API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Informació general

Nom màquina	patrimoni_cultural
Etiqueta	Patrimoni cultural
Descripció	Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.
Tipus de contingut	patrimonicultural
Clau Primària	id

Informació dels camps

Nom màquina del camp	Nom del camp	Descripció	Tipus
id	Id		text
titol	Títol		text
url	Url		url
bibliografia	Bibliografia		ltext
centuria	Centuria		text
notes_conservacio	Notes de conservació		ltext
descripcio	Descripció		ltext
codi_element	Codi d'element		text
ubicacio	Ubicació		ltext
historia	Història		ltext
coordenades	Coordenades		geo
utm_x	UTM X		text
utm_y	UTM Y		text
any	Any		text
rel_municipis	Municipi	-	relation
municipi_nom	Nom del municipi		text
tipus_acces	Tipus d'accés		text
estat_conservacio	Estat de conservació		text
images	Imatges		ltext
proteccio	Protecció		text
estil	Estil		text
ambit	Àmbit		text
tipologia	Tipologia		text
titularitat	Titularitat		text
us_actual	Ús actual		text
inspire_tipus	INSPIRE: Tipus		text
inspire_subtipus	INSPIRE: Subtipus		text
inspire_atribut	INSPIRE: Atribut		text
data_modificació	Data de modificació		date
autor_fitxa	Autor de la fitxa		ltext
autor_element	Autor de l'element		ltext
observacions	Observacions		ltext
codi_estil	Codi de l'estil		text
codi_tipologia	Codi de la tipologia		text
codi_tipo_sitmun	Codi de tipologia a sitmun		text
proteccio_id	Protecció id		text
rel_comarca	Comarca	-	relation

Camp 1:

Camp 2:

Camp 3:

Municipis:

Comarques:

Id	Títol	Url	Bibliografia	Centuria	Notes de conservació	Descripció	Codi d'element	Ubicació	Història	Coordenades	UTM X	UTM Y	Any	Municipi	Nom del municipi	Tipus d'accés	Estat de conservació	Imatges	Protecció	Estil	Àmbit	Tipologia	Titularitat	Ús actual	Data de modificació	Autor de la fitxa	Autor de l'element	Observacions	Codi de l'estil	Codi de la tipologia	Codi de tipologia a sitmun	Comarca	Conjunt de dades	Últim canvi
85048	Castell de Cubelles	https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-cubelles	AAVV (1998) El Castell de Cubelles. Quaderns científics i tècnics de restauració monumental núm. 10. Producció: institut d'Edicions. Àrea de Cooperació Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. CAMPO del, N.; SUBIAS, C. (2002) 'Gombau de Besora: senyor del terme de Cubelles', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 65-66. FERNÁNDEZ, J. (2016) 'La família Desvalls, marquesos del Poal, Llupià i Alfarràs, darrers castlans del castell de Cubelles (1789-1885)', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 36-90. GALÍ, D.; SUREDA, M.J. (2016) 'Els grafits del vestíbul, escala principal i planta segona del castell de Cubelles', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 28-35. GARCIA, L. (2012) 'Cubelles contra el feudalisme, segons Teodor Creus', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 30-33. LACUESTA, R. (2002) 'La història constructiva del Castell de Cubelles (1a part: 1511 i 1535-36)', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 35-46. LACUESTA, R. (2003) 'Les obres actuals del castell de Cubelles i de l'entorn', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 67-68. LACUESTA, R. (2003) 'La història constructiva del Castell de Cubelles (2a part: l'ampliació i la remodelació de 1673-1675)', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 73-86. VIDAL, J. (2011) 'Efemèrides cubellenques del 2011', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 106-109.	X-XX	Restaurat pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barceloan entre 1994 i 2015	L'edifici del castell té una gran presència urbana en el centre històric de Cubelles. Es situa a la part més elevada del nucli, a l'espai d'eixamplament del carrer del Doctor Juncà, on figura una plaça. La visió actual del castell correspon a l'última gran refacció important (segle XVII) que va configurar l'edifici pràcticament tal com ha arribat a l'actualitat. El projecte va ser de l'arquitecte Fra Josep de Ia Concepció i l'obra va ser realitzada pel mestre de cases de Barcelona Joan Baptista Homs i pel de Vilanova Joan Vinyals. La façana principal, al sud, presenta el portal major a la part dreta, una porta d'accés allindada amb carreus de pedra picada de Segur i amb l'escut d'armes de la família Llupià esculpit a sobre de la llinda. La distribució de les obertures, originalment simètrica, és irregular en l'actualitat. Totes les obertures d'aquesta façana són allindades i resseguides en pedra. A la part posterior, hi ha adossada una bestorre de quatre pisos semicircular. A l'extrem occidental hi ha una sèrie de dependències distribuïdes al voltant d'un pati, i al nord hi ha un altre pati de dimensions més reduïdes. Les dependències interiors que es poden veure en l'actualitat són majoritàriament les que ens vam definir amb les remodelacions del segle XVII, excepte algunes obres menors efectuades al segle XIX i XX. L'excel·lent estudi realitzat per Raquel Lacuesta enumera les sales que hi ha en cada pis de l'actual castell: Al soterrani: Volta sobre els cups (antiga cisterna sense ús en 1673) (1); cisterna amb cisternó (2); escala de l'aixeta de la cisterna (3); aixeta de la cisterna amb pica (41, i cisterna en desús (5). A la planta baixa: vestíbul o rebedor (6); corredor del pastador (6.1); escala principal (7); cuina-pastador del majordom (8); cups (9); sala-menjador dels criats amb pica (10); celleret (11); torre de secretes i secreta 1.12 i 12.1]l; celler (15 i 16); cavallerissa o estable (17 i 18ll; pati o eixida amb pou (13); corral o pati (19); cobert de les ovelles o galliner i pallissa al damunt (20 i 241. A la planta entresol: escala principal (251; cuina principal o del senyor (26); 'aposento' o cosidor l27l; corredor (281; estudis de migdia (29 i 30); dormitori del cotxer (31); estudis de tramuntana (32 i 33 ); corredor de la torre (34); 'aposento' de la torre o dormitori (35). A la planta noble: escala principal (37); rebedor o 'quarto principal de migdia' (38); 'Quarto principal' de tramuntana (39); sala-alcova (40); capella o oratori (41); sala gran (421; habitació (43); passadís (441; corredor de la torre (45); escala de cargol (46); 'aposento de la torre' (47). A la planta golfes: escala principal (48 i49); 'aposento' (b0); 'aposento' (51); 'aposento' (52); 'aposento' (53); passadís (54); 'aposento' (5b); corredor de la torre (56); escala de cargol (57); 'aposento de la torre' i espai sotateulada (58 i 59). L'autora Núria Pinós, estudiosa de l'edifici, qualifica l'immoble històric com mancat del decorativisme dramàtic de clarors i ombres, propi de I ‘etapa barroca, de manera que l'únic element representatiu de l'estil de l'època en què es va construir és l'escut de pedra realitzat en alt relleu, el qual representa les armes de Carles de Llupià i de Vilanova, aleshores senyor del castell. A banda i banda es pot llegir la data de 1675. L'edifici té més l'aparença d'una gran casa pairal que d'un castell i es configura dins unes línies austeres, amb una manca total de decorativisme, només trencada pels marcs de pedra de les obertures. Aquesta senzillesa, basada en una concepció arquitectònica lineal, respon a la tendència classicista del seu autor que sentia un gran respecte per l'arquitectura del passat tradicional de Catalunya, és a dir per l'estil gòtic, en el qual es va inspirar a l'hora de dissenyar l'edifici del castell de cubelles, mitjançant unes formes geomètriques elementals que reafirmen la implícita i l'austeritat del llenguatge emprat en aquest conjunt arquitectònic. És una construcció de grans dimensions i d'estructura complexa. Té planta rectangular, tres pisos d'alçària, golfes i teulada a quatre vessants.	08074-1	pl. del Castell, 1	Segons els resultats de la recerca dirigida pel doctor Albert López Mullor, els vestigis més antics trobats corresponen a l'època baixa republicana, cap a l'any 125 aC. Alguns dels elements més importants de la vil·la de Cubelles que han arribat als nostres dies se situen al voltant de l'any 200-210, com el conjunt de cisternes de la planta subterrània. És a partir del testament dictat per Gombau de Besora el 16 d'agost de 1041 que podem tenir la certesa absoluta de l'existència d'una fortificació al lloc de Cubelles. Segons A. Castellano, de la primera fortificació que es va aixecar a I'indret, en resten només alguns paraments d'opus spicatum que recolzen sobre les restes enrunades, encara que visibles, d'una vil·la romana. Posteriorment, cap el segle Xlll, es va bastir una torre circular al mateix lloc que la que avui veiem, encara que, possiblement, de menor alçada. El 1459, quan el castell va perdre la titularitat reial en donar-lo Joan ll, amb totes les propietats annexes, a Joan Brígit Boscà, ciutadà de Barcelona. Un nét de Boscà va donar el castell com a dot a la seva esposa, Violant d'Almogàver, que en va ser propietària entre el 1492 i el 1519, any de la seva mort. Aleshores el castell va passar com a herència a un fill de Violant, Joan Boscà i d'Almogàver. El dia de Sant Joan de 1535 va signar un document amb els mestres de cases Pere Bosch i Antoni Lorda amb l'objectiu de fer un seguit de reformes que afectarien bona part de la fàbrica, i que serien realitzades entre el 1535 i el 1536. El 1572 Ia propietat havia estat adquirida per la duquessa lsabel de Cardona, i passaria després al seu fill, Lluís d'lcart. Un seu descendent, Carles de Llupià i de Vilanova (vidu de Cecília d'lcart, besnéta de Lluís), mort el 1695, va promoure, entre 1673 i 1675, l'última reforma de l'immoble - el qual va adquirir l'aspecte que ha conservat fins als nostres dies- i va fer col·locar el seu escut sobre la porta principal. Les obres van significar la construcció d'un cos d'edifici nou, la redistribució d'envans i sostres de l'edifici antic i la uniformització de façanes i cobertes. El projecte va ser encomanat a fra Josep de la Concepció, el frare carmelita de nom Josep Ferrer i sobrenom el Tracista, un arquitecte del barroc català del segle XVll. Com ha demostrat la historiadora Raquel Lacuesta, la reforma promoguda per de Llupià va comportar modificar part de l'obra feta en temps de Boscà, així com la construcció d'un cos d'edifici nou i la redistribució d'envans ¡ sostres, i la uniformització de façanes i cobertes. No hi ha constància documental ni aparença visual que els successors de Carles de Llupià, que van obtenir el títol de marquesos d'Alfarràs a final del segle XVlll, fessin noves obres. La profusió de grafits per totes les estances fa pensar que el castell no va estar assíduament habitat durant el segle XVIII pels seus propietaris. Durant el segle XIX continuen documentant-se els Rovirosa com a masovers del castell i va ser en aquesta època quan se suposa que es van emblanquinar les parets en diferents períodes, fins entrat el segle XX. Els masovers vivien a la primera planta i la segona era reservada per quan venien els senyors o el seu procurador. Aquells s'encarregaven de gestionar l'explotació agrícola del castell en nom dels marquesos i el seu procurador només hi anava un cop l'any per passar-hi comptes. Al llarg dels segles XIX i XX el castell va continuar en mans dels successius marquesos d'Alfarràs i va mantenir el caràcter agrícola. Segons un plànol publicat l'any 1817, el cos principal del castell es trobaria pràcticament al bell mig d'un espai que per tramuntana estaria delimitat per unes parcel·les que feien front al carrer Major, algunes d'elles edificades. Tot i els canvis que es van produir en punts concrets, la zona de les rodalies del castell va quedar més o menys configurada al llarg del segle XVII en la forma que la veiem avui.	41.2078600,1.6724800	388704	4562681		08074	Cubelles	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85048-foto-08074-1-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85048-foto-08074-1-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85048-foto-08074-1-3.jpg	Legal	Medieval\|Modern\|Contemporani\|Historicista\|Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Cultural	2023-08-02 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga	Fra Josep de Ia Concepció (refacció s XVII)		85\|94\|98\|116\|119	45	1.1	17	Patrimoni cultural	2024-05-31 01:22
85050	Ermita de Sant Pau	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-sant-pau	AMAT, A.; MARTÍNEZ, X. (2017) 'Masia de Gallifa', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 7-45. CAPDET, F.; PINEDA,A.; VIDAL, A. (2001) 'Abdon Almirall: el gran desconegut', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 5-33. Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. PINÓS, N. (1998) 'Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles', Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, Barcelona: Diputació de Barcelona. pàg. 69-87.	XVII	Sostre enderrocat	L'ermita de Sant Pau s'emplaça en una petita elevació a 150 metres al nord del conjunt de Gallifa. És una capella d'una sola nau rectangular, sense absis diferenciat, orientada nord-sud i de 16 metres de longitud i 8 metres d'amplada. La façana principal, orientada a migdia, compta amb un únic accés, format per una porta amb llinda d'arc rebaixat feta de carreus de roca calcària. Per sobre seu, centrada, hi ha una llum circular obrada amb maons. Encara per sobre hi trobem una nova petita obertura ovalada, també feta amb maons que deuria il·luminar la sotacoberta. El coronament de la façana és de forma mixtilínia. Sobre hi trobem un campanar d'espadanya d'un únic ull fet de maons. La coberta, enderrocada, era a dues aigües, amb teula àrab. A la façana lateral orientada a ponent s'hi havia adossat dues estances, enderrocades, segurament corresponents a la sagristia i la casa de l'ermità. Per sobre s'obrien tres finestres de llinda plana, una de les quals, la de la banda de mar, va ser posteriorment tapiada. L'absis és semicircular per la banda exterior, sense cap ornamentació. A la façana de llevant s'hi adossen tres contraforts. A l'interior el revestiment interior, perdut en alguns punts, permet observar que la factura de l'obra combina maçoneria en la majoria de paraments, mentre que l'ús de maons es limita a les obertures i a la part baixa dels pilars que suportaven els arcs diafragmàtics, enderrocats. La zona de l'absis queda sobreelevada respecte la resta de la nau mitjançant un graó. Dues portes de maons rematades amb arc rebaixat de maons col·locats a sardinell, situades una dalt i l'altre a peu de l'absis, permetien comunicar l'interior de l'església amb les estances adossades per l'exterior de la façana de ponent. A l'interior de la façana meridional hi ha sengles fornícules buides.	08074-3	Gallifa	La capella està documentada des del 1603, tot i que sembla que anteriorment hi havia hagut una altra església. Va ser modificada l'any 1799. Els ermitans que hi visqueren en tingueren cura des del segle XVII fins el segle XX. Fou adquirida per un particular després de la desamortització. El seu interior fou destruït el 1936. El 22 de desembre de 1980, després d'una tempesta i anys de progressiu deteriorament, el sostre s'ensorrà. L'any 2016 la Parròquia de Cubelles, amb la dificultat de mantenir el temple, acordà per unanimitat del Consell Pastoral la seva venda als propietaris de Gallifa, amb el compromís de reconstruir-la i obrir-la celebracions cristianes. Durant 2016 i 2017 s'iniciaren unes primeres actuacions de rehabilitació que no han tingut continuïtat. Havia esta dedicada a Sant Pau i a Santa Llúcia. En el nomenclàtor provincial de 1850 s'hi descriu dos habitatges: l'ermita, d'un sol pis, i la casa de l'ermità, de dos pisos i llavors habitada. En el cens poblacional de 1930 en aquesta casa hi vivien sis persones (Amat, Martínez, 2017). El dia de la festa, el 25 de gener, el rector de la parròquia visitava l'ermita acompanyar de quatre escolans i demés mainada que s'hi ajuntava. Un cop celebrada la missa cantada en què s'elogiava el sant es realitzava una processó que sortint de Sant Pau passava per Cal Baró on el propietari oferia un piscolabis (ametlles, figues, coca sucrada i un porró de xarel·lo o macabeu). Després els més vells s'engrescaven a un joc de manilla, (Capdet et al., 2001)	41.2168600,1.6669600	388256	4563688	1603	08074	Cubelles	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85050-foto-08074-3-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85050-foto-08074-3-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85050-foto-08074-3-3.jpg	Legal	Barroc\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	2023-08-02 00:00:00	Xavier Esteve i Gràcia		A la masia veïna, el Molí de l'Estaper, es conserva encastat a la façana, un interessant relleu de Sant Pau, procedent d'aquesta capella. A la fitxa de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya descriu una pica beneitera, situada dins la capella, datada del 1632, actualment desapareguda.	96\|119\|94	45	1.1	17	Patrimoni cultural	2024-05-31 01:22
85051	Capella de Sant Jaume de Rocacrespa	https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-jaume-de-rocacrespa	Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. AVINYÓ, J. (inèdit) Papers relatius a la parròquia de Santa Maria de Cubelles (prop de Vilanova i la Geltrú, Barcelona) i termes veïns. Una llibreta, dos mapes i quantitat de papers amb notes històriques transcrites d'antics documents i observacions de caràcter parroquial aplegats per Mn. Avinyó al començament del segle XX. Donatiu de Mn. P. M. Bordoy, vers el 1940. (1998) Quaderns científics i tècnics de restauració monumental núm. 10. Barcelona: Diputació de Barcelona. PINOS, N. (1998) 'Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles'. Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, 10: 69-87. Barcelona: Diputació de Barcelona.	XVI-XX		Capella de Sant Jaume de Rocacrespa s'emplaça a la quadra de Rocacrespa, tancada dins el baluard de Can Rovirosa. S'accedeix a l'interior del baluard travessant una porta obrada amb maons elaborada inspirada en l'arquitectura d'estil mossàrab, amb un arc de ferradura interior i un arc compost exterior. Ja a l'interior hi trobem l'església, d'una sola nau de 9 x 6 metres, coberta a dues vessants de teula àrab. A la façana principal, orientada a sud-oest, i amb les cantonades de maons, hi trobem una porta carreuada rematada en arc de mig punt, restaurada. A la dovella central hi ha gravat l'any 1556. Per sobre, centrades, hi trobem dues finestres. La inferior, rodona, a l'estil d'un rosetó, està emmarcada per maons de cantell. Per sobre d'aquesta, sota el ràfec, hi ha una altra obertura, més petita, ovalada. El ràfec està realitzat amb maons, imitant aquests els caps de biga de fusta de la coberta sortint cap a l'exterior del mur. Al vèrtex de la teulada hi ha un petit campanar d'espadanya d'un sol ull construït també amb maons rematat per una creu de ferro forjat. S'hi conserva la campana. Totes les façanes de l'església es troben emblanquinades, excepte les ornamentacions de maons. L'interior de l'església és de planta rectangular, amb un arc toral central que, sustentat sobre pilastres adossades suporta el sostre, d'encavallada de fusta. La capella està presidida per una imatge de Sant Jaume, que substitueix a una d'anterior de Sant Gabriel (vegeu l'apartat d'història). Entorn de la imatge del sant hi disposen tres fornícules on antigament hi devia haver-hi imatgeria sagrada. Des de l'altar, elevat respecte la resta de la nau, s'accedeix a una sagristia adossada al lateral dret de l'església. Tot l'interior va ser emblanquinat l'any 2010, quan la família encarregà al pintor Jordi Garriga, amic de la família, la decoració pictòrica de l'interior de la capella. Hi trobem motius pintats amb tons terrosos referents al naixement, l'esclavitud del treball, l'enunciació i la vida i la mort. També hi ha pintat amb el mateix color un arbre genealògic de la família Rovirosa.	08074-4	Quadra de Rocacrespa	A partir dels primers documentals del conjunt de Rocacrespa, en aquest espai hi hauria existit un castell a partir de, com a mínim, el segle XII. És possible que en aquella època existís una primera església en aquest espai, de la qual no es té coneixement. L'edifici actual podria respondre a la data que figura gravada a la dovella central de l'arc d'entrada, és a dir, el 1556. El primer esment documental de la capella de Rocacrespa és del 27 d'abril de 1571, data en què apareix esmentada en un arrendament. També apareix en el testament de Bernat de Vilanova i Panyella de l'any 1627, en què hi ha una clàusula sobre el manteniment de l'esmentada capella. Segons Joan Avinyó, l'edifici actual no està situat al mateix lloc que ocupava en 1638, sinó que aleshores estava emplaçat en el lloc on avui hi ha l'era. La construcció actual sembla inspirada en l'arquitectura preromànica catalana del segle X, en la qual les esglésies eren d'una sola nau, amb coberta a dues vessants i profusa utilització de l'arc de ferradura. Aquest estil arquitectònic no va tenir continuació després del segle XI, a banda de l'estil modernista de finals del segle XIX i començament del XX, que influït pel pensament romàntic vuitcentista va adoptar formes d'origen tradicional, històric o llegendari d'inspiració àrab. i va sorgir una tendència estilística basada en les formes artístiques de l'edat mitjana. La presència d'elements medievalitzants transformats i la utilització de l'obra vista, ens permetria formular la hipòtesi que aquest edifici va ser construït a finals del segle XIX o principis del XX (PINOS, 1998). L'interior de la capella va ser malmès l'any 1936. Després de la Guerra Civil, l'any 1940, la família adquirí a Barcelona una talla de Sant Jaume per substituir al Sant Gabriel que havia presidit la capella fins aleshores, moment en que es canvià l'advocació de Sant Gabriel a Sant Jaume. La nova talla data del segle XVIII i sembla que provindria, originàriament, d'Olot. L'any 2010 la família encarregà al pintor Jordi Garriga, amic de la família, la decoració pictòrica de l'interior de la capella. Segons la memòria oral de la família, sota l'altar s'hi hauria enterrat a alguns soldats de la Guerra del Francès.	41.2368300,1.6623200	387901	4565911		08074	Cubelles	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85051-foto-08074-4-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85051-foto-08074-4-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85051-foto-08074-4-3.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Religiós	2023-08-02 00:00:00	Xavier Esteve i Gràcia		La capella també era coneguda com de Sant Gabriel de Rocacrespa	98\|119\|94	45	1.1	17	Patrimoni cultural	2024-05-31 01:22
85052	Església de Santa Maria	https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-maria-1	Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. MARTÍNEZ, X.; VIDAL, J. (2008) 'La construcció del Pont del Campanar', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 99-100. PINEDA, A. (2008) 'Records de la meva infantesa', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 7-20. VIDAL, J. (2005) 'Efemèrides cubellenques del 2005', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 77-83. VIDAL, J. (2008) 'Els Amics del Castell i el Pont del Campanar', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 5-6. VIDAL, J. (2013) 'Els altars i les confraries de l'església de Santa Maria al llarg de la història', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 85-104.	XVIII		L'edifici de planta rectangular participa en gran mesura de l'estil del Barroc, amb tres naus que es troben dividides en trams reflectits exteriorment per contraforts. La coberta és a dues vessants, de teula àrab. La façana és de composició senzilla. Presenta una portada amb porta allindada, brancals de pedra i acabament en frontó trencat amb volutes. A la part central del parament de façana, hi ha una finestra circular. L'acabament és amb timpà triangular, a on enmig es situa un rellotge. Hi ha restes d'arrebossat i pintat amb imitació d'encoixinat pla, s'aconsegueix l'efecte pictòric de l'esgrafiat. El campanar, de pedra picada, es situa a la part esquerra, de planta quadrada i tres cossos octogonals, el superior més petit i amb corredor protegit per barana de balustres. Els pisos estan separats per una cornisa motllurada. La cantonera està feta de pedra natural. Presenta obertures de mig punt on hi ha les campanes. Interiorment, el temple es caracteritza per una concepció de l'espai unitari que adopta la tipologia de nau única amb capelles laterals. L'edifici té 30 metres de llargada per 20 d'amplada. A l'interior destaca la pica baptismal de marbre datada al segle XVIII, ubicada a la primera capella de l'epístola, la qual està decorada amb un fresc obra del pintor barceloní Josep Oriol Balmes Bosch, artista figuratiu que pintà el mural sobre el tema del bateig l'any 1962. A la següent capella de l'epístola destaca també el mural de la Mare de Déu de Montserrat (1961) obra de Joan Montcada i Planes, artista vinculat a Cubelles perquè hi va estiuejar al municipi vàries dècades del segle XX. El Sant Crist de l'altar major és obra de Josep Maria Camps i Arnau, uns dels escultors col·laboradors d'Antoni Gaudí; i la imatge de l'Assumpta i dels dos àngels de l'escultor Cándido Mateo Moral, del grup artístic de postguerra Betepocs.	08074-5	pg. Narcís Bardají, 1	L'origen de la parròquia de Santa Maria és desconegut. Mossèn Joan Avinyó afirmava que probablement ja existia en el segle XI, quan un document es parla del kastrum de Cubeles. La parròquia és esmentada en el breu del Papa Anastasi IV l'any 1154 i en el testament de Ramon de Guàrdia, el 1205.Ll'església de Santa Maria ja estava construïda el segle XIII, data en què es té constància del rector més antic de la parròquia, Arnau de Buch. El temple era de petites dimensions i disposava d'un cor. L'altar major tenia un retaule realitzat a finals del segle XVI. A finals del segle XVII el temple s'havia quedat petit, ja que el nombre de parroquians anava augmentant. Aquest fet va determinar que es sol·licités al rei Carles II el 2 de juliol de 1698, la construcció d'una nova església. La construcció de l‘actual edifici que substituïa el d'origen medieval es va iniciar l'any 1700, les obres es van quedar aturades, quan només s'havia arribat a l'alçada de les cornises, per falta de recursos i la guerra de Successió. Es reiniciaren el 1719 i entre 1724 i 1732 es construïren les voltes del presbiteri i de les capelles de Sant Crist, Sant Pere i Sant Isidre, a més de la primera arcada fins a la trona. Mossèn Miquel Cortí, rector de Cubelles entre 1716 i 1754, fou el principal impulsor de la represa i finalització de les obres, que es finançaren gràcies a la construcció d'una premsa de lliura a favor de l'església. EI nou edifici va ser beneit el 28 d'octubre de 1725, però la construcció del temple no es va finalitzar fins al setembre de l'any 1737. Del 1732 fins al 1736 es van completar les voltes i es va fer la barana de l'escala i la balustrada del cor, així com les portes de l'església. El campanar es va aixecar l'any 1765, segons es desprèn de la inscripció que figura al cos superior. L'any 1792 el rector de la parròquia demana permís al Bisbat de Barcelona per construir un pont des de la casa de Ia rectoria fins a la torre o campanar. Aquest pont es va enderrocar l'any 1968. El 1794 es va acabar la construcció de I'altar de la Mare de Déu del Roser, obra del mestre escultor Miquel Galceran de Vilafranca, i el 1797 es fa un contracte amb Anton Nadal per daurar l'esmentat altar. En aquella època, l'Església catòlica va emprendre la lluita de la Contrareforma, utilitzant com a recursos propagandístics un art teatral que concebia els edificis religiosos com un espai on s'escenificava el tema central del pensament barroc: el contrast entre l'horror i la misèria de la condició humana i l'esplendor diví. L'element més destacat d'aquest espai interior barroc és I'altar, el qual esdevé una mena d'arquitectura d'or amb figures policromes. El segle XIX es van efectuar diverses millores al temple gràcies a la generositat de Joan Pedro i Roig. L'obertura dels finestrals laterals i de la roseta de la façana, així com l'enllosat, foren les principals. El campanar que combina la forma quadrangular amb l'octogonal va ser profusament utilitzat a Catalunya durant el segle XVll i següents. El de Cubelles es va realitzar a la primera meitat del segle XVlll i és una rèplica, de dimensions més reduïdes, del de la parroquial de Sant Antoni Abad a Vilanova I la Geltrú, projectat per Fra Josep de la Concepció l'any 1670, el qual va esdevenir un exemple per altres de construcció posterior. El temple va ser cremat el 1936 en el context bèl·lic de la Guerra Civil i es va esfondrar la volta i els altars quedaren destruïts. Durant la Guerra Civil l'església oferia un aspecte ruïnós i solament va ser utilitzada com a magatzem del sindicat agrícola. L'any 1943 es va reprendre el culte perquè es van reparar les cobertes. Des d'aquesta data no s'han deixat de fer obres en diferents ocasions fins a la dècada de 2010.	41.2083900,1.6730300	388751	4562740		08074	Cubelles	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85052-foto-08074-5-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85052-foto-08074-5-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85052-foto-08074-5-3.jpg	Legal	Barroc\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Religiós	2023-08-02 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga			96\|119\|94	45	1.1	17	Patrimoni cultural	2024-05-31 01:22
85053	Capella de Sant Antoni de Pàdua	https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-antoni-de-padua-2	Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004.	XVII	Restaurada l'any 1997	La capella de Sant Antoni de Pàdua és un petit edifici entre mitgeres situada al bell mig del carrer de Sant Antoni. Es tracta d'un edifici de línies molt senzilles, que presenta uns volums a base de formes geomètriques elementals, on I‘ornamentació és gairebé absent. És una construcció popular d'una sola nau, amb coberta de teula a dues vessants. L'estructura de la façana és molt senzilla. L'entrada al temple es porta a terme a través d'una porta quadrangular, flanquejada a banda i banda per dues petites finestres quadrades. A la llinda de la porta s'hi troba esculpida la inscripció amb el nom del temple, l'any de construcció i l'autor del mateix. On s'uneixen les dues línies de ràfec de la teulada, s'hi localitza un petit ull de bou i, just per sobre, un campanar d'espadanya d'una sola obertura en mig punt i coronat, com la teulada, a dues vessants. El conjunt de la façana es troba emblanquinada i és llisa. L'interior, sense compartimentacions, es composa d'una petita nau coberta a mig punt que s'inicia en una motllura correguda, sense pilars centrals. L'absis, molt senzill, compta amb un petit altar de marbre i just al darrera, una imatge en rajoles, de Sant Antoni de Pàdua amb el nen Jesús.	08074-6	c. Sant Antoni, 33	D'acord amb l' inscripció que figura a la llinda de pedra de la porta, la capella de Sant Antoni de Pàdua va ser construïda l'any 1694 per Marià Gassó. L'any 1997, aprofitant el dia de Sant Antoni, es va inaugurar la restauració del temple, duta a terme per voluntaris i inaugurada amb una missa conduïda pel mossèn de Santa Maria de Cubelles, Joaquim Lluís.	41.2090100,1.6755700	388965	4562805	1694	08074	Cubelles	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85053-foto-08074-6-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85053-foto-08074-6-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85053-foto-08074-6-3.jpg	Legal	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Religiós	2023-08-02 00:00:00	F. Xavier Oms	Marià Gassó	Per la diada de Sant Antoni es celebra una processó que, sortint de Santa Maria, acaba amb una missa a l'ermita.	119\|94	45	1.1	17	Patrimoni cultural	2024-05-31 01:22
85054	Mas d'en Pedro	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-den-pedro	Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. MARTÍNEZ, X.; VIVES, P. (2005) 'El Mas d'en Pedro', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 29-42. MIRET, X. (1990) Els noms de lloc del terme de Cubelles. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. p. 30. PINOS, N. (1998) 'Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles'. Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, 10: 69-87. Barcelona: Diputació de Barcelona.	XVII		El Mas d'en Pedro s'emplaça al carrer Lloret, 8-14, al mig d'una urbanització anomenada 'La Gabina'. Es tracta d'un mas composat de diferents edificis adossats. L'edifici principal és un mas de planta basilical. El seu cos central és de tres plantes, mentre que els dos cossos laterals tenen una planta menys. La façana principal, de composició simètrica en tres eixos, presenta una portal central carreuat al que s'accedeix superant un parell de graons. A banda i banda hi trobem un parell de bancs i dues grans finestres de llinda plana. A la planta pis, sobre les obertures anteriors, hi trobem un balcó central flanquejat per sengles finestres, de dimensions més petites que els de la planta baixa. Al centre del cos central, a l'alçada del sotacobert, hi trobem una arcuació de cinc finestrons rematats per arc de mig punt, essent la central lleugerament més gran que els laterals. Al centre de la façana, per sobre del balcó, hi trobem un rellotge de sol. La coberta és de teula àrab. A quatre vessants. Aquesta masia compta amb diversos annexes. A llevant de l'edifici principal hi havia les cotxeres, mentre que a ponent se li adossava un molí de blat. En aquesta paret i trobem una imatge de rajoles de la marededéu dels Socors col·locada pel propietari a mitjan segle XX. Adossades pel nord-oest hi trobem les masoveries, mentre que a la part posterior, entorn d'un pati tancat s'hi roben les quadres, corrals, estables i una pallissa. A la part de darrera d'aquest espai, ja fora del tancat s'hi emplaçava una era. Bona part de les estances són utilitzades com a dependències d'una casa de colònies, encara que l'edifici principal de la masia funciona com habitatge particular	08074-7	c. Lloret, 8-14	Masia que està documentada amb aquest nom des de 1672 per bé que el 1582 ja es troba documentat un Antoni Pedro. El primer propietari conegut fou Isidre Pedro, al segle XVII. Ja al segle següent, el 1728, s'esmenta a Jaume Santacana com a habitant de la mas. En un document de 1772-1785, apareix esmentat lo mas d'en Pedro, com un dels edificis que formaven part de l'aleshores anomenat 'carrer de l'Or'. Anteriorment, la masia estava dividida en dues parts, de les quals una era propietat de Pere Roig, el qual la va vendre a la família Marsé l'any 1920, que alhora la va vendre a la família Santaeulàlia l'any 1957; l'altre era propietat d'un tal Sr. Alfred, essent després heretada per la primera esposa de l'alcalde de Vilanova, Ferrer Pi. A l'actualitat hi trobem una casa de colònies per la qual s'han adequat la majoria dels antics espais domèstics i productius. La darrera reforma efectuada i el rellotge de sol de la façana principal daten de 1958, segons el propietari actual.	41.2017300,1.6446500	386360	4562037	1672	08074	Cubelles	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85054-foto-08074-7-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85054-foto-08074-7-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85054-foto-08074-7-3.jpg	Legal	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Lúdic	2023-08-02 00:00:00	Xavier Esteve i Gràcia		També era denominada Mas del Pedró	119\|94	45	1.1	17	Patrimoni cultural	2024-05-31 01:22
85056	Mas Guineu	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-guineu-0	Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. MARTÍNEZ, X. (2018) 'El Mas Guineu', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 43-58. PINÓS, N. (1998) 'Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles', Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, Barcelona: Diputació de Barcelona. pàg. 69-87.	XVII		El Mas Guineu s'emplaça a la dreta del riu Foix, a la plana de l'antic delta del curs fluvial. Es tracta d'una masia formada per un conjunt de cossos majoritàriament adossats. L'edifici principal és de planta rectangular, consistent en planta baixa i pis. La façana principal, emblanquinada, està orientada a migdia. L'accés es produeix per un portal d'arc rebaixat flanquejat per sengles bancs correguts de pedra. A la dreta hi trobem una portella i un orifici circular segurament relacionat amb activitats productives, possiblement relacionades amb la vinificació. A banda i banda de la portalada hi trobem dues grans finestres rectangulars i enreixades, amb ampit motllurat de pedra. A l'alçada de la planta pis hi trobem quatre finestres rectangulars, de dimensions més petites. També hi podem veure una obertura circular i un rellotge se sol pintat. El ràfec està format per una tortugada de teula àrab encarregada de recollir les aigües pluvials de la teulada, construïda a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. A l'extrem oriental d'aquest cos hi trobem en un altre segurament adossat posteriorment, en forma de torre consistent en planta baixa i tres plantes pis. En aquest cos les obertures estan formades per un portal d'arc rebaixat sobre el que hi ha una finestra rectangular similar a les descrites anteriorment. Per sobre del nivell de la coberta del cos principal hi trobem tres finestres iguals rematades semicircularment emulant una galeria. Per sobre, en l'espai de sotacoberta encara hi trobem una finestreta més centrada. Un ràfec de maons separa la façana de la coberta. La teulada d'aquest cos, com en l'edifici principal, és a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal i està coronada amb campanar d'espadanya d'un ull. En el costat de llevant hi ha cossos annexos de planta baixa destinats a magatzem i garatge, així com un habitatge sense interès arquitectònic. En el costat de ponent, al costat de l'entrada hi ha un conjunt en el que hi havia un trull, un safareig i un pou. A la part de davant de la casa s'hi emplaçava una gran era enrajolada. A la part del darrera els diferents cossos creen un espai, tancat per un mur a mode de baluard, destinat a activitats de corral i agropecuàries.	08074-9	Mas Guineu	La primera referència d'aquesta masia data de 1666, quan apareix citada a l'inventari de béns de Francesc Almirall com a 'Casa la guineu o Miql Escardo'. Els Escardó disposaven de diferents propietats a la zona de Gallifa, entre les que es compten aquesta i el Mas Xinxola. La venda de Mas Guineu als Carbonell es produí en algun moment entre el 1666 i el 1711, quan el rector de Sant Antoni de Vilanova, mossèn Anton Carbonell comprà el Mas Guineu, segons s'esmenta a l'escriptura notarial de 1825. Ja difunt el propietari, el 1711, els marmessors de mossèn Anton Carbonell van vendre-la a Josep Carbonell. El 1748 heretà la propietat Amador Carbonell, el qual la donà en herència a Josep Carbonell i Casas el 1759. El 1812 el fill d'aquest, Jaume Carbonell d'heretà i 3 anys més tard la donà al seu fill, Josep Carbonell i Oliva. El 1825 aquest la vengué als tutors d'Antoni Mañozas i Tort, aleshores amb uns 19 anys, qui esdevindria alcalde de Vilanova entre 1848 i 1849. Un any més tard, el 1850, Antoni Mañozas cedí la masia al seu fill Antoni Mañozas i Ricart. El 1865 aquest vengué la masia a Dolors Ricart i Marquès, veïna de Vilanova, la qual el 1876 la donà en herència als seus nebots Francesc i Ricard Mañosas i Ricart. En morí el 1905 el segon sense descendència, la masia passà al primer en plena possessió. Durant el temps en què passà de mà en mà dins d'aquesta família, s'anomenà Masia Mañosas El 1921 Cristina Mañosas i Ricart, germana de Francesc Mañosas i Ricart vengué la propietat a Josep Padern i Sabater, de Barcelona, del qual passà amb la seva mort, el 1828, a la seva vídua, Dolors Padern i Utgès. Mesos després aquesta la vengué al vilanoví Joan Ferrer i Rovira, de qui va passar a la família propietària de Mas Guineu actualment. Un dels edificis, concretament el situat més a l'est del conjunt, sembla que es destinava als masovers i a residència temporal dels ramaders transhumants.	41.2064300,1.6509200	386894	4562550		08074	Cubelles	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85056-foto-08074-9-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85056-foto-08074-9-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85056-foto-08074-9-3.jpg	Legal	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	2023-08-02 00:00:00	Xavier Esteve i Gràcia			119\|94	45	1.1	17	Patrimoni cultural	2024-05-31 01:22
85058	Molí del Salze	https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-salze	Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. Pinós, N. 1998. Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles. Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, Diputació de Barcelona: 69-87.	XVI-XX		El Molí del Salze es troba ubicat en un pla a tocar de la carretera BV2115 que mena de Vilanova i la Geltrú a Castellet i la Gornal, aproximadament a l'alçada del quilòmetre 4,5, enfrontat a la Muntanya del Salze. Es tracta d'un edifici aïllat, probablement unifamiliar, format per diferents cossos afegits al llarg dels anys. El cos principal (situat a l'extrem oest) té planta baixa i una alçada i golfes. Un cos lateral, al centre del conjunt, té un format similar però sense golfes. Finalment, a la banda de llevant, trobem diferents cossos de planta baixa, un de caire domèstic mentre que hi ha dos cossos més amb finalitats, probablement, d'emmagatzematge. La façana principal, orientada al sud i a tocar del Camí vell de Cubelles, és senzilla, amb obertures quadrangulars limitades per maons a vista, d'igual manera que els ràfecs de cada pis. La seva teulada és a quatre vessants i es troba coronada al centre per un pinacle. El cos central de l'edifici té el mateix aspecte formal que el que hem descrit, tot i que, en aquest cas, compta amb teulada a una vessant orientada al nord. La resta de cossos i façanes no tenen interès arquitectònic. Davant de la façana principal, s'hi pot observar en bones condicions (tapat parcialment per la vegetació), el rec que conduïa l'aigua cap a l'exterior del molí que dona nom a la casa. A nivell constructiu, els trams baixos del canal i l'arc de la sortida d'aigües estan constituïts per carreus mitjans i petits regulars i escairats. Per la seva banda, els trams més alts estan constituïts per maons, probablement fruit de refaccions. Segons la bibliografia consultada, aquesta canalització és la mateixa que portaria aigua al molí de Baix, al de la Palma i al de l'Estapé.	08074-11	ctra. BV2115 p.k. 4,5	La masia apareix esmentada per primer cop l'any 1570, pertanyia ja llavors a la quadra de Rocacrespa, mentre que la primera cita sobre el molí és de l'any 1593. L'any 1650 pertanyia als Rovirosa i, posteriorment, es troben referències a moliners d'aquest indret: Pere Clos el 1703 o Josep Mayner el 1706. Alguns documents indiquen que l'any 1845 el molí encara funcionava com a tal, però es desconeix la data en que va deixar de funcionar, tot i que probablement ja fos entrat el segle XX.	41.2304400,1.6700500	388538	4565191		08074	Cubelles	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85058-foto-08074-11-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85058-foto-08074-11-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85058-foto-08074-11-3.jpg	Legal	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	2023-08-02 00:00:00	F. Xavier Oms			119\|94	45	1.1	17	Patrimoni cultural	2024-05-31 01:22
85059	Casa de la Vila	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-vila-14	Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. PINOS, N. (1998): 'Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles', en Quaderns científics i tècnics de restauració monumental núm. 10. Diputació de Barcelona. Àrea de Cooperació Servei del Patrimoni Arquitectònic local	XX		Edifici cantoner composat per una planta baixa, pis principal i galeria porxada superior. A la planta baixa es diferencia de les dues superiors per tenir al basament un sòcol de pedra mentre que a les altres dues la paret està arrebossada. La part superior de la façana presenta una cornisa continua amb motllures, per damunt de la qual s'aixeca el mur que dona lloc a la terrassa. Les finestres son en arc de mig punt a la planta baixa i a la galeria porxada del segon pis, mentre que al primer pis trobem finestres amb llinda i brancals de pedra picada. A la façana principal són amb balcons de ferro forjat i a la façana lateral sense.	08074-12	pl. de la Vila 1	Segons Núria Pinos, l'actual edifici de I'Ajuntament és de I‘any 1959, però la Casa Consistorial ja existia l'any 1.655, segons consta en un tractat de totes les cases que són subjectes a l'església de Cubelles. El 14 de setembre de I'any 1659, per necessitats econòmiques, els jurats de la vila es van veure en I'obligació de vendre-la a Francesc Almirall. En la venda s'especificava que l'edifici estava situat a la plaça de la Vila i afrontava per orient amb I'esmentada plaça, a migdia amb el carrer Major i a ponent amb la casa de Ramón cendrós, presentant la mateixa ubicació que avui. També apareix esmentada la Casa de la Vila en un document de 1772-1785, on se la situa al carrer Major. Amb tot, es devia bastir un nou edifici l'any 1792, segons constava en la clau del portal de pedra de I'anterior immoble, el qual també es va intentar substituir per un de nova planta l'any 1861. L'edifici de l'ajuntament apareix esmentat en un document de I'any 1920, en el qual és descrit com a Casa Consistorial de planta baixa i pis, propietat de l'Ajuntament, que amb una superfície de 7O m2 i un valor de 360 pessetes, afrontava per davant amb el carrer Major, a la dreta amb la plaça de la Constitució, a I'esquerra amb la propietat de Dolores Vivó i al fons amb la d'Antoni Codoñes. L'entrada de l'Ajuntament estava situada al carrer Major fins que I'any 1958 va ser traslladada a la plaça de la Vila. El 4 de març de 1959 es van finalitzar les obres de construcció del nou edifici de la Casa Consistorial i l'habitatge del secretari de l'Ajuntament, realitzades per I'empresa obras y construcciones Aleix SA. La construcció es va decidir en un ple de l'Ajuntament de Cubelles del 23 d'abril de 1956, sota el mandat de l'alcalde Joan Albet Aviñó, i el projecte es va encarregar a Josep Maria Miró Guibernau, arquitecte municipal. el qual va dirigir les obres per bé que el projecte, datat del mes de setembre de 1956, no coincideix amb l'aspecte que presenta I‘edifici actual i, a més, en el document original hi ha la paraula anulado en llapis vermell. Va ser reformat i ampliat I'any 1982. Pel que fa a la qüestió estilística, l'edifici que acull I'Ajuntament presenta un llenguatge formal basat en l'arquitectura popular que tipològicament s'ha mantingut a través del temps. L'any 2017, la part de darrera de l'Ajuntament va ser objecte d'una intervenció que va consistir en arranjar les mitgeres que van quedar descobertes de resultes de l'enderroc de l'edifici adjacent a l'Ajuntament i que confrontava amb els carrers Major i de la Pau. Es va pavimentar el terreny i es va crear un mural pictòric, obra de l'equip Berok , que inclou elements típics de la Festa Major en moviment, amb motius tradicionals i els seus protagonistes, els Balls Populars. Per assolir el seu objectiu, els artistes van recórrer a la tècnica del trampa-ulls, tot creant una il·lusió òptica a 3D, amb escenes que semblen reals.	41.2082100,1.6723300	388692	4562720	1959	08074	Cubelles	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85059-foto-08074-12-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85059-foto-08074-12-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85059-foto-08074-12-3.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Administratiu	2023-08-02 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga			119\|98	45	1.1	17	Patrimoni cultural	2024-05-31 01:22
85060	Societat Cultural i Recreativa l'Aliança	https://patrimonicultural.diba.cat/element/societat-cultural-i-recreativa-lalianca	Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. VIDAL, J. (2004) 'Tres efemèrides cubellenques del 2004', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 89-96.	XX	Primera fase d'obres de manteniment i restauració els anys 2010 i 2011	La Societat Cultural i Recreativa l'Aliança es troba ubicada al centre de la població de Cubelles, a la plaça de la Font. Es tracta d'un edifici entre mitgeres consistent en una planta baixa, una planta principal i un terrat parcialment edificat. La façana és plana amb una articulació vertical del volums de les obertures. La planta baixa compta amb tres portes rectangulars, sent la centrada la més gran i les laterals homogènies entre elles. Aquesta distribució es repeteix a la planta principal, amb tres portes d'idèntiques proporcions que donen a un balcó corregut amb subjecció de forja a mode de cartel·la i cobert amb barana de ferro. El revestiment general és d'estuc amb especejament de carreuat de color groc terrós i els buits estan emmarcats. Una placa aproximadament sobre la obertura de l'esquerra de la planta baixa hi emmarca el text 'Societat Recreativa l'Aliança 1914', sota el segell turístic de l'Esperit del Romanticisme.	08074-13	pl. de la Font 10 i 11	L'edifici i la pròpia entitat de la Societat Cultural Recreativa l'Aliança van ser inaugurats el 30 de juliol de 1914. El principal promotor de l'Aliança fou Pere Escardó Pedro, llavors alcalde de la localitat i nebot d'un indiano que va fer possible l'arribada de l'electricitat a Cubelles, que va adquirir el solar a la plaça de la Font i va fer construir l'edifici, deixant-lo en herència a la Societat Cultural i Recreativa l'Aliança. Aquesta entitat va ser originalment dedicada a l'entreteniment, sobretot teatre, caramelles i cinema. Després de la Guerra Civil i davant el tancament de l'altre associació cultural de Cubelles, el Círcol Cubellenc, va monopolitzar tota la vida cultural de la vila.	41.2085700,1.6739800	388831	4562758	1914	08074	Cubelles	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85060-foto-08074-13-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85060-foto-08074-13-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85060-foto-08074-13-3.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Lúdic	2023-08-02 00:00:00	F. Xavier Oms			119\|98	45	1.1	17	Patrimoni cultural	2024-05-31 01:22
85074	Búnquer de la Guerra Civil a la desembocadura del riu Foix	https://patrimonicultural.diba.cat/element/bunquer-de-la-guerra-civil-a-la-desembocadura-del-riu-foix	RAMOS, J. (2013) El patrimoni de la Guerra Civil a Cubelles (1936-1939). Cubelles: Ajuntament de Cubelles. VERDASCO, C.; SAÑUDO, P. (2011) Memoria científica de prospección arqueológica subacuática de la zona de playa de la desembocadura del río Foix, entre los T.T.M.M de Cubelles y Vilanova i la Geltrú (Garraf), Barcelona. Arxiu del Servei d'Arqueologia i Paleontologia, núm. 9483.	XX	Està pràcticament cobert per la sorra i exposat a les onades	El búnquer de la Guerra Civil a la desembocadura del riu Foix s'emplaça a la sorra de la platja de Sant Pere, a la dreta de la desembocadura del riu. Consisteix en un doble niu de metralladores de formigó armat situades en sengles cambres de 4,5 per 5 metres, unides per un passadís, en una amplada total d'uns 15 metres. Cada cambra, amb el frontal de planta semicircular, presenta una doble tronera apaïsada des de la que es podia disparar vers el mar. A banda i banda del passadís hi trobem també dues petites finestres. La coberta de tot el conjunt, de formigó armat, és plana. L'accés a aquest passadís es produïa des d'un altre passadís perpendicular a aquest, també de formigó, d'uns 12 metres de longitud. Tot el conjunt es troba avui pràcticament cobert per la sorra de la platja, essent pràcticament impossible accedir al seu interior.	08074-27	platja de Sant Pere	L'objectiu de la construcció d'una xarxa defensiva a la línia de costa, on s'insereixen les fortificacions de Cubelles, era la vigilància i control marítim amb la missió de contenir un intent de desembarcament. La defensa de la costa durant la Guerra Civil (1936-1939) a Cubelles era exercida per tropes del Cos de Carabiners i comptava a mitjans de 1937 amb un total de vuit carabiners que formaven part de la 4a companyia de la Comandància de Barcelona. Cubelles a més contava amb un altre niu de metralladora sobre situat a l'altra banda de la desembocadura del riu Foix, avui desaparegut. L'any 2011, durant la prospecció subaquàtica preventiva motivada per les obres de reconstitució i ampliació de les platges de Cubelles i de Sant Pere es va documentar aquest búnquer.	41.1983300,1.6734900	388772	4561622	1936	08074	Cubelles	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85074-foto-08074-27-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85074-foto-08074-27-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85074-foto-08074-27-3.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Sense ús	2023-08-02 00:00:00	Xavier Esteve i Gràcia			119\|98	45	1.1	17	Patrimoni cultural	2024-05-31 01:22
85075	Pou de Glaç de Can Cucurella	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-de-can-cucurella	MARTÍNEZ, X. (2008) 'Can Cucurella i el Molí d'en Rovirosa', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 47-59. NUET, J. (1970). 'Els pous de neu del Montseny'. Muntanya. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, núm. 650. TUBAU, A. (1999) Moliners, calcinaires i pouaters: un passeig per la Cubelles preindustrial. Cubelles: Ajuntament de Cubelles i Institut d'Estudis Penedesencs. VIRELLA, J. (1989-89). 'Els pous de glaç del Penedès'. Gran Penedès, Butlletí de l'Institut d'Estudis Penedesencs, núm. 17-18.	XVII-XIX	Es troba parcialment cobert per la vegetació circumdant.	El pou de glaç de Can Cucurella s'emplaça a pocs metres a l'esquerra del riu Foix, a 160 metres a l'oest mas de Can Cucurella. Es tracta d'un edifici aïllat, cilíndric, d'uns 5 metres de diàmetre. La major part està excavat en el subsòl, assolint uns 3-4 metres de profunditat, i revestit per un mur de maçoneria, d'uns 80 cm de gruix. Per sobre la coberta és en forma de cúpula. S'hi conserva l'obertura, actualment enreixada per motius de seguretat, a través de la qual s'accedia al seu interior per disposar-hi les capes de gel. Hi ha també un parell de petites obertures quadrades més elevades.	08074-28	Can Cucurella	Un pou de glaç era una excavació al subsòl, generalment circular, revestida de murs de maçoneria o de pedra seca. A la superestructura, coberta amb una teulada o mitjançant una cúpula hi hauria l'accés per tal de permetre l'accés al pou i poder dipositar o extreure els blocs de gel mitjançant una politja. Servia per emmagatzemar gel produït en les geleres o corrents d'aigua pròxims en els moments més freds. El glaç dipositat durant l'hivern, s'extreia en èpoques més càlides i es feia arribar a1s centres de consum, com a refrigerant i conservant de begudes i aliments o bé per aplicacions medicinals. Els pous de gel es construïren i obtingueren la seva major rendibilitat en el decurs els segles XVII, XVIII i part del XIX, quan la fabricació i comercialització del gel representava una bona font d'ingressos (Nuet, 1970). Hi havia pous destinats a recollir neu i pous destinats a recollir gel. Els primers acostumaven a ser emplaçats a l'alta muntanya, mentre que els segons es situaven a menor altitud, vora rieres o estanys. El pou de glaç de Can Cucurella era un d'aquests darrers. Es desconeix la data de construcció del pou de gel, i si bé el més probable és que dati d'algun moment indeterminat dels segles XVII-XIX.	41.2405000,1.6583100	387572	4566323		08074	Cubelles	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85075-foto-08074-28-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85075-foto-08074-28-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85075-foto-08074-28-3.jpg	Inexistent	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	2023-08-02 00:00:00	Xavier Esteve i Gràcia			98\|119\|94	45	1.1	17	Patrimoni cultural	2024-05-31 01:22
85076	Corral de l'Almirall	https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-de-lalmirall	Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. MARTÍNEZ, X. (2014) 'El Corral de l'Almirall', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 76-89. PINÓS, N. (1998) 'Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles', Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, Barcelona: Diputació de Barcelona. pàg. 69-87.	XVII		El Corral de l'Almirall s'emplaça a la carretera de Mas Trader, 28 al sud-oest de la urbanització de Mas Trader, a la riba dreta del riu Foix. Es tracta d'un conjunt de cossos construïts en forma d'ela, amb un baluard que tanca parcialment l'espai creat davant d'aquests. L'entrada a aquest espai clos es realitza a través d'una entrada amb arc rebaixat construït amb maons i teulada amb aiguavessos a dues bandes. L'edifici principal és de planta i pis amb teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal. Aquesta s'orienta a migdia i compta un portal d'arc escarser al centre. A l'esquerra de la façana hi trobem una finestra de llinda plana que per fotografies antigues sembla que havia estat també un portal. Al centre de la planta pis hi trobem un balcó sense voladís de llinda plana i dues finestres a l'esquerra d'aquest, també de llinda plana i amb ampit esglaonat. A la dreta del balcó hi ha un gran rellotge de sol pintat. La façana està rematada per un ràfec esglaonat de maons. Totes les obertures es troben actualment enreixades. A l'oest d'aquest cos principal se li adossa un altre formant l'esmentada forma d'ela. El primer tram, també residencial, és també de planta i pis, amb un portal d'arc rebaixat i un balcó sense voladís a la planta pis, també enreixats. A continuació s'estén un cos de planta baixa, originalment amb finalitats de tancat de ramat, amb dos grans portals d'arc rebaixats de maons. Aquesta ala del conjunt compta amb coberta de teula àrab a un únic vessant, vers l'interior. A l'extrem d'aquest espai hi trobem una barbacoa i una font enrajolada de factura recent. A l'oest d'aquest conjunt, separat d'aquest, hi trobem un altre edificació molt recent, actualment en desús.	08074-29	ctra. De Mas Trader, 28	Els primers esments amb el nom de 'Mas de la Olla', daten de 1416 i continuen en els segles XVI i XVII. És en aquest darrer segle, concretament el 1655, quan apareixen els primers esments associats al cognom 'Almirall'. El primer cop que la masia apareix esmentada amb el nom de 'corral' és de 1795, concretament com a 'Corral dit del Almirall' (Martínez, 2014). Durant el segle XVIII, segons algunes hipòtesis (Pinós, 1998), el corral de l'Almirall apareix esmentat amb el nom de corral de les Arenes. Posteriorment se'l va nomenar del 'Filipino', degut que un masover (Josep Soler i Alba) havia estat a la guerra de les Filipines de 1896-1898.	41.2196700,1.6577500	387489	4564011		08074	Cubelles	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85076-foto-08074-29-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85076-foto-08074-29-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85076-foto-08074-29-3.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	2023-08-02 00:00:00	Xavier Esteve i Gràcia		Altres noms de l'immoble: cal Filipino, corral de les Arenes, mas de l'Olla	98\|119\|94	45	1.1	17	Patrimoni cultural	2024-05-31 01:22
85077	Mas Baró	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-baro	Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. MARTÍNEZ, X. (2012) 'Mas Baró', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 77-86. PINÓS, N. (1998) 'Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles', Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, Barcelona: Diputació de Barcelona. pàg. 69-87.	XVI		El Mas Baró s'emplaça al nord del nucli històric de Cubelles, en una plana agrícola a l'esquerra del riu Foix. Es tracta de diversos cossos associats de planta i pis, amb coberta de teula àrab a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal. L'accés al cos principal es realitza mitjançant una portalada d'arc de mig punt, coberta per una marquesina moderna. A banda i banda en aquesta planta hi trobem repartides simètricament dues finestres de llinda plana amb ampit esglaonat. A l'extrem dret d'aquest cos hi ha un altre portal d'arc escarser el qual, antigament, deuria donar accés a les quadres. S'afegeix a aquest cos un altre per la banda sud-est que deuria tractar-se de la masoveria. Aquest cos consta de dos eixos simètrics, amb una porta en arc de mig punt i una finestra a la planta baixa i sengles finestres de llinda plana a la planta pis. Les finestres del conjunt de dos cossos descrits compten amb porticons de fusta i els ràfecs combinen maons i teules.	08074-30	Mas Baró	Tot i que algunes teories apunten a que aquesta casa pairal tindria els seus orígens en el Mas d'en Pujol, documentat en els arxius cubellencs des del segle XV (Martínez, 2012), els primers esments documentals com a Cal Baró els trobem al segle XVII. El cos de la masoveria va ser construït el 1953. A l'interior del galliner hi ha una rajola amb la data de 1489.	41.2141700,1.6686200	388391	4563387		08074	Cubelles	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85077-foto-08074-30-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85077-foto-08074-30-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85077-foto-08074-30-3.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	2023-08-02 00:00:00	Xavier Esteve i Gràcia			98\|119\|94	45	1.1	17	Patrimoni cultural	2024-05-31 01:22
85079	Can Cucurella	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cucurella	Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. MARTÍNEZ, X.. (2008) 'Can Cucurella i el Molí d'en Rovirosa', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 47-59. MIRET, X. (1990) Els noms de lloc del terme de Cubelles. Cubelles: Ajuntament de Cubelles. PINÓS, N. (1998) 'Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles', Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, Barcelona: Diputació de Barcelona. pàg. 69-87.	XVI		Can Cucurella s'emplaça a la riba esquerra del Foix, prop del límit de terme entre Cubelles i Castellet i la Gornal. Es tracta d'una masia de planta i pis amb teulada de teula àrab amb el carener paral·lel a la façana principal. L'accés a aquest edifici, orientat a sud-est, es produeix per una escala de 7 graons. Aquests donen accés a una portalada en arc de mig punt construïda a la part baixa en carreus i a partir de mitja alçada amb maons, situada a l'esquerra de l'eix de simetria de l'edifici. En aquesta planta hi ha una única finestra, de llinda plana i enreixada, a la dreta de la façana. A la planta pis hi trobem dues finestres d'arc escarser i dimensions diferents entre elles. A la cantonada esquerra d'aquesta planta hi ha un gran rellotge de sol. Corona la façana un ràfec que combina en filades els maons i les teules. A banda i banda d'aquest edifici principal se li adossen sengles cossos, pràcticament simètrics. Als dos s'hi accedeix per un portal d'arc rebaixat. I disposen d'un finestró a la planta superior, situat en els dos cassos a la dreta del portal. Tant el ràfec com el carener d'aquests cossos és com el del principal. A l'est s'adossa un altre cos de planta baixa coberta amb teula àrab que deuria ser el de la cotxera. A partir del canvi d'ús de la masia a una casa de colònies, s'han afegit alguns espais destinats als serveis de cuina i menjador.	08074-32	Can Cucurella	El cognom Cucurella apareix esmentat per primera vegada el 1561, amb Pere Cucurella. El 1591 s'esmenta una casa propietat de Joan Cucurella i la seva muller Francina. Podem resseguir els Cucurella com a propietaris del mas fins el segle XX. El 1956 la masia fou adquirida per Manuel Santolària Andrés, de Barcelona, el qual la cedí en masoveria. Restà en aquest estat fins a la jubilació del masover, als anys vuitanta. Amb la mort de Manuel Santolària, als anys noranta, passà a les seves filles. Aquestes la cediren novament en masoveria. Els actuals masovers han convertit el mas en casa de colònies i turisme, essent rebatejada amb el nom de Can Foix.	41.2406700,1.6606600	387769	4566339		08074	Cubelles	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85079-foto-08074-32-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85079-foto-08074-32-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85079-foto-08074-32-3.jpg	Legal	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Lúdic	2023-08-02 00:00:00	Xavier Esteve i Gràcia		Altre nom de l'immoble: Can Foix	119\|94	45	1.1	17	Patrimoni cultural	2024-05-31 01:22
85080	Can Granell	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-granell	Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. MARTÍNEZ, X. (2009) 'Can Granell', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 103-117.	XVI-XX		El mas de Can Granell es troba ubicat a un centenar de metres del casc urbà de Cubelles, a l'antic camí que porta cap al Mas Trader. Es tracta d'un edifici aïllat, una masia de dos cossos amb afegits. El tram original presenta una planta baixa i dos pisos d'alçada. La façana principal presenta una porta adovellada en arc de mig punt (amb la inscripció 1697 a la clau) que originalment era compartida pel pas de les persones i el bestiar. Una nova porta, sense interès arquitectònic, va ser afegir els anys 50' del segle XX per donar pas a les noves dependències. La resta d'obertures són quadrangulars. La façana està recoberta per un enguixat blanquinós i no presenta cap ornamentació esgrafiada ni rellotge de sol. La coberta és a doble vessant amb teula àrab, sense ràfec a cap de les cobertes. Compta amb nombrosos cossos afegits al llarg del segle XX, sobretot a partir dels anys 50'.	08074-33	ctra. de Can Trader, 1	Antiga masia que pertanyia a la jurisdicció de la quadra de Gallifa. La família Granell apareix esmentada com a propietària des del segle XVlll i es troba documentada a principis del segle XIX com casa Granell de la sínia. Mossèn Avinyó creia que la casa Lleó del Mas, esmentada en el segle XVl, calia identificar-la amb can Granell o cal Baró	41.2101600,1.6713200	388610	4562938		08074	Cubelles	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85080-foto-08074-33-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85080-foto-08074-33-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85080-foto-08074-33-3.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	2023-08-02 00:00:00	F. Xavier Oms		Altra nom de l'immoble: Lleó del Mas	98\|119\|94	45	1.1	17	Patrimoni cultural	2024-05-31 01:22
85082	Mas Sant Salvador	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-sant-salvador	Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. MIRET, X. (1990) Els noms de lloc del terme de Cubelles. Cubelles: Ajuntament de Cubelles. PINÓS, N. (1998) 'Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles', Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, Barcelona: Diputació de Barcelona. pàg. 69-87.	XIX		El Mas Sant Salvador s'emplaça a tocar del límit sud-oest de la urbanització del Corral d'en Tort, vora el terme de Vilanova i la Geltrú. Es tracta d'una edificació constituïda per dos cossos, un de planta baixa i pis, amb coberta de teula àrab a una pendent, i l'altre de planta baixa i pis amb façanes coronades amb merlets. Alguns del buits de la planta pis són d'arc de punt rodó. Al damunt de la porta principal hi ha un mosaic policrom que representa la figura de Sant Salvador amb la inscripció 'El Bto. Salvador de Horta'.	08074-35	Camí de cal Baldiri, S/N	Sembla que es correspon amb la masia que en 1582 era anomenada mas d'en Pere Pons anomenada avui dia St. Salvador. En una relació de cases del municipi de Cubelles de 1853 apareix citat el mas Baldiri Bassó, que dista de la casa rectoral mitja hora. Els propietaris li van canviar el nom pel de Sant Salvador i van posar a la façana un mosaic policrom que representa a sant Salvador d'Horta.	41.2249200,1.6722300	388712	4564576		08074	Cubelles	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85082-foto-08074-35-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85082-foto-08074-35-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85082-foto-08074-35-3.jpg	Legal	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	2023-08-02 00:00:00	Xavier Esteve i Gràcia		Altre nom de l'immoble: mas d'en Pere Pons, cal Xixo, cal BaldìriLa finca està rodejada amb una tanca, força allunyada de l'edifici. No s'ha pogut accedir a l'interior	119\|94	45	1.1	17	Patrimoni cultural	2024-05-31 01:22
85083	Mas Trader	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-trader	Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. MARTÍNEZ, X.. (2006) 'El Mas Trader', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 39-50. MIRET, X. (1990) Els noms de lloc del terme de Cubelles. Cubelles: Ajuntament de Cubelles. PINÓS, N. (1998) 'Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles', Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, Barcelona: Diputació de Barcelona. pàg. 69-87.	XVII		Mas Trader s'emplaça al mig de la urbanització a la que dóna nom, concretament al carrer Dàlia, 26. Es tracta d'una masia formada per tres cossos. El principal, consta de planta i dos pisos, mentre que els auxiliars, situats a banda i banda del primer, són de planta i pis. Les teulades són de teula àrab amb el carener paral·lel a la façana principal. El cos principal presenta una façana de tres eixos, de composició simètrica. S'accedeix a l'edifici per unes escales de 8 graons per les que s'accedeix al portal principal, central, fet de maons i acabat en arc rebaixat. Al seu costat en trobem un altre que si bé sembla que inicialment era també d'arc escarser, ara ha estat transformat a una llinda plana. A l'altra banda de la porta hi ha una finestra rectangular, enreixada. A la planta pis hi trobem tres finestres, totes iguals, distribuïdes regularment. Són rectangulars i compten amb un petit ampit. La fusteria és verda i estan emmarcades amb una línia gruixuda de color vermellós. En l'actualitat acull un restaurant i en els darrers anys s'hi ha construït diversos annexos a l'entorn del cos principal, complementaris a l'ús del restaurant. Al pis superior s'hi emplacen tres finestres més, lleugerament més petites que les descrites, sense ampit, però amb la resta de característiques iguals a les anteriors. Corona la façana un ràfec de diferents filades de maons, creant motius geomètrics, i una tortugada. S'adossen al cos principal sengles cossos auxiliars, a banda i banda. Al de la dreta, sobre el portal hi trobem un balcó amb barana de ferro, mentre que al de l'esquerra hi trobem una finestra similar a les descrites anteriorment.	08074-36	c. Dàlia, 26	Es tracta d'una antiga masia que pertanyia a la jurisdicció de Gallifa i que tenia un molí fariner. Miret (1990) l'identifica amb el Mas Cestrador que apareix a la documentació, venut el 1392 pel rei Joan I a Ferrer de Canet. A les terres del mas Trader hi havia el molí de la Mata que, el 1588, ja estava en estat ruïnós. També se sap que el 1588 Elionor Vilanova es va casar amb Galceran d'lcart i va portar per dot el mas Trader. En una llista dels que complien el precepte pasqual de 1590-1591 apareix citat Galceran d'lcart com habitant del mas Trader. A finals del segle XVII era propietat de la família Papiol, després va ser dels Torrents, dels Sicart i dels Llançà. En una relació de cases del municipi de cubelles de 1853 apareix esmentat el mas Tardé, que dista mitja hora de la casa rectoral. El 1926 va ser comprat per Narcís Bardají Torrebadella, el qual el va vendre el mateix any a Antoni Almirall Carbonell, i els seus hereus el van vendre a una empresa urbanitzadora. Els anys trenta els masovers de la masia eren la família Bertran. A finals dels anys seixanta el Sr. Almirall va vendre la propietat a Jean Pierre Gonzales, el qual uns anys més tard, entre 1975 i 1977 hi promogué la creació de la urbanització que avui ocupa les antigues terres de la masia. Des de la dècada de 1990 hi ha un restaurant.	41.2243400,1.6588200	387587	4564529		08074	Cubelles	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85083-foto-08074-36-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85083-foto-08074-36-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85083-foto-08074-36-3.jpg	Legal	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Social	2023-08-02 00:00:00	Xavier Esteve i Gràcia		Altres noms de l'immoble: mas Tardé, mas Cestador	119\|94	45	1.1	17	Patrimoni cultural	2024-05-31 01:22
85084	Mas Xinxola	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-xinxola	<p>MARTÍNEZ, X.. (2006) 'El Mas Xinxola', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 51-58. MARTÍNEZ, X. (2009) 'El Mas Xinxola a mitjan segle XVIII', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 118-122.</p>	XVI	Abandonat i en procés d'enrunament	<p>El Mas Xinxola és al centre del terme municipal de Cubelles, a la dreta del riu Foix, dominant la plana de les Mars Mortes, sobre els primers contraforts de la Serralada Prelitoral i al cantó nord de la zona energètica del que va ser la central tèrmica de Cubelles. Es tracta d'un edifici aïllat de planta baixa i primera planta. L'edifici hauria començat amb tres cossos i hauria anat evolucionant amb el celler, l' estable, i el corral. Els murs són de pedra picada unida amb morter. La façana es troba tapada per la construcció d'un afegit, a la banda de ponent. El portal és dovellat amb arc de mig punt, envoltat de tres finestres. A la banda de ponent hi havia l'abeurador per als animals. El carener de la teulada és paral·lel a la façana i les cobertes són fetes de teula àrab rogenca.</p>	08074-37	Cantó nord de la zona energètica d'Endesa, al camí de les Planes a Puigdetiula	<p>El primer propietari documentat del Mas Xinxola s'esmenta l'any 1739, es tracta de Lluís Papiol, que també era propietari de Mas Trader. Seria del seu llinatge familiar fins 1882, quan es ven a Joan Soler i Suau, que va ampliar l'heretat amb noves terres annexes. L'any 1930 s'expropien quaranta-una àrees per construir canals de rec del pantà del Foix. La propietat es mantingué inalterada i la masia habitada per masovers fins l'any 1976, quan la societat Tèrmicas del Besós SA adquiria terrenys i la masia per a la construcció de la xarxa elèctrica de distribució i dels dipòsits de combustible de la central tèrmica. A partir d'aquí el procés de deteriorament ha estat inexorable.</p>	41.2110800,1.6581800	387510	4563057		08074	Cubelles	Restringit	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85084-foto-08074-37-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85084-foto-08074-37-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85084-foto-08074-37-3.jpg	Inexistent	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	2021-08-02 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga		Ens consta que darrerament aquesta masia ha estat enderrocada (juliol 2021).	98\|119\|94	45	1.1	17	Patrimoni cultural	2024-05-31 01:22
85086	El Cuartel	https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cuartel	Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004.	XX		Casa entre mitgeres de llenguatge noucentista. La façana presenta sòcol arrebossat a la planta baixa, on s'ubiquen la porta principal i una finestra, ambdues emmarcades amb motllures. El segon pis destaca la balconada, de barana de ferro, amb dues sortides, també emmarcades amb motllures decorades amb ceràmica policromada. Una franja horitzontal amb tres motllures d'estètica vegetal simètricament disposades, separen aquest pis del segon, on destaquen tres arcs rebaixats separats per columnes d'estil salomònic. El capcer es compon de tres cossos d'obra decorats amb les mateixes motllures de motiu vegetal situades a la divisòria entre pisos, units per una barana metàl·lica.	08074-39	c. Joan Pedro i Roig 16	Aquesta casa apareix citada en un document de 1920. Sembla que aquest edifici va funcionar com a caserna de la Guardia Civil després de la Guerra Civil. A la dècada dels setanta es va utilitzar com a centre d'esplai del grup cubellenc l'Esquitx.	41.2079400,1.6712300	388599	4562692		08074	Cubelles	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85086-foto-08074-39-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85086-foto-08074-39-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85086-foto-08074-39-3.jpg	Legal	Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	2023-08-02 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga			106\|98	45	1.1	17	Patrimoni cultural	2024-05-31 01:22
85087	Antic hostal del castell	https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-hostal-del-castell	CASTELLANO, N. (1998): 'L'evolució urbana de la vila de Cubelles', en Quaderns científics i tècnics de restauració monumental núm. 10. Diputació de Barcelona. Àrea de Cooperació Servei del Patrimoni Arquitectònic local Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. LACUESTA, R. (2002) 'La història constructiva del Castell de Cubelles (1a part: 1511 i 1535-36)', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 35-46. VIDAL, J. (2006) 'El Dr. Francesc Estapé (1883-1959). Petita biografia de l'eminent cardiòleg cubellenc', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 7-38.	XVII		Casa entre mitgeres en cantonada, consta de planta baixa i pis amb coberta plana. La façana principal presenta portal central d'arc escarser fet en fàbrica de maó. A sobre, a nivell de primer pis, destaca un balcó amb obertura emmarcada igualment en maó. El portal i la balconada componen un eix que divideix la façana simètricament. Al seu voltant, en l'espai que es va deixar sense arrebossat modern, es veuen els carreus de pedra probablement originals de la construcció. Una finestra simple a la planta baixa i dues al primer pis acaben de definir la composició de la façana principal. L'edifici està coronat amb l'alçada d'una segona planta rematada sense obertures amb una cornisa que queda imbricada a la casa veïna. A la façana lateral destaquen dos finestrals en forma d'arc a la part superior.	08074-40	c. Major 7	la primera notícia de l'hostal apareix en un contracte d'arrendament. Amb data 15 de setembre de 1536, signat per Joan Boscà i d'Almugàver i Marçal Cassanya, pagès de Cardona, on, referint-se a l'hostal es diu 'de nou construït i edificat en lo terme de Cubelles'. Formava part de les dependències del castell de Cubelles, amb el qual es relacionava a través d'un pati interior o eixida, comú a tot dos. Segons el document, l'hostal s'arrendava amb els seus llits, matalassos, coixins, màrfegues i flassades. Per la seva part el Sr. Cassanya es comprometia a comprar quatre taules i dotze cadires de costella, a més de la vaixella necessària per a la cuina. El segle XVII es va realitzar la remodelació del castell per encàrrec de Carles de Llupià Vilanova i d'Icart, segons el projecte de l'arquitecte Fra Josep de la Concepció de 1673. Aquesta remodelació afectà l'edifici de l'hostal, el qual va ser sotmès a algunes reparacions consistents en el reforçament d'una paret i la restauració de la teulada i d ela finestra de l'esmentada paret, així com diversos treballs de fusteria per als sostres, portes i finestres. L'hostal devia funcionar com a tal almenys fins al començament del segle XIX. En aquest moment, l'hostal comprenia quatre finques, una d'elles allotjava la carnisseria. L'any 1883 va néixer en aquest edifici el doctor Francesc Estapé (fill predilecte de la vila, al qual li fou dedicat un carrer l'any 1951. Va destacar en la seva professió de metge especialista en cardiologia i va desenvolupar la seva carrera a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Barcelona.) A la primera meitat del segle XX, la casa va ser coneguda com a Cal Valent. A meitat del segle XX, la planta baixa de l'edifici continuava o reprenia l'ús de carnisseria, regentada per les famílies de Cal Rulit i Cal Tona, que s'alternaven cada mes. Atès que no hi havia neveres, la carn es guardava a la cova de la rectoria. Posteriorment la carnisseria va ser utilitzada com a arxiu municipal.	41.2080600,1.6725400	388709	4562704	1675	08074	Cubelles	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85087-foto-08074-40-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85087-foto-08074-40-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85087-foto-08074-40-3.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Administratiu	2023-08-02 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga	Fra Josep de la Cocepció		98\|119\|94	45	1.1	17	Patrimoni cultural	2024-05-31 01:22
85088	Casa Escardó	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-escardo	Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004.	XVIII		Casa entre mitgeres en cantonada. Consta de planta baixa i pis amb coberta de teula àrab a dues vessants, acabada amb una treballada imbricació. L'edifici presenta un cos més elevat que la resta a la cantonada. L'obra de l'immoble és de paredat de maçoneria, amb dos portals, el principal amb la llinda de fusta on s'ubica el número de carrer i un secundari més estret amb arc escarser, ambdues amb els muntants de maons. La resta d'obertures són una finestra a la banda dreta de la planta baixa i dues a nivell del primer pis col·locades als extrems. La façana del carrers dels Horts no presenta obertures.	08074-41	c. del Mig 24, c. dels Horts	és probable que aquest edifici existís al final del segle XVIII, ja que apareix documentat els anys 1772 - 1785, on es relacionen les cases de la parròquia dins la vila de Cubelles. En aquest document apareix esmentada una casa propietat de Pere Escardó. L'edifici apareix citat també l'any 1920, propietat de José Escardó Lleó. Segons referències orals, antigament l'edifici era utilitzat com a pallissa.	41.2086200,1.6721000	388673	4562766		08074	Cubelles	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85088-foto-08074-41-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85088-foto-08074-41-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85088-foto-08074-41-3.jpg	Legal	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	2023-08-02 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga			119\|94	45	1.1	17	Patrimoni cultural	2024-05-31 01:22
85089	Casa Estapé	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-estape	Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004	XX	Abandonat, balustrades trencades, igual que els vidres i algunes persianes. Jardí abandonat	La Casa Estapé es troba ubicada al carrer que uneix el casc històric de Cubelles amb la seva part nova i l'estació de FFCC, en una cantonada. Per aquest motiu presenta façana a dos carrers (C. Narcís Bardají i C. de l'Estació). Es tracta d'un edifici aïllat, amb jardí i una pèrgola a l'angle de trobada d'ambdós carrers. La façana principal es dona al carrer d'accés (C. Narcís Bardají). La casa està formada per un cos principal amb planta baixa i pis i presenta coberta composta amb teula àrab i un complex aparell de cobertura ceràmica. D'aquest cos en sobresurt una torre quadrada que assoleix una alçada més, amb coberta de teula àrab a quatre vessants i novament, repetint el model ja esmentat del pis principal, imbricació ceràmica. A la façana oposada (C. de l'Estació), se'n pot destacar un annex de cos de planta baixa que fa funcions de galeria i que està coberta per coberta plana en balcó amb balustrada. A la cantonada entre els dos carrers hi ha un pèrgola que segueix els mateixos paràmetres estètics de la resta de l'edifici.	08074-42	pg. de Narcís Bardají, 46. C/ de l'Estació 37	Aquest edifici va ser fet construir per l'eminent cardiòleg cubellenc Francesc Estapé l'any 1943. En el seu testament, el va donar a beneficència a través de la Fundació Estapé. Aquesta fundació, amb problemes econòmics, ha cedit la gestió de les propietats de la citada fundació a l'ajuntament de Cubelles	41.2052100,1.6740200	388828	4562385	1943	08074	Cubelles	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85089-foto-08074-42-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85089-foto-08074-42-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85089-foto-08074-42-3.jpg	Legal	Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	2023-08-02 00:00:00	F. Xavier Oms			106\|98	45	1.1	17	Patrimoni cultural	2024-05-31 01:22
85090	Ca l'Aleix	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-laleix-1	Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004.	XVI		La masia de Ca l'Aleix es troba ubicada al carrer de Sant Antoni, antic camí de Vilanova, a la banda oriental del casc urbà. Es tracta d'un edifici entre mitgeres que forma part d'un petit conjunt de tres edificis consistent en un habitat de planta rectangular. És una casa unifamiliar amb jardí al tram posterior, de planta baixa i pis. La planta baixa té una portada en arc de mig punt emmarcada en blocs escairats a la meitat inferior i amb maons a la superior i una petita finestra lateral amb reixes. El pis està dominat de manera simètrica per tres balcons d'escàs voladís amb persianes de llibret mòbil. La façana està arrebossada i pintada de blanc, coloració trencada pels esmentats maons del portal, les bases dels balcons i la línia de ràfec sota la teulada, que és a doble vessant coberta per teula àrab. A la banda oriental, hi ha un cos adossat format per dos unitats. Per una banda, a tocar de la casa antiga de Ca l'Aleix, hi ha un edifici de planta baixa i pis amb dues obertures a la planta baixa emmarcades per maó marró fosc. El pis, separat de la planta baixa per un ràfec de ceràmica verdosa, té dues finestres de tres cossos cadascuna; un de centrat més llarg i envoltat de maó i els dos laterals, simètrics i més petits. Està cada conjunt coronat per una mena d'arc escarser fet en maó. La separació entre aquest pis i la cobertura a tres vessants, està realitzada mitjançant una placa correguda fornida de ceràmica verdosa amb motius geomètrics. La resta de la construcció, és únicament un cos de planta baixa que no sembla tenir massa interès arquitectònic. Per últim, a la banda occidental hi ha un altre cos adossat que no presenta cap interès arquitectònic.	08074-43	c. Sant Antoni 28	Possiblement ja existiria l'any 1585 a partir del que es desprèn del testament de Miquel Llampalles, i seria propietat de Perot Negrell. Sembla que en aquelles èpoques podria haver estat emprat com hostatge amb cavalleries, anomenat Stabula Nova.	41.2089100,1.6765400	389046	4562793		08074	Cubelles	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85090-foto-08074-43-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85090-foto-08074-43-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85090-foto-08074-43-3.jpg	Legal	Contemporani\|Noucentisme\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	2023-08-02 00:00:00	F. Xavier Oms		Altres noms del carrer al llarg de la història: masia de la Creu, cal Xicarró, can Fabrés	98\|106\|119\|94	45	1.1	17	Patrimoni cultural	2024-05-31 01:22
85091	Cal Piular	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-piular	Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004.	XX	Cal tenir en compte que un dels immobles que formava part de l'edifici que formava part de Ca Piular va ser enderrocat	Sota la denominació de 'Cal Piular' hi havia documentat un conjunt de dues cases (casa Muntaner i casa Pujol). Actualment l'immoble del carrer de l'església 1-3 no existeix. L'immoble que queda és el més petit dels dos. Es tracta d'una casa de planta baixa i dos pisos segons tres eixos verticals. Les portes dels baixos són als costats, actualment una d'elles -la més ampla- pertany a un comerç i l'altra a l'accés als pisos residencials. Els eixos verticals defineixen una composició de façana simètrica amb dos balcons al primer pis, separats per una finestra més petita i finestres grans superiors, igualment separades per una finestra més petita. El coronament de la casa presenta cambra d'aire sota la solera i barana acroteri al capcer.	08074-44	pl. de Santa Maria 2, c. de l'Església 1-3		41.2085700,1.6725800	388713	4562760		08074	Cubelles	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85091-foto-08074-44-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85091-foto-08074-44-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85091-foto-08074-44-3.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	2023-08-02 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga			119\|98	45	1.1	17	Patrimoni cultural	2024-05-31 01:22
85092	Cal Capdet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-capdet	Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004	XX		Conjunt de dues cases entre mitgeres amb façana a tres carrers. En la mitgera hi ha un rellotge de sol. La número 5 consta de planta baixa i tres pisos, un pis més que la resta del conjunt, de més amplada. La coberta és de teula àrab a un vessant amb pendent al carrer d'Abdón Almirall, el capcer pla està delimitat per una cornisa entre el tercer pis i la part més elevada. Un eix vertical defineix les obertures, des de la porta principal, dos balcons pel primer i segon pis, i una finestra al tercer nivell. Dues finestres més, que semblen obertes tardanament, acompanyen aquest eix original, al primer i segon nivell. La casa número 6 consta de planta baixa i dues plantes pis amb coberta de terrat, façana composta segons tres eixos, un definit per un portal d'arc escarser, balcó al primer pis i finestra al segon, un altre eix pràcticament igual a la banda més propera a la cantonada, amb una porta més petita. A la banda esquerra i tocant aquest eix, dues finestres al primer i segon pis. Una petita finestra a nivell dels baixos trenca la simetria	08074-45	pl. de la Vila 5, 6	Casa documentada l'any 1920	41.2084400,1.6723100	388690	4562746		08074	Cubelles	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85092-foto-08074-45-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85092-foto-08074-45-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85092-foto-08074-45-3.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	2023-08-02 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga			119\|98	45	1.1	17	Patrimoni cultural	2024-05-31 01:22
85102	Casa natal de Charlie Rivel	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-natal-de-charlie-rivel	PUIG, F.X. (2001) 'Les transformacions de Cubelles al segle XX', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 51-53. VIDAL, J. (2004) 'Tres efemèrides cubellenques del 2004', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 89-96.	XIX	La façana presenta despreniments	Casa entre mitgeres que actualment està dividida en dos finques, números 3 i 4. Les portes d'entrada als habitatges es situen molt juntes a la planta baixa, acompanyades d'una finestra a la planta baixa, la qual presenta sòcol inferior arrebossat. El cos del segon i tercer pis està separat per unes motllures i presenta orla al voltant de la façana amb motllures decoratives. Aquests dos pisos s'articulen a la façana amb dos eixos verticals, un de finestres i un altre de balcons disposats simètricament, abans de la cornisa hi ha les obertures de la cambra d'aire de la solera i per sobre el capcer d'obra que limita una terrassa. Una placa commemorativa recorda que és la casa natal del pallasso internacional Charlie Rivel	08074-55	pl. de la Vila 3, 4	Charlie Rivel, nom artístic de Josep Andreu i Lasserre (Cubelles, 23 d'abril de 1896 - Sant Pere de Ribes, 26 de juliol de 1983), fou un pallasso català. Casualment va néixer a les golfes d'aquesta casa de pagès. La casa no té el mateix aspecte que a finals del segle XIX perquè ha estat reformada en més d'una ocasió, però sí que és en el mateix lloc on Marie Louisse Lasserre va donar a llum acompanyada de Pedro Andreu enmig d'uns dels seus viatges en què portaven el seu espectacle d'un poble a un altre, tal com indica una placa commemorativa col·locada a la façana des de l'any 2004. Charli Rivel no va tornar-hi fins cinquanta-vuit anys després, convertit en un dels millors pallassos del món. Va tornar a finals de setembre de 1954, convidat per l'alcalde cubellenc Joan Albet Aviñó, acompanyat de la seva dona Carmen Busto. El pallasso va tenir una rebuda oficial i popular a Cubelles, on va conèixer el carrer i aquesta casa, a més d'algunes de les dones que van assistir a la seva mare al part. L'any 1963 va tornar per actuar a la plaça de la Vila i va passar temporades a Cubelles i els últims anys de la seva vida, va morir l'any 1983	41.2082900,1.6722500	388685	4562729		08074	Cubelles	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85102-foto-08074-55-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85102-foto-08074-55-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85102-foto-08074-55-3.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	2023-08-02 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga			119\|98	45	1.1	17	Patrimoni cultural	2024-05-31 01:22
85103	Estació de Cubelles	https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-de-cubelles	PINEDA, A. (2009) 'El ferrocarril, a Cubelles', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 51-53. PINEDA, A. (2016) 'Fent ciència ficció: coses que no van passar o com vam perdre el tren', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 95-100. PUIG, F.X. (2001) 'Les transformacions de Cubelles al segle XX', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 51-53.	XIX		L'estació de Cubelles es troba ubicada entre el sector Marítim i el barri Bardají, a la plaça homònima i a tocar també de la plaça de Pau Casals. Es tracta d'un edifici aïllat de planta quadrangular consistent en una casa de planta baixa, pis i coberta plana (una terrassa) de cinc crugies. Conté les instal·lacions administratives i un bar a la planta baixa i habitatges a la primera planta. La façana, que dona a la plaça de l'Estació s'articula de manera molt simètrica en trams regulars de ràfec que separen les diferents alçades. A la planta baixa hi trobem quatre obertures (la porta d'accés i tres finestrals) de certa alçada i una més, a la banda meridional, de la mateixa tipologia però tapiada. Totes elles es troben coronades per arcs escarsers. La segona planta compta amb cinc finestres, totes elles del mateix format, amb arc escarser i clavellineres. Per sobre de la cornisa hi ha una barana correguda de pedra amb elements decoratius circulars situats a la part central dels espais de les lesenes. A la part central hi ha un frontó triangular amb acroteris i antefixes i un cercle que inclou un motiu indeterminat (segons les fonts consultades, podria estar format per les lletres MZA). Les façanes laterals tenen una estructuració similar però les obertures són de mida més petita on es combinen arcs escarsers amb finestres simples quadrangulars. A la banda que dona a les vies, a més, hi ha un porxo metàl·lic de factura moderna, però també els vuit fanals originals de ferro. A l'edifici original, de finals del XIX, s'hi van fer modificacions formals durant les primeres dècades del segle XX i se li va sumar un cos octogonal al banda sud-oest que es podria situar entre els anys 1928 i 1929.	08074-56	pl. de l'Estació s/n	Inaugurada el 16 d'abril de 1882 en el marc del projecte de la societat Ferrocarrils de Valls a Vilanova i Barcelona, on ocupava la qualificació d'estació de 3a categoria (junt amb Sant Vicenç de Calders i El Prat de Llobregat. La primera locomotora va passar per l'estació el dia 6 d'abril en un viatge de prova abans de la inauguració de la línia. En una edició de 1909 es presenten els croquis de les estacions de l'esmentada línia, moment que coincideix amb la creació de la doble via. Per tant, existia una estació prèvia que, durant la dècada de 1920', va ser modificada. Aquesta, amb planta baixa i una alçada, tenia forma de 'T' i comptava (a la planta baixa) amb una oficina de facturació, una sala d'espera, un magatzem, despatx de cap d'estació, vestíbul i lavabos i tenia planta de 'T'. L'estació canviaria amb l'establiment de doble via a inicis del segle XX i posterior, una mica abans de 1930, se li va afegir un cos octogonal a la banda sud-oest de l'edifici.	41.2042900,1.6760000	388993	4562281	1882	08074	Cubelles	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85103-foto-08074-56-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85103-foto-08074-56-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85103-foto-08074-56-3.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Estructural	2023-08-02 00:00:00	F. Xavier Oms			119\|98	45	1.1	17	Patrimoni cultural	2024-05-31 01:22
85111	Local del Círcol Cubellenc	https://patrimonicultural.diba.cat/element/local-del-circol-cubellenc	VIDAL, J. (2006) El Círcol Cubellenc (1890-1939). Cubelles: Ajuntament de Cubelles. VIDAL, J. (2013) 'El Círcol Cubellenc, a través de La Vanguardia', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 27-40. Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004	XIX		El Local del Círcol Cubellenc es troba ubicat al bell mig del casc antic de Cubelles, al carrer Armengol entre els carrers d'Àngel Guimerà i de Colom. Es tracta d'un edifici enfrontat a l'església de Santa Maria, amb d'altres habitatges, a la seva part posterior. Té una morfologia allargassada que fa cantonada amb el carrer Colom, amb planta baixa comercial, un primer pis i un terrat. També compta, per la banda sud, amb el local de l'actual Cafè Armengol i la terrassa d'aquest, que fan cantonada amb el carrer d'Àngel Guimerà. Està format per una planta baixa comercial, un primer pis i una terrassa plana. Les façanes actuals són fruit de diverses i successives modificacions. Actualment compta amb obertures comercials modernes i d'entrada a habitatge a la planta baixa, i finestres i un balcó a la primera planta, emmarcats per maons a vista, mentre la resta del conjunt està pintat de blanc. Cal ressaltar la línia de separació entre aquest primer pis i la línia de base del terrat, decorat mitjançant ceràmica en colors alternants (en negre i blanc).	08074-64	c. d'Antoni Armengol	El 23 de febrer de 1890, Antoni Rovirosa va presentar a l'ajuntament els estatuts de la nova entitat, que va ser aprovada pel Govern Civil. El dia 25 de març de 1890 els membres fundadors van procedir a celebrar l'acta de constitució de l'entitat. Aquesta va establir, des del primer moment, la seva activitat al Cafè Armengol (s'hi accedia llavors pel carrer Colom) i un pati i una sala veïna que era emprada com el teatre (el local actualment ocupat pel bar, que toca amb el carrer d'Àngel Guimerà). Fou un indret on s'hi dugueren a terme, fins ben entrat el franquisme, tot tipus d'activitats culturals i d'entreteniment sobretot representades per funcions teatrals, balls i cinema, així com el bressol d'altres entitats socio-econòmiques cubellenques com el Cor de l'Espiga, la Societat L'Aliança i la Cooperativa La Salvadora. Durant la postguerra més recent, el Círcol Cubellenc i el Cafè Armengol van romandre tancats. El cafè va poder obrir de nou el setembre de 1939, mentre que el teatre no va tornar a tenir certa activitat fins l'any 1955. De fet, el Círcol Cubellenc ja no tornaria a tenir activitat. No obstant, a partir de 1962 aquest àmbit va deixar de tenir la fisonomia inicial per convertir-se en la cafeteria (lloc on es troba encara avui), ja totalment deslligada de cap altra entitat.	41.2085100,1.6734700	388788	4562752		08074	Cubelles	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85111-foto-08074-64-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85111-foto-08074-64-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85111-foto-08074-64-3.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Social	2023-08-02 00:00:00	F. Xavier Oms			119\|98	45	1.1	17	Patrimoni cultural	2024-05-31 01:22
85121	El Fortí	https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-forti	RAMOS, J. (2013) El patrimoni de la Guerra Civil a Cubelles (1936-1939). Cubelles: Ajuntament de Cubelles	XX		El Fortí s'emplaça a la mota de Sant Pere, en una petita elevació situada a l'antiga plana deltaica del Foix, a la dreta de la seva riba. Al seu damunt actualment hi ha un xalet. Consisteix en una fortificació per emplaçar-hi nius de metralladores destinada a allotjar-hi una petita guarnició. Es tracta d'un punt de suport de les tropes que actuaven a la costa, molt pròxim a l'antiga caserna de carrabiners, amb un observatori, dos nius de metralladora, dues dependències de latrines i altre dues per allotjar-hi l'aigua, amb un camí de comunicació i una trinxera activa i coberta que vorejava el cim de la petita elevació.	08074-74	c. de la Mota, 3	Aquest complex militar va ser dissenyat com a punt de suport de les tropes que actuaven a la costa. Estava a uns 140 metres d'una caseta de carrabiners situada a la platja. El fortí s'assenta sobre restes d'època ibèrica i de l'edat mitjana, quan s'hi establí el Priorat de Sant Pere. Als anys 60 dels segle XX sobre el fortí s'hi construí un xalet particular. Actualment és de propietat municipal i s'hi poden concertar visites. Aquest punt forma part de la Ruta de Defensa de la Costa senyalitzat pel Memorial Democràtic	41.1996200,1.6703700	388513	4561769	1936	08074	Cubelles	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85121-foto-08074-74-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85121-foto-08074-74-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85121-foto-08074-74-3.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Social	2023-08-02 00:00:00	Xavier Esteve i Gràcia			119\|98	45	1.1	17	Patrimoni cultural	2024-05-31 01:22
85122	Casa natal de Joan Pedro i Roig	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-natal-de-joan-pedro-i-roig	Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. DALPÍ, J. (2014) 'Fills predilectes i adoptius de Cubelles', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 111-115. VIDAL, J. (2005) 'Efemèrides cubellenques del 2005', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 77-83. VIDAL, J. (2015) 'Els orígens de la fortuna de Joan Pedro i Roig', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 7-20.	XIX		Casa entre mitgeres amb dues entrades de mides diferents d'arc rebaixat. La composició de la façana és senzilla, la planta baixa és asimètrica, mentre que el segon pis presenta dos balcons situats simètricament en el context de la façana. Al tercer pis s'obren tres finestres estretes, una alineada amb un eix vertical amb el balcó inferior i les altres dues amb l'altre. El coronament és simple amb cornisa i capcer pla.	08074-75	c. Joan Pedro i Roig 10	Joan Pedro i Roig va néixer a Cubelles el 14 d'abril de 1830 i va fer una gran fortuna a Cuba. A l'illa antillana es va casar amb Conxa Baró Jiménez, la família de la qual era propietària de set enginys productors de sucre, tenien negocies naviliers i banquers. Anualment venia a Cubelles des de l'Havana, on va fer quantitatives aportacions a la població. La principal de totes va ser donar aigua potable a la vila, també subvencionà la millora de l'enllumenament públic i diverses obres a l'església parroquial. Joan Pedro i Roig va morir l'any 1890 en enfonsar-se el vaixell en què viatjava amb la seva esposa al mar de les Antilles. Malgrat la seva desaparició física, el record de Joan Pedro i Roig es perpetuaria a Cubelles. L'any 1897 l'Ajuntament va dedicar el carrer a Joan Pedro i Roig, abans era el carrer de l'Or. Aquest personatge té el títol de fill predilecte (Ple del 21 d'agost de 1881), un dels prohoms més destacats de la història de Cubelles. L'any 1930 el poble li dedicà un homenatge pòstum amb motiu del centenari del seu naixement. Un dels actes va consistir en una celebració religiosa, i seguidament els representants municipals acompanyats per l'orquestra contractada per a l'ocasió, es van dirigir a la casa natal de Joan Pedro i Roig per procedir a descobrir la llosa de marbre. A la plaça de la Vila es va fer un concert musical	41.2082500,1.6718200	388649	4562726		08074	Cubelles	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85122-foto-08074-75-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85122-foto-08074-75-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	2023-08-02 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga			98	45	1.1	17	Patrimoni cultural	2024-05-31 01:22
85123	Barraca de pedra seca 1221	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-1221			Presenta un enderroc parcial de part de la coberta i del seu mur per la banda est.	Aquesta barraca de pedra seca, amb codi de Wikipedra núm. 1221 s'emplaça en una petita clapa boscosa al mig de la urbanització de Mas Trader. La seva planta és circular, si bé amb certa tendència a la rectangularitat, amb coberta de falsa cúpula. Mesura uns 5 metres de diàmetre exterior i uns 3 de diàmetre interior, amb una alçada total de 2,55 m. Les parets estan fetes amb blocs irregulars de roca calcària, aprofitant les roques de majors dimensions i més regulars per confeccionar la porta. Aquesta és de llinda plana i mesura 1,45 m d'alçada i 0,65 m d'amplada. Presenta un enderroc parcial de part de la coberta i del seu mur per la banda est.	08074-76	A la urbanització de Mas Trader	Les barraques de pedra seca són un tipus de construcció tradicional comú a la Mediterrània. La seva edificació es realitza mitjançant la utilització de pedres de l'entorn (sovint la seva construcció serveix alhora per despedregar camps de conreu), sense la utilització de cap mena d'aglutinant o morter que les uneixi (s'uneixen 'en sec'). La tècnica consisteix en anar sobreposant filades de pedres sense treballar o únicament retocant-les mínimament per millorar-ne l'encaix. Per realitzar la coberta sovint s'utilitza una falsa cúpula que consisteix en anar tancant les filades de pedres, creant cercles concèntrics de radi cada vegada més petit, fins tancar la coberta, que es remata amb una o diverses lloses. Sobre de la coberta de pedra s'hi disposa una capa de terra que sovint és fixada mitjançant la plantació de vegetals, principalment lliris (Iris germanica). La tècnica de construcció amb pedra seca, que inclou a més de les barraques, marges, cisternes, masos, pous, etc., va ser reconeguda l'any 2008 per la UNESCO com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat.	41.2295700,1.6609000	387770	4565106		08074	Cubelles	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85123-foto-08074-76-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85123-foto-08074-76-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85123-foto-08074-76-3.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	2023-08-02 00:00:00	Xavier Esteve i Gràcia			119\|98	45	1.1	17	Patrimoni cultural	2024-05-31 01:22
85124	Barraca de pedra seca 1176	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-1176				Aquesta barraca de pedra seca, amb codi de Wikipedra núm. 1176 s'emplaça en un bosc a 400 m al nord-est de Mas Peirot, dins una propietat privada tancada mitjançant una tanca de tela metàl·lica. La seva planta és amb forma de ferradura amb coberta de falsa cúpula. Mesura uns 3,20 m de llargada per uns 2,50 m d'amplada, amb una alçada total d'1,80 m. Les parets, d'uns 80 cm de gruix, estan fetes amb blocs irregulars de roca calcària, aprofitant les roques de majors dimensions i més regulars per confeccionar la porta. Aquesta és de llinda plana i d'uns 1,30 m d'alçada i 0,80 m d'amplada. Presentava un contrafort al lateral esquerra i paret posterior, força degradats	08074-77	Mas Peirot	Les barraques de pedra seca són un tipus de construcció tradicional comú a la Mediterrània. La seva edificació es realitza mitjançant la utilització de pedres de l'entorn (sovint la seva construcció serveix alhora per despedregar camps de conreu), sense la utilització de cap mena d'aglutinant o morter que les uneixi (s'uneixen 'en sec'). La tècnica consisteix en anar sobreposant filades de pedres sense treballar o únicament retocant-les mínimament per millorar-ne l'encaix. Per realitzar la coberta sovint s'utilitza una falsa cúpula que consisteix en anar tancant les filades de pedres, creant cercles concèntrics de radi cada vegada més petit, fins tancar la coberta, que es remata amb una o diverses lloses. Sobre de la coberta de pedra s'hi disposa una capa de terra que sovint és fixada mitjançant la plantació de vegetals, principalment lliris (Iris germanica). La tècnica de construcció amb pedra seca, que inclou a més de les barraques, marges, cisternes, masos, pous, etc., va ser reconeguda l'any 2008 per la UNESCO com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat.	41.2146600,1.6506800	386888	4563464		08074	Cubelles	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85124-foto-08074-77-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85124-foto-08074-77-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85124-foto-08074-77-3.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	2023-08-02 00:00:00	Xavier Esteve i Gràcia			119\|98	45	1.1	17	Patrimoni cultural	2024-05-31 01:22
85125	Barraca de pedra seca 1175	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-1175			S'hi ha efectuat treballs de consolidació almenys en dues fases, la primera amb morter de calç i la segona amb ciment portland	Aquesta barraca de pedra seca, amb codi de Wikipedra núm. 1175 s'emplaça en una clariana a uns 275 m al nord-est de Mas Peirot, dins una propietat privada tancada mitjançant una tanca de tela metàl·lica. La seva planta és circular amb coberta de falsa cúpula. Mesura uns 4 m de diàmetre exterior, uns 2,50 m d'amplada interior, amb una alçada total de 2,55 m. Les parets, d'uns 75 cm de gruix, estan fetes amb blocs irregulars de roca calcària, aprofitant les roques de majors dimensions i més regulars per confeccionar la porta. Aquesta és de llinda plana i , d'uns 1,80 m d'alçada i 0,80 m d'amplada. S'hi ha efectuat treballs de consolidació almenys en dues fases, la primera amb morter de calç i la segona amb ciment portland. Al sostre hi trobem lliris	08074-78	Mas Peirot	Les barraques de pedra seca són un tipus de construcció tradicional comú a la Mediterrània. La seva edificació es realitza mitjançant la utilització de pedres de l'entorn (sovint la seva construcció serveix alhora per despedregar camps de conreu), sense la utilització de cap mena d'aglutinant o morter que les uneixi (s'uneixen 'en sec'). La tècnica consisteix en anar sobreposant filades de pedres sense treballar o únicament retocant-les mínimament per millorar-ne l'encaix. Per realitzar la coberta sovint s'utilitza una falsa cúpula que consisteix en anar tancant les filades de pedres, creant cercles concèntrics de radi cada vegada més petit, fins tancar la coberta, que es remata amb una o diverses lloses. Sobre de la coberta de pedra s'hi disposa una capa de terra que sovint és fixada mitjançant la plantació de vegetals, principalment lliris (Iris germanica). La tècnica de construcció amb pedra seca, que inclou a més de les barraques, marges, cisternes, masos, pous, etc., va ser reconeguda l'any 2008 per la UNESCO com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat.	41.2137000,1.6499600	386826	4563359		08074	Cubelles	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85125-foto-08074-78-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85125-foto-08074-78-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85125-foto-08074-78-3.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	2023-08-02 00:00:00	Xavier Esteve i Gràcia			119\|98	45	1.1	17	Patrimoni cultural	2024-05-31 01:22
85126	Barraca de pedra seca 1172	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-1172				Aquesta barraca de pedra seca, amb codi de Wikipedra núm. 1172 s'emplaça al límit d'un bosc amb camps de conreu en un bosc a 300 m al sud de Mas Peirot, just al nord de la carretera C-32, dins una propietat privada tancada mitjançant una tanca de tela metàl·lica. La seva planta és rectangular amb coberta de falsa cúpula. Mesura exteriorment uns 4,20 m de llargada per uns 3,55 m d'amplada, amb una alçada total pròxima als 3 m. Interiorment l'espai mesura 3 x 2,05 m. Les parets, d'uns 75 cm de gruix, estan fetes amb blocs irregulars de roca calcària, aprofitant les roques de majors dimensions i més regulars per confeccionar la porta. Aquesta és de forma trapezoïdal, llinda plana i d'uns 1,60 m d'alçada i 0,55 m d'amplada.	08074-79	Mas Peirot	Les barraques de pedra seca són un tipus de construcció tradicional comú a la Mediterrània. La seva edificació es realitza mitjançant la utilització de pedres de l'entorn (sovint la seva construcció serveix alhora per despedregar camps de conreu), sense la utilització de cap mena d'aglutinant o morter que les uneixi (s'uneixen 'en sec'). La tècnica consisteix en anar sobreposant filades de pedres sense treballar o únicament retocant-les mínimament per millorar-ne l'encaix. Per realitzar la coberta sovint s'utilitza una falsa cúpula que consisteix en anar tancant les filades de pedres, creant cercles concèntrics de radi cada vegada més petit, fins tancar la coberta, que es remata amb una o diverses lloses. Sobre de la coberta de pedra s'hi disposa una capa de terra que sovint és fixada mitjançant la plantació de vegetals, principalment lliris (Iris germanica). La tècnica de construcció amb pedra seca, que inclou a més de les barraques, marges, cisternes, masos, pous, etc., va ser reconeguda l'any 2008 per la UNESCO com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat.	41.2093800,1.6461600	386500	4562884		08074	Cubelles	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85126-foto-08074-79-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85126-foto-08074-79-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85126-foto-08074-79-3.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	2023-08-02 00:00:00	Xavier Esteve i Gràcia			119\|98	45	1.1	17	Patrimoni cultural	2024-05-31 01:22
85127	Barraca de pedra seca 1173	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-1173				Aquesta barraca de pedra seca, amb codi de Wikipedra núm. 1173 s'emplaça enmig d'un bosc, a 350 m a l'oest de Mas Peirot, al nord de la carretera C-32, dins una propietat privada tancada mitjançant una tanca de tela metàl·lica. La seva planta és rectangular amb coberta de falsa cúpula. Mesura exteriorment uns 3,80 m de llargada per uns 3,20 m d'amplada, amb una alçada total pròxima als 3 m. Interiorment l'espai mesura 2,40 x 1,80 m. Les parets, d'uns 70 cm de gruix, estan fetes amb blocs irregulars de roca calcària, aprofitant les roques de majors dimensions i més regulars per confeccionar la porta. Aquesta és de forma trapezoïdal, llinda plana i d'uns 1,60 m d'alçada i 0,50 m d'amplada	08074-80	Mas Peirot	Les barraques de pedra seca són un tipus de construcció tradicional comú a la Mediterrània. La seva edificació es realitza mitjançant la utilització de pedres de l'entorn (sovint la seva construcció serveix alhora per despedregar camps de conreu), sense la utilització de cap mena d'aglutinant o morter que les uneixi (s'uneixen 'en sec'). La tècnica consisteix en anar sobreposant filades de pedres sense treballar o únicament retocant-les mínimament per millorar-ne l'encaix. Per realitzar la coberta sovint s'utilitza una falsa cúpula que consisteix en anar tancant les filades de pedres, creant cercles concèntrics de radi cada vegada més petit, fins tancar la coberta, que es remata amb una o diverses lloses. Sobre de la coberta de pedra s'hi disposa una capa de terra que sovint és fixada mitjançant la plantació de vegetals, principalment lliris (Iris germanica). La tècnica de construcció amb pedra seca, que inclou a més de les barraques, marges, cisternes, masos, pous, etc., va ser reconeguda l'any 2008 per la UNESCO com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat.	41.2113900,1.6431500	386251	4563111		08074	Cubelles	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85127-foto-08074-80-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85127-foto-08074-80-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85127-foto-08074-80-3.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	2023-08-02 00:00:00	Xavier Esteve i Gràcia			119\|98	45	1.1	17	Patrimoni cultural	2024-05-31 01:22
85128	Cooperativa la Salvadora	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cooperativa-la-salvadora		XX		L'edifici de la Cooperativa la Salvadora es troba ubicat al casc històric de Cubelles, a tocar de la part posterior l'església de Santa Maria. Es tracta d'un edifici entre mitgeres consistent en una única planta baixa de considerable alçada, fet que ha permès que l'interior s'organitzi en dues alçades. La façana s'articula principalment a partir de dues obertures de mides homogènies, l'accés i un finestral, en arc deprimit convex. Estan cobertes per vidre i una forja senzilla de formes romboidals. La façana també presenta sòcol arrebossat, dues pilastres als extrems que donen més verticalitat al conjunt i un balcó corregut cec, que oculta la terrassa de l'edifici. Actualment, a l'edifici hi ha les dependències de l'Arxiu Municipal, la Biblioteca Municipal i Ràdio Cubelles	08074-81	c. Colom, 7	Fundada l'any 1913, tenia l'objectiu de la compravenda, fabricació i transformació d'articles de consum així com l'auxili social i el préstec entre associats. Fou impulsada pel Círcol Cubellenc i significà la primera cooperativa d'aquest tipus a Cubelles. S'establí en aquest edifici entre els anys 1917 i el 1939, moment de la seva dissolució. Posteriorment s'hi instal·là una fàbrica tèxtil i l'any 1983 fou expropiada per l'ajuntament, convertint-se des de llavors en la Casa de Cultura de la vila, que aixopluga l'Arxiu Municipal, la Biblioteca Municipal i Ràdio Cubelles	41.2086700,1.6731600	388762	4562770	1917	08074	Cubelles	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85128-foto-08074-81-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85128-foto-08074-81-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85128-foto-08074-81-3.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Cultural	2023-08-02 00:00:00	F. Xavier Oms			119\|98	45	1.1	17	Patrimoni cultural	2024-05-31 01:22
85129	Casa del Passeig de Narcís Bardají, 8	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-passeig-de-narcis-bardaji-8		XX		La casa s'emplaça en un carrer principal, el Passeig de Narcís Bardají. Es tracta d'una casa entre mitgeres de planta baixa, pis i terrassa amb afegits de pisos superiors aixecats a posteriori. La façana presenta a l'actualitat un sòcol i orla decorativa en els límits de la façana. Actualment la planta baixa és ocupada per una comerç. El segon pis es compon de 4 pilars fets de maó, d'obra vista, més amples a la base i a la part superior que al cos principal. A la part de superior les imbricacions dels maons provoquen una estètica en les obertures semblants al motllurat. Una línia horitzontal de ceràmica dona lloc al terrat, tancat per barana i tres pilarets de maó decorats pel mateix tipus de ceràmica.	08074-82	pg. De Narcís Bardají, 8		41.2079300,1.6729200	388741	4562689		08074	Cubelles	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85129-foto-08074-82-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85129-foto-08074-82-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85129-foto-08074-82-3.jpg	Inexistent	Popular\|Modernisme	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	2023-08-02 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga			119\|105	45	1.1	17	Patrimoni cultural	2024-05-31 01:22
85131	Corral de Rocacrespa	https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-de-rocacrespa			Tot i que es troba abandonat i envaït per la vegetació, la construcció es troba en un estat de conservació relativament bo, ja que les parets encara es troben dempeus.	El corral de Rocacrespa s'emplaça a mitja alçada al fondo del Castellot, a mà dreta de la carretera BV-2115, per sobre d'uns camps de vinya. Es tracta d'un corral parcialment enrunat de morfologia quadrangular de 16m de llarg per costat i prop de 330m2 d'extensió. La construcció de tres de les quatre cares de l'edifici combina l'obra de maçoneria, lligada amb fang, amb les parets de tàpia, amb una alçada total conservada de prop de 2m. La darrera cara, la d'accés, està completament realitzada en pedra seca i maçoneria lligada amb fang a trams. La porta, amb blocs escairats als brancals i com a llinda hi té una biga de fusta encara conservada.	08074-84	Fondo del Castellot	Lloc propietat de la família Rovirosa, posseïdors de la quadra de Rocacrespa i nombrosos terrenys al voltant des del segle XVI	41.2368300,1.6650500	388130	4565907		08074	Cubelles	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85131-foto-08074-84-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85131-foto-08074-84-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85131-foto-08074-84-3.jpg	Inexistent	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	2023-08-02 00:00:00	F. Xavier Oms			98\|119\|94	45	1.1	17	Patrimoni cultural	2024-05-31 01:22
85132	la Caseta	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caseta-20			Edifici abandonat en molt mal estat de conservació. A part de les deixalles que hi ha al seu interior, que són molt nombroses, també es pot veure com la teulada s'està fent malbé deixant entreveure moltes obertures	La Caseta s'emplaça a tocar de la carretera BV-2115, concretament en una corba situada al km.5. És un edifici aïllat de tendència quadrangular amb eixos llargs de gairebé 15m de llarg i una àrea d'aproximadament 82m2. L'edifici, que té totes les obertures tapiades excepte una porta a la banda sud, té les parets amb sòcol de maçoneria amb fang i recreixement de tapia fins una alçada de 4,5m a la façana nord i de 3,5 a la façana sud. L'edifici es troba coronat per un sostre a una vessant vers la façana principal. L'interior de l'edifici, en molt mal estat de conservació, permet veure encara l'esquelet de bigues de fusta que sustentava una primera planta així com la teulada, que conserva bona part de les bigues i també la seva coberta d'encanyissat, sobre de la qual s'hi poden observar les teules.	08074-85	El Quintal		41.2328100,1.6676200	388339	4565458		08074	Cubelles	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85132-foto-08074-85-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85132-foto-08074-85-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85132-foto-08074-85-3.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	2023-08-02 00:00:00	F. Xavier Oms			119\|98	45	1.1	17	Patrimoni cultural	2024-05-31 01:22
85133	Molí de l'Estapé / Molí de l'Estaper	https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-lestape-moli-de-lestaper	MARTÍNEZ, X. (2010) 'El Molí de l'Estapé', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 29-44. MIRET, X. (1990) Els noms de lloc del terme de Cubelles. Cubelles: Ajuntament de Cubelles. PINÓS, N. (1998) 'Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles', Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, Barcelona: Diputació de Barcelona. pàg. 69-87. VIRELLA, A. (1991) El terme de Cubelles a través del temps. Cubelles: Ajuntament de Cubelles	XVII		El Molí de l'Estapé s'emplaça a la riba esquerra del Foix, en una plana agrícola a 150 metres a l'est de l'ermita de Sant Pau. Es tracta d'un mas de dos cossos primaris de planta i pis i altres annexos adossats posteriorment. La coberta és de teula àrab amb el carener paral·lel a la façana principal. Aquesta, orientada a sud, compta amb dos portals, un a cada cos, ambdós carreuats i d'arc escarser. Davant del portal dret s'hi ha construït en temps recents un porxo de quatre arcades de mig punt, tres frontals i una lateral. A la planta pis del cos de l'esquerre, el més antic, hi trobem una única finestra, rectangular, centrada sobre el portal. A l'esquerra d'aquesta hi ha un rellotge de sol, mentre que a la dreta hi ha un finestró. Pel que fa al cos de la dreta, de major amplada, hi trobem dues llums, també rectangulars que donen a la terrassa amb barana d'obra construïda sobre el porxo abans descrit. A l'esquerra d'aquesta terrassa hi ha una escultura de Sant Pau procedent de l'ermita de dedicada a aquest sant, situada a les immediacions. Corona la façana un ràfec amb tortugada. Al sud d'aquest edifici, a uns vint metres de distància, hi ha un altre edifici on s'hi situava el molí fariner.	08074-86	c. de Mas Trader, 12	Segons mossèn Avinyó aquest molí s'identifica amb el que en el segle XVI rebé els noms de mas d 'en Fuster, mas de na Fustera o molí d'en Fuster. En un capbreu de 1570 s'esmenta que els hereus de Joan Fuster 'tenien un molí a Gallifa'. La família Fuster està relacionada amb Gallifa des de 1485, on posseïen un mas, el 'Mas d'en Fuster', documentat com a tal des de 1563. Virella (1991) documenta el 'Molí de na Fustera' entre els anys 1600 i 1725. Aquesta associació entre els topònim del 'Molí del Fuster' amb el de l'Estaper presenta alguns interrogants ja que Martínez (2010) en un testament de 1650 que Elionor Ramona, vídua de Nicolau Estapé, dóna al seu net Ramon Estapé 'la casa i el molí d'en Ramon Estaper'. Al Llibre Verd parroquial de 1655 s'esmenta també 'la casa i el molí d'en Ramon Estaper'. El fet que el 1725 Virella (1991) trobi encara referències documentals al 'Molí de na Fustera' pot indicar, o bé una pervivència del topònim, o que es tracti de dos molins diferents. El 1702 i 1716 Pau Fontanals, gendre de l'Isidre Estaper , en resulta propietari, trencant el llinatge del cognom Estaper. El 1838 la propietat del molí continua en mans de la família Fontanals. A partir d'aquí la propietat canvia de mans diverses vegades fins que l'any 1960 va ser adquirida per la família Carreras, que en manté la propietat.	41.2166000,1.6651700	388106	4563661		08074	Cubelles	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85133-foto-08074-86-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85133-foto-08074-86-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85133-foto-08074-86-3.jpg	Inexistent	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	2023-08-02 00:00:00	Xavier Esteve i Gràcia		Aquest bé també ha estat escrit amb el nom de 'molí de l'Estaper'	119\|94	45	1.1	17	Patrimoni cultural	2024-05-31 01:22
85154	Residència Charlie Rivel	https://patrimonicultural.diba.cat/element/residencia-charlie-rivel		XX		La residència de Charlie Rivel s'emplaça al barri del Sector Marítim de Cubelles, prop de la plaça del Mar, on es localitza el Monument al pallasso. Es tracta d'un edifici aïllat en un conjunt de parcel·les contigües, compost per un ampli jardí i una casa unifamiliar de planta baixa, pis de mida menor que el subjacent i una torre. La casa està formada per cossos diferents això li confereix una aparença volumètrica original i desigual. La planta baixa, que mena a un ampli jardí, té un accés mitjançant un emporxat amb dos ulls, cobert per una teulada a una vessant amb teula àrab. Al seu costat hi ha un cos amb sostre pla que fa funcions de terrassa al pis superior, amb diferents obertures enreixades. La segona planta també està formada per dos cossos volumètricament diferents. Un tram quadrangular amb finestrals enreixats un dels quals mena a la terrassa abans esmentada. Al seu costat, hi ha el primer pis d'una torre que assoleix una alçada més i està coberta per una teulada plana. A la tanca perimetral de la finca hi ha l'únic vestigi visible de la figura del pallasso Charlie Rivel. Sobre l'arc d'obra d'entrada al jardí hi ha una placa de forja amb el seu nom	08074-107	ptge. de les Pinyes, 7		41.2024400,1.6766700	389046	4562074		08074	Cubelles	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85154-foto-08074-107-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85154-foto-08074-107-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	2023-08-02 00:00:00	F. Xavier Oms			98	45	1.1	17	Patrimoni cultural	2024-05-31 01:22
85155	Carrer Colom 12	https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-colom-12		XX		L'habitatge del Carrer Colom 12 es troba ubicat al casc històric de Cubelles. Es tracta d'un edifici amb façanes a tres vents que menen al carrer Colom, al carrer d'Àngel Guimerà i a la plaça de la Font. Consisteix en una planta baixa comercial (negocis orientats a la plaça de la Font), dos plantes d'habitatges i una coberta plana envoltada per una barana d'obra. Està pintat amb color groc terròs que es veu combinat pels ràfecs de separació de les alçades, pintats de color vermell terròs, el mateix que envolta les obertures. La façana que té un major interès és aquella que s'orienta a la plaça de la Font. A la planta baixa, a part d'una obertura moderna quadrangular (per accedir a un negoci), hi ha una altra portada amb arc escarser i una finestra amb reixa. La primera planta té tres obertures simètriques unides per un balcó corregut i, a un extrem, una finestra. Totes elles compten amb un tancament amb persiana de llibret. Les obertures de la segona planta, tres, tenen una mida menor i compten amb un balcó sense volada.	08074-108	c. Colom 12		41.2086700,1.6736800	388806	4562770		08074	Cubelles	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85155-foto-08074-108-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85155-foto-08074-108-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85155-foto-08074-108-3.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	2023-08-02 00:00:00	F. Xavier Oms			119\|98	45	1.1	17	Patrimoni cultural	2024-05-31 01:22
85156	C. Colom 13	https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-colom-13		XX		L'habitatge del carrer Colom 13 s'emplaça al casc històric de Cubelles, entre la plaça de la Font i la plaça de Jaume Balmes. Es tracta d'un edifici entre mitgeres consistent en una planta baixa, un pis i una teulada plana amb balustrada i una edificació de teulada a doble vessant. La façana principal s'articula a partir dels volums arrodonits dels arcs de mig punt. La planta baixa té un sòcol arrebossat pintat de verd; un portal de mig punt i un finestral de la mateixa tipologia amb barana baixa de forja. El pis s'articula a partir de dues obertures de amb arc de mig punt que menen a una balustrada correguda. La façana es corona amb una nova balustrada.	08074-109	c. Colom 13		41.2087700,1.6735900	388798	4562781		08074	Cubelles	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85156-foto-08074-109-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85156-foto-08074-109-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85156-foto-08074-109-3.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	2023-08-02 00:00:00	F. Xavier Oms			119\|98	45	1.1	17	Patrimoni cultural	2024-05-31 01:22
85157	Carrer de la Pau, 11	https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-pau-11		XX		L'habitatge del carrer de la Pau 11 es troba ubicat al casc antic de Cubelles. Es tracta d'un edifici entre mitgeres de planta baixa i primer pis, amb una coberta a una vessant amb teula àrab. La façana compta a la planta baixa amb un accés en arc escarser que només es troba emmarcat per blocs escairats a la meitat inferior. A la dreta d'aquest hi ha una petita finestra amb enreixat senzill. A la primera planta i per sobre de l'accés, hi ha una obertura quadrangular amb balcó d'escassa volada, amb petit sostre de teula àrab i coberta per una persiana de llibret. A la dreta i per sobre de la finestra de la primera planta, hi ha una finestra de les mateixes característiques i mides que les del pis inferior, amb petit replà i coberta per persiana de llibret	08074-110	c. de la Pau, 11		41.2084000,1.6718500	388652	4562742		08074	Cubelles	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85157-foto-08074-110-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85157-foto-08074-110-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85157-foto-08074-110-3.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	2023-08-02 00:00:00	F. Xavier Oms			119\|98	45	1.1	17	Patrimoni cultural	2024-05-31 01:22
85159	Carrer Dr. Juncà 11	https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-dr-junca-11		XX		L'immoble del carrer Juncà 11 s'emplaça al centre històric de Cubelles, enfrontat a la plaça del Castell. Es tracta d'una casa entre mitgeres formada per una planta baixa, una primera planta i una de segona retirada de la línia de carrer amb un balcó darrera una balustrada, on es combinen el color terròs i el blanc. La planta baixa té un sòcol arrebossat de color blanquinós i compta amb una porta quadrangular de fusta de dues fulles amb forja. Al costat, hi ha una finestra quadrangular amb forja complexa. La primera planta es troba articulada a partir d'una balustrada correguda pintada de blanc que comprèn dos obertures simètriques. El tercer pis té una balustrada correguda més àmplia que l'anterior i que donaria pas a una petita terrassa i a un altre pis d'alçada sense interès arquitectònic.	08074-112	c. Dr. Juncà 11		41.2078900,1.6727800	388729	4562684		08074	Cubelles	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85159-foto-08074-112-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85159-foto-08074-112-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85159-foto-08074-112-3.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	2023-08-02 00:00:00	F. Xavier Oms			119\|98	45	1.1	17	Patrimoni cultural	2024-05-31 01:22
85160	C. Nou 7	https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-nou-7		XX		L'habitatge del carrer Nou 7 s'emplaça al límit occidental del cas històric de Cubelles. Es tracta d'un edifici a tres vents, compost per una casa unifamiliar de planta baixa, primer pis i terrassa superior i un gran pati amb entrada de vehicles que fa cantonada entre el carrer Nou i el carrer del Raval del Torrent. La façana principal, que dona al carrer Nou, té una planta baixa amb un portal amb arc escarser de fusta i vidre i dues finestres de les mateixes proporcions amb reixa de ferro. La primera planta compta amb un balcó de ferro sobre la porta d'accés, que té una obertura quadrangular flanquejada per dues finestres amb persiana. Per últim, per sobre el ràfec, hi ha una barana d'obra que cobreix una terrassa plana a la que s'accedeix per un petit tram construït que cobreix les escales. Corona aquesta edificació un penell en forma de gall. En el lateral de la façana, que toca cap el carrer del Raval del Torrent, hi ha un gran pati amb entrada de vehicles.	08074-113	c. Nou 7		41.2089900,1.6730700	388755	4562806		08074	Cubelles	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85160-foto-08074-113-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85160-foto-08074-113-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85160-foto-08074-113-3.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	2023-08-02 00:00:00	F. Xavier Oms			119\|98	45	1.1	17	Patrimoni cultural	2024-05-31 01:22
85199	Corral d'en Cona	https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-den-cona	MARTÍNEZ, X. (2007) 'El Corral d'en Cona', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 59-68. MIRET, X. (1990) Els noms de lloc del terme de Cubelles. Cubelles: Ajuntament de Cubelles. PINÓS, N. (1998) 'Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles', Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, Barcelona: Diputació de Barcelona. pàg. 69-87.	XVI		El Corral d'en Cona s'emplaça al mig del barri cubellenc al que li dóna nom. Es tracta d'un mas de planta baixa i pis amb el carener de la casa perpendiculars a la façana principal. Aquesta, orientada a llevant, és asimètrica. El portal d'entrada, en arc escarser, se situa a la part dreta de l'edifici. Al costat esquerre originalment hi havia dues finestres de llinda plana, una de les quals, a mitjan segle XX es transformà en una altra porta. A l'altra costat de la portalada hi trobem una altra finestra, de dimensions més petites que les anteriors. A la planta pis hi trobem tres finestres rectangulars enreixades. La coberta és de teula àrab a dos vessants. Al sud de l'edifici principal hi trobem un edifici en el qual s'hi tancava el ramat i que actuava també com a cavallerissa. Al nord del mas, separat d'aquest, hi trobem un altre cos que havia tingut les funcions de cotxera i galliner.	08074-152	Carrer de Cal Baldiris, s/n	El primer esment documental del Corral d'en Cona és de 1593, en què en un capbreu s'esmenta que abans era conegut com a Corral d'en Gimet. Pertanyia a la jurisdicció de la quadra de Gallifa. En aquesta època en hi són documentats Andreu Gimet, Bartomeu Gimet del Pou i Joan Gimet del mas. Posteriorment, hauria estat conegut també com a Corral d'en Pinyana (Miret, 1990). En els darrers anys la masia i les terres han estat venudes i s'hi ha construït una urbanització.	41.2209700,1.6692000	388451	4564141		08074	Cubelles	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85199-foto-08074-152-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85199-foto-08074-152-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85199-foto-08074-152-3.jpg	Inexistent	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	2023-08-02 00:00:00	Xavier Esteve i Gràcia		Altres noms de l'immoble: corral d'en Gimet, corral d'en Pinyana	119\|94	45	1.1	17	Patrimoni cultural	2024-05-31 01:22
85049	Can Travé	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-trave	Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. COMAS, M. (1988) 'Una llarga paret', p. 7-9. PINÓS, N. (1998) 'Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles', Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, Barcelona: Diputació de Barcelona. pàg. 69-87.	XIX-XX		Can Travé s'emplaça a l'est del nucli històric, en una gran parcel·la entre el carrer Sant Antoni i l'avinguda de Catalunya, amb afrontació també passatge Ramon Vinader. Es tracta d'un conjunt d'edificis entre mitgeres de planta i pis alineats en la seva major part al carrer Sant Antoni, on hi trobem la façana principal. La façana posterior d'aquestes edificacions, orientada a migdia, s'obre a un gran jardí privat que s'estén fins a l'avinguda de Catalunya. El conjunt de Can Travé estava format originalment per una construcció principal destinada a habitatge i gabinet d'història natural, un pavelló annex bastit per a la biblioteca i un gran jardí. A l'extrem oest del conjunt s'hi ubica una altra edificació destinada originalment a habitatge, construïda amb posterioritat i amb sortida al passatge Ramon Vinader. Estilísticament, l'edifici ha rebut la influència del llenguatge clàssic. La llarga façana del carrer Sant Antoni, de gairebé 150 metres de longitud, està presidida pel cos central, emmarcat entre dues torratxes. Aquest edifici està constituït per tres cossos amb una marcada simetria. Al cos central hi trobem dos portals en arc de mig punt amb sengles finestres a banda i banda. Sobre els portals, a la planta pis hi trobem dos balcons amb barana de balustrada a la que hi desemboquen les obertures d'aquest espai. Aquestes portes estan rematades per timpans i a banda i banda de les portes hi trobem tres fornícules on s'hi emplacen bustos d'inspiració clàssica. A la coberta d'aquest cos hi trobem una terrassa amb barana de balustrada sobre la façana principal. Els dos cossos laterals són iguals entre ells, mantenint la simetria del conjunt, amb una finestra rectangular a la planta baixa i un balcó sense volada de morfologia composta que combina una obertura central més alta en mig punt amb dues rectangulars, amb una barana de balustrada. Rematen aquests cossos unes torratxes de planta rectangular amb obertures a les quatre façanes. La coberta de les torres és de teula àrab a quatre vents amb els careners de teula majòlica i estan rematades per una bola del mateix material. Tota la fusteria de les obertures és de llibret pintada de color verd. A banda i banda d'aquest edifici principal els altres cossos repeteixen aquests esquemes, trobant en la decoració exterior timpans, columnes dòriques, fornícules, balustres, gerros, medallons, etc. La biblioteca està formada per una galeria de 45,30 metres de llargada per 3,40 metres d'amplada, amb vint-i-cinc balcons d'arc de mig punt que donen al jardí , i per dues petites sales als extrems. El conjunt de la biblioteca estava formada per tres sales, la d'Apol·lo, la galeria de les Muses, i la de Psique i Cupido. La galeria de les Muses té nou departaments destinats al mateix nombre de muses. El gabinet de ciències naturals està format per diverses sales destinades a volums que versaven sobre temes relacionats amb la col·lecció. La decoració d'aquesta biblioteca de mitologia clàssica, es basa exclusivament en temes mitològics. Cal destacar també l'interior, que conserva mobiliari i elements ornamentals d'estils diversos, principalment del segle XIX. El jardí de factura clàssico-romàntic i rodejat d'una tanca de paredat de pedra, obra de fàbrica i reixes de ferro. S'hi accedeix per dues portalades de ferro a l'avinguda de Catalunya i al passatge Ramon Vinader. El jardí es distribueix a partir d'una sèrie de corredors principals, pavimentats, amb una sèrie de rampes i escales que en salven els desnivells. Conté a més de magnífiques escultures d'inspiració clàssica, algunes espècies botàniques exòtiques. Hi destaca un conjunt escultòric de tipus nimfeu, dedicat a Neptú. Hi ha algun espai d'aigua com fonts i estanys així com un petit cementiri per les mascotes de la família Travé.	08074-2	c. Sant Antoni, 16-24	A finals del segle XVII la família Escardó, avantpassats materns de les futures generacions Travé, era propietària d'un extens patrimoni que comptava amb quatre cases contigües del carrer de Sant Antoni comunicades entre sí i nombrosos terrens agrícoles. A partir del segle XVIII, es van realitzar successives reformes i ampliacions. A la segona meitat del segle XIX l'hereva de la finca, Rosa Escardó, es casà amb Magí Travé i Ballart. La parella s'instal·là a Barcelona on tingueren dos fills: Frederic i Enric. Vers el 1880 decidiren convertir la finca en una torre d'estiueig aprofitant les cases antigues. La construcció de l'estació del ferrocarril de Cubelles (1883) i la de la carretera de Barcelona a Santa Creu de Calafell, convidava a anar a la casa amb major comoditat. La reforma es va fer de la mà l'arquitecte vilanoví Bonaventura Pollés Vivó i es va transformar radicalment la casa. Es va complementar la finca amb una torre rodona -per la banda de mar-, una altra d'allargada, terrasses, jardins vuitcentistes i accessos a la nova carretera mitjançant amples camins i escales que ajudaven a salvar el desnivell del terreny. La finca va quedar tancada per una tanca de ferro amb dues portes que donaven a la carretera i que convertien aquesta façana en la principal de la casa. Però les reformes no van poder ser completes perquè entre les propietats dels Travé hi havia la casa de Francesca Solé i Piqué, que no va accedir a vendre-la fins l'any 1936. Entremig, dues reformes de menor envergadura van tenir a principis del segle XX. La primera, cap al 1911, quan es va condicionar perquè els dos fills dels progenitors de la nissaga, en Federico i Eric Travé Escardó, poguessin compartir la casa d'estiueig. La segona, el 1920, quan es van construir dos nous edificis per a magatzems i es van ampliar els galliners i els espais per als animals. Després de la mort del seu germà Enric, en Federico Travé Escardó va reobrir les negociacions amb Francesca Solé, per tal de poder unificar tota la façana de la casa pel carrer de Sant Antoni. La compra es aparaular per 3.000 pessetes a principis del mes de juliol de 1936, però l'esclat de la Guerra Civil espanyola va posposar la signatura del contracte fins l'any 1939. En Federico Travé Escardó era un conegut senador conservador de l'època, va haver de fugir amb l'ajuda de l'alcalde del moment, Ramon Estalella, masover de la finca en aquella època. La casa va ser assaltada el 28 de juliol de 1936. En acabar la Guerra Civil, els Travé van poder recuperar la casa que havia estat en mans del comitè de defensa local i havia estat seu de l'escola municipal. El conflicte bèl·lic va afectar greument la casa. Però en Frederic, com a hereu, ja tenia el cap ple d'idees per reformar la casa i les obres gairebé ja no van abandonar el dia a dia de la finca fins a la seva mort (1982). Un cop concretada la compra de la casa de la Sra. Solé, en Frederic, que tenia llavors 20 anys, va dirigir personalment les obres de remodelació de la casa i dels seus jardins, d'estil neoclàssic italià, i fins i tot va fer l'encarregat de dibuixar els plànols i aportar les solucions més harmòniques amb el conjunt arquitectòniques. Per tal d'unificar la façana, va haver-se de reformar aquesta completament fins deixar-la en l'estat actual. Va anar transformant la casa, els jardins, va construir la Biblioteca de Mitologia Clàssica, el Gabinet d'Història Natural i l'hemicicle on es van portar a terme innumerables debats -sobretot sobre ornitologia-, la façana, les biblioteques... Per poder anar mantenint la propietat, a finals dels anys 90 del segle XX la família va veure's obligada a vendre la Biblioteca de Mitologia Grecollatina, que reposa actualment a la Biblioteca Nacional de Catalunya i el Gabinet d'Història Natural. Després del traspàs de Maria Antònia Maristany, vídua d'en Frederic Travé Alfonso des de 1982, l'Ajuntament de Cubelles i els seus propietaris el 2014 acordaren el traspàs de la propietat i el seu important fons artístic per un import proper als 1,5 milions d'euros.	41.2087900,1.6749100	388909	4562782	1880	08074	Cubelles	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85049-foto-08074-2-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85049-foto-08074-2-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85049-foto-08074-2-3.jpg	Legal	Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Pública	Sense ús	2023-08-02 00:00:00	Xavier Esteve i Gràcia	Bonaventura Pollés Vivó		106\|98	46	1.2	17	Patrimoni cultural	2024-05-31 01:22
85055	Molí de la Palma	https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-palma	Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. MARTÍNEZ, X. (2013) 'El Molí de la Palma o Molí de l'Anton', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 65-77.	XVI-XX		El Molí de la Palma és un conjunt d'edificacions situat a tocar de la carretera de Can Trader, a l'anomenada Plana del Molí. Es tracta d'un conjunt d'una desena d'edificis la major part dels quals es troben dedicats a l'habitatge; hi ha alguns conjunts de cases aïllades mentre que d'altres es troben entre mitgeres, formant conjunts. Els edificis més rellevants són aquells numerats com a 2 -Cal Ciset- i 3 -Ca la Coloma-, que es troben units per un pont. Cal Ciset és un edifici de planta baixa i dues alçades, la segona de les quals té morfologia de terrat edificat. Compta amb tres portes, la principal és adovellada en arc escarser on a la clau hi ha inscrita la data '4 maig 1807'; a l'esquerra hi ha un accés als antics cellers és feta amb estil afrancesat amb una barreja de carreus i ceràmica única a les masies locals. L'accés de la dreta, sense trets remarcables, dona accés a l'hort. La segona planta té dues finestres de les mateixes característiques coronades amb una combinació de maó intercalat amb ceràmica, de trets similars a una de les portes de la planta baixa. A aquesta alçada, la primera planta es troba creuada per dues rengles de ceràmica verda i marró i és coronada per dues terrasses a plantes diferents, la primera de les quals presenta una balustrada que assoleix tota l'extensió de l'edifici. Es troba tot el conjunt emblanquinat amb calç del Penedès. Presenta coberta a doble vessant amb teula àrab. Per la seva banda, Ca la Coloma no presenta aspectes arquitectònics rellevants, però en aquest lloc és on es situava el molí que dona nom al conjunt. Es caracteritza per un portal principal amb arc escarser i per un conjunt d'obertures heterogènies en la planta principal i primer pis. A nivell d'evolució arquitectònica, sabem que la fesomia del conjunt va anar canviant gradualment, sobretot a partir de finals del segle XVIII. La dovella central indica que el 1800 es va construir un annex al molí, mentre que Cal Ciset seria construït el 1807. De forma segura, en aquells moments el molí es trobaria integrat a la part inferior de Ca la Coloma, però sembla que ja no tindria aquesta una mica abans de 1860, quan tot el conjunt ja acompliria funcions d'habitatge. En dates més recents, entre 1921 i 1936, Cal Ciset va ser reformada amb un estil afrancesat on s'integraren les rajoles esmentades i també l'estructura en terrasses i balustrada i el pont que uneix aquesta amb Ca la Coloma va passar d'una a dues finestres.	08074-8	ctra. El Mas Trader 1,2,3	Tot i que la primera descripció del conjunt és de l'any 1728, no es coneix amb exactitud l'origen dels edificis. Es coneix la presència d'un molí en aquest indret a partir de 1565.	41.2120100,1.6697900	388485	4563146		08074	Cubelles	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85055-foto-08074-8-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85055-foto-08074-8-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85055-foto-08074-8-3.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial	2023-08-02 00:00:00	F. Xavier Oms		Altres noms del molí: molí de l'Anton, molí de l'Anton de Dalt, molí de l'Anton de Sobre	98\|119\|94	46	1.2	17	Patrimoni cultural	2024-05-31 01:22

Estadístiques 2024

Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 168,14 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?

La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/biblioteques/geord-camp/localitzacio/geord-cord/41.641289,2.017917/pag-fi/5

Documentació

Documentació de l'API REST Catàleg de dades Què són les dades obertes? Idees i exemples Avís legal i normes d'ús