Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 47503 | Nucli de Sant Pere de Copons o Comalats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-de-sant-pere-de-copons-o-comalats | <p>Copons. Plànol urbà / Guia d'interès. Copons: Ajuntament de Copons, 2000. EMILI; BET; PERET (1996). 'Sant Pere de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 1, p. 2. MUÑOZ, Natàlia (2007). 'Renoms de Copons: Sant Pere de Copons i les seves masies'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 23, p. 29.</p> | XII-XXI | <p>Conjunt aïllat situat al nord-est del nucli urbà de Copons, en la confluència entre la riera de Sant Pere i la Floranca. Es tracta d'un nucli de planta irregular format al voltant de l'església romànica de Sant Pere, bastida al segle XII. Actualment, el temple està situat a la banda de migdia mentre que les cases que el conformen es situen a tramuntana. La majoria d'aquests edificis, amb l'excepció de cal Siscu, es troben alineats en un únic carrer situat a la banda de tramuntana del temple. Aquestes cases presenten una tipologia constructiva semblant, donat que totes foren bastides a mitjans del segle XVIII. Són de planta rectangular, amb teulades de dues vessants i distribuïdes en planta baixa, pis i golfes. Són alhora bastides en pedra desbastada disposada regularment. Actualment, la majoria han estat rehabilitades.</p> | 08071-86 | Sant Pere de Copons, 08289 | <p>El petit veïnat de Sant Pere de Copons (o de Comalats) es correspon amb una antiga sagrera medieval centrada per l'ermita romànica de Sant Pere, que dóna nom al nucli. La capella formava part de l'antic terme del castell de Copons, en el indret conegut com a Comalats. L'any 1020, Guifred de Balsareny (repoblador del terme) ven a la seva muller Ingilberga el terme del castell de Copons. I posteriorment, en el seu testament, Ingilberga deixa un camp a l'església de Sant Pere de Copons, quedant així establert en primer lloc el topònim de Copons per sobre del de Comalats (que no apareix fins al segle XII). Les cases que conformen el nucli són majoritàriament de mitjans del segle XVIII i actualment es corresponen amb cal Siscu, cal Ros, Cal Soques, cal Solà i l'antic corral de cal Solà. Anteriorment, durant la dècada dels anys 20 del segle XX, hi havia vuit cases i quatre d'elles eren habitades (cal Solà, cal Ros, cal Siscu i cal Torrents, aquesta darrera actualment enderrocada). En total hi vivien una trentena de veïns. Les cases deshabitades eren cal Rafel, cal Soques, ca la Seiraca i la casa del costat de cal Torrents, actualment enrunada. Després de la Guerra Civil espanyola, els veïns de Sant Pere, Comalats, les masies dels voltants i gent del poble varen contribuïr a edificar el pont sobre la riera de Sant Pere. El nucli va estar deshabitat fins a la dècada dels anys 70. Posteriorment, a partir dels anys 80, el nucli torna a estar habitat, rehabilitant les cases i condicionant-les per les noves famílies.</p> | 41.6502100,1.5284400 | 377462 | 4611987 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47503-foto-08071-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47503-foto-08071-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47503-foto-08071-86-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 92|94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | |||||||||
| 47420 | Sant Pere de Copons / Sant Pere de Comalats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-de-copons-sant-pere-de-comalats | <p>BURON, Vicenç (1980). Esglésies romàniques catalanes: guia. Barcelona: Artestudi, p. 87. Copons. Plànol urbà / Guia d'interès. Copons: Ajuntament de Copons, 2000. CLOSA MARTÍNEZ, Ricard (2012). 'Sant Pere a Sant Pere'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 34, p. 19. GAVÍN I BARCELÓ, Josep Maria (1984). Anoia, Conca de Barberà. Valldoreix: Arxiu Gavín, p. 119. IPA (2012). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Copons. LLACUNA I ORTÍNEZ, Pau (1995). Rutes per l'Anoia: història i art. Igualada: Publicacions Anoia, p. 70. LLIRÓ, Imma (1998). 'Recital poètic i musical a Sant Pere de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 6, p. 12. MESTRE I CASANOVA, Josep Vicenç; SABATÉ I CURULL, Flocel (1994). Esglésies romàniques de l'Anoia. Igualada: La Veu de l'Anoia. PLADEVALL I FONT, Antoni (1992). Catalunya Romànica: El Penedès, l'Anoia. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, vol. 19, p. 416. RIBA I GABARRÓ, Josep (1991). 'Copons'. A Josep M. TORRAS I RIBÉ (coord.). Història de l'Anoia. Manresa: Edicions Selectes, v. 1, p. 362. SERRA, Ramon (1997). 'L'Ermita Romànica de Sant Pere'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 4, p. 3. http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=4879 http://www.altaanoia.info/cat/Punts-d-Interes/Sant-Pere-de-Comalats http://relatsencatala.cat/relat/el-retaule-de-sant-pere-de-comalats-copons-lanoia-sobir</p> | XII / XIX | <p>Capella d'una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular. La nau està coberta per una volta de canó amb llunetes dividida en quatre trams separats per arcs faixons de mig punt, que es recolzen als murs laterals. L'absis original, que està cobert per una volta de quart d'esfera de pedra, es troba separat de la nau mitjançant un envà que fa de suport al retaule de Sant Pere, que actualment presideix l'altar major. Als peus de la nau hi ha el cor, al que s'accedeix mitjançant unes escales de pedra de dos trams. El temple s'il·lumina gràcies a una petita finestra rectangular, oberta al mur de migdia de la nau, i una finestra espitllerada, situada al bell mig de l'absis. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés d'arc de mig punt bastit amb grans dovelles de pedra i els brancals fets de carreus de pedra ben escairats. Està rematada per un doble ràfec de teula àrab. La façana de ponent està coronada per un simple campanar d'espadanya refet. La construcció presenta els paraments llisos, tot i que encara s'observen diversos forats de bastida. L'aparell original es fet de carreus de pedra ben escairats i disposats en filades regulars. En canvi, l'aparell de les reformes dutes a terme al temple no està tant ben definit, tot i que és força regular també.</p> | 08071-3 | Nucli de Sant Pere de Copons, 08289 | <p>La capella de Sant Pere formava part de l'antic terme del castell de Copons, en el indret conegut com a Comalats. Tot i que el lloc de Comalats no es documenta fins a finals del segle XII, tenim notícia que l'any 1020, Guifred de Balsareny (repoblador del terme) ven a la seva muller Ingilberga el terme del castell de Copons. I posteriorment, en el seu testament, Ingilberga deixa un camp a l'església de Sant Pere de Copons, quedant així establert en primer lloc el topònim de Copons per sobre del de Comalats. Tot indica que la capella sempre ha estat sufragània de la parròquia de Santa Maria de Copons. Així queda recollit en la visita pastoral del bisbe Pasqual de Vic a la parròquia l'any 1685. L'any 1889 es va reformar tota la coberta del temple, sobrealçant la nau central per construïr la nova volta de canó amb llunetes. També va ser el moment en el que es va edificar l'envà que separa la nau de l'absis original. Sabem que l'obra va costar 125 pessetes i es va acabar el dia 6 d'octubre del mateix any.</p> | 41.6501600,1.5284200 | 377460 | 4611981 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47420-foto-08071-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47420-foto-08071-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47420-foto-08071-3-3.jpg | Inexistent | Romànic|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Tot indica que el portal d'accés al interior del temple es posterior a la construcció de l'edifici. Pels voltants de la capella es van localitzar sepultures medievals. Actualment, el temple acull diversos actes culturals com ara recitals de poesia i música, i des de l'any 2012 aproximadament, s'ha instaurat la Festa Major de Sant Pere (combina diversos actes litúrgics, culturals, socials). | 92|98|119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | ||||||||
| 47419 | Rectoria de Copons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-copons | <p>IPA (2005). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Copons. MUÑOZ, Natàlia (2003). 'Renoms de Copons: el carrer Vilanova'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 16, p. 16. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 35-36. http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=4869 http://www.altaanoia.info/cat/Punts-d-Interes/Rectoria</p> | XVIII | <p>Edifici aïllat de planta rectangular format per dos cossos adossats. Presenta la coberta de teula àrab a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en soterrani, planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada a ponent, presenta un gran portal d'accés rectangular, amb els brancals fets de carreus de pedra ben escairats i la llinda plana. Al seu costat destaca una petita finestra rectangular, emmarcada per quatre carreus de pedra ben escairats també. Al pis hi ha tres grans finestrals d'obertura rectangular, amb les llindes planes i els brancals bastits amb carreus de pedra. Tenen sortida a tres balcons simples amb les llosanes motllurades i les baranes de ferro. A les golfes s'obren quatre petites obertures rectangulars, amb els emmarcaments arrebossats i les llindes de fusta. Les dues centrals estan dividides per un petit pilar de maons. La façana està rematada per un triple ràfec de teula àrab i rajola comuna, i està emmarcada amb carreus de pedra a les cantoneres. Les obertures de la façana de migdia corresponen a moments cronològics diferents, però són totes rectangulars i amb els emmarcaments arrebossats. El mateix succeeix amb les altres dues façanes de l'edifici. A l'interior, la distribució de la planta baixa es divideix en tres crugies, una de central on hi ha les escales d'accés al pis superior i dues de laterals. El vestíbul presenta el sostre cobert amb bigues de fusta i el paviment empedrat, amb lloses de pedra desbastades. Es conserven alguns portals de pedra, armaris i el forn, parcialment. Presenta paviments de mosaic hidràulic que es corresponen amb reformes posteriors. La construcció presenta els paraments en força mal estat, semi-arrebossats i amb gran part de l'obra vista, formada per pedres desbastades de diferents mides, disposades en filades més o menys regulars.</p> | 08071-2 | Carrer de Vilanova, 3, 08289 | <p>L'any 1755, un cop finalitzada la construcció de l'església, el rector de la parròquia mossèn Francesc Felip va iniciar els tràmits per la construcció de la nova rectoria, que culminen l'any 1759, amb l'otorgament per part del bisbat del permís per 'desfer-se de la meitat de la casa de la rectoria vella, de l'era veïna i d'un tros de terra' (Muset 2006: 35). El finançament de l'obra es va aconseguir mitjançant la venda dels anteriors béns, amb compra per part del negociant Manel Vidal per 600 lliures, i els establiments dels solars fets a la Plana de la Rectoria entre 1761 i 1765. La construcció de la nova rectoria de Copons va començar aproximadament l'any 1760. Es van utilitzar unes quatre mil teules i unes tres mil rajoles, fabricades per Joan Brunet, de la masia de can Vilella (Muset 2006: 35). En un principi, l'edifici també disposava d'estances destinades a les tasques agroramaderes (corral, pallisa, celler).</p> | 41.6364900,1.5191700 | 376664 | 4610476 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47419-foto-08071-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47419-foto-08071-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47419-foto-08071-2-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Davant de la façana principal hi ha una estreta vorera de pedra. Damunt seu destaquen dos llargs bancs de pedra situats a banda i banda de la porta d'accés principal. Adossada a l'extrem de llevant de la façana de migdia hi ha la font del Pla de Missa. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | ||||||||
| 47421 | Cal Vila / Cal Garriga / Cal Joan Avaro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vila-cal-garriga-cal-joan-avaro | <p>MUÑOZ, Natàlia (2003). 'Renoms de Copons: el carrer Vilanova'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 16, p. 17. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 23-27.</p> | XVIII | <p>Edifici cantoner de planta rectangular format per tres cossos adossats, amb pati posterior i accés des de l'antiga carretera d'Igualada a Ponts. La construcció principal presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuïda en planta baixa i dos pisos. La façana principal, orientada al carrer de Vilanova, presenta un portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats i la llinda plana de pedra també. Al mig de la llinda destaca una mènsula ornamental decorada amb motius vegetals i florals, amb una petxina central. A banda i banda hi ha dues petites finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra. Les tres obertures del primer pis són rectangulars i presenten una motllura rectilínia recorrent el seu intradós. Compten amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben treballats i les llindes planes monolítiques. El finestral central té sortida a un balcó simple amb la llosana motllurada i barana de ferro. Les finestres laterals, en canvi, presenten els ampits motllurats. La composició i tipologia dels buits del segon pis és la mateixa que a la primera planta, tot i que les obertures tenen les seves particularitats. Presenten els emmarcaments arrebossats i pintats i compten amb petits arcs de descàrrega bastits amb pedres disposades a sardinell. El parament està rematat per una mènsula motllurada de gran amplitud. De la façana de tramuntana, orientada a la plaça de l'Església, destaca un allargat finestral rectangular amb arc de descàrrega, emmarcament arrebossat i fornícula apetxinada situada a la llinda. Adossat a l'extrem de llevant d'aquest parament hi ha un petit volum de planta rectangular i coberta d'un sol vessant de teula, que actualment es correspon amb el número 7. Està distribuït en planta baixa i pis, i presenta obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats. Al seu torn, el tercer volum que integra l'edifici està adossat a la façana de llevant del cos principal i està completament rehabilitat. La construcció presenta l'aparell de l'obra vist, format per pedres de diverses mides disposades regularment. Les cantonades de l'edifici principal estan bastides amb carreus de pedra ben escairats. La part posterior de la finca presenta un gran pati rectangular que té sortida a l'antiga carretera a Ponts. Destaca la gran portalada rectangular integrada dins del mur que separa la finca del carrer. Està protegida per una petita teulada de teula àrab disposada a tres vessants.</p> | 08071-4 | Carrer de Vilanova, 7-9, 08289 | <p>Fins a mitjans del segle XVIII, en els terrenys on actualment es troba l'edifici de cal Vila, hi havia l'era de batre i l'antiga rectoria de Copons. De fet, ambdues construccions estaven situades sota la gran escalinata que actualment condueix a la plaça de l'Església (Muset 2006: 23). Aquests terrenys, que eren propietat de l'església de Santa Maria de Copons, també incloïen el que actualment es coneix com el Pla de Missa, l'illa de cases compresa entre els carrers d'Àngel Guimerà i de Vilanova, la banda de llevant del carrer de Vilanova (coneguda com el Pla del Rector o la Plana de la Rectoria) i alguns horts de la banda de ponent. Com que l'explotació agrícola de la Plana de la Rectoria no donava prous beneficis i les obres de construcció del nou temple parroquial eren molt cares, el rector mossèn Francesc Felip va sol·licitar permís al bisbe de Vic per poder establir part d'aquesta propietat, amb la intenció de construïr una nova rectoria al costat del nou temple i així alliberar aquests terrenys davant la demanda creixent de sòl urbanitzable. L'any 1759, el Bisbat otorga el permís per vendre el domini útil d'una part de la rectoria vella, d'un tros de pati i d'un altre de l'era a favor del negociant Manuel Vidal. En concret, la venda comprenia: 'dende la casa de Pere Basi (en) línea recta, fins al cantó de dita casa o Rectoria, y después dende lo menjador de dita Rectoria (fins) a la ayguera (y) fins dalt la teulada, y después dende la porta fins lo pilar de pedra picada que sustenta la porta (y) fins a una estaca que se ha plantat a la plana' (Muset 2006: 26). Per tant doncs, cal Vila es correspon amb l'edifici de la rectoria vella de Copons, comprat per Manuel Vidal l'any 1759, com hem vist anteriorment. També tenim notícia que un dels propietaris que havia tingut l'edifici, en Joan Avaro, tenia llogats els baixos a un veí de Jorba que es dedicava a la reparació i venda d'espardenyes de vetes. És força probable que l'edifici fos rehabilitat caps als anys 90 del segle XX.</p> | 41.6363200,1.5189100 | 376642 | 4610458 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47421-foto-08071-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47421-foto-08071-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47421-foto-08071-4-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Situats a banda i banda del portal d'accés a la casa destaquen dos seients de pedra de planta hexagonal, que probablement estan reutilitzats d'una altra estructura constructiva. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | ||||||||
| 47422 | Cal Llacuna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-llacuna | <p>CLUB ESCOLAR 3C (1998). 'Carrer d'en Pere Palomas'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 6, p. 2. MUÑOZ, Natàlia (2003). 'Renoms de Copons: el carrer Vilanova'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 16, p. 10, 17. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 25.</p> | XVIII | Els paraments estan força degradats i les obertures de la planta baixa fan un gran impacte estètic. | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, format per dos cossos adossats, amb pati posterior i accés des de l'antiga carretera d'Igualada a Ponts. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants disposada a dos nivells, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes, tot i que el cos adossat a tramuntana presenta un alçament constructiu que es tradueix en un nivell extra. La façana principal, orientada al carrer de Vilanova, presenta dos portals d'accés rectangulars reformats. Tot i això, el principal conserva els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats i la llinda plana de pedra amb un lleuger arc rebaixat motllurat. Al primer pis destaquen dos grans finestrals rectangulars, amb els brancals fets de carreus de pedra i les llindes planes també. Una motllura rectilínia recorre l'intradós d'ambdues obertures. Tenen sortida a dos balcons simples amb les llosanes motllurades i baranes de ferro amb decoració central. Al seu costat hi ha una finestra rectangular amb l'emmarcament arrebossat i l'ampit de pedra, que ha estat reformada. La composició dels buits d'aquesta planta es repeteix al segon pis, tot i que els balcons són de mida inferior i totes les obertures han estat reformades. Destaca l'obertura central, amb la llinda rebaixada bastida amb pedra irregular disposada a sardinell. La resta d'obertures del parament es corresponen amb petites finestres d'obertura rectangular, amb les llindes de fusta. La construcció presenta el parament en força mal estat, semi-arrebossat i amb gran part de l'obra vista, formada per pedres desbastades de diferents mides, disposades regularment.</p> | 08071-5 | Carrer de Vilanova, 17, 08289 | <p>La casa és propietat de la família Llacuna des de fa diverses generacions. A mitjans del segle XVIII, els terrenys on està edificada eren propietat de l'església de Santa Maria de Copons. Aquests incloïen el que actualment es coneix com el Pla de Missa, l'illa de cases compresa entre els carrers d'Àngel Guimerà i de Vilanova, la banda de llevant del carrer de Vilanova (coneguda com el Pla del Rector o la Plana de la Rectoria) i alguns horts de la banda de ponent. Com que l'explotació agrícola de la Plana de la Rectoria no donava prous beneficis i les obres de construcció del nou temple parroquial eren molt cares, el rector mossèn Francesc Felip va sol·licitar permís al bisbe de Vic per poder establir part d'aquestes propietats i així alliberar els terrenys davant la demanda creixent de sòl urbanitzable, com a conseqüència de la bonança econòmica experimentada la vila. Entre els anys 1740 i 1765 foren dotze les parcel·les cedides 'a fi y efecte de construhir o fer construhir y edificar casa' (Muset 2006: 25). Aquestes parcel·les es corresponen amb les cases que actualment comprenen des del número 11 al 39 del carrer. De fet, les cases havien de tenir la façana orientada al carrer de Vilanova i mesurar totes el mateix, '50 palms en quadro' (10m x 10m) que equivalien a dos casals (Muset 2006: 25). Posteriorment, entre els anys 1761 i 1765, les cases es van poder allagar gràcies a 'la concessió de la propietat útil d'una nova peça de terra, destinada a corral' (Muset 2006: 25). Tenien la mateixa amplada que les façanes, és a dir, 50 pams, però la profunditat variava en funció de la situació de l'habitatge. En el cas de cal Llacuna, la profunditat era de 25 pams. Finalment, l'any 1789 es va donar permís per transformar aquests corrals en cases, quedant així integrats a la part habitada dels edificis, alhora que també es va permetre annexionar nous patis per la banda posterior dels edificis.</p> | 41.6359800,1.5186900 | 376623 | 4610421 | 08071 | Copons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47422-foto-08071-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47422-foto-08071-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47422-foto-08071-5-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | ||||||||
| 47423 | Cal Reiet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-reiet | <p>MUÑOZ, Natàlia (2003). 'Renoms de Copons: el carrer Vilanova'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 16, p. 16. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 10-11, 22.</p> | XVIII | Caldria arranjar el revestiment de la façana principal. | <p>Edifici entremitgeres de planta més o menys rectangular, format per dos cossos adossats i amb pati posterior. El volum principal presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en soterrani, planta baixa, dos pisos i golfes. La façana principal, orientada al carrer de Vilanova, presenta dos grans portals d'accés rectangulars. El lateral ha estat reformat, amb els brancals bastits amb maons i la llinda arrebossada. En canvi, el portal principal presenta els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats i la llinda plana de pedra amb decoració central. Al seu costat hi ha una allargada finestra rectangular emmarcada en pedra, que també ha estat reformada. Les obertures del primer pis es corresponen amb tres grans finestrals rectangulars, amb els brancals fets de carreus de pedra, les llindes planes decorades i l'intradós motllurat. Tenen sortida a tres balcons simples amb les llosanes motllurades i les baranes de ferro. La composició dels buits d'aquesta planta es repeteix al segon pis, tot i que els balcons són de mida inferior i les obertures són d'arc rebaixat, amb els emmarcaments arrebossats. Les obertures de les golfes es corresponen amb tres petites finestres quadrangulars amb l'emmarcament revestit. La façana està rematada per un ràfec reformat i decorat amb motius geomètrics, sostingut amb mènsules de fusta. La construcció manté bona part del revestiment arrebossat de la façana, tot i que es pot observar part de l'obra vista. Està formada per pedres desbastades de diferents mides, disposades regularment. Adossat a la façana de ponent del volum principal hi ha un cos de planta rectangular amb la coberta de teula àrab d'un sol vessant, que presenta una galeria d'arcs de mig punt sostinguts per columnes circulars. Al seu torn, adossada a aquest volum i oberta al pati posterior, destaca una construcció de planta pentagonal amb la coberta de teula d'un sol vessant, disposada a mode de galeria.</p> | 08071-6 | Carrer de Vilanova, 18, 08289 | <p>Tot indica que la casa de cal Reiet que coneixem actualment es correspon amb un 'hospitium' documentat al carrer de Vilanova, amb anterioritat al segle XVI. De fet, el lloc de Vilanova va sorgir com un nou nucli de població establerta extramurs del castell, al voltant de la plaça d'en Giralt o de can Llacuna (a l'encreuament entre els actuals carrers de Vilanova i de Pere Palomas) i de l''hospitium' anteriorment mencionat. Tot i que es desconeix com era l'edifici original, sabem que comptava amb un corral posterior. Funcionalment 'podia haver estat un alberg, o hospital, per acollir-hi persones, o simplement un habitatge gran' (Muset 2006: 10). A finals del segle XVI, però, l'edifici estava abandonat i esfondrat, fet que va motivar que l'any 1594 el seu propietari (Jaume Jover, alias 'Rafel') se'l vengués, juntament amb uns patis adjacents, a Gaspar de Càrcer. Posteriorment, l'any 1736 un dels seus descendents va transferir aquesta propietat als comerciants Maurici Ramon i Simó Segura, juntament amb la masia de la Torre dels Hereus. Sembla ser que l'actual nom de l'edifici, cal Reiet, prové del sobrenom amb el que es coneixia un dels seus propietaris, el qual posseïa les millors propietats de tot el municipi, fet que li va proporcionar aquest apel·latiu.</p> | 41.6358400,1.5183800 | 376597 | 4610405 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47423-foto-08071-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47423-foto-08071-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47423-foto-08071-6-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El ràfec de l'edifici principal, que està decorat amb motius geomètrics (romboïdals) de color teula i blanc, es pot observar en d'altres edificis del mateix carrer. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | |||||||
| 47426 | Cal Mestre / Cal Jover Pobre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mestre-cal-jover-pobre | <p>IPA (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Copons. MUÑOZ, Natàlia (2003). 'Renoms de Copons: el carrer Vilanova'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 16, p. 16. MUSET I PONS, Assumpta (2000). L'evolució familiar i comercial d'una companyia coponenca del segle XVIII: Ramon i Agustí Morera i Cia. Barcelona: Col·legi de Notaris de Catalunya, p. 326-327. http://www.altaanoia.info/cat/Punts-d-Interes/Antiga-Casa-de-Pere-Jover-o-Cal-Mestre http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=4870</p> | XVIII | <p>Edifici entremitgeres completament rehabilitat, que presenta una planta rectangular i està format per dos cossos adossats, amb un pati posterior de planta rectangular també. El volum principal presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en soterrani, planta baixa i dos pisos. La façana principal, orientada al carrer de Vilanova, presenta un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats i el marxapeu de pedra també. La dovella central està gravada amb la següent inscripció: 'JHS 1739 PERA YOVE'. L'altre portal de la planta baixa es correspon amb un portal rectangular per accedir al garatge. Les obertures dels pisos superiors són totes rectangulars i presenten la mateixa tipologia que la porta del garatge. La façana està bastida amb pedres ben escairades de diverses mides, aplicades de forma regular a mode de retícula. De la façana de ponent destaca una terrassa descoberta al segon pis. En aquesta part, a la façana de ponent se li adossa un volum auxiliar de planta rectangular.</p> | 08071-9 | Carrer de Vilanova, 24, 08289 | <p>És probable que el gravat de la dovella central del portal de la casa es refereixi a Pere Jover Torras, fill del negociant Josep Jover Sans i nét de pagesos, que l'any 1730 era negociant a Valladolid. Els Jover formaven una de les nissagues més selectes i poderoses de la diàspora de negociants coponencs desenvolupada durant el segle XVIII. Anteriorment ja apareixien registrats al fogatge de l'any 1553 (Muset 2000: 326). L'edifici és conegut com a cal Mestre degut al fet que dos mestres de l'escola de Copons hi van viure. Eren en Joan Obradors i la Vicenta Alumbreros. En relació a això, sabem que durant el temps en que la casa era coneguda com a cal Jover Pobre, el propietari de la mateixa la va donar al poble de Copons perquè s'hi fes l'escola de les nenes.</p> | 41.6356100,1.5183900 | 376597 | 4610380 | 1739 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47426-foto-08071-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47426-foto-08071-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47426-foto-08071-9-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Tenim notícia que la façana principal estava decorada amb uns esgrafiats florals, que es van perdre. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | |||||||
| 47427 | Cal Brunet / Ca la Maria Teresa Semiano / Cal Cardenyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-brunet-ca-la-maria-teresa-semiano-cal-cardenyes | <p>MUÑOZ, Natàlia (2003). 'Renoms de Copons: el carrer Vilanova'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 16, p. 17. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 25.</p> | XVIII | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, format per dos cossos adossats, amb pati posterior i accés des de l'antiga carretera d'Igualada a Ponts. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i una terrassa descoberta orientada al jardí. L'edifici està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes, i presenta la façana principal orientada al carrer de Vilanova. El portal d'accés principal és d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats. Al costat hi ha un altre portal de grans dimensions i obertura rectangular, amb els brancals fets de carreus i la llinda plana gravada amb la data de construcció, 1776. Al primer pis destaquen dos finestrals rectangulars emmarcats en pedra que tenen sortida a dos balcons exempts amb les llosanes motllurades i les baranes de ferro decorades. Entremig de les dues obertures hi ha una petita fornícula amb l'ampit motllurat, que alberga una imatge religiosa. La composició dels buits d'aquesta planta es repeteix al segon pis, tot i que les obertures es corresponen amb finestres amb els ampits motllurats i sense balcons. Per contra, les obertures de les golfes es corresponen amb quatre petites finestres d'arc de mig punt, unides per un llarg ampit corregut motllurat. La façana està rematada per una cornisa motllurada damunt la que es troba una àmplia barbacana sostinguda amb mènsules de fusta i pedra. El parament presenta un revestiment que imita la pedra, disposat en filades. A la part posterior de la casa, tocant a l'antiga carretera de Calaf, hi ha un petit volum de planta rectangular, destinat a garatge.</p> | 08071-10 | Carrer de Vilanova, 25, 08289 | <p>A mitjans del segle XVIII, els terrenys on està edificada la casa eren propietat de l'església de Santa Maria de Copons. Aquests incloïen el que actualment es coneix com el Pla de Missa, l'illa de cases compresa entre els carrers d'Àngel Guimerà i de Vilanova, la banda de llevant del carrer de Vilanova (coneguda com el Pla del Rector o la Plana de la Rectoria) i alguns horts de la banda de ponent. Com que l'explotació agrícola de la Plana de la Rectoria no donava prous beneficis i les obres de construcció del nou temple parroquial eren molt cares, el rector mossèn Francesc Felip va sol·licitar permís al bisbe de Vic per poder establir part d'aquestes propietats i així alliberar els terrenys davant la demanda creixent de sòl urbanitzable, com a conseqüència de la bonança econòmica experimentada la vila. Entre els anys 1740 i 1765 foren dotze les parcel·les cedides 'a fi y efecte de construhir o fer construhir y edificar casa' (Muset 2006: 25). Aquestes parcel·les es corresponen amb les cases que actualment comprenen des del número 11 al 39 del carrer. De fet, les cases havien de tenir la façana orientada al carrer de Vilanova i mesurar totes el mateix, '50 palms en quadro' (10m x 10m) que equivalien a dos casals (Muset 2006: 25). Posteriorment, entre els anys 1761 i 1765, les cases es van poder allagar gràcies a 'la concessió de la propietat útil d'una nova peça de terra, destinada a corral' (Muset 2006: 25). Tenien la mateixa amplada que les façanes, és a dir, 50 pams, però la profunditat variava en funció de la situació de l'habitatge. En el cas que ens ocupa, la profunditat era de 15 pams. Finalment, l'any 1789 es va donar permís per transformar aquests corrals en cases, quedant així integrats a la part habitada dels edificis, alhora que també es va permetre annexionar nous patis per la banda posterior. L'edifici és conegut per cal Brunet per que l'anterior propietària es deia Maria Brunet. L'apel·latiu Semiano procedeix del renom amb el que era conegut el pare de la Maria Teresa i Cardenyes era el cognom del seu marit.</p> | 41.6356800,1.5186000 | 376615 | 4610387 | 1776 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47427-foto-08071-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47427-foto-08071-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47427-foto-08071-10-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Tot i l'any de construcció present al portal rectangular de la planta baixa, probablement la casa va ser reformada durant el segle XX. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | |||||||
| 47428 | Cal General / Casa General / Cal Solé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-general-casa-general-cal-sole | <p>MUÑOZ, Natàlia (2003). 'Renoms de Copons: el carrer Vilanova'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 16, p. 16. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 5-6, 22, 24.</p> | XVIII | <p>Edifici cantoner de planta rectangular, amb pati posterior. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en soterrani, planta baixa, dos pisos i golfes. La façana principal, orientada al carrer de Vilanova, presenta tres grans portals d'accés rectangulars, dels quals només el central presenta l'emmarcament bastit amb carreus de pedra escairats. Els altres dos han estat reformats, amb els emmarcaments arrebossats. Les obertures del primer pis es corresponen amb tres grans finestrals rectangulars, amb els brancals fets de carreus de pedra i les llindes planes, amb sortida a tres balcons simples amb les llosanes motllurades i les baranes de ferro ben treballades. La composició dels buits d'aquesta planta es repeteix al segon pis, tot i que els balcons són de mida inferior i les obertures són d'arc rebaixat amb els emmarcaments arrebossats. Les obertures de les golfes es corresponen amb tres petites finestres rectangulars. La façana està rematada per un ràfec decorat amb motius geomètrics i sostingut amb mènsules de fusta. De la façana de migdia, orientada al passatge de Joan Lluch, destaquen les finestres del primer pis amb els ampits motllurats, i la galeria de les golfes, formada per tres grans obertures rectangulars amb les llindes de fusta. La façana està rematada pel mateix ràfec documentat al parament principal. La construcció presenta els paraments coberts per un revestiment arrebossat i pintat en una tonalitat groguenca. La cantonada entre les dues façanes està decorada amb carreus escairats.</p> | 08071-11 | Carrer de Vilanova, 30, 08289 | <p>És força probable que cal General fos l'anomenat 'castell nou' que el comanador Copons (germà de Ramon de Copons) va erigir al capdavall de l'actual carrer de Vilanova al segle XV (Muset 2006: 5, 24). A principis del segle XVII s'assegurava que feia molt de temps que el castell de Copons estava 'derruhï(t) y enderroca(t)'. De fet, 'la pedra vella de dit castell vell' s'havia utilitzat per construir i fortificar la casa privada o 'castell nou' d'Antoni de Vilaplana i de Copons, el castlà de l'època que en tenia la propietat (Muset 2006: 5-6). Sabem que en aquesta època, l'edifici comptava amb un baluard de defensa (Muset 2006: 22). L'apel·latiu de General prové de la creença que durant el període de les guerres carlines hi pernoctava un cap de tropa. Era habitual que quan les tropes es desplaçaven pel territori, pernoctessin a les cases dels pobles per on passaven. En el cas de Copons, el cap de tropa sempre dormia a cal General. Durant un temps també, l'edifici va ser conegut per cal Solé i era propietat de la família que portava el mateix cognom.</p> | 41.6353600,1.5183400 | 376593 | 4610352 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47428-foto-08071-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47428-foto-08071-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47428-foto-08071-11-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El ràfec de l'edifici principal, que està decorat amb motius geomètrics (romboïdals) de color teula i blanc, es pot observar en d'altres edificis del mateix carrer. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | ||||||||
| 47429 | Cal Recader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-recader | <p>MUÑOZ, Natàlia (2003). 'Renoms de Copons: el carrer Vilanova'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 16, p. 17. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 25.</p> | XVIII | El parament de la façana principal està en força mal estat de conservació. | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, amb pati posterior i accés des de l'antiga carretera d'Igualada a Ponts. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes. La façana principal, orientada al carrer de Vilanova, presenta dos portals d'accés rectangulars, dels quals el de l'esquerra ha estat reformat. El principal, en canvi, conserva els brancals bastits amb carreus de pedra ben desbastats i la llinda plana monolítica. Les obertures del primer pis es corresponen amb dos finestrals rectangulars reformats, que tenen sortida a un balcó corregut amb la llosana motllurada i la barana de ferro decorada. La composició dels buits d'aquesta planta es repeteix al segon pis, tot i que les obertures són més petites i amb sortida a dos balcons simples. També estan reformades. A les golfes, en canvi, hi ha una galeria que s'obre a l'exterior mitjançant dues grans obertures d'arc rebaixat, sostingudes per un pilar central i delimitades per baranes decorades a mode de balustrada. La façana està rematada per un ràfec de dents de serra que pràcticament queda tapat per la canalera de la teulada. La façana presenta un revestiment arrebossat en força mal estat de conservació. A la part posterior de la casa, entre el pati i l'antiga carretera de Calaf, hi ha un volum aïllat de planta rectangular amb terrassa superior, destinat a garatge.</p> | 08071-12 | Carrer de Vilanova, 33, 08289 | <p>A mitjans del segle XVIII, els terrenys on està edificada la casa eren propietat de l'església de Santa Maria de Copons. Aquests incloïen el que actualment es coneix com el Pla de Missa, l'illa de cases compresa entre els carrers d'Àngel Guimerà i de Vilanova, la banda de llevant del carrer de Vilanova (coneguda com el Pla del Rector o la Plana de la Rectoria) i alguns horts de la banda de ponent. Com que l'explotació agrícola de la Plana de la Rectoria no donava prous beneficis i les obres de construcció del nou temple parroquial eren molt cares, el rector mossèn Francesc Felip va sol·licitar permís al bisbe de Vic per poder establir part d'aquestes propietats i així alliberar els terrenys davant la demanda creixent de sòl urbanitzable, com a conseqüència de la bonança econòmica experimentada la vila. Entre els anys 1740 i 1765 foren dotze les parcel·les cedides 'a fi y efecte de construhir o fer construhir y edificar casa' (Muset 2006: 25). Aquestes parcel·les es corresponen amb les cases que actualment comprenen des del número 11 al 39 del carrer. De fet, les cases havien de tenir la façana orientada al carrer de Vilanova i mesurar totes el mateix, '50 palms en quadro' (10m x 10m) que equivalien a dos casals (Muset 2006: 25). Posteriorment, entre els anys 1761 i 1765, les cases es van poder allagar gràcies a 'la concessió de la propietat útil d'una nova peça de terra, destinada a corral' (Muset 2006: 25). Tenien la mateixa amplada que les façanes, és a dir, 50 pams, però la profunditat variava en funció de la situació de l'habitatge. En el cas que ens ocupa, la profunditat era de 15 pams. Finalment, l'any 1789 es va donar permís per transformar aquests corrals en cases, quedant així integrats a la part habitada dels edificis, alhora que també es va permetre annexionar nous patis per la banda posterior. L'edifici és conegut per cal Brunet per que l'anterior propietària es deia Maria Brunet. L'apel·latiu Semiano procedeix del renom amb el que era conegut el pare de la Maria Teresa i Cardenyes era el cognom del seu marit. L'edifici és conegut com a cal Recader perquè era l'ofici de l'avi de l'actual propietària. Baixava dos cops a la setmana a Igualada i feia tots els encàrrecs que els veïns de Copons li demanaven.</p> | 41.6354500,1.5185900 | 376614 | 4610362 | 08071 | Copons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47429-foto-08071-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47429-foto-08071-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47429-foto-08071-12-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | ||||||||
| 47430 | Cal Pepateia / Cal Bel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pepateia-cal-bel | <p>MUÑOZ, Natàlia (2003). 'Renoms de Copons: el carrer Vilanova'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 16, p. 16. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 26-28.</p> | XVIII | <p>Edifici cantoner de planta quadrada, amb pati posterior i diversos volums aïllats que l'envolten. El volum principal presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes. La façana principal, orientada al carrer de Vilanova, presenta dos portals d'accés rectangulars, dels quals el de la dreta ha estat reformat. El principal, en canvi, conserva els brancals bastits amb carreus de pedra ben desbastats i la llinda plana monolítica. A l'esquerra hi ha una petita finestra rectangular emmarcada amb carreus de pedra i reixa de ferro. Les obertures del primer pis es corresponen amb un finestral central d'obertura rectangular emmarcat amb carreus de pedra i amb la llinda plana monolítica. S'obre a un balcó simple amb la llosana motllurada i la barana de ferro decorada. A banda i banda hi ha dues finestres rectangulars que també estan emmarcades amb carreus de pedra ben escairats i amb els ampits motllurats. La composició dels buits d'aquesta planta es repeteix al segon pis, tot i que les obertures són més petites i amb els emmarcaments reformats. A les golfes s'obren tres petites finestres sota coberta. La façana està rematada per un ràfec decorat amb motius geomètrics de color blanc i teula, sostingut amb mènsules de fusta, i presenta un revestiment arrebossat que protegeix el parament. Les façanes laterals, en canvi, presenten obertures majoritàriament rectangulars i reformades, amb alguna finestra tapiada també. La de tramuntana, orientada al passatge de Joan Lluch, deixa l'aparell de pedra vist, mentre que la de migdia, que presenta un volum auxiliar adossat, es troba arrebossada. La finca es completa amb tres volums adossats de planta rectangular, amb les cobertes d'una i dues vessants de teula, situats a la part posterior de la casa i orientats al pati.</p> | 08071-13 | Carrer de Vilanova, 34, 08289 | <p>Per un pergamí datat l'any 1570 sabem que la banda de ponent de l'actual carrer de Vilanova estava formada per cases enrunades, horts i camps de farratge de diferents propietaris, inclós el castell. Al segle XVIII, en canvi, la majoria d'aquestes parcel·les eren propietat de la família Carbonell. En relació a la casa tenim notícia que l'any 1787, Josep Carbonell i Cases va transferir al seu parent Manuel Carbonell i Segura, un solar situat 'al capdevall del carrer anomenat de Vilanova' i al costat d'un carreró (Muset 2006: 26-28). Tot indica que el nou propietari va construir l'edifici en aquest solar, que actualment es correspon amb el número 34 del carrer de Vilanova. La casa és coneguda com a cal Pepateia pel nom d'una antiga propietària que es deia Pepa i era de cal Teia, situada al carrer de Sant Magí. A mitjans del segle XX, a la casa s'hi reunia el jovent de la vila per organitzar les Caramelles i la festa del Corpus, i també per elaborar flors per guarnir els altars.</p> | 41.6352100,1.5183700 | 376595 | 4610336 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47430-foto-08071-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47430-foto-08071-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47430-foto-08071-13-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El ràfec de l'edifici principal, que està decorat amb motius geomètrics (romboïdals) de color teula i blanc, es pot observar en d'altres edificis del mateix carrer. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | ||||||||
| 47431 | Ca la Lluïsa Carnisser / Cal Noiteia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-lluisa-carnisser-cal-noiteia | <p>MUÑOZ, Natàlia (2003). 'Renoms de Copons: el carrer Vilanova'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 16, p. 17. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 15, 25.</p> | XVIII | <p>Edifici cantoner de planta rectangular, amb pati posterior i accés des de l'antiga carretera d'Igualada a Ponts. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes. La façana principal, orientada al carrer de Vilanova, presenta un portal d'accés principal d'obertura rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats i la llinda plana monolítica gravada amb l'anagrama 'IHS' i l'any de construcció, 1762. A banda i banda hi ha dues finestres rectangulars emmarcades en pedra també. Les obertures del primer pis es corresponen amb un finestral central d'obertura rectangular, emmarcat en carreus de pedra i la llinda plana, i amb sortida a un balcó exempt amb la llosana motllurada i la barana de ferro decorada. Als laterals hi ha dues finestres rectangulars emmarcades amb carreus i amb els ampits motllurats. La composició dels buits d'aquesta planta es repeteix al segon pis, tot i que les obertures es corresponen amb finestres emmarcades en pedra i amb els ampits motllurats també. Pel que fa a les golfes hi ha tres petites finestres emmarcades en pedra. La façana està rematada per un ràfec de rajols amb mènsules de fusta. La façana posterior de la casa, orientada a llevant, presenta una terrassa amb sortida des del primer pis, que compta amb unes escales que comuniquen amb el pati. A l'extrem sud-est del parament s'adossa un petit volum auxiliar rectangular amb coberta d'un sol vessant i grans obertures rectangulars. Del segon pis destaca una gran galeria, oberta a l'exterior mitjançant tres arcs de mig punt adovellats, sostinguts per pilars amb les impostes motllurades. També destaquen els tres òculs situats sota la coberta, emmarcats en pedra. La façana està rematada amb el mateix ràfec que la façana principal. En general, la construcció presenta els paraments arrebossats i en bones condicions.</p> | 08071-14 | Carrer de Vilanova, 35, 08289 | <p>A mitjans del segle XVIII, els terrenys on està edificada la casa eren propietat de l'església de Santa Maria de Copons. Aquests incloïen el que actualment es coneix com el Pla de Missa, l'illa de cases compresa entre els carrers d'Àngel Guimerà i de Vilanova, la banda de llevant del carrer de Vilanova (coneguda com el Pla del Rector o la Plana de la Rectoria) i alguns horts de la banda de ponent. Com que l'explotació agrícola de la Plana de la Rectoria no donava prous beneficis i les obres de construcció del nou temple parroquial eren molt cares, el rector mossèn Francesc Felip va sol·licitar permís al bisbe de Vic per poder establir part d'aquestes propietats i així alliberar els terrenys davant la demanda creixent de sòl urbanitzable, com a conseqüència de la bonança econòmica experimentada la vila. Entre els anys 1740 i 1765 foren dotze les parcel·les cedides 'a fi y efecte de construhir o fer construhir y edificar casa' (Muset 2006: 25). Aquestes parcel·les es corresponen amb les cases que actualment comprenen des del número 11 al 39 del carrer. De fet, les cases havien de tenir la façana orientada al carrer de Vilanova i mesurar totes el mateix, '50 palms en quadro' (10m x 10m) que equivalien a dos casals (Muset 2006: 25). Posteriorment, entre els anys 1761 i 1765, les cases es van poder allagar gràcies a 'la concessió de la propietat útil d'una nova peça de terra, destinada a corral' (Muset 2006: 25). Tenien la mateixa amplada que les façanes, és a dir, 50 pams, però la profunditat variava en funció de la situació de l'habitatge. En el cas que ens ocupa, la profunditat era de 15 pams. Finalment, l'any 1789 es va donar permís per transformar aquests corrals en cases, quedant així integrats a la part habitada dels edificis, alhora que també es va permetre annexionar nous patis per la banda posterior. Tot i això, tenim notícia que la casa es va construir l'any 1762 de la mà del negociant Amador Jover (Muset 2006: 15). L'edifici és conegut actualment com Ca la Lluïsa Carnisser perque era el nom de la mare de l'actual propietari. Anteriorment, quan es coneixia com a Cal Noiteia, era una fusteria i una fonda a la vegada.</p> | 41.6353700,1.5185900 | 376614 | 4610353 | 1762 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47431-foto-08071-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47431-foto-08071-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47431-foto-08071-14-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | ||||||||
| 47432 | Cal Brufau / Ca la Verònica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-brufau-ca-la-veronica | <p>MUÑOZ, Natàlia (2003). 'Renoms de Copons: el carrer Vilanova'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 16, p. 17. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 25.</p> | XVIII | <p>Edifici cantoner de planta rectangular, amb pati posterior envoltat de volums auxiliars i accés des de l'antiga carretera d'Igualada a Ponts. El volum principal presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, dos pisos i un altell situat a la part posterior de la coberta. La façana principal, orientada al carrer de Vilanova, presenta un portal d'accés principal d'obertura rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats i la llinda plana monolítica. Al seu costat hi ha una petita finestra rectangular bastida en quatre carreus de pedra també. Les obertures del primer pis han estat reformades i es corresponen amb un finestral d'obertura rectangular que té sortida a un balcó exempt amb la llosana motllurada i barana de ferro. Al seu costat hi ha una finestra rectangular de la que destaca l'ampit motllurat. Les dues finestres del segon pis, molt senzilles, també han estat reformades. La façana està rematada per un ràfec de rajols amb mènsules de fusta. La façana lateral, orientada al passatge de Joan Lluch, presenta majoritàriament obertures rectangulars, tot i que reformades. La construcció presenta els paraments arrebossats.</p> | 08071-15 | Carrer de Vilanova, 37, 08289 | <p>A mitjans del segle XVIII, els terrenys on està edificada la casa eren propietat de l'església de Santa Maria de Copons. Aquests incloïen el que actualment es coneix com el Pla de Missa, l'illa de cases compresa entre els carrers d'Àngel Guimerà i de Vilanova, la banda de llevant del carrer de Vilanova (coneguda com el Pla del Rector o la Plana de la Rectoria) i alguns horts de la banda de ponent. Com que l'explotació agrícola de la Plana de la Rectoria no donava prous beneficis i les obres de construcció del nou temple parroquial eren molt cares, el rector mossèn Francesc Felip va sol·licitar permís al bisbe de Vic per poder establir part d'aquestes propietats i així alliberar els terrenys davant la demanda creixent de sòl urbanitzable, com a conseqüència de la bonança econòmica experimentada la vila. Entre els anys 1740 i 1765 foren dotze les parcel·les cedides 'a fi y efecte de construhir o fer construhir y edificar casa' (Muset 2006: 25). Aquestes parcel·les es corresponen amb les cases que actualment comprenen des del número 11 al 39 del carrer. De fet, les cases havien de tenir la façana orientada al carrer de Vilanova i mesurar totes el mateix, '50 palms en quadro' (10m x 10m) que equivalien a dos casals (Muset 2006: 25). Posteriorment, entre els anys 1761 i 1765, les cases es van poder allagar gràcies a 'la concessió de la propietat útil d'una nova peça de terra, destinada a corral' (Muset 2006: 25). Tenien la mateixa amplada que les façanes, és a dir, 50 pams, però la profunditat variava en funció de la situació de l'habitatge. En el cas que ens ocupa, la profunditat era de 15 pams. Finalment, l'any 1789 es va donar permís per transformar aquests corrals en cases, quedant així integrats a la part habitada dels edificis, alhora que també es va permetre annexionar nous patis per la banda posterior. Tot i això, tenim notícia que la casa es va construir l'any 1762 de la mà del negociant Amador Jover (Muset 2006: 15). Es desconeix d'on prové el nom de la casa, tot i que és probable que faci referència al cognom d'algun dels seus propietaris. El nom de Ca la Verònica procedeix d'un dels seus habitants.</p> | 41.6352400,1.5185900 | 376613 | 4610339 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47432-foto-08071-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47432-foto-08071-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47432-foto-08071-15-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Adossada a l'extrem de tramuntana de la façana principal hi ha una de les fonts que es van bastir per tota la vila l'any 1910. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | ||||||||
| 47434 | Ca la Coloma / Cala Coloma / Cal Veí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-coloma-cala-coloma-cal-vei | <p>MUÑOZ, Natàlia (2003). 'Renoms de Copons: el carrer Vilanova'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 16, p. 17. LÁZARO ROMEU, Enric (2008). 'Cala Coloma'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 26, p. 5.</p> | XVIII | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, amb pati posterior orientat a l'antiga carretera d'Igualada a Ponts. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes. La façana principal, orientada al carrer de Vilanova, presenta un portal d'accés principal d'arc rebaixat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats i la llinda plana. Al seu costat hi ha una petita finestra rectangular reformada. Les obertures del primer pis es corresponen amb dos finestrals d'obertura rectangular, que també presenten els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats i les llindes planes monolítiques. En canvi, les dues finestres del segon pis, d'obertura rectangular i emmarcament arrebossat, han estat reformades, tot i que destaquen els ampits motllurats. Pel que fa a les golfes hi ha dues petites obertures rectangulars sota coberta. La façana està rematada per una cornisa de rajols. La construcció presenta el parament arrebossat i s'observen petites reparacions del mateix.</p> | 08071-17 | Carrer de Vilanova, 47, 08289 | <p>A mitjans del segle XIX, aproximadament, la casa era propietat del matrimoni format per la Teresa Font i l'Isidre Romeu, que era teixidor. Per un familiar dels propietaris sabem que l'Isidre tenia telers manuals de teixits, tot i que no queda clar si els tenia a la mateixa casa o en un altre lloc. Posteriorment, un dels fills del matrimoni i la seva dona es quedaren la casa. Era en Gabriel Romeu Font i la Maria Vila Anguera, filla de Cal Vila. Tot i que en Gabriel feia de pagès i era l'administrador d'alguna de les finques del poble, també feia de teixidor, perpetuant d'aquesta manera l'ofici del seu pare. Es desconeix d'on provenen els noms amb els que tradicionalment s'ha conegut l'edifici.</p> | 41.6349400,1.5185900 | 376613 | 4610305 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47434-foto-08071-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47434-foto-08071-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47434-foto-08071-17-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | |||||||||
| 47435 | Cal Parés / Cal Panadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pares-cal-panadell | <p>CLOSA BERTRAN, Daniel (2009). 'La bona casa del negociant del segle XVIII, Roc Brufau Comas'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 27, p. 4. MUÑOZ, Natàlia (2004). 'Renoms de Copons: el carrer Mur'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 17, p. 13. MUSET I PONS, Assumpta (2000). L'evolució familiar i comercial d'una companyia coponenca del segle XVIII: Ramon i Agustí Morera i Cia. Barcelona: Col·legi de Notaris de Catalunya, p. 326-327. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 28-33. MUSET I PONS, Assumpta (2008). 'Biografies coponenques. Roc Brufau Comas (1739-1809)'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 25, p. 4.</p> | XVIII | <p>Edifici cantoner de planta irregular delimitat pel carrer del Mur, la plaça del Castell i el tram esglaonat que puja fins a la plaça (carrer del Castell). Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i una terrassa descoberta situada a l'extrem nord-oest. Està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes, amb la façana principal orientada al carrer del Mur. Compta amb un portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats i la llinda plana amb les inicials 'RB', l'any de construcció, 1782, i una creu gravat al centre. Al seu costat hi ha una finestra rectangular amb l'emmarcament arrebossat, que probablement ha estat reformada. Les obertures del primer pis són totes rectangulars i amb els emmarcaments arrebossats. Es corresponen amb dues finestres laterals amb els ampits motllurats i un finestral central amb sortida a un balcó simple, amb la llosana motllurada i la barana de ferro. A la segona planta, les obertures també són rectangulars i presenten el revestiment arrebossat, tot i que es corresponen amb un balcó i una finestra balconera als laterals, i una senzilla finestra al centre. La façana està rematada per un ràfec de teula àrab invertida. Pel que fa a les façanes de llevant i migdia, cal dir que les obertures han estat majoritàriament reformades i són de la mateixa tipologia que en el cas anterior. La construcció presenta els paraments semi-arrebossats, quedant vist l'aparell de pedra desbastada de diverses mides disposada en filades més o menys regulars.</p> | 08071-18 | Carrer del Mur, 8, 08289 | <p>La casa està edificada a l'extrem de migdia de les terres que antigament ocupava el castell de Copons (actualment, aquestes terres estarien delimitades pel carrer del Mur, el passeig de Sant Magí i la pujada del Castell). Eren terres caracteritzades per una orografia abrupte i gens aprofitable per a l'ús agrícola. Així doncs, a mitjans del segle XVIII, donada l'elevada demanda de sól urbà per l'enriquiment de la població gràcies a la diàspora de negociants coponencs, l'ajuntament 'va reanudar els establiments, aturats després de la Guerra de Successió per ordre del Superintendent de Catalunya', i que s'havien iniciat per la banda de Sòl Carrer i del lloc de Vilanova. L'any 1780, 'es va establir el darrer solar del carrer del Mur, pel cantó del castell: el beneficiari fou el comerciant Roc Brufau' (Muset 2006: 28). Brufau 'va comprar un pati a sota l'Era Vella del Castell (ara plaça del Castell)' (Muset 2006: 31), tot i que anava acompanyat d'una sèrie de requisits imposats per les autoritats locals, amb l'objectiu d'afavorir el trànsit de persones i animals mitjançant l'obertura de carrers i zones de pas: 'a sas costas, (la) paret de bals que és enfrente de detràs de la iglésia, en forma de mitja lluna, pujant-la de pedra i de fanch fins al terra', i a deixar 18 pams de carrer 'a la part de sol ixent per poder puyar lliurament a l'hera vella' (Muset 2006: 33). Com es pot veure doncs, la construcció de la casa l'any 1782 va contribuir a la consolidació de l'estructura actual del carrer del Mur i de la plaça del Castell (Muset 2006: 28-29). Les inicials 'RB' gravades a la llinda del portal d'accés a la casa fan referència a la persona que la va edificar, Roc Brufau. Nascut a Copons l'any 1738, procedia d'una família de camperols i negociants que, de mica en mica, es va anar emparentant amb les grans nissagues de negociants de la vila com els Jover, els Segura, els Vidal o els Romeu. Posteriorment, la casa fou propietat de la família de cal Tabola, tot i que la tenien llogada a la família Panadell (d'aquí un dels nom). Un cop la família va marxar a viure a Manresa, l'edifici passà a mans dels propietaris actuals, els quals provenien de Cal Parés i Cal Marbà, del carrer del Raval.</p> | 41.6369000,1.5187400 | 376629 | 4610523 | 1782 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47435-foto-08071-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47435-foto-08071-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47435-foto-08071-18-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | ||||||||
| 47436 | Cal Tabola / Cal Músic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tabola-cal-music | <p>IPA (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Copons. MUÑOZ, Natàlia (2004). 'Renoms de Copons: el carrer Mur'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 17, p. 13. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 28. http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=4867 http://www.altaanoia.info/cat/Punts-d-Interes/Cal-Tabola-o-Cal-Music</p> | XVIII | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, que ha estat completament rehabilitat en els darrers temps. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes. La façana principal compta amb un portal d'accés d'arc escarser adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats. La dovella central està decorada a mode de mènsula amb una cara femenina i decoracions vegetals en alt relleu. A banda i banda hi ha dues petites finestres rectangulars bastides amb quatre carreus de pedra. Entre la planta baixa i el primer pis destaca un carreu de pedra encastat al bell mig del parament, amb la data 1738 gravada al centre. Les obertures de les dues plantes principals es corresponen amb tres finestres rectangulars per planta, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats, les llindes planes monolítiques i els ampits motllurats. Les de la primera planta, però, són de mida més gran que les del segon pis. En el primer nivell s'observen les restes del brancal dret d'una finestra que va desaparèixer. A les golfes hi ha tres petites finestres d'obertura rectangular amb l'emmarcament arrebossat, que han estat reformades. La façana està rematada per un ràfec de teula decorat amb motius geomètrics i sostingut amb mènsules de fusta. L'interior de la casa està completament reformat també, amb els paraments bastits amb pedres desbastades de diverses mides disposades regularment. Compta amb una col·lecció de mobles antics i peces força destacables com per exemple una premsa de gàbia. La construcció presenta el parament arrebossat i pintat de color groc, amb un gran sòcol aplacat.</p> | 08071-19 | Carrer del Mur, 28, 08289 | <p>La casa està edificada a la banda de ponent de les terres que antigament ocupava el castell de Copons (actualment, aquestes terres estarien delimitades pel carrer del Mur, el passeig de Sant Magí i la pujada del Castell). Eren terres caracteritzades per una orografia abrupte i gens aprofitable per a l'ús agrícola. Així doncs, a mitjans del segle XVIII, donada l'elevada demanda de sól urbà per l'enriquiment de la població gràcies a la diàspora de negociants coponencs, l'ajuntament 'va reanudar els establiments, aturats després de la Guerra de Successió per ordre del Superintendent de Catalunya', i que s'havien iniciat per la banda de Sòl Carrer i del lloc de Vilanova. De fet, els primers contractes emfitèutics efectuats al carrer del Mur es remunten a la dècada de 1760 (Muset 2006: 28). En aquest sentit, la data gravada al carreu encastat a la façana principal de la casa és força prematura. Tot i que no s'ha pogut trobar cap referència directa a l'edifici, sembla força probable pensar que hagués estat propietat d'algun dels grans negociants coponencs del segle XVIII. És probable que el sobrenom de Cal Músic fes referència a la professió d'algun dels seus habitants, tot i que no se sap amb certesa.</p> | 41.6376000,1.5179400 | 376564 | 4610601 | 1738 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47436-foto-08071-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47436-foto-08071-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47436-foto-08071-19-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | En alguns edificis del carrer de Vilanova es pot observar un ràfec decorat amb motius geomètrics (romboïdals) de color teula i blanc, força semblant al de la casa. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | |||||||
| 47437 | Ca la Tereseta Pona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-tereseta-pona | <p>MUÑOZ, Natàlia (2004). 'Renoms de Copons: el carrer Mur'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 17, p. 13. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 28.</p> | XVIII | Les obertures estan en força mal estat, així com el revestiment de la façana. | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, amb un petit pati posterior. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants disposada a dos nivells, amb el carener perpendicular a la façana principal. Està distribuït en planta baixa i dos pisos. La façana principal disposa d'un portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats i la llinda plana. Al seu costat hi ha una petita finestra rectangular bastida amb quatre carreus de pedra escairats. Les obertures del primer pis es corresponen amb dues finestres rectangulars amb els emmarcaments arrebossats i els ampits motllurats. A la segona planta també hi ha una finestra rectangular amb l'emmarcament arrebossat i l'ampit motllurat, i una galeria delimitada per una barana de fusta. La façana està rematada per un senzill ràfec de teula i deixa bona part de l'obra vista degut al mal estat de conservació del revestiment. Està bastida en pedra desbastada de diverses mides, disposada en filades regulars.</p> | 08071-20 | Carrer del Mur, 30, 08289 | <p>La casa està edificada a la banda de ponent de les terres que antigament ocupava el castell de Copons (actualment, aquestes terres estarien delimitades pel carrer del Mur, el passeig de Sant Magí i la pujada del Castell). Eren terres caracteritzades per una orografia abrupte i gens aprofitable per a l'ús agrícola. Així doncs, a mitjans del segle XVIII, donada l'elevada demanda de sól urbà per l'enriquiment de la població gràcies a la diàspora de negociants coponencs, l'ajuntament 'va reanudar els establiments, aturats després de la Guerra de Successió per ordre del Superintendent de Catalunya', i que s'havien iniciat per la banda de Sòl Carrer i del lloc de Vilanova. De fet, els primers contractes emfitèutics efectuats al carrer del Mur es remunten a la dècada de 1760. L'any de construcció present a les llindes de les dues cases veïnes (Cal Vendrell i Cal Basora) així ho demostra: 1767 (Muset 2006: 28). És probable que la construcció de la casa sigui coetània a la de Cal Vendrell (número 32), donat que constructivament són molt semblants. Sabem que la casa era propietat de la família de Cal Vila. La cediren a un dels seus fills i la seva dona, amb la condició que si no tenien descendència els retornarien la propietat. L'esposa es deia Teresa i se la coneixia com la 'Pona'.</p> | 41.6376800,1.5178600 | 376557 | 4610610 | 08071 | Copons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47437-foto-08071-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47437-foto-08071-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47437-foto-08071-20-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | ||||||||
| 47438 | Cal Vendrell / Cal Maneló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vendrell-cal-manelo | <p>MUÑOZ, Natàlia (2004). 'Renoms de Copons: el carrer Mur'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 17, p. 13. MUSET I PONS, Assumpta (2000). L'evolució familiar i comercial d'una companyia coponenca del segle XVIII: Ramon i Agustí Morera i Cia. Barcelona: Col·legi de Notaris de Catalunya, p. 327, 332-333, 335, 343. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 28.</p> | XVIII | <p>Edifici entremitgeres de planta irregular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants disposada a dos nivells i el carener perpendicular a la façana principal. Està distribuït en planta baixa, dos pisos i altell. La façana principal disposa d'un portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats i la llinda plana monolítica, gravada amb l'anagrama 'IHS', l'any de construcció, 1767, i el nom del propietari, Agustí Morera. A banda i banda hi ha dues petites finestres rectangulars reformades. Les obertures dels pisos superiors també han estat totes reformades i es corresponen amb senzilles finestres rectangulars amb els emmarcaments arrebossats i un balcó simple situat a la primera planta. La façana està rematada per un senzill ràfec i deixa bona part de l'obra vista degut al mal estat de conservació del revestiment. Està bastida en pedra desbastada de diverses mides, disposada en filades regulars.</p> | 08071-21 | Carrer del Mur, 32, 08289 | <p>La casa està edificada a la banda de ponent de les terres que antigament ocupava el castell de Copons (actualment, aquestes terres estarien delimitades pel carrer del Mur, el passeig de Sant Magí i la pujada del Castell). Eren terres caracteritzades per una orografia abrupta i gens aprofitable per a l'ús agrícola. Així doncs, a mitjans del segle XVIII, donada l'elevada demanda de sól urbà per l'enriquiment de la població gràcies a la diàspora de negociants coponencs, l'ajuntament 'va reanudar els establiments, aturats després de la Guerra de Successió per ordre del Superintendent de Catalunya', i que s'havien iniciat per la banda de Sòl Carrer i del lloc de Vilanova. De fet, els primers contractes emfitèutics efectuats al carrer del Mur van començar per la plaça de Sant Magí i es van anar extenent en direcció a l'església, durant la dècada del 1760. En aquest sentit,Cal Vendrell és una de les primeres construccions del carrer, si tenim en compte la data de la llinda del portal d'accés,1767 (Muset 2006: 28). És probable que la construcció de la casa sigui coetània a la de Ca la Tereseta Pona (número 30), donat que constructivament parlant són molt semblants. Els Morera formaven part del nombrós grup de negociants sorgit a Copons durant el segle XVIII, tot i que no eren una de les famílies més arrelades ja que feia poc temps que s'havien traslladat a la població (Muset 2000: 327). De fet, l'activitat econòmica familiar registrada a Copons no va més enllà de la dècada del 1750. Tot i això, els pactes matrimonials amb algunes de les famílies més representatives de la vila els garantiren la presència en els cercles més influents de la diàspora coponenca, evolucionant i enriquint-se ràpidament (Muset 2000: 332). El nom de la llinda del portal d'accés a la casa fa referència a Agustí Morera i Tomàs (1728-1805), negociant a Arévalo, que estava casat amb Maria Masarnau, filla d'un altre negociant de Copons (Muset 2000: 333).</p> | 41.6377300,1.5178300 | 376555 | 4610616 | 1767 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47438-foto-08071-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47438-foto-08071-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47438-foto-08071-21-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | ||||||||
| 47439 | Cal Basora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-basora | <p>MUÑOZ, Natàlia (2004). 'Renoms de Copons: el carrer Mur'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 17, p. 13. MUSET I PONS, Assumpta (2000). L'evolució familiar i comercial d'una companyia coponenca del segle XVIII: Ramon i Agustí Morera i Cia. Barcelona: Col·legi de Notaris de Catalunya, p. 333-335. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 28.</p> | XVIII | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, rehabilitat en els darrers temps, i amb un pati enjardinat posterior. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i dos pisos. La façana principal disposa d'un portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats i la llinda plana gravada amb l'any de construcció, 1767, i el nom del propietari, Ramon Basora. Al seu costat hi ha una finestra rectangular reformada, amb l'emmarcament arrebossat. Les obertures dels pisos superiors també han estat totes reformades i es corresponen amb senzilles finestres rectangulars, amb els emmarcaments arrebossats, un balcó simple situat damunt del portal, amb la llosana motllurada, i una finestra balconera situada al segon pis. La façana està rematada per una senzilla cornisa arrebossada i pintada. La façana combina bona part del parament arrebossat i pintat de color groc i una part de l'obra vista, bastida en pedra desbastada de diverses mides, disposada en filades regulars.</p> | 08071-22 | Carrer del Mur, 34, 08289 | <p>La casa està edificada a la banda de ponent de les terres que antigament ocupava el castell de Copons (actualment, aquestes terres estarien delimitades pel carrer del Mur, el passeig de Sant Magí i la pujada del Castell). Eren terres caracteritzades per una orografia abrupte i gens aprofitable per a l'ús agrícola. Així doncs, a mitjans del segle XVIII, donada l'elevada demanda de sól urbà per l'enriquiment de la població gràcies a la diàspora de negociants coponencs, l'ajuntament 'va reanudar els establiments, aturats després de la Guerra de Successió per ordre del Superintendent de Catalunya', i que s'havien iniciat per la banda de Sòl Carrer i del lloc de Vilanova. De fet, els primers contractes emfitèutics efectuats al carrer del Mur van començar per la plaça de Sant Magí i es van anar extenent en direcció a l'església, durant la dècada del 1760. En aquest sentit, Cal Basora és una de les primeres construccions del carrer, si tenim en compte la data de la llinda del portal d'accés,1767 (Muset 2006: 28). El nom de la llinda del portal fa referència al mestre de cases Ramon Basora i Niubó, que va edificar la construcció i estava casat amb Agustina Morera i Enric, de la família de negociants Morera. Basora havia arribat a Copons a finals del segle XVIII per dedicar-se al sector de la construcció, tot i que també tenim notícia que la seva família tenia una fonda establerta a la casa del costat (número 36).</p> | 41.6377800,1.5178300 | 376555 | 4610622 | 1767 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47439-foto-08071-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47439-foto-08071-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47439-foto-08071-22-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | ||||||||
| 47440 | Cal Ganxo / Ca l'Aliguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ganxo-ca-laliguer | <p>IPA (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Copons. MUÑOZ, Natàlia (2005). 'Renoms de Copons: el carrer de Pere Palomas'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 20, p. 16.</p> | XVII-XVIII | <p>Edifici cantoner format per tres cossos adossats que li confereixen una planta irregular. La construcció ha estat rehabilitada i compta amb un jardí lateral amb piscina. El volum principal presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al carrer de Pere Palomas, disposa d'un gran portal d'accés d'arc escarser emblanquinat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats. Conserva les dues pollegueres de l'antiga porta, la qual era de grans dimensions i apta per accedir-hi amb els carros. Al seu costat hi ha una finestra d'arc rebaixat bastit amb pedres disposades a sardinell i la resta de l'emmarcament emblanquinat. Al pis destaquen dues grans obertures d'arc rebaixat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les impostes motllurades, que estan sostingudes per un pilar central. Tenen sortida a un gran balcó corregut amb la barana de ferro decorada i la llosana de pedra, sostinguda per tres grans mènsules de pedra que caracteritzen la construcció. La façana està rematada per un ràfec decorat amb motius geomètrics de color teula i blanc, i sostingut amb mènsules i llates de fusta. La façana combina l'aparell de l'obra vist a la planta baixa amb el revestiment arrebossat de la primera planta. Està bastida en pedra sense treballar de diverses mides, disposada en filades més o menys regulars. Pel que fa a la façana posterior, la qual comunica amb un cobert que porta al jardí, cal dir que conserva obertures emmarcades amb carreus de pedra ben escairats. De la resta de volums adossats a la part posterior de l'edifici principal, destaca el que tanca la finca per la banda nord. És de planta rectangular, amb la coberta de teula d'un sol vessant i està distribuit en planta baixa i pis. Presenta obertures rectangulars amb porticons de fusta i un gran plafó de ceràmica vidrada de color blau, situat a la façana orientada a migdia (no es descarta que es pugui tractar d'un rellotge de sol).</p> | 08071-23 | Carrer de Pere Palomas, 1-Carrer de Ramon Morera, 6, 08289 | <p>El nom amb el que es coneix la casa procedeix d'un antic propietari que era originari de la masia de cal Ganxo, situada entre la riera i l'antic camí per anar a Jorba. El renom s'atribueix al fet que cada vegada que plovia, el pas de la riera s'inundava i els cotxes hi quedaven enganxats. Els de la masia agafaven un cavall i una mula i, amb l'ajuda d'una corda i un ganxo, arrossegaven els cotxes fins alliberar-los. Durant la Guerra Civil, les dones del poble es reunien al primer pis de l'edifici per cosir la roba dels soldats. També sabem que durant un temps, la casa va pertanyer a la família Clotet i, posteriorment, fou anomenada Ca l'Aliguer. Actualment també es coneix com a Cal Malgosa, pel cognom dels actuals propietaris. La casa integra dins la seva propietat que la casa del carrer d'Àngel Guimerà, número 1.</p> | 41.6363600,1.5182500 | 376587 | 4610463 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47440-foto-08071-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47440-foto-08071-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47440-foto-08071-23-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El ràfec de l'edifici principal, que està decorat amb motius geomètrics (romboïdals) de color teula i blanc, es pot observar en d'altres edificis del carrer de Vilanova. A la façana de ponent del volum principal destaca una gran barbacoa d'obra decorada amb rajoles vidriades acolorides amb motius florals i vegetals. Per la seva tipologia constructiva, la datació de l'edifici s'estableix a cavall entre els segles XVII i XVIII. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | ||||||||
| 47442 | Cal Gravat / Cal Martí Caus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gravat-cal-marti-caus | <p>MUÑOZ, Natàlia (2005). 'Renoms de Copons: el carrer de Pere Palomas'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 20, p. 16.</p> | XVIII | <p>Edifici entremitgeres format per dos cossos adossats, que li confereixen una planta rectangular. La coberta del volum principal és de teula àrab de dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana, mentre que volum secundari està cobert per un terrat delimitat amb una barana de ferro. La construcció està distribuïda en planta baixa, dos pisos i golfes, amb la façana orientada al carrer de Pere Palomas. Presenta un portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats i la llinda reformada. A banda i banda hi ha dues obertures rectangulars reformades, la de la dreta amb accés al garatge. Les obertures de la primera planta es corresponen amb tres finestrals rectangulars emmarcats amb carreus de pedra escairats i les llindes planes. El del centre té sortida a un balcó simple amb la llosana motllurada i la barana de ferro decorada. Els finestrals laterals presenten els ampits motllurats. La composició i tipologia dels buits del segon pis és la mateixa que a la primera planta, tot i que les obertures són més petites i els emmarcaments són arrebossats. A les golfes hi ha dues senzilles finestres rectangulars reformades. La façana està rematada per un ràfec de teula àrab i està bastida en pedra desbastada de diverses mides, disposada en filades més o menys regulars.</p> | 08071-25 | Carrer de Pere Palomas, 3, 08289 | <p>La casa la va comprar el masover de la masia de Cal Gravat, avi de l'actual propietari. Aquesta masia, actualment enderrocada, estava situada a Viladases i va adoptar el sobrenom del pagès que la va fer construir, el qual tenia la cara gravada. Martí Caus és el nom de l'anterior propietari de l'edifici.</p> | 41.6362900,1.5183200 | 376593 | 4610455 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47442-foto-08071-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47442-foto-08071-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47442-foto-08071-25-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | |||||||||
| 47443 | Cal Conillo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-conillo | <p>MUÑOZ, Natàlia (2005). 'Renoms de Copons: el carrer de Pere Palomas'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 20, p. 16.</p> | XVIII | Els revestiments de les façanes i els tancaments de les obertures es troben en mal estat de conservació. | <p>Edifici cantoner format per dos cossos adossats que li confereixen una planta rectangular. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants disposada a dos nivells, amb el carener perpendicular a la façana principal. Està distribuit en planta baixa, tres pisos i golfes, amb la façana orientada al carrer de Pere Palomas. Presenta un gran portal d'accés d'arc rebaixat adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats. La dovella central està decorada amb una petxina en alt relleu i està emmarcada per la data de construcció de l'edifici, 1767. El portal està emmarcat per dues grans obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats, una d'elles per accedir al garatge. Al pis destaca un finestral d'obertura rectangular damunt del portal, amb l'emmarcament bastit en pedra i sortida a un balcó simple amb barana de ferro. A banda i banda, dues senzilles finestres rectangulars amb els emmarcaments arrebossats i els ampits de pedra. Per útlim, les obertures dels pisos superiors són força senzilles i han estat reformades. El mateix succeeix amb les obertures de les façanes laterals, senzilles i reformades també. Les tres façanes estan rematades per un ràfec reformat amb maons i mènsules. La construcció presenta l'aparell de l'obra vist degut al mal estat de conservació del revestiment arrebossat. La planta baixa està bastida en pedra sense treballar de diverses mides, disposada en filades més o menys regulars, mentre que els pisos superiors estan bastits amb terra, probablement tàpia.</p> | 08071-26 | Carrer de Pere Palomas, 7, 08289 | <p>La procedència del nom de la casa és desconeguda, tot i que és probable que tingués relació amb una antiga masia del mateix nom, que estava situada fora del nucli urbà, pel camí d'anar a Calaf.</p> | 41.6361500,1.5185200 | 376609 | 4610440 | 1767 | 08071 | Copons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47443-foto-08071-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47443-foto-08071-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47443-foto-08071-26-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | |||||||
| 47444 | Cal Pams / Cal Tres Pams | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pams-cal-tres-pams | <p>MUÑOZ, Natàlia (2004). 'Renoms de Copons: el carrer de Sant Magí'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 18, p. 16.</p> | XVIII | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana. La construcció està distribuïda en planta baixa, dos pisos i golfes, amb la façana orientada al carrer de Sant Magí. Presenta un portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats i la llinda plana. Al seu costat hi ha una petita finestra rectangular, amb els brancals i la llinda bastits amb carreus de pedra escairats, i reixa de ferro. Les obertures de la primera planta es corresponen amb dos finestrals rectangulars que tenen sortida a dos balcons simples, amb les llosanes motllurades i les baranes de ferro decorades. El que es troba situat damunt del portal té els brancals bastits amb carreus de pedra escairats i la llinda plana. En canvi, el lateral presenta l'emmarcament arrebossat. Les obertures del segon pis són rectangulars, amb l'emmarcament arrebossat i es corresponen amb una finestra que conserva l'ampit de pedra, i un finestral amb sortida a un balcó simple amb la llosana semi-circular i la barana de ferro treballada. A les golfes, les finestres són senzilles i d'obertura rectangular. La façana està rematada per una cornisa de maons i mènsules de fusta actualment reformada. La façana presenta l'aparell de l'obra vist a la planta baixa, bastit en pedra desbastada de diverses mides disposada regularment. Als pisos superiors, la façana conserva el revestiment arrebossat i emblanquinat.</p> | 08071-27 | Carrer de Sant Magí, 3, 08289 | <p>Es creu que antigament, la casa formava part de Cal Poldo (plaça de Ramon Godó, 14) a la que es troba adossada. Els dos sobrenoms provenen del costum d'un avantpassat de dir que les coses no venien de tres pams.</p> | 41.6372600,1.5176600 | 376540 | 4610564 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47444-foto-08071-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47444-foto-08071-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47444-foto-08071-27-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | |||||||||
| 47445 | Cal Gilabert / La Casa Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gilabert-la-casa-gran | <p>CLUB ESCOLAR 3C (1997). 'Carrer de Sant Magí'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 4, p. 2. IPA (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Copons.</p> <p>LLACUNA I ORTÍNEZ, Pau (1995). Rutes per l'Anoia: història i art. Igualada: Publicacions Anoia, p. 69.</p> <p>MUÑOZ, Natàlia (2004). 'Renoms de Copons: el carrer de Sant Magí'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 18, p. 16.</p> <p>MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 22. http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=4876 http://www.altaanoia.info/cat/Punts-d-Interes/Cal-Gelabert-Cal-Clotet-o-Ca-la-Ciana http://www.festacatalunya.cat/poblacions-veure_altres_llocs-0807130008-</p> | XVIII | El revestiment de la façana principal està força degradat, inclosos els esgrafiats que la decoren. | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, amb un jardí posterior amb piscina. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes. La façana principal, orientada al carrer de Sant Magí, disposa d'un gran portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats i la llinda plana. A cada banda hi ha dues petites finestres rectangulars bastides amb quatre carreus de pedra i reixes de ferro. Damunt seu hi ha dues obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats, que probablement són resultat d'alguna reforma. Les obertures del primer pis es corresponen amb tres finestrals rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats i les llindes planes. Tenen sortida a tres balcons simples amb les llosanes motllurades i les baranes de ferro decorades. A la segona planta hi ha dues finestres rectangulars amb els ampits de pedra, situades als laterals, i un finestral rectangular central, amb l'emmarcament arrebossat i sortida a un balcó simple de dimensions més petites que l'anterior. A les golfes hi ha tres senzilles finestres arrebossades. L'element més destacable del parament és la decoració esgrafiada que encara es conserva a l'alçada dels pisos superiors. Està situada entre els buits i distribuïda en dos registres. Consisteix en quatre parelles de columnes amb cràteres als basaments i capitells d'estil corinti. Les dues parelles de la segona planta també sostenen cràteres, tot i que rematades amb florons. En els espais delimitats per les columnes hi ha cartel·les de diferent mesura. Alhora, la façana està emmarcada per dues columnes de les mateixes característiques situades als laterals. La façana està rematada per un ràfec decorat amb motius geomètrics de color teula i blanc, sostingut amb mènsules i llates de fusta, i presenta un revestiment arrebossat i pintat. La façana posterior, orientada al jardí, presenta una terrassa descoberta al nivell del primer pis des de la que s'accedeix a una galeria d'arcs de mig punt emblanquinats. Unes escales comuniquen aquesta terrassa amb el jardí.</p> | 08071-28 | Carrer de Sant Magí, 9, 08289 | <p>Gilabert és el cognom dels actuals propietaris. El cognom Clotet procedeix dels propietaris de la fàbrica de teixits que hi havia hagut a l'escorxador de la vila. El sobrenom de Ciana prové de l'abreviatura del nom Verenciana, avantpassat de la família Clotet. És probable, tot i que no ho podem assegurar, que la casa fos coneguda com a cal Carbonell durant el segle XVIII. En aquest sentit, tenim notícia que durant la segona meitat de segle, alguns dels negociants més influents de la població s'estaven construint grans edificis residencials a la banda de ponent del camí ral a Calaf (o carrer Major). Un d'aquests, juntament amb els Romeu i els Gili, era la família Carbonell (Muset 2006: 22).</p> | 41.6374200,1.5174900 | 376526 | 4610582 | 08071 | Copons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47445-foto-08071-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47445-foto-08071-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47445-foto-08071-28-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-03-14 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El ràfec de l'edifici principal, que està decorat amb motius geomètrics (romboïdals) de color teula i blanc, es pot observar en d'altres edificis dels carrers de Vilanova i de Pere Palomas.També coneguda com Cal Clotet i Ca la Ciana, depenent de la etapa històrica. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | |||||
| 47446 | Cal Romeu / Cal Cinto Romeu / Cal Senyor Ricardo / Cal Torra Pujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-romeu-cal-cinto-romeu-cal-senyor-ricardo-cal-torra-pujol | <p>MUÑOZ, Natàlia (2004). 'Renoms de Copons: el carrer de Sant Magí'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 18, p. 16. MUSET I PONS, Assumpta (1997). Catalunya i el mercat espanyol al segle XVIII: els traginers i els negociants de Calaf i Copons. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 201. MUSET I PONS, Assumpta (2000). L'evolució familiar i comercial d'una companyia coponenca del segle XVIII: Ramon i Agustí Morera i Cia. Barcelona: Col·legi de Notaris de Catalunya, p. 327. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 21-22.</p> | XVIII | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, format per dos cossos adossats i amb jardí posterior. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes. La façana principal, orientada al carrer de Sant Magí, disposa d'un gran portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats i la llinda plana gravada amb el nom 'SINTO RUMEU' i l'any de construcció 1766 envoltant l'anagrama de Crist 'IHS'. Al costat del portal, a cada banda, hi ha una finestra rectangular bastida amb quatre carreus de pedra i un gran finestral rectangular reformat, ambdues obertures protegides amb reixes de ferro. Les obertures del primer pis es corresponen amb tres obertures rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats i les llindes planes, exceptuant la de tramuntana que presenta l'emmarcament arrebossat. El finestral central té sortida a un balcó simple amb la llosana motllurada i la barana de ferro. Les obertures laterals, en canvi, es corresponen amb dues finestres amb l'ampit motllurat. A la segona planta hi ha dues finestres rectangulars amb els ampits de pedra, tot i que els emmarcaments són arrebossats, i una petita finestra rectangular que correspon a una de les reformes de l'edifici. Les obertures de les golfes són tipològicament idèntiques a l'anterior. La façana està rematada per un ràfec de dents de serra pintat i presenta un revestiment arrebossat força degradat. De la façana posterior, orientada al jardí, destaca una galeria d'arcs de mig punt al segon pis amb sortida a una terrassa descoberta, i un petit cos adossat a l'extrem de tramuntana, amb teulada d'un sol vessant.</p> | 08071-29 | Carrer de Sant Magí, 13, 08289 | <p>Fins a principis del segle XVIII, els conreus de regadiu ocupaven bona part del sector de ponent del carrer de Sant Magí, que antigament es coneixia com el carrer Major. Però a mitjans de segle, entre les dècades de 1740 i 1760, hi ha constància de la reconstrucció de diversos edificis del sector de llevant, sota del carrer del Mur actual. I posteriorment, l'activitat constructiva i especulativa es concentra al Cap de Vila, al sector de tramuntana . És en aquest escenari que el comerciant Jacint Romeu, al que es refereix el nom gravat a la llinda del portal d'accés a l'edifici, s'està construint la casa, situada a la banda de ponent del carrer i finalitzada l'any 1766. Els Romeu eren una de les nissagues més destacables i actives de la diàspora coponenca del segle XVIII respecte al comerç espanyol. Juntament amb d'altres famílies coponenques de negociants i comerciants, com els Gili o els Sans, compraven i venien terrenys de conreu en aquesta zona, invertint-hi els seus capitals (Muset 2006: 21). Així per exemple, tenim notícia que l'any 1786, Jacint Romeu adquireix l'hort d'en Rius, situat a la banda de ponent del carrer, prop del camí del Mig i de la seva residència. El senyor Ricardo fou un altre dels propietaris de l'edifici. Era un duaner d'Igualada que repartia tabac i tenia diverses finques i propietats. Durant un temps també que va pertanyer a la família de cal Torra, essent coneguda amb el nom de cal Torra Pujol.</p> | 41.6376200,1.5174400 | 376522 | 4610604 | 1766 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47446-foto-08071-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47446-foto-08071-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47446-foto-08071-29-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | ||||||||
| 47447 | Cal Tardà / Ca la Tereseta Torra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tarda-ca-la-tereseta-torra | <p>MUÑOZ, Natàlia (2004). 'Renoms de Copons: el carrer de Sant Magí'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 18, p. 16. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 21-22.</p> | XVIII | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, rehabilitat i amb jardí posterior. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes. La façana principal, orientada al carrer de Sant Magí, disposa d'un portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb quatre grans carreus de pedra escairats i la llinda plana. Al costat de migdia del portal, obert al parament de la façana, destaca el passatge que dóna accés al camí del Mig. A la banda de tramuntana, en canvi, hi ha una petita finestra rectangular amb la llinda plana. Les obertures de les tres plantes superiors es repeteixen tipològicament parlant: són rectangulars, amb les llindes arrebossades i es van empetitint en funció de la planta que ocupen. Es corresponen amb dues finestres laterals amb els ampits de pedra motllurats i un finestral central amb sortida a un balcó simple. En el cas de les golfes, es tracta més aviat d'una finestra balconera. La façana està rematada per un ràfec de maons i teula àrab decorada amb dents de serra pintades. El parament deixa l'aparell de l'obra vist, bastit amb pedres desbastades de diverses mides disposades en filades regulars.</p> | 08071-30 | Carrer de Sant Magí, 17-Camí del Mig, 08289 | <p>Fins a principis del segle XVIII, els conreus de regadiu ocupaven bona part del sector de ponent del carrer de Sant Magí, que antigament es coneixia com el carrer Major. Però a mitjans de segle, entre les dècades de 1740 i 1760, hi ha constància de la reconstrucció de diversos edificis del sector de llevant, sota del carrer del Mur actual. I posteriorment, l'activitat constructiva i especulativa es concentra al Cap de Vila, al sector de tramuntana . El nom actual de la casa procedeix del cognom de la família propietaria. Anteriorment, la casa era coneguda com ca la Tereseta Torra. De fet, els diferents propietaris de l'edifici han estat descendents de la masia de cal Torra, actualment coneguda com cal Torra de la Masia, situada a la carretera que va a Veciana.</p> | 41.6378100,1.5173900 | 376518 | 4610626 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47447-foto-08071-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47447-foto-08071-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47447-foto-08071-30-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | |||||||||
| 47448 | Cal Xuclamel / Cal Tort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xuclamel-cal-tort | <p>MUÑOZ, Natàlia (2004). 'Renoms de Copons: el carrer de Sant Magí'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 18, p. 17. MUSET I PONS, Assumpta (1997). Catalunya i el mercat espanyol al segle XVIII: els traginers i els negociants de Calaf i Copons. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 200-201. MUSET I PONS, Assumpta (2000). L'evolució familiar i comercial d'una companyia coponenca del segle XVIII: Ramon i Agustí Morera i Cia. Barcelona: Col·legi de Notaris de Catalunya, p. 327, 330, 332-333. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 28-29.</p> | XVIII | <p>Edifici cantoner de planta rectangular, format per dos cossos adossats. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes. La façana principal està orientada a una petita placeta que crea el carrer de Sant Magí en l'enllaç amb la plaça del mateix nom. Presenta un portal d'accés rectangular adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra escairats. A la dovella clau hi ha el nom 'RAMON MORERA' i l'any 1751, emmarcats en un relleu romboidal decorat. Al pis hi ha un finestral rectangular emmarcat de carreus de pedra i amb la llinda plana, que té sortida a un balcó simple amb la llosana motllurada i barana de ferro. A la segona planta, en canvi, destaca una finestra balconera amb l'emmarcament arrebossat. Al seu torn, l'obertura de les golfes ha estat reformada. Pel que fa a les obertures del volum adossat a tramuntana, cal dir que es troben totes reformades, exceptuant la llinda del portal d'accés al garatge, amb la data 1743 inscrita dins d'una motllura acolorida. Tot i així, també destaca la galeria del pis superior, oberta a l'exterior mitjançant dos arcs deprimits còncaus sostinguts per un pilar central amb les impostes motllurades. La façana està rematada per un simple voladís emblanquinat i presenta el parament arrebossat i pintat.res de les tres plantes superiors es repeteixen tipològicament parlant: són rectangulars, amb les llindes arrebossades i es van empetitint en funció de la planta que ocupen. Es corresponen amb dues finestres laterals amb els ampits de pedra motllurats i un finestral central amb sortida a un balcó simple. En el cas de les golfes, es tracta més aviat d'una finestra balconera. La façana està rematada per un ràfec de maons i teula àrab decorada amb dents de serra pintades. El parament deixa l'aparell de l'obra vist, bastit amb pedres desbastades de diverses mides disposades en filades regulars.</p> | 08071-31 | Carrer de Sant Magí, 24, 08289 | <p>A mitjans del segle XVIII, entre les dècades de 1740 i 1760, hi ha constància de la reconstrucció de diversos edificis al sector de llevant del carrer de Sant Magí (antic carrer Major), sota del carrer del Mur actual. El nom de la llinda del portal d'accés a la casa fa referència a Ramon Morera i Tomàs (1718-1781), negociant a Arévalo, que estava casat amb Maria Enric, filla d'un pagès de Jorba (Muset 2000: 333). Els Morera formaven part del nombrós grup de negociants sorgit a Copons durant el segle XVIII, tot i que no eren una de les famílies més arrelades ja que feia poc temps que s'havien traslladat a la població (Muset 2000: 327). De fet, l'activitat econòmica familiar registrada a Copons no va més enllà de la dècada del 1750. Tot i això, els pactes matrimonials amb algunes de les famílies més representatives de la vila els garantiren la presència en els cercles més influents de la diàspora coponenca, evolucionant i enriquint-se ràpidament (Muset 2000: 332). Pel que als renoms amb els que es coneix l'edifici, cal dir que Tort és el nom del actual propietari. El sobrenom de Xuclamel és de procedència desconeguda, però s'associa al fet que hi podrien haver elaborat i venut mel.</p> | 41.6379500,1.5175900 | 376535 | 4610641 | 1751 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47448-foto-08071-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47448-foto-08071-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47448-foto-08071-31-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | ||||||||
| 47449 | Cal Xera / Cal Figueres / Cal Bertran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xera-cal-figueres-cal-bertran | <p>MUÑOZ, Natàlia (2005). 'Renoms de Copons: el carrer d'Àngel Guimerà'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 19, p. 16. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 9-10, 31.</p> | XVIII | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, format per tres cossos adossats. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes. La façana principal, orientada al carrer d'Àngel Guimerà, compta amb un portal d'accés d'arc escarser adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra escairats. A la dovella clau hi ha una voluta motllurada a mode de mènsula amb l'any de construcció, 1767. Al seu costat destaca una finestra rectangular emmarcada amb carreus de pedra i reixa de ferro. Les obertures del primer pis són rectangulars i presenten les llindes planes i els brancals bastits amb carreus. Als laterals del parament s'obren dues finestres amb l'ampit motllurat, mentre que al centre hi ha un gran finestral amb sortida a un balcó simple amb la llosana motllurada. La segona planta es caracteritza per tres simples finestres rectangulars reformades. A les golfes destaca una galeria reformada i oberta a l'exterior, mitjançant tres grans obertures delimitades amb baranes de gelosia. Dues estan obertes a la façana lateral de la construcció, orientada a una petita placeta creada davant de l'ajuntament del poble. Aquest parament compta amb la majoria d'obertures reformades, tot i que destaquen els brancals bastits amb carreus de pedra de la porta del garatge i els del balcó del primer pis. La façana principal està rematada per una barbacana sostinguda amb mènsules i tots dos paraments estan arrebossats i pintats.</p> | 08071-32 | Carrer d'Àngel Guimerà, 5, 08289 | <p>La casa està situada en el tram més meridional de l'antic camí reial d'Igualada a Calaf i als Prats de Rei (antic carrer Major), prop de la zona de Sòl de Vila o Sòl Carrer (illa formada pels actuals carrers d'Àngel Guimerà, Vilanova i Pere Palomas, tot i que posteriorment aquesta denominació s'apliqués també a tot el traçat del carrer de Vilanova) (Muset 2006: 9-10). Durant la segona meitat del segle XVIII, com a conseqüència del increment de noves construccions, es va anar configurant la futura estructura urbana del municipi, amb la creació de nous carrers i la consolidació i allargament d'altres, com per exemple el carrer Major que acabà desembocant en l'actual carrer d'Àngel Guimerà. Cal Xera era el nom d'una antiga casa del barri de la Roquera, els propietaris de la qual es van traslladar a viure al nucli urbà, al carrer d'Àngel Guimerà. Sembla ser que prové del fet que quan vivien a la Roquera, convidaven els seus veïns a pujar a fer una foguera ('xera'). També es coneix com a cal Bertran (actuals propietaris) i, a principis del segle XX, com a cal Figueres, avantpassats de la família. L'any 1911, aquests darrers cediren el solar on tenien l'hort al Centre Instructiu Coponenc per construir la seva seu, la Barraca.</p> | 41.6365400,1.5183900 | 376599 | 4610483 | 1767 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47449-foto-08071-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47449-foto-08071-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47449-foto-08071-32-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | ||||||||
| 47450 | Cal Forner / Cal Croel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-forner-cal-croel | <p>MUÑOZ, Natàlia (2003). 'Renoms de Copons: el carrer Vilanova'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 16, p. 17. MUÑOZ, Natàlia (2005). 'Renoms de Copons: el carrer d'Àngel Guimerà'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 19, p. 17. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 31, 33.</p> | XVIII | <p>Edifici cantoner de planta rectangular, format per dos cossos adossats, amb les cobertes de teula àrab de dues vessants i els careners paral·lels a la façana principal. També compta amb una terrassa superior. Està distribuït en soterrani, planta baixa, dos pisos i golfes. La façana principal, orientada al carrer d'Àngel Guimerà, compta amb un portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra escairats i la llinda plana. Les obertures dels pisos superiors han estat reformades i són totes de les mateixes característiques: rectangulars i amb els emmarcaments arrebossats. Al primer pis es corresponen amb tres finestrals amb sortida a tres balcons simples. A la segona planta el balcó es repeteix, tot i que és de mides inferiors. La resta d'obertures del parament es corresponen amb simples finestres amb els ampits de pedra motllurats. Les altres façanes de la construcció estan orientades al tram empedrat que enllaça amb les escales que pugen a l'església i al carrer de Vilanova. Ambdós paraments presenten obertures rectangulars reformades, amb els emmarcaments arrebossats. De la façana orientada al carrer de Vilanova destaca el portal d'accés, emmarcat amb carreus de pedra, i la llinda gravada d'una finestra, amb les inicials 'J.J' i l'any 1908. La construcció està rematada per un ràfec decorat amb motius geomètrics de color teula i blanc, sostingut amb mènsules i llates de fusta. Alhora deixa l'aparell de l'obra vist, format per pedres desbastades de diverses mides disposades en filades regulars.</p> | 08071-33 | Carrer d'Àngel Guimerà, 6, 08289 | <p>Durant la segona meitat del segle XVIII, com a conseqüència del increment de noves construccions, es va anar configurant la futura estructura urbana del municipi, amb la creació de nous carrers i la consolidació i allargament d'altres, com per exemple el carrer Major que acabà desembocant en l'actual carrer d'Àngel Guimerà. De la zona on s'ubica la casa sabem que l'any 1770 s'obrí el camí que anava al campanar i que el 1790 es construiren les escales que en origen pujaven des del carrer Major fins a l'església. Sembla probable doncs que la construcció de la casa succeís durant la segona meitat del segle XVIII. La casa es coneix amb el nom de cal Forner per l'ofici del propietari. Anteriorment també fou coneguda per cal Ramon Lluïsa i per ca la Nuri (nom de l'esposa de l'anterior forner). Abans de ser una fleca, a l'edifici s'hi ubicava una barberia i també una fonda, coneguda amb el nom de cal Croel. Actualment, en el forn s'elabora la crespella o garlanda típica del ball del mateix nom, que es celebra a la vila per la Festa Major de Sant Sebastià, pels voltants del 20 de gener.</p> | 41.6363400,1.5186700 | 376622 | 4610461 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47450-foto-08071-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47450-foto-08071-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47450-foto-08071-33-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El ràfec de l'edifici principal, que està decorat amb motius geomètrics (romboïdals) de color teula i blanc, es pot observar en d'altres edificis dels carrers de Vilanova i de Pere Palomas. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | ||||||||
| 47455 | Cal Javier / Cal Ventura / Cal Torret Pascual | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-javier-cal-ventura-cal-torret-pascual | <p>MUÑOZ, Natàlia (2005). 'Renoms de Copons: el carrer d'Àngel Guimerà'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 19, p. 17.</p> | XVIII | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, amb pati posterior i un volum aïllat situat al fons de la finca. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i dos pisos. La façana principal, orientada al carrer d'Àngel Guimerà, compta amb un gran portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra escairats. A la dovella clau hi ha gravat l'any de construcció, 1752, i una creu llatina. Al seu costat destaca una petita finestra rectangular emmarcada amb carreus de pedra, tot i que en falta un. Les obertures del primer pis són rectangulars i presenten els emmarcaments arrebossats. Als laterals s'obren dues finestres amb els ampits motllurats, mentre que al centre hi ha un finestral que té sortida a un balcó simple amb la llosana motllurada. La segona planta presenta les obertures reformades, de diverses tipologies i amb els emmarcaments arrebossats. La construcció presenta el parament arrebossat, tot i que a la planta baixa s'observa perfectament l'aparell de l'obra. Està bastit amb carreus de pedra ben escairats, disposats en filades.</p> | 08071-38 | Carrer d'Àngel Guimerà, 18-Carrer del Mur, 7, 08289 | <p>El senyor Javier va ser el secretari de l'ajuntament durant un temps i és un avantpassat dels propietaris actuals. Quan se'n va anar a viure a Piera, va llogar la casa a la família Ventura.</p> | 41.6367900,1.5183600 | 376597 | 4610511 | 1752 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47455-foto-08071-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47455-foto-08071-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47455-foto-08071-38-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | ||||||||
| 47459 | Ca l'Asidret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lasidret | <p>MUÑOZ, Natàlia (2006). 'Renoms de Copons: plaça de Ramon Godó'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 21, p. 21. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 6.</p> | XVIII | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, rehabilitat i amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes, amb la façana principal orientada a la plaça Ramon Godó. Presenta un portal d'accés doble rectangular, emmarcat amb carreus de pedra. Ambdues obertures estan retirades respecte la línia de façana de la plaça i de la casa. De fet, per accedir-hi, cal travessar un dels arcs que conformen la porxada de la plaça, integrat a l'habitatge. Es tracta d'un arc de mig punt adovellat, amb la clau gravada amb l'any 1747 emmarcat en una decoració en relleu de motius vegetals. Les obertures dels pisos superiors són totes rectangulars i han estat reformades. La de la primera planta està emmarcada en pedra, mentre que les dels pisos superiors (una per nivell) tenen l'emmarcament arrebossat. Tots els ampits han estat restituïts. La façana està rematada amb un ràfec de dents de serra pintat, sostingut amb llates i mènsules de fusta. El parament és arrebossat i pintat de color groc.</p> | 08071-42 | Plaça de Ramon Godó, 5, 08289 | <p>Tot indica que el nucli de població originari va sorgir al voltant de l'actual plaça de Ramon Godó, coneguda popularment com a Sòl de Graus. A finals del segle XVII, la fesomia actual de la plaça, amb dues de les bandes cobertes amb voltes i l'accés per la banda de llevant, ja estava definida. Sabem que algunes de les cases que en formaven part disposaven d'hort i corral (Muset 2006: 6). Amb l'arribada del creixement constructiu experimentat al municipi durant el segle XVIII, les cases de la plaça també foren rehabilitades. El nom de la casa prové d'un antic propietari que es deia Isidre i era conegut com l'Asidret. Actualment la casa també es coneix com Ca la Sílvia i Cal Baños.</p> | 41.6368800,1.5175000 | 376526 | 4610522 | 1747 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47459-foto-08071-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47459-foto-08071-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47459-foto-08071-42-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | ||||||||
| 47460 | Cal Solé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sole | <p>MUÑOZ, Natàlia (2006). 'Renoms de Copons: plaça de Ramon Godó'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 21, p. 21. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 6. SAUMELL GASSÓ, Jordi (2006). 'Protegim el patrimoni històric de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 22, p. 6.</p> | XVIII | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, format per dos cossos adossats amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Està distribuït en soterrani, planta baixa, dos pisos i golfes, amb la façana principal orientada a la plaça Ramon Godó. Presenta un gran portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra escairats i la llinda plana gravada amb el nom 'VALENTI SOLE' emmarcat en un relleu romboidal motllurat. A banda i banda del portal hi ha dues petites finestres rectangulars, emmarcades amb carreus de pedra i amb reixes de ferro. Aquestes obertures estan retirades respecte la línia de façana de la plaça i de la casa. De fet, per accedir-hi, cal travessar un dels arcs que conformen la porxada de la plaça, integrat a l'habitatge. Es tracta d'un arc escarser adovellat, sostingut per pilars de pedra amb les impostes motllurades. A la primera planta s'obren dos finestrals rectangulars bessons, emmarcats amb carreus de pedra i amb les llindes planes. Tenen sortida a un balcó corregut amb la llosana motllurada i la barana de ferro amb decoració vertical. Les obertures del segon pis es corresponen amb finestres balconeres amb els emmarcaments arrebossats i els ampits motllurats. La façana està rematada per un ràfec decorat amb motius geomètrics en color teula i blanc, sostingut amb llates i mènsules de fusta. El parament està arrebossat i pintat de color marronós. La construcció presenta també un cos adossat a la façana posterior de l'edifici i un petit pati. Aquest volum és de planta rectangular, amb la coberta de teula d'un sol vessant i distribuit en planta baixa i dos pisos. L'element més destacable és una galeria d'arcs rebaixats sostinguts amb columnes, situada al pis superior.</p> | 08071-43 | Plaça de Ramon Godó, 6, 08289 | <p>Tot indica que el nucli de població originari va sorgir al voltant de l'actual plaça de Ramon Godó, coneguda popularment com a Sòl de Graus. A finals del segle XVII, la fesomia actual de la plaça, amb dues de les bandes cobertes amb voltes i l'accés per la banda de llevant, ja estava definida. Sabem que algunes de les cases que en formaven part disposaven d'hort i corral (Muset 2006: 6). Amb l'arribada del creixement constructiu experimentat al municipi durant el segle XVIII, les cases de la plaça també foren rehabilitades. Tenim notícia que en aquest edifici hi havia hagut un molí fariner que rebia l'aigua d'una mina que també alimentava el molí del Madora, la fàbrica tèxtil on ara hi ha l'escorxador i finalment la fàbrica dels Nocs. La casa era propietat de la família Solé. Al no tenir cap fill hereu, aquest edifici va passar a mans de la pubilla, fet que va provocar que es perdés el cognom Solé en favor del cognom Martí.</p> | 41.6368300,1.5174300 | 376520 | 4610517 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47460-foto-08071-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47460-foto-08071-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47460-foto-08071-43-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El ràfec de la façana principal, que està decorat amb motius geomètrics (romboïdals) de color teula i blanc, es pot observar en d'altres edificis del nucli urbà. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | ||||||||
| 47461 | Cal Poldo / Casa Poldo / Cal Todó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-poldo-casa-poldo-cal-todo | <p>Copons. Plànol urbà / Guia d'interès. Copons: Ajuntament de Copons, 2000. IPA (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Copons. LLACUNA I ORTÍNEZ, Pau (1995). Rutes per l'Anoia: història i art. Igualada: Publicacions Anoia, p. 69. MUÑOZ, Natàlia (2004). 'Renoms de Copons: el carrer de Sant Magí'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 18, p. 16. MUÑOZ, Natàlia (2006). 'Renoms de Copons: plaça de Ramon Godó'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 21, p. 21. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 6. http://www.altaanoia.info/cat/Punts-d-Interes/Cal-Poldo http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=4872 http://www.festacatalunya.cat/poblacions-veure_altres_llocs-0807130008-cat-altres_llocs_per_visitar</p> | XVIII | <p>Edifici cantoner de planta irregular, format per tres grans cossos adossats, amb una petita zona de pati posterior. Els dos volums principals presenten les cobertes de teula àrab de dues vessants amb els careners paral·lels a la façana principal. Està distribuït en planta baixa i tres pisos, amb la façana principal orientada a la plaça Ramon Godó. Aquesta façana està disposada en gradació i conforma la cantonada nord-est de la plaça. De fet, aquesta gradació respón al desnivell existent del carrer, al que l'edifici es troba perfectament adaptat. Presenta un gran portal d'accés d'arc rebaixat, emmarcat amb carreus de pedra ben escairats. Al seu costat hi ha un antic portal d'arc escarser emmarcat amb carreus de pedra també, tot i que reconvertit en finestral. Al pis hi ha tres finestrals d'arc rebaixat bastits en pedra, que tenen sortida a un balcó corregut amb la llosana motllurada i la barana de ferro decorada. A la segona planta, en canvi, els finestrals són rectangulars i la sortida és a balcons simples. El tercer nivell es caracteritza per la presència de dos grans finestrals d'arc de mig punt, amb l'emmarcament arrebossat. De la façana orientada al carreró d'accés a la plaça destaca un plafó de rajoles vidrades acolorides i un rellotge de sol sense el gnòmon. La resta d'obertures són rectangulars i estan emmarcades en pedra. Al nivell superior es repeteixen les obertures d'arc de mig punt arrebossades. Quant a la façana orientada al carrer de Sant Magí, cal dir que les obertures també són rectangulars i es troben emmarcades en pedra també. La construcció està rematada per un ràfec de maons, sostingut amb llates i biguetes de fusta. El parament deixa l'aparell de l'obra vist, format amb pedres desbastades de diverses mides disposades regularment.</p> | 08071-44 | Plaça de Ramon Godó, 14-Carrer de Sant Magí, 1, 08289 | <p>Tot indica que el nucli de població originari va sorgir al voltant de l'actual plaça de Ramon Godó, coneguda popularment com a Sòl de Graus. A finals del segle XVII, la fesomia actual de la plaça, amb dues de les bandes cobertes amb voltes i l'accés per la banda de llevant, ja estava definida. Sabem que algunes de les cases que en formaven part disposaven d'hort i corral (Muset 2006: 6). Amb l'arribada del creixement constructiu experimentat al municipi durant el segle XVIII, les cases de la plaça també foren rehabilitades. El nom de Poldo procedeix del nom d'un antic propietari que es deia Leopoldo i hi tenia una fàbrica de telers. De fet, a la casa s'hi va instal·lar el primer teler mecànic de Catalunya. L'edifici fou rehabilitat de nou aproximadament pels voltants de l'any 2000. Actualment, la finca està segregada en diversos habitatges.</p> | 41.6371700,1.5176700 | 376540 | 4610554 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47461-foto-08071-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47461-foto-08071-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47461-foto-08071-44-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | |||||||||
| 47462 | Cal Cadiraire / Cal Cano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cadiraire-cal-cano | <p>AMIGÓ, Jordi; MICALÓ, Anna; VILA, Josep M. (1998). 'Els molins del terme de Copons'. A ACRAM. Arqueologia medieval de l'Anoia. Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 27. MUÑOZ, Natàlia (2006). 'Renoms de Copons: carrer de la Roquera'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 22, p. 19. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 30-31.</p> | XVIII | <p>Edifici cantoner de planta rectangular, format per dos cossos adossats. El volum principal presenta la coberta de teula àrab de dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada al carrer de la Roquera. Presenta un portal d'accés rectangular que ha estat reformat, tot i que conserva la llinda plana monolítica amb la següent inscripció: 'AVE MARIA PURISIMA / SIN PECADO JOSEPH MAR / TI MESTRE DE MOLINS / ANY IHS 1798'. Al pis hi ha dues finestres rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. Una d'elles conserva l'ampit motllurat. Les obertures del pis superior són d'arc de mig punt, sostingudes amb pilars amb les impostes motllurades. A l'extrem de llevant hi ha una finestra rectangular, emmarcada amb carreus de pedra i amb l'ampit motllurat. La façana compta amb un ràfec de maons i deixa l'aparell de l'obra vist. Està format per pedres desbastades de mida gran, disposades en filades regulars. Adossat a la façana posterior hi ha un petit volum auxiliar de planta rectangular, amb la coberta de teula d'un sol vessant i distribuit en una sola planta.</p> | 08071-45 | Carrer de la Roquera, 1, 08289 | <p>Tenim notícia que el carrer de la Roquera va néixer al nord del nucli urbà a finals de la dècada del 1780 i que les terres eren propietat de Josep Carbonell i Cases. És força probable que aquesta casa fos l'última que es va construir en aquesta via. Per la llinda gravada del portal d'accés, sabem que a finals del segle XVIII, a la casa hi vivia en Josep Martí, mestre de molins. El renom de Cadiraire prové d'un altre dels seus propietaris, que es dedicava a arreglar cadires. I Cano també és el cognom d'un altre propietari de l'immoble.</p> | 41.6385600,1.5152100 | 376338 | 4610712 | 1789 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47462-foto-08071-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47462-foto-08071-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47462-foto-08071-45-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | ||||||||
| 47463 | Cal Manuel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-manuel | <p>MUÑOZ, Natàlia (2006). 'Renoms de Copons: carrer de la Roquera'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 22, p. 19. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 30-31.</p> | XVIII | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada al carrer de la Roquera. Presenta un portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats i la llinda plana monolítica amb la següent inscripció: 'AVE MARIA PURISI / MA SENS PECADO / (.) PUJOL MES= / TRE DE CASES AFET / (.) OBRALO'. La llegenda està emmarcada amb la paraula ANY i la data 1793. Al pis hi ha dues finestres rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits de pedra motllurats. Les obertures del pis superior són rectangulars i han estat completament reformades, amb un recreixement de la coberta inclós. La façana deixa l'aparell de l'obra vist, format per pedres desbastades de mida gran, disposades en filades regulars.</p> | 08071-46 | Carrer de la Roquera, 3, 08289 | <p>Tenim notícia que el carrer de la Roquera va néixer al nord del nucli urbà a finals de la dècada del 1780 i que les terres eren propietat de Josep Carbonell i Cases. L'any 1790, Aleix Brunet adquirí 'un pati o sitial de casa de 40 pams (8 m) de façana per 60 (12 m) de fondària' (Muset 2006: 30-31). És força probable que aquest establiment faci referència a la casa que ens ocupa. El renom amb el que es coneix la construcció fa referència a l'actual propietari de la casa.</p> | 41.6385600,1.5151000 | 376329 | 4610712 | 1793 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47463-foto-08071-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47463-foto-08071-46-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | ||||||||
| 47465 | Cal Marbà / Cal Pons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marba-cal-pons | <p>MUÑOZ, Natàlia (2005). 'Renoms de Copons: el carrer del Raval'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 20, p. 17. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 22.</p> | XVIII | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, amb un pati posterior de planta allargada. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes. La façana principal, orientada al carrer del Raval, compta amb un portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats i la llinda plana monolítica amb l'any 1754 gravat al mig d'un òcul decorat amb motius florals. Al seu costat hi ha una simple finestra rectangular, bastida amb quatre carreus de pedra i amb reixa de ferro. Al pis hi ha dues finestres rectangulars, una emmarcada amb carreus de pedra i la llinda plana. Ambdues presenten els ampits motllurats. Les obertures dels pisos superiors són rectangulars i han estat reformades, amb les llindes i els ampits restituïts. La façana està rematada per un ràfec de dents de serra i deixa l'aparell de l'obra vist, format per pedres sense treballar de diverses mides, disposades regularment.</p> | 08071-48 | Carrer del Raval, 7, 08289 | <p>Tot i que l'existència del Raval s'esmenta a partir de l'any 1789, des de principis de segle ja hi havia el molí d'en Madora i algunes de les cases que defineixen el carrer tal i com el coneixem actualment, com és el cas de cal Marbà, de l'any 1754. Cal Pons és el nom més antic que es coneix de l'edifici. Posteriorment, amb la compra de l'immoble per part de la família Marbà, el nom canvià. La casa també ha estat coneguda per ca la Rita i pel nom del restaurant que regentava, ca l'Arnau.</p> | 41.6364700,1.5171500 | 376496 | 4610477 | 1754 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47465-foto-08071-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47465-foto-08071-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47465-foto-08071-48-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | ||||||||
| 47466 | Cal Mero | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mero | <p>MUÑOZ, Natàlia (2005). 'Renoms de Copons: el carrer del Raval'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 20, p. 17. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 22.</p> | XVIII | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, amb un pati posterior. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en soterrani, planta baixa, dos pisos i golfes. La façana principal, orientada al carrer del Raval, compta amb un portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats i la llinda plana monolítica. Als seus costats hi ha dos finestrals rectangulars amb els emmarcaments arrebossats. Al pis destaquen tres finestrals rectangulars amb els emmarcaments arrebossats també, que tenen sortida a tres balcons simples amb les llosanes motllurades i les baranes de ferro treballades. La llosana del balcó central cobreix en part la llinda del portal d'accés, tapant la decoració central que encara hi és present. Les obertures dels pisos superiors són totes rectangulars, amb els emmarcaments arrebossats i els ampits motllurats. La façana està rematada per un ràfec de dents de serra i presenta el parament arrebossat i pintat de color groc. Cal destacar que la casa està comunicada amb la Fàbrica mitjançant una passera elevada situada a la segona planta. Aquesta estructura és rectangular i està bastida en maons.</p> | 08071-49 | Carrer del Raval, 5, 08289 | <p>Tot i que l'existència del Raval s'esmenta a partir de l'any 1789, des de principis de segle ja hi havia el molí d'en Madora i algunes de les cases que defineixen el carrer tal i com el coneixem actualment, com és el cas de cal Marbà, de l'any 1754. La casa es coneix amb el nom de cal Mero per un dels seus propietaris, Baldomer Camps i Blavi, un industrial d'Igualada que l'any 1914 establí la seva fàbrica de teixits a la nau del carrer de Ramon Morera. De fet, la casa del carrer del Raval està comunicada amb la Fàbrica mitjançant una passera elevada. En origen, els números 1-3 del carrer del Raval també formaven part de la propietat de cal Mero. En aquest sentit, la data present a la llinda del portal d'accés al número 1 (1756) ens dóna una idea aproximada del moment en el que es devia construir la casa.</p> | 41.6364100,1.5172400 | 376503 | 4610470 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47466-foto-08071-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47466-foto-08071-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47466-foto-08071-49-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | |||||||||
| 47468 | Molí del Madora / Molí de l'Amadora / Molí de Baix / Molí d'en Carbonell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-madora-moli-de-lamadora-moli-de-baix-moli-den-carbonell | <p>AMIGÓ, Jordi; MICALÓ, Anna; VILA, Josep M. (1998). 'Els Molins del terme de Copons'. A Arqueologia medieval a l'Anoia (ACRAM). Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 23-27. CLUB ESCOLAR 3C (1996). 'Copons, El meu poble'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 1, p. 2. CLUB ESCOLAR 3C (1996a). 'Carrer del Raval'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 2, p. 2. 'Compte de Lacambra'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 4, p. 3. Copons. Plànol urbà / Guia d'interès. Copons: Ajuntament de Copons, 2000. IPA (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Copons. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (1997). Els Molins de Copons. Molí del Madora o de Baix. Molí núm. 9. Barcelona: Diputació de Barcelona [inèdit]. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (2000). 'Els molins de Copons (Anoia)'. A AMIGÓ, Jordi; CAIXAL, Àlvar; CASTELLANO, Anna [et al.]. Estudis històrics sobre patrimoni arquitectònic. Barcelona: Diputació de Barcelona, Quaderns científics i tècnics de Restauració monumental, núm. 11, p. 39-42. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (2001). 'Els Molins de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 11, p. 2-3. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (2005). 'El molí del Madora'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 20, p. 4. MUÑOZ, Natàlia (2005). 'Renoms de Copons: el carrer del Raval'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 20, p. 17. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p 22. PALAU RAFECAS, Salvador (1991). 'Els molins fariners de la conca de l'Anoia'. Miscel·lània Penedesenca, núm. 15, p. 607. RIBA I GABARRÓ, Josep (1991). 'Copons'. A Josep M. TORRAS I RIBÉ (coord.). Història de l'Anoia. Manresa: Edicions Selectes, v. 1, p. 359. http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=4875 http://www.festacatalunya.cat/poblacions-veure_altres_llocs-0807130008-cat-altres_llocs_per_visitar.htm http://www.altaanoia.info/cat/Punts-d-Interes/Casa-</p> | XVIII | La construcció no té teulada, està coberta al nivell del primer pis. | <p>Edifici cantoner de planta trapezoidal, format per dos cossos adossats, amb les restes de la bassa a la part posterior de la finca. Està distribuit en soterrani, planta baixa i dos pisos, però no té teulada. Tot i això, l'edifici està cobert al nivell del primer pis. La façana principal, orientada al carrer del Raval, presenta un gran portal d'accés rectangular reformat, amb la data 1702 gravada a la llinda. Al primer pis hi ha una petita finestra rectangular, amb la llinda de fusta i arc de descàrrega superior. Al seu costat hi ha una antiga obertura tapiada de la que es conserva la llinda de fusta. Al pis superior hi ha una galeria formada per set petites obertures d'arc rebaixat, que també es reprodueix a la façana lateral i a la posterior. La façana lateral, orientada al camí de les Basses, també presenta obertures reformades. Adossat a l'extrem de tramuntana del parament hi ha un volum rectangular amb la coberta d'un sol vessant de teula àrab, distribuit en planta baixa, dos pisos i golfes. Les obertures són rectangulars, amb llindes de pedra i fusta. A les golfes hi ha una gran obertura rectangular que es correspon amb la zona d'emmagatzematge. Al interior, el soterrani està cobert per una volta on hi ha tres piques de pedra relacionades amb la funció paperera de l'edifici. A un nivell inferior hi ha el carcabà. De fet, el molí conserva diversos elements relacionats amb l'activitat paperera del segle XVIII. La construcció està bastida en pedra desbastada i algun carreu, lligat amb morter de calç i disposat en filades més o menys regulars.</p> | 08071-51 | Carrer del Raval, 17-Camí de les Basses, 6, 08289 | <p>La primera referència documental relacionada amb l'existència d'un molí paperer al Raval de Copons és una concòrdia entre Ramon d'Albarells, Bertran de Montfalcó i Berenguer de Copons de l'any 1193. En ella es tractava el tema de l'aprofitament de l'aigua de l'actual riera Gran, per posar en funcionament un molí de 'papirum' en aquell indret. No queda clar, però, si fa referència al molí que ens ocupa. Ja durant el segle XVI, el molí era propietat de la família Carbonell. Al segle XVII sabem que hi treballaren dos dels membres de la família, en Pere Carbonell i en Benet Carbonell. Malgrat tot, la primera referència documental del molí és de l'any 1778, on es menciona que era paperer. La propietat del molí es mantingué dins de la família Carbonell durant el segle XVIII, constant com a propietari Antoni Carbonell. A principis del segle XIX, la propietat era d'Amador Carbonell i Com (o Tudó, segons el cas), el qual va edificar la casa coneguda com ca la Madora, que es troba adossada a la façana de ponent del molí, l'any 1801. Amb la seva mort l'any 1818, la seva esposa Isabel Carbonell i Soler, coneguda com l'Amadora, heretà la casa i el molí. A mitjans del segle XIX, el molí consta ja com a fariner. Posteriorment, l'any 1869 els seus nets van vendre aquestes propietats a Maria Josefa Estany i Pujol per 2380 escuts, la qual l'any 1886 arrendà el molí a Isidre Tomàs i Brunet per 20 anys. Amb la mort de la propietaria l'any 1906, la seva germana Maria heretà el molí, tot i que el vengué un mes després a Pere Tomàs i Cortadellas (que probablement era el fill de Isidre Tomàs). Tenim constància que en aquells moments, el molí estava destinat a moldre guix. Aquesta activitat es mantingué fins l'any 1930 aproximadament. Finalment, amb la mort del darrer propietari l'any 1942, el molí passà a mans del seu fill Ramon Tomàs Roca que el vengué altre cop a Teresa Estany, ara comtesa vídua de Lacambra, l'any 1945. En els darrers anys de la gestió dels Tomàs, el molí servia de pallissa per criar-hi conills. Finalment, l'any 1997, la propietat del molí i també de la casa tornà a canviar de mans. Cal destacar que la galeria del pis superior es correspon amb l'estenador utilitzat quan el molí era paperer al segle XVIII. El renom de cal Madora deriva de l'apelatiu amb el que era coneguda la dona del primer dels propietaris de l'edifici, Isabel Carbonell i Soler, coneguda com l'Amadora.</p> | 41.6368300,1.5170800 | 376491 | 4610517 | 1702 | 08071 | Copons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47468-foto-08071-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47468-foto-08071-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47468-foto-08071-51-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La bassa, adossada al nord-oest del molí, és de planta més o menys rectangular i actualment està en desús. El molí agafava l'aigua que sortia del molí del Mig, mitjançant una mina que discorria per sota del camí de les Basses fins a la bassa del molí. A través d'un cup, l'aigua baixava fins al carcabà per la canal i feia moure el rodet. Un cop fora, passant per sota de la casa gràcies a una mina, l'aigua era reconduïda fins a la riera Gran. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | ||||||
| 47470 | Molí de Dalt / Molí del Comú / Molí de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-dalt-moli-del-comu-moli-de-la-vila | <p>AMIGÓ, Jordi; MICALÓ, Anna; VILA, Josep M. (1998). 'Els Molins del terme de Copons'. A Arqueologia medieval a l'Anoia (ACRAM). Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 23-27. Copons. Plànol urbà / Guia d'interès. Copons: Ajuntament de Copons, 2000. IPA (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Copons. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (1997). Els Molins de Copons. Molí de Dalt. Molí núm. 7. Barcelona: Diputació de Barcelona [inèdit]. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (2000). 'Els molins de Copons (Anoia)'. A AMIGÓ, Jordi; CAIXAL, Àlvar; CASTELLANO, Anna [et al.]. Estudis històrics sobre patrimoni arquitectònic. Barcelona: Diputació de Barcelona, Quaderns científics i tècnics de Restauració monumental, núm. 11, p. 33-36. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (2001). 'Els Molins de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 11, p. 2-3. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (2004). 'Molí de Dalt o del Comú'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 18, p. 6. PALAU RAFECAS, Salvador (1991). 'Els molins fariners de la conca de l'Anoia'. Miscel·lània Penedesenca, núm. 15, p. 607. RIBA I GABARRÓ, Josep (1991). 'Copons'. A Josep M. TORRAS I RIBÉ (coord.). Història de l'Anoia. Manresa: Edicions Selectes, v. 1, p. 359. http://www.festacatalunya.cat/poblacions-veure_altres_llocs-0807130008-cat-altres_llocs_per_visitar.htm</p> | XVII | Força enrunat i ple de vegetació. | <p>Edifici enrunat de planta rectangular, adossat al mur de migdia de la bassa que l'alimentava. No es conserva la coberta, tot i que sabem que era bastida en teula àrab, i està distribuit en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al camí de les Basses, presenta un portal d'accés rectangular amb la llinda de fusta. Al seu costat hi ha una antiga finestra tapiada, de la que s'observa la llinda de fusta també. Al pis hi ha una finestra balconera rectangular, amb llinda de fusta i barana de ferro, i les restes d'una finestra que conserva l'ampit de pedra motllurat. La façana lateral, orientada al camí de la Perera, presenta una estreta porta d'arc de mig punt adovellada, situada a l'extrem de tramuntana del parament i que dóna accés a la bassa mitjançant unes escales de cos triangular de pedra. La sala de moles està situada a la planta baixa i conserva una volta de canó rebaixada, bastida amb pedra escairada lligada amb morter de calç i sorra. Al centre hi ha la mola volandera. La construcció és bastida en pedra desbastada de diverses mides, disposada en filades més o menys regulars. S'observen pedretes i fragments de material constructiu encastats a les juntes i diverses reparacions fetes als paraments.</p> | 08071-53 | Camí de les Basses-Camí de la Perera, 08289 | <p>Tot indica que el molí fou construit a finals del segle XVII. Tenim notícia que l'any 1696, els jurats de la vila de Copons van demanar als responsables de la Batllia General del Principat permís per bastir un o dos molins drapers que agafarien l'aigua de la riera de Fontdolla (actual riera Gran), a través d'una sèquia existent que abastia als horts i a la població. El molí era de propietat municipal, tot i que en els primers temps de funcionament era cedit en arrendament a moliners que l'explotaven. L'any 1707, però, els jurats de la vila el van vendre per 240 lliures juntament amb la casa, l'hort, l'instrumental, la bassa i l'aigua per fer-lo funcionar a Isidor Trullàs, moliner draper. Durant el segle XVIII, el molí passà a ser fariner. Hi ha una menció de l'any 1818 que així ho corrobora. A mitjans del segle XIX, el molí es trobava en un estat força ruinós i la propietat tornava a ser del municipi. Donat el seu mal estat de conservació, el Consell Consultor de la província va impedir-ne la venda, però va acordar amb l'Ajuntament que podia arrendar-lo a condició que el proper llogater el reparés. S'arrendà l'any 1858 a Manuel Carbonell i Sans, el qual rehabilità l'estructura de l'edifici i canvià el rodet, l'arbre i les moles, entre d'altres elements. Amb l'entrada en vigor de la desarmortització de Mendizábal, l'any 1875 es va subastar el molí, passant a mans de Manuel Romeu (o Rovira, podria haver-hi un error) i Font, de Copons. Finalment, l'any 1924 tornava a ser de propietat municipal, tot i que el seu arrendatari era Pere Tomàs Cortadelles, primer moliner de la família que va tenir arrendats els tres molins urbans de Copons (molí de Dalt, del Mig i del Madora o de Baix) fins a la desaparició de l'activitat. El molí de Dalt deixà de funcionar al començament de la Guerra Civil (1936-1939) i retornà a mans municipal després del conflicte.</p> | 41.6379100,1.5152200 | 376338 | 4610640 | 08071 | Copons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47470-foto-08071-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47470-foto-08071-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47470-foto-08071-53-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El molí prenia l'aigua de la resclosa situada a la font de la Canal, a la riera Gran. L'aigua era desviada cap a la sèquia que la conduïa fins a la bassa. Aquesta bassa presenta una planta poligonal, amb murs de diverses amplades bastits en pedra desbastada disposada regularment, i que actualment es troben revestits amb ciment per la seva part superior. En un extrem de la bassa es conserva l'embocadura del cup, que donava la pressió necessària a l'aigua perquè a través de la canal, fes moure el rodet situat al carcabà. Sortint del carcabà l'aigua anava a la sèquia que servia per regar els horts dels voltants o bé a la sèquia que anava cap al molí del Mig. Actualment, la bassa s'utilitza per regar els horts dels voltants. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | |||||||
| 47471 | Molí del Mig / Molí del Castell / Molí del Carlà / Molí dels Carbonell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-mig-moli-del-castell-moli-del-carla-moli-dels-carbonell | <p>AMIGÓ, Jordi; MICALÓ, Anna; VILA, Josep M. (1998). 'Els Molins del terme de Copons'. A Arqueologia medieval a l'Anoia (ACRAM). Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 23-27. Copons. Plànol urbà / Guia d'interès. Copons: Ajuntament de Copons, 2000. IPA (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Copons. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (1997). Els Molins de Copons. Molí del Mig. Molí núm. 8. Barcelona: Diputació de Barcelona [inèdit]. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (2000). 'Els molins de Copons (Anoia)'. A AMIGÓ, Jordi; CAIXAL, Àlvar; CASTELLANO, Anna [et al.]. Estudis històrics sobre patrimoni arquitectònic. Barcelona: Diputació de Barcelona, Quaderns científics i tècnics de Restauració monumental, núm. 11, p. 36-39. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (2001). 'Els Molins de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 11, p. 2-3. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (2005). 'El molí del Mig'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 19, p. 4-5. PALAU RAFECAS, Salvador (1991). 'Els molins fariners de la conca de l'Anoia'. Miscel·lània Penedesenca, núm. 15, p. 607. RIBA I GABARRÓ, Josep (1991). 'Copons'. A Josep M. TORRAS I RIBÉ (coord.). Història de l'Anoia. Manresa: Edicions Selectes, v. 1, p. 359.</p> | XVIII | Força enrunat i ple de vegetació. | <p>Edifici enrunat de planta irregular, format per tres cossos i adossat al mur de migdia de la bassa que l'alimentava. No es conserva la coberta, tot i que sabem que era de dues vessants i bastida en teula àrab. En origen estava distribuit en planta baixa, pis i golfes, tot i que actualment ha perdut els dos pisos superiors. La façana principal, orientada al camí de les Basses, presenta un portal d'accés rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra escairats i la llinda de fusta. La meitat dreta d'aquesta obertura es troba tapiada, empetitint d'aquesta manera el portal. Al brancal esquerre s'observen unes lletres gravades en baix relleu: 'RT'. Damunt de la llinda s'observa l'arc de descàrrega, bastit en pedra desbastada disposada a sardinell. Al seu costat hi ha una petita finestra rectangular emmarcada en quatre carreus de pedra escairats. La façana de llevant conserva dues finestres rectangulars amb les llindes de fusta, que s'obren a l'alçada dels pisos superiors. A la de ponent, en canvi, només es conserva una única obertura bastida amb carreus de pedra i la llinda plana de pedra també, amb arc de descàrrega i que actualment es troba tapiada amb totxo. Aquesta obertura es correspon amb un antic portal que actualment està per sota del nivell de circulació del camí. Al interior, la primera estança es la que es correspon amb el molí pròpiament dit. Al fons de la cambra es conserven tant la mola volandera com la sotana, ambdues situades sota una volta d'arc de mig punt bastida en pedra ben escairada disposada regularment i lligada amb morter de calç i sorra. Les dues estances ubicades a llevant estan comunicades mitjançant dos grans arcs sostinguts per un pilar central. Un dels arcs és de mig punt i està bastit en pedra, mentre que l'altre ha estat reformat i és rebaixat, amb el parament arrebossat. La construcció és bastida en pedra desbastada de diverses mides, disposada en filades més o menys regulars. S'observen pedretes i fragments de material constructiu encastats a les juntes i diverses reparacions fetes als paraments.</p> | 08071-54 | Camí de les Basses, 08289 | <p>La primera referència documental del molí del Mig és de l'any 1618, quan la Intendència General del Principat de Catalunya autoritza als antecesors de Josep Carbonell Cases a utilitzar l'aigua de la riera de la Fontdolla (actual riera Gran) i totes les que puguin recollir per omplir la bassa del molí, previ pagament d'un cens anual al Reial Patrimoni. En aquesta època, el molí és fariner i coneix amb el nom de Carlà. Al segle XVIII, el molí es coneix com el molí dels Carbonell. L'any 1778, el propietari del molí era Josep Carbonell i Cases, un pagès de Copons que el mateix any va demanar autorització per construir un trull d'oli hidràulic a l'edifici del molí, amb règim d'exclusivitat. L'any 1779 se li donà el permís especificant que mentre funcionés el molí de farina no podia funcionar el d'oli. Sembla ser que es dugueren a terme les obres de reforma i adaptació de l'edifici per aquesta nova funció, ampliant el cos principal cap al nord-est per instal·lar-hi el trull d'oli. A mitjans del segle XIX, entre els anys 1851-1854, el propietari del molí era Josep Carbonell Oliva. És força probable que durant aquesta època, el molí no tingués la competència comunal ja que l'any 1858 consta que el seu estat era ruinós i que no es trobava cap adjudicatari que se'n fes càrrec. L'any 1866, el propietari era Josep Carbonell Sans, fill de l'anterior. En la inscripció de la finca al Registre de la Propietat d'Igualada s'especificava que l'edifici tenia un molí d'oli i un altre de fariner, i que estava valorat en 17000 rals. L'any 1872, donats els altíssims deutes de Carbonell, la finca del molí fou embargada, passant en primer lloc a mans de Raimundo Riba i Prat, que el vengué a Josep Riba i Aguilera l'any 1884. A finals de segle, el molí és arrendat a Ramon Martí Rodó, en concret l'any 1898, tot i que poc després, l'any 1902, l'arrendament és declarat nul, així com la compravenda efectuada l'any 1884. A inicis del segle XX, el molí estava arrendat a Pere Tomàs Cortadellas i al seu fill Ramon Tomàs Roca. Fins als anys 30, el molí d'oli va estar funcionant i durant el període de la Guerra Civil es tornà a moldre farina. L'any 1939, la propietat era de Dolors Martí i Rodó. Uns anys més tard, el molí deixà de funcionar.</p> | 41.6375200,1.5162600 | 376424 | 4610595 | 08071 | Copons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47471-foto-08071-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47471-foto-08071-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47471-foto-08071-54-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El molí agafava l'aigua sota el desguàs del molí de Dalt. Mitjançant una mina mig soterrada per sota del camí de les Basses, l'aigua anava a parar a la bassa d'aquest molí. La bassa presenta una planta irregular, està en bones condicions i actualment s'utilitza per regar els horts dels voltants. A l'extrem de la bassa que tocava l'edifici hi havia el cup, que amb la pressió que generava permetia moure el rodet, situat al carcabà. A través d'una mina, l'aigua sortia del carcabà i baixava fins al molí del Madora. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | |||||||
| 47473 | Molí del Vilella / Cal Vilella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-vilella-cal-vilella | <p>AMIGÓ, Jordi; MICALÓ, Anna; VILA, Josep M. (1998). 'Els Molins del terme de Copons'. A Arqueologia medieval a l'Anoia (ACRAM). Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 23-27. IPA (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Copons. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (1997). Els Molins de Copons. Molí del Vilella. Molí núm. 4. Barcelona: Diputació de Barcelona [inèdit]. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (2000). 'Els molins de Copons (Anoia)'. A AMIGÓ, Jordi; CAIXAL, Àlvar; CASTELLANO, Anna [et al.]. Estudis històrics sobre patrimoni arquitectònic. Barcelona: Diputació de Barcelona, Quaderns científics i tècnics de Restauració monumental, núm. 11, p. 28-30. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (2001). 'Els Molins de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 11, p. 2-3. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (2003). 'Molí del Vilella '. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 15 , p. 2. PALAU RAFECAS, Salvador (1991). 'Els molins fariners de la conca de l'Anoia'. Miscel·lània Penedesenca, núm. 15, p. 605. RIBA I GABARRÓ, Josep (1991). 'Copons'. A Josep M. TORRAS I RIBÉ (coord.). Història de l'Anoia. Manresa: Edicions Selectes, v. 1, p. 359. RIERA, Antoni (1999). Inventari de masies i construccions en sòl no urbanitzable de Copons. Copons [inèdit]. SOTERAS CORBELLA, Montse (2009). 'Masies i veïnats de Copons (II)'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 27, p. 6-7.</p> | XVII | Les obres de rehabilitació de l'edifici estan aturades. | <p>Edifici aïllat de planta rectangular, format per tres cossos adossats. El volum principal, de grans dimensions, presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, tot i que actualment està desmuntada degut a les obres de rehabilitació que es troben aturades. Està distribuit en soterrani, planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a migdia. Presenta un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat amb els brancals reformats. La dovella clau compta amb un relleu amb l'any de construcció, 1668. A l'extrem de ponent del parament hi ha una petita obertura rectangular que correspon al soterrani. Les obertures del primer pis es corresponen amb tres finestres rectangulars amb els ampits de pedra motllurats. La central presenta els brancals bastits amb carreus de pedra escairats i la llinda plana gravada: '(I) IESUS / MARIA JOSEPH / MAGI VILELLA AÑ 1668'. A les golfes hi ha tres finestres rectangulars més, amb les llindes de fusta. La façana de ponent presenta obertures rectangulars de mida petita, majoritàriament reformades. Destaca la finestra de la planta baixa, situada a nivell del terra i oberta a la sala de les moles. El parament també compta amb un petit volum adossat a l'extrem de tramuntana, de planta rectangular i amb teulada d'un sol vessant. La façana de llevant també compta amb un volum adossat de planta rectangular, organitzat en un sol nivell, amb la coberta plana i amb diverses reparacions i reformes bastides amb maons. De la façana de tramuntana, cal destacar les restes d'un altre volum adossat actualment enrunat. Al interior de l'edifici, el molí s'ubica a les estances de nord-occidentals, entre el soterrani (carcabà) i la planta baixa (sala de les moles). A la banda nord-oriental, en canvi, es localitza el cup circular, bastit amb rajoles vidrades de color marró i que actualment està a la intempèrie per les obres de rehabilitació. L'edifici està bastit amb pedres desbastades i sense treballar de diverses mides, disposades en filades regulars.</p> | 08071-56 | Carretera BV-1005, km. 2, 08289 | <p>Tot i que a la dovella clau del portal d'accés al interior de l'edifici hi consta la data 1668, la primera referència documental del molí és de l'any 1811. Es tracta d'una escriptura entre el propietari de la finca, Josep Brunet i Manau, i Miquel Drago i Sangrà, per la qual es ven el dret a percebre la sisena part dels fruits i del gra del molí fariner al preu de 1800 lliures. Al cap d'un any, es va realitzar una transacció molt semblant a Antoni Torres, moliner de cal Torra de la Masia. Amb la mort del propietari l'any 1839, el seu fill es feu càrrec de la finca, tot i que no la va inscriure fins l'any 1866. En el llibre d'Amillaraments de l'any 1851, la finca es descrivia com una 'casa molino en despoblado' (Micaló, 2003: 2). A finals de segle, amb la mort de Josep Brunet, se'n feu càrrec Filomena Brunet, la seva afillada. A principis del segle XX, la masia estava tancadai les terres arrendades. Tot i això, amb l'arribada de la Guerra Civil, la família abandonà Barcelona i s'instal·là a la casa. Després de la guerra, el molí fou desmantellat, es va treure una mola i es va reconvertit l'espai en una cort de porcs. L'any 1963, la propietat va passar a mans de la filla de Filomena, Conxita Puig Brunet, la qual va establir-hi un berenador entres els anys 60 i 80.</p> | 41.6492400,1.5097400 | 375903 | 4611906 | 1668 | 08071 | Copons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47473-foto-08071-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47473-foto-08071-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47473-foto-08071-56-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El molí prenia l'aigua d'una resclosa situada a la riera Gran, des de la que es desviava cap a un rec que la conduïa fins a la bassa, que estava situada darrera la masia. Després de passar per la canal, l'aigua feia moure el rodet que es trobava al carcabà. Finalment, l'aigua era retornada a la riera. En l'actualitat, tant la resclosa com els recs han desaparegut i la bassa és un camp de conreu. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | ||||||
| 47475 | Molí del Gelabert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-gelabert | <p>AMIGÓ, Jordi; MICALÓ, Anna; VILA, Josep M. (1998). 'Els Molins del terme de Copons'. A Arqueologia medieval a l'Anoia (ACRAM). Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 23-27. IPA (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Copons. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (1997). Els Molins de Copons. Molí del Gelabert. Molí núm. 6. Barcelona: Diputació de Barcelona [inèdit]. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (2000). 'Els molins de Copons (Anoia)'. A AMIGÓ, Jordi; CAIXAL, Àlvar; CASTELLANO, Anna [et al.]. Estudis històrics sobre patrimoni arquitectònic. Barcelona: Diputació de Barcelona, Quaderns científics i tècnics de Restauració monumental, núm. 11, p. 32-33. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (2001). 'Els Molins de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 11, p. 2-3. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (2004). 'Molí del Gelabert'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 17, p. 2. PALAU RAFECAS, Salvador (1991). 'Els molins fariners de la conca de l'Anoia'. Miscel·lània Penedesenca, núm. 15, p. 605. RIBA I GABARRÓ, Josep (1991). 'Copons'. A Josep M. TORRAS I RIBÉ (coord.). Història de l'Anoia. Manresa: Edicions Selectes, v. 1, p. 359. SOTERAS CORBELLA, Montse (2009). 'Masies i veïnats de Copons (II)'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 27, p. 6-7.</p> | XVII | L'edifici es troba en estat ruinós i cobert de l'abundant vegetació que cobreix la zona | <p>Edifici aïllat de planta rectangular, situat a uns 60 metres al nord-oest de la masia, a la riba de la riera Gran. L'accés és molt difícil donat que es troba construit en un terreny abrupte amb força desnivell, dins de la finca del mas. Consta de planta baixa i pis, tot i que actualment està força enrunat i ha perdut la coberta i bona part del sector de tramuntana de l'edifici. La façana principal, orientada a migdia, presenta dos accessos diferenciats pels dos nivells en els que es distribueix la construcció. A l'extrem de llevant, donant accés a la primera planta, hi ha un portal rectangular amb la llinda de fusta i un dels brancals bastit amb carreus de pedra ben escairats. Actualment, aquesta planta només ocupa la cantonada sud-est de l'edifici i està bastida damunt la roca mare de la zona. A l'extrem de ponent es localitza la porta d'accés a la planta baixa, de planta en forma d'L. Es tracta d'un portal rectangular reformat que presenta un dels brancals bastit amb carreus i una doble llinda de fusta. Compta amb un arc de descàrrega de pedra disposada a sardinell, situat damunt la llinda. La façana de ponent presenta dues finestres rectangulars obertes a la part superior del parament i una obertura d'arc rebaixat bastit en pedra a sardinell, que es correspon amb la sortida del carcabà. Al interior, la planta baixa estava destinada a les moles. Es conserva el trull de l'antic escairador i una volta de mig punt bastida en pedra, que probablement contendria les moles. El carcabà, situat sota la planta baixa, està excavat a la roca mare i presenta una volta de pedra rebaixada. Conserva una antiga turbina i un tub que es corresponen a una de les reformes del molí. La construcció està bastida en pedra sense desbastar de diverses mides, lligada amb morter de calç i sorra, i disposada en filades més o menys regulars. S'observen diverses reparacions als paraments de la construcció.</p> | 08071-58 | Mas Gelabert-Balç d'en Fitó, 08289 | <p>La referència documental més antiga relacionada amb el molí del Gelabert és de l'any 1671. Es tracta d'un capbreu reial en el qual el propietari del mas Gelabert, Jaume Tudó, confessa tenir en domini directe del rei un molí fariner situat al costat de la riera de la Fontdolla (actual Riera Gran). La família Tudó ha anat mantinguent la propietat de la finca amb el pas del temps. Cap a finals de segle, l'any 1676, hi ha constància indirecta d'una disputa entre els propietaris d'aquest mas i del mas de cal Torra de la Masia, relacionada amb la utilització de la resclosa del molí del Gelabert, que estava situada davant del molí de cal Torra. L'any 1708, el Consell de la Vila de Copons arrenda pel període d'un any a Isidre Tudó el monopoli de la mòlta de gra de tota la vila, tant municipal com particular. S'especifica que la mòlta es farà al molí del Gelabert i que el preu de l'arrendament és de 30 lliures. A mitjans del segle XIX, l'any 1736, la propietat de la masia i del molí és de Ramon Tudó i Torra. Posteriorment, entre els anys 1837 i 1888, la disputa per la utilització de la resclosa documentada a finals del segle XVII va continuar. Sembla ser que la resclosa del molí del mas Gelabert quedava per sota de la sortida d'aigues del molí de cal Torra, de tal manera que el Gelabert no podia aprofitar l'aigua que sortia del carcabà del molí anterior, com passava amb la resta de molins del terme. Malgrat això, els propietaris de cal Torra al·legaven el contrari. La disputa es resolgué l'any 1888 gràcies a una resolució judicial, tot i que l'enemistat entre les dues famílies es mantingué. La resclosa del molí del Gelabert fou rebaixada. Entre finals del segle XIX i començaments del XX, el molí del Gelabert es trobava en franca decadència i només s'utilitzava per a la mòlta de gra per fer pinso pel bestiar. L'any 1914, després del fort aiguat de Santa Tecla que va negar la bassa i les estructures, el molí deixà de funcionar. Tot i això, la bassa i la sèquia es recuperaren per al rec dels horts del mas, i van estar en funcionament fins que el gran incendi forestal dels anys 80 assolà la zona. Cap a la dècada dels anys 50-60, a les restes del molí s'hi instal·là una turbina que subministrava electricitat a la masia. L'actual propietat de la finca continua essent de la família Tudó.</p> | 41.6442200,1.5107100 | 375974 | 4611347 | 08071 | Copons | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47475-foto-08071-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47475-foto-08071-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47475-foto-08071-58-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La bassa, actualment en desús i ben perduda entre l'abundant vegetació, està situada al nord-est del molí, tocant els murs septentrional i oriental de la primera planta. El molí agafava l'aigua d'una resclosa situada davant del molí de cal Torra i la derivava cap a un rec excavat al terreny, que la portava fins a la bassa. La bassa comptava amb un cup que donava la suficient pressió a l'aigua per fer moure el rodet, que estava situat al carcabà. A través d'un altre rec, l'aigua sortia del carcabà i tornava a la riera. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | |||||||
| 47477 | Cal Soques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-soques | <p>MUÑOZ, Natàlia (2007). 'Renoms de Copons: Sant Pere de Copons i les seves masies'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 23, p. 29.</p> | XVIII | <p>Edifici cantoner de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Està distribuit en planta baixa i pis, tot i que el nivell inferior es troba mig soterrat respecte el nivell de circulació actual del carrer. La façana principal, orientada a migdia, presenta un antic portal d'accés reconvertit en finestra, situat al centre del parament. Està format per un arc escarser bastit amb maons. A l'extrem de llevant hi ha un altre portal reconvertit en finestra, tot i que en aquest cas és d'obertura rectangular i amb la llinda de fusta. A la banda de ponent, en canvi, es localitza un portal rectangular que dóna accés al pis superior i diverses finestres de mida petita reformades. Les obertures del pis superior es corresponen amb dues finestres reformades. Una d'elles conserva la llinda de fusta en força mal estat. El parament es troba arrebossat, tot i que es troba en força mal estat. La resta de façanes són pràcticament llises. Només s'observen dues petites finestres reformades obertes a la façana posterior. La construcció està bastida en pedra de diverses mides, lligada amb morter de calç i disposada en filades. Les juntes estan regularitzades amb fragments de pedra i material constructiu.</p> | 08071-60 | Nucli de Sant Pere de Copons, 2, 08289 | <p>La casa forma part del petit veïnat de Sant Pere de Copons (o de Comalats), una antiga sagrera medieval centrada per una ermita romànica, que està situat al nord-est del nucli urbà del municipi. Es desconeix la procedència del nom de la casa. Tot i això, sabem que durant un temps fou propietat del masover de cal Torrents (una de les cases del veïnat de Sant Pere actualment enderrocada) i que la utilitzava per guardar-hi la llenya i bèsties de corral com conills, etc.</p> | 41.6502200,1.5286900 | 377483 | 4611987 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47477-foto-08071-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47477-foto-08071-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47477-foto-08071-60-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | |||||||||
| 47478 | Cal Solà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sola | <p>MUÑOZ, Natàlia (2007). 'Renoms de Copons: Sant Pere de Copons i les seves masies'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 23, p. 29.</p> | XVIII | <p>Edifici entremigeres de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Està ben rehabilitat i consta de planta baixa i pis. La façana principal presenta un portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats i la llinda plana monolítica amb l'any 1798 gravat al centre. A l'extrem de llevant hi ha un finestral rectangular que conserva l'ampit motllurat revestit amb rajola vidrada de color verd. A ponent, en canvi, es localitza un finestral d'arc de mig punt amb reixa de ferro. Les obertures del pis superior es corresponen amb dues finestres rectangulars situades als extrems del parament, que conserven el mateix ampit que la finestra de la planta baixa. Al centre es situa un finestral rectangular que conserva restes dels carreus que bastien els seus brancals, i té sortida a un balcó simple amb la llosana motllurada i la barana de ferro. La façana està rematada per un plafó de perfil ondulant bastit amb maons, que amaga el carener de la teulada. El parament es troba arrebossat i pintat, deixant vistes les restes de pedra que caracteritzaven la construcció original.</p> | 08071-61 | Nucli de Sant Pere de Copons, 6, 08289 | <p>La casa forma part del petit veïnat de Sant Pere de Copons (o de Comalats), una antiga sagrera medieval centrada per una ermita romànica, que està situat al nord-est del nucli urbà del municipi. La família Solà donà el nom a la casa. Aquesta família també era la propietària del corral per les bèsties situat a la casa número 3 del mateix veïnat.</p> | 41.6503000,1.5282800 | 377449 | 4611997 | 1798 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47478-foto-08071-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47478-foto-08071-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47478-foto-08071-61-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | ||||||||
| 47479 | Cal Siscu / Cal Cisco / Cal Bujons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-siscu-cal-cisco-cal-bujons | <p>GRAU LLUCIÀ, Roser (2011). 'Gent i memòria dels veïnats, Sant Pere de Comalats, la Roquera…'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 32, p. 4. MUÑOZ, Natàlia (2007). 'Renoms de Copons: Sant Pere de Copons i les seves masies'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 23, p. 29.</p> | XVIII | <p>Edifici cantoner de planta rectangular, format per tres cossos adossats, amb un jardí tancat i una zona d'horta. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i distribuit de planta baixa i pis. La construcció està ben rehabilitada, amb la façana principal orientada a llevant. Compta amb un portal d'accés rectangular, amb arc de descàrrega superior bastit en pedra disposada a sardinell. Al seu costat hi ha una petita finestra rectangular amb l'ampit de pedra. Al pis, cobrint lleugerament l'arc de descàrrega del portal, destaca un balcó corregut amb la llosana motllurada i la barana de ferro. Hi tenen sortida dos senzills finestrals rectangulars. A l'extrem de tramuntana del parament destaca un volum de planta quadrada adossat, distribuit en planta baixa i pis i cobert per una terrassa superior, amb barana de gelosia. Alhora, adossat a la façana de tramuntana de la casa hi ha un altre volum destinat a garatges i emmagatzematge. La construcció està bastida en pedra sense desbastar de diverses mides, lligada amb morter de calç i disposada en filades força regulars.</p> | 08071-62 | Nucli de Sant Pere de Copons, 4, 08289 | <p>La casa forma part del petit veïnat de Sant Pere de Copons (o de Comalats), una antiga sagrera medieval centrada per una ermita romànica, que està situat al nord-est del nucli urbà del municipi. Tot i que l'edifici sempre ha estat propietat de la mateixa família, de cognom Torrents, es creu que el nom amb el que es coneix era el d'un avantpassat.</p> | 41.6503400,1.5284200 | 377461 | 4612001 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47479-foto-08071-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47479-foto-08071-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47479-foto-08071-62-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Davant la façana principal de la casa hi ha un altre volum aïllat completament reformat, que forma part de la mateixa propietat. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | ||||||||
| 47480 | Cal Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ros-5 | <p>MUÑOZ, Natàlia (2007). 'Renoms de Copons: Sant Pere de Copons i les seves masies'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 23, p. 29.</p> | XVIII | <p>Edifici entremigeres de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Està rehabilitat i consta de planta baixa, pis i golfes. La façana principal presenta un portal d'accés rectangular, amb els brancals reformats i la llinda de fusta. Al seu costat hi ha una finestra rectangular amb els brancals reformats, que conserva l'ampit de pedra i la llinda plana de pedra amb la data 1797 gravada al centre. Les obertures del pis superior es corresponen amb una finestra rectangular balconera amb l'emmarcament arrebossat i una simple finestra rectangular també arrebossada, amb l'ampit de pedra. A les golfes hi ha dos grans finestrals d'arc escarser bastits en maons, amb l'ampit de pedra i barana de ferro. La façana està rematada per les restes de l'antic ràfec de lloses de pedra, tot i que damunt seu s'observa un recreixement de la teulada actual. La construcció està bastida en pedra sense treballar de diverses mides, disposada irregularment. La façana principal presenta un revestiment arrebossat que està en millors condicions als pisos superiors. Adossats a la façana de llevant de la casa hi ha dos volums de planta rectangular, distribuits en dues plantes i coberts amb terrasses superiors.</p> | 08071-63 | Nucli de Sant Pere de Copons, 5, 08289 | <p>La casa forma part del petit veïnat de Sant Pere de Copons (o de Comalats), una antiga sagrera medieval centrada per una ermita romànica, que està situat al nord-est del nucli urbà del municipi. Es creu que el nom de cal Ros es deu al fet que els membres de la família propietària eren tots rossos. Posteriorment varen anar a viure al nucli urbà de Copons, on hi ha una casa amb el mateix nom.</p> | 41.6502900,1.5283900 | 377458 | 4611995 | 1797 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47480-foto-08071-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47480-foto-08071-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47480-foto-08071-63-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | ||||||||
| 47481 | Cal Serill / Cal Cerill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-serill-cal-cerill | <p>MUÑOZ, Natàlia (2007). 'Renoms de Copons: Sant Pere de Copons i les seves masies'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 23, p. 29. RIERA, Antoni (1999). Inventari de masies i construccions en sòl no urbanitzable de Copons. Copons [inèdit].</p> | XVIII | <p>Masia aïllada i reformada de grans dimensions, formada per quatre cossos adossats i amb diversos volums auxiliars que delimiten l'espai construit per la banda de llevant. El volum principal, de planta rectangular, presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuit en planta baixa, pis i golfes. Aquesta façana està orientada a migdia i compta amb un portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica gravada amb l'any 1783. Damunt la llinda s'observa un gran arc de descàrrega, bastit amb pedra disposada a sardinell. Al costat hi ha una senzilla finestra rectangular, amb l'ampit fet de maons. Les obertures del pis es corresponen amb tres finestres que presenten les mateixes característiques tipològiques que l'obertura de la planta baixa. De la resta d'obertures de la construcció, cal dir que són rectangulars i de mida petita. Cal destacar un rellotge de sol bastit pel propietari l'any 2013 i situat a la cantonada sud-oest del volum. Adossat a la façana de ponent de l'edifici principal hi ha un volum rectangular organitzat en un sol nivell, cobert per una teulada de dues vessants de teula àrab. En destaca un antic portal d'arc escarser bastit en maons, actualment tapiat i situat a la façana oest de la construcció. Adossats a la façana de tramuntana de l'edifici principal hi ha dos cossos més de planta rectangular, amb les cobertes d'un sol vessant de teula i organitzats en un únic nivell. Destaca un gran portal situat a la façana de ponent, d'arc escarser bastit en maons i amb els brancals de pedra reformats. La construcció està tancada per la banda de llevant mitjançant tres cossos més auxiliars, amb cobertes d'un i dos vessants de teula i organitzats en una única planta, destinats en origen a les tasques agrícoles i ramaderes. Per la banda de migdia, el desnivell del terreny delimita un passadís davant de la façana principal, tancat pels extrems amb portes de ferro. Sota el desnivell hi ha els horts i dues construccions auxiliars més. Destaca el de gran dimensions, originàriament destinat a acollir bestiar, amb coberta d'un sol vessant de teula i d'un sol nivell. En general, la construcció està bastida en pedra desbastada de diverses mides, lligada amb morter de calç i disposada regularment.</p> | 08071-64 | Sant Pere de Copons-Plana de Comalats, 08289 | <p>Es desconeix la procedència del nom de la casa.</p> | 41.6538000,1.5328600 | 377837 | 4612379 | 1783 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47481-foto-08071-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47481-foto-08071-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47481-foto-08071-64-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | ||||||||
| 47483 | La Caseta / Cal Joan Bou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caseta-cal-joan-bou | <p>MUÑOZ, Natàlia (2007). 'Renoms de Copons: Sant Pere de Copons i les seves masies'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 23, p. 29. RIERA, Antoni (1999). Inventari de masies i construccions en sòl no urbanitzable de Copons. Copons [inèdit].</p> | XVIII | <p>Masia rehabilitada de planta més o menys rectangular, adossada a la masia de can Bacardit per la banda de llevant. L'edifici principal està distribuit en planta baixa i pis, i està cobert amb una teulada de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. La façana presenta un portal d'accés rectangular que conserva un dels brancals bastit amb carreus de pedra. Damunt la llinda, actualment restituïda, s'observa un arc de descàrrega bastit amb pedra disposada a sardinell. Al costat de llevant hi ha una petita finestra rectangular, emmarcada amb quatre carreus de pedra i amb reixa de ferro. A ponent, en canvi, hi ha un gran portal reformat. Les tres obertures del pis es corresponen amb tres finestres rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. La façana de ponent compta amb una única finestra rectangular, emmarcada amb carreus de pedra. A l'alçada de la planta baixa se li adossa un cobert rectangular amb coberta d'un sol vessant, obert per la banda de migdia. La façana de tramuntana també presenta una única finestra, amb els brancals fets de carreus. A l'extrem nord-oest d'aquest parament hi ha un petit volum adossat de planta quadrada, amb la coberta plana. La línia de façana no és recta sinó que marca un esbiaix en planta, corresponent a alguna de les reformes qua ha patit l'edifici. La construcció està bastida en pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, lligada amb morter de calç i disposada da manera regular. Davant de la façana principal, adossat a la tanca que separa les dues masies, hi ha un cobert amb coberta de teula àrab.</p> | 08071-66 | Sant Pere de Copons-Plana de Comalats, 08289 | <p>A la casa hi havia viscut la família de ca la Llebre de Sant Puvim, que donades les males condicions de l'edifici, anà a viure a Copons. Posteriorment, la casa passà a tenir el nom de cal Bou o cal Joan Bou, en referència al marit de la pubilla de ca la Llebre. Es desconeix l'origen del nom de la Caseta, tot i que sembla que és el que consta a les escriptures.</p> | 41.6556400,1.5311000 | 377694 | 4612586 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47483-foto-08071-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47483-foto-08071-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47483-foto-08071-66-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | |||||||||
| 47486 | Mas Gelabert / Can Gelabert / El Gelabert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-gelabert-can-gelabert-el-gelabert | <p>MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (1997). Els Molins de Copons. Molí del Gelabert. Molí núm. 6. Barcelona: Diputació de Barcelona [inèdit]. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (2004). 'Molí del Gelabert'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 17, p. 2. RIERA, Antoni (1999). Inventari de masies i construccions en sòl no urbanitzable de Copons. Copons [inèdit]. SOTERAS CORBELLA, Montse (2009). 'Masies i veïnats de Copons (II)'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 27, p. 6-7.</p> | XVII | <p>Masia aïllada de grans dimensions, formada per diversos cossos adossats que li confereixen una planta força irregular, amb un pati delimitat per aquestes construccions. L'edifici principal és de planta rectangular, està distribuit en planta baixa, dos pisos i golfes, i presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, que està orientada a ponent. Majoritàriament, les obertures són rectangulars i han estat reformades. Destaca el portal d'accés allindat situat a la façana de ponent i la característica galeria de la façana de migdia. Està formada per tres arcs escarsers sostinguts per pilars quadrats, amb les impostes motllurades. La galeria té sortida a una terrassa descoberta ubicada a la cantonada sud-oest de l'edifici. Adossats a la banda de ponent del volum principal hi ha dos petits cossos rectangulars amb teulades d'un sol vessant, destinats en origen a les tasques productives del mas. Presenten portals rectangulars amb llindes de fusta. Adossat a la banda de tramuntana hi ha un volum de planta rectangular que integra un passadís bastit en pedra, el qual dóna accés al pati tancat des del nord. Aquest passadís s'obre mitjançant dos arcs rebaixats bastits amb pedra disposada a sardinell i està cobert per una volta de mig punt. Al interior es conserva el mecanisme d'una antiga premsa. Al costat hi ha un cobert rehabilitat de planta rectangular, amb la teulada de dues vessants sostinguda per un pilar central. La construcció és bastida en pedra desbastada i sense treballar, lligada amb morter de calç i disposada de manera regular. A la banda de llevant de l'edifici principal hi ha un volum aïllat de planta rectangular, amb la coberta d'un sol vessant, que es troba força enrunat.</p> | 08071-69 | Vinya del Sabater-Balç d'en Fitó, 08289 | <p>Segons la documentació escrita conservada per la família que sempre n'ha tingut la propietat (els Tudó), la masia de can Gelabert ja estava consolidada a principis del segle XVII. L'any 1671 hi ha constància documental del molí fariner, les restes del qual estan situades sota de la casa. I a finals de segle s'inicien les primeres disputes amb els propietaris de cal Torra de la Masia, per la utilització de l'aigua de la riera de la Fontdolla (actual riera Gran) pels seus molins. Sembla que les terres del mas sempre es van dedicar al cultiu de la vinya fins a l'aparició de la fil·loxera, entre 1887 i 1890, que acabà amb la producció. Posteriorment, una part de la vinya es va replantar de nou amb ceps americans i també es va iniciar el cultiu de cereals. Aproximadament des de l'aiguat de l'any 1914, que inutilitzà el molí definitvament, fins l'any 1944, a la masia hi van haver masovers. En aquesta època, la família Tudó marxà de Copons.</p> | 41.6438900,1.5115000 | 376039 | 4611309 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47486-foto-08071-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47486-foto-08071-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47486-foto-08071-69-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | |||||||||
| 47488 | Antic Corral de cal Solà / Cal Valiente | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-corral-de-cal-sola-cal-valiente | <p>MUÑOZ, Natàlia (2007). 'Renoms de Copons: Sant Pere de Copons i les seves masies'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 23, p. 29.</p> | XVIII | <p>Edifici cantoner de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Està rehabilitat i consta de planta baixa, pis i golfes. La façana principal presenta un portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica gravada amb l'any 1796. Al seu costat hi ha una finestra rectangular reformada, amb la llinda de fusta restituïda. De fet, la resta de finestres dels pisos superiors són idèntiques a l'anterior, amb l'excepció de la finestra situada damunt del portal, emmarcada amb carreus de pedra i amb l'ampit motllurat. A les golfes destaca una galeria oberta a l'exterior mitjançant una gran obertura rectangular, amb barana de ferro i biga de fusta restituïda també. La façana posterior manté la mateixa tipologia de finestres que el parament principal, totes restituïdes. Destaca un petit volum adossat fins al nivell del primer pis, amb la coberta d'un sol vessant de teula àrab. La construcció està bastida en pedra sense treballar de diverses mides, disposada de manera regular. El pis superior fou recrescut probablement durant la darrera rehabilitació de la casa.</p> | 08071-71 | Nucli de Sant Pere de Copons, 3, 08289 | <p>La casa forma part del petit veïnat de Sant Pere de Copons (o de Comalats), una antiga sagrera medieval centrada per una ermita romànica, que està situat al nord-est del nucli urbà del municipi. En origen, la casa feia les funcions de corral on la família Solà hi guardava les bèsties. Els Solà vivien a la casa número 6 del mateix veïnat. Posteriorment, la casa fou propietat de tres germans dels qual un era conegut pel 'Valiente'.</p> | 41.6502200,1.5285700 | 377473 | 4611987 | 1796 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47488-foto-08071-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47488-foto-08071-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47488-foto-08071-71-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-17 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 145,18 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/