Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 74771 | L'escala de Jacob | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lescala-de-jacob | SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 198. | XV-XX | Hi ha alguns graons en mal estat. | L'escala de Jacob surt del camí de Montserrat a Sant Joan i s'emparra per la roca fins a la balma de Sant Onofre. Des d'allà, i agafant una altra escalinata tallada a la roca, es pot pujar a l'ermita de Santa Magdalena. Està formada per setanta graons de pedra, estrets i costeruts, que han estat adobats amb ciment. A la paret de la muntanya hi ha restes d'un antic passamà de ferro forjat. | 08069-177 | Eremitori de Sant Joan i Sant Onofre (muntanya de Montserrat) | La Bíblia (Gènesi, 28:11-19) esmenta l'escala que el patriarca Jacob va veure en somnis, després de fugir del seu germà Esaú, i que era utilitzada pels àngels per pujar i baixar del cel. Els setanta graons representen, segons algunes interpretacions, els setanta anys d'exili que els jueus haurien de passar a Babilònia abans de l'arribada del Messies, i el nexe de comunicació entre el cel i la terra, segons d'altres. | 41.5876400,1.8277600 | 402293 | 4604658 | 08069 | Collbató | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74771-foto-08069-177-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74771-foto-08069-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74771-foto-08069-177-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Coordenades UTM: a la confluència amb el camí de Sant Joan. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 74772 | Escala de pedra de les Obagues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escala-de-pedra-de-les-obagues | XIX-XX | Els Amics del Dall van reobrir l'accés i el mantenen net. | Deu graons d'una sola peça de pedra cada un d'ells, que superen un desnivell de 6 m. | 08069-178 | Carena de les Obagues | 41.5660800,1.8375000 | 403072 | 4602253 | 08069 | Collbató | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74772-foto-08069-178-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74772-foto-08069-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74772-foto-08069-178-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
| 74773 | Camí de Collbató a Esparreguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-collbato-a-esparreguera | ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ, Arxiu Notarial, Ig. 1033 (2), Joan Duran; i Llo. 490, f. 35 r . MUSET PONS, Assumpta i Miquel VIVES TORT (2010), Els camins romeus de Montserrat (segle XI-1850) [Treball inèdit]. | XIV-XX | Hi ha molts clots i reguerots. | El camí veïnal d'Esparreguera és una pista sense pavimentar, paral·lela a la A-II, d'1,5 km de llargada, prou ample com perquè hi puguin circular vehicles. El camí és franquejat per conreus de sembrats, oliveres i boscos. | 08069-179 | Els Closos-can Llates | Camí documentat al segle XV, tot i que és més antic. Formava part del camí romeu de Barcelona a Montserrat passant per Esparreguera i era utilitzat pels pelegrins que venien de la Ciutat Comtal o hi anaven. Separava la finca de can Llates de la partida dels Closos. Al segle XVII va formar part del camí ral de Barcelona a Calaf i, des de finals del segle XVIII, de la carretera reial Barcelona-Madrid. Actualment és concorregut per persones que passegen o fan esport. | 41.5644000,1.8316100 | 402579 | 4602073 | 08069 | Collbató | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74773-foto-08069-179-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74773-foto-08069-179-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Coordenades UTM: a la sortida de Collbató | 94|98|119|85 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 74774 | Camí de la Costa o de les Bateries | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-costa-o-de-les-bateries | DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2004-2005), Mapa i Guia Excursionista, Montserrat, Barcelona, Alpina. MIR, Jordi i Carles ALBESA (1999), Montserrat excursions des del Santuari, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. MUSET PONS, Assumpta i Miquel VIVES TORT (2010), Els camins romeus de Montserrat (segle XI-1850) [Treball inèdit]. OLIVER I PAUSAS, Jordi (2003), Montserrat. Guia itinerària, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Col·lecció Guies del Centre Excursionista de Catalunya], p. 119. RIBERA I MARINÉ, Ramon (1975), Camins i canals de Montserrat, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p.100-102. ROMA I CASANOVAS, Francesc (2006), Montserrat. Les 32 millors excursions i vies ferrades, Valls, Cossetània edicions [Col·lecció Azimut, 85], p. 100. SOLIAS, JOSEP M., JUANA MARÍA HUÉLAMO I SUSANA LAUDO (S/D), , Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 179. | X-XXI | El Patronat de la Muntanya de Montserrat en té cura. | El camí de les Bateries, conegut també com el camí Vell de Collbató, surt del Casalot i té un recorregut d'unes dues hores, un desnivell de 315 m i una longitud de 6,3 km. Hom pot escurçar-lo utilitzant les dreceres dels Graus i de fra Garí. Té trams costeruts i d'altres en ziga-zaga, transcorre per la cara sud-est del massís i es dirigeix cap al nord-est, en direcció al monestir. L'itinerari passa pel serrat de la Guàrdia, la taca blanca (ara pintada amb una senyera), les Voltes, el torrent de Santa Caterina, el serrat de les Garrigoses, el torrent Fondo, la serra Llarga i la capella de Sant Miquel. Hi ha senyals de barrinades, marges de pedra seca, trams empedrats, restes de les creus de terme, solcs oberts a la roca per evitar relliscades, plaques col·locades pels excursionistes i romeus i, al final del recorregut, làpides, monòlits i escultures commemoratives col·locades per diverses associacions. D'aquest camí surten els senders que van a Sant Joan, a les Ermites i a Collbató passant per les Feixades. | 08069-180 | Vessant sud-est de la muntanya de Montserrat | És un itinerari molt antic i, fins al segle XIX, també va ser el principal i més famós camí d'accés al Santuari. Apareix representat en gravats, mapes i quadres dels segles XV al XVIII i citat en els relats de molts pelegrins. L'existència d'una via que pujava fins al monestir és esmentada l'any 945, tot i que no sabem si es tractava d'aquest camí o d'alguna drecera. El seu control va provocar enfrontaments entre els senyors locals i el cenobi, que es van acabar l'any 1377, quan el terme de Collbató fou adquirit per la comunitat benedictina. Al segle XIV s'hi van col·locar set creus de pedra, que foren aterrades durant la guerra del Francès. Fou conegut com el camí de la Costa i, d'ençà de la guerra del Francès (1808-1814), com el camí de les Bateries, en record de l'artilleria que s'hi va col·locar. Hom també l'anomena el camí Vell de Collbató.Per aquí passaren reis, ambaixadors, clergues, viatgers il·lustrats, científics, romeries populars i pelegrins d'arreu del Vell Continent. A Collbató hi havia un servei de guies i de cavalleries per transportar els romeus. Va estar en actiu fins al segle XX. La construcció de la carretera nova de Monistrol i la proliferació de l'automòbil van fer decaure el camí de les Bateries, que actualment torna a ser fressat per excursionistes i romeus. | 41.5766500,1.8278800 | 402286 | 4603437 | 08069 | Collbató | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74774-foto-08069-180-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74774-foto-08069-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74774-foto-08069-180-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Coordenades UTM: a les Voltes. | 94|98|119|85 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 74775 | Camí de la Font Seca a Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-font-seca-a-sant-joan | DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2004-2005), Mapa i Guia Excursionista, Montserrat, Barcelona, Alpina. MIR, Jordi i Carles ALBESA (1999), Montserrat excursions des del Santuari, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. OLIVER I PAUSAS, Jordi (2003), Montserrat. Guia itinerària, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Col·lecció Guies del Centre Excursionista de Catalunya], p.124. RIBERA I MARINÉ, Ramon (1975), Camins i canals de Montserrat, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Cavall Bernat, 3], p. 106. ROMA I CASANOVAS, Francesc (2006), Montserrat. Les 32 millors excursions i vies ferrades, Valls, Cossetània edicions [Col·lecció Azimut, 85], p. 100. SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 188. | XV-XX | El Patronat de la Muntanya de Montserrat en té cura. | El camí de Sant Joan per la font Seca comença al camí de les Bateries, just després de passar la font Seca, i surt al camí de les Ermites, a sota la balma on hi havia les ermites de Sant Joan i Sant Onofre. És un corriol estret, tortuós i costerut que s'enfila pel vessant oriental del torrent que baixa de l'ermita de Santa Caterina, conegut també com el torrent de la font Seca. Té un desnivell de 585 m i una longitud de 4,6 km. És molt freqüentat per excursionistes, escaladors i amants de la muntanya. | 08069-181 | Serrat del Penitent (muntanya de Montserrat) | Era utilitzat per la gent de Collbató que anava a treballar al desaparegut restaurant de Sant Joan. | 41.5806800,1.8288200 | 402371 | 4603884 | 08069 | Collbató | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74775-foto-08069-181-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74775-foto-08069-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74775-foto-08069-181-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Coordenades UTM: a la confluència amb el camí de les Bateries. | 94|98|119|85 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 74776 | Camí de les Feixades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-les-feixades | BARAUT, Cebrià (1988), 'Les capelles de la muntanya de Montserrat', Montserrat. Butlletí del Santuari, núm. 22, p. 34-58. OLIVER I PAUSAS, Jordi (2003), Montserrat. Guia itinerària, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Col·lecció Guies del Centre Excursionista de Catalunya], p. 114-118. ROMA I CASANOVAS, Francesc (2006), Montserrat. Les 32 millors excursions i vies ferrades, Valls, Cossetània edicions [Col·lecció Azimut, 85], p. 96. VALLÈS I ALTÉS, Joan (Ed.) (2003), Una expedició a les coves de Montserrat, Barcelona, A3 Editorial, p. 64-67. | XIX-XX | El Patronat de la Muntanya de Montserrat en té cura. | El camí de les Feixades és un altre dels camins romeus de Montserrat. Forma part dels GR 5 i 172 que vénen de ponent, pel camí de l'Alzina. Surt del poble pel carrer de la Salut, on s'agafa un corriol que volta l'ermita i enllaça amb la carretera i el camí que porta a les coves del Salnitre i a Montserrat. A la sortida de les coves, el sender és estret i pla. Transcorre en direcció a llevant i paral·lel a la B-112, passant per les Feixades, fins a trobar el camí del Forat (GR 6), que ve de l'altra banda del riu i de ca n'Astruc. El recorregut, que dura uns 30', travessa la partida de les Feixades, que li dóna nom, i el torrent Fondo pel Pas de la Barra. | 08069-182 | Les Feixades (muntanya de Montserrat) | Aquest sender és modern. Molt probablement degué ser obert al llarg del segle XIX, en plena febre vitícola. La fam de terra devia obligar a habilitar noves feixes de conreu a la costa de la muntanya i, en alguns casos, com aquest, per sobre ja dels 400 m. El nou camí devia unir, doncs, el poble i les Feixades passant per les coves del Salnitre. Més tard, a començament del segle XX, el camí va ser refet per Pere Bacarisses, que tambié tenía arrendada l'explotació de les coves del Salnitre. El nou recorregut connectava amb el camí del Forat, que baixa del monestir per la Santa Cova o per Sant Miquel, i permetía que els pelegrins i els turistes que feien estada al Santuari poguessin anar fins a les coves del Salnitre. També els visitants que arribaven a Collbató i entraven a les coves podien, després, continuar fins el monestir. | 41.5743900,1.8416800 | 403433 | 4603171 | 08069 | Collbató | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74776-foto-08069-182-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74776-foto-08069-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74776-foto-08069-182-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Coordenades UTM: al pas de la Barra. | 119|98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 74777 | Camí del torrent Fondo fins a les Bateries | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-torrent-fondo-fins-a-les-bateries | SEMIR I DE ARQUÉ, Ramon de (1949), Mapa de Montserrat, Barcelona, Seix & Barral. | XIX-XX | El camí del torrent Fondo fins a les Bateries surt del sender que passa per les Feixades i, més concretament, pel Pas de la Barra, un engorjat que forma el torrent Fondo. A partir d'aquí s'enfila cap el Pas de la Barrinada, seguint encara el traçat del torrent i sempre en direcció nord. Més endavant trenca cap a ponent, en direcció al coll de les Garrigoses i el pla de les Bateries, on es troba amb el camí romeu de Montserrat. És un recorregut complicat i difícil de fer. | 08069-183 | Torrent Fondo (muntanya de Montserrat) | 41.5743900,1.8416800 | 403433 | 4603171 | 08069 | Collbató | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74777-foto-08069-183-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74777-foto-08069-183-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Coordenades UTM: al pas de la Barra. | 119|98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 74778 | Camí de les Obagues o de ca n'Astruc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-les-obagues-o-de-ca-nastruc | ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ, Arxiu Notarial, Ig. 1033 (2), Pau Vacarisses i d'altres. | XIV-XX | El 2008 el tram transitable va ser obert pels Amics del Dall, que també en fan el manteniment. | El camí de les Obagues surt de la B-112, passats els forns de calç de cal Rogent, i s'endinsa cap a la font Closa. Antigament l'itinerari transcorria per sobre el torrent de la Salut i pel vessant septentrional de les Obagues, fins a la masia de ca n'Astruc. Actualment només és transitable fins a la font Closa. La resta del recorregut, uns 2,5 km aproximadament, està embardissat i és intransitable. És un camí de bast, aguantat per marges de pedra seca, amb trams oberts a la roca. | 08069-184 | Serra del Rogent | Esmentat al segle XV com el camí de la font Closa i, a partir d'aquest punt, com 'el camí que va al mas Tallada' (ca n'Astruc). Era utilitzat per anar a ca n'Astruc, a les Obagues i a la font Closa. Fa molts anys que està intransitable | 41.5695800,1.8326600 | 402674 | 4602647 | 08069 | Collbató | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74778-foto-08069-184-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74778-foto-08069-184-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74778-foto-08069-184-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Coordenades UTM: a prop de la font Closa. | 94|98|119|85 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 74779 | Camí de Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-sant-miquel | DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2004-2005), Mapa i Guia Excursionista, Montserrat, Barcelona, Alpina. MIR, Jordi i Carles ALBESA (1999), Montserrat excursions des del Santuari, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. MUSET PONS, Assumpta i Miquel VIVES TORT (2010), Els camins romeus de Montserrat (segle XI-1850) [Treball inèdit]. OLIVER I PAUSAS, Jordi (2003), Montserrat. Guia itinerària, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Col·lecció Guies del Centre Excursionista de Catalunya], p. 119. RIBERA I MARINÉ, Ramon (1975), Camins i canals de Montserrat, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, [Cavall Bernat, 3], p. 43. SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, Generalitat de Catalunya, p. 200. | XI-XX | El camí de Sant Miquel baixa des de la capella de Sant Miquel fins a la plaça de l'Abat Oliva. És ample, ben pavimentat, amb pedrissos i placetes laterals i graons per salvar el desnivell. És molt concorregut pels excursionistes, pelegrins i turistes que pugen a Montserrat. El recorregut, ombrívol i agradable, està esquitxat per nombrosos monuments, com monòlits, estel·les, làpides, majòliques, etc., que associacions i particulars han col·locat en record d'esdeveniments importants. Les dues obres més destacables, però, són les estàtues dedicades a Pau Casals i a Sant Francesc d'Assís. La porta de Sant Miquel, que és a mig camí, marca el límit del recinte del santuari per aquesta banda. | 08069-185 | Vesant oriental de la serra Llarga (muntanya de Montserrat) | És la part final del camí romeu que puja de Collbató. Durant segles els pelegrins, que prèviament s'havien congregat a la capella de Sant Miquel, feien aquest recorregut organitzats en processó, uns, i descalços o carregats amb barres de ferro, altres. | 41.5868700,1.8417500 | 403458 | 4604556 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74779-foto-08069-185-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74779-foto-08069-185-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74779-foto-08069-185-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Coordenades UTM: darrere la capella de Sant Miquel. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 74780 | Camí de Santa Anna a Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-santa-anna-a-sant-joan | DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2004-2005), Mapa i Guia Excursionista, Montserrat, Barcelona, Alpina. MIR, Jordi i Carles ALBESA (1999), Montserrat excursions des del Santuari, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. OLIVER I PAUSAS, Jordi (2003), Montserrat. Guia itinerària, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Col·lecció Guies del Centre Excursionista de Catalunya], p.124. RIBERA I MARINÉ, Ramon (1975), Camins i canals de Montserrat, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Cavall Bernat, 3], p. 53. SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 192. | XV-XX | El camí de Santa Anna a Sant Joan és un corriol estret i pedregós que antigament comunicava les dues ermites. El tram collbatoní transcorre pel vessant dret del torrent de la Vall Mala i va a trobar el camí nou de Sant Jeroni a Sant Joan poc abans d'arribar a l'estació superior del funicular de Sant Joan. Té un desnivell de 270 m, una longitud de 2,4 km i una durada d'uns 40'. | 08069-186 | Vessant dret del torrent de Santa Maria (muntanya de Montserrat) | 41.5893700,1.8328700 | 402721 | 4604844 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74780-foto-08069-186-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74780-foto-08069-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74780-foto-08069-186-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2019-12-10 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Coordenades UTM: a la confluència amb el camí de Sant Jeroni. | 94|98|119|85 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 74781 | Camí del Forat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-forat | ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ, Arxiu Notarial, Ig. 1033 (2), Bernat Astruc; i Llo 490, f. 39 r. BARAUT, Cebrià (1988), 'Les capelles de la muntanya de Montserrat', Montserrat, Butlletí del Santuari, núm. 22, p. 34-58. OLIVER I PAUSAS, Jordi (2003), Montserrat. Guia itinerària, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Col·lecció Guies del Centre Excursionista de Catalunya], p.114-118. RIBAS I CALAF, Benet (1990), Història de Montserrat (888-1258), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat i Curial Edicions Catalanes, p. 217-218. SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 185 i 187. VALLÈS I ALTÉS, Joan (ed.) (2003), Una expedició a les coves de Montserrat, Barcelona, A3 Editorial, p. 64-67. | XIII-XXI | El camí del Forat al Pla de Sant Miquel puja de Ca n'Astruc, travessa la carretera B. 112 a l'alçada de la caseta de les Olives i reprèn l'ascensió una altra vegada. Es tracta d'un sender estret i molt costerut que s'enfila fins a trobar el torrent de la Bellasona, des d'on continua costes amunt. Per superar el fort desnivell cal pujar per un tram amb ziga-zages, primer, i per un altre amb escales, més endavant. Un cop coronada la cinglera s'arriba a les Feixades, on es troba amb el camí que ve de Collbató. A partir d'aquí el recorregut continua cap al nord pel torrent de la Bellasona que segueix mitjançant unes corbes molt tancades i aguantades per uns marges de pedra seca, anomenades les Girades, fins arribar a la Fita. Des d'aquí, el camí continua per la carena de la serra Llarga fins al Pla de Sant Miquel, on enllaça amb el camí de les Bateries que va de Collbató a Montserrat. El recorregut dura uns 75', aproximadament. | 08069-187 | Torrent de la Bellasona (muntanya de Montserrat) | El corriol que puja de ca n'Astruc (GR 6) és documentat l'any 1211. Al segle XV hom l'anomenava 'l'antic camí a Montserrat'. Devia ser un ramal del camí de colonització que venia del Vallès en direcció a l'Anoia, passant pel mas Celfòs (incorporat ara a ca n'Astruc) i Collbató. A l'alçada d'aquest mas sortia un trencall que s'enfilava per la muntanya, passava per la Foradada o el Forat, en direcció a la quadra de Sant Miquel, fundada l'any 1042, i al monestir de Santa Maria. També devia ser emprat per anar al castell Otger, situat en un cim proper. L'itinerari original anava de ca n'Astruc a Sant Miquel i Montserrat. L'obertura de la variant de les Feixades va desvirtuar-lo i el supedità al nou traçat. És utilitzat pels romeus que vénen de la banda d'Olesa. La tradició que assegura que Gotmar (bisbe entre el 886 i el 899) va obrir el ramal fins a la Santa Cova, reafirma l'antigor i el recorregut originari d'aquesta via. | 41.5750400,1.8477900 | 403944 | 4603236 | 08069 | Collbató | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74781-foto-08069-187-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74781-foto-08069-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74781-foto-08069-187-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2019-12-10 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Coordenades UTM: a la confluència amb el camí de les Feixades. | 94|98|119|85 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 74782 | Camí del Pont | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-pont | DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2004-2005), Mapa i Guia Excursionista, Montserrat, Barcelona, Alpina. MIR, Jordi i Carles ALBESA (1999), Montserrat excursions des del Santuari, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. OLIVER I PAUSAS, Jordi (2003), Montserrat. Guia itinerària, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Col·lecció Guies del Centre Excursionista de Catalunya], p. 132. ROMA I CASANOVAS, Francesc (2006), Montserrat. Les 32 millors excursions i vies ferrades, Valls, Cossetània edicions [Col·lecció Azimut, 85), p. 61. La Vanguardia Española, 20-11-1925, p. 21. | XV-XXI | El camí del Pont és un corriol estret i costerut, amb ziga-zagues, marges, trams excavats a la roca i recs per desviar l'aigua. Transcorre per la banda occidental del terme de Collbató i segueix direcció nord-oest. Comunica els plans de Collbató, a l'alçada de la Vinya Nova, amb el cim de Sant Jeroni. Durant una bona estona flueix pel costat del torrent homònim, on hi ha una gran pedra travessada que sembla un pont i dóna nom al sender i al barranc. Passa pels serrats d'en Muntaner i dels Pollegons i, un tros més amunt de la canal de l'Ermità Mort, es divideix en dos ramals. El de la dreta va cap al camí nou de Sant Jeroni, i el de l'esquerra cap al cim de Sant Jeroni. | 08069-188 | Torrent del Pont (muntanya de Montserrat) | Era utilitzat per anar i venir de la Vinya Nova, que era una granja del monestir. Per aquí pujaren la gent armada, capitanejada pel Vidriat, que l'any 1585 sortiren de la Vinya Nova per apoderar-se del monestir, d'on van expulsar els monjos castellans. A finals del XIX i començament del XX, també fou el camí d'abast per on pujaven tant les mules que portaven els queviures al restaurant de Sant Jeroni, que explotava Pere Bacarissas, de Collbató, com els homes i dones que hi treballaven. L'any 1925 una colla de l'Agrupació Excursionista Tagamanent va tenir un accident mentre baixaven de Sant Jeroni. Un dels membres hji va morir i un altre fou rescatat per un veí del poble, Pere Altirriba, mitjançant una actuació molt arriscada. En agraïment li concediren una medalla i un diploma. | 41.5828500,1.8113100 | 400914 | 4604144 | 08069 | Collbató | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74782-foto-08069-188-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74782-foto-08069-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74782-foto-08069-188-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Coordenades UTM: a l'alçada de la Vinya Nova. | 94|98|119|85 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 74783 | Camí dels Gatells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-dels-gatells | ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ, Arxiu Notarial, Ig. 1033 (2), Antònia, muller de Jaime Alegre. | XV-XX | Està perdut i envaït per les argelagues. En alguns trams el marge s'ha ensorrat i abans d'arribar a Esparreguera queda tallat per la finca de l'Italià. És fàcilment recuperable. | El camí dels Gatells travessa la serra homònina d'un extrem a l'altre, pel vessant meridional, entre oliverars abandonats. És un sender de bast, planer i rectilini. Té un tram inicial excavat a la roca i la resta construït damunt d'un marge de pedra seca. El recorregut comença davant de la fonda dels Arcs, a l'altra banda de la B-112. S'enfila per un turó i penetra a la partida dels Gatells, que recorre fins arribar a la serra de can Rubió i al terme d'Esparreguera. | 08069-189 | Serra dels Gatells | És un camí medieval, documentat al segle XV i emprat pels pagesos per anar als oliverars dels Gatells i de can Rubió i, més recentment, per la gent que treballava a la Puda. L'abandonament de l'agricultura, la construcció d'un dipòsit d'aigua a la carena dels Gatells, amb l'obertura d'un nou traçat per la banda de les Obagues (GR 6.1), van provocar el seu abandonament i la substitució per aquest nou tram. | 41.5662800,1.8304000 | 402481 | 4602283 | 08069 | Collbató | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74783-foto-08069-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74783-foto-08069-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74783-foto-08069-189-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Coordenades UTM: a la confluència amb la B-112. | 94|98|119|85 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 74784 | Camí de Collbató al Bruc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-collbato-al-bruc | ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ, Arxiu Notarial, Ig. 1033 (2), Antoni Corderes i Antoni Parellada. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2004-2005), Mapa i Guia Excursionista, Montserrat, Barcelona, Alpina. MIR, Jordi i Carles ALBESA (1999), Montserrat excursions des del Santuari, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. OLIVER I PAUSAS, Jordi (2003), Montserrat. Guia itinerària, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Col·lecció Guies del Centre Excursionista de Catalunya], p. 124-126. RIBERA I MARINÉ, Ramon (1975), Camins i canals de Montserrat, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, [Cavall Bernat, 3], p. 97. SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 196. | X-XXI | El Patronat de la Muntanya de Montserrat en té cura. | El camí de Collbató al Bruc comunica ambdues poblacions i té dues variants que surten del final del carrer Pau Bertran: la que passa per la Vinya Nova i la que passa pel Bruc Residencial. El primer, conegut com el camí de la Vinya Nova, és una pista ampla i en bon estat; el segon està parcialment urbanitzat i pavimentat. Estan delimitats per marges de pedra que els separen dels oliverars veïns, amb alguns trams esllavissats i amb altres que ja han estat reconstruïts. Excepte el tram inicial, a Collbató, la resta del recorregut passa per fora dels límits del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Són freqüentats per excursionistes i els trams pavimentats també per vehicles. | 08069-190 | Els Plans del peu de la muntanya de Montserrat | Ambdós camins, ja esmentats al segle XV, travessaven els plans pedregosos de sota el massís, tot i que són més antics. El primer anava del castell de Collbató al de la Guàrdia i va formar part de la xarxa de repoblació d'època altmedieval. Separava les partides del Caralt i les Matoses, que quedaven al sud, de la costa de la muntanya. L'altre comunicava el castell de Collbató i el del Bruc, i separava les Matoses, situades a tramuntana, de les partides conegudes com el Caralt i els Plans de Dalt, que s'estenien al sud. Part del camí de Collbató al Bruc ha estat urbanitzat i integrat al passeig de Ronda. | 41.5723100,1.8223900 | 401822 | 4602962 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74784-foto-08069-190-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74784-foto-08069-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74784-foto-08069-190-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Coordenades UTM: al final del carrer Pau Bertran, al Pujolet. | 94|98|119|85 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 74785 | Camí Nou de Sant Joan a Sant Jeroni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-nou-de-sant-joan-a-sant-jeroni | DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2004-2005), Mapa i Guia Excursionista, Montserrat, Barcelona, Alpina. MIR, Jordi i Carles ALBESA (1999), Montserrat excursions des del Santuari, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. OLIVER I PAUSAS, Jordi (2003), Montserrat. Guia itinerària, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Col·lecció Guies del Centre Excursionista de Catalunya], p. 80. RIBERA I MARINÉ, Ramon (1975), Camins i canals de Montserrat, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, [Cavall Bernat, 3], p. 50. ROMA I CASANOVAS, Francesc (2006), Montserrat. Les 32 millors excursions i vies ferrades, Valls, Cossetània edicions [Col·lecció Azimut, 85), p. 76. SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 190. | XX | El camí nou de Sant Joan a Sant Jeroni arrenca al Pla de les Taràntules, al peu de l'estació superior del funicular de Sant Joan, i va fins al cim de Sant Jeroni, el punt més alt de la muntanya, a 1.236 m d'alçada. És un trajecte fàcil, amb trams pavimentats, d'uns 50' de durada, que recorre el vessant occidental del torrent de Santa Maria i la serra de les Paparres, passant per les roques de la Magdalena i els engorjats de la serra de les Paparres. | 08069-191 | Serra de les Paparres (muntanya de Montserrat) | Aquest camí va ser obert per comunicar les estacions superiors del funicular de Sant Joan i l'aeri de Sant Jeroni. Ofereix unes vistes extraordinàries de la muntanya, el monestir i els plans de Collbató. | 41.5887600,1.8332000 | 402748 | 4604776 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74785-foto-08069-191-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Coordenades UTM: al Pla de les Taràntules. | 98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 74786 | Camí pel Clot de la Mònica a Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-pel-clot-de-la-monica-a-sant-joan | OLIVER I PAUSAS, Jordi (2003), Montserrat. Guia itinerària, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Guies del Centre Excursionista de Catalunya]. RIBERA I MARINÉ, Ramon (1975), Camins i canals de Montserrat, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, [Cavall Bernat, 3], p. 110-113. SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 199. | XIX-XX | El Patronat de la Muntanya de Montserrat en té cura. | El camí de Collbató a Sant Joan pel Clot de la Mònica és un sender de muntanya estret i costerut que s'emparra, tot fent ziga-zagues, entre els serrats de la Pastereta i d'en Muntaner, amb trams aguantats i delimitats per marges de pedra seca. El recorregut s'inicia en uns plans d'oliverars que hi ha al peu del camí de Collbató a la Vinya Nova; després comença l'ascens al massís travessant antics camps de conreu coberts per boscos de pi blanc amb brolles de bruc i romaní; més endavant s'endinsa per boscos d'alzinars; i, finalment, fa cap al Mirador de Sant Joan i a la bauma on hi havia l'ermita, per la banda de ponent. | 08069-192 | Serrats de la Pastereta i d'en Muntaner (muntanya de Montserrat) | Antigament era un camí molt utilitzat pels pagesos que tenien trossos de terra a la costa de Montserrat, també pels bosquerols i carboners que pujaven a la muntanya per fer llenya i carbó, i pels homes i dones de Collbató que treballaven al restaurant de Sant Joan. | 41.5770900,1.8139200 | 401123 | 4603502 | 08069 | Collbató | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74786-foto-08069-192-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74786-foto-08069-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74786-foto-08069-192-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Coordenades UTM: a la confluència amb el camí de Collbató al Bruc, abans d'arribar a la Vinya Nova. | 119|98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 74787 | Camí de la Fita a la Santa Cova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-fita-a-la-santa-cova | BARAUT, Cebrià (1988), 'Les capelles de la muntanya de Montserrat', Montserrat. Butlletí del Santuari, núm. 22. OLIVER I PAUSAS, Jordi (2003), Montserrat. Guia itinerària, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, [Col·lecció Guies del Centre Excursionista de Catalunya], p. 114-118. SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 185. | IX-XXI | El Patronat de la Muntanya de Montserrat en té cura. | El camí des de la Fita fins a la Santa Cova té un recorregut curt, d'uns 10 o 15'. És un corriol molt estret que travessa el torrent de les Àligues arrambat a la paret de la muntanya i, finalment, fa cap al camí de la Santa Cova, a l'alçada del quart misteri de Glòria. | 08069-193 | Cap de les Canals-Torrent de les Àligues (muntanya de Montserrat) | Segons la tradició, fou obert per ordre de Gotmar, que fou bisbe de Vic entre el 886 i el 899, per poder anar fins a la Santa Cova des del camí del Forat. | 41.5826200,1.8459300 | 403800 | 4604080 | 889 | 08069 | Collbató | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74787-foto-08069-193-1.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Coordenades UTM: al coll de la Fita. | 94|98|119 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||
| 74788 | Aplec de la Salut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-la-salut-0 | PÉREZ ARIENZA, Gilberto i MUSET PONS, Assumpta (2009), Ermita de la Salut de Collbató, Collbató, Associació de fidels de la Mare de Déu de la Salut de la parròquia de Collbató. | XIX-XXI | L'aplec de la Salut se celebre cada any el Dilluns de Pàsqua i hi participen els veïns de Collbató i d'altres de les rodalies. Els actes comencen amb la processó des de l'església de Sant Corneli. Després hi ha missa, al final de la qual es canten els goigs en honor de la Mare de Déu de la Salut, ballada de sardanes i dinar popular. Des d'antic la gent del poble i dels voltants hi venia a demanar favors a la Mare de Déu i, en agraïment, després li portaven exvots. | 08069-194 | Ermita de la Salut | La celebració del Dilluns de Pasqua formava part de les tradicionals sortides al camp que, en forma d'aplecs, es feien per celebrar l'arribada del bon temps. La de la Salut deu ser molt antiga, tot i així el primer document que esmenta aquest costum, d'anar 'una vez al año a celebrar un oficio' al santuari de la Salut, és del 1855. La tradició es va consolidar, de manera que abans de la guerra Civil Espanyola l'aplec de la Salut atreia, no tan sols els veïns de Collbató, sinó també molts altres d'Olesa, on segons es deia hi venien per complir un vot de poble que havien fet segles enrere, Esparreguera, el Bruc, Monistrol, Martorell i Manresa. Un cop aquí oïen missa, complien les promeses que tenien pendents, es trobaven amb parents i amics i passaven un dia a l'aire lliure. | 41.5720500,1.8286800 | 402346 | 4602926 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74788-foto-08069-194-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74788-foto-08069-194-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74788-foto-08069-194-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|98 | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 74789 | Festa de Sant Corneli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-corneli | CODINA, Jaume, Josep MORAN i Mercè RENOM (Int.) (1992), El Baix Llobregat el 1789. Respostes al qüestionari de Francisco de Zamora, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. | XVIII-XXI | Sant Corneli és la diada patronal de Collbató. Té lloc el 16 de setembre i des de fa anys s'aprofita per homenatjar els avis i les àvies. Es fa una missa solemne, durant la qual es canten els goigs del Sant, després hi ha una actuació cultural i un dinar en honor de les persones grans. | 08069-195 | Collbató | La festa de Sant Corneli se celebra des de temps immemorial. Aquest dia no es pot treballar i és obligat anar a missa. També havia estat la festa major, però a la dècada de 1970 va ser traspassada al darrer cap de setmana d'agost, deixant per a la diada patronal l'esmentat homenatge. Històricament, els esdeveniments més importants, com les benediccions de les campanes, la portada de l'aigua o l'homenatge al mestre Vives, es feien coincidir amb la diada de Sant Corneli | 41.5701400,1.8278800 | 402276 | 4602714 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74789-foto-08069-195-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74789-foto-08069-195-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74789-foto-08069-195-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Fotografies: dinar de Sant Corneli, 2007; i avis després del dinar de Sant Corneli, 2009 (Autora: M. Casanovas / Arxiu: Ajuntament de Collbató). | 98|119|94 | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 74790 | Festa dels Tres Tombs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-dels-tres-tombs-3 | ARXIU AJUNTAMENT DE COLLBATÓ, Programa de les festes de Sant Antoni Abat de Collbató (2010), Collbató, Els Tres Tombs de Collbató, Ajuntament de Collbató i Patronat de la Muntanya de Montserrat. | XIX-XX | Va ser recuperada l'any 1985. | Tradicional celebració lúdica i religiosa en honor de Sant Antoni Abat, durant la qual es ret homenatge als animals de peu rodó: rucs, mules, ases, cavalls, ponis... Els actes principals tenen lloc el dissabte al vespre, amb el pregó oficial i el ball dels Tonis; i el diumenge al matí, amb el cercavila, l'esmorzar de traginers, la desfilada del capità de bandera, el banderer i els cordonistes, seguits dels genets i els carruatges que recorren els carrers del poble i del barri de la Font del Còdol, fan els tradicionals tres tombs, que donen nom a la festa, i reben la benedicció. També s'organitzen altres activitats complementàries, com exposicions, representacions de teatre, passejades amb ponis per als més petits i missa en sufragi dels col·laboradors traspassats. | 08069-196 | Collbató | La festa dels Tres Tombs és un dels esdeveniments lúdics més emblemàtics i tradicionals del calendari festiu local. A Collbató, les mules, els ases i els rucs van adquirir una gran importància, ja que a part de ser utilitzats per als treballs agrícoles i comercials, eren sobretot la base d'una de les especialitzacions laborals i econòmiques més característiques del poble: el transport de pelegrins i visitants que anaven i venien del monestir de Montserrat. Aquesta festa es va celebrar amb gran lluïment fins a la postguerra, quan la crisi de l'agricultura tradicional i l'èxode rural van deixar el poble sense animals i gairebé, també, sense gent. Va ser recuperada l'any 1985, enmig d'una gran expectació i suport popular, per un grup de veïns. | 41.5677600,1.8274300 | 402235 | 4602451 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74790-foto-08069-196-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74790-foto-08069-196-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74790-foto-08069-196-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|98 | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 74791 | Oliveres palomars, olesanes o Olea Europea Telobisina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oliveres-palomars-olesanes-o-olea-europea-telobisina | ROCA CAROL, Juan (1934), Olivos, aceites y jabones, Barcelona, Editorial Aries, p. 14. VENDRANES Gusman i Chantaler RULLIER (1996), Oli d'Olesa. La passió d'un poble, Barcelona, Ajuntament d'Olesa de Montserrat i Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Vila d'Olesa, 4], p. 24. | XV-XIX | El conreu d'oliveres ha decaigut durant les darreres dècades. Ara sembla que hi ha una lenta, però progressiva, recuperació. | L'olivera palomar, o olesana, és una varietat originària d'Olesa i típica de la zona montserratina, d'on és endèmica. Té la copa arrodonida, les fulles el·líptiques i de color fosc i els fruits en forma de baldufa. El rendiment és baix i l'oli molt apreciat. No tolera les gelades, però s'adapta molt bé als sòls secs i pedregosos del peu de la muntanya, ja que necessita poca terra. És de recol·lecció primerenca i fàcil. Es planten barrejades amb oliveres veres, necessàries per a la pol·linització. L'oli és molt estimat i d'alta qualitat. | 08069-197 | Collbató | L'oli d'Olesa s'utilitzava a l'Hospital General de Catalunya als segle XVII i XVIII. A Collbató es conreen oliveres palomars des de temps immemorial i arribà a ser la principal activitat econòmica local. L'oli de Collbató, que a finals del segle XIX s'exportava a l'Argentina, va guanyar les medalles de bronze de les exposicions d'Ambers i Barcelona, de 1894 i 1898. Actualment és un conreu residual, però amb un cert auge. A Collbató, a la finca de can Dolcet i des de l'any 1999, s'executa un projecte de plantació massiva d'oliveres palomars, veres, arbequines i arboçanes, amb conreu ecològic i recol·lecció mecanitzada dirigit pel Dr. enginyer agrònom Joan Tous, de l'Institut de Recerca Tecnològica Agroalimentària de Reus. | 41.5631700,1.8330900 | 402700 | 4601935 | 08069 | Collbató | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74791-foto-08069-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74791-foto-08069-197-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Coordenades UTM: olivar dels Closos. | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 74792 | Epístola de la Font de la Còdol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/epistola-de-la-font-de-la-codol | Festa Major Font del Còdol (2007), p. 3. | XIX-XX | El jovent la desconeix. | L'Epístola de la Font del Còdol és un composició formada per seixanta-tres versos repartits en onze estrofes, que d'una manera