Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 47737 | Rectoria de la parròquia de Santa Maria de Corbera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-la-parroquia-de-santa-maria-de-corbera | <p>ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1984). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya CATALÀ I ROCA, Pere (dir.) (1990). Els castells catalans. Barcelona: Rafael Dalmau editor, vol. 1 CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial GAVÍN, Josep M. (1988). Inventari d'esglésies. Baix Llobregat. Barcelona: Pòrtic RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera.</p> | XX | <p>Edifici compacte adossat perpendicularment a la façana principal de l'església parroquial. A la façana principal, orientada al migdia, hi ha porxo d'entrada d'arqueria rodona, i al segon pis, arcades a la catalana. Bastit amb pedra molera, els brancals, llindes, ampits, dovelles i pilars són de pedra vermella tallada. La coberta és de teulada àrab de dos aiguavessos i amb un ràfec d'elements ceràmics comuns.</p> | 08072-3 | Pl. de l'Església, 1 | <p>La nova rectoria fou edificada entre 1947 i 1950 en l'espai adjacent a l'església de Santa Maria, ocupat antigament per part de l'antic castell de Corbera, en un terreny cedit el 1948 per Jacinta Sastrada Morelló, vídua del darrer baró de Corbera, Pau Joan de Ramon i Jaubet. En executar-se les obres es va procedir a enderrocar el mur que quedava de les restes del castell (els anomenats «castellots»), aprofitant els carreus en el nou edifici. Actualment es conserven les restes d'una de les parets del castell de Corbera, situada al costat esquerre de l'edifici de la rectoria, i el portal gòtic de l'antiga capella de Santa Magdalena, a la qual s'accedeix per l'interior de la rectoria.</p> | 41.4180600,1.9230200 | 409998 | 4585727 | 1950 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | Jeroni Martorell i Terrats | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 | ||||||||||
| 47759 | Capella de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-cristofol-0 | <p>CABÚS, Albert; CALDÉS, Lina; MARTÍN, Pilar; MORALES, M. Luz; TORRES, Cèlia (1994). Patrimoni del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat: CRP Baix Llobregat CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat FUSTÉ, Ramon i J.GALLOFRÉ, Isidre (1980). 'Fitxa del Inventari de protecció del Patrimoni Cultural Europeu', Col·legi d'Arquitectes de Barcelona GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial GAVÍN, Josep M. (1988). Inventari d'esglésies. Baix Llobregat. Barcelona: Pòrtic PAGÈS I PARETAS, Montserrat (1981). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya PAGÈS I PARETAS, M. (1992). Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat; Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat PAGÈS I PARETAS, M. (?). El temps del romànic al Baix Llobregat. RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat VICENTE MERCADER, Pilar (coord.) (1999). El Baix Llobregat. Guia per al coneixement del patrimoni. [Sant Feliu de Llobregat]: Consell Comarcal del Baix Llobregat VIGUÉ, Jordi; PLADEVALL I FONT, Antoni; CARBONELL I ESTELLER, Eduard; BOU, Emili (1974). L'església romànica de Sant Ponç de Corbera. Segle XI. Barcelona: Porter libros (col. «artestudi art romànic», 1).</p> | X-XI | Presenta esquerdes produïdes bàsicament pel moviment de les lloses de pedra sobre les quals està edificat. Actualment tot el conjunt està cenyit per reforços metàl·lics. | <p>Capella d'origen pre-romànic d'una sola nau rectangular, sobrealçada i amb absis a la capçalera. L'absis i la part posterior de les parets van ser reformats a principis del segle XI. L'absis conservat no és un semicercle complet, ja que presenta una forma corba només en la paret de llevant. Disposa de dues finestres del segle XI de doble esqueixada i coberta de dos aiguavessos amb embigat de fusta. Davant la façana hi ha un petit atri, construït el 1807 (la data figurava a la llinda de l'entrada, avui desapareguda) . És bastit parcialment damunt un sortint de roca, i construït amb carreus de pedra esmoladora, amb fragments d'opus spicatum. L'interior és senzill, i la coberta ha estat refeta segons el model original, amb un embigat recolzat damunt cavalls de fusta.</p> | 08072-25 | Av. de l'Ermita, 12 | <p>La seva proximitat al monestir de Sant Ponç fa considerar la possibilitat d'una certa dependència. Al segle XVI a la capella hi havia un ermità; als documents corresponents a les visites pastorals figura com a «sacellum», és a dir, com a petit santuari.</p> | 41.4146600,1.9028400 | 408307 | 4585371 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47759-foto-08072-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47759-foto-08072-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47759-foto-08072-25-3.jpg | Legal | Pre-romànic|Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 91|92|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 | ||||||||
| 47826 | Font del Llac o les Nogueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-llac-o-les-nogueres | <p>AAVV (2005). 'Les fonts de Corbera'. Corbera de Llobregat, GEMC RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XX | <p>Font situada fins d'una balma. Des la paret de la roca, entre molses i falgueres, sorgeix un rajolí que brolla tot l'any, sota una petita rajola amb la imatge de la Mare de Déu de Montserrat i la data 1928. Al costat de la font hi ha dos bancs fets de pedra.</p> | 08072-92 | Sota la masia de Can Canals | 41.4257500,1.8930900 | 407508 | 4586612 | 1928 | 08072 | Corbera de Llobregat | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | Durant la realització de l'inventari no s'ha pogut accedir a la font. | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 | |||||||||||
| 47837 | Font de can Canals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-canals | <p>AAVV (2005). 'Les fonts de Corbera'. Corbera de Llobregat, GEMC GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XX | La font queda tancada dins una petita fornícula | <p>Font situada al costat de la masia de can Canals, seguint el camí que puja a la Roca Foradada. Actualment la font està tancada en una petita construcció de pedra, en forma de fornícula. L'aigua brolla de forma abundant.</p> | 08072-103 | Carretera BV 2425 | 41.4252700,1.8971300 | 407845 | 4586555 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | Durant la realització de l'inventari no s'ha pogut accedir a la font. | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 | |||||||||||
| 47739 | Escola Vella (Antic Hospital de Pelegrins) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escola-vella-antic-hospital-de-pelegrins | <p>ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1984). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XV-XVII-XX | <p>Casa entre mitgeres de construcció molt primitiva, a redós de l'accés medieval del castell. Disposa d'entrada per un reclau del carrer a nivell més baix, amb graons de baixada a un costat del carrer. Té un portal rodó que en habilitar la casa per a les escoles seria tallat com a llinda; alguns dels carreus, sobretot els de la part inferior, estan força erosionats. Altrament, la finestra té llinda gòtica matussera en arc conopial. En una de les rehabilitacions es va pujar la seva alçada, diferenciant-se el tipus d'obra de l'original. L'interior està totalment renovat.</p> | 08072-5 | C/ Major, 14-16 | <p>Arran l'augment del pelegrinatge per la devoció local a Santa Magdalena, pels volts del segle XV s'escau l'establiment d'un hospital de pelegrins per atendre els desvalguts. Posteriorment, també ha tinguts usos com a seu de l'ajuntament i de les escoles.</p> | 41.4176900,1.9229000 | 409988 | 4585686 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47739-foto-08072-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47739-foto-08072-5-2.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | El 1998 es va realitzar una rehabilitació total de l'edifici per adequar-lo al seu ús com equipament cultural. A un lateral es va posar una placa commemorativa on es pot llegir: 'Antic hospital pelegrins segle XV. Habilitat com a Ajuntament i com a escola pública el segle XIX. Rehabilitat l'any 1998.' | 93|94|98|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 | ||||||||
| 47740 | Casa de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-vila-1 | <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XX | <p>L'edifici original és de planta quadrada amb planta baixa, pis i golfes. Disposa de caixa d'escala central, amb claraboia de grans dimensions que dóna claredat a l'interior, balconada al primer pis i porxo d'entrada. Hi ha elements ornamentals en relleu i pintats. Té coberta a quatre vents amb teula plana i ràfec sustentat.</p> | 08072-6 | C/ Pau, 5 | <p>Durant el segle XIX i primer terç del segle XX l'Ajuntament de Corbera realitzava les seves sessions al Casal de Santa Magdalena, posteriorment, a l'antic Hospital de Pelegrins i esporàdicament al nucli de Corbera de Baix. Durant les primeres dècades del segle XX, però, s'inicien els tràmits per establir un nou emplaçament del consistori, en un lloc «entre los caseríos de Corbera alta y Corbera baja por ser ésta la voluntad del pueblo en general y requerirlo la continua y perpetua paz y armonía que debe reinar entre ambos caseríos de antiguo interrumpida». A finals de 1931 es van encetar les obres de construccions i el 24 de juliol de 1932 es van inaugurar les noves dependències.</p> | 41.4162300,1.9278800 | 410402 | 4585519 | 1931 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47740-foto-08072-6-1.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | Josep Ros i Ros | El 1984 es va construir una primera ampliació amb cos d'edificació adossat, a l'angle posterior esquerre. Fotografia cedida per l'Ajuntament de Corbera de Llobregat. | 105 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 | ||||||
| 47750 | Can Baró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-baro | <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XX | Hi ha humitats a l'interior, nius d'aus a les finestres i la teulada... | <p>Finca integrada per una casa pairal de caràcter urbà i un terreny enjardinat a l'entorn. La casa és una edificació aïllada de tres cossos amb planta, pis, golfes i coberta de dos aiguavessos, amb estructura de coberta de fusta i teula àrab. Disposa d'acabats exteriors amb dibuixos i motllures de caràcter modernista, bàsicament a la planta baixa i ulls de bou a les golfes. Les obertures tenen una disposició simètrica, que es complementa amb altres finestres i ulls de bou pintats com a motiu ornamental.</p> | 08072-16 | Pl. de Sant Salvador, 2 | <p>La finca fou construïda per la família de Dolors Pich i Ros a començaments del segle XX. Des d'aleshores a romàs com a casa pairal a nom d'Enric Ros i Codina i, a partir de 1985, de Pere Ros i Pich. L'any 1988 fou adquirida per l'Ajuntament de Corbera; després de la rehabilitació realitzada el 1989, esdevingué biblioteca municipal i casal de joves.</p> | 41.4148200,1.9312900 | 410685 | 4585359 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47750-foto-08072-16-1.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | Degut al seu estat de conservació hi ha un projecte de reforma que respectaria l'aspecte exterior de l'edifici. | 105 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 | |||||||
| 47756 | Edifici de la Societat Sant Telm | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-societat-sant-telm | <p>ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1984). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat FUSTÉ, Ramon i J.GALLOFRÉ, Isidre (1980). 'Fitxa del Inventari de protecció del Patrimoni Cultural Europeu', Col·legi d'Arquitectes de Barcelona GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial PASQUAL SANGRÀ, Joaquim (1983), 'Fitxa del Inventari del patrimoni Cultural europeu', col·legi d'Arquitectes de Barcelona RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XX | <p>Edifici civil de caràcter recreatiu, de planta rectangular amb dues plantes, suspeses sobre un terreny molt desnivellat, i coberta de dos aiguavessos. A la primera planta hi ha locals per a sala d'exposicions i reunions i altres serveis; a la segona planta, una sala d'espectacles amb un aforament de 300 persones i bar. La façana principal, d'inspiració modernista, és d'obra vista rústega i disposa de cinc arcades de traçat carpanell separades per pilastres rematades superiorment. En diferents etapes es va construir una pista descoberta al costat, que posteriorment es va cobrir i actualment funciona com a bar de l'entitat.</p> | 08072-22 | C/ Andreu Cerdà, 12-14 | <p>Després de la constitució, el 1914, de la Societat Recreativa i de Socors Mutus Sant Telm, aquesta entitat va menar entre 1916 i 1919 la construcció d'un local, amb la col·laboració dels seus membres. El 1967 l'entitat va passar a dir-se Societat Moral i Recreativa Sant Telm. Com a entitat organitza diferents activitats (Festa del Soci, actes de la Festa Major...), i en depèn un grup teatral, GEST (Grup Escènic Sant Telm).</p> | 41.4173200,1.9224900 | 409953 | 4585645 | 1916-19 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47756-foto-08072-22-1.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 105 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 | ||||||||
| 47770 | Edifici de la Societat Diadema | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-societat-diadema | <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RENAU I TURBAU, Joan (1999). La nostra casa. [Corbera de Llobregat]: Societat coral Diadema Corberenca.</p> | XX | <p>L'edifici consta de diferents parts: el cafè-bar en una planta baixa, oficines i sala de reunions i assaig a la part superior. Al costat, però dins el mateix edifici, hi ha el teatre i, finalment, una pista a l'aire lliure. Ha patit nombroses modificacions que fan que avui dia no resti pràcticament res de l'edifici original.</p> | 08072-36 | C/ Sant Antoni, 30 | <p>L'edifici va ser des del seu origen la seu de Societat Diadema Corberenca, que va agafar el nom de la ja dissolta Coral Diadema Corberensa, associada als Cors d'en Clavé. L'entitat es constituí el 1917, i el 1920 es celebrà el primer ball amb orquestra. A partir d'aquell moment, i exceptuant el període 1940-1941 (tancat per ordre judicial) ha acollit les diferents activitats de l'entitat: teatre, coral, cinema, sardanes, elecció de pubilles, etc, i ha patit successives ampliacions i reformes, en funció de l'augment del número de socis i l'adequació a les noves activitats.</p> | 41.4150700,1.9303200 | 410604 | 4585387 | 1920 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47770-foto-08072-36-1.jpg | Inexistent | Racionalisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 120 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 | ||||||||
| 47856 | Arxiu Parroquial de Santa Maria de Corbera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-santa-maria-de-corbera | <p>GUAL I REMÍREZ, F. Xavier; MILLÀS I CASTELLVÍ, Carles (1999). «Els arxius parroquials de l'Edat Moderna al Baix Llobregat». FERNÁNDEZ TRABAL, Joan; VICENTE MERCADER, Pilar (coords.). 1res. Jornades d'Estudi del Patrimoni del Baix Llobregat. [Sant Feliu de Llobregat]: Consell Comarcal del Baix Llobregat MARTÍ I BONET, Josep M.; FIGUEROLA I ROTGER, Pere J.; JOVEN I LÒPEZ, Isabel; MUÑOZ I PRADAS, Francesc; SASTRE I TUTUSAUS, Jacint (1985). «Els Arxius Històrics Parroquials del Baix Llobregat». DD.AA. XXV Assemblea intercomarcal d'estudiosos (El Prat, 25-26 octubre 1980). Barcelona: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat; Amics del Prat, pàg. 9-151 RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat VIGUÉ, Jordi; PLADEVALL I FONT, Antoni; CARBONELL I ESTELLER, Eduard; BOU, Emili (1974). L'església romànica de Sant Ponç de Corbera. Segle XI. Barcelona: Porter libros (col. «artestudi art romànic», 1).</p> | XIV-XX | <p>Arxiu integrat per un seguit de documents recollits a la casa rectoral des de l'Edat Mitjana fins avui, període en el qual el rector ha actuat com a notari de la vila de Corbera, i després com a administrador de la parròquia. L'arxiu està compost pels fons següents: llibres sacramentals (baptismes, matrimonis i defuncions), notarials (testaments, manuals parroquials-actes, capítols matrimonials, inventaris, capbreus i processos), vida parroquial i administració (aniversaris i celebracions, llibre fàbrica, consell de l'obra, culte, organització, visites pastorals, correspondència, llevadors de rendes, factures, funerària i «diversorum»), confraries (Santa Magdalena i Ntra. Sra. del Roser), i pergamins.</p> | 08072-122 | Pl. de l'Església, 1 | <p>Els primers documents conservats daten de 1302. Entre 1950 i 1960 Ramon Bastardes, Max Canher, Agustí Contijoch, Eulàlia Duran i Enric Lluch van catalogar i ordenar els documents de l'arxiu; amb el temps es van desordenar, i en l'actualitat s'estan digitalitzant els fons i inventariant-los de forma exhaustiva. A diferència del que va passar en altres parròquies, amb l'arribada de la guerra civil pràcticament no es van destruir fons.</p> | 41.4180600,1.9230200 | 409998 | 4585727 | 08072 | Corbera de Llobregat | Restringit | Bo | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | A partir de 1728, el monestir de Sant Ponç va passar a dependre eclesiàsticament de la parròquia de santa Maria de Corbera. | 94|98 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 | |||||||||
| 47865 | Sepulcre de Corbera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepulcre-de-corbera | <p>BOSCH I GIMPERA, Pere (1915-1920). Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans SERVEI DE PATRIMONI ARQUEOLÒGIC (2005). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Carta arqueològica. Corbera de Llobregat (Baix Llobregat). Barcelona: Generalitat de Catalunya.</p> | <p>La troballa està formada pels materials següents: dues destrals molt ben polides -una de pedra negrosa (diorita), de 4,7x3,2x1 cm, i altra de pedra verdosa (serpentina), de 4,3x3,2x1,2 cm- i una dena de collaret -de pedra verdosa (cal·laïta) de forma oblonga, de 2,8x1,3x1 cm.</p> | 08072-131 | Museu d'Arqueologia de Catalunya | <p>No es coneixen les dades referents al tipus d'enterrament ni de quina manera es va fer la troballa. Segons esmenta Pere Bosch i Gimpera a l'Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans corresponent al període 1915-1920, els materials van ser recollits per Francesc Martorell de mans d'un pagès que els havia trobat en un sepulcre en el terme municipal. La troballa pot situar-se entre 1915-1920.</p> | 41.4163200,1.9277200 | 410389 | 4585529 | 08072 | Corbera de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47865-foto-08072-131-1.jpg | Inexistent | Neolític | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 78 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 | ||||||||||
| 47868 | Fons documental de Corbera de Llobregat a l'Arxiu Històric Comarcal de Sant Feliu de Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-corbera-de-llobregat-a-larxiu-historic-comarcal-de-sant-feliu-de | <p>ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE SANT FELIU DE LLOBREGAT (1999). Inventari dels fons documentals de Corbera de Llobregat. Sant Feliu de Llobregat: Arxiu Històric Comarcal de Sant Feliu de Llobregat BARBERO GARALUT, Àngels (1999). Corbera de Llobregat, un projecte d'arxiu al servei de la ciutat. Treball del IV Màster d'Arxivística. Universitat Autònoma de Barcelona; Associació d'Arxivers de Catalunya BARBERO GARALUT, Àngels (2000). «El fons de Corbera de Llobregat» FERNÁNDEZ TRABAL, Joan; VICENTE MERCADER, Pilar (coords). 1res. Jornades d'Estudi del patrimoni del Baix Llobregat. [Sant Feliu de Llobregat]: Consell Comarcal del Baix Llobregat DURAN I ALBAREDA, Montserrat; RETUERTA JIMÉNEZ, M. Luz; VICENTE MERCADER, Pilar; VILARDELL I TARRUELLA, Roser (coords.) (2002). El Baix Llobregat. Guia d'arxius municipals i comarcal. [Sant Feliu de Llobregat]: Consell Comarcal del Baix Llobregat RETUERTA JIMÉNEZ, M. Luz (1989). «Arxiu Històric Comarcal de Sant Feliu de Llobregat». Guia dels Arxius Històrics de catalunya. Vol. 3. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.</p> | XIX-XX | <p>Documentació local integrada pels cinc fons següents: Ajuntament de Corbera de Llobregat (1761-1986), 58 m; Jutjat de pau de Corbera de Llobregat (1845/1986), 6 m; Junta de llibertat vigilada de Corbera de Llobregat (1945/1964), 0,1 m; Falange local de Corbera de Llobregat (1965/1976), 0,1 m; i Cooperativa de consum La Guardiola (1937/1938), 0,01 m.</p> | 08072-134 | Parc de la Torre del Roser, s/n. 08980 SANT FELIU DE LLOBREGAT | <p>Els fons documentals de Corbera de Llobregat van ingressar a l'Arxiu Històric Comarcal de Sant Feliu de Llobregat (ACSFLL) el setembre de 1997, arran un conveni de cessió de dipòsit signat entre el Consell Comarcal del Baix Llobregat i l'Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | 41.4163200,1.9277200 | 410389 | 4585529 | 08072 | Corbera de Llobregat | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 | ||||||||||||
| 47869 | Document d'escriptura de compra-venda del castell de Cervelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/document-descriptura-de-compra-venda-del-castell-de-cervello | <p>RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1992). Els documents del Mil·lenari de Corbera de Llobregat (992-1992). Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat UDINA MARTORELL, Federico (1951). El archivo condal de Barcelona en los siglos IX-X. Estudio crítico de sus fondos. Barcelona: Consejo Superior de Investigaciones Científicas.</p> | X | <p>Document d'escriptura de compra-venda del castell de Cervelló en el qual s'esmenta per primera vegada l'indret de Corbera: «pergit per termine de Corbaria». Es tracta d'un pergamí de 12x47 cm, l'escriptura del qual es coneix com a estil comtal (barreja de tradició visigòtica i estil comtal).</p> | 08072-135 | C/ Almogàvers, 77. 08018 BARCELONA | <p>Finals del segle X és una època clau en el procés de reconquesta catalana, en el qual es van recuperar i reestructurar els terrenys fronterers amb els sarraïns, de manera que s'hi van bastir nous castells i s'hi va repoblar amb pagesos. En aquest context, el 992, Ennec Bonfill, de la nissaga osonenca dels senyors de Gurb, va rebre dels fills del comte Borrell II (Ermengol I d'Urgell i Ramon Borrell) el castell i terme de Cervelló. Pel testament, datat el 1032, del primer senyor de Corbera documentat, sabem que el castell i terme de Corbera va ser atorgat a Guillem de Mediona o d'Oló.</p> | 41.4163200,1.9277200 | 410389 | 4585529 | 992 | 08072 | Corbera de Llobregat | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 | |||||||||||
| 47877 | Fons dels marquesos de Castelldosrius sobre la família Mora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dels-marquesos-de-castelldosrius-sobre-la-familia-mora | <p>FERNÁNDEZ I TRABAL, F., BALADA I BOSCH, F. MARTÍ I MARTÍ, C. “Inventari de fons: marquesos de Casterlldorsius, Castanyer i la España Industrial, de l'Arxiu Nacional de Catalunya” Dept. De Cultura de la Generalitat de Catalunya, col. Guies, inventaris i catàlegs. Sèrie inventaris, núm. 4. Barcelona, 1990</p> | XVI-XVIII | <p>Documentació diversa sobre la família dels Móra, barons de Corbera: LLIBRES ESPÈCULS: Llibre índex d'actes i documents de Josep de Móra i Cavaller : 1648 DOCUMENTACIÓ FAMILIAR I PERSONAL: Dots (s. XVII), testaments (1623-1663), documentació sobre herències (s. XVII-XVIII) DOCUMENTACIÓ PATRIMONIAL I FAMILIAR: -baronia de Corbera de Llobregat: Llibre de Corts del castell de Corbera (1566-1580), Llibre de pregons i crides de la Cort del castell de Corbera (1629-1734), Processos de la Cort baronial (1543-1626), Crides, instàncies i correspondència dels oficials de la baronia (1575-1728), Arrendament de l'hostal, botiga, fleca, carnisseria i herbes de Corbera (1665-1729), establiments emfitèutics, arrendaments i masoveries (s. XVII-XVIII), Concessió de territori per a capbrevar (1661-1699), Petició dels habitants de Corbera al baró (1714) -cases de Barcelona -censals i violaris DOCUMENTACIÓ ADMINISTRATIVA I COMPTABLE: -Administració general del patrimoni: Nomenament de procuradors i administradors (1635-1671), Llibre de rendes de Joan Pau Xammar i d'Anna Ferrús (1664-1705), Inventari de béns (s. XVIII), Llibre de censos que paga Josep de Móra i de Solanell (1683-1718), Mals i càrrecs del patrimoni (1689), Comptabilitat -Administració de la baronia de Corbera CORRESPONDÈNCIA DOCUMENTACIÓ JUDICIAL DOCUMENTACIÓ POLÍTICO-MILITAR DOCUMENTACIÓ ECLESIÀSTICA</p> | 08072-143 | Arxiu Nacional de Catalunya | 41.4163200,1.9277200 | 410389 | 4585529 | 08072 | Corbera de Llobregat | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 | |||||||||||||
| 47883 | Pessebre vivent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pessebre-vivent-1 | <p>CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat FÀBREGAS I SURROCA, Xavier (1976). Cavallers, dracs i dimonis itinerari a través de les festes populars. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat. GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial. PRADERAS TELLO, Olga. El Pessebre Vivent. L'Avançada, núm 32, gener 1992 El Pessebre Vivent de Catalunya. Diari Avui, especial Nadal 1982 L'Avançada. Núm. 43, desembre 1994</p> | XX | <p>Les funcions del Pessebre Vivent es realitzen cada any, des del segon diumenge del mes de desembre fins l'últim del mes de gener, a l'entorn de la penya del Corb. Els actors, no professionals, representen diverses escenes de la vida de Jesús, com l'Anunciació de l'àngel a la Verge, el Naixement, l'aparició de l'àngel anunciant la Bona Nova, la fugida a Egipte o la vida a Natzaret, alhora que mostren formes de vida tradicionals de la zona: els pastors, la vida a una masia, el caga-tió... El circuit és d'aproximadament 700 metres.</p> | 08072-149 | Penyes del Corb | <p>Durant la tardor de 1962 sorgí en un grup d'amics (Josep Rodrigo, Josep Canals Nicolau, Josep Aragall, mossèn Francesc Mestres, Enric Canals, Josep Roca i Jaume Roca) la idea de representar un Pessebre Vivent, partint de l'èxit de les carrosses presentades a les cavalcades de les festes de la Mercè. La idea es va materialitzar durant les festes de Nadal d'aquell mateix any, i la primera funció comptà amb només cinc actors. Des d'aleshores ha anat creixent progressivament, tant en nombre d'actors i escenes representades com en infrastructura. Tot i no ser el primer pessebre vivent (l'any anterior se n'havia representat un a Engordany, però seguint l'estil del teatre clàssic, amb el públic a la platea...), és el primer que incorporà el fet que el públic es mogués, guiat per una narració megafònica fidel al text evangèlic. L'any 1976 van rebre la Medalla d'Or al Mèrit Cultural i el 1992 la Creu de Sant Jordi 'Per haver recuperat una tradició nadalenca i haver-ne fet una tradició arrelada al país, que enriqueix la nostra cultura popular. Per la seva constància en el manteniment i la divulgació d'un fet cultural que ha estat model i exemple per a altres iniciatives del mateix àmbit.</p> | 41.4187400,1.9206300 | 409800 | 4585805 | 1962 | 08072 | Corbera de Llobregat | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Fotografia de Amics de Corbera. | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 | ||||||||||
| 47886 | Festa Major de Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-santa-magdalena | <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial.</p> | XX | <p>La Festa Major de Santa Magdalena es celebra el dia 22 de juliol. Originalment els actes eren de caràcter marcadament religiós (processó, Rosari dels Pelegrins, novena a Santa Magdalena, Ofici de Festa Major i cant dels goigs), però també hi havia un vessant més popular: ball de tortells, dinars familiars (preparats per les mestresses de casa o les coquesses, i on es rebia la visita de les persones que passaven les almorratxes; ball de sardanes -primer a la Societat Sant Telm i després també a la Societat Diadema- partits de futbol, balls,... Des del moment de la inauguració del local de la Societat Sant Telm (1917) es van començar a fer tres balls, al matí, a la tarda i a la nit, aquest darrer el més vistós, destacant moments com els valsos o la subhasta de la toia. Amb el pas dels anys la festa ha anat evolucionant, i actualment persisteixen els actes religiosos, però són minoritaris, i predominen els de caràcter laic: correfoc i castell de focs artificials a càrrec dels diables de la Penya del Corb, concerts i balls, concursos relacionats amb la gastronomia, mercat medieval, etc</p> | 08072-152 | Vila de Corbera | <p>La devoció a Santa Magdalena a Corbera està documentada des del segle XIII. La tradició explica que va arribar a Catalunya en barca i passà els últims anys de la seva vida a Corbera; aquests dos fets van fer que fos molt venerada especialment pels mariners i que el centre de devoció fos Corbera, que arribà a convertir-se en un centre de peregrinació per a ells. La peregrinació dels mariners va persistir fins ben entrat el segle XX, i la població encara recorda un mariner que el dia de la seva patrona arribava a la parròquia de Santa Maria guarnit amb les seves millors gales i seguia l'Ofici assegut en una luxosa cadira que s'havia fet fer expressament.</p> | 41.4180400,1.9231200 | 410007 | 4585725 | 08072 | Corbera de Llobregat | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 | ||||||||||||
| 47887 | Festa Major de Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-antoni | <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial.</p> | <p>Festa Major d'hivern, que es celebra el 17 de gener, dia de Sant Antoni Abat. Els orígens de la festa són a la zona alta de Corbera, on es feia una missa, la tradicional benedicció dels animals, la subhasta de la coca i un ball amb orquestra a la tarda. Amb el temps, la festa va començar a fer-se més important a la zona baixa de Corbera, especialment a partir de la creació de la Germandat de Sant Antoni Abat, l'any 1907. Els actes principals eren una missa, la benedicció d'animals, una processó encapçalada pels animals i un ball. Actualment la festa l'organitza l'entitat 'Amics de Sant Antoni', i continuen celebrant-se la missa, la benedicció d'animals, els tres tombs i balls, però s'han anat incorporant actes nous, com un esmorzar popular i un espectacle pirotècnic (a càrrec del grup de diables Penya del Corb).</p> | 08072-153 | Vila de Corbera | <p>L'origen de la festa està en la devoció al patró dels animals de càrrega, especialment important en moments en els quals eren imprescindibles per les activitats econòmiques que es desenvolupaven a la vila: a l'agricultura s'utilitzaven per llaurar, batre i transportar la collita; en relació a les guixeres, servien per transportar la llenya dels boscos per escalfar els forns.</p> | 41.4146300,1.9299800 | 410575 | 4585339 | 08072 | Corbera de Llobregat | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47887-foto-08072-153-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Fotografies cedides per l'Ajuntament de Corbera de Llobregat | 98 | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 | |||||||||
| 47888 | Festa Major de l'Amunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-lamunt | <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial.</p> | <p>Festa Major de la barriada de l'Amunt, on tradicionalment participaven de manera activa tots els veïns de les masies properes (can Canals, els Fitons, els Masets, ca n'Aragall...), amb l'assistència també d'una part important de veïns de Corbera (especialment de la zona alta). Els actes principals són una missa solemne, el res del rosari i ball d'envelat a l'actual plaça de l'Envelat.</p> | 08072-154 | Barri de l'Amunt | <p>Santa Maria és la titular de la parròquia de Corbera de Dalt. La tradició diu que quan es va trobar la imatge de Santa Magdalena, el baró la va donar a l'església a canvi que es considerés com a festiu el dia de Santa Magdalena (22 de juliol); per no deixar de celebrar la diada de Santa Maria (el 8 de setembre), es concedí que l'Amunt i l'Avall fessin Festa Major aquest dia.</p> | 41.4109600,1.9063300 | 408594 | 4584956 | 08072 | Corbera de Llobregat | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Fotografia cedida per Vicenç Monleón. | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 | |||||||||||||
| 47889 | Festa Major de can Moriscot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-can-moriscot | <p>CLOPAS I BATLLE, Isidre (1982). Notícies històriques de can Moriscot. Martorell: Gràfiques Martorell GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial.</p> | <p>Festa Major de la barriada de can Moriscot, el nucli d'habitatges més important de la zona de l'Avall. Els actes de la festa es concentren en un cap de setmana, i inclouen actes de tipus religiós (missa solemne) i de tipus civil (ball). Antigament hi concorrien els veïns de les masies properes, i celebraven un ball a la plaça que hi ha davant la Casa Gran, al so del flabiol i el tamborí (posteriorment, el ball ja es faria amb conjunts musicals). També era tradicional el res del rosari de la tarda i la celebració d'un festival infantil.</p> | 08072-155 | Barri de Can Moriscot | <p>Santa Maria és la titular de la parròquia de Corbera de Dalt. La tradició diu que quan es va trobar la imatge de Santa Magdalena el baró la va donar a l'església a canvi que es considerés com a festiu el dia de Santa Magdalena (22 de juliol); per no deixar de celebrar la diada de Santa Maria (el 8 de setembre), es concedí que l'Amunt i l'Avall fessin Festa Major aquest dia.</p> | 41.4312200,1.9351300 | 411028 | 4587176 | 08072 | Corbera de Llobregat | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 | ||||||||||||||
| 47892 | Festa de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-cristofol-0 | <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial.</p> | XX | <p>Celebracions a l'entorn del dia 10 de juliol, Sant Cristòfol, organitzades per l'associació 'Amics de Sant Cristòfol'. Durant un cap de setmana s'organitzen un seguit d'actes de caràcter lúdic però sense deixar de banda l'aspecte religiós: missa en honor al patró el dissabte al vespre, seguida d'un sopar i un ball. L'endemà al matí se celebra un esmorzar popular, la benedicció de vehicles i un concert-vermut. També es beneeixen els vehicles a l'ermita de Sant Cristòfol, seguint una tradició que arrenca dels anys trenta.</p> | 08072-158 | Nucli baix de la població | <p>Els orígens de la festa es remunten a principis del segle XX. Tradicionalment es celebrava la benedicció de vehicles a l'ermita de Sant Cristòfol; la diada es completava amb una missa i un dinar campestre. Posteriorment, als anys quaranta, van començar a beneir-se també els vehicles a la parròquia de Sant Antoni Abat, on en l'actualitat es celebren els actes més destacats.</p> | 41.4150700,1.9303200 | 410604 | 4585387 | 1930 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 | |||||||||||
| 47893 | Mercat de Calaf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mercat-de-calaf-0 | XX | <p>Conjunt d'actes organitzats pel Centre d'Esplai Corbera durant un cap de setmana de principis del mes de juliol. Se celebra des dels anys setanta, amb la finalitat d'aconseguir fons per les colònies i campaments d'estiu. Consisteix en la instal·lació de diverses parades, com la tómbola o el bingo, amb el sorteig d'obsequis cedits per comerciants locals i altres col·laboradors. Darrerament també s'organitza un sopar a la fresca i alguna activitat complementària (cinema a la fresca o representacions teatrals). La ubicació ha anat variant amb el pas del temps: el carrer Sant Jordi, la zona esportiva i, els últims anys, el pati del CEIP Jaume Balmes.</p> | 08072-159 | Carrer Sant Jordi, 27 | 41.4149200,1.9245900 | 410125 | 4585377 | 1975 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Informació facilitada pel Centre d'Esplai Corbera | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 | ||||||||||||
| 47899 | Festa de la Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-creu | <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial.</p> | XIX | <p>El dia 3 de maig es commemora la invenció o troballa de la Santa Creu, tot beneïnt el terme des de les creus termenals. Antigament, a Corbera es beneïa el terme a la creu de l'Avançada, que es guarnia especialment per a l'ocasió amb flors; s'hi arribava en una processó que pujava pel carrer Canigó i baixava pel carrer Bellavista. Més endavant, va començar a celebrar-se també a la zona baixa, a la creu de la Masia de la Creu, on també es pujava en processó. Després d'uns anys de no celebrar-se, als anys noranta, l'associació Amics de la Creu Nova, conjuntament amb les parròquies de Corbera, va començar a organitzar la festa a l'entorn de la Creu Nova, amb la benedicció del terme i cant coral.</p> | 08072-165 | Cruïlla C/ Camí de la Creu - C/ Font del Puntarró | 41.4185000,1.9284300 | 410451 | 4585770 | 08072 | Corbera de Llobregat | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Fotografia cedida per l'associació 'Amics de la Creu Nova'. | 63 | 4.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 | ||||||||||||
| 47907 | Fons històric Dr. Costa i de Guilleuma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-historic-dr-costa-i-de-guilleuma | <p>RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat</p> | XX | Cal fer un inventari exhaustiu i, en cas de ser possible, sol·licitar còpia digitalitzada dels documents originals als arxius corresponents. | <p>El fons inclou bàsicament transcripcions de documents, fotografies, plànols, publicacions (programes de festes, butlletins, etc), i algun document original.</p> | 08072-173 | C/ Pau, 4 | <p>El Dr. Josep M. Simon i de Guilleuma va dedicar una bona part del seu temps lliure a revisar els fons de diversos arxius (entre ells, el de la Corona d'Aragó) cercant documentació sobre Corbera de Llobregat, els seus senyors feudals, etc). Va estudiar i transcriure tot allò que trobava i, a la seva mort, ho deixà al seu nebot, Joan Costa i Simon, que ho va classificar i cedir a l'Ajuntament de la vila. Josep M. Riera i Bagué va estudiar la informació que conté l'arxiu, que va servir de base per a la seva publicació 'Documents de la història de Corbera de Llobregat'.</p> | 41.4162300,1.9278800 | 410402 | 4585519 | 08072 | Corbera de Llobregat | Restringit | Regular | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 | |||||||||||
| 47908 | Mercat Medieval | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mercat-medieval-0 | XXI | <p>Durant un cap de setmana del mes de juliol, coincidint amb la Festa Major de Santa Magdalena, i en el nucli antic de la vila, se celebra el Mercat Medieval. S'instal·len un seguit de parades d'artesans que mostren com es treballava en els gremis medievals, parades d'alimentació, espectacles d'animació i màgia, jocs, una haima àrab i una taverna. Des de 2005 parades de comerciants de Corbera.</p> | 08072-174 | Zona alta de Corbera | 41.4179000,1.9230300 | 409999 | 4585709 | 2001 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 | |||||||||||||
| 47804 | Castell de Corbera (mur i restes) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-corbera-mur-i-restes | <p>ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1984). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat CODINA I VILÀ, Jaume; FERNÀNDEZ I TRABAL, Josep; RIERA I BAGUÉ, Josep M.; [et al.] (1991). Estudis d'història de Corbera de Llobregat. Barcelona: Ajuntament de Corbera de Llobregat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat FUSTÉ, Ramon i J.GALLOFRÉ, Isidre (1980). 'Fitxa del Inventari de protecció del Patrimoni Cultural Europeu', Col·legi d'Arquitectes de Barcelona GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial GAVÍN, Josep M. (1988). Inventari d'esglésies. Baix Llobregat. Barcelona: Pòrtic PAGÈS I PARETAS, M. (1992). Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat; Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat VIGUÉ, Jordi; PLADEVALL I FONT, Antoni; CARBONELL I ESTELLER, Eduard; BOU, Emili (1974). L'església romànica de Sant Ponç de Corbera. Segle XI. Barcelona: Porter libros (col. «artestudi art romànic», 1).</p> | XIV | Del castell original només queda una part aprofitada com a mur. | <p>Restes de murs i de torre de base rodona del castell i pati davanter, actualment immerses dins dels murs que conformen els desnivells i terraplens dels jardins de la rectoria parroquial de Santa Maria de Corbera i del casal de Santa Magdalena. Les restes que corresponen als murs de l'antic castell es distingeixen de la construcció de murs més moderna pels dos aspectes següents: d'una banda, la diferència de les mides de les pedres (més grosses les primeres); i, d'altra banda, per la rusticitat de la col·locació amb morter de calç.</p> | 08072-70 | Carrer de l'Església / plaça de l'Església | <p>Les primeres notícies documentals del castell de Corbera daten del 1032 i són al testament de Guillem de Mediona; tanmateix, sembla més adient considerar que aquestes restes no corresponguin a aquell primitiu castell, sinó al castell de Marimon de Plegamans, del segle XIV. Aquest castell, ja en possessió de la nissaga Mora, va ser enderrocat a instàncies de Felip V. Amb tot, com a conseqüència d'aquest enderrocament, van restar dempeus nombroses restes de parets, arcs i murs, que finalment han desaparegut, ja que la major part de les seves pedres van ser emprades en la construcció de la rectoria de la parròquia de Santa Maria.</p> | 41.4179700,1.9229200 | 409990 | 4585717 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47804-foto-08072-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47804-foto-08072-70-2.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Estructural | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 94|85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 | ||||
| 47796 | Jardí de les Palmeres, Parc de les Palmeres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardi-de-les-palmeres-parc-de-les-palmeres | <p>RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XX | <p>Jardí urbà o parc amb característiques entre clàssic i romàntic. Disposa de tres accessos: pel carrer Raval, pel carrer del Carme i per la prolongació del carrer del Carme. Té un considerable desnivell que se salva mitjançant camins en pendent. Conté un mirador format per un espai circular amb baranes i columnes dòriques que sostenen una cúpula revestida de teules de ceràmica esmaltada. També té un petit escenari que permet la celebració de diferents tipus d'espectacles, i un espai habilitat pels jocs infantils. Hi ha abundant vegetació, amb les següents espècies: palmeres (phoenix canariensis, phoenix dactilifera, washingtonia filifera), coníferes (abies masjoarmi, cedre de l'Himàlaia o cedrus deodara, cupressus maccrocarpa, xiprer de lambert, pinus pinea, taxus baccata), fulla persistent (eucaliptus globulus, quercus ilex, ilex aquifolium) i fulla caduca (acer negundo, alnus glutinosa, catalpa bignonioides, cercis siliquastemun), entre d'altres.</p> | 08072-62 | Part alta del nucli urbà | <p>Abans de ser municipals, els jardins pertanyien a la finca coneguda com a cal Suís, de manera que antigament havien estat denominats com a «Jardins de Cal Suís». El 1986 l'Ajuntament de Corbera va comprar els terrenys, la casa va ser enderrocada a causa d'un expedient de ruïna i es va acabar d'eliminar totalment mitjançant l'execució del projecte d'urbanització el 1988. El 1987 van ser inaugurats els jardins rehabilitats i munipalitzats. Es conserven diferents elements ornamentals provinents de l'antiga finca.</p> | 41.4166100,1.9203400 | 409772 | 4585569 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47796-foto-08072-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47796-foto-08072-62-2.jpg | Legal | Neoclàssic|Romàntic|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2020-10-07 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | Josep M. Riera (rehabilitació) | 99|101|98 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 | ||||||||
| 47850 | Pedrera de cal Guixaire, Guixera de can Sec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-cal-guixaire-guixera-de-can-sec | <p>FERRER M., Lluís (1996-97). El guix i el guix al poble de Corbera de Llobregat.</p> | XIX | A l'interior de l'antiga pedrera s'ha construït un centre esportiu. | <p>Antiga pedrera de la qual s'extreia guix que s'utilitzava per a la construcció, especialment a la ciutat de Barcelona. L'explotació, a cel obert, funcionava de forma senzilla: s'obria un front d'extracció de la roca que anava avançant, bé cap a l'interior o bé lateralment. Un cop extreta la roca es seleccionaven els blocs, separant la roca impura, es trituraven i es traslladaven als forns.</p> | 08072-116 | Carrer de l'Esport, 2 | <p>El sòl de Corbera és ric en guix, i des de ben antic s'ha explotat aquest recurs (consten documents del segle XVI en els quals ja es parla d'alguna guixera). Amb el pas del temps, però, van deixar d'explotar-se.</p> | 41.4161300,1.9268200 | 410313 | 4585509 | 1830-55 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 | ||||||||||
| 47881 | Gegants i capgrossos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-i-capgrossos | XX | <p>L'Antoni: fa 3,85 mts d'alçada i pesa 45 kg. Porta un bastó amb l'emblema del poble. La Magdalena: la seva alçada és de 3,80 mts i el seu pes de 43 kg. Porta un ram de flors boscanes. Les indumentàries dels dos gegants els identifiquen com a senyors benestants, i porten els noms dels dos patrons de la vila, per representar a tots els corberencs.</p> | 08072-147 | Carrer Josep Tarradellas, s/n | <p>L'any 1994 les societats recreactives i culturals del poble (Societat Coral Diadema i Societat Sant Telm) va reunir-se amb la intenció de trobar quelcom que identifiqués Corbera i que servís per unificar l'ambient, la gent i les festes de les dues zones de Corbera. D'aquesta reunió sortí la proposta de fer una parella de gegants: l'Antoni (patró de la zona baixa) i la Magdalena (patrona de la zona alta). L'any 1995 ja estarien fets i s'hauria fundat també la Colla Gegantera.</p> | 41.4142200,1.9232000 | 410008 | 4585300 | 1995 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Lúdic | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Fotografia de la Colla Gegantera. | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 | |||||||||||
| 47882 | Corb (Diables) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corb-diables | XX | <p>Corb de fibra de vidre de 2,5 m d'alçada i 3 m de llargada, amb un pes de 45 kg. Disposa de 15 punts de pirotècnia repartits per tot el cos (4 al bec, 4 a les ales i 7 entre el llom i la cua). Té moviment a les ales i al bec, i llum als ulls.</p> | 08072-148 | Carrer Anselm Clavé, 7 | <p>La formació de la colla de diables Penya del Corb es remunta a l'hivern de 1990, quan un grup d'amics es va reunir amb la finalitat de crear una colla de diables a Corbera, moguts per l'èxit que havien tingut els darrers correfocs a la població. El juliol de 1991 van fer la primera sortida a Corbera, amb un gran èxit; aquesta i les posteriors, ja l'any 1992, els van portar a crear el Corb, reunint diables i bèstia de foc en un mateix grup (la seva 'inauguració' va ser el mes de juliol de 1993). A la colla també hi ha un grup de timbalers i, l'any 1996, sorgí la idea de crear una colla de diables i timbals infantils.</p> | 41.4167200,1.9175900 | 409543 | 4585584 | 1992 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Lúdic | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Fotografies facilitades per l'Ajuntament de Corbera de Llobregat. | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 | |||||||||||
| 47896 | Carnestoltes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carnestoltes-1 | <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial.</p> | XIX-XX | <p>Una de les primeres manifestacions festives lligades a Carnestoltes va ser la Disfressada, que va deixar de ballar-se cap als anys vint. Malgrat això, el Carnestoltes va continuar celebrant-se. Al Cafè de Baix (entitat actualment desapareguda de la zona baixa de la vila) feien ball de màscares i disfresses, amb un inici de festa a can Roig amb torxes enceses i un quintet que es llogava pel ball posterior. A la zona alta, ja al segle XIX, es celebraven un seguit de festes que organitzaven un grup de persones que a més a més pagaven una quota. Després de la Guerra Civil va deixar de celebrar-se durant uns anys, i només es va reprendre de forma esporàdica. Actualment les entitats més significatives de Corbera (Societat Sant Telm i Societat Diadema) organitzen actes propis coincidint amb la diada, i l'Ajuntament organitza una rua i un concurs de comparses obert a tots els veïns.</p> | 08072-162 | Nucli urbà | 41.4148000,1.9246700 | 410132 | 4585363 | 08072 | Corbera de Llobregat | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Fotografia facilitada per l'Ajuntament de Corbera de Llobregat | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 | ||||||||||||
| 47802 | Creu Nova, Creu del Puntarró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-nova-creu-del-puntarro | <p>ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1984). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya CLOPAS I BATLLE, Isidre (1982). Notes històriques de Can Moriscot. Martorell: Gráficas Martorell GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XVII-XVIII | El nus de la creu està unit per peces de ferro, que poden arribar a posar en perill la mateixa creu. | <p>Antiga creu coberta, situada en la cruïlla dels antics camins a Barcelona i a Sant Andreu de la Barca, als afores del nucli urbà de la vila. La seva alçada és d'aproximadament 5 mts, i disposa d'un basament format per un recinte de pedra d'uns 4x4 m; en els angles hi ha tres basaments de les columnes octagonals que antigament sostenien la coberta (en una restauració recent n'hi ha afegit el quart). Al centre del recinte i sobre un triple basament octogonal, hi ha la base motllurada (on es pot llegir la inscripció 'restaurada en 1883') i el fust reconstruït en diverses èpoques; a dalt hi ha un capitell pentagonal decorat amb cinc imatges bíbliques i, a sobre, la creu, també figurada (amb la crucifixió a una banda i la representació de la Verge a l'altra).</p> | 08072-68 | Cruïlla C/ Camí de la Creu - C/ Font del Puntarró | <p>Segons consta a la visita pastoral de 1887, la creu havia estat bastida en aquell indret el 1617 amb motiu d'un guariment miraculós atribuït a Santa Magdalena -per recordar aquest guariment també es va fer l'entrega d'una presentalla a la parròquia de Santa Maria-; posteriorment, possiblement durant el Sexenni Revolucionari (1868-1874), va ser enderrocada, i novament construïda el 1883. En el plànol del baró Manuel Antic i Mora (anterior al 1790) hi ha un dibuix de la creu mancada de coberta (com en l'actualitat). La data cisellada al basament de la creu és 1883 i correspon a l'any de la seva reconstrucció. El nom de Creu Nova el pren com a contraposició a una antiga creu de terme, actualment destruïda, que seria de construcció anterior.</p> | 41.4185000,1.9284300 | 410451 | 4585770 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47802-foto-08072-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47802-foto-08072-68-2.jpg | Legal | Contemporani|Historicista|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | El maig de 2002 va iniciar-se la seva restauració, ajardinant l'espai dels voltants i col·locant una majòlica amb la imatge de la vista antiga i dos textos: un poema i la història de la creu. Enguany s'ha inaugurat una font en aquest espai. | 98|116|94 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 | |||||||
| 47818 | Mata de can Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mata-de-can-coll | <p>CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat. SIMON DE GUILLEUMA, Josep (1963).</p> | <p>Exemplar de mata (Pistacia lentiscus) situada prop de la façana de ponent de la masia. Les seves dimensions no són les habituals d'aquesta planta, ja que arriba als 7 mts d'alçada i el perímetre del tronc és de fins a 2,10 mts, mentre que el de la copa ha arribat als 31 mts. En el seu moment es va dir que la mata gegant és femella i que a prop hi ha mates petites, mascles, que la fecunden cada any, donant com a fruit unes petites boles negres. L'arbust, de fulles verdes, viu habitualment a les parts abruptes de la regió mediterrània perquè no resisteix els freds rigorosos de l'hivern; la mata de can Coll, però, creix en un turó assolellat i gens arrecerat del vent.</p> | 08072-84 | Carretera de Sant Andreu. | <p>La planta arbustiva «mata» és molt coneguda i es presenta habitualment al sota bosc de Corbera, però aquesta pot ser considerada un exemplar especial, ja que per les seves dimensions i antiguitat (és centenària) forma part de la història del municipi.</p> | 41.4296600,1.9421400 | 411612 | 4586995 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47818-foto-08072-84-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 | ||||||||||||
| 47859 | Pedra amb inscultures de la Creu de l'Aragall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-amb-inscultures-de-la-creu-de-laragall | <p>RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat SERVEI DE PATRIMONI ARQUEOLÒGIC (2005). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Carta arqueològica. Corbera de Llobregat (Baix Llobregat). Barcelona: Generalitat de Catalunya. 'Una pedra gravada fa més de 4.000 anys', a 'L'Avançada', núm 50, desembre 1996. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat</p> | La conservació dels gravats és irregular en funció de la seva profunditat i la proximitat a les vores. | <p>Llosa sorrenca plana de forma hexagonal, amb una superfície de 85 cm2 i 20 cm de gruix, la qual presenta un conjunt de 10 solcs i 10 cassoletes gravats, distribuïts de forma regular per tota la seva superfície. Els solcs, rectilinis i curvilinis, estan associats entre ells formant un grup amb dos eixos principals, format pels trams rectilinis i la resta de solcs són curvilinis. Les 10 cassoletes o forats de forma hemisfèrica amb el fons còncau practicats a la pedra estan repartides per tota la superfície de la pedra; el seu diàmetre varia entre els 3 i 10 cm, i la profunditat de les de major diàmetre arriba a 6 cm (la resta tenen una profunditat de fins a 2 cm). Els gravats poden haver estat realitzats per abrasió, repicat o combinació de les dues tècniques, sense poder-ho precisar.</p> | 08072-125 | Sala de plens de l'Ajuntament (carrer de la Pau, 5) | <p>El 1996, durant la construcció d'una casa a la urbanització Creu Aragall, Antoni Guillaumes va informar a l'Ajuntament de Corbera de Llobregat de la presència d'aquesta pedra gravada, la qual va ser documentada el mateix 1996 pel Servei de Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya. El 20 de febrer de 1997, la pedra amb inscultures va ser traslladada a l'edifici de l'Ajuntament de Corbera de Llobregat (amb resolució, el 5 de desembre de 1996, del director general de Patrimoni Cultural, de la Generalitat de Catalunya, per la qual s'autoritzava a l'Ajuntament de Corbera de Llobregat per traslladar-la).</p> | 41.4308000,1.9181100 | 409606 | 4587147 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47859-foto-08072-125-1.jpg | Legal | Neolític|Antic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | No s'han pogut localitzar elements que constitueixen un indicador cronològic i, per tant, no es pot precisar la cronologia concreta dels gravats, situant-se aquests en l'àmplia forquilla entre el III mil·leni i l'època medieval. Element declarat BCIN segons Ley 16/1985, de 25 de junio, del Patrimonio Histórico Español i Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català. | 78|80|85 | 47 | 1.3 | 1782 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 | ||||
| 47752 | Can Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roig-1 | <p>CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat FUSTÉ, Ramon i J.GALLOFRÉ, Isidre (1980). 'Fitxa del Inventari de protecció del Patrimoni Cultural Europeu', Col·legi d'Arquitectes de Barcelona GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat SECCIÓ D'INVENTARI (2000). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya.</p> | XVI-XIX | <p>Antiga casa pairal consistent en un edifici aïllat de planta irregular. La planta baixa anivella el pati principal amb el posterior. La masia, inicialment rural, ha estat adaptada al medi urbà; tot i la important reforma efectuada el 1933, conserva els elements següents: arcs interiors, voltes, portes i sostres primitius, finestres amb ampits, llindes, muntants i brancals de pedra vermella. Disposa d'arc d'entrada a l'era i pati, de grans dimensions i en pedra vermella, i rellotge de sol en la façana.</p> | 08072-18 | C/ Casanova, 1 | <p>Antiga casa pairal coneguda com a Can Roig de la Riera, en contraposició a la de Can Roig de l'Avall (Can Deu). La primera referència documental correspon a la concòrdia del delme entre el rector i el baró, datada el 1576. Posteriorment, el 1655, figura Francesc Roig de la Riera a la reunió de jurats de la Universitat de Corbera feta al Casal de Santa Magdalena per nomenar-ne síndic. La finca de Can Roig de la Riera és l'origen del nucli urbà conegut popularment com «les cases de Can Roig», ja que la seva major part va ser venuda en parcel·les a principis del segle XIX. A finals d'aquest segle la propietat va passar dels Roig a Joan Bonastre.</p> | 41.4125500,1.9276500 | 410378 | 4585110 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47752-foto-08072-18-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 | |||||||||
| 47807 | Borja de Sant Ponç-can Rigol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/borja-de-sant-ponc-can-rigol | <p>ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1984). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XVIII? | S'ha després una part del sostre. | <p>Borja de planta circular, adossada a un marge de vinya. Construïda amb pedres de tamany irregular, més grans a la base, i de dimensions considerables les que hi ha als brancals de la porta i la llinda. Coberta amb una cúpula que a l'interior és el·líptica. L'interior presenta restes d'emblanquinat i una fornícula.</p> | 08072-73 | Prop del camí de Sant Ponç i de la riera de Rafamans, al barri de Can Rigol | <p>Tot i que no hi ha elements documentals que permetin realitzar una datació aproximada, les casetes de vinya es remunten a una tradició immemorial. En qualsevol cas, la seva presència als indrets del municipi són anteriors a la meitat del segle XIX, ja que va ser aleshores que es va eliminar el conreu de la vinya a causa dels estralls de la fil·loxera.</p> | 41.4069200,1.9139900 | 409228 | 4584500 | 08072 | Corbera de Llobregat | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47807-foto-08072-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47807-foto-08072-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47807-foto-08072-73-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Productiu | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | Sembla que ben a prop d'aquesta borja n'hi havia una altra, però no ha estat localitzada. | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 | |||||||
| 47830 | Font de la Casa Cremada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-casa-cremada | <p>AAVV (2005). 'Les fonts de Corbera'. Corbera de Llobregat, GEMC RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | <p>La font pròpiament dita està situada dins una mena de cobert de pedra seca, en un indret ombrívol, de vegetació abundant. L'aigua brolla durant tot l'any, una part va a parar al torrent de la Casa Cremada, però també es recull una part per diverses canalitzacions que s'utilitzen per regar els horts de l'entorn i a una bassa, utilitzada també pel rec.</p> | 08072-96 | A la torrentera sota les feixes de Casa Cremada | 41.4244500,1.9065300 | 408629 | 4586454 | 08072 | Corbera de Llobregat | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-07 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 | ||||||||||||||
| 47834 | Font de can Montmany de mas Passoles, font del Conill Blanc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-montmany-de-mas-passoles-font-del-conill-blanc | <p>AAVV (2005). 'Les fonts de Corbera'. Corbera de Llobregat: GEMC. RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | <p>Font situada dins una caseta amb bancs tant a l'interior com a l'exterior, actualment inundada. Els brancals de la porta són de maó massís, i la coberta (a dues aigües) és de teula. Al davant hi ha una bassa i més endavant un tanc de reserves d'aigua de capacitat considerable.</p> | 08072-100 | Masia de can Montmany de Mas Peçoles | 41.4244600,1.9604300 | 413133 | 4586399 | 08072 | Corbera de Llobregat | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 | ||||||||||||||
| 47835 | Deu de can Deu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/deu-de-can-deu | <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XX | <p>De la deu brolla aigua en forma abundant, contribuint a augmentar de forma considerable el cabal de la riera de Corbera. La font actualment està tancada en una petita caseta, al peu del camí que surt de la masia de can Deu i que porta cap a can Llopart. Queda molt a prop de la riera de Corbera, i la vegetació de l'indret és la característica dels espais humits, i molt abundant.</p> | 08072-101 | Desviament de la carretera de Sant Andreu | 41.4292600,1.9505200 | 412312 | 4586942 | 08072 | Corbera de Llobregat | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-07 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 | ||||||||||||||
| 47863 | Sepulcre de cista de can Llopard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepulcre-de-cista-de-can-llopard | <p>PIERA I FIBLA, Llibert (1993). «Resultats de les prospeccions a diversos jaciments ibèrics i romans de Catalunya». Empúries, núm. 48-50, II SERVEI DE PATRIMONI ARQUEOLÒGIC (2005). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Carta arqueològica. Corbera de Llobregat (Baix Llobregat). Barcelona: Generalitat de Catalunya.</p> | III aC-VdC | <p>Lloc d'enterrament d'inhumació col·lectiva en cista que, segons informació de Llibert Piera, el 1987 es va localitzar en el marge d'un camí molt a prop de Can Llopard. Probablement, l'enterrament podria correspondre a l'època romana, tot i que no es precisen prou dades per afirmar l'època exacta. El 2004, durant la visita al lloc per realitzar la revisió de la Carta arqueològica del baix Llobregat, no es va poder ubicar l'emplaçament de l'enterrament, i tampoc es va observar l'existència de ceràmica en superfície. Sembla que les restes van quedar al descobert amb motiu de l'arranjament de la carretera de Corbera a Sant Andreu, a l'alçada del mur de la finca Los Olivos.</p> | 08072-129 | Carretera de Sant Andreu, a l'alçada de la finca 'Los Olivos' | <p>El 1987, el masover de Can Llopard va informar a Llibert Piera de l'existència d'aquest enterrament.</p> | 41.4342900,1.9443500 | 411803 | 4587507 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | Es coneix l'indret on estaria ubicat el sepulcre, que actualment no és visible. Hi ha constància de l'existència de documentació gràfica, però no ha estat possible localitzar-la. | 83 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 | |||||||||
| 47735 | Església Parroquial de Santa Maria de Corbera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-santa-maria-de-corbera | <p>ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1984). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya CABÚS, Albert; CALDÉS, Lina; MARTÍN, Pilar; MORALES, M. Luz; TORRES, Cèlia (1994). Patrimoni del Baix Llobregat, Sant Feliu de Llobregat: CRP Baix Llobregat I CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat CODINA I VILÀ, Jaume; FERNÀNDEZ I TRABAL, Josep; RIERA I BAGUÉ, Josep M.; [et al.] (1991). Estudis d'història de Corbera de Llobregat. Barcelona: Ajuntament de Corbera de Llobregat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat FUSTÉ, Ramon i J. GALLOFRÉ, Isidre (1980). 'Fitxa del Inventari de protecció del Patrimoni Cultural Europeu', Col·legi d'Arquitectes de Barcelona GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial GAVÍN, Josep M. (1988). Inventari d'esglésies. Baix Llobregat. Barcelona: Pòrtic PAGÈS I PARETAS, M. (1992). Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat; Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat VIGUÉ, Jordi; PLADEVALL I FONT, Antoni; CARBONELL I ESTELLER, Eduard; BOU, Emili (1974). L'església romànica de Sant Ponç de Corbera. Segle XI. Barcelona: Porter libros (col. «artestudi art romànic», 1).</p> | XIII-XX | <p>Església de forma rectangular formada per una nau central (amb coberta de dos aiguavessos), sengles naus laterals (totes tres de punt rodó) i campanar vuitavat integrat a la façana de migdia. Bastida amb pedra vermella, integra elements de diferents estils arquitectònics (romànic, gòtic, barroc i, externament, neoclàssic), ja que en el decurs dels segles l'edificació inicial (formada per una sola nau i un atri davanter) es va anar ampliant sense enderrocar-ne cap element anterior, fins assolir la fesomia actual. El temple actual és d'una sola nau, sense absis diferenciat, coberta amb volta de llunetes; a banda i banda hi ha capelles laterals obertes per arcs de mig punt. La porta és d'arc escarser, decorada amb un motlluratge senzill, i duu la data de 1777. La façana principal conté un rellotge rodó d'estil modern; a la cara sud del campanar hi ha un rellotge de sol. El campanar és una torre adossada a la façana de migdia de l'església; la base és de planta quadrada, que a mitja alçada es fa vuitavada.</p> | 08072-1 | Pl. de l'Església, 1 | <p>L'evolució de l'església de Santa Maria de Corbera està vinculada a la senyoria i castell de Corbera i a la devoció de Santa Magdalena. La consagració de l'església (indatada) és anterior a 1295, data de la seva primera referència documental a càrrec del senyor de Corbera, Bernat Marimon de Plegamans, que l'esmenta com a element dins del recinte del seu castell. Les parets més antigues de l'actual església corresponen a l'edifici originari del segle XIII (un atri i una sola nau, amb els altars de Sant Joan i Santa Magdalena al seu interior), el qual ha estat objecte de successives ampliacions: sagristia (1492), capella de Santa Magdalena al costat de l'atri (1487), campanar (1508), capella de Sant Joan (1522), capella del Rosari (1589), sengles capelles de Santa Bàrbara i Sant Roc (1594), cor sobre l'atri (1600), incorporació de l'atri a la nau central (1611), modificació de la façana principal (1711-1777), nova capella de Santa Magdalena (1825), presbiteri i cambril (1858), capella del Santíssim (1885), baptisteri (1940), ampliació de la capella del Santíssim (1964) i restauració de l'exterior del campanar (1988).</p> | 41.4180400,1.9231200 | 410007 | 4585725 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47735-foto-08072-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47735-foto-08072-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47735-foto-08072-1-3.jpg | Legal | Medieval|Romànic|Gòtic|Modern|Barroc|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 85|92|93|94|96|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 | |||||||||
| 47736 | Església Parroquial de Sant Antoni Abat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-antoni-abat | <p>ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1984). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial GAVÍN, Josep M. (1988). Inventari d'esglésies. Baix Llobregat. Barcelona: Pòrtic MARZO, Josep M. (1999). '50è Aniversari de l'Erecció Canònica de la Parròquia de Sant Antoni Abat'. Corbera de Llobregat: Parròquia de Sant Antoni Abat. RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XX | <p>Església moderna de planta basilical de creu llatina. L'edificació és aïllada i disposa d'atri, naus, creuer, absis, campanar quadrat i cimbori amb vitralls formigonats. Les parets són de pedra amorterada, i la coberta, de teula àrab; hi ha un retaule de ceràmiques envernissades.</p> | 08072-2 | C/ Sant Antoni, 32 | <p>La «Junta de construcció del temple», constituïda el 1904 per veïns de la barriada de Can Roig, va menar la col·locació el 1907 de la primera pedra del temple, la qual va ser beneïda per Jaume Almera, en representació del bisbe de Barcelona. Després de l'execució d'una primera fase de les obres, realitzada mitjançant les aportacions econòmiques i materials del veïnat, el 1913 es va inaugurar el nou temple, sota l'advocació de Sant Antoni Abat. El 1936 fou incendiat i semidestruït, però va ser reconstruït a partir de 1939. El 1947 va quedar enllestida la façana, el campanar i l'atri. Entre 1963 i 1971 es va realitzar una tercera fase d'obres, i es varen completar l'altar major, el presbiteri i el retaule. D'ençà la seva consagració va dependre de la parròquia de Santa Maria, fins que el 1948 va assolir la condició de parròquia.</p> | 41.4146300,1.9299800 | 410575 | 4585339 | 1907 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47736-foto-08072-2-1.jpg | Legal | Historicista | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | Juli M. Fossas, Manuel Valls Vergés | 116 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 | |||||||
| 47805 | Portal d'entrada i arc de la capella de Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-dentrada-i-arc-de-la-capella-de-santa-magdalena | <p>ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1984). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat CODINA I VILÀ, Jaume; FERNÀNDEZ I TRABAL, Josep; RIERA I BAGUÉ, Josep M.; [et al.] (1991). Estudis d'història de Corbera de Llobregat. Barcelona: Ajuntament de Corbera de Llobregat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial GAVÍN, Josep M. (1988). Inventari d'esglésies. Baix Llobregat. Barcelona: Pòrtic RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat VIGUÉ, Jordi; PLADEVALL I FONT, Antoni; CARBONELL I ESTELLER, Eduard; BOU, Emili (1974). L'església romànica de Sant Ponç de Corbera. Segle XI. Barcelona: Porter libros (col. «artestudi art romànic», 1).</p> | XIV-XV | Un dels envans de la rectoria està a aproximadament mig metre de l'arc, fet que dificulta la seva visió. D'altra banda, s'han posat cables elèctrics. | <p>Portal, arc i sala de pas interiors amb accés des de la sala rectoral a la capella de Santa Magdalena. El portal, d'estil gòtic, va ser construït en pedra esmoladora vermella, així com la resta de pedres de l'arc i de les parets de la sala interior. Els brancals de l'arc són força erosionats, especialment a la seva part inferior.</p> | 08072-71 | Pl. de l'Església, 1 | <p>La capella de Santa Magdalena ja estava construïda al segle XV, formant part del recinte del castell. El mes de setembre de 1823 l'antiga capella va passar a convertir-se en el Cor de l'església de Santa Maria. Des de començaments del segle XVIII, quan es va enderrocar definitivament el Castell de Corbera per ordre de Felip V, fins a 1950, quan es va bastir la nova rectoria de la parròquia de Santa Maria, van restar a l'intempèrie un seguit d'elements, com el portal gòtic que comunicava el castell amb la capella de Santa Magdalena, l'arc que comunicava la capella amb l'església i, també, l'espai intermig que primitivament havia constituït la mateixa capella annexa a l'església. Quan es va construir la nova casa rectoral el 1950, el portal, l'arc i la sala es van mantenir en el seu lloc, i des d'aleshores constitueixen el pas o connexió entre la rectoria i l'església parroquial de Santa Maria.</p> | 41.4180700,1.9231100 | 410006 | 4585728 | 08072 | Corbera de Llobregat | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47805-foto-08072-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47805-foto-08072-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47805-foto-08072-71-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | A la fotografia 1 es pot observar l'estat de les restes del castell a principis del segle XX, i la situació de l'arc de la capella de Santa Magdalena (la fotografia ha estat extreta del llibre RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat). | 93|94|98|85 | 47 | 1.3 | 1781 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 | |||
| 47853 | Retaule del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-del-roser-0 | <p>CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat CODINA I VILÀ, Jaume; FERNÀNDEZ I TRABAL, Josep; RIERA I BAGUÉ, Josep M.; [et al.] (1991). Estudis d'història de Corbera de Llobregat. Barcelona: Ajuntament de Corbera de Llobregat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial PAGÈS I PARETAS, Montserrat (1988). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat VIGUÉ, Jordi; PLADEVALL I FONT, Antoni; CARBONELL I ESTELLER, Eduard; BOU, Emili (1974). L'església romànica de Sant Ponç de Corbera. Segle XI. Barcelona: Porter libros (col. «artestudi art romànic», 1).</p> | XVI | <p>Retaule de fusta situat com a fons d'altar. El retaule es divideix en diferents compartiments, distribuïts en dos registres, on hi ha cinc relleus esculpits amb talla de fusta policromada, i coronats per una Crucifixió. Es representen diferents escenes bíbliques: l'Adoració de l'infant Jesús, la Circumcisió, l'Anunciació, i la Visitació, emmarcats amb columnetes i frisos d'estil renaixentista. Al nínxol central hi havia la imatge barroca de la Verge del Roser, actualment dipositada a la rectoria.</p> | 08072-119 | Pl. de l'Església, 1 | <p>El 1589 el bisbe dóna «licentia edificanti capellam sub invocatione beate mariae de rosario, ad latus ecclessia parrochialis sta maria de corbera» (entre la capella de Sant Joan i la sacristia). El 1590 la imatge de la Mare de Déu del Roser era encara a l'altar major; tanmateix, el 1592 es va constituir la Confraria de Ntra. Sra. Del Rosari i és, doncs, lògic suposar que en aquelles dates es construís el retaule. El retaule va ser pintant per Joan Bassi, amb qui es va establir un contracte per a daurar i pintar els retaules del Roser i de Sant Roc per 250 lliures, l'any 1626. En la dècada de 1940 es va traslladar l'altar al lloc actual.</p> | 41.4180600,1.9230200 | 409998 | 4585727 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47853-foto-08072-119-1.jpg | Legal | Renaixement|Barroc | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | De l'escultura, desconegut. De la pintura, Joan Bassi. | 95|96 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 | ||||||||
| 47854 | Imatge de Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-santa-magdalena | <p>ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1984). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat CODINA I VILÀ, Jaume; FERNÀNDEZ I TRABAL, Josep; RIERA I BAGUÉ, Josep M.; [et al.] (1991). Estudis d'història de Corbera de Llobregat. Barcelona: Ajuntament de Corbera de Llobregat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat ROSAS FEIJÓO, Eva (2003). El Baix Llobregat. Guia de festes, fires i esdeveniments culturals. [Sant Feliu de Llobregat]: Consell Comarcal del Baix Llobregat VIGUÉ, Jordi; PLADEVALL I FONT, Antoni; CARBONELL I ESTELLER, Eduard; BOU, Emili (1974). L'església romànica de Sant Ponç de Corbera. Segle XI. Barcelona: Porter libros (col. «artestudi art romànic», 1).</p> | XV | <p>Imatge religiosa de talla policromada (amb túnica vermella i mantell blau) que representa a Santa Magdalena, que porta com atributs un llibre a la mà dreta i un pot d'ungüents de plata a l'esquerra. La figura és lleugerament inclinada, i presenta un avançament a la zona del ventre. En un robatori se li va mutilar la mà esquerra, que va haver de ser reconstruïda.</p> | 08072-120 | Pl. de l'Església, 1 | <p>La primera referència documental a la devoció local a Santa Magdalena correspon a un document, datat el 1295, en el qual el senyor de Corbera, Marimon de Plegamans, esmenta l'església de Santa Maria de Corbera i l'altar de Santa Magdalena que va fer construir dins de la capella de Santa Magdalena. Posteriorment, la visita pastoral de 1498 descriu, per primer cop, la imatge de Santa Magdalena, de la qual diu que porta a les mans un pot d'ungüents daurat amb les armes dels Cardona. Segons tradició llegendària, la imatge va ser trobada al segle XVIII dins la cisterna del castell de Corbera, després de ser-hi amagada per protegir-la de l'exèrcit reial de Joan II al segle XV. El 1825 la imatge va ser traslladada de la capella a l'església. A Santa Magdalena se la considera intercessora contra el càncer; hi ha constància de guariments miraculosos i d'exvots que havien estat dipositats a la capella de Santa Magdalena (a un inventari del 30 d'abril de 1602 es parla de 'uns pits de plata grans', 'unes mamelles de plata grans', 'unes mamelles de plata miganeres').</p> | 41.4180600,1.9230200 | 409998 | 4585727 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47854-foto-08072-120-1.jpg | Legal | Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | Pere Sanglada | No hi ha cap document que permeti assegurar que la talla és obra de Pere Sanglada, però per les seves característiques, Joan Valero Molina li atribueix l'obra. | 93 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 | |||||||
| 47855 | Imatge de la Mare de Déu de la Llet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-la-mare-de-deu-de-la-llet | <p>ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1984). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat CODINA I VILÀ, Jaume; FERNÀNDEZ I TRABAL, Josep; RIERA I BAGUÉ, Josep M.; [et al.] (1991). Estudis d'història de Corbera de Llobregat. Barcelona: Ajuntament de Corbera de Llobregat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat VIGUÉ, Jordi; PLADEVALL I FONT, Antoni; CARBONELL I ESTELLER, Eduard; BOU, Emili (1974). L'església romànica de Sant Ponç de Corbera. Segle XI. Barcelona: Porter libros (col. «artestudi art romànic», 1).</p> | XIII | <p>Talla de fusta policromada que representa la Mare de Déu (coronada) donant el pit a l'infant Jesús. Té una alçada de 73 cm.</p> | 08072-121 | Pl. de l'Església, 1 | <p>Atès que es tracta d'una talla d'estil romànic i procedeix del monestir de Sant Ponç, hom pot deduir que la data de la seva elaboració correspon a l'època de construcció del monestir. Tanmateix, no existeix cap referència documental fins força anys més tard i amb una precisió un xic ambigua. D'aquesta manera, no serà fins a la visita pastoral de 1592 que hi hagi una referència com aquesta: «en lo altar de Ntra. Senyora fassen una imatge nova». En la visita del 1628 s'esmentava «un retaule amb la imatge de la Mare de Déu al mig»; en la de 1887 se'n diu «los santos que se veneran en ella son imágenes antiquísimas», però en cap cas podem aclarir de manera documentalment fidedigna l'antiguitat de la imatge. Durant la guerra civil la talla va desaparèixer i no es va localitzar fins 1952; havia patit desperfectes, i va ser restaurada a cura de Joan Ainaud de Lasarte.</p> | 41.4180600,1.9230200 | 409998 | 4585727 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47855-foto-08072-121-1.jpg | Legal | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | A partir del segle XIII es va generalitzar aquest tipus d'iconografia, que evoluciona des de la rigidesa d'anteriors imatges de la Mare de Déu, en els quals és tractada com a tro de l'Infant. A partir d'aquesta època, a més a més, el culte a Maria va tenir una gran expansió al món occidental. | 92 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 | ||||||||
| 47857 | Capella de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-marti | <p>PASQUAL SANGRÀ, Joaquim (1983), 'Fitxa del Inventari de Protecció del patrimoni cultural europeu', Col·legi d'Arquitectes de Barcelona RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XX | <p>Petita capella d'obra tancada amb portelles de ferro amb vidre. Té unes mides aproximades d'1 m x 1m, de planta sobreelevada al damunt d'un peu de pedra esmoladora. La capella és coberta per una teulada a quatre aigües i coronada amb una creu de ferro al cim. L'alçada total és de 1,50 m. A l'interior hi ha una imatge de Sant Martí de Tours.</p> | 08072-123 | C/ Santa Gemma, 2 | <p>A la part baixa del frontal hi ha una placa de marbre amb el text 'San Martín Dedicado por Felix Mas Pañella Enero de 1952'</p> | 41.4152900,1.9178900 | 409566 | 4585425 | 1951 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | J. Pujol Pascuet | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 | ||||||||||
| 47858 | Capella de la Mare de Déu del Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-del-carme-1 | <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1999). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat;</p> | XX | <p>Capella votiva de petites dimensions, adossada a la paret d'un edifici, en el lloc on abans n'hi havia hagut una altra capella exempta. Coberta a dues aigües i porta de mig punt en vidre, protegint una petita imatge de la Mare de Déu del Carme. Es pot il·luminar amb un fanalet que hi ha a l'interior. Sota la capella hi ha unes rajoles amb el text: 'Capelleta de la Mare de Déu del Carme, any 1919. Nou allotjament 16 de juliol de 2000'</p> | 08072-124 | C/ Raval - C/ del Carme | <p>La primera capella que hi havia en aquest indret dedicada a la Mare de Déu del Carme era pintada sobre rajoles, però es va destruir i en el seu lloc, l'any 1919, se'n va fer una altra, exempta i de petites dimensions (1,20 x 1,20 x 3 m), construïda en obra, amb porta en arc de mig punt de ferro forjat i vidre, que fou enderrocada per motiu de la ruïna de les construccions del voltant, però de la qual es conserven restes (la imatge, la llum i els candelers), instal·lades a l'actual.</p> | 41.4172700,1.9206800 | 409802 | 4585642 | 2000 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 | |||||||||||
| 47884 | Mare de Déu del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-del-roser-1 | <p>PAGÈS I PARETAS, Montserrat (1988). 'Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya.</p> | XVIII | <p>Talla policromada d'execució popular. Està dreta, i emmarcada per un rosari, amb el Nen Jesus a coll, nu. És cofada amb una corona abombada acabada amb una boleta. Amb la mà dreta es recull el mantell i amb l'esquerra aguanta el Nen.</p> | 08072-150 | Pl. de l'Església, 1 | <p>Vinculada al retaule del Roser i a l'antiga capella del Roser. La data d'execució sembla que seria el 1758 (per una inscripció a la peanya), posterior en més d'un segle al retaule, fet que fa pensar que pugui ser una rèplica o còpia de l'original.</p> | 41.4180400,1.9231200 | 410007 | 4585725 | 1758 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47884-foto-08072-150-1.jpg | Inexistent | Barroc|Popular | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 96|119 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 | ||||||||
| 47897 | Viacrucis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viacrucis | <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial.</p> | XIX | <p>Per Divendres Sant, cada una de les parròquies organitza un viacrucis pels carrers de la vila, en les quals surten en processó les diverses confraries i els cossos dels portants del Sant Crist. A cada una de les estacions es feia una creu de grans dimensions amb ornamentació de flors o boix bàsicament; les creus acostumaven a ser de fusta, exceptuant la que instal·lava la família Xancó al carrer de Sant Salvador, que era de ferro. En l'actualitat encara es fan els dos viacrucis, però només l'organitzat per la parròquia de Sant Antoni Abat continua fent les creus monumentals típiques.</p> | 08072-163 | Nucli urbà | 41.4146300,1.9299800 | 410575 | 4585339 | 08072 | Corbera de Llobregat | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Religiós | 2023-01-31 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Fotografia obtinguda de GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial. | 63 | 4.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 | ||||||||||||
| 47741 | Cal Quim dels Duros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-quim-dels-duros | <p>ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1984). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XVI | <p>Casa de planta quadrada amb planta baixa, pis i semisoterrani. Per la seva situació en un punt topogràficament complicat, disposa d'unes parets amb contraforts per salvar el desnivell d'uns 7 m entre el carrer de l'Església i la plaça del Castell, en la qual es recolza la construcció mitjançant parets de pedra molera amorterada. La casa també té brancals i dintells de portes i finestres de pedra molera vermella, amb dovelles i punt rodó a l'entrada principal (carrer de l'Església). Al soterrani, a l'interior, conserva arcs de factura gòtica. Es poden distingir clarament les dues cases independents antigues, que són diferents en alçada i decorativament, ja que només s'ha unificat la façana que dóna a al carrer de l'Església (on a més a més es detecta una porta tapiada). Una de les façanes és amorterada i té la porta amb arc apuntat i una finestra amb arc conopial; la façana oposada és feta amb carreus de pedra vermella, amb finestres petites adovellades i obertes sense buscar una disposició estètica.</p> | 08072-7 | C/ Església, 7 | <p>L'origen de la finca cal situar-lo a la mateixa època de la construcció del «Castell de Corbera» (Casal de Santa Magdalena). El motiu Quim dels Duros prové de l'adquisició, a la primera meitat del segle XX, per Quim de Cal Duro, de l'Amunt (els familiars del qual els deien els «Duros»).</p> | 41.4179100,1.9229600 | 409993 | 4585710 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47741-foto-08072-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47741-foto-08072-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47741-foto-08072-7-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 93|94|98|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 155,04 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.