Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 74721 | Tercer Misteri de Glòria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tercer-misteri-de-gloria | MOLAS I RIFÀ, Jordi (1998), Guia oficial de Montserrat, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. NUET BADIA, Josep i Ramon RIBERA MARINÉ (2010), Monografies. Ruta 5: Collbató-Collbató, Patronat de la Muntanya de Montserrat (Edició en PDF). SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Barcelona, Generalitat de Catalunya, p.23. | XX | El III Misteri de Glòria és una obra basada el el llibre dels Fets dels Apòstols, del Nou Testament i representa la vinguda de l'Esperit Sant el dia de Pentecostes. És una composició formada per un mosaic de tessel·les, en el qual hi ha els apòstols disposats en semicercle, la Mare de Déu, que és al mig, i l'Esperit Sant, que és damunt seu. El fons és daurat i les vestimentes de les figures, de colors vistosos. La composició està envoltada per un marc de pedra acabat amb un arc de mig punt, flanquejat per dos pilars circulars i coronat amb pinacles. Tot plegat descansa damunt d'un pedestal de pedra, al qual s'accedeix per una graonada. Als costat hi ha sengles bancs de pedra i al davant una reixa de ferro forjat amb sis peveters. | 08069-156 | Camí del Rosari Monumental (muntanya de Montserrat) | Ofrena del Clergat de Catalunya. Va ser beneïda durant la festivitat de la Pentacosta, el dia 1 de juny de 1904. El Rosari Monumental són un total de quinze conjunts escultòrics de caire religiós repartits entre el torrent de Santa Maria i la Santa Cova. Dotze dels quals són al terme de Collbató i inclouen els tres darrers misteris de Goig, els cinc de Dolor i els cinc de Glòria. Van ser construïts entre 1896 i 1916 per iniciativa del canonge de la catedral de Vic, Jaume Collell, que va difondre la seva proposta a través d'una revista religiosa. Foren finançats amb donacions d'entitats, institucions i particulars. Hi van intervenir diversos arquitectes, escultors i artesans, alguns de prestigi, com Gaudí, Puig i Cadafalch o Llimona, que van atorgar un estil propi a cada un d'aquests grups escultòrics. | 41.5891700,1.8427900 | 403548 | 4604810 | 1904 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74721-foto-08069-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74721-foto-08069-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74721-foto-08069-156-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2019-12-10 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Joan Martorell, Josep Bernades i Mario Maragliano | 105|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 74722 | Quart Misteri de Glòria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/quart-misteri-de-gloria | MOLAS I RIFÀ, Jordi (1998), Guia oficial de Montserrat, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. NUET BADIA, Josep i Ramon RIBERA MARINÉ (2010), Monografies. Ruta 5: Collbató-Collbató, Patronat de la Muntanya de Montserrat (Edició en PDF). SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 25. | XX | El IV Misteri de Glòria és una obra inspirada en l'evangeli de Lluc. Està encaixat a la roca, on es va obrir una petita capelleta envoltada per un arc neoromànic amb columnes als laterals. A l'interior hi ha un relleu esculpit en una peça de marbre blanc que representa l'Assumpció de la Mare de Déu en cos i anima cap al cel, on l'espera Crist, que és representat, també en relleu i en marbre blanc, damunt de l'arc que envolta la composició. Al davant hi ha una reixa amb lliris i cards de forja. | 08069-157 | Camí del Rosari Monumental (muntanya de Montserrat) | Fou una ofrena de les Filles de Maria de Catalunya. La benedicció va tenir lloc el 8 de juliol de 1900. El Rosari Monumental són un total de quinze conjunts escultòrics de caire religiós repartits entre el torrent de Santa Maria i la Santa Cova. Dotze dels quals són al terme de Collbató i inclouen els tres darrers misteris de Goig, els cinc de Dolor i els cinc de Glòria. Van ser construïts entre 1896 i 1916 per iniciativa del canonge de la catedral de Vic, Jaume Collell, que va difondre la seva proposta a través d'una revista religiosa. Foren finançats amb donacions d'entitats, institucions i particulars. Hi van intervenir diversos arquitectes, escultors i artesans, alguns de prestigi, com Gaudí, Puig i Cadafalch o Llimona, que van atorgar un estil propi a cada un d'aquests grups escultòrics. | 41.5887500,1.8434100 | 403599 | 4604763 | 1900 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74722-foto-08069-157-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74722-foto-08069-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74722-foto-08069-157-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2019-12-10 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Venanci Vallmitjana, Joaquim Codina i família Ferrer Masriera | 105|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 74723 | Cinquè Misteri de Glòria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cinque-misteri-de-gloria | MOLAS I RIFÀ, Jordi (1998), Guia oficial de Montserrat, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. NUET BADIA, Josep i Ramon RIBERA MARINÉ (2010), Monografies. Ruta 5: Collbató-Collbató, Patronat de la Muntanya de Montserrat (Edició en PDF). SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 27. | XX | El V Misteri de Glòria és una obra inspirada en el llibre de l'Apocalípsis. És un relleu, en aquest cas de pedra, que representa la coronació de la Verge per la Santíssima Trinitat. Descansa sobre un pedestal amb una columna central i dos arcs cecs amb sengles medallons de bronze. Té una columna cilíndrica a cada cantó i motius florals, pinacles i una petita cúpula al damunt. Al davant hi ha una reixa de fosa. | 08069-158 | Camí del Rosari Monumental (muntanya de Montserrat) | Fou una ofrena dels Terciaris Carmelites. Va ser beneïda el 10 de juny de 1906. El Rosari Monumental són un total de quinze conjunts escultòrics de caire religiós repartits entre el torrent de Santa Maria i la Santa Cova. Dotze dels quals són al terme de Collbató i inclouen els tres darrers misteris de Goig, els cinc de Dolor i els cinc de Glòria. Van ser construïts entre 1896 i 1916 per iniciativa del canonge de la catedral de Vic, Jaume Collell, que va difondre la seva proposta a través d'una revista religiosa. Foren finançats amb donacions d'entitats, institucions i particulars. Hi van intervenir diversos arquitectes, escultors i artesans, alguns de prestigi, com Gaudí, Puig i Cadafalch o Llimona, que van atorgar un estil propi a cada un d'aquests grups escultòrics. | 41.5883800,1.8437100 | 403623 | 4604722 | 1906 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74723-foto-08069-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74723-foto-08069-158-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Joan Flotats i Joaquim Codina | 105|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 74724 | Camí de la Santa Cova o del Rosari Monumental | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-santa-cova-o-del-rosari-monumental | DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2004-2005), Mapa i Guia Excursionista, Montserrat, Barcelona, Alpina. MIR, Jordi i Carles ALBESA (1999), Montserrat excursions des del Santuari, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. OLIVER I PAUSAS, Jordi (2003), Montserrat. Guia itinerària, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Guies del Centre Excursionista de Catalunya]. SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 174. | XVII-XX | El camí de la Santa Cova o del Rosari Monumental transcorre en bona part pel terme de Collbató i comunica la Santa Cova i el monestir. Fou excavat a la roca i està ben pavimentat. És ample, amb esglaons per salvar el desnivell i unes quantes ziga-zagues. Es triga uns 20 minuts en fer el recorregut i acull les obres escultòriques del Rosari monumental. El tram collbatoní comença al torrent de Santa Maria, a sota la plaça dels Apòstols. Més endavant, a l'alçada del quart misteri de Glòria, i sota l'agulla del Paulí, enllaça amb un corriol estret obert, segons la tradició, pel bisbe Gotmar de Vic, al segle IX, que porta fins als camins de la quadra de Sant Miquel i del Forat. | 08069-159 | Camí de la Santa Cova (muntanya de Montserrat) | El camí primitiu fou finançat per la marquesa de Tamarit. Hom l'anomenà el camí de la plata, ja que va ser una obra molt cara per les dificultats del terreny. Per obrir el camí es van haver de barrinar moltes roques, construir ponts per passar els torrents i bastir parets i talussos. Fou eixamplat a començament del segle XX. El Rosari Monumental són un total de quinze conjunts escultòrics de caire religiós repartits entre el torrent de Santa Maria i la Santa Cova. Dotze són al terme de Collbató i inclouen els tres darrers misteris de Goig, els cinc de Dolor i els cinc de Glòria. Van ser construïts entre 1896 i 1916 per iniciativa del canonge de la catedral de Vic, Jaume Collell, que va difondre la seva proposta a través d'una revista religiosa. Foren finançats amb donacions d'entitats, institucions i particulars. Hi van intervenir diversos arquitectes, escultors i artesans, alguns de prestigi, com Gaudí, Puig i Cadafalch o Llimona, que van atorgar un estil propi a cada un d'aquests grups escultòrics. | 41.5906300,1.8411100 | 403410 | 4604974 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74724-foto-08069-159-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74724-foto-08069-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74724-foto-08069-159-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Coordenades UTM: cinquè Misteri de Dolor. | 98|94 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 74725 | Viacrucis. Primera estació: Jesús és condemnat a mortVia Crucis: 1a estació. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viacrucis-primera-estacio-jesus-es-condemnat-a-mort-via-crucis-1a-estacio | SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 33. | XX | Es tracta d'un grup escultòric que representa la primera estació del camí que va seguir Jesús quan es dirigia al Calvari. Està format per Jesús, que roman dret al centre, amb les mans lligades i la corona d'espines al cap, Ponç Pilat, que seu a l'esquerra, i un soldat romà, que és a la dreta. | 08069-160 | Camí del Viacrucis (muntanya de Montserrat) | Entre els anys 1904 i 1919 els arquitectes Enric Sagnier (1858-1931) i Eduard Mercader aixecaren un viacrucis amb escultures d'Eusebi Arnau (1854-1934) i Joan Pujol, que foren finançades per diverses associacions i aterrades l'any 1936, al començament de la Guerra Civil. Un cop acabat el conflicte, l'abat Escarré convocà diversos artistes per tal que dissenyessin un nou viacrucis i col·laboressin en l'embelliment del monestir. El projecte es va fer en dues etapes. En la primera hi treballaren Francesc Jubenteny i Margarida Sans Jordi, i en la segona Domènec Fita. El conjunt està integrat, doncs, per dos grups d'obres, d'autors i estils diferents. Les quatre primeres són escultures exemptes i de cos sencer fets amb pedra, que representen, a part de la creu, Jesús, la Verge, la Magdalena, Sant Joan, Josep d'Arimatea i dos soldats. Les resta són metàl·liques i estan formades per sengles plafons que representen, de manera esquemàtica, des de la cinquena fins a la onzena estació, ja que les tres últimes han estat retirades. El viacrucis és un acte de devoció que consisteix a resseguir els episodis del camí del Calvari que Jesús va fer amb la Creu al coll, des de la casa de Pilat fins al Calvari. Els creients ressegueixen les estacions pregant i amb la voluntat d'identificar-se amb el seu patiment i amb la resurrecció promesa per Déu Pare a tots els qui creuen en Ell. | 41.5918500,1.8350200 | 402904 | 4605117 | 08069 | Collbató | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74725-foto-08069-160-1.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Margarida Sans Jordi | 106 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 74726 | Viacrucis. Segona estació: Jesús carrega la Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viacrucis-segona-estacio-jesus-carrega-la-creu | SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 34. | XX | Conjunt escultòric fet amb pedra i format per una creu i una estàtua que representa Jesús. Aquesta obra evoca la segona estació del camí del Calvari. Ens mostra Jesús dret davant de la creu, amb una actitud de conformitat i resignació. | 08069-161 | Camí del Viacrucis (muntanya de Montserrat) | Entre els anys 1904 i 1919 els arquitectes Enric Sagnier (1858-1931) i Eduard Mercader aixecaren un viacrucis amb escultures d'Eusebi Arnau (1854-1934) i Joan Pujol, que foren finançades per diverses associacions i aterrades l'any 1936, al començament de la Guerra Civil. Un cop acabat el conflicte, l'abat Escarré convocà diversos artistes per tal que dissenyessin un nou viacrucis i col·laboressin en l'embelliment del monestir. El projecte es va fer en dues etapes. En la primera hi treballaren Francesc Jubenteny i Margarida Sans Jordi, i en la segona Domènec Fita. El conjunt està integrat, doncs, per dos grups d'obres, d'autors i estils diferents. Les quatre primeres són escultures exemptes i de cos sencer fets amb pedra, que representen, a part de la creu, Jesús, la Verge, la Magdalena, Sant Joan, Josep d'Arimatea i dos soldats. Les resta són metàl·liques i estan formades per sengles plafons que representen, de manera esquemàtica, des de la cinquena fins a la onzena estació, ja que les tres últimes han estat retirades. El viacrucis és un acte de devoció que consisteix a resseguir els episodis del camí del Calvari que Jesús va fer amb la Creu al coll, des de la casa de Pilat fins al Calvari. Els creients ressegueixen les estacions pregant i amb la voluntat d'identificar-se amb el seu patiment i amb la resurrecció promesa per Déu Pare a tots els qui creuen en Ell. | 41.5916800,1.8351800 | 402917 | 4605098 | 1950 | 08069 | Collbató | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74726-foto-08069-161-1.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Margarida Sans Jordi | 106 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 74727 | Viacrucis. Tercera estació: Jesús cau per primera vegada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viacrucis-tercera-estacio-jesus-cau-per-primera-vegada | SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 35. | XX | Tercera estacío del camí del Calvari. És un conjunt escultòric fet amb pedra i format per una creu i la figura de Jesús que jau mig ajagut a terra, davant de la creu, amb actitud adolorida i de sofriment. | 08069-162 | Camí del Viacrucis (muntanya de Montserrat) | Entre els anys 1904 i 1919 els arquitectes Enric Sagnier (1858-1931) i Eduard Mercader aixecaren un viacrucis amb escultures d'Eusebi Arnau (1854-1934) i Joan Pujol, que foren finançades per diverses associacions i aterrades l'any 1936, al començament de la Guerra Civil. Un cop acabat el conflicte, l'abat Escarré convocà diversos artistes per tal que dissenyessin un nou viacrucis i col·laboressin en l'embelliment del monestir. El projecte es va fer en dues etapes. En la primera hi treballaren Francesc Jubenteny i Margarida Sans Jordi, i en la segona Domènec Fita. El conjunt està integrat, doncs, per dos grups d'obres, d'autors i estils diferents. Les quatre primeres són escultures exemptes i de cos sencer fets amb pedra, que representen, a part de la creu, Jesús, la Verge, la Magdalena, Sant Joan, Josep d'Arimatea i dos soldats. Les resta són metàl·liques i estan formades per sengles plafons que representen, de manera esquemàtica, des de la cinquena fins a la onzena estació, ja que les tres últimes han estat retirades. El viacrucis és un acte de devoció que consisteix a resseguir els episodis del camí del Calvari que Jesús va fer amb la Creu al coll, des de la casa de Pilat fins al Calvari. Els creients ressegueixen les estacions pregant i amb la voluntat d'identificar-se amb el seu patiment i amb la resurrecció promesa per Déu Pare a tots els qui creuen en Ell. | 41.5916400,1.8353600 | 402932 | 4605093 | 1950 | 08069 | Collbató | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74727-foto-08069-162-1.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Margarida Sans Jordi | 106 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 74728 | Viacrucis. Quarta estació: Jesús amb la Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viacrucis-quarta-estacio-jesus-amb-la-creu | SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 36. | XX | Quarta estació del camí del Calvari, que recorda la trobada amb la seva Mare al carrer de l'Amargura. Hi ha una creu al fons, que centralitza l'escena, i al voltant de la qual estan distribuïdes la resta d'escultures. A la dreta, Jesús amb la creu, i a l'esquerre, Maria i Magdalena. | 08069-163 | Camí del Viacrucis (muntanya de Montserrat) | Entre els anys 1904 i 1919 els arquitectes Enric Sagnier (1858-1931) i Eduard Mercader aixecaren un viacrucis amb escultures d'Eusebi Arnau (1854-1934) i Joan Pujol, que foren finançades per diverses associacions i aterrades l'any 1936, al començament de la Guerra Civil. Un cop acabat el conflicte, l'abat Escarré convocà diversos artistes per tal que dissenyessin un nou viacrucis i col·laboressin en l'embelliment del monestir. El projecte es va fer en dues etapes. En la primera hi treballaren Francesc Jubenteny i Margarida Sans Jordi, i en la segona Domènec Fita. El conjunt està integrat, doncs, per dos grups d'obres, d'autors i estils diferents. Les quatre primeres són escultures exemptes i de cos sencer fets amb pedra, que representen, a part de la creu, Jesús, la Verge, la Magdalena, Sant Joan, Josep d'Arimatea i dos soldats. Les resta són metàl·liques i estan formades per sengles plafons que representen, de manera esquemàtica, des de la cinquena fins a la onzena estació, ja que les tres últimes han estat retirades. El viacrucis és un acte de devoció que consisteix a resseguir els episodis del camí del Calvari que Jesús va fer amb la Creu al coll, des de la casa de Pilat fins al Calvari. Els creients ressegueixen les estacions pregant i amb la voluntat d'identificar-se amb el seu patiment i amb la resurrecció promesa per Déu Pare a tots els qui creuen en Ell. | 41.5916300,1.8356900 | 402960 | 4605092 | 1950 | 08069 | Collbató | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74728-foto-08069-163-1.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Margarida Sans Jordi | 106 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 74729 | Viacrucis. Cinquena estació: Jesús és ajudat pel Cirineu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viacrucis-cinquena-estacio-jesus-es-ajudat-pel-cirineu | SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 37. | XX | Escultura molt esquemàtica feta amb ferro i formada per un pedestal triangular i un mural rectangular on es representa la cinquena estació del camí del Calvari. Aquí el Cirineu l'ajuda a portar la creu. A sota, una placa rectangular reprodueix la frase 'és ajudat pel Cirineu'. | 08069-164 | Camí del Viacrucis (muntanya de Montserrat) | Entre els anys 1904 i 1919 els arquitectes Enric Sagnier (1858-1931) i Eduard Mercader aixecaren un viacrucis amb escultures d'Eusebi Arnau (1854-1934) i Joan Pujol, que foren finançades per diverses associacions i aterrades l'any 1936, al començament de la Guerra Civil. Un cop acabat el conflicte, l'abat Escarré convocà diversos artistes per tal que dissenyessin un nou viacrucis i col·laboressin en l'embelliment del monestir. El projecte es va fer en dues etapes. En la primera hi treballaren Francesc Jubenteny i Margarida Sans Jordi, i en la segona Domènec Fita. El conjunt està integrat, doncs, per dos grups d'obres, d'autors i estils diferents. Les quatre primeres són escultures exemptes i de cos sencer fets amb pedra, que representen, a part de la creu, Jesús, la Verge, la Magdalena, Sant Joan, Josep d'Arimatea i dos soldats. Les resta són metàl·liques i estan formades per sengles plafons que representen, de manera esquemàtica, des de la cinquena fins a la onzena estació, ja que les tres últimes han estat retirades. El viacrucis és un acte de devoció que consisteix a resseguir els episodis del camí del Calvari que Jesús va fer amb la Creu al coll, des de la casa de Pilat fins al Calvari. Els creients ressegueixen les estacions pregant i amb la voluntat d'identificar-se amb el seu patiment i amb la resurrecció promesa per Déu Pare a tots els qui creuen en Ell. | 41.5915000,1.8359800 | 402984 | 4605077 | 1975 | 08069 | Collbató | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74729-foto-08069-164-1.jpg | Inexistent | Abstracció | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Domènec Fita Molat | 111 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 74730 | Barraca de cau de les Solelles I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cau-de-les-solelles-i | La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 256. | 08069-269 | 41.5711400,1.8370300 | 403041 | 4602815 | 08069 | Collbató | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-10 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||||||||
| 74731 | Barraca de cau de les Solelles II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cau-de-les-solelles-ii | La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 244. | 08069-270 | 41.5708000,1.8366800 | 403011 | 4602778 | 08069 | Collbató | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-10 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||||||||
| 74732 | Barraca de cau de les Solelles III | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cau-de-les-solelles-iii | La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 256. | 08069-271 | 41.5706300,1.8386500 | 403175 | 4602757 | 08069 | Collbató | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||||||||
| 74733 | Barraca de cau de les Solelles IV | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cau-de-les-solelles-iv | La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 256. | 08069-272 | 41.5700500,1.8391600 | 403217 | 4602692 | 08069 | Collbató | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||||||||
| 74734 | Barraca de cau de les Solelles V | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cau-de-les-solelles-v | La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 256. | 08069-273 | 41.5699300,1.8387100 | 403179 | 4602679 | 08069 | Collbató | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||||||||
| 74735 | Barraca de cau de les Solelles VI | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cau-de-les-solelles-vi | La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 256. | 08069-274 | 41.5712700,1.8390500 | 403209 | 4602827 | 08069 | Collbató | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||||||||
| 74736 | Barraca de cau de les Solelles VII | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cau-de-les-solelles-vii | La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 256. | 08069-275 | 41.5701800,1.8398300 | 403273 | 4602705 | 08069 | Collbató | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||||||||
| 74737 | Barraca de cau de les Solelles VIII | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cau-de-les-solelles-viii | La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 256. | 08069-276 | 41.5714300,1.8398500 | 403276 | 4602844 | 08069 | Collbató | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||||||||
| 74738 | Barraca de cau de les Solelles IX | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cau-de-les-solelles-ix | XIX-XX | L'interior està ple de sediments. | La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 256. | 08069-277 | 41.5707400,1.8381700 | 403135 | 4602769 | 08069 | Collbató | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74738-foto-08069-277-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||
| 74739 | Barraca de cau de les Solelles X | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cau-de-les-solelles-x | La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 256. | 08069-278 | 41.5718100,1.8386000 | 403173 | 4602888 | 08069 | Collbató | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||||||||
| 74740 | Barraca de cau de les Solelles XI | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cau-de-les-solelles-xi | La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 256. | 08069-279 | 41.5712100,1.8389000 | 403197 | 4602821 | 08069 | Collbató | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||||||||
| 74741 | Barraca de cau de les Solelles XII | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cau-de-les-solelles-xii | La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 256. | 08069-280 | 41.5711200,1.8395800 | 403253 | 4602810 | 08069 | Collbató | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-10 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||||||||
| 74742 | Barraca de pedra seca de les Obagues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-de-les-obagues | La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 243. | 08069-281 | 41.5668000,1.8387100 | 403174 | 4602331 | 08069 | Collbató | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-10 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||||||||
| 74743 | Barraca de pedra seca del pla de la Mònica I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-del-pla-de-la-monica-i | La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 237. | 08069-282 | 41.5777300,1.8126000 | 401014 | 4603575 | 08069 | Collbató | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||||||||
| 74744 | Barraca de pedra seca del pla de la Mònica II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-del-pla-de-la-monica-ii | La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 243. | 08069-283 | 41.5769400,1.8126500 | 401017 | 4603487 | 08069 | Collbató | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||||||||
| 74745 | Barraca de cal Duran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-duran | <p>La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 249.</p> | 08069-284 | 41.5732000,1.8137700 | 401105 | 4603070 | 08069 | Collbató | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||||||||
| 74746 | Barraca de pedra arrebossada de cal Gat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-arrebossada-de-cal-gat | <p>La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 249.</p> | 08069-285 | 41.5747000,1.8132300 | 401062 | 4603237 | 08069 | Collbató | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||||||||
| 74747 | Barraca de cau de la Sra. Alfonsa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cau-de-la-sra-alfonsa | <p>La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 256.</p> | 08069-286 | 41.5727500,1.8215800 | 401755 | 4603011 | 08069 | Collbató | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||||||||
| 74748 | Barraca de pedra del Xic Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-del-xic-riera | XIX-XX | En mal estat | <p>Barraca de planta quadrada i coberta de bigues, llates i teules, amb restes d'arrebossat de mortes de calç.</p> | 08069-287 | Pla del cementiri | 41.5714100,1.8183600 | 401485 | 4602866 | 08069 | Collbató | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74748-foto-08069-287-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 74749 | Barraca de pedra del Xic Riera II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-del-xic-riera-ii | <p>La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 287</p> | 08069-288 | 41.5715700,1.8195100 | 401581 | 4602883 | 08069 | Collbató | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||||||||
| 74750 | Barraca de pedra del Xic Riera III | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-del-xic-riera-iii | <p>La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 249.</p> | 08069-289 | 41.5722100,1.8184000 | 401489 | 4602955 | 08069 | Collbató | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74750-foto-08069-289-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||||
| 74751 | Barraca de pedra del pla del Cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-del-pla-del-cementiri | <p>La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 249.</p> | 08069-290 | 41.5747100,1.8124300 | 400995 | 4603239 | 08069 | Collbató | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||||||||
| 74752 | Barraca de cau dels Graus II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cau-dels-graus-ii | <p>La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 256</p> | 08069-291 | 41.5741000,1.8256600 | 402097 | 4603156.9 | 08069 | Collbató | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||||||||
| 74753 | Barraca de cau del Solell dels Pins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cau-del-solell-dels-pins | <p>La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 256.</p> | 08069-292 | 41.5888900,1.8478100 | 403966.02 | 4604773.8 | 08069 | Collbató | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||||||||
| 74754 | Barraca de cau del torrent del Misser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cau-del-torrent-del-misser | <p>La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 256.</p> | 08069-293 | 41.5765500,1.8163000 | 401321 | 4603439 | 08069 | Collbató | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||||||||
| 74755 | Barraca de cau de la Sra Alfonsa II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cau-de-la-sra-alfonsa-ii | <p>La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 256.</p> | 08069-294 | 41.5759200,1.8181700 | 401476 | 4603367 | 08069 | Collbató | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||||||||
| 74756 | Barraca de pedra arrebossada del Quintí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-arrebossada-del-quinti | <p>La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 249.</p> | 08069-295 | 41.5741300,1.8213700 | 401740 | 4603165 | 08069 | Collbató | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74756-foto-08069-295-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74756-foto-08069-295-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||||
| 74757 | Barraca de pedra arrebossada del Bros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-arrebossada-del-bros | <p>La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 249.</p> | 08069-296 | 41.5632500,1.8359500 | 402939 | 4601940 | 08069 | Collbató | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74757-foto-08069-296-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||||
| 74758 | Barraca de cau del Grandet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cau-del-grandet | XIX-XX | <p>Barraca de cau excavada als materials tous i inserida dins d'un marge. Té una boca feta d'obra tancada amb una porta.</p> | 08069-297 | Els Gatells | 41.5658800,1.8328300 | 402683 | 4602236 | 08069 | Collbató | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74758-foto-08069-297-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-02-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 74759 | Viacrucis. Sisena estació: la Verònica eixuga el rostre de Jesús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viacrucis-sisena-estacio-la-veronica-eixuga-el-rostre-de-jesus | SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 39. | XX | Escultura molt esquemàtica feta amb ferro i formada per un pedestal triangular i un mural rectangular on es representa la sisena estació del camí del Calvari. Aquí la Verònica apareix eixugant el rostre de Jesús, amb el sant llençol. A sota d'aquesta escena hi ha una plaça rectangular amb la llegenda: 'No tenia ni aspecte d'home'. | 08069-165 | Camí del Viacrucis (muntanya de Montserrat) | Entre els anys 1904 i 1919 els arquitectes Enric Sagnier (1858-1931) i Eduard Mercader aixecaren un viacrucis amb escultures d'Eusebi Arnau (1854-1934) i Joan Pujol, que foren finançades per diverses associacions i aterrades l'any 1936, al començament de la Guerra Civil. Un cop acabat el conflicte, l'abat Escarré convocà diversos artistes per tal que dissenyessin un nou viacrucis i col·laboressin en l'embelliment del monestir. El projecte es va fer en dues etapes. En la primera hi treballaren Francesc Jubenteny i Margarida Sans Jordi, i en la segona Domènec Fita. El conjunt està integrat, doncs, per dos grups d'obres, d'autors i estils diferents. Les quatre primeres són escultures exemptes i de cos sencer fets amb pedra, que representen, a part de la creu, Jesús, la Verge, la Magdalena, Sant Joan, Josep d'Arimatea i dos soldats. Les resta són metàl·liques i estan formades per sengles plafons que representen, de manera esquemàtica, des de la cinquena fins a la onzena estació, ja que les tres últimes han estat retirades. El viacrucis és un acte de devoció que consisteix a resseguir els episodis del camí del Calvari que Jesús va fer amb la Creu al coll, des de la casa de Pilat fins al Calvari. Els creients ressegueixen les estacions pregant i amb la voluntat d'identificar-se amb el seu patiment i amb la resurrecció promesa per Déu Pare a tots els qui creuen en Ell. | 41.5915000,1.8361900 | 403001 | 4605077 | 1975 | 08069 | Collbató | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74759-foto-08069-165-1.jpg | Inexistent | Abstracció | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Domènec Fita Molat | 111 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 74760 | Viacrucis. Setena estació: Jesús cau per segona vegada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viacrucis-setena-estacio-jesus-cau-per-segona-vegada | SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 41. | XX | Escultura molt esquemàtica feta amb ferro i formada per un pedestal triangular i un mural rectangular on es representa la setena estació del camí del Calvari, quan Jesús cau per segona vegada. A sota hi ha una placa rectangular amb la llegenda: 'torna a caure'. | 08069-166 | Camí del Viacrucis (muntanya de Montserrat) | Entre els anys 1904 i 1919 els arquitectes Enric Sagnier (1858-1931) i Eduard Mercader aixecaren un viacrucis amb escultures d'Eusebi Arnau (1854-1934) i Joan Pujol, que foren finançades per diverses associacions i aterrades l'any 1936, al començament de la Guerra Civil. Un cop acabat el conflicte, l'abat Escarré convocà diversos artistes per tal que dissenyessin un nou viacrucis i col·laboressin en l'embelliment del monestir. El projecte es va fer en dues etapes. En la primera hi treballaren Francesc Jubenteny i Margarida Sans Jordi, i en la segona Domènec Fita. El conjunt està integrat, doncs, per dos grups d'obres, d'autors i estils diferents. Les quatre primeres són escultures exemptes i de cos sencer fets amb pedra, que representen, a part de la creu, Jesús, la Verge, la Magdalena, Sant Joan, Josep d'Arimatea i dos soldats. Les resta són metàl·liques i estan formades per sengles plafons que representen, de manera esquemàtica, des de la cinquena fins a la onzena estació, ja que les tres últimes han estat retirades. El viacrucis és un acte de devoció que consisteix a resseguir els episodis del camí del Calvari que Jesús va fer amb la Creu al coll, des de la casa de Pilat fins al Calvari. Els creients ressegueixen les estacions pregant i amb la voluntat d'identificar-se amb el seu patiment i amb la resurrecció promesa per Déu Pare a tots els qui creuen en Ell. | 41.5915100,1.8363400 | 403014 | 4605077 | 1975 | 08069 | Collbató | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74760-foto-08069-166-1.jpg | Inexistent | Abstracció | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Domènec Fita Molat | 111 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 74761 | Viacrucis. Vuitena estació: Jesús consola les dones de Jerusalem | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viacrucis-vuitena-estacio-jesus-consola-les-dones-de-jerusalem | SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 42. | XX | Escultura molt esquemàtica feta amb ferro i formada per un pedestal triangular i un mural rectangular on es representa la vuitena estació del camí del Calvari, quan Jesús consola les dones de Jerusalem. A sota hi ha una placa rectangular amb la llegenda: 'no ploreu per mi'. | 08069-167 | Camí del Viacrucis (muntanya de Montserrat) | Entre els anys 1904 i 1919 els arquitectes Enric Sagnier (1858-1931) i Eduard Mercader aixecaren un viacrucis amb escultures d'Eusebi Arnau (1854-1934) i Joan Pujol, que foren finançades per diverses associacions i aterrades l'any 1936, al començament de la Guerra Civil. Un cop acabat el conflicte, l'abat Escarré convocà diversos artistes per tal que dissenyessin un nou viacrucis i col·laboressin en l'embelliment del monestir. El projecte es va fer en dues etapes. En la primera hi treballaren Francesc Jubenteny i Margarida Sans Jordi, i en la segona Domènec Fita. El conjunt està integrat, doncs, per dos grups d'obres, d'autors i estils diferents. Les quatre primeres són escultures exemptes i de cos sencer fets amb pedra, que representen, a part de la creu, Jesús, la Verge, la Magdalena, Sant Joan, Josep d'Arimatea i dos soldats. Les resta són metàl·liques i estan formades per sengles plafons que representen, de manera esquemàtica, des de la cinquena fins a la onzena estació, ja que les tres últimes han estat retirades. El viacrucis és un acte de devoció que consisteix a resseguir els episodis del camí del Calvari que Jesús va fer amb la Creu al coll, des de la casa de Pilat fins al Calvari. Els creients ressegueixen les estacions pregant i amb la voluntat d'identificar-se amb el seu patiment i amb la resurrecció promesa per Déu Pare a tots els qui creuen en Ell. | 41.5915300,1.8365200 | 403029 | 4605080 | 1975 | 08069 | Collbató | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74761-foto-08069-167-1.jpg | Inexistent | Abstracció | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Domènec Fita Molat | 111 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 74762 | Viacrucis. Novena estació: Jesús cau per tercera vegada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viacrucis-novena-estacio-jesus-cau-per-tercera-vegada | SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 43. | XX | Escultura molt esquemàtica feta amb ferro i formada per un pedestal triangular i un mural rectangular on es representa la novena estació del camí del Calvari, quan Jesús cau per tercera vegada. A sota hi ha una placa rectangular amb la llegenda: 'cau per tercera vegada'. | 08069-168 | Camí del Viacrucis (muntanya de Montserrat) | Entre els anys 1904 i 1919 els arquitectes Enric Sagnier (1858-1931) i Eduard Mercader aixecaren un viacrucis amb escultures d'Eusebi Arnau (1854-1934) i Joan Pujol, que foren finançades per diverses associacions i aterrades l'any 1936, al començament de la Guerra Civil. Un cop acabat el conflicte, l'abat Escarré convocà diversos artistes per tal que dissenyessin un nou viacrucis i col·laboressin en l'embelliment del monestir. El projecte es va fer en dues etapes. En la primera hi treballaren Francesc Jubenteny i Margarida Sans Jordi, i en la segona Domènec Fita. El conjunt està integrat, doncs, per dos grups d'obres, d'autors i estils diferents. Les quatre primeres són escultures exemptes i de cos sencer fets amb pedra, que representen, a part de la creu, Jesús, la Verge, la Magdalena, Sant Joan, Josep d'Arimatea i dos soldats. Les resta són metàl·liques i estan formades per sengles plafons que representen, de manera esquemàtica, des de la cinquena fins a la onzena estació, ja que les tres últimes han estat retirades. El viacrucis és un acte de devoció que consisteix a resseguir els episodis del camí del Calvari que Jesús va fer amb la Creu al coll, des de la casa de Pilat fins al Calvari. Els creients ressegueixen les estacions pregant i amb la voluntat d'identificar-se amb el seu patiment i amb la resurrecció promesa per Déu Pare a tots els qui creuen en Ell. | 41.5915700,1.8366800 | 403042 | 4605084 | 1975 | 08069 | Collbató | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74762-foto-08069-168-1.jpg | Inexistent | Abstracció | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Domènec Fita Molat | 111 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 74763 | Viacrucis. Desena estació: Jesús és despullat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viacrucis-desena-estacio-jesus-es-despullat | SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 44. | XX | Hi falta la placa amb la llegenda | Escultura molt esquemàtica feta amb ferro i formada per un pedestal triangular i un mural rectangular on es representa la desena estació del camí del Calvari, quan Jesús és despullat. La placa rectangular de sota ha desaparegut. | 08069-169 | Camí del Viacrucis (muntanya de Montserrat) | Entre els anys 1904 i 1919 els arquitectes Enric Sagnier (1858-1931) i Eduard Mercader aixecaren un viacrucis amb escultures d'Eusebi Arnau (1854-1934) i Joan Pujol, que foren finançades per diverses associacions i aterrades l'any 1936, al començament de la Guerra Civil. Un cop acabat el conflicte, l'abat Escarré convocà diversos artistes per tal que dissenyessin un nou viacrucis i col·laboressin en l'embelliment del monestir. El projecte es va fer en dues etapes. En la primera hi treballaren Francesc Jubenteny i Margarida Sans Jordi, i en la segona Domènec Fita. El conjunt està integrat, doncs, per dos grups d'obres, d'autors i estils diferents. Les quatre primeres són escultures exemptes i de cos sencer fets amb pedra, que representen, a part de la creu, Jesús, la Verge, la Magdalena, Sant Joan, Josep d'Arimatea i dos soldats. Les resta són metàl·liques i estan formades per sengles plafons que representen, de manera esquemàtica, des de la cinquena fins a la onzena estació, ja que les tres últimes han estat retirades. El viacrucis és un acte de devoció que consisteix a resseguir els episodis del camí del Calvari que Jesús va fer amb la Creu al coll, des de la casa de Pilat fins al Calvari. Els creients ressegueixen les estacions pregant i amb la voluntat d'identificar-se amb el seu patiment i amb la resurrecció promesa per Déu Pare a tots els qui creuen en Ell. | 41.5915300,1.8369900 | 403068 | 4605079 | 1975 | 08069 | Collbató | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74763-foto-08069-169-1.jpg | Inexistent | Abstracció | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Domènec Fita Molat | 111 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||
| 74764 | Viacrucis. Catorzena estació: No hi ha dolor com el meu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viacrucis-catorzena-estacio-no-hi-ha-dolor-com-el-meu | SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 45. | XX | Hi falta la placa amb la llegenda | Escultura molt esquemàtica feta amb ferro i formada per un pedestal triangular i un mural rectangular on es representa la catorzena estació del camí del Calvari, quan Jesús es col·locat a la falda de la seva Mare. La placa rectangular de sota ha desaparegut. | 08069-170 | Camí del Viacrucis (muntanya de Montserrat) | Entre els anys 1904 i 1919 els arquitectes Enric Sagnier (1858-1931) i Eduard Mercader aixecaren un viacrucis amb escultures d'Eusebi Arnau (1854-1934) i Joan Pujol, que foren finançades per diverses associacions i aterrades l'any 1936, al començament de la Guerra Civil. Un cop acabat el conflicte, l'abat Escarré convocà diversos artistes per tal que dissenyessin un nou viacrucis i col·laboressin en l'embelliment del monestir. El projecte es va fer en dues etapes. En la primera hi treballaren Francesc Jubenteny i Margarida Sans Jordi, i en la segona Domènec Fita. El conjunt està integrat, doncs, per dos grups d'obres, d'autors i estils diferents. Les quatre primeres són escultures exemptes i de cos sencer fets amb pedra, que representen, a part de la creu, Jesús, la Verge, la Magdalena, Sant Joan, Josep d'Arimatea i dos soldats. Les resta són metàl·liques i estan formades per sengles plafons que representen, de manera esquemàtica, des de la cinquena fins a la onzena estació, ja que les tres últimes han estat retirades. El viacrucis és un acte de devoció que consisteix a resseguir els episodis del camí del Calvari que Jesús va fer amb la Creu al coll, des de la casa de Pilat fins al Calvari. Els creients ressegueixen les estacions pregant i amb la voluntat d'identificar-se amb el seu patiment i amb la resurrecció promesa per Déu Pare a tots els qui creuen en Ell. | 41.5914900,1.8371800 | 403084 | 4605074 | 1975 | 08069 | Collbató | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74764-foto-08069-170-1.jpg | Inexistent | Abstracció | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2019-12-10 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Domènec Fita Molat | 111 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||
| 74765 | Camí del Viacrucis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-viacrucis | SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 176. | XX | El camí del Viacrucis és un sender ample i ben pavimentat, amb un pedrís lateral i esglaons per salvar el desnivell, que transcorre arrapat a la muntanya i paral·lel al camí de Sant Miquel. Va des de la plaça de l'abat Oliva fins la capella de la Soledat, on es troba amb el camí que baixa de Sant Miquel. Al llarg del seu recorregut hi ha els conjunts escultòrics de les estacions del Viacrucis, que recorden els episodis que va viure Jesús al camí del Calvari. | 08069-171 | A sobre el camí de Sant Miquel (muntanya de Montserrat) | Entre els anys 1904 i 1919 els arquitectes Enric Sagnier (1858-1931) i Eduard Mercader aixecaren un viacrucis amb escultures d'Eusebi Arnau (1854-1934) i Joan Pujol, que foren finançades per diverses associacions i aterrades l'any 1936, al començament de la Guerra Civil. Un cop acabat el conflicte, l'abat Escarré convocà diversos artistes per tal que dissenyessin un nou viacrucis i col·laboressin en l'embelliment del monestir. El projecte es va fer en dues etapes. En la primera hi treballaren Francesc Jubenteny i Margarida Sans Jordi, i en la segona Domènec Fita. El conjunt està integrat, doncs, per dos grups d'obres, d'autors i estils diferents. Les quatre primeres són escultures exemptes i de cos sencer fets amb pedra, que representen, a part de la creu, Jesús, la Verge, la Magdalena, Sant Joan, Josep d'Arimatea i dos soldats. Les resta són metàl·liques i estan formades per sengles plafons que representen, de manera esquemàtica, des de la cinquena fins a la onzena estació, ja que les tres últimes han estat retirades. El viacrucis és un acte de devoció que consisteix a resseguir els episodis del camí del Calvari que Jesús va fer amb la Creu al coll, des de la casa de Pilat fins al Calvari. Els creients ressegueixen les estacions pregant i amb la voluntat d'identificar-se amb el seu patiment i amb la resurrecció promesa per Déu Pare a tots els qui creuen en Ell. | 41.5915900,1.8370100 | 403070 | 4605086 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74765-foto-08069-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74765-foto-08069-171-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Coordenades UTM: al davant de la desena estació. | 98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 74766 | Funicular de la Santa Cova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/funicular-de-la-santa-cova | SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 144. | XX | El funicular de la Santa Cova va des del monestir fins al camí del Rosari monumental. Té una longitud de 262 m, salva un desnivell de 118 m i estalvia el tram proper al monestir, que és el més dret i pesat, escurçant notablement el temps invertit a anar a la Santa Cova. Té dues cabines que circulen per una única via, excepte al lloc on es creuen que és doble, i estan unides per un cable d'acer, com si fos un ascensor inclinat, de manera que mentre una puja, l'altra baixa. Això permet aprofitar l'energia potencial del cotxe que queda a la part de dalt per pujar el que hi ha a la part de baix, mentre es va frenant el que baixa. | 08069-172 | Monestir de Montserrat | Els funiculars van néixer a mitjan segle XIX lligats a la tecnologia del ferrocarril i com una alternativa per superar grans desnivells i pendents. El primer funicular del món va ser inaugurat el 1862 a França El de la Sta. Cova va ser construït l'any 1929 per la Societat Ferrocarrils de Muntanya de Grans Pendents (FMGP), que també era propietària del de Sant Joan. Des del 1986 pertany a FGC. Va ser renovat els anys 1963 i 1991. Els aiguats del 2000 van afectar les instal·lacions i els vehicles, que van ser substituïts per uns altres de nous, amb sostre panoràmic, que van entrar en funcionament el juny del 2001. | 41.5923000,1.8368000 | 403053 | 4605165 | 1929 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74766-foto-08069-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74766-foto-08069-172-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Vol Roll | Coordenades UTM: a l'estació del monestir. | 98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||
| 74767 | Funicular de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/funicular-de-sant-joan | SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 142. | XX | El funicular de Sant Joan va des del monestir fins al Pla de les Taràntules, molt a prop de la capella de Sant Joan. Té una longitud de 503 m, un desnivell de 248 m i un pendent màxim del 65%. Estalvia el llarg recorregut que suposa fer els camins de Sant Miquel i les Ermites. Té dues cabines que circulen per una única via, excepte al punt on es creuen que és doble, i estan unides per un cable d'acer, com si fos un ascensor inclinat, de manera que mentre una puja, l'altra baixa. Això permet aprofitar l'energia potencial del cotxe que queda a la part de dalt per pujar el que hi ha a la part de baix, mentre es va frenant el que baixa. | 08069-173 | Monestir de Montserrat | Els funiculars van néixer a mitjan segle XIX lligats a la tecnologia del ferrocarril i com una alternativa per superar grans desnivells i pendents. El primer funicular del món va ser inaugurat el 1862 a França El de Sant Joan va ser construït l'any 1918 per la Societat Ferrocarrils de Muntanya de Grans Pendents (FMGP), que també era propietària del de la Cova, per comunicar el monestir i la capella de Sant Joan. El 1926 fou substituït per un altre de nou. Des del 1986 pertany als Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. L'any 1997 va ser sotmès a un profund procés de modernització, que va implicar, entre altres novetats, la incorporació de vehicles panoràmics. A l'estació superior hi ha un centre d'interpretació de la muntanya. | 41.5919200,1.8362500 | 403007 | 4605123 | 1918 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74767-foto-08069-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74767-foto-08069-173-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Vol Roll | Coordenades UTM: a l'estació del Monestir. | 98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||
| 74768 | Drecera fra Garí o camí de les Escales | https://patrimonicultural.diba.cat/element/drecera-fra-gari-o-cami-de-les-escales | ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ, ARXIU NOTARIAL, Ig. 1033 (2), Mateu Fontanal i Antoni Garaldet; Llo. 490, f. 10 v., 27 r. i 34 r.; i Llo. 381 (1). DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2004-2005), Mapa i Guia Excursionista, Montserrat, Barcelona, Alpina. MIR, Jordi i Carles ALBESA (1999), Montserrat excursions des del Santuari, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. OLIVER I PAUSAS, Jordi (2003), Montserrat. Guia itinerària, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Col·lecció Guies del Centre Excursionista de Catalunya]. SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, p. 197. Joan Castells, de Collbató (24-1-2011). | IX-XX | El Patronat de la Muntanya en fa el manteniment. | La drecera de fra Garí és un corriol dret i costerut. Comença al carrer de la Drecera, a la urbanització del Pujolet, i mor a les Voltes, al camí de les Bateries. Té un desnivell de 315 m, una llargada d'uns 6 km i una durada d'uns 30'. El tros inicial transcorre entre marges abandonats de pedra seca. Després, s'enfila per una canal de la muntanya, que cal superar emparrant-se per les pedres, en alguns trams, i pujant pels esglaons tallats a la roca, en altres. Al llarg del recorregut hi ha el Llit de fra Garí, una roca on es diu que va dormir l'ermità; i les Petjades de fra Garí, uns forats en forma de peu humà, molt difícils de veure. | 08069-174 | Els Graus (muntanya de Montserrat) | Aquest corriol és documentat al segle XV i conegut històricament com el camí de les Escales, pels graons que hi ha tallats a la roca. L'itinerari començava al camí que anava de Collbató a Montserrat (aquest tram inicial és ara el carrer de la Drecera) i transcorria en mig de conreus, boscos i erms. La denominació de fra Garí és més moderna, però esmentada ja en la topografia del primer quart del segle XX. Aquest camí va restar perdut i oblidat fins que fa uns cinquanta anys va ser reobert per un veí de Collbató (Joan Castells, de cal Forner) i un estiuejant. Segons la llegenda de fra Garí, l'ermità va baixar per aquest camí quan anava a Roma a demanar perdó. El pecat que havia comès era tan pesat que va fer sengles clots a la roca on havia dormit i a les pedres on havia posat els peus. | 41.5743900,1.8263800 | 402158 | 4603188 | 08069 | Collbató | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74768-foto-08069-174-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74768-foto-08069-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74768-foto-08069-174-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Coordenades UTM: al final de la zona de marges. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 74769 | Drecera dels Graus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/drecera-dels-graus | ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ, Arxiu Notarial, Ig. 1033 (2), Pau Vacarisses. CODINA, Jaume, Josep MORAN I Mercè RENOM (Int) (1992), El Baix Llobregat el 1789. Respostes al qüestionari de Francisco de Zamora, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p.124-125. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2004-2005), Mapa i Guia Excursionista, Montserrat, Barcelona, Alpina. MIR, Jordi i Carles ALBESA (1999), Montserrat excursions des del Santuari, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. OLIVER I PAUSAS, Jordi (2003), Montserrat. Guia itinerària, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Col·lecció Guies del Centre Excursionista de Catalunya], p. 124-126. | XIV-XX | La drecera dels Graus és l'altra senda que puja al camí de les Bateries des de Collbató. Té una llargada d'uns 0,50 km, una durada d'uns 20' i està identificada amb senyals blancs i vermells. Surt del carrer de la Drecera, al Pujolet, i s'enfila per les feixes del peu de la muntanya seguint, de moment, el mateix traçat que la drecera de fra Garí. Un tros més amunt deixa aquest corriol i emprèn direcció nord-oest, travessant els marges de pedra seca de la partida dels Graus. Després l'ascensió continua muntanya amunt per escletxes naturals, passos oberts a la roca i pendents, fins a trobar el camí romeu, a l'indret anomenat la Taca Blanca. Al punt on conflueix amb el camí de les Bateries hi ha alguns carreus de pedra, que recorden que aquí hi hagué una de les creus que Pere el Cerimoniós va fer posar-hi al segle XIV. | 08069-175 | Els Graus (muntanya de Montserrat) | La partida dels Graus es documentada al segle XV i conreada des de molt abans. Això vol dir que hi havia un camí que s'enfilava muntanya amunt, seguint les feixes, i que obrir-se pas fins al camí principal devia ser quelcom fàcil de fer. Hi ha al·lusions a un camí que passava pels Graus, però no sabem si era la drecera o el camí principal, que transcorria per sota de l'esmentada partida. Al segle XIV es va col·locar una creu de pedra a la confluència d'aquest sender amb la ruta principal que, a finals del XVIII, era coneguda com la creu de la drecera. | 41.5743400,1.8257600 | 402106 | 4603183 | 08069 | Collbató | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74769-foto-08069-175-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74769-foto-08069-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74769-foto-08069-175-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Coordenades UTM: a mig camí, quan travessa el torrent que baixa de les Voltes. | 94|98|119|85 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 74770 | Camí de les Ermites | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-les-ermites | DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2004-2005), Mapa i Guia Excursionista, Montserrat, Barcelona, Alpina. MIR, Jordi i Carles ALBESA (1999), Montserrat excursions des del Santuari, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. OLIVER I PAUSAS, Jordi (2003), Montserrat. Guia itinerària, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Col·lecció Guies del Centre Excursionista de Catalunya], p. 80. RIBERA I MARINÉ, Ramon (1975), Camins i canals de Montserrat, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Cavall Bernat, 3], p. 44-46. SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 178. | XX | El camí de les Ermites comença al Pla de Sant Miquel, on connecta amb el camins de les Bateries, Sant Miquel i del Forat, i arriba fins a la regió eremítica de Tebes. És un sender ample, solellós i còmode, amb algunes pujades i baixades, i amb el tram inicial pavimentat i la resta sense pavimentar. Passa per la banda dreta de la serra Llarga; pel Pla de les Taràntules, molt a prop de l'estació superior del funicular de Sant Joan; per sota la Gorra Marinera, on hi ha l'ermita de Sant Jaume; i per darrera de la capella de Sant Joan. El trajecte dura uns 60' i té un desnivell d'uns 200 m. | 08069-176 | Pla dels Soldats (muntanya de Montserrat) | 41.5842300,1.8415200 | 403435 | 4604263 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74770-foto-08069-176-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74770-foto-08069-176-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74770-foto-08069-176-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2019-12-10 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Coordenades UTM: al trencall amb el camí de les Bateries. | 119|98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,54 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc