Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
47592 Benedicció i repartiment d'aigua de Sant Magí https://patrimonicultural.diba.cat/element/benediccio-i-repartiment-daigua-de-sant-magi <p>MUÑOZ PALLARÈS, Carles (2012). 'Restauració de la imatge de Sant Magí de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 34, p. 4-6. http://infoanoia.cat/not/3964/copons_repara_la_teulada_de_l_esglesia/</p> XXI <p>Manifestació festiva relacionada amb la benedicció i el repartiment d'aigua de Sant Magí, que es celebra durant la Missa Solemne de la Festa Major d'Estiu de Copons. Consisteix en la benedicció d'unes ampolletes d'aigua per part del mossèn, que la gent s'emporta a casa després de l'ofici. Les ampolles, de 20 cl. cada una, es col·loquen en una cistella davant de l'altar sota la imatge de Sant Magí, que es trasllada a aquesta ubicació des del seu pedronet. El mossèn ho beneeix i els feligresos passen a recollir-les. Les ampolles procedeixen de Tarragona i presenten un adhesiu de la vila de Copons.</p> 08071-175 Carrer de Vilanova, 1-Plaça de l'Església, 08289 <p>La benedicció i repartiment d'aigua de Sant Magí es va celebrar a Copons per primera vegada durant la Missa de la Festa Major d'Estiu, per Santa Maria, el dia 15 d'agost de l'any 2013. Sant Magí, nascut a Tarragona al segle III, es retirà a una cova de les muntanyes de Brufaganya a fer penitència i vida solitària. Obrava diversos miracles, entre ells el fet de fer brollar l'aigua allà on picava amb el seu bastó. Un cop assassinat el 19 d'agost de l'any 306, els seus devots edificaren una capella en el lloc de la seva mort, que posteriorment es convertí en el Santuari de Sant Magí de la Brufaganya que actualment coneixem. La devoció a aquest sant és especialment significativa a Tarragona i la Conca de Barberà, entre d'altres indrets. En principi, l'aigua que es beneix ha de procedir d'aquest santuari, tot i que en el cas de Copons no és així. Cal mencionar que s'estan elaborant uns goigs en honor a Sant Magí, que properament es cantaran durant la missa de la Festa Major d'Estiu. La melodia i la lletra ja han estat composades, però manquen per acabar les il·lustracions que els acompanyen. La intenció es fer una preestrena d'aquests goigs el mes de juliol de 2014, amb la presència del bisbe.</p> 41.6367100,1.5189600 376647 4610501 2013 08071 Copons Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47592-foto-08071-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47592-foto-08071-175-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Religiós Inexistent 2024-11-19 00:00:00 Adriana Geladó Prat 98 2116 4.1 2484 6 Patrimoni cultural 2025-01-17 09:32
47558 Monument als traginers / Diàspora https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-als-traginers-diaspora <p>ALTÉS PINEDA, Anicet (2005). 'Diàspora'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 19, p. 8. MARTÍ TELLO, Xavier (2005). 'Ernest Altés, escultor'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 19, p. 9. http://www.altaanoia.info/cat/Punts-d-Interes/Monument-als-Traginers http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=4887 http://www.festacatalunya.cat/articles-mostra-766-cat-monument%20als%20traginers.htm</p> XXI <p>Composició escultòrica de planta rectangular i d'uns onze metres de longitud, situada davant de la pista poliesportiva del municipi. Està formada per dues parts diferenciades: la primera està formada per dues grans figures de ferro tractat en forma d'U invertida i disposats en fila. La segona part consta de quatre grans blocs quadrangulars de pedra treballada superposats. Ambdues parts estan enllaçades per un gruixut cable d'acer situat als dos costats de l'escultura, que s'inicia a la part davantera, la de ferro. Simbòlicament, l'escultura fa referència a la tasca dels traginers. Els blocs de pedra simbolitzen la mercaderia o càrrega a transportar, mentre que la part de ferro simbolitza la força que els movia, que en origen eren bèsties de càrrega.</p> 08071-141 Nucli urbà de Copons-Carretera de Ponts, 08289 <p>El nom oficial de la composició escultòrica és 'Diàspora'i, tal i com aquest nom indica, està concebuda com un reconeixement als negociants i traginers coponencs que durant el segle XVIII, i gràcies al comerç amb la resta de la península, assoliren una de les etapes de més esplendor de la vila. L'obra fou inaugurada el mes de setembre de l'any 2004, dins dels actes de la Festa dels Traginers i Negociants de Copons. Paral·lelament s'organitzà una exposició relacionada amb l'obra de l'autor i amb el procés creatiu emprat per desenvolupar aquesta escultura.</p> 41.6357300,1.5192300 376668 4610392 2004 08071 Copons Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47558-foto-08071-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47558-foto-08071-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47558-foto-08071-141-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental 2020-09-18 00:00:00 Adriana Geladó Prat Ernest Altés i Segura 119|98 51 2.1 6 Patrimoni cultural 2025-01-17 09:32
47588 Revista Camí Ral https://patrimonicultural.diba.cat/element/revista-cami-ral <p>EQUIP DE REDACCIÓ (1998). 'Premis pel butlletí informatiu'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 6, p. 6. ESPELT RODRIGO, Ricard (2008). 'Camí Ral en format digital?'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 26, p. 36. http://www.copons.net/?page_id=2248</p> XX <p>Butlletí informatiu del municipi de Copons nascut amb l'objectiu de donar compte de la gestió municipal, reflectir la vida social del poble i ser un canal de comunicació obert als veïns i a tothom. El primer número va sortir el mes de febrer de l'any 1996 i, en l'actualitat, encara continua. És tracta d'una publicació periòdica semestral, que coincideix amb la celebració de les dues festes majors del poble, la d'hivern al gener i la d'estiu a l'agost. Està editada per l'Àrea Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Copons, amb el disseny i la maquetació de l'empresa Espai Gràfic d'Igualada. Un equip de voluntaris s'encarreguen de la programació, el disseny de continguts, el treball editorial, etc. Actualment, la coordinació de la revista va a càrrec de Maria Gràcia Carreras Verdaguer, Elisenda Mercadal i Segura i Núria Pons Torrents. La revista es financia amb la subvenció que rep de l'Ajuntament de Copons i no conté cap mena de publicitat, un tret que la caracteritza. S'edita en paper, en un format molt gran i amb un bon nombre d'imatges, actualment també impresses en color. Presenta seccions fixes que es repeteixen a cada número, articles d'opinió, gestió municipal, serveis, aspectes socials i culturals celebrats al municipi, etc.</p> 08071-171 Carrer d'Àngel Guimerà, 8, 08289 <p>La revista es va fundar l'any 1996 i en l'actualitat continua ben vigent. Les edicions de l'any 1997 foren guardonades amb dos premis diferents. Per una banda, la revista s'emportà el premi Arrel de publicacions municipals, otorgat pel servei de Comunicació de la Diputació de Barcelona a Sant Feliu de Llobregat, com a millor butlletí municipal de l'any. Per l'altra, dins dels premis Anuària, s'otorgà el premi al millor disseny d'una publicació periòdica d'àmbit local, per la seva participació al Camí Ral, a Lluís Jubert. L'any 1997, la revista tenia una tirada de 500 exemplars per una població de 271 persones. La difusió i promoció fora dels límits municipals estava assegurada. En l'actualitat, el tiratge és de 300 exemplars per cada número. Des de l'any 2012, la revista compta amb una versió digital on, properament, hi haurà tots els exemplars editats en pdf.</p> 41.6365200,1.5186900 376624 4610480 1996 08071 Copons Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47588-foto-08071-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47588-foto-08071-171-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni documental Fons bibliogràfic Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat 98 57 3.3 6 Patrimoni cultural 2025-01-17 09:32
47504 Racó de Sant Joan https://patrimonicultural.diba.cat/element/raco-de-sant-joan <p>EMILI; BET; PERET (1996). 'Sant Pere de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 1, p. 2. GAVÍN I BARCELÓ, Josep Maria (1984). Anoia, Conca de Barberà. Valldoreix: Arxiu Gavín, p. 119 MUÑOZ, Natàlia (2005). 'Renoms de Copons: el carrer d'Àngel Guimerà'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 19, p. 16. RIBA I GABARRÓ, Josep (1991). 'Copons'. A Josep M. TORRAS I RIBÉ (coord.). Història de l'Anoia. Manresa: Edicions Selectes, v. 1, p. 362.</p> XX <p>Petita plaça cantonera situada a l'accés de llevant de la plaça Ramon Godó. Es tracta d'un espai de planta irregular delimitat per les façanes de les cases veïnes, que conformen la seva cantonada de migdia. Actualment, l'espai està pavimentat i presenta bancs individuals per seure i dues grans jardineres de ferro. La part més destacable està encastada a la façana de ponent, just on hi ha l'accés a la plaça. Destaca una fornícula de mig punt pintada de color blau, amb l'ampit de pedra motllurat i protegida per una reixa de ferro. Al interior hi ha la imatge de Sant Joan amb els seus atributs. A l'extrem del parament hi ha una placa commemorativa de la construcció d'aquest espai, amb l'escut de la vila i la següent inscripció: 'RACÓ DE SANT JOAN / Solar de l'antiga capella de Sant Joan, comprat per en JAUME PUJABET I BISBAL i donat al poble per a gaudiment de tothom'. La data és del 16 d'agost de l'any 1984.</p> 08071-87 Carrer d'Àngel Guimerà-plaça Ramon Godó, 08289 <p>En el solar on actualment es troba la plaça hi havia una petita capella gòtica dedicada a Sant Joan Baptista. Sembla ser que durant un temps fou la capella privada de cal Manset, una casa situada a la plaça Ramon Godó que encara existeix. La capella es va ensorrar per culpa d'una forta nevada l'any 1936. Després de la nevada, el solar fou comprat per la família de cal Huertas. Segons la placa commemorativa situada a la plaça, el solar el va comprar en Jaume Pujabet i Bisbal i ell mateix el va donar al poble 'per a gaudi de tothom'. La inauguració de l'espai i la placa es degué fer per la Festa Major d'estiu de l'any 1984.</p> 41.6371000,1.5177900 376550 4610546 1984 08071 Copons Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47504-foto-08071-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47504-foto-08071-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47504-foto-08071-87-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Pública Social 2020-09-18 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|98 46 1.2 6 Patrimoni cultural 2025-01-17 09:32
47563 Plafó de Nostra Senyora del Roser https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafo-de-nostra-senyora-del-roser <p>LLACUNA I ORTÍNEZ, Pau (1995). Rutes per l'Anoia: història i art. Igualada: Publicacions Anoia, p. 69. http://www20.gencat.cat/portal/site/culturacatalana/</p> XX <p>Plafó situat a la façana de tramuntana de l'escola de Copons, davant l'encreuament amb el carrer de Ramon Morera. Es tracta d'una placa rectangular de rajoles de ceràmica vidrada acolorida, dedicada a la verge del Roser. Està formada per dues rajoles quadrades centrals, que presenten un emmarcament decorat en blanc i blau. La rajola de l'esquerra presenta la següent llegenda: 'NTRA. SRA. DEL ROSARIO ALCALDESA HONORARIA-PERPETUA'. La de la dreta, en canvi, compta amb una imatge de la verge amb el nen en braços i un rosari a la mà, situats dalt d'un núvol. Aquest núvol presenta una cartel·la en la que s'hi pot llegir: 'PTO. PCIAL. DE REPOBLACION FORESTAL Y FIESTA DEL ARBOL DE LA EXCMA. DIPUTACION DE BARCELONA. I FIESTA DEL ARBOL.'. Als extrems superiors de la rajola hi ha l'escut de la Diputació de Barcelona i un altre escut amb la representació d'un arbre. Ambdues peces estan signades pel fabricant, Industrial Ceràmica Vallvé, S.A., de Barcelona. Sota d'aquestes rajoles, al bell mig de l'emmarcament, hi ha la data del 19 de març de 1966.</p> 08071-146 Carrer d'Àngel Guimerà, 16, 08289 <p>El plafó fa referència a la primera Festa de l'Arbre realitzada a Copons, el dia de Sant Josep de l'any 1966. Aquestes festes, de caràcter cívic, s'instauraren a Catalunya a finals del segle XIX (la primera es va fer l'any 1899 a Barcelona). Actualment, en molts dels municipis en que s'havia celebrat la festa, s'organitzen plantades d'arbres anuals amb la participació de les escoles i els veïns.</p> 41.6367200,1.5183500 376596 4610503 1966 08071 Copons Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47563-foto-08071-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47563-foto-08071-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47563-foto-08071-146-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental 2020-09-18 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|98 51 2.1 6 Patrimoni cultural 2025-01-17 09:32
47627 Corral del pla del Batlle https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-del-pla-del-batlle XX <p>Edifici aïllat de planta rectangular bastit al bell mig del pla del Batlle, en un terreny en desnivell i envoltat de camps de conreus delimitats per murs de pedra seca. Està organitzat en un sol nivell i presenta la coberta de teula àrab d'un sol vessant, tot i que una bona part d'aquesta ha estat restituïda amb uralita. L'accés principal, situat a la façana de migdia, es correspon amb un gran portal rectangular amb la llinda restituïda, que presenta l'any 1941 i les inicials A.G gravades al damunt. La façana de llevant compta amb dos portals més rectangulars, disposats a diferent nivell i amb els emmarcaments arrebossats. La construcció està bastida en pedra irregular coberta per un revestiment arrebossat que cobreix la totalitat de l'edifici.</p> 08071-210 Pla del Batlle, 08289 <p>És probable que la data gravada damunt del portal d'accés principal fagi referència a la darrera reforma important de la construcció.</p> 41.6328300,1.5367800 378124 4610045 1941 08071 Copons Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47627-foto-08071-210-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47627-foto-08071-210-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47627-foto-08071-210-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Altres 2020-09-18 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|98 47 1.3 6 Patrimoni cultural 2025-01-17 09:32
47636 Barraca del pla del Batlle 1 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-pla-del-batlle-1 <p>http://www.catpaisatge.net/dossiers/pedra_seca/cat/presentacio_catalunya.php</p> XIX-XX La coberta està enrunada i l'interior ple de vegetació. <p>Barraca de pedra seca i planta rectangular, que presenta la coberta de dues vessants completament enrunada. Compta amb un portal d'accés rectangular, que en aquest cas està reformat amb morter de calç. La llinda és plana, estreta i amb l'any 1926 gravat al damunt. A l'interior, cobert de vegetació, es conserva un pedrís per seure. La construcció està bastida en pedra escairada encaixada i disposada en filades més o menys regulars, amb petites pedres falcant les juntes.</p> 08071-219 Pla del Batlle, 08289 <p>La tècnica de la pedra seca o pedra en sec consisteix en encaixar pedres sense utilitzar cap tipus de morter ni argamassa per lligar-les. En ocasions s'utilitza terra per tapar els forats que hi puguin quedar, amb la intenció d'evitar filtracions d'aigua. També es pot utilitzar aquesta terra barrejada amb pedruscall a l'interior dels murs, a mode de reble. A Copons, les barraques de pedra seca estan directament relacionades amb el cultiu de la vinya, tot i que també amb l'agricultura i amb altres usos com l'aixopluc davant les inclemències del temps o com a magatzem per guardar-hi eines. Les de dimensions més grans, fins i tot, també s'utilitzaven com a refugis pels animals.</p> 41.6366900,1.5336100 377867 4610478 1926 08071 Copons Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47636-foto-08071-219-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47636-foto-08071-219-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47636-foto-08071-219-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-09-17 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-01-17 09:32
47451 La Barraca https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-barraca-1 <p>CARRERAS VERDAGUER, M. Gràcia (2013). 'Exposició Centre Instructiu Coponenc'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 36, p. 17. 'Esfondrament del sostre de la barraca'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, 2002, núm. 14, p. 11. MUÑOZ, Natàlia (2005). 'Renoms de Copons: el carrer d'Àngel Guimerà'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 19, p. 16. PONS, Núria; LLIRÓ, Imma (2002). 'L'adéu definitiu al Centre Instructiu Coponenc'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 13, p. 19. RIBA I GABARRÓ, Josep (1991). 'Copons'. A Josep M. TORRAS I RIBÉ (coord.). Història de l'Anoia. Manresa: Edicions Selectes, v. 1, p. 360. TOMAS PUJABET, Elisabet (2009). 'La Barraca'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 28, p. 27.</p> XX <p>Edifici cantoner de planta rectangular, amb la coberta de teula de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Està rehabilitat i s'organitza en una sola planta més golfes, amb la façana principal orientada al carrer d'Àngel Guimerà. Presenta obertures rectangulars, majoritàriament protegides amb baranes de ferro. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats de color groc.</p> 08071-34 Carrer d'Àngel Guimerà, 7, 08289 <p>La Barraca era la seu del Centro Instructivo del Obrero de Copons (Centre Instructiu Coponenc), una societat privada sorgida a principis del segle XX, gràcies a la iniciativa de diversos veïns del municipi. Aquest centre va arribar a tenir més de 100 socis entre els anys 1910 i 1932. El terreny on es troba construit l'edifici era l'antic hort de cal Figueres, la casa a la que es troba adossada la Barraca (actualment cal Xera). Sembla ser que quan es va fundar el centre, els propietaris de cal Figueres aportaren el terreny. La finca fou escripturada el 12 d'octubre de l'any 1911 a nom del centre. Durant bona part del segle XX, la Barraca va ser l'autèntic local social del poble (amb cinema, sala polivalent, bar, etc.). Finalment, el mes d'octubre de l'any 2000, es va extingir el Centre Instructiu Coponenc i es va fer donació de tot el patrimoni a l'ajuntament, inclós l'edifici. De totes maneres, tant el bar com la sala restaren oberts i a la disposició de la gent de Copons. Tot i això, donat el mal estat de conservació de la construcció, el 5 de juny de 2002 es va esfondrar el sostre, quedant inutilitzat del tot. Actualment, l'edifici és una de les seus del CEIP Copons juntament amb l'edifici situat al davant.</p> 41.6366100,1.5182900 376591 4610491 1911 08071 Copons Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47451-foto-08071-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47451-foto-08071-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47451-foto-08071-34-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Altres 2020-09-18 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-01-17 09:32
47566 Font del carrer d'Àngel Guimerà https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-dangel-guimera <p>CLOSA SERRA, Joan; CLOSA PUJABET, Anna (2013). '1910, l'any de la portada d'aigües al poble de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 36, p. 4-5.</p> XX <p>Font formada per una pica de planta semicircular bastida en pedra treballada i un frontal encastat al parament de la construcció. Aquest frontal és d'arc de mig punt de pedra picada, amb l'any 1910 gravat a la part superior i una aixeta metàl·lica restituïda.</p> 08071-149 Nucli urbà de Copons, 08289 <p>El 29 de juliol de l'any 1910, una comissió formada per diversos veïns del poble van escriure una carta a l'ajuntament amb la intenció d'aconseguir fons per finançar les obres de la portada d'aigua a Copons des de la font del Sabaté (actual font de la Canal). Es volia construir un dipòsit a l'hort de l'Hospital, situat a l'alçada de la bassa de Dalt, i fer les canalitzacions oportunes fins al nucli. L'ajuntament ho autoritzà, amb la condició que la canalització passés pel carrer de Sant Magí i pel del mur, i que l'aigua fos d'ús públic igual que la font. El 13 de novembre es feu la inauguració de les obres de la portada d'aigües de la font del Sabaté i la comissió encarregada donà al muncipi aquestes instal·lacions, incloses les quatre fonts que estaven construïdes en aquell moment. El 10 de febrer de l'any 1911 s'acorda construir una altra font, a l'exterior del dipòsit bastit a l'hort de l'Hospital, sota el barri de la Roquera. I, posteriorment, el dia 3 de març, alguns dels veïns del carrer de Sant Magí van demanar la construcció d'una altra font prop de la casa Clotet, ja que la resta els quedaven molt lluny. La font es col·locà al carrer de Sant Magí, entre les cases Ferrer i Clotet.</p> 41.6367200,1.5183400 376595 4610503 1910 08071 Copons Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47566-foto-08071-149-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47566-foto-08071-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47566-foto-08071-149-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Social 2020-09-18 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|98 51 2.1 6 Patrimoni cultural 2025-01-17 09:32
47441 La Unió https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-unio <p>MUÑOZ, Natàlia (2005). 'Renoms de Copons: el carrer de Pere Palomas'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 20, p. 16. RIBA I GABARRÓ, Josep (1991). 'Copons'. A Josep M. TORRAS I RIBÉ (coord.). Història de l'Anoia. Manresa: Edicions Selectes, v. 1, p. 360.</p> XX <p>Edifici cantoner de planta rectangular format per dos cossos adossats, amb pati lateral i un volum aïllat situat a l'extrem de tramuntana de la finca. La construcció ha estat rehabilitada i presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal. Està distribuït en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada al carrer de Pere Palomas. Totes les obertures del parament són rectangulars i amb els emmarcaments arrebossats. La planta baixa presenta un gran portal d'accés al interior i tres finestrals allargats amb els ampits de ceràmica. Al pis, en canvi, hi ha quatre finestrals de la mateixa tipologia que tenen sortida a un gran balcó corregut, amb la llosana motllurada i barana de ferro decorada. Damunt dels finestrals destaquen quatre petites obertures romboïdals disposades sota coberta. La façana està rematada per una cornisa motllurada i coronada per un plafó rectilini de perfil ondulat central, que amaga el carener i la teulada. Al centre del plafó destaca l'any de construcció en esgrafiat, 1904. El revestiment de la façana es troba arrebossat i pintat, amb sòcol inferior. Pel que fa a la façana lateral, orientada al pati, cal dir que presenta obertures rectangulars majoritàriament reformades. Unes escales de ferro exteriors donen accés al primer pis des del pati. La façana deixa l'aparell de l'obra vist, consistent en pedra de diverses mides disposada en filades més o menys regulars.</p> 08071-24 Carrer de Pere Palomas, 2-4, 08289 <p>Des de principis del segle XX i fins a la dècada dels anys 20, l'edifici fou la seu de la societat recreativa La Unió, la qual tenia una elevada participació popular. L'edifici disposava d'una sala molt gran que durant les festes majors s'utilitzava de sala de ball. Posteriorment, l'edifici es va destinar a fàbrica de teixits, propietat en primera instància de Josep Alsina i amb 40 telers, entre els anys 1920 i 1935. Durant un temps indeterminat, tant l'edifici com les dues cases veïnes (actuals números 6 i 8 del carrer de Pere Palomas) eren propietat del sr. Carbonell d'Igualada. La seva dona era filla de Copons i tenien una sabateria a la ciutat. Actualment, la casa també es coneix com Ca la Conxita Monrabà.</p> 41.6361700,1.5182000 376583 4610442 1904 08071 Copons Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47441-foto-08071-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47441-foto-08071-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47441-foto-08071-24-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-18 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-01-17 09:32
47485 Cal Martí de la Muntanya / Cal Martí de les Dones https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marti-de-la-muntanya-cal-marti-de-les-dones <p>MUÑOZ, Natàlia (2007). 'Renoms de Copons: Sant Pere de Copons i les seves masies'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 23, p. 29. RIERA, Antoni (1999). Inventari de masies i construccions en sòl no urbanitzable de Copons. Copons [inèdit].</p> XX <p>Masia aïllada rehabilitada formada per tres cossos adossats, amb un gran barri tancat delimitat per una tanca de pedra. L'accés es fa per la banda de migdia de la tanca, mitjançant un portal rectangular cobert per un voladís de teula àrab de dues vessants. L'edifici principal és de planta rectangular, està distribuit en planta baixa, pis i golfes, i presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal. Aquesta façana està orientada a migdia i presenta un portal d'accés d'arc escarser al nivell de la planta baixa. A banda i banda hi ha dues senzilles finestres rectangulars. Damunt del portal, encastat al parament, hi ha un petit rellotge de sol i un relleu gravat amb la següent inscripció: 'AÑO 1901 V.T'. Els pisos superiors presenten tres finestres per planta. Són d'obertura rectangular i conserven els ampits bastits amb maons. La resta d'obertures de l'edifici es corresponen amb petites finestres rectangulars i tots els paraments es troben arrebossats. Els altres dos volums que conformen la construcció estan adossats a la banda de llevant. Es tracta de dos cossos de planta rectangular, amb les cobertes de teula àrab d'un sol vessant i distribuits en planta baixa i pis. Ambdues construccions estan bastides en pedra sense treballar disposada irregularment. Quant a les obertures, destaca un portal d'arc de mig punt i una finestra rectangular amb la llinda de fusta, situats al volum de llevant del principal. Just en el punt on s'adossen aquests dos edificis, per la banda de tramuntana, destaca un plafó de ceràmica vidrada amb la imatge de la Mare de Déu de Montserrat.</p> 08071-68 Sant Pere de Copons-Escaleta de Sant Pere, 08289 41.6462800,1.5367800 378149 4611538 1901 08071 Copons Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47485-foto-08071-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47485-foto-08071-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47485-foto-08071-68-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-18 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-01-17 09:32
47562 Creu del pla de Missa https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-pla-de-missa <p>BASTARDES I PARERA, Albert (1983). Les creus al vent. Barcelona: Editorial Millà, p. 41. LLACUNA I ORTÍNEZ, Pau (1995). Rutes per l'Anoia: història i art. Igualada: Publicacions Anoia, p. 69.</p> XX <p>Creu situada a l'extrem sud-oest del Pla de Missa, davant la façana principal de l'església parroquial de Santa Maria. Està formada per dues parts diferenciades: un pedró de pedra de planta quadrada i una creu de ferro assentada al damunt seu. El pedró està format per un basament en el que s'assenta un pilar central motllurat i una repisa de pedra superior. A la cara de llevant del pilar hi ha la següent inscripció: 'PRIMER ANY DEL SIGLE XX'. La creu és llatina, amb els extrems de les aspes decorats amb els mateixos motius que el peu, que s'assenta damunt d'un sòcol de pedra de planta hexagonal.</p> 08071-145 Pla de Missa, 08289 41.6364300,1.5189300 376644 4610470 1900 08071 Copons Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47562-foto-08071-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47562-foto-08071-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47562-foto-08071-145-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental 2020-09-18 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|98 51 2.1 6 Patrimoni cultural 2025-01-17 09:32
47464 La Fàbrica https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fabrica <p>CLUB ESCOLAR 3C (1998). 'Carrer d'en Ramon Morera'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 6, p. 2. MUÑOZ, Natàlia (2005). 'Renoms de Copons: el carrer del Raval'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 20, p. 17. RIBA I GABARRÓ, Josep (1991). 'Copons'. A Josep M. TORRAS I RIBÉ (coord.). Història de l'Anoia. Manresa: Edicions Selectes, v. 1, p. 360.</p> XIX <p>Edifici cantoner de grans dimensions i planta rectangular, format per tres cossos adossats. El volum principal presenta la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Està distribuit en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada al carrer de Ramon Morera. Presenta un gran portal d'accés rectangular emmarcat en pedra, amb la clau gravada amb les inicials 'GM' i l'any 1896. A banda i banda hi ha dos finestrals rectangulars bastits amb maons. Al pis, les tres obertures també es corresponen amb grans finestrals rectangulars amb els emmarcaments bastits amb maons. Damunt seu hi ha un òcul central. Les façanes laterals compten amb el mateix tipus d'obertures que el parament anterior, doblades a les dues plantes. Tot i això, les del pis superior són de mida inferior respecte les de la planta baixa. La construcció deixa l'aparell de l'obra vist, bastit amb pedres sense treballar de diverses mides, disposades irregularment i lligades amb abundant morter. Una motllura rectilínia marca la divisòria entre les dues plantes als tres paraments. La façana orientada al carrer del Raval presenta un sòcol de pedra fins al nivell dels finestrals de la planta baixa. Els volums auxiliars s'adossen al principal per la banda de tramuntana. Destaca un pas elevat que creua el carrer al nivell de la segona planta comunicant un d'aquests cossos amb la casa del davant, cal Mero.</p> 08071-47 Carrer de Ramon Morera, 1-Carrer del Raval, 2-10, 08289 <p>Tal i com s'observa a la llinda del portal d'accés, la fàbrica fou inaugurada l'any 1896 per a l'elaboració de teixits de cotó d'Hermenegild Godó. L'any següent fou constituïda la societat 'Miquel i Salvatella i Companyia', formada inicialment pels socis Emili Salvatella i Garcés, Hermenegild Godó i Llucià, Ramon Morera i Carbonell i Antoni Miquel i Costas, que era un fabricant de paper de Capellades i la Pobla de Claramunt. Amb la retirada dels tres primers socis, la societat passà a ser 'Miquel i Morera' fins l'any 1900, quan fou venuda a Pere Pujol i Molas que continuà la producció com empresa tèxtil amb el nom de 'Industrial del Vapor', a partir del 1901. Poc temps després, l'any 1914 s'hi establí la fàbrica de teixits de Baldomer Camps i Blavi, un industrial procedent d'Igualada anomenat el Mero, que vivia en una de les cases del carrer del Raval. Entre els anys 1920 i 1935, la fàbrica de Baldomer Camps tenia 90 telers i havia arribat a emplear 200 treballadors. Un cop retirat de l'activitat professional, l'empresa continuà amb la raó social de 'Tejidos Camps i Samitier S.A.' (Samitier era el nom de l'encarregat de la fàbrica) fins l'any 1965. En relació a l'edifici, sense tenir en compte l'activitat professional, cal dir que fou venut a Francesc Vila i Enrich l'any 1956, i a Josep Closa i Roca el 1967, tot i que aquest darrer hi instal·là una granja i un escorxador d'aviram. Durant l'etapa en que Ramon Morera fou un dels socis de la fàbrica s'hi elaborava roba de matalàs amb una màquina jacquard acoblada als telers.</p> 41.6364300,1.5175100 376526 4610472 1896 08071 Copons Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47464-foto-08071-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47464-foto-08071-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47464-foto-08071-47-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-09-18 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-01-17 09:32
47482 Can Bacardit https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bacardit <p>RIERA, Antoni (1999). Inventari de masies i construccions en sòl no urbanitzable de Copons. Copons [inèdit].</p> XIX <p>Masia formada per tres cossos adossats, amb un pati davanter delimitat per un volum auxiliar a migdia i una tanca de pedra a llevant, a mode de barri tancat. De fet, l'accés al interior del recinte es fa per la banda de llevant, mitjançant un portal d'arc rebaixat bastit amb maons i amb els brancals reformats i arrebossats. Està cobert per un voladís de dues vessants d'uralita. Per la banda de ponent, la construcció està adossada a La Caseta, una altra masia del terme coneguda també amb el nom de cal Joan Bou. L'edifici principal és de planta rectangular i presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Està distribuit en planta baixa, pis i golfes, i majoritàriament presenta obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats. Adossat a la façana de llevant hi ha un altre volum de menors dimensions, amb la coberta de dues vessants de teula àrab i distribuit en dues plantes. I adossat a la façana de tramuntana d'ambdós volums hi ha un altre cos de planta rectangular, amb la coberta d'un sol vessant de teula àrab i distribuit en un únic nivell. Aquest volum presenta un portal d'accés d'arc rebaixat bastit amb maons, i situat a la façana de llevant. Per la banda de migdia, tancant el pati, hi ha un edifici rectangular amb la coberta de teula àrab de dues vessants i distribuit en dos nivells. Compta amb obertures d'arc de mig punt bastides amb maons, a la planta baixa, i rectangulars al pis superior. En general, la construcció està bastida en pedra desbastada de diverses mides, lligada amb morter de calç i disposada regularment, tot i que els pisos superiors de l'edifici principal estan construits amb totxos. A l'exterior del recinte, per la banda de llevant, hi ha un cobert de recent factura i un volum rectangular amb coberta d'un sol vessant de teula àrab, del que destaca un portal d'arc rebaixat bastit en maons.</p> 08071-65 Sant Pere de Copons-Plana de Comalats, 08289 41.6556600,1.5312700 377708 4612588 1893 08071 Copons Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47482-foto-08071-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47482-foto-08071-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47482-foto-08071-65-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-18 00:00:00 Adriana Geladó Prat És probable que l'any de construcció, 1893, estigui gravat al portal d'accés al interior de la casa, però n' s'ha pogut comprobar donada l'absència dels propietaris. 119|98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-01-17 09:32
47505 Cementiri https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-3 <p>RIBA I GABARRÓ, Josep (1991). 'Copons'. A Josep M. TORRAS I RIBÉ (coord.). Història de l'Anoia. Manresa: Edicions Selectes, v. 1, p. 362. RIERA, Antoni (1999). Inventari de masies i construccions en sòl no urbanitzable de Copons. Copons [inèdit].</p> XIX <p>Recinte de planta rectangular format per tres volums aïllats i una tanca de pedra que delimita l'espai respecte l'exterior. La façana principal està orientada a migdia i presenta un gran portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats. A la dovella clau hi ha la següent inscripció: 'AÑO 1889 RIP'. El portal està rematat per un plafó de perfil ondulat que compta amb un guardapols bastit amb maons i està coronat per una creu llatina de ferro. Al interior, l'espai s'organitza mitjançant dos carrers pavimentats disposats en àngle recte i delimitats pels volums que alberguen els nínxols. Aquests són de planta rectangular, amb les cobertes de teula àrab d'una i dues vessants i estan organitzats en quatre registres diferenciats de nínxols. Els nínxols presenten una obertura d'arc rebaixat i estan numerats. En el volum interior, situat an paral·lel a la façana principal, destaca la capella. És de planta rectangular i està coberta per una volta rebaixada arrebossada i pintada. Inclou un petit altaret d'obra, arrebossat i pintat també. La porta d'accés a la capella és d'arc apuntat amb l'any 1942 gravat al centre, i decorat amb una triple motllura rectilínia superior damunt la que s'assenta una creu llatina. Els brancals estan bastits amb carreus de pedra disposats a mode de pinacles. El portal està coronat per un timpà semicircular coronat per un guardapols fet de maons. La cantonada nord-oest del recinte no està ni pavimentada ni edificada. Hi ha uns quants xiprers i dues inhumacions efectuades al subsòl. El recinte presenta els paraments exteriors arrebossats i pintats de color groc. Al interior, els nínxols estan arrebossats i emblanquinats. En el subsòl, sota el volum que alberga els nínxols de la banda de migdia, hi ha les osseres antigues.</p> 08071-88 Extrem sud-oest del Morinyol, 08289 <p>L'antic cementiri o fossar de Copons estava situat al voltant de l'església parroquial de Santa Maria, dins del nucli urbà. Havia estat objecte de diverses reformes al llarg del temps fins que l'any 1889 fou exhumat. El nou cementiri s'establí damunt del barri de la Roquera i, inicialment, depenia de la parròquia de Santa Maria, tot i que posteriorment passà a mans municipals.</p> 41.6395800,1.5140200 376241 4610827 1889 08071 Copons Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47505-foto-08071-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47505-foto-08071-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47505-foto-08071-88-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Altres 2020-09-18 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-01-17 09:32
47487 Masia Torra de la Masia / Cal Torra de la Masia https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-torra-de-la-masia-cal-torra-de-la-masia <p>MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (1997). Els Molins de Copons. Molí Torre de la Masia. Molí núm. 5. Barcelona: Diputació de Barcelona [inèdit]. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (2003). 'Molí Torre de la Masia'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 16, p. 6. RIERA, Antoni (1999). Inventari de masies i construccions en sòl no urbanitzable de Copons. Copons [inèdit]. SOTERAS CORBELLA, Montse (2009). 'Masies i veïnats de Copons (II)'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 27, p. 6-7.</p> XIX <p>Masia aïllada i rehabilitada formada per diversos cossos adossats, amb un gran barri tancat delimitat per les pròpies construccions i pel desnivell del terreny envers l'est. L'accés es fa per la banda de tramuntana, mitjançant un portal d'accés d'arc escarser adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. A la dovella clau hi ha gravat l'any de construcció, 1878 i les inicials 'A.T'. El portal està cobert per un voladís de teula àrab de dues vessants. L'edifici principal és de planta en forma d'L, està distribuit en planta baixa, pis i golfes, i presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal. Aquesta façana està orientada a llevant i presenta un portal d'accés d'arc rebaixat, emmarcat amb carreus de pedra i amb les inicials 'A.T' i l'any 1888, gravat a la llinda. Al pis hi ha tres finestrals rectangulars reformats, que tenen sortida a tres balcons simples amb les llosanes motllurades i les baranes de ferro. Dos d'aquests finestrals presenten arcs de descàrrega damunt de les llindes. La façana de migdia, en canvi, presenta un únic portal rectangular a la planta baixa, emmarcat amb carreus de pedra i amb la llinda plana gravada amb la data 1793. Als pisos superiors hi ha dues finestres rectangulars. Tancant el pati per la banda de migdia, i adossat a l'extrem sud-est del volum principal, hi ha un altre edifici de planta rectangular amb coberta d'un sol vessant de teula àrab, distribuit en planta baixa i pis. Presenta obertures rectangulars reformades, amb les llindes de fusta. Per la banda de tramuntana, el pati està tancat per un volum de planta rectangular organitzat en una sola planta, cobert per una terrassa descoberta al pis. Unes escales exteriors hi donen accés. Adossat a la cantonada nord-est d'aquesta construcció hi ha un cobert de grans dimensions rehabilitat, amb un pilar de pedra central. Conserva un carreu gravat amb l'any 1732 i l'anagrama del nom de Jesús, 'IHS'. A l'exterior del recinte tancat, adossats a la façana de ponent del volum principal, hi ha quatre cossos adossats, amb les cobertes de teula àrab d'un i dos vessants, que han estat rehabilitats. Totes les construccions estan bastides en pedra treballada i sense treballar, lligada amb morter de calç i disposada regularment.</p> 08071-70 Camí del Torrent Boter, 08289 <p>Tot i que no hi ha referències documentals clares de la finca abans del segle XIX, la masia integra llindes i carreus gravats amb dates de mitjans i finals del segle XVIII, que ens indiquen que la construcció és anterior. De fet, a finals del segle XVII, l'any 1676, el mas apareix mencionat en una disputa amb els propietaris del mas Gelabert, per la utilització de l'aigua de la riera de la Fontdolla (actual riera Gran) pels seus molins. La finca comptava amb un molí fariner que va deixar de funcionar durant la primera meitat del segle XX, de la mateixa manera que la resta de molins establerts a la zona de la riera. A principis del segle XIX, la finca era propietat de la família Torra. L'any 1984, la propietat es va vendre a la familia Marimon-Gabarró.</p> 41.6438700,1.5077000 375723 4611312 1888 08071 Copons Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47487-foto-08071-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47487-foto-08071-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47487-foto-08071-70-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-18 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-01-17 09:32
47491 Cal Ponç / Cal Pons https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ponc-cal-pons <p>RIERA, Antoni (1999). Inventari de masies i construccions en sòl no urbanitzable de Copons. Copons [inèdit].</p> XIX L'edifici integra algun volum adossat enrunat i totes les obertures tapiades. <p>Masia aïllada de planta irregular, formada per quatre cossos adossats i envoltada de boscos i camps de conreu. El volum principal és de planta rectangular i està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, la qual es troba orientada a migdia. Aquest parament compta amb un portal d'accés d'arc rebaixat adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra escairats. A la dovella clau destaca un òval en alt relleu amb l'any 1880 gravat al centre. A banda i banda hi ha dues petites finestres rectrangulars emmarcades amb quatre carreus de pedra. Al primer pis s'observen tres obertures més rectangulars emmarcades amb carreus de pedra escairats. Al centre, un antic finestral i als laterals dues finestres amb els ampits de pedra motllurats. Les obertures de la segona planta es corresponen amb tres petites finestres rectangulars emmarcades amb quatre carreus de pedra.A les golfes hi ha una única obertura rectangular emmarcada en pedra. La façana de tramuntana presenta un portal d'accés rectangular obert a l'alçada del primer pis. Cal destacar que la casa està construïda en un desnivell natural del terreny, cosa que fa que l'edifici estigui disposat a diferent nivell. Aquest portal presenta els brancals bastits amb carreus de pedra desbastats i la llinda plana monolítica gravada amb la següent inscripció: 'FRANCISCO PONS AY 1880'. Al segon pis hi ha dues petites finestres rectangulars emmarcades amb carreus escairats. Pel que fa a les façanes de llevant i ponent, ambdues presenten finestres de les mateixes característiques que les anteriors, algunes amb l'ampit de pedra motllurat. Adossat a l'extrem de tramuntana de la façana de llevant hi ha un petit volum rectangular amb teulada d'un vessant ensorrada i distribuït en soterrani, planta baixa i pis. Tot i el seu mal estat de conservació (al marge de la teulada, tota la part sud de l'edifici està enrunada) conserva un pilar central de pedra que sostenia l'estructura, restes de l'embigat de fusta que cobria l'edifici i el portal d'accés obert a la façana de tramuntana. Alhora, adossat a la cantonada sud-est d'aquest edifici, destaca un petit volum de planta rectangular força enrunat, actualment cobert a l'alçada del primer pis, que es correspon amb una gran cisterna coberta per una volta de canó bastida en pedra disposada en filades. Hi ha un altre volum de planta rectangular, adossat en aquest cas a la façana de ponent, en força mal estat de conservació. Ha perdut la coberta, que era d'un vessant, i està organitzat en un sol nivell. Al interior s'observen diverses reformes modernes, fetes amb totxo. Es tracta de les antigues quadres i corrals de la masia. La construcció principal està rematada per un ràfec de lloses de pedra damunt del qual s'assenta la teulada. Tot el conjunt està bastit en pedra escairada de diverses mides, disposada en filades més o menys regulars. Les obertures de l'edifici principal estan totes tapiades amb totxos. A la banda de llevant de la masia destaquen dos cossos adossats de planta rectangular, destinats a les tasques agrícoles. Han perdut les cobertes, que eren d'un sol vessant i estan bastits en pedra desbastada disposada regularment. El de la banda de llevant presenta un portal d'accés d'arc rebaixat reformat i dos pilars centrals estructurals al interior. El de ponent, en canvi, compta amb una cisterna subterrània coberta per una volta de canó bastida en pedra i, al costat, una estança coberta per una volta de canó lleugerament apuntada. S'obren a l'exterior mitjançant dos arcs de mig punt (el de la cisterna és més rebaixat) bastits en pedra disposada a sardinell. Ambdues estances estan cobertes al nivell del primer pis, que actualment es troba enderrocat, conservant-se tant sols la façana de tramuntana.</p> 08071-74 Pla del Llobet, 08289 41.6525200,1.4631500 372030 4612338 1880 08071 Copons Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47491-foto-08071-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47491-foto-08071-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47491-foto-08071-74-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-09-18 00:00:00 Adriana Geladó Prat Al costat de la cantonada nord-oest de l'edifici principal hi ha un pou aïllat de planta quadrada, bastit en pedra i cobert per una volta plana de lloses de pedra. 119|98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-01-17 09:32
47494 Ca l'Arnau / Mas Arnau https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-larnau-mas-arnau <p>RIERA, Antoni (1999). Inventari de masies i construccions en sòl no urbanitzable de Copons. Copons [inèdit]. SOTERAS CORBELLA, Montse (2008). 'Masies i veïnats de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 26, p. 8.</p> XIX L'edifici està en procés de restauració, tot i que les obres ja fa temps que estan aturades. <p>Masia aïllada de planta rectangular, formada per dos cossos adossats i envoltada de camps de conreu. Es troba en procés de reforma, tot i que fa temps que està aturat. El volum principal presenta la coberta de teula àrab d'un sol vessant i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés rectangular amb la llinda plana gravada amb l'any 1880. A banda i banda hi ha dues petites finestres rectangulars, una d'elles bastida amb quatre carreus de pedra escairats. Al pis hi ha tres finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra escairats i les llindes planes. De les golfes destaca una obertura irregular situada a l'extrem de ponent de la façana, que es correspon amb una antiga galeria. Ha estat reformada mitjançant un envà de maons que l'ha transformat en un finestral d'obertura rectangular, amb sortida a un balcó simple. A la part superior del parament s'observa un recreixement de la coberta ben visible. La façana de ponent presenta grans obertures rectangulars empetitides amb envans de maons i llindes de fusta. Tres d'elles tenen sortida a petits balcons exempts. A la planta baixa es conserven les restes d'un antic arc de descàrrega bastit en pedra disposada a sardinell, corresponent a una obertura actualment tapiada. La façana està coberta per una terrassa delimitada amb barana de ferro. La resta de façanes també presenten obertures rectangulars amb llindes de fusta. La de tramuntana compta amb un accés directe al primer pis de la construcció, protegit per un voladís de teula àrab que amplia la pròpia coberta. Adossat a la façana de llevant, en canvi, hi ha un volum auxiliar de planta rectangular força enrunat. Ha perdut la coberta i bona part del sector de migdia de la construcció. Al interior, les estructures estan essent rehabilitades amb totxo i maó. La construcció està bastida en pedra de diverses mides lligada amb abundant morter de calç i disposada de manera regular.</p> 08071-77 Viladases-Camí de ca l'Arnau, 08289 <p>El sector de Viladases, situat al nord-oest del nucli urbà de Copons, es caracteritza per la presència de diverses masies que actualment han passat a ser segones residències. Tot i això, els pagesos de la zona es dedicaven als cultius tradicionals: oliveres, arbres fruiters, cereals i, sobretot, la vinya.</p> 41.6416700,1.4924200 374446 4611090 1880 08071 Copons Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47494-foto-08071-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47494-foto-08071-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47494-foto-08071-77-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-09-18 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-01-17 09:32
47617 Casa del carrer d'Àngel Guimerà, 1 / Cal Ganxo https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-dangel-guimera-1-cal-ganxo <p>MUÑOZ, Natàlia (2005). 'Renoms de Copons: el carrer d'Àngel Guimerà'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 19, p. 16. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 9-10, 31.</p> XVIII-XIX El revestiment de la façana principal està força degradat. <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, que presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal. Està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes, amb la façana principal orientada al carrer d'Àngel Guimerà. Compta amb dos portals d'accés rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. El de la banda de migdia és el principal i presenta la llinda gravada amb l'any 1873 i les inicials J.M. El portal central, en canvi, presenta una inscripció gravada a la llinda amb el nom 'PERE' i un any datat dins del segle XVIII. El seu mal estat de conservació fa que sigui de difícil lectura. Al seu costat, a la banda de tramuntana, hi ha un antic portal reformat. Les obertures dels dos pisos superiors continuen amb la mateixa tipologia que les de la planta baixa. Són rectangulars i tenen sortida a balcons simples amb les llosanes motllurades i les baranes de ferro decorades. Les del primer pis estan emmarcades en pedra, mentre que les de la segona planta presenten l'emmarcament arrebossat. A les golfes hi ha tres simples finestres rectangulars. La façana està rematada per una cornisa motllurada i presenta un revestiment arrebossat en força mal estat de conservació.</p> 08071-200 Carrer d'Àngel Guimerà, 1, 08289 <p>La casa està situada en el tram més meridional de l'antic camí reial d'Igualada a Calaf i als Prats de Rei (antic carrer Major), prop de la zona de Sòl de Vila o Sòl Carrer (illa formada pels actuals carrers d'Àngel Guimerà, Vilanova i Pere Palomas, tot i que posteriorment aquesta denominació s'apliqués també a tot el traçat del carrer de Vilanova) (Muset 2006: 9-10). Durant la segona meitat del segle XVIII, com a conseqüència del increment de noves construccions, es va anar configurant la futura estructura urbana del municipi, amb la creació de nous carrers i la consolidació i allargament d'altres, com per exemple el carrer Major que acabà desembocant en l'actual carrer d'Àngel Guimerà. Per les datacions establertes als dos portals de l'edifici, és probable que fos construit a mitjans del segle XVIII i reformat a finals del segle XIX. La casa forma part de la mateixa propietat que la casa de cal Ganxo o ca l'Aliguer, situada al carrer de Pere Palomas, número 1.</p> 41.6363300,1.5184300 376602 4610460 1873 08071 Copons Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47617-foto-08071-200-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47617-foto-08071-200-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47617-foto-08071-200-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-18 00:00:00 Adriana Geladó Prat 98|119|94 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-01-17 09:32
47496 La Casa Nova https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-nova <p>RIERA, Antoni (1999). Inventari de masies i construccions en sòl no urbanitzable de Copons. Copons [inèdit]. SOTERAS CORBELLA, Montse (2008). 'Masies i veïnats de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 26, p. 8.</p> XIX <p>Masia aïllada de planta rectangular formada per quatre cossos adossats, completament rehabilitada i envoltada de feixes i camps de conreu. El volum principal presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. Compta amb un volum adossat a la façana de tramuntana, amb coberta d'un sol vessant i distribuït en dues plantes, alineat amb la façana principal de l'edifici, orientada a llevant. Aquest parament presenta un portal d'accés d'arc rebaixat bastit amb maons, amb els brancals batits amb carreus de pedra escairats. La resta d'obertures són rectangulars i estan reformades, tot i que originàriament tenien els brancals bastits amb carreus de pedra escairats, les llindes planes i els ampits motllurats. Al costat del portal hi ha una finestra amb la llinda gravada amb l'any 1869. Al pis, damunt del portal, hi ha un balcó completament restituït. Adossat a la façana de migdia hi ha un petit volum rectangular amb coberta d'un sol vessant, que consta de dues plantes i presenta la mateixa tipologia d'obertures que l'edifici principal. Adossat a la façana de tramuntana, en canvi, hi ha un volum de nova factura arrebossat. La façana de ponent també compta amb un petit volum adossat de les mateixes característiques que els anteriors. La construcció està bastida en pedra de diverses mides lligada amb morter de calç i disposada de manera regular. En el sector de migdia de la construcció, al voltant del camí que li dóna accés, hi ha diversos edificis auxiliars destinats a les tasques agrícoles originaries pròpies de la masia.</p> 08071-79 Viladases-Bosc de la Casa Nova, 08289 <p>El sector de Viladases, situat al nord-oest del nucli urbà de Copons, es caracteritza per la presència de diverses masies que actualment han passat a ser segones residències. Tot i això, els pagesos de la zona es dedicaven als cultius tradicionals: oliveres, arbres fruiters, cereals i, sobretot, la vinya.</p> 41.6393400,1.4896900 374214 4610835 1869 08071 Copons Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47496-foto-08071-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47496-foto-08071-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47496-foto-08071-79-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-18 00:00:00 Adriana Geladó Prat La masia està bastida en un terreny en desnivell situat a la part inferior del turó de ca l'Arnau. 119|98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-01-17 09:32
47476 Molí dels Nocs / Can Nocs / Els Nochs https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-dels-nocs-can-nocs-els-nochs <p>AMIGÓ, Jordi; MICALÓ, Anna; VILA, Josep M. (1998). 'Els Molins del terme de Copons'. A Arqueologia medieval a l'Anoia (ACRAM). Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 23-27. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (1997). Els Molins de Copons. Molí dels Nocs. Molí núm. 10. Barcelona: Diputació de Barcelona [inèdit]. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (2000). 'Els molins de Copons (Anoia)'. A AMIGÓ, Jordi; CAIXAL, Àlvar; CASTELLANO, Anna [et al.]. Estudis històrics sobre patrimoni arquitectònic. Barcelona: Diputació de Barcelona, Quaderns científics i tècnics de Restauració monumental, núm. 11, p. 42-43. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (2001). 'Els Molins de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 11, p. 2. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (2006). 'Molí dels Nocs'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 21, p. 4. ORTÍNEZ VIVES, Jaume (2013). 'Quan nocar era el final d'un cicle industrial'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 35, p. 8. PALAU RAFECAS, Salvador (1991). 'Els molins fariners de la conca de l'Anoia'. Miscel·lània Penedesenca, núm. 15, p. 607. RIBA I GABARRÓ, Josep (1991). 'Copons'. A Josep M. TORRAS I RIBÉ (coord.). Història de l'Anoia. Manresa: Edicions Selectes, v. 1, p. 360. RIERA, Antoni (1999). Inventari de masies i construccions en sòl no urbanitzable de Copons. Copons [inèdit].</p> XIX <p>Edifici aïllat de planta rectangular, bastit en un terreny en desnivell envers el sud-oest respecte el camí de terra que li dóna accés. De fet es va retallar tot aquest talús de terra per construir-lo. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuit en soterrani, planta baixa, dos pisos i golfes. La façana principal, orientada al sud-est, compta amb un portal d'accés rectangular, amb l'any 1825 gravat. La resta d'obertures són rectangulars, destacant el portal d'accés al soterrani, rectangular i amb els brancals i la llinda bastits en pedra, situat a l'extrem sud-est de la façana. De la primera planta destaca un portal allindat situat a l'extrem nord-oriental del parament i el balcó situat damunt del portal d'accés principal. Al segon pis, la majoria d'obertures són rectangulars i amb els emmarcaments arrebossats, tot i que destaca el finestral d'arc de mig punt arrebossat de l'extrem del parament, de nova creació. La resta de finestrals d'aquesta tipologia estan concentrats a la façana de migdia i a l'extrem de la de llevant. La resta d'obertures de l'edifici es corresponen amb senzilles finestres rectangulars de diverses mides. En relació a la façana de tramuntana, cal dir que presenta un portal rectangular d'accés al pis superior, que està protegit per un voladís de teula àrab de tres vessants. Per salvar la distància entre el portal i el camí hi ha una passarel·la metàl·lica de nova factura. Sota d'aquesta es conserven les restes del pont d'accés original, format per un arc de mig punt bastit amb maons i disposat entre la façana i el talús, gràcies a un contrafort de pedra. A banda i banda del portal hi ha dues finestres quadrades tapiades, que conserven la llinda de fusta. Les restes del molí estan situades al soterrani, on es conserva una volta de canó bastida en pedra entre d'altres estructures que formaven part del funcionament del molí. La construcció està bastida en pedra sense desbastar disposada regularment i presenta un revestiment arrebossat a les façanes. Pels voltants de la construcció hi ha diversos edificis annexes dedicats, en origen, a tasques relacionades amb l'agricultura i el bestiar.</p> 08071-59 Pla del Camp, 08289 <p>És probable que durant el segle XVIII o principis del XIX, a l'edifici hi hagués una fàbrica moguda per l'aigua. A finals de segle, però, la masia funcionava com a molí bataner (o draper) i estava dotada d'una sèquia per a la força hidràulica. L'any 1825 es reconverteix en una fàbrica de teixits especialitzada en mantes de borra o cotó, no pas de llana. És probable que hagués estat la primera fàbrica d'Espanya amb telers mecànics que anaven amb aigua, tot i que això no està confirmat. L'any 1845, Pascual Madoz fa referència a un batà situat a Copons, que molt probablement faci referència als Nocs. Entre els anys 1851-1853, el batà no funcionava. Durant aquest temps, el propietari era en Josep Carbonell Oliva, el qual morí el 1861deixant la propietat al seu fill, Josep Carbonell i Sans. L'any 1865, amb la inscripció de la finca al registre de la propietat d'Igualada, consta que la finca rústica on era emplaçat el batà s'anomenava les Colomines, estava situada a la partida de la Riera i tenia un valor de 26000 rals. Entre els anys 1872 i 1879, la finca fou embargada i finalment va passar a ser propietat de Josep Riba i Aguilera. El 1884 adquireix la finca el seu germà i beneficiat de la Catedral de Barcelona, Antoni. Aquest propietari va dividir la finca i la casa l'any 1892, establint dos dominis útils diferenciats a Magí Rosich Estruch i a Josep Bisbal Cuadras. Tot i això, el batà no es tornà a posar en funcionament i la masia es transformà en una explotació agrícola amb bestiar. Al segle XX, tenim notícia que l'exèrcit de la República hi va establir un lloc de comandament per a la retirada de les tropes. A principis dels anys 90, l'edifici fou reformat creant un habitatge independent a la segona planta. És en aquesta època que les finestres d'arc de mig punt foren bastides.</p> 41.6271300,1.5211400 376810 4609434 1825 08071 Copons Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47476-foto-08071-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47476-foto-08071-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47476-foto-08071-59-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-18 00:00:00 Adriana Geladó Prat La bassa està en desús i es va reconvertir en l'actual zona d'horts de la finca. Prenia l'aigua d'una resclosa que estava situada a la confluència entre la riera Gran i la de Sant Pere. L'aigua anava de la resclosa a la bassa a través d'una sèquia recentment desapareguda. A la part més elevada de l'edifici hi hauria l'entrada d'aigua que passava per un noc i, un cop aprofitada, saltava a la planta inferior per un altre noc. L'operació es repetia fins al nivell més baix, i d'aquí al carcabà. 119|98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-01-17 09:32
47424 Ca la Madrona https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-madrona <p>MUÑOZ, Natàlia (2003). 'Renoms de Copons: el carrer Vilanova'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 16, p. 17. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 25.</p> XIX <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, format per dos cossos adossats, amb pati posterior i accés des de l'antiga carretera d'Igualada a Ponts. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants disposada a dos nivells, per un alçament constructiu que es tradueix en un pis extra. L'edifici està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes, amb la façana principal orientada al carrer de Vilanova. Presenta un gran portal d'accés d'arc escarser adovellat, emmarcat amb carreus de pedra. Damunt seu hi ha una placa de pedra amb l'any de construcció de l'edifici gravat, 1808. Al seu costat hi ha la porta del garatge, reformada, i una finestra rectangular emmarcada en pedra. Al primer pis destaquen dos grans finestrals d'arc rebaixat emmarcats en pedra . Una motllura rectilínia recorre l'intradós d'ambdues obertures. Tenen sortida a dos balcons simples amb les llosanes motllurades i baranes de ferro decorades. La composició dels buits d'aquesta planta es repeteix al segon pis, tot i que els balcons són de mida inferior. Al seu costat hi ha una petita finestra rectangular que ha estat reformada. La resta d'obertures del parament es corresponen amb petites finestres quadrangulars, emmarcades amb carreus de pedra i amb els ampits motllurats. La façana està rematada per un ràfec reformat i decorat amb motius geomètrics, sostingut amb mènsules de fusta. La façana presenta un revestiment arrebossat i pintat de color groc, en perfecte estat.</p> 08071-7 Carrer de Vilanova, 19, 08289 <p>A mitjans del segle XVIII, els terrenys on està edificada la casa eren propietat de l'església de Santa Maria de Copons. Aquests incloïen el que actualment es coneix com el Pla de Missa, l'illa de cases compresa entre els carrers d'Àngel Guimerà i de Vilanova, la banda de llevant del carrer de Vilanova (coneguda com el Pla del Rector o la Plana de la Rectoria) i alguns horts de la banda de ponent. Com que l'explotació agrícola de la Plana de la Rectoria no donava prous beneficis i les obres de construcció del nou temple parroquial eren molt cares, el rector mossèn Francesc Felip va sol·licitar permís al bisbe de Vic per poder establir part d'aquestes propietats i així alliberar els terrenys davant la demanda creixent de sòl urbanitzable, com a conseqüència de la bonança econòmica experimentada la vila. Entre els anys 1740 i 1765 foren dotze les parcel·les cedides 'a fi y efecte de construhir o fer construhir y edificar casa' (Muset 2006: 25). Aquestes parcel·les es corresponen amb les cases que actualment comprenen des del número 11 al 39 del carrer. De fet, les cases havien de tenir la façana orientada al carrer de Vilanova i mesurar totes el mateix, '50 palms en quadro' (10m x 10m) que equivalien a dos casals (Muset 2006: 25). Posteriorment, entre els anys 1761 i 1765, les cases es van poder allagar gràcies a 'la concessió de la propietat útil d'una nova peça de terra, destinada a corral' (Muset 2006: 25). Tenien la mateixa amplada que les façanes, és a dir, 50 pams, però la profunditat variava en funció de la situació de l'habitatge. En el cas de ca la Madrona, la profunditat era de 25 pams. Finalment, l'any 1789 es va donar permís per transformar aquests corrals en cases, quedant així integrats a la part habitada dels edificis, alhora que també es va permetre annexionar nous patis per la banda posterior. El nom de l'edifici prové de la mare de l'actual propietari, la senyora Madrona. Anteriorment, la casa havia estat propietat de dues germanes (conegudes com 'les Joanes') de Sant Martí de Sesgueioles, que estiuejaven a Copons. Les germanes van haver d'absentar-se durant una bona temporada, demanat a la família Llacuna que es fes càrrec de pagar la contribució de la casa. Així ho van fer i, amb el temps, la casa passà a ser propietat d'aquesta família (aquest fet no és exclusiu d'aquesta propietat. A Copons hi ha altres casos). També tenim notícia que la casa va ser caserna de la Guardia Civil durant la propietat dels Llacuna.</p> 41.6359000,1.5186700 376621 4610412 1808 08071 Copons Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47424-foto-08071-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47424-foto-08071-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47424-foto-08071-7-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-18 00:00:00 Adriana Geladó Prat L'edifici ha estat rehabilitat en els darrers temps. El ràfec de l'edifici principal, que està decorat amb motius geomètrics (romboïdals) de color teula i blanc, es pot observar en d'altres edificis del mateix carrer. 119|98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-01-17 09:32
47457 Cal Manset https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-manset <p>MUÑOZ, Natàlia (2006). 'Renoms de Copons: plaça de Ramon Godó'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 21, p. 21. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 6.</p> XIX <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, amb un volum aïllat de grans dimensions situat a la part posterior de la finca i un gran jardí. L'edifici principal presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i dos pisos. La façana principal, orientada a la plaça Ramon Godó, compta amb un gran portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra escairats i la llinda plana gravada amb l'any 1805. Al costat hi ha una finestra rectangular emmarcada amb quatre carreus de pedra ben escairats. Ambdues obertures estan protegides per un volum adossat a la façana que integra les voltes que caracteritzen la plaça. Al primer pis destaquen dues obertures rectangulars: hi ha una finestra amb l'emmarcament arrebossat reformada i un finestral bastit amb carreus de pedra, que té sortida a una terrassa descoberta situada damunt de les voltes que caracteritzen la plaça. La segona planta presenta una única finestra balconera d'obertura rectangular, emmarcada amb carreus de pedra i amb l'ampit motllurat. La façana està rematada per un ràfec múltiple de rajols sostinguts amb mènsules del mateix material. La planta baixa deixa l'aparell de l'obra vist, format per pedres desbastades de diverses mides disposades regularment. Els pisos superiors, en canvi, tenen el parament arrebossat. Aquest edifici està comunicat amb el volum posterior mitjançant una terrassa descoberta oberta a la segona planta. El volum aïllat és de planta rectangular, amb la coberta de teula d'un sol vessant i està organitzat en planta baixa, dos pisos i golfes. L'accés es fa des de la placeta Segura, situada al bell mig del carrer d'Àngel Guimerà. La façana principal, orientada al jardí de la finca, presenta tres arcs de mig punt adovellats per planta, al interior dels quals s'obren finestrals rectangulars reformats que tenen sortida a balcons exempts, amb les baranes de ferro ben treballades. Les obertures de les golfes es corresponen amb tres òculs ovalats emmarcats en pedra també. El volum presenta el parament arrebossat i pintat de color marronós.</p> 08071-40 Plaça de Ramon Godó, 2-Carrer d'Àngel Guimerà, 13, 08289 <p>Tot indica que el nucli de població originari va sorgir al voltant de l'actual plaça de Ramon Godó, coneguda popularment com a Sòl de Graus. A finals del segle XVII, la fesomia actual de la plaça, amb dues de les bandes cobertes amb voltes i l'accés per la banda de llevant, ja estava definida. Sabem que algunes de les cases que en formaven part disposaven d'hort i corral (Muset 2006: 6). Amb l'arribada del creixement constructiu experimentat al municipi durant el segle XVIII, les cases de la plaça també foren rehabilitades. L'edifici agafa el nom dels propietaris de la masia de cal Manset, situada a la Muntanya, els quals es traslladaren a viure en aquesta casa dins del nucli urbà. Durant un temps, la casa comptà amb una petita capella privada dedicada a Sant Joan Baptista, que es va ensorrar per una forta nevada l'any 1936. Després d'aquest fet, la propietat canvià de mans, i en l'actualitat, l'espai s'ha transformat en una petita placeta.</p> 41.6369500,1.5177100 376543 4610530 1805 08071 Copons Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47457-foto-08071-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47457-foto-08071-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47457-foto-08071-40-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-18 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-01-17 09:32
47458 Cal Tomàs https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tomas-0 <p>MERCADAL SEGURA, Elisenda (2007). 'Germanes Dominiques de l'Anunciata'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 23, p. 7. MUÑOZ, Natàlia (2006). 'Renoms de Copons: plaça de Ramon Godó'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 21, p. 21. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 6. RIBA I GABARRÓ, Josep (1991). 'Copons'. A Josep M. TORRAS I RIBÉ (coord.). Història de l'Anoia. Manresa: Edicions Selectes, v. 1, p. 362.</p> XIX/XX <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, completament rehabilitat i amb pati posterior. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i una terrassa descoberta a la part posterior de la construcció. Està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes, amb la façana principal orientada a la plaça Ramon Godó. Compta amb un portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra escairats i la llinda plana gravada amb l'any 1804. Al costat hi ha un gran portal rectangular emmarcat amb carreus de pedra escairats i la llinda plana de fusta restituïda. Ambdues obertures estan protegides per un volum adossat a la façana que integra les voltes que caracteritzen la plaça. Les obertures dels pisos superiors són totes rectangulars, han estat reformades i compten amb ampits restituïts. Destaquen les de la primera planta, que tenen sortida a una terrassa descoberta situada damunt de les voltes que caracteritzen la plaça. Aquesta terrassa està protegida amb una barana de corten que fa de jardinera. La construcció presenta un parament bastit amb pedres diverses mides disposades irregularment, a la planta baixa. Els pisos superiors, en canvi, tenen el parament arrebossat.</p> 08071-41 Plaça de Ramon Godó, 3, 08289 <p>Tot indica que el nucli de població originari va sorgir al voltant de l'actual plaça de Ramon Godó, coneguda popularment com a Sòl de Graus. A finals del segle XVII, la fesomia actual de la plaça, amb dues de les bandes cobertes amb voltes i l'accés per la banda de llevant, ja estava definida. Sabem que algunes de les cases que en formaven part disposaven d'hort i corral (Muset 2006: 6). Amb l'arribada del creixement constructiu experimentat al municipi durant el segle XVIII, les cases de la plaça també foren rehabilitades. A finals del segle XIX, en el solar que actualment ocupa la casa juntament amb la parcel·la del costat, coneguda com el Cobert d'en Dani, hi havia el convent de la Congregació de les Germanes Dominiques de l'Anunciata, fundat a Copons l'any 1891. S'encarregaven d'ensenyar a les nenes a cosir, llegir i escriure, i també s'ocupaven dels més menuts quan les seves mares eren a treballar a la fàbrica. Sabem que l'entrada al convent es feia per la plaça i que al darrera comptava amb un safareig i un hort (Mercadal 2007: 7). Anys després de la marxa de la congregació de Copons, efectuada el dia de Nadal de l'any 1925, els propietaris de l'edifici el van fer enderrocar, creant dues finques independents amb simples coberts. Aquesta propietat era de la família Jover i l'enderroc de la construcció es dugué a terme entre els anys 1932-1935, coincidint amb la rehabilitació de cal Jover, situada al carrer d'Àngel Guimerà. És probable que la construcció de la casa es dugués a terme a mitjans del segle XX, tot i que la llinda del portal d'accés és de principis del segle XIX.</p> 41.6369600,1.5176000 376534 4610531 1804 08071 Copons Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47458-foto-08071-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47458-foto-08071-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47458-foto-08071-41-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-18 00:00:00 Adriana Geladó Prat El propietari compta amb una col·lecció d'eines antigues de fusteria a la que s'accedeix des del portal de grans dimensions de la façana principal. 119|98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-01-17 09:32
47467 Ca la Madora / Ca la Comtesa Lacambra / Ca l'Estany https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-madora-ca-la-comtesa-lacambra-ca-lestany <p>'Compte de Lacambra'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 4, p. 3. Copons. Plànol urbà / Guia d'interès. Copons: Ajuntament de Copons, 2000. IPA (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Copons. LLACUNA I ORTÍNEZ, Pau (1995). Rutes per l'Anoia: història i art. Igualada: Publicacions Anoia, p. 69. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (2005). 'El molí del Madora'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 20, p. 4. MUÑOZ, Natàlia (2005). 'Renoms de Copons: el carrer del Raval'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 20, p. 17. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p 22. http://www.altaanoia.info/cat/Punts-d-Interes/Casa-Lacambra-Cal-Madora-o-Ca-l-Estany http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=4874 http://www.festacatalunya.cat/poblacions-veure_altres_llocs-0807130008</p> XIX <p>Edifici cantoner de planta més o menys rectangular, format per dos cossos adossats, amb un gran pati posterior. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes. La façana principal, orientada al carrer del Raval, compta amb un gran portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats i la llinda plana monolítica. Als seus costats hi ha dues petites finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i amb reixes de ferro. Al primer pis hi ha tres grans finestrals rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. La llinda central presenta l'any 1801 gravat al centre. Els finestrals tenen sortida a tres balcons simples amb les llosanes motllurades i les baranes de ferro decorades. Tipològicament, les obertures de la segona planta són idèntiques a les del registre inferior, tot i que de mides inferiors. A les golfes hi ha tres ovals emmarcats en pedra sota la coberta. Cal destacar, al bell mig del parament, la presència de l'escut dels Estany, de factura posterior a la construcció de la casa. De la façana lateral, orientada al camí de la Font de la Vila, destaquen les dues galeries d'arcs de mig punt adovellats situades als pisos centrals. Ambdues estan sostingudes per pilars amb les impostes motllurades i han estat reformades en els darrers temps, empetitint les obertures. La façana posterior també presenta una doble galeria de les mateixes característiques, tot i que ubicades a la planta baixa i al primer pis. A la segona planta destaquen quatre finestres balconeres d'obertura rectangular, emmarcades amb carreus de pedra. A les golfes es repeteixen els òculs de la façana principal. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats. L'edifici compta amb una petita capella dedica a la Mare de Déu de Montserrat, situada a la planta baixa. Les estances interiors són grans, amb els sostres alts coberts amb bigues de fusta i obertures emmarcades amb carreus de pedra. Destaca la decoració d'algunes cambres, amb arcs lobulats pintats en tons daurats, i la presència d'un plafó de ceràmica de majòlica acolorit.</p> 08071-50 Carrer del Raval, 15, 08289 <p>El renom de cal Madora deriva de l'apelatiu amb el que era coneguda la dona del primer dels propietaris de l'edifici, Amador Carbonell i Com (o Tudó, no està clar), que edificà la casa l'any 1801. Sabem que la casa estava valorada en 5000 lliures (Muset 2006: 22). Amb la seva mort l'any 1818, Isabel Carbonell i Soler (coneguda com l'Amadora) es feu càrrec de les propietats i activitats de la finca, juntament amb el molí del mateix nom, que està adossat a la façana de llevant de la casa, el qual ja era propietat de la família Carbonell desde els segles XVI i XVII. De fet, a mitjans del segle XIX, Josep Carbonell i Carbonell, el fill del matrimoni, era conegut com Madora. L'any 1869, els descendents d'en Madora varen vendre la casa i el molí a Maria Josefa Estany i Pujol, la qual traspassà l'any 1906 deixant en herència la casa a la seva germana Maria Estany Pujol. Amb la mort d'aquesta darrera l'any 1912, la seva neboda Maria Teresa Estany i Gimena heretà la casa. Al cap d'uns anys es casà amb Francesc Lacambra i Lacambra, nomenat comte de Lacambra l'any 1927 per part del rei Alfons XIII, adquirint així el títol nobiliari de comtesa. I posteriorment, la casa fou heretada per Francesc Josep Lacambra, segon comte de Lacambra.</p> 41.6367300,1.5169900 376483 4610506 1801 08071 Copons Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47467-foto-08071-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47467-foto-08071-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47467-foto-08071-50-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-18 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-01-17 09:32
47478 Cal Solà https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sola <p>MUÑOZ, Natàlia (2007). 'Renoms de Copons: Sant Pere de Copons i les seves masies'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 23, p. 29.</p> XVIII <p>Edifici entremigeres de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Està ben rehabilitat i consta de planta baixa i pis. La façana principal presenta un portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats i la llinda plana monolítica amb l'any 1798 gravat al centre. A l'extrem de llevant hi ha un finestral rectangular que conserva l'ampit motllurat revestit amb rajola vidrada de color verd. A ponent, en canvi, es localitza un finestral d'arc de mig punt amb reixa de ferro. Les obertures del pis superior es corresponen amb dues finestres rectangulars situades als extrems del parament, que conserven el mateix ampit que la finestra de la planta baixa. Al centre es situa un finestral rectangular que conserva restes dels carreus que bastien els seus brancals, i té sortida a un balcó simple amb la llosana motllurada i la barana de ferro. La façana està rematada per un plafó de perfil ondulant bastit amb maons, que amaga el carener de la teulada. El parament es troba arrebossat i pintat, deixant vistes les restes de pedra que caracteritzaven la construcció original.</p> 08071-61 Nucli de Sant Pere de Copons, 6, 08289 <p>La casa forma part del petit veïnat de Sant Pere de Copons (o de Comalats), una antiga sagrera medieval centrada per una ermita romànica, que està situat al nord-est del nucli urbà del municipi. La família Solà donà el nom a la casa. Aquesta família també era la propietària del corral per les bèsties situat a la casa número 3 del mateix veïnat.</p> 41.6503000,1.5282800 377449 4611997 1798 08071 Copons Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47478-foto-08071-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47478-foto-08071-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47478-foto-08071-61-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-18 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|94 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-01-17 09:32
47512 Cal Torre Nova de la Roquera / Cal Xera https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-torre-nova-de-la-roquera-cal-xera <p>MUÑOZ, Natàlia (2006). 'Renoms de Copons: carrer de la Roquera'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 22, p. 19. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 30-31.</p> XVIII <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i una terrassa davantera. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada al carrer de la Roquera. Presenta un portal d'accés rectangular reformat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats i la llinda plana monolítica amb l'any 1789 gravat i una creu llatina. Al pis hi ha dos finestrals rectangulars bastits en pedra, que tenen sortida a dos balcons exempts amb les llosanes restituïdes. Les obertures del pis superior són rectangulars i han estat completament reformades, amb les llindes de fusta. La façana està rematada per una barana de ferro que delimita la terrassa superior, i deixa l'aparell de l'obra vist, format per pedres desbastades de diverses mides, disposades irregularment.</p> 08071-95 Carrer de la Roquera, 5, 08289 <p>Tenim notícia que el carrer de la Roquera va néixer al nord del nucli urbà a finals de la dècada del 1780 i que les terres eren propietat de Josep Carbonell i Cases. El nom procedeix de la masia de cal Torre Nova, situada a Veciana. Anteriorment, la casa es coneixa com cal Xera. Aquesta família marxà a viure dins del nucli urbà, traslladant el nom al carrer d'Àngel Guimerà.</p> 41.6385200,1.5150200 376322 4610708 1798 08071 Copons Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47512-foto-08071-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47512-foto-08071-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47512-foto-08071-95-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-18 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|94 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-01-17 09:32
47480 Cal Ros https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ros-5 <p>MUÑOZ, Natàlia (2007). 'Renoms de Copons: Sant Pere de Copons i les seves masies'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 23, p. 29.</p> XVIII <p>Edifici entremigeres de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Està rehabilitat i consta de planta baixa, pis i golfes. La façana principal presenta un portal d'accés rectangular, amb els brancals reformats i la llinda de fusta. Al seu costat hi ha una finestra rectangular amb els brancals reformats, que conserva l'ampit de pedra i la llinda plana de pedra amb la data 1797 gravada al centre. Les obertures del pis superior es corresponen amb una finestra rectangular balconera amb l'emmarcament arrebossat i una simple finestra rectangular també arrebossada, amb l'ampit de pedra. A les golfes hi ha dos grans finestrals d'arc escarser bastits en maons, amb l'ampit de pedra i barana de ferro. La façana està rematada per les restes de l'antic ràfec de lloses de pedra, tot i que damunt seu s'observa un recreixement de la teulada actual. La construcció està bastida en pedra sense treballar de diverses mides, disposada irregularment. La façana principal presenta un revestiment arrebossat que està en millors condicions als pisos superiors. Adossats a la façana de llevant de la casa hi ha dos volums de planta rectangular, distribuits en dues plantes i coberts amb terrasses superiors.</p> 08071-63 Nucli de Sant Pere de Copons, 5, 08289 <p>La casa forma part del petit veïnat de Sant Pere de Copons (o de Comalats), una antiga sagrera medieval centrada per una ermita romànica, que està situat al nord-est del nucli urbà del municipi. Es creu que el nom de cal Ros es deu al fet que els membres de la família propietària eren tots rossos. Posteriorment varen anar a viure al nucli urbà de Copons, on hi ha una casa amb el mateix nom.</p> 41.6502900,1.5283900 377458 4611995 1797 08071 Copons Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47480-foto-08071-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47480-foto-08071-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47480-foto-08071-63-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-18 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|94 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-01-17 09:32
47488 Antic Corral de cal Solà / Cal Valiente https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-corral-de-cal-sola-cal-valiente <p>MUÑOZ, Natàlia (2007). 'Renoms de Copons: Sant Pere de Copons i les seves masies'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 23, p. 29.</p> XVIII <p>Edifici cantoner de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Està rehabilitat i consta de planta baixa, pis i golfes. La façana principal presenta un portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica gravada amb l'any 1796. Al seu costat hi ha una finestra rectangular reformada, amb la llinda de fusta restituïda. De fet, la resta de finestres dels pisos superiors són idèntiques a l'anterior, amb l'excepció de la finestra situada damunt del portal, emmarcada amb carreus de pedra i amb l'ampit motllurat. A les golfes destaca una galeria oberta a l'exterior mitjançant una gran obertura rectangular, amb barana de ferro i biga de fusta restituïda també. La façana posterior manté la mateixa tipologia de finestres que el parament principal, totes restituïdes. Destaca un petit volum adossat fins al nivell del primer pis, amb la coberta d'un sol vessant de teula àrab. La construcció està bastida en pedra sense treballar de diverses mides, disposada de manera regular. El pis superior fou recrescut probablement durant la darrera rehabilitació de la casa.</p> 08071-71 Nucli de Sant Pere de Copons, 3, 08289 <p>La casa forma part del petit veïnat de Sant Pere de Copons (o de Comalats), una antiga sagrera medieval centrada per una ermita romànica, que està situat al nord-est del nucli urbà del municipi. En origen, la casa feia les funcions de corral on la família Solà hi guardava les bèsties. Els Solà vivien a la casa número 6 del mateix veïnat. Posteriorment, la casa fou propietat de tres germans dels qual un era conegut pel 'Valiente'.</p> 41.6502200,1.5285700 377473 4611987 1796 08071 Copons Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47488-foto-08071-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47488-foto-08071-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47488-foto-08071-71-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-17 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|94 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-01-17 09:32
47463 Cal Manuel https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-manuel <p>MUÑOZ, Natàlia (2006). 'Renoms de Copons: carrer de la Roquera'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 22, p. 19. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 30-31.</p> XVIII <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada al carrer de la Roquera. Presenta un portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats i la llinda plana monolítica amb la següent inscripció: 'AVE MARIA PURISI / MA SENS PECADO / (.) PUJOL MES= / TRE DE CASES AFET / (.) OBRALO'. La llegenda està emmarcada amb la paraula ANY i la data 1793. Al pis hi ha dues finestres rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits de pedra motllurats. Les obertures del pis superior són rectangulars i han estat completament reformades, amb un recreixement de la coberta inclós. La façana deixa l'aparell de l'obra vist, format per pedres desbastades de mida gran, disposades en filades regulars.</p> 08071-46 Carrer de la Roquera, 3, 08289 <p>Tenim notícia que el carrer de la Roquera va néixer al nord del nucli urbà a finals de la dècada del 1780 i que les terres eren propietat de Josep Carbonell i Cases. L'any 1790, Aleix Brunet adquirí 'un pati o sitial de casa de 40 pams (8 m) de façana per 60 (12 m) de fondària' (Muset 2006: 30-31). És força probable que aquest establiment faci referència a la casa que ens ocupa. El renom amb el que es coneix la construcció fa referència a l'actual propietari de la casa.</p> 41.6385600,1.5151000 376329 4610712 1793 08071 Copons Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47463-foto-08071-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47463-foto-08071-46-2.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-18 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|94 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-01-17 09:32
47462 Cal Cadiraire / Cal Cano https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cadiraire-cal-cano <p>AMIGÓ, Jordi; MICALÓ, Anna; VILA, Josep M. (1998). 'Els molins del terme de Copons'. A ACRAM. Arqueologia medieval de l'Anoia. Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 27. MUÑOZ, Natàlia (2006). 'Renoms de Copons: carrer de la Roquera'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 22, p. 19. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 30-31.</p> XVIII <p>Edifici cantoner de planta rectangular, format per dos cossos adossats. El volum principal presenta la coberta de teula àrab de dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada al carrer de la Roquera. Presenta un portal d'accés rectangular que ha estat reformat, tot i que conserva la llinda plana monolítica amb la següent inscripció: 'AVE MARIA PURISIMA / SIN PECADO JOSEPH MAR / TI MESTRE DE MOLINS / ANY IHS 1798'. Al pis hi ha dues finestres rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. Una d'elles conserva l'ampit motllurat. Les obertures del pis superior són d'arc de mig punt, sostingudes amb pilars amb les impostes motllurades. A l'extrem de llevant hi ha una finestra rectangular, emmarcada amb carreus de pedra i amb l'ampit motllurat. La façana compta amb un ràfec de maons i deixa l'aparell de l'obra vist. Està format per pedres desbastades de mida gran, disposades en filades regulars. Adossat a la façana posterior hi ha un petit volum auxiliar de planta rectangular, amb la coberta de teula d'un sol vessant i distribuit en una sola planta.</p> 08071-45 Carrer de la Roquera, 1, 08289 <p>Tenim notícia que el carrer de la Roquera va néixer al nord del nucli urbà a finals de la dècada del 1780 i que les terres eren propietat de Josep Carbonell i Cases. És força probable que aquesta casa fos l'última que es va construir en aquesta via. Per la llinda gravada del portal d'accés, sabem que a finals del segle XVIII, a la casa hi vivia en Josep Martí, mestre de molins. El renom de Cadiraire prové d'un altre dels seus propietaris, que es dedicava a arreglar cadires. I Cano també és el cognom d'un altre propietari de l'immoble.</p> 41.6385600,1.5152100 376338 4610712 1789 08071 Copons Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47462-foto-08071-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47462-foto-08071-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47462-foto-08071-45-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-18 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|94 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-01-17 09:32
47500 Cal Queta https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-queta <p>RIERA, Antoni (1999). Inventari de masies i construccions en sòl no urbanitzable de Copons. Copons [inèdit].</p> XVIII <p>Masia aïllada de planta rectangular formada per dos cossos adossats i envoltada de boscos i camps de conreu. L'edifici principal presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra escairats i la llinda plana gravada amb l'any 1786. Als costats hi ha dues finestres rectangulars que conserven les llindes de fusta. Del pis destaca una petita finestra rectangular amb l'emmarcament arrebossat, que conserva l'ampit de pedra motllurat. Adossat a la façana de ponent del volum principal hi ha un cos rectangular amb teulada d'un sol vessant, que està organitzat en un únic nivell. Presenta un gran portal d'accés rectangular amb els brancals bastits amb maons. La resta de paraments de la construció presenten obertures rectangulars reformades, amb els emmarcaments arrebossats i pintats de color groc. Adossats a l'extrem de migdia del volum principal hi ha dos petits cossos auxiliars destinats en origen a les tasques agrícoles. A escassos metres a distància al sud-est hi ha un volum aïllat actualment reformat. La construcció està bastida en pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, lligada amb morter i disposada de manera regular. A la façana principal hi ha restes de l'antic revestiment arrebossat que cobria el parament.</p> 08071-83 Serra de cal Queta-Camí ral de Calaf, 08289 41.6580900,1.5169900 376524 4612878 1786 08071 Copons Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47500-foto-08071-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47500-foto-08071-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47500-foto-08071-83-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-18 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|94 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-01-17 09:32
47481 Cal Serill / Cal Cerill https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-serill-cal-cerill <p>MUÑOZ, Natàlia (2007). 'Renoms de Copons: Sant Pere de Copons i les seves masies'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 23, p. 29. RIERA, Antoni (1999). Inventari de masies i construccions en sòl no urbanitzable de Copons. Copons [inèdit].</p> XVIII <p>Masia aïllada i reformada de grans dimensions, formada per quatre cossos adossats i amb diversos volums auxiliars que delimiten l'espai construit per la banda de llevant. El volum principal, de planta rectangular, presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuit en planta baixa, pis i golfes. Aquesta façana està orientada a migdia i compta amb un portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica gravada amb l'any 1783. Damunt la llinda s'observa un gran arc de descàrrega, bastit amb pedra disposada a sardinell. Al costat hi ha una senzilla finestra rectangular, amb l'ampit fet de maons. Les obertures del pis es corresponen amb tres finestres que presenten les mateixes característiques tipològiques que l'obertura de la planta baixa. De la resta d'obertures de la construcció, cal dir que són rectangulars i de mida petita. Cal destacar un rellotge de sol bastit pel propietari l'any 2013 i situat a la cantonada sud-oest del volum. Adossat a la façana de ponent de l'edifici principal hi ha un volum rectangular organitzat en un sol nivell, cobert per una teulada de dues vessants de teula àrab. En destaca un antic portal d'arc escarser bastit en maons, actualment tapiat i situat a la façana oest de la construcció. Adossats a la façana de tramuntana de l'edifici principal hi ha dos cossos més de planta rectangular, amb les cobertes d'un sol vessant de teula i organitzats en un únic nivell. Destaca un gran portal situat a la façana de ponent, d'arc escarser bastit en maons i amb els brancals de pedra reformats. La construcció està tancada per la banda de llevant mitjançant tres cossos més auxiliars, amb cobertes d'un i dos vessants de teula i organitzats en una única planta, destinats en origen a les tasques agrícoles i ramaderes. Per la banda de migdia, el desnivell del terreny delimita un passadís davant de la façana principal, tancat pels extrems amb portes de ferro. Sota el desnivell hi ha els horts i dues construccions auxiliars més. Destaca el de gran dimensions, originàriament destinat a acollir bestiar, amb coberta d'un sol vessant de teula i d'un sol nivell. En general, la construcció està bastida en pedra desbastada de diverses mides, lligada amb morter de calç i disposada regularment.</p> 08071-64 Sant Pere de Copons-Plana de Comalats, 08289 <p>Es desconeix la procedència del nom de la casa.</p> 41.6538000,1.5328600 377837 4612379 1783 08071 Copons Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47481-foto-08071-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47481-foto-08071-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47481-foto-08071-64-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-18 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|94 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-01-17 09:32
47513 Cal Vaqué / Cal Maixencs https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vaque-cal-maixencs <p>MUÑOZ, Natàlia (2006). 'Renoms de Copons: carrer de la Roquera'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 22, p. 19. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 30-31.</p> XVIII <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, rehabilitat i amb un petit pati posterior. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes. La façana principal, orientada al carrer de la Roquera, compta amb un portal d'accés rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats i la llinda plana monolítica amb l'any 1783 gravat i una creu grega encerclada. Al pis destaca un finestral d'arc escarser amb l'emmarcament arrebossat, que té sortida a un balcó exempt amb la llosana restituïda. Al costat hi ha una finestra rectangular que conserva l'ampit de pedra original. Les finestres de la segona planta són rectangulars i estan emmarcades amb carreus de pedra escairats amb els ampits motllurats. La façana està rematada per un ràfec sostingut amb mènsules de fusta i decorat amb motius geomètrics pintats de color teula i blanc. La construcció presenta el parament arrebossat i pintat de color groc, amb una sanefa decorativa situada a la divisòria entre la planta baixa i el primer pis.</p> 08071-96 Carrer de la Roquera, 7, 08289 <p>Tenim notícia que el carrer de la Roquera va néixer al nord del nucli urbà a finals de la dècada del 1780 i que les terres eren propietat de Josep Carbonell i Cases. El renom de cal Vaqué ve donat pel fet que la família propietaria havia tingut vaques. El renom de Maixencs és de procedència desconeguda.</p> 41.6385300,1.5149200 376314 4610709 1783 08071 Copons Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47513-foto-08071-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47513-foto-08071-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47513-foto-08071-96-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-18 00:00:00 Adriana Geladó Prat En d'altres edificis del nucli urbà es pot observar un ràfec decorat amb motius geomètrics (romboïdals) de color teula i blanc, força semblant al de la casa. 119|94 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-01-17 09:32
47435 Cal Parés / Cal Panadell https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pares-cal-panadell <p>CLOSA BERTRAN, Daniel (2009). 'La bona casa del negociant del segle XVIII, Roc Brufau Comas'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 27, p. 4. MUÑOZ, Natàlia (2004). 'Renoms de Copons: el carrer Mur'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 17, p. 13. MUSET I PONS, Assumpta (2000). L'evolució familiar i comercial d'una companyia coponenca del segle XVIII: Ramon i Agustí Morera i Cia. Barcelona: Col·legi de Notaris de Catalunya, p. 326-327. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 28-33. MUSET I PONS, Assumpta (2008). 'Biografies coponenques. Roc Brufau Comas (1739-1809)'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 25, p. 4.</p> XVIII <p>Edifici cantoner de planta irregular delimitat pel carrer del Mur, la plaça del Castell i el tram esglaonat que puja fins a la plaça (carrer del Castell). Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i una terrassa descoberta situada a l'extrem nord-oest. Està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes, amb la façana principal orientada al carrer del Mur. Compta amb un portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats i la llinda plana amb les inicials 'RB', l'any de construcció, 1782, i una creu gravat al centre. Al seu costat hi ha una finestra rectangular amb l'emmarcament arrebossat, que probablement ha estat reformada. Les obertures del primer pis són totes rectangulars i amb els emmarcaments arrebossats. Es corresponen amb dues finestres laterals amb els ampits motllurats i un finestral central amb sortida a un balcó simple, amb la llosana motllurada i la barana de ferro. A la segona planta, les obertures també són rectangulars i presenten el revestiment arrebossat, tot i que es corresponen amb un balcó i una finestra balconera als laterals, i una senzilla finestra al centre. La façana està rematada per un ràfec de teula àrab invertida. Pel que fa a les façanes de llevant i migdia, cal dir que les obertures han estat majoritàriament reformades i són de la mateixa tipologia que en el cas anterior. La construcció presenta els paraments semi-arrebossats, quedant vist l'aparell de pedra desbastada de diverses mides disposada en filades més o menys regulars.</p> 08071-18 Carrer del Mur, 8, 08289 <p>La casa està edificada a l'extrem de migdia de les terres que antigament ocupava el castell de Copons (actualment, aquestes terres estarien delimitades pel carrer del Mur, el passeig de Sant Magí i la pujada del Castell). Eren terres caracteritzades per una orografia abrupte i gens aprofitable per a l'ús agrícola. Així doncs, a mitjans del segle XVIII, donada l'elevada demanda de sól urbà per l'enriquiment de la població gràcies a la diàspora de negociants coponencs, l'ajuntament 'va reanudar els establiments, aturats després de la Guerra de Successió per ordre del Superintendent de Catalunya', i que s'havien iniciat per la banda de Sòl Carrer i del lloc de Vilanova. L'any 1780, 'es va establir el darrer solar del carrer del Mur, pel cantó del castell: el beneficiari fou el comerciant Roc Brufau' (Muset 2006: 28). Brufau 'va comprar un pati a sota l'Era Vella del Castell (ara plaça del Castell)' (Muset 2006: 31), tot i que anava acompanyat d'una sèrie de requisits imposats per les autoritats locals, amb l'objectiu d'afavorir el trànsit de persones i animals mitjançant l'obertura de carrers i zones de pas: 'a sas costas, (la) paret de bals que és enfrente de detràs de la iglésia, en forma de mitja lluna, pujant-la de pedra i de fanch fins al terra', i a deixar 18 pams de carrer 'a la part de sol ixent per poder puyar lliurament a l'hera vella' (Muset 2006: 33). Com es pot veure doncs, la construcció de la casa l'any 1782 va contribuir a la consolidació de l'estructura actual del carrer del Mur i de la plaça del Castell (Muset 2006: 28-29). Les inicials 'RB' gravades a la llinda del portal d'accés a la casa fan referència a la persona que la va edificar, Roc Brufau. Nascut a Copons l'any 1738, procedia d'una família de camperols i negociants que, de mica en mica, es va anar emparentant amb les grans nissagues de negociants de la vila com els Jover, els Segura, els Vidal o els Romeu. Posteriorment, la casa fou propietat de la família de cal Tabola, tot i que la tenien llogada a la família Panadell (d'aquí un dels nom). Un cop la família va marxar a viure a Manresa, l'edifici passà a mans dels propietaris actuals, els quals provenien de Cal Parés i Cal Marbà, del carrer del Raval.</p> 41.6369000,1.5187400 376629 4610523 1782 08071 Copons Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47435-foto-08071-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47435-foto-08071-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47435-foto-08071-18-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-18 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|94 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-01-17 09:32
47509 Portal de ca l'Oliva https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-de-ca-loliva <p>MUÑOZ, Natàlia (2003). 'Renoms de Copons: el carrer Vilanova'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 16, p. 16.</p> XVIII <p>Portal d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats, situat a la façana principal de l'edifici. A la dovella clau hi ha gravat l'any de construcció, 1780, i un motiu decoratiu superior semi cobert pels cables que travessen la façana.</p> 08071-92 Carrer de Vilanova, 28, 08289 <p>L'edifici pertanyia al mateix propietari de cal Jover Pobre.</p> 41.6354700,1.5183900 376597 4610364 1780 08071 Copons Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47509-foto-08071-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47509-foto-08071-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47509-foto-08071-92-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Estructural 2020-09-18 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|94 47 1.3 6 Patrimoni cultural 2025-01-17 09:32
47427 Cal Brunet / Ca la Maria Teresa Semiano / Cal Cardenyes https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-brunet-ca-la-maria-teresa-semiano-cal-cardenyes <p>MUÑOZ, Natàlia (2003). 'Renoms de Copons: el carrer Vilanova'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 16, p. 17. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 25.</p> XVIII <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, format per dos cossos adossats, amb pati posterior i accés des de l'antiga carretera d'Igualada a Ponts. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i una terrassa descoberta orientada al jardí. L'edifici està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes, i presenta la façana principal orientada al carrer de Vilanova. El portal d'accés principal és d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats. Al costat hi ha un altre portal de grans dimensions i obertura rectangular, amb els brancals fets de carreus i la llinda plana gravada amb la data de construcció, 1776. Al primer pis destaquen dos finestrals rectangulars emmarcats en pedra que tenen sortida a dos balcons exempts amb les llosanes motllurades i les baranes de ferro decorades. Entremig de les dues obertures hi ha una petita fornícula amb l'ampit motllurat, que alberga una imatge religiosa. La composició dels buits d'aquesta planta es repeteix al segon pis, tot i que les obertures es corresponen amb finestres amb els ampits motllurats i sense balcons. Per contra, les obertures de les golfes es corresponen amb quatre petites finestres d'arc de mig punt, unides per un llarg ampit corregut motllurat. La façana està rematada per una cornisa motllurada damunt la que es troba una àmplia barbacana sostinguda amb mènsules de fusta i pedra. El parament presenta un revestiment que imita la pedra, disposat en filades. A la part posterior de la casa, tocant a l'antiga carretera de Calaf, hi ha un petit volum de planta rectangular, destinat a garatge.</p> 08071-10 Carrer de Vilanova, 25, 08289 <p>A mitjans del segle XVIII, els terrenys on està edificada la casa eren propietat de l'església de Santa Maria de Copons. Aquests incloïen el que actualment es coneix com el Pla de Missa, l'illa de cases compresa entre els carrers d'Àngel Guimerà i de Vilanova, la banda de llevant del carrer de Vilanova (coneguda com el Pla del Rector o la Plana de la Rectoria) i alguns horts de la banda de ponent. Com que l'explotació agrícola de la Plana de la Rectoria no donava prous beneficis i les obres de construcció del nou temple parroquial eren molt cares, el rector mossèn Francesc Felip va sol·licitar permís al bisbe de Vic per poder establir part d'aquestes propietats i així alliberar els terrenys davant la demanda creixent de sòl urbanitzable, com a conseqüència de la bonança econòmica experimentada la vila. Entre els anys 1740 i 1765 foren dotze les parcel·les cedides 'a fi y efecte de construhir o fer construhir y edificar casa' (Muset 2006: 25). Aquestes parcel·les es corresponen amb les cases que actualment comprenen des del número 11 al 39 del carrer. De fet, les cases havien de tenir la façana orientada al carrer de Vilanova i mesurar totes el mateix, '50 palms en quadro' (10m x 10m) que equivalien a dos casals (Muset 2006: 25). Posteriorment, entre els anys 1761 i 1765, les cases es van poder allagar gràcies a 'la concessió de la propietat útil d'una nova peça de terra, destinada a corral' (Muset 2006: 25). Tenien la mateixa amplada que les façanes, és a dir, 50 pams, però la profunditat variava en funció de la situació de l'habitatge. En el cas que ens ocupa, la profunditat era de 15 pams. Finalment, l'any 1789 es va donar permís per transformar aquests corrals en cases, quedant així integrats a la part habitada dels edificis, alhora que també es va permetre annexionar nous patis per la banda posterior. L'edifici és conegut per cal Brunet per que l'anterior propietària es deia Maria Brunet. L'apel·latiu Semiano procedeix del renom amb el que era conegut el pare de la Maria Teresa i Cardenyes era el cognom del seu marit.</p> 41.6356800,1.5186000 376615 4610387 1776 08071 Copons Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47427-foto-08071-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47427-foto-08071-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47427-foto-08071-10-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-18 00:00:00 Adriana Geladó Prat Tot i l'any de construcció present al portal rectangular de la planta baixa, probablement la casa va ser reformada durant el segle XX. 119|94 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-01-17 09:32
47438 Cal Vendrell / Cal Maneló https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vendrell-cal-manelo <p>MUÑOZ, Natàlia (2004). 'Renoms de Copons: el carrer Mur'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 17, p. 13. MUSET I PONS, Assumpta (2000). L'evolució familiar i comercial d'una companyia coponenca del segle XVIII: Ramon i Agustí Morera i Cia. Barcelona: Col·legi de Notaris de Catalunya, p. 327, 332-333, 335, 343. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 28.</p> XVIII <p>Edifici entremitgeres de planta irregular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants disposada a dos nivells i el carener perpendicular a la façana principal. Està distribuït en planta baixa, dos pisos i altell. La façana principal disposa d'un portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats i la llinda plana monolítica, gravada amb l'anagrama 'IHS', l'any de construcció, 1767, i el nom del propietari, Agustí Morera. A banda i banda hi ha dues petites finestres rectangulars reformades. Les obertures dels pisos superiors també han estat totes reformades i es corresponen amb senzilles finestres rectangulars amb els emmarcaments arrebossats i un balcó simple situat a la primera planta. La façana està rematada per un senzill ràfec i deixa bona part de l'obra vista degut al mal estat de conservació del revestiment. Està bastida en pedra desbastada de diverses mides, disposada en filades regulars.</p> 08071-21 Carrer del Mur, 32, 08289 <p>La casa està edificada a la banda de ponent de les terres que antigament ocupava el castell de Copons (actualment, aquestes terres estarien delimitades pel carrer del Mur, el passeig de Sant Magí i la pujada del Castell). Eren terres caracteritzades per una orografia abrupta i gens aprofitable per a l'ús agrícola. Així doncs, a mitjans del segle XVIII, donada l'elevada demanda de sól urbà per l'enriquiment de la població gràcies a la diàspora de negociants coponencs, l'ajuntament 'va reanudar els establiments, aturats després de la Guerra de Successió per ordre del Superintendent de Catalunya', i que s'havien iniciat per la banda de Sòl Carrer i del lloc de Vilanova. De fet, els primers contractes emfitèutics efectuats al carrer del Mur van començar per la plaça de Sant Magí i es van anar extenent en direcció a l'església, durant la dècada del 1760. En aquest sentit,Cal Vendrell és una de les primeres construccions del carrer, si tenim en compte la data de la llinda del portal d'accés,1767 (Muset 2006: 28). És probable que la construcció de la casa sigui coetània a la de Ca la Tereseta Pona (número 30), donat que constructivament parlant són molt semblants. Els Morera formaven part del nombrós grup de negociants sorgit a Copons durant el segle XVIII, tot i que no eren una de les famílies més arrelades ja que feia poc temps que s'havien traslladat a la població (Muset 2000: 327). De fet, l'activitat econòmica familiar registrada a Copons no va més enllà de la dècada del 1750. Tot i això, els pactes matrimonials amb algunes de les famílies més representatives de la vila els garantiren la presència en els cercles més influents de la diàspora coponenca, evolucionant i enriquint-se ràpidament (Muset 2000: 332). El nom de la llinda del portal d'accés a la casa fa referència a Agustí Morera i Tomàs (1728-1805), negociant a Arévalo, que estava casat amb Maria Masarnau, filla d'un altre negociant de Copons (Muset 2000: 333).</p> 41.6377300,1.5178300 376555 4610616 1767 08071 Copons Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47438-foto-08071-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47438-foto-08071-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47438-foto-08071-21-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-18 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|94 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-01-17 09:32
47439 Cal Basora https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-basora <p>MUÑOZ, Natàlia (2004). 'Renoms de Copons: el carrer Mur'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 17, p. 13. MUSET I PONS, Assumpta (2000). L'evolució familiar i comercial d'una companyia coponenca del segle XVIII: Ramon i Agustí Morera i Cia. Barcelona: Col·legi de Notaris de Catalunya, p. 333-335. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 28.</p> XVIII <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, rehabilitat en els darrers temps, i amb un pati enjardinat posterior. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i dos pisos. La façana principal disposa d'un portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats i la llinda plana gravada amb l'any de construcció, 1767, i el nom del propietari, Ramon Basora. Al seu costat hi ha una finestra rectangular reformada, amb l'emmarcament arrebossat. Les obertures dels pisos superiors també han estat totes reformades i es corresponen amb senzilles finestres rectangulars, amb els emmarcaments arrebossats, un balcó simple situat damunt del portal, amb la llosana motllurada, i una finestra balconera situada al segon pis. La façana està rematada per una senzilla cornisa arrebossada i pintada. La façana combina bona part del parament arrebossat i pintat de color groc i una part de l'obra vista, bastida en pedra desbastada de diverses mides, disposada en filades regulars.</p> 08071-22 Carrer del Mur, 34, 08289 <p>La casa està edificada a la banda de ponent de les terres que antigament ocupava el castell de Copons (actualment, aquestes terres estarien delimitades pel carrer del Mur, el passeig de Sant Magí i la pujada del Castell). Eren terres caracteritzades per una orografia abrupte i gens aprofitable per a l'ús agrícola. Així doncs, a mitjans del segle XVIII, donada l'elevada demanda de sól urbà per l'enriquiment de la població gràcies a la diàspora de negociants coponencs, l'ajuntament 'va reanudar els establiments, aturats després de la Guerra de Successió per ordre del Superintendent de Catalunya', i que s'havien iniciat per la banda de Sòl Carrer i del lloc de Vilanova. De fet, els primers contractes emfitèutics efectuats al carrer del Mur van començar per la plaça de Sant Magí i es van anar extenent en direcció a l'església, durant la dècada del 1760. En aquest sentit, Cal Basora és una de les primeres construccions del carrer, si tenim en compte la data de la llinda del portal d'accés,1767 (Muset 2006: 28). El nom de la llinda del portal fa referència al mestre de cases Ramon Basora i Niubó, que va edificar la construcció i estava casat amb Agustina Morera i Enric, de la família de negociants Morera. Basora havia arribat a Copons a finals del segle XVIII per dedicar-se al sector de la construcció, tot i que també tenim notícia que la seva família tenia una fonda establerta a la casa del costat (número 36).</p> 41.6377800,1.5178300 376555 4610622 1767 08071 Copons Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47439-foto-08071-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47439-foto-08071-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47439-foto-08071-22-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-18 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|94 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-01-17 09:32
47443 Cal Conillo https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-conillo <p>MUÑOZ, Natàlia (2005). 'Renoms de Copons: el carrer de Pere Palomas'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 20, p. 16.</p> XVIII Els revestiments de les façanes i els tancaments de les obertures es troben en mal estat de conservació. <p>Edifici cantoner format per dos cossos adossats que li confereixen una planta rectangular. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants disposada a dos nivells, amb el carener perpendicular a la façana principal. Està distribuit en planta baixa, tres pisos i golfes, amb la façana orientada al carrer de Pere Palomas. Presenta un gran portal d'accés d'arc rebaixat adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats. La dovella central està decorada amb una petxina en alt relleu i està emmarcada per la data de construcció de l'edifici, 1767. El portal està emmarcat per dues grans obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats, una d'elles per accedir al garatge. Al pis destaca un finestral d'obertura rectangular damunt del portal, amb l'emmarcament bastit en pedra i sortida a un balcó simple amb barana de ferro. A banda i banda, dues senzilles finestres rectangulars amb els emmarcaments arrebossats i els ampits de pedra. Per útlim, les obertures dels pisos superiors són força senzilles i han estat reformades. El mateix succeeix amb les obertures de les façanes laterals, senzilles i reformades també. Les tres façanes estan rematades per un ràfec reformat amb maons i mènsules. La construcció presenta l'aparell de l'obra vist degut al mal estat de conservació del revestiment arrebossat. La planta baixa està bastida en pedra sense treballar de diverses mides, disposada en filades més o menys regulars, mentre que els pisos superiors estan bastits amb terra, probablement tàpia.</p> 08071-26 Carrer de Pere Palomas, 7, 08289 <p>La procedència del nom de la casa és desconeguda, tot i que és probable que tingués relació amb una antiga masia del mateix nom, que estava situada fora del nucli urbà, pel camí d'anar a Calaf.</p> 41.6361500,1.5185200 376609 4610440 1767 08071 Copons Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47443-foto-08071-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47443-foto-08071-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47443-foto-08071-26-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-18 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|94 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-01-17 09:32
47449 Cal Xera / Cal Figueres / Cal Bertran https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xera-cal-figueres-cal-bertran <p>MUÑOZ, Natàlia (2005). 'Renoms de Copons: el carrer d'Àngel Guimerà'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 19, p. 16. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 9-10, 31.</p> XVIII <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, format per tres cossos adossats. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes. La façana principal, orientada al carrer d'Àngel Guimerà, compta amb un portal d'accés d'arc escarser adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra escairats. A la dovella clau hi ha una voluta motllurada a mode de mènsula amb l'any de construcció, 1767. Al seu costat destaca una finestra rectangular emmarcada amb carreus de pedra i reixa de ferro. Les obertures del primer pis són rectangulars i presenten les llindes planes i els brancals bastits amb carreus. Als laterals del parament s'obren dues finestres amb l'ampit motllurat, mentre que al centre hi ha un gran finestral amb sortida a un balcó simple amb la llosana motllurada. La segona planta es caracteritza per tres simples finestres rectangulars reformades. A les golfes destaca una galeria reformada i oberta a l'exterior, mitjançant tres grans obertures delimitades amb baranes de gelosia. Dues estan obertes a la façana lateral de la construcció, orientada a una petita placeta creada davant de l'ajuntament del poble. Aquest parament compta amb la majoria d'obertures reformades, tot i que destaquen els brancals bastits amb carreus de pedra de la porta del garatge i els del balcó del primer pis. La façana principal està rematada per una barbacana sostinguda amb mènsules i tots dos paraments estan arrebossats i pintats.</p> 08071-32 Carrer d'Àngel Guimerà, 5, 08289 <p>La casa està situada en el tram més meridional de l'antic camí reial d'Igualada a Calaf i als Prats de Rei (antic carrer Major), prop de la zona de Sòl de Vila o Sòl Carrer (illa formada pels actuals carrers d'Àngel Guimerà, Vilanova i Pere Palomas, tot i que posteriorment aquesta denominació s'apliqués també a tot el traçat del carrer de Vilanova) (Muset 2006: 9-10). Durant la segona meitat del segle XVIII, com a conseqüència del increment de noves construccions, es va anar configurant la futura estructura urbana del municipi, amb la creació de nous carrers i la consolidació i allargament d'altres, com per exemple el carrer Major que acabà desembocant en l'actual carrer d'Àngel Guimerà. Cal Xera era el nom d'una antiga casa del barri de la Roquera, els propietaris de la qual es van traslladar a viure al nucli urbà, al carrer d'Àngel Guimerà. Sembla ser que prové del fet que quan vivien a la Roquera, convidaven els seus veïns a pujar a fer una foguera ('xera'). També es coneix com a cal Bertran (actuals propietaris) i, a principis del segle XX, com a cal Figueres, avantpassats de la família. L'any 1911, aquests darrers cediren el solar on tenien l'hort al Centre Instructiu Coponenc per construir la seva seu, la Barraca.</p> 41.6365400,1.5183900 376599 4610483 1767 08071 Copons Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47449-foto-08071-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47449-foto-08071-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47449-foto-08071-32-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-18 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|94 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-01-17 09:32
47446 Cal Romeu / Cal Cinto Romeu / Cal Senyor Ricardo / Cal Torra Pujol https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-romeu-cal-cinto-romeu-cal-senyor-ricardo-cal-torra-pujol <p>MUÑOZ, Natàlia (2004). 'Renoms de Copons: el carrer de Sant Magí'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 18, p. 16. MUSET I PONS, Assumpta (1997). Catalunya i el mercat espanyol al segle XVIII: els traginers i els negociants de Calaf i Copons. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 201. MUSET I PONS, Assumpta (2000). L'evolució familiar i comercial d'una companyia coponenca del segle XVIII: Ramon i Agustí Morera i Cia. Barcelona: Col·legi de Notaris de Catalunya, p. 327. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 21-22.</p> XVIII <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, format per dos cossos adossats i amb jardí posterior. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes. La façana principal, orientada al carrer de Sant Magí, disposa d'un gran portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats i la llinda plana gravada amb el nom 'SINTO RUMEU' i l'any de construcció 1766 envoltant l'anagrama de Crist 'IHS'. Al costat del portal, a cada banda, hi ha una finestra rectangular bastida amb quatre carreus de pedra i un gran finestral rectangular reformat, ambdues obertures protegides amb reixes de ferro. Les obertures del primer pis es corresponen amb tres obertures rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats i les llindes planes, exceptuant la de tramuntana que presenta l'emmarcament arrebossat. El finestral central té sortida a un balcó simple amb la llosana motllurada i la barana de ferro. Les obertures laterals, en canvi, es corresponen amb dues finestres amb l'ampit motllurat. A la segona planta hi ha dues finestres rectangulars amb els ampits de pedra, tot i que els emmarcaments són arrebossats, i una petita finestra rectangular que correspon a una de les reformes de l'edifici. Les obertures de les golfes són tipològicament idèntiques a l'anterior. La façana està rematada per un ràfec de dents de serra pintat i presenta un revestiment arrebossat força degradat. De la façana posterior, orientada al jardí, destaca una galeria d'arcs de mig punt al segon pis amb sortida a una terrassa descoberta, i un petit cos adossat a l'extrem de tramuntana, amb teulada d'un sol vessant.</p> 08071-29 Carrer de Sant Magí, 13, 08289 <p>Fins a principis del segle XVIII, els conreus de regadiu ocupaven bona part del sector de ponent del carrer de Sant Magí, que antigament es coneixia com el carrer Major. Però a mitjans de segle, entre les dècades de 1740 i 1760, hi ha constància de la reconstrucció de diversos edificis del sector de llevant, sota del carrer del Mur actual. I posteriorment, l'activitat constructiva i especulativa es concentra al Cap de Vila, al sector de tramuntana . És en aquest escenari que el comerciant Jacint Romeu, al que es refereix el nom gravat a la llinda del portal d'accés a l'edifici, s'està construint la casa, situada a la banda de ponent del carrer i finalitzada l'any 1766. Els Romeu eren una de les nissagues més destacables i actives de la diàspora coponenca del segle XVIII respecte al comerç espanyol. Juntament amb d'altres famílies coponenques de negociants i comerciants, com els Gili o els Sans, compraven i venien terrenys de conreu en aquesta zona, invertint-hi els seus capitals (Muset 2006: 21). Així per exemple, tenim notícia que l'any 1786, Jacint Romeu adquireix l'hort d'en Rius, situat a la banda de ponent del carrer, prop del camí del Mig i de la seva residència. El senyor Ricardo fou un altre dels propietaris de l'edifici. Era un duaner d'Igualada que repartia tabac i tenia diverses finques i propietats. Durant un temps també que va pertanyer a la família de cal Torra, essent coneguda amb el nom de cal Torra Pujol.</p> 41.6376200,1.5174400 376522 4610604 1766 08071 Copons Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47446-foto-08071-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47446-foto-08071-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47446-foto-08071-29-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-18 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|94 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-01-17 09:32
47433 Cal Pere Vilà / Cal Colom https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pere-vila-cal-colom <p>MUÑOZ, Natàlia (2003). 'Renoms de Copons: el carrer Vilanova'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 16, p. 17. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 25.</p> XVIII <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, amb pati posterior orientat a l'antiga carretera d'Igualada a Ponts. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i dos pisos. La façana principal, orientada al carrer de Vilanova, presenta un portal d'accés principal d'obertura rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats i la llinda plana monolítica gravada amb l'anagrama 'IHS' i l'any de construcció, 1765. Al seu costat hi ha un altre portal rectangular amb l'emmarcament arrebossat, que presenta la data de reforma,1958, gravada a la llinda. Les obertures del primer pis es corresponen amb un finestral d'obertura rectangular que té sortida a un balcó exempt amb la llosana motllurada i barana de ferro decorada. Al seu costat hi ha una finestra rectangular de la que destaca l'ampit motllurat. Les dues finestres del segon pis, d'obertura rectangular i concepció molt senzilla, també han estat reformades. La façana està rematada per un ràfec de rajols amb mènsules de fusta. Al seu torn, la façana lateral presenta majoritàriament obertures rectangulars, tot i que reformades. La construcció presenta els paraments arrebossats.</p> 08071-16 Carrer de Vilanova, 39, 08289 <p>A mitjans del segle XVIII, els terrenys on està edificada la casa eren propietat de l'església de Santa Maria de Copons. Aquests incloïen el que actualment es coneix com el Pla de Missa, l'illa de cases compresa entre els carrers d'Àngel Guimerà i de Vilanova, la banda de llevant del carrer de Vilanova (coneguda com el Pla del Rector o la Plana de la Rectoria) i alguns horts de la banda de ponent. Com que l'explotació agrícola de la Plana de la Rectoria no donava prous beneficis i les obres de construcció del nou temple parroquial eren molt cares, el rector mossèn Francesc Felip va sol·licitar permís al bisbe de Vic per poder establir part d'aquestes propietats i així alliberar els terrenys davant la demanda creixent de sòl urbanitzable, com a conseqüència de la bonança econòmica experimentada la vila. Entre els anys 1740 i 1765 foren dotze les parcel·les cedides 'a fi y efecte de construhir o fer construhir y edificar casa' (Muset 2006: 25). Aquestes parcel·les es corresponen amb les cases que actualment comprenen des del número 11 al 39 del carrer. De fet, les cases havien de tenir la façana orientada al carrer de Vilanova i mesurar totes el mateix, '50 palms en quadro' (10m x 10m) que equivalien a dos casals (Muset 2006: 25). Posteriorment, entre els anys 1761 i 1765, les cases es van poder allagar gràcies a 'la concessió de la propietat útil d'una nova peça de terra, destinada a corral' (Muset 2006: 25). Tenien la mateixa amplada que les façanes, és a dir, 50 pams, però la profunditat variava en funció de la situació de l'habitatge. En el cas que ens ocupa, la profunditat era de 15 pams. Finalment, l'any 1789 es va donar permís per transformar aquests corrals en cases, quedant així integrats a la part habitada dels edificis, alhora que també es va permetre annexionar nous patis per la banda posterior. Tot i això, sabem que la casa es va construir l'any 1765 gràcies a la llinda delportal d'accés (Muset 2006: 15). El nom de la casa procedeix d'un antic propietari de l'immoble. El nom de Cal Colom ve donat per el gran nombre d'aus d'aquesta espècie que habitaven a l'edifici en un moment indeterminat.</p> 41.6351700,1.5185800 376612 4610331 1765 08071 Copons Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47433-foto-08071-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47433-foto-08071-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47433-foto-08071-16-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-18 00:00:00 Adriana Geladó Prat 98|119|94 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-01-17 09:32
47431 Ca la Lluïsa Carnisser / Cal Noiteia https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-lluisa-carnisser-cal-noiteia <p>MUÑOZ, Natàlia (2003). 'Renoms de Copons: el carrer Vilanova'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 16, p. 17. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 15, 25.</p> XVIII <p>Edifici cantoner de planta rectangular, amb pati posterior i accés des de l'antiga carretera d'Igualada a Ponts. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes. La façana principal, orientada al carrer de Vilanova, presenta un portal d'accés principal d'obertura rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats i la llinda plana monolítica gravada amb l'anagrama 'IHS' i l'any de construcció, 1762. A banda i banda hi ha dues finestres rectangulars emmarcades en pedra també. Les obertures del primer pis es corresponen amb un finestral central d'obertura rectangular, emmarcat en carreus de pedra i la llinda plana, i amb sortida a un balcó exempt amb la llosana motllurada i la barana de ferro decorada. Als laterals hi ha dues finestres rectangulars emmarcades amb carreus i amb els ampits motllurats. La composició dels buits d'aquesta planta es repeteix al segon pis, tot i que les obertures es corresponen amb finestres emmarcades en pedra i amb els ampits motllurats també. Pel que fa a les golfes hi ha tres petites finestres emmarcades en pedra. La façana està rematada per un ràfec de rajols amb mènsules de fusta. La façana posterior de la casa, orientada a llevant, presenta una terrassa amb sortida des del primer pis, que compta amb unes escales que comuniquen amb el pati. A l'extrem sud-est del parament s'adossa un petit volum auxiliar rectangular amb coberta d'un sol vessant i grans obertures rectangulars. Del segon pis destaca una gran galeria, oberta a l'exterior mitjançant tres arcs de mig punt adovellats, sostinguts per pilars amb les impostes motllurades. També destaquen els tres òculs situats sota la coberta, emmarcats en pedra. La façana està rematada amb el mateix ràfec que la façana principal. En general, la construcció presenta els paraments arrebossats i en bones condicions.</p> 08071-14 Carrer de Vilanova, 35, 08289 <p>A mitjans del segle XVIII, els terrenys on està edificada la casa eren propietat de l'església de Santa Maria de Copons. Aquests incloïen el que actualment es coneix com el Pla de Missa, l'illa de cases compresa entre els carrers d'Àngel Guimerà i de Vilanova, la banda de llevant del carrer de Vilanova (coneguda com el Pla del Rector o la Plana de la Rectoria) i alguns horts de la banda de ponent. Com que l'explotació agrícola de la Plana de la Rectoria no donava prous beneficis i les obres de construcció del nou temple parroquial eren molt cares, el rector mossèn Francesc Felip va sol·licitar permís al bisbe de Vic per poder establir part d'aquestes propietats i així alliberar els terrenys davant la demanda creixent de sòl urbanitzable, com a conseqüència de la bonança econòmica experimentada la vila. Entre els anys 1740 i 1765 foren dotze les parcel·les cedides 'a fi y efecte de construhir o fer construhir y edificar casa' (Muset 2006: 25). Aquestes parcel·les es corresponen amb les cases que actualment comprenen des del número 11 al 39 del carrer. De fet, les cases havien de tenir la façana orientada al carrer de Vilanova i mesurar totes el mateix, '50 palms en quadro' (10m x 10m) que equivalien a dos casals (Muset 2006: 25). Posteriorment, entre els anys 1761 i 1765, les cases es van poder allagar gràcies a 'la concessió de la propietat útil d'una nova peça de terra, destinada a corral' (Muset 2006: 25). Tenien la mateixa amplada que les façanes, és a dir, 50 pams, però la profunditat variava en funció de la situació de l'habitatge. En el cas que ens ocupa, la profunditat era de 15 pams. Finalment, l'any 1789 es va donar permís per transformar aquests corrals en cases, quedant així integrats a la part habitada dels edificis, alhora que també es va permetre annexionar nous patis per la banda posterior. Tot i això, tenim notícia que la casa es va construir l'any 1762 de la mà del negociant Amador Jover (Muset 2006: 15). L'edifici és conegut actualment com Ca la Lluïsa Carnisser perque era el nom de la mare de l'actual propietari. Anteriorment, quan es coneixia com a Cal Noiteia, era una fusteria i una fonda a la vegada.</p> 41.6353700,1.5185900 376614 4610353 1762 08071 Copons Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47431-foto-08071-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47431-foto-08071-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47431-foto-08071-14-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-18 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|94 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-01-17 09:32
47702 Portal de cal Macià https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-de-cal-macia <p>MUÑOZ, Natàlia (2004). 'Renoms de Copons: el carrer Mur'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 17, p. 13.</p> XVIII <p>Portal d'accés principal a l'edifici orientat al carrer del Mur, al costat de l'església parroquial. És d'obertura rectangular i està bastit amb carreus de pedra ben escairats i la llinda plana monolítica. Al centre de la llinda hi ha gravat l'any de construcció, 1757, encerclat per un òval motllurat de pedra.</p> 08071-285 Carrer del Mur, 1, 08289 <p>La senyora que hi vivia anteriorment dóna el nom a la casa. Aquesta es dedicava a cuidar el mossèn del poble.</p> 41.6366800,1.5187200 376627 4610498 1757 08071 Copons Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47702-foto-08071-285-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47702-foto-08071-285-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47702-foto-08071-285-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Estructural 2020-09-18 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|94 47 1.3 6 Patrimoni cultural 2025-01-17 09:32
47508 Cal Lliró https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-lliro <p>MUÑOZ, Natàlia (2003). 'Renoms de Copons: el carrer Vilanova'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 16, p. 16.</p> XVIII <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, format per tres cossos adossats i amb pati posterior. La construcció està reformada. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes. La façana principal, orientada al carrer de Vilanova, presenta un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats. A la dovella clau hi ha gravat l'any de construcció, 1755. Al costat hi ha un altre portal rectangular de grans dimensions, reformat i amb accés al garatge. Al primer pis destaca un finestra rectangular emmarcada amb carreus de pedra escairats, la llinda plana i l'ampit motllurat. Al costat hi ha un finestral rectangular amb l'emmarcament restituït que té sortida a un balcó simple amb la llosana motllurada i la barana de ferro decorada. Les obertures dels pisos superiors es corresponen amb finestres rectangulars simples. La façana està rematada per un ràfec decorat amb motius geomètrics de color teula i blanc. La construcció està bastida en pedra sense treballar de diverses mides, disposada irregularment.</p> 08071-91 Carrer de Vilanova, 26, 08289 <p>Lliró és el cognom de l'actual família propietaria de l'immoble.</p> 41.6355400,1.5183700 376596 4610372 1755 08071 Copons Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47508-foto-08071-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47508-foto-08071-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47508-foto-08071-91-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Estructural 2020-09-18 00:00:00 Adriana Geladó Prat En d'altres edificis del carrer de Vilanova es pot observar un ràfec decorat amb motius geomètrics (romboïdals) de color teula i blanc, força semblant al de la casa. 119|94 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-01-17 09:32
47418 Santa Maria de Copons https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-copons <p>CLOSA PUJABET, Joan (2007). 'La restauració de la façana de l'església de Santa Maria'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 23, p. 38-39. CLUB ESCOLAR 3C (1998). 'Plaça de l'Església'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 6, p. 2. Copons. Plànol urbà / Guia d'interès. Copons: Ajuntament de Copons, 2000. GARCIA, Enric (2013). 'Rehabilitació de la teulada de l'església'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 36, p. 3. GARCIA, Enric (2014). 'La teulada una realitat. Gràcies, gràcies i moltes gràcies'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 37, p. 5. GAVÍN I BARCELÓ, Josep Maria (1984). Anoia, Conca de Barberà. Valldoreix: Arxiu Gavín, p. 119. IPA (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Copons. Itineraris per la comarca de l'Anoia. Rubió, Copons, Veciana. Igualada: Ajuntament d'Igualada, novembre 1982, v. 4, p. 21. LLACUNA I ORTÍNEZ, Pau (1995). Rutes per l'Anoia: història i art. Igualada: Publicacions Anoia, p. 67. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 34. RIBA I GABARRÓ, Josep (1991). 'Copons'. A Josep M. TORRAS I RIBÉ (coord.). Història de l'Anoia. Manresa: Edicions Selectes, v. 1, p. 361, 363. SERRA, Ramon (2000). 'Breu Història de l'Església'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 9, p. 3. http://www.altaanoia.info</p> XVIII <p>Església d'una sola nau capçada a tramuntana per un absis carrat. La nau està coberta per una volta de canó amb llunetes, dividida en quatre trams separats per arcs faixons de mig punt. Aquests arcs descansen damunt d'una cornisa motllurada que recorre tant els murs laterals de la nau com els del presbiteri. Al seu torn, l'absis està cobert per una volta de quadrant d'esfera apetxinada i decorada amb motius florals, sostinguda per dues trompes decorades també a petxina. Des de l'absis es pot accedir a la sagristia, situada a la banda de llevant, i a una cambra auxiliar, situada a ponent. Als murs laterals de la nau s'obren set capelles, quatre a la banda de llevant i tres a la de ponent. Totes elles estan cobertes amb voltes de canó i llunetes i s'obren a la nau mitjançant arcs de mig punt amb les impostes motllurades. Separant les capelles hi ha esveltes pilastres adossades rematades amb capitells, frisos i cornises motllurades, que enllacen amb la cornisa que recorre els murs de la nau i el presbiteri. Damunt les capelles laterals destaca el trifori, obert a la nau mitjançant obertures d'arc rebaixat que tenen sortida a balcons simples, amb les llosanes motllurades i baranes de ferro. Damunt del trifori, i obertes sota les llunetes de la volta de la nau, hi ha diverses finestres d'arc rebaixat. Adossada a la banda de llevant de la nau, i amb accés des de la tercera capella lateral, destaca la capella del Santíssim, de grans dimensions. Està coberta amb una volta de creueria separada en dos trams per arcs torals de mig punt, que descansen damunt de pilastres adossades als murs laterals. L'espai s'il·lumina mitjançant tres òculs emmarcats en pedra. Als peus de la nau destaca el cor, sostingut per una volta rebaixada amb llunetes, i l'accés al campanar, situat a la cantonada sud-oest del temple. El campanar presenta una planta quadrada a la base, mentre que el cos superior és octogonal. Aquest cos està dividit mitjançant dues motllures a diferent alçada i coronat per una doble cornisa amb balustrada de pedra. Sota la cornisa s'obren vuit obertures d'arc de mig punt emmarcades en pedra, per les campanes. La façana principal del temple presenta un gran portal d'arc de mig punt de pedra amb les impostes motllurades. Està emmarcat per dues grans pilastres de pedra que culminen en un entaulament motllurat amb timpà central, rematat amb tres elements decoratius de caire geomètric. Damunt del portal, gravada al bell mig d'aquest entaulament, hi ha la data de construcció de l'església, 1754. La façana està coronada per una cornisa ondulada sota la que s'ubica un rosetó adovellat. De la façana de ponent destaca una filada de finestres rectangulars, amb les llindes de pedra planes i els brancals bastits amb carreus ben desbastats, que es corresponen amb les finestres obertes entre les llunetes de la nau. Tant la façana principal com el basament de planta quadrada del campanar presenten un revestiment de calç emblanquinat. La resta de paraments deixen l'aparell de l'obra vist.</p> 08071-1 Carrer de Vilanova, 1-Plaça de l'Església, 08289 <p>La primera referència documental de l'església parroquial de Santa Maria data de l'any 1035 i es correspon amb un temple d'estil romànic que formava part del recinte emmurallat del castell, per la banda de migdia (Serra 2000: 3). Posteriorment, al segle XIV es bastí un nou edifici d'estil gòtic, en aquest cas situat a extramurs del recinte emmurallat. Per un pergamí de l'any 1570, sabem que l'església parroquial de Santa Maria estava situada prop del castell i al costat de la rectoria vella (actual cal Vila). Així doncs, és força probable que ocupés el mateix solar on actualment hi ha la rectoria (Muset i Pons 2006: 34). L'any 1749, l'ajuntament i els veïns de la vila acordaren construir el nou temple 'entre l'església antiga i el pati del castell enderrocat' (Riba i Gabarró 1991: 361). El temple havia quedat petit per acollir el gran nombre de feligresos que anaven a missa. Sabem que mesurava 'setanta passes amb el sagrer inclòs' (Serra 2000: 3) i es trobava en un estat deplorable de conservació, donat que tant la volta com el campanar amenaçaven ruïna. El 12 de març de 1750 es va beneïr la primera del temple, iniciant d'aquesta manera les obres de construcció del nou edifici parroquial, les quals foren finançades amb les aportacions voluntàries de determinats particulars així com amb l'aplicació d'un nou impost (pagament de la sisena part de totes les collites de cereals, vi i olives entre els anys 1749 i 1751, prorrogat durant set anys (1752-1758) amb arrendament a Manuel Vidal, marxant de Copons). La construcció del temple es va donar 'a preu fet' a Josep Reig, enginyer reial i mestre de cases de Barcelona, per 1900 lliures, amb un termini de finalització de les obres de tres anys pel temple i sis pel campanar (Riba i Gabarró 1991: 361). Finalment, el 15 d'agost de 1754, el rector de Copons Francesc Felip i Pedrós va beneïr la nova església parroquial i va celebrar-hi cultes durant tres dies seguits. L'any 1843, el temple fou reparat (extracció de la runa, enrajolat, reconstrucció de tres capelles i del cimbori) com a conseqüència de l'atac carlí dels dies 12 i 13 d'octubre de 1839, a mans de Manuel Ibáñez Ubach, el Llarg de Copons, que incendià la vila. El 12 d'abril de 1885 es col·locà la primera pedra d'una nova capella lateral, la capella del Santíssim Sagrament, beneïda el 20 de setembre de 1886 i finançada amb donacions voluntàries, entre les que destaquen les de la família de Leandre Jover. Posteriorment, l'any 1961, l'igualadí Joan Llacuna va remodelar i redecorar la capella del Santíssim, tot i que la decoració actual no es correspon amb aquesta intervenció (anys després, un dels rectors de la parròquia va decidir repintar-la completament). Durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939), la nau del temple s'utilitzà com a magatzem i s'obrí un gran portal rectangular al mur de tramuntana de l'edifici, actualment tapiat (Serra 2000: 3). L'any 2007, a petició de l'ajuntament de Copons, el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona va procedir a la restauració de la façana principal i del primer tram de coberta del temple, com a conseqüència de l'anterior. Es va restituir per complert la composició neoclàssica del coronament de la façana i l'acabat original de la mateixa amb calç i de color blanc (Closa 2007: 38-39).</p> 41.6367100,1.5189600 376647 4610501 1754 08071 Copons Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47418-foto-08071-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47418-foto-08071-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47418-foto-08071-1-3.jpg Inexistent Modern|Barroc|Contemporani|Neoclàssic Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2020-09-18 00:00:00 Adriana Geladó Prat Josep Reig Unes grans escalinates de pedra donen accés a la plaça de l'Església des dels carrers de Vilanova i d'Àngel Guimerà, salvant així el gran desnivell existent (foren bastides a finals del segle XVIII). Les capelles laterals estan dedicades a: sant Roc, sant Sebastià i els Sants Misteris; la Immaculada Concepció i la Mare de Déu del Roser; el Sant Crist i la Mare de Déu dels Dolors; Sant Antoni Abat; Sant Esteve; Sant Isidre i Santa Llúcia. La pintura que actualment presideix l'absis és obra del cronista igualadí Antoni Carner. Es tracta de l'Assumpció de la Mare de Déu, que agafa com a model una de les gitanes presents als quadres del pintor cordovès Julio Romero de Torres. L'actual església es correspon amb un edifici a cavall entre el Barroc (per exemple, la conca absidal del temple) i el Neoclassicisme (per exemple, la façana principal). (Cont. Història): Finalment, durant l'estiu de l'any 2013, es realitzaren les obres de rehabilitació de la teulada del temple, que amenaçava ruïna (termites, goteres i forats per on entraven els coloms, embrutant-ho tot). El projecte bàsic i executiu de rehabilitació de la teulada va correspondre al Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, mitjançant un conveni establert entre l'ajuntament i la parròquia. El finançament va anar a càrrec del Bisbat de Vic, de l'ajuntament de Copons i, sobretot, de les aportacions dels veïns de la vila mitjançant donacions anònimes, organitzant activitats culturals per recaptar fons o bé col·laborant a través de l'apadrinament de teules (col·locades a la capella del Santíssim amb el nom de la persona que hi havia participat) o comprometent-se a pagar dos euros a la setmana durant un any (Garcia 2013: 3). Cal fer esment també de la localització d'una cripta subterrània descobera durant les obres d'enderroc de l'Antic Teatre, que estava situat a la banda de llevant del temple. Actualment, la cripta es troba soterrada. 94|96|98|99 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-01-17 09:32
47453 Cal Jover https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jover <p>MUÑOZ, Natàlia (2005). 'Renoms de Copons: el carrer d'Àngel Guimerà'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 19, p. 16. MUSET I PONS, Assumpta (1997). Catalunya i el mercat espanyol al segle XVIII: els traginers i els negociants de Calaf i Copons. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, apèndix núm. 1. MUSET I PONS, Assumpta (1998b). 'Los Vidal, una estirpe de negociantes catalanes del siglo XVIII'. Espacio, Tiempo y Forma, Serie IV, Hª Moderna, t. 11, p. 324-327. MUSET I PONS, Assumpta (2000). L'evolució familiar i comercial d'una companyia coponenca del segle XVIII: Ramon i Agustí Morera i Cia. Barcelona: Col·legi de Notaris de Catalunya, p. 332.</p> XVIII <p>Edifici cantoner de planta rectangular, amb la coberta de teula de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Està rehabilitat i s'organitza en planta baixa, dos pisos i golfes, amb la façana principal orientada al carrer d'Àngel Guimerà. Presenta un gran portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra escairats i la llinda plana gravada amb les inicials 'JC' i l'any 1932. A banda i banda hi ha dues finestres rectangulars, amb l'emmarcament arrebossat i l'ampit de pedra. De la primera planta destaca el finestral central, rectangular i emmarcat amb carreus escairats, que té sortida a un balcó simple amb la llosana motllurada i la barana de ferro. Als costats hi ha dues senzilles finestres de les que destaquen els ampits motllurats. A la part superior del balcó central, encastada al parament, destaca una llinda reaprofitada gravada amb el nom 'YOAN VIDAL' i l'any 1754. Les obertures del segon pis es corresponen amb tres finestres rectangulars de les mateixes característiques que les anteriors. De les golfes destaquen tres petites obertures ovalades sota coberta. La façana lateral, orientada al carrer de Ramon Morera, presenta majoritàriament obertures rectangulars amb els ampits motllurats. Les de la planta baixa compten amb arcs de descàrrega bastits amb maons per alleugerir el pes. La façana posterior, en canvi, es caracteritza per la presència de terrasses sostingudes amb revoltons. La construcció presenta tant la façana principal com la posterior arrebossades i pintades, mentre que la lateral deixa l'aparell de l'obra vist. Està format per pedres desbastades de diverses mides, disposades en filades regulars.</p> 08071-36 Carrer d'Àngel Guimerà, 9, 08289 <p>Durant la segona meitat del segle XVIII, com a conseqüència del increment de noves construccions, es va anar configurant la futura estructura urbana del municipi, amb la creació de nous carrers i la consolidació i allargament d'altres, com per exemple el carrer Major que acabà desembocant en l'actual carrer d'Àngel Guimerà. Sembla ser que la casa la van construir els membres de la família Jover. Originàriament, es tractava d'una casa de dues plantes, tot i que durant la primera meitat del segle XX, l'edifici fou rehabilitat i s'hi bastí la construcció actual. És probable que aquesta reforma es correspongui amb la data gravada a la llinda del portal d'accés, 1932. Els Jover eren una de les nissagues més destacables i actives de la diàspora coponenca del segle XVIII respecte al comerç espanyol, juntament amb d'altres famílies com els Vidal, els Segura o els Romeu. De fet, els pactes matrimonials amb algunes d'aquestes famílies garantien la presència en els cercles més influents, enriquint-se i adquirint prestigi social ràpidament (Muset 2000: 332). I és precisament amb la nissaga dels Vidal amb qui dugueren a terme una complexa col·laboració comercial. Així doncs, la presència de la llinda gravada amb el nom Vidal pot estar relacionada amb aquestes sinèrgies.</p> 41.6367000,1.5181400 376579 4610501 1754 08071 Copons Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47453-foto-08071-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47453-foto-08071-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47453-foto-08071-36-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-18 00:00:00 Adriana Geladó Prat Actualment, l'edifici està distribuit en diversos habitatges. 98|119|94 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-01-17 09:32
47465 Cal Marbà / Cal Pons https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marba-cal-pons <p>MUÑOZ, Natàlia (2005). 'Renoms de Copons: el carrer del Raval'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 20, p. 17. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 22.</p> XVIII <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, amb un pati posterior de planta allargada. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes. La façana principal, orientada al carrer del Raval, compta amb un portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats i la llinda plana monolítica amb l'any 1754 gravat al mig d'un òcul decorat amb motius florals. Al seu costat hi ha una simple finestra rectangular, bastida amb quatre carreus de pedra i amb reixa de ferro. Al pis hi ha dues finestres rectangulars, una emmarcada amb carreus de pedra i la llinda plana. Ambdues presenten els ampits motllurats. Les obertures dels pisos superiors són rectangulars i han estat reformades, amb les llindes i els ampits restituïts. La façana està rematada per un ràfec de dents de serra i deixa l'aparell de l'obra vist, format per pedres sense treballar de diverses mides, disposades regularment.</p> 08071-48 Carrer del Raval, 7, 08289 <p>Tot i que l'existència del Raval s'esmenta a partir de l'any 1789, des de principis de segle ja hi havia el molí d'en Madora i algunes de les cases que defineixen el carrer tal i com el coneixem actualment, com és el cas de cal Marbà, de l'any 1754. Cal Pons és el nom més antic que es coneix de l'edifici. Posteriorment, amb la compra de l'immoble per part de la família Marbà, el nom canvià. La casa també ha estat coneguda per ca la Rita i pel nom del restaurant que regentava, ca l'Arnau.</p> 41.6364700,1.5171500 376496 4610477 1754 08071 Copons Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47465-foto-08071-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47465-foto-08071-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47465-foto-08071-48-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-18 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|94 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-01-17 09:32
47455 Cal Javier / Cal Ventura / Cal Torret Pascual https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-javier-cal-ventura-cal-torret-pascual <p>MUÑOZ, Natàlia (2005). 'Renoms de Copons: el carrer d'Àngel Guimerà'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 19, p. 17.</p> XVIII <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, amb pati posterior i un volum aïllat situat al fons de la finca. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i dos pisos. La façana principal, orientada al carrer d'Àngel Guimerà, compta amb un gran portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra escairats. A la dovella clau hi ha gravat l'any de construcció, 1752, i una creu llatina. Al seu costat destaca una petita finestra rectangular emmarcada amb carreus de pedra, tot i que en falta un. Les obertures del primer pis són rectangulars i presenten els emmarcaments arrebossats. Als laterals s'obren dues finestres amb els ampits motllurats, mentre que al centre hi ha un finestral que té sortida a un balcó simple amb la llosana motllurada. La segona planta presenta les obertures reformades, de diverses tipologies i amb els emmarcaments arrebossats. La construcció presenta el parament arrebossat, tot i que a la planta baixa s'observa perfectament l'aparell de l'obra. Està bastit amb carreus de pedra ben escairats, disposats en filades.</p> 08071-38 Carrer d'Àngel Guimerà, 18-Carrer del Mur, 7, 08289 <p>El senyor Javier va ser el secretari de l'ajuntament durant un temps i és un avantpassat dels propietaris actuals. Quan se'n va anar a viure a Piera, va llogar la casa a la família Ventura.</p> 41.6367900,1.5183600 376597 4610511 1752 08071 Copons Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47455-foto-08071-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47455-foto-08071-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47455-foto-08071-38-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-18 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|94 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-01-17 09:32
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 145,18 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc