Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 47807 | Borja de Sant Ponç-can Rigol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/borja-de-sant-ponc-can-rigol | <p>ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1984). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XVIII? | S'ha després una part del sostre. | <p>Borja de planta circular, adossada a un marge de vinya. Construïda amb pedres de tamany irregular, més grans a la base, i de dimensions considerables les que hi ha als brancals de la porta i la llinda. Coberta amb una cúpula que a l'interior és el·líptica. L'interior presenta restes d'emblanquinat i una fornícula.</p> | 08072-73 | Prop del camí de Sant Ponç i de la riera de Rafamans, al barri de Can Rigol | <p>Tot i que no hi ha elements documentals que permetin realitzar una datació aproximada, les casetes de vinya es remunten a una tradició immemorial. En qualsevol cas, la seva presència als indrets del municipi són anteriors a la meitat del segle XIX, ja que va ser aleshores que es va eliminar el conreu de la vinya a causa dels estralls de la fil·loxera.</p> | 41.4069200,1.9139900 | 409228 | 4584500 | 08072 | Corbera de Llobregat | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47807-foto-08072-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47807-foto-08072-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47807-foto-08072-73-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Productiu | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | Sembla que ben a prop d'aquesta borja n'hi havia una altra, però no ha estat localitzada. | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:42 | |||||||
| 47771 | Can Rigol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rigol-0 | <p>ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1984). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat FUSTÉ, Ramon i J.GALLOFRÉ, Isidre (1980). 'Fitxa del Inventari de protecció del Patrimoni Cultural Europeu', Col·legi d'Arquitectes de Barcelona GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial PASQUAL SANGRÀ, Joaquim (1983), 'Fitxa de l'Inventari de Protecció del Patrimoni Cultural Europeu', Col·legi d'Arquitectes de Barcelona RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XVI | Només queden ruïnes, que estan en perill de desaparició. | <p>Ruïnes d'una antiga masia: només resten dempeus part de la façana principal (amb la porta tapiada) i alguns arcs adovellats de l'interior.</p> | 08072-37 | Carrer de Sant Ponç / Carrer d'Olesa (Urbanització can Rigol) | <p>A l'arc adovellat que donava entrada al pati tenia la inscripció «Miquel Rigol any 1773». Tot i això, hi ha notícies documentals de la masia a la concòrdia entre el rector i el senyor de Corbera, el 1576; així com en altres documents de vassallatge, en els quals els seus propietaris figuraven com a Rigual. El llinatge dels Rigol va mantenir la propietat de la masia fins a la dècada dels anys 70 del segle XX, passant als Moineau Nijseen. La masia es va reformar el 1870 (al portal exterior hi havia la inscripció '1870 Reformes'), i al portal de l'habitatge interior figurava la data 1788.</p> | 41.4076200,1.9088300 | 408798 | 4584583 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47771-foto-08072-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47771-foto-08072-37-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | Originalment era una masia de planta en L amb la part principal a dues plantes i coberta de dos aiguavessos. Obrada amb parets de pedra amorterada, referida en calç, i ampits i brancals de pedra picada, igual que l'arc d'entrada, adovellat de punt rodó, el qual porta la inscripció «Miquel Rigol any 1773». A la peça principal de la casa, el sostre havia conservat un teginat de revoltons obrats amb guix segurament emmotllats i pintats després. Tanmateix, el 1986 hi ha notícia de la desaparició sencera de l'enteixinat. | 98|119|94 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:42 | |||||||
| 47852 | Puig de les Agulles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-de-les-agulles | <p>RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | Degut a la instal·lació del radar i de diverses antenes, l'aspecte actual és un tant inhòspit. | <p>Pujol de 652 m d'alçada. És l'indret més alt de Corbera i de la serra de l'Ordal, just al límit amb el terme municipal de Gelida. Junt amb el Roc de Forellac i el Coll del Portell està inclòs a les muntanyes de can Rigol (que alhora formen part de la serra de l'Ordal. Es pot accedir a aquest indret per diversos camins, el més conegut i utilitzat antigament era el que unia els dos Masets i passava per la Font de Flandes, encara que la instal·lació del radar meteorològic va fer que s'obrís un nou camí i que actualment es pugui arribar fins gairebé el cim en vehicle. La vegetació és abundant, amb un predomini del pi blanc, encara que també es troben alzines i matolls (garriga mediterrània, llentiscle i gatosa) i herbes aromàtiques (farigola i romaní). L'espai forma part de l'àrea protegida (PEIN) de les muntanyes de l'Ordal.</p> | 08072-118 | Límit oest del terme municipal | 41.4081000,1.8850300 | 406809 | 4584661 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | L'any 1992 va instal·lar-s'hi un radar meteorològic | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:42 | ||||||||||||
| 47904 | El Molinot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-molinot | XVIII | Un abocament de terres va fer que les restes gairebé desapareguessin colgades | <p>Restes d'un antic molí fariner. La bassa estava situada al camí de la font de la Mata, i sota el mateix camí hi havia una gruta, buidada en la pedra, on saltava l'aigua. Es poden veure les restes de la bassa, feta amb pedra de sauló.</p> | 08072-170 | Carrer Casanoves, 33 | 41.4091000,1.9247200 | 410128 | 4584730 | 08072 | Corbera de Llobregat | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Informació facilitada per Llorenç Urgellés (Grup d'Història Local). | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:42 | ||||||||||||
| 47815 | Font de Flandes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-flandes | <p>AAVV (2005). 'Les fonts de Corbera'. Corbera de Llobregat, GEMC RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XX | <p>Font natural que brolla prop de l'antic camí al coll del Portell sota el puig de les Agulles, a uns 600 m al nord-est d'aquest cim. En èpoques de secada el doll es veu molt minvat o esdevé inexistent. Entre les pedres de l'entorn, i sota un pollancre de grans dimensions, hi ha un piló de formigó amb una aixeta; l'aigua va a parar a una palanqueta excavada a la roca i finalment segueix el seu recorregut fins la riera. Entorn envoltat de vegetació, amb alzines, falgueres...</p> | 08072-81 | Sota el Puig d'Agulles, al trencall del camí entre els Masets de Baix i de Dalt | <p>A totes les publicacions que tracten del camí de pujada al Puig d'Agulles des de la banda de Corbera, hi ha esment de la Font de Flandes, ja que acostuma a ser la darrera parada abans de l'empenta final. Sembla que abans la font estava situada una mica més amunt de la seva situació actual, i que a la vora hi havia una bassa que es feia servir per regar.</p> | 41.4093100,1.8878400 | 407046 | 4584793 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47815-foto-08072-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47815-foto-08072-81-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 119|98 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:42 | |||||||||
| 47822 | Font de l'Amunt, font de can Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lamunt-font-de-can-roca | <p>AAVV (2005). 'Les fonts de Corbera'. Corbera de Llobregat, GEMC GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | L'entorn de la font és bo, el safareig està colgat per la vegetació. A la mateixa font hi ha mostres d'actes de vandalisme. | <p>Font situada en un indret envoltat de vegetació, ajardinat amb bancs. La font està adossada a un mur de pedra seca, i té forma d'arc de mig punt. A la part inferior hi ha un petit banc d'obra amb un abeurador i, sota un camí, l'antic safareig de l'Amunt.</p> | 08072-88 | Extrem oest del barri de l'Amunt | 41.4101800,1.9065300 | 408609 | 4584869 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47822-foto-08072-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47822-foto-08072-88-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:42 | ||||||||||||
| 47874 | Avencot d'en Gallo (Sistema dels guixos) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avencot-den-gallo-sistema-dels-guixos | <p>Cavitat natural desenvolupada en pedra de guix. Es tracta d'un sistema natural subterrani desenvolupat en roca de guix amb alternança d'altres materials sedimentats. S'hi pot accedir per tres boques diferents i fer-hi un recorregut total de 180 metres, aproximadament, per un laberint de pous, galeries i petites sales interconnectades. La fondària més important s'assoleix als -25 metres. Als diversos extractes de materials s'observa guix compacte i cristal·litzat de composició diferent i gran varietat cromàtica. Hi ha abundància de fongs i presència de petits mamífers i invertebrats.</p> | 08072-140 | Prop del barri de l'Amunt | 41.4104100,1.9082000 | 408749 | 4584893 | 08072 | Corbera de Llobregat | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Entre els sediments que hi ha arrossegat l'aigua hi ha fragments de vidre i estris vells. Fotografia de SpeleoCorb | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:42 | ||||||||||||||
| 47766 | Can Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-planes | <p>ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1984). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial PASQUAL SANGRÀ, Joaquim (1983), 'Fitxa del Inventari de Protecció del Patrimoni Cultural Europeu', Col·legi d'Arquitectes de Barcelona RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XVI-XX | <p>Conjunt harmònic d'edificacions compost per la masia dels amos, la casa dels masovers i altres edificis auxiliars, pati i annexos. La construcció principal, edificada en diferents èpoques, presenta dues plantes i golfes en la seva part central i està orientada al sud-est; és obrada en pedra i calç, amb bigues de fusta restaurades i coberta de dos aiguavessos. Perpendicularment a aquest edifici, a l'esquerra, es conserva un cobert amb trull de verema, i a la dreta i en front hi ha galeries addicionades a començaments del segle XX. Altrament, a la planta baixa conserva molta part dels cairons de terrissa ditejats de bòbila.</p> | 08072-32 | Prop de la Urbanització La Servera | <p>La finca de can Planas era una de les més antigues i extenses del terme. Segons algunes afrontacions dels masos veïns, aquesta masia era coneguda antigament com 'lo mas Palomera' i 'lo mas Modolells'. Hi ha notícies de l'existència de la masia en diversos documents: en la concòrdia entre el rector i el senyor de Corbera (el 1576) i en la trobada de jurats de Corbera per a l'elecció de síndics (el 1665), per exemple. Una part de les terres de la propietat eren conreades per parcers (per exemple, el 1728, Josep Planas cedia a Francesc Pelegrí una peça de terra a rabassa morta). El 1753, el llinatge dels Planas va emparentar amb els Romagosa per casament, de manera que el cognom que es transmet des d'aleshores és aquest últim. El 1798 Joan Romagosa va realitzar reformes a la masia. El 1961 Josep Romagosa va vendre la masia a Víctor i Margarita Rehsteiner, els quals hi ha realitzat algunes reformes.</p> | 41.4104100,1.9134500 | 409188 | 4584888 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47766-foto-08072-32-1.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 98|119 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:42 | |||||||||
| 47791 | Barri de l'Amunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-de-lamunt | <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XIX-XX | <p>Veïnat consistent en poc més de dues dotzenes de cases distribuïdes en quatre carrers de forma irregular. Hi ha una barreja tipològica d'edificacions, ja que hi ha masies d'origen rural (com ara Ca l'Ubach, Cal Joan Roca i altres), casalots de principis del segle XX (com ara Ca la Quima o Ca l'Eudald), cases entre mitgeres i xalets de caire més modern. Al centre de la barriada hi ha l'antiga era.</p> | 08072-57 | Carretera BV 2421, Km 10 000 | <p>L'Amunt és una barriada o raval originat a redós de les cases pairals de Cal Joan Roca i Cal Ubach, entre d'altres, constituït durant les darreries del segle XIX i principis del segle XX, situades en un paratge del camí de Corbera a Sant Ponç. En algunes de les edificacions hi ha inscrites dates com ara 1893 i 1903, entre d'altres.</p> | 41.4109600,1.9063300 | 408594 | 4584956 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47791-foto-08072-57-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 119 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:42 | |||||||||
| 47888 | Festa Major de l'Amunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-lamunt | <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial.</p> | <p>Festa Major de la barriada de l'Amunt, on tradicionalment participaven de manera activa tots els veïns de les masies properes (can Canals, els Fitons, els Masets, ca n'Aragall...), amb l'assistència també d'una part important de veïns de Corbera (especialment de la zona alta). Els actes principals són una missa solemne, el res del rosari i ball d'envelat a l'actual plaça de l'Envelat.</p> | 08072-154 | Barri de l'Amunt | <p>Santa Maria és la titular de la parròquia de Corbera de Dalt. La tradició diu que quan es va trobar la imatge de Santa Magdalena, el baró la va donar a l'església a canvi que es considerés com a festiu el dia de Santa Magdalena (22 de juliol); per no deixar de celebrar la diada de Santa Maria (el 8 de setembre), es concedí que l'Amunt i l'Avall fessin Festa Major aquest dia.</p> | 41.4109600,1.9063300 | 408594 | 4584956 | 08072 | Corbera de Llobregat | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Fotografia cedida per Vicenç Monleón. | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:42 | |||||||||||||
| 47851 | PEIN Muntanyes de l'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pein-muntanyes-de-lordal | <p>Direcció General de Patrimoni Natural (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | <p>Espai de 21,27 ha que forma part de l'espai PEIN de les Muntanyes de l'Ordal. El conjunt de l'espai està format per diverses unitats: la serra de l'Aragall, les serres de l'Ordal, la serres del Mas i de Güell, els penya-segats de Cervelló, etc, deixant fora els elements artificialitzats. S'ha d'incloure dins el domini de l'alzinar litoral, però hi dominen les comunitats secundàries com les brolles o garrigues, a més de comunitats rupícoles casmofítiques i comofítiques, calcícoles i silicícoles. Hi ha presència de garric, llentiscle i gatosa, a més de plantes aromàtiques com la farigola o el romaní. L'espai PEIN que forma part del terme municipal de Corbera de Llobregat, al límit amb el terme municipal de Gelida, inclou dos cims destacats, el Puig d'Agulles i el Roc Forellac, amb una alçada de 628 mts.</p> | 08072-117 | Límit oest del terme municipal | 41.4114400,1.8810200 | 406479 | 4585037 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47851-foto-08072-117-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | La seva situació, propera a importants àrees urbanes, determina un cert grau de fragilitat; la forta pressió antròpica fa augmentar el risc d'incendis forestals. | 2153 | 5.1 | 1785 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:42 | ||||||||
| 47752 | Can Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roig-1 | <p>CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat FUSTÉ, Ramon i J.GALLOFRÉ, Isidre (1980). 'Fitxa del Inventari de protecció del Patrimoni Cultural Europeu', Col·legi d'Arquitectes de Barcelona GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat SECCIÓ D'INVENTARI (2000). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya.</p> | XVI-XIX | <p>Antiga casa pairal consistent en un edifici aïllat de planta irregular. La planta baixa anivella el pati principal amb el posterior. La masia, inicialment rural, ha estat adaptada al medi urbà; tot i la important reforma efectuada el 1933, conserva els elements següents: arcs interiors, voltes, portes i sostres primitius, finestres amb ampits, llindes, muntants i brancals de pedra vermella. Disposa d'arc d'entrada a l'era i pati, de grans dimensions i en pedra vermella, i rellotge de sol en la façana.</p> | 08072-18 | C/ Casanova, 1 | <p>Antiga casa pairal coneguda com a Can Roig de la Riera, en contraposició a la de Can Roig de l'Avall (Can Deu). La primera referència documental correspon a la concòrdia del delme entre el rector i el baró, datada el 1576. Posteriorment, el 1655, figura Francesc Roig de la Riera a la reunió de jurats de la Universitat de Corbera feta al Casal de Santa Magdalena per nomenar-ne síndic. La finca de Can Roig de la Riera és l'origen del nucli urbà conegut popularment com «les cases de Can Roig», ja que la seva major part va ser venuda en parcel·les a principis del segle XIX. A finals d'aquest segle la propietat va passar dels Roig a Joan Bonastre.</p> | 41.4125500,1.9276500 | 410378 | 4585110 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47752-foto-08072-18-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:42 | |||||||||
| 47872 | Disfressada de Corbera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/disfressada-de-corbera | <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial. SOLÉ I MIRALLES, Ramon (2004). Estudi sobre la Disfressada de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat.</p> | XX | No és vigent | <p>Ball típic que es feia per Carnaval, abans de començar la Quaresma (diumenge, dilluns i dimarts abans de Dimecres de Cendra), organitzat per una entitat avui desapareguda, el Partit de Baix. Hi participaven nois, noies i nens; els nois portaven un vestit semblant al dels bastoners, però amb barrets amb flors i plomes. Volien representar soldats de terres llunyanes que voltaven pel món ballant i que, ent trobar-se de pas per Corbera, exhibien les seves habilitats. El cap, anomenat 'volant' no ballava i pronunciava un discurs de presentació en castellà, saludant als pobles veïns, tot seguit feien un recital explicant les seves gestes i batalles. El diumenge el ball es feia per les cases del poble, dilluns per les masies i dimarts a l'era de can Roig. Aquest darrer dia era el més important: es vestien a cal Felip i en arribar a l'era el 'volant' amenaçava el 'batlle' dient-li que si no els deixava ballar el traspassaria amb l'espasa. Tot seguit es feia la ballada i, al vespre, un gran sopar de comiat amb el que s'havia recollit durant els tres dies. Com a fi de festa, des del terrat de can Roig es llegia una mena d'auca, escrita en un pergamí, que feia referència a alguna de les masies o cases de la vila, de forma satírica, i s'acabava cremant el ninot del Carnestoltes. Els orígens del ball són desconeguts i sembla que es va deixar de fer durant alguns anys, fins que es va reprendre el 1913 i va desaparèixer de forma definitiva el 1922.</p> | 08072-138 | Plaça del Mil·lenari | 41.4127800,1.9279400 | 410402 | 4585136 | 08072 | Corbera de Llobregat | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 62 | 4.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:42 | ||||||||||||
| 47767 | Can Tonijoan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tonijoan | <p>ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1984). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial PASQUAL SANGRÀ, Joaquim (1983), 'Fitxa de l'Inventari de Patrimoni Cultural Europeu', Col·legi d'Arquitectes de Barcelona RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XVIII-XIX | Hi ha esquerdes importants, senyals d'ensorraments parcials... | <p>Masia de planta rectangular, quasi quadrada a la planta baixa, amb diverses construccions auxiliars que conformen una era o pati davant la façana principal, el qual es tanca amb un portal. El cos principal, obrat en pedra i referit en calç, és de planta baixa i dos pisos, cobert a dues aigües, mentre que les edificacions annexes són de planta baixa i estan cobertes a una o dues aigües. La disposició de la façana és simètrica; els balcons i les reixes de les finestres dels baixos són de tendència modernista i estan datats en el primer quart del segle XX. També disposa d'un rellotge solar a la façana principal, el qual és datat en el segle XVIII. A la part posterior es poden veure clarament diferents fases de construcció que, a diferència de la façana principal, no han buscat unificar l'estètica.</p> | 08072-33 | Carretera BV 2421, al costat del barri de l'Amunt (a l'altra banda de la carretera) | <p>El testimoni més antic de l'existència de la masia ve donat pel rellotge solar de la seva façana, datat al segle XVIII. A la segona meitat del segle XIX, l'antiga masia va ser modificada, de manera que les finestres del pis van ser transformades en balcons.</p> | 41.4129200,1.9048100 | 408469 | 4585175 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47767-foto-08072-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47767-foto-08072-33-2.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 98|105|119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:42 | ||||||||
| 47828 | Fonteta, font de can Tonijoan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fonteta-font-de-can-tonijoan | <p>AAVV (2005). 'Les fonts de Corbera'. Corbera de Llobregat, GEMC GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial. RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | A la rajola amb la imatge de Sant Cristòfol han picat les cares. | <p>Espai a peu de la carretera que va des de Corbera fins l'Amunt. La font pròpiament dita queda a la banda dreta de l'espai, i té bancs (d'obra a la dreta i excavat a la roca a l'esquerra). Té preparada una estructura amb bigues per a que s'enramin les plantes i creïn un espai ombrívol. La font té dos brolladors a diferents alçades, i també hi ha una rajola amb la imatge de Sant Cristòfol i un rètol on s'indica que l'aigua no és potable.</p> | 08072-94 | A la carretera de l'Amunt | 41.4130800,1.9027000 | 408293 | 4585195 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47828-foto-08072-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47828-foto-08072-94-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:42 | ||||||||||||
| 47838 | Font de la Senyora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-senyora | <p>AAVV (2005). 'Les fonts de Corbera'. Corbera de Llobregat, GEMC RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | <p>Font molt propera a la riera Rafamans, en un racó de vegetació frondosa d'heures, molses i falgueres. L'aigua surt de la roca, es recull en una palanqueta, surt per un brollador i va a parar directament a la riera.</p> | 08072-104 | Prop de la barriada de Sant Cristòfol | 41.4138100,1.9034300 | 408355 | 4585276 | 08072 | Corbera de Llobregat | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47838-foto-08072-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47838-foto-08072-104-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:42 | |||||||||||||
| 47786 | Edificacions de l'avinguda de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edificacions-de-lavinguda-de-catalunya | <p>FUSTÉ, Ramon i J.GALLOFRÉ, Isidre (1980). 'Fitxa del Inventari de protecció del Patrimoni Cultural Europeu', Col·legi d'Arquitectes de Barcelona GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial MARZO, Josep M. El carrer de la riera d'en Roig; avui, avinguda de Catalunya. Una mica d'història. RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XIX-XX | Cada vegada hi ha menys edificis amb la tipologia característica, i molts dels que hi ha estan abandonats, en algun només es conserva la façana. | <p>Conjunt d'edificis d'habitatges entre mitjeres, en disposició lineal amb retranquejos, situats al llarg de l'avinguda Catalunya. En general, la majoria dels edificis presenten una tipologia amb elements força semblants, com ara arrebossat i pintat de façanes, balcons amb baranes de ferro massís i cobertes amb teula àrab de dos aiguavessos. En alguns casos el conjunt aprofita elements provinents del modernisme de principis del segle XX, i les façanes organitzen les obertures de manera simètrica.</p> | 08072-52 | Av. Catalunya (diversos números, veure observacions) | <p>L'origen de la part baixa de Corbera de Llobregat i, doncs, també de les edificacions de l'actual avinguda de Catalunya rau en la masia de Can Roig de la Riera, documentada ja el 1566 al Capbreu del castell, terme i parròquia de Corbera. El 4 de juny de 1825 es va formalitzar davant notari la construcció, en un termini màxim de vuit anys, dels dos primers casals del que seria el carrer de la Riera d'en Roig (als terrenys anomenats 'la Planeta'); a partir d'aquesta data va començar el desenvolupament de la nova via urbana. Els primers propietaris va construir un safareig en terrenys de Josep Roig (propietari de la masia), que els hi va cedir. El 1860 consten registrades a aquest carrer la fàbrica de calç de Jaume Baró Romagosa i la guixera de Jaume Rovira Panyella; a partir de 1845, però, ja consten referències escrites d'impostos industrials i de comerç a satisfer pels veïns, per diferents activitats: carreter amb un cavall transportant guix, abastidor de carn, botiga de bacallà, agent de transport, botiga de comestibles i de 'camisolines', tractant de carbó, forn de coure pa... El carrer ha tingut diferents noms: 1860 (primera relació de carrers de Corbera), Riera d'en Roig; 1920, Cases o Carrer de Can Roig; 1930, Carrer d'en Roig; 1931, Avinguda de la República (des del garatge de l'Autocorb fins can Silvestre); 1939, Avenida del Caudillo Franco; 1977, Avinguda de Catalunya.</p> | 41.4139000,1.9298800 | 410566 | 4585258 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47786-foto-08072-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47786-foto-08072-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47786-foto-08072-52-3.jpg | Legal | Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | Les construccions originals del carrer han donat pas a nous edificis, sovint edificats en tirar a terra els antics. Actualment del conjunt de cases del carrer reuneixen la tipologia 'antiga' (edificis de planta baixa i pis i dos pisos entre mitjeres...) només són els que hi ha entre els números 87 i 91 (el número 91 és interessant perquè hi ha la primera placa amb el nom del carrer), 66 i 78, 43 i 45, 52 i 54, 32. | 105|119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:42 | |||||||
| 47754 | Casa Leandro Escala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-leandro-escala | <p>RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XX | <p>Edifici residencial aïllat de tipus urbà de centre vila, amb terreny que l'envolta com a jardí. Consta de planta baixa, pis i golfes (des de l'entrada del carrer Sant Antoni; però hi ha encara un nivell inferior), amb coberta de dos aiguavessos en forma de T i ràfec. Disposa de façanes arrebossades, pintades de colors clars i ornamentades amb motius clàssics sota les ales de la teulada, amb decoració esculpida a les llindes de les finestres, i porxo glorieta a la planta baixa.</p> | 08072-20 | C/ Sant Antoni, 27 | <p>Tot i que la construcció del barri de les anomenades «cases de Can Roig» o part baixa de Corbera s'esdevingué a partir del darrer quart del segle XIX, la Casa Leandro Escala va ser construïda durant el segle XX.</p> | 41.4139200,1.9292900 | 410517 | 4585261 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47754-foto-08072-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47754-foto-08072-20-2.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 99|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:42 | |||||||||
| 47881 | Gegants i capgrossos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-i-capgrossos | XX | <p>L'Antoni: fa 3,85 mts d'alçada i pesa 45 kg. Porta un bastó amb l'emblema del poble. La Magdalena: la seva alçada és de 3,80 mts i el seu pes de 43 kg. Porta un ram de flors boscanes. Les indumentàries dels dos gegants els identifiquen com a senyors benestants, i porten els noms dels dos patrons de la vila, per representar a tots els corberencs.</p> | 08072-147 | Carrer Josep Tarradellas, s/n | <p>L'any 1994 les societats recreactives i culturals del poble (Societat Coral Diadema i Societat Sant Telm) va reunir-se amb la intenció de trobar quelcom que identifiqués Corbera i que servís per unificar l'ambient, la gent i les festes de les dues zones de Corbera. D'aquesta reunió sortí la proposta de fer una parella de gegants: l'Antoni (patró de la zona baixa) i la Magdalena (patrona de la zona alta). L'any 1995 ja estarien fets i s'hauria fundat també la Colla Gegantera.</p> | 41.4142200,1.9232000 | 410008 | 4585300 | 1995 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Lúdic | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Fotografia de la Colla Gegantera. | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:42 | |||||||||||
| 47788 | Edificacions del carrer Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edificacions-del-carrer-sant-antoni | <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XIX-XX | <p>El tram del carrer Sant Antoni comprès entre els carrers de Jaume I i de la Pau presenta diverses construccions (6 cases), amb decoració modernista a les façanes, com ara frisos i sanefes de rajola vidriada, cornises d'obra vista, combinació d'obra vista amb pintura formant capitells i dovelles, baranes de ferro forjat i acabats de façana dissimulant la teulada.</p> | 08072-54 | C/ Sant Antoni, 2-12 | <p>El tram de carrer dels números 2 al 12 va ser un dels primers que es van urbanitzar a la zona baixa de Corbera. Originalment formaria part del carrer de Sant Josep, però a principis del segle XX ja apareix com a carrer de Sant Antoni. L'últim tram del carrer va obrir-se després de la construcció de l'església de Sant Antoni Abat (1913). A les façanes es poden llegir les dates: 1917, 1920, 1929...</p> | 41.4142500,1.9298100 | 410561 | 4585297 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47788-foto-08072-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47788-foto-08072-54-2.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | Hi ha altres cases al mateix carrer que segueixen aquesta mateixa tipologia (fotografia 2) | 105|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:42 | ||||||||
| 47811 | Borja de can Lluís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/borja-de-can-lluis | <p>RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XVIII? | Està parcialment enderrocada. | <p>Borja de vinya obrada amb murs de pedra arenosa vermella de l'entorn en sec, amb carreus força de dimensions molt diferents (des de molt grans a molt petits). Presenta planta circular d'aproximadament 3,50 m de diàmetre i 2 m d'alçada, tot i que actualment està parcialment arruïnada (només queda la meitat inferior), salvant un desnivell de terreny important entre la part anterior i la posterior. Disposava d'una sola obertura, en forma de porta.</p> | 08072-77 | Prop de la carretera BV 2421, Km 7 700, en les proximitats de la Urbanització Can Lluís-Romagosa | <p>Tot i que no hi ha elements documentals que permetin realitzar una datació aproximada, les casetes de vinya es remunten a una tradició immemorial. En qualsevol cas, la seva presència als indrets del municipi són anteriors a la meitat del segle XIX, ja que va ser aleshores que es va eliminar el conreu de la vinya a causa dels estralls de la fil·loxera.</p> | 41.4142900,1.9134300 | 409192 | 4585318 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47811-foto-08072-77-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:42 | ||||||||
| 47902 | Rectoria de la parròquia de Sant Antoni Abat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-la-parroquia-de-sant-antoni-abat | <p>INGLAVAGA I VILARRUBLA, Jaume (1988). 75 anys de vida parroquial. Seguim camí endavant (Parròquia Sant Antoni Abat, 1913-1988). Corbera de Llobregat: Parròquia de Sant Antoni Abat.</p> | XX | <p>Casa d'una única planta, amb coberta a dues aigües i obertures simètriques al voltant de la porta principal. L'accés des del carrer es fa a través d'unes escales, donat que està a un nivell superior.</p> | 08072-168 | C/ Sant Antoni, 30 | <p>La rectoria la van construir els mateixos parroquians, quan l'església encara no era parròquia, ja que era un requisit per ser-ne.</p> | 41.4145200,1.9297600 | 410557 | 4585327 | 1930 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:42 | |||||||||||
| 47736 | Església Parroquial de Sant Antoni Abat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-antoni-abat | <p>ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1984). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial GAVÍN, Josep M. (1988). Inventari d'esglésies. Baix Llobregat. Barcelona: Pòrtic MARZO, Josep M. (1999). '50è Aniversari de l'Erecció Canònica de la Parròquia de Sant Antoni Abat'. Corbera de Llobregat: Parròquia de Sant Antoni Abat. RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XX | <p>Església moderna de planta basilical de creu llatina. L'edificació és aïllada i disposa d'atri, naus, creuer, absis, campanar quadrat i cimbori amb vitralls formigonats. Les parets són de pedra amorterada, i la coberta, de teula àrab; hi ha un retaule de ceràmiques envernissades.</p> | 08072-2 | C/ Sant Antoni, 32 | <p>La «Junta de construcció del temple», constituïda el 1904 per veïns de la barriada de Can Roig, va menar la col·locació el 1907 de la primera pedra del temple, la qual va ser beneïda per Jaume Almera, en representació del bisbe de Barcelona. Després de l'execució d'una primera fase de les obres, realitzada mitjançant les aportacions econòmiques i materials del veïnat, el 1913 es va inaugurar el nou temple, sota l'advocació de Sant Antoni Abat. El 1936 fou incendiat i semidestruït, però va ser reconstruït a partir de 1939. El 1947 va quedar enllestida la façana, el campanar i l'atri. Entre 1963 i 1971 es va realitzar una tercera fase d'obres, i es varen completar l'altar major, el presbiteri i el retaule. D'ençà la seva consagració va dependre de la parròquia de Santa Maria, fins que el 1948 va assolir la condició de parròquia.</p> | 41.4146300,1.9299800 | 410575 | 4585339 | 1907 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47736-foto-08072-2-1.jpg | Legal | Historicista | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | Juli M. Fossas, Manuel Valls Vergés | 116 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:42 | |||||||
| 47887 | Festa Major de Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-antoni | <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial.</p> | <p>Festa Major d'hivern, que es celebra el 17 de gener, dia de Sant Antoni Abat. Els orígens de la festa són a la zona alta de Corbera, on es feia una missa, la tradicional benedicció dels animals, la subhasta de la coca i un ball amb orquestra a la tarda. Amb el temps, la festa va començar a fer-se més important a la zona baixa de Corbera, especialment a partir de la creació de la Germandat de Sant Antoni Abat, l'any 1907. Els actes principals eren una missa, la benedicció d'animals, una processó encapçalada pels animals i un ball. Actualment la festa l'organitza l'entitat 'Amics de Sant Antoni', i continuen celebrant-se la missa, la benedicció d'animals, els tres tombs i balls, però s'han anat incorporant actes nous, com un esmorzar popular i un espectacle pirotècnic (a càrrec del grup de diables Penya del Corb).</p> | 08072-153 | Vila de Corbera | <p>L'origen de la festa està en la devoció al patró dels animals de càrrega, especialment important en moments en els quals eren imprescindibles per les activitats econòmiques que es desenvolupaven a la vila: a l'agricultura s'utilitzaven per llaurar, batre i transportar la collita; en relació a les guixeres, servien per transportar la llenya dels boscos per escalfar els forns.</p> | 41.4146300,1.9299800 | 410575 | 4585339 | 08072 | Corbera de Llobregat | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47887-foto-08072-153-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Fotografies cedides per l'Ajuntament de Corbera de Llobregat | 98 | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:42 | |||||||||
| 47894 | Ball de bastons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-bastons-2 | <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial.</p> | XX | No és vigent | <p>Durant els actes de la Festa Major de 1907 van sortir a ballar per primera vegada els bastoners de Corbera. La tradició va ser introduïda per Joan Claramunt Guitart, originari de Gelida, on hi havia una important tradició bastonera. A la colla estaven units els joves de les dues zones de Corbera, i sortien a ballar en les diferents diades i esdeveniments importants. A la primera generació s'hi incorporà una de nova, que perllongà la colla durant uns vint anys, encara que finalment es va dissoldre. Els bastoners portaven espardenyes i mitjons blancs, camals de color revestits amb picarols, pantalons blancs, faldilleta estampada, faixa, camisa blanca travessada per una banda de color i corbata. Als anys setanta es va intentar crear un nou grup bastoner, que no va continuar.</p> | 08072-160 | Nucli urbà | 41.4146300,1.9299800 | 410575 | 4585339 | 1911 | 08072 | Corbera de Llobregat | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 62 | 4.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:42 | |||||||||||
| 47897 | Viacrucis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viacrucis | <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial.</p> | XIX | <p>Per Divendres Sant, cada una de les parròquies organitza un viacrucis pels carrers de la vila, en les quals surten en processó les diverses confraries i els cossos dels portants del Sant Crist. A cada una de les estacions es feia una creu de grans dimensions amb ornamentació de flors o boix bàsicament; les creus acostumaven a ser de fusta, exceptuant la que instal·lava la família Xancó al carrer de Sant Salvador, que era de ferro. En l'actualitat encara es fan els dos viacrucis, però només l'organitzat per la parròquia de Sant Antoni Abat continua fent les creus monumentals típiques.</p> | 08072-163 | Nucli urbà | 41.4146300,1.9299800 | 410575 | 4585339 | 08072 | Corbera de Llobregat | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Religiós | 2023-01-31 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Fotografia obtinguda de GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial. | 63 | 4.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:42 | ||||||||||||
| 47759 | Capella de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-cristofol-0 | <p>CABÚS, Albert; CALDÉS, Lina; MARTÍN, Pilar; MORALES, M. Luz; TORRES, Cèlia (1994). Patrimoni del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat: CRP Baix Llobregat CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat FUSTÉ, Ramon i J.GALLOFRÉ, Isidre (1980). 'Fitxa del Inventari de protecció del Patrimoni Cultural Europeu', Col·legi d'Arquitectes de Barcelona GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial GAVÍN, Josep M. (1988). Inventari d'esglésies. Baix Llobregat. Barcelona: Pòrtic PAGÈS I PARETAS, Montserrat (1981). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya PAGÈS I PARETAS, M. (1992). Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat; Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat PAGÈS I PARETAS, M. (?). El temps del romànic al Baix Llobregat. RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat VICENTE MERCADER, Pilar (coord.) (1999). El Baix Llobregat. Guia per al coneixement del patrimoni. [Sant Feliu de Llobregat]: Consell Comarcal del Baix Llobregat VIGUÉ, Jordi; PLADEVALL I FONT, Antoni; CARBONELL I ESTELLER, Eduard; BOU, Emili (1974). L'església romànica de Sant Ponç de Corbera. Segle XI. Barcelona: Porter libros (col. «artestudi art romànic», 1).</p> | X-XI | Presenta esquerdes produïdes bàsicament pel moviment de les lloses de pedra sobre les quals està edificat. Actualment tot el conjunt està cenyit per reforços metàl·lics. | <p>Capella d'origen pre-romànic d'una sola nau rectangular, sobrealçada i amb absis a la capçalera. L'absis i la part posterior de les parets van ser reformats a principis del segle XI. L'absis conservat no és un semicercle complet, ja que presenta una forma corba només en la paret de llevant. Disposa de dues finestres del segle XI de doble esqueixada i coberta de dos aiguavessos amb embigat de fusta. Davant la façana hi ha un petit atri, construït el 1807 (la data figurava a la llinda de l'entrada, avui desapareguda) . És bastit parcialment damunt un sortint de roca, i construït amb carreus de pedra esmoladora, amb fragments d'opus spicatum. L'interior és senzill, i la coberta ha estat refeta segons el model original, amb un embigat recolzat damunt cavalls de fusta.</p> | 08072-25 | Av. de l'Ermita, 12 | <p>La seva proximitat al monestir de Sant Ponç fa considerar la possibilitat d'una certa dependència. Al segle XVI a la capella hi havia un ermità; als documents corresponents a les visites pastorals figura com a «sacellum», és a dir, com a petit santuari.</p> | 41.4146600,1.9028400 | 408307 | 4585371 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47759-foto-08072-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47759-foto-08072-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47759-foto-08072-25-3.jpg | Legal | Pre-romànic|Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 91|92|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:42 | ||||||||
| 47820 | L'Alzina de Rafamans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lalzina-de-rafamans | <p>CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | <p>Exemplar d'alzina (família de les fagaceae, gènere Quercus ilex) que presenta un diàmetre de peu d'entre 0,60 - 1 m, copa de més de 10 m d'alçada i 10 m de diàmetre.</p> | 08072-86 | Prop la depuradora Rafamans | <p>L'Alzina és un arbre que pot ser considerat un exemplar especial, ja que per les seves dimensions i antiguitat (és centenària) forma part de la història del municipi.</p> | 41.4146900,1.9349500 | 410991 | 4585341 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:42 | |||||||||||||
| 47896 | Carnestoltes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carnestoltes-1 | <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial.</p> | XIX-XX | <p>Una de les primeres manifestacions festives lligades a Carnestoltes va ser la Disfressada, que va deixar de ballar-se cap als anys vint. Malgrat això, el Carnestoltes va continuar celebrant-se. Al Cafè de Baix (entitat actualment desapareguda de la zona baixa de la vila) feien ball de màscares i disfresses, amb un inici de festa a can Roig amb torxes enceses i un quintet que es llogava pel ball posterior. A la zona alta, ja al segle XIX, es celebraven un seguit de festes que organitzaven un grup de persones que a més a més pagaven una quota. Després de la Guerra Civil va deixar de celebrar-se durant uns anys, i només es va reprendre de forma esporàdica. Actualment les entitats més significatives de Corbera (Societat Sant Telm i Societat Diadema) organitzen actes propis coincidint amb la diada, i l'Ajuntament organitza una rua i un concurs de comparses obert a tots els veïns.</p> | 08072-162 | Nucli urbà | 41.4148000,1.9246700 | 410132 | 4585363 | 08072 | Corbera de Llobregat | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Fotografia facilitada per l'Ajuntament de Corbera de Llobregat | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:42 | ||||||||||||
| 47750 | Can Baró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-baro | <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XX | Hi ha humitats a l'interior, nius d'aus a les finestres i la teulada... | <p>Finca integrada per una casa pairal de caràcter urbà i un terreny enjardinat a l'entorn. La casa és una edificació aïllada de tres cossos amb planta, pis, golfes i coberta de dos aiguavessos, amb estructura de coberta de fusta i teula àrab. Disposa d'acabats exteriors amb dibuixos i motllures de caràcter modernista, bàsicament a la planta baixa i ulls de bou a les golfes. Les obertures tenen una disposició simètrica, que es complementa amb altres finestres i ulls de bou pintats com a motiu ornamental.</p> | 08072-16 | Pl. de Sant Salvador, 2 | <p>La finca fou construïda per la família de Dolors Pich i Ros a començaments del segle XX. Des d'aleshores a romàs com a casa pairal a nom d'Enric Ros i Codina i, a partir de 1985, de Pere Ros i Pich. L'any 1988 fou adquirida per l'Ajuntament de Corbera; després de la rehabilitació realitzada el 1989, esdevingué biblioteca municipal i casal de joves.</p> | 41.4148200,1.9312900 | 410685 | 4585359 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47750-foto-08072-16-1.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | Degut al seu estat de conservació hi ha un projecte de reforma que respectaria l'aspecte exterior de l'edifici. | 105 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:42 | |||||||
| 47768 | Les Feixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-feixes | <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XVIII | Tant a la casa com a l'espai que l'envolta li manquen manteniment. | <p>Masia de planta rectangular de tipus abacial o basilical, amb cos central sobreelevat i coberta de dos aiguavessos amb ràfec. Obrada amb parets de pedra vermella amorterada, i ampits, llindes i brancals de pedra picada, igual que l'arc d'entrada, en punt rodó escarcer. Disposa de rellotge solar a la façana principal.</p> | 08072-34 | Carretera BV 2421, Km 7 400 | <p>Al plànol del baró Manuel Antich i Mora (anterior al 1790) apareix el paratge denominat «les feixes del Castell». Tot i que no hi figura cap casa, sembla que l'edificació correspon a 1763.</p> | 41.4148400,1.9181900 | 409590 | 4585375 | 1763 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47768-foto-08072-34-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:42 | |||||||
| 47893 | Mercat de Calaf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mercat-de-calaf-0 | XX | <p>Conjunt d'actes organitzats pel Centre d'Esplai Corbera durant un cap de setmana de principis del mes de juliol. Se celebra des dels anys setanta, amb la finalitat d'aconseguir fons per les colònies i campaments d'estiu. Consisteix en la instal·lació de diverses parades, com la tómbola o el bingo, amb el sorteig d'obsequis cedits per comerciants locals i altres col·laboradors. Darrerament també s'organitza un sopar a la fresca i alguna activitat complementària (cinema a la fresca o representacions teatrals). La ubicació ha anat variant amb el pas del temps: el carrer Sant Jordi, la zona esportiva i, els últims anys, el pati del CEIP Jaume Balmes.</p> | 08072-159 | Carrer Sant Jordi, 27 | 41.4149200,1.9245900 | 410125 | 4585377 | 1975 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Informació facilitada pel Centre d'Esplai Corbera | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:42 | ||||||||||||
| 47789 | Edificacions del carrer Sant Salvador (plaça de la Pubilla) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edificacions-del-carrer-sant-salvador-placa-de-la-pubilla | <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XIX, XX | Hi ha edificis de nova planta construïts a l'indret on hi havia cases antigues. | <p>Carrer que presenta un fort desnivell entre la façana de dalt i la inferior; al centre hi ha un espai on hi havia diferents edificacions i als anys setanta del segle XX es va arranjar en forma de la plaça de la Pubilla o de Sant Salvador, traient-li el darrer dels galliners que hi havia. A l'extrem del carrer hi ha la finca de can Baró, i les cases de la part alta són de dimensions considerables, amb portals de punt rodó i façanes simples i ben composades. Els edificis són de tipologies diverses: es barregen edificis de planta i pis, amb dos pisos, i fins a tres, de diferents estils, alçades i colors.</p> | 08072-55 | C/ Sant Salvador, 2-12 | <p>Les edificacions del carrer Sant Salvador es van construir a finals del segle XIX, juntament amb la resta del raval conegut aleshores com les «cases de Can Roig». Entre els anys 70 i 80 del segle XX es va arranjar i urbanitzar definitivament aquest indret.</p> | 41.4149800,1.9315500 | 410707 | 4585376 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47789-foto-08072-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47789-foto-08072-55-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 102|119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:42 | ||||||||
| 47770 | Edifici de la Societat Diadema | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-societat-diadema | <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RENAU I TURBAU, Joan (1999). La nostra casa. [Corbera de Llobregat]: Societat coral Diadema Corberenca.</p> | XX | <p>L'edifici consta de diferents parts: el cafè-bar en una planta baixa, oficines i sala de reunions i assaig a la part superior. Al costat, però dins el mateix edifici, hi ha el teatre i, finalment, una pista a l'aire lliure. Ha patit nombroses modificacions que fan que avui dia no resti pràcticament res de l'edifici original.</p> | 08072-36 | C/ Sant Antoni, 30 | <p>L'edifici va ser des del seu origen la seu de Societat Diadema Corberenca, que va agafar el nom de la ja dissolta Coral Diadema Corberensa, associada als Cors d'en Clavé. L'entitat es constituí el 1917, i el 1920 es celebrà el primer ball amb orquestra. A partir d'aquell moment, i exceptuant el període 1940-1941 (tancat per ordre judicial) ha acollit les diferents activitats de l'entitat: teatre, coral, cinema, sardanes, elecció de pubilles, etc, i ha patit successives ampliacions i reformes, en funció de l'augment del número de socis i l'adequació a les noves activitats.</p> | 41.4150700,1.9303200 | 410604 | 4585387 | 1920 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47770-foto-08072-36-1.jpg | Inexistent | Racionalisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 120 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:42 | ||||||||
| 47892 | Festa de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-cristofol-0 | <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial.</p> | XX | <p>Celebracions a l'entorn del dia 10 de juliol, Sant Cristòfol, organitzades per l'associació 'Amics de Sant Cristòfol'. Durant un cap de setmana s'organitzen un seguit d'actes de caràcter lúdic però sense deixar de banda l'aspecte religiós: missa en honor al patró el dissabte al vespre, seguida d'un sopar i un ball. L'endemà al matí se celebra un esmorzar popular, la benedicció de vehicles i un concert-vermut. També es beneeixen els vehicles a l'ermita de Sant Cristòfol, seguint una tradició que arrenca dels anys trenta.</p> | 08072-158 | Nucli baix de la població | <p>Els orígens de la festa es remunten a principis del segle XX. Tradicionalment es celebrava la benedicció de vehicles a l'ermita de Sant Cristòfol; la diada es completava amb una missa i un dinar campestre. Posteriorment, als anys quaranta, van començar a beneir-se també els vehicles a la parròquia de Sant Antoni Abat, on en l'actualitat es celebren els actes més destacats.</p> | 41.4150700,1.9303200 | 410604 | 4585387 | 1930 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:42 | |||||||||||
| 47867 | Font de la Pubilla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-pubilla | <p>ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1986). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial.</p> | XX | <p>Font pública amb la figura esculpida d'una pubilla en un bloc de pedra centrada en una placeta que fa conjunt amb un parc infantil. A la part frontal, a més a més de la imatge de la pubilla hi ha l'antic escut de Corbera i la data de la seva inauguració (16 d'abril de 1979); a la part posterior hi ha la inscripció 'Inaugurat essent batlle en Miquel Cañellas i Cardona, el qual fou fundador del certamen Pubilla de Corbera, any 1970. Corbera a les pubilles d'arreu de Catalunya'</p> | 08072-133 | Pl. de la Pubilla | <p>Fou inaugurada el 16 d'abril de 1979, sent alcalde Miquel Canyellas i Cardona, fundador de la festa de l'elecció de «la Pubilla</p> | 41.4151200,1.9318900 | 410736 | 4585391 | 1979 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:42 | |||||||||||
| 47761 | Can Xavier | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xavier | <p>RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XX | <p>Edifici residencial aïllat de planta rectangular amb tipologia de masia rural abacial. Disposa de planta baixa, pis i golfes en cos central sobreelevat. Té porxo amb arcades i coberta de dos aiguavessos. Obrada amb murs de pedra, referida en calç.</p> | 08072-27 | Carrer del Carme / Carrer Salvador Espriu | <p>Al plànol del baró Manuel Antic i Mora (anterior al 1790) no hi figura aquesta casa, sinó el paratge conegut com a «feixes del Castell». A la primera meitat del segle XX la casa és propietat de la família Rigol, però el 1953 és venuda a l'actual propietari, Emilio Rodríguez.</p> | 41.4152100,1.9187800 | 409640 | 4585415 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:42 | ||||||||||||
| 47857 | Capella de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-marti | <p>PASQUAL SANGRÀ, Joaquim (1983), 'Fitxa del Inventari de Protecció del patrimoni cultural europeu', Col·legi d'Arquitectes de Barcelona RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XX | <p>Petita capella d'obra tancada amb portelles de ferro amb vidre. Té unes mides aproximades d'1 m x 1m, de planta sobreelevada al damunt d'un peu de pedra esmoladora. La capella és coberta per una teulada a quatre aigües i coronada amb una creu de ferro al cim. L'alçada total és de 1,50 m. A l'interior hi ha una imatge de Sant Martí de Tours.</p> | 08072-123 | C/ Santa Gemma, 2 | <p>A la part baixa del frontal hi ha una placa de marbre amb el text 'San Martín Dedicado por Felix Mas Pañella Enero de 1952'</p> | 41.4152900,1.9178900 | 409566 | 4585425 | 1951 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | J. Pujol Pascuet | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:42 | ||||||||||
| 47823 | Font del Maset d'Abaix, deu dels Masets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-maset-dabaix-deu-dels-masets | <p>RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XIX | L'indret on brolla la deu està totalment colgat de vegetació. | <p>Naixement d'aigua que brolla després de pluges molt abundants. La deu està situada en un racó del camí que uneix el maset de Baix amb el de Dalt.</p> | 08072-89 | Banda dreta del camí dels Masets a la Font de Flandes | <p>Antigament, quan a la primavera brollava aigua de la deu, era senyal que durant l'estiu estaria assegurada l'aigua.</p> | 41.4154600,1.8902800 | 407259 | 4585473 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:42 | |||||||||||
| 47769 | El Maset de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-maset-de-baix-0 | <p>RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XIX | Només resten dempeus part de les parets exteriors. | <p>Ruïnes d'un antiga masia de planta rectangular, amb planta baixa, pis i golfes, coberta a dues aigües. Construïda amb pedra calcària amorterada, l'exterior hauria estat arrebossat.</p> | 08072-35 | Camí de la Fundació, 6 | <p>Hom només disposa de la referència cronològica de 1856 que figurava inscrita a la finestra central de les golfes de la façana principal.</p> | 41.4155000,1.8910300 | 407321 | 4585477 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47769-foto-08072-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47769-foto-08072-35-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | A prop d'aquesta masia, seguint el camí del Puig d'Agulles, hi havia el Maset de Dalt. Eren coneguts com els Masets. | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:42 | |||||||
| 47751 | Can Bonavia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bonavia | <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XIX | <p>Masia de planta quadrada amb afegits i transformacions modernes. La part central consta de planta baixa i pis amb coberta de dos aiguavessos amb pendents cap als laterals. Disposa de portal adovellat amb pedra molera i finestres amb dintells i ampits també de pedra (s'han estucat i no queda la pedra a la vista). Exceptuant la façana principal, hi ha poques obertures, i s'observen antigues portes actualment tapiades. La casa és situada aïllada al mig d'un solar i envoltada de jardí.</p> | 08072-17 | C/ Pau, 18 | 41.4158300,1.9293500 | 410524 | 4585473 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47751-foto-08072-17-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:42 | ||||||||||
| 47910 | Tram del camí antic a Sant Ponç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tram-del-cami-antic-a-sant-ponc | XIX | <p>Primera part del camí antic de Sant Ponç, que unia la zona alta de Corbera amb el monestir. El camí és estret, està sense pavimentar i és emmarcat per un mur de pedra seca a un dels seus costats. La vegetació és abundant i espessa, i hi destaquen els pins, les atzavares i les figueres de moro. En diferents indrets hi ha bancs, de pedra seca, fets amb la pedra esmoladora pròpia de la zona.</p> | 08072-176 | Carrer del Carme | 41.4158400,1.9190100 | 409660 | 4585485 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47910-foto-08072-176-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Informació facilitada pel Grup d'Història Local. | 98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:42 | ||||||||||
| 47790 | Edificació del carrer Reforma, 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edificacio-del-carrer-reforma-6 | <p>CLOPAS BATLLE, Isidre (1985). 'Notes històriques de Corbera de Llobregat', Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XVIII | <p>Casa de planta rectangular, amb planta baixa i planta pis i coberta de dos aiguavessos amb teula àrab. Obrada en murs de pedra arrebossats, amb portes i finestres adovellades amb pedra. A les finestres de la part inferior s'ha substituït l'ampit per un de nou, possiblement pel seu deteriorament. La disposició de la façana principal és completament simètrica, només trencada pel rellotge solar. A la part posterior hi ha un porxo amb arcades de mig punt.</p> | 08072-56 | C/ Reforma, 6 | <p>Antigament aquest indret era conegut com cal Carboner, i estava separat del nucli urbà. Actualment està immers al nucli urbà. La casa també és coneguda com cal Joan Baiona, donat que la família propietària han estat masovers de can Baiona des de fa més de quatre segles.</p> | 41.4158700,1.9297900 | 410561 | 4585477 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47790-foto-08072-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47790-foto-08072-56-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:42 | |||||||||
| 47780 | Can Torrents, masia de la Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torrents-masia-de-la-font | <p>RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XVIII-XIX | Ha estat abandonat durant un temps, fet que va provocar el seu deteriorament. Actualment és habitat i s'estan realitzant obres de rehabilitació. | <p>Edifici de planta irregular obrat amb murs de pedra molera amorterada, referida en calç, amb llindes i brancals de pedra picada; també incorpora en alguns punts, especialment a alguna finestra i zones baixes de la casa, el maó. S'han tapiat algunes portes i finestres, i les que hi ha obertes no segueixen una disposició regular. Mentre una part de l'edifici (que dóna al carrer Font Vella) és coberta a dues aigües, dos cossos de la part inferior, a dos nivells diferents, són coberts amb una teulada d'una única vessant. L'accés pot fer-se per dos carrers, salvant un desnivell de terreny, que fa que per una part la casa sigui de planta i pis, i per l'altra s'afegeixi una nova planta.</p> | 08072-46 | C/ Font Vella, 31 | <p>L'edifici s'hauria construït entre finals del segle XVIII i principis del XIX. Originalment estava fora del nucli urbà, però a causa de la seva expansió va quedar-ne integrat.</p> | 41.4159400,1.9218400 | 409897 | 4585493 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47780-foto-08072-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47780-foto-08072-46-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:42 | ||||||||
| 47906 | Penyes d'en Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/penyes-den-rovira | <p>RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | <p>Turó de gran valor paisatgístic situat a l'entrada de la zona baixa del nucli urbà, format per roques calcàries i dipòsits de guix. Antigament s'hi havia conreat vinya, però el terreny quedà erm després de la fil·loxera. A principis del segle XX s'arranjà com a jardí. Damunt el turó hi ha la masia de la Creu.</p> | 08072-172 | Límit del terme municipal, damunt el brancal de la carretera que va cap a la zona alta. | 41.4159600,1.9341800 | 410928 | 4585482 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47906-foto-08072-172-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:42 | |||||||||||||
| 47800 | Masia de la Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-de-la-creu | <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XX | <p>Edifici construït a principis del segle passat, amb característiques de torre senyorial, volent recordar una casa pairal, amb portal adovellat de mig punt. Al seu voltant van construir-se dos habitatges més (una porteria i una masoveria).</p> | 08072-66 | Cr. Miquel Garcias, 6 (Urb. Els Carsos) | <p>Fins ben entrat el primer quart del segle XX, el paratge conegut com «les Penyes d'en Rovira» fou terra campa abandonada després dels efectes de la fil·loxera. En el plànol del baró Manuel Antic i Mora (anterior al 1790) hi figura l'anotació «terra del castell». Es construí l'habitatge i al seu voltant es creà un jardí natural amb valors paisatgístics i animals exòtics, que s'obrien els diumenges a la tarda a tots els corberencs.</p> | 41.4159900,1.9346900 | 410971 | 4585485 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47800-foto-08072-66-1.jpg | Legal | Historicista|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 116|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:42 | |||||||||
| 47850 | Pedrera de cal Guixaire, Guixera de can Sec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-cal-guixaire-guixera-de-can-sec | <p>FERRER M., Lluís (1996-97). El guix i el guix al poble de Corbera de Llobregat.</p> | XIX | A l'interior de l'antiga pedrera s'ha construït un centre esportiu. | <p>Antiga pedrera de la qual s'extreia guix que s'utilitzava per a la construcció, especialment a la ciutat de Barcelona. L'explotació, a cel obert, funcionava de forma senzilla: s'obria un front d'extracció de la roca que anava avançant, bé cap a l'interior o bé lateralment. Un cop extreta la roca es seleccionaven els blocs, separant la roca impura, es trituraven i es traslladaven als forns.</p> | 08072-116 | Carrer de l'Esport, 2 | <p>El sòl de Corbera és ric en guix, i des de ben antic s'ha explotat aquest recurs (consten documents del segle XVI en els quals ja es parla d'alguna guixera). Amb el pas del temps, però, van deixar d'explotar-se.</p> | 41.4161300,1.9268200 | 410313 | 4585509 | 1830-55 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:42 | ||||||||||
| 47866 | Forn de Coure Guix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-coure-guix | <p>ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1984). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya</p> | XIX | Només queden les runes de l'estructura original de maó massís i pedra molera. | <p>Restes d'un forn de guix, construït amb pedra tapàs i calç. Únicament conserva els dos fossats circulars, de 2,5-3 m de diàmetre, disposats aprofitant el desnivell del terreny i amb les parets recobertes parcialment de totxo i rubefactades, així com les parets del contorn i de l'annex de molturació. La façana principal presenta sengles obertures a la seva part inferior, amb arc escarser, que donen accés als dos forns.</p> | 08072-132 | Carretera BV 2421 | <p>Segons el seu aspecte, sembla el més primitiu dels forns que es van construir a Corbera de Llobregat per fer guix, durant les darreres dècades del segle XIX, quan es van explotar els abundosos estrats de sulfat de calç dispersos pel vessant nord de la riera de Rafamans. Una de les activitats econòmiques més importants de Corbera durant el segle XIX va ser el treball als forns i a les pedreres de guix, junt amb la seva venda i transport. Aquesta activitat ja està documentada el 1566 (Antich Serdeu tenia diferents guixeres), el 1573 (Jaume Tomàs era el moliner de guix de Corbera)... El 1846, Marià Guillemí Cañellas, Jaume Baró Romagosa i Jaume Rovira Pañella ja constaven com a fabricants de guix als voltants del carrer de la Riera d'en Roig. L'explotació del guix continuà sent una activitat important durant les primeres dècades del segle XX, i el 1946 encara hi havia set fàbriques que ocupaven un total de 149 persones.</p> | 41.4161500,1.9091200 | 408834 | 4585529 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47866-foto-08072-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47866-foto-08072-132-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | El pany de paret sobre l'obertura esquerra és derruït, i el pany de paret sobre l'obertura dreta presenta una esquerda important. | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:42 | |||||||
| 47740 | Casa de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-vila-1 | <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XX | <p>L'edifici original és de planta quadrada amb planta baixa, pis i golfes. Disposa de caixa d'escala central, amb claraboia de grans dimensions que dóna claredat a l'interior, balconada al primer pis i porxo d'entrada. Hi ha elements ornamentals en relleu i pintats. Té coberta a quatre vents amb teula plana i ràfec sustentat.</p> | 08072-6 | C/ Pau, 5 | <p>Durant el segle XIX i primer terç del segle XX l'Ajuntament de Corbera realitzava les seves sessions al Casal de Santa Magdalena, posteriorment, a l'antic Hospital de Pelegrins i esporàdicament al nucli de Corbera de Baix. Durant les primeres dècades del segle XX, però, s'inicien els tràmits per establir un nou emplaçament del consistori, en un lloc «entre los caseríos de Corbera alta y Corbera baja por ser ésta la voluntad del pueblo en general y requerirlo la continua y perpetua paz y armonía que debe reinar entre ambos caseríos de antiguo interrumpida». A finals de 1931 es van encetar les obres de construccions i el 24 de juliol de 1932 es van inaugurar les noves dependències.</p> | 41.4162300,1.9278800 | 410402 | 4585519 | 1931 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47740-foto-08072-6-1.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | Josep Ros i Ros | El 1984 es va construir una primera ampliació amb cos d'edificació adossat, a l'angle posterior esquerre. Fotografia cedida per l'Ajuntament de Corbera de Llobregat. | 105 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:42 | ||||||
| 47907 | Fons històric Dr. Costa i de Guilleuma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-historic-dr-costa-i-de-guilleuma | <p>RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat</p> | XX | Cal fer un inventari exhaustiu i, en cas de ser possible, sol·licitar còpia digitalitzada dels documents originals als arxius corresponents. | <p>El fons inclou bàsicament transcripcions de documents, fotografies, plànols, publicacions (programes de festes, butlletins, etc), i algun document original.</p> | 08072-173 | C/ Pau, 4 | <p>El Dr. Josep M. Simon i de Guilleuma va dedicar una bona part del seu temps lliure a revisar els fons de diversos arxius (entre ells, el de la Corona d'Aragó) cercant documentació sobre Corbera de Llobregat, els seus senyors feudals, etc). Va estudiar i transcriure tot allò que trobava i, a la seva mort, ho deixà al seu nebot, Joan Costa i Simon, que ho va classificar i cedir a l'Ajuntament de la vila. Josep M. Riera i Bagué va estudiar la informació que conté l'arxiu, que va servir de base per a la seva publicació 'Documents de la història de Corbera de Llobregat'.</p> | 41.4162300,1.9278800 | 410402 | 4585519 | 08072 | Corbera de Llobregat | Restringit | Regular | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:42 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml