Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 85048 | Castell de Cubelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-cubelles | AAVV (1998) El Castell de Cubelles. Quaderns científics i tècnics de restauració monumental núm. 10. Producció: institut d'Edicions. Àrea de Cooperació Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. CAMPO del, N.; SUBIAS, C. (2002) 'Gombau de Besora: senyor del terme de Cubelles', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 65-66. FERNÁNDEZ, J. (2016) 'La família Desvalls, marquesos del Poal, Llupià i Alfarràs, darrers castlans del castell de Cubelles (1789-1885)', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 36-90. GALÍ, D.; SUREDA, M.J. (2016) 'Els grafits del vestíbul, escala principal i planta segona del castell de Cubelles', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 28-35. GARCIA, L. (2012) 'Cubelles contra el feudalisme, segons Teodor Creus', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 30-33. LACUESTA, R. (2002) 'La història constructiva del Castell de Cubelles (1a part: 1511 i 1535-36)', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 35-46. LACUESTA, R. (2003) 'Les obres actuals del castell de Cubelles i de l'entorn', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 67-68. LACUESTA, R. (2003) 'La història constructiva del Castell de Cubelles (2a part: l'ampliació i la remodelació de 1673-1675)', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 73-86. VIDAL, J. (2011) 'Efemèrides cubellenques del 2011', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 106-109. | X-XX | Restaurat pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barceloan entre 1994 i 2015 | L'edifici del castell té una gran presència urbana en el centre històric de Cubelles. Es situa a la part més elevada del nucli, a l'espai d'eixamplament del carrer del Doctor Juncà, on figura una plaça. La visió actual del castell correspon a l'última gran refacció important (segle XVII) que va configurar l'edifici pràcticament tal com ha arribat a l'actualitat. El projecte va ser de l'arquitecte Fra Josep de Ia Concepció i l'obra va ser realitzada pel mestre de cases de Barcelona Joan Baptista Homs i pel de Vilanova Joan Vinyals. La façana principal, al sud, presenta el portal major a la part dreta, una porta d'accés allindada amb carreus de pedra picada de Segur i amb l'escut d'armes de la família Llupià esculpit a sobre de la llinda. La distribució de les obertures, originalment simètrica, és irregular en l'actualitat. Totes les obertures d'aquesta façana són allindades i resseguides en pedra. A la part posterior, hi ha adossada una bestorre de quatre pisos semicircular. A l'extrem occidental hi ha una sèrie de dependències distribuïdes al voltant d'un pati, i al nord hi ha un altre pati de dimensions més reduïdes. Les dependències interiors que es poden veure en l'actualitat són majoritàriament les que ens vam definir amb les remodelacions del segle XVII, excepte algunes obres menors efectuades al segle XIX i XX. L'excel·lent estudi realitzat per Raquel Lacuesta enumera les sales que hi ha en cada pis de l'actual castell: Al soterrani: Volta sobre els cups (antiga cisterna sense ús en 1673) (1); cisterna amb cisternó (2); escala de l'aixeta de la cisterna (3); aixeta de la cisterna amb pica (41, i cisterna en desús (5). A la planta baixa: vestíbul o rebedor (6); corredor del pastador (6.1); escala principal (7); cuina-pastador del majordom (8); cups (9); sala-menjador dels criats amb pica (10); celleret (11); torre de secretes i secreta 1.12 i 12.1]l; celler (15 i 16); cavallerissa o estable (17 i 18ll; pati o eixida amb pou (13); corral o pati (19); cobert de les ovelles o galliner i pallissa al damunt (20 i 241. A la planta entresol: escala principal (251; cuina principal o del senyor (26); 'aposento' o cosidor l27l; corredor (281; estudis de migdia (29 i 30); dormitori del cotxer (31); estudis de tramuntana (32 i 33 ); corredor de la torre (34); 'aposento' de la torre o dormitori (35). A la planta noble: escala principal (37); rebedor o 'quarto principal de migdia' (38); 'Quarto principal' de tramuntana (39); sala-alcova (40); capella o oratori (41); sala gran (421; habitació (43); passadís (441; corredor de la torre (45); escala de cargol (46); 'aposento de la torre' (47). A la planta golfes: escala principal (48 i49); 'aposento' (b0); 'aposento' (51); 'aposento' (52); 'aposento' (53); passadís (54); 'aposento' (5b); corredor de la torre (56); escala de cargol (57); 'aposento de la torre' i espai sotateulada (58 i 59). L'autora Núria Pinós, estudiosa de l'edifici, qualifica l'immoble històric com mancat del decorativisme dramàtic de clarors i ombres, propi de I ‘etapa barroca, de manera que l'únic element representatiu de l'estil de l'època en què es va construir és l'escut de pedra realitzat en alt relleu, el qual representa les armes de Carles de Llupià i de Vilanova, aleshores senyor del castell. A banda i banda es pot llegir la data de 1675. L'edifici té més l'aparença d'una gran casa pairal que d'un castell i es configura dins unes línies austeres, amb una manca total de decorativisme, només trencada pels marcs de pedra de les obertures. Aquesta senzillesa, basada en una concepció arquitectònica lineal, respon a la tendència classicista del seu autor que sentia un gran respecte per l'arquitectura del passat tradicional de Catalunya, és a dir per l'estil gòtic, en el qual es va inspirar a l'hora de dissenyar l'edifici del castell de cubelles, mitjançant unes formes geomètriques elementals que reafirmen la implícita i l'austeritat del llenguatge emprat en aquest conjunt arquitectònic. És una construcció de grans dimensions i d'estructura complexa. Té planta rectangular, tres pisos d'alçària, golfes i teulada a quatre vessants. | 08074-1 | pl. del Castell, 1 | Segons els resultats de la recerca dirigida pel doctor Albert López Mullor, els vestigis més antics trobats corresponen a l'època baixa republicana, cap a l'any 125 aC. Alguns dels elements més importants de la vil·la de Cubelles que han arribat als nostres dies se situen al voltant de l'any 200-210, com el conjunt de cisternes de la planta subterrània. És a partir del testament dictat per Gombau de Besora el 16 d'agost de 1041 que podem tenir la certesa absoluta de l'existència d'una fortificació al lloc de Cubelles. Segons A. Castellano, de la primera fortificació que es va aixecar a I'indret, en resten només alguns paraments d'opus spicatum que recolzen sobre les restes enrunades, encara que visibles, d'una vil·la romana. Posteriorment, cap el segle Xlll, es va bastir una torre circular al mateix lloc que la que avui veiem, encara que, possiblement, de menor alçada. El 1459, quan el castell va perdre la titularitat reial en donar-lo Joan ll, amb totes les propietats annexes, a Joan Brígit Boscà, ciutadà de Barcelona. Un nét de Boscà va donar el castell com a dot a la seva esposa, Violant d'Almogàver, que en va ser propietària entre el 1492 i el 1519, any de la seva mort. Aleshores el castell va passar com a herència a un fill de Violant, Joan Boscà i d'Almogàver. El dia de Sant Joan de 1535 va signar un document amb els mestres de cases Pere Bosch i Antoni Lorda amb l'objectiu de fer un seguit de reformes que afectarien bona part de la fàbrica, i que serien realitzades entre el 1535 i el 1536. El 1572 Ia propietat havia estat adquirida per la duquessa lsabel de Cardona, i passaria després al seu fill, Lluís d'lcart. Un seu descendent, Carles de Llupià i de Vilanova (vidu de Cecília d'lcart, besnéta de Lluís), mort el 1695, va promoure, entre 1673 i 1675, l'última reforma de l'immoble - el qual va adquirir l'aspecte que ha conservat fins als nostres dies- i va fer col·locar el seu escut sobre la porta principal. Les obres van significar la construcció d'un cos d'edifici nou, la redistribució d'envans i sostres de l'edifici antic i la uniformització de façanes i cobertes. El projecte va ser encomanat a fra Josep de la Concepció, el frare carmelita de nom Josep Ferrer i sobrenom el Tracista, un arquitecte del barroc català del segle XVll. Com ha demostrat la historiadora Raquel Lacuesta, la reforma promoguda per de Llupià va comportar modificar part de l'obra feta en temps de Boscà, així com la construcció d'un cos d'edifici nou i la redistribució d'envans ¡ sostres, i la uniformització de façanes i cobertes. No hi ha constància documental ni aparença visual que els successors de Carles de Llupià, que van obtenir el títol de marquesos d'Alfarràs a final del segle XVlll, fessin noves obres. La profusió de grafits per totes les estances fa pensar que el castell no va estar assíduament habitat durant el segle XVIII pels seus propietaris. Durant el segle XIX continuen documentant-se els Rovirosa com a masovers del castell i va ser en aquesta època quan se suposa que es van emblanquinar les parets en diferents períodes, fins entrat el segle XX. Els masovers vivien a la primera planta i la segona era reservada per quan venien els senyors o el seu procurador. Aquells s'encarregaven de gestionar l'explotació agrícola del castell en nom dels marquesos i el seu procurador només hi anava un cop l'any per passar-hi comptes. Al llarg dels segles XIX i XX el castell va continuar en mans dels successius marquesos d'Alfarràs i va mantenir el caràcter agrícola. Segons un plànol publicat l'any 1817, el cos principal del castell es trobaria pràcticament al bell mig d'un espai que per tramuntana estaria delimitat per unes parcel·les que feien front al carrer Major, algunes d'elles edificades. Tot i els canvis que es van produir en punts concrets, la zona de les rodalies del castell va quedar més o menys configurada al llarg del segle XVII en la forma que la veiem avui. | 41.2078600,1.6724800 | 388704 | 4562681 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85048-foto-08074-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85048-foto-08074-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85048-foto-08074-1-3.jpg | Legal | Medieval|Modern|Contemporani|Historicista|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | Fra Josep de Ia Concepció (refacció s XVII) | 85|94|98|116|119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | |||||||
| 85049 | Can Travé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-trave | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. COMAS, M. (1988) 'Una llarga paret', p. 7-9. PINÓS, N. (1998) 'Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles', Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, Barcelona: Diputació de Barcelona. pàg. 69-87. | XIX-XX | Can Travé s'emplaça a l'est del nucli històric, en una gran parcel·la entre el carrer Sant Antoni i l'avinguda de Catalunya, amb afrontació també passatge Ramon Vinader. Es tracta d'un conjunt d'edificis entre mitgeres de planta i pis alineats en la seva major part al carrer Sant Antoni, on hi trobem la façana principal. La façana posterior d'aquestes edificacions, orientada a migdia, s'obre a un gran jardí privat que s'estén fins a l'avinguda de Catalunya. El conjunt de Can Travé estava format originalment per una construcció principal destinada a habitatge i gabinet d'història natural, un pavelló annex bastit per a la biblioteca i un gran jardí. A l'extrem oest del conjunt s'hi ubica una altra edificació destinada originalment a habitatge, construïda amb posterioritat i amb sortida al passatge Ramon Vinader. Estilísticament, l'edifici ha rebut la influència del llenguatge clàssic. La llarga façana del carrer Sant Antoni, de gairebé 150 metres de longitud, està presidida pel cos central, emmarcat entre dues torratxes. Aquest edifici està constituït per tres cossos amb una marcada simetria. Al cos central hi trobem dos portals en arc de mig punt amb sengles finestres a banda i banda. Sobre els portals, a la planta pis hi trobem dos balcons amb barana de balustrada a la que hi desemboquen les obertures d'aquest espai. Aquestes portes estan rematades per timpans i a banda i banda de les portes hi trobem tres fornícules on s'hi emplacen bustos d'inspiració clàssica. A la coberta d'aquest cos hi trobem una terrassa amb barana de balustrada sobre la façana principal. Els dos cossos laterals són iguals entre ells, mantenint la simetria del conjunt, amb una finestra rectangular a la planta baixa i un balcó sense volada de morfologia composta que combina una obertura central més alta en mig punt amb dues rectangulars, amb una barana de balustrada. Rematen aquests cossos unes torratxes de planta rectangular amb obertures a les quatre façanes. La coberta de les torres és de teula àrab a quatre vents amb els careners de teula majòlica i estan rematades per una bola del mateix material. Tota la fusteria de les obertures és de llibret pintada de color verd. A banda i banda d'aquest edifici principal els altres cossos repeteixen aquests esquemes, trobant en la decoració exterior timpans, columnes dòriques, fornícules, balustres, gerros, medallons, etc. La biblioteca està formada per una galeria de 45,30 metres de llargada per 3,40 metres d'amplada, amb vint-i-cinc balcons d'arc de mig punt que donen al jardí , i per dues petites sales als extrems. El conjunt de la biblioteca estava formada per tres sales, la d'Apol·lo, la galeria de les Muses, i la de Psique i Cupido. La galeria de les Muses té nou departaments destinats al mateix nombre de muses. El gabinet de ciències naturals està format per diverses sales destinades a volums que versaven sobre temes relacionats amb la col·lecció. La decoració d'aquesta biblioteca de mitologia clàssica, es basa exclusivament en temes mitològics. Cal destacar també l'interior, que conserva mobiliari i elements ornamentals d'estils diversos, principalment del segle XIX. El jardí de factura clàssico-romàntic i rodejat d'una tanca de paredat de pedra, obra de fàbrica i reixes de ferro. S'hi accedeix per dues portalades de ferro a l'avinguda de Catalunya i al passatge Ramon Vinader. El jardí es distribueix a partir d'una sèrie de corredors principals, pavimentats, amb una sèrie de rampes i escales que en salven els desnivells. Conté a més de magnífiques escultures d'inspiració clàssica, algunes espècies botàniques exòtiques. Hi destaca un conjunt escultòric de tipus nimfeu, dedicat a Neptú. Hi ha algun espai d'aigua com fonts i estanys així com un petit cementiri per les mascotes de la família Travé. | 08074-2 | c. Sant Antoni, 16-24 | A finals del segle XVII la família Escardó, avantpassats materns de les futures generacions Travé, era propietària d'un extens patrimoni que comptava amb quatre cases contigües del carrer de Sant Antoni comunicades entre sí i nombrosos terrens agrícoles. A partir del segle XVIII, es van realitzar successives reformes i ampliacions. A la segona meitat del segle XIX l'hereva de la finca, Rosa Escardó, es casà amb Magí Travé i Ballart. La parella s'instal·là a Barcelona on tingueren dos fills: Frederic i Enric. Vers el 1880 decidiren convertir la finca en una torre d'estiueig aprofitant les cases antigues. La construcció de l'estació del ferrocarril de Cubelles (1883) i la de la carretera de Barcelona a Santa Creu de Calafell, convidava a anar a la casa amb major comoditat. La reforma es va fer de la mà l'arquitecte vilanoví Bonaventura Pollés Vivó i es va transformar radicalment la casa. Es va complementar la finca amb una torre rodona -per la banda de mar-, una altra d'allargada, terrasses, jardins vuitcentistes i accessos a la nova carretera mitjançant amples camins i escales que ajudaven a salvar el desnivell del terreny. La finca va quedar tancada per una tanca de ferro amb dues portes que donaven a la carretera i que convertien aquesta façana en la principal de la casa. Però les reformes no van poder ser completes perquè entre les propietats dels Travé hi havia la casa de Francesca Solé i Piqué, que no va accedir a vendre-la fins l'any 1936. Entremig, dues reformes de menor envergadura van tenir a principis del segle XX. La primera, cap al 1911, quan es va condicionar perquè els dos fills dels progenitors de la nissaga, en Federico i Eric Travé Escardó, poguessin compartir la casa d'estiueig. La segona, el 1920, quan es van construir dos nous edificis per a magatzems i es van ampliar els galliners i els espais per als animals. Després de la mort del seu germà Enric, en Federico Travé Escardó va reobrir les negociacions amb Francesca Solé, per tal de poder unificar tota la façana de la casa pel carrer de Sant Antoni. La compra es aparaular per 3.000 pessetes a principis del mes de juliol de 1936, però l'esclat de la Guerra Civil espanyola va posposar la signatura del contracte fins l'any 1939. En Federico Travé Escardó era un conegut senador conservador de l'època, va haver de fugir amb l'ajuda de l'alcalde del moment, Ramon Estalella, masover de la finca en aquella època. La casa va ser assaltada el 28 de juliol de 1936. En acabar la Guerra Civil, els Travé van poder recuperar la casa que havia estat en mans del comitè de defensa local i havia estat seu de l'escola municipal. El conflicte bèl·lic va afectar greument la casa. Però en Frederic, com a hereu, ja tenia el cap ple d'idees per reformar la casa i les obres gairebé ja no van abandonar el dia a dia de la finca fins a la seva mort (1982). Un cop concretada la compra de la casa de la Sra. Solé, en Frederic, que tenia llavors 20 anys, va dirigir personalment les obres de remodelació de la casa i dels seus jardins, d'estil neoclàssic italià, i fins i tot va fer l'encarregat de dibuixar els plànols i aportar les solucions més harmòniques amb el conjunt arquitectòniques. Per tal d'unificar la façana, va haver-se de reformar aquesta completament fins deixar-la en l'estat actual. Va anar transformant la casa, els jardins, va construir la Biblioteca de Mitologia Clàssica, el Gabinet d'Història Natural i l'hemicicle on es van portar a terme innumerables debats -sobretot sobre ornitologia-, la façana, les biblioteques... Per poder anar mantenint la propietat, a finals dels anys 90 del segle XX la família va veure's obligada a vendre la Biblioteca de Mitologia Grecollatina, que reposa actualment a la Biblioteca Nacional de Catalunya i el Gabinet d'Història Natural. Després del traspàs de Maria Antònia Maristany, vídua d'en Frederic Travé Alfonso des de 1982, l'Ajuntament de Cubelles i els seus propietaris el 2014 acordaren el traspàs de la propietat i el seu important fons artístic per un import proper als 1,5 milions d'euros. | 41.2087900,1.6749100 | 388909 | 4562782 | 1880 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85049-foto-08074-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85049-foto-08074-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85049-foto-08074-2-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | Bonaventura Pollés Vivó | 106|98 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | |||||||
| 85050 | Ermita de Sant Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-sant-pau | AMAT, A.; MARTÍNEZ, X. (2017) 'Masia de Gallifa', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 7-45. CAPDET, F.; PINEDA,A.; VIDAL, A. (2001) 'Abdon Almirall: el gran desconegut', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 5-33. Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. PINÓS, N. (1998) 'Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles', Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, Barcelona: Diputació de Barcelona. pàg. 69-87. | XVII | Sostre enderrocat | L'ermita de Sant Pau s'emplaça en una petita elevació a 150 metres al nord del conjunt de Gallifa. És una capella d'una sola nau rectangular, sense absis diferenciat, orientada nord-sud i de 16 metres de longitud i 8 metres d'amplada. La façana principal, orientada a migdia, compta amb un únic accés, format per una porta amb llinda d'arc rebaixat feta de carreus de roca calcària. Per sobre seu, centrada, hi ha una llum circular obrada amb maons. Encara per sobre hi trobem una nova petita obertura ovalada, també feta amb maons que deuria il·luminar la sotacoberta. El coronament de la façana és de forma mixtilínia. Sobre hi trobem un campanar d'espadanya d'un únic ull fet de maons. La coberta, enderrocada, era a dues aigües, amb teula àrab. A la façana lateral orientada a ponent s'hi havia adossat dues estances, enderrocades, segurament corresponents a la sagristia i la casa de l'ermità. Per sobre s'obrien tres finestres de llinda plana, una de les quals, la de la banda de mar, va ser posteriorment tapiada. L'absis és semicircular per la banda exterior, sense cap ornamentació. A la façana de llevant s'hi adossen tres contraforts. A l'interior el revestiment interior, perdut en alguns punts, permet observar que la factura de l'obra combina maçoneria en la majoria de paraments, mentre que l'ús de maons es limita a les obertures i a la part baixa dels pilars que suportaven els arcs diafragmàtics, enderrocats. La zona de l'absis queda sobreelevada respecte la resta de la nau mitjançant un graó. Dues portes de maons rematades amb arc rebaixat de maons col·locats a sardinell, situades una dalt i l'altre a peu de l'absis, permetien comunicar l'interior de l'església amb les estances adossades per l'exterior de la façana de ponent. A l'interior de la façana meridional hi ha sengles fornícules buides. | 08074-3 | Gallifa | La capella està documentada des del 1603, tot i que sembla que anteriorment hi havia hagut una altra església. Va ser modificada l'any 1799. Els ermitans que hi visqueren en tingueren cura des del segle XVII fins el segle XX. Fou adquirida per un particular després de la desamortització. El seu interior fou destruït el 1936. El 22 de desembre de 1980, després d'una tempesta i anys de progressiu deteriorament, el sostre s'ensorrà. L'any 2016 la Parròquia de Cubelles, amb la dificultat de mantenir el temple, acordà per unanimitat del Consell Pastoral la seva venda als propietaris de Gallifa, amb el compromís de reconstruir-la i obrir-la celebracions cristianes. Durant 2016 i 2017 s'iniciaren unes primeres actuacions de rehabilitació que no han tingut continuïtat. Havia esta dedicada a Sant Pau i a Santa Llúcia. En el nomenclàtor provincial de 1850 s'hi descriu dos habitatges: l'ermita, d'un sol pis, i la casa de l'ermità, de dos pisos i llavors habitada. En el cens poblacional de 1930 en aquesta casa hi vivien sis persones (Amat, Martínez, 2017). El dia de la festa, el 25 de gener, el rector de la parròquia visitava l'ermita acompanyar de quatre escolans i demés mainada que s'hi ajuntava. Un cop celebrada la missa cantada en què s'elogiava el sant es realitzava una processó que sortint de Sant Pau passava per Cal Baró on el propietari oferia un piscolabis (ametlles, figues, coca sucrada i un porró de xarel·lo o macabeu). Després els més vells s'engrescaven a un joc de manilla, (Capdet et al., 2001) | 41.2168600,1.6669600 | 388256 | 4563688 | 1603 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85050-foto-08074-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85050-foto-08074-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85050-foto-08074-3-3.jpg | Legal | Barroc|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | A la masia veïna, el Molí de l'Estaper, es conserva encastat a la façana, un interessant relleu de Sant Pau, procedent d'aquesta capella. A la fitxa de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya descriu una pica beneitera, situada dins la capella, datada del 1632, actualment desapareguda. | 96|119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | ||||||
| 85051 | Capella de Sant Jaume de Rocacrespa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-jaume-de-rocacrespa | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. AVINYÓ, J. (inèdit) Papers relatius a la parròquia de Santa Maria de Cubelles (prop de Vilanova i la Geltrú, Barcelona) i termes veïns. Una llibreta, dos mapes i quantitat de papers amb notes històriques transcrites d'antics documents i observacions de caràcter parroquial aplegats per Mn. Avinyó al començament del segle XX. Donatiu de Mn. P. M. Bordoy, vers el 1940. (1998) Quaderns científics i tècnics de restauració monumental núm. 10. Barcelona: Diputació de Barcelona. PINOS, N. (1998) 'Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles'. Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, 10: 69-87. Barcelona: Diputació de Barcelona. | XVI-XX | Capella de Sant Jaume de Rocacrespa s'emplaça a la quadra de Rocacrespa, tancada dins el baluard de Can Rovirosa. S'accedeix a l'interior del baluard travessant una porta obrada amb maons elaborada inspirada en l'arquitectura d'estil mossàrab, amb un arc de ferradura interior i un arc compost exterior. Ja a l'interior hi trobem l'església, d'una sola nau de 9 x 6 metres, coberta a dues vessants de teula àrab. A la façana principal, orientada a sud-oest, i amb les cantonades de maons, hi trobem una porta carreuada rematada en arc de mig punt, restaurada. A la dovella central hi ha gravat l'any 1556. Per sobre, centrades, hi trobem dues finestres. La inferior, rodona, a l'estil d'un rosetó, està emmarcada per maons de cantell. Per sobre d'aquesta, sota el ràfec, hi ha una altra obertura, més petita, ovalada. El ràfec està realitzat amb maons, imitant aquests els caps de biga de fusta de la coberta sortint cap a l'exterior del mur. Al vèrtex de la teulada hi ha un petit campanar d'espadanya d'un sol ull construït també amb maons rematat per una creu de ferro forjat. S'hi conserva la campana. Totes les façanes de l'església es troben emblanquinades, excepte les ornamentacions de maons. L'interior de l'església és de planta rectangular, amb un arc toral central que, sustentat sobre pilastres adossades suporta el sostre, d'encavallada de fusta. La capella està presidida per una imatge de Sant Jaume, que substitueix a una d'anterior de Sant Gabriel (vegeu l'apartat d'història). Entorn de la imatge del sant hi disposen tres fornícules on antigament hi devia haver-hi imatgeria sagrada. Des de l'altar, elevat respecte la resta de la nau, s'accedeix a una sagristia adossada al lateral dret de l'església. Tot l'interior va ser emblanquinat l'any 2010, quan la família encarregà al pintor Jordi Garriga, amic de la família, la decoració pictòrica de l'interior de la capella. Hi trobem motius pintats amb tons terrosos referents al naixement, l'esclavitud del treball, l'enunciació i la vida i la mort. També hi ha pintat amb el mateix color un arbre genealògic de la família Rovirosa. | 08074-4 | Quadra de Rocacrespa | A partir dels primers documentals del conjunt de Rocacrespa, en aquest espai hi hauria existit un castell a partir de, com a mínim, el segle XII. És possible que en aquella època existís una primera església en aquest espai, de la qual no es té coneixement. L'edifici actual podria respondre a la data que figura gravada a la dovella central de l'arc d'entrada, és a dir, el 1556. El primer esment documental de la capella de Rocacrespa és del 27 d'abril de 1571, data en què apareix esmentada en un arrendament. També apareix en el testament de Bernat de Vilanova i Panyella de l'any 1627, en què hi ha una clàusula sobre el manteniment de l'esmentada capella. Segons Joan Avinyó, l'edifici actual no està situat al mateix lloc que ocupava en 1638, sinó que aleshores estava emplaçat en el lloc on avui hi ha l'era. La construcció actual sembla inspirada en l'arquitectura preromànica catalana del segle X, en la qual les esglésies eren d'una sola nau, amb coberta a dues vessants i profusa utilització de l'arc de ferradura. Aquest estil arquitectònic no va tenir continuació després del segle XI, a banda de l'estil modernista de finals del segle XIX i començament del XX, que influït pel pensament romàntic vuitcentista va adoptar formes d'origen tradicional, històric o llegendari d'inspiració àrab. i va sorgir una tendència estilística basada en les formes artístiques de l'edat mitjana. La presència d'elements medievalitzants transformats i la utilització de l'obra vista, ens permetria formular la hipòtesi que aquest edifici va ser construït a finals del segle XIX o principis del XX (PINOS, 1998). L'interior de la capella va ser malmès l'any 1936. Després de la Guerra Civil, l'any 1940, la família adquirí a Barcelona una talla de Sant Jaume per substituir al Sant Gabriel que havia presidit la capella fins aleshores, moment en que es canvià l'advocació de Sant Gabriel a Sant Jaume. La nova talla data del segle XVIII i sembla que provindria, originàriament, d'Olot. L'any 2010 la família encarregà al pintor Jordi Garriga, amic de la família, la decoració pictòrica de l'interior de la capella. Segons la memòria oral de la família, sota l'altar s'hi hauria enterrat a alguns soldats de la Guerra del Francès. | 41.2368300,1.6623200 | 387901 | 4565911 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85051-foto-08074-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85051-foto-08074-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85051-foto-08074-4-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | La capella també era coneguda com de Sant Gabriel de Rocacrespa | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | ||||||||
| 85052 | Església de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-maria-1 | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. MARTÍNEZ, X.; VIDAL, J. (2008) 'La construcció del Pont del Campanar', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 99-100. PINEDA, A. (2008) 'Records de la meva infantesa', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 7-20. VIDAL, J. (2005) 'Efemèrides cubellenques del 2005', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 77-83. VIDAL, J. (2008) 'Els Amics del Castell i el Pont del Campanar', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 5-6. VIDAL, J. (2013) 'Els altars i les confraries de l'església de Santa Maria al llarg de la història', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 85-104. | XVIII | L'edifici de planta rectangular participa en gran mesura de l'estil del Barroc, amb tres naus que es troben dividides en trams reflectits exteriorment per contraforts. La coberta és a dues vessants, de teula àrab. La façana és de composició senzilla. Presenta una portada amb porta allindada, brancals de pedra i acabament en frontó trencat amb volutes. A la part central del parament de façana, hi ha una finestra circular. L'acabament és amb timpà triangular, a on enmig es situa un rellotge. Hi ha restes d'arrebossat i pintat amb imitació d'encoixinat pla, s'aconsegueix l'efecte pictòric de l'esgrafiat. El campanar, de pedra picada, es situa a la part esquerra, de planta quadrada i tres cossos octogonals, el superior més petit i amb corredor protegit per barana de balustres. Els pisos estan separats per una cornisa motllurada. La cantonera està feta de pedra natural. Presenta obertures de mig punt on hi ha les campanes. Interiorment, el temple es caracteritza per una concepció de l'espai unitari que adopta la tipologia de nau única amb capelles laterals. L'edifici té 30 metres de llargada per 20 d'amplada. A l'interior destaca la pica baptismal de marbre datada al segle XVIII, ubicada a la primera capella de l'epístola, la qual està decorada amb un fresc obra del pintor barceloní Josep Oriol Balmes Bosch, artista figuratiu que pintà el mural sobre el tema del bateig l'any 1962. A la següent capella de l'epístola destaca també el mural de la Mare de Déu de Montserrat (1961) obra de Joan Montcada i Planes, artista vinculat a Cubelles perquè hi va estiuejar al municipi vàries dècades del segle XX. El Sant Crist de l'altar major és obra de Josep Maria Camps i Arnau, uns dels escultors col·laboradors d'Antoni Gaudí; i la imatge de l'Assumpta i dels dos àngels de l'escultor Cándido Mateo Moral, del grup artístic de postguerra Betepocs. | 08074-5 | pg. Narcís Bardají, 1 | L'origen de la parròquia de Santa Maria és desconegut. Mossèn Joan Avinyó afirmava que probablement ja existia en el segle XI, quan un document es parla del kastrum de Cubeles. La parròquia és esmentada en el breu del Papa Anastasi IV l'any 1154 i en el testament de Ramon de Guàrdia, el 1205.Ll'església de Santa Maria ja estava construïda el segle XIII, data en què es té constància del rector més antic de la parròquia, Arnau de Buch. El temple era de petites dimensions i disposava d'un cor. L'altar major tenia un retaule realitzat a finals del segle XVI. A finals del segle XVII el temple s'havia quedat petit, ja que el nombre de parroquians anava augmentant. Aquest fet va determinar que es sol·licités al rei Carles II el 2 de juliol de 1698, la construcció d'una nova església. La construcció de l‘actual edifici que substituïa el d'origen medieval es va iniciar l'any 1700, les obres es van quedar aturades, quan només s'havia arribat a l'alçada de les cornises, per falta de recursos i la guerra de Successió. Es reiniciaren el 1719 i entre 1724 i 1732 es construïren les voltes del presbiteri i de les capelles de Sant Crist, Sant Pere i Sant Isidre, a més de la primera arcada fins a la trona. Mossèn Miquel Cortí, rector de Cubelles entre 1716 i 1754, fou el principal impulsor de la represa i finalització de les obres, que es finançaren gràcies a la construcció d'una premsa de lliura a favor de l'església. EI nou edifici va ser beneit el 28 d'octubre de 1725, però la construcció del temple no es va finalitzar fins al setembre de l'any 1737. Del 1732 fins al 1736 es van completar les voltes i es va fer la barana de l'escala i la balustrada del cor, així com les portes de l'església. El campanar es va aixecar l'any 1765, segons es desprèn de la inscripció que figura al cos superior. L'any 1792 el rector de la parròquia demana permís al Bisbat de Barcelona per construir un pont des de la casa de Ia rectoria fins a la torre o campanar. Aquest pont es va enderrocar l'any 1968. El 1794 es va acabar la construcció de I'altar de la Mare de Déu del Roser, obra del mestre escultor Miquel Galceran de Vilafranca, i el 1797 es fa un contracte amb Anton Nadal per daurar l'esmentat altar. En aquella època, l'Església catòlica va emprendre la lluita de la Contrareforma, utilitzant com a recursos propagandístics un art teatral que concebia els edificis religiosos com un espai on s'escenificava el tema central del pensament barroc: el contrast entre l'horror i la misèria de la condició humana i l'esplendor diví. L'element més destacat d'aquest espai interior barroc és I'altar, el qual esdevé una mena d'arquitectura d'or amb figures policromes. El segle XIX es van efectuar diverses millores al temple gràcies a la generositat de Joan Pedro i Roig. L'obertura dels finestrals laterals i de la roseta de la façana, així com l'enllosat, foren les principals. El campanar que combina la forma quadrangular amb l'octogonal va ser profusament utilitzat a Catalunya durant el segle XVll i següents. El de Cubelles es va realitzar a la primera meitat del segle XVlll i és una rèplica, de dimensions més reduïdes, del de la parroquial de Sant Antoni Abad a Vilanova I la Geltrú, projectat per Fra Josep de la Concepció l'any 1670, el qual va esdevenir un exemple per altres de construcció posterior. El temple va ser cremat el 1936 en el context bèl·lic de la Guerra Civil i es va esfondrar la volta i els altars quedaren destruïts. Durant la Guerra Civil l'església oferia un aspecte ruïnós i solament va ser utilitzada com a magatzem del sindicat agrícola. L'any 1943 es va reprendre el culte perquè es van reparar les cobertes. Des d'aquesta data no s'han deixat de fer obres en diferents ocasions fins a la dècada de 2010. | 41.2083900,1.6730300 | 388751 | 4562740 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85052-foto-08074-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85052-foto-08074-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85052-foto-08074-5-3.jpg | Legal | Barroc|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 96|119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | |||||||||
| 85053 | Capella de Sant Antoni de Pàdua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-antoni-de-padua-2 | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. | XVII | Restaurada l'any 1997 | La capella de Sant Antoni de Pàdua és un petit edifici entre mitgeres situada al bell mig del carrer de Sant Antoni. Es tracta d'un edifici de línies molt senzilles, que presenta uns volums a base de formes geomètriques elementals, on I‘ornamentació és gairebé absent. És una construcció popular d'una sola nau, amb coberta de teula a dues vessants. L'estructura de la façana és molt senzilla. L'entrada al temple es porta a terme a través d'una porta quadrangular, flanquejada a banda i banda per dues petites finestres quadrades. A la llinda de la porta s'hi troba esculpida la inscripció amb el nom del temple, l'any de construcció i l'autor del mateix. On s'uneixen les dues línies de ràfec de la teulada, s'hi localitza un petit ull de bou i, just per sobre, un campanar d'espadanya d'una sola obertura en mig punt i coronat, com la teulada, a dues vessants. El conjunt de la façana es troba emblanquinada i és llisa. L'interior, sense compartimentacions, es composa d'una petita nau coberta a mig punt que s'inicia en una motllura correguda, sense pilars centrals. L'absis, molt senzill, compta amb un petit altar de marbre i just al darrera, una imatge en rajoles, de Sant Antoni de Pàdua amb el nen Jesús. | 08074-6 | c. Sant Antoni, 33 | D'acord amb l' inscripció que figura a la llinda de pedra de la porta, la capella de Sant Antoni de Pàdua va ser construïda l'any 1694 per Marià Gassó. L'any 1997, aprofitant el dia de Sant Antoni, es va inaugurar la restauració del temple, duta a terme per voluntaris i inaugurada amb una missa conduïda pel mossèn de Santa Maria de Cubelles, Joaquim Lluís. | 41.2090100,1.6755700 | 388965 | 4562805 | 1694 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85053-foto-08074-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85053-foto-08074-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85053-foto-08074-6-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | Marià Gassó | Per la diada de Sant Antoni es celebra una processó que, sortint de Santa Maria, acaba amb una missa a l'ermita. | 119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | |||||
| 85054 | Mas d'en Pedro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-den-pedro | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. MARTÍNEZ, X.; VIVES, P. (2005) 'El Mas d'en Pedro', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 29-42. MIRET, X. (1990) Els noms de lloc del terme de Cubelles. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. p. 30. PINOS, N. (1998) 'Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles'. Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, 10: 69-87. Barcelona: Diputació de Barcelona. | XVII | El Mas d'en Pedro s'emplaça al carrer Lloret, 8-14, al mig d'una urbanització anomenada 'La Gabina'. Es tracta d'un mas composat de diferents edificis adossats. L'edifici principal és un mas de planta basilical. El seu cos central és de tres plantes, mentre que els dos cossos laterals tenen una planta menys. La façana principal, de composició simètrica en tres eixos, presenta una portal central carreuat al que s'accedeix superant un parell de graons. A banda i banda hi trobem un parell de bancs i dues grans finestres de llinda plana. A la planta pis, sobre les obertures anteriors, hi trobem un balcó central flanquejat per sengles finestres, de dimensions més petites que els de la planta baixa. Al centre del cos central, a l'alçada del sotacobert, hi trobem una arcuació de cinc finestrons rematats per arc de mig punt, essent la central lleugerament més gran que els laterals. Al centre de la façana, per sobre del balcó, hi trobem un rellotge de sol. La coberta és de teula àrab. A quatre vessants. Aquesta masia compta amb diversos annexes. A llevant de l'edifici principal hi havia les cotxeres, mentre que a ponent se li adossava un molí de blat. En aquesta paret i trobem una imatge de rajoles de la marededéu dels Socors col·locada pel propietari a mitjan segle XX. Adossades pel nord-oest hi trobem les masoveries, mentre que a la part posterior, entorn d'un pati tancat s'hi roben les quadres, corrals, estables i una pallissa. A la part de darrera d'aquest espai, ja fora del tancat s'hi emplaçava una era. Bona part de les estances són utilitzades com a dependències d'una casa de colònies, encara que l'edifici principal de la masia funciona com habitatge particular | 08074-7 | c. Lloret, 8-14 | Masia que està documentada amb aquest nom des de 1672 per bé que el 1582 ja es troba documentat un Antoni Pedro. El primer propietari conegut fou Isidre Pedro, al segle XVII. Ja al segle següent, el 1728, s'esmenta a Jaume Santacana com a habitant de la mas. En un document de 1772-1785, apareix esmentat lo mas d'en Pedro, com un dels edificis que formaven part de l'aleshores anomenat 'carrer de l'Or'. Anteriorment, la masia estava dividida en dues parts, de les quals una era propietat de Pere Roig, el qual la va vendre a la família Marsé l'any 1920, que alhora la va vendre a la família Santaeulàlia l'any 1957; l'altre era propietat d'un tal Sr. Alfred, essent després heretada per la primera esposa de l'alcalde de Vilanova, Ferrer Pi. A l'actualitat hi trobem una casa de colònies per la qual s'han adequat la majoria dels antics espais domèstics i productius. La darrera reforma efectuada i el rellotge de sol de la façana principal daten de 1958, segons el propietari actual. | 41.2017300,1.6446500 | 386360 | 4562037 | 1672 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85054-foto-08074-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85054-foto-08074-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85054-foto-08074-7-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | També era denominada Mas del Pedró | 119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | |||||||
| 85055 | Molí de la Palma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-palma | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. MARTÍNEZ, X. (2013) 'El Molí de la Palma o Molí de l'Anton', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 65-77. | XVI-XX | El Molí de la Palma és un conjunt d'edificacions situat a tocar de la carretera de Can Trader, a l'anomenada Plana del Molí. Es tracta d'un conjunt d'una desena d'edificis la major part dels quals es troben dedicats a l'habitatge; hi ha alguns conjunts de cases aïllades mentre que d'altres es troben entre mitgeres, formant conjunts. Els edificis més rellevants són aquells numerats com a 2 -Cal Ciset- i 3 -Ca la Coloma-, que es troben units per un pont. Cal Ciset és un edifici de planta baixa i dues alçades, la segona de les quals té morfologia de terrat edificat. Compta amb tres portes, la principal és adovellada en arc escarser on a la clau hi ha inscrita la data '4 maig 1807'; a l'esquerra hi ha un accés als antics cellers és feta amb estil afrancesat amb una barreja de carreus i ceràmica única a les masies locals. L'accés de la dreta, sense trets remarcables, dona accés a l'hort. La segona planta té dues finestres de les mateixes característiques coronades amb una combinació de maó intercalat amb ceràmica, de trets similars a una de les portes de la planta baixa. A aquesta alçada, la primera planta es troba creuada per dues rengles de ceràmica verda i marró i és coronada per dues terrasses a plantes diferents, la primera de les quals presenta una balustrada que assoleix tota l'extensió de l'edifici. Es troba tot el conjunt emblanquinat amb calç del Penedès. Presenta coberta a doble vessant amb teula àrab. Per la seva banda, Ca la Coloma no presenta aspectes arquitectònics rellevants, però en aquest lloc és on es situava el molí que dona nom al conjunt. Es caracteritza per un portal principal amb arc escarser i per un conjunt d'obertures heterogènies en la planta principal i primer pis. A nivell d'evolució arquitectònica, sabem que la fesomia del conjunt va anar canviant gradualment, sobretot a partir de finals del segle XVIII. La dovella central indica que el 1800 es va construir un annex al molí, mentre que Cal Ciset seria construït el 1807. De forma segura, en aquells moments el molí es trobaria integrat a la part inferior de Ca la Coloma, però sembla que ja no tindria aquesta una mica abans de 1860, quan tot el conjunt ja acompliria funcions d'habitatge. En dates més recents, entre 1921 i 1936, Cal Ciset va ser reformada amb un estil afrancesat on s'integraren les rajoles esmentades i també l'estructura en terrasses i balustrada i el pont que uneix aquesta amb Ca la Coloma va passar d'una a dues finestres. | 08074-8 | ctra. El Mas Trader 1,2,3 | Tot i que la primera descripció del conjunt és de l'any 1728, no es coneix amb exactitud l'origen dels edificis. Es coneix la presència d'un molí en aquest indret a partir de 1565. | 41.2120100,1.6697900 | 388485 | 4563146 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85055-foto-08074-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85055-foto-08074-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85055-foto-08074-8-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | Altres noms del molí: molí de l'Anton, molí de l'Anton de Dalt, molí de l'Anton de Sobre | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | ||||||||
| 85056 | Mas Guineu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-guineu-0 | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. MARTÍNEZ, X. (2018) 'El Mas Guineu', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 43-58. PINÓS, N. (1998) 'Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles', Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, Barcelona: Diputació de Barcelona. pàg. 69-87. | XVII | El Mas Guineu s'emplaça a la dreta del riu Foix, a la plana de l'antic delta del curs fluvial. Es tracta d'una masia formada per un conjunt de cossos majoritàriament adossats. L'edifici principal és de planta rectangular, consistent en planta baixa i pis. La façana principal, emblanquinada, està orientada a migdia. L'accés es produeix per un portal d'arc rebaixat flanquejat per sengles bancs correguts de pedra. A la dreta hi trobem una portella i un orifici circular segurament relacionat amb activitats productives, possiblement relacionades amb la vinificació. A banda i banda de la portalada hi trobem dues grans finestres rectangulars i enreixades, amb ampit motllurat de pedra. A l'alçada de la planta pis hi trobem quatre finestres rectangulars, de dimensions més petites. També hi podem veure una obertura circular i un rellotge se sol pintat. El ràfec està format per una tortugada de teula àrab encarregada de recollir les aigües pluvials de la teulada, construïda a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. A l'extrem oriental d'aquest cos hi trobem en un altre segurament adossat posteriorment, en forma de torre consistent en planta baixa i tres plantes pis. En aquest cos les obertures estan formades per un portal d'arc rebaixat sobre el que hi ha una finestra rectangular similar a les descrites anteriorment. Per sobre del nivell de la coberta del cos principal hi trobem tres finestres iguals rematades semicircularment emulant una galeria. Per sobre, en l'espai de sotacoberta encara hi trobem una finestreta més centrada. Un ràfec de maons separa la façana de la coberta. La teulada d'aquest cos, com en l'edifici principal, és a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal i està coronada amb campanar d'espadanya d'un ull. En el costat de llevant hi ha cossos annexos de planta baixa destinats a magatzem i garatge, així com un habitatge sense interès arquitectònic. En el costat de ponent, al costat de l'entrada hi ha un conjunt en el que hi havia un trull, un safareig i un pou. A la part de davant de la casa s'hi emplaçava una gran era enrajolada. A la part del darrera els diferents cossos creen un espai, tancat per un mur a mode de baluard, destinat a activitats de corral i agropecuàries. | 08074-9 | Mas Guineu | La primera referència d'aquesta masia data de 1666, quan apareix citada a l'inventari de béns de Francesc Almirall com a 'Casa la guineu o Miql Escardo'. Els Escardó disposaven de diferents propietats a la zona de Gallifa, entre les que es compten aquesta i el Mas Xinxola. La venda de Mas Guineu als Carbonell es produí en algun moment entre el 1666 i el 1711, quan el rector de Sant Antoni de Vilanova, mossèn Anton Carbonell comprà el Mas Guineu, segons s'esmenta a l'escriptura notarial de 1825. Ja difunt el propietari, el 1711, els marmessors de mossèn Anton Carbonell van vendre-la a Josep Carbonell. El 1748 heretà la propietat Amador Carbonell, el qual la donà en herència a Josep Carbonell i Casas el 1759. El 1812 el fill d'aquest, Jaume Carbonell d'heretà i 3 anys més tard la donà al seu fill, Josep Carbonell i Oliva. El 1825 aquest la vengué als tutors d'Antoni Mañozas i Tort, aleshores amb uns 19 anys, qui esdevindria alcalde de Vilanova entre 1848 i 1849. Un any més tard, el 1850, Antoni Mañozas cedí la masia al seu fill Antoni Mañozas i Ricart. El 1865 aquest vengué la masia a Dolors Ricart i Marquès, veïna de Vilanova, la qual el 1876 la donà en herència als seus nebots Francesc i Ricard Mañosas i Ricart. En morí el 1905 el segon sense descendència, la masia passà al primer en plena possessió. Durant el temps en què passà de mà en mà dins d'aquesta família, s'anomenà Masia Mañosas El 1921 Cristina Mañosas i Ricart, germana de Francesc Mañosas i Ricart vengué la propietat a Josep Padern i Sabater, de Barcelona, del qual passà amb la seva mort, el 1828, a la seva vídua, Dolors Padern i Utgès. Mesos després aquesta la vengué al vilanoví Joan Ferrer i Rovira, de qui va passar a la família propietària de Mas Guineu actualment. Un dels edificis, concretament el situat més a l'est del conjunt, sembla que es destinava als masovers i a residència temporal dels ramaders transhumants. | 41.2064300,1.6509200 | 386894 | 4562550 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85056-foto-08074-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85056-foto-08074-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85056-foto-08074-9-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | |||||||||
| 85057 | Molí de Cucurella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-cucurella | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. Martínez, X. 2008. Can Cucurella i el Molí d'en Rovirosa. Anuari del Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell: 47-58. Pinós, N. 1998. Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles. Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, Diputació de Barcelona: 69-87. | XVI-XX | Edifici enrunat l'any 1970 | El Molí de Cucurella s'emplaça en una suau vessant a tocar de la carretera BV2115 que porta de Vilanova i la Geltrú a Castellet i la Gornal, a prop del punt quilomètric 5,3. Es tracta d'un conjunt arquitectònic aïllat consistent en un edifici enrunat de planta quadrangular d'aproximadament 50m2 i una bassa de contenció d'aigües, també quadrangular, de prop de 100m2. L'edificació es troba enrunada i coberta en bona part per una espessa vegetació, fet que impedeix descriure acuradament aquesta construcció. Es tracta d'un edifici de planta rectangular realitzat amb un aparell de pedra irregular lligada amb morter on s'hi poden veure obertures emmarcades amb pedra escairada. Es pot veure també una línia de ràfec a partir de lloses i maons disposades de manera horitzontal. A partir d'una imatge de l'any 1934, aquest edifici comptava amb planta principal i dues alçades, amb un sostre a 4 vessants. A la planta baixa s'hi pot veure un accés amb arc escarser, mentre que les finestres de l'edifici són quadrangulars i de mides heterogènies. Comptaria a més amb un rellotge de sol amb motius i figures populars. Per altra banda, a tocar de les restes de l'edifici principal, s'hi pot observar enmig de la vegetació una bassa de contenció d'aigua pel molí, amb parets completament arrebossades amb guix. | 08074-10 | ctra. BV-2115 PK 5,3 | Esmentat per primer cop l'any 1599 en una concòrdia entre regants i moliners. Sembla que l'any 1845 encara es trobava en funcionament. Inicialment se'l coneixia com a Molí d'en Rovirosa, i més tard, potser a partir d'un canvi de propietaris, passa a denominar-se Molí de Cucurella. Tot i que abandonat, encara es trobava dempeus a mitjans del segle XX (una fotografia de 1934 a Martínez, 2008 ho indica). L'ampliació de la carretera BV-2115 el va fer enrunar definitivament l'any 1970. | 41.2344200,1.6642500 | 388059 | 4565641 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85057-foto-08074-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85057-foto-08074-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85057-foto-08074-10-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | ||||||||
| 85058 | Molí del Salze | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-salze | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. Pinós, N. 1998. Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles. Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, Diputació de Barcelona: 69-87. | XVI-XX | El Molí del Salze es troba ubicat en un pla a tocar de la carretera BV2115 que mena de Vilanova i la Geltrú a Castellet i la Gornal, aproximadament a l'alçada del quilòmetre 4,5, enfrontat a la Muntanya del Salze. Es tracta d'un edifici aïllat, probablement unifamiliar, format per diferents cossos afegits al llarg dels anys. El cos principal (situat a l'extrem oest) té planta baixa i una alçada i golfes. Un cos lateral, al centre del conjunt, té un format similar però sense golfes. Finalment, a la banda de llevant, trobem diferents cossos de planta baixa, un de caire domèstic mentre que hi ha dos cossos més amb finalitats, probablement, d'emmagatzematge. La façana principal, orientada al sud i a tocar del Camí vell de Cubelles, és senzilla, amb obertures quadrangulars limitades per maons a vista, d'igual manera que els ràfecs de cada pis. La seva teulada és a quatre vessants i es troba coronada al centre per un pinacle. El cos central de l'edifici té el mateix aspecte formal que el que hem descrit, tot i que, en aquest cas, compta amb teulada a una vessant orientada al nord. La resta de cossos i façanes no tenen interès arquitectònic. Davant de la façana principal, s'hi pot observar en bones condicions (tapat parcialment per la vegetació), el rec que conduïa l'aigua cap a l'exterior del molí que dona nom a la casa. A nivell constructiu, els trams baixos del canal i l'arc de la sortida d'aigües estan constituïts per carreus mitjans i petits regulars i escairats. Per la seva banda, els trams més alts estan constituïts per maons, probablement fruit de refaccions. Segons la bibliografia consultada, aquesta canalització és la mateixa que portaria aigua al molí de Baix, al de la Palma i al de l'Estapé. | 08074-11 | ctra. BV2115 p.k. 4,5 | La masia apareix esmentada per primer cop l'any 1570, pertanyia ja llavors a la quadra de Rocacrespa, mentre que la primera cita sobre el molí és de l'any 1593. L'any 1650 pertanyia als Rovirosa i, posteriorment, es troben referències a moliners d'aquest indret: Pere Clos el 1703 o Josep Mayner el 1706. Alguns documents indiquen que l'any 1845 el molí encara funcionava com a tal, però es desconeix la data en que va deixar de funcionar, tot i que probablement ja fos entrat el segle XX. | 41.2304400,1.6700500 | 388538 | 4565191 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85058-foto-08074-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85058-foto-08074-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85058-foto-08074-11-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | |||||||||
| 85059 | Casa de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-vila-14 | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. PINOS, N. (1998): 'Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles', en Quaderns científics i tècnics de restauració monumental núm. 10. Diputació de Barcelona. Àrea de Cooperació Servei del Patrimoni Arquitectònic local | XX | Edifici cantoner composat per una planta baixa, pis principal i galeria porxada superior. A la planta baixa es diferencia de les dues superiors per tenir al basament un sòcol de pedra mentre que a les altres dues la paret està arrebossada. La part superior de la façana presenta una cornisa continua amb motllures, per damunt de la qual s'aixeca el mur que dona lloc a la terrassa. Les finestres son en arc de mig punt a la planta baixa i a la galeria porxada del segon pis, mentre que al primer pis trobem finestres amb llinda i brancals de pedra picada. A la façana principal són amb balcons de ferro forjat i a la façana lateral sense. | 08074-12 | pl. de la Vila 1 | Segons Núria Pinos, l'actual edifici de I'Ajuntament és de I‘any 1959, però la Casa Consistorial ja existia l'any 1.655, segons consta en un tractat de totes les cases que són subjectes a l'església de Cubelles. El 14 de setembre de I'any 1659, per necessitats econòmiques, els jurats de la vila es van veure en I'obligació de vendre-la a Francesc Almirall. En la venda s'especificava que l'edifici estava situat a la plaça de la Vila i afrontava per orient amb I'esmentada plaça, a migdia amb el carrer Major i a ponent amb la casa de Ramón cendrós, presentant la mateixa ubicació que avui. També apareix esmentada la Casa de la Vila en un document de 1772-1785, on se la situa al carrer Major. Amb tot, es devia bastir un nou edifici l'any 1792, segons constava en la clau del portal de pedra de I'anterior immoble, el qual també es va intentar substituir per un de nova planta l'any 1861. L'edifici de l'ajuntament apareix esmentat en un document de I'any 1920, en el qual és descrit com a Casa Consistorial de planta baixa i pis, propietat de l'Ajuntament, que amb una superfície de 7O m2 i un valor de 360 pessetes, afrontava per davant amb el carrer Major, a la dreta amb la plaça de la Constitució, a I'esquerra amb la propietat de Dolores Vivó i al fons amb la d'Antoni Codoñes. L'entrada de l'Ajuntament estava situada al carrer Major fins que I'any 1958 va ser traslladada a la plaça de la Vila. El 4 de març de 1959 es van finalitzar les obres de construcció del nou edifici de la Casa Consistorial i l'habitatge del secretari de l'Ajuntament, realitzades per I'empresa obras y construcciones Aleix SA. La construcció es va decidir en un ple de l'Ajuntament de Cubelles del 23 d'abril de 1956, sota el mandat de l'alcalde Joan Albet Aviñó, i el projecte es va encarregar a Josep Maria Miró Guibernau, arquitecte municipal. el qual va dirigir les obres per bé que el projecte, datat del mes de setembre de 1956, no coincideix amb l'aspecte que presenta I‘edifici actual i, a més, en el document original hi ha la paraula anulado en llapis vermell. Va ser reformat i ampliat I'any 1982. Pel que fa a la qüestió estilística, l'edifici que acull I'Ajuntament presenta un llenguatge formal basat en l'arquitectura popular que tipològicament s'ha mantingut a través del temps. L'any 2017, la part de darrera de l'Ajuntament va ser objecte d'una intervenció que va consistir en arranjar les mitgeres que van quedar descobertes de resultes de l'enderroc de l'edifici adjacent a l'Ajuntament i que confrontava amb els carrers Major i de la Pau. Es va pavimentar el terreny i es va crear un mural pictòric, obra de l'equip Berok , que inclou elements típics de la Festa Major en moviment, amb motius tradicionals i els seus protagonistes, els Balls Populars. Per assolir el seu objectiu, els artistes van recórrer a la tècnica del trampa-ulls, tot creant una il·lusió òptica a 3D, amb escenes que semblen reals. | 41.2082100,1.6723300 | 388692 | 4562720 | 1959 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85059-foto-08074-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85059-foto-08074-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85059-foto-08074-12-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | ||||||||
| 85060 | Societat Cultural i Recreativa l'Aliança | https://patrimonicultural.diba.cat/element/societat-cultural-i-recreativa-lalianca | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. VIDAL, J. (2004) 'Tres efemèrides cubellenques del 2004', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 89-96. | XX | Primera fase d'obres de manteniment i restauració els anys 2010 i 2011 | La Societat Cultural i Recreativa l'Aliança es troba ubicada al centre de la població de Cubelles, a la plaça de la Font. Es tracta d'un edifici entre mitgeres consistent en una planta baixa, una planta principal i un terrat parcialment edificat. La façana és plana amb una articulació vertical del volums de les obertures. La planta baixa compta amb tres portes rectangulars, sent la centrada la més gran i les laterals homogènies entre elles. Aquesta distribució es repeteix a la planta principal, amb tres portes d'idèntiques proporcions que donen a un balcó corregut amb subjecció de forja a mode de cartel·la i cobert amb barana de ferro. El revestiment general és d'estuc amb especejament de carreuat de color groc terrós i els buits estan emmarcats. Una placa aproximadament sobre la obertura de l'esquerra de la planta baixa hi emmarca el text 'Societat Recreativa l'Aliança 1914', sota el segell turístic de l'Esperit del Romanticisme. | 08074-13 | pl. de la Font 10 i 11 | L'edifici i la pròpia entitat de la Societat Cultural Recreativa l'Aliança van ser inaugurats el 30 de juliol de 1914. El principal promotor de l'Aliança fou Pere Escardó Pedro, llavors alcalde de la localitat i nebot d'un indiano que va fer possible l'arribada de l'electricitat a Cubelles, que va adquirir el solar a la plaça de la Font i va fer construir l'edifici, deixant-lo en herència a la Societat Cultural i Recreativa l'Aliança. Aquesta entitat va ser originalment dedicada a l'entreteniment, sobretot teatre, caramelles i cinema. Després de la Guerra Civil i davant el tancament de l'altre associació cultural de Cubelles, el Círcol Cubellenc, va monopolitzar tota la vida cultural de la vila. | 41.2085700,1.6739800 | 388831 | 4562758 | 1914 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85060-foto-08074-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85060-foto-08074-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85060-foto-08074-13-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | |||||||
| 85061 | Safareig Públic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-public-6 | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. VIDAL, J. (2015) 'Història del safareig de Cubelles', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 67-76. | XIX | La restauració recent ha substituït elements de la coberta utilitzats al llarg del segle XX, com les plaques de fibrociment | Els safareigs de Cubelles s'ubiquen al centre del poble, al carrer del Raval. Estan protegits i tancats per un mur de paredat arrebossat alineat al carrer, on es troben les dues portes d'entrada. Un cos d'obra que sobresurt del mur conté una placa commemorativa de la restauració realitzada l'any 1858. El cos del safareig queda reculat d'aquell mur, entre aquesta façana del carrer i el cos del safareig hi ha un pati que servia per estendre la roba. El safareig pròpiament dit consta de dos piques gairebé quadrades fets de rajola o maons fets a mà. Un cobert suportat per pilars d'obra i bigues de fusta. Tot l'espai ha estat restaurat i objecte d'un projecte museogràfic l'any 2018. | 08074-14 | c. Raval 7 | Joan Pedro i Roig, un destacat 'americano' va donar 9 plomes d'aigua per l'ús del cubellencs l'any 1882. També va cedir els safareigs i dues fonts públiques al municipi., de forma gratuïta i perpètua. La placa que actualment es llegeix a la façana del safareig 'Este edificio fue restaurado por dadiva del difunto Lorenzo Pedro y Brunet', permet suposar que els safareigs ja existien abans, siguin els mateixos o altres, o estiguessin en algun altre emplaçament. L'aigua donada diàriament a Cubelles suposava 13.110 litres, que l'any 1895 passarien a ser 13.500 litres. Les aigües residuals servien per regar els horts del costat. Hi ha notícies de reparacions dels safareigs al 1920, els desaigües el 1923 i les partes el 1930. L'any 1931 les dones que hi rentaven la roba van demanar l'ajuntament una coberta d'aixopluc, les queixes van ser efectives i l'any 1931 es van construir les cobertes de fusta. Hi havia una persona encarregada de la neteja dels safareigs. També hi havia una pica especial per rentar la roba dels malalts, fet que evitava la transmissió de malalties. | 41.2082900,1.6714000 | 388614 | 4562731 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85061-foto-08074-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85061-foto-08074-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85061-foto-08074-14-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 119|98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | ||||||||
| 85062 | Carrer de Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-antoni-1 | BROTONS, X., PINEDA. A. VIDAL. J : EIs carrers de Cubelles. Ajuntament de Cubelles i Consell Comarcal del Garraf. Vilanova i la Geltrú, 1994 Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. | XIX | El carrer de Sant Antoni de Cubelles es troba ubicat al nucli històric de Cubelles, entre la plaça de la Font i la Creu, a la banda nord de Can Travé. Es tracta d'un conjunt d'habitatges entre mitgeres a la banda nord del carrer i Can Travé i Ca l'Aleix (o Masia de la Creu) a la banda sud. Les cases del Carrer Sant Antoni són de planta baixa i pis. Puntualment presenten traces d'arquitectura historicista (incús modernista, p.ex. Habitatge número 15), però la majoria tenen un llenguatge arquitectònic popular, amb portal principal amb arc escarser i finestres laterals enreixades, mentre que els primers pisos tenen normalment balcó i finestra lateral, amb o sense forja i en general molt senzilla. Es troben escassos elements decoratius a les façanes, normalment emmarcaments enguixats de les obertures. | 08074-15 | c. de Sant Antoni | El carrer de Sant Antoni, situat a la part oriental del nucli de Cubelles, era originalment el camí d'entrada a la vila per la carretera vella de Vilanova. L'element més antic del carrer és actualment la capella de Sant Antoni de Pàdua (1694), que podria datar la urbanització inicial d'aquest tram. Tot i així, existeixen dades que afirmen que al segle XVI el carrer estaria poc urbanitzat, dinàmica que estaria canviant cap a mitjan de segle XVII (1655), al segle XVIII hi haurien ja 26 cases en aquest tram. Avui en dia però, la major part dels habitatges poden datar-se entre les darreries del segle XIX i els inicis del XX. L'any 1936, el carrer es va dir Francesc Layret i el 1939 va recuperar el seu nom d'origen. | 41.2088800,1.6748400 | 388903 | 4562792 | 1888 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85062-foto-08074-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85062-foto-08074-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85062-foto-08074-15-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 119|98 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | ||||||||
| 85063 | Carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-major-22 | BROTONS, X., PINEDA. A. VIDAL. J : Eis carrers de Cubelles. Ajuntament de Cubelles i Consell Comarcal del Garraf. Vilanova i la Geltrú, 1994 Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. VIDAL, J. (coord.) (2001) Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 60-61. | El carrer Major es la via tradicional d'entrada a la població, que conserva el traçat medieval i connecta l'església parroquial fins a una de les sortides de la vila. Les edificacions del carrer són bàsicament habitatges unifamiliars entre mitgeres de planta baixa i dos pisos, en la seva majoria. Conviuen i predominen bàsicament dos estils arquitectònics, el populars i algunes construccions del segle XIX. El carrer divideix dues parts la vila. És un carrer d'una gran activitat i zona comercial i administrativa. El carrer Major constitueix juntament amb el carrer de Colom, l'eix principal del nucli antic de Cubelles, presidit per l'església de Santa Maria i pel castell. | 08074-16 | c. Major | Un dels eixos principals del poble durant molts segles. Sortia del camí ral per anar a parar a la plaça. Més tard s'allargà fins a arribar davant mateix de l'església, en una zona en què anteriorment hi havia l'hort de la rectoria. En aquest carrer hi tingué l'Ajuntament la seva entrada fins que l'any 1958 va ser traslladada a la plaça de la Vila. També a la rectoria s'hi entrava pel carre Major fins l'any 1968. | 41.2080800,1.6722600 | 388686 | 4562706 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85063-foto-08074-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85063-foto-08074-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85063-foto-08074-16-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | Altres noms del carrer al llarg de la història: Lluís Companys | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | |||||||||
| 85064 | Quadra de Rocacrespa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/quadra-de-rocacrespa | PINOS, N. (1998) 'Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles'. Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, 10: 69-87. Barcelona: Diputació de Barcelona. RASPALL. N. (2017) Jaume Rovirosa Castellet, l'hereu. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. ROVIROSA, A. (2001) 'Rocacrespa i el rellotge més antic de Catalunya', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p.48-50. Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. | X-XX | La Quadra de Rocacrespa és un conjunt format per sis edificis de tipologia popular, Can Rovirosa, Can Segura, Can Merceret, Can Solà, Cal Frare i les Casetes, i un edifici religiós, la capella de Sant Jaume. Aquests immobles es desenvolupen al llarg d'un camí que mena a la carretera BV-2115. L'edifici principal és la casa pairal de Can Rovirosa. Es tracta d'una masia de planta basilical amb un baluard a la part frontal. L'accés a l'interior del baluard es produeix mitjançant una portalada carreuada en arc escarser, rematada per un ràfec de teula àrab. La façana principal de la masia, orientada a sud-oest, està composta segons tres eixos. Al costat de la finestra de llevant hi ha un rellotge de sol. Sembla que la casa conserva al seu interior un important conjunt de pintures murals així com mobiliari antic. Al sud-est de Can Rovirosa, separat d'aquest edifici per espais agropecuaris, hi trobem la capella de Sant Jaume. A l'altra banda de Can Rovirosa, al nord-oest, hi trobem una altra edificació destinada originalment a masoveria. És de planta baixa i pis amb teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal. En aquesta façana hi trobem un portal d'accés en arc escarser flanquejat per dues finestres rectangulars de diferents dimensions. A la planta pis hi trobem tres finestres rectangulars, més petites, repartides simètricament. A la cantonada dreta hi trobem un gran rellotge de sol. Al nord d'aquests edificis hi trobem un altre conjunt d'edificacions, aïllades de les descrites anteriorment. Hi destaca la façana principal d'una d'aquestes, amb un gran portal carreuat resolt en arc de mig punt flanquejada per sengles contraforts. A davant de Can Rovirosa, a l'altre costat del camí que articula el conjunt, hi trobem un altre conjunt d'edificacions. Es tracta d'immobles entre mitgeres les quals, originalment, és almenys en part es destinarien a activitats productives, com el celler. A la part posterior de Can Rovirosa hi trobem altres antigues masoveries d'obra popular. En un pati s'hi conserven un parell de bombes esfèriques de pedra que segons la memòria oral es conservarien a la propietat des de la Guerra del Francès. En altres espais exteriors hi trobem antigues moles de molí, col·locades amb finalitats ornamentals. En una d'elles hi ha gravada la data '1910'. | 08074-17 | Rocacrespa | La primera referència a la quadra data de l'onze de juny de 977, en l'escriptura de venda del castell de Sant Esteve de Castellet, i també apareix documentada el 999, en l'escriptura de venda del lloc de Rocacrespa del comte Borrell a Gombau de Besora, i el 1072, en la donació de terra de Deudat Bernat a la Canonja de la Santa Creu i Santa Eulàlia. L'any 1128 apareix citat el lloc de Rocacrespa en el testament de Ramon Miró, contingut al Cartulari de Sant Cugat del Vallès, i és esmentat com a quadra del terme de Cubelles en el Reial Privilegi de 1232. El 1251 i 1260 la quadra de Rocacrespa és propietat del noble Berenguer de Montserrat, i també apareix citada en un privilegi de Jaume I de 1257. Segons un fogatge de 1358, hi havia onze focs i era propietat de Saurina de Montbui; en un del 1358-78 se citen onze focs i són propietat de Guillem del Lladó; en un altre de 1365-70 se'n citen setze, juntament amb els de la quadra de Sant Pere, i són propietat del noble Ramonich Dortal; el 1378 era propietat de Guillem de Latona; i en un fogatge de 1381 es comptabilitzen onze focs. La quadra de Rocacrespa va ser donada pel rei Pere III a Bernat Fortià el 1380 i, el 1387, Joan I va donar l'esmentada quadra a la seva muller Violant de Barr. Segons el fogatge de 1497, la quadra de Rocacrespa era de Joana de Masdovelles, amb tres focs, el mateix nombre que apareixen el 1508 i el 1515, i que se n'ampliaren a cinc el 1553. En una escriptura del segle XVI apareixen esmentats Gabriel Miquel i Joan Vilella de Rocacrespa. El 1561 el senyor de Rocacrespa és Andreu Cucurella. El 1565, ho és Gabriel Vilanova. el qual encarrega una pallissa nova i la reparació del trull al mestre de cases Martí Marges. El mateix any va arrendar la casa i heretat de Rocacrespa, per cinc anys, a Miquel Llampayes. El 29 de maig de 1599 la família Vilanova determina vendre aquesta propietat a la Pia Almoina de la Seu de Barcelona, encara que es reserva una part de les peces de terra. En un document de l'any 1567 i en un testament del 1570 apareix esmentat en Jaume Rovirosa, el qual devia ser un avantpassat de la família Rovirosa, que actualment encara està vinculada a Rocacrespa. En un arrendament del 1571 s'esmenta per primera vegada l'existència d'un castell a Rocacrespa. Segons una llista del 1590-1591, sobre els que complien el precepte pasqual, Antoni Pedró i la seva muller habitaven Rocacrespa durant aquest període. El 1629, Elionor d'lcart i Vilanova va vendre a Cristòfol d'lcart la quadra de Rocacrespa. La casa fortificada o castell abans esmentat es va enfonsar el 1636. En un document de 1655 apareixen esmentades cinc cases a Rocacrespa, de les quals tres pertanyen al mateix nombre de membres de la família Rovirosa. Durant el segle XVII la família Rovirosa segueix exercint de pagès a Rocacrespa, sota la jurisdicció del senyor de la família dels Llupià, Carles de Llupià de Vilanova i d'lcart, el qual va obtenir el 29 de novembre de 1667 la reintegració de la senyoria de la quadra de Rocacrespa, mitjançant el pagament que havia rebut Gabriel de Vilanova a carta de gràcia. El 1757 el senyor de Rocacrespa era el marquès de Llupià. A les parets i en alguna porta de Can Rovirosa es conserven unes pintures de finals del segle XVIII realitzades per un emigrat que s'hi refugià. Durant el segle XVIII, Rocacrespa i Gallifa formaven un ajuntament separat de Cubelles, que el 1787 tenia 186 habitants. En diversos documents de diferents èpoques apareixen esmentats tres masos de la quadra de Rocacrespa: el mas Ricart, el mas de na Miquela i la masia del Sàlzer. En una relació de cases del municipi de Cubelles de 1853 apareixen esmentats diversos masos de Rocacrespa: el mas Cucurella, la casa Rovirosa, la casa Pich Gallart i el mas Gallart, que disten de la casa rectoral cinc quarts d'hora, el primer, i una hora la resta (PINOS, 1998). | 41.2370700,1.6619400 | 387870 | 4565938 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85064-foto-08074-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85064-foto-08074-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85064-foto-08074-17-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | Segons algunes descripcions a Rocacrespa es conserven restes de l'època medieval, entre les que es cita un basament de planta quadrada i restes d'una torre de planta circular que no hem localitzat durant la nostra visita. | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | ||||||||
| 85065 | Mota de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mota-de-sant-pere | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. BELLMUNT, J. (1964-1965) 'Cubelles, Notas de Arqueología de Cataluña y Baleares', Ampurias: XXVI-XXVII. Barcelona. p. 268. CASAÑAS, J. (2012) 'El comerç fenici a la marina del Penedès. La Mota de Sant Pere, un punt d'ancoratge al riu Foix', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 34-39. CEBRIÀ, A.; MIRET, M. (1993) 'Joan Belmunt i Poblet (1915-1990) i la Secció Arqueològica del Centre d'Estudis de la Biblioteca-Museu Balaguer: un model local d'arqueologia', Miscel·lània Penedesenca: XVI (1992). Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. p. 159-175. LÓPEZ, D. (2018) 'La Mota de Sant Pere de Cubelles, la descoberta d'un assentament portuari d'època oberta excepcional', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 113-117. MIRET, M. (2005) 'Jaciments arqueològics i poblament d'època ibèrica antiga i plena (segles VI-III aC) a la comarca del Garraf (Barcelona)', XIII Col·loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà. Puigcerdà: Institut d'Estudis Ceretans. p. 513-529. MIRET, X. (1990) Els noms de lloc del terme de Cubelles. I Premi Vila de Cubelles d'Investigació Local. Cubelles: Ajuntament de Cubelles. MIRET; X.; MIRET, M. (2009) 'Un plànol del segle XVIII de la desembocadura del riu Foix a Cubelles', II Monografies del Foix. Barcelona: Diputació de Barcelona. p. 53-61. VIRELLA, A. (1991) El terme de Cubelles a través del temps. II Premi Vila de Cubelles d'Investigació Local. Cubelles: Ajuntament de Cubelles. | XIII-XIX | Afectat per rebaixos i construccions posteriors | La Mota de Sant Pere és un jaciment arqueològic emplaçat principalment en una petita elevació i el seu entorn immediat, situats a l'antiga plana deltaica del Foix, a la dreta de la seva riba. El jaciment s'estendria més enllà de l'elevació, abastant com a mínim l'espai sense edificar a llevant del xalet, així com segurament, els carrers de l'entorn, el parc situat a l'altre costat del carrer de la Mota i altres espais de l'entorn immediat. Des de mitjan segle XX s'han localitzat ceràmiques en superfície d'època ibèrica, entre els que destaca un fragment de ceràmica precampaniana, fragments d'una copa cílix, ceràmica a mà i fragments de ceràmica ibèrica a torn (alguns pintats). A partir d'aquests materials s'apuntava a l'existència d'ocupacions que abastaven entre els segles V-IV aC i el segle II-I aC. En la intervenció arqueològica de l'any 2018 a l'espai sense edificar de la propietat (Av. Jaume I, 24). Ens els cinc sondeigs practicats es van trobar evidències de l'assentament ibèric. Aquesta intervenció ha permès localitzar estructures constructives que es poden situar en dues fases diferenciades: una de l'ibèric antic (segle V aC) i una de l'ibèric ple (segle IV aC). No es va localitzar en aquests sondeigs ocupacions més modernes, si bé sembla que haurien d'haver existit en algun altre espai del jaciment. Al Sondeig 1 es va delimitar estructures datables en el segle V-IV, consistents en una possible muralla, paral·lela a la línia de costa, d'1 m d'amplada i visible en uns 15 m de longitud. A l'extrem oest podrien existir les restes d'una torre de planta circular o absidal, amb una altra possible torre de planta rectangular. A banda i banda del mur s'hi ha localitzat altres construccions pendents d'excavació. Al sondeig 2 s'hi ha documentat restes d'un gran edifici amb un mínim de tres espais interiors i un possible carrer. Mitjançant un sondeig s'ha pogut establir les dues fases d'ocupació suara comentades. De la fase del segle IV aC hi destaquen dues petites fosses en les que s'hi inhumaren les restes d'un nadó perinatal i d'un xai d'una setmana de vida, respectivament. De la fase de l'ibèric antic s'han localitzat també una altra fossa amb restes de dues ovelles i una llebre. Al sondeig 3 s'han trobat restes d'un recinte de l'ibèric antic, mentre que al sondeig 5 s'han trobat restes d'edificis i d'un carrer de l'ibèric ple. Al sondeig 4, situat al nord-oest del xalet, s'hi va localitzar un estrat en el que s'hi van recuperar ceràmiques d'època moderna i contemporània, atribuïdes a les ocupacions del Priorat de Sant Pere. Sota d'aquestes restes s'hi localitzaren restes de construccions dels segles V-IV aC, entre les que hi destaca un tram de muralla de 2 metres d'amplada i trams d'un carrer i dos recintes rectangulars. | 08074-18 | c. de la Mota, 3 / Av. Jaume I, 24 | Es té constància de l'existència d'un jaciment d'època ibèrica des de com a mínim, mitjan segle XX a partir de la localització de fragments de ceràmica ibèrica. Arqueòlegs, historiadors i aficionats com Antoni Ferrer, Joan Bellmunt, Josep de la Vega, Xavier Virella, Jaume Casañas, Magí Miret i Xavier Miret han treballat el jaciment. D'altra banda en aquest indret es coneix l'existència del priorat de Sant Pere, conegut a través de documents medievals. A principis del segle XX es conserva encara al cim del turó un mur circular pertanyent, probablement, a aquest priorat. El que s'anomenà priorat de Sant Pere probablement tingué l'origen en una donació testamentària de terres a Cubelles efectuada per Arnau de Ponç a la canònica de Santa Eulàlia del Camp, on hi havia instal·lada un orde de frares de penitència, coneguts com del sac a causa dels seus hàbits rústics. L'establiment a Cubelles d'aquests frares, que seguien la regla monàstica de Sant Agustí, seria, possiblement, anterior a l'any 1205, data en què foren afavorits per una deixa de cent sous pel testament de Ramon de Guàrdia. La donació d'Arnau Ponç fou confirmada el 15 de novembre de 1257 pel rei Jaume I al prior Antic, del convent de Santa Eulàlia del Camp de Barcelona. Al fogatge que manà fer el rei Pere III l'any 1359 s'esmenta la «Quadra de Sant P. qui es del prior de Cubelles: 3 focs». El patrimoni del priorat, que havia augmentat amb alguna donació, es mantingué fins a la supressió del règim senyorial i fins a la desamortització, ja en el segle XIX. Encara al 1819 es té notícia d'una vinya situada en una partida de terra del priorat. En aquesta petita elevació la qual, abans de la construcció de la urbanització actual, dominava la costa, durant la Guerra Civil s'hi construí un búnquer (fitxa 74). Aprofitant en part aquesta construcció militar entorn 1960 s'hi edificà un xalet (Av. Jaume I, 24). En aquell moment membres de la Secció d'Arqueologia de la Biblioteca-Museu de Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú van aprofitar per excavar-hi un sondeig en el que es documentà un mur medieval, probablement pertanyent al priorat, així com diversos fragments ceràmics d'època ibèrica, dels segles V-II aC. Més tard durant les obres de construcció d'un transformador situat pocs metres a l'est del turó també es recolliren ceràmiques ibèriques per part d'aficionats. Actualment aquest edifici és de titularitat municipal i hi té la seva seu l'associació de veïns del barri. A finals de 2018 s'hi va dur a terme una intervenció arqueològica per part de membres de la cooperativa Arqueovitis, finançada per l'Ajuntament de Cubelles. | 41.1996300,1.6703700 | 388513 | 4561770 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85065-foto-08074-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85065-foto-08074-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85065-foto-08074-18-3.jpg | Legal | Ibèric|Medieval|Popular|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 81|85|119|80 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | ||||||||
| 85066 | Cova del Trader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-trader | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. Bellmunt, J. 1958. Noticiario. Año 1958. Boletín de la Biblioteca Museo Victor Balaguer, v. 1957-1958. VANRELL, J. (1972) 'Troballes arqueològiques al riu Foix', Muntanya, núm.663, vol.84:184-185. Barcelona, Centre Excursionista de Catalunya. VIRELLA, J. (1978) 'Experiències a l'entorn de la localització d'estacions prehistòriques', Miscel·lània Penedesenca I, 4: 241-269. Vilafranca del Penedès, Institut d'Estudis Penedesencs | La major part dels nivells superiors van ser destruïts durant les excavacions dels anys 50' del segle XX. Els nivells paleolítics estan ben conservats | La cova del Trader es troba ubicada a mitja vessant d'un turó subsidiari a l'est de la muntanya de Sant Pau, a un 130 msnm. La cavitat te una forma de 'T', amb dues galeries que convergeixen en una sala central (on hi ha una pintada recent on hi diu 'cueva de Raival'). La seva formació es deu a la convergència de dues surgències, que convergeixen, fent diferents plànols d'erosió horitzontal. Això explica el graó horitzontal que queda penjat a un metre per damunt del sòl actual, formant una banqueta en el sector central de la paret de fons El braç de la dreta fa uns 4 m de llargada per 2 m d'amplada, tot i ser molt variable, i presenta les parets molt ennegrides. El braç de l'esquerra fa 2,5 m de llarg i és forca estret. L'amplada de la sala central es d'uns 3,5 metres per 5 de llarg, amb una alçada màxima de sostre de 2,20 m. Les excavacions dutes a terme els anys 50' van proporcionar restes ceràmiques prehistòriques i elements ornamentals del neolític final-calcolític i l'edat del bronze (entre 3500-1550 aC), així com restes humanes disperses. A partir de l'any 2015, el grup de recerca SERP de la Universitat de Barcelona, revisa els materials de la Biblioteca Museu Victor Balaguer i estableix que hi hauria materials ceràmics una mica més antics (del neolític antic) i també que, en total, hi hauria un mínim de 5 individus enterrats. Des de l'any 2016, un equip d'aquest mateix grup de recerca ha iniciat un projecte arqueològic a llarg termini. Els primers resultats han testimoniat una de les ocupacions humanes més antigues del Garraf, concretament entre el paleolític mitjà i el paleolític superior inicial (entre 100.000-28.000 aC). | 08074-19 | est de la muntanya de Sant Pau | Entre els anys 1955 i 1958, un equip d'aficionats comarcals a l'arqueologia, encapçalats per J. Bellmunt (membre de la Secció Arqueològica de la Biblioteca Museu Victor Balaguer) van dur-hi a terme un mínim de dues campanyes a la cova. Els materials arqueològics resultants foren dipositats a l'esmentat museu de Vilanova i la Geltrú | 41.2385700,1.6495500 | 386834 | 4566120 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85066-foto-08074-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85066-foto-08074-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85066-foto-08074-19-3.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Paleolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | Altres noms de la cova: cova de Trader, cova de Mas Trader, cova de Tradé | 78|79|77 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | ||||||||
| 85067 | El Quintal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-quintal | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. FERRER, A (1947-1948). El poblado ibérico del Panadés y extensiones. Ampurias 9-10: p. 278 | IIaC-Vdc | El Quintal s'emplaça en un camp de vinyes a tocar del quilòmetre 5 de la carretera BV-2115 que porta de Vilanova i la Geltrú a l'Arboç. Aproximadament a inicis dels anys 40, el jaciment fou descobert com a conseqüència d'uns moviments de terra, que van deixar al descobert un bon nombre de tègules i de materials de filiació iberoromana (en general ceràmica comuna). Els anys 90 es varen tornar a fer llaurades profundes i no va aparèixer material arqueològic. Les darreres visites (equips de la Carta Arqueològica de 1984 i del Catàleg i Pla Especial de Protecció de Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles), igual que la nostra, no han permès documentar material arqueològic superficial de cap tipus. | 08074-20 | El Quintal | Jaciment descobert per Josep Mª. Rovirosa en una data anterior a 1947, quan es publiquen les primeres dades per part d'Albert Ferrer a la revista Ampurias | 41.2319900,1.6666100 | 388253 | 4565368 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85067-foto-08074-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85067-foto-08074-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85067-foto-08074-20-3.jpg | Legal | Romà|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 83|81 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | |||||||||
| 85068 | Jaciment del Castell de Cubelles. Vil·la romana de Cubelles. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-castell-de-cubelles-villa-romana-de-cubelles | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. CAPDET, F. (2005) 'Orígens del nom de Cubelles', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 65-74. PINOS, N. (1998) 'Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles', en Quaderns científics i tècnics de restauració monumental núm. 10. Diputació de Barcelona. Àrea de Cooperació Servei del Patrimoni Arquitectònic local CAIXAL, A. (1999) 'Memòria de les excavacions arqueològiques realitzades al pati de ponent (àmbit 19) del Castell de Cubelles' . Arxiu del servei d'Arqueologia i paleontologia (n.3125). Generalitat de Catalunya. | IaC-VdC | La construcció i evolució del castell ha afectat històricament les restes romanes | El jaciment consisteix en un conjunt de ruïnes d'una vil·la romana. Els vestigis més antics consisteixen en sengles murets de pedra seca traçats en direcció est/oest i es corresponen a l'època baix-republicana. La següent etapa arqueològica delimitada és un estrat d'època tiberiana i un mur de l'època de Claudi (mitjans del segle I). Durant el període Neró-Vespasià (54-79 dC.) va restar amortitzat el mur abans esmentat i, en aquella zona, es va enlairar força el nivell de terra. De finals del segle II o començament del III és el conjunt hidràulic, format per quatre cisternes cobertes amb volta de mig canó posades en bateria, en direcció nord/sud, les quals estaven relacionades amb un lacus o conducte aixal, on també es van localitzar passadissos perimètrics dotats d'opus tesselatum, així com restes de paviments amb mosaic de composicions decoratives diferents. Durant la segona meitat del segle IV va tenir lloc el darrer remodelatge important de la vil·la, ja que s'ha comprovat la desaparició del conjunt de lacus i mosaics en la forma que tenia fins llavors. Al segle V s'han documentat alguns remodelatges concrets, però en cap lloc del jaciment s'ha trobat l'estrat d'abandó de la vil·la, la qual romandria activa fins ben avançada l'època visigòtica o fins a la invasió sarraïna. | 08074-21 | pl. del Castell, 1 | L'existència de restes constructives romanes al subsòl del nucli antic de Cubelles ja es coneixia al segle XIX, fruit de descobertes casuals, quan Pujol i Camps es referia a les restes de fàbrica romana del costat de l'església. L'any 1932 es produeixen noves troballes amb motiu de la realització d'unes obres d'urbanització del terreny del castell de Cubelles, segons referències publicades el 13 d'octubre al Diario de Villanueva y Geltrú, on s'especifica la localització d'unes ruïnes d'una vil·la romana. Entre el 1964 i el 1965, Joan Bellmunt va dur a terme una campanya d'excavació, en la qual es va localitzar una conducció d'aigua, probablement medieval, restes d'un mur fet en sec, restes d'opus caementicium i diversos materials. Durant els mesos de febrer a maig de 1994 es va fer una campanya d'excavació, com a etapa prèvia de les obres de restauració del castell, que duu a terme el Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, en la qual es van localitzar un conjunt de restes pertanyents a una vil·la romana , les quals ens indiquen que aquesta vil·la es trobava en funcionament cap a finals del segle II aC. i que va patir nombrosos remodelatges fins al segle X, data en que es va bastir el castell de Cubelles aprofitant els vells murs romans. Les intervencions arqueològiques posteriors es van realitzar els anys 1995, 1996, 1999 i 2003. El 1996, amb motiu de les obres de construcció d'un edifici al solar núm. 10 del c/Narcís Bardají, es realitzaren uns rebaixos de terres, posant al descobert més restes constructives d'època romana. | 41.2077700,1.6725100 | 388706 | 4562671 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85068-foto-08074-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85068-foto-08074-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85068-foto-08074-21-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 83|80 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | ||||||||
| 85069 | La Solana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-solana-4 | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. BARRASETAS, E.; JÁRREGA, R. (2004) 'La Solana, Cubelles, Garraf', Genera, M. (coord.) Actes de les Jornades d'Arqueologia i Paleontologia 2001: Comarques de Barcelona 1996-2001. La Garriga, 29 i 30 de novembre, 1 de desembre de 2001, Vol. 2. p. 722-729. GUIDI-SÁNCHEZ, José Javier (2010) 'Domus ruralis penetense. Estrategias y formes de hábitat entre Barcelona y Tarragona en el tránsito de la Antigüedad tardía a la Alta Edad Media', Revista d'Arqueologia de Ponent, 20: 93-124. | V-VII | Afectat per rebaixos i construccions posteriors | La Solana és un jaciment arqueològic emplaçat al paratge amb el topònim que li dóna nom, entre el peatge de la C-32 i la central tèrmica de Cubelles. És una zona ocupada per part de la urbanització amb el mateix nom, incloent-hi carrers així com camps de conreu. L'any 1961 s'hi excavà una necròpolis de 23 tombes. S'hi poden trobar fins a cinc tipus diferents de sepultures: una tomba en forma de banyera, tombes en pedres o lloses al fons i als costats formant un sarcòfag, una tomba amb tègules bipedals col·locades a doble vessant i dues tombes amb lloses a doble vessant. Gairebé totes les tombes s'orienten cap al sud-est. Totes elles corresponen a una època que pot anar des de la baixa època imperial fins a l'alta edat mitjana. En la prospecció superficial es recolliren alguns fragments d'àmfora romana, ceràmica comuna i vidre. Anys més tard, el 1996, es van posar al descobert un gran nombre de restes arqueològiques pertanyents a un establiment rural de l'antiguitat tardana (segles V-VII). S'hi documentaren noranta sitges, deu enterraments més (cinc d'ells a l'interior de les sitges, un en àmfora, dos enterraments en tombes de tègules i dos en tombes de lloses), un forn de petites dimensions de planta circular i base plana, 15 estructures de combustió, 9 llars, foses, retalls, restes d'una premsa, tres dipòsits i diverses dependències emmarcades per quatre murs. L'anàlisi i estudi de les restes faunístiques planteja una intensa activitat ramadera a La Solana. El jaciment ocupa una àrea major de l'excavada, contínuament cap al sud més enllà del límit expropiat per l'autopista. | 08074-22 | Entorn la urbanització de la Solana | El jaciment va ser descobert l'any 1961 al fer-se unes obres d'infraestructura per canalitzar l'aigua del pantà de Foix. En aquell moment s'hi localitzarà una petita necròpolis. L'any 1996 es va realitzar una excavació d'urgència amb motiu de la construcció de l'autopista C-32. En la que es documentaren diferents espais domèstics i productius. | 41.2060700,1.6560700 | 387325 | 4562504 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85069-foto-08074-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85069-foto-08074-22-3.jpg | Legal | Paleocristià | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 84 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | ||||||||
| 85070 | Jaciment de Mas d'en Pedro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-mas-den-pedro | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. MARTÍNEZ, X.; VIVES, P. (2005) 'El Mas d'en Pedro', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 29-42. | II aC-I dC | Afectat per rebaixos i construccions posteriors | El jaciment de Mas d'en Pedro s'emplaça a 500 m a l'est del Mas d'en Pedro, en una zona ocupada per camps de conreu així com la part occidental de la urbanització de la Solana. L'any 1987 en excavar-se una rasa per a la col·locació d'una canonada de gas l'arqueòleg Josep Miret va poder observar en el tall, a una fondària d'1 m, una sèrie de materials ceràmics romans, restes faunístiques i carbons en una longitud d'uns 6 m. Possiblement els materials van ser dipositats allí per reomplir una depressió natural del subsòl, format per sauló. Entre els materials ceràmics es van poder identificar alguns fragments de ceràmica (terra sigil·lada africana A i comuna (escudelles de vora ametllada), així com ossos de bòvid, ovicàprid i porc. En dates posteriors s'hi ha localitzat superficialment més ceràmiques, entre les que trobem campanianes, ceràmica comuna ibèrica (en alguns casos pintada), ceràmica comuna indeterminada, clara, àmfora itàlica i doli. L'any 2018 arqueòlegs de la cooperativa Arqueovitis hi realitzaren una intervenció de delimitació i excavació del jaciment. En els sondejos practicats hi van localitzar un total de 12 estructures d'època romana. Es tracta de dues fosses per encaixar recipients ceràmics tipus doli, quatre retalls al subsòl de funcionalitat indeterminada, una estructura funerària, tres murs i les restes d'un possible dipòsit amb morter hidràulic. En general, les restes arqueològiques es troben arrasades i no presenten un bon estat de conservació, a excepció de la unitat funerària. Les estructures tipus mur es troben per sota del nivell de pavimentació i circulació d'època antiga i es conserven únicament els fonaments. En relació a l'enterrament, les primeres dades suggereixen que es tracta possiblement d'un individu adult/madur de sexe femení, enterrat en posició decúbit supí i, segons la disposició de braços i cames, probablement embolcallat amb mortalla. Entre les restes del rebliment de la tomba s'han identificat diversos ossos (fèmur, clavícula, etc.) d'un individu infantil. Es tracta d'una sepultura d'inhumació realitzada presumiblement quan l'establiment agropecuari romà havia estat ja abandonat. Tenint en compte la tipologia de la tomba (lloses en comptes de tègules) i que a uns 500 m al nord hi havia l'establiment tardo-antic de la Solana (Cubelles), amb estructures d'hàbitat i sepultures, és possible que la cronologia de la sepultura de Càmping Mas Guineu sigui també dels segles V-VI. Aquestes troballes permeten identificar el jaciment com un sector d'un establiment agropecuari atribuïble a època romana-republicana (segles II-I aC) i una altra fase augustiniana (de principis del segle I dC). | 08074-23 | A 500 m a l'est del Mas d'en Pedro | L'any 1987 Josep Miret descobrí les restes posades que aparegueren en excavar-se una rasa per a la col·locació d'una canonada de gas de l'empresa Enagas. En dates posteriors, en diferents moment, s'hi ha localitzat superficialment més ceràmiques. L'any 2018 arqueòlegs de la cooperativa Arqueovitis van realitzar alguns sondejos al que anomenaren jaciment del 'Càmping Mas Guineu-Mas d'en Pedro'. | 41.2030600,1.6520900 | 386986 | 4562175 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85070-foto-08074-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85070-foto-08074-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85070-foto-08074-23-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | La intervenció arqueològica ha estat finançada íntegrament per la promotora Vilanova Park, amb el suport del Servei d'Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i dirigida per l'arqueòleg Dani López de la cooperativa ArqueoVitis. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | |||||||
| 85071 | Jaciment del Molí de l'Estaper | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-moli-de-lestaper | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004 | Afectat per rebaixos agrícoles | El jaciment del Molí de l'Estaper es coneix per notícies orals, no contrastades arqueològicament, de la troballa de fragments de ceràmica ibèrica, petites monedes i altres elements metàl·lics. | 08074-24 | A 150m nord-oest del Molí de l'Estaper | Segons informacions orals d'un tècnic municipal, en aquest camp i al vessant terrassat s'han trobat diversos materials arqueològics atribuïts a cronologia iberoromana. Segons les mateixes fonts, l'indret ha estat visitat en diferents ocasions per espoliadors amb detectors de metalls. Es desconeix la ubicació del material arqueològic, per la qual cosa no es pot verificar la seva atribució cronològica. Durant la inspecció realitzada a l'indret amb motiu de la revisió l'any 2002 de la Carta Arqueològica, no s'observà cap fragment ceràmic d'època antiga en superfície, només alguns fragments de ceràmica vidriada, blava catalana i grisa medieval. | 41.2174400,1.6632700 | 387948 | 4563757 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85071-foto-08074-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85071-foto-08074-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85071-foto-08074-24-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | |||||||||
| 85072 | Quadra de Gallifa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/quadra-de-gallifa | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. AMAT, A.; MARTÍNEZ, X. (2017) 'Masia de Gallifa', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 7-45. CATALÀ, P.; CARBONELL, V.; BRASÓ, M. (1971) Els castells catalans, Vol. III. Barcelona. p. 896-898. MILLÁN, M.; CABÚS, A. (2016) Joan Boscà, senyor de Cubelles. Cultura i Renaixement. Cubelles: Ajuntament de Cubelles. MIRET, X. (1980) Els noms de lloc del terme de Cubelles. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. p. 21. PINOS, N. (1998) 'Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles'. Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, 10: 69-87. Barcelona: Diputació de Barcelona. | XII-XXI | La Quadra de Gallifa s'emplaça al capdamunt d'una suau elevació a 900 m al nord-oest del nucli històric de Cubelles. Es tracta d'un conjunt arquitectònic constituït per diversos edificis que segurament ha tingut continuïtat des de l'edat mitjana fins l'actualitat. Consisteix, actualment, en una casa pairal amb diverses dependències annexes, així com una altra edificació que en deuria ser la masoveria i l'ermita de Sant Pau de Gallifa. Tots els edificis s'adapten l'orografia del terreny. El cos central de l'edifici principal (núm. 9), d'una crugia, consta de planta i dos pisos amb coberta transitable. La façana principal, orientada a sud-est, disposa d'un aporta d'accés de llinda plana i una finestra amb ampit de pedra motllurada. Els dos pisos superiors respecten un clar eix de simetria. A la planta pis s'hi obren dos balcons de llinda plana sense volada amb barana de ferro forjat, mentre que al pis superiors s'hi obren dos finestrals amb llinda d'arc de mig punt i una petita barana de ferro inferior. Per sobre hi trobem una barana per a la coberta transitable que combina un mur llis una balustrada, respectant la simetria del conjunt. A la dreta d'aquest edifici se li adossa un altre cos de planta i pis (núm. 8). S'hi accedeix per una portalada en arc de mig punt obrada amb carreuat als muntants i amb maons a la volta. A banda i banda s'obren sengles finestres de diferents dimensions, la més gran de les quals està enreixada. A la planta pis hi trobem dues obertures rectangulars, també de diferents dimensions. Per sobre una tortugada dóna pas a una teulada de teula àrab a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. A la dreta s'hi adossa un altre cos de planta baixa amb teulada a una vessant que podria haver estat un celler. A la part posterior d'aquest conjunt d'edificis hi trobem un cup amb trepitjadora coberta al damunt. A davant d'aquests edificis hi trobem un altre conjunt de planta allargassada consistent en un celler amb espais de trepitjat. Premsat, cups i zona de bótes. A la part de darrera del conjunt descrit hi trobem les masoveries (núm. 10 i 11). Es tracta de dos edificis de planta i pis, adossats per una cantonada, generant un baluard davant d'un d'ells. Les cobertes són de teula àrab a dues vessants. Tanquen el conjunt safareigs, estables, corrals, pallisses i coberts per carros. Al costat sud-oest de les actuals edificacions hi ha una terrassa, el costat sud-est de la qual integra part d'una estructura circular (probablement una torre), de la qual s'observa l'interior. Pocs metres a l'oest hi ha restes de dues construccions cobertes en part per sediments i vegetació, igualment fetes amb pedres petites unides amb morter de color blanquinós d'aparent tipologia medieval. Aquestes construccions semblen correspondre a les que estan representades en una aquarel·la de principi de segle, abans que fossin enderrocades pel propietari de la finca per construir la terrassa. Al costat est de l'esmentada terrassa hi ha un pou que podria haver aprofitat una torre de planta quadrangular, ja que el parament extern visible també està fet de pedres i morter. | 08074-25 | c. de Sant Pau de Gallifa, 8-11. | El lloc de Gallifa és documentat el 1100, en una escriptura de donació d'Engúcia a Guillem Bernat. Al segle XIV era de la família Miralpeix i hi havia de deu a catorze focs, segons els fogatges de 1358 i de 1365-70. Segons un fogatge de 1381 hi havia deu focs, mentre que en un de 1553 la quadra tenia quatre focs. En una escriptura del segle XVI apareix esmentat Gaspar Lleó de la quadra de Gallifa. A principis del segle XVI pertanyia a Joan Boscà Almogàver, poeta renaixentista, i la seva hereva, Mariana d'Aragó Boscà es va vendre la propietat a Joan Bardají, el 1564. En un testament de l'any 1563, Barthomeu Lleó atorga terres de la quadra de Gallifa al seu fill Bartomeu. En un capbreu de l'any 1570 s'esmenta que els hereus de Joan Fuster tenien un molí a Gallifa. A finals del segle XVI apareix documentat Andreu Lleó com a pagès del mas de Gallifa. A principis del segle XVII pertanyien a la jurisdicció de Gallifa el 'castell de Gallifa', dels successors de Joan Bardají, mort l'any 1588, el mas Trader, el corral de l'Almirall, el molí de na Fustera, el corral d'en Cona, el corral del Tort, el mas d'en Palau, can Baró, can Prats o molí de l'Anton i can Granell. En un document de 1655 apareixen comptabilitzats catorze cases i dos masos a la quadra de Gallifa. Al segle XVIII la quadra de Gallifa va formar un municipi, separat de cubelles, juntament amb la quadra de Rocacrespa, que l'any 1787 tenia 186 habitants. En una pintura datada l'any 1880 on s'hi representa Gallifa, hi apareixen tres torres pertanyents al possible castell de Gallifa. Segons l'actual propietària, Assumpció Amat, a finals del segle XIX tres de les quatre cases eren propietat de Remigio Rosés, mentre que l'altra era de la família Alba, la qual la va vendre. L'any 1928, a Assumpció Rosés, filla i hereva de l'anterior i vídua d'Eudald Amat. Després, la totalitat de la finca va ser heretada pel seu fill Manuel Amat Rosés, pintor i escriptor vilanoví. En un document de 1920 es troba citat Can Gallifa com a despoblat sense número. El 1936, la finca va ser confiscada fins que en acabar la Guerra Civil espanyola va ser restituïda als seus propietaris. L'any 2016 Gallifa la família Amat vengué Gallifa a la família Gómez de Can Baró amb la intenció de recuperar aquesta masia, una de les més importants de la zona. | 41.2152700,1.6670300 | 388259 | 4563511 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85072-foto-08074-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85072-foto-08074-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85072-foto-08074-25-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | Al Catàleg municipal està doblement fitxat com a jaciment i com a conjunt arquitectònic | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | ||||||||
| 85073 | Cova de la Carretera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-carretera-0 | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. Mormeneo, L. 1996. La cova de la Carretera (Rocacrespa, Cubelles). Primera troballa del neolític antic evolucionat a la comarca del Garraf. I Congrés de Neolític de la Península Ibèrica, Gavà-Bellaterra 1995: 407-413. Virella, J.1979. Experiències a l'entorn de la localització d'estacions prehistòriques. Miscel·lània Penedesenca 1978 vol.1: 241-269. | La cova ha estat buidada repetides vegades per intervencions no ilegals no regulades. Actualment no queda sediment arqueològic | La cova de la Carretera es troba ubicada junt a la carretera BV-2115 a tocar de la quadra de Rocacrespa. Es tracta d'una cova de petites dimensions oberta en un banc de calcàries aptianes cretàciques, amb forma aproximada de 'T' en planta, de 4m de llarg per 1,5m d'amplada i 1,3m d'alçada a l'entrada i 1,7m d'alçada a l'interior. La col·lecció de materials recuperada durant les antigues excavacions és relativament escassa, però significativa: sis destrals i aixes de pedra polida, diferents elements d'indústria lítica tallada (làmines, gratadors i nuclis de sílex), fragments de dos vasos ceràmics (un dels quals es pot situar perfectament al neolític antic evolucionat), vint-i-dues denes discoidals de collaret (fetes sobre petxina), una d'esquist i tres de cal·laïta. Tots aquests materials es troben dipositats al Museu-Biblioteca Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. | 08074-26 | c. BV-2115 km 5,5 | L'any 1966, quan s'eixamplava la carretera BV-2115, els peons van habilitar la cova per guardar-hi eines. En aquell procés, es descobriren restes arqueològiques (sobretot sis destrals de pedra polida). El propietari de la finca es va posar en contacte amb la Secció d'Arqueologia del Museu Victor Balaguer (de Vilanova i la Geltrú). Els membres d'aquest grup van excavar la cova pràcticament en la seva totalitat i les dades van restar inèdites fins que van ser publicades l'any 1996. | 41.2367800,1.6637800 | 388024 | 4565903 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85073-foto-08074-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85073-foto-08074-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85073-foto-08074-26-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 79|78 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | |||||||||
| 85074 | Búnquer de la Guerra Civil a la desembocadura del riu Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bunquer-de-la-guerra-civil-a-la-desembocadura-del-riu-foix | RAMOS, J. (2013) El patrimoni de la Guerra Civil a Cubelles (1936-1939). Cubelles: Ajuntament de Cubelles. VERDASCO, C.; SAÑUDO, P. (2011) Memoria científica de prospección arqueológica subacuática de la zona de playa de la desembocadura del río Foix, entre los T.T.M.M de Cubelles y Vilanova i la Geltrú (Garraf), Barcelona. Arxiu del Servei d'Arqueologia i Paleontologia, núm. 9483. | XX | Està pràcticament cobert per la sorra i exposat a les onades | El búnquer de la Guerra Civil a la desembocadura del riu Foix s'emplaça a la sorra de la platja de Sant Pere, a la dreta de la desembocadura del riu. Consisteix en un doble niu de metralladores de formigó armat situades en sengles cambres de 4,5 per 5 metres, unides per un passadís, en una amplada total d'uns 15 metres. Cada cambra, amb el frontal de planta semicircular, presenta una doble tronera apaïsada des de la que es podia disparar vers el mar. A banda i banda del passadís hi trobem també dues petites finestres. La coberta de tot el conjunt, de formigó armat, és plana. L'accés a aquest passadís es produïa des d'un altre passadís perpendicular a aquest, també de formigó, d'uns 12 metres de longitud. Tot el conjunt es troba avui pràcticament cobert per la sorra de la platja, essent pràcticament impossible accedir al seu interior. | 08074-27 | platja de Sant Pere | L'objectiu de la construcció d'una xarxa defensiva a la línia de costa, on s'insereixen les fortificacions de Cubelles, era la vigilància i control marítim amb la missió de contenir un intent de desembarcament. La defensa de la costa durant la Guerra Civil (1936-1939) a Cubelles era exercida per tropes del Cos de Carabiners i comptava a mitjans de 1937 amb un total de vuit carabiners que formaven part de la 4a companyia de la Comandància de Barcelona. Cubelles a més contava amb un altre niu de metralladora sobre situat a l'altra banda de la desembocadura del riu Foix, avui desaparegut. L'any 2011, durant la prospecció subaquàtica preventiva motivada per les obres de reconstitució i ampliació de les platges de Cubelles i de Sant Pere es va documentar aquest búnquer. | 41.1983300,1.6734900 | 388772 | 4561622 | 1936 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85074-foto-08074-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85074-foto-08074-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85074-foto-08074-27-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | |||||||
| 85075 | Pou de Glaç de Can Cucurella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-de-can-cucurella | MARTÍNEZ, X. (2008) 'Can Cucurella i el Molí d'en Rovirosa', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 47-59. NUET, J. (1970). 'Els pous de neu del Montseny'. Muntanya. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, núm. 650. TUBAU, A. (1999) Moliners, calcinaires i pouaters: un passeig per la Cubelles preindustrial. Cubelles: Ajuntament de Cubelles i Institut d'Estudis Penedesencs. VIRELLA, J. (1989-89). 'Els pous de glaç del Penedès'. Gran Penedès, Butlletí de l'Institut d'Estudis Penedesencs, núm. 17-18. | XVII-XIX | Es troba parcialment cobert per la vegetació circumdant. | El pou de glaç de Can Cucurella s'emplaça a pocs metres a l'esquerra del riu Foix, a 160 metres a l'oest mas de Can Cucurella. Es tracta d'un edifici aïllat, cilíndric, d'uns 5 metres de diàmetre. La major part està excavat en el subsòl, assolint uns 3-4 metres de profunditat, i revestit per un mur de maçoneria, d'uns 80 cm de gruix. Per sobre la coberta és en forma de cúpula. S'hi conserva l'obertura, actualment enreixada per motius de seguretat, a través de la qual s'accedia al seu interior per disposar-hi les capes de gel. Hi ha també un parell de petites obertures quadrades més elevades. | 08074-28 | Can Cucurella | Un pou de glaç era una excavació al subsòl, generalment circular, revestida de murs de maçoneria o de pedra seca. A la superestructura, coberta amb una teulada o mitjançant una cúpula hi hauria l'accés per tal de permetre l'accés al pou i poder dipositar o extreure els blocs de gel mitjançant una politja. Servia per emmagatzemar gel produït en les geleres o corrents d'aigua pròxims en els moments més freds. El glaç dipositat durant l'hivern, s'extreia en èpoques més càlides i es feia arribar a1s centres de consum, com a refrigerant i conservant de begudes i aliments o bé per aplicacions medicinals. Els pous de gel es construïren i obtingueren la seva major rendibilitat en el decurs els segles XVII, XVIII i part del XIX, quan la fabricació i comercialització del gel representava una bona font d'ingressos (Nuet, 1970). Hi havia pous destinats a recollir neu i pous destinats a recollir gel. Els primers acostumaven a ser emplaçats a l'alta muntanya, mentre que els segons es situaven a menor altitud, vora rieres o estanys. El pou de glaç de Can Cucurella era un d'aquests darrers. Es desconeix la data de construcció del pou de gel, i si bé el més probable és que dati d'algun moment indeterminat dels segles XVII-XIX. | 41.2405000,1.6583100 | 387572 | 4566323 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85075-foto-08074-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85075-foto-08074-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85075-foto-08074-28-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | ||||||||
| 85076 | Corral de l'Almirall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-de-lalmirall | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. MARTÍNEZ, X. (2014) 'El Corral de l'Almirall', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 76-89. PINÓS, N. (1998) 'Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles', Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, Barcelona: Diputació de Barcelona. pàg. 69-87. | XVII | El Corral de l'Almirall s'emplaça a la carretera de Mas Trader, 28 al sud-oest de la urbanització de Mas Trader, a la riba dreta del riu Foix. Es tracta d'un conjunt de cossos construïts en forma d'ela, amb un baluard que tanca parcialment l'espai creat davant d'aquests. L'entrada a aquest espai clos es realitza a través d'una entrada amb arc rebaixat construït amb maons i teulada amb aiguavessos a dues bandes. L'edifici principal és de planta i pis amb teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal. Aquesta s'orienta a migdia i compta un portal d'arc escarser al centre. A l'esquerra de la façana hi trobem una finestra de llinda plana que per fotografies antigues sembla que havia estat també un portal. Al centre de la planta pis hi trobem un balcó sense voladís de llinda plana i dues finestres a l'esquerra d'aquest, també de llinda plana i amb ampit esglaonat. A la dreta del balcó hi ha un gran rellotge de sol pintat. La façana està rematada per un ràfec esglaonat de maons. Totes les obertures es troben actualment enreixades. A l'oest d'aquest cos principal se li adossa un altre formant l'esmentada forma d'ela. El primer tram, també residencial, és també de planta i pis, amb un portal d'arc rebaixat i un balcó sense voladís a la planta pis, també enreixats. A continuació s'estén un cos de planta baixa, originalment amb finalitats de tancat de ramat, amb dos grans portals d'arc rebaixats de maons. Aquesta ala del conjunt compta amb coberta de teula àrab a un únic vessant, vers l'interior. A l'extrem d'aquest espai hi trobem una barbacoa i una font enrajolada de factura recent. A l'oest d'aquest conjunt, separat d'aquest, hi trobem un altre edificació molt recent, actualment en desús. | 08074-29 | ctra. De Mas Trader, 28 | Els primers esments amb el nom de 'Mas de la Olla', daten de 1416 i continuen en els segles XVI i XVII. És en aquest darrer segle, concretament el 1655, quan apareixen els primers esments associats al cognom 'Almirall'. El primer cop que la masia apareix esmentada amb el nom de 'corral' és de 1795, concretament com a 'Corral dit del Almirall' (Martínez, 2014). Durant el segle XVIII, segons algunes hipòtesis (Pinós, 1998), el corral de l'Almirall apareix esmentat amb el nom de corral de les Arenes. Posteriorment se'l va nomenar del 'Filipino', degut que un masover (Josep Soler i Alba) havia estat a la guerra de les Filipines de 1896-1898. | 41.2196700,1.6577500 | 387489 | 4564011 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85076-foto-08074-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85076-foto-08074-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85076-foto-08074-29-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | Altres noms de l'immoble: cal Filipino, corral de les Arenes, mas de l'Olla | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | ||||||||
| 85077 | Mas Baró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-baro | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. MARTÍNEZ, X. (2012) 'Mas Baró', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 77-86. PINÓS, N. (1998) 'Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles', Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, Barcelona: Diputació de Barcelona. pàg. 69-87. | XVI | El Mas Baró s'emplaça al nord del nucli històric de Cubelles, en una plana agrícola a l'esquerra del riu Foix. Es tracta de diversos cossos associats de planta i pis, amb coberta de teula àrab a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal. L'accés al cos principal es realitza mitjançant una portalada d'arc de mig punt, coberta per una marquesina moderna. A banda i banda en aquesta planta hi trobem repartides simètricament dues finestres de llinda plana amb ampit esglaonat. A l'extrem dret d'aquest cos hi ha un altre portal d'arc escarser el qual, antigament, deuria donar accés a les quadres. S'afegeix a aquest cos un altre per la banda sud-est que deuria tractar-se de la masoveria. Aquest cos consta de dos eixos simètrics, amb una porta en arc de mig punt i una finestra a la planta baixa i sengles finestres de llinda plana a la planta pis. Les finestres del conjunt de dos cossos descrits compten amb porticons de fusta i els ràfecs combinen maons i teules. | 08074-30 | Mas Baró | Tot i que algunes teories apunten a que aquesta casa pairal tindria els seus orígens en el Mas d'en Pujol, documentat en els arxius cubellencs des del segle XV (Martínez, 2012), els primers esments documentals com a Cal Baró els trobem al segle XVII. El cos de la masoveria va ser construït el 1953. A l'interior del galliner hi ha una rajola amb la data de 1489. | 41.2141700,1.6686200 | 388391 | 4563387 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85077-foto-08074-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85077-foto-08074-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85077-foto-08074-30-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | |||||||||
| 85079 | Can Cucurella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cucurella | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. MARTÍNEZ, X.. (2008) 'Can Cucurella i el Molí d'en Rovirosa', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 47-59. MIRET, X. (1990) Els noms de lloc del terme de Cubelles. Cubelles: Ajuntament de Cubelles. PINÓS, N. (1998) 'Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles', Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, Barcelona: Diputació de Barcelona. pàg. 69-87. | XVI | Can Cucurella s'emplaça a la riba esquerra del Foix, prop del límit de terme entre Cubelles i Castellet i la Gornal. Es tracta d'una masia de planta i pis amb teulada de teula àrab amb el carener paral·lel a la façana principal. L'accés a aquest edifici, orientat a sud-est, es produeix per una escala de 7 graons. Aquests donen accés a una portalada en arc de mig punt construïda a la part baixa en carreus i a partir de mitja alçada amb maons, situada a l'esquerra de l'eix de simetria de l'edifici. En aquesta planta hi ha una única finestra, de llinda plana i enreixada, a la dreta de la façana. A la planta pis hi trobem dues finestres d'arc escarser i dimensions diferents entre elles. A la cantonada esquerra d'aquesta planta hi ha un gran rellotge de sol. Corona la façana un ràfec que combina en filades els maons i les teules. A banda i banda d'aquest edifici principal se li adossen sengles cossos, pràcticament simètrics. Als dos s'hi accedeix per un portal d'arc rebaixat. I disposen d'un finestró a la planta superior, situat en els dos cassos a la dreta del portal. Tant el ràfec com el carener d'aquests cossos és com el del principal. A l'est s'adossa un altre cos de planta baixa coberta amb teula àrab que deuria ser el de la cotxera. A partir del canvi d'ús de la masia a una casa de colònies, s'han afegit alguns espais destinats als serveis de cuina i menjador. | 08074-32 | Can Cucurella | El cognom Cucurella apareix esmentat per primera vegada el 1561, amb Pere Cucurella. El 1591 s'esmenta una casa propietat de Joan Cucurella i la seva muller Francina. Podem resseguir els Cucurella com a propietaris del mas fins el segle XX. El 1956 la masia fou adquirida per Manuel Santolària Andrés, de Barcelona, el qual la cedí en masoveria. Restà en aquest estat fins a la jubilació del masover, als anys vuitanta. Amb la mort de Manuel Santolària, als anys noranta, passà a les seves filles. Aquestes la cediren novament en masoveria. Els actuals masovers han convertit el mas en casa de colònies i turisme, essent rebatejada amb el nom de Can Foix. | 41.2406700,1.6606600 | 387769 | 4566339 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85079-foto-08074-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85079-foto-08074-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85079-foto-08074-32-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | Altre nom de l'immoble: Can Foix | 119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | ||||||||
| 85080 | Can Granell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-granell | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. MARTÍNEZ, X. (2009) 'Can Granell', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 103-117. | XVI-XX | El mas de Can Granell es troba ubicat a un centenar de metres del casc urbà de Cubelles, a l'antic camí que porta cap al Mas Trader. Es tracta d'un edifici aïllat, una masia de dos cossos amb afegits. El tram original presenta una planta baixa i dos pisos d'alçada. La façana principal presenta una porta adovellada en arc de mig punt (amb la inscripció 1697 a la clau) que originalment era compartida pel pas de les persones i el bestiar. Una nova porta, sense interès arquitectònic, va ser afegir els anys 50' del segle XX per donar pas a les noves dependències. La resta d'obertures són quadrangulars. La façana està recoberta per un enguixat blanquinós i no presenta cap ornamentació esgrafiada ni rellotge de sol. La coberta és a doble vessant amb teula àrab, sense ràfec a cap de les cobertes. Compta amb nombrosos cossos afegits al llarg del segle XX, sobretot a partir dels anys 50'. | 08074-33 | ctra. de Can Trader, 1 | Antiga masia que pertanyia a la jurisdicció de la quadra de Gallifa. La família Granell apareix esmentada com a propietària des del segle XVlll i es troba documentada a principis del segle XIX com casa Granell de la sínia. Mossèn Avinyó creia que la casa Lleó del Mas, esmentada en el segle XVl, calia identificar-la amb can Granell o cal Baró | 41.2101600,1.6713200 | 388610 | 4562938 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85080-foto-08074-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85080-foto-08074-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85080-foto-08074-33-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | Altra nom de l'immoble: Lleó del Mas | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | ||||||||
| 85081 | Riu Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-foix | BAYER, X.; GUASCH, C. (2001) 'La desembocadura del riu Foix i la seva fauna', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p.66-67. CAPDET, F. (2003) 'El riu Foix i el seu pantà', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p.5-52. CARBONELL, V. (1996) 'Notícia dels molins fluvials del Penedès (Barcelona', Miscel·lània Penedesenca, 24: 115-137. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. MIRET, X. (1990) Els noms de lloc del terme de Cubelles. Cubelles: Ajuntament de Cubelles. PALAU, S. (1988) 'Inventari de molins fariners al riu Foix', Miscel·lània Penedesenca, 12: 255-286. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. VIRELLA, J. (1966) 'Apuntes del Excursionismo Local - Los Molinos de la Ribera del Foix'. Setmanari 'Villanueva y Geltrú'. 3-8-1966. | Malgrat que el seu estat va millorant any rere any, es pot considerar que el riu Foix presenta unes aigües de poca qualitat | El riu Foix neix a la serralada Prelitoral, als relleus de la serra de la Llacuna; travessa la depressió del Penedès i desemboca a la mar prop de Cubelles (Garraf), després d'haver-se obert pas a través del muntanyam calcari de la serralada Litoral. Al llarg dels seus prop de 50 Km de longitud travessa diversos termes municipals. Li són tributàries la riera de Pontons i la de la de Marmellar, ambdues per la dreta, i la riera de Llitrà per l'esquerra. En el seu recorregut destaca el pantà de Foix. Pel que fa al seu pas per Cubelles, el riu entre en el terme municipal pel nord-est, prop de Can Cucurella i baixa en sentit nord-sud fins a la seva desembocadura, a tocar del límit oriental del nucli de Cubelles. El seu cabal, ja de per sí intermitent com correspon al règim mediterrani, està sotmès a la regulació efectuada pel pantà, situat només 1,5 Km al nord del límit del terme. El llit del riu és rocós en el tram més muntanyós i està excavat a les argiles curs avall. Hi abunden els còdols. | 08074-34 | Cubelles | Segons Xavier Miret (1990), en base a un estudi documental, aquest riu era conegut localment amb em topònim de 'la Riera' almenys des del segle XVI. El curs del riu va ser utilitzar històricament per a la construcció de molins fariners a la seva riba (Carbonell, 1996; Palau, 1988). A Cubelles se'n coneixen diversos, alguns dels quals malauradament ja han desaparegut. És el cas dels molins de la Palma, de Baix, d'en Cucurella, de l'Estaper, de la Mata, el Nou, i el del Salze. Tot i que el seu cabal, com hem dit és molt irregular, es coneixen alguns episodis històrics de grans riuades, com els registrats el 29 de setembre de 1950, el 23 de setembre de 1874, el 19 d'agost de 1921, que pràcticament han desaparegut amb la finalització, el 1928 de la construcció de la presa del pantà. Malgrat això encara hi ha alguns episodis, menys violents, com els de les riuades del 10 d'octubre de 1994. Aquest curs fluvial en tot el seu recorregut dins el municipi excepte el tram que va entre el Salze i la carretera C-31, ha estat dotat de diferents figures de protecció natural. Així s'inclou dins l'àmbit de les Serres del litoral central (ES5110013), espai de la Xarxa Natura 2000 declarat lloc d'importància comunitària (LIC) i zona d'especial protecció per a les aus (ZEPA). S'inclou dins l'Espai Natural del Foix (dins el PEIN, Decret 328/1992, de 14 de desembre), amb Pla especial de delimitació aprovat definitivament el 14 de desembre de 2004 (DOGC núm. 4296 del 07/01/2005). Està inclòs a l'Inventari de les zones humides de Catalunya elaborat per la Direcció General de Medi Natural de la Generalitat de Catalunya (Codi 10001701 Desembocadura del riu Foix). Presenta varis hàbitats d'interès comunitari, d'acord amb la Directiva 92/43/CE, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestre. I a més a més aquest espai té una gran importància com a refugi i zona de pas per als ocells en migració. Algunes de les aus que de les que es poden gaudir entorn el riu, i especialment a la seva desembocadura són dues espècies de gavià (l'argentat i el fosc), diverses espècies de gavina (la vulgar, la capnegra i la corsa), el xatrac becllarg, el corb marí gros i l'emplomallat, la baldriga balear, el corriol comanegre, els martinet blanc i ros, l'ànec collverd, l'esplugabous, el bernat pescaire, etc. Curs amunt també no és difícil divisar rapinyaires diürnes com les àguiles cuabarrada i pescadora, i amb més sort fins i tot algunes nocturnes, com mussols, òlibes o el duc. A l'aiguabarreig de la desembocadura s'hi poden trobar peixos com la llissa vera, el llobarro i l'anguila. Pel que fa a la vegetació, al tram alt, on l'aigua hi és present de manera més irregular, el bosc mediterrani (predominat pel pi blanc amb presència d'alzines, garric i margallons) arriba fins al mateix límit del llit del riu, si bé es constata la presència esporàdica de freixers, àlbers, tamarius, etc. A la zona de la desembocadura hi podem trobar joncs (marí i boval), canyissars i prats de gramínies. | 41.2002200,1.6753800 | 388934 | 4561830 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85081-foto-08074-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85081-foto-08074-34-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | Altre nom donat al riu: La RieraLes coordenades del punt que indica aquest riu corresponen a un punt central dins del terme municipal | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | ||||||||||
| 85082 | Mas Sant Salvador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-sant-salvador | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. MIRET, X. (1990) Els noms de lloc del terme de Cubelles. Cubelles: Ajuntament de Cubelles. PINÓS, N. (1998) 'Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles', Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, Barcelona: Diputació de Barcelona. pàg. 69-87. | XIX | El Mas Sant Salvador s'emplaça a tocar del límit sud-oest de la urbanització del Corral d'en Tort, vora el terme de Vilanova i la Geltrú. Es tracta d'una edificació constituïda per dos cossos, un de planta baixa i pis, amb coberta de teula àrab a una pendent, i l'altre de planta baixa i pis amb façanes coronades amb merlets. Alguns del buits de la planta pis són d'arc de punt rodó. Al damunt de la porta principal hi ha un mosaic policrom que representa la figura de Sant Salvador amb la inscripció 'El Bto. Salvador de Horta'. | 08074-35 | Camí de cal Baldiri, S/N | Sembla que es correspon amb la masia que en 1582 era anomenada mas d'en Pere Pons anomenada avui dia St. Salvador. En una relació de cases del municipi de Cubelles de 1853 apareix citat el mas Baldiri Bassó, que dista de la casa rectoral mitja hora. Els propietaris li van canviar el nom pel de Sant Salvador i van posar a la façana un mosaic policrom que representa a sant Salvador d'Horta. | 41.2249200,1.6722300 | 388712 | 4564576 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85082-foto-08074-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85082-foto-08074-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85082-foto-08074-35-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | Altre nom de l'immoble: mas d'en Pere Pons, cal Xixo, cal BaldìriLa finca està rodejada amb una tanca, força allunyada de l'edifici. No s'ha pogut accedir a l'interior | 119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | ||||||||
| 85083 | Mas Trader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-trader | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. MARTÍNEZ, X.. (2006) 'El Mas Trader', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 39-50. MIRET, X. (1990) Els noms de lloc del terme de Cubelles. Cubelles: Ajuntament de Cubelles. PINÓS, N. (1998) 'Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles', Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, Barcelona: Diputació de Barcelona. pàg. 69-87. | XVII | Mas Trader s'emplaça al mig de la urbanització a la que dóna nom, concretament al carrer Dàlia, 26. Es tracta d'una masia formada per tres cossos. El principal, consta de planta i dos pisos, mentre que els auxiliars, situats a banda i banda del primer, són de planta i pis. Les teulades són de teula àrab amb el carener paral·lel a la façana principal. El cos principal presenta una façana de tres eixos, de composició simètrica. S'accedeix a l'edifici per unes escales de 8 graons per les que s'accedeix al portal principal, central, fet de maons i acabat en arc rebaixat. Al seu costat en trobem un altre que si bé sembla que inicialment era també d'arc escarser, ara ha estat transformat a una llinda plana. A l'altra banda de la porta hi ha una finestra rectangular, enreixada. A la planta pis hi trobem tres finestres, totes iguals, distribuïdes regularment. Són rectangulars i compten amb un petit ampit. La fusteria és verda i estan emmarcades amb una línia gruixuda de color vermellós. En l'actualitat acull un restaurant i en els darrers anys s'hi ha construït diversos annexos a l'entorn del cos principal, complementaris a l'ús del restaurant. Al pis superior s'hi emplacen tres finestres més, lleugerament més petites que les descrites, sense ampit, però amb la resta de característiques iguals a les anteriors. Corona la façana un ràfec de diferents filades de maons, creant motius geomètrics, i una tortugada. S'adossen al cos principal sengles cossos auxiliars, a banda i banda. Al de la dreta, sobre el portal hi trobem un balcó amb barana de ferro, mentre que al de l'esquerra hi trobem una finestra similar a les descrites anteriorment. | 08074-36 | c. Dàlia, 26 | Es tracta d'una antiga masia que pertanyia a la jurisdicció de Gallifa i que tenia un molí fariner. Miret (1990) l'identifica amb el Mas Cestrador que apareix a la documentació, venut el 1392 pel rei Joan I a Ferrer de Canet. A les terres del mas Trader hi havia el molí de la Mata que, el 1588, ja estava en estat ruïnós. També se sap que el 1588 Elionor Vilanova es va casar amb Galceran d'lcart i va portar per dot el mas Trader. En una llista dels que complien el precepte pasqual de 1590-1591 apareix citat Galceran d'lcart com habitant del mas Trader. A finals del segle XVII era propietat de la família Papiol, després va ser dels Torrents, dels Sicart i dels Llançà. En una relació de cases del municipi de cubelles de 1853 apareix esmentat el mas Tardé, que dista mitja hora de la casa rectoral. El 1926 va ser comprat per Narcís Bardají Torrebadella, el qual el va vendre el mateix any a Antoni Almirall Carbonell, i els seus hereus el van vendre a una empresa urbanitzadora. Els anys trenta els masovers de la masia eren la família Bertran. A finals dels anys seixanta el Sr. Almirall va vendre la propietat a Jean Pierre Gonzales, el qual uns anys més tard, entre 1975 i 1977 hi promogué la creació de la urbanització que avui ocupa les antigues terres de la masia. Des de la dècada de 1990 hi ha un restaurant. | 41.2243400,1.6588200 | 387587 | 4564529 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85083-foto-08074-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85083-foto-08074-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85083-foto-08074-36-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | Altres noms de l'immoble: mas Tardé, mas Cestador | 119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | ||||||||
| 85084 | Mas Xinxola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-xinxola | <p>MARTÍNEZ, X.. (2006) 'El Mas Xinxola', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 51-58. MARTÍNEZ, X. (2009) 'El Mas Xinxola a mitjan segle XVIII', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 118-122.</p> | XVI | Abandonat i en procés d'enrunament | <p>El Mas Xinxola és al centre del terme municipal de Cubelles, a la dreta del riu Foix, dominant la plana de les Mars Mortes, sobre els primers contraforts de la Serralada Prelitoral i al cantó nord de la zona energètica del que va ser la central tèrmica de Cubelles. Es tracta d'un edifici aïllat de planta baixa i primera planta. L'edifici hauria començat amb tres cossos i hauria anat evolucionant amb el celler, l' estable, i el corral. Els murs són de pedra picada unida amb morter. La façana es troba tapada per la construcció d'un afegit, a la banda de ponent. El portal és dovellat amb arc de mig punt, envoltat de tres finestres. A la banda de ponent hi havia l'abeurador per als animals. El carener de la teulada és paral·lel a la façana i les cobertes són fetes de teula àrab rogenca.</p> | 08074-37 | Cantó nord de la zona energètica d'Endesa, al camí de les Planes a Puigdetiula | <p>El primer propietari documentat del Mas Xinxola s'esmenta l'any 1739, es tracta de Lluís Papiol, que també era propietari de Mas Trader. Seria del seu llinatge familiar fins 1882, quan es ven a Joan Soler i Suau, que va ampliar l'heretat amb noves terres annexes. L'any 1930 s'expropien quaranta-una àrees per construir canals de rec del pantà del Foix. La propietat es mantingué inalterada i la masia habitada per masovers fins l'any 1976, quan la societat Tèrmicas del Besós SA adquiria terrenys i la masia per a la construcció de la xarxa elèctrica de distribució i dels dipòsits de combustible de la central tèrmica. A partir d'aquí el procés de deteriorament ha estat inexorable.</p> | 41.2110800,1.6581800 | 387510 | 4563057 | 08074 | Cubelles | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85084-foto-08074-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85084-foto-08074-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85084-foto-08074-37-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | Ens consta que darrerament aquesta masia ha estat enderrocada (juliol 2021). | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | |||||||
| 85085 | Conjunt d'antigues botigues del castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-dantigues-botigues-del-castell | CASTELLANO, A. (1998) 'L'evolució urbana de la vila de Cubelles', en Quaderns científics i tècnics de restauració monumental núm. 10. Diputació de Barcelona. Àrea de Cooperació Servei del Patrimoni Arquitectònic local Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. LACUESTA, R. (2002) 'La història constructiva del Castell de Cubelles (1a part: 1511 i 1535-36)', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 35-46. | XVI | En procés de degradació evident | Els immobles coneguts com les botigues del castell formen part de la illa que integra el castell i l'hostal del castell. Es tracta d'immobles d'obra popular fets amb paredat comú arrebossat. La façana que dona al carrer Junçà presenta tres portals d'arc rebaixat, un transformat en finestra i els altres dos modificats amb portes més modernes. Al primer pis hi ha finestres senzilles amb ampit i les cornises fetes de maó a manera de revoltó. La façana que dona a la plaça del castell presenta sòcol de paredat comú, tot i que hi ha un sector refet amb maons, destaca la cantonera reforçada amb pedra més gran. Les obertures són emmarcades bé en maó o arrebossat, són dos finestres a la planta baixa i finestra i un petit balcó al primer pis. | 08074-38 | c. Junçà 4, 6 i Plaça del Castell | La referència més antiga amb el nom de botiga d'aquest espai és de 1582. En un plànol de Cubelles de 1817, la botiga s'adossa al castell pel sector de llevant, deixant ben definida la mansana. Segons es desprèn de la llegenda del plànol, es tracta d'un cos de planta baixa i pis, la primera ocupada per la botiga i el segon per un celler. Les obres de reforma de l'any 1673 van convertir aquests espais en casals, compartiments per guardar els cereals, un graner. En una part de l'edificació, justament a la cantonada del carrer del castell amb el carrer Major, hi havia la carnisseria que es va mantenir oberta fins a mitjan de segle XX. A l'altra banda del carrer hi havia diverses cases, algunes de les quals estaven sota alou dels senyors del castell. Just a l'entrada de la plaça del castell hi havia un arc que va ser enderrocat cap els anys trenta del segle XX. | 41.2079300,1.6726100 | 388715 | 4562689 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85085-foto-08074-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85085-foto-08074-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85085-foto-08074-38-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | ||||||||
| 85086 | El Cuartel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cuartel | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. | XX | Casa entre mitgeres de llenguatge noucentista. La façana presenta sòcol arrebossat a la planta baixa, on s'ubiquen la porta principal i una finestra, ambdues emmarcades amb motllures. El segon pis destaca la balconada, de barana de ferro, amb dues sortides, també emmarcades amb motllures decorades amb ceràmica policromada. Una franja horitzontal amb tres motllures d'estètica vegetal simètricament disposades, separen aquest pis del segon, on destaquen tres arcs rebaixats separats per columnes d'estil salomònic. El capcer es compon de tres cossos d'obra decorats amb les mateixes motllures de motiu vegetal situades a la divisòria entre pisos, units per una barana metàl·lica. | 08074-39 | c. Joan Pedro i Roig 16 | Aquesta casa apareix citada en un document de 1920. Sembla que aquest edifici va funcionar com a caserna de la Guardia Civil després de la Guerra Civil. A la dècada dels setanta es va utilitzar com a centre d'esplai del grup cubellenc l'Esquitx. | 41.2079400,1.6712300 | 388599 | 4562692 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85086-foto-08074-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85086-foto-08074-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85086-foto-08074-39-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 106|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | |||||||||
| 85087 | Antic hostal del castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-hostal-del-castell | CASTELLANO, N. (1998): 'L'evolució urbana de la vila de Cubelles', en Quaderns científics i tècnics de restauració monumental núm. 10. Diputació de Barcelona. Àrea de Cooperació Servei del Patrimoni Arquitectònic local Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. LACUESTA, R. (2002) 'La història constructiva del Castell de Cubelles (1a part: 1511 i 1535-36)', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 35-46. VIDAL, J. (2006) 'El Dr. Francesc Estapé (1883-1959). Petita biografia de l'eminent cardiòleg cubellenc', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 7-38. | XVII | Casa entre mitgeres en cantonada, consta de planta baixa i pis amb coberta plana. La façana principal presenta portal central d'arc escarser fet en fàbrica de maó. A sobre, a nivell de primer pis, destaca un balcó amb obertura emmarcada igualment en maó. El portal i la balconada componen un eix que divideix la façana simètricament. Al seu voltant, en l'espai que es va deixar sense arrebossat modern, es veuen els carreus de pedra probablement originals de la construcció. Una finestra simple a la planta baixa i dues al primer pis acaben de definir la composició de la façana principal. L'edifici està coronat amb l'alçada d'una segona planta rematada sense obertures amb una cornisa que queda imbricada a la casa veïna. A la façana lateral destaquen dos finestrals en forma d'arc a la part superior. | 08074-40 | c. Major 7 | la primera notícia de l'hostal apareix en un contracte d'arrendament. Amb data 15 de setembre de 1536, signat per Joan Boscà i d'Almugàver i Marçal Cassanya, pagès de Cardona, on, referint-se a l'hostal es diu 'de nou construït i edificat en lo terme de Cubelles'. Formava part de les dependències del castell de Cubelles, amb el qual es relacionava a través d'un pati interior o eixida, comú a tot dos. Segons el document, l'hostal s'arrendava amb els seus llits, matalassos, coixins, màrfegues i flassades. Per la seva part el Sr. Cassanya es comprometia a comprar quatre taules i dotze cadires de costella, a més de la vaixella necessària per a la cuina. El segle XVII es va realitzar la remodelació del castell per encàrrec de Carles de Llupià Vilanova i d'Icart, segons el projecte de l'arquitecte Fra Josep de la Concepció de 1673. Aquesta remodelació afectà l'edifici de l'hostal, el qual va ser sotmès a algunes reparacions consistents en el reforçament d'una paret i la restauració de la teulada i d ela finestra de l'esmentada paret, així com diversos treballs de fusteria per als sostres, portes i finestres. L'hostal devia funcionar com a tal almenys fins al començament del segle XIX. En aquest moment, l'hostal comprenia quatre finques, una d'elles allotjava la carnisseria. L'any 1883 va néixer en aquest edifici el doctor Francesc Estapé (fill predilecte de la vila, al qual li fou dedicat un carrer l'any 1951. Va destacar en la seva professió de metge especialista en cardiologia i va desenvolupar la seva carrera a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Barcelona.) A la primera meitat del segle XX, la casa va ser coneguda com a Cal Valent. A meitat del segle XX, la planta baixa de l'edifici continuava o reprenia l'ús de carnisseria, regentada per les famílies de Cal Rulit i Cal Tona, que s'alternaven cada mes. Atès que no hi havia neveres, la carn es guardava a la cova de la rectoria. Posteriorment la carnisseria va ser utilitzada com a arxiu municipal. | 41.2080600,1.6725400 | 388709 | 4562704 | 1675 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85087-foto-08074-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85087-foto-08074-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85087-foto-08074-40-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Administratiu | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | Fra Josep de la Cocepció | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | |||||||
| 85088 | Casa Escardó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-escardo | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. | XVIII | Casa entre mitgeres en cantonada. Consta de planta baixa i pis amb coberta de teula àrab a dues vessants, acabada amb una treballada imbricació. L'edifici presenta un cos més elevat que la resta a la cantonada. L'obra de l'immoble és de paredat de maçoneria, amb dos portals, el principal amb la llinda de fusta on s'ubica el número de carrer i un secundari més estret amb arc escarser, ambdues amb els muntants de maons. La resta d'obertures són una finestra a la banda dreta de la planta baixa i dues a nivell del primer pis col·locades als extrems. La façana del carrers dels Horts no presenta obertures. | 08074-41 | c. del Mig 24, c. dels Horts | és probable que aquest edifici existís al final del segle XVIII, ja que apareix documentat els anys 1772 - 1785, on es relacionen les cases de la parròquia dins la vila de Cubelles. En aquest document apareix esmentada una casa propietat de Pere Escardó. L'edifici apareix citat també l'any 1920, propietat de José Escardó Lleó. Segons referències orals, antigament l'edifici era utilitzat com a pallissa. | 41.2086200,1.6721000 | 388673 | 4562766 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85088-foto-08074-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85088-foto-08074-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85088-foto-08074-41-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | |||||||||
| 85089 | Casa Estapé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-estape | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004 | XX | Abandonat, balustrades trencades, igual que els vidres i algunes persianes. Jardí abandonat | La Casa Estapé es troba ubicada al carrer que uneix el casc històric de Cubelles amb la seva part nova i l'estació de FFCC, en una cantonada. Per aquest motiu presenta façana a dos carrers (C. Narcís Bardají i C. de l'Estació). Es tracta d'un edifici aïllat, amb jardí i una pèrgola a l'angle de trobada d'ambdós carrers. La façana principal es dona al carrer d'accés (C. Narcís Bardají). La casa està formada per un cos principal amb planta baixa i pis i presenta coberta composta amb teula àrab i un complex aparell de cobertura ceràmica. D'aquest cos en sobresurt una torre quadrada que assoleix una alçada més, amb coberta de teula àrab a quatre vessants i novament, repetint el model ja esmentat del pis principal, imbricació ceràmica. A la façana oposada (C. de l'Estació), se'n pot destacar un annex de cos de planta baixa que fa funcions de galeria i que està coberta per coberta plana en balcó amb balustrada. A la cantonada entre els dos carrers hi ha un pèrgola que segueix els mateixos paràmetres estètics de la resta de l'edifici. | 08074-42 | pg. de Narcís Bardají, 46. C/ de l'Estació 37 | Aquest edifici va ser fet construir per l'eminent cardiòleg cubellenc Francesc Estapé l'any 1943. En el seu testament, el va donar a beneficència a través de la Fundació Estapé. Aquesta fundació, amb problemes econòmics, ha cedit la gestió de les propietats de la citada fundació a l'ajuntament de Cubelles | 41.2052100,1.6740200 | 388828 | 4562385 | 1943 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85089-foto-08074-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85089-foto-08074-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85089-foto-08074-42-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 106|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | |||||||
| 85090 | Ca l'Aleix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-laleix-1 | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. | XVI | La masia de Ca l'Aleix es troba ubicada al carrer de Sant Antoni, antic camí de Vilanova, a la banda oriental del casc urbà. Es tracta d'un edifici entre mitgeres que forma part d'un petit conjunt de tres edificis consistent en un habitat de planta rectangular. És una casa unifamiliar amb jardí al tram posterior, de planta baixa i pis. La planta baixa té una portada en arc de mig punt emmarcada en blocs escairats a la meitat inferior i amb maons a la superior i una petita finestra lateral amb reixes. El pis està dominat de manera simètrica per tres balcons d'escàs voladís amb persianes de llibret mòbil. La façana està arrebossada i pintada de blanc, coloració trencada pels esmentats maons del portal, les bases dels balcons i la línia de ràfec sota la teulada, que és a doble vessant coberta per teula àrab. A la banda oriental, hi ha un cos adossat format per dos unitats. Per una banda, a tocar de la casa antiga de Ca l'Aleix, hi ha un edifici de planta baixa i pis amb dues obertures a la planta baixa emmarcades per maó marró fosc. El pis, separat de la planta baixa per un ràfec de ceràmica verdosa, té dues finestres de tres cossos cadascuna; un de centrat més llarg i envoltat de maó i els dos laterals, simètrics i més petits. Està cada conjunt coronat per una mena d'arc escarser fet en maó. La separació entre aquest pis i la cobertura a tres vessants, està realitzada mitjançant una placa correguda fornida de ceràmica verdosa amb motius geomètrics. La resta de la construcció, és únicament un cos de planta baixa que no sembla tenir massa interès arquitectònic. Per últim, a la banda occidental hi ha un altre cos adossat que no presenta cap interès arquitectònic. | 08074-43 | c. Sant Antoni 28 | Possiblement ja existiria l'any 1585 a partir del que es desprèn del testament de Miquel Llampalles, i seria propietat de Perot Negrell. Sembla que en aquelles èpoques podria haver estat emprat com hostatge amb cavalleries, anomenat Stabula Nova. | 41.2089100,1.6765400 | 389046 | 4562793 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85090-foto-08074-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85090-foto-08074-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85090-foto-08074-43-3.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | Altres noms del carrer al llarg de la història: masia de la Creu, cal Xicarró, can Fabrés | 98|106|119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | ||||||||
| 85091 | Cal Piular | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-piular | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. | XX | Cal tenir en compte que un dels immobles que formava part de l'edifici que formava part de Ca Piular va ser enderrocat | Sota la denominació de 'Cal Piular' hi havia documentat un conjunt de dues cases (casa Muntaner i casa Pujol). Actualment l'immoble del carrer de l'església 1-3 no existeix. L'immoble que queda és el més petit dels dos. Es tracta d'una casa de planta baixa i dos pisos segons tres eixos verticals. Les portes dels baixos són als costats, actualment una d'elles -la més ampla- pertany a un comerç i l'altra a l'accés als pisos residencials. Els eixos verticals defineixen una composició de façana simètrica amb dos balcons al primer pis, separats per una finestra més petita i finestres grans superiors, igualment separades per una finestra més petita. El coronament de la casa presenta cambra d'aire sota la solera i barana acroteri al capcer. | 08074-44 | pl. de Santa Maria 2, c. de l'Església 1-3 | 41.2085700,1.6725800 | 388713 | 4562760 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85091-foto-08074-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85091-foto-08074-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85091-foto-08074-44-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | |||||||||
| 85092 | Cal Capdet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-capdet | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004 | XX | Conjunt de dues cases entre mitgeres amb façana a tres carrers. En la mitgera hi ha un rellotge de sol. La número 5 consta de planta baixa i tres pisos, un pis més que la resta del conjunt, de més amplada. La coberta és de teula àrab a un vessant amb pendent al carrer d'Abdón Almirall, el capcer pla està delimitat per una cornisa entre el tercer pis i la part més elevada. Un eix vertical defineix les obertures, des de la porta principal, dos balcons pel primer i segon pis, i una finestra al tercer nivell. Dues finestres més, que semblen obertes tardanament, acompanyen aquest eix original, al primer i segon nivell. La casa número 6 consta de planta baixa i dues plantes pis amb coberta de terrat, façana composta segons tres eixos, un definit per un portal d'arc escarser, balcó al primer pis i finestra al segon, un altre eix pràcticament igual a la banda més propera a la cantonada, amb una porta més petita. A la banda esquerra i tocant aquest eix, dues finestres al primer i segon pis. Una petita finestra a nivell dels baixos trenca la simetria | 08074-45 | pl. de la Vila 5, 6 | Casa documentada l'any 1920 | 41.2084400,1.6723100 | 388690 | 4562746 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85092-foto-08074-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85092-foto-08074-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85092-foto-08074-45-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | |||||||||
| 85093 | Font del Lleó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-lleo-4 | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. PINOS, N. (1998): 'Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles', en Quaderns científics i tècnics de restauració monumental núm. 10. Diputació de Barcelona. Àrea de Cooperació Servei del Patrimoni Arquitectònic local | XIX | Font adossada a l'immoble número 5 del carrer Major. Presenta una base de planta hexagonal irregular que acull la doble pica on cau l'aigua. Tant aquesta base com el frontal dotat amb dues aixetes metàl·liques són de pedra. La part superior es compon d'un marbre central on s'inscriu el text 'Debido a la generosidad del buen patricio Excmo Sr. D. Juan Pedro y Roig. 1880'. A la part superior destaca la cornisa i l'entaulament d'estil clàssic, mentre que als laterals de la part de marbre, dues peces de pedra motllurada acaben de configurar el monument. | 08074-46 | c. Major 5 | La font del Lleó, situada al carrer Major, esdevé un exemple discret de l'estil forjat a Catalunya a finals del segle XVIll, el qual consistia en la assimilació de I'art cortesà de França, basat en la modificació de les formes barroques per d'altres inspirades en el classicisme acadèmic. La creació d'aquesta font pública va ser promoguda per Joan Pedro Roig l'any 1880, segons consta en una inscripció a la mateixa font, el qual va comprar a perpetuïtat, l'any 1879, deu plomes d'aigua a Manuel Tomás Bertran i les va cedir al poble. Joan Pedro Roig (Cubelles, 1830 - Alta mar 1890). De jove es va traslladà a Cuba on va fer fortuna. En els seus viatges a Cubelles va fer construir dues fonts a Cubelles i va promoure l'enllumenat dels carrers. | 41.2081500,1.6726200 | 388716 | 4562713 | 1880 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85093-foto-08074-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85093-foto-08074-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85093-foto-08074-46-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 119|98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | ||||||||
| 85094 | Font amb abeurador (Pl. de la Font) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-amb-abeurador-pl-de-la-font | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. | XIX | Fons adossada a la façana feta d'obra. El basament la font és de pedra igual que els muntants laterals i la pica i l'abeurador, la resta és de fàbrica de maó i ciment. El cos té una amplada de 50 cm, la pica principal mida 205 cm i l'abeurador 90 cm de llargada | 08074-47 | c. Sant Antoni 2, Plaça de la Font 8 | La creació d'aquesta font pública va ser promoguda per Joan Pedro Roig l'any 1880, segons consta en una inscripció a la mateixa font, el qual va comprar a perpetuïtat, l'any 1879, deu plomes d'aigua a Manuel Tomás Bertran i les va cedir al poble. Joan Pedro Roig (Cubelles, 1830 - Alta mar 1890). De jove es va traslladà a Cuba on va fer fortuna. En els seus viatges a Cubelles va fer construir dues fonts a Cubelles i va promoure l'enllumenat dels carrers. | 41.2088000,1.6741500 | 388845 | 4562784 | 1880 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85094-foto-08074-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85094-foto-08074-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85094-foto-08074-47-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 119|98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | ||||||||
| 85095 | Cementiri municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-municipal-21 | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. BROTONS, x.. PINEDA, A., VIDAL, J .. Els carrers de Cubelles. Vilanova i la Geltrú, 1997, p. 27 CASTELLANO, A.: L'Evolució urbana de la vila de Cubelles. Quaderns científics i tècnics de restauració monumental núm. 10, Barcelona 1998, p.56. | XX | El cementiri municipal de Cubelles té una estructura de tendència rectangular formada per tres cossos, separats per portals, que tenen planta aproximadament quadrada. Té una extensió de prop de 5000m2, sent el cos septentrional el més gran, de quasi 2500m2. Tot el conjunt està arrebossat i pintat de color blanc. Tot i que els tres cossos tenen accessos independents des del carrer Mossèn Miquel Cortí, el principal és del cos septentrional, flanquejat en un dels costats per unes grans lletres negres on hi diu 'Cementiri Muncipal' junt amb l'escut de la vila. S'accedeix a un recinte d'espai central amb nombroses criptes familiars, envoltades de pins i xiprers principalment. Els nínxols es troben a totes les parets d'aquest espai, assolint fins a 4 alçades d'obertura quadrangular, amb teulades amb inclinació vers l'interior del recinte, de teula àrab. L'accés al cos central, que és el més antic, porta a un àmbit presidit per sis criptes, separades per pins i xiprers, entre les que destaca la de la família de José Andreu Laserre (Charlie Rivel), amb una basament quadrangular de marbre vermellós, coronat per una escultura en forma de cub buit. A la resta de parets d'aquest àmbit hi trobem nínxols que assoleixen 3 alçades d'obertura en arc de punt rodó i tenen el mateix tipus de coberta que hem esmentat pel primer cos. El darrer i més meridional és el més petit de tots tres cossos, té les mateixes característiques que els anteriors, amb la diferència que l'espai central es troba presidit per una olivera i una palmera. Recentment, durant el mes de març de l'any 2019, es dugueren a terme obres per ampliar el cementiri amb 24 nous nínxols. | 08074-48 | c. Mossèn Miquel Cortí | L'antic cementiri es trobava a tocar de l'església de Santa Maria des del segle XVIII i hi va romandre aproximadament dos segles fins que, l'any 1906, fou construït el nou cementiri a la localització actual | 41.2137900,1.6730900 | 388765 | 4563339 | 1906 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85095-foto-08074-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85095-foto-08074-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85095-foto-08074-48-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 119|98 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | ||||||||
| 85096 | Passeig de Narcís Bardají | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passeig-de-narcis-bardaji | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. MARTÍNEZ, X. (2012) 'Efemèrides cubellenques del 2012', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 92-98. BROTONS, X., PINEDA. A. VIDAL. J : Eis carrers de Cubelles. Ajuntament de Cubelles i Consell Comarcal del Garraf. Vilanova i la Geltrú, 1994 | XX | El passeig de Narcís Bardají es troba ubicat al centre de Cubelles i s'articula com l'avinguda que uneix el casc antic (carrer Major) amb l'estació de tren (plaça de Pau Casals). Té de manera prou regular una amplada d'uns 13 metres amb voreres d'una mica més de dos, amb sengles rengles de plàtans i amb un sol sentit de circulació rodada, en sentit ascendent cap a l'Avinguda de Catalunya. El tram superior, al casc antic, és de caire semi-peatonal i està vorejat per edificacions de les darreries del segle XIX, del XX i també de moderns. En canvi, el tram inferior i més llarg, està vorejat per edificacions tant unifamiliars amb pati o jardí com blocs d'habitatges. Els més antics d'aquest tram van començar-se a construir només a la banda de ponent i més proper al carrer de l'Estació i progressivament es va urbanitzar tot sencer, articulant l'estructuració d'aquest tram de la vila. | 08074-49 | Des de l'Avinguda de Catalunya fins el carrer d'Ausiàs March | Abans de la seva construcció l'any 1932, aquest espai estava ocupat per horts i parts de terra que podien afrontar al Camí Ral, al carrer Major, etc. El projecte es va aprovar el 1929 redactat per Antoni Vila quan Josep Montaner era l'alcalde de la vila. No es va tornar a reactivar fins l'abril de 1931 per part de l'alcalde Narcís Bardají i s'encarregà a l'arquitecte Josep M. Miró Guibernau. El 6 d'abril de 1932 el carrer ja estava urbanitzat i obert. El seu primer nom fou passeig de Francesc Pi i Maragall, posteriorment durant el franquisme es va rebatejar amb el nom actual, tot i que es coneix a la vila com la Rambla. | 41.2059100,1.6739100 | 388820 | 4562463 | 1932 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85096-foto-08074-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85096-foto-08074-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85096-foto-08074-49-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | Altres noms del carrer al llarg de la història: c. Rector Guinovart, passeig Pi i Margall, la Rambla. Segons les dades publicades, aquest passeig va ser projectat per Antoni Vila i encarregat a l'arquitecte Josep M. Miró Guibernau | 119|98 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | |||||||
| 85097 | Plaça de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-la-vila-4 | BROTONS, X., PINEDA. A. VIDAL. J : Eis carrers de Cubelles. Ajuntament de Cubelles i Consell Comarcal del Garraf. Vilanova i la Geltrú, 1994 Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. VIDAL, J. (coord.) (2001) Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 61-62. | Amb la denominació de Plaça de la Vila, el catàleg i Pla especial del Patrimoni Històric, arquitectònic i ambiental de Cubelles, recull els espais històrics centrals de Cubelles: les places de la vila, rectangular, definida per la façana de l'Ajuntament, la Rectoria i cal Capdet; i de Santa Maria, definida per la rectoria i la façana principal de l'església. Les places estan unides per un tram curt de vial, el carrer Anselm Clavé, amb edificis entre mitgeres de planta baixa i dues plantes. Entre les dues places s'aixeca l'edifici de la Rectoria, que forma una illa tancada. Es tracta de l'espai on es concentra històricament la vida civil, religiosa i comercial de la vila, a més d'haver habitatges | 08074-50 | pl. de la Vila, c. d'Anselm Clavé, Pl. de Santa Maria | L'espai que actualment ocupa el carrer d'Anselm Clavé no es menciona a la documentació del segle XVIII, devia estar ocupada pel primitiu cementiri. L'any 1897 va rebre denominació oficial per primer cop, amb el nom de carrer de la Rectoria. Durant la Guerra Civil es va dir de Joaquim Maurín, després va tornar a ser Rectoria. A final dels anys cinquanta va rebre el nom d'Anselm Clavé que conserva fins avui. L'any 1936es va enderrocar el magatzem de la rectoria per eixamplar el carrer, que ocupava la meitat de l'actual carrer i era molt estret. La Plaça de Santa Maria va passar a ser considerat oficialment com a plaça l'any 1897, quan li va ser posat en nom de plaça de la Rectoria. El 4 de novembre de 1936 va rebre el nom de plaça de Francesc Ascaso i una vegada acabada la Guerra Civil espanyola va ser batejada amb el nom actual de Plaça santa Maria. La Plaça de la Vila apareix esmentat al segle XVI com a plaça pública i en aquella època, segons Joan Avinyó, aquesta plaça devia ser més extensa que en l'actualitat. Al segle XVII apareix citada com a Plaça de la Vila i a partir del segle XVIII es generalitza la denominació de Plaça Major. L'any 1897 va ser anomenada Plaça de la Constitució. L'any 1931 es va canviar el nom pel de Plaça de la República, el qual va conservar fins el 1939 en què es va substituir pel de Plaza del Generalísimo Franco. L'any 1977 va passar a ser Plaça del Cabdill fins al 1980 que va rebre el nom actual. | 41.2082800,1.6724000 | 388698 | 4562728 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85097-foto-08074-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85097-foto-08074-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85097-foto-08074-50-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | Altres noms de la plaça al llarg de la història: Constitució, República, Generalísimo Franco, Cabdill | 119|98 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | |||||||||
| 85098 | Carrer de Joan Pedro i Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-joan-pedro-i-roig | BROTONS, X., PINEDA. A. VIDAL. J : EIs carrers de Cubelles. Ajuntament de Cubelles i Consell Comarcal del Garraf. Vilanova i la Geltrú, 1994 Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. DALPÍ, J. (2014) 'Fills predilectes i adoptius de Cubelles', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 111-115. VIDAL, J. (2005) 'Efemèrides cubellenques del 2005', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 77-83. VIDAL, J. (2015) 'Els orígens de la fortuna de Joan Pedro i Roig', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 7-20. | Carrer d'origen medieval, és la continuació del carrer del Mig i un petit tram del carrer de al Pau fins a desembocar a la placeta on conflueixen els carrers Major i de Víctor Balaguer. Edificat amb un conjunt d'edificis unifamiliars entre mitgeres, majoritàriament d'estètica similar, dos o tres pisos amb balcons a nivell de primer pis. Alguns immobles són representatius dels segles XVIII al XX. Hi destaquen immobles com l'anomenat 'el Cuartel' o la casa natal de Joan Pedro i Roig | 08074-51 | c. de Joan Pedro i Roig | L'any 1897 l'Ajuntament va dedicar el carrer a Joan Pedro i Roig, abans era el carrer de l'Or. Aquest personatge té el títol de fill predilecte (Ple del 21 d'agost de 1881), un dels prohoms més destacats de la història de Cubelles. L'any 1930 el poble li dedicà un homenatge pòstum amb motiu del centenari del seu naixement. Joan Pedro i Roig va néixer a Cubelles el 14 d'abril de 1830 i va fer una gran fortuna a Cuba. Anualment venia a Cubelles des de l'Havana, on va fer quantitatives aportacions a la població. La principal de totes va ser donar aigua potable a la vila, també subvencionà la millorar de l'enllumenament públic i diverses obres a l'església parroquial. Joan Pedro i Roig va morir l'any 1890 en enfonsar-se el vaixell en què viatjava amb la seva esposa al mar de les Antilles. En aquest carrer hi havia hagut l'hospital de Cubelles, un edifici que posteriorment seria escola de les nenes i que a les primeries dels anys vuitanta seria utilitzat com a equipament cultural. | 41.2080300,1.6715100 | 388623 | 4562702 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85098-foto-08074-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85098-foto-08074-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85098-foto-08074-51-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 119|94 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,65 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/