Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 47490 | Torre dels Hereus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-dels-hereus | <p>GAVÍN I BARCELÓ, Josep Maria (1984). Anoia, Conca de Barberà. Valldoreix: Arxiu Gavín, p. 119. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p 10. RIERA, Antoni (1999). Inventari de masies i construccions en sòl no urbanitzable de Copons. Copons [inèdit]. RIBA I GABARRÓ, Josep (1991). 'Copons'. A Josep M. TORRAS I RIBÉ (coord.). Història de l'Anoia. Manresa: Edicions Selectes, v. 1, p. 358.</p> | XVIII | La construcció està deshabitada i coberta de vegetació. | <p>Masia aïllada de planta irregular, formada per dos cossos adossats i envoltada de camps de conreu. El volum principal és de planta rectangular i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, la qual es troba orientada a llevant. L'abundant vegetació que cobreix la zona ha impedit documentar íntegrament aquest parament, tot i que al pis s'observen tres finestres rectangulars amb les llindes de fusta, els ampits motllurats i arcs de descàrrega superiors bastits en pedra disposada a sardinell. Les obertures de les golfes es corresponen amb tres petites finestres rectangulars d'emmarcament senzill. La façana de migdia presenta un portal d'accés rectangular obert a l'alçada del pis. Cal destacar que la casa està construïda en un desnivell natural del terreny, cosa que fa que l'edifici estigui disposat a dos nivells. Aquest portal presenta els brancals bastits amb carreus de pedra, la llinda de fusta i un arc de descàrrega superior amb la pedra disposada a sardinell. Adossat al costat del portal hi ha un petit volum de planta quadrada amb coberta d'un sol vessant, que probablement es correspongui amb un pou. A l'altre costat hi ha una finestra rectangular amb els brancals fets amb carreus de la mateixa tipologia que els del portal, la llinda plana i un petit arc de descàrrega triangular al damunt d'aquesta. A les golfes hi ha una petita finestra rectangular amb la llinda plana. La façana de ponent presenta dues petites finestres rectangulars bastides amb quatre carreus de pedra escairats. L'extrem de migdia d'aquest parament es troba atalussat. La façana de tramuntana, de la mateixa manera que la principal, no s'ha pogut documentar donada l'abundant vegetació que la cobreix. Al interior, l'edifici presenta sostres coberts amb bigues de fusta i parets emblanquinades. La construcció està rematada per un ràfec de lloses de pedra damunt del qual s'assenta la teulada i està bastida en pedra escairada de diverses mides, disposada en filades regulars. Es documenten pedres de mida molt petita utilitzades per falcar i regularitzar les filades. L'altre volum que conforma l'edifici es troba en força mal estat de conservació, mig enrunat i cobert de vegetació. Tot i així presenta una planta rectangular i la coberta és de teula àrab d'un sol vessant.</p> | 08071-73 | Solà de la Torre, 08289 | <p>Durant un temps indeterminat, la masia era propietat de Gaspar de Càrcer, el qual també tenia en propietat l''hospitium' de cal Reiet (al carrer de Vilanova) i uns patis adjacents. Posteriorment, l'any 1736, un descendent seu va cedir-ho tot als comerciants Maurici Ramon i Simó Segura, passant la propietat de la masia a aquests. També tenim constància que la masia comptava amb una capella privada dedicada a Sant Jordi.</p> | 41.6503100,1.4419500 | 370260 | 4612124 | 08071 | Copons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47490-foto-08071-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47490-foto-08071-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47490-foto-08071-73-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | A escassos metres a ponent de la masia es conserven les restes de dos edificis auxiliars que actualment estan força enrunats. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | |||||||
| 47491 | Cal Ponç / Cal Pons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ponc-cal-pons | <p>RIERA, Antoni (1999). Inventari de masies i construccions en sòl no urbanitzable de Copons. Copons [inèdit].</p> | XIX | L'edifici integra algun volum adossat enrunat i totes les obertures tapiades. | <p>Masia aïllada de planta irregular, formada per quatre cossos adossats i envoltada de boscos i camps de conreu. El volum principal és de planta rectangular i està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, la qual es troba orientada a migdia. Aquest parament compta amb un portal d'accés d'arc rebaixat adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra escairats. A la dovella clau destaca un òval en alt relleu amb l'any 1880 gravat al centre. A banda i banda hi ha dues petites finestres rectrangulars emmarcades amb quatre carreus de pedra. Al primer pis s'observen tres obertures més rectangulars emmarcades amb carreus de pedra escairats. Al centre, un antic finestral i als laterals dues finestres amb els ampits de pedra motllurats. Les obertures de la segona planta es corresponen amb tres petites finestres rectangulars emmarcades amb quatre carreus de pedra.A les golfes hi ha una única obertura rectangular emmarcada en pedra. La façana de tramuntana presenta un portal d'accés rectangular obert a l'alçada del primer pis. Cal destacar que la casa està construïda en un desnivell natural del terreny, cosa que fa que l'edifici estigui disposat a diferent nivell. Aquest portal presenta els brancals bastits amb carreus de pedra desbastats i la llinda plana monolítica gravada amb la següent inscripció: 'FRANCISCO PONS AY 1880'. Al segon pis hi ha dues petites finestres rectangulars emmarcades amb carreus escairats. Pel que fa a les façanes de llevant i ponent, ambdues presenten finestres de les mateixes característiques que les anteriors, algunes amb l'ampit de pedra motllurat. Adossat a l'extrem de tramuntana de la façana de llevant hi ha un petit volum rectangular amb teulada d'un vessant ensorrada i distribuït en soterrani, planta baixa i pis. Tot i el seu mal estat de conservació (al marge de la teulada, tota la part sud de l'edifici està enrunada) conserva un pilar central de pedra que sostenia l'estructura, restes de l'embigat de fusta que cobria l'edifici i el portal d'accés obert a la façana de tramuntana. Alhora, adossat a la cantonada sud-est d'aquest edifici, destaca un petit volum de planta rectangular força enrunat, actualment cobert a l'alçada del primer pis, que es correspon amb una gran cisterna coberta per una volta de canó bastida en pedra disposada en filades. Hi ha un altre volum de planta rectangular, adossat en aquest cas a la façana de ponent, en força mal estat de conservació. Ha perdut la coberta, que era d'un vessant, i està organitzat en un sol nivell. Al interior s'observen diverses reformes modernes, fetes amb totxo. Es tracta de les antigues quadres i corrals de la masia. La construcció principal està rematada per un ràfec de lloses de pedra damunt del qual s'assenta la teulada. Tot el conjunt està bastit en pedra escairada de diverses mides, disposada en filades més o menys regulars. Les obertures de l'edifici principal estan totes tapiades amb totxos. A la banda de llevant de la masia destaquen dos cossos adossats de planta rectangular, destinats a les tasques agrícoles. Han perdut les cobertes, que eren d'un sol vessant i estan bastits en pedra desbastada disposada regularment. El de la banda de llevant presenta un portal d'accés d'arc rebaixat reformat i dos pilars centrals estructurals al interior. El de ponent, en canvi, compta amb una cisterna subterrània coberta per una volta de canó bastida en pedra i, al costat, una estança coberta per una volta de canó lleugerament apuntada. S'obren a l'exterior mitjançant dos arcs de mig punt (el de la cisterna és més rebaixat) bastits en pedra disposada a sardinell. Ambdues estances estan cobertes al nivell del primer pis, que actualment es troba enderrocat, conservant-se tant sols la façana de tramuntana.</p> | 08071-74 | Pla del Llobet, 08289 | 41.6525200,1.4631500 | 372030 | 4612338 | 1880 | 08071 | Copons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47491-foto-08071-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47491-foto-08071-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47491-foto-08071-74-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Al costat de la cantonada nord-oest de l'edifici principal hi ha un pou aïllat de planta quadrada, bastit en pedra i cobert per una volta plana de lloses de pedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | |||||||
| 47492 | Cal Basí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-basi | <p>RIERA, Antoni (1999). Inventari de masies i construccions en sòl no urbanitzable de Copons. Copons [inèdit].</p> | XVIII | <p>Masia aïllada de planta més o menys rectangular, formada per tres cossos adossats i envoltada de boscos i camps de conreu. El volum principal, completament rehabilitat, està format per dos cossos adossats amb les cobertes de teula àrab d'una i dues vessants i els careners paral·lels a la façana principal, la qual està orientada a tramuntana. Consta de planta baixa i pis. Totes les obertures de la construcció han estat reformades: són rectangulars, amb les llindes de fusta i els ampits de pedra, en el cas de les finestres. De la façana de llevant destaquen dues petites finestres amb les llindes de pedra. De la façana de ponent, en canvi, destaquen els brancals bastits amb maons de les obertures de l'extrem de migdia i un petit volum adossat al bell mig del parament, de planta rectangular i amb coberta de teula d'un sol vessant. Adossat a la banda de migdia de l'edifici principal hi ha un gran volum de planta rectangular força enrunat. Ha perdut la coberta i bona part de la banda de ponent de l'estructura. A la banda de llevant de la masia hi ha les restes d'un edifici aïllat de planta rectangular completament enrunat. Alhora, a escassos metres al nord-est de l'edifici principal, hi ha un pou de planta quadrada bastit en pedra i cobert per una teulada de dues vessants, acompanyat per un petit cos rectangular reformat, actualment utilitzat de garatge. Tot el conjunt està bastit en pedra escairada de diverses mides, lligada amb morter de calç i disposada en filades més o menys regulars.</p> | 08071-75 | Pla del Llobet, 08289 | 41.6508600,1.4654700 | 372220 | 4612150 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47492-foto-08071-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47492-foto-08071-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47492-foto-08071-75-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | ||||||||||
| 47493 | Cal Bargués | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bargues | <p>RIERA, Antoni (1999). Inventari de masies i construccions en sòl no urbanitzable de Copons. Copons [inèdit].</p> | XIX/XX | <p>Masia aïllada i rehabilitada de planta més o menys rectangular, formada per diversos cossos adossats i envoltada de camps de conreu. El volum original està situat a la banda de migdia de la construcció. És de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab d'un sol vessant i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al sud-est, presenta obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats, totes elles reformades, i un sòcol d'aplacat de pedra. A l'extrem nord-est del parament se li adossa un petit volum rectangular, amb coberta d'un sol vessant, reformat. La resta de volums auxiliars situats a la banda de tramuntana també estan rehabilitats. A l'extrem de migdia, en canvi, hi ha les restes d'un edifici bastit en pedra que es troba en força mal estat de conservació. Tot el conjunt presenta els paraments arrebossats i pintats, amb l'excepció del volum adossat a migdia, el qual està bastit en pedra de diverses mides lligada amb morter de calç i disposada irregularment.</p> | 08071-76 | Pla del Bargués, 27, 08289 | 41.6497800,1.4719400 | 372756 | 4612021 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47493-foto-08071-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47493-foto-08071-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47493-foto-08071-76-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | ||||||||||
| 47494 | Ca l'Arnau / Mas Arnau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-larnau-mas-arnau | <p>RIERA, Antoni (1999). Inventari de masies i construccions en sòl no urbanitzable de Copons. Copons [inèdit]. SOTERAS CORBELLA, Montse (2008). 'Masies i veïnats de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 26, p. 8.</p> | XIX | L'edifici està en procés de restauració, tot i que les obres ja fa temps que estan aturades. | <p>Masia aïllada de planta rectangular, formada per dos cossos adossats i envoltada de camps de conreu. Es troba en procés de reforma, tot i que fa temps que està aturat. El volum principal presenta la coberta de teula àrab d'un sol vessant i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés rectangular amb la llinda plana gravada amb l'any 1880. A banda i banda hi ha dues petites finestres rectangulars, una d'elles bastida amb quatre carreus de pedra escairats. Al pis hi ha tres finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra escairats i les llindes planes. De les golfes destaca una obertura irregular situada a l'extrem de ponent de la façana, que es correspon amb una antiga galeria. Ha estat reformada mitjançant un envà de maons que l'ha transformat en un finestral d'obertura rectangular, amb sortida a un balcó simple. A la part superior del parament s'observa un recreixement de la coberta ben visible. La façana de ponent presenta grans obertures rectangulars empetitides amb envans de maons i llindes de fusta. Tres d'elles tenen sortida a petits balcons exempts. A la planta baixa es conserven les restes d'un antic arc de descàrrega bastit en pedra disposada a sardinell, corresponent a una obertura actualment tapiada. La façana està coberta per una terrassa delimitada amb barana de ferro. La resta de façanes també presenten obertures rectangulars amb llindes de fusta. La de tramuntana compta amb un accés directe al primer pis de la construcció, protegit per un voladís de teula àrab que amplia la pròpia coberta. Adossat a la façana de llevant, en canvi, hi ha un volum auxiliar de planta rectangular força enrunat. Ha perdut la coberta i bona part del sector de migdia de la construcció. Al interior, les estructures estan essent rehabilitades amb totxo i maó. La construcció està bastida en pedra de diverses mides lligada amb abundant morter de calç i disposada de manera regular.</p> | 08071-77 | Viladases-Camí de ca l'Arnau, 08289 | <p>El sector de Viladases, situat al nord-oest del nucli urbà de Copons, es caracteritza per la presència de diverses masies que actualment han passat a ser segones residències. Tot i això, els pagesos de la zona es dedicaven als cultius tradicionals: oliveres, arbres fruiters, cereals i, sobretot, la vinya.</p> | 41.6416700,1.4924200 | 374446 | 4611090 | 1880 | 08071 | Copons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47494-foto-08071-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47494-foto-08071-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47494-foto-08071-77-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | |||||||
| 47495 | Cal Salvadoret / Cal Maure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-salvadoret-cal-maure | <p>RIERA, Antoni (1999). Inventari de masies i construccions en sòl no urbanitzable de Copons. Copons [inèdit]. SOTERAS CORBELLA, Montse (2008). 'Masies i veïnats de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 26, p. 8.</p> | XVIII/XIX | <p>Masia aïllada de planta rectangular formada per dos cossos adossats, completament rehabilitada i delimitada per una tanca que la separa dels camins d'accés. El volum principal presenta la coberta de teula àrab de dues vessants i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada a llevant, presenta un portal d'accés rectangular amb els brancals batits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica. Està protegit per un voladís de nova creació i de teula àrab d'un sol vessant, sostingut per una solera de bigues de fusta. A banda i banda hi ha dues petites finestres rectangulars bastides amb quatre carreus de pedra, una d'elles disposada a mode d'espitllera. Al pis hi ha dues finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra escairats i les llindes planes, i les restes d'una altra finestra que actualment està tapiada. De les golfes destaquen tres finestres rectangulars amb els ampits de pedra restituïts. Entre aquests dos pisos s'observa el recreixement de l'estructura, corresponent a una de les reformes antigues que va patir l'edifici. La resta de façanes d'aquest volum compten amb finestres rectangulars, algunes d'elles amb llindes de fusta. El interior de l'edifici està completament reformat, tot i que es conserva el cup de vi, que actualment s'utilitza com a cisterna per l'aigua. Adossat a la façana de migdia hi ha un volum de nova planta amb teulada d'un sol vessant, que presenta un porxo a la planta baixa i quatre grans finestrals d'arc escarser bastits amb maons al pis. Situat a la cantonada nord-est de la finca hi ha un volum de planta rectangular distribuït en dos pisos, que originàriament feia les funcions de corral i pallisa. Està cobert per una teulada d'un sol vessant sostinguda amb bigues de fusta i presenta el pis superior completament obert a l'exterior. Tota la construcció està bastida en pedra desbastada de diverses mides, lligada amb morter de calç i disposada de manera regular.</p> | 08071-78 | Viladases-Camí de Ca l'Arnau, 08289 | <p>El sector de Viladases, situat al nord-oest del nucli urbà de Copons, es caracteritza per la presència de diverses masies que actualment han passat a ser segones residències. Tot i això, els pagesos de la zona es dedicaven als cultius tradicionals: oliveres, arbres fruiters, cereals i, sobretot, la vinya. La masia és propietat dels actuals propietaris des de l'any 2000. Està edificada damunt d'un cingle que crea un petit aiguamoll subterrani amb tendència a inundar el sector de ponent de la construcció quan plou. Antigament, tot el sector de llevant i migdia de la construcció estava delimitat per diversos cossos auxiliars destinats al bestiar i a les tasques agrícoles. Adossat a la cantonada nord-est del volum principal hi havia un volum rectangular amb coberta d'un sol vessant, que presenta una galeria d'arcs de mig punt al pis.</p> | 41.6407700,1.4929700 | 374490 | 4610989 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47495-foto-08071-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47495-foto-08071-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47495-foto-08071-78-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El paviment exterior que dóna accés al portal del volum principal està format per la pròpia roca mare de la zona. Tot i que està perfectament regularitzada per poder-hi caminar, s'observen certs rebaixos provocats per l'aigua que circula per sota la casa quan plou. Aquesta aigua provoca el fet que la part de ponent de l'edifici s'inundi sovint. Situat al porxo de nova creació es conserven les restes del forn. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | ||||||||
| 47496 | La Casa Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-nova | <p>RIERA, Antoni (1999). Inventari de masies i construccions en sòl no urbanitzable de Copons. Copons [inèdit]. SOTERAS CORBELLA, Montse (2008). 'Masies i veïnats de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 26, p. 8.</p> | XIX | <p>Masia aïllada de planta rectangular formada per quatre cossos adossats, completament rehabilitada i envoltada de feixes i camps de conreu. El volum principal presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. Compta amb un volum adossat a la façana de tramuntana, amb coberta d'un sol vessant i distribuït en dues plantes, alineat amb la façana principal de l'edifici, orientada a llevant. Aquest parament presenta un portal d'accés d'arc rebaixat bastit amb maons, amb els brancals batits amb carreus de pedra escairats. La resta d'obertures són rectangulars i estan reformades, tot i que originàriament tenien els brancals bastits amb carreus de pedra escairats, les llindes planes i els ampits motllurats. Al costat del portal hi ha una finestra amb la llinda gravada amb l'any 1869. Al pis, damunt del portal, hi ha un balcó completament restituït. Adossat a la façana de migdia hi ha un petit volum rectangular amb coberta d'un sol vessant, que consta de dues plantes i presenta la mateixa tipologia d'obertures que l'edifici principal. Adossat a la façana de tramuntana, en canvi, hi ha un volum de nova factura arrebossat. La façana de ponent també compta amb un petit volum adossat de les mateixes característiques que els anteriors. La construcció està bastida en pedra de diverses mides lligada amb morter de calç i disposada de manera regular. En el sector de migdia de la construcció, al voltant del camí que li dóna accés, hi ha diversos edificis auxiliars destinats a les tasques agrícoles originaries pròpies de la masia.</p> | 08071-79 | Viladases-Bosc de la Casa Nova, 08289 | <p>El sector de Viladases, situat al nord-oest del nucli urbà de Copons, es caracteritza per la presència de diverses masies que actualment han passat a ser segones residències. Tot i això, els pagesos de la zona es dedicaven als cultius tradicionals: oliveres, arbres fruiters, cereals i, sobretot, la vinya.</p> | 41.6393400,1.4896900 | 374214 | 4610835 | 1869 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47496-foto-08071-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47496-foto-08071-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47496-foto-08071-79-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La masia està bastida en un terreny en desnivell situat a la part inferior del turó de ca l'Arnau. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | |||||||
| 47497 | Cal Carreras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-carreras | <p>RIERA, Antoni (1999). Inventari de masies i construccions en sòl no urbanitzable de Copons. Copons [inèdit]. SOTERAS CORBELLA, Montse (2008). 'Masies i veïnats de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 26, p. 8.</p> | XVIII | <p>Masia aïllada de planta més o menys rectangular, que es troba completament rehabilitada. L'edifici principal està format per dos cossos adossats que presenten les cobertes de teula àrab de dues vessants, amb els careners paral·lels a la façana principal, i estan distribuïts en planta baixa i pis. La façana principa està orientada al sud-est. El volum de migdia presenta un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat amb els brancals batits amb carreus de pedra escairats. Al costat hi ha una finestra rectangular amb l'ampit de gres que tipològicament es repeteix en les tres obertures del pis. El volum de tramuntana, en canvi, presenta un portal obert al primer pis, al que s'accedeix mitjançant unes escales adossades al parament, i dues finestres als costats. Les tres obertures són rectangulars, amb les llindes de fusta i han estat reformades. La resta de façanes de la masia també presenten aquesta tipologia d'obertures. Cal destacar un volum de planta rectangular adossat a la façana de ponent. Presenta la coberta de teula àrab d'un sol vessant i s'organitza en una planta, amb la mateixa tipologia d'obertures que les ja documentades. Alhora, adossats a l'extrem de migdia de la façana principal, hi ha dos petits cossos de planta rectangular, amb les cobertes de teula d'un vessant, que es corresponen amb un edifici auxiliar i un porxo obert al jardí. La construcció està bastida en pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, lligada amb morter i disposada de manera regular.</p> | 08071-80 | Viladases-Serra dels Molls, 08289 | <p>El sector de Viladases, situat al nord-oest del nucli urbà de Copons, es caracteritza per la presència de diverses masies que actualment han passat a ser segones residències. Tot i això, els pagesos de la zona es dedicaven als cultius tradicionals: oliveres, arbres fruiters, cereals i, sobretot, la vinya. Fins fa no massa temps, a la finca hi vivien els masovers, tot i que en un dels edificis auxiliars del conjunt. Es dedicaven a l'agricultura i la ramaderia.</p> | 41.6379600,1.4968000 | 374804 | 4610672 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47497-foto-08071-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47497-foto-08071-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47497-foto-08071-80-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | A escassos metres de distància de la masia, al costat del camí d'accés a la propietat, hi ha un edifici de planta rectangular, en origen destinat a les tasques agrícoles. Davant la façana principal de la masia hi ha una bassa de planta arrodonida bastida en pedra. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | ||||||||
| 47498 | Cal Favó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-favo | <p>RIERA, Antoni (1999). Inventari de masies i construccions en sòl no urbanitzable de Copons. Copons [inèdit]. SOTERAS CORBELLA, Montse (2008). 'Masies i veïnats de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 26, p. 8.</p> | XIX | <p>Masia aïllada de planta més o menys rectangular, formada per diversos cossos adossats i que ha estat molt reformada i ampliada en les successives intervencions que ha anat patint al llarg del temps. De fet, la part més antiga de la casa està situada a la banda de migdia de la construcció. Aquesta està formada per un volum de planta rectangular distribuït en planta baixa i pis, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, la qual està orientada a migdia. Presenta obertures rectangulars reformades amb els emmarcaments arrebossats i emblanquinats. Adossat al nivell del pis hi ha un volum rectangular amb coberta d'un sol vessant, que correspon a un porxo de recent construcció. Està obert a l'exterior mitjançant cinc arcs de mig punt bastits en pedra, sostinguts per pilars arrebossats i emblanquinats. Adossat a la façana de llevant d'aquest volum principal hi ha la resta de la construcció antiga de la masia. Es tracta d'un cos de planta rectangular amb la coberta de teula àrab d'un vessant, que està organitzat en un sol nivell. Les obertures són rectangulars i destaquen, adossats al parament, tres contraforts atalussats bastits en pedra. La construcció antiga presenta els paraments arrebossats i emblanquinats. La resta de la construcció es correspon amb volums de nova planta que conformen la part nova de cal Favó.</p> | 08071-81 | Viladases-Camí del torrent de Viladases, 08289 | <p>El sector de Viladases, situat al nord-oest del nucli urbà de Copons, es caracteritza per la presència de diverses masies que actualment han passat a ser segones residències. Tot i això, els pagesos de la zona es dedicaven als cultius tradicionals: oliveres, arbres fruiters, cereals i, sobretot, la vinya.</p> | 41.6352200,1.4948900 | 374639 | 4610370 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47498-foto-08071-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47498-foto-08071-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47498-foto-08071-81-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | |||||||||
| 47499 | Mas Lloretó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-lloreto | <p>MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (1997). Els Molins de Copons. Molí Lloretó de Dalt. Molí núm. 1. Barcelona: Diputació de Barcelona [inèdit]. RIERA, Antoni (1999). Inventari de masies i construccions en sòl no urbanitzable de Copons. Copons [inèdit]. SOTERAS CORBELLA, Montse (2009). 'Masies i veïnats de Copons II'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 27, p. 6-7.</p> | XVIII-XIX | <p>Masia aïllada de planta més o menys rectangular, formada per dos cossos adossats i dos volums auxiliars aïllats, que actualment està segregada en dos habitatges diferenciats. Compta amb una tanca de pedra que delimita l'entorn de la masia del camí. Per accedir al interior hi ha un gran portal d'arc escarser bastit en maons, protegit per un voladís de teula àrab de dues vessants. L'edifici principal presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i dos pisos. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés d'arc escarser reformat. De fet, totes les obertures de la construcció són rectangulars i han estat reformades també. L'altre volum està adossat a la banda de llevant del principal. Presenta la coberta de teula àrab d'un sol vessant i està distribuït en planta baixa i pis, amb obertures rectangulars reformades. Davant la façana principal hi ha dos volums aïllats de planta rectangular, amb les cobertes d'un vessant i que en origen estaven destinats a les tasques agrícoles. La construcció està bastida en pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, lligada amb morter i disposada de manera regular.</p> | 08071-82 | Mas Lloretó-Camí de la Roda, 08289 | <p>La primera referència documental relacionada amb la masia és de l'any 1825. Es tracta del testament de Josep Lloret i Jayme, el qual deixa en herència al seu fill Roc, la casa, un molí fariner (anomenat molí de Dalt del mas Lloretó) i uns 60 jornals de terra. A mitjans de segle, en el llibre d'Amillaraments de l'any 1854, apareix el sobrenom de Lloretó en referència al cognom dels propietaris. Posteriorment, la finca es dividí l'any 1866 en dues, quedant el molí integrat en la propietat dels Lloret. Bonaventura Sellés, el propietari de l'altra part de la finca, tenia el dret de moldre el blat al molí. Al marge del molí fariner, la finca també integrava dos molins més (en aquest cas, peladors de gra) les restes dels quals encara es conserven. Es tracta del molí de Baix del mas Lloretó i del molí del Plomissó. Entre els anys 60 i 70 del segle XX, un descendent de la família Lloret va obrir un berenador al mas que va estar en funcionament fins a l'any 1987-88. Encara es conserven les graelles i construccions bastides per desenvolupar aquesta activitat. Actualment, la finca ja no pertany a cap membre de la família Lloret.</p> | 41.6528400,1.5052200 | 375534 | 4612312 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47499-foto-08071-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47499-foto-08071-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47499-foto-08071-82-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | |||||||||
| 47500 | Cal Queta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-queta | <p>RIERA, Antoni (1999). Inventari de masies i construccions en sòl no urbanitzable de Copons. Copons [inèdit].</p> | XVIII | <p>Masia aïllada de planta rectangular formada per dos cossos adossats i envoltada de boscos i camps de conreu. L'edifici principal presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra escairats i la llinda plana gravada amb l'any 1786. Als costats hi ha dues finestres rectangulars que conserven les llindes de fusta. Del pis destaca una petita finestra rectangular amb l'emmarcament arrebossat, que conserva l'ampit de pedra motllurat. Adossat a la façana de ponent del volum principal hi ha un cos rectangular amb teulada d'un sol vessant, que està organitzat en un únic nivell. Presenta un gran portal d'accés rectangular amb els brancals bastits amb maons. La resta de paraments de la construció presenten obertures rectangulars reformades, amb els emmarcaments arrebossats i pintats de color groc. Adossats a l'extrem de migdia del volum principal hi ha dos petits cossos auxiliars destinats en origen a les tasques agrícoles. A escassos metres a distància al sud-est hi ha un volum aïllat actualment reformat. La construcció està bastida en pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, lligada amb morter i disposada de manera regular. A la façana principal hi ha restes de l'antic revestiment arrebossat que cobria el parament.</p> | 08071-83 | Serra de cal Queta-Camí ral de Calaf, 08289 | 41.6580900,1.5169900 | 376524 | 4612878 | 1786 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47500-foto-08071-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47500-foto-08071-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47500-foto-08071-83-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | |||||||||
| 47501 | Les Vinyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-vinyes | <p>MATA FRANCÈS, Rosa (2008). 'El Vinyes'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 26, p. 12-13. RIERA, Antoni (1999). Inventari de masies i construccions en sòl no urbanitzable de Copons. Copons [inèdit].</p> | XVIII-XIX | <p>Masia aïllada de planta irregular esglaonada, formada per diversos cossos adossats i envoltada de bosc per la banda de tramuntana (a migdia hi ha la carretera de Jorba a Calaf). L'edifici principal és rectangular, presenta la coberta de teula àrab d'un sol vessant i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a llevant, presenta quatre obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats. A la planta baixa hi ha el portal d'accés i una finestra. Al pis, en canvi, hi ha dos finestrals que tenen sortida a dos balcons simples amb les baranes de feroo decorades. El parament està rematat per un plafó central de perfil ondulat que amaga el carener de la coberta. Adossats a la façana de migdia d'aquest volum destaquen dos cossos rectangulars, amb les cobertes de teula d'un sol vessant, que es corresponen amb els volums destinats a les tasques productives. De fet, el de l'extrem de ponent es correspon amb un celler que encara conserva bona part de les botes de fusta, entre d'altres instruments relacionats amb el cultiu de la vinya. Adossats a la façana de tramuntana hi ha dos cossos rectangulars més, que presenten les mateixes tipologies constructives que els anteriors. El de ponent conserva dos cups pel most ubicats sota terra, una premsa de gàbia i una altra premsa d'acer més moderna. Tancant el conjunt arquitectònic per la banda de tramuntana de la façana principal destaquen dos cossos adossats reformats, que en origen eren destinats al bestiar i a l'emmagatzematge. La construcció principal presenta els paraments arrebossats i pintats, mentre que els cossos relacionats amb la vinya són bastits en pedra desbastada de diverses mides, lligada amb morter de calç i disposada regularment.</p> | 08071-84 | Pla de les Vinyes-Carretera C-1412a, km. 54, 08289 | <p>És força probable que l'edifici fos rehabilitat l'any 1933, coincidint amb l'any d'adquisició de l'immoble per part dels actuals propietaris. Aquests havien fet i venut vi a les instal·lacions de la masia. Anteriorment, les terres eren dels propietaris de cal Reiet.</p> | 41.6250800,1.5257000 | 377186 | 4609200 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47501-foto-08071-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47501-foto-08071-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47501-foto-08071-84-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | |||||||||
| 47502 | Cal Tresó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-treso | XVIII-XIX | L'edifici està força enrunat, sense coberta i ple de vegetació. | <p>Edifici força enrunat de planta rectangular, format per dos cossos aïllats i situat al marge esquerre de l'antiga carretera que va a Calaf. El volum situat a ponent ha perdut la coberta i bona part de l'alçat dels murs. Presenta dues estances diferenciades que estan comunicades mitjançant un accés interior. De fet s'observen les restes de tres obertures, la principal orientada a migdia. Des d'aquesta es pot accedir a les dues cambres interiors. La de l'esquerra conserva una volta de canó apuntada, bastida en pedra desbastada disposada en filades regulars i lligada amb abundant morter de calç. L'altre volum aïllat, situat a llevant, està en pitjors condicions de conservació. Ha pèrdut la coberta, bona part de l'alçat dels murs perimetrals i de les compartimentacions internes. Està dividit en tres estances diferenciades, tot i que cobertes de vegetació i força enrunades. La construcció està bastida en pedra sense treballar de diverses mides, lligada amb abundant morter de calç i disposada irregularment, amb l'excepció de la volta.</p> | 08071-85 | Clot del Morinyol-Carretera C-1412z, 08289 | 41.6407100,1.5198700 | 376730 | 4610944 | 08071 | Copons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47502-foto-08071-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47502-foto-08071-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47502-foto-08071-85-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | ||||||||||
| 47503 | Nucli de Sant Pere de Copons o Comalats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-de-sant-pere-de-copons-o-comalats | <p>Copons. Plànol urbà / Guia d'interès. Copons: Ajuntament de Copons, 2000. EMILI; BET; PERET (1996). 'Sant Pere de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 1, p. 2. MUÑOZ, Natàlia (2007). 'Renoms de Copons: Sant Pere de Copons i les seves masies'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 23, p. 29.</p> | XII-XXI | <p>Conjunt aïllat situat al nord-est del nucli urbà de Copons, en la confluència entre la riera de Sant Pere i la Floranca. Es tracta d'un nucli de planta irregular format al voltant de l'església romànica de Sant Pere, bastida al segle XII. Actualment, el temple està situat a la banda de migdia mentre que les cases que el conformen es situen a tramuntana. La majoria d'aquests edificis, amb l'excepció de cal Siscu, es troben alineats en un únic carrer situat a la banda de tramuntana del temple. Aquestes cases presenten una tipologia constructiva semblant, donat que totes foren bastides a mitjans del segle XVIII. Són de planta rectangular, amb teulades de dues vessants i distribuïdes en planta baixa, pis i golfes. Són alhora bastides en pedra desbastada disposada regularment. Actualment, la majoria han estat rehabilitades.</p> | 08071-86 | Sant Pere de Copons, 08289 | <p>El petit veïnat de Sant Pere de Copons (o de Comalats) es correspon amb una antiga sagrera medieval centrada per l'ermita romànica de Sant Pere, que dóna nom al nucli. La capella formava part de l'antic terme del castell de Copons, en el indret conegut com a Comalats. L'any 1020, Guifred de Balsareny (repoblador del terme) ven a la seva muller Ingilberga el terme del castell de Copons. I posteriorment, en el seu testament, Ingilberga deixa un camp a l'església de Sant Pere de Copons, quedant així establert en primer lloc el topònim de Copons per sobre del de Comalats (que no apareix fins al segle XII). Les cases que conformen el nucli són majoritàriament de mitjans del segle XVIII i actualment es corresponen amb cal Siscu, cal Ros, Cal Soques, cal Solà i l'antic corral de cal Solà. Anteriorment, durant la dècada dels anys 20 del segle XX, hi havia vuit cases i quatre d'elles eren habitades (cal Solà, cal Ros, cal Siscu i cal Torrents, aquesta darrera actualment enderrocada). En total hi vivien una trentena de veïns. Les cases deshabitades eren cal Rafel, cal Soques, ca la Seiraca i la casa del costat de cal Torrents, actualment enrunada. Després de la Guerra Civil espanyola, els veïns de Sant Pere, Comalats, les masies dels voltants i gent del poble varen contribuïr a edificar el pont sobre la riera de Sant Pere. El nucli va estar deshabitat fins a la dècada dels anys 70. Posteriorment, a partir dels anys 80, el nucli torna a estar habitat, rehabilitant les cases i condicionant-les per les noves famílies.</p> | 41.6502100,1.5284400 | 377462 | 4611987 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47503-foto-08071-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47503-foto-08071-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47503-foto-08071-86-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 92|94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | |||||||||
| 47504 | Racó de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/raco-de-sant-joan | <p>EMILI; BET; PERET (1996). 'Sant Pere de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 1, p. 2. GAVÍN I BARCELÓ, Josep Maria (1984). Anoia, Conca de Barberà. Valldoreix: Arxiu Gavín, p. 119 MUÑOZ, Natàlia (2005). 'Renoms de Copons: el carrer d'Àngel Guimerà'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 19, p. 16. RIBA I GABARRÓ, Josep (1991). 'Copons'. A Josep M. TORRAS I RIBÉ (coord.). Història de l'Anoia. Manresa: Edicions Selectes, v. 1, p. 362.</p> | XX | <p>Petita plaça cantonera situada a l'accés de llevant de la plaça Ramon Godó. Es tracta d'un espai de planta irregular delimitat per les façanes de les cases veïnes, que conformen la seva cantonada de migdia. Actualment, l'espai està pavimentat i presenta bancs individuals per seure i dues grans jardineres de ferro. La part més destacable està encastada a la façana de ponent, just on hi ha l'accés a la plaça. Destaca una fornícula de mig punt pintada de color blau, amb l'ampit de pedra motllurat i protegida per una reixa de ferro. Al interior hi ha la imatge de Sant Joan amb els seus atributs. A l'extrem del parament hi ha una placa commemorativa de la construcció d'aquest espai, amb l'escut de la vila i la següent inscripció: 'RACÓ DE SANT JOAN / Solar de l'antiga capella de Sant Joan, comprat per en JAUME PUJABET I BISBAL i donat al poble per a gaudiment de tothom'. La data és del 16 d'agost de l'any 1984.</p> | 08071-87 | Carrer d'Àngel Guimerà-plaça Ramon Godó, 08289 | <p>En el solar on actualment es troba la plaça hi havia una petita capella gòtica dedicada a Sant Joan Baptista. Sembla ser que durant un temps fou la capella privada de cal Manset, una casa situada a la plaça Ramon Godó que encara existeix. La capella es va ensorrar per culpa d'una forta nevada l'any 1936. Després de la nevada, el solar fou comprat per la família de cal Huertas. Segons la placa commemorativa situada a la plaça, el solar el va comprar en Jaume Pujabet i Bisbal i ell mateix el va donar al poble 'per a gaudi de tothom'. La inauguració de l'espai i la placa es degué fer per la Festa Major d'estiu de l'any 1984.</p> | 41.6371000,1.5177900 | 376550 | 4610546 | 1984 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47504-foto-08071-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47504-foto-08071-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47504-foto-08071-87-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | ||||||||
| 47505 | Cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-3 | <p>RIBA I GABARRÓ, Josep (1991). 'Copons'. A Josep M. TORRAS I RIBÉ (coord.). Història de l'Anoia. Manresa: Edicions Selectes, v. 1, p. 362. RIERA, Antoni (1999). Inventari de masies i construccions en sòl no urbanitzable de Copons. Copons [inèdit].</p> | XIX | <p>Recinte de planta rectangular format per tres volums aïllats i una tanca de pedra que delimita l'espai respecte l'exterior. La façana principal està orientada a migdia i presenta un gran portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats. A la dovella clau hi ha la següent inscripció: 'AÑO 1889 RIP'. El portal està rematat per un plafó de perfil ondulat que compta amb un guardapols bastit amb maons i està coronat per una creu llatina de ferro. Al interior, l'espai s'organitza mitjançant dos carrers pavimentats disposats en àngle recte i delimitats pels volums que alberguen els nínxols. Aquests són de planta rectangular, amb les cobertes de teula àrab d'una i dues vessants i estan organitzats en quatre registres diferenciats de nínxols. Els nínxols presenten una obertura d'arc rebaixat i estan numerats. En el volum interior, situat an paral·lel a la façana principal, destaca la capella. És de planta rectangular i està coberta per una volta rebaixada arrebossada i pintada. Inclou un petit altaret d'obra, arrebossat i pintat també. La porta d'accés a la capella és d'arc apuntat amb l'any 1942 gravat al centre, i decorat amb una triple motllura rectilínia superior damunt la que s'assenta una creu llatina. Els brancals estan bastits amb carreus de pedra disposats a mode de pinacles. El portal està coronat per un timpà semicircular coronat per un guardapols fet de maons. La cantonada nord-oest del recinte no està ni pavimentada ni edificada. Hi ha uns quants xiprers i dues inhumacions efectuades al subsòl. El recinte presenta els paraments exteriors arrebossats i pintats de color groc. Al interior, els nínxols estan arrebossats i emblanquinats. En el subsòl, sota el volum que alberga els nínxols de la banda de migdia, hi ha les osseres antigues.</p> | 08071-88 | Extrem sud-oest del Morinyol, 08289 | <p>L'antic cementiri o fossar de Copons estava situat al voltant de l'església parroquial de Santa Maria, dins del nucli urbà. Havia estat objecte de diverses reformes al llarg del temps fins que l'any 1889 fou exhumat. El nou cementiri s'establí damunt del barri de la Roquera i, inicialment, depenia de la parròquia de Santa Maria, tot i que posteriorment passà a mans municipals.</p> | 41.6395800,1.5140200 | 376241 | 4610827 | 1889 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47505-foto-08071-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47505-foto-08071-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47505-foto-08071-88-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | ||||||||
| 47506 | Creu de terme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-2 | <p>BASTARDES I PARERA, Albert (1983). Les creus al vent. Barcelona: Editorial Millà, p. 41, làm. 255. Copons. Plànol urbà / Guia d'interès. Copons: Ajuntament de Copons, 2000. IPA (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Copons. PUJABET, Maria; MUSET, Assumpta; SERRA, Ramon (1998). 'Referències'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 5, p. 12. RIBA I GABARRÓ, Josep (1991). 'Copons'. A Josep M. TORRAS I RIBÉ (coord.). Història de l'Anoia. Manresa: Edicions Selectes, v. 1, p. 362.</p> | XX | La creu està desmuntada i falten algunes peces que en formaven part. | <p>Es tracta de les restes de la creu de terme de Copons, guardades a l'espera de poder realitzar la seva reconstrucció. Només es conserva íntegrament la part superior de l'estructura, formada per la creu pròpiament dita i un petit fust poligonal amb basament motllurat. La creu és grega i presenta les aspes motllurades. També es conserven alguns trams de la columna central poligonal que l'aixecava. Totes les restes conservades són de pedra, estan fragmentades i no presenten un bon estat de conservació.</p> | 08071-89 | Carrer de Vilanova, 3, 08289 | <p>Albert Bastardes publica en la seva obra una foto de l'any 1914 on es veu la creu de terme original de Copons, situada a la cantonada sud-est del Pla de Missa, al costat de la rectoria. El mes d'octubre de 1934, la creu fou destruïda com a conseqüència dels fets ocorreguts durant la proclamació de l'Estat Català per part del president de la Generalitat, Lluís Companys. La creu va ser erigida de nou després de la Guerra Civil (1936-1939), pels voltants de l'any 1954, i fou situada en el mateix punt del Pla de Missa (unes imatges publicades al número 5 de la revista Camí Ral en donen fe). Finalment, sembla ser que durant les obres de construcció de la nova sala polivalent del poble (entre els anys 2005 i 2006), la creu fou malmesa i les peces quedaren a la intempèrie fins que finalment es van poder recuperar i actualment es troben guardades tant a la rectoria com al magatzem de la brigada municipal.</p> | 41.6364900,1.5191700 | 376664 | 4610476 | 08071 | Copons | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47506-foto-08071-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47506-foto-08071-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47506-foto-08071-89-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La creu estava formada per un basament esglaonat format per quatre graons, damunt del que s'assentava una columna poligonal monolítica que sostenia la creu. Coronant la columna hi havia el basament de la creu pròpiament dita, que era poligonal i estava decorat amb figures bíbliques. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | |||||||
| 47507 | Escales del pla de Missa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escales-del-pla-de-missa | XIX-XX | <p>Escales que donen accés al Pla de Missa des de l'antiga carretera d'anar a Ponts i Calaf, a escassos metres a llevant de la rectoria. Es tracta d'unes escales imperials de pedra dividides en tres trams diferenciats. L'accés al primer tram està obert en el mur de pedra que conté les terres del Pla de Missa, emmarcat entre dos pilars de pedra amb fanals a la part superior. Aquest tram està format per quatre graons de pedra ben escairats, dels quals un està decorat i reaprofitat. Els altres trams marxen en direcció nord i sud, compten amb baranes de pedra i estan formats pel mateix tipus de pedra que el tram central. Del tram de migdia destaca un carreu de pedra amb la paraula 'OSARIO', probablement reaprofitat.</p> | 08071-90 | Pla de Missa-Carretera de Ponts, 08289 | <p>És força probable que les peces reaprofitades que integren l'escala estiguessin relacionades amb l'antic cementiri de la població, el qual va estar situat pels voltants de l'església fins a finals del segle XIX. Tot i que no coneixem l'any de construcció, les escales han estat arranjades en diverses ocasions. La darrera fou durant els mesos de març i abril del 2014.</p> | 41.6365200,1.5193200 | 376677 | 4610480 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47507-foto-08071-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47507-foto-08071-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47507-foto-08071-90-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Estructural | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | ||||||||||
| 47508 | Cal Lliró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-lliro | <p>MUÑOZ, Natàlia (2003). 'Renoms de Copons: el carrer Vilanova'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 16, p. 16.</p> | XVIII | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, format per tres cossos adossats i amb pati posterior. La construcció està reformada. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes. La façana principal, orientada al carrer de Vilanova, presenta un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats. A la dovella clau hi ha gravat l'any de construcció, 1755. Al costat hi ha un altre portal rectangular de grans dimensions, reformat i amb accés al garatge. Al primer pis destaca un finestra rectangular emmarcada amb carreus de pedra escairats, la llinda plana i l'ampit motllurat. Al costat hi ha un finestral rectangular amb l'emmarcament restituït que té sortida a un balcó simple amb la llosana motllurada i la barana de ferro decorada. Les obertures dels pisos superiors es corresponen amb finestres rectangulars simples. La façana està rematada per un ràfec decorat amb motius geomètrics de color teula i blanc. La construcció està bastida en pedra sense treballar de diverses mides, disposada irregularment.</p> | 08071-91 | Carrer de Vilanova, 26, 08289 | <p>Lliró és el cognom de l'actual família propietaria de l'immoble.</p> | 41.6355400,1.5183700 | 376596 | 4610372 | 1755 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47508-foto-08071-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47508-foto-08071-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47508-foto-08071-91-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | En d'altres edificis del carrer de Vilanova es pot observar un ràfec decorat amb motius geomètrics (romboïdals) de color teula i blanc, força semblant al de la casa. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | |||||||
| 47509 | Portal de ca l'Oliva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-de-ca-loliva | <p>MUÑOZ, Natàlia (2003). 'Renoms de Copons: el carrer Vilanova'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 16, p. 16.</p> | XVIII | <p>Portal d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats, situat a la façana principal de l'edifici. A la dovella clau hi ha gravat l'any de construcció, 1780, i un motiu decoratiu superior semi cobert pels cables que travessen la façana.</p> | 08071-92 | Carrer de Vilanova, 28, 08289 | <p>L'edifici pertanyia al mateix propietari de cal Jover Pobre.</p> | 41.6354700,1.5183900 | 376597 | 4610364 | 1780 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47509-foto-08071-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47509-foto-08071-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47509-foto-08071-92-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | ||||||||
| 47510 | Portal de cal Bep / cal Quildo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-de-cal-bep-cal-quildo | <p>MUÑOZ, Natàlia (2004). 'Renoms de Copons: el carrer de Sant Magí'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 18, p. 17. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 28-29.</p> | XVIII | <p>Portal d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats, i situat a la façana principal de l'edifici. Les dovelles són d'una mida força gran, mentre que els carreus dels brancals són força més petits. A la dovella clau hi ha gravat l'any de construcció, 1752, i el nom de Josep Brufau.</p> | 08071-93 | Carrer de Sant Magí, 12, 08289 | <p>A mitjans del segle XVIII, entre les dècades de 1740 i 1760, hi ha constància de la reconstrucció de diversos edificis al sector de llevant del carrer de Sant Magí (antic carrer Major), sota del carrer del Mur actual. Aquesta dada es pot corroborar perfectament amb l'any de construcció gravat al portal, 1752. Bep era el sobrenom d'un anterior propietari de la casa, en Josep Martí.</p> | 41.6375600,1.5176200 | 376537 | 4610597 | 1752 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47510-foto-08071-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47510-foto-08071-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47510-foto-08071-93-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | ||||||||
| 47511 | Portal i dovella de cal Sintoi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-i-dovella-de-cal-sintoi | <p>Copons. Plànol urbà / Guia d'interès. Copons: Ajuntament de Copons, 2000. IPA (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Copons. MUÑOZ, Natàlia (2006). 'Renoms de Copons: plaça de Ramon Godó'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 21, p. 21. MUSET I PONS, Assumpta (1998B). 'Los Vidal, una estirpe de negociantes catalanes del siglo XVIII'. Dins Revista de la Facultad de Geografía e Historia (separata), núm. 11. Madrid: UNED. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 6.</p> | XVIII | <p>Portal d'arc de mig punt adovellat de pedra, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats, i situat a la façana principal de l'edifici. Les dovelles són d'una mida força gran i cal destacar que les de la part superior estan tallades per la construcció de la llosana del balcó de la primera planta. Al costat del portal, encastada al parament de la façana, hi ha una gran dovella de pedra en baix relleu decorada amb una creu llatina central i l'any 1742 a la part superior. Tot i que la lectura del gravat és pràcticament incomprensible s'observa el nom de Manuel Vidal.</p> | 08071-94 | Plaça Ramon Godó, 13, 08289 | <p>Tot indica que el nucli de població originari va sorgir al voltant de l'actual plaça de Ramon Godó, coneguda popularment com a Sòl de Graus. A finals del segle XVII, la fesomia actual de la plaça, amb dues de les bandes cobertes amb voltes i l'accés per la banda de llevant, ja estava definida. Sabem que algunes de les cases que en formaven part disposaven d'hort i corral (Muset 2006: 6). Amb l'arribada del creixement constructiu experimentat al municipi durant el segle XVIII, les cases de la plaça també foren rehabilitades. Es desconeix d'on procedeix el renom de Sintoi. Segons algunes informacions, a la dovella encastada al parament, també hi ha el nom de Manuel Juvé (en referencia als Jover). Els Vidal foren una de les famílies de negociants de Copons més destacables pel que fa al comerç amb Espanya. A principis del segle XVIII, Manuel Vidal apareix a la documentació exercint com a sastre. Gràcies als enllaços matrimonials, la família s'emparentà amb els Jover, una altra de les nissagues dominants de l'època. Ambdues nissagues tenien negocis a Valladolid.</p> | 41.6371600,1.5175000 | 376526 | 4610553 | 1742 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47511-foto-08071-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47511-foto-08071-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47511-foto-08071-94-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | ||||||||
| 47512 | Cal Torre Nova de la Roquera / Cal Xera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-torre-nova-de-la-roquera-cal-xera | <p>MUÑOZ, Natàlia (2006). 'Renoms de Copons: carrer de la Roquera'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 22, p. 19. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 30-31.</p> | XVIII | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i una terrassa davantera. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada al carrer de la Roquera. Presenta un portal d'accés rectangular reformat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats i la llinda plana monolítica amb l'any 1789 gravat i una creu llatina. Al pis hi ha dos finestrals rectangulars bastits en pedra, que tenen sortida a dos balcons exempts amb les llosanes restituïdes. Les obertures del pis superior són rectangulars i han estat completament reformades, amb les llindes de fusta. La façana està rematada per una barana de ferro que delimita la terrassa superior, i deixa l'aparell de l'obra vist, format per pedres desbastades de diverses mides, disposades irregularment.</p> | 08071-95 | Carrer de la Roquera, 5, 08289 | <p>Tenim notícia que el carrer de la Roquera va néixer al nord del nucli urbà a finals de la dècada del 1780 i que les terres eren propietat de Josep Carbonell i Cases. El nom procedeix de la masia de cal Torre Nova, situada a Veciana. Anteriorment, la casa es coneixa com cal Xera. Aquesta família marxà a viure dins del nucli urbà, traslladant el nom al carrer d'Àngel Guimerà.</p> | 41.6385200,1.5150200 | 376322 | 4610708 | 1798 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47512-foto-08071-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47512-foto-08071-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47512-foto-08071-95-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | ||||||||
| 47513 | Cal Vaqué / Cal Maixencs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vaque-cal-maixencs | <p>MUÑOZ, Natàlia (2006). 'Renoms de Copons: carrer de la Roquera'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 22, p. 19. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 30-31.</p> | XVIII | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, rehabilitat i amb un petit pati posterior. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes. La façana principal, orientada al carrer de la Roquera, compta amb un portal d'accés rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats i la llinda plana monolítica amb l'any 1783 gravat i una creu grega encerclada. Al pis destaca un finestral d'arc escarser amb l'emmarcament arrebossat, que té sortida a un balcó exempt amb la llosana restituïda. Al costat hi ha una finestra rectangular que conserva l'ampit de pedra original. Les finestres de la segona planta són rectangulars i estan emmarcades amb carreus de pedra escairats amb els ampits motllurats. La façana està rematada per un ràfec sostingut amb mènsules de fusta i decorat amb motius geomètrics pintats de color teula i blanc. La construcció presenta el parament arrebossat i pintat de color groc, amb una sanefa decorativa situada a la divisòria entre la planta baixa i el primer pis.</p> | 08071-96 | Carrer de la Roquera, 7, 08289 | <p>Tenim notícia que el carrer de la Roquera va néixer al nord del nucli urbà a finals de la dècada del 1780 i que les terres eren propietat de Josep Carbonell i Cases. El renom de cal Vaqué ve donat pel fet que la família propietaria havia tingut vaques. El renom de Maixencs és de procedència desconeguda.</p> | 41.6385300,1.5149200 | 376314 | 4610709 | 1783 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47513-foto-08071-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47513-foto-08071-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47513-foto-08071-96-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | En d'altres edificis del nucli urbà es pot observar un ràfec decorat amb motius geomètrics (romboïdals) de color teula i blanc, força semblant al de la casa. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | |||||||
| 47514 | Llinda del cobert d'en Dani | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-del-cobert-den-dani | <p>MERCADAL SEGURA, Elisenda (2007). 'Germanes Dominiques de l'Anunciata'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 23, p. 7. MUÑOZ, Natàlia (2006). 'Renoms de Copons: plaça de Ramon Godó'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 21, p. 21. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 6.</p> | XVII | <p>Llinda monolítica de pedra situada a la façana de la construcció, damunt del portal, tot i que no en forma part. La llinda està gravada en baix relleu amb una inscripció de difícil comprensió. Tot i així s'observa el nom de Mateu Riera i l'any 1657. A l'extrem de ponent de la llinda hi ha un motiu decoratiu i, al centre, les inicials del nom de Crist (IHS). La inscripció sencera és la següent: ' MATEU RIERA / 1657 IHS (·)OMNASIC'.</p> | 08071-97 | Plaça Ramon Godó, 4, 08289 | <p>Tot indica que el nucli de població originari va sorgir al voltant de l'actual plaça de Ramon Godó, coneguda popularment com a Sòl de Graus. A finals del segle XVII, la fesomia actual de la plaça, amb dues de les bandes cobertes amb voltes i l'accés per la banda de llevant, ja estava definida. Sabem que algunes de les cases que en formaven part disposaven d'hort i corral (Muset 2006: 6). Amb l'arribada del creixement constructiu experimentat al municipi durant el segle XVIII, les cases de la plaça també foren rehabilitades. A finals del segle XIX, en el solar que actualment ocupa la construcció juntament amb la casa veïna, coneguda com cal Tomàs, hi havia el convent de la Congregació de les Germanes Dominiques de l'Anunciata, fundat a Copons l'any 1891. S'encarregaven d'ensenyar a les nenes a cosir, llegir i escriure, i també s'ocupaven dels més menuts quan les seves mares eren a treballar a la fàbrica. Sabem que l'entrada al convent es feia per la plaça i que al darrera comptava amb un safareig i un hort (Mercadal 2007: 7). Anys després de la marxa de la congregació de Copons, efectuada el dia de Nadal de l'any 1925, els propietaris de l'edifici el van fer enderrocar, creant dues finques independents amb simples coberts. Aquesta propietat era de la família Jover i l'enderroc de la construcció es dugué a terme entre els anys 1932-1935, coincidint amb la rehabilitació de cal Jover, situada al carrer d'Àngel Guimerà. El nom que apareix a la llinda fa referència a un propietari de mitjans del segle XVII, confirmant que la fesomia de la plaça ja estava creada en aquell moment.</p> | 41.6369200,1.5175400 | 376529 | 4610527 | 1657 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47514-foto-08071-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47514-foto-08071-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47514-foto-08071-97-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | ||||||||
| 47515 | Rec del Camí de les Basses / Rec dels Molins de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-del-cami-de-les-basses-rec-dels-molins-de-la-vila | <p>AMIGÓ, Jordi; MICALÓ, Anna; VILA, Josep M. (1998). 'Els Molins del terme de Copons'. A Arqueologia medieval a l'Anoia (ACRAM). Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 24. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (1997). Els Molins de Copons. Molí de Dalt. Molí núm. 7. Barcelona: Diputació de Barcelona [inèdit]. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (1997). Els Molins de Copons. Molí del Mig. Molí núm. 8. Barcelona: Diputació de Barcelona [inèdit]. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (1997). Els Molins de Copons. Molí del Madora o de Baix. Molí núm. 9. Barcelona: Diputació de Barcelona [inèdit]. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (2000). 'Els molins de Copons (Anoia)'. A AMIGÓ, Jordi; CAIXAL, Àlvar; CASTELLANO, Anna [et al.]. Estudis històrics sobre patrimoni arquitectònic. Barcelona: Diputació de Barcelona, Quaderns científics i tècnics de Restauració monumental, núm. 11, p. 20-24.</p> | XVII | <p>Antic rec dels molins de la vila de Copons que en l'actualitat encara porta aigua, en aquest cas per regar els horts de la zona. S'observen tres trams d'aquest rec en superfície, tot i que hi ha constància que bona part del conducte està soterrat sota el camí de les Basses. El primer tram es localitza a l'alçada del molí del Mig, el segon ressegueix el voral de la bassa d'aquest molí i el tercer es localitza al final d'aquesta bassa. Els trams segueixen un traçat més o menys rectilini, amb comportes de ferro per desviar l'aigua allà on convingui i petits arcs bastits en maons quan el rec comença a anar soterrat. Presenten una profunditat aproximada d'uns 40-50 centímetres i estan bastits en pedra sense treballar disposada regularment. S'observen diversos arranjaments de morter i ciment en determinades zones, tot i que la part més rehabilitada correspon al tram superior, on connecta amb la bassa del molí del Mig.</p> | 08071-98 | Camí de les Basses, 08289 | <p>Aquest rec connectava els tres molins que es troben situats dins de la vila, seguint el traçat del camí de les Basses. A grans trets, el traçat era el següent: el molí de Dalt prenia l'aigua de la resclosa situada a la font de la Canal, a la riera Gran. L'aigua era desviada cap a una sèquia que la conduïa fins a la bassa d'aquest molí. Un cop l'aigua sortia del carcabà anava o bé cap a la sèquia que servia per regar els horts dels voltants o bé al rec que anava cap al molí del Mig. Aquest rec passava per sota del desguàs del molí de Dalt i, mitjançant un tram mig soterrat que discorria per sota del camí de les Basses, anava a parar a la bassa d'aquest segon molí. Posteriorment, l'aigua sortia del carcabà i, a través d'un altre tram del rec, baixava fins a la bassa del molí del Madora o de Baix. Un cop fora d'aquest tercer molí, l'aigua discorria mitjançant un altre tram de rec per sota de la casa de ca la Madora i era reconduïda fins a la riera Gran. Tot i que la utilització de l'aigua del riu Anoia i els seus afluents per al funcionament dels molins fariners de Copons es remunta a l'edat mitjana, el cert és que probablement fins al segle XVII aquest rec no va estar totalment operatiu. Tot i això, el molí del Madora consta ja des del segle XVI i també és força probable que ja existís alguna estructura de característiques semblants per al rec dels horts dels voltants.</p> | 41.6374800,1.5158800 | 376392 | 4610591 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47515-foto-08071-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47515-foto-08071-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47515-foto-08071-98-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Productiu | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | |||||||||
| 47516 | Rellotge de Copons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-copons | <p>'El rellotge de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, 2004, núm. 17, p. 3.</p> | XX | Es conserva el mecanisme, tot i que està desubicat i fora de funcionament. | <p>Restes de l'antic rellotge del campanar de Santa Maria de Copons, actualment sense funcionar i situat sota el cor del temple. Es tracta d'una estructura de ferro cúbica que integra tot el mecanisme per fer funcionar les campanes, consistent en un sistema format per un engranatge de cordes, rodes dentades de diferents mides, palanques i filferros. La campana petita era utilitzada per tocar els quarts d'hora, mentre que la grossa tocava les hores. A l'exterior del temple, a l'extrem sud-oest de la base del campanar hi ha una petita portella que dóna accés al interior d'aquesta estructura i era utilitzada per fer baixar els pesos i contrapesos utilitzats per tocar les campanes. En l'actualitat, al marge del mecanisme que el feia funcionar també es conserva la porta de fusta que donava accés a la sala on es va instal·lar. La porta presenta una inscripció feta en tinta negre que fa referència a la primera posada en funcionament: 'Reformado en Fbro. Año 1906. S. Nadal'.</p> | 08071-99 | Carrer de Vilanova, 1-Plaça de l'Església, 08289 | <p>A principis del segle XX, el rellotge fou comprat a uns traginers ambulants de raça gitana, tot i que es desconeix d'on el van treure. El va reparar i posar en funcionament l'any 1906 el senyor S. Nadal (ja havia instal·lat l'antic rellotge del temple de Sant Agustí d'Igualada). Durant un temps se'n encarregà en Josep Tomàs i Clotet, que era barber i empleat d'obres públiques. Donat el trencament d'algun dels seus engranatges, el rellotge va deixar de funcionar durant uns quants anys fins que en els primers temps de la postguerra fou reparat pel rellotger Baltasar Pons 'Frasquito'. Sembla ser que va utilitzar eines de ferrer per reparar-lo i, a canvi, demanava la seva manutenció, els materials i 800 pessetes. Un cop en funcionament, en Jaume Pujabet s'encarregà de donar-li corda des del 14 de gener del 1948 fins el 10 de juliol de 1955, data en que passa a mans d'en Ceferino Lliró i Oliva que l'any 2004 encara se'n feia càrrec. Actualment, el mecanisme del rellotge es troba sota el cor de l'església de Santa Maria de Copons, sense estar en funcionament i conserva la porta de fusta que tancava l'àmbit on estava instal·lat en primer lloc, al campanar.</p> | 41.6367100,1.5189600 | 376647 | 4610501 | 08071 | Copons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47516-foto-08071-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47516-foto-08071-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47516-foto-08071-99-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | ||||||||
| 47517 | Corral del Cabassó / Corral d'en Cabeça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-del-cabasso-corral-den-cabeca | <p>http://www.copons.info/2006/08</p> | XVIII-XIX | L'edifici està força enrunat i cobert de vegetació. | <p>Edifici enrunat de planta en forma d'L que consta de dos cossos adossats. El volum principal, de planta rectangular, ha perdut la coberta i els murs perimetrals estan força enrunats. Tot i això encara s'observen algunes finestres i compta amb carreus de pedra ben escairats a les cantonades. La part més malmesa de la construcció és la banda sud-oest, on hi havia la porta d'accés. L'espai interior està cobert per una abundant vegetació que fa difícil comprobar l'estat de conservació real de les estructures. S'observen, però, reformes bastides en maons i també en totxos. La construcció és bastida en pedra sense treballar de diverses mides lligada amb morter de calç. La part més destacable de la construcció és l'altre volum, que es troba adossat a la façana de ponent, prop de l'accés principal. Presenta una planta rectangular i està format per dues barraques adossades cobertes amb voltes de canó lleugerament apuntades i bastides en pedra escairada disposada en filades regulars. La de ponent és de majors dimensions, compta amb un accés reformat d'arc rebaixat que encara conserva les frontisses de la porta i el interior està lleugerament enrunat. Està rematada per un ràfec de lloses de pedra i presenta el sostre cobert per terra i vegetació, a mode de túmul. La de llevant és més petita, amb la volta més apuntada i una menjadora d'obra arrebossada situada a la paret del fons interior. La volta també està coberta per un túmul de terra que la protegeix de les filtracions d'aigua i sembla que hagi perdut el ràfec de lloses de pedra. Ambdues barraques estan bastides mitjançant la tècnica de la pedra en sec, tot i que s'observen diverses reformes i reparacions fetes amb morter de calç.</p> | 08071-100 | Pla del Batlle, 08289 | <p>Tot i que no hi ha constància de la construcció d'aquest edifici es pot datar entre finals del segle XVIII i el segle XIX.</p> | 41.6327100,1.5325900 | 377775 | 4610038 | 08071 | Copons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47517-foto-08071-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47517-foto-08071-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47517-foto-08071-100-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | ||||||||
| 47518 | Corral del General | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-del-general | <p>RIERA, Antoni (1999). Inventari de masies i construccions en sòl no urbanitzable de Copons. Copons [inèdit].</p> | XIX-XX | <p>Edifici aïllat de planta rectangular que ha estat recentment rehabilitat. Està organitzat en un únic nivell i cobert per una teulada d'uralita d'un sol vessant. La part més antiga de la construcció està situada a la banda de migdia. Presenta dos portals d'accés, un reformat i de grans dimensions i un altre situat a la façana de migdia, que conserva els brancals bastits amb carreus de pedra escairats, tot i que la llinda ha estat substituïda. La façana de ponent compta amb dos contraforts atalussats que donen estabilitat a l'estructura. Aquesta part de la construcció està bastida en pedra sense treballar de diverses mides, disposada regularment. A la banda de tramuntana hi ha la part més recent de l'estructura. En aquest cas està bastida en blocs, amb la mateixa coberta d'uralita per tot l'edifici.</p> | 08071-101 | El Morinyol, 08289 | 41.6441400,1.5189500 | 376660 | 4611326 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47518-foto-08071-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47518-foto-08071-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47518-foto-08071-101-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La zona dels voltants del corral està formada per feixes actualment plenes d'oliveres i arbres fruiters, tot i que originalment estaven destinats a la vinya, probablement. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | |||||||||
| 47519 | Corral del Bep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-del-bep | <p>RIERA, Antoni (1999). Inventari de masies i construccions en sòl no urbanitzable de Copons. Copons [inèdit].</p> | XIX-XX | <p>Edifici aïllat de planta rectangular que ha estat recentment rehabilitat. Està organitzat en una única planta disposada a dos nivells diferenciats i cobert per una teulada de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a ponent. Totes les obertures de l'edifici són rectangulars, amb els emmarcaments formats per la pròpia obra del parament i completament reformades (destaca un gran finestral obert a la façana de llevant). La construcció està bastida en pedra sense treballar de diverses mides, lligada amb morter i disposada de manera regular.</p> | 08071-102 | Cal Domènech-Vinya del Bep, 08289 | <p>Antigament, les feixes de la zona eren cobertes de vinyes.</p> | 41.6364300,1.5019400 | 375229 | 4610495 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47519-foto-08071-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47519-foto-08071-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47519-foto-08071-102-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Al voltant del corral hi ha diverses construccions que també en formen part. Destaca, a escassa distància a migdia, una barraca de vinya reutilitzada. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | ||||||||
| 47520 | Corral Blanc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-blanc | <p>RIERA, Antoni (1999). Inventari de masies i construccions en sòl no urbanitzable de Copons. Copons [inèdit].</p> | XIX-XX | Una part de la façana principal està esfondrada, hi ha filtracions i els murs perimetrals estan mig enrunats. | <p>Recinte aïllat de planta rectangular, format per un edifici per les bèsties i la tanca que delimita la zona exterior del corral. L'edifici està situat a la banda de ponent del conjunt. És de planta rectangular, amb la coberta restituïda d'uralita d'un sol vessant i està organitzat en un sol nivell. Les obertures es concentren a les façanes de migdia, on es localitza un portal d'accés des de l'exterior, i de llevant, un portal i una finestra orientades al interior del recinte tancat. Són d'obertura rectangular, amb les llindes de fusta i presenten arranjaments moderns. Al interior, l'espai està distribuït en dues estances separades per un envà, en el que s'obre una porta d'arc rebaixat. L'envà és bastit en pedra, tot i que presenta restes d'un revestiment arrebossat que també cobreix la resta de parets interiors. La construcció està bastida en pedra sense treballar de diverses mides, disposada de manera irregular. La façana llevant presenta un revestiment arrebossat que cobreix gran part de l'obra de pedra. El recinte tancat presenta una planta rectangular delimitada per tres murs bastits en pedra sense treballar, lligada amb morter de calç i disposada regularment. La part superior d'aquests murs està en mal estat de conservació i l'accés des de l'exterior, que es feia per la façana de tramuntana, està enrunat.</p> | 08071-103 | Camí de la Serra de Coma-Rúbia, 08289 | 41.6339000,1.5016400 | 375199 | 4610214 | 08071 | Copons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47520-foto-08071-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47520-foto-08071-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47520-foto-08071-103-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | A l'exterior del recinte, per la banda de tramuntana, aflora la roca mare natural de la zona fins a cota superficial. A pocs metres de distància de l'edifici, excavat en aquesta roca, hi ha un encaix de planta quadrada que està relacionat amb les tasques agropecuàries del corral. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | ||||||||
| 47521 | Corral del Llobet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-del-llobet | <p>RIERA, Antoni (1999). Inventari de masies i construccions en sòl no urbanitzable de Copons. Copons [inèdit].</p> | XIX-XX | La part de llevant de l'edifici té la teulada esfondrada. | <p>Edifici aïllat de planta rectangular, envoltat de camps de conreu i situat al mig del Pla del Llobet. Està organitzat en un únic nivell i cobert per una teulada de teula àrab de dues vessants que té la part de llevant esfondrada. Les obertures es concentren a les façanes de llevant i migdia, són rectangulars i han estat reformades. A la façana de llevant destaca una petita obertura formada per una sola pedra escairada, en la que s'obre un petit arc de mig punt a mode de forat de ventilació. La banda de ponent de l'edifici també ha estat reformada i presenta la façana de migdia bastida en totxo i lligada amb ciment. Serveix de magatzem i garatge per la maquinària agrícola. La part interior de la banda de llevant, que està dividida en dues estances, es troba coberta d'una abundant vegetació. La construcció original està bastida en pedra sense treballar de diverses mides, disposada regularment.</p> | 08071-104 | Pla del Llobet, 08289 | 41.6504000,1.4605500 | 371809 | 4612106 | 08071 | Copons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47521-foto-08071-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47521-foto-08071-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47521-foto-08071-104-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | |||||||||
| 47522 | Font de la Canal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-canal-0 | <p>MERCADAL SEGURA, Elisenda (2011). 'Fonts dels voltants de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 31, p. 10-11. VILUMARA BURRIA, Rut; MONTES, Carlos (2012). Recerca de les fonts del terme de Copons i rodalies. Treball de recerca de 2n Batxillerat IES Pere Vives Vich. Igualada [inèdit].</p> | XX | <p>Font aïllada situada entre el camí d'accés al mas Gelabert i la riba dreta de la Riera Gran, al paratge de la Vinya del Sabater. Està formada per un muret d'obra de planta semi-circular d'uns 50-60 centímetres d'alçada, arrebossat i amb la part superior condicionada a mode de banc. L'aigua raja mitjançant un tub metàl·lic encastat al parament d'aquest mur. Unes escales de pedra donen accés a la font des del camí del mas Gelabert. El paratge del voltant de la font està condicionat amb un banc per seure-hi, situat sota l'ombra de la vegetació de ribera que caracteritza la zona.</p> | 08071-105 | Vinya del Sabater, 08289 | <p>És una de les fonts més visitades del municipi. Antigament, l'aigua del poble era captada a la riera Gran des del paratge de la font de la Canal. De fet, al costat de la font, encara es conserva la resclosa i el naixement de la sèquia que suministrava aigua a les basses dels molins situats dins del nucli urbà (molí de Dalt, del Mig i del Madora). En el número 31 de la revista Camí Ral hi ha un recull de rodolins relacionats amb les fonts que hi hagut dins del terme municipal de Copons.</p> | 41.6421600,1.5144800 | 376284 | 4611113 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47522-foto-08071-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47522-foto-08071-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47522-foto-08071-105-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | |||||||||
| 47523 | Font de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-vila | <p>MERCADAL SEGURA, Elisenda (2011). 'Fonts dels voltants de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 31, p. 10-11. VILUMARA BURRIA, Rut; MONTES, Carlos (2012). Recerca de les fonts del terme de Copons i rodalies. Treball de recerca de 2n Batxillerat IES Pere Vives Vich. Igualada [inèdit].</p> | XX | <p>Font aïllada situada al marge dret de la riera Gran i del camí que porta cap al gorg de Nafre. Es tracta d'un recinte de planta quadrangular construït en una cota inferior al nivell de circulació del camí. Està delimitat per murs rectilinis d'uns 60-70 centímetres d'alçada bastits en pedra sense treballar lligada amb ciment. Les escales d'accés, formades per tres graons i amb barana de ferro, estan situades a la banda de migdia. L'aigua raja mitjançant dos petits tubets disposats a dues alçades, que es troben encastats al parament d'un altre muret situat als peus del talús natural del terreny, per la banda de llevant. L'aigua cau dins d'un forat protegit per una reixa que, mitjançant un conducte, retorna al riu. L'entorn immediat de la font es caracteritza per una abundant vegetació de ribera, amb força humitat i ombra. Al costat de la font hi ha una taula i dos bancs bastits en fusta i pedres escairades reaprofitades.</p> | 08071-106 | Camí del Gorg de Nafre, 08289 | <p>Donada la proximitat amb el nucli urbà, aquesta era la font on la gent anava a buscar-hi l'aigua quan encara no arribava a les cases. En el número 31 de la revista Camí Ral hi ha un recull de rodolins relacionats amb les fonts que hi hagut dins del terme municipal de Copons.</p> | 41.6373000,1.5152000 | 376335 | 4610572 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47523-foto-08071-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47523-foto-08071-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47523-foto-08071-106-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'aigua que alimenta la font aflora del subsòl uns metres més amunt. Mitjançant un conducte soterrat, l'aigua és canalitzada cap a la font. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | ||||||||
| 47524 | Font del Freixe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-freixe-0 | <p>MERCADAL SEGURA, Elisenda (2011). 'Fonts dels voltants de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 31, p. 10-11. VILUMARA BURRIA, Rut; MONTES, Carlos (2012). Recerca de les fonts del terme de Copons i rodalies. Treball de recerca de 2n Batxillerat IES Pere Vives Vich. Igualada [inèdit].</p> | XX | L'entorn està ple d'aigua i la bassa en desús. | <p>Font aïllada situada en un entorn boscós amb abundant vegetació, a la que s'arriba mitjançant un corriol que connecta amb l'antic camí de cal Manset. L'aigua, que brolla del subsòl, raja mitjançant un tub metàl·lic encastat en un petit mur bastit en pedra lligada amb morter, situat al marge dret del corriol. L'aigua cau dins d'un clot delimitat amb totxos. Al costat de la font hi ha un mur de pedra disposat en forma de banc per seure i una bassa de planta rectangular bastida amb totxo i amb el interior revestit. Uns metres més amunt de la font, l'aigua del subsòl aflora creant una sèquia natural que arriba fins al Freixe.</p> | 08071-107 | Camí de la Rovira-Rasa dels Ponts, 08289 | <p>Antigament, els pagesos que treballaven les seves terres hi anaven a beure aigua i refrescar-se. Actualment, al marge dels excursionistes, també hi van els caçadors ja que a la zona hi abunden els senglars. En el número 31 de la revista Camí Ral hi ha un recull de rodolins relacionats amb les fonts que hi hagut dins del terme municipal de Copons.</p> | 41.6380100,1.5267000 | 377294 | 4610634 | 08071 | Copons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47524-foto-08071-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47524-foto-08071-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47524-foto-08071-107-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | ||||||||
| 47525 | Font de la Bonamossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-bonamossa | <p>MERCADAL SEGURA, Elisenda (2011). 'Fonts dels voltants de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 31, p. 10-11. RIBA I GABARRÓ, Josep (1991). 'Copons'. A Josep M. TORRAS I RIBÉ (coord.). Història de l'Anoia. Manresa: Edicions Selectes, v. 1, p. 360. VILUMARA BURRIA, Rut; MONTES, Carlos (2012). Recerca de les fonts del terme de Copons i rodalies. Treball de recerca de 2n Batxillerat IES Pere Vives Vich. Igualada [inèdit].</p> | XX | La font pròpiament dita no existeix. | <p>El paratge de la font de la Bonamossa està situat al nord-est del nucli urbà, a la riba dreta de la riera de Sant Pere. Actualment, l'aigua de les cases de Copons procedeix d'aquest indret. La font pròpiament dita no existeix. En el seu lloc hi ha un edifici de planta rectangular amb la coberta plana, que presenta una aixeta al parament, tot i que l'aigua no és potable. Al costat hi ha uns dipòsits soterrats que emmagatzemen l'aigua. L'entorn es caracteritza per una abundant vegetació que cobreix la zona.</p> | 08071-108 | Al nord-est de l'Hort d'en Sala, 08289 | <p>El paratge de la font de la Bonamossa sempre ha estat força identificatiu per a la gent de Copons. Antigament, els pagesos hi anaven a refrescar-se i utilitzaven la seva aigua per regar els horts que hi havia a la zona, actualment desapareguts. També s'hi anava a buscar aigua, a passar el dia i a banyar-se en els tolls que hi havia al costat. Actualment, l'aigua del poble procedeix d'aquí i se'n fa càrrec la companyia Aigua de Rigat, S.A des de l'any 2008. Tot i això, l'aigua del poble ve de la font de la Bonamossa des del mes de març de l'any 1988. En el número 31 de la revista Camí Ral hi ha un recull de rodolins relacionats amb les fonts que hi hagut dins del terme municipal de Copons.</p> | 41.6407500,1.5217900 | 376890 | 4610946 | 08071 | Copons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47525-foto-08071-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47525-foto-08071-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47525-foto-08071-108-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Al costat hi ha la Mina d'aigua de Copons. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | |||||||
| 47526 | Font de cal Carreras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-carreras | <p>VILUMARA BURRIA, Rut; MONTES, Carlos (2012). Recerca de les fonts del terme de Copons i rodalies. Treball de recerca de 2n Batxillerat IES Pere Vives Vich. Igualada [inèdit].</p> | XIX-XX | No raja i està coberta de vegetació. | <p>Font aïllada situada al marge del camí de ca l'Arnau, davant de l'encreuament amb el camí de pujar a la masia de can Favó. La font està en desús, no raja aigua i està completament coberta de l'abundant vegetació que caracteritza el marge del camí. L'aigua rajava d'un tub de encastat en un petit mur bastit en pedra lligada amb morter de calç, d'uns 50 centímetres d'alçada. Té un forat al costat, corresponent a una de les reformes qua va patir la font. L'aigua queia damunt d'una pedra situada al costat d'un clot.</p> | 08071-109 | Viladases-Camí de ca l'Arnau, 08289 | <p>La font era utilitzada pels propietaris de la masia de cal Carreras per ús domèstic i per regar els horts. També hi anaven a refrescar-se els pagesos de la zona i els vianants que passaven pel camí.</p> | 41.6363300,1.4958700 | 374723 | 4610492 | 08071 | Copons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47526-foto-08071-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47526-foto-08071-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47526-foto-08071-109-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'aigua de la font provenia del subsòl. A escassos metres de distància de la font hi ha una barraca de vinya de pedra seca. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | |||||||
| 47527 | Font de Viladases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-viladases | <p>MERCADAL SEGURA, Elisenda (2011). 'Fonts dels voltants de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 31, p. 10-11. VILUMARA BURRIA, Rut; MONTES, Carlos (2012). Recerca de les fonts del terme de Copons i rodalies. Treball de recerca de 2n Batxillerat IES Pere Vives Vich. Igualada [inèdit].</p> | XIX-XX | No raja i la vegetació l'està cobrint i malmetent. | <p>Font aïllada situada prop del trencall que porta a la masia de cal Favó, entre el camí de ca l'Arnau i el torrent de Viladases, uns metres més avall de la font de cal Carreras. Està formada per una bassa i una pica, i bastida sota del camí, aprofitant el marge. L'aigua brollava mitjançant un tub metàl·lic encastat en un mur de pedra, que sosté el marge, i queia al interior de la pica. Aquesta pica és rectangular i està bastida en pedra treballada. Damunt de la pica hi ha una petita repisa on es col·locaven els recipients per recollir l'aigua. La pica queda integrada dins de la bassa, que presenta una planta més o menys rectangular i està bastida en maons. Actualment, tant la pica com la bassa estan buides. Els murs són bastits en pedra sense treballar lligada amb morter de ciment.</p> | 08071-110 | Viladases-Camí de ca l'Arnau, 08289 | <p>La font era utilitzada pels propietaris de la masia de cal Favó per anar a buscar aigua, regar els horts i rentar la roba al safareig. Els pagesos de la zona i els vianants també s'hi anaven a refrescar. En el número 31 de la revista Camí Ral hi ha un recull de rodolins relacionats amb les fonts que hi hagut dins del terme municipal de Copons.</p> | 41.6354900,1.4958400 | 374719 | 4610399 | 08071 | Copons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47527-foto-08071-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47527-foto-08071-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47527-foto-08071-110-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'aigua procedeix del subsòl i va a parar al torrent. Al costat de la font, els propietaris de la masia de cal Favó hi tenien un hort que regaven amb la seva aigua. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | |||||||
| 47528 | Font del Junqueret / Font del Jonqueret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-junqueret-font-del-jonqueret | <p>MERCADAL SEGURA, Elisenda (2011). 'Fonts dels voltants de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 31, p. 10-11. VILUMARA BURRIA, Rut; MONTES, Carlos (2012). Recerca de les fonts del terme de Copons i rodalies. Treball de recerca de 2n Batxillerat IES Pere Vives Vich. Igualada [inèdit].</p> | XVIII-XX | Completament coberta de vegetació. | <p>Font aïllada situada prop del camí que porta de Sant Pere de Copons a cal Martí de la Muntanya. De fet, la font està senyalitzada a peu del camí mitjançant una llosa de pedra que porta el seu nom i l'any en que es va senyalitzar. Per arribar a la font, cal caminar pocs metres per un petit corriol que hi condueix. L'aigua brolla del subsòl de la zona i desemboca en una sèquia que es perd pel terreny. L'únic element antròpic detectat és un teula encastada que fa que l'aigua brolli millor. Tota la zona està coberta d'una abundant vegetació que la cobreix quasi completament.</p> | 08071-111 | Sant Pere de Copons-Escaleta de Sant Pere, 08289 | <p>En origen, la font era utilitzada pels pagesos de la zona i la gent dels masos dels voltants. També va ser utlitzada pels traginers que passaven pel camí que porta a la serra Morena, en direcció a Rubió. En els darrers temps, la font era sovintejada per caçadors i excursionistes. La font fou senyalitzada l'any 2006. En el número 31 de la revista Camí Ral hi ha un recull de rodolins relacionats amb les fonts que hi hagut dins del terme municipal de Copons.</p> | 41.6496400,1.5373700 | 378205 | 4611911 | 08071 | Copons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47528-foto-08071-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47528-foto-08071-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47528-foto-08071-111-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | ||||||||
| 47529 | Font de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-joan | <p>MERCADAL SEGURA, Elisenda (2011). 'Fonts dels voltants de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 31, p. 10-11. VILUMARA BURRIA, Rut; MONTES, Carlos (2012). Recerca de les fonts del terme de Copons i rodalies. Treball de recerca de 2n Batxillerat IES Pere Vives Vich. Igualada [inèdit].</p> | XVIII-XX | Força amagada entre la vegetació que caracteritza l'entorn, sense rajar. | <p>Font aïllada situada damunt de la rasa dels Ponts, en un indret boscós i a la que s'accedeix per l'antic camí de pujar a la masia de cal Manset. Es localitza al marge del corriol que li dóna accés, just a l'encreuament amb el que connecta amb la font del Freixe i està formada per un mur de pedra escairada disposada en filades regulars, que revesteix el marge d'on brolla l'aigua. Adossada en perpendicular al mur hi ha una petita cambra de planta rectangular bastida amb lloses de pedra de mida força gran. L'estructura resta força amagada donada l'abundant vegetació que cobreix la zona i, actualment, no en brolla aigua.</p> | 08071-112 | Camí de cal Manset-Rasa dels Ponts, 08289 | <p>En el número 31 de la revista Camí Ral hi ha un recull de rodolins relacionats amb les fonts que hi hagut dins del terme municipal de Copons.</p> | 41.6399700,1.5280700 | 377412 | 4610850 | 08071 | Copons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47529-foto-08071-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47529-foto-08071-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47529-foto-08071-112-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | ||||||||
| 47530 | Font del Mesquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-mesquer | XX | La zona està coberta d'una abundant vegetació que, de tant en tant, es manté a ratlla. | <p>Font aïllada situada en un entorn boscós al nord-oest de la plana de Comalats, tocant la riera de Sant Pere. Està formada per un petit mur bastit en pedra escairada lliagada amb ciment, que revesteix el talús del terreny d'on brolla l'aigua. Damunt del mur hi ha una llosa de pedra de grans dimensions gravada amb la representació d'un gat salvatge i el nom 'FONT DEL MASQUÉ'. L'aigua brolla mitjançant un tub encastat al mur de pedra i també compta amb una aixeta situada sota el tub. L'aigua cau dins d'un clot delimitat amb pedres escairades plenes de molsa. L'entorn està cobert de l'abundant vegetació que caracteritza la riba de la riera, que es troba a escassa distància de la font.</p> | 08071-113 | Plana de Comalats, 08289 | <p>Segons informacions orals, en origen era una font de clot. Entre els anys 2008 i 2009, l'actual estructura que conforma la font fou bastida pel senyor Joan Pujol i Torrents. Fou ell qui va treballar la pedra gravant-la amb la representació del gat i el nom. No es descarta que aquesta font també es correspongui amb la font del Messeguer, actualment desapareguda i situada en el mateix indret, tot i que no es pot assegurar.</p> | 41.6558000,1.5271600 | 377366 | 4612609 | 08071 | Copons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47530-foto-08071-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47530-foto-08071-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47530-foto-08071-113-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | |||||||||
| 47531 | Castell de Copons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-copons | <p>CATALÀ I ROCA, Pere (1990). Els Castells catalans. Barcelona: Dalmau editors, v. 5, p. 235-238. CLOTET, Teresa (2002). 'Castlà de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 14, p. 3. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Copons. J.R.G (2011). 'Castlà de Copons, segles XII a XVIII'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 31, p. 5. MERCADER I RIBA, Joan (1968). Felip V i Catalunya. Barcelona: Edicions 62, p. 156. MUÑOZ, Natàlia (2006). 'Renoms de Copons: Plaça del Castell'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 21, p. 20. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 5-6, 13. RIBA I GABARRÓ, Josep (1991). 'Copons'. A Josep M. TORRAS I RIBÉ (coord.). Història de l'Anoia. Manresa: Edicions Selectes, v. 1, p. 357-358.</p> | XI-XVIII | No es conserva cap estructura arquitectònica visible relacionada amb el castell. | <p>Possible jaciment arqueològic consistent en les restes de l'antic castell de Copons i situat a l'extrem nord-est del nucli urbà de la vila, dalt d'un turó que domina bona part del terme i de l'antic camí reial que anava d'Igualada a Calaf i Prats de Rei, darrera l'actual església de Santa Maria. Donada la seva situació estratègica, el recinte estava delimitat pels propis vessants del turó, per un mur perimetral situat a la banda de ponent (en el mateix emplaçament on ara hi ha el carrer del Mur) i per un fossat defensiu o vall que, a finals del segle XVII, encara es conservava parcialment (damunt del actual carrer d'Àngel Guimerà). De fet, si ens fixem en l'urbanisme actual del nucli urbà, el recinte fortificat del castell estaria delimitat pels actuals carrer del Mur, carrer del Castell, plaça del Castell, pujada del Castell i passeig de Sant Magí. En l'actualitat, aquesta zona presenta tota la banda de ponent i migdia construïda, amb edificis i cases bastides sobretot durant el segle XVIII. Per contra, a llevant i tramuntana, el turó es troba desert, cobert de vegetació i sense edificar, tot i que cap al sud s'observen les restes d'una promoció immobiliària actualment aturada. No s'observa cap resta arquitectònica relacionada amb l'antiga fortificació, tot i que es conserven dues peces decoratives relacionades amb l'edifici. A la casa número 5 de la plaça del Castell, coneguda com cal Miquel de la Rosa o cal Marcial, en el mur de contenció de les terres del jardí, es localitza una pedra escairada decorada en baix relleu amb l'escut dels Copons, tot i que està una mica malmès. També cal destacar una altra peça lítica esculpida, propietat de la mateixa família. Es tracta de la representació en baix relleu d'una cara masculina que enllaça amb els cànons de l'estil romànic. La peça formava part d'una estructura més gran a la que ornamentava.</p> | 08071-114 | Plaça del Castell-carrer del Castell-pujada del Castell-carrer del Mur, 08289 | <p>L'any 1020, Guifré de Balsareny va vendre el castell a la seva esposa Ingilberga que, posteriorment, en el seu testament de l'any 1038, el deixa al seu fill Guillem de Balsareny (futur bisbe de Vic entre els anys 1046-1076). Tot i això, l'any 1065 Guillem el va vendre a Ramon Berenguer I, comte de Barcelona, per 500 unces d'or. A partir d'aquest moment, el castell forma part de la jurisdicció reialenca i els seus castlans (la nissaga dels Copons) es tornen hereditaris. Durant el segle XII, tenim notícia que Guillem de Copons fou nomenat castlà per Ramon Berenguer IV l'any 1153. I, posteriorment, sabem que el castell de Copons pertanyia, després del rei, a Guerau Alamany, castlà entre els anys 1167 i 1193, que en feu donació al monestir de Santes Creus l'any 1210. En els successius segles, el castell va canviant de mans, passant-hi diversos castlans de la nissaga dels Copons fins que, durant el segle XVI, passà a formar part de la família Vilaplana. Tot i això, tenim notícia que l'any 1608, el castell ja estava en bona part derruït i enderrocat, amb les parets i una torre a punt de caure (Muset 2006: 5). A mitjans de segle XVII, la castlania i els seus drets són comprats per Josep de Camprodon, els descendents del qual no pogueren evitar la destrucció total del castell durant la Guerra de Successió. Gràcies a l'intendent J. Patiño, sabem que l'any 1715 el terreny era buit i només quedava la runa dels murs que n'havien format part. Cal destacar que la major part de la pedra enrunada del castell fou utilitzada per bastir les cases i construccions de la vila durant els segles XVII i XVIII, tot i que és força probable que els Vilaplana ja utilitzessin aquesta pedra per construïr la seva casa privada (o castell nou) a finals del segle XV (Muset 2006: 5). En els darrers temps hi ha hagut algunes intervencions dins del recinte de l'antic castell que han transformat la zona. Marxant pel carreró situat a l'extrem nord-oest de la plaça del Castell existia la plaça del Senyor. Es creu que aquest nom feia referència al lloc on vivia el senyor del castell. Les cases que delimitaven aquesta plaça foren ensorrades després d'un aiguat molt fort, quedant la zona desdibuixada. Un altre aspecte destacable relacionat amb el castell és que tenia una capella dedicada a Sant Andreu que apareix mencionada a la documentació de mitjans del segle XV. Hi fou enterrat el castlà Pere Ramon de Copons i Desvalls, seguidor del rei Pere III el Cerimoniós.</p> | 41.6370800,1.5187100 | 376627 | 4610543 | 08071 | Copons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47531-foto-08071-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47531-foto-08071-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47531-46535-foto-08062-123-2.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-11-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 94|119|85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | ||||
| 47532 | Sant Pere de Copons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-de-copons | <p>IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Copons.</p> | X-XI | No es conserva cap resta arqueològica visible relacionada amb el jaciment. | <p>Jaciment arqueològic situat als voltants de l'església de Sant Pere de Copons, que centra el petit nucli urbà del mateix nom. Es tracta d'una necròpolis formada per inhumacions bastides en caixes fetes de lloses de pedra de planta rectangular, tapades amb lloses de pedra també. L'orientació de les tombes va en sentit est-oest i hi ha enterraments d'individus adults i infants. Aquests enterraments es localitzaren en tres zones diferents: davant la façana de migdia, en rebaixar el carrer; al nord-oest de l'església, en la construcció d'una piscina i un hort; i davant la façana de tramuntana del temple, on s'observaven les restes de tres sepultures que conservaven les lloses de la caixa. Actualment, no en queda cap resta visible, donat que l'entorn de l'església està pavimentat.</p> | 08071-115 | Nucli de Sant Pere de Copons, 08289 | <p>El jaciment fou identificat pel membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, el 24 de novembre de 1991. Segons informacions obtingudes d'alguns dels veïns del nucli, les restes anaren apareguent en diverses obres i reformes efectuades al voltant de l'església i a les cases que conformen el nucli. Per les característiques tipològiques dels enterraments, les restes es poden adscriure cronològicament entre els segles X-XI, coincidint amb el moment fundació de l'església. Relacionats amb la cronologia establerta per a la necròpolis es recolliren, pels camps dels voltants, alguns fragments de ceràmica que es troben diposistats al Museu Comarcal de l'Anoia.</p> | 41.6501600,1.5284200 | 377460 | 4611981 | 08071 | Copons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47532-foto-08071-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47532-foto-08071-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47532-foto-08071-115-3.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | ||||||||
| 47533 | Turó de Pams | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-pams | <p>MERCADAL, Elisenda (2003). 'Troballes arqueològiques al Turó de Pams'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 16, p. 2.</p> | XIX a.C/IV | El turó i el jaciment desapareguen durant les obres de construcció de la carretera C-1412a. | <p>Jaciment arqueològic desaparegut i que estava situat a escassa distància al sud-est del nucli urbà, prop del trencall d'accés al poble i al costat del camí que puja fins al Pla del Batlle. En total es documentaren un total de 13 sepultures adscrites al període tardo-romà (finals del segle III-segle IV) i una sitja del període del Bronze Antic (1800-1500 a.C.). Les sepultures, de planta rectangular, estaven excavades a la roca natural i anaven cobertes amb lloses de pedra. Només tres d'aquestes fosses tenien les parets recobertes amb lloses de pedra també. A cada tomba es documentà un individu inhumat al seu interior, tot i que dues d'elles presentaven osseres als peus de l'individu, indicant així la possible reutilització de l'estructura. Tampoc es documentà cap tipus d'aixovar funerari, amb l'excepció d'un fragment de copa de vidre i un fragment de ceràmica sigil·lata gàl·lica gris estampillada, ambdues localitzades al interior d'una de les sepultures. L'orientació de les tombes era nord-sud i estaven agrupades i ordenades en petits grups, indicant així una possible disposició per famílies. Pel que fa a la sitja, cal dir que era de planta circular i de dimensions reduïdes, i estava excavada a la roca. El seu fons era pla, amb les parets rectes i, al seu interior, s'hi documentaren diversos fragments informes de ceràmica feta a mà, sense cap decoració.</p> | 08071-116 | Camí del Pla del Batlle, 08289 | <p>El jaciment aparegué durant les obres de construcció de la nova carretera C-1412a, al seu pas per Copons, durant el mes de sembre de l'any 2002. La intervenció arqueològica corresponent va anar a càrrec de l'empresa d'arqueologia Atena 2000, S.L., d'Igualada, la qual redactà l'informe tècnic previ corresponent el mes de gener de l'any 2003. La troballa també tingué certa repercussió a la premsa local. Amb anterioritat a la descoberta, no es coneixia cap antecedent realcionat amb el jaciment ni amb cap altre de les mateixes cronologies. El turó de Pams es caracteritzava per estar aterrassat mitjançant un seguit de feixes de pedra en sec plenes d'ametllers, que durant la seva construcció ja malmeteren algunes de les sepultures i, probablement, algunes sitges desaparegueren també. El turó fou excavat i el jaciment desmuntat durant el procés de construcció de la carretera.</p> | 41.6332300,1.5201400 | 376739 | 4610113 | 08071 | Copons | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47533-foto-08071-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47533-foto-08071-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47533-foto-08071-116-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Antic|Romà|Popular|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 79|80|83|119|76 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | ||||||||
| 47534 | Carreró del Forn | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrero-del-forn | <p>CLUB ESCOLAR 3C (1997). 'Carrer del Mur'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 4, p. 2. LLACUNA I ORTÍNEZ, Pau (1995). Rutes per l'Anoia: història i art. Igualada: Publicacions Anoia, p. 70. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 9, 13.</p> | XIII-XXI | <p>Carrer estret situat al bell mig del nucli urbà, que conserva bona part del seu traçat original i la mateixa funcionalitat: comunicar la part baixa del poble amb la part superior, desde l'actual carrer del Mur fins al carrer d'Àngel Guimerà. Presenta una planta en forma d'L i està disposat en pendent, amb un paviment esglaonat de pedra. El tram inicial des del carrer d'Àngel Guimerà es fa travessant un passatge cobert, al que s'accedeix mitjançant una obertura rectangular restituïda. El passatge travessa l'edifici al que està integrat, el número 28 del carrer. Està cobert per un sostre pla emblanquinat i conserva el mur de tramuntana bastit en pedra. L'obertura de sortida està formada per un arc lleugerament apuntat, bastit en pedra. Uns metres més endavant, al costat del vial, destaca un solar sense edificar en el que es localitza una obertura d'arc escarser bastida en pedra disposada a sardinell. A partir d'aquí, el traçat es converteix en unes escales de dos trams que enllacen amb la part superior del carreró, definida per una rampa que connecta amb el carreró de la Generalitat i desemboca en el carrer del Mur.</p> | 08071-117 | Carrer del Mur-Carrer d'Àngel Guimerà, 08289 | <p>És força probable que el carreró del Forn fos el primer accés a la zona fortificada des de la part baixa del poble. De fet era conegut com 'el carreró que va al castell i al mur' o 'el carreró que puja del carrer Major al Castell' (Muset 2006: 9). Aquest vial agafa el nom del forn de puges o forn del Comú que estava situat dins del seu traçat, abans d'arribar al mur perimetral que delimitava la zona fortificada (actual carrer del Mur). El forn tenia un pati davanter i estava envoltat d'una muralla amb porta forana, que permetien tancar el recinte en cas d'atacs. Era obligatori per a la població portar el pa a coure al forn, tot i que el pastaven les dones a casa. A finals del segle XVII, el forn era de propietat municipal però l'arrendaven a particulars que el feien funcionar. Tot i això, ja durant l'edat mitjana es devia anar configurant el traçat del carreró del Forn juntament amb el naixement del carrer Major, que seguia el traçat de l'antic camí reial d'Igualada a Calaf. Les cases que s'anaren aixecant a la zona determinaren el seu urbanisme. En aquest sentit, els passos que comunicaven la muralla del recinte fortificat amb els molins i els horts de la banda de ponent del carrer Major foren respectats, fins i tot quan es comença a edificar arran de mur. Aquests passos foren l'origen dels quatre carrerons documentats al nucli urbà (Muset 2006: 9).</p> | 41.6371900,1.5180100 | 376569 | 4610556 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47534-foto-08071-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47534-foto-08071-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47534-foto-08071-117-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La datació establerta és aproximada i està relacionada amb la fundació de la plaça i del carrer Major (actual plaça de Ramon Godó, carrer de Sant Magí i carrer d'Àngel Guimerà). | 94|98|119|85 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | ||||||||
| 47535 | Carreró de la Concepció / Carreró dels Gats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrero-de-la-concepcio-carrero-dels-gats | <p>CLUB ESCOLAR 3C (1997). 'Carrer del Mur'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 4, p. 2. LLACUNA I ORTÍNEZ, Pau (1995). Rutes per l'Anoia: història i art. Igualada: Publicacions Anoia, p. 70. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 9.</p> | XIII-XXI | <p>Carrer molt estret situat al bell mig del nucli urbà, que presenta una planta rectangular i està disposat en pendent. El tram inicial des del carrer de Sant Magí presenta un paviment esglaonat de pedra que enllaça amb un petit replà central i finalitza amb un tram d'escales, que donen accés al carrer del Mur. Al bell mig del traçat, sostingut entre les dues parets laterals del carreró, destaca un tram de mur bastit en pedra lligada amb abundant morter de calç, que presenta un arc rebaixat bastit en pedra disposada a sardinell. Al intradós s'observa l'impropmta deixada per un encanyisssat de fusta. Es fa travessant un passatge cobert, al que s'accedeix mitjançant una obertura rectangular restituïda. El passatge travessa l'edifici al que està integrat, el número 28 del carrer. Està cobert per un sostre pla emblanquinat i conserva el mur de tramuntana bastit en pedra. L'obertura de sortida està formada per un arc lleugerament apuntat, bastit en pedra. Uns metres més endavant, al costat del vial, destaca un solar sense edificar en el que es localitza una obertura d'arc escarser bastida en pedra disposada a sardinell. A partir d'aquí, el traçat es converteix en unes escales de dos trams que enllacen amb la part superior del carreró, definida per una rampa que connecta amb el carreró de la Generalitat i desemboca en el carrer del Mur.</p> | 08071-118 | Carrer del Mur-Carrer de Sant Magí, 08289 | <p>Es tracta del carreró més estret dels quatre que hi ha a la vila. Conserva bona part del seu traçat original i la mateixa funcionalitat: comunicar la part baixa del poble amb la part superior, desde l'actual carrer del Mur fins al carrer de Sant Magí. El vial es va anar formant a mesura que s'anava configurant el nucli urbà, juntament amb el naixement del carrer Major, que seguia el traçat de l'antic camí reial d'Igualada a Calaf. Les cases que s'anaren aixecant a la zona determinaren el seu urbanisme. En aquest sentit, els passos que comunicaven la muralla del recinte fortificat amb els molins i els horts de la banda de ponent del carrer Major foren respectats, fins i tot quan es comença a edificar arran de mur. Aquests passos foren l'origen dels quatre carrerons documentats al nucli urbà (Muset 2006: 9).</p> | 41.6378300,1.5175700 | 376533 | 4610628 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47535-foto-08071-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47535-foto-08071-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47535-foto-08071-118-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La datació establerta és aproximada i està relacionada amb la fundació de la plaça i del carrer Major (actual plaça de Ramon Godó, carrer de Sant Magí i carrer d'Àngel Guimerà). | 94|98|119|85 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | ||||||||
| 47536 | Carreró de Nostra Senyora de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrero-de-nostra-senyora-de-montserrat | <p>CLUB ESCOLAR 3C (1997). 'Carrer del Mur'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 4, p. 2. LLACUNA I ORTÍNEZ, Pau (1995). Rutes per l'Anoia: història i art. Igualada: Publicacions Anoia, p. 70. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 9.</p> | XIII-XXI | <p>Carrer estret situat al bell mig del nucli urbà, que presenta una planta rectangular i està disposat en pendent, amb un paviment esglaonat de pedra. El tram superior, que dóna accés al carrer del Mur, és més ample que la resta del traçat, està definit per les cases construïdes del voltant i està disposat en ziga-zaga fins a dalt.</p> | 08071-119 | Carrer del Mur-carrer de Sant Magí, 08289 | <p>El carreró conserva bona part del seu traçat original i la mateixa funcionalitat: comunicar la part baixa del poble amb la part superior, desde l'actual carrer del Mur fins al carrer de Sant Magí. El vial es va anar formant a mesura que s'anava configurant el nucli urbà, juntament amb el naixement del carrer Major, que seguia el traçat de l'antic camí reial d'Igualada a Calaf. Les cases que s'anaren aixecant a la zona determinaren el seu urbanisme. En aquest sentit, els passos que comunicaven la muralla del recinte fortificat amb els molins i els horts de la banda de ponent del carrer Major foren respectats, fins i tot quan es comença a edificar arran de mur. Aquests passos foren l'origen dels quatre carrerons documentats al nucli urbà (Muset 2006: 9).</p> | 41.6374800,1.5178000 | 376552 | 4610588 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47536-foto-08071-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47536-foto-08071-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47536-foto-08071-119-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La datació establerta és aproximada i està relacionada amb la fundació de la plaça i del carrer Major (actual plaça de Ramon Godó, carrer de Sant Magí i carrer d'Àngel Guimerà). | 94|98|119|85 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | ||||||||
| 47537 | Carreró de la Generalitat / Carreró del Seno | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrero-de-la-generalitat-carrero-del-seno | <p>CLUB ESCOLAR 3C (1997). 'Carrer del Mur'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 4, p. 2. LLACUNA I ORTÍNEZ, Pau (1995). Rutes per l'Anoia: història i art. Igualada: Publicacions Anoia, p. 70. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 9.</p> | XIII-XXI | <p>Carrer estret situat al bell mig del nucli urbà, formant cantonada amb la casa de cal Segura. Presenta una planta en forma d'L i està disposat en pendent. El tram inferior presenta un paviment de pedra esglaonat, mentre que a la part superior es localitza una escala que connecta amb el carreró del Forn i desemboca en el carrer del Mur.</p> | 08071-120 | Carrer del Mur-carrer d'Àngel Guimerà, 08289 | <p>El carreró conserva bona part del seu traçat original i la mateixa funcionalitat: comunicar la part baixa del poble amb la part superior, desde l'actual carrer del Mur fins al carrer d'Àngel Guimerà. El vial es va anar formant a mesura que s'anava configurant el nucli urbà, juntament amb el naixement del carrer Major, que seguia el traçat de l'antic camí reial d'Igualada a Calaf. Les cases que s'anaren aixecant a la zona determinaren el seu urbanisme. En aquest sentit, els passos que comunicaven la muralla del recinte fortificat amb els molins i els horts de la banda de ponent del carrer Major foren respectats, fins i tot quan es comença a edificar arran de mur. Aquests passos foren l'origen dels quatre carrerons documentats al nucli urbà (Muset 2006: 9).</p> | 41.6370100,1.5183300 | 376595 | 4610535 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47537-foto-08071-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47537-foto-08071-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47537-foto-08071-120-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La datació establerta és aproximada i està relacionada amb la fundació de la plaça i del carrer Major (actual plaça de Ramon Godó, carrer de Sant Magí i carrer d'Àngel Guimerà). | 94|98|119|85 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | ||||||||
| 47538 | Plaça Ramon Godó / Plaça Major / Sòl de Graus / Plaça de la Bomba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-ramon-godo-placa-major-sol-de-graus-placa-de-la-bomba | <p>CLUB ESCOLAR 3C (1996). 'Plaça d'en Ramon Godó'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 2, p. 2. Copons. Plànol urbà / Guia d'interès. Copons: Ajuntament de Copons, 2000. IPA (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Copons. MUÑOZ, Natàlia (2006). 'Renoms de Copons: Plaça del Castell'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 21, p. 21. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 6. http://www.altaanoia.info/cat/Punts-d-Interes/Placa-Major2 http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=4873</p> | XIII-XXI | <p>Plaça de planta rectangular situada al bell mig del nucli urbà. La seva planta està conformada per les cases construïdes al seu voltant, que majoritàriament foren reconstruïdes durant el segle XVIII, i compta amb dos accessos: el principal, situat a la banda de llevant i amb accés des del carrer Major, que està situat a una cota més alta, i el de ponent, amb sortida pel carrer del Raval. La plaça presenta les bandes de migdia i de ponent porticades i obertes a la plaça mitjançant un seguit d'arcs de diferents tipologies. A la façana de ponent hi ha dos arcs de mig punt adovellats, sostinguts amb petites columnes i bastits en carreus de pedra de petites dimensions. L'espai interior està cobert per un sostre de biguetes de fusta pintades i revoltons emblanquinats. A la banda de migdia, els dos arcs de l'extrem de ponent també són bastits en carreus de pedra escairats, tot i que un és de mig punt i amb la clau gravada amb l'any 1747 i l'altre és d'arc escarser. Estan sostinguts per un pilar de pedra central amb les impostes motllurades. En aquest tram, l'espai interior també està cobert per un sostre de biguetes i revoltons amb les mateixes característiques. La resta d'arcs de la banda de migdia són de grans dimensions i de mig punt adovellats, i estan sostinguts per pilars bastits en pedra i amb les impostes motllurades. En aquest cas, l'espai interior està cobert per un sostre de revoltons completament restituït. La plaça està pavimentada i l'espai cobert sota les voltes presenta un paviment de pedra.</p> | 08071-121 | Plaça Ramon Godó, 08289 | <p>La població de Copons es va crear a l'entorn de l'antiga plaça Major durant l'edat mitjana. Era el centre de la vila i el lloc on es celebraven les festes populars i les assemblees dels caps de família. Durant un temps també, la casa de la Vila hi tingué la seva seu. L'accés principal es feia pel carrer Major, que donava pas al carrer esglaonat de Sant Joan, al costat de l'antiga capella dedicada al mateix sant. El Cap de Graus estava situat en el mateix solar on actualment hi ha la casa de cal Poldo (Muset 2006: 6). Des d'un bon començament, a la plaça s'hi celebrà el mercat i una fira, concedida pel rei Jaume II. El dret de fira era de deu dies a partir del dia de Sant Bartomeu, i coincidia durant cinc dies amb la fira d'Igualada, en aquest cas concedida pel rei Alfons el Benigne l'any 1333. Les disputes per aquesta concessió s'allargaren fins l'any 1409, quan el rei Martí I l'Humà retirà els cinc dies de la fira de Copons que se solapaven amb la d'Igualada. Posteriorment, amb l'expansió experimentada per l'acció comercial dels negociants i traginers durant el segle XVIII sobretot, les cases que delimitaven la plaça foren reconstruïdes (bona part de la pedra procedia de les runes del castell). Algunes d'aquestes tenien la part davantera coberta, en referència a les voltes que actualment la caracteritzen. De fet, les voltes es bastiren per poder celebrar el mercat setmanal quan feia mal temps. Tot i això, bona part de les originals foren enderrocades amb el pas del temps, si bé algunes d'elles es mantingueren. Si ens fixem en la disposició arquitectònica actual d'aquests elements respecte a la plaça, les de la cantonada sud-oest són anteriors en el temps a les de la banda sud-est, que foren reconstruïdes probablement a principis del segle XIX. El nom actual de la plaça fa referència a Ramon Godó i Lallana, fundador del diari La Vanguardia, de la Paperera Godó i comte de Godó des de l'any 1916. La plaça fou batejada amb aquest nom a principis del segle XX.</p> | 41.6370400,1.5174900 | 376525 | 4610540 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47538-foto-08071-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47538-foto-08071-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47538-foto-08071-121-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | A la plaça es conserva l'antic pou de la Vila, situat davant del tram cobert de la banda de migdia. | 94|98|119|85 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | ||||||||
| 47539 | Carrer de Vilanova / Carrer de Baix / Sòl Carrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-vilanova-carrer-de-baix-sol-carrer | <p>CLUB ESCOLAR 3C (1997). 'Carrer de Vilanova i placeta d'en Giralt'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 3, p. 2. Copons. Plànol urbà / Guia d'interès. Copons: Ajuntament de Copons, 2000. IPA (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Copons. MUÑOZ, Natàlia (2003). 'Renoms de Copons: El carrer Vilanova'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 16, p. 16. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 25-26.</p> | XVIII-XXI | <p>Carrer de traçat rectilini situat al sud del nucli urbà de la vila i delimitat per cases a banda i banda. Està pavimentat i presenta voreres baixes en ambdós costats. El tram més meridional està disposat en pendent fins a l'alçada del passatge de Joan Lluch. Posteriorment discorre en pla fins a arribar a l'encreuament amb el carrer de Pere Palomas, que marxa en sentit oest. Aquesta part del traçat, que presenta una planta triangular, es coneix com la plaça d'en Giralt o d'en Gelabert, tot i que es desconeix la procedència d'aquests noms. Actualment, aquesta plaça és més coneguda com la placeta d'en Llacuna, en referència a la casa del mateix nom que la delimita per llevant. Des d'aquesta zona, el traçat del carrer agafa sentit ascendent fins arribar a les escales que donen accés a l'església, el Pla de Missa. Les cases que conformen el carrer presenten una tipologia similar: plantes rectangulars amb patis posteriors, distribuïdes en dos i tres pisos i amb les obertures emmarcades en pedra i datades dins del segle XVIII. Alguns d'aquests edificis presenten ràfecs decorats amb motius geomètrics (romboïdals) de color teula i blanc. Aquests elements es repeteixen en d'altres cases del nucli urbà, però la concentració és més gran en aquesta via.</p> | 08071-122 | Carrer de Vilanova, 08289 | <p>El carrer de Vilanova neix a partir d'un petit nucli o 'vila nova' sorgit a la banda de ponent del camí ral d'Igualada a Calaf, a extramurs del castell de Copons. Tot i que el carrer es conformà del tot durant el segle XVIII, ja preexistien diversos edificis com a mínim amb anterioritat al segle XVI (números 18 i 30) i algun pati. La resta eren horts que en origen pertanyien al castell, tot i que al segle XVIII bona part d'aquest eren propietat dels Carbonell i de l'església. Cap a mitjans de segle augmentà la construcció de cases a banda i banda del camí, conformant el seu traçat. També s'obrí el carrer de Pere Palomas i es bastí un portal que donava accés a la vila pel sud. Bona part dels terrenys, eren propietat de l'església de Santa Maria de Copons. Incloïen el que actualment es coneix com el Pla de Missa, l'illa de cases compresa entre els carrers d'Àngel Guimerà i de Vilanova, la banda de llevant del carrer de Vilanova (coneguda com el Pla del Rector o la Plana de la Rectoria) i alguns horts de la banda de ponent. L'església va sol·licitar permís al bisbe de Vic per poder establir part d'aquestes propietats i així alliberar els terrenys davant la demanda creixent de sòl urbanitzable. Així, entre els anys 1740 i 1765, foren dotze les parcel·les cedides 'a fi y efecte de construhir o fer construhir y edificar casa' (Muset 2006: 25). Aquestes parcel·les es corresponen amb les cases que actualment comprenen des del número 11 al 39 del carrer. De fet, les cases havien de tenir la façana orientada al carrer de Vilanova i mesurar totes el mateix, '50 palms en quadro' (10m x 10m) que equivalien a dos casals (Muset 2006: 25). Pel que fa a la banda de ponent del camí, la resta de terres que no pertanyien a l'església eren de la família Carbonell, que vengué diversos solars on hi havia horts i construccions auxiliars enrunades per a la construcció de noves cases.</p> | 41.6354200,1.5184900 | 376605 | 4610359 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47539-foto-08071-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47539-foto-08071-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47539-foto-08071-122-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 165,96 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc