Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 47418 | Santa Maria de Copons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-copons | <p>CLOSA PUJABET, Joan (2007). 'La restauració de la façana de l'església de Santa Maria'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 23, p. 38-39. CLUB ESCOLAR 3C (1998). 'Plaça de l'Església'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 6, p. 2. Copons. Plànol urbà / Guia d'interès. Copons: Ajuntament de Copons, 2000. GARCIA, Enric (2013). 'Rehabilitació de la teulada de l'església'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 36, p. 3. GARCIA, Enric (2014). 'La teulada una realitat. Gràcies, gràcies i moltes gràcies'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 37, p. 5. GAVÍN I BARCELÓ, Josep Maria (1984). Anoia, Conca de Barberà. Valldoreix: Arxiu Gavín, p. 119. IPA (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Copons. Itineraris per la comarca de l'Anoia. Rubió, Copons, Veciana. Igualada: Ajuntament d'Igualada, novembre 1982, v. 4, p. 21. LLACUNA I ORTÍNEZ, Pau (1995). Rutes per l'Anoia: història i art. Igualada: Publicacions Anoia, p. 67. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 34. RIBA I GABARRÓ, Josep (1991). 'Copons'. A Josep M. TORRAS I RIBÉ (coord.). Història de l'Anoia. Manresa: Edicions Selectes, v. 1, p. 361, 363. SERRA, Ramon (2000). 'Breu Història de l'Església'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 9, p. 3. http://www.altaanoia.info</p> | XVIII | <p>Església d'una sola nau capçada a tramuntana per un absis carrat. La nau està coberta per una volta de canó amb llunetes, dividida en quatre trams separats per arcs faixons de mig punt. Aquests arcs descansen damunt d'una cornisa motllurada que recorre tant els murs laterals de la nau com els del presbiteri. Al seu torn, l'absis està cobert per una volta de quadrant d'esfera apetxinada i decorada amb motius florals, sostinguda per dues trompes decorades també a petxina. Des de l'absis es pot accedir a la sagristia, situada a la banda de llevant, i a una cambra auxiliar, situada a ponent. Als murs laterals de la nau s'obren set capelles, quatre a la banda de llevant i tres a la de ponent. Totes elles estan cobertes amb voltes de canó i llunetes i s'obren a la nau mitjançant arcs de mig punt amb les impostes motllurades. Separant les capelles hi ha esveltes pilastres adossades rematades amb capitells, frisos i cornises motllurades, que enllacen amb la cornisa que recorre els murs de la nau i el presbiteri. Damunt les capelles laterals destaca el trifori, obert a la nau mitjançant obertures d'arc rebaixat que tenen sortida a balcons simples, amb les llosanes motllurades i baranes de ferro. Damunt del trifori, i obertes sota les llunetes de la volta de la nau, hi ha diverses finestres d'arc rebaixat. Adossada a la banda de llevant de la nau, i amb accés des de la tercera capella lateral, destaca la capella del Santíssim, de grans dimensions. Està coberta amb una volta de creueria separada en dos trams per arcs torals de mig punt, que descansen damunt de pilastres adossades als murs laterals. L'espai s'il·lumina mitjançant tres òculs emmarcats en pedra. Als peus de la nau destaca el cor, sostingut per una volta rebaixada amb llunetes, i l'accés al campanar, situat a la cantonada sud-oest del temple. El campanar presenta una planta quadrada a la base, mentre que el cos superior és octogonal. Aquest cos està dividit mitjançant dues motllures a diferent alçada i coronat per una doble cornisa amb balustrada de pedra. Sota la cornisa s'obren vuit obertures d'arc de mig punt emmarcades en pedra, per les campanes. La façana principal del temple presenta un gran portal d'arc de mig punt de pedra amb les impostes motllurades. Està emmarcat per dues grans pilastres de pedra que culminen en un entaulament motllurat amb timpà central, rematat amb tres elements decoratius de caire geomètric. Damunt del portal, gravada al bell mig d'aquest entaulament, hi ha la data de construcció de l'església, 1754. La façana està coronada per una cornisa ondulada sota la que s'ubica un rosetó adovellat. De la façana de ponent destaca una filada de finestres rectangulars, amb les llindes de pedra planes i els brancals bastits amb carreus ben desbastats, que es corresponen amb les finestres obertes entre les llunetes de la nau. Tant la façana principal com el basament de planta quadrada del campanar presenten un revestiment de calç emblanquinat. La resta de paraments deixen l'aparell de l'obra vist.</p> | 08071-1 | Carrer de Vilanova, 1-Plaça de l'Església, 08289 | <p>La primera referència documental de l'església parroquial de Santa Maria data de l'any 1035 i es correspon amb un temple d'estil romànic que formava part del recinte emmurallat del castell, per la banda de migdia (Serra 2000: 3). Posteriorment, al segle XIV es bastí un nou edifici d'estil gòtic, en aquest cas situat a extramurs del recinte emmurallat. Per un pergamí de l'any 1570, sabem que l'església parroquial de Santa Maria estava situada prop del castell i al costat de la rectoria vella (actual cal Vila). Així doncs, és força probable que ocupés el mateix solar on actualment hi ha la rectoria (Muset i Pons 2006: 34). L'any 1749, l'ajuntament i els veïns de la vila acordaren construir el nou temple 'entre l'església antiga i el pati del castell enderrocat' (Riba i Gabarró 1991: 361). El temple havia quedat petit per acollir el gran nombre de feligresos que anaven a missa. Sabem que mesurava 'setanta passes amb el sagrer inclòs' (Serra 2000: 3) i es trobava en un estat deplorable de conservació, donat que tant la volta com el campanar amenaçaven ruïna. El 12 de març de 1750 es va beneïr la primera del temple, iniciant d'aquesta manera les obres de construcció del nou edifici parroquial, les quals foren finançades amb les aportacions voluntàries de determinats particulars així com amb l'aplicació d'un nou impost (pagament de la sisena part de totes les collites de cereals, vi i olives entre els anys 1749 i 1751, prorrogat durant set anys (1752-1758) amb arrendament a Manuel Vidal, marxant de Copons). La construcció del temple es va donar 'a preu fet' a Josep Reig, enginyer reial i mestre de cases de Barcelona, per 1900 lliures, amb un termini de finalització de les obres de tres anys pel temple i sis pel campanar (Riba i Gabarró 1991: 361). Finalment, el 15 d'agost de 1754, el rector de Copons Francesc Felip i Pedrós va beneïr la nova església parroquial i va celebrar-hi cultes durant tres dies seguits. L'any 1843, el temple fou reparat (extracció de la runa, enrajolat, reconstrucció de tres capelles i del cimbori) com a conseqüència de l'atac carlí dels dies 12 i 13 d'octubre de 1839, a mans de Manuel Ibáñez Ubach, el Llarg de Copons, que incendià la vila. El 12 d'abril de 1885 es col·locà la primera pedra d'una nova capella lateral, la capella del Santíssim Sagrament, beneïda el 20 de setembre de 1886 i finançada amb donacions voluntàries, entre les que destaquen les de la família de Leandre Jover. Posteriorment, l'any 1961, l'igualadí Joan Llacuna va remodelar i redecorar la capella del Santíssim, tot i que la decoració actual no es correspon amb aquesta intervenció (anys després, un dels rectors de la parròquia va decidir repintar-la completament). Durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939), la nau del temple s'utilitzà com a magatzem i s'obrí un gran portal rectangular al mur de tramuntana de l'edifici, actualment tapiat (Serra 2000: 3). L'any 2007, a petició de l'ajuntament de Copons, el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona va procedir a la restauració de la façana principal i del primer tram de coberta del temple, com a conseqüència de l'anterior. Es va restituir per complert la composició neoclàssica del coronament de la façana i l'acabat original de la mateixa amb calç i de color blanc (Closa 2007: 38-39).</p> | 41.6367100,1.5189600 | 376647 | 4610501 | 1754 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47418-foto-08071-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47418-foto-08071-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47418-foto-08071-1-3.jpg | Inexistent | Modern|Barroc|Contemporani|Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Josep Reig | Unes grans escalinates de pedra donen accés a la plaça de l'Església des dels carrers de Vilanova i d'Àngel Guimerà, salvant així el gran desnivell existent (foren bastides a finals del segle XVIII). Les capelles laterals estan dedicades a: sant Roc, sant Sebastià i els Sants Misteris; la Immaculada Concepció i la Mare de Déu del Roser; el Sant Crist i la Mare de Déu dels Dolors; Sant Antoni Abat; Sant Esteve; Sant Isidre i Santa Llúcia. La pintura que actualment presideix l'absis és obra del cronista igualadí Antoni Carner. Es tracta de l'Assumpció de la Mare de Déu, que agafa com a model una de les gitanes presents als quadres del pintor cordovès Julio Romero de Torres. L'actual església es correspon amb un edifici a cavall entre el Barroc (per exemple, la conca absidal del temple) i el Neoclassicisme (per exemple, la façana principal). (Cont. Història): Finalment, durant l'estiu de l'any 2013, es realitzaren les obres de rehabilitació de la teulada del temple, que amenaçava ruïna (termites, goteres i forats per on entraven els coloms, embrutant-ho tot). El projecte bàsic i executiu de rehabilitació de la teulada va correspondre al Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, mitjançant un conveni establert entre l'ajuntament i la parròquia. El finançament va anar a càrrec del Bisbat de Vic, de l'ajuntament de Copons i, sobretot, de les aportacions dels veïns de la vila mitjançant donacions anònimes, organitzant activitats culturals per recaptar fons o bé col·laborant a través de l'apadrinament de teules (col·locades a la capella del Santíssim amb el nom de la persona que hi havia participat) o comprometent-se a pagar dos euros a la setmana durant un any (Garcia 2013: 3). Cal fer esment també de la localització d'una cripta subterrània descobera durant les obres d'enderroc de l'Antic Teatre, que estava situat a la banda de llevant del temple. Actualment, la cripta es troba soterrada. | 94|96|98|99 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-31 03:22 | ||||||
| 47419 | Rectoria de Copons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-copons | <p>IPA (2005). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Copons. MUÑOZ, Natàlia (2003). 'Renoms de Copons: el carrer Vilanova'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 16, p. 16. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 35-36. http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=4869 http://www.altaanoia.info/cat/Punts-d-Interes/Rectoria</p> | XVIII | <p>Edifici aïllat de planta rectangular format per dos cossos adossats. Presenta la coberta de teula àrab a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en soterrani, planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada a ponent, presenta un gran portal d'accés rectangular, amb els brancals fets de carreus de pedra ben escairats i la llinda plana. Al seu costat destaca una petita finestra rectangular, emmarcada per quatre carreus de pedra ben escairats també. Al pis hi ha tres grans finestrals d'obertura rectangular, amb les llindes planes i els brancals bastits amb carreus de pedra. Tenen sortida a tres balcons simples amb les llosanes motllurades i les baranes de ferro. A les golfes s'obren quatre petites obertures rectangulars, amb els emmarcaments arrebossats i les llindes de fusta. Les dues centrals estan dividides per un petit pilar de maons. La façana està rematada per un triple ràfec de teula àrab i rajola comuna, i està emmarcada amb carreus de pedra a les cantoneres. Les obertures de la façana de migdia corresponen a moments cronològics diferents, però són totes rectangulars i amb els emmarcaments arrebossats. El mateix succeeix amb les altres dues façanes de l'edifici. A l'interior, la distribució de la planta baixa es divideix en tres crugies, una de central on hi ha les escales d'accés al pis superior i dues de laterals. El vestíbul presenta el sostre cobert amb bigues de fusta i el paviment empedrat, amb lloses de pedra desbastades. Es conserven alguns portals de pedra, armaris i el forn, parcialment. Presenta paviments de mosaic hidràulic que es corresponen amb reformes posteriors. La construcció presenta els paraments en força mal estat, semi-arrebossats i amb gran part de l'obra vista, formada per pedres desbastades de diferents mides, disposades en filades més o menys regulars.</p> | 08071-2 | Carrer de Vilanova, 3, 08289 | <p>L'any 1755, un cop finalitzada la construcció de l'església, el rector de la parròquia mossèn Francesc Felip va iniciar els tràmits per la construcció de la nova rectoria, que culminen l'any 1759, amb l'otorgament per part del bisbat del permís per 'desfer-se de la meitat de la casa de la rectoria vella, de l'era veïna i d'un tros de terra' (Muset 2006: 35). El finançament de l'obra es va aconseguir mitjançant la venda dels anteriors béns, amb compra per part del negociant Manel Vidal per 600 lliures, i els establiments dels solars fets a la Plana de la Rectoria entre 1761 i 1765. La construcció de la nova rectoria de Copons va començar aproximadament l'any 1760. Es van utilitzar unes quatre mil teules i unes tres mil rajoles, fabricades per Joan Brunet, de la masia de can Vilella (Muset 2006: 35). En un principi, l'edifici també disposava d'estances destinades a les tasques agroramaderes (corral, pallisa, celler).</p> | 41.6364900,1.5191700 | 376664 | 4610476 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47419-foto-08071-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47419-foto-08071-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47419-foto-08071-2-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Davant de la façana principal hi ha una estreta vorera de pedra. Damunt seu destaquen dos llargs bancs de pedra situats a banda i banda de la porta d'accés principal. Adossada a l'extrem de llevant de la façana de migdia hi ha la font del Pla de Missa. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-31 03:22 | ||||||||
| 47420 | Sant Pere de Copons / Sant Pere de Comalats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-de-copons-sant-pere-de-comalats | <p>BURON, Vicenç (1980). Esglésies romàniques catalanes: guia. Barcelona: Artestudi, p. 87. Copons. Plànol urbà / Guia d'interès. Copons: Ajuntament de Copons, 2000. CLOSA MARTÍNEZ, Ricard (2012). 'Sant Pere a Sant Pere'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 34, p. 19. GAVÍN I BARCELÓ, Josep Maria (1984). Anoia, Conca de Barberà. Valldoreix: Arxiu Gavín, p. 119. IPA (2012). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Copons. LLACUNA I ORTÍNEZ, Pau (1995). Rutes per l'Anoia: història i art. Igualada: Publicacions Anoia, p. 70. LLIRÓ, Imma (1998). 'Recital poètic i musical a Sant Pere de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 6, p. 12. MESTRE I CASANOVA, Josep Vicenç; SABATÉ I CURULL, Flocel (1994). Esglésies romàniques de l'Anoia. Igualada: La Veu de l'Anoia. PLADEVALL I FONT, Antoni (1992). Catalunya Romànica: El Penedès, l'Anoia. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, vol. 19, p. 416. RIBA I GABARRÓ, Josep (1991). 'Copons'. A Josep M. TORRAS I RIBÉ (coord.). Història de l'Anoia. Manresa: Edicions Selectes, v. 1, p. 362. SERRA, Ramon (1997). 'L'Ermita Romànica de Sant Pere'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 4, p. 3. http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=4879 http://www.altaanoia.info/cat/Punts-d-Interes/Sant-Pere-de-Comalats http://relatsencatala.cat/relat/el-retaule-de-sant-pere-de-comalats-copons-lanoia-sobir</p> | XII / XIX | <p>Capella d'una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular. La nau està coberta per una volta de canó amb llunetes dividida en quatre trams separats per arcs faixons de mig punt, que es recolzen als murs laterals. L'absis original, que està cobert per una volta de quart d'esfera de pedra, es troba separat de la nau mitjançant un envà que fa de suport al retaule de Sant Pere, que actualment presideix l'altar major. Als peus de la nau hi ha el cor, al que s'accedeix mitjançant unes escales de pedra de dos trams. El temple s'il·lumina gràcies a una petita finestra rectangular, oberta al mur de migdia de la nau, i una finestra espitllerada, situada al bell mig de l'absis. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés d'arc de mig punt bastit amb grans dovelles de pedra i els brancals fets de carreus de pedra ben escairats. Està rematada per un doble ràfec de teula àrab. La façana de ponent està coronada per un simple campanar d'espadanya refet. La construcció presenta els paraments llisos, tot i que encara s'observen diversos forats de bastida. L'aparell original es fet de carreus de pedra ben escairats i disposats en filades regulars. En canvi, l'aparell de les reformes dutes a terme al temple no està tant ben definit, tot i que és força regular també.</p> | 08071-3 | Nucli de Sant Pere de Copons, 08289 | <p>La capella de Sant Pere formava part de l'antic terme del castell de Copons, en el indret conegut com a Comalats. Tot i que el lloc de Comalats no es documenta fins a finals del segle XII, tenim notícia que l'any 1020, Guifred de Balsareny (repoblador del terme) ven a la seva muller Ingilberga el terme del castell de Copons. I posteriorment, en el seu testament, Ingilberga deixa un camp a l'església de Sant Pere de Copons, quedant així establert en primer lloc el topònim de Copons per sobre del de Comalats. Tot indica que la capella sempre ha estat sufragània de la parròquia de Santa Maria de Copons. Així queda recollit en la visita pastoral del bisbe Pasqual de Vic a la parròquia l'any 1685. L'any 1889 es va reformar tota la coberta del temple, sobrealçant la nau central per construïr la nova volta de canó amb llunetes. També va ser el moment en el que es va edificar l'envà que separa la nau de l'absis original. Sabem que l'obra va costar 125 pessetes i es va acabar el dia 6 d'octubre del mateix any.</p> | 41.6501600,1.5284200 | 377460 | 4611981 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47420-foto-08071-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47420-foto-08071-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47420-foto-08071-3-3.jpg | Inexistent | Romànic|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Tot indica que el portal d'accés al interior del temple es posterior a la construcció de l'edifici. Pels voltants de la capella es van localitzar sepultures medievals. Actualment, el temple acull diversos actes culturals com ara recitals de poesia i música, i des de l'any 2012 aproximadament, s'ha instaurat la Festa Major de Sant Pere (combina diversos actes litúrgics, culturals, socials). | 92|98|119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-31 03:22 | ||||||||
| 47421 | Cal Vila / Cal Garriga / Cal Joan Avaro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vila-cal-garriga-cal-joan-avaro | <p>MUÑOZ, Natàlia (2003). 'Renoms de Copons: el carrer Vilanova'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 16, p. 17. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 23-27.</p> | XVIII | <p>Edifici cantoner de planta rectangular format per tres cossos adossats, amb pati posterior i accés des de l'antiga carretera d'Igualada a Ponts. La construcció principal presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuïda en planta baixa i dos pisos. La façana principal, orientada al carrer de Vilanova, presenta un portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats i la llinda plana de pedra també. Al mig de la llinda destaca una mènsula ornamental decorada amb motius vegetals i florals, amb una petxina central. A banda i banda hi ha dues petites finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra. Les tres obertures del primer pis són rectangulars i presenten una motllura rectilínia recorrent el seu intradós. Compten amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben treballats i les llindes planes monolítiques. El finestral central té sortida a un balcó simple amb la llosana motllurada i barana de ferro. Les finestres laterals, en canvi, presenten els ampits motllurats. La composició i tipologia dels buits del segon pis és la mateixa que a la primera planta, tot i que les obertures tenen les seves particularitats. Presenten els emmarcaments arrebossats i pintats i compten amb petits arcs de descàrrega bastits amb pedres disposades a sardinell. El parament està rematat per una mènsula motllurada de gran amplitud. De la façana de tramuntana, orientada a la plaça de l'Església, destaca un allargat finestral rectangular amb arc de descàrrega, emmarcament arrebossat i fornícula apetxinada situada a la llinda. Adossat a l'extrem de llevant d'aquest parament hi ha un petit volum de planta rectangular i coberta d'un sol vessant de teula, que actualment es correspon amb el número 7. Està distribuït en planta baixa i pis, i presenta obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats. Al seu torn, el tercer volum que integra l'edifici està adossat a la façana de llevant del cos principal i està completament rehabilitat. La construcció presenta l'aparell de l'obra vist, format per pedres de diverses mides disposades regularment. Les cantonades de l'edifici principal estan bastides amb carreus de pedra ben escairats. La part posterior de la finca presenta un gran pati rectangular que té sortida a l'antiga carretera a Ponts. Destaca la gran portalada rectangular integrada dins del mur que separa la finca del carrer. Està protegida per una petita teulada de teula àrab disposada a tres vessants.</p> | 08071-4 | Carrer de Vilanova, 7-9, 08289 | <p>Fins a mitjans del segle XVIII, en els terrenys on actualment es troba l'edifici de cal Vila, hi havia l'era de batre i l'antiga rectoria de Copons. De fet, ambdues construccions estaven situades sota la gran escalinata que actualment condueix a la plaça de l'Església (Muset 2006: 23). Aquests terrenys, que eren propietat de l'església de Santa Maria de Copons, també incloïen el que actualment es coneix com el Pla de Missa, l'illa de cases compresa entre els carrers d'Àngel Guimerà i de Vilanova, la banda de llevant del carrer de Vilanova (coneguda com el Pla del Rector o la Plana de la Rectoria) i alguns horts de la banda de ponent. Com que l'explotació agrícola de la Plana de la Rectoria no donava prous beneficis i les obres de construcció del nou temple parroquial eren molt cares, el rector mossèn Francesc Felip va sol·licitar permís al bisbe de Vic per poder establir part d'aquesta propietat, amb la intenció de construïr una nova rectoria al costat del nou temple i així alliberar aquests terrenys davant la demanda creixent de sòl urbanitzable. L'any 1759, el Bisbat otorga el permís per vendre el domini útil d'una part de la rectoria vella, d'un tros de pati i d'un altre de l'era a favor del negociant Manuel Vidal. En concret, la venda comprenia: 'dende la casa de Pere Basi (en) línea recta, fins al cantó de dita casa o Rectoria, y después dende lo menjador de dita Rectoria (fins) a la ayguera (y) fins dalt la teulada, y después dende la porta fins lo pilar de pedra picada que sustenta la porta (y) fins a una estaca que se ha plantat a la plana' (Muset 2006: 26). Per tant doncs, cal Vila es correspon amb l'edifici de la rectoria vella de Copons, comprat per Manuel Vidal l'any 1759, com hem vist anteriorment. També tenim notícia que un dels propietaris que havia tingut l'edifici, en Joan Avaro, tenia llogats els baixos a un veí de Jorba que es dedicava a la reparació i venda d'espardenyes de vetes. És força probable que l'edifici fos rehabilitat caps als anys 90 del segle XX.</p> | 41.6363200,1.5189100 | 376642 | 4610458 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47421-foto-08071-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47421-foto-08071-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47421-foto-08071-4-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Situats a banda i banda del portal d'accés a la casa destaquen dos seients de pedra de planta hexagonal, que probablement estan reutilitzats d'una altra estructura constructiva. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-31 03:22 | ||||||||
