Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 47835 | Deu de can Deu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/deu-de-can-deu | <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XX | <p>De la deu brolla aigua en forma abundant, contribuint a augmentar de forma considerable el cabal de la riera de Corbera. La font actualment està tancada en una petita caseta, al peu del camí que surt de la masia de can Deu i que porta cap a can Llopart. Queda molt a prop de la riera de Corbera, i la vegetació de l'indret és la característica dels espais humits, i molt abundant.</p> | 08072-101 | Desviament de la carretera de Sant Andreu | 41.4292600,1.9505200 | 412312 | 4586942 | 08072 | Corbera de Llobregat | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-07 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:42 | ||||||||||||||
| 47836 | Font dels Plataners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-plataners | <p>AAVV (2005). Les fonts de Corbera. Corbera de Llobregat: GEMC. RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XIX | <p>L'aigua surt, a través d'una canya, d'entre les pedres. Font situada a l'ombra de dos plataners de dimensions considerables, i envoltada de pedres que serveixen per seure. Entre les arrels dels dos plataners l'aigua llisca fins arribar a una petita bassa d'obra. Està envoltada de vegetació abundant: heures...</p> | 08072-102 | Urbanització can Palet | 41.4339600,1.9693200 | 413889 | 4587445 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:42 | |||||||||||||
| 47837 | Font de can Canals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-canals | <p>AAVV (2005). 'Les fonts de Corbera'. Corbera de Llobregat, GEMC GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XX | La font queda tancada dins una petita fornícula | <p>Font situada al costat de la masia de can Canals, seguint el camí que puja a la Roca Foradada. Actualment la font està tancada en una petita construcció de pedra, en forma de fornícula. L'aigua brolla de forma abundant.</p> | 08072-103 | Carretera BV 2425 | 41.4252700,1.8971300 | 407845 | 4586555 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | Durant la realització de l'inventari no s'ha pogut accedir a la font. | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:42 | |||||||||||
| 47838 | Font de la Senyora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-senyora | <p>AAVV (2005). 'Les fonts de Corbera'. Corbera de Llobregat, GEMC RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | <p>Font molt propera a la riera Rafamans, en un racó de vegetació frondosa d'heures, molses i falgueres. L'aigua surt de la roca, es recull en una palanqueta, surt per un brollador i va a parar directament a la riera.</p> | 08072-104 | Prop de la barriada de Sant Cristòfol | 41.4138100,1.9034300 | 408355 | 4585276 | 08072 | Corbera de Llobregat | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47838-foto-08072-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47838-foto-08072-104-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:42 | |||||||||||||
| 47839 | Font del mas d'en Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-mas-den-planes | <p>RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | La font va desaparèixer | <p>La font estaria situada en una zona propera al Mas d'en Planas (masia enderrocada), del qual rebria el nom, i que quedaria gairebé al centre del que avui és la urbanització ca n'Aragall, al costat de l'Alzina que dóna nom al carrer de l'Alzina.</p> | 08072-105 | Urbanització ca n'Aregall | 41.4163200,1.9277200 | 410389 | 4585529 | 08072 | Corbera de Llobregat | Sense accés | Dolent | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | No s'ha pogut ubicar exacament l'indret on estava la font. | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:42 | ||||||||||||
| 47840 | Font de Santa Teresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-santa-teresa | <p>AAVV (2005). 'Les fonts de Corbera'. Corbera de Llobregat, GEMC GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | <p>Font situada en un espai molt ample, amb les restes d'una bassa al davant. L'accés a la font es fa a través d'unes escales. Està encastada en un mur de pedra seca (al costat d'un altre de pedra amorterada). Hi ha una llosa amb la inscripció 'Font de Santa Teresa' i a la part superior una petita fornícula protegida per una reixa, amb un relleu de Santa Teresa. L'aigua brolla directament d'una obertura a la roca.</p> | 08072-106 | Urb. Santa Maria de l'Avall, carrer 17 | 41.4213400,1.9541500 | 412604 | 4586059 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47840-foto-08072-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47840-foto-08072-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47840-foto-08072-106-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:42 | |||||||||||
| 47841 | Font de can Canonge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-canonge | <p>AAVV (2005). Les fonts de Corbera. Corbera de Llobregat: GEMC. RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | <p>Font situada a peu de la riera, envoltada de vegetació, i amb accés a través del carrer baixant unes escales. Hi ha una peça ceràmica amb el nom de la font damunt una petita fornícula de maó massís i ciment.</p> | 08072-107 | A la urbanització can Canonge, tocant la riera de Corbera | 41.4348000,1.9570800 | 412867 | 4587551 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47841-foto-08072-107-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 119 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:42 | |||||||||||
| 47842 | Font de Socies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-socies | <p>AAVV (2005). Les fonts de Corbera. Corbera de Llobregat: GEMC GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | <p>Font situada en un indret força espaiós al costat d'una alzina de grans dimensions, envoltat de vegetació (pins i heures bàsicament). L'aigua surt d'un petit brollador entre les pedres (que formen part d'una estructura de pedra amorterada) i rellisca per elles. Al voltant hi ha pedres de grans dimensions que es poden fer servir com a bancs o taules.</p> | 08072-108 | Camí forestal entre les urbanitzacions Cases Pairals i Socies. | 41.4306100,1.9655900 | 413573 | 4587077 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47842-foto-08072-108-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:42 | |||||||||||||
| 47843 | Banc de pedra molera a la plaça de l'Església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/banc-de-pedra-molera-a-la-placa-de-lesglesia | <p>RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XIX-XX | <p>Dos bancs de pedra vermella molera adossats a banda i banda de la porta de la façana principal de l'església de Santa Maria. El de l'esquerra és de dimensions molt reduïdes, ben bé la meitat del de la dreta. Els peus dels dos són fets amb pedres de tamany irregular amorterades, i a la part superior hi ha pedres més grans i ben tallades.</p> | 08072-109 | Pl. de l'Església, 1 | 41.4181100,1.9230900 | 410004 | 4585732 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47843-foto-08072-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47843-foto-08072-109-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:42 | ||||||||||
| 47844 | Banc de pedra molera del carrer de l'Església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/banc-de-pedra-molera-del-carrer-de-lesglesia | <p>RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XIX-XX | <p>Un banc de pedra adossat a la façana est de l'edifici «Can Quim dels Duros». El peu és format per pedres de dimensions i materials diferents, amorterades, encara que amb un predomini de la pedra vermella esmoladora típica de l'entorn, amb la qual s'ha fet el seient.</p> | 08072-110 | C/ Església, 7 | 41.4179300,1.9230400 | 410000 | 4585713 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2021-01-07 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:42 | |||||||||||||
| 47845 | Banc de pedra molera del carrer de l'Església (sota el mur) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/banc-de-pedra-molera-del-carrer-de-lesglesia-sota-el-mur | <p>RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XIX-XX | <p>Banc de pedra molera adossat al mur que aguanta la plaça de l'Església. Tant el peu com el seient són fets amb la pedra esmoladora típica de la zona.</p> | 08072-111 | C/ Església (davant el C. De l'Església, 3) | 41.4179400,1.9232200 | 410015 | 4585713 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:42 | |||||||||||||
| 47846 | Banc de pedra molera a la plaça del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/banc-de-pedra-molera-a-la-placa-del-castell | <p>RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XIX-XX | El peu està reconstruït parcialment utilitzant ciment, fet que trenca amb l'estètica del banc. | <p>Un banc de pedra vermella molera adossat a la façana lateral est del Casal de Santa Magdalena. La seva superfícies és força baixa, tot i que salva un desnivell.</p> | 08072-112 | Pl. del Castell | 41.4177900,1.9229000 | 409988 | 4585697 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:42 | ||||||||||||
| 47847 | Banc de pedra molera del carrer Canigó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/banc-de-pedra-molera-del-carrer-canigo | <p>RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XIX-XX | El peu està molt mixtificat | <p>Dos bancs adossats a la façana del C/ Canigó, 31, a banda i banda de la porta. Originalment eren de pedra molera, però han estat molt mixtificats i el seu estat original només pot deduir-se.</p> | 08072-113 | C/ Canigó, 31 | 41.4179200,1.9214900 | 409870 | 4585713 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:42 | ||||||||||||
| 47848 | Serra de l'Aragall, serra de Sant Miquel, pujol de Migjorn | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-de-laragall-serra-de-sant-miquel-pujol-de-migjorn | <p>RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | La banda de Corbera de la serra de l'Aragall està fortament urbanitzada | <p>Les serres de l'Aragall, de Sant Miquel i el Pujol de Migjorn estan situades al límit amb els termes municipals de Gelida i Castellví de Rosanes. Són formades per dipòsits en forma de penya-segats de l'època del Triàsic, reposant damunt de pissarres silúriques. El punt més elevat de la serra de l'Aragall és la Creu de l'Aragall que, malgrat la seva estreta vinculació amb la masia de ca n'Aragall, al terme municipal de Corbera, està situada a Castellví de Rosanes. El punt més elevat de la serra de Sant Miquel és el pujol de Migjorn, amb 599 mts, tot i que també destaca l'anomenada Roca Foradada, una formació rocosa amb un forat circular als seus peus, que es constitueix com un mirador. En quant a vegetació, destaca la importància del bosc, format gairebé exclusivament de pi bord i alzines.</p> | 08072-114 | Límit nord-est del terme municipal | 41.4297000,1.8955100 | 407716 | 4587048 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:42 | |||||||||||||
| 47850 | Pedrera de cal Guixaire, Guixera de can Sec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-cal-guixaire-guixera-de-can-sec | <p>FERRER M., Lluís (1996-97). El guix i el guix al poble de Corbera de Llobregat.</p> | XIX | A l'interior de l'antiga pedrera s'ha construït un centre esportiu. | <p>Antiga pedrera de la qual s'extreia guix que s'utilitzava per a la construcció, especialment a la ciutat de Barcelona. L'explotació, a cel obert, funcionava de forma senzilla: s'obria un front d'extracció de la roca que anava avançant, bé cap a l'interior o bé lateralment. Un cop extreta la roca es seleccionaven els blocs, separant la roca impura, es trituraven i es traslladaven als forns.</p> | 08072-116 | Carrer de l'Esport, 2 | <p>El sòl de Corbera és ric en guix, i des de ben antic s'ha explotat aquest recurs (consten documents del segle XVI en els quals ja es parla d'alguna guixera). Amb el pas del temps, però, van deixar d'explotar-se.</p> | 41.4161300,1.9268200 | 410313 | 4585509 | 1830-55 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:42 | ||||||||||
| 47851 | PEIN Muntanyes de l'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pein-muntanyes-de-lordal | <p>Direcció General de Patrimoni Natural (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | <p>Espai de 21,27 ha que forma part de l'espai PEIN de les Muntanyes de l'Ordal. El conjunt de l'espai està format per diverses unitats: la serra de l'Aragall, les serres de l'Ordal, la serres del Mas i de Güell, els penya-segats de Cervelló, etc, deixant fora els elements artificialitzats. S'ha d'incloure dins el domini de l'alzinar litoral, però hi dominen les comunitats secundàries com les brolles o garrigues, a més de comunitats rupícoles casmofítiques i comofítiques, calcícoles i silicícoles. Hi ha presència de garric, llentiscle i gatosa, a més de plantes aromàtiques com la farigola o el romaní. L'espai PEIN que forma part del terme municipal de Corbera de Llobregat, al límit amb el terme municipal de Gelida, inclou dos cims destacats, el Puig d'Agulles i el Roc Forellac, amb una alçada de 628 mts.</p> | 08072-117 | Límit oest del terme municipal | 41.4114400,1.8810200 | 406479 | 4585037 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47851-foto-08072-117-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | La seva situació, propera a importants àrees urbanes, determina un cert grau de fragilitat; la forta pressió antròpica fa augmentar el risc d'incendis forestals. | 2153 | 5.1 | 1785 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:42 | ||||||||
| 47852 | Puig de les Agulles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-de-les-agulles | <p>RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | Degut a la instal·lació del radar i de diverses antenes, l'aspecte actual és un tant inhòspit. | <p>Pujol de 652 m d'alçada. És l'indret més alt de Corbera i de la serra de l'Ordal, just al límit amb el terme municipal de Gelida. Junt amb el Roc de Forellac i el Coll del Portell està inclòs a les muntanyes de can Rigol (que alhora formen part de la serra de l'Ordal. Es pot accedir a aquest indret per diversos camins, el més conegut i utilitzat antigament era el que unia els dos Masets i passava per la Font de Flandes, encara que la instal·lació del radar meteorològic va fer que s'obrís un nou camí i que actualment es pugui arribar fins gairebé el cim en vehicle. La vegetació és abundant, amb un predomini del pi blanc, encara que també es troben alzines i matolls (garriga mediterrània, llentiscle i gatosa) i herbes aromàtiques (farigola i romaní). L'espai forma part de l'àrea protegida (PEIN) de les muntanyes de l'Ordal.</p> | 08072-118 | Límit oest del terme municipal | 41.4081000,1.8850300 | 406809 | 4584661 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | L'any 1992 va instal·lar-s'hi un radar meteorològic | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:42 | ||||||||||||
| 47853 | Retaule del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-del-roser-0 | <p>CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat CODINA I VILÀ, Jaume; FERNÀNDEZ I TRABAL, Josep; RIERA I BAGUÉ, Josep M.; [et al.] (1991). Estudis d'història de Corbera de Llobregat. Barcelona: Ajuntament de Corbera de Llobregat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial PAGÈS I PARETAS, Montserrat (1988). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat VIGUÉ, Jordi; PLADEVALL I FONT, Antoni; CARBONELL I ESTELLER, Eduard; BOU, Emili (1974). L'església romànica de Sant Ponç de Corbera. Segle XI. Barcelona: Porter libros (col. «artestudi art romànic», 1).</p> | XVI | <p>Retaule de fusta situat com a fons d'altar. El retaule es divideix en diferents compartiments, distribuïts en dos registres, on hi ha cinc relleus esculpits amb talla de fusta policromada, i coronats per una Crucifixió. Es representen diferents escenes bíbliques: l'Adoració de l'infant Jesús, la Circumcisió, l'Anunciació, i la Visitació, emmarcats amb columnetes i frisos d'estil renaixentista. Al nínxol central hi havia la imatge barroca de la Verge del Roser, actualment dipositada a la rectoria.</p> | 08072-119 | Pl. de l'Església, 1 | <p>El 1589 el bisbe dóna «licentia edificanti capellam sub invocatione beate mariae de rosario, ad latus ecclessia parrochialis sta maria de corbera» (entre la capella de Sant Joan i la sacristia). El 1590 la imatge de la Mare de Déu del Roser era encara a l'altar major; tanmateix, el 1592 es va constituir la Confraria de Ntra. Sra. Del Rosari i és, doncs, lògic suposar que en aquelles dates es construís el retaule. El retaule va ser pintant per Joan Bassi, amb qui es va establir un contracte per a daurar i pintar els retaules del Roser i de Sant Roc per 250 lliures, l'any 1626. En la dècada de 1940 es va traslladar l'altar al lloc actual.</p> | 41.4180600,1.9230200 | 409998 | 4585727 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47853-foto-08072-119-1.jpg | Legal | Renaixement|Barroc | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | De l'escultura, desconegut. De la pintura, Joan Bassi. | 95|96 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:42 | ||||||||
| 47854 | Imatge de Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-santa-magdalena | <p>ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1984). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat CODINA I VILÀ, Jaume; FERNÀNDEZ I TRABAL, Josep; RIERA I BAGUÉ, Josep M.; [et al.] (1991). Estudis d'història de Corbera de Llobregat. Barcelona: Ajuntament de Corbera de Llobregat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat ROSAS FEIJÓO, Eva (2003). El Baix Llobregat. Guia de festes, fires i esdeveniments culturals. [Sant Feliu de Llobregat]: Consell Comarcal del Baix Llobregat VIGUÉ, Jordi; PLADEVALL I FONT, Antoni; CARBONELL I ESTELLER, Eduard; BOU, Emili (1974). L'església romànica de Sant Ponç de Corbera. Segle XI. Barcelona: Porter libros (col. «artestudi art romànic», 1).</p> | XV | <p>Imatge religiosa de talla policromada (amb túnica vermella i mantell blau) que representa a Santa Magdalena, que porta com atributs un llibre a la mà dreta i un pot d'ungüents de plata a l'esquerra. La figura és lleugerament inclinada, i presenta un avançament a la zona del ventre. En un robatori se li va mutilar la mà esquerra, que va haver de ser reconstruïda.</p> | 08072-120 | Pl. de l'Església, 1 | <p>La primera referència documental a la devoció local a Santa Magdalena correspon a un document, datat el 1295, en el qual el senyor de Corbera, Marimon de Plegamans, esmenta l'església de Santa Maria de Corbera i l'altar de Santa Magdalena que va fer construir dins de la capella de Santa Magdalena. Posteriorment, la visita pastoral de 1498 descriu, per primer cop, la imatge de Santa Magdalena, de la qual diu que porta a les mans un pot d'ungüents daurat amb les armes dels Cardona. Segons tradició llegendària, la imatge va ser trobada al segle XVIII dins la cisterna del castell de Corbera, després de ser-hi amagada per protegir-la de l'exèrcit reial de Joan II al segle XV. El 1825 la imatge va ser traslladada de la capella a l'església. A Santa Magdalena se la considera intercessora contra el càncer; hi ha constància de guariments miraculosos i d'exvots que havien estat dipositats a la capella de Santa Magdalena (a un inventari del 30 d'abril de 1602 es parla de 'uns pits de plata grans', 'unes mamelles de plata grans', 'unes mamelles de plata miganeres').</p> | 41.4180600,1.9230200 | 409998 | 4585727 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47854-foto-08072-120-1.jpg | Legal | Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | Pere Sanglada | No hi ha cap document que permeti assegurar que la talla és obra de Pere Sanglada, però per les seves característiques, Joan Valero Molina li atribueix l'obra. | 93 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:42 | |||||||
| 47855 | Imatge de la Mare de Déu de la Llet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-la-mare-de-deu-de-la-llet | <p>ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1984). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat CODINA I VILÀ, Jaume; FERNÀNDEZ I TRABAL, Josep; RIERA I BAGUÉ, Josep M.; [et al.] (1991). Estudis d'història de Corbera de Llobregat. Barcelona: Ajuntament de Corbera de Llobregat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat VIGUÉ, Jordi; PLADEVALL I FONT, Antoni; CARBONELL I ESTELLER, Eduard; BOU, Emili (1974). L'església romànica de Sant Ponç de Corbera. Segle XI. Barcelona: Porter libros (col. «artestudi art romànic», 1).</p> | XIII | <p>Talla de fusta policromada que representa la Mare de Déu (coronada) donant el pit a l'infant Jesús. Té una alçada de 73 cm.</p> | 08072-121 | Pl. de l'Església, 1 | <p>Atès que es tracta d'una talla d'estil romànic i procedeix del monestir de Sant Ponç, hom pot deduir que la data de la seva elaboració correspon a l'època de construcció del monestir. Tanmateix, no existeix cap referència documental fins força anys més tard i amb una precisió un xic ambigua. D'aquesta manera, no serà fins a la visita pastoral de 1592 que hi hagi una referència com aquesta: «en lo altar de Ntra. Senyora fassen una imatge nova». En la visita del 1628 s'esmentava «un retaule amb la imatge de la Mare de Déu al mig»; en la de 1887 se'n diu «los santos que se veneran en ella son imágenes antiquísimas», però en cap cas podem aclarir de manera documentalment fidedigna l'antiguitat de la imatge. Durant la guerra civil la talla va desaparèixer i no es va localitzar fins 1952; havia patit desperfectes, i va ser restaurada a cura de Joan Ainaud de Lasarte.</p> | 41.4180600,1.9230200 | 409998 | 4585727 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47855-foto-08072-121-1.jpg | Legal | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | A partir del segle XIII es va generalitzar aquest tipus d'iconografia, que evoluciona des de la rigidesa d'anteriors imatges de la Mare de Déu, en els quals és tractada com a tro de l'Infant. A partir d'aquesta època, a més a més, el culte a Maria va tenir una gran expansió al món occidental. | 92 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:42 | ||||||||
| 47856 | Arxiu Parroquial de Santa Maria de Corbera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-santa-maria-de-corbera | <p>GUAL I REMÍREZ, F. Xavier; MILLÀS I CASTELLVÍ, Carles (1999). «Els arxius parroquials de l'Edat Moderna al Baix Llobregat». FERNÁNDEZ TRABAL, Joan; VICENTE MERCADER, Pilar (coords.). 1res. Jornades d'Estudi del Patrimoni del Baix Llobregat. [Sant Feliu de Llobregat]: Consell Comarcal del Baix Llobregat MARTÍ I BONET, Josep M.; FIGUEROLA I ROTGER, Pere J.; JOVEN I LÒPEZ, Isabel; MUÑOZ I PRADAS, Francesc; SASTRE I TUTUSAUS, Jacint (1985). «Els Arxius Històrics Parroquials del Baix Llobregat». DD.AA. XXV Assemblea intercomarcal d'estudiosos (El Prat, 25-26 octubre 1980). Barcelona: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat; Amics del Prat, pàg. 9-151 RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat VIGUÉ, Jordi; PLADEVALL I FONT, Antoni; CARBONELL I ESTELLER, Eduard; BOU, Emili (1974). L'església romànica de Sant Ponç de Corbera. Segle XI. Barcelona: Porter libros (col. «artestudi art romànic», 1).</p> | XIV-XX | <p>Arxiu integrat per un seguit de documents recollits a la casa rectoral des de l'Edat Mitjana fins avui, període en el qual el rector ha actuat com a notari de la vila de Corbera, i després com a administrador de la parròquia. L'arxiu està compost pels fons següents: llibres sacramentals (baptismes, matrimonis i defuncions), notarials (testaments, manuals parroquials-actes, capítols matrimonials, inventaris, capbreus i processos), vida parroquial i administració (aniversaris i celebracions, llibre fàbrica, consell de l'obra, culte, organització, visites pastorals, correspondència, llevadors de rendes, factures, funerària i «diversorum»), confraries (Santa Magdalena i Ntra. Sra. del Roser), i pergamins.</p> | 08072-122 | Pl. de l'Església, 1 | <p>Els primers documents conservats daten de 1302. Entre 1950 i 1960 Ramon Bastardes, Max Canher, Agustí Contijoch, Eulàlia Duran i Enric Lluch van catalogar i ordenar els documents de l'arxiu; amb el temps es van desordenar, i en l'actualitat s'estan digitalitzant els fons i inventariant-los de forma exhaustiva. A diferència del que va passar en altres parròquies, amb l'arribada de la guerra civil pràcticament no es van destruir fons.</p> | 41.4180600,1.9230200 | 409998 | 4585727 | 08072 | Corbera de Llobregat | Restringit | Bo | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | A partir de 1728, el monestir de Sant Ponç va passar a dependre eclesiàsticament de la parròquia de santa Maria de Corbera. | 94|98 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:42 | |||||||||
| 47857 | Capella de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-marti | <p>PASQUAL SANGRÀ, Joaquim (1983), 'Fitxa del Inventari de Protecció del patrimoni cultural europeu', Col·legi d'Arquitectes de Barcelona RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XX | <p>Petita capella d'obra tancada amb portelles de ferro amb vidre. Té unes mides aproximades d'1 m x 1m, de planta sobreelevada al damunt d'un peu de pedra esmoladora. La capella és coberta per una teulada a quatre aigües i coronada amb una creu de ferro al cim. L'alçada total és de 1,50 m. A l'interior hi ha una imatge de Sant Martí de Tours.</p> | 08072-123 | C/ Santa Gemma, 2 | <p>A la part baixa del frontal hi ha una placa de marbre amb el text 'San Martín Dedicado por Felix Mas Pañella Enero de 1952'</p> | 41.4152900,1.9178900 | 409566 | 4585425 | 1951 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | J. Pujol Pascuet | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:42 | ||||||||||
| 47858 | Capella de la Mare de Déu del Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-del-carme-1 | <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1999). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat;</p> | XX | <p>Capella votiva de petites dimensions, adossada a la paret d'un edifici, en el lloc on abans n'hi havia hagut una altra capella exempta. Coberta a dues aigües i porta de mig punt en vidre, protegint una petita imatge de la Mare de Déu del Carme. Es pot il·luminar amb un fanalet que hi ha a l'interior. Sota la capella hi ha unes rajoles amb el text: 'Capelleta de la Mare de Déu del Carme, any 1919. Nou allotjament 16 de juliol de 2000'</p> | 08072-124 | C/ Raval - C/ del Carme | <p>La primera capella que hi havia en aquest indret dedicada a la Mare de Déu del Carme era pintada sobre rajoles, però es va destruir i en el seu lloc, l'any 1919, se'n va fer una altra, exempta i de petites dimensions (1,20 x 1,20 x 3 m), construïda en obra, amb porta en arc de mig punt de ferro forjat i vidre, que fou enderrocada per motiu de la ruïna de les construccions del voltant, però de la qual es conserven restes (la imatge, la llum i els candelers), instal·lades a l'actual.</p> | 41.4172700,1.9206800 | 409802 | 4585642 | 2000 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:42 | |||||||||||
| 47859 | Pedra amb inscultures de la Creu de l'Aragall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-amb-inscultures-de-la-creu-de-laragall | <p>RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat SERVEI DE PATRIMONI ARQUEOLÒGIC (2005). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Carta arqueològica. Corbera de Llobregat (Baix Llobregat). Barcelona: Generalitat de Catalunya. 'Una pedra gravada fa més de 4.000 anys', a 'L'Avançada', núm 50, desembre 1996. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat</p> | La conservació dels gravats és irregular en funció de la seva profunditat i la proximitat a les vores. | <p>Llosa sorrenca plana de forma hexagonal, amb una superfície de 85 cm2 i 20 cm de gruix, la qual presenta un conjunt de 10 solcs i 10 cassoletes gravats, distribuïts de forma regular per tota la seva superfície. Els solcs, rectilinis i curvilinis, estan associats entre ells formant un grup amb dos eixos principals, format pels trams rectilinis i la resta de solcs són curvilinis. Les 10 cassoletes o forats de forma hemisfèrica amb el fons còncau practicats a la pedra estan repartides per tota la superfície de la pedra; el seu diàmetre varia entre els 3 i 10 cm, i la profunditat de les de major diàmetre arriba a 6 cm (la resta tenen una profunditat de fins a 2 cm). Els gravats poden haver estat realitzats per abrasió, repicat o combinació de les dues tècniques, sense poder-ho precisar.</p> | 08072-125 | Sala de plens de l'Ajuntament (carrer de la Pau, 5) | <p>El 1996, durant la construcció d'una casa a la urbanització Creu Aragall, Antoni Guillaumes va informar a l'Ajuntament de Corbera de Llobregat de la presència d'aquesta pedra gravada, la qual va ser documentada el mateix 1996 pel Servei de Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya. El 20 de febrer de 1997, la pedra amb inscultures va ser traslladada a l'edifici de l'Ajuntament de Corbera de Llobregat (amb resolució, el 5 de desembre de 1996, del director general de Patrimoni Cultural, de la Generalitat de Catalunya, per la qual s'autoritzava a l'Ajuntament de Corbera de Llobregat per traslladar-la).</p> | 41.4308000,1.9181100 | 409606 | 4587147 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47859-foto-08072-125-1.jpg | Legal | Neolític|Antic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | No s'han pogut localitzar elements que constitueixen un indicador cronològic i, per tant, no es pot precisar la cronologia concreta dels gravats, situant-se aquests en l'àmplia forquilla entre el III mil·leni i l'època medieval. Element declarat BCIN segons Ley 16/1985, de 25 de junio, del Patrimonio Histórico Español i Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català. | 78|80|85 | 47 | 1.3 | 1782 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:42 | ||||
| 47860 | Casa Nova de l'Aragall (jaciment) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-nova-de-laragall-jaciment | <p>RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat SERVEI DE PATRIMONI ARQUEOLÒGIC (2005). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Carta arqueològica. Corbera de Llobregat (Baix Llobregat). Barcelona: Generalitat de Catalunya.;</p> | <p>Dos conjunts de gravats situats en afloraments rocosos de grans dimensions, situats a uns 20 i 60 m de la Casa Nova de l'Aragall. Al conjunt 1, els gravats ocupen l'extrem sud-est d'un aflorament rocós d'uns 5 m de longitud de gresos vermells triàsics; els gravats ocupen una superfície llisa d'1 m2 i consisteixen en una seixantena de línies incises d'uns 8-12 cm de longitud, orientades majoritàriament vers el nord-est/sud-oest i situades paral·lelament formant franges irregulars. La fondària màxima de les línies incises és de 2-3 mm. Unes poques línies, en general mal conservades i agrupades a l'extrem superior de la superfície gravada, presenten orientacions diferents i no guarden un paral·lelisme entre ells. Per sota de les línies, ocupant una posició central, hi ha una parella de cassoletes de perfil cònic, de 3 cm de diàmetre i una fondària de 2 cm. El conjunt 2 es tracta d'un aflorament rocós de gres vermellós, sobre l'extrem oriental del qual hi ha inscultures consistents en 5 cassoletes alineades irregularment; els seus diàmetres varien entre els 4,5-10 cm, i la seva profunditat varia també entre els 2-5,5 cm.</p> | 08072-126 | C/ Eucaliptus, 108 | <p>El juliol de 1998, Antoni Guillaumes va informar al Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya de l'existència de dues roques amb inscultures vora la Casa Nova de l'Aragall, no gaire lluny de la pedra localitzada el 1996.</p> | 41.4275300,1.9157700 | 409406 | 4586786 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47860-foto-08072-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47860-foto-08072-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47860-foto-08072-126-3.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | Element declarat BCIN segons Ley 16/1985, de 25 de junio, del Patrimonio Histórico Español i Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català | 78|79|76 | 1754 | 1.4 | 1782 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:42 | |||||
| 47861 | Cova de les Agulles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-les-agulles-0 | <p>SERVEI DE PATRIMONI ARQUEOLÒGIC (2005). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Carta arqueològica. Corbera de Llobregat (Baix Llobregat). Barcelona: Generalitat de Catalunya.</p> | Parcialment enfonsada | <p>Cavitat càrstica que forma una cambra funerària de reduïdes dimensions. L'excavació arqueològica de l'interior de la cova va posar al descobert un espai amb evidències d'un ús antròpic reiteratiu durant la prehistòria, probablement com a espai d'activitat funerària. També ha permès recuperar diversos nivells arqueològics en els quals s'han trobat nombrosos fragments ossis pertanyents a cinc individus humans, així com un útil lític tallat en sílex i dues denes circulars de caràcter funerari.</p> | 08072-127 | Prop de la Urbanització de Ca n'Armengol-2a fase, sobre el torrent de Planes | <p>Les troballes de restes òssies han estat realitzades a l'agost de 2004 per membres de la Secció d'Espeleologia del SAC de Corbera de Llobregat, els quals van notificar-lo al Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. Al setembre de 2004, s'hi va realitzar una inspecció a càrrec de l'arqueòleg territorial de la zona; entre finals de setembre i principis d'octubre de 2004 s'hi va portar a terme una intervenció arqueològica d'urgència.</p> | 41.4181100,1.8914000 | 407356 | 4585766 | 08072 | Corbera de Llobregat | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47861-foto-08072-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47861-foto-08072-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47861-foto-08072-127-3.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | Fotografies facilitades per l'Ajuntament de Corbera de Llobregat i SpeleoCorb. | 78|79|76 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:42 | ||||||||
| 47862 | Cova de la Guineu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-guineu | <p>SERVEI DE PATRIMONI ARQUEOLÒGIC (2005). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Carta arqueològica. Corbera de Llobregat (Baix Llobregat). Barcelona: Generalitat de Catalunya.</p> | Anys enrere s'hi ha realitzat trencament de concreccions naturals (estalagmites i estalactites). | <p>Cavitat càrstica amb un recorregut aproximat de 20 m i una amplada màxima de 45 cm. En aquest espai s'ha recuperat un conjunt de material ceràmic, així com fragments de metall (bronze) i restes de fauna. Els materials recuperats responen a un ús esporàdic de la cavitat, ja que les seves reduïdes dimensions no permeten una ocupació permanent d'aquest espai.</p> | 08072-128 | A la Urbanització de Ca n'Armengol-2a fase, banda de ponent | <p>Les troballes han estat realitzades a l'agost de 2004 per membres de la Secció d'Espeleologia del SAC de Corbera de Llobregat, els quals van notificar-lo al Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. Al setembre de 2004, s'hi va realitzar una inspecció a càrrec de l'arqueòleg territorial de la zona.</p> | 41.4179400,1.8920000 | 407406 | 4585746 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47862-foto-08072-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47862-foto-08072-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47862-foto-08072-128-3.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | Informació i fotografies facilitades per l'àrea de Cultura de l'Ajuntament de Corbera de Llobregat i SpeleoCorb | 78|79|76 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:42 | ||||||||
| 47863 | Sepulcre de cista de can Llopard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepulcre-de-cista-de-can-llopard | <p>PIERA I FIBLA, Llibert (1993). «Resultats de les prospeccions a diversos jaciments ibèrics i romans de Catalunya». Empúries, núm. 48-50, II SERVEI DE PATRIMONI ARQUEOLÒGIC (2005). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Carta arqueològica. Corbera de Llobregat (Baix Llobregat). Barcelona: Generalitat de Catalunya.</p> | III aC-VdC | <p>Lloc d'enterrament d'inhumació col·lectiva en cista que, segons informació de Llibert Piera, el 1987 es va localitzar en el marge d'un camí molt a prop de Can Llopard. Probablement, l'enterrament podria correspondre a l'època romana, tot i que no es precisen prou dades per afirmar l'època exacta. El 2004, durant la visita al lloc per realitzar la revisió de la Carta arqueològica del baix Llobregat, no es va poder ubicar l'emplaçament de l'enterrament, i tampoc es va observar l'existència de ceràmica en superfície. Sembla que les restes van quedar al descobert amb motiu de l'arranjament de la carretera de Corbera a Sant Andreu, a l'alçada del mur de la finca Los Olivos.</p> | 08072-129 | Carretera de Sant Andreu, a l'alçada de la finca 'Los Olivos' | <p>El 1987, el masover de Can Llopard va informar a Llibert Piera de l'existència d'aquest enterrament.</p> | 41.4342900,1.9443500 | 411803 | 4587507 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | Es coneix l'indret on estaria ubicat el sepulcre, que actualment no és visible. Hi ha constància de l'existència de documentació gràfica, però no ha estat possible localitzar-la. | 83 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:42 | |||||||||
| 47864 | Forn de can Llopard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-can-llopard | <p>PIERA I FIBLA, Llibert (1993). «Resultats de les prospeccions a diversos jaciments ibèrics i romans de Catalunya». Empúries, núm. 48-50, II SERVEI DE PATRIMONI ARQUEOLÒGIC (2005). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Carta arqueològica. Corbera de Llobregat (Baix Llobregat). Barcelona: Generalitat de Catalunya.</p> | VII-XVIII | Hi ha vegetació dins el forn, i les parets i la coberta estan mig enfonsats. | <p>El 1987 es van observar restes de les parets d'un forn en el qual, segons sembla, es van trobar fragments de tegulae mal cuits. Es tracta d'un forn de planta circular excavat en el terreny natural i amb les parets rubefactades.</p> | 08072-130 | Camí que surt de can Llopard en direcció a Sant Andreu | <p>El 1987, el masover de Can Llopard va informar a Llibert Piera de l'existència d'aquest forn. El 2004 s'hi va efectuar una visita al jaciment amb motiu de la revisió de la carta arqueològica del Baix Llobregat.</p> | 41.4343400,1.9458700 | 411930 | 4587511 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47864-foto-08072-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47864-foto-08072-130-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | Tot i que Llibert Piera apunta que podria tractar-se d'un forn d'època romana, seria necessària una intervenció arqueològica que aportés noves dades, ja que per les seves característiques sembla més aviat un forn d'època medieval o moderna. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:42 | |||||||
| 47865 | Sepulcre de Corbera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepulcre-de-corbera | <p>BOSCH I GIMPERA, Pere (1915-1920). Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans SERVEI DE PATRIMONI ARQUEOLÒGIC (2005). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Carta arqueològica. Corbera de Llobregat (Baix Llobregat). Barcelona: Generalitat de Catalunya.</p> | <p>La troballa està formada pels materials següents: dues destrals molt ben polides -una de pedra negrosa (diorita), de 4,7x3,2x1 cm, i altra de pedra verdosa (serpentina), de 4,3x3,2x1,2 cm- i una dena de collaret -de pedra verdosa (cal·laïta) de forma oblonga, de 2,8x1,3x1 cm.</p> | 08072-131 | Museu d'Arqueologia de Catalunya | <p>No es coneixen les dades referents al tipus d'enterrament ni de quina manera es va fer la troballa. Segons esmenta Pere Bosch i Gimpera a l'Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans corresponent al període 1915-1920, els materials van ser recollits per Francesc Martorell de mans d'un pagès que els havia trobat en un sepulcre en el terme municipal. La troballa pot situar-se entre 1915-1920.</p> | 41.4163200,1.9277200 | 410389 | 4585529 | 08072 | Corbera de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47865-foto-08072-131-1.jpg | Inexistent | Neolític | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 78 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:42 | ||||||||||
| 47866 | Forn de Coure Guix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-coure-guix | <p>ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1984). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya</p> | XIX | Només queden les runes de l'estructura original de maó massís i pedra molera. | <p>Restes d'un forn de guix, construït amb pedra tapàs i calç. Únicament conserva els dos fossats circulars, de 2,5-3 m de diàmetre, disposats aprofitant el desnivell del terreny i amb les parets recobertes parcialment de totxo i rubefactades, així com les parets del contorn i de l'annex de molturació. La façana principal presenta sengles obertures a la seva part inferior, amb arc escarser, que donen accés als dos forns.</p> | 08072-132 | Carretera BV 2421 | <p>Segons el seu aspecte, sembla el més primitiu dels forns que es van construir a Corbera de Llobregat per fer guix, durant les darreres dècades del segle XIX, quan es van explotar els abundosos estrats de sulfat de calç dispersos pel vessant nord de la riera de Rafamans. Una de les activitats econòmiques més importants de Corbera durant el segle XIX va ser el treball als forns i a les pedreres de guix, junt amb la seva venda i transport. Aquesta activitat ja està documentada el 1566 (Antich Serdeu tenia diferents guixeres), el 1573 (Jaume Tomàs era el moliner de guix de Corbera)... El 1846, Marià Guillemí Cañellas, Jaume Baró Romagosa i Jaume Rovira Pañella ja constaven com a fabricants de guix als voltants del carrer de la Riera d'en Roig. L'explotació del guix continuà sent una activitat important durant les primeres dècades del segle XX, i el 1946 encara hi havia set fàbriques que ocupaven un total de 149 persones.</p> | 41.4161500,1.9091200 | 408834 | 4585529 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47866-foto-08072-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47866-foto-08072-132-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | El pany de paret sobre l'obertura esquerra és derruït, i el pany de paret sobre l'obertura dreta presenta una esquerda important. | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:42 | |||||||
| 47867 | Font de la Pubilla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-pubilla | <p>ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1986). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial.</p> | XX | <p>Font pública amb la figura esculpida d'una pubilla en un bloc de pedra centrada en una placeta que fa conjunt amb un parc infantil. A la part frontal, a més a més de la imatge de la pubilla hi ha l'antic escut de Corbera i la data de la seva inauguració (16 d'abril de 1979); a la part posterior hi ha la inscripció 'Inaugurat essent batlle en Miquel Cañellas i Cardona, el qual fou fundador del certamen Pubilla de Corbera, any 1970. Corbera a les pubilles d'arreu de Catalunya'</p> | 08072-133 | Pl. de la Pubilla | <p>Fou inaugurada el 16 d'abril de 1979, sent alcalde Miquel Canyellas i Cardona, fundador de la festa de l'elecció de «la Pubilla</p> | 41.4151200,1.9318900 | 410736 | 4585391 | 1979 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:42 | |||||||||||
| 47868 | Fons documental de Corbera de Llobregat a l'Arxiu Històric Comarcal de Sant Feliu de Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-corbera-de-llobregat-a-larxiu-historic-comarcal-de-sant-feliu-de | <p>ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE SANT FELIU DE LLOBREGAT (1999). Inventari dels fons documentals de Corbera de Llobregat. Sant Feliu de Llobregat: Arxiu Històric Comarcal de Sant Feliu de Llobregat BARBERO GARALUT, Àngels (1999). Corbera de Llobregat, un projecte d'arxiu al servei de la ciutat. Treball del IV Màster d'Arxivística. Universitat Autònoma de Barcelona; Associació d'Arxivers de Catalunya BARBERO GARALUT, Àngels (2000). «El fons de Corbera de Llobregat» FERNÁNDEZ TRABAL, Joan; VICENTE MERCADER, Pilar (coords). 1res. Jornades d'Estudi del patrimoni del Baix Llobregat. [Sant Feliu de Llobregat]: Consell Comarcal del Baix Llobregat DURAN I ALBAREDA, Montserrat; RETUERTA JIMÉNEZ, M. Luz; VICENTE MERCADER, Pilar; VILARDELL I TARRUELLA, Roser (coords.) (2002). El Baix Llobregat. Guia d'arxius municipals i comarcal. [Sant Feliu de Llobregat]: Consell Comarcal del Baix Llobregat RETUERTA JIMÉNEZ, M. Luz (1989). «Arxiu Històric Comarcal de Sant Feliu de Llobregat». Guia dels Arxius Històrics de catalunya. Vol. 3. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.</p> | XIX-XX | <p>Documentació local integrada pels cinc fons següents: Ajuntament de Corbera de Llobregat (1761-1986), 58 m; Jutjat de pau de Corbera de Llobregat (1845/1986), 6 m; Junta de llibertat vigilada de Corbera de Llobregat (1945/1964), 0,1 m; Falange local de Corbera de Llobregat (1965/1976), 0,1 m; i Cooperativa de consum La Guardiola (1937/1938), 0,01 m.</p> | 08072-134 | Parc de la Torre del Roser, s/n. 08980 SANT FELIU DE LLOBREGAT | <p>Els fons documentals de Corbera de Llobregat van ingressar a l'Arxiu Històric Comarcal de Sant Feliu de Llobregat (ACSFLL) el setembre de 1997, arran un conveni de cessió de dipòsit signat entre el Consell Comarcal del Baix Llobregat i l'Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | 41.4163200,1.9277200 | 410389 | 4585529 | 08072 | Corbera de Llobregat | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:42 | ||||||||||||
| 47869 | Document d'escriptura de compra-venda del castell de Cervelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/document-descriptura-de-compra-venda-del-castell-de-cervello | <p>RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1992). Els documents del Mil·lenari de Corbera de Llobregat (992-1992). Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat UDINA MARTORELL, Federico (1951). El archivo condal de Barcelona en los siglos IX-X. Estudio crítico de sus fondos. Barcelona: Consejo Superior de Investigaciones Científicas.</p> | X | <p>Document d'escriptura de compra-venda del castell de Cervelló en el qual s'esmenta per primera vegada l'indret de Corbera: «pergit per termine de Corbaria». Es tracta d'un pergamí de 12x47 cm, l'escriptura del qual es coneix com a estil comtal (barreja de tradició visigòtica i estil comtal).</p> | 08072-135 | C/ Almogàvers, 77. 08018 BARCELONA | <p>Finals del segle X és una època clau en el procés de reconquesta catalana, en el qual es van recuperar i reestructurar els terrenys fronterers amb els sarraïns, de manera que s'hi van bastir nous castells i s'hi va repoblar amb pagesos. En aquest context, el 992, Ennec Bonfill, de la nissaga osonenca dels senyors de Gurb, va rebre dels fills del comte Borrell II (Ermengol I d'Urgell i Ramon Borrell) el castell i terme de Cervelló. Pel testament, datat el 1032, del primer senyor de Corbera documentat, sabem que el castell i terme de Corbera va ser atorgat a Guillem de Mediona o d'Oló.</p> | 41.4163200,1.9277200 | 410389 | 4585529 | 992 | 08072 | Corbera de Llobregat | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:42 | |||||||||||
| 47870 | Pou de glaç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-1 | <p>Pou de glaç de grans dimensions, amb sostre en forma de cúpula construït íntegrament de pedra seca. La construcció és d'època medieval, encara que a l'exterior hi ha unes parets que possiblement siguin construïdes en època posterior, de forma octogonal i que tenien un cobert suportat amb bigues de fusta.</p> | 08072-136 | Tram final de la riera de Corbera | <p>Les grans dimensions del pou de glaç podrien explicar-se pel possible subministrament de gel pel mercat del peix de Barcelona: el transport es faria amb barca, seguint el curs del riu Llobregat. L'any 1284, Romeu de Corbera es casava amb Liliana de Centelles, que va aportar al patrimoni familiar l'ingrés del dret o tribut sobre el peix i el garum (salsa de peix) que es venia a Barcelona. Aquest dret continua apareixent en documents posteriors (1348, 1356, 1423...). Hi ha una altra referència documental sobre el gel a Corbera: en un document de 1731 s'indica que l'hostaler de Corbera estava obligat a tenir i vendre neu per la conservació dels aliments. Seguint el curs de la riera hi ha uns terrenys actualment ocupats per horts, eren les antigues rescloses on l'aigua, escampada en tolls de poca profunditat, es glaçava.</p> | 41.4413600,1.9799400 | 414786 | 4588256 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47870-foto-08072-136-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 94 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:42 | |||||||||||
| 47871 | Gorgs de la Mola, camí històric del Pas de la Barca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorgs-de-la-mola-cami-historic-del-pas-de-la-barca | En alguns indrets els murs de pedra seca estan deteriorats, i el camí no està en bon estat. | <p>El camí és el que s'utilitzava des de l'època medieval i moderna per transportar el gel del pou de glaç a Corbera. Presenta murs de pedra seca i marques d'antigues roderes a les pedres del terra. En aquest indret hi havia un antic molí fariner, documentat al segle XVI, i encara queden restes de les canalitzacions que hi duien l'aigua. La força de l'aigua -riera de Corbera- ha excavat un pas en gresos vermellosos, les roques són de gran bellesa i conformen un paratge de coves, balmes i salts. A l'entorn també hi ha les restes d'un aqüeducte i una antiga depuradora d'aigua que funcionava pel sistema de decantació.</p> | 08072-137 | Tram final de la riera de Corbera | 41.4395800,1.9726900 | 414178 | 4588066 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47871-foto-08072-137-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Informació facilitada pel GEMC, el Grup d'Història Local i l'Àrea de Promoció Econòmica i Turisme de l'Ajuntament de Corbera de Llobregat | 85 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:42 | ||||||||||
| 47872 | Disfressada de Corbera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/disfressada-de-corbera | <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial. SOLÉ I MIRALLES, Ramon (2004). Estudi sobre la Disfressada de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat.</p> | XX | No és vigent | <p>Ball típic que es feia per Carnaval, abans de començar la Quaresma (diumenge, dilluns i dimarts abans de Dimecres de Cendra), organitzat per una entitat avui desapareguda, el Partit de Baix. Hi participaven nois, noies i nens; els nois portaven un vestit semblant al dels bastoners, però amb barrets amb flors i plomes. Volien representar soldats de terres llunyanes que voltaven pel món ballant i que, ent trobar-se de pas per Corbera, exhibien les seves habilitats. El cap, anomenat 'volant' no ballava i pronunciava un discurs de presentació en castellà, saludant als pobles veïns, tot seguit feien un recital explicant les seves gestes i batalles. El diumenge el ball es feia per les cases del poble, dilluns per les masies i dimarts a l'era de can Roig. Aquest darrer dia era el més important: es vestien a cal Felip i en arribar a l'era el 'volant' amenaçava el 'batlle' dient-li que si no els deixava ballar el traspassaria amb l'espasa. Tot seguit es feia la ballada i, al vespre, un gran sopar de comiat amb el que s'havia recollit durant els tres dies. Com a fi de festa, des del terrat de can Roig es llegia una mena d'auca, escrita en un pergamí, que feia referència a alguna de les masies o cases de la vila, de forma satírica, i s'acabava cremant el ninot del Carnestoltes. Els orígens del ball són desconeguts i sembla que es va deixar de fer durant alguns anys, fins que es va reprendre el 1913 i va desaparèixer de forma definitiva el 1922.</p> | 08072-138 | Plaça del Mil·lenari | 41.4127800,1.9279400 | 410402 | 4585136 | 08072 | Corbera de Llobregat | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 62 | 4.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:42 | ||||||||||||
| 47873 | Font i escultura de la plaça del Rabadà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-escultura-de-la-placa-del-rabada | XX | L'estat de la plaça és bo en general, però hi ha pintades a la font i a un rètol que hi ha al costat, i a la placa de l'escultura li han caigut lletres i està rovellada. | <p>Placeta ajardinada de forma triangular, a la qual s'accedeix per escales des de dos dels costats. A un angle hi ha la font amb l'antic escut de Corbera; a un altre l'escultura en ferro d'un rabadà sobre un pedestal de pedra molera. Hi ha la inscripció 'EL RABADÀ', en ferro, damunt la pedra i, a un lateral, una placa també de ferro amb la inscripció '1ER PESSEBRE VIVENT DE CATALUNYA, XXV EDICIÓ 1962-1986'.</p> | 08072-139 | Plaça del Rabadà | <p>L'escultura va col·locar-se per commemorar el vint-i-cinquè aniversari de la primera edició del Pessebre Vivent, en una plaça on ja hi havia la font.</p> | 41.4181400,1.9249000 | 410156 | 4585734 | 1986 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47873-foto-08072-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47873-foto-08072-139-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | De l'escultura, Josep Rodrigo | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:42 | |||||||
| 47874 | Avencot d'en Gallo (Sistema dels guixos) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avencot-den-gallo-sistema-dels-guixos | <p>Cavitat natural desenvolupada en pedra de guix. Es tracta d'un sistema natural subterrani desenvolupat en roca de guix amb alternança d'altres materials sedimentats. S'hi pot accedir per tres boques diferents i fer-hi un recorregut total de 180 metres, aproximadament, per un laberint de pous, galeries i petites sales interconnectades. La fondària més important s'assoleix als -25 metres. Als diversos extractes de materials s'observa guix compacte i cristal·litzat de composició diferent i gran varietat cromàtica. Hi ha abundància de fongs i presència de petits mamífers i invertebrats.</p> | 08072-140 | Prop del barri de l'Amunt | 41.4104100,1.9082000 | 408749 | 4584893 | 08072 | Corbera de Llobregat | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Entre els sediments que hi ha arrossegat l'aigua hi ha fragments de vidre i estris vells. Fotografia de SpeleoCorb | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:42 | ||||||||||||||
| 47875 | Mina 1 de ca n'Aragall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-1-de-ca-naragall | <p>ALARCON VENTEO, Francesc (2005). La mina de Can Aragall. El Calaix, núm 1. Corbera de Llobregat: S.A.C. Secció d'Espeleologia.</p> | XX | En general és acceptable, però hi ha desperfectes a la volta d'entrada. Hi ha canonades modernes. | <p>Mina per la captació d'aigües naturals subterrànies. Una part important està construïda amb paret de pedra i volta de totxo manual, però els darrers metres han estat excavats a la roca de sauló i, al fons, en calcària compacta. Al final hi ha una rajola on es pot llegir la data 1909 i el nom del paleta que la va fer.</p> | 08072-141 | Urbanització Creu Aragall Júnior (encreuament carrers Eucaliptus i Puigmal) | 41.4263800,1.9116200 | 409057 | 4586663 | 1909 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47875-foto-08072-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47875-foto-08072-141-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Francesc Pujol (paleta) | Fotografia de SpeleoCorb | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:42 | ||||||
| 47876 | BAall de tortells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/baall-de-tortells | <p>AMADES I GELAT, Joan (1950-1956). Costumari català el curs de l'any. Barcelona: Salvat</p> | XIX | no és vigent | <p>Ball que es celebrava el dia de la Festa Major de Santa Magdalena (22 de juliol), a la sortida de l'ofici religiós. Les parelles evolucionaven amb habilitat, agafant el tortell en lloc d'agafar-se de les mans; constituïa una prova d'enginy fer rístol sense trencar el tortell que sostenien alhora ballador i balladora.</p> | 08072-142 | Plaça de l'Església | 41.4180100,1.9230200 | 409998 | 4585721 | 08072 | Corbera de Llobregat | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | L'única referència que hi ha és al Costumari català de Joan Amades (no s'ha localitzat cap més testimoni escrit ni cap persona que ho recordi). | 62 | 4.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:42 | |||||||||||
| 47877 | Fons dels marquesos de Castelldosrius sobre la família Mora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dels-marquesos-de-castelldosrius-sobre-la-familia-mora | <p>FERNÁNDEZ I TRABAL, F., BALADA I BOSCH, F. MARTÍ I MARTÍ, C. “Inventari de fons: marquesos de Casterlldorsius, Castanyer i la España Industrial, de l'Arxiu Nacional de Catalunya” Dept. De Cultura de la Generalitat de Catalunya, col. Guies, inventaris i catàlegs. Sèrie inventaris, núm. 4. Barcelona, 1990</p> | XVI-XVIII | <p>Documentació diversa sobre la família dels Móra, barons de Corbera: LLIBRES ESPÈCULS: Llibre índex d'actes i documents de Josep de Móra i Cavaller : 1648 DOCUMENTACIÓ FAMILIAR I PERSONAL: Dots (s. XVII), testaments (1623-1663), documentació sobre herències (s. XVII-XVIII) DOCUMENTACIÓ PATRIMONIAL I FAMILIAR: -baronia de Corbera de Llobregat: Llibre de Corts del castell de Corbera (1566-1580), Llibre de pregons i crides de la Cort del castell de Corbera (1629-1734), Processos de la Cort baronial (1543-1626), Crides, instàncies i correspondència dels oficials de la baronia (1575-1728), Arrendament de l'hostal, botiga, fleca, carnisseria i herbes de Corbera (1665-1729), establiments emfitèutics, arrendaments i masoveries (s. XVII-XVIII), Concessió de territori per a capbrevar (1661-1699), Petició dels habitants de Corbera al baró (1714) -cases de Barcelona -censals i violaris DOCUMENTACIÓ ADMINISTRATIVA I COMPTABLE: -Administració general del patrimoni: Nomenament de procuradors i administradors (1635-1671), Llibre de rendes de Joan Pau Xammar i d'Anna Ferrús (1664-1705), Inventari de béns (s. XVIII), Llibre de censos que paga Josep de Móra i de Solanell (1683-1718), Mals i càrrecs del patrimoni (1689), Comptabilitat -Administració de la baronia de Corbera CORRESPONDÈNCIA DOCUMENTACIÓ JUDICIAL DOCUMENTACIÓ POLÍTICO-MILITAR DOCUMENTACIÓ ECLESIÀSTICA</p> | 08072-143 | Arxiu Nacional de Catalunya | 41.4163200,1.9277200 | 410389 | 4585529 | 08072 | Corbera de Llobregat | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:42 | |||||||||||||
| 47878 | Llegenda castell i sarraïns | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-castell-i-sarrains | No es coneix | <p>Segons una tradició, durant la invasió islàmica el pla de Barcelona va estar dominat per dos potents reis 'moros'. Un d'ells va erigir un castell al cim de la muntanya de Corbera, i l'altre alçà el castell de Cornellà. Els cristians lluitaven per a conquerir el castell de Corbera, i en una lluita ferotge van aconseguir matar el rei que l'ocupava. Van tirar el seu cos en un pou que servia de sepultura per a tots els que morien a la lluita. L'ànima del rei, que era mig bruixot, es va convertir en corb i, amb els seus gralls seguia animant i dirigint les seves forces , que resistien ferotgement per a sorpresa dels cristians, fins que un dia es van adonar de la presència d'aquell corb i el van matar. Els sarraïns, en aquest moment, es van desmoralitzar i no trigaren a rendir-se. L'expulsió dels sarraïns del pla de Barcelona per mans de Carlemany no va ser absoluta, ja que als cims de Corbera hi quedaven una gran quantitat de corbs que envaïen la planura immediata: la gent creia que era el rei seguit de la seva cort, ja que anaven capitanejats per un de tamany superior, qualificat amb el nom de rei o avi. En escoltar el seu crit, la gent interpretava que deia: Carn! Carn! Carn!</p> | 08072-144 | Castell | 41.4180300,1.9229200 | 409990 | 4585724 | 08072 | Corbera de Llobregat | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Llegenda recollida per Joan Amades i publicada al Diario de Barcelona | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:42 | |||||||||||||
| 47879 | Trobada Imatge Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-imatge-santa-magdalena | <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial</p> | <p>La tradició refereix que una humil serventa, un bon matí acudí a la cisterna del castell per tal de pouar-ne l'aigua; la tasca li resultava, aquella vegada, més pesada que de costum, fins que en sorgir del pou la galleda va quedar corpresa en veure que en lloc d'aigua havia pouat una imatge; donà altes veus, i en sentir els seus crits s'hi atansaren els altres servidors del castell, els quals varen recollir la imatge per portar-la a la residència dels seus senyors. La imatge hauria estat amagada precipitadament per anteriors residents del castell, amb motiu d'una emboscada sarraïna, segles enrere i, fos com fos, s'havia oblidat el seu amagatall; segurament degué romandre al pou durant segles, de forma que no va quedar record d'aquella ocultació, ja que havien desaparegut els corberins que per posar-la en lloc segur l'havien treta del castell. El record d'aquesta llegenda era present en el pedestal on hi havia la imatge antigament, avui desaparegut. També s'hi fa referència als goigs de Sta. Magdalena</p> | 08072-145 | Castell | 41.4180300,1.9229200 | 409990 | 4585724 | 08072 | Corbera de Llobregat | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:42 | ||||||||||||||
| 47880 | Vida de Santa Magdalena a Corbera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vida-de-santa-magdalena-a-corbera | <p>AMADES I GELAT, Joan (1950-1956). Costumari català el curs de l'any. Barcelona: Salvat GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial. RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat</p> | <p>Santa Magdalena era germana de Santa Marta i Sant Llàtzer. De la vida lliure i llicenciosa, Jesús va convertir-la a la vida honesta i religiosa. La tradició universal diu que santa Magdalena va fer la penitència sota d'una balma de la Baixa Provença, vora de Marsella, però la tradició catalana conta que va fer-la a les muntanyes de Corbera del Baix Llobregat, en un paratge, que la mateixa tradició més o menys precisa, conegut per Santa Magdalena i vora de l'ermita de Sant Ponç. Segons la veu popular, doncs, la gran santa penitent va passar a Catalunya els darrers catorze anys de la seva vida, i va morir-hi. Hi ha una altra versió de la llegenda, que indica que Santa Magdalena, Santa Marta i Sant Llàtzer van embarcar en un vaixell sense veles ni rems, el qual els va conduir a les costes de Provença, on es van separar. Sant Llàtzer va quedar a Marsella, on fou el primer bisbe; Santa Marta va fundar, prop de Tarascó, el primer monestir per a les verges cristianes, i Santa Magdalena, abans de retirar-se a la cova de Santa Balma (a Provença, on anà a morir) va romandre durant molts anys per les muntanyes de Corbera de Llobregat. En qualsevol cas, aquestes llegendes podrien explicar l'antiguitat de la devoció a aquesta santa, i també la relació amb els mariners que pujaven a venerar-la a Corbera.</p> | 08072-146 | Muntanyes de Corbera | 41.4163200,1.9277200 | 410389 | 4585529 | 08072 | Corbera de Llobregat | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:42 | ||||||||||||||
| 47881 | Gegants i capgrossos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-i-capgrossos | XX | <p>L'Antoni: fa 3,85 mts d'alçada i pesa 45 kg. Porta un bastó amb l'emblema del poble. La Magdalena: la seva alçada és de 3,80 mts i el seu pes de 43 kg. Porta un ram de flors boscanes. Les indumentàries dels dos gegants els identifiquen com a senyors benestants, i porten els noms dels dos patrons de la vila, per representar a tots els corberencs.</p> | 08072-147 | Carrer Josep Tarradellas, s/n | <p>L'any 1994 les societats recreactives i culturals del poble (Societat Coral Diadema i Societat Sant Telm) va reunir-se amb la intenció de trobar quelcom que identifiqués Corbera i que servís per unificar l'ambient, la gent i les festes de les dues zones de Corbera. D'aquesta reunió sortí la proposta de fer una parella de gegants: l'Antoni (patró de la zona baixa) i la Magdalena (patrona de la zona alta). L'any 1995 ja estarien fets i s'hauria fundat també la Colla Gegantera.</p> | 41.4142200,1.9232000 | 410008 | 4585300 | 1995 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Lúdic | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Fotografia de la Colla Gegantera. | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:42 | |||||||||||
| 47882 | Corb (Diables) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corb-diables | XX | <p>Corb de fibra de vidre de 2,5 m d'alçada i 3 m de llargada, amb un pes de 45 kg. Disposa de 15 punts de pirotècnia repartits per tot el cos (4 al bec, 4 a les ales i 7 entre el llom i la cua). Té moviment a les ales i al bec, i llum als ulls.</p> | 08072-148 | Carrer Anselm Clavé, 7 | <p>La formació de la colla de diables Penya del Corb es remunta a l'hivern de 1990, quan un grup d'amics es va reunir amb la finalitat de crear una colla de diables a Corbera, moguts per l'èxit que havien tingut els darrers correfocs a la població. El juliol de 1991 van fer la primera sortida a Corbera, amb un gran èxit; aquesta i les posteriors, ja l'any 1992, els van portar a crear el Corb, reunint diables i bèstia de foc en un mateix grup (la seva 'inauguració' va ser el mes de juliol de 1993). A la colla també hi ha un grup de timbalers i, l'any 1996, sorgí la idea de crear una colla de diables i timbals infantils.</p> | 41.4167200,1.9175900 | 409543 | 4585584 | 1992 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Lúdic | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Fotografies facilitades per l'Ajuntament de Corbera de Llobregat. | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:42 | |||||||||||
| 47883 | Pessebre vivent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pessebre-vivent-1 | <p>CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat FÀBREGAS I SURROCA, Xavier (1976). Cavallers, dracs i dimonis itinerari a través de les festes populars. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat. GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial. PRADERAS TELLO, Olga. El Pessebre Vivent. L'Avançada, núm 32, gener 1992 El Pessebre Vivent de Catalunya. Diari Avui, especial Nadal 1982 L'Avançada. Núm. 43, desembre 1994</p> | XX | <p>Les funcions del Pessebre Vivent es realitzen cada any, des del segon diumenge del mes de desembre fins l'últim del mes de gener, a l'entorn de la penya del Corb. Els actors, no professionals, representen diverses escenes de la vida de Jesús, com l'Anunciació de l'àngel a la Verge, el Naixement, l'aparició de l'àngel anunciant la Bona Nova, la fugida a Egipte o la vida a Natzaret, alhora que mostren formes de vida tradicionals de la zona: els pastors, la vida a una masia, el caga-tió... El circuit és d'aproximadament 700 metres.</p> | 08072-149 | Penyes del Corb | <p>Durant la tardor de 1962 sorgí en un grup d'amics (Josep Rodrigo, Josep Canals Nicolau, Josep Aragall, mossèn Francesc Mestres, Enric Canals, Josep Roca i Jaume Roca) la idea de representar un Pessebre Vivent, partint de l'èxit de les carrosses presentades a les cavalcades de les festes de la Mercè. La idea es va materialitzar durant les festes de Nadal d'aquell mateix any, i la primera funció comptà amb només cinc actors. Des d'aleshores ha anat creixent progressivament, tant en nombre d'actors i escenes representades com en infrastructura. Tot i no ser el primer pessebre vivent (l'any anterior se n'havia representat un a Engordany, però seguint l'estil del teatre clàssic, amb el públic a la platea...), és el primer que incorporà el fet que el públic es mogués, guiat per una narració megafònica fidel al text evangèlic. L'any 1976 van rebre la Medalla d'Or al Mèrit Cultural i el 1992 la Creu de Sant Jordi 'Per haver recuperat una tradició nadalenca i haver-ne fet una tradició arrelada al país, que enriqueix la nostra cultura popular. Per la seva constància en el manteniment i la divulgació d'un fet cultural que ha estat model i exemple per a altres iniciatives del mateix àmbit.</p> | 41.4187400,1.9206300 | 409800 | 4585805 | 1962 | 08072 | Corbera de Llobregat | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Fotografia de Amics de Corbera. | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:42 | ||||||||||
| 47884 | Mare de Déu del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-del-roser-1 | <p>PAGÈS I PARETAS, Montserrat (1988). 'Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya.</p> | XVIII | <p>Talla policromada d'execució popular. Està dreta, i emmarcada per un rosari, amb el Nen Jesus a coll, nu. És cofada amb una corona abombada acabada amb una boleta. Amb la mà dreta es recull el mantell i amb l'esquerra aguanta el Nen.</p> | 08072-150 | Pl. de l'Església, 1 | <p>Vinculada al retaule del Roser i a l'antiga capella del Roser. La data d'execució sembla que seria el 1758 (per una inscripció a la peanya), posterior en més d'un segle al retaule, fet que fa pensar que pugui ser una rèplica o còpia de l'original.</p> | 41.4180400,1.9231200 | 410007 | 4585725 | 1758 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47884-foto-08072-150-1.jpg | Inexistent | Barroc|Popular | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 96|119 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:42 | ||||||||
| 47885 | Font de l'Alcalde | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lalcalde | <p>ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1984). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya</p> | XX | L'espai és ple de pintades. | <p>Font sota un porxo, adossada a un mur de pedra vermella, amb una part d'obra i una altra excavada a la roca. Al que seria pròpiament la font hi ha una peça metàl·lica amb l'escut de Corbera. A l'esquerra hi ha una placa amb la inscripció 'Que aquesta font de l'alcalde on raja l'aigua amb so d'argent amb llur encís cridi a la gent, i el seu riure convidi a beure i el seu banc convidi a seure. La font de l'alcalde, 22 de juliol de 1973'. A la dreta hi ha unes escales d'accés a les eixides de les cases situades a un nivell superior.</p> | 08072-151 | Carrer Andreu Cerdà | 41.4176100,1.9229400 | 409991 | 4585677 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47885-foto-08072-151-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:42 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml