Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 47518 | Corral del General | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-del-general | <p>RIERA, Antoni (1999). Inventari de masies i construccions en sòl no urbanitzable de Copons. Copons [inèdit].</p> | XIX-XX | <p>Edifici aïllat de planta rectangular que ha estat recentment rehabilitat. Està organitzat en un únic nivell i cobert per una teulada d'uralita d'un sol vessant. La part més antiga de la construcció està situada a la banda de migdia. Presenta dos portals d'accés, un reformat i de grans dimensions i un altre situat a la façana de migdia, que conserva els brancals bastits amb carreus de pedra escairats, tot i que la llinda ha estat substituïda. La façana de ponent compta amb dos contraforts atalussats que donen estabilitat a l'estructura. Aquesta part de la construcció està bastida en pedra sense treballar de diverses mides, disposada regularment. A la banda de tramuntana hi ha la part més recent de l'estructura. En aquest cas està bastida en blocs, amb la mateixa coberta d'uralita per tot l'edifici.</p> | 08071-101 | El Morinyol, 08289 | 41.6441400,1.5189500 | 376660 | 4611326 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47518-foto-08071-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47518-foto-08071-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47518-foto-08071-101-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La zona dels voltants del corral està formada per feixes actualment plenes d'oliveres i arbres fruiters, tot i que originalment estaven destinats a la vinya, probablement. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 47519 | Corral del Bep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-del-bep | <p>RIERA, Antoni (1999). Inventari de masies i construccions en sòl no urbanitzable de Copons. Copons [inèdit].</p> | XIX-XX | <p>Edifici aïllat de planta rectangular que ha estat recentment rehabilitat. Està organitzat en una única planta disposada a dos nivells diferenciats i cobert per una teulada de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a ponent. Totes les obertures de l'edifici són rectangulars, amb els emmarcaments formats per la pròpia obra del parament i completament reformades (destaca un gran finestral obert a la façana de llevant). La construcció està bastida en pedra sense treballar de diverses mides, lligada amb morter i disposada de manera regular.</p> | 08071-102 | Cal Domènech-Vinya del Bep, 08289 | <p>Antigament, les feixes de la zona eren cobertes de vinyes.</p> | 41.6364300,1.5019400 | 375229 | 4610495 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47519-foto-08071-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47519-foto-08071-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47519-foto-08071-102-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Al voltant del corral hi ha diverses construccions que també en formen part. Destaca, a escassa distància a migdia, una barraca de vinya reutilitzada. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 47520 | Corral Blanc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-blanc | <p>RIERA, Antoni (1999). Inventari de masies i construccions en sòl no urbanitzable de Copons. Copons [inèdit].</p> | XIX-XX | Una part de la façana principal està esfondrada, hi ha filtracions i els murs perimetrals estan mig enrunats. | <p>Recinte aïllat de planta rectangular, format per un edifici per les bèsties i la tanca que delimita la zona exterior del corral. L'edifici està situat a la banda de ponent del conjunt. És de planta rectangular, amb la coberta restituïda d'uralita d'un sol vessant i està organitzat en un sol nivell. Les obertures es concentren a les façanes de migdia, on es localitza un portal d'accés des de l'exterior, i de llevant, un portal i una finestra orientades al interior del recinte tancat. Són d'obertura rectangular, amb les llindes de fusta i presenten arranjaments moderns. Al interior, l'espai està distribuït en dues estances separades per un envà, en el que s'obre una porta d'arc rebaixat. L'envà és bastit en pedra, tot i que presenta restes d'un revestiment arrebossat que també cobreix la resta de parets interiors. La construcció està bastida en pedra sense treballar de diverses mides, disposada de manera irregular. La façana llevant presenta un revestiment arrebossat que cobreix gran part de l'obra de pedra. El recinte tancat presenta una planta rectangular delimitada per tres murs bastits en pedra sense treballar, lligada amb morter de calç i disposada regularment. La part superior d'aquests murs està en mal estat de conservació i l'accés des de l'exterior, que es feia per la façana de tramuntana, està enrunat.</p> | 08071-103 | Camí de la Serra de Coma-Rúbia, 08289 | 41.6339000,1.5016400 | 375199 | 4610214 | 08071 | Copons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47520-foto-08071-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47520-foto-08071-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47520-foto-08071-103-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | A l'exterior del recinte, per la banda de tramuntana, aflora la roca mare natural de la zona fins a cota superficial. A pocs metres de distància de l'edifici, excavat en aquesta roca, hi ha un encaix de planta quadrada que està relacionat amb les tasques agropecuàries del corral. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 47521 | Corral del Llobet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-del-llobet | <p>RIERA, Antoni (1999). Inventari de masies i construccions en sòl no urbanitzable de Copons. Copons [inèdit].</p> | XIX-XX | La part de llevant de l'edifici té la teulada esfondrada. | <p>Edifici aïllat de planta rectangular, envoltat de camps de conreu i situat al mig del Pla del Llobet. Està organitzat en un únic nivell i cobert per una teulada de teula àrab de dues vessants que té la part de llevant esfondrada. Les obertures es concentren a les façanes de llevant i migdia, són rectangulars i han estat reformades. A la façana de llevant destaca una petita obertura formada per una sola pedra escairada, en la que s'obre un petit arc de mig punt a mode de forat de ventilació. La banda de ponent de l'edifici també ha estat reformada i presenta la façana de migdia bastida en totxo i lligada amb ciment. Serveix de magatzem i garatge per la maquinària agrícola. La part interior de la banda de llevant, que està dividida en dues estances, es troba coberta d'una abundant vegetació. La construcció original està bastida en pedra sense treballar de diverses mides, disposada regularment.</p> | 08071-104 | Pla del Llobet, 08289 | 41.6504000,1.4605500 | 371809 | 4612106 | 08071 | Copons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47521-foto-08071-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47521-foto-08071-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47521-foto-08071-104-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 47522 | Font de la Canal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-canal-0 | <p>MERCADAL SEGURA, Elisenda (2011). 'Fonts dels voltants de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 31, p. 10-11. VILUMARA BURRIA, Rut; MONTES, Carlos (2012). Recerca de les fonts del terme de Copons i rodalies. Treball de recerca de 2n Batxillerat IES Pere Vives Vich. Igualada [inèdit].</p> | XX | <p>Font aïllada situada entre el camí d'accés al mas Gelabert i la riba dreta de la Riera Gran, al paratge de la Vinya del Sabater. Està formada per un muret d'obra de planta semi-circular d'uns 50-60 centímetres d'alçada, arrebossat i amb la part superior condicionada a mode de banc. L'aigua raja mitjançant un tub metàl·lic encastat al parament d'aquest mur. Unes escales de pedra donen accés a la font des del camí del mas Gelabert. El paratge del voltant de la font està condicionat amb un banc per seure-hi, situat sota l'ombra de la vegetació de ribera que caracteritza la zona.</p> | 08071-105 | Vinya del Sabater, 08289 | <p>És una de les fonts més visitades del municipi. Antigament, l'aigua del poble era captada a la riera Gran des del paratge de la font de la Canal. De fet, al costat de la font, encara es conserva la resclosa i el naixement de la sèquia que suministrava aigua a les basses dels molins situats dins del nucli urbà (molí de Dalt, del Mig i del Madora). En el número 31 de la revista Camí Ral hi ha un recull de rodolins relacionats amb les fonts que hi hagut dins del terme municipal de Copons.</p> | 41.6421600,1.5144800 | 376284 | 4611113 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47522-foto-08071-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47522-foto-08071-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47522-foto-08071-105-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 47523 | Font de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-vila | <p>MERCADAL SEGURA, Elisenda (2011). 'Fonts dels voltants de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 31, p. 10-11. VILUMARA BURRIA, Rut; MONTES, Carlos (2012). Recerca de les fonts del terme de Copons i rodalies. Treball de recerca de 2n Batxillerat IES Pere Vives Vich. Igualada [inèdit].</p> | XX | <p>Font aïllada situada al marge dret de la riera Gran i del camí que porta cap al gorg de Nafre. Es tracta d'un recinte de planta quadrangular construït en una cota inferior al nivell de circulació del camí. Està delimitat per murs rectilinis d'uns 60-70 centímetres d'alçada bastits en pedra sense treballar lligada amb ciment. Les escales d'accés, formades per tres graons i amb barana de ferro, estan situades a la banda de migdia. L'aigua raja mitjançant dos petits tubets disposats a dues alçades, que es troben encastats al parament d'un altre muret situat als peus del talús natural del terreny, per la banda de llevant. L'aigua cau dins d'un forat protegit per una reixa que, mitjançant un conducte, retorna al riu. L'entorn immediat de la font es caracteritza per una abundant vegetació de ribera, amb força humitat i ombra. Al costat de la font hi ha una taula i dos bancs bastits en fusta i pedres escairades reaprofitades.</p> | 08071-106 | Camí del Gorg de Nafre, 08289 | <p>Donada la proximitat amb el nucli urbà, aquesta era la font on la gent anava a buscar-hi l'aigua quan encara no arribava a les cases. En el número 31 de la revista Camí Ral hi ha un recull de rodolins relacionats amb les fonts que hi hagut dins del terme municipal de Copons.</p> | 41.6373000,1.5152000 | 376335 | 4610572 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47523-foto-08071-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47523-foto-08071-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47523-foto-08071-106-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'aigua que alimenta la font aflora del subsòl uns metres més amunt. Mitjançant un conducte soterrat, l'aigua és canalitzada cap a la font. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 47524 | Font del Freixe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-freixe-0 | <p>MERCADAL SEGURA, Elisenda (2011). 'Fonts dels voltants de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 31, p. 10-11. VILUMARA BURRIA, Rut; MONTES, Carlos (2012). Recerca de les fonts del terme de Copons i rodalies. Treball de recerca de 2n Batxillerat IES Pere Vives Vich. Igualada [inèdit].</p> | XX | L'entorn està ple d'aigua i la bassa en desús. | <p>Font aïllada situada en un entorn boscós amb abundant vegetació, a la que s'arriba mitjançant un corriol que connecta amb l'antic camí de cal Manset. L'aigua, que brolla del subsòl, raja mitjançant un tub metàl·lic encastat en un petit mur bastit en pedra lligada amb morter, situat al marge dret del corriol. L'aigua cau dins d'un clot delimitat amb totxos. Al costat de la font hi ha un mur de pedra disposat en forma de banc per seure i una bassa de planta rectangular bastida amb totxo i amb el interior revestit. Uns metres més amunt de la font, l'aigua del subsòl aflora creant una sèquia natural que arriba fins al Freixe.</p> | 08071-107 | Camí de la Rovira-Rasa dels Ponts, 08289 | <p>Antigament, els pagesos que treballaven les seves terres hi anaven a beure aigua i refrescar-se. Actualment, al marge dels excursionistes, també hi van els caçadors ja que a la zona hi abunden els senglars. En el número 31 de la revista Camí Ral hi ha un recull de rodolins relacionats amb les fonts que hi hagut dins del terme municipal de Copons.</p> | 41.6380100,1.5267000 | 377294 | 4610634 | 08071 | Copons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47524-foto-08071-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47524-foto-08071-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47524-foto-08071-107-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 47525 | Font de la Bonamossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-bonamossa | <p>MERCADAL SEGURA, Elisenda (2011). 'Fonts dels voltants de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 31, p. 10-11. RIBA I GABARRÓ, Josep (1991). 'Copons'. A Josep M. TORRAS I RIBÉ (coord.). Història de l'Anoia. Manresa: Edicions Selectes, v. 1, p. 360. VILUMARA BURRIA, Rut; MONTES, Carlos (2012). Recerca de les fonts del terme de Copons i rodalies. Treball de recerca de 2n Batxillerat IES Pere Vives Vich. Igualada [inèdit].</p> | XX | La font pròpiament dita no existeix. | <p>El paratge de la font de la Bonamossa està situat al nord-est del nucli urbà, a la riba dreta de la riera de Sant Pere. Actualment, l'aigua de les cases de Copons procedeix d'aquest indret. La font pròpiament dita no existeix. En el seu lloc hi ha un edifici de planta rectangular amb la coberta plana, que presenta una aixeta al parament, tot i que l'aigua no és potable. Al costat hi ha uns dipòsits soterrats que emmagatzemen l'aigua. L'entorn es caracteritza per una abundant vegetació que cobreix la zona.</p> | 08071-108 | Al nord-est de l'Hort d'en Sala, 08289 | <p>El paratge de la font de la Bonamossa sempre ha estat força identificatiu per a la gent de Copons. Antigament, els pagesos hi anaven a refrescar-se i utilitzaven la seva aigua per regar els horts que hi havia a la zona, actualment desapareguts. També s'hi anava a buscar aigua, a passar el dia i a banyar-se en els tolls que hi havia al costat. Actualment, l'aigua del poble procedeix d'aquí i se'n fa càrrec la companyia Aigua de Rigat, S.A des de l'any 2008. Tot i això, l'aigua del poble ve de la font de la Bonamossa des del mes de març de l'any 1988. En el número 31 de la revista Camí Ral hi ha un recull de rodolins relacionats amb les fonts que hi hagut dins del terme municipal de Copons.</p> | 41.6407500,1.5217900 | 376890 | 4610946 | 08071 | Copons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47525-foto-08071-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47525-foto-08071-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47525-foto-08071-108-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Al costat hi ha la Mina d'aigua de Copons. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||
| 47526 | Font de cal Carreras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-carreras | <p>VILUMARA BURRIA, Rut; MONTES, Carlos (2012). Recerca de les fonts del terme de Copons i rodalies. Treball de recerca de 2n Batxillerat IES Pere Vives Vich. Igualada [inèdit].</p> | XIX-XX | No raja i està coberta de vegetació. | <p>Font aïllada situada al marge del camí de ca l'Arnau, davant de l'encreuament amb el camí de pujar a la masia de can Favó. La font està en desús, no raja aigua i està completament coberta de l'abundant vegetació que caracteritza el marge del camí. L'aigua rajava d'un tub de encastat en un petit mur bastit en pedra lligada amb morter de calç, d'uns 50 centímetres d'alçada. Té un forat al costat, corresponent a una de les reformes qua va patir la font. L'aigua queia damunt d'una pedra situada al costat d'un clot.</p> | 08071-109 | Viladases-Camí de ca l'Arnau, 08289 | <p>La font era utilitzada pels propietaris de la masia de cal Carreras per ús domèstic i per regar els horts. També hi anaven a refrescar-se els pagesos de la zona i els vianants que passaven pel camí.</p> | 41.6363300,1.4958700 | 374723 | 4610492 | 08071 | Copons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47526-foto-08071-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47526-foto-08071-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47526-foto-08071-109-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'aigua de la font provenia del subsòl. A escassos metres de distància de la font hi ha una barraca de vinya de pedra seca. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||
| 47527 | Font de Viladases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-viladases | <p>MERCADAL SEGURA, Elisenda (2011). 'Fonts dels voltants de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 31, p. 10-11. VILUMARA BURRIA, Rut; MONTES, Carlos (2012). Recerca de les fonts del terme de Copons i rodalies. Treball de recerca de 2n Batxillerat IES Pere Vives Vich. Igualada [inèdit].</p> | XIX-XX | No raja i la vegetació l'està cobrint i malmetent. | <p>Font aïllada situada prop del trencall que porta a la masia de cal Favó, entre el camí de ca l'Arnau i el torrent de Viladases, uns metres més avall de la font de cal Carreras. Està formada per una bassa i una pica, i bastida sota del camí, aprofitant el marge. L'aigua brollava mitjançant un tub metàl·lic encastat en un mur de pedra, que sosté el marge, i queia al interior de la pica. Aquesta pica és rectangular i està bastida en pedra treballada. Damunt de la pica hi ha una petita repisa on es col·locaven els recipients per recollir l'aigua. La pica queda integrada dins de la bassa, que presenta una planta més o menys rectangular i està bastida en maons. Actualment, tant la pica com la bassa estan buides. Els murs són bastits en pedra sense treballar lligada amb morter de ciment.</p> | 08071-110 | Viladases-Camí de ca l'Arnau, 08289 | <p>La font era utilitzada pels propietaris de la masia de cal Favó per anar a buscar aigua, regar els horts i rentar la roba al safareig. Els pagesos de la zona i els vianants també s'hi anaven a refrescar. En el número 31 de la revista Camí Ral hi ha un recull de rodolins relacionats amb les fonts que hi hagut dins del terme municipal de Copons.</p> | 41.6354900,1.4958400 | 374719 | 4610399 | 08071 | Copons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47527-foto-08071-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47527-foto-08071-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47527-foto-08071-110-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'aigua procedeix del subsòl i va a parar al torrent. Al costat de la font, els propietaris de la masia de cal Favó hi tenien un hort que regaven amb la seva aigua. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||
| 47528 | Font del Junqueret / Font del Jonqueret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-junqueret-font-del-jonqueret | <p>MERCADAL SEGURA, Elisenda (2011). 'Fonts dels voltants de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 31, p. 10-11. VILUMARA BURRIA, Rut; MONTES, Carlos (2012). Recerca de les fonts del terme de Copons i rodalies. Treball de recerca de 2n Batxillerat IES Pere Vives Vich. Igualada [inèdit].</p> | XVIII-XX | Completament coberta de vegetació. | <p>Font aïllada situada prop del camí que porta de Sant Pere de Copons a cal Martí de la Muntanya. De fet, la font està senyalitzada a peu del camí mitjançant una llosa de pedra que porta el seu nom i l'any en que es va senyalitzar. Per arribar a la font, cal caminar pocs metres per un petit corriol que hi condueix. L'aigua brolla del subsòl de la zona i desemboca en una sèquia que es perd pel terreny. L'únic element antròpic detectat és un teula encastada que fa que l'aigua brolli millor. Tota la zona està coberta d'una abundant vegetació que la cobreix quasi completament.</p> | 08071-111 | Sant Pere de Copons-Escaleta de Sant Pere, 08289 | <p>En origen, la font era utilitzada pels pagesos de la zona i la gent dels masos dels voltants. També va ser utlitzada pels traginers que passaven pel camí que porta a la serra Morena, en direcció a Rubió. En els darrers temps, la font era sovintejada per caçadors i excursionistes. La font fou senyalitzada l'any 2006. En el número 31 de la revista Camí Ral hi ha un recull de rodolins relacionats amb les fonts que hi hagut dins del terme municipal de Copons.</p> | 41.6496400,1.5373700 | 378205 | 4611911 | 08071 | Copons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47528-foto-08071-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47528-foto-08071-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47528-foto-08071-111-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 47529 | Font de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-joan | <p>MERCADAL SEGURA, Elisenda (2011). 'Fonts dels voltants de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 31, p. 10-11. VILUMARA BURRIA, Rut; MONTES, Carlos (2012). Recerca de les fonts del terme de Copons i rodalies. Treball de recerca de 2n Batxillerat IES Pere Vives Vich. Igualada [inèdit].</p> | XVIII-XX | Força amagada entre la vegetació que caracteritza l'entorn, sense rajar. | <p>Font aïllada situada damunt de la rasa dels Ponts, en un indret boscós i a la que s'accedeix per l'antic camí de pujar a la masia de cal Manset. Es localitza al marge del corriol que li dóna accés, just a l'encreuament amb el que connecta amb la font del Freixe i està formada per un mur de pedra escairada disposada en filades regulars, que revesteix el marge d'on brolla l'aigua. Adossada en perpendicular al mur hi ha una petita cambra de planta rectangular bastida amb lloses de pedra de mida força gran. L'estructura resta força amagada donada l'abundant vegetació que cobreix la zona i, actualment, no en brolla aigua.</p> | 08071-112 | Camí de cal Manset-Rasa dels Ponts, 08289 | <p>En el número 31 de la revista Camí Ral hi ha un recull de rodolins relacionats amb les fonts que hi hagut dins del terme municipal de Copons.</p> | 41.6399700,1.5280700 | 377412 | 4610850 | 08071 | Copons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47529-foto-08071-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47529-foto-08071-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47529-foto-08071-112-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 47530 | Font del Mesquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-mesquer | XX | La zona està coberta d'una abundant vegetació que, de tant en tant, es manté a ratlla. | <p>Font aïllada situada en un entorn boscós al nord-oest de la plana de Comalats, tocant la riera de Sant Pere. Està formada per un petit mur bastit en pedra escairada lliagada amb ciment, que revesteix el talús del terreny d'on brolla l'aigua. Damunt del mur hi ha una llosa de pedra de grans dimensions gravada amb la representació d'un gat salvatge i el nom 'FONT DEL MASQUÉ'. L'aigua brolla mitjançant un tub encastat al mur de pedra i també compta amb una aixeta situada sota el tub. L'aigua cau dins d'un clot delimitat amb pedres escairades plenes de molsa. L'entorn està cobert de l'abundant vegetació que caracteritza la riba de la riera, que es troba a escassa distància de la font.</p> | 08071-113 | Plana de Comalats, 08289 | <p>Segons informacions orals, en origen era una font de clot. Entre els anys 2008 i 2009, l'actual estructura que conforma la font fou bastida pel senyor Joan Pujol i Torrents. Fou ell qui va treballar la pedra gravant-la amb la representació del gat i el nom. No es descarta que aquesta font també es correspongui amb la font del Messeguer, actualment desapareguda i situada en el mateix indret, tot i que no es pot assegurar.</p> | 41.6558000,1.5271600 | 377366 | 4612609 | 08071 | Copons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47530-foto-08071-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47530-foto-08071-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47530-foto-08071-113-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 47531 | Castell de Copons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-copons | <p>CATALÀ I ROCA, Pere (1990). Els Castells catalans. Barcelona: Dalmau editors, v. 5, p. 235-238. CLOTET, Teresa (2002). 'Castlà de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 14, p. 3. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Copons. J.R.G (2011). 'Castlà de Copons, segles XII a XVIII'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 31, p. 5. MERCADER I RIBA, Joan (1968). Felip V i Catalunya. Barcelona: Edicions 62, p. 156. MUÑOZ, Natàlia (2006). 'Renoms de Copons: Plaça del Castell'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 21, p. 20. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 5-6, 13. RIBA I GABARRÓ, Josep (1991). 'Copons'. A Josep M. TORRAS I RIBÉ (coord.). Història de l'Anoia. Manresa: Edicions Selectes, v. 1, p. 357-358.</p> | XI-XVIII | No es conserva cap estructura arquitectònica visible relacionada amb el castell. | <p>Possible jaciment arqueològic consistent en les restes de l'antic castell de Copons i situat a l'extrem nord-est del nucli urbà de la vila, dalt d'un turó que domina bona part del terme i de l'antic camí reial que anava d'Igualada a Calaf i Prats de Rei, darrera l'actual església de Santa Maria. Donada la seva situació estratègica, el recinte estava delimitat pels propis vessants del turó, per un mur perimetral situat a la banda de ponent (en el mateix emplaçament on ara hi ha el carrer del Mur) i per un fossat defensiu o vall que, a finals del segle XVII, encara es conservava parcialment (damunt del actual carrer d'Àngel Guimerà). De fet, si ens fixem en l'urbanisme actual del nucli urbà, el recinte fortificat del castell estaria delimitat pels actuals carrer del Mur, carrer del Castell, plaça del Castell, pujada del Castell i passeig de Sant Magí. En l'actualitat, aquesta zona presenta tota la banda de ponent i migdia construïda, amb edificis i cases bastides sobretot durant el segle XVIII. Per contra, a llevant i tramuntana, el turó es troba desert, cobert de vegetació i sense edificar, tot i que cap al sud s'observen les restes d'una promoció immobiliària actualment aturada. No s'observa cap resta arquitectònica relacionada amb l'antiga fortificació, tot i que es conserven dues peces decoratives relacionades amb l'edifici. A la casa número 5 de la plaça del Castell, coneguda com cal Miquel de la Rosa o cal Marcial, en el mur de contenció de les terres del jardí, es localitza una pedra escairada decorada en baix relleu amb l'escut dels Copons, tot i que està una mica malmès. També cal destacar una altra peça lítica esculpida, propietat de la mateixa família. Es tracta de la representació en baix relleu d'una cara masculina que enllaça amb els cànons de l'estil romànic. La peça formava part d'una estructura més gran a la que ornamentava.</p> | 08071-114 | Plaça del Castell-carrer del Castell-pujada del Castell-carrer del Mur, 08289 | <p>L'any 1020, Guifré de Balsareny va vendre el castell a la seva esposa Ingilberga que, posteriorment, en el seu testament de l'any 1038, el deixa al seu fill Guillem de Balsareny (futur bisbe de Vic entre els anys 1046-1076). Tot i això, l'any 1065 Guillem el va vendre a Ramon Berenguer I, comte de Barcelona, per 500 unces d'or. A partir d'aquest moment, el castell forma part de la jurisdicció reialenca i els seus castlans (la nissaga dels Copons) es tornen hereditaris. Durant el segle XII, tenim notícia que Guillem de Copons fou nomenat castlà per Ramon Berenguer IV l'any 1153. I, posteriorment, sabem que el castell de Copons pertanyia, després del rei, a Guerau Alamany, castlà entre els anys 1167 i 1193, que en feu donació al monestir de Santes Creus l'any 1210. En els successius segles, el castell va canviant de mans, passant-hi diversos castlans de la nissaga dels Copons fins que, durant el segle XVI, passà a formar part de la família Vilaplana. Tot i això, tenim notícia que l'any 1608, el castell ja estava en bona part derruït i enderrocat, amb les parets i una torre a punt de caure (Muset 2006: 5). A mitjans de segle XVII, la castlania i els seus drets són comprats per Josep de Camprodon, els descendents del qual no pogueren evitar la destrucció total del castell durant la Guerra de Successió. Gràcies a l'intendent J. Patiño, sabem que l'any 1715 el terreny era buit i només quedava la runa dels murs que n'havien format part. Cal destacar que la major part de la pedra enrunada del castell fou utilitzada per bastir les cases i construccions de la vila durant els segles XVII i XVIII, tot i que és força probable que els Vilaplana ja utilitzessin aquesta pedra per construïr la seva casa privada (o castell nou) a finals del segle XV (Muset 2006: 5). En els darrers temps hi ha hagut algunes intervencions dins del recinte de l'antic castell que han transformat la zona. Marxant pel carreró situat a l'extrem nord-oest de la plaça del Castell existia la plaça del Senyor. Es creu que aquest nom feia referència al lloc on vivia el senyor del castell. Les cases que delimitaven aquesta plaça foren ensorrades després d'un aiguat molt fort, quedant la zona desdibuixada. Un altre aspecte destacable relacionat amb el castell és que tenia una capella dedicada a Sant Andreu que apareix mencionada a la documentació de mitjans del segle XV. Hi fou enterrat el castlà Pere Ramon de Copons i Desvalls, seguidor del rei Pere III el Cerimoniós.</p> | 41.6370800,1.5187100 | 376627 | 4610543 | 08071 | Copons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47531-foto-08071-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47531-foto-08071-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47531-46535-foto-08062-123-2.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-11-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 94|119|85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||
| 47532 | Sant Pere de Copons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-de-copons | <p>IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Copons.</p> | X-XI | No es conserva cap resta arqueològica visible relacionada amb el jaciment. | <p>Jaciment arqueològic situat als voltants de l'església de Sant Pere de Copons, que centra el petit nucli urbà del mateix nom. Es tracta d'una necròpolis formada per inhumacions bastides en caixes fetes de lloses de pedra de planta rectangular, tapades amb lloses de pedra també. L'orientació de les tombes va en sentit est-oest i hi ha enterraments d'individus adults i infants. Aquests enterraments es localitzaren en tres zones diferents: davant la façana de migdia, en rebaixar el carrer; al nord-oest de l'església, en la construcció d'una piscina i un hort; i davant la façana de tramuntana del temple, on s'observaven les restes de tres sepultures que conservaven les lloses de la caixa. Actualment, no en queda cap resta visible, donat que l'entorn de l'església està pavimentat.</p> | 08071-115 | Nucli de Sant Pere de Copons, 08289 | <p>El jaciment fou identificat pel membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, el 24 de novembre de 1991. Segons informacions obtingudes d'alguns dels veïns del nucli, les restes anaren apareguent en diverses obres i reformes efectuades al voltant de l'església i a les cases que conformen el nucli. Per les característiques tipològiques dels enterraments, les restes es poden adscriure cronològicament entre els segles X-XI, coincidint amb el moment fundació de l'església. Relacionats amb la cronologia establerta per a la necròpolis es recolliren, pels camps dels voltants, alguns fragments de ceràmica que es troben diposistats al Museu Comarcal de l'Anoia.</p> | 41.6501600,1.5284200 | 377460 | 4611981 | 08071 | Copons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47532-foto-08071-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47532-foto-08071-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47532-foto-08071-115-3.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 47533 | Turó de Pams | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-pams | <p>MERCADAL, Elisenda (2003). 'Troballes arqueològiques al Turó de Pams'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 16, p. 2.</p> | XIX a.C/IV | El turó i el jaciment desapareguen durant les obres de construcció de la carretera C-1412a. | <p>Jaciment arqueològic desaparegut i que estava situat a escassa distància al sud-est del nucli urbà, prop del trencall d'accés al poble i al costat del camí que puja fins al Pla del Batlle. En total es documentaren un total de 13 sepultures adscrites al període tardo-romà (finals del segle III-segle IV) i una sitja del període del Bronze Antic (1800-1500 a.C.). Les sepultures, de planta rectangular, estaven excavades a la roca natural i anaven cobertes amb lloses de pedra. Només tres d'aquestes fosses tenien les parets recobertes amb lloses de pedra també. A cada tomba es documentà un individu inhumat al seu interior, tot i que dues d'elles presentaven osseres als peus de l'individu, indicant així la possible reutilització de l'estructura. Tampoc es documentà cap tipus d'aixovar funerari, amb l'excepció d'un fragment de copa de vidre i un fragment de ceràmica sigil·lata gàl·lica gris estampillada, ambdues localitzades al interior d'una de les sepultures. L'orientació de les tombes era nord-sud i estaven agrupades i ordenades en petits grups, indicant així una possible disposició per famílies. Pel que fa a la sitja, cal dir que era de planta circular i de dimensions reduïdes, i estava excavada a la roca. El seu fons era pla, amb les parets rectes i, al seu interior, s'hi documentaren diversos fragments informes de ceràmica feta a mà, sense cap decoració.</p> | 08071-116 | Camí del Pla del Batlle, 08289 | <p>El jaciment aparegué durant les obres de construcció de la nova carretera C-1412a, al seu pas per Copons, durant el mes de sembre de l'any 2002. La intervenció arqueològica corresponent va anar a càrrec de l'empresa d'arqueologia Atena 2000, S.L., d'Igualada, la qual redactà l'informe tècnic previ corresponent el mes de gener de l'any 2003. La troballa també tingué certa repercussió a la premsa local. Amb anterioritat a la descoberta, no es coneixia cap antecedent realcionat amb el jaciment ni amb cap altre de les mateixes cronologies. El turó de Pams es caracteritzava per estar aterrassat mitjançant un seguit de feixes de pedra en sec plenes d'ametllers, que durant la seva construcció ja malmeteren algunes de les sepultures i, probablement, algunes sitges desaparegueren també. El turó fou excavat i el jaciment desmuntat durant el procés de construcció de la carretera.</p> | 41.6332300,1.5201400 | 376739 | 4610113 | 08071 | Copons | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47533-foto-08071-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47533-foto-08071-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47533-foto-08071-116-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Antic|Romà|Popular|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 79|80|83|119|76 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 47534 | Carreró del Forn | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrero-del-forn | <p>CLUB ESCOLAR 3C (1997). 'Carrer del Mur'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 4, p. 2. LLACUNA I ORTÍNEZ, Pau (1995). Rutes per l'Anoia: història i art. Igualada: Publicacions Anoia, p. 70. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 9, 13.</p> | XIII-XXI | <p>Carrer estret situat al bell mig del nucli urbà, que conserva bona part del seu traçat original i la mateixa funcionalitat: comunicar la part baixa del poble amb la part superior, desde l'actual carrer del Mur fins al carrer d'Àngel Guimerà. Presenta una planta en forma d'L i està disposat en pendent, amb un paviment esglaonat de pedra. El tram inicial des del carrer d'Àngel Guimerà es fa travessant un passatge cobert, al que s'accedeix mitjançant una obertura rectangular restituïda. El passatge travessa l'edifici al que està integrat, el número 28 del carrer. Està cobert per un sostre pla emblanquinat i conserva el mur de tramuntana bastit en pedra. L'obertura de sortida està formada per un arc lleugerament apuntat, bastit en pedra. Uns metres més endavant, al costat del vial, destaca un solar sense edificar en el que es localitza una obertura d'arc escarser bastida en pedra disposada a sardinell. A partir d'aquí, el traçat es converteix en unes escales de dos trams que enllacen amb la part superior del carreró, definida per una rampa que connecta amb el carreró de la Generalitat i desemboca en el carrer del Mur.</p> | 08071-117 | Carrer del Mur-Carrer d'Àngel Guimerà, 08289 | <p>És força probable que el carreró del Forn fos el primer accés a la zona fortificada des de la part baixa del poble. De fet era conegut com 'el carreró que va al castell i al mur' o 'el carreró que puja del carrer Major al Castell' (Muset 2006: 9). Aquest vial agafa el nom del forn de puges o forn del Comú que estava situat dins del seu traçat, abans d'arribar al mur perimetral que delimitava la zona fortificada (actual carrer del Mur). El forn tenia un pati davanter i estava envoltat d'una muralla amb porta forana, que permetien tancar el recinte en cas d'atacs. Era obligatori per a la població portar el pa a coure al forn, tot i que el pastaven les dones a casa. A finals del segle XVII, el forn era de propietat municipal però l'arrendaven a particulars que el feien funcionar. Tot i això, ja durant l'edat mitjana es devia anar configurant el traçat del carreró del Forn juntament amb el naixement del carrer Major, que seguia el traçat de l'antic camí reial d'Igualada a Calaf. Les cases que s'anaren aixecant a la zona determinaren el seu urbanisme. En aquest sentit, els passos que comunicaven la muralla del recinte fortificat amb els molins i els horts de la banda de ponent del carrer Major foren respectats, fins i tot quan es comença a edificar arran de mur. Aquests passos foren l'origen dels quatre carrerons documentats al nucli urbà (Muset 2006: 9).</p> | 41.6371900,1.5180100 | 376569 | 4610556 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47534-foto-08071-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47534-foto-08071-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47534-foto-08071-117-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La datació establerta és aproximada i està relacionada amb la fundació de la plaça i del carrer Major (actual plaça de Ramon Godó, carrer de Sant Magí i carrer d'Àngel Guimerà). | 94|98|119|85 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 47535 | Carreró de la Concepció / Carreró dels Gats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrero-de-la-concepcio-carrero-dels-gats | <p>CLUB ESCOLAR 3C (1997). 'Carrer del Mur'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 4, p. 2. LLACUNA I ORTÍNEZ, Pau (1995). Rutes per l'Anoia: història i art. Igualada: Publicacions Anoia, p. 70. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 9.</p> | XIII-XXI | <p>Carrer molt estret situat al bell mig del nucli urbà, que presenta una planta rectangular i està disposat en pendent. El tram inicial des del carrer de Sant Magí presenta un paviment esglaonat de pedra que enllaça amb un petit replà central i finalitza amb un tram d'escales, que donen accés al carrer del Mur. Al bell mig del traçat, sostingut entre les dues parets laterals del carreró, destaca un tram de mur bastit en pedra lligada amb abundant morter de calç, que presenta un arc rebaixat bastit en pedra disposada a sardinell. Al intradós s'observa l'impropmta deixada per un encanyisssat de fusta. Es fa travessant un passatge cobert, al que s'accedeix mitjançant una obertura rectangular restituïda. El passatge travessa l'edifici al que està integrat, el número 28 del carrer. Està cobert per un sostre pla emblanquinat i conserva el mur de tramuntana bastit en pedra. L'obertura de sortida està formada per un arc lleugerament apuntat, bastit en pedra. Uns metres més endavant, al costat del vial, destaca un solar sense edificar en el que es localitza una obertura d'arc escarser bastida en pedra disposada a sardinell. A partir d'aquí, el traçat es converteix en unes escales de dos trams que enllacen amb la part superior del carreró, definida per una rampa que connecta amb el carreró de la Generalitat i desemboca en el carrer del Mur.</p> | 08071-118 | Carrer del Mur-Carrer de Sant Magí, 08289 | <p>Es tracta del carreró més estret dels quatre que hi ha a la vila. Conserva bona part del seu traçat original i la mateixa funcionalitat: comunicar la part baixa del poble amb la part superior, desde l'actual carrer del Mur fins al carrer de Sant Magí. El vial es va anar formant a mesura que s'anava configurant el nucli urbà, juntament amb el naixement del carrer Major, que seguia el traçat de l'antic camí reial d'Igualada a Calaf. Les cases que s'anaren aixecant a la zona determinaren el seu urbanisme. En aquest sentit, els passos que comunicaven la muralla del recinte fortificat amb els molins i els horts de la banda de ponent del carrer Major foren respectats, fins i tot quan es comença a edificar arran de mur. Aquests passos foren l'origen dels quatre carrerons documentats al nucli urbà (Muset 2006: 9).</p> | 41.6378300,1.5175700 | 376533 | 4610628 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47535-foto-08071-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47535-foto-08071-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47535-foto-08071-118-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La datació establerta és aproximada i està relacionada amb la fundació de la plaça i del carrer Major (actual plaça de Ramon Godó, carrer de Sant Magí i carrer d'Àngel Guimerà). | 94|98|119|85 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 47536 | Carreró de Nostra Senyora de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrero-de-nostra-senyora-de-montserrat | <p>CLUB ESCOLAR 3C (1997). 'Carrer del Mur'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 4, p. 2. LLACUNA I ORTÍNEZ, Pau (1995). Rutes per l'Anoia: història i art. Igualada: Publicacions Anoia, p. 70. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 9.</p> | XIII-XXI | <p>Carrer estret situat al bell mig del nucli urbà, que presenta una planta rectangular i està disposat en pendent, amb un paviment esglaonat de pedra. El tram superior, que dóna accés al carrer del Mur, és més ample que la resta del traçat, està definit per les cases construïdes del voltant i està disposat en ziga-zaga fins a dalt.</p> | 08071-119 | Carrer del Mur-carrer de Sant Magí, 08289 | <p>El carreró conserva bona part del seu traçat original i la mateixa funcionalitat: comunicar la part baixa del poble amb la part superior, desde l'actual carrer del Mur fins al carrer de Sant Magí. El vial es va anar formant a mesura que s'anava configurant el nucli urbà, juntament amb el naixement del carrer Major, que seguia el traçat de l'antic camí reial d'Igualada a Calaf. Les cases que s'anaren aixecant a la zona determinaren el seu urbanisme. En aquest sentit, els passos que comunicaven la muralla del recinte fortificat amb els molins i els horts de la banda de ponent del carrer Major foren respectats, fins i tot quan es comença a edificar arran de mur. Aquests passos foren l'origen dels quatre carrerons documentats al nucli urbà (Muset 2006: 9).</p> | 41.6374800,1.5178000 | 376552 | 4610588 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47536-foto-08071-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47536-foto-08071-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47536-foto-08071-119-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La datació establerta és aproximada i està relacionada amb la fundació de la plaça i del carrer Major (actual plaça de Ramon Godó, carrer de Sant Magí i carrer d'Àngel Guimerà). | 94|98|119|85 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 47537 | Carreró de la Generalitat / Carreró del Seno | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrero-de-la-generalitat-carrero-del-seno | <p>CLUB ESCOLAR 3C (1997). 'Carrer del Mur'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 4, p. 2. LLACUNA I ORTÍNEZ, Pau (1995). Rutes per l'Anoia: història i art. Igualada: Publicacions Anoia, p. 70. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 9.</p> | XIII-XXI | <p>Carrer estret situat al bell mig del nucli urbà, formant cantonada amb la casa de cal Segura. Presenta una planta en forma d'L i està disposat en pendent. El tram inferior presenta un paviment de pedra esglaonat, mentre que a la part superior es localitza una escala que connecta amb el carreró del Forn i desemboca en el carrer del Mur.</p> | 08071-120 | Carrer del Mur-carrer d'Àngel Guimerà, 08289 | <p>El carreró conserva bona part del seu traçat original i la mateixa funcionalitat: comunicar la part baixa del poble amb la part superior, desde l'actual carrer del Mur fins al carrer d'Àngel Guimerà. El vial es va anar formant a mesura que s'anava configurant el nucli urbà, juntament amb el naixement del carrer Major, que seguia el traçat de l'antic camí reial d'Igualada a Calaf. Les cases que s'anaren aixecant a la zona determinaren el seu urbanisme. En aquest sentit, els passos que comunicaven la muralla del recinte fortificat amb els molins i els horts de la banda de ponent del carrer Major foren respectats, fins i tot quan es comença a edificar arran de mur. Aquests passos foren l'origen dels quatre carrerons documentats al nucli urbà (Muset 2006: 9).</p> | 41.6370100,1.5183300 | 376595 | 4610535 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47537-foto-08071-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47537-foto-08071-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47537-foto-08071-120-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La datació establerta és aproximada i està relacionada amb la fundació de la plaça i del carrer Major (actual plaça de Ramon Godó, carrer de Sant Magí i carrer d'Àngel Guimerà). | 94|98|119|85 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 47538 | Plaça Ramon Godó / Plaça Major / Sòl de Graus / Plaça de la Bomba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-ramon-godo-placa-major-sol-de-graus-placa-de-la-bomba | <p>CLUB ESCOLAR 3C (1996). 'Plaça d'en Ramon Godó'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 2, p. 2. Copons. Plànol urbà / Guia d'interès. Copons: Ajuntament de Copons, 2000. IPA (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Copons. MUÑOZ, Natàlia (2006). 'Renoms de Copons: Plaça del Castell'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 21, p. 21. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 6. http://www.altaanoia.info/cat/Punts-d-Interes/Placa-Major2 http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=4873</p> | XIII-XXI | <p>Plaça de planta rectangular situada al bell mig del nucli urbà. La seva planta està conformada per les cases construïdes al seu voltant, que majoritàriament foren reconstruïdes durant el segle XVIII, i compta amb dos accessos: el principal, situat a la banda de llevant i amb accés des del carrer Major, que està situat a una cota més alta, i el de ponent, amb sortida pel carrer del Raval. La plaça presenta les bandes de migdia i de ponent porticades i obertes a la plaça mitjançant un seguit d'arcs de diferents tipologies. A la façana de ponent hi ha dos arcs de mig punt adovellats, sostinguts amb petites columnes i bastits en carreus de pedra de petites dimensions. L'espai interior està cobert per un sostre de biguetes de fusta pintades i revoltons emblanquinats. A la banda de migdia, els dos arcs de l'extrem de ponent també són bastits en carreus de pedra escairats, tot i que un és de mig punt i amb la clau gravada amb l'any 1747 i l'altre és d'arc escarser. Estan sostinguts per un pilar de pedra central amb les impostes motllurades. En aquest tram, l'espai interior també està cobert per un sostre de biguetes i revoltons amb les mateixes característiques. La resta d'arcs de la banda de migdia són de grans dimensions i de mig punt adovellats, i estan sostinguts per pilars bastits en pedra i amb les impostes motllurades. En aquest cas, l'espai interior està cobert per un sostre de revoltons completament restituït. La plaça està pavimentada i l'espai cobert sota les voltes presenta un paviment de pedra.</p> | 08071-121 | Plaça Ramon Godó, 08289 | <p>La població de Copons es va crear a l'entorn de l'antiga plaça Major durant l'edat mitjana. Era el centre de la vila i el lloc on es celebraven les festes populars i les assemblees dels caps de família. Durant un temps també, la casa de la Vila hi tingué la seva seu. L'accés principal es feia pel carrer Major, que donava pas al carrer esglaonat de Sant Joan, al costat de l'antiga capella dedicada al mateix sant. El Cap de Graus estava situat en el mateix solar on actualment hi ha la casa de cal Poldo (Muset 2006: 6). Des d'un bon començament, a la plaça s'hi celebrà el mercat i una fira, concedida pel rei Jaume II. El dret de fira era de deu dies a partir del dia de Sant Bartomeu, i coincidia durant cinc dies amb la fira d'Igualada, en aquest cas concedida pel rei Alfons el Benigne l'any 1333. Les disputes per aquesta concessió s'allargaren fins l'any 1409, quan el rei Martí I l'Humà retirà els cinc dies de la fira de Copons que se solapaven amb la d'Igualada. Posteriorment, amb l'expansió experimentada per l'acció comercial dels negociants i traginers durant el segle XVIII sobretot, les cases que delimitaven la plaça foren reconstruïdes (bona part de la pedra procedia de les runes del castell). Algunes d'aquestes tenien la part davantera coberta, en referència a les voltes que actualment la caracteritzen. De fet, les voltes es bastiren per poder celebrar el mercat setmanal quan feia mal temps. Tot i això, bona part de les originals foren enderrocades amb el pas del temps, si bé algunes d'elles es mantingueren. Si ens fixem en la disposició arquitectònica actual d'aquests elements respecte a la plaça, les de la cantonada sud-oest són anteriors en el temps a les de la banda sud-est, que foren reconstruïdes probablement a principis del segle XIX. El nom actual de la plaça fa referència a Ramon Godó i Lallana, fundador del diari La Vanguardia, de la Paperera Godó i comte de Godó des de l'any 1916. La plaça fou batejada amb aquest nom a principis del segle XX.</p> | 41.6370400,1.5174900 | 376525 | 4610540 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47538-foto-08071-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47538-foto-08071-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47538-foto-08071-121-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | A la plaça es conserva l'antic pou de la Vila, situat davant del tram cobert de la banda de migdia. | 94|98|119|85 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 47539 | Carrer de Vilanova / Carrer de Baix / Sòl Carrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-vilanova-carrer-de-baix-sol-carrer | <p>CLUB ESCOLAR 3C (1997). 'Carrer de Vilanova i placeta d'en Giralt'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 3, p. 2. Copons. Plànol urbà / Guia d'interès. Copons: Ajuntament de Copons, 2000. IPA (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Copons. MUÑOZ, Natàlia (2003). 'Renoms de Copons: El carrer Vilanova'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 16, p. 16. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 25-26.</p> | XVIII-XXI | <p>Carrer de traçat rectilini situat al sud del nucli urbà de la vila i delimitat per cases a banda i banda. Està pavimentat i presenta voreres baixes en ambdós costats. El tram més meridional està disposat en pendent fins a l'alçada del passatge de Joan Lluch. Posteriorment discorre en pla fins a arribar a l'encreuament amb el carrer de Pere Palomas, que marxa en sentit oest. Aquesta part del traçat, que presenta una planta triangular, es coneix com la plaça d'en Giralt o d'en Gelabert, tot i que es desconeix la procedència d'aquests noms. Actualment, aquesta plaça és més coneguda com la placeta d'en Llacuna, en referència a la casa del mateix nom que la delimita per llevant. Des d'aquesta zona, el traçat del carrer agafa sentit ascendent fins arribar a les escales que donen accés a l'església, el Pla de Missa. Les cases que conformen el carrer presenten una tipologia similar: plantes rectangulars amb patis posteriors, distribuïdes en dos i tres pisos i amb les obertures emmarcades en pedra i datades dins del segle XVIII. Alguns d'aquests edificis presenten ràfecs decorats amb motius geomètrics (romboïdals) de color teula i blanc. Aquests elements es repeteixen en d'altres cases del nucli urbà, però la concentració és més gran en aquesta via.</p> | 08071-122 | Carrer de Vilanova, 08289 | <p>El carrer de Vilanova neix a partir d'un petit nucli o 'vila nova' sorgit a la banda de ponent del camí ral d'Igualada a Calaf, a extramurs del castell de Copons. Tot i que el carrer es conformà del tot durant el segle XVIII, ja preexistien diversos edificis com a mínim amb anterioritat al segle XVI (números 18 i 30) i algun pati. La resta eren horts que en origen pertanyien al castell, tot i que al segle XVIII bona part d'aquest eren propietat dels Carbonell i de l'església. Cap a mitjans de segle augmentà la construcció de cases a banda i banda del camí, conformant el seu traçat. També s'obrí el carrer de Pere Palomas i es bastí un portal que donava accés a la vila pel sud. Bona part dels terrenys, eren propietat de l'església de Santa Maria de Copons. Incloïen el que actualment es coneix com el Pla de Missa, l'illa de cases compresa entre els carrers d'Àngel Guimerà i de Vilanova, la banda de llevant del carrer de Vilanova (coneguda com el Pla del Rector o la Plana de la Rectoria) i alguns horts de la banda de ponent. L'església va sol·licitar permís al bisbe de Vic per poder establir part d'aquestes propietats i així alliberar els terrenys davant la demanda creixent de sòl urbanitzable. Així, entre els anys 1740 i 1765, foren dotze les parcel·les cedides 'a fi y efecte de construhir o fer construhir y edificar casa' (Muset 2006: 25). Aquestes parcel·les es corresponen amb les cases que actualment comprenen des del número 11 al 39 del carrer. De fet, les cases havien de tenir la façana orientada al carrer de Vilanova i mesurar totes el mateix, '50 palms en quadro' (10m x 10m) que equivalien a dos casals (Muset 2006: 25). Pel que fa a la banda de ponent del camí, la resta de terres que no pertanyien a l'església eren de la família Carbonell, que vengué diversos solars on hi havia horts i construccions auxiliars enrunades per a la construcció de noves cases.</p> | 41.6354200,1.5184900 | 376605 | 4610359 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47539-foto-08071-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47539-foto-08071-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47539-foto-08071-122-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 47540 | Carrer del Mur / Carrer de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-mur-carrer-de-dalt | <p>CLUB ESCOLAR 3C (1997). 'Carrer del Mur'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 4, p. 2. Copons. Plànol urbà / Guia d'interès. Copons: Ajuntament de Copons, 2000. 'Document. Acord al carrer del Mur'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 25, p. 6. MUÑOZ, Natàlia (2004). 'Renoms de Copons: El carrer Mur'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 17, p. 12-13. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 28-29.</p> | XVIII-XXI | <p>Carrer de traçat rectilini situat al nord del nucli urbà de la vila i delimitat per cases a banda i banda. Està pavimentat i presenta trams de voreres baixes en ambdós costats. El tram més meridional, de l'església en direcció nord, està disposat en pendent esglaonat fins a l'alçada de cal Parés. Posteriorment discorre en pla fins a arribar al final del trajecte, just quan es troba amb la plaça de Sant Magí. Les cases que conformen el carrer presenten una tipologia similar: plantes rectangulars amb patis posteriors, distribuïdes en dos i tres pisos i amb les obertures emmarcades en pedra i datades dins del segle XVIII.</p> | 08071-123 | Carrer del Mur, 08289 | <p>El carrer del Mur va nèixer sota del mur perimetral que protegia la banda de ponent del recinte fortificat del castell, a extramurs. El vial exercia les funcions de camí de ronda, tot i que només en aquesta banda del recinte. Actualment, les terres del castell estarien delimitades pel propi carrer del Mur, el passeig de Sant Magí i la pujada del Castell. Eren terres caracteritzades per una orografia abrupte i gens aprofitable per a l'ús agrícola. A mitjans del segle XVIII, donada l'elevada demanda de sól urbà per l'enriquiment de la població gràcies a la diàspora de negociants coponencs, l'ajuntament 'va reanudar els establiments, aturats després de la Guerra de Successió per ordre del Superintendent de Catalunya', i que s'havien iniciat per la banda del lloc de Vilanova. (Muset 2006: 28). L'objectiu era afavorir el trànsit de persones i animals mitjançant l'obertura de carrers i zones de pas i, alhora, generar construcció a la zona. Les concessions s'iniciaren per la part superior del carrer, al costat de la plaça de Sant Magí actual. Posteriorment continuaren en direcció a l'església. Els primers edificis foren bastits durant la dècada dels anys 60 del segle XVIII al capdamunt del carrer, mentre que a l'extrem sud, prop de l'església, les cases corresponen a les dècades dels anys 70-80. L'any 1780 es va establir el darrer solar del carrer i, dos anys més tard, finalitzà la construcció de la casa (actual número 8), la qual va contribuir a la consolidació de l'estructura actual del carrer del Mur i també de la plaça i el carrer del Castell. El nom de carrer de Dalt fa referència al fet que està situat a una cota més alta que la resta de carrers del poble.</p> | 41.6373300,1.5180900 | 376576 | 4610571 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47540-foto-08071-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47540-foto-08071-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47540-foto-08071-123-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La datació ha estat establerta a partir de la datació de les cases que conformen el vial. | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 47541 | Carrer de Sant Magí / Carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-magi-carrer-major | <p>CLUB ESCOLAR 3C (1997). 'Carrer de Sant Magí'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 4, p. 2. Copons. Plànol urbà / Guia d'interès. Copons: Ajuntament de Copons, 2000. MUÑOZ, Natàlia (2004). 'Renoms de Copons: El carrer St. Magí'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 18, p. 16-17. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 9-12, 22.</p> | XVIII-XXI | <p>Carrer de traçat rectilini situat al nord del nucli urbà de la vila i delimitat per cases a banda i banda. Està pavimentat i presenta trams de voreres baixes en ambdós costats. El traçat està disposat en pendent suau durant tot el trajecte amb l'excepció de la part de tramuntana, on el pendent es fa més pronunciat. El carrer enllaça amb la plaça de Sant Magí, al nord, i amb el carrer d'Àngel Guimerà, al sud. Les cases que conformen el carrer presenten una tipologia similar: plantes rectangulars amb patis posteriors, distribuïdes en dos i tres pisos i amb les obertures emmarcades en pedra i datades dins del segle XVIII.</p> | 08071-124 | Carrer de Sant Magí, 08289 | <p>El carrer de Sant Magí es correspon amb la part de tramuntana de l'antic camí ral que anava d'Igualada cap a Calaf i Prats de Rei, i que posteriorment s'anomenà carrer Major. Ja durant l'edat mitjana, la construcció de cases al voltant d'aquest camí dóna lloc al naixement del carrer Major. Fins a principis del segle XVIII, els conreus de regadiu ocupaven bona part del sector de ponent de l'actual carrer de Sant Magí. Però a mitjans de segle, entre les dècades de 1740 i 1760, hi ha constància de la reconstrucció de diversos edificis del sector de llevant, sota del carrer del Mur actual. I posteriorment, l'activitat constructiva i especulativa es concentra al Cap de Vila, identificat amb al sector de tramuntana del traçat. Les famílies coponenques de negociants i comerciants compraven i venien terrenys de conreu en aquesta zona, invertint-hi els seus capitals (Muset 2006: 21). Com a conseqüència del increment de noves construccions, es va anar configurant la futura estructura urbana del municipi, amb la creació de nous carrers i la consolidació i allargament d'altres, com per exemple l'antic carrer Major que acabà desembocant en l'actual carrer d'Àngel Guimerà. El carrer de Sant Magí com a tal està relacionat amb la devoció de la població de Copons respecte a aquest sant durant el segle XVIII, com a conseqüència d'una forta sequera que patí la vila.</p> | 41.6375600,1.5175500 | 376531 | 4610598 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47541-foto-08071-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47541-foto-08071-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47541-foto-08071-124-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La datació ha estat establerta a partir de la datació de les cases que conformen el vial. | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 47542 | Carrer d'Àngel Guimerà / Carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-dangel-guimera-carrer-major | <p>CLUB ESCOLAR 3C (1999). 'Carrer d'Àngel Guimerà'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 7, p. 2. Copons. Plànol urbà / Guia d'interès. Copons: Ajuntament de Copons, 2000. MUÑOZ, Natàlia (2005). 'Renoms de Copons: El carrer d'Àngel Guimerà'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 19, p. 16-17. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 9-12, 22.</p> | XVII-XXI | <p>Carrer de traçat rectilini situat al nord del nucli urbà de la vila i delimitat per cases a banda i banda. Està pavimentat i presenta trams de voreres baixes en ambdós costats. El traçat és força planer i, a la banda de ponent, s'obre l'accés a la plaça Major i uns metres més avall una petita placeta situada davant de l'edifici de cal Segura (placeta Segura). El carrer enllaça amb el carrer de Sant Magí, al nord, i amb els carrers de Pere Palomas i Vilanova, al sud. Les cases que conformen el carrer presenten una tipologia similar: plantes rectangulars amb patis posteriors, distribuïdes en dos i tres pisos i amb les obertures emmarcades en pedra i datades dins del segle XVIII. També hi ha una bona part d'aquests edificis reconstruïts durant la primera meitat del segle XX (cal Jover, la Barraca).</p> | 08071-125 | Carrer d'Àngel Guimerà, 08289 | <p>El carrer d'Àngel Guimerà es correspon amb la part central de l'antic camí ral que anava d'Igualada cap a Calaf i Prats de Rei, i que posteriorment s'anomenà carrer Major. Ja durant l'edat mitjana, la construcció de cases al voltant d'aquest camí dóna lloc al naixement del carrer Major i de la plaça del mateix nom, autèntic centre neuràlgic de la vila i origen de la població. Cap a mitjans del segle XVIII hi ha constància de la reconstrucció de diversos edificis del sector de llevant, sota del carrer del Mur actual, i també cap a la banda nord, donant pas al naixement del carrer de Sant Magí. Les famílies coponenques de negociants i comerciants compraven i venien terrenys de conreu en aquesta zona, invertint-hi els seus capitals (Muset 2006: 21). Com a conseqüència del increment de noves construccions, es va anar configurant la futura estructura urbana del municipi, amb la creació de nous carrers i la consolidació i allargament d'altres, com per exemple l'antic carrer Major que acabà desembocant en l'actual carrer d'Àngel Guimerà i de Sant Magí. El carrer porta el nom del poeta i dramaturg català Àngel Guimerà i Jorge. Una comissió municipal de Copons anà l'any 1909 a Barcelona, per participar en un homenatge al poeta, i allà se li comunicà que la vila de Copons li dedicaria un carrer. L'acord del ple municipal sobre aquesta qüestió arribà l'any 1911.</p> | 41.6369200,1.5180900 | 376575 | 4610526 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47542-foto-08071-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47542-foto-08071-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47542-foto-08071-125-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La datació ha estat establerta a partir de la datació de les cases que conformen el vial. | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 47543 | Carrer d'en Pere Palomas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-den-pere-palomas | <p>CLUB ESCOLAR 3C (1998). 'Carrer d'en Pere Palomas'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 6, p. 2. Copons. Plànol urbà / Guia d'interès. Copons: Ajuntament de Copons, 2000. MUÑOZ, Natàlia (2005). 'Renoms de Copons: El carrer de Pere Palomas'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 20, p. 16.</p> | XVIII-XXI | <p>Carrer de traçat rectilini i poca longitud situat al sud del nucli urbà de la vila. Està pavimentat, amb voreres baixes en ambdós costats i un traçat planer El carrer enllaça amb el carrer de Ramon Morera, a l'oest, i amb el carrer de Vilanova, a llevant. La via està delimitada per cases a banda i banda, tot i que a ponent està delimitada pels jardins de les dues darreres construccions. Les cases que conformen el carrer presenten una tipologia similar: plantes rectangulars, distribuïdes en dos i tres pisos i amb algunes obertures emmarcades en pedra i datades dins del segle XVIII. Cal destacar que alguns d'aquests edificis reconstruïts durant la primera meitat del segle XX (la Unió).</p> | 08071-126 | Carrer de Pere Palomas, 08289 | <p>El naixement del carrer d'en Pere Palomas està relacionat amb l'ampliació arquitectònica produïda vers el sud de la vila durant el segle XVIII. De fet, l'obertura d'aquesta via respon a la necessitat d'enllaçar el nou carrer de Vilanova amb la resta del nucli urbà. El carrer estaria situat a la banda de ponent d'aquesta via i de l'antic camí ral d'Igualada a Calaf i Prats de Rei. La zona es caracteritzava per ser una zona d'horta principalment, tot i que no es descarta l'existència d'alguna construcció auxiliar prèvia. Pere Palomas i Tomàs, fill de Copons i emigrant a l'Argentina, tornà a la vila enriquit a principis del segle XX. Fou el promotor l'any 1918 de la portada del subministrament elèctric a Copons i el creador de la fàbrica de ciment ràpid, gràcies a l'explotació de les pedreres del terme, sobretot a la zona del Morinyol.</p> | 41.6362500,1.5182900 | 376590 | 4610451 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47543-foto-08071-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47543-foto-08071-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47543-foto-08071-126-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 47544 | Carrer d'en Ramon Morera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-den-ramon-morera | <p>CLUB ESCOLAR 3C (1998). 'Carrer d'en Ramon Morera'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 6, p. 2. Copons. Plànol urbà / Guia d'interès. Copons: Ajuntament de Copons, 2000.</p> | XVIII-XXI | <p>Carrer de traçat rectilini i poca longitud situat a l'oest del nucli urbà de la vila. La via enllaça amb el carrer d'Àngel Guimerà, a llevant, i amb el riu Anoia, a ponent. Està pavimentat, sense voreres i presenta un traçat planer que a la part de ponent acaba en baixada cap al riu. Actualment, el vial està delimitat per tanques d'obra a banda i banda, que delimiten solars desocupats, jardins i horts, exceptuant la banda de llevant. En aquesta part del traçat, el carrer està delimitat pels dos edificis que formen cantonada amb el carrer d'Àngel Guimerà (la Barraca i cal Jover, ambdós bastits a principis del segle XX). A ponent, en canvi, destaca la fàbrica de teixits de Ramon Morera com única construcció edificada.</p> | 08071-127 | Carrer de Ramon Morera, 08289 | <p>El naixement del carrer d'en Ramon Morera està relacionat amb l'ampliació arquitectònica produïda vers el sud de la vila a partir del segle XVIII. El carrer estaria situat a la banda de ponent de l'antic camí ral d'Igualada a Calaf i Prats de Rei, posteriorment transformat en el carrer Major, i finalment en el d'Àngel Guimerà. Antigament, la zona es caracteritzava per ser una zona d'horta situada entre el riu Anoia i el nucli urbà. El fet que el carrer estigués obert a ponent, prop del riu, va afavorir la instal·lació d'industries i algun dels serveis de la població. Així doncs hi havia l'antic escorxador, una fàbrica de teixits i el transformador d'electricitat que subministrava corrent a la població. El nom fa referència a l'empresari del tèxtil Ramon Morera, impulsor de la indústria a Copons. La seva fàbrica de teixits elaborava roba per fer matalassos amb la màquina jacquard acoblada als telers. La fàbrica, originària de finals del segle XIX, va estar en funcionament fins a la dècada dels anys 80 del segle XX.</p> | 41.6363300,1.5178000 | 376550 | 4610461 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47544-foto-08071-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47544-foto-08071-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47544-foto-08071-127-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 47545 | Carrer del Raval / El Rastell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-raval-el-rastell | <p>CLUB ESCOLAR 3C (1996). 'Carrer del Raval'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 2, p. 2. Copons. Plànol urbà / Guia d'interès. Copons: Ajuntament de Copons, 2000. MUÑOZ, Natàlia (2005). 'Renoms de Copons: El carrer del Raval'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 20, p. 17. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 22.</p> | XVIII-XXI | <p>Carrer de traçat i planta en forma d'L situat a l'oest del nucli urbà de la vila. La via enllaça amb la plaça de Ramon Godó, al nord-est, i amb el carrer de Ramon Morera, a migdia. Està pavimentat, amb voreres baixes en ambdós costats i presenta un traçat planer. El vial connecta amb el camí de les Basses, situat a l'extrem nord-est del traçat, i amb el camí de la font de la Vila, a l'extrem nord-oest. En aquest punt, el traçat és una mica més ample coincidint amb la gran façana de la casa de cal Madora. El carrer està delimitat per cases a banda i banda, tot i que bona part de la banda de llevant es correspon amb la fàbrica de teixits bastida l'any 1896. Les cases presenten una tipologia similar: plantes rectangulars amb patis posteriors, distribuïdes en dos i tres pisos i amb algunes obertures emmarcades en pedra i datades dins del segle XVIII.</p> | 08071-128 | Carrer del Raval, 08289 | <p>Tal i com el seu nom indica, el carrer del Raval estava situat fora del nucli de la població, en aquest cas a l'extrem oest. L'existència del Raval s'esmenta documentalment a partir de l'any 1789, tot i que des de principis de segle ja hi havia el molí d'en Madora i algunes de les cases que defineixen el carrer tal i com el coneixem actualment, com és el cas de cal Marbà, de l'any 1754. La resta eren horts propers al riu. El carrer donava sortida a l'antiga plaça Major (actual plaça de Ramon Godó) per la banda de ponent, en direcció als molins situats prop del nucli urbà. El nom del Rastell ve donat per l'existència d'un mur de pedra atalussat, que evitava que l'aigua que sortia del molí d'en Madora s'emportés la terra del carrer. Alhora també ajudava a conduir l'aigua cap al molí que hi havia instal·lat a cal Solé. Ambdós molins eren paperers.</p> | 41.6364300,1.5173300 | 376511 | 4610472 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47545-foto-08071-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47545-foto-08071-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47545-foto-08071-128-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 47546 | Carrer del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-castell-0 | <p>CLUB ESCOLAR 3C (1998). 'Carrer del Castell'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 5, p. 2. Copons. Plànol urbà / Guia d'interès. Copons: Ajuntament de Copons, 2000. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 28-33.</p> | XVIII-XXI | <p>Carrer de traçat semicircular situat al nord del nucli urbà de la vila. La via enllaça amb la plaça del Castell, al nord, i amb el carrer del Mur, a ponent. A migdia limita amb la Baixada de Sant Jaume. El carrer està pavimentat, sense voreres i presenta un traçat en pendent ascendent esglaonat, que dóna accés a la part superior del turó on hi ha la plaça. El carrer està delimitat per la casa de cal Parés (número 8 del carrer del Mur) a la banda de ponent, i per un seguit de quatre cases situades a la banda de llevant. Aquestes cases presenten una tipologia constructiva similar: plantes rectangulars, distribuïdes en un i dos pisos bastides durant el segle XVIII, tot i que estan reformades.</p> | 08071-129 | Carrer del Mur-plaça del Castell, 08289 | <p>El carrer es troba bastit a l'extrem de migdia de les terres que antigament ocupava el castell de Copons (actualment, aquestes terres estarien delimitades pel carrer del Mur, el passeig de Sant Magí i la pujada del Castell). Eren terres caracteritzades per una orografia abrupte i gens aprofitable per a l'ús agrícola. Així doncs, a mitjans del segle XVIII, donada l'elevada demanda de sól urbà per l'enriquiment de la població gràcies a la diàspora de negociants coponencs, l'ajuntament 'va reanudar els establiments, aturats després de la Guerra de Successió per ordre del Superintendent de Catalunya', i que s'havien iniciat per la banda de Sòl Carrer i del lloc de Vilanova. L'any 1780, 'es va establir el darrer solar del carrer del Mur, pel cantó del castell: el beneficiari fou el comerciant Roc Brufau' (Muset 2006: 28). Brufau 'va comprar un pati a sota l'Era Vella del Castell (ara plaça del Castell)' (Muset 2006: 31), tot i que anava acompanyat d'una sèrie de requisits imposats per les autoritats locals, amb l'objectiu d'afavorir el trànsit de persones i animals mitjançant l'obertura de carrers i zones de pas: 'a sas costas, (la) paret de bals que és enfrente de detràs de la iglésia, en forma de mitja lluna, pujant-la de pedra i de fanch fins al terra', i a deixar 18 pams de carrer 'a la part de sol ixent per poder puyar lliurament a l'hera vella' (Muset 2006: 33). Com es pot veure doncs, la construcció de la casa de cal Parés l'any 1782 va contribuir a la consolidació de l'estructura actual del carrer del Castell, així com la del carrer del Mur (Muset 2006: 28-29).</p> | 41.6368500,1.5187600 | 376631 | 4610517 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47546-foto-08071-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47546-foto-08071-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47546-foto-08071-129-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 47547 | Plaça del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-del-castell | <p>CLUB ESCOLAR 3C (1998). 'Carrer del Castell'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 5, p. 2. Copons. Plànol urbà / Guia d'interès. Copons: Ajuntament de Copons, 2000. MUÑOZ, Natàlia (2006). 'Renoms de Copons: Plaça del Castell'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 21, p. 19. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 28-29.</p> | XIX-XXI | <p>Plaça de planta més o menys rectangular situada a la banda de tramuntana del nucli urbà, en els terrenys que antigament ocupa el castell. La seva planta està conformada per les cases construïdes al seu voltant i compta amb dos accessos: un de situat a la banda de migdia i amb accés des del carrer del Castell, que està situat a una cota més baixa, i el de l'extrem nord-est, amb sortida per la pujada del Castell i que enllaça amb l'antiga carretera d'anar a Calaf. La plaça està pavimentada i les cases que la conformen s'anaren bastint a partir de finals del segle XVIII. Aquestes cases presenten una tipologia constructiva similar: plantes rectangulars, distribuïdes en un i dos pisos i actualment reformades.</p> | 08071-130 | Plaça del Castell, 08289 | <p>La plaça es troba bastida dalt del turó que antigament ocupava el castell de Copons. Actualment, aquestes terres del castell estarien delimitades pel carrer del Mur, el passeig de Sant Magí i la pujada del Castell. Eren terres caracteritzades per una orografia abrupte i gens aprofitable per a l'ús agrícola. A mitjans del segle XVIII, donada l'elevada demanda de sól urbà per l'enriquiment de la població gràcies a la diàspora de negociants coponencs, s'anà conformant l'estructura urbana del nucli i també d'aquesta part del terme. Tot i això tenim notícia que a finals del segle XVIII, l'actual plaça del Castell era un espai buit conegut com l'era vella del Castell. En els darrers temps hi ha hagut algunes intervencions dins del recinte de l'antic castell que han transformat la zona. Marxant pel carreró situat a l'extrem nord-oest de la plaça del Castell existia la plaça del Senyor. Es creu que aquest nom feia referència al lloc on vivia el senyor del castell. Les cases que delimitaven aquesta plaça foren ensorrades després d'un aiguat molt fort, quedant la zona desdibuixada.</p> | 41.6370700,1.5187000 | 376626 | 4610542 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47547-foto-08071-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47547-foto-08071-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47547-foto-08071-130-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 47548 | Passatge de Joan Lluch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passatge-de-joan-lluch | <p>CLUB ESCOLAR 3C (1998). 'Carrer del Castell'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 5, p. 2. Copons. Plànol urbà / Guia d'interès. Copons: Ajuntament de Copons, 2000.</p> | XIX-XX | <p>Carrer de traçat rectilini i força amplitud que està situat al sud del nucli urbà de la vila. La via enllaça amb l'antiga carretera d'anar a Calaf, a llevant, i amb el carrer de Vilanova, a ponent. El carrer està pavimentat, amb voreres baixes en ambdós costats i presenta un traçat planer. El carrer està delimitat per dues cases situades a banda i banda, amb patis posteriors. Aquestes cases presenten una tipologia similar: plantes rectangulars amb patis posteriors, distribuïdes en dos i tres pisos i amb algunes obertures emmarcades en pedra i datades dins del segle XVIII.</p> | 08071-131 | Passatge de Joan Lluch, 08289 | <p>Joan Lluch, natural de Copons i resident a Barcelona, tenia una casa situada al bell mig del traçat del actual carrer o passatge del mateix nom. El propietari va fer donació de l'edifici a l'ajuntament, el qual la va enderrocar per poder crear l'accés principal al nucli desde la nova carretera qua s'estava construïnt, i que enllaçava Jorba amb Calaf i Ponts (actual carretera C-1412az). En el seu honor se li dedicà el carrer.</p> | 41.6352900,1.5186800 | 376621 | 4610344 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47548-foto-08071-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47548-foto-08071-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47548-foto-08071-131-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 47549 | Passatge del camí del Mig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passatge-del-cami-del-mig | <p>MUÑOZ, Natàlia (2004). 'Renoms de Copons: el carrer de Sant Magí'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 18, p. 16. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 21-22.</p> | XVIII | <p>Passatge cobert al que s'accedeix des del carrer de Sant Magí i que travessa la casa a la que es troba integrat, cal Gili. És de traçat rectilini i està cobert per una volta d'arc rebaixat bastida en maó pla, sostinguda als murs laterals, en aquest cas bastits en pedra de diverses mides, lligada amb morter de calç. L'accés des del carrer de Sant Magí presenta els brancals bastits en carreus de pedra escairats i compta amb un arc superior de mig punt bastit en maons disposats a sardinell, i actualment tapiat. És probable que aquest arc formés part del passatge, en algun moment donat, cosa que indicaria que la volta hagués estat refeta. L'accés des del camí del Mig, en canvi, està arrebossat i emblanquinat.</p> | 08071-132 | Carrer de Sant Magí, 17-camí del Mig, 08289 | <p>Fins a principis del segle XVIII, els conreus de regadiu ocupaven bona part del sector de ponent del carrer de Sant Magí, que antigament es coneixia com el carrer Major. A mitjans de segle hi ha constància de la reconstrucció de diversos edificis del sector de llevant, sota del carrer del Mur actual. I posteriorment, l'activitat constructiva i especulativa es concentra al Cap de Vila, al sector de tramuntana . El passatge dóna accés al camí del Mig, que marxa en direcció ponent cap a la zona d'horta que caracteritza la zona.</p> | 41.6378000,1.5173900 | 376518 | 4610624 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47549-foto-08071-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47549-foto-08071-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47549-foto-08071-132-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 47550 | Pont d'accés a Copons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-dacces-a-copons | XX | <p>Pont de traçat rectilini damunt la riera de Sant Pere, situat al sud del nucli urbà i que dóna accés al poble. Presenta una alçada considerable, necessària per salvar el desnivell existent entre la carretera i la riera. Està format per tres grans arcs de mig punt adovellats, sostinguts per pilars bastits amb carreus de pedra escairats i amb les impostes motllurades. Els extrems d'aquests pilars són arrodonits i fan la funció de tallamars, concebuts per contenir les avingudes fortes de l'aigua. Tot i que els intradós dels arcs es troben actualment restituïts en formigó, en origen eren bastits amb maons (se'n manté algun testimoni). La part superior del pont està asfaltada, compta amb voreres baixes en tots dos costats i està protegida per una barana de ferro, amb els capponts oberts.</p> | 08071-133 | Carretera de Ponts C-1412az, 08289 | 41.6344000,1.5194000 | 376679 | 4610244 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47550-foto-08071-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47550-foto-08071-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47550-foto-08071-133-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||||
| 47551 | Pont de Viladases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-viladases | XIX-XX | <p>Pont de traçat rectilini damunt del torrent de Viladases, situat a ponent del nucli urbà pel camí de ca l'Arnau, sota la masia de cal Favó. Està format per un arc de mig punt bastit en maons, tot i que en origen era adovellat i estava bastit en pedra desbastada lligada amb morter de calç. La resta de l'estructura també està bastida amb el mateix tipus de pedra, però disposada en filades més o menys regulars i amb petites pedres falcant les juntes. L'arc s'assenta damunt de dos pilars d'escassa alçada, bastits amb carreus de pedra ben escairats i pedra petita a les juntes també. La part superior del pont es correspon amb el camí de terra que marxa en direcció a les masies de cal Xicot Gros i Xic, pertanyents al terme municipal de Jorba. No presenta cap barana o barrera de protecció i té els capponts oberts.</p> | 08071-134 | Torrent de Viladases, 08289 | 41.6331500,1.4962900 | 374752 | 4610139 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47551-foto-08071-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47551-foto-08071-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47551-foto-08071-134-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El pont està situat en el límit municipal amb la població de Jorba. De fet, pràcticament la meitat de l'estructura pertany a aquest municipi. | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||
| 47552 | Pont del torrent Boter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-torrent-boter | <p>LACUESTA, Raquel et al. (2008). Ponts de la provincia de Barcelona. Comunicacions i paisatge. Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 123.</p> | XX | <p>Pont de traçat rectilini damunt del torrent Boter, situat al nord-oest del nucli urbà, sota la carretera que va a Veciana. Està format per dos petits arcs rebaixats adovellats, sostinguts per un pilar central bastit amb carreus de pedra desbastats. Els extrems d'aquest pilar són arrodonits i fan la funció de tallamars, concebuts per contenir les avingudes fortes de l'aigua. La resta de l'estructura està bastida en pedra lligada amb morter de calç. La part superior del pont està asfaltada i protegida per una barana baixa bastida en pedra i lligada amb abundant morter, amb els capponts oberts.</p> | 08071-135 | Carretera BV-1005, km. 1,1, 08289 | <p>És probable que el pont fos bastit durant les primeres dues dècades del segle XX, coincidint amb la construcció del pont del Mas Lloretó i del de Santa Maria de Veciana, ambdós pertanyents a aquest municipi i integrats a la mateixa via. Tot i això, el pont ha estat reformat.</p> | 41.6427200,1.5110400 | 375999 | 4611180 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47552-foto-08071-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47552-foto-08071-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47552-foto-08071-135-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 47553 | Pont sota el pla de Simeó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-sota-el-pla-de-simeo | <p>LACUESTA, Raquel et al. (2008). Ponts de la provincia de Barcelona. Comunicacions i paisatge. Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 123.</p> | XX | <p>Pont de traçat rectilini damunt de la riera Gran, situat al nord-oest del nucli urbà, a la carretera que va de Copons a Veciana. Presenta una alçada considerable, necessària per salvar el desnivell existent entre la carretera i la riera. Està format per dos grans arcs rebaixats adovellats, sostinguts per pilars bastits amb carreus de pedra escairats i amb les impostes motllurades. Els extrems d'aquests pilars són arrodonits i fan la funció de tallamars, concebuts per contenir les avingudes fortes de l'aigua. La resta de l'estructura també està bastida en pedra ben desbastada, disposada en filades regulars. La part superior del pont està asfaltada, sense voreres i està protegida per una barana de pedra desbastada, amb els capponts oberts.</p> | 08071-136 | Carretera BV-1005, km. 0,7, 08289 | <p>És probable que el pont fos bastit durant les primeres dues dècades del segle XX, coincidint amb la construcció del pont del Mas Lloretó i del de Santa Maria de Veciana, ambdós pertanyents a aquest municipi i integrats a la mateixa via.</p> | 41.6404500,1.5134600 | 376196 | 4610924 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47553-foto-08071-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47553-foto-08071-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47553-foto-08071-136-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 47554 | Pont de Sant Pere de Copons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-sant-pere-de-copons | <p>CALVET, Emili (1996). 'De quan es va fer el pont de Sant Pere'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 2, p. 3. CLUB ESCOLAR 3C (1997). 'Construcció del pont sobre la riera de Sant Pere, (primera fase) any 1937'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 3, p. 3. GRAU LLUCIÀ, Roser (2011). 'Gent i memòria dels veïnats, Sant Pere de Comalats, la Roquera…'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 32, p. 4.</p> | XX | <p>Pont de traçat rectilini damunt de la riera de Sant Pere, situat al nord-est del nucli urbà, en el camí d'anar al nucli de Sant Pere i a Rubió. Presenta una alçada considerable, necessària per salvar el desnivell existent entre el camí i la riera. Està format per un gran arc de mig punt adovellat bastit en pedra escairada, sostingut per pilars laterals fets de carreus de pedra ben escairats, disposats en filades regulars i amb pedres petites falcant les juntes. Als extrems d'aquests pilars s'observen contraforts atalussats de pedra que fan la funció de tallamars. L'intradós de l'arc està bastit en maons disposats a sardinell. La resta de l'estructura també està bastida en pedra desbastada, disposada en filades regulars. La part superior del pont està pavimentada, sense voreres i està protegida per una barana de ferro, amb els capponts oberts.</p> | 08071-137 | Camí de Sant Pere de Copons, 08289 | <p>La construcció del pont es dugué a terme entre els anys 1936 i 1939 gràcies a l'aportació de 9700 pessetes i la pròpia feina d'un bon nombre de veïns de la zona. En concret, aquests eren els veïns del nucli de Sant Pere, els de Comalats i bona part de les masies que hi havia en el camí d'anar a Rubió, així com l'ajuntament de Copons. La construcció del pont anà a càrrec del paleta Maximinià Closa i la primera pedra la posà en Joan de cal Bou, que era borni i sempre queia de les passeres que travessaven la riera a l'aigua. L'encarregat era el Cisquet del Jove de l'era i alguns dels veïns que feren aportacions són els tres germans de cal Ros i el Josep Torra de cal Vicens de Comalats, entre d'altres. El pont es va construïr amb ciment, pedra i fusta (per les bastides) de la zona i l'obra es realitzà sense maquinària. Primer es va construir l'ull i posteriorment la resta de l'estructura, feta a base de carretons de pedra que l'anaven reomplint. Sembla ser que aquesta darrera fase es realitzà entre els anys 1938 i 1939. L'any 1981, amb l'enderroc d'una part de la banda de tramuntana del pont, l'estructura fou refeta i reforçada, quedant fixada la configuració actual amb el paviment de formigó i les baranes de ferro.</p> | 41.6474100,1.5219200 | 376914 | 4611685 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47554-foto-08071-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47554-foto-08071-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47554-foto-08071-137-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 47555 | Camí de Sant Pere a Rubió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-sant-pere-a-rubio | <p>GRAU LLUCIÀ, Roser (2011). 'Gent i memòria dels veïnats, Sant Pere de Comalats, la Roquera'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 32, p. 4.</p> | XVIII-XXI | <p>Antic camí que comunicava el poble de Copons amb el terme municipal de Rubió. Es tracta d'un vial de traçat sinuós que va pujant cap a la serra Morena. El camí és de terra i presenta una amplada considerable en els seus trams inicials, que es corresponen amb el terme municipal de Copons. El seu traçat discorre entre els camps de conreu i les masies que caracteritzen la zona. En origen, aquest traçat passava prop de les masies de cal Serill, cal Bacardit, i Comalats, cal Vicens, ca l'Andreu i cal Cansat, aquestes darreres pertanyents al terme muncipal de Rubió.</p> | 08071-138 | Camí de Sant Pere a Rubió, 08289 | <p>Originàriament, el camí era una carrerada ramadera. Hi passava el ramat, els carros que anaven als camps i a la vinya, i també les criatures que baixaven de les masies cap a l'escola de Copons. Al final de la Guerra Civil, entre els dies 21 i 22 de gener de 1939, també hi passaren els soldats que venien de Veciana. El camí va ser molt transitat fins a la dècada dels anys 60 del segle XX. Els camins ramaders a Catalunya són molt nombrosos, i darrerament s'estàn intentant recuperar. Van lligats estretament amb la transhumància o migració estacional del ramats, a la recerca de pastures segons l'època de l'any: a la muntanya a l'estiu (pastures d'estiu o agostejadors) o la plana a l'hivern (pastures de la plana). El camins ramaders acostumen a ser discontinus, passant del camí ral o camí veïnal per a acabar discorrent per les carenes o per zones interfluvials, allunyant-se de les vall i conreus per no entrar en conflicte amb els agricultors. Tots són de domini públic i estan protegits per la Llei 3/1995 per la que el ramat té dret de pas, així que cap persona, autoritat, carretera o ciutat no pot negar-hi el dret de pas.</p> | 41.6536800,1.5314500 | 377719 | 4612368 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47555-foto-08071-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47555-foto-08071-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47555-foto-08071-138-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 47556 | Camí de cal Manset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-cal-manset | XVIII-XXI | Alguns trams estan força deteriorats i coberts de vegetació. | <p>Camí que porta del poble de Copons a la Muntanya, passant per la masia de cal Manset, situada a la banda de llevant del terme. Es tracta d'un estret corriol amb un fort desnivell inicial, que actualment neix del marge de llevant de la carretera C-1412. S'hi accedeix pel mateix camí que porta a la font de la Bonamossa, un cop creuada la carretera per un pas inferior. El corriol segueix en sentit ascendent, passa prop de la font de Sant Joan i continua fins al pou i l'hort de la masia. Actualment, el camí ha quedat desdibuixat en el seu darrer tram, i per anar de la masia al camí de la Muntanya, cal travessar els camps de conreu que envolten la casa. El corriol és de terra, tot i que s'observen diversos trams empedrats formats per la mateixa roca natural del terreny, alguns dels quals estan esglaonats.</p> | 08071-139 | Camí de cal Manset, 08289 | <p>Tot i que en l'actualitat el camí s'ha convertit en un corriol ple de vegetació, antigament hi passaven carros. Els trams de pedra regularitzada que s'hi observen podrien estar relacionats amb aquest fet, tot i que caldria fer-ne un estudi per corroborar-ho.</p> | 41.6413800,1.5311200 | 377669 | 4611002 | 08071 | Copons | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47556-foto-08071-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47556-foto-08071-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47556-foto-08071-139-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 47557 | Mina d'aigua de Copons / Mina de la Bonamossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-daigua-de-copons-mina-de-la-bonamossa | XX | <p>Mina situada a escassa distància al nord-est del nucli urbà, al paratge de la font de la Bonamossa. La mina està excavada en un talús del terreny natural i marxa en direcció llevant, cap al interior. El seu accés es fa mitjançant una portella de ferro rectangular, oberta al parament del mur de blocs que conté el talús. El recorregut de la mina és més o menys rectilini i força estret, discorre en pla i combina trams de diferent factura. El tram inicial ha estat restituït, amb les parets laterals bastides amb blocs, el sostre de totxo pla i el terra pavimentat. Uns metres més enllà s'inicia un dels trams originals, amb les parets bastides en pedra irregular lligada amb abundant morter i cobert per una volta de mig punt bastida amb rajols disposats a pla. Seguidament es localitza un registre transversal que la creua, obert per facilitar la instal·lació dels tubs i mecanismes utilitzats per captar l'aigua. Posteriorment hi ha un llarg tram bastit en blocs de formigó i cobert per una volta rebaixada restituïda. En aquesta part, el terra és format per la mateixa roca en la que s'excavà la mina, alterada pel pas constant de l'aigua. El darrer tram és el més natural, ja que està excavat a la roca i no presenta cap estructura afegida. Tant les parets, com la volta i el terra presenten altes concentracions de calç produïdes pel pas de l'aigua. La part final d'aquest tram puja força respecte la resta del traçat i marxa en direcció nord-est (aquesta part no es va poder documentar donat que el seu accés és difícil).</p> | 08071-140 | Font de la Bonamossa, 08289 | <p>L'aigua que abasteix les cases del poble és captada des d'aquesta mina. Tot i que és força més antiga, la instal·lació actual de la mina correspon al segle passat. L'empresa que la gestiona és Aigua de Rigat, S.A.</p> | 41.6407500,1.5217900 | 376890 | 4610946 | 08071 | Copons | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47557-foto-08071-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47557-foto-08071-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47557-foto-08071-140-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||
| 47558 | Monument als traginers / Diàspora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-als-traginers-diaspora | <p>ALTÉS PINEDA, Anicet (2005). 'Diàspora'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 19, p. 8. MARTÍ TELLO, Xavier (2005). 'Ernest Altés, escultor'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 19, p. 9. http://www.altaanoia.info/cat/Punts-d-Interes/Monument-als-Traginers http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=4887 http://www.festacatalunya.cat/articles-mostra-766-cat-monument%20als%20traginers.htm</p> | XXI | <p>Composició escultòrica de planta rectangular i d'uns onze metres de longitud, situada davant de la pista poliesportiva del municipi. Està formada per dues parts diferenciades: la primera està formada per dues grans figures de ferro tractat en forma d'U invertida i disposats en fila. La segona part consta de quatre grans blocs quadrangulars de pedra treballada superposats. Ambdues parts estan enllaçades per un gruixut cable d'acer situat als dos costats de l'escultura, que s'inicia a la part davantera, la de ferro. Simbòlicament, l'escultura fa referència a la tasca dels traginers. Els blocs de pedra simbolitzen la mercaderia o càrrega a transportar, mentre que la part de ferro simbolitza la força que els movia, que en origen eren bèsties de càrrega.</p> | 08071-141 | Nucli urbà de Copons-Carretera de Ponts, 08289 | <p>El nom oficial de la composició escultòrica és 'Diàspora'i, tal i com aquest nom indica, està concebuda com un reconeixement als negociants i traginers coponencs que durant el segle XVIII, i gràcies al comerç amb la resta de la península, assoliren una de les etapes de més esplendor de la vila. L'obra fou inaugurada el mes de setembre de l'any 2004, dins dels actes de la Festa dels Traginers i Negociants de Copons. Paral·lelament s'organitzà una exposició relacionada amb l'obra de l'autor i amb el procés creatiu emprat per desenvolupar aquesta escultura.</p> | 41.6357300,1.5192300 | 376668 | 4610392 | 2004 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47558-foto-08071-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47558-foto-08071-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47558-foto-08071-141-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Ernest Altés i Segura | 119|98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||
| 47559 | Premsa de la plaça Segura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-de-la-placa-segura | <p>MERCADAL I SEGURA, Elisenda (2007). 'La festa del dissabte'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 23, p. 13. MUÑOZ, Natàlia (2005). 'Renoms de Copons: el carrer d'Àngel Guimerà'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 19, p. 16. http://www.museuvidarural.cat/blog/parts-duna-premsa-de-raim/</p> | XIX-XX | <p>Premsa de gàbia de grans dimensions situada al bell mig del nucli urbà, a l'extrem de tramuntana de la plaça Segura. Està formada per una gàbia cilíndrica de fusta reforçada amb quatre anelles de ferro, que s'assenta damunt d'una gran cassola de pedra. El most fluïa entre els llistons de fusta de la gàbia i queia dins la cassola, que mitjançant uns petits conductes gravats a la pedra la distribuïa als dipòsits d'emmagatzematge (cups). Damunt la gàbia hi ha una gran biga de fusta sostinguda per dos braços de ferro, damunt la qual s'hi instal·la l'engranatge de rodes dentades de ferro i cargols laterals, que exercia la pressió necessària per fer-la funcionar adequadament. Aquest mecanisme s'activava mitjançant un gran timó de ferro que es feia girar. A la base de la cassola hi ha una placa metàl·lica commemorativa de la cessió d'aquest element a la vila de Copons.</p> | 08071-142 | Plaça Segura-Carrer d'Àngel Guimerà, 08289 | <p>La premsa, cedida pel sr. Santiago Barengué, fou inaugurada durant els actes de la sisena Festa dels Traginers i Negociants de Copons, el mes de setembre de l'any 2006. La premsa de gàbia era una de les premses més habituals durant els segles XVIII i XIX. Entre finals del segle XIX i principis del segle XX, les premses de gàbia es transformen amb l'aplicació d'un xàssis cilíndric desmuntable.</p> | 41.6369500,1.5179500 | 376563 | 4610529 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47559-foto-08071-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47559-foto-08071-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47559-foto-08071-142-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 47560 | Font de la plaça de Ramon Godó / Pou de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-ramon-godo-pou-de-la-vila | <p>MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 6.</p> | XVIII | <p>Font de grans dimensions situada a la banda de migdia de la plaça de Ramon Godó, davant de cal Tomàs i sota un dels arcs de la zona porticada. Es tracta d'una estructura de planta quadrada bastida en pedra escairada lligada amb abundant morter, amb les juntes molt reomplertes i gravades. Aquest volum està cobert per una petita volta de racó de claustre bastida en pedra disposada irregularment A la banda de llevant hi ha una portella metàl·lica per accedir al seu interior. A tramuntana, en canvi, i orientada a la plaça, hi ha una aixeta metàl·lica encastada i una pica semicircular adossada a la base i bastida en pedra també.</p> | 08071-143 | Plaça de Ramon Godó, 08289 | <p>L'element està situat a l'actual plaça de Ramon Godó, que antigament es coneixia com la plaça Major i era el centre neuràlgic de la vila. Tot i que actualment fa les funcions de font, sembla ser que en origen era el pou de la vila, on les dones hi anaven a recollir aigua amb els seus càntirs. Mitjançant una fotografia de la plaça de mitjans del segle XX, datada abans de la Guerra Civil, s'observa que la volta de l'estructura és posterior i que l'obertura lateral ha estat refeta. La datació establerta està relacionada amb la reconstrucció dels arcs del tram cobert de migdia i de les cases que l'acompanyen.</p> | 41.6370200,1.5175400 | 376529 | 4610538 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47560-foto-08071-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47560-foto-08071-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47560-foto-08071-143-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Al costat de la font hi ha una antiga pica de pedra reconvertida en jardinera. | 119|94 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 47561 | Font del pla de Missa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pla-de-missa | XVIII-XX | <p>Font situada a la banda de llevant del Pla de Missa i que es troba adossada a la façana de migdia de la Rectoria. Es tracta d'una petita font de pedra formada per una pica de planta circular, assentada damunt d'un tambor estriat. La pica està adossada a un frontal semicircular format per dues pedres picades, amb un surtidor central per l'aigua en desús. Aquest frontal està rematat per un element troncocònic de pedra picada a mode de barret.</p> | 08071-144 | Pla de Missa, 08289 | <p>Probablement, les peces que conformen la font foren reaprofitades d'altres estructures. La datació està relacionada amb la construcció de l'edifici de la Rectoria.</p> | 41.6364100,1.5192300 | 376669 | 4610468 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47561-foto-08071-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47561-foto-08071-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47561-foto-08071-144-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||
| 47562 | Creu del pla de Missa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-pla-de-missa | <p>BASTARDES I PARERA, Albert (1983). Les creus al vent. Barcelona: Editorial Millà, p. 41. LLACUNA I ORTÍNEZ, Pau (1995). Rutes per l'Anoia: història i art. Igualada: Publicacions Anoia, p. 69.</p> | XX | <p>Creu situada a l'extrem sud-oest del Pla de Missa, davant la façana principal de l'església parroquial de Santa Maria. Està formada per dues parts diferenciades: un pedró de pedra de planta quadrada i una creu de ferro assentada al damunt seu. El pedró està format per un basament en el que s'assenta un pilar central motllurat i una repisa de pedra superior. A la cara de llevant del pilar hi ha la següent inscripció: 'PRIMER ANY DEL SIGLE XX'. La creu és llatina, amb els extrems de les aspes decorats amb els mateixos motius que el peu, que s'assenta damunt d'un sòcol de pedra de planta hexagonal.</p> | 08071-145 | Pla de Missa, 08289 | 41.6364300,1.5189300 | 376644 | 4610470 | 1900 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47562-foto-08071-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47562-foto-08071-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47562-foto-08071-145-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 47563 | Plafó de Nostra Senyora del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafo-de-nostra-senyora-del-roser | <p>LLACUNA I ORTÍNEZ, Pau (1995). Rutes per l'Anoia: història i art. Igualada: Publicacions Anoia, p. 69. http://www20.gencat.cat/portal/site/culturacatalana/</p> | XX | <p>Plafó situat a la façana de tramuntana de l'escola de Copons, davant l'encreuament amb el carrer de Ramon Morera. Es tracta d'una placa rectangular de rajoles de ceràmica vidrada acolorida, dedicada a la verge del Roser. Està formada per dues rajoles quadrades centrals, que presenten un emmarcament decorat en blanc i blau. La rajola de l'esquerra presenta la següent llegenda: 'NTRA. SRA. DEL ROSARIO ALCALDESA HONORARIA-PERPETUA'. La de la dreta, en canvi, compta amb una imatge de la verge amb el nen en braços i un rosari a la mà, situats dalt d'un núvol. Aquest núvol presenta una cartel·la en la que s'hi pot llegir: 'PTO. PCIAL. DE REPOBLACION FORESTAL Y FIESTA DEL ARBOL DE LA EXCMA. DIPUTACION DE BARCELONA. I FIESTA DEL ARBOL.'. Als extrems superiors de la rajola hi ha l'escut de la Diputació de Barcelona i un altre escut amb la representació d'un arbre. Ambdues peces estan signades pel fabricant, Industrial Ceràmica Vallvé, S.A., de Barcelona. Sota d'aquestes rajoles, al bell mig de l'emmarcament, hi ha la data del 19 de març de 1966.</p> | 08071-146 | Carrer d'Àngel Guimerà, 16, 08289 | <p>El plafó fa referència a la primera Festa de l'Arbre realitzada a Copons, el dia de Sant Josep de l'any 1966. Aquestes festes, de caràcter cívic, s'instauraren a Catalunya a finals del segle XIX (la primera es va fer l'any 1899 a Barcelona). Actualment, en molts dels municipis en que s'havia celebrat la festa, s'organitzen plantades d'arbres anuals amb la participació de les escoles i els veïns.</p> | 41.6367200,1.5183500 | 376596 | 4610503 | 1966 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47563-foto-08071-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47563-foto-08071-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47563-foto-08071-146-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 47564 | Fornícula de Nostra Senyora de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fornicula-de-nostra-senyora-de-montserrat | XX | <p>Petita fornícula situada a la façana de migdia de la casa, a l'alçada de la segona planta i orientada al carreró. Es tracta d'una obertura d'arc de mig punt arrebossada i pintada, que presenta un ampit motllurat i està protegida per una reixa de ferro que presenta la mateixa forma. La fornícula integra una petita imatge de la Mare de Déu de Montserrat entronitzada, amb el nen a la falda.</p> | 08071-147 | Carreró de Nostra Senyora de Montserrat, 3, 08289 | 41.6375000,1.5177900 | 376551 | 4610591 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47564-foto-08071-147-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47564-foto-08071-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47564-foto-08071-147-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||||
| 47565 | Pedronet de Sant Magí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedronet-de-sant-magi | <p>CLUB ESCOLAR 3C (1997). 'Carrer de Sant Magí'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 4, p. 2. MUÑOZ PALLARÈS, Carles (2012). 'Restauració de la imatge de Sant Magí de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 34, p. 4-6. RIBA I GABARRÓ, Josep (1991). 'Copons'. A Josep M. TORRAS I RIBÉ (coord.). Història de l'Anoia. Manresa: Edicions Selectes, v. 1, p. 362. http://www.latossa.com/antics/547-10Gener13-1.pdf</p> | XVII-XVIII | <p>Petita capella situada a l'extrem de tramuntana del nucli urbà, integrada dins del mur de tanca bastit en pedra, que delimita el jardí de la casa del número 31 del carrer de Sant Magí (actual passeig de Sant Magí). L'element està format per dues parts ben diferenciades: un pilar bastit amb carreus de pedra i la fornícula que alberga la imatge del sant. El pilar presenta un basament de més amplitud i està coronat per una repisa motllurada. Al bell mig hi ha gravada una creu llatina. La capelleta és de planta quadrada, amb una coberta de pedra formada per tres vessants dobles i una fornícula d'arc de mig punt. La capelleta està arrebossada i ben emblanquinada. La imatge del sant, que és de guix, està protegida per una reixa de ferro. El sant va vestit amb l'hàbit de monjo, amb la Biblía en una mà i el bastó amb el que feia brollar l'aigua a l'altra, i porta un barret força curiós de sis puntes. Damunt del sant hi ha un rètol que l'identifica.</p> | 08071-148 | Plaça de Sant Magí, 08289 | <p>En origen, la capelleta estava situada a extramurs del castell, en un dels accessos a la vila des de l'antic camí ral en direcció a Calaf, al començament de la costa del Ginjoler. Actualment, aquesta zona està definida pel carrer i el passeig de Sant Magí, i pel carrer del Mur. Es creu que la devoció per part de la població de Copons envers aquest sant està relacionada amb una forta sequera que patí el municipi. La imatge anterior a l'actual es corresponia amb una talla de fusta policromada, que desaparegué durant el període de la Guerra Civil (1936-1939), tot i que posteriorment es pogué recuperar. La imatge, de petites dimensions i força malmesa, fou localitzada per un veí del poble al interior del toll del Rector, que estava situat a la riera, sota l'actual pista poliesportiva. Un cop recuperada es guardà a l'església. L'any 2012, la imatge fou restaurada per la sra. Joana Llacuna, mentre que la fornícula fou arranjada pel seu marit, el sr. Josep Tort, ambdós veïns de Copons. La imatge fou repintada i se'n restituïren algunes parts malmeses com les mans o l'aigua que surt de sota el bastó, el qual també fou restituït. El barret que porta el sant també s'hagué d'arranjar. Malgrat tot, durant la festa major d'aquell mateix any, la imatge desaparegué fruit d'un acte vandàlic. Davant d'aquesta situació, en els mesos d'octubre i novembre del 2012, s'organitzà una col·lecta popular per recollir fons per adquirir una nova imatge. Aquesta nova imatge es comprà al taller d'imatgeria religiosa El Arte Cristiano d'Olot i fou beneïda el 13 de gener de l'any 2013. Per aquest motiu s'edità una estampeta de l'efemèride. En darrer terme, cal mencionar que s'estan elaborant uns goigs en honor a Sant Magí, que properament es cantaran durant la missa de la Festa Major d'Estiu, a partir del mes de juliol del 2014.</p> | 41.6381300,1.5177200 | 376546 | 4610661 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47565-foto-08071-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47565-foto-08071-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47565-foto-08071-148-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 47566 | Font del carrer d'Àngel Guimerà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-dangel-guimera | <p>CLOSA SERRA, Joan; CLOSA PUJABET, Anna (2013). '1910, l'any de la portada d'aigües al poble de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 36, p. 4-5.</p> | XX | <p>Font formada per una pica de planta semicircular bastida en pedra treballada i un frontal encastat al parament de la construcció. Aquest frontal és d'arc de mig punt de pedra picada, amb l'any 1910 gravat a la part superior i una aixeta metàl·lica restituïda.</p> | 08071-149 | Nucli urbà de Copons, 08289 | <p>El 29 de juliol de l'any 1910, una comissió formada per diversos veïns del poble van escriure una carta a l'ajuntament amb la intenció d'aconseguir fons per finançar les obres de la portada d'aigua a Copons des de la font del Sabaté (actual font de la Canal). Es volia construir un dipòsit a l'hort de l'Hospital, situat a l'alçada de la bassa de Dalt, i fer les canalitzacions oportunes fins al nucli. L'ajuntament ho autoritzà, amb la condició que la canalització passés pel carrer de Sant Magí i pel del mur, i que l'aigua fos d'ús públic igual que la font. El 13 de novembre es feu la inauguració de les obres de la portada d'aigües de la font del Sabaté i la comissió encarregada donà al muncipi aquestes instal·lacions, incloses les quatre fonts que estaven construïdes en aquell moment. El 10 de febrer de l'any 1911 s'acorda construir una altra font, a l'exterior del dipòsit bastit a l'hort de l'Hospital, sota el barri de la Roquera. I, posteriorment, el dia 3 de març, alguns dels veïns del carrer de Sant Magí van demanar la construcció d'una altra font prop de la casa Clotet, ja que la resta els quedaven molt lluny. La font es col·locà al carrer de Sant Magí, entre les cases Ferrer i Clotet.</p> | 41.6367200,1.5183400 | 376595 | 4610503 | 1910 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47566-foto-08071-149-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47566-foto-08071-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47566-foto-08071-149-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 47567 | Font de Sant Magí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-magi | <p>Veure fitxa núm. 149.</p> | 08071-150 | 41.6381600,1.5176400 | 376540 | 4610664 | 08071 | Copons | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-01-31 00:00:00 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,93 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml