Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 47440 | Cal Ganxo / Ca l'Aliguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ganxo-ca-laliguer | <p>IPA (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Copons. MUÑOZ, Natàlia (2005). 'Renoms de Copons: el carrer de Pere Palomas'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 20, p. 16.</p> | XVII-XVIII | <p>Edifici cantoner format per tres cossos adossats que li confereixen una planta irregular. La construcció ha estat rehabilitada i compta amb un jardí lateral amb piscina. El volum principal presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al carrer de Pere Palomas, disposa d'un gran portal d'accés d'arc escarser emblanquinat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats. Conserva les dues pollegueres de l'antiga porta, la qual era de grans dimensions i apta per accedir-hi amb els carros. Al seu costat hi ha una finestra d'arc rebaixat bastit amb pedres disposades a sardinell i la resta de l'emmarcament emblanquinat. Al pis destaquen dues grans obertures d'arc rebaixat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les impostes motllurades, que estan sostingudes per un pilar central. Tenen sortida a un gran balcó corregut amb la barana de ferro decorada i la llosana de pedra, sostinguda per tres grans mènsules de pedra que caracteritzen la construcció. La façana està rematada per un ràfec decorat amb motius geomètrics de color teula i blanc, i sostingut amb mènsules i llates de fusta. La façana combina l'aparell de l'obra vist a la planta baixa amb el revestiment arrebossat de la primera planta. Està bastida en pedra sense treballar de diverses mides, disposada en filades més o menys regulars. Pel que fa a la façana posterior, la qual comunica amb un cobert que porta al jardí, cal dir que conserva obertures emmarcades amb carreus de pedra ben escairats. De la resta de volums adossats a la part posterior de l'edifici principal, destaca el que tanca la finca per la banda nord. És de planta rectangular, amb la coberta de teula d'un sol vessant i està distribuit en planta baixa i pis. Presenta obertures rectangulars amb porticons de fusta i un gran plafó de ceràmica vidrada de color blau, situat a la façana orientada a migdia (no es descarta que es pugui tractar d'un rellotge de sol).</p> | 08071-23 | Carrer de Pere Palomas, 1-Carrer de Ramon Morera, 6, 08289 | <p>El nom amb el que es coneix la casa procedeix d'un antic propietari que era originari de la masia de cal Ganxo, situada entre la riera i l'antic camí per anar a Jorba. El renom s'atribueix al fet que cada vegada que plovia, el pas de la riera s'inundava i els cotxes hi quedaven enganxats. Els de la masia agafaven un cavall i una mula i, amb l'ajuda d'una corda i un ganxo, arrossegaven els cotxes fins alliberar-los. Durant la Guerra Civil, les dones del poble es reunien al primer pis de l'edifici per cosir la roba dels soldats. També sabem que durant un temps, la casa va pertanyer a la família Clotet i, posteriorment, fou anomenada Ca l'Aliguer. Actualment també es coneix com a Cal Malgosa, pel cognom dels actuals propietaris. La casa integra dins la seva propietat que la casa del carrer d'Àngel Guimerà, número 1.</p> | 41.6363600,1.5182500 | 376587 | 4610463 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47440-foto-08071-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47440-foto-08071-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47440-foto-08071-23-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El ràfec de l'edifici principal, que està decorat amb motius geomètrics (romboïdals) de color teula i blanc, es pot observar en d'altres edificis del carrer de Vilanova. A la façana de ponent del volum principal destaca una gran barbacoa d'obra decorada amb rajoles vidriades acolorides amb motius florals i vegetals. Per la seva tipologia constructiva, la datació de l'edifici s'estableix a cavall entre els segles XVII i XVIII. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | ||||||||
| 47441 | La Unió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-unio | <p>MUÑOZ, Natàlia (2005). 'Renoms de Copons: el carrer de Pere Palomas'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 20, p. 16. RIBA I GABARRÓ, Josep (1991). 'Copons'. A Josep M. TORRAS I RIBÉ (coord.). Història de l'Anoia. Manresa: Edicions Selectes, v. 1, p. 360.</p> | XX | <p>Edifici cantoner de planta rectangular format per dos cossos adossats, amb pati lateral i un volum aïllat situat a l'extrem de tramuntana de la finca. La construcció ha estat rehabilitada i presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal. Està distribuït en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada al carrer de Pere Palomas. Totes les obertures del parament són rectangulars i amb els emmarcaments arrebossats. La planta baixa presenta un gran portal d'accés al interior i tres finestrals allargats amb els ampits de ceràmica. Al pis, en canvi, hi ha quatre finestrals de la mateixa tipologia que tenen sortida a un gran balcó corregut, amb la llosana motllurada i barana de ferro decorada. Damunt dels finestrals destaquen quatre petites obertures romboïdals disposades sota coberta. La façana està rematada per una cornisa motllurada i coronada per un plafó rectilini de perfil ondulat central, que amaga el carener i la teulada. Al centre del plafó destaca l'any de construcció en esgrafiat, 1904. El revestiment de la façana es troba arrebossat i pintat, amb sòcol inferior. Pel que fa a la façana lateral, orientada al pati, cal dir que presenta obertures rectangulars majoritàriament reformades. Unes escales de ferro exteriors donen accés al primer pis des del pati. La façana deixa l'aparell de l'obra vist, consistent en pedra de diverses mides disposada en filades més o menys regulars.</p> | 08071-24 | Carrer de Pere Palomas, 2-4, 08289 | <p>Des de principis del segle XX i fins a la dècada dels anys 20, l'edifici fou la seu de la societat recreativa La Unió, la qual tenia una elevada participació popular. L'edifici disposava d'una sala molt gran que durant les festes majors s'utilitzava de sala de ball. Posteriorment, l'edifici es va destinar a fàbrica de teixits, propietat en primera instància de Josep Alsina i amb 40 telers, entre els anys 1920 i 1935. Durant un temps indeterminat, tant l'edifici com les dues cases veïnes (actuals números 6 i 8 del carrer de Pere Palomas) eren propietat del sr. Carbonell d'Igualada. La seva dona era filla de Copons i tenien una sabateria a la ciutat. Actualment, la casa també es coneix com Ca la Conxita Monrabà.</p> | 41.6361700,1.5182000 | 376583 | 4610442 | 1904 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47441-foto-08071-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47441-foto-08071-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47441-foto-08071-24-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | ||||||||
| 47442 | Cal Gravat / Cal Martí Caus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gravat-cal-marti-caus | <p>MUÑOZ, Natàlia (2005). 'Renoms de Copons: el carrer de Pere Palomas'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 20, p. 16.</p> | XVIII | <p>Edifici entremitgeres format per dos cossos adossats, que li confereixen una planta rectangular. La coberta del volum principal és de teula àrab de dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana, mentre que volum secundari està cobert per un terrat delimitat amb una barana de ferro. La construcció està distribuïda en planta baixa, dos pisos i golfes, amb la façana orientada al carrer de Pere Palomas. Presenta un portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats i la llinda reformada. A banda i banda hi ha dues obertures rectangulars reformades, la de la dreta amb accés al garatge. Les obertures de la primera planta es corresponen amb tres finestrals rectangulars emmarcats amb carreus de pedra escairats i les llindes planes. El del centre té sortida a un balcó simple amb la llosana motllurada i la barana de ferro decorada. Els finestrals laterals presenten els ampits motllurats. La composició i tipologia dels buits del segon pis és la mateixa que a la primera planta, tot i que les obertures són més petites i els emmarcaments són arrebossats. A les golfes hi ha dues senzilles finestres rectangulars reformades. La façana està rematada per un ràfec de teula àrab i està bastida en pedra desbastada de diverses mides, disposada en filades més o menys regulars.</p> | 08071-25 | Carrer de Pere Palomas, 3, 08289 | <p>La casa la va comprar el masover de la masia de Cal Gravat, avi de l'actual propietari. Aquesta masia, actualment enderrocada, estava situada a Viladases i va adoptar el sobrenom del pagès que la va fer construir, el qual tenia la cara gravada. Martí Caus és el nom de l'anterior propietari de l'edifici.</p> | 41.6362900,1.5183200 | 376593 | 4610455 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47442-foto-08071-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47442-foto-08071-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47442-foto-08071-25-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | |||||||||
| 47443 | Cal Conillo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-conillo | <p>MUÑOZ, Natàlia (2005). 'Renoms de Copons: el carrer de Pere Palomas'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 20, p. 16.</p> | XVIII | Els revestiments de les façanes i els tancaments de les obertures es troben en mal estat de conservació. | <p>Edifici cantoner format per dos cossos adossats que li confereixen una planta rectangular. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants disposada a dos nivells, amb el carener perpendicular a la façana principal. Està distribuit en planta baixa, tres pisos i golfes, amb la façana orientada al carrer de Pere Palomas. Presenta un gran portal d'accés d'arc rebaixat adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats. La dovella central està decorada amb una petxina en alt relleu i està emmarcada per la data de construcció de l'edifici, 1767. El portal està emmarcat per dues grans obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats, una d'elles per accedir al garatge. Al pis destaca un finestral d'obertura rectangular damunt del portal, amb l'emmarcament bastit en pedra i sortida a un balcó simple amb barana de ferro. A banda i banda, dues senzilles finestres rectangulars amb els emmarcaments arrebossats i els ampits de pedra. Per útlim, les obertures dels pisos superiors són força senzilles i han estat reformades. El mateix succeeix amb les obertures de les façanes laterals, senzilles i reformades també. Les tres façanes estan rematades per un ràfec reformat amb maons i mènsules. La construcció presenta l'aparell de l'obra vist degut al mal estat de conservació del revestiment arrebossat. La planta baixa està bastida en pedra sense treballar de diverses mides, disposada en filades més o menys regulars, mentre que els pisos superiors estan bastits amb terra, probablement tàpia.</p> | 08071-26 | Carrer de Pere Palomas, 7, 08289 | <p>La procedència del nom de la casa és desconeguda, tot i que és probable que tingués relació amb una antiga masia del mateix nom, que estava situada fora del nucli urbà, pel camí d'anar a Calaf.</p> | 41.6361500,1.5185200 | 376609 | 4610440 | 1767 | 08071 | Copons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47443-foto-08071-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47443-foto-08071-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47443-foto-08071-26-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | |||||||
| 47444 | Cal Pams / Cal Tres Pams | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pams-cal-tres-pams | <p>MUÑOZ, Natàlia (2004). 'Renoms de Copons: el carrer de Sant Magí'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 18, p. 16.</p> | XVIII | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana. La construcció està distribuïda en planta baixa, dos pisos i golfes, amb la façana orientada al carrer de Sant Magí. Presenta un portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats i la llinda plana. Al seu costat hi ha una petita finestra rectangular, amb els brancals i la llinda bastits amb carreus de pedra escairats, i reixa de ferro. Les obertures de la primera planta es corresponen amb dos finestrals rectangulars que tenen sortida a dos balcons simples, amb les llosanes motllurades i les baranes de ferro decorades. El que es troba situat damunt del portal té els brancals bastits amb carreus de pedra escairats i la llinda plana. En canvi, el lateral presenta l'emmarcament arrebossat. Les obertures del segon pis són rectangulars, amb l'emmarcament arrebossat i es corresponen amb una finestra que conserva l'ampit de pedra, i un finestral amb sortida a un balcó simple amb la llosana semi-circular i la barana de ferro treballada. A les golfes, les finestres són senzilles i d'obertura rectangular. La façana està rematada per una cornisa de maons i mènsules de fusta actualment reformada. La façana presenta l'aparell de l'obra vist a la planta baixa, bastit en pedra desbastada de diverses mides disposada regularment. Als pisos superiors, la façana conserva el revestiment arrebossat i emblanquinat.</p> | 08071-27 | Carrer de Sant Magí, 3, 08289 | <p>Es creu que antigament, la casa formava part de Cal Poldo (plaça de Ramon Godó, 14) a la que es troba adossada. Els dos sobrenoms provenen del costum d'un avantpassat de dir que les coses no venien de tres pams.</p> | 41.6372600,1.5176600 | 376540 | 4610564 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47444-foto-08071-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47444-foto-08071-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47444-foto-08071-27-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | |||||||||
| 47445 | Cal Gilabert / La Casa Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gilabert-la-casa-gran | <p>CLUB ESCOLAR 3C (1997). 'Carrer de Sant Magí'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 4, p. 2. IPA (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Copons.</p> <p>LLACUNA I ORTÍNEZ, Pau (1995). Rutes per l'Anoia: història i art. Igualada: Publicacions Anoia, p. 69.</p> <p>MUÑOZ, Natàlia (2004). 'Renoms de Copons: el carrer de Sant Magí'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 18, p. 16.</p> <p>MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 22. http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=4876 http://www.altaanoia.info/cat/Punts-d-Interes/Cal-Gelabert-Cal-Clotet-o-Ca-la-Ciana http://www.festacatalunya.cat/poblacions-veure_altres_llocs-0807130008-</p> | XVIII | El revestiment de la façana principal està força degradat, inclosos els esgrafiats que la decoren. | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, amb un jardí posterior amb piscina. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes. La façana principal, orientada al carrer de Sant Magí, disposa d'un gran portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats i la llinda plana. A cada banda hi ha dues petites finestres rectangulars bastides amb quatre carreus de pedra i reixes de ferro. Damunt seu hi ha dues obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats, que probablement són resultat d'alguna reforma. Les obertures del primer pis es corresponen amb tres finestrals rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats i les llindes planes. Tenen sortida a tres balcons simples amb les llosanes motllurades i les baranes de ferro decorades. A la segona planta hi ha dues finestres rectangulars amb els ampits de pedra, situades als laterals, i un finestral rectangular central, amb l'emmarcament arrebossat i sortida a un balcó simple de dimensions més petites que l'anterior. A les golfes hi ha tres senzilles finestres arrebossades. L'element més destacable del parament és la decoració esgrafiada que encara es conserva a l'alçada dels pisos superiors. Està situada entre els buits i distribuïda en dos registres. Consisteix en quatre parelles de columnes amb cràteres als basaments i capitells d'estil corinti. Les dues parelles de la segona planta també sostenen cràteres, tot i que rematades amb florons. En els espais delimitats per les columnes hi ha cartel·les de diferent mesura. Alhora, la façana està emmarcada per dues columnes de les mateixes característiques situades als laterals. La façana està rematada per un ràfec decorat amb motius geomètrics de color teula i blanc, sostingut amb mènsules i llates de fusta, i presenta un revestiment arrebossat i pintat. La façana posterior, orientada al jardí, presenta una terrassa descoberta al nivell del primer pis des de la que s'accedeix a una galeria d'arcs de mig punt emblanquinats. Unes escales comuniquen aquesta terrassa amb el jardí.</p> | 08071-28 | Carrer de Sant Magí, 9, 08289 | <p>Gilabert és el cognom dels actuals propietaris. El cognom Clotet procedeix dels propietaris de la fàbrica de teixits que hi havia hagut a l'escorxador de la vila. El sobrenom de Ciana prové de l'abreviatura del nom Verenciana, avantpassat de la família Clotet. És probable, tot i que no ho podem assegurar, que la casa fos coneguda com a cal Carbonell durant el segle XVIII. En aquest sentit, tenim notícia que durant la segona meitat de segle, alguns dels negociants més influents de la població s'estaven construint grans edificis residencials a la banda de ponent del camí ral a Calaf (o carrer Major). Un d'aquests, juntament amb els Romeu i els Gili, era la família Carbonell (Muset 2006: 22).</p> | 41.6374200,1.5174900 | 376526 | 4610582 | 08071 | Copons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47445-foto-08071-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47445-foto-08071-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47445-foto-08071-28-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-03-14 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El ràfec de l'edifici principal, que està decorat amb motius geomètrics (romboïdals) de color teula i blanc, es pot observar en d'altres edificis dels carrers de Vilanova i de Pere Palomas.També coneguda com Cal Clotet i Ca la Ciana, depenent de la etapa històrica. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | |||||
| 47446 | Cal Romeu / Cal Cinto Romeu / Cal Senyor Ricardo / Cal Torra Pujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-romeu-cal-cinto-romeu-cal-senyor-ricardo-cal-torra-pujol | <p>MUÑOZ, Natàlia (2004). 'Renoms de Copons: el carrer de Sant Magí'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 18, p. 16. MUSET I PONS, Assumpta (1997). Catalunya i el mercat espanyol al segle XVIII: els traginers i els negociants de Calaf i Copons. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 201. MUSET I PONS, Assumpta (2000). L'evolució familiar i comercial d'una companyia coponenca del segle XVIII: Ramon i Agustí Morera i Cia. Barcelona: Col·legi de Notaris de Catalunya, p. 327. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 21-22.</p> | XVIII | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, format per dos cossos adossats i amb jardí posterior. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes. La façana principal, orientada al carrer de Sant Magí, disposa d'un gran portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats i la llinda plana gravada amb el nom 'SINTO RUMEU' i l'any de construcció 1766 envoltant l'anagrama de Crist 'IHS'. Al costat del portal, a cada banda, hi ha una finestra rectangular bastida amb quatre carreus de pedra i un gran finestral rectangular reformat, ambdues obertures protegides amb reixes de ferro. Les obertures del primer pis es corresponen amb tres obertures rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats i les llindes planes, exceptuant la de tramuntana que presenta l'emmarcament arrebossat. El finestral central té sortida a un balcó simple amb la llosana motllurada i la barana de ferro. Les obertures laterals, en canvi, es corresponen amb dues finestres amb l'ampit motllurat. A la segona planta hi ha dues finestres rectangulars amb els ampits de pedra, tot i que els emmarcaments són arrebossats, i una petita finestra rectangular que correspon a una de les reformes de l'edifici. Les obertures de les golfes són tipològicament idèntiques a l'anterior. La façana està rematada per un ràfec de dents de serra pintat i presenta un revestiment arrebossat força degradat. De la façana posterior, orientada al jardí, destaca una galeria d'arcs de mig punt al segon pis amb sortida a una terrassa descoberta, i un petit cos adossat a l'extrem de tramuntana, amb teulada d'un sol vessant.</p> | 08071-29 | Carrer de Sant Magí, 13, 08289 | <p>Fins a principis del segle XVIII, els conreus de regadiu ocupaven bona part del sector de ponent del carrer de Sant Magí, que antigament es coneixia com el carrer Major. Però a mitjans de segle, entre les dècades de 1740 i 1760, hi ha constància de la reconstrucció de diversos edificis del sector de llevant, sota del carrer del Mur actual. I posteriorment, l'activitat constructiva i especulativa es concentra al Cap de Vila, al sector de tramuntana . És en aquest escenari que el comerciant Jacint Romeu, al que es refereix el nom gravat a la llinda del portal d'accés a l'edifici, s'està construint la casa, situada a la banda de ponent del carrer i finalitzada l'any 1766. Els Romeu eren una de les nissagues més destacables i actives de la diàspora coponenca del segle XVIII respecte al comerç espanyol. Juntament amb d'altres famílies coponenques de negociants i comerciants, com els Gili o els Sans, compraven i venien terrenys de conreu en aquesta zona, invertint-hi els seus capitals (Muset 2006: 21). Així per exemple, tenim notícia que l'any 1786, Jacint Romeu adquireix l'hort d'en Rius, situat a la banda de ponent del carrer, prop del camí del Mig i de la seva residència. El senyor Ricardo fou un altre dels propietaris de l'edifici. Era un duaner d'Igualada que repartia tabac i tenia diverses finques i propietats. Durant un temps també que va pertanyer a la família de cal Torra, essent coneguda amb el nom de cal Torra Pujol.</p> | 41.6376200,1.5174400 | 376522 | 4610604 | 1766 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47446-foto-08071-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47446-foto-08071-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47446-foto-08071-29-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | ||||||||
| 47447 | Cal Tardà / Ca la Tereseta Torra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tarda-ca-la-tereseta-torra | <p>MUÑOZ, Natàlia (2004). 'Renoms de Copons: el carrer de Sant Magí'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 18, p. 16. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 21-22.</p> | XVIII | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, rehabilitat i amb jardí posterior. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes. La façana principal, orientada al carrer de Sant Magí, disposa d'un portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb quatre grans carreus de pedra escairats i la llinda plana. Al costat de migdia del portal, obert al parament de la façana, destaca el passatge que dóna accés al camí del Mig. A la banda de tramuntana, en canvi, hi ha una petita finestra rectangular amb la llinda plana. Les obertures de les tres plantes superiors es repeteixen tipològicament parlant: són rectangulars, amb les llindes arrebossades i es van empetitint en funció de la planta que ocupen. Es corresponen amb dues finestres laterals amb els ampits de pedra motllurats i un finestral central amb sortida a un balcó simple. En el cas de les golfes, es tracta més aviat d'una finestra balconera. La façana està rematada per un ràfec de maons i teula àrab decorada amb dents de serra pintades. El parament deixa l'aparell de l'obra vist, bastit amb pedres desbastades de diverses mides disposades en filades regulars.</p> | 08071-30 | Carrer de Sant Magí, 17-Camí del Mig, 08289 | <p>Fins a principis del segle XVIII, els conreus de regadiu ocupaven bona part del sector de ponent del carrer de Sant Magí, que antigament es coneixia com el carrer Major. Però a mitjans de segle, entre les dècades de 1740 i 1760, hi ha constància de la reconstrucció de diversos edificis del sector de llevant, sota del carrer del Mur actual. I posteriorment, l'activitat constructiva i especulativa es concentra al Cap de Vila, al sector de tramuntana . El nom actual de la casa procedeix del cognom de la família propietaria. Anteriorment, la casa era coneguda com ca la Tereseta Torra. De fet, els diferents propietaris de l'edifici han estat descendents de la masia de cal Torra, actualment coneguda com cal Torra de la Masia, situada a la carretera que va a Veciana.</p> | 41.6378100,1.5173900 | 376518 | 4610626 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47447-foto-08071-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47447-foto-08071-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47447-foto-08071-30-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | |||||||||
| 47448 | Cal Xuclamel / Cal Tort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xuclamel-cal-tort | <p>MUÑOZ, Natàlia (2004). 'Renoms de Copons: el carrer de Sant Magí'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 18, p. 17. MUSET I PONS, Assumpta (1997). Catalunya i el mercat espanyol al segle XVIII: els traginers i els negociants de Calaf i Copons. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 200-201. MUSET I PONS, Assumpta (2000). L'evolució familiar i comercial d'una companyia coponenca del segle XVIII: Ramon i Agustí Morera i Cia. Barcelona: Col·legi de Notaris de Catalunya, p. 327, 330, 332-333. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 28-29.</p> | XVIII | <p>Edifici cantoner de planta rectangular, format per dos cossos adossats. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes. La façana principal està orientada a una petita placeta que crea el carrer de Sant Magí en l'enllaç amb la plaça del mateix nom. Presenta un portal d'accés rectangular adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra escairats. A la dovella clau hi ha el nom 'RAMON MORERA' i l'any 1751, emmarcats en un relleu romboidal decorat. Al pis hi ha un finestral rectangular emmarcat de carreus de pedra i amb la llinda plana, que té sortida a un balcó simple amb la llosana motllurada i barana de ferro. A la segona planta, en canvi, destaca una finestra balconera amb l'emmarcament arrebossat. Al seu torn, l'obertura de les golfes ha estat reformada. Pel que fa a les obertures del volum adossat a tramuntana, cal dir que es troben totes reformades, exceptuant la llinda del portal d'accés al garatge, amb la data 1743 inscrita dins d'una motllura acolorida. Tot i així, també destaca la galeria del pis superior, oberta a l'exterior mitjançant dos arcs deprimits còncaus sostinguts per un pilar central amb les impostes motllurades. La façana està rematada per un simple voladís emblanquinat i presenta el parament arrebossat i pintat.res de les tres plantes superiors es repeteixen tipològicament parlant: són rectangulars, amb les llindes arrebossades i es van empetitint en funció de la planta que ocupen. Es corresponen amb dues finestres laterals amb els ampits de pedra motllurats i un finestral central amb sortida a un balcó simple. En el cas de les golfes, es tracta més aviat d'una finestra balconera. La façana està rematada per un ràfec de maons i teula àrab decorada amb dents de serra pintades. El parament deixa l'aparell de l'obra vist, bastit amb pedres desbastades de diverses mides disposades en filades regulars.</p> | 08071-31 | Carrer de Sant Magí, 24, 08289 | <p>A mitjans del segle XVIII, entre les dècades de 1740 i 1760, hi ha constància de la reconstrucció de diversos edificis al sector de llevant del carrer de Sant Magí (antic carrer Major), sota del carrer del Mur actual. El nom de la llinda del portal d'accés a la casa fa referència a Ramon Morera i Tomàs (1718-1781), negociant a Arévalo, que estava casat amb Maria Enric, filla d'un pagès de Jorba (Muset 2000: 333). Els Morera formaven part del nombrós grup de negociants sorgit a Copons durant el segle XVIII, tot i que no eren una de les famílies més arrelades ja que feia poc temps que s'havien traslladat a la població (Muset 2000: 327). De fet, l'activitat econòmica familiar registrada a Copons no va més enllà de la dècada del 1750. Tot i això, els pactes matrimonials amb algunes de les famílies més representatives de la vila els garantiren la presència en els cercles més influents de la diàspora coponenca, evolucionant i enriquint-se ràpidament (Muset 2000: 332). Pel que als renoms amb els que es coneix l'edifici, cal dir que Tort és el nom del actual propietari. El sobrenom de Xuclamel és de procedència desconeguda, però s'associa al fet que hi podrien haver elaborat i venut mel.</p> | 41.6379500,1.5175900 | 376535 | 4610641 | 1751 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47448-foto-08071-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47448-foto-08071-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47448-foto-08071-31-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | ||||||||
| 47449 | Cal Xera / Cal Figueres / Cal Bertran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xera-cal-figueres-cal-bertran | <p>MUÑOZ, Natàlia (2005). 'Renoms de Copons: el carrer d'Àngel Guimerà'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 19, p. 16. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 9-10, 31.</p> | XVIII | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, format per tres cossos adossats. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes. La façana principal, orientada al carrer d'Àngel Guimerà, compta amb un portal d'accés d'arc escarser adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra escairats. A la dovella clau hi ha una voluta motllurada a mode de mènsula amb l'any de construcció, 1767. Al seu costat destaca una finestra rectangular emmarcada amb carreus de pedra i reixa de ferro. Les obertures del primer pis són rectangulars i presenten les llindes planes i els brancals bastits amb carreus. Als laterals del parament s'obren dues finestres amb l'ampit motllurat, mentre que al centre hi ha un gran finestral amb sortida a un balcó simple amb la llosana motllurada. La segona planta es caracteritza per tres simples finestres rectangulars reformades. A les golfes destaca una galeria reformada i oberta a l'exterior, mitjançant tres grans obertures delimitades amb baranes de gelosia. Dues estan obertes a la façana lateral de la construcció, orientada a una petita placeta creada davant de l'ajuntament del poble. Aquest parament compta amb la majoria d'obertures reformades, tot i que destaquen els brancals bastits amb carreus de pedra de la porta del garatge i els del balcó del primer pis. La façana principal està rematada per una barbacana sostinguda amb mènsules i tots dos paraments estan arrebossats i pintats.</p> | 08071-32 | Carrer d'Àngel Guimerà, 5, 08289 | <p>La casa està situada en el tram més meridional de l'antic camí reial d'Igualada a Calaf i als Prats de Rei (antic carrer Major), prop de la zona de Sòl de Vila o Sòl Carrer (illa formada pels actuals carrers d'Àngel Guimerà, Vilanova i Pere Palomas, tot i que posteriorment aquesta denominació s'apliqués també a tot el traçat del carrer de Vilanova) (Muset 2006: 9-10). Durant la segona meitat del segle XVIII, com a conseqüència del increment de noves construccions, es va anar configurant la futura estructura urbana del municipi, amb la creació de nous carrers i la consolidació i allargament d'altres, com per exemple el carrer Major que acabà desembocant en l'actual carrer d'Àngel Guimerà. Cal Xera era el nom d'una antiga casa del barri de la Roquera, els propietaris de la qual es van traslladar a viure al nucli urbà, al carrer d'Àngel Guimerà. Sembla ser que prové del fet que quan vivien a la Roquera, convidaven els seus veïns a pujar a fer una foguera ('xera'). També es coneix com a cal Bertran (actuals propietaris) i, a principis del segle XX, com a cal Figueres, avantpassats de la família. L'any 1911, aquests darrers cediren el solar on tenien l'hort al Centre Instructiu Coponenc per construir la seva seu, la Barraca.</p> | 41.6365400,1.5183900 | 376599 | 4610483 | 1767 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47449-foto-08071-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47449-foto-08071-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47449-foto-08071-32-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | ||||||||
| 47450 | Cal Forner / Cal Croel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-forner-cal-croel | <p>MUÑOZ, Natàlia (2003). 'Renoms de Copons: el carrer Vilanova'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 16, p. 17. MUÑOZ, Natàlia (2005). 'Renoms de Copons: el carrer d'Àngel Guimerà'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 19, p. 17. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 31, 33.</p> | XVIII | <p>Edifici cantoner de planta rectangular, format per dos cossos adossats, amb les cobertes de teula àrab de dues vessants i els careners paral·lels a la façana principal. També compta amb una terrassa superior. Està distribuït en soterrani, planta baixa, dos pisos i golfes. La façana principal, orientada al carrer d'Àngel Guimerà, compta amb un portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra escairats i la llinda plana. Les obertures dels pisos superiors han estat reformades i són totes de les mateixes característiques: rectangulars i amb els emmarcaments arrebossats. Al primer pis es corresponen amb tres finestrals amb sortida a tres balcons simples. A la segona planta el balcó es repeteix, tot i que és de mides inferiors. La resta d'obertures del parament es corresponen amb simples finestres amb els ampits de pedra motllurats. Les altres façanes de la construcció estan orientades al tram empedrat que enllaça amb les escales que pugen a l'església i al carrer de Vilanova. Ambdós paraments presenten obertures rectangulars reformades, amb els emmarcaments arrebossats. De la façana orientada al carrer de Vilanova destaca el portal d'accés, emmarcat amb carreus de pedra, i la llinda gravada d'una finestra, amb les inicials 'J.J' i l'any 1908. La construcció està rematada per un ràfec decorat amb motius geomètrics de color teula i blanc, sostingut amb mènsules i llates de fusta. Alhora deixa l'aparell de l'obra vist, format per pedres desbastades de diverses mides disposades en filades regulars.</p> | 08071-33 | Carrer d'Àngel Guimerà, 6, 08289 | <p>Durant la segona meitat del segle XVIII, com a conseqüència del increment de noves construccions, es va anar configurant la futura estructura urbana del municipi, amb la creació de nous carrers i la consolidació i allargament d'altres, com per exemple el carrer Major que acabà desembocant en l'actual carrer d'Àngel Guimerà. De la zona on s'ubica la casa sabem que l'any 1770 s'obrí el camí que anava al campanar i que el 1790 es construiren les escales que en origen pujaven des del carrer Major fins a l'església. Sembla probable doncs que la construcció de la casa succeís durant la segona meitat del segle XVIII. La casa es coneix amb el nom de cal Forner per l'ofici del propietari. Anteriorment també fou coneguda per cal Ramon Lluïsa i per ca la Nuri (nom de l'esposa de l'anterior forner). Abans de ser una fleca, a l'edifici s'hi ubicava una barberia i també una fonda, coneguda amb el nom de cal Croel. Actualment, en el forn s'elabora la crespella o garlanda típica del ball del mateix nom, que es celebra a la vila per la Festa Major de Sant Sebastià, pels voltants del 20 de gener.</p> | 41.6363400,1.5186700 | 376622 | 4610461 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47450-foto-08071-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47450-foto-08071-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47450-foto-08071-33-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El ràfec de l'edifici principal, que està decorat amb motius geomètrics (romboïdals) de color teula i blanc, es pot observar en d'altres edificis dels carrers de Vilanova i de Pere Palomas. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | ||||||||
| 47451 | La Barraca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-barraca-1 | <p>CARRERAS VERDAGUER, M. Gràcia (2013). 'Exposició Centre Instructiu Coponenc'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 36, p. 17. 'Esfondrament del sostre de la barraca'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, 2002, núm. 14, p. 11. MUÑOZ, Natàlia (2005). 'Renoms de Copons: el carrer d'Àngel Guimerà'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 19, p. 16. PONS, Núria; LLIRÓ, Imma (2002). 'L'adéu definitiu al Centre Instructiu Coponenc'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 13, p. 19. RIBA I GABARRÓ, Josep (1991). 'Copons'. A Josep M. TORRAS I RIBÉ (coord.). Història de l'Anoia. Manresa: Edicions Selectes, v. 1, p. 360. TOMAS PUJABET, Elisabet (2009). 'La Barraca'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 28, p. 27.</p> | XX | <p>Edifici cantoner de planta rectangular, amb la coberta de teula de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Està rehabilitat i s'organitza en una sola planta més golfes, amb la façana principal orientada al carrer d'Àngel Guimerà. Presenta obertures rectangulars, majoritàriament protegides amb baranes de ferro. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats de color groc.</p> | 08071-34 | Carrer d'Àngel Guimerà, 7, 08289 | <p>La Barraca era la seu del Centro Instructivo del Obrero de Copons (Centre Instructiu Coponenc), una societat privada sorgida a principis del segle XX, gràcies a la iniciativa de diversos veïns del municipi. Aquest centre va arribar a tenir més de 100 socis entre els anys 1910 i 1932. El terreny on es troba construit l'edifici era l'antic hort de cal Figueres, la casa a la que es troba adossada la Barraca (actualment cal Xera). Sembla ser que quan es va fundar el centre, els propietaris de cal Figueres aportaren el terreny. La finca fou escripturada el 12 d'octubre de l'any 1911 a nom del centre. Durant bona part del segle XX, la Barraca va ser l'autèntic local social del poble (amb cinema, sala polivalent, bar, etc.). Finalment, el mes d'octubre de l'any 2000, es va extingir el Centre Instructiu Coponenc i es va fer donació de tot el patrimoni a l'ajuntament, inclós l'edifici. De totes maneres, tant el bar com la sala restaren oberts i a la disposició de la gent de Copons. Tot i això, donat el mal estat de conservació de la construcció, el 5 de juny de 2002 es va esfondrar el sostre, quedant inutilitzat del tot. Actualment, l'edifici és una de les seus del CEIP Copons juntament amb l'edifici situat al davant.</p> | 41.6366100,1.5182900 | 376591 | 4610491 | 1911 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47451-foto-08071-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47451-foto-08071-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47451-foto-08071-34-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | ||||||||
| 47452 | Ajuntament de Copons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-copons | <p>BERTRAN, Jordi (1999). 'Inauguració ajuntament'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 8, p. 5. MUÑOZ, Natàlia (2005). 'Renoms de Copons: el carrer d'Àngel Guimerà'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 19, p. 17.</p> | XX | <p>Edifici entremitgeres completament rehabilitat, format per dos cossos adossats. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuit en planta baixa i dos pisos. La façana principal, orientada al carrer d'Àngel Guimerà, compta amb obertures rectangulars a la planta baixa (portal d'accés i dos grans finestrals). En canvi al primer pis, destaquen tres obertures d'arc rebaixat que tenen sortida a un balcó corregut amb la llosana motllurada. A la segona planta hi ha un balcó central simple emmarcat per dues finestres rectangulars. La construcció presenta el parament arrebossat i pintat, amb un sòcol aplacat a la planta baixa.</p> | 08071-35 | Carrer d'Àngel Guimerà, 8, 08289 | <p>A principis del segle XX, l'edifici era la seu del centre anomenat l'Amistat, on hi havia una sala de ball. Posteriorment s'hi va instal·lar un cafè anomenat la Cooperativa que va compartir l'edifici amb el Centre Republicà entre els anys 1931 i 1939. Després de la guerra, l'edifici passà a mans de la Falange Espanyola. En aquesta època, al pis superior hi havia un cinema. Per la Festa Major es feia el ball a la Barraca i el bar en aquest edifici. També sabem que durant un temps indeterminat, al primer pis hi havia la fàbrica de teixits de Bartomeu Closa. El nou ajuntament fou inaugurat el 18 d'abril del 1999.</p> | 41.6365200,1.5186900 | 376624 | 4610480 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47452-foto-08071-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47452-foto-08071-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47452-foto-08071-35-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'edifici també compta amb un accés des del costat de les escales de l'església, per accedir tant a l'arxiu municipal com al jutjat de pau. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | ||||||||
| 47453 | Cal Jover | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jover | <p>MUÑOZ, Natàlia (2005). 'Renoms de Copons: el carrer d'Àngel Guimerà'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 19, p. 16. MUSET I PONS, Assumpta (1997). Catalunya i el mercat espanyol al segle XVIII: els traginers i els negociants de Calaf i Copons. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, apèndix núm. 1. MUSET I PONS, Assumpta (1998b). 'Los Vidal, una estirpe de negociantes catalanes del siglo XVIII'. Espacio, Tiempo y Forma, Serie IV, Hª Moderna, t. 11, p. 324-327. MUSET I PONS, Assumpta (2000). L'evolució familiar i comercial d'una companyia coponenca del segle XVIII: Ramon i Agustí Morera i Cia. Barcelona: Col·legi de Notaris de Catalunya, p. 332.</p> | XVIII | <p>Edifici cantoner de planta rectangular, amb la coberta de teula de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Està rehabilitat i s'organitza en planta baixa, dos pisos i golfes, amb la façana principal orientada al carrer d'Àngel Guimerà. Presenta un gran portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra escairats i la llinda plana gravada amb les inicials 'JC' i l'any 1932. A banda i banda hi ha dues finestres rectangulars, amb l'emmarcament arrebossat i l'ampit de pedra. De la primera planta destaca el finestral central, rectangular i emmarcat amb carreus escairats, que té sortida a un balcó simple amb la llosana motllurada i la barana de ferro. Als costats hi ha dues senzilles finestres de les que destaquen els ampits motllurats. A la part superior del balcó central, encastada al parament, destaca una llinda reaprofitada gravada amb el nom 'YOAN VIDAL' i l'any 1754. Les obertures del segon pis es corresponen amb tres finestres rectangulars de les mateixes característiques que les anteriors. De les golfes destaquen tres petites obertures ovalades sota coberta. La façana lateral, orientada al carrer de Ramon Morera, presenta majoritàriament obertures rectangulars amb els ampits motllurats. Les de la planta baixa compten amb arcs de descàrrega bastits amb maons per alleugerir el pes. La façana posterior, en canvi, es caracteritza per la presència de terrasses sostingudes amb revoltons. La construcció presenta tant la façana principal com la posterior arrebossades i pintades, mentre que la lateral deixa l'aparell de l'obra vist. Està format per pedres desbastades de diverses mides, disposades en filades regulars.</p> | 08071-36 | Carrer d'Àngel Guimerà, 9, 08289 | <p>Durant la segona meitat del segle XVIII, com a conseqüència del increment de noves construccions, es va anar configurant la futura estructura urbana del municipi, amb la creació de nous carrers i la consolidació i allargament d'altres, com per exemple el carrer Major que acabà desembocant en l'actual carrer d'Àngel Guimerà. Sembla ser que la casa la van construir els membres de la família Jover. Originàriament, es tractava d'una casa de dues plantes, tot i que durant la primera meitat del segle XX, l'edifici fou rehabilitat i s'hi bastí la construcció actual. És probable que aquesta reforma es correspongui amb la data gravada a la llinda del portal d'accés, 1932. Els Jover eren una de les nissagues més destacables i actives de la diàspora coponenca del segle XVIII respecte al comerç espanyol, juntament amb d'altres famílies com els Vidal, els Segura o els Romeu. De fet, els pactes matrimonials amb algunes d'aquestes famílies garantien la presència en els cercles més influents, enriquint-se i adquirint prestigi social ràpidament (Muset 2000: 332). I és precisament amb la nissaga dels Vidal amb qui dugueren a terme una complexa col·laboració comercial. Així doncs, la presència de la llinda gravada amb el nom Vidal pot estar relacionada amb aquestes sinèrgies.</p> | 41.6367000,1.5181400 | 376579 | 4610501 | 1754 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47453-foto-08071-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47453-foto-08071-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47453-foto-08071-36-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Actualment, l'edifici està distribuit en diversos habitatges. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | |||||||
| 47454 | Escola de Copons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escola-de-copons | <p>MUÑOZ, Natàlia (2005). 'Renoms de Copons: el carrer d'Àngel Guimerà'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 19, p. 17.</p> | XX | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, amb la coberta de teula de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Està rehabilitat i distribuit en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada al carrer d'Àngel Guimerà. Presenta obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats. A la planta baixa hi ha el portal d'accés i als pisos superiors tres finestrals. La construcció crea una cantonada en el mateix carrer on s'ubica una petita finestra rectangular protegida amb barana de ferro. L'edifici presenta els paraments arrebossats i pintats de color groc.</p> | 08071-37 | Carrer d'Àngel Guimerà, 16, 08289 | <p>L'edifici és força emblemàtic donat que va ser la seu de l'ajuntament durant molts anys. Alhora, al pis superior hi havia l'escola dels nens, mentre que als baixos s'ubicava la presó. Un cop la presó va desaparèixer, en aquest espai s'hi emmagatzemava el carbó per fer funcionar les estufes de les escoles de nens i de nenes, aquesta última ubicada a cal Jover Pobre, al carrer de Vilanova. El carbó es dipositava a dins de l'estança a través de la petita finestra situada a la cantonada lateral de l'edifici. Actualment és una de les seus del CEIP Copons juntament amb l'edifici de la Barraca, que es troba situada al davant.</p> | 41.6367200,1.5184200 | 376602 | 4610503 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47454-foto-08071-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47454-foto-08071-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47454-foto-08071-37-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | |||||||||
| 47455 | Cal Javier / Cal Ventura / Cal Torret Pascual | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-javier-cal-ventura-cal-torret-pascual | <p>MUÑOZ, Natàlia (2005). 'Renoms de Copons: el carrer d'Àngel Guimerà'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 19, p. 17.</p> | XVIII | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, amb pati posterior i un volum aïllat situat al fons de la finca. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i dos pisos. La façana principal, orientada al carrer d'Àngel Guimerà, compta amb un gran portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra escairats. A la dovella clau hi ha gravat l'any de construcció, 1752, i una creu llatina. Al seu costat destaca una petita finestra rectangular emmarcada amb carreus de pedra, tot i que en falta un. Les obertures del primer pis són rectangulars i presenten els emmarcaments arrebossats. Als laterals s'obren dues finestres amb els ampits motllurats, mentre que al centre hi ha un finestral que té sortida a un balcó simple amb la llosana motllurada. La segona planta presenta les obertures reformades, de diverses tipologies i amb els emmarcaments arrebossats. La construcció presenta el parament arrebossat, tot i que a la planta baixa s'observa perfectament l'aparell de l'obra. Està bastit amb carreus de pedra ben escairats, disposats en filades.</p> | 08071-38 | Carrer d'Àngel Guimerà, 18-Carrer del Mur, 7, 08289 | <p>El senyor Javier va ser el secretari de l'ajuntament durant un temps i és un avantpassat dels propietaris actuals. Quan se'n va anar a viure a Piera, va llogar la casa a la família Ventura.</p> | 41.6367900,1.5183600 | 376597 | 4610511 | 1752 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47455-foto-08071-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47455-foto-08071-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47455-foto-08071-38-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | ||||||||
| 47456 | Cal Segura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-segura | <p>Copons. Plànol urbà / Guia d'interès. Copons: Ajuntament de Copons, 2000. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Copons. LLACUNA I ORTÍNEZ, Pau (1995). Rutes per l'Anoia: història i art. Igualada: Publicacions Anoia, p. 69. MUÑOZ, Natàlia (2005). 'Renoms de Copons: el carrer d'Àngel Guimerà'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 19, p. 17. MUSET I PONS, Assumpta (2000). L'evolució familiar i comercial d'una companyia coponenca del segle XVIII: Ramon i Agustí Morera i Cia. Barcelona: Col·legi de Notaris de Catalunya, p. 326-327. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 9-10, 33. http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=4871 http://www.festacatalunya.cat/poblacions-veure_altres_llocs-0807130008-cat-altres_llocs_per_visitar.htm http://www.altaanoia.info/cat/Punts-d-Interes/Cal-S</p> | XVII/XX | <p>Edifici cantoner de planta rectangular, format per dos cossos adossats i amb un petit pati posterior orientat al carrer del Mur. Presenta la coberta de teula àrab de tres vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i una terrassa descoberta situada a l'extrem de tramuntana. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada al carrer d'Àngel Guimerà. Compta amb un gran portal d'accés d'arc de mig punt adovellat amb guardapols i els brancals bastits amb carreus de pedra escairats. A la dovella clau hi ha gravat l'any de construcció, 1602, el nom de la família, 'SEGURA' i un petit escut a la part superior de les inscripcions. L'escut representa la família Segura a la part inferior i els Rocabertí a la superior. A banda i banda destaquen dos portals més, tot i que són d'arc apuntat i també estan emmarcats en pedra. Les obertures del primer pis són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. Es corresponen amb tres finestrals que tenen sortida a un balcó corregut, amb la llosana de pedra sostinguda per mènsules i la barana de ferro decorada amb dracs alats de forja. En aquesta mateixa planta s'obre una terrassa de planta rectangular, situada a l'extrem de tramuntana del parament, amb una barana de ferro de les mateixes característiques que la del balcó. La segona planta presenta una galeria formada per quatre finestrals d'arc còncau deprimit, sostinguts per senzills pilars amb basament, imposta i capitell. La galeria està emmarcada amb carreus de pedra i presenta un ampit motllurat corregut. Oberta damunt la terrassa descoberta del primer pis hi ha una finestra de la mateixa tipologia que les de la galeria. La façana lateral, orientada al carreró de la Generalitat, presenta obertures rectangulars reformades. Tot i això destaca un antic portal d'arc de mig punt adovellat reconvertit en finestra, amb l'ampit bastit amb rajoles blaves vidrades. La construcció està rematada per una cornisa sostinguda amb mènsules de pedra i fusta que s'observa a la part superior de tots els paraments. La planta baixa de la façana principal presenta el parament bastit en pedra ben escairada disposada en filades i amb les juntures remarcades. En canvi, el dels pisos superiors està arrebossat, tot i que imita un aparell de carreuada perfectament regular. Aquest revestiment es repeteix també a la façana lateral.</p> | 08071-39 | Carrer d'Àngel Guimerà, 24, 08289 | <p>La casa està situada al bell mig de l'antic camí reial d'Igualada a Calaf i als Prats de Rei (antic carrer Major), prop de la part central anomenada Mitja Vila o Mig Carrer (a l'alçada de l'actual plaça de Ramon Godó) (Muset 2006: 9-10). Durant la segona meitat del segle XVIII, com a conseqüència del increment de noves construccions, es va anar configurant la futura estructura urbana del municipi, amb la creació de nous carrers i la consolidació i allargament d'altres, com per exemple el carrer Major que acabà desembocant en l'actual carrer d'Àngel Guimerà. En aquest sentit, tenim notícia que l'any 1785 es va ordenar la demolició dels porxos davanters d'algunes de les cases del carrer Major per eixamplar la via i facilitar el trànsit de persones i animals (Muset 2006: 33). Una d'aquestes cases era la del negociant Jaume Segura, que es correspon amb l'edifici que ens ocupa. També tenim notícia que en els terrenys on actualment s'aixeca l'edifici, hi havia tres cases que foren enderrocades per la família Segura amb la intenció de construir la seva residència. Es coneixien amb els noms de cal Oleguer, cal Gruetes i cal Cisteller. Els Segura eren una de les nissagues més destacables i actives de la diàspora coponenca del segle XVIII respecte al comerç espanyol, juntament amb d'altres famílies com els Vidal, els Jover o els Romeu. Els forjats del balcó de la façana principal corresponen a l'etapa modernista, tot i que es troben integrats a la reforma de l'any 1951 que rehabilità tot l'edifici.</p> | 41.6369700,1.5181700 | 376582 | 4610531 | 1602 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47456-foto-08071-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47456-foto-08071-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47456-foto-08071-39-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | ||||||||
| 47457 | Cal Manset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-manset | <p>MUÑOZ, Natàlia (2006). 'Renoms de Copons: plaça de Ramon Godó'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 21, p. 21. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 6.</p> | XIX | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, amb un volum aïllat de grans dimensions situat a la part posterior de la finca i un gran jardí. L'edifici principal presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i dos pisos. La façana principal, orientada a la plaça Ramon Godó, compta amb un gran portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra escairats i la llinda plana gravada amb l'any 1805. Al costat hi ha una finestra rectangular emmarcada amb quatre carreus de pedra ben escairats. Ambdues obertures estan protegides per un volum adossat a la façana que integra les voltes que caracteritzen la plaça. Al primer pis destaquen dues obertures rectangulars: hi ha una finestra amb l'emmarcament arrebossat reformada i un finestral bastit amb carreus de pedra, que té sortida a una terrassa descoberta situada damunt de les voltes que caracteritzen la plaça. La segona planta presenta una única finestra balconera d'obertura rectangular, emmarcada amb carreus de pedra i amb l'ampit motllurat. La façana està rematada per un ràfec múltiple de rajols sostinguts amb mènsules del mateix material. La planta baixa deixa l'aparell de l'obra vist, format per pedres desbastades de diverses mides disposades regularment. Els pisos superiors, en canvi, tenen el parament arrebossat. Aquest edifici està comunicat amb el volum posterior mitjançant una terrassa descoberta oberta a la segona planta. El volum aïllat és de planta rectangular, amb la coberta de teula d'un sol vessant i està organitzat en planta baixa, dos pisos i golfes. L'accés es fa des de la placeta Segura, situada al bell mig del carrer d'Àngel Guimerà. La façana principal, orientada al jardí de la finca, presenta tres arcs de mig punt adovellats per planta, al interior dels quals s'obren finestrals rectangulars reformats que tenen sortida a balcons exempts, amb les baranes de ferro ben treballades. Les obertures de les golfes es corresponen amb tres òculs ovalats emmarcats en pedra també. El volum presenta el parament arrebossat i pintat de color marronós.</p> | 08071-40 | Plaça de Ramon Godó, 2-Carrer d'Àngel Guimerà, 13, 08289 | <p>Tot indica que el nucli de població originari va sorgir al voltant de l'actual plaça de Ramon Godó, coneguda popularment com a Sòl de Graus. A finals del segle XVII, la fesomia actual de la plaça, amb dues de les bandes cobertes amb voltes i l'accés per la banda de llevant, ja estava definida. Sabem que algunes de les cases que en formaven part disposaven d'hort i corral (Muset 2006: 6). Amb l'arribada del creixement constructiu experimentat al municipi durant el segle XVIII, les cases de la plaça també foren rehabilitades. L'edifici agafa el nom dels propietaris de la masia de cal Manset, situada a la Muntanya, els quals es traslladaren a viure en aquesta casa dins del nucli urbà. Durant un temps, la casa comptà amb una petita capella privada dedicada a Sant Joan Baptista, que es va ensorrar per una forta nevada l'any 1936. Després d'aquest fet, la propietat canvià de mans, i en l'actualitat, l'espai s'ha transformat en una petita placeta.</p> | 41.6369500,1.5177100 | 376543 | 4610530 | 1805 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47457-foto-08071-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47457-foto-08071-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47457-foto-08071-40-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | ||||||||
| 47458 | Cal Tomàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tomas-0 | <p>MERCADAL SEGURA, Elisenda (2007). 'Germanes Dominiques de l'Anunciata'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 23, p. 7. MUÑOZ, Natàlia (2006). 'Renoms de Copons: plaça de Ramon Godó'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 21, p. 21. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 6. RIBA I GABARRÓ, Josep (1991). 'Copons'. A Josep M. TORRAS I RIBÉ (coord.). Història de l'Anoia. Manresa: Edicions Selectes, v. 1, p. 362.</p> | XIX/XX | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, completament rehabilitat i amb pati posterior. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i una terrassa descoberta a la part posterior de la construcció. Està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes, amb la façana principal orientada a la plaça Ramon Godó. Compta amb un portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra escairats i la llinda plana gravada amb l'any 1804. Al costat hi ha un gran portal rectangular emmarcat amb carreus de pedra escairats i la llinda plana de fusta restituïda. Ambdues obertures estan protegides per un volum adossat a la façana que integra les voltes que caracteritzen la plaça. Les obertures dels pisos superiors són totes rectangulars, han estat reformades i compten amb ampits restituïts. Destaquen les de la primera planta, que tenen sortida a una terrassa descoberta situada damunt de les voltes que caracteritzen la plaça. Aquesta terrassa està protegida amb una barana de corten que fa de jardinera. La construcció presenta un parament bastit amb pedres diverses mides disposades irregularment, a la planta baixa. Els pisos superiors, en canvi, tenen el parament arrebossat.</p> | 08071-41 | Plaça de Ramon Godó, 3, 08289 | <p>Tot indica que el nucli de població originari va sorgir al voltant de l'actual plaça de Ramon Godó, coneguda popularment com a Sòl de Graus. A finals del segle XVII, la fesomia actual de la plaça, amb dues de les bandes cobertes amb voltes i l'accés per la banda de llevant, ja estava definida. Sabem que algunes de les cases que en formaven part disposaven d'hort i corral (Muset 2006: 6). Amb l'arribada del creixement constructiu experimentat al municipi durant el segle XVIII, les cases de la plaça també foren rehabilitades. A finals del segle XIX, en el solar que actualment ocupa la casa juntament amb la parcel·la del costat, coneguda com el Cobert d'en Dani, hi havia el convent de la Congregació de les Germanes Dominiques de l'Anunciata, fundat a Copons l'any 1891. S'encarregaven d'ensenyar a les nenes a cosir, llegir i escriure, i també s'ocupaven dels més menuts quan les seves mares eren a treballar a la fàbrica. Sabem que l'entrada al convent es feia per la plaça i que al darrera comptava amb un safareig i un hort (Mercadal 2007: 7). Anys després de la marxa de la congregació de Copons, efectuada el dia de Nadal de l'any 1925, els propietaris de l'edifici el van fer enderrocar, creant dues finques independents amb simples coberts. Aquesta propietat era de la família Jover i l'enderroc de la construcció es dugué a terme entre els anys 1932-1935, coincidint amb la rehabilitació de cal Jover, situada al carrer d'Àngel Guimerà. És probable que la construcció de la casa es dugués a terme a mitjans del segle XX, tot i que la llinda del portal d'accés és de principis del segle XIX.</p> | 41.6369600,1.5176000 | 376534 | 4610531 | 1804 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47458-foto-08071-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47458-foto-08071-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47458-foto-08071-41-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El propietari compta amb una col·lecció d'eines antigues de fusteria a la que s'accedeix des del portal de grans dimensions de la façana principal. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | |||||||
| 47459 | Ca l'Asidret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lasidret | <p>MUÑOZ, Natàlia (2006). 'Renoms de Copons: plaça de Ramon Godó'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 21, p. 21. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 6.</p> | XVIII | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, rehabilitat i amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes, amb la façana principal orientada a la plaça Ramon Godó. Presenta un portal d'accés doble rectangular, emmarcat amb carreus de pedra. Ambdues obertures estan retirades respecte la línia de façana de la plaça i de la casa. De fet, per accedir-hi, cal travessar un dels arcs que conformen la porxada de la plaça, integrat a l'habitatge. Es tracta d'un arc de mig punt adovellat, amb la clau gravada amb l'any 1747 emmarcat en una decoració en relleu de motius vegetals. Les obertures dels pisos superiors són totes rectangulars i han estat reformades. La de la primera planta està emmarcada en pedra, mentre que les dels pisos superiors (una per nivell) tenen l'emmarcament arrebossat. Tots els ampits han estat restituïts. La façana està rematada amb un ràfec de dents de serra pintat, sostingut amb llates i mènsules de fusta. El parament és arrebossat i pintat de color groc.</p> | 08071-42 | Plaça de Ramon Godó, 5, 08289 | <p>Tot indica que el nucli de població originari va sorgir al voltant de l'actual plaça de Ramon Godó, coneguda popularment com a Sòl de Graus. A finals del segle XVII, la fesomia actual de la plaça, amb dues de les bandes cobertes amb voltes i l'accés per la banda de llevant, ja estava definida. Sabem que algunes de les cases que en formaven part disposaven d'hort i corral (Muset 2006: 6). Amb l'arribada del creixement constructiu experimentat al municipi durant el segle XVIII, les cases de la plaça també foren rehabilitades. El nom de la casa prové d'un antic propietari que es deia Isidre i era conegut com l'Asidret. Actualment la casa també es coneix com Ca la Sílvia i Cal Baños.</p> | 41.6368800,1.5175000 | 376526 | 4610522 | 1747 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47459-foto-08071-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47459-foto-08071-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47459-foto-08071-42-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | ||||||||
| 47460 | Cal Solé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sole | <p>MUÑOZ, Natàlia (2006). 'Renoms de Copons: plaça de Ramon Godó'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 21, p. 21. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 6. SAUMELL GASSÓ, Jordi (2006). 'Protegim el patrimoni històric de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 22, p. 6.</p> | XVIII | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, format per dos cossos adossats amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Està distribuït en soterrani, planta baixa, dos pisos i golfes, amb la façana principal orientada a la plaça Ramon Godó. Presenta un gran portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra escairats i la llinda plana gravada amb el nom 'VALENTI SOLE' emmarcat en un relleu romboidal motllurat. A banda i banda del portal hi ha dues petites finestres rectangulars, emmarcades amb carreus de pedra i amb reixes de ferro. Aquestes obertures estan retirades respecte la línia de façana de la plaça i de la casa. De fet, per accedir-hi, cal travessar un dels arcs que conformen la porxada de la plaça, integrat a l'habitatge. Es tracta d'un arc escarser adovellat, sostingut per pilars de pedra amb les impostes motllurades. A la primera planta s'obren dos finestrals rectangulars bessons, emmarcats amb carreus de pedra i amb les llindes planes. Tenen sortida a un balcó corregut amb la llosana motllurada i la barana de ferro amb decoració vertical. Les obertures del segon pis es corresponen amb finestres balconeres amb els emmarcaments arrebossats i els ampits motllurats. La façana està rematada per un ràfec decorat amb motius geomètrics en color teula i blanc, sostingut amb llates i mènsules de fusta. El parament està arrebossat i pintat de color marronós. La construcció presenta també un cos adossat a la façana posterior de l'edifici i un petit pati. Aquest volum és de planta rectangular, amb la coberta de teula d'un sol vessant i distribuit en planta baixa i dos pisos. L'element més destacable és una galeria d'arcs rebaixats sostinguts amb columnes, situada al pis superior.</p> | 08071-43 | Plaça de Ramon Godó, 6, 08289 | <p>Tot indica que el nucli de població originari va sorgir al voltant de l'actual plaça de Ramon Godó, coneguda popularment com a Sòl de Graus. A finals del segle XVII, la fesomia actual de la plaça, amb dues de les bandes cobertes amb voltes i l'accés per la banda de llevant, ja estava definida. Sabem que algunes de les cases que en formaven part disposaven d'hort i corral (Muset 2006: 6). Amb l'arribada del creixement constructiu experimentat al municipi durant el segle XVIII, les cases de la plaça també foren rehabilitades. Tenim notícia que en aquest edifici hi havia hagut un molí fariner que rebia l'aigua d'una mina que també alimentava el molí del Madora, la fàbrica tèxtil on ara hi ha l'escorxador i finalment la fàbrica dels Nocs. La casa era propietat de la família Solé. Al no tenir cap fill hereu, aquest edifici va passar a mans de la pubilla, fet que va provocar que es perdés el cognom Solé en favor del cognom Martí.</p> | 41.6368300,1.5174300 | 376520 | 4610517 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47460-foto-08071-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47460-foto-08071-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47460-foto-08071-43-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El ràfec de la façana principal, que està decorat amb motius geomètrics (romboïdals) de color teula i blanc, es pot observar en d'altres edificis del nucli urbà. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | ||||||||
| 47461 | Cal Poldo / Casa Poldo / Cal Todó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-poldo-casa-poldo-cal-todo | <p>Copons. Plànol urbà / Guia d'interès. Copons: Ajuntament de Copons, 2000. IPA (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Copons. LLACUNA I ORTÍNEZ, Pau (1995). Rutes per l'Anoia: història i art. Igualada: Publicacions Anoia, p. 69. MUÑOZ, Natàlia (2004). 'Renoms de Copons: el carrer de Sant Magí'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 18, p. 16. MUÑOZ, Natàlia (2006). 'Renoms de Copons: plaça de Ramon Godó'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 21, p. 21. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 6. http://www.altaanoia.info/cat/Punts-d-Interes/Cal-Poldo http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=4872 http://www.festacatalunya.cat/poblacions-veure_altres_llocs-0807130008-cat-altres_llocs_per_visitar</p> | XVIII | <p>Edifici cantoner de planta irregular, format per tres grans cossos adossats, amb una petita zona de pati posterior. Els dos volums principals presenten les cobertes de teula àrab de dues vessants amb els careners paral·lels a la façana principal. Està distribuït en planta baixa i tres pisos, amb la façana principal orientada a la plaça Ramon Godó. Aquesta façana està disposada en gradació i conforma la cantonada nord-est de la plaça. De fet, aquesta gradació respón al desnivell existent del carrer, al que l'edifici es troba perfectament adaptat. Presenta un gran portal d'accés d'arc rebaixat, emmarcat amb carreus de pedra ben escairats. Al seu costat hi ha un antic portal d'arc escarser emmarcat amb carreus de pedra també, tot i que reconvertit en finestral. Al pis hi ha tres finestrals d'arc rebaixat bastits en pedra, que tenen sortida a un balcó corregut amb la llosana motllurada i la barana de ferro decorada. A la segona planta, en canvi, els finestrals són rectangulars i la sortida és a balcons simples. El tercer nivell es caracteritza per la presència de dos grans finestrals d'arc de mig punt, amb l'emmarcament arrebossat. De la façana orientada al carreró d'accés a la plaça destaca un plafó de rajoles vidrades acolorides i un rellotge de sol sense el gnòmon. La resta d'obertures són rectangulars i estan emmarcades en pedra. Al nivell superior es repeteixen les obertures d'arc de mig punt arrebossades. Quant a la façana orientada al carrer de Sant Magí, cal dir que les obertures també són rectangulars i es troben emmarcades en pedra també. La construcció està rematada per un ràfec de maons, sostingut amb llates i biguetes de fusta. El parament deixa l'aparell de l'obra vist, format amb pedres desbastades de diverses mides disposades regularment.</p> | 08071-44 | Plaça de Ramon Godó, 14-Carrer de Sant Magí, 1, 08289 | <p>Tot indica que el nucli de població originari va sorgir al voltant de l'actual plaça de Ramon Godó, coneguda popularment com a Sòl de Graus. A finals del segle XVII, la fesomia actual de la plaça, amb dues de les bandes cobertes amb voltes i l'accés per la banda de llevant, ja estava definida. Sabem que algunes de les cases que en formaven part disposaven d'hort i corral (Muset 2006: 6). Amb l'arribada del creixement constructiu experimentat al municipi durant el segle XVIII, les cases de la plaça també foren rehabilitades. El nom de Poldo procedeix del nom d'un antic propietari que es deia Leopoldo i hi tenia una fàbrica de telers. De fet, a la casa s'hi va instal·lar el primer teler mecànic de Catalunya. L'edifici fou rehabilitat de nou aproximadament pels voltants de l'any 2000. Actualment, la finca està segregada en diversos habitatges.</p> | 41.6371700,1.5176700 | 376540 | 4610554 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47461-foto-08071-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47461-foto-08071-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47461-foto-08071-44-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | |||||||||
| 47462 | Cal Cadiraire / Cal Cano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cadiraire-cal-cano | <p>AMIGÓ, Jordi; MICALÓ, Anna; VILA, Josep M. (1998). 'Els molins del terme de Copons'. A ACRAM. Arqueologia medieval de l'Anoia. Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 27. MUÑOZ, Natàlia (2006). 'Renoms de Copons: carrer de la Roquera'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 22, p. 19. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 30-31.</p> | XVIII | <p>Edifici cantoner de planta rectangular, format per dos cossos adossats. El volum principal presenta la coberta de teula àrab de dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada al carrer de la Roquera. Presenta un portal d'accés rectangular que ha estat reformat, tot i que conserva la llinda plana monolítica amb la següent inscripció: 'AVE MARIA PURISIMA / SIN PECADO JOSEPH MAR / TI MESTRE DE MOLINS / ANY IHS 1798'. Al pis hi ha dues finestres rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. Una d'elles conserva l'ampit motllurat. Les obertures del pis superior són d'arc de mig punt, sostingudes amb pilars amb les impostes motllurades. A l'extrem de llevant hi ha una finestra rectangular, emmarcada amb carreus de pedra i amb l'ampit motllurat. La façana compta amb un ràfec de maons i deixa l'aparell de l'obra vist. Està format per pedres desbastades de mida gran, disposades en filades regulars. Adossat a la façana posterior hi ha un petit volum auxiliar de planta rectangular, amb la coberta de teula d'un sol vessant i distribuit en una sola planta.</p> | 08071-45 | Carrer de la Roquera, 1, 08289 | <p>Tenim notícia que el carrer de la Roquera va néixer al nord del nucli urbà a finals de la dècada del 1780 i que les terres eren propietat de Josep Carbonell i Cases. És força probable que aquesta casa fos l'última que es va construir en aquesta via. Per la llinda gravada del portal d'accés, sabem que a finals del segle XVIII, a la casa hi vivia en Josep Martí, mestre de molins. El renom de Cadiraire prové d'un altre dels seus propietaris, que es dedicava a arreglar cadires. I Cano també és el cognom d'un altre propietari de l'immoble.</p> | 41.6385600,1.5152100 | 376338 | 4610712 | 1789 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47462-foto-08071-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47462-foto-08071-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47462-foto-08071-45-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | ||||||||
| 47463 | Cal Manuel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-manuel | <p>MUÑOZ, Natàlia (2006). 'Renoms de Copons: carrer de la Roquera'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 22, p. 19. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 30-31.</p> | XVIII | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada al carrer de la Roquera. Presenta un portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats i la llinda plana monolítica amb la següent inscripció: 'AVE MARIA PURISI / MA SENS PECADO / (.) PUJOL MES= / TRE DE CASES AFET / (.) OBRALO'. La llegenda està emmarcada amb la paraula ANY i la data 1793. Al pis hi ha dues finestres rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits de pedra motllurats. Les obertures del pis superior són rectangulars i han estat completament reformades, amb un recreixement de la coberta inclós. La façana deixa l'aparell de l'obra vist, format per pedres desbastades de mida gran, disposades en filades regulars.</p> | 08071-46 | Carrer de la Roquera, 3, 08289 | <p>Tenim notícia que el carrer de la Roquera va néixer al nord del nucli urbà a finals de la dècada del 1780 i que les terres eren propietat de Josep Carbonell i Cases. L'any 1790, Aleix Brunet adquirí 'un pati o sitial de casa de 40 pams (8 m) de façana per 60 (12 m) de fondària' (Muset 2006: 30-31). És força probable que aquest establiment faci referència a la casa que ens ocupa. El renom amb el que es coneix la construcció fa referència a l'actual propietari de la casa.</p> | 41.6385600,1.5151000 | 376329 | 4610712 | 1793 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47463-foto-08071-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47463-foto-08071-46-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | ||||||||
| 47464 | La Fàbrica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fabrica | <p>CLUB ESCOLAR 3C (1998). 'Carrer d'en Ramon Morera'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 6, p. 2. MUÑOZ, Natàlia (2005). 'Renoms de Copons: el carrer del Raval'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 20, p. 17. RIBA I GABARRÓ, Josep (1991). 'Copons'. A Josep M. TORRAS I RIBÉ (coord.). Història de l'Anoia. Manresa: Edicions Selectes, v. 1, p. 360.</p> | XIX | <p>Edifici cantoner de grans dimensions i planta rectangular, format per tres cossos adossats. El volum principal presenta la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Està distribuit en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada al carrer de Ramon Morera. Presenta un gran portal d'accés rectangular emmarcat en pedra, amb la clau gravada amb les inicials 'GM' i l'any 1896. A banda i banda hi ha dos finestrals rectangulars bastits amb maons. Al pis, les tres obertures també es corresponen amb grans finestrals rectangulars amb els emmarcaments bastits amb maons. Damunt seu hi ha un òcul central. Les façanes laterals compten amb el mateix tipus d'obertures que el parament anterior, doblades a les dues plantes. Tot i això, les del pis superior són de mida inferior respecte les de la planta baixa. La construcció deixa l'aparell de l'obra vist, bastit amb pedres sense treballar de diverses mides, disposades irregularment i lligades amb abundant morter. Una motllura rectilínia marca la divisòria entre les dues plantes als tres paraments. La façana orientada al carrer del Raval presenta un sòcol de pedra fins al nivell dels finestrals de la planta baixa. Els volums auxiliars s'adossen al principal per la banda de tramuntana. Destaca un pas elevat que creua el carrer al nivell de la segona planta comunicant un d'aquests cossos amb la casa del davant, cal Mero.</p> | 08071-47 | Carrer de Ramon Morera, 1-Carrer del Raval, 2-10, 08289 | <p>Tal i com s'observa a la llinda del portal d'accés, la fàbrica fou inaugurada l'any 1896 per a l'elaboració de teixits de cotó d'Hermenegild Godó. L'any següent fou constituïda la societat 'Miquel i Salvatella i Companyia', formada inicialment pels socis Emili Salvatella i Garcés, Hermenegild Godó i Llucià, Ramon Morera i Carbonell i Antoni Miquel i Costas, que era un fabricant de paper de Capellades i la Pobla de Claramunt. Amb la retirada dels tres primers socis, la societat passà a ser 'Miquel i Morera' fins l'any 1900, quan fou venuda a Pere Pujol i Molas que continuà la producció com empresa tèxtil amb el nom de 'Industrial del Vapor', a partir del 1901. Poc temps després, l'any 1914 s'hi establí la fàbrica de teixits de Baldomer Camps i Blavi, un industrial procedent d'Igualada anomenat el Mero, que vivia en una de les cases del carrer del Raval. Entre els anys 1920 i 1935, la fàbrica de Baldomer Camps tenia 90 telers i havia arribat a emplear 200 treballadors. Un cop retirat de l'activitat professional, l'empresa continuà amb la raó social de 'Tejidos Camps i Samitier S.A.' (Samitier era el nom de l'encarregat de la fàbrica) fins l'any 1965. En relació a l'edifici, sense tenir en compte l'activitat professional, cal dir que fou venut a Francesc Vila i Enrich l'any 1956, i a Josep Closa i Roca el 1967, tot i que aquest darrer hi instal·là una granja i un escorxador d'aviram. Durant l'etapa en que Ramon Morera fou un dels socis de la fàbrica s'hi elaborava roba de matalàs amb una màquina jacquard acoblada als telers.</p> | 41.6364300,1.5175100 | 376526 | 4610472 | 1896 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47464-foto-08071-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47464-foto-08071-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47464-foto-08071-47-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | ||||||||
| 47465 | Cal Marbà / Cal Pons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marba-cal-pons | <p>MUÑOZ, Natàlia (2005). 'Renoms de Copons: el carrer del Raval'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 20, p. 17. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 22.</p> | XVIII | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, amb un pati posterior de planta allargada. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes. La façana principal, orientada al carrer del Raval, compta amb un portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats i la llinda plana monolítica amb l'any 1754 gravat al mig d'un òcul decorat amb motius florals. Al seu costat hi ha una simple finestra rectangular, bastida amb quatre carreus de pedra i amb reixa de ferro. Al pis hi ha dues finestres rectangulars, una emmarcada amb carreus de pedra i la llinda plana. Ambdues presenten els ampits motllurats. Les obertures dels pisos superiors són rectangulars i han estat reformades, amb les llindes i els ampits restituïts. La façana està rematada per un ràfec de dents de serra i deixa l'aparell de l'obra vist, format per pedres sense treballar de diverses mides, disposades regularment.</p> | 08071-48 | Carrer del Raval, 7, 08289 | <p>Tot i que l'existència del Raval s'esmenta a partir de l'any 1789, des de principis de segle ja hi havia el molí d'en Madora i algunes de les cases que defineixen el carrer tal i com el coneixem actualment, com és el cas de cal Marbà, de l'any 1754. Cal Pons és el nom més antic que es coneix de l'edifici. Posteriorment, amb la compra de l'immoble per part de la família Marbà, el nom canvià. La casa també ha estat coneguda per ca la Rita i pel nom del restaurant que regentava, ca l'Arnau.</p> | 41.6364700,1.5171500 | 376496 | 4610477 | 1754 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47465-foto-08071-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47465-foto-08071-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47465-foto-08071-48-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | ||||||||
| 47466 | Cal Mero | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mero | <p>MUÑOZ, Natàlia (2005). 'Renoms de Copons: el carrer del Raval'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 20, p. 17. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 22.</p> | XVIII | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, amb un pati posterior. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en soterrani, planta baixa, dos pisos i golfes. La façana principal, orientada al carrer del Raval, compta amb un portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats i la llinda plana monolítica. Als seus costats hi ha dos finestrals rectangulars amb els emmarcaments arrebossats. Al pis destaquen tres finestrals rectangulars amb els emmarcaments arrebossats també, que tenen sortida a tres balcons simples amb les llosanes motllurades i les baranes de ferro treballades. La llosana del balcó central cobreix en part la llinda del portal d'accés, tapant la decoració central que encara hi és present. Les obertures dels pisos superiors són totes rectangulars, amb els emmarcaments arrebossats i els ampits motllurats. La façana està rematada per un ràfec de dents de serra i presenta el parament arrebossat i pintat de color groc. Cal destacar que la casa està comunicada amb la Fàbrica mitjançant una passera elevada situada a la segona planta. Aquesta estructura és rectangular i està bastida en maons.</p> | 08071-49 | Carrer del Raval, 5, 08289 | <p>Tot i que l'existència del Raval s'esmenta a partir de l'any 1789, des de principis de segle ja hi havia el molí d'en Madora i algunes de les cases que defineixen el carrer tal i com el coneixem actualment, com és el cas de cal Marbà, de l'any 1754. La casa es coneix amb el nom de cal Mero per un dels seus propietaris, Baldomer Camps i Blavi, un industrial d'Igualada que l'any 1914 establí la seva fàbrica de teixits a la nau del carrer de Ramon Morera. De fet, la casa del carrer del Raval està comunicada amb la Fàbrica mitjançant una passera elevada. En origen, els números 1-3 del carrer del Raval també formaven part de la propietat de cal Mero. En aquest sentit, la data present a la llinda del portal d'accés al número 1 (1756) ens dóna una idea aproximada del moment en el que es devia construir la casa.</p> | 41.6364100,1.5172400 | 376503 | 4610470 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47466-foto-08071-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47466-foto-08071-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47466-foto-08071-49-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | |||||||||
| 47467 | Ca la Madora / Ca la Comtesa Lacambra / Ca l'Estany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-madora-ca-la-comtesa-lacambra-ca-lestany | <p>'Compte de Lacambra'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 4, p. 3. Copons. Plànol urbà / Guia d'interès. Copons: Ajuntament de Copons, 2000. IPA (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Copons. LLACUNA I ORTÍNEZ, Pau (1995). Rutes per l'Anoia: història i art. Igualada: Publicacions Anoia, p. 69. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (2005). 'El molí del Madora'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 20, p. 4. MUÑOZ, Natàlia (2005). 'Renoms de Copons: el carrer del Raval'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 20, p. 17. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p 22. http://www.altaanoia.info/cat/Punts-d-Interes/Casa-Lacambra-Cal-Madora-o-Ca-l-Estany http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=4874 http://www.festacatalunya.cat/poblacions-veure_altres_llocs-0807130008</p> | XIX | <p>Edifici cantoner de planta més o menys rectangular, format per dos cossos adossats, amb un gran pati posterior. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes. La façana principal, orientada al carrer del Raval, compta amb un gran portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats i la llinda plana monolítica. Als seus costats hi ha dues petites finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i amb reixes de ferro. Al primer pis hi ha tres grans finestrals rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. La llinda central presenta l'any 1801 gravat al centre. Els finestrals tenen sortida a tres balcons simples amb les llosanes motllurades i les baranes de ferro decorades. Tipològicament, les obertures de la segona planta són idèntiques a les del registre inferior, tot i que de mides inferiors. A les golfes hi ha tres ovals emmarcats en pedra sota la coberta. Cal destacar, al bell mig del parament, la presència de l'escut dels Estany, de factura posterior a la construcció de la casa. De la façana lateral, orientada al camí de la Font de la Vila, destaquen les dues galeries d'arcs de mig punt adovellats situades als pisos centrals. Ambdues estan sostingudes per pilars amb les impostes motllurades i han estat reformades en els darrers temps, empetitint les obertures. La façana posterior també presenta una doble galeria de les mateixes característiques, tot i que ubicades a la planta baixa i al primer pis. A la segona planta destaquen quatre finestres balconeres d'obertura rectangular, emmarcades amb carreus de pedra. A les golfes es repeteixen els òculs de la façana principal. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats. L'edifici compta amb una petita capella dedica a la Mare de Déu de Montserrat, situada a la planta baixa. Les estances interiors són grans, amb els sostres alts coberts amb bigues de fusta i obertures emmarcades amb carreus de pedra. Destaca la decoració d'algunes cambres, amb arcs lobulats pintats en tons daurats, i la presència d'un plafó de ceràmica de majòlica acolorit.</p> | 08071-50 | Carrer del Raval, 15, 08289 | <p>El renom de cal Madora deriva de l'apelatiu amb el que era coneguda la dona del primer dels propietaris de l'edifici, Amador Carbonell i Com (o Tudó, no està clar), que edificà la casa l'any 1801. Sabem que la casa estava valorada en 5000 lliures (Muset 2006: 22). Amb la seva mort l'any 1818, Isabel Carbonell i Soler (coneguda com l'Amadora) es feu càrrec de les propietats i activitats de la finca, juntament amb el molí del mateix nom, que està adossat a la façana de llevant de la casa, el qual ja era propietat de la família Carbonell desde els segles XVI i XVII. De fet, a mitjans del segle XIX, Josep Carbonell i Carbonell, el fill del matrimoni, era conegut com Madora. L'any 1869, els descendents d'en Madora varen vendre la casa i el molí a Maria Josefa Estany i Pujol, la qual traspassà l'any 1906 deixant en herència la casa a la seva germana Maria Estany Pujol. Amb la mort d'aquesta darrera l'any 1912, la seva neboda Maria Teresa Estany i Gimena heretà la casa. Al cap d'uns anys es casà amb Francesc Lacambra i Lacambra, nomenat comte de Lacambra l'any 1927 per part del rei Alfons XIII, adquirint així el títol nobiliari de comtesa. I posteriorment, la casa fou heretada per Francesc Josep Lacambra, segon comte de Lacambra.</p> | 41.6367300,1.5169900 | 376483 | 4610506 | 1801 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47467-foto-08071-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47467-foto-08071-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47467-foto-08071-50-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | ||||||||
| 47468 | Molí del Madora / Molí de l'Amadora / Molí de Baix / Molí d'en Carbonell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-madora-moli-de-lamadora-moli-de-baix-moli-den-carbonell | <p>AMIGÓ, Jordi; MICALÓ, Anna; VILA, Josep M. (1998). 'Els Molins del terme de Copons'. A Arqueologia medieval a l'Anoia (ACRAM). Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 23-27. CLUB ESCOLAR 3C (1996). 'Copons, El meu poble'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 1, p. 2. CLUB ESCOLAR 3C (1996a). 'Carrer del Raval'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 2, p. 2. 'Compte de Lacambra'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 4, p. 3. Copons. Plànol urbà / Guia d'interès. Copons: Ajuntament de Copons, 2000. IPA (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Copons. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (1997). Els Molins de Copons. Molí del Madora o de Baix. Molí núm. 9. Barcelona: Diputació de Barcelona [inèdit]. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (2000). 'Els molins de Copons (Anoia)'. A AMIGÓ, Jordi; CAIXAL, Àlvar; CASTELLANO, Anna [et al.]. Estudis històrics sobre patrimoni arquitectònic. Barcelona: Diputació de Barcelona, Quaderns científics i tècnics de Restauració monumental, núm. 11, p. 39-42. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (2001). 'Els Molins de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 11, p. 2-3. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (2005). 'El molí del Madora'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 20, p. 4. MUÑOZ, Natàlia (2005). 'Renoms de Copons: el carrer del Raval'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 20, p. 17. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p 22. PALAU RAFECAS, Salvador (1991). 'Els molins fariners de la conca de l'Anoia'. Miscel·lània Penedesenca, núm. 15, p. 607. RIBA I GABARRÓ, Josep (1991). 'Copons'. A Josep M. TORRAS I RIBÉ (coord.). Història de l'Anoia. Manresa: Edicions Selectes, v. 1, p. 359. http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=4875 http://www.festacatalunya.cat/poblacions-veure_altres_llocs-0807130008-cat-altres_llocs_per_visitar.htm http://www.altaanoia.info/cat/Punts-d-Interes/Casa-</p> | XVIII | La construcció no té teulada, està coberta al nivell del primer pis. | <p>Edifici cantoner de planta trapezoidal, format per dos cossos adossats, amb les restes de la bassa a la part posterior de la finca. Està distribuit en soterrani, planta baixa i dos pisos, però no té teulada. Tot i això, l'edifici està cobert al nivell del primer pis. La façana principal, orientada al carrer del Raval, presenta un gran portal d'accés rectangular reformat, amb la data 1702 gravada a la llinda. Al primer pis hi ha una petita finestra rectangular, amb la llinda de fusta i arc de descàrrega superior. Al seu costat hi ha una antiga obertura tapiada de la que es conserva la llinda de fusta. Al pis superior hi ha una galeria formada per set petites obertures d'arc rebaixat, que també es reprodueix a la façana lateral i a la posterior. La façana lateral, orientada al camí de les Basses, també presenta obertures reformades. Adossat a l'extrem de tramuntana del parament hi ha un volum rectangular amb la coberta d'un sol vessant de teula àrab, distribuit en planta baixa, dos pisos i golfes. Les obertures són rectangulars, amb llindes de pedra i fusta. A les golfes hi ha una gran obertura rectangular que es correspon amb la zona d'emmagatzematge. Al interior, el soterrani està cobert per una volta on hi ha tres piques de pedra relacionades amb la funció paperera de l'edifici. A un nivell inferior hi ha el carcabà. De fet, el molí conserva diversos elements relacionats amb l'activitat paperera del segle XVIII. La construcció està bastida en pedra desbastada i algun carreu, lligat amb morter de calç i disposat en filades més o menys regulars.</p> | 08071-51 | Carrer del Raval, 17-Camí de les Basses, 6, 08289 | <p>La primera referència documental relacionada amb l'existència d'un molí paperer al Raval de Copons és una concòrdia entre Ramon d'Albarells, Bertran de Montfalcó i Berenguer de Copons de l'any 1193. En ella es tractava el tema de l'aprofitament de l'aigua de l'actual riera Gran, per posar en funcionament un molí de 'papirum' en aquell indret. No queda clar, però, si fa referència al molí que ens ocupa. Ja durant el segle XVI, el molí era propietat de la família Carbonell. Al segle XVII sabem que hi treballaren dos dels membres de la família, en Pere Carbonell i en Benet Carbonell. Malgrat tot, la primera referència documental del molí és de l'any 1778, on es menciona que era paperer. La propietat del molí es mantingué dins de la família Carbonell durant el segle XVIII, constant com a propietari Antoni Carbonell. A principis del segle XIX, la propietat era d'Amador Carbonell i Com (o Tudó, segons el cas), el qual va edificar la casa coneguda com ca la Madora, que es troba adossada a la façana de ponent del molí, l'any 1801. Amb la seva mort l'any 1818, la seva esposa Isabel Carbonell i Soler, coneguda com l'Amadora, heretà la casa i el molí. A mitjans del segle XIX, el molí consta ja com a fariner. Posteriorment, l'any 1869 els seus nets van vendre aquestes propietats a Maria Josefa Estany i Pujol per 2380 escuts, la qual l'any 1886 arrendà el molí a Isidre Tomàs i Brunet per 20 anys. Amb la mort de la propietaria l'any 1906, la seva germana Maria heretà el molí, tot i que el vengué un mes després a Pere Tomàs i Cortadellas (que probablement era el fill de Isidre Tomàs). Tenim constància que en aquells moments, el molí estava destinat a moldre guix. Aquesta activitat es mantingué fins l'any 1930 aproximadament. Finalment, amb la mort del darrer propietari l'any 1942, el molí passà a mans del seu fill Ramon Tomàs Roca que el vengué altre cop a Teresa Estany, ara comtesa vídua de Lacambra, l'any 1945. En els darrers anys de la gestió dels Tomàs, el molí servia de pallissa per criar-hi conills. Finalment, l'any 1997, la propietat del molí i també de la casa tornà a canviar de mans. Cal destacar que la galeria del pis superior es correspon amb l'estenador utilitzat quan el molí era paperer al segle XVIII. El renom de cal Madora deriva de l'apelatiu amb el que era coneguda la dona del primer dels propietaris de l'edifici, Isabel Carbonell i Soler, coneguda com l'Amadora.</p> | 41.6368300,1.5170800 | 376491 | 4610517 | 1702 | 08071 | Copons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47468-foto-08071-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47468-foto-08071-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47468-foto-08071-51-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La bassa, adossada al nord-oest del molí, és de planta més o menys rectangular i actualment està en desús. El molí agafava l'aigua que sortia del molí del Mig, mitjançant una mina que discorria per sota del camí de les Basses fins a la bassa del molí. A través d'un cup, l'aigua baixava fins al carcabà per la canal i feia moure el rodet. Un cop fora, passant per sota de la casa gràcies a una mina, l'aigua era reconduïda fins a la riera Gran. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | ||||||
| 47469 | Fàbrica de Ciment / El Ciment / La Cimentera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-ciment-el-ciment-la-cimentera | <p>CLUB ESCOLAR 3C (1998). 'Carrer d'en Pere Palomas'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 6, p. 2. MUÑOZ, Natàlia (2006). 'Breu història de la fàbrica de ciment'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 22, p. 19. RIBA I GABARRÓ, Josep (1991). 'Copons'. A Josep M. TORRAS I RIBÉ (coord.). Història de l'Anoia. Manresa: Edicions Selectes, v. 1, p. 360. RIERA, Antoni (1999). Inventari de masies i construccions en sòl no urbanitzable de Copons. Copons [inèdit].</p> | XX | <p>Edifici aïllat de grans dimensions i planta més o menys rectangular, format per tres grans volums esglaonats construits en un terreny en pendent cap al sud, amb una zona de pati a la part superior, tocant el camí de la Serra que puja cap al cim del Morinyol. Aquests volums presenten les cobertes de teula àrab d'un sol vessant i estan organitzats en una sola planta, amb l'excepció del volum inferior que té dos pisos (actual residència dels propietaris). En general, aquests volums presenten obertures rectangulars de grans dimensions, moltes d'elles reixades. També hi ha òculs oberts a la part superior dels paraments. Els accessos al interior dels volums són a les façanes laterals, les quals estan rematades amb frontons esglaonats que amaguen les cobertes. A la part superior de la construcció, als extrems del pati, es conserva una de les xemeneies de planta quadrada i les restes d'una altra, que fou enderrocada. Pel que fa al interior de la construcció, els sostres són altíssims, amb bigues i jàsseres de grans dimensions sostingudes per pilastres bastides amb maons. També hi ha obertures cegues i arcs de mig punt i rebaixats que comuniquen divisions interiors. Al volum superior es conserven els antics forns, formats per petites voltes de mig punt arrebossades. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats. L'edifici està separat de la carretera a Veciana mitjançant un llarg mur de pedra, amb pilars sobresortits i barana de ferro. Unes escales de pedra també donen accés al jardí inferior des de la carretera.</p> | 08071-52 | Carretera BV-1005, km. 0,2, 08289 | <p>Pere Palomas i Tomàs, fill de Copons i emigrant a l'Argentina, tornà a la vila enriquit a principis del segle XX. Fou el promotor l'any 1918 de la portada del subministrament elèctric a Copons i el creador de la fàbrica de ciment ràpid gràcies a l'explotació de les pedreres del terme, sobretot a la zona del Morinyol, on es situa l'edifici. De fet, el sr. Palomas va iniciar l'activitat cap als anys 30 amb un petit cobert on fabricava el morter de ciment. Posteriorment la vendre a un metge de Barcelona, que al cap d'un any la traspassà a Joan Roca i Rigol. Fou aquest empresari el que va construir la fàbrica tal i com la coneixem actualment, durant la dècada dels anys 40 (sembla ser que el seu fill, que era aparellador, va dissenyar el projecte). La fàbrica va estar en funcionament fins l'any 1978, tot i que durant aquest període tornà a canviar de mans, passant a ser propietat de l'empresa 'Roig i Manau', que va fer certes reformes a l'edifici. Un cop finalitzada la producció, l'edifici restà abandonat per un període aproximat d'uns 25 anys fins que a principis de l'any 2000, l'adquirí el propietari actual, que feu les reformes necessàries per transformar-la en un habitatge.</p> | 41.6389200,1.5164000 | 376438 | 4610750 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47469-foto-08071-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47469-foto-08071-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47469-foto-08071-52-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Damunt de l'edifici, a l'altra banda del camí que puja cap al Morinyol, hi ha una altra construcció que pertanyia a la fàbrica. Presenta un estil similar al de l'edifici principal. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | ||||||||
| 47470 | Molí de Dalt / Molí del Comú / Molí de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-dalt-moli-del-comu-moli-de-la-vila | <p>AMIGÓ, Jordi; MICALÓ, Anna; VILA, Josep M. (1998). 'Els Molins del terme de Copons'. A Arqueologia medieval a l'Anoia (ACRAM). Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 23-27. Copons. Plànol urbà / Guia d'interès. Copons: Ajuntament de Copons, 2000. IPA (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Copons. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (1997). Els Molins de Copons. Molí de Dalt. Molí núm. 7. Barcelona: Diputació de Barcelona [inèdit]. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (2000). 'Els molins de Copons (Anoia)'. A AMIGÓ, Jordi; CAIXAL, Àlvar; CASTELLANO, Anna [et al.]. Estudis històrics sobre patrimoni arquitectònic. Barcelona: Diputació de Barcelona, Quaderns científics i tècnics de Restauració monumental, núm. 11, p. 33-36. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (2001). 'Els Molins de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 11, p. 2-3. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (2004). 'Molí de Dalt o del Comú'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 18, p. 6. PALAU RAFECAS, Salvador (1991). 'Els molins fariners de la conca de l'Anoia'. Miscel·lània Penedesenca, núm. 15, p. 607. RIBA I GABARRÓ, Josep (1991). 'Copons'. A Josep M. TORRAS I RIBÉ (coord.). Història de l'Anoia. Manresa: Edicions Selectes, v. 1, p. 359. http://www.festacatalunya.cat/poblacions-veure_altres_llocs-0807130008-cat-altres_llocs_per_visitar.htm</p> | XVII | Força enrunat i ple de vegetació. | <p>Edifici enrunat de planta rectangular, adossat al mur de migdia de la bassa que l'alimentava. No es conserva la coberta, tot i que sabem que era bastida en teula àrab, i està distribuit en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al camí de les Basses, presenta un portal d'accés rectangular amb la llinda de fusta. Al seu costat hi ha una antiga finestra tapiada, de la que s'observa la llinda de fusta també. Al pis hi ha una finestra balconera rectangular, amb llinda de fusta i barana de ferro, i les restes d'una finestra que conserva l'ampit de pedra motllurat. La façana lateral, orientada al camí de la Perera, presenta una estreta porta d'arc de mig punt adovellada, situada a l'extrem de tramuntana del parament i que dóna accés a la bassa mitjançant unes escales de cos triangular de pedra. La sala de moles està situada a la planta baixa i conserva una volta de canó rebaixada, bastida amb pedra escairada lligada amb morter de calç i sorra. Al centre hi ha la mola volandera. La construcció és bastida en pedra desbastada de diverses mides, disposada en filades més o menys regulars. S'observen pedretes i fragments de material constructiu encastats a les juntes i diverses reparacions fetes als paraments.</p> | 08071-53 | Camí de les Basses-Camí de la Perera, 08289 | <p>Tot indica que el molí fou construit a finals del segle XVII. Tenim notícia que l'any 1696, els jurats de la vila de Copons van demanar als responsables de la Batllia General del Principat permís per bastir un o dos molins drapers que agafarien l'aigua de la riera de Fontdolla (actual riera Gran), a través d'una sèquia existent que abastia als horts i a la població. El molí era de propietat municipal, tot i que en els primers temps de funcionament era cedit en arrendament a moliners que l'explotaven. L'any 1707, però, els jurats de la vila el van vendre per 240 lliures juntament amb la casa, l'hort, l'instrumental, la bassa i l'aigua per fer-lo funcionar a Isidor Trullàs, moliner draper. Durant el segle XVIII, el molí passà a ser fariner. Hi ha una menció de l'any 1818 que així ho corrobora. A mitjans del segle XIX, el molí es trobava en un estat força ruinós i la propietat tornava a ser del municipi. Donat el seu mal estat de conservació, el Consell Consultor de la província va impedir-ne la venda, però va acordar amb l'Ajuntament que podia arrendar-lo a condició que el proper llogater el reparés. S'arrendà l'any 1858 a Manuel Carbonell i Sans, el qual rehabilità l'estructura de l'edifici i canvià el rodet, l'arbre i les moles, entre d'altres elements. Amb l'entrada en vigor de la desarmortització de Mendizábal, l'any 1875 es va subastar el molí, passant a mans de Manuel Romeu (o Rovira, podria haver-hi un error) i Font, de Copons. Finalment, l'any 1924 tornava a ser de propietat municipal, tot i que el seu arrendatari era Pere Tomàs Cortadelles, primer moliner de la família que va tenir arrendats els tres molins urbans de Copons (molí de Dalt, del Mig i del Madora o de Baix) fins a la desaparició de l'activitat. El molí de Dalt deixà de funcionar al començament de la Guerra Civil (1936-1939) i retornà a mans municipal després del conflicte.</p> | 41.6379100,1.5152200 | 376338 | 4610640 | 08071 | Copons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47470-foto-08071-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47470-foto-08071-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47470-foto-08071-53-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El molí prenia l'aigua de la resclosa situada a la font de la Canal, a la riera Gran. L'aigua era desviada cap a la sèquia que la conduïa fins a la bassa. Aquesta bassa presenta una planta poligonal, amb murs de diverses amplades bastits en pedra desbastada disposada regularment, i que actualment es troben revestits amb ciment per la seva part superior. En un extrem de la bassa es conserva l'embocadura del cup, que donava la pressió necessària a l'aigua perquè a través de la canal, fes moure el rodet situat al carcabà. Sortint del carcabà l'aigua anava a la sèquia que servia per regar els horts dels voltants o bé a la sèquia que anava cap al molí del Mig. Actualment, la bassa s'utilitza per regar els horts dels voltants. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | |||||||
| 47471 | Molí del Mig / Molí del Castell / Molí del Carlà / Molí dels Carbonell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-mig-moli-del-castell-moli-del-carla-moli-dels-carbonell | <p>AMIGÓ, Jordi; MICALÓ, Anna; VILA, Josep M. (1998). 'Els Molins del terme de Copons'. A Arqueologia medieval a l'Anoia (ACRAM). Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 23-27. Copons. Plànol urbà / Guia d'interès. Copons: Ajuntament de Copons, 2000. IPA (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Copons. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (1997). Els Molins de Copons. Molí del Mig. Molí núm. 8. Barcelona: Diputació de Barcelona [inèdit]. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (2000). 'Els molins de Copons (Anoia)'. A AMIGÓ, Jordi; CAIXAL, Àlvar; CASTELLANO, Anna [et al.]. Estudis històrics sobre patrimoni arquitectònic. Barcelona: Diputació de Barcelona, Quaderns científics i tècnics de Restauració monumental, núm. 11, p. 36-39. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (2001). 'Els Molins de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 11, p. 2-3. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (2005). 'El molí del Mig'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 19, p. 4-5. PALAU RAFECAS, Salvador (1991). 'Els molins fariners de la conca de l'Anoia'. Miscel·lània Penedesenca, núm. 15, p. 607. RIBA I GABARRÓ, Josep (1991). 'Copons'. A Josep M. TORRAS I RIBÉ (coord.). Història de l'Anoia. Manresa: Edicions Selectes, v. 1, p. 359.</p> | XVIII | Força enrunat i ple de vegetació. | <p>Edifici enrunat de planta irregular, format per tres cossos i adossat al mur de migdia de la bassa que l'alimentava. No es conserva la coberta, tot i que sabem que era de dues vessants i bastida en teula àrab. En origen estava distribuit en planta baixa, pis i golfes, tot i que actualment ha perdut els dos pisos superiors. La façana principal, orientada al camí de les Basses, presenta un portal d'accés rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra escairats i la llinda de fusta. La meitat dreta d'aquesta obertura es troba tapiada, empetitint d'aquesta manera el portal. Al brancal esquerre s'observen unes lletres gravades en baix relleu: 'RT'. Damunt de la llinda s'observa l'arc de descàrrega, bastit en pedra desbastada disposada a sardinell. Al seu costat hi ha una petita finestra rectangular emmarcada en quatre carreus de pedra escairats. La façana de llevant conserva dues finestres rectangulars amb les llindes de fusta, que s'obren a l'alçada dels pisos superiors. A la de ponent, en canvi, només es conserva una única obertura bastida amb carreus de pedra i la llinda plana de pedra també, amb arc de descàrrega i que actualment es troba tapiada amb totxo. Aquesta obertura es correspon amb un antic portal que actualment està per sota del nivell de circulació del camí. Al interior, la primera estança es la que es correspon amb el molí pròpiament dit. Al fons de la cambra es conserven tant la mola volandera com la sotana, ambdues situades sota una volta d'arc de mig punt bastida en pedra ben escairada disposada regularment i lligada amb morter de calç i sorra. Les dues estances ubicades a llevant estan comunicades mitjançant dos grans arcs sostinguts per un pilar central. Un dels arcs és de mig punt i està bastit en pedra, mentre que l'altre ha estat reformat i és rebaixat, amb el parament arrebossat. La construcció és bastida en pedra desbastada de diverses mides, disposada en filades més o menys regulars. S'observen pedretes i fragments de material constructiu encastats a les juntes i diverses reparacions fetes als paraments.</p> | 08071-54 | Camí de les Basses, 08289 | <p>La primera referència documental del molí del Mig és de l'any 1618, quan la Intendència General del Principat de Catalunya autoritza als antecesors de Josep Carbonell Cases a utilitzar l'aigua de la riera de la Fontdolla (actual riera Gran) i totes les que puguin recollir per omplir la bassa del molí, previ pagament d'un cens anual al Reial Patrimoni. En aquesta època, el molí és fariner i coneix amb el nom de Carlà. Al segle XVIII, el molí es coneix com el molí dels Carbonell. L'any 1778, el propietari del molí era Josep Carbonell i Cases, un pagès de Copons que el mateix any va demanar autorització per construir un trull d'oli hidràulic a l'edifici del molí, amb règim d'exclusivitat. L'any 1779 se li donà el permís especificant que mentre funcionés el molí de farina no podia funcionar el d'oli. Sembla ser que es dugueren a terme les obres de reforma i adaptació de l'edifici per aquesta nova funció, ampliant el cos principal cap al nord-est per instal·lar-hi el trull d'oli. A mitjans del segle XIX, entre els anys 1851-1854, el propietari del molí era Josep Carbonell Oliva. És força probable que durant aquesta època, el molí no tingués la competència comunal ja que l'any 1858 consta que el seu estat era ruinós i que no es trobava cap adjudicatari que se'n fes càrrec. L'any 1866, el propietari era Josep Carbonell Sans, fill de l'anterior. En la inscripció de la finca al Registre de la Propietat d'Igualada s'especificava que l'edifici tenia un molí d'oli i un altre de fariner, i que estava valorat en 17000 rals. L'any 1872, donats els altíssims deutes de Carbonell, la finca del molí fou embargada, passant en primer lloc a mans de Raimundo Riba i Prat, que el vengué a Josep Riba i Aguilera l'any 1884. A finals de segle, el molí és arrendat a Ramon Martí Rodó, en concret l'any 1898, tot i que poc després, l'any 1902, l'arrendament és declarat nul, així com la compravenda efectuada l'any 1884. A inicis del segle XX, el molí estava arrendat a Pere Tomàs Cortadellas i al seu fill Ramon Tomàs Roca. Fins als anys 30, el molí d'oli va estar funcionant i durant el període de la Guerra Civil es tornà a moldre farina. L'any 1939, la propietat era de Dolors Martí i Rodó. Uns anys més tard, el molí deixà de funcionar.</p> | 41.6375200,1.5162600 | 376424 | 4610595 | 08071 | Copons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47471-foto-08071-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47471-foto-08071-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47471-foto-08071-54-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El molí agafava l'aigua sota el desguàs del molí de Dalt. Mitjançant una mina mig soterrada per sota del camí de les Basses, l'aigua anava a parar a la bassa d'aquest molí. La bassa presenta una planta irregular, està en bones condicions i actualment s'utilitza per regar els horts dels voltants. A l'extrem de la bassa que tocava l'edifici hi havia el cup, que amb la pressió que generava permetia moure el rodet, situat al carcabà. A través d'una mina, l'aigua sortia del carcabà i baixava fins al molí del Madora. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | |||||||
| 47472 | Molí de Dalt del mas Lloretó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-dalt-del-mas-lloreto | <p>AMIGÓ, Jordi; MICALÓ, Anna; VILA, Josep M. (1998). 'Els Molins del terme de Copons'. A Arqueologia medieval a l'Anoia (ACRAM). Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 23-27. IPA (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Copons. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (1997). Els Molins de Copons. Molí Lloretó de Dalt. Molí núm. 1. Barcelona: Diputació de Barcelona [inèdit]. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (2000). 'Els molins de Copons (Anoia)'. A AMIGÓ, Jordi; CAIXAL, Àlvar; CASTELLANO, Anna [et al.]. Estudis històrics sobre patrimoni arquitectònic. Barcelona: Diputació de Barcelona, Quaderns científics i tècnics de Restauració monumental, núm. 11, p. 24-26. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (2001). 'Els Molins de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 11, p. 2-3. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (2001). 'Molí de Dalt del Lloretó'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 12 , p. 2-3. PALAU RAFECAS, Salvador (1991). 'Els molins fariners de la conca de l'Anoia'. Miscel·lània Penedesenca, núm. 15, p. 604. RIBA I GABARRÓ, Josep (1991). 'Copons'. A Josep M. TORRAS I RIBÉ (coord.). Història de l'Anoia. Manresa: Edicions Selectes, v. 1, p. 359.</p> | XIX | El molí està mig soterrat i completament tapat per l'abundant vegetació | <p>Edifici aïllat i semi-soterrat, situat sota l'antiga bassa que l'alimentava i amb accés des d'un dels camps de conreu que envolten la masia. Presenta una planta rectangular formada per la sala de les moles, a la planta baixa, i per sota el carcabà. S'accedeix a la façana principal mitjançant unes escales de pedra que baixen fins al nivell del portal d'accés, que es troba sota el nivell de circulació del camp de conreu que li dóna accés. Es tracta d'una gran obertura d'arc de mig punt adovellat, que fou reformada mitjançant una porta d'accés rectangular oberta al mig i amb els brancals bastits amb carreus de pedra escairats. D'aquesta manera, l'arc queda disposat a mode de timpà, en aquest cas protegit amb una reixa de ferro decorada. Al interior, la sala de moles està coberta per una volta apuntada bastida amb carreus de pedra disposats en filades regulars. Al fons de la sala es conserva la mola volandera, tot i que també hi ha dos pilars bastits amb totxo resultat d'una reforma datada a mitjans del segle XX (s'hi col·locà una turbina per fer pujar la llum a la masia). Per sota d'aquesta planta es documenta el carcabà, al que no es pot accedir. La construcció és bastida amb pedra desbastada de diverses mides lligada amb morter de calç, exceptuant els carreus de la volta de la planta baixa i els de les obertures de la façana principal.</p> | 08071-55 | Mas Lloretó, 08289 | <p>La primera referència documental relacionada amb aquest molí és de l'any 1825. Es tracta del testament de Josep Lloret i Jayme, el qual deixa en herència al seu fill Roc, la casa, un molí fariner i uns 60 jornals de terra. A mitjans de segle, en el llibre d'Amillaraments de l'any 1851, es reflecteix que Roc Lloret cotitzava per un molí fariner 65 rals de billó. En el quadern de l'any 1854, apareix el sobrenom de Lloretó en referència al cognom dels propietaris. Posteriorment, la finca es dividí l'any 1866 en dues, quedant el molí integrat en la propietat dels Lloret. Bonaventura Sellés, el propietari de l'altra part de la finca, tenia el dret de moldre el blat al molí. El molí va estar en funcionament fins a principis del segle XX. Posteriorment, l'any 1966 s'hi instal·là un ariet hidràulic per poder pujar l'aigua de la bassa fins a la masia. També instal·là una turbina al carcabà per poder tenir llum a la casa de 12 volts.</p> | 41.6520400,1.5050700 | 375520 | 4612223 | 08071 | Copons | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47472-foto-08071-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47472-foto-08071-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47472-foto-08071-55-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La bassa presenta una planta en forma de gota d'aigua, tot i que actualment està buida i ha estat reconvertida en un camp de conreu. Es conserven trams dels murs que la bastien, amb carreus de pedra de grans dimensions, el canal i el cup, situat a l'extrem de migdia. Antigament hi havia un camí que comunicava la masia amb els horts, la bassa i el molí, tot i que actualment s'ha perdut en benefici dels conreus. | 119|98 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | |||||||
| 47473 | Molí del Vilella / Cal Vilella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-vilella-cal-vilella | <p>AMIGÓ, Jordi; MICALÓ, Anna; VILA, Josep M. (1998). 'Els Molins del terme de Copons'. A Arqueologia medieval a l'Anoia (ACRAM). Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 23-27. IPA (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Copons. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (1997). Els Molins de Copons. Molí del Vilella. Molí núm. 4. Barcelona: Diputació de Barcelona [inèdit]. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (2000). 'Els molins de Copons (Anoia)'. A AMIGÓ, Jordi; CAIXAL, Àlvar; CASTELLANO, Anna [et al.]. Estudis històrics sobre patrimoni arquitectònic. Barcelona: Diputació de Barcelona, Quaderns científics i tècnics de Restauració monumental, núm. 11, p. 28-30. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (2001). 'Els Molins de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 11, p. 2-3. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (2003). 'Molí del Vilella '. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 15 , p. 2. PALAU RAFECAS, Salvador (1991). 'Els molins fariners de la conca de l'Anoia'. Miscel·lània Penedesenca, núm. 15, p. 605. RIBA I GABARRÓ, Josep (1991). 'Copons'. A Josep M. TORRAS I RIBÉ (coord.). Història de l'Anoia. Manresa: Edicions Selectes, v. 1, p. 359. RIERA, Antoni (1999). Inventari de masies i construccions en sòl no urbanitzable de Copons. Copons [inèdit]. SOTERAS CORBELLA, Montse (2009). 'Masies i veïnats de Copons (II)'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 27, p. 6-7.</p> | XVII | Les obres de rehabilitació de l'edifici estan aturades. | <p>Edifici aïllat de planta rectangular, format per tres cossos adossats. El volum principal, de grans dimensions, presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, tot i que actualment està desmuntada degut a les obres de rehabilitació que es troben aturades. Està distribuit en soterrani, planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a migdia. Presenta un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat amb els brancals reformats. La dovella clau compta amb un relleu amb l'any de construcció, 1668. A l'extrem de ponent del parament hi ha una petita obertura rectangular que correspon al soterrani. Les obertures del primer pis es corresponen amb tres finestres rectangulars amb els ampits de pedra motllurats. La central presenta els brancals bastits amb carreus de pedra escairats i la llinda plana gravada: '(I) IESUS / MARIA JOSEPH / MAGI VILELLA AÑ 1668'. A les golfes hi ha tres finestres rectangulars més, amb les llindes de fusta. La façana de ponent presenta obertures rectangulars de mida petita, majoritàriament reformades. Destaca la finestra de la planta baixa, situada a nivell del terra i oberta a la sala de les moles. El parament també compta amb un petit volum adossat a l'extrem de tramuntana, de planta rectangular i amb teulada d'un sol vessant. La façana de llevant també compta amb un volum adossat de planta rectangular, organitzat en un sol nivell, amb la coberta plana i amb diverses reparacions i reformes bastides amb maons. De la façana de tramuntana, cal destacar les restes d'un altre volum adossat actualment enrunat. Al interior de l'edifici, el molí s'ubica a les estances de nord-occidentals, entre el soterrani (carcabà) i la planta baixa (sala de les moles). A la banda nord-oriental, en canvi, es localitza el cup circular, bastit amb rajoles vidrades de color marró i que actualment està a la intempèrie per les obres de rehabilitació. L'edifici està bastit amb pedres desbastades i sense treballar de diverses mides, disposades en filades regulars.</p> | 08071-56 | Carretera BV-1005, km. 2, 08289 | <p>Tot i que a la dovella clau del portal d'accés al interior de l'edifici hi consta la data 1668, la primera referència documental del molí és de l'any 1811. Es tracta d'una escriptura entre el propietari de la finca, Josep Brunet i Manau, i Miquel Drago i Sangrà, per la qual es ven el dret a percebre la sisena part dels fruits i del gra del molí fariner al preu de 1800 lliures. Al cap d'un any, es va realitzar una transacció molt semblant a Antoni Torres, moliner de cal Torra de la Masia. Amb la mort del propietari l'any 1839, el seu fill es feu càrrec de la finca, tot i que no la va inscriure fins l'any 1866. En el llibre d'Amillaraments de l'any 1851, la finca es descrivia com una 'casa molino en despoblado' (Micaló, 2003: 2). A finals de segle, amb la mort de Josep Brunet, se'n feu càrrec Filomena Brunet, la seva afillada. A principis del segle XX, la masia estava tancadai les terres arrendades. Tot i això, amb l'arribada de la Guerra Civil, la família abandonà Barcelona i s'instal·là a la casa. Després de la guerra, el molí fou desmantellat, es va treure una mola i es va reconvertit l'espai en una cort de porcs. L'any 1963, la propietat va passar a mans de la filla de Filomena, Conxita Puig Brunet, la qual va establir-hi un berenador entres els anys 60 i 80.</p> | 41.6492400,1.5097400 | 375903 | 4611906 | 1668 | 08071 | Copons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47473-foto-08071-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47473-foto-08071-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47473-foto-08071-56-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El molí prenia l'aigua d'una resclosa situada a la riera Gran, des de la que es desviava cap a un rec que la conduïa fins a la bassa, que estava situada darrera la masia. Després de passar per la canal, l'aigua feia moure el rodet que es trobava al carcabà. Finalment, l'aigua era retornada a la riera. En l'actualitat, tant la resclosa com els recs han desaparegut i la bassa és un camp de conreu. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | ||||||
| 47474 | Molí de cal Torra de la Masia / Molí Torre de la Masia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-cal-torra-de-la-masia-moli-torre-de-la-masia | <p>AMIGÓ, Jordi; MICALÓ, Anna; VILA, Josep M. (1998). 'Els Molins del terme de Copons'. A Arqueologia medieval a l'Anoia (ACRAM). Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 23-27. IPA (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Copons. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (1997). Els Molins de Copons. Molí Torre de la Masia. Molí núm. 5. Barcelona: Diputació de Barcelona [inèdit]. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (2000). 'Els molins de Copons (Anoia)'. A AMIGÓ, Jordi; CAIXAL, Àlvar; CASTELLANO, Anna [et al.]. Estudis històrics sobre patrimoni arquitectònic. Barcelona: Diputació de Barcelona, Quaderns científics i tècnics de Restauració monumental, núm. 11, p. 30-32. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (2001). 'Els Molins de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 11, p. 2-3. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (2003). 'Molí Torre de la Masia'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 16, p. 6. PALAU RAFECAS, Salvador (1991). 'Els molins fariners de la conca de l'Anoia'. Miscel·lània Penedesenca, núm. 15, p. 605. RIBA I GABARRÓ, Josep (1991). 'Copons'. A Josep M. TORRAS I RIBÉ (coord.). Història de l'Anoia. Manresa: Edicions Selectes, v. 1, p. 359. SOTERAS CORBELLA, Montse (2009). 'Masies i veïnats de Copons (II)'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 27, p. 6-7.</p> | XIX | L'edifici es troba en estat ruinós i cobert de l'abundant vegetació que cobreix la zona | <p>Edifici aïllat de planta rectangular, situat a l'extrem de tramuntana d'un camp de conreu al que s'accedeix per un baixador a la dreta de la carretera, un cop passat el camí d'accés a la masia de cal Torra. En origen estava distribuit en planta baixa i pis, tot i que actualment està força enrunat i ha perdut la coberta, el pis superior i bona part de la cantonada nord-oest de la construcció. La façana principal està orientada a llevant, a la riera. Es conserven les restes del portal d'accés, que tenia els brancals bastits amb pedra escairada. En canvi ha perdut la llinda, tot i que sabem que era una biga de fusta. Al interior, a la planta baixa, hi ha la sala de les moles que es troba coberta per una volta apuntada bastida amb pedra desbastada, lligada amb morter de calç i sorra i disposada en filades. Es conserven les restes de la mola volandera i del forat en el que es situa l'alçador, actualment desaparegut. El carcabà, que creua en diagonal la construcció, està obturat i no s'hi pot accedir. La construcció està bastida en pedra sense desbastar de mida mitjana, lligada amb morter de calç i sorra, i disposada en filades més o menys regulars.</p> | 08071-57 | Carretera BV-1005, km. 1,8, 08289 | <p>Amb anterioritat al segle XIX, no hi ha cap referència documental clara ni del molí, que era fariner, ni de la masia que en tenia la propietat, cal Torra de la Masia. Tot i això, a finals del segle XVII, hi ha constància indirecta d'una disputa entre els propietaris d'aquest mas i del mas Gelabert, relacionada amb la utilització de la resclosa del molí del Gelabert, que estava situada davant del molí de cal Torra. A principis del segle XIX, la finca era propietat de la família Torras. Entre els anys 1837 i 1888, la disputa per la utilització de la resclosa documentada a finals del segle XVII va continuar. Sembla ser que el nivell de la resclosa del molí del mas Gelabert provocava el mal funcionament del molí de cal Torra, tot i que els propietaris del Gelabert al·legaven el contrari. La disputa es resolgué l'any 1888 gràcies a una resolució judicial, tot i que l'enemistat entre les dues famílies es mantingué. La resclosa del molí del Gelabert fou rebaixada. És força probable que el molí de cal Torra deixés de funcionar durant la primera meitat del segle XX, de la mateixa manera que la resta de molins establerts a la zona de la riera de la Fontdolla (actual riera Gran). L'any 1984 la finca canvià de mans, passant dels descendents de la família Torras a la família Marimon-Gabarró que encara en té manté la propietat. En l'escriptura es mencionava que el molí fariner ja no existia.</p> | 41.6470900,1.5107100 | 375980 | 4611665 | 08071 | Copons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47474-foto-08071-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47474-foto-08071-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47474-foto-08071-57-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La bassa ha estat reconvertida en un camp de conreu. Recollia l'aigua d'un sèquia que sorgia de la resclosa situada sota del molí del Vilella i, a través del cup, la portava cap al carcabà. A escassos metres de distància de l'edifici, a peu de carretera, hi ha les restes d'una petita bassa de planta rectangular. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | |||||||
| 47475 | Molí del Gelabert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-gelabert | <p>AMIGÓ, Jordi; MICALÓ, Anna; VILA, Josep M. (1998). 'Els Molins del terme de Copons'. A Arqueologia medieval a l'Anoia (ACRAM). Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 23-27. IPA (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Copons. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (1997). Els Molins de Copons. Molí del Gelabert. Molí núm. 6. Barcelona: Diputació de Barcelona [inèdit]. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (2000). 'Els molins de Copons (Anoia)'. A AMIGÓ, Jordi; CAIXAL, Àlvar; CASTELLANO, Anna [et al.]. Estudis històrics sobre patrimoni arquitectònic. Barcelona: Diputació de Barcelona, Quaderns científics i tècnics de Restauració monumental, núm. 11, p. 32-33. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (2001). 'Els Molins de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 11, p. 2-3. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (2004). 'Molí del Gelabert'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 17, p. 2. PALAU RAFECAS, Salvador (1991). 'Els molins fariners de la conca de l'Anoia'. Miscel·lània Penedesenca, núm. 15, p. 605. RIBA I GABARRÓ, Josep (1991). 'Copons'. A Josep M. TORRAS I RIBÉ (coord.). Història de l'Anoia. Manresa: Edicions Selectes, v. 1, p. 359. SOTERAS CORBELLA, Montse (2009). 'Masies i veïnats de Copons (II)'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 27, p. 6-7.</p> | XVII | L'edifici es troba en estat ruinós i cobert de l'abundant vegetació que cobreix la zona | <p>Edifici aïllat de planta rectangular, situat a uns 60 metres al nord-oest de la masia, a la riba de la riera Gran. L'accés és molt difícil donat que es troba construit en un terreny abrupte amb força desnivell, dins de la finca del mas. Consta de planta baixa i pis, tot i que actualment està força enrunat i ha perdut la coberta i bona part del sector de tramuntana de l'edifici. La façana principal, orientada a migdia, presenta dos accessos diferenciats pels dos nivells en els que es distribueix la construcció. A l'extrem de llevant, donant accés a la primera planta, hi ha un portal rectangular amb la llinda de fusta i un dels brancals bastit amb carreus de pedra ben escairats. Actualment, aquesta planta només ocupa la cantonada sud-est de l'edifici i està bastida damunt la roca mare de la zona. A l'extrem de ponent es localitza la porta d'accés a la planta baixa, de planta en forma d'L. Es tracta d'un portal rectangular reformat que presenta un dels brancals bastit amb carreus i una doble llinda de fusta. Compta amb un arc de descàrrega de pedra disposada a sardinell, situat damunt la llinda. La façana de ponent presenta dues finestres rectangulars obertes a la part superior del parament i una obertura d'arc rebaixat bastit en pedra a sardinell, que es correspon amb la sortida del carcabà. Al interior, la planta baixa estava destinada a les moles. Es conserva el trull de l'antic escairador i una volta de mig punt bastida en pedra, que probablement contendria les moles. El carcabà, situat sota la planta baixa, està excavat a la roca mare i presenta una volta de pedra rebaixada. Conserva una antiga turbina i un tub que es corresponen a una de les reformes del molí. La construcció està bastida en pedra sense desbastar de diverses mides, lligada amb morter de calç i sorra, i disposada en filades més o menys regulars. S'observen diverses reparacions als paraments de la construcció.</p> | 08071-58 | Mas Gelabert-Balç d'en Fitó, 08289 | <p>La referència documental més antiga relacionada amb el molí del Gelabert és de l'any 1671. Es tracta d'un capbreu reial en el qual el propietari del mas Gelabert, Jaume Tudó, confessa tenir en domini directe del rei un molí fariner situat al costat de la riera de la Fontdolla (actual Riera Gran). La família Tudó ha anat mantinguent la propietat de la finca amb el pas del temps. Cap a finals de segle, l'any 1676, hi ha constància indirecta d'una disputa entre els propietaris d'aquest mas i del mas de cal Torra de la Masia, relacionada amb la utilització de la resclosa del molí del Gelabert, que estava situada davant del molí de cal Torra. L'any 1708, el Consell de la Vila de Copons arrenda pel període d'un any a Isidre Tudó el monopoli de la mòlta de gra de tota la vila, tant municipal com particular. S'especifica que la mòlta es farà al molí del Gelabert i que el preu de l'arrendament és de 30 lliures. A mitjans del segle XIX, l'any 1736, la propietat de la masia i del molí és de Ramon Tudó i Torra. Posteriorment, entre els anys 1837 i 1888, la disputa per la utilització de la resclosa documentada a finals del segle XVII va continuar. Sembla ser que la resclosa del molí del mas Gelabert quedava per sota de la sortida d'aigues del molí de cal Torra, de tal manera que el Gelabert no podia aprofitar l'aigua que sortia del carcabà del molí anterior, com passava amb la resta de molins del terme. Malgrat això, els propietaris de cal Torra al·legaven el contrari. La disputa es resolgué l'any 1888 gràcies a una resolució judicial, tot i que l'enemistat entre les dues famílies es mantingué. La resclosa del molí del Gelabert fou rebaixada. Entre finals del segle XIX i començaments del XX, el molí del Gelabert es trobava en franca decadència i només s'utilitzava per a la mòlta de gra per fer pinso pel bestiar. L'any 1914, després del fort aiguat de Santa Tecla que va negar la bassa i les estructures, el molí deixà de funcionar. Tot i això, la bassa i la sèquia es recuperaren per al rec dels horts del mas, i van estar en funcionament fins que el gran incendi forestal dels anys 80 assolà la zona. Cap a la dècada dels anys 50-60, a les restes del molí s'hi instal·là una turbina que subministrava electricitat a la masia. L'actual propietat de la finca continua essent de la família Tudó.</p> | 41.6442200,1.5107100 | 375974 | 4611347 | 08071 | Copons | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47475-foto-08071-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47475-foto-08071-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47475-foto-08071-58-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La bassa, actualment en desús i ben perduda entre l'abundant vegetació, està situada al nord-est del molí, tocant els murs septentrional i oriental de la primera planta. El molí agafava l'aigua d'una resclosa situada davant del molí de cal Torra i la derivava cap a un rec excavat al terreny, que la portava fins a la bassa. La bassa comptava amb un cup que donava la suficient pressió a l'aigua per fer moure el rodet, que estava situat al carcabà. A través d'un altre rec, l'aigua sortia del carcabà i tornava a la riera. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | |||||||
| 47476 | Molí dels Nocs / Can Nocs / Els Nochs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-dels-nocs-can-nocs-els-nochs | <p>AMIGÓ, Jordi; MICALÓ, Anna; VILA, Josep M. (1998). 'Els Molins del terme de Copons'. A Arqueologia medieval a l'Anoia (ACRAM). Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 23-27. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (1997). Els Molins de Copons. Molí dels Nocs. Molí núm. 10. Barcelona: Diputació de Barcelona [inèdit]. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (2000). 'Els molins de Copons (Anoia)'. A AMIGÓ, Jordi; CAIXAL, Àlvar; CASTELLANO, Anna [et al.]. Estudis històrics sobre patrimoni arquitectònic. Barcelona: Diputació de Barcelona, Quaderns científics i tècnics de Restauració monumental, núm. 11, p. 42-43. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (2001). 'Els Molins de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 11, p. 2. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (2006). 'Molí dels Nocs'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 21, p. 4. ORTÍNEZ VIVES, Jaume (2013). 'Quan nocar era el final d'un cicle industrial'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 35, p. 8. PALAU RAFECAS, Salvador (1991). 'Els molins fariners de la conca de l'Anoia'. Miscel·lània Penedesenca, núm. 15, p. 607. RIBA I GABARRÓ, Josep (1991). 'Copons'. A Josep M. TORRAS I RIBÉ (coord.). Història de l'Anoia. Manresa: Edicions Selectes, v. 1, p. 360. RIERA, Antoni (1999). Inventari de masies i construccions en sòl no urbanitzable de Copons. Copons [inèdit].</p> | XIX | <p>Edifici aïllat de planta rectangular, bastit en un terreny en desnivell envers el sud-oest respecte el camí de terra que li dóna accés. De fet es va retallar tot aquest talús de terra per construir-lo. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuit en soterrani, planta baixa, dos pisos i golfes. La façana principal, orientada al sud-est, compta amb un portal d'accés rectangular, amb l'any 1825 gravat. La resta d'obertures són rectangulars, destacant el portal d'accés al soterrani, rectangular i amb els brancals i la llinda bastits en pedra, situat a l'extrem sud-est de la façana. De la primera planta destaca un portal allindat situat a l'extrem nord-oriental del parament i el balcó situat damunt del portal d'accés principal. Al segon pis, la majoria d'obertures són rectangulars i amb els emmarcaments arrebossats, tot i que destaca el finestral d'arc de mig punt arrebossat de l'extrem del parament, de nova creació. La resta de finestrals d'aquesta tipologia estan concentrats a la façana de migdia i a l'extrem de la de llevant. La resta d'obertures de l'edifici es corresponen amb senzilles finestres rectangulars de diverses mides. En relació a la façana de tramuntana, cal dir que presenta un portal rectangular d'accés al pis superior, que està protegit per un voladís de teula àrab de tres vessants. Per salvar la distància entre el portal i el camí hi ha una passarel·la metàl·lica de nova factura. Sota d'aquesta es conserven les restes del pont d'accés original, format per un arc de mig punt bastit amb maons i disposat entre la façana i el talús, gràcies a un contrafort de pedra. A banda i banda del portal hi ha dues finestres quadrades tapiades, que conserven la llinda de fusta. Les restes del molí estan situades al soterrani, on es conserva una volta de canó bastida en pedra entre d'altres estructures que formaven part del funcionament del molí. La construcció està bastida en pedra sense desbastar disposada regularment i presenta un revestiment arrebossat a les façanes. Pels voltants de la construcció hi ha diversos edificis annexes dedicats, en origen, a tasques relacionades amb l'agricultura i el bestiar.</p> | 08071-59 | Pla del Camp, 08289 | <p>És probable que durant el segle XVIII o principis del XIX, a l'edifici hi hagués una fàbrica moguda per l'aigua. A finals de segle, però, la masia funcionava com a molí bataner (o draper) i estava dotada d'una sèquia per a la força hidràulica. L'any 1825 es reconverteix en una fàbrica de teixits especialitzada en mantes de borra o cotó, no pas de llana. És probable que hagués estat la primera fàbrica d'Espanya amb telers mecànics que anaven amb aigua, tot i que això no està confirmat. L'any 1845, Pascual Madoz fa referència a un batà situat a Copons, que molt probablement faci referència als Nocs. Entre els anys 1851-1853, el batà no funcionava. Durant aquest temps, el propietari era en Josep Carbonell Oliva, el qual morí el 1861deixant la propietat al seu fill, Josep Carbonell i Sans. L'any 1865, amb la inscripció de la finca al registre de la propietat d'Igualada, consta que la finca rústica on era emplaçat el batà s'anomenava les Colomines, estava situada a la partida de la Riera i tenia un valor de 26000 rals. Entre els anys 1872 i 1879, la finca fou embargada i finalment va passar a ser propietat de Josep Riba i Aguilera. El 1884 adquireix la finca el seu germà i beneficiat de la Catedral de Barcelona, Antoni. Aquest propietari va dividir la finca i la casa l'any 1892, establint dos dominis útils diferenciats a Magí Rosich Estruch i a Josep Bisbal Cuadras. Tot i això, el batà no es tornà a posar en funcionament i la masia es transformà en una explotació agrícola amb bestiar. Al segle XX, tenim notícia que l'exèrcit de la República hi va establir un lloc de comandament per a la retirada de les tropes. A principis dels anys 90, l'edifici fou reformat creant un habitatge independent a la segona planta. És en aquesta època que les finestres d'arc de mig punt foren bastides.</p> | 41.6271300,1.5211400 | 376810 | 4609434 | 1825 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47476-foto-08071-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47476-foto-08071-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47476-foto-08071-59-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La bassa està en desús i es va reconvertir en l'actual zona d'horts de la finca. Prenia l'aigua d'una resclosa que estava situada a la confluència entre la riera Gran i la de Sant Pere. L'aigua anava de la resclosa a la bassa a través d'una sèquia recentment desapareguda. A la part més elevada de l'edifici hi hauria l'entrada d'aigua que passava per un noc i, un cop aprofitada, saltava a la planta inferior per un altre noc. L'operació es repetia fins al nivell més baix, i d'aquí al carcabà. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | |||||||
| 47477 | Cal Soques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-soques | <p>MUÑOZ, Natàlia (2007). 'Renoms de Copons: Sant Pere de Copons i les seves masies'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 23, p. 29.</p> | XVIII | <p>Edifici cantoner de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Està distribuit en planta baixa i pis, tot i que el nivell inferior es troba mig soterrat respecte el nivell de circulació actual del carrer. La façana principal, orientada a migdia, presenta un antic portal d'accés reconvertit en finestra, situat al centre del parament. Està format per un arc escarser bastit amb maons. A l'extrem de llevant hi ha un altre portal reconvertit en finestra, tot i que en aquest cas és d'obertura rectangular i amb la llinda de fusta. A la banda de ponent, en canvi, es localitza un portal rectangular que dóna accés al pis superior i diverses finestres de mida petita reformades. Les obertures del pis superior es corresponen amb dues finestres reformades. Una d'elles conserva la llinda de fusta en força mal estat. El parament es troba arrebossat, tot i que es troba en força mal estat. La resta de façanes són pràcticament llises. Només s'observen dues petites finestres reformades obertes a la façana posterior. La construcció està bastida en pedra de diverses mides, lligada amb morter de calç i disposada en filades. Les juntes estan regularitzades amb fragments de pedra i material constructiu.</p> | 08071-60 | Nucli de Sant Pere de Copons, 2, 08289 | <p>La casa forma part del petit veïnat de Sant Pere de Copons (o de Comalats), una antiga sagrera medieval centrada per una ermita romànica, que està situat al nord-est del nucli urbà del municipi. Es desconeix la procedència del nom de la casa. Tot i això, sabem que durant un temps fou propietat del masover de cal Torrents (una de les cases del veïnat de Sant Pere actualment enderrocada) i que la utilitzava per guardar-hi la llenya i bèsties de corral com conills, etc.</p> | 41.6502200,1.5286900 | 377483 | 4611987 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47477-foto-08071-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47477-foto-08071-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47477-foto-08071-60-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | |||||||||
| 47478 | Cal Solà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sola | <p>MUÑOZ, Natàlia (2007). 'Renoms de Copons: Sant Pere de Copons i les seves masies'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 23, p. 29.</p> | XVIII | <p>Edifici entremigeres de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Està ben rehabilitat i consta de planta baixa i pis. La façana principal presenta un portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats i la llinda plana monolítica amb l'any 1798 gravat al centre. A l'extrem de llevant hi ha un finestral rectangular que conserva l'ampit motllurat revestit amb rajola vidrada de color verd. A ponent, en canvi, es localitza un finestral d'arc de mig punt amb reixa de ferro. Les obertures del pis superior es corresponen amb dues finestres rectangulars situades als extrems del parament, que conserven el mateix ampit que la finestra de la planta baixa. Al centre es situa un finestral rectangular que conserva restes dels carreus que bastien els seus brancals, i té sortida a un balcó simple amb la llosana motllurada i la barana de ferro. La façana està rematada per un plafó de perfil ondulant bastit amb maons, que amaga el carener de la teulada. El parament es troba arrebossat i pintat, deixant vistes les restes de pedra que caracteritzaven la construcció original.</p> | 08071-61 | Nucli de Sant Pere de Copons, 6, 08289 | <p>La casa forma part del petit veïnat de Sant Pere de Copons (o de Comalats), una antiga sagrera medieval centrada per una ermita romànica, que està situat al nord-est del nucli urbà del municipi. La família Solà donà el nom a la casa. Aquesta família també era la propietària del corral per les bèsties situat a la casa número 3 del mateix veïnat.</p> | 41.6503000,1.5282800 | 377449 | 4611997 | 1798 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47478-foto-08071-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47478-foto-08071-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47478-foto-08071-61-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | ||||||||
| 47479 | Cal Siscu / Cal Cisco / Cal Bujons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-siscu-cal-cisco-cal-bujons | <p>GRAU LLUCIÀ, Roser (2011). 'Gent i memòria dels veïnats, Sant Pere de Comalats, la Roquera…'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 32, p. 4. MUÑOZ, Natàlia (2007). 'Renoms de Copons: Sant Pere de Copons i les seves masies'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 23, p. 29.</p> | XVIII | <p>Edifici cantoner de planta rectangular, format per tres cossos adossats, amb un jardí tancat i una zona d'horta. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i distribuit de planta baixa i pis. La construcció està ben rehabilitada, amb la façana principal orientada a llevant. Compta amb un portal d'accés rectangular, amb arc de descàrrega superior bastit en pedra disposada a sardinell. Al seu costat hi ha una petita finestra rectangular amb l'ampit de pedra. Al pis, cobrint lleugerament l'arc de descàrrega del portal, destaca un balcó corregut amb la llosana motllurada i la barana de ferro. Hi tenen sortida dos senzills finestrals rectangulars. A l'extrem de tramuntana del parament destaca un volum de planta quadrada adossat, distribuit en planta baixa i pis i cobert per una terrassa superior, amb barana de gelosia. Alhora, adossat a la façana de tramuntana de la casa hi ha un altre volum destinat a garatges i emmagatzematge. La construcció està bastida en pedra sense desbastar de diverses mides, lligada amb morter de calç i disposada en filades força regulars.</p> | 08071-62 | Nucli de Sant Pere de Copons, 4, 08289 | <p>La casa forma part del petit veïnat de Sant Pere de Copons (o de Comalats), una antiga sagrera medieval centrada per una ermita romànica, que està situat al nord-est del nucli urbà del municipi. Tot i que l'edifici sempre ha estat propietat de la mateixa família, de cognom Torrents, es creu que el nom amb el que es coneix era el d'un avantpassat.</p> | 41.6503400,1.5284200 | 377461 | 4612001 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47479-foto-08071-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47479-foto-08071-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47479-foto-08071-62-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Davant la façana principal de la casa hi ha un altre volum aïllat completament reformat, que forma part de la mateixa propietat. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | ||||||||
| 47480 | Cal Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ros-5 | <p>MUÑOZ, Natàlia (2007). 'Renoms de Copons: Sant Pere de Copons i les seves masies'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 23, p. 29.</p> | XVIII | <p>Edifici entremigeres de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Està rehabilitat i consta de planta baixa, pis i golfes. La façana principal presenta un portal d'accés rectangular, amb els brancals reformats i la llinda de fusta. Al seu costat hi ha una finestra rectangular amb els brancals reformats, que conserva l'ampit de pedra i la llinda plana de pedra amb la data 1797 gravada al centre. Les obertures del pis superior es corresponen amb una finestra rectangular balconera amb l'emmarcament arrebossat i una simple finestra rectangular també arrebossada, amb l'ampit de pedra. A les golfes hi ha dos grans finestrals d'arc escarser bastits en maons, amb l'ampit de pedra i barana de ferro. La façana està rematada per les restes de l'antic ràfec de lloses de pedra, tot i que damunt seu s'observa un recreixement de la teulada actual. La construcció està bastida en pedra sense treballar de diverses mides, disposada irregularment. La façana principal presenta un revestiment arrebossat que està en millors condicions als pisos superiors. Adossats a la façana de llevant de la casa hi ha dos volums de planta rectangular, distribuits en dues plantes i coberts amb terrasses superiors.</p> | 08071-63 | Nucli de Sant Pere de Copons, 5, 08289 | <p>La casa forma part del petit veïnat de Sant Pere de Copons (o de Comalats), una antiga sagrera medieval centrada per una ermita romànica, que està situat al nord-est del nucli urbà del municipi. Es creu que el nom de cal Ros es deu al fet que els membres de la família propietària eren tots rossos. Posteriorment varen anar a viure al nucli urbà de Copons, on hi ha una casa amb el mateix nom.</p> | 41.6502900,1.5283900 | 377458 | 4611995 | 1797 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47480-foto-08071-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47480-foto-08071-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47480-foto-08071-63-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | ||||||||
| 47481 | Cal Serill / Cal Cerill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-serill-cal-cerill | <p>MUÑOZ, Natàlia (2007). 'Renoms de Copons: Sant Pere de Copons i les seves masies'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 23, p. 29. RIERA, Antoni (1999). Inventari de masies i construccions en sòl no urbanitzable de Copons. Copons [inèdit].</p> | XVIII | <p>Masia aïllada i reformada de grans dimensions, formada per quatre cossos adossats i amb diversos volums auxiliars que delimiten l'espai construit per la banda de llevant. El volum principal, de planta rectangular, presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuit en planta baixa, pis i golfes. Aquesta façana està orientada a migdia i compta amb un portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica gravada amb l'any 1783. Damunt la llinda s'observa un gran arc de descàrrega, bastit amb pedra disposada a sardinell. Al costat hi ha una senzilla finestra rectangular, amb l'ampit fet de maons. Les obertures del pis es corresponen amb tres finestres que presenten les mateixes característiques tipològiques que l'obertura de la planta baixa. De la resta d'obertures de la construcció, cal dir que són rectangulars i de mida petita. Cal destacar un rellotge de sol bastit pel propietari l'any 2013 i situat a la cantonada sud-oest del volum. Adossat a la façana de ponent de l'edifici principal hi ha un volum rectangular organitzat en un sol nivell, cobert per una teulada de dues vessants de teula àrab. En destaca un antic portal d'arc escarser bastit en maons, actualment tapiat i situat a la façana oest de la construcció. Adossats a la façana de tramuntana de l'edifici principal hi ha dos cossos més de planta rectangular, amb les cobertes d'un sol vessant de teula i organitzats en un únic nivell. Destaca un gran portal situat a la façana de ponent, d'arc escarser bastit en maons i amb els brancals de pedra reformats. La construcció està tancada per la banda de llevant mitjançant tres cossos més auxiliars, amb cobertes d'un i dos vessants de teula i organitzats en una única planta, destinats en origen a les tasques agrícoles i ramaderes. Per la banda de migdia, el desnivell del terreny delimita un passadís davant de la façana principal, tancat pels extrems amb portes de ferro. Sota el desnivell hi ha els horts i dues construccions auxiliars més. Destaca el de gran dimensions, originàriament destinat a acollir bestiar, amb coberta d'un sol vessant de teula i d'un sol nivell. En general, la construcció està bastida en pedra desbastada de diverses mides, lligada amb morter de calç i disposada regularment.</p> | 08071-64 | Sant Pere de Copons-Plana de Comalats, 08289 | <p>Es desconeix la procedència del nom de la casa.</p> | 41.6538000,1.5328600 | 377837 | 4612379 | 1783 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47481-foto-08071-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47481-foto-08071-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47481-foto-08071-64-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | ||||||||
| 47482 | Can Bacardit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bacardit | <p>RIERA, Antoni (1999). Inventari de masies i construccions en sòl no urbanitzable de Copons. Copons [inèdit].</p> | XIX | <p>Masia formada per tres cossos adossats, amb un pati davanter delimitat per un volum auxiliar a migdia i una tanca de pedra a llevant, a mode de barri tancat. De fet, l'accés al interior del recinte es fa per la banda de llevant, mitjançant un portal d'arc rebaixat bastit amb maons i amb els brancals reformats i arrebossats. Està cobert per un voladís de dues vessants d'uralita. Per la banda de ponent, la construcció està adossada a La Caseta, una altra masia del terme coneguda també amb el nom de cal Joan Bou. L'edifici principal és de planta rectangular i presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Està distribuit en planta baixa, pis i golfes, i majoritàriament presenta obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats. Adossat a la façana de llevant hi ha un altre volum de menors dimensions, amb la coberta de dues vessants de teula àrab i distribuit en dues plantes. I adossat a la façana de tramuntana d'ambdós volums hi ha un altre cos de planta rectangular, amb la coberta d'un sol vessant de teula àrab i distribuit en un únic nivell. Aquest volum presenta un portal d'accés d'arc rebaixat bastit amb maons, i situat a la façana de llevant. Per la banda de migdia, tancant el pati, hi ha un edifici rectangular amb la coberta de teula àrab de dues vessants i distribuit en dos nivells. Compta amb obertures d'arc de mig punt bastides amb maons, a la planta baixa, i rectangulars al pis superior. En general, la construcció està bastida en pedra desbastada de diverses mides, lligada amb morter de calç i disposada regularment, tot i que els pisos superiors de l'edifici principal estan construits amb totxos. A l'exterior del recinte, per la banda de llevant, hi ha un cobert de recent factura i un volum rectangular amb coberta d'un sol vessant de teula àrab, del que destaca un portal d'arc rebaixat bastit en maons.</p> | 08071-65 | Sant Pere de Copons-Plana de Comalats, 08289 | 41.6556600,1.5312700 | 377708 | 4612588 | 1893 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47482-foto-08071-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47482-foto-08071-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47482-foto-08071-65-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | És probable que l'any de construcció, 1893, estigui gravat al portal d'accés al interior de la casa, però n' s'ha pogut comprobar donada l'absència dels propietaris. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | ||||||||
| 47483 | La Caseta / Cal Joan Bou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caseta-cal-joan-bou | <p>MUÑOZ, Natàlia (2007). 'Renoms de Copons: Sant Pere de Copons i les seves masies'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 23, p. 29. RIERA, Antoni (1999). Inventari de masies i construccions en sòl no urbanitzable de Copons. Copons [inèdit].</p> | XVIII | <p>Masia rehabilitada de planta més o menys rectangular, adossada a la masia de can Bacardit per la banda de llevant. L'edifici principal està distribuit en planta baixa i pis, i està cobert amb una teulada de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. La façana presenta un portal d'accés rectangular que conserva un dels brancals bastit amb carreus de pedra. Damunt la llinda, actualment restituïda, s'observa un arc de descàrrega bastit amb pedra disposada a sardinell. Al costat de llevant hi ha una petita finestra rectangular, emmarcada amb quatre carreus de pedra i amb reixa de ferro. A ponent, en canvi, hi ha un gran portal reformat. Les tres obertures del pis es corresponen amb tres finestres rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. La façana de ponent compta amb una única finestra rectangular, emmarcada amb carreus de pedra. A l'alçada de la planta baixa se li adossa un cobert rectangular amb coberta d'un sol vessant, obert per la banda de migdia. La façana de tramuntana també presenta una única finestra, amb els brancals fets de carreus. A l'extrem nord-oest d'aquest parament hi ha un petit volum adossat de planta quadrada, amb la coberta plana. La línia de façana no és recta sinó que marca un esbiaix en planta, corresponent a alguna de les reformes qua ha patit l'edifici. La construcció està bastida en pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, lligada amb morter de calç i disposada da manera regular. Davant de la façana principal, adossat a la tanca que separa les dues masies, hi ha un cobert amb coberta de teula àrab.</p> | 08071-66 | Sant Pere de Copons-Plana de Comalats, 08289 | <p>A la casa hi havia viscut la família de ca la Llebre de Sant Puvim, que donades les males condicions de l'edifici, anà a viure a Copons. Posteriorment, la casa passà a tenir el nom de cal Bou o cal Joan Bou, en referència al marit de la pubilla de ca la Llebre. Es desconeix l'origen del nom de la Caseta, tot i que sembla que és el que consta a les escriptures.</p> | 41.6556400,1.5311000 | 377694 | 4612586 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47483-foto-08071-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47483-foto-08071-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47483-foto-08071-66-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | |||||||||
| 47484 | Cal Remijot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-remijot | <p>MUÑOZ, Natàlia (2007). 'Renoms de Copons: Sant Pere de Copons i les seves masies'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 23, p. 29. RIERA, Antoni (1999). Inventari de masies i construccions en sòl no urbanitzable de Copons. Copons [inèdit].</p> | XIX-XX | L'edifici està força enrunat i completament cobert de vegetació | <p>Masia enrunada formada per dos cossos aïllats, a la que s'accedeix pel camí del clot del Bisbe, que neix un cop passada la masia de cal Serill. El volum principal és de planta rectangular i es troba en pitjors condicions que l'altre. Ha perdut la teulada, que en origen era de dues vessants, i els forjats interiors però conserva bona part dels murs perimetrals, tot i que la banda de llevant és la més afectada. Consta de planta baixa i pis, amb la façana principal orientada a migdia i un portal d'accés rectangular amb llinda de fusta. La resta d'obertures eren rectangulars i al primer pis hi havia un balcó simple. La construcció, bastida en pedra sense treballar disposada irregularment, conserva part dels paraments arrebossats i emblanquinats. L'altre volum està situat a uns 20 metres a ponent del principal i es troba en millor estat de conservació. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab d'un sol vessant i distribuit en planta baixa i pis. Presenta dos accessos diferenciats: el de llevant dóna pas al primer pis i el de migdia a la planta baixa. Aquest darrer portal és rectangular i amb la llinda de fusta. El interior de l'edifici està completament arruïnat. La construcció està bastida en pedra sense treballar, lligada amb morter de calç i disposada en filades més o menys regulars, amb les juntes falcades amb pedra de mida petita.</p> | 08071-67 | Sant Pere de Copons-Clot del Bisbe, 08289 | <p>Sembla ser que el nom de Remijot fa referència a la manera en què un antic propietari de la masia deia ramillet (o ramillot), quan anava a recollir plantes i herbes al bosc.</p> | 41.6527600,1.5416700 | 378569 | 4612251 | 08071 | Copons | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47484-foto-08071-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47484-foto-08071-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47484-foto-08071-67-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | ||||||||
| 47485 | Cal Martí de la Muntanya / Cal Martí de les Dones | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marti-de-la-muntanya-cal-marti-de-les-dones | <p>MUÑOZ, Natàlia (2007). 'Renoms de Copons: Sant Pere de Copons i les seves masies'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 23, p. 29. RIERA, Antoni (1999). Inventari de masies i construccions en sòl no urbanitzable de Copons. Copons [inèdit].</p> | XX | <p>Masia aïllada rehabilitada formada per tres cossos adossats, amb un gran barri tancat delimitat per una tanca de pedra. L'accés es fa per la banda de migdia de la tanca, mitjançant un portal rectangular cobert per un voladís de teula àrab de dues vessants. L'edifici principal és de planta rectangular, està distribuit en planta baixa, pis i golfes, i presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal. Aquesta façana està orientada a migdia i presenta un portal d'accés d'arc escarser al nivell de la planta baixa. A banda i banda hi ha dues senzilles finestres rectangulars. Damunt del portal, encastat al parament, hi ha un petit rellotge de sol i un relleu gravat amb la següent inscripció: 'AÑO 1901 V.T'. Els pisos superiors presenten tres finestres per planta. Són d'obertura rectangular i conserven els ampits bastits amb maons. La resta d'obertures de l'edifici es corresponen amb petites finestres rectangulars i tots els paraments es troben arrebossats. Els altres dos volums que conformen la construcció estan adossats a la banda de llevant. Es tracta de dos cossos de planta rectangular, amb les cobertes de teula àrab d'un sol vessant i distribuits en planta baixa i pis. Ambdues construccions estan bastides en pedra sense treballar disposada irregularment. Quant a les obertures, destaca un portal d'arc de mig punt i una finestra rectangular amb la llinda de fusta, situats al volum de llevant del principal. Just en el punt on s'adossen aquests dos edificis, per la banda de tramuntana, destaca un plafó de ceràmica vidrada amb la imatge de la Mare de Déu de Montserrat.</p> | 08071-68 | Sant Pere de Copons-Escaleta de Sant Pere, 08289 | 41.6462800,1.5367800 | 378149 | 4611538 | 1901 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47485-foto-08071-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47485-foto-08071-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47485-foto-08071-68-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | |||||||||
| 47486 | Mas Gelabert / Can Gelabert / El Gelabert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-gelabert-can-gelabert-el-gelabert | <p>MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (1997). Els Molins de Copons. Molí del Gelabert. Molí núm. 6. Barcelona: Diputació de Barcelona [inèdit]. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (2004). 'Molí del Gelabert'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 17, p. 2. RIERA, Antoni (1999). Inventari de masies i construccions en sòl no urbanitzable de Copons. Copons [inèdit]. SOTERAS CORBELLA, Montse (2009). 'Masies i veïnats de Copons (II)'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 27, p. 6-7.</p> | XVII | <p>Masia aïllada de grans dimensions, formada per diversos cossos adossats que li confereixen una planta força irregular, amb un pati delimitat per aquestes construccions. L'edifici principal és de planta rectangular, està distribuit en planta baixa, dos pisos i golfes, i presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, que està orientada a ponent. Majoritàriament, les obertures són rectangulars i han estat reformades. Destaca el portal d'accés allindat situat a la façana de ponent i la característica galeria de la façana de migdia. Està formada per tres arcs escarsers sostinguts per pilars quadrats, amb les impostes motllurades. La galeria té sortida a una terrassa descoberta ubicada a la cantonada sud-oest de l'edifici. Adossats a la banda de ponent del volum principal hi ha dos petits cossos rectangulars amb teulades d'un sol vessant, destinats en origen a les tasques productives del mas. Presenten portals rectangulars amb llindes de fusta. Adossat a la banda de tramuntana hi ha un volum de planta rectangular que integra un passadís bastit en pedra, el qual dóna accés al pati tancat des del nord. Aquest passadís s'obre mitjançant dos arcs rebaixats bastits amb pedra disposada a sardinell i està cobert per una volta de mig punt. Al interior es conserva el mecanisme d'una antiga premsa. Al costat hi ha un cobert rehabilitat de planta rectangular, amb la teulada de dues vessants sostinguda per un pilar central. La construcció és bastida en pedra desbastada i sense treballar, lligada amb morter de calç i disposada de manera regular. A la banda de llevant de l'edifici principal hi ha un volum aïllat de planta rectangular, amb la coberta d'un sol vessant, que es troba força enrunat.</p> | 08071-69 | Vinya del Sabater-Balç d'en Fitó, 08289 | <p>Segons la documentació escrita conservada per la família que sempre n'ha tingut la propietat (els Tudó), la masia de can Gelabert ja estava consolidada a principis del segle XVII. L'any 1671 hi ha constància documental del molí fariner, les restes del qual estan situades sota de la casa. I a finals de segle s'inicien les primeres disputes amb els propietaris de cal Torra de la Masia, per la utilització de l'aigua de la riera de la Fontdolla (actual riera Gran) pels seus molins. Sembla que les terres del mas sempre es van dedicar al cultiu de la vinya fins a l'aparició de la fil·loxera, entre 1887 i 1890, que acabà amb la producció. Posteriorment, una part de la vinya es va replantar de nou amb ceps americans i també es va iniciar el cultiu de cereals. Aproximadament des de l'aiguat de l'any 1914, que inutilitzà el molí definitvament, fins l'any 1944, a la masia hi van haver masovers. En aquesta època, la família Tudó marxà de Copons.</p> | 41.6438900,1.5115000 | 376039 | 4611309 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47486-foto-08071-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47486-foto-08071-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47486-foto-08071-69-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | |||||||||
| 47487 | Masia Torra de la Masia / Cal Torra de la Masia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-torra-de-la-masia-cal-torra-de-la-masia | <p>MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (1997). Els Molins de Copons. Molí Torre de la Masia. Molí núm. 5. Barcelona: Diputació de Barcelona [inèdit]. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (2003). 'Molí Torre de la Masia'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 16, p. 6. RIERA, Antoni (1999). Inventari de masies i construccions en sòl no urbanitzable de Copons. Copons [inèdit]. SOTERAS CORBELLA, Montse (2009). 'Masies i veïnats de Copons (II)'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 27, p. 6-7.</p> | XIX | <p>Masia aïllada i rehabilitada formada per diversos cossos adossats, amb un gran barri tancat delimitat per les pròpies construccions i pel desnivell del terreny envers l'est. L'accés es fa per la banda de tramuntana, mitjançant un portal d'accés d'arc escarser adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. A la dovella clau hi ha gravat l'any de construcció, 1878 i les inicials 'A.T'. El portal està cobert per un voladís de teula àrab de dues vessants. L'edifici principal és de planta en forma d'L, està distribuit en planta baixa, pis i golfes, i presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal. Aquesta façana està orientada a llevant i presenta un portal d'accés d'arc rebaixat, emmarcat amb carreus de pedra i amb les inicials 'A.T' i l'any 1888, gravat a la llinda. Al pis hi ha tres finestrals rectangulars reformats, que tenen sortida a tres balcons simples amb les llosanes motllurades i les baranes de ferro. Dos d'aquests finestrals presenten arcs de descàrrega damunt de les llindes. La façana de migdia, en canvi, presenta un únic portal rectangular a la planta baixa, emmarcat amb carreus de pedra i amb la llinda plana gravada amb la data 1793. Als pisos superiors hi ha dues finestres rectangulars. Tancant el pati per la banda de migdia, i adossat a l'extrem sud-est del volum principal, hi ha un altre edifici de planta rectangular amb coberta d'un sol vessant de teula àrab, distribuit en planta baixa i pis. Presenta obertures rectangulars reformades, amb les llindes de fusta. Per la banda de tramuntana, el pati està tancat per un volum de planta rectangular organitzat en una sola planta, cobert per una terrassa descoberta al pis. Unes escales exteriors hi donen accés. Adossat a la cantonada nord-est d'aquesta construcció hi ha un cobert de grans dimensions rehabilitat, amb un pilar de pedra central. Conserva un carreu gravat amb l'any 1732 i l'anagrama del nom de Jesús, 'IHS'. A l'exterior del recinte tancat, adossats a la façana de ponent del volum principal, hi ha quatre cossos adossats, amb les cobertes de teula àrab d'un i dos vessants, que han estat rehabilitats. Totes les construccions estan bastides en pedra treballada i sense treballar, lligada amb morter de calç i disposada regularment.</p> | 08071-70 | Camí del Torrent Boter, 08289 | <p>Tot i que no hi ha referències documentals clares de la finca abans del segle XIX, la masia integra llindes i carreus gravats amb dates de mitjans i finals del segle XVIII, que ens indiquen que la construcció és anterior. De fet, a finals del segle XVII, l'any 1676, el mas apareix mencionat en una disputa amb els propietaris del mas Gelabert, per la utilització de l'aigua de la riera de la Fontdolla (actual riera Gran) pels seus molins. La finca comptava amb un molí fariner que va deixar de funcionar durant la primera meitat del segle XX, de la mateixa manera que la resta de molins establerts a la zona de la riera. A principis del segle XIX, la finca era propietat de la família Torra. L'any 1984, la propietat es va vendre a la familia Marimon-Gabarró.</p> | 41.6438700,1.5077000 | 375723 | 4611312 | 1888 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47487-foto-08071-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47487-foto-08071-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47487-foto-08071-70-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | ||||||||
| 47488 | Antic Corral de cal Solà / Cal Valiente | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-corral-de-cal-sola-cal-valiente | <p>MUÑOZ, Natàlia (2007). 'Renoms de Copons: Sant Pere de Copons i les seves masies'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 23, p. 29.</p> | XVIII | <p>Edifici cantoner de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Està rehabilitat i consta de planta baixa, pis i golfes. La façana principal presenta un portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica gravada amb l'any 1796. Al seu costat hi ha una finestra rectangular reformada, amb la llinda de fusta restituïda. De fet, la resta de finestres dels pisos superiors són idèntiques a l'anterior, amb l'excepció de la finestra situada damunt del portal, emmarcada amb carreus de pedra i amb l'ampit motllurat. A les golfes destaca una galeria oberta a l'exterior mitjançant una gran obertura rectangular, amb barana de ferro i biga de fusta restituïda també. La façana posterior manté la mateixa tipologia de finestres que el parament principal, totes restituïdes. Destaca un petit volum adossat fins al nivell del primer pis, amb la coberta d'un sol vessant de teula àrab. La construcció està bastida en pedra sense treballar de diverses mides, disposada de manera regular. El pis superior fou recrescut probablement durant la darrera rehabilitació de la casa.</p> | 08071-71 | Nucli de Sant Pere de Copons, 3, 08289 | <p>La casa forma part del petit veïnat de Sant Pere de Copons (o de Comalats), una antiga sagrera medieval centrada per una ermita romànica, que està situat al nord-est del nucli urbà del municipi. En origen, la casa feia les funcions de corral on la família Solà hi guardava les bèsties. Els Solà vivien a la casa número 6 del mateix veïnat. Posteriorment, la casa fou propietat de tres germans dels qual un era conegut pel 'Valiente'.</p> | 41.6502200,1.5285700 | 377473 | 4611987 | 1796 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47488-foto-08071-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47488-foto-08071-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47488-foto-08071-71-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-17 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | ||||||||
| 47489 | Masia de cal Manset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-de-cal-manset | <p>RIERA, Antoni (1999). Inventari de masies i construccions en sòl no urbanitzable de Copons. Copons [inèdit].</p> | XVIII | L'edifici està enrunat i ple de vegetació, tot i que s'observa la seva estructura perfectament encara. | <p>Masia aïllada de planta rectangular, formada per tres cossos adossats. El volum principal presenta la coberta de teula àrab de dues vessants mig ensorrada, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés rectangular amb els brancals bastits amb cerreus de pedra escairats i la llinda plana. Al pis, damunt d'aquest portal, destaca una finestra rectangular amb l'emmarcament de pedra emblanquinat, l'ampit motllurat i la llinda gravada amb una inscripció i l'any de construcció. Donada l'abundant vegetació que cobreix el parament no es va poder documentar adequadament, tot i que s'intueix el nom 'LLOP' i una data inscrita dins del segle XVIII. La resta d'obertures del parament són rectangulars i amb els emmarcaments arrebossats. A l'extrem de llevant hi ha la part destinada al bestiar i la pallisa. S'obre a l'exterior mitjançant dues grans obertures rectangulars, tot i que la del pis superior està tapiada amb maons. La façana de llevant presenta tres arcs de mig punt bastits en pedra a la planta baixa, dels quals els dos primers donen pas a la zona del bestiar. El de migdia fou empetitit mitjançant dos envans de maons que el transformaren en una porta rectangular. El central fou completament tapiat i presenta unes escales de pedra adossades que donen accés al pis superior. I el de tramuntana resta completament obert, donant pas a un espai que presenta una petita bassa rectangular, un basi i un safareig de pedra. L'obertura del pis, que dóna accés a la pallisa, és rectangular i està oberta en un mur de pedra que tapia una antiga obertura original d'arc de mig punt. Les façanes de ponent i tramuntana estan completament cobertes de vegetació i no s'observa pràctiacment res. Tot i això, a la façana de tramuntana, hi ha una obertura rectangular a la planta baixa que dóna accés a una estança coberta amb una volta rebaixada bastida en pedra. Pel que fa als altres volums que conformen la construcció, adossats al sector de ponent de l'edifici principal i coberts de vegetació, cal dir que consten de dues plantes diferenciades i presenten les cobertes de teula àrab d'una i dues vessants. La construcció està bastida en pedra sense treballar disposada regularment i lligada amb abundant morter de calç.</p> | 08071-72 | Paratge de la Muntanya, 08289 | <p>Els propietaris de la masia baixaren a viure al nucli urbà, a la casa situada a l'actual plaça de Ramon Godó, que porta el mateix nom que la masia.</p> | 41.6402400,1.5361300 | 378084 | 4610869 | 08071 | Copons | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47489-foto-08071-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47489-foto-08071-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47489-foto-08071-72-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Al costat de la façana de llevant hi ha un pou de planta quadrada bastit amb maons. A escassos metres de distància al sud-est de la casa hi ha les restes d'un edifici enrunat que comptava amb finestres emmarcades amb carreus de pedra també. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 165,96 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.