Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
47910 Tram del camí antic a Sant Ponç https://patrimonicultural.diba.cat/element/tram-del-cami-antic-a-sant-ponc XIX <p>Primera part del camí antic de Sant Ponç, que unia la zona alta de Corbera amb el monestir. El camí és estret, està sense pavimentar i és emmarcat per un mur de pedra seca a un dels seus costats. La vegetació és abundant i espessa, i hi destaquen els pins, les atzavares i les figueres de moro. En diferents indrets hi ha bancs, de pedra seca, fets amb la pedra esmoladora pròpia de la zona.</p> 08072-176 Carrer del Carme 41.4158400,1.9190100 409660 4585485 08072 Corbera de Llobregat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47910-foto-08072-176-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2020-09-22 00:00:00 Helena Garcia Navarro Informació facilitada pel Grup d'Història Local. 98 49 1.5 11 Patrimoni cultural 2025-01-17 09:32
47909 Era i porxo de can Canals https://patrimonicultural.diba.cat/element/era-i-porxo-de-can-canals <p>ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1984). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya</p> XVIII En perill de desaparició <p>Era de batre amb una part de la seva extensió enrajolada, amb cairons de terrissa ditejats, amb una antiguitat de més de 200 anys. El porxo té una arcada feta amb dues rames de paràbola de 6 metres de llum i 3,5 metres d'alçada, amb un interior irregular de forma pentagonal, d'aproximadament 30 m2.</p> 08072-175 Part posterior de la masia de can Canals 41.4250400,1.8959000 407742 4586530 08072 Corbera de Llobregat Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47909-foto-08072-175-1.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2020-09-22 00:00:00 Helena Garcia Navarro 98 47 1.3 11 Patrimoni cultural 2025-01-17 09:32
47908 Mercat Medieval https://patrimonicultural.diba.cat/element/mercat-medieval-0 XXI <p>Durant un cap de setmana del mes de juliol, coincidint amb la Festa Major de Santa Magdalena, i en el nucli antic de la vila, se celebra el Mercat Medieval. S'instal·len un seguit de parades d'artesans que mostren com es treballava en els gremis medievals, parades d'alimentació, espectacles d'animació i màgia, jocs, una haima àrab i una taverna. Des de 2005 parades de comerciants de Corbera.</p> 08072-174 Zona alta de Corbera 41.4179000,1.9230300 409999 4585709 2001 08072 Corbera de Llobregat Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Helena Garcia Navarro 2116 4.1 11 Patrimoni cultural 2025-01-17 09:32
47907 Fons històric Dr. Costa i de Guilleuma https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-historic-dr-costa-i-de-guilleuma <p>RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat</p> XX Cal fer un inventari exhaustiu i, en cas de ser possible, sol·licitar còpia digitalitzada dels documents originals als arxius corresponents. <p>El fons inclou bàsicament transcripcions de documents, fotografies, plànols, publicacions (programes de festes, butlletins, etc), i algun document original.</p> 08072-173 C/ Pau, 4 <p>El Dr. Josep M. Simon i de Guilleuma va dedicar una bona part del seu temps lliure a revisar els fons de diversos arxius (entre ells, el de la Corona d'Aragó) cercant documentació sobre Corbera de Llobregat, els seus senyors feudals, etc). Va estudiar i transcriure tot allò que trobava i, a la seva mort, ho deixà al seu nebot, Joan Costa i Simon, que ho va classificar i cedir a l'Ajuntament de la vila. Josep M. Riera i Bagué va estudiar la informació que conté l'arxiu, que va servir de base per a la seva publicació 'Documents de la història de Corbera de Llobregat'.</p> 41.4162300,1.9278800 410402 4585519 08072 Corbera de Llobregat Restringit Regular Inexistent Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Helena Garcia Navarro 56 3.2 11 Patrimoni cultural 2025-01-17 09:32
47906 Penyes d'en Rovira https://patrimonicultural.diba.cat/element/penyes-den-rovira <p>RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> <p>Turó de gran valor paisatgístic situat a l'entrada de la zona baixa del nucli urbà, format per roques calcàries i dipòsits de guix. Antigament s'hi havia conreat vinya, però el terreny quedà erm després de la fil·loxera. A principis del segle XX s'arranjà com a jardí. Damunt el turó hi ha la masia de la Creu.</p> 08072-172 Límit del terme municipal, damunt el brancal de la carretera que va cap a la zona alta. 41.4159600,1.9341800 410928 4585482 08072 Corbera de Llobregat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47906-foto-08072-172-2.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2020-10-07 00:00:00 Helena Garcia Navarro 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2025-01-17 09:32
47905 Casa Gran de can Moriscot https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-gran-de-can-moriscot <p>CLOPAS I BATLLE, Isidre (1982). Notes històriques de Can Moriscot. Martorell: Gráficas Martorell CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat PASQUAL SANGRÀ, Joaquim (1983), 'Fitxa del Inventari de protecció del Patrimoni Cultural Europeu', Col·legi d'Arquitectes de Barcelona RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> XVII-XX <p>Masia de planta rectangular, amb planta baixa i pis, i coberta de dos aiguavessos. Obrada en murs de pedra vermella amorterada, referida en calç, disposa de portal amb arc de mig punt, pedra vermella a les dovelles, ampits, muntants i llindes, i grans contraforts exteriors.</p> 08072-171 Barri de can Moriscot <p>La primera referència documental de Can Moriscot correspon a l'entrega, el 1388, del dot matrimonial a favor de Dalmau de Montmany que aporta el germà de la núvia, Grau Esteve de Mas Moriscot. Posteriorment, consten altres referències als fogatges de 1497 i 1515, en els qual figura Jaume Esteve del mas Moriscot. La masia originària de Can Moriscot va perdre el llinatge a principis del segle XVIII, i el segle XIX pertanyia a la família Oms. El 1830 i el 1872 van patir el saqueig dels bandolers Sàbat i el Xic de la Barraqueta. Entre 1978 i 1984 la Casa Gran va ser restaurada pel seu propietari, Isidre Clopas i Batlle.</p> 41.4311700,1.9349600 411014 4587170 08072 Corbera de Llobregat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47905-foto-08072-171-1.jpg Legal Modern|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-22 00:00:00 Helena Garcia Navarro Al brancal de la porta d'entrada hi ha gravades vàries creus en record de l'assassinat d'habitants de la masia a mans del bandoler Sàbat, a principis del segle XIX. 94|98 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-01-17 09:32
47904 El Molinot https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-molinot XVIII Un abocament de terres va fer que les restes gairebé desapareguessin colgades <p>Restes d'un antic molí fariner. La bassa estava situada al camí de la font de la Mata, i sota el mateix camí hi havia una gruta, buidada en la pedra, on saltava l'aigua. Es poden veure les restes de la bassa, feta amb pedra de sauló.</p> 08072-170 Carrer Casanoves, 33 41.4091000,1.9247200 410128 4584730 08072 Corbera de Llobregat Difícil Dolent Inexistent Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2020-09-22 00:00:00 Helena Garcia Navarro Informació facilitada per Llorenç Urgellés (Grup d'Història Local). 1754 1.4 11 Patrimoni cultural 2025-01-17 09:32
47903 Presentalla d'Esperança Rossa https://patrimonicultural.diba.cat/element/presentalla-desperanca-rossa <p>RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat</p> XVII <p>Presentalla de plata de dimensions reduïdes (aproximadament 20 x 30 cms), oferta amb motiu del guariment d'Esperança Rossa d'un càncer de pit per intercessió de Santa Magdalena. Es tracta d'un relleu amb el tors i la cara de la persona que ofereix la presentella, amb la següent inscripció: 'ESPERANÇA ROSSA VIUDA PAGESA DE ST VISENS DELLS HORS ESTANT MALA DE UNA MAMELA DE UN CRANCH EN GRAN PERIL DELA VIDA NO TROBANT NINGUN METGE Q LA PUGUES CURAR RECLAMA A DEU I A STA MAGDALENA VULGE ES A DEU PREGAR EN ESTA NECESISTAT QUE ESTAVA. FOU SERVIT NE SR G CURA A 5 DE IULIOL 1617'. Només està representat un dels pits, al lloc de l'altre hi penja un medalló.</p> 08072-169 Pl. de l'Església, 1 <p>El guariment miraculós d'Esperança Rossa i la presentalla es relacionen amb la construcció de la Creu Nova -la tradició diu que es va erigir el monument commemorant el mateix guariment-, segons un escrit del bisbe que va fer la visita pastoral del 20 de novembre de 1887. La tradició oral indica que el tumor li va caure en l'indret on va construir-se la creu, i que és el que hi ha al medalló que hi ha a la presentalla en el lloc del pit dret.</p> 41.4181000,1.9230100 409998 4585731 1617 08072 Corbera de Llobregat Fàcil Bo Inexistent Patrimoni moble Objecte Privada accessible Simbòlic 2020-09-22 00:00:00 Helena Garcia Navarro 52 2.2 11 Patrimoni cultural 2025-01-17 09:32
47902 Rectoria de la parròquia de Sant Antoni Abat https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-la-parroquia-de-sant-antoni-abat <p>INGLAVAGA I VILARRUBLA, Jaume (1988). 75 anys de vida parroquial. Seguim camí endavant (Parròquia Sant Antoni Abat, 1913-1988). Corbera de Llobregat: Parròquia de Sant Antoni Abat.</p> XX <p>Casa d'una única planta, amb coberta a dues aigües i obertures simètriques al voltant de la porta principal. L'accés des del carrer es fa a través d'unes escales, donat que està a un nivell superior.</p> 08072-168 C/ Sant Antoni, 30 <p>La rectoria la van construir els mateixos parroquians, quan l'església encara no era parròquia, ja que era un requisit per ser-ne.</p> 41.4145200,1.9297600 410557 4585327 1930 08072 Corbera de Llobregat Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-22 00:00:00 Helena Garcia Navarro 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-01-17 09:32
47901 Corpus https://patrimonicultural.diba.cat/element/corpus-0 <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial.</p> XX No és vigent <p>Un dels actes principals del dia de Corpus era la processó ; a Corbera se'n feien dues, una del dijous (dia de Corpus) pels carrers de la zona alta, i l'altre el diumenge següent per la zona baixa. Per a la processó es guarnien els carrers amb catifes de flors, i es feien petites capelles en diferents punts del recorregut. La part més vistosa i participativa era l'elaboració de les catifes, que començaven amb la creació del disseny, la selecció de materials i la combinació de colors. Les catifes acostumaven a ser vegetals, fetes amb pètals de diferents plantes i colors (normalment s'utilitzava la ginesta i les roses), i amb resultats espectaculars; en alguna ocasió també s'havien fet amb serradures de colors. A més de decorar-se els carrers, els veïns acostumaven a penjar domassos o banderes als balcons. La processó acostumava a fer-se a la tarda, amb la participació de representants de les diverses associacions.</p> 08072-167 Nucli de la vila 41.4180400,1.9231200 410007 4585725 08072 Corbera de Llobregat Sense accés Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47901-foto-08072-167-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Costumari Pública Sense ús 2020-09-22 00:00:00 Helena Garcia Navarro Fotografia obtinguda de GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial. 98 63 4.5 11 Patrimoni cultural 2025-01-17 09:32
47900 Font de can Moriscot https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-moriscot <p>AAVV (2005). 'Les fonts de Corbera'. Corbera de Llobregat, GEMC</p> XIX La vegetació quasi selvàtica de l'entorn fa difícil l'accés a la font. <p>La font està situada a tocar del torrent de la Moriscota., en un indret cobert de vegetació espessa, amb heures, molses i esbarzers principalment. S'hi accedeix baixant un petit corriol i, finalment, per uns petits graons de pedra. La font brolla de forma abundant.</p> 08072-166 Prop del barri de can Moriscot 41.4331900,1.9299800 410601 4587400 08072 Corbera de Llobregat Difícil Regular Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2020-10-07 00:00:00 Helena Garcia Navarro 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2025-01-17 09:32
47899 Festa de la Creu https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-creu <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial.</p> XIX <p>El dia 3 de maig es commemora la invenció o troballa de la Santa Creu, tot beneïnt el terme des de les creus termenals. Antigament, a Corbera es beneïa el terme a la creu de l'Avançada, que es guarnia especialment per a l'ocasió amb flors; s'hi arribava en una processó que pujava pel carrer Canigó i baixava pel carrer Bellavista. Més endavant, va començar a celebrar-se també a la zona baixa, a la creu de la Masia de la Creu, on també es pujava en processó. Després d'uns anys de no celebrar-se, als anys noranta, l'associació Amics de la Creu Nova, conjuntament amb les parròquies de Corbera, va començar a organitzar la festa a l'entorn de la Creu Nova, amb la benedicció del terme i cant coral.</p> 08072-165 Cruïlla C/ Camí de la Creu - C/ Font del Puntarró 41.4185000,1.9284300 410451 4585770 08072 Corbera de Llobregat Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Costumari Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Helena Garcia Navarro Fotografia cedida per l'associació 'Amics de la Creu Nova'. 63 4.5 11 Patrimoni cultural 2025-01-17 09:32
47898 Caramelles https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-6 <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial.</p> XX No és vigent <p>En arribar la Pasqua els joves corberencs sortien a cantar els tradicionals caramelles. Aquesta tradició es seguia tant a Corbera de Dalt com a Corbera de Baix, amb recorreguts diferents. Segons l'època, els que cantaven eren nens o més grans, fins i tot havien cantat caramelles els homes més grans i, més antigament, el cor de l'església, amb un repertori format bàsicament per sardanes. Quan cantaven els nens, anaven vestits amb la roba tradicional catalana, mentre els joves sortien amb la roba dels dies festius. El costum era cantar les caramelles dos dies: el primer anaven per les masies i l'altre per les cases del poble, i en ocasions els acompanyava un burret per transportar millor el que recollien (diners o obsequis).</p> 08072-164 Tota la vila 41.4180400,1.9231200 410007 4585725 08072 Corbera de Llobregat Sense accés Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47898-foto-08072-164-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2020-09-22 00:00:00 Helena Garcia Navarro Fotografia obtinguda de GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial. 98 62 4.4 11 Patrimoni cultural 2025-01-17 09:32
47897 Viacrucis https://patrimonicultural.diba.cat/element/viacrucis <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial.</p> XIX <p>Per Divendres Sant, cada una de les parròquies organitza un viacrucis pels carrers de la vila, en les quals surten en processó les diverses confraries i els cossos dels portants del Sant Crist. A cada una de les estacions es feia una creu de grans dimensions amb ornamentació de flors o boix bàsicament; les creus acostumaven a ser de fusta, exceptuant la que instal·lava la família Xancó al carrer de Sant Salvador, que era de ferro. En l'actualitat encara es fan els dos viacrucis, però només l'organitzat per la parròquia de Sant Antoni Abat continua fent les creus monumentals típiques.</p> 08072-163 Nucli urbà 41.4146300,1.9299800 410575 4585339 08072 Corbera de Llobregat Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Costumari Pública Religiós 2023-01-31 00:00:00 Helena Garcia Navarro Fotografia obtinguda de GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial. 63 4.5 11 Patrimoni cultural 2025-01-17 09:32
47896 Carnestoltes https://patrimonicultural.diba.cat/element/carnestoltes-1 <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial.</p> XIX-XX <p>Una de les primeres manifestacions festives lligades a Carnestoltes va ser la Disfressada, que va deixar de ballar-se cap als anys vint. Malgrat això, el Carnestoltes va continuar celebrant-se. Al Cafè de Baix (entitat actualment desapareguda de la zona baixa de la vila) feien ball de màscares i disfresses, amb un inici de festa a can Roig amb torxes enceses i un quintet que es llogava pel ball posterior. A la zona alta, ja al segle XIX, es celebraven un seguit de festes que organitzaven un grup de persones que a més a més pagaven una quota. Després de la Guerra Civil va deixar de celebrar-se durant uns anys, i només es va reprendre de forma esporàdica. Actualment les entitats més significatives de Corbera (Societat Sant Telm i Societat Diadema) organitzen actes propis coincidint amb la diada, i l'Ajuntament organitza una rua i un concurs de comparses obert a tots els veïns.</p> 08072-162 Nucli urbà 41.4148000,1.9246700 410132 4585363 08072 Corbera de Llobregat Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2020-09-22 00:00:00 Helena Garcia Navarro Fotografia facilitada per l'Ajuntament de Corbera de Llobregat 2116 4.1 11 Patrimoni cultural 2025-01-17 09:32
47895 Can Masega https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-masega <p>ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1986). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya</p> XIX <p>Masia rural que originalment era de planta rectangular, tot i que avui dia, degut a afegits posteriors, és irregular. És de planta baixa i pis, amb coberta és a dues aigües. La façana va ser reformada als anys seixanta del segle passat i no conserva les obertures originals. Les parets són arrebossades amb ciment.</p> 08072-161 Urbanització Creu Nova, al final del carrer Empordà 41.4216000,1.9311400 410682 4586112 08072 Corbera de Llobregat Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-22 00:00:00 Helena Garcia Navarro 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-01-17 09:32
47894 Ball de bastons https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-bastons-2 <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial.</p> XX No és vigent <p>Durant els actes de la Festa Major de 1907 van sortir a ballar per primera vegada els bastoners de Corbera. La tradició va ser introduïda per Joan Claramunt Guitart, originari de Gelida, on hi havia una important tradició bastonera. A la colla estaven units els joves de les dues zones de Corbera, i sortien a ballar en les diferents diades i esdeveniments importants. A la primera generació s'hi incorporà una de nova, que perllongà la colla durant uns vint anys, encara que finalment es va dissoldre. Els bastoners portaven espardenyes i mitjons blancs, camals de color revestits amb picarols, pantalons blancs, faldilleta estampada, faixa, camisa blanca travessada per una banda de color i corbata. Als anys setanta es va intentar crear un nou grup bastoner, que no va continuar.</p> 08072-160 Nucli urbà 41.4146300,1.9299800 410575 4585339 1911 08072 Corbera de Llobregat Sense accés Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2020-09-22 00:00:00 Helena Garcia Navarro 62 4.4 11 Patrimoni cultural 2025-01-17 09:32
47893 Mercat de Calaf https://patrimonicultural.diba.cat/element/mercat-de-calaf-0 XX <p>Conjunt d'actes organitzats pel Centre d'Esplai Corbera durant un cap de setmana de principis del mes de juliol. Se celebra des dels anys setanta, amb la finalitat d'aconseguir fons per les colònies i campaments d'estiu. Consisteix en la instal·lació de diverses parades, com la tómbola o el bingo, amb el sorteig d'obsequis cedits per comerciants locals i altres col·laboradors. Darrerament també s'organitza un sopar a la fresca i alguna activitat complementària (cinema a la fresca o representacions teatrals). La ubicació ha anat variant amb el pas del temps: el carrer Sant Jordi, la zona esportiva i, els últims anys, el pati del CEIP Jaume Balmes.</p> 08072-159 Carrer Sant Jordi, 27 41.4149200,1.9245900 410125 4585377 1975 08072 Corbera de Llobregat Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Helena Garcia Navarro Informació facilitada pel Centre d'Esplai Corbera 2116 4.1 11 Patrimoni cultural 2025-01-17 09:32
47892 Festa de Sant Cristòfol https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-cristofol-0 <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial.</p> XX <p>Celebracions a l'entorn del dia 10 de juliol, Sant Cristòfol, organitzades per l'associació 'Amics de Sant Cristòfol'. Durant un cap de setmana s'organitzen un seguit d'actes de caràcter lúdic però sense deixar de banda l'aspecte religiós: missa en honor al patró el dissabte al vespre, seguida d'un sopar i un ball. L'endemà al matí se celebra un esmorzar popular, la benedicció de vehicles i un concert-vermut. També es beneeixen els vehicles a l'ermita de Sant Cristòfol, seguint una tradició que arrenca dels anys trenta.</p> 08072-158 Nucli baix de la població <p>Els orígens de la festa es remunten a principis del segle XX. Tradicionalment es celebrava la benedicció de vehicles a l'ermita de Sant Cristòfol; la diada es completava amb una missa i un dinar campestre. Posteriorment, als anys quaranta, van començar a beneir-se també els vehicles a la parròquia de Sant Antoni Abat, on en l'actualitat es celebren els actes més destacats.</p> 41.4150700,1.9303200 410604 4585387 1930 08072 Corbera de Llobregat Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Helena Garcia Navarro 2116 4.1 11 Patrimoni cultural 2025-01-17 09:32
47890 Borja can Planas Sud https://patrimonicultural.diba.cat/element/borja-can-planas-sud <p>ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1986). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya</p> XVIII? S'han fet moviments de terra importants a la zona on se suposa que estava la borja, fet que fa pensar que ja no existeix. <p>Borja de planta quadrada, amb portal rodó i coberta gairebé plana, sota volta de pedra i fang com el conjunt, amb teules de protecció. A la vora hi hauria altres construccions, de formes poc precises, que podrien haver-se construït a la mateixa època. Aquesta barraca es diferencia de la majoria de les que s'han localitzat a Corbera i les que hi ha a la vall de la riera de Rafamans en el portal rodó.</p> 08072-156 Can Planas sud <p>Tot i que no hi elements documentals que permetin realitzar una datació aproximada, les casetes de vinya es remunten a una tradició immemorial. En qualsevol cas, la seva presència als indrets del municipi són anteriors a la meitat del segle XIX, ja que va ser aleshores que es va eliminar el conreu de la vinya a causa dels estralls de la fil·loxera.</p> 41.4163200,1.9277200 410389 4585529 08072 Corbera de Llobregat Sense accés Dolent Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2020-09-22 00:00:00 Helena Garcia Navarro Durant la realització d'aquest inventari no s'ha pogut localitzar, tot i que està inclosa a l'inventari del Servei de Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. 47 1.3 11 Patrimoni cultural 2025-01-17 09:32
47889 Festa Major de can Moriscot https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-can-moriscot <p>CLOPAS I BATLLE, Isidre (1982). Notícies històriques de can Moriscot. Martorell: Gràfiques Martorell GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial.</p> <p>Festa Major de la barriada de can Moriscot, el nucli d'habitatges més important de la zona de l'Avall. Els actes de la festa es concentren en un cap de setmana, i inclouen actes de tipus religiós (missa solemne) i de tipus civil (ball). Antigament hi concorrien els veïns de les masies properes, i celebraven un ball a la plaça que hi ha davant la Casa Gran, al so del flabiol i el tamborí (posteriorment, el ball ja es faria amb conjunts musicals). També era tradicional el res del rosari de la tarda i la celebració d'un festival infantil.</p> 08072-155 Barri de Can Moriscot <p>Santa Maria és la titular de la parròquia de Corbera de Dalt. La tradició diu que quan es va trobar la imatge de Santa Magdalena el baró la va donar a l'església a canvi que es considerés com a festiu el dia de Santa Magdalena (22 de juliol); per no deixar de celebrar la diada de Santa Maria (el 8 de setembre), es concedí que l'Amunt i l'Avall fessin Festa Major aquest dia.</p> 41.4312200,1.9351300 411028 4587176 08072 Corbera de Llobregat Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 2116 4.1 11 Patrimoni cultural 2025-01-17 09:32
47888 Festa Major de l'Amunt https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-lamunt <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial.</p> <p>Festa Major de la barriada de l'Amunt, on tradicionalment participaven de manera activa tots els veïns de les masies properes (can Canals, els Fitons, els Masets, ca n'Aragall...), amb l'assistència també d'una part important de veïns de Corbera (especialment de la zona alta). Els actes principals són una missa solemne, el res del rosari i ball d'envelat a l'actual plaça de l'Envelat.</p> 08072-154 Barri de l'Amunt <p>Santa Maria és la titular de la parròquia de Corbera de Dalt. La tradició diu que quan es va trobar la imatge de Santa Magdalena, el baró la va donar a l'església a canvi que es considerés com a festiu el dia de Santa Magdalena (22 de juliol); per no deixar de celebrar la diada de Santa Maria (el 8 de setembre), es concedí que l'Amunt i l'Avall fessin Festa Major aquest dia.</p> 41.4109600,1.9063300 408594 4584956 08072 Corbera de Llobregat Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Fotografia cedida per Vicenç Monleón. 2116 4.1 11 Patrimoni cultural 2025-01-17 09:32
47887 Festa Major de Sant Antoni https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-antoni <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial.</p> <p>Festa Major d'hivern, que es celebra el 17 de gener, dia de Sant Antoni Abat. Els orígens de la festa són a la zona alta de Corbera, on es feia una missa, la tradicional benedicció dels animals, la subhasta de la coca i un ball amb orquestra a la tarda. Amb el temps, la festa va començar a fer-se més important a la zona baixa de Corbera, especialment a partir de la creació de la Germandat de Sant Antoni Abat, l'any 1907. Els actes principals eren una missa, la benedicció d'animals, una processó encapçalada pels animals i un ball. Actualment la festa l'organitza l'entitat 'Amics de Sant Antoni', i continuen celebrant-se la missa, la benedicció d'animals, els tres tombs i balls, però s'han anat incorporant actes nous, com un esmorzar popular i un espectacle pirotècnic (a càrrec del grup de diables Penya del Corb).</p> 08072-153 Vila de Corbera <p>L'origen de la festa està en la devoció al patró dels animals de càrrega, especialment important en moments en els quals eren imprescindibles per les activitats econòmiques que es desenvolupaven a la vila: a l'agricultura s'utilitzaven per llaurar, batre i transportar la collita; en relació a les guixeres, servien per transportar la llenya dels boscos per escalfar els forns.</p> 41.4146300,1.9299800 410575 4585339 08072 Corbera de Llobregat Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47887-foto-08072-153-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Helena Garcia Navarro Fotografies cedides per l'Ajuntament de Corbera de Llobregat 98 2116 4.1 11 Patrimoni cultural 2025-01-17 09:32
47886 Festa Major de Santa Magdalena https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-santa-magdalena <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial.</p> XX <p>La Festa Major de Santa Magdalena es celebra el dia 22 de juliol. Originalment els actes eren de caràcter marcadament religiós (processó, Rosari dels Pelegrins, novena a Santa Magdalena, Ofici de Festa Major i cant dels goigs), però també hi havia un vessant més popular: ball de tortells, dinars familiars (preparats per les mestresses de casa o les coquesses, i on es rebia la visita de les persones que passaven les almorratxes; ball de sardanes -primer a la Societat Sant Telm i després també a la Societat Diadema- partits de futbol, balls,... Des del moment de la inauguració del local de la Societat Sant Telm (1917) es van començar a fer tres balls, al matí, a la tarda i a la nit, aquest darrer el més vistós, destacant moments com els valsos o la subhasta de la toia. Amb el pas dels anys la festa ha anat evolucionant, i actualment persisteixen els actes religiosos, però són minoritaris, i predominen els de caràcter laic: correfoc i castell de focs artificials a càrrec dels diables de la Penya del Corb, concerts i balls, concursos relacionats amb la gastronomia, mercat medieval, etc</p> 08072-152 Vila de Corbera <p>La devoció a Santa Magdalena a Corbera està documentada des del segle XIII. La tradició explica que va arribar a Catalunya en barca i passà els últims anys de la seva vida a Corbera; aquests dos fets van fer que fos molt venerada especialment pels mariners i que el centre de devoció fos Corbera, que arribà a convertir-se en un centre de peregrinació per a ells. La peregrinació dels mariners va persistir fins ben entrat el segle XX, i la població encara recorda un mariner que el dia de la seva patrona arribava a la parròquia de Santa Maria guarnit amb les seves millors gales i seguia l'Ofici assegut en una luxosa cadira que s'havia fet fer expressament.</p> 41.4180400,1.9231200 410007 4585725 08072 Corbera de Llobregat Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Helena Garcia Navarro 2116 4.1 11 Patrimoni cultural 2025-01-17 09:32
47885 Font de l'Alcalde https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lalcalde <p>ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1984). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya</p> XX L'espai és ple de pintades. <p>Font sota un porxo, adossada a un mur de pedra vermella, amb una part d'obra i una altra excavada a la roca. Al que seria pròpiament la font hi ha una peça metàl·lica amb l'escut de Corbera. A l'esquerra hi ha una placa amb la inscripció 'Que aquesta font de l'alcalde on raja l'aigua amb so d'argent amb llur encís cridi a la gent, i el seu riure convidi a beure i el seu banc convidi a seure. La font de l'alcalde, 22 de juliol de 1973'. A la dreta hi ha unes escales d'accés a les eixides de les cases situades a un nivell superior.</p> 08072-151 Carrer Andreu Cerdà 41.4176100,1.9229400 409991 4585677 08072 Corbera de Llobregat Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47885-foto-08072-151-2.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Social 2020-09-22 00:00:00 Helena Garcia Navarro 98 47 1.3 11 Patrimoni cultural 2025-01-17 09:32
47884 Mare de Déu del Roser https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-del-roser-1 <p>PAGÈS I PARETAS, Montserrat (1988). 'Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya.</p> XVIII <p>Talla policromada d'execució popular. Està dreta, i emmarcada per un rosari, amb el Nen Jesus a coll, nu. És cofada amb una corona abombada acabada amb una boleta. Amb la mà dreta es recull el mantell i amb l'esquerra aguanta el Nen.</p> 08072-150 Pl. de l'Església, 1 <p>Vinculada al retaule del Roser i a l'antiga capella del Roser. La data d'execució sembla que seria el 1758 (per una inscripció a la peanya), posterior en més d'un segle al retaule, fet que fa pensar que pugui ser una rèplica o còpia de l'original.</p> 41.4180400,1.9231200 410007 4585725 1758 08072 Corbera de Llobregat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47884-foto-08072-150-1.jpg Inexistent Barroc|Popular Patrimoni moble Objecte Privada accessible Religiós 2020-09-22 00:00:00 Helena Garcia Navarro 96|119 52 2.2 11 Patrimoni cultural 2025-01-17 09:32
47883 Pessebre vivent https://patrimonicultural.diba.cat/element/pessebre-vivent-1 <p>CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat FÀBREGAS I SURROCA, Xavier (1976). Cavallers, dracs i dimonis itinerari a través de les festes populars. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat. GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial. PRADERAS TELLO, Olga. El Pessebre Vivent. L'Avançada, núm 32, gener 1992 El Pessebre Vivent de Catalunya. Diari Avui, especial Nadal 1982 L'Avançada. Núm. 43, desembre 1994</p> XX <p>Les funcions del Pessebre Vivent es realitzen cada any, des del segon diumenge del mes de desembre fins l'últim del mes de gener, a l'entorn de la penya del Corb. Els actors, no professionals, representen diverses escenes de la vida de Jesús, com l'Anunciació de l'àngel a la Verge, el Naixement, l'aparició de l'àngel anunciant la Bona Nova, la fugida a Egipte o la vida a Natzaret, alhora que mostren formes de vida tradicionals de la zona: els pastors, la vida a una masia, el caga-tió... El circuit és d'aproximadament 700 metres.</p> 08072-149 Penyes del Corb <p>Durant la tardor de 1962 sorgí en un grup d'amics (Josep Rodrigo, Josep Canals Nicolau, Josep Aragall, mossèn Francesc Mestres, Enric Canals, Josep Roca i Jaume Roca) la idea de representar un Pessebre Vivent, partint de l'èxit de les carrosses presentades a les cavalcades de les festes de la Mercè. La idea es va materialitzar durant les festes de Nadal d'aquell mateix any, i la primera funció comptà amb només cinc actors. Des d'aleshores ha anat creixent progressivament, tant en nombre d'actors i escenes representades com en infrastructura. Tot i no ser el primer pessebre vivent (l'any anterior se n'havia representat un a Engordany, però seguint l'estil del teatre clàssic, amb el públic a la platea...), és el primer que incorporà el fet que el públic es mogués, guiat per una narració megafònica fidel al text evangèlic. L'any 1976 van rebre la Medalla d'Or al Mèrit Cultural i el 1992 la Creu de Sant Jordi 'Per haver recuperat una tradició nadalenca i haver-ne fet una tradició arrelada al país, que enriqueix la nostra cultura popular. Per la seva constància en el manteniment i la divulgació d'un fet cultural que ha estat model i exemple per a altres iniciatives del mateix àmbit.</p> 41.4187400,1.9206300 409800 4585805 1962 08072 Corbera de Llobregat Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Helena Garcia Navarro Fotografia de Amics de Corbera. 2116 4.1 11 Patrimoni cultural 2025-01-17 09:32
47882 Corb (Diables) https://patrimonicultural.diba.cat/element/corb-diables XX <p>Corb de fibra de vidre de 2,5 m d'alçada i 3 m de llargada, amb un pes de 45 kg. Disposa de 15 punts de pirotècnia repartits per tot el cos (4 al bec, 4 a les ales i 7 entre el llom i la cua). Té moviment a les ales i al bec, i llum als ulls.</p> 08072-148 Carrer Anselm Clavé, 7 <p>La formació de la colla de diables Penya del Corb es remunta a l'hivern de 1990, quan un grup d'amics es va reunir amb la finalitat de crear una colla de diables a Corbera, moguts per l'èxit que havien tingut els darrers correfocs a la població. El juliol de 1991 van fer la primera sortida a Corbera, amb un gran èxit; aquesta i les posteriors, ja l'any 1992, els van portar a crear el Corb, reunint diables i bèstia de foc en un mateix grup (la seva 'inauguració' va ser el mes de juliol de 1993). A la colla també hi ha un grup de timbalers i, l'any 1996, sorgí la idea de crear una colla de diables i timbals infantils.</p> 41.4167200,1.9175900 409543 4585584 1992 08072 Corbera de Llobregat Fàcil Bo Inexistent Patrimoni moble Objecte Privada accessible Lúdic 2020-09-22 00:00:00 Helena Garcia Navarro Fotografies facilitades per l'Ajuntament de Corbera de Llobregat. 52 2.2 11 Patrimoni cultural 2025-01-17 09:32
47881 Gegants i capgrossos https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-i-capgrossos XX <p>L'Antoni: fa 3,85 mts d'alçada i pesa 45 kg. Porta un bastó amb l'emblema del poble. La Magdalena: la seva alçada és de 3,80 mts i el seu pes de 43 kg. Porta un ram de flors boscanes. Les indumentàries dels dos gegants els identifiquen com a senyors benestants, i porten els noms dels dos patrons de la vila, per representar a tots els corberencs.</p> 08072-147 Carrer Josep Tarradellas, s/n <p>L'any 1994 les societats recreactives i culturals del poble (Societat Coral Diadema i Societat Sant Telm) va reunir-se amb la intenció de trobar quelcom que identifiqués Corbera i que servís per unificar l'ambient, la gent i les festes de les dues zones de Corbera. D'aquesta reunió sortí la proposta de fer una parella de gegants: l'Antoni (patró de la zona baixa) i la Magdalena (patrona de la zona alta). L'any 1995 ja estarien fets i s'hauria fundat també la Colla Gegantera.</p> 41.4142200,1.9232000 410008 4585300 1995 08072 Corbera de Llobregat Fàcil Bo Inexistent Patrimoni moble Objecte Privada accessible Lúdic 2020-09-22 00:00:00 Helena Garcia Navarro Fotografia de la Colla Gegantera. 52 2.2 11 Patrimoni cultural 2025-01-17 09:32
47880 Vida de Santa Magdalena a Corbera https://patrimonicultural.diba.cat/element/vida-de-santa-magdalena-a-corbera <p>AMADES I GELAT, Joan (1950-1956). Costumari català el curs de l'any. Barcelona: Salvat GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial. RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat</p> <p>Santa Magdalena era germana de Santa Marta i Sant Llàtzer. De la vida lliure i llicenciosa, Jesús va convertir-la a la vida honesta i religiosa. La tradició universal diu que santa Magdalena va fer la penitència sota d'una balma de la Baixa Provença, vora de Marsella, però la tradició catalana conta que va fer-la a les muntanyes de Corbera del Baix Llobregat, en un paratge, que la mateixa tradició més o menys precisa, conegut per Santa Magdalena i vora de l'ermita de Sant Ponç. Segons la veu popular, doncs, la gran santa penitent va passar a Catalunya els darrers catorze anys de la seva vida, i va morir-hi. Hi ha una altra versió de la llegenda, que indica que Santa Magdalena, Santa Marta i Sant Llàtzer van embarcar en un vaixell sense veles ni rems, el qual els va conduir a les costes de Provença, on es van separar. Sant Llàtzer va quedar a Marsella, on fou el primer bisbe; Santa Marta va fundar, prop de Tarascó, el primer monestir per a les verges cristianes, i Santa Magdalena, abans de retirar-se a la cova de Santa Balma (a Provença, on anà a morir) va romandre durant molts anys per les muntanyes de Corbera de Llobregat. En qualsevol cas, aquestes llegendes podrien explicar l'antiguitat de la devoció a aquesta santa, i també la relació amb els mariners que pujaven a venerar-la a Corbera.</p> 08072-146 Muntanyes de Corbera 41.4163200,1.9277200 410389 4585529 08072 Corbera de Llobregat Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2020-09-22 00:00:00 Helena Garcia Navarro 61 4.3 11 Patrimoni cultural 2025-01-17 09:32
47879 Trobada Imatge Santa Magdalena https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-imatge-santa-magdalena <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial</p> <p>La tradició refereix que una humil serventa, un bon matí acudí a la cisterna del castell per tal de pouar-ne l'aigua; la tasca li resultava, aquella vegada, més pesada que de costum, fins que en sorgir del pou la galleda va quedar corpresa en veure que en lloc d'aigua havia pouat una imatge; donà altes veus, i en sentir els seus crits s'hi atansaren els altres servidors del castell, els quals varen recollir la imatge per portar-la a la residència dels seus senyors. La imatge hauria estat amagada precipitadament per anteriors residents del castell, amb motiu d'una emboscada sarraïna, segles enrere i, fos com fos, s'havia oblidat el seu amagatall; segurament degué romandre al pou durant segles, de forma que no va quedar record d'aquella ocultació, ja que havien desaparegut els corberins que per posar-la en lloc segur l'havien treta del castell. El record d'aquesta llegenda era present en el pedestal on hi havia la imatge antigament, avui desaparegut. També s'hi fa referència als goigs de Sta. Magdalena</p> 08072-145 Castell 41.4180300,1.9229200 409990 4585724 08072 Corbera de Llobregat Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2020-09-22 00:00:00 Helena Garcia Navarro 61 4.3 11 Patrimoni cultural 2025-01-17 09:32
47878 Llegenda castell i sarraïns https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-castell-i-sarrains No es coneix <p>Segons una tradició, durant la invasió islàmica el pla de Barcelona va estar dominat per dos potents reis 'moros'. Un d'ells va erigir un castell al cim de la muntanya de Corbera, i l'altre alçà el castell de Cornellà. Els cristians lluitaven per a conquerir el castell de Corbera, i en una lluita ferotge van aconseguir matar el rei que l'ocupava. Van tirar el seu cos en un pou que servia de sepultura per a tots els que morien a la lluita. L'ànima del rei, que era mig bruixot, es va convertir en corb i, amb els seus gralls seguia animant i dirigint les seves forces , que resistien ferotgement per a sorpresa dels cristians, fins que un dia es van adonar de la presència d'aquell corb i el van matar. Els sarraïns, en aquest moment, es van desmoralitzar i no trigaren a rendir-se. L'expulsió dels sarraïns del pla de Barcelona per mans de Carlemany no va ser absoluta, ja que als cims de Corbera hi quedaven una gran quantitat de corbs que envaïen la planura immediata: la gent creia que era el rei seguit de la seva cort, ja que anaven capitanejats per un de tamany superior, qualificat amb el nom de rei o avi. En escoltar el seu crit, la gent interpretava que deia: Carn! Carn! Carn!</p> 08072-144 Castell 41.4180300,1.9229200 409990 4585724 08072 Corbera de Llobregat Obert Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2020-09-22 00:00:00 Helena Garcia Navarro Llegenda recollida per Joan Amades i publicada al Diario de Barcelona 61 4.3 11 Patrimoni cultural 2025-01-17 09:32
47877 Fons dels marquesos de Castelldosrius sobre la família Mora https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dels-marquesos-de-castelldosrius-sobre-la-familia-mora <p>FERNÁNDEZ I TRABAL, F., BALADA I BOSCH, F. MARTÍ I MARTÍ, C. “Inventari de fons: marquesos de Casterlldorsius, Castanyer i la España Industrial, de l'Arxiu Nacional de Catalunya” Dept. De Cultura de la Generalitat de Catalunya, col. Guies, inventaris i catàlegs. Sèrie inventaris, núm. 4. Barcelona, 1990</p> XVI-XVIII <p>Documentació diversa sobre la família dels Móra, barons de Corbera: LLIBRES ESPÈCULS: Llibre índex d'actes i documents de Josep de Móra i Cavaller : 1648 DOCUMENTACIÓ FAMILIAR I PERSONAL: Dots (s. XVII), testaments (1623-1663), documentació sobre herències (s. XVII-XVIII) DOCUMENTACIÓ PATRIMONIAL I FAMILIAR: -baronia de Corbera de Llobregat: Llibre de Corts del castell de Corbera (1566-1580), Llibre de pregons i crides de la Cort del castell de Corbera (1629-1734), Processos de la Cort baronial (1543-1626), Crides, instàncies i correspondència dels oficials de la baronia (1575-1728), Arrendament de l'hostal, botiga, fleca, carnisseria i herbes de Corbera (1665-1729), establiments emfitèutics, arrendaments i masoveries (s. XVII-XVIII), Concessió de territori per a capbrevar (1661-1699), Petició dels habitants de Corbera al baró (1714) -cases de Barcelona -censals i violaris DOCUMENTACIÓ ADMINISTRATIVA I COMPTABLE: -Administració general del patrimoni: Nomenament de procuradors i administradors (1635-1671), Llibre de rendes de Joan Pau Xammar i d'Anna Ferrús (1664-1705), Inventari de béns (s. XVIII), Llibre de censos que paga Josep de Móra i de Solanell (1683-1718), Mals i càrrecs del patrimoni (1689), Comptabilitat -Administració de la baronia de Corbera CORRESPONDÈNCIA DOCUMENTACIÓ JUDICIAL DOCUMENTACIÓ POLÍTICO-MILITAR DOCUMENTACIÓ ECLESIÀSTICA</p> 08072-143 Arxiu Nacional de Catalunya 41.4163200,1.9277200 410389 4585529 08072 Corbera de Llobregat Restringit Bo Física Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Helena Garcia Navarro 56 3.2 11 Patrimoni cultural 2025-01-17 09:32
47876 BAall de tortells https://patrimonicultural.diba.cat/element/baall-de-tortells <p>AMADES I GELAT, Joan (1950-1956). Costumari català el curs de l'any. Barcelona: Salvat</p> XIX no és vigent <p>Ball que es celebrava el dia de la Festa Major de Santa Magdalena (22 de juliol), a la sortida de l'ofici religiós. Les parelles evolucionaven amb habilitat, agafant el tortell en lloc d'agafar-se de les mans; constituïa una prova d'enginy fer rístol sense trencar el tortell que sostenien alhora ballador i balladora.</p> 08072-142 Plaça de l'Església 41.4180100,1.9230200 409998 4585721 08072 Corbera de Llobregat Sense accés Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2020-09-22 00:00:00 Helena Garcia Navarro L'única referència que hi ha és al Costumari català de Joan Amades (no s'ha localitzat cap més testimoni escrit ni cap persona que ho recordi). 62 4.4 11 Patrimoni cultural 2025-01-17 09:32
47875 Mina 1 de ca n'Aragall https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-1-de-ca-naragall <p>ALARCON VENTEO, Francesc (2005). La mina de Can Aragall. El Calaix, núm 1. Corbera de Llobregat: S.A.C. Secció d'Espeleologia.</p> XX En general és acceptable, però hi ha desperfectes a la volta d'entrada. Hi ha canonades modernes. <p>Mina per la captació d'aigües naturals subterrànies. Una part important està construïda amb paret de pedra i volta de totxo manual, però els darrers metres han estat excavats a la roca de sauló i, al fons, en calcària compacta. Al final hi ha una rajola on es pot llegir la data 1909 i el nom del paleta que la va fer.</p> 08072-141 Urbanització Creu Aragall Júnior (encreuament carrers Eucaliptus i Puigmal) 41.4263800,1.9116200 409057 4586663 1909 08072 Corbera de Llobregat Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47875-foto-08072-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47875-foto-08072-141-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2020-09-22 00:00:00 Helena Garcia Navarro Francesc Pujol (paleta) Fotografia de SpeleoCorb 98 47 1.3 11 Patrimoni cultural 2025-01-17 09:32
47874 Avencot d'en Gallo (Sistema dels guixos) https://patrimonicultural.diba.cat/element/avencot-den-gallo-sistema-dels-guixos <p>Cavitat natural desenvolupada en pedra de guix. Es tracta d'un sistema natural subterrani desenvolupat en roca de guix amb alternança d'altres materials sedimentats. S'hi pot accedir per tres boques diferents i fer-hi un recorregut total de 180 metres, aproximadament, per un laberint de pous, galeries i petites sales interconnectades. La fondària més important s'assoleix als -25 metres. Als diversos extractes de materials s'observa guix compacte i cristal·litzat de composició diferent i gran varietat cromàtica. Hi ha abundància de fongs i presència de petits mamífers i invertebrats.</p> 08072-140 Prop del barri de l'Amunt 41.4104100,1.9082000 408749 4584893 08072 Corbera de Llobregat Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2020-10-07 00:00:00 Helena Garcia Navarro Entre els sediments que hi ha arrossegat l'aigua hi ha fragments de vidre i estris vells. Fotografia de SpeleoCorb 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2025-01-17 09:32
47873 Font i escultura de la plaça del Rabadà https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-escultura-de-la-placa-del-rabada XX L'estat de la plaça és bo en general, però hi ha pintades a la font i a un rètol que hi ha al costat, i a la placa de l'escultura li han caigut lletres i està rovellada. <p>Placeta ajardinada de forma triangular, a la qual s'accedeix per escales des de dos dels costats. A un angle hi ha la font amb l'antic escut de Corbera; a un altre l'escultura en ferro d'un rabadà sobre un pedestal de pedra molera. Hi ha la inscripció 'EL RABADÀ', en ferro, damunt la pedra i, a un lateral, una placa també de ferro amb la inscripció '1ER PESSEBRE VIVENT DE CATALUNYA, XXV EDICIÓ 1962-1986'.</p> 08072-139 Plaça del Rabadà <p>L'escultura va col·locar-se per commemorar el vint-i-cinquè aniversari de la primera edició del Pessebre Vivent, en una plaça on ja hi havia la font.</p> 41.4181400,1.9249000 410156 4585734 1986 08072 Corbera de Llobregat Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47873-foto-08072-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47873-foto-08072-139-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Social 2020-09-22 00:00:00 Helena Garcia Navarro De l'escultura, Josep Rodrigo 98 51 2.1 11 Patrimoni cultural 2025-01-17 09:32
47872 Disfressada de Corbera https://patrimonicultural.diba.cat/element/disfressada-de-corbera <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial. SOLÉ I MIRALLES, Ramon (2004). Estudi sobre la Disfressada de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat.</p> XX No és vigent <p>Ball típic que es feia per Carnaval, abans de començar la Quaresma (diumenge, dilluns i dimarts abans de Dimecres de Cendra), organitzat per una entitat avui desapareguda, el Partit de Baix. Hi participaven nois, noies i nens; els nois portaven un vestit semblant al dels bastoners, però amb barrets amb flors i plomes. Volien representar soldats de terres llunyanes que voltaven pel món ballant i que, ent trobar-se de pas per Corbera, exhibien les seves habilitats. El cap, anomenat 'volant' no ballava i pronunciava un discurs de presentació en castellà, saludant als pobles veïns, tot seguit feien un recital explicant les seves gestes i batalles. El diumenge el ball es feia per les cases del poble, dilluns per les masies i dimarts a l'era de can Roig. Aquest darrer dia era el més important: es vestien a cal Felip i en arribar a l'era el 'volant' amenaçava el 'batlle' dient-li que si no els deixava ballar el traspassaria amb l'espasa. Tot seguit es feia la ballada i, al vespre, un gran sopar de comiat amb el que s'havia recollit durant els tres dies. Com a fi de festa, des del terrat de can Roig es llegia una mena d'auca, escrita en un pergamí, que feia referència a alguna de les masies o cases de la vila, de forma satírica, i s'acabava cremant el ninot del Carnestoltes. Els orígens del ball són desconeguts i sembla que es va deixar de fer durant alguns anys, fins que es va reprendre el 1913 i va desaparèixer de forma definitiva el 1922.</p> 08072-138 Plaça del Mil·lenari 41.4127800,1.9279400 410402 4585136 08072 Corbera de Llobregat Sense accés Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2020-09-22 00:00:00 Helena Garcia Navarro 62 4.4 11 Patrimoni cultural 2025-01-17 09:32
47871 Gorgs de la Mola, camí històric del Pas de la Barca https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorgs-de-la-mola-cami-historic-del-pas-de-la-barca En alguns indrets els murs de pedra seca estan deteriorats, i el camí no està en bon estat. <p>El camí és el que s'utilitzava des de l'època medieval i moderna per transportar el gel del pou de glaç a Corbera. Presenta murs de pedra seca i marques d'antigues roderes a les pedres del terra. En aquest indret hi havia un antic molí fariner, documentat al segle XVI, i encara queden restes de les canalitzacions que hi duien l'aigua. La força de l'aigua -riera de Corbera- ha excavat un pas en gresos vermellosos, les roques són de gran bellesa i conformen un paratge de coves, balmes i salts. A l'entorn també hi ha les restes d'un aqüeducte i una antiga depuradora d'aigua que funcionava pel sistema de decantació.</p> 08072-137 Tram final de la riera de Corbera 41.4395800,1.9726900 414178 4588066 08072 Corbera de Llobregat Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47871-foto-08072-137-2.jpg Inexistent Medieval Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2020-10-07 00:00:00 Helena Garcia Navarro Informació facilitada pel GEMC, el Grup d'Història Local i l'Àrea de Promoció Econòmica i Turisme de l'Ajuntament de Corbera de Llobregat 85 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2025-01-17 09:32
47870 Pou de glaç https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-1 <p>Pou de glaç de grans dimensions, amb sostre en forma de cúpula construït íntegrament de pedra seca. La construcció és d'època medieval, encara que a l'exterior hi ha unes parets que possiblement siguin construïdes en època posterior, de forma octogonal i que tenien un cobert suportat amb bigues de fusta.</p> 08072-136 Tram final de la riera de Corbera <p>Les grans dimensions del pou de glaç podrien explicar-se pel possible subministrament de gel pel mercat del peix de Barcelona: el transport es faria amb barca, seguint el curs del riu Llobregat. L'any 1284, Romeu de Corbera es casava amb Liliana de Centelles, que va aportar al patrimoni familiar l'ingrés del dret o tribut sobre el peix i el garum (salsa de peix) que es venia a Barcelona. Aquest dret continua apareixent en documents posteriors (1348, 1356, 1423...). Hi ha una altra referència documental sobre el gel a Corbera: en un document de 1731 s'indica que l'hostaler de Corbera estava obligat a tenir i vendre neu per la conservació dels aliments. Seguint el curs de la riera hi ha uns terrenys actualment ocupats per horts, eren les antigues rescloses on l'aigua, escampada en tolls de poca profunditat, es glaçava.</p> 41.4413600,1.9799400 414786 4588256 08072 Corbera de Llobregat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47870-foto-08072-136-1.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2020-09-22 00:00:00 Helena Garcia Navarro 94 47 1.3 11 Patrimoni cultural 2025-01-17 09:32
47869 Document d'escriptura de compra-venda del castell de Cervelló https://patrimonicultural.diba.cat/element/document-descriptura-de-compra-venda-del-castell-de-cervello <p>RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1992). Els documents del Mil·lenari de Corbera de Llobregat (992-1992). Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat UDINA MARTORELL, Federico (1951). El archivo condal de Barcelona en los siglos IX-X. Estudio crítico de sus fondos. Barcelona: Consejo Superior de Investigaciones Científicas.</p> X <p>Document d'escriptura de compra-venda del castell de Cervelló en el qual s'esmenta per primera vegada l'indret de Corbera: «pergit per termine de Corbaria». Es tracta d'un pergamí de 12x47 cm, l'escriptura del qual es coneix com a estil comtal (barreja de tradició visigòtica i estil comtal).</p> 08072-135 C/ Almogàvers, 77. 08018 BARCELONA <p>Finals del segle X és una època clau en el procés de reconquesta catalana, en el qual es van recuperar i reestructurar els terrenys fronterers amb els sarraïns, de manera que s'hi van bastir nous castells i s'hi va repoblar amb pagesos. En aquest context, el 992, Ennec Bonfill, de la nissaga osonenca dels senyors de Gurb, va rebre dels fills del comte Borrell II (Ermengol I d'Urgell i Ramon Borrell) el castell i terme de Cervelló. Pel testament, datat el 1032, del primer senyor de Corbera documentat, sabem que el castell i terme de Corbera va ser atorgat a Guillem de Mediona o d'Oló.</p> 41.4163200,1.9277200 410389 4585529 992 08072 Corbera de Llobregat Restringit Bo Física Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro 56 3.2 11 Patrimoni cultural 2025-01-17 09:32
47868 Fons documental de Corbera de Llobregat a l'Arxiu Històric Comarcal de Sant Feliu de Llobregat https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-corbera-de-llobregat-a-larxiu-historic-comarcal-de-sant-feliu-de <p>ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE SANT FELIU DE LLOBREGAT (1999). Inventari dels fons documentals de Corbera de Llobregat. Sant Feliu de Llobregat: Arxiu Històric Comarcal de Sant Feliu de Llobregat BARBERO GARALUT, Àngels (1999). Corbera de Llobregat, un projecte d'arxiu al servei de la ciutat. Treball del IV Màster d'Arxivística. Universitat Autònoma de Barcelona; Associació d'Arxivers de Catalunya BARBERO GARALUT, Àngels (2000). «El fons de Corbera de Llobregat» FERNÁNDEZ TRABAL, Joan; VICENTE MERCADER, Pilar (coords). 1res. Jornades d'Estudi del patrimoni del Baix Llobregat. [Sant Feliu de Llobregat]: Consell Comarcal del Baix Llobregat DURAN I ALBAREDA, Montserrat; RETUERTA JIMÉNEZ, M. Luz; VICENTE MERCADER, Pilar; VILARDELL I TARRUELLA, Roser (coords.) (2002). El Baix Llobregat. Guia d'arxius municipals i comarcal. [Sant Feliu de Llobregat]: Consell Comarcal del Baix Llobregat RETUERTA JIMÉNEZ, M. Luz (1989). «Arxiu Històric Comarcal de Sant Feliu de Llobregat». Guia dels Arxius Històrics de catalunya. Vol. 3. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.</p> XIX-XX <p>Documentació local integrada pels cinc fons següents: Ajuntament de Corbera de Llobregat (1761-1986), 58 m; Jutjat de pau de Corbera de Llobregat (1845/1986), 6 m; Junta de llibertat vigilada de Corbera de Llobregat (1945/1964), 0,1 m; Falange local de Corbera de Llobregat (1965/1976), 0,1 m; i Cooperativa de consum La Guardiola (1937/1938), 0,01 m.</p> 08072-134 Parc de la Torre del Roser, s/n. 08980 SANT FELIU DE LLOBREGAT <p>Els fons documentals de Corbera de Llobregat van ingressar a l'Arxiu Històric Comarcal de Sant Feliu de Llobregat (ACSFLL) el setembre de 1997, arran un conveni de cessió de dipòsit signat entre el Consell Comarcal del Baix Llobregat i l'Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> 41.4163200,1.9277200 410389 4585529 08072 Corbera de Llobregat Restringit Bo Física Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro 56 3.2 11 Patrimoni cultural 2025-01-17 09:32
47867 Font de la Pubilla https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-pubilla <p>ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1986). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial.</p> XX <p>Font pública amb la figura esculpida d'una pubilla en un bloc de pedra centrada en una placeta que fa conjunt amb un parc infantil. A la part frontal, a més a més de la imatge de la pubilla hi ha l'antic escut de Corbera i la data de la seva inauguració (16 d'abril de 1979); a la part posterior hi ha la inscripció 'Inaugurat essent batlle en Miquel Cañellas i Cardona, el qual fou fundador del certamen Pubilla de Corbera, any 1970. Corbera a les pubilles d'arreu de Catalunya'</p> 08072-133 Pl. de la Pubilla <p>Fou inaugurada el 16 d'abril de 1979, sent alcalde Miquel Canyellas i Cardona, fundador de la festa de l'elecció de «la Pubilla</p> 41.4151200,1.9318900 410736 4585391 1979 08072 Corbera de Llobregat Fàcil Bo Inexistent Patrimoni moble Element urbà Pública Social 2020-09-22 00:00:00 Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro 51 2.1 11 Patrimoni cultural 2025-01-17 09:32
47866 Forn de Coure Guix https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-coure-guix <p>ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1984). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya</p> XIX Només queden les runes de l'estructura original de maó massís i pedra molera. <p>Restes d'un forn de guix, construït amb pedra tapàs i calç. Únicament conserva els dos fossats circulars, de 2,5-3 m de diàmetre, disposats aprofitant el desnivell del terreny i amb les parets recobertes parcialment de totxo i rubefactades, així com les parets del contorn i de l'annex de molturació. La façana principal presenta sengles obertures a la seva part inferior, amb arc escarser, que donen accés als dos forns.</p> 08072-132 Carretera BV 2421 <p>Segons el seu aspecte, sembla el més primitiu dels forns que es van construir a Corbera de Llobregat per fer guix, durant les darreres dècades del segle XIX, quan es van explotar els abundosos estrats de sulfat de calç dispersos pel vessant nord de la riera de Rafamans. Una de les activitats econòmiques més importants de Corbera durant el segle XIX va ser el treball als forns i a les pedreres de guix, junt amb la seva venda i transport. Aquesta activitat ja està documentada el 1566 (Antich Serdeu tenia diferents guixeres), el 1573 (Jaume Tomàs era el moliner de guix de Corbera)... El 1846, Marià Guillemí Cañellas, Jaume Baró Romagosa i Jaume Rovira Pañella ja constaven com a fabricants de guix als voltants del carrer de la Riera d'en Roig. L'explotació del guix continuà sent una activitat important durant les primeres dècades del segle XX, i el 1946 encara hi havia set fàbriques que ocupaven un total de 149 persones.</p> 41.4161500,1.9091200 408834 4585529 08072 Corbera de Llobregat Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47866-foto-08072-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47866-foto-08072-132-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-09-22 00:00:00 Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro El pany de paret sobre l'obertura esquerra és derruït, i el pany de paret sobre l'obertura dreta presenta una esquerda important. 98 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-01-17 09:32
47865 Sepulcre de Corbera https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepulcre-de-corbera <p>BOSCH I GIMPERA, Pere (1915-1920). Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans SERVEI DE PATRIMONI ARQUEOLÒGIC (2005). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Carta arqueològica. Corbera de Llobregat (Baix Llobregat). Barcelona: Generalitat de Catalunya.</p> <p>La troballa està formada pels materials següents: dues destrals molt ben polides -una de pedra negrosa (diorita), de 4,7x3,2x1 cm, i altra de pedra verdosa (serpentina), de 4,3x3,2x1,2 cm- i una dena de collaret -de pedra verdosa (cal·laïta) de forma oblonga, de 2,8x1,3x1 cm.</p> 08072-131 Museu d'Arqueologia de Catalunya <p>No es coneixen les dades referents al tipus d'enterrament ni de quina manera es va fer la troballa. Segons esmenta Pere Bosch i Gimpera a l'Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans corresponent al període 1915-1920, els materials van ser recollits per Francesc Martorell de mans d'un pagès que els havia trobat en un sepulcre en el terme municipal. La troballa pot situar-se entre 1915-1920.</p> 41.4163200,1.9277200 410389 4585529 08072 Corbera de Llobregat Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47865-foto-08072-131-1.jpg Inexistent Neolític Patrimoni moble Objecte Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro 78 52 2.2 11 Patrimoni cultural 2025-01-17 09:32
47864 Forn de can Llopard https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-can-llopard <p>PIERA I FIBLA, Llibert (1993). «Resultats de les prospeccions a diversos jaciments ibèrics i romans de Catalunya». Empúries, núm. 48-50, II SERVEI DE PATRIMONI ARQUEOLÒGIC (2005). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Carta arqueològica. Corbera de Llobregat (Baix Llobregat). Barcelona: Generalitat de Catalunya.</p> VII-XVIII Hi ha vegetació dins el forn, i les parets i la coberta estan mig enfonsats. <p>El 1987 es van observar restes de les parets d'un forn en el qual, segons sembla, es van trobar fragments de tegulae mal cuits. Es tracta d'un forn de planta circular excavat en el terreny natural i amb les parets rubefactades.</p> 08072-130 Camí que surt de can Llopard en direcció a Sant Andreu <p>El 1987, el masover de Can Llopard va informar a Llibert Piera de l'existència d'aquest forn. El 2004 s'hi va efectuar una visita al jaciment amb motiu de la revisió de la carta arqueològica del Baix Llobregat.</p> 41.4343400,1.9458700 411930 4587511 08072 Corbera de Llobregat Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47864-foto-08072-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47864-foto-08072-130-2.jpg Inexistent Modern|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2020-09-22 00:00:00 Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro Tot i que Llibert Piera apunta que podria tractar-se d'un forn d'època romana, seria necessària una intervenció arqueològica que aportés noves dades, ja que per les seves característiques sembla més aviat un forn d'època medieval o moderna. 94|85 1754 1.4 11 Patrimoni cultural 2025-01-17 09:32
47863 Sepulcre de cista de can Llopard https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepulcre-de-cista-de-can-llopard <p>PIERA I FIBLA, Llibert (1993). «Resultats de les prospeccions a diversos jaciments ibèrics i romans de Catalunya». Empúries, núm. 48-50, II SERVEI DE PATRIMONI ARQUEOLÒGIC (2005). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Carta arqueològica. Corbera de Llobregat (Baix Llobregat). Barcelona: Generalitat de Catalunya.</p> III aC-VdC <p>Lloc d'enterrament d'inhumació col·lectiva en cista que, segons informació de Llibert Piera, el 1987 es va localitzar en el marge d'un camí molt a prop de Can Llopard. Probablement, l'enterrament podria correspondre a l'època romana, tot i que no es precisen prou dades per afirmar l'època exacta. El 2004, durant la visita al lloc per realitzar la revisió de la Carta arqueològica del baix Llobregat, no es va poder ubicar l'emplaçament de l'enterrament, i tampoc es va observar l'existència de ceràmica en superfície. Sembla que les restes van quedar al descobert amb motiu de l'arranjament de la carretera de Corbera a Sant Andreu, a l'alçada del mur de la finca Los Olivos.</p> 08072-129 Carretera de Sant Andreu, a l'alçada de la finca 'Los Olivos' <p>El 1987, el masover de Can Llopard va informar a Llibert Piera de l'existència d'aquest enterrament.</p> 41.4342900,1.9443500 411803 4587507 08072 Corbera de Llobregat Fàcil Bo Inexistent Romà Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2020-09-22 00:00:00 Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro Es coneix l'indret on estaria ubicat el sepulcre, que actualment no és visible. Hi ha constància de l'existència de documentació gràfica, però no ha estat possible localitzar-la. 83 1754 1.4 11 Patrimoni cultural 2025-01-17 09:32
47862 Cova de la Guineu https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-guineu <p>SERVEI DE PATRIMONI ARQUEOLÒGIC (2005). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Carta arqueològica. Corbera de Llobregat (Baix Llobregat). Barcelona: Generalitat de Catalunya.</p> Anys enrere s'hi ha realitzat trencament de concreccions naturals (estalagmites i estalactites). <p>Cavitat càrstica amb un recorregut aproximat de 20 m i una amplada màxima de 45 cm. En aquest espai s'ha recuperat un conjunt de material ceràmic, així com fragments de metall (bronze) i restes de fauna. Els materials recuperats responen a un ús esporàdic de la cavitat, ja que les seves reduïdes dimensions no permeten una ocupació permanent d'aquest espai.</p> 08072-128 A la Urbanització de Ca n'Armengol-2a fase, banda de ponent <p>Les troballes han estat realitzades a l'agost de 2004 per membres de la Secció d'Espeleologia del SAC de Corbera de Llobregat, els quals van notificar-lo al Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. Al setembre de 2004, s'hi va realitzar una inspecció a càrrec de l'arqueòleg territorial de la zona.</p> 41.4179400,1.8920000 407406 4585746 08072 Corbera de Llobregat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47862-foto-08072-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47862-foto-08072-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47862-foto-08072-128-3.jpg Legal Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2020-09-22 00:00:00 Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro Informació i fotografies facilitades per l'àrea de Cultura de l'Ajuntament de Corbera de Llobregat i SpeleoCorb 78|79|76 1754 1.4 11 Patrimoni cultural 2025-01-17 09:32
47861 Cova de les Agulles https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-les-agulles-0 <p>SERVEI DE PATRIMONI ARQUEOLÒGIC (2005). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Carta arqueològica. Corbera de Llobregat (Baix Llobregat). Barcelona: Generalitat de Catalunya.</p> Parcialment enfonsada <p>Cavitat càrstica que forma una cambra funerària de reduïdes dimensions. L'excavació arqueològica de l'interior de la cova va posar al descobert un espai amb evidències d'un ús antròpic reiteratiu durant la prehistòria, probablement com a espai d'activitat funerària. També ha permès recuperar diversos nivells arqueològics en els quals s'han trobat nombrosos fragments ossis pertanyents a cinc individus humans, així com un útil lític tallat en sílex i dues denes circulars de caràcter funerari.</p> 08072-127 Prop de la Urbanització de Ca n'Armengol-2a fase, sobre el torrent de Planes <p>Les troballes de restes òssies han estat realitzades a l'agost de 2004 per membres de la Secció d'Espeleologia del SAC de Corbera de Llobregat, els quals van notificar-lo al Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. Al setembre de 2004, s'hi va realitzar una inspecció a càrrec de l'arqueòleg territorial de la zona; entre finals de setembre i principis d'octubre de 2004 s'hi va portar a terme una intervenció arqueològica d'urgència.</p> 41.4181100,1.8914000 407356 4585766 08072 Corbera de Llobregat Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47861-foto-08072-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47861-foto-08072-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47861-foto-08072-127-3.jpg Legal Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2020-09-22 00:00:00 Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro Fotografies facilitades per l'Ajuntament de Corbera de Llobregat i SpeleoCorb. 78|79|76 1754 1.4 11 Patrimoni cultural 2025-01-17 09:32
47860 Casa Nova de l'Aragall (jaciment) https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-nova-de-laragall-jaciment <p>RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat SERVEI DE PATRIMONI ARQUEOLÒGIC (2005). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Carta arqueològica. Corbera de Llobregat (Baix Llobregat). Barcelona: Generalitat de Catalunya.;</p> <p>Dos conjunts de gravats situats en afloraments rocosos de grans dimensions, situats a uns 20 i 60 m de la Casa Nova de l'Aragall. Al conjunt 1, els gravats ocupen l'extrem sud-est d'un aflorament rocós d'uns 5 m de longitud de gresos vermells triàsics; els gravats ocupen una superfície llisa d'1 m2 i consisteixen en una seixantena de línies incises d'uns 8-12 cm de longitud, orientades majoritàriament vers el nord-est/sud-oest i situades paral·lelament formant franges irregulars. La fondària màxima de les línies incises és de 2-3 mm. Unes poques línies, en general mal conservades i agrupades a l'extrem superior de la superfície gravada, presenten orientacions diferents i no guarden un paral·lelisme entre ells. Per sota de les línies, ocupant una posició central, hi ha una parella de cassoletes de perfil cònic, de 3 cm de diàmetre i una fondària de 2 cm. El conjunt 2 es tracta d'un aflorament rocós de gres vermellós, sobre l'extrem oriental del qual hi ha inscultures consistents en 5 cassoletes alineades irregularment; els seus diàmetres varien entre els 4,5-10 cm, i la seva profunditat varia també entre els 2-5,5 cm.</p> 08072-126 C/ Eucaliptus, 108 <p>El juliol de 1998, Antoni Guillaumes va informar al Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya de l'existència de dues roques amb inscultures vora la Casa Nova de l'Aragall, no gaire lluny de la pedra localitzada el 1996.</p> 41.4275300,1.9157700 409406 4586786 08072 Corbera de Llobregat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47860-foto-08072-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47860-foto-08072-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47860-foto-08072-126-3.jpg Legal Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Social BCIN National Monument Record Assentament (jaciment) 2020-09-22 00:00:00 Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro Element declarat BCIN segons Ley 16/1985, de 25 de junio, del Patrimonio Histórico Español i Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català 78|79|76 1754 1.4 1782 11 Patrimoni cultural 2025-01-17 09:32
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 154,25 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc