Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 47639 | Barraca del Meu Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-meu-pau | <p>RIERA, Antoni (1999). Inventari de masies i construccions en sòl no urbanitzable de Copons. Copons [inèdit].</p> | XIX-XX | Cobert de vegetació i amb l'interior mig ensorrat. | <p>Edifici aïllat de planta rectangular, format per dos cossos adossats i bastit en un terreny en desnivell, al mig de camps de conreu. Presenta la coberta de teula àrab d'un sol vessant, amb alguna part reformada amb uralita. Les obertures són rectangulars: a la façana de tramuntana hi ha una finestra amb els brancals fets de maons i a migdia un portal obert bastit en pedra. Dóna accés a una quadra coberta per una teulada sobre solera de llates i bigues de fusta. Un portal rectangular emmarcat amb carreus de pedra comunica aquest espai amb l'altre volum. La part de llevant de l'edifici està en força mal estat de conservació. La construcció està bastida en pedra sense treballar de diverses mides, lligada amb abundant morter de calç.</p> | 08071-222 | Serra dels Molls, 08289 | <p>L'edifici faria les funcions d'un corral, tot i que estigui identificat com a barraca.</p> | 41.6373400,1.5056300 | 375538 | 4610590 | 08071 | Copons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47639-foto-08071-222-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47639-foto-08071-222-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47639-foto-08071-222-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-17 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||
| 47726 | Cisterna al Costat de la Torre dels Hereus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cisterna-al-costat-de-la-torre-dels-hereus | Cobert de vegetació i sense ús | <p>Cisterna rectangular, 5,5 m per 4, al costat de Torre Hereus. Construida amb pedres encara conserva restes del revestiment de calç. Actualment es troba abandonada i plena de vegetació.</p> | 08071-310 | Solà de la Torre | 41.6506400,1.4408700 | 370171 | 4612162 | 08071 | Copons | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||||||||
| 47725 | Corral del clot del Morinyol 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-del-clot-del-morinyol-3 | XVIII-XX | Cobert per vegetació | <p>Edifici aïllat de planta rectangular bastit dalt d'una petita penya, organitzat en un sol nivell i la coberta totalment desapareguda, la qual era a una sola vessant. La construcció està bastida en pedra desbastada de diverses mides, disposades en filades regulars i pedres de mida petita per falcar les juntes.</p> | 08071-309 | Clot del Morinyol | <p>La banda de llevant del Morinyol es caracteritza per les abundants construccions bastides en la tècnica de la pedra en sec: barraques, murs, escales, etc. La zona està aterrassada i actualment bona part d'aquests marges estan plens d'oliveres i arbres fruiters, tot i que també n'hi ha d'abandonades.</p> | 41.6458100,1.5192900 | 376692 | 4611511 | 08071 | Copons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47725-foto-08071-309-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47725-foto-08071-309-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47725-foto-08071-309-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||||
| 47729 | Font de la Torre dels Hereus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-torre-dels-hereus | Coberta de vegetació | <p>Es situa al Roural en l'intersecció entre la Rasa de la Coma i la Rasa de la Font de la Torre, al límit de propietats de Ramón Segalà, tocant al terme municipal de Sant Guim de Freixenet. Actualment la font no raja, però conserva una barraca enrunada de pedra seca al seu costat, i el mur on hi està encastada tot i no conservar-se la seva surgència d'aigua.</p> | 08071-313 | Camí del Clot de la Coma, entre la rasa de la Coma i la de la Font de la Torre | 41.6467500,1.4474900 | 370714 | 4611721 | 08071 | Copons | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47729-foto-08071-313-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-09-18 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||||||
| 47528 | Font del Junqueret / Font del Jonqueret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-junqueret-font-del-jonqueret | <p>MERCADAL SEGURA, Elisenda (2011). 'Fonts dels voltants de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 31, p. 10-11. VILUMARA BURRIA, Rut; MONTES, Carlos (2012). Recerca de les fonts del terme de Copons i rodalies. Treball de recerca de 2n Batxillerat IES Pere Vives Vich. Igualada [inèdit].</p> | XVIII-XX | Completament coberta de vegetació. | <p>Font aïllada situada prop del camí que porta de Sant Pere de Copons a cal Martí de la Muntanya. De fet, la font està senyalitzada a peu del camí mitjançant una llosa de pedra que porta el seu nom i l'any en que es va senyalitzar. Per arribar a la font, cal caminar pocs metres per un petit corriol que hi condueix. L'aigua brolla del subsòl de la zona i desemboca en una sèquia que es perd pel terreny. L'únic element antròpic detectat és un teula encastada que fa que l'aigua brolli millor. Tota la zona està coberta d'una abundant vegetació que la cobreix quasi completament.</p> | 08071-111 | Sant Pere de Copons-Escaleta de Sant Pere, 08289 | <p>En origen, la font era utilitzada pels pagesos de la zona i la gent dels masos dels voltants. També va ser utlitzada pels traginers que passaven pel camí que porta a la serra Morena, en direcció a Rubió. En els darrers temps, la font era sovintejada per caçadors i excursionistes. La font fou senyalitzada l'any 2006. En el número 31 de la revista Camí Ral hi ha un recull de rodolins relacionats amb les fonts que hi hagut dins del terme municipal de Copons.</p> | 41.6496400,1.5373700 | 378205 | 4611911 | 08071 | Copons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47528-foto-08071-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47528-foto-08071-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47528-foto-08071-111-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||
| 47707 | Marjada de la Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marjada-de-la-rovira | XIX-XX | Conservació precària | <p>Es tracta d'un conjunt de bancals bastits amb la tècnica de la pedra seca, per delimitar les parcel·les de cultiu en una zona seca i escarpada. Aquest estil de conreu era habitual en les zones de clima mediterrani, ja que era una manera de combatre l'erosió del sòl. Conformen un conjunt de terrasses que s'estenen per tot el relleu, proporcionant una visió des de lluny com una gran escala que s'enfila per la vessant de la muntanya.</p> | 08071-291 | La Rovira | <p>Bona part de les muntanyoles que voregen el nucli de Copons tenen les seves vessants aterrassades, repletes de diverses construccions en pedra seca i farcides per feixes on poder-hi conrear. La majoria daten del període de màxima producció de raïm per l'elaboració de vi i la seva exportació, tot i que també era comú el conreu d'arbres fruiters i oliveres. Durant l'èxode rural i amb l'arribada de la fil·loxera, moltes d'aquestes terrasses quedaren en desús i abandonades. La zona de la Rovira és una de les poques zones que no es va cremar durant el gran l'incendi de l'any 1986.</p> | 41.6360700,1.5262500 | 377253 | 4610420 | 08071 | Copons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47707-foto-08071-291-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-09-18 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||||
| 47708 | Marjada dels Vinyals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marjada-dels-vinyals | XIX-XX | Conservació precària | <p>Es tracta d'un conjunt de bancals bastits amb la tècnica de la pedra seca, per delimitar les parcel·les de cultiu en una zona seca i escarpada. Aquest estil de conreu era habitual en les zones de clima mediterrani, ja que era una manera de combatre l'erosió del sòl. Conformen un conjunt de terrasses que s'estenen per tot el relleu, proporcionant una visió des de lluny com una gran escala que s'enfila per la vessant de la muntanya.</p> | 08071-292 | Vinyals | <p>Bona part de les muntanyoles que voregen el nucli de Copons tenen les seves vessants aterrassades, repletes de diverses construccions en pedra seca i farcides per feixes on poder-hi conrear. La majoria daten del període de màxima producció de raïm per l'elaboració de vi i la seva exportació, tot i que també era comú el conreu d'arbres fruiters i oliveres. Durant l'èxode rural i amb l'arribada de la fil·loxera, moltes d'aquestes terrasses quedaren en desús i abandonades.</p> | 41.6315000,1.5127400 | 376119 | 4609932 | 08071 | Copons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47708-foto-08071-292-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-09-18 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||||
| 47713 | Marjada del pla de les Vinyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marjada-del-pla-de-les-vinyes | XIX-XX | Conservació precària | <p>Es tracta d'un conjunt de bancals bastits amb la tècnica de la pedra seca, per delimitar les parcel·les de cultiu en una zona seca i escarpada. Aquest estil de conreu era habitual en les zones de clima mediterrani, ja que era una manera de combatre l'erosió del sòl. Conformen un conjunt de terrasses que s'estenen per tot el relleu, proporcionant una visió des de lluny com una gran escala que s'enfila per la vessant de la muntanya.</p> | 08071-297 | Pla de les Vinyes, tocant al Gorg Salat | <p>Bona part de les muntanyoles que voregen el nucli de Copons tenen les seves vessants aterrassades, repletes de diverses construccions en pedra seca i farcides per feixes on poder-hi conrear. La majoria daten del període de màxima producció de raïm per l'elaboració de vi i la seva exportació, tot i que també era comú el conreu d'arbres fruiters i oliveres. Durant l'èxode rural i amb l'arribada de la fil·loxera, moltes d'aquestes terrasses quedaren en desús i abandonades.</p> | 41.6206400,1.5256800 | 377176 | 4608707 | 08071 | Copons | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-09-18 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||||||
| 47472 | Molí de Dalt del mas Lloretó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-dalt-del-mas-lloreto | <p>AMIGÓ, Jordi; MICALÓ, Anna; VILA, Josep M. (1998). 'Els Molins del terme de Copons'. A Arqueologia medieval a l'Anoia (ACRAM). Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 23-27. IPA (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Copons. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (1997). Els Molins de Copons. Molí Lloretó de Dalt. Molí núm. 1. Barcelona: Diputació de Barcelona [inèdit]. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (2000). 'Els molins de Copons (Anoia)'. A AMIGÓ, Jordi; CAIXAL, Àlvar; CASTELLANO, Anna [et al.]. Estudis històrics sobre patrimoni arquitectònic. Barcelona: Diputació de Barcelona, Quaderns científics i tècnics de Restauració monumental, núm. 11, p. 24-26. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (2001). 'Els Molins de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 11, p. 2-3. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (2001). 'Molí de Dalt del Lloretó'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 12 , p. 2-3. PALAU RAFECAS, Salvador (1991). 'Els molins fariners de la conca de l'Anoia'. Miscel·lània Penedesenca, núm. 15, p. 604. RIBA I GABARRÓ, Josep (1991). 'Copons'. A Josep M. TORRAS I RIBÉ (coord.). Història de l'Anoia. Manresa: Edicions Selectes, v. 1, p. 359.</p> | XIX | El molí està mig soterrat i completament tapat per l'abundant vegetació | <p>Edifici aïllat i semi-soterrat, situat sota l'antiga bassa que l'alimentava i amb accés des d'un dels camps de conreu que envolten la masia. Presenta una planta rectangular formada per la sala de les moles, a la planta baixa, i per sota el carcabà. S'accedeix a la façana principal mitjançant unes escales de pedra que baixen fins al nivell del portal d'accés, que es troba sota el nivell de circulació del camp de conreu que li dóna accés. Es tracta d'una gran obertura d'arc de mig punt adovellat, que fou reformada mitjançant una porta d'accés rectangular oberta al mig i amb els brancals bastits amb carreus de pedra escairats. D'aquesta manera, l'arc queda disposat a mode de timpà, en aquest cas protegit amb una reixa de ferro decorada. Al interior, la sala de moles està coberta per una volta apuntada bastida amb carreus de pedra disposats en filades regulars. Al fons de la sala es conserva la mola volandera, tot i que també hi ha dos pilars bastits amb totxo resultat d'una reforma datada a mitjans del segle XX (s'hi col·locà una turbina per fer pujar la llum a la masia). Per sota d'aquesta planta es documenta el carcabà, al que no es pot accedir. La construcció és bastida amb pedra desbastada de diverses mides lligada amb morter de calç, exceptuant els carreus de la volta de la planta baixa i els de les obertures de la façana principal.</p> | 08071-55 | Mas Lloretó, 08289 | <p>La primera referència documental relacionada amb aquest molí és de l'any 1825. Es tracta del testament de Josep Lloret i Jayme, el qual deixa en herència al seu fill Roc, la casa, un molí fariner i uns 60 jornals de terra. A mitjans de segle, en el llibre d'Amillaraments de l'any 1851, es reflecteix que Roc Lloret cotitzava per un molí fariner 65 rals de billó. En el quadern de l'any 1854, apareix el sobrenom de Lloretó en referència al cognom dels propietaris. Posteriorment, la finca es dividí l'any 1866 en dues, quedant el molí integrat en la propietat dels Lloret. Bonaventura Sellés, el propietari de l'altra part de la finca, tenia el dret de moldre el blat al molí. El molí va estar en funcionament fins a principis del segle XX. Posteriorment, l'any 1966 s'hi instal·là un ariet hidràulic per poder pujar l'aigua de la bassa fins a la masia. També instal·là una turbina al carcabà per poder tenir llum a la casa de 12 volts.</p> | 41.6520400,1.5050700 | 375520 | 4612223 | 08071 | Copons | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47472-foto-08071-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47472-foto-08071-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47472-foto-08071-55-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La bassa presenta una planta en forma de gota d'aigua, tot i que actualment està buida i ha estat reconvertida en un camp de conreu. Es conserven trams dels murs que la bastien, amb carreus de pedra de grans dimensions, el canal i el cup, situat a l'extrem de migdia. Antigament hi havia un camí que comunicava la masia amb els horts, la bassa i el molí, tot i que actualment s'ha perdut en benefici dels conreus. | 119|98 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||
| 47429 | Cal Recader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-recader | <p>MUÑOZ, Natàlia (2003). 'Renoms de Copons: el carrer Vilanova'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 16, p. 17. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 25.</p> | XVIII | El parament de la façana principal està en força mal estat de conservació. | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, amb pati posterior i accés des de l'antiga carretera d'Igualada a Ponts. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes. La façana principal, orientada al carrer de Vilanova, presenta dos portals d'accés rectangulars, dels quals el de l'esquerra ha estat reformat. El principal, en canvi, conserva els brancals bastits amb carreus de pedra ben desbastats i la llinda plana monolítica. Les obertures del primer pis es corresponen amb dos finestrals rectangulars reformats, que tenen sortida a un balcó corregut amb la llosana motllurada i la barana de ferro decorada. La composició dels buits d'aquesta planta es repeteix al segon pis, tot i que les obertures són més petites i amb sortida a dos balcons simples. També estan reformades. A les golfes, en canvi, hi ha una galeria que s'obre a l'exterior mitjançant dues grans obertures d'arc rebaixat, sostingudes per un pilar central i delimitades per baranes decorades a mode de balustrada. La façana està rematada per un ràfec de dents de serra que pràcticament queda tapat per la canalera de la teulada. La façana presenta un revestiment arrebossat en força mal estat de conservació. A la part posterior de la casa, entre el pati i l'antiga carretera de Calaf, hi ha un volum aïllat de planta rectangular amb terrassa superior, destinat a garatge.</p> | 08071-12 | Carrer de Vilanova, 33, 08289 | <p>A mitjans del segle XVIII, els terrenys on està edificada la casa eren propietat de l'església de Santa Maria de Copons. Aquests incloïen el que actualment es coneix com el Pla de Missa, l'illa de cases compresa entre els carrers d'Àngel Guimerà i de Vilanova, la banda de llevant del carrer de Vilanova (coneguda com el Pla del Rector o la Plana de la Rectoria) i alguns horts de la banda de ponent. Com que l'explotació agrícola de la Plana de la Rectoria no donava prous beneficis i les obres de construcció del nou temple parroquial eren molt cares, el rector mossèn Francesc Felip va sol·licitar permís al bisbe de Vic per poder establir part d'aquestes propietats i així alliberar els terrenys davant la demanda creixent de sòl urbanitzable, com a conseqüència de la bonança econòmica experimentada la vila. Entre els anys 1740 i 1765 foren dotze les parcel·les cedides 'a fi y efecte de construhir o fer construhir y edificar casa' (Muset 2006: 25). Aquestes parcel·les es corresponen amb les cases que actualment comprenen des del número 11 al 39 del carrer. De fet, les cases havien de tenir la façana orientada al carrer de Vilanova i mesurar totes el mateix, '50 palms en quadro' (10m x 10m) que equivalien a dos casals (Muset 2006: 25). Posteriorment, entre els anys 1761 i 1765, les cases es van poder allagar gràcies a 'la concessió de la propietat útil d'una nova peça de terra, destinada a corral' (Muset 2006: 25). Tenien la mateixa amplada que les façanes, és a dir, 50 pams, però la profunditat variava en funció de la situació de l'habitatge. En el cas que ens ocupa, la profunditat era de 15 pams. Finalment, l'any 1789 es va donar permís per transformar aquests corrals en cases, quedant així integrats a la part habitada dels edificis, alhora que també es va permetre annexionar nous patis per la banda posterior. L'edifici és conegut per cal Brunet per que l'anterior propietària es deia Maria Brunet. L'apel·latiu Semiano procedeix del renom amb el que era conegut el pare de la Maria Teresa i Cardenyes era el cognom del seu marit. L'edifici és conegut com a cal Recader perquè era l'ofici de l'avi de l'actual propietària. Baixava dos cops a la setmana a Igualada i feia tots els encàrrecs que els veïns de Copons li demanaven.</p> | 41.6354500,1.5185900 | 376614 | 4610362 | 08071 | Copons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47429-foto-08071-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47429-foto-08071-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47429-foto-08071-12-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||
| 47425 | Cal Romeu / El Liberal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-romeu-el-liberal | <p>MUÑOZ, Natàlia (2003). 'Renoms de Copons: el carrer Vilanova'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 16, p. 17. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 25.</p> | XVIII / XX | El parament de la façana principal està en força mal estat i les obertures també. | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, format per dos cossos adossats, amb pati posterior i accés des de l'antiga carretera d'Igualada a Ponts. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants disposada a dos nivells, degut a un alçament constructiu que es tradueix en un pis extra. El carener és paral·lel a la façana principal. L'edifici està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes, amb la façana principal orientada al carrer de Vilanova. Presenta tres portals d'accés d'obertura rectangular, tots ells reformats inadequadament. Al primer pis hi ha tres obertures rectangulars força simples amb els emmarcaments arrebossats. Tenen sortida a un gran balcó corregut amb la llosana motllurada i la barana de ferro decorada amb motius florals. La composició dels buits d'aquesta planta es repeteix al segon pis, tot i que les obertures es corresponen amb simples finestres i no hi ha cap balcó. Les obertures de les golfes es corresponen amb petites finestres quadrangulars, que es troben obertes al bell mig de la gran mènsula motllurada que remata el parament. De fet, aquestes finestres aprofiten part de la mènsula com a element decoratiu propi. La façana presenta un revestiment arrebossat força degradat i la pintura en força mal estat de conservació. A la part posterior de la casa, al bell mig del pati, destaca un gran volum de planta rectangular amb la coberta de teula de dues vessant, probablement destinat a garatge.</p> | 08071-8 | Carrer de Vilanova, 21, 08289 | <p>A mitjans del segle XVIII, els terrenys on està edificada la casa eren propietat de l'església de Santa Maria de Copons. Aquests incloïen el que actualment es coneix com el Pla de Missa, l'illa de cases compresa entre els carrers d'Àngel Guimerà i de Vilanova, la banda de llevant del carrer de Vilanova (coneguda com el Pla del Rector o la Plana de la Rectoria) i alguns horts de la banda de ponent. Com que l'explotació agrícola de la Plana de la Rectoria no donava prous beneficis i les obres de construcció del nou temple parroquial eren molt cares, el rector mossèn Francesc Felip va sol·licitar permís al bisbe de Vic per poder establir part d'aquestes propietats i així alliberar els terrenys davant la demanda creixent de sòl urbanitzable, com a conseqüència de la bonança econòmica experimentada la vila. Entre els anys 1740 i 1765 foren dotze les parcel·les cedides 'a fi y efecte de construhir o fer construhir y edificar casa' (Muset 2006: 25). Aquestes parcel·les es corresponen amb les cases que actualment comprenen des del número 11 al 39 del carrer. De fet, les cases havien de tenir la façana orientada al carrer de Vilanova i mesurar totes el mateix, '50 palms en quadro' (10m x 10m) que equivalien a dos casals (Muset 2006: 25). Posteriorment, entre els anys 1761 i 1765, les cases es van poder allagar gràcies a 'la concessió de la propietat útil d'una nova peça de terra, destinada a corral' (Muset 2006: 25). Tenien la mateixa amplada que les façanes, és a dir, 50 pams, però la profunditat variava en funció de la situació de l'habitatge. En el cas que ens ocupa, la profunditat era de 25 pams. Finalment, l'any 1789 es va donar permís per transformar aquests corrals en cases, quedant així integrats a la part habitada dels edificis, alhora que també es va permetre annexionar nous patis per la banda posterior. A mitjans del segle XX, l'edifici acollia la societat coneguda com 'El Liberal', servint de local d'esbarjo i de sala de ball pel jovent de caire liberal de l'època. El nom de cal Romeu prové del cognom dels actuals propietaris.</p> | 41.6358200,1.5186100 | 376616 | 4610403 | 08071 | Copons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47425-foto-08071-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47425-foto-08071-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47425-foto-08071-8-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||
| 47581 | Pergamí de l'any 1421 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pergami-de-lany-1421 | <p>Document original: Biblioteca de Catalunya. Perg. 19, Reg. 15788. http://mdc.cbuc.cat/cdm/compoundobject/collection/pergamiBC/id/52137/rec/3</p> | XV | El pergamí presenta alguns estrips als extrems laterals. | <p>Pergamí del segle XV dipositat a la Biblioteca de Catalunya i relacionat amb la vila de Copons. Presenta unes mesures de 280 per 328 mm, està escrit en llatí i datat el dia 15 de novembre de l'any 1421. El notari del document és Huguet de Serrallonga, notari per tot el regne d'Aragó. Es tracta d'una àpoca escripturada a Calaf en la que el rector i un prevere de Copons firmen un rebut a Bartomeu Vall, prevere de Calaf, pel preu d'un censal que van crear els consorts Calaffa. El revers del pergamí és llis i només compta amb una petita inscripció pràcticament il·legible situada a una de les cantonades superiors.</p> | 08071-164 | Carrer de l'Hospital, 56, 08001, Barcelona | 41.6365200,1.5186900 | 376624 | 4610480 | 1421 | 08071 | Copons | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47581-foto-08071-164-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47581-foto-08071-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47581-foto-08071-164-3.jpg | Legal | Popular|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges estan cedides per la Biblioteca de Catalunya. | 119|85 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||
| 47621 | Pou de ca l'Arnau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-ca-larnau | XIX-XX | El pou està en desús i força enrunat. | <p>Restes d'un pou aïllat situat al bell mig d'un camp de conreu, a escassa distància al nord-est de la masia de ca l'Arnau, a Viladases. S'hi accedeix pel mateix camí que porta a la masia. Es tracta d'un pou de planta circular que presenta la coberta i bona part de la banda de tramuntana enrunats. Conserva una obertura rectangular encarada a migdia, per on s'extreia l'aigua. Aquesta obertura presenta una llinda plana reaprofitada gravada amb una inscripció força degradada. També compta amb un ampit format per una gran pedra escairada, probablement reaprofitada. Es conserva una de les frontisses de ferro que tancaven aquesta obertura. La construcció és bastida en pedra desbastada de diverses mides, disposada en filades regulars i lligada amb morter de calç.</p> | 08071-204 | Viladases-Camí de ca l'Arnau, 08289 | <p>El sector de Viladases, situat al nord-oest del nucli urbà de Copons, es caracteritza per la presència de diverses masies. Els pagesos de la zona es dedicaven als cultius tradicionals: oliveres, arbres fruiters, cereals i, sobretot, la vinya.</p> | 41.6421700,1.4932800 | 374519 | 4611144 | 08071 | Copons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47621-foto-08071-204-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47621-foto-08071-204-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47621-foto-08071-204-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||||
| 47701 | Cal Gili | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gili | <p>MUÑOZ, Natàlia (2004). 'Renoms de Copons: el carrer de Sant Magí'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 18, p. 16. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 21-22. ORTÍNEZ VIVES, Jaume (2006). 'Copons, un passat únic i un futur singular'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 21 p. 6.</p> | XVIII | El revestiment de la façana està força degradat. | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, amb jardí posterior. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes. La façana principal, orientada al carrer de Sant Magí, disposa d'un portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb grans carreus de pedra escairats i la llinda plana. Al costat de migdia hi ha un altre portal rectangular, tot i que reformat. A la banda de tramuntana, en canvi, hi ha dues finestres bessones d'obertura rectangular, emmarcades amb carreus de pedra ben escairats i amb reixes de ferro colat. Les obertures de les dues plantes centrals es repeteixen tipològicament parlant: són rectangulars, estan emmarcades amb carreus de pedra escairats i es van empetitint en funció de la planta que ocupen. Es corresponen amb dues finestres laterals amb els ampits de pedra motllurats i un finestral central amb sortida a un balcó simple. Pel que fa al finestral central de la segona planta, cal dir que és d'arc rebaixat. A les golfes hi ha tres senzilles finestres rectangulars amb els emmarcaments arrebossats. La façana està rematada per un petit ràfec de teula àrab i maons plans decorats amb dents de serra pintades. El parament presenta un revestiment arrebossat i pintat en força mal estat de conservació.</p> | 08071-284 | Carrer de Sant Magí, 11, 08289 | <p>Fins a principis del segle XVIII, els conreus de regadiu ocupaven bona part del sector de ponent del carrer de Sant Magí, que antigament es coneixia com el carrer Major. Però a mitjans de segle, entre les dècades de 1740 i 1760, hi ha constància de la reconstrucció de diversos edificis del sector de llevant, sota del carrer del Mur actual. I posteriorment, l'activitat constructiva i especulativa es concentra al Cap de Vila, al sector de tramuntana . Els Gili eren una de les nissagues més destacables i actives de la diàspora coponenca del segle XVIII respecte al comerç espanyol. Juntament amb d'altres famílies coponenques de negociants i comerciants, com els Romeu o els Sans, compraven i venien terrenys de conreu en aquesta zona, invertint-hi els seus capitals (Muset 2006: 21). Probablement fou en Josep Gili, comerciant i cap de la família a mitjans del segle XVIII, qui va fer construir la casa. En els darrers temps, a la casa hi vivien tres germanes solteres de la família Gili, que al morir deixaren la casa a la senyora que les cuidava.</p> | 41.6375300,1.5174600 | 376524 | 4610594 | 08071 | Copons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47701-foto-08071-284-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47701-foto-08071-284-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47701-foto-08071-284-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||
| 47445 | Cal Gilabert / La Casa Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gilabert-la-casa-gran | <p>CLUB ESCOLAR 3C (1997). 'Carrer de Sant Magí'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 4, p. 2. IPA (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Copons.</p> <p>LLACUNA I ORTÍNEZ, Pau (1995). Rutes per l'Anoia: història i art. Igualada: Publicacions Anoia, p. 69.</p> <p>MUÑOZ, Natàlia (2004). 'Renoms de Copons: el carrer de Sant Magí'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 18, p. 16.</p> <p>MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 22. http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=4876 http://www.altaanoia.info/cat/Punts-d-Interes/Cal-Gelabert-Cal-Clotet-o-Ca-la-Ciana http://www.festacatalunya.cat/poblacions-veure_altres_llocs-0807130008-</p> | XVIII | El revestiment de la façana principal està força degradat, inclosos els esgrafiats que la decoren. | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, amb un jardí posterior amb piscina. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes. La façana principal, orientada al carrer de Sant Magí, disposa d'un gran portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats i la llinda plana. A cada banda hi ha dues petites finestres rectangulars bastides amb quatre carreus de pedra i reixes de ferro. Damunt seu hi ha dues obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats, que probablement són resultat d'alguna reforma. Les obertures del primer pis es corresponen amb tres finestrals rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats i les llindes planes. Tenen sortida a tres balcons simples amb les llosanes motllurades i les baranes de ferro decorades. A la segona planta hi ha dues finestres rectangulars amb els ampits de pedra, situades als laterals, i un finestral rectangular central, amb l'emmarcament arrebossat i sortida a un balcó simple de dimensions més petites que l'anterior. A les golfes hi ha tres senzilles finestres arrebossades. L'element més destacable del parament és la decoració esgrafiada que encara es conserva a l'alçada dels pisos superiors. Està situada entre els buits i distribuïda en dos registres. Consisteix en quatre parelles de columnes amb cràteres als basaments i capitells d'estil corinti. Les dues parelles de la segona planta també sostenen cràteres, tot i que rematades amb florons. En els espais delimitats per les columnes hi ha cartel·les de diferent mesura. Alhora, la façana està emmarcada per dues columnes de les mateixes característiques situades als laterals. La façana està rematada per un ràfec decorat amb motius geomètrics de color teula i blanc, sostingut amb mènsules i llates de fusta, i presenta un revestiment arrebossat i pintat. La façana posterior, orientada al jardí, presenta una terrassa descoberta al nivell del primer pis des de la que s'accedeix a una galeria d'arcs de mig punt emblanquinats. Unes escales comuniquen aquesta terrassa amb el jardí.</p> | 08071-28 | Carrer de Sant Magí, 9, 08289 | <p>Gilabert és el cognom dels actuals propietaris. El cognom Clotet procedeix dels propietaris de la fàbrica de teixits que hi havia hagut a l'escorxador de la vila. El sobrenom de Ciana prové de l'abreviatura del nom Verenciana, avantpassat de la família Clotet. És probable, tot i que no ho podem assegurar, que la casa fos coneguda com a cal Carbonell durant el segle XVIII. En aquest sentit, tenim notícia que durant la segona meitat de segle, alguns dels negociants més influents de la població s'estaven construint grans edificis residencials a la banda de ponent del camí ral a Calaf (o carrer Major). Un d'aquests, juntament amb els Romeu i els Gili, era la família Carbonell (Muset 2006: 22).</p> | 41.6374200,1.5174900 | 376526 | 4610582 | 08071 | Copons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47445-foto-08071-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47445-foto-08071-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47445-foto-08071-28-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-03-14 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El ràfec de l'edifici principal, que està decorat amb motius geomètrics (romboïdals) de color teula i blanc, es pot observar en d'altres edificis dels carrers de Vilanova i de Pere Palomas.També coneguda com Cal Clotet i Ca la Ciana, depenent de la etapa històrica. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||
| 47617 | Casa del carrer d'Àngel Guimerà, 1 / Cal Ganxo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-dangel-guimera-1-cal-ganxo | <p>MUÑOZ, Natàlia (2005). 'Renoms de Copons: el carrer d'Àngel Guimerà'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 19, p. 16. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 9-10, 31.</p> | XVIII-XIX | El revestiment de la façana principal està força degradat. | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, que presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal. Està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes, amb la façana principal orientada al carrer d'Àngel Guimerà. Compta amb dos portals d'accés rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. El de la banda de migdia és el principal i presenta la llinda gravada amb l'any 1873 i les inicials J.M. El portal central, en canvi, presenta una inscripció gravada a la llinda amb el nom 'PERE' i un any datat dins del segle XVIII. El seu mal estat de conservació fa que sigui de difícil lectura. Al seu costat, a la banda de tramuntana, hi ha un antic portal reformat. Les obertures dels dos pisos superiors continuen amb la mateixa tipologia que les de la planta baixa. Són rectangulars i tenen sortida a balcons simples amb les llosanes motllurades i les baranes de ferro decorades. Les del primer pis estan emmarcades en pedra, mentre que les de la segona planta presenten l'emmarcament arrebossat. A les golfes hi ha tres simples finestres rectangulars. La façana està rematada per una cornisa motllurada i presenta un revestiment arrebossat en força mal estat de conservació.</p> | 08071-200 | Carrer d'Àngel Guimerà, 1, 08289 | <p>La casa està situada en el tram més meridional de l'antic camí reial d'Igualada a Calaf i als Prats de Rei (antic carrer Major), prop de la zona de Sòl de Vila o Sòl Carrer (illa formada pels actuals carrers d'Àngel Guimerà, Vilanova i Pere Palomas, tot i que posteriorment aquesta denominació s'apliqués també a tot el traçat del carrer de Vilanova) (Muset 2006: 9-10). Durant la segona meitat del segle XVIII, com a conseqüència del increment de noves construccions, es va anar configurant la futura estructura urbana del municipi, amb la creació de nous carrers i la consolidació i allargament d'altres, com per exemple el carrer Major que acabà desembocant en l'actual carrer d'Àngel Guimerà. Per les datacions establertes als dos portals de l'edifici, és probable que fos construit a mitjans del segle XVIII i reformat a finals del segle XIX. La casa forma part de la mateixa propietat que la casa de cal Ganxo o ca l'Aliguer, situada al carrer de Pere Palomas, número 1.</p> | 41.6363300,1.5184300 | 376602 | 4610460 | 1873 | 08071 | Copons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47617-foto-08071-200-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47617-foto-08071-200-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47617-foto-08071-200-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||
| 47603 | Camí ral de Calaf / Camí de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-calaf-cami-de-la-serra | <p>CLUB ESCOLAR 3C (1997). 'Carrer de Sant Magí'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 4, p. 2. TORRAS I RIBÉ, J.M. (1993). La comarca de l'Anoia a finals del segle XVIII: els 'Qüestionaris' de Francisco de Zamora i altres descripcions, 1770-1797. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 102, 114, 116. ZAMORA, Francisco de (1973). Diario de los viajes hechos en Cataluña. Barcelona: Ed. Curial, p. 264-265.</p> | El tram corresponent al corriol és força pedregós i amb risc de caiguda. | <p>Antic camí de Copons en direcció a Calaf i Prats de Rei, que travessa el terme municipal de sud a nord, o a l'inversa. La via entra dins del terme desde Jorba per sota del pla de les Vinyes, i va en direcció a l'antic camp de futbol, seguint el mateix traçat que la riera Gran. S'endinsa dins del nucli urbà pels carrers de Vilanova, d'Àngel Guimerà i de Sant Magí (antic carrer Major) i surt d'aquest per la plaça de Sant Magí en direcció nord. Un cop creuada la carretera BV-1005 que condueix a Veciana, el camí es transforma en un estret corriol ascendent que voreja el clot del Morinyol i marxa en direcció a la serra de cal Queta, entre feixes i construccions de pedra en sec. Més o menys a l'alçada del corral del General, sota el cim del Morinyol, el traçat connecta amb una pista forestal que neix al barri de la Roquera i va en direcció nord per la serra fins a la masia de cal Queta. Uns metres després de deixar la casa, el camí marxa vers el terme municipal de Veciana. Actualment, la via combina els trams asfaltats i pavimentats, amb els carrers del nucli i les zones de pista de terra. Tot i això destaca, a l'alçada d'un dels corrals enrunats orientats al clot del Morinyol, un possible tram empedrat en sentit ascendent que passa prop de l'edifici. Es tracta de la pròpia roca natural de la zona, lleugerament esglaonada pel pas del temps.</p> | 08071-186 | El Morinyol-Serra de cal Queta, 08289 | <p>El camí es correspon amb una ramificació del camí reial de l'Anoia, que seguia el curs d'aquest riu comunicant el litoral mediterrani amb l'interior peninsular, ja des d'època romana. De fet es tracta d'una ruta secundària que probablement era utilitzada per traginers, vianants i bestiar. L'any 1788, Francisco de Zamora, oïdor de la Reial Audiència de Barcelona, passà per aquesta ruta de tornada de la Vall d'Aran i Andorra, descrivint d'aquesta manera el trajecte entre Calaf i Igualada, passant pels Prats de Rei, Copons i Jorba. Fa referència a que el camí estava sembrat de pins i algunes alzines i s'observaven petits llogarrets pels voltants.</p> | 41.6414500,1.5189500 | 376655 | 4611027 | 08071 | Copons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47603-foto-08071-186-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47603-foto-08071-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47603-foto-08071-186-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||||
| 47626 | Camí de la Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-rovira | XVIII-XXI | El trams pedregosos dificulten la passejada. | <p>Camí situat al sud-est del nucli urbà que puja en direcció a la Muntanya, passant pels paratges de la Solanella i la Rovira. El seu traçat s'inicia al marge de llevant de la carretera C-1412, abans d'arribar a l'encreuament per accedir al nucli urbà. De fet, el primer tram es fa per la mateixa pista forestal que porta al pla del Batlle. Uns metres més amunt s'agafa un empinat corriol a l'esquerra que puja en direcció al paratge de la Rovira, passant per darrera de la Caseta del Sec. Desde la Rovira, el traçat creua la rasa del Castellà i continua pujant cap a la font de Freixe, enllaçant uns metres més amunt amb la font de Sant Joan i l'antic camí de cal Manset, que desemboca al paratge de la Muntanya. En general, el traçat del camí es fa sempre per un corriol de terra en sentit ascendent, cobert de vegetació i força pedregós en el seu tram inicial.</p> | 08071-209 | Camí de la Rovira, 08289 | <p>Antigament, aquests paratges estaven aterrassats, amb diverses feixes i construccions de pedra seca i farcits de conreus, vinya i oliveres. És una de les poques zones que no es va cremar durant l'incendi de l'any 1986.</p> | 41.6336900,1.5225600 | 376941 | 4610161 | 08071 | Copons | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47626-foto-08071-209-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47626-foto-08071-209-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47626-foto-08071-209-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||||
| 47612 | Pi del Quildo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-del-quildo | <p>MACIÀ MARTÍ, Daniel (1992). Arbres de la comarca de l'Anoia: singulars i monumentals. Igualada: Consell Comarcal de l'Anoia, p. 27. http://www.altaanoia.info/cat/Punts-d-Interes/Pi-Centenari-del-Quildo</p> | El tronc central té una part amputada i el ramatge penja fins a terra. | <p>Exemplar de pi o pinassa ('Pinus nigra sub. Salmanii') força peculiar dins de la seva espècie, donades les grans dimensions que presenta. S'hi arriba per l'antic camí de cal Manset, agafant un trencall a la dreta des de la font de Sant Joan, o bé pel camí de la Rovira, que puja del nucli urbà fins al pi. Presenta una alçada aproximada d'uns 13 metres amb un diàmetre de copa d'uns 4-5 metres, situada a 1,5 metres d'alçada del terra. El pi compta amb un tronc central força ample que puja en ziga-zaga fins a la copa. Una part de la base del tronc està trencada. La copa està completament inclinada vers l'est, amb el ramatge de la part inferior força esclarit i caigut pràcticament fins a terra. S'observen diverses pinyes de mida força petita. Des d'aquesta zona s'observen unes grans vistes de l'altiplà segarrenc.</p> | 08071-195 | Rasa del Castellà, 08289 | <p>Segons diverses informacions, el pi és centenari. El seu entorn és una de les poques zones que es va salvar del gran incendi forestal que assolà el terme l'any 1986. La seva ombra era molt cobejada pels pagesos que treballaven els conreus durant l'estiu o en temps de sega. En l'actualitat, l'arbre és molt popular al municipi, punt de referència i lloc de trobada per fer caminades.</p> | 41.6364500,1.5264100 | 377267 | 4610462 | 08071 | Copons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47612-foto-08071-195-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47612-foto-08071-195-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | A escassos metres a l'est del pi hi ha les restes d'una antiga construcció de planta rectangular, que actualment ha pedut la coberta, d'un vessant, i bona part de l'estructura. | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||||
| 47533 | Turó de Pams | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-pams | <p>MERCADAL, Elisenda (2003). 'Troballes arqueològiques al Turó de Pams'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 16, p. 2.</p> | XIX a.C/IV | El turó i el jaciment desapareguen durant les obres de construcció de la carretera C-1412a. | <p>Jaciment arqueològic desaparegut i que estava situat a escassa distància al sud-est del nucli urbà, prop del trencall d'accés al poble i al costat del camí que puja fins al Pla del Batlle. En total es documentaren un total de 13 sepultures adscrites al període tardo-romà (finals del segle III-segle IV) i una sitja del període del Bronze Antic (1800-1500 a.C.). Les sepultures, de planta rectangular, estaven excavades a la roca natural i anaven cobertes amb lloses de pedra. Només tres d'aquestes fosses tenien les parets recobertes amb lloses de pedra també. A cada tomba es documentà un individu inhumat al seu interior, tot i que dues d'elles presentaven osseres als peus de l'individu, indicant així la possible reutilització de l'estructura. Tampoc es documentà cap tipus d'aixovar funerari, amb l'excepció d'un fragment de copa de vidre i un fragment de ceràmica sigil·lata gàl·lica gris estampillada, ambdues localitzades al interior d'una de les sepultures. L'orientació de les tombes era nord-sud i estaven agrupades i ordenades en petits grups, indicant així una possible disposició per famílies. Pel que fa a la sitja, cal dir que era de planta circular i de dimensions reduïdes, i estava excavada a la roca. El seu fons era pla, amb les parets rectes i, al seu interior, s'hi documentaren diversos fragments informes de ceràmica feta a mà, sense cap decoració.</p> | 08071-116 | Camí del Pla del Batlle, 08289 | <p>El jaciment aparegué durant les obres de construcció de la nova carretera C-1412a, al seu pas per Copons, durant el mes de sembre de l'any 2002. La intervenció arqueològica corresponent va anar a càrrec de l'empresa d'arqueologia Atena 2000, S.L., d'Igualada, la qual redactà l'informe tècnic previ corresponent el mes de gener de l'any 2003. La troballa també tingué certa repercussió a la premsa local. Amb anterioritat a la descoberta, no es coneixia cap antecedent realcionat amb el jaciment ni amb cap altre de les mateixes cronologies. El turó de Pams es caracteritzava per estar aterrassat mitjançant un seguit de feixes de pedra en sec plenes d'ametllers, que durant la seva construcció ja malmeteren algunes de les sepultures i, probablement, algunes sitges desaparegueren també. El turó fou excavat i el jaciment desmuntat durant el procés de construcció de la carretera.</p> | 41.6332300,1.5201400 | 376739 | 4610113 | 08071 | Copons | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47533-foto-08071-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47533-foto-08071-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47533-foto-08071-116-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Antic|Romà|Popular|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 79|80|83|119|76 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||
| 47422 | Cal Llacuna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-llacuna | <p>CLUB ESCOLAR 3C (1998). 'Carrer d'en Pere Palomas'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 6, p. 2. MUÑOZ, Natàlia (2003). 'Renoms de Copons: el carrer Vilanova'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 16, p. 10, 17. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 25.</p> | XVIII | Els paraments estan força degradats i les obertures de la planta baixa fan un gran impacte estètic. | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, format per dos cossos adossats, amb pati posterior i accés des de l'antiga carretera d'Igualada a Ponts. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants disposada a dos nivells, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes, tot i que el cos adossat a tramuntana presenta un alçament constructiu que es tradueix en un nivell extra. La façana principal, orientada al carrer de Vilanova, presenta dos portals d'accés rectangulars reformats. Tot i això, el principal conserva els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats i la llinda plana de pedra amb un lleuger arc rebaixat motllurat. Al primer pis destaquen dos grans finestrals rectangulars, amb els brancals fets de carreus de pedra i les llindes planes també. Una motllura rectilínia recorre l'intradós d'ambdues obertures. Tenen sortida a dos balcons simples amb les llosanes motllurades i baranes de ferro amb decoració central. Al seu costat hi ha una finestra rectangular amb l'emmarcament arrebossat i l'ampit de pedra, que ha estat reformada. La composició dels buits d'aquesta planta es repeteix al segon pis, tot i que els balcons són de mida inferior i totes les obertures han estat reformades. Destaca l'obertura central, amb la llinda rebaixada bastida amb pedra irregular disposada a sardinell. La resta d'obertures del parament es corresponen amb petites finestres d'obertura rectangular, amb les llindes de fusta. La construcció presenta el parament en força mal estat, semi-arrebossat i amb gran part de l'obra vista, formada per pedres desbastades de diferents mides, disposades regularment.</p> | 08071-5 | Carrer de Vilanova, 17, 08289 | <p>La casa és propietat de la família Llacuna des de fa diverses generacions. A mitjans del segle XVIII, els terrenys on està edificada eren propietat de l'església de Santa Maria de Copons. Aquests incloïen el que actualment es coneix com el Pla de Missa, l'illa de cases compresa entre els carrers d'Àngel Guimerà i de Vilanova, la banda de llevant del carrer de Vilanova (coneguda com el Pla del Rector o la Plana de la Rectoria) i alguns horts de la banda de ponent. Com que l'explotació agrícola de la Plana de la Rectoria no donava prous beneficis i les obres de construcció del nou temple parroquial eren molt cares, el rector mossèn Francesc Felip va sol·licitar permís al bisbe de Vic per poder establir part d'aquestes propietats i així alliberar els terrenys davant la demanda creixent de sòl urbanitzable, com a conseqüència de la bonança econòmica experimentada la vila. Entre els anys 1740 i 1765 foren dotze les parcel·les cedides 'a fi y efecte de construhir o fer construhir y edificar casa' (Muset 2006: 25). Aquestes parcel·les es corresponen amb les cases que actualment comprenen des del número 11 al 39 del carrer. De fet, les cases havien de tenir la façana orientada al carrer de Vilanova i mesurar totes el mateix, '50 palms en quadro' (10m x 10m) que equivalien a dos casals (Muset 2006: 25). Posteriorment, entre els anys 1761 i 1765, les cases es van poder allagar gràcies a 'la concessió de la propietat útil d'una nova peça de terra, destinada a corral' (Muset 2006: 25). Tenien la mateixa amplada que les façanes, és a dir, 50 pams, però la profunditat variava en funció de la situació de l'habitatge. En el cas de cal Llacuna, la profunditat era de 25 pams. Finalment, l'any 1789 es va donar permís per transformar aquests corrals en cases, quedant així integrats a la part habitada dels edificis, alhora que també es va permetre annexionar nous patis per la banda posterior dels edificis.</p> | 41.6359800,1.5186900 | 376623 | 4610421 | 08071 | Copons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47422-foto-08071-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47422-foto-08071-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47422-foto-08071-5-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||
| 47443 | Cal Conillo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-conillo | <p>MUÑOZ, Natàlia (2005). 'Renoms de Copons: el carrer de Pere Palomas'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 20, p. 16.</p> | XVIII | Els revestiments de les façanes i els tancaments de les obertures es troben en mal estat de conservació. | <p>Edifici cantoner format per dos cossos adossats que li confereixen una planta rectangular. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants disposada a dos nivells, amb el carener perpendicular a la façana principal. Està distribuit en planta baixa, tres pisos i golfes, amb la façana orientada al carrer de Pere Palomas. Presenta un gran portal d'accés d'arc rebaixat adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats. La dovella central està decorada amb una petxina en alt relleu i està emmarcada per la data de construcció de l'edifici, 1767. El portal està emmarcat per dues grans obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats, una d'elles per accedir al garatge. Al pis destaca un finestral d'obertura rectangular damunt del portal, amb l'emmarcament bastit en pedra i sortida a un balcó simple amb barana de ferro. A banda i banda, dues senzilles finestres rectangulars amb els emmarcaments arrebossats i els ampits de pedra. Per útlim, les obertures dels pisos superiors són força senzilles i han estat reformades. El mateix succeeix amb les obertures de les façanes laterals, senzilles i reformades també. Les tres façanes estan rematades per un ràfec reformat amb maons i mènsules. La construcció presenta l'aparell de l'obra vist degut al mal estat de conservació del revestiment arrebossat. La planta baixa està bastida en pedra sense treballar de diverses mides, disposada en filades més o menys regulars, mentre que els pisos superiors estan bastits amb terra, probablement tàpia.</p> | 08071-26 | Carrer de Pere Palomas, 7, 08289 | <p>La procedència del nom de la casa és desconeguda, tot i que és probable que tingués relació amb una antiga masia del mateix nom, que estava situada fora del nucli urbà, pel camí d'anar a Calaf.</p> | 41.6361500,1.5185200 | 376609 | 4610440 | 1767 | 08071 | Copons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47443-foto-08071-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47443-foto-08071-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47443-foto-08071-26-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||
| 47714 | Restes del Gorg Salat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-del-gorg-salat | En ruïnes | <p>Estructura d'un possible habitatge actualmente enrunat. Les parets de pedra encara presenten bona part de la seva alçada. Les cantonades presenten pedres caironades.</p> | 08071-298 | A prop del Gorg Salat | 41.6200200,1.5252600 | 377140 | 4608639 | 08071 | Copons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47714-foto-08071-298-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47714-foto-08071-298-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||||||
| 47516 | Rellotge de Copons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-copons | <p>'El rellotge de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, 2004, núm. 17, p. 3.</p> | XX | Es conserva el mecanisme, tot i que està desubicat i fora de funcionament. | <p>Restes de l'antic rellotge del campanar de Santa Maria de Copons, actualment sense funcionar i situat sota el cor del temple. Es tracta d'una estructura de ferro cúbica que integra tot el mecanisme per fer funcionar les campanes, consistent en un sistema format per un engranatge de cordes, rodes dentades de diferents mides, palanques i filferros. La campana petita era utilitzada per tocar els quarts d'hora, mentre que la grossa tocava les hores. A l'exterior del temple, a l'extrem sud-oest de la base del campanar hi ha una petita portella que dóna accés al interior d'aquesta estructura i era utilitzada per fer baixar els pesos i contrapesos utilitzats per tocar les campanes. En l'actualitat, al marge del mecanisme que el feia funcionar també es conserva la porta de fusta que donava accés a la sala on es va instal·lar. La porta presenta una inscripció feta en tinta negre que fa referència a la primera posada en funcionament: 'Reformado en Fbro. Año 1906. S. Nadal'.</p> | 08071-99 | Carrer de Vilanova, 1-Plaça de l'Església, 08289 | <p>A principis del segle XX, el rellotge fou comprat a uns traginers ambulants de raça gitana, tot i que es desconeix d'on el van treure. El va reparar i posar en funcionament l'any 1906 el senyor S. Nadal (ja havia instal·lat l'antic rellotge del temple de Sant Agustí d'Igualada). Durant un temps se'n encarregà en Josep Tomàs i Clotet, que era barber i empleat d'obres públiques. Donat el trencament d'algun dels seus engranatges, el rellotge va deixar de funcionar durant uns quants anys fins que en els primers temps de la postguerra fou reparat pel rellotger Baltasar Pons 'Frasquito'. Sembla ser que va utilitzar eines de ferrer per reparar-lo i, a canvi, demanava la seva manutenció, els materials i 800 pessetes. Un cop en funcionament, en Jaume Pujabet s'encarregà de donar-li corda des del 14 de gener del 1948 fins el 10 de juliol de 1955, data en que passa a mans d'en Ceferino Lliró i Oliva que l'any 2004 encara se'n feia càrrec. Actualment, el mecanisme del rellotge es troba sota el cor de l'església de Santa Maria de Copons, sense estar en funcionament i conserva la porta de fusta que tancava l'àmbit on estava instal·lat en primer lloc, al campanar.</p> | 41.6367100,1.5189600 | 376647 | 4610501 | 08071 | Copons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47516-foto-08071-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47516-foto-08071-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47516-foto-08071-99-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||
| 47529 | Font de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-joan | <p>MERCADAL SEGURA, Elisenda (2011). 'Fonts dels voltants de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 31, p. 10-11. VILUMARA BURRIA, Rut; MONTES, Carlos (2012). Recerca de les fonts del terme de Copons i rodalies. Treball de recerca de 2n Batxillerat IES Pere Vives Vich. Igualada [inèdit].</p> | XVIII-XX | Força amagada entre la vegetació que caracteritza l'entorn, sense rajar. | <p>Font aïllada situada damunt de la rasa dels Ponts, en un indret boscós i a la que s'accedeix per l'antic camí de pujar a la masia de cal Manset. Es localitza al marge del corriol que li dóna accés, just a l'encreuament amb el que connecta amb la font del Freixe i està formada per un mur de pedra escairada disposada en filades regulars, que revesteix el marge d'on brolla l'aigua. Adossada en perpendicular al mur hi ha una petita cambra de planta rectangular bastida amb lloses de pedra de mida força gran. L'estructura resta força amagada donada l'abundant vegetació que cobreix la zona i, actualment, no en brolla aigua.</p> | 08071-112 | Camí de cal Manset-Rasa dels Ponts, 08289 | <p>En el número 31 de la revista Camí Ral hi ha un recull de rodolins relacionats amb les fonts que hi hagut dins del terme municipal de Copons.</p> | 41.6399700,1.5280700 | 377412 | 4610850 | 08071 | Copons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47529-foto-08071-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47529-foto-08071-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47529-foto-08071-112-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||
| 47470 | Molí de Dalt / Molí del Comú / Molí de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-dalt-moli-del-comu-moli-de-la-vila | <p>AMIGÓ, Jordi; MICALÓ, Anna; VILA, Josep M. (1998). 'Els Molins del terme de Copons'. A Arqueologia medieval a l'Anoia (ACRAM). Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 23-27. Copons. Plànol urbà / Guia d'interès. Copons: Ajuntament de Copons, 2000. IPA (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Copons. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (1997). Els Molins de Copons. Molí de Dalt. Molí núm. 7. Barcelona: Diputació de Barcelona [inèdit]. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (2000). 'Els molins de Copons (Anoia)'. A AMIGÓ, Jordi; CAIXAL, Àlvar; CASTELLANO, Anna [et al.]. Estudis històrics sobre patrimoni arquitectònic. Barcelona: Diputació de Barcelona, Quaderns científics i tècnics de Restauració monumental, núm. 11, p. 33-36. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (2001). 'Els Molins de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 11, p. 2-3. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (2004). 'Molí de Dalt o del Comú'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 18, p. 6. PALAU RAFECAS, Salvador (1991). 'Els molins fariners de la conca de l'Anoia'. Miscel·lània Penedesenca, núm. 15, p. 607. RIBA I GABARRÓ, Josep (1991). 'Copons'. A Josep M. TORRAS I RIBÉ (coord.). Història de l'Anoia. Manresa: Edicions Selectes, v. 1, p. 359. http://www.festacatalunya.cat/poblacions-veure_altres_llocs-0807130008-cat-altres_llocs_per_visitar.htm</p> | XVII | Força enrunat i ple de vegetació. | <p>Edifici enrunat de planta rectangular, adossat al mur de migdia de la bassa que l'alimentava. No es conserva la coberta, tot i que sabem que era bastida en teula àrab, i està distribuit en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al camí de les Basses, presenta un portal d'accés rectangular amb la llinda de fusta. Al seu costat hi ha una antiga finestra tapiada, de la que s'observa la llinda de fusta també. Al pis hi ha una finestra balconera rectangular, amb llinda de fusta i barana de ferro, i les restes d'una finestra que conserva l'ampit de pedra motllurat. La façana lateral, orientada al camí de la Perera, presenta una estreta porta d'arc de mig punt adovellada, situada a l'extrem de tramuntana del parament i que dóna accés a la bassa mitjançant unes escales de cos triangular de pedra. La sala de moles està situada a la planta baixa i conserva una volta de canó rebaixada, bastida amb pedra escairada lligada amb morter de calç i sorra. Al centre hi ha la mola volandera. La construcció és bastida en pedra desbastada de diverses mides, disposada en filades més o menys regulars. S'observen pedretes i fragments de material constructiu encastats a les juntes i diverses reparacions fetes als paraments.</p> | 08071-53 | Camí de les Basses-Camí de la Perera, 08289 | <p>Tot indica que el molí fou construit a finals del segle XVII. Tenim notícia que l'any 1696, els jurats de la vila de Copons van demanar als responsables de la Batllia General del Principat permís per bastir un o dos molins drapers que agafarien l'aigua de la riera de Fontdolla (actual riera Gran), a través d'una sèquia existent que abastia als horts i a la població. El molí era de propietat municipal, tot i que en els primers temps de funcionament era cedit en arrendament a moliners que l'explotaven. L'any 1707, però, els jurats de la vila el van vendre per 240 lliures juntament amb la casa, l'hort, l'instrumental, la bassa i l'aigua per fer-lo funcionar a Isidor Trullàs, moliner draper. Durant el segle XVIII, el molí passà a ser fariner. Hi ha una menció de l'any 1818 que així ho corrobora. A mitjans del segle XIX, el molí es trobava en un estat força ruinós i la propietat tornava a ser del municipi. Donat el seu mal estat de conservació, el Consell Consultor de la província va impedir-ne la venda, però va acordar amb l'Ajuntament que podia arrendar-lo a condició que el proper llogater el reparés. S'arrendà l'any 1858 a Manuel Carbonell i Sans, el qual rehabilità l'estructura de l'edifici i canvià el rodet, l'arbre i les moles, entre d'altres elements. Amb l'entrada en vigor de la desarmortització de Mendizábal, l'any 1875 es va subastar el molí, passant a mans de Manuel Romeu (o Rovira, podria haver-hi un error) i Font, de Copons. Finalment, l'any 1924 tornava a ser de propietat municipal, tot i que el seu arrendatari era Pere Tomàs Cortadelles, primer moliner de la família que va tenir arrendats els tres molins urbans de Copons (molí de Dalt, del Mig i del Madora o de Baix) fins a la desaparició de l'activitat. El molí de Dalt deixà de funcionar al començament de la Guerra Civil (1936-1939) i retornà a mans municipal després del conflicte.</p> | 41.6379100,1.5152200 | 376338 | 4610640 | 08071 | Copons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47470-foto-08071-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47470-foto-08071-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47470-foto-08071-53-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El molí prenia l'aigua de la resclosa situada a la font de la Canal, a la riera Gran. L'aigua era desviada cap a la sèquia que la conduïa fins a la bassa. Aquesta bassa presenta una planta poligonal, amb murs de diverses amplades bastits en pedra desbastada disposada regularment, i que actualment es troben revestits amb ciment per la seva part superior. En un extrem de la bassa es conserva l'embocadura del cup, que donava la pressió necessària a l'aigua perquè a través de la canal, fes moure el rodet situat al carcabà. Sortint del carcabà l'aigua anava a la sèquia que servia per regar els horts dels voltants o bé a la sèquia que anava cap al molí del Mig. Actualment, la bassa s'utilitza per regar els horts dels voltants. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||
| 47471 | Molí del Mig / Molí del Castell / Molí del Carlà / Molí dels Carbonell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-mig-moli-del-castell-moli-del-carla-moli-dels-carbonell | <p>AMIGÓ, Jordi; MICALÓ, Anna; VILA, Josep M. (1998). 'Els Molins del terme de Copons'. A Arqueologia medieval a l'Anoia (ACRAM). Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 23-27. Copons. Plànol urbà / Guia d'interès. Copons: Ajuntament de Copons, 2000. IPA (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Copons. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (1997). Els Molins de Copons. Molí del Mig. Molí núm. 8. Barcelona: Diputació de Barcelona [inèdit]. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (2000). 'Els molins de Copons (Anoia)'. A AMIGÓ, Jordi; CAIXAL, Àlvar; CASTELLANO, Anna [et al.]. Estudis històrics sobre patrimoni arquitectònic. Barcelona: Diputació de Barcelona, Quaderns científics i tècnics de Restauració monumental, núm. 11, p. 36-39. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (2001). 'Els Molins de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 11, p. 2-3. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (2005). 'El molí del Mig'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 19, p. 4-5. PALAU RAFECAS, Salvador (1991). 'Els molins fariners de la conca de l'Anoia'. Miscel·lània Penedesenca, núm. 15, p. 607. RIBA I GABARRÓ, Josep (1991). 'Copons'. A Josep M. TORRAS I RIBÉ (coord.). Història de l'Anoia. Manresa: Edicions Selectes, v. 1, p. 359.</p> | XVIII | Força enrunat i ple de vegetació. | <p>Edifici enrunat de planta irregular, format per tres cossos i adossat al mur de migdia de la bassa que l'alimentava. No es conserva la coberta, tot i que sabem que era de dues vessants i bastida en teula àrab. En origen estava distribuit en planta baixa, pis i golfes, tot i que actualment ha perdut els dos pisos superiors. La façana principal, orientada al camí de les Basses, presenta un portal d'accés rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra escairats i la llinda de fusta. La meitat dreta d'aquesta obertura es troba tapiada, empetitint d'aquesta manera el portal. Al brancal esquerre s'observen unes lletres gravades en baix relleu: 'RT'. Damunt de la llinda s'observa l'arc de descàrrega, bastit en pedra desbastada disposada a sardinell. Al seu costat hi ha una petita finestra rectangular emmarcada en quatre carreus de pedra escairats. La façana de llevant conserva dues finestres rectangulars amb les llindes de fusta, que s'obren a l'alçada dels pisos superiors. A la de ponent, en canvi, només es conserva una única obertura bastida amb carreus de pedra i la llinda plana de pedra també, amb arc de descàrrega i que actualment es troba tapiada amb totxo. Aquesta obertura es correspon amb un antic portal que actualment està per sota del nivell de circulació del camí. Al interior, la primera estança es la que es correspon amb el molí pròpiament dit. Al fons de la cambra es conserven tant la mola volandera com la sotana, ambdues situades sota una volta d'arc de mig punt bastida en pedra ben escairada disposada regularment i lligada amb morter de calç i sorra. Les dues estances ubicades a llevant estan comunicades mitjançant dos grans arcs sostinguts per un pilar central. Un dels arcs és de mig punt i està bastit en pedra, mentre que l'altre ha estat reformat i és rebaixat, amb el parament arrebossat. La construcció és bastida en pedra desbastada de diverses mides, disposada en filades més o menys regulars. S'observen pedretes i fragments de material constructiu encastats a les juntes i diverses reparacions fetes als paraments.</p> | 08071-54 | Camí de les Basses, 08289 | <p>La primera referència documental del molí del Mig és de l'any 1618, quan la Intendència General del Principat de Catalunya autoritza als antecesors de Josep Carbonell Cases a utilitzar l'aigua de la riera de la Fontdolla (actual riera Gran) i totes les que puguin recollir per omplir la bassa del molí, previ pagament d'un cens anual al Reial Patrimoni. En aquesta època, el molí és fariner i coneix amb el nom de Carlà. Al segle XVIII, el molí es coneix com el molí dels Carbonell. L'any 1778, el propietari del molí era Josep Carbonell i Cases, un pagès de Copons que el mateix any va demanar autorització per construir un trull d'oli hidràulic a l'edifici del molí, amb règim d'exclusivitat. L'any 1779 se li donà el permís especificant que mentre funcionés el molí de farina no podia funcionar el d'oli. Sembla ser que es dugueren a terme les obres de reforma i adaptació de l'edifici per aquesta nova funció, ampliant el cos principal cap al nord-est per instal·lar-hi el trull d'oli. A mitjans del segle XIX, entre els anys 1851-1854, el propietari del molí era Josep Carbonell Oliva. És força probable que durant aquesta època, el molí no tingués la competència comunal ja que l'any 1858 consta que el seu estat era ruinós i que no es trobava cap adjudicatari que se'n fes càrrec. L'any 1866, el propietari era Josep Carbonell Sans, fill de l'anterior. En la inscripció de la finca al Registre de la Propietat d'Igualada s'especificava que l'edifici tenia un molí d'oli i un altre de fariner, i que estava valorat en 17000 rals. L'any 1872, donats els altíssims deutes de Carbonell, la finca del molí fou embargada, passant en primer lloc a mans de Raimundo Riba i Prat, que el vengué a Josep Riba i Aguilera l'any 1884. A finals de segle, el molí és arrendat a Ramon Martí Rodó, en concret l'any 1898, tot i que poc després, l'any 1902, l'arrendament és declarat nul, així com la compravenda efectuada l'any 1884. A inicis del segle XX, el molí estava arrendat a Pere Tomàs Cortadellas i al seu fill Ramon Tomàs Roca. Fins als anys 30, el molí d'oli va estar funcionant i durant el període de la Guerra Civil es tornà a moldre farina. L'any 1939, la propietat era de Dolors Martí i Rodó. Uns anys més tard, el molí deixà de funcionar.</p> | 41.6375200,1.5162600 | 376424 | 4610595 | 08071 | Copons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47471-foto-08071-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47471-foto-08071-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47471-foto-08071-54-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El molí agafava l'aigua sota el desguàs del molí de Dalt. Mitjançant una mina mig soterrada per sota del camí de les Basses, l'aigua anava a parar a la bassa d'aquest molí. La bassa presenta una planta irregular, està en bones condicions i actualment s'utilitza per regar els horts dels voltants. A l'extrem de la bassa que tocava l'edifici hi havia el cup, que amb la pressió que generava permetia moure el rodet, situat al carcabà. A través d'una mina, l'aigua sortia del carcabà i baixava fins al molí del Madora. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||
| 47586 | Pergamí de l'any 1606 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pergami-de-lany-1606 | <p>Document original: Biblioteca de Catalunya. Perg. 74, Reg. 4654. http://mdc.cbuc.cat/cdm/compoundobject/collection/pergamiBC/id/65094/rec/19</p> | XVII | Hi ha alguns estrips a l'extrem superior del document. | <p>Pergamí del segle XVII dipositat a la Biblioteca de Catalunya i relacionat amb la vila de Copons. Presenta unes mesures de 523 per 407 mm, està escrit en llatí i datat el dia 12 de desembre de l'any 1606. El notari és Francesc Vidal, notari públic de Barcelona. Es tracta d'un precari escripturat a Barcelona, en el que Rafael Aguiló, doctor en ambdós drets de Santa Perpètua de Mogoda, i Francesc Estalella, vicari de l'església de (···) de Barcelona, com a procurador de (···) de Copons, comanador de l'orde de Sant Joan de Jerusalem, fan establiment de nou a favor de Montserrat Regàs, pagès de Santa Perpètua, d'un terreny situat en aquesta parròquia, al lloc dit les Hortes. El revers del pergamí és compta amb una inscripció situada a l'extrem superior del document.</p> | 08071-169 | Carrer de l'Hospital, 56, 08001, Barcelona | <p>El pergamí procedeix d'una compra efectuada per l'Hospital de la Santa Creu.</p> | 41.6365200,1.5186900 | 376624 | 4610480 | 1606 | 08071 | Copons | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47586-foto-08071-169-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47586-foto-08071-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47586-foto-08071-169-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges estan cedides per la Biblioteca de Catalunya. | 119|94 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||
| 47585 | Pergamí de l'any 1600 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pergami-de-lany-1600 | <p>Document original: Biblioteca de Catalunya. Perg. 45, Reg. 20260. http://mdc.cbuc.cat/cdm/compoundobject/collection/pergamiBC/id/51655/rec/17</p> | XVII | Hi ha alguns estrips que coincideixen amb les línies de plegar el document. | <p>Pergamí del segle XVII dipositat a la Biblioteca de Catalunya i relacionat amb la vila de Copons. Presenta unes mesures de 425 per 625 mm, està escrit en llatí i datat el dia 8 de juliol de l'any 1600. El notari és Jaume Junyent, notari públic de Barcelona i escrivà de la Batllia General de Catalunya. Es tracta del reconeixement davant de Joan d'Icard, batlle general de Catalunya, d'una tercera part del feu del castell i la castlania de Copons, fet pel procurador de Vicenta Desvalls i Àvols, senyora de la tercera part del lloc i muller de Lluís Desvalls, donzell domiciliat a Lleida. El revers del pergamí és compta amb una petita inscripció situada a una de les cantonades superiors del document i una altra més gran situada al centre, just pel lloc de plec.</p> | 08071-168 | Carrer de l'Hospital, 56, 08001, Barcelona | <p>El pergamí procedeix d'una compra efectuada per l'Hospital de la Santa Creu.</p> | 41.6365200,1.5186900 | 376624 | 4610480 | 1600 | 08071 | Copons | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47585-foto-08071-168-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47585-foto-08071-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47585-foto-08071-168-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges estan cedides per la Biblioteca de Catalunya. | 119|94 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||
| 47608 | Cova del Llop | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-llop-0 | Hi ha petites esllavissades al terreny situat al voltant de l'element. | <p>La Cova del Llop està situada a poca distància al nord del nucli urbà de Copons. S'hi arriba per l'antic camí ral d'anar a Calaf, que actualment es correspon amb un corriol ascendent que travessa la muntanya del Morinyol, en direcció a la Serra de cal Queta. La cova està situada a la vessant de llevant d'aquesta muntanya, en un terreny abrupte amb un pendent força pronunciat, damunt de l'antiga carretera d'anar cap a Ponts. Es tracta d'una balma oberta a la roca natural, amb una superfície aproximada d'un metre quadrat. Presenta una gran obertura irregular, en part delimitada per un petit muret de pedra seca refet en diverses ocasions.</p> | 08071-191 | El Morinyol, 08289 | 41.6395600,1.5176700 | 376545 | 4610819 | 08071 | Copons | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47608-foto-08071-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47608-foto-08071-191-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||||||||
| 47474 | Molí de cal Torra de la Masia / Molí Torre de la Masia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-cal-torra-de-la-masia-moli-torre-de-la-masia | <p>AMIGÓ, Jordi; MICALÓ, Anna; VILA, Josep M. (1998). 'Els Molins del terme de Copons'. A Arqueologia medieval a l'Anoia (ACRAM). Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 23-27. IPA (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Copons. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (1997). Els Molins de Copons. Molí Torre de la Masia. Molí núm. 5. Barcelona: Diputació de Barcelona [inèdit]. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (2000). 'Els molins de Copons (Anoia)'. A AMIGÓ, Jordi; CAIXAL, Àlvar; CASTELLANO, Anna [et al.]. Estudis històrics sobre patrimoni arquitectònic. Barcelona: Diputació de Barcelona, Quaderns científics i tècnics de Restauració monumental, núm. 11, p. 30-32. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (2001). 'Els Molins de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 11, p. 2-3. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (2003). 'Molí Torre de la Masia'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 16, p. 6. PALAU RAFECAS, Salvador (1991). 'Els molins fariners de la conca de l'Anoia'. Miscel·lània Penedesenca, núm. 15, p. 605. RIBA I GABARRÓ, Josep (1991). 'Copons'. A Josep M. TORRAS I RIBÉ (coord.). Història de l'Anoia. Manresa: Edicions Selectes, v. 1, p. 359. SOTERAS CORBELLA, Montse (2009). 'Masies i veïnats de Copons (II)'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 27, p. 6-7.</p> | XIX | L'edifici es troba en estat ruinós i cobert de l'abundant vegetació que cobreix la zona | <p>Edifici aïllat de planta rectangular, situat a l'extrem de tramuntana d'un camp de conreu al que s'accedeix per un baixador a la dreta de la carretera, un cop passat el camí d'accés a la masia de cal Torra. En origen estava distribuit en planta baixa i pis, tot i que actualment està força enrunat i ha perdut la coberta, el pis superior i bona part de la cantonada nord-oest de la construcció. La façana principal està orientada a llevant, a la riera. Es conserven les restes del portal d'accés, que tenia els brancals bastits amb pedra escairada. En canvi ha perdut la llinda, tot i que sabem que era una biga de fusta. Al interior, a la planta baixa, hi ha la sala de les moles que es troba coberta per una volta apuntada bastida amb pedra desbastada, lligada amb morter de calç i sorra i disposada en filades. Es conserven les restes de la mola volandera i del forat en el que es situa l'alçador, actualment desaparegut. El carcabà, que creua en diagonal la construcció, està obturat i no s'hi pot accedir. La construcció està bastida en pedra sense desbastar de mida mitjana, lligada amb morter de calç i sorra, i disposada en filades més o menys regulars.</p> | 08071-57 | Carretera BV-1005, km. 1,8, 08289 | <p>Amb anterioritat al segle XIX, no hi ha cap referència documental clara ni del molí, que era fariner, ni de la masia que en tenia la propietat, cal Torra de la Masia. Tot i això, a finals del segle XVII, hi ha constància indirecta d'una disputa entre els propietaris d'aquest mas i del mas Gelabert, relacionada amb la utilització de la resclosa del molí del Gelabert, que estava situada davant del molí de cal Torra. A principis del segle XIX, la finca era propietat de la família Torras. Entre els anys 1837 i 1888, la disputa per la utilització de la resclosa documentada a finals del segle XVII va continuar. Sembla ser que el nivell de la resclosa del molí del mas Gelabert provocava el mal funcionament del molí de cal Torra, tot i que els propietaris del Gelabert al·legaven el contrari. La disputa es resolgué l'any 1888 gràcies a una resolució judicial, tot i que l'enemistat entre les dues famílies es mantingué. La resclosa del molí del Gelabert fou rebaixada. És força probable que el molí de cal Torra deixés de funcionar durant la primera meitat del segle XX, de la mateixa manera que la resta de molins establerts a la zona de la riera de la Fontdolla (actual riera Gran). L'any 1984 la finca canvià de mans, passant dels descendents de la família Torras a la família Marimon-Gabarró que encara en té manté la propietat. En l'escriptura es mencionava que el molí fariner ja no existia.</p> | 41.6470900,1.5107100 | 375980 | 4611665 | 08071 | Copons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47474-foto-08071-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47474-foto-08071-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47474-foto-08071-57-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La bassa ha estat reconvertida en un camp de conreu. Recollia l'aigua d'un sèquia que sorgia de la resclosa situada sota del molí del Vilella i, a través del cup, la portava cap al carcabà. A escassos metres de distància de l'edifici, a peu de carretera, hi ha les restes d'una petita bassa de planta rectangular. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||
| 47475 | Molí del Gelabert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-gelabert | <p>AMIGÓ, Jordi; MICALÓ, Anna; VILA, Josep M. (1998). 'Els Molins del terme de Copons'. A Arqueologia medieval a l'Anoia (ACRAM). Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 23-27. IPA (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Copons. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (1997). Els Molins de Copons. Molí del Gelabert. Molí núm. 6. Barcelona: Diputació de Barcelona [inèdit]. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (2000). 'Els molins de Copons (Anoia)'. A AMIGÓ, Jordi; CAIXAL, Àlvar; CASTELLANO, Anna [et al.]. Estudis històrics sobre patrimoni arquitectònic. Barcelona: Diputació de Barcelona, Quaderns científics i tècnics de Restauració monumental, núm. 11, p. 32-33. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (2001). 'Els Molins de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 11, p. 2-3. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (2004). 'Molí del Gelabert'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 17, p. 2. PALAU RAFECAS, Salvador (1991). 'Els molins fariners de la conca de l'Anoia'. Miscel·lània Penedesenca, núm. 15, p. 605. RIBA I GABARRÓ, Josep (1991). 'Copons'. A Josep M. TORRAS I RIBÉ (coord.). Història de l'Anoia. Manresa: Edicions Selectes, v. 1, p. 359. SOTERAS CORBELLA, Montse (2009). 'Masies i veïnats de Copons (II)'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 27, p. 6-7.</p> | XVII | L'edifici es troba en estat ruinós i cobert de l'abundant vegetació que cobreix la zona | <p>Edifici aïllat de planta rectangular, situat a uns 60 metres al nord-oest de la masia, a la riba de la riera Gran. L'accés és molt difícil donat que es troba construit en un terreny abrupte amb força desnivell, dins de la finca del mas. Consta de planta baixa i pis, tot i que actualment està força enrunat i ha perdut la coberta i bona part del sector de tramuntana de l'edifici. La façana principal, orientada a migdia, presenta dos accessos diferenciats pels dos nivells en els que es distribueix la construcció. A l'extrem de llevant, donant accés a la primera planta, hi ha un portal rectangular amb la llinda de fusta i un dels brancals bastit amb carreus de pedra ben escairats. Actualment, aquesta planta només ocupa la cantonada sud-est de l'edifici i està bastida damunt la roca mare de la zona. A l'extrem de ponent es localitza la porta d'accés a la planta baixa, de planta en forma d'L. Es tracta d'un portal rectangular reformat que presenta un dels brancals bastit amb carreus i una doble llinda de fusta. Compta amb un arc de descàrrega de pedra disposada a sardinell, situat damunt la llinda. La façana de ponent presenta dues finestres rectangulars obertes a la part superior del parament i una obertura d'arc rebaixat bastit en pedra a sardinell, que es correspon amb la sortida del carcabà. Al interior, la planta baixa estava destinada a les moles. Es conserva el trull de l'antic escairador i una volta de mig punt bastida en pedra, que probablement contendria les moles. El carcabà, situat sota la planta baixa, està excavat a la roca mare i presenta una volta de pedra rebaixada. Conserva una antiga turbina i un tub que es corresponen a una de les reformes del molí. La construcció està bastida en pedra sense desbastar de diverses mides, lligada amb morter de calç i sorra, i disposada en filades més o menys regulars. S'observen diverses reparacions als paraments de la construcció.</p> | 08071-58 | Mas Gelabert-Balç d'en Fitó, 08289 | <p>La referència documental més antiga relacionada amb el molí del Gelabert és de l'any 1671. Es tracta d'un capbreu reial en el qual el propietari del mas Gelabert, Jaume Tudó, confessa tenir en domini directe del rei un molí fariner situat al costat de la riera de la Fontdolla (actual Riera Gran). La família Tudó ha anat mantinguent la propietat de la finca amb el pas del temps. Cap a finals de segle, l'any 1676, hi ha constància indirecta d'una disputa entre els propietaris d'aquest mas i del mas de cal Torra de la Masia, relacionada amb la utilització de la resclosa del molí del Gelabert, que estava situada davant del molí de cal Torra. L'any 1708, el Consell de la Vila de Copons arrenda pel període d'un any a Isidre Tudó el monopoli de la mòlta de gra de tota la vila, tant municipal com particular. S'especifica que la mòlta es farà al molí del Gelabert i que el preu de l'arrendament és de 30 lliures. A mitjans del segle XIX, l'any 1736, la propietat de la masia i del molí és de Ramon Tudó i Torra. Posteriorment, entre els anys 1837 i 1888, la disputa per la utilització de la resclosa documentada a finals del segle XVII va continuar. Sembla ser que la resclosa del molí del mas Gelabert quedava per sota de la sortida d'aigues del molí de cal Torra, de tal manera que el Gelabert no podia aprofitar l'aigua que sortia del carcabà del molí anterior, com passava amb la resta de molins del terme. Malgrat això, els propietaris de cal Torra al·legaven el contrari. La disputa es resolgué l'any 1888 gràcies a una resolució judicial, tot i que l'enemistat entre les dues famílies es mantingué. La resclosa del molí del Gelabert fou rebaixada. Entre finals del segle XIX i començaments del XX, el molí del Gelabert es trobava en franca decadència i només s'utilitzava per a la mòlta de gra per fer pinso pel bestiar. L'any 1914, després del fort aiguat de Santa Tecla que va negar la bassa i les estructures, el molí deixà de funcionar. Tot i això, la bassa i la sèquia es recuperaren per al rec dels horts del mas, i van estar en funcionament fins que el gran incendi forestal dels anys 80 assolà la zona. Cap a la dècada dels anys 50-60, a les restes del molí s'hi instal·là una turbina que subministrava electricitat a la masia. L'actual propietat de la finca continua essent de la família Tudó.</p> | 41.6442200,1.5107100 | 375974 | 4611347 | 08071 | Copons | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47475-foto-08071-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47475-foto-08071-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47475-foto-08071-58-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La bassa, actualment en desús i ben perduda entre l'abundant vegetació, està situada al nord-est del molí, tocant els murs septentrional i oriental de la primera planta. El molí agafava l'aigua d'una resclosa situada davant del molí de cal Torra i la derivava cap a un rec excavat al terreny, que la portava fins a la bassa. La bassa comptava amb un cup que donava la suficient pressió a l'aigua per fer moure el rodet, que estava situat al carcabà. A través d'un altre rec, l'aigua sortia del carcabà i tornava a la riera. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||
| 47494 | Ca l'Arnau / Mas Arnau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-larnau-mas-arnau | <p>RIERA, Antoni (1999). Inventari de masies i construccions en sòl no urbanitzable de Copons. Copons [inèdit]. SOTERAS CORBELLA, Montse (2008). 'Masies i veïnats de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 26, p. 8.</p> | XIX | L'edifici està en procés de restauració, tot i que les obres ja fa temps que estan aturades. | <p>Masia aïllada de planta rectangular, formada per dos cossos adossats i envoltada de camps de conreu. Es troba en procés de reforma, tot i que fa temps que està aturat. El volum principal presenta la coberta de teula àrab d'un sol vessant i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés rectangular amb la llinda plana gravada amb l'any 1880. A banda i banda hi ha dues petites finestres rectangulars, una d'elles bastida amb quatre carreus de pedra escairats. Al pis hi ha tres finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra escairats i les llindes planes. De les golfes destaca una obertura irregular situada a l'extrem de ponent de la façana, que es correspon amb una antiga galeria. Ha estat reformada mitjançant un envà de maons que l'ha transformat en un finestral d'obertura rectangular, amb sortida a un balcó simple. A la part superior del parament s'observa un recreixement de la coberta ben visible. La façana de ponent presenta grans obertures rectangulars empetitides amb envans de maons i llindes de fusta. Tres d'elles tenen sortida a petits balcons exempts. A la planta baixa es conserven les restes d'un antic arc de descàrrega bastit en pedra disposada a sardinell, corresponent a una obertura actualment tapiada. La façana està coberta per una terrassa delimitada amb barana de ferro. La resta de façanes també presenten obertures rectangulars amb llindes de fusta. La de tramuntana compta amb un accés directe al primer pis de la construcció, protegit per un voladís de teula àrab que amplia la pròpia coberta. Adossat a la façana de llevant, en canvi, hi ha un volum auxiliar de planta rectangular força enrunat. Ha perdut la coberta i bona part del sector de migdia de la construcció. Al interior, les estructures estan essent rehabilitades amb totxo i maó. La construcció està bastida en pedra de diverses mides lligada amb abundant morter de calç i disposada de manera regular.</p> | 08071-77 | Viladases-Camí de ca l'Arnau, 08289 | <p>El sector de Viladases, situat al nord-oest del nucli urbà de Copons, es caracteritza per la presència de diverses masies que actualment han passat a ser segones residències. Tot i això, els pagesos de la zona es dedicaven als cultius tradicionals: oliveres, arbres fruiters, cereals i, sobretot, la vinya.</p> | 41.6416700,1.4924200 | 374446 | 4611090 | 1880 | 08071 | Copons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47494-foto-08071-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47494-foto-08071-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47494-foto-08071-77-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||
| 47489 | Masia de cal Manset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-de-cal-manset | <p>RIERA, Antoni (1999). Inventari de masies i construccions en sòl no urbanitzable de Copons. Copons [inèdit].</p> | XVIII | L'edifici està enrunat i ple de vegetació, tot i que s'observa la seva estructura perfectament encara. | <p>Masia aïllada de planta rectangular, formada per tres cossos adossats. El volum principal presenta la coberta de teula àrab de dues vessants mig ensorrada, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés rectangular amb els brancals bastits amb cerreus de pedra escairats i la llinda plana. Al pis, damunt d'aquest portal, destaca una finestra rectangular amb l'emmarcament de pedra emblanquinat, l'ampit motllurat i la llinda gravada amb una inscripció i l'any de construcció. Donada l'abundant vegetació que cobreix el parament no es va poder documentar adequadament, tot i que s'intueix el nom 'LLOP' i una data inscrita dins del segle XVIII. La resta d'obertures del parament són rectangulars i amb els emmarcaments arrebossats. A l'extrem de llevant hi ha la part destinada al bestiar i la pallisa. S'obre a l'exterior mitjançant dues grans obertures rectangulars, tot i que la del pis superior està tapiada amb maons. La façana de llevant presenta tres arcs de mig punt bastits en pedra a la planta baixa, dels quals els dos primers donen pas a la zona del bestiar. El de migdia fou empetitit mitjançant dos envans de maons que el transformaren en una porta rectangular. El central fou completament tapiat i presenta unes escales de pedra adossades que donen accés al pis superior. I el de tramuntana resta completament obert, donant pas a un espai que presenta una petita bassa rectangular, un basi i un safareig de pedra. L'obertura del pis, que dóna accés a la pallisa, és rectangular i està oberta en un mur de pedra que tapia una antiga obertura original d'arc de mig punt. Les façanes de ponent i tramuntana estan completament cobertes de vegetació i no s'observa pràctiacment res. Tot i això, a la façana de tramuntana, hi ha una obertura rectangular a la planta baixa que dóna accés a una estança coberta amb una volta rebaixada bastida en pedra. Pel que fa als altres volums que conformen la construcció, adossats al sector de ponent de l'edifici principal i coberts de vegetació, cal dir que consten de dues plantes diferenciades i presenten les cobertes de teula àrab d'una i dues vessants. La construcció està bastida en pedra sense treballar disposada regularment i lligada amb abundant morter de calç.</p> | 08071-72 | Paratge de la Muntanya, 08289 | <p>Els propietaris de la masia baixaren a viure al nucli urbà, a la casa situada a l'actual plaça de Ramon Godó, que porta el mateix nom que la masia.</p> | 41.6402400,1.5361300 | 378084 | 4610869 | 08071 | Copons | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47489-foto-08071-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47489-foto-08071-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47489-foto-08071-72-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Al costat de la façana de llevant hi ha un pou de planta quadrada bastit amb maons. A escassos metres de distància al sud-est de la casa hi ha les restes d'un edifici enrunat que comptava amb finestres emmarcades amb carreus de pedra també. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||
| 47517 | Corral del Cabassó / Corral d'en Cabeça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-del-cabasso-corral-den-cabeca | <p>http://www.copons.info/2006/08</p> | XVIII-XIX | L'edifici està força enrunat i cobert de vegetació. | <p>Edifici enrunat de planta en forma d'L que consta de dos cossos adossats. El volum principal, de planta rectangular, ha perdut la coberta i els murs perimetrals estan força enrunats. Tot i això encara s'observen algunes finestres i compta amb carreus de pedra ben escairats a les cantonades. La part més malmesa de la construcció és la banda sud-oest, on hi havia la porta d'accés. L'espai interior està cobert per una abundant vegetació que fa difícil comprobar l'estat de conservació real de les estructures. S'observen, però, reformes bastides en maons i també en totxos. La construcció és bastida en pedra sense treballar de diverses mides lligada amb morter de calç. La part més destacable de la construcció és l'altre volum, que es troba adossat a la façana de ponent, prop de l'accés principal. Presenta una planta rectangular i està format per dues barraques adossades cobertes amb voltes de canó lleugerament apuntades i bastides en pedra escairada disposada en filades regulars. La de ponent és de majors dimensions, compta amb un accés reformat d'arc rebaixat que encara conserva les frontisses de la porta i el interior està lleugerament enrunat. Està rematada per un ràfec de lloses de pedra i presenta el sostre cobert per terra i vegetació, a mode de túmul. La de llevant és més petita, amb la volta més apuntada i una menjadora d'obra arrebossada situada a la paret del fons interior. La volta també està coberta per un túmul de terra que la protegeix de les filtracions d'aigua i sembla que hagi perdut el ràfec de lloses de pedra. Ambdues barraques estan bastides mitjançant la tècnica de la pedra en sec, tot i que s'observen diverses reformes i reparacions fetes amb morter de calç.</p> | 08071-100 | Pla del Batlle, 08289 | <p>Tot i que no hi ha constància de la construcció d'aquest edifici es pot datar entre finals del segle XVIII i el segle XIX.</p> | 41.6327100,1.5325900 | 377775 | 4610038 | 08071 | Copons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47517-foto-08071-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47517-foto-08071-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47517-foto-08071-100-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||
| 47484 | Cal Remijot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-remijot | <p>MUÑOZ, Natàlia (2007). 'Renoms de Copons: Sant Pere de Copons i les seves masies'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 23, p. 29. RIERA, Antoni (1999). Inventari de masies i construccions en sòl no urbanitzable de Copons. Copons [inèdit].</p> | XIX-XX | L'edifici està força enrunat i completament cobert de vegetació | <p>Masia enrunada formada per dos cossos aïllats, a la que s'accedeix pel camí del clot del Bisbe, que neix un cop passada la masia de cal Serill. El volum principal és de planta rectangular i es troba en pitjors condicions que l'altre. Ha perdut la teulada, que en origen era de dues vessants, i els forjats interiors però conserva bona part dels murs perimetrals, tot i que la banda de llevant és la més afectada. Consta de planta baixa i pis, amb la façana principal orientada a migdia i un portal d'accés rectangular amb llinda de fusta. La resta d'obertures eren rectangulars i al primer pis hi havia un balcó simple. La construcció, bastida en pedra sense treballar disposada irregularment, conserva part dels paraments arrebossats i emblanquinats. L'altre volum està situat a uns 20 metres a ponent del principal i es troba en millor estat de conservació. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab d'un sol vessant i distribuit en planta baixa i pis. Presenta dos accessos diferenciats: el de llevant dóna pas al primer pis i el de migdia a la planta baixa. Aquest darrer portal és rectangular i amb la llinda de fusta. El interior de l'edifici està completament arruïnat. La construcció està bastida en pedra sense treballar, lligada amb morter de calç i disposada en filades més o menys regulars, amb les juntes falcades amb pedra de mida petita.</p> | 08071-67 | Sant Pere de Copons-Clot del Bisbe, 08289 | <p>Sembla ser que el nom de Remijot fa referència a la manera en què un antic propietari de la masia deia ramillet (o ramillot), quan anava a recollir plantes i herbes al bosc.</p> | 41.6527600,1.5416700 | 378569 | 4612251 | 08071 | Copons | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47484-foto-08071-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47484-foto-08071-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47484-foto-08071-67-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||
| 47502 | Cal Tresó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-treso | XVIII-XIX | L'edifici està força enrunat, sense coberta i ple de vegetació. | <p>Edifici força enrunat de planta rectangular, format per dos cossos aïllats i situat al marge esquerre de l'antiga carretera que va a Calaf. El volum situat a ponent ha perdut la coberta i bona part de l'alçat dels murs. Presenta dues estances diferenciades que estan comunicades mitjançant un accés interior. De fet s'observen les restes de tres obertures, la principal orientada a migdia. Des d'aquesta es pot accedir a les dues cambres interiors. La de l'esquerra conserva una volta de canó apuntada, bastida en pedra desbastada disposada en filades regulars i lligada amb abundant morter de calç. L'altre volum aïllat, situat a llevant, està en pitjors condicions de conservació. Ha pèrdut la coberta, bona part de l'alçat dels murs perimetrals i de les compartimentacions internes. Està dividit en tres estances diferenciades, tot i que cobertes de vegetació i força enrunades. La construcció està bastida en pedra sense treballar de diverses mides, lligada amb abundant morter de calç i disposada irregularment, amb l'excepció de la volta.</p> | 08071-85 | Clot del Morinyol-Carretera C-1412z, 08289 | 41.6407100,1.5198700 | 376730 | 4610944 | 08071 | Copons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47502-foto-08071-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47502-foto-08071-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47502-foto-08071-85-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||||
| 47491 | Cal Ponç / Cal Pons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ponc-cal-pons | <p>RIERA, Antoni (1999). Inventari de masies i construccions en sòl no urbanitzable de Copons. Copons [inèdit].</p> | XIX | L'edifici integra algun volum adossat enrunat i totes les obertures tapiades. | <p>Masia aïllada de planta irregular, formada per quatre cossos adossats i envoltada de boscos i camps de conreu. El volum principal és de planta rectangular i està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, la qual es troba orientada a migdia. Aquest parament compta amb un portal d'accés d'arc rebaixat adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra escairats. A la dovella clau destaca un òval en alt relleu amb l'any 1880 gravat al centre. A banda i banda hi ha dues petites finestres rectrangulars emmarcades amb quatre carreus de pedra. Al primer pis s'observen tres obertures més rectangulars emmarcades amb carreus de pedra escairats. Al centre, un antic finestral i als laterals dues finestres amb els ampits de pedra motllurats. Les obertures de la segona planta es corresponen amb tres petites finestres rectangulars emmarcades amb quatre carreus de pedra.A les golfes hi ha una única obertura rectangular emmarcada en pedra. La façana de tramuntana presenta un portal d'accés rectangular obert a l'alçada del primer pis. Cal destacar que la casa està construïda en un desnivell natural del terreny, cosa que fa que l'edifici estigui disposat a diferent nivell. Aquest portal presenta els brancals bastits amb carreus de pedra desbastats i la llinda plana monolítica gravada amb la següent inscripció: 'FRANCISCO PONS AY 1880'. Al segon pis hi ha dues petites finestres rectangulars emmarcades amb carreus escairats. Pel que fa a les façanes de llevant i ponent, ambdues presenten finestres de les mateixes característiques que les anteriors, algunes amb l'ampit de pedra motllurat. Adossat a l'extrem de tramuntana de la façana de llevant hi ha un petit volum rectangular amb teulada d'un vessant ensorrada i distribuït en soterrani, planta baixa i pis. Tot i el seu mal estat de conservació (al marge de la teulada, tota la part sud de l'edifici està enrunada) conserva un pilar central de pedra que sostenia l'estructura, restes de l'embigat de fusta que cobria l'edifici i el portal d'accés obert a la façana de tramuntana. Alhora, adossat a la cantonada sud-est d'aquest edifici, destaca un petit volum de planta rectangular força enrunat, actualment cobert a l'alçada del primer pis, que es correspon amb una gran cisterna coberta per una volta de canó bastida en pedra disposada en filades. Hi ha un altre volum de planta rectangular, adossat en aquest cas a la façana de ponent, en força mal estat de conservació. Ha perdut la coberta, que era d'un vessant, i està organitzat en un sol nivell. Al interior s'observen diverses reformes modernes, fetes amb totxo. Es tracta de les antigues quadres i corrals de la masia. La construcció principal està rematada per un ràfec de lloses de pedra damunt del qual s'assenta la teulada. Tot el conjunt està bastit en pedra escairada de diverses mides, disposada en filades més o menys regulars. Les obertures de l'edifici principal estan totes tapiades amb totxos. A la banda de llevant de la masia destaquen dos cossos adossats de planta rectangular, destinats a les tasques agrícoles. Han perdut les cobertes, que eren d'un sol vessant i estan bastits en pedra desbastada disposada regularment. El de la banda de llevant presenta un portal d'accés d'arc rebaixat reformat i dos pilars centrals estructurals al interior. El de ponent, en canvi, compta amb una cisterna subterrània coberta per una volta de canó bastida en pedra i, al costat, una estança coberta per una volta de canó lleugerament apuntada. S'obren a l'exterior mitjançant dos arcs de mig punt (el de la cisterna és més rebaixat) bastits en pedra disposada a sardinell. Ambdues estances estan cobertes al nivell del primer pis, que actualment es troba enderrocat, conservant-se tant sols la façana de tramuntana.</p> | 08071-74 | Pla del Llobet, 08289 | 41.6525200,1.4631500 | 372030 | 4612338 | 1880 | 08071 | Copons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47491-foto-08071-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47491-foto-08071-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47491-foto-08071-74-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Al costat de la cantonada nord-oest de l'edifici principal hi ha un pou aïllat de planta quadrada, bastit en pedra i cobert per una volta plana de lloses de pedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||
| 47524 | Font del Freixe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-freixe-0 | <p>MERCADAL SEGURA, Elisenda (2011). 'Fonts dels voltants de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 31, p. 10-11. VILUMARA BURRIA, Rut; MONTES, Carlos (2012). Recerca de les fonts del terme de Copons i rodalies. Treball de recerca de 2n Batxillerat IES Pere Vives Vich. Igualada [inèdit].</p> | XX | L'entorn està ple d'aigua i la bassa en desús. | <p>Font aïllada situada en un entorn boscós amb abundant vegetació, a la que s'arriba mitjançant un corriol que connecta amb l'antic camí de cal Manset. L'aigua, que brolla del subsòl, raja mitjançant un tub metàl·lic encastat en un petit mur bastit en pedra lligada amb morter, situat al marge dret del corriol. L'aigua cau dins d'un clot delimitat amb totxos. Al costat de la font hi ha un mur de pedra disposat en forma de banc per seure i una bassa de planta rectangular bastida amb totxo i amb el interior revestit. Uns metres més amunt de la font, l'aigua del subsòl aflora creant una sèquia natural que arriba fins al Freixe.</p> | 08071-107 | Camí de la Rovira-Rasa dels Ponts, 08289 | <p>Antigament, els pagesos que treballaven les seves terres hi anaven a beure aigua i refrescar-se. Actualment, al marge dels excursionistes, també hi van els caçadors ja que a la zona hi abunden els senglars. En el número 31 de la revista Camí Ral hi ha un recull de rodolins relacionats amb les fonts que hi hagut dins del terme municipal de Copons.</p> | 41.6380100,1.5267000 | 377294 | 4610634 | 08071 | Copons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47524-foto-08071-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47524-foto-08071-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47524-foto-08071-107-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||
| 47624 | Rec de Sant Magí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-de-sant-magi | XVIII-XX | L'estructura està en desús. | <p>Antic rec situat a l'extrem de tramuntana del nucli urbà, delimitant el nou aparcament situat al costat de la plaça de Sant Magí. El seu recorregut està dividit en dos trams, un situat a la banda de llevant del solar i l'altre a la banda de migdia. El de llevant es correspon amb una canalització rectilínia oberta i delimitada per dos murs de pedra lligada amb morter. Actualment, per l'interior de la canalització hi passa un tub de plàstic que correspon al nou sistema de subministrament de l'aigua. El seu traçat neix sota un alt mur de pedra en el que s'obre una mina subterrània que marxa en direcció nord. Aquesta mina està coberta per un seguit de lloses planes, amb les parets de pedra i una llinda plana reaprofitada a la seva obertura. El tram de migdia del rec és força diferent. Es tracta d'una canalització rectilínia en forma d'U invertida, bastida en pedra lligada amb morter, tot i que hi ha diversos trams reformats recentment. El seu traçat discorre per sota de l'antiga carretera C-1412 i desemboca a la plaça de Sant Magí i el nucli urbà. En aquest darrer tram, la canalització està soterrada. El sistema ha estat reformat i adaptat a les necessitats actuals.</p> | 08071-207 | Aparcament de Sant Magí, 08289 | <p>Antigament, el conducte subministrava aigua a la població.</p> | 41.6381500,1.5180000 | 376570 | 4610662 | 08071 | Copons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47624-foto-08071-207-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47624-foto-08071-207-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47624-foto-08071-207-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||||
| 47622 | Pou sota la plana de Comalats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-sota-la-plana-de-comalats | XIX-XX | L'estructura està força enrunada. | <p>Restes d'un pou aïllat situat a la banda de ponent de la plana de Comalats, a la riba de la riera de Sant Pere. S'hi accedeix per un camí que marxa en direcció oest des de la masia de can Bacardit. Es tracta d'un pou de planta circular que presenta una bona part enrunada. Està bastit en pedra sense treballar de diverses mides, lligada amb morter de calç. La part superior està rematada amb maons plans. Al interior, la part de l'estructura soterrada també està feta de maons disposats a pla. Es conserven, al fons de la construcció, les restes d'un tub emprat per fer pujar l'aigua des de la riera.</p> | 08071-205 | Plana de Comalats, 08289 | <p>El pou havia estat utilitzat per regar un camp d'arbres fruiters situat al seu costat.</p> | 41.6557000,1.5267300 | 377330 | 4612599 | 08071 | Copons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47622-foto-08071-205-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47622-foto-08071-205-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47622-foto-08071-205-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||||
| 47616 | Abelleres del camí de la font del Freixe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abelleres-del-cami-de-la-font-del-freixe | XIX-XX | L'interior de les construccions està enrunat. | <p>Conjunt de tres abelleres situades en un entorn boscós, al costat del camí que porta a la font del Freixe, venint de l'antic camí de cal Manset. Estan integrades dins d'un mur de pedra seca que delimita un dels marges que caracteritzen la zona, d'uns dos metres d'alçada. Es tracta de tres forats de planta quadrada utilitzats per dipositar-hi les arnes o ruscs d'on s'extreia la mel. L'abellera de llevant presenta una obertura rectangular i està bastida amb dues grans lloses de pedra que li fan de coberta. La central presenta el mateix tipus d'obertura i coberta que l'anterior, tot i que les parets laterals estan bastides amb pedres treballades reaprofitades. En aquest sentit destaca una pica de pedra al lateral de ponent de l'obertura. L'abellera de ponent és força diferent de les anteriors donat que està coberta per una petita volta de mig punt bastida en pedra a sardinell, i presenta una llosa plana a mode de mur lateral. Els interiors d'aquests elements estan enrunats actualment.</p> | 08071-199 | Camí de la font del Freixe-Camí de la Rovira, 08289 | <p>Aquestes abelleres són testimoni directe de l'existència d'una arquitectura popular relacionada amb l'home i les abelles.</p> | 41.6384500,1.5279600 | 377400 | 4610682 | 08071 | Copons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47616-foto-08071-199-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47616-foto-08071-199-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47616-foto-08071-199-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-15 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||||
| 47628 | Corral del clot del Morinyol 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-del-clot-del-morinyol-1 | XVIII-XX | La coberta està completament enrunada i les obertures força degradades. | <p>Edifici aïllat de planta rectangular bastit dalt d'un petita penya, a la banda de llevant del clot del Morinyol. Està organitzat en un sol nivell i en l'actualitat ha perdut tota la coberta, que era d'un sol vessant. La façana principal, situada a la banda de migdia, presenta un portal rectangular que actualment està enrunat. Al seu torn, la façana de tramuntana compta amb una finestra rectangular que conserva la llinda i l'ampit de pedra. A l'interior, l'espai està dividit en dues estances comunicades per una porta mig enrunada que conserva els brancals fets de carreus ben escairats i el marxapeu també. Actualment està completament cobert de vegetació. La construcció està bastida en pedra desbastada de diverses mides, disposada en filades regulars i amb pedres de mida petita per falcar les juntes.</p> | 08071-211 | Clot del Morinyol, 08289 | <p>La banda de llevant del Morinyol es caracteritza per les abundants construccions bastides en la tècnica de la pedra en sec: barraques, murs, escales, etc. La zona està aterrassada i actualment bona part d'aquests marges estan plens d'oliveres i arbres fruiters, tot i que també n'hi ha d'abandonades. Un tram de l'antic camí ral d'anar a Calaf passa pel costat de l'edifici.</p> | 41.6414500,1.5190700 | 376665 | 4611027 | 08071 | Copons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47628-foto-08071-211-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47628-foto-08071-211-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47628-foto-08071-211-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||||
| 47629 | Corral del clot del Morinyol 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-del-clot-del-morinyol-2 | XVIII-XX | La coberta està completament enrunada. | <p>Edifici aïllat de planta rectangular adossat a un dels marges de pedra seca que caracteritzen la zona. De fet, bona part de l'edifici aprofita la pedra natural d'aquest talús com a part de la construcció. Està organitzat en un sol nivell i en l'actualitat ha perdut tota la coberta, que era d'un sol vessant. L'accés principal està situat a la façana de migdia i es correspon amb un portal rectangular amb la llinda de pedra monolítica. Adossat a la banda de tramuntana hi ha un mur que delimita un petit espai descobert, que probablement s'utilitzava per guardar-hi la palla. A l'interior, l'espai està completament cobert de vegetació. La construcció està bastida en pedra desbastada de diverses mides, disposada en filades regulars i amb pedres de mida petita per falcar les juntes.</p> | 08071-212 | Clot del Morinyol, 08289 | <p>La banda de llevant del Morinyol es caracteritza per les abundants construccions bastides en la tècnica de la pedra en sec: barraques, murs, escales, etc. La zona està aterrassada i actualment bona part d'aquests marges estan plens d'oliveres i arbres fruiters, tot i que també n'hi ha d'abandonades.</p> | 41.6406600,1.5170800 | 376498 | 4610942 | 08071 | Copons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47629-foto-08071-212-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47629-foto-08071-212-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47629-foto-08071-212-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||||
| 47636 | Barraca del pla del Batlle 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-pla-del-batlle-1 | <p>http://www.catpaisatge.net/dossiers/pedra_seca/cat/presentacio_catalunya.php</p> | XIX-XX | La coberta està enrunada i l'interior ple de vegetació. | <p>Barraca de pedra seca i planta rectangular, que presenta la coberta de dues vessants completament enrunada. Compta amb un portal d'accés rectangular, que en aquest cas està reformat amb morter de calç. La llinda és plana, estreta i amb l'any 1926 gravat al damunt. A l'interior, cobert de vegetació, es conserva un pedrís per seure. La construcció està bastida en pedra escairada encaixada i disposada en filades més o menys regulars, amb petites pedres falcant les juntes.</p> | 08071-219 | Pla del Batlle, 08289 | <p>La tècnica de la pedra seca o pedra en sec consisteix en encaixar pedres sense utilitzar cap tipus de morter ni argamassa per lligar-les. En ocasions s'utilitza terra per tapar els forats que hi puguin quedar, amb la intenció d'evitar filtracions d'aigua. També es pot utilitzar aquesta terra barrejada amb pedruscall a l'interior dels murs, a mode de reble. A Copons, les barraques de pedra seca estan directament relacionades amb el cultiu de la vinya, tot i que també amb l'agricultura i amb altres usos com l'aixopluc davant les inclemències del temps o com a magatzem per guardar-hi eines. Les de dimensions més grans, fins i tot, també s'utilitzaven com a refugis pels animals.</p> | 41.6366900,1.5336100 | 377867 | 4610478 | 1926 | 08071 | Copons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47636-foto-08071-219-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47636-foto-08071-219-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47636-foto-08071-219-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-17 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||
| 47631 | Corral de cal Queta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-de-cal-queta | XIX-XX | La coberta està enrunada. | <p>Edifici aïllat de planta rectangular situat a uns 250 metres de la masia de cal Queta, al mig d'una zona verda delimitada per diversos camps de conreu. Està organitzat en un sol nivell i en l'actualitat ha perdut tota la coberta, que era d'un sol vessant. L'accés principal, situat a la façana de migdia, és rectangular, amb l'emmarcament arrebossat i la llinda de pedra monolítica. S'observen les restes d'un antic cobert adossat a l'extrem de ponent d'aquest parament. L'espai interior, dividit en dues estances, està completament cobert de vegetació. La construcció està bastida en pedra sense treballar de diverses mides, disposada irregularment i lligada amb abundant morter de calç.</p> | 08071-214 | A ponent de la masia de cal Queta, 08289 | 41.6578700,1.5138000 | 376258 | 4612858 | 08071 | Copons | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47631-foto-08071-214-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47631-foto-08071-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47631-foto-08071-214-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | A uns 50 metres a llevant del corral hi ha les restes d'una bassa de planta rectangular. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||||
| 47641 | Barraca de la font del Junqueret / Jonqueret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-font-del-junqueret-jonqueret | XIX-XX | La coberta està lleugerament degradada, amb desplaçament d'alguna teula. | <p>Barraca de pedra seca i planta rectangular, que presenta la coberta de teula àrab d'un sol vessant. Compta amb un portal d'accés rectangular, que en aquest cas està reformat amb morter de calç, amb la llinda de fusta. La construcció està bastida en pedra desbastada i sense treballar, disposada irregularment i amb petites pedres falcant els espais buits.</p> | 08071-224 | Sant Pere de Copons-Escaleta de Sant Pere, 08289 | <p>La tècnica de la pedra seca o pedra en sec consisteix en encaixar pedres sense utilitzar cap tipus de morter ni argamassa per lligar-les. En ocasions s'utilitza terra per tapar els forats que hi puguin quedar, amb la intenció d'evitar filtracions d'aigua. També es pot utilitzar aquesta terra barrejada amb pedruscall a l'interior dels murs, a mode de reble. A Copons, les barraques de pedra seca estan directament relacionades amb el cultiu de la vinya, tot i que també amb l'agricultura i amb altres usos com l'aixopluc davant les inclemències del temps o com a magatzem per guardar-hi eines. Les de dimensions més grans, fins i tot, també s'utilitzaven com a refugis pels animals. En el cas de les barraques amb la coberta de d'un sol vessant del municipi, cal dir que la majoria han estat refetes modernament amb morter de calç.</p> | 41.6488800,1.5381100 | 378265 | 4611825 | 08071 | Copons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47641-foto-08071-224-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47641-foto-08071-224-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47641-foto-08071-224-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-17 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||||
| 47630 | Corral del Balç de les Forques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-del-balc-de-les-forques | XVIII-XX | La coberta i el portal d'accés estan completament enrunats. | <p>Edifici aïllat de planta rectangular situat a escassos metres del camí que puja la serra del Balç de les Forques, en direcció Montpaó. Està organitzat en un sol nivell i en l'actualitat ha perdut tota la coberta, que era de dues vessants. L'accés principal, situat a la façana de migdia, està completament enrunat tot i que conserva el brancal de la banda de llevant. L'espai interior està completament cobert de vegetació. La construcció està bastida en pedra desbastada de diverses mides, disposada en filades regulars i amb pedres de mida petita per falcar les juntes.</p> | 08071-213 | Serra del Balç de les Forques, 08289 | 41.6330300,1.5111400 | 375989 | 4610104 | 08071 | Copons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47630-foto-08071-213-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47630-foto-08071-213-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47630-foto-08071-213-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||||
| 47490 | Torre dels Hereus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-dels-hereus | <p>GAVÍN I BARCELÓ, Josep Maria (1984). Anoia, Conca de Barberà. Valldoreix: Arxiu Gavín, p. 119. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p 10. RIERA, Antoni (1999). Inventari de masies i construccions en sòl no urbanitzable de Copons. Copons [inèdit]. RIBA I GABARRÓ, Josep (1991). 'Copons'. A Josep M. TORRAS I RIBÉ (coord.). Història de l'Anoia. Manresa: Edicions Selectes, v. 1, p. 358.</p> | XVIII | La construcció està deshabitada i coberta de vegetació. | <p>Masia aïllada de planta irregular, formada per dos cossos adossats i envoltada de camps de conreu. El volum principal és de planta rectangular i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, la qual es troba orientada a llevant. L'abundant vegetació que cobreix la zona ha impedit documentar íntegrament aquest parament, tot i que al pis s'observen tres finestres rectangulars amb les llindes de fusta, els ampits motllurats i arcs de descàrrega superiors bastits en pedra disposada a sardinell. Les obertures de les golfes es corresponen amb tres petites finestres rectangulars d'emmarcament senzill. La façana de migdia presenta un portal d'accés rectangular obert a l'alçada del pis. Cal destacar que la casa està construïda en un desnivell natural del terreny, cosa que fa que l'edifici estigui disposat a dos nivells. Aquest portal presenta els brancals bastits amb carreus de pedra, la llinda de fusta i un arc de descàrrega superior amb la pedra disposada a sardinell. Adossat al costat del portal hi ha un petit volum de planta quadrada amb coberta d'un sol vessant, que probablement es correspongui amb un pou. A l'altre costat hi ha una finestra rectangular amb els brancals fets amb carreus de la mateixa tipologia que els del portal, la llinda plana i un petit arc de descàrrega triangular al damunt d'aquesta. A les golfes hi ha una petita finestra rectangular amb la llinda plana. La façana de ponent presenta dues petites finestres rectangulars bastides amb quatre carreus de pedra escairats. L'extrem de migdia d'aquest parament es troba atalussat. La façana de tramuntana, de la mateixa manera que la principal, no s'ha pogut documentar donada l'abundant vegetació que la cobreix. Al interior, l'edifici presenta sostres coberts amb bigues de fusta i parets emblanquinades. La construcció està rematada per un ràfec de lloses de pedra damunt del qual s'assenta la teulada i està bastida en pedra escairada de diverses mides, disposada en filades regulars. Es documenten pedres de mida molt petita utilitzades per falcar i regularitzar les filades. L'altre volum que conforma l'edifici es troba en força mal estat de conservació, mig enrunat i cobert de vegetació. Tot i així presenta una planta rectangular i la coberta és de teula àrab d'un sol vessant.</p> | 08071-73 | Solà de la Torre, 08289 | <p>Durant un temps indeterminat, la masia era propietat de Gaspar de Càrcer, el qual també tenia en propietat l''hospitium' de cal Reiet (al carrer de Vilanova) i uns patis adjacents. Posteriorment, l'any 1736, un descendent seu va cedir-ho tot als comerciants Maurici Ramon i Simó Segura, passant la propietat de la masia a aquests. També tenim constància que la masia comptava amb una capella privada dedicada a Sant Jordi.</p> | 41.6503100,1.4419500 | 370260 | 4612124 | 08071 | Copons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47490-foto-08071-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47490-foto-08071-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47490-foto-08071-73-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | A escassos metres a ponent de la masia es conserven les restes de dos edificis auxiliars que actualment estan força enrunats. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||
| 47468 | Molí del Madora / Molí de l'Amadora / Molí de Baix / Molí d'en Carbonell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-madora-moli-de-lamadora-moli-de-baix-moli-den-carbonell | <p>AMIGÓ, Jordi; MICALÓ, Anna; VILA, Josep M. (1998). 'Els Molins del terme de Copons'. A Arqueologia medieval a l'Anoia (ACRAM). Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 23-27. CLUB ESCOLAR 3C (1996). 'Copons, El meu poble'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 1, p. 2. CLUB ESCOLAR 3C (1996a). 'Carrer del Raval'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 2, p. 2. 'Compte de Lacambra'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 4, p. 3. Copons. Plànol urbà / Guia d'interès. Copons: Ajuntament de Copons, 2000. IPA (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Copons. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (1997). Els Molins de Copons. Molí del Madora o de Baix. Molí núm. 9. Barcelona: Diputació de Barcelona [inèdit]. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (2000). 'Els molins de Copons (Anoia)'. A AMIGÓ, Jordi; CAIXAL, Àlvar; CASTELLANO, Anna [et al.]. Estudis històrics sobre patrimoni arquitectònic. Barcelona: Diputació de Barcelona, Quaderns científics i tècnics de Restauració monumental, núm. 11, p. 39-42. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (2001). 'Els Molins de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 11, p. 2-3. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (2005). 'El molí del Madora'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 20, p. 4. MUÑOZ, Natàlia (2005). 'Renoms de Copons: el carrer del Raval'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 20, p. 17. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p 22. PALAU RAFECAS, Salvador (1991). 'Els molins fariners de la conca de l'Anoia'. Miscel·lània Penedesenca, núm. 15, p. 607. RIBA I GABARRÓ, Josep (1991). 'Copons'. A Josep M. TORRAS I RIBÉ (coord.). Història de l'Anoia. Manresa: Edicions Selectes, v. 1, p. 359. http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=4875 http://www.festacatalunya.cat/poblacions-veure_altres_llocs-0807130008-cat-altres_llocs_per_visitar.htm http://www.altaanoia.info/cat/Punts-d-Interes/Casa-</p> | XVIII | La construcció no té teulada, està coberta al nivell del primer pis. | <p>Edifici cantoner de planta trapezoidal, format per dos cossos adossats, amb les restes de la bassa a la part posterior de la finca. Està distribuit en soterrani, planta baixa i dos pisos, però no té teulada. Tot i això, l'edifici està cobert al nivell del primer pis. La façana principal, orientada al carrer del Raval, presenta un gran portal d'accés rectangular reformat, amb la data 1702 gravada a la llinda. Al primer pis hi ha una petita finestra rectangular, amb la llinda de fusta i arc de descàrrega superior. Al seu costat hi ha una antiga obertura tapiada de la que es conserva la llinda de fusta. Al pis superior hi ha una galeria formada per set petites obertures d'arc rebaixat, que també es reprodueix a la façana lateral i a la posterior. La façana lateral, orientada al camí de les Basses, també presenta obertures reformades. Adossat a l'extrem de tramuntana del parament hi ha un volum rectangular amb la coberta d'un sol vessant de teula àrab, distribuit en planta baixa, dos pisos i golfes. Les obertures són rectangulars, amb llindes de pedra i fusta. A les golfes hi ha una gran obertura rectangular que es correspon amb la zona d'emmagatzematge. Al interior, el soterrani està cobert per una volta on hi ha tres piques de pedra relacionades amb la funció paperera de l'edifici. A un nivell inferior hi ha el carcabà. De fet, el molí conserva diversos elements relacionats amb l'activitat paperera del segle XVIII. La construcció està bastida en pedra desbastada i algun carreu, lligat amb morter de calç i disposat en filades més o menys regulars.</p> | 08071-51 | Carrer del Raval, 17-Camí de les Basses, 6, 08289 | <p>La primera referència documental relacionada amb l'existència d'un molí paperer al Raval de Copons és una concòrdia entre Ramon d'Albarells, Bertran de Montfalcó i Berenguer de Copons de l'any 1193. En ella es tractava el tema de l'aprofitament de l'aigua de l'actual riera Gran, per posar en funcionament un molí de 'papirum' en aquell indret. No queda clar, però, si fa referència al molí que ens ocupa. Ja durant el segle XVI, el molí era propietat de la família Carbonell. Al segle XVII sabem que hi treballaren dos dels membres de la família, en Pere Carbonell i en Benet Carbonell. Malgrat tot, la primera referència documental del molí és de l'any 1778, on es menciona que era paperer. La propietat del molí es mantingué dins de la família Carbonell durant el segle XVIII, constant com a propietari Antoni Carbonell. A principis del segle XIX, la propietat era d'Amador Carbonell i Com (o Tudó, segons el cas), el qual va edificar la casa coneguda com ca la Madora, que es troba adossada a la façana de ponent del molí, l'any 1801. Amb la seva mort l'any 1818, la seva esposa Isabel Carbonell i Soler, coneguda com l'Amadora, heretà la casa i el molí. A mitjans del segle XIX, el molí consta ja com a fariner. Posteriorment, l'any 1869 els seus nets van vendre aquestes propietats a Maria Josefa Estany i Pujol per 2380 escuts, la qual l'any 1886 arrendà el molí a Isidre Tomàs i Brunet per 20 anys. Amb la mort de la propietaria l'any 1906, la seva germana Maria heretà el molí, tot i que el vengué un mes després a Pere Tomàs i Cortadellas (que probablement era el fill de Isidre Tomàs). Tenim constància que en aquells moments, el molí estava destinat a moldre guix. Aquesta activitat es mantingué fins l'any 1930 aproximadament. Finalment, amb la mort del darrer propietari l'any 1942, el molí passà a mans del seu fill Ramon Tomàs Roca que el vengué altre cop a Teresa Estany, ara comtesa vídua de Lacambra, l'any 1945. En els darrers anys de la gestió dels Tomàs, el molí servia de pallissa per criar-hi conills. Finalment, l'any 1997, la propietat del molí i també de la casa tornà a canviar de mans. Cal destacar que la galeria del pis superior es correspon amb l'estenador utilitzat quan el molí era paperer al segle XVIII. El renom de cal Madora deriva de l'apelatiu amb el que era coneguda la dona del primer dels propietaris de l'edifici, Isabel Carbonell i Soler, coneguda com l'Amadora.</p> | 41.6368300,1.5170800 | 376491 | 4610517 | 1702 | 08071 | Copons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47468-foto-08071-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47468-foto-08071-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47468-foto-08071-51-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La bassa, adossada al nord-oest del molí, és de planta més o menys rectangular i actualment està en desús. El molí agafava l'aigua que sortia del molí del Mig, mitjançant una mina que discorria per sota del camí de les Basses fins a la bassa del molí. A través d'un cup, l'aigua baixava fins al carcabà per la canal i feia moure el rodet. Un cop fora, passant per sota de la casa gràcies a una mina, l'aigua era reconduïda fins a la riera Gran. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,19 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/