Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 85048 | Castell de Cubelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-cubelles | AAVV (1998) El Castell de Cubelles. Quaderns científics i tècnics de restauració monumental núm. 10. Producció: institut d'Edicions. Àrea de Cooperació Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. CAMPO del, N.; SUBIAS, C. (2002) 'Gombau de Besora: senyor del terme de Cubelles', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 65-66. FERNÁNDEZ, J. (2016) 'La família Desvalls, marquesos del Poal, Llupià i Alfarràs, darrers castlans del castell de Cubelles (1789-1885)', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 36-90. GALÍ, D.; SUREDA, M.J. (2016) 'Els grafits del vestíbul, escala principal i planta segona del castell de Cubelles', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 28-35. GARCIA, L. (2012) 'Cubelles contra el feudalisme, segons Teodor Creus', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 30-33. LACUESTA, R. (2002) 'La història constructiva del Castell de Cubelles (1a part: 1511 i 1535-36)', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 35-46. LACUESTA, R. (2003) 'Les obres actuals del castell de Cubelles i de l'entorn', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 67-68. LACUESTA, R. (2003) 'La història constructiva del Castell de Cubelles (2a part: l'ampliació i la remodelació de 1673-1675)', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 73-86. VIDAL, J. (2011) 'Efemèrides cubellenques del 2011', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 106-109. | X-XX | Restaurat pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barceloan entre 1994 i 2015 | L'edifici del castell té una gran presència urbana en el centre històric de Cubelles. Es situa a la part més elevada del nucli, a l'espai d'eixamplament del carrer del Doctor Juncà, on figura una plaça. La visió actual del castell correspon a l'última gran refacció important (segle XVII) que va configurar l'edifici pràcticament tal com ha arribat a l'actualitat. El projecte va ser de l'arquitecte Fra Josep de Ia Concepció i l'obra va ser realitzada pel mestre de cases de Barcelona Joan Baptista Homs i pel de Vilanova Joan Vinyals. La façana principal, al sud, presenta el portal major a la part dreta, una porta d'accés allindada amb carreus de pedra picada de Segur i amb l'escut d'armes de la família Llupià esculpit a sobre de la llinda. La distribució de les obertures, originalment simètrica, és irregular en l'actualitat. Totes les obertures d'aquesta façana són allindades i resseguides en pedra. A la part posterior, hi ha adossada una bestorre de quatre pisos semicircular. A l'extrem occidental hi ha una sèrie de dependències distribuïdes al voltant d'un pati, i al nord hi ha un altre pati de dimensions més reduïdes. Les dependències interiors que es poden veure en l'actualitat són majoritàriament les que ens vam definir amb les remodelacions del segle XVII, excepte algunes obres menors efectuades al segle XIX i XX. L'excel·lent estudi realitzat per Raquel Lacuesta enumera les sales que hi ha en cada pis de l'actual castell: Al soterrani: Volta sobre els cups (antiga cisterna sense ús en 1673) (1); cisterna amb cisternó (2); escala de l'aixeta de la cisterna (3); aixeta de la cisterna amb pica (41, i cisterna en desús (5). A la planta baixa: vestíbul o rebedor (6); corredor del pastador (6.1); escala principal (7); cuina-pastador del majordom (8); cups (9); sala-menjador dels criats amb pica (10); celleret (11); torre de secretes i secreta 1.12 i 12.1]l; celler (15 i 16); cavallerissa o estable (17 i 18ll; pati o eixida amb pou (13); corral o pati (19); cobert de les ovelles o galliner i pallissa al damunt (20 i 241. A la planta entresol: escala principal (251; cuina principal o del senyor (26); 'aposento' o cosidor l27l; corredor (281; estudis de migdia (29 i 30); dormitori del cotxer (31); estudis de tramuntana (32 i 33 ); corredor de la torre (34); 'aposento' de la torre o dormitori (35). A la planta noble: escala principal (37); rebedor o 'quarto principal de migdia' (38); 'Quarto principal' de tramuntana (39); sala-alcova (40); capella o oratori (41); sala gran (421; habitació (43); passadís (441; corredor de la torre (45); escala de cargol (46); 'aposento de la torre' (47). A la planta golfes: escala principal (48 i49); 'aposento' (b0); 'aposento' (51); 'aposento' (52); 'aposento' (53); passadís (54); 'aposento' (5b); corredor de la torre (56); escala de cargol (57); 'aposento de la torre' i espai sotateulada (58 i 59). L'autora Núria Pinós, estudiosa de l'edifici, qualifica l'immoble històric com mancat del decorativisme dramàtic de clarors i ombres, propi de I ‘etapa barroca, de manera que l'únic element representatiu de l'estil de l'època en què es va construir és l'escut de pedra realitzat en alt relleu, el qual representa les armes de Carles de Llupià i de Vilanova, aleshores senyor del castell. A banda i banda es pot llegir la data de 1675. L'edifici té més l'aparença d'una gran casa pairal que d'un castell i es configura dins unes línies austeres, amb una manca total de decorativisme, només trencada pels marcs de pedra de les obertures. Aquesta senzillesa, basada en una concepció arquitectònica lineal, respon a la tendència classicista del seu autor que sentia un gran respecte per l'arquitectura del passat tradicional de Catalunya, és a dir per l'estil gòtic, en el qual es va inspirar a l'hora de dissenyar l'edifici del castell de cubelles, mitjançant unes formes geomètriques elementals que reafirmen la implícita i l'austeritat del llenguatge emprat en aquest conjunt arquitectònic. És una construcció de grans dimensions i d'estructura complexa. Té planta rectangular, tres pisos d'alçària, golfes i teulada a quatre vessants. | 08074-1 | pl. del Castell, 1 | Segons els resultats de la recerca dirigida pel doctor Albert López Mullor, els vestigis més antics trobats corresponen a l'època baixa republicana, cap a l'any 125 aC. Alguns dels elements més importants de la vil·la de Cubelles que han arribat als nostres dies se situen al voltant de l'any 200-210, com el conjunt de cisternes de la planta subterrània. És a partir del testament dictat per Gombau de Besora el 16 d'agost de 1041 que podem tenir la certesa absoluta de l'existència d'una fortificació al lloc de Cubelles. Segons A. Castellano, de la primera fortificació que es va aixecar a I'indret, en resten només alguns paraments d'opus spicatum que recolzen sobre les restes enrunades, encara que visibles, d'una vil·la romana. Posteriorment, cap el segle Xlll, es va bastir una torre circular al mateix lloc que la que avui veiem, encara que, possiblement, de menor alçada. El 1459, quan el castell va perdre la titularitat reial en donar-lo Joan ll, amb totes les propietats annexes, a Joan Brígit Boscà, ciutadà de Barcelona. Un nét de Boscà va donar el castell com a dot a la seva esposa, Violant d'Almogàver, que en va ser propietària entre el 1492 i el 1519, any de la seva mort. Aleshores el castell va passar com a herència a un fill de Violant, Joan Boscà i d'Almogàver. El dia de Sant Joan de 1535 va signar un document amb els mestres de cases Pere Bosch i Antoni Lorda amb l'objectiu de fer un seguit de reformes que afectarien bona part de la fàbrica, i que serien realitzades entre el 1535 i el 1536. El 1572 Ia propietat havia estat adquirida per la duquessa lsabel de Cardona, i passaria després al seu fill, Lluís d'lcart. Un seu descendent, Carles de Llupià i de Vilanova (vidu de Cecília d'lcart, besnéta de Lluís), mort el 1695, va promoure, entre 1673 i 1675, l'última reforma de l'immoble - el qual va adquirir l'aspecte que ha conservat fins als nostres dies- i va fer col·locar el seu escut sobre la porta principal. Les obres van significar la construcció d'un cos d'edifici nou, la redistribució d'envans i sostres de l'edifici antic i la uniformització de façanes i cobertes. El projecte va ser encomanat a fra Josep de la Concepció, el frare carmelita de nom Josep Ferrer i sobrenom el Tracista, un arquitecte del barroc català del segle XVll. Com ha demostrat la historiadora Raquel Lacuesta, la reforma promoguda per de Llupià va comportar modificar part de l'obra feta en temps de Boscà, així com la construcció d'un cos d'edifici nou i la redistribució d'envans ¡ sostres, i la uniformització de façanes i cobertes. No hi ha constància documental ni aparença visual que els successors de Carles de Llupià, que van obtenir el títol de marquesos d'Alfarràs a final del segle XVlll, fessin noves obres. La profusió de grafits per totes les estances fa pensar que el castell no va estar assíduament habitat durant el segle XVIII pels seus propietaris. Durant el segle XIX continuen documentant-se els Rovirosa com a masovers del castell i va ser en aquesta època quan se suposa que es van emblanquinar les parets en diferents períodes, fins entrat el segle XX. Els masovers vivien a la primera planta i la segona era reservada per quan venien els senyors o el seu procurador. Aquells s'encarregaven de gestionar l'explotació agrícola del castell en nom dels marquesos i el seu procurador només hi anava un cop l'any per passar-hi comptes. Al llarg dels segles XIX i XX el castell va continuar en mans dels successius marquesos d'Alfarràs i va mantenir el caràcter agrícola. Segons un plànol publicat l'any 1817, el cos principal del castell es trobaria pràcticament al bell mig d'un espai que per tramuntana estaria delimitat per unes parcel·les que feien front al carrer Major, algunes d'elles edificades. Tot i els canvis que es van produir en punts concrets, la zona de les rodalies del castell va quedar més o menys configurada al llarg del segle XVII en la forma que la veiem avui. | 41.2078600,1.6724800 | 388704 | 4562681 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85048-foto-08074-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85048-foto-08074-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85048-foto-08074-1-3.jpg | Legal | Medieval|Modern|Contemporani|Historicista|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | Fra Josep de Ia Concepció (refacció s XVII) | 85|94|98|116|119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:22 | |||||||
| 85049 | Can Travé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-trave | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. COMAS, M. (1988) 'Una llarga paret', p. 7-9. PINÓS, N. (1998) 'Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles', Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, Barcelona: Diputació de Barcelona. pàg. 69-87. | XIX-XX | Can Travé s'emplaça a l'est del nucli històric, en una gran parcel·la entre el carrer Sant Antoni i l'avinguda de Catalunya, amb afrontació també passatge Ramon Vinader. Es tracta d'un conjunt d'edificis entre mitgeres de planta i pis alineats en la seva major part al carrer Sant Antoni, on hi trobem la façana principal. La façana posterior d'aquestes edificacions, orientada a migdia, s'obre a un gran jardí privat que s'estén fins a l'avinguda de Catalunya. El conjunt de Can Travé estava format originalment per una construcció principal destinada a habitatge i gabinet d'història natural, un pavelló annex bastit per a la biblioteca i un gran jardí. A l'extrem oest del conjunt s'hi ubica una altra edificació destinada originalment a habitatge, construïda amb posterioritat i amb sortida al passatge Ramon Vinader. Estilísticament, l'edifici ha rebut la influència del llenguatge clàssic. La llarga façana del carrer Sant Antoni, de gairebé 150 metres de longitud, està presidida pel cos central, emmarcat entre dues torratxes. Aquest edifici està constituït per tres cossos amb una marcada simetria. Al cos central hi trobem dos portals en arc de mig punt amb sengles finestres a banda i banda. Sobre els portals, a la planta pis hi trobem dos balcons amb barana de balustrada a la que hi desemboquen les obertures d'aquest espai. Aquestes portes estan rematades per timpans i a banda i banda de les portes hi trobem tres fornícules on s'hi emplacen bustos d'inspiració clàssica. A la coberta d'aquest cos hi trobem una terrassa amb barana de balustrada sobre la façana principal. Els dos cossos laterals són iguals entre ells, mantenint la simetria del conjunt, amb una finestra rectangular a la planta baixa i un balcó sense volada de morfologia composta que combina una obertura central més alta en mig punt amb dues rectangulars, amb una barana de balustrada. Rematen aquests cossos unes torratxes de planta rectangular amb obertures a les quatre façanes. La coberta de les torres és de teula àrab a quatre vents amb els careners de teula majòlica i estan rematades per una bola del mateix material. Tota la fusteria de les obertures és de llibret pintada de color verd. A banda i banda d'aquest edifici principal els altres cossos repeteixen aquests esquemes, trobant en la decoració exterior timpans, columnes dòriques, fornícules, balustres, gerros, medallons, etc. La biblioteca està formada per una galeria de 45,30 metres de llargada per 3,40 metres d'amplada, amb vint-i-cinc balcons d'arc de mig punt que donen al jardí , i per dues petites sales als extrems. El conjunt de la biblioteca estava formada per tres sales, la d'Apol·lo, la galeria de les Muses, i la de Psique i Cupido. La galeria de les Muses té nou departaments destinats al mateix nombre de muses. El gabinet de ciències naturals està format per diverses sales destinades a volums que versaven sobre temes relacionats amb la col·lecció. La decoració d'aquesta biblioteca de mitologia clàssica, es basa exclusivament en temes mitològics. Cal destacar també l'interior, que conserva mobiliari i elements ornamentals d'estils diversos, principalment del segle XIX. El jardí de factura clàssico-romàntic i rodejat d'una tanca de paredat de pedra, obra de fàbrica i reixes de ferro. S'hi accedeix per dues portalades de ferro a l'avinguda de Catalunya i al passatge Ramon Vinader. El jardí es distribueix a partir d'una sèrie de corredors principals, pavimentats, amb una sèrie de rampes i escales que en salven els desnivells. Conté a més de magnífiques escultures d'inspiració clàssica, algunes espècies botàniques exòtiques. Hi destaca un conjunt escultòric de tipus nimfeu, dedicat a Neptú. Hi ha algun espai d'aigua com fonts i estanys així com un petit cementiri per les mascotes de la família Travé. | 08074-2 | c. Sant Antoni, 16-24 | A finals del segle XVII la família Escardó, avantpassats materns de les futures generacions Travé, era propietària d'un extens patrimoni que comptava amb quatre cases contigües del carrer de Sant Antoni comunicades entre sí i nombrosos terrens agrícoles. A partir del segle XVIII, es van realitzar successives reformes i ampliacions. A la segona meitat del segle XIX l'hereva de la finca, Rosa Escardó, es casà amb Magí Travé i Ballart. La parella s'instal·là a Barcelona on tingueren dos fills: Frederic i Enric. Vers el 1880 decidiren convertir la finca en una torre d'estiueig aprofitant les cases antigues. La construcció de l'estació del ferrocarril de Cubelles (1883) i la de la carretera de Barcelona a Santa Creu de Calafell, convidava a anar a la casa amb major comoditat. La reforma es va fer de la mà l'arquitecte vilanoví Bonaventura Pollés Vivó i es va transformar radicalment la casa. Es va complementar la finca amb una torre rodona -per la banda de mar-, una altra d'allargada, terrasses, jardins vuitcentistes i accessos a la nova carretera mitjançant amples camins i escales que ajudaven a salvar el desnivell del terreny. La finca va quedar tancada per una tanca de ferro amb dues portes que donaven a la carretera i que convertien aquesta façana en la principal de la casa. Però les reformes no van poder ser completes perquè entre les propietats dels Travé hi havia la casa de Francesca Solé i Piqué, que no va accedir a vendre-la fins l'any 1936. Entremig, dues reformes de menor envergadura van tenir a principis del segle XX. La primera, cap al 1911, quan es va condicionar perquè els dos fills dels progenitors de la nissaga, en Federico i Eric Travé Escardó, poguessin compartir la casa d'estiueig. La segona, el 1920, quan es van construir dos nous edificis per a magatzems i es van ampliar els galliners i els espais per als animals. Després de la mort del seu germà Enric, en Federico Travé Escardó va reobrir les negociacions amb Francesca Solé, per tal de poder unificar tota la façana de la casa pel carrer de Sant Antoni. La compra es aparaular per 3.000 pessetes a principis del mes de juliol de 1936, però l'esclat de la Guerra Civil espanyola va posposar la signatura del contracte fins l'any 1939. En Federico Travé Escardó era un conegut senador conservador de l'època, va haver de fugir amb l'ajuda de l'alcalde del moment, Ramon Estalella, masover de la finca en aquella època. La casa va ser assaltada el 28 de juliol de 1936. En acabar la Guerra Civil, els Travé van poder recuperar la casa que havia estat en mans del comitè de defensa local i havia estat seu de l'escola municipal. El conflicte bèl·lic va afectar greument la casa. Però en Frederic, com a hereu, ja tenia el cap ple d'idees per reformar la casa i les obres gairebé ja no van abandonar el dia a dia de la finca fins a la seva mort (1982). Un cop concretada la compra de la casa de la Sra. Solé, en Frederic, que tenia llavors 20 anys, va dirigir personalment les obres de remodelació de la casa i dels seus jardins, d'estil neoclàssic italià, i fins i tot va fer l'encarregat de dibuixar els plànols i aportar les solucions més harmòniques amb el conjunt arquitectòniques. Per tal d'unificar la façana, va haver-se de reformar aquesta completament fins deixar-la en l'estat actual. Va anar transformant la casa, els jardins, va construir la Biblioteca de Mitologia Clàssica, el Gabinet d'Història Natural i l'hemicicle on es van portar a terme innumerables debats -sobretot sobre ornitologia-, la façana, les biblioteques... Per poder anar mantenint la propietat, a finals dels anys 90 del segle XX la família va veure's obligada a vendre la Biblioteca de Mitologia Grecollatina, que reposa actualment a la Biblioteca Nacional de Catalunya i el Gabinet d'Història Natural. Després del traspàs de Maria Antònia Maristany, vídua d'en Frederic Travé Alfonso des de 1982, l'Ajuntament de Cubelles i els seus propietaris el 2014 acordaren el traspàs de la propietat i el seu important fons artístic per un import proper als 1,5 milions d'euros. | 41.2087900,1.6749100 | 388909 | 4562782 | 1880 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85049-foto-08074-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85049-foto-08074-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85049-foto-08074-2-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | Bonaventura Pollés Vivó | 106|98 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:22 | |||||||
| 85051 | Capella de Sant Jaume de Rocacrespa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-jaume-de-rocacrespa | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. AVINYÓ, J. (inèdit) Papers relatius a la parròquia de Santa Maria de Cubelles (prop de Vilanova i la Geltrú, Barcelona) i termes veïns. Una llibreta, dos mapes i quantitat de papers amb notes històriques transcrites d'antics documents i observacions de caràcter parroquial aplegats per Mn. Avinyó al començament del segle XX. Donatiu de Mn. P. M. Bordoy, vers el 1940. (1998) Quaderns científics i tècnics de restauració monumental núm. 10. Barcelona: Diputació de Barcelona. PINOS, N. (1998) 'Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles'. Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, 10: 69-87. Barcelona: Diputació de Barcelona. | XVI-XX | Capella de Sant Jaume de Rocacrespa s'emplaça a la quadra de Rocacrespa, tancada dins el baluard de Can Rovirosa. S'accedeix a l'interior del baluard travessant una porta obrada amb maons elaborada inspirada en l'arquitectura d'estil mossàrab, amb un arc de ferradura interior i un arc compost exterior. Ja a l'interior hi trobem l'església, d'una sola nau de 9 x 6 metres, coberta a dues vessants de teula àrab. A la façana principal, orientada a sud-oest, i amb les cantonades de maons, hi trobem una porta carreuada rematada en arc de mig punt, restaurada. A la dovella central hi ha gravat l'any 1556. Per sobre, centrades, hi trobem dues finestres. La inferior, rodona, a l'estil d'un rosetó, està emmarcada per maons de cantell. Per sobre d'aquesta, sota el ràfec, hi ha una altra obertura, més petita, ovalada. El ràfec està realitzat amb maons, imitant aquests els caps de biga de fusta de la coberta sortint cap a l'exterior del mur. Al vèrtex de la teulada hi ha un petit campanar d'espadanya d'un sol ull construït també amb maons rematat per una creu de ferro forjat. S'hi conserva la campana. Totes les façanes de l'església es troben emblanquinades, excepte les ornamentacions de maons. L'interior de l'església és de planta rectangular, amb un arc toral central que, sustentat sobre pilastres adossades suporta el sostre, d'encavallada de fusta. La capella està presidida per una imatge de Sant Jaume, que substitueix a una d'anterior de Sant Gabriel (vegeu l'apartat d'història). Entorn de la imatge del sant hi disposen tres fornícules on antigament hi devia haver-hi imatgeria sagrada. Des de l'altar, elevat respecte la resta de la nau, s'accedeix a una sagristia adossada al lateral dret de l'església. Tot l'interior va ser emblanquinat l'any 2010, quan la família encarregà al pintor Jordi Garriga, amic de la família, la decoració pictòrica de l'interior de la capella. Hi trobem motius pintats amb tons terrosos referents al naixement, l'esclavitud del treball, l'enunciació i la vida i la mort. També hi ha pintat amb el mateix color un arbre genealògic de la família Rovirosa. | 08074-4 | Quadra de Rocacrespa | A partir dels primers documentals del conjunt de Rocacrespa, en aquest espai hi hauria existit un castell a partir de, com a mínim, el segle XII. És possible que en aquella època existís una primera església en aquest espai, de la qual no es té coneixement. L'edifici actual podria respondre a la data que figura gravada a la dovella central de l'arc d'entrada, és a dir, el 1556. El primer esment documental de la capella de Rocacrespa és del 27 d'abril de 1571, data en què apareix esmentada en un arrendament. També apareix en el testament de Bernat de Vilanova i Panyella de l'any 1627, en què hi ha una clàusula sobre el manteniment de l'esmentada capella. Segons Joan Avinyó, l'edifici actual no està situat al mateix lloc que ocupava en 1638, sinó que aleshores estava emplaçat en el lloc on avui hi ha l'era. La construcció actual sembla inspirada en l'arquitectura preromànica catalana del segle X, en la qual les esglésies eren d'una sola nau, amb coberta a dues vessants i profusa utilització de l'arc de ferradura. Aquest estil arquitectònic no va tenir continuació després del segle XI, a banda de l'estil modernista de finals del segle XIX i començament del XX, que influït pel pensament romàntic vuitcentista va adoptar formes d'origen tradicional, històric o llegendari d'inspiració àrab. i va sorgir una tendència estilística basada en les formes artístiques de l'edat mitjana. La presència d'elements medievalitzants transformats i la utilització de l'obra vista, ens permetria formular la hipòtesi que aquest edifici va ser construït a finals del segle XIX o principis del XX (PINOS, 1998). L'interior de la capella va ser malmès l'any 1936. Després de la Guerra Civil, l'any 1940, la família adquirí a Barcelona una talla de Sant Jaume per substituir al Sant Gabriel que havia presidit la capella fins aleshores, moment en que es canvià l'advocació de Sant Gabriel a Sant Jaume. La nova talla data del segle XVIII i sembla que provindria, originàriament, d'Olot. L'any 2010 la família encarregà al pintor Jordi Garriga, amic de la família, la decoració pictòrica de l'interior de la capella. Segons la memòria oral de la família, sota l'altar s'hi hauria enterrat a alguns soldats de la Guerra del Francès. | 41.2368300,1.6623200 | 387901 | 4565911 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85051-foto-08074-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85051-foto-08074-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85051-foto-08074-4-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | La capella també era coneguda com de Sant Gabriel de Rocacrespa | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:22 | ||||||||
| 85052 | Església de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-maria-1 | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. MARTÍNEZ, X.; VIDAL, J. (2008) 'La construcció del Pont del Campanar', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 99-100. PINEDA, A. (2008) 'Records de la meva infantesa', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 7-20. VIDAL, J. (2005) 'Efemèrides cubellenques del 2005', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 77-83. VIDAL, J. (2008) 'Els Amics del Castell i el Pont del Campanar', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 5-6. VIDAL, J. (2013) 'Els altars i les confraries de l'església de Santa Maria al llarg de la història', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 85-104. | XVIII | L'edifici de planta rectangular participa en gran mesura de l'estil del Barroc, amb tres naus que es troben dividides en trams reflectits exteriorment per contraforts. La coberta és a dues vessants, de teula àrab. La façana és de composició senzilla. Presenta una portada amb porta allindada, brancals de pedra i acabament en frontó trencat amb volutes. A la part central del parament de façana, hi ha una finestra circular. L'acabament és amb timpà triangular, a on enmig es situa un rellotge. Hi ha restes d'arrebossat i pintat amb imitació d'encoixinat pla, s'aconsegueix l'efecte pictòric de l'esgrafiat. El campanar, de pedra picada, es situa a la part esquerra, de planta quadrada i tres cossos octogonals, el superior més petit i amb corredor protegit per barana de balustres. Els pisos estan separats per una cornisa motllurada. La cantonera està feta de pedra natural. Presenta obertures de mig punt on hi ha les campanes. Interiorment, el temple es caracteritza per una concepció de l'espai unitari que adopta la tipologia de nau única amb capelles laterals. L'edifici té 30 metres de llargada per 20 d'amplada. A l'interior destaca la pica baptismal de marbre datada al segle XVIII, ubicada a la primera capella de l'epístola, la qual està decorada amb un fresc obra del pintor barceloní Josep Oriol Balmes Bosch, artista figuratiu que pintà el mural sobre el tema del bateig l'any 1962. A la següent capella de l'epístola destaca també el mural de la Mare de Déu de Montserrat (1961) obra de Joan Montcada i Planes, artista vinculat a Cubelles perquè hi va estiuejar al municipi vàries dècades del segle XX. El Sant Crist de l'altar major és obra de Josep Maria Camps i Arnau, uns dels escultors col·laboradors d'Antoni Gaudí; i la imatge de l'Assumpta i dels dos àngels de l'escultor Cándido Mateo Moral, del grup artístic de postguerra Betepocs. | 08074-5 | pg. Narcís Bardají, 1 | L'origen de la parròquia de Santa Maria és desconegut. Mossèn Joan Avinyó afirmava que probablement ja existia en el segle XI, quan un document es parla del kastrum de Cubeles. La parròquia és esmentada en el breu del Papa Anastasi IV l'any 1154 i en el testament de Ramon de Guàrdia, el 1205.Ll'església de Santa Maria ja estava construïda el segle XIII, data en què es té constància del rector més antic de la parròquia, Arnau de Buch. El temple era de petites dimensions i disposava d'un cor. L'altar major tenia un retaule realitzat a finals del segle XVI. A finals del segle XVII el temple s'havia quedat petit, ja que el nombre de parroquians anava augmentant. Aquest fet va determinar que es sol·licités al rei Carles II el 2 de juliol de 1698, la construcció d'una nova església. La construcció de l‘actual edifici que substituïa el d'origen medieval es va iniciar l'any 1700, les obres es van quedar aturades, quan només s'havia arribat a l'alçada de les cornises, per falta de recursos i la guerra de Successió. Es reiniciaren el 1719 i entre 1724 i 1732 es construïren les voltes del presbiteri i de les capelles de Sant Crist, Sant Pere i Sant Isidre, a més de la primera arcada fins a la trona. Mossèn Miquel Cortí, rector de Cubelles entre 1716 i 1754, fou el principal impulsor de la represa i finalització de les obres, que es finançaren gràcies a la construcció d'una premsa de lliura a favor de l'església. EI nou edifici va ser beneit el 28 d'octubre de 1725, però la construcció del temple no es va finalitzar fins al setembre de l'any 1737. Del 1732 fins al 1736 es van completar les voltes i es va fer la barana de l'escala i la balustrada del cor, així com les portes de l'església. El campanar es va aixecar l'any 1765, segons es desprèn de la inscripció que figura al cos superior. L'any 1792 el rector de la parròquia demana permís al Bisbat de Barcelona per construir un pont des de la casa de Ia rectoria fins a la torre o campanar. Aquest pont es va enderrocar l'any 1968. El 1794 es va acabar la construcció de I'altar de la Mare de Déu del Roser, obra del mestre escultor Miquel Galceran de Vilafranca, i el 1797 es fa un contracte amb Anton Nadal per daurar l'esmentat altar. En aquella època, l'Església catòlica va emprendre la lluita de la Contrareforma, utilitzant com a recursos propagandístics un art teatral que concebia els edificis religiosos com un espai on s'escenificava el tema central del pensament barroc: el contrast entre l'horror i la misèria de la condició humana i l'esplendor diví. L'element més destacat d'aquest espai interior barroc és I'altar, el qual esdevé una mena d'arquitectura d'or amb figures policromes. El segle XIX es van efectuar diverses millores al temple gràcies a la generositat de Joan Pedro i Roig. L'obertura dels finestrals laterals i de la roseta de la façana, així com l'enllosat, foren les principals. El campanar que combina la forma quadrangular amb l'octogonal va ser profusament utilitzat a Catalunya durant el segle XVll i següents. El de Cubelles es va realitzar a la primera meitat del segle XVlll i és una rèplica, de dimensions més reduïdes, del de la parroquial de Sant Antoni Abad a Vilanova I la Geltrú, projectat per Fra Josep de la Concepció l'any 1670, el qual va esdevenir un exemple per altres de construcció posterior. El temple va ser cremat el 1936 en el context bèl·lic de la Guerra Civil i es va esfondrar la volta i els altars quedaren destruïts. Durant la Guerra Civil l'església oferia un aspecte ruïnós i solament va ser utilitzada com a magatzem del sindicat agrícola. L'any 1943 es va reprendre el culte perquè es van reparar les cobertes. Des d'aquesta data no s'han deixat de fer obres en diferents ocasions fins a la dècada de 2010. | 41.2083900,1.6730300 | 388751 | 4562740 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85052-foto-08074-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85052-foto-08074-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85052-foto-08074-5-3.jpg | Legal | Barroc|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 96|119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:22 | |||||||||
| 85053 | Capella de Sant Antoni de Pàdua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-antoni-de-padua-2 | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. | XVII | Restaurada l'any 1997 | La capella de Sant Antoni de Pàdua és un petit edifici entre mitgeres situada al bell mig del carrer de Sant Antoni. Es tracta d'un edifici de línies molt senzilles, que presenta uns volums a base de formes geomètriques elementals, on I‘ornamentació és gairebé absent. És una construcció popular d'una sola nau, amb coberta de teula a dues vessants. L'estructura de la façana és molt senzilla. L'entrada al temple es porta a terme a través d'una porta quadrangular, flanquejada a banda i banda per dues petites finestres quadrades. A la llinda de la porta s'hi troba esculpida la inscripció amb el nom del temple, l'any de construcció i l'autor del mateix. On s'uneixen les dues línies de ràfec de la teulada, s'hi localitza un petit ull de bou i, just per sobre, un campanar d'espadanya d'una sola obertura en mig punt i coronat, com la teulada, a dues vessants. El conjunt de la façana es troba emblanquinada i és llisa. L'interior, sense compartimentacions, es composa d'una petita nau coberta a mig punt que s'inicia en una motllura correguda, sense pilars centrals. L'absis, molt senzill, compta amb un petit altar de marbre i just al darrera, una imatge en rajoles, de Sant Antoni de Pàdua amb el nen Jesús. | 08074-6 | c. Sant Antoni, 33 | D'acord amb l' inscripció que figura a la llinda de pedra de la porta, la capella de Sant Antoni de Pàdua va ser construïda l'any 1694 per Marià Gassó. L'any 1997, aprofitant el dia de Sant Antoni, es va inaugurar la restauració del temple, duta a terme per voluntaris i inaugurada amb una missa conduïda pel mossèn de Santa Maria de Cubelles, Joaquim Lluís. | 41.2090100,1.6755700 | 388965 | 4562805 | 1694 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85053-foto-08074-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85053-foto-08074-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85053-foto-08074-6-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | Marià Gassó | Per la diada de Sant Antoni es celebra una processó que, sortint de Santa Maria, acaba amb una missa a l'ermita. | 119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:22 | |||||
| 85054 | Mas d'en Pedro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-den-pedro | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. MARTÍNEZ, X.; VIVES, P. (2005) 'El Mas d'en Pedro', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 29-42. MIRET, X. (1990) Els noms de lloc del terme de Cubelles. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. p. 30. PINOS, N. (1998) 'Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles'. Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, 10: 69-87. Barcelona: Diputació de Barcelona. | XVII | El Mas d'en Pedro s'emplaça al carrer Lloret, 8-14, al mig d'una urbanització anomenada 'La Gabina'. Es tracta d'un mas composat de diferents edificis adossats. L'edifici principal és un mas de planta basilical. El seu cos central és de tres plantes, mentre que els dos cossos laterals tenen una planta menys. La façana principal, de composició simètrica en tres eixos, presenta una portal central carreuat al que s'accedeix superant un parell de graons. A banda i banda hi trobem un parell de bancs i dues grans finestres de llinda plana. A la planta pis, sobre les obertures anteriors, hi trobem un balcó central flanquejat per sengles finestres, de dimensions més petites que els de la planta baixa. Al centre del cos central, a l'alçada del sotacobert, hi trobem una arcuació de cinc finestrons rematats per arc de mig punt, essent la central lleugerament més gran que els laterals. Al centre de la façana, per sobre del balcó, hi trobem un rellotge de sol. La coberta és de teula àrab. A quatre vessants. Aquesta masia compta amb diversos annexes. A llevant de l'edifici principal hi havia les cotxeres, mentre que a ponent se li adossava un molí de blat. En aquesta paret i trobem una imatge de rajoles de la marededéu dels Socors col·locada pel propietari a mitjan segle XX. Adossades pel nord-oest hi trobem les masoveries, mentre que a la part posterior, entorn d'un pati tancat s'hi roben les quadres, corrals, estables i una pallissa. A la part de darrera d'aquest espai, ja fora del tancat s'hi emplaçava una era. Bona part de les estances són utilitzades com a dependències d'una casa de colònies, encara que l'edifici principal de la masia funciona com habitatge particular | 08074-7 | c. Lloret, 8-14 | Masia que està documentada amb aquest nom des de 1672 per bé que el 1582 ja es troba documentat un Antoni Pedro. El primer propietari conegut fou Isidre Pedro, al segle XVII. Ja al segle següent, el 1728, s'esmenta a Jaume Santacana com a habitant de la mas. En un document de 1772-1785, apareix esmentat lo mas d'en Pedro, com un dels edificis que formaven part de l'aleshores anomenat 'carrer de l'Or'. Anteriorment, la masia estava dividida en dues parts, de les quals una era propietat de Pere Roig, el qual la va vendre a la família Marsé l'any 1920, que alhora la va vendre a la família Santaeulàlia l'any 1957; l'altre era propietat d'un tal Sr. Alfred, essent després heretada per la primera esposa de l'alcalde de Vilanova, Ferrer Pi. A l'actualitat hi trobem una casa de colònies per la qual s'han adequat la majoria dels antics espais domèstics i productius. La darrera reforma efectuada i el rellotge de sol de la façana principal daten de 1958, segons el propietari actual. | 41.2017300,1.6446500 | 386360 | 4562037 | 1672 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85054-foto-08074-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85054-foto-08074-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85054-foto-08074-7-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | També era denominada Mas del Pedró | 119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:22 | |||||||
| 85055 | Molí de la Palma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-palma | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. MARTÍNEZ, X. (2013) 'El Molí de la Palma o Molí de l'Anton', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 65-77. | XVI-XX | El Molí de la Palma és un conjunt d'edificacions situat a tocar de la carretera de Can Trader, a l'anomenada Plana del Molí. Es tracta d'un conjunt d'una desena d'edificis la major part dels quals es troben dedicats a l'habitatge; hi ha alguns conjunts de cases aïllades mentre que d'altres es troben entre mitgeres, formant conjunts. Els edificis més rellevants són aquells numerats com a 2 -Cal Ciset- i 3 -Ca la Coloma-, que es troben units per un pont. Cal Ciset és un edifici de planta baixa i dues alçades, la segona de les quals té morfologia de terrat edificat. Compta amb tres portes, la principal és adovellada en arc escarser on a la clau hi ha inscrita la data '4 maig 1807'; a l'esquerra hi ha un accés als antics cellers és feta amb estil afrancesat amb una barreja de carreus i ceràmica única a les masies locals. L'accés de la dreta, sense trets remarcables, dona accés a l'hort. La segona planta té dues finestres de les mateixes característiques coronades amb una combinació de maó intercalat amb ceràmica, de trets similars a una de les portes de la planta baixa. A aquesta alçada, la primera planta es troba creuada per dues rengles de ceràmica verda i marró i és coronada per dues terrasses a plantes diferents, la primera de les quals presenta una balustrada que assoleix tota l'extensió de l'edifici. Es troba tot el conjunt emblanquinat amb calç del Penedès. Presenta coberta a doble vessant amb teula àrab. Per la seva banda, Ca la Coloma no presenta aspectes arquitectònics rellevants, però en aquest lloc és on es situava el molí que dona nom al conjunt. Es caracteritza per un portal principal amb arc escarser i per un conjunt d'obertures heterogènies en la planta principal i primer pis. A nivell d'evolució arquitectònica, sabem que la fesomia del conjunt va anar canviant gradualment, sobretot a partir de finals del segle XVIII. La dovella central indica que el 1800 es va construir un annex al molí, mentre que Cal Ciset seria construït el 1807. De forma segura, en aquells moments el molí es trobaria integrat a la part inferior de Ca la Coloma, però sembla que ja no tindria aquesta una mica abans de 1860, quan tot el conjunt ja acompliria funcions d'habitatge. En dates més recents, entre 1921 i 1936, Cal Ciset va ser reformada amb un estil afrancesat on s'integraren les rajoles esmentades i també l'estructura en terrasses i balustrada i el pont que uneix aquesta amb Ca la Coloma va passar d'una a dues finestres. | 08074-8 | ctra. El Mas Trader 1,2,3 | Tot i que la primera descripció del conjunt és de l'any 1728, no es coneix amb exactitud l'origen dels edificis. Es coneix la presència d'un molí en aquest indret a partir de 1565. | 41.2120100,1.6697900 | 388485 | 4563146 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85055-foto-08074-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85055-foto-08074-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85055-foto-08074-8-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | Altres noms del molí: molí de l'Anton, molí de l'Anton de Dalt, molí de l'Anton de Sobre | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:22 | ||||||||
| 85056 | Mas Guineu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-guineu-0 | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. MARTÍNEZ, X. (2018) 'El Mas Guineu', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 43-58. PINÓS, N. (1998) 'Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles', Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, Barcelona: Diputació de Barcelona. pàg. 69-87. | XVII | El Mas Guineu s'emplaça a la dreta del riu Foix, a la plana de l'antic delta del curs fluvial. Es tracta d'una masia formada per un conjunt de cossos majoritàriament adossats. L'edifici principal és de planta rectangular, consistent en planta baixa i pis. La façana principal, emblanquinada, està orientada a migdia. L'accés es produeix per un portal d'arc rebaixat flanquejat per sengles bancs correguts de pedra. A la dreta hi trobem una portella i un orifici circular segurament relacionat amb activitats productives, possiblement relacionades amb la vinificació. A banda i banda de la portalada hi trobem dues grans finestres rectangulars i enreixades, amb ampit motllurat de pedra. A l'alçada de la planta pis hi trobem quatre finestres rectangulars, de dimensions més petites. També hi podem veure una obertura circular i un rellotge se sol pintat. El ràfec està format per una tortugada de teula àrab encarregada de recollir les aigües pluvials de la teulada, construïda a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. A l'extrem oriental d'aquest cos hi trobem en un altre segurament adossat posteriorment, en forma de torre consistent en planta baixa i tres plantes pis. En aquest cos les obertures estan formades per un portal d'arc rebaixat sobre el que hi ha una finestra rectangular similar a les descrites anteriorment. Per sobre del nivell de la coberta del cos principal hi trobem tres finestres iguals rematades semicircularment emulant una galeria. Per sobre, en l'espai de sotacoberta encara hi trobem una finestreta més centrada. Un ràfec de maons separa la façana de la coberta. La teulada d'aquest cos, com en l'edifici principal, és a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal i està coronada amb campanar d'espadanya d'un ull. En el costat de llevant hi ha cossos annexos de planta baixa destinats a magatzem i garatge, així com un habitatge sense interès arquitectònic. En el costat de ponent, al costat de l'entrada hi ha un conjunt en el que hi havia un trull, un safareig i un pou. A la part de davant de la casa s'hi emplaçava una gran era enrajolada. A la part del darrera els diferents cossos creen un espai, tancat per un mur a mode de baluard, destinat a activitats de corral i agropecuàries. | 08074-9 | Mas Guineu | La primera referència d'aquesta masia data de 1666, quan apareix citada a l'inventari de béns de Francesc Almirall com a 'Casa la guineu o Miql Escardo'. Els Escardó disposaven de diferents propietats a la zona de Gallifa, entre les que es compten aquesta i el Mas Xinxola. La venda de Mas Guineu als Carbonell es produí en algun moment entre el 1666 i el 1711, quan el rector de Sant Antoni de Vilanova, mossèn Anton Carbonell comprà el Mas Guineu, segons s'esmenta a l'escriptura notarial de 1825. Ja difunt el propietari, el 1711, els marmessors de mossèn Anton Carbonell van vendre-la a Josep Carbonell. El 1748 heretà la propietat Amador Carbonell, el qual la donà en herència a Josep Carbonell i Casas el 1759. El 1812 el fill d'aquest, Jaume Carbonell d'heretà i 3 anys més tard la donà al seu fill, Josep Carbonell i Oliva. El 1825 aquest la vengué als tutors d'Antoni Mañozas i Tort, aleshores amb uns 19 anys, qui esdevindria alcalde de Vilanova entre 1848 i 1849. Un any més tard, el 1850, Antoni Mañozas cedí la masia al seu fill Antoni Mañozas i Ricart. El 1865 aquest vengué la masia a Dolors Ricart i Marquès, veïna de Vilanova, la qual el 1876 la donà en herència als seus nebots Francesc i Ricard Mañosas i Ricart. En morí el 1905 el segon sense descendència, la masia passà al primer en plena possessió. Durant el temps en què passà de mà en mà dins d'aquesta família, s'anomenà Masia Mañosas El 1921 Cristina Mañosas i Ricart, germana de Francesc Mañosas i Ricart vengué la propietat a Josep Padern i Sabater, de Barcelona, del qual passà amb la seva mort, el 1828, a la seva vídua, Dolors Padern i Utgès. Mesos després aquesta la vengué al vilanoví Joan Ferrer i Rovira, de qui va passar a la família propietària de Mas Guineu actualment. Un dels edificis, concretament el situat més a l'est del conjunt, sembla que es destinava als masovers i a residència temporal dels ramaders transhumants. | 41.2064300,1.6509200 | 386894 | 4562550 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85056-foto-08074-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85056-foto-08074-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85056-foto-08074-9-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:22 | |||||||||
| 85058 | Molí del Salze | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-salze | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. Pinós, N. 1998. Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles. Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, Diputació de Barcelona: 69-87. | XVI-XX | El Molí del Salze es troba ubicat en un pla a tocar de la carretera BV2115 que mena de Vilanova i la Geltrú a Castellet i la Gornal, aproximadament a l'alçada del quilòmetre 4,5, enfrontat a la Muntanya del Salze. Es tracta d'un edifici aïllat, probablement unifamiliar, format per diferents cossos afegits al llarg dels anys. El cos principal (situat a l'extrem oest) té planta baixa i una alçada i golfes. Un cos lateral, al centre del conjunt, té un format similar però sense golfes. Finalment, a la banda de llevant, trobem diferents cossos de planta baixa, un de caire domèstic mentre que hi ha dos cossos més amb finalitats, probablement, d'emmagatzematge. La façana principal, orientada al sud i a tocar del Camí vell de Cubelles, és senzilla, amb obertures quadrangulars limitades per maons a vista, d'igual manera que els ràfecs de cada pis. La seva teulada és a quatre vessants i es troba coronada al centre per un pinacle. El cos central de l'edifici té el mateix aspecte formal que el que hem descrit, tot i que, en aquest cas, compta amb teulada a una vessant orientada al nord. La resta de cossos i façanes no tenen interès arquitectònic. Davant de la façana principal, s'hi pot observar en bones condicions (tapat parcialment per la vegetació), el rec que conduïa l'aigua cap a l'exterior del molí que dona nom a la casa. A nivell constructiu, els trams baixos del canal i l'arc de la sortida d'aigües estan constituïts per carreus mitjans i petits regulars i escairats. Per la seva banda, els trams més alts estan constituïts per maons, probablement fruit de refaccions. Segons la bibliografia consultada, aquesta canalització és la mateixa que portaria aigua al molí de Baix, al de la Palma i al de l'Estapé. | 08074-11 | ctra. BV2115 p.k. 4,5 | La masia apareix esmentada per primer cop l'any 1570, pertanyia ja llavors a la quadra de Rocacrespa, mentre que la primera cita sobre el molí és de l'any 1593. L'any 1650 pertanyia als Rovirosa i, posteriorment, es troben referències a moliners d'aquest indret: Pere Clos el 1703 o Josep Mayner el 1706. Alguns documents indiquen que l'any 1845 el molí encara funcionava com a tal, però es desconeix la data en que va deixar de funcionar, tot i que probablement ja fos entrat el segle XX. | 41.2304400,1.6700500 | 388538 | 4565191 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85058-foto-08074-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85058-foto-08074-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85058-foto-08074-11-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:22 | |||||||||
| 85059 | Casa de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-vila-14 | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. PINOS, N. (1998): 'Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles', en Quaderns científics i tècnics de restauració monumental núm. 10. Diputació de Barcelona. Àrea de Cooperació Servei del Patrimoni Arquitectònic local | XX | Edifici cantoner composat per una planta baixa, pis principal i galeria porxada superior. A la planta baixa es diferencia de les dues superiors per tenir al basament un sòcol de pedra mentre que a les altres dues la paret està arrebossada. La part superior de la façana presenta una cornisa continua amb motllures, per damunt de la qual s'aixeca el mur que dona lloc a la terrassa. Les finestres son en arc de mig punt a la planta baixa i a la galeria porxada del segon pis, mentre que al primer pis trobem finestres amb llinda i brancals de pedra picada. A la façana principal són amb balcons de ferro forjat i a la façana lateral sense. | 08074-12 | pl. de la Vila 1 | Segons Núria Pinos, l'actual edifici de I'Ajuntament és de I‘any 1959, però la Casa Consistorial ja existia l'any 1.655, segons consta en un tractat de totes les cases que són subjectes a l'església de Cubelles. El 14 de setembre de I'any 1659, per necessitats econòmiques, els jurats de la vila es van veure en I'obligació de vendre-la a Francesc Almirall. En la venda s'especificava que l'edifici estava situat a la plaça de la Vila i afrontava per orient amb I'esmentada plaça, a migdia amb el carrer Major i a ponent amb la casa de Ramón cendrós, presentant la mateixa ubicació que avui. També apareix esmentada la Casa de la Vila en un document de 1772-1785, on se la situa al carrer Major. Amb tot, es devia bastir un nou edifici l'any 1792, segons constava en la clau del portal de pedra de I'anterior immoble, el qual també es va intentar substituir per un de nova planta l'any 1861. L'edifici de l'ajuntament apareix esmentat en un document de I'any 1920, en el qual és descrit com a Casa Consistorial de planta baixa i pis, propietat de l'Ajuntament, que amb una superfície de 7O m2 i un valor de 360 pessetes, afrontava per davant amb el carrer Major, a la dreta amb la plaça de la Constitució, a I'esquerra amb la propietat de Dolores Vivó i al fons amb la d'Antoni Codoñes. L'entrada de l'Ajuntament estava situada al carrer Major fins que I'any 1958 va ser traslladada a la plaça de la Vila. El 4 de març de 1959 es van finalitzar les obres de construcció del nou edifici de la Casa Consistorial i l'habitatge del secretari de l'Ajuntament, realitzades per I'empresa obras y construcciones Aleix SA. La construcció es va decidir en un ple de l'Ajuntament de Cubelles del 23 d'abril de 1956, sota el mandat de l'alcalde Joan Albet Aviñó, i el projecte es va encarregar a Josep Maria Miró Guibernau, arquitecte municipal. el qual va dirigir les obres per bé que el projecte, datat del mes de setembre de 1956, no coincideix amb l'aspecte que presenta I‘edifici actual i, a més, en el document original hi ha la paraula anulado en llapis vermell. Va ser reformat i ampliat I'any 1982. Pel que fa a la qüestió estilística, l'edifici que acull I'Ajuntament presenta un llenguatge formal basat en l'arquitectura popular que tipològicament s'ha mantingut a través del temps. L'any 2017, la part de darrera de l'Ajuntament va ser objecte d'una intervenció que va consistir en arranjar les mitgeres que van quedar descobertes de resultes de l'enderroc de l'edifici adjacent a l'Ajuntament i que confrontava amb els carrers Major i de la Pau. Es va pavimentar el terreny i es va crear un mural pictòric, obra de l'equip Berok , que inclou elements típics de la Festa Major en moviment, amb motius tradicionals i els seus protagonistes, els Balls Populars. Per assolir el seu objectiu, els artistes van recórrer a la tècnica del trampa-ulls, tot creant una il·lusió òptica a 3D, amb escenes que semblen reals. | 41.2082100,1.6723300 | 388692 | 4562720 | 1959 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85059-foto-08074-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85059-foto-08074-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85059-foto-08074-12-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:22 | ||||||||
| 85060 | Societat Cultural i Recreativa l'Aliança | https://patrimonicultural.diba.cat/element/societat-cultural-i-recreativa-lalianca | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. VIDAL, J. (2004) 'Tres efemèrides cubellenques del 2004', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 89-96. | XX | Primera fase d'obres de manteniment i restauració els anys 2010 i 2011 | La Societat Cultural i Recreativa l'Aliança es troba ubicada al centre de la població de Cubelles, a la plaça de la Font. Es tracta d'un edifici entre mitgeres consistent en una planta baixa, una planta principal i un terrat parcialment edificat. La façana és plana amb una articulació vertical del volums de les obertures. La planta baixa compta amb tres portes rectangulars, sent la centrada la més gran i les laterals homogènies entre elles. Aquesta distribució es repeteix a la planta principal, amb tres portes d'idèntiques proporcions que donen a un balcó corregut amb subjecció de forja a mode de cartel·la i cobert amb barana de ferro. El revestiment general és d'estuc amb especejament de carreuat de color groc terrós i els buits estan emmarcats. Una placa aproximadament sobre la obertura de l'esquerra de la planta baixa hi emmarca el text 'Societat Recreativa l'Aliança 1914', sota el segell turístic de l'Esperit del Romanticisme. | 08074-13 | pl. de la Font 10 i 11 | L'edifici i la pròpia entitat de la Societat Cultural Recreativa l'Aliança van ser inaugurats el 30 de juliol de 1914. El principal promotor de l'Aliança fou Pere Escardó Pedro, llavors alcalde de la localitat i nebot d'un indiano que va fer possible l'arribada de l'electricitat a Cubelles, que va adquirir el solar a la plaça de la Font i va fer construir l'edifici, deixant-lo en herència a la Societat Cultural i Recreativa l'Aliança. Aquesta entitat va ser originalment dedicada a l'entreteniment, sobretot teatre, caramelles i cinema. Després de la Guerra Civil i davant el tancament de l'altre associació cultural de Cubelles, el Círcol Cubellenc, va monopolitzar tota la vida cultural de la vila. | 41.2085700,1.6739800 | 388831 | 4562758 | 1914 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85060-foto-08074-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85060-foto-08074-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85060-foto-08074-13-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:22 | |||||||
| 85061 | Safareig Públic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-public-6 | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. VIDAL, J. (2015) 'Història del safareig de Cubelles', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 67-76. | XIX | La restauració recent ha substituït elements de la coberta utilitzats al llarg del segle XX, com les plaques de fibrociment | Els safareigs de Cubelles s'ubiquen al centre del poble, al carrer del Raval. Estan protegits i tancats per un mur de paredat arrebossat alineat al carrer, on es troben les dues portes d'entrada. Un cos d'obra que sobresurt del mur conté una placa commemorativa de la restauració realitzada l'any 1858. El cos del safareig queda reculat d'aquell mur, entre aquesta façana del carrer i el cos del safareig hi ha un pati que servia per estendre la roba. El safareig pròpiament dit consta de dos piques gairebé quadrades fets de rajola o maons fets a mà. Un cobert suportat per pilars d'obra i bigues de fusta. Tot l'espai ha estat restaurat i objecte d'un projecte museogràfic l'any 2018. | 08074-14 | c. Raval 7 | Joan Pedro i Roig, un destacat 'americano' va donar 9 plomes d'aigua per l'ús del cubellencs l'any 1882. També va cedir els safareigs i dues fonts públiques al municipi., de forma gratuïta i perpètua. La placa que actualment es llegeix a la façana del safareig 'Este edificio fue restaurado por dadiva del difunto Lorenzo Pedro y Brunet', permet suposar que els safareigs ja existien abans, siguin els mateixos o altres, o estiguessin en algun altre emplaçament. L'aigua donada diàriament a Cubelles suposava 13.110 litres, que l'any 1895 passarien a ser 13.500 litres. Les aigües residuals servien per regar els horts del costat. Hi ha notícies de reparacions dels safareigs al 1920, els desaigües el 1923 i les partes el 1930. L'any 1931 les dones que hi rentaven la roba van demanar l'ajuntament una coberta d'aixopluc, les queixes van ser efectives i l'any 1931 es van construir les cobertes de fusta. Hi havia una persona encarregada de la neteja dels safareigs. També hi havia una pica especial per rentar la roba dels malalts, fet que evitava la transmissió de malalties. | 41.2082900,1.6714000 | 388614 | 4562731 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85061-foto-08074-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85061-foto-08074-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85061-foto-08074-14-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 119|98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:22 | ||||||||
| 85062 | Carrer de Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-antoni-1 | BROTONS, X., PINEDA. A. VIDAL. J : EIs carrers de Cubelles. Ajuntament de Cubelles i Consell Comarcal del Garraf. Vilanova i la Geltrú, 1994 Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. | XIX | El carrer de Sant Antoni de Cubelles es troba ubicat al nucli històric de Cubelles, entre la plaça de la Font i la Creu, a la banda nord de Can Travé. Es tracta d'un conjunt d'habitatges entre mitgeres a la banda nord del carrer i Can Travé i Ca l'Aleix (o Masia de la Creu) a la banda sud. Les cases del Carrer Sant Antoni són de planta baixa i pis. Puntualment presenten traces d'arquitectura historicista (incús modernista, p.ex. Habitatge número 15), però la majoria tenen un llenguatge arquitectònic popular, amb portal principal amb arc escarser i finestres laterals enreixades, mentre que els primers pisos tenen normalment balcó i finestra lateral, amb o sense forja i en general molt senzilla. Es troben escassos elements decoratius a les façanes, normalment emmarcaments enguixats de les obertures. | 08074-15 | c. de Sant Antoni | El carrer de Sant Antoni, situat a la part oriental del nucli de Cubelles, era originalment el camí d'entrada a la vila per la carretera vella de Vilanova. L'element més antic del carrer és actualment la capella de Sant Antoni de Pàdua (1694), que podria datar la urbanització inicial d'aquest tram. Tot i així, existeixen dades que afirmen que al segle XVI el carrer estaria poc urbanitzat, dinàmica que estaria canviant cap a mitjan de segle XVII (1655), al segle XVIII hi haurien ja 26 cases en aquest tram. Avui en dia però, la major part dels habitatges poden datar-se entre les darreries del segle XIX i els inicis del XX. L'any 1936, el carrer es va dir Francesc Layret i el 1939 va recuperar el seu nom d'origen. | 41.2088800,1.6748400 | 388903 | 4562792 | 1888 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85062-foto-08074-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85062-foto-08074-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85062-foto-08074-15-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 119|98 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:22 | ||||||||
| 85063 | Carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-major-22 | BROTONS, X., PINEDA. A. VIDAL. J : Eis carrers de Cubelles. Ajuntament de Cubelles i Consell Comarcal del Garraf. Vilanova i la Geltrú, 1994 Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. VIDAL, J. (coord.) (2001) Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 60-61. | El carrer Major es la via tradicional d'entrada a la població, que conserva el traçat medieval i connecta l'església parroquial fins a una de les sortides de la vila. Les edificacions del carrer són bàsicament habitatges unifamiliars entre mitgeres de planta baixa i dos pisos, en la seva majoria. Conviuen i predominen bàsicament dos estils arquitectònics, el populars i algunes construccions del segle XIX. El carrer divideix dues parts la vila. És un carrer d'una gran activitat i zona comercial i administrativa. El carrer Major constitueix juntament amb el carrer de Colom, l'eix principal del nucli antic de Cubelles, presidit per l'església de Santa Maria i pel castell. | 08074-16 | c. Major | Un dels eixos principals del poble durant molts segles. Sortia del camí ral per anar a parar a la plaça. Més tard s'allargà fins a arribar davant mateix de l'església, en una zona en què anteriorment hi havia l'hort de la rectoria. En aquest carrer hi tingué l'Ajuntament la seva entrada fins que l'any 1958 va ser traslladada a la plaça de la Vila. També a la rectoria s'hi entrava pel carre Major fins l'any 1968. | 41.2080800,1.6722600 | 388686 | 4562706 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85063-foto-08074-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85063-foto-08074-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85063-foto-08074-16-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | Altres noms del carrer al llarg de la història: Lluís Companys | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:22 | |||||||||
| 85064 | Quadra de Rocacrespa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/quadra-de-rocacrespa | PINOS, N. (1998) 'Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles'. Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, 10: 69-87. Barcelona: Diputació de Barcelona. RASPALL. N. (2017) Jaume Rovirosa Castellet, l'hereu. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. ROVIROSA, A. (2001) 'Rocacrespa i el rellotge més antic de Catalunya', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p.48-50. Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. | X-XX | La Quadra de Rocacrespa és un conjunt format per sis edificis de tipologia popular, Can Rovirosa, Can Segura, Can Merceret, Can Solà, Cal Frare i les Casetes, i un edifici religiós, la capella de Sant Jaume. Aquests immobles es desenvolupen al llarg d'un camí que mena a la carretera BV-2115. L'edifici principal és la casa pairal de Can Rovirosa. Es tracta d'una masia de planta basilical amb un baluard a la part frontal. L'accés a l'interior del baluard es produeix mitjançant una portalada carreuada en arc escarser, rematada per un ràfec de teula àrab. La façana principal de la masia, orientada a sud-oest, està composta segons tres eixos. Al costat de la finestra de llevant hi ha un rellotge de sol. Sembla que la casa conserva al seu interior un important conjunt de pintures murals així com mobiliari antic. Al sud-est de Can Rovirosa, separat d'aquest edifici per espais agropecuaris, hi trobem la capella de Sant Jaume. A l'altra banda de Can Rovirosa, al nord-oest, hi trobem una altra edificació destinada originalment a masoveria. És de planta baixa i pis amb teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal. En aquesta façana hi trobem un portal d'accés en arc escarser flanquejat per dues finestres rectangulars de diferents dimensions. A la planta pis hi trobem tres finestres rectangulars, més petites, repartides simètricament. A la cantonada dreta hi trobem un gran rellotge de sol. Al nord d'aquests edificis hi trobem un altre conjunt d'edificacions, aïllades de les descrites anteriorment. Hi destaca la façana principal d'una d'aquestes, amb un gran portal carreuat resolt en arc de mig punt flanquejada per sengles contraforts. A davant de Can Rovirosa, a l'altre costat del camí que articula el conjunt, hi trobem un altre conjunt d'edificacions. Es tracta d'immobles entre mitgeres les quals, originalment, és almenys en part es destinarien a activitats productives, com el celler. A la part posterior de Can Rovirosa hi trobem altres antigues masoveries d'obra popular. En un pati s'hi conserven un parell de bombes esfèriques de pedra que segons la memòria oral es conservarien a la propietat des de la Guerra del Francès. En altres espais exteriors hi trobem antigues moles de molí, col·locades amb finalitats ornamentals. En una d'elles hi ha gravada la data '1910'. | 08074-17 | Rocacrespa | La primera referència a la quadra data de l'onze de juny de 977, en l'escriptura de venda del castell de Sant Esteve de Castellet, i també apareix documentada el 999, en l'escriptura de venda del lloc de Rocacrespa del comte Borrell a Gombau de Besora, i el 1072, en la donació de terra de Deudat Bernat a la Canonja de la Santa Creu i Santa Eulàlia. L'any 1128 apareix citat el lloc de Rocacrespa en el testament de Ramon Miró, contingut al Cartulari de Sant Cugat del Vallès, i és esmentat com a quadra del terme de Cubelles en el Reial Privilegi de 1232. El 1251 i 1260 la quadra de Rocacrespa és propietat del noble Berenguer de Montserrat, i també apareix citada en un privilegi de Jaume I de 1257. Segons un fogatge de 1358, hi havia onze focs i era propietat de Saurina de Montbui; en un del 1358-78 se citen onze focs i són propietat de Guillem del Lladó; en un altre de 1365-70 se'n citen setze, juntament amb els de la quadra de Sant Pere, i són propietat del noble Ramonich Dortal; el 1378 era propietat de Guillem de Latona; i en un fogatge de 1381 es comptabilitzen onze focs. La quadra de Rocacrespa va ser donada pel rei Pere III a Bernat Fortià el 1380 i, el 1387, Joan I va donar l'esmentada quadra a la seva muller Violant de Barr. Segons el fogatge de 1497, la quadra de Rocacrespa era de Joana de Masdovelles, amb tres focs, el mateix nombre que apareixen el 1508 i el 1515, i que se n'ampliaren a cinc el 1553. En una escriptura del segle XVI apareixen esmentats Gabriel Miquel i Joan Vilella de Rocacrespa. El 1561 el senyor de Rocacrespa és Andreu Cucurella. El 1565, ho és Gabriel Vilanova. el qual encarrega una pallissa nova i la reparació del trull al mestre de cases Martí Marges. El mateix any va arrendar la casa i heretat de Rocacrespa, per cinc anys, a Miquel Llampayes. El 29 de maig de 1599 la família Vilanova determina vendre aquesta propietat a la Pia Almoina de la Seu de Barcelona, encara que es reserva una part de les peces de terra. En un document de l'any 1567 i en un testament del 1570 apareix esmentat en Jaume Rovirosa, el qual devia ser un avantpassat de la família Rovirosa, que actualment encara està vinculada a Rocacrespa. En un arrendament del 1571 s'esmenta per primera vegada l'existència d'un castell a Rocacrespa. Segons una llista del 1590-1591, sobre els que complien el precepte pasqual, Antoni Pedró i la seva muller habitaven Rocacrespa durant aquest període. El 1629, Elionor d'lcart i Vilanova va vendre a Cristòfol d'lcart la quadra de Rocacrespa. La casa fortificada o castell abans esmentat es va enfonsar el 1636. En un document de 1655 apareixen esmentades cinc cases a Rocacrespa, de les quals tres pertanyen al mateix nombre de membres de la família Rovirosa. Durant el segle XVII la família Rovirosa segueix exercint de pagès a Rocacrespa, sota la jurisdicció del senyor de la família dels Llupià, Carles de Llupià de Vilanova i d'lcart, el qual va obtenir el 29 de novembre de 1667 la reintegració de la senyoria de la quadra de Rocacrespa, mitjançant el pagament que havia rebut Gabriel de Vilanova a carta de gràcia. El 1757 el senyor de Rocacrespa era el marquès de Llupià. A les parets i en alguna porta de Can Rovirosa es conserven unes pintures de finals del segle XVIII realitzades per un emigrat que s'hi refugià. Durant el segle XVIII, Rocacrespa i Gallifa formaven un ajuntament separat de Cubelles, que el 1787 tenia 186 habitants. En diversos documents de diferents èpoques apareixen esmentats tres masos de la quadra de Rocacrespa: el mas Ricart, el mas de na Miquela i la masia del Sàlzer. En una relació de cases del municipi de Cubelles de 1853 apareixen esmentats diversos masos de Rocacrespa: el mas Cucurella, la casa Rovirosa, la casa Pich Gallart i el mas Gallart, que disten de la casa rectoral cinc quarts d'hora, el primer, i una hora la resta (PINOS, 1998). | 41.2370700,1.6619400 | 387870 | 4565938 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85064-foto-08074-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85064-foto-08074-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85064-foto-08074-17-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | Segons algunes descripcions a Rocacrespa es conserven restes de l'època medieval, entre les que es cita un basament de planta quadrada i restes d'una torre de planta circular que no hem localitzat durant la nostra visita. | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:22 | ||||||||
| 85072 | Quadra de Gallifa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/quadra-de-gallifa | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. AMAT, A.; MARTÍNEZ, X. (2017) 'Masia de Gallifa', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 7-45. CATALÀ, P.; CARBONELL, V.; BRASÓ, M. (1971) Els castells catalans, Vol. III. Barcelona. p. 896-898. MILLÁN, M.; CABÚS, A. (2016) Joan Boscà, senyor de Cubelles. Cultura i Renaixement. Cubelles: Ajuntament de Cubelles. MIRET, X. (1980) Els noms de lloc del terme de Cubelles. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. p. 21. PINOS, N. (1998) 'Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles'. Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, 10: 69-87. Barcelona: Diputació de Barcelona. | XII-XXI | La Quadra de Gallifa s'emplaça al capdamunt d'una suau elevació a 900 m al nord-oest del nucli històric de Cubelles. Es tracta d'un conjunt arquitectònic constituït per diversos edificis que segurament ha tingut continuïtat des de l'edat mitjana fins l'actualitat. Consisteix, actualment, en una casa pairal amb diverses dependències annexes, així com una altra edificació que en deuria ser la masoveria i l'ermita de Sant Pau de Gallifa. Tots els edificis s'adapten l'orografia del terreny. El cos central de l'edifici principal (núm. 9), d'una crugia, consta de planta i dos pisos amb coberta transitable. La façana principal, orientada a sud-est, disposa d'un aporta d'accés de llinda plana i una finestra amb ampit de pedra motllurada. Els dos pisos superiors respecten un clar eix de simetria. A la planta pis s'hi obren dos balcons de llinda plana sense volada amb barana de ferro forjat, mentre que al pis superiors s'hi obren dos finestrals amb llinda d'arc de mig punt i una petita barana de ferro inferior. Per sobre hi trobem una barana per a la coberta transitable que combina un mur llis una balustrada, respectant la simetria del conjunt. A la dreta d'aquest edifici se li adossa un altre cos de planta i pis (núm. 8). S'hi accedeix per una portalada en arc de mig punt obrada amb carreuat als muntants i amb maons a la volta. A banda i banda s'obren sengles finestres de diferents dimensions, la més gran de les quals està enreixada. A la planta pis hi trobem dues obertures rectangulars, també de diferents dimensions. Per sobre una tortugada dóna pas a una teulada de teula àrab a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. A la dreta s'hi adossa un altre cos de planta baixa amb teulada a una vessant que podria haver estat un celler. A la part posterior d'aquest conjunt d'edificis hi trobem un cup amb trepitjadora coberta al damunt. A davant d'aquests edificis hi trobem un altre conjunt de planta allargassada consistent en un celler amb espais de trepitjat. Premsat, cups i zona de bótes. A la part de darrera del conjunt descrit hi trobem les masoveries (núm. 10 i 11). Es tracta de dos edificis de planta i pis, adossats per una cantonada, generant un baluard davant d'un d'ells. Les cobertes són de teula àrab a dues vessants. Tanquen el conjunt safareigs, estables, corrals, pallisses i coberts per carros. Al costat sud-oest de les actuals edificacions hi ha una terrassa, el costat sud-est de la qual integra part d'una estructura circular (probablement una torre), de la qual s'observa l'interior. Pocs metres a l'oest hi ha restes de dues construccions cobertes en part per sediments i vegetació, igualment fetes amb pedres petites unides amb morter de color blanquinós d'aparent tipologia medieval. Aquestes construccions semblen correspondre a les que estan representades en una aquarel·la de principi de segle, abans que fossin enderrocades pel propietari de la finca per construir la terrassa. Al costat est de l'esmentada terrassa hi ha un pou que podria haver aprofitat una torre de planta quadrangular, ja que el parament extern visible també està fet de pedres i morter. | 08074-25 | c. de Sant Pau de Gallifa, 8-11. | El lloc de Gallifa és documentat el 1100, en una escriptura de donació d'Engúcia a Guillem Bernat. Al segle XIV era de la família Miralpeix i hi havia de deu a catorze focs, segons els fogatges de 1358 i de 1365-70. Segons un fogatge de 1381 hi havia deu focs, mentre que en un de 1553 la quadra tenia quatre focs. En una escriptura del segle XVI apareix esmentat Gaspar Lleó de la quadra de Gallifa. A principis del segle XVI pertanyia a Joan Boscà Almogàver, poeta renaixentista, i la seva hereva, Mariana d'Aragó Boscà es va vendre la propietat a Joan Bardají, el 1564. En un testament de l'any 1563, Barthomeu Lleó atorga terres de la quadra de Gallifa al seu fill Bartomeu. En un capbreu de l'any 1570 s'esmenta que els hereus de Joan Fuster tenien un molí a Gallifa. A finals del segle XVI apareix documentat Andreu Lleó com a pagès del mas de Gallifa. A principis del segle XVII pertanyien a la jurisdicció de Gallifa el 'castell de Gallifa', dels successors de Joan Bardají, mort l'any 1588, el mas Trader, el corral de l'Almirall, el molí de na Fustera, el corral d'en Cona, el corral del Tort, el mas d'en Palau, can Baró, can Prats o molí de l'Anton i can Granell. En un document de 1655 apareixen comptabilitzats catorze cases i dos masos a la quadra de Gallifa. Al segle XVIII la quadra de Gallifa va formar un municipi, separat de cubelles, juntament amb la quadra de Rocacrespa, que l'any 1787 tenia 186 habitants. En una pintura datada l'any 1880 on s'hi representa Gallifa, hi apareixen tres torres pertanyents al possible castell de Gallifa. Segons l'actual propietària, Assumpció Amat, a finals del segle XIX tres de les quatre cases eren propietat de Remigio Rosés, mentre que l'altra era de la família Alba, la qual la va vendre. L'any 1928, a Assumpció Rosés, filla i hereva de l'anterior i vídua d'Eudald Amat. Després, la totalitat de la finca va ser heretada pel seu fill Manuel Amat Rosés, pintor i escriptor vilanoví. En un document de 1920 es troba citat Can Gallifa com a despoblat sense número. El 1936, la finca va ser confiscada fins que en acabar la Guerra Civil espanyola va ser restituïda als seus propietaris. L'any 2016 Gallifa la família Amat vengué Gallifa a la família Gómez de Can Baró amb la intenció de recuperar aquesta masia, una de les més importants de la zona. | 41.2152700,1.6670300 | 388259 | 4563511 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85072-foto-08074-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85072-foto-08074-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85072-foto-08074-25-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | Al Catàleg municipal està doblement fitxat com a jaciment i com a conjunt arquitectònic | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:22 | ||||||||
| 85075 | Pou de Glaç de Can Cucurella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-de-can-cucurella | MARTÍNEZ, X. (2008) 'Can Cucurella i el Molí d'en Rovirosa', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 47-59. NUET, J. (1970). 'Els pous de neu del Montseny'. Muntanya. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, núm. 650. TUBAU, A. (1999) Moliners, calcinaires i pouaters: un passeig per la Cubelles preindustrial. Cubelles: Ajuntament de Cubelles i Institut d'Estudis Penedesencs. VIRELLA, J. (1989-89). 'Els pous de glaç del Penedès'. Gran Penedès, Butlletí de l'Institut d'Estudis Penedesencs, núm. 17-18. | XVII-XIX | Es troba parcialment cobert per la vegetació circumdant. | El pou de glaç de Can Cucurella s'emplaça a pocs metres a l'esquerra del riu Foix, a 160 metres a l'oest mas de Can Cucurella. Es tracta d'un edifici aïllat, cilíndric, d'uns 5 metres de diàmetre. La major part està excavat en el subsòl, assolint uns 3-4 metres de profunditat, i revestit per un mur de maçoneria, d'uns 80 cm de gruix. Per sobre la coberta és en forma de cúpula. S'hi conserva l'obertura, actualment enreixada per motius de seguretat, a través de la qual s'accedia al seu interior per disposar-hi les capes de gel. Hi ha també un parell de petites obertures quadrades més elevades. | 08074-28 | Can Cucurella | Un pou de glaç era una excavació al subsòl, generalment circular, revestida de murs de maçoneria o de pedra seca. A la superestructura, coberta amb una teulada o mitjançant una cúpula hi hauria l'accés per tal de permetre l'accés al pou i poder dipositar o extreure els blocs de gel mitjançant una politja. Servia per emmagatzemar gel produït en les geleres o corrents d'aigua pròxims en els moments més freds. El glaç dipositat durant l'hivern, s'extreia en èpoques més càlides i es feia arribar a1s centres de consum, com a refrigerant i conservant de begudes i aliments o bé per aplicacions medicinals. Els pous de gel es construïren i obtingueren la seva major rendibilitat en el decurs els segles XVII, XVIII i part del XIX, quan la fabricació i comercialització del gel representava una bona font d'ingressos (Nuet, 1970). Hi havia pous destinats a recollir neu i pous destinats a recollir gel. Els primers acostumaven a ser emplaçats a l'alta muntanya, mentre que els segons es situaven a menor altitud, vora rieres o estanys. El pou de glaç de Can Cucurella era un d'aquests darrers. Es desconeix la data de construcció del pou de gel, i si bé el més probable és que dati d'algun moment indeterminat dels segles XVII-XIX. | 41.2405000,1.6583100 | 387572 | 4566323 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85075-foto-08074-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85075-foto-08074-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85075-foto-08074-28-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:22 | ||||||||
| 85076 | Corral de l'Almirall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-de-lalmirall | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. MARTÍNEZ, X. (2014) 'El Corral de l'Almirall', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 76-89. PINÓS, N. (1998) 'Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles', Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, Barcelona: Diputació de Barcelona. pàg. 69-87. | XVII | El Corral de l'Almirall s'emplaça a la carretera de Mas Trader, 28 al sud-oest de la urbanització de Mas Trader, a la riba dreta del riu Foix. Es tracta d'un conjunt de cossos construïts en forma d'ela, amb un baluard que tanca parcialment l'espai creat davant d'aquests. L'entrada a aquest espai clos es realitza a través d'una entrada amb arc rebaixat construït amb maons i teulada amb aiguavessos a dues bandes. L'edifici principal és de planta i pis amb teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal. Aquesta s'orienta a migdia i compta un portal d'arc escarser al centre. A l'esquerra de la façana hi trobem una finestra de llinda plana que per fotografies antigues sembla que havia estat també un portal. Al centre de la planta pis hi trobem un balcó sense voladís de llinda plana i dues finestres a l'esquerra d'aquest, també de llinda plana i amb ampit esglaonat. A la dreta del balcó hi ha un gran rellotge de sol pintat. La façana està rematada per un ràfec esglaonat de maons. Totes les obertures es troben actualment enreixades. A l'oest d'aquest cos principal se li adossa un altre formant l'esmentada forma d'ela. El primer tram, també residencial, és també de planta i pis, amb un portal d'arc rebaixat i un balcó sense voladís a la planta pis, també enreixats. A continuació s'estén un cos de planta baixa, originalment amb finalitats de tancat de ramat, amb dos grans portals d'arc rebaixats de maons. Aquesta ala del conjunt compta amb coberta de teula àrab a un únic vessant, vers l'interior. A l'extrem d'aquest espai hi trobem una barbacoa i una font enrajolada de factura recent. A l'oest d'aquest conjunt, separat d'aquest, hi trobem un altre edificació molt recent, actualment en desús. | 08074-29 | ctra. De Mas Trader, 28 | Els primers esments amb el nom de 'Mas de la Olla', daten de 1416 i continuen en els segles XVI i XVII. És en aquest darrer segle, concretament el 1655, quan apareixen els primers esments associats al cognom 'Almirall'. El primer cop que la masia apareix esmentada amb el nom de 'corral' és de 1795, concretament com a 'Corral dit del Almirall' (Martínez, 2014). Durant el segle XVIII, segons algunes hipòtesis (Pinós, 1998), el corral de l'Almirall apareix esmentat amb el nom de corral de les Arenes. Posteriorment se'l va nomenar del 'Filipino', degut que un masover (Josep Soler i Alba) havia estat a la guerra de les Filipines de 1896-1898. | 41.2196700,1.6577500 | 387489 | 4564011 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85076-foto-08074-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85076-foto-08074-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85076-foto-08074-29-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | Altres noms de l'immoble: cal Filipino, corral de les Arenes, mas de l'Olla | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:22 | ||||||||
| 85077 | Mas Baró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-baro | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. MARTÍNEZ, X. (2012) 'Mas Baró', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 77-86. PINÓS, N. (1998) 'Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles', Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, Barcelona: Diputació de Barcelona. pàg. 69-87. | XVI | El Mas Baró s'emplaça al nord del nucli històric de Cubelles, en una plana agrícola a l'esquerra del riu Foix. Es tracta de diversos cossos associats de planta i pis, amb coberta de teula àrab a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal. L'accés al cos principal es realitza mitjançant una portalada d'arc de mig punt, coberta per una marquesina moderna. A banda i banda en aquesta planta hi trobem repartides simètricament dues finestres de llinda plana amb ampit esglaonat. A l'extrem dret d'aquest cos hi ha un altre portal d'arc escarser el qual, antigament, deuria donar accés a les quadres. S'afegeix a aquest cos un altre per la banda sud-est que deuria tractar-se de la masoveria. Aquest cos consta de dos eixos simètrics, amb una porta en arc de mig punt i una finestra a la planta baixa i sengles finestres de llinda plana a la planta pis. Les finestres del conjunt de dos cossos descrits compten amb porticons de fusta i els ràfecs combinen maons i teules. | 08074-30 | Mas Baró | Tot i que algunes teories apunten a que aquesta casa pairal tindria els seus orígens en el Mas d'en Pujol, documentat en els arxius cubellencs des del segle XV (Martínez, 2012), els primers esments documentals com a Cal Baró els trobem al segle XVII. El cos de la masoveria va ser construït el 1953. A l'interior del galliner hi ha una rajola amb la data de 1489. | 41.2141700,1.6686200 | 388391 | 4563387 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85077-foto-08074-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85077-foto-08074-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85077-foto-08074-30-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:22 | |||||||||
| 85079 | Can Cucurella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cucurella | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. MARTÍNEZ, X.. (2008) 'Can Cucurella i el Molí d'en Rovirosa', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 47-59. MIRET, X. (1990) Els noms de lloc del terme de Cubelles. Cubelles: Ajuntament de Cubelles. PINÓS, N. (1998) 'Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles', Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, Barcelona: Diputació de Barcelona. pàg. 69-87. | XVI | Can Cucurella s'emplaça a la riba esquerra del Foix, prop del límit de terme entre Cubelles i Castellet i la Gornal. Es tracta d'una masia de planta i pis amb teulada de teula àrab amb el carener paral·lel a la façana principal. L'accés a aquest edifici, orientat a sud-est, es produeix per una escala de 7 graons. Aquests donen accés a una portalada en arc de mig punt construïda a la part baixa en carreus i a partir de mitja alçada amb maons, situada a l'esquerra de l'eix de simetria de l'edifici. En aquesta planta hi ha una única finestra, de llinda plana i enreixada, a la dreta de la façana. A la planta pis hi trobem dues finestres d'arc escarser i dimensions diferents entre elles. A la cantonada esquerra d'aquesta planta hi ha un gran rellotge de sol. Corona la façana un ràfec que combina en filades els maons i les teules. A banda i banda d'aquest edifici principal se li adossen sengles cossos, pràcticament simètrics. Als dos s'hi accedeix per un portal d'arc rebaixat. I disposen d'un finestró a la planta superior, situat en els dos cassos a la dreta del portal. Tant el ràfec com el carener d'aquests cossos és com el del principal. A l'est s'adossa un altre cos de planta baixa coberta amb teula àrab que deuria ser el de la cotxera. A partir del canvi d'ús de la masia a una casa de colònies, s'han afegit alguns espais destinats als serveis de cuina i menjador. | 08074-32 | Can Cucurella | El cognom Cucurella apareix esmentat per primera vegada el 1561, amb Pere Cucurella. El 1591 s'esmenta una casa propietat de Joan Cucurella i la seva muller Francina. Podem resseguir els Cucurella com a propietaris del mas fins el segle XX. El 1956 la masia fou adquirida per Manuel Santolària Andrés, de Barcelona, el qual la cedí en masoveria. Restà en aquest estat fins a la jubilació del masover, als anys vuitanta. Amb la mort de Manuel Santolària, als anys noranta, passà a les seves filles. Aquestes la cediren novament en masoveria. Els actuals masovers han convertit el mas en casa de colònies i turisme, essent rebatejada amb el nom de Can Foix. | 41.2406700,1.6606600 | 387769 | 4566339 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85079-foto-08074-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85079-foto-08074-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85079-foto-08074-32-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | Altre nom de l'immoble: Can Foix | 119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:22 | ||||||||
| 85080 | Can Granell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-granell | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. MARTÍNEZ, X. (2009) 'Can Granell', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 103-117. | XVI-XX | El mas de Can Granell es troba ubicat a un centenar de metres del casc urbà de Cubelles, a l'antic camí que porta cap al Mas Trader. Es tracta d'un edifici aïllat, una masia de dos cossos amb afegits. El tram original presenta una planta baixa i dos pisos d'alçada. La façana principal presenta una porta adovellada en arc de mig punt (amb la inscripció 1697 a la clau) que originalment era compartida pel pas de les persones i el bestiar. Una nova porta, sense interès arquitectònic, va ser afegir els anys 50' del segle XX per donar pas a les noves dependències. La resta d'obertures són quadrangulars. La façana està recoberta per un enguixat blanquinós i no presenta cap ornamentació esgrafiada ni rellotge de sol. La coberta és a doble vessant amb teula àrab, sense ràfec a cap de les cobertes. Compta amb nombrosos cossos afegits al llarg del segle XX, sobretot a partir dels anys 50'. | 08074-33 | ctra. de Can Trader, 1 | Antiga masia que pertanyia a la jurisdicció de la quadra de Gallifa. La família Granell apareix esmentada com a propietària des del segle XVlll i es troba documentada a principis del segle XIX com casa Granell de la sínia. Mossèn Avinyó creia que la casa Lleó del Mas, esmentada en el segle XVl, calia identificar-la amb can Granell o cal Baró | 41.2101600,1.6713200 | 388610 | 4562938 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85080-foto-08074-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85080-foto-08074-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85080-foto-08074-33-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | Altra nom de l'immoble: Lleó del Mas | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:22 | ||||||||
| 85082 | Mas Sant Salvador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-sant-salvador | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. MIRET, X. (1990) Els noms de lloc del terme de Cubelles. Cubelles: Ajuntament de Cubelles. PINÓS, N. (1998) 'Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles', Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, Barcelona: Diputació de Barcelona. pàg. 69-87. | XIX | El Mas Sant Salvador s'emplaça a tocar del límit sud-oest de la urbanització del Corral d'en Tort, vora el terme de Vilanova i la Geltrú. Es tracta d'una edificació constituïda per dos cossos, un de planta baixa i pis, amb coberta de teula àrab a una pendent, i l'altre de planta baixa i pis amb façanes coronades amb merlets. Alguns del buits de la planta pis són d'arc de punt rodó. Al damunt de la porta principal hi ha un mosaic policrom que representa la figura de Sant Salvador amb la inscripció 'El Bto. Salvador de Horta'. | 08074-35 | Camí de cal Baldiri, S/N | Sembla que es correspon amb la masia que en 1582 era anomenada mas d'en Pere Pons anomenada avui dia St. Salvador. En una relació de cases del municipi de Cubelles de 1853 apareix citat el mas Baldiri Bassó, que dista de la casa rectoral mitja hora. Els propietaris li van canviar el nom pel de Sant Salvador i van posar a la façana un mosaic policrom que representa a sant Salvador d'Horta. | 41.2249200,1.6722300 | 388712 | 4564576 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85082-foto-08074-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85082-foto-08074-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85082-foto-08074-35-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | Altre nom de l'immoble: mas d'en Pere Pons, cal Xixo, cal BaldìriLa finca està rodejada amb una tanca, força allunyada de l'edifici. No s'ha pogut accedir a l'interior | 119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:22 | ||||||||
| 85083 | Mas Trader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-trader | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. MARTÍNEZ, X.. (2006) 'El Mas Trader', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 39-50. MIRET, X. (1990) Els noms de lloc del terme de Cubelles. Cubelles: Ajuntament de Cubelles. PINÓS, N. (1998) 'Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles', Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, Barcelona: Diputació de Barcelona. pàg. 69-87. | XVII | Mas Trader s'emplaça al mig de la urbanització a la que dóna nom, concretament al carrer Dàlia, 26. Es tracta d'una masia formada per tres cossos. El principal, consta de planta i dos pisos, mentre que els auxiliars, situats a banda i banda del primer, són de planta i pis. Les teulades són de teula àrab amb el carener paral·lel a la façana principal. El cos principal presenta una façana de tres eixos, de composició simètrica. S'accedeix a l'edifici per unes escales de 8 graons per les que s'accedeix al portal principal, central, fet de maons i acabat en arc rebaixat. Al seu costat en trobem un altre que si bé sembla que inicialment era també d'arc escarser, ara ha estat transformat a una llinda plana. A l'altra banda de la porta hi ha una finestra rectangular, enreixada. A la planta pis hi trobem tres finestres, totes iguals, distribuïdes regularment. Són rectangulars i compten amb un petit ampit. La fusteria és verda i estan emmarcades amb una línia gruixuda de color vermellós. En l'actualitat acull un restaurant i en els darrers anys s'hi ha construït diversos annexos a l'entorn del cos principal, complementaris a l'ús del restaurant. Al pis superior s'hi emplacen tres finestres més, lleugerament més petites que les descrites, sense ampit, però amb la resta de característiques iguals a les anteriors. Corona la façana un ràfec de diferents filades de maons, creant motius geomètrics, i una tortugada. S'adossen al cos principal sengles cossos auxiliars, a banda i banda. Al de la dreta, sobre el portal hi trobem un balcó amb barana de ferro, mentre que al de l'esquerra hi trobem una finestra similar a les descrites anteriorment. | 08074-36 | c. Dàlia, 26 | Es tracta d'una antiga masia que pertanyia a la jurisdicció de Gallifa i que tenia un molí fariner. Miret (1990) l'identifica amb el Mas Cestrador que apareix a la documentació, venut el 1392 pel rei Joan I a Ferrer de Canet. A les terres del mas Trader hi havia el molí de la Mata que, el 1588, ja estava en estat ruïnós. També se sap que el 1588 Elionor Vilanova es va casar amb Galceran d'lcart i va portar per dot el mas Trader. En una llista dels que complien el precepte pasqual de 1590-1591 apareix citat Galceran d'lcart com habitant del mas Trader. A finals del segle XVII era propietat de la família Papiol, després va ser dels Torrents, dels Sicart i dels Llançà. En una relació de cases del municipi de cubelles de 1853 apareix esmentat el mas Tardé, que dista mitja hora de la casa rectoral. El 1926 va ser comprat per Narcís Bardají Torrebadella, el qual el va vendre el mateix any a Antoni Almirall Carbonell, i els seus hereus el van vendre a una empresa urbanitzadora. Els anys trenta els masovers de la masia eren la família Bertran. A finals dels anys seixanta el Sr. Almirall va vendre la propietat a Jean Pierre Gonzales, el qual uns anys més tard, entre 1975 i 1977 hi promogué la creació de la urbanització que avui ocupa les antigues terres de la masia. Des de la dècada de 1990 hi ha un restaurant. | 41.2243400,1.6588200 | 387587 | 4564529 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85083-foto-08074-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85083-foto-08074-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85083-foto-08074-36-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | Altres noms de l'immoble: mas Tardé, mas Cestador | 119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:22 | ||||||||
| 85086 | El Cuartel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cuartel | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. | XX | Casa entre mitgeres de llenguatge noucentista. La façana presenta sòcol arrebossat a la planta baixa, on s'ubiquen la porta principal i una finestra, ambdues emmarcades amb motllures. El segon pis destaca la balconada, de barana de ferro, amb dues sortides, també emmarcades amb motllures decorades amb ceràmica policromada. Una franja horitzontal amb tres motllures d'estètica vegetal simètricament disposades, separen aquest pis del segon, on destaquen tres arcs rebaixats separats per columnes d'estil salomònic. El capcer es compon de tres cossos d'obra decorats amb les mateixes motllures de motiu vegetal situades a la divisòria entre pisos, units per una barana metàl·lica. | 08074-39 | c. Joan Pedro i Roig 16 | Aquesta casa apareix citada en un document de 1920. Sembla que aquest edifici va funcionar com a caserna de la Guardia Civil després de la Guerra Civil. A la dècada dels setanta es va utilitzar com a centre d'esplai del grup cubellenc l'Esquitx. | 41.2079400,1.6712300 | 388599 | 4562692 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85086-foto-08074-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85086-foto-08074-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85086-foto-08074-39-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 106|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:22 | |||||||||
| 85087 | Antic hostal del castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-hostal-del-castell | CASTELLANO, N. (1998): 'L'evolució urbana de la vila de Cubelles', en Quaderns científics i tècnics de restauració monumental núm. 10. Diputació de Barcelona. Àrea de Cooperació Servei del Patrimoni Arquitectònic local Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. LACUESTA, R. (2002) 'La història constructiva del Castell de Cubelles (1a part: 1511 i 1535-36)', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 35-46. VIDAL, J. (2006) 'El Dr. Francesc Estapé (1883-1959). Petita biografia de l'eminent cardiòleg cubellenc', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 7-38. | XVII | Casa entre mitgeres en cantonada, consta de planta baixa i pis amb coberta plana. La façana principal presenta portal central d'arc escarser fet en fàbrica de maó. A sobre, a nivell de primer pis, destaca un balcó amb obertura emmarcada igualment en maó. El portal i la balconada componen un eix que divideix la façana simètricament. Al seu voltant, en l'espai que es va deixar sense arrebossat modern, es veuen els carreus de pedra probablement originals de la construcció. Una finestra simple a la planta baixa i dues al primer pis acaben de definir la composició de la façana principal. L'edifici està coronat amb l'alçada d'una segona planta rematada sense obertures amb una cornisa que queda imbricada a la casa veïna. A la façana lateral destaquen dos finestrals en forma d'arc a la part superior. | 08074-40 | c. Major 7 | la primera notícia de l'hostal apareix en un contracte d'arrendament. Amb data 15 de setembre de 1536, signat per Joan Boscà i d'Almugàver i Marçal Cassanya, pagès de Cardona, on, referint-se a l'hostal es diu 'de nou construït i edificat en lo terme de Cubelles'. Formava part de les dependències del castell de Cubelles, amb el qual es relacionava a través d'un pati interior o eixida, comú a tot dos. Segons el document, l'hostal s'arrendava amb els seus llits, matalassos, coixins, màrfegues i flassades. Per la seva part el Sr. Cassanya es comprometia a comprar quatre taules i dotze cadires de costella, a més de la vaixella necessària per a la cuina. El segle XVII es va realitzar la remodelació del castell per encàrrec de Carles de Llupià Vilanova i d'Icart, segons el projecte de l'arquitecte Fra Josep de la Concepció de 1673. Aquesta remodelació afectà l'edifici de l'hostal, el qual va ser sotmès a algunes reparacions consistents en el reforçament d'una paret i la restauració de la teulada i d ela finestra de l'esmentada paret, així com diversos treballs de fusteria per als sostres, portes i finestres. L'hostal devia funcionar com a tal almenys fins al començament del segle XIX. En aquest moment, l'hostal comprenia quatre finques, una d'elles allotjava la carnisseria. L'any 1883 va néixer en aquest edifici el doctor Francesc Estapé (fill predilecte de la vila, al qual li fou dedicat un carrer l'any 1951. Va destacar en la seva professió de metge especialista en cardiologia i va desenvolupar la seva carrera a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Barcelona.) A la primera meitat del segle XX, la casa va ser coneguda com a Cal Valent. A meitat del segle XX, la planta baixa de l'edifici continuava o reprenia l'ús de carnisseria, regentada per les famílies de Cal Rulit i Cal Tona, que s'alternaven cada mes. Atès que no hi havia neveres, la carn es guardava a la cova de la rectoria. Posteriorment la carnisseria va ser utilitzada com a arxiu municipal. | 41.2080600,1.6725400 | 388709 | 4562704 | 1675 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85087-foto-08074-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85087-foto-08074-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85087-foto-08074-40-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Administratiu | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | Fra Josep de la Cocepció | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:22 | |||||||
| 85088 | Casa Escardó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-escardo | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. | XVIII | Casa entre mitgeres en cantonada. Consta de planta baixa i pis amb coberta de teula àrab a dues vessants, acabada amb una treballada imbricació. L'edifici presenta un cos més elevat que la resta a la cantonada. L'obra de l'immoble és de paredat de maçoneria, amb dos portals, el principal amb la llinda de fusta on s'ubica el número de carrer i un secundari més estret amb arc escarser, ambdues amb els muntants de maons. La resta d'obertures són una finestra a la banda dreta de la planta baixa i dues a nivell del primer pis col·locades als extrems. La façana del carrers dels Horts no presenta obertures. | 08074-41 | c. del Mig 24, c. dels Horts | és probable que aquest edifici existís al final del segle XVIII, ja que apareix documentat els anys 1772 - 1785, on es relacionen les cases de la parròquia dins la vila de Cubelles. En aquest document apareix esmentada una casa propietat de Pere Escardó. L'edifici apareix citat també l'any 1920, propietat de José Escardó Lleó. Segons referències orals, antigament l'edifici era utilitzat com a pallissa. | 41.2086200,1.6721000 | 388673 | 4562766 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85088-foto-08074-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85088-foto-08074-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85088-foto-08074-41-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:22 | |||||||||
| 85090 | Ca l'Aleix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-laleix-1 | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. | XVI | La masia de Ca l'Aleix es troba ubicada al carrer de Sant Antoni, antic camí de Vilanova, a la banda oriental del casc urbà. Es tracta d'un edifici entre mitgeres que forma part d'un petit conjunt de tres edificis consistent en un habitat de planta rectangular. És una casa unifamiliar amb jardí al tram posterior, de planta baixa i pis. La planta baixa té una portada en arc de mig punt emmarcada en blocs escairats a la meitat inferior i amb maons a la superior i una petita finestra lateral amb reixes. El pis està dominat de manera simètrica per tres balcons d'escàs voladís amb persianes de llibret mòbil. La façana està arrebossada i pintada de blanc, coloració trencada pels esmentats maons del portal, les bases dels balcons i la línia de ràfec sota la teulada, que és a doble vessant coberta per teula àrab. A la banda oriental, hi ha un cos adossat format per dos unitats. Per una banda, a tocar de la casa antiga de Ca l'Aleix, hi ha un edifici de planta baixa i pis amb dues obertures a la planta baixa emmarcades per maó marró fosc. El pis, separat de la planta baixa per un ràfec de ceràmica verdosa, té dues finestres de tres cossos cadascuna; un de centrat més llarg i envoltat de maó i els dos laterals, simètrics i més petits. Està cada conjunt coronat per una mena d'arc escarser fet en maó. La separació entre aquest pis i la cobertura a tres vessants, està realitzada mitjançant una placa correguda fornida de ceràmica verdosa amb motius geomètrics. La resta de la construcció, és únicament un cos de planta baixa que no sembla tenir massa interès arquitectònic. Per últim, a la banda occidental hi ha un altre cos adossat que no presenta cap interès arquitectònic. | 08074-43 | c. Sant Antoni 28 | Possiblement ja existiria l'any 1585 a partir del que es desprèn del testament de Miquel Llampalles, i seria propietat de Perot Negrell. Sembla que en aquelles èpoques podria haver estat emprat com hostatge amb cavalleries, anomenat Stabula Nova. | 41.2089100,1.6765400 | 389046 | 4562793 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85090-foto-08074-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85090-foto-08074-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85090-foto-08074-43-3.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | Altres noms del carrer al llarg de la història: masia de la Creu, cal Xicarró, can Fabrés | 98|106|119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:22 | ||||||||
| 85091 | Cal Piular | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-piular | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. | XX | Cal tenir en compte que un dels immobles que formava part de l'edifici que formava part de Ca Piular va ser enderrocat | Sota la denominació de 'Cal Piular' hi havia documentat un conjunt de dues cases (casa Muntaner i casa Pujol). Actualment l'immoble del carrer de l'església 1-3 no existeix. L'immoble que queda és el més petit dels dos. Es tracta d'una casa de planta baixa i dos pisos segons tres eixos verticals. Les portes dels baixos són als costats, actualment una d'elles -la més ampla- pertany a un comerç i l'altra a l'accés als pisos residencials. Els eixos verticals defineixen una composició de façana simètrica amb dos balcons al primer pis, separats per una finestra més petita i finestres grans superiors, igualment separades per una finestra més petita. El coronament de la casa presenta cambra d'aire sota la solera i barana acroteri al capcer. | 08074-44 | pl. de Santa Maria 2, c. de l'Església 1-3 | 41.2085700,1.6725800 | 388713 | 4562760 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85091-foto-08074-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85091-foto-08074-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85091-foto-08074-44-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:22 | |||||||||
| 85092 | Cal Capdet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-capdet | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004 | XX | Conjunt de dues cases entre mitgeres amb façana a tres carrers. En la mitgera hi ha un rellotge de sol. La número 5 consta de planta baixa i tres pisos, un pis més que la resta del conjunt, de més amplada. La coberta és de teula àrab a un vessant amb pendent al carrer d'Abdón Almirall, el capcer pla està delimitat per una cornisa entre el tercer pis i la part més elevada. Un eix vertical defineix les obertures, des de la porta principal, dos balcons pel primer i segon pis, i una finestra al tercer nivell. Dues finestres més, que semblen obertes tardanament, acompanyen aquest eix original, al primer i segon nivell. La casa número 6 consta de planta baixa i dues plantes pis amb coberta de terrat, façana composta segons tres eixos, un definit per un portal d'arc escarser, balcó al primer pis i finestra al segon, un altre eix pràcticament igual a la banda més propera a la cantonada, amb una porta més petita. A la banda esquerra i tocant aquest eix, dues finestres al primer i segon pis. Una petita finestra a nivell dels baixos trenca la simetria | 08074-45 | pl. de la Vila 5, 6 | Casa documentada l'any 1920 | 41.2084400,1.6723100 | 388690 | 4562746 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85092-foto-08074-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85092-foto-08074-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85092-foto-08074-45-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:22 | |||||||||
| 85093 | Font del Lleó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-lleo-4 | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. PINOS, N. (1998): 'Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles', en Quaderns científics i tècnics de restauració monumental núm. 10. Diputació de Barcelona. Àrea de Cooperació Servei del Patrimoni Arquitectònic local | XIX | Font adossada a l'immoble número 5 del carrer Major. Presenta una base de planta hexagonal irregular que acull la doble pica on cau l'aigua. Tant aquesta base com el frontal dotat amb dues aixetes metàl·liques són de pedra. La part superior es compon d'un marbre central on s'inscriu el text 'Debido a la generosidad del buen patricio Excmo Sr. D. Juan Pedro y Roig. 1880'. A la part superior destaca la cornisa i l'entaulament d'estil clàssic, mentre que als laterals de la part de marbre, dues peces de pedra motllurada acaben de configurar el monument. | 08074-46 | c. Major 5 | La font del Lleó, situada al carrer Major, esdevé un exemple discret de l'estil forjat a Catalunya a finals del segle XVIll, el qual consistia en la assimilació de I'art cortesà de França, basat en la modificació de les formes barroques per d'altres inspirades en el classicisme acadèmic. La creació d'aquesta font pública va ser promoguda per Joan Pedro Roig l'any 1880, segons consta en una inscripció a la mateixa font, el qual va comprar a perpetuïtat, l'any 1879, deu plomes d'aigua a Manuel Tomás Bertran i les va cedir al poble. Joan Pedro Roig (Cubelles, 1830 - Alta mar 1890). De jove es va traslladà a Cuba on va fer fortuna. En els seus viatges a Cubelles va fer construir dues fonts a Cubelles i va promoure l'enllumenat dels carrers. | 41.2081500,1.6726200 | 388716 | 4562713 | 1880 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85093-foto-08074-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85093-foto-08074-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85093-foto-08074-46-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 119|98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:22 | ||||||||
| 85094 | Font amb abeurador (Pl. de la Font) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-amb-abeurador-pl-de-la-font | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. | XIX | Fons adossada a la façana feta d'obra. El basament la font és de pedra igual que els muntants laterals i la pica i l'abeurador, la resta és de fàbrica de maó i ciment. El cos té una amplada de 50 cm, la pica principal mida 205 cm i l'abeurador 90 cm de llargada | 08074-47 | c. Sant Antoni 2, Plaça de la Font 8 | La creació d'aquesta font pública va ser promoguda per Joan Pedro Roig l'any 1880, segons consta en una inscripció a la mateixa font, el qual va comprar a perpetuïtat, l'any 1879, deu plomes d'aigua a Manuel Tomás Bertran i les va cedir al poble. Joan Pedro Roig (Cubelles, 1830 - Alta mar 1890). De jove es va traslladà a Cuba on va fer fortuna. En els seus viatges a Cubelles va fer construir dues fonts a Cubelles i va promoure l'enllumenat dels carrers. | 41.2088000,1.6741500 | 388845 | 4562784 | 1880 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85094-foto-08074-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85094-foto-08074-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85094-foto-08074-47-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 119|98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:22 | ||||||||
| 85095 | Cementiri municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-municipal-21 | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. BROTONS, x.. PINEDA, A., VIDAL, J .. Els carrers de Cubelles. Vilanova i la Geltrú, 1997, p. 27 CASTELLANO, A.: L'Evolució urbana de la vila de Cubelles. Quaderns científics i tècnics de restauració monumental núm. 10, Barcelona 1998, p.56. | XX | El cementiri municipal de Cubelles té una estructura de tendència rectangular formada per tres cossos, separats per portals, que tenen planta aproximadament quadrada. Té una extensió de prop de 5000m2, sent el cos septentrional el més gran, de quasi 2500m2. Tot el conjunt està arrebossat i pintat de color blanc. Tot i que els tres cossos tenen accessos independents des del carrer Mossèn Miquel Cortí, el principal és del cos septentrional, flanquejat en un dels costats per unes grans lletres negres on hi diu 'Cementiri Muncipal' junt amb l'escut de la vila. S'accedeix a un recinte d'espai central amb nombroses criptes familiars, envoltades de pins i xiprers principalment. Els nínxols es troben a totes les parets d'aquest espai, assolint fins a 4 alçades d'obertura quadrangular, amb teulades amb inclinació vers l'interior del recinte, de teula àrab. L'accés al cos central, que és el més antic, porta a un àmbit presidit per sis criptes, separades per pins i xiprers, entre les que destaca la de la família de José Andreu Laserre (Charlie Rivel), amb una basament quadrangular de marbre vermellós, coronat per una escultura en forma de cub buit. A la resta de parets d'aquest àmbit hi trobem nínxols que assoleixen 3 alçades d'obertura en arc de punt rodó i tenen el mateix tipus de coberta que hem esmentat pel primer cos. El darrer i més meridional és el més petit de tots tres cossos, té les mateixes característiques que els anteriors, amb la diferència que l'espai central es troba presidit per una olivera i una palmera. Recentment, durant el mes de març de l'any 2019, es dugueren a terme obres per ampliar el cementiri amb 24 nous nínxols. | 08074-48 | c. Mossèn Miquel Cortí | L'antic cementiri es trobava a tocar de l'església de Santa Maria des del segle XVIII i hi va romandre aproximadament dos segles fins que, l'any 1906, fou construït el nou cementiri a la localització actual | 41.2137900,1.6730900 | 388765 | 4563339 | 1906 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85095-foto-08074-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85095-foto-08074-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85095-foto-08074-48-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 119|98 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:22 | ||||||||
| 85096 | Passeig de Narcís Bardají | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passeig-de-narcis-bardaji | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. MARTÍNEZ, X. (2012) 'Efemèrides cubellenques del 2012', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 92-98. BROTONS, X., PINEDA. A. VIDAL. J : Eis carrers de Cubelles. Ajuntament de Cubelles i Consell Comarcal del Garraf. Vilanova i la Geltrú, 1994 | XX | El passeig de Narcís Bardají es troba ubicat al centre de Cubelles i s'articula com l'avinguda que uneix el casc antic (carrer Major) amb l'estació de tren (plaça de Pau Casals). Té de manera prou regular una amplada d'uns 13 metres amb voreres d'una mica més de dos, amb sengles rengles de plàtans i amb un sol sentit de circulació rodada, en sentit ascendent cap a l'Avinguda de Catalunya. El tram superior, al casc antic, és de caire semi-peatonal i està vorejat per edificacions de les darreries del segle XIX, del XX i també de moderns. En canvi, el tram inferior i més llarg, està vorejat per edificacions tant unifamiliars amb pati o jardí com blocs d'habitatges. Els més antics d'aquest tram van començar-se a construir només a la banda de ponent i més proper al carrer de l'Estació i progressivament es va urbanitzar tot sencer, articulant l'estructuració d'aquest tram de la vila. | 08074-49 | Des de l'Avinguda de Catalunya fins el carrer d'Ausiàs March | Abans de la seva construcció l'any 1932, aquest espai estava ocupat per horts i parts de terra que podien afrontar al Camí Ral, al carrer Major, etc. El projecte es va aprovar el 1929 redactat per Antoni Vila quan Josep Montaner era l'alcalde de la vila. No es va tornar a reactivar fins l'abril de 1931 per part de l'alcalde Narcís Bardají i s'encarregà a l'arquitecte Josep M. Miró Guibernau. El 6 d'abril de 1932 el carrer ja estava urbanitzat i obert. El seu primer nom fou passeig de Francesc Pi i Maragall, posteriorment durant el franquisme es va rebatejar amb el nom actual, tot i que es coneix a la vila com la Rambla. | 41.2059100,1.6739100 | 388820 | 4562463 | 1932 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85096-foto-08074-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85096-foto-08074-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85096-foto-08074-49-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | Altres noms del carrer al llarg de la història: c. Rector Guinovart, passeig Pi i Margall, la Rambla. Segons les dades publicades, aquest passeig va ser projectat per Antoni Vila i encarregat a l'arquitecte Josep M. Miró Guibernau | 119|98 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:22 | |||||||
| 85097 | Plaça de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-la-vila-4 | BROTONS, X., PINEDA. A. VIDAL. J : Eis carrers de Cubelles. Ajuntament de Cubelles i Consell Comarcal del Garraf. Vilanova i la Geltrú, 1994 Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. VIDAL, J. (coord.) (2001) Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 61-62. | Amb la denominació de Plaça de la Vila, el catàleg i Pla especial del Patrimoni Històric, arquitectònic i ambiental de Cubelles, recull els espais històrics centrals de Cubelles: les places de la vila, rectangular, definida per la façana de l'Ajuntament, la Rectoria i cal Capdet; i de Santa Maria, definida per la rectoria i la façana principal de l'església. Les places estan unides per un tram curt de vial, el carrer Anselm Clavé, amb edificis entre mitgeres de planta baixa i dues plantes. Entre les dues places s'aixeca l'edifici de la Rectoria, que forma una illa tancada. Es tracta de l'espai on es concentra històricament la vida civil, religiosa i comercial de la vila, a més d'haver habitatges | 08074-50 | pl. de la Vila, c. d'Anselm Clavé, Pl. de Santa Maria | L'espai que actualment ocupa el carrer d'Anselm Clavé no es menciona a la documentació del segle XVIII, devia estar ocupada pel primitiu cementiri. L'any 1897 va rebre denominació oficial per primer cop, amb el nom de carrer de la Rectoria. Durant la Guerra Civil es va dir de Joaquim Maurín, després va tornar a ser Rectoria. A final dels anys cinquanta va rebre el nom d'Anselm Clavé que conserva fins avui. L'any 1936es va enderrocar el magatzem de la rectoria per eixamplar el carrer, que ocupava la meitat de l'actual carrer i era molt estret. La Plaça de Santa Maria va passar a ser considerat oficialment com a plaça l'any 1897, quan li va ser posat en nom de plaça de la Rectoria. El 4 de novembre de 1936 va rebre el nom de plaça de Francesc Ascaso i una vegada acabada la Guerra Civil espanyola va ser batejada amb el nom actual de Plaça santa Maria. La Plaça de la Vila apareix esmentat al segle XVI com a plaça pública i en aquella època, segons Joan Avinyó, aquesta plaça devia ser més extensa que en l'actualitat. Al segle XVII apareix citada com a Plaça de la Vila i a partir del segle XVIII es generalitza la denominació de Plaça Major. L'any 1897 va ser anomenada Plaça de la Constitució. L'any 1931 es va canviar el nom pel de Plaça de la República, el qual va conservar fins el 1939 en què es va substituir pel de Plaza del Generalísimo Franco. L'any 1977 va passar a ser Plaça del Cabdill fins al 1980 que va rebre el nom actual. | 41.2082800,1.6724000 | 388698 | 4562728 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85097-foto-08074-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85097-foto-08074-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85097-foto-08074-50-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | Altres noms de la plaça al llarg de la història: Constitució, República, Generalísimo Franco, Cabdill | 119|98 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:22 | |||||||||
| 85098 | Carrer de Joan Pedro i Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-joan-pedro-i-roig | BROTONS, X., PINEDA. A. VIDAL. J : EIs carrers de Cubelles. Ajuntament de Cubelles i Consell Comarcal del Garraf. Vilanova i la Geltrú, 1994 Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. DALPÍ, J. (2014) 'Fills predilectes i adoptius de Cubelles', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 111-115. VIDAL, J. (2005) 'Efemèrides cubellenques del 2005', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 77-83. VIDAL, J. (2015) 'Els orígens de la fortuna de Joan Pedro i Roig', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 7-20. | Carrer d'origen medieval, és la continuació del carrer del Mig i un petit tram del carrer de al Pau fins a desembocar a la placeta on conflueixen els carrers Major i de Víctor Balaguer. Edificat amb un conjunt d'edificis unifamiliars entre mitgeres, majoritàriament d'estètica similar, dos o tres pisos amb balcons a nivell de primer pis. Alguns immobles són representatius dels segles XVIII al XX. Hi destaquen immobles com l'anomenat 'el Cuartel' o la casa natal de Joan Pedro i Roig | 08074-51 | c. de Joan Pedro i Roig | L'any 1897 l'Ajuntament va dedicar el carrer a Joan Pedro i Roig, abans era el carrer de l'Or. Aquest personatge té el títol de fill predilecte (Ple del 21 d'agost de 1881), un dels prohoms més destacats de la història de Cubelles. L'any 1930 el poble li dedicà un homenatge pòstum amb motiu del centenari del seu naixement. Joan Pedro i Roig va néixer a Cubelles el 14 d'abril de 1830 i va fer una gran fortuna a Cuba. Anualment venia a Cubelles des de l'Havana, on va fer quantitatives aportacions a la població. La principal de totes va ser donar aigua potable a la vila, també subvencionà la millorar de l'enllumenament públic i diverses obres a l'església parroquial. Joan Pedro i Roig va morir l'any 1890 en enfonsar-se el vaixell en què viatjava amb la seva esposa al mar de les Antilles. En aquest carrer hi havia hagut l'hospital de Cubelles, un edifici que posteriorment seria escola de les nenes i que a les primeries dels anys vuitanta seria utilitzat com a equipament cultural. | 41.2080300,1.6715100 | 388623 | 4562702 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85098-foto-08074-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85098-foto-08074-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85098-foto-08074-51-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 119|94 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:22 | ||||||||||
| 85099 | Carrer del Mig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-mig-3 | BROTONS, X., PINEDA. A. VIDAL. J : Eis carrers de Cubelles. Ajuntament de Cubelles i Consell Comarcal del Garraf. Vilanova i la Geltrú, 1994 Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004 | XVIII-XX | Carrer de traçat medieval que va del carrer Nou al de la Pau. La denominació li ve donada per ser el carrer longitudinal situat entre el carrer Major i el del Raval. Edificada com un conjunt d'habitatges unifamiliars entre mitgeres, alguns representatius del segle XVIII al XX amb murs de pedra, arcs dovellats o emmarcament de pedra. Destaquen els números del 22 al 28 | 08074-52 | c. del Mig | En el període 1936-1939 el carrer fou denominat carrer del 19 de Juliol i poteriorment recuperà el seu nom. Del 1929 fins als anys seixanta, en aquest carrer hi hagué una gran activitat de comerç de vi a càrrec de Josep Aviñó i Romagosa. | 41.2085000,1.6724700 | 388704 | 4562752 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85099-foto-08074-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85099-foto-08074-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85099-foto-08074-52-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:22 | |||||||||
| 85100 | Carrer de Jacint Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-jacint-verdaguer | BROTONS, X., PINEDA. A. VIDAL. J : EIs carrers de Cubelles. Ajuntament de Cubelles i Consell Comarcal del Garraf. Vilanova i la Geltrú, 1994 Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. | XIX-XX | El carrer de Jacint Verdaguer s'emplaça al nucli antic de Cubelles. Comença al carrr de Sant Antoni i desemboca al carrer Nou. Es tracta d'un carrer de llambordes per vianants (des de l'any 2009) de recorregut corbat i que havia servit com a ramal del Camí Ral per dirigir-se a l'Arboç. Està format per habitatges entre mitgeres d'alçades variables. Si bé el més comú son cases de planta baixa i una sola alçada, de caire unifamiliar, al seu tram més proper al carrer de Sant Antoni hi abunden les cases de pisos d'èpoques més recents. A nivell arquitectònic, el més interessant és el conjunt de cases entre mitgeres de formats similars i línies de ràfec comunes i normalment amb sòcol arrebossat (números 9-17 i 24-28). Compten amb una planta principal i una alçada, amb obertures quadrangulars senzilles i accessos mitjançant arcs escarsers, tant pels habitatges com per alguns aparcaments o magatzems. Quan tenen balcó, aquest és també senzill i d'escàs voladís. La major part d'aquests edificis estan pintats en color blanc, tot i que puntualment en podem trobar de color groc i terrós. | 08074-53 | c. de Jacint Verdaguer | Fins els anys 30 es denominava carrer de l'Arboç i formava part d'un ramal bifurcat del Camí Ral per dirigir-se a la citada població. A l'any 1920 es descriu que a la seva banda dreta estava constituïda per una única finca rústica propietat de Rosalia Raldiris. El 1935 rep la seva denominació actual. El juliol de 2009 es van enllestir les obres que inauguraven la remodelació d'aquest carrer, que es va convertir en via per vianants i per circulació rodada limitada a l'accés a aparcaments i negocis. | 41.2091400,1.6736300 | 388802 | 4562822 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85100-foto-08074-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85100-foto-08074-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85100-foto-08074-53-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | Altres noms del carre al llarg de la història: carrer de l'Arboç. | 119|98 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:22 | ||||||||
| 85101 | Plaça de la Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-la-font | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. | La plaça de la Font s'emplaça al casc històric de Cubelles. Es tracta d'una petita plaça de forma triangular vorejada per dos carrers (c. d'Àngel Guimerà i c. Colom) i que es devia constituir pel seu ús com a cruïlla de ramals secundaris del Camí Ral. Està limitada per edificis entre mitgeres que, en general, tenen planta baixa (sovint comercial) i primer pis, tot i que hi ha també exemples de dues i tres alçades, que normalment es configuren com habitatges unifamiliars. En destaquen alguns edificis com el de la Societat l'Aliança, la façana lateral del carrer Colom 12 i la font abeurador. | 08074-54 | pl. de la Font | Amb un origen possiblement medieval o postmedieval, va ser constituïda com una cruïlla de ramals del Camí Ral, la plaça de la Font rebé el seu nom després de la construcció entre aquesta i l'inici del carrer d'Àngel Guimerà, d'una font amb abeurador l'any 1880. Apareix citada d'aquesta manera el 1897 i també el 1920 (com plaça de la Fuente). El 1931 passa a denominar-se plaça de Francesc Macià, nom que li serà canviat per plaça de José Antonio després de la Guerra Civil. Finalment, recupera el seu nom original l'any 1980. | 41.2086900,1.6737800 | 388814 | 4562772 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85101-foto-08074-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85101-foto-08074-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85101-foto-08074-54-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | Altres noms del carrer al llarg de la història: plaça Francesc Macià, plaça José Antonio | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:22 | |||||||||
| 85103 | Estació de Cubelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-de-cubelles | PINEDA, A. (2009) 'El ferrocarril, a Cubelles', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 51-53. PINEDA, A. (2016) 'Fent ciència ficció: coses que no van passar o com vam perdre el tren', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 95-100. PUIG, F.X. (2001) 'Les transformacions de Cubelles al segle XX', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 51-53. | XIX | L'estació de Cubelles es troba ubicada entre el sector Marítim i el barri Bardají, a la plaça homònima i a tocar també de la plaça de Pau Casals. Es tracta d'un edifici aïllat de planta quadrangular consistent en una casa de planta baixa, pis i coberta plana (una terrassa) de cinc crugies. Conté les instal·lacions administratives i un bar a la planta baixa i habitatges a la primera planta. La façana, que dona a la plaça de l'Estació s'articula de manera molt simètrica en trams regulars de ràfec que separen les diferents alçades. A la planta baixa hi trobem quatre obertures (la porta d'accés i tres finestrals) de certa alçada i una més, a la banda meridional, de la mateixa tipologia però tapiada. Totes elles es troben coronades per arcs escarsers. La segona planta compta amb cinc finestres, totes elles del mateix format, amb arc escarser i clavellineres. Per sobre de la cornisa hi ha una barana correguda de pedra amb elements decoratius circulars situats a la part central dels espais de les lesenes. A la part central hi ha un frontó triangular amb acroteris i antefixes i un cercle que inclou un motiu indeterminat (segons les fonts consultades, podria estar format per les lletres MZA). Les façanes laterals tenen una estructuració similar però les obertures són de mida més petita on es combinen arcs escarsers amb finestres simples quadrangulars. A la banda que dona a les vies, a més, hi ha un porxo metàl·lic de factura moderna, però també els vuit fanals originals de ferro. A l'edifici original, de finals del XIX, s'hi van fer modificacions formals durant les primeres dècades del segle XX i se li va sumar un cos octogonal al banda sud-oest que es podria situar entre els anys 1928 i 1929. | 08074-56 | pl. de l'Estació s/n | Inaugurada el 16 d'abril de 1882 en el marc del projecte de la societat Ferrocarrils de Valls a Vilanova i Barcelona, on ocupava la qualificació d'estació de 3a categoria (junt amb Sant Vicenç de Calders i El Prat de Llobregat. La primera locomotora va passar per l'estació el dia 6 d'abril en un viatge de prova abans de la inauguració de la línia. En una edició de 1909 es presenten els croquis de les estacions de l'esmentada línia, moment que coincideix amb la creació de la doble via. Per tant, existia una estació prèvia que, durant la dècada de 1920', va ser modificada. Aquesta, amb planta baixa i una alçada, tenia forma de 'T' i comptava (a la planta baixa) amb una oficina de facturació, una sala d'espera, un magatzem, despatx de cap d'estació, vestíbul i lavabos i tenia planta de 'T'. L'estació canviaria amb l'establiment de doble via a inicis del segle XX i posterior, una mica abans de 1930, se li va afegir un cos octogonal a la banda sud-oest de l'edifici. | 41.2042900,1.6760000 | 388993 | 4562281 | 1882 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85103-foto-08074-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85103-foto-08074-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85103-foto-08074-56-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:22 | ||||||||
| 85104 | Biblioteques de Can Travé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/biblioteques-de-can-trave | XVII-XXI | La família Travé i especialment Frederic Travé va anar acumulant un gran nombre de llibres al llarg de la seva vida. D'aquests destaquen els que s'agrupen en la biblioteca de temàtica mitològica (actualment conservada a la Biblioteca de Catalunya) o la biblioteca de ciències naturals (actualment conservada al Museu de Ciències Naturals de Granollers). Però a banda d'aquests important fons que per un motiu o un altra han sortit de Cubelles, Can Travé encara manté cinc biblioteques repartides per diferents estances de la cas: la 'biblioteca gran', de literatura, revistes d'història i sobre El Liceu, d'uns 3500 exemplars; la biblioteca d'història i viatges, situada a la 'casa del nebot'; la biblioteca monogràfica de Jules Verne, en diverses edicions, formats i idiomes; la biblioteca de llibres infantils i estudi de l'època de la República; i la 'biblioteca petita'. El que s'ha anomenat la 'biblioteca petita de Can Travé' és l'única de per ara està inventariada. S'emplaça en una estança de l'interior de Can Travé. Es tracta d'una biblioteca de temàtica heterogènia, de més de 1500 volums, que conté des de monografies sobre arquitectura i interiorisme a llibres que parlen d'història natural i astronomia, passant per llibres d'història de Barcelona i de Cubelles, de gossos, etc. Hi destaquen tres exemplars que daten entorn l'any 1600, si bé en trobem alguns principis de segle XXI. | 08074-57 | c. Sant Antoni, 16-24 | La Can Travé que avui podem observar és bàsicament fruit de les obres efectuades entorn el 1880 per part de l'hereva de la finca Rosa Escardó i el seu marit Magí Travé i Ballart. Cap al 1911, quan es va condicionar perquè els dos fills dels progenitors de la nissaga, en Federico i Eric Travé Escardó, poguessin compartir la casa d'estiueig i vers el 1920 es van ampliar algunes dependències auxiliars. L'obra més important va ser portada a terme a partir de 1938 per Frederic Travé Alfonso, empresari, bibliòfil i col·leccionista que condicionà l'interior per allotjar-hi les importants biblioteques i col·leccions que anà acumulant amb el pas dels anys. La biblioteca petita de Can Travé va ser inventariada entre l'any 2016 i 2017 per encàrrec de l'Ajuntament de Cubelles per una cubellenca estudiant del màster de Biblioteques i Col·leccions Patrimonials de la Universitat de Barcelona, amb el finançament de la Diputació de Barcelona. | 41.2087900,1.6749100 | 388909 | 4562782 | 08074 | Cubelles | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | Fins el moment l'única biblioteca que resta a Can Travé i que ha estat inventariada és l'anomenada biblioteca petita | 53 | 2.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:22 | ||||||||||||
| 85105 | Rellotge de sol de Mas d'en Pedro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-mas-den-pedro | MARTÍNEZ, X.; VIVES, P. (2005) 'El Mas d'en Pedro', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 29-42. | XX | El rellotge de sol de Mas d'en Pedro se situa a la façana principal d'aquest edifici, orientada a migdia. Es tracta d'un rellotge vertical, esgrafiat, representat en forma rectangular. Les hores estan representades per onze rectangles pintats de color salmó, indicant les hores entre les sis del matí i les cinc de la tarda, emplaçats sota del gnòmon. Per sobre d'aquest, encerclant-lo, hi ha dibuixat mig sol representat per set triangles del mateix color que els rectangles. | 08074-58 | c. Lloret, 8-14 | Va ser pintat l'any 1959 pel Sr. Eduard Santa-Eulàlia, aleshores propietari de l'immoble | 41.2016700,1.6446800 | 386362 | 4562030 | 1959 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85105-foto-08074-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85105-foto-08074-58-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | Inclòs a l'Inventari de Rellotges de Sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnòmica, identificador número 4134 | 98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:22 | |||||||
| 85106 | Festa Major de Cubelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-cubelles | VIDAL, J (2013) 'La Festa Major de Cubelles en el primer terç del segle XX'. Miscel·lània Cubllenca de festa Major. Grup d'Estudis Cubellencs 'Amics del Castell' | XIV-XX | La Festa major de Cubelles es celebra el 15 d'agost, dia de la seva patrona, la Mare de Déu d'Agost. Actualment s'organitzen actes culturals, esportius o d'oci pràcticament durant tot el mes d'agost, però la base tradicional de la festa es situa entorn els dies 14 i 15 d'agost. El 14 es fa el llançament dels Dotze Morterets i Repic de Campanes de Festa Major, a continuació, als Jardins de Can Travé, el Pregó de Festa Major. A la tarda hi ha l'exhibició de balls de les colles de l'Agrupació de Balls Populars de Cubelles a la plaça de la vila, i tot seguit Cercavila popular pels carrers principals de Cubelles, que acaba amb una ballada conjunta. A la nit hi ha el Castell de Focs, la Cercavila nocturna i el ball d'empalmada. El dia 15 dia a l'església de Santa Maria de Cubelles es fa l'entrada a ofici i la missa solemne, a la sortida d'ofici es fa la Cercavila i la ballada final. A la tarda el concert i el ball de Festa Major. L'Agrupació de Balls Populars de Cubelles gestiona els entremesos del municipi (els tres Gegants, la Draga i els Capgrossos). A banda, hi ha les següents colles: Viagrot i Timbaleres, Ball de Diables, Timbalers, Ball de Diablets petits, Timbalets Petits, Ball dels Infernals, Timbalers Joves, Ball de Gitanes, Ball de Bastons (dues colles), Ball de Panderos, Ball de Pastorets, Ball de Cercolets, Ball de Cintes i Colla de Grallers. | 08074-59 | Cubelles | Consta documentalment que la Festa Major de Cubelles celebrada en honor de la seva patrona, la Mare de Déu d'agost, data de 1363. No obstant això, existeixen programes publicats només des de 1940. Com a festa religiosa que era, corresponia a l'autoritat eclesiàstica la seva organització, que contemplava Processó, Ofici, Vespres i 'completes'. Perquè la festa litúrgica fos ben arrodonida, calia que l'ofici fos acompanyat de música i sermó. El segle XVIII, els mateixos músics de l'ofici servien després per fer ballades a la plaça de l'església. Segons la recerca d'Albert Virella, el temple s'encatifava de farigola, romaní i espígol, per neutralitzar el baf dels nombrosos feligresos que entraven als actes religiosos. A la Processó hi havia la tradició de vestir una nena del poble de Verge Maria, que assistia a la cerimònia amb el nom de 'Mare de Déu Viva'. Era acompanyada de cantaires i ministrils (músics amb instruments de vent). Des de principi del segle XX i fins l'esclat de la Guerra Civil la Festa Major de Cubelles es caracteritzava pels actes que duia a terme la societat Círcol Cubellenc (fundada el 1890) i, a partir de 1914, també pels que organitzava la Societat l'Aliança, creada aquell any. L'orquestra contractada pel Círcol Cubellenc amenitzava els balls al local de l'entitat i a la plaça de la Vila, i també tocava la missa principal (la parròquia contribuïa a pagar la despesa ena quest darrer cas). A part dels balls de gala, alguns dels ingredients de la festa eren el teatre, el ball de tarda a la plaça, amb la tradicional subhasta d'una coca a di de recaptar diners per ajudar a pagar els músics, i la cercavila amenitzada per música de gralla. Els actes religiosos continuaven essent abundants. | 41.2082100,1.6723300 | 388692 | 4562720 | 1363 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85106-foto-08074-59-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 94|98 | 2116 | 4.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:22 | ||||||||
| 85107 | Rellotge de sol de Can Cucurella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-cucurella | MARTÍNEZ, X.. (2008) 'Can Cucurella i el Molí d'en Rovirosa', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 47-59. | El rellotge de sol de Can Cucurella se situa a la cantonada superior esquerre de la façana principal d'aquest edifici, orientada a migdia. Es tracta d'un rellotge vertical, pintat emmarcat dins d'una superfície rebaixada al revestiment de la façana. El rellotge i la seva ornamentació estan constituïts per línies de color ocre. El conjunt està presidit pel gnòmon, situat al centre de dos cercles concèntrics que representen el sol. Una sèrie de raigs pintats que surten d'aquests cercles concèntrics assenyalen les hores, mentre que unes línies més curtes, entre aquestes, a la banda dels números, assenyalen les mitges hores. Les xifres horàries no hi són representades. Entorn del rellotge i sobretot per la seva part superior hi trobem decoració amb motius geomètrics i vegetals. Destaquen uns branquillons a la part superior sobre dels quals s'hi representa una flor i, al peu del rellotge, un parell de papallones. | 08074-60 | Can Cucurella | 41.2406200,1.6607000 | 387772 | 4566333 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85107-foto-08074-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85107-foto-08074-60-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | Inclòs a l'Inventari de Rellotges de Sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnòmica, identificador número 3597. | 98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:22 | ||||||||||
| 85108 | Fons Antoni Pineda i Gavaldà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-antoni-pineda-i-gavalda | RAMOS, J. (2013) El patrimoni de la Guerra Civil a Cubelles (1936-1939). Cubelles: Ajuntament de Cubelles. VIDAL, J. (2006) El Círcol Cubellenc (1890-1939). Mig segle d'història de Cubelles a través de la seva entitat pionera. Cubelles: Ajuntament de Cubelles. | XX-XXI | Conjunt d'imatges produïdes i/o reunides pel Sr. Antoni Pineda i Gavaldà al llarg de la seva vida. A partir dels anys 60 del segle XX, el Sr. Pineda va reunir i fer còpies de les fotografies que guardaven les famílies cubellenques a casa seva. Molts d'aquests originals ja no existeixen o es troben en mal estat de conservació. Van ser reunides amb la voluntat de reproduir-les, col·leccionar-les i fer un bon arxiu de fotografies històriques abans que es perdessin. Actualment consten dins el seu fons 24200 negatius (dels quals 6100 estan digitalitzats), unes 2000 fotografies en paper corresponent a col·leccions; i unes 1300 fotografies en format digital (original digital i digitalitzacions elaborades pel Sr. Pineda). Pendent d'inventari i recompte hi ha 31 àlbums amb les agrupacions 'Cubelles blanc i negre, 1900-1970' i 'color 1970-2000', amb contingut estimat de 4000 fotografies. | 08074-61 | Arxiu Municipal de Cubelles (c. Joan XXIII, 30) | En aquells primers moments el revelat era dificultós, de tal manera que rere cada imatge hi ha unes bones hores de treball de revelat, ampliació, digitalització i retoc en el cas que fos necessari, per deixar la imatge a una mida útil per exposicions, i en condicions de ser visualitzada. De l'agrupació de les imatges, ja des dels anys 80, el Sr. Pineda sol, en col·laboració amb l'Ajuntament de Cubelles i després amb els Amics del Castell, han elaborat nombroses exposicions temàtiques, han usat les imatges per il·lustrar els llibres d'història del municipi, etc. La donació està regulada pel conveni signat entre l'Ajuntament de Cubelles i el Sr. Antoni Pineda i Gavaldà l'any 2017, i consta actualment amb 6 addendes. | 41.2087200,1.6707000 | 388556 | 4562779 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85108-foto-08074-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85108-foto-08074-61-3.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Jané Orpí | 98 | 55 | 3.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:22 | |||||||||
| 85110 | Rellotge de sol del Molí de l'Estapé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-moli-de-lestape | MARTÍNEZ, X. (2010) 'El Molí de l'Estapé', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 29-44. | El rellotge de sol de Molí de l'Estapé se situa a l'extrem esquerre de la façana principal d'aquest edifici, orientada a migdia. Es tracta d'un rellotge vertical, pintat, representat en forma rectangular. Consisteix en un rectangle de color marró delimitat per un traç prim negre. A la part superior, lleugerament descentrat a la dreta respecte l'eix de simetria, hi trobem el gnòmon. Per sota d'aquest, a partir d'un semicercle de color negre que emula el sol, hi ha dibuixats una sèrie de raigs assenyalen les hores. Entre aquests, uns segments més prims assenyalen les mitges hores. Al perímetre s'hi representen les xifres horàries, representades amb en números romans; d'esquerra a dreta es llegeix: 'V-VI-VII-VIII-IX-X-XI-XII-I-II-III-IV'. | 08074-63 | ctra. De Mas Trader, 12 | 41.2165200,1.6651300 | 388102 | 4563652 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85110-foto-08074-63-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | Inclòs a l'Inventari de Rellotges de Sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnòmica, identificador número 4135 | 98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:22 | ||||||||||
| 85111 | Local del Círcol Cubellenc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/local-del-circol-cubellenc | VIDAL, J. (2006) El Círcol Cubellenc (1890-1939). Cubelles: Ajuntament de Cubelles. VIDAL, J. (2013) 'El Círcol Cubellenc, a través de La Vanguardia', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 27-40. Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004 | XIX | El Local del Círcol Cubellenc es troba ubicat al bell mig del casc antic de Cubelles, al carrer Armengol entre els carrers d'Àngel Guimerà i de Colom. Es tracta d'un edifici enfrontat a l'església de Santa Maria, amb d'altres habitatges, a la seva part posterior. Té una morfologia allargassada que fa cantonada amb el carrer Colom, amb planta baixa comercial, un primer pis i un terrat. També compta, per la banda sud, amb el local de l'actual Cafè Armengol i la terrassa d'aquest, que fan cantonada amb el carrer d'Àngel Guimerà. Està format per una planta baixa comercial, un primer pis i una terrassa plana. Les façanes actuals són fruit de diverses i successives modificacions. Actualment compta amb obertures comercials modernes i d'entrada a habitatge a la planta baixa, i finestres i un balcó a la primera planta, emmarcats per maons a vista, mentre la resta del conjunt està pintat de blanc. Cal ressaltar la línia de separació entre aquest primer pis i la línia de base del terrat, decorat mitjançant ceràmica en colors alternants (en negre i blanc). | 08074-64 | c. d'Antoni Armengol | El 23 de febrer de 1890, Antoni Rovirosa va presentar a l'ajuntament els estatuts de la nova entitat, que va ser aprovada pel Govern Civil. El dia 25 de març de 1890 els membres fundadors van procedir a celebrar l'acta de constitució de l'entitat. Aquesta va establir, des del primer moment, la seva activitat al Cafè Armengol (s'hi accedia llavors pel carrer Colom) i un pati i una sala veïna que era emprada com el teatre (el local actualment ocupat pel bar, que toca amb el carrer d'Àngel Guimerà). Fou un indret on s'hi dugueren a terme, fins ben entrat el franquisme, tot tipus d'activitats culturals i d'entreteniment sobretot representades per funcions teatrals, balls i cinema, així com el bressol d'altres entitats socio-econòmiques cubellenques com el Cor de l'Espiga, la Societat L'Aliança i la Cooperativa La Salvadora. Durant la postguerra més recent, el Círcol Cubellenc i el Cafè Armengol van romandre tancats. El cafè va poder obrir de nou el setembre de 1939, mentre que el teatre no va tornar a tenir certa activitat fins l'any 1955. De fet, el Círcol Cubellenc ja no tornaria a tenir activitat. No obstant, a partir de 1962 aquest àmbit va deixar de tenir la fisonomia inicial per convertir-se en la cafeteria (lloc on es troba encara avui), ja totalment deslligada de cap altra entitat. | 41.2085100,1.6734700 | 388788 | 4562752 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85111-foto-08074-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85111-foto-08074-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85111-foto-08074-64-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:22 | |||||||||
| 85112 | La Fita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fita | XIX | També coneguda com la fita de terme de la Carretera. Es troba ubicada al límit entre els termes municipals de Cubelles i Vilanova i la Geltrú, just al nord de l'antic camí Ral. Es tracta d'un molló troncocònic de maçoneria que mesura uns 2,5 metres d'alçada i 1,40 metres de diàmetre. Una placa de marbre que hi ha col·locada compta amb la següent inscripció: '1850. TERMYNO Y JURYSDYCCYON DE CUBELLAS' [sic.]. | 08074-65 | av. del Terme / Carrer Sant Antoni | Després de llargs litigis iniciats els segles XVI-XVII, el 8 de juny de 1850 els municipis de Cubelles i Vilanova i la Geltrú marcaren un límit estable entre ells a partir del Torrent de Santa Maria. Aquest any és el que apareix a la placa de la fita, no obstant les actes d'afitament es durien a terme a partir de 1889. | 41.2098400,1.6804100 | 389372 | 4562891 | 1850 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85112-foto-08074-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85112-foto-08074-65-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | La importància de la preservació d'aquests elements queda manifesta a la legislació espanyola a l'article 246 de la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi penal (delicte de 'usurpación mediante alteración de lindes', conegut tradicionalment com 'delito de alteración de lindes, mojones o hitos') on es descriu: 'El que alterare términos o lindes de pueblos o heredades o cualquier clase de señales o mojones destinados a fijar los límites de propiedades o demarcaciones de predios contiguos, tanto de dominio público como privado, será castigado con la pena de multa de tres a dieciocho meses, si la utilidad reportada o pretendida excede de 400 euros'. I també a l'article 38 del Decret 244/2007, de 6 de novembre, on es descriu: 'Els ajuntaments tenen l'obligació de vetllar pel manteniment de les fites col·locades'. | 98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:22 | ||||||||
| 85113 | Festa Major Petita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-petita-1 | SADURNÍ, P. (2000-2001). Folklore del Penedès (volum 2). Vilafranca del Penedès: Fundació Caixa Penedès | XX | El mes de juliol de cada any es celebra la Festa Major Petita o Festa petita de Cubelles. Tot i que es fan diversos actes des del principi de mes, és el dia 30 quan es celebra amb més intensitat, el dia de Sant Abdó i Sant Senen, copatrons de la població. Aquesta festa es va tornar a celebrar l'any 1983, després que havia restat a l'oblit des del franquisme. Durant els actes d'aquesta festa, es fan trobades de Gegants, sopars de germanor, cantades d'havaneres, representacions teatrals, la Mostra de pallassos, correfocs, etc. | 08074-66 | Cubelles | Tot i que es duia a terme abans de la Guerra Civil, es va deixar de fer durant la postguerra i el franquisme. La festa es recupera l'any 1983 i, des de llavors, porta ja més de 35 edicions | 41.2082100,1.6723300 | 388692 | 4562720 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 2116 | 4.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:22 | ||||||||||||
| 85115 | Rellotge de sol del Corral de l'Almirall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-corral-de-lalmirall | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. MARTÍNEZ, X. (2014) 'El Corral de l'Almirall', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 76-89. | XIX-XX | El rellotge de sol del Corral de l'Almirall se situa a la façana principal d'aquest edifici, orientada a migdia. Es tracta d'un rellotge vertical, pintat, representat en forma rectangular. El rellotge, pintat sobre fons de color daurat, es troba emmarcat per una franja de color blau, delimitada per dues línies primes de color marró. És en aquesta franja on s'hi representen les xifres horàries, representades amb en números àrabs de color blanc; d'esquerra a dreta es llegeix: '6-7-8-9-10-11-12-1-2-3-4-5-6'. A la part superior del rellotge hi trobem el gnòmon que emergeix de la boca d'un sol de color daurat perfilat amb línies de color marró. Una sèrie de raigs pintats de color marró surten de l'astre assenyalen les hores, mentre que unes línies més curtes, entre aquestes i creant un ritme, a la banda dels números, assenyalen les mitges hores. A la franja superior, a mode de timpà, hi trobem un espai amb fons de color blau cel amb la inscripció en lletres de color marró 'ANY / 1804 - 1976 / RECORDA AMIC / QVAN MERAVELLOSA I VOLADISSA / ES CADA HORA QVE JO T'ENVIO'. Per sobre d'aquest espai hi trobem ornamentant el conjunt, a banda i banda, segles escuts invertits de color daurat amb una flor de lis a l'interior. Al centre hi ha un cercle de color daurat amb una margarita blanca al seu interior. | 08074-68 | ctra. de Mas Trader, 28 | El rellotge de sol va ser repintat l'any 1976 per part d'I. Romeu de Calafell, com consta a la signatura a la part inferior dreta del rellotge. Segons sembla aquest rellotge substitueix a un altre de més antic situat a la mateixa façana, a un parell de metres d'aquest. | 41.2196500,1.6578200 | 387495 | 4564009 | 1804 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85115-foto-08074-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85115-foto-08074-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85115-foto-08074-68-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | I. Romeu (Calafell) | 119|98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:22 | |||||||
| 85116 | Els Gegants de Cubelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-gegants-de-cubelles | FONOLL, N.; PINEDA A.; PUJOL, j.; VIDAL, J. (2008). L'Abdon i l'Asumpta. 50 anys dels Gegants de Cubelles (1958 - 2008). Ajuntament de Cubelles. | XX | Els tres gegants de Cubelles: Abdon és el nom d'un dels patrons de Cubelles, pesa 58 Kg i té una alçada de 3'45 m. La indumentària del gegant és una peça d'abric de vellut, llarga i de color blau marí, valona sobreposada i barret de copalta, negre, és una adaptació de la moda que s'imposà a Europa a finals del segle XVIII i principis del XIX, porta un pergamí a la mà. L'Assumpta, agafa el nom de la Mare de Déu de l'Assumpció, en honor a la qual cada 15 d'agost es celebra la Festa Major a Cubelles. Pesa 68 Kg i té una alçada de 3'35 m. Llueix el vestit tradicional de pubilla. La roba és un brocat de l'època, una tela de qualitat amb un fons de color rosa, adornada, a la part baixa de la faldilla, amb un volant de punta blanca envoltat d'una tira blava, igual que els extrems de les mànigues. El vestit està guarnit, així mateix, per una pitrera negra que té uns llaços blaus al damunt. El davantal i la mantellina són de color blanc. Les estructures són de cartró pedra. El gegantó que representa Charlie Rivel és una peça feta l'any 1987 i té un pes de 30 Kg i una alçada de 2'65 m, fet amb material de polièster. Va vestit i maquillat amb la indumentària habitual del pallasso nascut a Cubelles. A l'actualitat els portadors dels gegants porten camisa verda dels geganters de l'Agrupació de Balls Populars de Cubelles, pantaló blanc, faixa negra i espardenyes de set betes negres i verdes. | 08074-69 | c. Joan Roig i Piera, 3-5 | Josep Roldan, de la comissió de festes de 1958 va fer els primers esbossos sobre la forma que haurien de tenir els gegants. Fins aleshores Cubelles no havia tingut tradició gegantera. No obstant això, va ser una aquarel·la de Montserrat Mainar la que va inspirar la vestimenta. Els gegants van ser fets a El Ingenio, botiga barcelonina especialitzada en la creació d'entremesos populars. Les despeses dels gegants es van sufragar amb les aportacions de veïns, empreses i estiuejants. Les peces es van estrenar el 15 d'agost de 1958. Ja al segle XIX es va fer una còpia de fibra de vidre i els originals de l'Abdon i l'Assumpta resten en exposició. El gegantó que representa la figura de Charlie Rivel es va estrenar el 26 d'abril de 1987 en el marc de la setmana cultural d'aquell any. L'Ajuntament va encarregar la figura al vilanoví Albert Albà. | 41.2076200,1.6727400 | 388725 | 4562654 | 1958 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85116-foto-08074-69-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | El Ingenio (Abdon i Assumpta) i Albert Albà (Charlie Rivel, 1987) | 119 | 52 | 2.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-31 01:22 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 168,14 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml