Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 85081 | Riu Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-foix | BAYER, X.; GUASCH, C. (2001) 'La desembocadura del riu Foix i la seva fauna', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p.66-67. CAPDET, F. (2003) 'El riu Foix i el seu pantà', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p.5-52. CARBONELL, V. (1996) 'Notícia dels molins fluvials del Penedès (Barcelona', Miscel·lània Penedesenca, 24: 115-137. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. MIRET, X. (1990) Els noms de lloc del terme de Cubelles. Cubelles: Ajuntament de Cubelles. PALAU, S. (1988) 'Inventari de molins fariners al riu Foix', Miscel·lània Penedesenca, 12: 255-286. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. VIRELLA, J. (1966) 'Apuntes del Excursionismo Local - Los Molinos de la Ribera del Foix'. Setmanari 'Villanueva y Geltrú'. 3-8-1966. | Malgrat que el seu estat va millorant any rere any, es pot considerar que el riu Foix presenta unes aigües de poca qualitat | El riu Foix neix a la serralada Prelitoral, als relleus de la serra de la Llacuna; travessa la depressió del Penedès i desemboca a la mar prop de Cubelles (Garraf), després d'haver-se obert pas a través del muntanyam calcari de la serralada Litoral. Al llarg dels seus prop de 50 Km de longitud travessa diversos termes municipals. Li són tributàries la riera de Pontons i la de la de Marmellar, ambdues per la dreta, i la riera de Llitrà per l'esquerra. En el seu recorregut destaca el pantà de Foix. Pel que fa al seu pas per Cubelles, el riu entre en el terme municipal pel nord-est, prop de Can Cucurella i baixa en sentit nord-sud fins a la seva desembocadura, a tocar del límit oriental del nucli de Cubelles. El seu cabal, ja de per sí intermitent com correspon al règim mediterrani, està sotmès a la regulació efectuada pel pantà, situat només 1,5 Km al nord del límit del terme. El llit del riu és rocós en el tram més muntanyós i està excavat a les argiles curs avall. Hi abunden els còdols. | 08074-34 | Cubelles | Segons Xavier Miret (1990), en base a un estudi documental, aquest riu era conegut localment amb em topònim de 'la Riera' almenys des del segle XVI. El curs del riu va ser utilitzar històricament per a la construcció de molins fariners a la seva riba (Carbonell, 1996; Palau, 1988). A Cubelles se'n coneixen diversos, alguns dels quals malauradament ja han desaparegut. És el cas dels molins de la Palma, de Baix, d'en Cucurella, de l'Estaper, de la Mata, el Nou, i el del Salze. Tot i que el seu cabal, com hem dit és molt irregular, es coneixen alguns episodis històrics de grans riuades, com els registrats el 29 de setembre de 1950, el 23 de setembre de 1874, el 19 d'agost de 1921, que pràcticament han desaparegut amb la finalització, el 1928 de la construcció de la presa del pantà. Malgrat això encara hi ha alguns episodis, menys violents, com els de les riuades del 10 d'octubre de 1994. Aquest curs fluvial en tot el seu recorregut dins el municipi excepte el tram que va entre el Salze i la carretera C-31, ha estat dotat de diferents figures de protecció natural. Així s'inclou dins l'àmbit de les Serres del litoral central (ES5110013), espai de la Xarxa Natura 2000 declarat lloc d'importància comunitària (LIC) i zona d'especial protecció per a les aus (ZEPA). S'inclou dins l'Espai Natural del Foix (dins el PEIN, Decret 328/1992, de 14 de desembre), amb Pla especial de delimitació aprovat definitivament el 14 de desembre de 2004 (DOGC núm. 4296 del 07/01/2005). Està inclòs a l'Inventari de les zones humides de Catalunya elaborat per la Direcció General de Medi Natural de la Generalitat de Catalunya (Codi 10001701 Desembocadura del riu Foix). Presenta varis hàbitats d'interès comunitari, d'acord amb la Directiva 92/43/CE, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestre. I a més a més aquest espai té una gran importància com a refugi i zona de pas per als ocells en migració. Algunes de les aus que de les que es poden gaudir entorn el riu, i especialment a la seva desembocadura són dues espècies de gavià (l'argentat i el fosc), diverses espècies de gavina (la vulgar, la capnegra i la corsa), el xatrac becllarg, el corb marí gros i l'emplomallat, la baldriga balear, el corriol comanegre, els martinet blanc i ros, l'ànec collverd, l'esplugabous, el bernat pescaire, etc. Curs amunt també no és difícil divisar rapinyaires diürnes com les àguiles cuabarrada i pescadora, i amb més sort fins i tot algunes nocturnes, com mussols, òlibes o el duc. A l'aiguabarreig de la desembocadura s'hi poden trobar peixos com la llissa vera, el llobarro i l'anguila. Pel que fa a la vegetació, al tram alt, on l'aigua hi és present de manera més irregular, el bosc mediterrani (predominat pel pi blanc amb presència d'alzines, garric i margallons) arriba fins al mateix límit del llit del riu, si bé es constata la presència esporàdica de freixers, àlbers, tamarius, etc. A la zona de la desembocadura hi podem trobar joncs (marí i boval), canyissars i prats de gramínies. | 41.2002200,1.6753800 | 388934 | 4561830 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85081-foto-08074-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85081-foto-08074-34-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | Altre nom donat al riu: La RieraLes coordenades del punt que indica aquest riu corresponen a un punt central dins del terme municipal | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-01-11 09:52 | ||||||||||
| 85083 | Mas Trader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-trader | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. MARTÍNEZ, X.. (2006) 'El Mas Trader', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 39-50. MIRET, X. (1990) Els noms de lloc del terme de Cubelles. Cubelles: Ajuntament de Cubelles. PINÓS, N. (1998) 'Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles', Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, Barcelona: Diputació de Barcelona. pàg. 69-87. | XVII | Mas Trader s'emplaça al mig de la urbanització a la que dóna nom, concretament al carrer Dàlia, 26. Es tracta d'una masia formada per tres cossos. El principal, consta de planta i dos pisos, mentre que els auxiliars, situats a banda i banda del primer, són de planta i pis. Les teulades són de teula àrab amb el carener paral·lel a la façana principal. El cos principal presenta una façana de tres eixos, de composició simètrica. S'accedeix a l'edifici per unes escales de 8 graons per les que s'accedeix al portal principal, central, fet de maons i acabat en arc rebaixat. Al seu costat en trobem un altre que si bé sembla que inicialment era també d'arc escarser, ara ha estat transformat a una llinda plana. A l'altra banda de la porta hi ha una finestra rectangular, enreixada. A la planta pis hi trobem tres finestres, totes iguals, distribuïdes regularment. Són rectangulars i compten amb un petit ampit. La fusteria és verda i estan emmarcades amb una línia gruixuda de color vermellós. En l'actualitat acull un restaurant i en els darrers anys s'hi ha construït diversos annexos a l'entorn del cos principal, complementaris a l'ús del restaurant. Al pis superior s'hi emplacen tres finestres més, lleugerament més petites que les descrites, sense ampit, però amb la resta de característiques iguals a les anteriors. Corona la façana un ràfec de diferents filades de maons, creant motius geomètrics, i una tortugada. S'adossen al cos principal sengles cossos auxiliars, a banda i banda. Al de la dreta, sobre el portal hi trobem un balcó amb barana de ferro, mentre que al de l'esquerra hi trobem una finestra similar a les descrites anteriorment. | 08074-36 | c. Dàlia, 26 | Es tracta d'una antiga masia que pertanyia a la jurisdicció de Gallifa i que tenia un molí fariner. Miret (1990) l'identifica amb el Mas Cestrador que apareix a la documentació, venut el 1392 pel rei Joan I a Ferrer de Canet. A les terres del mas Trader hi havia el molí de la Mata que, el 1588, ja estava en estat ruïnós. També se sap que el 1588 Elionor Vilanova es va casar amb Galceran d'lcart i va portar per dot el mas Trader. En una llista dels que complien el precepte pasqual de 1590-1591 apareix citat Galceran d'lcart com habitant del mas Trader. A finals del segle XVII era propietat de la família Papiol, després va ser dels Torrents, dels Sicart i dels Llançà. En una relació de cases del municipi de cubelles de 1853 apareix esmentat el mas Tardé, que dista mitja hora de la casa rectoral. El 1926 va ser comprat per Narcís Bardají Torrebadella, el qual el va vendre el mateix any a Antoni Almirall Carbonell, i els seus hereus el van vendre a una empresa urbanitzadora. Els anys trenta els masovers de la masia eren la família Bertran. A finals dels anys seixanta el Sr. Almirall va vendre la propietat a Jean Pierre Gonzales, el qual uns anys més tard, entre 1975 i 1977 hi promogué la creació de la urbanització que avui ocupa les antigues terres de la masia. Des de la dècada de 1990 hi ha un restaurant. | 41.2243400,1.6588200 | 387587 | 4564529 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85083-foto-08074-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85083-foto-08074-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85083-foto-08074-36-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | Altres noms de l'immoble: mas Tardé, mas Cestador | 119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-01-11 09:52 | ||||||||
| 85093 | Font del Lleó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-lleo-4 | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. PINOS, N. (1998): 'Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles', en Quaderns científics i tècnics de restauració monumental núm. 10. Diputació de Barcelona. Àrea de Cooperació Servei del Patrimoni Arquitectònic local | XIX | Font adossada a l'immoble número 5 del carrer Major. Presenta una base de planta hexagonal irregular que acull la doble pica on cau l'aigua. Tant aquesta base com el frontal dotat amb dues aixetes metàl·liques són de pedra. La part superior es compon d'un marbre central on s'inscriu el text 'Debido a la generosidad del buen patricio Excmo Sr. D. Juan Pedro y Roig. 1880'. A la part superior destaca la cornisa i l'entaulament d'estil clàssic, mentre que als laterals de la part de marbre, dues peces de pedra motllurada acaben de configurar el monument. | 08074-46 | c. Major 5 | La font del Lleó, situada al carrer Major, esdevé un exemple discret de l'estil forjat a Catalunya a finals del segle XVIll, el qual consistia en la assimilació de I'art cortesà de França, basat en la modificació de les formes barroques per d'altres inspirades en el classicisme acadèmic. La creació d'aquesta font pública va ser promoguda per Joan Pedro Roig l'any 1880, segons consta en una inscripció a la mateixa font, el qual va comprar a perpetuïtat, l'any 1879, deu plomes d'aigua a Manuel Tomás Bertran i les va cedir al poble. Joan Pedro Roig (Cubelles, 1830 - Alta mar 1890). De jove es va traslladà a Cuba on va fer fortuna. En els seus viatges a Cubelles va fer construir dues fonts a Cubelles i va promoure l'enllumenat dels carrers. | 41.2081500,1.6726200 | 388716 | 4562713 | 1880 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85093-foto-08074-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85093-foto-08074-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85093-foto-08074-46-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 119|98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-01-11 09:52 | ||||||||
| 85094 | Font amb abeurador (Pl. de la Font) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-amb-abeurador-pl-de-la-font | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. | XIX | Fons adossada a la façana feta d'obra. El basament la font és de pedra igual que els muntants laterals i la pica i l'abeurador, la resta és de fàbrica de maó i ciment. El cos té una amplada de 50 cm, la pica principal mida 205 cm i l'abeurador 90 cm de llargada | 08074-47 | c. Sant Antoni 2, Plaça de la Font 8 | La creació d'aquesta font pública va ser promoguda per Joan Pedro Roig l'any 1880, segons consta en una inscripció a la mateixa font, el qual va comprar a perpetuïtat, l'any 1879, deu plomes d'aigua a Manuel Tomás Bertran i les va cedir al poble. Joan Pedro Roig (Cubelles, 1830 - Alta mar 1890). De jove es va traslladà a Cuba on va fer fortuna. En els seus viatges a Cubelles va fer construir dues fonts a Cubelles i va promoure l'enllumenat dels carrers. | 41.2088000,1.6741500 | 388845 | 4562784 | 1880 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85094-foto-08074-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85094-foto-08074-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85094-foto-08074-47-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 119|98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-01-11 09:52 | ||||||||
| 85101 | Plaça de la Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-la-font | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. | La plaça de la Font s'emplaça al casc històric de Cubelles. Es tracta d'una petita plaça de forma triangular vorejada per dos carrers (c. d'Àngel Guimerà i c. Colom) i que es devia constituir pel seu ús com a cruïlla de ramals secundaris del Camí Ral. Està limitada per edificis entre mitgeres que, en general, tenen planta baixa (sovint comercial) i primer pis, tot i que hi ha també exemples de dues i tres alçades, que normalment es configuren com habitatges unifamiliars. En destaquen alguns edificis com el de la Societat l'Aliança, la façana lateral del carrer Colom 12 i la font abeurador. | 08074-54 | pl. de la Font | Amb un origen possiblement medieval o postmedieval, va ser constituïda com una cruïlla de ramals del Camí Ral, la plaça de la Font rebé el seu nom després de la construcció entre aquesta i l'inici del carrer d'Àngel Guimerà, d'una font amb abeurador l'any 1880. Apareix citada d'aquesta manera el 1897 i també el 1920 (com plaça de la Fuente). El 1931 passa a denominar-se plaça de Francesc Macià, nom que li serà canviat per plaça de José Antonio després de la Guerra Civil. Finalment, recupera el seu nom original l'any 1980. | 41.2086900,1.6737800 | 388814 | 4562772 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85101-foto-08074-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85101-foto-08074-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85101-foto-08074-54-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | Altres noms del carrer al llarg de la història: plaça Francesc Macià, plaça José Antonio | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-01-11 09:52 | |||||||||
| 85104 | Biblioteques de Can Travé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/biblioteques-de-can-trave | XVII-XXI | La família Travé i especialment Frederic Travé va anar acumulant un gran nombre de llibres al llarg de la seva vida. D'aquests destaquen els que s'agrupen en la biblioteca de temàtica mitològica (actualment conservada a la Biblioteca de Catalunya) o la biblioteca de ciències naturals (actualment conservada al Museu de Ciències Naturals de Granollers). Però a banda d'aquests important fons que per un motiu o un altra han sortit de Cubelles, Can Travé encara manté cinc biblioteques repartides per diferents estances de la cas: la 'biblioteca gran', de literatura, revistes d'història i sobre El Liceu, d'uns 3500 exemplars; la biblioteca d'història i viatges, situada a la 'casa del nebot'; la biblioteca monogràfica de Jules Verne, en diverses edicions, formats i idiomes; la biblioteca de llibres infantils i estudi de l'època de la República; i la 'biblioteca petita'. El que s'ha anomenat la 'biblioteca petita de Can Travé' és l'única de per ara està inventariada. S'emplaça en una estança de l'interior de Can Travé. Es tracta d'una biblioteca de temàtica heterogènia, de més de 1500 volums, que conté des de monografies sobre arquitectura i interiorisme a llibres que parlen d'història natural i astronomia, passant per llibres d'història de Barcelona i de Cubelles, de gossos, etc. Hi destaquen tres exemplars que daten entorn l'any 1600, si bé en trobem alguns principis de segle XXI. | 08074-57 | c. Sant Antoni, 16-24 | La Can Travé que avui podem observar és bàsicament fruit de les obres efectuades entorn el 1880 per part de l'hereva de la finca Rosa Escardó i el seu marit Magí Travé i Ballart. Cap al 1911, quan es va condicionar perquè els dos fills dels progenitors de la nissaga, en Federico i Eric Travé Escardó, poguessin compartir la casa d'estiueig i vers el 1920 es van ampliar algunes dependències auxiliars. L'obra més important va ser portada a terme a partir de 1938 per Frederic Travé Alfonso, empresari, bibliòfil i col·leccionista que condicionà l'interior per allotjar-hi les importants biblioteques i col·leccions que anà acumulant amb el pas dels anys. La biblioteca petita de Can Travé va ser inventariada entre l'any 2016 i 2017 per encàrrec de l'Ajuntament de Cubelles per una cubellenca estudiant del màster de Biblioteques i Col·leccions Patrimonials de la Universitat de Barcelona, amb el finançament de la Diputació de Barcelona. | 41.2087900,1.6749100 | 388909 | 4562782 | 08074 | Cubelles | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | Fins el moment l'única biblioteca que resta a Can Travé i que ha estat inventariada és l'anomenada biblioteca petita | 53 | 2.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-01-11 09:52 | ||||||||||||
| 85111 | Local del Círcol Cubellenc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/local-del-circol-cubellenc | VIDAL, J. (2006) El Círcol Cubellenc (1890-1939). Cubelles: Ajuntament de Cubelles. VIDAL, J. (2013) 'El Círcol Cubellenc, a través de La Vanguardia', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 27-40. Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004 | XIX | El Local del Círcol Cubellenc es troba ubicat al bell mig del casc antic de Cubelles, al carrer Armengol entre els carrers d'Àngel Guimerà i de Colom. Es tracta d'un edifici enfrontat a l'església de Santa Maria, amb d'altres habitatges, a la seva part posterior. Té una morfologia allargassada que fa cantonada amb el carrer Colom, amb planta baixa comercial, un primer pis i un terrat. També compta, per la banda sud, amb el local de l'actual Cafè Armengol i la terrassa d'aquest, que fan cantonada amb el carrer d'Àngel Guimerà. Està format per una planta baixa comercial, un primer pis i una terrassa plana. Les façanes actuals són fruit de diverses i successives modificacions. Actualment compta amb obertures comercials modernes i d'entrada a habitatge a la planta baixa, i finestres i un balcó a la primera planta, emmarcats per maons a vista, mentre la resta del conjunt està pintat de blanc. Cal ressaltar la línia de separació entre aquest primer pis i la línia de base del terrat, decorat mitjançant ceràmica en colors alternants (en negre i blanc). | 08074-64 | c. d'Antoni Armengol | El 23 de febrer de 1890, Antoni Rovirosa va presentar a l'ajuntament els estatuts de la nova entitat, que va ser aprovada pel Govern Civil. El dia 25 de març de 1890 els membres fundadors van procedir a celebrar l'acta de constitució de l'entitat. Aquesta va establir, des del primer moment, la seva activitat al Cafè Armengol (s'hi accedia llavors pel carrer Colom) i un pati i una sala veïna que era emprada com el teatre (el local actualment ocupat pel bar, que toca amb el carrer d'Àngel Guimerà). Fou un indret on s'hi dugueren a terme, fins ben entrat el franquisme, tot tipus d'activitats culturals i d'entreteniment sobretot representades per funcions teatrals, balls i cinema, així com el bressol d'altres entitats socio-econòmiques cubellenques com el Cor de l'Espiga, la Societat L'Aliança i la Cooperativa La Salvadora. Durant la postguerra més recent, el Círcol Cubellenc i el Cafè Armengol van romandre tancats. El cafè va poder obrir de nou el setembre de 1939, mentre que el teatre no va tornar a tenir certa activitat fins l'any 1955. De fet, el Círcol Cubellenc ja no tornaria a tenir activitat. No obstant, a partir de 1962 aquest àmbit va deixar de tenir la fisonomia inicial per convertir-se en la cafeteria (lloc on es troba encara avui), ja totalment deslligada de cap altra entitat. | 41.2085100,1.6734700 | 388788 | 4562752 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85111-foto-08074-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85111-foto-08074-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85111-foto-08074-64-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-01-11 09:52 | |||||||||
| 85121 | El Fortí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-forti | RAMOS, J. (2013) El patrimoni de la Guerra Civil a Cubelles (1936-1939). Cubelles: Ajuntament de Cubelles | XX | El Fortí s'emplaça a la mota de Sant Pere, en una petita elevació situada a l'antiga plana deltaica del Foix, a la dreta de la seva riba. Al seu damunt actualment hi ha un xalet. Consisteix en una fortificació per emplaçar-hi nius de metralladores destinada a allotjar-hi una petita guarnició. Es tracta d'un punt de suport de les tropes que actuaven a la costa, molt pròxim a l'antiga caserna de carrabiners, amb un observatori, dos nius de metralladora, dues dependències de latrines i altre dues per allotjar-hi l'aigua, amb un camí de comunicació i una trinxera activa i coberta que vorejava el cim de la petita elevació. | 08074-74 | c. de la Mota, 3 | Aquest complex militar va ser dissenyat com a punt de suport de les tropes que actuaven a la costa. Estava a uns 140 metres d'una caseta de carrabiners situada a la platja. El fortí s'assenta sobre restes d'època ibèrica i de l'edat mitjana, quan s'hi establí el Priorat de Sant Pere. Als anys 60 dels segle XX sobre el fortí s'hi construí un xalet particular. Actualment és de propietat municipal i s'hi poden concertar visites. Aquest punt forma part de la Ruta de Defensa de la Costa senyalitzat pel Memorial Democràtic | 41.1996200,1.6703700 | 388513 | 4561769 | 1936 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85121-foto-08074-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85121-foto-08074-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85121-foto-08074-74-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-01-11 09:52 | ||||||||
| 85167 | Col·lecció de joguines de Can Travé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-joguines-de-can-trave | XIX-XX | Important col·lecció de joguines reunida per Frederic Travé a Can Travé al llarg de la seva vida. Hi destaquen un gran conjunt de maquetes de trens, avions cotxes i altres vehicles reproduïdes a diferents escales. Hi ha també figuretes de tipologia molt variada. | 08074-120 | c. Sant Antoni, 16-24 | La Can Travé que avui podem observar és bàsicament fruit de les obres efectuades entorn el 1880 per part de l'hereva de la finca Rosa Escardó i el seu marit Magí Travé i Ballart. Cap al 1911, quan es va condicionar perquè els dos fills dels progenitors de la nissaga, en Federico i Eric Travé Escardó, poguessin compartir la casa d'estiueig i vers el 1920 es van ampliar algunes dependències auxiliars. L'obra més important va ser portada a terme a partir de 1938 per Frederic Travé Alfonso, empresari, bibliòfil i col·leccionista que condicionà l'interior per allotjar-hi les importants biblioteques i col·leccions que anà acumulant amb el pas dels anys. L'any 2018 l'Ajuntament de Cubelles va posar en marxa la segona fase de l'inventari del mobiliari de can Travé, una tasca prèvia a les obres de l'estructura de l'edifici, afectat per una plaga de xilòfags.. Una empresa especialitzada realitzà l'inventari d'aquests mobles i els objectes de l'interior d'aquest palauet neoclàssic de Cubelles, i també preparant-los per al seu trasllat fora de l'edifici i el tractament per a la seva conservació. | 41.2087900,1.6749100 | 388909 | 4562782 | 08074 | Cubelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85167-foto-08074-120-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 98 | 53 | 2.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-01-11 09:52 | ||||||||||
| 85168 | Col·lecció d'instrumental científic de Can Travé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dinstrumental-cientific-de-can-trave | XIX-XX | Col·lecció de nombrós instrumental de recerca científica que Frederic Travé reuní a Can Travé al llarg de la seva vida. | 08074-121 | c. Sant Antoni, 16-24 | La Can Travé que avui podem observar és bàsicament fruit de les obres efectuades entorn el 1880 per part de l'hereva de la finca Rosa Escardó i el seu marit Magí Travé i Ballart. Cap al 1911, quan es va condicionar perquè els dos fills dels progenitors de la nissaga, en Federico i Eric Travé Escardó, poguessin compartir la casa d'estiueig i vers el 1920 es van ampliar algunes dependències auxiliars. L'obra més important va ser portada a terme a partir de 1938 per Frederic Travé Alfonso, empresari, bibliòfil i col·leccionista que condicionà l'interior per allotjar-hi les importants biblioteques i col·leccions que anà acumulant amb el pas dels anys. L'any 2018 l'Ajuntament de Cubelles va posar en marxa la segona fase de l'inventari del mobiliari de can Travé, una tasca prèvia a les obres de l'estructura de l'edifici, afectat per una plaga de xilòfags.. Una empresa especialitzada realitzà l'inventari d'aquests mobles i els objectes de l'interior d'aquest palauet neoclàssic de Cubelles, i també preparant-los per al seu trasllat fora de l'edifici i el tractament per a la seva conservació. | 41.2087900,1.6749100 | 388909 | 4562782 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 53 | 2.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-01-11 09:52 | |||||||||||||
| 85169 | Col·lecció de bastons de Frederic Travé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-bastons-de-frederic-trave | RIUS, J. (desconegut) Frederic Travé i la seva «Biblioteca mitològica de Cubelles. | XX | Col·lecció de diversos centenars d'exemplars de bastons (es calcula que entre 300 i 400) que va ser acumulada per Frederic Travé Escardó al llarg de la seva vida. | 08074-122 | c. Sant Antoni, 16-24 | La Can Travé que avui podem observar és bàsicament fruit de les obres efectuades entorn el 1880 per part de l'hereva de la finca Rosa Escardó i el seu marit Magí Travé i Ballart. Cap al 1911, quan es va condicionar perquè els dos fills dels progenitors de la nissaga, en Federico i Eric Travé Escardó, poguessin compartir la casa d'estiueig i vers el 1920 es van ampliar algunes dependències auxiliars. L'obra més important va ser portada a terme a partir de 1938 per Frederic Travé Alfonso, empresari, bibliòfil i col·leccionista que condicionà l'interior per allotjar-hi les importants biblioteques i col·leccions que anà acumulant amb el pas dels anys. La gran col·lecció de bastons de Frederic Travé es deu a que aquest important personatge fou un gran col·leccionista, a més d'usuari d'aquest suport. Li agradava explicar que cada bastó tenia la seva petita o gran història, la seva característica i fins i tot la seva funció particular. Es deia que Frederic Travé tenia un o més d'un bastó per cada dia de l'any. L'any 2018 l'Ajuntament de Cubelles va posar en marxa la segona fase de l'inventari del mobiliari de can Travé, una tasca prèvia a les obres de l'estructura de l'edifici, afectat per una plaga de xilòfags.. Una empresa especialitzada realitzà l'inventari d'aquests mobles i els objectes de l'interior d'aquest palauet neoclàssic de Cubelles, i també preparant-los per al seu trasllat fora de l'edifici i el tractament per a la seva conservació. | 41.2087900,1.6749100 | 388909 | 4562782 | 08074 | Cubelles | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 53 | 2.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-01-11 09:52 | ||||||||||||
| 85170 | Biblioteca de Mitologia Clàssica Frederic Travé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/biblioteca-de-mitologia-classica-frederic-trave | PANYELLA, V. (2001) La Biblioteca de mitologia clàssica Frederic Travé: catàleg de la col·lecció bibliogràfica. Barcelona: Biblioteca de Catalunya RIUS, J. (desconegut) Frederic Travé i la seva «Biblioteca mitològica de Cubelles | XV-XX | La biblioteca fons Frederic Travé mitologia s'emplaça a la Biblioteca de Catalunya, procedent de Can Travé. Es tracta d'una biblioteca de més de 3.500 volums de temàtica monogràfica sobre mitologia clàssica. La cronologia dels llibres abasta als segles XV-XX. A Can Travé la biblioteca estava allotjada en una galeria de 45,30 metres de llargada per 3,40 metres d'amplada, amb vint-i-cinc balcons d'arc de mig punt que donen al jardí, i per dues petites sales als extrems. La decoració d'aquesta biblioteca de mitologia clàssica, es basa exclusivament en temes mitològics. | 08074-123 | Biblioteca Nacional de Catalunya | La Can Travé que avui podem observar és bàsicament fruit de les obres efectuades entorn el 1880 per part de l'hereva de la finca Rosa Escardó i el seu marit Magí Travé i Ballart. Cap al 1911, quan es va condicionar perquè els dos fills dels progenitors de la nissaga, en Federico i Eric Travé Escardó, poguessin compartir la casa d'estiueig i vers el 1920 es van ampliar algunes dependències auxiliars. L'obra més important va ser portada a terme a partir de 1938 per Frederic Travé Alfonso, empresari, bibliòfil i col·leccionista que condicionà l'interior per allotjar-hi les importants biblioteques i col·leccions que anà acumulant amb el pas dels anys. Frederic Travé, president de la IBM a Catalunya, i membre de l'Associació de Bibliòfils de Barcelona, recollí al llarg de la seva vida una àmplia col·lecció d'obres relacionades amb la mitologia que, juntament amb un conjunt d'escultures i obres d'art de tema mitològic, instal·là a Can Travé. Va construir aquesta col·lecció des de la il·lusió, l'interès i l'entusiasme intel·lectual vers aquesta temàtica. El discurs que Travé realitzà en la reunió de l'Associació de Bibliòfils de Barcelona el 1973 remarca la voluntat de vincular la seva visió del col·leccionisme amb l'interès vers el coneixement de les arts i de la creativitat des d'un àmbit tan complex i ric com ha estat i és la mitologia clàssica. Ens trobem doncs davant d'una col·lecció única. Després de la seva mort, l'any 1997 la Biblioteca de Catalunya va adquirir-ne a la Sra. Maria Antònia Maristany Ibarra, vídua de Frederic Travé, el fons gràfic i bibliogràfic, que va quedar repartit entre la Unitat Bibliogràfica (monografies), la Unitat Gràfica (llibres d'art i catàlegs de llibreters) i l'Hemeroteca (revistes). El catàleg de la col·lecció bibliogràfica fou publicat per la Biblioteca de Catalunya el 2001, aprofitant la celebració a Barcelona del 22è Congrés de l'Associació Internacional de Bibliofília. | 41.2082100,1.6723300 | 388692 | 4562720 | 08074 | Cubelles | Restringit | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 98 | 57 | 3.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-01-11 09:52 | ||||||||||
| 85171 | Biblioteca de ciències naturals de Frederic Travé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/biblioteca-de-ciencies-naturals-de-frederic-trave | XIX-XX | Important biblioteca monogràfica sobre ciències naturals i, especialment, d'ornitologia i jardineria que Frederic Travé reuní al llarg de la seva vida a Can Travé. Es tracta d'un fons de més de 2.000 títols que van des dels tres volums de l''Ornithologiae' de Ulisses Aldrovandi o l''Historia Naturalis de Avibus' de Johannes Jonstonus, tots dos del segle XVII, fins a guies d'ornitologia de llocs del món tan dispars com Sibèria, Malàsia o Guatemala | 08074-124 | Biblioteca del Museu de Ciències Naturals de Granollers | La Can Travé que avui podem observar és bàsicament fruit de les obres efectuades entorn el 1880 per part de l'hereva de la finca Rosa Escardó i el seu marit Magí Travé i Ballart. Cap al 1911, quan es va condicionar perquè els dos fills dels progenitors de la nissaga, en Federico i Eric Travé Escardó, poguessin compartir la casa d'estiueig i vers el 1920 es van ampliar algunes dependències auxiliars. L'obra més important va ser portada a terme a partir de 1938 per Frederic Travé, empresari, bibliòfil i col·leccionista que condicionà l'interior per allotjar-hi les importants biblioteques i col·leccions que anà acumulant amb el pas dels anys. Frederic Travé va ser, entre moltes altres aficions, un interessant en les ciències naturals i especialment en l'oritologia. L'any 1954 va ser un dels impulsors de la creació de la 'Sociedad Española de Ornitología' (SEO) i de la seva 'Sección Regional' catalana. Travé va crear amb el pas dels anys una important biblioteca d'ornitologia i apartats de les ciències naturals. La seva afició per la matèria el portà a reunir un important fons bibliogràfic que adquiria tant a casa nostra com a llibreters d'altres països. En l'actualitat la biblioteca i part del seu epistolari estan dipositades a la Biblioteca del Museu de Ciències Naturals de Granollers, fruit d'una donació l'any 1993 de la Sra. Maria Antònia Maristany Ibarra, vídua de Frederic Travé. Uns anys més tard, el Museu també va acollir totes les col·leccions d'història natural de Travé, principalment de malacologia, que s'exposa a l'edifici de la Tela, papallones i vertebrats dissecats. | 41.2082100,1.6723300 | 388692 | 4562720 | 08074 | Cubelles | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 57 | 3.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-01-11 09:52 | |||||||||||||
| 85172 | Gabinet d'història natural de Frederic Travé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gabinet-dhistoria-natural-de-frederic-trave | XIX-XX | Important col·lecció sobre ciències naturals que Frederic Travé reuní a Can Travé al llarg de la seva vida. Destaquen especialment les col·leccions de malacologia, papallones i vertebrats dissecats | 08074-125 | Biblioteca del Museu de Ciències Naturals de Granollers | La Can Travé que avui podem observar és bàsicament fruit de les obres efectuades entorn el 1880 per part de l'hereva de la finca Rosa Escardó i el seu marit Magí Travé i Ballart. Cap al 1911, quan es va condicionar perquè els dos fills dels progenitors de la nissaga, en Federico i Eric Travé Escardó, poguessin compartir la casa d'estiueig i vers el 1920 es van ampliar algunes dependències auxiliars. L'obra més important va ser portada a terme a partir de 1938 per Frederic Travé Alfonso, empresari, bibliòfil i col·leccionista que condicionà l'interior per allotjar-hi les importants biblioteques i col·leccions que anà acumulant amb el pas dels anys. Frederic Travé va ser, entre moltes altres aficions, un interessant en les ciències naturals i especialment en l'oritologia. L'any 1954 va ser un dels impulsors de la creació de la 'Sociedad Española de Ornitología' (SEO) i de la seva 'Sección Regional' catalana. Travé va crear amb el pas dels anys una important biblioteca d'ornitologia i apartats de les ciències naturals. La seva afició per la matèria el portà a reunir un important fons bibliogràfic que adquiria tant a casa nostra com a llibreters d'altres països. Aquestes col·leccions es troben actualment al Museu de Ciències Naturals de Granollers, fruit d'una donació l'any 2000 de la Sra. Maria Antònia Maristany Ibarra, vídua de Frederic Travé. Anys abans, el 1993, hi havia donat també la seva biblioteca especialitzada. | 41.2087900,1.6749100 | 388909 | 4562782 | 08074 | Cubelles | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 53 | 2.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-01-11 09:52 | |||||||||||||
| 85138 | La creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-creu-4 | XX | La creu es troba ubicada al carrer homònim, al centre de Cubelles i a tocar de la intersecció amb el carrer Sant Antoni. Es tracta d'un monument compost per un parterre amb plantes junt amb una creu amb pedestal amb unes dimensions de 430 x 140 x 85 cm i, a aproximadament tres metres, una llosa o placa de granit on hi ha la següent inscripció: L'AJUNTAMENT / I VILA DE CUBELLES / EN RECORD A LES / VÍCTIMES D'UNA / GUERRA QUE NO / HAURIA D'HAVER ESTAT/ 11-IX-1979. El conjunt es troba envoltat de trànsit rodat del carrer de la Creu i el parterre també serveix com a tram central d'un pas de vianants. | 08074-91 | c. de la Creu s/n | Durant la Guerra Civil es va destruir una creu de terme que la família Oliver havia col·locat, en data indeterminada, a l'extrem de la seva era. Els mateixos propietaris van proposar a l'ajuntament que la restablís i li va cedir un terreny amb aquesta finalitat. La creu, extreta l'any 1940 del cementiri per Joan Adrià (qui també en va fer el pedestal i la placa), es col·locaria a la que s'anomenà «Plaza de la Cruz y de los Mártires», que seria un homenatge als «Caídos por Dios y por España». No obstant, sembla que la creu actual no és la que es va extreure del cementiri i que es va substituir en algun moment indeterminat de les dècades de 1950-1960. L'any 1979, el partit d'Esquerra Republicana de Catalunya demana el canvi de localització de la creu i la instal·lació d'una nova placa en record de totes les persones mortes durant la Guerra Civil. | 41.2091400,1.6763300 | 389029 | 4562819 | 1940 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85138-foto-08074-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85138-foto-08074-91-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | Joan Adrià | 98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-01-11 09:52 | ||||||||
| 85163 | Llamborda Stolpersteine de Josep Agustí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llamborda-stolpersteine-de-josep-agusti | MARTÍNEZ, X.; VIDAL, J. (2009) Els anys de la postguerra i l'auge turístic a Cubelles (1939-1970). De la repressió a l'especulació. Cubelles: Ajuntament de Cubelles. | XXI | La llamborda Stolpersteine en record de Josep Agustí Bombui 'Tit', s'emplaça encastada a la vorera davant del portal de cal Tit (C. Sant Antoni, 31). Es tracta d'una llamborda elaborada artesanalment per l'artista alemany Gunter Demnig. Mesura 10 x 10 cm i consisteix en un cub de formigó cobert d'una fulla de llautó en el que hi consten les dades de l'homenatjat. Concretament, seguint una disposició que es repeteix en totes les llambordes, hi figura la inscripció 'Aquí visqué - Josep - Agustí Bombui -- nascut 1896 - exiliat - deportat 1940 - Mathausen - assassinat 29.11.1941 - Gusen'. Actualment (2019), hi ha més de 60.000 llambordes Stolpersteine col·locades a més 1.800 ciutats d'una vintena de països. Cada llamborda és única i precisament es realitza de manera especial a mà, com a gest de respecte i humanitat | 08074-116 | c. Sant Antoni, 31 | Josep Agustí Bombui, conegut com a 'Tit', va néixer a Almassora el 28 de desembre 1896. De jove, després d'una etapa residint a França es va traslladar a Cubelles. Treballà a l'antiga cimentera Griffi de Vilanova i la Geltrú. Durant la Guerra Civil formà part del Comitè de Defensa local. Abans del final de la guerra en Josep Agustí s'exilià a França on fou internat al camp de refugiats de Frontstalag 184 Angulema, a l'oest d'Occitània. Com a conseqüència dels acords a tres bandes entre el règim franquista, el règim col·laboracionista de Vichy i l'Alemanya nazi, Agustí, juntament amb 926 republicans més -dones, nens i gent gran- va ser enviat al camp de treballs forçats i extermini de Mathausen en el conegut com 'Comboi dels 927'. Fou ser el primer enviament massiu de deportats civils als camps nazis, abans que els jueus, gitanos o russos. Entrà a Mathausen el 24 d'agost de 1940 on rebé el número 3923. La causa al·legada per al seu internament fou que era un Rotspanier 'roig espanyol'. De seguida, com tots els homes de més de 10 anys del comboi, començà a treballar en règim d'esclavatge a les pedreres que proveïen de material per a la construcció i l'ampliació d'altres camps de treball i extermini. Molts moriren durant l'hivern d'aquell any, per les dures condicions i per les vexacions i assassinats indiscriminats per part de les SS. El 24 de gener de 1941 Agustí fou traslladat al camp de Gusen, satèl·lit del primer, junt amb molts altres republicans catalans. Allà rebé el número 8977. Segons consta a la seva fitxa de defunció hi morí el 29 de novembre de 1941 a l'edat de 44 anys, com a conseqüència d'una pericarditis (causa usada freqüentment per ocultar altres causes de mort). L'acte de col·locació de la llamborda per part de l'artista Gunter Demnig es va fer el dia 20 d'abril de 2019 | 41.2089100,1.6755200 | 388960 | 4562794 | 2019 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85163-foto-08074-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85163-foto-08074-116-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | Gunter Demnig | 98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-01-11 09:52 | |||||||
| 85049 | Can Travé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-trave | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. COMAS, M. (1988) 'Una llarga paret', p. 7-9. PINÓS, N. (1998) 'Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles', Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, Barcelona: Diputació de Barcelona. pàg. 69-87. | XIX-XX | Can Travé s'emplaça a l'est del nucli històric, en una gran parcel·la entre el carrer Sant Antoni i l'avinguda de Catalunya, amb afrontació també passatge Ramon Vinader. Es tracta d'un conjunt d'edificis entre mitgeres de planta i pis alineats en la seva major part al carrer Sant Antoni, on hi trobem la façana principal. La façana posterior d'aquestes edificacions, orientada a migdia, s'obre a un gran jardí privat que s'estén fins a l'avinguda de Catalunya. El conjunt de Can Travé estava format originalment per una construcció principal destinada a habitatge i gabinet d'història natural, un pavelló annex bastit per a la biblioteca i un gran jardí. A l'extrem oest del conjunt s'hi ubica una altra edificació destinada originalment a habitatge, construïda amb posterioritat i amb sortida al passatge Ramon Vinader. Estilísticament, l'edifici ha rebut la influència del llenguatge clàssic. La llarga façana del carrer Sant Antoni, de gairebé 150 metres de longitud, està presidida pel cos central, emmarcat entre dues torratxes. Aquest edifici està constituït per tres cossos amb una marcada simetria. Al cos central hi trobem dos portals en arc de mig punt amb sengles finestres a banda i banda. Sobre els portals, a la planta pis hi trobem dos balcons amb barana de balustrada a la que hi desemboquen les obertures d'aquest espai. Aquestes portes estan rematades per timpans i a banda i banda de les portes hi trobem tres fornícules on s'hi emplacen bustos d'inspiració clàssica. A la coberta d'aquest cos hi trobem una terrassa amb barana de balustrada sobre la façana principal. Els dos cossos laterals són iguals entre ells, mantenint la simetria del conjunt, amb una finestra rectangular a la planta baixa i un balcó sense volada de morfologia composta que combina una obertura central més alta en mig punt amb dues rectangulars, amb una barana de balustrada. Rematen aquests cossos unes torratxes de planta rectangular amb obertures a les quatre façanes. La coberta de les torres és de teula àrab a quatre vents amb els careners de teula majòlica i estan rematades per una bola del mateix material. Tota la fusteria de les obertures és de llibret pintada de color verd. A banda i banda d'aquest edifici principal els altres cossos repeteixen aquests esquemes, trobant en la decoració exterior timpans, columnes dòriques, fornícules, balustres, gerros, medallons, etc. La biblioteca està formada per una galeria de 45,30 metres de llargada per 3,40 metres d'amplada, amb vint-i-cinc balcons d'arc de mig punt que donen al jardí , i per dues petites sales als extrems. El conjunt de la biblioteca estava formada per tres sales, la d'Apol·lo, la galeria de les Muses, i la de Psique i Cupido. La galeria de les Muses té nou departaments destinats al mateix nombre de muses. El gabinet de ciències naturals està format per diverses sales destinades a volums que versaven sobre temes relacionats amb la col·lecció. La decoració d'aquesta biblioteca de mitologia clàssica, es basa exclusivament en temes mitològics. Cal destacar també l'interior, que conserva mobiliari i elements ornamentals d'estils diversos, principalment del segle XIX. El jardí de factura clàssico-romàntic i rodejat d'una tanca de paredat de pedra, obra de fàbrica i reixes de ferro. S'hi accedeix per dues portalades de ferro a l'avinguda de Catalunya i al passatge Ramon Vinader. El jardí es distribueix a partir d'una sèrie de corredors principals, pavimentats, amb una sèrie de rampes i escales que en salven els desnivells. Conté a més de magnífiques escultures d'inspiració clàssica, algunes espècies botàniques exòtiques. Hi destaca un conjunt escultòric de tipus nimfeu, dedicat a Neptú. Hi ha algun espai d'aigua com fonts i estanys així com un petit cementiri per les mascotes de la família Travé. | 08074-2 | c. Sant Antoni, 16-24 | A finals del segle XVII la família Escardó, avantpassats materns de les futures generacions Travé, era propietària d'un extens patrimoni que comptava amb quatre cases contigües del carrer de Sant Antoni comunicades entre sí i nombrosos terrens agrícoles. A partir del segle XVIII, es van realitzar successives reformes i ampliacions. A la segona meitat del segle XIX l'hereva de la finca, Rosa Escardó, es casà amb Magí Travé i Ballart. La parella s'instal·là a Barcelona on tingueren dos fills: Frederic i Enric. Vers el 1880 decidiren convertir la finca en una torre d'estiueig aprofitant les cases antigues. La construcció de l'estació del ferrocarril de Cubelles (1883) i la de la carretera de Barcelona a Santa Creu de Calafell, convidava a anar a la casa amb major comoditat. La reforma es va fer de la mà l'arquitecte vilanoví Bonaventura Pollés Vivó i es va transformar radicalment la casa. Es va complementar la finca amb una torre rodona -per la banda de mar-, una altra d'allargada, terrasses, jardins vuitcentistes i accessos a la nova carretera mitjançant amples camins i escales que ajudaven a salvar el desnivell del terreny. La finca va quedar tancada per una tanca de ferro amb dues portes que donaven a la carretera i que convertien aquesta façana en la principal de la casa. Però les reformes no van poder ser completes perquè entre les propietats dels Travé hi havia la casa de Francesca Solé i Piqué, que no va accedir a vendre-la fins l'any 1936. Entremig, dues reformes de menor envergadura van tenir a principis del segle XX. La primera, cap al 1911, quan es va condicionar perquè els dos fills dels progenitors de la nissaga, en Federico i Eric Travé Escardó, poguessin compartir la casa d'estiueig. La segona, el 1920, quan es van construir dos nous edificis per a magatzems i es van ampliar els galliners i els espais per als animals. Després de la mort del seu germà Enric, en Federico Travé Escardó va reobrir les negociacions amb Francesca Solé, per tal de poder unificar tota la façana de la casa pel carrer de Sant Antoni. La compra es aparaular per 3.000 pessetes a principis del mes de juliol de 1936, però l'esclat de la Guerra Civil espanyola va posposar la signatura del contracte fins l'any 1939. En Federico Travé Escardó era un conegut senador conservador de l'època, va haver de fugir amb l'ajuda de l'alcalde del moment, Ramon Estalella, masover de la finca en aquella època. La casa va ser assaltada el 28 de juliol de 1936. En acabar la Guerra Civil, els Travé van poder recuperar la casa que havia estat en mans del comitè de defensa local i havia estat seu de l'escola municipal. El conflicte bèl·lic va afectar greument la casa. Però en Frederic, com a hereu, ja tenia el cap ple d'idees per reformar la casa i les obres gairebé ja no van abandonar el dia a dia de la finca fins a la seva mort (1982). Un cop concretada la compra de la casa de la Sra. Solé, en Frederic, que tenia llavors 20 anys, va dirigir personalment les obres de remodelació de la casa i dels seus jardins, d'estil neoclàssic italià, i fins i tot va fer l'encarregat de dibuixar els plànols i aportar les solucions més harmòniques amb el conjunt arquitectòniques. Per tal d'unificar la façana, va haver-se de reformar aquesta completament fins deixar-la en l'estat actual. Va anar transformant la casa, els jardins, va construir la Biblioteca de Mitologia Clàssica, el Gabinet d'Història Natural i l'hemicicle on es van portar a terme innumerables debats -sobretot sobre ornitologia-, la façana, les biblioteques... Per poder anar mantenint la propietat, a finals dels anys 90 del segle XX la família va veure's obligada a vendre la Biblioteca de Mitologia Grecollatina, que reposa actualment a la Biblioteca Nacional de Catalunya i el Gabinet d'Història Natural. Després del traspàs de Maria Antònia Maristany, vídua d'en Frederic Travé Alfonso des de 1982, l'Ajuntament de Cubelles i els seus propietaris el 2014 acordaren el traspàs de la propietat i el seu important fons artístic per un import proper als 1,5 milions d'euros. | 41.2087900,1.6749100 | 388909 | 4562782 | 1880 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85049-foto-08074-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85049-foto-08074-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85049-foto-08074-2-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | Bonaventura Pollés Vivó | 106|98 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-01-11 09:52 | |||||||
| 85050 | Ermita de Sant Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-sant-pau | AMAT, A.; MARTÍNEZ, X. (2017) 'Masia de Gallifa', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 7-45. CAPDET, F.; PINEDA,A.; VIDAL, A. (2001) 'Abdon Almirall: el gran desconegut', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 5-33. Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. PINÓS, N. (1998) 'Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles', Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, Barcelona: Diputació de Barcelona. pàg. 69-87. | XVII | Sostre enderrocat | L'ermita de Sant Pau s'emplaça en una petita elevació a 150 metres al nord del conjunt de Gallifa. És una capella d'una sola nau rectangular, sense absis diferenciat, orientada nord-sud i de 16 metres de longitud i 8 metres d'amplada. La façana principal, orientada a migdia, compta amb un únic accés, format per una porta amb llinda d'arc rebaixat feta de carreus de roca calcària. Per sobre seu, centrada, hi ha una llum circular obrada amb maons. Encara per sobre hi trobem una nova petita obertura ovalada, també feta amb maons que deuria il·luminar la sotacoberta. El coronament de la façana és de forma mixtilínia. Sobre hi trobem un campanar d'espadanya d'un únic ull fet de maons. La coberta, enderrocada, era a dues aigües, amb teula àrab. A la façana lateral orientada a ponent s'hi havia adossat dues estances, enderrocades, segurament corresponents a la sagristia i la casa de l'ermità. Per sobre s'obrien tres finestres de llinda plana, una de les quals, la de la banda de mar, va ser posteriorment tapiada. L'absis és semicircular per la banda exterior, sense cap ornamentació. A la façana de llevant s'hi adossen tres contraforts. A l'interior el revestiment interior, perdut en alguns punts, permet observar que la factura de l'obra combina maçoneria en la majoria de paraments, mentre que l'ús de maons es limita a les obertures i a la part baixa dels pilars que suportaven els arcs diafragmàtics, enderrocats. La zona de l'absis queda sobreelevada respecte la resta de la nau mitjançant un graó. Dues portes de maons rematades amb arc rebaixat de maons col·locats a sardinell, situades una dalt i l'altre a peu de l'absis, permetien comunicar l'interior de l'església amb les estances adossades per l'exterior de la façana de ponent. A l'interior de la façana meridional hi ha sengles fornícules buides. | 08074-3 | Gallifa | La capella està documentada des del 1603, tot i que sembla que anteriorment hi havia hagut una altra església. Va ser modificada l'any 1799. Els ermitans que hi visqueren en tingueren cura des del segle XVII fins el segle XX. Fou adquirida per un particular després de la desamortització. El seu interior fou destruït el 1936. El 22 de desembre de 1980, després d'una tempesta i anys de progressiu deteriorament, el sostre s'ensorrà. L'any 2016 la Parròquia de Cubelles, amb la dificultat de mantenir el temple, acordà per unanimitat del Consell Pastoral la seva venda als propietaris de Gallifa, amb el compromís de reconstruir-la i obrir-la celebracions cristianes. Durant 2016 i 2017 s'iniciaren unes primeres actuacions de rehabilitació que no han tingut continuïtat. Havia esta dedicada a Sant Pau i a Santa Llúcia. En el nomenclàtor provincial de 1850 s'hi descriu dos habitatges: l'ermita, d'un sol pis, i la casa de l'ermità, de dos pisos i llavors habitada. En el cens poblacional de 1930 en aquesta casa hi vivien sis persones (Amat, Martínez, 2017). El dia de la festa, el 25 de gener, el rector de la parròquia visitava l'ermita acompanyar de quatre escolans i demés mainada que s'hi ajuntava. Un cop celebrada la missa cantada en què s'elogiava el sant es realitzava una processó que sortint de Sant Pau passava per Cal Baró on el propietari oferia un piscolabis (ametlles, figues, coca sucrada i un porró de xarel·lo o macabeu). Després els més vells s'engrescaven a un joc de manilla, (Capdet et al., 2001) | 41.2168600,1.6669600 | 388256 | 4563688 | 1603 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85050-foto-08074-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85050-foto-08074-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85050-foto-08074-3-3.jpg | Legal | Barroc|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | A la masia veïna, el Molí de l'Estaper, es conserva encastat a la façana, un interessant relleu de Sant Pau, procedent d'aquesta capella. A la fitxa de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya descriu una pica beneitera, situada dins la capella, datada del 1632, actualment desapareguda. | 96|119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-01-11 09:52 | ||||||
| 85057 | Molí de Cucurella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-cucurella | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. Martínez, X. 2008. Can Cucurella i el Molí d'en Rovirosa. Anuari del Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell: 47-58. Pinós, N. 1998. Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles. Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, Diputació de Barcelona: 69-87. | XVI-XX | Edifici enrunat l'any 1970 | El Molí de Cucurella s'emplaça en una suau vessant a tocar de la carretera BV2115 que porta de Vilanova i la Geltrú a Castellet i la Gornal, a prop del punt quilomètric 5,3. Es tracta d'un conjunt arquitectònic aïllat consistent en un edifici enrunat de planta quadrangular d'aproximadament 50m2 i una bassa de contenció d'aigües, també quadrangular, de prop de 100m2. L'edificació es troba enrunada i coberta en bona part per una espessa vegetació, fet que impedeix descriure acuradament aquesta construcció. Es tracta d'un edifici de planta rectangular realitzat amb un aparell de pedra irregular lligada amb morter on s'hi poden veure obertures emmarcades amb pedra escairada. Es pot veure també una línia de ràfec a partir de lloses i maons disposades de manera horitzontal. A partir d'una imatge de l'any 1934, aquest edifici comptava amb planta principal i dues alçades, amb un sostre a 4 vessants. A la planta baixa s'hi pot veure un accés amb arc escarser, mentre que les finestres de l'edifici són quadrangulars i de mides heterogènies. Comptaria a més amb un rellotge de sol amb motius i figures populars. Per altra banda, a tocar de les restes de l'edifici principal, s'hi pot observar enmig de la vegetació una bassa de contenció d'aigua pel molí, amb parets completament arrebossades amb guix. | 08074-10 | ctra. BV-2115 PK 5,3 | Esmentat per primer cop l'any 1599 en una concòrdia entre regants i moliners. Sembla que l'any 1845 encara es trobava en funcionament. Inicialment se'l coneixia com a Molí d'en Rovirosa, i més tard, potser a partir d'un canvi de propietaris, passa a denominar-se Molí de Cucurella. Tot i que abandonat, encara es trobava dempeus a mitjans del segle XX (una fotografia de 1934 a Martínez, 2008 ho indica). L'ampliació de la carretera BV-2115 el va fer enrunar definitivament l'any 1970. | 41.2344200,1.6642500 | 388059 | 4565641 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85057-foto-08074-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85057-foto-08074-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85057-foto-08074-10-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-01-11 09:52 | ||||||||
| 85065 | Mota de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mota-de-sant-pere | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. BELLMUNT, J. (1964-1965) 'Cubelles, Notas de Arqueología de Cataluña y Baleares', Ampurias: XXVI-XXVII. Barcelona. p. 268. CASAÑAS, J. (2012) 'El comerç fenici a la marina del Penedès. La Mota de Sant Pere, un punt d'ancoratge al riu Foix', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 34-39. CEBRIÀ, A.; MIRET, M. (1993) 'Joan Belmunt i Poblet (1915-1990) i la Secció Arqueològica del Centre d'Estudis de la Biblioteca-Museu Balaguer: un model local d'arqueologia', Miscel·lània Penedesenca: XVI (1992). Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. p. 159-175. LÓPEZ, D. (2018) 'La Mota de Sant Pere de Cubelles, la descoberta d'un assentament portuari d'època oberta excepcional', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 113-117. MIRET, M. (2005) 'Jaciments arqueològics i poblament d'època ibèrica antiga i plena (segles VI-III aC) a la comarca del Garraf (Barcelona)', XIII Col·loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà. Puigcerdà: Institut d'Estudis Ceretans. p. 513-529. MIRET, X. (1990) Els noms de lloc del terme de Cubelles. I Premi Vila de Cubelles d'Investigació Local. Cubelles: Ajuntament de Cubelles. MIRET; X.; MIRET, M. (2009) 'Un plànol del segle XVIII de la desembocadura del riu Foix a Cubelles', II Monografies del Foix. Barcelona: Diputació de Barcelona. p. 53-61. VIRELLA, A. (1991) El terme de Cubelles a través del temps. II Premi Vila de Cubelles d'Investigació Local. Cubelles: Ajuntament de Cubelles. | XIII-XIX | Afectat per rebaixos i construccions posteriors | La Mota de Sant Pere és un jaciment arqueològic emplaçat principalment en una petita elevació i el seu entorn immediat, situats a l'antiga plana deltaica del Foix, a la dreta de la seva riba. El jaciment s'estendria més enllà de l'elevació, abastant com a mínim l'espai sense edificar a llevant del xalet, així com segurament, els carrers de l'entorn, el parc situat a l'altre costat del carrer de la Mota i altres espais de l'entorn immediat. Des de mitjan segle XX s'han localitzat ceràmiques en superfície d'època ibèrica, entre els que destaca un fragment de ceràmica precampaniana, fragments d'una copa cílix, ceràmica a mà i fragments de ceràmica ibèrica a torn (alguns pintats). A partir d'aquests materials s'apuntava a l'existència d'ocupacions que abastaven entre els segles V-IV aC i el segle II-I aC. En la intervenció arqueològica de l'any 2018 a l'espai sense edificar de la propietat (Av. Jaume I, 24). Ens els cinc sondeigs practicats es van trobar evidències de l'assentament ibèric. Aquesta intervenció ha permès localitzar estructures constructives que es poden situar en dues fases diferenciades: una de l'ibèric antic (segle V aC) i una de l'ibèric ple (segle IV aC). No es va localitzar en aquests sondeigs ocupacions més modernes, si bé sembla que haurien d'haver existit en algun altre espai del jaciment. Al Sondeig 1 es va delimitar estructures datables en el segle V-IV, consistents en una possible muralla, paral·lela a la línia de costa, d'1 m d'amplada i visible en uns 15 m de longitud. A l'extrem oest podrien existir les restes d'una torre de planta circular o absidal, amb una altra possible torre de planta rectangular. A banda i banda del mur s'hi ha localitzat altres construccions pendents d'excavació. Al sondeig 2 s'hi ha documentat restes d'un gran edifici amb un mínim de tres espais interiors i un possible carrer. Mitjançant un sondeig s'ha pogut establir les dues fases d'ocupació suara comentades. De la fase del segle IV aC hi destaquen dues petites fosses en les que s'hi inhumaren les restes d'un nadó perinatal i d'un xai d'una setmana de vida, respectivament. De la fase de l'ibèric antic s'han localitzat també una altra fossa amb restes de dues ovelles i una llebre. Al sondeig 3 s'han trobat restes d'un recinte de l'ibèric antic, mentre que al sondeig 5 s'han trobat restes d'edificis i d'un carrer de l'ibèric ple. Al sondeig 4, situat al nord-oest del xalet, s'hi va localitzar un estrat en el que s'hi van recuperar ceràmiques d'època moderna i contemporània, atribuïdes a les ocupacions del Priorat de Sant Pere. Sota d'aquestes restes s'hi localitzaren restes de construccions dels segles V-IV aC, entre les que hi destaca un tram de muralla de 2 metres d'amplada i trams d'un carrer i dos recintes rectangulars. | 08074-18 | c. de la Mota, 3 / Av. Jaume I, 24 | Es té constància de l'existència d'un jaciment d'època ibèrica des de com a mínim, mitjan segle XX a partir de la localització de fragments de ceràmica ibèrica. Arqueòlegs, historiadors i aficionats com Antoni Ferrer, Joan Bellmunt, Josep de la Vega, Xavier Virella, Jaume Casañas, Magí Miret i Xavier Miret han treballat el jaciment. D'altra banda en aquest indret es coneix l'existència del priorat de Sant Pere, conegut a través de documents medievals. A principis del segle XX es conserva encara al cim del turó un mur circular pertanyent, probablement, a aquest priorat. El que s'anomenà priorat de Sant Pere probablement tingué l'origen en una donació testamentària de terres a Cubelles efectuada per Arnau de Ponç a la canònica de Santa Eulàlia del Camp, on hi havia instal·lada un orde de frares de penitència, coneguts com del sac a causa dels seus hàbits rústics. L'establiment a Cubelles d'aquests frares, que seguien la regla monàstica de Sant Agustí, seria, possiblement, anterior a l'any 1205, data en què foren afavorits per una deixa de cent sous pel testament de Ramon de Guàrdia. La donació d'Arnau Ponç fou confirmada el 15 de novembre de 1257 pel rei Jaume I al prior Antic, del convent de Santa Eulàlia del Camp de Barcelona. Al fogatge que manà fer el rei Pere III l'any 1359 s'esmenta la «Quadra de Sant P. qui es del prior de Cubelles: 3 focs». El patrimoni del priorat, que havia augmentat amb alguna donació, es mantingué fins a la supressió del règim senyorial i fins a la desamortització, ja en el segle XIX. Encara al 1819 es té notícia d'una vinya situada en una partida de terra del priorat. En aquesta petita elevació la qual, abans de la construcció de la urbanització actual, dominava la costa, durant la Guerra Civil s'hi construí un búnquer (fitxa 74). Aprofitant en part aquesta construcció militar entorn 1960 s'hi edificà un xalet (Av. Jaume I, 24). En aquell moment membres de la Secció d'Arqueologia de la Biblioteca-Museu de Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú van aprofitar per excavar-hi un sondeig en el que es documentà un mur medieval, probablement pertanyent al priorat, així com diversos fragments ceràmics d'època ibèrica, dels segles V-II aC. Més tard durant les obres de construcció d'un transformador situat pocs metres a l'est del turó també es recolliren ceràmiques ibèriques per part d'aficionats. Actualment aquest edifici és de titularitat municipal i hi té la seva seu l'associació de veïns del barri. A finals de 2018 s'hi va dur a terme una intervenció arqueològica per part de membres de la cooperativa Arqueovitis, finançada per l'Ajuntament de Cubelles. | 41.1996300,1.6703700 | 388513 | 4561770 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85065-foto-08074-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85065-foto-08074-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85065-foto-08074-18-3.jpg | Legal | Ibèric|Medieval|Popular|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 81|85|119|80 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-01-11 09:52 | ||||||||
| 85066 | Cova del Trader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-trader | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. Bellmunt, J. 1958. Noticiario. Año 1958. Boletín de la Biblioteca Museo Victor Balaguer, v. 1957-1958. VANRELL, J. (1972) 'Troballes arqueològiques al riu Foix', Muntanya, núm.663, vol.84:184-185. Barcelona, Centre Excursionista de Catalunya. VIRELLA, J. (1978) 'Experiències a l'entorn de la localització d'estacions prehistòriques', Miscel·lània Penedesenca I, 4: 241-269. Vilafranca del Penedès, Institut d'Estudis Penedesencs | La major part dels nivells superiors van ser destruïts durant les excavacions dels anys 50' del segle XX. Els nivells paleolítics estan ben conservats | La cova del Trader es troba ubicada a mitja vessant d'un turó subsidiari a l'est de la muntanya de Sant Pau, a un 130 msnm. La cavitat te una forma de 'T', amb dues galeries que convergeixen en una sala central (on hi ha una pintada recent on hi diu 'cueva de Raival'). La seva formació es deu a la convergència de dues surgències, que convergeixen, fent diferents plànols d'erosió horitzontal. Això explica el graó horitzontal que queda penjat a un metre per damunt del sòl actual, formant una banqueta en el sector central de la paret de fons El braç de la dreta fa uns 4 m de llargada per 2 m d'amplada, tot i ser molt variable, i presenta les parets molt ennegrides. El braç de l'esquerra fa 2,5 m de llarg i és forca estret. L'amplada de la sala central es d'uns 3,5 metres per 5 de llarg, amb una alçada màxima de sostre de 2,20 m. Les excavacions dutes a terme els anys 50' van proporcionar restes ceràmiques prehistòriques i elements ornamentals del neolític final-calcolític i l'edat del bronze (entre 3500-1550 aC), així com restes humanes disperses. A partir de l'any 2015, el grup de recerca SERP de la Universitat de Barcelona, revisa els materials de la Biblioteca Museu Victor Balaguer i estableix que hi hauria materials ceràmics una mica més antics (del neolític antic) i també que, en total, hi hauria un mínim de 5 individus enterrats. Des de l'any 2016, un equip d'aquest mateix grup de recerca ha iniciat un projecte arqueològic a llarg termini. Els primers resultats han testimoniat una de les ocupacions humanes més antigues del Garraf, concretament entre el paleolític mitjà i el paleolític superior inicial (entre 100.000-28.000 aC). | 08074-19 | est de la muntanya de Sant Pau | Entre els anys 1955 i 1958, un equip d'aficionats comarcals a l'arqueologia, encapçalats per J. Bellmunt (membre de la Secció Arqueològica de la Biblioteca Museu Victor Balaguer) van dur-hi a terme un mínim de dues campanyes a la cova. Els materials arqueològics resultants foren dipositats a l'esmentat museu de Vilanova i la Geltrú | 41.2385700,1.6495500 | 386834 | 4566120 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85066-foto-08074-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85066-foto-08074-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85066-foto-08074-19-3.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Paleolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | Altres noms de la cova: cova de Trader, cova de Mas Trader, cova de Tradé | 78|79|77 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-01-11 09:52 | ||||||||
| 85068 | Jaciment del Castell de Cubelles. Vil·la romana de Cubelles. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-castell-de-cubelles-villa-romana-de-cubelles | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. CAPDET, F. (2005) 'Orígens del nom de Cubelles', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 65-74. PINOS, N. (1998) 'Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles', en Quaderns científics i tècnics de restauració monumental núm. 10. Diputació de Barcelona. Àrea de Cooperació Servei del Patrimoni Arquitectònic local CAIXAL, A. (1999) 'Memòria de les excavacions arqueològiques realitzades al pati de ponent (àmbit 19) del Castell de Cubelles' . Arxiu del servei d'Arqueologia i paleontologia (n.3125). Generalitat de Catalunya. | IaC-VdC | La construcció i evolució del castell ha afectat històricament les restes romanes | El jaciment consisteix en un conjunt de ruïnes d'una vil·la romana. Els vestigis més antics consisteixen en sengles murets de pedra seca traçats en direcció est/oest i es corresponen a l'època baix-republicana. La següent etapa arqueològica delimitada és un estrat d'època tiberiana i un mur de l'època de Claudi (mitjans del segle I). Durant el període Neró-Vespasià (54-79 dC.) va restar amortitzat el mur abans esmentat i, en aquella zona, es va enlairar força el nivell de terra. De finals del segle II o començament del III és el conjunt hidràulic, format per quatre cisternes cobertes amb volta de mig canó posades en bateria, en direcció nord/sud, les quals estaven relacionades amb un lacus o conducte aixal, on també es van localitzar passadissos perimètrics dotats d'opus tesselatum, així com restes de paviments amb mosaic de composicions decoratives diferents. Durant la segona meitat del segle IV va tenir lloc el darrer remodelatge important de la vil·la, ja que s'ha comprovat la desaparició del conjunt de lacus i mosaics en la forma que tenia fins llavors. Al segle V s'han documentat alguns remodelatges concrets, però en cap lloc del jaciment s'ha trobat l'estrat d'abandó de la vil·la, la qual romandria activa fins ben avançada l'època visigòtica o fins a la invasió sarraïna. | 08074-21 | pl. del Castell, 1 | L'existència de restes constructives romanes al subsòl del nucli antic de Cubelles ja es coneixia al segle XIX, fruit de descobertes casuals, quan Pujol i Camps es referia a les restes de fàbrica romana del costat de l'església. L'any 1932 es produeixen noves troballes amb motiu de la realització d'unes obres d'urbanització del terreny del castell de Cubelles, segons referències publicades el 13 d'octubre al Diario de Villanueva y Geltrú, on s'especifica la localització d'unes ruïnes d'una vil·la romana. Entre el 1964 i el 1965, Joan Bellmunt va dur a terme una campanya d'excavació, en la qual es va localitzar una conducció d'aigua, probablement medieval, restes d'un mur fet en sec, restes d'opus caementicium i diversos materials. Durant els mesos de febrer a maig de 1994 es va fer una campanya d'excavació, com a etapa prèvia de les obres de restauració del castell, que duu a terme el Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, en la qual es van localitzar un conjunt de restes pertanyents a una vil·la romana , les quals ens indiquen que aquesta vil·la es trobava en funcionament cap a finals del segle II aC. i que va patir nombrosos remodelatges fins al segle X, data en que es va bastir el castell de Cubelles aprofitant els vells murs romans. Les intervencions arqueològiques posteriors es van realitzar els anys 1995, 1996, 1999 i 2003. El 1996, amb motiu de les obres de construcció d'un edifici al solar núm. 10 del c/Narcís Bardají, es realitzaren uns rebaixos de terres, posant al descobert més restes constructives d'època romana. | 41.2077700,1.6725100 | 388706 | 4562671 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85068-foto-08074-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85068-foto-08074-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85068-foto-08074-21-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 83|80 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-01-11 09:52 | ||||||||
| 85069 | La Solana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-solana-4 | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. BARRASETAS, E.; JÁRREGA, R. (2004) 'La Solana, Cubelles, Garraf', Genera, M. (coord.) Actes de les Jornades d'Arqueologia i Paleontologia 2001: Comarques de Barcelona 1996-2001. La Garriga, 29 i 30 de novembre, 1 de desembre de 2001, Vol. 2. p. 722-729. GUIDI-SÁNCHEZ, José Javier (2010) 'Domus ruralis penetense. Estrategias y formes de hábitat entre Barcelona y Tarragona en el tránsito de la Antigüedad tardía a la Alta Edad Media', Revista d'Arqueologia de Ponent, 20: 93-124. | V-VII | Afectat per rebaixos i construccions posteriors | La Solana és un jaciment arqueològic emplaçat al paratge amb el topònim que li dóna nom, entre el peatge de la C-32 i la central tèrmica de Cubelles. És una zona ocupada per part de la urbanització amb el mateix nom, incloent-hi carrers així com camps de conreu. L'any 1961 s'hi excavà una necròpolis de 23 tombes. S'hi poden trobar fins a cinc tipus diferents de sepultures: una tomba en forma de banyera, tombes en pedres o lloses al fons i als costats formant un sarcòfag, una tomba amb tègules bipedals col·locades a doble vessant i dues tombes amb lloses a doble vessant. Gairebé totes les tombes s'orienten cap al sud-est. Totes elles corresponen a una època que pot anar des de la baixa època imperial fins a l'alta edat mitjana. En la prospecció superficial es recolliren alguns fragments d'àmfora romana, ceràmica comuna i vidre. Anys més tard, el 1996, es van posar al descobert un gran nombre de restes arqueològiques pertanyents a un establiment rural de l'antiguitat tardana (segles V-VII). S'hi documentaren noranta sitges, deu enterraments més (cinc d'ells a l'interior de les sitges, un en àmfora, dos enterraments en tombes de tègules i dos en tombes de lloses), un forn de petites dimensions de planta circular i base plana, 15 estructures de combustió, 9 llars, foses, retalls, restes d'una premsa, tres dipòsits i diverses dependències emmarcades per quatre murs. L'anàlisi i estudi de les restes faunístiques planteja una intensa activitat ramadera a La Solana. El jaciment ocupa una àrea major de l'excavada, contínuament cap al sud més enllà del límit expropiat per l'autopista. | 08074-22 | Entorn la urbanització de la Solana | El jaciment va ser descobert l'any 1961 al fer-se unes obres d'infraestructura per canalitzar l'aigua del pantà de Foix. En aquell moment s'hi localitzarà una petita necròpolis. L'any 1996 es va realitzar una excavació d'urgència amb motiu de la construcció de l'autopista C-32. En la que es documentaren diferents espais domèstics i productius. | 41.2060700,1.6560700 | 387325 | 4562504 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85069-foto-08074-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85069-foto-08074-22-3.jpg | Legal | Paleocristià | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 84 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-01-11 09:52 | ||||||||
| 85071 | Jaciment del Molí de l'Estaper | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-moli-de-lestaper | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004 | Afectat per rebaixos agrícoles | El jaciment del Molí de l'Estaper es coneix per notícies orals, no contrastades arqueològicament, de la troballa de fragments de ceràmica ibèrica, petites monedes i altres elements metàl·lics. | 08074-24 | A 150m nord-oest del Molí de l'Estaper | Segons informacions orals d'un tècnic municipal, en aquest camp i al vessant terrassat s'han trobat diversos materials arqueològics atribuïts a cronologia iberoromana. Segons les mateixes fonts, l'indret ha estat visitat en diferents ocasions per espoliadors amb detectors de metalls. Es desconeix la ubicació del material arqueològic, per la qual cosa no es pot verificar la seva atribució cronològica. Durant la inspecció realitzada a l'indret amb motiu de la revisió l'any 2002 de la Carta Arqueològica, no s'observà cap fragment ceràmic d'època antiga en superfície, només alguns fragments de ceràmica vidriada, blava catalana i grisa medieval. | 41.2174400,1.6632700 | 387948 | 4563757 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85071-foto-08074-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85071-foto-08074-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85071-foto-08074-24-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-01-11 09:52 | |||||||||
| 85073 | Cova de la Carretera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-carretera-0 | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. Mormeneo, L. 1996. La cova de la Carretera (Rocacrespa, Cubelles). Primera troballa del neolític antic evolucionat a la comarca del Garraf. I Congrés de Neolític de la Península Ibèrica, Gavà-Bellaterra 1995: 407-413. Virella, J.1979. Experiències a l'entorn de la localització d'estacions prehistòriques. Miscel·lània Penedesenca 1978 vol.1: 241-269. | La cova ha estat buidada repetides vegades per intervencions no ilegals no regulades. Actualment no queda sediment arqueològic | La cova de la Carretera es troba ubicada junt a la carretera BV-2115 a tocar de la quadra de Rocacrespa. Es tracta d'una cova de petites dimensions oberta en un banc de calcàries aptianes cretàciques, amb forma aproximada de 'T' en planta, de 4m de llarg per 1,5m d'amplada i 1,3m d'alçada a l'entrada i 1,7m d'alçada a l'interior. La col·lecció de materials recuperada durant les antigues excavacions és relativament escassa, però significativa: sis destrals i aixes de pedra polida, diferents elements d'indústria lítica tallada (làmines, gratadors i nuclis de sílex), fragments de dos vasos ceràmics (un dels quals es pot situar perfectament al neolític antic evolucionat), vint-i-dues denes discoidals de collaret (fetes sobre petxina), una d'esquist i tres de cal·laïta. Tots aquests materials es troben dipositats al Museu-Biblioteca Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. | 08074-26 | c. BV-2115 km 5,5 | L'any 1966, quan s'eixamplava la carretera BV-2115, els peons van habilitar la cova per guardar-hi eines. En aquell procés, es descobriren restes arqueològiques (sobretot sis destrals de pedra polida). El propietari de la finca es va posar en contacte amb la Secció d'Arqueologia del Museu Victor Balaguer (de Vilanova i la Geltrú). Els membres d'aquest grup van excavar la cova pràcticament en la seva totalitat i les dades van restar inèdites fins que van ser publicades l'any 1996. | 41.2367800,1.6637800 | 388024 | 4565903 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85073-foto-08074-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85073-foto-08074-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85073-foto-08074-26-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 79|78 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-01-11 09:52 | |||||||||
| 85074 | Búnquer de la Guerra Civil a la desembocadura del riu Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bunquer-de-la-guerra-civil-a-la-desembocadura-del-riu-foix | RAMOS, J. (2013) El patrimoni de la Guerra Civil a Cubelles (1936-1939). Cubelles: Ajuntament de Cubelles. VERDASCO, C.; SAÑUDO, P. (2011) Memoria científica de prospección arqueológica subacuática de la zona de playa de la desembocadura del río Foix, entre los T.T.M.M de Cubelles y Vilanova i la Geltrú (Garraf), Barcelona. Arxiu del Servei d'Arqueologia i Paleontologia, núm. 9483. | XX | Està pràcticament cobert per la sorra i exposat a les onades | El búnquer de la Guerra Civil a la desembocadura del riu Foix s'emplaça a la sorra de la platja de Sant Pere, a la dreta de la desembocadura del riu. Consisteix en un doble niu de metralladores de formigó armat situades en sengles cambres de 4,5 per 5 metres, unides per un passadís, en una amplada total d'uns 15 metres. Cada cambra, amb el frontal de planta semicircular, presenta una doble tronera apaïsada des de la que es podia disparar vers el mar. A banda i banda del passadís hi trobem també dues petites finestres. La coberta de tot el conjunt, de formigó armat, és plana. L'accés a aquest passadís es produïa des d'un altre passadís perpendicular a aquest, també de formigó, d'uns 12 metres de longitud. Tot el conjunt es troba avui pràcticament cobert per la sorra de la platja, essent pràcticament impossible accedir al seu interior. | 08074-27 | platja de Sant Pere | L'objectiu de la construcció d'una xarxa defensiva a la línia de costa, on s'insereixen les fortificacions de Cubelles, era la vigilància i control marítim amb la missió de contenir un intent de desembarcament. La defensa de la costa durant la Guerra Civil (1936-1939) a Cubelles era exercida per tropes del Cos de Carabiners i comptava a mitjans de 1937 amb un total de vuit carabiners que formaven part de la 4a companyia de la Comandància de Barcelona. Cubelles a més contava amb un altre niu de metralladora sobre situat a l'altra banda de la desembocadura del riu Foix, avui desaparegut. L'any 2011, durant la prospecció subaquàtica preventiva motivada per les obres de reconstitució i ampliació de les platges de Cubelles i de Sant Pere es va documentar aquest búnquer. | 41.1983300,1.6734900 | 388772 | 4561622 | 1936 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85074-foto-08074-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85074-foto-08074-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85074-foto-08074-27-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-01-11 09:52 | |||||||
| 85075 | Pou de Glaç de Can Cucurella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-de-can-cucurella | MARTÍNEZ, X. (2008) 'Can Cucurella i el Molí d'en Rovirosa', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 47-59. NUET, J. (1970). 'Els pous de neu del Montseny'. Muntanya. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, núm. 650. TUBAU, A. (1999) Moliners, calcinaires i pouaters: un passeig per la Cubelles preindustrial. Cubelles: Ajuntament de Cubelles i Institut d'Estudis Penedesencs. VIRELLA, J. (1989-89). 'Els pous de glaç del Penedès'. Gran Penedès, Butlletí de l'Institut d'Estudis Penedesencs, núm. 17-18. | XVII-XIX | Es troba parcialment cobert per la vegetació circumdant. | El pou de glaç de Can Cucurella s'emplaça a pocs metres a l'esquerra del riu Foix, a 160 metres a l'oest mas de Can Cucurella. Es tracta d'un edifici aïllat, cilíndric, d'uns 5 metres de diàmetre. La major part està excavat en el subsòl, assolint uns 3-4 metres de profunditat, i revestit per un mur de maçoneria, d'uns 80 cm de gruix. Per sobre la coberta és en forma de cúpula. S'hi conserva l'obertura, actualment enreixada per motius de seguretat, a través de la qual s'accedia al seu interior per disposar-hi les capes de gel. Hi ha també un parell de petites obertures quadrades més elevades. | 08074-28 | Can Cucurella | Un pou de glaç era una excavació al subsòl, generalment circular, revestida de murs de maçoneria o de pedra seca. A la superestructura, coberta amb una teulada o mitjançant una cúpula hi hauria l'accés per tal de permetre l'accés al pou i poder dipositar o extreure els blocs de gel mitjançant una politja. Servia per emmagatzemar gel produït en les geleres o corrents d'aigua pròxims en els moments més freds. El glaç dipositat durant l'hivern, s'extreia en èpoques més càlides i es feia arribar a1s centres de consum, com a refrigerant i conservant de begudes i aliments o bé per aplicacions medicinals. Els pous de gel es construïren i obtingueren la seva major rendibilitat en el decurs els segles XVII, XVIII i part del XIX, quan la fabricació i comercialització del gel representava una bona font d'ingressos (Nuet, 1970). Hi havia pous destinats a recollir neu i pous destinats a recollir gel. Els primers acostumaven a ser emplaçats a l'alta muntanya, mentre que els segons es situaven a menor altitud, vora rieres o estanys. El pou de glaç de Can Cucurella era un d'aquests darrers. Es desconeix la data de construcció del pou de gel, i si bé el més probable és que dati d'algun moment indeterminat dels segles XVII-XIX. | 41.2405000,1.6583100 | 387572 | 4566323 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85075-foto-08074-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85075-foto-08074-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85075-foto-08074-28-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-01-11 09:52 | ||||||||
| 85084 | Mas Xinxola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-xinxola | <p>MARTÍNEZ, X.. (2006) 'El Mas Xinxola', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 51-58. MARTÍNEZ, X. (2009) 'El Mas Xinxola a mitjan segle XVIII', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 118-122.</p> | XVI | Abandonat i en procés d'enrunament | <p>El Mas Xinxola és al centre del terme municipal de Cubelles, a la dreta del riu Foix, dominant la plana de les Mars Mortes, sobre els primers contraforts de la Serralada Prelitoral i al cantó nord de la zona energètica del que va ser la central tèrmica de Cubelles. Es tracta d'un edifici aïllat de planta baixa i primera planta. L'edifici hauria començat amb tres cossos i hauria anat evolucionant amb el celler, l' estable, i el corral. Els murs són de pedra picada unida amb morter. La façana es troba tapada per la construcció d'un afegit, a la banda de ponent. El portal és dovellat amb arc de mig punt, envoltat de tres finestres. A la banda de ponent hi havia l'abeurador per als animals. El carener de la teulada és paral·lel a la façana i les cobertes són fetes de teula àrab rogenca.</p> | 08074-37 | Cantó nord de la zona energètica d'Endesa, al camí de les Planes a Puigdetiula | <p>El primer propietari documentat del Mas Xinxola s'esmenta l'any 1739, es tracta de Lluís Papiol, que també era propietari de Mas Trader. Seria del seu llinatge familiar fins 1882, quan es ven a Joan Soler i Suau, que va ampliar l'heretat amb noves terres annexes. L'any 1930 s'expropien quaranta-una àrees per construir canals de rec del pantà del Foix. La propietat es mantingué inalterada i la masia habitada per masovers fins l'any 1976, quan la societat Tèrmicas del Besós SA adquiria terrenys i la masia per a la construcció de la xarxa elèctrica de distribució i dels dipòsits de combustible de la central tèrmica. A partir d'aquí el procés de deteriorament ha estat inexorable.</p> | 41.2110800,1.6581800 | 387510 | 4563057 | 08074 | Cubelles | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85084-foto-08074-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85084-foto-08074-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85084-foto-08074-37-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | Ens consta que darrerament aquesta masia ha estat enderrocada (juliol 2021). | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-01-11 09:52 | |||||||
| 85085 | Conjunt d'antigues botigues del castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-dantigues-botigues-del-castell | CASTELLANO, A. (1998) 'L'evolució urbana de la vila de Cubelles', en Quaderns científics i tècnics de restauració monumental núm. 10. Diputació de Barcelona. Àrea de Cooperació Servei del Patrimoni Arquitectònic local Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. LACUESTA, R. (2002) 'La història constructiva del Castell de Cubelles (1a part: 1511 i 1535-36)', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 35-46. | XVI | En procés de degradació evident | Els immobles coneguts com les botigues del castell formen part de la illa que integra el castell i l'hostal del castell. Es tracta d'immobles d'obra popular fets amb paredat comú arrebossat. La façana que dona al carrer Junçà presenta tres portals d'arc rebaixat, un transformat en finestra i els altres dos modificats amb portes més modernes. Al primer pis hi ha finestres senzilles amb ampit i les cornises fetes de maó a manera de revoltó. La façana que dona a la plaça del castell presenta sòcol de paredat comú, tot i que hi ha un sector refet amb maons, destaca la cantonera reforçada amb pedra més gran. Les obertures són emmarcades bé en maó o arrebossat, són dos finestres a la planta baixa i finestra i un petit balcó al primer pis. | 08074-38 | c. Junçà 4, 6 i Plaça del Castell | La referència més antiga amb el nom de botiga d'aquest espai és de 1582. En un plànol de Cubelles de 1817, la botiga s'adossa al castell pel sector de llevant, deixant ben definida la mansana. Segons es desprèn de la llegenda del plànol, es tracta d'un cos de planta baixa i pis, la primera ocupada per la botiga i el segon per un celler. Les obres de reforma de l'any 1673 van convertir aquests espais en casals, compartiments per guardar els cereals, un graner. En una part de l'edificació, justament a la cantonada del carrer del castell amb el carrer Major, hi havia la carnisseria que es va mantenir oberta fins a mitjan de segle XX. A l'altra banda del carrer hi havia diverses cases, algunes de les quals estaven sota alou dels senyors del castell. Just a l'entrada de la plaça del castell hi havia un arc que va ser enderrocat cap els anys trenta del segle XX. | 41.2079300,1.6726100 | 388715 | 4562689 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85085-foto-08074-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85085-foto-08074-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85085-foto-08074-38-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-01-11 09:52 | ||||||||
| 85089 | Casa Estapé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-estape | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004 | XX | Abandonat, balustrades trencades, igual que els vidres i algunes persianes. Jardí abandonat | La Casa Estapé es troba ubicada al carrer que uneix el casc històric de Cubelles amb la seva part nova i l'estació de FFCC, en una cantonada. Per aquest motiu presenta façana a dos carrers (C. Narcís Bardají i C. de l'Estació). Es tracta d'un edifici aïllat, amb jardí i una pèrgola a l'angle de trobada d'ambdós carrers. La façana principal es dona al carrer d'accés (C. Narcís Bardají). La casa està formada per un cos principal amb planta baixa i pis i presenta coberta composta amb teula àrab i un complex aparell de cobertura ceràmica. D'aquest cos en sobresurt una torre quadrada que assoleix una alçada més, amb coberta de teula àrab a quatre vessants i novament, repetint el model ja esmentat del pis principal, imbricació ceràmica. A la façana oposada (C. de l'Estació), se'n pot destacar un annex de cos de planta baixa que fa funcions de galeria i que està coberta per coberta plana en balcó amb balustrada. A la cantonada entre els dos carrers hi ha un pèrgola que segueix els mateixos paràmetres estètics de la resta de l'edifici. | 08074-42 | pg. de Narcís Bardají, 46. C/ de l'Estació 37 | Aquest edifici va ser fet construir per l'eminent cardiòleg cubellenc Francesc Estapé l'any 1943. En el seu testament, el va donar a beneficència a través de la Fundació Estapé. Aquesta fundació, amb problemes econòmics, ha cedit la gestió de les propietats de la citada fundació a l'ajuntament de Cubelles | 41.2052100,1.6740200 | 388828 | 4562385 | 1943 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85089-foto-08074-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85089-foto-08074-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85089-foto-08074-42-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 106|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-01-11 09:52 | |||||||
| 85123 | Barraca de pedra seca 1221 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-1221 | Presenta un enderroc parcial de part de la coberta i del seu mur per la banda est. | Aquesta barraca de pedra seca, amb codi de Wikipedra núm. 1221 s'emplaça en una petita clapa boscosa al mig de la urbanització de Mas Trader. La seva planta és circular, si bé amb certa tendència a la rectangularitat, amb coberta de falsa cúpula. Mesura uns 5 metres de diàmetre exterior i uns 3 de diàmetre interior, amb una alçada total de 2,55 m. Les parets estan fetes amb blocs irregulars de roca calcària, aprofitant les roques de majors dimensions i més regulars per confeccionar la porta. Aquesta és de llinda plana i mesura 1,45 m d'alçada i 0,65 m d'amplada. Presenta un enderroc parcial de part de la coberta i del seu mur per la banda est. | 08074-76 | A la urbanització de Mas Trader | Les barraques de pedra seca són un tipus de construcció tradicional comú a la Mediterrània. La seva edificació es realitza mitjançant la utilització de pedres de l'entorn (sovint la seva construcció serveix alhora per despedregar camps de conreu), sense la utilització de cap mena d'aglutinant o morter que les uneixi (s'uneixen 'en sec'). La tècnica consisteix en anar sobreposant filades de pedres sense treballar o únicament retocant-les mínimament per millorar-ne l'encaix. Per realitzar la coberta sovint s'utilitza una falsa cúpula que consisteix en anar tancant les filades de pedres, creant cercles concèntrics de radi cada vegada més petit, fins tancar la coberta, que es remata amb una o diverses lloses. Sobre de la coberta de pedra s'hi disposa una capa de terra que sovint és fixada mitjançant la plantació de vegetals, principalment lliris (Iris germanica). La tècnica de construcció amb pedra seca, que inclou a més de les barraques, marges, cisternes, masos, pous, etc., va ser reconeguda l'any 2008 per la UNESCO com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. | 41.2295700,1.6609000 | 387770 | 4565106 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85123-foto-08074-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85123-foto-08074-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85123-foto-08074-76-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-01-11 09:52 | ||||||||||
| 85124 | Barraca de pedra seca 1176 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-1176 | Aquesta barraca de pedra seca, amb codi de Wikipedra núm. 1176 s'emplaça en un bosc a 400 m al nord-est de Mas Peirot, dins una propietat privada tancada mitjançant una tanca de tela metàl·lica. La seva planta és amb forma de ferradura amb coberta de falsa cúpula. Mesura uns 3,20 m de llargada per uns 2,50 m d'amplada, amb una alçada total d'1,80 m. Les parets, d'uns 80 cm de gruix, estan fetes amb blocs irregulars de roca calcària, aprofitant les roques de majors dimensions i més regulars per confeccionar la porta. Aquesta és de llinda plana i d'uns 1,30 m d'alçada i 0,80 m d'amplada. Presentava un contrafort al lateral esquerra i paret posterior, força degradats | 08074-77 | Mas Peirot | Les barraques de pedra seca són un tipus de construcció tradicional comú a la Mediterrània. La seva edificació es realitza mitjançant la utilització de pedres de l'entorn (sovint la seva construcció serveix alhora per despedregar camps de conreu), sense la utilització de cap mena d'aglutinant o morter que les uneixi (s'uneixen 'en sec'). La tècnica consisteix en anar sobreposant filades de pedres sense treballar o únicament retocant-les mínimament per millorar-ne l'encaix. Per realitzar la coberta sovint s'utilitza una falsa cúpula que consisteix en anar tancant les filades de pedres, creant cercles concèntrics de radi cada vegada més petit, fins tancar la coberta, que es remata amb una o diverses lloses. Sobre de la coberta de pedra s'hi disposa una capa de terra que sovint és fixada mitjançant la plantació de vegetals, principalment lliris (Iris germanica). La tècnica de construcció amb pedra seca, que inclou a més de les barraques, marges, cisternes, masos, pous, etc., va ser reconeguda l'any 2008 per la UNESCO com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. | 41.2146600,1.6506800 | 386888 | 4563464 | 08074 | Cubelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85124-foto-08074-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85124-foto-08074-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85124-foto-08074-77-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-01-11 09:52 | |||||||||||
| 85125 | Barraca de pedra seca 1175 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-1175 | S'hi ha efectuat treballs de consolidació almenys en dues fases, la primera amb morter de calç i la segona amb ciment portland | Aquesta barraca de pedra seca, amb codi de Wikipedra núm. 1175 s'emplaça en una clariana a uns 275 m al nord-est de Mas Peirot, dins una propietat privada tancada mitjançant una tanca de tela metàl·lica. La seva planta és circular amb coberta de falsa cúpula. Mesura uns 4 m de diàmetre exterior, uns 2,50 m d'amplada interior, amb una alçada total de 2,55 m. Les parets, d'uns 75 cm de gruix, estan fetes amb blocs irregulars de roca calcària, aprofitant les roques de majors dimensions i més regulars per confeccionar la porta. Aquesta és de llinda plana i , d'uns 1,80 m d'alçada i 0,80 m d'amplada. S'hi ha efectuat treballs de consolidació almenys en dues fases, la primera amb morter de calç i la segona amb ciment portland. Al sostre hi trobem lliris | 08074-78 | Mas Peirot | Les barraques de pedra seca són un tipus de construcció tradicional comú a la Mediterrània. La seva edificació es realitza mitjançant la utilització de pedres de l'entorn (sovint la seva construcció serveix alhora per despedregar camps de conreu), sense la utilització de cap mena d'aglutinant o morter que les uneixi (s'uneixen 'en sec'). La tècnica consisteix en anar sobreposant filades de pedres sense treballar o únicament retocant-les mínimament per millorar-ne l'encaix. Per realitzar la coberta sovint s'utilitza una falsa cúpula que consisteix en anar tancant les filades de pedres, creant cercles concèntrics de radi cada vegada més petit, fins tancar la coberta, que es remata amb una o diverses lloses. Sobre de la coberta de pedra s'hi disposa una capa de terra que sovint és fixada mitjançant la plantació de vegetals, principalment lliris (Iris germanica). La tècnica de construcció amb pedra seca, que inclou a més de les barraques, marges, cisternes, masos, pous, etc., va ser reconeguda l'any 2008 per la UNESCO com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. | 41.2137000,1.6499600 | 386826 | 4563359 | 08074 | Cubelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85125-foto-08074-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85125-foto-08074-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85125-foto-08074-78-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-01-11 09:52 | ||||||||||
| 85126 | Barraca de pedra seca 1172 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-1172 | Aquesta barraca de pedra seca, amb codi de Wikipedra núm. 1172 s'emplaça al límit d'un bosc amb camps de conreu en un bosc a 300 m al sud de Mas Peirot, just al nord de la carretera C-32, dins una propietat privada tancada mitjançant una tanca de tela metàl·lica. La seva planta és rectangular amb coberta de falsa cúpula. Mesura exteriorment uns 4,20 m de llargada per uns 3,55 m d'amplada, amb una alçada total pròxima als 3 m. Interiorment l'espai mesura 3 x 2,05 m. Les parets, d'uns 75 cm de gruix, estan fetes amb blocs irregulars de roca calcària, aprofitant les roques de majors dimensions i més regulars per confeccionar la porta. Aquesta és de forma trapezoïdal, llinda plana i d'uns 1,60 m d'alçada i 0,55 m d'amplada. | 08074-79 | Mas Peirot | Les barraques de pedra seca són un tipus de construcció tradicional comú a la Mediterrània. La seva edificació es realitza mitjançant la utilització de pedres de l'entorn (sovint la seva construcció serveix alhora per despedregar camps de conreu), sense la utilització de cap mena d'aglutinant o morter que les uneixi (s'uneixen 'en sec'). La tècnica consisteix en anar sobreposant filades de pedres sense treballar o únicament retocant-les mínimament per millorar-ne l'encaix. Per realitzar la coberta sovint s'utilitza una falsa cúpula que consisteix en anar tancant les filades de pedres, creant cercles concèntrics de radi cada vegada més petit, fins tancar la coberta, que es remata amb una o diverses lloses. Sobre de la coberta de pedra s'hi disposa una capa de terra que sovint és fixada mitjançant la plantació de vegetals, principalment lliris (Iris germanica). La tècnica de construcció amb pedra seca, que inclou a més de les barraques, marges, cisternes, masos, pous, etc., va ser reconeguda l'any 2008 per la UNESCO com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. | 41.2093800,1.6461600 | 386500 | 4562884 | 08074 | Cubelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85126-foto-08074-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85126-foto-08074-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85126-foto-08074-79-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-01-11 09:52 | |||||||||||
| 85127 | Barraca de pedra seca 1173 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-1173 | Aquesta barraca de pedra seca, amb codi de Wikipedra núm. 1173 s'emplaça enmig d'un bosc, a 350 m a l'oest de Mas Peirot, al nord de la carretera C-32, dins una propietat privada tancada mitjançant una tanca de tela metàl·lica. La seva planta és rectangular amb coberta de falsa cúpula. Mesura exteriorment uns 3,80 m de llargada per uns 3,20 m d'amplada, amb una alçada total pròxima als 3 m. Interiorment l'espai mesura 2,40 x 1,80 m. Les parets, d'uns 70 cm de gruix, estan fetes amb blocs irregulars de roca calcària, aprofitant les roques de majors dimensions i més regulars per confeccionar la porta. Aquesta és de forma trapezoïdal, llinda plana i d'uns 1,60 m d'alçada i 0,50 m d'amplada | 08074-80 | Mas Peirot | Les barraques de pedra seca són un tipus de construcció tradicional comú a la Mediterrània. La seva edificació es realitza mitjançant la utilització de pedres de l'entorn (sovint la seva construcció serveix alhora per despedregar camps de conreu), sense la utilització de cap mena d'aglutinant o morter que les uneixi (s'uneixen 'en sec'). La tècnica consisteix en anar sobreposant filades de pedres sense treballar o únicament retocant-les mínimament per millorar-ne l'encaix. Per realitzar la coberta sovint s'utilitza una falsa cúpula que consisteix en anar tancant les filades de pedres, creant cercles concèntrics de radi cada vegada més petit, fins tancar la coberta, que es remata amb una o diverses lloses. Sobre de la coberta de pedra s'hi disposa una capa de terra que sovint és fixada mitjançant la plantació de vegetals, principalment lliris (Iris germanica). La tècnica de construcció amb pedra seca, que inclou a més de les barraques, marges, cisternes, masos, pous, etc., va ser reconeguda l'any 2008 per la UNESCO com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. | 41.2113900,1.6431500 | 386251 | 4563111 | 08074 | Cubelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85127-foto-08074-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85127-foto-08074-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85127-foto-08074-80-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-01-11 09:52 | |||||||||||
| 85131 | Corral de Rocacrespa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-de-rocacrespa | Tot i que es troba abandonat i envaït per la vegetació, la construcció es troba en un estat de conservació relativament bo, ja que les parets encara es troben dempeus. | El corral de Rocacrespa s'emplaça a mitja alçada al fondo del Castellot, a mà dreta de la carretera BV-2115, per sobre d'uns camps de vinya. Es tracta d'un corral parcialment enrunat de morfologia quadrangular de 16m de llarg per costat i prop de 330m2 d'extensió. La construcció de tres de les quatre cares de l'edifici combina l'obra de maçoneria, lligada amb fang, amb les parets de tàpia, amb una alçada total conservada de prop de 2m. La darrera cara, la d'accés, està completament realitzada en pedra seca i maçoneria lligada amb fang a trams. La porta, amb blocs escairats als brancals i com a llinda hi té una biga de fusta encara conservada. | 08074-84 | Fondo del Castellot | Lloc propietat de la família Rovirosa, posseïdors de la quadra de Rocacrespa i nombrosos terrenys al voltant des del segle XVI | 41.2368300,1.6650500 | 388130 | 4565907 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85131-foto-08074-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85131-foto-08074-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85131-foto-08074-84-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-01-11 09:52 | ||||||||||
| 85132 | la Caseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caseta-20 | Edifici abandonat en molt mal estat de conservació. A part de les deixalles que hi ha al seu interior, que són molt nombroses, també es pot veure com la teulada s'està fent malbé deixant entreveure moltes obertures | La Caseta s'emplaça a tocar de la carretera BV-2115, concretament en una corba situada al km.5. És un edifici aïllat de tendència quadrangular amb eixos llargs de gairebé 15m de llarg i una àrea d'aproximadament 82m2. L'edifici, que té totes les obertures tapiades excepte una porta a la banda sud, té les parets amb sòcol de maçoneria amb fang i recreixement de tapia fins una alçada de 4,5m a la façana nord i de 3,5 a la façana sud. L'edifici es troba coronat per un sostre a una vessant vers la façana principal. L'interior de l'edifici, en molt mal estat de conservació, permet veure encara l'esquelet de bigues de fusta que sustentava una primera planta així com la teulada, que conserva bona part de les bigues i també la seva coberta d'encanyissat, sobre de la qual s'hi poden observar les teules. | 08074-85 | El Quintal | 41.2328100,1.6676200 | 388339 | 4565458 | 08074 | Cubelles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85132-foto-08074-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85132-foto-08074-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85132-foto-08074-85-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-01-11 09:52 | |||||||||||
| 85142 | Trencarroques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trencarroques | SUSANNA, I., LLENAS, M., MADURELL--MALAPEIRA, J. (2013) Memòria de la intervenció paleontològica preventiva al Sector de Trencarroques (Castellet i la Gornal, Alt Penedès).Arxiu del Servei d'Arqueologia i Paleontologia, núm. 11355. | El material fòssil és molt ric i es troba exposat tant a la meteorització com al possible espoli | El jaciment paleontològic de Trencarroques es troba ubicat entorn el vèrtex que separa els límits dels termes municipals de Cubelles, Castellet i la Gornal i Cunit, en un espai ocupat per la urbanització Costa Cunit i el seu entorn. Es tracta d'un jaciment de vertebrats fòssils, situat inicialment en una zona de rebliment càrstic emplaçat entre arenites bioclàstiques transgressives atribuïbles al Languià i argiles vermelloses continentals atribuïbles al Burdigalià (Ramblià sup, Miocè inferior). L'any 2013 s'hi va dur a terme una intervenció paleontològica en la qual es van recuperar de diverses restes dentals i post-cranials de cèrvids i bòvids de mida mitjana, diverses restes de fèlids de mida lleopard i alguna resta de Lynx. En quan a les restes de microvertebrats les restes post-cranials de lagomorfs són molt abundants però no disposen de cap resta detognàtica. També s'han pogut recuperar diverses restes dentals de rosegadors, però cap d'elles es diagnòstica a nivell de gènere i/o espècie. Les dades obtingudes no permeten establir una edat cronològica precisa per al jaciment. L'obtenció de restes d'arvicòlids permeten situar el jaciment dins del Plio-Pleistocè, però sense més precisió. | 08074-95 | Entorn la urbanització Costa Cunit | En Jordi Cirés (cap de l'Àrea de cartografia geològica de l'Institut Geològic de Catalunya) va comunicar a l'ICP en el mes de març de 2013 que els geòlegs David Albalat i Aleix Mallofré que estaven realitzant una cartografia geològica es varen trobar amb un jaciment de vertebrats fòssils, i l'ICP ho comunica al SAP el 21 de març de 2013. També en data de 21 de març en Joan Madurell, en Jordi Cirés, en David Albalat, n'Aleix Mallofré, en Miquel Vila (IGC) i en Jordi Galindo (ICP) visiten el lloc. En data de 24 de maig de 2013 els paleontòlegs Ivette Susanna i Manel Llenas de l'ICP realitzen una prospecció amb recol·lecció de mostres per a l'obtenció de microvertebrats. | 41.2355900,1.6417700 | 386177 | 4565800 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85142-foto-08074-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85142-foto-08074-95-3.jpg | Inexistent | Neògen | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 125 | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-01-11 09:52 | |||||||||
| 85151 | El Castellot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-castellot-5 | Totalment enrunat | El Castellot s'emplaça en un petit replà de la carena que ascendeix, des del sud-est, cap a la Talaia, per sobre de la carretera BV-2115. S'hi ha pogut detectar la presència d'un mur rectilini amb carreus mitjans irregulars lligats amb morter, orientat en sentit nord-sud. La resta del conjunt es troba en runes, però relativament visible gràcies a una gran quantitat d'enderrocs que hi ha al voltant d'aquest mur i per tota la superfície conservada del cim de la carena. El conjunt, que potencialment no tindria unes grans dimensions, té un clar sentit estratègic, ja sigui lligat al camí que mena de Vilanova a l'Arboç o de control de la carrerada propera (Ramal A2). | 08074-104 | Vessant sud-oest del fondal del Petit | 41.2381200,1.6660100 | 388213 | 4566049 | 08074 | Cubelles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85151-foto-08074-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85151-foto-08074-104-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | Aquest jaciment va ser identificat durant la fase prèvia d'identificació toponímica del terme de Cubelles. En una segona fase, es va comprovar l'existència de les restes muràries al lloc identificat, gràcies a l'ajut del propietari de Can Rovirosa. | 85 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-01-11 09:52 | ||||||||||
| 85153 | Monument Charlie Rivel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-charlie-rivel | XX | El Monument Charlie Rivel es troba situat pràcticament al centre de la Plaça del Mar, situada al Sector Marítim de Cubelles. L'escultura està realitzada en formigó encofrat, xapa de ferro i fundició de bronze i amida aproximadament 450 cm d'alçada per 250 cm de llarg i per 260 cm d'ample o gruix. En termes generals, el Monument Charlie Rivel és un cub de formigó encofrat pintat de color blanc pàl·lid que té diferents cossos que sobresurten o entren i que donen volum a l'escultura, sobretot en sentit vertical. En el frontal principal (orientat al sud-oest) hi ha quatre franges de bronze verticals més enfonsades que l'eix del cub de formigó i, al seu costat, una cadira també de bronze (un dels símbols de Charlie Rivel). Corona aquest frontal una escultura de bronze del bust del pallasso. A la banda contrària, hi ha diferents volums de formes geomètriques que sobresurten del bloc principal, entre els quals destaca un cos de guitarra (un altre dels símbols de Charlie Rivel). Finalment, al frontal que mena cap al nord-oest hi ha la placa commemorativa de l'escultura, on s'hi pot llegir: I SI POGUÉS TRIAR / TORNARIA A / NÉIXER A / CUBELLES / JOSEP ANDREU / CHARLIE RIVEL / NAT EL 23 D'ABRIL DE 1896 | 08074-106 | pl. del Mar | 41.2017400,1.6769700 | 389070 | 4561996 | 1980 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85153-foto-08074-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85153-foto-08074-106-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | Guillermo Marín | La Fundició Gimfer fabricà la part de bronze, que correspon a la cadira i al bust de Charlie Rivel | 98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-01-11 09:52 | ||||||||
| 85173 | Col·lecció de paper pintat de Psique i Cupido | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-paper-pintat-de-psique-i-cupido | XIX-XX | Frederic Travé va decorar les parets d'una sala de la Biblioteca de Mitologia Clàssica. Concretament era instal·lat a la Sala de Psique i Cupido, que juntament amb la Sala d'Apol·lo i la Galeria de les Muses formaven la Biblioteca Mitològica. Es tracta de paper pintat de tipus panoràmic, format per dotze escenes: onze plafons i un rotlle. Aquest tipus de paper pintat va ser editat per Desfossé & Karth, a París a partir de 1872, si bé l'edició que es col·locà a Can Travé data de 1923. La composició és obra de Louis Lafitte i Merry-Joseph Blondel i va ser gravada per Xavier Mader. Entre les escenes que s'hi reprodueixen hi trobem la 'Consulta a l'Oracle', 'Psique transportada per Zèfir', 'El bany de Psique', 'Psique i les seves germanes', 'Psique descobreix Cupido', 'Psique abandonada', 'Psique és acollida per un vell pescador', 'Psique ofereix a Venus un gerret d'aigua salada', 'Psique dóna a Cerber una fogassa', 'Psique amb la capsa de Proserpina', 'Psique perdonada per Venus' i 'L'himeneu de Psique i Cupido'. | 08074-126 | Biblioteca Nacional de Catalunya | La Can Travé que avui podem observar és bàsicament fruit de les obres efectuades entorn el 1880 per part de l'hereva de la finca Rosa Escardó i el seu marit Magí Travé i Ballart. Cap al 1911, quan es va condicionar perquè els dos fills dels progenitors de la nissaga, en Federico i Eric Travé Escardó, poguessin compartir la casa d'estiueig i vers el 1920 es van ampliar algunes dependències auxiliars. L'obra més important va ser portada a terme a partir de 1938 per Frederic Travé Alfonso, empresari, bibliòfil i col·leccionista que condicionà l'interior per allotjar-hi les importants biblioteques i col·leccions que anà acumulant amb el pas dels anys. El paper ornamentava les parets d'una de les sales de la Biblioteca de Mitologia Clàssica on hi reuní una gran col·lecció de llibres de tema mitològic. Era instal·lat a la Sala de Psique i Cupido, que juntament amb la Sala d'Apol·lo i la Galeria de les Muses formaven la Biblioteca Mitològica. La Biblioteca estava moblada amb llibreries ornamentades amb un conjunt d'escultures i obres d'art: còpies de pintures, calcografies, plànols, mapes i arbres genealògics de tema mitològic. És un paper fabricat a París per Joseph Dufour entre 1814 i 1816. Editat per Desfossé & Karth a partir de 1872, el qual en va fer una dotzena d'edicions. A banda dels papers descrits, dipositats a la Biblioteca Nacional de Catalunya, a Can Travé en van quedar altres de la mateixa tipologia, a l'entrada de la casa n'hi havia altres amb la representació de les cataractes del Niàgara i el Port de Boston, situats a esquerra i dreta del passadís, respectivament. Mesuren 200 x 420 cm. A la sala de jocs de la torre rodona hi havia altres escenes del mateix estil i un paisatge del Carib. L'Ajuntament, donades les condicions d'humitat de la casa que els estaven deteriorant, els va fer retirar i es troben en procés de restauració A començaments del segle XIX és quan s'arriba a una major perfecció tècnica i plàstica en la realització del paper pintat. El paper panoràmic sorgeix en aquest moment i és hereu de les pintures al fresc que representaven esdeveniments històrics o imaginaris a partir de diverses escenes que generalment tenien un fons amb un paisatge comú. Les manufactures més importants eren a França, des d'on es van posar de moda i van aparèixer fàbriques de paper pintat en diversos indrets europeus. Van ser mostrats a exposicions internacionals i universals. S'instal·lava enganxant-lo directament a la paret i rematat amb frisos i greques o bé sobre un fris de fusta o un altre tipus de paper. L'any 1997 la Biblioteca de Catalunya comprà aquests elements a la Sra. Maria Antònia Maristany Ibarra, vídua de Frederic Travé. | 41.2082100,1.6723300 | 388692 | 4562720 | 08074 | Cubelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85173-foto-08074-126-2.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | Papers pintats del mateix tipus i fabricació es troben al Saló de Recepció dels Ambaixadors Estrangers de la Casa Blanca (Washington, EUA). | 98 | 53 | 2.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-01-11 09:52 | |||||||||
| 85055 | Molí de la Palma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-palma | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. MARTÍNEZ, X. (2013) 'El Molí de la Palma o Molí de l'Anton', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 65-77. | XVI-XX | El Molí de la Palma és un conjunt d'edificacions situat a tocar de la carretera de Can Trader, a l'anomenada Plana del Molí. Es tracta d'un conjunt d'una desena d'edificis la major part dels quals es troben dedicats a l'habitatge; hi ha alguns conjunts de cases aïllades mentre que d'altres es troben entre mitgeres, formant conjunts. Els edificis més rellevants són aquells numerats com a 2 -Cal Ciset- i 3 -Ca la Coloma-, que es troben units per un pont. Cal Ciset és un edifici de planta baixa i dues alçades, la segona de les quals té morfologia de terrat edificat. Compta amb tres portes, la principal és adovellada en arc escarser on a la clau hi ha inscrita la data '4 maig 1807'; a l'esquerra hi ha un accés als antics cellers és feta amb estil afrancesat amb una barreja de carreus i ceràmica única a les masies locals. L'accés de la dreta, sense trets remarcables, dona accés a l'hort. La segona planta té dues finestres de les mateixes característiques coronades amb una combinació de maó intercalat amb ceràmica, de trets similars a una de les portes de la planta baixa. A aquesta alçada, la primera planta es troba creuada per dues rengles de ceràmica verda i marró i és coronada per dues terrasses a plantes diferents, la primera de les quals presenta una balustrada que assoleix tota l'extensió de l'edifici. Es troba tot el conjunt emblanquinat amb calç del Penedès. Presenta coberta a doble vessant amb teula àrab. Per la seva banda, Ca la Coloma no presenta aspectes arquitectònics rellevants, però en aquest lloc és on es situava el molí que dona nom al conjunt. Es caracteritza per un portal principal amb arc escarser i per un conjunt d'obertures heterogènies en la planta principal i primer pis. A nivell d'evolució arquitectònica, sabem que la fesomia del conjunt va anar canviant gradualment, sobretot a partir de finals del segle XVIII. La dovella central indica que el 1800 es va construir un annex al molí, mentre que Cal Ciset seria construït el 1807. De forma segura, en aquells moments el molí es trobaria integrat a la part inferior de Ca la Coloma, però sembla que ja no tindria aquesta una mica abans de 1860, quan tot el conjunt ja acompliria funcions d'habitatge. En dates més recents, entre 1921 i 1936, Cal Ciset va ser reformada amb un estil afrancesat on s'integraren les rajoles esmentades i també l'estructura en terrasses i balustrada i el pont que uneix aquesta amb Ca la Coloma va passar d'una a dues finestres. | 08074-8 | ctra. El Mas Trader 1,2,3 | Tot i que la primera descripció del conjunt és de l'any 1728, no es coneix amb exactitud l'origen dels edificis. Es coneix la presència d'un molí en aquest indret a partir de 1565. | 41.2120100,1.6697900 | 388485 | 4563146 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85055-foto-08074-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85055-foto-08074-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85055-foto-08074-8-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | Altres noms del molí: molí de l'Anton, molí de l'Anton de Dalt, molí de l'Anton de Sobre | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-01-11 09:52 | ||||||||
| 85056 | Mas Guineu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-guineu-0 | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. MARTÍNEZ, X. (2018) 'El Mas Guineu', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 43-58. PINÓS, N. (1998) 'Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles', Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, Barcelona: Diputació de Barcelona. pàg. 69-87. | XVII | El Mas Guineu s'emplaça a la dreta del riu Foix, a la plana de l'antic delta del curs fluvial. Es tracta d'una masia formada per un conjunt de cossos majoritàriament adossats. L'edifici principal és de planta rectangular, consistent en planta baixa i pis. La façana principal, emblanquinada, està orientada a migdia. L'accés es produeix per un portal d'arc rebaixat flanquejat per sengles bancs correguts de pedra. A la dreta hi trobem una portella i un orifici circular segurament relacionat amb activitats productives, possiblement relacionades amb la vinificació. A banda i banda de la portalada hi trobem dues grans finestres rectangulars i enreixades, amb ampit motllurat de pedra. A l'alçada de la planta pis hi trobem quatre finestres rectangulars, de dimensions més petites. També hi podem veure una obertura circular i un rellotge se sol pintat. El ràfec està format per una tortugada de teula àrab encarregada de recollir les aigües pluvials de la teulada, construïda a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. A l'extrem oriental d'aquest cos hi trobem en un altre segurament adossat posteriorment, en forma de torre consistent en planta baixa i tres plantes pis. En aquest cos les obertures estan formades per un portal d'arc rebaixat sobre el que hi ha una finestra rectangular similar a les descrites anteriorment. Per sobre del nivell de la coberta del cos principal hi trobem tres finestres iguals rematades semicircularment emulant una galeria. Per sobre, en l'espai de sotacoberta encara hi trobem una finestreta més centrada. Un ràfec de maons separa la façana de la coberta. La teulada d'aquest cos, com en l'edifici principal, és a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal i està coronada amb campanar d'espadanya d'un ull. En el costat de llevant hi ha cossos annexos de planta baixa destinats a magatzem i garatge, així com un habitatge sense interès arquitectònic. En el costat de ponent, al costat de l'entrada hi ha un conjunt en el que hi havia un trull, un safareig i un pou. A la part de davant de la casa s'hi emplaçava una gran era enrajolada. A la part del darrera els diferents cossos creen un espai, tancat per un mur a mode de baluard, destinat a activitats de corral i agropecuàries. | 08074-9 | Mas Guineu | La primera referència d'aquesta masia data de 1666, quan apareix citada a l'inventari de béns de Francesc Almirall com a 'Casa la guineu o Miql Escardo'. Els Escardó disposaven de diferents propietats a la zona de Gallifa, entre les que es compten aquesta i el Mas Xinxola. La venda de Mas Guineu als Carbonell es produí en algun moment entre el 1666 i el 1711, quan el rector de Sant Antoni de Vilanova, mossèn Anton Carbonell comprà el Mas Guineu, segons s'esmenta a l'escriptura notarial de 1825. Ja difunt el propietari, el 1711, els marmessors de mossèn Anton Carbonell van vendre-la a Josep Carbonell. El 1748 heretà la propietat Amador Carbonell, el qual la donà en herència a Josep Carbonell i Casas el 1759. El 1812 el fill d'aquest, Jaume Carbonell d'heretà i 3 anys més tard la donà al seu fill, Josep Carbonell i Oliva. El 1825 aquest la vengué als tutors d'Antoni Mañozas i Tort, aleshores amb uns 19 anys, qui esdevindria alcalde de Vilanova entre 1848 i 1849. Un any més tard, el 1850, Antoni Mañozas cedí la masia al seu fill Antoni Mañozas i Ricart. El 1865 aquest vengué la masia a Dolors Ricart i Marquès, veïna de Vilanova, la qual el 1876 la donà en herència als seus nebots Francesc i Ricard Mañosas i Ricart. En morí el 1905 el segon sense descendència, la masia passà al primer en plena possessió. Durant el temps en què passà de mà en mà dins d'aquesta família, s'anomenà Masia Mañosas El 1921 Cristina Mañosas i Ricart, germana de Francesc Mañosas i Ricart vengué la propietat a Josep Padern i Sabater, de Barcelona, del qual passà amb la seva mort, el 1828, a la seva vídua, Dolors Padern i Utgès. Mesos després aquesta la vengué al vilanoví Joan Ferrer i Rovira, de qui va passar a la família propietària de Mas Guineu actualment. Un dels edificis, concretament el situat més a l'est del conjunt, sembla que es destinava als masovers i a residència temporal dels ramaders transhumants. | 41.2064300,1.6509200 | 386894 | 4562550 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85056-foto-08074-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85056-foto-08074-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85056-foto-08074-9-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-01-11 09:52 | |||||||||
| 85058 | Molí del Salze | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-salze | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. Pinós, N. 1998. Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles. Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, Diputació de Barcelona: 69-87. | XVI-XX | El Molí del Salze es troba ubicat en un pla a tocar de la carretera BV2115 que mena de Vilanova i la Geltrú a Castellet i la Gornal, aproximadament a l'alçada del quilòmetre 4,5, enfrontat a la Muntanya del Salze. Es tracta d'un edifici aïllat, probablement unifamiliar, format per diferents cossos afegits al llarg dels anys. El cos principal (situat a l'extrem oest) té planta baixa i una alçada i golfes. Un cos lateral, al centre del conjunt, té un format similar però sense golfes. Finalment, a la banda de llevant, trobem diferents cossos de planta baixa, un de caire domèstic mentre que hi ha dos cossos més amb finalitats, probablement, d'emmagatzematge. La façana principal, orientada al sud i a tocar del Camí vell de Cubelles, és senzilla, amb obertures quadrangulars limitades per maons a vista, d'igual manera que els ràfecs de cada pis. La seva teulada és a quatre vessants i es troba coronada al centre per un pinacle. El cos central de l'edifici té el mateix aspecte formal que el que hem descrit, tot i que, en aquest cas, compta amb teulada a una vessant orientada al nord. La resta de cossos i façanes no tenen interès arquitectònic. Davant de la façana principal, s'hi pot observar en bones condicions (tapat parcialment per la vegetació), el rec que conduïa l'aigua cap a l'exterior del molí que dona nom a la casa. A nivell constructiu, els trams baixos del canal i l'arc de la sortida d'aigües estan constituïts per carreus mitjans i petits regulars i escairats. Per la seva banda, els trams més alts estan constituïts per maons, probablement fruit de refaccions. Segons la bibliografia consultada, aquesta canalització és la mateixa que portaria aigua al molí de Baix, al de la Palma i al de l'Estapé. | 08074-11 | ctra. BV2115 p.k. 4,5 | La masia apareix esmentada per primer cop l'any 1570, pertanyia ja llavors a la quadra de Rocacrespa, mentre que la primera cita sobre el molí és de l'any 1593. L'any 1650 pertanyia als Rovirosa i, posteriorment, es troben referències a moliners d'aquest indret: Pere Clos el 1703 o Josep Mayner el 1706. Alguns documents indiquen que l'any 1845 el molí encara funcionava com a tal, però es desconeix la data en que va deixar de funcionar, tot i que probablement ja fos entrat el segle XX. | 41.2304400,1.6700500 | 388538 | 4565191 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85058-foto-08074-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85058-foto-08074-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85058-foto-08074-11-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-01-11 09:52 | |||||||||
| 85062 | Carrer de Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-antoni-1 | BROTONS, X., PINEDA. A. VIDAL. J : EIs carrers de Cubelles. Ajuntament de Cubelles i Consell Comarcal del Garraf. Vilanova i la Geltrú, 1994 Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. | XIX | El carrer de Sant Antoni de Cubelles es troba ubicat al nucli històric de Cubelles, entre la plaça de la Font i la Creu, a la banda nord de Can Travé. Es tracta d'un conjunt d'habitatges entre mitgeres a la banda nord del carrer i Can Travé i Ca l'Aleix (o Masia de la Creu) a la banda sud. Les cases del Carrer Sant Antoni són de planta baixa i pis. Puntualment presenten traces d'arquitectura historicista (incús modernista, p.ex. Habitatge número 15), però la majoria tenen un llenguatge arquitectònic popular, amb portal principal amb arc escarser i finestres laterals enreixades, mentre que els primers pisos tenen normalment balcó i finestra lateral, amb o sense forja i en general molt senzilla. Es troben escassos elements decoratius a les façanes, normalment emmarcaments enguixats de les obertures. | 08074-15 | c. de Sant Antoni | El carrer de Sant Antoni, situat a la part oriental del nucli de Cubelles, era originalment el camí d'entrada a la vila per la carretera vella de Vilanova. L'element més antic del carrer és actualment la capella de Sant Antoni de Pàdua (1694), que podria datar la urbanització inicial d'aquest tram. Tot i així, existeixen dades que afirmen que al segle XVI el carrer estaria poc urbanitzat, dinàmica que estaria canviant cap a mitjan de segle XVII (1655), al segle XVIII hi haurien ja 26 cases en aquest tram. Avui en dia però, la major part dels habitatges poden datar-se entre les darreries del segle XIX i els inicis del XX. L'any 1936, el carrer es va dir Francesc Layret i el 1939 va recuperar el seu nom d'origen. | 41.2088800,1.6748400 | 388903 | 4562792 | 1888 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85062-foto-08074-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85062-foto-08074-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85062-foto-08074-15-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 119|98 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-01-11 09:52 | ||||||||
| 85063 | Carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-major-22 | BROTONS, X., PINEDA. A. VIDAL. J : Eis carrers de Cubelles. Ajuntament de Cubelles i Consell Comarcal del Garraf. Vilanova i la Geltrú, 1994 Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. VIDAL, J. (coord.) (2001) Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 60-61. | El carrer Major es la via tradicional d'entrada a la població, que conserva el traçat medieval i connecta l'església parroquial fins a una de les sortides de la vila. Les edificacions del carrer són bàsicament habitatges unifamiliars entre mitgeres de planta baixa i dos pisos, en la seva majoria. Conviuen i predominen bàsicament dos estils arquitectònics, el populars i algunes construccions del segle XIX. El carrer divideix dues parts la vila. És un carrer d'una gran activitat i zona comercial i administrativa. El carrer Major constitueix juntament amb el carrer de Colom, l'eix principal del nucli antic de Cubelles, presidit per l'església de Santa Maria i pel castell. | 08074-16 | c. Major | Un dels eixos principals del poble durant molts segles. Sortia del camí ral per anar a parar a la plaça. Més tard s'allargà fins a arribar davant mateix de l'església, en una zona en què anteriorment hi havia l'hort de la rectoria. En aquest carrer hi tingué l'Ajuntament la seva entrada fins que l'any 1958 va ser traslladada a la plaça de la Vila. També a la rectoria s'hi entrava pel carre Major fins l'any 1968. | 41.2080800,1.6722600 | 388686 | 4562706 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85063-foto-08074-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85063-foto-08074-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85063-foto-08074-16-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | Altres noms del carrer al llarg de la història: Lluís Companys | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-01-11 09:52 | |||||||||
| 85064 | Quadra de Rocacrespa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/quadra-de-rocacrespa | PINOS, N. (1998) 'Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles'. Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, 10: 69-87. Barcelona: Diputació de Barcelona. RASPALL. N. (2017) Jaume Rovirosa Castellet, l'hereu. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. ROVIROSA, A. (2001) 'Rocacrespa i el rellotge més antic de Catalunya', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p.48-50. Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. | X-XX | La Quadra de Rocacrespa és un conjunt format per sis edificis de tipologia popular, Can Rovirosa, Can Segura, Can Merceret, Can Solà, Cal Frare i les Casetes, i un edifici religiós, la capella de Sant Jaume. Aquests immobles es desenvolupen al llarg d'un camí que mena a la carretera BV-2115. L'edifici principal és la casa pairal de Can Rovirosa. Es tracta d'una masia de planta basilical amb un baluard a la part frontal. L'accés a l'interior del baluard es produeix mitjançant una portalada carreuada en arc escarser, rematada per un ràfec de teula àrab. La façana principal de la masia, orientada a sud-oest, està composta segons tres eixos. Al costat de la finestra de llevant hi ha un rellotge de sol. Sembla que la casa conserva al seu interior un important conjunt de pintures murals així com mobiliari antic. Al sud-est de Can Rovirosa, separat d'aquest edifici per espais agropecuaris, hi trobem la capella de Sant Jaume. A l'altra banda de Can Rovirosa, al nord-oest, hi trobem una altra edificació destinada originalment a masoveria. És de planta baixa i pis amb teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal. En aquesta façana hi trobem un portal d'accés en arc escarser flanquejat per dues finestres rectangulars de diferents dimensions. A la planta pis hi trobem tres finestres rectangulars, més petites, repartides simètricament. A la cantonada dreta hi trobem un gran rellotge de sol. Al nord d'aquests edificis hi trobem un altre conjunt d'edificacions, aïllades de les descrites anteriorment. Hi destaca la façana principal d'una d'aquestes, amb un gran portal carreuat resolt en arc de mig punt flanquejada per sengles contraforts. A davant de Can Rovirosa, a l'altre costat del camí que articula el conjunt, hi trobem un altre conjunt d'edificacions. Es tracta d'immobles entre mitgeres les quals, originalment, és almenys en part es destinarien a activitats productives, com el celler. A la part posterior de Can Rovirosa hi trobem altres antigues masoveries d'obra popular. En un pati s'hi conserven un parell de bombes esfèriques de pedra que segons la memòria oral es conservarien a la propietat des de la Guerra del Francès. En altres espais exteriors hi trobem antigues moles de molí, col·locades amb finalitats ornamentals. En una d'elles hi ha gravada la data '1910'. | 08074-17 | Rocacrespa | La primera referència a la quadra data de l'onze de juny de 977, en l'escriptura de venda del castell de Sant Esteve de Castellet, i també apareix documentada el 999, en l'escriptura de venda del lloc de Rocacrespa del comte Borrell a Gombau de Besora, i el 1072, en la donació de terra de Deudat Bernat a la Canonja de la Santa Creu i Santa Eulàlia. L'any 1128 apareix citat el lloc de Rocacrespa en el testament de Ramon Miró, contingut al Cartulari de Sant Cugat del Vallès, i és esmentat com a quadra del terme de Cubelles en el Reial Privilegi de 1232. El 1251 i 1260 la quadra de Rocacrespa és propietat del noble Berenguer de Montserrat, i també apareix citada en un privilegi de Jaume I de 1257. Segons un fogatge de 1358, hi havia onze focs i era propietat de Saurina de Montbui; en un del 1358-78 se citen onze focs i són propietat de Guillem del Lladó; en un altre de 1365-70 se'n citen setze, juntament amb els de la quadra de Sant Pere, i són propietat del noble Ramonich Dortal; el 1378 era propietat de Guillem de Latona; i en un fogatge de 1381 es comptabilitzen onze focs. La quadra de Rocacrespa va ser donada pel rei Pere III a Bernat Fortià el 1380 i, el 1387, Joan I va donar l'esmentada quadra a la seva muller Violant de Barr. Segons el fogatge de 1497, la quadra de Rocacrespa era de Joana de Masdovelles, amb tres focs, el mateix nombre que apareixen el 1508 i el 1515, i que se n'ampliaren a cinc el 1553. En una escriptura del segle XVI apareixen esmentats Gabriel Miquel i Joan Vilella de Rocacrespa. El 1561 el senyor de Rocacrespa és Andreu Cucurella. El 1565, ho és Gabriel Vilanova. el qual encarrega una pallissa nova i la reparació del trull al mestre de cases Martí Marges. El mateix any va arrendar la casa i heretat de Rocacrespa, per cinc anys, a Miquel Llampayes. El 29 de maig de 1599 la família Vilanova determina vendre aquesta propietat a la Pia Almoina de la Seu de Barcelona, encara que es reserva una part de les peces de terra. En un document de l'any 1567 i en un testament del 1570 apareix esmentat en Jaume Rovirosa, el qual devia ser un avantpassat de la família Rovirosa, que actualment encara està vinculada a Rocacrespa. En un arrendament del 1571 s'esmenta per primera vegada l'existència d'un castell a Rocacrespa. Segons una llista del 1590-1591, sobre els que complien el precepte pasqual, Antoni Pedró i la seva muller habitaven Rocacrespa durant aquest període. El 1629, Elionor d'lcart i Vilanova va vendre a Cristòfol d'lcart la quadra de Rocacrespa. La casa fortificada o castell abans esmentat es va enfonsar el 1636. En un document de 1655 apareixen esmentades cinc cases a Rocacrespa, de les quals tres pertanyen al mateix nombre de membres de la família Rovirosa. Durant el segle XVII la família Rovirosa segueix exercint de pagès a Rocacrespa, sota la jurisdicció del senyor de la família dels Llupià, Carles de Llupià de Vilanova i d'lcart, el qual va obtenir el 29 de novembre de 1667 la reintegració de la senyoria de la quadra de Rocacrespa, mitjançant el pagament que havia rebut Gabriel de Vilanova a carta de gràcia. El 1757 el senyor de Rocacrespa era el marquès de Llupià. A les parets i en alguna porta de Can Rovirosa es conserven unes pintures de finals del segle XVIII realitzades per un emigrat que s'hi refugià. Durant el segle XVIII, Rocacrespa i Gallifa formaven un ajuntament separat de Cubelles, que el 1787 tenia 186 habitants. En diversos documents de diferents èpoques apareixen esmentats tres masos de la quadra de Rocacrespa: el mas Ricart, el mas de na Miquela i la masia del Sàlzer. En una relació de cases del municipi de Cubelles de 1853 apareixen esmentats diversos masos de Rocacrespa: el mas Cucurella, la casa Rovirosa, la casa Pich Gallart i el mas Gallart, que disten de la casa rectoral cinc quarts d'hora, el primer, i una hora la resta (PINOS, 1998). | 41.2370700,1.6619400 | 387870 | 4565938 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85064-foto-08074-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85064-foto-08074-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85064-foto-08074-17-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | Segons algunes descripcions a Rocacrespa es conserven restes de l'època medieval, entre les que es cita un basament de planta quadrada i restes d'una torre de planta circular que no hem localitzat durant la nostra visita. | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-01-11 09:52 | ||||||||
| 85072 | Quadra de Gallifa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/quadra-de-gallifa | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. AMAT, A.; MARTÍNEZ, X. (2017) 'Masia de Gallifa', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 7-45. CATALÀ, P.; CARBONELL, V.; BRASÓ, M. (1971) Els castells catalans, Vol. III. Barcelona. p. 896-898. MILLÁN, M.; CABÚS, A. (2016) Joan Boscà, senyor de Cubelles. Cultura i Renaixement. Cubelles: Ajuntament de Cubelles. MIRET, X. (1980) Els noms de lloc del terme de Cubelles. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. p. 21. PINOS, N. (1998) 'Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles'. Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, 10: 69-87. Barcelona: Diputació de Barcelona. | XII-XXI | La Quadra de Gallifa s'emplaça al capdamunt d'una suau elevació a 900 m al nord-oest del nucli històric de Cubelles. Es tracta d'un conjunt arquitectònic constituït per diversos edificis que segurament ha tingut continuïtat des de l'edat mitjana fins l'actualitat. Consisteix, actualment, en una casa pairal amb diverses dependències annexes, així com una altra edificació que en deuria ser la masoveria i l'ermita de Sant Pau de Gallifa. Tots els edificis s'adapten l'orografia del terreny. El cos central de l'edifici principal (núm. 9), d'una crugia, consta de planta i dos pisos amb coberta transitable. La façana principal, orientada a sud-est, disposa d'un aporta d'accés de llinda plana i una finestra amb ampit de pedra motllurada. Els dos pisos superiors respecten un clar eix de simetria. A la planta pis s'hi obren dos balcons de llinda plana sense volada amb barana de ferro forjat, mentre que al pis superiors s'hi obren dos finestrals amb llinda d'arc de mig punt i una petita barana de ferro inferior. Per sobre hi trobem una barana per a la coberta transitable que combina un mur llis una balustrada, respectant la simetria del conjunt. A la dreta d'aquest edifici se li adossa un altre cos de planta i pis (núm. 8). S'hi accedeix per una portalada en arc de mig punt obrada amb carreuat als muntants i amb maons a la volta. A banda i banda s'obren sengles finestres de diferents dimensions, la més gran de les quals està enreixada. A la planta pis hi trobem dues obertures rectangulars, també de diferents dimensions. Per sobre una tortugada dóna pas a una teulada de teula àrab a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. A la dreta s'hi adossa un altre cos de planta baixa amb teulada a una vessant que podria haver estat un celler. A la part posterior d'aquest conjunt d'edificis hi trobem un cup amb trepitjadora coberta al damunt. A davant d'aquests edificis hi trobem un altre conjunt de planta allargassada consistent en un celler amb espais de trepitjat. Premsat, cups i zona de bótes. A la part de darrera del conjunt descrit hi trobem les masoveries (núm. 10 i 11). Es tracta de dos edificis de planta i pis, adossats per una cantonada, generant un baluard davant d'un d'ells. Les cobertes són de teula àrab a dues vessants. Tanquen el conjunt safareigs, estables, corrals, pallisses i coberts per carros. Al costat sud-oest de les actuals edificacions hi ha una terrassa, el costat sud-est de la qual integra part d'una estructura circular (probablement una torre), de la qual s'observa l'interior. Pocs metres a l'oest hi ha restes de dues construccions cobertes en part per sediments i vegetació, igualment fetes amb pedres petites unides amb morter de color blanquinós d'aparent tipologia medieval. Aquestes construccions semblen correspondre a les que estan representades en una aquarel·la de principi de segle, abans que fossin enderrocades pel propietari de la finca per construir la terrassa. Al costat est de l'esmentada terrassa hi ha un pou que podria haver aprofitat una torre de planta quadrangular, ja que el parament extern visible també està fet de pedres i morter. | 08074-25 | c. de Sant Pau de Gallifa, 8-11. | El lloc de Gallifa és documentat el 1100, en una escriptura de donació d'Engúcia a Guillem Bernat. Al segle XIV era de la família Miralpeix i hi havia de deu a catorze focs, segons els fogatges de 1358 i de 1365-70. Segons un fogatge de 1381 hi havia deu focs, mentre que en un de 1553 la quadra tenia quatre focs. En una escriptura del segle XVI apareix esmentat Gaspar Lleó de la quadra de Gallifa. A principis del segle XVI pertanyia a Joan Boscà Almogàver, poeta renaixentista, i la seva hereva, Mariana d'Aragó Boscà es va vendre la propietat a Joan Bardají, el 1564. En un testament de l'any 1563, Barthomeu Lleó atorga terres de la quadra de Gallifa al seu fill Bartomeu. En un capbreu de l'any 1570 s'esmenta que els hereus de Joan Fuster tenien un molí a Gallifa. A finals del segle XVI apareix documentat Andreu Lleó com a pagès del mas de Gallifa. A principis del segle XVII pertanyien a la jurisdicció de Gallifa el 'castell de Gallifa', dels successors de Joan Bardají, mort l'any 1588, el mas Trader, el corral de l'Almirall, el molí de na Fustera, el corral d'en Cona, el corral del Tort, el mas d'en Palau, can Baró, can Prats o molí de l'Anton i can Granell. En un document de 1655 apareixen comptabilitzats catorze cases i dos masos a la quadra de Gallifa. Al segle XVIII la quadra de Gallifa va formar un municipi, separat de cubelles, juntament amb la quadra de Rocacrespa, que l'any 1787 tenia 186 habitants. En una pintura datada l'any 1880 on s'hi representa Gallifa, hi apareixen tres torres pertanyents al possible castell de Gallifa. Segons l'actual propietària, Assumpció Amat, a finals del segle XIX tres de les quatre cases eren propietat de Remigio Rosés, mentre que l'altra era de la família Alba, la qual la va vendre. L'any 1928, a Assumpció Rosés, filla i hereva de l'anterior i vídua d'Eudald Amat. Després, la totalitat de la finca va ser heretada pel seu fill Manuel Amat Rosés, pintor i escriptor vilanoví. En un document de 1920 es troba citat Can Gallifa com a despoblat sense número. El 1936, la finca va ser confiscada fins que en acabar la Guerra Civil espanyola va ser restituïda als seus propietaris. L'any 2016 Gallifa la família Amat vengué Gallifa a la família Gómez de Can Baró amb la intenció de recuperar aquesta masia, una de les més importants de la zona. | 41.2152700,1.6670300 | 388259 | 4563511 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85072-foto-08074-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85072-foto-08074-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85072-foto-08074-25-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | Al Catàleg municipal està doblement fitxat com a jaciment i com a conjunt arquitectònic | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-01-11 09:52 | ||||||||
| 85076 | Corral de l'Almirall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-de-lalmirall | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. MARTÍNEZ, X. (2014) 'El Corral de l'Almirall', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 76-89. PINÓS, N. (1998) 'Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles', Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, Barcelona: Diputació de Barcelona. pàg. 69-87. | XVII | El Corral de l'Almirall s'emplaça a la carretera de Mas Trader, 28 al sud-oest de la urbanització de Mas Trader, a la riba dreta del riu Foix. Es tracta d'un conjunt de cossos construïts en forma d'ela, amb un baluard que tanca parcialment l'espai creat davant d'aquests. L'entrada a aquest espai clos es realitza a través d'una entrada amb arc rebaixat construït amb maons i teulada amb aiguavessos a dues bandes. L'edifici principal és de planta i pis amb teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal. Aquesta s'orienta a migdia i compta un portal d'arc escarser al centre. A l'esquerra de la façana hi trobem una finestra de llinda plana que per fotografies antigues sembla que havia estat també un portal. Al centre de la planta pis hi trobem un balcó sense voladís de llinda plana i dues finestres a l'esquerra d'aquest, també de llinda plana i amb ampit esglaonat. A la dreta del balcó hi ha un gran rellotge de sol pintat. La façana està rematada per un ràfec esglaonat de maons. Totes les obertures es troben actualment enreixades. A l'oest d'aquest cos principal se li adossa un altre formant l'esmentada forma d'ela. El primer tram, també residencial, és també de planta i pis, amb un portal d'arc rebaixat i un balcó sense voladís a la planta pis, també enreixats. A continuació s'estén un cos de planta baixa, originalment amb finalitats de tancat de ramat, amb dos grans portals d'arc rebaixats de maons. Aquesta ala del conjunt compta amb coberta de teula àrab a un únic vessant, vers l'interior. A l'extrem d'aquest espai hi trobem una barbacoa i una font enrajolada de factura recent. A l'oest d'aquest conjunt, separat d'aquest, hi trobem un altre edificació molt recent, actualment en desús. | 08074-29 | ctra. De Mas Trader, 28 | Els primers esments amb el nom de 'Mas de la Olla', daten de 1416 i continuen en els segles XVI i XVII. És en aquest darrer segle, concretament el 1655, quan apareixen els primers esments associats al cognom 'Almirall'. El primer cop que la masia apareix esmentada amb el nom de 'corral' és de 1795, concretament com a 'Corral dit del Almirall' (Martínez, 2014). Durant el segle XVIII, segons algunes hipòtesis (Pinós, 1998), el corral de l'Almirall apareix esmentat amb el nom de corral de les Arenes. Posteriorment se'l va nomenar del 'Filipino', degut que un masover (Josep Soler i Alba) havia estat a la guerra de les Filipines de 1896-1898. | 41.2196700,1.6577500 | 387489 | 4564011 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85076-foto-08074-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85076-foto-08074-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85076-foto-08074-29-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | Altres noms de l'immoble: cal Filipino, corral de les Arenes, mas de l'Olla | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-01-11 09:52 | ||||||||
| 85077 | Mas Baró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-baro | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. MARTÍNEZ, X. (2012) 'Mas Baró', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 77-86. PINÓS, N. (1998) 'Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles', Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, Barcelona: Diputació de Barcelona. pàg. 69-87. | XVI | El Mas Baró s'emplaça al nord del nucli històric de Cubelles, en una plana agrícola a l'esquerra del riu Foix. Es tracta de diversos cossos associats de planta i pis, amb coberta de teula àrab a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal. L'accés al cos principal es realitza mitjançant una portalada d'arc de mig punt, coberta per una marquesina moderna. A banda i banda en aquesta planta hi trobem repartides simètricament dues finestres de llinda plana amb ampit esglaonat. A l'extrem dret d'aquest cos hi ha un altre portal d'arc escarser el qual, antigament, deuria donar accés a les quadres. S'afegeix a aquest cos un altre per la banda sud-est que deuria tractar-se de la masoveria. Aquest cos consta de dos eixos simètrics, amb una porta en arc de mig punt i una finestra a la planta baixa i sengles finestres de llinda plana a la planta pis. Les finestres del conjunt de dos cossos descrits compten amb porticons de fusta i els ràfecs combinen maons i teules. | 08074-30 | Mas Baró | Tot i que algunes teories apunten a que aquesta casa pairal tindria els seus orígens en el Mas d'en Pujol, documentat en els arxius cubellencs des del segle XV (Martínez, 2012), els primers esments documentals com a Cal Baró els trobem al segle XVII. El cos de la masoveria va ser construït el 1953. A l'interior del galliner hi ha una rajola amb la data de 1489. | 41.2141700,1.6686200 | 388391 | 4563387 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85077-foto-08074-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85077-foto-08074-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85077-foto-08074-30-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-01-11 09:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 87,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/