Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 74630 | Restes dels cups de ca l'Aaron i cal Tutor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-dels-cups-de-ca-laaron-i-cal-tutor | VALLS I JUNYENT, Francesc (1996), La dinàmica del canvi agrari a la Catalunya interior, l'Anoia, 1720-1860), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Joan Jorba Bonvehí, de Collbató (18-1-2011). | XVIII-XIX | Són al carrer, sense cap protecció. | Els dos cups d'aixafar raïm de ca l'Aaron i de cal Tutor van ser construïts un al costat de l'altre, arrambats a les parets mestres de les esmentades cases, Un era rodó, pertanyia a Cal Tutor i estava folrat amb cairons de terracota quadrats, corbats i sense esmaltar, i l'altre era quadrat o rectangular, pertanyia a ca l'Aaron i tenia els cairons quadrats, plans i esmaltats de color marró fort. Actualment només es conserven els cairons de la part de dalt que estaven enganxats al mur. | 08069-65 | En una façana del carreró que va de la plaça al carrer de la Salut | El ceps són un conreu típic de l'agricultura mediterrània. A Catalunya, i també a Collbató, durant els segles XVIII i XIX la vinya va esdevenir un monocultiu que s'estengué per les zones marginals i poc adequades per als cereals, com els costers montserratins o la serra del Rogent. El vi, convertit en aiguardent, era exportat a Europa i Amèrica i proporcionava importants ingressos als pagesos. La majoria de cases van habilitar les instal·lacions necessàries (cups i cellers) per processar el raïm i conservar el vi. La mort dels ceps, a finals del segle XIX, com a conseqüència de l'arribada de la fil·loxera, va reduir notablement l'activitat vitícola. Aquests dos cups van ser aterrats per eixamplar el carrer. | 41.5704900,1.8280400 | 402290 | 4602753 | 08069 | Collbató | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74630-foto-08069-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74630-foto-08069-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74630-foto-08069-65-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 74659 | El Casalot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-casalot-7 | DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2004-2005), Mapa i Guia Excursionista, Montserrat, Barcelona, Alpina. MUSET I PONS, Assumpta (2007), El Casalot i la premsa de cal Rogent [Treball inèdit]. MUSET I PONS Assumpta (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [El Montserratí, 3]. Biblioteca de Montserrat, mns, 1137. | XVI-XVIII | Està ensorrat | El Casalot són les restes d'una casa anomenada antigament del Peu de la Costa, perquè d'allà sortia el camí de la Costa que pujava a Montserrat. Actualment només hi ha algun pany de tàpia i un pilar de pedra. | 08069-94 | Camí de Collbató al Bruc | Construïda per Joan Jorba a la cruïlla dels camins del Bruc i de Montserrat, en una peça de terra dita el Claper. Ocupava dos casals i una superfície de 140 m2. Comprenia la part residencial, una eixida i un cobert. Es van emprar materials i tècniques de construcció típiques de la zona. L'any 1605 va ser venuda a Miquel Llates, del mas homònim. A finals del XVIII era un hostalet que atenia els romeus. Devia ser abandonada pocs anys més tard, ja que les bigues van servir, l'any 1829, per reconstruir la rectoria de Collbató que havia estat cremada pels francesos el juliol de 1812. | 41.5743700,1.8199700 | 401623 | 4603193 | 08069 | Collbató | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74659-foto-08069-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74659-foto-08069-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74659-foto-08069-94-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 74666 | Santa Caterina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-caterina | ALBAREDA, Anselm M, (1988), Història de Montserrat, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 96 i 190 ZAMORA, Francisco de (1973), Diario de los viajes hechos en Cataluña, Barcelona, Curial [Documents de Cultura, 3], p. 285. SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 43-45. MIR, Jordi i Carles ALBESA (1999), Montserrat excursions des del Santuari, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. MOLAS I RIFÀ, Jordi (1998), Guia oficial de Montserrat, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. | XV-XXI | L'ermita de Santa Caterina aprofita una balma una mica enclotada, molt arrecerada i sense vistes. De l'antiga cel·la no en queda res. La construcció actual està formada per dues parets molt rudimentàries, amb portes i finestres, que formen un parell d'estances que estan habitades. A l'exterior hi ha uns murets fets amb pedres i pavimentats amb restes de teules, rajoles i maons provinents de la construcció originària. A la roca hi ha restes de l'antiga teulada i canals que recullen l'aigua de la pluja i la condueixen fins a una cisterna que hi ha al costat de la part obrada. | 08069-101 | Torrent de Santa Caterina (muntanya de Montserrat) | Era coneguda com l'ocelleria de Montserrat, ja que hi havia molts ocells que hi feien niu. Va ser visitada, entre d'altres, per Francisco de Zamora, que hi anà l'any 1789, essent ermità el pare Benet Torija, i arrasada pels francesos el juliol de 1812. | 41.5861500,1.8268800 | 402217 | 4604493 | 08069 | Collbató | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74666-foto-08069-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74666-foto-08069-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74666-foto-08069-101-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Les restes de l'antiga ermita han estat aprofitades per a pavimentar l'entorn de l'ermita, amb una tècnica que recorda la del trencadís. | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 74668 | Runes de l'ermita de Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/runes-de-lermita-de-santa-magdalena | ALBAREDA, Anselm M, (1988), Història de Montserrat, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 96 i 190. MIR, Jordi i Carles ALBESA (1999), Montserrat excursions des del Santuari, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. MOLAS I RIFÀ, Jordi (1998), Guia oficial de Montserrat, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 43-45. ZAMORA, Francisco de (1973), Diario de los viajes hechos en Cataluña, Barcelona, Curial [Documents de Cultura, 3], p. 285. ZARAGOZA PASQUAL, Ernesto (1978), 'Actas de visita de los ermitaños de Montserrat (1585-1830)', Studio Monástica, vol. XX, p. 77-144, p. 83. | XV-XIX | De l'ermita de Santa Magdalena, només en queden les restes d'alguna paret de pedra i d'una cisterna amb volta de totxo que està a punt d'esfondrar-se. També es conserven les escales d'accés que foren excavades a la roca. | 08069-103 | Roques de les Magdalenes (muntanya de Montserrat) | L'ermita primitiva havia estat edificada en un indret poc adequat. Durant el mandat de l'abat Cisneros fou traslladada a l'emplaçament actual. Des d'allà, l'ermità sentia els cants dels monjos i podia resar amb ells. Fou coneguda com l'ermita del castell perquè es creia que hi havia hagut el castell Otger. Va ser destruïda pels francesos el juliol de 1812. Al terra hi ha fragments de teules, rajoles, totxos i altres elements constructius. En aquest indret hi ha quatre roques que, per la seva forma i col·locació, recorden les quatre barres. Una llegenda assegura que les hi va posar la Mare de Déu en honor de Gifré el Pilós. | 41.5888500,1.8274800 | 402271 | 4604792 | 08069 | Collbató | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74668-foto-08069-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74668-foto-08069-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74668-foto-08069-103-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 94|98|119|85 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||
| 74669 | Runes de l'ermita de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/runes-de-lermita-de-sant-jaume | ALBAREDA, Anselm M, (1988), Història de Montserrat, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 96 i 190. ZAMORA, Francisco de (1973), Diario de los viajes hechos en Cataluña, Barcelona, Curial [Documents de Cultura, 3], p. 285. MIR, Jordi i Carles ALBESA (1999), Montserrat excursions des del Santuari, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. MOLAS I RIFÀ, Jordi (1998), Guia oficial de Montserrat, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, Barcelona, Generalitat de Catalunya. p. 43-45. | XV-XIX | L'ermita de Sant Jaume fou bastida dalt d'un penya-segat, en un lloc de molt difícil accés. Aprofitava una balma a la qual s'afegiren unes construccions fetes amb pedra, totxos, rajoles i teules de terra cuita. Actualment només queden, a part de la balma, una part de les parets de pedra, els encaixos de la teulada originària, la cisterna, uns quants esglaons excavats a la roca, restes d'obra de l'antiga escala d'accés a l'eremitori i diverses marques de barrinades. A l'interior del recinte hi han crescut arbres i matolls. | 08069-104 | Zona de les Gorres (muntanya de Montserrat) | Era l'única ermita que era visible des del monestir, des d'on arribava la salmòdia dels monjos. Per arribar-hi calia pujar per una 'grandísima escalera', segons paraules de Francisco de Zamora, que hi anà a finals del segle XVIII, construïda en forma de ziga-zaga. Fou habitada per quaranta anacoretes. El 1789 hi vivia el pare Benito Pastrana, un ermità d'origen andalús, que fou assassinat pels francesos l'any 1811. L'ermita fou incendiada per les tropes del general Mathieu el juliol del 1812. | 41.5888700,1.8290600 | 402403 | 4604793 | 08069 | Collbató | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74669-foto-08069-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74669-foto-08069-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74669-foto-08069-104-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 94|98|119|85 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||
| 74670 | Jaciment de les coves del Salnitre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-les-coves-del-salnitre | CERVELLÓ Josep M. (2008), 'Els visitants de les coves del Salnitre. Un recorregut subterrani per les mentalitats dels segles XVIII I XIX', Espeleòleg, núm. 45, p. 4-7. COLOMINES, Joan i Beda ESPONA (1925), 'Prehistòria de Montserrat', Analecta Montserratensia, vol. VI, p. 225-352. MESTRES, J., J. TARRÚS I R. TEN (1983), 'El neolític antic a Catalunya i les coves de Montserrat. La ceràmica' Montserrat. Butlletí del Santuari, núm. 7, p. 39-40. ZAMORA, Francisco de (1973), Diario de los viajes hechos en Cataluña, Barcelona, Curial [Documents de Cultura, 3]. | Va ser destruït quan s'hi feien les obres per obrir-lo al públic. | Cova natural d'habitació i enterrament sense estructures. A nivell morfològic destaca la gran estança de l'entrada, amb una volta de més de 100 m d'alçària i escletxes profundes al terra, que dóna pas a un seguit de concavitats (amfiteatre, galeria de les Papallones, pou del Diable, Cambril, Orgue...) amb formacions geològiques de gran bellesa i formes capritxoses. És la segona cova més llarga de Catalunya, amb un recorregut de 549 m i un desnivell de 20 m. | 08069-105 | Serrat de les Garrigoses (muntanya de Montserrat) | Va ser ocupada des del Neolític Antic Cardial (-5.500 a 4-000 aC) fins al Bronze Final III (-900 a - 650) i utilitzada com a lloc d'habitatge i enterraments. Fou excavada l'any 1922 per Colomines, que hi va trobar ceràmica i un fragment de crani humà, que fou traslladat al Museu de Montserrat. A Collbató, al Museu de Coses del Poble, també hi ha algunes peces extretes d'aquest jaciment. A l'edat mitjana se n'extreia salnitre per fabricar pòlvora. Fou utilitzada com amagatall durant les guerres del Francès i Civil Espanyola. També s'hi ha trobat diversos grafits a les parets. | 41.5735800,1.8349100 | 402868 | 4603088 | 08069 | Collbató | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74670-foto-08069-105-1.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Medieval|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 79|85|94 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||
| 74671 | Jaciment de les Solelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-les-solelles | MAÑÉ I SABAT, A. (1989), Els pobladors prehistòrics de Montserrat i les seves rodalies, Barcelona, Federació Catalana d'Excursionisme, p. 73-82. MARÍ SALA, Lluís (1989) 'El jaciment ibèric de les Solelles', I Jornades Arqueològiques del Baix Llobregat, Castelldefels, Ajuntament de Castelldefels, p. 161-170. SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 21-24. VILLALBA, M. J.; A. BLASCO i M. EDO (1989), 'La prehistòria al Baix Llobregat. Estat de la qüestió', I Jornades Arqueològiques del Baix Llobregat, Castelldefels, Ajuntament de Castedefels. | El poblat ibèric de les Solelles és en un terreny erm, amb marges de pedra seca i oliveres abandonades, on es troben restes ceràmiques atribuïdes a un assentament iber. | 08069-106 | Les Solelles (muntanya de Montserrat) | L'any 1925 Colomines esmentava la possible existència d'un assentament iber; el 1945, La Carta Arqueológica de España recollia aquesta suposició; el 1956 uns veïns d'Esparreguera, encapçalats per Rafael Subirana, van localitzar l'indret i van recollir fragments de terracota; i, finalment, el 1972, un grup d'afeccionats va excavar una petita plataforma propera a la cova Freda. Aquestes actuacions han tret a la llum la pedra base d'un molí barquiforme, terracota iber (alguna amb inscripcions i d'altra llisa) i campaniana, una fusaiola i una moneda. Al Museu de Coses del Poble de Collbató hi ha alguns ítems apareguts en aquest jaciment. No s'ha trobat cap estructura, tret dels marges construïts pels pagesos i de les restes d'un habitacle, que s'ha interpretat com un fons de cabana de l'Edat del Bronze, que aprofita una pedra caiguda de la muntanya, però que també podria ser una barraca de pagès, quelcom com habitual en aquesta zona. | 41.5725300,1.8314100 | 402574 | 4602976 | 08069 | Collbató | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74671-foto-08069-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74671-foto-08069-106-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 81|79 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||||
| 74672 | Jaciment dels Graus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-dels-graus | SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 25. | Terreny erm, format per un conjunt de marges de pedra seca que s'enfilen per la costa de la muntanya. | 08069-107 | Els Graus (muntanya de Montserrat) | Es tracta d'un suposat taller lític que hauria estat ocupat entre el -3000000 i -1200000 i dedicat a la producció de peces de sílex, però que no ha estat ni localitzat, ni excavat. Ha proporcionat un pic trièdic i còdols desbastats recollits en superfície, que es conserven al Museu de Montserrat. | 41.5739700,1.8248600 | 402030 | 4603143 | 08069 | Collbató | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74672-foto-08069-107-2.jpg | Inexistent | Paleolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 77 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||||
| 74674 | Jaciment de la cova Freda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-cova-freda | COLOMINES, Joan i Beda ESPONA (1925), 'Prehistòria de Montserrat', Analecta Montserratensia, vol. VI, p. 225-352. FONT SERRA, Empar (1980), 'Restes humanes a la cova Freda', Prehistòria i món antic als Països Catalans, vol. II, pp. 71-102. FONT SERRA, Empar (1984), 'Els homes de la cova Freda', Montserrat, Butlletí del Santuari, núm. 10 (1998), p. 32-33. MAÑÉ I SABAT, A. (1989), Els pobladors prehistòrics de Montserrat i les seves rodalies, Barcelona, Federació Catalana d'Excursionisme, p. 72-73. SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 14-15. | Cova natural d'habitació, d'enterrament i incineració col·lectiva sense estructures conservades. L'accés es fa per una porta de ferro que està oberta. L'entrada és estreta (1m d'ample per 0,70 m d'alt) i parcialment obstruïda per blocs de pedra. L'interior està dividit en cinc cambres molt irregulars, situades a diferents nivells i unides per corredors i passos estrets. Té una longitud d'uns 50 m, una amplada d'uns 10 m i un alçària d'entre 50 i 70 m. És fosca i humida. | 08069-109 | Serrat de les Garrigoses (muntanya de Montserrat) | Ocupada per l'home entre el període Neolític Antic Cardial (-5.500 a -4.000) i el Romà Republicà (-218 a -50), fou excavada per Colomines el 1922. Hi va trobar abundants inhumacions humanes i molt material arqueològic (destrals, ganivets, espàtules, punxons, ceràmica llisa i decorada, fauna, etc.), que podria formar part dels aixovars funeraris. Hom creu que va ser utilitzada com a necròpolis d'alguna comunitat neolítica, ja que la humitat i la manca de sol la feien inhabitable. És el jaciment en cova més important del vessant SW de Montserrat, ja que aquí s'hi va trobar un enterrament ibèric sense incinerar, quelcom molt excepcional en aquesta cultura. Les troballes són dipositades als museus de Montserrat i Arqueològic de Catalunya. | 41.5737100,1.8324500 | 402663 | 4603106 | 08069 | Collbató | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74674-foto-08069-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74674-foto-08069-109-2.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Ibèric|Romà|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-12-10 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 79|81|83|78 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||||
| 74675 | Jaciment de la cova Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-cova-gran | COLOMINES, Joan I Beda ESPONA (1925), 'Prehistòria de Montserrat', Analecta Montserratensia, vol. VI, p. 225-352. MAÑÉ I SABAT, A. (1989), Els pobladors prehistòrics de Montserrat i les seves rodalies, Barcelona, Federació Catalana d'Excursionisme, p. 73-74. MESTRES, J., J. TARRÚS I R. TEN (1983), 'El neolític antic a Catalunya i les coves de Montserrat. La ceràmica', Montserrat. Butlletí del Santuari, Montserrat, núm. 7, p. 39-40. SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 31. | Cova natural d'habitació sense estructures conservades. L'entrada és triangular i orientada a l'est. Té una bona il·luminació, un recorregut d'uns 60 m i una única cambra de grans dimensions i forma irregular. Fa uns 25 m de llarg i uns 8 m d'ample, a la zona més espaiosa, i uns 6 m al punt més alt. No hi ha filtracions d'aigua i és assolellada. | 08069-110 | Torrent de la Font Seca-penya segat de la Codolosa (muntanya de Montserrat) | Balma utilitzada per l'home des del Paleolític Mig (-90.000 a -33000) fins a l'Ibèric (-650 a -50), essent el Neolític el període més important. Va ser excavada l'any 1922 per Joan Colomines, que hi va trobar restes humanes i molt material del Neolític: destrals de pedra, molins de mà, ganivets de sílex, punxons, espàtules d'os i ceràmica, tant llisa com ornada amb incisions cardials i també ibèrica. Aquestes troballes són dipositades als museus de Montserrat i Arqueològic de Catalunya. | 41.5737500,1.8316500 | 402596 | 4603111 | 08069 | Collbató | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74675-foto-08069-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74675-foto-08069-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74675-foto-08069-110-3.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Ibèric|Paleolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2019-12-10 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 78|79|81|77 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||||
| 74687 | Forn de calç de la Vinya Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-la-vinya-nova | DIAGO, Juan de i altres (2005) 'Els forns de calç', Camps d'Aprenentatge d'Orient, Bunyola, Ajuntament de Bunyola. MASRIERA, Alícia (2006), 'El museu de Martorell, 125 anys de ciències naturals (1878-2003)', Monografies del Museu de Ciències Naturals, núm. 3, p.155. ARXIU EPISCOPAL DE BARCELONA, Collbató, C. 20-75. | XIX-XX | L'olla, el cendrer i la banqueta estan parcialment reblïts de sediments. | Forn excavat en un talús al costat del camí. La meitat inferior fou excavada al tapàs i la resta bastit amb pedres. Té el portal de volta construït amb dovelles i les parets interiors (ventre) conserven restes de vidriat de la cocció de la calç. | 08069-122 | A mig camí des de la Vinya Nova fins al camí del Pont (muntanya de Montserrat) | Forn construït pels monjos de Montserrat, que foren els propietaris de la Vinya Nova fins l'any 1835. L'any 1828 un grup de veïns de Collbató, organitzats en comissió, intentaven arribar a un acord amb fra Ildefons, que actuava en representació de l'abat, per a comprar la calç que hi havia al forn de la Vinya Nova. La calç havia de servir per a refer la casa de la rectoria de Collbató, cremada pels francesos el juliol de 1812. | 41.5841000,1.8110600 | 400895 | 4604284 | 08069 | Collbató | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74687-foto-08069-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74687-foto-08069-122-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 74688 | Forn calç de ca l'Onclet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-calc-de-ca-lonclet | MASRIERA, Alícia (2006), 'El museu de Martorell, 125 anys de ciències naturals (1878-2003)', Monografies del Museu de Ciències Naturals, núm. 3, p.155. DIAGO, Juan de i altres (2005) 'Els forns de calç', Camps d'Aprenentatge d'Orient, Bunyola, Ajuntament de Bunyola. Alfons Matalonga, de cal Ponis (9-12-2010). | XIX-XX | Està mig esllevissat | El forn de calç de l'Onclet fou excavat al talús nord d'un marge. Té la boca orientada al sud; una barraca lateral, ara plena de sediments, que fou excavada quan el forn ja estava en desús; i unes entalles picades a la paret, que devien servir per posar una bastida. L'olla està plena de terra, però encara s'aprecia part del ventre, on es poden veure les marques del pic. També conserva part de la vora superior feta amb pedra seca. Fa 3 m de diàmetre i 4,70 m d'alçada. A prop hi ha un dipòsit de vinya amb cisterna, marges de pedra seca i restes de barrinades. | 08069-123 | Els Gatells | Es tracta d'un forn petit amb una producció destinada al mercat local i, molt probablement, també com a activitat complementària a l'agricultura. Va servir d'amagatall a les famílies de cal Ponis i ca l'Onclet durant els bombardeigs de la guerra Civil. | 41.5653600,1.8360700 | 402952 | 4602175 | 08069 | Collbató | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74688-foto-08069-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74688-foto-08069-123-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-10 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Esquema del forn de cal de ca l'Onclet, 2010 (Autor: Ivan Fernández). | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||
| 74689 | Forn de calç del camí de Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-cami-de-sant-miquel | MASRIERA, Alícia (2006), 'El museu de Martorell, 125 anys de ciències naturals (1878-2003)', Monografies del Museu de Ciències Naturals, núm. 3, p.155. DIAGO, Juan de i altres (2005) 'Els forns de calç', Camps d'Aprenentatge d'Orient, Bunyola, Ajuntament de Bunyola. | XX | El forn de calç de Sant Miquel va ser excavat al conglomerat,. La cubella, ara gairebé desapareguda, era petita i tenia forma cilíndrica. | 08069-124 | Al camí de Sant Miquel (muntanya de Montserrat) | Probablement devia proveir el monestir de calç. | 41.5841900,1.8415400 | 403436 | 4604259 | 08069 | Collbató | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74689-foto-08069-124-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2019-12-10 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||
| 74694 | La font Closa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-font-closa | ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ, Arxiu Notarial, Ig. 1033 (2). ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT, Collbató, Ajuntament, L. 514. | XV-XX | Hi ha esquerdes i han caigut moltes pedres de les parets. | La font Closa és un aljub de planta rectangular i construcció sòlida. Fou bastit arran d'un marge amb carreus de pedra ben tallats, units amb morter de sorra i calç, i arrebossats. La coberta és una volta de canó, que conserva les marques de l'encanyissat. A l'interior i a les parets laterals, hi ha diversos forats per on entrava l'aigua que hi quedava emmagatzemada i, al terra, cubelles de decantació. La boca, ara paredada, formava un arc de mig punt. | 08069-129 | Les Obagues | Els primers documents són del segle XV i la localitzen al costat del camí de ca n'Astruc. Devia ser una de les fonts medievals de Collbató. S'hi accedia des del portal de Barcelona i des de la part alta del poble, per sengles corriols que voltaven el turó del castell cap a les Obagues. L'any 1915 l'Ajuntament va pagar diversos jornals per arranjar-la. El 2008 Els Amics del Dall de Collbató van reobrir el camí. | 41.5694100,1.8329300 | 402696 | 4602628 | 08069 | Collbató | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74694-foto-08069-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74694-foto-08069-129-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 74748 | Barraca de pedra del Xic Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-del-xic-riera | XIX-XX | En mal estat | <p>Barraca de planta quadrada i coberta de bigues, llates i teules, amb restes d'arrebossat de mortes de calç.</p> | 08069-287 | Pla del cementiri | 41.5714100,1.8183600 | 401485 | 4602866 | 08069 | Collbató | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74748-foto-08069-287-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 74778 | Camí de les Obagues o de ca n'Astruc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-les-obagues-o-de-ca-nastruc | ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ, Arxiu Notarial, Ig. 1033 (2), Pau Vacarisses i d'altres. | XIV-XX | El 2008 el tram transitable va ser obert pels Amics del Dall, que també en fan el manteniment. | El camí de les Obagues surt de la B-112, passats els forns de calç de cal Rogent, i s'endinsa cap a la font Closa. Antigament l'itinerari transcorria per sobre el torrent de la Salut i pel vessant septentrional de les Obagues, fins a la masia de ca n'Astruc. Actualment només és transitable fins a la font Closa. La resta del recorregut, uns 2,5 km aproximadament, està embardissat i és intransitable. És un camí de bast, aguantat per marges de pedra seca, amb trams oberts a la roca. | 08069-184 | Serra del Rogent | Esmentat al segle XV com el camí de la font Closa i, a partir d'aquest punt, com 'el camí que va al mas Tallada' (ca n'Astruc). Era utilitzat per anar a ca n'Astruc, a les Obagues i a la font Closa. Fa molts anys que està intransitable | 41.5695800,1.8326600 | 402674 | 4602647 | 08069 | Collbató | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74778-foto-08069-184-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74778-foto-08069-184-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74778-foto-08069-184-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Coordenades UTM: a prop de la font Closa. | 94|98|119|85 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||
| 74783 | Camí dels Gatells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-dels-gatells | ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ, Arxiu Notarial, Ig. 1033 (2), Antònia, muller de Jaime Alegre. | XV-XX | Està perdut i envaït per les argelagues. En alguns trams el marge s'ha ensorrat i abans d'arribar a Esparreguera queda tallat per la finca de l'Italià. És fàcilment recuperable. | El camí dels Gatells travessa la serra homònina d'un extrem a l'altre, pel vessant meridional, entre oliverars abandonats. És un sender de bast, planer i rectilini. Té un tram inicial excavat a la roca i la resta construït damunt d'un marge de pedra seca. El recorregut comença davant de la fonda dels Arcs, a l'altra banda de la B-112. S'enfila per un turó i penetra a la partida dels Gatells, que recorre fins arribar a la serra de can Rubió i al terme d'Esparreguera. | 08069-189 | Serra dels Gatells | És un camí medieval, documentat al segle XV i emprat pels pagesos per anar als oliverars dels Gatells i de can Rubió i, més recentment, per la gent que treballava a la Puda. L'abandonament de l'agricultura, la construcció d'un dipòsit d'aigua a la carena dels Gatells, amb l'obertura d'un nou traçat per la banda de les Obagues (GR 6.1), van provocar el seu abandonament i la substitució per aquest nou tram. | 41.5662800,1.8304000 | 402481 | 4602283 | 08069 | Collbató | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74783-foto-08069-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74783-foto-08069-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74783-foto-08069-189-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Coordenades UTM: a la confluència amb la B-112. | 94|98|119|85 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||
| 74792 | Epístola de la Font de la Còdol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/epistola-de-la-font-de-la-codol | Festa Major Font del Còdol (2007), p. 3. | XIX-XX | El jovent la desconeix. | L'Epístola de la Font del Còdol és un composició formada per seixanta-tres versos repartits en onze estrofes, que d'una manera satírica anomena totes les cases del barri. | 08069-198 | La Font del Còdol | Es transmetia per via oral i era molt coneguda i recitada a la Font del Còdol i a Collbató. Actualment només la recorda la gent més gran. L'any 2007 va ser inclosa en el programa de la Festa Major de la Font del Còdol. Alguns veïns, com els de cal Fermí, la tenen escrita. | 41.5617600,1.8143300 | 401134 | 4601800 | 08069 | Collbató | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74792-foto-08069-198-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74792-foto-08069-198-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Vistes de la Font del Còdol els anys 1930 i 2000 (Autors: anònim i Joan Castells i Jordi Rofes / arxiu: Joan Castells i Jordi Rofes). | 119|98 | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||
| 74793 | Llegenda de la Font Seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-font-seca | AMADES, Joan (1959), Llegendes i tradicions de Montserrat, Barcelona, Editorial Selecta [Biblioteca Selecta, 268]. ANTÚNEZ, Santiago i Emilio LÓPEZ (1959), Leyendas de Montserrat, Badalona, Editorial Gráficas Torres. ARGAIZ, Gregorio de (1677), La Perla de Cataluña. Historia de Nuestra Señora de Montserrate, Madrid, Imprenta de Andrés García. p. 2; SUÑOL, Gregori (1922), 'Cantigues de Montserrat del rei Alfons X, dit el Savi', Analecta Montserratensia, vol. V, p. 361-417. VERGÉS, Oriol (2009), Llegendes de la muntanya de Montserrat, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Contes i llegendes, 7]. | XIII-XX | A Collbató, actualment és una llegenda poc coneguda. | La font Seca és una construcció cega que hi ha al costat del camí de les Bateries, a l'alçada del torrent que baixa de Santa Caterina. Antigament era l'única deu on es podien proveir d'aigua els romeus i els monjos, els quals es veien obligats a pagar una quantitat en metàl·lic al senyor de Collbató. Els afectats van demanar a la Mare de Déu de Montserrat que els alliberés d'aquest abús. La Verge va atendre aquestes supliques i va obrar un miracle: va assecar la font del senyor de Collbató i en va fer brotar una altra de nova al monestir, que encara avui en dia és coneguda com la font del Miracle. | 08069-199 | La font Seca (muntanya de Montserrat) | El miracle és esmentat per Alfons el Savi, al segle XIII, i per Gregorio de Argaiz, al segle XVII. La llegenda era explicada pels guies de Collbató que acompanyaven els romeus i visitants fins al monestir. També va ser recollida pels folkloristes dels segles XIX i XX. | 41.5803200,1.8284800 | 402342 | 4603844 | 08069 | Collbató | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74793-foto-08069-199-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74793-foto-08069-199-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 94|98|119|85 | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 74795 | Llegenda del nom de Collbató | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-nom-de-collbato | AMADES, Joan (1959), Llegendes i tradicions de Montserrat, Barcelona, Editorial Selecta [Biblioteca Selecta, 268], p. 136-137. AMAT I CORTADA, Rafael d' (1987), Calaix de sastre, Barcelona, Curial [Biblioteca Torres Amat, II]. p. 138. | És poc coneguda | Segons a llegenda del nom de Collbató, el poble va ser fundat per uns pelegrins que baixaven de Montserrat i que van decidir portar fins al monestir a coll-i-be els romeus desvalguts. Com que duien la gent a coll i es repenjaven en un bastó, els deien els de 'Coll Bastó', que derivà en Collbató. | 08069-201 | Collbató | El baró de Malda explica, a finals del XVIII, que la seva filla petita va ser portada a coll-sarró per una minyona del poble a la qual li faltava un braç. El nom de Collbató, però, prové de la unió d'un nom: Coll, que fa referència a l'accident geogràfic que s'havia de remuntar per accedir a la carena on hi havia el poble; i d'un antropònim germànic: Betonis, que devia ser la persona responsable de l'indret. | 41.5673900,1.8294200 | 402401 | 4602407 | 08069 | Collbató | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||||||
| 74797 | Llegenda de la roca dels Polls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-roca-dels-polls | AMADES, Joan (1959), Llegendes i tradicions de Montserrat, Barcelona, Editorial Selecta [Biblioteca Selecta, 268], p. 63. | És poc coneguda | La llegenda de la roca dels Polls assegura que si algú dóna un cop de cap ben fort en aquesta roca, que és al costat del camí de les Bateries, sent piular una gran nierada de pollets. | 08069-203 | Camí de les Bateries (muntanya de Montserrat) | 41.5766600,1.8262200 | 402148 | 4603440 | 08069 | Collbató | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | La roca dels Polls és situada al camí de les Bateries, entre la roca Llisa i les Voltes. | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||||||
| 74800 | Elaboració d'oli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/elaboracio-doli | MUSET PONS, Assumpta (2006), Oficis tradicionals de Montserrat i el seu entorn, Manresa, Edicions Zenobita. VENDRANES Gusman i Chantaler RULLIER (1996), Oli d'Olesa. La passió d'un poble, Barcelona, Ajuntament d'Olesa de Montserrat i Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Vila d'Olesa, 4]. | XV-XXI | Ja no hi ha cap premsa que funcioni, tot i que de mica en mica el conreu d'oliveres creix i la producció d'oli també. | L'elaboració d'oli era un procés mecànic que es feia al trull, entre els mesos de novembre i març, aproximadament. Allà hi havia diferents instal·lacions i ginys, que antigament funcionaven amb energia de sang; és a dir, amb la força d'homes i animals. - Els casals, o compartiments individuals, on cada pagès dipositava les olives, a l'espera que fossin mòltes. - El foc, amb la caldera on s'escalfava l'aigua. - El molí de pedra, format per la solera (o somola), que era una pedra rodona i plana, on queien les olives; i la mola o corró de pedra, d'uns 2.000 kg de pes, que hi havia al damunt i que les triturava mentre voltava. Abans s'utilitzava un animal (ruc) per a fer-la girar; més tard es va recórrer a l'energia elèctrica. - La batedora tèrmica, que és un recipient amb una càmera per on circula aigua calenta. La pasta es treia a mà del molí i es posava a la batedora. Aquesta màquina remenava i escalfava la massa per a facilitar l'extracció de l'oli. La pasta queia a la pica, d'on es treia manualment per passar-la als cofins, que eren uns cabassos d'espart amb forma de disc. - La premsa, on es col·locaven els cofins plens, per a premsar-los i treure'n l'oli. Les antigues eren de fusta i funcionaven amb la força d'homes i animals. Al sindicat de Collbató, l'any 1932, se n'hi va instal·lar una d'hidràulica, feta de ferro. - Les cubelles, que són dues basses de decantació. De la premsa en sortia una barreja d'aigua i greix que calia separar deixant-la reposar aquí. L'oli surava i l'aigua, més pesada, queia al fons i passava al segon dipòsit, on es completava el procés de neteja. | 08069-206 | Collbató | Des d'antic Collbató ha estat un gran productor d'oli. Entre els segles XV i XX es comptabilitzen un total de vint-i-tres trulls. El moment més important, però, va ser a finals del s. XIX. Aleshores, en un context d'expansió de l'olivera i del comerç d'oli, hi hagué fins a quinze trulls en actiu. Era 'la concentració de premses d'oli més gran de la comarca'. En aquesta època, però, tots els molins eren privats i pertanyien als pagesos grans, que els llogaven. A principis del segle XX es va obrir la premsa del sindicat, que va funcionar fins l'any 2005. | 41.5706500,1.8278200 | 402272 | 4602771 | 08069 | Collbató | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74800-foto-08069-206-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74800-foto-08069-206-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74800-foto-08069-206-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Fotografies: Diferents fases del procés d'elaboració de l'oli al molí de Collbató, 1989 o 1990 (Autor desconegut / Arxiu F. Jorba). | 94|98|85 | 60 | 4.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||
| 74809 | Coves del Salnitre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coves-del-salnitre | CERVELLÓ Josep M. (2008), 'Els visitants de les coves del Salnitre. Un recorregut subterrani per les mentalitats dels segles XVIII I XIX', Espeleòleg, núm. 45, p. 4-7. LABORDE, Alexandre de (1974), Viatge pintoresc i històric. El Principat, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Biblioteca Abat Oliva, Sèrie Il·lustrada, 1], p. 105-106. SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 4. Les coves del Salnitre, muntanya, Centre Excursionista de Gràcia, núm. 864, pp. 24-31. VALLÈS I ALTÉS, Joan (ed.) (2003), Una expedició a les coves de Montserrat, Barcelona, A3 Editorial, p. 66 i 67; ZAMORA, Francisco de (1973), Diario de los viajes hechos en Cataluña, Barcelona, Curial [Documents de Cultura, 3]. | Pateix la malaltia verda, provocada per les espores que introdueixen els visitants, la llum elèctrica que desencadena la fotosíntesi i el material orgànic que actua com adob i fa créixer una molsa verda que cobreix les roques. També ha desaparegut la colònia de ratapinyades. | Les coves del Salnitre són el conjunt càrstic més important de la muntanya de Montserrat i la segona cova més llarga de Catalunya, amb un recorregut de 549 m i un desnivell de 20 m. A nivell morfològic destaca el Vestíbul, que és la gran estança de l'entrada, amb una volta de més de 100 m d'alçària i escletxes profundes al terra, que dóna pas a un seguit de concavitats (amfiteatre, galeria de les Papallones, pou del Diable, Cambril, Orgue...) amb formacions geològiques de gran bellesa i formes capritxoses. A les parets de les coves del Salnitre hi ha diversos grafits incisos i d'altres escrits amb tinta, llapis o carbó. Els més antics es remunten als segles XVI (1511) i XVII (1670); d'altres són del XIX (1867, 1870) i del XX (1907). Els autors solien anotar el seu nom i la data. Alguns no són llegibles. | 08069-215 | Serrat de les Garrigoses (muntanya de Montserrat) | A l'Edat Mitjana el monestir n'extreia salnitre. Més tard, a finals del XVIII, fou explorada, mesurada i dibuixada per un equip de tècnics encapçalats per Pere Pau Muntanya i Francesc Remart i, posteriorment, visitada per Alexandre de Laborde, que també la va descriure i dibuixar. La llegenda del Manuel assegura que el guerriller tenia el seu amagatall en una balma de l'entrasa. Durant el XIX fou una de les atraccions de la muntanya. Va ser visitada per personatges com Santiago Russinyol o Antoni Gaudí. L'any 1904 es va obrir la placeta que hi ha a l'entrada; el 1934 es va inaugurar la instal·lació elèctrica, que fou destruïda durant la guerra Civil, i el 1985 es va refer de nou. Durant les guerres del Francès i Civil van servir d'amagatall a la gent de Collbató. L'any 1968 s'hi va fer un recital de la Nova Cançó. Actualment l'Ajuntament en té la concessió i en gestiona l'oferta turística. | 41.5735800,1.8349100 | 402868 | 4603088 | 08069 | Collbató | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74809-foto-08069-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74809-foto-08069-215-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Fotografia del grafits de les coves del Salnitre, 2010 (Autora i arxiu: Lídia Ill). Actualment, les coves del Salnitre acullen el Festival de noves sonoritats Gong, que se celebra durant el mes de juliol i que aprofita l'excel·lent acústica de les coves per donar a conèixer nous instruments amb sons no convencionals. | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||||
| 74816 | Alzina Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-gran | VALLÈS I ALTÉS, Joan (2000), Ramon Rogent i el seu entorn, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Biblioteca Serra d'Or], p. 47-48. ARXIU AJUNTAMENT DE COLLBATÓ, MOIX (2004): Informe Quercus ilex de Collbató. (Juliol 2006), Collbató Informa. Revista d'informació local editada per l'Ajuntament de Collbató, p. 8. | XIX-XXI | Està infectada per una plaga de cerambícids. | L'Alzina Gran és l'arbre més emblemàtic de Collbató. Es tracta d'un exemplar de quercus ilex de gran envergadura. Des de fa uns anys està malalt: ha perdut vigor i massa foliar i, a més, està infectat per una plaga de cerambícids, uns escarabats que perforen la fusta. És situat al mig del torrent del Clot del Lladerns que baixa de la muntanya. Hom creu que l'aigua del torrent ha afavorit el seu creixement. | 08069-222 | Camí de l'Alzina o de can Migrat | L'hisendat local Ramon Rogent passejava pel camí de cal Migrat i va veure uns homes que tallaven branques de l'alzina per fer llenya i els ho recriminà, però no li feren cas. Aleshores, Rogent els donà un bitllet de 100 pessetes a cada un perquè paressin de malmetre l'arbre i no perdessin el jornal. L'any 2004 l'empresa Moix va emetre un informe de l'estat de l'alzina i va determinar que 'el factor primari i desencadenant del decaïment i pèrdua de vigor va ser la realització d'una rasa que [...] va malmetre entre un 30 i un 50% de la massa radical absorbent i una part important de la massa de subjecció'. També va diagnosticar la plaga i va recomanar les següents actuacions: -Modificar el traçat del camí. -Fer un tractament fitosanitari per eradicar els cerambícids. -Fer una poda de sanejament. L'any 2006 es va endreçar l'entorn de l'alzina, amb la implementació d'aquestes mesures de protecció, i es van iniciar els tràmits per sol·licitar la declaració d'Arbre d'Interès Local. | 41.5703100,1.8219100 | 401779 | 4602740 | 08069 | Collbató | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74816-foto-08069-222-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 98 | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 74818 | Cubeta d'Abrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cubeta-dabrera | ARXIU AJUNTAMENT DE COLLBATÓ, Agència Catalana de l'Aigua (s/d), Masses d'aigua subterrània de Catalunya. Cubeta d'Abrera. | Està sobreexplotada | La cubeta d'Abrera és una zona de recàrrega dels aqüífers subterranis i un dels aqüífers porosos no consolidats més destacables de Catalunya. És també una important reserva de captació d'aigua per a usos domèstics, agrícoles i industrials. S'estén des de Castellbisbal fins a Collbató i comprèn part dels termes de Castellbisbal, Martorell, Abrera, Esparreguera, Olesa de Montserrat i Collbató, que queda situat a l'extrem nord-occidental de la cubeta. A Collbató l'àrea afectada s'estén entre el terme d'Esparreguera, l'A-II i la B-112. | 08069-224 | Vall del Llobregat | El Decret 328/1988, d'11 d'octubre estableix normes de protecció per als aqüífers de Catalunya i defineix la delimitació geogràfica dels aqüífers de la Cubeta d'Abrera. El decret regula amb caràcter general els procediments per a la legalització de captacions d'aigua, noves sol·licituds, ampliacions, etc. El Reial Decret 1664/1998, d'aprovació del Pla Hidrològic de les conques internes de Catalunya, millora la protecció de la Cubeta d'Abrera i l'Acord del Consell d'Administració de l'Agència Catalana de l'Aigua, de 8-11-2001 fixa el règim d'explotació dels aqüífers de la Cubeta d'Abrera. El 7-3-2005 es va convocar una reunió a l'Ajuntament d'Abrera a la qual van assistir la gerència de l'ACA i representants dels municipis afectats. Per Collbató hi va anar l'alcalde, Sr. Elies Rogent. L'any 2005 l'Ajuntament de Collbató va delegar la seva representació en el Sr. Eudald Llagostera i el 2010 es va signar un conveni de col·laboració entre l'ACA i la Comunitat d'Usuaris de la Cubeta d'Abrera. | 41.5804300,1.8600500 | 404974 | 4603821 | 1988 | 08069 | Collbató | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Coordenades UTM: al costat del riu Llobregat, a sota de les Canals; figura: situació geogràfica de la massa d'aigua (Agència Catalana de l'Aigua, s/d, p. 21). | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||||
| 74823 | Conjunt de pedres de la Taca Blanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-pedres-de-la-taca-blanca | ALBAREDA, Anselm M, (1988), Història de Montserrat, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. MUSET PONS, Assumpta i Miquel VIVES TORT (2010), Els camins romeus de Montserrat (S. XI-1850). YEGUAS I GASSÓ, Joan (2004), 'Obres al convent de Bellpuig (1507-1535)', Urtx, núm. 17, p. 127-160. | XIV-XVI | Són a l'aire lliure i pateixen un procés d'erosió. | Conjunt d'unes trenta pedres, tallades i escairades, de forma rectangular i quadrada -algunes tenen les cares laterals còncaves- que van ser reutilitzades per fer el marge del camí. | 08069-229 | Taca Blanca, camí de les Bateries (muntanya de Montserrat) | Durant el govern del prior Jaume de Vivers (1348-1375), el rei Pere el Cerimoniós va fer col·locar set creus de terme al camí de Collbató a Montserrat. Representaven els goigs i les angoixes de la Verge i foren esculpides per Pere Moragues i policromades per Bartomeu Soler. L'any 1505 Galceran de Requesens, poc abans de morir, va deixar una quantitat de diner per cobrir les creus. Les noves construccions estaven formades per quatre columnes octogonals, que aguantaven una coberta feta amb planxes de plom i que apareixen en alguns gravats i descripcions de l'època. L'any 1506 el picapedrer basc, Luis de Otazu, va rebre 80 lliures catalanes per fer les obres. Els templets i les creus foren ensorrats durant la guerra del Francès i les restes llançades costa avall. Algunes pedres foren reutilitzades per bastir marges i fer boixes per als cups, i d'altres romangueren al fons dels barrancs. En aquests darrers anys s'han fet algunes troballes que han estat portades a Montserrat i a Collbató. No queda, però, cap rastre de les creus de Moragues. Els dos capitells que es conserven a cal Rogent, però, van ser extrets del Palau Reial Menor de Barcelona, restaurat per Elies Rogent i que Joan II donà al governador general de Catalunya, Galceran de Requesens i de Santa Coloma. A la seva mort, esdevinguda el 1465, passà al seu fill Lluís de Requesens. Això explica que també tinguin l'escut dels Requesens. La gran semblança amb els que s'han trobat a Montserrat fa pensar que també van ser obrats per Luis de Otazu. | 41.5768200,1.8251200 | 402056 | 4603459 | 08069 | Collbató | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74823-foto-08069-229-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74823-foto-08069-229-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74823-foto-08069-229-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Ramon Merenyà i/o Luis de Otazu | 93|94|85 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||
| 74829 | Barraca de pedra arrebossada de ca l'Onclet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-arrebossada-de-ca-lonclet | XIX-XX | Té esquerdes a les parets i filtracions a la teulada. | La barraca de pedra arrebossada de ca l'Onclet és una construcció de planta rectangular, obrada amb pedra i algun totxo, i arrebossada parcialment amb morter de calç. La coberta és inclinada i feta amb bigues de fusta, llates i teules. El portal té els brancals d'obra cuita i la llinda de fusta i simple. Hi ha espitlleres a les parets laterals i posterior. | 08069-235 | Els Gatells | L'existència d'espitlleres fa pensar que podria haver servit d'amagatall durant les guerres Carlines (segle XIX). A Collbató, entre finals dels segle XIX i la primera meitat del segle XX, es van construir moltes barraques amb maons i rocs recollits 'in situ' i units amb morter de terra o de sorra i calç, i amb la coberta feta amb llates, bigues i teules.Tenien porta per tancar, llar de foc a l'interior i dipòsits de recollida d'aigua a l'exterior. | 41.5641500,1.8358600 | 402933 | 4602040 | 08069 | Collbató | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74829-foto-08069-235-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74829-foto-08069-235-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74829-foto-08069-235-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||
| 74832 | Barraca dels pobres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dels-pobres | ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT, Collbató, Ajuntament, L. 514 (1918-1919). | XX | Està ensorrada | Barraca de planta rectangular, amb les parets arrebossades amb ciment i tancada amb una volta de tres gruixos de rajola. | 08069-238 | Marge esquerre del torrent de la Codolosa, a sota la Salut | Fou construïda entre el desembre de 1918 i el gener de 1919 per recollir els pobres que passaven a demanar caritat. Els paletes van utilitzar ciment, rajoles i maons i van cobrar 1.276,50 pts, que va pagar l'Ajuntament. | 41.5717200,1.8281900 | 402305 | 4602890 | 08069 | Collbató | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74832-foto-08069-238-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Fotografia i esquema de la barraca de pedra dels Pobres, 2010 (Autor i arxiu: Ivan Fernández) | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||
| 74834 | Barraca de les Olives | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-les-olives | Rosa Vallès, de Collbató (20-10-2010). | XIX-XX | Està mig ensorrada | Barraca de planta rectangular, feta amb pedra i totxo i recolzada sobre el talús de la muntanya. L'arc de l'entrada està mig enfonsat i només s'endevina l'arrencada de la volta. També es veuen les frontisses que antigament aguantaven la porta. Mides interiors: 2,94 , d'ample, 5,60 m de llarg i 2 m d'alçària. | 08069-240 | Les Solelles (muntanya de Montserrat) | Els pagesos de Collbató hi duien a capsarró les parts d'olives que havien de lliurar als monjos de Montserrat per les terres que els tenien arrendades a les Solelles i altres partides properes. | 41.5732400,1.8482200 | 403977 | 4603036 | 08069 | Collbató | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74834-foto-08069-240-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74834-foto-08069-240-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Fotografia i esquema de la barraca de les Olives, 2010 (Autor i arxiu: Ivan Fernández) | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||
| 74844 | Barraca de pedra seca del Manelet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-del-manelet | XIX-XX | Està ensorrada | Restes d'una barraca que aprofita un marge de pedra seca. Va ser bastida amb còdols sense treballar, units amb la tècnica de la pedra seca. | 08069-250 | Bosc del Manelet | 41.5766600,1.8139000 | 401121 | 4603454 | 08069 | Collbató | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74844-foto-08069-250-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||||
| 74870 | Brocal del pou de can Pere Llong | https://patrimonicultural.diba.cat/element/brocal-del-pou-de-can-pere-llong | XIX-XX | Està envaït per la vegetació i té esquerdes. | <p>Brocal de forma semicircular, construït amb pedres unides i arrebossades amb mortes de calç i sorra. La coberta és plana, lleugerament inclinada i feta amb rajoles. Té un portal rectangular, bastit amb totxos.</p> | 08069-305 | Can Pere Llong | <p>Devia pertànyer a la veïna masia de can Pere Llong.</p> | 41.5502800,1.8268900 | 402163.98 | 4600510.9 | 08069 | Collbató | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74870-foto-08069-305-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74870-foto-08069-305-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74870-foto-08069-305-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||
| 74872 | Brocal del pou de can Llates | https://patrimonicultural.diba.cat/element/brocal-del-pou-de-can-llates | XIX-XX | Està parcialment ensorrat. | <p>El brocal del pou de can Llates té forma rectangular i la coberta de volta feta amb rajoles. La resta de l'estructura fou bastida amb rocs i obra cuita. L'interior està arrebossat. Falta la part del davant, on hi havia la boca per treure l'aigua, i una part de la teulada, que van ser esbotssades per fer les obres de l'A-II.</p> | 08069-307 | Al costat de la rotonda de can Llates | <p>Devia pertànyer a la veïna masia de can Llates.</p> | 41.5607500,1.8306100 | 402490 | 4601669 | 08069 | Collbató | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74872-foto-08069-307-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74872-foto-08069-307-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||
| 74567 | Mig relleu de la Pietat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mig-relleu-de-la-pietat | XVI-XVII | És a l'intempèrie i exposat a les inclemències atmosfèriques | Mig relleu de la Pietat molt interessant, esculpit en una peça apaïsada, de pedra sorrenca i color gris. Representa la 13ena estació del Via Crucis, quan Jesús és devallat de la creu. Es tracta d'una escena d'amor, dolor i pietat d'una Mare que contempla i plora la mort del Fill martiritzat. La Verge està asseguda i porta un mantell que li cobreix el cap i una corona al damunt. Crist, que també porta corona , jeu defallit a la falda de la seva Mare, que l'aguanta per l'espatlla i el braç. A la part de baix hi ha llegenda que diu: 'NON EST DOLOR SICUT DOLOR MEUS', que traduït equival a dir 'no hi ha dolor com el meu'. | 08069-56 | Plaça de l'Església, 2 | El Viacrucis, o Camí de la creu, és una pràctica devocional catòlica que recorda els moments de la vida de Jesús de Natzaret: des que la seva detenció fins a la seva cruxifició i sepultura. Consta de catorze estacions que representen els moments més notables de la Passió de Crist. Aquesta escena pertany a un Viacrucis i va ser col·locada a la façana de l'església durant l'ampliació del segle XVIII, tot i que no se sap d'on ve. | 41.5702200,1.8279200 | 402280 | 4602723 | 08069 | Collbató | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74567-foto-08069-56-1.jpg | Inexistent | Renaixement | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Autor fotografia: Àngel Burniol, 2011. | 95 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 74568 | Imatge de Sant Corneli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-sant-corneli | Enric Serra Rogent, de Collbató (25-2-2011). | XIX | És a l'intempèrie i exposat a les inclemències atmosfèriques | Imatge de Sant Corneli de terracota, amb un llarg hàbit llarg cenyit a la cintura, la tiara papal, barba i les mans obertes. És col·locat dins d'un nínxol de pedra que hi ha damunt del portal. | 08069-57 | Plaça de l'Església, 2 | Jordi Bosch, un veí ja traspasst, explicava que per fer aquesta imatge havien anat a buscar l'argila a can Dalmases i que molt segurament l'havien cuit en uns forns que hi havia a la riera (potser eren els forns de les Rovires, al terme dels Hostalets de Pierola). Altres versions, però, asseguren que va ser cuita a Collbató, als forns de cal Pepa. | 41.5702200,1.8279200 | 402280 | 4602723 | 08069 | Collbató | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74568-foto-08069-57-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 74575 | Can Pere Llong | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pere-llong | RIBAS I CALAF, Benet (1990), Història de Montserrat (888-1258), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat i Curial Edicions Catalanes, p. 83. PLADEVALL, Antoni (Dir.) (1992), Catalunya Romànica, vol. XIX, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, p. 306. CODINA, Jaume, Josep MORAN i Mercè RENOM (Int.) (1992), El Baix Llobregat el 1789. Respostes al qüestionari de Francisco de Zamora, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat.El Baix Llobregat el 1789, p. 124. ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ, Arxiu Notarial, Ig. 1033 (2). ARXIU DIOCESÀ DE BARCELONA, Pierola, L. 33, f. 3 v.; i Ma. 34, f. 2 v.; i L. 28, f. 95. | XIX-XX | Manca de manteniment. Hi ha símptomes evidents de degradació. | Masia distribuïda al voltant d'un pati central obert pels dos extrems i tancat pels laterals. Al cantó nord hi ha la casa, que té forma d''U' i està organitzada al voltant d'una galeria exterior. Té la façana encarada al sud, planta baixa i pis, amb balcons i baranes de ferro forjat. La teulada és a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana. Al cantó sud hi ha dependències agroramaderes, de planta rectangular i coberta a un sol vessant, que clouen el pati pel sud. No hi ha elements arquitectònics destacables. Ha experimentat reformes que n'han alterat l'estructura originària. El 1884 es va col·locar la porta de ferro forjat que dóna accés al recinte de la masia. | 08069-1 | Afores, s/n | La masia de can Pere Llong podria ser un dels alous que el monestir de Santa Cecília de Montserrat va rebre l'any 945. Al segle XIV hi vivia Pere Dolo i per això també fou conegut com el mas Dolo. L'any 1440 Jaume d'Olivelles i Bernat Torres, marits de Gemona i Rúmia, la van vendre a Joan Fossalba. Pere Llong era el cabaler d'una pairalia de Terrassa que a finals del set-cents va casar-se amb la pubilla d'aquesta masia. Al darrer terç del segle XX hi hagué una residència per a la tercera edat i abans un restaurant. | 41.5493400,1.8270800 | 402178 | 4600406 | 08069 | Collbató | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74575-foto-08069-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74575-foto-08069-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74575-foto-08069-1-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 74576 | Santa Margarida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-margarida-0 | RIBAS I CALAF, Benet (1990), Història de Montserrat (888-1258), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat i Curial Edicions Catalanes, p. 83. PLADEVALL, Antoni (Dir.) (1992), Catalunya Romànica, vol. XIX, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, p. 306. CODINA, Jaume, Josep MORAN i Mercè RENOM (Int.) (1992), El Baix Llobregat el 1789, Respostes al qüestionari de Francisco de Zamora, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat.El Baix Llobregat el 1789. Respostes al qüestionari de Francisco de Zamora, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 124. ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ, Arxiu Notarial, Ig. 1033 (2). ARXIU DIOCESÀ DE BARCELONA, Pierola, L. 33, f. 3 v.; i Ma. 34, f. 2 v.; i L. 28, f. 95. | XIX | Manca de manteniment. Hi ha humitat i les parets estan escrostonades. | Santa Margarida de les Amenolelles és una capella incorporada a la masia de can Pere Llong. Té una sola nau, planta rectangular i coberta amb una volta d'arc rebaixat, arrebossada i emblanquinada. La façana mira cap al nord-oest i té un portal rectangular, al qual s'accedeix mitjançant tres graons (un dels quals és de totxos posats de cairell), una finestra ovalada al damunt i un campanar d'espadanya fet de totxo amb una campana. La paret està arrebossada i pintada. En alguns llocs, però, es veu el material de construcció. No conserva elements arquitectònics originaris. | 08069-2 | Can Pere Llong (Afores, s/n) | El 945 els comtes Sunyer i Riquilda van donar l'església de Santa Margarida a Santa Cecília de Montserrat i el 1065 el bisbe Guislabert la donà a la canònica catedralícia de Barcelona. El 1487 hi vivia un ermità i el 1587 s'ordena la seva restauració. Al XVIII depenia de Montserrat com a possessor dels béns de Santa Cecília. Cada any, el 20 de juliol, diada de Santa Margarida, s'hi celebrava una missa oficiada per un monjo. Arran de les desamortitzacions del segle XIX passà a mans de la família Fossalba, de can Pere Llong, que la reconstruí l'any 1885. Actualment està desafecta. | 41.5494100,1.8270700 | 402178 | 4600414 | 08069 | Collbató | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74576-foto-08069-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74576-foto-08069-2-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 74582 | Rellotge de sol de can Llates | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-llates | Roberto Rodríguez, de Collbató (4-1-2011). PALAU, Miquel (1977), Rellotges de sol; història i art de construir-los, Barcelona, Ed. Millà. | XIX-XX | Conserva l'agulla i les marques de les línies horàries, però ha perdut la policromia. | El rellotge de sol de dia és situat a la façana d'un annex de can Llates. Està encarat a migdia i senyala les hores diürnes. És vertical i té forma rectangular, amb la capçalera acaba en punta. | 08069-8 | Masia de can Llates (Afores, s/n). | Un rellotge de sol és un instrument que senyala les hores mitjançant les ombres d'una agulla clavada dins d'un quadrant on hi ha marcades les línies horàries. N'hi ha de diferents tipus, els més comuns són els verticals i els horitzontals. | 41.5595300,1.8290700 | 402360 | 4601535 | 08069 | Collbató | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74582-foto-08069-8-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-12-10 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Anava amb un segon rellotge de tarda que hi ha a la paret de ponent del mateix edifici. | 119 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||
| 74588 | Can Dalmases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-dalmases-0 | ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ, Arxiu Notarial, Ig. 1033 (2); i Llo, 490 i 381. ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT, Arxiu Notarial, E-47, f. 113 r. | XIX-XX | L'edifici està ben conservat, però de l'antiga masia gairebé no en queda res, tret del portal principal i les parets mestres. | La masia de can Dalmases és un conjunt d'edificis construïts al llarg dels segles. La casa pairal original tenia planta baixa i pis, la teulada a dues aigües i el carener paral·lel a l'entrada principal, que forma un arc de mig punt. Posteriorment es va fer una façana nova a la banda de sol naixent, on s'obriren balcons. Durant la segona meitat del segle XX, després de la venda de la finca, es van fer reformes importants: es va aixecar la teulada d'una part de l'edifici, es van habilitar petits apartaments a l'interior i es van fer noves obertures als murs perifèrics. Mentre que els annexos agropecuaris foren reconvertits en un bar-restaurant i una pista de ball. També s'hi habilitaren una piscina i, als baixos de la casa pairal, una botiga. | 08069-14 | Carrer Monestir, 24 | El mas Dalmases, conegut durant segles com el mas Oleguer, estava encaixat entre el torrent del Forn, la riera, el coll de l'Altar i els termes del Bruc i Pierola. La dada més antiga es remunta a l'any 1353, quan Rúmia i Ramon Llober, àlies Oleguer, vengueren aquest mas a Pasqual Sarrió. Després va pertànyer als seus descendents: Pere Sarrió, que va fer la confessió senyorial de l'any 1369; Pasqual Sarrió, mort el 1472; Bàrbara i Salvador Dalmases, que hi vivien el 1496; Nicolau Dalmases (1546), Josep Dalmases (1726), i Josep Dalmases, traspassat l'any 1874. En l'inventari que es va fer després de la seva mort es fa esment de l'existència d'una cuina, un celler i tres habitacions. A mitjan segle XX la finca fou venuda, les terres reconvertides en la urbanització Bertran i la casa i els annexos, en la seu social dels nous veïns. | 41.5650000,1.8044600 | 400316 | 4602171 | 08069 | Collbató | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74588-foto-08069-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74588-foto-08069-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74588-foto-08069-14-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | D'ençà dels anys seixanta s'hi ha fet moltes obres, que l'han desvirtuat i alterat totalment. | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||
| 74597 | Abeurador de cal Xabret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abeurador-de-cal-xabret | ARXIU COMARCAL DE BAGES, Fons Municipals, núm. 264. La Vanguardia Española, 16-4-1907, p. 3; i Josep Bertran, de cal Xabret (19-3-2011). | XX | Hi ha una mica d'humitat i a l'interior s'acumulen algunes deixalles. | L'abeurador de cal Xabret és una construcció feta amb totxos, que després foren arrebossats. És inserida dins d'una fornícula rectangula i acaba amb un arc rebaixat format per dues filades de totxos i una de rajoles planes. Les mides són: entre 9 i 9,20 m d'alçària, 2,25 m d'amplada i 0,60 m de fondo. La pica és situada a 5 m d'alçària i folrada amb rajoles esmaltades. | 08069-23 | Carretera B-112/carrer Nou, 35 | L'any 1885 l'Ajuntament de Collbató va demanar, juntament amb els d'Esparreguera, Monistrol i Manresa, la millora del camí veïnal de Monistrol a Esparreguera que havia de formar part de la carretera provincial de Manresa. Les obres van ser subhastades l'any 1907. La família de cal Xabret, que vivia a la primera casa del poble, a tocar de la nova carretera, va aprofitar-ho per obrir un petit hostal per als traginers i els carreters que passaven per allí carregats amb vi, cotó i altres mercaderies. Van habilitar una petita quadra per fer el canvi d'animals i van obrir un abeurador a la façana del darrere, perquè poguessin beure i refrescar-se. L'omplien a cops de galleda amb l'aigua de la seva cisterna. A la paret encara hi ha alguns dels ferros on fermaven les bèsties. | 41.5650800,1.8311700 | 402543 | 4602149 | 08069 | Collbató | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74597-foto-08069-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74597-foto-08069-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74597-foto-08069-23-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 74598 | Cal Bonaparte | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bonaparte | XIX-XX | Sempre està tancada i té les parets exteriors escrostonades. | Cal Bonaparte és una casa de planta rectangular, amb baixos, pis i coberta en forma de terrassa. Té un altre terrat al cantó de llevant i un jardí al davant. La façana principal té quatre finestres repartides pels laterals de les plantes inferior i superior, un portal central, una finestra balconera al damunt i un balustre de terrissa amb pilars intercalats a dalt de tot. L'accés des del carrer es fa per una gran porta de ferro forjat flanquejada per dos pilars acabats amb rajoles esmaltades de color verd. | 08069-24 | Carrer Nou, 15 | 41.5656700,1.8305300 | 402491 | 4602215 | 08069 | Collbató | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74598-foto-08069-24-1.jpg | Inexistent | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 102 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||||
| 74600 | Hostal de la Fumada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostal-de-la-fumada | MUSET I PONS, Assumpta (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i el seu entorn a principis del segle XIX, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. | XIX-XX | L'Hostal de la Fumada és un habitatge familiar i agrícola, de tres nivells, amb els baixos preparats per acollir hostes i cavalleries. La casa pairal té la coberta a dues aigües, tortugades ceràmiques i el carener paral·lel a la façana. A la planta baixa hi ha un portal d'arc rebaixat i pedrissos i finestres de pit amb reixa de ferro forjat als costat; al primer pis, un balcó central i sengles finestres balconeres als costats; mentre que a les golfes, que únicament ocupen el cos central de l'edifici, hi ha dues arcades obertes, acabades amb arcs de mig punt i protegides amb reixes de ferro forjat. En un annex situat al cantó de ponent hi ha un cobert per als animals de càrrega i de tir. És un edifici molt gran, de planta rectangular i amb la teulada a dues aigües, construït amb morter de calç, pedra i obra cuita. Té un portal a cada extrem per facilitar el trànsit dels carros i uns murs molt gruixuts, preparats per aguantar les àmplies arcades de totxo de mig punt que sostenen la coberta. | 08069-26 | Carrer de la Fumada, 6 | La Fumada és una petita barriada de cases construïdes a començament del XIX al costat de la carretera reial. Els anys 1815 i 1819 Josep Bosch i Manuel Bros van aconseguir sengles permisos per construir dues cases i tenir-hi hostals. Fou freqüentat per traginers, carreters i diligències que circulaven per la carretera. Sembla ser que durant la guerra Civil allotjà tancs i al final de la contesa fou bombardejat. | 41.5628700,1.8256000 | 402075 | 4601910 | 08069 | Collbató | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74600-foto-08069-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74600-foto-08069-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74600-foto-08069-26-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||
| 74605 | Creu de terme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-12 | ARXIU A. MUSET, Programa de la Festa de la Creu de Terme de Collbató, 29-11-1959. | XX | Li ha caigut alguna llosa. | La Creu de Terme és un monument format per una graderia circular de tres graons folrada amb lloses de la pedrera de cal Rogent, que fan de base i de banc; una columna vuitavada, coronada amb una faixa circular amb la llegenda 'salut, vida i resurrecció nostra'; i per la creu. La creu és una peça de ferro, sense relleus, de la tipologia de creu grega, amb els quatre braços de la mateixa mida, que s'aguanta damunt d'una agulla del mateix material, envoltada per uns cargols ornamentals. Hi ha dos escuts: el de Collbató, que és visible des del camí, i el de Catalunya, que va ser col·locat al darrere. | 08069-31 | Avinguda de la Fumada, 14 | Tradicional creu de terme que hom col·locava a les entrades dels pobles. Fon instal·lada pels Amics de les Creu de Termes del Cercle de Sant Lluc i beneïda el 29 de novembre de 1959 per mossèn Ricard Ardiñach, capellà del poble, en un acte organitzat conjuntament amb la parròquia de Collbató. Hi actuà la Coral Sant Jordi, que interpretà cançons populars catalanes. | 41.5658100,1.8263700 | 402144 | 4602235 | 1959 | 08069 | Collbató | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74605-foto-08069-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74605-foto-08069-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74605-foto-08069-31-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | El Decret 571/63, de 14 de març, estableix que totes les creus de terme de més de 100 anys tenen la qualificació de BCIN. La de Collbató, però, no s'hi por acollir, ja que no supera aquest llindar cronològic. | 116|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||
| 74607 | Cal Bros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bros | ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ, Arxiu Notarial, L Ig, 1033 (2), Mateu Fontanal; Llo. 381 (1), f. 43 v.; i Llo. 490, f. 7 v. | XIII-XIX | Una part de l'edifici està habitat, mentre que la resta, que també és la més antiga, està tancada des de fa molts anys i té esquerdes molt preocupants en un dels murs exteriors. | Cal Bros és un edifici de planta baixa, pis i la teulada a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. Exteriorment destaquen la paret, feta amb carreus ben tallats, un portal dovellat amb un arc de mig punt i mènsules a ambdós costats, un pedrís i una finestra de totxos més moderna. Al davant hi ha una placeta amb més mènsules a la paret, que devien aguantar un embigat, i carreus ben tallats a les cantonades. | 08069-33 | Carrer Amadeu Vives, 50 | L'any 1280 Guillem de Montserrat, senyor de Collbató, va establir una casa al costat dels camins d'Esparreguera i dels Clots, a Jaume Serrió. Era l'edifici amb portal dovellat de cal Bros, que el 1496 habitava Mateu Fontanal i el 1726 Joan Bros. A la part de tramuntana hi havia la ferreria del castell. | 41.5684400,1.8296000 | 402417 | 4602524 | 08069 | Collbató | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74607-foto-08069-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74607-foto-08069-33-2.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 93|94|98|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 74618 | Jardí de cal Rogent o de les Parellades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardi-de-cal-rogent-o-de-les-parellades | XX | No hi ha un manteniment continuat, ni de les plantes ni dels elements arquitectònics. | Espai verd de 2,5 ha enjardinades amb passeigs, escalinates, fonts i agrupacions de plantes. Té un portal al carrer Amadeu Vives, format per pilars d'obra cuita i una porta reixada de ferro; i un altra al passeig Mansuet, que és cega. En aquesta banda hi ha una caseta, ara restaurada i habitada, que havia estat un trull. També hi ha altres coberts, un dels quals havia acollit un taller de ceràmica i on actualment hi ha un bar. | 08069-44 | Amadeu Vives, 18 | Jardí d'estil romàntic o italià construït per encàrrec de Josep Rogent i Padrosa. Ocupa l'antiga partida de terra coneguda com la Parellada, que pertany a la família des d'abans del 1496. També és conegut com el jardí de les Parellades. | 41.5692700,1.8285100 | 402328 | 4602617 | 1925-30 | 08069 | Collbató | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74618-foto-08069-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74618-foto-08069-44-2.jpg | Legal | Neoclàssic|Romàntic|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Duran Reynals i Rubió i Tudurí | 99|101|98 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||
| 74619 | Cal Rogent o cal Torralbes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rogent-o-cal-torralbes | ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ, Arxiu Notarial, Ig. 1033 (2), Pere Trias; Llo. 490, f. 40 v; i Llo. 381 (1), f. 29. GIRALT-ROGENT, arquitectes (1992), Fitxa núm. 4, Servei del Patrimoni Arquitectònic, Generalitat de Catalunya. | XIV-XX | La teulada va ser adobada fa poc, però la façana té problemes d'humitats i alguns esgrafiats han desaparegut. | Cal Rogent és una casa de planta rectangular i entre mitgeres. Té un pati al darrere i la teulada a dues aigües. A la planta baixa, i a banda i banda de l'entrada, hi havia hagut la masoveria i les antigues dependències agrícoles; a la planta residencial, una gran sala, els dormitoris i el menjador; i a les golfes, la biblioteca i les col·leccions. La façana, que mira al sud, té el portal de pedra amb un arc rebaixat, un balcó central i un finestral al damunt; i finestres a ambdós cantons. També hi ha reixes de ferro forjat; ràfec i tortugada ceràmica. La façana està decorada amb esgrafiats que, entre d'altres motius, inclouen un rellotge de sol de forma ovalada que té les línies horàries molt esborrades. A l'interior hi ha alguns arcs gòtics que aguanten les dependències supeiors. | 08069-45 | Amadeu Vives, 11 | L'any 1496 Pere Tria confessava una casa, amb celler, premsa de vi i hostal, que havia estat de Guillem Ramon. Després la casa i les terres van passar als seus descendents: Joan Tria (1611), Salvador i Margarida Matalonga (1726) i a la dona d'Elies Rogent (1858). Va ser cremada pels francesos el 1812. La dona d'Elies Rogent (Joaquima Pedrosa i Vacarisses, germana de la muller de Pau Bertran) va rebre com a dot unes masoveries que la família tenia a Collbató, conegudes com cal Torralbes, i que estaven en molt mal estat com a conseqüència de la guerra del Francès. Rogent va reorganitzar aquests espais per tal de construir la casa i habilitar un pati al darrere. També hi portà les peces de les col·leccions que hi ha a la casa: rajoles, llibres, gravats, mobles, retrats fets per Claudi Lorenzale, etc. Durant la guerra Civil fou declarada Museu del Poble i salvada així del saqueig. | 41.5699000,1.8290300 | 402372 | 4602687 | 08069 | Collbató | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74619-foto-08069-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74619-foto-08069-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74619-foto-08069-45-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Contemporani|Neoclàssic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Elies Rogent Amat | Actualment la casa acull la Fundació Privada Rogent. | 93|94|98|99|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||
| 74622 | Ca l'Aaron o cal Neron | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-laaron-o-cal-neron | ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ, Arxiu Notarial, Ig. 1033 (2), fills de Mateu Osset; Llo. 490, f. 27 r.; i Llo. 381, f. 49. | XIV-XX | Té problemes a la teulada. | Ca l'Aaron és un edifici de planta rectangular orientat al sud. Té planta baixa, pis i golfes. A la façana destaca el finestral emmarcat amb una arcada de pedra, que originàriament devia ser el portal, la petita finestra de mig punt paredada i la doble galeria tancada amb reixa de ferro de les golfes. A l'interior hi ha uns arcs gòtics fets amb carreus que aguanten l'estructura superior. | 08069-48 | Plaça de l'Església, 3 | És una de les cases més antigues i importants de Collbató. La primera dada es remunta a l'any 1365, quan aquest hospici va ser inclós en el capbreu fet per G. Durfort, senyor del castell de Collbató. El 1496 pertanyia als fills de Mateu Osset, el 1611a Mateu Dolset i el 1726 al seu descendent Pau Dolcet. En aquella época estava unida a cal Ticu (plaça de l'Església, núm. 1) i a la torre quadrada que tancaba la vila per ponent. Darrerement era coneguda com cal Neron,que devia ser una degeneració d'Aaron. | 41.5704100,1.8280000 | 402287 | 4602744 | 08069 | Collbató | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74622-foto-08069-48-1.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 93|94|98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 74626 | Cal Tutor o cal Vacarisses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tutor-o-cal-vacarisses | ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ, Arxiu Notarial, Ig. 1033 (2), Antònia, muller de Jaume Alegre; Llo. 490, f. 17 v.; i Llo. 381 (1), f. 37 v. | XIII-XX | La façana està escrostonada. | Cal Tutor és un edifici de planta rectangular, format per planta baixa, pis i golfes. Els elements gòtics perviuen a l'interior, on hi ha diverses arcades ogivals molt amples, i a l'exterior, en la portalada de mig punt feta amb gran dovelles de pedra i en les dues finestres coronelles biforadades del primer pis. Originàriament la finestra del mig també oferia aquesta imatge, però l'any 1848 va ser reconvertida en balcó per poder sortir a la galeria que es va construir damunt del portal. Per aguantar-lo es van bastir dos contraforts laterals, amb arcades de mig punt que permeten la circulació, i que també aguanten la façana que estava cedint. A la planta baixa hi ha dues finestres modernes. La coberta és de teules àrabs, inclinada a dues aigües i amb el carener paral·lel a la façana. A l'interior hi ha algunes arcades ogivals i una fresquera excavada al subsòl. | 08069-52 | Plaça de l'Església, 5 | La tradició local diu que era la casa del tutor o representant del monestir. Això no és veritat, ja que fou la residència d'una família d'hisendats locals. La referència més antiga és del 1369. Aleshores, Bernat Bernic i Pere Vidal declaraven tenir dues cases al carrer Sobirà, que quedaren annexionades quan Antoni Vidal comprà l'habitatge d'Andreu Bernic. El 1496 pertanyia a la filla d'Antoni Vidal i el 1726, a Miquel Bros. A finals del segle XIX els propietaris s'anomenaven Vacarisses. L'any 1848 es va construir la balconada i els contraforts del davant, per tal de subjectar l'edifici. Tampoc no és cert que sempre hagi estat a la plaça. Fins al segle XVII, que no es va obrir la plaça, era al carrer Sobirà. | 41.5703700,1.8281200 | 402297 | 4602740 | 08069 | Collbató | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74626-foto-08069-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74626-foto-08069-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74626-foto-08069-52-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 93|94|98|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 74631 | Nucli medieval de Collbató | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-medieval-de-collbato | MUSET PONS, Assumpta (Setembre 2006), 'Collbató i la seva història', Collbató Informa. Revista d'informació local editada per l'Ajuntament de Collbató, p. 9. RIBAS I CALAF, Benet (1997), Annals de Montserrat (1258-1485), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat i Curial Edicions Catalanes, p. 209. | X-XXI | Hi ha alguns edificis que haurien de ser restaurats i d'altres construccions tradicionals han desaparegut aquests darrers anys. | El nucli medieval de Collbató forma una figura triangular que es desplega cap a sol naixent, entre el turó del castell, el torrent de la Salut i les Parellades, amb un apèndix que ressegueix la costa del castell. Va des de la plaça de l'Església, on abans hi havia un dels portals que tancava la vila, fins a l'arc de cal Bros, on hi ha l'altre punt d'entrada. A l'interior d'aquest espai hi ha tres artèries transversals: la d'Amadeu Vives, que és la més important i es perllonga cap a migdia, de Dalt (ambdues conflueixen a la plaça de l'Església) i de la Salut. I dos carrers més secundaris i amb un recorregut longitudinal: el del Castell, i un altre al qual els veïns anomenen el carrer que va a la bassa de la vila. Són vies estretes, amb algun tram costerut i amb un parell de voltes que permeten anar d'un carrer a l'altre. | 08069-66 | Des de l'arc d'en Bros fins a la plaça de l'Església | El lloc de Collebetone, esmentat l'any 931, va néixer a la confluència de dos camins: el del Vallès, que pujava pel torrent de la Salut, remuntava el coll que donà nom a l'emplaçament i entrava pel cantó de tramuntana (fou l'origen del carrer de Dalt); i el de Barcelona, que arribava pel sud (va ser l'origen dels carrer del Bon Aire i Major, ara d'Amadeu Vives). En aquell indret s'hi construïren l'església i l'hospital, documentats el 1062 i el 1375 respectivament, i també les primeres cases, que es devien estendre fins al límit de l'actual plaça de l'Església. El creixement demogràfic del XI al XIII va afavorir l'expansió urbana, que es va fer seguint les dues artèries esmentades i en direcció cap a llevant. Primer fins a cal Ponset, al carrer Amadeu Vives, núm. 7, on hi ha un mur lateral gruixut, alt i atalussat, preparat per fer de muralla. Més tard, les construccions van proliferar al costat del camí de Barcelona, fins arribar al portal que tancava la vila pel sud, a cal Bros. Aquest conjunt estava clos per dos portals: el de Barcelona i el del costat de l'església, i protegit per les parets posteriors de les cases que feien de murs defensius. Al segle XVII es va engrandir la plaça amb l'aterrament d'un pati que hi havia a la confluència dels carrers Major i de Dalt. Alguns vestigis d'aquella època han desaparegut. Així va passar amb les basses del Castell i del Vall, ocupades ara pel restaurant de Cal Misser i per un habitatge, i amb el portal de ponent, que va ser desmuntat al XVIII quan es va engrandir l'església. A la façana de la casa núm. 1 (cal Ticu), s'hi poden veure les marques de la volta de rajola del portal i les pedres de la torre quadrada que s'alçava al damunt. Altres elements, en canvi, com les entrades dovellades de cal Bros, cal Ponset i cal Tutor; les finestres gòtiques de cal Tutor; o els arcs de pedra de l'interior d'algunes cases s'han conservat. El creixement demogràfic i la dinamització agrícola del segles XVIII i XIX van fomentar la construcció de nous habitatges, tant al nucli històric (a la costa del castell i al carrer de la Salut), com fora muralles, als camins de Montserrat, Barcelona i els masos, que foren l'origen dels carrers de Pau Bertran, Nou i Sant Antoni. | 41.5702800,1.8282100 | 402304 | 4602730 | 08069 | Collbató | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74631-foto-08069-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74631-foto-08069-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74631-foto-08069-66-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Modern|Barroc|Contemporani|Neoclàssic|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Fotografia: Collbató a la primera meitat del segle XX (Autor: desconegut / Arxiu: A. Muset). Coordenades UTM: plaça de l'Església. | 92|93|94|96|98|99|119|85 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||
| 74639 | Trull de cal Pau Bertran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trull-de-cal-pau-bertran | ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ, Arxiu Notarial, Ma. 34, f. 49 v.; i Ig. 381, f. 1 r. ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT, Collbató, Ajuntament, L. 444; i L. 430, carpeta 8. | XVII-XIX | Recentment, i a conseqüència d'unes obres, s'han tallat els nervis de fusta que fermaven la premsa. | El trull de cal Pau Bertran està format per un molí petit de pedra, i una premsa de racó, amb la biga i les costelles de fusta i el bassi de pedra. Té tres dates gravades i sobreposades: 1628 o 60, 1728 o 68 i 1828 o 68. | 08069-74 | Pau Bertran, 19 | Apareix esmentat per primera vegada el 1670. En aquella època pertanyia a Joan Mercader i el als seus hereus Jaume Oller i Rosa Mercader, que residien al carrer de Dalt, on ara hi ha l'aparcament de Cal Misser. Era situat fora del nucli urbà, al costat del camí de Montserrat i de la bassa del Pla o de la Beguda. Al segle XIX i principis del XX va pertànyer a la família de Pau Bertran. | 41.5704500,1.8269800 | 402202 | 4602750 | 1628 | 08069 | Collbató | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74639-foto-08069-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74639-foto-08069-74-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | És la premsa oliera més antiga que es conserva a Collbató. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||
| 74641 | Ajuntament Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-vell-2 | ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT, Collbató, Ajuntament, L. 514; i L. 7, f. 33. | XIX-XX | Va ser adobat fa uns anys, però té problemes d'humitat i de manteniment. | L'Ajuntament Vell és un edifici petit i modest, format per soterrani, plantes baixa i residencial, golfes i pati. Les parets perimetrals combinen la pedra, la tàpia i el maó. L'arrebossat és de morter i la coberta a dues aigües. La façana està encarada al nord i té un portal de pedra, amb la data de 1888 gravada a la llinda; un balcó amb barana de ferro forjat al primer pis i finestres de mig punt a les golfes. Tret del portal, que devia ser refet amb pedra per donar un toc de distinció a la Casa Consistorial, la resta de l'edifici no té elements destacables. | 08069-76 | Pau Bertran, 25 | El 9 d'octubre de 1898 el consistori de Collbató, presidit per Josep Matalonga Vacarisses, va acordar comprar a Josep Bertran, per 600 pessetes, la casa del Raval, núm. 19, que ja ocupava com a llogater. Aquell mateix any s'hi van fer importants reformes (es van adobar la paret del patí i la teulada, es va fer una cisterna i es va habilitar la presó a l'antic celler). També es va col·locar una làpida commemorativa, que ara és al Museu de Coses del Poble. El 1915 s'hi va fer un altre adob i el 1949 es va encarregar als mestres d'obres del Bruc, Josep Mera i Facund Ferrer, el canvi de les bigues de la teulada que estaven corcades. Va ser la seu de l'Ajuntament fins l'any 1977. Després ha acollit el Casal d'Avis, la Biblioteca, l'Escola de Música i les entitats del poble. | 41.5704600,1.8266800 | 402177 | 4602751 | 1888 | 08069 | Collbató | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74641-foto-08069-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74641-foto-08069-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74641-foto-08069-76-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 163,71 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml