Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 47707 | Marjada de la Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marjada-de-la-rovira | XIX-XX | Conservació precària | <p>Es tracta d'un conjunt de bancals bastits amb la tècnica de la pedra seca, per delimitar les parcel·les de cultiu en una zona seca i escarpada. Aquest estil de conreu era habitual en les zones de clima mediterrani, ja que era una manera de combatre l'erosió del sòl. Conformen un conjunt de terrasses que s'estenen per tot el relleu, proporcionant una visió des de lluny com una gran escala que s'enfila per la vessant de la muntanya.</p> | 08071-291 | La Rovira | <p>Bona part de les muntanyoles que voregen el nucli de Copons tenen les seves vessants aterrassades, repletes de diverses construccions en pedra seca i farcides per feixes on poder-hi conrear. La majoria daten del període de màxima producció de raïm per l'elaboració de vi i la seva exportació, tot i que també era comú el conreu d'arbres fruiters i oliveres. Durant l'èxode rural i amb l'arribada de la fil·loxera, moltes d'aquestes terrasses quedaren en desús i abandonades. La zona de la Rovira és una de les poques zones que no es va cremar durant el gran l'incendi de l'any 1986.</p> | 41.6360700,1.5262500 | 377253 | 4610420 | 08071 | Copons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47707-foto-08071-291-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-09-18 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||||
| 47708 | Marjada dels Vinyals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marjada-dels-vinyals | XIX-XX | Conservació precària | <p>Es tracta d'un conjunt de bancals bastits amb la tècnica de la pedra seca, per delimitar les parcel·les de cultiu en una zona seca i escarpada. Aquest estil de conreu era habitual en les zones de clima mediterrani, ja que era una manera de combatre l'erosió del sòl. Conformen un conjunt de terrasses que s'estenen per tot el relleu, proporcionant una visió des de lluny com una gran escala que s'enfila per la vessant de la muntanya.</p> | 08071-292 | Vinyals | <p>Bona part de les muntanyoles que voregen el nucli de Copons tenen les seves vessants aterrassades, repletes de diverses construccions en pedra seca i farcides per feixes on poder-hi conrear. La majoria daten del període de màxima producció de raïm per l'elaboració de vi i la seva exportació, tot i que també era comú el conreu d'arbres fruiters i oliveres. Durant l'èxode rural i amb l'arribada de la fil·loxera, moltes d'aquestes terrasses quedaren en desús i abandonades.</p> | 41.6315000,1.5127400 | 376119 | 4609932 | 08071 | Copons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47708-foto-08071-292-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-09-18 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||||
| 47709 | Marjada del camí de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marjada-del-cami-de-sant-pere | XIX-XX | <p>Es tracta d'un conjunt de bancals bastits amb la tècnica de la pedra seca, per delimitar les parcel·les de cultiu en una zona seca i escarpada. Aquest estil de conreu era habitual en les zones de clima mediterrani, ja que era una manera de combatre l'erosió del sòl. Conformen un conjunt de terrasses que s'estenen per tot el relleu, proporcionant una visió des de lluny com una gran escala que s'enfila per la vessant de la muntanya.</p> | 08071-293 | Camí de Sant Pere | <p>Bona part de les muntanyoles que voregen el nucli de Copons tenen les seves vessants aterrassades, repletes de diverses construccions en pedra seca i farcides per feixes on poder-hi conrear. La majoria daten del període de màxima producció de raïm per l'elaboració de vi i la seva exportació, tot i que també era comú el conreu d'arbres fruiters i oliveres. Durant l'èxode rural i amb l'arribada de la fil·loxera, moltes d'aquestes terrasses quedaren en desús i abandonades.</p> | 41.6455100,1.5245300 | 377128 | 4611470 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47709-foto-08071-293-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-09-18 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||||
| 47710 | Marjada del Morinyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marjada-del-morinyol | XIX-XX | <p>Es tracta d'un conjunt de bancals que delimiten peces de terra plana conreada. Conformen un conjunt que va estenent-se per tot el relleu. La seva visió de lluny s'assembla a una escala a la muntanya.</p> | 08071-294 | Morinyol | <p>Bona part de les muntanyoles que voregen el nucli de Copons tenen les seves vessants aterrassades, repletes de diverses construccions en pedra seca i farcides per feixes on poder-hi conrear. La majoria daten del període de màxima producció de raïm per l'elaboració de vi i la seva exportació, tot i que també era comú el conreu d'arbres fruiters i oliveres. Durant l'èxode rural i amb l'arribada de la fil·loxera, moltes d'aquestes terrasses quedaren en desús i abandonades.</p> | 41.6436800,1.5172800 | 376520 | 4611277 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47710-foto-08071-294-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47710-foto-08071-294-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-09-18 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||||
| 47711 | Marjada de la vinya del Sabater | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marjada-de-la-vinya-del-sabater | XIX-XX | <p>Es tracta d'un conjunt de bancals bastits amb la tècnica de la pedra seca, per delimitar les parcel·les de cultiu en una zona seca i escarpada. Aquest estil de conreu era habitual en les zones de clima mediterrani, ja que era una manera de combatre l'erosió del sòl. Conformen un conjunt de terrasses que s'estenen per tot el relleu, proporcionant una visió des de lluny com una gran escala que s'enfila per la vessant de la muntanya.</p> | 08071-295 | Vinya del Sabater | <p>Bona part de les muntanyoles que voregen el nucli de Copons tenen les seves vessants aterrassades, repletes de diverses construccions en pedra seca i farcides per feixes on poder-hi conrear. La majoria daten del període de màxima producció de raïm per l'elaboració de vi i la seva exportació, tot i que també era comú el conreu d'arbres fruiters i oliveres. Durant l'èxode rural i amb l'arribada de la fil·loxera, moltes d'aquestes terrasses quedaren en desús i abandonades.</p> | 41.6430700,1.5139900 | 376245 | 4611214 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47711-foto-08071-295-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-09-18 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||||
| 47712 | Marjada de la riera Gran sota el pla de Simeó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marjada-de-la-riera-gran-sota-el-pla-de-simeo | XIX-XX | <p>Es tracta d'un conjunt de bancals bastits amb la tècnica de la pedra seca, per delimitar les parcel·les de cultiu en una zona seca i escarpada. Aquest estil de conreu era habitual en les zones de clima mediterrani, ja que era una manera de combatre l'erosió del sòl. Conformen un conjunt de terrasses que s'estenen per tot el relleu, proporcionant una visió des de lluny com una gran escala que s'enfila per la vessant de la muntanya.</p> | 08071-296 | Al Pla de Simeó al costat de la Riera Gran | <p>Bona part de les muntanyoles que voregen el nucli de Copons tenen les seves vessants aterrassades, repletes de diverses construccions en pedra seca i farcides per feixes on poder-hi conrear. La majoria daten del període de màxima producció de raïm per l'elaboració de vi i la seva exportació, tot i que també era comú el conreu d'arbres fruiters i oliveres. Durant l'èxode rural i amb l'arribada de la fil·loxera, moltes d'aquestes terrasses quedaren en desús i abandonades.</p> | 41.6390500,1.5111000 | 375997 | 4610772 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47712-foto-08071-296-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47712-foto-08071-296-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-09-18 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||||
| 47713 | Marjada del pla de les Vinyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marjada-del-pla-de-les-vinyes | XIX-XX | Conservació precària | <p>Es tracta d'un conjunt de bancals bastits amb la tècnica de la pedra seca, per delimitar les parcel·les de cultiu en una zona seca i escarpada. Aquest estil de conreu era habitual en les zones de clima mediterrani, ja que era una manera de combatre l'erosió del sòl. Conformen un conjunt de terrasses que s'estenen per tot el relleu, proporcionant una visió des de lluny com una gran escala que s'enfila per la vessant de la muntanya.</p> | 08071-297 | Pla de les Vinyes, tocant al Gorg Salat | <p>Bona part de les muntanyoles que voregen el nucli de Copons tenen les seves vessants aterrassades, repletes de diverses construccions en pedra seca i farcides per feixes on poder-hi conrear. La majoria daten del període de màxima producció de raïm per l'elaboració de vi i la seva exportació, tot i que també era comú el conreu d'arbres fruiters i oliveres. Durant l'èxode rural i amb l'arribada de la fil·loxera, moltes d'aquestes terrasses quedaren en desús i abandonades.</p> | 41.6206400,1.5256800 | 377176 | 4608707 | 08071 | Copons | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-09-18 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||||||
| 47714 | Restes del Gorg Salat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-del-gorg-salat | En ruïnes | <p>Estructura d'un possible habitatge actualmente enrunat. Les parets de pedra encara presenten bona part de la seva alçada. Les cantonades presenten pedres caironades.</p> | 08071-298 | A prop del Gorg Salat | 41.6200200,1.5252600 | 377140 | 4608639 | 08071 | Copons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47714-foto-08071-298-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47714-foto-08071-298-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||||||
| 47715 | Font al costat de la barraca de les margades del camí de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-al-costat-de-la-barraca-de-les-margades-del-cami-de-sant-pere | XIX-XX | <p>Font encastada en un mur de pedra seca al costat de la barraca. El sostre és de dues teules verticals formant angle apuntat i la base és una teula árab. El boc és un tub de plàstic que sobresurt del mur.</p> | 08071-299 | Camí de Sant Pere | 41.6447000,1.5246600 | 377137 | 4611380 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic | 2020-09-18 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||||||||
| 47716 | Barraca de vinya de Ton Roquera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-ton-roquera | XIX-XX | Cobert de vegetació | <p>Barraca aïllada de planta rectangular, bastida en la tècnica de la pedra seca i coberta per una volta de canó lleugerament apuntada. La volta està feta mitjançant la successió de filades consecutives de pedra escairada, que van formant l'arc de mig punt a mesura que es van alçant. La meitat de l'accés està tancat per un mur de pedra seca format amb pedres de diverses mides disposades regularment, i amb pedretes falcant les juntes. Aquest mur té una petita obertura a l'extrem de ponent. La barraca està coberta exteriorment per una capa de terra i pedruscall i compta amb una filada de lloses planes que fa de voladís. A l'interior de la barraca hi ha una llosa de pedra molt prima, encastada als murs de tramuntana i llevant, que fa repisa. La construcció està bastida amb pedres escairades i sens treballar de diverses mides, disposades de manera regular. També hi ha pedres petites per falcar els espais entre les juntes.</p> | 08071-300 | Zona dels Vinyals, prop de Can Closa | <p>La tècnica de la pedra seca o pedra en sec consisteix en encaixar pedres sense utilitzar cap tipus de morter ni argamassa per lligar-les. En ocasions s'utilitza terra per tapar els forats que hi puguin quedar, amb la intenció d'evitar filtracions d'aigua. També es pot utilitzar aquesta terra barrejada amb pedruscall a l'interior dels murs, a mode de reble. A Copons, les barraques de pedra seca estan directament relacionades amb el cultiu de la vinya, tot i que també amb l'agricultura i amb altres usos com l'aixopluc davant les inclemències del temps o com a magatzem per guardar-hi eines. Les de dimensions més grans, fins i tot, s'utilitzaven com a refugis pels animals. De fet, les barraques de Copons cobertes amb volta són de grans dimensions i, un gran nombre d'aquestes, s'utilitzaven precisament per guardar-hi bestiar. Aquest tipus de construcció era força freqüent a la zona de l'Alta Anoia durant el segle XIX.</p> | 41.6285600,1.5162100 | 376402 | 4609600 | 08071 | Copons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47716-foto-08071-300-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-18 00:00:00 | P. Barbado. OPC | Segueix a la fitxa 259 | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||
| 47717 | Barraca de vinya de Cubelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-cubelles | XIX-XX | <p>Barraca de planta rectangular construïda reseguint un bancal. La seva bastida segueix la tècnica de la pedra seca i la coberta està formada per una volta de canó lleugerament apuntada. La volta està feta mitjançant la successió de filades consecutives de pedra escairada, que van formant l'arc de mig punt a mesura que es van alçant. La meitat de l'accés està tancat per un mur de pedra seca format amb pedres de diverses mides disposades regularment, i amb pedretes falcant les juntes. La barraca està coberta exteriorment per una capa de terra i pedruscall i compta amb una filada de lloses planes que fa de voladís. La construcció està bastida amb pedres escairades i sens treballar de diverses mides, disposades de manera regular. També hi ha pedres petites per falcar els espais entre les juntes.</p> | 08071-301 | A prop de Can Closa | <p>La tècnica de la pedra seca o pedra en sec consisteix en encaixar pedres sense utilitzar cap tipus de morter ni argamassa per lligar-les. En ocasions s'utilitza terra per tapar els forats que hi puguin quedar, amb la intenció d'evitar filtracions d'aigua. També es pot utilitzar aquesta terra barrejada amb pedruscall a l'interior dels murs, a mode de reble. A Copons, les barraques de pedra seca estan directament relacionades amb el cultiu de la vinya, tot i que també amb l'agricultura i amb altres usos com l'aixopluc davant les inclemències del temps o com a magatzem per guardar-hi eines. Les de dimensions més grans, fins i tot, s'utilitzaven com a refugis pels animals. De fet, les barraques de Copons cobertes amb volta són de grans dimensions i, un gran nombre d'aquestes, s'utilitzaven precisament per guardar-hi bestiar. Aquest tipus de construcció era força freqüent a la zona de l'Alta Anoia durant el segle XIX.</p> | 41.6295000,1.5161100 | 376396 | 4609705 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-18 00:00:00 | P. Barbado. OPC | Segueix la descripció de la fitxa 259 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||||||
| 47718 | Barraca de vinya de Tros Rodó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-tros-rodo | XIX-XX | <p>Barraca de planta rectangular construïda aprofitant un bancal i formant part d'ell. La seva bastida segueix la tècnica de la pedra seca. La barraca compta amb una filada de lloses planes que fa de voladís. La construcció està bastida amb pedres escairades i sens treballar de diverses mides, disposades de manera regular. També hi ha pedres petites per falcar els espais entre les juntes.</p> | 08071-302 | Sota el Balç de les Forques | <p>La tècnica de la pedra seca o pedra en sec consisteix en encaixar pedres sense utilitzar cap tipus de morter ni argamassa per lligar-les. En ocasions s'utilitza terra per tapar els forats que hi puguin quedar, amb la intenció d'evitar filtracions d'aigua. També es pot utilitzar aquesta terra barrejada amb pedruscall a l'interior dels murs, a mode de reble. A Copons, les barraques de pedra seca estan directament relacionades amb el cultiu de la vinya, tot i que també amb l'agricultura i amb altres usos com l'aixopluc davant les inclemències del temps o com a magatzem per guardar-hi eines. Les de dimensions més grans, fins i tot, s'utilitzaven com a refugis pels animals. De fet, les barraques de Copons cobertes amb volta són de grans dimensions i, un gran nombre d'aquestes, s'utilitzaven precisament per guardar-hi bestiar. Aquest tipus de construcció era força freqüent a la zona de l'Alta Anoia durant el segle XIX.</p> | 41.6318700,1.5154100 | 376342 | 4609969 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-18 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||||||||
| 47719 | Barraca de vinya de Marginet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-marginet | XIX-XX | <p>Barraca de planta rectangular construïda aprofitant un bancal i formant part d'ell. La seva bastida segueix la tècnica de la pedra seca. La barraca compta amb una filada de lloses planes que fa de voladís. La construcció està bastida amb pedres escairades i sens treballar de diverses mides, disposades de manera regular. També hi ha pedres petites per falcar els espais entre les juntes.</p> | 08071-303 | Vinya del Marginet/ Sota el Balç de les Forques | <p>La tècnica de la pedra seca o pedra en sec consisteix en encaixar pedres sense utilitzar cap tipus de morter ni argamassa per lligar-les. En ocasions s'utilitza terra per tapar els forats que hi puguin quedar, amb la intenció d'evitar filtracions d'aigua. També es pot utilitzar aquesta terra barrejada amb pedruscall a l'interior dels murs, a mode de reble. A Copons, les barraques de pedra seca estan directament relacionades amb el cultiu de la vinya, tot i que també amb l'agricultura i amb altres usos com l'aixopluc davant les inclemències del temps o com a magatzem per guardar-hi eines. Les de dimensions més grans, fins i tot, s'utilitzaven com a refugis pels animals. De fet, les barraques de Copons cobertes amb volta són de grans dimensions i, un gran nombre d'aquestes, s'utilitzaven precisament per guardar-hi bestiar. Aquest tipus de construcció era força freqüent a la zona de l'Alta Anoia durant el segle XIX.</p> | 41.6329800,1.5159200 | 376387 | 4610091 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47719-foto-08071-303-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-18 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||||
| 47720 | Barraca de vinya sota la Caseta del Sec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-sota-la-caseta-del-sec | XIX-XX | <p>Barraca de planta rectangular construïda aprofitant un bancal i formant part d'ell. La seva bastida segueix la tècnica de la pedra seca. La barraca compta amb una filada de lloses planes que fa de voladís i de coberta que en aquesta construcció és molt estreta. La construcció està bastida amb pedres escairades i sens treballar de diverses mides, disposades de manera regular. També hi ha pedres petites per falcar els espais entre les juntes.</p> | 08071-304 | A prop de la Caseta del Sec | <p>La tècnica de la pedra seca o pedra en sec consisteix en encaixar pedres sense utilitzar cap tipus de morter ni argamassa per lligar-les. En ocasions s'utilitza terra per tapar els forats que hi puguin quedar, amb la intenció d'evitar filtracions d'aigua. També es pot utilitzar aquesta terra barrejada amb pedruscall a l'interior dels murs, a mode de reble. A Copons, les barraques de pedra seca estan directament relacionades amb el cultiu de la vinya, tot i que també amb l'agricultura i amb altres usos com l'aixopluc davant les inclemències del temps o com a magatzem per guardar-hi eines. Les de dimensions més grans, fins i tot, s'utilitzaven com a refugis pels animals. De fet, les barraques de Copons cobertes amb volta són de grans dimensions i, un gran nombre d'aquestes, s'utilitzaven precisament per guardar-hi bestiar. Aquest tipus de construcció era força freqüent a la zona de l'Alta Anoia durant el segle XIX.</p> | 41.6307400,1.5232300 | 376991 | 4609832 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-18 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||||||||
| 47721 | Barraca de vinya del camí de Sant Pere 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-del-cami-de-sant-pere-4 | XIX-XX | <p>Barraca aïllada de planta rectangular, bastida en la tècnica de la pedra seca i coberta per una volta de canó lleugerament apuntada. La volta està feta mitjançant la successió de filades consecutives de pedra escairada, que van formant l'arc de mig punt a mesura que es van alçant. La meitat de l'accés està tancat per un mur de pedra seca format amb pedres de diverses mides disposades regularment, i amb pedretes falcant les juntes. Aquest mur té una petita obertura a l'extrem de ponent. La barraca està coberta exteriorment per una capa de terra i pedruscall i compta amb una filada de lloses planes que fa de voladís. A l'interior de la barraca hi ha una llosa de pedra molt prima, encastada als murs de tramuntana i llevant, que fa repisa. La construcció està bastida amb pedres escairades i sens treballar de diverses mides, disposades de manera regular. També hi ha pedres petites per falcar els espais entre les juntes.</p> | 08071-305 | Entre el camí de Sant Pere i la carretera C-1412 | <p>La tècnica de la pedra seca o pedra en sec consisteix en encaixar pedres sense utilitzar cap tipus de morter ni argamassa per lligar-les. En ocasions s'utilitza terra per tapar els forats que hi puguin quedar, amb la intenció d'evitar filtracions d'aigua. També es pot utilitzar aquesta terra barrejada amb pedruscall a l'interior dels murs, a mode de reble. A Copons, les barraques de pedra seca estan directament relacionades amb el cultiu de la vinya, tot i que també amb l'agricultura i amb altres usos com l'aixopluc davant les inclemències del temps o com a magatzem per guardar-hi eines. Les de dimensions més grans, fins i tot, s'utilitzaven com a refugis pels animals. De fet, les barraques de Copons cobertes amb volta són de grans dimensions i, un gran nombre d'aquestes, s'utilitzaven precisament per guardar-hi bestiar. Aquest tipus de construcció era força freqüent a la zona de l'Alta Anoia durant el segle XIX.</p> | 41.6467900,1.5210700 | 376842 | 4611617 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-18 00:00:00 | P. Barbado. OPC | Segueix la descripció de la fitxa 259 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||||||
| 47722 | Barraca de vinya dels Molls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-dels-molls | XX | <p>Barraca aïllada de pedra, molt refeta amb maons, que presenta una coberta de teula àrab.</p> | 08071-306 | Pla de Simeó, prop del Circ a les Feixes | <p>La tècnica de la pedra seca o pedra en sec consisteix en encaixar pedres sense utilitzar cap tipus de morter ni argamassa per lligar-les. En ocasions s'utilitza terra per tapar els forats que hi puguin quedar, amb la intenció d'evitar filtracions d'aigua. També es pot utilitzar aquesta terra barrejada amb pedruscall a l'interior dels murs, a mode de reble. A Copons, les barraques de pedra seca estan directament relacionades amb el cultiu de la vinya, tot i que també amb l'agricultura i amb altres usos com l'aixopluc davant les inclemències del temps o com a magatzem per guardar-hi eines. Les de dimensions més grans, fins i tot, s'utilitzaven com a refugis pels animals. De fet, les barraques de Copons cobertes amb volta són de grans dimensions i, un gran nombre d'aquestes, s'utilitzaven precisament per guardar-hi bestiar. Aquest tipus de construcció era força freqüent a la zona de l'Alta Anoia durant el segle XIX.</p> | 41.6407000,1.5082700 | 375764 | 4610960 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-18 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||||||||
| 47723 | Barraca de vinya prop de l'Hostal del Vent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-prop-de-lhostal-del-vent | XIX-XX | <p>Barraca de planta rectangular construïda aprofitant un bancal i formant part d'ell. La seva bastida segueix la tècnica de la pedra seca. La barraca compta amb una filada de lloses planes que fa de voladís. La construcció està bastida amb pedres escairades i sens treballar de diverses mides, disposades de manera regular. També hi ha pedres petites per falcar els espais entre les juntes.</p> | 08071-307 | Prop del Camí de Veciana a Santa Maria del Camí. Al límit amb el Terme Municipal de Veciana | <p>La tècnica de la pedra seca o pedra en sec consisteix en encaixar pedres sense utilitzar cap tipus de morter ni argamassa per lligar-les. En ocasions s'utilitza terra per tapar els forats que hi puguin quedar, amb la intenció d'evitar filtracions d'aigua. També es pot utilitzar aquesta terra barrejada amb pedruscall a l'interior dels murs, a mode de reble. A Copons, les barraques de pedra seca estan directament relacionades amb el cultiu de la vinya, tot i que també amb l'agricultura i amb altres usos com l'aixopluc davant les inclemències del temps o com a magatzem per guardar-hi eines. Les de dimensions més grans, fins i tot, s'utilitzaven com a refugis pels animals. De fet, les barraques de Copons cobertes amb volta són de grans dimensions i, un gran nombre d'aquestes, s'utilitzaven precisament per guardar-hi bestiar. Aquest tipus de construcció era força freqüent a la zona de l'Alta Anoia durant el segle XIX.</p> | 41.6418400,1.4797500 | 373391 | 4611128 | 08071 | Copons | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47723-foto-08071-307-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-18 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||||||
| 47724 | Barraca de vinya del camí de la Casa Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-del-cami-de-la-casa-nova | XIX-XX | <p>Barraca aïllada de planta circular. La bastida segueix la tècnica de la pedra seca i està coberta per una falsa cúpula tapada per adob. L'accés es fa mitjançant una obertura rectangular amb llinda de pedra plana. La construcció està bastida amb pedres escairades de diverses mides, disposades de manera regular i amb pedres petites per falcar els espais entre juntes. L'interior està cobert de vegetació.</p> | 08071-308 | Camí de la Casa Nova a Cal Xicot Gros. Prop del Terme Municipal de Jorba | <p>La tècnica de la pedra seca o pedra en sec consisteix en encaixar pedres sense utilitzar cap tipus de morter ni argamassa per lligar-les. En ocasions s'utilitza terra per tapar els forats que hi puguin quedar, amb la intenció d'evitar filtracions d'aigua. També es pot utilitzar aquesta terra barrejada amb pedruscall a l'interior dels murs, a mode de reble. A Copons, les barraques de pedra seca estan directament relacionades amb el cultiu de la vinya, tot i que també amb l'agricultura i amb altres usos com l'aixopluc davant les inclemències del temps o com a magatzem per guardar-hi eines. Les de dimensions més grans, fins i tot, s'utilitzaven com a refugis pels animals. De fet, les barraques de Copons cobertes amb volta són de grans dimensions i, un gran nombre d'aquestes, s'utilitzaven precisament per guardar-hi bestiar. Aquest tipus de construcció era força freqüent a la zona de l'Alta Anoia durant el segle XIX.</p> | 41.6375100,1.4884500 | 374107 | 4610634 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-18 00:00:00 | P. Barbado. OPC | Segueix l'estructura de la fitxa 246 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||||||
| 47725 | Corral del clot del Morinyol 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-del-clot-del-morinyol-3 | XVIII-XX | Cobert per vegetació | <p>Edifici aïllat de planta rectangular bastit dalt d'una petita penya, organitzat en un sol nivell i la coberta totalment desapareguda, la qual era a una sola vessant. La construcció està bastida en pedra desbastada de diverses mides, disposades en filades regulars i pedres de mida petita per falcar les juntes.</p> | 08071-309 | Clot del Morinyol | <p>La banda de llevant del Morinyol es caracteritza per les abundants construccions bastides en la tècnica de la pedra en sec: barraques, murs, escales, etc. La zona està aterrassada i actualment bona part d'aquests marges estan plens d'oliveres i arbres fruiters, tot i que també n'hi ha d'abandonades.</p> | 41.6458100,1.5192900 | 376692 | 4611511 | 08071 | Copons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47725-foto-08071-309-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47725-foto-08071-309-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47725-foto-08071-309-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||||
| 47726 | Cisterna al Costat de la Torre dels Hereus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cisterna-al-costat-de-la-torre-dels-hereus | Cobert de vegetació i sense ús | <p>Cisterna rectangular, 5,5 m per 4, al costat de Torre Hereus. Construida amb pedres encara conserva restes del revestiment de calç. Actualment es troba abandonada i plena de vegetació.</p> | 08071-310 | Solà de la Torre | 41.6506400,1.4408700 | 370171 | 4612162 | 08071 | Copons | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||||||||
| 47727 | Forn de Guix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-guix | XIX-XX | Abandonat | <p>Forn de guix de planta rectangular, 4 x 3 m, que encara conserva bona part de l'estructura original. L'obra està feta amb maçoneria i, el marc de la seva obertura està composta per maons. La zona on es troba el forn és rica en guix, i segurament formava part d'una petita guixera.</p> | 08071-311 | Prop de la Rasa del Bel, a les Muntanyes de les Vinyes | <p>A Catalunya bona part de les formacions terciàries i triàsiques que ocupen gairebé la totalitat de la Depresió Central, la Serralada Transversal, i les extensions properes a elles; van ser creades per materials dipositats en un mar comprès entre el Pirineu i l'antic Massis Catalano-Balear. A causa del plegament alpí, aquest mar interior va quedar tancat com un gran llac; va ser en aquest moment quan es van anar dipositant, per evaporació i preparació, capes de sals de guixos, com les que hi ha en aquesta petita zona de la Muntanya de les Vinyes. Els forns de guix són elements recarmables exponents de l'arqueologia industrial, ja que es troben al peu de les pedreres prop del lloc d'extracció.</p> | 41.6289600,1.5235300 | 377013 | 4609634 | 08071 | Copons | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | P. Barbado. OPC | Al seu costat hi ha una petita barraca de vinya que possiblement tenia relació amb el forn de guix. | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||||||
| 47728 | Barraca de les margades del camí de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-les-margades-del-cami-de-sant-pere | XIX-XX | <p>Barraca de pedra seca amb les pedres de base de grans proporcions i la teulada plana amb pedres més petites ajuntades amb argamassa . A l'interior presenta una volta apuntada amb lloses. La porta és rectangular amb llinda de pedra.</p> | 08071-312 | Situada a les margades del camí de Sant Pere | <p>La tècnica de la pedra seca o pedra en sec consisteix en encaixar pedres sense utilitzar cap tipus de morter ni argamassa per lligar-les. En ocasions s'utilitza terra per tapar els forats que hi puguin quedar, amb la intenció d'evitar filtracions d'aigua. També es pot utilitzar aquesta terra barrejada amb pedruscall a l'interior dels murs, a mode de reble. A Copons, les barraques de pedra seca estan directament relacionades amb el cultiu de la vinya, tot i que també amb l'agricultura i amb altres usos com l'aixopluc davant les inclemències del temps o com a magatzem per guardar-hi eines. Les de dimensions més grans, fins i tot, s'utilitzaven com a refugis pels animals. De fet, les barraques de Copons cobertes amb volta són de grans dimensions i, un gran nombre d'aquestes, s'utilitzaven precisament per guardar-hi bestiar. Aquest tipus de construcció era força freqüent a la zona de l'Alta Anoia durant el segle XIX.</p> | 41.6447000,1.5246600 | 377137 | 4611380 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47728-foto-08071-312-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-18 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||||
| 47729 | Font de la Torre dels Hereus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-torre-dels-hereus | Coberta de vegetació | <p>Es situa al Roural en l'intersecció entre la Rasa de la Coma i la Rasa de la Font de la Torre, al límit de propietats de Ramón Segalà, tocant al terme municipal de Sant Guim de Freixenet. Actualment la font no raja, però conserva una barraca enrunada de pedra seca al seu costat, i el mur on hi està encastada tot i no conservar-se la seva surgència d'aigua.</p> | 08071-313 | Camí del Clot de la Coma, entre la rasa de la Coma i la de la Font de la Torre | 41.6467500,1.4474900 | 370714 | 4611721 | 08071 | Copons | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47729-foto-08071-313-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-09-18 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||||||
| 47730 | Barraca de vinya al costat del forn de guix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-al-costat-del-forn-de-guix | <p>Barraca aïllada de planta circular, tot i semblar estar vinculada amb el forn de guix que té a prop. La bastida segueix la tècnica de la pedra seca i està coberta per una falsa cúpula tapada per adob. L'accés es fa mitjançant una obertura rectangular amb llinda de pedra plana. La construcció està bastida amb pedres escairades de diverses mides, disposades de manera regular i amb pedres petites per falcar els espais entre juntes. L'interior està cobert de vegetació.</p> | 08071-314 | Entre la carretera C-1412 i la Rasa del Bel | <p>La tècnica de la pedra seca o pedra en sec consisteix en encaixar pedres sense utilitzar cap tipus de morter ni argamassa per lligar-les. En ocasions s'utilitza terra per tapar els forats que hi puguin quedar, amb la intenció d'evitar filtracions d'aigua. També es pot utilitzar aquesta terra barrejada amb pedruscall a l'interior dels murs, a mode de reble. A Copons, les barraques de pedra seca estan directament relacionades amb el cultiu de la vinya, tot i que també amb l'agricultura i amb altres usos com l'aixopluc davant les inclemències del temps o com a magatzem per guardar-hi eines. Les de dimensions més grans, fins i tot, s'utilitzaven com a refugis pels animals. De fet, les barraques de Copons cobertes amb volta són de grans dimensions i, un gran nombre d'aquestes, s'utilitzaven precisament per guardar-hi bestiar. Aquest tipus de construcció era força freqüent a la zona de l'Alta Anoia durant el segle XIX.</p> | 41.6289600,1.5235300 | 377013 | 4609634 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-18 00:00:00 | P. Barbado. OPC | Segueix l'estructura de la fitxa 246 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||||||||
| 47731 | Font de les Fontanelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-fontanelles | <p>MERCADAL SEGURA, Elisenda (2011). 'Fonts dels voltants de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 31, p. 10-11. VILUMARA BURRIA, Rut; MONTES, Carlos (2012). Recerca de les fonts del terme de Copons i rodalies. Treball de recerca de 2n Batxillerat IES Pere Vives Vich. Igualada [inèdit].</p> | <p>Font de clot emmarcada en una estructura de pedra rectangular formant una petita capella de Font de clot emmarcada en una estructura de planta rectangular, formada per pedres mitjanes i grans perfectament encaixades sense necessitat d'argamassa (tècnica de la pedra en sec). La coberta està formada per una gran llosa plana, recoberta per la part exterior de vegetació. El paratge del voltant de la font està condicionat i situat, sota l'ombra de la vegetació del bosc.</p> | 08071-315 | Sota el Pi del Quildo, a la capçalera de la Rasa del Bel. | <p>Era utilitzada pels pagesos que tenien els camps de cultiu a la zona i pels traginers, per anar-se a refrescar durant les hores més dures del dia o per fer-hi una petita parada en el seu llarg trajecte.</p> | 41.6362200,1.5253700 | 377180 | 4610438 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-09-18 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||||||||
| 47732 | Pont del Bel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-bel | XIX-XX | Només hi passa un camí de poca amplada | <p>Pont d'arc de mig punt amb un sol ull, construït amb pedres i reforços d'argamassa sobretot a l'intradós i l'arc està construït per dovelles de pedra treballada. El tauler és més estret que la base i es fonamenta directament a la roca de la llera.</p> | 08071-316 | Rasa del Bel | <p>Per aquest pont és per on hi passava l'antic Camí Ral d'anada a Calaf, el qual era utilitzat pels comerciants i traginers de la zona.</p> | 41.6288500,1.5241600 | 377065 | 4609621 | 08071 | Copons | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47732-foto-08071-316-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47732-foto-08071-316-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2020-09-18 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||||
| 47733 | Goigs a llaor de Sant Magí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-llaor-de-sant-magi | <p>MUÑOZ PALLARÈS, Carles (2015). 'Goigs a lloar de Sant Magí, venerat al pedronet de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 40, pp. 5-7. https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Mag%C3%AD</p> | XIX-XX | <p>Composició poètica que advocava Sant Magí. Es disposa per estrofes, la primera (entrada) i la darrera (tornada o final) de quatre versos, essent el tercer i el quart la rescobla que es va repetint després de totes les altres estrofes, que són de sis versos.</p> | 08071-317 | <p>Sant Magí va ser un ermità del segle III, nascut a Tarragona. Retirat a una cova al nord de la Brufaganya (a l'actual terme de Pontils), va fer-hi vida eremítica durant trenta anys. En arribar el prefecte Dacià a Tarragona es va iniciar la persecució dels cristians, d'acord amb l'edicte de l'emperador Maximià. Dacià, veient que les prèdiques i miracles de Magí convertien molta gent al cristianisme, el féu anar a buscar amb l'objectiu de fer-li abjurar de la seva religió; en no assolir-ho, el feu empresonar i finalment assassinar. La seva mort se situa entre l'any 296 i el 306. Al lloc del martiri es va aixecar l'actual Santuari de Sant Magí de Brufaganya. El 25 d'abril de 2015, a l'església de Copons, es va presentar la primera edició dels Goigs a llaor de Sant Magí, venerant al pedronet de Copons, promoguts per Gogistes Tarragonins i la Parròquia de Santa Maria de Copons. Després de la recuperació del pedró de Copons l'any 2011 i la posterior benedicció de l'actual imatge el 2013, l'edició d'aquests goigs apareix amb el desig d'honrar a Sant Magí, tot acompanyant les celebracions que li són dedicades, destacant-ne la ja tradicional benedicció i repartiment de l'aigua miraculosa que es duu a terme per la festa major d'estiu. Amb l'edició dels Goigs a llaor de Sant Magí, venerat al pedronet de Copons, Copons va reprendre la tradició gogística.</p> | 41.6365200,1.5186900 | 376624 | 4610480 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47733-foto-08071-317-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2020-09-18 00:00:00 | P. Barbado. OPC | El goigs inclou una breu noticia del municipi. La lletra va ser revisada per Mosèn Carles Riera i la música va ser composta per Anna Closa Pujabet. Es tracta d'un document de l'arxiu de la Societat d'Amics dels Goigs | 98 | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||||
| 47734 | Derechos municipales sobre las aguas embalsadas en los molinos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/derechos-municipales-sobre-las-aguas-embalsadas-en-los-molinos | XIX | <p>En aquest document dels Drets municipals de les aigües que es troben en les basses dels molins ens ve a dir que, el propietari del Molí de Dalt està obligat a deixar obtenir aigua pel reg per part dels diversos propietaris dels horts. A més enumera i defineix els pactes que es signaren el 29 de setembre de 1788 entre Josep Carbonell i Cases i l'Ajuntament de Copons, amb l'objectiu d'aprofitar l'aigua tant per part del propietari del molí com per part dels regants dels horts. Al final del document en l'apartat Adicionales, es fa esmena de la utilització i les obligacions que tenen els altres moliners, on es diu que una vegada complertes les finalitats industrials que té cada molí l'aigua serà de propietat comunal.</p> | 08071-318 | Ajuntament de Copons. C/Àngel Guimerà, 8, 08289. | <p>Els antics molins del terme de Copons, situats a la riba del riu Anoia, constitueixen un conjunt d'alt valor històric, social i econòmic, des de l'època medieval fins a ja ben entrat el segle XX. Es situaven estratègicament l'un rere l'altre per aprofitar l'aigua i l'espai. Cada un d'ells comprenia una resclosa, que era l'encarregada d'elevar el nivell de l'aigua del riu i per a poder-la transportar a la bassa del molí mitjançant una canal. Aquestes característiques van ser molt beneficioses per la subsistència de moltes de les famílies de la zona, ja que molts d'aquests molins eren fariners, fet que donava la possibilitat de moldre ells mateixos la seva pròpia farina per la fabricació del pa. A Copons trobem molins de diferents tipus: paperers, fariners, bataners, d'oli, etc. Partint des del Molí de la Roda, situat al terme de Veciana, el primer molí que trobem al territori de Copons és el Molí del Lloretó de Dalt; aquest recollia l'aigua del Molí del Fiterol situat també a Veciana. Aquesta situació estratègica per l'aprofitament de l'aigua, va comportar alguns problemes entre moliners per la quantitat d'aigua que arribava al seu molí provinent del molí veí.</p> | 41.6365200,1.5186900 | 376624 | 4610480 | 08071 | Copons | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Social | 2020-09-18 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||||||||
| 47418 | Santa Maria de Copons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-copons | <p>CLOSA PUJABET, Joan (2007). 'La restauració de la façana de l'església de Santa Maria'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 23, p. 38-39. CLUB ESCOLAR 3C (1998). 'Plaça de l'Església'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 6, p. 2. Copons. Plànol urbà / Guia d'interès. Copons: Ajuntament de Copons, 2000. GARCIA, Enric (2013). 'Rehabilitació de la teulada de l'església'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 36, p. 3. GARCIA, Enric (2014). 'La teulada una realitat. Gràcies, gràcies i moltes gràcies'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 37, p. 5. GAVÍN I BARCELÓ, Josep Maria (1984). Anoia, Conca de Barberà. Valldoreix: Arxiu Gavín, p. 119. IPA (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Copons. Itineraris per la comarca de l'Anoia. Rubió, Copons, Veciana. Igualada: Ajuntament d'Igualada, novembre 1982, v. 4, p. 21. LLACUNA I ORTÍNEZ, Pau (1995). Rutes per l'Anoia: història i art. Igualada: Publicacions Anoia, p. 67. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 34. RIBA I GABARRÓ, Josep (1991). 'Copons'. A Josep M. TORRAS I RIBÉ (coord.). Història de l'Anoia. Manresa: Edicions Selectes, v. 1, p. 361, 363. SERRA, Ramon (2000). 'Breu Història de l'Església'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 9, p. 3. http://www.altaanoia.info</p> | XVIII | <p>Església d'una sola nau capçada a tramuntana per un absis carrat. La nau està coberta per una volta de canó amb llunetes, dividida en quatre trams separats per arcs faixons de mig punt. Aquests arcs descansen damunt d'una cornisa motllurada que recorre tant els murs laterals de la nau com els del presbiteri. Al seu torn, l'absis està cobert per una volta de quadrant d'esfera apetxinada i decorada amb motius florals, sostinguda per dues trompes decorades també a petxina. Des de l'absis es pot accedir a la sagristia, situada a la banda de llevant, i a una cambra auxiliar, situada a ponent. Als murs laterals de la nau s'obren set capelles, quatre a la banda de llevant i tres a la de ponent. Totes elles estan cobertes amb voltes de canó i llunetes i s'obren a la nau mitjançant arcs de mig punt amb les impostes motllurades. Separant les capelles hi ha esveltes pilastres adossades rematades amb capitells, frisos i cornises motllurades, que enllacen amb la cornisa que recorre els murs de la nau i el presbiteri. Damunt les capelles laterals destaca el trifori, obert a la nau mitjançant obertures d'arc rebaixat que tenen sortida a balcons simples, amb les llosanes motllurades i baranes de ferro. Damunt del trifori, i obertes sota les llunetes de la volta de la nau, hi ha diverses finestres d'arc rebaixat. Adossada a la banda de llevant de la nau, i amb accés des de la tercera capella lateral, destaca la capella del Santíssim, de grans dimensions. Està coberta amb una volta de creueria separada en dos trams per arcs torals de mig punt, que descansen damunt de pilastres adossades als murs laterals. L'espai s'il·lumina mitjançant tres òculs emmarcats en pedra. Als peus de la nau destaca el cor, sostingut per una volta rebaixada amb llunetes, i l'accés al campanar, situat a la cantonada sud-oest del temple. El campanar presenta una planta quadrada a la base, mentre que el cos superior és octogonal. Aquest cos està dividit mitjançant dues motllures a diferent alçada i coronat per una doble cornisa amb balustrada de pedra. Sota la cornisa s'obren vuit obertures d'arc de mig punt emmarcades en pedra, per les campanes. La façana principal del temple presenta un gran portal d'arc de mig punt de pedra amb les impostes motllurades. Està emmarcat per dues grans pilastres de pedra que culminen en un entaulament motllurat amb timpà central, rematat amb tres elements decoratius de caire geomètric. Damunt del portal, gravada al bell mig d'aquest entaulament, hi ha la data de construcció de l'església, 1754. La façana està coronada per una cornisa ondulada sota la que s'ubica un rosetó adovellat. De la façana de ponent destaca una filada de finestres rectangulars, amb les llindes de pedra planes i els brancals bastits amb carreus ben desbastats, que es corresponen amb les finestres obertes entre les llunetes de la nau. Tant la façana principal com el basament de planta quadrada del campanar presenten un revestiment de calç emblanquinat. La resta de paraments deixen l'aparell de l'obra vist.</p> | 08071-1 | Carrer de Vilanova, 1-Plaça de l'Església, 08289 | <p>La primera referència documental de l'església parroquial de Santa Maria data de l'any 1035 i es correspon amb un temple d'estil romànic que formava part del recinte emmurallat del castell, per la banda de migdia (Serra 2000: 3). Posteriorment, al segle XIV es bastí un nou edifici d'estil gòtic, en aquest cas situat a extramurs del recinte emmurallat. Per un pergamí de l'any 1570, sabem que l'església parroquial de Santa Maria estava situada prop del castell i al costat de la rectoria vella (actual cal Vila). Així doncs, és força probable que ocupés el mateix solar on actualment hi ha la rectoria (Muset i Pons 2006: 34). L'any 1749, l'ajuntament i els veïns de la vila acordaren construir el nou temple 'entre l'església antiga i el pati del castell enderrocat' (Riba i Gabarró 1991: 361). El temple havia quedat petit per acollir el gran nombre de feligresos que anaven a missa. Sabem que mesurava 'setanta passes amb el sagrer inclòs' (Serra 2000: 3) i es trobava en un estat deplorable de conservació, donat que tant la volta com el campanar amenaçaven ruïna. El 12 de març de 1750 es va beneïr la primera del temple, iniciant d'aquesta manera les obres de construcció del nou edifici parroquial, les quals foren finançades amb les aportacions voluntàries de determinats particulars així com amb l'aplicació d'un nou impost (pagament de la sisena part de totes les collites de cereals, vi i olives entre els anys 1749 i 1751, prorrogat durant set anys (1752-1758) amb arrendament a Manuel Vidal, marxant de Copons). La construcció del temple es va donar 'a preu fet' a Josep Reig, enginyer reial i mestre de cases de Barcelona, per 1900 lliures, amb un termini de finalització de les obres de tres anys pel temple i sis pel campanar (Riba i Gabarró 1991: 361). Finalment, el 15 d'agost de 1754, el rector de Copons Francesc Felip i Pedrós va beneïr la nova església parroquial i va celebrar-hi cultes durant tres dies seguits. L'any 1843, el temple fou reparat (extracció de la runa, enrajolat, reconstrucció de tres capelles i del cimbori) com a conseqüència de l'atac carlí dels dies 12 i 13 d'octubre de 1839, a mans de Manuel Ibáñez Ubach, el Llarg de Copons, que incendià la vila. El 12 d'abril de 1885 es col·locà la primera pedra d'una nova capella lateral, la capella del Santíssim Sagrament, beneïda el 20 de setembre de 1886 i finançada amb donacions voluntàries, entre les que destaquen les de la família de Leandre Jover. Posteriorment, l'any 1961, l'igualadí Joan Llacuna va remodelar i redecorar la capella del Santíssim, tot i que la decoració actual no es correspon amb aquesta intervenció (anys després, un dels rectors de la parròquia va decidir repintar-la completament). Durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939), la nau del temple s'utilitzà com a magatzem i s'obrí un gran portal rectangular al mur de tramuntana de l'edifici, actualment tapiat (Serra 2000: 3). L'any 2007, a petició de l'ajuntament de Copons, el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona va procedir a la restauració de la façana principal i del primer tram de coberta del temple, com a conseqüència de l'anterior. Es va restituir per complert la composició neoclàssica del coronament de la façana i l'acabat original de la mateixa amb calç i de color blanc (Closa 2007: 38-39).</p> | 41.6367100,1.5189600 | 376647 | 4610501 | 1754 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47418-foto-08071-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47418-foto-08071-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47418-foto-08071-1-3.jpg | Inexistent | Modern|Barroc|Contemporani|Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Josep Reig | Unes grans escalinates de pedra donen accés a la plaça de l'Església des dels carrers de Vilanova i d'Àngel Guimerà, salvant així el gran desnivell existent (foren bastides a finals del segle XVIII). Les capelles laterals estan dedicades a: sant Roc, sant Sebastià i els Sants Misteris; la Immaculada Concepció i la Mare de Déu del Roser; el Sant Crist i la Mare de Déu dels Dolors; Sant Antoni Abat; Sant Esteve; Sant Isidre i Santa Llúcia. La pintura que actualment presideix l'absis és obra del cronista igualadí Antoni Carner. Es tracta de l'Assumpció de la Mare de Déu, que agafa com a model una de les gitanes presents als quadres del pintor cordovès Julio Romero de Torres. L'actual església es correspon amb un edifici a cavall entre el Barroc (per exemple, la conca absidal del temple) i el Neoclassicisme (per exemple, la façana principal). (Cont. Història): Finalment, durant l'estiu de l'any 2013, es realitzaren les obres de rehabilitació de la teulada del temple, que amenaçava ruïna (termites, goteres i forats per on entraven els coloms, embrutant-ho tot). El projecte bàsic i executiu de rehabilitació de la teulada va correspondre al Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, mitjançant un conveni establert entre l'ajuntament i la parròquia. El finançament va anar a càrrec del Bisbat de Vic, de l'ajuntament de Copons i, sobretot, de les aportacions dels veïns de la vila mitjançant donacions anònimes, organitzant activitats culturals per recaptar fons o bé col·laborant a través de l'apadrinament de teules (col·locades a la capella del Santíssim amb el nom de la persona que hi havia participat) o comprometent-se a pagar dos euros a la setmana durant un any (Garcia 2013: 3). Cal fer esment també de la localització d'una cripta subterrània descobera durant les obres d'enderroc de l'Antic Teatre, que estava situat a la banda de llevant del temple. Actualment, la cripta es troba soterrada. | 94|96|98|99 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||
| 47419 | Rectoria de Copons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-copons | <p>IPA (2005). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Copons. MUÑOZ, Natàlia (2003). 'Renoms de Copons: el carrer Vilanova'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 16, p. 16. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 35-36. http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=4869 http://www.altaanoia.info/cat/Punts-d-Interes/Rectoria</p> | XVIII | <p>Edifici aïllat de planta rectangular format per dos cossos adossats. Presenta la coberta de teula àrab a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en soterrani, planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada a ponent, presenta un gran portal d'accés rectangular, amb els brancals fets de carreus de pedra ben escairats i la llinda plana. Al seu costat destaca una petita finestra rectangular, emmarcada per quatre carreus de pedra ben escairats també. Al pis hi ha tres grans finestrals d'obertura rectangular, amb les llindes planes i els brancals bastits amb carreus de pedra. Tenen sortida a tres balcons simples amb les llosanes motllurades i les baranes de ferro. A les golfes s'obren quatre petites obertures rectangulars, amb els emmarcaments arrebossats i les llindes de fusta. Les dues centrals estan dividides per un petit pilar de maons. La façana està rematada per un triple ràfec de teula àrab i rajola comuna, i està emmarcada amb carreus de pedra a les cantoneres. Les obertures de la façana de migdia corresponen a moments cronològics diferents, però són totes rectangulars i amb els emmarcaments arrebossats. El mateix succeeix amb les altres dues façanes de l'edifici. A l'interior, la distribució de la planta baixa es divideix en tres crugies, una de central on hi ha les escales d'accés al pis superior i dues de laterals. El vestíbul presenta el sostre cobert amb bigues de fusta i el paviment empedrat, amb lloses de pedra desbastades. Es conserven alguns portals de pedra, armaris i el forn, parcialment. Presenta paviments de mosaic hidràulic que es corresponen amb reformes posteriors. La construcció presenta els paraments en força mal estat, semi-arrebossats i amb gran part de l'obra vista, formada per pedres desbastades de diferents mides, disposades en filades més o menys regulars.</p> | 08071-2 | Carrer de Vilanova, 3, 08289 | <p>L'any 1755, un cop finalitzada la construcció de l'església, el rector de la parròquia mossèn Francesc Felip va iniciar els tràmits per la construcció de la nova rectoria, que culminen l'any 1759, amb l'otorgament per part del bisbat del permís per 'desfer-se de la meitat de la casa de la rectoria vella, de l'era veïna i d'un tros de terra' (Muset 2006: 35). El finançament de l'obra es va aconseguir mitjançant la venda dels anteriors béns, amb compra per part del negociant Manel Vidal per 600 lliures, i els establiments dels solars fets a la Plana de la Rectoria entre 1761 i 1765. La construcció de la nova rectoria de Copons va començar aproximadament l'any 1760. Es van utilitzar unes quatre mil teules i unes tres mil rajoles, fabricades per Joan Brunet, de la masia de can Vilella (Muset 2006: 35). En un principi, l'edifici també disposava d'estances destinades a les tasques agroramaderes (corral, pallisa, celler).</p> | 41.6364900,1.5191700 | 376664 | 4610476 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47419-foto-08071-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47419-foto-08071-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47419-foto-08071-2-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Davant de la façana principal hi ha una estreta vorera de pedra. Damunt seu destaquen dos llargs bancs de pedra situats a banda i banda de la porta d'accés principal. Adossada a l'extrem de llevant de la façana de migdia hi ha la font del Pla de Missa. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||
| 47420 | Sant Pere de Copons / Sant Pere de Comalats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-de-copons-sant-pere-de-comalats | <p>BURON, Vicenç (1980). Esglésies romàniques catalanes: guia. Barcelona: Artestudi, p. 87. Copons. Plànol urbà / Guia d'interès. Copons: Ajuntament de Copons, 2000. CLOSA MARTÍNEZ, Ricard (2012). 'Sant Pere a Sant Pere'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 34, p. 19. GAVÍN I BARCELÓ, Josep Maria (1984). Anoia, Conca de Barberà. Valldoreix: Arxiu Gavín, p. 119. IPA (2012). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Copons. LLACUNA I ORTÍNEZ, Pau (1995). Rutes per l'Anoia: història i art. Igualada: Publicacions Anoia, p. 70. LLIRÓ, Imma (1998). 'Recital poètic i musical a Sant Pere de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 6, p. 12. MESTRE I CASANOVA, Josep Vicenç; SABATÉ I CURULL, Flocel (1994). Esglésies romàniques de l'Anoia. Igualada: La Veu de l'Anoia. PLADEVALL I FONT, Antoni (1992). Catalunya Romànica: El Penedès, l'Anoia. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, vol. 19, p. 416. RIBA I GABARRÓ, Josep (1991). 'Copons'. A Josep M. TORRAS I RIBÉ (coord.). Història de l'Anoia. Manresa: Edicions Selectes, v. 1, p. 362. SERRA, Ramon (1997). 'L'Ermita Romànica de Sant Pere'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 4, p. 3. http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=4879 http://www.altaanoia.info/cat/Punts-d-Interes/Sant-Pere-de-Comalats http://relatsencatala.cat/relat/el-retaule-de-sant-pere-de-comalats-copons-lanoia-sobir</p> | XII / XIX | <p>Capella d'una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular. La nau està coberta per una volta de canó amb llunetes dividida en quatre trams separats per arcs faixons de mig punt, que es recolzen als murs laterals. L'absis original, que està cobert per una volta de quart d'esfera de pedra, es troba separat de la nau mitjançant un envà que fa de suport al retaule de Sant Pere, que actualment presideix l'altar major. Als peus de la nau hi ha el cor, al que s'accedeix mitjançant unes escales de pedra de dos trams. El temple s'il·lumina gràcies a una petita finestra rectangular, oberta al mur de migdia de la nau, i una finestra espitllerada, situada al bell mig de l'absis. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés d'arc de mig punt bastit amb grans dovelles de pedra i els brancals fets de carreus de pedra ben escairats. Està rematada per un doble ràfec de teula àrab. La façana de ponent està coronada per un simple campanar d'espadanya refet. La construcció presenta els paraments llisos, tot i que encara s'observen diversos forats de bastida. L'aparell original es fet de carreus de pedra ben escairats i disposats en filades regulars. En canvi, l'aparell de les reformes dutes a terme al temple no està tant ben definit, tot i que és força regular també.</p> | 08071-3 | Nucli de Sant Pere de Copons, 08289 | <p>La capella de Sant Pere formava part de l'antic terme del castell de Copons, en el indret conegut com a Comalats. Tot i que el lloc de Comalats no es documenta fins a finals del segle XII, tenim notícia que l'any 1020, Guifred de Balsareny (repoblador del terme) ven a la seva muller Ingilberga el terme del castell de Copons. I posteriorment, en el seu testament, Ingilberga deixa un camp a l'església de Sant Pere de Copons, quedant així establert en primer lloc el topònim de Copons per sobre del de Comalats. Tot indica que la capella sempre ha estat sufragània de la parròquia de Santa Maria de Copons. Així queda recollit en la visita pastoral del bisbe Pasqual de Vic a la parròquia l'any 1685. L'any 1889 es va reformar tota la coberta del temple, sobrealçant la nau central per construïr la nova volta de canó amb llunetes. També va ser el moment en el que es va edificar l'envà que separa la nau de l'absis original. Sabem que l'obra va costar 125 pessetes i es va acabar el dia 6 d'octubre del mateix any.</p> | 41.6501600,1.5284200 | 377460 | 4611981 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47420-foto-08071-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47420-foto-08071-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47420-foto-08071-3-3.jpg | Inexistent | Romànic|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Tot indica que el portal d'accés al interior del temple es posterior a la construcció de l'edifici. Pels voltants de la capella es van localitzar sepultures medievals. Actualment, el temple acull diversos actes culturals com ara recitals de poesia i música, i des de l'any 2012 aproximadament, s'ha instaurat la Festa Major de Sant Pere (combina diversos actes litúrgics, culturals, socials). | 92|98|119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||
| 47421 | Cal Vila / Cal Garriga / Cal Joan Avaro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vila-cal-garriga-cal-joan-avaro | <p>MUÑOZ, Natàlia (2003). 'Renoms de Copons: el carrer Vilanova'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 16, p. 17. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 23-27.</p> | XVIII | <p>Edifici cantoner de planta rectangular format per tres cossos adossats, amb pati posterior i accés des de l'antiga carretera d'Igualada a Ponts. La construcció principal presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuïda en planta baixa i dos pisos. La façana principal, orientada al carrer de Vilanova, presenta un portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats i la llinda plana de pedra també. Al mig de la llinda destaca una mènsula ornamental decorada amb motius vegetals i florals, amb una petxina central. A banda i banda hi ha dues petites finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra. Les tres obertures del primer pis són rectangulars i presenten una motllura rectilínia recorrent el seu intradós. Compten amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben treballats i les llindes planes monolítiques. El finestral central té sortida a un balcó simple amb la llosana motllurada i barana de ferro. Les finestres laterals, en canvi, presenten els ampits motllurats. La composició i tipologia dels buits del segon pis és la mateixa que a la primera planta, tot i que les obertures tenen les seves particularitats. Presenten els emmarcaments arrebossats i pintats i compten amb petits arcs de descàrrega bastits amb pedres disposades a sardinell. El parament està rematat per una mènsula motllurada de gran amplitud. De la façana de tramuntana, orientada a la plaça de l'Església, destaca un allargat finestral rectangular amb arc de descàrrega, emmarcament arrebossat i fornícula apetxinada situada a la llinda. Adossat a l'extrem de llevant d'aquest parament hi ha un petit volum de planta rectangular i coberta d'un sol vessant de teula, que actualment es correspon amb el número 7. Està distribuït en planta baixa i pis, i presenta obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats. Al seu torn, el tercer volum que integra l'edifici està adossat a la façana de llevant del cos principal i està completament rehabilitat. La construcció presenta l'aparell de l'obra vist, format per pedres de diverses mides disposades regularment. Les cantonades de l'edifici principal estan bastides amb carreus de pedra ben escairats. La part posterior de la finca presenta un gran pati rectangular que té sortida a l'antiga carretera a Ponts. Destaca la gran portalada rectangular integrada dins del mur que separa la finca del carrer. Està protegida per una petita teulada de teula àrab disposada a tres vessants.</p> | 08071-4 | Carrer de Vilanova, 7-9, 08289 | <p>Fins a mitjans del segle XVIII, en els terrenys on actualment es troba l'edifici de cal Vila, hi havia l'era de batre i l'antiga rectoria de Copons. De fet, ambdues construccions estaven situades sota la gran escalinata que actualment condueix a la plaça de l'Església (Muset 2006: 23). Aquests terrenys, que eren propietat de l'església de Santa Maria de Copons, també incloïen el que actualment es coneix com el Pla de Missa, l'illa de cases compresa entre els carrers d'Àngel Guimerà i de Vilanova, la banda de llevant del carrer de Vilanova (coneguda com el Pla del Rector o la Plana de la Rectoria) i alguns horts de la banda de ponent. Com que l'explotació agrícola de la Plana de la Rectoria no donava prous beneficis i les obres de construcció del nou temple parroquial eren molt cares, el rector mossèn Francesc Felip va sol·licitar permís al bisbe de Vic per poder establir part d'aquesta propietat, amb la intenció de construïr una nova rectoria al costat del nou temple i així alliberar aquests terrenys davant la demanda creixent de sòl urbanitzable. L'any 1759, el Bisbat otorga el permís per vendre el domini útil d'una part de la rectoria vella, d'un tros de pati i d'un altre de l'era a favor del negociant Manuel Vidal. En concret, la venda comprenia: 'dende la casa de Pere Basi (en) línea recta, fins al cantó de dita casa o Rectoria, y después dende lo menjador de dita Rectoria (fins) a la ayguera (y) fins dalt la teulada, y después dende la porta fins lo pilar de pedra picada que sustenta la porta (y) fins a una estaca que se ha plantat a la plana' (Muset 2006: 26). Per tant doncs, cal Vila es correspon amb l'edifici de la rectoria vella de Copons, comprat per Manuel Vidal l'any 1759, com hem vist anteriorment. També tenim notícia que un dels propietaris que havia tingut l'edifici, en Joan Avaro, tenia llogats els baixos a un veí de Jorba que es dedicava a la reparació i venda d'espardenyes de vetes. És força probable que l'edifici fos rehabilitat caps als anys 90 del segle XX.</p> | 41.6363200,1.5189100 | 376642 | 4610458 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47421-foto-08071-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47421-foto-08071-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47421-foto-08071-4-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Situats a banda i banda del portal d'accés a la casa destaquen dos seients de pedra de planta hexagonal, que probablement estan reutilitzats d'una altra estructura constructiva. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||
| 47422 | Cal Llacuna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-llacuna | <p>CLUB ESCOLAR 3C (1998). 'Carrer d'en Pere Palomas'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 6, p. 2. MUÑOZ, Natàlia (2003). 'Renoms de Copons: el carrer Vilanova'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 16, p. 10, 17. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 25.</p> | XVIII | Els paraments estan força degradats i les obertures de la planta baixa fan un gran impacte estètic. | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, format per dos cossos adossats, amb pati posterior i accés des de l'antiga carretera d'Igualada a Ponts. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants disposada a dos nivells, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes, tot i que el cos adossat a tramuntana presenta un alçament constructiu que es tradueix en un nivell extra. La façana principal, orientada al carrer de Vilanova, presenta dos portals d'accés rectangulars reformats. Tot i això, el principal conserva els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats i la llinda plana de pedra amb un lleuger arc rebaixat motllurat. Al primer pis destaquen dos grans finestrals rectangulars, amb els brancals fets de carreus de pedra i les llindes planes també. Una motllura rectilínia recorre l'intradós d'ambdues obertures. Tenen sortida a dos balcons simples amb les llosanes motllurades i baranes de ferro amb decoració central. Al seu costat hi ha una finestra rectangular amb l'emmarcament arrebossat i l'ampit de pedra, que ha estat reformada. La composició dels buits d'aquesta planta es repeteix al segon pis, tot i que els balcons són de mida inferior i totes les obertures han estat reformades. Destaca l'obertura central, amb la llinda rebaixada bastida amb pedra irregular disposada a sardinell. La resta d'obertures del parament es corresponen amb petites finestres d'obertura rectangular, amb les llindes de fusta. La construcció presenta el parament en força mal estat, semi-arrebossat i amb gran part de l'obra vista, formada per pedres desbastades de diferents mides, disposades regularment.</p> | 08071-5 | Carrer de Vilanova, 17, 08289 | <p>La casa és propietat de la família Llacuna des de fa diverses generacions. A mitjans del segle XVIII, els terrenys on està edificada eren propietat de l'església de Santa Maria de Copons. Aquests incloïen el que actualment es coneix com el Pla de Missa, l'illa de cases compresa entre els carrers d'Àngel Guimerà i de Vilanova, la banda de llevant del carrer de Vilanova (coneguda com el Pla del Rector o la Plana de la Rectoria) i alguns horts de la banda de ponent. Com que l'explotació agrícola de la Plana de la Rectoria no donava prous beneficis i les obres de construcció del nou temple parroquial eren molt cares, el rector mossèn Francesc Felip va sol·licitar permís al bisbe de Vic per poder establir part d'aquestes propietats i així alliberar els terrenys davant la demanda creixent de sòl urbanitzable, com a conseqüència de la bonança econòmica experimentada la vila. Entre els anys 1740 i 1765 foren dotze les parcel·les cedides 'a fi y efecte de construhir o fer construhir y edificar casa' (Muset 2006: 25). Aquestes parcel·les es corresponen amb les cases que actualment comprenen des del número 11 al 39 del carrer. De fet, les cases havien de tenir la façana orientada al carrer de Vilanova i mesurar totes el mateix, '50 palms en quadro' (10m x 10m) que equivalien a dos casals (Muset 2006: 25). Posteriorment, entre els anys 1761 i 1765, les cases es van poder allagar gràcies a 'la concessió de la propietat útil d'una nova peça de terra, destinada a corral' (Muset 2006: 25). Tenien la mateixa amplada que les façanes, és a dir, 50 pams, però la profunditat variava en funció de la situació de l'habitatge. En el cas de cal Llacuna, la profunditat era de 25 pams. Finalment, l'any 1789 es va donar permís per transformar aquests corrals en cases, quedant així integrats a la part habitada dels edificis, alhora que també es va permetre annexionar nous patis per la banda posterior dels edificis.</p> | 41.6359800,1.5186900 | 376623 | 4610421 | 08071 | Copons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47422-foto-08071-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47422-foto-08071-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47422-foto-08071-5-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||
| 47423 | Cal Reiet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-reiet | <p>MUÑOZ, Natàlia (2003). 'Renoms de Copons: el carrer Vilanova'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 16, p. 16. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 10-11, 22.</p> | XVIII | Caldria arranjar el revestiment de la façana principal. | <p>Edifici entremitgeres de planta més o menys rectangular, format per dos cossos adossats i amb pati posterior. El volum principal presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en soterrani, planta baixa, dos pisos i golfes. La façana principal, orientada al carrer de Vilanova, presenta dos grans portals d'accés rectangulars. El lateral ha estat reformat, amb els brancals bastits amb maons i la llinda arrebossada. En canvi, el portal principal presenta els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats i la llinda plana de pedra amb decoració central. Al seu costat hi ha una allargada finestra rectangular emmarcada en pedra, que també ha estat reformada. Les obertures del primer pis es corresponen amb tres grans finestrals rectangulars, amb els brancals fets de carreus de pedra, les llindes planes decorades i l'intradós motllurat. Tenen sortida a tres balcons simples amb les llosanes motllurades i les baranes de ferro. La composició dels buits d'aquesta planta es repeteix al segon pis, tot i que els balcons són de mida inferior i les obertures són d'arc rebaixat, amb els emmarcaments arrebossats. Les obertures de les golfes es corresponen amb tres petites finestres quadrangulars amb l'emmarcament revestit. La façana està rematada per un ràfec reformat i decorat amb motius geomètrics, sostingut amb mènsules de fusta. La construcció manté bona part del revestiment arrebossat de la façana, tot i que es pot observar part de l'obra vista. Està formada per pedres desbastades de diferents mides, disposades regularment. Adossat a la façana de ponent del volum principal hi ha un cos de planta rectangular amb la coberta de teula àrab d'un sol vessant, que presenta una galeria d'arcs de mig punt sostinguts per columnes circulars. Al seu torn, adossada a aquest volum i oberta al pati posterior, destaca una construcció de planta pentagonal amb la coberta de teula d'un sol vessant, disposada a mode de galeria.</p> | 08071-6 | Carrer de Vilanova, 18, 08289 | <p>Tot indica que la casa de cal Reiet que coneixem actualment es correspon amb un 'hospitium' documentat al carrer de Vilanova, amb anterioritat al segle XVI. De fet, el lloc de Vilanova va sorgir com un nou nucli de població establerta extramurs del castell, al voltant de la plaça d'en Giralt o de can Llacuna (a l'encreuament entre els actuals carrers de Vilanova i de Pere Palomas) i de l''hospitium' anteriorment mencionat. Tot i que es desconeix com era l'edifici original, sabem que comptava amb un corral posterior. Funcionalment 'podia haver estat un alberg, o hospital, per acollir-hi persones, o simplement un habitatge gran' (Muset 2006: 10). A finals del segle XVI, però, l'edifici estava abandonat i esfondrat, fet que va motivar que l'any 1594 el seu propietari (Jaume Jover, alias 'Rafel') se'l vengués, juntament amb uns patis adjacents, a Gaspar de Càrcer. Posteriorment, l'any 1736 un dels seus descendents va transferir aquesta propietat als comerciants Maurici Ramon i Simó Segura, juntament amb la masia de la Torre dels Hereus. Sembla ser que l'actual nom de l'edifici, cal Reiet, prové del sobrenom amb el que es coneixia un dels seus propietaris, el qual posseïa les millors propietats de tot el municipi, fet que li va proporcionar aquest apel·latiu.</p> | 41.6358400,1.5183800 | 376597 | 4610405 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47423-foto-08071-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47423-foto-08071-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47423-foto-08071-6-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El ràfec de l'edifici principal, que està decorat amb motius geomètrics (romboïdals) de color teula i blanc, es pot observar en d'altres edificis del mateix carrer. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||
| 47424 | Ca la Madrona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-madrona | <p>MUÑOZ, Natàlia (2003). 'Renoms de Copons: el carrer Vilanova'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 16, p. 17. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 25.</p> | XIX | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, format per dos cossos adossats, amb pati posterior i accés des de l'antiga carretera d'Igualada a Ponts. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants disposada a dos nivells, per un alçament constructiu que es tradueix en un pis extra. L'edifici està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes, amb la façana principal orientada al carrer de Vilanova. Presenta un gran portal d'accés d'arc escarser adovellat, emmarcat amb carreus de pedra. Damunt seu hi ha una placa de pedra amb l'any de construcció de l'edifici gravat, 1808. Al seu costat hi ha la porta del garatge, reformada, i una finestra rectangular emmarcada en pedra. Al primer pis destaquen dos grans finestrals d'arc rebaixat emmarcats en pedra . Una motllura rectilínia recorre l'intradós d'ambdues obertures. Tenen sortida a dos balcons simples amb les llosanes motllurades i baranes de ferro decorades. La composició dels buits d'aquesta planta es repeteix al segon pis, tot i que els balcons són de mida inferior. Al seu costat hi ha una petita finestra rectangular que ha estat reformada. La resta d'obertures del parament es corresponen amb petites finestres quadrangulars, emmarcades amb carreus de pedra i amb els ampits motllurats. La façana està rematada per un ràfec reformat i decorat amb motius geomètrics, sostingut amb mènsules de fusta. La façana presenta un revestiment arrebossat i pintat de color groc, en perfecte estat.</p> | 08071-7 | Carrer de Vilanova, 19, 08289 | <p>A mitjans del segle XVIII, els terrenys on està edificada la casa eren propietat de l'església de Santa Maria de Copons. Aquests incloïen el que actualment es coneix com el Pla de Missa, l'illa de cases compresa entre els carrers d'Àngel Guimerà i de Vilanova, la banda de llevant del carrer de Vilanova (coneguda com el Pla del Rector o la Plana de la Rectoria) i alguns horts de la banda de ponent. Com que l'explotació agrícola de la Plana de la Rectoria no donava prous beneficis i les obres de construcció del nou temple parroquial eren molt cares, el rector mossèn Francesc Felip va sol·licitar permís al bisbe de Vic per poder establir part d'aquestes propietats i així alliberar els terrenys davant la demanda creixent de sòl urbanitzable, com a conseqüència de la bonança econòmica experimentada la vila. Entre els anys 1740 i 1765 foren dotze les parcel·les cedides 'a fi y efecte de construhir o fer construhir y edificar casa' (Muset 2006: 25). Aquestes parcel·les es corresponen amb les cases que actualment comprenen des del número 11 al 39 del carrer. De fet, les cases havien de tenir la façana orientada al carrer de Vilanova i mesurar totes el mateix, '50 palms en quadro' (10m x 10m) que equivalien a dos casals (Muset 2006: 25). Posteriorment, entre els anys 1761 i 1765, les cases es van poder allagar gràcies a 'la concessió de la propietat útil d'una nova peça de terra, destinada a corral' (Muset 2006: 25). Tenien la mateixa amplada que les façanes, és a dir, 50 pams, però la profunditat variava en funció de la situació de l'habitatge. En el cas de ca la Madrona, la profunditat era de 25 pams. Finalment, l'any 1789 es va donar permís per transformar aquests corrals en cases, quedant així integrats a la part habitada dels edificis, alhora que també es va permetre annexionar nous patis per la banda posterior. El nom de l'edifici prové de la mare de l'actual propietari, la senyora Madrona. Anteriorment, la casa havia estat propietat de dues germanes (conegudes com 'les Joanes') de Sant Martí de Sesgueioles, que estiuejaven a Copons. Les germanes van haver d'absentar-se durant una bona temporada, demanat a la família Llacuna que es fes càrrec de pagar la contribució de la casa. Així ho van fer i, amb el temps, la casa passà a ser propietat d'aquesta família (aquest fet no és exclusiu d'aquesta propietat. A Copons hi ha altres casos). També tenim notícia que la casa va ser caserna de la Guardia Civil durant la propietat dels Llacuna.</p> | 41.6359000,1.5186700 | 376621 | 4610412 | 1808 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47424-foto-08071-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47424-foto-08071-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47424-foto-08071-7-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'edifici ha estat rehabilitat en els darrers temps. El ràfec de l'edifici principal, que està decorat amb motius geomètrics (romboïdals) de color teula i blanc, es pot observar en d'altres edificis del mateix carrer. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||
| 47425 | Cal Romeu / El Liberal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-romeu-el-liberal | <p>MUÑOZ, Natàlia (2003). 'Renoms de Copons: el carrer Vilanova'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 16, p. 17. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 25.</p> | XVIII / XX | El parament de la façana principal està en força mal estat i les obertures també. | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, format per dos cossos adossats, amb pati posterior i accés des de l'antiga carretera d'Igualada a Ponts. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants disposada a dos nivells, degut a un alçament constructiu que es tradueix en un pis extra. El carener és paral·lel a la façana principal. L'edifici està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes, amb la façana principal orientada al carrer de Vilanova. Presenta tres portals d'accés d'obertura rectangular, tots ells reformats inadequadament. Al primer pis hi ha tres obertures rectangulars força simples amb els emmarcaments arrebossats. Tenen sortida a un gran balcó corregut amb la llosana motllurada i la barana de ferro decorada amb motius florals. La composició dels buits d'aquesta planta es repeteix al segon pis, tot i que les obertures es corresponen amb simples finestres i no hi ha cap balcó. Les obertures de les golfes es corresponen amb petites finestres quadrangulars, que es troben obertes al bell mig de la gran mènsula motllurada que remata el parament. De fet, aquestes finestres aprofiten part de la mènsula com a element decoratiu propi. La façana presenta un revestiment arrebossat força degradat i la pintura en força mal estat de conservació. A la part posterior de la casa, al bell mig del pati, destaca un gran volum de planta rectangular amb la coberta de teula de dues vessant, probablement destinat a garatge.</p> | 08071-8 | Carrer de Vilanova, 21, 08289 | <p>A mitjans del segle XVIII, els terrenys on està edificada la casa eren propietat de l'església de Santa Maria de Copons. Aquests incloïen el que actualment es coneix com el Pla de Missa, l'illa de cases compresa entre els carrers d'Àngel Guimerà i de Vilanova, la banda de llevant del carrer de Vilanova (coneguda com el Pla del Rector o la Plana de la Rectoria) i alguns horts de la banda de ponent. Com que l'explotació agrícola de la Plana de la Rectoria no donava prous beneficis i les obres de construcció del nou temple parroquial eren molt cares, el rector mossèn Francesc Felip va sol·licitar permís al bisbe de Vic per poder establir part d'aquestes propietats i així alliberar els terrenys davant la demanda creixent de sòl urbanitzable, com a conseqüència de la bonança econòmica experimentada la vila. Entre els anys 1740 i 1765 foren dotze les parcel·les cedides 'a fi y efecte de construhir o fer construhir y edificar casa' (Muset 2006: 25). Aquestes parcel·les es corresponen amb les cases que actualment comprenen des del número 11 al 39 del carrer. De fet, les cases havien de tenir la façana orientada al carrer de Vilanova i mesurar totes el mateix, '50 palms en quadro' (10m x 10m) que equivalien a dos casals (Muset 2006: 25). Posteriorment, entre els anys 1761 i 1765, les cases es van poder allagar gràcies a 'la concessió de la propietat útil d'una nova peça de terra, destinada a corral' (Muset 2006: 25). Tenien la mateixa amplada que les façanes, és a dir, 50 pams, però la profunditat variava en funció de la situació de l'habitatge. En el cas que ens ocupa, la profunditat era de 25 pams. Finalment, l'any 1789 es va donar permís per transformar aquests corrals en cases, quedant així integrats a la part habitada dels edificis, alhora que també es va permetre annexionar nous patis per la banda posterior. A mitjans del segle XX, l'edifici acollia la societat coneguda com 'El Liberal', servint de local d'esbarjo i de sala de ball pel jovent de caire liberal de l'època. El nom de cal Romeu prové del cognom dels actuals propietaris.</p> | 41.6358200,1.5186100 | 376616 | 4610403 | 08071 | Copons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47425-foto-08071-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47425-foto-08071-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47425-foto-08071-8-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||
| 47426 | Cal Mestre / Cal Jover Pobre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mestre-cal-jover-pobre | <p>IPA (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Copons. MUÑOZ, Natàlia (2003). 'Renoms de Copons: el carrer Vilanova'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 16, p. 16. MUSET I PONS, Assumpta (2000). L'evolució familiar i comercial d'una companyia coponenca del segle XVIII: Ramon i Agustí Morera i Cia. Barcelona: Col·legi de Notaris de Catalunya, p. 326-327. http://www.altaanoia.info/cat/Punts-d-Interes/Antiga-Casa-de-Pere-Jover-o-Cal-Mestre http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=4870</p> | XVIII | <p>Edifici entremitgeres completament rehabilitat, que presenta una planta rectangular i està format per dos cossos adossats, amb un pati posterior de planta rectangular també. El volum principal presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en soterrani, planta baixa i dos pisos. La façana principal, orientada al carrer de Vilanova, presenta un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats i el marxapeu de pedra també. La dovella central està gravada amb la següent inscripció: 'JHS 1739 PERA YOVE'. L'altre portal de la planta baixa es correspon amb un portal rectangular per accedir al garatge. Les obertures dels pisos superiors són totes rectangulars i presenten la mateixa tipologia que la porta del garatge. La façana està bastida amb pedres ben escairades de diverses mides, aplicades de forma regular a mode de retícula. De la façana de ponent destaca una terrassa descoberta al segon pis. En aquesta part, a la façana de ponent se li adossa un volum auxiliar de planta rectangular.</p> | 08071-9 | Carrer de Vilanova, 24, 08289 | <p>És probable que el gravat de la dovella central del portal de la casa es refereixi a Pere Jover Torras, fill del negociant Josep Jover Sans i nét de pagesos, que l'any 1730 era negociant a Valladolid. Els Jover formaven una de les nissagues més selectes i poderoses de la diàspora de negociants coponencs desenvolupada durant el segle XVIII. Anteriorment ja apareixien registrats al fogatge de l'any 1553 (Muset 2000: 326). L'edifici és conegut com a cal Mestre degut al fet que dos mestres de l'escola de Copons hi van viure. Eren en Joan Obradors i la Vicenta Alumbreros. En relació a això, sabem que durant el temps en que la casa era coneguda com a cal Jover Pobre, el propietari de la mateixa la va donar al poble de Copons perquè s'hi fes l'escola de les nenes.</p> | 41.6356100,1.5183900 | 376597 | 4610380 | 1739 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47426-foto-08071-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47426-foto-08071-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47426-foto-08071-9-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Tenim notícia que la façana principal estava decorada amb uns esgrafiats florals, que es van perdre. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||
| 47427 | Cal Brunet / Ca la Maria Teresa Semiano / Cal Cardenyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-brunet-ca-la-maria-teresa-semiano-cal-cardenyes | <p>MUÑOZ, Natàlia (2003). 'Renoms de Copons: el carrer Vilanova'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 16, p. 17. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 25.</p> | XVIII | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, format per dos cossos adossats, amb pati posterior i accés des de l'antiga carretera d'Igualada a Ponts. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i una terrassa descoberta orientada al jardí. L'edifici està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes, i presenta la façana principal orientada al carrer de Vilanova. El portal d'accés principal és d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats. Al costat hi ha un altre portal de grans dimensions i obertura rectangular, amb els brancals fets de carreus i la llinda plana gravada amb la data de construcció, 1776. Al primer pis destaquen dos finestrals rectangulars emmarcats en pedra que tenen sortida a dos balcons exempts amb les llosanes motllurades i les baranes de ferro decorades. Entremig de les dues obertures hi ha una petita fornícula amb l'ampit motllurat, que alberga una imatge religiosa. La composició dels buits d'aquesta planta es repeteix al segon pis, tot i que les obertures es corresponen amb finestres amb els ampits motllurats i sense balcons. Per contra, les obertures de les golfes es corresponen amb quatre petites finestres d'arc de mig punt, unides per un llarg ampit corregut motllurat. La façana està rematada per una cornisa motllurada damunt la que es troba una àmplia barbacana sostinguda amb mènsules de fusta i pedra. El parament presenta un revestiment que imita la pedra, disposat en filades. A la part posterior de la casa, tocant a l'antiga carretera de Calaf, hi ha un petit volum de planta rectangular, destinat a garatge.</p> | 08071-10 | Carrer de Vilanova, 25, 08289 | <p>A mitjans del segle XVIII, els terrenys on està edificada la casa eren propietat de l'església de Santa Maria de Copons. Aquests incloïen el que actualment es coneix com el Pla de Missa, l'illa de cases compresa entre els carrers d'Àngel Guimerà i de Vilanova, la banda de llevant del carrer de Vilanova (coneguda com el Pla del Rector o la Plana de la Rectoria) i alguns horts de la banda de ponent. Com que l'explotació agrícola de la Plana de la Rectoria no donava prous beneficis i les obres de construcció del nou temple parroquial eren molt cares, el rector mossèn Francesc Felip va sol·licitar permís al bisbe de Vic per poder establir part d'aquestes propietats i així alliberar els terrenys davant la demanda creixent de sòl urbanitzable, com a conseqüència de la bonança econòmica experimentada la vila. Entre els anys 1740 i 1765 foren dotze les parcel·les cedides 'a fi y efecte de construhir o fer construhir y edificar casa' (Muset 2006: 25). Aquestes parcel·les es corresponen amb les cases que actualment comprenen des del número 11 al 39 del carrer. De fet, les cases havien de tenir la façana orientada al carrer de Vilanova i mesurar totes el mateix, '50 palms en quadro' (10m x 10m) que equivalien a dos casals (Muset 2006: 25). Posteriorment, entre els anys 1761 i 1765, les cases es van poder allagar gràcies a 'la concessió de la propietat útil d'una nova peça de terra, destinada a corral' (Muset 2006: 25). Tenien la mateixa amplada que les façanes, és a dir, 50 pams, però la profunditat variava en funció de la situació de l'habitatge. En el cas que ens ocupa, la profunditat era de 15 pams. Finalment, l'any 1789 es va donar permís per transformar aquests corrals en cases, quedant així integrats a la part habitada dels edificis, alhora que també es va permetre annexionar nous patis per la banda posterior. L'edifici és conegut per cal Brunet per que l'anterior propietària es deia Maria Brunet. L'apel·latiu Semiano procedeix del renom amb el que era conegut el pare de la Maria Teresa i Cardenyes era el cognom del seu marit.</p> | 41.6356800,1.5186000 | 376615 | 4610387 | 1776 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47427-foto-08071-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47427-foto-08071-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47427-foto-08071-10-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Tot i l'any de construcció present al portal rectangular de la planta baixa, probablement la casa va ser reformada durant el segle XX. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||
| 47428 | Cal General / Casa General / Cal Solé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-general-casa-general-cal-sole | <p>MUÑOZ, Natàlia (2003). 'Renoms de Copons: el carrer Vilanova'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 16, p. 16. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 5-6, 22, 24.</p> | XVIII | <p>Edifici cantoner de planta rectangular, amb pati posterior. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en soterrani, planta baixa, dos pisos i golfes. La façana principal, orientada al carrer de Vilanova, presenta tres grans portals d'accés rectangulars, dels quals només el central presenta l'emmarcament bastit amb carreus de pedra escairats. Els altres dos han estat reformats, amb els emmarcaments arrebossats. Les obertures del primer pis es corresponen amb tres grans finestrals rectangulars, amb els brancals fets de carreus de pedra i les llindes planes, amb sortida a tres balcons simples amb les llosanes motllurades i les baranes de ferro ben treballades. La composició dels buits d'aquesta planta es repeteix al segon pis, tot i que els balcons són de mida inferior i les obertures són d'arc rebaixat amb els emmarcaments arrebossats. Les obertures de les golfes es corresponen amb tres petites finestres rectangulars. La façana està rematada per un ràfec decorat amb motius geomètrics i sostingut amb mènsules de fusta. De la façana de migdia, orientada al passatge de Joan Lluch, destaquen les finestres del primer pis amb els ampits motllurats, i la galeria de les golfes, formada per tres grans obertures rectangulars amb les llindes de fusta. La façana està rematada pel mateix ràfec documentat al parament principal. La construcció presenta els paraments coberts per un revestiment arrebossat i pintat en una tonalitat groguenca. La cantonada entre les dues façanes està decorada amb carreus escairats.</p> | 08071-11 | Carrer de Vilanova, 30, 08289 | <p>És força probable que cal General fos l'anomenat 'castell nou' que el comanador Copons (germà de Ramon de Copons) va erigir al capdavall de l'actual carrer de Vilanova al segle XV (Muset 2006: 5, 24). A principis del segle XVII s'assegurava que feia molt de temps que el castell de Copons estava 'derruhï(t) y enderroca(t)'. De fet, 'la pedra vella de dit castell vell' s'havia utilitzat per construir i fortificar la casa privada o 'castell nou' d'Antoni de Vilaplana i de Copons, el castlà de l'època que en tenia la propietat (Muset 2006: 5-6). Sabem que en aquesta època, l'edifici comptava amb un baluard de defensa (Muset 2006: 22). L'apel·latiu de General prové de la creença que durant el període de les guerres carlines hi pernoctava un cap de tropa. Era habitual que quan les tropes es desplaçaven pel territori, pernoctessin a les cases dels pobles per on passaven. En el cas de Copons, el cap de tropa sempre dormia a cal General. Durant un temps també, l'edifici va ser conegut per cal Solé i era propietat de la família que portava el mateix cognom.</p> | 41.6353600,1.5183400 | 376593 | 4610352 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47428-foto-08071-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47428-foto-08071-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47428-foto-08071-11-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El ràfec de l'edifici principal, que està decorat amb motius geomètrics (romboïdals) de color teula i blanc, es pot observar en d'altres edificis del mateix carrer. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||
| 47429 | Cal Recader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-recader | <p>MUÑOZ, Natàlia (2003). 'Renoms de Copons: el carrer Vilanova'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 16, p. 17. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 25.</p> | XVIII | El parament de la façana principal està en força mal estat de conservació. | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, amb pati posterior i accés des de l'antiga carretera d'Igualada a Ponts. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes. La façana principal, orientada al carrer de Vilanova, presenta dos portals d'accés rectangulars, dels quals el de l'esquerra ha estat reformat. El principal, en canvi, conserva els brancals bastits amb carreus de pedra ben desbastats i la llinda plana monolítica. Les obertures del primer pis es corresponen amb dos finestrals rectangulars reformats, que tenen sortida a un balcó corregut amb la llosana motllurada i la barana de ferro decorada. La composició dels buits d'aquesta planta es repeteix al segon pis, tot i que les obertures són més petites i amb sortida a dos balcons simples. També estan reformades. A les golfes, en canvi, hi ha una galeria que s'obre a l'exterior mitjançant dues grans obertures d'arc rebaixat, sostingudes per un pilar central i delimitades per baranes decorades a mode de balustrada. La façana està rematada per un ràfec de dents de serra que pràcticament queda tapat per la canalera de la teulada. La façana presenta un revestiment arrebossat en força mal estat de conservació. A la part posterior de la casa, entre el pati i l'antiga carretera de Calaf, hi ha un volum aïllat de planta rectangular amb terrassa superior, destinat a garatge.</p> | 08071-12 | Carrer de Vilanova, 33, 08289 | <p>A mitjans del segle XVIII, els terrenys on està edificada la casa eren propietat de l'església de Santa Maria de Copons. Aquests incloïen el que actualment es coneix com el Pla de Missa, l'illa de cases compresa entre els carrers d'Àngel Guimerà i de Vilanova, la banda de llevant del carrer de Vilanova (coneguda com el Pla del Rector o la Plana de la Rectoria) i alguns horts de la banda de ponent. Com que l'explotació agrícola de la Plana de la Rectoria no donava prous beneficis i les obres de construcció del nou temple parroquial eren molt cares, el rector mossèn Francesc Felip va sol·licitar permís al bisbe de Vic per poder establir part d'aquestes propietats i així alliberar els terrenys davant la demanda creixent de sòl urbanitzable, com a conseqüència de la bonança econòmica experimentada la vila. Entre els anys 1740 i 1765 foren dotze les parcel·les cedides 'a fi y efecte de construhir o fer construhir y edificar casa' (Muset 2006: 25). Aquestes parcel·les es corresponen amb les cases que actualment comprenen des del número 11 al 39 del carrer. De fet, les cases havien de tenir la façana orientada al carrer de Vilanova i mesurar totes el mateix, '50 palms en quadro' (10m x 10m) que equivalien a dos casals (Muset 2006: 25). Posteriorment, entre els anys 1761 i 1765, les cases es van poder allagar gràcies a 'la concessió de la propietat útil d'una nova peça de terra, destinada a corral' (Muset 2006: 25). Tenien la mateixa amplada que les façanes, és a dir, 50 pams, però la profunditat variava en funció de la situació de l'habitatge. En el cas que ens ocupa, la profunditat era de 15 pams. Finalment, l'any 1789 es va donar permís per transformar aquests corrals en cases, quedant així integrats a la part habitada dels edificis, alhora que també es va permetre annexionar nous patis per la banda posterior. L'edifici és conegut per cal Brunet per que l'anterior propietària es deia Maria Brunet. L'apel·latiu Semiano procedeix del renom amb el que era conegut el pare de la Maria Teresa i Cardenyes era el cognom del seu marit. L'edifici és conegut com a cal Recader perquè era l'ofici de l'avi de l'actual propietària. Baixava dos cops a la setmana a Igualada i feia tots els encàrrecs que els veïns de Copons li demanaven.</p> | 41.6354500,1.5185900 | 376614 | 4610362 | 08071 | Copons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47429-foto-08071-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47429-foto-08071-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47429-foto-08071-12-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||
| 47430 | Cal Pepateia / Cal Bel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pepateia-cal-bel | <p>MUÑOZ, Natàlia (2003). 'Renoms de Copons: el carrer Vilanova'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 16, p. 16. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 26-28.</p> | XVIII | <p>Edifici cantoner de planta quadrada, amb pati posterior i diversos volums aïllats que l'envolten. El volum principal presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes. La façana principal, orientada al carrer de Vilanova, presenta dos portals d'accés rectangulars, dels quals el de la dreta ha estat reformat. El principal, en canvi, conserva els brancals bastits amb carreus de pedra ben desbastats i la llinda plana monolítica. A l'esquerra hi ha una petita finestra rectangular emmarcada amb carreus de pedra i reixa de ferro. Les obertures del primer pis es corresponen amb un finestral central d'obertura rectangular emmarcat amb carreus de pedra i amb la llinda plana monolítica. S'obre a un balcó simple amb la llosana motllurada i la barana de ferro decorada. A banda i banda hi ha dues finestres rectangulars que també estan emmarcades amb carreus de pedra ben escairats i amb els ampits motllurats. La composició dels buits d'aquesta planta es repeteix al segon pis, tot i que les obertures són més petites i amb els emmarcaments reformats. A les golfes s'obren tres petites finestres sota coberta. La façana està rematada per un ràfec decorat amb motius geomètrics de color blanc i teula, sostingut amb mènsules de fusta, i presenta un revestiment arrebossat que protegeix el parament. Les façanes laterals, en canvi, presenten obertures majoritàriament rectangulars i reformades, amb alguna finestra tapiada també. La de tramuntana, orientada al passatge de Joan Lluch, deixa l'aparell de pedra vist, mentre que la de migdia, que presenta un volum auxiliar adossat, es troba arrebossada. La finca es completa amb tres volums adossats de planta rectangular, amb les cobertes d'una i dues vessants de teula, situats a la part posterior de la casa i orientats al pati.</p> | 08071-13 | Carrer de Vilanova, 34, 08289 | <p>Per un pergamí datat l'any 1570 sabem que la banda de ponent de l'actual carrer de Vilanova estava formada per cases enrunades, horts i camps de farratge de diferents propietaris, inclós el castell. Al segle XVIII, en canvi, la majoria d'aquestes parcel·les eren propietat de la família Carbonell. En relació a la casa tenim notícia que l'any 1787, Josep Carbonell i Cases va transferir al seu parent Manuel Carbonell i Segura, un solar situat 'al capdevall del carrer anomenat de Vilanova' i al costat d'un carreró (Muset 2006: 26-28). Tot indica que el nou propietari va construir l'edifici en aquest solar, que actualment es correspon amb el número 34 del carrer de Vilanova. La casa és coneguda com a cal Pepateia pel nom d'una antiga propietària que es deia Pepa i era de cal Teia, situada al carrer de Sant Magí. A mitjans del segle XX, a la casa s'hi reunia el jovent de la vila per organitzar les Caramelles i la festa del Corpus, i també per elaborar flors per guarnir els altars.</p> | 41.6352100,1.5183700 | 376595 | 4610336 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47430-foto-08071-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47430-foto-08071-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47430-foto-08071-13-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El ràfec de l'edifici principal, que està decorat amb motius geomètrics (romboïdals) de color teula i blanc, es pot observar en d'altres edificis del mateix carrer. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||
| 47431 | Ca la Lluïsa Carnisser / Cal Noiteia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-lluisa-carnisser-cal-noiteia | <p>MUÑOZ, Natàlia (2003). 'Renoms de Copons: el carrer Vilanova'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 16, p. 17. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 15, 25.</p> | XVIII | <p>Edifici cantoner de planta rectangular, amb pati posterior i accés des de l'antiga carretera d'Igualada a Ponts. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes. La façana principal, orientada al carrer de Vilanova, presenta un portal d'accés principal d'obertura rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats i la llinda plana monolítica gravada amb l'anagrama 'IHS' i l'any de construcció, 1762. A banda i banda hi ha dues finestres rectangulars emmarcades en pedra també. Les obertures del primer pis es corresponen amb un finestral central d'obertura rectangular, emmarcat en carreus de pedra i la llinda plana, i amb sortida a un balcó exempt amb la llosana motllurada i la barana de ferro decorada. Als laterals hi ha dues finestres rectangulars emmarcades amb carreus i amb els ampits motllurats. La composició dels buits d'aquesta planta es repeteix al segon pis, tot i que les obertures es corresponen amb finestres emmarcades en pedra i amb els ampits motllurats també. Pel que fa a les golfes hi ha tres petites finestres emmarcades en pedra. La façana està rematada per un ràfec de rajols amb mènsules de fusta. La façana posterior de la casa, orientada a llevant, presenta una terrassa amb sortida des del primer pis, que compta amb unes escales que comuniquen amb el pati. A l'extrem sud-est del parament s'adossa un petit volum auxiliar rectangular amb coberta d'un sol vessant i grans obertures rectangulars. Del segon pis destaca una gran galeria, oberta a l'exterior mitjançant tres arcs de mig punt adovellats, sostinguts per pilars amb les impostes motllurades. També destaquen els tres òculs situats sota la coberta, emmarcats en pedra. La façana està rematada amb el mateix ràfec que la façana principal. En general, la construcció presenta els paraments arrebossats i en bones condicions.</p> | 08071-14 | Carrer de Vilanova, 35, 08289 | <p>A mitjans del segle XVIII, els terrenys on està edificada la casa eren propietat de l'església de Santa Maria de Copons. Aquests incloïen el que actualment es coneix com el Pla de Missa, l'illa de cases compresa entre els carrers d'Àngel Guimerà i de Vilanova, la banda de llevant del carrer de Vilanova (coneguda com el Pla del Rector o la Plana de la Rectoria) i alguns horts de la banda de ponent. Com que l'explotació agrícola de la Plana de la Rectoria no donava prous beneficis i les obres de construcció del nou temple parroquial eren molt cares, el rector mossèn Francesc Felip va sol·licitar permís al bisbe de Vic per poder establir part d'aquestes propietats i així alliberar els terrenys davant la demanda creixent de sòl urbanitzable, com a conseqüència de la bonança econòmica experimentada la vila. Entre els anys 1740 i 1765 foren dotze les parcel·les cedides 'a fi y efecte de construhir o fer construhir y edificar casa' (Muset 2006: 25). Aquestes parcel·les es corresponen amb les cases que actualment comprenen des del número 11 al 39 del carrer. De fet, les cases havien de tenir la façana orientada al carrer de Vilanova i mesurar totes el mateix, '50 palms en quadro' (10m x 10m) que equivalien a dos casals (Muset 2006: 25). Posteriorment, entre els anys 1761 i 1765, les cases es van poder allagar gràcies a 'la concessió de la propietat útil d'una nova peça de terra, destinada a corral' (Muset 2006: 25). Tenien la mateixa amplada que les façanes, és a dir, 50 pams, però la profunditat variava en funció de la situació de l'habitatge. En el cas que ens ocupa, la profunditat era de 15 pams. Finalment, l'any 1789 es va donar permís per transformar aquests corrals en cases, quedant així integrats a la part habitada dels edificis, alhora que també es va permetre annexionar nous patis per la banda posterior. Tot i això, tenim notícia que la casa es va construir l'any 1762 de la mà del negociant Amador Jover (Muset 2006: 15). L'edifici és conegut actualment com Ca la Lluïsa Carnisser perque era el nom de la mare de l'actual propietari. Anteriorment, quan es coneixia com a Cal Noiteia, era una fusteria i una fonda a la vegada.</p> | 41.6353700,1.5185900 | 376614 | 4610353 | 1762 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47431-foto-08071-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47431-foto-08071-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47431-foto-08071-14-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||
| 47432 | Cal Brufau / Ca la Verònica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-brufau-ca-la-veronica | <p>MUÑOZ, Natàlia (2003). 'Renoms de Copons: el carrer Vilanova'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 16, p. 17. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 25.</p> | XVIII | <p>Edifici cantoner de planta rectangular, amb pati posterior envoltat de volums auxiliars i accés des de l'antiga carretera d'Igualada a Ponts. El volum principal presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, dos pisos i un altell situat a la part posterior de la coberta. La façana principal, orientada al carrer de Vilanova, presenta un portal d'accés principal d'obertura rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats i la llinda plana monolítica. Al seu costat hi ha una petita finestra rectangular bastida en quatre carreus de pedra també. Les obertures del primer pis han estat reformades i es corresponen amb un finestral d'obertura rectangular que té sortida a un balcó exempt amb la llosana motllurada i barana de ferro. Al seu costat hi ha una finestra rectangular de la que destaca l'ampit motllurat. Les dues finestres del segon pis, molt senzilles, també han estat reformades. La façana està rematada per un ràfec de rajols amb mènsules de fusta. La façana lateral, orientada al passatge de Joan Lluch, presenta majoritàriament obertures rectangulars, tot i que reformades. La construcció presenta els paraments arrebossats.</p> | 08071-15 | Carrer de Vilanova, 37, 08289 | <p>A mitjans del segle XVIII, els terrenys on està edificada la casa eren propietat de l'església de Santa Maria de Copons. Aquests incloïen el que actualment es coneix com el Pla de Missa, l'illa de cases compresa entre els carrers d'Àngel Guimerà i de Vilanova, la banda de llevant del carrer de Vilanova (coneguda com el Pla del Rector o la Plana de la Rectoria) i alguns horts de la banda de ponent. Com que l'explotació agrícola de la Plana de la Rectoria no donava prous beneficis i les obres de construcció del nou temple parroquial eren molt cares, el rector mossèn Francesc Felip va sol·licitar permís al bisbe de Vic per poder establir part d'aquestes propietats i així alliberar els terrenys davant la demanda creixent de sòl urbanitzable, com a conseqüència de la bonança econòmica experimentada la vila. Entre els anys 1740 i 1765 foren dotze les parcel·les cedides 'a fi y efecte de construhir o fer construhir y edificar casa' (Muset 2006: 25). Aquestes parcel·les es corresponen amb les cases que actualment comprenen des del número 11 al 39 del carrer. De fet, les cases havien de tenir la façana orientada al carrer de Vilanova i mesurar totes el mateix, '50 palms en quadro' (10m x 10m) que equivalien a dos casals (Muset 2006: 25). Posteriorment, entre els anys 1761 i 1765, les cases es van poder allagar gràcies a 'la concessió de la propietat útil d'una nova peça de terra, destinada a corral' (Muset 2006: 25). Tenien la mateixa amplada que les façanes, és a dir, 50 pams, però la profunditat variava en funció de la situació de l'habitatge. En el cas que ens ocupa, la profunditat era de 15 pams. Finalment, l'any 1789 es va donar permís per transformar aquests corrals en cases, quedant així integrats a la part habitada dels edificis, alhora que també es va permetre annexionar nous patis per la banda posterior. Tot i això, tenim notícia que la casa es va construir l'any 1762 de la mà del negociant Amador Jover (Muset 2006: 15). Es desconeix d'on prové el nom de la casa, tot i que és probable que faci referència al cognom d'algun dels seus propietaris. El nom de Ca la Verònica procedeix d'un dels seus habitants.</p> | 41.6352400,1.5185900 | 376613 | 4610339 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47432-foto-08071-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47432-foto-08071-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47432-foto-08071-15-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Adossada a l'extrem de tramuntana de la façana principal hi ha una de les fonts que es van bastir per tota la vila l'any 1910. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||
| 47433 | Cal Pere Vilà / Cal Colom | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pere-vila-cal-colom | <p>MUÑOZ, Natàlia (2003). 'Renoms de Copons: el carrer Vilanova'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 16, p. 17. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 25.</p> | XVIII | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, amb pati posterior orientat a l'antiga carretera d'Igualada a Ponts. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i dos pisos. La façana principal, orientada al carrer de Vilanova, presenta un portal d'accés principal d'obertura rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats i la llinda plana monolítica gravada amb l'anagrama 'IHS' i l'any de construcció, 1765. Al seu costat hi ha un altre portal rectangular amb l'emmarcament arrebossat, que presenta la data de reforma,1958, gravada a la llinda. Les obertures del primer pis es corresponen amb un finestral d'obertura rectangular que té sortida a un balcó exempt amb la llosana motllurada i barana de ferro decorada. Al seu costat hi ha una finestra rectangular de la que destaca l'ampit motllurat. Les dues finestres del segon pis, d'obertura rectangular i concepció molt senzilla, també han estat reformades. La façana està rematada per un ràfec de rajols amb mènsules de fusta. Al seu torn, la façana lateral presenta majoritàriament obertures rectangulars, tot i que reformades. La construcció presenta els paraments arrebossats.</p> | 08071-16 | Carrer de Vilanova, 39, 08289 | <p>A mitjans del segle XVIII, els terrenys on està edificada la casa eren propietat de l'església de Santa Maria de Copons. Aquests incloïen el que actualment es coneix com el Pla de Missa, l'illa de cases compresa entre els carrers d'Àngel Guimerà i de Vilanova, la banda de llevant del carrer de Vilanova (coneguda com el Pla del Rector o la Plana de la Rectoria) i alguns horts de la banda de ponent. Com que l'explotació agrícola de la Plana de la Rectoria no donava prous beneficis i les obres de construcció del nou temple parroquial eren molt cares, el rector mossèn Francesc Felip va sol·licitar permís al bisbe de Vic per poder establir part d'aquestes propietats i així alliberar els terrenys davant la demanda creixent de sòl urbanitzable, com a conseqüència de la bonança econòmica experimentada la vila. Entre els anys 1740 i 1765 foren dotze les parcel·les cedides 'a fi y efecte de construhir o fer construhir y edificar casa' (Muset 2006: 25). Aquestes parcel·les es corresponen amb les cases que actualment comprenen des del número 11 al 39 del carrer. De fet, les cases havien de tenir la façana orientada al carrer de Vilanova i mesurar totes el mateix, '50 palms en quadro' (10m x 10m) que equivalien a dos casals (Muset 2006: 25). Posteriorment, entre els anys 1761 i 1765, les cases es van poder allagar gràcies a 'la concessió de la propietat útil d'una nova peça de terra, destinada a corral' (Muset 2006: 25). Tenien la mateixa amplada que les façanes, és a dir, 50 pams, però la profunditat variava en funció de la situació de l'habitatge. En el cas que ens ocupa, la profunditat era de 15 pams. Finalment, l'any 1789 es va donar permís per transformar aquests corrals en cases, quedant així integrats a la part habitada dels edificis, alhora que també es va permetre annexionar nous patis per la banda posterior. Tot i això, sabem que la casa es va construir l'any 1765 gràcies a la llinda delportal d'accés (Muset 2006: 15). El nom de la casa procedeix d'un antic propietari de l'immoble. El nom de Cal Colom ve donat per el gran nombre d'aus d'aquesta espècie que habitaven a l'edifici en un moment indeterminat.</p> | 41.6351700,1.5185800 | 376612 | 4610331 | 1765 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47433-foto-08071-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47433-foto-08071-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47433-foto-08071-16-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||
| 47434 | Ca la Coloma / Cala Coloma / Cal Veí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-coloma-cala-coloma-cal-vei | <p>MUÑOZ, Natàlia (2003). 'Renoms de Copons: el carrer Vilanova'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 16, p. 17. LÁZARO ROMEU, Enric (2008). 'Cala Coloma'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 26, p. 5.</p> | XVIII | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, amb pati posterior orientat a l'antiga carretera d'Igualada a Ponts. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes. La façana principal, orientada al carrer de Vilanova, presenta un portal d'accés principal d'arc rebaixat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats i la llinda plana. Al seu costat hi ha una petita finestra rectangular reformada. Les obertures del primer pis es corresponen amb dos finestrals d'obertura rectangular, que també presenten els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats i les llindes planes monolítiques. En canvi, les dues finestres del segon pis, d'obertura rectangular i emmarcament arrebossat, han estat reformades, tot i que destaquen els ampits motllurats. Pel que fa a les golfes hi ha dues petites obertures rectangulars sota coberta. La façana està rematada per una cornisa de rajols. La construcció presenta el parament arrebossat i s'observen petites reparacions del mateix.</p> | 08071-17 | Carrer de Vilanova, 47, 08289 | <p>A mitjans del segle XIX, aproximadament, la casa era propietat del matrimoni format per la Teresa Font i l'Isidre Romeu, que era teixidor. Per un familiar dels propietaris sabem que l'Isidre tenia telers manuals de teixits, tot i que no queda clar si els tenia a la mateixa casa o en un altre lloc. Posteriorment, un dels fills del matrimoni i la seva dona es quedaren la casa. Era en Gabriel Romeu Font i la Maria Vila Anguera, filla de Cal Vila. Tot i que en Gabriel feia de pagès i era l'administrador d'alguna de les finques del poble, també feia de teixidor, perpetuant d'aquesta manera l'ofici del seu pare. Es desconeix d'on provenen els noms amb els que tradicionalment s'ha conegut l'edifici.</p> | 41.6349400,1.5185900 | 376613 | 4610305 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47434-foto-08071-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47434-foto-08071-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47434-foto-08071-17-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||||
| 47435 | Cal Parés / Cal Panadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pares-cal-panadell | <p>CLOSA BERTRAN, Daniel (2009). 'La bona casa del negociant del segle XVIII, Roc Brufau Comas'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 27, p. 4. MUÑOZ, Natàlia (2004). 'Renoms de Copons: el carrer Mur'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 17, p. 13. MUSET I PONS, Assumpta (2000). L'evolució familiar i comercial d'una companyia coponenca del segle XVIII: Ramon i Agustí Morera i Cia. Barcelona: Col·legi de Notaris de Catalunya, p. 326-327. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 28-33. MUSET I PONS, Assumpta (2008). 'Biografies coponenques. Roc Brufau Comas (1739-1809)'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 25, p. 4.</p> | XVIII | <p>Edifici cantoner de planta irregular delimitat pel carrer del Mur, la plaça del Castell i el tram esglaonat que puja fins a la plaça (carrer del Castell). Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i una terrassa descoberta situada a l'extrem nord-oest. Està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes, amb la façana principal orientada al carrer del Mur. Compta amb un portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats i la llinda plana amb les inicials 'RB', l'any de construcció, 1782, i una creu gravat al centre. Al seu costat hi ha una finestra rectangular amb l'emmarcament arrebossat, que probablement ha estat reformada. Les obertures del primer pis són totes rectangulars i amb els emmarcaments arrebossats. Es corresponen amb dues finestres laterals amb els ampits motllurats i un finestral central amb sortida a un balcó simple, amb la llosana motllurada i la barana de ferro. A la segona planta, les obertures també són rectangulars i presenten el revestiment arrebossat, tot i que es corresponen amb un balcó i una finestra balconera als laterals, i una senzilla finestra al centre. La façana està rematada per un ràfec de teula àrab invertida. Pel que fa a les façanes de llevant i migdia, cal dir que les obertures han estat majoritàriament reformades i són de la mateixa tipologia que en el cas anterior. La construcció presenta els paraments semi-arrebossats, quedant vist l'aparell de pedra desbastada de diverses mides disposada en filades més o menys regulars.</p> | 08071-18 | Carrer del Mur, 8, 08289 | <p>La casa està edificada a l'extrem de migdia de les terres que antigament ocupava el castell de Copons (actualment, aquestes terres estarien delimitades pel carrer del Mur, el passeig de Sant Magí i la pujada del Castell). Eren terres caracteritzades per una orografia abrupte i gens aprofitable per a l'ús agrícola. Així doncs, a mitjans del segle XVIII, donada l'elevada demanda de sól urbà per l'enriquiment de la població gràcies a la diàspora de negociants coponencs, l'ajuntament 'va reanudar els establiments, aturats després de la Guerra de Successió per ordre del Superintendent de Catalunya', i que s'havien iniciat per la banda de Sòl Carrer i del lloc de Vilanova. L'any 1780, 'es va establir el darrer solar del carrer del Mur, pel cantó del castell: el beneficiari fou el comerciant Roc Brufau' (Muset 2006: 28). Brufau 'va comprar un pati a sota l'Era Vella del Castell (ara plaça del Castell)' (Muset 2006: 31), tot i que anava acompanyat d'una sèrie de requisits imposats per les autoritats locals, amb l'objectiu d'afavorir el trànsit de persones i animals mitjançant l'obertura de carrers i zones de pas: 'a sas costas, (la) paret de bals que és enfrente de detràs de la iglésia, en forma de mitja lluna, pujant-la de pedra i de fanch fins al terra', i a deixar 18 pams de carrer 'a la part de sol ixent per poder puyar lliurament a l'hera vella' (Muset 2006: 33). Com es pot veure doncs, la construcció de la casa l'any 1782 va contribuir a la consolidació de l'estructura actual del carrer del Mur i de la plaça del Castell (Muset 2006: 28-29). Les inicials 'RB' gravades a la llinda del portal d'accés a la casa fan referència a la persona que la va edificar, Roc Brufau. Nascut a Copons l'any 1738, procedia d'una família de camperols i negociants que, de mica en mica, es va anar emparentant amb les grans nissagues de negociants de la vila com els Jover, els Segura, els Vidal o els Romeu. Posteriorment, la casa fou propietat de la família de cal Tabola, tot i que la tenien llogada a la família Panadell (d'aquí un dels nom). Un cop la família va marxar a viure a Manresa, l'edifici passà a mans dels propietaris actuals, els quals provenien de Cal Parés i Cal Marbà, del carrer del Raval.</p> | 41.6369000,1.5187400 | 376629 | 4610523 | 1782 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47435-foto-08071-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47435-foto-08071-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47435-foto-08071-18-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||
| 47436 | Cal Tabola / Cal Músic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tabola-cal-music | <p>IPA (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Copons. MUÑOZ, Natàlia (2004). 'Renoms de Copons: el carrer Mur'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 17, p. 13. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 28. http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=4867 http://www.altaanoia.info/cat/Punts-d-Interes/Cal-Tabola-o-Cal-Music</p> | XVIII | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, que ha estat completament rehabilitat en els darrers temps. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes. La façana principal compta amb un portal d'accés d'arc escarser adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats. La dovella central està decorada a mode de mènsula amb una cara femenina i decoracions vegetals en alt relleu. A banda i banda hi ha dues petites finestres rectangulars bastides amb quatre carreus de pedra. Entre la planta baixa i el primer pis destaca un carreu de pedra encastat al bell mig del parament, amb la data 1738 gravada al centre. Les obertures de les dues plantes principals es corresponen amb tres finestres rectangulars per planta, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats, les llindes planes monolítiques i els ampits motllurats. Les de la primera planta, però, són de mida més gran que les del segon pis. En el primer nivell s'observen les restes del brancal dret d'una finestra que va desaparèixer. A les golfes hi ha tres petites finestres d'obertura rectangular amb l'emmarcament arrebossat, que han estat reformades. La façana està rematada per un ràfec de teula decorat amb motius geomètrics i sostingut amb mènsules de fusta. L'interior de la casa està completament reformat també, amb els paraments bastits amb pedres desbastades de diverses mides disposades regularment. Compta amb una col·lecció de mobles antics i peces força destacables com per exemple una premsa de gàbia. La construcció presenta el parament arrebossat i pintat de color groc, amb un gran sòcol aplacat.</p> | 08071-19 | Carrer del Mur, 28, 08289 | <p>La casa està edificada a la banda de ponent de les terres que antigament ocupava el castell de Copons (actualment, aquestes terres estarien delimitades pel carrer del Mur, el passeig de Sant Magí i la pujada del Castell). Eren terres caracteritzades per una orografia abrupte i gens aprofitable per a l'ús agrícola. Així doncs, a mitjans del segle XVIII, donada l'elevada demanda de sól urbà per l'enriquiment de la població gràcies a la diàspora de negociants coponencs, l'ajuntament 'va reanudar els establiments, aturats després de la Guerra de Successió per ordre del Superintendent de Catalunya', i que s'havien iniciat per la banda de Sòl Carrer i del lloc de Vilanova. De fet, els primers contractes emfitèutics efectuats al carrer del Mur es remunten a la dècada de 1760 (Muset 2006: 28). En aquest sentit, la data gravada al carreu encastat a la façana principal de la casa és força prematura. Tot i que no s'ha pogut trobar cap referència directa a l'edifici, sembla força probable pensar que hagués estat propietat d'algun dels grans negociants coponencs del segle XVIII. És probable que el sobrenom de Cal Músic fes referència a la professió d'algun dels seus habitants, tot i que no se sap amb certesa.</p> | 41.6376000,1.5179400 | 376564 | 4610601 | 1738 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47436-foto-08071-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47436-foto-08071-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47436-foto-08071-19-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | En alguns edificis del carrer de Vilanova es pot observar un ràfec decorat amb motius geomètrics (romboïdals) de color teula i blanc, força semblant al de la casa. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||
| 47437 | Ca la Tereseta Pona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-tereseta-pona | <p>MUÑOZ, Natàlia (2004). 'Renoms de Copons: el carrer Mur'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 17, p. 13. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 28.</p> | XVIII | Les obertures estan en força mal estat, així com el revestiment de la façana. | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, amb un petit pati posterior. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants disposada a dos nivells, amb el carener perpendicular a la façana principal. Està distribuït en planta baixa i dos pisos. La façana principal disposa d'un portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats i la llinda plana. Al seu costat hi ha una petita finestra rectangular bastida amb quatre carreus de pedra escairats. Les obertures del primer pis es corresponen amb dues finestres rectangulars amb els emmarcaments arrebossats i els ampits motllurats. A la segona planta també hi ha una finestra rectangular amb l'emmarcament arrebossat i l'ampit motllurat, i una galeria delimitada per una barana de fusta. La façana està rematada per un senzill ràfec de teula i deixa bona part de l'obra vista degut al mal estat de conservació del revestiment. Està bastida en pedra desbastada de diverses mides, disposada en filades regulars.</p> | 08071-20 | Carrer del Mur, 30, 08289 | <p>La casa està edificada a la banda de ponent de les terres que antigament ocupava el castell de Copons (actualment, aquestes terres estarien delimitades pel carrer del Mur, el passeig de Sant Magí i la pujada del Castell). Eren terres caracteritzades per una orografia abrupte i gens aprofitable per a l'ús agrícola. Així doncs, a mitjans del segle XVIII, donada l'elevada demanda de sól urbà per l'enriquiment de la població gràcies a la diàspora de negociants coponencs, l'ajuntament 'va reanudar els establiments, aturats després de la Guerra de Successió per ordre del Superintendent de Catalunya', i que s'havien iniciat per la banda de Sòl Carrer i del lloc de Vilanova. De fet, els primers contractes emfitèutics efectuats al carrer del Mur es remunten a la dècada de 1760. L'any de construcció present a les llindes de les dues cases veïnes (Cal Vendrell i Cal Basora) així ho demostra: 1767 (Muset 2006: 28). És probable que la construcció de la casa sigui coetània a la de Cal Vendrell (número 32), donat que constructivament són molt semblants. Sabem que la casa era propietat de la família de Cal Vila. La cediren a un dels seus fills i la seva dona, amb la condició que si no tenien descendència els retornarien la propietat. L'esposa es deia Teresa i se la coneixia com la 'Pona'.</p> | 41.6376800,1.5178600 | 376557 | 4610610 | 08071 | Copons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47437-foto-08071-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47437-foto-08071-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47437-foto-08071-20-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||
| 47438 | Cal Vendrell / Cal Maneló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vendrell-cal-manelo | <p>MUÑOZ, Natàlia (2004). 'Renoms de Copons: el carrer Mur'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 17, p. 13. MUSET I PONS, Assumpta (2000). L'evolució familiar i comercial d'una companyia coponenca del segle XVIII: Ramon i Agustí Morera i Cia. Barcelona: Col·legi de Notaris de Catalunya, p. 327, 332-333, 335, 343. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 28.</p> | XVIII | <p>Edifici entremitgeres de planta irregular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants disposada a dos nivells i el carener perpendicular a la façana principal. Està distribuït en planta baixa, dos pisos i altell. La façana principal disposa d'un portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats i la llinda plana monolítica, gravada amb l'anagrama 'IHS', l'any de construcció, 1767, i el nom del propietari, Agustí Morera. A banda i banda hi ha dues petites finestres rectangulars reformades. Les obertures dels pisos superiors també han estat totes reformades i es corresponen amb senzilles finestres rectangulars amb els emmarcaments arrebossats i un balcó simple situat a la primera planta. La façana està rematada per un senzill ràfec i deixa bona part de l'obra vista degut al mal estat de conservació del revestiment. Està bastida en pedra desbastada de diverses mides, disposada en filades regulars.</p> | 08071-21 | Carrer del Mur, 32, 08289 | <p>La casa està edificada a la banda de ponent de les terres que antigament ocupava el castell de Copons (actualment, aquestes terres estarien delimitades pel carrer del Mur, el passeig de Sant Magí i la pujada del Castell). Eren terres caracteritzades per una orografia abrupta i gens aprofitable per a l'ús agrícola. Així doncs, a mitjans del segle XVIII, donada l'elevada demanda de sól urbà per l'enriquiment de la població gràcies a la diàspora de negociants coponencs, l'ajuntament 'va reanudar els establiments, aturats després de la Guerra de Successió per ordre del Superintendent de Catalunya', i que s'havien iniciat per la banda de Sòl Carrer i del lloc de Vilanova. De fet, els primers contractes emfitèutics efectuats al carrer del Mur van començar per la plaça de Sant Magí i es van anar extenent en direcció a l'església, durant la dècada del 1760. En aquest sentit,Cal Vendrell és una de les primeres construccions del carrer, si tenim en compte la data de la llinda del portal d'accés,1767 (Muset 2006: 28). És probable que la construcció de la casa sigui coetània a la de Ca la Tereseta Pona (número 30), donat que constructivament parlant són molt semblants. Els Morera formaven part del nombrós grup de negociants sorgit a Copons durant el segle XVIII, tot i que no eren una de les famílies més arrelades ja que feia poc temps que s'havien traslladat a la població (Muset 2000: 327). De fet, l'activitat econòmica familiar registrada a Copons no va més enllà de la dècada del 1750. Tot i això, els pactes matrimonials amb algunes de les famílies més representatives de la vila els garantiren la presència en els cercles més influents de la diàspora coponenca, evolucionant i enriquint-se ràpidament (Muset 2000: 332). El nom de la llinda del portal d'accés a la casa fa referència a Agustí Morera i Tomàs (1728-1805), negociant a Arévalo, que estava casat amb Maria Masarnau, filla d'un altre negociant de Copons (Muset 2000: 333).</p> | 41.6377300,1.5178300 | 376555 | 4610616 | 1767 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47438-foto-08071-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47438-foto-08071-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47438-foto-08071-21-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||
| 47439 | Cal Basora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-basora | <p>MUÑOZ, Natàlia (2004). 'Renoms de Copons: el carrer Mur'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 17, p. 13. MUSET I PONS, Assumpta (2000). L'evolució familiar i comercial d'una companyia coponenca del segle XVIII: Ramon i Agustí Morera i Cia. Barcelona: Col·legi de Notaris de Catalunya, p. 333-335. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 28.</p> | XVIII | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, rehabilitat en els darrers temps, i amb un pati enjardinat posterior. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i dos pisos. La façana principal disposa d'un portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats i la llinda plana gravada amb l'any de construcció, 1767, i el nom del propietari, Ramon Basora. Al seu costat hi ha una finestra rectangular reformada, amb l'emmarcament arrebossat. Les obertures dels pisos superiors també han estat totes reformades i es corresponen amb senzilles finestres rectangulars, amb els emmarcaments arrebossats, un balcó simple situat damunt del portal, amb la llosana motllurada, i una finestra balconera situada al segon pis. La façana està rematada per una senzilla cornisa arrebossada i pintada. La façana combina bona part del parament arrebossat i pintat de color groc i una part de l'obra vista, bastida en pedra desbastada de diverses mides, disposada en filades regulars.</p> | 08071-22 | Carrer del Mur, 34, 08289 | <p>La casa està edificada a la banda de ponent de les terres que antigament ocupava el castell de Copons (actualment, aquestes terres estarien delimitades pel carrer del Mur, el passeig de Sant Magí i la pujada del Castell). Eren terres caracteritzades per una orografia abrupte i gens aprofitable per a l'ús agrícola. Així doncs, a mitjans del segle XVIII, donada l'elevada demanda de sól urbà per l'enriquiment de la població gràcies a la diàspora de negociants coponencs, l'ajuntament 'va reanudar els establiments, aturats després de la Guerra de Successió per ordre del Superintendent de Catalunya', i que s'havien iniciat per la banda de Sòl Carrer i del lloc de Vilanova. De fet, els primers contractes emfitèutics efectuats al carrer del Mur van començar per la plaça de Sant Magí i es van anar extenent en direcció a l'església, durant la dècada del 1760. En aquest sentit, Cal Basora és una de les primeres construccions del carrer, si tenim en compte la data de la llinda del portal d'accés,1767 (Muset 2006: 28). El nom de la llinda del portal fa referència al mestre de cases Ramon Basora i Niubó, que va edificar la construcció i estava casat amb Agustina Morera i Enric, de la família de negociants Morera. Basora havia arribat a Copons a finals del segle XVIII per dedicar-se al sector de la construcció, tot i que també tenim notícia que la seva família tenia una fonda establerta a la casa del costat (número 36).</p> | 41.6377800,1.5178300 | 376555 | 4610622 | 1767 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47439-foto-08071-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47439-foto-08071-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47439-foto-08071-22-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,19 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc