Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 85147 | Fons documental de Cubelles a l'Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-cubelles-a-larxiu-de-la-corona-darago | XIII-XX | <p>A l'Arxiu de la Corona d'Aragó es troben dipositats un total de 233 documents que fan referència a Cubelles (incloent-hi els que fan referència als antics límits, amb Vilanova i la Geltrú). S'hi poden trobar pergamins, cartes reials, plànols, plets civils, processos, causes del consolat i Tribunal de comerç. A banda dels documents més antics, destaca, pel seu valor simbòlic l'expedient separació dels termes de Cubelles i Vilanova</p> | 08074-100 | Arxiu de la Corona d'Aragó (c. dels Comtes, 2, Barcelona) | <p>L'Arxiu de la Corona d'Aragó, originalment Arxiu Reial de Barcelona, és un arxiu històric que conté el fons documental de les institucions de l'antiga Corona d'Aragó i actualment conté, a més, altres fons històrics.</p> | 41.2082100,1.6723300 | 388692 | 4562720 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85147-foto-08074-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85147-foto-08074-100-2.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | BCIN | 2025-02-28 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | Es pot consultar els fons disponibles, i alguns documents digitalitzats al Portal de Archivos Españoles (PARES) | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 1760 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-09 08:02 | |||||||
| 85084 | Mas Xinxola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-xinxola | <p>MARTÍNEZ, X.. (2006) 'El Mas Xinxola', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 51-58. MARTÍNEZ, X. (2009) 'El Mas Xinxola a mitjan segle XVIII', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 118-122.</p> | XVI | Abandonat i en procés d'enrunament | <p>El Mas Xinxola és al centre del terme municipal de Cubelles, a la dreta del riu Foix, dominant la plana de les Mars Mortes, sobre els primers contraforts de la Serralada Prelitoral i al cantó nord de la zona energètica del que va ser la central tèrmica de Cubelles. Es tracta d'un edifici aïllat de planta baixa i primera planta. L'edifici hauria començat amb tres cossos i hauria anat evolucionant amb el celler, l' estable, i el corral. Els murs són de pedra picada unida amb morter. La façana es troba tapada per la construcció d'un afegit, a la banda de ponent. El portal és dovellat amb arc de mig punt, envoltat de tres finestres. A la banda de ponent hi havia l'abeurador per als animals. El carener de la teulada és paral·lel a la façana i les cobertes són fetes de teula àrab rogenca.</p> | 08074-37 | Cantó nord de la zona energètica d'Endesa, al camí de les Planes a Puigdetiula | <p>El primer propietari documentat del Mas Xinxola s'esmenta l'any 1739, es tracta de Lluís Papiol, que també era propietari de Mas Trader. Seria del seu llinatge familiar fins 1882, quan es ven a Joan Soler i Suau, que va ampliar l'heretat amb noves terres annexes. L'any 1930 s'expropien quaranta-una àrees per construir canals de rec del pantà del Foix. La propietat es mantingué inalterada i la masia habitada per masovers fins l'any 1976, quan la societat Tèrmicas del Besós SA adquiria terrenys i la masia per a la construcció de la xarxa elèctrica de distribució i dels dipòsits de combustible de la central tèrmica. A partir d'aquí el procés de deteriorament ha estat inexorable.</p> | 41.2110800,1.6581800 | 387510 | 4563057 | 08074 | Cubelles | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85084-foto-08074-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85084-foto-08074-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85084-foto-08074-37-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | Ens consta que darrerament aquesta masia ha estat enderrocada (juliol 2021). | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-09 08:02 | |||||||
| 85161 | Premsa de vi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-de-vi-3 | XX | Ha estat objecte d'actes vandàlics (informacions de setembre de 2023). | <p>Premsa de cargol fixe. A la base hi ha el plat de ferro amb canal perimetral per a recollir el most cap al broc de sortida i part central realçada per a encaixar-hi la gàbia cilíndrica de costelles de fusta. Aquesta presenta quatre cercles de ferro clavats amb reblons i que es tanquen amb quatre passadors a totes dues bandes, permetent obrir la caixa per la seva càrrega. Dins la caixa hi trobem varis discs o pilons, i la palanca de vaivé que servia per fer baixar la femella, que conforma el mecanisme de pressió. Tres barres o pòsters ubicats simètricament respecte a la gàbia i clavades al formigó, immobilitzaven el cargol en el moment d'exercir la força que l'accionava.</p> | 08074-114 | pl. de Melcior Güell i Soler | <p>La premsa va ser construïda a Vilanova i al Geltrú pel taller 'Cruells i Medina', ubicat a la Rambla Vidal número 22. Aquesta premsa és una donació la central tèrmica del Foix per part d'Endesa a l'Ajuntament de Cubelles l'any 2018.</p> | 41.2097200,1.6728000 | 388734 | 4562887 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85161-foto-08074-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85161-foto-08074-114-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-09-27 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-09 08:02 | |||||||
| 85179 | Mostra de pallassos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mostra-de-pallassos | XXI | A finals del mes de juliol de cada any des del 2012, es celebra a Cubelles la Mostra de pallassos que acostuma a durar un dia. La mostra conté un ampli ventall de propostes per a tots els gustos i edats. La Mostra de Pallassos és una festa adreçada a les famílies, especialment amb infants. Compta amb l'assessorament artístic del pallasso cubellenc Pep Callau. La vila natal de Charlie Rivel, el més universal dels pallassos, ret d'aquesta manera el seu particular homenatge al seu fill il·lustre i a tota la nissaga Rivel | 08074-132 | places del centre de la vila | Iniciada l'any 2012, és un homenatge al pallasso universal de Cubelles, Charlie Rivel. | 41.2082100,1.6723300 | 388692 | 4562720 | 2012 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 2116 | 4.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-09 08:02 | ||||||||||||
| 85195 | Fons documental a l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-a-larxiu-comarcal-de-lalt-penedes | XV-XVII | Als fons de l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès (Vilafranca del Penedès) s'hi troben dipositats documents d'època medieval i moderna (segles XV-XVIII) referents a Cubelles. Fins a la substitució del sistema d'organització català en vegueries pels corregiments d'origen castellà (1719) Cubelles formà part de la vegueria de Vilafranca. Entre aquests documents hi trobem, per exemple, una clàusula testamentària de 1416 o un capbreu de l'any 1588. Al pergamí testamentari datat el 28 d'agost de 1416 hi trobem el trasllat de la clàusula del testament de Elisenda, muller de Galcerà de Barberà, castlà de Vilafranca i Cubelles. Fa hereu universal a la seva filla Agnès, muller de Guillem de Talamanca, cavaller. Ordena que al preu de 600 sous i de 20 sous de censal mort es celebrin 500 misses. 250 l'església de Santa Maria. 250 l'església de Santa Maria de Cubelles. El capbreu de 1588 del priorat de Sant Pere de Cubelles està fet pel notari Pere Guasch, de Vilafranca del Penedès, i s'hi fan les confessions de 29 emfiteutes, alguns amb títol de propietat reconegut i altres amb establiment a precari. | 08074-148 | Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès (Av. d'Europa, 6, Vilafranca del Penedès) | 41.2082100,1.6723300 | 388692 | 4562720 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | Legal i física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 94 | 56 | 3.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-09 08:02 | ||||||||||||
| 85097 | Plaça de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-la-vila-4 | BROTONS, X., PINEDA. A. VIDAL. J : Eis carrers de Cubelles. Ajuntament de Cubelles i Consell Comarcal del Garraf. Vilanova i la Geltrú, 1994 Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. VIDAL, J. (coord.) (2001) Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 61-62. | Amb la denominació de Plaça de la Vila, el catàleg i Pla especial del Patrimoni Històric, arquitectònic i ambiental de Cubelles, recull els espais històrics centrals de Cubelles: les places de la vila, rectangular, definida per la façana de l'Ajuntament, la Rectoria i cal Capdet; i de Santa Maria, definida per la rectoria i la façana principal de l'església. Les places estan unides per un tram curt de vial, el carrer Anselm Clavé, amb edificis entre mitgeres de planta baixa i dues plantes. Entre les dues places s'aixeca l'edifici de la Rectoria, que forma una illa tancada. Es tracta de l'espai on es concentra històricament la vida civil, religiosa i comercial de la vila, a més d'haver habitatges | 08074-50 | pl. de la Vila, c. d'Anselm Clavé, Pl. de Santa Maria | L'espai que actualment ocupa el carrer d'Anselm Clavé no es menciona a la documentació del segle XVIII, devia estar ocupada pel primitiu cementiri. L'any 1897 va rebre denominació oficial per primer cop, amb el nom de carrer de la Rectoria. Durant la Guerra Civil es va dir de Joaquim Maurín, després va tornar a ser Rectoria. A final dels anys cinquanta va rebre el nom d'Anselm Clavé que conserva fins avui. L'any 1936es va enderrocar el magatzem de la rectoria per eixamplar el carrer, que ocupava la meitat de l'actual carrer i era molt estret. La Plaça de Santa Maria va passar a ser considerat oficialment com a plaça l'any 1897, quan li va ser posat en nom de plaça de la Rectoria. El 4 de novembre de 1936 va rebre el nom de plaça de Francesc Ascaso i una vegada acabada la Guerra Civil espanyola va ser batejada amb el nom actual de Plaça santa Maria. La Plaça de la Vila apareix esmentat al segle XVI com a plaça pública i en aquella època, segons Joan Avinyó, aquesta plaça devia ser més extensa que en l'actualitat. Al segle XVII apareix citada com a Plaça de la Vila i a partir del segle XVIII es generalitza la denominació de Plaça Major. L'any 1897 va ser anomenada Plaça de la Constitució. L'any 1931 es va canviar el nom pel de Plaça de la República, el qual va conservar fins el 1939 en què es va substituir pel de Plaza del Generalísimo Franco. L'any 1977 va passar a ser Plaça del Cabdill fins al 1980 que va rebre el nom actual. | 41.2082800,1.6724000 | 388698 | 4562728 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85097-foto-08074-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85097-foto-08074-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85097-foto-08074-50-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | Altres noms de la plaça al llarg de la història: Constitució, República, Generalísimo Franco, Cabdill | 119|98 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-09 08:02 | |||||||||
| 85126 | Barraca de pedra seca 1172 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-1172 | Aquesta barraca de pedra seca, amb codi de Wikipedra núm. 1172 s'emplaça al límit d'un bosc amb camps de conreu en un bosc a 300 m al sud de Mas Peirot, just al nord de la carretera C-32, dins una propietat privada tancada mitjançant una tanca de tela metàl·lica. La seva planta és rectangular amb coberta de falsa cúpula. Mesura exteriorment uns 4,20 m de llargada per uns 3,55 m d'amplada, amb una alçada total pròxima als 3 m. Interiorment l'espai mesura 3 x 2,05 m. Les parets, d'uns 75 cm de gruix, estan fetes amb blocs irregulars de roca calcària, aprofitant les roques de majors dimensions i més regulars per confeccionar la porta. Aquesta és de forma trapezoïdal, llinda plana i d'uns 1,60 m d'alçada i 0,55 m d'amplada. | 08074-79 | Mas Peirot | Les barraques de pedra seca són un tipus de construcció tradicional comú a la Mediterrània. La seva edificació es realitza mitjançant la utilització de pedres de l'entorn (sovint la seva construcció serveix alhora per despedregar camps de conreu), sense la utilització de cap mena d'aglutinant o morter que les uneixi (s'uneixen 'en sec'). La tècnica consisteix en anar sobreposant filades de pedres sense treballar o únicament retocant-les mínimament per millorar-ne l'encaix. Per realitzar la coberta sovint s'utilitza una falsa cúpula que consisteix en anar tancant les filades de pedres, creant cercles concèntrics de radi cada vegada més petit, fins tancar la coberta, que es remata amb una o diverses lloses. Sobre de la coberta de pedra s'hi disposa una capa de terra que sovint és fixada mitjançant la plantació de vegetals, principalment lliris (Iris germanica). La tècnica de construcció amb pedra seca, que inclou a més de les barraques, marges, cisternes, masos, pous, etc., va ser reconeguda l'any 2008 per la UNESCO com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. | 41.2093800,1.6461600 | 386500 | 4562884 | 08074 | Cubelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85126-foto-08074-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85126-foto-08074-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85126-foto-08074-79-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-09 08:02 | |||||||||||
| 85127 | Barraca de pedra seca 1173 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-1173 | Aquesta barraca de pedra seca, amb codi de Wikipedra núm. 1173 s'emplaça enmig d'un bosc, a 350 m a l'oest de Mas Peirot, al nord de la carretera C-32, dins una propietat privada tancada mitjançant una tanca de tela metàl·lica. La seva planta és rectangular amb coberta de falsa cúpula. Mesura exteriorment uns 3,80 m de llargada per uns 3,20 m d'amplada, amb una alçada total pròxima als 3 m. Interiorment l'espai mesura 2,40 x 1,80 m. Les parets, d'uns 70 cm de gruix, estan fetes amb blocs irregulars de roca calcària, aprofitant les roques de majors dimensions i més regulars per confeccionar la porta. Aquesta és de forma trapezoïdal, llinda plana i d'uns 1,60 m d'alçada i 0,50 m d'amplada | 08074-80 | Mas Peirot | Les barraques de pedra seca són un tipus de construcció tradicional comú a la Mediterrània. La seva edificació es realitza mitjançant la utilització de pedres de l'entorn (sovint la seva construcció serveix alhora per despedregar camps de conreu), sense la utilització de cap mena d'aglutinant o morter que les uneixi (s'uneixen 'en sec'). La tècnica consisteix en anar sobreposant filades de pedres sense treballar o únicament retocant-les mínimament per millorar-ne l'encaix. Per realitzar la coberta sovint s'utilitza una falsa cúpula que consisteix en anar tancant les filades de pedres, creant cercles concèntrics de radi cada vegada més petit, fins tancar la coberta, que es remata amb una o diverses lloses. Sobre de la coberta de pedra s'hi disposa una capa de terra que sovint és fixada mitjançant la plantació de vegetals, principalment lliris (Iris germanica). La tècnica de construcció amb pedra seca, que inclou a més de les barraques, marges, cisternes, masos, pous, etc., va ser reconeguda l'any 2008 per la UNESCO com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. | 41.2113900,1.6431500 | 386251 | 4563111 | 08074 | Cubelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85127-foto-08074-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85127-foto-08074-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85127-foto-08074-80-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-09 08:02 | |||||||||||
| 85125 | Barraca de pedra seca 1175 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-1175 | S'hi ha efectuat treballs de consolidació almenys en dues fases, la primera amb morter de calç i la segona amb ciment portland | Aquesta barraca de pedra seca, amb codi de Wikipedra núm. 1175 s'emplaça en una clariana a uns 275 m al nord-est de Mas Peirot, dins una propietat privada tancada mitjançant una tanca de tela metàl·lica. La seva planta és circular amb coberta de falsa cúpula. Mesura uns 4 m de diàmetre exterior, uns 2,50 m d'amplada interior, amb una alçada total de 2,55 m. Les parets, d'uns 75 cm de gruix, estan fetes amb blocs irregulars de roca calcària, aprofitant les roques de majors dimensions i més regulars per confeccionar la porta. Aquesta és de llinda plana i , d'uns 1,80 m d'alçada i 0,80 m d'amplada. S'hi ha efectuat treballs de consolidació almenys en dues fases, la primera amb morter de calç i la segona amb ciment portland. Al sostre hi trobem lliris | 08074-78 | Mas Peirot | Les barraques de pedra seca són un tipus de construcció tradicional comú a la Mediterrània. La seva edificació es realitza mitjançant la utilització de pedres de l'entorn (sovint la seva construcció serveix alhora per despedregar camps de conreu), sense la utilització de cap mena d'aglutinant o morter que les uneixi (s'uneixen 'en sec'). La tècnica consisteix en anar sobreposant filades de pedres sense treballar o únicament retocant-les mínimament per millorar-ne l'encaix. Per realitzar la coberta sovint s'utilitza una falsa cúpula que consisteix en anar tancant les filades de pedres, creant cercles concèntrics de radi cada vegada més petit, fins tancar la coberta, que es remata amb una o diverses lloses. Sobre de la coberta de pedra s'hi disposa una capa de terra que sovint és fixada mitjançant la plantació de vegetals, principalment lliris (Iris germanica). La tècnica de construcció amb pedra seca, que inclou a més de les barraques, marges, cisternes, masos, pous, etc., va ser reconeguda l'any 2008 per la UNESCO com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. | 41.2137000,1.6499600 | 386826 | 4563359 | 08074 | Cubelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85125-foto-08074-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85125-foto-08074-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85125-foto-08074-78-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-09 08:02 | ||||||||||
| 85124 | Barraca de pedra seca 1176 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-1176 | Aquesta barraca de pedra seca, amb codi de Wikipedra núm. 1176 s'emplaça en un bosc a 400 m al nord-est de Mas Peirot, dins una propietat privada tancada mitjançant una tanca de tela metàl·lica. La seva planta és amb forma de ferradura amb coberta de falsa cúpula. Mesura uns 3,20 m de llargada per uns 2,50 m d'amplada, amb una alçada total d'1,80 m. Les parets, d'uns 80 cm de gruix, estan fetes amb blocs irregulars de roca calcària, aprofitant les roques de majors dimensions i més regulars per confeccionar la porta. Aquesta és de llinda plana i d'uns 1,30 m d'alçada i 0,80 m d'amplada. Presentava un contrafort al lateral esquerra i paret posterior, força degradats | 08074-77 | Mas Peirot | Les barraques de pedra seca són un tipus de construcció tradicional comú a la Mediterrània. La seva edificació es realitza mitjançant la utilització de pedres de l'entorn (sovint la seva construcció serveix alhora per despedregar camps de conreu), sense la utilització de cap mena d'aglutinant o morter que les uneixi (s'uneixen 'en sec'). La tècnica consisteix en anar sobreposant filades de pedres sense treballar o únicament retocant-les mínimament per millorar-ne l'encaix. Per realitzar la coberta sovint s'utilitza una falsa cúpula que consisteix en anar tancant les filades de pedres, creant cercles concèntrics de radi cada vegada més petit, fins tancar la coberta, que es remata amb una o diverses lloses. Sobre de la coberta de pedra s'hi disposa una capa de terra que sovint és fixada mitjançant la plantació de vegetals, principalment lliris (Iris germanica). La tècnica de construcció amb pedra seca, que inclou a més de les barraques, marges, cisternes, masos, pous, etc., va ser reconeguda l'any 2008 per la UNESCO com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. | 41.2146600,1.6506800 | 386888 | 4563464 | 08074 | Cubelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85124-foto-08074-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85124-foto-08074-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85124-foto-08074-77-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-09 08:02 | |||||||||||
| 85123 | Barraca de pedra seca 1221 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-1221 | Presenta un enderroc parcial de part de la coberta i del seu mur per la banda est. | Aquesta barraca de pedra seca, amb codi de Wikipedra núm. 1221 s'emplaça en una petita clapa boscosa al mig de la urbanització de Mas Trader. La seva planta és circular, si bé amb certa tendència a la rectangularitat, amb coberta de falsa cúpula. Mesura uns 5 metres de diàmetre exterior i uns 3 de diàmetre interior, amb una alçada total de 2,55 m. Les parets estan fetes amb blocs irregulars de roca calcària, aprofitant les roques de majors dimensions i més regulars per confeccionar la porta. Aquesta és de llinda plana i mesura 1,45 m d'alçada i 0,65 m d'amplada. Presenta un enderroc parcial de part de la coberta i del seu mur per la banda est. | 08074-76 | A la urbanització de Mas Trader | Les barraques de pedra seca són un tipus de construcció tradicional comú a la Mediterrània. La seva edificació es realitza mitjançant la utilització de pedres de l'entorn (sovint la seva construcció serveix alhora per despedregar camps de conreu), sense la utilització de cap mena d'aglutinant o morter que les uneixi (s'uneixen 'en sec'). La tècnica consisteix en anar sobreposant filades de pedres sense treballar o únicament retocant-les mínimament per millorar-ne l'encaix. Per realitzar la coberta sovint s'utilitza una falsa cúpula que consisteix en anar tancant les filades de pedres, creant cercles concèntrics de radi cada vegada més petit, fins tancar la coberta, que es remata amb una o diverses lloses. Sobre de la coberta de pedra s'hi disposa una capa de terra que sovint és fixada mitjançant la plantació de vegetals, principalment lliris (Iris germanica). La tècnica de construcció amb pedra seca, que inclou a més de les barraques, marges, cisternes, masos, pous, etc., va ser reconeguda l'any 2008 per la UNESCO com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. | 41.2295700,1.6609000 | 387770 | 4565106 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85123-foto-08074-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85123-foto-08074-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85123-foto-08074-76-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-09 08:02 | ||||||||||
| 85176 | Setmana Santa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/setmana-santa-0 | XX | Cada Setmana Santa, la Confraria del Via Crucis i el Cor l'Espiga de Cubelles organitzen una sèrie d'actes particulars a Cubelles. El Divendres Sant es fa una processó pel casc històric de la vila que s'inicia a la plaça de Santa Maria i una cantada de caramelles a càrrec del Cor l'Espiga de Cubelles. Per altra banda, dissabte es fa una nova cantada a la façana marítima i novament, Diumenge Sant es fa pels carrers del centre fins arribar a la plaça de la Vila, on intervenen el Cor de l'Espiga i el Cor de les Espiguetes. Des de fa pocs anys a més, durant la Setmana Santa es celebra la Fira Medieval de Cubelles, al casc històric de la població | 08074-129 | Façana marítima i centre de la població | 41.2083900,1.6730300 | 388751 | 4562740 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 94|98 | 2116 | 4.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-09 08:02 | ||||||||||||
| 85079 | Can Cucurella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cucurella | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. MARTÍNEZ, X.. (2008) 'Can Cucurella i el Molí d'en Rovirosa', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 47-59. MIRET, X. (1990) Els noms de lloc del terme de Cubelles. Cubelles: Ajuntament de Cubelles. PINÓS, N. (1998) 'Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles', Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, Barcelona: Diputació de Barcelona. pàg. 69-87. | XVI | Can Cucurella s'emplaça a la riba esquerra del Foix, prop del límit de terme entre Cubelles i Castellet i la Gornal. Es tracta d'una masia de planta i pis amb teulada de teula àrab amb el carener paral·lel a la façana principal. L'accés a aquest edifici, orientat a sud-est, es produeix per una escala de 7 graons. Aquests donen accés a una portalada en arc de mig punt construïda a la part baixa en carreus i a partir de mitja alçada amb maons, situada a l'esquerra de l'eix de simetria de l'edifici. En aquesta planta hi ha una única finestra, de llinda plana i enreixada, a la dreta de la façana. A la planta pis hi trobem dues finestres d'arc escarser i dimensions diferents entre elles. A la cantonada esquerra d'aquesta planta hi ha un gran rellotge de sol. Corona la façana un ràfec que combina en filades els maons i les teules. A banda i banda d'aquest edifici principal se li adossen sengles cossos, pràcticament simètrics. Als dos s'hi accedeix per un portal d'arc rebaixat. I disposen d'un finestró a la planta superior, situat en els dos cassos a la dreta del portal. Tant el ràfec com el carener d'aquests cossos és com el del principal. A l'est s'adossa un altre cos de planta baixa coberta amb teula àrab que deuria ser el de la cotxera. A partir del canvi d'ús de la masia a una casa de colònies, s'han afegit alguns espais destinats als serveis de cuina i menjador. | 08074-32 | Can Cucurella | El cognom Cucurella apareix esmentat per primera vegada el 1561, amb Pere Cucurella. El 1591 s'esmenta una casa propietat de Joan Cucurella i la seva muller Francina. Podem resseguir els Cucurella com a propietaris del mas fins el segle XX. El 1956 la masia fou adquirida per Manuel Santolària Andrés, de Barcelona, el qual la cedí en masoveria. Restà en aquest estat fins a la jubilació del masover, als anys vuitanta. Amb la mort de Manuel Santolària, als anys noranta, passà a les seves filles. Aquestes la cediren novament en masoveria. Els actuals masovers han convertit el mas en casa de colònies i turisme, essent rebatejada amb el nom de Can Foix. | 41.2406700,1.6606600 | 387769 | 4566339 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85079-foto-08074-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85079-foto-08074-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85079-foto-08074-32-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | Altre nom de l'immoble: Can Foix | 119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-09 08:02 | ||||||||
| 85049 | Can Travé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-trave | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. COMAS, M. (1988) 'Una llarga paret', p. 7-9. PINÓS, N. (1998) 'Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles', Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, Barcelona: Diputació de Barcelona. pàg. 69-87. | XIX-XX | Can Travé s'emplaça a l'est del nucli històric, en una gran parcel·la entre el carrer Sant Antoni i l'avinguda de Catalunya, amb afrontació també passatge Ramon Vinader. Es tracta d'un conjunt d'edificis entre mitgeres de planta i pis alineats en la seva major part al carrer Sant Antoni, on hi trobem la façana principal. La façana posterior d'aquestes edificacions, orientada a migdia, s'obre a un gran jardí privat que s'estén fins a l'avinguda de Catalunya. El conjunt de Can Travé estava format originalment per una construcció principal destinada a habitatge i gabinet d'història natural, un pavelló annex bastit per a la biblioteca i un gran jardí. A l'extrem oest del conjunt s'hi ubica una altra edificació destinada originalment a habitatge, construïda amb posterioritat i amb sortida al passatge Ramon Vinader. Estilísticament, l'edifici ha rebut la influència del llenguatge clàssic. La llarga façana del carrer Sant Antoni, de gairebé 150 metres de longitud, està presidida pel cos central, emmarcat entre dues torratxes. Aquest edifici està constituït per tres cossos amb una marcada simetria. Al cos central hi trobem dos portals en arc de mig punt amb sengles finestres a banda i banda. Sobre els portals, a la planta pis hi trobem dos balcons amb barana de balustrada a la que hi desemboquen les obertures d'aquest espai. Aquestes portes estan rematades per timpans i a banda i banda de les portes hi trobem tres fornícules on s'hi emplacen bustos d'inspiració clàssica. A la coberta d'aquest cos hi trobem una terrassa amb barana de balustrada sobre la façana principal. Els dos cossos laterals són iguals entre ells, mantenint la simetria del conjunt, amb una finestra rectangular a la planta baixa i un balcó sense volada de morfologia composta que combina una obertura central més alta en mig punt amb dues rectangulars, amb una barana de balustrada. Rematen aquests cossos unes torratxes de planta rectangular amb obertures a les quatre façanes. La coberta de les torres és de teula àrab a quatre vents amb els careners de teula majòlica i estan rematades per una bola del mateix material. Tota la fusteria de les obertures és de llibret pintada de color verd. A banda i banda d'aquest edifici principal els altres cossos repeteixen aquests esquemes, trobant en la decoració exterior timpans, columnes dòriques, fornícules, balustres, gerros, medallons, etc. La biblioteca està formada per una galeria de 45,30 metres de llargada per 3,40 metres d'amplada, amb vint-i-cinc balcons d'arc de mig punt que donen al jardí , i per dues petites sales als extrems. El conjunt de la biblioteca estava formada per tres sales, la d'Apol·lo, la galeria de les Muses, i la de Psique i Cupido. La galeria de les Muses té nou departaments destinats al mateix nombre de muses. El gabinet de ciències naturals està format per diverses sales destinades a volums que versaven sobre temes relacionats amb la col·lecció. La decoració d'aquesta biblioteca de mitologia clàssica, es basa exclusivament en temes mitològics. Cal destacar també l'interior, que conserva mobiliari i elements ornamentals d'estils diversos, principalment del segle XIX. El jardí de factura clàssico-romàntic i rodejat d'una tanca de paredat de pedra, obra de fàbrica i reixes de ferro. S'hi accedeix per dues portalades de ferro a l'avinguda de Catalunya i al passatge Ramon Vinader. El jardí es distribueix a partir d'una sèrie de corredors principals, pavimentats, amb una sèrie de rampes i escales que en salven els desnivells. Conté a més de magnífiques escultures d'inspiració clàssica, algunes espècies botàniques exòtiques. Hi destaca un conjunt escultòric de tipus nimfeu, dedicat a Neptú. Hi ha algun espai d'aigua com fonts i estanys així com un petit cementiri per les mascotes de la família Travé. | 08074-2 | c. Sant Antoni, 16-24 | A finals del segle XVII la família Escardó, avantpassats materns de les futures generacions Travé, era propietària d'un extens patrimoni que comptava amb quatre cases contigües del carrer de Sant Antoni comunicades entre sí i nombrosos terrens agrícoles. A partir del segle XVIII, es van realitzar successives reformes i ampliacions. A la segona meitat del segle XIX l'hereva de la finca, Rosa Escardó, es casà amb Magí Travé i Ballart. La parella s'instal·là a Barcelona on tingueren dos fills: Frederic i Enric. Vers el 1880 decidiren convertir la finca en una torre d'estiueig aprofitant les cases antigues. La construcció de l'estació del ferrocarril de Cubelles (1883) i la de la carretera de Barcelona a Santa Creu de Calafell, convidava a anar a la casa amb major comoditat. La reforma es va fer de la mà l'arquitecte vilanoví Bonaventura Pollés Vivó i es va transformar radicalment la casa. Es va complementar la finca amb una torre rodona -per la banda de mar-, una altra d'allargada, terrasses, jardins vuitcentistes i accessos a la nova carretera mitjançant amples camins i escales que ajudaven a salvar el desnivell del terreny. La finca va quedar tancada per una tanca de ferro amb dues portes que donaven a la carretera i que convertien aquesta façana en la principal de la casa. Però les reformes no van poder ser completes perquè entre les propietats dels Travé hi havia la casa de Francesca Solé i Piqué, que no va accedir a vendre-la fins l'any 1936. Entremig, dues reformes de menor envergadura van tenir a principis del segle XX. La primera, cap al 1911, quan es va condicionar perquè els dos fills dels progenitors de la nissaga, en Federico i Eric Travé Escardó, poguessin compartir la casa d'estiueig. La segona, el 1920, quan es van construir dos nous edificis per a magatzems i es van ampliar els galliners i els espais per als animals. Després de la mort del seu germà Enric, en Federico Travé Escardó va reobrir les negociacions amb Francesca Solé, per tal de poder unificar tota la façana de la casa pel carrer de Sant Antoni. La compra es aparaular per 3.000 pessetes a principis del mes de juliol de 1936, però l'esclat de la Guerra Civil espanyola va posposar la signatura del contracte fins l'any 1939. En Federico Travé Escardó era un conegut senador conservador de l'època, va haver de fugir amb l'ajuda de l'alcalde del moment, Ramon Estalella, masover de la finca en aquella època. La casa va ser assaltada el 28 de juliol de 1936. En acabar la Guerra Civil, els Travé van poder recuperar la casa que havia estat en mans del comitè de defensa local i havia estat seu de l'escola municipal. El conflicte bèl·lic va afectar greument la casa. Però en Frederic, com a hereu, ja tenia el cap ple d'idees per reformar la casa i les obres gairebé ja no van abandonar el dia a dia de la finca fins a la seva mort (1982). Un cop concretada la compra de la casa de la Sra. Solé, en Frederic, que tenia llavors 20 anys, va dirigir personalment les obres de remodelació de la casa i dels seus jardins, d'estil neoclàssic italià, i fins i tot va fer l'encarregat de dibuixar els plànols i aportar les solucions més harmòniques amb el conjunt arquitectòniques. Per tal d'unificar la façana, va haver-se de reformar aquesta completament fins deixar-la en l'estat actual. Va anar transformant la casa, els jardins, va construir la Biblioteca de Mitologia Clàssica, el Gabinet d'Història Natural i l'hemicicle on es van portar a terme innumerables debats -sobretot sobre ornitologia-, la façana, les biblioteques... Per poder anar mantenint la propietat, a finals dels anys 90 del segle XX la família va veure's obligada a vendre la Biblioteca de Mitologia Grecollatina, que reposa actualment a la Biblioteca Nacional de Catalunya i el Gabinet d'Història Natural. Després del traspàs de Maria Antònia Maristany, vídua d'en Frederic Travé Alfonso des de 1982, l'Ajuntament de Cubelles i els seus propietaris el 2014 acordaren el traspàs de la propietat i el seu important fons artístic per un import proper als 1,5 milions d'euros. | 41.2087900,1.6749100 | 388909 | 4562782 | 1880 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85049-foto-08074-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85049-foto-08074-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85049-foto-08074-2-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | Bonaventura Pollés Vivó | 106|98 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-09 08:02 | |||||||
| 85051 | Capella de Sant Jaume de Rocacrespa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-jaume-de-rocacrespa | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. AVINYÓ, J. (inèdit) Papers relatius a la parròquia de Santa Maria de Cubelles (prop de Vilanova i la Geltrú, Barcelona) i termes veïns. Una llibreta, dos mapes i quantitat de papers amb notes històriques transcrites d'antics documents i observacions de caràcter parroquial aplegats per Mn. Avinyó al començament del segle XX. Donatiu de Mn. P. M. Bordoy, vers el 1940. (1998) Quaderns científics i tècnics de restauració monumental núm. 10. Barcelona: Diputació de Barcelona. PINOS, N. (1998) 'Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles'. Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, 10: 69-87. Barcelona: Diputació de Barcelona. | XVI-XX | Capella de Sant Jaume de Rocacrespa s'emplaça a la quadra de Rocacrespa, tancada dins el baluard de Can Rovirosa. S'accedeix a l'interior del baluard travessant una porta obrada amb maons elaborada inspirada en l'arquitectura d'estil mossàrab, amb un arc de ferradura interior i un arc compost exterior. Ja a l'interior hi trobem l'església, d'una sola nau de 9 x 6 metres, coberta a dues vessants de teula àrab. A la façana principal, orientada a sud-oest, i amb les cantonades de maons, hi trobem una porta carreuada rematada en arc de mig punt, restaurada. A la dovella central hi ha gravat l'any 1556. Per sobre, centrades, hi trobem dues finestres. La inferior, rodona, a l'estil d'un rosetó, està emmarcada per maons de cantell. Per sobre d'aquesta, sota el ràfec, hi ha una altra obertura, més petita, ovalada. El ràfec està realitzat amb maons, imitant aquests els caps de biga de fusta de la coberta sortint cap a l'exterior del mur. Al vèrtex de la teulada hi ha un petit campanar d'espadanya d'un sol ull construït també amb maons rematat per una creu de ferro forjat. S'hi conserva la campana. Totes les façanes de l'església es troben emblanquinades, excepte les ornamentacions de maons. L'interior de l'església és de planta rectangular, amb un arc toral central que, sustentat sobre pilastres adossades suporta el sostre, d'encavallada de fusta. La capella està presidida per una imatge de Sant Jaume, que substitueix a una d'anterior de Sant Gabriel (vegeu l'apartat d'història). Entorn de la imatge del sant hi disposen tres fornícules on antigament hi devia haver-hi imatgeria sagrada. Des de l'altar, elevat respecte la resta de la nau, s'accedeix a una sagristia adossada al lateral dret de l'església. Tot l'interior va ser emblanquinat l'any 2010, quan la família encarregà al pintor Jordi Garriga, amic de la família, la decoració pictòrica de l'interior de la capella. Hi trobem motius pintats amb tons terrosos referents al naixement, l'esclavitud del treball, l'enunciació i la vida i la mort. També hi ha pintat amb el mateix color un arbre genealògic de la família Rovirosa. | 08074-4 | Quadra de Rocacrespa | A partir dels primers documentals del conjunt de Rocacrespa, en aquest espai hi hauria existit un castell a partir de, com a mínim, el segle XII. És possible que en aquella època existís una primera església en aquest espai, de la qual no es té coneixement. L'edifici actual podria respondre a la data que figura gravada a la dovella central de l'arc d'entrada, és a dir, el 1556. El primer esment documental de la capella de Rocacrespa és del 27 d'abril de 1571, data en què apareix esmentada en un arrendament. També apareix en el testament de Bernat de Vilanova i Panyella de l'any 1627, en què hi ha una clàusula sobre el manteniment de l'esmentada capella. Segons Joan Avinyó, l'edifici actual no està situat al mateix lloc que ocupava en 1638, sinó que aleshores estava emplaçat en el lloc on avui hi ha l'era. La construcció actual sembla inspirada en l'arquitectura preromànica catalana del segle X, en la qual les esglésies eren d'una sola nau, amb coberta a dues vessants i profusa utilització de l'arc de ferradura. Aquest estil arquitectònic no va tenir continuació després del segle XI, a banda de l'estil modernista de finals del segle XIX i començament del XX, que influït pel pensament romàntic vuitcentista va adoptar formes d'origen tradicional, històric o llegendari d'inspiració àrab. i va sorgir una tendència estilística basada en les formes artístiques de l'edat mitjana. La presència d'elements medievalitzants transformats i la utilització de l'obra vista, ens permetria formular la hipòtesi que aquest edifici va ser construït a finals del segle XIX o principis del XX (PINOS, 1998). L'interior de la capella va ser malmès l'any 1936. Després de la Guerra Civil, l'any 1940, la família adquirí a Barcelona una talla de Sant Jaume per substituir al Sant Gabriel que havia presidit la capella fins aleshores, moment en que es canvià l'advocació de Sant Gabriel a Sant Jaume. La nova talla data del segle XVIII i sembla que provindria, originàriament, d'Olot. L'any 2010 la família encarregà al pintor Jordi Garriga, amic de la família, la decoració pictòrica de l'interior de la capella. Segons la memòria oral de la família, sota l'altar s'hi hauria enterrat a alguns soldats de la Guerra del Francès. | 41.2368300,1.6623200 | 387901 | 4565911 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85051-foto-08074-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85051-foto-08074-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85051-foto-08074-4-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | La capella també era coneguda com de Sant Gabriel de Rocacrespa | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-09 08:02 | ||||||||
| 85098 | Carrer de Joan Pedro i Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-joan-pedro-i-roig | BROTONS, X., PINEDA. A. VIDAL. J : EIs carrers de Cubelles. Ajuntament de Cubelles i Consell Comarcal del Garraf. Vilanova i la Geltrú, 1994 Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. DALPÍ, J. (2014) 'Fills predilectes i adoptius de Cubelles', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 111-115. VIDAL, J. (2005) 'Efemèrides cubellenques del 2005', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 77-83. VIDAL, J. (2015) 'Els orígens de la fortuna de Joan Pedro i Roig', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 7-20. | Carrer d'origen medieval, és la continuació del carrer del Mig i un petit tram del carrer de al Pau fins a desembocar a la placeta on conflueixen els carrers Major i de Víctor Balaguer. Edificat amb un conjunt d'edificis unifamiliars entre mitgeres, majoritàriament d'estètica similar, dos o tres pisos amb balcons a nivell de primer pis. Alguns immobles són representatius dels segles XVIII al XX. Hi destaquen immobles com l'anomenat 'el Cuartel' o la casa natal de Joan Pedro i Roig | 08074-51 | c. de Joan Pedro i Roig | L'any 1897 l'Ajuntament va dedicar el carrer a Joan Pedro i Roig, abans era el carrer de l'Or. Aquest personatge té el títol de fill predilecte (Ple del 21 d'agost de 1881), un dels prohoms més destacats de la història de Cubelles. L'any 1930 el poble li dedicà un homenatge pòstum amb motiu del centenari del seu naixement. Joan Pedro i Roig va néixer a Cubelles el 14 d'abril de 1830 i va fer una gran fortuna a Cuba. Anualment venia a Cubelles des de l'Havana, on va fer quantitatives aportacions a la població. La principal de totes va ser donar aigua potable a la vila, també subvencionà la millorar de l'enllumenament públic i diverses obres a l'església parroquial. Joan Pedro i Roig va morir l'any 1890 en enfonsar-se el vaixell en què viatjava amb la seva esposa al mar de les Antilles. En aquest carrer hi havia hagut l'hospital de Cubelles, un edifici que posteriorment seria escola de les nenes i que a les primeries dels anys vuitanta seria utilitzat com a equipament cultural. | 41.2080300,1.6715100 | 388623 | 4562702 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85098-foto-08074-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85098-foto-08074-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85098-foto-08074-51-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 119|94 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-09 08:02 | ||||||||||
| 85099 | Carrer del Mig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-mig-3 | BROTONS, X., PINEDA. A. VIDAL. J : Eis carrers de Cubelles. Ajuntament de Cubelles i Consell Comarcal del Garraf. Vilanova i la Geltrú, 1994 Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004 | XVIII-XX | Carrer de traçat medieval que va del carrer Nou al de la Pau. La denominació li ve donada per ser el carrer longitudinal situat entre el carrer Major i el del Raval. Edificada com un conjunt d'habitatges unifamiliars entre mitgeres, alguns representatius del segle XVIII al XX amb murs de pedra, arcs dovellats o emmarcament de pedra. Destaquen els números del 22 al 28 | 08074-52 | c. del Mig | En el període 1936-1939 el carrer fou denominat carrer del 19 de Juliol i poteriorment recuperà el seu nom. Del 1929 fins als anys seixanta, en aquest carrer hi hagué una gran activitat de comerç de vi a càrrec de Josep Aviñó i Romagosa. | 41.2085000,1.6724700 | 388704 | 4562752 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85099-foto-08074-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85099-foto-08074-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85099-foto-08074-52-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-09 08:02 | |||||||||
| 85122 | Casa natal de Joan Pedro i Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-natal-de-joan-pedro-i-roig | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. DALPÍ, J. (2014) 'Fills predilectes i adoptius de Cubelles', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 111-115. VIDAL, J. (2005) 'Efemèrides cubellenques del 2005', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 77-83. VIDAL, J. (2015) 'Els orígens de la fortuna de Joan Pedro i Roig', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 7-20. | XIX | Casa entre mitgeres amb dues entrades de mides diferents d'arc rebaixat. La composició de la façana és senzilla, la planta baixa és asimètrica, mentre que el segon pis presenta dos balcons situats simètricament en el context de la façana. Al tercer pis s'obren tres finestres estretes, una alineada amb un eix vertical amb el balcó inferior i les altres dues amb l'altre. El coronament és simple amb cornisa i capcer pla. | 08074-75 | c. Joan Pedro i Roig 10 | Joan Pedro i Roig va néixer a Cubelles el 14 d'abril de 1830 i va fer una gran fortuna a Cuba. A l'illa antillana es va casar amb Conxa Baró Jiménez, la família de la qual era propietària de set enginys productors de sucre, tenien negocies naviliers i banquers. Anualment venia a Cubelles des de l'Havana, on va fer quantitatives aportacions a la població. La principal de totes va ser donar aigua potable a la vila, també subvencionà la millora de l'enllumenament públic i diverses obres a l'església parroquial. Joan Pedro i Roig va morir l'any 1890 en enfonsar-se el vaixell en què viatjava amb la seva esposa al mar de les Antilles. Malgrat la seva desaparició física, el record de Joan Pedro i Roig es perpetuaria a Cubelles. L'any 1897 l'Ajuntament va dedicar el carrer a Joan Pedro i Roig, abans era el carrer de l'Or. Aquest personatge té el títol de fill predilecte (Ple del 21 d'agost de 1881), un dels prohoms més destacats de la història de Cubelles. L'any 1930 el poble li dedicà un homenatge pòstum amb motiu del centenari del seu naixement. Un dels actes va consistir en una celebració religiosa, i seguidament els representants municipals acompanyats per l'orquestra contractada per a l'ocasió, es van dirigir a la casa natal de Joan Pedro i Roig per procedir a descobrir la llosa de marbre. A la plaça de la Vila es va fer un concert musical | 41.2082500,1.6718200 | 388649 | 4562726 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85122-foto-08074-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85122-foto-08074-75-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-09 08:02 | |||||||||
| 85086 | El Cuartel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cuartel | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. | XX | Casa entre mitgeres de llenguatge noucentista. La façana presenta sòcol arrebossat a la planta baixa, on s'ubiquen la porta principal i una finestra, ambdues emmarcades amb motllures. El segon pis destaca la balconada, de barana de ferro, amb dues sortides, també emmarcades amb motllures decorades amb ceràmica policromada. Una franja horitzontal amb tres motllures d'estètica vegetal simètricament disposades, separen aquest pis del segon, on destaquen tres arcs rebaixats separats per columnes d'estil salomònic. El capcer es compon de tres cossos d'obra decorats amb les mateixes motllures de motiu vegetal situades a la divisòria entre pisos, units per una barana metàl·lica. | 08074-39 | c. Joan Pedro i Roig 16 | Aquesta casa apareix citada en un document de 1920. Sembla que aquest edifici va funcionar com a caserna de la Guardia Civil després de la Guerra Civil. A la dècada dels setanta es va utilitzar com a centre d'esplai del grup cubellenc l'Esquitx. | 41.2079400,1.6712300 | 388599 | 4562692 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85086-foto-08074-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85086-foto-08074-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85086-foto-08074-39-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 106|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-09 08:02 | |||||||||
| 85087 | Antic hostal del castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-hostal-del-castell | CASTELLANO, N. (1998): 'L'evolució urbana de la vila de Cubelles', en Quaderns científics i tècnics de restauració monumental núm. 10. Diputació de Barcelona. Àrea de Cooperació Servei del Patrimoni Arquitectònic local Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. LACUESTA, R. (2002) 'La història constructiva del Castell de Cubelles (1a part: 1511 i 1535-36)', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 35-46. VIDAL, J. (2006) 'El Dr. Francesc Estapé (1883-1959). Petita biografia de l'eminent cardiòleg cubellenc', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 7-38. | XVII | Casa entre mitgeres en cantonada, consta de planta baixa i pis amb coberta plana. La façana principal presenta portal central d'arc escarser fet en fàbrica de maó. A sobre, a nivell de primer pis, destaca un balcó amb obertura emmarcada igualment en maó. El portal i la balconada componen un eix que divideix la façana simètricament. Al seu voltant, en l'espai que es va deixar sense arrebossat modern, es veuen els carreus de pedra probablement originals de la construcció. Una finestra simple a la planta baixa i dues al primer pis acaben de definir la composició de la façana principal. L'edifici està coronat amb l'alçada d'una segona planta rematada sense obertures amb una cornisa que queda imbricada a la casa veïna. A la façana lateral destaquen dos finestrals en forma d'arc a la part superior. | 08074-40 | c. Major 7 | la primera notícia de l'hostal apareix en un contracte d'arrendament. Amb data 15 de setembre de 1536, signat per Joan Boscà i d'Almugàver i Marçal Cassanya, pagès de Cardona, on, referint-se a l'hostal es diu 'de nou construït i edificat en lo terme de Cubelles'. Formava part de les dependències del castell de Cubelles, amb el qual es relacionava a través d'un pati interior o eixida, comú a tot dos. Segons el document, l'hostal s'arrendava amb els seus llits, matalassos, coixins, màrfegues i flassades. Per la seva part el Sr. Cassanya es comprometia a comprar quatre taules i dotze cadires de costella, a més de la vaixella necessària per a la cuina. El segle XVII es va realitzar la remodelació del castell per encàrrec de Carles de Llupià Vilanova i d'Icart, segons el projecte de l'arquitecte Fra Josep de la Concepció de 1673. Aquesta remodelació afectà l'edifici de l'hostal, el qual va ser sotmès a algunes reparacions consistents en el reforçament d'una paret i la restauració de la teulada i d ela finestra de l'esmentada paret, així com diversos treballs de fusteria per als sostres, portes i finestres. L'hostal devia funcionar com a tal almenys fins al començament del segle XIX. En aquest moment, l'hostal comprenia quatre finques, una d'elles allotjava la carnisseria. L'any 1883 va néixer en aquest edifici el doctor Francesc Estapé (fill predilecte de la vila, al qual li fou dedicat un carrer l'any 1951. Va destacar en la seva professió de metge especialista en cardiologia i va desenvolupar la seva carrera a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Barcelona.) A la primera meitat del segle XX, la casa va ser coneguda com a Cal Valent. A meitat del segle XX, la planta baixa de l'edifici continuava o reprenia l'ús de carnisseria, regentada per les famílies de Cal Rulit i Cal Tona, que s'alternaven cada mes. Atès que no hi havia neveres, la carn es guardava a la cova de la rectoria. Posteriorment la carnisseria va ser utilitzada com a arxiu municipal. | 41.2080600,1.6725400 | 388709 | 4562704 | 1675 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85087-foto-08074-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85087-foto-08074-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85087-foto-08074-40-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Administratiu | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | Fra Josep de la Cocepció | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-09 08:02 | |||||||
| 85088 | Casa Escardó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-escardo | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. | XVIII | Casa entre mitgeres en cantonada. Consta de planta baixa i pis amb coberta de teula àrab a dues vessants, acabada amb una treballada imbricació. L'edifici presenta un cos més elevat que la resta a la cantonada. L'obra de l'immoble és de paredat de maçoneria, amb dos portals, el principal amb la llinda de fusta on s'ubica el número de carrer i un secundari més estret amb arc escarser, ambdues amb els muntants de maons. La resta d'obertures són una finestra a la banda dreta de la planta baixa i dues a nivell del primer pis col·locades als extrems. La façana del carrers dels Horts no presenta obertures. | 08074-41 | c. del Mig 24, c. dels Horts | és probable que aquest edifici existís al final del segle XVIII, ja que apareix documentat els anys 1772 - 1785, on es relacionen les cases de la parròquia dins la vila de Cubelles. En aquest document apareix esmentada una casa propietat de Pere Escardó. L'edifici apareix citat també l'any 1920, propietat de José Escardó Lleó. Segons referències orals, antigament l'edifici era utilitzat com a pallissa. | 41.2086200,1.6721000 | 388673 | 4562766 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85088-foto-08074-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85088-foto-08074-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85088-foto-08074-41-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-09 08:02 | |||||||||
| 85102 | Casa natal de Charlie Rivel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-natal-de-charlie-rivel | PUIG, F.X. (2001) 'Les transformacions de Cubelles al segle XX', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 51-53. VIDAL, J. (2004) 'Tres efemèrides cubellenques del 2004', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 89-96. | XIX | La façana presenta despreniments | Casa entre mitgeres que actualment està dividida en dos finques, números 3 i 4. Les portes d'entrada als habitatges es situen molt juntes a la planta baixa, acompanyades d'una finestra a la planta baixa, la qual presenta sòcol inferior arrebossat. El cos del segon i tercer pis està separat per unes motllures i presenta orla al voltant de la façana amb motllures decoratives. Aquests dos pisos s'articulen a la façana amb dos eixos verticals, un de finestres i un altre de balcons disposats simètricament, abans de la cornisa hi ha les obertures de la cambra d'aire de la solera i per sobre el capcer d'obra que limita una terrassa. Una placa commemorativa recorda que és la casa natal del pallasso internacional Charlie Rivel | 08074-55 | pl. de la Vila 3, 4 | Charlie Rivel, nom artístic de Josep Andreu i Lasserre (Cubelles, 23 d'abril de 1896 - Sant Pere de Ribes, 26 de juliol de 1983), fou un pallasso català. Casualment va néixer a les golfes d'aquesta casa de pagès. La casa no té el mateix aspecte que a finals del segle XIX perquè ha estat reformada en més d'una ocasió, però sí que és en el mateix lloc on Marie Louisse Lasserre va donar a llum acompanyada de Pedro Andreu enmig d'uns dels seus viatges en què portaven el seu espectacle d'un poble a un altre, tal com indica una placa commemorativa col·locada a la façana des de l'any 2004. Charli Rivel no va tornar-hi fins cinquanta-vuit anys després, convertit en un dels millors pallassos del món. Va tornar a finals de setembre de 1954, convidat per l'alcalde cubellenc Joan Albet Aviñó, acompanyat de la seva dona Carmen Busto. El pallasso va tenir una rebuda oficial i popular a Cubelles, on va conèixer el carrer i aquesta casa, a més d'algunes de les dones que van assistir a la seva mare al part. L'any 1963 va tornar per actuar a la plaça de la Vila i va passar temporades a Cubelles i els últims anys de la seva vida, va morir l'any 1983 | 41.2082900,1.6722500 | 388685 | 4562729 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85102-foto-08074-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85102-foto-08074-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85102-foto-08074-55-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-09 08:02 | ||||||||
| 85169 | Col·lecció de bastons de Frederic Travé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-bastons-de-frederic-trave | RIUS, J. (desconegut) Frederic Travé i la seva «Biblioteca mitològica de Cubelles. | XX | Col·lecció de diversos centenars d'exemplars de bastons (es calcula que entre 300 i 400) que va ser acumulada per Frederic Travé Escardó al llarg de la seva vida. | 08074-122 | c. Sant Antoni, 16-24 | La Can Travé que avui podem observar és bàsicament fruit de les obres efectuades entorn el 1880 per part de l'hereva de la finca Rosa Escardó i el seu marit Magí Travé i Ballart. Cap al 1911, quan es va condicionar perquè els dos fills dels progenitors de la nissaga, en Federico i Eric Travé Escardó, poguessin compartir la casa d'estiueig i vers el 1920 es van ampliar algunes dependències auxiliars. L'obra més important va ser portada a terme a partir de 1938 per Frederic Travé Alfonso, empresari, bibliòfil i col·leccionista que condicionà l'interior per allotjar-hi les importants biblioteques i col·leccions que anà acumulant amb el pas dels anys. La gran col·lecció de bastons de Frederic Travé es deu a que aquest important personatge fou un gran col·leccionista, a més d'usuari d'aquest suport. Li agradava explicar que cada bastó tenia la seva petita o gran història, la seva característica i fins i tot la seva funció particular. Es deia que Frederic Travé tenia un o més d'un bastó per cada dia de l'any. L'any 2018 l'Ajuntament de Cubelles va posar en marxa la segona fase de l'inventari del mobiliari de can Travé, una tasca prèvia a les obres de l'estructura de l'edifici, afectat per una plaga de xilòfags.. Una empresa especialitzada realitzà l'inventari d'aquests mobles i els objectes de l'interior d'aquest palauet neoclàssic de Cubelles, i també preparant-los per al seu trasllat fora de l'edifici i el tractament per a la seva conservació. | 41.2087900,1.6749100 | 388909 | 4562782 | 08074 | Cubelles | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 53 | 2.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-09 08:02 | ||||||||||||
| 85168 | Col·lecció d'instrumental científic de Can Travé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dinstrumental-cientific-de-can-trave | XIX-XX | Col·lecció de nombrós instrumental de recerca científica que Frederic Travé reuní a Can Travé al llarg de la seva vida. | 08074-121 | c. Sant Antoni, 16-24 | La Can Travé que avui podem observar és bàsicament fruit de les obres efectuades entorn el 1880 per part de l'hereva de la finca Rosa Escardó i el seu marit Magí Travé i Ballart. Cap al 1911, quan es va condicionar perquè els dos fills dels progenitors de la nissaga, en Federico i Eric Travé Escardó, poguessin compartir la casa d'estiueig i vers el 1920 es van ampliar algunes dependències auxiliars. L'obra més important va ser portada a terme a partir de 1938 per Frederic Travé Alfonso, empresari, bibliòfil i col·leccionista que condicionà l'interior per allotjar-hi les importants biblioteques i col·leccions que anà acumulant amb el pas dels anys. L'any 2018 l'Ajuntament de Cubelles va posar en marxa la segona fase de l'inventari del mobiliari de can Travé, una tasca prèvia a les obres de l'estructura de l'edifici, afectat per una plaga de xilòfags.. Una empresa especialitzada realitzà l'inventari d'aquests mobles i els objectes de l'interior d'aquest palauet neoclàssic de Cubelles, i també preparant-los per al seu trasllat fora de l'edifici i el tractament per a la seva conservació. | 41.2087900,1.6749100 | 388909 | 4562782 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 53 | 2.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-09 08:02 | |||||||||||||
| 85108 | Fons Antoni Pineda i Gavaldà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-antoni-pineda-i-gavalda | RAMOS, J. (2013) El patrimoni de la Guerra Civil a Cubelles (1936-1939). Cubelles: Ajuntament de Cubelles. VIDAL, J. (2006) El Círcol Cubellenc (1890-1939). Mig segle d'història de Cubelles a través de la seva entitat pionera. Cubelles: Ajuntament de Cubelles. | XX-XXI | Conjunt d'imatges produïdes i/o reunides pel Sr. Antoni Pineda i Gavaldà al llarg de la seva vida. A partir dels anys 60 del segle XX, el Sr. Pineda va reunir i fer còpies de les fotografies que guardaven les famílies cubellenques a casa seva. Molts d'aquests originals ja no existeixen o es troben en mal estat de conservació. Van ser reunides amb la voluntat de reproduir-les, col·leccionar-les i fer un bon arxiu de fotografies històriques abans que es perdessin. Actualment consten dins el seu fons 24200 negatius (dels quals 6100 estan digitalitzats), unes 2000 fotografies en paper corresponent a col·leccions; i unes 1300 fotografies en format digital (original digital i digitalitzacions elaborades pel Sr. Pineda). Pendent d'inventari i recompte hi ha 31 àlbums amb les agrupacions 'Cubelles blanc i negre, 1900-1970' i 'color 1970-2000', amb contingut estimat de 4000 fotografies. | 08074-61 | Arxiu Municipal de Cubelles (c. Joan XXIII, 30) | En aquells primers moments el revelat era dificultós, de tal manera que rere cada imatge hi ha unes bones hores de treball de revelat, ampliació, digitalització i retoc en el cas que fos necessari, per deixar la imatge a una mida útil per exposicions, i en condicions de ser visualitzada. De l'agrupació de les imatges, ja des dels anys 80, el Sr. Pineda sol, en col·laboració amb l'Ajuntament de Cubelles i després amb els Amics del Castell, han elaborat nombroses exposicions temàtiques, han usat les imatges per il·lustrar els llibres d'història del municipi, etc. La donació està regulada pel conveni signat entre l'Ajuntament de Cubelles i el Sr. Antoni Pineda i Gavaldà l'any 2017, i consta actualment amb 6 addendes. | 41.2087200,1.6707000 | 388556 | 4562779 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85108-foto-08074-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85108-foto-08074-61-3.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Jané Orpí | 98 | 55 | 3.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-09 08:02 | |||||||||
| 85130 | Fons Travé Maristany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-trave-maristany | XVII-XXI | Conjunt de documentació adquirida conjuntament amb l'adquisició de la Casa Travé de Cubelles, el desembre de 2015. La documentació conté informació, entre d'altres, de la família Gibert, promotors de la realització de la Plaça de Catalunya de Barcelona; els terrenys on va ubicar-se el Liceu i el cafè del Liceu (terrenys originaris, desamortització, etc.); documentació sobre el cafè del liceu (lloguer, administració comptable...); documentació personal, laboral i política de l'advocat, regidor de Barcelona i senador Frederic Travé escardo (1857-1938); documentació personal de Frederic Travé Alfonso i la seva muller Maria Antonia Maristany, filla dels comtes de Lavern); documentació de la família Escardó, de Cubelles. A l'Arxiu Municipal, on està dipositat, hi ocupa 16 metres lineals de documentació dels segles XVII a XXI, en paper, negatius, plaques de vidre, VHS i bobines de super-8. També hi ha una col·lecció de postals d'arreu del món rebudes per la família Travé i donades per amics seus. Són 3382 postals circulades i unes 4000 postals no circulades | 08074-83 | Arxiu Municipal de Cubelles (c. Joan XXIII, 30) | Conjunt de documentació adquirida conjuntament amb l'adquisició de la Casa Travé de Cubelles, el desembre de 2015. L'arxiu va traslladar-se a les dependències de l'Arxiu Municipal l'any 2016 i, des d'aleshores, està en procés de tractament i inventari. L'any 2017 es va digitalitzar el seu fons fotogràfic i els negatius, amb el resultat de 4.340 arxius | 41.2087200,1.6707000 | 388556 | 4562779 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85130-foto-08074-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85130-foto-08074-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85130-foto-08074-83-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Jané Orpí | 98|94 | 56 | 3.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-09 08:02 | ||||||||||
| 85092 | Cal Capdet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-capdet | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004 | XX | Conjunt de dues cases entre mitgeres amb façana a tres carrers. En la mitgera hi ha un rellotge de sol. La número 5 consta de planta baixa i tres pisos, un pis més que la resta del conjunt, de més amplada. La coberta és de teula àrab a un vessant amb pendent al carrer d'Abdón Almirall, el capcer pla està delimitat per una cornisa entre el tercer pis i la part més elevada. Un eix vertical defineix les obertures, des de la porta principal, dos balcons pel primer i segon pis, i una finestra al tercer nivell. Dues finestres més, que semblen obertes tardanament, acompanyen aquest eix original, al primer i segon nivell. La casa número 6 consta de planta baixa i dues plantes pis amb coberta de terrat, façana composta segons tres eixos, un definit per un portal d'arc escarser, balcó al primer pis i finestra al segon, un altre eix pràcticament igual a la banda més propera a la cantonada, amb una porta més petita. A la banda esquerra i tocant aquest eix, dues finestres al primer i segon pis. Una petita finestra a nivell dels baixos trenca la simetria | 08074-45 | pl. de la Vila 5, 6 | Casa documentada l'any 1920 | 41.2084400,1.6723100 | 388690 | 4562746 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85092-foto-08074-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85092-foto-08074-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85092-foto-08074-45-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-09 08:02 | |||||||||
| 85183 | Llegenda del castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-castell-0 | MOYA, B. (2017) Olèrdulae. Els contes del Penedès (de mar a terra endins). Vilanova i la Geltrú: Ed. El Cep i la Nansa | Conten que de tots els castells de la comarca del Penedès, el de Calafell va ser l'últim i el més difícil de conquerir. Era notícia que aquesta vigorosa resistència es devia a que fins dalt de la fortalesa hi arribava un túnel secret que venia a sortir molt a prop de la mar, a l'indret que avui anomenem les Teixoneres. Per aquest túnel, els habitants del castell, s'aprovisionaven d'aigua i tota mena d'aliments que per mar, i de nit, els hi feien arribar des de Tamarit i Altafulla. El senyor de Cubelles va prometre una gran recompensa a qualsevol que li facilités l'entrada a la fortalesa o li portés el cap del valí del castell. Però els dies passaven i ningú podia satisfer aquell desig i els pocs que ho intentaren hi perderen la vida. Vet aquí, però, que prop de l'església de Sant Cristòfol, construïda pels habitants de Cubelles, hi vivia un rodamón anomenat Garneu. L'individu, malcarat i taciturn, vivia ben apartat de tothom. Però un dia que s'havia arribat al castell de Cubelles per vendre el peix que havia pescat, va assabentar-se de la recompensa oferta del senyor del castell. El rodamón, nedador admirable, tenia per costum anar a nedar de nit i en alguna ocasió havia vist el valí de Calafell, afeccionat com ell als banys nocturns al mar prop de la sortida del passadís secret. Una nit Garneu, disfressat de dona, va apropar-se a la comitiva del valí que s'estava a la platja. La guàrdia, amatent, va detenir-lo de seguit que van veure'l. Però el valí, home sensual i faldiller, en saber que era una dona, va voler que la deixessin arribar fins ell. Descuit que Garneu aprofità per clavar-li una llarga i fatal daga al cor. I sense esperar cap reacció, saltà a l'aigua capbussant-se entre les onades. La cort del valí, tement que es tractés d'una emboscada fugí cap el túnel, deixant al mort abandonat a la riba. Garneu aprofità l'ocasió per sortir de l'aigua, tallar el cap al valí i amb la testa penjada a la cintura, tornà a la mar. L'endemà va portar el seu trofeu al castell de Cubelles, on va ser recompensat. I així, mort el valí, i sense cabdill que els dirigís, el castell de Calafell va poder ser pres per les hosts cristianes, que ja abans havien pres els altres castells del Penedès. | 08074-136 | Castell de Cubelles | 41.2078600,1.6724800 | 388704 | 4562681 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 98 | 61 | 4.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-09 08:02 | ||||||||||||
| 85144 | Festa de la Verema | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-verema-2 | XX | Des de fa més de 30 anys, es celebra a Cubelles la Festa de la Verema durant tres dies de la primera quinzena del mes de setembre. Després de la tradicional Trepitjada de Raïm i tast del primer most que es duu a terme el primer dia de la Festa, es fan multitud d'actes lúdics i culturals, entre ells destaquen concerts a diferents places de la vila, tallers de cuina, tastos de vins, cercaviles i trobades de col·leccionistes de plaques de cava, entre d'altres | 08074-97 | places de la vila | 41.2082100,1.6723300 | 388692 | 4562720 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 2116 | 4.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-09 08:02 | ||||||||||||||
| 85166 | Setmana Cultural | https://patrimonicultural.diba.cat/element/setmana-cultural | XX | Des de fa més de 40 anys, es celebra a la vila la Setmana Cultural, que normalment s'allarga durant bona part del mes d'abril de cada any. El seu objectiu és fomentar la llengua i la cultura catalanes al voltant de Sant Jordi. Els actes celebrats són múltiples i de diferents àmbits culturals: presentacions de llibres i contes, projeccions de pel·lícules, vermuts literaris, ballades de sardanes, concurs de pintura ràpida, la Trobada de Puntaires, obres de teatre, entre molts d'altres. | 08074-119 | sales d'actes i patis de la vila | 41.2082100,1.6723300 | 388692 | 4562720 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 2116 | 4.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-09 08:02 | ||||||||||||||
| 85186 | Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-43 | VIDAL, J. (1991): Les caramelles de Cubelles: 1900-1990. Un reflex de la vida local d'aquest segle. Cubelles: Ajuntament de Cubelles, 167 p. | XX | Durant la Setmana Santa de cada any, durant la processó de Divendres Sant es fa una cantada de caramelles a càrrec del Cor l'Espiga de Cubelles. Es torna a fer una cantada el dissabte, però en aquest cas a la façana marítima de Cubelles, mentre que el Diumenge Sant la cantada es fa pels carrers del centre fins arribar a la plaça de la Vila. | 08074-139 | Centre de la vila i façana marítima | Si bé a Cubelles existia una tradició de corrandes, és amb la fundació del Cor l'Espiga durant la Guerra Civil i la seva transformació en la Flor de Boix quan pren una notable embranzida fins el dia d'avui. | 41.2082100,1.6723300 | 388692 | 4562720 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 62 | 4.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-09 08:02 | ||||||||||||
| 85178 | Festa de la Bicicleta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-bicicleta-0 | XX | Durant la primavera de cada any i ja en fa més de 30, es celebra a Cubelles la Festa de la Bicicleta, una passejada popular no competitiva adreçada a un públic familiar. Es complementa amb activitats infantils, exhibicions i sortejos de bicicletes i material esportiu. Es desenvolupa en un recorregut totalment urbà, asfaltat, amb origen i final al Poliesportiu Municipal (av. Onze de Setembre s/n). | 08074-131 | av. Onze de Setembre s/n | Origen l'any 1998 | 41.2018500,1.6705900 | 388535 | 4562017 | 1998 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85178-foto-08074-131-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 98 | 2116 | 4.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-09 08:02 | |||||||||
| 85059 | Casa de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-vila-14 | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. PINOS, N. (1998): 'Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles', en Quaderns científics i tècnics de restauració monumental núm. 10. Diputació de Barcelona. Àrea de Cooperació Servei del Patrimoni Arquitectònic local | XX | Edifici cantoner composat per una planta baixa, pis principal i galeria porxada superior. A la planta baixa es diferencia de les dues superiors per tenir al basament un sòcol de pedra mentre que a les altres dues la paret està arrebossada. La part superior de la façana presenta una cornisa continua amb motllures, per damunt de la qual s'aixeca el mur que dona lloc a la terrassa. Les finestres son en arc de mig punt a la planta baixa i a la galeria porxada del segon pis, mentre que al primer pis trobem finestres amb llinda i brancals de pedra picada. A la façana principal són amb balcons de ferro forjat i a la façana lateral sense. | 08074-12 | pl. de la Vila 1 | Segons Núria Pinos, l'actual edifici de I'Ajuntament és de I‘any 1959, però la Casa Consistorial ja existia l'any 1.655, segons consta en un tractat de totes les cases que són subjectes a l'església de Cubelles. El 14 de setembre de I'any 1659, per necessitats econòmiques, els jurats de la vila es van veure en I'obligació de vendre-la a Francesc Almirall. En la venda s'especificava que l'edifici estava situat a la plaça de la Vila i afrontava per orient amb I'esmentada plaça, a migdia amb el carrer Major i a ponent amb la casa de Ramón cendrós, presentant la mateixa ubicació que avui. També apareix esmentada la Casa de la Vila en un document de 1772-1785, on se la situa al carrer Major. Amb tot, es devia bastir un nou edifici l'any 1792, segons constava en la clau del portal de pedra de I'anterior immoble, el qual també es va intentar substituir per un de nova planta l'any 1861. L'edifici de l'ajuntament apareix esmentat en un document de I'any 1920, en el qual és descrit com a Casa Consistorial de planta baixa i pis, propietat de l'Ajuntament, que amb una superfície de 7O m2 i un valor de 360 pessetes, afrontava per davant amb el carrer Major, a la dreta amb la plaça de la Constitució, a I'esquerra amb la propietat de Dolores Vivó i al fons amb la d'Antoni Codoñes. L'entrada de l'Ajuntament estava situada al carrer Major fins que I'any 1958 va ser traslladada a la plaça de la Vila. El 4 de març de 1959 es van finalitzar les obres de construcció del nou edifici de la Casa Consistorial i l'habitatge del secretari de l'Ajuntament, realitzades per I'empresa obras y construcciones Aleix SA. La construcció es va decidir en un ple de l'Ajuntament de Cubelles del 23 d'abril de 1956, sota el mandat de l'alcalde Joan Albet Aviñó, i el projecte es va encarregar a Josep Maria Miró Guibernau, arquitecte municipal. el qual va dirigir les obres per bé que el projecte, datat del mes de setembre de 1956, no coincideix amb l'aspecte que presenta I‘edifici actual i, a més, en el document original hi ha la paraula anulado en llapis vermell. Va ser reformat i ampliat I'any 1982. Pel que fa a la qüestió estilística, l'edifici que acull I'Ajuntament presenta un llenguatge formal basat en l'arquitectura popular que tipològicament s'ha mantingut a través del temps. L'any 2017, la part de darrera de l'Ajuntament va ser objecte d'una intervenció que va consistir en arranjar les mitgeres que van quedar descobertes de resultes de l'enderroc de l'edifici adjacent a l'Ajuntament i que confrontava amb els carrers Major i de la Pau. Es va pavimentar el terreny i es va crear un mural pictòric, obra de l'equip Berok , que inclou elements típics de la Festa Major en moviment, amb motius tradicionals i els seus protagonistes, els Balls Populars. Per assolir el seu objectiu, els artistes van recórrer a la tècnica del trampa-ulls, tot creant una il·lusió òptica a 3D, amb escenes que semblen reals. | 41.2082100,1.6723300 | 388692 | 4562720 | 1959 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85059-foto-08074-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85059-foto-08074-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85059-foto-08074-12-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-09 08:02 | ||||||||
| 85148 | Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-29 | MIRET, J., MIRET, M. (2009): Un plànol del segle XVIII de la desembocadura del riu Foix a Cubelles. II Monografies del Foix, Diputació de Barcelona, p. 53-61 | El Camí Ral s'ubica a l'actual carretera C31 i que, d'antuvi, comunicava diferents poblacions de la costa i el prelitoral de Garraf i Baix Penedès en direcció a Tarragona. Aquest, comptaria amb diferents ramals que entraven a la vila i anaven en direcció cap a l'interior, cap a l'actual carretera BV-2115, o cap els molins prop del riu Foix. Per aquesta darrera raó, també se'l coneixia com a camí Molinant o Moliner quan anava en direcció a Vilanova. Aquest tram de camí públic tenia al voltant pous (com el Pou de les Ànimes, a tocar del camí, o el del Comú, situat al ramal de l'actual carrer Sant Antoni en direcció a l'Arboç) i recs. Però també comptava amb infraestructures privades situades a redós del camí. Entre ells, diversos hostals ja ben documentats entre els segles XVI-XVIII, quadres, cases, etc. Actualment, el Camí Ral és la principal artèria que creua Cubelles en direcció nord-est/sud-oest i que articula bona part de la població. Ara, com d'antuvi, també s'hi troben diferents serveis públics i privats durant el ser recorregut per la vila. | 08074-101 | ctra. C31 i diferents ramals a tota la vila | Notícies històriques des del segle XVI, però probablement s'hagi de remuntar a temps més pretèrits, com a mínim des de l'articulació de bona part dels municipis de la costa durant l'alta edat mitjana. | 41.2075800,1.6735500 | 388793 | 4562649 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85148-foto-08074-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85148-foto-08074-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85148-foto-08074-101-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-09 08:02 | ||||||||||
| 85151 | El Castellot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-castellot-5 | Totalment enrunat | El Castellot s'emplaça en un petit replà de la carena que ascendeix, des del sud-est, cap a la Talaia, per sobre de la carretera BV-2115. S'hi ha pogut detectar la presència d'un mur rectilini amb carreus mitjans irregulars lligats amb morter, orientat en sentit nord-sud. La resta del conjunt es troba en runes, però relativament visible gràcies a una gran quantitat d'enderrocs que hi ha al voltant d'aquest mur i per tota la superfície conservada del cim de la carena. El conjunt, que potencialment no tindria unes grans dimensions, té un clar sentit estratègic, ja sigui lligat al camí que mena de Vilanova a l'Arboç o de control de la carrerada propera (Ramal A2). | 08074-104 | Vessant sud-oest del fondal del Petit | 41.2381200,1.6660100 | 388213 | 4566049 | 08074 | Cubelles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85151-foto-08074-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85151-foto-08074-104-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | Aquest jaciment va ser identificat durant la fase prèvia d'identificació toponímica del terme de Cubelles. En una segona fase, es va comprovar l'existència de les restes muràries al lloc identificat, gràcies a l'ajut del propietari de Can Rovirosa. | 85 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-09 08:02 | ||||||||||
| 85199 | Corral d'en Cona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-den-cona | MARTÍNEZ, X. (2007) 'El Corral d'en Cona', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 59-68. MIRET, X. (1990) Els noms de lloc del terme de Cubelles. Cubelles: Ajuntament de Cubelles. PINÓS, N. (1998) 'Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles', Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, Barcelona: Diputació de Barcelona. pàg. 69-87. | XVI | El Corral d'en Cona s'emplaça al mig del barri cubellenc al que li dóna nom. Es tracta d'un mas de planta baixa i pis amb el carener de la casa perpendiculars a la façana principal. Aquesta, orientada a llevant, és asimètrica. El portal d'entrada, en arc escarser, se situa a la part dreta de l'edifici. Al costat esquerre originalment hi havia dues finestres de llinda plana, una de les quals, a mitjan segle XX es transformà en una altra porta. A l'altra costat de la portalada hi trobem una altra finestra, de dimensions més petites que les anteriors. A la planta pis hi trobem tres finestres rectangulars enreixades. La coberta és de teula àrab a dos vessants. Al sud de l'edifici principal hi trobem un edifici en el qual s'hi tancava el ramat i que actuava també com a cavallerissa. Al nord del mas, separat d'aquest, hi trobem un altre cos que havia tingut les funcions de cotxera i galliner. | 08074-152 | Carrer de Cal Baldiris, s/n | El primer esment documental del Corral d'en Cona és de 1593, en què en un capbreu s'esmenta que abans era conegut com a Corral d'en Gimet. Pertanyia a la jurisdicció de la quadra de Gallifa. En aquesta època en hi són documentats Andreu Gimet, Bartomeu Gimet del Pou i Joan Gimet del mas. Posteriorment, hauria estat conegut també com a Corral d'en Pinyana (Miret, 1990). En els darrers anys la masia i les terres han estat venudes i s'hi ha construït una urbanització. | 41.2209700,1.6692000 | 388451 | 4564141 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85199-foto-08074-152-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85199-foto-08074-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85199-foto-08074-152-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | Altres noms de l'immoble: corral d'en Gimet, corral d'en Pinyana | 119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-09 08:02 | ||||||||
| 85076 | Corral de l'Almirall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-de-lalmirall | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. MARTÍNEZ, X. (2014) 'El Corral de l'Almirall', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 76-89. PINÓS, N. (1998) 'Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles', Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, Barcelona: Diputació de Barcelona. pàg. 69-87. | XVII | El Corral de l'Almirall s'emplaça a la carretera de Mas Trader, 28 al sud-oest de la urbanització de Mas Trader, a la riba dreta del riu Foix. Es tracta d'un conjunt de cossos construïts en forma d'ela, amb un baluard que tanca parcialment l'espai creat davant d'aquests. L'entrada a aquest espai clos es realitza a través d'una entrada amb arc rebaixat construït amb maons i teulada amb aiguavessos a dues bandes. L'edifici principal és de planta i pis amb teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal. Aquesta s'orienta a migdia i compta un portal d'arc escarser al centre. A l'esquerra de la façana hi trobem una finestra de llinda plana que per fotografies antigues sembla que havia estat també un portal. Al centre de la planta pis hi trobem un balcó sense voladís de llinda plana i dues finestres a l'esquerra d'aquest, també de llinda plana i amb ampit esglaonat. A la dreta del balcó hi ha un gran rellotge de sol pintat. La façana està rematada per un ràfec esglaonat de maons. Totes les obertures es troben actualment enreixades. A l'oest d'aquest cos principal se li adossa un altre formant l'esmentada forma d'ela. El primer tram, també residencial, és també de planta i pis, amb un portal d'arc rebaixat i un balcó sense voladís a la planta pis, també enreixats. A continuació s'estén un cos de planta baixa, originalment amb finalitats de tancat de ramat, amb dos grans portals d'arc rebaixats de maons. Aquesta ala del conjunt compta amb coberta de teula àrab a un únic vessant, vers l'interior. A l'extrem d'aquest espai hi trobem una barbacoa i una font enrajolada de factura recent. A l'oest d'aquest conjunt, separat d'aquest, hi trobem un altre edificació molt recent, actualment en desús. | 08074-29 | ctra. De Mas Trader, 28 | Els primers esments amb el nom de 'Mas de la Olla', daten de 1416 i continuen en els segles XVI i XVII. És en aquest darrer segle, concretament el 1655, quan apareixen els primers esments associats al cognom 'Almirall'. El primer cop que la masia apareix esmentada amb el nom de 'corral' és de 1795, concretament com a 'Corral dit del Almirall' (Martínez, 2014). Durant el segle XVIII, segons algunes hipòtesis (Pinós, 1998), el corral de l'Almirall apareix esmentat amb el nom de corral de les Arenes. Posteriorment se'l va nomenar del 'Filipino', degut que un masover (Josep Soler i Alba) havia estat a la guerra de les Filipines de 1896-1898. | 41.2196700,1.6577500 | 387489 | 4564011 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85076-foto-08074-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85076-foto-08074-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85076-foto-08074-29-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | Altres noms de l'immoble: cal Filipino, corral de les Arenes, mas de l'Olla | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-09 08:02 | ||||||||
| 85121 | El Fortí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-forti | RAMOS, J. (2013) El patrimoni de la Guerra Civil a Cubelles (1936-1939). Cubelles: Ajuntament de Cubelles | XX | El Fortí s'emplaça a la mota de Sant Pere, en una petita elevació situada a l'antiga plana deltaica del Foix, a la dreta de la seva riba. Al seu damunt actualment hi ha un xalet. Consisteix en una fortificació per emplaçar-hi nius de metralladores destinada a allotjar-hi una petita guarnició. Es tracta d'un punt de suport de les tropes que actuaven a la costa, molt pròxim a l'antiga caserna de carrabiners, amb un observatori, dos nius de metralladora, dues dependències de latrines i altre dues per allotjar-hi l'aigua, amb un camí de comunicació i una trinxera activa i coberta que vorejava el cim de la petita elevació. | 08074-74 | c. de la Mota, 3 | Aquest complex militar va ser dissenyat com a punt de suport de les tropes que actuaven a la costa. Estava a uns 140 metres d'una caseta de carrabiners situada a la platja. El fortí s'assenta sobre restes d'època ibèrica i de l'edat mitjana, quan s'hi establí el Priorat de Sant Pere. Als anys 60 dels segle XX sobre el fortí s'hi construí un xalet particular. Actualment és de propietat municipal i s'hi poden concertar visites. Aquest punt forma part de la Ruta de Defensa de la Costa senyalitzat pel Memorial Democràtic | 41.1996200,1.6703700 | 388513 | 4561769 | 1936 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85121-foto-08074-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85121-foto-08074-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85121-foto-08074-74-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-09 08:02 | ||||||||
| 85111 | Local del Círcol Cubellenc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/local-del-circol-cubellenc | VIDAL, J. (2006) El Círcol Cubellenc (1890-1939). Cubelles: Ajuntament de Cubelles. VIDAL, J. (2013) 'El Círcol Cubellenc, a través de La Vanguardia', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 27-40. Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004 | XIX | El Local del Círcol Cubellenc es troba ubicat al bell mig del casc antic de Cubelles, al carrer Armengol entre els carrers d'Àngel Guimerà i de Colom. Es tracta d'un edifici enfrontat a l'església de Santa Maria, amb d'altres habitatges, a la seva part posterior. Té una morfologia allargassada que fa cantonada amb el carrer Colom, amb planta baixa comercial, un primer pis i un terrat. També compta, per la banda sud, amb el local de l'actual Cafè Armengol i la terrassa d'aquest, que fan cantonada amb el carrer d'Àngel Guimerà. Està format per una planta baixa comercial, un primer pis i una terrassa plana. Les façanes actuals són fruit de diverses i successives modificacions. Actualment compta amb obertures comercials modernes i d'entrada a habitatge a la planta baixa, i finestres i un balcó a la primera planta, emmarcats per maons a vista, mentre la resta del conjunt està pintat de blanc. Cal ressaltar la línia de separació entre aquest primer pis i la línia de base del terrat, decorat mitjançant ceràmica en colors alternants (en negre i blanc). | 08074-64 | c. d'Antoni Armengol | El 23 de febrer de 1890, Antoni Rovirosa va presentar a l'ajuntament els estatuts de la nova entitat, que va ser aprovada pel Govern Civil. El dia 25 de març de 1890 els membres fundadors van procedir a celebrar l'acta de constitució de l'entitat. Aquesta va establir, des del primer moment, la seva activitat al Cafè Armengol (s'hi accedia llavors pel carrer Colom) i un pati i una sala veïna que era emprada com el teatre (el local actualment ocupat pel bar, que toca amb el carrer d'Àngel Guimerà). Fou un indret on s'hi dugueren a terme, fins ben entrat el franquisme, tot tipus d'activitats culturals i d'entreteniment sobretot representades per funcions teatrals, balls i cinema, així com el bressol d'altres entitats socio-econòmiques cubellenques com el Cor de l'Espiga, la Societat L'Aliança i la Cooperativa La Salvadora. Durant la postguerra més recent, el Círcol Cubellenc i el Cafè Armengol van romandre tancats. El cafè va poder obrir de nou el setembre de 1939, mentre que el teatre no va tornar a tenir certa activitat fins l'any 1955. De fet, el Círcol Cubellenc ja no tornaria a tenir activitat. No obstant, a partir de 1962 aquest àmbit va deixar de tenir la fisonomia inicial per convertir-se en la cafeteria (lloc on es troba encara avui), ja totalment deslligada de cap altra entitat. | 41.2085100,1.6734700 | 388788 | 4562752 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85111-foto-08074-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85111-foto-08074-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85111-foto-08074-64-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-09 08:02 | |||||||||
| 85077 | Mas Baró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-baro | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. MARTÍNEZ, X. (2012) 'Mas Baró', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 77-86. PINÓS, N. (1998) 'Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles', Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, Barcelona: Diputació de Barcelona. pàg. 69-87. | XVI | El Mas Baró s'emplaça al nord del nucli històric de Cubelles, en una plana agrícola a l'esquerra del riu Foix. Es tracta de diversos cossos associats de planta i pis, amb coberta de teula àrab a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal. L'accés al cos principal es realitza mitjançant una portalada d'arc de mig punt, coberta per una marquesina moderna. A banda i banda en aquesta planta hi trobem repartides simètricament dues finestres de llinda plana amb ampit esglaonat. A l'extrem dret d'aquest cos hi ha un altre portal d'arc escarser el qual, antigament, deuria donar accés a les quadres. S'afegeix a aquest cos un altre per la banda sud-est que deuria tractar-se de la masoveria. Aquest cos consta de dos eixos simètrics, amb una porta en arc de mig punt i una finestra a la planta baixa i sengles finestres de llinda plana a la planta pis. Les finestres del conjunt de dos cossos descrits compten amb porticons de fusta i els ràfecs combinen maons i teules. | 08074-30 | Mas Baró | Tot i que algunes teories apunten a que aquesta casa pairal tindria els seus orígens en el Mas d'en Pujol, documentat en els arxius cubellencs des del segle XV (Martínez, 2012), els primers esments documentals com a Cal Baró els trobem al segle XVII. El cos de la masoveria va ser construït el 1953. A l'interior del galliner hi ha una rajola amb la data de 1489. | 41.2141700,1.6686200 | 388391 | 4563387 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85077-foto-08074-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85077-foto-08074-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85077-foto-08074-30-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-09 08:02 | |||||||||
| 85056 | Mas Guineu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-guineu-0 | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. MARTÍNEZ, X. (2018) 'El Mas Guineu', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 43-58. PINÓS, N. (1998) 'Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles', Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, Barcelona: Diputació de Barcelona. pàg. 69-87. | XVII | El Mas Guineu s'emplaça a la dreta del riu Foix, a la plana de l'antic delta del curs fluvial. Es tracta d'una masia formada per un conjunt de cossos majoritàriament adossats. L'edifici principal és de planta rectangular, consistent en planta baixa i pis. La façana principal, emblanquinada, està orientada a migdia. L'accés es produeix per un portal d'arc rebaixat flanquejat per sengles bancs correguts de pedra. A la dreta hi trobem una portella i un orifici circular segurament relacionat amb activitats productives, possiblement relacionades amb la vinificació. A banda i banda de la portalada hi trobem dues grans finestres rectangulars i enreixades, amb ampit motllurat de pedra. A l'alçada de la planta pis hi trobem quatre finestres rectangulars, de dimensions més petites. També hi podem veure una obertura circular i un rellotge se sol pintat. El ràfec està format per una tortugada de teula àrab encarregada de recollir les aigües pluvials de la teulada, construïda a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. A l'extrem oriental d'aquest cos hi trobem en un altre segurament adossat posteriorment, en forma de torre consistent en planta baixa i tres plantes pis. En aquest cos les obertures estan formades per un portal d'arc rebaixat sobre el que hi ha una finestra rectangular similar a les descrites anteriorment. Per sobre del nivell de la coberta del cos principal hi trobem tres finestres iguals rematades semicircularment emulant una galeria. Per sobre, en l'espai de sotacoberta encara hi trobem una finestreta més centrada. Un ràfec de maons separa la façana de la coberta. La teulada d'aquest cos, com en l'edifici principal, és a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal i està coronada amb campanar d'espadanya d'un ull. En el costat de llevant hi ha cossos annexos de planta baixa destinats a magatzem i garatge, així com un habitatge sense interès arquitectònic. En el costat de ponent, al costat de l'entrada hi ha un conjunt en el que hi havia un trull, un safareig i un pou. A la part de davant de la casa s'hi emplaçava una gran era enrajolada. A la part del darrera els diferents cossos creen un espai, tancat per un mur a mode de baluard, destinat a activitats de corral i agropecuàries. | 08074-9 | Mas Guineu | La primera referència d'aquesta masia data de 1666, quan apareix citada a l'inventari de béns de Francesc Almirall com a 'Casa la guineu o Miql Escardo'. Els Escardó disposaven de diferents propietats a la zona de Gallifa, entre les que es compten aquesta i el Mas Xinxola. La venda de Mas Guineu als Carbonell es produí en algun moment entre el 1666 i el 1711, quan el rector de Sant Antoni de Vilanova, mossèn Anton Carbonell comprà el Mas Guineu, segons s'esmenta a l'escriptura notarial de 1825. Ja difunt el propietari, el 1711, els marmessors de mossèn Anton Carbonell van vendre-la a Josep Carbonell. El 1748 heretà la propietat Amador Carbonell, el qual la donà en herència a Josep Carbonell i Casas el 1759. El 1812 el fill d'aquest, Jaume Carbonell d'heretà i 3 anys més tard la donà al seu fill, Josep Carbonell i Oliva. El 1825 aquest la vengué als tutors d'Antoni Mañozas i Tort, aleshores amb uns 19 anys, qui esdevindria alcalde de Vilanova entre 1848 i 1849. Un any més tard, el 1850, Antoni Mañozas cedí la masia al seu fill Antoni Mañozas i Ricart. El 1865 aquest vengué la masia a Dolors Ricart i Marquès, veïna de Vilanova, la qual el 1876 la donà en herència als seus nebots Francesc i Ricard Mañosas i Ricart. En morí el 1905 el segon sense descendència, la masia passà al primer en plena possessió. Durant el temps en què passà de mà en mà dins d'aquesta família, s'anomenà Masia Mañosas El 1921 Cristina Mañosas i Ricart, germana de Francesc Mañosas i Ricart vengué la propietat a Josep Padern i Sabater, de Barcelona, del qual passà amb la seva mort, el 1828, a la seva vídua, Dolors Padern i Utgès. Mesos després aquesta la vengué al vilanoví Joan Ferrer i Rovira, de qui va passar a la família propietària de Mas Guineu actualment. Un dels edificis, concretament el situat més a l'est del conjunt, sembla que es destinava als masovers i a residència temporal dels ramaders transhumants. | 41.2064300,1.6509200 | 386894 | 4562550 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85056-foto-08074-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85056-foto-08074-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85056-foto-08074-9-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-09 08:02 | |||||||||
| 85082 | Mas Sant Salvador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-sant-salvador | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. MIRET, X. (1990) Els noms de lloc del terme de Cubelles. Cubelles: Ajuntament de Cubelles. PINÓS, N. (1998) 'Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles', Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, Barcelona: Diputació de Barcelona. pàg. 69-87. | XIX | El Mas Sant Salvador s'emplaça a tocar del límit sud-oest de la urbanització del Corral d'en Tort, vora el terme de Vilanova i la Geltrú. Es tracta d'una edificació constituïda per dos cossos, un de planta baixa i pis, amb coberta de teula àrab a una pendent, i l'altre de planta baixa i pis amb façanes coronades amb merlets. Alguns del buits de la planta pis són d'arc de punt rodó. Al damunt de la porta principal hi ha un mosaic policrom que representa la figura de Sant Salvador amb la inscripció 'El Bto. Salvador de Horta'. | 08074-35 | Camí de cal Baldiri, S/N | Sembla que es correspon amb la masia que en 1582 era anomenada mas d'en Pere Pons anomenada avui dia St. Salvador. En una relació de cases del municipi de Cubelles de 1853 apareix citat el mas Baldiri Bassó, que dista de la casa rectoral mitja hora. Els propietaris li van canviar el nom pel de Sant Salvador i van posar a la façana un mosaic policrom que representa a sant Salvador d'Horta. | 41.2249200,1.6722300 | 388712 | 4564576 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85082-foto-08074-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85082-foto-08074-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85082-foto-08074-35-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | Altre nom de l'immoble: mas d'en Pere Pons, cal Xixo, cal BaldìriLa finca està rodejada amb una tanca, força allunyada de l'edifici. No s'ha pogut accedir a l'interior | 119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-09 08:02 | ||||||||
| 85054 | Mas d'en Pedro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-den-pedro | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. MARTÍNEZ, X.; VIVES, P. (2005) 'El Mas d'en Pedro', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 29-42. MIRET, X. (1990) Els noms de lloc del terme de Cubelles. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. p. 30. PINOS, N. (1998) 'Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles'. Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, 10: 69-87. Barcelona: Diputació de Barcelona. | XVII | El Mas d'en Pedro s'emplaça al carrer Lloret, 8-14, al mig d'una urbanització anomenada 'La Gabina'. Es tracta d'un mas composat de diferents edificis adossats. L'edifici principal és un mas de planta basilical. El seu cos central és de tres plantes, mentre que els dos cossos laterals tenen una planta menys. La façana principal, de composició simètrica en tres eixos, presenta una portal central carreuat al que s'accedeix superant un parell de graons. A banda i banda hi trobem un parell de bancs i dues grans finestres de llinda plana. A la planta pis, sobre les obertures anteriors, hi trobem un balcó central flanquejat per sengles finestres, de dimensions més petites que els de la planta baixa. Al centre del cos central, a l'alçada del sotacobert, hi trobem una arcuació de cinc finestrons rematats per arc de mig punt, essent la central lleugerament més gran que els laterals. Al centre de la façana, per sobre del balcó, hi trobem un rellotge de sol. La coberta és de teula àrab. A quatre vessants. Aquesta masia compta amb diversos annexes. A llevant de l'edifici principal hi havia les cotxeres, mentre que a ponent se li adossava un molí de blat. En aquesta paret i trobem una imatge de rajoles de la marededéu dels Socors col·locada pel propietari a mitjan segle XX. Adossades pel nord-oest hi trobem les masoveries, mentre que a la part posterior, entorn d'un pati tancat s'hi roben les quadres, corrals, estables i una pallissa. A la part de darrera d'aquest espai, ja fora del tancat s'hi emplaçava una era. Bona part de les estances són utilitzades com a dependències d'una casa de colònies, encara que l'edifici principal de la masia funciona com habitatge particular | 08074-7 | c. Lloret, 8-14 | Masia que està documentada amb aquest nom des de 1672 per bé que el 1582 ja es troba documentat un Antoni Pedro. El primer propietari conegut fou Isidre Pedro, al segle XVII. Ja al segle següent, el 1728, s'esmenta a Jaume Santacana com a habitant de la mas. En un document de 1772-1785, apareix esmentat lo mas d'en Pedro, com un dels edificis que formaven part de l'aleshores anomenat 'carrer de l'Or'. Anteriorment, la masia estava dividida en dues parts, de les quals una era propietat de Pere Roig, el qual la va vendre a la família Marsé l'any 1920, que alhora la va vendre a la família Santaeulàlia l'any 1957; l'altre era propietat d'un tal Sr. Alfred, essent després heretada per la primera esposa de l'alcalde de Vilanova, Ferrer Pi. A l'actualitat hi trobem una casa de colònies per la qual s'han adequat la majoria dels antics espais domèstics i productius. La darrera reforma efectuada i el rellotge de sol de la façana principal daten de 1958, segons el propietari actual. | 41.2017300,1.6446500 | 386360 | 4562037 | 1672 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85054-foto-08074-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85054-foto-08074-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85054-foto-08074-7-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | També era denominada Mas del Pedró | 119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-09 08:02 | |||||||
| 85057 | Molí de Cucurella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-cucurella | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. Martínez, X. 2008. Can Cucurella i el Molí d'en Rovirosa. Anuari del Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell: 47-58. Pinós, N. 1998. Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles. Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, Diputació de Barcelona: 69-87. | XVI-XX | Edifici enrunat l'any 1970 | El Molí de Cucurella s'emplaça en una suau vessant a tocar de la carretera BV2115 que porta de Vilanova i la Geltrú a Castellet i la Gornal, a prop del punt quilomètric 5,3. Es tracta d'un conjunt arquitectònic aïllat consistent en un edifici enrunat de planta quadrangular d'aproximadament 50m2 i una bassa de contenció d'aigües, també quadrangular, de prop de 100m2. L'edificació es troba enrunada i coberta en bona part per una espessa vegetació, fet que impedeix descriure acuradament aquesta construcció. Es tracta d'un edifici de planta rectangular realitzat amb un aparell de pedra irregular lligada amb morter on s'hi poden veure obertures emmarcades amb pedra escairada. Es pot veure també una línia de ràfec a partir de lloses i maons disposades de manera horitzontal. A partir d'una imatge de l'any 1934, aquest edifici comptava amb planta principal i dues alçades, amb un sostre a 4 vessants. A la planta baixa s'hi pot veure un accés amb arc escarser, mentre que les finestres de l'edifici són quadrangulars i de mides heterogènies. Comptaria a més amb un rellotge de sol amb motius i figures populars. Per altra banda, a tocar de les restes de l'edifici principal, s'hi pot observar enmig de la vegetació una bassa de contenció d'aigua pel molí, amb parets completament arrebossades amb guix. | 08074-10 | ctra. BV-2115 PK 5,3 | Esmentat per primer cop l'any 1599 en una concòrdia entre regants i moliners. Sembla que l'any 1845 encara es trobava en funcionament. Inicialment se'l coneixia com a Molí d'en Rovirosa, i més tard, potser a partir d'un canvi de propietaris, passa a denominar-se Molí de Cucurella. Tot i que abandonat, encara es trobava dempeus a mitjans del segle XX (una fotografia de 1934 a Martínez, 2008 ho indica). L'ampliació de la carretera BV-2115 el va fer enrunar definitivament l'any 1970. | 41.2344200,1.6642500 | 388059 | 4565641 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85057-foto-08074-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85057-foto-08074-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85057-foto-08074-10-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-09 08:02 | ||||||||
| 85133 | Molí de l'Estapé / Molí de l'Estaper | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-lestape-moli-de-lestaper | MARTÍNEZ, X. (2010) 'El Molí de l'Estapé', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 29-44. MIRET, X. (1990) Els noms de lloc del terme de Cubelles. Cubelles: Ajuntament de Cubelles. PINÓS, N. (1998) 'Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles', Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, Barcelona: Diputació de Barcelona. pàg. 69-87. VIRELLA, A. (1991) El terme de Cubelles a través del temps. Cubelles: Ajuntament de Cubelles | XVII | El Molí de l'Estapé s'emplaça a la riba esquerra del Foix, en una plana agrícola a 150 metres a l'est de l'ermita de Sant Pau. Es tracta d'un mas de dos cossos primaris de planta i pis i altres annexos adossats posteriorment. La coberta és de teula àrab amb el carener paral·lel a la façana principal. Aquesta, orientada a sud, compta amb dos portals, un a cada cos, ambdós carreuats i d'arc escarser. Davant del portal dret s'hi ha construït en temps recents un porxo de quatre arcades de mig punt, tres frontals i una lateral. A la planta pis del cos de l'esquerre, el més antic, hi trobem una única finestra, rectangular, centrada sobre el portal. A l'esquerra d'aquesta hi ha un rellotge de sol, mentre que a la dreta hi ha un finestró. Pel que fa al cos de la dreta, de major amplada, hi trobem dues llums, també rectangulars que donen a la terrassa amb barana d'obra construïda sobre el porxo abans descrit. A l'esquerra d'aquesta terrassa hi ha una escultura de Sant Pau procedent de l'ermita de dedicada a aquest sant, situada a les immediacions. Corona la façana un ràfec amb tortugada. Al sud d'aquest edifici, a uns vint metres de distància, hi ha un altre edifici on s'hi situava el molí fariner. | 08074-86 | c. de Mas Trader, 12 | Segons mossèn Avinyó aquest molí s'identifica amb el que en el segle XVI rebé els noms de mas d 'en Fuster, mas de na Fustera o molí d'en Fuster. En un capbreu de 1570 s'esmenta que els hereus de Joan Fuster 'tenien un molí a Gallifa'. La família Fuster està relacionada amb Gallifa des de 1485, on posseïen un mas, el 'Mas d'en Fuster', documentat com a tal des de 1563. Virella (1991) documenta el 'Molí de na Fustera' entre els anys 1600 i 1725. Aquesta associació entre els topònim del 'Molí del Fuster' amb el de l'Estaper presenta alguns interrogants ja que Martínez (2010) en un testament de 1650 que Elionor Ramona, vídua de Nicolau Estapé, dóna al seu net Ramon Estapé 'la casa i el molí d'en Ramon Estaper'. Al Llibre Verd parroquial de 1655 s'esmenta també 'la casa i el molí d'en Ramon Estaper'. El fet que el 1725 Virella (1991) trobi encara referències documentals al 'Molí de na Fustera' pot indicar, o bé una pervivència del topònim, o que es tracti de dos molins diferents. El 1702 i 1716 Pau Fontanals, gendre de l'Isidre Estaper , en resulta propietari, trencant el llinatge del cognom Estaper. El 1838 la propietat del molí continua en mans de la família Fontanals. A partir d'aquí la propietat canvia de mans diverses vegades fins que l'any 1960 va ser adquirida per la família Carreras, que en manté la propietat. | 41.2166000,1.6651700 | 388106 | 4563661 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85133-foto-08074-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85133-foto-08074-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85133-foto-08074-86-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | Aquest bé també ha estat escrit amb el nom de 'molí de l'Estaper' | 119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-09 08:02 | ||||||||
| 85055 | Molí de la Palma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-palma | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. MARTÍNEZ, X. (2013) 'El Molí de la Palma o Molí de l'Anton', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 65-77. | XVI-XX | El Molí de la Palma és un conjunt d'edificacions situat a tocar de la carretera de Can Trader, a l'anomenada Plana del Molí. Es tracta d'un conjunt d'una desena d'edificis la major part dels quals es troben dedicats a l'habitatge; hi ha alguns conjunts de cases aïllades mentre que d'altres es troben entre mitgeres, formant conjunts. Els edificis més rellevants són aquells numerats com a 2 -Cal Ciset- i 3 -Ca la Coloma-, que es troben units per un pont. Cal Ciset és un edifici de planta baixa i dues alçades, la segona de les quals té morfologia de terrat edificat. Compta amb tres portes, la principal és adovellada en arc escarser on a la clau hi ha inscrita la data '4 maig 1807'; a l'esquerra hi ha un accés als antics cellers és feta amb estil afrancesat amb una barreja de carreus i ceràmica única a les masies locals. L'accés de la dreta, sense trets remarcables, dona accés a l'hort. La segona planta té dues finestres de les mateixes característiques coronades amb una combinació de maó intercalat amb ceràmica, de trets similars a una de les portes de la planta baixa. A aquesta alçada, la primera planta es troba creuada per dues rengles de ceràmica verda i marró i és coronada per dues terrasses a plantes diferents, la primera de les quals presenta una balustrada que assoleix tota l'extensió de l'edifici. Es troba tot el conjunt emblanquinat amb calç del Penedès. Presenta coberta a doble vessant amb teula àrab. Per la seva banda, Ca la Coloma no presenta aspectes arquitectònics rellevants, però en aquest lloc és on es situava el molí que dona nom al conjunt. Es caracteritza per un portal principal amb arc escarser i per un conjunt d'obertures heterogènies en la planta principal i primer pis. A nivell d'evolució arquitectònica, sabem que la fesomia del conjunt va anar canviant gradualment, sobretot a partir de finals del segle XVIII. La dovella central indica que el 1800 es va construir un annex al molí, mentre que Cal Ciset seria construït el 1807. De forma segura, en aquells moments el molí es trobaria integrat a la part inferior de Ca la Coloma, però sembla que ja no tindria aquesta una mica abans de 1860, quan tot el conjunt ja acompliria funcions d'habitatge. En dates més recents, entre 1921 i 1936, Cal Ciset va ser reformada amb un estil afrancesat on s'integraren les rajoles esmentades i també l'estructura en terrasses i balustrada i el pont que uneix aquesta amb Ca la Coloma va passar d'una a dues finestres. | 08074-8 | ctra. El Mas Trader 1,2,3 | Tot i que la primera descripció del conjunt és de l'any 1728, no es coneix amb exactitud l'origen dels edificis. Es coneix la presència d'un molí en aquest indret a partir de 1565. | 41.2120100,1.6697900 | 388485 | 4563146 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85055-foto-08074-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85055-foto-08074-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85055-foto-08074-8-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | Altres noms del molí: molí de l'Anton, molí de l'Anton de Dalt, molí de l'Anton de Sobre | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-09 08:02 | ||||||||
| 85058 | Molí del Salze | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-salze | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. Pinós, N. 1998. Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles. Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, Diputació de Barcelona: 69-87. | XVI-XX | El Molí del Salze es troba ubicat en un pla a tocar de la carretera BV2115 que mena de Vilanova i la Geltrú a Castellet i la Gornal, aproximadament a l'alçada del quilòmetre 4,5, enfrontat a la Muntanya del Salze. Es tracta d'un edifici aïllat, probablement unifamiliar, format per diferents cossos afegits al llarg dels anys. El cos principal (situat a l'extrem oest) té planta baixa i una alçada i golfes. Un cos lateral, al centre del conjunt, té un format similar però sense golfes. Finalment, a la banda de llevant, trobem diferents cossos de planta baixa, un de caire domèstic mentre que hi ha dos cossos més amb finalitats, probablement, d'emmagatzematge. La façana principal, orientada al sud i a tocar del Camí vell de Cubelles, és senzilla, amb obertures quadrangulars limitades per maons a vista, d'igual manera que els ràfecs de cada pis. La seva teulada és a quatre vessants i es troba coronada al centre per un pinacle. El cos central de l'edifici té el mateix aspecte formal que el que hem descrit, tot i que, en aquest cas, compta amb teulada a una vessant orientada al nord. La resta de cossos i façanes no tenen interès arquitectònic. Davant de la façana principal, s'hi pot observar en bones condicions (tapat parcialment per la vegetació), el rec que conduïa l'aigua cap a l'exterior del molí que dona nom a la casa. A nivell constructiu, els trams baixos del canal i l'arc de la sortida d'aigües estan constituïts per carreus mitjans i petits regulars i escairats. Per la seva banda, els trams més alts estan constituïts per maons, probablement fruit de refaccions. Segons la bibliografia consultada, aquesta canalització és la mateixa que portaria aigua al molí de Baix, al de la Palma i al de l'Estapé. | 08074-11 | ctra. BV2115 p.k. 4,5 | La masia apareix esmentada per primer cop l'any 1570, pertanyia ja llavors a la quadra de Rocacrespa, mentre que la primera cita sobre el molí és de l'any 1593. L'any 1650 pertanyia als Rovirosa i, posteriorment, es troben referències a moliners d'aquest indret: Pere Clos el 1703 o Josep Mayner el 1706. Alguns documents indiquen que l'any 1845 el molí encara funcionava com a tal, però es desconeix la data en que va deixar de funcionar, tot i que probablement ja fos entrat el segle XX. | 41.2304400,1.6700500 | 388538 | 4565191 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85058-foto-08074-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85058-foto-08074-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85058-foto-08074-11-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-09 08:02 | |||||||||
| 85153 | Monument Charlie Rivel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-charlie-rivel | XX | El Monument Charlie Rivel es troba situat pràcticament al centre de la Plaça del Mar, situada al Sector Marítim de Cubelles. L'escultura està realitzada en formigó encofrat, xapa de ferro i fundició de bronze i amida aproximadament 450 cm d'alçada per 250 cm de llarg i per 260 cm d'ample o gruix. En termes generals, el Monument Charlie Rivel és un cub de formigó encofrat pintat de color blanc pàl·lid que té diferents cossos que sobresurten o entren i que donen volum a l'escultura, sobretot en sentit vertical. En el frontal principal (orientat al sud-oest) hi ha quatre franges de bronze verticals més enfonsades que l'eix del cub de formigó i, al seu costat, una cadira també de bronze (un dels símbols de Charlie Rivel). Corona aquest frontal una escultura de bronze del bust del pallasso. A la banda contrària, hi ha diferents volums de formes geomètriques que sobresurten del bloc principal, entre els quals destaca un cos de guitarra (un altre dels símbols de Charlie Rivel). Finalment, al frontal que mena cap al nord-oest hi ha la placa commemorativa de l'escultura, on s'hi pot llegir: I SI POGUÉS TRIAR / TORNARIA A / NÉIXER A / CUBELLES / JOSEP ANDREU / CHARLIE RIVEL / NAT EL 23 D'ABRIL DE 1896 | 08074-106 | pl. del Mar | 41.2017400,1.6769700 | 389070 | 4561996 | 1980 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85153-foto-08074-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85153-foto-08074-106-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | Guillermo Marín | La Fundició Gimfer fabricà la part de bronze, que correspon a la cadira i al bust de Charlie Rivel | 98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-09 08:02 | ||||||||
| 85152 | Monument Pau Casals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-pau-casals | XX | Tot i que l'estat de conservació del monument és prou bo, aquest presenta pintades i altres agressions | El Monument Pau Casals s'emplaça a la plaça homònima, a tocar de l'estació de ferrocarril de Cubelles. Es tracta d'una escultura realitzada amb ciment i ferro galvanitzat i amida aproximadament 300 cm de llarg, per 280 cm d'alçada i per 85 cm d'amplada. La major part del monument està fornit per ciment amb una certa decoració estriada en sentit horitzontal. Té forma de bloc aproximadament rectangular en disposició obliqua, que sembla un trangle rectangle escapçat al vèrtex superior. A les dues cares del monument hi ha quatre barres en color vermell que representen la bandera catalana. L'altre element interessant, realitzat en ferro galvanitzat, es troba a l'eix vertical de l'escultura, que adquireix la morfologia d'un violoncel i que presenta una barra circular de ferro galvanitzat travessada a la meitat inferior per cinc barres més petites també de ferro galvanitzat, que representen les 5 cordes del violoncel. | 08074-105 | pl. de Pau Casals, s/n | Cubelles es va sumar als actes d'homenatge del Primer Centenari del naixement de Pau Casals, i fou a iniciativa de la Corporació municipal. El pressupost per la obra, entre l'adequació del jardí i el monument, fou de 250.000 pessetes. | 41.2044100,1.6746900 | 388883 | 4562296 | 1977 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85152-foto-08074-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85152-foto-08074-105-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | Pedro Llorente Brieva | El pressupost per la obra, entre l'adequació del jardí i el monument, fou de 250.000 pessetes | 98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-09 08:02 | ||||||
| 85067 | El Quintal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-quintal | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. FERRER, A (1947-1948). El poblado ibérico del Panadés y extensiones. Ampurias 9-10: p. 278 | IIaC-Vdc | El Quintal s'emplaça en un camp de vinyes a tocar del quilòmetre 5 de la carretera BV-2115 que porta de Vilanova i la Geltrú a l'Arboç. Aproximadament a inicis dels anys 40, el jaciment fou descobert com a conseqüència d'uns moviments de terra, que van deixar al descobert un bon nombre de tègules i de materials de filiació iberoromana (en general ceràmica comuna). Els anys 90 es varen tornar a fer llaurades profundes i no va aparèixer material arqueològic. Les darreres visites (equips de la Carta Arqueològica de 1984 i del Catàleg i Pla Especial de Protecció de Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles), igual que la nostra, no han permès documentar material arqueològic superficial de cap tipus. | 08074-20 | El Quintal | Jaciment descobert per Josep Mª. Rovirosa en una data anterior a 1947, quan es publiquen les primeres dades per part d'Albert Ferrer a la revista Ampurias | 41.2319900,1.6666100 | 388253 | 4565368 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85067-foto-08074-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85067-foto-08074-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85067-foto-08074-20-3.jpg | Legal | Romà|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 83|81 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-09 08:02 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 226,52 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.