Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 47868 | Fons documental de Corbera de Llobregat a l'Arxiu Històric Comarcal de Sant Feliu de Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-corbera-de-llobregat-a-larxiu-historic-comarcal-de-sant-feliu-de | <p>ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE SANT FELIU DE LLOBREGAT (1999). Inventari dels fons documentals de Corbera de Llobregat. Sant Feliu de Llobregat: Arxiu Històric Comarcal de Sant Feliu de Llobregat BARBERO GARALUT, Àngels (1999). Corbera de Llobregat, un projecte d'arxiu al servei de la ciutat. Treball del IV Màster d'Arxivística. Universitat Autònoma de Barcelona; Associació d'Arxivers de Catalunya BARBERO GARALUT, Àngels (2000). «El fons de Corbera de Llobregat» FERNÁNDEZ TRABAL, Joan; VICENTE MERCADER, Pilar (coords). 1res. Jornades d'Estudi del patrimoni del Baix Llobregat. [Sant Feliu de Llobregat]: Consell Comarcal del Baix Llobregat DURAN I ALBAREDA, Montserrat; RETUERTA JIMÉNEZ, M. Luz; VICENTE MERCADER, Pilar; VILARDELL I TARRUELLA, Roser (coords.) (2002). El Baix Llobregat. Guia d'arxius municipals i comarcal. [Sant Feliu de Llobregat]: Consell Comarcal del Baix Llobregat RETUERTA JIMÉNEZ, M. Luz (1989). «Arxiu Històric Comarcal de Sant Feliu de Llobregat». Guia dels Arxius Històrics de catalunya. Vol. 3. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.</p> | XIX-XX | <p>Documentació local integrada pels cinc fons següents: Ajuntament de Corbera de Llobregat (1761-1986), 58 m; Jutjat de pau de Corbera de Llobregat (1845/1986), 6 m; Junta de llibertat vigilada de Corbera de Llobregat (1945/1964), 0,1 m; Falange local de Corbera de Llobregat (1965/1976), 0,1 m; i Cooperativa de consum La Guardiola (1937/1938), 0,01 m.</p> | 08072-134 | Parc de la Torre del Roser, s/n. 08980 SANT FELIU DE LLOBREGAT | <p>Els fons documentals de Corbera de Llobregat van ingressar a l'Arxiu Històric Comarcal de Sant Feliu de Llobregat (ACSFLL) el setembre de 1997, arran un conveni de cessió de dipòsit signat entre el Consell Comarcal del Baix Llobregat i l'Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | 41.4163200,1.9277200 | 410389 | 4585529 | 08072 | Corbera de Llobregat | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||||||
| 47869 | Document d'escriptura de compra-venda del castell de Cervelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/document-descriptura-de-compra-venda-del-castell-de-cervello | <p>RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1992). Els documents del Mil·lenari de Corbera de Llobregat (992-1992). Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat UDINA MARTORELL, Federico (1951). El archivo condal de Barcelona en los siglos IX-X. Estudio crítico de sus fondos. Barcelona: Consejo Superior de Investigaciones Científicas.</p> | X | <p>Document d'escriptura de compra-venda del castell de Cervelló en el qual s'esmenta per primera vegada l'indret de Corbera: «pergit per termine de Corbaria». Es tracta d'un pergamí de 12x47 cm, l'escriptura del qual es coneix com a estil comtal (barreja de tradició visigòtica i estil comtal).</p> | 08072-135 | C/ Almogàvers, 77. 08018 BARCELONA | <p>Finals del segle X és una època clau en el procés de reconquesta catalana, en el qual es van recuperar i reestructurar els terrenys fronterers amb els sarraïns, de manera que s'hi van bastir nous castells i s'hi va repoblar amb pagesos. En aquest context, el 992, Ennec Bonfill, de la nissaga osonenca dels senyors de Gurb, va rebre dels fills del comte Borrell II (Ermengol I d'Urgell i Ramon Borrell) el castell i terme de Cervelló. Pel testament, datat el 1032, del primer senyor de Corbera documentat, sabem que el castell i terme de Corbera va ser atorgat a Guillem de Mediona o d'Oló.</p> | 41.4163200,1.9277200 | 410389 | 4585529 | 992 | 08072 | Corbera de Llobregat | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||||
| 47877 | Fons dels marquesos de Castelldosrius sobre la família Mora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dels-marquesos-de-castelldosrius-sobre-la-familia-mora | <p>FERNÁNDEZ I TRABAL, F., BALADA I BOSCH, F. MARTÍ I MARTÍ, C. “Inventari de fons: marquesos de Casterlldorsius, Castanyer i la España Industrial, de l'Arxiu Nacional de Catalunya” Dept. De Cultura de la Generalitat de Catalunya, col. Guies, inventaris i catàlegs. Sèrie inventaris, núm. 4. Barcelona, 1990</p> | XVI-XVIII | <p>Documentació diversa sobre la família dels Móra, barons de Corbera: LLIBRES ESPÈCULS: Llibre índex d'actes i documents de Josep de Móra i Cavaller : 1648 DOCUMENTACIÓ FAMILIAR I PERSONAL: Dots (s. XVII), testaments (1623-1663), documentació sobre herències (s. XVII-XVIII) DOCUMENTACIÓ PATRIMONIAL I FAMILIAR: -baronia de Corbera de Llobregat: Llibre de Corts del castell de Corbera (1566-1580), Llibre de pregons i crides de la Cort del castell de Corbera (1629-1734), Processos de la Cort baronial (1543-1626), Crides, instàncies i correspondència dels oficials de la baronia (1575-1728), Arrendament de l'hostal, botiga, fleca, carnisseria i herbes de Corbera (1665-1729), establiments emfitèutics, arrendaments i masoveries (s. XVII-XVIII), Concessió de territori per a capbrevar (1661-1699), Petició dels habitants de Corbera al baró (1714) -cases de Barcelona -censals i violaris DOCUMENTACIÓ ADMINISTRATIVA I COMPTABLE: -Administració general del patrimoni: Nomenament de procuradors i administradors (1635-1671), Llibre de rendes de Joan Pau Xammar i d'Anna Ferrús (1664-1705), Inventari de béns (s. XVIII), Llibre de censos que paga Josep de Móra i de Solanell (1683-1718), Mals i càrrecs del patrimoni (1689), Comptabilitat -Administració de la baronia de Corbera CORRESPONDÈNCIA DOCUMENTACIÓ JUDICIAL DOCUMENTACIÓ POLÍTICO-MILITAR DOCUMENTACIÓ ECLESIÀSTICA</p> | 08072-143 | Arxiu Nacional de Catalunya | 41.4163200,1.9277200 | 410389 | 4585529 | 08072 | Corbera de Llobregat | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||||||
| 47747 | Cal Dèvil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-devil | <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XVIII-XIX | <p>Casa urbana aïllada de planta irregular, la disposició de la qual, en la façana principal, forma patis i racons enjardinats a l'entrada. Té planta baixa i un pis, i és obrada amb parets de pedra vermella amorterada. Té oberts dos balcons a la façana, amb barana de ferro forjat.</p> | 08072-13 | C/ Canigó, 11 | 41.4172100,1.9201700 | 409759 | 4585636 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47747-foto-08072-13-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||||
| 47770 | Edifici de la Societat Diadema | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-societat-diadema | <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RENAU I TURBAU, Joan (1999). La nostra casa. [Corbera de Llobregat]: Societat coral Diadema Corberenca.</p> | XX | <p>L'edifici consta de diferents parts: el cafè-bar en una planta baixa, oficines i sala de reunions i assaig a la part superior. Al costat, però dins el mateix edifici, hi ha el teatre i, finalment, una pista a l'aire lliure. Ha patit nombroses modificacions que fan que avui dia no resti pràcticament res de l'edifici original.</p> | 08072-36 | C/ Sant Antoni, 30 | <p>L'edifici va ser des del seu origen la seu de Societat Diadema Corberenca, que va agafar el nom de la ja dissolta Coral Diadema Corberensa, associada als Cors d'en Clavé. L'entitat es constituí el 1917, i el 1920 es celebrà el primer ball amb orquestra. A partir d'aquell moment, i exceptuant el període 1940-1941 (tancat per ordre judicial) ha acollit les diferents activitats de l'entitat: teatre, coral, cinema, sardanes, elecció de pubilles, etc, i ha patit successives ampliacions i reformes, en funció de l'augment del número de socis i l'adequació a les noves activitats.</p> | 41.4150700,1.9303200 | 410604 | 4585387 | 1920 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47770-foto-08072-36-1.jpg | Inexistent | Racionalisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 120 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 47814 | Font de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-vila-0 | <p>RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XX | <p>Font amb un frontal de pedra calissa acabat en punt rodó que fa de marc a unes majòliques on es descriu l'origen de la deu; al començament del text hi ha el títol 'Font de la vila' i l'antic escut de Corbera, amb el castell, l'escala i el corb.</p> | 08072-80 | C/ Canigó, 21-23 | <p>Constitueix la font més antiga de la part alta de Corbera de Llobregat. L'aigua que hi brolla prové del Coll del Portell (550 m), del peu del Puig d'Agulles (652 m) i del roc Forrellac (612 m). La inscripció que hi figura és la següent: «Font de la villa corberi: aquesta aigua fresca i bona brolla de les roques calines del puig d'Agulles, coll del Portell i roc de Forellac a 612 mts del nivell del mar. Portada a Corbera perquè puguem fruir de les seves cualitats inmillorables, no n'hem de fer mal ús. Bebeu-ne a cort ple. No l'estalvieu però no la mateu. Gràcies.». La font actual seria una reconstrucció de l'any 1957 d'una més antiga.</p> | 41.4177100,1.9208600 | 409817 | 4585690 | 1957 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | Les rajoles són una reproducció de les originals, substituïdes pel seu mal estat. | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||||
| 47827 | Dipòsits d'aigua del Calaix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposits-daigua-del-calaix | XX | El sostre i part de les parets s'ha caigut. | <p>Restes dels que van ser els primers dipòsits municipals d'aigua, amb una planta de 17x6 mts, i dividit en tres parts. La coberta estava sostinguda per grans arcades, amb arcs de gairebé mig punt. L'estructura és construïda amb maó massís.</p> | 08072-93 | A prop del torrent del Calaix | <p>Quan va començar a canalitzar-se l'aigua per abastir el nucli de Corbera, s'utilitzava la que provenia de la finca de can Canals (anys 80 del segle XIX). Posteriorment es van construir als anys quaranta els dipòsits en la mateixa finca, que permetien acumular una gran quantitat d'aigua per garantir-ne el subministrament. Finalment, van quedar petits i, amb l'arribada de l'aigua des del Llobregat, van quedar en desús.</p> | 41.4221400,1.8966600 | 407801 | 4586208 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47827-foto-08072-93-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Informació obtinguda de diversos expedients de llicències d'obres de pous i canals d'aigües, a l'Arxiu Històric de Sant Feliu de Llobregat. | 98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 47850 | Pedrera de cal Guixaire, Guixera de can Sec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-cal-guixaire-guixera-de-can-sec | <p>FERRER M., Lluís (1996-97). El guix i el guix al poble de Corbera de Llobregat.</p> | XIX | A l'interior de l'antiga pedrera s'ha construït un centre esportiu. | <p>Antiga pedrera de la qual s'extreia guix que s'utilitzava per a la construcció, especialment a la ciutat de Barcelona. L'explotació, a cel obert, funcionava de forma senzilla: s'obria un front d'extracció de la roca que anava avançant, bé cap a l'interior o bé lateralment. Un cop extreta la roca es seleccionaven els blocs, separant la roca impura, es trituraven i es traslladaven als forns.</p> | 08072-116 | Carrer de l'Esport, 2 | <p>El sòl de Corbera és ric en guix, i des de ben antic s'ha explotat aquest recurs (consten documents del segle XVI en els quals ja es parla d'alguna guixera). Amb el pas del temps, però, van deixar d'explotar-se.</p> | 41.4161300,1.9268200 | 410313 | 4585509 | 1830-55 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||||
| 47863 | Sepulcre de cista de can Llopard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepulcre-de-cista-de-can-llopard | <p>PIERA I FIBLA, Llibert (1993). «Resultats de les prospeccions a diversos jaciments ibèrics i romans de Catalunya». Empúries, núm. 48-50, II SERVEI DE PATRIMONI ARQUEOLÒGIC (2005). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Carta arqueològica. Corbera de Llobregat (Baix Llobregat). Barcelona: Generalitat de Catalunya.</p> | III aC-VdC | <p>Lloc d'enterrament d'inhumació col·lectiva en cista que, segons informació de Llibert Piera, el 1987 es va localitzar en el marge d'un camí molt a prop de Can Llopard. Probablement, l'enterrament podria correspondre a l'època romana, tot i que no es precisen prou dades per afirmar l'època exacta. El 2004, durant la visita al lloc per realitzar la revisió de la Carta arqueològica del baix Llobregat, no es va poder ubicar l'emplaçament de l'enterrament, i tampoc es va observar l'existència de ceràmica en superfície. Sembla que les restes van quedar al descobert amb motiu de l'arranjament de la carretera de Corbera a Sant Andreu, a l'alçada del mur de la finca Los Olivos.</p> | 08072-129 | Carretera de Sant Andreu, a l'alçada de la finca 'Los Olivos' | <p>El 1987, el masover de Can Llopard va informar a Llibert Piera de l'existència d'aquest enterrament.</p> | 41.4342900,1.9443500 | 411803 | 4587507 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | Es coneix l'indret on estaria ubicat el sepulcre, que actualment no és visible. Hi ha constància de l'existència de documentació gràfica, però no ha estat possible localitzar-la. | 83 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||
| 47864 | Forn de can Llopard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-can-llopard | <p>PIERA I FIBLA, Llibert (1993). «Resultats de les prospeccions a diversos jaciments ibèrics i romans de Catalunya». Empúries, núm. 48-50, II SERVEI DE PATRIMONI ARQUEOLÒGIC (2005). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Carta arqueològica. Corbera de Llobregat (Baix Llobregat). Barcelona: Generalitat de Catalunya.</p> | VII-XVIII | Hi ha vegetació dins el forn, i les parets i la coberta estan mig enfonsats. | <p>El 1987 es van observar restes de les parets d'un forn en el qual, segons sembla, es van trobar fragments de tegulae mal cuits. Es tracta d'un forn de planta circular excavat en el terreny natural i amb les parets rubefactades.</p> | 08072-130 | Camí que surt de can Llopard en direcció a Sant Andreu | <p>El 1987, el masover de Can Llopard va informar a Llibert Piera de l'existència d'aquest forn. El 2004 s'hi va efectuar una visita al jaciment amb motiu de la revisió de la carta arqueològica del Baix Llobregat.</p> | 41.4343400,1.9458700 | 411930 | 4587511 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47864-foto-08072-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47864-foto-08072-130-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | Tot i que Llibert Piera apunta que podria tractar-se d'un forn d'època romana, seria necessària una intervenció arqueològica que aportés noves dades, ja que per les seves característiques sembla més aviat un forn d'època medieval o moderna. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||
| 47865 | Sepulcre de Corbera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepulcre-de-corbera | <p>BOSCH I GIMPERA, Pere (1915-1920). Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans SERVEI DE PATRIMONI ARQUEOLÒGIC (2005). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Carta arqueològica. Corbera de Llobregat (Baix Llobregat). Barcelona: Generalitat de Catalunya.</p> | <p>La troballa està formada pels materials següents: dues destrals molt ben polides -una de pedra negrosa (diorita), de 4,7x3,2x1 cm, i altra de pedra verdosa (serpentina), de 4,3x3,2x1,2 cm- i una dena de collaret -de pedra verdosa (cal·laïta) de forma oblonga, de 2,8x1,3x1 cm.</p> | 08072-131 | Museu d'Arqueologia de Catalunya | <p>No es coneixen les dades referents al tipus d'enterrament ni de quina manera es va fer la troballa. Segons esmenta Pere Bosch i Gimpera a l'Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans corresponent al període 1915-1920, els materials van ser recollits per Francesc Martorell de mans d'un pagès que els havia trobat en un sepulcre en el terme municipal. La troballa pot situar-se entre 1915-1920.</p> | 41.4163200,1.9277200 | 410389 | 4585529 | 08072 | Corbera de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47865-foto-08072-131-1.jpg | Inexistent | Neolític | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 78 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||||
| 47867 | Font de la Pubilla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-pubilla | <p>ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1986). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial.</p> | XX | <p>Font pública amb la figura esculpida d'una pubilla en un bloc de pedra centrada en una placeta que fa conjunt amb un parc infantil. A la part frontal, a més a més de la imatge de la pubilla hi ha l'antic escut de Corbera i la data de la seva inauguració (16 d'abril de 1979); a la part posterior hi ha la inscripció 'Inaugurat essent batlle en Miquel Cañellas i Cardona, el qual fou fundador del certamen Pubilla de Corbera, any 1970. Corbera a les pubilles d'arreu de Catalunya'</p> | 08072-133 | Pl. de la Pubilla | <p>Fou inaugurada el 16 d'abril de 1979, sent alcalde Miquel Canyellas i Cardona, fundador de la festa de l'elecció de «la Pubilla</p> | 41.4151200,1.9318900 | 410736 | 4585391 | 1979 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||||
| 47870 | Pou de glaç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-1 | <p>Pou de glaç de grans dimensions, amb sostre en forma de cúpula construït íntegrament de pedra seca. La construcció és d'època medieval, encara que a l'exterior hi ha unes parets que possiblement siguin construïdes en època posterior, de forma octogonal i que tenien un cobert suportat amb bigues de fusta.</p> | 08072-136 | Tram final de la riera de Corbera | <p>Les grans dimensions del pou de glaç podrien explicar-se pel possible subministrament de gel pel mercat del peix de Barcelona: el transport es faria amb barca, seguint el curs del riu Llobregat. L'any 1284, Romeu de Corbera es casava amb Liliana de Centelles, que va aportar al patrimoni familiar l'ingrés del dret o tribut sobre el peix i el garum (salsa de peix) que es venia a Barcelona. Aquest dret continua apareixent en documents posteriors (1348, 1356, 1423...). Hi ha una altra referència documental sobre el gel a Corbera: en un document de 1731 s'indica que l'hostaler de Corbera estava obligat a tenir i vendre neu per la conservació dels aliments. Seguint el curs de la riera hi ha uns terrenys actualment ocupats per horts, eren les antigues rescloses on l'aigua, escampada en tolls de poca profunditat, es glaçava.</p> | 41.4413600,1.9799400 | 414786 | 4588256 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47870-foto-08072-136-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 94 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||||
| 47871 | Gorgs de la Mola, camí històric del Pas de la Barca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorgs-de-la-mola-cami-historic-del-pas-de-la-barca | En alguns indrets els murs de pedra seca estan deteriorats, i el camí no està en bon estat. | <p>El camí és el que s'utilitzava des de l'època medieval i moderna per transportar el gel del pou de glaç a Corbera. Presenta murs de pedra seca i marques d'antigues roderes a les pedres del terra. En aquest indret hi havia un antic molí fariner, documentat al segle XVI, i encara queden restes de les canalitzacions que hi duien l'aigua. La força de l'aigua -riera de Corbera- ha excavat un pas en gresos vermellosos, les roques són de gran bellesa i conformen un paratge de coves, balmes i salts. A l'entorn també hi ha les restes d'un aqüeducte i una antiga depuradora d'aigua que funcionava pel sistema de decantació.</p> | 08072-137 | Tram final de la riera de Corbera | 41.4395800,1.9726900 | 414178 | 4588066 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47871-foto-08072-137-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Informació facilitada pel GEMC, el Grup d'Història Local i l'Àrea de Promoció Econòmica i Turisme de l'Ajuntament de Corbera de Llobregat | 85 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||||
| 47872 | Disfressada de Corbera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/disfressada-de-corbera | <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial. SOLÉ I MIRALLES, Ramon (2004). Estudi sobre la Disfressada de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat.</p> | XX | No és vigent | <p>Ball típic que es feia per Carnaval, abans de començar la Quaresma (diumenge, dilluns i dimarts abans de Dimecres de Cendra), organitzat per una entitat avui desapareguda, el Partit de Baix. Hi participaven nois, noies i nens; els nois portaven un vestit semblant al dels bastoners, però amb barrets amb flors i plomes. Volien representar soldats de terres llunyanes que voltaven pel món ballant i que, ent trobar-se de pas per Corbera, exhibien les seves habilitats. El cap, anomenat 'volant' no ballava i pronunciava un discurs de presentació en castellà, saludant als pobles veïns, tot seguit feien un recital explicant les seves gestes i batalles. El diumenge el ball es feia per les cases del poble, dilluns per les masies i dimarts a l'era de can Roig. Aquest darrer dia era el més important: es vestien a cal Felip i en arribar a l'era el 'volant' amenaçava el 'batlle' dient-li que si no els deixava ballar el traspassaria amb l'espasa. Tot seguit es feia la ballada i, al vespre, un gran sopar de comiat amb el que s'havia recollit durant els tres dies. Com a fi de festa, des del terrat de can Roig es llegia una mena d'auca, escrita en un pergamí, que feia referència a alguna de les masies o cases de la vila, de forma satírica, i s'acabava cremant el ninot del Carnestoltes. Els orígens del ball són desconeguts i sembla que es va deixar de fer durant alguns anys, fins que es va reprendre el 1913 i va desaparèixer de forma definitiva el 1922.</p> | 08072-138 | Plaça del Mil·lenari | 41.4127800,1.9279400 | 410402 | 4585136 | 08072 | Corbera de Llobregat | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 62 | 4.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||||||
| 47873 | Font i escultura de la plaça del Rabadà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-escultura-de-la-placa-del-rabada | XX | L'estat de la plaça és bo en general, però hi ha pintades a la font i a un rètol que hi ha al costat, i a la placa de l'escultura li han caigut lletres i està rovellada. | <p>Placeta ajardinada de forma triangular, a la qual s'accedeix per escales des de dos dels costats. A un angle hi ha la font amb l'antic escut de Corbera; a un altre l'escultura en ferro d'un rabadà sobre un pedestal de pedra molera. Hi ha la inscripció 'EL RABADÀ', en ferro, damunt la pedra i, a un lateral, una placa també de ferro amb la inscripció '1ER PESSEBRE VIVENT DE CATALUNYA, XXV EDICIÓ 1962-1986'.</p> | 08072-139 | Plaça del Rabadà | <p>L'escultura va col·locar-se per commemorar el vint-i-cinquè aniversari de la primera edició del Pessebre Vivent, en una plaça on ja hi havia la font.</p> | 41.4181400,1.9249000 | 410156 | 4585734 | 1986 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47873-foto-08072-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47873-foto-08072-139-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | De l'escultura, Josep Rodrigo | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||
| 47874 | Avencot d'en Gallo (Sistema dels guixos) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avencot-den-gallo-sistema-dels-guixos | <p>Cavitat natural desenvolupada en pedra de guix. Es tracta d'un sistema natural subterrani desenvolupat en roca de guix amb alternança d'altres materials sedimentats. S'hi pot accedir per tres boques diferents i fer-hi un recorregut total de 180 metres, aproximadament, per un laberint de pous, galeries i petites sales interconnectades. La fondària més important s'assoleix als -25 metres. Als diversos extractes de materials s'observa guix compacte i cristal·litzat de composició diferent i gran varietat cromàtica. Hi ha abundància de fongs i presència de petits mamífers i invertebrats.</p> | 08072-140 | Prop del barri de l'Amunt | 41.4104100,1.9082000 | 408749 | 4584893 | 08072 | Corbera de Llobregat | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Entre els sediments que hi ha arrossegat l'aigua hi ha fragments de vidre i estris vells. Fotografia de SpeleoCorb | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||||||||
| 47875 | Mina 1 de ca n'Aragall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-1-de-ca-naragall | <p>ALARCON VENTEO, Francesc (2005). La mina de Can Aragall. El Calaix, núm 1. Corbera de Llobregat: S.A.C. Secció d'Espeleologia.</p> | XX | En general és acceptable, però hi ha desperfectes a la volta d'entrada. Hi ha canonades modernes. | <p>Mina per la captació d'aigües naturals subterrànies. Una part important està construïda amb paret de pedra i volta de totxo manual, però els darrers metres han estat excavats a la roca de sauló i, al fons, en calcària compacta. Al final hi ha una rajola on es pot llegir la data 1909 i el nom del paleta que la va fer.</p> | 08072-141 | Urbanització Creu Aragall Júnior (encreuament carrers Eucaliptus i Puigmal) | 41.4263800,1.9116200 | 409057 | 4586663 | 1909 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47875-foto-08072-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47875-foto-08072-141-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Francesc Pujol (paleta) | Fotografia de SpeleoCorb | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||
| 47876 | BAall de tortells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/baall-de-tortells | <p>AMADES I GELAT, Joan (1950-1956). Costumari català el curs de l'any. Barcelona: Salvat</p> | XIX | no és vigent | <p>Ball que es celebrava el dia de la Festa Major de Santa Magdalena (22 de juliol), a la sortida de l'ofici religiós. Les parelles evolucionaven amb habilitat, agafant el tortell en lloc d'agafar-se de les mans; constituïa una prova d'enginy fer rístol sense trencar el tortell que sostenien alhora ballador i balladora.</p> | 08072-142 | Plaça de l'Església | 41.4180100,1.9230200 | 409998 | 4585721 | 08072 | Corbera de Llobregat | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | L'única referència que hi ha és al Costumari català de Joan Amades (no s'ha localitzat cap més testimoni escrit ni cap persona que ho recordi). | 62 | 4.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||||
| 47878 | Llegenda castell i sarraïns | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-castell-i-sarrains | No es coneix | <p>Segons una tradició, durant la invasió islàmica el pla de Barcelona va estar dominat per dos potents reis 'moros'. Un d'ells va erigir un castell al cim de la muntanya de Corbera, i l'altre alçà el castell de Cornellà. Els cristians lluitaven per a conquerir el castell de Corbera, i en una lluita ferotge van aconseguir matar el rei que l'ocupava. Van tirar el seu cos en un pou que servia de sepultura per a tots els que morien a la lluita. L'ànima del rei, que era mig bruixot, es va convertir en corb i, amb els seus gralls seguia animant i dirigint les seves forces , que resistien ferotgement per a sorpresa dels cristians, fins que un dia es van adonar de la presència d'aquell corb i el van matar. Els sarraïns, en aquest moment, es van desmoralitzar i no trigaren a rendir-se. L'expulsió dels sarraïns del pla de Barcelona per mans de Carlemany no va ser absoluta, ja que als cims de Corbera hi quedaven una gran quantitat de corbs que envaïen la planura immediata: la gent creia que era el rei seguit de la seva cort, ja que anaven capitanejats per un de tamany superior, qualificat amb el nom de rei o avi. En escoltar el seu crit, la gent interpretava que deia: Carn! Carn! Carn!</p> | 08072-144 | Castell | 41.4180300,1.9229200 | 409990 | 4585724 | 08072 | Corbera de Llobregat | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Llegenda recollida per Joan Amades i publicada al Diario de Barcelona | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||||||
| 47879 | Trobada Imatge Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-imatge-santa-magdalena | <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial</p> | <p>La tradició refereix que una humil serventa, un bon matí acudí a la cisterna del castell per tal de pouar-ne l'aigua; la tasca li resultava, aquella vegada, més pesada que de costum, fins que en sorgir del pou la galleda va quedar corpresa en veure que en lloc d'aigua havia pouat una imatge; donà altes veus, i en sentir els seus crits s'hi atansaren els altres servidors del castell, els quals varen recollir la imatge per portar-la a la residència dels seus senyors. La imatge hauria estat amagada precipitadament per anteriors residents del castell, amb motiu d'una emboscada sarraïna, segles enrere i, fos com fos, s'havia oblidat el seu amagatall; segurament degué romandre al pou durant segles, de forma que no va quedar record d'aquella ocultació, ja que havien desaparegut els corberins que per posar-la en lloc segur l'havien treta del castell. El record d'aquesta llegenda era present en el pedestal on hi havia la imatge antigament, avui desaparegut. També s'hi fa referència als goigs de Sta. Magdalena</p> | 08072-145 | Castell | 41.4180300,1.9229200 | 409990 | 4585724 | 08072 | Corbera de Llobregat | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||||||||
| 47880 | Vida de Santa Magdalena a Corbera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vida-de-santa-magdalena-a-corbera | <p>AMADES I GELAT, Joan (1950-1956). Costumari català el curs de l'any. Barcelona: Salvat GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial. RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat</p> | <p>Santa Magdalena era germana de Santa Marta i Sant Llàtzer. De la vida lliure i llicenciosa, Jesús va convertir-la a la vida honesta i religiosa. La tradició universal diu que santa Magdalena va fer la penitència sota d'una balma de la Baixa Provença, vora de Marsella, però la tradició catalana conta que va fer-la a les muntanyes de Corbera del Baix Llobregat, en un paratge, que la mateixa tradició més o menys precisa, conegut per Santa Magdalena i vora de l'ermita de Sant Ponç. Segons la veu popular, doncs, la gran santa penitent va passar a Catalunya els darrers catorze anys de la seva vida, i va morir-hi. Hi ha una altra versió de la llegenda, que indica que Santa Magdalena, Santa Marta i Sant Llàtzer van embarcar en un vaixell sense veles ni rems, el qual els va conduir a les costes de Provença, on es van separar. Sant Llàtzer va quedar a Marsella, on fou el primer bisbe; Santa Marta va fundar, prop de Tarascó, el primer monestir per a les verges cristianes, i Santa Magdalena, abans de retirar-se a la cova de Santa Balma (a Provença, on anà a morir) va romandre durant molts anys per les muntanyes de Corbera de Llobregat. En qualsevol cas, aquestes llegendes podrien explicar l'antiguitat de la devoció a aquesta santa, i també la relació amb els mariners que pujaven a venerar-la a Corbera.</p> | 08072-146 | Muntanyes de Corbera | 41.4163200,1.9277200 | 410389 | 4585529 | 08072 | Corbera de Llobregat | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||||||||
| 47881 | Gegants i capgrossos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-i-capgrossos | XX | <p>L'Antoni: fa 3,85 mts d'alçada i pesa 45 kg. Porta un bastó amb l'emblema del poble. La Magdalena: la seva alçada és de 3,80 mts i el seu pes de 43 kg. Porta un ram de flors boscanes. Les indumentàries dels dos gegants els identifiquen com a senyors benestants, i porten els noms dels dos patrons de la vila, per representar a tots els corberencs.</p> | 08072-147 | Carrer Josep Tarradellas, s/n | <p>L'any 1994 les societats recreactives i culturals del poble (Societat Coral Diadema i Societat Sant Telm) va reunir-se amb la intenció de trobar quelcom que identifiqués Corbera i que servís per unificar l'ambient, la gent i les festes de les dues zones de Corbera. D'aquesta reunió sortí la proposta de fer una parella de gegants: l'Antoni (patró de la zona baixa) i la Magdalena (patrona de la zona alta). L'any 1995 ja estarien fets i s'hauria fundat també la Colla Gegantera.</p> | 41.4142200,1.9232000 | 410008 | 4585300 | 1995 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Lúdic | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Fotografia de la Colla Gegantera. | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||||
| 47882 | Corb (Diables) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corb-diables | XX | <p>Corb de fibra de vidre de 2,5 m d'alçada i 3 m de llargada, amb un pes de 45 kg. Disposa de 15 punts de pirotècnia repartits per tot el cos (4 al bec, 4 a les ales i 7 entre el llom i la cua). Té moviment a les ales i al bec, i llum als ulls.</p> | 08072-148 | Carrer Anselm Clavé, 7 | <p>La formació de la colla de diables Penya del Corb es remunta a l'hivern de 1990, quan un grup d'amics es va reunir amb la finalitat de crear una colla de diables a Corbera, moguts per l'èxit que havien tingut els darrers correfocs a la població. El juliol de 1991 van fer la primera sortida a Corbera, amb un gran èxit; aquesta i les posteriors, ja l'any 1992, els van portar a crear el Corb, reunint diables i bèstia de foc en un mateix grup (la seva 'inauguració' va ser el mes de juliol de 1993). A la colla també hi ha un grup de timbalers i, l'any 1996, sorgí la idea de crear una colla de diables i timbals infantils.</p> | 41.4167200,1.9175900 | 409543 | 4585584 | 1992 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Lúdic | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Fotografies facilitades per l'Ajuntament de Corbera de Llobregat. | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||||
| 47883 | Pessebre vivent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pessebre-vivent-1 | <p>CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat FÀBREGAS I SURROCA, Xavier (1976). Cavallers, dracs i dimonis itinerari a través de les festes populars. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat. GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial. PRADERAS TELLO, Olga. El Pessebre Vivent. L'Avançada, núm 32, gener 1992 El Pessebre Vivent de Catalunya. Diari Avui, especial Nadal 1982 L'Avançada. Núm. 43, desembre 1994</p> | XX | <p>Les funcions del Pessebre Vivent es realitzen cada any, des del segon diumenge del mes de desembre fins l'últim del mes de gener, a l'entorn de la penya del Corb. Els actors, no professionals, representen diverses escenes de la vida de Jesús, com l'Anunciació de l'àngel a la Verge, el Naixement, l'aparició de l'àngel anunciant la Bona Nova, la fugida a Egipte o la vida a Natzaret, alhora que mostren formes de vida tradicionals de la zona: els pastors, la vida a una masia, el caga-tió... El circuit és d'aproximadament 700 metres.</p> | 08072-149 | Penyes del Corb | <p>Durant la tardor de 1962 sorgí en un grup d'amics (Josep Rodrigo, Josep Canals Nicolau, Josep Aragall, mossèn Francesc Mestres, Enric Canals, Josep Roca i Jaume Roca) la idea de representar un Pessebre Vivent, partint de l'èxit de les carrosses presentades a les cavalcades de les festes de la Mercè. La idea es va materialitzar durant les festes de Nadal d'aquell mateix any, i la primera funció comptà amb només cinc actors. Des d'aleshores ha anat creixent progressivament, tant en nombre d'actors i escenes representades com en infrastructura. Tot i no ser el primer pessebre vivent (l'any anterior se n'havia representat un a Engordany, però seguint l'estil del teatre clàssic, amb el públic a la platea...), és el primer que incorporà el fet que el públic es mogués, guiat per una narració megafònica fidel al text evangèlic. L'any 1976 van rebre la Medalla d'Or al Mèrit Cultural i el 1992 la Creu de Sant Jordi 'Per haver recuperat una tradició nadalenca i haver-ne fet una tradició arrelada al país, que enriqueix la nostra cultura popular. Per la seva constància en el manteniment i la divulgació d'un fet cultural que ha estat model i exemple per a altres iniciatives del mateix àmbit.</p> | 41.4187400,1.9206300 | 409800 | 4585805 | 1962 | 08072 | Corbera de Llobregat | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Fotografia de Amics de Corbera. | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||||
| 47884 | Mare de Déu del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-del-roser-1 | <p>PAGÈS I PARETAS, Montserrat (1988). 'Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya.</p> | XVIII | <p>Talla policromada d'execució popular. Està dreta, i emmarcada per un rosari, amb el Nen Jesus a coll, nu. És cofada amb una corona abombada acabada amb una boleta. Amb la mà dreta es recull el mantell i amb l'esquerra aguanta el Nen.</p> | 08072-150 | Pl. de l'Església, 1 | <p>Vinculada al retaule del Roser i a l'antiga capella del Roser. La data d'execució sembla que seria el 1758 (per una inscripció a la peanya), posterior en més d'un segle al retaule, fet que fa pensar que pugui ser una rèplica o còpia de l'original.</p> | 41.4180400,1.9231200 | 410007 | 4585725 | 1758 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47884-foto-08072-150-1.jpg | Inexistent | Barroc|Popular | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 96|119 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 47886 | Festa Major de Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-santa-magdalena | <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial.</p> | XX | <p>La Festa Major de Santa Magdalena es celebra el dia 22 de juliol. Originalment els actes eren de caràcter marcadament religiós (processó, Rosari dels Pelegrins, novena a Santa Magdalena, Ofici de Festa Major i cant dels goigs), però també hi havia un vessant més popular: ball de tortells, dinars familiars (preparats per les mestresses de casa o les coquesses, i on es rebia la visita de les persones que passaven les almorratxes; ball de sardanes -primer a la Societat Sant Telm i després també a la Societat Diadema- partits de futbol, balls,... Des del moment de la inauguració del local de la Societat Sant Telm (1917) es van començar a fer tres balls, al matí, a la tarda i a la nit, aquest darrer el més vistós, destacant moments com els valsos o la subhasta de la toia. Amb el pas dels anys la festa ha anat evolucionant, i actualment persisteixen els actes religiosos, però són minoritaris, i predominen els de caràcter laic: correfoc i castell de focs artificials a càrrec dels diables de la Penya del Corb, concerts i balls, concursos relacionats amb la gastronomia, mercat medieval, etc</p> | 08072-152 | Vila de Corbera | <p>La devoció a Santa Magdalena a Corbera està documentada des del segle XIII. La tradició explica que va arribar a Catalunya en barca i passà els últims anys de la seva vida a Corbera; aquests dos fets van fer que fos molt venerada especialment pels mariners i que el centre de devoció fos Corbera, que arribà a convertir-se en un centre de peregrinació per a ells. La peregrinació dels mariners va persistir fins ben entrat el segle XX, i la població encara recorda un mariner que el dia de la seva patrona arribava a la parròquia de Santa Maria guarnit amb les seves millors gales i seguia l'Ofici assegut en una luxosa cadira que s'havia fet fer expressament.</p> | 41.4180400,1.9231200 | 410007 | 4585725 | 08072 | Corbera de Llobregat | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||||||
| 47887 | Festa Major de Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-antoni | <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial.</p> | <p>Festa Major d'hivern, que es celebra el 17 de gener, dia de Sant Antoni Abat. Els orígens de la festa són a la zona alta de Corbera, on es feia una missa, la tradicional benedicció dels animals, la subhasta de la coca i un ball amb orquestra a la tarda. Amb el temps, la festa va començar a fer-se més important a la zona baixa de Corbera, especialment a partir de la creació de la Germandat de Sant Antoni Abat, l'any 1907. Els actes principals eren una missa, la benedicció d'animals, una processó encapçalada pels animals i un ball. Actualment la festa l'organitza l'entitat 'Amics de Sant Antoni', i continuen celebrant-se la missa, la benedicció d'animals, els tres tombs i balls, però s'han anat incorporant actes nous, com un esmorzar popular i un espectacle pirotècnic (a càrrec del grup de diables Penya del Corb).</p> | 08072-153 | Vila de Corbera | <p>L'origen de la festa està en la devoció al patró dels animals de càrrega, especialment important en moments en els quals eren imprescindibles per les activitats econòmiques que es desenvolupaven a la vila: a l'agricultura s'utilitzaven per llaurar, batre i transportar la collita; en relació a les guixeres, servien per transportar la llenya dels boscos per escalfar els forns.</p> | 41.4146300,1.9299800 | 410575 | 4585339 | 08072 | Corbera de Llobregat | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47887-foto-08072-153-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Fotografies cedides per l'Ajuntament de Corbera de Llobregat | 98 | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||
| 47888 | Festa Major de l'Amunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-lamunt | <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial.</p> | <p>Festa Major de la barriada de l'Amunt, on tradicionalment participaven de manera activa tots els veïns de les masies properes (can Canals, els Fitons, els Masets, ca n'Aragall...), amb l'assistència també d'una part important de veïns de Corbera (especialment de la zona alta). Els actes principals són una missa solemne, el res del rosari i ball d'envelat a l'actual plaça de l'Envelat.</p> | 08072-154 | Barri de l'Amunt | <p>Santa Maria és la titular de la parròquia de Corbera de Dalt. La tradició diu que quan es va trobar la imatge de Santa Magdalena, el baró la va donar a l'església a canvi que es considerés com a festiu el dia de Santa Magdalena (22 de juliol); per no deixar de celebrar la diada de Santa Maria (el 8 de setembre), es concedí que l'Amunt i l'Avall fessin Festa Major aquest dia.</p> | 41.4109600,1.9063300 | 408594 | 4584956 | 08072 | Corbera de Llobregat | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Fotografia cedida per Vicenç Monleón. | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||||||
| 47889 | Festa Major de can Moriscot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-can-moriscot | <p>CLOPAS I BATLLE, Isidre (1982). Notícies històriques de can Moriscot. Martorell: Gràfiques Martorell GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial.</p> | <p>Festa Major de la barriada de can Moriscot, el nucli d'habitatges més important de la zona de l'Avall. Els actes de la festa es concentren en un cap de setmana, i inclouen actes de tipus religiós (missa solemne) i de tipus civil (ball). Antigament hi concorrien els veïns de les masies properes, i celebraven un ball a la plaça que hi ha davant la Casa Gran, al so del flabiol i el tamborí (posteriorment, el ball ja es faria amb conjunts musicals). També era tradicional el res del rosari de la tarda i la celebració d'un festival infantil.</p> | 08072-155 | Barri de Can Moriscot | <p>Santa Maria és la titular de la parròquia de Corbera de Dalt. La tradició diu que quan es va trobar la imatge de Santa Magdalena el baró la va donar a l'església a canvi que es considerés com a festiu el dia de Santa Magdalena (22 de juliol); per no deixar de celebrar la diada de Santa Maria (el 8 de setembre), es concedí que l'Amunt i l'Avall fessin Festa Major aquest dia.</p> | 41.4312200,1.9351300 | 411028 | 4587176 | 08072 | Corbera de Llobregat | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||||||||
| 47890 | Borja can Planas Sud | https://patrimonicultural.diba.cat/element/borja-can-planas-sud | <p>ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1986). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya</p> | XVIII? | S'han fet moviments de terra importants a la zona on se suposa que estava la borja, fet que fa pensar que ja no existeix. | <p>Borja de planta quadrada, amb portal rodó i coberta gairebé plana, sota volta de pedra i fang com el conjunt, amb teules de protecció. A la vora hi hauria altres construccions, de formes poc precises, que podrien haver-se construït a la mateixa època. Aquesta barraca es diferencia de la majoria de les que s'han localitzat a Corbera i les que hi ha a la vall de la riera de Rafamans en el portal rodó.</p> | 08072-156 | Can Planas sud | <p>Tot i que no hi elements documentals que permetin realitzar una datació aproximada, les casetes de vinya es remunten a una tradició immemorial. En qualsevol cas, la seva presència als indrets del municipi són anteriors a la meitat del segle XIX, ja que va ser aleshores que es va eliminar el conreu de la vinya a causa dels estralls de la fil·loxera.</p> | 41.4163200,1.9277200 | 410389 | 4585529 | 08072 | Corbera de Llobregat | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Durant la realització d'aquest inventari no s'ha pogut localitzar, tot i que està inclosa a l'inventari del Servei de Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||||
| 47892 | Festa de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-cristofol-0 | <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial.</p> | XX | <p>Celebracions a l'entorn del dia 10 de juliol, Sant Cristòfol, organitzades per l'associació 'Amics de Sant Cristòfol'. Durant un cap de setmana s'organitzen un seguit d'actes de caràcter lúdic però sense deixar de banda l'aspecte religiós: missa en honor al patró el dissabte al vespre, seguida d'un sopar i un ball. L'endemà al matí se celebra un esmorzar popular, la benedicció de vehicles i un concert-vermut. També es beneeixen els vehicles a l'ermita de Sant Cristòfol, seguint una tradició que arrenca dels anys trenta.</p> | 08072-158 | Nucli baix de la població | <p>Els orígens de la festa es remunten a principis del segle XX. Tradicionalment es celebrava la benedicció de vehicles a l'ermita de Sant Cristòfol; la diada es completava amb una missa i un dinar campestre. Posteriorment, als anys quaranta, van començar a beneir-se també els vehicles a la parròquia de Sant Antoni Abat, on en l'actualitat es celebren els actes més destacats.</p> | 41.4150700,1.9303200 | 410604 | 4585387 | 1930 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||||
| 47893 | Mercat de Calaf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mercat-de-calaf-0 | XX | <p>Conjunt d'actes organitzats pel Centre d'Esplai Corbera durant un cap de setmana de principis del mes de juliol. Se celebra des dels anys setanta, amb la finalitat d'aconseguir fons per les colònies i campaments d'estiu. Consisteix en la instal·lació de diverses parades, com la tómbola o el bingo, amb el sorteig d'obsequis cedits per comerciants locals i altres col·laboradors. Darrerament també s'organitza un sopar a la fresca i alguna activitat complementària (cinema a la fresca o representacions teatrals). La ubicació ha anat variant amb el pas del temps: el carrer Sant Jordi, la zona esportiva i, els últims anys, el pati del CEIP Jaume Balmes.</p> | 08072-159 | Carrer Sant Jordi, 27 | 41.4149200,1.9245900 | 410125 | 4585377 | 1975 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Informació facilitada pel Centre d'Esplai Corbera | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||||||
| 47894 | Ball de bastons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-bastons-2 | <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial.</p> | XX | No és vigent | <p>Durant els actes de la Festa Major de 1907 van sortir a ballar per primera vegada els bastoners de Corbera. La tradició va ser introduïda per Joan Claramunt Guitart, originari de Gelida, on hi havia una important tradició bastonera. A la colla estaven units els joves de les dues zones de Corbera, i sortien a ballar en les diferents diades i esdeveniments importants. A la primera generació s'hi incorporà una de nova, que perllongà la colla durant uns vint anys, encara que finalment es va dissoldre. Els bastoners portaven espardenyes i mitjons blancs, camals de color revestits amb picarols, pantalons blancs, faldilleta estampada, faixa, camisa blanca travessada per una banda de color i corbata. Als anys setanta es va intentar crear un nou grup bastoner, que no va continuar.</p> | 08072-160 | Nucli urbà | 41.4146300,1.9299800 | 410575 | 4585339 | 1911 | 08072 | Corbera de Llobregat | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 62 | 4.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||||
| 47895 | Can Masega | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-masega | <p>ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1986). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya</p> | XIX | <p>Masia rural que originalment era de planta rectangular, tot i que avui dia, degut a afegits posteriors, és irregular. És de planta baixa i pis, amb coberta és a dues aigües. La façana va ser reformada als anys seixanta del segle passat i no conserva les obertures originals. Les parets són arrebossades amb ciment.</p> | 08072-161 | Urbanització Creu Nova, al final del carrer Empordà | 41.4216000,1.9311400 | 410682 | 4586112 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||||||
| 47896 | Carnestoltes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carnestoltes-1 | <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial.</p> | XIX-XX | <p>Una de les primeres manifestacions festives lligades a Carnestoltes va ser la Disfressada, que va deixar de ballar-se cap als anys vint. Malgrat això, el Carnestoltes va continuar celebrant-se. Al Cafè de Baix (entitat actualment desapareguda de la zona baixa de la vila) feien ball de màscares i disfresses, amb un inici de festa a can Roig amb torxes enceses i un quintet que es llogava pel ball posterior. A la zona alta, ja al segle XIX, es celebraven un seguit de festes que organitzaven un grup de persones que a més a més pagaven una quota. Després de la Guerra Civil va deixar de celebrar-se durant uns anys, i només es va reprendre de forma esporàdica. Actualment les entitats més significatives de Corbera (Societat Sant Telm i Societat Diadema) organitzen actes propis coincidint amb la diada, i l'Ajuntament organitza una rua i un concurs de comparses obert a tots els veïns.</p> | 08072-162 | Nucli urbà | 41.4148000,1.9246700 | 410132 | 4585363 | 08072 | Corbera de Llobregat | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Fotografia facilitada per l'Ajuntament de Corbera de Llobregat | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||||||
| 47897 | Viacrucis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viacrucis | <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial.</p> | XIX | <p>Per Divendres Sant, cada una de les parròquies organitza un viacrucis pels carrers de la vila, en les quals surten en processó les diverses confraries i els cossos dels portants del Sant Crist. A cada una de les estacions es feia una creu de grans dimensions amb ornamentació de flors o boix bàsicament; les creus acostumaven a ser de fusta, exceptuant la que instal·lava la família Xancó al carrer de Sant Salvador, que era de ferro. En l'actualitat encara es fan els dos viacrucis, però només l'organitzat per la parròquia de Sant Antoni Abat continua fent les creus monumentals típiques.</p> | 08072-163 | Nucli urbà | 41.4146300,1.9299800 | 410575 | 4585339 | 08072 | Corbera de Llobregat | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Religiós | 2023-01-31 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Fotografia obtinguda de GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial. | 63 | 4.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||||||
| 47898 | Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-6 | <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial.</p> | XX | No és vigent | <p>En arribar la Pasqua els joves corberencs sortien a cantar els tradicionals caramelles. Aquesta tradició es seguia tant a Corbera de Dalt com a Corbera de Baix, amb recorreguts diferents. Segons l'època, els que cantaven eren nens o més grans, fins i tot havien cantat caramelles els homes més grans i, més antigament, el cor de l'església, amb un repertori format bàsicament per sardanes. Quan cantaven els nens, anaven vestits amb la roba tradicional catalana, mentre els joves sortien amb la roba dels dies festius. El costum era cantar les caramelles dos dies: el primer anaven per les masies i l'altre per les cases del poble, i en ocasions els acompanyava un burret per transportar millor el que recollien (diners o obsequis).</p> | 08072-164 | Tota la vila | 41.4180400,1.9231200 | 410007 | 4585725 | 08072 | Corbera de Llobregat | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47898-foto-08072-164-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Fotografia obtinguda de GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial. | 98 | 62 | 4.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 47899 | Festa de la Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-creu | <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial.</p> | XIX | <p>El dia 3 de maig es commemora la invenció o troballa de la Santa Creu, tot beneïnt el terme des de les creus termenals. Antigament, a Corbera es beneïa el terme a la creu de l'Avançada, que es guarnia especialment per a l'ocasió amb flors; s'hi arribava en una processó que pujava pel carrer Canigó i baixava pel carrer Bellavista. Més endavant, va començar a celebrar-se també a la zona baixa, a la creu de la Masia de la Creu, on també es pujava en processó. Després d'uns anys de no celebrar-se, als anys noranta, l'associació Amics de la Creu Nova, conjuntament amb les parròquies de Corbera, va començar a organitzar la festa a l'entorn de la Creu Nova, amb la benedicció del terme i cant coral.</p> | 08072-165 | Cruïlla C/ Camí de la Creu - C/ Font del Puntarró | 41.4185000,1.9284300 | 410451 | 4585770 | 08072 | Corbera de Llobregat | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Fotografia cedida per l'associació 'Amics de la Creu Nova'. | 63 | 4.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||||||
| 47900 | Font de can Moriscot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-moriscot | <p>AAVV (2005). 'Les fonts de Corbera'. Corbera de Llobregat, GEMC</p> | XIX | La vegetació quasi selvàtica de l'entorn fa difícil l'accés a la font. | <p>La font està situada a tocar del torrent de la Moriscota., en un indret cobert de vegetació espessa, amb heures, molses i esbarzers principalment. S'hi accedeix baixant un petit corriol i, finalment, per uns petits graons de pedra. La font brolla de forma abundant.</p> | 08072-166 | Prop del barri de can Moriscot | 41.4331900,1.9299800 | 410601 | 4587400 | 08072 | Corbera de Llobregat | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||||||
| 47901 | Corpus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corpus-0 | <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial.</p> | XX | No és vigent | <p>Un dels actes principals del dia de Corpus era la processó ; a Corbera se'n feien dues, una del dijous (dia de Corpus) pels carrers de la zona alta, i l'altre el diumenge següent per la zona baixa. Per a la processó es guarnien els carrers amb catifes de flors, i es feien petites capelles en diferents punts del recorregut. La part més vistosa i participativa era l'elaboració de les catifes, que començaven amb la creació del disseny, la selecció de materials i la combinació de colors. Les catifes acostumaven a ser vegetals, fetes amb pètals de diferents plantes i colors (normalment s'utilitzava la ginesta i les roses), i amb resultats espectaculars; en alguna ocasió també s'havien fet amb serradures de colors. A més de decorar-se els carrers, els veïns acostumaven a penjar domassos o banderes als balcons. La processó acostumava a fer-se a la tarda, amb la participació de representants de les diverses associacions.</p> | 08072-167 | Nucli de la vila | 41.4180400,1.9231200 | 410007 | 4585725 | 08072 | Corbera de Llobregat | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47901-foto-08072-167-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Fotografia obtinguda de GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial. | 98 | 63 | 4.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 47902 | Rectoria de la parròquia de Sant Antoni Abat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-la-parroquia-de-sant-antoni-abat | <p>INGLAVAGA I VILARRUBLA, Jaume (1988). 75 anys de vida parroquial. Seguim camí endavant (Parròquia Sant Antoni Abat, 1913-1988). Corbera de Llobregat: Parròquia de Sant Antoni Abat.</p> | XX | <p>Casa d'una única planta, amb coberta a dues aigües i obertures simètriques al voltant de la porta principal. L'accés des del carrer es fa a través d'unes escales, donat que està a un nivell superior.</p> | 08072-168 | C/ Sant Antoni, 30 | <p>La rectoria la van construir els mateixos parroquians, quan l'església encara no era parròquia, ja que era un requisit per ser-ne.</p> | 41.4145200,1.9297600 | 410557 | 4585327 | 1930 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||||
| 47903 | Presentalla d'Esperança Rossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/presentalla-desperanca-rossa | <p>RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat</p> | XVII | <p>Presentalla de plata de dimensions reduïdes (aproximadament 20 x 30 cms), oferta amb motiu del guariment d'Esperança Rossa d'un càncer de pit per intercessió de Santa Magdalena. Es tracta d'un relleu amb el tors i la cara de la persona que ofereix la presentella, amb la següent inscripció: 'ESPERANÇA ROSSA VIUDA PAGESA DE ST VISENS DELLS HORS ESTANT MALA DE UNA MAMELA DE UN CRANCH EN GRAN PERIL DELA VIDA NO TROBANT NINGUN METGE Q LA PUGUES CURAR RECLAMA A DEU I A STA MAGDALENA VULGE ES A DEU PREGAR EN ESTA NECESISTAT QUE ESTAVA. FOU SERVIT NE SR G CURA A 5 DE IULIOL 1617'. Només està representat un dels pits, al lloc de l'altre hi penja un medalló.</p> | 08072-169 | Pl. de l'Església, 1 | <p>El guariment miraculós d'Esperança Rossa i la presentalla es relacionen amb la construcció de la Creu Nova -la tradició diu que es va erigir el monument commemorant el mateix guariment-, segons un escrit del bisbe que va fer la visita pastoral del 20 de novembre de 1887. La tradició oral indica que el tumor li va caure en l'indret on va construir-se la creu, i que és el que hi ha al medalló que hi ha a la presentalla en el lloc del pit dret.</p> | 41.4181000,1.9230100 | 409998 | 4585731 | 1617 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Simbòlic | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||||
| 47904 | El Molinot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-molinot | XVIII | Un abocament de terres va fer que les restes gairebé desapareguessin colgades | <p>Restes d'un antic molí fariner. La bassa estava situada al camí de la font de la Mata, i sota el mateix camí hi havia una gruta, buidada en la pedra, on saltava l'aigua. Es poden veure les restes de la bassa, feta amb pedra de sauló.</p> | 08072-170 | Carrer Casanoves, 33 | 41.4091000,1.9247200 | 410128 | 4584730 | 08072 | Corbera de Llobregat | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Informació facilitada per Llorenç Urgellés (Grup d'Història Local). | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||||||
| 47907 | Fons històric Dr. Costa i de Guilleuma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-historic-dr-costa-i-de-guilleuma | <p>RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat</p> | XX | Cal fer un inventari exhaustiu i, en cas de ser possible, sol·licitar còpia digitalitzada dels documents originals als arxius corresponents. | <p>El fons inclou bàsicament transcripcions de documents, fotografies, plànols, publicacions (programes de festes, butlletins, etc), i algun document original.</p> | 08072-173 | C/ Pau, 4 | <p>El Dr. Josep M. Simon i de Guilleuma va dedicar una bona part del seu temps lliure a revisar els fons de diversos arxius (entre ells, el de la Corona d'Aragó) cercant documentació sobre Corbera de Llobregat, els seus senyors feudals, etc). Va estudiar i transcriure tot allò que trobava i, a la seva mort, ho deixà al seu nebot, Joan Costa i Simon, que ho va classificar i cedir a l'Ajuntament de la vila. Josep M. Riera i Bagué va estudiar la informació que conté l'arxiu, que va servir de base per a la seva publicació 'Documents de la història de Corbera de Llobregat'.</p> | 41.4162300,1.9278800 | 410402 | 4585519 | 08072 | Corbera de Llobregat | Restringit | Regular | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||||
| 47908 | Mercat Medieval | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mercat-medieval-0 | XXI | <p>Durant un cap de setmana del mes de juliol, coincidint amb la Festa Major de Santa Magdalena, i en el nucli antic de la vila, se celebra el Mercat Medieval. S'instal·len un seguit de parades d'artesans que mostren com es treballava en els gremis medievals, parades d'alimentació, espectacles d'animació i màgia, jocs, una haima àrab i una taverna. Des de 2005 parades de comerciants de Corbera.</p> | 08072-174 | Zona alta de Corbera | 41.4179000,1.9230300 | 409999 | 4585709 | 2001 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||||||
| 47910 | Tram del camí antic a Sant Ponç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tram-del-cami-antic-a-sant-ponc | XIX | <p>Primera part del camí antic de Sant Ponç, que unia la zona alta de Corbera amb el monestir. El camí és estret, està sense pavimentar i és emmarcat per un mur de pedra seca a un dels seus costats. La vegetació és abundant i espessa, i hi destaquen els pins, les atzavares i les figueres de moro. En diferents indrets hi ha bancs, de pedra seca, fets amb la pedra esmoladora pròpia de la zona.</p> | 08072-176 | Carrer del Carme | 41.4158400,1.9190100 | 409660 | 4585485 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47910-foto-08072-176-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Informació facilitada pel Grup d'Història Local. | 98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||||
| 47735 | Església Parroquial de Santa Maria de Corbera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-santa-maria-de-corbera | <p>ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1984). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya CABÚS, Albert; CALDÉS, Lina; MARTÍN, Pilar; MORALES, M. Luz; TORRES, Cèlia (1994). Patrimoni del Baix Llobregat, Sant Feliu de Llobregat: CRP Baix Llobregat I CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat CODINA I VILÀ, Jaume; FERNÀNDEZ I TRABAL, Josep; RIERA I BAGUÉ, Josep M.; [et al.] (1991). Estudis d'història de Corbera de Llobregat. Barcelona: Ajuntament de Corbera de Llobregat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat FUSTÉ, Ramon i J. GALLOFRÉ, Isidre (1980). 'Fitxa del Inventari de protecció del Patrimoni Cultural Europeu', Col·legi d'Arquitectes de Barcelona GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial GAVÍN, Josep M. (1988). Inventari d'esglésies. Baix Llobregat. Barcelona: Pòrtic PAGÈS I PARETAS, M. (1992). Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat; Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat VIGUÉ, Jordi; PLADEVALL I FONT, Antoni; CARBONELL I ESTELLER, Eduard; BOU, Emili (1974). L'església romànica de Sant Ponç de Corbera. Segle XI. Barcelona: Porter libros (col. «artestudi art romànic», 1).</p> | XIII-XX | <p>Església de forma rectangular formada per una nau central (amb coberta de dos aiguavessos), sengles naus laterals (totes tres de punt rodó) i campanar vuitavat integrat a la façana de migdia. Bastida amb pedra vermella, integra elements de diferents estils arquitectònics (romànic, gòtic, barroc i, externament, neoclàssic), ja que en el decurs dels segles l'edificació inicial (formada per una sola nau i un atri davanter) es va anar ampliant sense enderrocar-ne cap element anterior, fins assolir la fesomia actual. El temple actual és d'una sola nau, sense absis diferenciat, coberta amb volta de llunetes; a banda i banda hi ha capelles laterals obertes per arcs de mig punt. La porta és d'arc escarser, decorada amb un motlluratge senzill, i duu la data de 1777. La façana principal conté un rellotge rodó d'estil modern; a la cara sud del campanar hi ha un rellotge de sol. El campanar és una torre adossada a la façana de migdia de l'església; la base és de planta quadrada, que a mitja alçada es fa vuitavada.</p> | 08072-1 | Pl. de l'Església, 1 | <p>L'evolució de l'església de Santa Maria de Corbera està vinculada a la senyoria i castell de Corbera i a la devoció de Santa Magdalena. La consagració de l'església (indatada) és anterior a 1295, data de la seva primera referència documental a càrrec del senyor de Corbera, Bernat Marimon de Plegamans, que l'esmenta com a element dins del recinte del seu castell. Les parets més antigues de l'actual església corresponen a l'edifici originari del segle XIII (un atri i una sola nau, amb els altars de Sant Joan i Santa Magdalena al seu interior), el qual ha estat objecte de successives ampliacions: sagristia (1492), capella de Santa Magdalena al costat de l'atri (1487), campanar (1508), capella de Sant Joan (1522), capella del Rosari (1589), sengles capelles de Santa Bàrbara i Sant Roc (1594), cor sobre l'atri (1600), incorporació de l'atri a la nau central (1611), modificació de la façana principal (1711-1777), nova capella de Santa Magdalena (1825), presbiteri i cambril (1858), capella del Santíssim (1885), baptisteri (1940), ampliació de la capella del Santíssim (1964) i restauració de l'exterior del campanar (1988).</p> | 41.4180400,1.9231200 | 410007 | 4585725 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47735-foto-08072-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47735-foto-08072-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47735-foto-08072-1-3.jpg | Legal | Medieval|Romànic|Gòtic|Modern|Barroc|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 85|92|93|94|96|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||
| 47736 | Església Parroquial de Sant Antoni Abat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-antoni-abat | <p>ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1984). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial GAVÍN, Josep M. (1988). Inventari d'esglésies. Baix Llobregat. Barcelona: Pòrtic MARZO, Josep M. (1999). '50è Aniversari de l'Erecció Canònica de la Parròquia de Sant Antoni Abat'. Corbera de Llobregat: Parròquia de Sant Antoni Abat. RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XX | <p>Església moderna de planta basilical de creu llatina. L'edificació és aïllada i disposa d'atri, naus, creuer, absis, campanar quadrat i cimbori amb vitralls formigonats. Les parets són de pedra amorterada, i la coberta, de teula àrab; hi ha un retaule de ceràmiques envernissades.</p> | 08072-2 | C/ Sant Antoni, 32 | <p>La «Junta de construcció del temple», constituïda el 1904 per veïns de la barriada de Can Roig, va menar la col·locació el 1907 de la primera pedra del temple, la qual va ser beneïda per Jaume Almera, en representació del bisbe de Barcelona. Després de l'execució d'una primera fase de les obres, realitzada mitjançant les aportacions econòmiques i materials del veïnat, el 1913 es va inaugurar el nou temple, sota l'advocació de Sant Antoni Abat. El 1936 fou incendiat i semidestruït, però va ser reconstruït a partir de 1939. El 1947 va quedar enllestida la façana, el campanar i l'atri. Entre 1963 i 1971 es va realitzar una tercera fase d'obres, i es varen completar l'altar major, el presbiteri i el retaule. D'ençà la seva consagració va dependre de la parròquia de Santa Maria, fins que el 1948 va assolir la condició de parròquia.</p> | 41.4146300,1.9299800 | 410575 | 4585339 | 1907 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47736-foto-08072-2-1.jpg | Legal | Historicista | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | Juli M. Fossas, Manuel Valls Vergés | 116 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||
| 47737 | Rectoria de la parròquia de Santa Maria de Corbera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-la-parroquia-de-santa-maria-de-corbera | <p>ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1984). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya CATALÀ I ROCA, Pere (dir.) (1990). Els castells catalans. Barcelona: Rafael Dalmau editor, vol. 1 CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial GAVÍN, Josep M. (1988). Inventari d'esglésies. Baix Llobregat. Barcelona: Pòrtic RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera.</p> | XX | <p>Edifici compacte adossat perpendicularment a la façana principal de l'església parroquial. A la façana principal, orientada al migdia, hi ha porxo d'entrada d'arqueria rodona, i al segon pis, arcades a la catalana. Bastit amb pedra molera, els brancals, llindes, ampits, dovelles i pilars són de pedra vermella tallada. La coberta és de teulada àrab de dos aiguavessos i amb un ràfec d'elements ceràmics comuns.</p> | 08072-3 | Pl. de l'Església, 1 | <p>La nova rectoria fou edificada entre 1947 i 1950 en l'espai adjacent a l'església de Santa Maria, ocupat antigament per part de l'antic castell de Corbera, en un terreny cedit el 1948 per Jacinta Sastrada Morelló, vídua del darrer baró de Corbera, Pau Joan de Ramon i Jaubet. En executar-se les obres es va procedir a enderrocar el mur que quedava de les restes del castell (els anomenats «castellots»), aprofitant els carreus en el nou edifici. Actualment es conserven les restes d'una de les parets del castell de Corbera, situada al costat esquerre de l'edifici de la rectoria, i el portal gòtic de l'antiga capella de Santa Magdalena, a la qual s'accedeix per l'interior de la rectoria.</p> | 41.4180600,1.9230200 | 409998 | 4585727 | 1950 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | Jeroni Martorell i Terrats | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 228,99 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.