Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 47827 | Dipòsits d'aigua del Calaix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposits-daigua-del-calaix | XX | El sostre i part de les parets s'ha caigut. | <p>Restes dels que van ser els primers dipòsits municipals d'aigua, amb una planta de 17x6 mts, i dividit en tres parts. La coberta estava sostinguda per grans arcades, amb arcs de gairebé mig punt. L'estructura és construïda amb maó massís.</p> | 08072-93 | A prop del torrent del Calaix | <p>Quan va començar a canalitzar-se l'aigua per abastir el nucli de Corbera, s'utilitzava la que provenia de la finca de can Canals (anys 80 del segle XIX). Posteriorment es van construir als anys quaranta els dipòsits en la mateixa finca, que permetien acumular una gran quantitat d'aigua per garantir-ne el subministrament. Finalment, van quedar petits i, amb l'arribada de l'aigua des del Llobregat, van quedar en desús.</p> | 41.4221400,1.8966600 | 407801 | 4586208 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47827-foto-08072-93-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Informació obtinguda de diversos expedients de llicències d'obres de pous i canals d'aigües, a l'Arxiu Històric de Sant Feliu de Llobregat. | 98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:22 | ||||||||
| 47870 | Pou de glaç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-1 | <p>Pou de glaç de grans dimensions, amb sostre en forma de cúpula construït íntegrament de pedra seca. La construcció és d'època medieval, encara que a l'exterior hi ha unes parets que possiblement siguin construïdes en època posterior, de forma octogonal i que tenien un cobert suportat amb bigues de fusta.</p> | 08072-136 | Tram final de la riera de Corbera | <p>Les grans dimensions del pou de glaç podrien explicar-se pel possible subministrament de gel pel mercat del peix de Barcelona: el transport es faria amb barca, seguint el curs del riu Llobregat. L'any 1284, Romeu de Corbera es casava amb Liliana de Centelles, que va aportar al patrimoni familiar l'ingrés del dret o tribut sobre el peix i el garum (salsa de peix) que es venia a Barcelona. Aquest dret continua apareixent en documents posteriors (1348, 1356, 1423...). Hi ha una altra referència documental sobre el gel a Corbera: en un document de 1731 s'indica que l'hostaler de Corbera estava obligat a tenir i vendre neu per la conservació dels aliments. Seguint el curs de la riera hi ha uns terrenys actualment ocupats per horts, eren les antigues rescloses on l'aigua, escampada en tolls de poca profunditat, es glaçava.</p> | 41.4413600,1.9799400 | 414786 | 4588256 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47870-foto-08072-136-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 94 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:22 | |||||||||||
| 47871 | Gorgs de la Mola, camí històric del Pas de la Barca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorgs-de-la-mola-cami-historic-del-pas-de-la-barca | En alguns indrets els murs de pedra seca estan deteriorats, i el camí no està en bon estat. | <p>El camí és el que s'utilitzava des de l'època medieval i moderna per transportar el gel del pou de glaç a Corbera. Presenta murs de pedra seca i marques d'antigues roderes a les pedres del terra. En aquest indret hi havia un antic molí fariner, documentat al segle XVI, i encara queden restes de les canalitzacions que hi duien l'aigua. La força de l'aigua -riera de Corbera- ha excavat un pas en gresos vermellosos, les roques són de gran bellesa i conformen un paratge de coves, balmes i salts. A l'entorn també hi ha les restes d'un aqüeducte i una antiga depuradora d'aigua que funcionava pel sistema de decantació.</p> | 08072-137 | Tram final de la riera de Corbera | 41.4395800,1.9726900 | 414178 | 4588066 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47871-foto-08072-137-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Informació facilitada pel GEMC, el Grup d'Història Local i l'Àrea de Promoció Econòmica i Turisme de l'Ajuntament de Corbera de Llobregat | 85 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:22 | ||||||||||
| 47873 | Font i escultura de la plaça del Rabadà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-escultura-de-la-placa-del-rabada | XX | L'estat de la plaça és bo en general, però hi ha pintades a la font i a un rètol que hi ha al costat, i a la placa de l'escultura li han caigut lletres i està rovellada. | <p>Placeta ajardinada de forma triangular, a la qual s'accedeix per escales des de dos dels costats. A un angle hi ha la font amb l'antic escut de Corbera; a un altre l'escultura en ferro d'un rabadà sobre un pedestal de pedra molera. Hi ha la inscripció 'EL RABADÀ', en ferro, damunt la pedra i, a un lateral, una placa també de ferro amb la inscripció '1ER PESSEBRE VIVENT DE CATALUNYA, XXV EDICIÓ 1962-1986'.</p> | 08072-139 | Plaça del Rabadà | <p>L'escultura va col·locar-se per commemorar el vint-i-cinquè aniversari de la primera edició del Pessebre Vivent, en una plaça on ja hi havia la font.</p> | 41.4181400,1.9249000 | 410156 | 4585734 | 1986 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47873-foto-08072-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47873-foto-08072-139-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | De l'escultura, Josep Rodrigo | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:22 | |||||||
| 47874 | Avencot d'en Gallo (Sistema dels guixos) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avencot-den-gallo-sistema-dels-guixos | <p>Cavitat natural desenvolupada en pedra de guix. Es tracta d'un sistema natural subterrani desenvolupat en roca de guix amb alternança d'altres materials sedimentats. S'hi pot accedir per tres boques diferents i fer-hi un recorregut total de 180 metres, aproximadament, per un laberint de pous, galeries i petites sales interconnectades. La fondària més important s'assoleix als -25 metres. Als diversos extractes de materials s'observa guix compacte i cristal·litzat de composició diferent i gran varietat cromàtica. Hi ha abundància de fongs i presència de petits mamífers i invertebrats.</p> | 08072-140 | Prop del barri de l'Amunt | 41.4104100,1.9082000 | 408749 | 4584893 | 08072 | Corbera de Llobregat | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Entre els sediments que hi ha arrossegat l'aigua hi ha fragments de vidre i estris vells. Fotografia de SpeleoCorb | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:22 | ||||||||||||||
| 47878 | Llegenda castell i sarraïns | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-castell-i-sarrains | No es coneix | <p>Segons una tradició, durant la invasió islàmica el pla de Barcelona va estar dominat per dos potents reis 'moros'. Un d'ells va erigir un castell al cim de la muntanya de Corbera, i l'altre alçà el castell de Cornellà. Els cristians lluitaven per a conquerir el castell de Corbera, i en una lluita ferotge van aconseguir matar el rei que l'ocupava. Van tirar el seu cos en un pou que servia de sepultura per a tots els que morien a la lluita. L'ànima del rei, que era mig bruixot, es va convertir en corb i, amb els seus gralls seguia animant i dirigint les seves forces , que resistien ferotgement per a sorpresa dels cristians, fins que un dia es van adonar de la presència d'aquell corb i el van matar. Els sarraïns, en aquest moment, es van desmoralitzar i no trigaren a rendir-se. L'expulsió dels sarraïns del pla de Barcelona per mans de Carlemany no va ser absoluta, ja que als cims de Corbera hi quedaven una gran quantitat de corbs que envaïen la planura immediata: la gent creia que era el rei seguit de la seva cort, ja que anaven capitanejats per un de tamany superior, qualificat amb el nom de rei o avi. En escoltar el seu crit, la gent interpretava que deia: Carn! Carn! Carn!</p> | 08072-144 | Castell | 41.4180300,1.9229200 | 409990 | 4585724 | 08072 | Corbera de Llobregat | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Llegenda recollida per Joan Amades i publicada al Diario de Barcelona | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:22 | |||||||||||||
| 47881 | Gegants i capgrossos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-i-capgrossos | XX | <p>L'Antoni: fa 3,85 mts d'alçada i pesa 45 kg. Porta un bastó amb l'emblema del poble. La Magdalena: la seva alçada és de 3,80 mts i el seu pes de 43 kg. Porta un ram de flors boscanes. Les indumentàries dels dos gegants els identifiquen com a senyors benestants, i porten els noms dels dos patrons de la vila, per representar a tots els corberencs.</p> | 08072-147 | Carrer Josep Tarradellas, s/n | <p>L'any 1994 les societats recreactives i culturals del poble (Societat Coral Diadema i Societat Sant Telm) va reunir-se amb la intenció de trobar quelcom que identifiqués Corbera i que servís per unificar l'ambient, la gent i les festes de les dues zones de Corbera. D'aquesta reunió sortí la proposta de fer una parella de gegants: l'Antoni (patró de la zona baixa) i la Magdalena (patrona de la zona alta). L'any 1995 ja estarien fets i s'hauria fundat també la Colla Gegantera.</p> | 41.4142200,1.9232000 | 410008 | 4585300 | 1995 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Lúdic | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Fotografia de la Colla Gegantera. | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:22 | |||||||||||
| 47882 | Corb (Diables) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corb-diables | XX | <p>Corb de fibra de vidre de 2,5 m d'alçada i 3 m de llargada, amb un pes de 45 kg. Disposa de 15 punts de pirotècnia repartits per tot el cos (4 al bec, 4 a les ales i 7 entre el llom i la cua). Té moviment a les ales i al bec, i llum als ulls.</p> | 08072-148 | Carrer Anselm Clavé, 7 | <p>La formació de la colla de diables Penya del Corb es remunta a l'hivern de 1990, quan un grup d'amics es va reunir amb la finalitat de crear una colla de diables a Corbera, moguts per l'èxit que havien tingut els darrers correfocs a la població. El juliol de 1991 van fer la primera sortida a Corbera, amb un gran èxit; aquesta i les posteriors, ja l'any 1992, els van portar a crear el Corb, reunint diables i bèstia de foc en un mateix grup (la seva 'inauguració' va ser el mes de juliol de 1993). A la colla també hi ha un grup de timbalers i, l'any 1996, sorgí la idea de crear una colla de diables i timbals infantils.</p> | 41.4167200,1.9175900 | 409543 | 4585584 | 1992 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Lúdic | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Fotografies facilitades per l'Ajuntament de Corbera de Llobregat. | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:22 | |||||||||||
| 47893 | Mercat de Calaf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mercat-de-calaf-0 | XX | <p>Conjunt d'actes organitzats pel Centre d'Esplai Corbera durant un cap de setmana de principis del mes de juliol. Se celebra des dels anys setanta, amb la finalitat d'aconseguir fons per les colònies i campaments d'estiu. Consisteix en la instal·lació de diverses parades, com la tómbola o el bingo, amb el sorteig d'obsequis cedits per comerciants locals i altres col·laboradors. Darrerament també s'organitza un sopar a la fresca i alguna activitat complementària (cinema a la fresca o representacions teatrals). La ubicació ha anat variant amb el pas del temps: el carrer Sant Jordi, la zona esportiva i, els últims anys, el pati del CEIP Jaume Balmes.</p> | 08072-159 | Carrer Sant Jordi, 27 | 41.4149200,1.9245900 | 410125 | 4585377 | 1975 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Informació facilitada pel Centre d'Esplai Corbera | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:22 | ||||||||||||
| 47904 | El Molinot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-molinot | XVIII | Un abocament de terres va fer que les restes gairebé desapareguessin colgades | <p>Restes d'un antic molí fariner. La bassa estava situada al camí de la font de la Mata, i sota el mateix camí hi havia una gruta, buidada en la pedra, on saltava l'aigua. Es poden veure les restes de la bassa, feta amb pedra de sauló.</p> | 08072-170 | Carrer Casanoves, 33 | 41.4091000,1.9247200 | 410128 | 4584730 | 08072 | Corbera de Llobregat | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Informació facilitada per Llorenç Urgellés (Grup d'Història Local). | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:22 | ||||||||||||
| 47908 | Mercat Medieval | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mercat-medieval-0 | XXI | <p>Durant un cap de setmana del mes de juliol, coincidint amb la Festa Major de Santa Magdalena, i en el nucli antic de la vila, se celebra el Mercat Medieval. S'instal·len un seguit de parades d'artesans que mostren com es treballava en els gremis medievals, parades d'alimentació, espectacles d'animació i màgia, jocs, una haima àrab i una taverna. Des de 2005 parades de comerciants de Corbera.</p> | 08072-174 | Zona alta de Corbera | 41.4179000,1.9230300 | 409999 | 4585709 | 2001 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:22 | |||||||||||||
| 47910 | Tram del camí antic a Sant Ponç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tram-del-cami-antic-a-sant-ponc | XIX | <p>Primera part del camí antic de Sant Ponç, que unia la zona alta de Corbera amb el monestir. El camí és estret, està sense pavimentar i és emmarcat per un mur de pedra seca a un dels seus costats. La vegetació és abundant i espessa, i hi destaquen els pins, les atzavares i les figueres de moro. En diferents indrets hi ha bancs, de pedra seca, fets amb la pedra esmoladora pròpia de la zona.</p> | 08072-176 | Carrer del Carme | 41.4158400,1.9190100 | 409660 | 4585485 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47910-foto-08072-176-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Informació facilitada pel Grup d'Història Local. | 98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:22 | ||||||||||
| 47831 | Font del Corró, font del Pi de can Deu, font de can Deu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-corro-font-del-pi-de-can-deu-font-de-can-deu | <p>AAVV (2005), 'Les fonts de Corbera'. Corbera de Llobregat, GEMC ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1984). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | Envoltada de vegetació, i amb una pintada. | <p>Font situada en un espai estret i cobert de vegetació de ribera, al costat d'un pi de grans dimensions. L'aigua surt d'un petit brollador i es recull en una palanca excavada al terra.</p> | 08072-97 | Al camí de Can Deu (des de la carretera de Sant Andreu), a l'altra banda de la riera | 41.4266100,1.9416000 | 411563 | 4586657 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47831-foto-08072-97-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:22 | ||||||||||||
| 47812 | Font de les Febres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-febres-0 | <p>AAVV (2005). 'Les fonts de Corbera'. Corbera de Llobregat, GEMC ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1984). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XIX | <p>Petita deu d'aigua que brolla ran del camí que mena a la masia dels Fitons; en temps de secada forta gairebé s'esmorteix. A pocs metres sota la font discorre la riera de Corbera. La font està protegida per un marge d'aproximadament 1 metre d'alçada, i pocs metres més avall hi ha el safareig o abeurador que es proveu de l'aigua sobrant. La vegetació de l'entorn, que hi dóna ombra, està formada per pins i alzines centenaris, amb un sotabosc de roure, mata, ruda, murtra... Hi ha una inscripció en mal estat on es pot llegir 'febras'.</p> | 08072-78 | Camí dels Fitons | <p>La font de les Febres i el safareig o abeurador presenten un aspecte de construcció immemorial. Té segles d'existència, sense que hom en pugui precisar la data. Segons tradició oral, sembla que tenia efectes guaridors contra les febres, motiu pel qual se la denomina com a font de les Febres.</p> | 41.4209600,1.9026000 | 408296 | 4586070 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47812-foto-08072-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47812-foto-08072-78-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 98 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:22 | |||||||||
| 47824 | Font dels Herbatges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-herbatges | <p>AAVV (2005). 'Les fonts de Corbera'. Corbera de Llobregat, GEMC ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1984). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | <p>Font situada en un indret de vegetació espessa, adossada a unes feixes i sota un gatell. L'aigua passa per diferents nivells fins que va a parar al torrent. El lloc és força ombrívol, gairebé tocant el mateix torrent; l'aigua brolla de forma abundant, creant un espai amb gorgs i petits salts d'aigua. L'ambient i la vegetació fan que sigui l'hàbitat ideal per espècies com les salamandres</p> | 08072-90 | Torrent de la Casa Cremada i els Herbatges | 41.4220900,1.9074600 | 408704 | 4586191 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:22 | ||||||||||||||
| 47822 | Font de l'Amunt, font de can Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lamunt-font-de-can-roca | <p>AAVV (2005). 'Les fonts de Corbera'. Corbera de Llobregat, GEMC GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | L'entorn de la font és bo, el safareig està colgat per la vegetació. A la mateixa font hi ha mostres d'actes de vandalisme. | <p>Font situada en un indret envoltat de vegetació, ajardinat amb bancs. La font està adossada a un mur de pedra seca, i té forma d'arc de mig punt. A la part inferior hi ha un petit banc d'obra amb un abeurador i, sota un camí, l'antic safareig de l'Amunt.</p> | 08072-88 | Extrem oest del barri de l'Amunt | 41.4101800,1.9065300 | 408609 | 4584869 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47822-foto-08072-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47822-foto-08072-88-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:22 | ||||||||||||
| 47837 | Font de can Canals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-canals | <p>AAVV (2005). 'Les fonts de Corbera'. Corbera de Llobregat, GEMC GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XX | La font queda tancada dins una petita fornícula | <p>Font situada al costat de la masia de can Canals, seguint el camí que puja a la Roca Foradada. Actualment la font està tancada en una petita construcció de pedra, en forma de fornícula. L'aigua brolla de forma abundant.</p> | 08072-103 | Carretera BV 2425 | 41.4252700,1.8971300 | 407845 | 4586555 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | Durant la realització de l'inventari no s'ha pogut accedir a la font. | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:22 | |||||||||||
| 47840 | Font de Santa Teresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-santa-teresa | <p>AAVV (2005). 'Les fonts de Corbera'. Corbera de Llobregat, GEMC GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | <p>Font situada en un espai molt ample, amb les restes d'una bassa al davant. L'accés a la font es fa a través d'unes escales. Està encastada en un mur de pedra seca (al costat d'un altre de pedra amorterada). Hi ha una llosa amb la inscripció 'Font de Santa Teresa' i a la part superior una petita fornícula protegida per una reixa, amb un relleu de Santa Teresa. L'aigua brolla directament d'una obertura a la roca.</p> | 08072-106 | Urb. Santa Maria de l'Avall, carrer 17 | 41.4213400,1.9541500 | 412604 | 4586059 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47840-foto-08072-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47840-foto-08072-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47840-foto-08072-106-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:22 | |||||||||||
| 47828 | Fonteta, font de can Tonijoan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fonteta-font-de-can-tonijoan | <p>AAVV (2005). 'Les fonts de Corbera'. Corbera de Llobregat, GEMC GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial. RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | A la rajola amb la imatge de Sant Cristòfol han picat les cares. | <p>Espai a peu de la carretera que va des de Corbera fins l'Amunt. La font pròpiament dita queda a la banda dreta de l'espai, i té bancs (d'obra a la dreta i excavat a la roca a l'esquerra). Té preparada una estructura amb bigues per a que s'enramin les plantes i creïn un espai ombrívol. La font té dos brolladors a diferents alçades, i també hi ha una rajola amb la imatge de Sant Cristòfol i un rètol on s'indica que l'aigua no és potable.</p> | 08072-94 | A la carretera de l'Amunt | 41.4130800,1.9027000 | 408293 | 4585195 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47828-foto-08072-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47828-foto-08072-94-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:22 | ||||||||||||
| 47815 | Font de Flandes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-flandes | <p>AAVV (2005). 'Les fonts de Corbera'. Corbera de Llobregat, GEMC RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XX | <p>Font natural que brolla prop de l'antic camí al coll del Portell sota el puig de les Agulles, a uns 600 m al nord-est d'aquest cim. En èpoques de secada el doll es veu molt minvat o esdevé inexistent. Entre les pedres de l'entorn, i sota un pollancre de grans dimensions, hi ha un piló de formigó amb una aixeta; l'aigua va a parar a una palanqueta excavada a la roca i finalment segueix el seu recorregut fins la riera. Entorn envoltat de vegetació, amb alzines, falgueres...</p> | 08072-81 | Sota el Puig d'Agulles, al trencall del camí entre els Masets de Baix i de Dalt | <p>A totes les publicacions que tracten del camí de pujada al Puig d'Agulles des de la banda de Corbera, hi ha esment de la Font de Flandes, ja que acostuma a ser la darrera parada abans de l'empenta final. Sembla que abans la font estava situada una mica més amunt de la seva situació actual, i que a la vora hi havia una bassa que es feia servir per regar.</p> | 41.4093100,1.8878400 | 407046 | 4584793 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47815-foto-08072-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47815-foto-08072-81-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 119|98 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:22 | |||||||||
| 47825 | Font del Rauré, del Raulé, del Rourer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-raure-del-raule-del-rourer | <p>AAVV (2005). 'Les fonts de Corbera'. Corbera de Llobregat, GEMC RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | Tot i que l'entorn està en un estat acceptable, l'aspecte original de la font no es manté, la placa on hi havia la inscripció està malmesa i presenta pegats de ciment. | <p>La font està situada a peu del curs de l'aigua, tocant la riera de Corbera, en una fondalada amb poc espai i vegetació abundant. L'aigua surt d'una petita canonada clavada en una roca, on hi havia una inscripció que avui es conserva parcialment: 'Font del Rauré, restaurada el 3,09,1951'</p> | 08072-91 | Entre les urbanitzacions del Bon Repòs, les Parretes i la Creu Aragall Júnior, | 41.4209300,1.9129900 | 409164 | 4586056 | 08072 | Corbera de Llobregat | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47825-foto-08072-91-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:22 | ||||||||||||
| 47826 | Font del Llac o les Nogueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-llac-o-les-nogueres | <p>AAVV (2005). 'Les fonts de Corbera'. Corbera de Llobregat, GEMC RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XX | <p>Font situada fins d'una balma. Des la paret de la roca, entre molses i falgueres, sorgeix un rajolí que brolla tot l'any, sota una petita rajola amb la imatge de la Mare de Déu de Montserrat i la data 1928. Al costat de la font hi ha dos bancs fets de pedra.</p> | 08072-92 | Sota la masia de Can Canals | 41.4257500,1.8930900 | 407508 | 4586612 | 1928 | 08072 | Corbera de Llobregat | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | Durant la realització de l'inventari no s'ha pogut accedir a la font. | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:22 | |||||||||||
| 47830 | Font de la Casa Cremada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-casa-cremada | <p>AAVV (2005). 'Les fonts de Corbera'. Corbera de Llobregat, GEMC RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | <p>La font pròpiament dita està situada dins una mena de cobert de pedra seca, en un indret ombrívol, de vegetació abundant. L'aigua brolla durant tot l'any, una part va a parar al torrent de la Casa Cremada, però també es recull una part per diverses canalitzacions que s'utilitzen per regar els horts de l'entorn i a una bassa, utilitzada també pel rec.</p> | 08072-96 | A la torrentera sota les feixes de Casa Cremada | 41.4244500,1.9065300 | 408629 | 4586454 | 08072 | Corbera de Llobregat | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-07 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:22 | ||||||||||||||
| 47833 | Font de la Fibla, font dels dipòsits de can Canals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-fibla-font-dels-diposits-de-can-canals | <p>AAVV (2005). 'Les fonts de Corbera'. Corbera de Llobregat, GEMC RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XX | <p>Mina d'aigua a la capçalera del torrent del Calaix. L'estructura exterior és de maó massís envoltat de pedra seca de l'indret, amb la data '1910' gravada a la part superior. Sembla que sigui una mina profunda.</p> | 08072-99 | Al camí del Calaix | <p>No es tenen dates concretes sobre l'origen de la mina, tot i que la data gravada a l'exterior fa suposar que seria la data de construcció. Fins fa pocs anys hi havia una mànega que sortia d'aquesta mina; perquè sortís l'aigua calia aspirar prèviament l'aire ('fiblar'), fet que ha donat nom a la font.</p> | 41.4222500,1.8965500 | 407792 | 4586220 | 1910 | 08072 | Corbera de Llobregat | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47833-foto-08072-99-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:22 | ||||||||
| 47838 | Font de la Senyora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-senyora | <p>AAVV (2005). 'Les fonts de Corbera'. Corbera de Llobregat, GEMC RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | <p>Font molt propera a la riera Rafamans, en un racó de vegetació frondosa d'heures, molses i falgueres. L'aigua surt de la roca, es recull en una palanqueta, surt per un brollador i va a parar directament a la riera.</p> | 08072-104 | Prop de la barriada de Sant Cristòfol | 41.4138100,1.9034300 | 408355 | 4585276 | 08072 | Corbera de Llobregat | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47838-foto-08072-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47838-foto-08072-104-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:22 | |||||||||||||
| 47817 | Font del Puntarró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-puntarro | <p>AAVV (2005). 'Les fonts de Corbera'. Corbera de Llobregat, GEMC</p> | XX | <p>Font situada en una petita plaça, al final del carrer de la Font del Puntarró. La font neix sota un roure de grans dimensions, en un indret envoltat de vegetació. Va ser colgada durant el mes de març de 2005 i recuperada durant setembre de 2006; hi havia la inscripció 'Font Puntarró, 1919', que ha estat substituïda per una rajola amb el nom i el dibuix de la font.</p> | 08072-83 | Carrer Font del Puntarró (Urbanització Creu Nova) | 41.4200500,1.9319900 | 410751 | 4585939 | 1919 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47817-foto-08072-83-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:22 | |||||||||
| 47900 | Font de can Moriscot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-moriscot | <p>AAVV (2005). 'Les fonts de Corbera'. Corbera de Llobregat, GEMC</p> | XIX | La vegetació quasi selvàtica de l'entorn fa difícil l'accés a la font. | <p>La font està situada a tocar del torrent de la Moriscota., en un indret cobert de vegetació espessa, amb heures, molses i esbarzers principalment. S'hi accedeix baixant un petit corriol i, finalment, per uns petits graons de pedra. La font brolla de forma abundant.</p> | 08072-166 | Prop del barri de can Moriscot | 41.4331900,1.9299800 | 410601 | 4587400 | 08072 | Corbera de Llobregat | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:22 | ||||||||||||
| 47834 | Font de can Montmany de mas Passoles, font del Conill Blanc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-montmany-de-mas-passoles-font-del-conill-blanc | <p>AAVV (2005). 'Les fonts de Corbera'. Corbera de Llobregat: GEMC. RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | <p>Font situada dins una caseta amb bancs tant a l'interior com a l'exterior, actualment inundada. Els brancals de la porta són de maó massís, i la coberta (a dues aigües) és de teula. Al davant hi ha una bassa i més endavant un tanc de reserves d'aigua de capacitat considerable.</p> | 08072-100 | Masia de can Montmany de Mas Peçoles | 41.4244600,1.9604300 | 413133 | 4586399 | 08072 | Corbera de Llobregat | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:22 | ||||||||||||||
| 47842 | Font de Socies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-socies | <p>AAVV (2005). Les fonts de Corbera. Corbera de Llobregat: GEMC GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | <p>Font situada en un indret força espaiós al costat d'una alzina de grans dimensions, envoltat de vegetació (pins i heures bàsicament). L'aigua surt d'un petit brollador entre les pedres (que formen part d'una estructura de pedra amorterada) i rellisca per elles. Al voltant hi ha pedres de grans dimensions que es poden fer servir com a bancs o taules.</p> | 08072-108 | Camí forestal entre les urbanitzacions Cases Pairals i Socies. | 41.4306100,1.9655900 | 413573 | 4587077 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47842-foto-08072-108-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:22 | |||||||||||||
| 47836 | Font dels Plataners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-plataners | <p>AAVV (2005). Les fonts de Corbera. Corbera de Llobregat: GEMC. RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XIX | <p>L'aigua surt, a través d'una canya, d'entre les pedres. Font situada a l'ombra de dos plataners de dimensions considerables, i envoltada de pedres que serveixen per seure. Entre les arrels dels dos plataners l'aigua llisca fins arribar a una petita bassa d'obra. Està envoltada de vegetació abundant: heures...</p> | 08072-102 | Urbanització can Palet | 41.4339600,1.9693200 | 413889 | 4587445 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:22 | |||||||||||||
| 47841 | Font de can Canonge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-canonge | <p>AAVV (2005). Les fonts de Corbera. Corbera de Llobregat: GEMC. RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | <p>Font situada a peu de la riera, envoltada de vegetació, i amb accés a través del carrer baixant unes escales. Hi ha una peça ceràmica amb el nom de la font damunt una petita fornícula de maó massís i ciment.</p> | 08072-107 | A la urbanització can Canonge, tocant la riera de Corbera | 41.4348000,1.9570800 | 412867 | 4587551 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47841-foto-08072-107-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 119 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:22 | |||||||||||
| 47829 | Font de l'alzina de can Llopart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lalzina-de-can-llopart | <p>AAVV. (2005). 'Les fonts de Corbera'. Corbera de Llobregat: GEMC. GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | <p>Font situada en una fondalada sota les arrels d'una alzina de dimensions considerables. L'aigua raja i forma un salt que va a parar dins una antiga resclosa. Damunt el raig d'aigua hi ha la inscripció 'Font de l'Alzina'.</p> | 08072-95 | Al camí que va des can Llopard a can Deu, tocant el torrent de can Llopard | 41.4314700,1.9488400 | 412174 | 4587189 | 08072 | Corbera de Llobregat | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47829-foto-08072-95-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:22 | |||||||||||||
| 47875 | Mina 1 de ca n'Aragall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-1-de-ca-naragall | <p>ALARCON VENTEO, Francesc (2005). La mina de Can Aragall. El Calaix, núm 1. Corbera de Llobregat: S.A.C. Secció d'Espeleologia.</p> | XX | En general és acceptable, però hi ha desperfectes a la volta d'entrada. Hi ha canonades modernes. | <p>Mina per la captació d'aigües naturals subterrànies. Una part important està construïda amb paret de pedra i volta de totxo manual, però els darrers metres han estat excavats a la roca de sauló i, al fons, en calcària compacta. Al final hi ha una rajola on es pot llegir la data 1909 i el nom del paleta que la va fer.</p> | 08072-141 | Urbanització Creu Aragall Júnior (encreuament carrers Eucaliptus i Puigmal) | 41.4263800,1.9116200 | 409057 | 4586663 | 1909 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47875-foto-08072-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47875-foto-08072-141-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Francesc Pujol (paleta) | Fotografia de SpeleoCorb | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:22 | ||||||
| 47880 | Vida de Santa Magdalena a Corbera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vida-de-santa-magdalena-a-corbera | <p>AMADES I GELAT, Joan (1950-1956). Costumari català el curs de l'any. Barcelona: Salvat GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial. RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat</p> | <p>Santa Magdalena era germana de Santa Marta i Sant Llàtzer. De la vida lliure i llicenciosa, Jesús va convertir-la a la vida honesta i religiosa. La tradició universal diu que santa Magdalena va fer la penitència sota d'una balma de la Baixa Provença, vora de Marsella, però la tradició catalana conta que va fer-la a les muntanyes de Corbera del Baix Llobregat, en un paratge, que la mateixa tradició més o menys precisa, conegut per Santa Magdalena i vora de l'ermita de Sant Ponç. Segons la veu popular, doncs, la gran santa penitent va passar a Catalunya els darrers catorze anys de la seva vida, i va morir-hi. Hi ha una altra versió de la llegenda, que indica que Santa Magdalena, Santa Marta i Sant Llàtzer van embarcar en un vaixell sense veles ni rems, el qual els va conduir a les costes de Provença, on es van separar. Sant Llàtzer va quedar a Marsella, on fou el primer bisbe; Santa Marta va fundar, prop de Tarascó, el primer monestir per a les verges cristianes, i Santa Magdalena, abans de retirar-se a la cova de Santa Balma (a Provença, on anà a morir) va romandre durant molts anys per les muntanyes de Corbera de Llobregat. En qualsevol cas, aquestes llegendes podrien explicar l'antiguitat de la devoció a aquesta santa, i també la relació amb els mariners que pujaven a venerar-la a Corbera.</p> | 08072-146 | Muntanyes de Corbera | 41.4163200,1.9277200 | 410389 | 4585529 | 08072 | Corbera de Llobregat | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:22 | ||||||||||||||
| 47876 | BAall de tortells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/baall-de-tortells | <p>AMADES I GELAT, Joan (1950-1956). Costumari català el curs de l'any. Barcelona: Salvat</p> | XIX | no és vigent | <p>Ball que es celebrava el dia de la Festa Major de Santa Magdalena (22 de juliol), a la sortida de l'ofici religiós. Les parelles evolucionaven amb habilitat, agafant el tortell en lloc d'agafar-se de les mans; constituïa una prova d'enginy fer rístol sense trencar el tortell que sostenien alhora ballador i balladora.</p> | 08072-142 | Plaça de l'Església | 41.4180100,1.9230200 | 409998 | 4585721 | 08072 | Corbera de Llobregat | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | L'única referència que hi ha és al Costumari català de Joan Amades (no s'ha localitzat cap més testimoni escrit ni cap persona que ho recordi). | 62 | 4.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:22 | |||||||||||
| 47735 | Església Parroquial de Santa Maria de Corbera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-santa-maria-de-corbera | <p>ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1984). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya CABÚS, Albert; CALDÉS, Lina; MARTÍN, Pilar; MORALES, M. Luz; TORRES, Cèlia (1994). Patrimoni del Baix Llobregat, Sant Feliu de Llobregat: CRP Baix Llobregat I CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat CODINA I VILÀ, Jaume; FERNÀNDEZ I TRABAL, Josep; RIERA I BAGUÉ, Josep M.; [et al.] (1991). Estudis d'història de Corbera de Llobregat. Barcelona: Ajuntament de Corbera de Llobregat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat FUSTÉ, Ramon i J. GALLOFRÉ, Isidre (1980). 'Fitxa del Inventari de protecció del Patrimoni Cultural Europeu', Col·legi d'Arquitectes de Barcelona GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial GAVÍN, Josep M. (1988). Inventari d'esglésies. Baix Llobregat. Barcelona: Pòrtic PAGÈS I PARETAS, M. (1992). Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat; Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat VIGUÉ, Jordi; PLADEVALL I FONT, Antoni; CARBONELL I ESTELLER, Eduard; BOU, Emili (1974). L'església romànica de Sant Ponç de Corbera. Segle XI. Barcelona: Porter libros (col. «artestudi art romànic», 1).</p> | XIII-XX | <p>Església de forma rectangular formada per una nau central (amb coberta de dos aiguavessos), sengles naus laterals (totes tres de punt rodó) i campanar vuitavat integrat a la façana de migdia. Bastida amb pedra vermella, integra elements de diferents estils arquitectònics (romànic, gòtic, barroc i, externament, neoclàssic), ja que en el decurs dels segles l'edificació inicial (formada per una sola nau i un atri davanter) es va anar ampliant sense enderrocar-ne cap element anterior, fins assolir la fesomia actual. El temple actual és d'una sola nau, sense absis diferenciat, coberta amb volta de llunetes; a banda i banda hi ha capelles laterals obertes per arcs de mig punt. La porta és d'arc escarser, decorada amb un motlluratge senzill, i duu la data de 1777. La façana principal conté un rellotge rodó d'estil modern; a la cara sud del campanar hi ha un rellotge de sol. El campanar és una torre adossada a la façana de migdia de l'església; la base és de planta quadrada, que a mitja alçada es fa vuitavada.</p> | 08072-1 | Pl. de l'Església, 1 | <p>L'evolució de l'església de Santa Maria de Corbera està vinculada a la senyoria i castell de Corbera i a la devoció de Santa Magdalena. La consagració de l'església (indatada) és anterior a 1295, data de la seva primera referència documental a càrrec del senyor de Corbera, Bernat Marimon de Plegamans, que l'esmenta com a element dins del recinte del seu castell. Les parets més antigues de l'actual església corresponen a l'edifici originari del segle XIII (un atri i una sola nau, amb els altars de Sant Joan i Santa Magdalena al seu interior), el qual ha estat objecte de successives ampliacions: sagristia (1492), capella de Santa Magdalena al costat de l'atri (1487), campanar (1508), capella de Sant Joan (1522), capella del Rosari (1589), sengles capelles de Santa Bàrbara i Sant Roc (1594), cor sobre l'atri (1600), incorporació de l'atri a la nau central (1611), modificació de la façana principal (1711-1777), nova capella de Santa Magdalena (1825), presbiteri i cambril (1858), capella del Santíssim (1885), baptisteri (1940), ampliació de la capella del Santíssim (1964) i restauració de l'exterior del campanar (1988).</p> | 41.4180400,1.9231200 | 410007 | 4585725 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47735-foto-08072-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47735-foto-08072-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47735-foto-08072-1-3.jpg | Legal | Medieval|Romànic|Gòtic|Modern|Barroc|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 85|92|93|94|96|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:22 | |||||||||
| 47737 | Rectoria de la parròquia de Santa Maria de Corbera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-la-parroquia-de-santa-maria-de-corbera | <p>ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1984). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya CATALÀ I ROCA, Pere (dir.) (1990). Els castells catalans. Barcelona: Rafael Dalmau editor, vol. 1 CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial GAVÍN, Josep M. (1988). Inventari d'esglésies. Baix Llobregat. Barcelona: Pòrtic RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera.</p> | XX | <p>Edifici compacte adossat perpendicularment a la façana principal de l'església parroquial. A la façana principal, orientada al migdia, hi ha porxo d'entrada d'arqueria rodona, i al segon pis, arcades a la catalana. Bastit amb pedra molera, els brancals, llindes, ampits, dovelles i pilars són de pedra vermella tallada. La coberta és de teulada àrab de dos aiguavessos i amb un ràfec d'elements ceràmics comuns.</p> | 08072-3 | Pl. de l'Església, 1 | <p>La nova rectoria fou edificada entre 1947 i 1950 en l'espai adjacent a l'església de Santa Maria, ocupat antigament per part de l'antic castell de Corbera, en un terreny cedit el 1948 per Jacinta Sastrada Morelló, vídua del darrer baró de Corbera, Pau Joan de Ramon i Jaubet. En executar-se les obres es va procedir a enderrocar el mur que quedava de les restes del castell (els anomenats «castellots»), aprofitant els carreus en el nou edifici. Actualment es conserven les restes d'una de les parets del castell de Corbera, situada al costat esquerre de l'edifici de la rectoria, i el portal gòtic de l'antiga capella de Santa Magdalena, a la qual s'accedeix per l'interior de la rectoria.</p> | 41.4180600,1.9230200 | 409998 | 4585727 | 1950 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | Jeroni Martorell i Terrats | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:22 | ||||||||||
| 47774 | Can Moriscot (barri) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-moriscot-barri | <p>ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1984). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya CLOPAS I BATLLE, Isidre (1982). Notes històriques de Can Moriscot. Martorell: Gráficas Martorell CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial PASQUAL SANGRÀ, Joaquim (1983), 'Fitxa del Inventari de protecció del Patrimoni Cultural Europeu', Col·legi d'Arquitectes de Barcelona RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XVII-XIX | <p>Agrupació de cinc cases entorn de l'antiga masia de Can Moriscot o Casa Gran de can Moriscot (del segle XVII), la qual dóna nom al barri. Les altres cases són ca la Maria (adossada a la casa principal), cal Lluís Batlle (1832), la torre Mariana (1860) i ca la Mercè (1878), i estan agrupades a l'entorn del pati d'entrada de can Moriscot; els estils són diversos, des de les que s'inspiren en les cases de pagès fins les d'aire més senyorial, però formen un conjunt harmònic.</p> | 08072-40 | Desviament de la carretera de Sant Andreu de la Barca | 41.4311100,1.9352500 | 411038 | 4587163 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47774-foto-08072-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47774-foto-08072-40-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:22 | ||||||||||
| 47802 | Creu Nova, Creu del Puntarró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-nova-creu-del-puntarro | <p>ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1984). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya CLOPAS I BATLLE, Isidre (1982). Notes històriques de Can Moriscot. Martorell: Gráficas Martorell GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XVII-XVIII | El nus de la creu està unit per peces de ferro, que poden arribar a posar en perill la mateixa creu. | <p>Antiga creu coberta, situada en la cruïlla dels antics camins a Barcelona i a Sant Andreu de la Barca, als afores del nucli urbà de la vila. La seva alçada és d'aproximadament 5 mts, i disposa d'un basament format per un recinte de pedra d'uns 4x4 m; en els angles hi ha tres basaments de les columnes octagonals que antigament sostenien la coberta (en una restauració recent n'hi ha afegit el quart). Al centre del recinte i sobre un triple basament octogonal, hi ha la base motllurada (on es pot llegir la inscripció 'restaurada en 1883') i el fust reconstruït en diverses èpoques; a dalt hi ha un capitell pentagonal decorat amb cinc imatges bíbliques i, a sobre, la creu, també figurada (amb la crucifixió a una banda i la representació de la Verge a l'altra).</p> | 08072-68 | Cruïlla C/ Camí de la Creu - C/ Font del Puntarró | <p>Segons consta a la visita pastoral de 1887, la creu havia estat bastida en aquell indret el 1617 amb motiu d'un guariment miraculós atribuït a Santa Magdalena -per recordar aquest guariment també es va fer l'entrega d'una presentalla a la parròquia de Santa Maria-; posteriorment, possiblement durant el Sexenni Revolucionari (1868-1874), va ser enderrocada, i novament construïda el 1883. En el plànol del baró Manuel Antic i Mora (anterior al 1790) hi ha un dibuix de la creu mancada de coberta (com en l'actualitat). La data cisellada al basament de la creu és 1883 i correspon a l'any de la seva reconstrucció. El nom de Creu Nova el pren com a contraposició a una antiga creu de terme, actualment destruïda, que seria de construcció anterior.</p> | 41.4185000,1.9284300 | 410451 | 4585770 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47802-foto-08072-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47802-foto-08072-68-2.jpg | Legal | Contemporani|Historicista|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | El maig de 2002 va iniciar-se la seva restauració, ajardinant l'espai dels voltants i col·locant una majòlica amb la imatge de la vista antiga i dos textos: un poema i la història de la creu. Enguany s'ha inaugurat una font en aquest espai. | 98|116|94 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:22 | |||||||
| 47804 | Castell de Corbera (mur i restes) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-corbera-mur-i-restes | <p>ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1984). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat CODINA I VILÀ, Jaume; FERNÀNDEZ I TRABAL, Josep; RIERA I BAGUÉ, Josep M.; [et al.] (1991). Estudis d'història de Corbera de Llobregat. Barcelona: Ajuntament de Corbera de Llobregat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat FUSTÉ, Ramon i J.GALLOFRÉ, Isidre (1980). 'Fitxa del Inventari de protecció del Patrimoni Cultural Europeu', Col·legi d'Arquitectes de Barcelona GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial GAVÍN, Josep M. (1988). Inventari d'esglésies. Baix Llobregat. Barcelona: Pòrtic PAGÈS I PARETAS, M. (1992). Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat; Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat VIGUÉ, Jordi; PLADEVALL I FONT, Antoni; CARBONELL I ESTELLER, Eduard; BOU, Emili (1974). L'església romànica de Sant Ponç de Corbera. Segle XI. Barcelona: Porter libros (col. «artestudi art romànic», 1).</p> | XIV | Del castell original només queda una part aprofitada com a mur. | <p>Restes de murs i de torre de base rodona del castell i pati davanter, actualment immerses dins dels murs que conformen els desnivells i terraplens dels jardins de la rectoria parroquial de Santa Maria de Corbera i del casal de Santa Magdalena. Les restes que corresponen als murs de l'antic castell es distingeixen de la construcció de murs més moderna pels dos aspectes següents: d'una banda, la diferència de les mides de les pedres (més grosses les primeres); i, d'altra banda, per la rusticitat de la col·locació amb morter de calç.</p> | 08072-70 | Carrer de l'Església / plaça de l'Església | <p>Les primeres notícies documentals del castell de Corbera daten del 1032 i són al testament de Guillem de Mediona; tanmateix, sembla més adient considerar que aquestes restes no corresponguin a aquell primitiu castell, sinó al castell de Marimon de Plegamans, del segle XIV. Aquest castell, ja en possessió de la nissaga Mora, va ser enderrocat a instàncies de Felip V. Amb tot, com a conseqüència d'aquest enderrocament, van restar dempeus nombroses restes de parets, arcs i murs, que finalment han desaparegut, ja que la major part de les seves pedres van ser emprades en la construcció de la rectoria de la parròquia de Santa Maria.</p> | 41.4179700,1.9229200 | 409990 | 4585717 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47804-foto-08072-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47804-foto-08072-70-2.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Estructural | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 94|85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:22 | ||||
| 47805 | Portal d'entrada i arc de la capella de Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-dentrada-i-arc-de-la-capella-de-santa-magdalena | <p>ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1984). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat CODINA I VILÀ, Jaume; FERNÀNDEZ I TRABAL, Josep; RIERA I BAGUÉ, Josep M.; [et al.] (1991). Estudis d'història de Corbera de Llobregat. Barcelona: Ajuntament de Corbera de Llobregat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial GAVÍN, Josep M. (1988). Inventari d'esglésies. Baix Llobregat. Barcelona: Pòrtic RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat VIGUÉ, Jordi; PLADEVALL I FONT, Antoni; CARBONELL I ESTELLER, Eduard; BOU, Emili (1974). L'església romànica de Sant Ponç de Corbera. Segle XI. Barcelona: Porter libros (col. «artestudi art romànic», 1).</p> | XIV-XV | Un dels envans de la rectoria està a aproximadament mig metre de l'arc, fet que dificulta la seva visió. D'altra banda, s'han posat cables elèctrics. | <p>Portal, arc i sala de pas interiors amb accés des de la sala rectoral a la capella de Santa Magdalena. El portal, d'estil gòtic, va ser construït en pedra esmoladora vermella, així com la resta de pedres de l'arc i de les parets de la sala interior. Els brancals de l'arc són força erosionats, especialment a la seva part inferior.</p> | 08072-71 | Pl. de l'Església, 1 | <p>La capella de Santa Magdalena ja estava construïda al segle XV, formant part del recinte del castell. El mes de setembre de 1823 l'antiga capella va passar a convertir-se en el Cor de l'església de Santa Maria. Des de començaments del segle XVIII, quan es va enderrocar definitivament el Castell de Corbera per ordre de Felip V, fins a 1950, quan es va bastir la nova rectoria de la parròquia de Santa Maria, van restar a l'intempèrie un seguit d'elements, com el portal gòtic que comunicava el castell amb la capella de Santa Magdalena, l'arc que comunicava la capella amb l'església i, també, l'espai intermig que primitivament havia constituït la mateixa capella annexa a l'església. Quan es va construir la nova casa rectoral el 1950, el portal, l'arc i la sala es van mantenir en el seu lloc, i des d'aleshores constitueixen el pas o connexió entre la rectoria i l'església parroquial de Santa Maria.</p> | 41.4180700,1.9231100 | 410006 | 4585728 | 08072 | Corbera de Llobregat | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47805-foto-08072-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47805-foto-08072-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47805-foto-08072-71-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | A la fotografia 1 es pot observar l'estat de les restes del castell a principis del segle XX, i la situació de l'arc de la capella de Santa Magdalena (la fotografia ha estat extreta del llibre RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat). | 93|94|98|85 | 47 | 1.3 | 1781 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:22 | |||
| 47854 | Imatge de Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-santa-magdalena | <p>ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1984). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat CODINA I VILÀ, Jaume; FERNÀNDEZ I TRABAL, Josep; RIERA I BAGUÉ, Josep M.; [et al.] (1991). Estudis d'història de Corbera de Llobregat. Barcelona: Ajuntament de Corbera de Llobregat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat ROSAS FEIJÓO, Eva (2003). El Baix Llobregat. Guia de festes, fires i esdeveniments culturals. [Sant Feliu de Llobregat]: Consell Comarcal del Baix Llobregat VIGUÉ, Jordi; PLADEVALL I FONT, Antoni; CARBONELL I ESTELLER, Eduard; BOU, Emili (1974). L'església romànica de Sant Ponç de Corbera. Segle XI. Barcelona: Porter libros (col. «artestudi art romànic», 1).</p> | XV | <p>Imatge religiosa de talla policromada (amb túnica vermella i mantell blau) que representa a Santa Magdalena, que porta com atributs un llibre a la mà dreta i un pot d'ungüents de plata a l'esquerra. La figura és lleugerament inclinada, i presenta un avançament a la zona del ventre. En un robatori se li va mutilar la mà esquerra, que va haver de ser reconstruïda.</p> | 08072-120 | Pl. de l'Església, 1 | <p>La primera referència documental a la devoció local a Santa Magdalena correspon a un document, datat el 1295, en el qual el senyor de Corbera, Marimon de Plegamans, esmenta l'església de Santa Maria de Corbera i l'altar de Santa Magdalena que va fer construir dins de la capella de Santa Magdalena. Posteriorment, la visita pastoral de 1498 descriu, per primer cop, la imatge de Santa Magdalena, de la qual diu que porta a les mans un pot d'ungüents daurat amb les armes dels Cardona. Segons tradició llegendària, la imatge va ser trobada al segle XVIII dins la cisterna del castell de Corbera, després de ser-hi amagada per protegir-la de l'exèrcit reial de Joan II al segle XV. El 1825 la imatge va ser traslladada de la capella a l'església. A Santa Magdalena se la considera intercessora contra el càncer; hi ha constància de guariments miraculosos i d'exvots que havien estat dipositats a la capella de Santa Magdalena (a un inventari del 30 d'abril de 1602 es parla de 'uns pits de plata grans', 'unes mamelles de plata grans', 'unes mamelles de plata miganeres').</p> | 41.4180600,1.9230200 | 409998 | 4585727 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47854-foto-08072-120-1.jpg | Legal | Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | Pere Sanglada | No hi ha cap document que permeti assegurar que la talla és obra de Pere Sanglada, però per les seves característiques, Joan Valero Molina li atribueix l'obra. | 93 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:22 | |||||||
| 47855 | Imatge de la Mare de Déu de la Llet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-la-mare-de-deu-de-la-llet | <p>ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1984). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat CODINA I VILÀ, Jaume; FERNÀNDEZ I TRABAL, Josep; RIERA I BAGUÉ, Josep M.; [et al.] (1991). Estudis d'història de Corbera de Llobregat. Barcelona: Ajuntament de Corbera de Llobregat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat VIGUÉ, Jordi; PLADEVALL I FONT, Antoni; CARBONELL I ESTELLER, Eduard; BOU, Emili (1974). L'església romànica de Sant Ponç de Corbera. Segle XI. Barcelona: Porter libros (col. «artestudi art romànic», 1).</p> | XIII | <p>Talla de fusta policromada que representa la Mare de Déu (coronada) donant el pit a l'infant Jesús. Té una alçada de 73 cm.</p> | 08072-121 | Pl. de l'Església, 1 | <p>Atès que es tracta d'una talla d'estil romànic i procedeix del monestir de Sant Ponç, hom pot deduir que la data de la seva elaboració correspon a l'època de construcció del monestir. Tanmateix, no existeix cap referència documental fins força anys més tard i amb una precisió un xic ambigua. D'aquesta manera, no serà fins a la visita pastoral de 1592 que hi hagi una referència com aquesta: «en lo altar de Ntra. Senyora fassen una imatge nova». En la visita del 1628 s'esmentava «un retaule amb la imatge de la Mare de Déu al mig»; en la de 1887 se'n diu «los santos que se veneran en ella son imágenes antiquísimas», però en cap cas podem aclarir de manera documentalment fidedigna l'antiguitat de la imatge. Durant la guerra civil la talla va desaparèixer i no es va localitzar fins 1952; havia patit desperfectes, i va ser restaurada a cura de Joan Ainaud de Lasarte.</p> | 41.4180600,1.9230200 | 409998 | 4585727 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47855-foto-08072-121-1.jpg | Legal | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | A partir del segle XIII es va generalitzar aquest tipus d'iconografia, que evoluciona des de la rigidesa d'anteriors imatges de la Mare de Déu, en els quals és tractada com a tro de l'Infant. A partir d'aquesta època, a més a més, el culte a Maria va tenir una gran expansió al món occidental. | 92 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:22 | ||||||||
| 47771 | Can Rigol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rigol-0 | <p>ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1984). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat FUSTÉ, Ramon i J.GALLOFRÉ, Isidre (1980). 'Fitxa del Inventari de protecció del Patrimoni Cultural Europeu', Col·legi d'Arquitectes de Barcelona GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial PASQUAL SANGRÀ, Joaquim (1983), 'Fitxa de l'Inventari de Protecció del Patrimoni Cultural Europeu', Col·legi d'Arquitectes de Barcelona RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XVI | Només queden ruïnes, que estan en perill de desaparició. | <p>Ruïnes d'una antiga masia: només resten dempeus part de la façana principal (amb la porta tapiada) i alguns arcs adovellats de l'interior.</p> | 08072-37 | Carrer de Sant Ponç / Carrer d'Olesa (Urbanització can Rigol) | <p>A l'arc adovellat que donava entrada al pati tenia la inscripció «Miquel Rigol any 1773». Tot i això, hi ha notícies documentals de la masia a la concòrdia entre el rector i el senyor de Corbera, el 1576; així com en altres documents de vassallatge, en els quals els seus propietaris figuraven com a Rigual. El llinatge dels Rigol va mantenir la propietat de la masia fins a la dècada dels anys 70 del segle XX, passant als Moineau Nijseen. La masia es va reformar el 1870 (al portal exterior hi havia la inscripció '1870 Reformes'), i al portal de l'habitatge interior figurava la data 1788.</p> | 41.4076200,1.9088300 | 408798 | 4584583 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47771-foto-08072-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47771-foto-08072-37-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | Originalment era una masia de planta en L amb la part principal a dues plantes i coberta de dos aiguavessos. Obrada amb parets de pedra amorterada, referida en calç, i ampits i brancals de pedra picada, igual que l'arc d'entrada, adovellat de punt rodó, el qual porta la inscripció «Miquel Rigol any 1773». A la peça principal de la casa, el sostre havia conservat un teginat de revoltons obrats amb guix segurament emmotllats i pintats després. Tanmateix, el 1986 hi ha notícia de la desaparició sencera de l'enteixinat. | 98|119|94 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:22 | |||||||
| 47755 | Casa Homs, Casal de la Mercè, Torre dels Capellans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-homs-casal-de-la-merce-torre-dels-capellans | <p>ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1984). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat FUSTÉ, Ramon i J.GALLOFRÉ, Isidre (1980). 'Fitxa del Inventari de protecció del Patrimoni Cultural Europeu', Col·legi d'Arquitectes de Barcelona GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial PASQUAL SANGRÀ, Joaquim (1983), 'Fitxa del Inventari de protecció del Patrimoni Cultural Europeu', Col·legi d'Arquitectes de Barcelona RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XX | Hi ha esquerdes, humitats i filtracions d'aigua. | <p>Edifici aïllat de planta rectangular, separat del carrer per una tanca historiada de rajola vista, amb majòliques. Té quatre plantes, dues de les quals sota nivell de carrer, salvant un desnivell important, i coberta de rajola àrab de quatre aiguavessos. D'estil modernista, disposa de frisos i cornises d'obra vista. En el frontis hi ha una majòlica amb la imatge de la Verge de la Mercè; i a la façana posterior, galeries obertes amb pilars i balustres.</p> | 08072-21 | Carreró de Santa Magdalena, 17 | <p>La casa va ser edificada a la dècada dels anys 20 pel contractista o mestre d'obres Pujol sobre uns terrenys que havien estat propietat del baró de Corbera. Es construí per ordre de Josep, Lluís, Ramon i Concepció Homs i Ginesta; els tres primers eren capellans i van morir durant la guerra civil. Aleshores la propietat va passar a la seva germana, que la va vendre al Bisbat de Barcelona.</p> | 41.4175400,1.9238500 | 410067 | 4585668 | 1922 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47755-foto-08072-21-1.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | Constructor d'obres Pujol | Informació facilitada pel Centre d'Esplai Corbera | 105 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:22 | |||||
| 47756 | Edifici de la Societat Sant Telm | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-societat-sant-telm | <p>ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1984). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat FUSTÉ, Ramon i J.GALLOFRÉ, Isidre (1980). 'Fitxa del Inventari de protecció del Patrimoni Cultural Europeu', Col·legi d'Arquitectes de Barcelona GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial PASQUAL SANGRÀ, Joaquim (1983), 'Fitxa del Inventari del patrimoni Cultural europeu', col·legi d'Arquitectes de Barcelona RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XX | <p>Edifici civil de caràcter recreatiu, de planta rectangular amb dues plantes, suspeses sobre un terreny molt desnivellat, i coberta de dos aiguavessos. A la primera planta hi ha locals per a sala d'exposicions i reunions i altres serveis; a la segona planta, una sala d'espectacles amb un aforament de 300 persones i bar. La façana principal, d'inspiració modernista, és d'obra vista rústega i disposa de cinc arcades de traçat carpanell separades per pilastres rematades superiorment. En diferents etapes es va construir una pista descoberta al costat, que posteriorment es va cobrir i actualment funciona com a bar de l'entitat.</p> | 08072-22 | C/ Andreu Cerdà, 12-14 | <p>Després de la constitució, el 1914, de la Societat Recreativa i de Socors Mutus Sant Telm, aquesta entitat va menar entre 1916 i 1919 la construcció d'un local, amb la col·laboració dels seus membres. El 1967 l'entitat va passar a dir-se Societat Moral i Recreativa Sant Telm. Com a entitat organitza diferents activitats (Festa del Soci, actes de la Festa Major...), i en depèn un grup teatral, GEST (Grup Escènic Sant Telm).</p> | 41.4173200,1.9224900 | 409953 | 4585645 | 1916-19 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47756-foto-08072-22-1.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 105 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:22 | ||||||||
| 47772 | Can Baiona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-baiona | <p>ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1984). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat FUSTÉ, Ramon i J.GALLOFRÉ, Isidre (1980). 'Fitxa del Inventari de protecció del Patrimoni Cultural Europeu', Col·legi d'Arquitectes de Barcelona GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XVI | <p>Masia de planta rectangular, de planta baixa i pis, amb coberta de dos aiguavessos, un cos adossat amb arqueries i una construcció més moderna de dues plantes a la part posterior. Obrada amb parets de pedra amorterada, referida en calç, i portal adovellat rodó de pedra picada. Les llindes i ampits són de pedra molera; la portalada d'entrada, amb arc de mig punt, també és adovellada amb la mateixa pedra.</p> | 08072-38 | Carretera de Sant Andreu | <p>A la llinda de la porta d'entrada de l'edificació posterior a la masoveria hi figura la data 1611. Tot i això, hi ha notícies documentals de la masia a la concòrdia entre el rector i el senyor de Corbera, el 1576. La propietat del mas passà, per entroncaments familiar, dels Baiona, als Miró, Amigó, Pahissa i Marquet. Tradicionalment, la masia ha estat explotada com a masoveria per la família Xancó, ja que en són masovers des de principis del segle XVI.</p> | 41.4244200,1.9334100 | 410875 | 4586422 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47772-foto-08072-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47772-foto-08072-38-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | Hi ha algunes referències a la cronologia de la masia en llindes i altres elements: a la llinda de la pallissa, 1611 (la pallissa és posterior, es va traslladar la llinda); a una paret de llevant, 1880 (data de reformes); a la premsa de vi, 1836. Els amos de la masia procedien de la ciutat de Baiona, a França, d'aquí l'origen del nom del mas. Informació facilitada per Ernest Xancó, masover. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:22 | ||||||||
| 47763 | Can Canals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-canals-0 | <p>ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1984). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat FUSTÉ, Ramon i J.GALLOFRÉ, Isidre (1980). 'Fitxa del Inventari de protecció del Patrimoni Cultural Europeu', Col·legi d'Arquitectes de Barcelona PASQUAL SANGRA, Joaquim (1983), 'Fitxa de l'Inventari de protecció del patrimoni cultural europeu', Col·legi d'arquitectes de Barcelona RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XVI | Habitatge abandonat, amb esquerdes. | <p>Masia amb entrada per un portal rodó que accedeix a un pati trapezial tancat per tres costats: per la masia pròpiament dita, els porxos i una galeria amb arcs de mig punt. Disposa d'era amb molta part de la seva extensió enrajolada amb cairons de terrissa ditejats, amb una antigor mínima de 200 anys. La planta és en forma de 'L', la part de l'habitatge és rectangular, amb planta baixa, pis i golfes amb coberta de dos aiguavessos, mentre el graner i el corral són a una sola aigua. Hi ha edificacions auxiliars disperses. L'obra major és de pedra calcària, mentre els ampits, dintells i adovellaments són de gres vermellós.</p> | 08072-29 | Carretera BV 2425 | <p>Hi ha documentada la venda, el 1536, del mas Canals, efectuat pel pagès Pere Panyella i el seu fill Joan Panyella a favor del també pagès Miquel Armengol. En aquesta transacció, els masos anomenats Mas Glaçat i Mas Magraner foren incorporats al Mas Canals; d'altra banda, Pere Panyella en conservava l'usdefruit vitalici. Amb tot, sembla que el llinatge dels Canals mantingué la propietat del mas dins les darreres dècades del segle XIX.</p> | 41.4250900,1.8962200 | 407769 | 4586536 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47763-foto-08072-29-1.jpg | Legal | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 94|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:22 | ||||||||
| 47762 | Can Panyella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-panyella | <p>ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1984). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat FUSTÉ, Ramon i J.GALLOFRÉ, Isidre (1980). 'Fitxa del Inventari de protecció del Patrimoni Cultural Europeu', Col·legi d'Arquitectes de Barcelona PASQUAL SANGRÀ, Joaquim (1983) 'Fitxa de l'Inventari del Patrimoni Cultural Europeu', Col·legi d'Arquitectes de Barcelona RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XVIII | <p>Masia de planta baixa i pis, amb planta rectangular, gairebé quadrada, amb façana a migdia i coberta de dos aiguavessos asimètrics (un més llarg que l'altre). Disposa de pati davanter aguantat per mur de pedra i contraforts. A la façana hi ha rellotge de sol, i també té forjats de cabirons i revoltons. Hi ha annexes noves edificacions, especialment per la banda de ponent. L'obra major és feta amb pedra calcària, però les llindes, ampits i remats adovellats són de pedra molera.</p> | 08072-28 | Carretera BV 2425 | <p>Antigament aquesta masia era coneguda com Mas Panyella de la Creu. En el primer fogatge documentat del senyoriu de Corbera, datat el 1497, hi figuren Antoni i Salvador Panyella. El llinatge original dels Panyella, després Castellví, va conservar la propietat del mas fins ben entrat el segle XIX, en què, per circumstàncies adverses, la finca va ser adquirida en subhasta pels marquesos de Castelldosrius i passà, per entroncament familiar, al vescomte de Güell. Tot i això, els masovers encara són descendents del llinatge Panyella originari del mas.</p> | 41.4177100,1.9008200 | 408143 | 4585711 | 1713 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47762-foto-08072-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47762-foto-08072-28-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | A la façana hi ha un portal i una llinda de finestra amb la data 1713, també hi ha una llinda amb el nom Francesc Panyella i la llinda d'una altra finestra indica 1728. | 119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:22 | |||||||
| 47776 | Can Llopart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llopart-0 | <p>ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1984). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat FUSTÉ, Ramon i J.GALLOFRÉ, Isidre (1980). 'Fitxa del Inventari de protecció del Patrimoni Cultural Europeu', Col·legi d'Arquitectes de Barcelona PASQUAL SANGRÀ, Joaquim (1983), 'Fitxa de l'Inventari de Protecció del Patrimoni Cultural Europeu', Col·legi d'Arquitectes de Barcelona RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XIV-XIX | <p>Masia de planta rectangular, amb la planta baixa, planta pis i golfes, i coberta de dos aiguavessos. A la façana de migdia hi ha un pati d'entrada tancat per les construccions auxiliars de la masia, amb accés per portal rodó cobert. Obrada amb murs de pedra amorterada, referida en calç; disposa de portal amb arc dovellat de mig punt, a la clau del qual hi ha inscrit l'anagrama «16 IHS 59». Davant l'accés hi ha restes de l'antiga era. Hi ha diferents construccions annexes, també per la part posterior (petit habitatge com ampliació de la masoveria construïda cap al 1900).</p> | 08072-42 | Carretera de Sant Andreu | <p>A les llindes de la porta principal i del portal interior figuren les inscripcions 1529 i 1659, respectivament. Tot i amb això, el llinatge dels Llopart figura als capítols matrimonials des del segle XIV. D'ença aleshores els Llopart van mantenir la propietat de la masia fins a 1800, quan va passar per línia lateral als Romagosa. Actualment els descendents d'aquesta família són els masovers.</p> | 41.4333600,1.9456700 | 411912 | 4587402 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47776-foto-08072-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47776-foto-08072-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47776-foto-08072-42-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | A les rodalies es poden veure restes d'èpoques passades: ossos de la guerra dels carlins, fragments d'obús de la guerra civil... Informació facilitada per la família Llopart, masovers de la masia. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-10-31 02:22 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 176,19 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/