| 47422 | Cal Llacuna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-llacuna | <p>CLUB ESCOLAR 3C (1998). 'Carrer d'en Pere Palomas'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 6, p. 2. MUÑOZ, Natàlia (2003). 'Renoms de Copons: el carrer Vilanova'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 16, p. 10, 17. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 25.</p> | XVIII | Els paraments estan força degradats i les obertures de la planta baixa fan un gran impacte estètic. | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, format per dos cossos adossats, amb pati posterior i accés des de l'antiga carretera d'Igualada a Ponts. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants disposada a dos nivells, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes, tot i que el cos adossat a tramuntana presenta un alçament constructiu que es tradueix en un nivell extra. La façana principal, orientada al carrer de Vilanova, presenta dos portals d'accés rectangulars reformats. Tot i això, el principal conserva els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats i la llinda plana de pedra amb un lleuger arc rebaixat motllurat. Al primer pis destaquen dos grans finestrals rectangulars, amb els brancals fets de carreus de pedra i les llindes planes també. Una motllura rectilínia recorre l'intradós d'ambdues obertures. Tenen sortida a dos balcons simples amb les llosanes motllurades i baranes de ferro amb decoració central. Al seu costat hi ha una finestra rectangular amb l'emmarcament arrebossat i l'ampit de pedra, que ha estat reformada. La composició dels buits d'aquesta planta es repeteix al segon pis, tot i que els balcons són de mida inferior i totes les obertures han estat reformades. Destaca l'obertura central, amb la llinda rebaixada bastida amb pedra irregular disposada a sardinell. La resta d'obertures del parament es corresponen amb petites finestres d'obertura rectangular, amb les llindes de fusta. La construcció presenta el parament en força mal estat, semi-arrebossat i amb gran part de l'obra vista, formada per pedres desbastades de diferents mides, disposades regularment.</p> | 08071-5 | Carrer de Vilanova, 17, 08289 | <p>La casa és propietat de la família Llacuna des de fa diverses generacions. A mitjans del segle XVIII, els terrenys on està edificada eren propietat de l'església de Santa Maria de Copons. Aquests incloïen el que actualment es coneix com el Pla de Missa, l'illa de cases compresa entre els carrers d'Àngel Guimerà i de Vilanova, la banda de llevant del carrer de Vilanova (coneguda com el Pla del Rector o la Plana de la Rectoria) i alguns horts de la banda de ponent. Com que l'explotació agrícola de la Plana de la Rectoria no donava prous beneficis i les obres de construcció del nou temple parroquial eren molt cares, el rector mossèn Francesc Felip va sol·licitar permís al bisbe de Vic per poder establir part d'aquestes propietats i així alliberar els terrenys davant la demanda creixent de sòl urbanitzable, com a conseqüència de la bonança econòmica experimentada la vila. Entre els anys 1740 i 1765 foren dotze les parcel·les cedides 'a fi y efecte de construhir o fer construhir y edificar casa' (Muset 2006: 25). Aquestes parcel·les es corresponen amb les cases que actualment comprenen des del número 11 al 39 del carrer. De fet, les cases havien de tenir la façana orientada al carrer de Vilanova i mesurar totes el mateix, '50 palms en quadro' (10m x 10m) que equivalien a dos casals (Muset 2006: 25). Posteriorment, entre els anys 1761 i 1765, les cases es van poder allagar gràcies a 'la concessió de la propietat útil d'una nova peça de terra, destinada a corral' (Muset 2006: 25). Tenien la mateixa amplada que les façanes, és a dir, 50 pams, però la profunditat variava en funció de la situació de l'habitatge. En el cas de cal Llacuna, la profunditat era de 25 pams. Finalment, l'any 1789 es va donar permís per transformar aquests corrals en cases, quedant així integrats a la part habitada dels edificis, alhora que també es va permetre annexionar nous patis per la banda posterior dels edificis.</p> | 41.6359800,1.5186900 | 376623 | 4610421 | 08071 | Copons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47422-foto-08071-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47422-foto-08071-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47422-foto-08071-5-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-31 03:22 | ||||||||
| 47423 | Cal Reiet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-reiet | <p>MUÑOZ, Natàlia (2003). 'Renoms de Copons: el carrer Vilanova'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 16, p. 16. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 10-11, 22.</p> | XVIII | Caldria arranjar el revestiment de la façana principal. | <p>Edifici entremitgeres de planta més o menys rectangular, format per dos cossos adossats i amb pati posterior. El volum principal presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en soterrani, planta baixa, dos pisos i golfes. La façana principal, orientada al carrer de Vilanova, presenta dos grans portals d'accés rectangulars. El lateral ha estat reformat, amb els brancals bastits amb maons i la llinda arrebossada. En canvi, el portal principal presenta els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats i la llinda plana de pedra amb decoració central. Al seu costat hi ha una allargada finestra rectangular emmarcada en pedra, que també ha estat reformada. Les obertures del primer pis es corresponen amb tres grans finestrals rectangulars, amb els brancals fets de carreus de pedra, les llindes planes decorades i l'intradós motllurat. Tenen sortida a tres balcons simples amb les llosanes motllurades i les baranes de ferro. La composició dels buits d'aquesta planta es repeteix al segon pis, tot i que els balcons són de mida inferior i les obertures són d'arc rebaixat, amb els emmarcaments arrebossats. Les obertures de les golfes es corresponen amb tres petites finestres quadrangulars amb l'emmarcament revestit. La façana està rematada per un ràfec reformat i decorat amb motius geomètrics, sostingut amb mènsules de fusta. La construcció manté bona part del revestiment arrebossat de la façana, tot i que es pot observar part de l'obra vista. Està formada per pedres desbastades de diferents mides, disposades regularment. Adossat a la façana de ponent del volum principal hi ha un cos de planta rectangular amb la coberta de teula àrab d'un sol vessant, que presenta una galeria d'arcs de mig punt sostinguts per columnes circulars. Al seu torn, adossada a aquest volum i oberta al pati posterior, destaca una construcció de planta pentagonal amb la coberta de teula d'un sol vessant, disposada a mode de galeria.</p> | 08071-6 | Carrer de Vilanova, 18, 08289 | <p>Tot indica que la casa de cal Reiet que coneixem actualment es correspon amb un 'hospitium' documentat al carrer de Vilanova, amb anterioritat al segle XVI. De fet, el lloc de Vilanova va sorgir com un nou nucli de població establerta extramurs del castell, al voltant de la plaça d'en Giralt o de can Llacuna (a l'encreuament entre els actuals carrers de Vilanova i de Pere Palomas) i de l''hospitium' anteriorment mencionat. Tot i que es desconeix com era l'edifici original, sabem que comptava amb un corral posterior. Funcionalment 'podia haver estat un alberg, o hospital, per acollir-hi persones, o simplement un habitatge gran' (Muset 2006: 10). A finals del segle XVI, però, l'edifici estava abandonat i esfondrat, fet que va motivar que l'any 1594 el seu propietari (Jaume Jover, alias 'Rafel') se'l vengués, juntament amb uns patis adjacents, a Gaspar de Càrcer. Posteriorment, l'any 1736 un dels seus descendents va transferir aquesta propietat als comerciants Maurici Ramon i Simó Segura, juntament amb la masia de la Torre dels Hereus. Sembla ser que l'actual nom de l'edifici, cal Reiet, prové del sobrenom amb el que es coneixia un dels seus propietaris, el qual posseïa les millors propietats de tot el municipi, fet que li va proporcionar aquest apel·latiu.</p> | 41.6358400,1.5183800 | 376597 | 4610405 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47423-foto-08071-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47423-foto-08071-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47423-foto-08071-6-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El ràfec de l'edifici principal, que està decorat amb motius geomètrics (romboïdals) de color teula i blanc, es pot observar en d'altres edificis del mateix carrer. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-31 03:22 | |||||||
| 47424 | Ca la Madrona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-madrona | <p>MUÑOZ, Natàlia (2003). 'Renoms de Copons: el carrer Vilanova'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 16, p. 17. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 25.</p> | XIX | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, format per dos cossos adossats, amb pati posterior i accés des de l'antiga carretera d'Igualada a Ponts. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants disposada a dos nivells, per un alçament constructiu que es tradueix en un pis extra. L'edifici està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes, amb la façana principal orientada al carrer de Vilanova. Presenta un gran portal d'accés d'arc escarser adovellat, emmarcat amb carreus de pedra. Damunt seu hi ha una placa de pedra amb l'any de construcció de l'edifici gravat, 1808. Al seu costat hi ha la porta del garatge, reformada, i una finestra rectangular emmarcada en pedra. Al primer pis destaquen dos grans finestrals d'arc rebaixat emmarcats en pedra . Una motllura rectilínia recorre l'intradós d'ambdues obertures. Tenen sortida a dos balcons simples amb les llosanes motllurades i baranes de ferro decorades. La composició dels buits d'aquesta planta es repeteix al segon pis, tot i que els balcons són de mida inferior. Al seu costat hi ha una petita finestra rectangular que ha estat reformada. La resta d'obertures del parament es corresponen amb petites finestres quadrangulars, emmarcades amb carreus de pedra i amb els ampits motllurats. La façana està rematada per un ràfec reformat i decorat amb motius geomètrics, sostingut amb mènsules de fusta. La façana presenta un revestiment arrebossat i pintat de color groc, en perfecte estat.</p> | 08071-7 | Carrer de Vilanova, 19, 08289 | <p>A mitjans del segle XVIII, els terrenys on està edificada la casa eren propietat de l'església de Santa Maria de Copons. Aquests incloïen el que actualment es coneix com el Pla de Missa, l'illa de cases compresa entre els carrers d'Àngel Guimerà i de Vilanova, la banda de llevant del carrer de Vilanova (coneguda com el Pla del Rector o la Plana de la Rectoria) i alguns horts de la banda de ponent. Com que l'explotació agrícola de la Plana de la Rectoria no donava prous beneficis i les obres de construcció del nou temple parroquial eren molt cares, el rector mossèn Francesc Felip va sol·licitar permís al bisbe de Vic per poder establir part d'aquestes propietats i així alliberar els terrenys davant la demanda creixent de sòl urbanitzable, com a conseqüència de la bonança econòmica experimentada la vila. Entre els anys 1740 i 1765 foren dotze les parcel·les cedides 'a fi y efecte de construhir o fer construhir y edificar casa' (Muset 2006: 25). Aquestes parcel·les es corresponen amb les cases que actualment comprenen des del número 11 al 39 del carrer. De fet, les cases havien de tenir la façana orientada al carrer de Vilanova i mesurar totes el mateix, '50 palms en quadro' (10m x 10m) que equivalien a dos casals (Muset 2006: 25). Posteriorment, entre els anys 1761 i 1765, les cases es van poder allagar gràcies a 'la concessió de la propietat útil d'una nova peça de terra, destinada a corral' (Muset 2006: 25). Tenien la mateixa amplada que les façanes, és a dir, 50 pams, però la profunditat variava en funció de la situació de l'habitatge. En el cas de ca la Madrona, la profunditat era de 25 pams. Finalment, l'any 1789 es va donar permís per transformar aquests corrals en cases, quedant així integrats a la part habitada dels edificis, alhora que també es va permetre annexionar nous patis per la banda posterior. El nom de l'edifici prové de la mare de l'actual propietari, la senyora Madrona. Anteriorment, la casa havia estat propietat de dues germanes (conegudes com 'les Joanes') de Sant Martí de Sesgueioles, que estiuejaven a Copons. Les germanes van haver d'absentar-se durant una bona temporada, demanat a la família Llacuna que es fes càrrec de pagar la contribució de la casa. Així ho van fer i, amb el temps, la casa passà a ser propietat d'aquesta família (aquest fet no és exclusiu d'aquesta propietat. A Copons hi ha altres casos). També tenim notícia que la casa va ser caserna de la Guardia Civil durant la propietat dels Llacuna.</p> | 41.6359000,1.5186700 | 376621 | 4610412 | 1808 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47424-foto-08071-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47424-foto-08071-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47424-foto-08071-7-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'edifici ha estat rehabilitat en els darrers temps. El ràfec de l'edifici principal, que està decorat amb motius geomètrics (romboïdals) de color teula i blanc, es pot observar en d'altres edificis del mateix carrer. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-31 03:22 | |||||||
| 47425 | Cal Romeu / El Liberal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-romeu-el-liberal | <p>MUÑOZ, Natàlia (2003). 'Renoms de Copons: el carrer Vilanova'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 16, p. 17. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 25.</p> | XVIII / XX | El parament de la façana principal està en força mal estat i les obertures també. | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, format per dos cossos adossats, amb pati posterior i accés des de l'antiga carretera d'Igualada a Ponts. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants disposada a dos nivells, degut a un alçament constructiu que es tradueix en un pis extra. El carener és paral·lel a la façana principal. L'edifici està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes, amb la façana principal orientada al carrer de Vilanova. Presenta tres portals d'accés d'obertura rectangular, tots ells reformats inadequadament. Al primer pis hi ha tres obertures rectangulars força simples amb els emmarcaments arrebossats. Tenen sortida a un gran balcó corregut amb la llosana motllurada i la barana de ferro decorada amb motius florals. La composició dels buits d'aquesta planta es repeteix al segon pis, tot i que les obertures es corresponen amb simples finestres i no hi ha cap balcó. Les obertures de les golfes es corresponen amb petites finestres quadrangulars, que es troben obertes al bell mig de la gran mènsula motllurada que remata el parament. De fet, aquestes finestres aprofiten part de la mènsula com a element decoratiu propi. La façana presenta un revestiment arrebossat força degradat i la pintura en força mal estat de conservació. A la part posterior de la casa, al bell mig del pati, destaca un gran volum de planta rectangular amb la coberta de teula de dues vessant, probablement destinat a garatge.</p> | 08071-8 | Carrer de Vilanova, 21, 08289 | <p>A mitjans del segle XVIII, els terrenys on està edificada la casa eren propietat de l'església de Santa Maria de Copons. Aquests incloïen el que actualment es coneix com el Pla de Missa, l'illa de cases compresa entre els carrers d'Àngel Guimerà i de Vilanova, la banda de llevant del carrer de Vilanova (coneguda com el Pla del Rector o la Plana de la Rectoria) i alguns horts de la banda de ponent. Com que l'explotació agrícola de la Plana de la Rectoria no donava prous beneficis i les obres de construcció del nou temple parroquial eren molt cares, el rector mossèn Francesc Felip va sol·licitar permís al bisbe de Vic per poder establir part d'aquestes propietats i així alliberar els terrenys davant la demanda creixent de sòl urbanitzable, com a conseqüència de la bonança econòmica experimentada la vila. Entre els anys 1740 i 1765 foren dotze les parcel·les cedides 'a fi y efecte de construhir o fer construhir y edificar casa' (Muset 2006: 25). Aquestes parcel·les es corresponen amb les cases que actualment comprenen des del número 11 al 39 del carrer. De fet, les cases havien de tenir la façana orientada al carrer de Vilanova i mesurar totes el mateix, '50 palms en quadro' (10m x 10m) que equivalien a dos casals (Muset 2006: 25). Posteriorment, entre els anys 1761 i 1765, les cases es van poder allagar gràcies a 'la concessió de la propietat útil d'una nova peça de terra, destinada a corral' (Muset 2006: 25). Tenien la mateixa amplada que les façanes, és a dir, 50 pams, però la profunditat variava en funció de la situació de l'habitatge. En el cas que ens ocupa, la profunditat era de 25 pams. Finalment, l'any 1789 es va donar permís per transformar aquests corrals en cases, quedant així integrats a la part habitada dels edificis, alhora que també es va permetre annexionar nous patis per la banda posterior. A mitjans del segle XX, l'edifici acollia la societat coneguda com 'El Liberal', servint de local d'esbarjo i de sala de ball pel jovent de caire liberal de l'època. El nom de cal Romeu prové del cognom dels actuals propietaris.</p> | 41.6358200,1.5186100 | 376616 | 4610403 | 08071 | Copons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47425-foto-08071-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47425-foto-08071-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47425-foto-08071-8-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-31 03:22 | ||||||||
| 47426 | Cal Mestre / Cal Jover Pobre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mestre-cal-jover-pobre | <p>IPA (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Copons. MUÑOZ, Natàlia (2003). 'Renoms de Copons: el carrer Vilanova'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 16, p. 16. MUSET I PONS, Assumpta (2000). L'evolució familiar i comercial d'una companyia coponenca del segle XVIII: Ramon i Agustí Morera i Cia. Barcelona: Col·legi de Notaris de Catalunya, p. 326-327. http://www.altaanoia.info/cat/Punts-d-Interes/Antiga-Casa-de-Pere-Jover-o-Cal-Mestre http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=4870</p> | XVIII | <p>Edifici entremitgeres completament rehabilitat, que presenta una planta rectangular i està format per dos cossos adossats, amb un pati posterior de planta rectangular també. El volum principal presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en soterrani, planta baixa i dos pisos. La façana principal, orientada al carrer de Vilanova, presenta un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats i el marxapeu de pedra també. La dovella central està gravada amb la següent inscripció: 'JHS 1739 PERA YOVE'. L'altre portal de la planta baixa es correspon amb un portal rectangular per accedir al garatge. Les obertures dels pisos superiors són totes rectangulars i presenten la mateixa tipologia que la porta del garatge. La façana està bastida amb pedres ben escairades de diverses mides, aplicades de forma regular a mode de retícula. De la façana de ponent destaca una terrassa descoberta al segon pis. En aquesta part, a la façana de ponent se li adossa un volum auxiliar de planta rectangular.</p> | 08071-9 | Carrer de Vilanova, 24, 08289 | <p>És probable que el gravat de la dovella central del portal de la casa es refereixi a Pere Jover Torras, fill del negociant Josep Jover Sans i nét de pagesos, que l'any 1730 era negociant a Valladolid. Els Jover formaven una de les nissagues més selectes i poderoses de la diàspora de negociants coponencs desenvolupada durant el segle XVIII. Anteriorment ja apareixien registrats al fogatge de l'any 1553 (Muset 2000: 326). L'edifici és conegut com a cal Mestre degut al fet que dos mestres de l'escola de Copons hi van viure. Eren en Joan Obradors i la Vicenta Alumbreros. En relació a això, sabem que durant el temps en que la casa era coneguda com a cal Jover Pobre, el propietari de la mateixa la va donar al poble de Copons perquè s'hi fes l'escola de les nenes.</p> | 41.6356100,1.5183900 | 376597 | 4610380 | 1739 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47426-foto-08071-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47426-foto-08071-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47426-foto-08071-9-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Tenim notícia que la façana principal estava decorada amb uns esgrafiats florals, que es van perdre. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-31 03:22 | |||||||
| 47427 | Cal Brunet / Ca la Maria Teresa Semiano / Cal Cardenyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-brunet-ca-la-maria-teresa-semiano-cal-cardenyes | <p>MUÑOZ, Natàlia (2003). 'Renoms de Copons: el carrer Vilanova'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 16, p. 17. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 25.</p> | XVIII | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, format per dos cossos adossats, amb pati posterior i accés des de l'antiga carretera d'Igualada a Ponts. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i una terrassa descoberta orientada al jardí. L'edifici està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes, i presenta la façana principal orientada al carrer de Vilanova. El portal d'accés principal és d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats. Al costat hi ha un altre portal de grans dimensions i obertura rectangular, amb els brancals fets de carreus i la llinda plana gravada amb la data de construcció, 1776. Al primer pis destaquen dos finestrals rectangulars emmarcats en pedra que tenen sortida a dos balcons exempts amb les llosanes motllurades i les baranes de ferro decorades. Entremig de les dues obertures hi ha una petita fornícula amb l'ampit motllurat, que alberga una imatge religiosa. La composició dels buits d'aquesta planta es repeteix al segon pis, tot i que les obertures es corresponen amb finestres amb els ampits motllurats i sense balcons. Per contra, les obertures de les golfes es corresponen amb quatre petites finestres d'arc de mig punt, unides per un llarg ampit corregut motllurat. La façana està rematada per una cornisa motllurada damunt la que es troba una àmplia barbacana sostinguda amb mènsules de fusta i pedra. El parament presenta un revestiment que imita la pedra, disposat en filades. A la part posterior de la casa, tocant a l'antiga carretera de Calaf, hi ha un petit volum de planta rectangular, destinat a garatge.</p> | 08071-10 | Carrer de Vilanova, 25, 08289 | <p>A mitjans del segle XVIII, els terrenys on està edificada la casa eren propietat de l'església de Santa Maria de Copons. Aquests incloïen el que actualment es coneix com el Pla de Missa, l'illa de cases compresa entre els carrers d'Àngel Guimerà i de Vilanova, la banda de llevant del carrer de Vilanova (coneguda com el Pla del Rector o la Plana de la Rectoria) i alguns horts de la banda de ponent. Com que l'explotació agrícola de la Plana de la Rectoria no donava prous beneficis i les obres de construcció del nou temple parroquial eren molt cares, el rector mossèn Francesc Felip va sol·licitar permís al bisbe de Vic per poder establir part d'aquestes propietats i així alliberar els terrenys davant la demanda creixent de sòl urbanitzable, com a conseqüència de la bonança econòmica experimentada la vila. Entre els anys 1740 i 1765 foren dotze les parcel·les cedides 'a fi y efecte de construhir o fer construhir y edificar casa' (Muset 2006: 25). Aquestes parcel·les es corresponen amb les cases que actualment comprenen des del número 11 al 39 del carrer. De fet, les cases havien de tenir la façana orientada al carrer de Vilanova i mesurar totes el mateix, '50 palms en quadro' (10m x 10m) que equivalien a dos casals (Muset 2006: 25). Posteriorment, entre els anys 1761 i 1765, les cases es van poder allagar gràcies a 'la concessió de la propietat útil d'una nova peça de terra, destinada a corral' (Muset 2006: 25). Tenien la mateixa amplada que les façanes, és a dir, 50 pams, però la profunditat variava en funció de la situació de l'habitatge. En el cas que ens ocupa, la profunditat era de 15 pams. Finalment, l'any 1789 es va donar permís per transformar aquests corrals en cases, quedant així integrats a la part habitada dels edificis, alhora que també es va permetre annexionar nous patis per la banda posterior. L'edifici és conegut per cal Brunet per que l'anterior propietària es deia Maria Brunet. L'apel·latiu Semiano procedeix del renom amb el que era conegut el pare de la Maria Teresa i Cardenyes era el cognom del seu marit.</p> | 41.6356800,1.5186000 | 376615 | 4610387 | 1776 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47427-foto-08071-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47427-foto-08071-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47427-foto-08071-10-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Tot i l'any de construcció present al portal rectangular de la planta baixa, probablement la casa va ser reformada durant el segle XX. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-31 03:22 | |||||||
| 47428 | Cal General / Casa General / Cal Solé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-general-casa-general-cal-sole | <p>MUÑOZ, Natàlia (2003). 'Renoms de Copons: el carrer Vilanova'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 16, p. 16. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 5-6, 22, 24.</p> | XVIII | <p>Edifici cantoner de planta rectangular, amb pati posterior. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en soterrani, planta baixa, dos pisos i golfes. La façana principal, orientada al carrer de Vilanova, presenta tres grans portals d'accés rectangulars, dels quals només el central presenta l'emmarcament bastit amb carreus de pedra escairats. Els altres dos han estat reformats, amb els emmarcaments arrebossats. Les obertures del primer pis es corresponen amb tres grans finestrals rectangulars, amb els brancals fets de carreus de pedra i les llindes planes, amb sortida a tres balcons simples amb les llosanes motllurades i les baranes de ferro ben treballades. La composició dels buits d'aquesta planta es repeteix al segon pis, tot i que els balcons són de mida inferior i les obertures són d'arc rebaixat amb els emmarcaments arrebossats. Les obertures de les golfes es corresponen amb tres petites finestres rectangulars. La façana està rematada per un ràfec decorat amb motius geomètrics i sostingut amb mènsules de fusta. De la façana de migdia, orientada al passatge de Joan Lluch, destaquen les finestres del primer pis amb els ampits motllurats, i la galeria de les golfes, formada per tres grans obertures rectangulars amb les llindes de fusta. La façana està rematada pel mateix ràfec documentat al parament principal. La construcció presenta els paraments coberts per un revestiment arrebossat i pintat en una tonalitat groguenca. La cantonada entre les dues façanes està decorada amb carreus escairats.</p> | 08071-11 | Carrer de Vilanova, 30, 08289 | <p>És força probable que cal General fos l'anomenat 'castell nou' que el comanador Copons (germà de Ramon de Copons) va erigir al capdavall de l'actual carrer de Vilanova al segle XV (Muset 2006: 5, 24). A principis del segle XVII s'assegurava que feia molt de temps que el castell de Copons estava 'derruhï(t) y enderroca(t)'. De fet, 'la pedra vella de dit castell vell' s'havia utilitzat per construir i fortificar la casa privada o 'castell nou' d'Antoni de Vilaplana i de Copons, el castlà de l'època que en tenia la propietat (Muset 2006: 5-6). Sabem que en aquesta època, l'edifici comptava amb un baluard de defensa (Muset 2006: 22). L'apel·latiu de General prové de la creença que durant el període de les guerres carlines hi pernoctava un cap de tropa. Era habitual que quan les tropes es desplaçaven pel territori, pernoctessin a les cases dels pobles per on passaven. En el cas de Copons, el cap de tropa sempre dormia a cal General. Durant un temps també, l'edifici va ser conegut per cal Solé i era propietat de la família que portava el mateix cognom.</p> | 41.6353600,1.5183400 | 376593 | 4610352 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47428-foto-08071-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47428-foto-08071-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47428-foto-08071-11-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El ràfec de l'edifici principal, que està decorat amb motius geomètrics (romboïdals) de color teula i blanc, es pot observar en d'altres edificis del mateix carrer. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-31 03:22 | ||||||||
| 47429 | Cal Recader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-recader | <p>MUÑOZ, Natàlia (2003). 'Renoms de Copons: el carrer Vilanova'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 16, p. 17. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 25.</p> | XVIII | El parament de la façana principal està en força mal estat de conservació. | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, amb pati posterior i accés des de l'antiga carretera d'Igualada a Ponts. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes. La façana principal, orientada al carrer de Vilanova, presenta dos portals d'accés rectangulars, dels quals el de l'esquerra ha estat reformat. El principal, en canvi, conserva els brancals bastits amb carreus de pedra ben desbastats i la llinda plana monolítica. Les obertures del primer pis es corresponen amb dos finestrals rectangulars reformats, que tenen sortida a un balcó corregut amb la llosana motllurada i la barana de ferro decorada. La composició dels buits d'aquesta planta es repeteix al segon pis, tot i que les obertures són més petites i amb sortida a dos balcons simples. També estan reformades. A les golfes, en canvi, hi ha una galeria que s'obre a l'exterior mitjançant dues grans obertures d'arc rebaixat, sostingudes per un pilar central i delimitades per baranes decorades a mode de balustrada. La façana està rematada per un ràfec de dents de serra que pràcticament queda tapat per la canalera de la teulada. La façana presenta un revestiment arrebossat en força mal estat de conservació. A la part posterior de la casa, entre el pati i l'antiga carretera de Calaf, hi ha un volum aïllat de planta rectangular amb terrassa superior, destinat a garatge.</p> | 08071-12 | Carrer de Vilanova, 33, 08289 | <p>A mitjans del segle XVIII, els terrenys on està edificada la casa eren propietat de l'església de Santa Maria de Copons. Aquests incloïen el que actualment es coneix com el Pla de Missa, l'illa de cases compresa entre els carrers d'Àngel Guimerà i de Vilanova, la banda de llevant del carrer de Vilanova (coneguda com el Pla del Rector o la Plana de la Rectoria) i alguns horts de la banda de ponent. Com que l'explotació agrícola de la Plana de la Rectoria no donava prous beneficis i les obres de construcció del nou temple parroquial eren molt cares, el rector mossèn Francesc Felip va sol·licitar permís al bisbe de Vic per poder establir part d'aquestes propietats i així alliberar els terrenys davant la demanda creixent de sòl urbanitzable, com a conseqüència de la bonança econòmica experimentada la vila. Entre els anys 1740 i 1765 foren dotze les parcel·les cedides 'a fi y efecte de construhir o fer construhir y edificar casa' (Muset 2006: 25). Aquestes parcel·les es corresponen amb les cases que actualment comprenen des del número 11 al 39 del carrer. De fet, les cases havien de tenir la façana orientada al carrer de Vilanova i mesurar totes el mateix, '50 palms en quadro' (10m x 10m) que equivalien a dos casals (Muset 2006: 25). Posteriorment, entre els anys 1761 i 1765, les cases es van poder allagar gràcies a 'la concessió de la propietat útil d'una nova peça de terra, destinada a corral' (Muset 2006: 25). Tenien la mateixa amplada que les façanes, és a dir, 50 pams, però la profunditat variava en funció de la situació de l'habitatge. En el cas que ens ocupa, la profunditat era de 15 pams. Finalment, l'any 1789 es va donar permís per transformar aquests corrals en cases, quedant així integrats a la part habitada dels edificis, alhora que també es va permetre annexionar nous patis per la banda posterior. L'edifici és conegut per cal Brunet per que l'anterior propietària es deia Maria Brunet. L'apel·latiu Semiano procedeix del renom amb el que era conegut el pare de la Maria Teresa i Cardenyes era el cognom del seu marit. L'edifici és conegut com a cal Recader perquè era l'ofici de l'avi de l'actual propietària. Baixava dos cops a la setmana a Igualada i feia tots els encàrrecs que els veïns de Copons li demanaven.</p> | 41.6354500,1.5185900 | 376614 | 4610362 | 08071 | Copons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47429-foto-08071-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47429-foto-08071-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47429-foto-08071-12-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-31 03:22 | ||||||||
| 47430 | Cal Pepateia / Cal Bel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pepateia-cal-bel | <p>MUÑOZ, Natàlia (2003). 'Renoms de Copons: el carrer Vilanova'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 16, p. 16. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 26-28.</p> | XVIII | <p>Edifici cantoner de planta quadrada, amb pati posterior i diversos volums aïllats que l'envolten. El volum principal presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes. La façana principal, orientada al carrer de Vilanova, presenta dos portals d'accés rectangulars, dels quals el de la dreta ha estat reformat. El principal, en canvi, conserva els brancals bastits amb carreus de pedra ben desbastats i la llinda plana monolítica. A l'esquerra hi ha una petita finestra rectangular emmarcada amb carreus de pedra i reixa de ferro. Les obertures del primer pis es corresponen amb un finestral central d'obertura rectangular emmarcat amb carreus de pedra i amb la llinda plana monolítica. S'obre a un balcó simple amb la llosana motllurada i la barana de ferro decorada. A banda i banda hi ha dues finestres rectangulars que també estan emmarcades amb carreus de pedra ben escairats i amb els ampits motllurats. La composició dels buits d'aquesta planta es repeteix al segon pis, tot i que les obertures són més petites i amb els emmarcaments reformats. A les golfes s'obren tres petites finestres sota coberta. La façana està rematada per un ràfec decorat amb motius geomètrics de color blanc i teula, sostingut amb mènsules de fusta, i presenta un revestiment arrebossat que protegeix el parament. Les façanes laterals, en canvi, presenten obertures majoritàriament rectangulars i reformades, amb alguna finestra tapiada també. La de tramuntana, orientada al passatge de Joan Lluch, deixa l'aparell de pedra vist, mentre que la de migdia, que presenta un volum auxiliar adossat, es troba arrebossada. La finca es completa amb tres volums adossats de planta rectangular, amb les cobertes d'una i dues vessants de teula, situats a la part posterior de la casa i orientats al pati.</p> | 08071-13 | Carrer de Vilanova, 34, 08289 | <p>Per un pergamí datat l'any 1570 sabem que la banda de ponent de l'actual carrer de Vilanova estava formada per cases enrunades, horts i camps de farratge de diferents propietaris, inclós el castell. Al segle XVIII, en canvi, la majoria d'aquestes parcel·les eren propietat de la família Carbonell. En relació a la casa tenim notícia que l'any 1787, Josep Carbonell i Cases va transferir al seu parent Manuel Carbonell i Segura, un solar situat 'al capdevall del carrer anomenat de Vilanova' i al costat d'un carreró (Muset 2006: 26-28). Tot indica que el nou propietari va construir l'edifici en aquest solar, que actualment es correspon amb el número 34 del carrer de Vilanova. La casa és coneguda com a cal Pepateia pel nom d'una antiga propietària que es deia Pepa i era de cal Teia, situada al carrer de Sant Magí. A mitjans del segle XX, a la casa s'hi reunia el jovent de la vila per organitzar les Caramelles i la festa del Corpus, i també per elaborar flors per guarnir els altars.</p> | 41.6352100,1.5183700 | 376595 | 4610336 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47430-foto-08071-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47430-foto-08071-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47430-foto-08071-13-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El ràfec de l'edifici principal, que està decorat amb motius geomètrics (romboïdals) de color teula i blanc, es pot observar en d'altres edificis del mateix carrer. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-31 03:22 | ||||||||
| 47431 | Ca la Lluïsa Carnisser / Cal Noiteia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-lluisa-carnisser-cal-noiteia | <p>MUÑOZ, Natàlia (2003). 'Renoms de Copons: el carrer Vilanova'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 16, p. 17. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 15, 25.</p> | XVIII | <p>Edifici cantoner de planta rectangular, amb pati posterior i accés des de l'antiga carretera d'Igualada a Ponts. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes. La façana principal, orientada al carrer de Vilanova, presenta un portal d'accés principal d'obertura rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats i la llinda plana monolítica gravada amb l'anagrama 'IHS' i l'any de construcció, 1762. A banda i banda hi ha dues finestres rectangulars emmarcades en pedra també. Les obertures del primer pis es corresponen amb un finestral central d'obertura rectangular, emmarcat en carreus de pedra i la llinda plana, i amb sortida a un balcó exempt amb la llosana motllurada i la barana de ferro decorada. Als laterals hi ha dues finestres rectangulars emmarcades amb carreus i amb els ampits motllurats. La composició dels buits d'aquesta planta es repeteix al segon pis, tot i que les obertures es corresponen amb finestres emmarcades en pedra i amb els ampits motllurats també. Pel que fa a les golfes hi ha tres petites finestres emmarcades en pedra. La façana està rematada per un ràfec de rajols amb mènsules de fusta. La façana posterior de la casa, orientada a llevant, presenta una terrassa amb sortida des del primer pis, que compta amb unes escales que comuniquen amb el pati. A l'extrem sud-est del parament s'adossa un petit volum auxiliar rectangular amb coberta d'un sol vessant i grans obertures rectangulars. Del segon pis destaca una gran galeria, oberta a l'exterior mitjançant tres arcs de mig punt adovellats, sostinguts per pilars amb les impostes motllurades. També destaquen els tres òculs situats sota la coberta, emmarcats en pedra. La façana està rematada amb el mateix ràfec que la façana principal. En general, la construcció presenta els paraments arrebossats i en bones condicions.</p> | 08071-14 | Carrer de Vilanova, 35, 08289 | <p>A mitjans del segle XVIII, els terrenys on està edificada la casa eren propietat de l'església de Santa Maria de Copons. Aquests incloïen el que actualment es coneix com el Pla de Missa, l'illa de cases compresa entre els carrers d'Àngel Guimerà i de Vilanova, la banda de llevant del carrer de Vilanova (coneguda com el Pla del Rector o la Plana de la Rectoria) i alguns horts de la banda de ponent. Com que l'explotació agrícola de la Plana de la Rectoria no donava prous beneficis i les obres de construcció del nou temple parroquial eren molt cares, el rector mossèn Francesc Felip va sol·licitar permís al bisbe de Vic per poder establir part d'aquestes propietats i així alliberar els terrenys davant la demanda creixent de sòl urbanitzable, com a conseqüència de la bonança econòmica experimentada la vila. Entre els anys 1740 i 1765 foren dotze les parcel·les cedides 'a fi y efecte de construhir o fer construhir y edificar casa' (Muset 2006: 25). Aquestes parcel·les es corresponen amb les cases que actualment comprenen des del número 11 al 39 del carrer. De fet, les cases havien de tenir la façana orientada al carrer de Vilanova i mesurar totes el mateix, '50 palms en quadro' (10m x 10m) que equivalien a dos casals (Muset 2006: 25). Posteriorment, entre els anys 1761 i 1765, les cases es van poder allagar gràcies a 'la concessió de la propietat útil d'una nova peça de terra, destinada a corral' (Muset 2006: 25). Tenien la mateixa amplada que les façanes, és a dir, 50 pams, però la profunditat variava en funció de la situació de l'habitatge. En el cas que ens ocupa, la profunditat era de 15 pams. Finalment, l'any 1789 es va donar permís per transformar aquests corrals en cases, quedant així integrats a la part habitada dels edificis, alhora que també es va permetre annexionar nous patis per la banda posterior. Tot i això, tenim notícia que la casa es va construir l'any 1762 de la mà del negociant Amador Jover (Muset 2006: 15). L'edifici és conegut actualment com Ca la Lluïsa Carnisser perque era el nom de la mare de l'actual propietari. Anteriorment, quan es coneixia com a Cal Noiteia, era una fusteria i una fonda a la vegada.</p> | 41.6353700,1.5185900 | 376614 | 4610353 | 1762 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47431-foto-08071-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47431-foto-08071-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47431-foto-08071-14-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-31 03:22 | ||||||||
| 47432 | Cal Brufau / Ca la Verònica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-brufau-ca-la-veronica | <p>MUÑOZ, Natàlia (2003). 'Renoms de Copons: el carrer Vilanova'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 16, p. 17. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 25.</p> | XVIII | <p>Edifici cantoner de planta rectangular, amb pati posterior envoltat de volums auxiliars i accés des de l'antiga carretera d'Igualada a Ponts. El volum principal presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, dos pisos i un altell situat a la part posterior de la coberta. La façana principal, orientada al carrer de Vilanova, presenta un portal d'accés principal d'obertura rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats i la llinda plana monolítica. Al seu costat hi ha una petita finestra rectangular bastida en quatre carreus de pedra també. Les obertures del primer pis han estat reformades i es corresponen amb un finestral d'obertura rectangular que té sortida a un balcó exempt amb la llosana motllurada i barana de ferro. Al seu costat hi ha una finestra rectangular de la que destaca l'ampit motllurat. Les dues finestres del segon pis, molt senzilles, també han estat reformades. La façana està rematada per un ràfec de rajols amb mènsules de fusta. La façana lateral, orientada al passatge de Joan Lluch, presenta majoritàriament obertures rectangulars, tot i que reformades. La construcció presenta els paraments arrebossats.</p> | 08071-15 | Carrer de Vilanova, 37, 08289 | <p>A mitjans del segle XVIII, els terrenys on està edificada la casa eren propietat de l'església de Santa Maria de Copons. Aquests incloïen el que actualment es coneix com el Pla de Missa, l'illa de cases compresa entre els carrers d'Àngel Guimerà i de Vilanova, la banda de llevant del carrer de Vilanova (coneguda com el Pla del Rector o la Plana de la Rectoria) i alguns horts de la banda de ponent. Com que l'explotació agrícola de la Plana de la Rectoria no donava prous beneficis i les obres de construcció del nou temple parroquial eren molt cares, el rector mossèn Francesc Felip va sol·licitar permís al bisbe de Vic per poder establir part d'aquestes propietats i així alliberar els terrenys davant la demanda creixent de sòl urbanitzable, com a conseqüència de la bonança econòmica experimentada la vila. Entre els anys 1740 i 1765 foren dotze les parcel·les cedides 'a fi y efecte de construhir o fer construhir y edificar casa' (Muset 2006: 25). Aquestes parcel·les es corresponen amb les cases que actualment comprenen des del número 11 al 39 del carrer. De fet, les cases havien de tenir la façana orientada al carrer de Vilanova i mesurar totes el mateix, '50 palms en quadro' (10m x 10m) que equivalien a dos casals (Muset 2006: 25). Posteriorment, entre els anys 1761 i 1765, les cases es van poder allagar gràcies a 'la concessió de la propietat útil d'una nova peça de terra, destinada a corral' (Muset 2006: 25). Tenien la mateixa amplada que les façanes, és a dir, 50 pams, però la profunditat variava en funció de la situació de l'habitatge. En el cas que ens ocupa, la profunditat era de 15 pams. Finalment, l'any 1789 es va donar permís per transformar aquests corrals en cases, quedant així integrats a la part habitada dels edificis, alhora que també es va permetre annexionar nous patis per la banda posterior. Tot i això, tenim notícia que la casa es va construir l'any 1762 de la mà del negociant Amador Jover (Muset 2006: 15). Es desconeix d'on prové el nom de la casa, tot i que és probable que faci referència al cognom d'algun dels seus propietaris. El nom de Ca la Verònica procedeix d'un dels seus habitants.</p> | 41.6352400,1.5185900 | 376613 | 4610339 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47432-foto-08071-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47432-foto-08071-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47432-foto-08071-15-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Adossada a l'extrem de tramuntana de la façana principal hi ha una de les fonts que es van bastir per tota la vila l'any 1910. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-31 03:22 | ||||||||
| 47433 | Cal Pere Vilà / Cal Colom | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pere-vila-cal-colom | <p>MUÑOZ, Natàlia (2003). 'Renoms de Copons: el carrer Vilanova'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 16, p. 17. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 25.</p> | XVIII | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, amb pati posterior orientat a l'antiga carretera d'Igualada a Ponts. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i dos pisos. La façana principal, orientada al carrer de Vilanova, presenta un portal d'accés principal d'obertura rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats i la llinda plana monolítica gravada amb l'anagrama 'IHS' i l'any de construcció, 1765. Al seu costat hi ha un altre portal rectangular amb l'emmarcament arrebossat, que presenta la data de reforma,1958, gravada a la llinda. Les obertures del primer pis es corresponen amb un finestral d'obertura rectangular que té sortida a un balcó exempt amb la llosana motllurada i barana de ferro decorada. Al seu costat hi ha una finestra rectangular de la que destaca l'ampit motllurat. Les dues finestres del segon pis, d'obertura rectangular i concepció molt senzilla, també han estat reformades. La façana està rematada per un ràfec de rajols amb mènsules de fusta. Al seu torn, la façana lateral presenta majoritàriament obertures rectangulars, tot i que reformades. La construcció presenta els paraments arrebossats.</p> | 08071-16 | Carrer de Vilanova, 39, 08289 | <p>A mitjans del segle XVIII, els terrenys on està edificada la casa eren propietat de l'església de Santa Maria de Copons. Aquests incloïen el que actualment es coneix com el Pla de Missa, l'illa de cases compresa entre els carrers d'Àngel Guimerà i de Vilanova, la banda de llevant del carrer de Vilanova (coneguda com el Pla del Rector o la Plana de la Rectoria) i alguns horts de la banda de ponent. Com que l'explotació agrícola de la Plana de la Rectoria no donava prous beneficis i les obres de construcció del nou temple parroquial eren molt cares, el rector mossèn Francesc Felip va sol·licitar permís al bisbe de Vic per poder establir part d'aquestes propietats i així alliberar els terrenys davant la demanda creixent de sòl urbanitzable, com a conseqüència de la bonança econòmica experimentada la vila. Entre els anys 1740 i 1765 foren dotze les parcel·les cedides 'a fi y efecte de construhir o fer construhir y edificar casa' (Muset 2006: 25). Aquestes parcel·les es corresponen amb les cases que actualment comprenen des del número 11 al 39 del carrer. De fet, les cases havien de tenir la façana orientada al carrer de Vilanova i mesurar totes el mateix, '50 palms en quadro' (10m x 10m) que equivalien a dos casals (Muset 2006: 25). Posteriorment, entre els anys 1761 i 1765, les cases es van poder allagar gràcies a 'la concessió de la propietat útil d'una nova peça de terra, destinada a corral' (Muset 2006: 25). Tenien la mateixa amplada que les façanes, és a dir, 50 pams, però la profunditat variava en funció de la situació de l'habitatge. En el cas que ens ocupa, la profunditat era de 15 pams. Finalment, l'any 1789 es va donar permís per transformar aquests corrals en cases, quedant així integrats a la part habitada dels edificis, alhora que també es va permetre annexionar nous patis per la banda posterior. Tot i això, sabem que la casa es va construir l'any 1765 gràcies a la llinda delportal d'accés (Muset 2006: 15). El nom de la casa procedeix d'un antic propietari de l'immoble. El nom de Cal Colom ve donat per el gran nombre d'aus d'aquesta espècie que habitaven a l'edifici en un moment indeterminat.</p> | 41.6351700,1.5185800 | 376612 | 4610331 | 1765 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47433-foto-08071-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47433-foto-08071-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47433-foto-08071-16-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-31 03:22 | ||||||||
| 47434 | Ca la Coloma / Cala Coloma / Cal Veí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-coloma-cala-coloma-cal-vei | <p>MUÑOZ, Natàlia (2003). 'Renoms de Copons: el carrer Vilanova'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 16, p. 17. LÁZARO ROMEU, Enric (2008). 'Cala Coloma'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 26, p. 5.</p> | XVIII | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, amb pati posterior orientat a l'antiga carretera d'Igualada a Ponts. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes. La façana principal, orientada al carrer de Vilanova, presenta un portal d'accés principal d'arc rebaixat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats i la llinda plana. Al seu costat hi ha una petita finestra rectangular reformada. Les obertures del primer pis es corresponen amb dos finestrals d'obertura rectangular, que també presenten els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats i les llindes planes monolítiques. En canvi, les dues finestres del segon pis, d'obertura rectangular i emmarcament arrebossat, han estat reformades, tot i que destaquen els ampits motllurats. Pel que fa a les golfes hi ha dues petites obertures rectangulars sota coberta. La façana està rematada per una cornisa de rajols. La construcció presenta el parament arrebossat i s'observen petites reparacions del mateix.</p> | 08071-17 | Carrer de Vilanova, 47, 08289 | <p>A mitjans del segle XIX, aproximadament, la casa era propietat del matrimoni format per la Teresa Font i l'Isidre Romeu, que era teixidor. Per un familiar dels propietaris sabem que l'Isidre tenia telers manuals de teixits, tot i que no queda clar si els tenia a la mateixa casa o en un altre lloc. Posteriorment, un dels fills del matrimoni i la seva dona es quedaren la casa. Era en Gabriel Romeu Font i la Maria Vila Anguera, filla de Cal Vila. Tot i que en Gabriel feia de pagès i era l'administrador d'alguna de les finques del poble, també feia de teixidor, perpetuant d'aquesta manera l'ofici del seu pare. Es desconeix d'on provenen els noms amb els que tradicionalment s'ha conegut l'edifici.</p> | 41.6349400,1.5185900 | 376613 | 4610305 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47434-foto-08071-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47434-foto-08071-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47434-foto-08071-17-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-31 03:22 | |||||||||
| 47435 | Cal Parés / Cal Panadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pares-cal-panadell | <p>CLOSA BERTRAN, Daniel (2009). 'La bona casa del negociant del segle XVIII, Roc Brufau Comas'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 27, p. 4. MUÑOZ, Natàlia (2004). 'Renoms de Copons: el carrer Mur'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 17, p. 13. MUSET I PONS, Assumpta (2000). L'evolució familiar i comercial d'una companyia coponenca del segle XVIII: Ramon i Agustí Morera i Cia. Barcelona: Col·legi de Notaris de Catalunya, p. 326-327. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 28-33. MUSET I PONS, Assumpta (2008). 'Biografies coponenques. Roc Brufau Comas (1739-1809)'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 25, p. 4.</p> | XVIII | <p>Edifici cantoner de planta irregular delimitat pel carrer del Mur, la plaça del Castell i el tram esglaonat que puja fins a la plaça (carrer del Castell). Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i una terrassa descoberta situada a l'extrem nord-oest. Està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes, amb la façana principal orientada al carrer del Mur. Compta amb un portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats i la llinda plana amb les inicials 'RB', l'any de construcció, 1782, i una creu gravat al centre. Al seu costat hi ha una finestra rectangular amb l'emmarcament arrebossat, que probablement ha estat reformada. Les obertures del primer pis són totes rectangulars i amb els emmarcaments arrebossats. Es corresponen amb dues finestres laterals amb els ampits motllurats i un finestral central amb sortida a un balcó simple, amb la llosana motllurada i la barana de ferro. A la segona planta, les obertures també són rectangulars i presenten el revestiment arrebossat, tot i que es corresponen amb un balcó i una finestra balconera als laterals, i una senzilla finestra al centre. La façana està rematada per un ràfec de teula àrab invertida. Pel que fa a les façanes de llevant i migdia, cal dir que les obertures han estat majoritàriament reformades i són de la mateixa tipologia que en el cas anterior. La construcció presenta els paraments semi-arrebossats, quedant vist l'aparell de pedra desbastada de diverses mides disposada en filades més o menys regulars.</p> | 08071-18 | Carrer del Mur, 8, 08289 | <p>La casa està edificada a l'extrem de migdia de les terres que antigament ocupava el castell de Copons (actualment, aquestes terres estarien delimitades pel carrer del Mur, el passeig de Sant Magí i la pujada del Castell). Eren terres caracteritzades per una orografia abrupte i gens aprofitable per a l'ús agrícola. Així doncs, a mitjans del segle XVIII, donada l'elevada demanda de sól urbà per l'enriquiment de la població gràcies a la diàspora de negociants coponencs, l'ajuntament 'va reanudar els establiments, aturats després de la Guerra de Successió per ordre del Superintendent de Catalunya', i que s'havien iniciat per la banda de Sòl Carrer i del lloc de Vilanova. L'any 1780, 'es va establir el darrer solar del carrer del Mur, pel cantó del castell: el beneficiari fou el comerciant Roc Brufau' (Muset 2006: 28). Brufau 'va comprar un pati a sota l'Era Vella del Castell (ara plaça del Castell)' (Muset 2006: 31), tot i que anava acompanyat d'una sèrie de requisits imposats per les autoritats locals, amb l'objectiu d'afavorir el trànsit de persones i animals mitjançant l'obertura de carrers i zones de pas: 'a sas costas, (la) paret de bals que és enfrente de detràs de la iglésia, en forma de mitja lluna, pujant-la de pedra i de fanch fins al terra', i a deixar 18 pams de carrer 'a la part de sol ixent per poder puyar lliurament a l'hera vella' (Muset 2006: 33). Com es pot veure doncs, la construcció de la casa l'any 1782 va contribuir a la consolidació de l'estructura actual del carrer del Mur i de la plaça del Castell (Muset 2006: 28-29). Les inicials 'RB' gravades a la llinda del portal d'accés a la casa fan referència a la persona que la va edificar, Roc Brufau. Nascut a Copons l'any 1738, procedia d'una família de camperols i negociants que, de mica en mica, es va anar emparentant amb les grans nissagues de negociants de la vila com els Jover, els Segura, els Vidal o els Romeu. Posteriorment, la casa fou propietat de la família de cal Tabola, tot i que la tenien llogada a la família Panadell (d'aquí un dels nom). Un cop la família va marxar a viure a Manresa, l'edifici passà a mans dels propietaris actuals, els quals provenien de Cal Parés i Cal Marbà, del carrer del Raval.</p> | 41.6369000,1.5187400 | 376629 | 4610523 | 1782 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47435-foto-08071-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47435-foto-08071-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47435-foto-08071-18-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-31 03:22 | ||||||||
| 47436 | Cal Tabola / Cal Músic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tabola-cal-music | <p>IPA (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Copons. MUÑOZ, Natàlia (2004). 'Renoms de Copons: el carrer Mur'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 17, p. 13. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 28. http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=4867 http://www.altaanoia.info/cat/Punts-d-Interes/Cal-Tabola-o-Cal-Music</p> | XVIII | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, que ha estat completament rehabilitat en els darrers temps. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes. La façana principal compta amb un portal d'accés d'arc escarser adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats. La dovella central està decorada a mode de mènsula amb una cara femenina i decoracions vegetals en alt relleu. A banda i banda hi ha dues petites finestres rectangulars bastides amb quatre carreus de pedra. Entre la planta baixa i el primer pis destaca un carreu de pedra encastat al bell mig del parament, amb la data 1738 gravada al centre. Les obertures de les dues plantes principals es corresponen amb tres finestres rectangulars per planta, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats, les llindes planes monolítiques i els ampits motllurats. Les de la primera planta, però, són de mida més gran que les del segon pis. En el primer nivell s'observen les restes del brancal dret d'una finestra que va desaparèixer. A les golfes hi ha tres petites finestres d'obertura rectangular amb l'emmarcament arrebossat, que han estat reformades. La façana està rematada per un ràfec de teula decorat amb motius geomètrics i sostingut amb mènsules de fusta. L'interior de la casa està completament reformat també, amb els paraments bastits amb pedres desbastades de diverses mides disposades regularment. Compta amb una col·lecció de mobles antics i peces força destacables com per exemple una premsa de gàbia. La construcció presenta el parament arrebossat i pintat de color groc, amb un gran sòcol aplacat.</p> | 08071-19 | Carrer del Mur, 28, 08289 | <p>La casa està edificada a la banda de ponent de les terres que antigament ocupava el castell de Copons (actualment, aquestes terres estarien delimitades pel carrer del Mur, el passeig de Sant Magí i la pujada del Castell). Eren terres caracteritzades per una orografia abrupte i gens aprofitable per a l'ús agrícola. Així doncs, a mitjans del segle XVIII, donada l'elevada demanda de sól urbà per l'enriquiment de la població gràcies a la diàspora de negociants coponencs, l'ajuntament 'va reanudar els establiments, aturats després de la Guerra de Successió per ordre del Superintendent de Catalunya', i que s'havien iniciat per la banda de Sòl Carrer i del lloc de Vilanova. De fet, els primers contractes emfitèutics efectuats al carrer del Mur es remunten a la dècada de 1760 (Muset 2006: 28). En aquest sentit, la data gravada al carreu encastat a la façana principal de la casa és força prematura. Tot i que no s'ha pogut trobar cap referència directa a l'edifici, sembla força probable pensar que hagués estat propietat d'algun dels grans negociants coponencs del segle XVIII. És probable que el sobrenom de Cal Músic fes referència a la professió d'algun dels seus habitants, tot i que no se sap amb certesa.</p> | 41.6376000,1.5179400 | 376564 | 4610601 | 1738 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47436-foto-08071-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47436-foto-08071-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47436-foto-08071-19-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | En alguns edificis del carrer de Vilanova es pot observar un ràfec decorat amb motius geomètrics (romboïdals) de color teula i blanc, força semblant al de la casa. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-31 03:22 | |||||||
| 47437 | Ca la Tereseta Pona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-tereseta-pona | <p>MUÑOZ, Natàlia (2004). 'Renoms de Copons: el carrer Mur'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 17, p. 13. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 28.</p> | XVIII | Les obertures estan en força mal estat, així com el revestiment de la façana. | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, amb un petit pati posterior. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants disposada a dos nivells, amb el carener perpendicular a la façana principal. Està distribuït en planta baixa i dos pisos. La façana principal disposa d'un portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats i la llinda plana. Al seu costat hi ha una petita finestra rectangular bastida amb quatre carreus de pedra escairats. Les obertures del primer pis es corresponen amb dues finestres rectangulars amb els emmarcaments arrebossats i els ampits motllurats. A la segona planta també hi ha una finestra rectangular amb l'emmarcament arrebossat i l'ampit motllurat, i una galeria delimitada per una barana de fusta. La façana està rematada per un senzill ràfec de teula i deixa bona part de l'obra vista degut al mal estat de conservació del revestiment. Està bastida en pedra desbastada de diverses mides, disposada en filades regulars.</p> | 08071-20 | Carrer del Mur, 30, 08289 | <p>La casa està edificada a la banda de ponent de les terres que antigament ocupava el castell de Copons (actualment, aquestes terres estarien delimitades pel carrer del Mur, el passeig de Sant Magí i la pujada del Castell). Eren terres caracteritzades per una orografia abrupte i gens aprofitable per a l'ús agrícola. Així doncs, a mitjans del segle XVIII, donada l'elevada demanda de sól urbà per l'enriquiment de la població gràcies a la diàspora de negociants coponencs, l'ajuntament 'va reanudar els establiments, aturats després de la Guerra de Successió per ordre del Superintendent de Catalunya', i que s'havien iniciat per la banda de Sòl Carrer i del lloc de Vilanova. De fet, els primers contractes emfitèutics efectuats al carrer del Mur es remunten a la dècada de 1760. L'any de construcció present a les llindes de les dues cases veïnes (Cal Vendrell i Cal Basora) així ho demostra: 1767 (Muset 2006: 28). És probable que la construcció de la casa sigui coetània a la de Cal Vendrell (número 32), donat que constructivament són molt semblants. Sabem que la casa era propietat de la família de Cal Vila. La cediren a un dels seus fills i la seva dona, amb la condició que si no tenien descendència els retornarien la propietat. L'esposa es deia Teresa i se la coneixia com la 'Pona'.</p> | 41.6376800,1.5178600 | 376557 | 4610610 | 08071 | Copons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47437-foto-08071-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47437-foto-08071-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47437-foto-08071-20-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-31 03:22 | ||||||||
| 47438 | Cal Vendrell / Cal Maneló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vendrell-cal-manelo | <p>MUÑOZ, Natàlia (2004). 'Renoms de Copons: el carrer Mur'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 17, p. 13. MUSET I PONS, Assumpta (2000). L'evolució familiar i comercial d'una companyia coponenca del segle XVIII: Ramon i Agustí Morera i Cia. Barcelona: Col·legi de Notaris de Catalunya, p. 327, 332-333, 335, 343. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 28.</p> | XVIII | <p>Edifici entremitgeres de planta irregular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants disposada a dos nivells i el carener perpendicular a la façana principal. Està distribuït en planta baixa, dos pisos i altell. La façana principal disposa d'un portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats i la llinda plana monolítica, gravada amb l'anagrama 'IHS', l'any de construcció, 1767, i el nom del propietari, Agustí Morera. A banda i banda hi ha dues petites finestres rectangulars reformades. Les obertures dels pisos superiors també han estat totes reformades i es corresponen amb senzilles finestres rectangulars amb els emmarcaments arrebossats i un balcó simple situat a la primera planta. La façana està rematada per un senzill ràfec i deixa bona part de l'obra vista degut al mal estat de conservació del revestiment. Està bastida en pedra desbastada de diverses mides, disposada en filades regulars.</p> | 08071-21 | Carrer del Mur, 32, 08289 | <p>La casa està edificada a la banda de ponent de les terres que antigament ocupava el castell de Copons (actualment, aquestes terres estarien delimitades pel carrer del Mur, el passeig de Sant Magí i la pujada del Castell). Eren terres caracteritzades per una orografia abrupta i gens aprofitable per a l'ús agrícola. Així doncs, a mitjans del segle XVIII, donada l'elevada demanda de sól urbà per l'enriquiment de la població gràcies a la diàspora de negociants coponencs, l'ajuntament 'va reanudar els establiments, aturats després de la Guerra de Successió per ordre del Superintendent de Catalunya', i que s'havien iniciat per la banda de Sòl Carrer i del lloc de Vilanova. De fet, els primers contractes emfitèutics efectuats al carrer del Mur van començar per la plaça de Sant Magí i es van anar extenent en direcció a l'església, durant la dècada del 1760. En aquest sentit,Cal Vendrell és una de les primeres construccions del carrer, si tenim en compte la data de la llinda del portal d'accés,1767 (Muset 2006: 28). És probable que la construcció de la casa sigui coetània a la de Ca la Tereseta Pona (número 30), donat que constructivament parlant són molt semblants. Els Morera formaven part del nombrós grup de negociants sorgit a Copons durant el segle XVIII, tot i que no eren una de les famílies més arrelades ja que feia poc temps que s'havien traslladat a la població (Muset 2000: 327). De fet, l'activitat econòmica familiar registrada a Copons no va més enllà de la dècada del 1750. Tot i això, els pactes matrimonials amb algunes de les famílies més representatives de la vila els garantiren la presència en els cercles més influents de la diàspora coponenca, evolucionant i enriquint-se ràpidament (Muset 2000: 332). El nom de la llinda del portal d'accés a la casa fa referència a Agustí Morera i Tomàs (1728-1805), negociant a Arévalo, que estava casat amb Maria Masarnau, filla d'un altre negociant de Copons (Muset 2000: 333).</p> | 41.6377300,1.5178300 | 376555 | 4610616 | 1767 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47438-foto-08071-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47438-foto-08071-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47438-foto-08071-21-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-31 03:22 | ||||||||
| 47439 | Cal Basora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-basora | <p>MUÑOZ, Natàlia (2004). 'Renoms de Copons: el carrer Mur'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 17, p. 13. MUSET I PONS, Assumpta (2000). L'evolució familiar i comercial d'una companyia coponenca del segle XVIII: Ramon i Agustí Morera i Cia. Barcelona: Col·legi de Notaris de Catalunya, p. 333-335. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 28.</p> | XVIII | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, rehabilitat en els darrers temps, i amb un pati enjardinat posterior. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i dos pisos. La façana principal disposa d'un portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats i la llinda plana gravada amb l'any de construcció, 1767, i el nom del propietari, Ramon Basora. Al seu costat hi ha una finestra rectangular reformada, amb l'emmarcament arrebossat. Les obertures dels pisos superiors també han estat totes reformades i es corresponen amb senzilles finestres rectangulars, amb els emmarcaments arrebossats, un balcó simple situat damunt del portal, amb la llosana motllurada, i una finestra balconera situada al segon pis. La façana està rematada per una senzilla cornisa arrebossada i pintada. La façana combina bona part del parament arrebossat i pintat de color groc i una part de l'obra vista, bastida en pedra desbastada de diverses mides, disposada en filades regulars.</p> | 08071-22 | Carrer del Mur, 34, 08289 | <p>La casa està edificada a la banda de ponent de les terres que antigament ocupava el castell de Copons (actualment, aquestes terres estarien delimitades pel carrer del Mur, el passeig de Sant Magí i la pujada del Castell). Eren terres caracteritzades per una orografia abrupte i gens aprofitable per a l'ús agrícola. Així doncs, a mitjans del segle XVIII, donada l'elevada demanda de sól urbà per l'enriquiment de la població gràcies a la diàspora de negociants coponencs, l'ajuntament 'va reanudar els establiments, aturats després de la Guerra de Successió per ordre del Superintendent de Catalunya', i que s'havien iniciat per la banda de Sòl Carrer i del lloc de Vilanova. De fet, els primers contractes emfitèutics efectuats al carrer del Mur van començar per la plaça de Sant Magí i es van anar extenent en direcció a l'església, durant la dècada del 1760. En aquest sentit, Cal Basora és una de les primeres construccions del carrer, si tenim en compte la data de la llinda del portal d'accés,1767 (Muset 2006: 28). El nom de la llinda del portal fa referència al mestre de cases Ramon Basora i Niubó, que va edificar la construcció i estava casat amb Agustina Morera i Enric, de la família de negociants Morera. Basora havia arribat a Copons a finals del segle XVIII per dedicar-se al sector de la construcció, tot i que també tenim notícia que la seva família tenia una fonda establerta a la casa del costat (número 36).</p> | 41.6377800,1.5178300 | 376555 | 4610622 | 1767 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47439-foto-08071-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47439-foto-08071-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47439-foto-08071-22-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-31 03:22 | ||||||||
| 47440 | Cal Ganxo / Ca l'Aliguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ganxo-ca-laliguer | <p>IPA (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Copons. MUÑOZ, Natàlia (2005). 'Renoms de Copons: el carrer de Pere Palomas'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 20, p. 16.</p> | XVII-XVIII | <p>Edifici cantoner format per tres cossos adossats que li confereixen una planta irregular. La construcció ha estat rehabilitada i compta amb un jardí lateral amb piscina. El volum principal presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al carrer de Pere Palomas, disposa d'un gran portal d'accés d'arc escarser emblanquinat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats. Conserva les dues pollegueres de l'antiga porta, la qual era de grans dimensions i apta per accedir-hi amb els carros. Al seu costat hi ha una finestra d'arc rebaixat bastit amb pedres disposades a sardinell i la resta de l'emmarcament emblanquinat. Al pis destaquen dues grans obertures d'arc rebaixat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les impostes motllurades, que estan sostingudes per un pilar central. Tenen sortida a un gran balcó corregut amb la barana de ferro decorada i la llosana de pedra, sostinguda per tres grans mènsules de pedra que caracteritzen la construcció. La façana està rematada per un ràfec decorat amb motius geomètrics de color teula i blanc, i sostingut amb mènsules i llates de fusta. La façana combina l'aparell de l'obra vist a la planta baixa amb el revestiment arrebossat de la primera planta. Està bastida en pedra sense treballar de diverses mides, disposada en filades més o menys regulars. Pel que fa a la façana posterior, la qual comunica amb un cobert que porta al jardí, cal dir que conserva obertures emmarcades amb carreus de pedra ben escairats. De la resta de volums adossats a la part posterior de l'edifici principal, destaca el que tanca la finca per la banda nord. És de planta rectangular, amb la coberta de teula d'un sol vessant i està distribuit en planta baixa i pis. Presenta obertures rectangulars amb porticons de fusta i un gran plafó de ceràmica vidrada de color blau, situat a la façana orientada a migdia (no es descarta que es pugui tractar d'un rellotge de sol).</p> | 08071-23 | Carrer de Pere Palomas, 1-Carrer de Ramon Morera, 6, 08289 | <p>El nom amb el que es coneix la casa procedeix d'un antic propietari que era originari de la masia de cal Ganxo, situada entre la riera i l'antic camí per anar a Jorba. El renom s'atribueix al fet que cada vegada que plovia, el pas de la riera s'inundava i els cotxes hi quedaven enganxats. Els de la masia agafaven un cavall i una mula i, amb l'ajuda d'una corda i un ganxo, arrossegaven els cotxes fins alliberar-los. Durant la Guerra Civil, les dones del poble es reunien al primer pis de l'edifici per cosir la roba dels soldats. També sabem que durant un temps, la casa va pertanyer a la família Clotet i, posteriorment, fou anomenada Ca l'Aliguer. Actualment també es coneix com a Cal Malgosa, pel cognom dels actuals propietaris. La casa integra dins la seva propietat que la casa del carrer d'Àngel Guimerà, número 1.</p> | 41.6363600,1.5182500 | 376587 | 4610463 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47440-foto-08071-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47440-foto-08071-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47440-foto-08071-23-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El ràfec de l'edifici principal, que està decorat amb motius geomètrics (romboïdals) de color teula i blanc, es pot observar en d'altres edificis del carrer de Vilanova. A la façana de ponent del volum principal destaca una gran barbacoa d'obra decorada amb rajoles vidriades acolorides amb motius florals i vegetals. Per la seva tipologia constructiva, la datació de l'edifici s'estableix a cavall entre els segles XVII i XVIII. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-31 03:22 | ||||||||
| 47441 | La Unió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-unio | <p>MUÑOZ, Natàlia (2005). 'Renoms de Copons: el carrer de Pere Palomas'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 20, p. 16. RIBA I GABARRÓ, Josep (1991). 'Copons'. A Josep M. TORRAS I RIBÉ (coord.). Història de l'Anoia. Manresa: Edicions Selectes, v. 1, p. 360.</p> | XX | <p>Edifici cantoner de planta rectangular format per dos cossos adossats, amb pati lateral i un volum aïllat situat a l'extrem de tramuntana de la finca. La construcció ha estat rehabilitada i presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal. Està distribuït en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada al carrer de Pere Palomas. Totes les obertures del parament són rectangulars i amb els emmarcaments arrebossats. La planta baixa presenta un gran portal d'accés al interior i tres finestrals allargats amb els ampits de ceràmica. Al pis, en canvi, hi ha quatre finestrals de la mateixa tipologia que tenen sortida a un gran balcó corregut, amb la llosana motllurada i barana de ferro decorada. Damunt dels finestrals destaquen quatre petites obertures romboïdals disposades sota coberta. La façana està rematada per una cornisa motllurada i coronada per un plafó rectilini de perfil ondulat central, que amaga el carener i la teulada. Al centre del plafó destaca l'any de construcció en esgrafiat, 1904. El revestiment de la façana es troba arrebossat i pintat, amb sòcol inferior. Pel que fa a la façana lateral, orientada al pati, cal dir que presenta obertures rectangulars majoritàriament reformades. Unes escales de ferro exteriors donen accés al primer pis des del pati. La façana deixa l'aparell de l'obra vist, consistent en pedra de diverses mides disposada en filades més o menys regulars.</p> | 08071-24 | Carrer de Pere Palomas, 2-4, 08289 | <p>Des de principis del segle XX i fins a la dècada dels anys 20, l'edifici fou la seu de la societat recreativa La Unió, la qual tenia una elevada participació popular. L'edifici disposava d'una sala molt gran que durant les festes majors s'utilitzava de sala de ball. Posteriorment, l'edifici es va destinar a fàbrica de teixits, propietat en primera instància de Josep Alsina i amb 40 telers, entre els anys 1920 i 1935. Durant un temps indeterminat, tant l'edifici com les dues cases veïnes (actuals números 6 i 8 del carrer de Pere Palomas) eren propietat del sr. Carbonell d'Igualada. La seva dona era filla de Copons i tenien una sabateria a la ciutat. Actualment, la casa també es coneix com Ca la Conxita Monrabà.</p> | 41.6361700,1.5182000 | 376583 | 4610442 | 1904 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47441-foto-08071-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47441-foto-08071-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47441-foto-08071-24-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-31 03:22 | ||||||||
| 47442 | Cal Gravat / Cal Martí Caus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gravat-cal-marti-caus | <p>MUÑOZ, Natàlia (2005). 'Renoms de Copons: el carrer de Pere Palomas'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 20, p. 16.</p> | XVIII | <p>Edifici entremitgeres format per dos cossos adossats, que li confereixen una planta rectangular. La coberta del volum principal és de teula àrab de dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana, mentre que volum secundari està cobert per un terrat delimitat amb una barana de ferro. La construcció està distribuïda en planta baixa, dos pisos i golfes, amb la façana orientada al carrer de Pere Palomas. Presenta un portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats i la llinda reformada. A banda i banda hi ha dues obertures rectangulars reformades, la de la dreta amb accés al garatge. Les obertures de la primera planta es corresponen amb tres finestrals rectangulars emmarcats amb carreus de pedra escairats i les llindes planes. El del centre té sortida a un balcó simple amb la llosana motllurada i la barana de ferro decorada. Els finestrals laterals presenten els ampits motllurats. La composició i tipologia dels buits del segon pis és la mateixa que a la primera planta, tot i que les obertures són més petites i els emmarcaments són arrebossats. A les golfes hi ha dues senzilles finestres rectangulars reformades. La façana està rematada per un ràfec de teula àrab i està bastida en pedra desbastada de diverses mides, disposada en filades més o menys regulars.</p> | 08071-25 | Carrer de Pere Palomas, 3, 08289 | <p>La casa la va comprar el masover de la masia de Cal Gravat, avi de l'actual propietari. Aquesta masia, actualment enderrocada, estava situada a Viladases i va adoptar el sobrenom del pagès que la va fer construir, el qual tenia la cara gravada. Martí Caus és el nom de l'anterior propietari de l'edifici.</p> | 41.6362900,1.5183200 | 376593 | 4610455 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47442-foto-08071-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47442-foto-08071-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47442-foto-08071-25-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-31 03:22 | |||||||||
| 47443 | Cal Conillo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-conillo | <p>MUÑOZ, Natàlia (2005). 'Renoms de Copons: el carrer de Pere Palomas'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 20, p. 16.</p> | XVIII | Els revestiments de les façanes i els tancaments de les obertures es troben en mal estat de conservació. | <p>Edifici cantoner format per dos cossos adossats que li confereixen una planta rectangular. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants disposada a dos nivells, amb el carener perpendicular a la façana principal. Està distribuit en planta baixa, tres pisos i golfes, amb la façana orientada al carrer de Pere Palomas. Presenta un gran portal d'accés d'arc rebaixat adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats. La dovella central està decorada amb una petxina en alt relleu i està emmarcada per la data de construcció de l'edifici, 1767. El portal està emmarcat per dues grans obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats, una d'elles per accedir al garatge. Al pis destaca un finestral d'obertura rectangular damunt del portal, amb l'emmarcament bastit en pedra i sortida a un balcó simple amb barana de ferro. A banda i banda, dues senzilles finestres rectangulars amb els emmarcaments arrebossats i els ampits de pedra. Per útlim, les obertures dels pisos superiors són força senzilles i han estat reformades. El mateix succeeix amb les obertures de les façanes laterals, senzilles i reformades també. Les tres façanes estan rematades per un ràfec reformat amb maons i mènsules. La construcció presenta l'aparell de l'obra vist degut al mal estat de conservació del revestiment arrebossat. La planta baixa està bastida en pedra sense treballar de diverses mides, disposada en filades més o menys regulars, mentre que els pisos superiors estan bastits amb terra, probablement tàpia.</p> | 08071-26 | Carrer de Pere Palomas, 7, 08289 | <p>La procedència del nom de la casa és desconeguda, tot i que és probable que tingués relació amb una antiga masia del mateix nom, que estava situada fora del nucli urbà, pel camí d'anar a Calaf.</p> | 41.6361500,1.5185200 | 376609 | 4610440 | 1767 | 08071 | Copons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47443-foto-08071-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47443-foto-08071-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47443-foto-08071-26-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-31 03:22 | |||||||
| 47444 | Cal Pams / Cal Tres Pams | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pams-cal-tres-pams | <p>MUÑOZ, Natàlia (2004). 'Renoms de Copons: el carrer de Sant Magí'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 18, p. 16.</p> | XVIII | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana. La construcció està distribuïda en planta baixa, dos pisos i golfes, amb la façana orientada al carrer de Sant Magí. Presenta un portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats i la llinda plana. Al seu costat hi ha una petita finestra rectangular, amb els brancals i la llinda bastits amb carreus de pedra escairats, i reixa de ferro. Les obertures de la primera planta es corresponen amb dos finestrals rectangulars que tenen sortida a dos balcons simples, amb les llosanes motllurades i les baranes de ferro decorades. El que es troba situat damunt del portal té els brancals bastits amb carreus de pedra escairats i la llinda plana. En canvi, el lateral presenta l'emmarcament arrebossat. Les obertures del segon pis són rectangulars, amb l'emmarcament arrebossat i es corresponen amb una finestra que conserva l'ampit de pedra, i un finestral amb sortida a un balcó simple amb la llosana semi-circular i la barana de ferro treballada. A les golfes, les finestres són senzilles i d'obertura rectangular. La façana està rematada per una cornisa de maons i mènsules de fusta actualment reformada. La façana presenta l'aparell de l'obra vist a la planta baixa, bastit en pedra desbastada de diverses mides disposada regularment. Als pisos superiors, la façana conserva el revestiment arrebossat i emblanquinat.</p> | 08071-27 | Carrer de Sant Magí, 3, 08289 | <p>Es creu que antigament, la casa formava part de Cal Poldo (plaça de Ramon Godó, 14) a la que es troba adossada. Els dos sobrenoms provenen del costum d'un avantpassat de dir que les coses no venien de tres pams.</p> | 41.6372600,1.5176600 | 376540 | 4610564 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47444-foto-08071-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47444-foto-08071-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47444-foto-08071-27-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-31 03:22 | |||||||||
| 47445 | Cal Gilabert / La Casa Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gilabert-la-casa-gran | <p>CLUB ESCOLAR 3C (1997). 'Carrer de Sant Magí'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 4, p. 2. IPA (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Copons.</p> <p>LLACUNA I ORTÍNEZ, Pau (1995). Rutes per l'Anoia: història i art. Igualada: Publicacions Anoia, p. 69.</p> <p>MUÑOZ, Natàlia (2004). 'Renoms de Copons: el carrer de Sant Magí'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 18, p. 16.</p> <p>MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 22. http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=4876 http://www.altaanoia.info/cat/Punts-d-Interes/Cal-Gelabert-Cal-Clotet-o-Ca-la-Ciana http://www.festacatalunya.cat/poblacions-veure_altres_llocs-0807130008-</p> | XVIII | El revestiment de la façana principal està força degradat, inclosos els esgrafiats que la decoren. | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, amb un jardí posterior amb piscina. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes. La façana principal, orientada al carrer de Sant Magí, disposa d'un gran portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats i la llinda plana. A cada banda hi ha dues petites finestres rectangulars bastides amb quatre carreus de pedra i reixes de ferro. Damunt seu hi ha dues obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats, que probablement són resultat d'alguna reforma. Les obertures del primer pis es corresponen amb tres finestrals rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats i les llindes planes. Tenen sortida a tres balcons simples amb les llosanes motllurades i les baranes de ferro decorades. A la segona planta hi ha dues finestres rectangulars amb els ampits de pedra, situades als laterals, i un finestral rectangular central, amb l'emmarcament arrebossat i sortida a un balcó simple de dimensions més petites que l'anterior. A les golfes hi ha tres senzilles finestres arrebossades. L'element més destacable del parament és la decoració esgrafiada que encara es conserva a l'alçada dels pisos superiors. Està situada entre els buits i distribuïda en dos registres. Consisteix en quatre parelles de columnes amb cràteres als basaments i capitells d'estil corinti. Les dues parelles de la segona planta també sostenen cràteres, tot i que rematades amb florons. En els espais delimitats per les columnes hi ha cartel·les de diferent mesura. Alhora, la façana està emmarcada per dues columnes de les mateixes característiques situades als laterals. La façana està rematada per un ràfec decorat amb motius geomètrics de color teula i blanc, sostingut amb mènsules i llates de fusta, i presenta un revestiment arrebossat i pintat. La façana posterior, orientada al jardí, presenta una terrassa descoberta al nivell del primer pis des de la que s'accedeix a una galeria d'arcs de mig punt emblanquinats. Unes escales comuniquen aquesta terrassa amb el jardí.</p> | 08071-28 | Carrer de Sant Magí, 9, 08289 | <p>Gilabert és el cognom dels actuals propietaris. El cognom Clotet procedeix dels propietaris de la fàbrica de teixits que hi havia hagut a l'escorxador de la vila. El sobrenom de Ciana prové de l'abreviatura del nom Verenciana, avantpassat de la família Clotet. És probable, tot i que no ho podem assegurar, que la casa fos coneguda com a cal Carbonell durant el segle XVIII. En aquest sentit, tenim notícia que durant la segona meitat de segle, alguns dels negociants més influents de la població s'estaven construint grans edificis residencials a la banda de ponent del camí ral a Calaf (o carrer Major). Un d'aquests, juntament amb els Romeu i els Gili, era la família Carbonell (Muset 2006: 22).</p> | 41.6374200,1.5174900 | 376526 | 4610582 | 08071 | Copons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47445-foto-08071-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47445-foto-08071-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47445-foto-08071-28-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-03-14 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El ràfec de l'edifici principal, que està decorat amb motius geomètrics (romboïdals) de color teula i blanc, es pot observar en d'altres edificis dels carrers de Vilanova i de Pere Palomas.També coneguda com Cal Clotet i Ca la Ciana, depenent de la etapa històrica. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-31 03:22 | |||||
| 47446 | Cal Romeu / Cal Cinto Romeu / Cal Senyor Ricardo / Cal Torra Pujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-romeu-cal-cinto-romeu-cal-senyor-ricardo-cal-torra-pujol | <p>MUÑOZ, Natàlia (2004). 'Renoms de Copons: el carrer de Sant Magí'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 18, p. 16. MUSET I PONS, Assumpta (1997). Catalunya i el mercat espanyol al segle XVIII: els traginers i els negociants de Calaf i Copons. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 201. MUSET I PONS, Assumpta (2000). L'evolució familiar i comercial d'una companyia coponenca del segle XVIII: Ramon i Agustí Morera i Cia. Barcelona: Col·legi de Notaris de Catalunya, p. 327. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 21-22.</p> | XVIII | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, format per dos cossos adossats i amb jardí posterior. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes. La façana principal, orientada al carrer de Sant Magí, disposa d'un gran portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats i la llinda plana gravada amb el nom 'SINTO RUMEU' i l'any de construcció 1766 envoltant l'anagrama de Crist 'IHS'. Al costat del portal, a cada banda, hi ha una finestra rectangular bastida amb quatre carreus de pedra i un gran finestral rectangular reformat, ambdues obertures protegides amb reixes de ferro. Les obertures del primer pis es corresponen amb tres obertures rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats i les llindes planes, exceptuant la de tramuntana que presenta l'emmarcament arrebossat. El finestral central té sortida a un balcó simple amb la llosana motllurada i la barana de ferro. Les obertures laterals, en canvi, es corresponen amb dues finestres amb l'ampit motllurat. A la segona planta hi ha dues finestres rectangulars amb els ampits de pedra, tot i que els emmarcaments són arrebossats, i una petita finestra rectangular que correspon a una de les reformes de l'edifici. Les obertures de les golfes són tipològicament idèntiques a l'anterior. La façana està rematada per un ràfec de dents de serra pintat i presenta un revestiment arrebossat força degradat. De la façana posterior, orientada al jardí, destaca una galeria d'arcs de mig punt al segon pis amb sortida a una terrassa descoberta, i un petit cos adossat a l'extrem de tramuntana, amb teulada d'un sol vessant.</p> | 08071-29 | Carrer de Sant Magí, 13, 08289 | <p>Fins a principis del segle XVIII, els conreus de regadiu ocupaven bona part del sector de ponent del carrer de Sant Magí, que antigament es coneixia com el carrer Major. Però a mitjans de segle, entre les dècades de 1740 i 1760, hi ha constància de la reconstrucció de diversos edificis del sector de llevant, sota del carrer del Mur actual. I posteriorment, l'activitat constructiva i especulativa es concentra al Cap de Vila, al sector de tramuntana . És en aquest escenari que el comerciant Jacint Romeu, al que es refereix el nom gravat a la llinda del portal d'accés a l'edifici, s'està construint la casa, situada a la banda de ponent del carrer i finalitzada l'any 1766. Els Romeu eren una de les nissagues més destacables i actives de la diàspora coponenca del segle XVIII respecte al comerç espanyol. Juntament amb d'altres famílies coponenques de negociants i comerciants, com els Gili o els Sans, compraven i venien terrenys de conreu en aquesta zona, invertint-hi els seus capitals (Muset 2006: 21). Així per exemple, tenim notícia que l'any 1786, Jacint Romeu adquireix l'hort d'en Rius, situat a la banda de ponent del carrer, prop del camí del Mig i de la seva residència. El senyor Ricardo fou un altre dels propietaris de l'edifici. Era un duaner d'Igualada que repartia tabac i tenia diverses finques i propietats. Durant un temps també que va pertanyer a la família de cal Torra, essent coneguda amb el nom de cal Torra Pujol.</p> | 41.6376200,1.5174400 | 376522 | 4610604 | 1766 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47446-foto-08071-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47446-foto-08071-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47446-foto-08071-29-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-31 03:22 | ||||||||
| 47447 | Cal Tardà / Ca la Tereseta Torra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tarda-ca-la-tereseta-torra | <p>MUÑOZ, Natàlia (2004). 'Renoms de Copons: el carrer de Sant Magí'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 18, p. 16. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 21-22.</p> | XVIII | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, rehabilitat i amb jardí posterior. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes. La façana principal, orientada al carrer de Sant Magí, disposa d'un portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb quatre grans carreus de pedra escairats i la llinda plana. Al costat de migdia del portal, obert al parament de la façana, destaca el passatge que dóna accés al camí del Mig. A la banda de tramuntana, en canvi, hi ha una petita finestra rectangular amb la llinda plana. Les obertures de les tres plantes superiors es repeteixen tipològicament parlant: són rectangulars, amb les llindes arrebossades i es van empetitint en funció de la planta que ocupen. Es corresponen amb dues finestres laterals amb els ampits de pedra motllurats i un finestral central amb sortida a un balcó simple. En el cas de les golfes, es tracta més aviat d'una finestra balconera. La façana està rematada per un ràfec de maons i teula àrab decorada amb dents de serra pintades. El parament deixa l'aparell de l'obra vist, bastit amb pedres desbastades de diverses mides disposades en filades regulars.</p> | 08071-30 | Carrer de Sant Magí, 17-Camí del Mig, 08289 | <p>Fins a principis del segle XVIII, els conreus de regadiu ocupaven bona part del sector de ponent del carrer de Sant Magí, que antigament es coneixia com el carrer Major. Però a mitjans de segle, entre les dècades de 1740 i 1760, hi ha constància de la reconstrucció de diversos edificis del sector de llevant, sota del carrer del Mur actual. I posteriorment, l'activitat constructiva i especulativa es concentra al Cap de Vila, al sector de tramuntana . El nom actual de la casa procedeix del cognom de la família propietaria. Anteriorment, la casa era coneguda com ca la Tereseta Torra. De fet, els diferents propietaris de l'edifici han estat descendents de la masia de cal Torra, actualment coneguda com cal Torra de la Masia, situada a la carretera que va a Veciana.</p> | 41.6378100,1.5173900 | 376518 | 4610626 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47447-foto-08071-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47447-foto-08071-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47447-foto-08071-30-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-31 03:22 | |||||||||
| 47448 | Cal Xuclamel / Cal Tort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xuclamel-cal-tort | <p>MUÑOZ, Natàlia (2004). 'Renoms de Copons: el carrer de Sant Magí'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 18, p. 17. MUSET I PONS, Assumpta (1997). Catalunya i el mercat espanyol al segle XVIII: els traginers i els negociants de Calaf i Copons. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 200-201. MUSET I PONS, Assumpta (2000). L'evolució familiar i comercial d'una companyia coponenca del segle XVIII: Ramon i Agustí Morera i Cia. Barcelona: Col·legi de Notaris de Catalunya, p. 327, 330, 332-333. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 28-29.</p> | XVIII | <p>Edifici cantoner de planta rectangular, format per dos cossos adossats. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes. La façana principal està orientada a una petita placeta que crea el carrer de Sant Magí en l'enllaç amb la plaça del mateix nom. Presenta un portal d'accés rectangular adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra escairats. A la dovella clau hi ha el nom 'RAMON MORERA' i l'any 1751, emmarcats en un relleu romboidal decorat. Al pis hi ha un finestral rectangular emmarcat de carreus de pedra i amb la llinda plana, que té sortida a un balcó simple amb la llosana motllurada i barana de ferro. A la segona planta, en canvi, destaca una finestra balconera amb l'emmarcament arrebossat. Al seu torn, l'obertura de les golfes ha estat reformada. Pel que fa a les obertures del volum adossat a tramuntana, cal dir que es troben totes reformades, exceptuant la llinda del portal d'accés al garatge, amb la data 1743 inscrita dins d'una motllura acolorida. Tot i així, també destaca la galeria del pis superior, oberta a l'exterior mitjançant dos arcs deprimits còncaus sostinguts per un pilar central amb les impostes motllurades. La façana està rematada per un simple voladís emblanquinat i presenta el parament arrebossat i pintat.res de les tres plantes superiors es repeteixen tipològicament parlant: són rectangulars, amb les llindes arrebossades i es van empetitint en funció de la planta que ocupen. Es corresponen amb dues finestres laterals amb els ampits de pedra motllurats i un finestral central amb sortida a un balcó simple. En el cas de les golfes, es tracta més aviat d'una finestra balconera. La façana està rematada per un ràfec de maons i teula àrab decorada amb dents de serra pintades. El parament deixa l'aparell de l'obra vist, bastit amb pedres desbastades de diverses mides disposades en filades regulars.</p> | 08071-31 | Carrer de Sant Magí, 24, 08289 | <p>A mitjans del segle XVIII, entre les dècades de 1740 i 1760, hi ha constància de la reconstrucció de diversos edificis al sector de llevant del carrer de Sant Magí (antic carrer Major), sota del carrer del Mur actual. El nom de la llinda del portal d'accés a la casa fa referència a Ramon Morera i Tomàs (1718-1781), negociant a Arévalo, que estava casat amb Maria Enric, filla d'un pagès de Jorba (Muset 2000: 333). Els Morera formaven part del nombrós grup de negociants sorgit a Copons durant el segle XVIII, tot i que no eren una de les famílies més arrelades ja que feia poc temps que s'havien traslladat a la població (Muset 2000: 327). De fet, l'activitat econòmica familiar registrada a Copons no va més enllà de la dècada del 1750. Tot i això, els pactes matrimonials amb algunes de les famílies més representatives de la vila els garantiren la presència en els cercles més influents de la diàspora coponenca, evolucionant i enriquint-se ràpidament (Muset 2000: 332). Pel que als renoms amb els que es coneix l'edifici, cal dir que Tort és el nom del actual propietari. El sobrenom de Xuclamel és de procedència desconeguda, però s'associa al fet que hi podrien haver elaborat i venut mel.</p> | 41.6379500,1.5175900 | 376535 | 4610641 | 1751 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47448-foto-08071-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47448-foto-08071-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47448-foto-08071-31-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-31 03:22 | ||||||||
| 47449 | Cal Xera / Cal Figueres / Cal Bertran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xera-cal-figueres-cal-bertran | <p>MUÑOZ, Natàlia (2005). 'Renoms de Copons: el carrer d'Àngel Guimerà'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 19, p. 16. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 9-10, 31.</p> | XVIII | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, format per tres cossos adossats. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes. La façana principal, orientada al carrer d'Àngel Guimerà, compta amb un portal d'accés d'arc escarser adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra escairats. A la dovella clau hi ha una voluta motllurada a mode de mènsula amb l'any de construcció, 1767. Al seu costat destaca una finestra rectangular emmarcada amb carreus de pedra i reixa de ferro. Les obertures del primer pis són rectangulars i presenten les llindes planes i els brancals bastits amb carreus. Als laterals del parament s'obren dues finestres amb l'ampit motllurat, mentre que al centre hi ha un gran finestral amb sortida a un balcó simple amb la llosana motllurada. La segona planta es caracteritza per tres simples finestres rectangulars reformades. A les golfes destaca una galeria reformada i oberta a l'exterior, mitjançant tres grans obertures delimitades amb baranes de gelosia. Dues estan obertes a la façana lateral de la construcció, orientada a una petita placeta creada davant de l'ajuntament del poble. Aquest parament compta amb la majoria d'obertures reformades, tot i que destaquen els brancals bastits amb carreus de pedra de la porta del garatge i els del balcó del primer pis. La façana principal està rematada per una barbacana sostinguda amb mènsules i tots dos paraments estan arrebossats i pintats.</p> | 08071-32 | Carrer d'Àngel Guimerà, 5, 08289 | <p>La casa està situada en el tram més meridional de l'antic camí reial d'Igualada a Calaf i als Prats de Rei (antic carrer Major), prop de la zona de Sòl de Vila o Sòl Carrer (illa formada pels actuals carrers d'Àngel Guimerà, Vilanova i Pere Palomas, tot i que posteriorment aquesta denominació s'apliqués també a tot el traçat del carrer de Vilanova) (Muset 2006: 9-10). Durant la segona meitat del segle XVIII, com a conseqüència del increment de noves construccions, es va anar configurant la futura estructura urbana del municipi, amb la creació de nous carrers i la consolidació i allargament d'altres, com per exemple el carrer Major que acabà desembocant en l'actual carrer d'Àngel Guimerà. Cal Xera era el nom d'una antiga casa del barri de la Roquera, els propietaris de la qual es van traslladar a viure al nucli urbà, al carrer d'Àngel Guimerà. Sembla ser que prové del fet que quan vivien a la Roquera, convidaven els seus veïns a pujar a fer una foguera ('xera'). També es coneix com a cal Bertran (actuals propietaris) i, a principis del segle XX, com a cal Figueres, avantpassats de la família. L'any 1911, aquests darrers cediren el solar on tenien l'hort al Centre Instructiu Coponenc per construir la seva seu, la Barraca.</p> | 41.6365400,1.5183900 | 376599 | 4610483 | 1767 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47449-foto-08071-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47449-foto-08071-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47449-foto-08071-32-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-31 03:22 | ||||||||
| 47450 | Cal Forner / Cal Croel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-forner-cal-croel | <p>MUÑOZ, Natàlia (2003). 'Renoms de Copons: el carrer Vilanova'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 16, p. 17. MUÑOZ, Natàlia (2005). 'Renoms de Copons: el carrer d'Àngel Guimerà'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 19, p. 17. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 31, 33.</p> | XVIII | <p>Edifici cantoner de planta rectangular, format per dos cossos adossats, amb les cobertes de teula àrab de dues vessants i els careners paral·lels a la façana principal. També compta amb una terrassa superior. Està distribuït en soterrani, planta baixa, dos pisos i golfes. La façana principal, orientada al carrer d'Àngel Guimerà, compta amb un portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra escairats i la llinda plana. Les obertures dels pisos superiors han estat reformades i són totes de les mateixes característiques: rectangulars i amb els emmarcaments arrebossats. Al primer pis es corresponen amb tres finestrals amb sortida a tres balcons simples. A la segona planta el balcó es repeteix, tot i que és de mides inferiors. La resta d'obertures del parament es corresponen amb simples finestres amb els ampits de pedra motllurats. Les altres façanes de la construcció estan orientades al tram empedrat que enllaça amb les escales que pugen a l'església i al carrer de Vilanova. Ambdós paraments presenten obertures rectangulars reformades, amb els emmarcaments arrebossats. De la façana orientada al carrer de Vilanova destaca el portal d'accés, emmarcat amb carreus de pedra, i la llinda gravada d'una finestra, amb les inicials 'J.J' i l'any 1908. La construcció està rematada per un ràfec decorat amb motius geomètrics de color teula i blanc, sostingut amb mènsules i llates de fusta. Alhora deixa l'aparell de l'obra vist, format per pedres desbastades de diverses mides disposades en filades regulars.</p> | 08071-33 | Carrer d'Àngel Guimerà, 6, 08289 | <p>Durant la segona meitat del segle XVIII, com a conseqüència del increment de noves construccions, es va anar configurant la futura estructura urbana del municipi, amb la creació de nous carrers i la consolidació i allargament d'altres, com per exemple el carrer Major que acabà desembocant en l'actual carrer d'Àngel Guimerà. De la zona on s'ubica la casa sabem que l'any 1770 s'obrí el camí que anava al campanar i que el 1790 es construiren les escales que en origen pujaven des del carrer Major fins a l'església. Sembla probable doncs que la construcció de la casa succeís durant la segona meitat del segle XVIII. La casa es coneix amb el nom de cal Forner per l'ofici del propietari. Anteriorment també fou coneguda per cal Ramon Lluïsa i per ca la Nuri (nom de l'esposa de l'anterior forner). Abans de ser una fleca, a l'edifici s'hi ubicava una barberia i també una fonda, coneguda amb el nom de cal Croel. Actualment, en el forn s'elabora la crespella o garlanda típica del ball del mateix nom, que es celebra a la vila per la Festa Major de Sant Sebastià, pels voltants del 20 de gener.</p> | 41.6363400,1.5186700 | 376622 | 4610461 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47450-foto-08071-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47450-foto-08071-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47450-foto-08071-33-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El ràfec de l'edifici principal, que està decorat amb motius geomètrics (romboïdals) de color teula i blanc, es pot observar en d'altres edificis dels carrers de Vilanova i de Pere Palomas. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-31 03:22 | ||||||||
| 47451 | La Barraca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-barraca-1 | <p>CARRERAS VERDAGUER, M. Gràcia (2013). 'Exposició Centre Instructiu Coponenc'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 36, p. 17. 'Esfondrament del sostre de la barraca'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, 2002, núm. 14, p. 11. MUÑOZ, Natàlia (2005). 'Renoms de Copons: el carrer d'Àngel Guimerà'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 19, p. 16. PONS, Núria; LLIRÓ, Imma (2002). 'L'adéu definitiu al Centre Instructiu Coponenc'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 13, p. 19. RIBA I GABARRÓ, Josep (1991). 'Copons'. A Josep M. TORRAS I RIBÉ (coord.). Història de l'Anoia. Manresa: Edicions Selectes, v. 1, p. 360. TOMAS PUJABET, Elisabet (2009). 'La Barraca'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 28, p. 27.</p> | XX | <p>Edifici cantoner de planta rectangular, amb la coberta de teula de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Està rehabilitat i s'organitza en una sola planta més golfes, amb la façana principal orientada al carrer d'Àngel Guimerà. Presenta obertures rectangulars, majoritàriament protegides amb baranes de ferro. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats de color groc.</p> | 08071-34 | Carrer d'Àngel Guimerà, 7, 08289 | <p>La Barraca era la seu del Centro Instructivo del Obrero de Copons (Centre Instructiu Coponenc), una societat privada sorgida a principis del segle XX, gràcies a la iniciativa de diversos veïns del municipi. Aquest centre va arribar a tenir més de 100 socis entre els anys 1910 i 1932. El terreny on es troba construit l'edifici era l'antic hort de cal Figueres, la casa a la que es troba adossada la Barraca (actualment cal Xera). Sembla ser que quan es va fundar el centre, els propietaris de cal Figueres aportaren el terreny. La finca fou escripturada el 12 d'octubre de l'any 1911 a nom del centre. Durant bona part del segle XX, la Barraca va ser l'autèntic local social del poble (amb cinema, sala polivalent, bar, etc.). Finalment, el mes d'octubre de l'any 2000, es va extingir el Centre Instructiu Coponenc i es va fer donació de tot el patrimoni a l'ajuntament, inclós l'edifici. De totes maneres, tant el bar com la sala restaren oberts i a la disposició de la gent de Copons. Tot i això, donat el mal estat de conservació de la construcció, el 5 de juny de 2002 es va esfondrar el sostre, quedant inutilitzat del tot. Actualment, l'edifici és una de les seus del CEIP Copons juntament amb l'edifici situat al davant.</p> | 41.6366100,1.5182900 | 376591 | 4610491 | 1911 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47451-foto-08071-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47451-foto-08071-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47451-foto-08071-34-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-31 03:22 | ||||||||
| 47452 | Ajuntament de Copons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-copons | <p>BERTRAN, Jordi (1999). 'Inauguració ajuntament'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 8, p. 5. MUÑOZ, Natàlia (2005). 'Renoms de Copons: el carrer d'Àngel Guimerà'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 19, p. 17.</p> | XX | <p>Edifici entremitgeres completament rehabilitat, format per dos cossos adossats. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuit en planta baixa i dos pisos. La façana principal, orientada al carrer d'Àngel Guimerà, compta amb obertures rectangulars a la planta baixa (portal d'accés i dos grans finestrals). En canvi al primer pis, destaquen tres obertures d'arc rebaixat que tenen sortida a un balcó corregut amb la llosana motllurada. A la segona planta hi ha un balcó central simple emmarcat per dues finestres rectangulars. La construcció presenta el parament arrebossat i pintat, amb un sòcol aplacat a la planta baixa.</p> | 08071-35 | Carrer d'Àngel Guimerà, 8, 08289 | <p>A principis del segle XX, l'edifici era la seu del centre anomenat l'Amistat, on hi havia una sala de ball. Posteriorment s'hi va instal·lar un cafè anomenat la Cooperativa que va compartir l'edifici amb el Centre Republicà entre els anys 1931 i 1939. Després de la guerra, l'edifici passà a mans de la Falange Espanyola. En aquesta època, al pis superior hi havia un cinema. Per la Festa Major es feia el ball a la Barraca i el bar en aquest edifici. També sabem que durant un temps indeterminat, al primer pis hi havia la fàbrica de teixits de Bartomeu Closa. El nou ajuntament fou inaugurat el 18 d'abril del 1999.</p> | 41.6365200,1.5186900 | 376624 | 4610480 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47452-foto-08071-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47452-foto-08071-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47452-foto-08071-35-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'edifici també compta amb un accés des del costat de les escales de l'església, per accedir tant a l'arxiu municipal com al jutjat de pau. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-31 03:22 | ||||||||
| 47453 | Cal Jover | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jover | <p>MUÑOZ, Natàlia (2005). 'Renoms de Copons: el carrer d'Àngel Guimerà'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 19, p. 16. MUSET I PONS, Assumpta (1997). Catalunya i el mercat espanyol al segle XVIII: els traginers i els negociants de Calaf i Copons. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, apèndix núm. 1. MUSET I PONS, Assumpta (1998b). 'Los Vidal, una estirpe de negociantes catalanes del siglo XVIII'. Espacio, Tiempo y Forma, Serie IV, Hª Moderna, t. 11, p. 324-327. MUSET I PONS, Assumpta (2000). L'evolució familiar i comercial d'una companyia coponenca del segle XVIII: Ramon i Agustí Morera i Cia. Barcelona: Col·legi de Notaris de Catalunya, p. 332.</p> | XVIII | <p>Edifici cantoner de planta rectangular, amb la coberta de teula de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Està rehabilitat i s'organitza en planta baixa, dos pisos i golfes, amb la façana principal orientada al carrer d'Àngel Guimerà. Presenta un gran portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra escairats i la llinda plana gravada amb les inicials 'JC' i l'any 1932. A banda i banda hi ha dues finestres rectangulars, amb l'emmarcament arrebossat i l'ampit de pedra. De la primera planta destaca el finestral central, rectangular i emmarcat amb carreus escairats, que té sortida a un balcó simple amb la llosana motllurada i la barana de ferro. Als costats hi ha dues senzilles finestres de les que destaquen els ampits motllurats. A la part superior del balcó central, encastada al parament, destaca una llinda reaprofitada gravada amb el nom 'YOAN VIDAL' i l'any 1754. Les obertures del segon pis es corresponen amb tres finestres rectangulars de les mateixes característiques que les anteriors. De les golfes destaquen tres petites obertures ovalades sota coberta. La façana lateral, orientada al carrer de Ramon Morera, presenta majoritàriament obertures rectangulars amb els ampits motllurats. Les de la planta baixa compten amb arcs de descàrrega bastits amb maons per alleugerir el pes. La façana posterior, en canvi, es caracteritza per la presència de terrasses sostingudes amb revoltons. La construcció presenta tant la façana principal com la posterior arrebossades i pintades, mentre que la lateral deixa l'aparell de l'obra vist. Està format per pedres desbastades de diverses mides, disposades en filades regulars.</p> | 08071-36 | Carrer d'Àngel Guimerà, 9, 08289 | <p>Durant la segona meitat del segle XVIII, com a conseqüència del increment de noves construccions, es va anar configurant la futura estructura urbana del municipi, amb la creació de nous carrers i la consolidació i allargament d'altres, com per exemple el carrer Major que acabà desembocant en l'actual carrer d'Àngel Guimerà. Sembla ser que la casa la van construir els membres de la família Jover. Originàriament, es tractava d'una casa de dues plantes, tot i que durant la primera meitat del segle XX, l'edifici fou rehabilitat i s'hi bastí la construcció actual. És probable que aquesta reforma es correspongui amb la data gravada a la llinda del portal d'accés, 1932. Els Jover eren una de les nissagues més destacables i actives de la diàspora coponenca del segle XVIII respecte al comerç espanyol, juntament amb d'altres famílies com els Vidal, els Segura o els Romeu. De fet, els pactes matrimonials amb algunes d'aquestes famílies garantien la presència en els cercles més influents, enriquint-se i adquirint prestigi social ràpidament (Muset 2000: 332). I és precisament amb la nissaga dels Vidal amb qui dugueren a terme una complexa col·laboració comercial. Així doncs, la presència de la llinda gravada amb el nom Vidal pot estar relacionada amb aquestes sinèrgies.</p> | 41.6367000,1.5181400 | 376579 | 4610501 | 1754 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47453-foto-08071-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47453-foto-08071-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47453-foto-08071-36-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Actualment, l'edifici està distribuit en diversos habitatges. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-31 03:22 | |||||||
| 47454 | Escola de Copons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escola-de-copons | <p>MUÑOZ, Natàlia (2005). 'Renoms de Copons: el carrer d'Àngel Guimerà'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 19, p. 17.</p> | XX | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, amb la coberta de teula de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Està rehabilitat i distribuit en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada al carrer d'Àngel Guimerà. Presenta obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats. A la planta baixa hi ha el portal d'accés i als pisos superiors tres finestrals. La construcció crea una cantonada en el mateix carrer on s'ubica una petita finestra rectangular protegida amb barana de ferro. L'edifici presenta els paraments arrebossats i pintats de color groc.</p> | 08071-37 | Carrer d'Àngel Guimerà, 16, 08289 | <p>L'edifici és força emblemàtic donat que va ser la seu de l'ajuntament durant molts anys. Alhora, al pis superior hi havia l'escola dels nens, mentre que als baixos s'ubicava la presó. Un cop la presó va desaparèixer, en aquest espai s'hi emmagatzemava el carbó per fer funcionar les estufes de les escoles de nens i de nenes, aquesta última ubicada a cal Jover Pobre, al carrer de Vilanova. El carbó es dipositava a dins de l'estança a través de la petita finestra situada a la cantonada lateral de l'edifici. Actualment és una de les seus del CEIP Copons juntament amb l'edifici de la Barraca, que es troba situada al davant.</p> | 41.6367200,1.5184200 | 376602 | 4610503 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47454-foto-08071-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47454-foto-08071-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47454-foto-08071-37-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-31 03:22 | |||||||||
| 47455 | Cal Javier / Cal Ventura / Cal Torret Pascual | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-javier-cal-ventura-cal-torret-pascual | <p>MUÑOZ, Natàlia (2005). 'Renoms de Copons: el carrer d'Àngel Guimerà'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 19, p. 17.</p> | XVIII | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, amb pati posterior i un volum aïllat situat al fons de la finca. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i dos pisos. La façana principal, orientada al carrer d'Àngel Guimerà, compta amb un gran portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra escairats. A la dovella clau hi ha gravat l'any de construcció, 1752, i una creu llatina. Al seu costat destaca una petita finestra rectangular emmarcada amb carreus de pedra, tot i que en falta un. Les obertures del primer pis són rectangulars i presenten els emmarcaments arrebossats. Als laterals s'obren dues finestres amb els ampits motllurats, mentre que al centre hi ha un finestral que té sortida a un balcó simple amb la llosana motllurada. La segona planta presenta les obertures reformades, de diverses tipologies i amb els emmarcaments arrebossats. La construcció presenta el parament arrebossat, tot i que a la planta baixa s'observa perfectament l'aparell de l'obra. Està bastit amb carreus de pedra ben escairats, disposats en filades.</p> | 08071-38 | Carrer d'Àngel Guimerà, 18-Carrer del Mur, 7, 08289 | <p>El senyor Javier va ser el secretari de l'ajuntament durant un temps i és un avantpassat dels propietaris actuals. Quan se'n va anar a viure a Piera, va llogar la casa a la família Ventura.</p> | 41.6367900,1.5183600 | 376597 | 4610511 | 1752 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47455-foto-08071-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47455-foto-08071-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47455-foto-08071-38-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-31 03:22 | ||||||||
| 47456 | Cal Segura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-segura | <p>Copons. Plànol urbà / Guia d'interès. Copons: Ajuntament de Copons, 2000. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Copons. LLACUNA I ORTÍNEZ, Pau (1995). Rutes per l'Anoia: història i art. Igualada: Publicacions Anoia, p. 69. MUÑOZ, Natàlia (2005). 'Renoms de Copons: el carrer d'Àngel Guimerà'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 19, p. 17. MUSET I PONS, Assumpta (2000). L'evolució familiar i comercial d'una companyia coponenca del segle XVIII: Ramon i Agustí Morera i Cia. Barcelona: Col·legi de Notaris de Catalunya, p. 326-327. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 9-10, 33. http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=4871 http://www.festacatalunya.cat/poblacions-veure_altres_llocs-0807130008-cat-altres_llocs_per_visitar.htm http://www.altaanoia.info/cat/Punts-d-Interes/Cal-S</p> | XVII/XX | <p>Edifici cantoner de planta rectangular, format per dos cossos adossats i amb un petit pati posterior orientat al carrer del Mur. Presenta la coberta de teula àrab de tres vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i una terrassa descoberta situada a l'extrem de tramuntana. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada al carrer d'Àngel Guimerà. Compta amb un gran portal d'accés d'arc de mig punt adovellat amb guardapols i els brancals bastits amb carreus de pedra escairats. A la dovella clau hi ha gravat l'any de construcció, 1602, el nom de la família, 'SEGURA' i un petit escut a la part superior de les inscripcions. L'escut representa la família Segura a la part inferior i els Rocabertí a la superior. A banda i banda destaquen dos portals més, tot i que són d'arc apuntat i també estan emmarcats en pedra. Les obertures del primer pis són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. Es corresponen amb tres finestrals que tenen sortida a un balcó corregut, amb la llosana de pedra sostinguda per mènsules i la barana de ferro decorada amb dracs alats de forja. En aquesta mateixa planta s'obre una terrassa de planta rectangular, situada a l'extrem de tramuntana del parament, amb una barana de ferro de les mateixes característiques que la del balcó. La segona planta presenta una galeria formada per quatre finestrals d'arc còncau deprimit, sostinguts per senzills pilars amb basament, imposta i capitell. La galeria està emmarcada amb carreus de pedra i presenta un ampit motllurat corregut. Oberta damunt la terrassa descoberta del primer pis hi ha una finestra de la mateixa tipologia que les de la galeria. La façana lateral, orientada al carreró de la Generalitat, presenta obertures rectangulars reformades. Tot i això destaca un antic portal d'arc de mig punt adovellat reconvertit en finestra, amb l'ampit bastit amb rajoles blaves vidrades. La construcció està rematada per una cornisa sostinguda amb mènsules de pedra i fusta que s'observa a la part superior de tots els paraments. La planta baixa de la façana principal presenta el parament bastit en pedra ben escairada disposada en filades i amb les juntures remarcades. En canvi, el dels pisos superiors està arrebossat, tot i que imita un aparell de carreuada perfectament regular. Aquest revestiment es repeteix també a la façana lateral.</p> | 08071-39 | Carrer d'Àngel Guimerà, 24, 08289 | <p>La casa està situada al bell mig de l'antic camí reial d'Igualada a Calaf i als Prats de Rei (antic carrer Major), prop de la part central anomenada Mitja Vila o Mig Carrer (a l'alçada de l'actual plaça de Ramon Godó) (Muset 2006: 9-10). Durant la segona meitat del segle XVIII, com a conseqüència del increment de noves construccions, es va anar configurant la futura estructura urbana del municipi, amb la creació de nous carrers i la consolidació i allargament d'altres, com per exemple el carrer Major que acabà desembocant en l'actual carrer d'Àngel Guimerà. En aquest sentit, tenim notícia que l'any 1785 es va ordenar la demolició dels porxos davanters d'algunes de les cases del carrer Major per eixamplar la via i facilitar el trànsit de persones i animals (Muset 2006: 33). Una d'aquestes cases era la del negociant Jaume Segura, que es correspon amb l'edifici que ens ocupa. També tenim notícia que en els terrenys on actualment s'aixeca l'edifici, hi havia tres cases que foren enderrocades per la família Segura amb la intenció de construir la seva residència. Es coneixien amb els noms de cal Oleguer, cal Gruetes i cal Cisteller. Els Segura eren una de les nissagues més destacables i actives de la diàspora coponenca del segle XVIII respecte al comerç espanyol, juntament amb d'altres famílies com els Vidal, els Jover o els Romeu. Els forjats del balcó de la façana principal corresponen a l'etapa modernista, tot i que es troben integrats a la reforma de l'any 1951 que rehabilità tot l'edifici.</p> | 41.6369700,1.5181700 | 376582 | 4610531 | 1602 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47456-foto-08071-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47456-foto-08071-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47456-foto-08071-39-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-31 03:22 | ||||||||
| 47457 | Cal Manset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-manset | <p>MUÑOZ, Natàlia (2006). 'Renoms de Copons: plaça de Ramon Godó'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 21, p. 21. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 6.</p> | XIX | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, amb un volum aïllat de grans dimensions situat a la part posterior de la finca i un gran jardí. L'edifici principal presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i dos pisos. La façana principal, orientada a la plaça Ramon Godó, compta amb un gran portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra escairats i la llinda plana gravada amb l'any 1805. Al costat hi ha una finestra rectangular emmarcada amb quatre carreus de pedra ben escairats. Ambdues obertures estan protegides per un volum adossat a la façana que integra les voltes que caracteritzen la plaça. Al primer pis destaquen dues obertures rectangulars: hi ha una finestra amb l'emmarcament arrebossat reformada i un finestral bastit amb carreus de pedra, que té sortida a una terrassa descoberta situada damunt de les voltes que caracteritzen la plaça. La segona planta presenta una única finestra balconera d'obertura rectangular, emmarcada amb carreus de pedra i amb l'ampit motllurat. La façana està rematada per un ràfec múltiple de rajols sostinguts amb mènsules del mateix material. La planta baixa deixa l'aparell de l'obra vist, format per pedres desbastades de diverses mides disposades regularment. Els pisos superiors, en canvi, tenen el parament arrebossat. Aquest edifici està comunicat amb el volum posterior mitjançant una terrassa descoberta oberta a la segona planta. El volum aïllat és de planta rectangular, amb la coberta de teula d'un sol vessant i està organitzat en planta baixa, dos pisos i golfes. L'accés es fa des de la placeta Segura, situada al bell mig del carrer d'Àngel Guimerà. La façana principal, orientada al jardí de la finca, presenta tres arcs de mig punt adovellats per planta, al interior dels quals s'obren finestrals rectangulars reformats que tenen sortida a balcons exempts, amb les baranes de ferro ben treballades. Les obertures de les golfes es corresponen amb tres òculs ovalats emmarcats en pedra també. El volum presenta el parament arrebossat i pintat de color marronós.</p> | 08071-40 | Plaça de Ramon Godó, 2-Carrer d'Àngel Guimerà, 13, 08289 | <p>Tot indica que el nucli de població originari va sorgir al voltant de l'actual plaça de Ramon Godó, coneguda popularment com a Sòl de Graus. A finals del segle XVII, la fesomia actual de la plaça, amb dues de les bandes cobertes amb voltes i l'accés per la banda de llevant, ja estava definida. Sabem que algunes de les cases que en formaven part disposaven d'hort i corral (Muset 2006: 6). Amb l'arribada del creixement constructiu experimentat al municipi durant el segle XVIII, les cases de la plaça també foren rehabilitades. L'edifici agafa el nom dels propietaris de la masia de cal Manset, situada a la Muntanya, els quals es traslladaren a viure en aquesta casa dins del nucli urbà. Durant un temps, la casa comptà amb una petita capella privada dedicada a Sant Joan Baptista, que es va ensorrar per una forta nevada l'any 1936. Després d'aquest fet, la propietat canvià de mans, i en l'actualitat, l'espai s'ha transformat en una petita placeta.</p> | 41.6369500,1.5177100 | 376543 | 4610530 | 1805 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47457-foto-08071-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47457-foto-08071-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47457-foto-08071-40-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-31 03:22 | ||||||||
| 47458 | Cal Tomàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tomas-0 | <p>MERCADAL SEGURA, Elisenda (2007). 'Germanes Dominiques de l'Anunciata'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 23, p. 7. MUÑOZ, Natàlia (2006). 'Renoms de Copons: plaça de Ramon Godó'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 21, p. 21. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 6. RIBA I GABARRÓ, Josep (1991). 'Copons'. A Josep M. TORRAS I RIBÉ (coord.). Història de l'Anoia. Manresa: Edicions Selectes, v. 1, p. 362.</p> | XIX/XX | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, completament rehabilitat i amb pati posterior. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i una terrassa descoberta a la part posterior de la construcció. Està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes, amb la façana principal orientada a la plaça Ramon Godó. Compta amb un portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra escairats i la llinda plana gravada amb l'any 1804. Al costat hi ha un gran portal rectangular emmarcat amb carreus de pedra escairats i la llinda plana de fusta restituïda. Ambdues obertures estan protegides per un volum adossat a la façana que integra les voltes que caracteritzen la plaça. Les obertures dels pisos superiors són totes rectangulars, han estat reformades i compten amb ampits restituïts. Destaquen les de la primera planta, que tenen sortida a una terrassa descoberta situada damunt de les voltes que caracteritzen la plaça. Aquesta terrassa està protegida amb una barana de corten que fa de jardinera. La construcció presenta un parament bastit amb pedres diverses mides disposades irregularment, a la planta baixa. Els pisos superiors, en canvi, tenen el parament arrebossat.</p> | 08071-41 | Plaça de Ramon Godó, 3, 08289 | <p>Tot indica que el nucli de població originari va sorgir al voltant de l'actual plaça de Ramon Godó, coneguda popularment com a Sòl de Graus. A finals del segle XVII, la fesomia actual de la plaça, amb dues de les bandes cobertes amb voltes i l'accés per la banda de llevant, ja estava definida. Sabem que algunes de les cases que en formaven part disposaven d'hort i corral (Muset 2006: 6). Amb l'arribada del creixement constructiu experimentat al municipi durant el segle XVIII, les cases de la plaça també foren rehabilitades. A finals del segle XIX, en el solar que actualment ocupa la casa juntament amb la parcel·la del costat, coneguda com el Cobert d'en Dani, hi havia el convent de la Congregació de les Germanes Dominiques de l'Anunciata, fundat a Copons l'any 1891. S'encarregaven d'ensenyar a les nenes a cosir, llegir i escriure, i també s'ocupaven dels més menuts quan les seves mares eren a treballar a la fàbrica. Sabem que l'entrada al convent es feia per la plaça i que al darrera comptava amb un safareig i un hort (Mercadal 2007: 7). Anys després de la marxa de la congregació de Copons, efectuada el dia de Nadal de l'any 1925, els propietaris de l'edifici el van fer enderrocar, creant dues finques independents amb simples coberts. Aquesta propietat era de la família Jover i l'enderroc de la construcció es dugué a terme entre els anys 1932-1935, coincidint amb la rehabilitació de cal Jover, situada al carrer d'Àngel Guimerà. És probable que la construcció de la casa es dugués a terme a mitjans del segle XX, tot i que la llinda del portal d'accés és de principis del segle XIX.</p> | 41.6369600,1.5176000 | 376534 | 4610531 | 1804 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47458-foto-08071-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47458-foto-08071-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47458-foto-08071-41-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El propietari compta amb una col·lecció d'eines antigues de fusteria a la que s'accedeix des del portal de grans dimensions de la façana principal. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-31 03:22 | |||||||
| 47459 | Ca l'Asidret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lasidret | <p>MUÑOZ, Natàlia (2006). 'Renoms de Copons: plaça de Ramon Godó'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 21, p. 21. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 6.</p> | XVIII | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, rehabilitat i amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes, amb la façana principal orientada a la plaça Ramon Godó. Presenta un portal d'accés doble rectangular, emmarcat amb carreus de pedra. Ambdues obertures estan retirades respecte la línia de façana de la plaça i de la casa. De fet, per accedir-hi, cal travessar un dels arcs que conformen la porxada de la plaça, integrat a l'habitatge. Es tracta d'un arc de mig punt adovellat, amb la clau gravada amb l'any 1747 emmarcat en una decoració en relleu de motius vegetals. Les obertures dels pisos superiors són totes rectangulars i han estat reformades. La de la primera planta està emmarcada en pedra, mentre que les dels pisos superiors (una per nivell) tenen l'emmarcament arrebossat. Tots els ampits han estat restituïts. La façana està rematada amb un ràfec de dents de serra pintat, sostingut amb llates i mènsules de fusta. El parament és arrebossat i pintat de color groc.</p> | 08071-42 | Plaça de Ramon Godó, 5, 08289 | <p>Tot indica que el nucli de població originari va sorgir al voltant de l'actual plaça de Ramon Godó, coneguda popularment com a Sòl de Graus. A finals del segle XVII, la fesomia actual de la plaça, amb dues de les bandes cobertes amb voltes i l'accés per la banda de llevant, ja estava definida. Sabem que algunes de les cases que en formaven part disposaven d'hort i corral (Muset 2006: 6). Amb l'arribada del creixement constructiu experimentat al municipi durant el segle XVIII, les cases de la plaça també foren rehabilitades. El nom de la casa prové d'un antic propietari que es deia Isidre i era conegut com l'Asidret. Actualment la casa també es coneix com Ca la Sílvia i Cal Baños.</p> | 41.6368800,1.5175000 | 376526 | 4610522 | 1747 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47459-foto-08071-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47459-foto-08071-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47459-foto-08071-42-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-31 03:22 | ||||||||
| 47460 | Cal Solé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sole | <p>MUÑOZ, Natàlia (2006). 'Renoms de Copons: plaça de Ramon Godó'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 21, p. 21. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 6. SAUMELL GASSÓ, Jordi (2006). 'Protegim el patrimoni històric de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 22, p. 6.</p> | XVIII | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, format per dos cossos adossats amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Està distribuït en soterrani, planta baixa, dos pisos i golfes, amb la façana principal orientada a la plaça Ramon Godó. Presenta un gran portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra escairats i la llinda plana gravada amb el nom 'VALENTI SOLE' emmarcat en un relleu romboidal motllurat. A banda i banda del portal hi ha dues petites finestres rectangulars, emmarcades amb carreus de pedra i amb reixes de ferro. Aquestes obertures estan retirades respecte la línia de façana de la plaça i de la casa. De fet, per accedir-hi, cal travessar un dels arcs que conformen la porxada de la plaça, integrat a l'habitatge. Es tracta d'un arc escarser adovellat, sostingut per pilars de pedra amb les impostes motllurades. A la primera planta s'obren dos finestrals rectangulars bessons, emmarcats amb carreus de pedra i amb les llindes planes. Tenen sortida a un balcó corregut amb la llosana motllurada i la barana de ferro amb decoració vertical. Les obertures del segon pis es corresponen amb finestres balconeres amb els emmarcaments arrebossats i els ampits motllurats. La façana està rematada per un ràfec decorat amb motius geomètrics en color teula i blanc, sostingut amb llates i mènsules de fusta. El parament està arrebossat i pintat de color marronós. La construcció presenta també un cos adossat a la façana posterior de l'edifici i un petit pati. Aquest volum és de planta rectangular, amb la coberta de teula d'un sol vessant i distribuit en planta baixa i dos pisos. L'element més destacable és una galeria d'arcs rebaixats sostinguts amb columnes, situada al pis superior.</p> | 08071-43 | Plaça de Ramon Godó, 6, 08289 | <p>Tot indica que el nucli de població originari va sorgir al voltant de l'actual plaça de Ramon Godó, coneguda popularment com a Sòl de Graus. A finals del segle XVII, la fesomia actual de la plaça, amb dues de les bandes cobertes amb voltes i l'accés per la banda de llevant, ja estava definida. Sabem que algunes de les cases que en formaven part disposaven d'hort i corral (Muset 2006: 6). Amb l'arribada del creixement constructiu experimentat al municipi durant el segle XVIII, les cases de la plaça també foren rehabilitades. Tenim notícia que en aquest edifici hi havia hagut un molí fariner que rebia l'aigua d'una mina que també alimentava el molí del Madora, la fàbrica tèxtil on ara hi ha l'escorxador i finalment la fàbrica dels Nocs. La casa era propietat de la família Solé. Al no tenir cap fill hereu, aquest edifici va passar a mans de la pubilla, fet que va provocar que es perdés el cognom Solé en favor del cognom Martí.</p> | 41.6368300,1.5174300 | 376520 | 4610517 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47460-foto-08071-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47460-foto-08071-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47460-foto-08071-43-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El ràfec de la façana principal, que està decorat amb motius geomètrics (romboïdals) de color teula i blanc, es pot observar en d'altres edificis del nucli urbà. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-31 03:22 | ||||||||