satírica anomena totes les cases del barri. | 08069-198 | La Font del Còdol | Es transmetia per via oral i era molt coneguda i recitada a la Font del Còdol i a Collbató. Actualment només la recorda la gent més gran. L'any 2007 va ser inclosa en el programa de la Festa Major de la Font del Còdol. Alguns veïns, com els de cal Fermí, la tenen escrita. | 41.5617600,1.8143300 | 401134 | 4601800 | 08069 | Collbató | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74792-foto-08069-198-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74792-foto-08069-198-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Vistes de la Font del Còdol els anys 1930 i 2000 (Autors: anònim i Joan Castells i Jordi Rofes / arxiu: Joan Castells i Jordi Rofes). | 119|98 | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 74793 | Llegenda de la Font Seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-font-seca | AMADES, Joan (1959), Llegendes i tradicions de Montserrat, Barcelona, Editorial Selecta [Biblioteca Selecta, 268]. ANTÚNEZ, Santiago i Emilio LÓPEZ (1959), Leyendas de Montserrat, Badalona, Editorial Gráficas Torres. ARGAIZ, Gregorio de (1677), La Perla de Cataluña. Historia de Nuestra Señora de Montserrate, Madrid, Imprenta de Andrés García. p. 2; SUÑOL, Gregori (1922), 'Cantigues de Montserrat del rei Alfons X, dit el Savi', Analecta Montserratensia, vol. V, p. 361-417. VERGÉS, Oriol (2009), Llegendes de la muntanya de Montserrat, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Contes i llegendes, 7]. | XIII-XX | A Collbató, actualment és una llegenda poc coneguda. | La font Seca és una construcció cega que hi ha al costat del camí de les Bateries, a l'alçada del torrent que baixa de Santa Caterina. Antigament era l'única deu on es podien proveir d'aigua els romeus i els monjos, els quals es veien obligats a pagar una quantitat en metàl·lic al senyor de Collbató. Els afectats van demanar a la Mare de Déu de Montserrat que els alliberés d'aquest abús. La Verge va atendre aquestes supliques i va obrar un miracle: va assecar la font del senyor de Collbató i en va fer brotar una altra de nova al monestir, que encara avui en dia és coneguda com la font del Miracle. | 08069-199 | La font Seca (muntanya de Montserrat) | El miracle és esmentat per Alfons el Savi, al segle XIII, i per Gregorio de Argaiz, al segle XVII. La llegenda era explicada pels guies de Collbató que acompanyaven els romeus i visitants fins al monestir. També va ser recollida pels folkloristes dels segles XIX i XX. | 41.5803200,1.8284800 | 402342 | 4603844 | 08069 | Collbató | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74793-foto-08069-199-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74793-foto-08069-199-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 94|98|119|85 | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 74794 | Llegenda del Mansuet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-mansuet | MUSET I PONS, Assumpta (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i el seu entorn a principis del segle XIX, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 79 i 88. FRONTERA, Genís i Joan VALLS PUEYO (2008), Mansuet, el guerriller de Montserrat, Sant Vicenç dels Horts, Farell. | XIX-XXI | És una llegenda molt popular i coneguda. | La llegenda del Mansuet explica la gesta de Mansuet Boixó, un ferrer que va salvar la gent del poble durant la guerra del Francès. En mig d'un atac enemic, va agafar els vells, la canalla i les dones i se'ls va endur a les coves del Salnitre, on els amagà en una balma que hi ha a uns trenta metres d'alçària. Un dia, quan els soldats entraren a la cova per fer-los fora, Mansuet llançà una caldera d'aram des del seu amagatall. Va ser tal el terrabastall que es pensaren que s'ensorrava la muntanya i van fugir, perseguits pel ferrer que els va matar. Segons la tradició, el Mansuet s'amagava en una balma de les coves del Salnitre. | 08069-200 | Collbató i coves del Salnitre | La llegenda és falsa, ja que Mansuet ni va lluitar a la guerra del Francès ni es va amagar a les coves. Fou un capitost reialista que va morir executat anys més tard. La llegenda, però, té una base real, ja que l'estiu de 1811, mentre els francesos ocupaven el monestir, els collbatonins es van amagar a les coves. El 31 d'agost, l'enemic va escorcollar-les i va matar alguns veïns en represàlia als atacs del sometent local. La llegenda va ser impulsada pels literats catalans de la segona meitat del XIX, que van mitificar aquest personatge i la muntanya, i el van relacionar amb la 'tradicional rebel·lió catalana'. La primera versió és la de Santiago Àngel Saura i Mascaró, del 1852. El nom de Mansuet s'ha incorporat a la toponímia local de Collbató, ja que dóna nom al passeig que travessa les antigues Parellades i va des del carrer Bonavista fins a la plaça de l'Església, i també a un dels dos centres escolars. | 41.5735800,1.8349100 | 402868 | 4603088 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74794-foto-08069-200-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74794-foto-08069-200-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Fotografia de la cova del Mansuet, 2010 (autora i arxiu: Lídia Ill). | 119|98 | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 74795 | Llegenda del nom de Collbató | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-nom-de-collbato | AMADES, Joan (1959), Llegendes i tradicions de Montserrat, Barcelona, Editorial Selecta [Biblioteca Selecta, 268], p. 136-137. AMAT I CORTADA, Rafael d' (1987), Calaix de sastre, Barcelona, Curial [Biblioteca Torres Amat, II]. p. 138. | És poc coneguda | Segons a llegenda del nom de Collbató, el poble va ser fundat per uns pelegrins que baixaven de Montserrat i que van decidir portar fins al monestir a coll-i-be els romeus desvalguts. Com que duien la gent a coll i es repenjaven en un bastó, els deien els de 'Coll Bastó', que derivà en Collbató. | 08069-201 | Collbató | El baró de Malda explica, a finals del XVIII, que la seva filla petita va ser portada a coll-sarró per una minyona del poble a la qual li faltava un braç. El nom de Collbató, però, prové de la unió d'un nom: Coll, que fa referència a l'accident geogràfic que s'havia de remuntar per accedir a la carena on hi havia el poble; i d'un antropònim germànic: Betonis, que devia ser la persona responsable de l'indret. | 41.5673900,1.8294200 | 402401 | 4602407 | 08069 | Collbató | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||||
| 74796 | Grafits a les coves del Salnitre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/grafits-a-les-coves-del-salnitre | SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 4. Les coves del Salnitre, muntanya, Centre Excursionista de Gràcia, 864, p. 24-31. | XVI-XX | Alguns han estat esborrats | A les parets de les coves del Salnitre hi ha diversos grafits incisos i d'altres escrits amb tinta, llapis o carbó. Els més antics es remunten als segles XVI (1511) i XVII (1670); mentre que d'altres són del XIX (1867, 1870) i del XX (1907). Els autors solien anotar el seu nom (García, BellPuig, José Marcó Culilla, etc.) i la data. N'hi ha que són illegibles. | 08069-202 | Coves del Salnitre (muntanya de Montserrat) | Víctor Balaguer, que va venir el 1852, assegurà que n'havia vist un que deia 'Montaño 3 copias, 1789'. Ell l'atribuí a Pere Pau Muntanya que, juntament amb Francesc Remart, va encapçalar un equip de topògrafs que l'any 1790 va mesurar la cavitat i va dibuixar-ne un plànol. També n'hi ha del pintor Claudi Lorenzale, que era parent dels Rogent. Hom creu que quan es van obrir les coves al públic es va fer una neteja de les parets i molts grafits van desaprèixer. | 41.5735800,1.8349100 | 402868 | 4603088 | 08069 | Collbató | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74796-foto-08069-202-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74796-foto-08069-202-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74796-foto-08069-202-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2019-12-10 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Diversos | Fotografies i arxiu: Lídia Ill | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||
| 74797 | Llegenda de la roca dels Polls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-roca-dels-polls | AMADES, Joan (1959), Llegendes i tradicions de Montserrat, Barcelona, Editorial Selecta [Biblioteca Selecta, 268], p. 63. | És poc coneguda | La llegenda de la roca dels Polls assegura que si algú dóna un cop de cap ben fort en aquesta roca, que és al costat del camí de les Bateries, sent piular una gran nierada de pollets. | 08069-203 | Camí de les Bateries (muntanya de Montserrat) | 41.5766600,1.8262200 | 402148 | 4603440 | 08069 | Collbató | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | La roca dels Polls és situada al camí de les Bateries, entre la roca Llisa i les Voltes. | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||||
| 74798 | Llegenda de fra Garí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-fra-gari | BERTRAN BROS, Pau (1989), Rondallari català, Barcelona, Altafulla, p. 159. VERGÉS, Oriol (2009), Llegendes de la muntanya de Montserrat, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Contes i llegendes, 7], p. 21. | IX-XX | És poc coneguda | La llegenda de fra Garí explica la història d'un cavaller que vivia en una cova de Montserrat (la cova de fra Garí) i a qui el comte Guifré portà la filla, que havia estat posseïda pel dimoni, perquè la salvés. Tanmateix, Garí se sentí temptat per la bellesa de la noia i, animat pel maligne, la forçà, la matà i l'enterrà. Penedit, se n'anà cap a Roma i, tot baixant per la drecera, com que la seva pena era molt gran, va deixar uns clots a les roques on va jaure i on va posar els peus (llit i petjades de fra Garí). El Papa el condemnà a anar pelut com un animal, fins que, anys més tard, uns cavallers el van trobar i se'l van endur a Barcelona, on un nen li digué que estava perdonat. Recuperà la seva figura i explicà el que havia fet a Riquilda, que trobaren a Montserrat sana i estàlvia. Hom ho atribuí a un miracle de la Verge. Gifré, en agraïment, va construir el monestir. | 08069-204 | Drecera de fra Garí (muntanya de Montserrat) | És una de les llegendes fundacionals de Montserrat, adaptada de la tradició europea i islàmica i difosa a Catalunya durant el segle XIII. Alguns autors del XIX, com J. Maragall o J. Verdaguer, etc., la reproduïren o s'hi inspiraren. La toponímia montserratina manté viu el record de la llegenda, amb la cova, que és a prop de Sant Miquel, la drecera, el llit i les petjades de fra Garí. | 41.5743900,1.8263800 | 402158 | 4603188 | 08069 | Collbató | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74798-foto-08069-204-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 94|98|119 | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 74799 | Fabricació d'orgues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabricacio-dorgues | ESCALONA, Josep M. (2000), L'orgue a Catalunya. Hìstòria i actualitat, Barcelona, Generalitat de Catalunya. MUSET PONS, Assumpta (2006), Oficis tradicionals de Montserrat i el seu entorn, Manresa, Zenobita, p. 26-28. | XX | L'orgue és un instrument musical de vent, conegut des de l'antiguitat i format per un conjunt ordenat de tubs que emeten les notes de l'escala musical. Es toca amb les mans (teclat) i amb els peus (pedal) i pot reproduir una gran varietat de sons. Està format per la caixa i l'estructura interna, els mecanismes, el sistema d'alimentació de l'aire, els secrets i els tubs. En la fabricació d'orgues intervenen el mestre orguener, que dissenya l'instrument i coordina el procés productiu; els fusters, que són els responsables de fer l'estructura interna, el moble exterior, els secrets i els tubs de fusta; els mecànics, que construeixen i ajusten els mecanismes que transmeten els moviments de l'organista i fan sonar els tubs; els tubers, que fan els tubs de metall; i els harmonitzadors, que homogeneïtzen el so. | 08069-205 | Dalt, 3 | A Collbató es fan orgues des del 1925 quan l'orguener italià Silvio Puggina obrí el seu taller. El 1926 creà, en companyia del mecenes local Joan Rogent, la Fábrica de Órganos Ntra. Sra. de Montserrat, que va estar en actiu fins el 1963, quan el mestre Gabriel Blancafort fundà un nou obrador amb el fuster collbatoní Joan Capella, que s'especialitzà en la fabricació i restauració d'orgues tradicionals. Va ser pioner a Espanya en la reintroducció del sistema de transmissió mecànica. Aquí s'han format molts orgueners catalans i espanyols. Actualment el taller Blancafort, Orgueners de Montserrat, dirigit per Albert Blancafort, és un dels més afamats de l'Estat. S'hi han fet els orgues de l'Auditorio de Tenerife, de la basílica de Montserrat i de la Sagrada Família. | 41.5703400,1.8287000 | 402345 | 4602736 | 08069 | Collbató | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74799-foto-08069-205-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74799-foto-08069-205-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Fotografies: Construcció de l'orgue de Montserrat, 2008-2009 (Autor: Oleguer Serra / Arxiu: Blancafort OM). | 98 | 60 | 4.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 74800 | Elaboració d'oli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/elaboracio-doli | MUSET PONS, Assumpta (2006), Oficis tradicionals de Montserrat i el seu entorn, Manresa, Edicions Zenobita. VENDRANES Gusman i Chantaler RULLIER (1996), Oli d'Olesa. La passió d'un poble, Barcelona, Ajuntament d'Olesa de Montserrat i Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Vila d'Olesa, 4]. | XV-XXI | Ja no hi ha cap premsa que funcioni, tot i que de mica en mica el conreu d'oliveres creix i la producció d'oli també. | L'elaboració d'oli era un procés mecànic que es feia al trull, entre els mesos de novembre i març, aproximadament. Allà hi havia diferents instal·lacions i ginys, que antigament funcionaven amb energia de sang; és a dir, amb la força d'homes i animals. - Els casals, o compartiments individuals, on cada pagès dipositava les olives, a l'espera que fossin mòltes. - El foc, amb la caldera on s'escalfava l'aigua. - El molí de pedra, format per la solera (o somola), que era una pedra rodona i plana, on queien les olives; i la mola o corró de pedra, d'uns 2.000 kg de pes, que hi havia al damunt i que les triturava mentre voltava. Abans s'utilitzava un animal (ruc) per a fer-la girar; més tard es va recórrer a l'energia elèctrica. - La batedora tèrmica, que és un recipient amb una càmera per on circula aigua calenta. La pasta es treia a mà del molí i es posava a la batedora. Aquesta màquina remenava i escalfava la massa per a facilitar l'extracció de l'oli. La pasta queia a la pica, d'on es treia manualment per passar-la als cofins, que eren uns cabassos d'espart amb forma de disc. - La premsa, on es col·locaven els cofins plens, per a premsar-los i treure'n l'oli. Les antigues eren de fusta i funcionaven amb la força d'homes i animals. Al sindicat de Collbató, l'any 1932, se n'hi va instal·lar una d'hidràulica, feta de ferro. - Les cubelles, que són dues basses de decantació. De la premsa en sortia una barreja d'aigua i greix que calia separar deixant-la reposar aquí. L'oli surava i l'aigua, més pesada, queia al fons i passava al segon dipòsit, on es completava el procés de neteja. | 08069-206 | Collbató | Des d'antic Collbató ha estat un gran productor d'oli. Entre els segles XV i XX es comptabilitzen un total de vint-i-tres trulls. El moment més important, però, va ser a finals del s. XIX. Aleshores, en un context d'expansió de l'olivera i del comerç d'oli, hi hagué fins a quinze trulls en actiu. Era 'la concentració de premses d'oli més gran de la comarca'. En aquesta època, però, tots els molins eren privats i pertanyien als pagesos grans, que els llogaven. A principis del segle XX es va obrir la premsa del sindicat, que va funcionar fins l'any 2005. | 41.5706500,1.8278200 | 402272 | 4602771 | 08069 | Collbató | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74800-foto-08069-206-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74800-foto-08069-206-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74800-foto-08069-206-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Fotografies: Diferents fases del procés d'elaboració de l'oli al molí de Collbató, 1989 o 1990 (Autor desconegut / Arxiu F. Jorba). | 94|98|85 | 60 | 4.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 74801 | Cova Bagasses o del Casalot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-bagasses-o-del-casalot | SERRA I MASSANSALVADOR, Jordi (2003), Cultura popular del Montserrat, a partir de textos recollits per Pau Bertran i Bros, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Vila d'Olesa, 10]. | La cova de les Bagasses o del Casalot és una cavitat càrstica formada per una boca de forma més o menys ovalada que medeix 5 m d'amplada i 1 d'alçada i una sala interior de dimensions reduïdes i sostre baix, sense formacions. | 08069-207 | Camí de les Bateries (muntanya de Montserrat) | A Collbató hom relacionava el nom de Bagasses amb una cosa dolent i fastigosa. Així, per lliurar-se de les xinxes deien: 'Cuques brutes, fugiu-me de casa Brutes cuques, fugiu-me de casa. Aneu-se'n a la cova de les Bagasses'. És esmentada a gairebé tots els catàlegs espeleològics de Montserrat. | 41.5764600,1.8198800 | 401619 | 4603425 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||||
| 74802 | Avenc petit de la Costa Dreta, de Sant Joan o de les Bateries, | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-petit-de-la-costa-dreta-de-sant-joan-o-de-les-bateries | Avenc petit de la Costa Dreta, de Sant Joan o de les Bateries és una petita cavitat de 10 m de recorregut, que ha estat excavada per l'aigua en els conglomerats terciaris. | 08069-208 | Camí de les Bateries (muntanya de Montserrat) | Fou explorat per primera vegada el 23 d'agost de 1908 per Faura, Maheu, Có de Triola i altres. L'any 1979 va ser topografiat per J. M. Miñano. | 41.5774900,1.8286800 | 402354 | 4603530 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74802-foto-08069-208-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||||
| 74803 | Avenc de les coves del Salnitre o de la Balma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-les-coves-del-salnitre-o-de-la-balma | LLOPIS LLADÓ, M. i THOMAS CASAJOANA, J. M. (1955), 'Estudio Hidrológico de la vertiente meridional de Montserrat', Speleon IV, núm. 4-5, p. 119-191. | L'avenc de les coves del Salnitre és situat al fons d'una petita cavitat i per això també és conegut com l'avenc de la Balma. Té 10,8 m de desnivell i 45 m de recorregut. | 08069-209 | Camí de les Feixades (muntanya de Montserrat) | L'avenc, amb el nom de S-1, és esmentat per primera vegada per Llopis i Thomas a la campanya del GES ' CMB (1946-1950). | 41.5735700,1.8348900 | 402866 | 4603087 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74803-foto-08069-209-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||||
| 74804 | Pou de la Carbonera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-carbonera | El pou de la Carbonera té la boca allargassada (4 x 0,4 m) i una rampa de 8 m que porta a un ressalt d'uns 3 m. A partir d'aquí la cavitat devalla per una altra rampa de 8 m, que continua per una esquerda curulla de pedres, que n'impedeixen el pas. | 08069-210 | Torrent Fondo (muntanya de Montserrat) | Va ser descobert pels membres del SIS del Centre Excursionista de Terrassa el setembre de 1989, durant una campanya de recerca dels avencs del torrent Fondo. | 41.5759700,1.8360600 | 402967 | 4603353 | 08069 | Collbató | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||||||
| 74805 | Cova de les Arnes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-les-arnes | Josep Benavent, de Collbató (18-1-2011) | Els Amics del Dall netegen i mantenen nets l'accés i la cova, on recentment s'ha esllevissat un marge. | La cova de les Arnes és una cavitat càrstica que està orientada cap a sol naixent. Té una cisterna interior que s'omple amb l'aigua de la pluja que és recollida mitjançant un sistema de canals. També hi ha marges de pedra seca, una cavitat, un mur exterior i una porta rematada amb totxo massís. | 08069-211 | Serrat de la Codolosa (muntanya de Montserrat) | Fa anys la família de cal Vidrier hi tenia un corral d'arnes, del cual en tenia cura el Lluís de cal Pepet Tutor. Surt a tots els catàlegs espeleològics de la muntanya de Montserrat, però mai se n'ha fet una fitxa documentada. | 41.5743900,1.8272800 | 402233 | 4603187 | 08069 | Collbató | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74805-foto-08069-211-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74805-foto-08069-211-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Fotografia i esquema de la cova de les Arnes, 2010 (Autors i arxiu: Ivan Fernández i Lídia Il).l | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
| 74806 | Cova gran de la Cabrafiguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-gran-de-la-cabrafiguera | La cova gran de la Cabrafiguera és una cavitat càrstica de 12 m de desnivell i 35 m de recorregut. S'hi accedeix per una una boca d'uns 3 m d'alçada, que dóna pas a una galeria plana que va minvant d'alçada i que porta a una altra galeria on s'originen dos conductes ascendents: un de 10 m i un altre de 7 m. Podria ser un antic pou de drenatge de les aigües del serrat de les Garrigoses. | 08069-212 | Camí de les Feixades (muntanya de Montserrat) | Els membres dels GEP, AE Pedraforca, de Barcelona, la van descriure per primera vegada l'any 1971. Va ser topografiada per J. M. Miñarro i I. Yagüe l'any 1974. | 41.5735500,1.8354300 | 402911 | 4603085 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74806-foto-08069-212-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74806-foto-08069-212-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||||
| 74807 | Cova petita de la Cabrafiguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-petita-de-la-cabrafiguera | La cova petita de la Cabrafiguera és una cavitat càrstica de 6 m de recorregut. | 08069-213 | Camí de les Feixades (muntanya de Montserrat) | Els membres dels GEP, AE Pedraforca, de Barcelona, la van descriure per primera vegada l'any 1971. Va ser topografiada per J. M. Miñarro i I. Yagüe l'any 1974. | 41.5731000,1.8372600 | 403063 | 4603033 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74807-foto-08069-213-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||||
| 74808 | Pous de les Garrigoses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pous-de-les-garrigoses | Els pous de les Garrigoses neixen en una esquerda que presentau dues boques. Una té 10 m de llargada i 1,5 m d'amplada i dóna pas a una petita cavitat de 6 m de recorregut; i l'altra té 9 m de llarg i 3 m d'ample i dóna accés a una sala d'entre 3 i 5 m d'alçada. | 08069-214 | Serrat de les Garrigoses (muntanya de Montserrat) | Va ser descobert pels membres del SIS del Centre Excursionista de Terrassa el setembre de 1989, durant una campanya de recerca dels avencs del torrent Fondo. Va ser topografiada per X. Badiella, E. Quirós, M. Quirós i M. A. Quirós. | 41.5752600,1.8388300 | 403197 | 4603271 | 08069 | Collbató | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||||||
| 74809 | Coves del Salnitre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coves-del-salnitre | CERVELLÓ Josep M. (2008), 'Els visitants de les coves del Salnitre. Un recorregut subterrani per les mentalitats dels segles XVIII I XIX', Espeleòleg, núm. 45, p. 4-7. LABORDE, Alexandre de (1974), Viatge pintoresc i històric. El Principat, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Biblioteca Abat Oliva, Sèrie Il·lustrada, 1], p. 105-106. SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 4. Les coves del Salnitre, muntanya, Centre Excursionista de Gràcia, núm. 864, pp. 24-31. VALLÈS I ALTÉS, Joan (ed.) (2003), Una expedició a les coves de Montserrat, Barcelona, A3 Editorial, p. 66 i 67; ZAMORA, Francisco de (1973), Diario de los viajes hechos en Cataluña, Barcelona, Curial [Documents de Cultura, 3]. | Pateix la malaltia verda, provocada per les espores que introdueixen els visitants, la llum elèctrica que desencadena la fotosíntesi i el material orgànic que actua com adob i fa créixer una molsa verda que cobreix les roques. També ha desaparegut la colònia de ratapinyades. | Les coves del Salnitre són el conjunt càrstic més important de la muntanya de Montserrat i la segona cova més llarga de Catalunya, amb un recorregut de 549 m i un desnivell de 20 m. A nivell morfològic destaca el Vestíbul, que és la gran estança de l'entrada, amb una volta de més de 100 m d'alçària i escletxes profundes al terra, que dóna pas a un seguit de concavitats (amfiteatre, galeria de les Papallones, pou del Diable, Cambril, Orgue...) amb formacions geològiques de gran bellesa i formes capritxoses. A les parets de les coves del Salnitre hi ha diversos grafits incisos i d'altres escrits amb tinta, llapis o carbó. Els més antics es remunten als segles XVI (1511) i XVII (1670); d'altres són del XIX (1867, 1870) i del XX (1907). Els autors solien anotar el seu nom i la data. Alguns no són llegibles. | 08069-215 | Serrat de les Garrigoses (muntanya de Montserrat) | A l'Edat Mitjana el monestir n'extreia salnitre. Més tard, a finals del XVIII, fou explorada, mesurada i dibuixada per un equip de tècnics encapçalats per Pere Pau Muntanya i Francesc Remart i, posteriorment, visitada per Alexandre de Laborde, que també la va descriure i dibuixar. La llegenda del Manuel assegura que el guerriller tenia el seu amagatall en una balma de l'entrasa. Durant el XIX fou una de les atraccions de la muntanya. Va ser visitada per personatges com Santiago Russinyol o Antoni Gaudí. L'any 1904 es va obrir la placeta que hi ha a l'entrada; el 1934 es va inaugurar la instal·lació elèctrica, que fou destruïda durant la guerra Civil, i el 1985 es va refer de nou. Durant les guerres del Francès i Civil van servir d'amagatall a la gent de Collbató. L'any 1968 s'hi va fer un recital de la Nova Cançó. Actualment l'Ajuntament en té la concessió i en gestiona l'oferta turística. | 41.5735800,1.8349100 | 402868 | 4603088 | 08069 | Collbató | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74809-foto-08069-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74809-foto-08069-215-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Fotografia del grafits de les coves del Salnitre, 2010 (Autora i arxiu: Lídia Ill). Actualment, les coves del Salnitre acullen el Festival de noves sonoritats Gong, que se celebra durant el mes de juliol i que aprofita l'excel·lent acústica de les coves per donar a conèixer nous instruments amb sons no convencionals. | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
| 74810 | Avenc de la Sajolida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-la-sajolida | L'avenc de la Sajolida és un pou de 29 m de profunditat i 45 de recorregut. | 08069-216 | Serrat de la Sajolida (muntanya de Montserrat) | La primera exploració coneguda la van fer els membres de l'ERE (AEC), l'any 1952, acompanyats d'alguns monjos del monestir. | 41.5950000,1.8146800 | 401214 | 4605490 | 08069 | Collbató | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||||||
| 74811 | La cova Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cova-gran | SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 31. | La cova Gran és una cavitat càrstica oberta a la zona de contacte entre les margues nummulítiques i els conglomerats de l'oligocè. L'entrada és triangular i orientada a l'est. Té una bona il·luminació, un recorregut d'uns 60 m i una única cambra de grans dimensions i forma irregular. Fa uns 25 m de llarg i uns 8 m d'ample, a la zona més espaiosa, i uns 6 m al punt més alt. No hi ha filtracions d'aigua i és assolellada. | 08069-217 | Torrent de la Font Seca-serrat de la Codolosa (muntanya de Montserrat) | 41.5737500,1.8316500 | 402596 | 4603111 | 08069 | Collbató | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74811-foto-08069-217-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74811-foto-08069-217-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||||
| 74812 | Cova Freda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-freda-0 | SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 29. | La cova Freda és un cavitat càrstica del massís de Montserrat. L'accés es fa per una porta de ferro que està oberta. L'entrada és estreta (1 m d'ample per 0,70 m d'alt) i parcialment obstruïda per blocs de pedra. L'interior està dividit en cinc cambres molt irregulars, situades a diferents nivells i unides per corredors i passos estrets. Té una longitud d'uns 50 m, una amplada d'uns 10 m i un alçària d'entre 50 i 70 m. És fosca i humida. | 08069-218 | Serrat de les Garrigoses (muntanya de Montserrat) | 41.5737100,1.8324500 | 402663 | 4603106 | 08069 | Collbató | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74812-foto-08069-218-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||||
| 74813 | Avenc Ventós o de la Perla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-ventos-o-de-la-perla | CARDONA OLIVAR, Fernando (1980), 'Actividad clástica reciente en Montserrat', Exploracions, núm. 4, p. 15-20. | Hi ha despreniments | L'avenc Ventós o de la Perla, tal com diu una pintada que hi ha a l'entrada, té 140 m de llargada i 21 m de profunditat. La cavitat està formada per diverses galeries, passadissos i pous, i presenta una morfologia molt caòtica. Recentment ha caigut una gran pedra que obstrueix una galeria i dificulta el pas dels espeleòlegs. També hi ha alguns blocs estalagmítics esquerdats com a conseqüència de les pressions derivades de l'evolució de la cova. | 08069-219 | Serrat de les Garrigoses (muntanya de Montserrat) | A l'interior s'hi ha trobat exemplars de troglocharinus. | 41.5737600,1.8330600 | 402714 | 4603111 | 08069 | Collbató | Difícil | Regular | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Fotografia: Pere Cantons, 2011. | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||
| 74814 | Avenc de Costa Dreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-costa-dreta | GARCÍA, Aniol (2008), 'Montserrat per dins' (1), Grèvol, núm. 4. ESPAÑOL, Francesc i Xavier BELLÈS (1980), 'Armidia unicolor Dult. (Col. Cantharidae). Un curioso elemento de nuestra coleoptera fauna cavernícola', Sociedad de Ciencias Naturales Aranzadi, núm. 32, p. 281-282. CARDONA, F. i E. LUCAS (1979), 'Nova galeria a l'avenc de Costa Dreta', Exploracions, núm. 3, p. 135-137. | L'avenc de la costa Dreta és una cavitat càrstica formada per un pou espectacular de 103 m de fondària i 45 m de recorregut, amb petits replans esglaonats. | 08069-220 | A la Costa Dreta (muntanya de Montserrat) | Va ser explorat entre 1907 i 1908 per un equip del Club Muntanyenc de Barcelona. S'hi han trobat larves i individus adults de l'armidia unicolor, un coleòpter cavernícola de la família dels cantàrids. | 41.5814800,1.8233200 | 401913 | 4603979 | 08069 | Collbató | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||||
| 74815 | Pla de les Bateries | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-les-bateries | MUSET I PONS, Assumpta (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [El Montserratí, 3], p. 60-61. | XIX | El Pla de les Bateries és una petita esplanada que hi ha al camí Vell de Collbató, o de la Costa, a l'alçada del serrat de les Garrigoses i del torrent Fondo. És un punt molt estratègic, ja que des d'allà es veuen el poble, els plans de l'entorn i els camins que pugen cap a la muntanya. | 08069-221 | Camí de les Bateries (muntanya de Montserrat) | L'any 1810 les autoritats catalanes decidiren fortificar el monestir de Montserrat i els camins d'accés al Santuari. En aquest punt, on hi havia la creu del torrent Fondo, col·locada per ordre de Pere el Cerimoniós, s'instal·là una bateria (dita de la creu o del torrent Fondo) que acabà en mans dels francesos, que van ocupar Montserrat entre el juliol i l'octubre de 1811. Els invasors s'hi atrinxeraren i només en sortien per anar a menjar raïms a la costa de la muntanya, per saquejar el poble o per buscar la gent que s'havia amagat als afores. El sometent de Collbató, capitanejat per Josep Claret, romania amagat i sempre que podia els escometia i els perseguia. La gesta més recordada fou la del 12 de setembre de 1811, quan va aconseguir arribar fins a la bateria del torrent Fondo i estimbar un canó costes avall. | 41.5790800,1.8325700 | 402681 | 4603702 | 1811 | 08069 | Collbató | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74815-foto-08069-221-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74815-foto-08069-221-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 98 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 74816 | Alzina Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-gran | VALLÈS I ALTÉS, Joan (2000), Ramon Rogent i el seu entorn, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Biblioteca Serra d'Or], p. 47-48. ARXIU AJUNTAMENT DE COLLBATÓ, MOIX (2004): Informe Quercus ilex de Collbató. (Juliol 2006), Collbató Informa. Revista d'informació local editada per l'Ajuntament de Collbató, p. 8. | XIX-XXI | Està infectada per una plaga de cerambícids. | L'Alzina Gran és l'arbre més emblemàtic de Collbató. Es tracta d'un exemplar de quercus ilex de gran envergadura. Des de fa uns anys està malalt: ha perdut vigor i massa foliar i, a més, està infectat per una plaga de cerambícids, uns escarabats que perforen la fusta. És situat al mig del torrent del Clot del Lladerns que baixa de la muntanya. Hom creu que l'aigua del torrent ha afavorit el seu creixement. | 08069-222 | Camí de l'Alzina o de can Migrat | L'hisendat local Ramon Rogent passejava pel camí de cal Migrat i va veure uns homes que tallaven branques de l'alzina per fer llenya i els ho recriminà, però no li feren cas. Aleshores, Rogent els donà un bitllet de 100 pessetes a cada un perquè paressin de malmetre l'arbre i no perdessin el jornal. L'any 2004 l'empresa Moix va emetre un informe de l'estat de l'alzina i va determinar que 'el factor primari i desencadenant del decaïment i pèrdua de vigor va ser la realització d'una rasa que [...] va malmetre entre un 30 i un 50% de la massa radical absorbent i una part important de la massa de subjecció'. També va diagnosticar la plaga i va recomanar les següents actuacions: -Modificar el traçat del camí. -Fer un tractament fitosanitari per eradicar els cerambícids. -Fer una poda de sanejament. L'any 2006 es va endreçar l'entorn de l'alzina, amb la implementació d'aquestes mesures de protecció, i es van iniciar els tràmits per sol·licitar la declaració d'Arbre d'Interès Local. | 41.5703100,1.8219100 | 401779 | 4602740 | 08069 | Collbató | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74816-foto-08069-222-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 98 | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 74817 | Camí de l'Alzina o de can Migrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-lalzina-o-de-can-migrat | XV-XXI | El camí de l'Alzina Gran o de can Migrat surt del carrer Pau Bertran, a l'alçada del Pujolet, i segueix en direcció sud, passant per l'Alzina Gran, fins al carrer de Pierola, a la cruïlla amb el passeig de Ronda. És una pista de terra de 0,70 km, sense pavimentar, que permet el pas d'un cotxe en una única direcció. Està envoltat de camps d'oliveres i erms, i limitat per marges de pedra seca. Uns metres més avall de l'Alzina surt el trencall del camí dels Morts, que va al cementiri. Per llevant continua cap a les coves del Salnitre i el camí de les Feixades. | 08069-223 | Entre els Closos i els Plans | El camí de l'Alzina forma part del camí romeu de Pierola a Montserrat, un itinerari molt antic i fressat, que ha estat freqüentat per nombrosos pelegrins i pagesos. També és conegut com el camí de can Migrat, ja que duia fins a aquesta masia situada a la cruïlla del camí de Pierola amb la carretera nacional, a l'alçada de la casa pairal de can Dalmases. Al llarg del seu recorregut el camí de can Migrat, ara repartit entre el camí de l'Alzina i carrer de Pierola, separava les partides del Caralt i els Plans de Baix, de les dels Clots, el Pla de l'Hospital i la Font del Còdol. El recorregut dels pelegrins continuava pels actuals carrers de Pierola i de can Migrat i per l'avinguda de Pierola, fins arribar a aquest terme veí, tal com succeeix actualment. També era el trajecte que hom feia, tant si anava a peu com amb vehicle, per anar a les desaparegudes Piscines Ollé, abans de l'obertura de l'avinguda del Centenari. | 41.5700400,1.8204200 | 401654 | 4602712 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74817-foto-08069-223-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74817-foto-08069-223-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74817-foto-08069-223-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Coordenades UTM: al trencall amb el camí del Cementiri. | 94|98|119|85 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 74818 | Cubeta d'Abrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cubeta-dabrera | ARXIU AJUNTAMENT DE COLLBATÓ, Agència Catalana de l'Aigua (s/d), Masses d'aigua subterrània de Catalunya. Cubeta d'Abrera. | Està sobreexplotada | La cubeta d'Abrera és una zona de recàrrega dels aqüífers subterranis i un dels aqüífers porosos no consolidats més destacables de Catalunya. És també una important reserva de captació d'aigua per a usos domèstics, agrícoles i industrials. S'estén des de Castellbisbal fins a Collbató i comprèn part dels termes de Castellbisbal, Martorell, Abrera, Esparreguera, Olesa de Montserrat i Collbató, que queda situat a l'extrem nord-occidental de la cubeta. A Collbató l'àrea afectada s'estén entre el terme d'Esparreguera, l'A-II i la B-112. | 08069-224 | Vall del Llobregat | El Decret 328/1988, d'11 d'octubre estableix normes de protecció per als aqüífers de Catalunya i defineix la delimitació geogràfica dels aqüífers de la Cubeta d'Abrera. El decret regula amb caràcter general els procediments per a la legalització de captacions d'aigua, noves sol·licituds, ampliacions, etc. El Reial Decret 1664/1998, d'aprovació del Pla Hidrològic de les conques internes de Catalunya, millora la protecció de la Cubeta d'Abrera i l'Acord del Consell d'Administració de l'Agència Catalana de l'Aigua, de 8-11-2001 fixa el règim d'explotació dels aqüífers de la Cubeta d'Abrera. El 7-3-2005 es va convocar una reunió a l'Ajuntament d'Abrera a la qual van assistir la gerència de l'ACA i representants dels municipis afectats. Per Collbató hi va anar l'alcalde, Sr. Elies Rogent. L'any 2005 l'Ajuntament de Collbató va delegar la seva representació en el Sr. Eudald Llagostera i el 2010 es va signar un conveni de col·laboració entre l'ACA i la Comunitat d'Usuaris de la Cubeta d'Abrera. | 41.5804300,1.8600500 | 404974 | 4603821 | 1988 | 08069 | Collbató | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Coordenades UTM: al costat del riu Llobregat, a sota de les Canals; figura: situació geogràfica de la massa d'aigua (Agència Catalana de l'Aigua, s/d, p. 21). | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
| 74819 | Geotop de les Coves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/geotop-de-les-coves | La geozona 225 comprèn els geotops de les coves del Salnitre i la discordança de Collbató. S'estén des del torrent de la Salut, pel sud; fins al coll de les Garrigoses, pel nord; al Clot dels Lladerns, per l'oest; i al Clot d'en Casanelles, per l'est. Des de les serres dels Gatells i les Obagues es pot veure el gran paquet superior de conglomerats que està disposat de manera discordant sobre l'inferior, més petit, i que s'atascona cap a l'esquerra. | 08069-225 | Vessant sud de la muntanya de Montserrat | 41.5735800,1.8349100 | 402868 | 4603088 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74819-foto-08069-225-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Coordenades UTM: coves del Salnitre. | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||||
| 74820 | Parc Natural de la Muntanya de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-natural-de-la-muntanya-de-montserrat-0 | MUÑOZ I LLORET, Josep M. (1990), Catàleg de monuments i conjunts històrico-artístics de Catalunya, Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 436. | El Patronat de la Muntanya de Montserrat en té cura. | El Parc Natural de la Muntanya de Montserrat té una extensió total de 7.741 ha, de les quals 1.350 són al terme de Collbató. D'aquestes, 959,50 ha estan catalogades com a Reserva i Parc Natural i queden dins del perímetre delimitat pel torrent de la Salut i el camí de Collbató a la Vinya Nova, i les 390,85 ha restants es corresponen amb l'Entorn de Protecció, que arriba fins a l'A-II. Està gestionat pel Patronat de la Muntanya de Montserrat, creat per un decret-llei de 1950, i en el qual participa l'Ajuntament del Collbató. Aquesta entitat vetlla per preservar els valors naturals, culturals, arquitectònics i artístics de la muntanya i facilitar-ne el gaudiment públic. | 08069-226 | Meitat septentrional del terme de Collbató | Montserrat és una muntanya relativament moderna, que es va començar a formar durant el Terciari, ara fa uns 60 milions d'anys. En aquesta època van tenir lloc els moviments alpins, que a Catalunya van fer aparèixer el massís Catalano-balear, que s'estenia per on ara hi ha la conca mediterrània i els Pirineus. Als seus peus es formà un gran golf o conca sedimentària, que ocupava bona part de l'interior de Catalunya i s'estenia fins a l'Empordà. Des d'aquestes muntanyes baixaven rius molt potents que transportaven pedres, sorra, argiles, etc., que quedaven dipositades a les vores del mar. Un d'aquests cursos fluvials tenia el seu delta en el lloc on ara hi ha Montserrat. Al mateix temps tenia lloc un fenomen paral·lel de cimentació que va unir els còdols i les sorres, mitjançant un material calcari que actuà com si fos ciment, i va donar lloc als conglomerats montserratins. Els successius moviments orogènics van afectar aquests sediments, que quedaren fracturats per nombroses esquerdes o diàclasis. Al llarg dels darrers 13 milions d'anys, l'aigua ha estat la gran protagonista. Ha erosionat els materials més febles (argiles i margues), ha dissolt el ciment calcari, ha desintegrat els còdols i les sorres i ha llimat les roques fins a donar-los la seva fesomia actual. També s'ha filtrat per les diàclasis fins a obrir interessants cavitats internes, com les del Salnitre. El massís acull un important nombre d'espècies vegetals i animals; és un destacat centre religiós i de peregrinació; i ha estat, així mateix, ocupat i explotat per l'home des de la més remota antiguitat. Per Decret 24-4-1975, la zona muntanyosa de Montserrat, i en concret la del municipi de Collbató, va ser declarada paisatge pintoresc. | 41.5893500,1.8263800 | 402180 | 4604849 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74820-foto-08069-226-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74820-foto-08069-226-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Coordenades UTM: a la Magdalena Superior | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,54 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml