Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 47856 | Arxiu Parroquial de Santa Maria de Corbera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-santa-maria-de-corbera | <p>GUAL I REMÍREZ, F. Xavier; MILLÀS I CASTELLVÍ, Carles (1999). «Els arxius parroquials de l'Edat Moderna al Baix Llobregat». FERNÁNDEZ TRABAL, Joan; VICENTE MERCADER, Pilar (coords.). 1res. Jornades d'Estudi del Patrimoni del Baix Llobregat. [Sant Feliu de Llobregat]: Consell Comarcal del Baix Llobregat MARTÍ I BONET, Josep M.; FIGUEROLA I ROTGER, Pere J.; JOVEN I LÒPEZ, Isabel; MUÑOZ I PRADAS, Francesc; SASTRE I TUTUSAUS, Jacint (1985). «Els Arxius Històrics Parroquials del Baix Llobregat». DD.AA. XXV Assemblea intercomarcal d'estudiosos (El Prat, 25-26 octubre 1980). Barcelona: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat; Amics del Prat, pàg. 9-151 RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat VIGUÉ, Jordi; PLADEVALL I FONT, Antoni; CARBONELL I ESTELLER, Eduard; BOU, Emili (1974). L'església romànica de Sant Ponç de Corbera. Segle XI. Barcelona: Porter libros (col. «artestudi art romànic», 1).</p> | XIV-XX | <p>Arxiu integrat per un seguit de documents recollits a la casa rectoral des de l'Edat Mitjana fins avui, període en el qual el rector ha actuat com a notari de la vila de Corbera, i després com a administrador de la parròquia. L'arxiu està compost pels fons següents: llibres sacramentals (baptismes, matrimonis i defuncions), notarials (testaments, manuals parroquials-actes, capítols matrimonials, inventaris, capbreus i processos), vida parroquial i administració (aniversaris i celebracions, llibre fàbrica, consell de l'obra, culte, organització, visites pastorals, correspondència, llevadors de rendes, factures, funerària i «diversorum»), confraries (Santa Magdalena i Ntra. Sra. del Roser), i pergamins.</p> | 08072-122 | Pl. de l'Església, 1 | <p>Els primers documents conservats daten de 1302. Entre 1950 i 1960 Ramon Bastardes, Max Canher, Agustí Contijoch, Eulàlia Duran i Enric Lluch van catalogar i ordenar els documents de l'arxiu; amb el temps es van desordenar, i en l'actualitat s'estan digitalitzant els fons i inventariant-los de forma exhaustiva. A diferència del que va passar en altres parròquies, amb l'arribada de la guerra civil pràcticament no es van destruir fons.</p> | 41.4180600,1.9230200 | 409998 | 4585727 | 08072 | Corbera de Llobregat | Restringit | Bo | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | A partir de 1728, el monestir de Sant Ponç va passar a dependre eclesiàsticament de la parròquia de santa Maria de Corbera. | 94|98 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | |||||||||
| 47868 | Fons documental de Corbera de Llobregat a l'Arxiu Històric Comarcal de Sant Feliu de Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-corbera-de-llobregat-a-larxiu-historic-comarcal-de-sant-feliu-de | <p>ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE SANT FELIU DE LLOBREGAT (1999). Inventari dels fons documentals de Corbera de Llobregat. Sant Feliu de Llobregat: Arxiu Històric Comarcal de Sant Feliu de Llobregat BARBERO GARALUT, Àngels (1999). Corbera de Llobregat, un projecte d'arxiu al servei de la ciutat. Treball del IV Màster d'Arxivística. Universitat Autònoma de Barcelona; Associació d'Arxivers de Catalunya BARBERO GARALUT, Àngels (2000). «El fons de Corbera de Llobregat» FERNÁNDEZ TRABAL, Joan; VICENTE MERCADER, Pilar (coords). 1res. Jornades d'Estudi del patrimoni del Baix Llobregat. [Sant Feliu de Llobregat]: Consell Comarcal del Baix Llobregat DURAN I ALBAREDA, Montserrat; RETUERTA JIMÉNEZ, M. Luz; VICENTE MERCADER, Pilar; VILARDELL I TARRUELLA, Roser (coords.) (2002). El Baix Llobregat. Guia d'arxius municipals i comarcal. [Sant Feliu de Llobregat]: Consell Comarcal del Baix Llobregat RETUERTA JIMÉNEZ, M. Luz (1989). «Arxiu Històric Comarcal de Sant Feliu de Llobregat». Guia dels Arxius Històrics de catalunya. Vol. 3. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.</p> | XIX-XX | <p>Documentació local integrada pels cinc fons següents: Ajuntament de Corbera de Llobregat (1761-1986), 58 m; Jutjat de pau de Corbera de Llobregat (1845/1986), 6 m; Junta de llibertat vigilada de Corbera de Llobregat (1945/1964), 0,1 m; Falange local de Corbera de Llobregat (1965/1976), 0,1 m; i Cooperativa de consum La Guardiola (1937/1938), 0,01 m.</p> | 08072-134 | Parc de la Torre del Roser, s/n. 08980 SANT FELIU DE LLOBREGAT | <p>Els fons documentals de Corbera de Llobregat van ingressar a l'Arxiu Històric Comarcal de Sant Feliu de Llobregat (ACSFLL) el setembre de 1997, arran un conveni de cessió de dipòsit signat entre el Consell Comarcal del Baix Llobregat i l'Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | 41.4163200,1.9277200 | 410389 | 4585529 | 08072 | Corbera de Llobregat | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | ||||||||||||
| 47869 | Document d'escriptura de compra-venda del castell de Cervelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/document-descriptura-de-compra-venda-del-castell-de-cervello | <p>RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1992). Els documents del Mil·lenari de Corbera de Llobregat (992-1992). Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat UDINA MARTORELL, Federico (1951). El archivo condal de Barcelona en los siglos IX-X. Estudio crítico de sus fondos. Barcelona: Consejo Superior de Investigaciones Científicas.</p> | X | <p>Document d'escriptura de compra-venda del castell de Cervelló en el qual s'esmenta per primera vegada l'indret de Corbera: «pergit per termine de Corbaria». Es tracta d'un pergamí de 12x47 cm, l'escriptura del qual es coneix com a estil comtal (barreja de tradició visigòtica i estil comtal).</p> | 08072-135 | C/ Almogàvers, 77. 08018 BARCELONA | <p>Finals del segle X és una època clau en el procés de reconquesta catalana, en el qual es van recuperar i reestructurar els terrenys fronterers amb els sarraïns, de manera que s'hi van bastir nous castells i s'hi va repoblar amb pagesos. En aquest context, el 992, Ennec Bonfill, de la nissaga osonenca dels senyors de Gurb, va rebre dels fills del comte Borrell II (Ermengol I d'Urgell i Ramon Borrell) el castell i terme de Cervelló. Pel testament, datat el 1032, del primer senyor de Corbera documentat, sabem que el castell i terme de Corbera va ser atorgat a Guillem de Mediona o d'Oló.</p> | 41.4163200,1.9277200 | 410389 | 4585529 | 992 | 08072 | Corbera de Llobregat | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | |||||||||||
| 47877 | Fons dels marquesos de Castelldosrius sobre la família Mora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dels-marquesos-de-castelldosrius-sobre-la-familia-mora | <p>FERNÁNDEZ I TRABAL, F., BALADA I BOSCH, F. MARTÍ I MARTÍ, C. “Inventari de fons: marquesos de Casterlldorsius, Castanyer i la España Industrial, de l'Arxiu Nacional de Catalunya” Dept. De Cultura de la Generalitat de Catalunya, col. Guies, inventaris i catàlegs. Sèrie inventaris, núm. 4. Barcelona, 1990</p> | XVI-XVIII | <p>Documentació diversa sobre la família dels Móra, barons de Corbera: LLIBRES ESPÈCULS: Llibre índex d'actes i documents de Josep de Móra i Cavaller : 1648 DOCUMENTACIÓ FAMILIAR I PERSONAL: Dots (s. XVII), testaments (1623-1663), documentació sobre herències (s. XVII-XVIII) DOCUMENTACIÓ PATRIMONIAL I FAMILIAR: -baronia de Corbera de Llobregat: Llibre de Corts del castell de Corbera (1566-1580), Llibre de pregons i crides de la Cort del castell de Corbera (1629-1734), Processos de la Cort baronial (1543-1626), Crides, instàncies i correspondència dels oficials de la baronia (1575-1728), Arrendament de l'hostal, botiga, fleca, carnisseria i herbes de Corbera (1665-1729), establiments emfitèutics, arrendaments i masoveries (s. XVII-XVIII), Concessió de territori per a capbrevar (1661-1699), Petició dels habitants de Corbera al baró (1714) -cases de Barcelona -censals i violaris DOCUMENTACIÓ ADMINISTRATIVA I COMPTABLE: -Administració general del patrimoni: Nomenament de procuradors i administradors (1635-1671), Llibre de rendes de Joan Pau Xammar i d'Anna Ferrús (1664-1705), Inventari de béns (s. XVIII), Llibre de censos que paga Josep de Móra i de Solanell (1683-1718), Mals i càrrecs del patrimoni (1689), Comptabilitat -Administració de la baronia de Corbera CORRESPONDÈNCIA DOCUMENTACIÓ JUDICIAL DOCUMENTACIÓ POLÍTICO-MILITAR DOCUMENTACIÓ ECLESIÀSTICA</p> | 08072-143 | Arxiu Nacional de Catalunya | 41.4163200,1.9277200 | 410389 | 4585529 | 08072 | Corbera de Llobregat | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | |||||||||||||
| 47907 | Fons històric Dr. Costa i de Guilleuma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-historic-dr-costa-i-de-guilleuma | <p>RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat</p> | XX | Cal fer un inventari exhaustiu i, en cas de ser possible, sol·licitar còpia digitalitzada dels documents originals als arxius corresponents. | <p>El fons inclou bàsicament transcripcions de documents, fotografies, plànols, publicacions (programes de festes, butlletins, etc), i algun document original.</p> | 08072-173 | C/ Pau, 4 | <p>El Dr. Josep M. Simon i de Guilleuma va dedicar una bona part del seu temps lliure a revisar els fons de diversos arxius (entre ells, el de la Corona d'Aragó) cercant documentació sobre Corbera de Llobregat, els seus senyors feudals, etc). Va estudiar i transcriure tot allò que trobava i, a la seva mort, ho deixà al seu nebot, Joan Costa i Simon, que ho va classificar i cedir a l'Ajuntament de la vila. Josep M. Riera i Bagué va estudiar la informació que conté l'arxiu, que va servir de base per a la seva publicació 'Documents de la història de Corbera de Llobregat'.</p> | 41.4162300,1.9278800 | 410402 | 4585519 | 08072 | Corbera de Llobregat | Restringit | Regular | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | |||||||||||
| 47872 | Disfressada de Corbera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/disfressada-de-corbera | <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial. SOLÉ I MIRALLES, Ramon (2004). Estudi sobre la Disfressada de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat.</p> | XX | No és vigent | <p>Ball típic que es feia per Carnaval, abans de començar la Quaresma (diumenge, dilluns i dimarts abans de Dimecres de Cendra), organitzat per una entitat avui desapareguda, el Partit de Baix. Hi participaven nois, noies i nens; els nois portaven un vestit semblant al dels bastoners, però amb barrets amb flors i plomes. Volien representar soldats de terres llunyanes que voltaven pel món ballant i que, ent trobar-se de pas per Corbera, exhibien les seves habilitats. El cap, anomenat 'volant' no ballava i pronunciava un discurs de presentació en castellà, saludant als pobles veïns, tot seguit feien un recital explicant les seves gestes i batalles. El diumenge el ball es feia per les cases del poble, dilluns per les masies i dimarts a l'era de can Roig. Aquest darrer dia era el més important: es vestien a cal Felip i en arribar a l'era el 'volant' amenaçava el 'batlle' dient-li que si no els deixava ballar el traspassaria amb l'espasa. Tot seguit es feia la ballada i, al vespre, un gran sopar de comiat amb el que s'havia recollit durant els tres dies. Com a fi de festa, des del terrat de can Roig es llegia una mena d'auca, escrita en un pergamí, que feia referència a alguna de les masies o cases de la vila, de forma satírica, i s'acabava cremant el ninot del Carnestoltes. Els orígens del ball són desconeguts i sembla que es va deixar de fer durant alguns anys, fins que es va reprendre el 1913 i va desaparèixer de forma definitiva el 1922.</p> | 08072-138 | Plaça del Mil·lenari | 41.4127800,1.9279400 | 410402 | 4585136 | 08072 | Corbera de Llobregat | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 62 | 4.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | ||||||||||||
| 47876 | BAall de tortells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/baall-de-tortells | <p>AMADES I GELAT, Joan (1950-1956). Costumari català el curs de l'any. Barcelona: Salvat</p> | XIX | no és vigent | <p>Ball que es celebrava el dia de la Festa Major de Santa Magdalena (22 de juliol), a la sortida de l'ofici religiós. Les parelles evolucionaven amb habilitat, agafant el tortell en lloc d'agafar-se de les mans; constituïa una prova d'enginy fer rístol sense trencar el tortell que sostenien alhora ballador i balladora.</p> | 08072-142 | Plaça de l'Església | 41.4180100,1.9230200 | 409998 | 4585721 | 08072 | Corbera de Llobregat | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | L'única referència que hi ha és al Costumari català de Joan Amades (no s'ha localitzat cap més testimoni escrit ni cap persona que ho recordi). | 62 | 4.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | |||||||||||
| 47878 | Llegenda castell i sarraïns | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-castell-i-sarrains | No es coneix | <p>Segons una tradició, durant la invasió islàmica el pla de Barcelona va estar dominat per dos potents reis 'moros'. Un d'ells va erigir un castell al cim de la muntanya de Corbera, i l'altre alçà el castell de Cornellà. Els cristians lluitaven per a conquerir el castell de Corbera, i en una lluita ferotge van aconseguir matar el rei que l'ocupava. Van tirar el seu cos en un pou que servia de sepultura per a tots els que morien a la lluita. L'ànima del rei, que era mig bruixot, es va convertir en corb i, amb els seus gralls seguia animant i dirigint les seves forces , que resistien ferotgement per a sorpresa dels cristians, fins que un dia es van adonar de la presència d'aquell corb i el van matar. Els sarraïns, en aquest moment, es van desmoralitzar i no trigaren a rendir-se. L'expulsió dels sarraïns del pla de Barcelona per mans de Carlemany no va ser absoluta, ja que als cims de Corbera hi quedaven una gran quantitat de corbs que envaïen la planura immediata: la gent creia que era el rei seguit de la seva cort, ja que anaven capitanejats per un de tamany superior, qualificat amb el nom de rei o avi. En escoltar el seu crit, la gent interpretava que deia: Carn! Carn! Carn!</p> | 08072-144 | Castell | 41.4180300,1.9229200 | 409990 | 4585724 | 08072 | Corbera de Llobregat | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Llegenda recollida per Joan Amades i publicada al Diario de Barcelona | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | |||||||||||||
| 47879 | Trobada Imatge Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-imatge-santa-magdalena | <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial</p> | <p>La tradició refereix que una humil serventa, un bon matí acudí a la cisterna del castell per tal de pouar-ne l'aigua; la tasca li resultava, aquella vegada, més pesada que de costum, fins que en sorgir del pou la galleda va quedar corpresa en veure que en lloc d'aigua havia pouat una imatge; donà altes veus, i en sentir els seus crits s'hi atansaren els altres servidors del castell, els quals varen recollir la imatge per portar-la a la residència dels seus senyors. La imatge hauria estat amagada precipitadament per anteriors residents del castell, amb motiu d'una emboscada sarraïna, segles enrere i, fos com fos, s'havia oblidat el seu amagatall; segurament degué romandre al pou durant segles, de forma que no va quedar record d'aquella ocultació, ja que havien desaparegut els corberins que per posar-la en lloc segur l'havien treta del castell. El record d'aquesta llegenda era present en el pedestal on hi havia la imatge antigament, avui desaparegut. També s'hi fa referència als goigs de Sta. Magdalena</p> | 08072-145 | Castell | 41.4180300,1.9229200 | 409990 | 4585724 | 08072 | Corbera de Llobregat | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | ||||||||||||||
| 47880 | Vida de Santa Magdalena a Corbera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vida-de-santa-magdalena-a-corbera | <p>AMADES I GELAT, Joan (1950-1956). Costumari català el curs de l'any. Barcelona: Salvat GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial. RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat</p> | <p>Santa Magdalena era germana de Santa Marta i Sant Llàtzer. De la vida lliure i llicenciosa, Jesús va convertir-la a la vida honesta i religiosa. La tradició universal diu que santa Magdalena va fer la penitència sota d'una balma de la Baixa Provença, vora de Marsella, però la tradició catalana conta que va fer-la a les muntanyes de Corbera del Baix Llobregat, en un paratge, que la mateixa tradició més o menys precisa, conegut per Santa Magdalena i vora de l'ermita de Sant Ponç. Segons la veu popular, doncs, la gran santa penitent va passar a Catalunya els darrers catorze anys de la seva vida, i va morir-hi. Hi ha una altra versió de la llegenda, que indica que Santa Magdalena, Santa Marta i Sant Llàtzer van embarcar en un vaixell sense veles ni rems, el qual els va conduir a les costes de Provença, on es van separar. Sant Llàtzer va quedar a Marsella, on fou el primer bisbe; Santa Marta va fundar, prop de Tarascó, el primer monestir per a les verges cristianes, i Santa Magdalena, abans de retirar-se a la cova de Santa Balma (a Provença, on anà a morir) va romandre durant molts anys per les muntanyes de Corbera de Llobregat. En qualsevol cas, aquestes llegendes podrien explicar l'antiguitat de la devoció a aquesta santa, i també la relació amb els mariners que pujaven a venerar-la a Corbera.</p> | 08072-146 | Muntanyes de Corbera | 41.4163200,1.9277200 | 410389 | 4585529 | 08072 | Corbera de Llobregat | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | ||||||||||||||
| 47883 | Pessebre vivent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pessebre-vivent-1 | <p>CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat FÀBREGAS I SURROCA, Xavier (1976). Cavallers, dracs i dimonis itinerari a través de les festes populars. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat. GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial. PRADERAS TELLO, Olga. El Pessebre Vivent. L'Avançada, núm 32, gener 1992 El Pessebre Vivent de Catalunya. Diari Avui, especial Nadal 1982 L'Avançada. Núm. 43, desembre 1994</p> | XX | <p>Les funcions del Pessebre Vivent es realitzen cada any, des del segon diumenge del mes de desembre fins l'últim del mes de gener, a l'entorn de la penya del Corb. Els actors, no professionals, representen diverses escenes de la vida de Jesús, com l'Anunciació de l'àngel a la Verge, el Naixement, l'aparició de l'àngel anunciant la Bona Nova, la fugida a Egipte o la vida a Natzaret, alhora que mostren formes de vida tradicionals de la zona: els pastors, la vida a una masia, el caga-tió... El circuit és d'aproximadament 700 metres.</p> | 08072-149 | Penyes del Corb | <p>Durant la tardor de 1962 sorgí en un grup d'amics (Josep Rodrigo, Josep Canals Nicolau, Josep Aragall, mossèn Francesc Mestres, Enric Canals, Josep Roca i Jaume Roca) la idea de representar un Pessebre Vivent, partint de l'èxit de les carrosses presentades a les cavalcades de les festes de la Mercè. La idea es va materialitzar durant les festes de Nadal d'aquell mateix any, i la primera funció comptà amb només cinc actors. Des d'aleshores ha anat creixent progressivament, tant en nombre d'actors i escenes representades com en infrastructura. Tot i no ser el primer pessebre vivent (l'any anterior se n'havia representat un a Engordany, però seguint l'estil del teatre clàssic, amb el públic a la platea...), és el primer que incorporà el fet que el públic es mogués, guiat per una narració megafònica fidel al text evangèlic. L'any 1976 van rebre la Medalla d'Or al Mèrit Cultural i el 1992 la Creu de Sant Jordi 'Per haver recuperat una tradició nadalenca i haver-ne fet una tradició arrelada al país, que enriqueix la nostra cultura popular. Per la seva constància en el manteniment i la divulgació d'un fet cultural que ha estat model i exemple per a altres iniciatives del mateix àmbit.</p> | 41.4187400,1.9206300 | 409800 | 4585805 | 1962 | 08072 | Corbera de Llobregat | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Fotografia de Amics de Corbera. | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | ||||||||||
| 47886 | Festa Major de Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-santa-magdalena | <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial.</p> | XX | <p>La Festa Major de Santa Magdalena es celebra el dia 22 de juliol. Originalment els actes eren de caràcter marcadament religiós (processó, Rosari dels Pelegrins, novena a Santa Magdalena, Ofici de Festa Major i cant dels goigs), però també hi havia un vessant més popular: ball de tortells, dinars familiars (preparats per les mestresses de casa o les coquesses, i on es rebia la visita de les persones que passaven les almorratxes; ball de sardanes -primer a la Societat Sant Telm i després també a la Societat Diadema- partits de futbol, balls,... Des del moment de la inauguració del local de la Societat Sant Telm (1917) es van començar a fer tres balls, al matí, a la tarda i a la nit, aquest darrer el més vistós, destacant moments com els valsos o la subhasta de la toia. Amb el pas dels anys la festa ha anat evolucionant, i actualment persisteixen els actes religiosos, però són minoritaris, i predominen els de caràcter laic: correfoc i castell de focs artificials a càrrec dels diables de la Penya del Corb, concerts i balls, concursos relacionats amb la gastronomia, mercat medieval, etc</p> | 08072-152 | Vila de Corbera | <p>La devoció a Santa Magdalena a Corbera està documentada des del segle XIII. La tradició explica que va arribar a Catalunya en barca i passà els últims anys de la seva vida a Corbera; aquests dos fets van fer que fos molt venerada especialment pels mariners i que el centre de devoció fos Corbera, que arribà a convertir-se en un centre de peregrinació per a ells. La peregrinació dels mariners va persistir fins ben entrat el segle XX, i la població encara recorda un mariner que el dia de la seva patrona arribava a la parròquia de Santa Maria guarnit amb les seves millors gales i seguia l'Ofici assegut en una luxosa cadira que s'havia fet fer expressament.</p> | 41.4180400,1.9231200 | 410007 | 4585725 | 08072 | Corbera de Llobregat | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | ||||||||||||
| 47887 | Festa Major de Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-antoni | <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial.</p> | <p>Festa Major d'hivern, que es celebra el 17 de gener, dia de Sant Antoni Abat. Els orígens de la festa són a la zona alta de Corbera, on es feia una missa, la tradicional benedicció dels animals, la subhasta de la coca i un ball amb orquestra a la tarda. Amb el temps, la festa va començar a fer-se més important a la zona baixa de Corbera, especialment a partir de la creació de la Germandat de Sant Antoni Abat, l'any 1907. Els actes principals eren una missa, la benedicció d'animals, una processó encapçalada pels animals i un ball. Actualment la festa l'organitza l'entitat 'Amics de Sant Antoni', i continuen celebrant-se la missa, la benedicció d'animals, els tres tombs i balls, però s'han anat incorporant actes nous, com un esmorzar popular i un espectacle pirotècnic (a càrrec del grup de diables Penya del Corb).</p> | 08072-153 | Vila de Corbera | <p>L'origen de la festa està en la devoció al patró dels animals de càrrega, especialment important en moments en els quals eren imprescindibles per les activitats econòmiques que es desenvolupaven a la vila: a l'agricultura s'utilitzaven per llaurar, batre i transportar la collita; en relació a les guixeres, servien per transportar la llenya dels boscos per escalfar els forns.</p> | 41.4146300,1.9299800 | 410575 | 4585339 | 08072 | Corbera de Llobregat | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47887-foto-08072-153-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Fotografies cedides per l'Ajuntament de Corbera de Llobregat | 98 | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | |||||||||
| 47888 | Festa Major de l'Amunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-lamunt | <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial.</p> | <p>Festa Major de la barriada de l'Amunt, on tradicionalment participaven de manera activa tots els veïns de les masies properes (can Canals, els Fitons, els Masets, ca n'Aragall...), amb l'assistència també d'una part important de veïns de Corbera (especialment de la zona alta). Els actes principals són una missa solemne, el res del rosari i ball d'envelat a l'actual plaça de l'Envelat.</p> | 08072-154 | Barri de l'Amunt | <p>Santa Maria és la titular de la parròquia de Corbera de Dalt. La tradició diu que quan es va trobar la imatge de Santa Magdalena, el baró la va donar a l'església a canvi que es considerés com a festiu el dia de Santa Magdalena (22 de juliol); per no deixar de celebrar la diada de Santa Maria (el 8 de setembre), es concedí que l'Amunt i l'Avall fessin Festa Major aquest dia.</p> | 41.4109600,1.9063300 | 408594 | 4584956 | 08072 | Corbera de Llobregat | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Fotografia cedida per Vicenç Monleón. | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | |||||||||||||
| 47889 | Festa Major de can Moriscot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-can-moriscot | <p>CLOPAS I BATLLE, Isidre (1982). Notícies històriques de can Moriscot. Martorell: Gràfiques Martorell GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial.</p> | <p>Festa Major de la barriada de can Moriscot, el nucli d'habitatges més important de la zona de l'Avall. Els actes de la festa es concentren en un cap de setmana, i inclouen actes de tipus religiós (missa solemne) i de tipus civil (ball). Antigament hi concorrien els veïns de les masies properes, i celebraven un ball a la plaça que hi ha davant la Casa Gran, al so del flabiol i el tamborí (posteriorment, el ball ja es faria amb conjunts musicals). També era tradicional el res del rosari de la tarda i la celebració d'un festival infantil.</p> | 08072-155 | Barri de Can Moriscot | <p>Santa Maria és la titular de la parròquia de Corbera de Dalt. La tradició diu que quan es va trobar la imatge de Santa Magdalena el baró la va donar a l'església a canvi que es considerés com a festiu el dia de Santa Magdalena (22 de juliol); per no deixar de celebrar la diada de Santa Maria (el 8 de setembre), es concedí que l'Amunt i l'Avall fessin Festa Major aquest dia.</p> | 41.4312200,1.9351300 | 411028 | 4587176 | 08072 | Corbera de Llobregat | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | ||||||||||||||
| 47892 | Festa de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-cristofol-0 | <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial.</p> | XX | <p>Celebracions a l'entorn del dia 10 de juliol, Sant Cristòfol, organitzades per l'associació 'Amics de Sant Cristòfol'. Durant un cap de setmana s'organitzen un seguit d'actes de caràcter lúdic però sense deixar de banda l'aspecte religiós: missa en honor al patró el dissabte al vespre, seguida d'un sopar i un ball. L'endemà al matí se celebra un esmorzar popular, la benedicció de vehicles i un concert-vermut. També es beneeixen els vehicles a l'ermita de Sant Cristòfol, seguint una tradició que arrenca dels anys trenta.</p> | 08072-158 | Nucli baix de la població | <p>Els orígens de la festa es remunten a principis del segle XX. Tradicionalment es celebrava la benedicció de vehicles a l'ermita de Sant Cristòfol; la diada es completava amb una missa i un dinar campestre. Posteriorment, als anys quaranta, van començar a beneir-se també els vehicles a la parròquia de Sant Antoni Abat, on en l'actualitat es celebren els actes més destacats.</p> | 41.4150700,1.9303200 | 410604 | 4585387 | 1930 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | |||||||||||
| 47893 | Mercat de Calaf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mercat-de-calaf-0 | XX | <p>Conjunt d'actes organitzats pel Centre d'Esplai Corbera durant un cap de setmana de principis del mes de juliol. Se celebra des dels anys setanta, amb la finalitat d'aconseguir fons per les colònies i campaments d'estiu. Consisteix en la instal·lació de diverses parades, com la tómbola o el bingo, amb el sorteig d'obsequis cedits per comerciants locals i altres col·laboradors. Darrerament també s'organitza un sopar a la fresca i alguna activitat complementària (cinema a la fresca o representacions teatrals). La ubicació ha anat variant amb el pas del temps: el carrer Sant Jordi, la zona esportiva i, els últims anys, el pati del CEIP Jaume Balmes.</p> | 08072-159 | Carrer Sant Jordi, 27 | 41.4149200,1.9245900 | 410125 | 4585377 | 1975 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Informació facilitada pel Centre d'Esplai Corbera | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | ||||||||||||
| 47894 | Ball de bastons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-bastons-2 | <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial.</p> | XX | No és vigent | <p>Durant els actes de la Festa Major de 1907 van sortir a ballar per primera vegada els bastoners de Corbera. La tradició va ser introduïda per Joan Claramunt Guitart, originari de Gelida, on hi havia una important tradició bastonera. A la colla estaven units els joves de les dues zones de Corbera, i sortien a ballar en les diferents diades i esdeveniments importants. A la primera generació s'hi incorporà una de nova, que perllongà la colla durant uns vint anys, encara que finalment es va dissoldre. Els bastoners portaven espardenyes i mitjons blancs, camals de color revestits amb picarols, pantalons blancs, faldilleta estampada, faixa, camisa blanca travessada per una banda de color i corbata. Als anys setanta es va intentar crear un nou grup bastoner, que no va continuar.</p> | 08072-160 | Nucli urbà | 41.4146300,1.9299800 | 410575 | 4585339 | 1911 | 08072 | Corbera de Llobregat | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 62 | 4.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | |||||||||||
| 47896 | Carnestoltes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carnestoltes-1 | <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial.</p> | XIX-XX | <p>Una de les primeres manifestacions festives lligades a Carnestoltes va ser la Disfressada, que va deixar de ballar-se cap als anys vint. Malgrat això, el Carnestoltes va continuar celebrant-se. Al Cafè de Baix (entitat actualment desapareguda de la zona baixa de la vila) feien ball de màscares i disfresses, amb un inici de festa a can Roig amb torxes enceses i un quintet que es llogava pel ball posterior. A la zona alta, ja al segle XIX, es celebraven un seguit de festes que organitzaven un grup de persones que a més a més pagaven una quota. Després de la Guerra Civil va deixar de celebrar-se durant uns anys, i només es va reprendre de forma esporàdica. Actualment les entitats més significatives de Corbera (Societat Sant Telm i Societat Diadema) organitzen actes propis coincidint amb la diada, i l'Ajuntament organitza una rua i un concurs de comparses obert a tots els veïns.</p> | 08072-162 | Nucli urbà | 41.4148000,1.9246700 | 410132 | 4585363 | 08072 | Corbera de Llobregat | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Fotografia facilitada per l'Ajuntament de Corbera de Llobregat | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | ||||||||||||
| 47897 | Viacrucis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viacrucis | <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial.</p> | XIX | <p>Per Divendres Sant, cada una de les parròquies organitza un viacrucis pels carrers de la vila, en les quals surten en processó les diverses confraries i els cossos dels portants del Sant Crist. A cada una de les estacions es feia una creu de grans dimensions amb ornamentació de flors o boix bàsicament; les creus acostumaven a ser de fusta, exceptuant la que instal·lava la família Xancó al carrer de Sant Salvador, que era de ferro. En l'actualitat encara es fan els dos viacrucis, però només l'organitzat per la parròquia de Sant Antoni Abat continua fent les creus monumentals típiques.</p> | 08072-163 | Nucli urbà | 41.4146300,1.9299800 | 410575 | 4585339 | 08072 | Corbera de Llobregat | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Religiós | 2023-01-31 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Fotografia obtinguda de GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial. | 63 | 4.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | ||||||||||||
| 47898 | Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-6 | <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial.</p> | XX | No és vigent | <p>En arribar la Pasqua els joves corberencs sortien a cantar els tradicionals caramelles. Aquesta tradició es seguia tant a Corbera de Dalt com a Corbera de Baix, amb recorreguts diferents. Segons l'època, els que cantaven eren nens o més grans, fins i tot havien cantat caramelles els homes més grans i, més antigament, el cor de l'església, amb un repertori format bàsicament per sardanes. Quan cantaven els nens, anaven vestits amb la roba tradicional catalana, mentre els joves sortien amb la roba dels dies festius. El costum era cantar les caramelles dos dies: el primer anaven per les masies i l'altre per les cases del poble, i en ocasions els acompanyava un burret per transportar millor el que recollien (diners o obsequis).</p> | 08072-164 | Tota la vila | 41.4180400,1.9231200 | 410007 | 4585725 | 08072 | Corbera de Llobregat | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47898-foto-08072-164-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Fotografia obtinguda de GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial. | 98 | 62 | 4.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | ||||||||
| 47899 | Festa de la Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-creu | <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial.</p> | XIX | <p>El dia 3 de maig es commemora la invenció o troballa de la Santa Creu, tot beneïnt el terme des de les creus termenals. Antigament, a Corbera es beneïa el terme a la creu de l'Avançada, que es guarnia especialment per a l'ocasió amb flors; s'hi arribava en una processó que pujava pel carrer Canigó i baixava pel carrer Bellavista. Més endavant, va començar a celebrar-se també a la zona baixa, a la creu de la Masia de la Creu, on també es pujava en processó. Després d'uns anys de no celebrar-se, als anys noranta, l'associació Amics de la Creu Nova, conjuntament amb les parròquies de Corbera, va començar a organitzar la festa a l'entorn de la Creu Nova, amb la benedicció del terme i cant coral.</p> | 08072-165 | Cruïlla C/ Camí de la Creu - C/ Font del Puntarró | 41.4185000,1.9284300 | 410451 | 4585770 | 08072 | Corbera de Llobregat | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Fotografia cedida per l'associació 'Amics de la Creu Nova'. | 63 | 4.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | ||||||||||||
| 47901 | Corpus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corpus-0 | <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial.</p> | XX | No és vigent | <p>Un dels actes principals del dia de Corpus era la processó ; a Corbera se'n feien dues, una del dijous (dia de Corpus) pels carrers de la zona alta, i l'altre el diumenge següent per la zona baixa. Per a la processó es guarnien els carrers amb catifes de flors, i es feien petites capelles en diferents punts del recorregut. La part més vistosa i participativa era l'elaboració de les catifes, que començaven amb la creació del disseny, la selecció de materials i la combinació de colors. Les catifes acostumaven a ser vegetals, fetes amb pètals de diferents plantes i colors (normalment s'utilitzava la ginesta i les roses), i amb resultats espectaculars; en alguna ocasió també s'havien fet amb serradures de colors. A més de decorar-se els carrers, els veïns acostumaven a penjar domassos o banderes als balcons. La processó acostumava a fer-se a la tarda, amb la participació de representants de les diverses associacions.</p> | 08072-167 | Nucli de la vila | 41.4180400,1.9231200 | 410007 | 4585725 | 08072 | Corbera de Llobregat | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47901-foto-08072-167-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Fotografia obtinguda de GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial. | 98 | 63 | 4.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | ||||||||
| 47908 | Mercat Medieval | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mercat-medieval-0 | XXI | <p>Durant un cap de setmana del mes de juliol, coincidint amb la Festa Major de Santa Magdalena, i en el nucli antic de la vila, se celebra el Mercat Medieval. S'instal·len un seguit de parades d'artesans que mostren com es treballava en els gremis medievals, parades d'alimentació, espectacles d'animació i màgia, jocs, una haima àrab i una taverna. Des de 2005 parades de comerciants de Corbera.</p> | 08072-174 | Zona alta de Corbera | 41.4179000,1.9230300 | 409999 | 4585709 | 2001 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | |||||||||||||
| 47735 | Església Parroquial de Santa Maria de Corbera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-santa-maria-de-corbera | <p>ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1984). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya CABÚS, Albert; CALDÉS, Lina; MARTÍN, Pilar; MORALES, M. Luz; TORRES, Cèlia (1994). Patrimoni del Baix Llobregat, Sant Feliu de Llobregat: CRP Baix Llobregat I CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat CODINA I VILÀ, Jaume; FERNÀNDEZ I TRABAL, Josep; RIERA I BAGUÉ, Josep M.; [et al.] (1991). Estudis d'història de Corbera de Llobregat. Barcelona: Ajuntament de Corbera de Llobregat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat FUSTÉ, Ramon i J. GALLOFRÉ, Isidre (1980). 'Fitxa del Inventari de protecció del Patrimoni Cultural Europeu', Col·legi d'Arquitectes de Barcelona GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial GAVÍN, Josep M. (1988). Inventari d'esglésies. Baix Llobregat. Barcelona: Pòrtic PAGÈS I PARETAS, M. (1992). Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat; Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat VIGUÉ, Jordi; PLADEVALL I FONT, Antoni; CARBONELL I ESTELLER, Eduard; BOU, Emili (1974). L'església romànica de Sant Ponç de Corbera. Segle XI. Barcelona: Porter libros (col. «artestudi art romànic», 1).</p> | XIII-XX | <p>Església de forma rectangular formada per una nau central (amb coberta de dos aiguavessos), sengles naus laterals (totes tres de punt rodó) i campanar vuitavat integrat a la façana de migdia. Bastida amb pedra vermella, integra elements de diferents estils arquitectònics (romànic, gòtic, barroc i, externament, neoclàssic), ja que en el decurs dels segles l'edificació inicial (formada per una sola nau i un atri davanter) es va anar ampliant sense enderrocar-ne cap element anterior, fins assolir la fesomia actual. El temple actual és d'una sola nau, sense absis diferenciat, coberta amb volta de llunetes; a banda i banda hi ha capelles laterals obertes per arcs de mig punt. La porta és d'arc escarser, decorada amb un motlluratge senzill, i duu la data de 1777. La façana principal conté un rellotge rodó d'estil modern; a la cara sud del campanar hi ha un rellotge de sol. El campanar és una torre adossada a la façana de migdia de l'església; la base és de planta quadrada, que a mitja alçada es fa vuitavada.</p> | 08072-1 | Pl. de l'Església, 1 | <p>L'evolució de l'església de Santa Maria de Corbera està vinculada a la senyoria i castell de Corbera i a la devoció de Santa Magdalena. La consagració de l'església (indatada) és anterior a 1295, data de la seva primera referència documental a càrrec del senyor de Corbera, Bernat Marimon de Plegamans, que l'esmenta com a element dins del recinte del seu castell. Les parets més antigues de l'actual església corresponen a l'edifici originari del segle XIII (un atri i una sola nau, amb els altars de Sant Joan i Santa Magdalena al seu interior), el qual ha estat objecte de successives ampliacions: sagristia (1492), capella de Santa Magdalena al costat de l'atri (1487), campanar (1508), capella de Sant Joan (1522), capella del Rosari (1589), sengles capelles de Santa Bàrbara i Sant Roc (1594), cor sobre l'atri (1600), incorporació de l'atri a la nau central (1611), modificació de la façana principal (1711-1777), nova capella de Santa Magdalena (1825), presbiteri i cambril (1858), capella del Santíssim (1885), baptisteri (1940), ampliació de la capella del Santíssim (1964) i restauració de l'exterior del campanar (1988).</p> | 41.4180400,1.9231200 | 410007 | 4585725 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47735-foto-08072-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47735-foto-08072-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47735-foto-08072-1-3.jpg | Legal | Medieval|Romànic|Gòtic|Modern|Barroc|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 85|92|93|94|96|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | |||||||||
| 47736 | Església Parroquial de Sant Antoni Abat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-antoni-abat | <p>ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1984). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial GAVÍN, Josep M. (1988). Inventari d'esglésies. Baix Llobregat. Barcelona: Pòrtic MARZO, Josep M. (1999). '50è Aniversari de l'Erecció Canònica de la Parròquia de Sant Antoni Abat'. Corbera de Llobregat: Parròquia de Sant Antoni Abat. RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XX | <p>Església moderna de planta basilical de creu llatina. L'edificació és aïllada i disposa d'atri, naus, creuer, absis, campanar quadrat i cimbori amb vitralls formigonats. Les parets són de pedra amorterada, i la coberta, de teula àrab; hi ha un retaule de ceràmiques envernissades.</p> | 08072-2 | C/ Sant Antoni, 32 | <p>La «Junta de construcció del temple», constituïda el 1904 per veïns de la barriada de Can Roig, va menar la col·locació el 1907 de la primera pedra del temple, la qual va ser beneïda per Jaume Almera, en representació del bisbe de Barcelona. Després de l'execució d'una primera fase de les obres, realitzada mitjançant les aportacions econòmiques i materials del veïnat, el 1913 es va inaugurar el nou temple, sota l'advocació de Sant Antoni Abat. El 1936 fou incendiat i semidestruït, però va ser reconstruït a partir de 1939. El 1947 va quedar enllestida la façana, el campanar i l'atri. Entre 1963 i 1971 es va realitzar una tercera fase d'obres, i es varen completar l'altar major, el presbiteri i el retaule. D'ençà la seva consagració va dependre de la parròquia de Santa Maria, fins que el 1948 va assolir la condició de parròquia.</p> | 41.4146300,1.9299800 | 410575 | 4585339 | 1907 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47736-foto-08072-2-1.jpg | Legal | Historicista | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | Juli M. Fossas, Manuel Valls Vergés | 116 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | |||||||
| 47737 | Rectoria de la parròquia de Santa Maria de Corbera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-la-parroquia-de-santa-maria-de-corbera | <p>ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1984). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya CATALÀ I ROCA, Pere (dir.) (1990). Els castells catalans. Barcelona: Rafael Dalmau editor, vol. 1 CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial GAVÍN, Josep M. (1988). Inventari d'esglésies. Baix Llobregat. Barcelona: Pòrtic RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera.</p> | XX | <p>Edifici compacte adossat perpendicularment a la façana principal de l'església parroquial. A la façana principal, orientada al migdia, hi ha porxo d'entrada d'arqueria rodona, i al segon pis, arcades a la catalana. Bastit amb pedra molera, els brancals, llindes, ampits, dovelles i pilars són de pedra vermella tallada. La coberta és de teulada àrab de dos aiguavessos i amb un ràfec d'elements ceràmics comuns.</p> | 08072-3 | Pl. de l'Església, 1 | <p>La nova rectoria fou edificada entre 1947 i 1950 en l'espai adjacent a l'església de Santa Maria, ocupat antigament per part de l'antic castell de Corbera, en un terreny cedit el 1948 per Jacinta Sastrada Morelló, vídua del darrer baró de Corbera, Pau Joan de Ramon i Jaubet. En executar-se les obres es va procedir a enderrocar el mur que quedava de les restes del castell (els anomenats «castellots»), aprofitant els carreus en el nou edifici. Actualment es conserven les restes d'una de les parets del castell de Corbera, situada al costat esquerre de l'edifici de la rectoria, i el portal gòtic de l'antiga capella de Santa Magdalena, a la qual s'accedeix per l'interior de la rectoria.</p> | 41.4180600,1.9230200 | 409998 | 4585727 | 1950 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | Jeroni Martorell i Terrats | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | ||||||||||
| 47738 | Casal de Santa Magdalena (Casal dels Barons, «Castell de Corbera») | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-de-santa-magdalena-casal-dels-barons-castell-de-corbera | <p>CATALÀ I ROCA, Pere (1983-84). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya CATALÀ I ROCA, Pere (dir.) (1990). Els castells catalans. Barcelona: Rafael Dalmau editor, vol. 1 CABÚS, Albert; CALDÉS, Lina; MARTÍN, Pilar; MORALES, M. Luz; TORRES, Cèlia (1994). Patrimoni del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat: CRP Baix Llobregat I CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat FUSTÉ, Ramon i J.GALLOFRÉ, Isidre (1980). 'Fitxa del Inventari de protecció del Patrimoni Cultural Europeu', Col·legi d'Arquitectes de Barcelona GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial GAVÍN, Josep M. (1988). Inventari d'esglésies. Baix Llobregat. Barcelona: Pòrtic RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XV-XVIII | Restaurat a principis del segle XX per Jeroni Martorell i Terrats, actualment el sostre no està en bon estat (caiguda de teules, creixement de vegetació...), i hi ha vidres trencats | <p>Edifici rectangular de planta baixa i dues plantes amb coberta de dos aiguavessos. Ha sofert diverses reformes, ampliacions i reconstruccions, però conserva l'estil original. Es fonamenta sobre la roca i és bastit amb pedra vermella esmoladora; a les quatre façanes té portals rodons capçats per l'escut amb el corb i algunes finestres tenen detalls ornamentals gòtics d'arc conopial, mentre altres són més sòbries i pràcticament no són decorades. La coberta és de teulada àrab i amb un ràfec d'elements ceràmics comuns. L'edifici és aïllat i envoltat per dues places, safareigs i el recinte dels jardins propers a la rectoria parroquial de Santa Maria de Corbera.</p> | 08072-4 | C/ Major, 1-3 | <p>El casal de Santa Magdalena es va construir al segle XV com a indret d'estatge de pelegrins i devots de Santa Magdalena. Com a conseqüència de l'enderrocament del castell de Corbera el 1714, el casal esdevingué, per cessió d'ús, residència del baró de Corbera, el qual hi va fer construir la planta superior i executar diverses reformes. La possessió del casal fou objecte de litigi entre la rectoria i el batlle, per un costat, i el baró, per un altre costat, el qual sostenia que ell era propietari de l'edifici en raó de la seva condició de senyor directe i alodial; al capdavall, els tribunals van resoldre a favor del baró.</p> | 41.4177700,1.9229100 | 409989 | 4585695 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47738-foto-08072-4-1.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Renaixement | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Domèstic | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 93|94|95 | 45 | 1.1 | 1772 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | ||||
| 47739 | Escola Vella (Antic Hospital de Pelegrins) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escola-vella-antic-hospital-de-pelegrins | <p>ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1984). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XV-XVII-XX | <p>Casa entre mitgeres de construcció molt primitiva, a redós de l'accés medieval del castell. Disposa d'entrada per un reclau del carrer a nivell més baix, amb graons de baixada a un costat del carrer. Té un portal rodó que en habilitar la casa per a les escoles seria tallat com a llinda; alguns dels carreus, sobretot els de la part inferior, estan força erosionats. Altrament, la finestra té llinda gòtica matussera en arc conopial. En una de les rehabilitacions es va pujar la seva alçada, diferenciant-se el tipus d'obra de l'original. L'interior està totalment renovat.</p> | 08072-5 | C/ Major, 14-16 | <p>Arran l'augment del pelegrinatge per la devoció local a Santa Magdalena, pels volts del segle XV s'escau l'establiment d'un hospital de pelegrins per atendre els desvalguts. Posteriorment, també ha tinguts usos com a seu de l'ajuntament i de les escoles.</p> | 41.4176900,1.9229000 | 409988 | 4585686 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47739-foto-08072-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47739-foto-08072-5-2.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | El 1998 es va realitzar una rehabilitació total de l'edifici per adequar-lo al seu ús com equipament cultural. A un lateral es va posar una placa commemorativa on es pot llegir: 'Antic hospital pelegrins segle XV. Habilitat com a Ajuntament i com a escola pública el segle XIX. Rehabilitat l'any 1998.' | 93|94|98|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | ||||||||
| 47740 | Casa de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-vila-1 | <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XX | <p>L'edifici original és de planta quadrada amb planta baixa, pis i golfes. Disposa de caixa d'escala central, amb claraboia de grans dimensions que dóna claredat a l'interior, balconada al primer pis i porxo d'entrada. Hi ha elements ornamentals en relleu i pintats. Té coberta a quatre vents amb teula plana i ràfec sustentat.</p> | 08072-6 | C/ Pau, 5 | <p>Durant el segle XIX i primer terç del segle XX l'Ajuntament de Corbera realitzava les seves sessions al Casal de Santa Magdalena, posteriorment, a l'antic Hospital de Pelegrins i esporàdicament al nucli de Corbera de Baix. Durant les primeres dècades del segle XX, però, s'inicien els tràmits per establir un nou emplaçament del consistori, en un lloc «entre los caseríos de Corbera alta y Corbera baja por ser ésta la voluntad del pueblo en general y requerirlo la continua y perpetua paz y armonía que debe reinar entre ambos caseríos de antiguo interrumpida». A finals de 1931 es van encetar les obres de construccions i el 24 de juliol de 1932 es van inaugurar les noves dependències.</p> | 41.4162300,1.9278800 | 410402 | 4585519 | 1931 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47740-foto-08072-6-1.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | Josep Ros i Ros | El 1984 es va construir una primera ampliació amb cos d'edificació adossat, a l'angle posterior esquerre. Fotografia cedida per l'Ajuntament de Corbera de Llobregat. | 105 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | ||||||
| 47741 | Cal Quim dels Duros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-quim-dels-duros | <p>ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1984). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XVI | <p>Casa de planta quadrada amb planta baixa, pis i semisoterrani. Per la seva situació en un punt topogràficament complicat, disposa d'unes parets amb contraforts per salvar el desnivell d'uns 7 m entre el carrer de l'Església i la plaça del Castell, en la qual es recolza la construcció mitjançant parets de pedra molera amorterada. La casa també té brancals i dintells de portes i finestres de pedra molera vermella, amb dovelles i punt rodó a l'entrada principal (carrer de l'Església). Al soterrani, a l'interior, conserva arcs de factura gòtica. Es poden distingir clarament les dues cases independents antigues, que són diferents en alçada i decorativament, ja que només s'ha unificat la façana que dóna a al carrer de l'Església (on a més a més es detecta una porta tapiada). Una de les façanes és amorterada i té la porta amb arc apuntat i una finestra amb arc conopial; la façana oposada és feta amb carreus de pedra vermella, amb finestres petites adovellades i obertes sense buscar una disposició estètica.</p> | 08072-7 | C/ Església, 7 | <p>L'origen de la finca cal situar-lo a la mateixa època de la construcció del «Castell de Corbera» (Casal de Santa Magdalena). El motiu Quim dels Duros prové de l'adquisició, a la primera meitat del segle XX, per Quim de Cal Duro, de l'Amunt (els familiars del qual els deien els «Duros»).</p> | 41.4179100,1.9229600 | 409993 | 4585710 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47741-foto-08072-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47741-foto-08072-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47741-foto-08072-7-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 93|94|98|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | |||||||||
| 47742 | Cal Teixidor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-teixidor-2 | <p>ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1984). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XVII | El seu estat és ruïnós. | <p>Casa urbana amb coberta de dos aiguavessos. Resta separada del carrer per un pati davanter o eixida al qual s'accedeix per una rampa pròpia de la mateixa finca. Bastida amb pedra amorterada amb llindes, brancals, etc. de pedra picada; té estructura de teulada i sostres de fusta. El portal de casa és de punt escarser, al qual hi figura la data 1686.</p> | 08072-8 | C/ Major, 13 | <p>Tot i la data de 1686 que figura a la façana de la casa, hi ha constància documental anterior de l'existència del teixidor de lli: durant la segona meitat del XVI la dona del teixidor de lli va abandonar el seu marit per marxar amb el bandoler Tallaferro (s'hi fa referència en documents de 1616), també trobem notícies de la casa del teixidor de lli en l'acta de venda del castell i lloc de Corbera a Montserrat Mora, en 1619.</p> | 41.4182100,1.9236000 | 410047 | 4585743 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Dolent | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | |||||||||
| 47743 | Cal Passasserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-passasserres | <p>ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1984). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XVIII | <p>Casa pairal vilatana aïllada de planta baixa i dues plantes, amb coberta d'un sol aiguavés i cos auxiliar adossat. S'hi accedeix mitjançant unes escales paral·leles al front de les façanes, ja que l'edifici resta sobreelevat del nivell del carrer. Obrada amb parets de pedra vermella; al portal i les llindes de finestres figura la data de 1776.</p> | 08072-9 | C/ Canigó, 23 | <p>Tot i que el llinatge Bolta és originari de Gelida, el 1745 un dels seus descendents es va establir a Corbera arran el seu casament amb una veïna de la vila, i el fill hereu, Josep Boltà i Rigol, va construir la casa. El motiu Passaserres sembla que està relacionat amb les travesses que feia, pels volts de 1745, J. Boltà i Rigol, hereu del mas Boltà de Gelida, per festejar.</p> | 41.4177700,1.9210500 | 409833 | 4585697 | 1776 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47743-foto-08072-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47743-foto-08072-9-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | Reformat per Jaume Boltà i Canyelles. | 119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | |||||||
| 47744 | Cal Cafeter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cafeter | <p>ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1984). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XVII | La façana està en mal estat; és de pedra esmoladora recoberta amb estucs i pintura a la calç, que ha anat caient. L'annex que aguanta el pati també presenta un estat regular. | <p>Casa urbana de planta rectangular amb planta baixa i dues plantes, coberta a dues aigües, eixida i pati al costat. Disposa de portal escarser amb dovelles de pedra esmoladora, igual que les finestres, així com façana amb estucats i pintura a la calç i un rellotge de sol al cantó dret.</p> | 08072-10 | C/ Raval, 2 | <p>La primera referència documental als propietaris de la casa data de 1721, en què el baró Francesc Mora estableix a l'agricultor Pau Fisa, amb pacte emfitèutic a prima rabassa, una peça de terra erma d'una quartera i mitja de sembradura anomenada Coll Roig. D'ençà d'aquesta notícia, la casa ha romàs sempre propietat de la família Fisa, que sembla que la restauraria el 1884 (data que hi ha al rellotge de sol de la façana).</p> | 41.4177000,1.9217500 | 409892 | 4585688 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47744-foto-08072-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47744-foto-08072-10-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | ||||||||
| 47745 | Cal Marxant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marxant-0 | <p>ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1984). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XVIII-XIX | <p>Casa urbana aïllada de planta rectangular amb planta baixa i dues plantes, coberta de dos aiguavessos, bigues de fusta i tres eixides o petits horts al seu voltant. Està situada dalt d'unes penyes d'arenosa vermella de Corbera, de forma molt vistosa al mig del poble. Obrada amb murs de pedra vermella arenosa amorterada amb calç.</p> | 08072-11 | C/ Raval, 12 | <p>La casa esta datada a finals del segle XVIII i començaments del XIX.</p> | 41.4174400,1.9206900 | 409803 | 4585661 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47745-foto-08072-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47745-foto-08072-11-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | |||||||||
| 47746 | Cal Bessó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-besso-0 | <p>ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1984). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XVIII | <p>Casa urbana aïllada de planta rectangular amb planta baixa, planta i golfes, amb coberta a dues aigües, amb dos nivells diferents. Obrada amb murs de pedra de carreus amb llindes, brancals i ampits de pedra vermella tallada. Disposa de portal rodó d'accés pel carrer Canigó.</p> | 08072-12 | C/ Canigó, 9 | <p>La casa és datada en 1774.</p> | 41.4170800,1.9201500 | 409757 | 4585621 | 1774 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47746-foto-08072-12-1.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | Reconstruït i restaurat el 1994 per A. Martínez i A. Berdejo. Es va augmentar l'alçada de la casa, modificant les obertures de les golfes i suprimint altres finestres. | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | |||||||
| 47747 | Cal Dèvil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-devil | <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XVIII-XIX | <p>Casa urbana aïllada de planta irregular, la disposició de la qual, en la façana principal, forma patis i racons enjardinats a l'entrada. Té planta baixa i un pis, i és obrada amb parets de pedra vermella amorterada. Té oberts dos balcons a la façana, amb barana de ferro forjat.</p> | 08072-13 | C/ Canigó, 11 | 41.4172100,1.9201700 | 409759 | 4585636 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47747-foto-08072-13-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | ||||||||||
| 47748 | Cal Rei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rei-0 | <p>ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1984). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XVIII-XIX | <p>Casa urbana aïllada de planta rectangular amb planta baixa, pis, golfes, cos lateral annex i coberta de dos aiguavessos. Obrada amb murs de pedra de carreus amb junta amorterada amb calç, i llindes, brancals i ampits de pedra vermella tallada. A la banda esquerra conserva un jardí petit.</p> | 08072-14 | C/ Canigó, 3-5 | <p>La casa és datada a finals del segle XVIII i començaments del XIX.</p> | 41.4169100,1.9198000 | 409728 | 4585603 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47748-foto-08072-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47748-foto-08072-14-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | |||||||||
| 47749 | Can Pere Pau Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pere-pau-vella | <p>RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XVIII-XIX | Façana arreglada recentment amb ciment (sense unificació estètica), a la façana lateral es veuen les canonades i instal·lacions elèctriques. | <p>Casa pairal vilatana de dimensions considerables, de planta rectangular amb planta baixa, pis i coberta de dos aiguavessos. Obrada amb murs de pedra amorterada amb llindes i muntants de pedra molera vermella. Disposa d'era o pati al davant de la façana principal.</p> | 08072-15 | Ptge. Canigó, 6 | <p>Inscripció al portal de 1828.</p> | 41.4180500,1.9217200 | 409890 | 4585727 | 1828 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47749-foto-08072-15-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | |||||||
| 47750 | Can Baró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-baro | <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XX | Hi ha humitats a l'interior, nius d'aus a les finestres i la teulada... | <p>Finca integrada per una casa pairal de caràcter urbà i un terreny enjardinat a l'entorn. La casa és una edificació aïllada de tres cossos amb planta, pis, golfes i coberta de dos aiguavessos, amb estructura de coberta de fusta i teula àrab. Disposa d'acabats exteriors amb dibuixos i motllures de caràcter modernista, bàsicament a la planta baixa i ulls de bou a les golfes. Les obertures tenen una disposició simètrica, que es complementa amb altres finestres i ulls de bou pintats com a motiu ornamental.</p> | 08072-16 | Pl. de Sant Salvador, 2 | <p>La finca fou construïda per la família de Dolors Pich i Ros a començaments del segle XX. Des d'aleshores a romàs com a casa pairal a nom d'Enric Ros i Codina i, a partir de 1985, de Pere Ros i Pich. L'any 1988 fou adquirida per l'Ajuntament de Corbera; després de la rehabilitació realitzada el 1989, esdevingué biblioteca municipal i casal de joves.</p> | 41.4148200,1.9312900 | 410685 | 4585359 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47750-foto-08072-16-1.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | Degut al seu estat de conservació hi ha un projecte de reforma que respectaria l'aspecte exterior de l'edifici. | 105 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | |||||||
| 47751 | Can Bonavia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bonavia | <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XIX | <p>Masia de planta quadrada amb afegits i transformacions modernes. La part central consta de planta baixa i pis amb coberta de dos aiguavessos amb pendents cap als laterals. Disposa de portal adovellat amb pedra molera i finestres amb dintells i ampits també de pedra (s'han estucat i no queda la pedra a la vista). Exceptuant la façana principal, hi ha poques obertures, i s'observen antigues portes actualment tapiades. La casa és situada aïllada al mig d'un solar i envoltada de jardí.</p> | 08072-17 | C/ Pau, 18 | 41.4158300,1.9293500 | 410524 | 4585473 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47751-foto-08072-17-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | ||||||||||
| 47752 | Can Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roig-1 | <p>CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat FUSTÉ, Ramon i J.GALLOFRÉ, Isidre (1980). 'Fitxa del Inventari de protecció del Patrimoni Cultural Europeu', Col·legi d'Arquitectes de Barcelona GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat SECCIÓ D'INVENTARI (2000). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya.</p> | XVI-XIX | <p>Antiga casa pairal consistent en un edifici aïllat de planta irregular. La planta baixa anivella el pati principal amb el posterior. La masia, inicialment rural, ha estat adaptada al medi urbà; tot i la important reforma efectuada el 1933, conserva els elements següents: arcs interiors, voltes, portes i sostres primitius, finestres amb ampits, llindes, muntants i brancals de pedra vermella. Disposa d'arc d'entrada a l'era i pati, de grans dimensions i en pedra vermella, i rellotge de sol en la façana.</p> | 08072-18 | C/ Casanova, 1 | <p>Antiga casa pairal coneguda com a Can Roig de la Riera, en contraposició a la de Can Roig de l'Avall (Can Deu). La primera referència documental correspon a la concòrdia del delme entre el rector i el baró, datada el 1576. Posteriorment, el 1655, figura Francesc Roig de la Riera a la reunió de jurats de la Universitat de Corbera feta al Casal de Santa Magdalena per nomenar-ne síndic. La finca de Can Roig de la Riera és l'origen del nucli urbà conegut popularment com «les cases de Can Roig», ja que la seva major part va ser venuda en parcel·les a principis del segle XIX. A finals d'aquest segle la propietat va passar dels Roig a Joan Bonastre.</p> | 41.4125500,1.9276500 | 410378 | 4585110 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47752-foto-08072-18-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | |||||||||
| 47753 | Can Rosell ('El Corral del Senyor [Baró]') | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rosell-el-corral-del-senyor-baro | <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XVIII-XX | <p>Casa pairal integrada al nucli urbà tot i mantenir-se aïllada, envoltada de terreny lliure destinat a jardí. L'edifici presenta planta de tipus basilical amb sobreelevació d'un cos central; la forma de la planta és de creu allargada i té planta baixa, dos pisos i coberta a diversos vessants. Disposa de porxos i altres annexos moderns adossats a la part nord i sud. Obrada en parets de pedra amb muntants, llindars i ampits de pedra picada.</p> | 08072-19 | C/ Pau Casals, 5 | <p>En el cos de l'edificació central figura la data 1779. Tanmateix, al plànol del baró Manuel Antic i Mora (anterior al 1790) el terreny figura sense edificar i formant part de la terra del castell. Amb tot, el petit edifici originari s'anomena arreu «el corral del Senyor (baró)». El cens rectoral de 1913 dóna 7 habitants a Can Rosell. Entre 1960 i 1969 s'hi van realitzar ampliacions amb l'addició de cossos a la banda sud-oest i a la banda nord.</p> | 41.4175100,1.9259100 | 410239 | 4585663 | 1779 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47753-foto-08072-19-1.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | ||||||||
| 47754 | Casa Leandro Escala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-leandro-escala | <p>RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XX | <p>Edifici residencial aïllat de tipus urbà de centre vila, amb terreny que l'envolta com a jardí. Consta de planta baixa, pis i golfes (des de l'entrada del carrer Sant Antoni; però hi ha encara un nivell inferior), amb coberta de dos aiguavessos en forma de T i ràfec. Disposa de façanes arrebossades, pintades de colors clars i ornamentades amb motius clàssics sota les ales de la teulada, amb decoració esculpida a les llindes de les finestres, i porxo glorieta a la planta baixa.</p> | 08072-20 | C/ Sant Antoni, 27 | <p>Tot i que la construcció del barri de les anomenades «cases de Can Roig» o part baixa de Corbera s'esdevingué a partir del darrer quart del segle XIX, la Casa Leandro Escala va ser construïda durant el segle XX.</p> | 41.4139200,1.9292900 | 410517 | 4585261 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47754-foto-08072-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47754-foto-08072-20-2.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 99|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | |||||||||
| 47755 | Casa Homs, Casal de la Mercè, Torre dels Capellans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-homs-casal-de-la-merce-torre-dels-capellans | <p>ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1984). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat FUSTÉ, Ramon i J.GALLOFRÉ, Isidre (1980). 'Fitxa del Inventari de protecció del Patrimoni Cultural Europeu', Col·legi d'Arquitectes de Barcelona GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial PASQUAL SANGRÀ, Joaquim (1983), 'Fitxa del Inventari de protecció del Patrimoni Cultural Europeu', Col·legi d'Arquitectes de Barcelona RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XX | Hi ha esquerdes, humitats i filtracions d'aigua. | <p>Edifici aïllat de planta rectangular, separat del carrer per una tanca historiada de rajola vista, amb majòliques. Té quatre plantes, dues de les quals sota nivell de carrer, salvant un desnivell important, i coberta de rajola àrab de quatre aiguavessos. D'estil modernista, disposa de frisos i cornises d'obra vista. En el frontis hi ha una majòlica amb la imatge de la Verge de la Mercè; i a la façana posterior, galeries obertes amb pilars i balustres.</p> | 08072-21 | Carreró de Santa Magdalena, 17 | <p>La casa va ser edificada a la dècada dels anys 20 pel contractista o mestre d'obres Pujol sobre uns terrenys que havien estat propietat del baró de Corbera. Es construí per ordre de Josep, Lluís, Ramon i Concepció Homs i Ginesta; els tres primers eren capellans i van morir durant la guerra civil. Aleshores la propietat va passar a la seva germana, que la va vendre al Bisbat de Barcelona.</p> | 41.4175400,1.9238500 | 410067 | 4585668 | 1922 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47755-foto-08072-21-1.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | Constructor d'obres Pujol | Informació facilitada pel Centre d'Esplai Corbera | 105 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | |||||
| 47756 | Edifici de la Societat Sant Telm | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-societat-sant-telm | <p>ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1984). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat FUSTÉ, Ramon i J.GALLOFRÉ, Isidre (1980). 'Fitxa del Inventari de protecció del Patrimoni Cultural Europeu', Col·legi d'Arquitectes de Barcelona GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial PASQUAL SANGRÀ, Joaquim (1983), 'Fitxa del Inventari del patrimoni Cultural europeu', col·legi d'Arquitectes de Barcelona RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XX | <p>Edifici civil de caràcter recreatiu, de planta rectangular amb dues plantes, suspeses sobre un terreny molt desnivellat, i coberta de dos aiguavessos. A la primera planta hi ha locals per a sala d'exposicions i reunions i altres serveis; a la segona planta, una sala d'espectacles amb un aforament de 300 persones i bar. La façana principal, d'inspiració modernista, és d'obra vista rústega i disposa de cinc arcades de traçat carpanell separades per pilastres rematades superiorment. En diferents etapes es va construir una pista descoberta al costat, que posteriorment es va cobrir i actualment funciona com a bar de l'entitat.</p> | 08072-22 | C/ Andreu Cerdà, 12-14 | <p>Després de la constitució, el 1914, de la Societat Recreativa i de Socors Mutus Sant Telm, aquesta entitat va menar entre 1916 i 1919 la construcció d'un local, amb la col·laboració dels seus membres. El 1967 l'entitat va passar a dir-se Societat Moral i Recreativa Sant Telm. Com a entitat organitza diferents activitats (Festa del Soci, actes de la Festa Major...), i en depèn un grup teatral, GEST (Grup Escènic Sant Telm).</p> | 41.4173200,1.9224900 | 409953 | 4585645 | 1916-19 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47756-foto-08072-22-1.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 105 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | ||||||||
| 47757 | Ca l'Aiguardenter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-laiguardenter | <p>RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XVIII-XIX | <p>Antiga masia rural que ha quedat immersa dins del nucli urbà de la població a causa del seu creixement. Edifici de planta quadrada alçada, amb planta baixa sobreelevada per la topografia del terreny i additaments de tota mena destinats a corrals, corts i coberts. La coberta és de dos aiguavessos.</p> | 08072-23 | Travessia de la Font Vella, 10 | <p>Al plànol del baró Manuel Antic i Mora (anterior al 1790) no hi figura aquesta casa, sinó les terres de Pau Rovira.</p> | 41.4166900,1.9238300 | 410064 | 4585574 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | ||||||||||
| 47758 | Cal Sastre Titit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sastre-titit | <p>CODINA I VILÀ, Jaume; FERNÀNDEZ I TRABAL, Josep; RIERA I BAGUÉ, Josep M.; [et al.] (1991). Estudis d'història de Corbera de Llobregat. Barcelona: Ajuntament de Corbera de Llobregat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XVII | En estat d'abandó. | <p>Edifici de planta rectangular, aixamfranada en una de les cantonades del front del carrer Major. Consta de planta baixa i dues plantes. L'entrada principal ha quedat cara al corredor, deixat paral·lelament als murs de la plaça de l'Església. Obrada amb parets de pedra amorterada, té dintells i ampits de pedra esmoladora.</p> | 08072-24 | C/ Església, 1 | <p>A partir del segle XVII hi ha referències a l'ofici de sastre dins de la documentació referida a l'administració del baró de Corbera i els actes de vassallatge.</p> | 41.4179400,1.9232300 | 410016 | 4585713 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47758-foto-08072-24-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | ||||||||
| 47759 | Capella de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-cristofol-0 | <p>CABÚS, Albert; CALDÉS, Lina; MARTÍN, Pilar; MORALES, M. Luz; TORRES, Cèlia (1994). Patrimoni del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat: CRP Baix Llobregat CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat FUSTÉ, Ramon i J.GALLOFRÉ, Isidre (1980). 'Fitxa del Inventari de protecció del Patrimoni Cultural Europeu', Col·legi d'Arquitectes de Barcelona GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial GAVÍN, Josep M. (1988). Inventari d'esglésies. Baix Llobregat. Barcelona: Pòrtic PAGÈS I PARETAS, Montserrat (1981). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya PAGÈS I PARETAS, M. (1992). Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat; Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat PAGÈS I PARETAS, M. (?). El temps del romànic al Baix Llobregat. RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat VICENTE MERCADER, Pilar (coord.) (1999). El Baix Llobregat. Guia per al coneixement del patrimoni. [Sant Feliu de Llobregat]: Consell Comarcal del Baix Llobregat VIGUÉ, Jordi; PLADEVALL I FONT, Antoni; CARBONELL I ESTELLER, Eduard; BOU, Emili (1974). L'església romànica de Sant Ponç de Corbera. Segle XI. Barcelona: Porter libros (col. «artestudi art romànic», 1).</p> | X-XI | Presenta esquerdes produïdes bàsicament pel moviment de les lloses de pedra sobre les quals està edificat. Actualment tot el conjunt està cenyit per reforços metàl·lics. | <p>Capella d'origen pre-romànic d'una sola nau rectangular, sobrealçada i amb absis a la capçalera. L'absis i la part posterior de les parets van ser reformats a principis del segle XI. L'absis conservat no és un semicercle complet, ja que presenta una forma corba només en la paret de llevant. Disposa de dues finestres del segle XI de doble esqueixada i coberta de dos aiguavessos amb embigat de fusta. Davant la façana hi ha un petit atri, construït el 1807 (la data figurava a la llinda de l'entrada, avui desapareguda) . És bastit parcialment damunt un sortint de roca, i construït amb carreus de pedra esmoladora, amb fragments d'opus spicatum. L'interior és senzill, i la coberta ha estat refeta segons el model original, amb un embigat recolzat damunt cavalls de fusta.</p> | 08072-25 | Av. de l'Ermita, 12 | <p>La seva proximitat al monestir de Sant Ponç fa considerar la possibilitat d'una certa dependència. Al segle XVI a la capella hi havia un ermità; als documents corresponents a les visites pastorals figura com a «sacellum», és a dir, com a petit santuari.</p> | 41.4146600,1.9028400 | 408307 | 4585371 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47759-foto-08072-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47759-foto-08072-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47759-foto-08072-25-3.jpg | Legal | Pre-romànic|Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 91|92|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 | ||||||||
| 47760 | Ermita de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-sant-marti | <p>GAVÍN, Josep M. (1988). Inventari d'esglésies. Baix Llobregat. Barcelona: Pòrtic PAGÈS I PARETAS, M. (1992). Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat; Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat VALL I RIMBLAS, Ramon (1989). 'Sant Martí: una església pre-romànica inèdita a Corbera de Llobregat'. I Jornades Arqueològiques del Baix Llobregat. Castelldefels: Ajuntament de Castelldefels.</p> | XII | Només resta dreta part d'una paret | <p>Petit edifici amb absis rectangular, del qual només es conserven les ruïnes de dues de les tres parets amb una alçada de 2 i 3 m. Bastit amb carreuat travat amb un morter de calç amb arena. Per les restes es pot deduir que la planta tindria una forma entre rectangular i romboïdal, amb una capçalera de forma gairebé quadrada. La coberta de la capçalera podria haver estat de volta de canó, i no hi ha cap resta que permeti esbrinar el tipus de coberta de la nau. El mur lateral esquerre està format per carreus més aviat grans i ben escairats, col·locats segons fileres homogènies; el de la paret del fons es dividiria en dues parts, la inferior seria semblant a la descrita, i la superior té els carreus de dimensions més reduïdes.</p> | 08072-26 | Al final del camí de Sant Martí | <p>Les primeres referències a Sant Martí són de 1351, però fan referència a l'altar de Sant Martí de l'església de Santa Maria de Corbera. Aquest fet permet pensar que potser l'ermita ja estaria sense culte i que en el seu record s'hauria erigit a la parròquia un altar dedicat al sant (molt honorat a l'església hispana abans de l'època carolíngia).</p> | 41.4271100,1.9191600 | 409688 | 4586736 | 08072 | Corbera de Llobregat | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47760-foto-08072-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47760-foto-08072-26-2.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 92|85 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:32 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 154,25 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/