| 47461 | Cal Poldo / Casa Poldo / Cal Todó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-poldo-casa-poldo-cal-todo | <p>Copons. Plànol urbà / Guia d'interès. Copons: Ajuntament de Copons, 2000. IPA (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Copons. LLACUNA I ORTÍNEZ, Pau (1995). Rutes per l'Anoia: història i art. Igualada: Publicacions Anoia, p. 69. MUÑOZ, Natàlia (2004). 'Renoms de Copons: el carrer de Sant Magí'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 18, p. 16. MUÑOZ, Natàlia (2006). 'Renoms de Copons: plaça de Ramon Godó'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 21, p. 21. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 6. http://www.altaanoia.info/cat/Punts-d-Interes/Cal-Poldo http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=4872 http://www.festacatalunya.cat/poblacions-veure_altres_llocs-0807130008-cat-altres_llocs_per_visitar</p> | XVIII | <p>Edifici cantoner de planta irregular, format per tres grans cossos adossats, amb una petita zona de pati posterior. Els dos volums principals presenten les cobertes de teula àrab de dues vessants amb els careners paral·lels a la façana principal. Està distribuït en planta baixa i tres pisos, amb la façana principal orientada a la plaça Ramon Godó. Aquesta façana està disposada en gradació i conforma la cantonada nord-est de la plaça. De fet, aquesta gradació respón al desnivell existent del carrer, al que l'edifici es troba perfectament adaptat. Presenta un gran portal d'accés d'arc rebaixat, emmarcat amb carreus de pedra ben escairats. Al seu costat hi ha un antic portal d'arc escarser emmarcat amb carreus de pedra també, tot i que reconvertit en finestral. Al pis hi ha tres finestrals d'arc rebaixat bastits en pedra, que tenen sortida a un balcó corregut amb la llosana motllurada i la barana de ferro decorada. A la segona planta, en canvi, els finestrals són rectangulars i la sortida és a balcons simples. El tercer nivell es caracteritza per la presència de dos grans finestrals d'arc de mig punt, amb l'emmarcament arrebossat. De la façana orientada al carreró d'accés a la plaça destaca un plafó de rajoles vidrades acolorides i un rellotge de sol sense el gnòmon. La resta d'obertures són rectangulars i estan emmarcades en pedra. Al nivell superior es repeteixen les obertures d'arc de mig punt arrebossades. Quant a la façana orientada al carrer de Sant Magí, cal dir que les obertures també són rectangulars i es troben emmarcades en pedra també. La construcció està rematada per un ràfec de maons, sostingut amb llates i biguetes de fusta. El parament deixa l'aparell de l'obra vist, format amb pedres desbastades de diverses mides disposades regularment.</p> | 08071-44 | Plaça de Ramon Godó, 14-Carrer de Sant Magí, 1, 08289 | <p>Tot indica que el nucli de població originari va sorgir al voltant de l'actual plaça de Ramon Godó, coneguda popularment com a Sòl de Graus. A finals del segle XVII, la fesomia actual de la plaça, amb dues de les bandes cobertes amb voltes i l'accés per la banda de llevant, ja estava definida. Sabem que algunes de les cases que en formaven part disposaven d'hort i corral (Muset 2006: 6). Amb l'arribada del creixement constructiu experimentat al municipi durant el segle XVIII, les cases de la plaça també foren rehabilitades. El nom de Poldo procedeix del nom d'un antic propietari que es deia Leopoldo i hi tenia una fàbrica de telers. De fet, a la casa s'hi va instal·lar el primer teler mecànic de Catalunya. L'edifici fou rehabilitat de nou aproximadament pels voltants de l'any 2000. Actualment, la finca està segregada en diversos habitatges.</p> | 41.6371700,1.5176700 | 376540 | 4610554 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47461-foto-08071-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47461-foto-08071-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47461-foto-08071-44-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-31 03:22 | |||||||||
| 47462 | Cal Cadiraire / Cal Cano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cadiraire-cal-cano | <p>AMIGÓ, Jordi; MICALÓ, Anna; VILA, Josep M. (1998). 'Els molins del terme de Copons'. A ACRAM. Arqueologia medieval de l'Anoia. Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 27. MUÑOZ, Natàlia (2006). 'Renoms de Copons: carrer de la Roquera'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 22, p. 19. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 30-31.</p> | XVIII | <p>Edifici cantoner de planta rectangular, format per dos cossos adossats. El volum principal presenta la coberta de teula àrab de dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada al carrer de la Roquera. Presenta un portal d'accés rectangular que ha estat reformat, tot i que conserva la llinda plana monolítica amb la següent inscripció: 'AVE MARIA PURISIMA / SIN PECADO JOSEPH MAR / TI MESTRE DE MOLINS / ANY IHS 1798'. Al pis hi ha dues finestres rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. Una d'elles conserva l'ampit motllurat. Les obertures del pis superior són d'arc de mig punt, sostingudes amb pilars amb les impostes motllurades. A l'extrem de llevant hi ha una finestra rectangular, emmarcada amb carreus de pedra i amb l'ampit motllurat. La façana compta amb un ràfec de maons i deixa l'aparell de l'obra vist. Està format per pedres desbastades de mida gran, disposades en filades regulars. Adossat a la façana posterior hi ha un petit volum auxiliar de planta rectangular, amb la coberta de teula d'un sol vessant i distribuit en una sola planta.</p> | 08071-45 | Carrer de la Roquera, 1, 08289 | <p>Tenim notícia que el carrer de la Roquera va néixer al nord del nucli urbà a finals de la dècada del 1780 i que les terres eren propietat de Josep Carbonell i Cases. És força probable que aquesta casa fos l'última que es va construir en aquesta via. Per la llinda gravada del portal d'accés, sabem que a finals del segle XVIII, a la casa hi vivia en Josep Martí, mestre de molins. El renom de Cadiraire prové d'un altre dels seus propietaris, que es dedicava a arreglar cadires. I Cano també és el cognom d'un altre propietari de l'immoble.</p> | 41.6385600,1.5152100 | 376338 | 4610712 | 1789 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47462-foto-08071-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47462-foto-08071-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47462-foto-08071-45-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-31 03:22 | ||||||||
| 47463 | Cal Manuel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-manuel | <p>MUÑOZ, Natàlia (2006). 'Renoms de Copons: carrer de la Roquera'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 22, p. 19. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 30-31.</p> | XVIII | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada al carrer de la Roquera. Presenta un portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats i la llinda plana monolítica amb la següent inscripció: 'AVE MARIA PURISI / MA SENS PECADO / (.) PUJOL MES= / TRE DE CASES AFET / (.) OBRALO'. La llegenda està emmarcada amb la paraula ANY i la data 1793. Al pis hi ha dues finestres rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits de pedra motllurats. Les obertures del pis superior són rectangulars i han estat completament reformades, amb un recreixement de la coberta inclós. La façana deixa l'aparell de l'obra vist, format per pedres desbastades de mida gran, disposades en filades regulars.</p> | 08071-46 | Carrer de la Roquera, 3, 08289 | <p>Tenim notícia que el carrer de la Roquera va néixer al nord del nucli urbà a finals de la dècada del 1780 i que les terres eren propietat de Josep Carbonell i Cases. L'any 1790, Aleix Brunet adquirí 'un pati o sitial de casa de 40 pams (8 m) de façana per 60 (12 m) de fondària' (Muset 2006: 30-31). És força probable que aquest establiment faci referència a la casa que ens ocupa. El renom amb el que es coneix la construcció fa referència a l'actual propietari de la casa.</p> | 41.6385600,1.5151000 | 376329 | 4610712 | 1793 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47463-foto-08071-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47463-foto-08071-46-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-31 03:22 | ||||||||
| 47464 | La Fàbrica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fabrica | <p>CLUB ESCOLAR 3C (1998). 'Carrer d'en Ramon Morera'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 6, p. 2. MUÑOZ, Natàlia (2005). 'Renoms de Copons: el carrer del Raval'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 20, p. 17. RIBA I GABARRÓ, Josep (1991). 'Copons'. A Josep M. TORRAS I RIBÉ (coord.). Història de l'Anoia. Manresa: Edicions Selectes, v. 1, p. 360.</p> | XIX | <p>Edifici cantoner de grans dimensions i planta rectangular, format per tres cossos adossats. El volum principal presenta la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Està distribuit en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada al carrer de Ramon Morera. Presenta un gran portal d'accés rectangular emmarcat en pedra, amb la clau gravada amb les inicials 'GM' i l'any 1896. A banda i banda hi ha dos finestrals rectangulars bastits amb maons. Al pis, les tres obertures també es corresponen amb grans finestrals rectangulars amb els emmarcaments bastits amb maons. Damunt seu hi ha un òcul central. Les façanes laterals compten amb el mateix tipus d'obertures que el parament anterior, doblades a les dues plantes. Tot i això, les del pis superior són de mida inferior respecte les de la planta baixa. La construcció deixa l'aparell de l'obra vist, bastit amb pedres sense treballar de diverses mides, disposades irregularment i lligades amb abundant morter. Una motllura rectilínia marca la divisòria entre les dues plantes als tres paraments. La façana orientada al carrer del Raval presenta un sòcol de pedra fins al nivell dels finestrals de la planta baixa. Els volums auxiliars s'adossen al principal per la banda de tramuntana. Destaca un pas elevat que creua el carrer al nivell de la segona planta comunicant un d'aquests cossos amb la casa del davant, cal Mero.</p> | 08071-47 | Carrer de Ramon Morera, 1-Carrer del Raval, 2-10, 08289 | <p>Tal i com s'observa a la llinda del portal d'accés, la fàbrica fou inaugurada l'any 1896 per a l'elaboració de teixits de cotó d'Hermenegild Godó. L'any següent fou constituïda la societat 'Miquel i Salvatella i Companyia', formada inicialment pels socis Emili Salvatella i Garcés, Hermenegild Godó i Llucià, Ramon Morera i Carbonell i Antoni Miquel i Costas, que era un fabricant de paper de Capellades i la Pobla de Claramunt. Amb la retirada dels tres primers socis, la societat passà a ser 'Miquel i Morera' fins l'any 1900, quan fou venuda a Pere Pujol i Molas que continuà la producció com empresa tèxtil amb el nom de 'Industrial del Vapor', a partir del 1901. Poc temps després, l'any 1914 s'hi establí la fàbrica de teixits de Baldomer Camps i Blavi, un industrial procedent d'Igualada anomenat el Mero, que vivia en una de les cases del carrer del Raval. Entre els anys 1920 i 1935, la fàbrica de Baldomer Camps tenia 90 telers i havia arribat a emplear 200 treballadors. Un cop retirat de l'activitat professional, l'empresa continuà amb la raó social de 'Tejidos Camps i Samitier S.A.' (Samitier era el nom de l'encarregat de la fàbrica) fins l'any 1965. En relació a l'edifici, sense tenir en compte l'activitat professional, cal dir que fou venut a Francesc Vila i Enrich l'any 1956, i a Josep Closa i Roca el 1967, tot i que aquest darrer hi instal·là una granja i un escorxador d'aviram. Durant l'etapa en que Ramon Morera fou un dels socis de la fàbrica s'hi elaborava roba de matalàs amb una màquina jacquard acoblada als telers.</p> | 41.6364300,1.5175100 | 376526 | 4610472 | 1896 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47464-foto-08071-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47464-foto-08071-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47464-foto-08071-47-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-31 03:22 | ||||||||
| 47465 | Cal Marbà / Cal Pons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marba-cal-pons | <p>MUÑOZ, Natàlia (2005). 'Renoms de Copons: el carrer del Raval'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 20, p. 17. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 22.</p> | XVIII | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, amb un pati posterior de planta allargada. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes. La façana principal, orientada al carrer del Raval, compta amb un portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats i la llinda plana monolítica amb l'any 1754 gravat al mig d'un òcul decorat amb motius florals. Al seu costat hi ha una simple finestra rectangular, bastida amb quatre carreus de pedra i amb reixa de ferro. Al pis hi ha dues finestres rectangulars, una emmarcada amb carreus de pedra i la llinda plana. Ambdues presenten els ampits motllurats. Les obertures dels pisos superiors són rectangulars i han estat reformades, amb les llindes i els ampits restituïts. La façana està rematada per un ràfec de dents de serra i deixa l'aparell de l'obra vist, format per pedres sense treballar de diverses mides, disposades regularment.</p> | 08071-48 | Carrer del Raval, 7, 08289 | <p>Tot i que l'existència del Raval s'esmenta a partir de l'any 1789, des de principis de segle ja hi havia el molí d'en Madora i algunes de les cases que defineixen el carrer tal i com el coneixem actualment, com és el cas de cal Marbà, de l'any 1754. Cal Pons és el nom més antic que es coneix de l'edifici. Posteriorment, amb la compra de l'immoble per part de la família Marbà, el nom canvià. La casa també ha estat coneguda per ca la Rita i pel nom del restaurant que regentava, ca l'Arnau.</p> | 41.6364700,1.5171500 | 376496 | 4610477 | 1754 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47465-foto-08071-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47465-foto-08071-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47465-foto-08071-48-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-31 03:22 | ||||||||
| 47466 | Cal Mero | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mero | <p>MUÑOZ, Natàlia (2005). 'Renoms de Copons: el carrer del Raval'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 20, p. 17. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 22.</p> | XVIII | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, amb un pati posterior. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en soterrani, planta baixa, dos pisos i golfes. La façana principal, orientada al carrer del Raval, compta amb un portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats i la llinda plana monolítica. Als seus costats hi ha dos finestrals rectangulars amb els emmarcaments arrebossats. Al pis destaquen tres finestrals rectangulars amb els emmarcaments arrebossats també, que tenen sortida a tres balcons simples amb les llosanes motllurades i les baranes de ferro treballades. La llosana del balcó central cobreix en part la llinda del portal d'accés, tapant la decoració central que encara hi és present. Les obertures dels pisos superiors són totes rectangulars, amb els emmarcaments arrebossats i els ampits motllurats. La façana està rematada per un ràfec de dents de serra i presenta el parament arrebossat i pintat de color groc. Cal destacar que la casa està comunicada amb la Fàbrica mitjançant una passera elevada situada a la segona planta. Aquesta estructura és rectangular i està bastida en maons.</p> | 08071-49 | Carrer del Raval, 5, 08289 | <p>Tot i que l'existència del Raval s'esmenta a partir de l'any 1789, des de principis de segle ja hi havia el molí d'en Madora i algunes de les cases que defineixen el carrer tal i com el coneixem actualment, com és el cas de cal Marbà, de l'any 1754. La casa es coneix amb el nom de cal Mero per un dels seus propietaris, Baldomer Camps i Blavi, un industrial d'Igualada que l'any 1914 establí la seva fàbrica de teixits a la nau del carrer de Ramon Morera. De fet, la casa del carrer del Raval està comunicada amb la Fàbrica mitjançant una passera elevada. En origen, els números 1-3 del carrer del Raval també formaven part de la propietat de cal Mero. En aquest sentit, la data present a la llinda del portal d'accés al número 1 (1756) ens dóna una idea aproximada del moment en el que es devia construir la casa.</p> | 41.6364100,1.5172400 | 376503 | 4610470 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47466-foto-08071-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47466-foto-08071-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47466-foto-08071-49-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-31 03:22 | |||||||||
| 47467 | Ca la Madora / Ca la Comtesa Lacambra / Ca l'Estany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-madora-ca-la-comtesa-lacambra-ca-lestany | <p>'Compte de Lacambra'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 4, p. 3. Copons. Plànol urbà / Guia d'interès. Copons: Ajuntament de Copons, 2000. IPA (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Copons. LLACUNA I ORTÍNEZ, Pau (1995). Rutes per l'Anoia: història i art. Igualada: Publicacions Anoia, p. 69. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (2005). 'El molí del Madora'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 20, p. 4. MUÑOZ, Natàlia (2005). 'Renoms de Copons: el carrer del Raval'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 20, p. 17. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p 22. http://www.altaanoia.info/cat/Punts-d-Interes/Casa-Lacambra-Cal-Madora-o-Ca-l-Estany http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=4874 http://www.festacatalunya.cat/poblacions-veure_altres_llocs-0807130008</p> | XIX | <p>Edifici cantoner de planta més o menys rectangular, format per dos cossos adossats, amb un gran pati posterior. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes. La façana principal, orientada al carrer del Raval, compta amb un gran portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats i la llinda plana monolítica. Als seus costats hi ha dues petites finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i amb reixes de ferro. Al primer pis hi ha tres grans finestrals rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. La llinda central presenta l'any 1801 gravat al centre. Els finestrals tenen sortida a tres balcons simples amb les llosanes motllurades i les baranes de ferro decorades. Tipològicament, les obertures de la segona planta són idèntiques a les del registre inferior, tot i que de mides inferiors. A les golfes hi ha tres ovals emmarcats en pedra sota la coberta. Cal destacar, al bell mig del parament, la presència de l'escut dels Estany, de factura posterior a la construcció de la casa. De la façana lateral, orientada al camí de la Font de la Vila, destaquen les dues galeries d'arcs de mig punt adovellats situades als pisos centrals. Ambdues estan sostingudes per pilars amb les impostes motllurades i han estat reformades en els darrers temps, empetitint les obertures. La façana posterior també presenta una doble galeria de les mateixes característiques, tot i que ubicades a la planta baixa i al primer pis. A la segona planta destaquen quatre finestres balconeres d'obertura rectangular, emmarcades amb carreus de pedra. A les golfes es repeteixen els òculs de la façana principal. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats. L'edifici compta amb una petita capella dedica a la Mare de Déu de Montserrat, situada a la planta baixa. Les estances interiors són grans, amb els sostres alts coberts amb bigues de fusta i obertures emmarcades amb carreus de pedra. Destaca la decoració d'algunes cambres, amb arcs lobulats pintats en tons daurats, i la presència d'un plafó de ceràmica de majòlica acolorit.</p> | 08071-50 | Carrer del Raval, 15, 08289 | <p>El renom de cal Madora deriva de l'apelatiu amb el que era coneguda la dona del primer dels propietaris de l'edifici, Amador Carbonell i Com (o Tudó, no està clar), que edificà la casa l'any 1801. Sabem que la casa estava valorada en 5000 lliures (Muset 2006: 22). Amb la seva mort l'any 1818, Isabel Carbonell i Soler (coneguda com l'Amadora) es feu càrrec de les propietats i activitats de la finca, juntament amb el molí del mateix nom, que està adossat a la façana de llevant de la casa, el qual ja era propietat de la família Carbonell desde els segles XVI i XVII. De fet, a mitjans del segle XIX, Josep Carbonell i Carbonell, el fill del matrimoni, era conegut com Madora. L'any 1869, els descendents d'en Madora varen vendre la casa i el molí a Maria Josefa Estany i Pujol, la qual traspassà l'any 1906 deixant en herència la casa a la seva germana Maria Estany Pujol. Amb la mort d'aquesta darrera l'any 1912, la seva neboda Maria Teresa Estany i Gimena heretà la casa. Al cap d'uns anys es casà amb Francesc Lacambra i Lacambra, nomenat comte de Lacambra l'any 1927 per part del rei Alfons XIII, adquirint així el títol nobiliari de comtesa. I posteriorment, la casa fou heretada per Francesc Josep Lacambra, segon comte de Lacambra.</p> | 41.6367300,1.5169900 | 376483 | 4610506 | 1801 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47467-foto-08071-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47467-foto-08071-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47467-foto-08071-50-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-31 03:22 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 193,21 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/