Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
47794 Plaça i carrer de l'església i carrer dels Pins https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-i-carrer-de-lesglesia-i-carrer-dels-pins <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> XX <p>L'espai és delimitat per l'església parroquial de Santa Maria de Corbera, que hi dóna front, la rectoria, els jardins de la rectoria i del castell, el casal de Santa Magdalena («Castell de Corbera»), Cal Tet, Can Quim dels Duros, el mirador i el cementiri vell. Les dimensions de la plaça són d'aproximadament 15x15 m, amb una urbanització dura, pavimentada amb llosa, i amb alguns arbres d'ombra; des de la plaça surt el carrer de l'Església, estret, i que arriba fins la placeta dels Pins, sense pavimentar.</p> 08072-60 Pl. de Església; c/ Església; c/ Pins <p>Entre els segles XIII i XIX l'actual plaça de l'Església constituïa una petita explanada davant, d'una banda, de l'entrada del castell (després davant de les runes del castell enderrocat) i, d'altra banda, del cementiri primitiu i l'entrada de l'església parroquial de Santa Maria. Un cop enderrocat el castell, s'hi va construir una tanca en l'accés a la plaça. El 1950 s'acabaren d'enderrocar les ruïnes del castell, es va construir la rectoria, es van treure les parets de tanca de la plaça i es va executar l'arranjament de l'actual plaça segons el projecte de l'arquitecte municipal, el 1955.</p> 41.4179900,1.9230200 409998 4585719 1950 08072 Corbera de Llobregat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47794-foto-08072-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47794-foto-08072-60-2.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2020-09-22 00:00:00 Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro Joan Pujol i Pasquet 119|98 49 1.5 11 Patrimoni cultural 2024-10-31 02:22
47795 Plaça del Castell https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-del-castell-0 <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> XX <p>Plaça rectangular situada al davant de l'entrada principal del casal de Santa Magdalena (façana de llevant), elevada uns tres metres sobre el carrer Major, i amb un petit desnivell en arribar a l'entrada del casal, que se salva mitjançant una rampa. De la plaça surten unes escales que l'uneixen amb la plaça de l'Església i unes altres que van cap al carrer de l'Església. Per la banda nord es recolza contra la penya i els contraforts de Can Quim dels Duros; per la banda de llevant ve limitada per les parets de Cal Sastre Titit. L'espai és de dimensions reduïdes, i una part està habilitat pels jocs infantils; la resta està ben enllosat amb pedra vermella. La plaça és ajardinada i preparada per al descans amb pèrgola (que també té els pilars de pedra esmoladora), bancs i gronxadors infantils. La barana que dóna sobre el carrer Major té pilons de fundició i rodons de ferro horitzontal.</p> 08072-61 Pl. del Castell <p>La plaça situada davant de la porta principal del Casal de Santa Magdalena fou preparada com a tal arran la restauració del casal a finals del segle XIX. A mitjans del segle XX va ser rehabilitada amb la fesomia actual.</p> 41.4178100,1.9229600 409993 4585699 08072 Corbera de Llobregat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47795-foto-08072-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47795-foto-08072-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47795-foto-08072-61-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2020-09-22 00:00:00 Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro Joan Pujol i Pasquet 119|98 49 1.5 11 Patrimoni cultural 2024-10-31 02:22
47797 L'Avançada, serral de la Penya del Corb, coll d'en Roig https://patrimonicultural.diba.cat/element/lavancada-serral-de-la-penya-del-corb-coll-den-roig <p>BASTARDES, Albert (1988). 'La conservació d'un paisatge. El cas de la Penya del Corb', a 'L'Avançada', núm 19, abril 1988. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat CARRERAS I CANDI, Francesc (1913). Geografia general de Catalunya. Vol. 1. Barcelona: Establ. Editorial de Albert Martín RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> <p>Formació rocosa pertanyent al període Triàsic, en el qual part de l'actual Catalunya es va enfonsar sota les aigües i es dipositar damunt seu l'arenosa vermella que avui anomenem popularment pedra esmoladora, tècnicament, 'gres del Bundsandstein'. Aquesta mena de roca és el que conforma la penya del Corb i l'Avançada, com a punt més alt de les proximitats del nucli urbà de la vila. El seu valor paisatgístic és destacat, oferint un paisatge insòlit al costat mateix del nucli urbà, de topografia abrupta, amb balmes i fraus, i destacant el color vermell per damunt de la poca vegetació de l'entorn.</p> 08072-63 Turó superior de la vila <p>Segons que sembla, antigament havia hagut a l'Avançada una casa, enrunada, actualment, anomenada «Casa de l'Avançada», i habitada per avantpassats de la família Canalet. També hi ha la creu de ferro de l'Avançada, que és d'època recent. Al voltant d'aquest paratge s'escenifica cada any el Pessebre Vivent.</p> 41.4184200,1.9204700 409786 4585770 08072 Corbera de Llobregat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47797-foto-08072-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47797-foto-08072-63-3.jpg Legal Mesozoic Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2020-10-07 00:00:00 Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro 122 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2024-10-31 02:22
47799 Parc urbà de la Roda https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-urba-de-la-roda <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> <p>Paratge natural situat a la zona d'obaga del turó de pedra molera vermella sobre el qual es va desenvolupar el nucli històric de la vila. Aquesta zona és formada per penyals de pedra molera vermella i bosc d'alzines i pins i té una llargada d'uns 180 m i amplades que oscil·len entre 10 i 25 m.</p> 08072-65 Zona posterior de l'església de Santa Maria i de la seva rectoria <p>El mapa del baró Manuel Antic i Mora (anterior al 1790) assenyala el camí de Barcelona per la banda nord del Castell, per sota del parc urbà «la Roda».</p> 41.4182100,1.9228900 409988 4585744 08072 Corbera de Llobregat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47799-foto-08072-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47799-foto-08072-65-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2020-10-07 00:00:00 Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2024-10-31 02:22
47801 Cementiri de Corbera https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-corbera <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> XIX <p>Recinte de cementiri tancat, de forma rectangular, amb un annex lateral (datat el 1994). La única forma d'enterrament són els nínxols (no hi ha panteons ni enterraments a terra), que estan disposats de manera que hi queden carrers i placetes amb xiprers.</p> 08072-67 Pg. Josep Rodrigo i Puig, s/n <p>El cementiri de Corbera va romandre ubicat a l'entorn lateral dret i posterior de l'església parroquial de Santa Maria fins el 1809. Atès l'augment poblacional de la vila, el 1808 el batlle, regidors i rector van demanar a la baronessa Eleonor de Ramon i de Riquer la cessió dels terrenys que ocupa l'actual cementiri. Després de respondre favorablement a aquesta petició, el nou cementiri va ser beneït pel rector, Francesc Ferrer, i el vicari, Joan Vidal, el 15 de juny de 1809, i hi van ser enterrats els dos primers cossos. Posteriorment, el març de 1932 el cementiri va passar a ser de titularitat municipal.</p> 41.4193200,1.9208800 409821 4585869 1809 08072 Corbera de Llobregat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47801-foto-08072-67-2.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Pública Social 2020-09-22 00:00:00 Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro 98 46 1.2 11 Patrimoni cultural 2024-10-31 02:22
47806 Font Vella i antics safareigs https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-vella-i-antics-safareigs <p>ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1984). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> XVIII-XIX <p>La font brolla sota una penya de la base de l'espadat natural de pedra molera al punt en el qual el mateix canvi de tipus de pedra, per la de guix, caracteritza la divisió entre les parts alta i baixa del nucli urbà de la vila. La font és adossada a la roca, i l'envolta la vegetació, que forma una coberta natural a l'espai més proper, arranjat amb bancs d'obra. L'aigua de la font és conduïda als safareigs públics, els quals són actualment en desús, i separats de la font pel carrer. Tant la plaça on hi ha la font com els safareigs són envoltats de plataners força grans. La part dels safareigs està a un nivell inferior del carrer, i s'hi accedeix per unes escales. Recentment s'ha habilitat un espai a la part superior com a parc infantil.</p> 08072-72 C/ Font Vella, 21 <p>La Font Vella va ser una font natural en servei fins a la dècada dels anys 70 del segle XX. Tanmateix, a mida que el nucli urbà es va anar expandint es va manifestar la impotabilitat de la seva aigua. En aquell moment es va connectar a la xarxa municipal d'aigua provinent dels Masets. D'altra banda, els safareigs van ser utilitzats pels veïns del municipi fins a la dècada dels 70 del segle XX.</p> 41.4166300,1.9220000 409911 4585569 08072 Corbera de Llobregat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47806-foto-08072-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47806-foto-08072-72-2.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Social 2020-09-22 00:00:00 Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro 119|98 47 1.3 11 Patrimoni cultural 2024-10-31 02:22
47812 Font de les Febres https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-febres-0 <p>AAVV (2005). 'Les fonts de Corbera'. Corbera de Llobregat, GEMC ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1984). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> XIX <p>Petita deu d'aigua que brolla ran del camí que mena a la masia dels Fitons; en temps de secada forta gairebé s'esmorteix. A pocs metres sota la font discorre la riera de Corbera. La font està protegida per un marge d'aproximadament 1 metre d'alçada, i pocs metres més avall hi ha el safareig o abeurador que es proveu de l'aigua sobrant. La vegetació de l'entorn, que hi dóna ombra, està formada per pins i alzines centenaris, amb un sotabosc de roure, mata, ruda, murtra... Hi ha una inscripció en mal estat on es pot llegir 'febras'.</p> 08072-78 Camí dels Fitons <p>La font de les Febres i el safareig o abeurador presenten un aspecte de construcció immemorial. Té segles d'existència, sense que hom en pugui precisar la data. Segons tradició oral, sembla que tenia efectes guaridors contra les febres, motiu pel qual se la denomina com a font de les Febres.</p> 41.4209600,1.9026000 408296 4586070 08072 Corbera de Llobregat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47812-foto-08072-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47812-foto-08072-78-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2020-10-07 00:00:00 Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro 98 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2024-10-31 02:22
47813 Font de Santa Magdalena https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-santa-magdalena-0 <p>ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1984). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> XX <p>Font construïda amb pedra molera, sota la rampa de pujada a cal Teixidor, formant un refundit d'uns 1,50 m aproximadament respecte la llinda del carrer. Al centre de l'espai hi ha la font, amb un frontal en forma d'arc de mig punt de maó massís i rajoles de color verd, amb dues jardineres enreixades a banda i banda, i dues petites jardineres més penjant del sostre. El fons del conjunt és de pedra vermella, amb un rètol amb l'inscripció 'Font de Sta. Magdalena, 22.VII.1959', sobre fusta. Està il·luminada per dos fanals i un fluorescent. També hi ha una petita placa commemorativa 'Concurs de flors, 1er premi carrer Major, 1965'.</p> 08072-79 C/ Major, 9-12 <p>Tot i que no hi ha referència documental de la seva construcció, hom pot consignar la seva reconstrucció durant la primera meitat del segle XX, però va ser reconstruïda recentment per l'Ajuntament.</p> 41.4181700,1.9237000 410055 4585739 08072 Corbera de Llobregat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47813-foto-08072-79-2.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Social 2020-09-22 00:00:00 Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro 98 47 1.3 11 Patrimoni cultural 2024-10-31 02:22
47814 Font de la Vila https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-vila-0 <p>RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> XX <p>Font amb un frontal de pedra calissa acabat en punt rodó que fa de marc a unes majòliques on es descriu l'origen de la deu; al començament del text hi ha el títol 'Font de la vila' i l'antic escut de Corbera, amb el castell, l'escala i el corb.</p> 08072-80 C/ Canigó, 21-23 <p>Constitueix la font més antiga de la part alta de Corbera de Llobregat. L'aigua que hi brolla prové del Coll del Portell (550 m), del peu del Puig d'Agulles (652 m) i del roc Forrellac (612 m). La inscripció que hi figura és la següent: «Font de la villa corberi: aquesta aigua fresca i bona brolla de les roques calines del puig d'Agulles, coll del Portell i roc de Forellac a 612 mts del nivell del mar. Portada a Corbera perquè puguem fruir de les seves cualitats inmillorables, no n'hem de fer mal ús. Bebeu-ne a cort ple. No l'estalvieu però no la mateu. Gràcies.». La font actual seria una reconstrucció de l'any 1957 d'una més antiga.</p> 41.4177100,1.9208600 409817 4585690 1957 08072 Corbera de Llobregat Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Social 2020-09-22 00:00:00 Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro Les rajoles són una reproducció de les originals, substituïdes pel seu mal estat. 47 1.3 11 Patrimoni cultural 2024-10-31 02:22
47815 Font de Flandes https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-flandes <p>AAVV (2005). 'Les fonts de Corbera'. Corbera de Llobregat, GEMC RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> XX <p>Font natural que brolla prop de l'antic camí al coll del Portell sota el puig de les Agulles, a uns 600 m al nord-est d'aquest cim. En èpoques de secada el doll es veu molt minvat o esdevé inexistent. Entre les pedres de l'entorn, i sota un pollancre de grans dimensions, hi ha un piló de formigó amb una aixeta; l'aigua va a parar a una palanqueta excavada a la roca i finalment segueix el seu recorregut fins la riera. Entorn envoltat de vegetació, amb alzines, falgueres...</p> 08072-81 Sota el Puig d'Agulles, al trencall del camí entre els Masets de Baix i de Dalt <p>A totes les publicacions que tracten del camí de pujada al Puig d'Agulles des de la banda de Corbera, hi ha esment de la Font de Flandes, ja que acostuma a ser la darrera parada abans de l'empenta final. Sembla que abans la font estava situada una mica més amunt de la seva situació actual, i que a la vora hi havia una bassa que es feia servir per regar.</p> 41.4093100,1.8878400 407046 4584793 08072 Corbera de Llobregat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47815-foto-08072-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47815-foto-08072-81-2.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2020-10-07 00:00:00 Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro 119|98 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2024-10-31 02:22
47816 El Calaix, 'el Cala', torrent de can Canals https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-calaix-el-cala-torrent-de-can-canals <p>RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> <p>Paratge natural situat al capdamunt del torrent de can Canals, amb uns 150 mts d'amplada per 500 mts de llargada (des de sota de la carretera de Gelida fins els Fitons). La roca ha estat erosionada pel pas de l'aigua i els moviments tectònics, formant-se escletxes, obertures i talls molt profunds i petites esplanades que permeten el descans i gaudir del paisatge. Per l'altra banda del torrent passa un camí en el qual s'han situat baranes en diferents punts (com a protecció i mirador). L'aigua del torrent es recollida i conduïda fins el poble.</p> 08072-82 Torrent de can Canals <p>El Calaix és conegut des de força temps per la seva orografia i per l'aigua de què disposa.</p> 41.4221300,1.8994100 408031 4586204 08072 Corbera de Llobregat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47816-foto-08072-82-2.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2020-10-07 00:00:00 Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2024-10-31 02:22
47819 El Roure Gran https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-roure-gran <p>CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> <p>Exemplar de roure (família de les fagaceae, gènere Quercus) que presenta un diàmetre de peu d'entre 0,60 - 1 m, copa de més de 10 m d'alçada i 10 m de diàmetre.</p> 08072-85 C/ Teresa Rojo, 12 <p>El Roure Gran és un arbre que pot ser considerat un exemplar especial, ja que per les seves dimensions i antiguitat (és centenari) forma part de la història del municipi.</p> 41.4269400,1.9629700 413349 4586672 08072 Corbera de Llobregat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47819-foto-08072-85-2.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social 2021-05-26 00:00:00 Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro 2151 5.2 11 Patrimoni cultural 2024-10-31 02:22
47820 L'Alzina de Rafamans https://patrimonicultural.diba.cat/element/lalzina-de-rafamans <p>CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> <p>Exemplar d'alzina (família de les fagaceae, gènere Quercus ilex) que presenta un diàmetre de peu d'entre 0,60 - 1 m, copa de més de 10 m d'alçada i 10 m de diàmetre.</p> 08072-86 Prop la depuradora Rafamans <p>L'Alzina és un arbre que pot ser considerat un exemplar especial, ja que per les seves dimensions i antiguitat (és centenària) forma part de la història del municipi.</p> 41.4146900,1.9349500 410991 4585341 08072 Corbera de Llobregat Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Social 2021-05-26 00:00:00 Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro 2151 5.2 11 Patrimoni cultural 2024-10-31 02:22
47821 Xiprers de can Llopart https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprers-de-can-llopart <p>CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> <p>Cinc exemplars de xiprers (família de les Cuquessaceae, gènere Cupressus sempervirens) que presenten un diàmetre de peu de 0,60-1 m i una alçada d'uns 15 m. Estan separats en dos grups de dos i tres exemplars respectivament. El grup de dos està al camí antic que anava a Sant Andreu de la Barca, i els tres restants estan a banda i banda de la carretera.</p> 08072-87 Carretera de Corbera a Sant Andreu de la Barca, a l'alçada de can Llopart <p>Els 5 exemplars de xiprers de Can Llopard són arbres que poden ser considerats exemplars especials, ja que per les seves dimensions i antiguitat (són centenaris) formen part de la història del municipi. Antigament els xiprers indicaven el senyal de benvinguda als caminants: es plantava un xiprer si s'oferia aigua, dos si s'oferia aigua i menjar, i tres si també s'oferia allotjament; en el cas de can Llopart hi ha el fet curiós que si s'accedia des de Corbera hi havia tres xiprers mentre que si es venia de Sant Andreu només n'hi havia dos. Sembla que durant la guerra civil van servir de refugi per a persones.</p> 41.4334200,1.9429900 411688 4587412 08072 Corbera de Llobregat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47821-foto-08072-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47821-foto-08072-87-3.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social 2021-05-26 00:00:00 Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro Actualment estan completament envoltats de vegetació, i el grup de tres queden separats per la carretera. Informació facilitada per la família Llopart, masovers de can Llopart. 2151 5.2 11 Patrimoni cultural 2024-10-31 02:22
47822 Font de l'Amunt, font de can Roca https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lamunt-font-de-can-roca <p>AAVV (2005). 'Les fonts de Corbera'. Corbera de Llobregat, GEMC GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> L'entorn de la font és bo, el safareig està colgat per la vegetació. A la mateixa font hi ha mostres d'actes de vandalisme. <p>Font situada en un indret envoltat de vegetació, ajardinat amb bancs. La font està adossada a un mur de pedra seca, i té forma d'arc de mig punt. A la part inferior hi ha un petit banc d'obra amb un abeurador i, sota un camí, l'antic safareig de l'Amunt.</p> 08072-88 Extrem oest del barri de l'Amunt 41.4101800,1.9065300 408609 4584869 08072 Corbera de Llobregat Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47822-foto-08072-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47822-foto-08072-88-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2020-10-07 00:00:00 Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2024-10-31 02:22
47824 Font dels Herbatges https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-herbatges <p>AAVV (2005). 'Les fonts de Corbera'. Corbera de Llobregat, GEMC ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1984). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> <p>Font situada en un indret de vegetació espessa, adossada a unes feixes i sota un gatell. L'aigua passa per diferents nivells fins que va a parar al torrent. El lloc és força ombrívol, gairebé tocant el mateix torrent; l'aigua brolla de forma abundant, creant un espai amb gorgs i petits salts d'aigua. L'ambient i la vegetació fan que sigui l'hàbitat ideal per espècies com les salamandres</p> 08072-90 Torrent de la Casa Cremada i els Herbatges 41.4220900,1.9074600 408704 4586191 08072 Corbera de Llobregat Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2020-10-07 00:00:00 Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2024-10-31 02:22
47825 Font del Rauré, del Raulé, del Rourer https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-raure-del-raule-del-rourer <p>AAVV (2005). 'Les fonts de Corbera'. Corbera de Llobregat, GEMC RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> Tot i que l'entorn està en un estat acceptable, l'aspecte original de la font no es manté, la placa on hi havia la inscripció està malmesa i presenta pegats de ciment. <p>La font està situada a peu del curs de l'aigua, tocant la riera de Corbera, en una fondalada amb poc espai i vegetació abundant. L'aigua surt d'una petita canonada clavada en una roca, on hi havia una inscripció que avui es conserva parcialment: 'Font del Rauré, restaurada el 3,09,1951'</p> 08072-91 Entre les urbanitzacions del Bon Repòs, les Parretes i la Creu Aragall Júnior, 41.4209300,1.9129900 409164 4586056 08072 Corbera de Llobregat Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47825-foto-08072-91-2.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2020-10-07 00:00:00 Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2024-10-31 02:22
47828 Fonteta, font de can Tonijoan https://patrimonicultural.diba.cat/element/fonteta-font-de-can-tonijoan <p>AAVV (2005). 'Les fonts de Corbera'. Corbera de Llobregat, GEMC GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial. RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> A la rajola amb la imatge de Sant Cristòfol han picat les cares. <p>Espai a peu de la carretera que va des de Corbera fins l'Amunt. La font pròpiament dita queda a la banda dreta de l'espai, i té bancs (d'obra a la dreta i excavat a la roca a l'esquerra). Té preparada una estructura amb bigues per a que s'enramin les plantes i creïn un espai ombrívol. La font té dos brolladors a diferents alçades, i també hi ha una rajola amb la imatge de Sant Cristòfol i un rètol on s'indica que l'aigua no és potable.</p> 08072-94 A la carretera de l'Amunt 41.4130800,1.9027000 408293 4585195 08072 Corbera de Llobregat Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47828-foto-08072-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47828-foto-08072-94-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2020-10-07 00:00:00 Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2024-10-31 02:22
47829 Font de l'alzina de can Llopart https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lalzina-de-can-llopart <p>AAVV. (2005). 'Les fonts de Corbera'. Corbera de Llobregat: GEMC. GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> <p>Font situada en una fondalada sota les arrels d'una alzina de dimensions considerables. L'aigua raja i forma un salt que va a parar dins una antiga resclosa. Damunt el raig d'aigua hi ha la inscripció 'Font de l'Alzina'.</p> 08072-95 Al camí que va des can Llopard a can Deu, tocant el torrent de can Llopard 41.4314700,1.9488400 412174 4587189 08072 Corbera de Llobregat Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47829-foto-08072-95-2.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2020-10-07 00:00:00 Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2024-10-31 02:22
47831 Font del Corró, font del Pi de can Deu, font de can Deu https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-corro-font-del-pi-de-can-deu-font-de-can-deu <p>AAVV (2005), 'Les fonts de Corbera'. Corbera de Llobregat, GEMC ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1984). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> Envoltada de vegetació, i amb una pintada. <p>Font situada en un espai estret i cobert de vegetació de ribera, al costat d'un pi de grans dimensions. L'aigua surt d'un petit brollador i es recull en una palanca excavada al terra.</p> 08072-97 Al camí de Can Deu (des de la carretera de Sant Andreu), a l'altra banda de la riera 41.4266100,1.9416000 411563 4586657 08072 Corbera de Llobregat Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47831-foto-08072-97-2.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2020-10-07 00:00:00 Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2024-10-31 02:22
47836 Font dels Plataners https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-plataners <p>AAVV (2005). Les fonts de Corbera. Corbera de Llobregat: GEMC. RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> XIX <p>L'aigua surt, a través d'una canya, d'entre les pedres. Font situada a l'ombra de dos plataners de dimensions considerables, i envoltada de pedres que serveixen per seure. Entre les arrels dels dos plataners l'aigua llisca fins arribar a una petita bassa d'obra. Està envoltada de vegetació abundant: heures...</p> 08072-102 Urbanització can Palet 41.4339600,1.9693200 413889 4587445 08072 Corbera de Llobregat Fàcil Bo Legal Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2020-09-22 00:00:00 Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro 47 1.3 11 Patrimoni cultural 2024-10-31 02:22
47838 Font de la Senyora https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-senyora <p>AAVV (2005). 'Les fonts de Corbera'. Corbera de Llobregat, GEMC RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> <p>Font molt propera a la riera Rafamans, en un racó de vegetació frondosa d'heures, molses i falgueres. L'aigua surt de la roca, es recull en una palanqueta, surt per un brollador i va a parar directament a la riera.</p> 08072-104 Prop de la barriada de Sant Cristòfol 41.4138100,1.9034300 408355 4585276 08072 Corbera de Llobregat Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47838-foto-08072-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47838-foto-08072-104-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2020-10-07 00:00:00 Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2024-10-31 02:22
47840 Font de Santa Teresa https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-santa-teresa <p>AAVV (2005). 'Les fonts de Corbera'. Corbera de Llobregat, GEMC GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> <p>Font situada en un espai molt ample, amb les restes d'una bassa al davant. L'accés a la font es fa a través d'unes escales. Està encastada en un mur de pedra seca (al costat d'un altre de pedra amorterada). Hi ha una llosa amb la inscripció 'Font de Santa Teresa' i a la part superior una petita fornícula protegida per una reixa, amb un relleu de Santa Teresa. L'aigua brolla directament d'una obertura a la roca.</p> 08072-106 Urb. Santa Maria de l'Avall, carrer 17 41.4213400,1.9541500 412604 4586059 08072 Corbera de Llobregat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47840-foto-08072-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47840-foto-08072-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47840-foto-08072-106-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Social 2020-09-22 00:00:00 Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro 119|98 47 1.3 11 Patrimoni cultural 2024-10-31 02:22
47841 Font de can Canonge https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-canonge <p>AAVV (2005). Les fonts de Corbera. Corbera de Llobregat: GEMC. RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> <p>Font situada a peu de la riera, envoltada de vegetació, i amb accés a través del carrer baixant unes escales. Hi ha una peça ceràmica amb el nom de la font damunt una petita fornícula de maó massís i ciment.</p> 08072-107 A la urbanització can Canonge, tocant la riera de Corbera 41.4348000,1.9570800 412867 4587551 08072 Corbera de Llobregat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47841-foto-08072-107-1.jpg Legal Popular Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2020-10-07 00:00:00 Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro 119 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2024-10-31 02:22
47842 Font de Socies https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-socies <p>AAVV (2005). Les fonts de Corbera. Corbera de Llobregat: GEMC GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> <p>Font situada en un indret força espaiós al costat d'una alzina de grans dimensions, envoltat de vegetació (pins i heures bàsicament). L'aigua surt d'un petit brollador entre les pedres (que formen part d'una estructura de pedra amorterada) i rellisca per elles. Al voltant hi ha pedres de grans dimensions que es poden fer servir com a bancs o taules.</p> 08072-108 Camí forestal entre les urbanitzacions Cases Pairals i Socies. 41.4306100,1.9655900 413573 4587077 08072 Corbera de Llobregat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47842-foto-08072-108-2.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2020-10-07 00:00:00 Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2024-10-31 02:22
47843 Banc de pedra molera a la plaça de l'Església https://patrimonicultural.diba.cat/element/banc-de-pedra-molera-a-la-placa-de-lesglesia <p>RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> XIX-XX <p>Dos bancs de pedra vermella molera adossats a banda i banda de la porta de la façana principal de l'església de Santa Maria. El de l'esquerra és de dimensions molt reduïdes, ben bé la meitat del de la dreta. Els peus dels dos són fets amb pedres de tamany irregular amorterades, i a la part superior hi ha pedres més grans i ben tallades.</p> 08072-109 Pl. de l'Església, 1 41.4181100,1.9230900 410004 4585732 08072 Corbera de Llobregat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47843-foto-08072-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47843-foto-08072-109-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Social 2020-09-22 00:00:00 Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro 98 47 1.3 11 Patrimoni cultural 2024-10-31 02:22
47844 Banc de pedra molera del carrer de l'Església https://patrimonicultural.diba.cat/element/banc-de-pedra-molera-del-carrer-de-lesglesia <p>RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> XIX-XX <p>Un banc de pedra adossat a la façana est de l'edifici «Can Quim dels Duros». El peu és format per pedres de dimensions i materials diferents, amorterades, encara que amb un predomini de la pedra vermella esmoladora típica de l'entorn, amb la qual s'ha fet el seient.</p> 08072-110 C/ Església, 7 41.4179300,1.9230400 410000 4585713 08072 Corbera de Llobregat Fàcil Bo Legal Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Social 2021-01-07 00:00:00 Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro 47 1.3 11 Patrimoni cultural 2024-10-31 02:22
47845 Banc de pedra molera del carrer de l'Església (sota el mur) https://patrimonicultural.diba.cat/element/banc-de-pedra-molera-del-carrer-de-lesglesia-sota-el-mur <p>RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> XIX-XX <p>Banc de pedra molera adossat al mur que aguanta la plaça de l'Església. Tant el peu com el seient són fets amb la pedra esmoladora típica de la zona.</p> 08072-111 C/ Església (davant el C. De l'Església, 3) 41.4179400,1.9232200 410015 4585713 08072 Corbera de Llobregat Fàcil Bo Legal Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Social 2020-09-22 00:00:00 Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro 47 1.3 11 Patrimoni cultural 2024-10-31 02:22
47846 Banc de pedra molera a la plaça del Castell https://patrimonicultural.diba.cat/element/banc-de-pedra-molera-a-la-placa-del-castell <p>RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> XIX-XX El peu està reconstruït parcialment utilitzant ciment, fet que trenca amb l'estètica del banc. <p>Un banc de pedra vermella molera adossat a la façana lateral est del Casal de Santa Magdalena. La seva superfícies és força baixa, tot i que salva un desnivell.</p> 08072-112 Pl. del Castell 41.4177900,1.9229000 409988 4585697 08072 Corbera de Llobregat Fàcil Regular Legal Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Social 2020-09-22 00:00:00 Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro 47 1.3 11 Patrimoni cultural 2024-10-31 02:22
47847 Banc de pedra molera del carrer Canigó https://patrimonicultural.diba.cat/element/banc-de-pedra-molera-del-carrer-canigo <p>RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> XIX-XX El peu està molt mixtificat <p>Dos bancs adossats a la façana del C/ Canigó, 31, a banda i banda de la porta. Originalment eren de pedra molera, però han estat molt mixtificats i el seu estat original només pot deduir-se.</p> 08072-113 C/ Canigó, 31 41.4179200,1.9214900 409870 4585713 08072 Corbera de Llobregat Fàcil Regular Legal Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Social 2020-09-22 00:00:00 Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro 47 1.3 11 Patrimoni cultural 2024-10-31 02:22
47848 Serra de l'Aragall, serra de Sant Miquel, pujol de Migjorn https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-de-laragall-serra-de-sant-miquel-pujol-de-migjorn <p>RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> La banda de Corbera de la serra de l'Aragall està fortament urbanitzada <p>Les serres de l'Aragall, de Sant Miquel i el Pujol de Migjorn estan situades al límit amb els termes municipals de Gelida i Castellví de Rosanes. Són formades per dipòsits en forma de penya-segats de l'època del Triàsic, reposant damunt de pissarres silúriques. El punt més elevat de la serra de l'Aragall és la Creu de l'Aragall que, malgrat la seva estreta vinculació amb la masia de ca n'Aragall, al terme municipal de Corbera, està situada a Castellví de Rosanes. El punt més elevat de la serra de Sant Miquel és el pujol de Migjorn, amb 599 mts, tot i que també destaca l'anomenada Roca Foradada, una formació rocosa amb un forat circular als seus peus, que es constitueix com un mirador. En quant a vegetació, destaca la importància del bosc, format gairebé exclusivament de pi bord i alzines.</p> 08072-114 Límit nord-est del terme municipal 41.4297000,1.8955100 407716 4587048 08072 Corbera de Llobregat Fàcil Regular Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2020-10-07 00:00:00 Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2024-10-31 02:22
47851 PEIN Muntanyes de l'Ordal https://patrimonicultural.diba.cat/element/pein-muntanyes-de-lordal <p>Direcció General de Patrimoni Natural (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> <p>Espai de 21,27 ha que forma part de l'espai PEIN de les Muntanyes de l'Ordal. El conjunt de l'espai està format per diverses unitats: la serra de l'Aragall, les serres de l'Ordal, la serres del Mas i de Güell, els penya-segats de Cervelló, etc, deixant fora els elements artificialitzats. S'ha d'incloure dins el domini de l'alzinar litoral, però hi dominen les comunitats secundàries com les brolles o garrigues, a més de comunitats rupícoles casmofítiques i comofítiques, calcícoles i silicícoles. Hi ha presència de garric, llentiscle i gatosa, a més de plantes aromàtiques com la farigola o el romaní. L'espai PEIN que forma part del terme municipal de Corbera de Llobregat, al límit amb el terme municipal de Gelida, inclou dos cims destacats, el Puig d'Agulles i el Roc Forellac, amb una alçada de 628 mts.</p> 08072-117 Límit oest del terme municipal 41.4114400,1.8810200 406479 4585037 08072 Corbera de Llobregat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47851-foto-08072-117-2.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2020-10-07 00:00:00 Helena Garcia Navarro La seva situació, propera a importants àrees urbanes, determina un cert grau de fragilitat; la forta pressió antròpica fa augmentar el risc d'incendis forestals. 2153 5.1 1785 11 Patrimoni cultural 2024-10-31 02:22
47852 Puig de les Agulles https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-de-les-agulles <p>RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> Degut a la instal·lació del radar i de diverses antenes, l'aspecte actual és un tant inhòspit. <p>Pujol de 652 m d'alçada. És l'indret més alt de Corbera i de la serra de l'Ordal, just al límit amb el terme municipal de Gelida. Junt amb el Roc de Forellac i el Coll del Portell està inclòs a les muntanyes de can Rigol (que alhora formen part de la serra de l'Ordal. Es pot accedir a aquest indret per diversos camins, el més conegut i utilitzat antigament era el que unia els dos Masets i passava per la Font de Flandes, encara que la instal·lació del radar meteorològic va fer que s'obrís un nou camí i que actualment es pugui arribar fins gairebé el cim en vehicle. La vegetació és abundant, amb un predomini del pi blanc, encara que també es troben alzines i matolls (garriga mediterrània, llentiscle i gatosa) i herbes aromàtiques (farigola i romaní). L'espai forma part de l'àrea protegida (PEIN) de les muntanyes de l'Ordal.</p> 08072-118 Límit oest del terme municipal 41.4081000,1.8850300 406809 4584661 08072 Corbera de Llobregat Fàcil Regular Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2020-10-07 00:00:00 Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro L'any 1992 va instal·lar-s'hi un radar meteorològic 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2024-10-31 02:22
47860 Casa Nova de l'Aragall (jaciment) https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-nova-de-laragall-jaciment <p>RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat SERVEI DE PATRIMONI ARQUEOLÒGIC (2005). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Carta arqueològica. Corbera de Llobregat (Baix Llobregat). Barcelona: Generalitat de Catalunya.;</p> <p>Dos conjunts de gravats situats en afloraments rocosos de grans dimensions, situats a uns 20 i 60 m de la Casa Nova de l'Aragall. Al conjunt 1, els gravats ocupen l'extrem sud-est d'un aflorament rocós d'uns 5 m de longitud de gresos vermells triàsics; els gravats ocupen una superfície llisa d'1 m2 i consisteixen en una seixantena de línies incises d'uns 8-12 cm de longitud, orientades majoritàriament vers el nord-est/sud-oest i situades paral·lelament formant franges irregulars. La fondària màxima de les línies incises és de 2-3 mm. Unes poques línies, en general mal conservades i agrupades a l'extrem superior de la superfície gravada, presenten orientacions diferents i no guarden un paral·lelisme entre ells. Per sota de les línies, ocupant una posició central, hi ha una parella de cassoletes de perfil cònic, de 3 cm de diàmetre i una fondària de 2 cm. El conjunt 2 es tracta d'un aflorament rocós de gres vermellós, sobre l'extrem oriental del qual hi ha inscultures consistents en 5 cassoletes alineades irregularment; els seus diàmetres varien entre els 4,5-10 cm, i la seva profunditat varia també entre els 2-5,5 cm.</p> 08072-126 C/ Eucaliptus, 108 <p>El juliol de 1998, Antoni Guillaumes va informar al Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya de l'existència de dues roques amb inscultures vora la Casa Nova de l'Aragall, no gaire lluny de la pedra localitzada el 1996.</p> 41.4275300,1.9157700 409406 4586786 08072 Corbera de Llobregat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47860-foto-08072-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47860-foto-08072-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47860-foto-08072-126-3.jpg Legal Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Social BCIN National Monument Record Assentament (jaciment) 2020-09-22 00:00:00 Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro Element declarat BCIN segons Ley 16/1985, de 25 de junio, del Patrimonio Histórico Español i Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català 78|79|76 1754 1.4 1782 11 Patrimoni cultural 2024-10-31 02:22
47867 Font de la Pubilla https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-pubilla <p>ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1986). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial.</p> XX <p>Font pública amb la figura esculpida d'una pubilla en un bloc de pedra centrada en una placeta que fa conjunt amb un parc infantil. A la part frontal, a més a més de la imatge de la pubilla hi ha l'antic escut de Corbera i la data de la seva inauguració (16 d'abril de 1979); a la part posterior hi ha la inscripció 'Inaugurat essent batlle en Miquel Cañellas i Cardona, el qual fou fundador del certamen Pubilla de Corbera, any 1970. Corbera a les pubilles d'arreu de Catalunya'</p> 08072-133 Pl. de la Pubilla <p>Fou inaugurada el 16 d'abril de 1979, sent alcalde Miquel Canyellas i Cardona, fundador de la festa de l'elecció de «la Pubilla</p> 41.4151200,1.9318900 410736 4585391 1979 08072 Corbera de Llobregat Fàcil Bo Inexistent Patrimoni moble Element urbà Pública Social 2020-09-22 00:00:00 Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro 51 2.1 11 Patrimoni cultural 2024-10-31 02:22
47871 Gorgs de la Mola, camí històric del Pas de la Barca https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorgs-de-la-mola-cami-historic-del-pas-de-la-barca En alguns indrets els murs de pedra seca estan deteriorats, i el camí no està en bon estat. <p>El camí és el que s'utilitzava des de l'època medieval i moderna per transportar el gel del pou de glaç a Corbera. Presenta murs de pedra seca i marques d'antigues roderes a les pedres del terra. En aquest indret hi havia un antic molí fariner, documentat al segle XVI, i encara queden restes de les canalitzacions que hi duien l'aigua. La força de l'aigua -riera de Corbera- ha excavat un pas en gresos vermellosos, les roques són de gran bellesa i conformen un paratge de coves, balmes i salts. A l'entorn també hi ha les restes d'un aqüeducte i una antiga depuradora d'aigua que funcionava pel sistema de decantació.</p> 08072-137 Tram final de la riera de Corbera 41.4395800,1.9726900 414178 4588066 08072 Corbera de Llobregat Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47871-foto-08072-137-2.jpg Inexistent Medieval Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2020-10-07 00:00:00 Helena Garcia Navarro Informació facilitada pel GEMC, el Grup d'Història Local i l'Àrea de Promoció Econòmica i Turisme de l'Ajuntament de Corbera de Llobregat 85 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2024-10-31 02:22
47873 Font i escultura de la plaça del Rabadà https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-escultura-de-la-placa-del-rabada XX L'estat de la plaça és bo en general, però hi ha pintades a la font i a un rètol que hi ha al costat, i a la placa de l'escultura li han caigut lletres i està rovellada. <p>Placeta ajardinada de forma triangular, a la qual s'accedeix per escales des de dos dels costats. A un angle hi ha la font amb l'antic escut de Corbera; a un altre l'escultura en ferro d'un rabadà sobre un pedestal de pedra molera. Hi ha la inscripció 'EL RABADÀ', en ferro, damunt la pedra i, a un lateral, una placa també de ferro amb la inscripció '1ER PESSEBRE VIVENT DE CATALUNYA, XXV EDICIÓ 1962-1986'.</p> 08072-139 Plaça del Rabadà <p>L'escultura va col·locar-se per commemorar el vint-i-cinquè aniversari de la primera edició del Pessebre Vivent, en una plaça on ja hi havia la font.</p> 41.4181400,1.9249000 410156 4585734 1986 08072 Corbera de Llobregat Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47873-foto-08072-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47873-foto-08072-139-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Social 2020-09-22 00:00:00 Helena Garcia Navarro De l'escultura, Josep Rodrigo 98 51 2.1 11 Patrimoni cultural 2024-10-31 02:22
47885 Font de l'Alcalde https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lalcalde <p>ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1984). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya</p> XX L'espai és ple de pintades. <p>Font sota un porxo, adossada a un mur de pedra vermella, amb una part d'obra i una altra excavada a la roca. Al que seria pròpiament la font hi ha una peça metàl·lica amb l'escut de Corbera. A l'esquerra hi ha una placa amb la inscripció 'Que aquesta font de l'alcalde on raja l'aigua amb so d'argent amb llur encís cridi a la gent, i el seu riure convidi a beure i el seu banc convidi a seure. La font de l'alcalde, 22 de juliol de 1973'. A la dreta hi ha unes escales d'accés a les eixides de les cases situades a un nivell superior.</p> 08072-151 Carrer Andreu Cerdà 41.4176100,1.9229400 409991 4585677 08072 Corbera de Llobregat Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47885-foto-08072-151-2.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Social 2020-09-22 00:00:00 Helena Garcia Navarro 98 47 1.3 11 Patrimoni cultural 2024-10-31 02:22
47900 Font de can Moriscot https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-moriscot <p>AAVV (2005). 'Les fonts de Corbera'. Corbera de Llobregat, GEMC</p> XIX La vegetació quasi selvàtica de l'entorn fa difícil l'accés a la font. <p>La font està situada a tocar del torrent de la Moriscota., en un indret cobert de vegetació espessa, amb heures, molses i esbarzers principalment. S'hi accedeix baixant un petit corriol i, finalment, per uns petits graons de pedra. La font brolla de forma abundant.</p> 08072-166 Prop del barri de can Moriscot 41.4331900,1.9299800 410601 4587400 08072 Corbera de Llobregat Difícil Regular Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2020-10-07 00:00:00 Helena Garcia Navarro 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2024-10-31 02:22
47906 Penyes d'en Rovira https://patrimonicultural.diba.cat/element/penyes-den-rovira <p>RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> <p>Turó de gran valor paisatgístic situat a l'entrada de la zona baixa del nucli urbà, format per roques calcàries i dipòsits de guix. Antigament s'hi havia conreat vinya, però el terreny quedà erm després de la fil·loxera. A principis del segle XX s'arranjà com a jardí. Damunt el turó hi ha la masia de la Creu.</p> 08072-172 Límit del terme municipal, damunt el brancal de la carretera que va cap a la zona alta. 41.4159600,1.9341800 410928 4585482 08072 Corbera de Llobregat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47906-foto-08072-172-2.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2020-10-07 00:00:00 Helena Garcia Navarro 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2024-10-31 02:22
47910 Tram del camí antic a Sant Ponç https://patrimonicultural.diba.cat/element/tram-del-cami-antic-a-sant-ponc XIX <p>Primera part del camí antic de Sant Ponç, que unia la zona alta de Corbera amb el monestir. El camí és estret, està sense pavimentar i és emmarcat per un mur de pedra seca a un dels seus costats. La vegetació és abundant i espessa, i hi destaquen els pins, les atzavares i les figueres de moro. En diferents indrets hi ha bancs, de pedra seca, fets amb la pedra esmoladora pròpia de la zona.</p> 08072-176 Carrer del Carme 41.4158400,1.9190100 409660 4585485 08072 Corbera de Llobregat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47910-foto-08072-176-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2020-09-22 00:00:00 Helena Garcia Navarro Informació facilitada pel Grup d'Història Local. 98 49 1.5 11 Patrimoni cultural 2024-10-31 02:22
47803 Creu de ferro de Coll Roig, creu de l'Avançada https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-ferro-de-coll-roig-creu-de-lavancada <p>ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1984). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat..</p> XVIII <p>Creu de terme situada al cim del Coll Roig, la cota més alta del serral de Corbera, també anomenat l'Avançada, amb vistes privilegiades sobre l'entorn. La creu està obrada en ferro forjat i resta clavada al centre d'una pedra de moldre guix.</p> 08072-69 Carena del Coll Roig <p>Segons que sembla, de temps immemorial s'hi feia la benedicció del terme en la diada de la Santa Creu (3 de maig). Actualment, però, no se'n segueix el costum.</p> 41.4182300,1.9197300 409724 4585749 08072 Corbera de Llobregat Difícil Bo Legal Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Simbòlic 2020-09-22 00:00:00 Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro La creu actual és de 1989 i substitueix l'antiga. A l'indret també hi ha una placa commemorativa col·locada per l'Ajuntament, de data 11/09/2003. 47 1.3 11 Patrimoni cultural 2024-10-31 02:22
47878 Llegenda castell i sarraïns https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-castell-i-sarrains No es coneix <p>Segons una tradició, durant la invasió islàmica el pla de Barcelona va estar dominat per dos potents reis 'moros'. Un d'ells va erigir un castell al cim de la muntanya de Corbera, i l'altre alçà el castell de Cornellà. Els cristians lluitaven per a conquerir el castell de Corbera, i en una lluita ferotge van aconseguir matar el rei que l'ocupava. Van tirar el seu cos en un pou que servia de sepultura per a tots els que morien a la lluita. L'ànima del rei, que era mig bruixot, es va convertir en corb i, amb els seus gralls seguia animant i dirigint les seves forces , que resistien ferotgement per a sorpresa dels cristians, fins que un dia es van adonar de la presència d'aquell corb i el van matar. Els sarraïns, en aquest moment, es van desmoralitzar i no trigaren a rendir-se. L'expulsió dels sarraïns del pla de Barcelona per mans de Carlemany no va ser absoluta, ja que als cims de Corbera hi quedaven una gran quantitat de corbs que envaïen la planura immediata: la gent creia que era el rei seguit de la seva cort, ja que anaven capitanejats per un de tamany superior, qualificat amb el nom de rei o avi. En escoltar el seu crit, la gent interpretava que deia: Carn! Carn! Carn!</p> 08072-144 Castell 41.4180300,1.9229200 409990 4585724 08072 Corbera de Llobregat Obert Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2020-09-22 00:00:00 Helena Garcia Navarro Llegenda recollida per Joan Amades i publicada al Diario de Barcelona 61 4.3 11 Patrimoni cultural 2024-10-31 02:22
47879 Trobada Imatge Santa Magdalena https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-imatge-santa-magdalena <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial</p> <p>La tradició refereix que una humil serventa, un bon matí acudí a la cisterna del castell per tal de pouar-ne l'aigua; la tasca li resultava, aquella vegada, més pesada que de costum, fins que en sorgir del pou la galleda va quedar corpresa en veure que en lloc d'aigua havia pouat una imatge; donà altes veus, i en sentir els seus crits s'hi atansaren els altres servidors del castell, els quals varen recollir la imatge per portar-la a la residència dels seus senyors. La imatge hauria estat amagada precipitadament per anteriors residents del castell, amb motiu d'una emboscada sarraïna, segles enrere i, fos com fos, s'havia oblidat el seu amagatall; segurament degué romandre al pou durant segles, de forma que no va quedar record d'aquella ocultació, ja que havien desaparegut els corberins que per posar-la en lloc segur l'havien treta del castell. El record d'aquesta llegenda era present en el pedestal on hi havia la imatge antigament, avui desaparegut. També s'hi fa referència als goigs de Sta. Magdalena</p> 08072-145 Castell 41.4180300,1.9229200 409990 4585724 08072 Corbera de Llobregat Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2020-09-22 00:00:00 Helena Garcia Navarro 61 4.3 11 Patrimoni cultural 2024-10-31 02:22
47880 Vida de Santa Magdalena a Corbera https://patrimonicultural.diba.cat/element/vida-de-santa-magdalena-a-corbera <p>AMADES I GELAT, Joan (1950-1956). Costumari català el curs de l'any. Barcelona: Salvat GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial. RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat</p> <p>Santa Magdalena era germana de Santa Marta i Sant Llàtzer. De la vida lliure i llicenciosa, Jesús va convertir-la a la vida honesta i religiosa. La tradició universal diu que santa Magdalena va fer la penitència sota d'una balma de la Baixa Provença, vora de Marsella, però la tradició catalana conta que va fer-la a les muntanyes de Corbera del Baix Llobregat, en un paratge, que la mateixa tradició més o menys precisa, conegut per Santa Magdalena i vora de l'ermita de Sant Ponç. Segons la veu popular, doncs, la gran santa penitent va passar a Catalunya els darrers catorze anys de la seva vida, i va morir-hi. Hi ha una altra versió de la llegenda, que indica que Santa Magdalena, Santa Marta i Sant Llàtzer van embarcar en un vaixell sense veles ni rems, el qual els va conduir a les costes de Provença, on es van separar. Sant Llàtzer va quedar a Marsella, on fou el primer bisbe; Santa Marta va fundar, prop de Tarascó, el primer monestir per a les verges cristianes, i Santa Magdalena, abans de retirar-se a la cova de Santa Balma (a Provença, on anà a morir) va romandre durant molts anys per les muntanyes de Corbera de Llobregat. En qualsevol cas, aquestes llegendes podrien explicar l'antiguitat de la devoció a aquesta santa, i també la relació amb els mariners que pujaven a venerar-la a Corbera.</p> 08072-146 Muntanyes de Corbera 41.4163200,1.9277200 410389 4585529 08072 Corbera de Llobregat Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2020-09-22 00:00:00 Helena Garcia Navarro 61 4.3 11 Patrimoni cultural 2024-10-31 02:22
47903 Presentalla d'Esperança Rossa https://patrimonicultural.diba.cat/element/presentalla-desperanca-rossa <p>RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat</p> XVII <p>Presentalla de plata de dimensions reduïdes (aproximadament 20 x 30 cms), oferta amb motiu del guariment d'Esperança Rossa d'un càncer de pit per intercessió de Santa Magdalena. Es tracta d'un relleu amb el tors i la cara de la persona que ofereix la presentella, amb la següent inscripció: 'ESPERANÇA ROSSA VIUDA PAGESA DE ST VISENS DELLS HORS ESTANT MALA DE UNA MAMELA DE UN CRANCH EN GRAN PERIL DELA VIDA NO TROBANT NINGUN METGE Q LA PUGUES CURAR RECLAMA A DEU I A STA MAGDALENA VULGE ES A DEU PREGAR EN ESTA NECESISTAT QUE ESTAVA. FOU SERVIT NE SR G CURA A 5 DE IULIOL 1617'. Només està representat un dels pits, al lloc de l'altre hi penja un medalló.</p> 08072-169 Pl. de l'Església, 1 <p>El guariment miraculós d'Esperança Rossa i la presentalla es relacionen amb la construcció de la Creu Nova -la tradició diu que es va erigir el monument commemorant el mateix guariment-, segons un escrit del bisbe que va fer la visita pastoral del 20 de novembre de 1887. La tradició oral indica que el tumor li va caure en l'indret on va construir-se la creu, i que és el que hi ha al medalló que hi ha a la presentalla en el lloc del pit dret.</p> 41.4181000,1.9230100 409998 4585731 1617 08072 Corbera de Llobregat Fàcil Bo Inexistent Patrimoni moble Objecte Privada accessible Simbòlic 2020-09-22 00:00:00 Helena Garcia Navarro 52 2.2 11 Patrimoni cultural 2024-10-31 02:22
47738 Casal de Santa Magdalena (Casal dels Barons, «Castell de Corbera») https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-de-santa-magdalena-casal-dels-barons-castell-de-corbera <p>CATALÀ I ROCA, Pere (1983-84). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya CATALÀ I ROCA, Pere (dir.) (1990). Els castells catalans. Barcelona: Rafael Dalmau editor, vol. 1 CABÚS, Albert; CALDÉS, Lina; MARTÍN, Pilar; MORALES, M. Luz; TORRES, Cèlia (1994). Patrimoni del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat: CRP Baix Llobregat I CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat FUSTÉ, Ramon i J.GALLOFRÉ, Isidre (1980). 'Fitxa del Inventari de protecció del Patrimoni Cultural Europeu', Col·legi d'Arquitectes de Barcelona GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial GAVÍN, Josep M. (1988). Inventari d'esglésies. Baix Llobregat. Barcelona: Pòrtic RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> XV-XVIII Restaurat a principis del segle XX per Jeroni Martorell i Terrats, actualment el sostre no està en bon estat (caiguda de teules, creixement de vegetació...), i hi ha vidres trencats <p>Edifici rectangular de planta baixa i dues plantes amb coberta de dos aiguavessos. Ha sofert diverses reformes, ampliacions i reconstruccions, però conserva l'estil original. Es fonamenta sobre la roca i és bastit amb pedra vermella esmoladora; a les quatre façanes té portals rodons capçats per l'escut amb el corb i algunes finestres tenen detalls ornamentals gòtics d'arc conopial, mentre altres són més sòbries i pràcticament no són decorades. La coberta és de teulada àrab i amb un ràfec d'elements ceràmics comuns. L'edifici és aïllat i envoltat per dues places, safareigs i el recinte dels jardins propers a la rectoria parroquial de Santa Maria de Corbera.</p> 08072-4 C/ Major, 1-3 <p>El casal de Santa Magdalena es va construir al segle XV com a indret d'estatge de pelegrins i devots de Santa Magdalena. Com a conseqüència de l'enderrocament del castell de Corbera el 1714, el casal esdevingué, per cessió d'ús, residència del baró de Corbera, el qual hi va fer construir la planta superior i executar diverses reformes. La possessió del casal fou objecte de litigi entre la rectoria i el batlle, per un costat, i el baró, per un altre costat, el qual sostenia que ell era propietari de l'edifici en raó de la seva condició de senyor directe i alodial; al capdavall, els tribunals van resoldre a favor del baró.</p> 41.4177700,1.9229100 409989 4585695 08072 Corbera de Llobregat Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47738-foto-08072-4-1.jpg Legal Gòtic|Modern|Renaixement Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús BCIN National Monument Record Domèstic 2020-09-22 00:00:00 Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro 93|94|95 45 1.1 1772 11 Patrimoni cultural 2024-10-31 02:22
47742 Cal Teixidor https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-teixidor-2 <p>ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1984). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> XVII El seu estat és ruïnós. <p>Casa urbana amb coberta de dos aiguavessos. Resta separada del carrer per un pati davanter o eixida al qual s'accedeix per una rampa pròpia de la mateixa finca. Bastida amb pedra amorterada amb llindes, brancals, etc. de pedra picada; té estructura de teulada i sostres de fusta. El portal de casa és de punt escarser, al qual hi figura la data 1686.</p> 08072-8 C/ Major, 13 <p>Tot i la data de 1686 que figura a la façana de la casa, hi ha constància documental anterior de l'existència del teixidor de lli: durant la segona meitat del XVI la dona del teixidor de lli va abandonar el seu marit per marxar amb el bandoler Tallaferro (s'hi fa referència en documents de 1616), també trobem notícies de la casa del teixidor de lli en l'acta de venda del castell i lloc de Corbera a Montserrat Mora, en 1619.</p> 41.4182100,1.9236000 410047 4585743 08072 Corbera de Llobregat Fàcil Dolent Legal Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-09-22 00:00:00 Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro 119 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-10-31 02:22
47755 Casa Homs, Casal de la Mercè, Torre dels Capellans https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-homs-casal-de-la-merce-torre-dels-capellans <p>ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1984). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat FUSTÉ, Ramon i J.GALLOFRÉ, Isidre (1980). 'Fitxa del Inventari de protecció del Patrimoni Cultural Europeu', Col·legi d'Arquitectes de Barcelona GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial PASQUAL SANGRÀ, Joaquim (1983), 'Fitxa del Inventari de protecció del Patrimoni Cultural Europeu', Col·legi d'Arquitectes de Barcelona RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> XX Hi ha esquerdes, humitats i filtracions d'aigua. <p>Edifici aïllat de planta rectangular, separat del carrer per una tanca historiada de rajola vista, amb majòliques. Té quatre plantes, dues de les quals sota nivell de carrer, salvant un desnivell important, i coberta de rajola àrab de quatre aiguavessos. D'estil modernista, disposa de frisos i cornises d'obra vista. En el frontis hi ha una majòlica amb la imatge de la Verge de la Mercè; i a la façana posterior, galeries obertes amb pilars i balustres.</p> 08072-21 Carreró de Santa Magdalena, 17 <p>La casa va ser edificada a la dècada dels anys 20 pel contractista o mestre d'obres Pujol sobre uns terrenys que havien estat propietat del baró de Corbera. Es construí per ordre de Josep, Lluís, Ramon i Concepció Homs i Ginesta; els tres primers eren capellans i van morir durant la guerra civil. Aleshores la propietat va passar a la seva germana, que la va vendre al Bisbat de Barcelona.</p> 41.4175400,1.9238500 410067 4585668 1922 08072 Corbera de Llobregat Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47755-foto-08072-21-1.jpg Legal Modernisme Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-09-22 00:00:00 Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro Constructor d'obres Pujol Informació facilitada pel Centre d'Esplai Corbera 105 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-10-31 02:22
47760 Ermita de Sant Martí https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-sant-marti <p>GAVÍN, Josep M. (1988). Inventari d'esglésies. Baix Llobregat. Barcelona: Pòrtic PAGÈS I PARETAS, M. (1992). Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat; Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat VALL I RIMBLAS, Ramon (1989). 'Sant Martí: una església pre-romànica inèdita a Corbera de Llobregat'. I Jornades Arqueològiques del Baix Llobregat. Castelldefels: Ajuntament de Castelldefels.</p> XII Només resta dreta part d'una paret <p>Petit edifici amb absis rectangular, del qual només es conserven les ruïnes de dues de les tres parets amb una alçada de 2 i 3 m. Bastit amb carreuat travat amb un morter de calç amb arena. Per les restes es pot deduir que la planta tindria una forma entre rectangular i romboïdal, amb una capçalera de forma gairebé quadrada. La coberta de la capçalera podria haver estat de volta de canó, i no hi ha cap resta que permeti esbrinar el tipus de coberta de la nau. El mur lateral esquerre està format per carreus més aviat grans i ben escairats, col·locats segons fileres homogènies; el de la paret del fons es dividiria en dues parts, la inferior seria semblant a la descrita, i la superior té els carreus de dimensions més reduïdes.</p> 08072-26 Al final del camí de Sant Martí <p>Les primeres referències a Sant Martí són de 1351, però fan referència a l'altar de Sant Martí de l'església de Santa Maria de Corbera. Aquest fet permet pensar que potser l'ermita ja estaria sense culte i que en el seu record s'hauria erigit a la parròquia un altar dedicat al sant (molt honorat a l'església hispana abans de l'època carolíngia).</p> 41.4271100,1.9191600 409688 4586736 08072 Corbera de Llobregat Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47760-foto-08072-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47760-foto-08072-26-2.jpg Legal Romànic|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2020-09-22 00:00:00 Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro 92|85 1754 1.4 11 Patrimoni cultural 2024-10-31 02:22
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 176,19 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?

Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.

Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/