Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 74628 | Sant Corneli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-corneli-0 | ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ, Arxiu Notarial, Llo. 490, f. 27 r. ARXIU DIOCESÀ DE BARCELONA, Collbató, L. 22. ASSOCIACIÓ D'AMICS DE L'ORGUE DE COLLBATÓ (1982), Descripció de la construcció de l'orgue de Collbató i de la restauració de l'església parroquial de Sant Corneli, Collbató. CODINA, Jaume, Josep MORAN i Mercè RENOM (Int) (1992), El Baix Llobregat el 1789. Respostes al qüestionari de Francisco de Zamora, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. MUSET PONS, Assumpta (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [El Montserratí, 3], p. 90. | XVIII-XX | A la dècada de 1980 es van restaurar els altars, el campanar i la imatgeria interior. Es van pintar les parets, tapant les pintures florals originàries. També és va endreçar l'antic cementiri. Recentment s'ha adobat la teulada. | L'església de Sant Corneli és un edifici de pedra i planta rectangular, amb una capella a ponent i un campanar a llevant. Fa 24 m de llarg, 6 m d'ample i 12 m d'alt. La façana està orientada al nord i és ondulada. El portal és de pedra i té un arc rebaixat, damunt del qual hi ha una fornícula amb la imatge de Sant Corneli de terracota. A sobre hi ha una rosassa amb un vitrall modern amb els atributs de Sant Corneli i, al cap de munt de la façana, un mig relleu d'una Pietat i tres pinacles de pedra. A l'interior, hi la l'altar major, situat damunt d'un presbiteri elevat, que acull l'orgue, i vuit altarets més repartits pels dos laterals. A la dreta, hi ha els del Sant Crist, el Roser, la Immaculada i Sant Corneli; i a l'esquerra, la pila baptismal, el confessionari i els altars dels Dolors i de Montserrat, que fou beneït pel pare Escarré. Al fons hi ha la sagristia i un magatzem. Damunt del cancell hi ha el cor i a sobre de les capelles, dues tribunes laterals. El campanar és de pedra i està dividit en tres cossos separats per sengles cornises, que s'adiu força amb el prototipus de campanar del segle XVIII. La part de baix és de planta quadrada, té les parets cegues i està coronada amb quatre pinacles; la del mig i la de dalt són vuitavades. La del mig té dues obertures petites i la de dalt, on hi ha les campanes, quatre finestrals de mig punt. La coberta és plana, amb un terrat envoltat per un balustre de pedra artificial que s'hi col·locà fa pocs anys. | 08069-54 | Plaça de l'Església, 2 | L'església de Sant Corneli és esmentada l'any 1062 i és possible que fos remodelada cap a finals del XVI-primeria del XVII. L'actual, més gran que l'originària, fou bastida al XVIII i s'aprofitaren les pedres del portal de la muralla, que es va haver de desmuntar per poder construir el nou temple. Durant el segle XIX s'hi feren altres actuacions: el 1826 es va fer la capella del sagrari; el 1849 es va beneir l'altar major; i el 1857 es van col·locar les campanes i el rellotge nou. El ferrer de cal Vicentó era l'encarregat de tocar les campanes i donar corda al rellotge. Fou saquejada durant les guerres del Francès i Civil. | 41.5702200,1.8279200 | 402280 | 4602723 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74628-foto-08069-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74628-foto-08069-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74628-foto-08069-54-3.jpg | Legal | Barroc|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 96|98|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 74631 | Nucli medieval de Collbató | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-medieval-de-collbato | MUSET PONS, Assumpta (Setembre 2006), 'Collbató i la seva història', Collbató Informa. Revista d'informació local editada per l'Ajuntament de Collbató, p. 9. RIBAS I CALAF, Benet (1997), Annals de Montserrat (1258-1485), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat i Curial Edicions Catalanes, p. 209. | X-XXI | Hi ha alguns edificis que haurien de ser restaurats i d'altres construccions tradicionals han desaparegut aquests darrers anys. | El nucli medieval de Collbató forma una figura triangular que es desplega cap a sol naixent, entre el turó del castell, el torrent de la Salut i les Parellades, amb un apèndix que ressegueix la costa del castell. Va des de la plaça de l'Església, on abans hi havia un dels portals que tancava la vila, fins a l'arc de cal Bros, on hi ha l'altre punt d'entrada. A l'interior d'aquest espai hi ha tres artèries transversals: la d'Amadeu Vives, que és la més important i es perllonga cap a migdia, de Dalt (ambdues conflueixen a la plaça de l'Església) i de la Salut. I dos carrers més secundaris i amb un recorregut longitudinal: el del Castell, i un altre al qual els veïns anomenen el carrer que va a la bassa de la vila. Són vies estretes, amb algun tram costerut i amb un parell de voltes que permeten anar d'un carrer a l'altre. | 08069-66 | Des de l'arc d'en Bros fins a la plaça de l'Església | El lloc de Collebetone, esmentat l'any 931, va néixer a la confluència de dos camins: el del Vallès, que pujava pel torrent de la Salut, remuntava el coll que donà nom a l'emplaçament i entrava pel cantó de tramuntana (fou l'origen del carrer de Dalt); i el de Barcelona, que arribava pel sud (va ser l'origen dels carrer del Bon Aire i Major, ara d'Amadeu Vives). En aquell indret s'hi construïren l'església i l'hospital, documentats el 1062 i el 1375 respectivament, i també les primeres cases, que es devien estendre fins al límit de l'actual plaça de l'Església. El creixement demogràfic del XI al XIII va afavorir l'expansió urbana, que es va fer seguint les dues artèries esmentades i en direcció cap a llevant. Primer fins a cal Ponset, al carrer Amadeu Vives, núm. 7, on hi ha un mur lateral gruixut, alt i atalussat, preparat per fer de muralla. Més tard, les construccions van proliferar al costat del camí de Barcelona, fins arribar al portal que tancava la vila pel sud, a cal Bros. Aquest conjunt estava clos per dos portals: el de Barcelona i el del costat de l'església, i protegit per les parets posteriors de les cases que feien de murs defensius. Al segle XVII es va engrandir la plaça amb l'aterrament d'un pati que hi havia a la confluència dels carrers Major i de Dalt. Alguns vestigis d'aquella època han desaparegut. Així va passar amb les basses del Castell i del Vall, ocupades ara pel restaurant de Cal Misser i per un habitatge, i amb el portal de ponent, que va ser desmuntat al XVIII quan es va engrandir l'església. A la façana de la casa núm. 1 (cal Ticu), s'hi poden veure les marques de la volta de rajola del portal i les pedres de la torre quadrada que s'alçava al damunt. Altres elements, en canvi, com les entrades dovellades de cal Bros, cal Ponset i cal Tutor; les finestres gòtiques de cal Tutor; o els arcs de pedra de l'interior d'algunes cases s'han conservat. El creixement demogràfic i la dinamització agrícola del segles XVIII i XIX van fomentar la construcció de nous habitatges, tant al nucli històric (a la costa del castell i al carrer de la Salut), com fora muralles, als camins de Montserrat, Barcelona i els masos, que foren l'origen dels carrers de Pau Bertran, Nou i Sant Antoni. | 41.5702800,1.8282100 | 402304 | 4602730 | 08069 | Collbató | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74631-foto-08069-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74631-foto-08069-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74631-foto-08069-66-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Modern|Barroc|Contemporani|Neoclàssic|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Fotografia: Collbató a la primera meitat del segle XX (Autor: desconegut / Arxiu: A. Muset). Coordenades UTM: plaça de l'Església. | 92|93|94|96|98|99|119|85 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||
| 74633 | Cisterna de la premsa de cal Rogent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cisterna-de-la-premsa-de-cal-rogent | XIX-XX | Va ser restaurada l'any 1920 i més recentment va ser netejada i rehabilitada com a celler. | Cisterna de recollida de les aigües pluvials, excavada al tapàs i a sota mateix del cobert on hi havia hagut la premsa de l'oli de cal Rogent, a les Parellades. És de planta irregular i està formada per dues galeries estretes, de 4.5 m d'alçada, en forma de 'T', amb tres petits annexes laterals i volta de catenària, oberta durant el procés d'excavació i formada pel mateix tapàs. Les parets estan arrebossades i no tenen cap esquerda. El terra està lleugerament inclinat i al final de la cisterna hi ha un xupet de decantació. A terra hi ha algunes afloracions de conglomerats més durs que el tapàs. L'aigua hi entrava per un forat que hi ha a la part de dalt, procedent d'un reguerot o clavaguera que recollia l'aigua que s'escorria de la muntanya de Montserrat (partides dels Graus i el Pujolet) i que transcorria entre les cases del carrer Amadeu Vives i la Parellada del Rogent. L'aigua queia a l'interior d'una primera cisterna, on tenia lloc el procés de decantació, i que encara està en ús. Des d'allà saltava a aquest altre aljub, d'on s'extreia per dues boques: una que donava a l'exterior de la premsa i una altra que quedava a l'interior. | 08069-68 | Passeig Mansuet, 3 | Possiblement va ser construïda per proveir d'aigua el trull de cal Rogent, tot i que també podria ser anterior. A la paret de la cisterna hi ha un grafit amb la data de 1920 escrit amb llapis i, que es deu correspondre amb alguna restauració o neteja que es devia fer aquell any. | 41.5698600,1.8282400 | 402306 | 4602683 | 08069 | Collbató | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74633-foto-08069-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74633-foto-08069-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74633-foto-08069-68-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Ara s'utilitza com a celler. | 98|94 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 74637 | Cal Vidrier o cal Castelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vidrier-o-cal-castello | ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ, Arxiu Notarial, M. Cuiner, 1776, f. 340 r. ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT, Collbató, Ajuntament, L. 546; i L. 430, carpeta 8. | XVIII-XX | Fa pocs anys es va restaurar la teulada i es va refer la façana. | Cal Vidrier o cal Castelló és una casa pairal orientada a migdia, amb la coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana. De la paret principal en destaquen el portal de mig punt, bastit amb pedra i totxos col·locats a rastell; el balcó, amb reixa de ferro forjat; i el finestral, amb la barana de terra cuita, de les golfes. Té un pati i dependències al darrere. | 08069-72 | Pau Bertran, 4 | Fou construïda fora vila i al costat del camí de Montserrat. L'any 1776 se la disputaven Anton Jorba, veler de Manresa, i Francesc Elies, vidrier de Collbató, que hi devia tenir el forn de vidre que va donar nom a la casa. A començament del segle XIX pertanyia a Joaquim Castelló i Elies, nét de Pau Elies i de Josep Castelló i Galvany, propietari de la casa de cal Galvany. A la dècada de 1980 fou una casa de colònies. | 41.5705200,1.8275900 | 402253 | 4602757 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74637-foto-08069-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74637-foto-08069-72-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 74638 | Banc de pedra de cal Vidrier | https://patrimonicultural.diba.cat/element/banc-de-pedra-de-cal-vidrier | XIX | El banc de pedra de cal Vidrier és una construcció de 3 m de llargada i forma corbada. El seient i el respatller estan fets amb vint-i-vuit peces de pedres ben tallades, col·locades damunt d'un pedrís. Al davant hi ha una gran alzina. | 08069-73 | Serrat de la Codolosa | Va ser construït per la família Castelló, que eren els propietaris de la finca on hi ha el banc, al qual s'arribava per un camí solà que sortia de la casa pairal, que queda molt a prop. Era una zona d'esbarjo, on els amos, gent benestant, anava a passejar i a berenar. | 41.5725800,1.8268200 | 402192 | 4602987 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74638-foto-08069-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74638-foto-08069-73-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||||
| 74639 | Trull de cal Pau Bertran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trull-de-cal-pau-bertran | ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ, Arxiu Notarial, Ma. 34, f. 49 v.; i Ig. 381, f. 1 r. ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT, Collbató, Ajuntament, L. 444; i L. 430, carpeta 8. | XVII-XIX | Recentment, i a conseqüència d'unes obres, s'han tallat els nervis de fusta que fermaven la premsa. | El trull de cal Pau Bertran està format per un molí petit de pedra, i una premsa de racó, amb la biga i les costelles de fusta i el bassi de pedra. Té tres dates gravades i sobreposades: 1628 o 60, 1728 o 68 i 1828 o 68. | 08069-74 | Pau Bertran, 19 | Apareix esmentat per primera vegada el 1670. En aquella època pertanyia a Joan Mercader i el als seus hereus Jaume Oller i Rosa Mercader, que residien al carrer de Dalt, on ara hi ha l'aparcament de Cal Misser. Era situat fora del nucli urbà, al costat del camí de Montserrat i de la bassa del Pla o de la Beguda. Al segle XIX i principis del XX va pertànyer a la família de Pau Bertran. | 41.5704500,1.8269800 | 402202 | 4602750 | 1628 | 08069 | Collbató | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74639-foto-08069-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74639-foto-08069-74-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | És la premsa oliera més antiga que es conserva a Collbató. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||
| 74640 | Casa de Pau Bertran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-pau-bertran | PUJOL, Josep M. (1989), 'Estudi preliminar' a BERTRAN BROS, Pau (1989), El rondalari català, Barcelona, Altafulla, p. I-LXV. | XIX-XX | La casa va ser reestructurada fa uns anys | Casa pairal del folklorista i poeta Pau Bertran i Bros (Collbató, 1853 - Esparreguera 1891). És un edifici entremitgeres, de planta rectangular i apaisada, amb la coberta a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. Té planta baixa i pis i, almenys externament, no conserva cap element de l'edifici originari. Antigament la finca del costat, identificada ara amb el número 19, era el trull de la casa. | 08069-75 | Pau Bertran, 21 | Pau Bertran i Bros va néixer a Collbató en el si d'una família d'hisendats locals, el 2 de juliol de 1853. Estudià Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, on va conèixer destacats intelectuals lligats al moviment de la Reinaxença, amb els quals establí una forta amistat. Fou un home culte i prolífic. Va escriure poesia, va dedicar-se a l'estudi de la cultura popular de l'entorn de Montserrat on va recollir els costums, les llegendes i les tradicions de la zona; va traduir al català obres de la poesia búlgara, romanesa i grega clàssica; va publicar poemes a la revista La Renaxensa; va guanyar la Viola d'Or i Argent i la Flor Natural als Jocs Florals dels anys 1884 i1885; i va publicar diverses obres, algunes pòstumes, de poesia i cultura popular. Hom el considera un folklorista excepcional, tant pels coneixement que va arribar a acumular, com pel rigor científic que utilitzà. L'any 1881va casar-se amb Josepa Pedrosa, publilla de can Castells d'Esparreguera i germana de la muller d'Elies Rogent, on va morir l'any 1891, als 37 anys. L'any 2003 es va celebrar el 150 aniversari del seu naixement amb diversos actes culturals. També es va col·locar una placa commemorativa a la façana de la seva casa pairal. | 41.5704500,1.8268500 | 402191 | 4602750 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74640-foto-08069-75-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Al segle XIX, l'antic carrer del Raval, on va néixer el folklorista, fou rebatejat amb el nom de González Vilart i, al XX, amb el de Pau Bertran. | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||
| 74642 | Cal Galvany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-galvany | ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT, Collbató, Ajuntament, L. 430, carpeta 8. | XIX | Cal Galvany és un edifici rectangular, amb dues plantes, un terrat i una torre quadrada. A la façana del davant destaquen, a la planta baixa, el portal principal, amb la data de 1877 gravada a la llinda, i les dues finestres enreixades dels laterals; i al pis residencial, els balcons amb reixes de ferro forjat i les dues finestres-balconeres amb balustres, una de les quals és cega. A la part del darrere hi ha una galeria amb portes, balustres i arcs rebaixats, i a la del costat quatre finestres-balconeres amb balustres. Està decorat amb motllures de terrissa i esgrafiats. Té un jardí al darrere. | 08069-77 | Pau Bertran, 27 | Edifici construït per l'hisendat barceloní Josep Castelló i Galvany, casat amb la filla de Pau Elies, de cal Vidrier. La casa fou heretada pel seu fill Joaquim Castelló i Elies, que també posseïa cal Vidrier. | 41.5704300,1.8264900 | 402161 | 4602748 | 1877 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74642-foto-08069-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74642-foto-08069-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74642-foto-08069-77-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | A la planta baixa hi ha el restaurant 'La Torre'. | 102|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||
| 74643 | Cal Jaume de les Aques o ca la senyora Alfonsa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jaume-de-les-aques-o-ca-la-senyora-alfonsa | XIX-XX | Fa uns anys s'hi van fer obres per tal de'habilitar-hi una residència de la tercera edat. | Cal Jaume de les Aques, conegut també com ca la senyora Alfonsa, és una casa de tres plantes amb patis i jardins a l'exterior i una paret cega, amb una porta de ferro forjat, que envolta el complex. A la façana principal destaquen els dos balcons i la reixa de ferro forjat, del primer pis, i les dues finestres balconeres amb reixa a jocs, de les golfes. La teulada és a dues aigües i té el carener paral·lel a la façana principal. Al davant hi ha una terrassa esglaonada, que conserva els balustres originaris de terracota, i al costat una galeria. L'enrajolat exterior, fet amb peces de ceràmica, és nou. | 08069-78 | Pau Bertran, 71 | 41.5712000,1.8242900 | 401979 | 4602836 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74643-foto-08069-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74643-foto-08069-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74643-foto-08069-78-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 102|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||||
| 74645 | Ca l'Erpada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lerpada | XIX-XX | Va ser rehabilitada fa uns anys, tot i que alguns elements, com les finestres de fusta, van ser substituïts per altres materials més moderns. | Ca l'Erpada és una casa de planta, pis i golfes, que s'estén al costat oriental i per sobre de la volta homònima que surt al cantó del torrent de la Salut. La coberta és a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. A la part del darrera hi ha un contrafort angulat de pedra. El passadís té una volta de rajola catalana disposada en forma d'espiga i dos arcs lleugerament rebaixats fets amb totxos posats de cantell. | 08069-80 | Salut, 19 | És una casa moderna, construïda a finals del segle XIX. El passadís es va fer per respectar el pas dels camins de Monistrol i la font Closa. | 41.5703900,1.8294300 | 402406 | 4602740 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74645-foto-08069-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74645-foto-08069-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74645-foto-08069-80-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-10 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||
| 74646 | Cal Borrega o cal Simon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-borrega-o-cal-simon | ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ, Arxiu Notarial, Ig. 1033 (2), Antoni Garaldet. | XIV-XX | Cal Borrega o cal Simon és una casa de planta irregular, construïda amb pedra a la costa del castell. Té planta baixa i pis, un annex al cantó de la muntanya, uns contraforts als murs i l'angle reforçat amb pedres ben tallades. | 08069-81 | Castell, 14 | Molt possiblement és la mateixa casa situada entre la costa del castell i el camí de Monistrol, que Antoni Garaldet i la seva muller Joana van confessar el 1496 i que l'any 1367 Guillem Roca havia venut a Guillem Mayans, pare de Joana. L'edifici originari devia ser més gran i devia incloure les cases del costat, que van ser segregades i modernitzades. | 41.5702200,1.8296600 | 402425 | 4602721 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74646-foto-08069-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74646-foto-08069-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74646-foto-08069-81-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-10 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||
| 74647 | Casa del carrer Castell, 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-castell-10 | XVIII-XIX | Actualment s'hi fan obres de rehabilitació. | La casa del carrer Castell, núm. 10, és un habitatge petit i humil, construït amb pedra i arrecerat a la costa del castell. Té planta baixa i pis. La coberta, que era de teules, està ensorrada. El portal és dovellat i construït amb blocs de pedra i totxos de terra cuita. Les finestres són petites i situades a sota mateix la teulada. | 08069-82 | Castell, 10 | La costa del castell va estar ocupada per feixes de conreu fins als segles XVIII i XIX. Aleshores l'increment demogràfic va afavorir la construcció de nous habitatges a fora de la vila: carrers del Raval, Sant Antoni i Nou, i també a dins, on s'aprofitaren els espais buits que hi havia. Algunes cases s'alçaren a la costa del Castell. Aquesta tendència es va mantenir durant el XIX gràcies al boom vitícola. Algunes cases foren abandonades com a conseqüència de la fil·loxera, a finals del XIX, i de la crisi de l'agricultura tradicional, a mitjan segle XX. | 41.5700000,1.8293800 | 402401 | 4602697 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74647-foto-08069-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74647-foto-08069-82-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||
| 74648 | La Salut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-salut-0 | ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ, Arxiu Notarial, Llo 381. PÉREZ ARIENZA, Gilberto i MUSET PONS, Assumpta (2009), Ermita de la Salut de Collbató, Collbató, Associació de fidels de la Mare de Déu de la Salut de la parròquia de Collbató. | XVII-XX | L'any 1993 el petit temple va ser restaurat per un nombrós grup de voluntaris de Collbató, amb el suport de l'Ajuntament. | L'ermita-santuari de la Salut ocupa una superfície de 100 m2 i està formada per dues edificacions de planta rectangular cada una d'elles i cobertes a dues aigües. La part més antiga, convertida en sagristia, té una volta de canó, la capçalera encarada a llevant i la porta a migdia. L'altra construcció fou bastida perpendicular a l'anterior, al sud, de manera que l'entrada original va esdevenir el portal de la sagristia, davant de la qual es va col·locar l'altar de la nova capella. La sagristia estava arrebossada amb morter i decorada amb motius geomètrics i celestes, que estaven molt deteriorats i fa poc han estat arrencats. També s'ha habilitat un nou altar i s'hi ha col·locat una imatge de la mare de Déu i unes pintures de Valentí Julià. La façana és encarada al sud i dividida en tres cossos longitudinals. El portal, ogival i amb flors modernistes, és al centre. Al damunt hi ha tres finestres neogòtiques, un campanar d'espadanya i una creu. Els laterals estan adornat amb sengles tríades d'arcs cecs. | 08069-83 | La Salut | L'any 1376 ja és esmentada amb el nom d'església de Santa Maria. Després degué adquirir importància al segle XVII, coincidint amb les pestes del bienni 1651-1652, quan podria haver servit de morberia. Pocs anys més tard ja era coneguda com Santa Maria de la Salut. A començament del XIX es va fer un projecte per bastir una capella nova, que no va prosperar. Durant la guerra del Francès va ser cremada. L'any 1914 es va aixecar l'edifici actual, que fou finançat per Antònia Subirana, filla de Collbató, i consagrat tres anys més tard per Dom Antoni Maria Marcet. Fou destruïda durant la guerra Civil i reconstruïda posteriorment pels veïns de Collbató. A les columnes del portal hi ha alguns escrits, un dels quals és del 1924. Cada Dilluns de Pasqua s'hi celebra un aplec en el qual participen veïns de Collbató i les rodalies. Els actes comencen amb la processó des de l'església de Sant Corneli. Després hi ha missa, ballada de sardanes i dinar popular. Des d'antic la gent del poble i dels voltants hi venia a demanar favors a la Mare de Déu i, en agraïment, després li portaven exvots. L'any 1994 es constituí la Confraria de la Mare de Déu de la Salut. | 41.5720600,1.8286700 | 402345 | 4602927 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74648-foto-08069-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74648-foto-08069-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74648-foto-08069-83-3.jpg | Legal | Contemporani|Historicista|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 98|116|119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 74650 | Cal Monfort o cal senyor Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-monfort-o-cal-senyor-prat | ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT, Collbató, Ajuntament, L. 414. MUSET PONS, Assumpta (2004). 'Comerciants, litògrafs i hisendats rurals. L'ascens social i econòmic de la família Monfort durant el segle XIX', Materials del Baix Llobregat, núm. 6, p. 125-133. | XIX-XX | Cal Montfort és un edifici de tres cossos i tres plantes, amb la façana encarada a migdia i la teulada a dues aigües. A la planta baixa hi ha l'entrada principal i una de lateral, que antigament donava accés al trull, i dues finestres. A la planta residencial hi ha tres balcons al davant i una galeria al darrere, i a la superior, reconvertida en habitatge, tres finestres. A ponent hi ha un pati i al davant un hort. La façana encara té restes dels primitius quarterons policromats. | 08069-85 | Bonavista, 14 | A mitjan segle XIX els germans Josep i Francesc Monfort Miquel, naturals de Calaf, enriquits en el comerç colonial i residents aleshores a Barcelona, a on el seu pare s'havia traslladat dècades abans procedent de Cadis, establiren sengles trossos de terra a Collbató, al carrer Bonavista, que estava en procés d'urbanització. El 1871 hi tenien un magatzem i un trull per moldre les olives que produïen les terres que tenien al mas Rubió, que la família havia comprat durant la desamortització. Cases i terres van quedar unificades amb el casament dels seus descendents: Encarnació Milans del Bosch Monfort, que també heretà el patrimoni Milans del Bosch, de Sant Vicenç de Montalt, i Enric Monfort Arxer, que arribà a president de l'Audiència de Barcelona. Llur renebot, Genaro de Sorarraín i de Oliveros, fill de l'arquitecte Rafael de Sorarraín, va vendre la casa a l'actual propietària, la família Prat. A la casa hi havia una gran biblioteca (els Montfort posseïen un taller de litografia a Barcelona i els Sorarraín, una indústria paperera al País Basc), que hauria estat saquejada durant la Guerra Civil. | 41.5674200,1.8289300 | 402360 | 4602411 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74650-foto-08069-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74650-foto-08069-85-2.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Rafael de Sorarraín? | 102|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 74652 | Casa del carrer Montserrat, 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-montserrat-3 | Jordi Rofes, de Collbató (30-12-2010). | XX | La casa modernista de l'avinguda de Montserrat núm. 3 és una construcció entre mitgeres de tres nivell d'alçària. A la planta baixa hi ha dos portals, al primer pis hi ha dos balcons amb una única barana de ferro i persianes de llibret i a les golfes dos balcons amb sengles baranes de ferro. El ràfec ha estat substituït aquí per un frontó escalonat i simètric. L'element més remarcable, però, és la ceràmica policroma que decora la façana. Entre els balcons del primer pis i les golfes hi ha sengles plafons quadrats fets amb rajoles blaves, grogues i verdes. A la part superior de la façana destaca la gran faixa horitzontal formada per rajoles roses i verdes que transcorre per sobre dels balcons de les golfes, i el frontó que està recobert, en aquest cas, amb peces de ceràmica hidràulica de color blanc, amb un dibuix blau al centre i una fulla marró a les puntes. El plafó central és de trencadís blanc i verd i té enganxades en peces de ceràmica en relleu les inicials J. C. i la data 1915. També hi ha rajoles de ceràmica amb relleu esmaltada de color groc i sanefes estretes que recorren la façana d'una banda a l'altra i de d'alt a baix. | 08069-87 | Avinguda de Montserrat, 3 | Aquesta casa substituí un casalot que hi havia abans i del qual s'aprofitaren algunes bigues. Inicialment hi havia tres habitatges de lloguer, que actualment pertanyen a un únic propietari. | 41.5615700,1.8151700 | 401204 | 4601777 | 1915 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74652-foto-08069-87-1.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 105 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 74653 | Casa de l'avinguda de Montserrat, 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-lavinguda-de-montserrat-7 | Joan Castells, Montserrat Simó i Joan Capella, de Collbató (25-1-2011). | XX | Va ser rehabilitada fa pocs anys. | La casa modernista de l'avinguda de Montserrat, núm. 7 és un edifici de tres nivells, acabat amb dos pilars laterals, damunt dels quals hi ha sengles gerros de ceràmica vidriada de color blau fosc, i un mur central, flanquejat per dos plafons de rajoles de València de colors blanc i blau marí. A la planta baixa hi ha un portal modern, que dóna accés a la botiga que hi ha a l'entrada, i una finestra de pit amb una reixa; al primer pis hi ha dos balcons aguantats per dos parells de mènsules que semblen d'obra cuita i coronats amb un arc que forma un petit lòbul central i té tres peces de ceràmica blau marí incrustades; a les golfes es repeteix la mateixa composició, però aquí amb finestres balconeres. Al damunt hi ha una franja horitzontal formada per una successió de mènsules amb plafons de ceràmica intercalats. Altres elements ceràmics són les dues sanefes que recorren la façana horitzontalment i serveixen per separar les plantes. | 08069-88 | Avinguda de Montserrat, 7 | Aquesta casa va ser edificada per la Teresa Jorba, de cal Temporal, una veïna de la Font del Còdol, que la va pagar amb els diners obtinguts en un petit bar que tenia al Pla dels Ocells, un tros més amunt del monestir de Montserrat, a la confluència dels camins de Sant Jeroni, Sant Joan i el monestir. La va construir el mestre d'obres Amadeu Montaner, del Bruc. | 41.5616300,1.8150600 | 401195 | 4601784 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74653-foto-08069-88-1.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | A la planta baixa hi ha una ferreteria. | 105 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||
| 74654 | Cal Pau de la Jana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pau-de-la-jana | XX | Va ser rehabilitada fa pocs anys. | Cal Pau de la Jana és una casa modernista de dos nivells, amb un jardí al davant i una tanca de pedra, obra vista i ferro que l'envolta. A la façana destaquen els tres balcons del primer pis, amb reixes i arcs de mig punt amb plafons de ceràmica vidriada. Al damunt hi ha tres arcs més d'obra vista que sobresurten. La façana acaba amb un frontó central esglaonat, flanquejat per dos pinacles i acabat amb una tira de totxos d'obra cuita. A la part més alta de la paret, i al centre, hi ha una majòlica amb la imatge d'una mare de Déu. | 08069-89 | Avinguda de Montserrat, 13 | 41.5619100,1.8145800 | 401155 | 4601816 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74654-foto-08069-89-1.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 105 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||||
| 74655 | Arcades de la Salut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arcades-de-la-salut | PÉREZ ARIENZA, Gilberto i MUSET PONS, Assumpta (2009), Ermita de la Salut de Collbató, Collbató, Associació de fidels de la Mare de Déu de la Salut de la parroquia de Collbató. | XIX-XX | Les arcades de la Salut són un conjunt d'elements esculpits amb marbre vermell i alabastre. En total hi ha tres arcades ogívals que descansen damunt de quatre columnes i quatre capitells. Les bases de les columnes tenen fulles de parra esculpides; les columnes són estilitzades i lobulades i els capitells estan adornats amb uns peixos entrecreuats. L'arc central és el més gran i té una motllura a l'interior, de la qual arrenquen cinc lòbuls. Els altres dos estan col·locats a banda i banda i presenten la mateixa decoració, tot i que són més petits i només tenen tres lòbuls. Van ser muntats al presbiteri, darrere de l'altar, de manera que l'arcada fa de capella a la imatge de la Mare de Déu de la Salut, que reposa dins d'un nínxol. | 08069-90 | Ermita-santuari de la Salut | Originàriament aquestes arcades eren al despatx de la clínica que el Dr. Bretón tenia al carrer Herzegovina, de Barcelona. L'any 1974 va ser transformat en un quiròfan i les arcades desmuntades i llençades a un contenidor. D'allà van ésser rescatades per l'encarregat de les obres que les portà a la seva torre de can Rial (Esparreguera). Quatre anys més tard, quan va abandonar la casa, les donà a Josep Matalonga, un veí de Collbató que havia treballat amb l'equip d'arquitectes que havien reformat la clínica. Les quaranta peces foren traslladades a Collbató i guardades en un magatzem municipal, primer, i a l'ermita de la Salut, més tard. Allà van romandre fins l'any 1993, quan un grup de veïns, coordinats per mossèn Joaquim Lluís, les muntaren. La inauguració es va fer el dilluns de Pasqua del 1994. | 41.5720600,1.8286700 | 402345 | 4602927 | 08069 | Collbató | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74655-foto-08069-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74655-foto-08069-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74655-foto-08069-90-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 105|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||
| 74656 | Cementiri Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-municipal-13 | ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT, Collbató, Ajuntament, L. 514. | XIX-XX | A finals de la dècada de 1980 va ser ampliat per la part de tramuntana. | El Cementiri Municipal és un conjunt arquitectònic de planta rectangular, envoltat per una muralla de pedra. A l'interior hi ha un passadís central, flanquejat per xiprers i tombes i coronat per una capella-panteó. Al cantó de la muntanya hi ha un eixample en forma de 'T'. En total hi ha uns tres-cents cinquanta nínxols disposats en blocs de dos i tres nivells d'alçària, repartits entre els murs perimetrals i quatre illes centrals, i vint-i-tres sepultures més. D'aquestes, disset són excavades a terra, com les de l'hisendat i filantrop local Joan Rogent i la dels afusellats l'any 1939; i les altres sis són dins del mausoleu. | 08069-91 | Pla del Cementiri | El 1884, Manuel Almeda va presentar els plànols del nou cementiri, que seria de propietat eclesiàstica i construït lluny de poble, a l'Olivar del Rector. El projecte, però, no reeixí i pocs anys més tard se'n presentà un altre impulsat pels grans propietaris locals, que va ser aprovat el 19 de setembre de 1915. Joan Parent i Castelló va cedir el camp de la Pepeta, als Plans de Dalt; la resta d'hisendats van pagar el transport del material; i diversos veïns van fer aportacions individuals de 20 pessetes. Estava previst fer-hi cent nínxols, sala d'autòpsies, dipòsit de cadàvers, una capella amb sagristia, un mur perifèric i un cementiri extern per als no catòlics. | 41.5711000,1.8144600 | 401159 | 4602836 | 1915 | 08069 | Collbató | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74656-foto-08069-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74656-foto-08069-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74656-foto-08069-91-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Pau Bargalló | 99|105|119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||
| 74657 | Capella-mausoleu de la família Brosa-Alsina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-mausoleu-de-la-familia-brosa-alsina | ARXIU DIOCESÀ DE BARCELONA, Collbató, C. 20-8. | XX | La capella-mausoleu de la família Brosa-Alsina és un edifici rectangular, amb un altar de marbre i sis tombes del mateix material, on reposen les restes d'aquesta família. La façana té un portal amb un arc de mig punt i un rosetó amb elements esculpits. La coberta és a dues aigües i les teules són de ceràmica vidriada. Té quatre pinacles laterals, una creu al davant i una campana al darrere. | 08069-92 | Cementiri Municipal | La capella va ser edificada en memòria de D. Fèlix Brosa i beneïda l'any 1921. Era el mausoleu de la família de cal Misser. | 41.5710300,1.8142900 | 401145 | 4602829 | 1921 | 08069 | Collbató | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74657-foto-08069-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74657-foto-08069-92-2.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2019-12-10 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 99|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 74658 | Tomba de la família Badia-Capella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tomba-de-la-familia-badia-capella | Joan Capella, de Collbató (26-1-2011). | XX | La tomba de la família Badia-Capella és excavada a terra, té planta rectangular i està envoltada per un muret de pedra de Montserrat, que a la part del darrera forma un petit túmul. Damunt d'aquest túmul hi ha un petit monument format per la base, el fust, el capitell i la creu de pedra i, adossat a la part del davant, una làpida de marbre blanc amb una creu i un llegenda gravades. Al costat hi ha una escultura de bust i mida natural feta amb marbre blanc, vestida amb una túnica i un mantell, esculpida en relleu, que està dreta i plora. A terra, al centre del conjunt, hi ha la tomba amb una gran làpida, també de marbre blanc, amb una creu i una branca de roser esculpides, i la llegenda: Carme Pujades Badia + 1922. També hi ha dues làpides més petites, dues de les quals són epitafis i les altres records d'altres difunts, i tres torretes de ceràmica vidriada. | 08069-93 | Cementiri Municipal | És la tomba de la família Badia-Capella de can Llates. Va ser encarregada i pagada per un fill de la casa, Josep M. Capella i Badia que emigrà a Mèxic, on muntà una fàbrica de cartró ondulat i on va fer fortuna. Ell va morir a Mèxic, però la seva muller, Carme Pujades Badia, va morir a can Llates i va ser enterrada en aquesta tomba que el seu marit li havia dedicat. . | 41.5710400,1.8145700 | 401168 | 4602830 | 1922 | 08069 | Collbató | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74658-foto-08069-93-1.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2019-12-10 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 105 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 74659 | El Casalot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-casalot-7 | DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2004-2005), Mapa i Guia Excursionista, Montserrat, Barcelona, Alpina. MUSET I PONS, Assumpta (2007), El Casalot i la premsa de cal Rogent [Treball inèdit]. MUSET I PONS Assumpta (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [El Montserratí, 3]. Biblioteca de Montserrat, mns, 1137. | XVI-XVIII | Està ensorrat | El Casalot són les restes d'una casa anomenada antigament del Peu de la Costa, perquè d'allà sortia el camí de la Costa que pujava a Montserrat. Actualment només hi ha algun pany de tàpia i un pilar de pedra. | 08069-94 | Camí de Collbató al Bruc | Construïda per Joan Jorba a la cruïlla dels camins del Bruc i de Montserrat, en una peça de terra dita el Claper. Ocupava dos casals i una superfície de 140 m2. Comprenia la part residencial, una eixida i un cobert. Es van emprar materials i tècniques de construcció típiques de la zona. L'any 1605 va ser venuda a Miquel Llates, del mas homònim. A finals del XVIII era un hostalet que atenia els romeus. Devia ser abandonada pocs anys més tard, ja que les bigues van servir, l'any 1829, per reconstruir la rectoria de Collbató que havia estat cremada pels francesos el juliol de 1812. | 41.5743700,1.8199700 | 401623 | 4603193 | 08069 | Collbató | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74659-foto-08069-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74659-foto-08069-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74659-foto-08069-94-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 74660 | Cal Vicentó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vicento | La Vanguardia Española, 13-9-1928, p. 17. Laureà Solà, del Bruc (25-2-2011). | XIX-XX | Cal Vicentó és un edifici amb una superfície de 525 m2 i un gran volum aprofitable gràcies a las cobertes que estan construïdes sobre encavallats de fusta. Els murs, bastits amb pedra i morter de calç, són molt sòlids. Els forjats del primer pis foren fets a base de voltes a la catalana, que van solventar el problema de les càrregues estructurals de l'edifici. La coberta és a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana i canals de recollida de les aigües pluvials. L'edifici té planta baixa, on hi ha l'entrada principal i tres de secundàries (una d'elles moderna); un pis, on hi ha diversos balcons amb reixes de ferro forjat; i golfes, on es van obrir finestres més petites. | 08069-95 | Carrer de Dalt, 3 | Aquesta casa pertanyia a ca l'Onclet de Collbató, que a començament del XX la va vendre al ferrer del poble: Vicenç Solà, que instal·là el taller a la planta baixa. Allà ferrava animals i forjava eines i reixes. Al primer pis hi havia la Sala de Dalt, un local d'esbarjo molt popular ocupat per la Societat Agrícola, que també tenia una coral. L'equipament fou remodelat pel nou propietari i inaugurat com a cafè teatre el setembre de 1928, amb diversos actes festius: balls, castell de focs... El diumenge a la tarda el ferrer, a més, tocava el piano perquè el jovent pogués ballar. També s'hi havia fet el ball de la festa Major. Va tancar les portes a mitjan segle XX i ara és la seu del taller Blancafort Orgueners de Montserrat. | 41.5703300,1.8287800 | 402352 | 4602735 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74660-foto-08069-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74660-foto-08069-95-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Des del 1991 és la seu del taller Blancafort Orgueners de Montserrat, 2002 (Autor i arxiu: Albert Blancafort). | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 74661 | Volta de cal Vicentó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/volta-de-cal-vicento | Laureà Solà, del Bruc (25-2-2011). | XIX | La volta de cal Vicentó és un corredor situat entre dues cases, que passa per sota la sala de Dalt i comunica els carrers de Dalt i de la Salut. Les parets, construïdes amb pedra, són els murs de càrrega de les cases veïnes. La volta és d'arc rebaixat, feta amb rajoles disposades en forma d'espiga amb cinc arcs interiors que reforcen l'estructura i aguanten les estances superiors. Els arcs dels dos extrems foren bastits amb maons. A terra, al portal de tramuntana, hi ha els vestigis d'uns antics pilars o parets, i al sostre restes de la calç que cobria les rajoles. | 08069-96 | Carrer de Dalt | Per aquí passava el camí que anava a Monistrol i a la Font Closa. Possiblement quan van construir la Sala de Dalt, al segle XIX, devien allargar-la fins a l'altra casa per tal d'aconseguir un espai més gran creant, així, aquest corraló. | 41.5703300,1.8286600 | 402342 | 4602735 | XIX | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74661-foto-08069-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74661-foto-08069-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74661-foto-08069-96-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 74664 | Àrea paleontològica de l'Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-paleontologica-de-lanoia | <p>ARXIU AJUNTAMENT DE COLLBATÓ, (2010) Expedient per la declaració com a espai de protecció arqueològica a favor de l'àrea paleontològica de l'Anoia (els Hostalets de Pierola, Piera, Masquefa i Vallbona d'Anoia), el Baix Llobregat (Sant Esteve de Sesrovires, Collbató i Abrera) i l'Alt Penedès (Sant Llorenç d'Hortons i Sant Sadurní d'Anoia).</p> | <p>L'àrea palentològica de l'Anoia, Baix Llobregat i Baix Penedès inclou una llenca de l'extrem meridional de Collbató, en una zona limítrofa amb el terme dels Hostalets de Pierola, que s'estén des del Pla de Can Pere Llong, a l'est, fins més enllà de la serra de can Dolcet, a l'oest. A nivell general, forma part d'una àrea més àmplia integrada per terrenys moicènics amb un gran potencial fossilífer, que afecta un total de deu poblacions. Va des de la riera de Pierola fins al riu Anoia i és inclosa dins del context geològic del marge septentrional de la conca neògena del Vallès-Penedès. Aquesta zona és molt interessant perquè presenta una successió estratigràfica contínua des de l'Aragonià superior fins al Vallesià de dipòsits d'ambient al·luvials continentals, que ofereixen un excepcional registre paleontològic que permet enquadrar adequadament els canvis paleofaunístics reconeguts. En aquesta zona s'han trobat restes fòssils de tortugues gegants, eriçons, talpons, musaranyes, girafes, una desena d'individus de primats hominoïdeus i pliopitecodeus, i més recentment el gran simi antropomorf Pierlopithecus catalaunicus.</p> | 08069-99 | Els Masos | <p>Històricament, la recerca paleontològica d'aquesta àrea es remunta al primer terç del segle passat amb el descobriment de localitats paleontològiques pel paleontòleg Josep Ramon Bataller, del Museu de Geologia del Seminari Conciliar de Barcelona. Els treballs de Miquel Crusafont j Josep Fernández, de la secció de Paleontologia del Museu de la Ciutat de Sabadell, i de Joana María Golpe i Miquel Crusafont, de l'Institut de Paleontologia de Sabadell, es centraren en la zona situada entre can Mata de la Garriga, can Vila, mas d'Ocata i can Flaquer. La zona de can Mata, als Hostalets de Pierola, era molt rica en carnívors, mentre que a prop de can Vila es descobriren restes d'un primat hominoïde. A la dècada dels setanta i principi dels vuitanta, l'Institut de Paleontologia de Sabadell realitzà diverses prospeccions a l'abocador de can Mata que han permès identificar nous jaciments i incrementar les investigacions i les publicacions científiques. Tot plegat ha contribuït a aportar noves dades sobre l'origen dels grans homínids a l'àrea mediterrània. El març del 2010 es va presentar l'expedient per a la declaració d'aquesta espai com a zona arqueològica protegida, amb l'objectiu de conservar, potenciar, recuperar i preservar aquest patrimoni paleontològic, ja que es tracta d'una zona única a tota Euroàsia a l'hora de documentar i estudiar els canvis paeloambientals i climàtics que tingueren lloc entre l'Aragonià mig i el Turolià inferior i potser, fins i tot, establir la cronologia evolutiva dels primats hominoïdes a l'Europa occidental.</p> | 41.5507200,1.8267700 | 402155 | 4600560 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Científic | 2019-12-31 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Entre can Dolcet i can Pere Llong | 1792 | 5.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||||||
| 74665 | Jaciment Paleontològic de la Pedrera del Rogent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-la-pedrera-del-rogent | <p>ARXIU AJUNTAMENT DE COLLBATÓ, BELLÈS MITJANS, Alfred i Jordi SERRA I MASSANSALVADOR (2004), 'Memòria per a la protecció d'alguns espais naturals i culturals del terme municipal de Collbató sota la figura del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. MASRIERA, Alícia (2006), El museu de Martorell, 125 anys de ciències naturals (1878-2003), Monografies del Museu de Ciències Naturals, núm. 3. SMITH, A. B. i J GALLEMI (1991), 'Middle Triassic holothurians from northern Spain', Palaeontology, núm 34(1), p. 49-76.</p> | Està essent envaïda per la vegetació. | <p>El jaciment paleontològic de la serra del Rogent és en una antiga pedrera calcària encarada cap al sud-oest, parcialment coberta de brolles de romaní, bruc d'hivern i garric, i envoltada d'antics conreus que ara resten abandonats.</p> | 08069-100 | Serra del Rogent | <p>La pedrera va entrar en funcionament per proveir els forns de calç de cal Rogent. L'explotació va implicar la sostracció d'una gran quantitat de pedra i la transformació del turó i del paisatge. L'any 1987 el personal del Museu de Geologia va descobrir-hi un jaciment del Triàsic. S'hi van trobar els exemplars complets d'holotúries més ben conservats del món. Es tracta d'un fet excepcional ja que aquests invertebrats marins, en morir, solen disgregar-se i només es troben en forma de petitíssimes plaques disperses en el sediment. Es van descobrir, així mateix, tres noves espècies que foren batejades amb els noms d'Strobilothyone rogenti, Monilipsolus mirabilis i Collbatothuria danieli, i una nova subfamília coneguda com Monilipsolinae. Aquests descobriments han tret a la llum la importància d'aquest jaciment i la diversitat faunística que hi hagué a Collbató durant el Triàsic mitjà.</p> | 41.5683500,1.8326600 | 402672 | 4602510 | 08069 | Collbató | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74665-foto-08069-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74665-foto-08069-100-3.jpg | Inexistent | Mesozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 122 | 1792 | 5.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||
| 74667 | Eremitori de Sant Joan i Sant Onofre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/eremitori-de-sant-joan-i-sant-onofre | ALBAREDA, Anselm M, (1988), Història de Montserrat, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 96 i 190. AMICS DE MONTSERRAT (1967), Ermites i fonts montserratines, Granollers, Edicions Montblanc, p. 61. HUMBOLDT, Guillermo de (1951), Cuatro ensayos sobre España y América, Buenos Aires, Calpe, p. 131. MIR, Jordi i Carles ALBESA (1999), Montserrat excursions des del Santuari, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. MOLAS I RIFÀ, Jordi (1998), Guia oficial de Montserrat, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 43-45. ZAMORA, Francisco de (1973), Diario de los viajes hechos en Cataluña, Barcelona, Curial [Documents de Cultura, 3], p. 285. ZARAGOZA PASQUAL, Ernesto (1978), 'Actas de visita de los ermitaños de Montserrat (1585-1830)', Studio Monástica, vol. XX, p. 77-144, p.21 i 83. (Novembre 2006), Collbató Informa. Revista d'informació local editada per l'Ajuntament de Collbató, p. 7. | XV-XIX | L'actuació va consistir en retirar les construccions modernes que estaven enrunades, com el restaurant i diversos coberts, i recuperar les restes dels antics eremitoris, que ara es poden visitar. Com a referència gràfica es van utilitzar gravats del segle XVIII. | D'aquestes dues ermites només en queden les restes, que estan integrades en una balma allargada i encarada cap a migdia. Del complex originari, que ara es pot visitar, en queda la balma amb vestigis de cisternes i canals de recol·lecció de l'aigua, trossos de murs, fornícules i cambres excavades a la roca; algunes amb restes de policromia i d'un enrajolat modern. | 08069-102 | Roques de Sant Joan (muntanya de Montserrat) | Compartia balma amb la de Sant Onofre, que quedava al cantó de llevant, però estaven incomunicades. Sant Joan fou reconstruïda per l'abat Plàcid de Salines, que hi va fer treballar musulmans captius. Va ser escollida per alguns abats per passar-hi els darrers anys de la seva vida i va rebre la visita, entre d'altres, de Felip III (1599), Francisco de Zamora (1789) i Guillermo de Humboldt. Va ser habitada fins el juliol de 1812, quan les tropes franceses, que tornaven a ocupar el Monestir, van calar foc a les ermites. La de Sant Joan fou habitada per Joan Josep Espinosa, a mitjan segle XIX. Anys més tard s'hi construí un restaurant i la balma esdevingué un magatzem. El complex va romandre abandonat fins el 2005, quan es va procedir a enderrocar-lo per tal de recuperar el paisatge de l'època dels ermitans. Sant Onofre fou construïda durant l'abadiat de Pere de Burgos i era la més petita de totes. S'hi accedia per l'escala de Jocob. | 41.5872000,1.8273300 | 402256 | 4604609 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74667-foto-08069-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74667-foto-08069-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74667-foto-08069-102-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 94|98|119|85 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 74668 | Runes de l'ermita de Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/runes-de-lermita-de-santa-magdalena | ALBAREDA, Anselm M, (1988), Història de Montserrat, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 96 i 190. MIR, Jordi i Carles ALBESA (1999), Montserrat excursions des del Santuari, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. MOLAS I RIFÀ, Jordi (1998), Guia oficial de Montserrat, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 43-45. ZAMORA, Francisco de (1973), Diario de los viajes hechos en Cataluña, Barcelona, Curial [Documents de Cultura, 3], p. 285. ZARAGOZA PASQUAL, Ernesto (1978), 'Actas de visita de los ermitaños de Montserrat (1585-1830)', Studio Monástica, vol. XX, p. 77-144, p. 83. | XV-XIX | De l'ermita de Santa Magdalena, només en queden les restes d'alguna paret de pedra i d'una cisterna amb volta de totxo que està a punt d'esfondrar-se. També es conserven les escales d'accés que foren excavades a la roca. | 08069-103 | Roques de les Magdalenes (muntanya de Montserrat) | L'ermita primitiva havia estat edificada en un indret poc adequat. Durant el mandat de l'abat Cisneros fou traslladada a l'emplaçament actual. Des d'allà, l'ermità sentia els cants dels monjos i podia resar amb ells. Fou coneguda com l'ermita del castell perquè es creia que hi havia hagut el castell Otger. Va ser destruïda pels francesos el juliol de 1812. Al terra hi ha fragments de teules, rajoles, totxos i altres elements constructius. En aquest indret hi ha quatre roques que, per la seva forma i col·locació, recorden les quatre barres. Una llegenda assegura que les hi va posar la Mare de Déu en honor de Gifré el Pilós. | 41.5888500,1.8274800 | 402271 | 4604792 | 08069 | Collbató | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74668-foto-08069-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74668-foto-08069-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74668-foto-08069-103-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 94|98|119|85 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||
| 74669 | Runes de l'ermita de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/runes-de-lermita-de-sant-jaume | ALBAREDA, Anselm M, (1988), Història de Montserrat, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 96 i 190. ZAMORA, Francisco de (1973), Diario de los viajes hechos en Cataluña, Barcelona, Curial [Documents de Cultura, 3], p. 285. MIR, Jordi i Carles ALBESA (1999), Montserrat excursions des del Santuari, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. MOLAS I RIFÀ, Jordi (1998), Guia oficial de Montserrat, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, Barcelona, Generalitat de Catalunya. p. 43-45. | XV-XIX | L'ermita de Sant Jaume fou bastida dalt d'un penya-segat, en un lloc de molt difícil accés. Aprofitava una balma a la qual s'afegiren unes construccions fetes amb pedra, totxos, rajoles i teules de terra cuita. Actualment només queden, a part de la balma, una part de les parets de pedra, els encaixos de la teulada originària, la cisterna, uns quants esglaons excavats a la roca, restes d'obra de l'antiga escala d'accés a l'eremitori i diverses marques de barrinades. A l'interior del recinte hi han crescut arbres i matolls. | 08069-104 | Zona de les Gorres (muntanya de Montserrat) | Era l'única ermita que era visible des del monestir, des d'on arribava la salmòdia dels monjos. Per arribar-hi calia pujar per una 'grandísima escalera', segons paraules de Francisco de Zamora, que hi anà a finals del segle XVIII, construïda en forma de ziga-zaga. Fou habitada per quaranta anacoretes. El 1789 hi vivia el pare Benito Pastrana, un ermità d'origen andalús, que fou assassinat pels francesos l'any 1811. L'ermita fou incendiada per les tropes del general Mathieu el juliol del 1812. | 41.5888700,1.8290600 | 402403 | 4604793 | 08069 | Collbató | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74669-foto-08069-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74669-foto-08069-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74669-foto-08069-104-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 94|98|119|85 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||
| 74671 | Jaciment de les Solelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-les-solelles | MAÑÉ I SABAT, A. (1989), Els pobladors prehistòrics de Montserrat i les seves rodalies, Barcelona, Federació Catalana d'Excursionisme, p. 73-82. MARÍ SALA, Lluís (1989) 'El jaciment ibèric de les Solelles', I Jornades Arqueològiques del Baix Llobregat, Castelldefels, Ajuntament de Castelldefels, p. 161-170. SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 21-24. VILLALBA, M. J.; A. BLASCO i M. EDO (1989), 'La prehistòria al Baix Llobregat. Estat de la qüestió', I Jornades Arqueològiques del Baix Llobregat, Castelldefels, Ajuntament de Castedefels. | El poblat ibèric de les Solelles és en un terreny erm, amb marges de pedra seca i oliveres abandonades, on es troben restes ceràmiques atribuïdes a un assentament iber. | 08069-106 | Les Solelles (muntanya de Montserrat) | L'any 1925 Colomines esmentava la possible existència d'un assentament iber; el 1945, La Carta Arqueológica de España recollia aquesta suposició; el 1956 uns veïns d'Esparreguera, encapçalats per Rafael Subirana, van localitzar l'indret i van recollir fragments de terracota; i, finalment, el 1972, un grup d'afeccionats va excavar una petita plataforma propera a la cova Freda. Aquestes actuacions han tret a la llum la pedra base d'un molí barquiforme, terracota iber (alguna amb inscripcions i d'altra llisa) i campaniana, una fusaiola i una moneda. Al Museu de Coses del Poble de Collbató hi ha alguns ítems apareguts en aquest jaciment. No s'ha trobat cap estructura, tret dels marges construïts pels pagesos i de les restes d'un habitacle, que s'ha interpretat com un fons de cabana de l'Edat del Bronze, que aprofita una pedra caiguda de la muntanya, però que també podria ser una barraca de pagès, quelcom com habitual en aquesta zona. | 41.5725300,1.8314100 | 402574 | 4602976 | 08069 | Collbató | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74671-foto-08069-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74671-foto-08069-106-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 81|79 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||||
| 74672 | Jaciment dels Graus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-dels-graus | SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 25. | Terreny erm, format per un conjunt de marges de pedra seca que s'enfilen per la costa de la muntanya. | 08069-107 | Els Graus (muntanya de Montserrat) | Es tracta d'un suposat taller lític que hauria estat ocupat entre el -3000000 i -1200000 i dedicat a la producció de peces de sílex, però que no ha estat ni localitzat, ni excavat. Ha proporcionat un pic trièdic i còdols desbastats recollits en superfície, que es conserven al Museu de Montserrat. | 41.5739700,1.8248600 | 402030 | 4603143 | 08069 | Collbató | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74672-foto-08069-107-2.jpg | Inexistent | Paleolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 77 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||||
| 74674 | Jaciment de la cova Freda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-cova-freda | COLOMINES, Joan i Beda ESPONA (1925), 'Prehistòria de Montserrat', Analecta Montserratensia, vol. VI, p. 225-352. FONT SERRA, Empar (1980), 'Restes humanes a la cova Freda', Prehistòria i món antic als Països Catalans, vol. II, pp. 71-102. FONT SERRA, Empar (1984), 'Els homes de la cova Freda', Montserrat, Butlletí del Santuari, núm. 10 (1998), p. 32-33. MAÑÉ I SABAT, A. (1989), Els pobladors prehistòrics de Montserrat i les seves rodalies, Barcelona, Federació Catalana d'Excursionisme, p. 72-73. SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 14-15. | Cova natural d'habitació, d'enterrament i incineració col·lectiva sense estructures conservades. L'accés es fa per una porta de ferro que està oberta. L'entrada és estreta (1m d'ample per 0,70 m d'alt) i parcialment obstruïda per blocs de pedra. L'interior està dividit en cinc cambres molt irregulars, situades a diferents nivells i unides per corredors i passos estrets. Té una longitud d'uns 50 m, una amplada d'uns 10 m i un alçària d'entre 50 i 70 m. És fosca i humida. | 08069-109 | Serrat de les Garrigoses (muntanya de Montserrat) | Ocupada per l'home entre el període Neolític Antic Cardial (-5.500 a -4.000) i el Romà Republicà (-218 a -50), fou excavada per Colomines el 1922. Hi va trobar abundants inhumacions humanes i molt material arqueològic (destrals, ganivets, espàtules, punxons, ceràmica llisa i decorada, fauna, etc.), que podria formar part dels aixovars funeraris. Hom creu que va ser utilitzada com a necròpolis d'alguna comunitat neolítica, ja que la humitat i la manca de sol la feien inhabitable. És el jaciment en cova més important del vessant SW de Montserrat, ja que aquí s'hi va trobar un enterrament ibèric sense incinerar, quelcom molt excepcional en aquesta cultura. Les troballes són dipositades als museus de Montserrat i Arqueològic de Catalunya. | 41.5737100,1.8324500 | 402663 | 4603106 | 08069 | Collbató | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74674-foto-08069-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74674-foto-08069-109-2.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Ibèric|Romà|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-12-10 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 79|81|83|78 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||||
| 74687 | Forn de calç de la Vinya Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-la-vinya-nova | DIAGO, Juan de i altres (2005) 'Els forns de calç', Camps d'Aprenentatge d'Orient, Bunyola, Ajuntament de Bunyola. MASRIERA, Alícia (2006), 'El museu de Martorell, 125 anys de ciències naturals (1878-2003)', Monografies del Museu de Ciències Naturals, núm. 3, p.155. ARXIU EPISCOPAL DE BARCELONA, Collbató, C. 20-75. | XIX-XX | L'olla, el cendrer i la banqueta estan parcialment reblïts de sediments. | Forn excavat en un talús al costat del camí. La meitat inferior fou excavada al tapàs i la resta bastit amb pedres. Té el portal de volta construït amb dovelles i les parets interiors (ventre) conserven restes de vidriat de la cocció de la calç. | 08069-122 | A mig camí des de la Vinya Nova fins al camí del Pont (muntanya de Montserrat) | Forn construït pels monjos de Montserrat, que foren els propietaris de la Vinya Nova fins l'any 1835. L'any 1828 un grup de veïns de Collbató, organitzats en comissió, intentaven arribar a un acord amb fra Ildefons, que actuava en representació de l'abat, per a comprar la calç que hi havia al forn de la Vinya Nova. La calç havia de servir per a refer la casa de la rectoria de Collbató, cremada pels francesos el juliol de 1812. | 41.5841000,1.8110600 | 400895 | 4604284 | 08069 | Collbató | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74687-foto-08069-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74687-foto-08069-122-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 74688 | Forn calç de ca l'Onclet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-calc-de-ca-lonclet | MASRIERA, Alícia (2006), 'El museu de Martorell, 125 anys de ciències naturals (1878-2003)', Monografies del Museu de Ciències Naturals, núm. 3, p.155. DIAGO, Juan de i altres (2005) 'Els forns de calç', Camps d'Aprenentatge d'Orient, Bunyola, Ajuntament de Bunyola. Alfons Matalonga, de cal Ponis (9-12-2010). | XIX-XX | Està mig esllevissat | El forn de calç de l'Onclet fou excavat al talús nord d'un marge. Té la boca orientada al sud; una barraca lateral, ara plena de sediments, que fou excavada quan el forn ja estava en desús; i unes entalles picades a la paret, que devien servir per posar una bastida. L'olla està plena de terra, però encara s'aprecia part del ventre, on es poden veure les marques del pic. També conserva part de la vora superior feta amb pedra seca. Fa 3 m de diàmetre i 4,70 m d'alçada. A prop hi ha un dipòsit de vinya amb cisterna, marges de pedra seca i restes de barrinades. | 08069-123 | Els Gatells | Es tracta d'un forn petit amb una producció destinada al mercat local i, molt probablement, també com a activitat complementària a l'agricultura. Va servir d'amagatall a les famílies de cal Ponis i ca l'Onclet durant els bombardeigs de la guerra Civil. | 41.5653600,1.8360700 | 402952 | 4602175 | 08069 | Collbató | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74688-foto-08069-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74688-foto-08069-123-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-10 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Esquema del forn de cal de ca l'Onclet, 2010 (Autor: Ivan Fernández). | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||
| 74690 | Forns de calç de cal Rogent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forns-de-calc-de-cal-rogent | MASRIERA, Alícia (2006), 'El museu de Martorell, 125 anys de ciències naturals (1878-2003)', Monografies del Museu de Ciències Naturals, núm. 3, p.155. DIAGO, Juan de i altres (2005) 'Els forns de calç', Camps d'Aprenentatge d'Orient, Bunyola, Ajuntament de Bunyola. | XX | Hi ha esquerdes i esllevissades. | Els forns de calç de cal Rogent formen un edifici de dos nivells amb tres grans cubelles excavades a la roca, que fan 30 m de diàmetre i 10 m d'alçària. Els murs exteriors són de pedra unida amb morter de calç. S'hi accedeix a través de sengles passadissos d'arc de mig punt construïts amb pedra i maons. A la planta baixa hi ha l'accés a les olles i a la de dalt les boques superiors, que foren coronades amb filades de pedra seca. S'hi arribava per una escala d'obra. Al voltant hi ha la resta d'instal·lacions: cisterna, edificis de pedra seca del polvorí i la sala de màquines; escala de gat; i pedreres. Al davant hi hagué un porxo i un tros més amunt la pedrera d'on s'extreia la matèria primera. | 08069-125 | Al km 1 de la B-112 (serra del Rogent) | Van ser construïts en un indret molt adequat, tant per la proximitat de la carretera com per l'accessibilitat de matèria primera (roques calcàries) i de combustible (llenya) per l'hisendat local Joan Rogent per a l'obtenció de calç viva a gran escala, que era un producte molt utilitzat a l'agricultura, la ramaderia, la medicina i la construcció. Per fer-la s'utilitzava pedra calcària que era extreta dels tossals propers, en aquest cas de les pedreres de la serra del Rogent i del Castell, amb parpals i altres eines, i transportada fins als forns per ser cuita. Els fogainers agafaven els feixos de llenya, que havien estat tallats als boscos de la serra de cal Rogent, i els ficaven a l'interior del forn per la boca inferior, mentre que la pedra calcària esmicolada era col·locada per les boques superiors, damunt d'una volta molt artesana que s'havia de construir cada vegada. La combustió durava de tres a cinc jornades. Després s'havia de deixar refredar i ja es podia fer la descàrrega del producte. Finalment, la calç era transportada amb carros fins al seus punts de venda o consum. Aquests forns van estar en actiu fins als anys de 1950-1960, quan la calç va ser desplaçada pel ciment, les pintures i els productes químics. | 41.5684200,1.8317900 | 402600 | 4602519 | 08069 | Collbató | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74690-foto-08069-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74690-foto-08069-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74690-foto-08069-125-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Esquema del forns de calç del Rogent, 2000 (Autor: Josep Matalonga). | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||
| 74691 | Trinxeres de la guerra civil Espanyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trinxeres-de-la-guerra-civil-espanyola | XX | Les trinxeres de la guerra civil són construccions molt rudimentàries i febles, de caire militar, fetes amb pedres col·locades unes damunt de les altres, sense gaire consistència, encarades cap als Hostalets de Pierola i el torrent de la Salut. | 08069-126 | Carena dels Gatells-les Obagues | Van ser bastides durant la guerra civil Española per impedir el pas de les tropes franquistes. Un tros més avall, al terme d 'Esparreguera, n'hi ha més. | 41.5661000,1.8371900 | 403047 | 4602255 | 1936-39 | 08069 | Collbató | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74691-foto-08069-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74691-foto-08069-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74691-foto-08069-126-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||
| 74692 | Recs de la Codolosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/recs-de-la-codolosa | Ivan Fernández, de Collbató (10-1-2011). | XIX-XX | El 2010 el Amics del Dall en van netejar un tram. | Els recs de la Codolosa formen una xarxa de tres canals que recullen l'aigua que baixa dels Graus i el serrat de la Codolosa i s'ajunten en un del sol per portar l'aigua fins a les basses de Joan Romanyà i de cal Vidrier. Són construccions a cel obert, amb trams de murs de pedra seca i d'altres de pedra unida amb ciment, que aprofiten el talús natural de la muntanya i també els pendents i la impermeabilitat dels conglomerats per guiar l'aigua fins als esmentats dipòsits. A la cota 394 hi ha un distribuidor i decantador d'aigua fet amb peces d'obra cuita. | 08069-127 | La Codolosa (muntanya de Montserrat) | Els recs degueren ser construïts entre els segles XVIII i XIX, durant l'època d'esplendor de l'heretat de cal Vidrier, i habilitats dins de les seves terres per tal de recollir l'aigua de pluja per a usos domèstics, agrícoles i ramaders. Durant uns anys van omplir la bassa de Joan Romanyà. Després, durant la segona meitat del segle XX, van ser abandonats. La manca de neteja va afavorir les esllavissades, l'acumulació de terra i pedres i el creixement de vegetació. Recentment un gurp de voluntaris ha netejat i adobat un tram de 120 m. El complex podria tornar a funcionar si s'actués en els 367 m que encara no han estat recuperats. | 41.5736300,1.8270000 | 402208 | 4603103 | 08069 | Collbató | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74692-foto-08069-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74692-foto-08069-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74692-foto-08069-127-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 74693 | Font natural de les Bonetes o les Bronetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-natural-de-les-bonetes-o-les-bronetes | AMICS DE MONTSERRAT (1967), Ermites i fonts montserratines, Granollers, Edicions Montblanc, p. 77. ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ, Arxiu Notarial, Ig. 1033 (2); i Llo. 490. f. 2 r., 23 r. 33 r i 45 v. | XVII-XX | Periòdicament els Amics del Dall netegen l'accés i l'entorn. | La font de les Bonetes o les Bronetes és una deu natural, de bassal, formada per un petit marge de pedra seca que recull l'aigua que neix al barranc homònim, que baixa de la serra de Can Rogent. A partir d'aquí, l'aigua s'escorre costes avall fins al torrent de la Salut. | 08069-128 | Les Obagues-torrent de la Salut | Les Bonetes (o les Bronetes) eren unes partides de terra que hi havia entre la costa del castell, els torrents de la Salut i de les Bonetes i el camí de ca n'Astruc, conreades des de l'Edat Mitjana (al segle XIV Guillem Durfort, senyor de Collbató, hi tenia un tros). La font de les Bronetes és esmentada per primera vegada l'any 1611. L'indret i la deu foren abandonats a mitjan segle XX. | 41.5694500,1.8397500 | 403265 | 4602624 | 08069 | Collbató | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74693-foto-08069-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74693-foto-08069-128-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 98|119|94 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 74694 | La font Closa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-font-closa | ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ, Arxiu Notarial, Ig. 1033 (2). ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT, Collbató, Ajuntament, L. 514. | XV-XX | Hi ha esquerdes i han caigut moltes pedres de les parets. | La font Closa és un aljub de planta rectangular i construcció sòlida. Fou bastit arran d'un marge amb carreus de pedra ben tallats, units amb morter de sorra i calç, i arrebossats. La coberta és una volta de canó, que conserva les marques de l'encanyissat. A l'interior i a les parets laterals, hi ha diversos forats per on entrava l'aigua que hi quedava emmagatzemada i, al terra, cubelles de decantació. La boca, ara paredada, formava un arc de mig punt. | 08069-129 | Les Obagues | Els primers documents són del segle XV i la localitzen al costat del camí de ca n'Astruc. Devia ser una de les fonts medievals de Collbató. S'hi accedia des del portal de Barcelona i des de la part alta del poble, per sengles corriols que voltaven el turó del castell cap a les Obagues. L'any 1915 l'Ajuntament va pagar diversos jornals per arranjar-la. El 2008 Els Amics del Dall de Collbató van reobrir el camí. | 41.5694100,1.8329300 | 402696 | 4602628 | 08069 | Collbató | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74694-foto-08069-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74694-foto-08069-129-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 74695 | Bassa de Joan Romanyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-joan-romanya | Ivan Fernández, de Collbató (10-1-2011). | XIX-XX | Els Amics del Dall netegen periòdicament els accessos i la bassa. | La bassa de Joan Romanyà és un dipòsit rectangular amb una capacitat de 31.000 litres, construït amb murs de pedra i morter de calç, d'un gruix d'entre 30 i 50 cm. L'interior està arrebossat amb ciment impermeable i la part superior està rematada amb una filada de totxos massissos posats de cantell. A l'interior, a la paret nord, hi ha una placa de pedra amb la llegenda 'Joan Ramanyà, 1948'. Al costat hi ha un safareig d'uns 1.000 litres de capacitat, que fa les funcions de decantador, amb dues places per rentar. Té dues boques per on entra l'aigua que ve pels recs que baixen de la Codolosa i de la muntanya i diversos sobreeixidors, que aboquen l'aigua a un altre rec que dóna al torrent de la Salut. | 08069-130 | Torrent de la Codolosa (muntanya de Montserrat) | Aquesta partida de terra pertanyia a la finca de Can Vidrier, que era propietat del Sr. Galvany. Després de la guerra Civil Espanyola passà a mans de Joan Romanyà, mentre que la part on ara hi ha l'àrea d'esplai de la Salut va ser cedida a l'Ajuntament. El nou propietari féu construir, o potser només adobar, la bassa, i per deixar-ne constància hi posà una placa. El safareig era utilitzat per algunes dones del poble per fer la bugada. Després el complex va ser abandonat i envaït per la vegetació. El 1995 un grup de voluntaris va arrebossar i netejar la bassa; el 2002 es va fer una fitxa amb les característiques i l'estat de conservació; el 2007 un altre grup de voluntaris va netejar la bassa i un tram de les canalització; i, més recentment, s'ha adobat el dipòsit i s'han recuperat 120 m dels recs. | 41.5726900,1.8280400 | 402294 | 4602997 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74695-foto-08069-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74695-foto-08069-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74695-foto-08069-130-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 74699 | Font de la Salut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-salut-0 | ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ, Arxiu NotarialL, Ig. 1033 (2), Mateu Osset i Miquel Janer; Llo. 490, f. 51 v; i Llo, 381, f. 13 v.; ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT, Collbató, Ajuntament, C. 514. CODINA, Jaume, Josep MORAN i Mercè RENOM (Int.) (1992), El Baix Llobregat el 1789. Respostes al qüestionari de Francisco de Zamora, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 119. AMICS DE MONTSERRAT(1967), Ermites i fonts montserratines, Granollers, Edicions Montblanc, p. 62. | XX | Fa molts anys que està abandonada. | La font de la Salut no raja i únicament hi ha el pedrís en forma d'una 'U', que es va construir l'any 1949 amb pedra i totxos. Aquest pedrís fa 1,90 m d'ample, 3,50 m de llarg i 0,90 m de fondo, i té la data '1949' gravada a la paret. El fons està cobert de terra i fulles que no deixen veure ni les escales d'accés ni el lloc per on rajava l'aigua. | 08069-134 | Torrent de la Salut | La font de la Salut era, juntament amb la font Closa, una de les deus públiques que des de l'Edat Mitjana proveïen d'aigua Collbató. Abans dels segles XVII-XVIII era coneguda com la font del Raig Viu i al XIX amb el nom de font de la Mare de Déu de la Salut. L'aigua tenia propietats medicinals, era dolça i molt bona per pastar el pa. L'any 1949 s'hi feren obres i el 1956 una anàlisi per garantir la salubritat de l'aigua. Era un indret molt estimat i concorregut per la gent que hi anava a buscar aigua, a passejar i a berenar . L'abocament d'aigües negres va contaminar la deu, que ara està perduda. | 41.5713300,1.8295400 | 402417 | 4602845 | 1949 | 08069 | Collbató | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74699-foto-08069-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74699-foto-08069-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74699-foto-08069-134-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||
| 74700 | Capella de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-joan-0 | AMICS DE MONTSERRAT (1967), Ermites i fonts montserratines, Granollers, Edicions Montblanc, p. 62. ALBAREDA, Anselm M, (1988), Història de Montserrat, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 96 i 190. MIR, Jordi i Carles ALBESA (1999), Montserrat excursions des del Santuari, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. MOLAS I RIFÀ, Jordi (1998), Guia oficial de Montserrat, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 43-45. | XIX | Falta manteniment | La capella de Sant Joan és una construcció petita, feta amb peces d'obra cuita i pedra. Té una sola nau de planta rectangular i capçalera semicircular. La façana mira a ponent i està formada per dos pilars que s'alcen a les cantonades i acaben en punxa, un portal neogòtic, una sanefa transversal i un campanar d'espadanya sense campana. La coberta és de teules i el carener perpendicular a la façana. Té sengles contraforts als murs laterals i dues finestres d'arc apuntat al darrere. A l'interior, les parets i el sostre estan arrebossats i pintats de color blanc. El terra està recobert amb toves. | 08069-135 | Sant Joan (muntanya de Montserrat) | Fou erigida durant l'abadiat del pare abat Muntades, en record de l'ermita homònima que hi havia hagut. Va ser beneïda el dia 28 de novembre de 1899. | 41.5869500,1.8277400 | 402290 | 4604581 | 1899 | 08069 | Collbató | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74700-foto-08069-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74700-foto-08069-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74700-foto-08069-135-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2019-12-10 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 116|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||
| 74701 | Capella de Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-miquel-1 | BARAUT, Cebrià (1988), 'Les capelles de la muntanya de Montserrat', Montserrat. Butlletí del Santuari, núm. 22, p. 34-58. BRONSEVAL Claude de (1991), Viaje por España: 1532-1533, Madrid, Centro de Estudios Ramón Areces. p. 69. | XIX-XX | La capella va ser reconstruïda i ampliada, amb l'annexió del porxo exterior, l'any 1958. | La capella de Sant Miquel és dedicada al patró de la muntanya. És de planta rectangular i té la capçalera semicircular. La teulada és a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana i teules àrabs. La façana té un portal trilític de pedra i està flanquejada per dos pilars i coronada amb un petit campanar d'espadanya, sense campana. L'edifici està parcialment envoltat per un banc i un porxo més moderns, aguantat per columnes cilíndriques fetes amb conglomerat montserratí, i cobert amb una teulada de bigues i teules. A l'interior hi ha un altar amb una representació pictòrica de Sant Miquel. Al davant hi ha una creu de ferro col·locada damunt d'un peu i un pilar de pedra. | 08069-136 | Sant Miquel (muntanya de Montserrat) | En aquest punt hi havia hagut la primitiva capella de Sant Miquel, documentada al segle X i aterrada durant la guerra del Francès per impedir que els ocupants la utilitzessin com a parapet. Aquí era el lloc on els romeus que pujaven per Collbató veien el monestir per primera vegada, es reorganitzaven (alguns es descalçaven) i iniciaven el descens cap al Santuari. També hi havia hagut una de les set creus de pedra que manà posar el rei Pere al segle XIV. L'actual fou construïda per l'abat Muntades, damunt les restes de la capella anterior, i beneïda el 1870, juntament amb la creu de terme del davant, que va ser restaurada i oferta pel poble d'Arenys de Munt, el 1987. | 41.5867800,1.8415700 | 403443 | 4604546 | 1870 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74701-foto-08069-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74701-foto-08069-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74701-foto-08069-136-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Francesc de Villar | 116|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||
| 74702 | Capella de la Santa Cova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-santa-cova | VERGÉS, Oriol (2009), Llegendes de la muntanya de Montserrat, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Contes i llegendes, 7], p. 13. ALBAREDA, Anselm M, (1988), Història de Montserrat, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 105-107. NUET BADIA, Josep i Ramon RIBERA MARINÉ (2010), Monografies. Ruta 5: Collbató-Collbató, Patronat de la Muntanya de Montserrat (Edició en PDF). MOLAS I RIFÀ, Jordi (1998), Guia oficial de Montserrat, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. | XIX-XX | El foc del 1994 i l'aiguat del 1995 van afectar l'edifici que va ser restaurat i inaugurat de nou el 1997. | La capella de la Sta. Cova és un edifici de planta de creu que aprofita una balma de la muntanya. Té la coberta de teules i un petit cimbori arrapat a la cinglera. El portal té una arquivolta decorada i columnes laterals amb capitells d'estil corinti. A l'interior hi ha la balma on fou trobada la santa Imatge, que també és l'altar major, on hi ha una reproducció de la santa Imatge, i tres relleus que expliquen la llegenda. L'estança está coberta per una cúpula semiesfèrica amb una llanterna per on entra la llum Com annexos hi ha una sagristia, una sala d'exvots, un petit claustre amb arcs neogòtics, l'habitatge del monjo que acull els pelegrins i un hort. | 08069-137 | Santa Cova (muntanya de Montserrat) | La capella de la Santa Cova fou bastida entre els segles XVII i XVIII per desig de la marquesa de Tamarit; cremada pels francesos l'any 1812; reconstruïda posteriorment per iniciativa de la duquessa de Montpassier i consagrada l'11 de setembre del 1864, durant el mandat de l'abat Muntades. En el transcurs de la guerra Civil Espanyola fou profanada de nou i refeta una altra vegada. | 41.5880600,1.8443200 | 403674 | 4604686 | 1857-64 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74702-foto-08069-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74702-foto-08069-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74702-foto-08069-137-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Francesc de Villar | 116|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||
| 74704 | Mural de la Soledat o de la Verge Dolorosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mural-de-la-soledat-o-de-la-verge-dolorosa | MOLAS I RIFÀ, Jordi (1998), Guia oficial de Montserrat, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 31-32. | XX | Hi ha taques d'humitat | Pintures al fresc que cobreixen els murs interiors de la capella de la Soledat. Representen escenes de la Passió de Jesucrist: el moment en què Nicodem i Josep d'Arimatea, acompanyats de la Verge Maria, Maria Magdalena i la muller de Cleofàs, despengen el cos de Jesús, al cantó esquerre; i l'acte en què Sant Joan i les tres Maries preparen el cos per a la sepultura, al de la dreta. Tots els personatges mostren un gran dolor, que contrasta amb els colors vitals de les pintures. Es tracta d'una composició clàssica influenciada per les avantguardes del segle XX. A sota les pintures hi ha un sòcol i una inscripció en forma d'orla amb el text '[...]XTA CRUCEM...CUM MARIA MATRE EIUS'. | 08069-139 | Capella de la Soledat o de la Dolorosa (muntanya de Montserrat) | 41.5915800,1.8374600 | 403107 | 4605084 | 1920-30 | 08069 | Collbató | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74704-foto-08069-139-1.jpg | Inexistent | Avantguardes | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Darius Vilàs | 107 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||
| 74705 | Escultura de la Soledat o de la Verge Dolorosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-la-soledat-o-de-la-verge-dolorosa | MOLAS I RIFÀ, Jordi (1998), Guia oficial de Montserrat, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 29-30. | XX | La Verge Dolorosa està representada asseguda amb les mans entrecreuades amb el rosari. L'escultura mostra un gran dolor contingut i la soledat de la Mare de Crist. Aquesta peça reflecteix els tres diferencials més destacables del que fou l'escultor modernista català més important, com són l'elegància i la bellesa. La peça està policromada amb tons clars i apagats, que contrasten amb la vitalitat dels colors de les parets. | 08069-140 | Absis de la capella de la Soledat o de la Verge Dolorosa (muntanya de Montserrat) | 41.5915800,1.8374600 | 403107 | 4605084 | 1920-30 | 08069 | Collbató | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74705-foto-08069-140-1.jpg | Inexistent | Avantguardes | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Josep Llimona | 107 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | ||||||||
| 74706 | Capella de la Soledat o de la Verge Dolorosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-soledat-o-de-la-verge-dolorosa | MOLAS I RIFÀ, Jordi (1998), Guia oficial de Montserrat, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 75-75. | XX | La capella de la Soledat o de la Verge Dolorosa és un edifici d'inspiració medieval i planta quadrada, construït amb pedra rugosa i repicada, amb sengles torres als angles que tenen esculpits escuts amb les quatre barres i una creu, i arcs cecs als murs laterals. A la façana hi ha el portal i els escuts de Montserrat i del Viacrucis, i a l'interior pintures al fresc de Dàrius Vilàs i una escultura de Josep Llimona. | 08069-141 | Camí del Viacrucis (muntanya de Montserrat) | Aquesta capella va ser construïda durant el mandat de l'abat Deàs, al final del camí del Viacrucis, juntament amb unes altres catorze estacions monumentals que foren aterrades a l'inici de la guerra Civil. Únicament se salvà aquesta capella. | 41.5915800,1.8374600 | 403107 | 4605084 | 1904-19 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74706-foto-08069-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74706-foto-08069-141-2.jpg | Legal | Avantguardes|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Enric Sagnier Villavecchia | 107|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||
| 74707 | Creu de Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-sant-miquel | MOLAS I RIFÀ, Jordi (1998), Guia oficial de Montserrat, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 49. | XX | Creu monumental de ferro forjat que descansa sobre una basa graonada de pedra. Al voltant hi ha una placeta i una barana de ferro que tanca el complex. Des d'aquest indret es pot gaudir d'una vista panoràmica extraordinària que abraça des dels Pirineus fins al delta del Llobregat. | 08069-142 | Penya segat al camí de Sant Miquel (muntanya de Montserrat) | Aquesta creu recorda les creus que àntigament coronaven molts turons montserratins. | 41.5888200,1.8422900 | 403506 | 4604772 | 1950-70 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||||||
| 74708 | Escultura Sant Francesc d'Assís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-sant-francesc-dassis | MOLAS I RIFÀ, Jordi (1998), Guia oficial de Montserrat, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 52. | XX | Imatge estilitzada de ferro de Sant Francesc d'Assís. Està representat dret, amb l'hàbit de l'orde franciscà que ell fundà, amb els braços plegats, mostrant les nafres de les mans, amb el cap abaixat i amb una actitud de recolliment espiritual. L'estàtua descansa sobre un bloc de pedra on s'hi pot llegir aquesta inscripció: A SANT FRANCESC D'ASSÍS EN EL VII CENTENARI DE LA SEVA MORT. . | 08069-143 | Camí de Sant Miquel (muntanya de Montserrat) | Sant Francesc d'Asís va morir l'any 1226. Aquesta estàtua ho recorda. | 41.5904700,1.8387000 | 403209 | 4604959 | 1926 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74708-foto-08069-143-1.jpg | Inexistent | Avantguardes | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Josep Viladomat i G. Bechini | 107 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 | |||||||
| 74709 | Monument a Pau Casals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-pau-casals-0 | MOLAS I RIFÀ, Jordi (1998), Guia oficial de Montserrat, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 51. | XX | Imatge molt realista del gran músic català. Està representat assegut i tocant el violoncel. L'escultura descansa sobre un bloc de pedra, on s'hi poden llegir les inscripcions següents: PAU CASALS CENTENARI DEL SEU NAIXEMENT 1876-1976 QUAN S'ACABARÀ TAN LLARG CAMINAR PER TERRES ESTRANYES EL PESSEBRE PAU CASALS / JOAN ALAVEDRA OFRENA DE LA DOTACIÓ D'ART CASTELLBLANCH | 08069-144 | Camí de Sant Miquel (muntanya de Montserrat) | Va ser una ofrena de la de la Dotació d'Art Castellblanch, per commorar el centenari del naixement del músic. L'escultura va ser fosa als tallers Fundicions-Ginfer, de Reus. | 41.5919300,1.8370200 | 403071 | 4605123 | 1976 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74709-foto-08069-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74709-foto-08069-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74709-foto-08069-144-3.jpg | Inexistent | Realisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Joan Rebull | 103|98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:02 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 162,19 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc