Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 47821 | Xiprers de can Llopart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprers-de-can-llopart | <p>CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | <p>Cinc exemplars de xiprers (família de les Cuquessaceae, gènere Cupressus sempervirens) que presenten un diàmetre de peu de 0,60-1 m i una alçada d'uns 15 m. Estan separats en dos grups de dos i tres exemplars respectivament. El grup de dos està al camí antic que anava a Sant Andreu de la Barca, i els tres restants estan a banda i banda de la carretera.</p> | 08072-87 | Carretera de Corbera a Sant Andreu de la Barca, a l'alçada de can Llopart | <p>Els 5 exemplars de xiprers de Can Llopard són arbres que poden ser considerats exemplars especials, ja que per les seves dimensions i antiguitat (són centenaris) formen part de la història del municipi. Antigament els xiprers indicaven el senyal de benvinguda als caminants: es plantava un xiprer si s'oferia aigua, dos si s'oferia aigua i menjar, i tres si també s'oferia allotjament; en el cas de can Llopart hi ha el fet curiós que si s'accedia des de Corbera hi havia tres xiprers mentre que si es venia de Sant Andreu només n'hi havia dos. Sembla que durant la guerra civil van servir de refugi per a persones.</p> | 41.4334200,1.9429900 | 411688 | 4587412 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47821-foto-08072-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47821-foto-08072-87-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | Actualment estan completament envoltats de vegetació, i el grup de tres queden separats per la carretera. Informació facilitada per la família Llopart, masovers de can Llopart. | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:02 | |||||||||||
| 47880 | Vida de Santa Magdalena a Corbera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vida-de-santa-magdalena-a-corbera | <p>AMADES I GELAT, Joan (1950-1956). Costumari català el curs de l'any. Barcelona: Salvat GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial. RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat</p> | <p>Santa Magdalena era germana de Santa Marta i Sant Llàtzer. De la vida lliure i llicenciosa, Jesús va convertir-la a la vida honesta i religiosa. La tradició universal diu que santa Magdalena va fer la penitència sota d'una balma de la Baixa Provença, vora de Marsella, però la tradició catalana conta que va fer-la a les muntanyes de Corbera del Baix Llobregat, en un paratge, que la mateixa tradició més o menys precisa, conegut per Santa Magdalena i vora de l'ermita de Sant Ponç. Segons la veu popular, doncs, la gran santa penitent va passar a Catalunya els darrers catorze anys de la seva vida, i va morir-hi. Hi ha una altra versió de la llegenda, que indica que Santa Magdalena, Santa Marta i Sant Llàtzer van embarcar en un vaixell sense veles ni rems, el qual els va conduir a les costes de Provença, on es van separar. Sant Llàtzer va quedar a Marsella, on fou el primer bisbe; Santa Marta va fundar, prop de Tarascó, el primer monestir per a les verges cristianes, i Santa Magdalena, abans de retirar-se a la cova de Santa Balma (a Provença, on anà a morir) va romandre durant molts anys per les muntanyes de Corbera de Llobregat. En qualsevol cas, aquestes llegendes podrien explicar l'antiguitat de la devoció a aquesta santa, i també la relació amb els mariners que pujaven a venerar-la a Corbera.</p> | 08072-146 | Muntanyes de Corbera | 41.4163200,1.9277200 | 410389 | 4585529 | 08072 | Corbera de Llobregat | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:02 | ||||||||||||||
| 47897 | Viacrucis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viacrucis | <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial.</p> | XIX | <p>Per Divendres Sant, cada una de les parròquies organitza un viacrucis pels carrers de la vila, en les quals surten en processó les diverses confraries i els cossos dels portants del Sant Crist. A cada una de les estacions es feia una creu de grans dimensions amb ornamentació de flors o boix bàsicament; les creus acostumaven a ser de fusta, exceptuant la que instal·lava la família Xancó al carrer de Sant Salvador, que era de ferro. En l'actualitat encara es fan els dos viacrucis, però només l'organitzat per la parròquia de Sant Antoni Abat continua fent les creus monumentals típiques.</p> | 08072-163 | Nucli urbà | 41.4146300,1.9299800 | 410575 | 4585339 | 08072 | Corbera de Llobregat | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Religiós | 2023-01-31 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Fotografia obtinguda de GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial. | 63 | 4.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:02 | ||||||||||||
| 47879 | Trobada Imatge Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-imatge-santa-magdalena | <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial</p> | <p>La tradició refereix que una humil serventa, un bon matí acudí a la cisterna del castell per tal de pouar-ne l'aigua; la tasca li resultava, aquella vegada, més pesada que de costum, fins que en sorgir del pou la galleda va quedar corpresa en veure que en lloc d'aigua havia pouat una imatge; donà altes veus, i en sentir els seus crits s'hi atansaren els altres servidors del castell, els quals varen recollir la imatge per portar-la a la residència dels seus senyors. La imatge hauria estat amagada precipitadament per anteriors residents del castell, amb motiu d'una emboscada sarraïna, segles enrere i, fos com fos, s'havia oblidat el seu amagatall; segurament degué romandre al pou durant segles, de forma que no va quedar record d'aquella ocultació, ja que havien desaparegut els corberins que per posar-la en lloc segur l'havien treta del castell. El record d'aquesta llegenda era present en el pedestal on hi havia la imatge antigament, avui desaparegut. També s'hi fa referència als goigs de Sta. Magdalena</p> | 08072-145 | Castell | 41.4180300,1.9229200 | 409990 | 4585724 | 08072 | Corbera de Llobregat | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:02 | ||||||||||||||
| 47910 | Tram del camí antic a Sant Ponç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tram-del-cami-antic-a-sant-ponc | XIX | <p>Primera part del camí antic de Sant Ponç, que unia la zona alta de Corbera amb el monestir. El camí és estret, està sense pavimentar i és emmarcat per un mur de pedra seca a un dels seus costats. La vegetació és abundant i espessa, i hi destaquen els pins, les atzavares i les figueres de moro. En diferents indrets hi ha bancs, de pedra seca, fets amb la pedra esmoladora pròpia de la zona.</p> | 08072-176 | Carrer del Carme | 41.4158400,1.9190100 | 409660 | 4585485 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47910-foto-08072-176-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Informació facilitada pel Grup d'Història Local. | 98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:02 | ||||||||||
| 47848 | Serra de l'Aragall, serra de Sant Miquel, pujol de Migjorn | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-de-laragall-serra-de-sant-miquel-pujol-de-migjorn | <p>RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | La banda de Corbera de la serra de l'Aragall està fortament urbanitzada | <p>Les serres de l'Aragall, de Sant Miquel i el Pujol de Migjorn estan situades al límit amb els termes municipals de Gelida i Castellví de Rosanes. Són formades per dipòsits en forma de penya-segats de l'època del Triàsic, reposant damunt de pissarres silúriques. El punt més elevat de la serra de l'Aragall és la Creu de l'Aragall que, malgrat la seva estreta vinculació amb la masia de ca n'Aragall, al terme municipal de Corbera, està situada a Castellví de Rosanes. El punt més elevat de la serra de Sant Miquel és el pujol de Migjorn, amb 599 mts, tot i que també destaca l'anomenada Roca Foradada, una formació rocosa amb un forat circular als seus peus, que es constitueix com un mirador. En quant a vegetació, destaca la importància del bosc, format gairebé exclusivament de pi bord i alzines.</p> | 08072-114 | Límit nord-est del terme municipal | 41.4297000,1.8955100 | 407716 | 4587048 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:02 | |||||||||||||
| 47865 | Sepulcre de Corbera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepulcre-de-corbera | <p>BOSCH I GIMPERA, Pere (1915-1920). Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans SERVEI DE PATRIMONI ARQUEOLÒGIC (2005). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Carta arqueològica. Corbera de Llobregat (Baix Llobregat). Barcelona: Generalitat de Catalunya.</p> | <p>La troballa està formada pels materials següents: dues destrals molt ben polides -una de pedra negrosa (diorita), de 4,7x3,2x1 cm, i altra de pedra verdosa (serpentina), de 4,3x3,2x1,2 cm- i una dena de collaret -de pedra verdosa (cal·laïta) de forma oblonga, de 2,8x1,3x1 cm.</p> | 08072-131 | Museu d'Arqueologia de Catalunya | <p>No es coneixen les dades referents al tipus d'enterrament ni de quina manera es va fer la troballa. Segons esmenta Pere Bosch i Gimpera a l'Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans corresponent al període 1915-1920, els materials van ser recollits per Francesc Martorell de mans d'un pagès que els havia trobat en un sepulcre en el terme municipal. La troballa pot situar-se entre 1915-1920.</p> | 41.4163200,1.9277200 | 410389 | 4585529 | 08072 | Corbera de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47865-foto-08072-131-1.jpg | Inexistent | Neolític | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 78 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:02 | ||||||||||
| 47863 | Sepulcre de cista de can Llopard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepulcre-de-cista-de-can-llopard | <p>PIERA I FIBLA, Llibert (1993). «Resultats de les prospeccions a diversos jaciments ibèrics i romans de Catalunya». Empúries, núm. 48-50, II SERVEI DE PATRIMONI ARQUEOLÒGIC (2005). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Carta arqueològica. Corbera de Llobregat (Baix Llobregat). Barcelona: Generalitat de Catalunya.</p> | III aC-VdC | <p>Lloc d'enterrament d'inhumació col·lectiva en cista que, segons informació de Llibert Piera, el 1987 es va localitzar en el marge d'un camí molt a prop de Can Llopard. Probablement, l'enterrament podria correspondre a l'època romana, tot i que no es precisen prou dades per afirmar l'època exacta. El 2004, durant la visita al lloc per realitzar la revisió de la Carta arqueològica del baix Llobregat, no es va poder ubicar l'emplaçament de l'enterrament, i tampoc es va observar l'existència de ceràmica en superfície. Sembla que les restes van quedar al descobert amb motiu de l'arranjament de la carretera de Corbera a Sant Andreu, a l'alçada del mur de la finca Los Olivos.</p> | 08072-129 | Carretera de Sant Andreu, a l'alçada de la finca 'Los Olivos' | <p>El 1987, el masover de Can Llopard va informar a Llibert Piera de l'existència d'aquest enterrament.</p> | 41.4342900,1.9443500 | 411803 | 4587507 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | Es coneix l'indret on estaria ubicat el sepulcre, que actualment no és visible. Hi ha constància de l'existència de documentació gràfica, però no ha estat possible localitzar-la. | 83 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:02 | |||||||||
| 47853 | Retaule del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-del-roser-0 | <p>CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat CODINA I VILÀ, Jaume; FERNÀNDEZ I TRABAL, Josep; RIERA I BAGUÉ, Josep M.; [et al.] (1991). Estudis d'història de Corbera de Llobregat. Barcelona: Ajuntament de Corbera de Llobregat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial PAGÈS I PARETAS, Montserrat (1988). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat VIGUÉ, Jordi; PLADEVALL I FONT, Antoni; CARBONELL I ESTELLER, Eduard; BOU, Emili (1974). L'església romànica de Sant Ponç de Corbera. Segle XI. Barcelona: Porter libros (col. «artestudi art romànic», 1).</p> | XVI | <p>Retaule de fusta situat com a fons d'altar. El retaule es divideix en diferents compartiments, distribuïts en dos registres, on hi ha cinc relleus esculpits amb talla de fusta policromada, i coronats per una Crucifixió. Es representen diferents escenes bíbliques: l'Adoració de l'infant Jesús, la Circumcisió, l'Anunciació, i la Visitació, emmarcats amb columnetes i frisos d'estil renaixentista. Al nínxol central hi havia la imatge barroca de la Verge del Roser, actualment dipositada a la rectoria.</p> | 08072-119 | Pl. de l'Església, 1 | <p>El 1589 el bisbe dóna «licentia edificanti capellam sub invocatione beate mariae de rosario, ad latus ecclessia parrochialis sta maria de corbera» (entre la capella de Sant Joan i la sacristia). El 1590 la imatge de la Mare de Déu del Roser era encara a l'altar major; tanmateix, el 1592 es va constituir la Confraria de Ntra. Sra. Del Rosari i és, doncs, lògic suposar que en aquelles dates es construís el retaule. El retaule va ser pintant per Joan Bassi, amb qui es va establir un contracte per a daurar i pintar els retaules del Roser i de Sant Roc per 250 lliures, l'any 1626. En la dècada de 1940 es va traslladar l'altar al lloc actual.</p> | 41.4180600,1.9230200 | 409998 | 4585727 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47853-foto-08072-119-1.jpg | Legal | Renaixement|Barroc | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | De l'escultura, desconegut. De la pintura, Joan Bassi. | 95|96 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:02 | ||||||||
| 47737 | Rectoria de la parròquia de Santa Maria de Corbera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-la-parroquia-de-santa-maria-de-corbera | <p>ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1984). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya CATALÀ I ROCA, Pere (dir.) (1990). Els castells catalans. Barcelona: Rafael Dalmau editor, vol. 1 CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial GAVÍN, Josep M. (1988). Inventari d'esglésies. Baix Llobregat. Barcelona: Pòrtic RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera.</p> | XX | <p>Edifici compacte adossat perpendicularment a la façana principal de l'església parroquial. A la façana principal, orientada al migdia, hi ha porxo d'entrada d'arqueria rodona, i al segon pis, arcades a la catalana. Bastit amb pedra molera, els brancals, llindes, ampits, dovelles i pilars són de pedra vermella tallada. La coberta és de teulada àrab de dos aiguavessos i amb un ràfec d'elements ceràmics comuns.</p> | 08072-3 | Pl. de l'Església, 1 | <p>La nova rectoria fou edificada entre 1947 i 1950 en l'espai adjacent a l'església de Santa Maria, ocupat antigament per part de l'antic castell de Corbera, en un terreny cedit el 1948 per Jacinta Sastrada Morelló, vídua del darrer baró de Corbera, Pau Joan de Ramon i Jaubet. En executar-se les obres es va procedir a enderrocar el mur que quedava de les restes del castell (els anomenats «castellots»), aprofitant els carreus en el nou edifici. Actualment es conserven les restes d'una de les parets del castell de Corbera, situada al costat esquerre de l'edifici de la rectoria, i el portal gòtic de l'antiga capella de Santa Magdalena, a la qual s'accedeix per l'interior de la rectoria.</p> | 41.4180600,1.9230200 | 409998 | 4585727 | 1950 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | Jeroni Martorell i Terrats | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:02 | ||||||||||
| 47902 | Rectoria de la parròquia de Sant Antoni Abat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-la-parroquia-de-sant-antoni-abat | <p>INGLAVAGA I VILARRUBLA, Jaume (1988). 75 anys de vida parroquial. Seguim camí endavant (Parròquia Sant Antoni Abat, 1913-1988). Corbera de Llobregat: Parròquia de Sant Antoni Abat.</p> | XX | <p>Casa d'una única planta, amb coberta a dues aigües i obertures simètriques al voltant de la porta principal. L'accés des del carrer es fa a través d'unes escales, donat que està a un nivell superior.</p> | 08072-168 | C/ Sant Antoni, 30 | <p>La rectoria la van construir els mateixos parroquians, quan l'església encara no era parròquia, ja que era un requisit per ser-ne.</p> | 41.4145200,1.9297600 | 410557 | 4585327 | 1930 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:02 | |||||||||||
| 47852 | Puig de les Agulles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-de-les-agulles | <p>RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | Degut a la instal·lació del radar i de diverses antenes, l'aspecte actual és un tant inhòspit. | <p>Pujol de 652 m d'alçada. És l'indret més alt de Corbera i de la serra de l'Ordal, just al límit amb el terme municipal de Gelida. Junt amb el Roc de Forellac i el Coll del Portell està inclòs a les muntanyes de can Rigol (que alhora formen part de la serra de l'Ordal. Es pot accedir a aquest indret per diversos camins, el més conegut i utilitzat antigament era el que unia els dos Masets i passava per la Font de Flandes, encara que la instal·lació del radar meteorològic va fer que s'obrís un nou camí i que actualment es pugui arribar fins gairebé el cim en vehicle. La vegetació és abundant, amb un predomini del pi blanc, encara que també es troben alzines i matolls (garriga mediterrània, llentiscle i gatosa) i herbes aromàtiques (farigola i romaní). L'espai forma part de l'àrea protegida (PEIN) de les muntanyes de l'Ordal.</p> | 08072-118 | Límit oest del terme municipal | 41.4081000,1.8850300 | 406809 | 4584661 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | L'any 1992 va instal·lar-s'hi un radar meteorològic | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:02 | ||||||||||||
| 47903 | Presentalla d'Esperança Rossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/presentalla-desperanca-rossa | <p>RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat</p> | XVII | <p>Presentalla de plata de dimensions reduïdes (aproximadament 20 x 30 cms), oferta amb motiu del guariment d'Esperança Rossa d'un càncer de pit per intercessió de Santa Magdalena. Es tracta d'un relleu amb el tors i la cara de la persona que ofereix la presentella, amb la següent inscripció: 'ESPERANÇA ROSSA VIUDA PAGESA DE ST VISENS DELLS HORS ESTANT MALA DE UNA MAMELA DE UN CRANCH EN GRAN PERIL DELA VIDA NO TROBANT NINGUN METGE Q LA PUGUES CURAR RECLAMA A DEU I A STA MAGDALENA VULGE ES A DEU PREGAR EN ESTA NECESISTAT QUE ESTAVA. FOU SERVIT NE SR G CURA A 5 DE IULIOL 1617'. Només està representat un dels pits, al lloc de l'altre hi penja un medalló.</p> | 08072-169 | Pl. de l'Església, 1 | <p>El guariment miraculós d'Esperança Rossa i la presentalla es relacionen amb la construcció de la Creu Nova -la tradició diu que es va erigir el monument commemorant el mateix guariment-, segons un escrit del bisbe que va fer la visita pastoral del 20 de novembre de 1887. La tradició oral indica que el tumor li va caure en l'indret on va construir-se la creu, i que és el que hi ha al medalló que hi ha a la presentalla en el lloc del pit dret.</p> | 41.4181000,1.9230100 | 409998 | 4585731 | 1617 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Simbòlic | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:02 | |||||||||||
| 47870 | Pou de glaç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-1 | <p>Pou de glaç de grans dimensions, amb sostre en forma de cúpula construït íntegrament de pedra seca. La construcció és d'època medieval, encara que a l'exterior hi ha unes parets que possiblement siguin construïdes en època posterior, de forma octogonal i que tenien un cobert suportat amb bigues de fusta.</p> | 08072-136 | Tram final de la riera de Corbera | <p>Les grans dimensions del pou de glaç podrien explicar-se pel possible subministrament de gel pel mercat del peix de Barcelona: el transport es faria amb barca, seguint el curs del riu Llobregat. L'any 1284, Romeu de Corbera es casava amb Liliana de Centelles, que va aportar al patrimoni familiar l'ingrés del dret o tribut sobre el peix i el garum (salsa de peix) que es venia a Barcelona. Aquest dret continua apareixent en documents posteriors (1348, 1356, 1423...). Hi ha una altra referència documental sobre el gel a Corbera: en un document de 1731 s'indica que l'hostaler de Corbera estava obligat a tenir i vendre neu per la conservació dels aliments. Seguint el curs de la riera hi ha uns terrenys actualment ocupats per horts, eren les antigues rescloses on l'aigua, escampada en tolls de poca profunditat, es glaçava.</p> | 41.4413600,1.9799400 | 414786 | 4588256 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47870-foto-08072-136-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 94 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:02 | |||||||||||
| 47805 | Portal d'entrada i arc de la capella de Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-dentrada-i-arc-de-la-capella-de-santa-magdalena | <p>ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1984). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat CODINA I VILÀ, Jaume; FERNÀNDEZ I TRABAL, Josep; RIERA I BAGUÉ, Josep M.; [et al.] (1991). Estudis d'història de Corbera de Llobregat. Barcelona: Ajuntament de Corbera de Llobregat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial GAVÍN, Josep M. (1988). Inventari d'esglésies. Baix Llobregat. Barcelona: Pòrtic RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat VIGUÉ, Jordi; PLADEVALL I FONT, Antoni; CARBONELL I ESTELLER, Eduard; BOU, Emili (1974). L'església romànica de Sant Ponç de Corbera. Segle XI. Barcelona: Porter libros (col. «artestudi art romànic», 1).</p> | XIV-XV | Un dels envans de la rectoria està a aproximadament mig metre de l'arc, fet que dificulta la seva visió. D'altra banda, s'han posat cables elèctrics. | <p>Portal, arc i sala de pas interiors amb accés des de la sala rectoral a la capella de Santa Magdalena. El portal, d'estil gòtic, va ser construït en pedra esmoladora vermella, així com la resta de pedres de l'arc i de les parets de la sala interior. Els brancals de l'arc són força erosionats, especialment a la seva part inferior.</p> | 08072-71 | Pl. de l'Església, 1 | <p>La capella de Santa Magdalena ja estava construïda al segle XV, formant part del recinte del castell. El mes de setembre de 1823 l'antiga capella va passar a convertir-se en el Cor de l'església de Santa Maria. Des de començaments del segle XVIII, quan es va enderrocar definitivament el Castell de Corbera per ordre de Felip V, fins a 1950, quan es va bastir la nova rectoria de la parròquia de Santa Maria, van restar a l'intempèrie un seguit d'elements, com el portal gòtic que comunicava el castell amb la capella de Santa Magdalena, l'arc que comunicava la capella amb l'església i, també, l'espai intermig que primitivament havia constituït la mateixa capella annexa a l'església. Quan es va construir la nova casa rectoral el 1950, el portal, l'arc i la sala es van mantenir en el seu lloc, i des d'aleshores constitueixen el pas o connexió entre la rectoria i l'església parroquial de Santa Maria.</p> | 41.4180700,1.9231100 | 410006 | 4585728 | 08072 | Corbera de Llobregat | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47805-foto-08072-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47805-foto-08072-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47805-foto-08072-71-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | A la fotografia 1 es pot observar l'estat de les restes del castell a principis del segle XX, i la situació de l'arc de la capella de Santa Magdalena (la fotografia ha estat extreta del llibre RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat). | 93|94|98|85 | 47 | 1.3 | 1781 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:02 | |||
| 47794 | Plaça i carrer de l'església i carrer dels Pins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-i-carrer-de-lesglesia-i-carrer-dels-pins | <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XX | <p>L'espai és delimitat per l'església parroquial de Santa Maria de Corbera, que hi dóna front, la rectoria, els jardins de la rectoria i del castell, el casal de Santa Magdalena («Castell de Corbera»), Cal Tet, Can Quim dels Duros, el mirador i el cementiri vell. Les dimensions de la plaça són d'aproximadament 15x15 m, amb una urbanització dura, pavimentada amb llosa, i amb alguns arbres d'ombra; des de la plaça surt el carrer de l'Església, estret, i que arriba fins la placeta dels Pins, sense pavimentar.</p> | 08072-60 | Pl. de Església; c/ Església; c/ Pins | <p>Entre els segles XIII i XIX l'actual plaça de l'Església constituïa una petita explanada davant, d'una banda, de l'entrada del castell (després davant de les runes del castell enderrocat) i, d'altra banda, del cementiri primitiu i l'entrada de l'església parroquial de Santa Maria. Un cop enderrocat el castell, s'hi va construir una tanca en l'accés a la plaça. El 1950 s'acabaren d'enderrocar les ruïnes del castell, es va construir la rectoria, es van treure les parets de tanca de la plaça i es va executar l'arranjament de l'actual plaça segons el projecte de l'arquitecte municipal, el 1955.</p> | 41.4179900,1.9230200 | 409998 | 4585719 | 1950 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47794-foto-08072-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47794-foto-08072-60-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | Joan Pujol i Pasquet | 119|98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:02 | |||||||
| 47795 | Plaça del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-del-castell-0 | <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XX | <p>Plaça rectangular situada al davant de l'entrada principal del casal de Santa Magdalena (façana de llevant), elevada uns tres metres sobre el carrer Major, i amb un petit desnivell en arribar a l'entrada del casal, que se salva mitjançant una rampa. De la plaça surten unes escales que l'uneixen amb la plaça de l'Església i unes altres que van cap al carrer de l'Església. Per la banda nord es recolza contra la penya i els contraforts de Can Quim dels Duros; per la banda de llevant ve limitada per les parets de Cal Sastre Titit. L'espai és de dimensions reduïdes, i una part està habilitat pels jocs infantils; la resta està ben enllosat amb pedra vermella. La plaça és ajardinada i preparada per al descans amb pèrgola (que també té els pilars de pedra esmoladora), bancs i gronxadors infantils. La barana que dóna sobre el carrer Major té pilons de fundició i rodons de ferro horitzontal.</p> | 08072-61 | Pl. del Castell | <p>La plaça situada davant de la porta principal del Casal de Santa Magdalena fou preparada com a tal arran la restauració del casal a finals del segle XIX. A mitjans del segle XX va ser rehabilitada amb la fesomia actual.</p> | 41.4178100,1.9229600 | 409993 | 4585699 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47795-foto-08072-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47795-foto-08072-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47795-foto-08072-61-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | Joan Pujol i Pasquet | 119|98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:02 | ||||||||
| 47883 | Pessebre vivent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pessebre-vivent-1 | <p>CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat FÀBREGAS I SURROCA, Xavier (1976). Cavallers, dracs i dimonis itinerari a través de les festes populars. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat. GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial. PRADERAS TELLO, Olga. El Pessebre Vivent. L'Avançada, núm 32, gener 1992 El Pessebre Vivent de Catalunya. Diari Avui, especial Nadal 1982 L'Avançada. Núm. 43, desembre 1994</p> | XX | <p>Les funcions del Pessebre Vivent es realitzen cada any, des del segon diumenge del mes de desembre fins l'últim del mes de gener, a l'entorn de la penya del Corb. Els actors, no professionals, representen diverses escenes de la vida de Jesús, com l'Anunciació de l'àngel a la Verge, el Naixement, l'aparició de l'àngel anunciant la Bona Nova, la fugida a Egipte o la vida a Natzaret, alhora que mostren formes de vida tradicionals de la zona: els pastors, la vida a una masia, el caga-tió... El circuit és d'aproximadament 700 metres.</p> | 08072-149 | Penyes del Corb | <p>Durant la tardor de 1962 sorgí en un grup d'amics (Josep Rodrigo, Josep Canals Nicolau, Josep Aragall, mossèn Francesc Mestres, Enric Canals, Josep Roca i Jaume Roca) la idea de representar un Pessebre Vivent, partint de l'èxit de les carrosses presentades a les cavalcades de les festes de la Mercè. La idea es va materialitzar durant les festes de Nadal d'aquell mateix any, i la primera funció comptà amb només cinc actors. Des d'aleshores ha anat creixent progressivament, tant en nombre d'actors i escenes representades com en infrastructura. Tot i no ser el primer pessebre vivent (l'any anterior se n'havia representat un a Engordany, però seguint l'estil del teatre clàssic, amb el públic a la platea...), és el primer que incorporà el fet que el públic es mogués, guiat per una narració megafònica fidel al text evangèlic. L'any 1976 van rebre la Medalla d'Or al Mèrit Cultural i el 1992 la Creu de Sant Jordi 'Per haver recuperat una tradició nadalenca i haver-ne fet una tradició arrelada al país, que enriqueix la nostra cultura popular. Per la seva constància en el manteniment i la divulgació d'un fet cultural que ha estat model i exemple per a altres iniciatives del mateix àmbit.</p> | 41.4187400,1.9206300 | 409800 | 4585805 | 1962 | 08072 | Corbera de Llobregat | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Fotografia de Amics de Corbera. | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:02 | ||||||||||
| 47906 | Penyes d'en Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/penyes-den-rovira | <p>RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | <p>Turó de gran valor paisatgístic situat a l'entrada de la zona baixa del nucli urbà, format per roques calcàries i dipòsits de guix. Antigament s'hi havia conreat vinya, però el terreny quedà erm després de la fil·loxera. A principis del segle XX s'arranjà com a jardí. Damunt el turó hi ha la masia de la Creu.</p> | 08072-172 | Límit del terme municipal, damunt el brancal de la carretera que va cap a la zona alta. | 41.4159600,1.9341800 | 410928 | 4585482 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47906-foto-08072-172-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:02 | |||||||||||||
| 47851 | PEIN Muntanyes de l'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pein-muntanyes-de-lordal | <p>Direcció General de Patrimoni Natural (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | <p>Espai de 21,27 ha que forma part de l'espai PEIN de les Muntanyes de l'Ordal. El conjunt de l'espai està format per diverses unitats: la serra de l'Aragall, les serres de l'Ordal, la serres del Mas i de Güell, els penya-segats de Cervelló, etc, deixant fora els elements artificialitzats. S'ha d'incloure dins el domini de l'alzinar litoral, però hi dominen les comunitats secundàries com les brolles o garrigues, a més de comunitats rupícoles casmofítiques i comofítiques, calcícoles i silicícoles. Hi ha presència de garric, llentiscle i gatosa, a més de plantes aromàtiques com la farigola o el romaní. L'espai PEIN que forma part del terme municipal de Corbera de Llobregat, al límit amb el terme municipal de Gelida, inclou dos cims destacats, el Puig d'Agulles i el Roc Forellac, amb una alçada de 628 mts.</p> | 08072-117 | Límit oest del terme municipal | 41.4114400,1.8810200 | 406479 | 4585037 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47851-foto-08072-117-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | La seva situació, propera a importants àrees urbanes, determina un cert grau de fragilitat; la forta pressió antròpica fa augmentar el risc d'incendis forestals. | 2153 | 5.1 | 1785 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:02 | ||||||||
| 47850 | Pedrera de cal Guixaire, Guixera de can Sec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-cal-guixaire-guixera-de-can-sec | <p>FERRER M., Lluís (1996-97). El guix i el guix al poble de Corbera de Llobregat.</p> | XIX | A l'interior de l'antiga pedrera s'ha construït un centre esportiu. | <p>Antiga pedrera de la qual s'extreia guix que s'utilitzava per a la construcció, especialment a la ciutat de Barcelona. L'explotació, a cel obert, funcionava de forma senzilla: s'obria un front d'extracció de la roca que anava avançant, bé cap a l'interior o bé lateralment. Un cop extreta la roca es seleccionaven els blocs, separant la roca impura, es trituraven i es traslladaven als forns.</p> | 08072-116 | Carrer de l'Esport, 2 | <p>El sòl de Corbera és ric en guix, i des de ben antic s'ha explotat aquest recurs (consten documents del segle XVI en els quals ja es parla d'alguna guixera). Amb el pas del temps, però, van deixar d'explotar-se.</p> | 41.4161300,1.9268200 | 410313 | 4585509 | 1830-55 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:02 | ||||||||||
| 47859 | Pedra amb inscultures de la Creu de l'Aragall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-amb-inscultures-de-la-creu-de-laragall | <p>RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat SERVEI DE PATRIMONI ARQUEOLÒGIC (2005). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Carta arqueològica. Corbera de Llobregat (Baix Llobregat). Barcelona: Generalitat de Catalunya. 'Una pedra gravada fa més de 4.000 anys', a 'L'Avançada', núm 50, desembre 1996. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat</p> | La conservació dels gravats és irregular en funció de la seva profunditat i la proximitat a les vores. | <p>Llosa sorrenca plana de forma hexagonal, amb una superfície de 85 cm2 i 20 cm de gruix, la qual presenta un conjunt de 10 solcs i 10 cassoletes gravats, distribuïts de forma regular per tota la seva superfície. Els solcs, rectilinis i curvilinis, estan associats entre ells formant un grup amb dos eixos principals, format pels trams rectilinis i la resta de solcs són curvilinis. Les 10 cassoletes o forats de forma hemisfèrica amb el fons còncau practicats a la pedra estan repartides per tota la superfície de la pedra; el seu diàmetre varia entre els 3 i 10 cm, i la profunditat de les de major diàmetre arriba a 6 cm (la resta tenen una profunditat de fins a 2 cm). Els gravats poden haver estat realitzats per abrasió, repicat o combinació de les dues tècniques, sense poder-ho precisar.</p> | 08072-125 | Sala de plens de l'Ajuntament (carrer de la Pau, 5) | <p>El 1996, durant la construcció d'una casa a la urbanització Creu Aragall, Antoni Guillaumes va informar a l'Ajuntament de Corbera de Llobregat de la presència d'aquesta pedra gravada, la qual va ser documentada el mateix 1996 pel Servei de Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya. El 20 de febrer de 1997, la pedra amb inscultures va ser traslladada a l'edifici de l'Ajuntament de Corbera de Llobregat (amb resolució, el 5 de desembre de 1996, del director general de Patrimoni Cultural, de la Generalitat de Catalunya, per la qual s'autoritzava a l'Ajuntament de Corbera de Llobregat per traslladar-la).</p> | 41.4308000,1.9181100 | 409606 | 4587147 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47859-foto-08072-125-1.jpg | Legal | Neolític|Antic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | No s'han pogut localitzar elements que constitueixen un indicador cronològic i, per tant, no es pot precisar la cronologia concreta dels gravats, situant-se aquests en l'àmplia forquilla entre el III mil·leni i l'època medieval. Element declarat BCIN segons Ley 16/1985, de 25 de junio, del Patrimonio Histórico Español i Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català. | 78|80|85 | 47 | 1.3 | 1782 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:02 | ||||
| 47799 | Parc urbà de la Roda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-urba-de-la-roda | <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | <p>Paratge natural situat a la zona d'obaga del turó de pedra molera vermella sobre el qual es va desenvolupar el nucli històric de la vila. Aquesta zona és formada per penyals de pedra molera vermella i bosc d'alzines i pins i té una llargada d'uns 180 m i amplades que oscil·len entre 10 i 25 m.</p> | 08072-65 | Zona posterior de l'església de Santa Maria i de la seva rectoria | <p>El mapa del baró Manuel Antic i Mora (anterior al 1790) assenyala el camí de Barcelona per la banda nord del Castell, per sota del parc urbà «la Roda».</p> | 41.4182100,1.9228900 | 409988 | 4585744 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47799-foto-08072-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47799-foto-08072-65-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:02 | ||||||||||||
| 47875 | Mina 1 de ca n'Aragall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-1-de-ca-naragall | <p>ALARCON VENTEO, Francesc (2005). La mina de Can Aragall. El Calaix, núm 1. Corbera de Llobregat: S.A.C. Secció d'Espeleologia.</p> | XX | En general és acceptable, però hi ha desperfectes a la volta d'entrada. Hi ha canonades modernes. | <p>Mina per la captació d'aigües naturals subterrànies. Una part important està construïda amb paret de pedra i volta de totxo manual, però els darrers metres han estat excavats a la roca de sauló i, al fons, en calcària compacta. Al final hi ha una rajola on es pot llegir la data 1909 i el nom del paleta que la va fer.</p> | 08072-141 | Urbanització Creu Aragall Júnior (encreuament carrers Eucaliptus i Puigmal) | 41.4263800,1.9116200 | 409057 | 4586663 | 1909 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47875-foto-08072-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47875-foto-08072-141-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Francesc Pujol (paleta) | Fotografia de SpeleoCorb | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:02 | ||||||
| 47908 | Mercat Medieval | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mercat-medieval-0 | XXI | <p>Durant un cap de setmana del mes de juliol, coincidint amb la Festa Major de Santa Magdalena, i en el nucli antic de la vila, se celebra el Mercat Medieval. S'instal·len un seguit de parades d'artesans que mostren com es treballava en els gremis medievals, parades d'alimentació, espectacles d'animació i màgia, jocs, una haima àrab i una taverna. Des de 2005 parades de comerciants de Corbera.</p> | 08072-174 | Zona alta de Corbera | 41.4179000,1.9230300 | 409999 | 4585709 | 2001 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:02 | |||||||||||||
| 47893 | Mercat de Calaf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mercat-de-calaf-0 | XX | <p>Conjunt d'actes organitzats pel Centre d'Esplai Corbera durant un cap de setmana de principis del mes de juliol. Se celebra des dels anys setanta, amb la finalitat d'aconseguir fons per les colònies i campaments d'estiu. Consisteix en la instal·lació de diverses parades, com la tómbola o el bingo, amb el sorteig d'obsequis cedits per comerciants locals i altres col·laboradors. Darrerament també s'organitza un sopar a la fresca i alguna activitat complementària (cinema a la fresca o representacions teatrals). La ubicació ha anat variant amb el pas del temps: el carrer Sant Jordi, la zona esportiva i, els últims anys, el pati del CEIP Jaume Balmes.</p> | 08072-159 | Carrer Sant Jordi, 27 | 41.4149200,1.9245900 | 410125 | 4585377 | 1975 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Informació facilitada pel Centre d'Esplai Corbera | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:02 | ||||||||||||
| 47818 | Mata de can Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mata-de-can-coll | <p>CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat. SIMON DE GUILLEUMA, Josep (1963).</p> | <p>Exemplar de mata (Pistacia lentiscus) situada prop de la façana de ponent de la masia. Les seves dimensions no són les habituals d'aquesta planta, ja que arriba als 7 mts d'alçada i el perímetre del tronc és de fins a 2,10 mts, mentre que el de la copa ha arribat als 31 mts. En el seu moment es va dir que la mata gegant és femella i que a prop hi ha mates petites, mascles, que la fecunden cada any, donant com a fruit unes petites boles negres. L'arbust, de fulles verdes, viu habitualment a les parts abruptes de la regió mediterrània perquè no resisteix els freds rigorosos de l'hivern; la mata de can Coll, però, creix en un turó assolellat i gens arrecerat del vent.</p> | 08072-84 | Carretera de Sant Andreu. | <p>La planta arbustiva «mata» és molt coneguda i es presenta habitualment al sota bosc de Corbera, però aquesta pot ser considerada un exemplar especial, ja que per les seves dimensions i antiguitat (és centenària) forma part de la història del municipi.</p> | 41.4296600,1.9421400 | 411612 | 4586995 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47818-foto-08072-84-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:02 | ||||||||||||
| 47800 | Masia de la Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-de-la-creu | <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XX | <p>Edifici construït a principis del segle passat, amb característiques de torre senyorial, volent recordar una casa pairal, amb portal adovellat de mig punt. Al seu voltant van construir-se dos habitatges més (una porteria i una masoveria).</p> | 08072-66 | Cr. Miquel Garcias, 6 (Urb. Els Carsos) | <p>Fins ben entrat el primer quart del segle XX, el paratge conegut com «les Penyes d'en Rovira» fou terra campa abandonada després dels efectes de la fil·loxera. En el plànol del baró Manuel Antic i Mora (anterior al 1790) hi figura l'anotació «terra del castell». Es construí l'habitatge i al seu voltant es creà un jardí natural amb valors paisatgístics i animals exòtics, que s'obrien els diumenges a la tarda a tots els corberencs.</p> | 41.4159900,1.9346900 | 410971 | 4585485 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47800-foto-08072-66-1.jpg | Legal | Historicista|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 116|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:02 | |||||||||
| 47884 | Mare de Déu del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-del-roser-1 | <p>PAGÈS I PARETAS, Montserrat (1988). 'Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya.</p> | XVIII | <p>Talla policromada d'execució popular. Està dreta, i emmarcada per un rosari, amb el Nen Jesus a coll, nu. És cofada amb una corona abombada acabada amb una boleta. Amb la mà dreta es recull el mantell i amb l'esquerra aguanta el Nen.</p> | 08072-150 | Pl. de l'Església, 1 | <p>Vinculada al retaule del Roser i a l'antiga capella del Roser. La data d'execució sembla que seria el 1758 (per una inscripció a la peanya), posterior en més d'un segle al retaule, fet que fa pensar que pugui ser una rèplica o còpia de l'original.</p> | 41.4180400,1.9231200 | 410007 | 4585725 | 1758 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47884-foto-08072-150-1.jpg | Inexistent | Barroc|Popular | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 96|119 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:02 | ||||||||
| 47878 | Llegenda castell i sarraïns | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-castell-i-sarrains | No es coneix | <p>Segons una tradició, durant la invasió islàmica el pla de Barcelona va estar dominat per dos potents reis 'moros'. Un d'ells va erigir un castell al cim de la muntanya de Corbera, i l'altre alçà el castell de Cornellà. Els cristians lluitaven per a conquerir el castell de Corbera, i en una lluita ferotge van aconseguir matar el rei que l'ocupava. Van tirar el seu cos en un pou que servia de sepultura per a tots els que morien a la lluita. L'ànima del rei, que era mig bruixot, es va convertir en corb i, amb els seus gralls seguia animant i dirigint les seves forces , que resistien ferotgement per a sorpresa dels cristians, fins que un dia es van adonar de la presència d'aquell corb i el van matar. Els sarraïns, en aquest moment, es van desmoralitzar i no trigaren a rendir-se. L'expulsió dels sarraïns del pla de Barcelona per mans de Carlemany no va ser absoluta, ja que als cims de Corbera hi quedaven una gran quantitat de corbs que envaïen la planura immediata: la gent creia que era el rei seguit de la seva cort, ja que anaven capitanejats per un de tamany superior, qualificat amb el nom de rei o avi. En escoltar el seu crit, la gent interpretava que deia: Carn! Carn! Carn!</p> | 08072-144 | Castell | 41.4180300,1.9229200 | 409990 | 4585724 | 08072 | Corbera de Llobregat | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Llegenda recollida per Joan Amades i publicada al Diario de Barcelona | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:02 | |||||||||||||
| 47768 | Les Feixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-feixes | <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XVIII | Tant a la casa com a l'espai que l'envolta li manquen manteniment. | <p>Masia de planta rectangular de tipus abacial o basilical, amb cos central sobreelevat i coberta de dos aiguavessos amb ràfec. Obrada amb parets de pedra vermella amorterada, i ampits, llindes i brancals de pedra picada, igual que l'arc d'entrada, en punt rodó escarcer. Disposa de rellotge solar a la façana principal.</p> | 08072-34 | Carretera BV 2421, Km 7 400 | <p>Al plànol del baró Manuel Antich i Mora (anterior al 1790) apareix el paratge denominat «les feixes del Castell». Tot i que no hi figura cap casa, sembla que l'edificació correspon a 1763.</p> | 41.4148400,1.9181900 | 409590 | 4585375 | 1763 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47768-foto-08072-34-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:02 | |||||||
| 47797 | L'Avançada, serral de la Penya del Corb, coll d'en Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lavancada-serral-de-la-penya-del-corb-coll-den-roig | <p>BASTARDES, Albert (1988). 'La conservació d'un paisatge. El cas de la Penya del Corb', a 'L'Avançada', núm 19, abril 1988. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat CARRERAS I CANDI, Francesc (1913). Geografia general de Catalunya. Vol. 1. Barcelona: Establ. Editorial de Albert Martín RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | <p>Formació rocosa pertanyent al període Triàsic, en el qual part de l'actual Catalunya es va enfonsar sota les aigües i es dipositar damunt seu l'arenosa vermella que avui anomenem popularment pedra esmoladora, tècnicament, 'gres del Bundsandstein'. Aquesta mena de roca és el que conforma la penya del Corb i l'Avançada, com a punt més alt de les proximitats del nucli urbà de la vila. El seu valor paisatgístic és destacat, oferint un paisatge insòlit al costat mateix del nucli urbà, de topografia abrupta, amb balmes i fraus, i destacant el color vermell per damunt de la poca vegetació de l'entorn.</p> | 08072-63 | Turó superior de la vila | <p>Segons que sembla, antigament havia hagut a l'Avançada una casa, enrunada, actualment, anomenada «Casa de l'Avançada», i habitada per avantpassats de la família Canalet. També hi ha la creu de ferro de l'Avançada, que és d'època recent. Al voltant d'aquest paratge s'escenifica cada any el Pessebre Vivent.</p> | 41.4184200,1.9204700 | 409786 | 4585770 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47797-foto-08072-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47797-foto-08072-63-3.jpg | Legal | Mesozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 122 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:02 | ||||||||||
| 47820 | L'Alzina de Rafamans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lalzina-de-rafamans | <p>CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | <p>Exemplar d'alzina (família de les fagaceae, gènere Quercus ilex) que presenta un diàmetre de peu d'entre 0,60 - 1 m, copa de més de 10 m d'alçada i 10 m de diàmetre.</p> | 08072-86 | Prop la depuradora Rafamans | <p>L'Alzina és un arbre que pot ser considerat un exemplar especial, ja que per les seves dimensions i antiguitat (és centenària) forma part de la història del municipi.</p> | 41.4146900,1.9349500 | 410991 | 4585341 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:02 | |||||||||||||
| 47798 | Jardins del Castell i de la Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-del-castell-i-de-la-rectoria | <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XX | El desús ha provocat el creixement de vegetació sense control i la mort d'algun arbre. La caiguda d'un d'aquests arbres ha tirat la porta d'entrada i part del mur. | <p>Jardí urbà emplaçat al bell mig del barri històric de la part alta de la vila. Resta dividit en dues parts pel carrer de l'Església, de manera que queden uns 700 m2 a la banda nord i uns 450 m2 al costat del casal de Santa Magdalena. La part de la banda nord està suportada per un mur de pedra molera, i hi ha diferents escales a l'interior per salvar el desnivell, murs de pedra, bancs d'obra a l'ombra d'arbres, un petit indret amb un estany i una majòlica amb la imatge de la Mare de Déu de Montserrat.</p> | 08072-64 | C/ Església; Pl. de l'Església | <p>Durant segles, des del XIV, si més no, i fins al XX, el lloc on actualment se situen els jardins hi era emplaçat bona part de les dependències del castell de Corbera. Arran l'enderrocament definitiu del castell el 1714 i la posterior retirada de runes, l'ampli espai esdevingué urbanitzat i enjardinat, de manera que va passar a ser, la major part, verd privat del casal de Santa Magdalena i de la rectoria de la parròquia de Santa Maria i, una part menor, vial.</p> | 41.4179000,1.9226200 | 409965 | 4585710 | 1960 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47798-foto-08072-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47798-foto-08072-64-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 98 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:02 | |||||||
| 47796 | Jardí de les Palmeres, Parc de les Palmeres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardi-de-les-palmeres-parc-de-les-palmeres | <p>RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XX | <p>Jardí urbà o parc amb característiques entre clàssic i romàntic. Disposa de tres accessos: pel carrer Raval, pel carrer del Carme i per la prolongació del carrer del Carme. Té un considerable desnivell que se salva mitjançant camins en pendent. Conté un mirador format per un espai circular amb baranes i columnes dòriques que sostenen una cúpula revestida de teules de ceràmica esmaltada. També té un petit escenari que permet la celebració de diferents tipus d'espectacles, i un espai habilitat pels jocs infantils. Hi ha abundant vegetació, amb les següents espècies: palmeres (phoenix canariensis, phoenix dactilifera, washingtonia filifera), coníferes (abies masjoarmi, cedre de l'Himàlaia o cedrus deodara, cupressus maccrocarpa, xiprer de lambert, pinus pinea, taxus baccata), fulla persistent (eucaliptus globulus, quercus ilex, ilex aquifolium) i fulla caduca (acer negundo, alnus glutinosa, catalpa bignonioides, cercis siliquastemun), entre d'altres.</p> | 08072-62 | Part alta del nucli urbà | <p>Abans de ser municipals, els jardins pertanyien a la finca coneguda com a cal Suís, de manera que antigament havien estat denominats com a «Jardins de Cal Suís». El 1986 l'Ajuntament de Corbera va comprar els terrenys, la casa va ser enderrocada a causa d'un expedient de ruïna i es va acabar d'eliminar totalment mitjançant l'execució del projecte d'urbanització el 1988. El 1987 van ser inaugurats els jardins rehabilitats i munipalitzats. Es conserven diferents elements ornamentals provinents de l'antiga finca.</p> | 41.4166100,1.9203400 | 409772 | 4585569 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47796-foto-08072-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47796-foto-08072-62-2.jpg | Legal | Neoclàssic|Romàntic|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2020-10-07 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | Josep M. Riera (rehabilitació) | 99|101|98 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:02 | ||||||||
| 47854 | Imatge de Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-santa-magdalena | <p>ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1984). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat CODINA I VILÀ, Jaume; FERNÀNDEZ I TRABAL, Josep; RIERA I BAGUÉ, Josep M.; [et al.] (1991). Estudis d'història de Corbera de Llobregat. Barcelona: Ajuntament de Corbera de Llobregat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat ROSAS FEIJÓO, Eva (2003). El Baix Llobregat. Guia de festes, fires i esdeveniments culturals. [Sant Feliu de Llobregat]: Consell Comarcal del Baix Llobregat VIGUÉ, Jordi; PLADEVALL I FONT, Antoni; CARBONELL I ESTELLER, Eduard; BOU, Emili (1974). L'església romànica de Sant Ponç de Corbera. Segle XI. Barcelona: Porter libros (col. «artestudi art romànic», 1).</p> | XV | <p>Imatge religiosa de talla policromada (amb túnica vermella i mantell blau) que representa a Santa Magdalena, que porta com atributs un llibre a la mà dreta i un pot d'ungüents de plata a l'esquerra. La figura és lleugerament inclinada, i presenta un avançament a la zona del ventre. En un robatori se li va mutilar la mà esquerra, que va haver de ser reconstruïda.</p> | 08072-120 | Pl. de l'Església, 1 | <p>La primera referència documental a la devoció local a Santa Magdalena correspon a un document, datat el 1295, en el qual el senyor de Corbera, Marimon de Plegamans, esmenta l'església de Santa Maria de Corbera i l'altar de Santa Magdalena que va fer construir dins de la capella de Santa Magdalena. Posteriorment, la visita pastoral de 1498 descriu, per primer cop, la imatge de Santa Magdalena, de la qual diu que porta a les mans un pot d'ungüents daurat amb les armes dels Cardona. Segons tradició llegendària, la imatge va ser trobada al segle XVIII dins la cisterna del castell de Corbera, després de ser-hi amagada per protegir-la de l'exèrcit reial de Joan II al segle XV. El 1825 la imatge va ser traslladada de la capella a l'església. A Santa Magdalena se la considera intercessora contra el càncer; hi ha constància de guariments miraculosos i d'exvots que havien estat dipositats a la capella de Santa Magdalena (a un inventari del 30 d'abril de 1602 es parla de 'uns pits de plata grans', 'unes mamelles de plata grans', 'unes mamelles de plata miganeres').</p> | 41.4180600,1.9230200 | 409998 | 4585727 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47854-foto-08072-120-1.jpg | Legal | Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | Pere Sanglada | No hi ha cap document que permeti assegurar que la talla és obra de Pere Sanglada, però per les seves característiques, Joan Valero Molina li atribueix l'obra. | 93 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:02 | |||||||
| 47855 | Imatge de la Mare de Déu de la Llet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-la-mare-de-deu-de-la-llet | <p>ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1984). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat CODINA I VILÀ, Jaume; FERNÀNDEZ I TRABAL, Josep; RIERA I BAGUÉ, Josep M.; [et al.] (1991). Estudis d'història de Corbera de Llobregat. Barcelona: Ajuntament de Corbera de Llobregat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat VIGUÉ, Jordi; PLADEVALL I FONT, Antoni; CARBONELL I ESTELLER, Eduard; BOU, Emili (1974). L'església romànica de Sant Ponç de Corbera. Segle XI. Barcelona: Porter libros (col. «artestudi art romànic», 1).</p> | XIII | <p>Talla de fusta policromada que representa la Mare de Déu (coronada) donant el pit a l'infant Jesús. Té una alçada de 73 cm.</p> | 08072-121 | Pl. de l'Església, 1 | <p>Atès que es tracta d'una talla d'estil romànic i procedeix del monestir de Sant Ponç, hom pot deduir que la data de la seva elaboració correspon a l'època de construcció del monestir. Tanmateix, no existeix cap referència documental fins força anys més tard i amb una precisió un xic ambigua. D'aquesta manera, no serà fins a la visita pastoral de 1592 que hi hagi una referència com aquesta: «en lo altar de Ntra. Senyora fassen una imatge nova». En la visita del 1628 s'esmentava «un retaule amb la imatge de la Mare de Déu al mig»; en la de 1887 se'n diu «los santos que se veneran en ella son imágenes antiquísimas», però en cap cas podem aclarir de manera documentalment fidedigna l'antiguitat de la imatge. Durant la guerra civil la talla va desaparèixer i no es va localitzar fins 1952; havia patit desperfectes, i va ser restaurada a cura de Joan Ainaud de Lasarte.</p> | 41.4180600,1.9230200 | 409998 | 4585727 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47855-foto-08072-121-1.jpg | Legal | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | A partir del segle XIII es va generalitzar aquest tipus d'iconografia, que evoluciona des de la rigidesa d'anteriors imatges de la Mare de Déu, en els quals és tractada com a tro de l'Infant. A partir d'aquesta època, a més a més, el culte a Maria va tenir una gran expansió al món occidental. | 92 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:02 | ||||||||
| 47871 | Gorgs de la Mola, camí històric del Pas de la Barca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorgs-de-la-mola-cami-historic-del-pas-de-la-barca | En alguns indrets els murs de pedra seca estan deteriorats, i el camí no està en bon estat. | <p>El camí és el que s'utilitzava des de l'època medieval i moderna per transportar el gel del pou de glaç a Corbera. Presenta murs de pedra seca i marques d'antigues roderes a les pedres del terra. En aquest indret hi havia un antic molí fariner, documentat al segle XVI, i encara queden restes de les canalitzacions que hi duien l'aigua. La força de l'aigua -riera de Corbera- ha excavat un pas en gresos vermellosos, les roques són de gran bellesa i conformen un paratge de coves, balmes i salts. A l'entorn també hi ha les restes d'un aqüeducte i una antiga depuradora d'aigua que funcionava pel sistema de decantació.</p> | 08072-137 | Tram final de la riera de Corbera | 41.4395800,1.9726900 | 414178 | 4588066 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47871-foto-08072-137-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Informació facilitada pel GEMC, el Grup d'Història Local i l'Àrea de Promoció Econòmica i Turisme de l'Ajuntament de Corbera de Llobregat | 85 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:02 | ||||||||||
| 47881 | Gegants i capgrossos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-i-capgrossos | XX | <p>L'Antoni: fa 3,85 mts d'alçada i pesa 45 kg. Porta un bastó amb l'emblema del poble. La Magdalena: la seva alçada és de 3,80 mts i el seu pes de 43 kg. Porta un ram de flors boscanes. Les indumentàries dels dos gegants els identifiquen com a senyors benestants, i porten els noms dels dos patrons de la vila, per representar a tots els corberencs.</p> | 08072-147 | Carrer Josep Tarradellas, s/n | <p>L'any 1994 les societats recreactives i culturals del poble (Societat Coral Diadema i Societat Sant Telm) va reunir-se amb la intenció de trobar quelcom que identifiqués Corbera i que servís per unificar l'ambient, la gent i les festes de les dues zones de Corbera. D'aquesta reunió sortí la proposta de fer una parella de gegants: l'Antoni (patró de la zona baixa) i la Magdalena (patrona de la zona alta). L'any 1995 ja estarien fets i s'hauria fundat també la Colla Gegantera.</p> | 41.4142200,1.9232000 | 410008 | 4585300 | 1995 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Lúdic | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Fotografia de la Colla Gegantera. | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:02 | |||||||||||
| 47866 | Forn de Coure Guix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-coure-guix | <p>ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1984). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya</p> | XIX | Només queden les runes de l'estructura original de maó massís i pedra molera. | <p>Restes d'un forn de guix, construït amb pedra tapàs i calç. Únicament conserva els dos fossats circulars, de 2,5-3 m de diàmetre, disposats aprofitant el desnivell del terreny i amb les parets recobertes parcialment de totxo i rubefactades, així com les parets del contorn i de l'annex de molturació. La façana principal presenta sengles obertures a la seva part inferior, amb arc escarser, que donen accés als dos forns.</p> | 08072-132 | Carretera BV 2421 | <p>Segons el seu aspecte, sembla el més primitiu dels forns que es van construir a Corbera de Llobregat per fer guix, durant les darreres dècades del segle XIX, quan es van explotar els abundosos estrats de sulfat de calç dispersos pel vessant nord de la riera de Rafamans. Una de les activitats econòmiques més importants de Corbera durant el segle XIX va ser el treball als forns i a les pedreres de guix, junt amb la seva venda i transport. Aquesta activitat ja està documentada el 1566 (Antich Serdeu tenia diferents guixeres), el 1573 (Jaume Tomàs era el moliner de guix de Corbera)... El 1846, Marià Guillemí Cañellas, Jaume Baró Romagosa i Jaume Rovira Pañella ja constaven com a fabricants de guix als voltants del carrer de la Riera d'en Roig. L'explotació del guix continuà sent una activitat important durant les primeres dècades del segle XX, i el 1946 encara hi havia set fàbriques que ocupaven un total de 149 persones.</p> | 41.4161500,1.9091200 | 408834 | 4585529 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47866-foto-08072-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47866-foto-08072-132-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | El pany de paret sobre l'obertura esquerra és derruït, i el pany de paret sobre l'obertura dreta presenta una esquerda important. | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:02 | |||||||
| 47864 | Forn de can Llopard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-can-llopard | <p>PIERA I FIBLA, Llibert (1993). «Resultats de les prospeccions a diversos jaciments ibèrics i romans de Catalunya». Empúries, núm. 48-50, II SERVEI DE PATRIMONI ARQUEOLÒGIC (2005). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Carta arqueològica. Corbera de Llobregat (Baix Llobregat). Barcelona: Generalitat de Catalunya.</p> | VII-XVIII | Hi ha vegetació dins el forn, i les parets i la coberta estan mig enfonsats. | <p>El 1987 es van observar restes de les parets d'un forn en el qual, segons sembla, es van trobar fragments de tegulae mal cuits. Es tracta d'un forn de planta circular excavat en el terreny natural i amb les parets rubefactades.</p> | 08072-130 | Camí que surt de can Llopard en direcció a Sant Andreu | <p>El 1987, el masover de Can Llopard va informar a Llibert Piera de l'existència d'aquest forn. El 2004 s'hi va efectuar una visita al jaciment amb motiu de la revisió de la carta arqueològica del Baix Llobregat.</p> | 41.4343400,1.9458700 | 411930 | 4587511 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47864-foto-08072-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47864-foto-08072-130-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | Tot i que Llibert Piera apunta que podria tractar-se d'un forn d'època romana, seria necessària una intervenció arqueològica que aportés noves dades, ja que per les seves característiques sembla més aviat un forn d'època medieval o moderna. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:02 | |||||||
| 47828 | Fonteta, font de can Tonijoan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fonteta-font-de-can-tonijoan | <p>AAVV (2005). 'Les fonts de Corbera'. Corbera de Llobregat, GEMC GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial. RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | A la rajola amb la imatge de Sant Cristòfol han picat les cares. | <p>Espai a peu de la carretera que va des de Corbera fins l'Amunt. La font pròpiament dita queda a la banda dreta de l'espai, i té bancs (d'obra a la dreta i excavat a la roca a l'esquerra). Té preparada una estructura amb bigues per a que s'enramin les plantes i creïn un espai ombrívol. La font té dos brolladors a diferents alçades, i també hi ha una rajola amb la imatge de Sant Cristòfol i un rètol on s'indica que l'aigua no és potable.</p> | 08072-94 | A la carretera de l'Amunt | 41.4130800,1.9027000 | 408293 | 4585195 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47828-foto-08072-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47828-foto-08072-94-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:02 | ||||||||||||
| 47806 | Font Vella i antics safareigs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-vella-i-antics-safareigs | <p>ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1984). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XVIII-XIX | <p>La font brolla sota una penya de la base de l'espadat natural de pedra molera al punt en el qual el mateix canvi de tipus de pedra, per la de guix, caracteritza la divisió entre les parts alta i baixa del nucli urbà de la vila. La font és adossada a la roca, i l'envolta la vegetació, que forma una coberta natural a l'espai més proper, arranjat amb bancs d'obra. L'aigua de la font és conduïda als safareigs públics, els quals són actualment en desús, i separats de la font pel carrer. Tant la plaça on hi ha la font com els safareigs són envoltats de plataners força grans. La part dels safareigs està a un nivell inferior del carrer, i s'hi accedeix per unes escales. Recentment s'ha habilitat un espai a la part superior com a parc infantil.</p> | 08072-72 | C/ Font Vella, 21 | <p>La Font Vella va ser una font natural en servei fins a la dècada dels anys 70 del segle XX. Tanmateix, a mida que el nucli urbà es va anar expandint es va manifestar la impotabilitat de la seva aigua. En aquell moment es va connectar a la xarxa municipal d'aigua provinent dels Masets. D'altra banda, els safareigs van ser utilitzats pels veïns del municipi fins a la dècada dels 70 del segle XX.</p> | 41.4166300,1.9220000 | 409911 | 4585569 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47806-foto-08072-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47806-foto-08072-72-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:02 | |||||||||
| 47873 | Font i escultura de la plaça del Rabadà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-escultura-de-la-placa-del-rabada | XX | L'estat de la plaça és bo en general, però hi ha pintades a la font i a un rètol que hi ha al costat, i a la placa de l'escultura li han caigut lletres i està rovellada. | <p>Placeta ajardinada de forma triangular, a la qual s'accedeix per escales des de dos dels costats. A un angle hi ha la font amb l'antic escut de Corbera; a un altre l'escultura en ferro d'un rabadà sobre un pedestal de pedra molera. Hi ha la inscripció 'EL RABADÀ', en ferro, damunt la pedra i, a un lateral, una placa també de ferro amb la inscripció '1ER PESSEBRE VIVENT DE CATALUNYA, XXV EDICIÓ 1962-1986'.</p> | 08072-139 | Plaça del Rabadà | <p>L'escultura va col·locar-se per commemorar el vint-i-cinquè aniversari de la primera edició del Pessebre Vivent, en una plaça on ja hi havia la font.</p> | 41.4181400,1.9249000 | 410156 | 4585734 | 1986 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47873-foto-08072-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47873-foto-08072-139-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | De l'escultura, Josep Rodrigo | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:02 | |||||||
| 47836 | Font dels Plataners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-plataners | <p>AAVV (2005). Les fonts de Corbera. Corbera de Llobregat: GEMC. RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XIX | <p>L'aigua surt, a través d'una canya, d'entre les pedres. Font situada a l'ombra de dos plataners de dimensions considerables, i envoltada de pedres que serveixen per seure. Entre les arrels dels dos plataners l'aigua llisca fins arribar a una petita bassa d'obra. Està envoltada de vegetació abundant: heures...</p> | 08072-102 | Urbanització can Palet | 41.4339600,1.9693200 | 413889 | 4587445 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:02 | |||||||||||||
| 47824 | Font dels Herbatges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-herbatges | <p>AAVV (2005). 'Les fonts de Corbera'. Corbera de Llobregat, GEMC ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1984). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | <p>Font situada en un indret de vegetació espessa, adossada a unes feixes i sota un gatell. L'aigua passa per diferents nivells fins que va a parar al torrent. El lloc és força ombrívol, gairebé tocant el mateix torrent; l'aigua brolla de forma abundant, creant un espai amb gorgs i petits salts d'aigua. L'ambient i la vegetació fan que sigui l'hàbitat ideal per espècies com les salamandres</p> | 08072-90 | Torrent de la Casa Cremada i els Herbatges | 41.4220900,1.9074600 | 408704 | 4586191 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:02 | ||||||||||||||
| 47825 | Font del Rauré, del Raulé, del Rourer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-raure-del-raule-del-rourer | <p>AAVV (2005). 'Les fonts de Corbera'. Corbera de Llobregat, GEMC RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | Tot i que l'entorn està en un estat acceptable, l'aspecte original de la font no es manté, la placa on hi havia la inscripció està malmesa i presenta pegats de ciment. | <p>La font està situada a peu del curs de l'aigua, tocant la riera de Corbera, en una fondalada amb poc espai i vegetació abundant. L'aigua surt d'una petita canonada clavada en una roca, on hi havia una inscripció que avui es conserva parcialment: 'Font del Rauré, restaurada el 3,09,1951'</p> | 08072-91 | Entre les urbanitzacions del Bon Repòs, les Parretes i la Creu Aragall Júnior, | 41.4209300,1.9129900 | 409164 | 4586056 | 08072 | Corbera de Llobregat | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47825-foto-08072-91-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:02 | ||||||||||||
| 47817 | Font del Puntarró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-puntarro | <p>AAVV (2005). 'Les fonts de Corbera'. Corbera de Llobregat, GEMC</p> | XX | <p>Font situada en una petita plaça, al final del carrer de la Font del Puntarró. La font neix sota un roure de grans dimensions, en un indret envoltat de vegetació. Va ser colgada durant el mes de març de 2005 i recuperada durant setembre de 2006; hi havia la inscripció 'Font Puntarró, 1919', que ha estat substituïda per una rajola amb el nom i el dibuix de la font.</p> | 08072-83 | Carrer Font del Puntarró (Urbanització Creu Nova) | 41.4200500,1.9319900 | 410751 | 4585939 | 1919 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47817-foto-08072-83-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:02 | |||||||||
| 47823 | Font del Maset d'Abaix, deu dels Masets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-maset-dabaix-deu-dels-masets | <p>RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XIX | L'indret on brolla la deu està totalment colgat de vegetació. | <p>Naixement d'aigua que brolla després de pluges molt abundants. La deu està situada en un racó del camí que uneix el maset de Baix amb el de Dalt.</p> | 08072-89 | Banda dreta del camí dels Masets a la Font de Flandes | <p>Antigament, quan a la primavera brollava aigua de la deu, era senyal que durant l'estiu estaria assegurada l'aigua.</p> | 41.4154600,1.8902800 | 407259 | 4585473 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:02 | |||||||||||
| 47839 | Font del mas d'en Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-mas-den-planes | <p>RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | La font va desaparèixer | <p>La font estaria situada en una zona propera al Mas d'en Planas (masia enderrocada), del qual rebria el nom, i que quedaria gairebé al centre del que avui és la urbanització ca n'Aragall, al costat de l'Alzina que dóna nom al carrer de l'Alzina.</p> | 08072-105 | Urbanització ca n'Aregall | 41.4163200,1.9277200 | 410389 | 4585529 | 08072 | Corbera de Llobregat | Sense accés | Dolent | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | No s'ha pogut ubicar exacament l'indret on estava la font. | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 05:02 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 144,11 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/