Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 47466 | Cal Mero | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mero | <p>MUÑOZ, Natàlia (2005). 'Renoms de Copons: el carrer del Raval'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 20, p. 17. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 22.</p> | XVIII | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, amb un pati posterior. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en soterrani, planta baixa, dos pisos i golfes. La façana principal, orientada al carrer del Raval, compta amb un portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats i la llinda plana monolítica. Als seus costats hi ha dos finestrals rectangulars amb els emmarcaments arrebossats. Al pis destaquen tres finestrals rectangulars amb els emmarcaments arrebossats també, que tenen sortida a tres balcons simples amb les llosanes motllurades i les baranes de ferro treballades. La llosana del balcó central cobreix en part la llinda del portal d'accés, tapant la decoració central que encara hi és present. Les obertures dels pisos superiors són totes rectangulars, amb els emmarcaments arrebossats i els ampits motllurats. La façana està rematada per un ràfec de dents de serra i presenta el parament arrebossat i pintat de color groc. Cal destacar que la casa està comunicada amb la Fàbrica mitjançant una passera elevada situada a la segona planta. Aquesta estructura és rectangular i està bastida en maons.</p> | 08071-49 | Carrer del Raval, 5, 08289 | <p>Tot i que l'existència del Raval s'esmenta a partir de l'any 1789, des de principis de segle ja hi havia el molí d'en Madora i algunes de les cases que defineixen el carrer tal i com el coneixem actualment, com és el cas de cal Marbà, de l'any 1754. La casa es coneix amb el nom de cal Mero per un dels seus propietaris, Baldomer Camps i Blavi, un industrial d'Igualada que l'any 1914 establí la seva fàbrica de teixits a la nau del carrer de Ramon Morera. De fet, la casa del carrer del Raval està comunicada amb la Fàbrica mitjançant una passera elevada. En origen, els números 1-3 del carrer del Raval també formaven part de la propietat de cal Mero. En aquest sentit, la data present a la llinda del portal d'accés al número 1 (1756) ens dóna una idea aproximada del moment en el que es devia construir la casa.</p> | 41.6364100,1.5172400 | 376503 | 4610470 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47466-foto-08071-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47466-foto-08071-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47466-foto-08071-49-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | |||||||||
| 47467 | Ca la Madora / Ca la Comtesa Lacambra / Ca l'Estany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-madora-ca-la-comtesa-lacambra-ca-lestany | <p>'Compte de Lacambra'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 4, p. 3. Copons. Plànol urbà / Guia d'interès. Copons: Ajuntament de Copons, 2000. IPA (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Copons. LLACUNA I ORTÍNEZ, Pau (1995). Rutes per l'Anoia: història i art. Igualada: Publicacions Anoia, p. 69. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (2005). 'El molí del Madora'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 20, p. 4. MUÑOZ, Natàlia (2005). 'Renoms de Copons: el carrer del Raval'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 20, p. 17. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p 22. http://www.altaanoia.info/cat/Punts-d-Interes/Casa-Lacambra-Cal-Madora-o-Ca-l-Estany http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=4874 http://www.festacatalunya.cat/poblacions-veure_altres_llocs-0807130008</p> | XIX | <p>Edifici cantoner de planta més o menys rectangular, format per dos cossos adossats, amb un gran pati posterior. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes. La façana principal, orientada al carrer del Raval, compta amb un gran portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats i la llinda plana monolítica. Als seus costats hi ha dues petites finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i amb reixes de ferro. Al primer pis hi ha tres grans finestrals rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. La llinda central presenta l'any 1801 gravat al centre. Els finestrals tenen sortida a tres balcons simples amb les llosanes motllurades i les baranes de ferro decorades. Tipològicament, les obertures de la segona planta són idèntiques a les del registre inferior, tot i que de mides inferiors. A les golfes hi ha tres ovals emmarcats en pedra sota la coberta. Cal destacar, al bell mig del parament, la presència de l'escut dels Estany, de factura posterior a la construcció de la casa. De la façana lateral, orientada al camí de la Font de la Vila, destaquen les dues galeries d'arcs de mig punt adovellats situades als pisos centrals. Ambdues estan sostingudes per pilars amb les impostes motllurades i han estat reformades en els darrers temps, empetitint les obertures. La façana posterior també presenta una doble galeria de les mateixes característiques, tot i que ubicades a la planta baixa i al primer pis. A la segona planta destaquen quatre finestres balconeres d'obertura rectangular, emmarcades amb carreus de pedra. A les golfes es repeteixen els òculs de la façana principal. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats. L'edifici compta amb una petita capella dedica a la Mare de Déu de Montserrat, situada a la planta baixa. Les estances interiors són grans, amb els sostres alts coberts amb bigues de fusta i obertures emmarcades amb carreus de pedra. Destaca la decoració d'algunes cambres, amb arcs lobulats pintats en tons daurats, i la presència d'un plafó de ceràmica de majòlica acolorit.</p> | 08071-50 | Carrer del Raval, 15, 08289 | <p>El renom de cal Madora deriva de l'apelatiu amb el que era coneguda la dona del primer dels propietaris de l'edifici, Amador Carbonell i Com (o Tudó, no està clar), que edificà la casa l'any 1801. Sabem que la casa estava valorada en 5000 lliures (Muset 2006: 22). Amb la seva mort l'any 1818, Isabel Carbonell i Soler (coneguda com l'Amadora) es feu càrrec de les propietats i activitats de la finca, juntament amb el molí del mateix nom, que està adossat a la façana de llevant de la casa, el qual ja era propietat de la família Carbonell desde els segles XVI i XVII. De fet, a mitjans del segle XIX, Josep Carbonell i Carbonell, el fill del matrimoni, era conegut com Madora. L'any 1869, els descendents d'en Madora varen vendre la casa i el molí a Maria Josefa Estany i Pujol, la qual traspassà l'any 1906 deixant en herència la casa a la seva germana Maria Estany Pujol. Amb la mort d'aquesta darrera l'any 1912, la seva neboda Maria Teresa Estany i Gimena heretà la casa. Al cap d'uns anys es casà amb Francesc Lacambra i Lacambra, nomenat comte de Lacambra l'any 1927 per part del rei Alfons XIII, adquirint així el títol nobiliari de comtesa. I posteriorment, la casa fou heretada per Francesc Josep Lacambra, segon comte de Lacambra.</p> | 41.6367300,1.5169900 | 376483 | 4610506 | 1801 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47467-foto-08071-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47467-foto-08071-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47467-foto-08071-50-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | ||||||||
| 47468 | Molí del Madora / Molí de l'Amadora / Molí de Baix / Molí d'en Carbonell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-madora-moli-de-lamadora-moli-de-baix-moli-den-carbonell | <p>AMIGÓ, Jordi; MICALÓ, Anna; VILA, Josep M. (1998). 'Els Molins del terme de Copons'. A Arqueologia medieval a l'Anoia (ACRAM). Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 23-27. CLUB ESCOLAR 3C (1996). 'Copons, El meu poble'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 1, p. 2. CLUB ESCOLAR 3C (1996a). 'Carrer del Raval'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 2, p. 2. 'Compte de Lacambra'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 4, p. 3. Copons. Plànol urbà / Guia d'interès. Copons: Ajuntament de Copons, 2000. IPA (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Copons. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (1997). Els Molins de Copons. Molí del Madora o de Baix. Molí núm. 9. Barcelona: Diputació de Barcelona [inèdit]. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (2000). 'Els molins de Copons (Anoia)'. A AMIGÓ, Jordi; CAIXAL, Àlvar; CASTELLANO, Anna [et al.]. Estudis històrics sobre patrimoni arquitectònic. Barcelona: Diputació de Barcelona, Quaderns científics i tècnics de Restauració monumental, núm. 11, p. 39-42. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (2001). 'Els Molins de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 11, p. 2-3. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (2005). 'El molí del Madora'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 20, p. 4. MUÑOZ, Natàlia (2005). 'Renoms de Copons: el carrer del Raval'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 20, p. 17. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p 22. PALAU RAFECAS, Salvador (1991). 'Els molins fariners de la conca de l'Anoia'. Miscel·lània Penedesenca, núm. 15, p. 607. RIBA I GABARRÓ, Josep (1991). 'Copons'. A Josep M. TORRAS I RIBÉ (coord.). Història de l'Anoia. Manresa: Edicions Selectes, v. 1, p. 359. http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=4875 http://www.festacatalunya.cat/poblacions-veure_altres_llocs-0807130008-cat-altres_llocs_per_visitar.htm http://www.altaanoia.info/cat/Punts-d-Interes/Casa-</p> | XVIII | La construcció no té teulada, està coberta al nivell del primer pis. | <p>Edifici cantoner de planta trapezoidal, format per dos cossos adossats, amb les restes de la bassa a la part posterior de la finca. Està distribuit en soterrani, planta baixa i dos pisos, però no té teulada. Tot i això, l'edifici està cobert al nivell del primer pis. La façana principal, orientada al carrer del Raval, presenta un gran portal d'accés rectangular reformat, amb la data 1702 gravada a la llinda. Al primer pis hi ha una petita finestra rectangular, amb la llinda de fusta i arc de descàrrega superior. Al seu costat hi ha una antiga obertura tapiada de la que es conserva la llinda de fusta. Al pis superior hi ha una galeria formada per set petites obertures d'arc rebaixat, que també es reprodueix a la façana lateral i a la posterior. La façana lateral, orientada al camí de les Basses, també presenta obertures reformades. Adossat a l'extrem de tramuntana del parament hi ha un volum rectangular amb la coberta d'un sol vessant de teula àrab, distribuit en planta baixa, dos pisos i golfes. Les obertures són rectangulars, amb llindes de pedra i fusta. A les golfes hi ha una gran obertura rectangular que es correspon amb la zona d'emmagatzematge. Al interior, el soterrani està cobert per una volta on hi ha tres piques de pedra relacionades amb la funció paperera de l'edifici. A un nivell inferior hi ha el carcabà. De fet, el molí conserva diversos elements relacionats amb l'activitat paperera del segle XVIII. La construcció està bastida en pedra desbastada i algun carreu, lligat amb morter de calç i disposat en filades més o menys regulars.</p> | 08071-51 | Carrer del Raval, 17-Camí de les Basses, 6, 08289 | <p>La primera referència documental relacionada amb l'existència d'un molí paperer al Raval de Copons és una concòrdia entre Ramon d'Albarells, Bertran de Montfalcó i Berenguer de Copons de l'any 1193. En ella es tractava el tema de l'aprofitament de l'aigua de l'actual riera Gran, per posar en funcionament un molí de 'papirum' en aquell indret. No queda clar, però, si fa referència al molí que ens ocupa. Ja durant el segle XVI, el molí era propietat de la família Carbonell. Al segle XVII sabem que hi treballaren dos dels membres de la família, en Pere Carbonell i en Benet Carbonell. Malgrat tot, la primera referència documental del molí és de l'any 1778, on es menciona que era paperer. La propietat del molí es mantingué dins de la família Carbonell durant el segle XVIII, constant com a propietari Antoni Carbonell. A principis del segle XIX, la propietat era d'Amador Carbonell i Com (o Tudó, segons el cas), el qual va edificar la casa coneguda com ca la Madora, que es troba adossada a la façana de ponent del molí, l'any 1801. Amb la seva mort l'any 1818, la seva esposa Isabel Carbonell i Soler, coneguda com l'Amadora, heretà la casa i el molí. A mitjans del segle XIX, el molí consta ja com a fariner. Posteriorment, l'any 1869 els seus nets van vendre aquestes propietats a Maria Josefa Estany i Pujol per 2380 escuts, la qual l'any 1886 arrendà el molí a Isidre Tomàs i Brunet per 20 anys. Amb la mort de la propietaria l'any 1906, la seva germana Maria heretà el molí, tot i que el vengué un mes després a Pere Tomàs i Cortadellas (que probablement era el fill de Isidre Tomàs). Tenim constància que en aquells moments, el molí estava destinat a moldre guix. Aquesta activitat es mantingué fins l'any 1930 aproximadament. Finalment, amb la mort del darrer propietari l'any 1942, el molí passà a mans del seu fill Ramon Tomàs Roca que el vengué altre cop a Teresa Estany, ara comtesa vídua de Lacambra, l'any 1945. En els darrers anys de la gestió dels Tomàs, el molí servia de pallissa per criar-hi conills. Finalment, l'any 1997, la propietat del molí i també de la casa tornà a canviar de mans. Cal destacar que la galeria del pis superior es correspon amb l'estenador utilitzat quan el molí era paperer al segle XVIII. El renom de cal Madora deriva de l'apelatiu amb el que era coneguda la dona del primer dels propietaris de l'edifici, Isabel Carbonell i Soler, coneguda com l'Amadora.</p> | 41.6368300,1.5170800 | 376491 | 4610517 | 1702 | 08071 | Copons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47468-foto-08071-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47468-foto-08071-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47468-foto-08071-51-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La bassa, adossada al nord-oest del molí, és de planta més o menys rectangular i actualment està en desús. El molí agafava l'aigua que sortia del molí del Mig, mitjançant una mina que discorria per sota del camí de les Basses fins a la bassa del molí. A través d'un cup, l'aigua baixava fins al carcabà per la canal i feia moure el rodet. Un cop fora, passant per sota de la casa gràcies a una mina, l'aigua era reconduïda fins a la riera Gran. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | ||||||
| 47469 | Fàbrica de Ciment / El Ciment / La Cimentera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-ciment-el-ciment-la-cimentera | <p>CLUB ESCOLAR 3C (1998). 'Carrer d'en Pere Palomas'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 6, p. 2. MUÑOZ, Natàlia (2006). 'Breu història de la fàbrica de ciment'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 22, p. 19. RIBA I GABARRÓ, Josep (1991). 'Copons'. A Josep M. TORRAS I RIBÉ (coord.). Història de l'Anoia. Manresa: Edicions Selectes, v. 1, p. 360. RIERA, Antoni (1999). Inventari de masies i construccions en sòl no urbanitzable de Copons. Copons [inèdit].</p> | XX | <p>Edifici aïllat de grans dimensions i planta més o menys rectangular, format per tres grans volums esglaonats construits en un terreny en pendent cap al sud, amb una zona de pati a la part superior, tocant el camí de la Serra que puja cap al cim del Morinyol. Aquests volums presenten les cobertes de teula àrab d'un sol vessant i estan organitzats en una sola planta, amb l'excepció del volum inferior que té dos pisos (actual residència dels propietaris). En general, aquests volums presenten obertures rectangulars de grans dimensions, moltes d'elles reixades. També hi ha òculs oberts a la part superior dels paraments. Els accessos al interior dels volums són a les façanes laterals, les quals estan rematades amb frontons esglaonats que amaguen les cobertes. A la part superior de la construcció, als extrems del pati, es conserva una de les xemeneies de planta quadrada i les restes d'una altra, que fou enderrocada. Pel que fa al interior de la construcció, els sostres són altíssims, amb bigues i jàsseres de grans dimensions sostingudes per pilastres bastides amb maons. També hi ha obertures cegues i arcs de mig punt i rebaixats que comuniquen divisions interiors. Al volum superior es conserven els antics forns, formats per petites voltes de mig punt arrebossades. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats. L'edifici està separat de la carretera a Veciana mitjançant un llarg mur de pedra, amb pilars sobresortits i barana de ferro. Unes escales de pedra també donen accés al jardí inferior des de la carretera.</p> | 08071-52 | Carretera BV-1005, km. 0,2, 08289 | <p>Pere Palomas i Tomàs, fill de Copons i emigrant a l'Argentina, tornà a la vila enriquit a principis del segle XX. Fou el promotor l'any 1918 de la portada del subministrament elèctric a Copons i el creador de la fàbrica de ciment ràpid gràcies a l'explotació de les pedreres del terme, sobretot a la zona del Morinyol, on es situa l'edifici. De fet, el sr. Palomas va iniciar l'activitat cap als anys 30 amb un petit cobert on fabricava el morter de ciment. Posteriorment la vendre a un metge de Barcelona, que al cap d'un any la traspassà a Joan Roca i Rigol. Fou aquest empresari el que va construir la fàbrica tal i com la coneixem actualment, durant la dècada dels anys 40 (sembla ser que el seu fill, que era aparellador, va dissenyar el projecte). La fàbrica va estar en funcionament fins l'any 1978, tot i que durant aquest període tornà a canviar de mans, passant a ser propietat de l'empresa 'Roig i Manau', que va fer certes reformes a l'edifici. Un cop finalitzada la producció, l'edifici restà abandonat per un període aproximat d'uns 25 anys fins que a principis de l'any 2000, l'adquirí el propietari actual, que feu les reformes necessàries per transformar-la en un habitatge.</p> | 41.6389200,1.5164000 | 376438 | 4610750 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47469-foto-08071-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47469-foto-08071-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47469-foto-08071-52-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Damunt de l'edifici, a l'altra banda del camí que puja cap al Morinyol, hi ha una altra construcció que pertanyia a la fàbrica. Presenta un estil similar al de l'edifici principal. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | ||||||||
| 47470 | Molí de Dalt / Molí del Comú / Molí de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-dalt-moli-del-comu-moli-de-la-vila | <p>AMIGÓ, Jordi; MICALÓ, Anna; VILA, Josep M. (1998). 'Els Molins del terme de Copons'. A Arqueologia medieval a l'Anoia (ACRAM). Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 23-27. Copons. Plànol urbà / Guia d'interès. Copons: Ajuntament de Copons, 2000. IPA (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Copons. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (1997). Els Molins de Copons. Molí de Dalt. Molí núm. 7. Barcelona: Diputació de Barcelona [inèdit]. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (2000). 'Els molins de Copons (Anoia)'. A AMIGÓ, Jordi; CAIXAL, Àlvar; CASTELLANO, Anna [et al.]. Estudis històrics sobre patrimoni arquitectònic. Barcelona: Diputació de Barcelona, Quaderns científics i tècnics de Restauració monumental, núm. 11, p. 33-36. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (2001). 'Els Molins de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 11, p. 2-3. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (2004). 'Molí de Dalt o del Comú'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 18, p. 6. PALAU RAFECAS, Salvador (1991). 'Els molins fariners de la conca de l'Anoia'. Miscel·lània Penedesenca, núm. 15, p. 607. RIBA I GABARRÓ, Josep (1991). 'Copons'. A Josep M. TORRAS I RIBÉ (coord.). Història de l'Anoia. Manresa: Edicions Selectes, v. 1, p. 359. http://www.festacatalunya.cat/poblacions-veure_altres_llocs-0807130008-cat-altres_llocs_per_visitar.htm</p> | XVII | Força enrunat i ple de vegetació. | <p>Edifici enrunat de planta rectangular, adossat al mur de migdia de la bassa que l'alimentava. No es conserva la coberta, tot i que sabem que era bastida en teula àrab, i està distribuit en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al camí de les Basses, presenta un portal d'accés rectangular amb la llinda de fusta. Al seu costat hi ha una antiga finestra tapiada, de la que s'observa la llinda de fusta també. Al pis hi ha una finestra balconera rectangular, amb llinda de fusta i barana de ferro, i les restes d'una finestra que conserva l'ampit de pedra motllurat. La façana lateral, orientada al camí de la Perera, presenta una estreta porta d'arc de mig punt adovellada, situada a l'extrem de tramuntana del parament i que dóna accés a la bassa mitjançant unes escales de cos triangular de pedra. La sala de moles està situada a la planta baixa i conserva una volta de canó rebaixada, bastida amb pedra escairada lligada amb morter de calç i sorra. Al centre hi ha la mola volandera. La construcció és bastida en pedra desbastada de diverses mides, disposada en filades més o menys regulars. S'observen pedretes i fragments de material constructiu encastats a les juntes i diverses reparacions fetes als paraments.</p> | 08071-53 | Camí de les Basses-Camí de la Perera, 08289 | <p>Tot indica que el molí fou construit a finals del segle XVII. Tenim notícia que l'any 1696, els jurats de la vila de Copons van demanar als responsables de la Batllia General del Principat permís per bastir un o dos molins drapers que agafarien l'aigua de la riera de Fontdolla (actual riera Gran), a través d'una sèquia existent que abastia als horts i a la població. El molí era de propietat municipal, tot i que en els primers temps de funcionament era cedit en arrendament a moliners que l'explotaven. L'any 1707, però, els jurats de la vila el van vendre per 240 lliures juntament amb la casa, l'hort, l'instrumental, la bassa i l'aigua per fer-lo funcionar a Isidor Trullàs, moliner draper. Durant el segle XVIII, el molí passà a ser fariner. Hi ha una menció de l'any 1818 que així ho corrobora. A mitjans del segle XIX, el molí es trobava en un estat força ruinós i la propietat tornava a ser del municipi. Donat el seu mal estat de conservació, el Consell Consultor de la província va impedir-ne la venda, però va acordar amb l'Ajuntament que podia arrendar-lo a condició que el proper llogater el reparés. S'arrendà l'any 1858 a Manuel Carbonell i Sans, el qual rehabilità l'estructura de l'edifici i canvià el rodet, l'arbre i les moles, entre d'altres elements. Amb l'entrada en vigor de la desarmortització de Mendizábal, l'any 1875 es va subastar el molí, passant a mans de Manuel Romeu (o Rovira, podria haver-hi un error) i Font, de Copons. Finalment, l'any 1924 tornava a ser de propietat municipal, tot i que el seu arrendatari era Pere Tomàs Cortadelles, primer moliner de la família que va tenir arrendats els tres molins urbans de Copons (molí de Dalt, del Mig i del Madora o de Baix) fins a la desaparició de l'activitat. El molí de Dalt deixà de funcionar al començament de la Guerra Civil (1936-1939) i retornà a mans municipal després del conflicte.</p> | 41.6379100,1.5152200 | 376338 | 4610640 | 08071 | Copons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47470-foto-08071-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47470-foto-08071-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47470-foto-08071-53-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El molí prenia l'aigua de la resclosa situada a la font de la Canal, a la riera Gran. L'aigua era desviada cap a la sèquia que la conduïa fins a la bassa. Aquesta bassa presenta una planta poligonal, amb murs de diverses amplades bastits en pedra desbastada disposada regularment, i que actualment es troben revestits amb ciment per la seva part superior. En un extrem de la bassa es conserva l'embocadura del cup, que donava la pressió necessària a l'aigua perquè a través de la canal, fes moure el rodet situat al carcabà. Sortint del carcabà l'aigua anava a la sèquia que servia per regar els horts dels voltants o bé a la sèquia que anava cap al molí del Mig. Actualment, la bassa s'utilitza per regar els horts dels voltants. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | |||||||
| 47471 | Molí del Mig / Molí del Castell / Molí del Carlà / Molí dels Carbonell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-mig-moli-del-castell-moli-del-carla-moli-dels-carbonell | <p>AMIGÓ, Jordi; MICALÓ, Anna; VILA, Josep M. (1998). 'Els Molins del terme de Copons'. A Arqueologia medieval a l'Anoia (ACRAM). Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 23-27. Copons. Plànol urbà / Guia d'interès. Copons: Ajuntament de Copons, 2000. IPA (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Copons. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (1997). Els Molins de Copons. Molí del Mig. Molí núm. 8. Barcelona: Diputació de Barcelona [inèdit]. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (2000). 'Els molins de Copons (Anoia)'. A AMIGÓ, Jordi; CAIXAL, Àlvar; CASTELLANO, Anna [et al.]. Estudis històrics sobre patrimoni arquitectònic. Barcelona: Diputació de Barcelona, Quaderns científics i tècnics de Restauració monumental, núm. 11, p. 36-39. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (2001). 'Els Molins de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 11, p. 2-3. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (2005). 'El molí del Mig'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 19, p. 4-5. PALAU RAFECAS, Salvador (1991). 'Els molins fariners de la conca de l'Anoia'. Miscel·lània Penedesenca, núm. 15, p. 607. RIBA I GABARRÓ, Josep (1991). 'Copons'. A Josep M. TORRAS I RIBÉ (coord.). Història de l'Anoia. Manresa: Edicions Selectes, v. 1, p. 359.</p> | XVIII | Força enrunat i ple de vegetació. | <p>Edifici enrunat de planta irregular, format per tres cossos i adossat al mur de migdia de la bassa que l'alimentava. No es conserva la coberta, tot i que sabem que era de dues vessants i bastida en teula àrab. En origen estava distribuit en planta baixa, pis i golfes, tot i que actualment ha perdut els dos pisos superiors. La façana principal, orientada al camí de les Basses, presenta un portal d'accés rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra escairats i la llinda de fusta. La meitat dreta d'aquesta obertura es troba tapiada, empetitint d'aquesta manera el portal. Al brancal esquerre s'observen unes lletres gravades en baix relleu: 'RT'. Damunt de la llinda s'observa l'arc de descàrrega, bastit en pedra desbastada disposada a sardinell. Al seu costat hi ha una petita finestra rectangular emmarcada en quatre carreus de pedra escairats. La façana de llevant conserva dues finestres rectangulars amb les llindes de fusta, que s'obren a l'alçada dels pisos superiors. A la de ponent, en canvi, només es conserva una única obertura bastida amb carreus de pedra i la llinda plana de pedra també, amb arc de descàrrega i que actualment es troba tapiada amb totxo. Aquesta obertura es correspon amb un antic portal que actualment està per sota del nivell de circulació del camí. Al interior, la primera estança es la que es correspon amb el molí pròpiament dit. Al fons de la cambra es conserven tant la mola volandera com la sotana, ambdues situades sota una volta d'arc de mig punt bastida en pedra ben escairada disposada regularment i lligada amb morter de calç i sorra. Les dues estances ubicades a llevant estan comunicades mitjançant dos grans arcs sostinguts per un pilar central. Un dels arcs és de mig punt i està bastit en pedra, mentre que l'altre ha estat reformat i és rebaixat, amb el parament arrebossat. La construcció és bastida en pedra desbastada de diverses mides, disposada en filades més o menys regulars. S'observen pedretes i fragments de material constructiu encastats a les juntes i diverses reparacions fetes als paraments.</p> | 08071-54 | Camí de les Basses, 08289 | <p>La primera referència documental del molí del Mig és de l'any 1618, quan la Intendència General del Principat de Catalunya autoritza als antecesors de Josep Carbonell Cases a utilitzar l'aigua de la riera de la Fontdolla (actual riera Gran) i totes les que puguin recollir per omplir la bassa del molí, previ pagament d'un cens anual al Reial Patrimoni. En aquesta època, el molí és fariner i coneix amb el nom de Carlà. Al segle XVIII, el molí es coneix com el molí dels Carbonell. L'any 1778, el propietari del molí era Josep Carbonell i Cases, un pagès de Copons que el mateix any va demanar autorització per construir un trull d'oli hidràulic a l'edifici del molí, amb règim d'exclusivitat. L'any 1779 se li donà el permís especificant que mentre funcionés el molí de farina no podia funcionar el d'oli. Sembla ser que es dugueren a terme les obres de reforma i adaptació de l'edifici per aquesta nova funció, ampliant el cos principal cap al nord-est per instal·lar-hi el trull d'oli. A mitjans del segle XIX, entre els anys 1851-1854, el propietari del molí era Josep Carbonell Oliva. És força probable que durant aquesta època, el molí no tingués la competència comunal ja que l'any 1858 consta que el seu estat era ruinós i que no es trobava cap adjudicatari que se'n fes càrrec. L'any 1866, el propietari era Josep Carbonell Sans, fill de l'anterior. En la inscripció de la finca al Registre de la Propietat d'Igualada s'especificava que l'edifici tenia un molí d'oli i un altre de fariner, i que estava valorat en 17000 rals. L'any 1872, donats els altíssims deutes de Carbonell, la finca del molí fou embargada, passant en primer lloc a mans de Raimundo Riba i Prat, que el vengué a Josep Riba i Aguilera l'any 1884. A finals de segle, el molí és arrendat a Ramon Martí Rodó, en concret l'any 1898, tot i que poc després, l'any 1902, l'arrendament és declarat nul, així com la compravenda efectuada l'any 1884. A inicis del segle XX, el molí estava arrendat a Pere Tomàs Cortadellas i al seu fill Ramon Tomàs Roca. Fins als anys 30, el molí d'oli va estar funcionant i durant el període de la Guerra Civil es tornà a moldre farina. L'any 1939, la propietat era de Dolors Martí i Rodó. Uns anys més tard, el molí deixà de funcionar.</p> | 41.6375200,1.5162600 | 376424 | 4610595 | 08071 | Copons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47471-foto-08071-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47471-foto-08071-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47471-foto-08071-54-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El molí agafava l'aigua sota el desguàs del molí de Dalt. Mitjançant una mina mig soterrada per sota del camí de les Basses, l'aigua anava a parar a la bassa d'aquest molí. La bassa presenta una planta irregular, està en bones condicions i actualment s'utilitza per regar els horts dels voltants. A l'extrem de la bassa que tocava l'edifici hi havia el cup, que amb la pressió que generava permetia moure el rodet, situat al carcabà. A través d'una mina, l'aigua sortia del carcabà i baixava fins al molí del Madora. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | |||||||
| 47472 | Molí de Dalt del mas Lloretó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-dalt-del-mas-lloreto | <p>AMIGÓ, Jordi; MICALÓ, Anna; VILA, Josep M. (1998). 'Els Molins del terme de Copons'. A Arqueologia medieval a l'Anoia (ACRAM). Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 23-27. IPA (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Copons. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (1997). Els Molins de Copons. Molí Lloretó de Dalt. Molí núm. 1. Barcelona: Diputació de Barcelona [inèdit]. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (2000). 'Els molins de Copons (Anoia)'. A AMIGÓ, Jordi; CAIXAL, Àlvar; CASTELLANO, Anna [et al.]. Estudis històrics sobre patrimoni arquitectònic. Barcelona: Diputació de Barcelona, Quaderns científics i tècnics de Restauració monumental, núm. 11, p. 24-26. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (2001). 'Els Molins de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 11, p. 2-3. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (2001). 'Molí de Dalt del Lloretó'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 12 , p. 2-3. PALAU RAFECAS, Salvador (1991). 'Els molins fariners de la conca de l'Anoia'. Miscel·lània Penedesenca, núm. 15, p. 604. RIBA I GABARRÓ, Josep (1991). 'Copons'. A Josep M. TORRAS I RIBÉ (coord.). Història de l'Anoia. Manresa: Edicions Selectes, v. 1, p. 359.</p> | XIX | El molí està mig soterrat i completament tapat per l'abundant vegetació | <p>Edifici aïllat i semi-soterrat, situat sota l'antiga bassa que l'alimentava i amb accés des d'un dels camps de conreu que envolten la masia. Presenta una planta rectangular formada per la sala de les moles, a la planta baixa, i per sota el carcabà. S'accedeix a la façana principal mitjançant unes escales de pedra que baixen fins al nivell del portal d'accés, que es troba sota el nivell de circulació del camp de conreu que li dóna accés. Es tracta d'una gran obertura d'arc de mig punt adovellat, que fou reformada mitjançant una porta d'accés rectangular oberta al mig i amb els brancals bastits amb carreus de pedra escairats. D'aquesta manera, l'arc queda disposat a mode de timpà, en aquest cas protegit amb una reixa de ferro decorada. Al interior, la sala de moles està coberta per una volta apuntada bastida amb carreus de pedra disposats en filades regulars. Al fons de la sala es conserva la mola volandera, tot i que també hi ha dos pilars bastits amb totxo resultat d'una reforma datada a mitjans del segle XX (s'hi col·locà una turbina per fer pujar la llum a la masia). Per sota d'aquesta planta es documenta el carcabà, al que no es pot accedir. La construcció és bastida amb pedra desbastada de diverses mides lligada amb morter de calç, exceptuant els carreus de la volta de la planta baixa i els de les obertures de la façana principal.</p> | 08071-55 | Mas Lloretó, 08289 | <p>La primera referència documental relacionada amb aquest molí és de l'any 1825. Es tracta del testament de Josep Lloret i Jayme, el qual deixa en herència al seu fill Roc, la casa, un molí fariner i uns 60 jornals de terra. A mitjans de segle, en el llibre d'Amillaraments de l'any 1851, es reflecteix que Roc Lloret cotitzava per un molí fariner 65 rals de billó. En el quadern de l'any 1854, apareix el sobrenom de Lloretó en referència al cognom dels propietaris. Posteriorment, la finca es dividí l'any 1866 en dues, quedant el molí integrat en la propietat dels Lloret. Bonaventura Sellés, el propietari de l'altra part de la finca, tenia el dret de moldre el blat al molí. El molí va estar en funcionament fins a principis del segle XX. Posteriorment, l'any 1966 s'hi instal·là un ariet hidràulic per poder pujar l'aigua de la bassa fins a la masia. També instal·là una turbina al carcabà per poder tenir llum a la casa de 12 volts.</p> | 41.6520400,1.5050700 | 375520 | 4612223 | 08071 | Copons | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47472-foto-08071-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47472-foto-08071-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47472-foto-08071-55-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La bassa presenta una planta en forma de gota d'aigua, tot i que actualment està buida i ha estat reconvertida en un camp de conreu. Es conserven trams dels murs que la bastien, amb carreus de pedra de grans dimensions, el canal i el cup, situat a l'extrem de migdia. Antigament hi havia un camí que comunicava la masia amb els horts, la bassa i el molí, tot i que actualment s'ha perdut en benefici dels conreus. | 119|98 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | |||||||
| 47473 | Molí del Vilella / Cal Vilella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-vilella-cal-vilella | <p>AMIGÓ, Jordi; MICALÓ, Anna; VILA, Josep M. (1998). 'Els Molins del terme de Copons'. A Arqueologia medieval a l'Anoia (ACRAM). Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 23-27. IPA (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Copons. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (1997). Els Molins de Copons. Molí del Vilella. Molí núm. 4. Barcelona: Diputació de Barcelona [inèdit]. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (2000). 'Els molins de Copons (Anoia)'. A AMIGÓ, Jordi; CAIXAL, Àlvar; CASTELLANO, Anna [et al.]. Estudis històrics sobre patrimoni arquitectònic. Barcelona: Diputació de Barcelona, Quaderns científics i tècnics de Restauració monumental, núm. 11, p. 28-30. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (2001). 'Els Molins de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 11, p. 2-3. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (2003). 'Molí del Vilella '. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 15 , p. 2. PALAU RAFECAS, Salvador (1991). 'Els molins fariners de la conca de l'Anoia'. Miscel·lània Penedesenca, núm. 15, p. 605. RIBA I GABARRÓ, Josep (1991). 'Copons'. A Josep M. TORRAS I RIBÉ (coord.). Història de l'Anoia. Manresa: Edicions Selectes, v. 1, p. 359. RIERA, Antoni (1999). Inventari de masies i construccions en sòl no urbanitzable de Copons. Copons [inèdit]. SOTERAS CORBELLA, Montse (2009). 'Masies i veïnats de Copons (II)'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 27, p. 6-7.</p> | XVII | Les obres de rehabilitació de l'edifici estan aturades. | <p>Edifici aïllat de planta rectangular, format per tres cossos adossats. El volum principal, de grans dimensions, presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, tot i que actualment està desmuntada degut a les obres de rehabilitació que es troben aturades. Està distribuit en soterrani, planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a migdia. Presenta un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat amb els brancals reformats. La dovella clau compta amb un relleu amb l'any de construcció, 1668. A l'extrem de ponent del parament hi ha una petita obertura rectangular que correspon al soterrani. Les obertures del primer pis es corresponen amb tres finestres rectangulars amb els ampits de pedra motllurats. La central presenta els brancals bastits amb carreus de pedra escairats i la llinda plana gravada: '(I) IESUS / MARIA JOSEPH / MAGI VILELLA AÑ 1668'. A les golfes hi ha tres finestres rectangulars més, amb les llindes de fusta. La façana de ponent presenta obertures rectangulars de mida petita, majoritàriament reformades. Destaca la finestra de la planta baixa, situada a nivell del terra i oberta a la sala de les moles. El parament també compta amb un petit volum adossat a l'extrem de tramuntana, de planta rectangular i amb teulada d'un sol vessant. La façana de llevant també compta amb un volum adossat de planta rectangular, organitzat en un sol nivell, amb la coberta plana i amb diverses reparacions i reformes bastides amb maons. De la façana de tramuntana, cal destacar les restes d'un altre volum adossat actualment enrunat. Al interior de l'edifici, el molí s'ubica a les estances de nord-occidentals, entre el soterrani (carcabà) i la planta baixa (sala de les moles). A la banda nord-oriental, en canvi, es localitza el cup circular, bastit amb rajoles vidrades de color marró i que actualment està a la intempèrie per les obres de rehabilitació. L'edifici està bastit amb pedres desbastades i sense treballar de diverses mides, disposades en filades regulars.</p> | 08071-56 | Carretera BV-1005, km. 2, 08289 | <p>Tot i que a la dovella clau del portal d'accés al interior de l'edifici hi consta la data 1668, la primera referència documental del molí és de l'any 1811. Es tracta d'una escriptura entre el propietari de la finca, Josep Brunet i Manau, i Miquel Drago i Sangrà, per la qual es ven el dret a percebre la sisena part dels fruits i del gra del molí fariner al preu de 1800 lliures. Al cap d'un any, es va realitzar una transacció molt semblant a Antoni Torres, moliner de cal Torra de la Masia. Amb la mort del propietari l'any 1839, el seu fill es feu càrrec de la finca, tot i que no la va inscriure fins l'any 1866. En el llibre d'Amillaraments de l'any 1851, la finca es descrivia com una 'casa molino en despoblado' (Micaló, 2003: 2). A finals de segle, amb la mort de Josep Brunet, se'n feu càrrec Filomena Brunet, la seva afillada. A principis del segle XX, la masia estava tancadai les terres arrendades. Tot i això, amb l'arribada de la Guerra Civil, la família abandonà Barcelona i s'instal·là a la casa. Després de la guerra, el molí fou desmantellat, es va treure una mola i es va reconvertit l'espai en una cort de porcs. L'any 1963, la propietat va passar a mans de la filla de Filomena, Conxita Puig Brunet, la qual va establir-hi un berenador entres els anys 60 i 80.</p> | 41.6492400,1.5097400 | 375903 | 4611906 | 1668 | 08071 | Copons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47473-foto-08071-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47473-foto-08071-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47473-foto-08071-56-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El molí prenia l'aigua d'una resclosa situada a la riera Gran, des de la que es desviava cap a un rec que la conduïa fins a la bassa, que estava situada darrera la masia. Després de passar per la canal, l'aigua feia moure el rodet que es trobava al carcabà. Finalment, l'aigua era retornada a la riera. En l'actualitat, tant la resclosa com els recs han desaparegut i la bassa és un camp de conreu. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | ||||||
| 47474 | Molí de cal Torra de la Masia / Molí Torre de la Masia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-cal-torra-de-la-masia-moli-torre-de-la-masia | <p>AMIGÓ, Jordi; MICALÓ, Anna; VILA, Josep M. (1998). 'Els Molins del terme de Copons'. A Arqueologia medieval a l'Anoia (ACRAM). Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 23-27. IPA (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Copons. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (1997). Els Molins de Copons. Molí Torre de la Masia. Molí núm. 5. Barcelona: Diputació de Barcelona [inèdit]. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (2000). 'Els molins de Copons (Anoia)'. A AMIGÓ, Jordi; CAIXAL, Àlvar; CASTELLANO, Anna [et al.]. Estudis històrics sobre patrimoni arquitectònic. Barcelona: Diputació de Barcelona, Quaderns científics i tècnics de Restauració monumental, núm. 11, p. 30-32. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (2001). 'Els Molins de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 11, p. 2-3. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (2003). 'Molí Torre de la Masia'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 16, p. 6. PALAU RAFECAS, Salvador (1991). 'Els molins fariners de la conca de l'Anoia'. Miscel·lània Penedesenca, núm. 15, p. 605. RIBA I GABARRÓ, Josep (1991). 'Copons'. A Josep M. TORRAS I RIBÉ (coord.). Història de l'Anoia. Manresa: Edicions Selectes, v. 1, p. 359. SOTERAS CORBELLA, Montse (2009). 'Masies i veïnats de Copons (II)'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 27, p. 6-7.</p> | XIX | L'edifici es troba en estat ruinós i cobert de l'abundant vegetació que cobreix la zona | <p>Edifici aïllat de planta rectangular, situat a l'extrem de tramuntana d'un camp de conreu al que s'accedeix per un baixador a la dreta de la carretera, un cop passat el camí d'accés a la masia de cal Torra. En origen estava distribuit en planta baixa i pis, tot i que actualment està força enrunat i ha perdut la coberta, el pis superior i bona part de la cantonada nord-oest de la construcció. La façana principal està orientada a llevant, a la riera. Es conserven les restes del portal d'accés, que tenia els brancals bastits amb pedra escairada. En canvi ha perdut la llinda, tot i que sabem que era una biga de fusta. Al interior, a la planta baixa, hi ha la sala de les moles que es troba coberta per una volta apuntada bastida amb pedra desbastada, lligada amb morter de calç i sorra i disposada en filades. Es conserven les restes de la mola volandera i del forat en el que es situa l'alçador, actualment desaparegut. El carcabà, que creua en diagonal la construcció, està obturat i no s'hi pot accedir. La construcció està bastida en pedra sense desbastar de mida mitjana, lligada amb morter de calç i sorra, i disposada en filades més o menys regulars.</p> | 08071-57 | Carretera BV-1005, km. 1,8, 08289 | <p>Amb anterioritat al segle XIX, no hi ha cap referència documental clara ni del molí, que era fariner, ni de la masia que en tenia la propietat, cal Torra de la Masia. Tot i això, a finals del segle XVII, hi ha constància indirecta d'una disputa entre els propietaris d'aquest mas i del mas Gelabert, relacionada amb la utilització de la resclosa del molí del Gelabert, que estava situada davant del molí de cal Torra. A principis del segle XIX, la finca era propietat de la família Torras. Entre els anys 1837 i 1888, la disputa per la utilització de la resclosa documentada a finals del segle XVII va continuar. Sembla ser que el nivell de la resclosa del molí del mas Gelabert provocava el mal funcionament del molí de cal Torra, tot i que els propietaris del Gelabert al·legaven el contrari. La disputa es resolgué l'any 1888 gràcies a una resolució judicial, tot i que l'enemistat entre les dues famílies es mantingué. La resclosa del molí del Gelabert fou rebaixada. És força probable que el molí de cal Torra deixés de funcionar durant la primera meitat del segle XX, de la mateixa manera que la resta de molins establerts a la zona de la riera de la Fontdolla (actual riera Gran). L'any 1984 la finca canvià de mans, passant dels descendents de la família Torras a la família Marimon-Gabarró que encara en té manté la propietat. En l'escriptura es mencionava que el molí fariner ja no existia.</p> | 41.6470900,1.5107100 | 375980 | 4611665 | 08071 | Copons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47474-foto-08071-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47474-foto-08071-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47474-foto-08071-57-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La bassa ha estat reconvertida en un camp de conreu. Recollia l'aigua d'un sèquia que sorgia de la resclosa situada sota del molí del Vilella i, a través del cup, la portava cap al carcabà. A escassos metres de distància de l'edifici, a peu de carretera, hi ha les restes d'una petita bassa de planta rectangular. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | |||||||
| 47475 | Molí del Gelabert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-gelabert | <p>AMIGÓ, Jordi; MICALÓ, Anna; VILA, Josep M. (1998). 'Els Molins del terme de Copons'. A Arqueologia medieval a l'Anoia (ACRAM). Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 23-27. IPA (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Copons. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (1997). Els Molins de Copons. Molí del Gelabert. Molí núm. 6. Barcelona: Diputació de Barcelona [inèdit]. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (2000). 'Els molins de Copons (Anoia)'. A AMIGÓ, Jordi; CAIXAL, Àlvar; CASTELLANO, Anna [et al.]. Estudis històrics sobre patrimoni arquitectònic. Barcelona: Diputació de Barcelona, Quaderns científics i tècnics de Restauració monumental, núm. 11, p. 32-33. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (2001). 'Els Molins de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 11, p. 2-3. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (2004). 'Molí del Gelabert'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 17, p. 2. PALAU RAFECAS, Salvador (1991). 'Els molins fariners de la conca de l'Anoia'. Miscel·lània Penedesenca, núm. 15, p. 605. RIBA I GABARRÓ, Josep (1991). 'Copons'. A Josep M. TORRAS I RIBÉ (coord.). Història de l'Anoia. Manresa: Edicions Selectes, v. 1, p. 359. SOTERAS CORBELLA, Montse (2009). 'Masies i veïnats de Copons (II)'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 27, p. 6-7.</p> | XVII | L'edifici es troba en estat ruinós i cobert de l'abundant vegetació que cobreix la zona | <p>Edifici aïllat de planta rectangular, situat a uns 60 metres al nord-oest de la masia, a la riba de la riera Gran. L'accés és molt difícil donat que es troba construit en un terreny abrupte amb força desnivell, dins de la finca del mas. Consta de planta baixa i pis, tot i que actualment està força enrunat i ha perdut la coberta i bona part del sector de tramuntana de l'edifici. La façana principal, orientada a migdia, presenta dos accessos diferenciats pels dos nivells en els que es distribueix la construcció. A l'extrem de llevant, donant accés a la primera planta, hi ha un portal rectangular amb la llinda de fusta i un dels brancals bastit amb carreus de pedra ben escairats. Actualment, aquesta planta només ocupa la cantonada sud-est de l'edifici i està bastida damunt la roca mare de la zona. A l'extrem de ponent es localitza la porta d'accés a la planta baixa, de planta en forma d'L. Es tracta d'un portal rectangular reformat que presenta un dels brancals bastit amb carreus i una doble llinda de fusta. Compta amb un arc de descàrrega de pedra disposada a sardinell, situat damunt la llinda. La façana de ponent presenta dues finestres rectangulars obertes a la part superior del parament i una obertura d'arc rebaixat bastit en pedra a sardinell, que es correspon amb la sortida del carcabà. Al interior, la planta baixa estava destinada a les moles. Es conserva el trull de l'antic escairador i una volta de mig punt bastida en pedra, que probablement contendria les moles. El carcabà, situat sota la planta baixa, està excavat a la roca mare i presenta una volta de pedra rebaixada. Conserva una antiga turbina i un tub que es corresponen a una de les reformes del molí. La construcció està bastida en pedra sense desbastar de diverses mides, lligada amb morter de calç i sorra, i disposada en filades més o menys regulars. S'observen diverses reparacions als paraments de la construcció.</p> | 08071-58 | Mas Gelabert-Balç d'en Fitó, 08289 | <p>La referència documental més antiga relacionada amb el molí del Gelabert és de l'any 1671. Es tracta d'un capbreu reial en el qual el propietari del mas Gelabert, Jaume Tudó, confessa tenir en domini directe del rei un molí fariner situat al costat de la riera de la Fontdolla (actual Riera Gran). La família Tudó ha anat mantinguent la propietat de la finca amb el pas del temps. Cap a finals de segle, l'any 1676, hi ha constància indirecta d'una disputa entre els propietaris d'aquest mas i del mas de cal Torra de la Masia, relacionada amb la utilització de la resclosa del molí del Gelabert, que estava situada davant del molí de cal Torra. L'any 1708, el Consell de la Vila de Copons arrenda pel període d'un any a Isidre Tudó el monopoli de la mòlta de gra de tota la vila, tant municipal com particular. S'especifica que la mòlta es farà al molí del Gelabert i que el preu de l'arrendament és de 30 lliures. A mitjans del segle XIX, l'any 1736, la propietat de la masia i del molí és de Ramon Tudó i Torra. Posteriorment, entre els anys 1837 i 1888, la disputa per la utilització de la resclosa documentada a finals del segle XVII va continuar. Sembla ser que la resclosa del molí del mas Gelabert quedava per sota de la sortida d'aigues del molí de cal Torra, de tal manera que el Gelabert no podia aprofitar l'aigua que sortia del carcabà del molí anterior, com passava amb la resta de molins del terme. Malgrat això, els propietaris de cal Torra al·legaven el contrari. La disputa es resolgué l'any 1888 gràcies a una resolució judicial, tot i que l'enemistat entre les dues famílies es mantingué. La resclosa del molí del Gelabert fou rebaixada. Entre finals del segle XIX i començaments del XX, el molí del Gelabert es trobava en franca decadència i només s'utilitzava per a la mòlta de gra per fer pinso pel bestiar. L'any 1914, després del fort aiguat de Santa Tecla que va negar la bassa i les estructures, el molí deixà de funcionar. Tot i això, la bassa i la sèquia es recuperaren per al rec dels horts del mas, i van estar en funcionament fins que el gran incendi forestal dels anys 80 assolà la zona. Cap a la dècada dels anys 50-60, a les restes del molí s'hi instal·là una turbina que subministrava electricitat a la masia. L'actual propietat de la finca continua essent de la família Tudó.</p> | 41.6442200,1.5107100 | 375974 | 4611347 | 08071 | Copons | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47475-foto-08071-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47475-foto-08071-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47475-foto-08071-58-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La bassa, actualment en desús i ben perduda entre l'abundant vegetació, està situada al nord-est del molí, tocant els murs septentrional i oriental de la primera planta. El molí agafava l'aigua d'una resclosa situada davant del molí de cal Torra i la derivava cap a un rec excavat al terreny, que la portava fins a la bassa. La bassa comptava amb un cup que donava la suficient pressió a l'aigua per fer moure el rodet, que estava situat al carcabà. A través d'un altre rec, l'aigua sortia del carcabà i tornava a la riera. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | |||||||
| 47476 | Molí dels Nocs / Can Nocs / Els Nochs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-dels-nocs-can-nocs-els-nochs | <p>AMIGÓ, Jordi; MICALÓ, Anna; VILA, Josep M. (1998). 'Els Molins del terme de Copons'. A Arqueologia medieval a l'Anoia (ACRAM). Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 23-27. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (1997). Els Molins de Copons. Molí dels Nocs. Molí núm. 10. Barcelona: Diputació de Barcelona [inèdit]. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (2000). 'Els molins de Copons (Anoia)'. A AMIGÓ, Jordi; CAIXAL, Àlvar; CASTELLANO, Anna [et al.]. Estudis històrics sobre patrimoni arquitectònic. Barcelona: Diputació de Barcelona, Quaderns científics i tècnics de Restauració monumental, núm. 11, p. 42-43. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (2001). 'Els Molins de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 11, p. 2. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (2006). 'Molí dels Nocs'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 21, p. 4. ORTÍNEZ VIVES, Jaume (2013). 'Quan nocar era el final d'un cicle industrial'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 35, p. 8. PALAU RAFECAS, Salvador (1991). 'Els molins fariners de la conca de l'Anoia'. Miscel·lània Penedesenca, núm. 15, p. 607. RIBA I GABARRÓ, Josep (1991). 'Copons'. A Josep M. TORRAS I RIBÉ (coord.). Història de l'Anoia. Manresa: Edicions Selectes, v. 1, p. 360. RIERA, Antoni (1999). Inventari de masies i construccions en sòl no urbanitzable de Copons. Copons [inèdit].</p> | XIX | <p>Edifici aïllat de planta rectangular, bastit en un terreny en desnivell envers el sud-oest respecte el camí de terra que li dóna accés. De fet es va retallar tot aquest talús de terra per construir-lo. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuit en soterrani, planta baixa, dos pisos i golfes. La façana principal, orientada al sud-est, compta amb un portal d'accés rectangular, amb l'any 1825 gravat. La resta d'obertures són rectangulars, destacant el portal d'accés al soterrani, rectangular i amb els brancals i la llinda bastits en pedra, situat a l'extrem sud-est de la façana. De la primera planta destaca un portal allindat situat a l'extrem nord-oriental del parament i el balcó situat damunt del portal d'accés principal. Al segon pis, la majoria d'obertures són rectangulars i amb els emmarcaments arrebossats, tot i que destaca el finestral d'arc de mig punt arrebossat de l'extrem del parament, de nova creació. La resta de finestrals d'aquesta tipologia estan concentrats a la façana de migdia i a l'extrem de la de llevant. La resta d'obertures de l'edifici es corresponen amb senzilles finestres rectangulars de diverses mides. En relació a la façana de tramuntana, cal dir que presenta un portal rectangular d'accés al pis superior, que està protegit per un voladís de teula àrab de tres vessants. Per salvar la distància entre el portal i el camí hi ha una passarel·la metàl·lica de nova factura. Sota d'aquesta es conserven les restes del pont d'accés original, format per un arc de mig punt bastit amb maons i disposat entre la façana i el talús, gràcies a un contrafort de pedra. A banda i banda del portal hi ha dues finestres quadrades tapiades, que conserven la llinda de fusta. Les restes del molí estan situades al soterrani, on es conserva una volta de canó bastida en pedra entre d'altres estructures que formaven part del funcionament del molí. La construcció està bastida en pedra sense desbastar disposada regularment i presenta un revestiment arrebossat a les façanes. Pels voltants de la construcció hi ha diversos edificis annexes dedicats, en origen, a tasques relacionades amb l'agricultura i el bestiar.</p> | 08071-59 | Pla del Camp, 08289 | <p>És probable que durant el segle XVIII o principis del XIX, a l'edifici hi hagués una fàbrica moguda per l'aigua. A finals de segle, però, la masia funcionava com a molí bataner (o draper) i estava dotada d'una sèquia per a la força hidràulica. L'any 1825 es reconverteix en una fàbrica de teixits especialitzada en mantes de borra o cotó, no pas de llana. És probable que hagués estat la primera fàbrica d'Espanya amb telers mecànics que anaven amb aigua, tot i que això no està confirmat. L'any 1845, Pascual Madoz fa referència a un batà situat a Copons, que molt probablement faci referència als Nocs. Entre els anys 1851-1853, el batà no funcionava. Durant aquest temps, el propietari era en Josep Carbonell Oliva, el qual morí el 1861deixant la propietat al seu fill, Josep Carbonell i Sans. L'any 1865, amb la inscripció de la finca al registre de la propietat d'Igualada, consta que la finca rústica on era emplaçat el batà s'anomenava les Colomines, estava situada a la partida de la Riera i tenia un valor de 26000 rals. Entre els anys 1872 i 1879, la finca fou embargada i finalment va passar a ser propietat de Josep Riba i Aguilera. El 1884 adquireix la finca el seu germà i beneficiat de la Catedral de Barcelona, Antoni. Aquest propietari va dividir la finca i la casa l'any 1892, establint dos dominis útils diferenciats a Magí Rosich Estruch i a Josep Bisbal Cuadras. Tot i això, el batà no es tornà a posar en funcionament i la masia es transformà en una explotació agrícola amb bestiar. Al segle XX, tenim notícia que l'exèrcit de la República hi va establir un lloc de comandament per a la retirada de les tropes. A principis dels anys 90, l'edifici fou reformat creant un habitatge independent a la segona planta. És en aquesta època que les finestres d'arc de mig punt foren bastides.</p> | 41.6271300,1.5211400 | 376810 | 4609434 | 1825 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47476-foto-08071-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47476-foto-08071-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47476-foto-08071-59-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La bassa està en desús i es va reconvertir en l'actual zona d'horts de la finca. Prenia l'aigua d'una resclosa que estava situada a la confluència entre la riera Gran i la de Sant Pere. L'aigua anava de la resclosa a la bassa a través d'una sèquia recentment desapareguda. A la part més elevada de l'edifici hi hauria l'entrada d'aigua que passava per un noc i, un cop aprofitada, saltava a la planta inferior per un altre noc. L'operació es repetia fins al nivell més baix, i d'aquí al carcabà. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | |||||||
| 47477 | Cal Soques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-soques | <p>MUÑOZ, Natàlia (2007). 'Renoms de Copons: Sant Pere de Copons i les seves masies'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 23, p. 29.</p> | XVIII | <p>Edifici cantoner de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Està distribuit en planta baixa i pis, tot i que el nivell inferior es troba mig soterrat respecte el nivell de circulació actual del carrer. La façana principal, orientada a migdia, presenta un antic portal d'accés reconvertit en finestra, situat al centre del parament. Està format per un arc escarser bastit amb maons. A l'extrem de llevant hi ha un altre portal reconvertit en finestra, tot i que en aquest cas és d'obertura rectangular i amb la llinda de fusta. A la banda de ponent, en canvi, es localitza un portal rectangular que dóna accés al pis superior i diverses finestres de mida petita reformades. Les obertures del pis superior es corresponen amb dues finestres reformades. Una d'elles conserva la llinda de fusta en força mal estat. El parament es troba arrebossat, tot i que es troba en força mal estat. La resta de façanes són pràcticament llises. Només s'observen dues petites finestres reformades obertes a la façana posterior. La construcció està bastida en pedra de diverses mides, lligada amb morter de calç i disposada en filades. Les juntes estan regularitzades amb fragments de pedra i material constructiu.</p> | 08071-60 | Nucli de Sant Pere de Copons, 2, 08289 | <p>La casa forma part del petit veïnat de Sant Pere de Copons (o de Comalats), una antiga sagrera medieval centrada per una ermita romànica, que està situat al nord-est del nucli urbà del municipi. Es desconeix la procedència del nom de la casa. Tot i això, sabem que durant un temps fou propietat del masover de cal Torrents (una de les cases del veïnat de Sant Pere actualment enderrocada) i que la utilitzava per guardar-hi la llenya i bèsties de corral com conills, etc.</p> | 41.6502200,1.5286900 | 377483 | 4611987 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47477-foto-08071-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47477-foto-08071-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47477-foto-08071-60-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | |||||||||
| 47478 | Cal Solà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sola | <p>MUÑOZ, Natàlia (2007). 'Renoms de Copons: Sant Pere de Copons i les seves masies'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 23, p. 29.</p> | XVIII | <p>Edifici entremigeres de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Està ben rehabilitat i consta de planta baixa i pis. La façana principal presenta un portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats i la llinda plana monolítica amb l'any 1798 gravat al centre. A l'extrem de llevant hi ha un finestral rectangular que conserva l'ampit motllurat revestit amb rajola vidrada de color verd. A ponent, en canvi, es localitza un finestral d'arc de mig punt amb reixa de ferro. Les obertures del pis superior es corresponen amb dues finestres rectangulars situades als extrems del parament, que conserven el mateix ampit que la finestra de la planta baixa. Al centre es situa un finestral rectangular que conserva restes dels carreus que bastien els seus brancals, i té sortida a un balcó simple amb la llosana motllurada i la barana de ferro. La façana està rematada per un plafó de perfil ondulant bastit amb maons, que amaga el carener de la teulada. El parament es troba arrebossat i pintat, deixant vistes les restes de pedra que caracteritzaven la construcció original.</p> | 08071-61 | Nucli de Sant Pere de Copons, 6, 08289 | <p>La casa forma part del petit veïnat de Sant Pere de Copons (o de Comalats), una antiga sagrera medieval centrada per una ermita romànica, que està situat al nord-est del nucli urbà del municipi. La família Solà donà el nom a la casa. Aquesta família també era la propietària del corral per les bèsties situat a la casa número 3 del mateix veïnat.</p> | 41.6503000,1.5282800 | 377449 | 4611997 | 1798 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47478-foto-08071-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47478-foto-08071-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47478-foto-08071-61-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | ||||||||
| 47479 | Cal Siscu / Cal Cisco / Cal Bujons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-siscu-cal-cisco-cal-bujons | <p>GRAU LLUCIÀ, Roser (2011). 'Gent i memòria dels veïnats, Sant Pere de Comalats, la Roquera…'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 32, p. 4. MUÑOZ, Natàlia (2007). 'Renoms de Copons: Sant Pere de Copons i les seves masies'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 23, p. 29.</p> | XVIII | <p>Edifici cantoner de planta rectangular, format per tres cossos adossats, amb un jardí tancat i una zona d'horta. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i distribuit de planta baixa i pis. La construcció està ben rehabilitada, amb la façana principal orientada a llevant. Compta amb un portal d'accés rectangular, amb arc de descàrrega superior bastit en pedra disposada a sardinell. Al seu costat hi ha una petita finestra rectangular amb l'ampit de pedra. Al pis, cobrint lleugerament l'arc de descàrrega del portal, destaca un balcó corregut amb la llosana motllurada i la barana de ferro. Hi tenen sortida dos senzills finestrals rectangulars. A l'extrem de tramuntana del parament destaca un volum de planta quadrada adossat, distribuit en planta baixa i pis i cobert per una terrassa superior, amb barana de gelosia. Alhora, adossat a la façana de tramuntana de la casa hi ha un altre volum destinat a garatges i emmagatzematge. La construcció està bastida en pedra sense desbastar de diverses mides, lligada amb morter de calç i disposada en filades força regulars.</p> | 08071-62 | Nucli de Sant Pere de Copons, 4, 08289 | <p>La casa forma part del petit veïnat de Sant Pere de Copons (o de Comalats), una antiga sagrera medieval centrada per una ermita romànica, que està situat al nord-est del nucli urbà del municipi. Tot i que l'edifici sempre ha estat propietat de la mateixa família, de cognom Torrents, es creu que el nom amb el que es coneix era el d'un avantpassat.</p> | 41.6503400,1.5284200 | 377461 | 4612001 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47479-foto-08071-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47479-foto-08071-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47479-foto-08071-62-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Davant la façana principal de la casa hi ha un altre volum aïllat completament reformat, que forma part de la mateixa propietat. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | ||||||||
| 47480 | Cal Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ros-5 | <p>MUÑOZ, Natàlia (2007). 'Renoms de Copons: Sant Pere de Copons i les seves masies'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 23, p. 29.</p> | XVIII | <p>Edifici entremigeres de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Està rehabilitat i consta de planta baixa, pis i golfes. La façana principal presenta un portal d'accés rectangular, amb els brancals reformats i la llinda de fusta. Al seu costat hi ha una finestra rectangular amb els brancals reformats, que conserva l'ampit de pedra i la llinda plana de pedra amb la data 1797 gravada al centre. Les obertures del pis superior es corresponen amb una finestra rectangular balconera amb l'emmarcament arrebossat i una simple finestra rectangular també arrebossada, amb l'ampit de pedra. A les golfes hi ha dos grans finestrals d'arc escarser bastits en maons, amb l'ampit de pedra i barana de ferro. La façana està rematada per les restes de l'antic ràfec de lloses de pedra, tot i que damunt seu s'observa un recreixement de la teulada actual. La construcció està bastida en pedra sense treballar de diverses mides, disposada irregularment. La façana principal presenta un revestiment arrebossat que està en millors condicions als pisos superiors. Adossats a la façana de llevant de la casa hi ha dos volums de planta rectangular, distribuits en dues plantes i coberts amb terrasses superiors.</p> | 08071-63 | Nucli de Sant Pere de Copons, 5, 08289 | <p>La casa forma part del petit veïnat de Sant Pere de Copons (o de Comalats), una antiga sagrera medieval centrada per una ermita romànica, que està situat al nord-est del nucli urbà del municipi. Es creu que el nom de cal Ros es deu al fet que els membres de la família propietària eren tots rossos. Posteriorment varen anar a viure al nucli urbà de Copons, on hi ha una casa amb el mateix nom.</p> | 41.6502900,1.5283900 | 377458 | 4611995 | 1797 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47480-foto-08071-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47480-foto-08071-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47480-foto-08071-63-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | ||||||||
| 47481 | Cal Serill / Cal Cerill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-serill-cal-cerill | <p>MUÑOZ, Natàlia (2007). 'Renoms de Copons: Sant Pere de Copons i les seves masies'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 23, p. 29. RIERA, Antoni (1999). Inventari de masies i construccions en sòl no urbanitzable de Copons. Copons [inèdit].</p> | XVIII | <p>Masia aïllada i reformada de grans dimensions, formada per quatre cossos adossats i amb diversos volums auxiliars que delimiten l'espai construit per la banda de llevant. El volum principal, de planta rectangular, presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuit en planta baixa, pis i golfes. Aquesta façana està orientada a migdia i compta amb un portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica gravada amb l'any 1783. Damunt la llinda s'observa un gran arc de descàrrega, bastit amb pedra disposada a sardinell. Al costat hi ha una senzilla finestra rectangular, amb l'ampit fet de maons. Les obertures del pis es corresponen amb tres finestres que presenten les mateixes característiques tipològiques que l'obertura de la planta baixa. De la resta d'obertures de la construcció, cal dir que són rectangulars i de mida petita. Cal destacar un rellotge de sol bastit pel propietari l'any 2013 i situat a la cantonada sud-oest del volum. Adossat a la façana de ponent de l'edifici principal hi ha un volum rectangular organitzat en un sol nivell, cobert per una teulada de dues vessants de teula àrab. En destaca un antic portal d'arc escarser bastit en maons, actualment tapiat i situat a la façana oest de la construcció. Adossats a la façana de tramuntana de l'edifici principal hi ha dos cossos més de planta rectangular, amb les cobertes d'un sol vessant de teula i organitzats en un únic nivell. Destaca un gran portal situat a la façana de ponent, d'arc escarser bastit en maons i amb els brancals de pedra reformats. La construcció està tancada per la banda de llevant mitjançant tres cossos més auxiliars, amb cobertes d'un i dos vessants de teula i organitzats en una única planta, destinats en origen a les tasques agrícoles i ramaderes. Per la banda de migdia, el desnivell del terreny delimita un passadís davant de la façana principal, tancat pels extrems amb portes de ferro. Sota el desnivell hi ha els horts i dues construccions auxiliars més. Destaca el de gran dimensions, originàriament destinat a acollir bestiar, amb coberta d'un sol vessant de teula i d'un sol nivell. En general, la construcció està bastida en pedra desbastada de diverses mides, lligada amb morter de calç i disposada regularment.</p> | 08071-64 | Sant Pere de Copons-Plana de Comalats, 08289 | <p>Es desconeix la procedència del nom de la casa.</p> | 41.6538000,1.5328600 | 377837 | 4612379 | 1783 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47481-foto-08071-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47481-foto-08071-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47481-foto-08071-64-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | ||||||||
| 47482 | Can Bacardit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bacardit | <p>RIERA, Antoni (1999). Inventari de masies i construccions en sòl no urbanitzable de Copons. Copons [inèdit].</p> | XIX | <p>Masia formada per tres cossos adossats, amb un pati davanter delimitat per un volum auxiliar a migdia i una tanca de pedra a llevant, a mode de barri tancat. De fet, l'accés al interior del recinte es fa per la banda de llevant, mitjançant un portal d'arc rebaixat bastit amb maons i amb els brancals reformats i arrebossats. Està cobert per un voladís de dues vessants d'uralita. Per la banda de ponent, la construcció està adossada a La Caseta, una altra masia del terme coneguda també amb el nom de cal Joan Bou. L'edifici principal és de planta rectangular i presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Està distribuit en planta baixa, pis i golfes, i majoritàriament presenta obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats. Adossat a la façana de llevant hi ha un altre volum de menors dimensions, amb la coberta de dues vessants de teula àrab i distribuit en dues plantes. I adossat a la façana de tramuntana d'ambdós volums hi ha un altre cos de planta rectangular, amb la coberta d'un sol vessant de teula àrab i distribuit en un únic nivell. Aquest volum presenta un portal d'accés d'arc rebaixat bastit amb maons, i situat a la façana de llevant. Per la banda de migdia, tancant el pati, hi ha un edifici rectangular amb la coberta de teula àrab de dues vessants i distribuit en dos nivells. Compta amb obertures d'arc de mig punt bastides amb maons, a la planta baixa, i rectangulars al pis superior. En general, la construcció està bastida en pedra desbastada de diverses mides, lligada amb morter de calç i disposada regularment, tot i que els pisos superiors de l'edifici principal estan construits amb totxos. A l'exterior del recinte, per la banda de llevant, hi ha un cobert de recent factura i un volum rectangular amb coberta d'un sol vessant de teula àrab, del que destaca un portal d'arc rebaixat bastit en maons.</p> | 08071-65 | Sant Pere de Copons-Plana de Comalats, 08289 | 41.6556600,1.5312700 | 377708 | 4612588 | 1893 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47482-foto-08071-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47482-foto-08071-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47482-foto-08071-65-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | És probable que l'any de construcció, 1893, estigui gravat al portal d'accés al interior de la casa, però n' s'ha pogut comprobar donada l'absència dels propietaris. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | ||||||||
| 47483 | La Caseta / Cal Joan Bou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caseta-cal-joan-bou | <p>MUÑOZ, Natàlia (2007). 'Renoms de Copons: Sant Pere de Copons i les seves masies'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 23, p. 29. RIERA, Antoni (1999). Inventari de masies i construccions en sòl no urbanitzable de Copons. Copons [inèdit].</p> | XVIII | <p>Masia rehabilitada de planta més o menys rectangular, adossada a la masia de can Bacardit per la banda de llevant. L'edifici principal està distribuit en planta baixa i pis, i està cobert amb una teulada de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. La façana presenta un portal d'accés rectangular que conserva un dels brancals bastit amb carreus de pedra. Damunt la llinda, actualment restituïda, s'observa un arc de descàrrega bastit amb pedra disposada a sardinell. Al costat de llevant hi ha una petita finestra rectangular, emmarcada amb quatre carreus de pedra i amb reixa de ferro. A ponent, en canvi, hi ha un gran portal reformat. Les tres obertures del pis es corresponen amb tres finestres rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. La façana de ponent compta amb una única finestra rectangular, emmarcada amb carreus de pedra. A l'alçada de la planta baixa se li adossa un cobert rectangular amb coberta d'un sol vessant, obert per la banda de migdia. La façana de tramuntana també presenta una única finestra, amb els brancals fets de carreus. A l'extrem nord-oest d'aquest parament hi ha un petit volum adossat de planta quadrada, amb la coberta plana. La línia de façana no és recta sinó que marca un esbiaix en planta, corresponent a alguna de les reformes qua ha patit l'edifici. La construcció està bastida en pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, lligada amb morter de calç i disposada da manera regular. Davant de la façana principal, adossat a la tanca que separa les dues masies, hi ha un cobert amb coberta de teula àrab.</p> | 08071-66 | Sant Pere de Copons-Plana de Comalats, 08289 | <p>A la casa hi havia viscut la família de ca la Llebre de Sant Puvim, que donades les males condicions de l'edifici, anà a viure a Copons. Posteriorment, la casa passà a tenir el nom de cal Bou o cal Joan Bou, en referència al marit de la pubilla de ca la Llebre. Es desconeix l'origen del nom de la Caseta, tot i que sembla que és el que consta a les escriptures.</p> | 41.6556400,1.5311000 | 377694 | 4612586 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47483-foto-08071-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47483-foto-08071-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47483-foto-08071-66-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | |||||||||
| 47484 | Cal Remijot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-remijot | <p>MUÑOZ, Natàlia (2007). 'Renoms de Copons: Sant Pere de Copons i les seves masies'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 23, p. 29. RIERA, Antoni (1999). Inventari de masies i construccions en sòl no urbanitzable de Copons. Copons [inèdit].</p> | XIX-XX | L'edifici està força enrunat i completament cobert de vegetació | <p>Masia enrunada formada per dos cossos aïllats, a la que s'accedeix pel camí del clot del Bisbe, que neix un cop passada la masia de cal Serill. El volum principal és de planta rectangular i es troba en pitjors condicions que l'altre. Ha perdut la teulada, que en origen era de dues vessants, i els forjats interiors però conserva bona part dels murs perimetrals, tot i que la banda de llevant és la més afectada. Consta de planta baixa i pis, amb la façana principal orientada a migdia i un portal d'accés rectangular amb llinda de fusta. La resta d'obertures eren rectangulars i al primer pis hi havia un balcó simple. La construcció, bastida en pedra sense treballar disposada irregularment, conserva part dels paraments arrebossats i emblanquinats. L'altre volum està situat a uns 20 metres a ponent del principal i es troba en millor estat de conservació. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab d'un sol vessant i distribuit en planta baixa i pis. Presenta dos accessos diferenciats: el de llevant dóna pas al primer pis i el de migdia a la planta baixa. Aquest darrer portal és rectangular i amb la llinda de fusta. El interior de l'edifici està completament arruïnat. La construcció està bastida en pedra sense treballar, lligada amb morter de calç i disposada en filades més o menys regulars, amb les juntes falcades amb pedra de mida petita.</p> | 08071-67 | Sant Pere de Copons-Clot del Bisbe, 08289 | <p>Sembla ser que el nom de Remijot fa referència a la manera en què un antic propietari de la masia deia ramillet (o ramillot), quan anava a recollir plantes i herbes al bosc.</p> | 41.6527600,1.5416700 | 378569 | 4612251 | 08071 | Copons | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47484-foto-08071-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47484-foto-08071-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47484-foto-08071-67-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | ||||||||
| 47485 | Cal Martí de la Muntanya / Cal Martí de les Dones | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marti-de-la-muntanya-cal-marti-de-les-dones | <p>MUÑOZ, Natàlia (2007). 'Renoms de Copons: Sant Pere de Copons i les seves masies'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 23, p. 29. RIERA, Antoni (1999). Inventari de masies i construccions en sòl no urbanitzable de Copons. Copons [inèdit].</p> | XX | <p>Masia aïllada rehabilitada formada per tres cossos adossats, amb un gran barri tancat delimitat per una tanca de pedra. L'accés es fa per la banda de migdia de la tanca, mitjançant un portal rectangular cobert per un voladís de teula àrab de dues vessants. L'edifici principal és de planta rectangular, està distribuit en planta baixa, pis i golfes, i presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal. Aquesta façana està orientada a migdia i presenta un portal d'accés d'arc escarser al nivell de la planta baixa. A banda i banda hi ha dues senzilles finestres rectangulars. Damunt del portal, encastat al parament, hi ha un petit rellotge de sol i un relleu gravat amb la següent inscripció: 'AÑO 1901 V.T'. Els pisos superiors presenten tres finestres per planta. Són d'obertura rectangular i conserven els ampits bastits amb maons. La resta d'obertures de l'edifici es corresponen amb petites finestres rectangulars i tots els paraments es troben arrebossats. Els altres dos volums que conformen la construcció estan adossats a la banda de llevant. Es tracta de dos cossos de planta rectangular, amb les cobertes de teula àrab d'un sol vessant i distribuits en planta baixa i pis. Ambdues construccions estan bastides en pedra sense treballar disposada irregularment. Quant a les obertures, destaca un portal d'arc de mig punt i una finestra rectangular amb la llinda de fusta, situats al volum de llevant del principal. Just en el punt on s'adossen aquests dos edificis, per la banda de tramuntana, destaca un plafó de ceràmica vidrada amb la imatge de la Mare de Déu de Montserrat.</p> | 08071-68 | Sant Pere de Copons-Escaleta de Sant Pere, 08289 | 41.6462800,1.5367800 | 378149 | 4611538 | 1901 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47485-foto-08071-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47485-foto-08071-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47485-foto-08071-68-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | |||||||||
| 47486 | Mas Gelabert / Can Gelabert / El Gelabert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-gelabert-can-gelabert-el-gelabert | <p>MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (1997). Els Molins de Copons. Molí del Gelabert. Molí núm. 6. Barcelona: Diputació de Barcelona [inèdit]. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (2004). 'Molí del Gelabert'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 17, p. 2. RIERA, Antoni (1999). Inventari de masies i construccions en sòl no urbanitzable de Copons. Copons [inèdit]. SOTERAS CORBELLA, Montse (2009). 'Masies i veïnats de Copons (II)'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 27, p. 6-7.</p> | XVII | <p>Masia aïllada de grans dimensions, formada per diversos cossos adossats que li confereixen una planta força irregular, amb un pati delimitat per aquestes construccions. L'edifici principal és de planta rectangular, està distribuit en planta baixa, dos pisos i golfes, i presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, que està orientada a ponent. Majoritàriament, les obertures són rectangulars i han estat reformades. Destaca el portal d'accés allindat situat a la façana de ponent i la característica galeria de la façana de migdia. Està formada per tres arcs escarsers sostinguts per pilars quadrats, amb les impostes motllurades. La galeria té sortida a una terrassa descoberta ubicada a la cantonada sud-oest de l'edifici. Adossats a la banda de ponent del volum principal hi ha dos petits cossos rectangulars amb teulades d'un sol vessant, destinats en origen a les tasques productives del mas. Presenten portals rectangulars amb llindes de fusta. Adossat a la banda de tramuntana hi ha un volum de planta rectangular que integra un passadís bastit en pedra, el qual dóna accés al pati tancat des del nord. Aquest passadís s'obre mitjançant dos arcs rebaixats bastits amb pedra disposada a sardinell i està cobert per una volta de mig punt. Al interior es conserva el mecanisme d'una antiga premsa. Al costat hi ha un cobert rehabilitat de planta rectangular, amb la teulada de dues vessants sostinguda per un pilar central. La construcció és bastida en pedra desbastada i sense treballar, lligada amb morter de calç i disposada de manera regular. A la banda de llevant de l'edifici principal hi ha un volum aïllat de planta rectangular, amb la coberta d'un sol vessant, que es troba força enrunat.</p> | 08071-69 | Vinya del Sabater-Balç d'en Fitó, 08289 | <p>Segons la documentació escrita conservada per la família que sempre n'ha tingut la propietat (els Tudó), la masia de can Gelabert ja estava consolidada a principis del segle XVII. L'any 1671 hi ha constància documental del molí fariner, les restes del qual estan situades sota de la casa. I a finals de segle s'inicien les primeres disputes amb els propietaris de cal Torra de la Masia, per la utilització de l'aigua de la riera de la Fontdolla (actual riera Gran) pels seus molins. Sembla que les terres del mas sempre es van dedicar al cultiu de la vinya fins a l'aparició de la fil·loxera, entre 1887 i 1890, que acabà amb la producció. Posteriorment, una part de la vinya es va replantar de nou amb ceps americans i també es va iniciar el cultiu de cereals. Aproximadament des de l'aiguat de l'any 1914, que inutilitzà el molí definitvament, fins l'any 1944, a la masia hi van haver masovers. En aquesta època, la família Tudó marxà de Copons.</p> | 41.6438900,1.5115000 | 376039 | 4611309 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47486-foto-08071-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47486-foto-08071-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47486-foto-08071-69-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | |||||||||
| 47487 | Masia Torra de la Masia / Cal Torra de la Masia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-torra-de-la-masia-cal-torra-de-la-masia | <p>MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (1997). Els Molins de Copons. Molí Torre de la Masia. Molí núm. 5. Barcelona: Diputació de Barcelona [inèdit]. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (2003). 'Molí Torre de la Masia'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 16, p. 6. RIERA, Antoni (1999). Inventari de masies i construccions en sòl no urbanitzable de Copons. Copons [inèdit]. SOTERAS CORBELLA, Montse (2009). 'Masies i veïnats de Copons (II)'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 27, p. 6-7.</p> | XIX | <p>Masia aïllada i rehabilitada formada per diversos cossos adossats, amb un gran barri tancat delimitat per les pròpies construccions i pel desnivell del terreny envers l'est. L'accés es fa per la banda de tramuntana, mitjançant un portal d'accés d'arc escarser adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. A la dovella clau hi ha gravat l'any de construcció, 1878 i les inicials 'A.T'. El portal està cobert per un voladís de teula àrab de dues vessants. L'edifici principal és de planta en forma d'L, està distribuit en planta baixa, pis i golfes, i presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal. Aquesta façana està orientada a llevant i presenta un portal d'accés d'arc rebaixat, emmarcat amb carreus de pedra i amb les inicials 'A.T' i l'any 1888, gravat a la llinda. Al pis hi ha tres finestrals rectangulars reformats, que tenen sortida a tres balcons simples amb les llosanes motllurades i les baranes de ferro. Dos d'aquests finestrals presenten arcs de descàrrega damunt de les llindes. La façana de migdia, en canvi, presenta un únic portal rectangular a la planta baixa, emmarcat amb carreus de pedra i amb la llinda plana gravada amb la data 1793. Als pisos superiors hi ha dues finestres rectangulars. Tancant el pati per la banda de migdia, i adossat a l'extrem sud-est del volum principal, hi ha un altre edifici de planta rectangular amb coberta d'un sol vessant de teula àrab, distribuit en planta baixa i pis. Presenta obertures rectangulars reformades, amb les llindes de fusta. Per la banda de tramuntana, el pati està tancat per un volum de planta rectangular organitzat en una sola planta, cobert per una terrassa descoberta al pis. Unes escales exteriors hi donen accés. Adossat a la cantonada nord-est d'aquesta construcció hi ha un cobert de grans dimensions rehabilitat, amb un pilar de pedra central. Conserva un carreu gravat amb l'any 1732 i l'anagrama del nom de Jesús, 'IHS'. A l'exterior del recinte tancat, adossats a la façana de ponent del volum principal, hi ha quatre cossos adossats, amb les cobertes de teula àrab d'un i dos vessants, que han estat rehabilitats. Totes les construccions estan bastides en pedra treballada i sense treballar, lligada amb morter de calç i disposada regularment.</p> | 08071-70 | Camí del Torrent Boter, 08289 | <p>Tot i que no hi ha referències documentals clares de la finca abans del segle XIX, la masia integra llindes i carreus gravats amb dates de mitjans i finals del segle XVIII, que ens indiquen que la construcció és anterior. De fet, a finals del segle XVII, l'any 1676, el mas apareix mencionat en una disputa amb els propietaris del mas Gelabert, per la utilització de l'aigua de la riera de la Fontdolla (actual riera Gran) pels seus molins. La finca comptava amb un molí fariner que va deixar de funcionar durant la primera meitat del segle XX, de la mateixa manera que la resta de molins establerts a la zona de la riera. A principis del segle XIX, la finca era propietat de la família Torra. L'any 1984, la propietat es va vendre a la familia Marimon-Gabarró.</p> | 41.6438700,1.5077000 | 375723 | 4611312 | 1888 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47487-foto-08071-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47487-foto-08071-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47487-foto-08071-70-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | ||||||||
| 47488 | Antic Corral de cal Solà / Cal Valiente | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-corral-de-cal-sola-cal-valiente | <p>MUÑOZ, Natàlia (2007). 'Renoms de Copons: Sant Pere de Copons i les seves masies'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 23, p. 29.</p> | XVIII | <p>Edifici cantoner de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Està rehabilitat i consta de planta baixa, pis i golfes. La façana principal presenta un portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica gravada amb l'any 1796. Al seu costat hi ha una finestra rectangular reformada, amb la llinda de fusta restituïda. De fet, la resta de finestres dels pisos superiors són idèntiques a l'anterior, amb l'excepció de la finestra situada damunt del portal, emmarcada amb carreus de pedra i amb l'ampit motllurat. A les golfes destaca una galeria oberta a l'exterior mitjançant una gran obertura rectangular, amb barana de ferro i biga de fusta restituïda també. La façana posterior manté la mateixa tipologia de finestres que el parament principal, totes restituïdes. Destaca un petit volum adossat fins al nivell del primer pis, amb la coberta d'un sol vessant de teula àrab. La construcció està bastida en pedra sense treballar de diverses mides, disposada de manera regular. El pis superior fou recrescut probablement durant la darrera rehabilitació de la casa.</p> | 08071-71 | Nucli de Sant Pere de Copons, 3, 08289 | <p>La casa forma part del petit veïnat de Sant Pere de Copons (o de Comalats), una antiga sagrera medieval centrada per una ermita romànica, que està situat al nord-est del nucli urbà del municipi. En origen, la casa feia les funcions de corral on la família Solà hi guardava les bèsties. Els Solà vivien a la casa número 6 del mateix veïnat. Posteriorment, la casa fou propietat de tres germans dels qual un era conegut pel 'Valiente'.</p> | 41.6502200,1.5285700 | 377473 | 4611987 | 1796 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47488-foto-08071-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47488-foto-08071-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47488-foto-08071-71-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-17 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | ||||||||
| 47489 | Masia de cal Manset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-de-cal-manset | <p>RIERA, Antoni (1999). Inventari de masies i construccions en sòl no urbanitzable de Copons. Copons [inèdit].</p> | XVIII | L'edifici està enrunat i ple de vegetació, tot i que s'observa la seva estructura perfectament encara. | <p>Masia aïllada de planta rectangular, formada per tres cossos adossats. El volum principal presenta la coberta de teula àrab de dues vessants mig ensorrada, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés rectangular amb els brancals bastits amb cerreus de pedra escairats i la llinda plana. Al pis, damunt d'aquest portal, destaca una finestra rectangular amb l'emmarcament de pedra emblanquinat, l'ampit motllurat i la llinda gravada amb una inscripció i l'any de construcció. Donada l'abundant vegetació que cobreix el parament no es va poder documentar adequadament, tot i que s'intueix el nom 'LLOP' i una data inscrita dins del segle XVIII. La resta d'obertures del parament són rectangulars i amb els emmarcaments arrebossats. A l'extrem de llevant hi ha la part destinada al bestiar i la pallisa. S'obre a l'exterior mitjançant dues grans obertures rectangulars, tot i que la del pis superior està tapiada amb maons. La façana de llevant presenta tres arcs de mig punt bastits en pedra a la planta baixa, dels quals els dos primers donen pas a la zona del bestiar. El de migdia fou empetitit mitjançant dos envans de maons que el transformaren en una porta rectangular. El central fou completament tapiat i presenta unes escales de pedra adossades que donen accés al pis superior. I el de tramuntana resta completament obert, donant pas a un espai que presenta una petita bassa rectangular, un basi i un safareig de pedra. L'obertura del pis, que dóna accés a la pallisa, és rectangular i està oberta en un mur de pedra que tapia una antiga obertura original d'arc de mig punt. Les façanes de ponent i tramuntana estan completament cobertes de vegetació i no s'observa pràctiacment res. Tot i això, a la façana de tramuntana, hi ha una obertura rectangular a la planta baixa que dóna accés a una estança coberta amb una volta rebaixada bastida en pedra. Pel que fa als altres volums que conformen la construcció, adossats al sector de ponent de l'edifici principal i coberts de vegetació, cal dir que consten de dues plantes diferenciades i presenten les cobertes de teula àrab d'una i dues vessants. La construcció està bastida en pedra sense treballar disposada regularment i lligada amb abundant morter de calç.</p> | 08071-72 | Paratge de la Muntanya, 08289 | <p>Els propietaris de la masia baixaren a viure al nucli urbà, a la casa situada a l'actual plaça de Ramon Godó, que porta el mateix nom que la masia.</p> | 41.6402400,1.5361300 | 378084 | 4610869 | 08071 | Copons | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47489-foto-08071-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47489-foto-08071-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47489-foto-08071-72-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Al costat de la façana de llevant hi ha un pou de planta quadrada bastit amb maons. A escassos metres de distància al sud-est de la casa hi ha les restes d'un edifici enrunat que comptava amb finestres emmarcades amb carreus de pedra també. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | |||||||
| 47490 | Torre dels Hereus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-dels-hereus | <p>GAVÍN I BARCELÓ, Josep Maria (1984). Anoia, Conca de Barberà. Valldoreix: Arxiu Gavín, p. 119. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p 10. RIERA, Antoni (1999). Inventari de masies i construccions en sòl no urbanitzable de Copons. Copons [inèdit]. RIBA I GABARRÓ, Josep (1991). 'Copons'. A Josep M. TORRAS I RIBÉ (coord.). Història de l'Anoia. Manresa: Edicions Selectes, v. 1, p. 358.</p> | XVIII | La construcció està deshabitada i coberta de vegetació. | <p>Masia aïllada de planta irregular, formada per dos cossos adossats i envoltada de camps de conreu. El volum principal és de planta rectangular i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, la qual es troba orientada a llevant. L'abundant vegetació que cobreix la zona ha impedit documentar íntegrament aquest parament, tot i que al pis s'observen tres finestres rectangulars amb les llindes de fusta, els ampits motllurats i arcs de descàrrega superiors bastits en pedra disposada a sardinell. Les obertures de les golfes es corresponen amb tres petites finestres rectangulars d'emmarcament senzill. La façana de migdia presenta un portal d'accés rectangular obert a l'alçada del pis. Cal destacar que la casa està construïda en un desnivell natural del terreny, cosa que fa que l'edifici estigui disposat a dos nivells. Aquest portal presenta els brancals bastits amb carreus de pedra, la llinda de fusta i un arc de descàrrega superior amb la pedra disposada a sardinell. Adossat al costat del portal hi ha un petit volum de planta quadrada amb coberta d'un sol vessant, que probablement es correspongui amb un pou. A l'altre costat hi ha una finestra rectangular amb els brancals fets amb carreus de la mateixa tipologia que els del portal, la llinda plana i un petit arc de descàrrega triangular al damunt d'aquesta. A les golfes hi ha una petita finestra rectangular amb la llinda plana. La façana de ponent presenta dues petites finestres rectangulars bastides amb quatre carreus de pedra escairats. L'extrem de migdia d'aquest parament es troba atalussat. La façana de tramuntana, de la mateixa manera que la principal, no s'ha pogut documentar donada l'abundant vegetació que la cobreix. Al interior, l'edifici presenta sostres coberts amb bigues de fusta i parets emblanquinades. La construcció està rematada per un ràfec de lloses de pedra damunt del qual s'assenta la teulada i està bastida en pedra escairada de diverses mides, disposada en filades regulars. Es documenten pedres de mida molt petita utilitzades per falcar i regularitzar les filades. L'altre volum que conforma l'edifici es troba en força mal estat de conservació, mig enrunat i cobert de vegetació. Tot i així presenta una planta rectangular i la coberta és de teula àrab d'un sol vessant.</p> | 08071-73 | Solà de la Torre, 08289 | <p>Durant un temps indeterminat, la masia era propietat de Gaspar de Càrcer, el qual també tenia en propietat l''hospitium' de cal Reiet (al carrer de Vilanova) i uns patis adjacents. Posteriorment, l'any 1736, un descendent seu va cedir-ho tot als comerciants Maurici Ramon i Simó Segura, passant la propietat de la masia a aquests. També tenim constància que la masia comptava amb una capella privada dedicada a Sant Jordi.</p> | 41.6503100,1.4419500 | 370260 | 4612124 | 08071 | Copons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47490-foto-08071-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47490-foto-08071-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47490-foto-08071-73-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | A escassos metres a ponent de la masia es conserven les restes de dos edificis auxiliars que actualment estan força enrunats. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | |||||||
| 47491 | Cal Ponç / Cal Pons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ponc-cal-pons | <p>RIERA, Antoni (1999). Inventari de masies i construccions en sòl no urbanitzable de Copons. Copons [inèdit].</p> | XIX | L'edifici integra algun volum adossat enrunat i totes les obertures tapiades. | <p>Masia aïllada de planta irregular, formada per quatre cossos adossats i envoltada de boscos i camps de conreu. El volum principal és de planta rectangular i està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, la qual es troba orientada a migdia. Aquest parament compta amb un portal d'accés d'arc rebaixat adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra escairats. A la dovella clau destaca un òval en alt relleu amb l'any 1880 gravat al centre. A banda i banda hi ha dues petites finestres rectrangulars emmarcades amb quatre carreus de pedra. Al primer pis s'observen tres obertures més rectangulars emmarcades amb carreus de pedra escairats. Al centre, un antic finestral i als laterals dues finestres amb els ampits de pedra motllurats. Les obertures de la segona planta es corresponen amb tres petites finestres rectangulars emmarcades amb quatre carreus de pedra.A les golfes hi ha una única obertura rectangular emmarcada en pedra. La façana de tramuntana presenta un portal d'accés rectangular obert a l'alçada del primer pis. Cal destacar que la casa està construïda en un desnivell natural del terreny, cosa que fa que l'edifici estigui disposat a diferent nivell. Aquest portal presenta els brancals bastits amb carreus de pedra desbastats i la llinda plana monolítica gravada amb la següent inscripció: 'FRANCISCO PONS AY 1880'. Al segon pis hi ha dues petites finestres rectangulars emmarcades amb carreus escairats. Pel que fa a les façanes de llevant i ponent, ambdues presenten finestres de les mateixes característiques que les anteriors, algunes amb l'ampit de pedra motllurat. Adossat a l'extrem de tramuntana de la façana de llevant hi ha un petit volum rectangular amb teulada d'un vessant ensorrada i distribuït en soterrani, planta baixa i pis. Tot i el seu mal estat de conservació (al marge de la teulada, tota la part sud de l'edifici està enrunada) conserva un pilar central de pedra que sostenia l'estructura, restes de l'embigat de fusta que cobria l'edifici i el portal d'accés obert a la façana de tramuntana. Alhora, adossat a la cantonada sud-est d'aquest edifici, destaca un petit volum de planta rectangular força enrunat, actualment cobert a l'alçada del primer pis, que es correspon amb una gran cisterna coberta per una volta de canó bastida en pedra disposada en filades. Hi ha un altre volum de planta rectangular, adossat en aquest cas a la façana de ponent, en força mal estat de conservació. Ha perdut la coberta, que era d'un vessant, i està organitzat en un sol nivell. Al interior s'observen diverses reformes modernes, fetes amb totxo. Es tracta de les antigues quadres i corrals de la masia. La construcció principal està rematada per un ràfec de lloses de pedra damunt del qual s'assenta la teulada. Tot el conjunt està bastit en pedra escairada de diverses mides, disposada en filades més o menys regulars. Les obertures de l'edifici principal estan totes tapiades amb totxos. A la banda de llevant de la masia destaquen dos cossos adossats de planta rectangular, destinats a les tasques agrícoles. Han perdut les cobertes, que eren d'un sol vessant i estan bastits en pedra desbastada disposada regularment. El de la banda de llevant presenta un portal d'accés d'arc rebaixat reformat i dos pilars centrals estructurals al interior. El de ponent, en canvi, compta amb una cisterna subterrània coberta per una volta de canó bastida en pedra i, al costat, una estança coberta per una volta de canó lleugerament apuntada. S'obren a l'exterior mitjançant dos arcs de mig punt (el de la cisterna és més rebaixat) bastits en pedra disposada a sardinell. Ambdues estances estan cobertes al nivell del primer pis, que actualment es troba enderrocat, conservant-se tant sols la façana de tramuntana.</p> | 08071-74 | Pla del Llobet, 08289 | 41.6525200,1.4631500 | 372030 | 4612338 | 1880 | 08071 | Copons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47491-foto-08071-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47491-foto-08071-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47491-foto-08071-74-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Al costat de la cantonada nord-oest de l'edifici principal hi ha un pou aïllat de planta quadrada, bastit en pedra i cobert per una volta plana de lloses de pedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | |||||||
| 47492 | Cal Basí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-basi | <p>RIERA, Antoni (1999). Inventari de masies i construccions en sòl no urbanitzable de Copons. Copons [inèdit].</p> | XVIII | <p>Masia aïllada de planta més o menys rectangular, formada per tres cossos adossats i envoltada de boscos i camps de conreu. El volum principal, completament rehabilitat, està format per dos cossos adossats amb les cobertes de teula àrab d'una i dues vessants i els careners paral·lels a la façana principal, la qual està orientada a tramuntana. Consta de planta baixa i pis. Totes les obertures de la construcció han estat reformades: són rectangulars, amb les llindes de fusta i els ampits de pedra, en el cas de les finestres. De la façana de llevant destaquen dues petites finestres amb les llindes de pedra. De la façana de ponent, en canvi, destaquen els brancals bastits amb maons de les obertures de l'extrem de migdia i un petit volum adossat al bell mig del parament, de planta rectangular i amb coberta de teula d'un sol vessant. Adossat a la banda de migdia de l'edifici principal hi ha un gran volum de planta rectangular força enrunat. Ha perdut la coberta i bona part de la banda de ponent de l'estructura. A la banda de llevant de la masia hi ha les restes d'un edifici aïllat de planta rectangular completament enrunat. Alhora, a escassos metres al nord-est de l'edifici principal, hi ha un pou de planta quadrada bastit en pedra i cobert per una teulada de dues vessants, acompanyat per un petit cos rectangular reformat, actualment utilitzat de garatge. Tot el conjunt està bastit en pedra escairada de diverses mides, lligada amb morter de calç i disposada en filades més o menys regulars.</p> | 08071-75 | Pla del Llobet, 08289 | 41.6508600,1.4654700 | 372220 | 4612150 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47492-foto-08071-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47492-foto-08071-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47492-foto-08071-75-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | ||||||||||
| 47493 | Cal Bargués | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bargues | <p>RIERA, Antoni (1999). Inventari de masies i construccions en sòl no urbanitzable de Copons. Copons [inèdit].</p> | XIX/XX | <p>Masia aïllada i rehabilitada de planta més o menys rectangular, formada per diversos cossos adossats i envoltada de camps de conreu. El volum original està situat a la banda de migdia de la construcció. És de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab d'un sol vessant i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al sud-est, presenta obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats, totes elles reformades, i un sòcol d'aplacat de pedra. A l'extrem nord-est del parament se li adossa un petit volum rectangular, amb coberta d'un sol vessant, reformat. La resta de volums auxiliars situats a la banda de tramuntana també estan rehabilitats. A l'extrem de migdia, en canvi, hi ha les restes d'un edifici bastit en pedra que es troba en força mal estat de conservació. Tot el conjunt presenta els paraments arrebossats i pintats, amb l'excepció del volum adossat a migdia, el qual està bastit en pedra de diverses mides lligada amb morter de calç i disposada irregularment.</p> | 08071-76 | Pla del Bargués, 27, 08289 | 41.6497800,1.4719400 | 372756 | 4612021 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47493-foto-08071-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47493-foto-08071-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47493-foto-08071-76-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | ||||||||||
| 47494 | Ca l'Arnau / Mas Arnau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-larnau-mas-arnau | <p>RIERA, Antoni (1999). Inventari de masies i construccions en sòl no urbanitzable de Copons. Copons [inèdit]. SOTERAS CORBELLA, Montse (2008). 'Masies i veïnats de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 26, p. 8.</p> | XIX | L'edifici està en procés de restauració, tot i que les obres ja fa temps que estan aturades. | <p>Masia aïllada de planta rectangular, formada per dos cossos adossats i envoltada de camps de conreu. Es troba en procés de reforma, tot i que fa temps que està aturat. El volum principal presenta la coberta de teula àrab d'un sol vessant i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés rectangular amb la llinda plana gravada amb l'any 1880. A banda i banda hi ha dues petites finestres rectangulars, una d'elles bastida amb quatre carreus de pedra escairats. Al pis hi ha tres finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra escairats i les llindes planes. De les golfes destaca una obertura irregular situada a l'extrem de ponent de la façana, que es correspon amb una antiga galeria. Ha estat reformada mitjançant un envà de maons que l'ha transformat en un finestral d'obertura rectangular, amb sortida a un balcó simple. A la part superior del parament s'observa un recreixement de la coberta ben visible. La façana de ponent presenta grans obertures rectangulars empetitides amb envans de maons i llindes de fusta. Tres d'elles tenen sortida a petits balcons exempts. A la planta baixa es conserven les restes d'un antic arc de descàrrega bastit en pedra disposada a sardinell, corresponent a una obertura actualment tapiada. La façana està coberta per una terrassa delimitada amb barana de ferro. La resta de façanes també presenten obertures rectangulars amb llindes de fusta. La de tramuntana compta amb un accés directe al primer pis de la construcció, protegit per un voladís de teula àrab que amplia la pròpia coberta. Adossat a la façana de llevant, en canvi, hi ha un volum auxiliar de planta rectangular força enrunat. Ha perdut la coberta i bona part del sector de migdia de la construcció. Al interior, les estructures estan essent rehabilitades amb totxo i maó. La construcció està bastida en pedra de diverses mides lligada amb abundant morter de calç i disposada de manera regular.</p> | 08071-77 | Viladases-Camí de ca l'Arnau, 08289 | <p>El sector de Viladases, situat al nord-oest del nucli urbà de Copons, es caracteritza per la presència de diverses masies que actualment han passat a ser segones residències. Tot i això, els pagesos de la zona es dedicaven als cultius tradicionals: oliveres, arbres fruiters, cereals i, sobretot, la vinya.</p> | 41.6416700,1.4924200 | 374446 | 4611090 | 1880 | 08071 | Copons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47494-foto-08071-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47494-foto-08071-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47494-foto-08071-77-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | |||||||
| 47495 | Cal Salvadoret / Cal Maure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-salvadoret-cal-maure | <p>RIERA, Antoni (1999). Inventari de masies i construccions en sòl no urbanitzable de Copons. Copons [inèdit]. SOTERAS CORBELLA, Montse (2008). 'Masies i veïnats de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 26, p. 8.</p> | XVIII/XIX | <p>Masia aïllada de planta rectangular formada per dos cossos adossats, completament rehabilitada i delimitada per una tanca que la separa dels camins d'accés. El volum principal presenta la coberta de teula àrab de dues vessants i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada a llevant, presenta un portal d'accés rectangular amb els brancals batits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica. Està protegit per un voladís de nova creació i de teula àrab d'un sol vessant, sostingut per una solera de bigues de fusta. A banda i banda hi ha dues petites finestres rectangulars bastides amb quatre carreus de pedra, una d'elles disposada a mode d'espitllera. Al pis hi ha dues finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra escairats i les llindes planes, i les restes d'una altra finestra que actualment està tapiada. De les golfes destaquen tres finestres rectangulars amb els ampits de pedra restituïts. Entre aquests dos pisos s'observa el recreixement de l'estructura, corresponent a una de les reformes antigues que va patir l'edifici. La resta de façanes d'aquest volum compten amb finestres rectangulars, algunes d'elles amb llindes de fusta. El interior de l'edifici està completament reformat, tot i que es conserva el cup de vi, que actualment s'utilitza com a cisterna per l'aigua. Adossat a la façana de migdia hi ha un volum de nova planta amb teulada d'un sol vessant, que presenta un porxo a la planta baixa i quatre grans finestrals d'arc escarser bastits amb maons al pis. Situat a la cantonada nord-est de la finca hi ha un volum de planta rectangular distribuït en dos pisos, que originàriament feia les funcions de corral i pallisa. Està cobert per una teulada d'un sol vessant sostinguda amb bigues de fusta i presenta el pis superior completament obert a l'exterior. Tota la construcció està bastida en pedra desbastada de diverses mides, lligada amb morter de calç i disposada de manera regular.</p> | 08071-78 | Viladases-Camí de Ca l'Arnau, 08289 | <p>El sector de Viladases, situat al nord-oest del nucli urbà de Copons, es caracteritza per la presència de diverses masies que actualment han passat a ser segones residències. Tot i això, els pagesos de la zona es dedicaven als cultius tradicionals: oliveres, arbres fruiters, cereals i, sobretot, la vinya. La masia és propietat dels actuals propietaris des de l'any 2000. Està edificada damunt d'un cingle que crea un petit aiguamoll subterrani amb tendència a inundar el sector de ponent de la construcció quan plou. Antigament, tot el sector de llevant i migdia de la construcció estava delimitat per diversos cossos auxiliars destinats al bestiar i a les tasques agrícoles. Adossat a la cantonada nord-est del volum principal hi havia un volum rectangular amb coberta d'un sol vessant, que presenta una galeria d'arcs de mig punt al pis.</p> | 41.6407700,1.4929700 | 374490 | 4610989 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47495-foto-08071-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47495-foto-08071-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47495-foto-08071-78-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El paviment exterior que dóna accés al portal del volum principal està format per la pròpia roca mare de la zona. Tot i que està perfectament regularitzada per poder-hi caminar, s'observen certs rebaixos provocats per l'aigua que circula per sota la casa quan plou. Aquesta aigua provoca el fet que la part de ponent de l'edifici s'inundi sovint. Situat al porxo de nova creació es conserven les restes del forn. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | ||||||||
| 47496 | La Casa Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-nova | <p>RIERA, Antoni (1999). Inventari de masies i construccions en sòl no urbanitzable de Copons. Copons [inèdit]. SOTERAS CORBELLA, Montse (2008). 'Masies i veïnats de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 26, p. 8.</p> | XIX | <p>Masia aïllada de planta rectangular formada per quatre cossos adossats, completament rehabilitada i envoltada de feixes i camps de conreu. El volum principal presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. Compta amb un volum adossat a la façana de tramuntana, amb coberta d'un sol vessant i distribuït en dues plantes, alineat amb la façana principal de l'edifici, orientada a llevant. Aquest parament presenta un portal d'accés d'arc rebaixat bastit amb maons, amb els brancals batits amb carreus de pedra escairats. La resta d'obertures són rectangulars i estan reformades, tot i que originàriament tenien els brancals bastits amb carreus de pedra escairats, les llindes planes i els ampits motllurats. Al costat del portal hi ha una finestra amb la llinda gravada amb l'any 1869. Al pis, damunt del portal, hi ha un balcó completament restituït. Adossat a la façana de migdia hi ha un petit volum rectangular amb coberta d'un sol vessant, que consta de dues plantes i presenta la mateixa tipologia d'obertures que l'edifici principal. Adossat a la façana de tramuntana, en canvi, hi ha un volum de nova factura arrebossat. La façana de ponent també compta amb un petit volum adossat de les mateixes característiques que els anteriors. La construcció està bastida en pedra de diverses mides lligada amb morter de calç i disposada de manera regular. En el sector de migdia de la construcció, al voltant del camí que li dóna accés, hi ha diversos edificis auxiliars destinats a les tasques agrícoles originaries pròpies de la masia.</p> | 08071-79 | Viladases-Bosc de la Casa Nova, 08289 | <p>El sector de Viladases, situat al nord-oest del nucli urbà de Copons, es caracteritza per la presència de diverses masies que actualment han passat a ser segones residències. Tot i això, els pagesos de la zona es dedicaven als cultius tradicionals: oliveres, arbres fruiters, cereals i, sobretot, la vinya.</p> | 41.6393400,1.4896900 | 374214 | 4610835 | 1869 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47496-foto-08071-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47496-foto-08071-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47496-foto-08071-79-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La masia està bastida en un terreny en desnivell situat a la part inferior del turó de ca l'Arnau. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | |||||||
| 47497 | Cal Carreras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-carreras | <p>RIERA, Antoni (1999). Inventari de masies i construccions en sòl no urbanitzable de Copons. Copons [inèdit]. SOTERAS CORBELLA, Montse (2008). 'Masies i veïnats de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 26, p. 8.</p> | XVIII | <p>Masia aïllada de planta més o menys rectangular, que es troba completament rehabilitada. L'edifici principal està format per dos cossos adossats que presenten les cobertes de teula àrab de dues vessants, amb els careners paral·lels a la façana principal, i estan distribuïts en planta baixa i pis. La façana principa està orientada al sud-est. El volum de migdia presenta un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat amb els brancals batits amb carreus de pedra escairats. Al costat hi ha una finestra rectangular amb l'ampit de gres que tipològicament es repeteix en les tres obertures del pis. El volum de tramuntana, en canvi, presenta un portal obert al primer pis, al que s'accedeix mitjançant unes escales adossades al parament, i dues finestres als costats. Les tres obertures són rectangulars, amb les llindes de fusta i han estat reformades. La resta de façanes de la masia també presenten aquesta tipologia d'obertures. Cal destacar un volum de planta rectangular adossat a la façana de ponent. Presenta la coberta de teula àrab d'un sol vessant i s'organitza en una planta, amb la mateixa tipologia d'obertures que les ja documentades. Alhora, adossats a l'extrem de migdia de la façana principal, hi ha dos petits cossos de planta rectangular, amb les cobertes de teula d'un vessant, que es corresponen amb un edifici auxiliar i un porxo obert al jardí. La construcció està bastida en pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, lligada amb morter i disposada de manera regular.</p> | 08071-80 | Viladases-Serra dels Molls, 08289 | <p>El sector de Viladases, situat al nord-oest del nucli urbà de Copons, es caracteritza per la presència de diverses masies que actualment han passat a ser segones residències. Tot i això, els pagesos de la zona es dedicaven als cultius tradicionals: oliveres, arbres fruiters, cereals i, sobretot, la vinya. Fins fa no massa temps, a la finca hi vivien els masovers, tot i que en un dels edificis auxiliars del conjunt. Es dedicaven a l'agricultura i la ramaderia.</p> | 41.6379600,1.4968000 | 374804 | 4610672 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47497-foto-08071-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47497-foto-08071-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47497-foto-08071-80-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | A escassos metres de distància de la masia, al costat del camí d'accés a la propietat, hi ha un edifici de planta rectangular, en origen destinat a les tasques agrícoles. Davant la façana principal de la masia hi ha una bassa de planta arrodonida bastida en pedra. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | ||||||||
| 47498 | Cal Favó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-favo | <p>RIERA, Antoni (1999). Inventari de masies i construccions en sòl no urbanitzable de Copons. Copons [inèdit]. SOTERAS CORBELLA, Montse (2008). 'Masies i veïnats de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 26, p. 8.</p> | XIX | <p>Masia aïllada de planta més o menys rectangular, formada per diversos cossos adossats i que ha estat molt reformada i ampliada en les successives intervencions que ha anat patint al llarg del temps. De fet, la part més antiga de la casa està situada a la banda de migdia de la construcció. Aquesta està formada per un volum de planta rectangular distribuït en planta baixa i pis, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, la qual està orientada a migdia. Presenta obertures rectangulars reformades amb els emmarcaments arrebossats i emblanquinats. Adossat al nivell del pis hi ha un volum rectangular amb coberta d'un sol vessant, que correspon a un porxo de recent construcció. Està obert a l'exterior mitjançant cinc arcs de mig punt bastits en pedra, sostinguts per pilars arrebossats i emblanquinats. Adossat a la façana de llevant d'aquest volum principal hi ha la resta de la construcció antiga de la masia. Es tracta d'un cos de planta rectangular amb la coberta de teula àrab d'un vessant, que està organitzat en un sol nivell. Les obertures són rectangulars i destaquen, adossats al parament, tres contraforts atalussats bastits en pedra. La construcció antiga presenta els paraments arrebossats i emblanquinats. La resta de la construcció es correspon amb volums de nova planta que conformen la part nova de cal Favó.</p> | 08071-81 | Viladases-Camí del torrent de Viladases, 08289 | <p>El sector de Viladases, situat al nord-oest del nucli urbà de Copons, es caracteritza per la presència de diverses masies que actualment han passat a ser segones residències. Tot i això, els pagesos de la zona es dedicaven als cultius tradicionals: oliveres, arbres fruiters, cereals i, sobretot, la vinya.</p> | 41.6352200,1.4948900 | 374639 | 4610370 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47498-foto-08071-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47498-foto-08071-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47498-foto-08071-81-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | |||||||||
| 47499 | Mas Lloretó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-lloreto | <p>MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (1997). Els Molins de Copons. Molí Lloretó de Dalt. Molí núm. 1. Barcelona: Diputació de Barcelona [inèdit]. RIERA, Antoni (1999). Inventari de masies i construccions en sòl no urbanitzable de Copons. Copons [inèdit]. SOTERAS CORBELLA, Montse (2009). 'Masies i veïnats de Copons II'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 27, p. 6-7.</p> | XVIII-XIX | <p>Masia aïllada de planta més o menys rectangular, formada per dos cossos adossats i dos volums auxiliars aïllats, que actualment està segregada en dos habitatges diferenciats. Compta amb una tanca de pedra que delimita l'entorn de la masia del camí. Per accedir al interior hi ha un gran portal d'arc escarser bastit en maons, protegit per un voladís de teula àrab de dues vessants. L'edifici principal presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i dos pisos. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés d'arc escarser reformat. De fet, totes les obertures de la construcció són rectangulars i han estat reformades també. L'altre volum està adossat a la banda de llevant del principal. Presenta la coberta de teula àrab d'un sol vessant i està distribuït en planta baixa i pis, amb obertures rectangulars reformades. Davant la façana principal hi ha dos volums aïllats de planta rectangular, amb les cobertes d'un vessant i que en origen estaven destinats a les tasques agrícoles. La construcció està bastida en pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, lligada amb morter i disposada de manera regular.</p> | 08071-82 | Mas Lloretó-Camí de la Roda, 08289 | <p>La primera referència documental relacionada amb la masia és de l'any 1825. Es tracta del testament de Josep Lloret i Jayme, el qual deixa en herència al seu fill Roc, la casa, un molí fariner (anomenat molí de Dalt del mas Lloretó) i uns 60 jornals de terra. A mitjans de segle, en el llibre d'Amillaraments de l'any 1854, apareix el sobrenom de Lloretó en referència al cognom dels propietaris. Posteriorment, la finca es dividí l'any 1866 en dues, quedant el molí integrat en la propietat dels Lloret. Bonaventura Sellés, el propietari de l'altra part de la finca, tenia el dret de moldre el blat al molí. Al marge del molí fariner, la finca també integrava dos molins més (en aquest cas, peladors de gra) les restes dels quals encara es conserven. Es tracta del molí de Baix del mas Lloretó i del molí del Plomissó. Entre els anys 60 i 70 del segle XX, un descendent de la família Lloret va obrir un berenador al mas que va estar en funcionament fins a l'any 1987-88. Encara es conserven les graelles i construccions bastides per desenvolupar aquesta activitat. Actualment, la finca ja no pertany a cap membre de la família Lloret.</p> | 41.6528400,1.5052200 | 375534 | 4612312 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47499-foto-08071-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47499-foto-08071-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47499-foto-08071-82-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | |||||||||
| 47500 | Cal Queta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-queta | <p>RIERA, Antoni (1999). Inventari de masies i construccions en sòl no urbanitzable de Copons. Copons [inèdit].</p> | XVIII | <p>Masia aïllada de planta rectangular formada per dos cossos adossats i envoltada de boscos i camps de conreu. L'edifici principal presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra escairats i la llinda plana gravada amb l'any 1786. Als costats hi ha dues finestres rectangulars que conserven les llindes de fusta. Del pis destaca una petita finestra rectangular amb l'emmarcament arrebossat, que conserva l'ampit de pedra motllurat. Adossat a la façana de ponent del volum principal hi ha un cos rectangular amb teulada d'un sol vessant, que està organitzat en un únic nivell. Presenta un gran portal d'accés rectangular amb els brancals bastits amb maons. La resta de paraments de la construció presenten obertures rectangulars reformades, amb els emmarcaments arrebossats i pintats de color groc. Adossats a l'extrem de migdia del volum principal hi ha dos petits cossos auxiliars destinats en origen a les tasques agrícoles. A escassos metres a distància al sud-est hi ha un volum aïllat actualment reformat. La construcció està bastida en pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, lligada amb morter i disposada de manera regular. A la façana principal hi ha restes de l'antic revestiment arrebossat que cobria el parament.</p> | 08071-83 | Serra de cal Queta-Camí ral de Calaf, 08289 | 41.6580900,1.5169900 | 376524 | 4612878 | 1786 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47500-foto-08071-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47500-foto-08071-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47500-foto-08071-83-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | |||||||||
| 47501 | Les Vinyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-vinyes | <p>MATA FRANCÈS, Rosa (2008). 'El Vinyes'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 26, p. 12-13. RIERA, Antoni (1999). Inventari de masies i construccions en sòl no urbanitzable de Copons. Copons [inèdit].</p> | XVIII-XIX | <p>Masia aïllada de planta irregular esglaonada, formada per diversos cossos adossats i envoltada de bosc per la banda de tramuntana (a migdia hi ha la carretera de Jorba a Calaf). L'edifici principal és rectangular, presenta la coberta de teula àrab d'un sol vessant i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a llevant, presenta quatre obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats. A la planta baixa hi ha el portal d'accés i una finestra. Al pis, en canvi, hi ha dos finestrals que tenen sortida a dos balcons simples amb les baranes de feroo decorades. El parament està rematat per un plafó central de perfil ondulat que amaga el carener de la coberta. Adossats a la façana de migdia d'aquest volum destaquen dos cossos rectangulars, amb les cobertes de teula d'un sol vessant, que es corresponen amb els volums destinats a les tasques productives. De fet, el de l'extrem de ponent es correspon amb un celler que encara conserva bona part de les botes de fusta, entre d'altres instruments relacionats amb el cultiu de la vinya. Adossats a la façana de tramuntana hi ha dos cossos rectangulars més, que presenten les mateixes tipologies constructives que els anteriors. El de ponent conserva dos cups pel most ubicats sota terra, una premsa de gàbia i una altra premsa d'acer més moderna. Tancant el conjunt arquitectònic per la banda de tramuntana de la façana principal destaquen dos cossos adossats reformats, que en origen eren destinats al bestiar i a l'emmagatzematge. La construcció principal presenta els paraments arrebossats i pintats, mentre que els cossos relacionats amb la vinya són bastits en pedra desbastada de diverses mides, lligada amb morter de calç i disposada regularment.</p> | 08071-84 | Pla de les Vinyes-Carretera C-1412a, km. 54, 08289 | <p>És força probable que l'edifici fos rehabilitat l'any 1933, coincidint amb l'any d'adquisició de l'immoble per part dels actuals propietaris. Aquests havien fet i venut vi a les instal·lacions de la masia. Anteriorment, les terres eren dels propietaris de cal Reiet.</p> | 41.6250800,1.5257000 | 377186 | 4609200 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47501-foto-08071-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47501-foto-08071-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47501-foto-08071-84-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | |||||||||
| 47502 | Cal Tresó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-treso | XVIII-XIX | L'edifici està força enrunat, sense coberta i ple de vegetació. | <p>Edifici força enrunat de planta rectangular, format per dos cossos aïllats i situat al marge esquerre de l'antiga carretera que va a Calaf. El volum situat a ponent ha perdut la coberta i bona part de l'alçat dels murs. Presenta dues estances diferenciades que estan comunicades mitjançant un accés interior. De fet s'observen les restes de tres obertures, la principal orientada a migdia. Des d'aquesta es pot accedir a les dues cambres interiors. La de l'esquerra conserva una volta de canó apuntada, bastida en pedra desbastada disposada en filades regulars i lligada amb abundant morter de calç. L'altre volum aïllat, situat a llevant, està en pitjors condicions de conservació. Ha pèrdut la coberta, bona part de l'alçat dels murs perimetrals i de les compartimentacions internes. Està dividit en tres estances diferenciades, tot i que cobertes de vegetació i força enrunades. La construcció està bastida en pedra sense treballar de diverses mides, lligada amb abundant morter de calç i disposada irregularment, amb l'excepció de la volta.</p> | 08071-85 | Clot del Morinyol-Carretera C-1412z, 08289 | 41.6407100,1.5198700 | 376730 | 4610944 | 08071 | Copons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47502-foto-08071-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47502-foto-08071-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47502-foto-08071-85-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | ||||||||||
| 47503 | Nucli de Sant Pere de Copons o Comalats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-de-sant-pere-de-copons-o-comalats | <p>Copons. Plànol urbà / Guia d'interès. Copons: Ajuntament de Copons, 2000. EMILI; BET; PERET (1996). 'Sant Pere de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 1, p. 2. MUÑOZ, Natàlia (2007). 'Renoms de Copons: Sant Pere de Copons i les seves masies'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 23, p. 29.</p> | XII-XXI | <p>Conjunt aïllat situat al nord-est del nucli urbà de Copons, en la confluència entre la riera de Sant Pere i la Floranca. Es tracta d'un nucli de planta irregular format al voltant de l'església romànica de Sant Pere, bastida al segle XII. Actualment, el temple està situat a la banda de migdia mentre que les cases que el conformen es situen a tramuntana. La majoria d'aquests edificis, amb l'excepció de cal Siscu, es troben alineats en un únic carrer situat a la banda de tramuntana del temple. Aquestes cases presenten una tipologia constructiva semblant, donat que totes foren bastides a mitjans del segle XVIII. Són de planta rectangular, amb teulades de dues vessants i distribuïdes en planta baixa, pis i golfes. Són alhora bastides en pedra desbastada disposada regularment. Actualment, la majoria han estat rehabilitades.</p> | 08071-86 | Sant Pere de Copons, 08289 | <p>El petit veïnat de Sant Pere de Copons (o de Comalats) es correspon amb una antiga sagrera medieval centrada per l'ermita romànica de Sant Pere, que dóna nom al nucli. La capella formava part de l'antic terme del castell de Copons, en el indret conegut com a Comalats. L'any 1020, Guifred de Balsareny (repoblador del terme) ven a la seva muller Ingilberga el terme del castell de Copons. I posteriorment, en el seu testament, Ingilberga deixa un camp a l'església de Sant Pere de Copons, quedant així establert en primer lloc el topònim de Copons per sobre del de Comalats (que no apareix fins al segle XII). Les cases que conformen el nucli són majoritàriament de mitjans del segle XVIII i actualment es corresponen amb cal Siscu, cal Ros, Cal Soques, cal Solà i l'antic corral de cal Solà. Anteriorment, durant la dècada dels anys 20 del segle XX, hi havia vuit cases i quatre d'elles eren habitades (cal Solà, cal Ros, cal Siscu i cal Torrents, aquesta darrera actualment enderrocada). En total hi vivien una trentena de veïns. Les cases deshabitades eren cal Rafel, cal Soques, ca la Seiraca i la casa del costat de cal Torrents, actualment enrunada. Després de la Guerra Civil espanyola, els veïns de Sant Pere, Comalats, les masies dels voltants i gent del poble varen contribuïr a edificar el pont sobre la riera de Sant Pere. El nucli va estar deshabitat fins a la dècada dels anys 70. Posteriorment, a partir dels anys 80, el nucli torna a estar habitat, rehabilitant les cases i condicionant-les per les noves famílies.</p> | 41.6502100,1.5284400 | 377462 | 4611987 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47503-foto-08071-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47503-foto-08071-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47503-foto-08071-86-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 92|94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | |||||||||
| 47504 | Racó de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/raco-de-sant-joan | <p>EMILI; BET; PERET (1996). 'Sant Pere de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 1, p. 2. GAVÍN I BARCELÓ, Josep Maria (1984). Anoia, Conca de Barberà. Valldoreix: Arxiu Gavín, p. 119 MUÑOZ, Natàlia (2005). 'Renoms de Copons: el carrer d'Àngel Guimerà'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 19, p. 16. RIBA I GABARRÓ, Josep (1991). 'Copons'. A Josep M. TORRAS I RIBÉ (coord.). Història de l'Anoia. Manresa: Edicions Selectes, v. 1, p. 362.</p> | XX | <p>Petita plaça cantonera situada a l'accés de llevant de la plaça Ramon Godó. Es tracta d'un espai de planta irregular delimitat per les façanes de les cases veïnes, que conformen la seva cantonada de migdia. Actualment, l'espai està pavimentat i presenta bancs individuals per seure i dues grans jardineres de ferro. La part més destacable està encastada a la façana de ponent, just on hi ha l'accés a la plaça. Destaca una fornícula de mig punt pintada de color blau, amb l'ampit de pedra motllurat i protegida per una reixa de ferro. Al interior hi ha la imatge de Sant Joan amb els seus atributs. A l'extrem del parament hi ha una placa commemorativa de la construcció d'aquest espai, amb l'escut de la vila i la següent inscripció: 'RACÓ DE SANT JOAN / Solar de l'antiga capella de Sant Joan, comprat per en JAUME PUJABET I BISBAL i donat al poble per a gaudiment de tothom'. La data és del 16 d'agost de l'any 1984.</p> | 08071-87 | Carrer d'Àngel Guimerà-plaça Ramon Godó, 08289 | <p>En el solar on actualment es troba la plaça hi havia una petita capella gòtica dedicada a Sant Joan Baptista. Sembla ser que durant un temps fou la capella privada de cal Manset, una casa situada a la plaça Ramon Godó que encara existeix. La capella es va ensorrar per culpa d'una forta nevada l'any 1936. Després de la nevada, el solar fou comprat per la família de cal Huertas. Segons la placa commemorativa situada a la plaça, el solar el va comprar en Jaume Pujabet i Bisbal i ell mateix el va donar al poble 'per a gaudi de tothom'. La inauguració de l'espai i la placa es degué fer per la Festa Major d'estiu de l'any 1984.</p> | 41.6371000,1.5177900 | 376550 | 4610546 | 1984 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47504-foto-08071-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47504-foto-08071-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47504-foto-08071-87-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | ||||||||
| 47505 | Cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-3 | <p>RIBA I GABARRÓ, Josep (1991). 'Copons'. A Josep M. TORRAS I RIBÉ (coord.). Història de l'Anoia. Manresa: Edicions Selectes, v. 1, p. 362. RIERA, Antoni (1999). Inventari de masies i construccions en sòl no urbanitzable de Copons. Copons [inèdit].</p> | XIX | <p>Recinte de planta rectangular format per tres volums aïllats i una tanca de pedra que delimita l'espai respecte l'exterior. La façana principal està orientada a migdia i presenta un gran portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats. A la dovella clau hi ha la següent inscripció: 'AÑO 1889 RIP'. El portal està rematat per un plafó de perfil ondulat que compta amb un guardapols bastit amb maons i està coronat per una creu llatina de ferro. Al interior, l'espai s'organitza mitjançant dos carrers pavimentats disposats en àngle recte i delimitats pels volums que alberguen els nínxols. Aquests són de planta rectangular, amb les cobertes de teula àrab d'una i dues vessants i estan organitzats en quatre registres diferenciats de nínxols. Els nínxols presenten una obertura d'arc rebaixat i estan numerats. En el volum interior, situat an paral·lel a la façana principal, destaca la capella. És de planta rectangular i està coberta per una volta rebaixada arrebossada i pintada. Inclou un petit altaret d'obra, arrebossat i pintat també. La porta d'accés a la capella és d'arc apuntat amb l'any 1942 gravat al centre, i decorat amb una triple motllura rectilínia superior damunt la que s'assenta una creu llatina. Els brancals estan bastits amb carreus de pedra disposats a mode de pinacles. El portal està coronat per un timpà semicircular coronat per un guardapols fet de maons. La cantonada nord-oest del recinte no està ni pavimentada ni edificada. Hi ha uns quants xiprers i dues inhumacions efectuades al subsòl. El recinte presenta els paraments exteriors arrebossats i pintats de color groc. Al interior, els nínxols estan arrebossats i emblanquinats. En el subsòl, sota el volum que alberga els nínxols de la banda de migdia, hi ha les osseres antigues.</p> | 08071-88 | Extrem sud-oest del Morinyol, 08289 | <p>L'antic cementiri o fossar de Copons estava situat al voltant de l'església parroquial de Santa Maria, dins del nucli urbà. Havia estat objecte de diverses reformes al llarg del temps fins que l'any 1889 fou exhumat. El nou cementiri s'establí damunt del barri de la Roquera i, inicialment, depenia de la parròquia de Santa Maria, tot i que posteriorment passà a mans municipals.</p> | 41.6395800,1.5140200 | 376241 | 4610827 | 1889 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47505-foto-08071-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47505-foto-08071-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47505-foto-08071-88-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | ||||||||
| 47506 | Creu de terme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-2 | <p>BASTARDES I PARERA, Albert (1983). Les creus al vent. Barcelona: Editorial Millà, p. 41, làm. 255. Copons. Plànol urbà / Guia d'interès. Copons: Ajuntament de Copons, 2000. IPA (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Copons. PUJABET, Maria; MUSET, Assumpta; SERRA, Ramon (1998). 'Referències'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 5, p. 12. RIBA I GABARRÓ, Josep (1991). 'Copons'. A Josep M. TORRAS I RIBÉ (coord.). Història de l'Anoia. Manresa: Edicions Selectes, v. 1, p. 362.</p> | XX | La creu està desmuntada i falten algunes peces que en formaven part. | <p>Es tracta de les restes de la creu de terme de Copons, guardades a l'espera de poder realitzar la seva reconstrucció. Només es conserva íntegrament la part superior de l'estructura, formada per la creu pròpiament dita i un petit fust poligonal amb basament motllurat. La creu és grega i presenta les aspes motllurades. També es conserven alguns trams de la columna central poligonal que l'aixecava. Totes les restes conservades són de pedra, estan fragmentades i no presenten un bon estat de conservació.</p> | 08071-89 | Carrer de Vilanova, 3, 08289 | <p>Albert Bastardes publica en la seva obra una foto de l'any 1914 on es veu la creu de terme original de Copons, situada a la cantonada sud-est del Pla de Missa, al costat de la rectoria. El mes d'octubre de 1934, la creu fou destruïda com a conseqüència dels fets ocorreguts durant la proclamació de l'Estat Català per part del president de la Generalitat, Lluís Companys. La creu va ser erigida de nou després de la Guerra Civil (1936-1939), pels voltants de l'any 1954, i fou situada en el mateix punt del Pla de Missa (unes imatges publicades al número 5 de la revista Camí Ral en donen fe). Finalment, sembla ser que durant les obres de construcció de la nova sala polivalent del poble (entre els anys 2005 i 2006), la creu fou malmesa i les peces quedaren a la intempèrie fins que finalment es van poder recuperar i actualment es troben guardades tant a la rectoria com al magatzem de la brigada municipal.</p> | 41.6364900,1.5191700 | 376664 | 4610476 | 08071 | Copons | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47506-foto-08071-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47506-foto-08071-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47506-foto-08071-89-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La creu estava formada per un basament esglaonat format per quatre graons, damunt del que s'assentava una columna poligonal monolítica que sostenia la creu. Coronant la columna hi havia el basament de la creu pròpiament dita, que era poligonal i estava decorat amb figures bíbliques. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | |||||||
| 47507 | Escales del pla de Missa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escales-del-pla-de-missa | XIX-XX | <p>Escales que donen accés al Pla de Missa des de l'antiga carretera d'anar a Ponts i Calaf, a escassos metres a llevant de la rectoria. Es tracta d'unes escales imperials de pedra dividides en tres trams diferenciats. L'accés al primer tram està obert en el mur de pedra que conté les terres del Pla de Missa, emmarcat entre dos pilars de pedra amb fanals a la part superior. Aquest tram està format per quatre graons de pedra ben escairats, dels quals un està decorat i reaprofitat. Els altres trams marxen en direcció nord i sud, compten amb baranes de pedra i estan formats pel mateix tipus de pedra que el tram central. Del tram de migdia destaca un carreu de pedra amb la paraula 'OSARIO', probablement reaprofitat.</p> | 08071-90 | Pla de Missa-Carretera de Ponts, 08289 | <p>És força probable que les peces reaprofitades que integren l'escala estiguessin relacionades amb l'antic cementiri de la població, el qual va estar situat pels voltants de l'església fins a finals del segle XIX. Tot i que no coneixem l'any de construcció, les escales han estat arranjades en diverses ocasions. La darrera fou durant els mesos de març i abril del 2014.</p> | 41.6365200,1.5193200 | 376677 | 4610480 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47507-foto-08071-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47507-foto-08071-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47507-foto-08071-90-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Estructural | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | ||||||||||
| 47508 | Cal Lliró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-lliro | <p>MUÑOZ, Natàlia (2003). 'Renoms de Copons: el carrer Vilanova'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 16, p. 16.</p> | XVIII | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, format per tres cossos adossats i amb pati posterior. La construcció està reformada. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes. La façana principal, orientada al carrer de Vilanova, presenta un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats. A la dovella clau hi ha gravat l'any de construcció, 1755. Al costat hi ha un altre portal rectangular de grans dimensions, reformat i amb accés al garatge. Al primer pis destaca un finestra rectangular emmarcada amb carreus de pedra escairats, la llinda plana i l'ampit motllurat. Al costat hi ha un finestral rectangular amb l'emmarcament restituït que té sortida a un balcó simple amb la llosana motllurada i la barana de ferro decorada. Les obertures dels pisos superiors es corresponen amb finestres rectangulars simples. La façana està rematada per un ràfec decorat amb motius geomètrics de color teula i blanc. La construcció està bastida en pedra sense treballar de diverses mides, disposada irregularment.</p> | 08071-91 | Carrer de Vilanova, 26, 08289 | <p>Lliró és el cognom de l'actual família propietaria de l'immoble.</p> | 41.6355400,1.5183700 | 376596 | 4610372 | 1755 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47508-foto-08071-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47508-foto-08071-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47508-foto-08071-91-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | En d'altres edificis del carrer de Vilanova es pot observar un ràfec decorat amb motius geomètrics (romboïdals) de color teula i blanc, força semblant al de la casa. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | |||||||
| 47509 | Portal de ca l'Oliva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-de-ca-loliva | <p>MUÑOZ, Natàlia (2003). 'Renoms de Copons: el carrer Vilanova'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 16, p. 16.</p> | XVIII | <p>Portal d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats, situat a la façana principal de l'edifici. A la dovella clau hi ha gravat l'any de construcció, 1780, i un motiu decoratiu superior semi cobert pels cables que travessen la façana.</p> | 08071-92 | Carrer de Vilanova, 28, 08289 | <p>L'edifici pertanyia al mateix propietari de cal Jover Pobre.</p> | 41.6354700,1.5183900 | 376597 | 4610364 | 1780 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47509-foto-08071-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47509-foto-08071-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47509-foto-08071-92-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | ||||||||
| 47510 | Portal de cal Bep / cal Quildo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-de-cal-bep-cal-quildo | <p>MUÑOZ, Natàlia (2004). 'Renoms de Copons: el carrer de Sant Magí'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 18, p. 17. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 28-29.</p> | XVIII | <p>Portal d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats, i situat a la façana principal de l'edifici. Les dovelles són d'una mida força gran, mentre que els carreus dels brancals són força més petits. A la dovella clau hi ha gravat l'any de construcció, 1752, i el nom de Josep Brufau.</p> | 08071-93 | Carrer de Sant Magí, 12, 08289 | <p>A mitjans del segle XVIII, entre les dècades de 1740 i 1760, hi ha constància de la reconstrucció de diversos edificis al sector de llevant del carrer de Sant Magí (antic carrer Major), sota del carrer del Mur actual. Aquesta dada es pot corroborar perfectament amb l'any de construcció gravat al portal, 1752. Bep era el sobrenom d'un anterior propietari de la casa, en Josep Martí.</p> | 41.6375600,1.5176200 | 376537 | 4610597 | 1752 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47510-foto-08071-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47510-foto-08071-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47510-foto-08071-93-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | ||||||||
| 47511 | Portal i dovella de cal Sintoi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-i-dovella-de-cal-sintoi | <p>Copons. Plànol urbà / Guia d'interès. Copons: Ajuntament de Copons, 2000. IPA (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Copons. MUÑOZ, Natàlia (2006). 'Renoms de Copons: plaça de Ramon Godó'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 21, p. 21. MUSET I PONS, Assumpta (1998B). 'Los Vidal, una estirpe de negociantes catalanes del siglo XVIII'. Dins Revista de la Facultad de Geografía e Historia (separata), núm. 11. Madrid: UNED. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 6.</p> | XVIII | <p>Portal d'arc de mig punt adovellat de pedra, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats, i situat a la façana principal de l'edifici. Les dovelles són d'una mida força gran i cal destacar que les de la part superior estan tallades per la construcció de la llosana del balcó de la primera planta. Al costat del portal, encastada al parament de la façana, hi ha una gran dovella de pedra en baix relleu decorada amb una creu llatina central i l'any 1742 a la part superior. Tot i que la lectura del gravat és pràcticament incomprensible s'observa el nom de Manuel Vidal.</p> | 08071-94 | Plaça Ramon Godó, 13, 08289 | <p>Tot indica que el nucli de població originari va sorgir al voltant de l'actual plaça de Ramon Godó, coneguda popularment com a Sòl de Graus. A finals del segle XVII, la fesomia actual de la plaça, amb dues de les bandes cobertes amb voltes i l'accés per la banda de llevant, ja estava definida. Sabem que algunes de les cases que en formaven part disposaven d'hort i corral (Muset 2006: 6). Amb l'arribada del creixement constructiu experimentat al municipi durant el segle XVIII, les cases de la plaça també foren rehabilitades. Es desconeix d'on procedeix el renom de Sintoi. Segons algunes informacions, a la dovella encastada al parament, també hi ha el nom de Manuel Juvé (en referencia als Jover). Els Vidal foren una de les famílies de negociants de Copons més destacables pel que fa al comerç amb Espanya. A principis del segle XVIII, Manuel Vidal apareix a la documentació exercint com a sastre. Gràcies als enllaços matrimonials, la família s'emparentà amb els Jover, una altra de les nissagues dominants de l'època. Ambdues nissagues tenien negocis a Valladolid.</p> | 41.6371600,1.5175000 | 376526 | 4610553 | 1742 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47511-foto-08071-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47511-foto-08071-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47511-foto-08071-94-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | ||||||||
| 47512 | Cal Torre Nova de la Roquera / Cal Xera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-torre-nova-de-la-roquera-cal-xera | <p>MUÑOZ, Natàlia (2006). 'Renoms de Copons: carrer de la Roquera'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 22, p. 19. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 30-31.</p> | XVIII | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i una terrassa davantera. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada al carrer de la Roquera. Presenta un portal d'accés rectangular reformat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats i la llinda plana monolítica amb l'any 1789 gravat i una creu llatina. Al pis hi ha dos finestrals rectangulars bastits en pedra, que tenen sortida a dos balcons exempts amb les llosanes restituïdes. Les obertures del pis superior són rectangulars i han estat completament reformades, amb les llindes de fusta. La façana està rematada per una barana de ferro que delimita la terrassa superior, i deixa l'aparell de l'obra vist, format per pedres desbastades de diverses mides, disposades irregularment.</p> | 08071-95 | Carrer de la Roquera, 5, 08289 | <p>Tenim notícia que el carrer de la Roquera va néixer al nord del nucli urbà a finals de la dècada del 1780 i que les terres eren propietat de Josep Carbonell i Cases. El nom procedeix de la masia de cal Torre Nova, situada a Veciana. Anteriorment, la casa es coneixa com cal Xera. Aquesta família marxà a viure dins del nucli urbà, traslladant el nom al carrer d'Àngel Guimerà.</p> | 41.6385200,1.5150200 | 376322 | 4610708 | 1798 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47512-foto-08071-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47512-foto-08071-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47512-foto-08071-95-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | ||||||||
| 47513 | Cal Vaqué / Cal Maixencs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vaque-cal-maixencs | <p>MUÑOZ, Natàlia (2006). 'Renoms de Copons: carrer de la Roquera'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 22, p. 19. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 30-31.</p> | XVIII | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, rehabilitat i amb un petit pati posterior. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes. La façana principal, orientada al carrer de la Roquera, compta amb un portal d'accés rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats i la llinda plana monolítica amb l'any 1783 gravat i una creu grega encerclada. Al pis destaca un finestral d'arc escarser amb l'emmarcament arrebossat, que té sortida a un balcó exempt amb la llosana restituïda. Al costat hi ha una finestra rectangular que conserva l'ampit de pedra original. Les finestres de la segona planta són rectangulars i estan emmarcades amb carreus de pedra escairats amb els ampits motllurats. La façana està rematada per un ràfec sostingut amb mènsules de fusta i decorat amb motius geomètrics pintats de color teula i blanc. La construcció presenta el parament arrebossat i pintat de color groc, amb una sanefa decorativa situada a la divisòria entre la planta baixa i el primer pis.</p> | 08071-96 | Carrer de la Roquera, 7, 08289 | <p>Tenim notícia que el carrer de la Roquera va néixer al nord del nucli urbà a finals de la dècada del 1780 i que les terres eren propietat de Josep Carbonell i Cases. El renom de cal Vaqué ve donat pel fet que la família propietaria havia tingut vaques. El renom de Maixencs és de procedència desconeguda.</p> | 41.6385300,1.5149200 | 376314 | 4610709 | 1783 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47513-foto-08071-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47513-foto-08071-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47513-foto-08071-96-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | En d'altres edificis del nucli urbà es pot observar un ràfec decorat amb motius geomètrics (romboïdals) de color teula i blanc, força semblant al de la casa. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | |||||||
| 47514 | Llinda del cobert d'en Dani | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-del-cobert-den-dani | <p>MERCADAL SEGURA, Elisenda (2007). 'Germanes Dominiques de l'Anunciata'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 23, p. 7. MUÑOZ, Natàlia (2006). 'Renoms de Copons: plaça de Ramon Godó'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 21, p. 21. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 6.</p> | XVII | <p>Llinda monolítica de pedra situada a la façana de la construcció, damunt del portal, tot i que no en forma part. La llinda està gravada en baix relleu amb una inscripció de difícil comprensió. Tot i així s'observa el nom de Mateu Riera i l'any 1657. A l'extrem de ponent de la llinda hi ha un motiu decoratiu i, al centre, les inicials del nom de Crist (IHS). La inscripció sencera és la següent: ' MATEU RIERA / 1657 IHS (·)OMNASIC'.</p> | 08071-97 | Plaça Ramon Godó, 4, 08289 | <p>Tot indica que el nucli de població originari va sorgir al voltant de l'actual plaça de Ramon Godó, coneguda popularment com a Sòl de Graus. A finals del segle XVII, la fesomia actual de la plaça, amb dues de les bandes cobertes amb voltes i l'accés per la banda de llevant, ja estava definida. Sabem que algunes de les cases que en formaven part disposaven d'hort i corral (Muset 2006: 6). Amb l'arribada del creixement constructiu experimentat al municipi durant el segle XVIII, les cases de la plaça també foren rehabilitades. A finals del segle XIX, en el solar que actualment ocupa la construcció juntament amb la casa veïna, coneguda com cal Tomàs, hi havia el convent de la Congregació de les Germanes Dominiques de l'Anunciata, fundat a Copons l'any 1891. S'encarregaven d'ensenyar a les nenes a cosir, llegir i escriure, i també s'ocupaven dels més menuts quan les seves mares eren a treballar a la fàbrica. Sabem que l'entrada al convent es feia per la plaça i que al darrera comptava amb un safareig i un hort (Mercadal 2007: 7). Anys després de la marxa de la congregació de Copons, efectuada el dia de Nadal de l'any 1925, els propietaris de l'edifici el van fer enderrocar, creant dues finques independents amb simples coberts. Aquesta propietat era de la família Jover i l'enderroc de la construcció es dugué a terme entre els anys 1932-1935, coincidint amb la rehabilitació de cal Jover, situada al carrer d'Àngel Guimerà. El nom que apareix a la llinda fa referència a un propietari de mitjans del segle XVII, confirmant que la fesomia de la plaça ja estava creada en aquell moment.</p> | 41.6369200,1.5175400 | 376529 | 4610527 | 1657 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47514-foto-08071-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47514-foto-08071-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47514-foto-08071-97-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | ||||||||
| 47515 | Rec del Camí de les Basses / Rec dels Molins de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-del-cami-de-les-basses-rec-dels-molins-de-la-vila | <p>AMIGÓ, Jordi; MICALÓ, Anna; VILA, Josep M. (1998). 'Els Molins del terme de Copons'. A Arqueologia medieval a l'Anoia (ACRAM). Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 24. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (1997). Els Molins de Copons. Molí de Dalt. Molí núm. 7. Barcelona: Diputació de Barcelona [inèdit]. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (1997). Els Molins de Copons. Molí del Mig. Molí núm. 8. Barcelona: Diputació de Barcelona [inèdit]. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (1997). Els Molins de Copons. Molí del Madora o de Baix. Molí núm. 9. Barcelona: Diputació de Barcelona [inèdit]. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (2000). 'Els molins de Copons (Anoia)'. A AMIGÓ, Jordi; CAIXAL, Àlvar; CASTELLANO, Anna [et al.]. Estudis històrics sobre patrimoni arquitectònic. Barcelona: Diputació de Barcelona, Quaderns científics i tècnics de Restauració monumental, núm. 11, p. 20-24.</p> | XVII | <p>Antic rec dels molins de la vila de Copons que en l'actualitat encara porta aigua, en aquest cas per regar els horts de la zona. S'observen tres trams d'aquest rec en superfície, tot i que hi ha constància que bona part del conducte està soterrat sota el camí de les Basses. El primer tram es localitza a l'alçada del molí del Mig, el segon ressegueix el voral de la bassa d'aquest molí i el tercer es localitza al final d'aquesta bassa. Els trams segueixen un traçat més o menys rectilini, amb comportes de ferro per desviar l'aigua allà on convingui i petits arcs bastits en maons quan el rec comença a anar soterrat. Presenten una profunditat aproximada d'uns 40-50 centímetres i estan bastits en pedra sense treballar disposada regularment. S'observen diversos arranjaments de morter i ciment en determinades zones, tot i que la part més rehabilitada correspon al tram superior, on connecta amb la bassa del molí del Mig.</p> | 08071-98 | Camí de les Basses, 08289 | <p>Aquest rec connectava els tres molins que es troben situats dins de la vila, seguint el traçat del camí de les Basses. A grans trets, el traçat era el següent: el molí de Dalt prenia l'aigua de la resclosa situada a la font de la Canal, a la riera Gran. L'aigua era desviada cap a una sèquia que la conduïa fins a la bassa d'aquest molí. Un cop l'aigua sortia del carcabà anava o bé cap a la sèquia que servia per regar els horts dels voltants o bé al rec que anava cap al molí del Mig. Aquest rec passava per sota del desguàs del molí de Dalt i, mitjançant un tram mig soterrat que discorria per sota del camí de les Basses, anava a parar a la bassa d'aquest segon molí. Posteriorment, l'aigua sortia del carcabà i, a través d'un altre tram del rec, baixava fins a la bassa del molí del Madora o de Baix. Un cop fora d'aquest tercer molí, l'aigua discorria mitjançant un altre tram de rec per sota de la casa de ca la Madora i era reconduïda fins a la riera Gran. Tot i que la utilització de l'aigua del riu Anoia i els seus afluents per al funcionament dels molins fariners de Copons es remunta a l'edat mitjana, el cert és que probablement fins al segle XVII aquest rec no va estar totalment operatiu. Tot i això, el molí del Madora consta ja des del segle XVI i també és força probable que ja existís alguna estructura de característiques semblants per al rec dels horts dels voltants.</p> | 41.6374800,1.5158800 | 376392 | 4610591 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47515-foto-08071-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47515-foto-08071-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47515-foto-08071-98-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Productiu | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 165,53 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/