Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 47425 | Cal Romeu / El Liberal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-romeu-el-liberal | <p>MUÑOZ, Natàlia (2003). 'Renoms de Copons: el carrer Vilanova'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 16, p. 17. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 25.</p> | XVIII / XX | El parament de la façana principal està en força mal estat i les obertures també. | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, format per dos cossos adossats, amb pati posterior i accés des de l'antiga carretera d'Igualada a Ponts. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants disposada a dos nivells, degut a un alçament constructiu que es tradueix en un pis extra. El carener és paral·lel a la façana principal. L'edifici està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes, amb la façana principal orientada al carrer de Vilanova. Presenta tres portals d'accés d'obertura rectangular, tots ells reformats inadequadament. Al primer pis hi ha tres obertures rectangulars força simples amb els emmarcaments arrebossats. Tenen sortida a un gran balcó corregut amb la llosana motllurada i la barana de ferro decorada amb motius florals. La composició dels buits d'aquesta planta es repeteix al segon pis, tot i que les obertures es corresponen amb simples finestres i no hi ha cap balcó. Les obertures de les golfes es corresponen amb petites finestres quadrangulars, que es troben obertes al bell mig de la gran mènsula motllurada que remata el parament. De fet, aquestes finestres aprofiten part de la mènsula com a element decoratiu propi. La façana presenta un revestiment arrebossat força degradat i la pintura en força mal estat de conservació. A la part posterior de la casa, al bell mig del pati, destaca un gran volum de planta rectangular amb la coberta de teula de dues vessant, probablement destinat a garatge.</p> | 08071-8 | Carrer de Vilanova, 21, 08289 | <p>A mitjans del segle XVIII, els terrenys on està edificada la casa eren propietat de l'església de Santa Maria de Copons. Aquests incloïen el que actualment es coneix com el Pla de Missa, l'illa de cases compresa entre els carrers d'Àngel Guimerà i de Vilanova, la banda de llevant del carrer de Vilanova (coneguda com el Pla del Rector o la Plana de la Rectoria) i alguns horts de la banda de ponent. Com que l'explotació agrícola de la Plana de la Rectoria no donava prous beneficis i les obres de construcció del nou temple parroquial eren molt cares, el rector mossèn Francesc Felip va sol·licitar permís al bisbe de Vic per poder establir part d'aquestes propietats i així alliberar els terrenys davant la demanda creixent de sòl urbanitzable, com a conseqüència de la bonança econòmica experimentada la vila. Entre els anys 1740 i 1765 foren dotze les parcel·les cedides 'a fi y efecte de construhir o fer construhir y edificar casa' (Muset 2006: 25). Aquestes parcel·les es corresponen amb les cases que actualment comprenen des del número 11 al 39 del carrer. De fet, les cases havien de tenir la façana orientada al carrer de Vilanova i mesurar totes el mateix, '50 palms en quadro' (10m x 10m) que equivalien a dos casals (Muset 2006: 25). Posteriorment, entre els anys 1761 i 1765, les cases es van poder allagar gràcies a 'la concessió de la propietat útil d'una nova peça de terra, destinada a corral' (Muset 2006: 25). Tenien la mateixa amplada que les façanes, és a dir, 50 pams, però la profunditat variava en funció de la situació de l'habitatge. En el cas que ens ocupa, la profunditat era de 25 pams. Finalment, l'any 1789 es va donar permís per transformar aquests corrals en cases, quedant així integrats a la part habitada dels edificis, alhora que també es va permetre annexionar nous patis per la banda posterior. A mitjans del segle XX, l'edifici acollia la societat coneguda com 'El Liberal', servint de local d'esbarjo i de sala de ball pel jovent de caire liberal de l'època. El nom de cal Romeu prové del cognom dels actuals propietaris.</p> | 41.6358200,1.5186100 | 376616 | 4610403 | 08071 | Copons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47425-foto-08071-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47425-foto-08071-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47425-foto-08071-8-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | ||||||||
| 47433 | Cal Pere Vilà / Cal Colom | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pere-vila-cal-colom | <p>MUÑOZ, Natàlia (2003). 'Renoms de Copons: el carrer Vilanova'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 16, p. 17. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 25.</p> | XVIII | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, amb pati posterior orientat a l'antiga carretera d'Igualada a Ponts. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i dos pisos. La façana principal, orientada al carrer de Vilanova, presenta un portal d'accés principal d'obertura rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats i la llinda plana monolítica gravada amb l'anagrama 'IHS' i l'any de construcció, 1765. Al seu costat hi ha un altre portal rectangular amb l'emmarcament arrebossat, que presenta la data de reforma,1958, gravada a la llinda. Les obertures del primer pis es corresponen amb un finestral d'obertura rectangular que té sortida a un balcó exempt amb la llosana motllurada i barana de ferro decorada. Al seu costat hi ha una finestra rectangular de la que destaca l'ampit motllurat. Les dues finestres del segon pis, d'obertura rectangular i concepció molt senzilla, també han estat reformades. La façana està rematada per un ràfec de rajols amb mènsules de fusta. Al seu torn, la façana lateral presenta majoritàriament obertures rectangulars, tot i que reformades. La construcció presenta els paraments arrebossats.</p> | 08071-16 | Carrer de Vilanova, 39, 08289 | <p>A mitjans del segle XVIII, els terrenys on està edificada la casa eren propietat de l'església de Santa Maria de Copons. Aquests incloïen el que actualment es coneix com el Pla de Missa, l'illa de cases compresa entre els carrers d'Àngel Guimerà i de Vilanova, la banda de llevant del carrer de Vilanova (coneguda com el Pla del Rector o la Plana de la Rectoria) i alguns horts de la banda de ponent. Com que l'explotació agrícola de la Plana de la Rectoria no donava prous beneficis i les obres de construcció del nou temple parroquial eren molt cares, el rector mossèn Francesc Felip va sol·licitar permís al bisbe de Vic per poder establir part d'aquestes propietats i així alliberar els terrenys davant la demanda creixent de sòl urbanitzable, com a conseqüència de la bonança econòmica experimentada la vila. Entre els anys 1740 i 1765 foren dotze les parcel·les cedides 'a fi y efecte de construhir o fer construhir y edificar casa' (Muset 2006: 25). Aquestes parcel·les es corresponen amb les cases que actualment comprenen des del número 11 al 39 del carrer. De fet, les cases havien de tenir la façana orientada al carrer de Vilanova i mesurar totes el mateix, '50 palms en quadro' (10m x 10m) que equivalien a dos casals (Muset 2006: 25). Posteriorment, entre els anys 1761 i 1765, les cases es van poder allagar gràcies a 'la concessió de la propietat útil d'una nova peça de terra, destinada a corral' (Muset 2006: 25). Tenien la mateixa amplada que les façanes, és a dir, 50 pams, però la profunditat variava en funció de la situació de l'habitatge. En el cas que ens ocupa, la profunditat era de 15 pams. Finalment, l'any 1789 es va donar permís per transformar aquests corrals en cases, quedant així integrats a la part habitada dels edificis, alhora que també es va permetre annexionar nous patis per la banda posterior. Tot i això, sabem que la casa es va construir l'any 1765 gràcies a la llinda delportal d'accés (Muset 2006: 15). El nom de la casa procedeix d'un antic propietari de l'immoble. El nom de Cal Colom ve donat per el gran nombre d'aus d'aquesta espècie que habitaven a l'edifici en un moment indeterminat.</p> | 41.6351700,1.5185800 | 376612 | 4610331 | 1765 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47433-foto-08071-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47433-foto-08071-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47433-foto-08071-16-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | ||||||||
| 47453 | Cal Jover | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jover | <p>MUÑOZ, Natàlia (2005). 'Renoms de Copons: el carrer d'Àngel Guimerà'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 19, p. 16. MUSET I PONS, Assumpta (1997). Catalunya i el mercat espanyol al segle XVIII: els traginers i els negociants de Calaf i Copons. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, apèndix núm. 1. MUSET I PONS, Assumpta (1998b). 'Los Vidal, una estirpe de negociantes catalanes del siglo XVIII'. Espacio, Tiempo y Forma, Serie IV, Hª Moderna, t. 11, p. 324-327. MUSET I PONS, Assumpta (2000). L'evolució familiar i comercial d'una companyia coponenca del segle XVIII: Ramon i Agustí Morera i Cia. Barcelona: Col·legi de Notaris de Catalunya, p. 332.</p> | XVIII | <p>Edifici cantoner de planta rectangular, amb la coberta de teula de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Està rehabilitat i s'organitza en planta baixa, dos pisos i golfes, amb la façana principal orientada al carrer d'Àngel Guimerà. Presenta un gran portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra escairats i la llinda plana gravada amb les inicials 'JC' i l'any 1932. A banda i banda hi ha dues finestres rectangulars, amb l'emmarcament arrebossat i l'ampit de pedra. De la primera planta destaca el finestral central, rectangular i emmarcat amb carreus escairats, que té sortida a un balcó simple amb la llosana motllurada i la barana de ferro. Als costats hi ha dues senzilles finestres de les que destaquen els ampits motllurats. A la part superior del balcó central, encastada al parament, destaca una llinda reaprofitada gravada amb el nom 'YOAN VIDAL' i l'any 1754. Les obertures del segon pis es corresponen amb tres finestres rectangulars de les mateixes característiques que les anteriors. De les golfes destaquen tres petites obertures ovalades sota coberta. La façana lateral, orientada al carrer de Ramon Morera, presenta majoritàriament obertures rectangulars amb els ampits motllurats. Les de la planta baixa compten amb arcs de descàrrega bastits amb maons per alleugerir el pes. La façana posterior, en canvi, es caracteritza per la presència de terrasses sostingudes amb revoltons. La construcció presenta tant la façana principal com la posterior arrebossades i pintades, mentre que la lateral deixa l'aparell de l'obra vist. Està format per pedres desbastades de diverses mides, disposades en filades regulars.</p> | 08071-36 | Carrer d'Àngel Guimerà, 9, 08289 | <p>Durant la segona meitat del segle XVIII, com a conseqüència del increment de noves construccions, es va anar configurant la futura estructura urbana del municipi, amb la creació de nous carrers i la consolidació i allargament d'altres, com per exemple el carrer Major que acabà desembocant en l'actual carrer d'Àngel Guimerà. Sembla ser que la casa la van construir els membres de la família Jover. Originàriament, es tractava d'una casa de dues plantes, tot i que durant la primera meitat del segle XX, l'edifici fou rehabilitat i s'hi bastí la construcció actual. És probable que aquesta reforma es correspongui amb la data gravada a la llinda del portal d'accés, 1932. Els Jover eren una de les nissagues més destacables i actives de la diàspora coponenca del segle XVIII respecte al comerç espanyol, juntament amb d'altres famílies com els Vidal, els Segura o els Romeu. De fet, els pactes matrimonials amb algunes d'aquestes famílies garantien la presència en els cercles més influents, enriquint-se i adquirint prestigi social ràpidament (Muset 2000: 332). I és precisament amb la nissaga dels Vidal amb qui dugueren a terme una complexa col·laboració comercial. Així doncs, la presència de la llinda gravada amb el nom Vidal pot estar relacionada amb aquestes sinèrgies.</p> | 41.6367000,1.5181400 | 376579 | 4610501 | 1754 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47453-foto-08071-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47453-foto-08071-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47453-foto-08071-36-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Actualment, l'edifici està distribuit en diversos habitatges. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | |||||||
| 47456 | Cal Segura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-segura | <p>Copons. Plànol urbà / Guia d'interès. Copons: Ajuntament de Copons, 2000. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Copons. LLACUNA I ORTÍNEZ, Pau (1995). Rutes per l'Anoia: història i art. Igualada: Publicacions Anoia, p. 69. MUÑOZ, Natàlia (2005). 'Renoms de Copons: el carrer d'Àngel Guimerà'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 19, p. 17. MUSET I PONS, Assumpta (2000). L'evolució familiar i comercial d'una companyia coponenca del segle XVIII: Ramon i Agustí Morera i Cia. Barcelona: Col·legi de Notaris de Catalunya, p. 326-327. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 9-10, 33. http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=4871 http://www.festacatalunya.cat/poblacions-veure_altres_llocs-0807130008-cat-altres_llocs_per_visitar.htm http://www.altaanoia.info/cat/Punts-d-Interes/Cal-S</p> | XVII/XX | <p>Edifici cantoner de planta rectangular, format per dos cossos adossats i amb un petit pati posterior orientat al carrer del Mur. Presenta la coberta de teula àrab de tres vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i una terrassa descoberta situada a l'extrem de tramuntana. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada al carrer d'Àngel Guimerà. Compta amb un gran portal d'accés d'arc de mig punt adovellat amb guardapols i els brancals bastits amb carreus de pedra escairats. A la dovella clau hi ha gravat l'any de construcció, 1602, el nom de la família, 'SEGURA' i un petit escut a la part superior de les inscripcions. L'escut representa la família Segura a la part inferior i els Rocabertí a la superior. A banda i banda destaquen dos portals més, tot i que són d'arc apuntat i també estan emmarcats en pedra. Les obertures del primer pis són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. Es corresponen amb tres finestrals que tenen sortida a un balcó corregut, amb la llosana de pedra sostinguda per mènsules i la barana de ferro decorada amb dracs alats de forja. En aquesta mateixa planta s'obre una terrassa de planta rectangular, situada a l'extrem de tramuntana del parament, amb una barana de ferro de les mateixes característiques que la del balcó. La segona planta presenta una galeria formada per quatre finestrals d'arc còncau deprimit, sostinguts per senzills pilars amb basament, imposta i capitell. La galeria està emmarcada amb carreus de pedra i presenta un ampit motllurat corregut. Oberta damunt la terrassa descoberta del primer pis hi ha una finestra de la mateixa tipologia que les de la galeria. La façana lateral, orientada al carreró de la Generalitat, presenta obertures rectangulars reformades. Tot i això destaca un antic portal d'arc de mig punt adovellat reconvertit en finestra, amb l'ampit bastit amb rajoles blaves vidrades. La construcció està rematada per una cornisa sostinguda amb mènsules de pedra i fusta que s'observa a la part superior de tots els paraments. La planta baixa de la façana principal presenta el parament bastit en pedra ben escairada disposada en filades i amb les juntures remarcades. En canvi, el dels pisos superiors està arrebossat, tot i que imita un aparell de carreuada perfectament regular. Aquest revestiment es repeteix també a la façana lateral.</p> | 08071-39 | Carrer d'Àngel Guimerà, 24, 08289 | <p>La casa està situada al bell mig de l'antic camí reial d'Igualada a Calaf i als Prats de Rei (antic carrer Major), prop de la part central anomenada Mitja Vila o Mig Carrer (a l'alçada de l'actual plaça de Ramon Godó) (Muset 2006: 9-10). Durant la segona meitat del segle XVIII, com a conseqüència del increment de noves construccions, es va anar configurant la futura estructura urbana del municipi, amb la creació de nous carrers i la consolidació i allargament d'altres, com per exemple el carrer Major que acabà desembocant en l'actual carrer d'Àngel Guimerà. En aquest sentit, tenim notícia que l'any 1785 es va ordenar la demolició dels porxos davanters d'algunes de les cases del carrer Major per eixamplar la via i facilitar el trànsit de persones i animals (Muset 2006: 33). Una d'aquestes cases era la del negociant Jaume Segura, que es correspon amb l'edifici que ens ocupa. També tenim notícia que en els terrenys on actualment s'aixeca l'edifici, hi havia tres cases que foren enderrocades per la família Segura amb la intenció de construir la seva residència. Es coneixien amb els noms de cal Oleguer, cal Gruetes i cal Cisteller. Els Segura eren una de les nissagues més destacables i actives de la diàspora coponenca del segle XVIII respecte al comerç espanyol, juntament amb d'altres famílies com els Vidal, els Jover o els Romeu. Els forjats del balcó de la façana principal corresponen a l'etapa modernista, tot i que es troben integrats a la reforma de l'any 1951 que rehabilità tot l'edifici.</p> | 41.6369700,1.5181700 | 376582 | 4610531 | 1602 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47456-foto-08071-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47456-foto-08071-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47456-foto-08071-39-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | ||||||||
| 47495 | Cal Salvadoret / Cal Maure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-salvadoret-cal-maure | <p>RIERA, Antoni (1999). Inventari de masies i construccions en sòl no urbanitzable de Copons. Copons [inèdit]. SOTERAS CORBELLA, Montse (2008). 'Masies i veïnats de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 26, p. 8.</p> | XVIII/XIX | <p>Masia aïllada de planta rectangular formada per dos cossos adossats, completament rehabilitada i delimitada per una tanca que la separa dels camins d'accés. El volum principal presenta la coberta de teula àrab de dues vessants i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada a llevant, presenta un portal d'accés rectangular amb els brancals batits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica. Està protegit per un voladís de nova creació i de teula àrab d'un sol vessant, sostingut per una solera de bigues de fusta. A banda i banda hi ha dues petites finestres rectangulars bastides amb quatre carreus de pedra, una d'elles disposada a mode d'espitllera. Al pis hi ha dues finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra escairats i les llindes planes, i les restes d'una altra finestra que actualment està tapiada. De les golfes destaquen tres finestres rectangulars amb els ampits de pedra restituïts. Entre aquests dos pisos s'observa el recreixement de l'estructura, corresponent a una de les reformes antigues que va patir l'edifici. La resta de façanes d'aquest volum compten amb finestres rectangulars, algunes d'elles amb llindes de fusta. El interior de l'edifici està completament reformat, tot i que es conserva el cup de vi, que actualment s'utilitza com a cisterna per l'aigua. Adossat a la façana de migdia hi ha un volum de nova planta amb teulada d'un sol vessant, que presenta un porxo a la planta baixa i quatre grans finestrals d'arc escarser bastits amb maons al pis. Situat a la cantonada nord-est de la finca hi ha un volum de planta rectangular distribuït en dos pisos, que originàriament feia les funcions de corral i pallisa. Està cobert per una teulada d'un sol vessant sostinguda amb bigues de fusta i presenta el pis superior completament obert a l'exterior. Tota la construcció està bastida en pedra desbastada de diverses mides, lligada amb morter de calç i disposada de manera regular.</p> | 08071-78 | Viladases-Camí de Ca l'Arnau, 08289 | <p>El sector de Viladases, situat al nord-oest del nucli urbà de Copons, es caracteritza per la presència de diverses masies que actualment han passat a ser segones residències. Tot i això, els pagesos de la zona es dedicaven als cultius tradicionals: oliveres, arbres fruiters, cereals i, sobretot, la vinya. La masia és propietat dels actuals propietaris des de l'any 2000. Està edificada damunt d'un cingle que crea un petit aiguamoll subterrani amb tendència a inundar el sector de ponent de la construcció quan plou. Antigament, tot el sector de llevant i migdia de la construcció estava delimitat per diversos cossos auxiliars destinats al bestiar i a les tasques agrícoles. Adossat a la cantonada nord-est del volum principal hi havia un volum rectangular amb coberta d'un sol vessant, que presenta una galeria d'arcs de mig punt al pis.</p> | 41.6407700,1.4929700 | 374490 | 4610989 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47495-foto-08071-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47495-foto-08071-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47495-foto-08071-78-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El paviment exterior que dóna accés al portal del volum principal està format per la pròpia roca mare de la zona. Tot i que està perfectament regularitzada per poder-hi caminar, s'observen certs rebaixos provocats per l'aigua que circula per sota la casa quan plou. Aquesta aigua provoca el fet que la part de ponent de l'edifici s'inundi sovint. Situat al porxo de nova creació es conserven les restes del forn. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | ||||||||
| 47499 | Mas Lloretó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-lloreto | <p>MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (1997). Els Molins de Copons. Molí Lloretó de Dalt. Molí núm. 1. Barcelona: Diputació de Barcelona [inèdit]. RIERA, Antoni (1999). Inventari de masies i construccions en sòl no urbanitzable de Copons. Copons [inèdit]. SOTERAS CORBELLA, Montse (2009). 'Masies i veïnats de Copons II'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 27, p. 6-7.</p> | XVIII-XIX | <p>Masia aïllada de planta més o menys rectangular, formada per dos cossos adossats i dos volums auxiliars aïllats, que actualment està segregada en dos habitatges diferenciats. Compta amb una tanca de pedra que delimita l'entorn de la masia del camí. Per accedir al interior hi ha un gran portal d'arc escarser bastit en maons, protegit per un voladís de teula àrab de dues vessants. L'edifici principal presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i dos pisos. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés d'arc escarser reformat. De fet, totes les obertures de la construcció són rectangulars i han estat reformades també. L'altre volum està adossat a la banda de llevant del principal. Presenta la coberta de teula àrab d'un sol vessant i està distribuït en planta baixa i pis, amb obertures rectangulars reformades. Davant la façana principal hi ha dos volums aïllats de planta rectangular, amb les cobertes d'un vessant i que en origen estaven destinats a les tasques agrícoles. La construcció està bastida en pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, lligada amb morter i disposada de manera regular.</p> | 08071-82 | Mas Lloretó-Camí de la Roda, 08289 | <p>La primera referència documental relacionada amb la masia és de l'any 1825. Es tracta del testament de Josep Lloret i Jayme, el qual deixa en herència al seu fill Roc, la casa, un molí fariner (anomenat molí de Dalt del mas Lloretó) i uns 60 jornals de terra. A mitjans de segle, en el llibre d'Amillaraments de l'any 1854, apareix el sobrenom de Lloretó en referència al cognom dels propietaris. Posteriorment, la finca es dividí l'any 1866 en dues, quedant el molí integrat en la propietat dels Lloret. Bonaventura Sellés, el propietari de l'altra part de la finca, tenia el dret de moldre el blat al molí. Al marge del molí fariner, la finca també integrava dos molins més (en aquest cas, peladors de gra) les restes dels quals encara es conserven. Es tracta del molí de Baix del mas Lloretó i del molí del Plomissó. Entre els anys 60 i 70 del segle XX, un descendent de la família Lloret va obrir un berenador al mas que va estar en funcionament fins a l'any 1987-88. Encara es conserven les graelles i construccions bastides per desenvolupar aquesta activitat. Actualment, la finca ja no pertany a cap membre de la família Lloret.</p> | 41.6528400,1.5052200 | 375534 | 4612312 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47499-foto-08071-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47499-foto-08071-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47499-foto-08071-82-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | |||||||||
| 47501 | Les Vinyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-vinyes | <p>MATA FRANCÈS, Rosa (2008). 'El Vinyes'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 26, p. 12-13. RIERA, Antoni (1999). Inventari de masies i construccions en sòl no urbanitzable de Copons. Copons [inèdit].</p> | XVIII-XIX | <p>Masia aïllada de planta irregular esglaonada, formada per diversos cossos adossats i envoltada de bosc per la banda de tramuntana (a migdia hi ha la carretera de Jorba a Calaf). L'edifici principal és rectangular, presenta la coberta de teula àrab d'un sol vessant i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a llevant, presenta quatre obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats. A la planta baixa hi ha el portal d'accés i una finestra. Al pis, en canvi, hi ha dos finestrals que tenen sortida a dos balcons simples amb les baranes de feroo decorades. El parament està rematat per un plafó central de perfil ondulat que amaga el carener de la coberta. Adossats a la façana de migdia d'aquest volum destaquen dos cossos rectangulars, amb les cobertes de teula d'un sol vessant, que es corresponen amb els volums destinats a les tasques productives. De fet, el de l'extrem de ponent es correspon amb un celler que encara conserva bona part de les botes de fusta, entre d'altres instruments relacionats amb el cultiu de la vinya. Adossats a la façana de tramuntana hi ha dos cossos rectangulars més, que presenten les mateixes tipologies constructives que els anteriors. El de ponent conserva dos cups pel most ubicats sota terra, una premsa de gàbia i una altra premsa d'acer més moderna. Tancant el conjunt arquitectònic per la banda de tramuntana de la façana principal destaquen dos cossos adossats reformats, que en origen eren destinats al bestiar i a l'emmagatzematge. La construcció principal presenta els paraments arrebossats i pintats, mentre que els cossos relacionats amb la vinya són bastits en pedra desbastada de diverses mides, lligada amb morter de calç i disposada regularment.</p> | 08071-84 | Pla de les Vinyes-Carretera C-1412a, km. 54, 08289 | <p>És força probable que l'edifici fos rehabilitat l'any 1933, coincidint amb l'any d'adquisició de l'immoble per part dels actuals propietaris. Aquests havien fet i venut vi a les instal·lacions de la masia. Anteriorment, les terres eren dels propietaris de cal Reiet.</p> | 41.6250800,1.5257000 | 377186 | 4609200 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47501-foto-08071-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47501-foto-08071-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47501-foto-08071-84-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | |||||||||
| 47502 | Cal Tresó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-treso | XVIII-XIX | L'edifici està força enrunat, sense coberta i ple de vegetació. | <p>Edifici força enrunat de planta rectangular, format per dos cossos aïllats i situat al marge esquerre de l'antiga carretera que va a Calaf. El volum situat a ponent ha perdut la coberta i bona part de l'alçat dels murs. Presenta dues estances diferenciades que estan comunicades mitjançant un accés interior. De fet s'observen les restes de tres obertures, la principal orientada a migdia. Des d'aquesta es pot accedir a les dues cambres interiors. La de l'esquerra conserva una volta de canó apuntada, bastida en pedra desbastada disposada en filades regulars i lligada amb abundant morter de calç. L'altre volum aïllat, situat a llevant, està en pitjors condicions de conservació. Ha pèrdut la coberta, bona part de l'alçat dels murs perimetrals i de les compartimentacions internes. Està dividit en tres estances diferenciades, tot i que cobertes de vegetació i força enrunades. La construcció està bastida en pedra sense treballar de diverses mides, lligada amb abundant morter de calç i disposada irregularment, amb l'excepció de la volta.</p> | 08071-85 | Clot del Morinyol-Carretera C-1412z, 08289 | 41.6407100,1.5198700 | 376730 | 4610944 | 08071 | Copons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47502-foto-08071-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47502-foto-08071-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47502-foto-08071-85-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | ||||||||||
| 47517 | Corral del Cabassó / Corral d'en Cabeça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-del-cabasso-corral-den-cabeca | <p>http://www.copons.info/2006/08</p> | XVIII-XIX | L'edifici està força enrunat i cobert de vegetació. | <p>Edifici enrunat de planta en forma d'L que consta de dos cossos adossats. El volum principal, de planta rectangular, ha perdut la coberta i els murs perimetrals estan força enrunats. Tot i això encara s'observen algunes finestres i compta amb carreus de pedra ben escairats a les cantonades. La part més malmesa de la construcció és la banda sud-oest, on hi havia la porta d'accés. L'espai interior està cobert per una abundant vegetació que fa difícil comprobar l'estat de conservació real de les estructures. S'observen, però, reformes bastides en maons i també en totxos. La construcció és bastida en pedra sense treballar de diverses mides lligada amb morter de calç. La part més destacable de la construcció és l'altre volum, que es troba adossat a la façana de ponent, prop de l'accés principal. Presenta una planta rectangular i està format per dues barraques adossades cobertes amb voltes de canó lleugerament apuntades i bastides en pedra escairada disposada en filades regulars. La de ponent és de majors dimensions, compta amb un accés reformat d'arc rebaixat que encara conserva les frontisses de la porta i el interior està lleugerament enrunat. Està rematada per un ràfec de lloses de pedra i presenta el sostre cobert per terra i vegetació, a mode de túmul. La de llevant és més petita, amb la volta més apuntada i una menjadora d'obra arrebossada situada a la paret del fons interior. La volta també està coberta per un túmul de terra que la protegeix de les filtracions d'aigua i sembla que hagi perdut el ràfec de lloses de pedra. Ambdues barraques estan bastides mitjançant la tècnica de la pedra en sec, tot i que s'observen diverses reformes i reparacions fetes amb morter de calç.</p> | 08071-100 | Pla del Batlle, 08289 | <p>Tot i que no hi ha constància de la construcció d'aquest edifici es pot datar entre finals del segle XVIII i el segle XIX.</p> | 41.6327100,1.5325900 | 377775 | 4610038 | 08071 | Copons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47517-foto-08071-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47517-foto-08071-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47517-foto-08071-100-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | ||||||||
| 47526 | Font de cal Carreras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-carreras | <p>VILUMARA BURRIA, Rut; MONTES, Carlos (2012). Recerca de les fonts del terme de Copons i rodalies. Treball de recerca de 2n Batxillerat IES Pere Vives Vich. Igualada [inèdit].</p> | XIX-XX | No raja i està coberta de vegetació. | <p>Font aïllada situada al marge del camí de ca l'Arnau, davant de l'encreuament amb el camí de pujar a la masia de can Favó. La font està en desús, no raja aigua i està completament coberta de l'abundant vegetació que caracteritza el marge del camí. L'aigua rajava d'un tub de encastat en un petit mur bastit en pedra lligada amb morter de calç, d'uns 50 centímetres d'alçada. Té un forat al costat, corresponent a una de les reformes qua va patir la font. L'aigua queia damunt d'una pedra situada al costat d'un clot.</p> | 08071-109 | Viladases-Camí de ca l'Arnau, 08289 | <p>La font era utilitzada pels propietaris de la masia de cal Carreras per ús domèstic i per regar els horts. També hi anaven a refrescar-se els pagesos de la zona i els vianants que passaven pel camí.</p> | 41.6363300,1.4958700 | 374723 | 4610492 | 08071 | Copons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47526-foto-08071-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47526-foto-08071-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47526-foto-08071-109-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'aigua de la font provenia del subsòl. A escassos metres de distància de la font hi ha una barraca de vinya de pedra seca. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | |||||||
| 47527 | Font de Viladases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-viladases | <p>MERCADAL SEGURA, Elisenda (2011). 'Fonts dels voltants de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 31, p. 10-11. VILUMARA BURRIA, Rut; MONTES, Carlos (2012). Recerca de les fonts del terme de Copons i rodalies. Treball de recerca de 2n Batxillerat IES Pere Vives Vich. Igualada [inèdit].</p> | XIX-XX | No raja i la vegetació l'està cobrint i malmetent. | <p>Font aïllada situada prop del trencall que porta a la masia de cal Favó, entre el camí de ca l'Arnau i el torrent de Viladases, uns metres més avall de la font de cal Carreras. Està formada per una bassa i una pica, i bastida sota del camí, aprofitant el marge. L'aigua brollava mitjançant un tub metàl·lic encastat en un mur de pedra, que sosté el marge, i queia al interior de la pica. Aquesta pica és rectangular i està bastida en pedra treballada. Damunt de la pica hi ha una petita repisa on es col·locaven els recipients per recollir l'aigua. La pica queda integrada dins de la bassa, que presenta una planta més o menys rectangular i està bastida en maons. Actualment, tant la pica com la bassa estan buides. Els murs són bastits en pedra sense treballar lligada amb morter de ciment.</p> | 08071-110 | Viladases-Camí de ca l'Arnau, 08289 | <p>La font era utilitzada pels propietaris de la masia de cal Favó per anar a buscar aigua, regar els horts i rentar la roba al safareig. Els pagesos de la zona i els vianants també s'hi anaven a refrescar. En el número 31 de la revista Camí Ral hi ha un recull de rodolins relacionats amb les fonts que hi hagut dins del terme municipal de Copons.</p> | 41.6354900,1.4958400 | 374719 | 4610399 | 08071 | Copons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47527-foto-08071-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47527-foto-08071-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47527-foto-08071-110-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'aigua procedeix del subsòl i va a parar al torrent. Al costat de la font, els propietaris de la masia de cal Favó hi tenien un hort que regaven amb la seva aigua. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | |||||||
| 47528 | Font del Junqueret / Font del Jonqueret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-junqueret-font-del-jonqueret | <p>MERCADAL SEGURA, Elisenda (2011). 'Fonts dels voltants de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 31, p. 10-11. VILUMARA BURRIA, Rut; MONTES, Carlos (2012). Recerca de les fonts del terme de Copons i rodalies. Treball de recerca de 2n Batxillerat IES Pere Vives Vich. Igualada [inèdit].</p> | XVIII-XX | Completament coberta de vegetació. | <p>Font aïllada situada prop del camí que porta de Sant Pere de Copons a cal Martí de la Muntanya. De fet, la font està senyalitzada a peu del camí mitjançant una llosa de pedra que porta el seu nom i l'any en que es va senyalitzar. Per arribar a la font, cal caminar pocs metres per un petit corriol que hi condueix. L'aigua brolla del subsòl de la zona i desemboca en una sèquia que es perd pel terreny. L'únic element antròpic detectat és un teula encastada que fa que l'aigua brolli millor. Tota la zona està coberta d'una abundant vegetació que la cobreix quasi completament.</p> | 08071-111 | Sant Pere de Copons-Escaleta de Sant Pere, 08289 | <p>En origen, la font era utilitzada pels pagesos de la zona i la gent dels masos dels voltants. També va ser utlitzada pels traginers que passaven pel camí que porta a la serra Morena, en direcció a Rubió. En els darrers temps, la font era sovintejada per caçadors i excursionistes. La font fou senyalitzada l'any 2006. En el número 31 de la revista Camí Ral hi ha un recull de rodolins relacionats amb les fonts que hi hagut dins del terme municipal de Copons.</p> | 41.6496400,1.5373700 | 378205 | 4611911 | 08071 | Copons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47528-foto-08071-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47528-foto-08071-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47528-foto-08071-111-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | ||||||||
| 47529 | Font de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-joan | <p>MERCADAL SEGURA, Elisenda (2011). 'Fonts dels voltants de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 31, p. 10-11. VILUMARA BURRIA, Rut; MONTES, Carlos (2012). Recerca de les fonts del terme de Copons i rodalies. Treball de recerca de 2n Batxillerat IES Pere Vives Vich. Igualada [inèdit].</p> | XVIII-XX | Força amagada entre la vegetació que caracteritza l'entorn, sense rajar. | <p>Font aïllada situada damunt de la rasa dels Ponts, en un indret boscós i a la que s'accedeix per l'antic camí de pujar a la masia de cal Manset. Es localitza al marge del corriol que li dóna accés, just a l'encreuament amb el que connecta amb la font del Freixe i està formada per un mur de pedra escairada disposada en filades regulars, que revesteix el marge d'on brolla l'aigua. Adossada en perpendicular al mur hi ha una petita cambra de planta rectangular bastida amb lloses de pedra de mida força gran. L'estructura resta força amagada donada l'abundant vegetació que cobreix la zona i, actualment, no en brolla aigua.</p> | 08071-112 | Camí de cal Manset-Rasa dels Ponts, 08289 | <p>En el número 31 de la revista Camí Ral hi ha un recull de rodolins relacionats amb les fonts que hi hagut dins del terme municipal de Copons.</p> | 41.6399700,1.5280700 | 377412 | 4610850 | 08071 | Copons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47529-foto-08071-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47529-foto-08071-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47529-foto-08071-112-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | ||||||||
| 47539 | Carrer de Vilanova / Carrer de Baix / Sòl Carrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-vilanova-carrer-de-baix-sol-carrer | <p>CLUB ESCOLAR 3C (1997). 'Carrer de Vilanova i placeta d'en Giralt'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 3, p. 2. Copons. Plànol urbà / Guia d'interès. Copons: Ajuntament de Copons, 2000. IPA (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Copons. MUÑOZ, Natàlia (2003). 'Renoms de Copons: El carrer Vilanova'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 16, p. 16. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 25-26.</p> | XVIII-XXI | <p>Carrer de traçat rectilini situat al sud del nucli urbà de la vila i delimitat per cases a banda i banda. Està pavimentat i presenta voreres baixes en ambdós costats. El tram més meridional està disposat en pendent fins a l'alçada del passatge de Joan Lluch. Posteriorment discorre en pla fins a arribar a l'encreuament amb el carrer de Pere Palomas, que marxa en sentit oest. Aquesta part del traçat, que presenta una planta triangular, es coneix com la plaça d'en Giralt o d'en Gelabert, tot i que es desconeix la procedència d'aquests noms. Actualment, aquesta plaça és més coneguda com la placeta d'en Llacuna, en referència a la casa del mateix nom que la delimita per llevant. Des d'aquesta zona, el traçat del carrer agafa sentit ascendent fins arribar a les escales que donen accés a l'església, el Pla de Missa. Les cases que conformen el carrer presenten una tipologia similar: plantes rectangulars amb patis posteriors, distribuïdes en dos i tres pisos i amb les obertures emmarcades en pedra i datades dins del segle XVIII. Alguns d'aquests edificis presenten ràfecs decorats amb motius geomètrics (romboïdals) de color teula i blanc. Aquests elements es repeteixen en d'altres cases del nucli urbà, però la concentració és més gran en aquesta via.</p> | 08071-122 | Carrer de Vilanova, 08289 | <p>El carrer de Vilanova neix a partir d'un petit nucli o 'vila nova' sorgit a la banda de ponent del camí ral d'Igualada a Calaf, a extramurs del castell de Copons. Tot i que el carrer es conformà del tot durant el segle XVIII, ja preexistien diversos edificis com a mínim amb anterioritat al segle XVI (números 18 i 30) i algun pati. La resta eren horts que en origen pertanyien al castell, tot i que al segle XVIII bona part d'aquest eren propietat dels Carbonell i de l'església. Cap a mitjans de segle augmentà la construcció de cases a banda i banda del camí, conformant el seu traçat. També s'obrí el carrer de Pere Palomas i es bastí un portal que donava accés a la vila pel sud. Bona part dels terrenys, eren propietat de l'església de Santa Maria de Copons. Incloïen el que actualment es coneix com el Pla de Missa, l'illa de cases compresa entre els carrers d'Àngel Guimerà i de Vilanova, la banda de llevant del carrer de Vilanova (coneguda com el Pla del Rector o la Plana de la Rectoria) i alguns horts de la banda de ponent. L'església va sol·licitar permís al bisbe de Vic per poder establir part d'aquestes propietats i així alliberar els terrenys davant la demanda creixent de sòl urbanitzable. Així, entre els anys 1740 i 1765, foren dotze les parcel·les cedides 'a fi y efecte de construhir o fer construhir y edificar casa' (Muset 2006: 25). Aquestes parcel·les es corresponen amb les cases que actualment comprenen des del número 11 al 39 del carrer. De fet, les cases havien de tenir la façana orientada al carrer de Vilanova i mesurar totes el mateix, '50 palms en quadro' (10m x 10m) que equivalien a dos casals (Muset 2006: 25). Pel que fa a la banda de ponent del camí, la resta de terres que no pertanyien a l'església eren de la família Carbonell, que vengué diversos solars on hi havia horts i construccions auxiliars enrunades per a la construcció de noves cases.</p> | 41.6354200,1.5184900 | 376605 | 4610359 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47539-foto-08071-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47539-foto-08071-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47539-foto-08071-122-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | |||||||||
| 47540 | Carrer del Mur / Carrer de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-mur-carrer-de-dalt | <p>CLUB ESCOLAR 3C (1997). 'Carrer del Mur'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 4, p. 2. Copons. Plànol urbà / Guia d'interès. Copons: Ajuntament de Copons, 2000. 'Document. Acord al carrer del Mur'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 25, p. 6. MUÑOZ, Natàlia (2004). 'Renoms de Copons: El carrer Mur'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 17, p. 12-13. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 28-29.</p> | XVIII-XXI | <p>Carrer de traçat rectilini situat al nord del nucli urbà de la vila i delimitat per cases a banda i banda. Està pavimentat i presenta trams de voreres baixes en ambdós costats. El tram més meridional, de l'església en direcció nord, està disposat en pendent esglaonat fins a l'alçada de cal Parés. Posteriorment discorre en pla fins a arribar al final del trajecte, just quan es troba amb la plaça de Sant Magí. Les cases que conformen el carrer presenten una tipologia similar: plantes rectangulars amb patis posteriors, distribuïdes en dos i tres pisos i amb les obertures emmarcades en pedra i datades dins del segle XVIII.</p> | 08071-123 | Carrer del Mur, 08289 | <p>El carrer del Mur va nèixer sota del mur perimetral que protegia la banda de ponent del recinte fortificat del castell, a extramurs. El vial exercia les funcions de camí de ronda, tot i que només en aquesta banda del recinte. Actualment, les terres del castell estarien delimitades pel propi carrer del Mur, el passeig de Sant Magí i la pujada del Castell. Eren terres caracteritzades per una orografia abrupte i gens aprofitable per a l'ús agrícola. A mitjans del segle XVIII, donada l'elevada demanda de sól urbà per l'enriquiment de la població gràcies a la diàspora de negociants coponencs, l'ajuntament 'va reanudar els establiments, aturats després de la Guerra de Successió per ordre del Superintendent de Catalunya', i que s'havien iniciat per la banda del lloc de Vilanova. (Muset 2006: 28). L'objectiu era afavorir el trànsit de persones i animals mitjançant l'obertura de carrers i zones de pas i, alhora, generar construcció a la zona. Les concessions s'iniciaren per la part superior del carrer, al costat de la plaça de Sant Magí actual. Posteriorment continuaren en direcció a l'església. Els primers edificis foren bastits durant la dècada dels anys 60 del segle XVIII al capdamunt del carrer, mentre que a l'extrem sud, prop de l'església, les cases corresponen a les dècades dels anys 70-80. L'any 1780 es va establir el darrer solar del carrer i, dos anys més tard, finalitzà la construcció de la casa (actual número 8), la qual va contribuir a la consolidació de l'estructura actual del carrer del Mur i també de la plaça i el carrer del Castell. El nom de carrer de Dalt fa referència al fet que està situat a una cota més alta que la resta de carrers del poble.</p> | 41.6373300,1.5180900 | 376576 | 4610571 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47540-foto-08071-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47540-foto-08071-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47540-foto-08071-123-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La datació ha estat establerta a partir de la datació de les cases que conformen el vial. | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | ||||||||
| 47541 | Carrer de Sant Magí / Carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-magi-carrer-major | <p>CLUB ESCOLAR 3C (1997). 'Carrer de Sant Magí'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 4, p. 2. Copons. Plànol urbà / Guia d'interès. Copons: Ajuntament de Copons, 2000. MUÑOZ, Natàlia (2004). 'Renoms de Copons: El carrer St. Magí'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 18, p. 16-17. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 9-12, 22.</p> | XVIII-XXI | <p>Carrer de traçat rectilini situat al nord del nucli urbà de la vila i delimitat per cases a banda i banda. Està pavimentat i presenta trams de voreres baixes en ambdós costats. El traçat està disposat en pendent suau durant tot el trajecte amb l'excepció de la part de tramuntana, on el pendent es fa més pronunciat. El carrer enllaça amb la plaça de Sant Magí, al nord, i amb el carrer d'Àngel Guimerà, al sud. Les cases que conformen el carrer presenten una tipologia similar: plantes rectangulars amb patis posteriors, distribuïdes en dos i tres pisos i amb les obertures emmarcades en pedra i datades dins del segle XVIII.</p> | 08071-124 | Carrer de Sant Magí, 08289 | <p>El carrer de Sant Magí es correspon amb la part de tramuntana de l'antic camí ral que anava d'Igualada cap a Calaf i Prats de Rei, i que posteriorment s'anomenà carrer Major. Ja durant l'edat mitjana, la construcció de cases al voltant d'aquest camí dóna lloc al naixement del carrer Major. Fins a principis del segle XVIII, els conreus de regadiu ocupaven bona part del sector de ponent de l'actual carrer de Sant Magí. Però a mitjans de segle, entre les dècades de 1740 i 1760, hi ha constància de la reconstrucció de diversos edificis del sector de llevant, sota del carrer del Mur actual. I posteriorment, l'activitat constructiva i especulativa es concentra al Cap de Vila, identificat amb al sector de tramuntana del traçat. Les famílies coponenques de negociants i comerciants compraven i venien terrenys de conreu en aquesta zona, invertint-hi els seus capitals (Muset 2006: 21). Com a conseqüència del increment de noves construccions, es va anar configurant la futura estructura urbana del municipi, amb la creació de nous carrers i la consolidació i allargament d'altres, com per exemple l'antic carrer Major que acabà desembocant en l'actual carrer d'Àngel Guimerà. El carrer de Sant Magí com a tal està relacionat amb la devoció de la població de Copons respecte a aquest sant durant el segle XVIII, com a conseqüència d'una forta sequera que patí la vila.</p> | 41.6375600,1.5175500 | 376531 | 4610598 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47541-foto-08071-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47541-foto-08071-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47541-foto-08071-124-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La datació ha estat establerta a partir de la datació de les cases que conformen el vial. | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | ||||||||
| 47542 | Carrer d'Àngel Guimerà / Carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-dangel-guimera-carrer-major | <p>CLUB ESCOLAR 3C (1999). 'Carrer d'Àngel Guimerà'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 7, p. 2. Copons. Plànol urbà / Guia d'interès. Copons: Ajuntament de Copons, 2000. MUÑOZ, Natàlia (2005). 'Renoms de Copons: El carrer d'Àngel Guimerà'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 19, p. 16-17. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 9-12, 22.</p> | XVII-XXI | <p>Carrer de traçat rectilini situat al nord del nucli urbà de la vila i delimitat per cases a banda i banda. Està pavimentat i presenta trams de voreres baixes en ambdós costats. El traçat és força planer i, a la banda de ponent, s'obre l'accés a la plaça Major i uns metres més avall una petita placeta situada davant de l'edifici de cal Segura (placeta Segura). El carrer enllaça amb el carrer de Sant Magí, al nord, i amb els carrers de Pere Palomas i Vilanova, al sud. Les cases que conformen el carrer presenten una tipologia similar: plantes rectangulars amb patis posteriors, distribuïdes en dos i tres pisos i amb les obertures emmarcades en pedra i datades dins del segle XVIII. També hi ha una bona part d'aquests edificis reconstruïts durant la primera meitat del segle XX (cal Jover, la Barraca).</p> | 08071-125 | Carrer d'Àngel Guimerà, 08289 | <p>El carrer d'Àngel Guimerà es correspon amb la part central de l'antic camí ral que anava d'Igualada cap a Calaf i Prats de Rei, i que posteriorment s'anomenà carrer Major. Ja durant l'edat mitjana, la construcció de cases al voltant d'aquest camí dóna lloc al naixement del carrer Major i de la plaça del mateix nom, autèntic centre neuràlgic de la vila i origen de la població. Cap a mitjans del segle XVIII hi ha constància de la reconstrucció de diversos edificis del sector de llevant, sota del carrer del Mur actual, i també cap a la banda nord, donant pas al naixement del carrer de Sant Magí. Les famílies coponenques de negociants i comerciants compraven i venien terrenys de conreu en aquesta zona, invertint-hi els seus capitals (Muset 2006: 21). Com a conseqüència del increment de noves construccions, es va anar configurant la futura estructura urbana del municipi, amb la creació de nous carrers i la consolidació i allargament d'altres, com per exemple l'antic carrer Major que acabà desembocant en l'actual carrer d'Àngel Guimerà i de Sant Magí. El carrer porta el nom del poeta i dramaturg català Àngel Guimerà i Jorge. Una comissió municipal de Copons anà l'any 1909 a Barcelona, per participar en un homenatge al poeta, i allà se li comunicà que la vila de Copons li dedicaria un carrer. L'acord del ple municipal sobre aquesta qüestió arribà l'any 1911.</p> | 41.6369200,1.5180900 | 376575 | 4610526 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47542-foto-08071-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47542-foto-08071-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47542-foto-08071-125-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La datació ha estat establerta a partir de la datació de les cases que conformen el vial. | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | ||||||||
| 47543 | Carrer d'en Pere Palomas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-den-pere-palomas | <p>CLUB ESCOLAR 3C (1998). 'Carrer d'en Pere Palomas'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 6, p. 2. Copons. Plànol urbà / Guia d'interès. Copons: Ajuntament de Copons, 2000. MUÑOZ, Natàlia (2005). 'Renoms de Copons: El carrer de Pere Palomas'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 20, p. 16.</p> | XVIII-XXI | <p>Carrer de traçat rectilini i poca longitud situat al sud del nucli urbà de la vila. Està pavimentat, amb voreres baixes en ambdós costats i un traçat planer El carrer enllaça amb el carrer de Ramon Morera, a l'oest, i amb el carrer de Vilanova, a llevant. La via està delimitada per cases a banda i banda, tot i que a ponent està delimitada pels jardins de les dues darreres construccions. Les cases que conformen el carrer presenten una tipologia similar: plantes rectangulars, distribuïdes en dos i tres pisos i amb algunes obertures emmarcades en pedra i datades dins del segle XVIII. Cal destacar que alguns d'aquests edificis reconstruïts durant la primera meitat del segle XX (la Unió).</p> | 08071-126 | Carrer de Pere Palomas, 08289 | <p>El naixement del carrer d'en Pere Palomas està relacionat amb l'ampliació arquitectònica produïda vers el sud de la vila durant el segle XVIII. De fet, l'obertura d'aquesta via respon a la necessitat d'enllaçar el nou carrer de Vilanova amb la resta del nucli urbà. El carrer estaria situat a la banda de ponent d'aquesta via i de l'antic camí ral d'Igualada a Calaf i Prats de Rei. La zona es caracteritzava per ser una zona d'horta principalment, tot i que no es descarta l'existència d'alguna construcció auxiliar prèvia. Pere Palomas i Tomàs, fill de Copons i emigrant a l'Argentina, tornà a la vila enriquit a principis del segle XX. Fou el promotor l'any 1918 de la portada del subministrament elèctric a Copons i el creador de la fàbrica de ciment ràpid, gràcies a l'explotació de les pedreres del terme, sobretot a la zona del Morinyol.</p> | 41.6362500,1.5182900 | 376590 | 4610451 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47543-foto-08071-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47543-foto-08071-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47543-foto-08071-126-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | |||||||||
| 47544 | Carrer d'en Ramon Morera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-den-ramon-morera | <p>CLUB ESCOLAR 3C (1998). 'Carrer d'en Ramon Morera'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 6, p. 2. Copons. Plànol urbà / Guia d'interès. Copons: Ajuntament de Copons, 2000.</p> | XVIII-XXI | <p>Carrer de traçat rectilini i poca longitud situat a l'oest del nucli urbà de la vila. La via enllaça amb el carrer d'Àngel Guimerà, a llevant, i amb el riu Anoia, a ponent. Està pavimentat, sense voreres i presenta un traçat planer que a la part de ponent acaba en baixada cap al riu. Actualment, el vial està delimitat per tanques d'obra a banda i banda, que delimiten solars desocupats, jardins i horts, exceptuant la banda de llevant. En aquesta part del traçat, el carrer està delimitat pels dos edificis que formen cantonada amb el carrer d'Àngel Guimerà (la Barraca i cal Jover, ambdós bastits a principis del segle XX). A ponent, en canvi, destaca la fàbrica de teixits de Ramon Morera com única construcció edificada.</p> | 08071-127 | Carrer de Ramon Morera, 08289 | <p>El naixement del carrer d'en Ramon Morera està relacionat amb l'ampliació arquitectònica produïda vers el sud de la vila a partir del segle XVIII. El carrer estaria situat a la banda de ponent de l'antic camí ral d'Igualada a Calaf i Prats de Rei, posteriorment transformat en el carrer Major, i finalment en el d'Àngel Guimerà. Antigament, la zona es caracteritzava per ser una zona d'horta situada entre el riu Anoia i el nucli urbà. El fet que el carrer estigués obert a ponent, prop del riu, va afavorir la instal·lació d'industries i algun dels serveis de la població. Així doncs hi havia l'antic escorxador, una fàbrica de teixits i el transformador d'electricitat que subministrava corrent a la població. El nom fa referència a l'empresari del tèxtil Ramon Morera, impulsor de la indústria a Copons. La seva fàbrica de teixits elaborava roba per fer matalassos amb la màquina jacquard acoblada als telers. La fàbrica, originària de finals del segle XIX, va estar en funcionament fins a la dècada dels anys 80 del segle XX.</p> | 41.6363300,1.5178000 | 376550 | 4610461 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47544-foto-08071-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47544-foto-08071-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47544-foto-08071-127-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | |||||||||
| 47545 | Carrer del Raval / El Rastell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-raval-el-rastell | <p>CLUB ESCOLAR 3C (1996). 'Carrer del Raval'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 2, p. 2. Copons. Plànol urbà / Guia d'interès. Copons: Ajuntament de Copons, 2000. MUÑOZ, Natàlia (2005). 'Renoms de Copons: El carrer del Raval'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 20, p. 17. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 22.</p> | XVIII-XXI | <p>Carrer de traçat i planta en forma d'L situat a l'oest del nucli urbà de la vila. La via enllaça amb la plaça de Ramon Godó, al nord-est, i amb el carrer de Ramon Morera, a migdia. Està pavimentat, amb voreres baixes en ambdós costats i presenta un traçat planer. El vial connecta amb el camí de les Basses, situat a l'extrem nord-est del traçat, i amb el camí de la font de la Vila, a l'extrem nord-oest. En aquest punt, el traçat és una mica més ample coincidint amb la gran façana de la casa de cal Madora. El carrer està delimitat per cases a banda i banda, tot i que bona part de la banda de llevant es correspon amb la fàbrica de teixits bastida l'any 1896. Les cases presenten una tipologia similar: plantes rectangulars amb patis posteriors, distribuïdes en dos i tres pisos i amb algunes obertures emmarcades en pedra i datades dins del segle XVIII.</p> | 08071-128 | Carrer del Raval, 08289 | <p>Tal i com el seu nom indica, el carrer del Raval estava situat fora del nucli de la població, en aquest cas a l'extrem oest. L'existència del Raval s'esmenta documentalment a partir de l'any 1789, tot i que des de principis de segle ja hi havia el molí d'en Madora i algunes de les cases que defineixen el carrer tal i com el coneixem actualment, com és el cas de cal Marbà, de l'any 1754. La resta eren horts propers al riu. El carrer donava sortida a l'antiga plaça Major (actual plaça de Ramon Godó) per la banda de ponent, en direcció als molins situats prop del nucli urbà. El nom del Rastell ve donat per l'existència d'un mur de pedra atalussat, que evitava que l'aigua que sortia del molí d'en Madora s'emportés la terra del carrer. Alhora també ajudava a conduir l'aigua cap al molí que hi havia instal·lat a cal Solé. Ambdós molins eren paperers.</p> | 41.6364300,1.5173300 | 376511 | 4610472 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47545-foto-08071-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47545-foto-08071-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47545-foto-08071-128-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | |||||||||
| 47546 | Carrer del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-castell-0 | <p>CLUB ESCOLAR 3C (1998). 'Carrer del Castell'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 5, p. 2. Copons. Plànol urbà / Guia d'interès. Copons: Ajuntament de Copons, 2000. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 28-33.</p> | XVIII-XXI | <p>Carrer de traçat semicircular situat al nord del nucli urbà de la vila. La via enllaça amb la plaça del Castell, al nord, i amb el carrer del Mur, a ponent. A migdia limita amb la Baixada de Sant Jaume. El carrer està pavimentat, sense voreres i presenta un traçat en pendent ascendent esglaonat, que dóna accés a la part superior del turó on hi ha la plaça. El carrer està delimitat per la casa de cal Parés (número 8 del carrer del Mur) a la banda de ponent, i per un seguit de quatre cases situades a la banda de llevant. Aquestes cases presenten una tipologia constructiva similar: plantes rectangulars, distribuïdes en un i dos pisos bastides durant el segle XVIII, tot i que estan reformades.</p> | 08071-129 | Carrer del Mur-plaça del Castell, 08289 | <p>El carrer es troba bastit a l'extrem de migdia de les terres que antigament ocupava el castell de Copons (actualment, aquestes terres estarien delimitades pel carrer del Mur, el passeig de Sant Magí i la pujada del Castell). Eren terres caracteritzades per una orografia abrupte i gens aprofitable per a l'ús agrícola. Així doncs, a mitjans del segle XVIII, donada l'elevada demanda de sól urbà per l'enriquiment de la població gràcies a la diàspora de negociants coponencs, l'ajuntament 'va reanudar els establiments, aturats després de la Guerra de Successió per ordre del Superintendent de Catalunya', i que s'havien iniciat per la banda de Sòl Carrer i del lloc de Vilanova. L'any 1780, 'es va establir el darrer solar del carrer del Mur, pel cantó del castell: el beneficiari fou el comerciant Roc Brufau' (Muset 2006: 28). Brufau 'va comprar un pati a sota l'Era Vella del Castell (ara plaça del Castell)' (Muset 2006: 31), tot i que anava acompanyat d'una sèrie de requisits imposats per les autoritats locals, amb l'objectiu d'afavorir el trànsit de persones i animals mitjançant l'obertura de carrers i zones de pas: 'a sas costas, (la) paret de bals que és enfrente de detràs de la iglésia, en forma de mitja lluna, pujant-la de pedra i de fanch fins al terra', i a deixar 18 pams de carrer 'a la part de sol ixent per poder puyar lliurament a l'hera vella' (Muset 2006: 33). Com es pot veure doncs, la construcció de la casa de cal Parés l'any 1782 va contribuir a la consolidació de l'estructura actual del carrer del Castell, així com la del carrer del Mur (Muset 2006: 28-29).</p> | 41.6368500,1.5187600 | 376631 | 4610517 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47546-foto-08071-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47546-foto-08071-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47546-foto-08071-129-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | |||||||||
| 47555 | Camí de Sant Pere a Rubió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-sant-pere-a-rubio | <p>GRAU LLUCIÀ, Roser (2011). 'Gent i memòria dels veïnats, Sant Pere de Comalats, la Roquera'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 32, p. 4.</p> | XVIII-XXI | <p>Antic camí que comunicava el poble de Copons amb el terme municipal de Rubió. Es tracta d'un vial de traçat sinuós que va pujant cap a la serra Morena. El camí és de terra i presenta una amplada considerable en els seus trams inicials, que es corresponen amb el terme municipal de Copons. El seu traçat discorre entre els camps de conreu i les masies que caracteritzen la zona. En origen, aquest traçat passava prop de les masies de cal Serill, cal Bacardit, i Comalats, cal Vicens, ca l'Andreu i cal Cansat, aquestes darreres pertanyents al terme muncipal de Rubió.</p> | 08071-138 | Camí de Sant Pere a Rubió, 08289 | <p>Originàriament, el camí era una carrerada ramadera. Hi passava el ramat, els carros que anaven als camps i a la vinya, i també les criatures que baixaven de les masies cap a l'escola de Copons. Al final de la Guerra Civil, entre els dies 21 i 22 de gener de 1939, també hi passaren els soldats que venien de Veciana. El camí va ser molt transitat fins a la dècada dels anys 60 del segle XX. Els camins ramaders a Catalunya són molt nombrosos, i darrerament s'estàn intentant recuperar. Van lligats estretament amb la transhumància o migració estacional del ramats, a la recerca de pastures segons l'època de l'any: a la muntanya a l'estiu (pastures d'estiu o agostejadors) o la plana a l'hivern (pastures de la plana). El camins ramaders acostumen a ser discontinus, passant del camí ral o camí veïnal per a acabar discorrent per les carenes o per zones interfluvials, allunyant-se de les vall i conreus per no entrar en conflicte amb els agricultors. Tots són de domini públic i estan protegits per la Llei 3/1995 per la que el ramat té dret de pas, així que cap persona, autoritat, carretera o ciutat no pot negar-hi el dret de pas.</p> | 41.6536800,1.5314500 | 377719 | 4612368 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47555-foto-08071-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47555-foto-08071-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47555-foto-08071-138-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | |||||||||
| 47556 | Camí de cal Manset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-cal-manset | XVIII-XXI | Alguns trams estan força deteriorats i coberts de vegetació. | <p>Camí que porta del poble de Copons a la Muntanya, passant per la masia de cal Manset, situada a la banda de llevant del terme. Es tracta d'un estret corriol amb un fort desnivell inicial, que actualment neix del marge de llevant de la carretera C-1412. S'hi accedeix pel mateix camí que porta a la font de la Bonamossa, un cop creuada la carretera per un pas inferior. El corriol segueix en sentit ascendent, passa prop de la font de Sant Joan i continua fins al pou i l'hort de la masia. Actualment, el camí ha quedat desdibuixat en el seu darrer tram, i per anar de la masia al camí de la Muntanya, cal travessar els camps de conreu que envolten la casa. El corriol és de terra, tot i que s'observen diversos trams empedrats formats per la mateixa roca natural del terreny, alguns dels quals estan esglaonats.</p> | 08071-139 | Camí de cal Manset, 08289 | <p>Tot i que en l'actualitat el camí s'ha convertit en un corriol ple de vegetació, antigament hi passaven carros. Els trams de pedra regularitzada que s'hi observen podrien estar relacionats amb aquest fet, tot i que caldria fer-ne un estudi per corroborar-ho.</p> | 41.6413800,1.5311200 | 377669 | 4611002 | 08071 | Copons | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47556-foto-08071-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47556-foto-08071-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47556-foto-08071-139-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | |||||||||
| 47561 | Font del pla de Missa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pla-de-missa | XVIII-XX | <p>Font situada a la banda de llevant del Pla de Missa i que es troba adossada a la façana de migdia de la Rectoria. Es tracta d'una petita font de pedra formada per una pica de planta circular, assentada damunt d'un tambor estriat. La pica està adossada a un frontal semicircular format per dues pedres picades, amb un surtidor central per l'aigua en desús. Aquest frontal està rematat per un element troncocònic de pedra picada a mode de barret.</p> | 08071-144 | Pla de Missa, 08289 | <p>Probablement, les peces que conformen la font foren reaprofitades d'altres estructures. La datació està relacionada amb la construcció de l'edifici de la Rectoria.</p> | 41.6364100,1.5192300 | 376669 | 4610468 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47561-foto-08071-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47561-foto-08071-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47561-foto-08071-144-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | ||||||||||
| 47565 | Pedronet de Sant Magí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedronet-de-sant-magi | <p>CLUB ESCOLAR 3C (1997). 'Carrer de Sant Magí'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 4, p. 2. MUÑOZ PALLARÈS, Carles (2012). 'Restauració de la imatge de Sant Magí de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 34, p. 4-6. RIBA I GABARRÓ, Josep (1991). 'Copons'. A Josep M. TORRAS I RIBÉ (coord.). Història de l'Anoia. Manresa: Edicions Selectes, v. 1, p. 362. http://www.latossa.com/antics/547-10Gener13-1.pdf</p> | XVII-XVIII | <p>Petita capella situada a l'extrem de tramuntana del nucli urbà, integrada dins del mur de tanca bastit en pedra, que delimita el jardí de la casa del número 31 del carrer de Sant Magí (actual passeig de Sant Magí). L'element està format per dues parts ben diferenciades: un pilar bastit amb carreus de pedra i la fornícula que alberga la imatge del sant. El pilar presenta un basament de més amplitud i està coronat per una repisa motllurada. Al bell mig hi ha gravada una creu llatina. La capelleta és de planta quadrada, amb una coberta de pedra formada per tres vessants dobles i una fornícula d'arc de mig punt. La capelleta està arrebossada i ben emblanquinada. La imatge del sant, que és de guix, està protegida per una reixa de ferro. El sant va vestit amb l'hàbit de monjo, amb la Biblía en una mà i el bastó amb el que feia brollar l'aigua a l'altra, i porta un barret força curiós de sis puntes. Damunt del sant hi ha un rètol que l'identifica.</p> | 08071-148 | Plaça de Sant Magí, 08289 | <p>En origen, la capelleta estava situada a extramurs del castell, en un dels accessos a la vila des de l'antic camí ral en direcció a Calaf, al començament de la costa del Ginjoler. Actualment, aquesta zona està definida pel carrer i el passeig de Sant Magí, i pel carrer del Mur. Es creu que la devoció per part de la població de Copons envers aquest sant està relacionada amb una forta sequera que patí el municipi. La imatge anterior a l'actual es corresponia amb una talla de fusta policromada, que desaparegué durant el període de la Guerra Civil (1936-1939), tot i que posteriorment es pogué recuperar. La imatge, de petites dimensions i força malmesa, fou localitzada per un veí del poble al interior del toll del Rector, que estava situat a la riera, sota l'actual pista poliesportiva. Un cop recuperada es guardà a l'església. L'any 2012, la imatge fou restaurada per la sra. Joana Llacuna, mentre que la fornícula fou arranjada pel seu marit, el sr. Josep Tort, ambdós veïns de Copons. La imatge fou repintada i se'n restituïren algunes parts malmeses com les mans o l'aigua que surt de sota el bastó, el qual també fou restituït. El barret que porta el sant també s'hagué d'arranjar. Malgrat tot, durant la festa major d'aquell mateix any, la imatge desaparegué fruit d'un acte vandàlic. Davant d'aquesta situació, en els mesos d'octubre i novembre del 2012, s'organitzà una col·lecta popular per recollir fons per adquirir una nova imatge. Aquesta nova imatge es comprà al taller d'imatgeria religiosa El Arte Cristiano d'Olot i fou beneïda el 13 de gener de l'any 2013. Per aquest motiu s'edità una estampeta de l'efemèride. En darrer terme, cal mencionar que s'estan elaborant uns goigs en honor a Sant Magí, que properament es cantaran durant la missa de la Festa Major d'Estiu, a partir del mes de juliol del 2014.</p> | 41.6381300,1.5177200 | 376546 | 4610661 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47565-foto-08071-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47565-foto-08071-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47565-foto-08071-148-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | |||||||||
| 47580 | Fons documental de Copons a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-copons-a-larxiu-comarcal-de-lanoia | <p>MUSET I PONS, Assumpta (2005). 'Arxius, papers i història'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 20, p. 8.</p> | XVI-XX | <p>Fons documental de Copons dipositat a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia (ACAN) d'Igualada. Consta de tres fons independents relacionats amb diversos aspectes del municipi de Copons. En concret es tracta de llibres i documents damunt de suport paper, escrits en llatí, castellà i català. Aquests fons procedeixen de tres entitats diferenciades: el fons de la parròquia de Santa Maria d'Igualada (API), el de l'Ofici i Comptadoria d'Hipoteques d'Igualada i el de la Cambra Agrària Local de Copons. El fons procedent de la parròquia de Santa Maria d'Igualada (API) està format per 118 registres diferents, que en gran part estant formats pels processos judicials que afectaren a diversos veïns de Copons, entre els anys 1500 i 1846. En total són 109 processos diferents. Juntament amb aquests documents també destaquen, entre d'altres, un document sobre Los Copons de finals del segle XIII, una àpoca de l'any 1322 o diversos papers de la Universitat de Copons del segle XVI. Pel que fa als documents de l'Ofici i Comptadoria d'Hipoteques d'Igualada, cal dir que són els llibres de Translació de domini de finques rústiques i urbanes de Copons entre els anys 1846 i 1862. Quant al fons documental de la Cambra Agrària Local de Copons hi ha la documentació comptable de la cambra entre els anys 1987-1993, les declaracions de collita de l'any 1992 i els expedients de sol·licituds de prestacions del 1992 també. En darrer terme, cal fer esment de la col·lecció d'imatges fotogràfiques de Copons. Es tracta d'un total de 13 imatges de diversos punts i elements relacionats amb el municipi, ingressades a l'arxiu majoritàriament des de l'any 1986.</p> | 08071-163 | Plaça de la Creu, 18, 08700, Igualada | <p>L'Arxiu Comarcal de l'Anoia (ACAN) custodia bona part de la documentació de la comarca des de la seva creació l'any 1982, tot i que està dipositat i es pot consultar a la seu actual des del 1986. El fons documental de la Cambra Agrària Local de Copons fou ingressat a l'ACAN el 4 de febrer de l'any 2013 procedent del Departament d'Agricultura i Ramaderia-Oficina d'Igualada.</p> | 41.6365200,1.5186900 | 376624 | 4610480 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47580-foto-08071-163-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47580-foto-08071-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47580-foto-08071-163-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | |||||||||
| 47603 | Camí ral de Calaf / Camí de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-calaf-cami-de-la-serra | <p>CLUB ESCOLAR 3C (1997). 'Carrer de Sant Magí'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 4, p. 2. TORRAS I RIBÉ, J.M. (1993). La comarca de l'Anoia a finals del segle XVIII: els 'Qüestionaris' de Francisco de Zamora i altres descripcions, 1770-1797. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 102, 114, 116. ZAMORA, Francisco de (1973). Diario de los viajes hechos en Cataluña. Barcelona: Ed. Curial, p. 264-265.</p> | El tram corresponent al corriol és força pedregós i amb risc de caiguda. | <p>Antic camí de Copons en direcció a Calaf i Prats de Rei, que travessa el terme municipal de sud a nord, o a l'inversa. La via entra dins del terme desde Jorba per sota del pla de les Vinyes, i va en direcció a l'antic camp de futbol, seguint el mateix traçat que la riera Gran. S'endinsa dins del nucli urbà pels carrers de Vilanova, d'Àngel Guimerà i de Sant Magí (antic carrer Major) i surt d'aquest per la plaça de Sant Magí en direcció nord. Un cop creuada la carretera BV-1005 que condueix a Veciana, el camí es transforma en un estret corriol ascendent que voreja el clot del Morinyol i marxa en direcció a la serra de cal Queta, entre feixes i construccions de pedra en sec. Més o menys a l'alçada del corral del General, sota el cim del Morinyol, el traçat connecta amb una pista forestal que neix al barri de la Roquera i va en direcció nord per la serra fins a la masia de cal Queta. Uns metres després de deixar la casa, el camí marxa vers el terme municipal de Veciana. Actualment, la via combina els trams asfaltats i pavimentats, amb els carrers del nucli i les zones de pista de terra. Tot i això destaca, a l'alçada d'un dels corrals enrunats orientats al clot del Morinyol, un possible tram empedrat en sentit ascendent que passa prop de l'edifici. Es tracta de la pròpia roca natural de la zona, lleugerament esglaonada pel pas del temps.</p> | 08071-186 | El Morinyol-Serra de cal Queta, 08289 | <p>El camí es correspon amb una ramificació del camí reial de l'Anoia, que seguia el curs d'aquest riu comunicant el litoral mediterrani amb l'interior peninsular, ja des d'època romana. De fet es tracta d'una ruta secundària que probablement era utilitzada per traginers, vianants i bestiar. L'any 1788, Francisco de Zamora, oïdor de la Reial Audiència de Barcelona, passà per aquesta ruta de tornada de la Vall d'Aran i Andorra, descrivint d'aquesta manera el trajecte entre Calaf i Igualada, passant pels Prats de Rei, Copons i Jorba. Fa referència a que el camí estava sembrat de pins i algunes alzines i s'observaven petits llogarrets pels voltants.</p> | 41.6414500,1.5189500 | 376655 | 4611027 | 08071 | Copons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47603-foto-08071-186-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47603-foto-08071-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47603-foto-08071-186-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | |||||||||
| 47617 | Casa del carrer d'Àngel Guimerà, 1 / Cal Ganxo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-dangel-guimera-1-cal-ganxo | <p>MUÑOZ, Natàlia (2005). 'Renoms de Copons: el carrer d'Àngel Guimerà'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 19, p. 16. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 9-10, 31.</p> | XVIII-XIX | El revestiment de la façana principal està força degradat. | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, que presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal. Està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes, amb la façana principal orientada al carrer d'Àngel Guimerà. Compta amb dos portals d'accés rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. El de la banda de migdia és el principal i presenta la llinda gravada amb l'any 1873 i les inicials J.M. El portal central, en canvi, presenta una inscripció gravada a la llinda amb el nom 'PERE' i un any datat dins del segle XVIII. El seu mal estat de conservació fa que sigui de difícil lectura. Al seu costat, a la banda de tramuntana, hi ha un antic portal reformat. Les obertures dels dos pisos superiors continuen amb la mateixa tipologia que les de la planta baixa. Són rectangulars i tenen sortida a balcons simples amb les llosanes motllurades i les baranes de ferro decorades. Les del primer pis estan emmarcades en pedra, mentre que les de la segona planta presenten l'emmarcament arrebossat. A les golfes hi ha tres simples finestres rectangulars. La façana està rematada per una cornisa motllurada i presenta un revestiment arrebossat en força mal estat de conservació.</p> | 08071-200 | Carrer d'Àngel Guimerà, 1, 08289 | <p>La casa està situada en el tram més meridional de l'antic camí reial d'Igualada a Calaf i als Prats de Rei (antic carrer Major), prop de la zona de Sòl de Vila o Sòl Carrer (illa formada pels actuals carrers d'Àngel Guimerà, Vilanova i Pere Palomas, tot i que posteriorment aquesta denominació s'apliqués també a tot el traçat del carrer de Vilanova) (Muset 2006: 9-10). Durant la segona meitat del segle XVIII, com a conseqüència del increment de noves construccions, es va anar configurant la futura estructura urbana del municipi, amb la creació de nous carrers i la consolidació i allargament d'altres, com per exemple el carrer Major que acabà desembocant en l'actual carrer d'Àngel Guimerà. Per les datacions establertes als dos portals de l'edifici, és probable que fos construit a mitjans del segle XVIII i reformat a finals del segle XIX. La casa forma part de la mateixa propietat que la casa de cal Ganxo o ca l'Aliguer, situada al carrer de Pere Palomas, número 1.</p> | 41.6363300,1.5184300 | 376602 | 4610460 | 1873 | 08071 | Copons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47617-foto-08071-200-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47617-foto-08071-200-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47617-foto-08071-200-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | |||||||
| 47620 | Corral damunt del pla de les Vinyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-damunt-del-pla-de-les-vinyes | XVIII-XX | Una part de la coberta està enrunada. | <p>Edifici aïllat de planta rectangular, envoltat de camps de conreu i situat a la banda de ponent del Pla de les Vinyes. Està construit en un terreny amb un fort desnivell, organitzat en planta baixa i pis i cobert per una teulada de teula àrab de dues vessants que té la part de tramuntana esfondrada. La façana principal, orientada a ponent, presenta un portal rectangular amb la llinda de fusta, que dóna accés al primer pis de la construcció. Al seu costat hi ha un altre portal rectangular actualment tapiat, que conserva els brancals bastits amb carreus de pedra escairats i un petit arc de descàrrega superior bastit en pedra. La façana de migdia presenta, a la planta baixa, dos arcs de mig punt adovellats que han estat reformats. Tots dos estan tapiats, tot i que un d'ells compta amb una obertura rectangular amb la llinda de fusta, oberta al mig del parament. Al pis hi ha dues simples finestres rectangulars. La resta de façanes presenten simples obertures rectangulars. De la façana de tramuntana destaca un petit forat de ventilació obert a la segona planta i bastit amb una pedra decorada reaprofitada. Al interior, l'espai està cobert per un encanyissat sostingut amb una solera de bigues de fusta. La construcció està bastida en pedra desbastada de diverses mides, disposada en filades regulars i amb petites pedres utilitzades per falcar les juntes. Per la banda de llevant, el corral compta amb un mur de pedra que delimita una zona per les bèsties.</p> | 08071-203 | A la banda de ponent del Pla de les Vinyes, 08289 | 41.6254300,1.5205000 | 376754 | 4609247 | 08071 | Copons | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47620-foto-08071-203-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47620-foto-08071-203-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47620-foto-08071-203-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El seu accés és difícil perquè actualment no hi ha cap camí que hi arribi. Cal travessar els camps de conreu que caracteritzen la zona. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | |||||||||
| 47623 | Pou i bassa de l'hort de cal Manset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-i-bassa-de-lhort-de-cal-manset | XVIII-XIX | <p>Estructures que conformen l'hort de l'antiga masia de cal Manset, que està situat al nord de la masia, prop de la rasa dels Ponts. S'hi accedeix per l'antic camí de cal Manset, tot i que l'accés és difícil donada l'abundant vegetació que cobreix la zona. L'hort està delimitat per murs bastits amb la tècnica de la pedra en sec, que delimiten una planta rectangular aterrassada. A la part superior hi ha la bassa, de planta rectangular i bastida en pedra. La part superior està rematada amb lloses de pedra escairades, algunes de les quals estan inclinades a mode de safareig. Al interior s'observen les restes del revestiment arrebossat que protegia les parets de les filtracions d'aigua. Des de la bassa neix una canalització bastida en maons i teula àrab que la connecta amb el pou. Aquest és de planta circular, està bastit en pedra desbastada disposada en filades, amb petites pedres falcant les juntes, i és molt profund (probablement més de 10 metres). És força probable que el pou comptés amb una coberta actualment enrunada. Al costat de la boca del pou es conserva un petit receptacle rectangular de pedra, utilitzat per decantar aigua.</p> | 08071-206 | Paratge de la Muntanya-Camí de cal Manset, 08289 | <p>Es tracta de l'hort de la masia de cal Manset.</p> | 41.6410800,1.5358300 | 378060 | 4610962 | 08071 | Copons | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47623-foto-08071-206-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47623-foto-08071-206-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47623-foto-08071-206-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Al costat de l'hort es conserva una barraca de pedra seca en bon estat de conservació. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | |||||||||
| 47624 | Rec de Sant Magí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-de-sant-magi | XVIII-XX | L'estructura està en desús. | <p>Antic rec situat a l'extrem de tramuntana del nucli urbà, delimitant el nou aparcament situat al costat de la plaça de Sant Magí. El seu recorregut està dividit en dos trams, un situat a la banda de llevant del solar i l'altre a la banda de migdia. El de llevant es correspon amb una canalització rectilínia oberta i delimitada per dos murs de pedra lligada amb morter. Actualment, per l'interior de la canalització hi passa un tub de plàstic que correspon al nou sistema de subministrament de l'aigua. El seu traçat neix sota un alt mur de pedra en el que s'obre una mina subterrània que marxa en direcció nord. Aquesta mina està coberta per un seguit de lloses planes, amb les parets de pedra i una llinda plana reaprofitada a la seva obertura. El tram de migdia del rec és força diferent. Es tracta d'una canalització rectilínia en forma d'U invertida, bastida en pedra lligada amb morter, tot i que hi ha diversos trams reformats recentment. El seu traçat discorre per sota de l'antiga carretera C-1412 i desemboca a la plaça de Sant Magí i el nucli urbà. En aquest darrer tram, la canalització està soterrada. El sistema ha estat reformat i adaptat a les necessitats actuals.</p> | 08071-207 | Aparcament de Sant Magí, 08289 | <p>Antigament, el conducte subministrava aigua a la població.</p> | 41.6381500,1.5180000 | 376570 | 4610662 | 08071 | Copons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47624-foto-08071-207-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47624-foto-08071-207-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47624-foto-08071-207-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | |||||||||
| 47626 | Camí de la Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-rovira | XVIII-XXI | El trams pedregosos dificulten la passejada. | <p>Camí situat al sud-est del nucli urbà que puja en direcció a la Muntanya, passant pels paratges de la Solanella i la Rovira. El seu traçat s'inicia al marge de llevant de la carretera C-1412, abans d'arribar a l'encreuament per accedir al nucli urbà. De fet, el primer tram es fa per la mateixa pista forestal que porta al pla del Batlle. Uns metres més amunt s'agafa un empinat corriol a l'esquerra que puja en direcció al paratge de la Rovira, passant per darrera de la Caseta del Sec. Desde la Rovira, el traçat creua la rasa del Castellà i continua pujant cap a la font de Freixe, enllaçant uns metres més amunt amb la font de Sant Joan i l'antic camí de cal Manset, que desemboca al paratge de la Muntanya. En general, el traçat del camí es fa sempre per un corriol de terra en sentit ascendent, cobert de vegetació i força pedregós en el seu tram inicial.</p> | 08071-209 | Camí de la Rovira, 08289 | <p>Antigament, aquests paratges estaven aterrassats, amb diverses feixes i construccions de pedra seca i farcits de conreus, vinya i oliveres. És una de les poques zones que no es va cremar durant l'incendi de l'any 1986.</p> | 41.6336900,1.5225600 | 376941 | 4610161 | 08071 | Copons | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47626-foto-08071-209-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47626-foto-08071-209-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47626-foto-08071-209-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | |||||||||
| 47628 | Corral del clot del Morinyol 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-del-clot-del-morinyol-1 | XVIII-XX | La coberta està completament enrunada i les obertures força degradades. | <p>Edifici aïllat de planta rectangular bastit dalt d'un petita penya, a la banda de llevant del clot del Morinyol. Està organitzat en un sol nivell i en l'actualitat ha perdut tota la coberta, que era d'un sol vessant. La façana principal, situada a la banda de migdia, presenta un portal rectangular que actualment està enrunat. Al seu torn, la façana de tramuntana compta amb una finestra rectangular que conserva la llinda i l'ampit de pedra. A l'interior, l'espai està dividit en dues estances comunicades per una porta mig enrunada que conserva els brancals fets de carreus ben escairats i el marxapeu també. Actualment està completament cobert de vegetació. La construcció està bastida en pedra desbastada de diverses mides, disposada en filades regulars i amb pedres de mida petita per falcar les juntes.</p> | 08071-211 | Clot del Morinyol, 08289 | <p>La banda de llevant del Morinyol es caracteritza per les abundants construccions bastides en la tècnica de la pedra en sec: barraques, murs, escales, etc. La zona està aterrassada i actualment bona part d'aquests marges estan plens d'oliveres i arbres fruiters, tot i que també n'hi ha d'abandonades. Un tram de l'antic camí ral d'anar a Calaf passa pel costat de l'edifici.</p> | 41.6414500,1.5190700 | 376665 | 4611027 | 08071 | Copons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47628-foto-08071-211-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47628-foto-08071-211-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47628-foto-08071-211-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | |||||||||
| 47629 | Corral del clot del Morinyol 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-del-clot-del-morinyol-2 | XVIII-XX | La coberta està completament enrunada. | <p>Edifici aïllat de planta rectangular adossat a un dels marges de pedra seca que caracteritzen la zona. De fet, bona part de l'edifici aprofita la pedra natural d'aquest talús com a part de la construcció. Està organitzat en un sol nivell i en l'actualitat ha perdut tota la coberta, que era d'un sol vessant. L'accés principal està situat a la façana de migdia i es correspon amb un portal rectangular amb la llinda de pedra monolítica. Adossat a la banda de tramuntana hi ha un mur que delimita un petit espai descobert, que probablement s'utilitzava per guardar-hi la palla. A l'interior, l'espai està completament cobert de vegetació. La construcció està bastida en pedra desbastada de diverses mides, disposada en filades regulars i amb pedres de mida petita per falcar les juntes.</p> | 08071-212 | Clot del Morinyol, 08289 | <p>La banda de llevant del Morinyol es caracteritza per les abundants construccions bastides en la tècnica de la pedra en sec: barraques, murs, escales, etc. La zona està aterrassada i actualment bona part d'aquests marges estan plens d'oliveres i arbres fruiters, tot i que també n'hi ha d'abandonades.</p> | 41.6406600,1.5170800 | 376498 | 4610942 | 08071 | Copons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47629-foto-08071-212-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47629-foto-08071-212-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47629-foto-08071-212-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | |||||||||
| 47630 | Corral del Balç de les Forques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-del-balc-de-les-forques | XVIII-XX | La coberta i el portal d'accés estan completament enrunats. | <p>Edifici aïllat de planta rectangular situat a escassos metres del camí que puja la serra del Balç de les Forques, en direcció Montpaó. Està organitzat en un sol nivell i en l'actualitat ha perdut tota la coberta, que era de dues vessants. L'accés principal, situat a la façana de migdia, està completament enrunat tot i que conserva el brancal de la banda de llevant. L'espai interior està completament cobert de vegetació. La construcció està bastida en pedra desbastada de diverses mides, disposada en filades regulars i amb pedres de mida petita per falcar les juntes.</p> | 08071-213 | Serra del Balç de les Forques, 08289 | 41.6330300,1.5111400 | 375989 | 4610104 | 08071 | Copons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47630-foto-08071-213-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47630-foto-08071-213-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47630-foto-08071-213-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | ||||||||||
| 47632 | Escales de pedra seca del Morinyol 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escales-de-pedra-seca-del-morinyol-1 | XVIII-XIX | <p>Escales bastides amb la tècnica de la pedra en sec i situades a la banda de llevant del Morinyol, en una zona aterrassada delimitada per marges, murs de pedra i farcida d'oliveres i ametllers. Les escales són massisses, consten de vuit graons formats per uns gruixuts blocs de pedra perfectament escairats i estan adossades a un dels murs de pedra seca de la zona. De fet, les escales estan integrades dins del mur, fent que la construcció sigui més ampla. Alguns d'aquests graons presenten doble bloc per anivellar l'escala.</p> | 08071-215 | Clot del Morinyol, 08289 | <p>Les construccions de pedra seca de la zona del Morinyol es van construir amb la intenció d'obtenir les instal·lacions adequades per al cultiu de la vinya, de la que pràcticament no en queda cap testimoni. Les escales eren utilitzades per facilitar la comunicació entre les diferents terrassses, facilitant la feina i escurçant distàncies.</p> | 41.6418800,1.5177300 | 376554 | 4611077 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47632-foto-08071-215-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47632-foto-08071-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47632-foto-08071-215-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | ||||||||||
| 47640 | Pont dels Nocs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-dels-nocs | XVIII-XX | <p>Pont situat damunt del tram final de la rasa del Bel, uns metres abans d'unir-se amb la riera Gran. Es tracta d'una estructura de traçat rectilini damunt de la llera de la rasa, d'uns deu metres de longitud i amb el tram final desviat lleugerament cap a llevant. Està cobert per una volta de canó bastida en pedra desbastada de diverses mides, lligada amb morter de calç i amb pedretes falcant les juntes. Presenta algunes reformes amb ciment a l'interior de l'estructura.</p> | 08071-223 | Paratge dels Nocs-Pla de les Vinyes, 08289 | 41.6261800,1.5225400 | 376925 | 4609327 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47640-foto-08071-223-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47640-foto-08071-223-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47640-foto-08071-223-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Al seu costat hi ha una barraca de pedra seca. | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | ||||||||||
| 47653 | Barraca de la Vinya del Sabater | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-vinya-del-sabater | XVIII-XX | <p>Barraca de planta rectangular i petites dimensions, oberta al bell mig del parament d'un dels marges de pedra seca que caracteritzen la zona. Consisteix en la sobreposició de pedres escairades de diverses mides, disposades en filades regulars lleugerament inclinades, i amb pedres petites per falcar els espais entre juntes. Presenta una coberta plana formada per una successió de lloses planes de la mateixa mida, de les quals la primera també fa de llinda de la porta, que és d'obertura rectangular. A l'interior es conserven dues fornícules rectangulars obertes a les parets laterals, mentre que la paret del fons està formada pel propi terreny natural de la zona.</p> | 08071-236 | Vinya del Sabater, 08289 | <p>La tècnica de la pedra seca o pedra en sec consisteix en encaixar pedres sense utilitzar cap tipus de morter ni argamassa per lligar-les. En ocasions s'utilitza terra per tapar els forats que hi puguin quedar, amb la intenció d'evitar filtracions d'aigua. També es pot utilitzar aquesta terra barrejada amb pedruscall a l'interior dels murs, a mode de reble. A Copons, les barraques de pedra seca estan directament relacionades amb el cultiu de la vinya, tot i que també amb l'agricultura i amb altres usos com l'aixopluc davant les inclemències del temps o com a magatzem per guardar-hi eines. Les de dimensions més grans, fins i tot, s'utilitzaven com a refugis pels animals. En el cas de les barraques integrades en marges de pedra seca, cal dir que n'hi ha per tot el terme municipal i que, majoritàriament, són de difícil accés. Aquests marges contribuïen a la formació de feixes, guanyant terreny per conrear en zones on el pendent ho feia impossible. Alhora, aquests murs de pedra seca prevenien l'erosió d'aquestes zones i aturaven les avingudes d'aigua de pluja.</p> | 41.6428900,1.5146000 | 376296 | 4611194 | 08071 | Copons | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47653-foto-08071-236-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47653-foto-08071-236-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47653-foto-08071-236-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | ||||||||||
| 47663 | Barraca del turó de ca l'Arnau 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-turo-de-ca-larnau-1 | XVIII-XX | Afectada per l'abundant vegetació que cobreix la zona. | <p>Barraca aïllada de planta circular, bastida en la tècnica de la pedra seca i coberta per una falsa cúpula. Aquest sistema consisteix en la superposició de filades sobreposant lloses o pedres planes, disposades amb la inclinació necessària per evitar les filtracions d'aigua. A la part superior, la cúpula es remata amb una llosa o pedra de cloenda i està recoberta amb terra i pedruscall. L'accés es fa mitjançant una obertura rectangular amb llinda de pedra plana. La construcció està bastida amb pedres escairades de diverses mides, disposades de manera regular i amb pedres petites per falcar els espais entre juntes. L'interior està cobert de vegetació.</p> | 08071-246 | Camí de Sant Gabriel, 08289 | <p>La tècnica de la pedra seca o pedra en sec consisteix en encaixar pedres sense utilitzar cap tipus de morter ni argamassa per lligar-les. En ocasions s'utilitza terra per tapar els forats que hi puguin quedar, amb la intenció d'evitar filtracions d'aigua. També es pot utilitzar aquesta terra barrejada amb pedruscall a l'interior dels murs, a mode de reble. A Copons, les barraques de pedra seca estan directament relacionades amb el cultiu de la vinya, tot i que també amb l'agricultura i amb altres usos com l'aixopluc davant les inclemències del temps o com a magatzem per guardar-hi eines. Les de dimensions més grans, fins i tot, s'utilitzaven com a refugis pels animals. Les barraques cobertes amb el sistema de la falsa cúpula de Copons presenten majoritàriament una planta circular, tot i que també se'n documenten de planta quadrada.</p> | 41.6434400,1.4877400 | 374060 | 4611294 | 08071 | Copons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47663-foto-08071-246-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47663-foto-08071-246-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47663-foto-08071-246-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-17 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | |||||||||
| 47704 | Resclosa i sèquia de la font de la Canal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-sequia-de-la-font-de-la-canal | <p>AMIGÓ, Jordi; MICALÓ, Anna; VILA, Josep M. (1998). 'Els Molins del terme de Copons'. A Arqueologia medieval a l'Anoia (ACRAM). Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 23-27.</p> | XVIII-XIX | <p>Resclosa i sèquia situades damunt del curs de la riera Gran, a l'alçada de la font de la Canal. La resclosa està formada per una gran llosa rectangular de pedra, disposada transversalment respecte el curs del riu. La resclosa eleva el nivell de l'aigua i la desvia fora del seu cabal, en direcció a la sèquia que està situada al seu costat mateix. Aquesta sèquia presenta un traçat inicial rectilini i desemboca en una obertura protegida per una reixa de ferro colat submergida. Des d'aquest punt, l'aigua és deviada en direcció el nucli urbà.</p> | 08071-287 | Vinya del Sabater, 08289 | <p>Tant la resclosa com la sèquia foren construïdes amb la intenció de suministrar aigua a les basses dels molins situats dins del nucli urbà: molí de Dalt, del Mig i de Baix o del Madora. De fet, la sèquia omplia la bassa del molí de Dalt i, des d'aquesta, es feia arribar als altres dos molins.</p> | 41.6422300,1.5145000 | 376286 | 4611120 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47704-foto-08071-287-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47704-foto-08071-287-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47704-foto-08071-287-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Productiu | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | |||||||||
| 47725 | Corral del clot del Morinyol 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-del-clot-del-morinyol-3 | XVIII-XX | Cobert per vegetació | <p>Edifici aïllat de planta rectangular bastit dalt d'una petita penya, organitzat en un sol nivell i la coberta totalment desapareguda, la qual era a una sola vessant. La construcció està bastida en pedra desbastada de diverses mides, disposades en filades regulars i pedres de mida petita per falcar les juntes.</p> | 08071-309 | Clot del Morinyol | <p>La banda de llevant del Morinyol es caracteritza per les abundants construccions bastides en la tècnica de la pedra en sec: barraques, murs, escales, etc. La zona està aterrassada i actualment bona part d'aquests marges estan plens d'oliveres i arbres fruiters, tot i que també n'hi ha d'abandonades.</p> | 41.6458100,1.5192900 | 376692 | 4611511 | 08071 | Copons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47725-foto-08071-309-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47725-foto-08071-309-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47725-foto-08071-309-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | |||||||||
| 47588 | Revista Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/revista-cami-ral | <p>EQUIP DE REDACCIÓ (1998). 'Premis pel butlletí informatiu'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 6, p. 6. ESPELT RODRIGO, Ricard (2008). 'Camí Ral en format digital?'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 26, p. 36. http://www.copons.net/?page_id=2248</p> | XX | <p>Butlletí informatiu del municipi de Copons nascut amb l'objectiu de donar compte de la gestió municipal, reflectir la vida social del poble i ser un canal de comunicació obert als veïns i a tothom. El primer número va sortir el mes de febrer de l'any 1996 i, en l'actualitat, encara continua. És tracta d'una publicació periòdica semestral, que coincideix amb la celebració de les dues festes majors del poble, la d'hivern al gener i la d'estiu a l'agost. Està editada per l'Àrea Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Copons, amb el disseny i la maquetació de l'empresa Espai Gràfic d'Igualada. Un equip de voluntaris s'encarreguen de la programació, el disseny de continguts, el treball editorial, etc. Actualment, la coordinació de la revista va a càrrec de Maria Gràcia Carreras Verdaguer, Elisenda Mercadal i Segura i Núria Pons Torrents. La revista es financia amb la subvenció que rep de l'Ajuntament de Copons i no conté cap mena de publicitat, un tret que la caracteritza. S'edita en paper, en un format molt gran i amb un bon nombre d'imatges, actualment també impresses en color. Presenta seccions fixes que es repeteixen a cada número, articles d'opinió, gestió municipal, serveis, aspectes socials i culturals celebrats al municipi, etc.</p> | 08071-171 | Carrer d'Àngel Guimerà, 8, 08289 | <p>La revista es va fundar l'any 1996 i en l'actualitat continua ben vigent. Les edicions de l'any 1997 foren guardonades amb dos premis diferents. Per una banda, la revista s'emportà el premi Arrel de publicacions municipals, otorgat pel servei de Comunicació de la Diputació de Barcelona a Sant Feliu de Llobregat, com a millor butlletí municipal de l'any. Per l'altra, dins dels premis Anuària, s'otorgà el premi al millor disseny d'una publicació periòdica d'àmbit local, per la seva participació al Camí Ral, a Lluís Jubert. L'any 1997, la revista tenia una tirada de 500 exemplars per una població de 271 persones. La difusió i promoció fora dels límits municipals estava assegurada. En l'actualitat, el tiratge és de 300 exemplars per cada número. Des de l'any 2012, la revista compta amb una versió digital on, properament, hi haurà tots els exemplars editats en pdf.</p> | 41.6365200,1.5186900 | 376624 | 4610480 | 1996 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47588-foto-08071-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47588-foto-08071-171-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 57 | 3.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | ||||||||
| 47589 | Festa Major de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-santa-maria | <p>SERRANO VIVES, Miquel (2012). 'Festa Major d'Estiu. La Festa Major és la màxima expressió de la comunitat'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 33, p. 13. http://www.copons.net/?page_id=2248</p> | XX | <p>La Festa Major d'Estiu de Copons es celebra el dia 15 d'agost per la festivitat de Santa Maria Assumpta, patrona del municipi. Tot i que el programa anual es va adaptant al pas del temps, hi ha una sèrie d'actes que tenen més tradició i es van repetint en cada edició. Un d'aquests actes és la Missa Solemne de Festa Major, que es celebra el mateix dia 15, i en la que desde l'any 2013, es fa la benedicció i el repartiment d'aigua de Sant Magí. La tradicional ballada de sardanes, el cercavila amb els gegants, els capgrossos i el bestiari amenitzat pels grallers, el ball de tarda i nit amb el fanalet o el sopar popular també són alguns dels actes destacables de les celebracions. Actualment, el programa es complementa amb diversos actes culturals, lúdics i esportius, adreçats a tota la població i repartits entre els dies de festa (exposicions de fotografia i pintura, partits de futbol, motos, espectacles populars, representacions teatrals, actes infantils, actuació dels bastoners de Copons, etc). També cal destacar el concurs d'ornamentació de façanes, balcons i finestres, organitzat en les darreres edicions, i que contribueix a incrementar l'ambient festiu del nucli urbà.</p> | 08071-172 | Nucli urbà de Copons, 08289 | <p>La Festa Major d'Estiu de Copons està organitzada per la Comissió de Festes, amb el suport de l'Ajuntament de Copons i la col·laboració de la Diputació de Barcelona. Els programes i actes celebrats durant aquests dies de festa es poden consultar en els diversos números de la revista Camí Ral, des de l'any 1996.</p> | 41.6365200,1.5186900 | 376624 | 4610480 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47589-foto-08071-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47589-foto-08071-172-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | |||||||
| 47590 | Festa Major de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-sebastia | <p>CLOSA FRANQUET, Jordi (2011). 'Festa Major d'Hivern. Primera trobada de Músics Coponencs'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 32, p. 17. MERCADAL SEGURA, Elisenda (2011). 'Sant Sebastià'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 32, p. 16. http://www.copons.net/?p=1485</p> | XX | <p>La Festa Major d'Hivern de Copons es celebra pels voltants del dia 20 de gener, festivitat de Sant Sebastià, patró del municipi. Tot i que el programa anual es va adaptant al pas del temps, hi ha una sèrie d'actes que tenen més tradició i es van repetint en cada edició. L'acte més solemne és el ball de la Crespella, a la sala polivalent, i la missa en honor de Sant Sebastià. El ball de Festa Major o el ball de Bastons també són alguns dels actes destacables de les celebracions. Actualment, el programa es complementa amb diversos actes culturals i lúdics adreçats a tota la població (concurs de truites, espectacles infantils i adults, jocs, disco, etc). També cal destacar la Trobada de Músics coponencs, organitzada en les darreres edicions des de l'any 2011.</p> | 08071-173 | Nucli urbà de Copons, 08289 | <p>La Festa Major d'Hivern de Copons està organitzada per la Comissió de Festes, amb el suport de l'Ajuntament de Copons. Els programes i actes celebrats durant aquests dies de festa es poden consultar en els diversos números de la revista Camí Ral, des de l'any 1996.</p> | 41.6365200,1.5186900 | 376624 | 4610480 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47590-foto-08071-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47590-foto-08071-173-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | |||||||
| 47591 | Festa Major de Sant Pere de Copons / Revetlla de Sant Pere de Comalats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-pere-de-copons-revetlla-de-sant-pere-de-comalats | <p>CLOSA MARTÍNEZ, Ricard (2013). 'Revetlla de Sant Pere de Comalats 2013'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 36, p. 20. http://www.copons.net/wp-content/uploads/2012/06/CartelSantPere.jpg</p> | XXI | <p>La Festa Major de Sant Pere de Copons es celebra pels voltants del dia 29 de juny, festivitat de Sant Pere. La celebració comença amb una caminada de Copons fins al nucli de Sant Pere, on es celebra una missa solemne en honor al sant, amb repic de campanes inclós. Aquesta missa està amenitzada amb música per la Coral Mig To. Posteriorment, a l'exterior de la capella, ballen els bastoners de Copons i s'ofereix un vermut als participants.</p> | 08071-174 | Nucli de Sant Pere de Copons, 08289 | <p>La Festa Major de Sant Pere de Copons es celebra des de l'any 2012 aproximadament. Probablement es tracti de la recuperació d'un ofici que ja es celebrava antigament per la festivitat de sant Pere. En l'actualitat, en funció de l'edició es celebren més o menys actes. En aquest sentit, en l'edició de l'any 2012, el dia abans de la missa es celebrà un concert previ. I l'any 2013, actuà un altre grup musical.</p> | 41.6501600,1.5284200 | 377460 | 4611981 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47591-foto-08071-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47591-foto-08071-174-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Una de les imatges que acompanyen la fitxa pertany al senyor Jaume Casellas, veí de Sant Pere de Copons. | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | ||||||
| 47592 | Benedicció i repartiment d'aigua de Sant Magí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/benediccio-i-repartiment-daigua-de-sant-magi | <p>MUÑOZ PALLARÈS, Carles (2012). 'Restauració de la imatge de Sant Magí de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 34, p. 4-6. http://infoanoia.cat/not/3964/copons_repara_la_teulada_de_l_esglesia/</p> | XXI | <p>Manifestació festiva relacionada amb la benedicció i el repartiment d'aigua de Sant Magí, que es celebra durant la Missa Solemne de la Festa Major d'Estiu de Copons. Consisteix en la benedicció d'unes ampolletes d'aigua per part del mossèn, que la gent s'emporta a casa després de l'ofici. Les ampolles, de 20 cl. cada una, es col·loquen en una cistella davant de l'altar sota la imatge de Sant Magí, que es trasllada a aquesta ubicació des del seu pedronet. El mossèn ho beneeix i els feligresos passen a recollir-les. Les ampolles procedeixen de Tarragona i presenten un adhesiu de la vila de Copons.</p> | 08071-175 | Carrer de Vilanova, 1-Plaça de l'Església, 08289 | <p>La benedicció i repartiment d'aigua de Sant Magí es va celebrar a Copons per primera vegada durant la Missa de la Festa Major d'Estiu, per Santa Maria, el dia 15 d'agost de l'any 2013. Sant Magí, nascut a Tarragona al segle III, es retirà a una cova de les muntanyes de Brufaganya a fer penitència i vida solitària. Obrava diversos miracles, entre ells el fet de fer brollar l'aigua allà on picava amb el seu bastó. Un cop assassinat el 19 d'agost de l'any 306, els seus devots edificaren una capella en el lloc de la seva mort, que posteriorment es convertí en el Santuari de Sant Magí de la Brufaganya que actualment coneixem. La devoció a aquest sant és especialment significativa a Tarragona i la Conca de Barberà, entre d'altres indrets. En principi, l'aigua que es beneix ha de procedir d'aquest santuari, tot i que en el cas de Copons no és així. Cal mencionar que s'estan elaborant uns goigs en honor a Sant Magí, que properament es cantaran durant la missa de la Festa Major d'Estiu. La melodia i la lletra ja han estat composades, però manquen per acabar les il·lustracions que els acompanyen. La intenció es fer una preestrena d'aquests goigs el mes de juliol de 2014, amb la presència del bisbe.</p> | 41.6367100,1.5189600 | 376647 | 4610501 | 2013 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47592-foto-08071-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47592-foto-08071-175-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | ||||||
| 47601 | Ball de bastons de Copons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-bastons-de-copons | <p>ALONSO, M. Rosa et al. (1995). Els balls de bastons. Barcelona: Editorial Alta Fulla. GALÍ SEGUÉS, Montserrat (2009). 'Petita història del ball de bastons a Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 28, p. 5-6. GUDAYOL, Mònica (1999). 'El ball de bastons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 7, p. 6-7. MARTÍ FALGUERA, J. Oriol (2011). 'La ressorgida Colla bastonera de Copons es presenta oficialment i inaugura la seva plaça'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 32, p. 16. MERCADAL SEGURA, Elisenda (2011). 'Sant Sebastià'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 32, p. 16. SOTERAS CORBELLA, Montse (2012). 'Els bastoners de Copons no paren'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 33, p. 15.</p> | XX | <p>El ball de Bastons de Copons es creà com a complement de la celebració de les Caramelles, celebrades per Pasqüetes, juntament amb el ball de Cintes. La dansa més antiga de creació pròpia és el Patatuf. Aquest ball no té lletra per ser cantada i molt probablement la música ja existia, però la coreografia és originària de Copons. Té el seu origen en una dansa infantil molt antiga que es ballava en parelles i picant de mans. En l'actualitat hi ha altres balls de creació pròpia com el Gall i la Gallina i la Pepa, ambdós amb la música tradicional catalana sense versionar i la coreografia adaptada pels Bastoners de Copons. Altres danses que desenvolupen els bastoners són la Pastoreta, el Virolet i el Patufet (o Plaça Gran), tot i que sense adaptar ni versionar. El ball de Bastons de Copons compta amb la música d'un acordió diatònic i, des de l'any 2011, els grallers que acompanyen a la colla també amenitzen els balls.</p> | 08071-184 | <p>A Copons, el ball de Bastons s'inicià per les Caramelles de l'any 1964 de la mà del mestre del poble Joan Obradors i de la Colla de Bastoners de Tàrrega, que ensenyaren a ballar la Pepa. Posteriorment, durant la dècada dels anys vuitanta, es tornà a implantar gràcies al contacte de Joan Obradors amb les colles de bastoners de Tàrrega, novament, i Terrassa. D'aquesta colla s'aprengué el Virolet. Durant aquesta època, els Bastoners de Copons participen en diverses trobades fora del municipi, festes majors d'altres poblacions i també per Caramelles. És l'època en la que entre el mestre i la mainada es creen el Patatuf, el Sol, solet i el Cargol, amb la música d'un acordió, algunes gralles o bé amb música gravada. La darrera etapa s'inicia per les Caramelles de l'any 2006. L'any 2010, la colla es consolida i el gener de l'any 2011 es fa la presentació oficial, apadrinada pels Bastoners de Terrassa. En l'actualitat, el ball de Bastons també es celebra per les festes majors de Copons, la del nucli de Sant Pere i en d'altres indrets de la geografia catalana on la colla de bastoners de la vila és convidada. Quant als bastons utilitzats a Copons, cal dir que sempre han estat de fabricació pròpia i pintats amb ratlles blanques i vermelles, que coincideixen amb els colors de la indumentària dels balladors. Tot i això, en els darrers temps, els bastons són tornejats d'alzina. Destaquem un paral·lel del Patatuf al Baix Llobregat i una versió d'aquesta dansa a Badalona.</p> | 41.6365200,1.5186900 | 376624 | 4610480 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47601-foto-08071-184-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47601-foto-08071-184-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges i bona part de la informació han estat facilitades pels Bastoners de Copons. | 98 | 62 | 4.4 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | |||||||
| 47707 | Marjada de la Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marjada-de-la-rovira | XIX-XX | Conservació precària | <p>Es tracta d'un conjunt de bancals bastits amb la tècnica de la pedra seca, per delimitar les parcel·les de cultiu en una zona seca i escarpada. Aquest estil de conreu era habitual en les zones de clima mediterrani, ja que era una manera de combatre l'erosió del sòl. Conformen un conjunt de terrasses que s'estenen per tot el relleu, proporcionant una visió des de lluny com una gran escala que s'enfila per la vessant de la muntanya.</p> | 08071-291 | La Rovira | <p>Bona part de les muntanyoles que voregen el nucli de Copons tenen les seves vessants aterrassades, repletes de diverses construccions en pedra seca i farcides per feixes on poder-hi conrear. La majoria daten del període de màxima producció de raïm per l'elaboració de vi i la seva exportació, tot i que també era comú el conreu d'arbres fruiters i oliveres. Durant l'èxode rural i amb l'arribada de la fil·loxera, moltes d'aquestes terrasses quedaren en desús i abandonades. La zona de la Rovira és una de les poques zones que no es va cremar durant el gran l'incendi de l'any 1986.</p> | 41.6360700,1.5262500 | 377253 | 4610420 | 08071 | Copons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47707-foto-08071-291-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-09-18 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | |||||||||
| 47708 | Marjada dels Vinyals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marjada-dels-vinyals | XIX-XX | Conservació precària | <p>Es tracta d'un conjunt de bancals bastits amb la tècnica de la pedra seca, per delimitar les parcel·les de cultiu en una zona seca i escarpada. Aquest estil de conreu era habitual en les zones de clima mediterrani, ja que era una manera de combatre l'erosió del sòl. Conformen un conjunt de terrasses que s'estenen per tot el relleu, proporcionant una visió des de lluny com una gran escala que s'enfila per la vessant de la muntanya.</p> | 08071-292 | Vinyals | <p>Bona part de les muntanyoles que voregen el nucli de Copons tenen les seves vessants aterrassades, repletes de diverses construccions en pedra seca i farcides per feixes on poder-hi conrear. La majoria daten del període de màxima producció de raïm per l'elaboració de vi i la seva exportació, tot i que també era comú el conreu d'arbres fruiters i oliveres. Durant l'èxode rural i amb l'arribada de la fil·loxera, moltes d'aquestes terrasses quedaren en desús i abandonades.</p> | 41.6315000,1.5127400 | 376119 | 4609932 | 08071 | Copons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47708-foto-08071-292-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-09-18 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | |||||||||
| 47709 | Marjada del camí de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marjada-del-cami-de-sant-pere | XIX-XX | <p>Es tracta d'un conjunt de bancals bastits amb la tècnica de la pedra seca, per delimitar les parcel·les de cultiu en una zona seca i escarpada. Aquest estil de conreu era habitual en les zones de clima mediterrani, ja que era una manera de combatre l'erosió del sòl. Conformen un conjunt de terrasses que s'estenen per tot el relleu, proporcionant una visió des de lluny com una gran escala que s'enfila per la vessant de la muntanya.</p> | 08071-293 | Camí de Sant Pere | <p>Bona part de les muntanyoles que voregen el nucli de Copons tenen les seves vessants aterrassades, repletes de diverses construccions en pedra seca i farcides per feixes on poder-hi conrear. La majoria daten del període de màxima producció de raïm per l'elaboració de vi i la seva exportació, tot i que també era comú el conreu d'arbres fruiters i oliveres. Durant l'èxode rural i amb l'arribada de la fil·loxera, moltes d'aquestes terrasses quedaren en desús i abandonades.</p> | 41.6455100,1.5245300 | 377128 | 4611470 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47709-foto-08071-293-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-09-18 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 145,18 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/