Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 47960 | Casa Flo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-flo | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.39/058.</p> | XX | <p>Edifici aïllat de planta rectangular i envoltat de jardí. Presenta una coberta de teula àrab de quatre vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i ràfec sostingut amb barbacana de fusta a tots els paraments. Està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, compta amb un porxo davanter cobert per una terrassa al pis i una galeria tancada a l'extrem de llevant. El porxo s'obre al jardí mitjançant pilars decorats amb impostes motllurades i presenta un escut de terracota central amb la imatge d'una cara femenina. La terrassa està delimitada amb barana de ferro treballada intercalada entre pilars d'obra i la galeria compta amb una finestra oberta al porxo de perfil esglaonat i llinda de maó a plec de llibre. També hi ha un plafó de ceràmica vidrada acolorida amb el mateix tipus de llinda, situat a la façana principal. La resta d'obertures de la construcció són rectangulars i estan emmarcades amb el mateix revestiment que cobreix els paraments. De l'interior destaca l'escala a la catalana de perfil rectangular i els paviments de mosaic hidràulic acolorits amb motius florals i geomètrics. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats, amb una motllura de maons que recorre la divisòria entre els dos nivells i les cantonades superiors bastides amb maons també. A l'extrem sud-oest de la finca, destaca un volum rectangular corresponent a la zona de garatge, que presenta una coberta plana al nivell del jardí.</p> | 08075-50 | Camí de la Creueta, 3 - Veïnat de Pedró - Zona de Canyamars | <p>La casa fou concebuda com a habitatge d'estiueig per una família de l'alta societat barcelonina. De fet, el terreny fou un regal del propietari de la masia de can Galzeran (actualment can Prats), que està situada a pocs metres de distància i que era amic de la família Flo. La casa fou construïda entre els anys 1910 i 1915. El terreny on es troba, juntament amb els solars de les cases veïnes (casa Recoder i casa Raventós), era conegut antigament com a 'Parc Galzeran'. Pel que fa als paviments de mosaic hidràulic presents a la construcció, cal dir que foren fabricats per l'empresa familiar 'Mosaicos hidráulicos ORSOLA SOLA Y CIA' de Barcelona.</p> | 41.6024600,2.4477300 | 453979 | 4605787 | 1910-15 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47960-foto-08075-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47960-foto-08075-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47960-foto-08075-50-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Estilísticament, se li pot atribuïr un cert llenguatge noucentista. Una de les imatges ha estat extreta de l'Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius, elaborat per la Diputació de Barcelona l'any 2005. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:32 | |||||||
| 47961 | Casa Recoder | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-recoder | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.40/059.</p> | XX | <p>Edifici aïllat de planta rectangular, amb un gran pati davanter enrajolat amb cairons. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i ràfec sostingut amb barbacana de fusta a tots els paraments. Està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, compta amb un porxo davanter cobert per una terrassa al pis. El porxo s'obre al jardí mitjançant pilars completament coberts d'heura. La terrassa està delimitada amb barana de ferro intercalada entre pilars d'obra, els quals també estan recoberts d'heura. Adossat a la façana posterior hi ha un altre volum rectangular cobert amb una terrassa al nivell del pis. En general, totes les obertures de la construcció són rectangulars i estan emmarcades amb el mateix revestiment que cobreix els paraments. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats. A l'extrem sud-est de la finca, davant de la façana principal, destaca un volum rectangular corresponent a la zona de garatges, que està cobert per una terrassa plana al nivell del pati. Aquest espai està delimitat amb una destacable barana de gelosia ceràmica.</p> | 08075-51 | Camí de la Creueta, 5 - Veïnat de Pedró - Zona de Canyamars | <p>La casa fou concebuda com a habitatge d'estiueig per una família de l'alta societat barcelonina. De fet, el terreny fou un regal del propietari de la masia de can Galzeran (actualment can Prats), que està situada a pocs metres de distància i que era amic de la família. La casa fou construïda entre els anys 1910 i 1915. El terreny on es troba, juntament amb els solars de les cases veïnes (casa Flo i casa Raventós), era conegut antigament com a 'Parc Galzeran'. L'any 1954 es va otorgar la llicència d'obres per a la construcció del porxo davanter adossat a la façana principal. El porxo posterior, en canvi, fou edificat l'any 1956 juntament amb d'altres reformes i ampliacions (construcció d'una sala d'estar).</p> | 41.6024600,2.4479100 | 453994 | 4605787 | 1910-15 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47961-foto-08075-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47961-foto-08075-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47961-foto-08075-51-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Estilísticament, se li pot atribuïr un cert llenguatge noucentista. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:32 | |||||||
| 47962 | Casa Raventós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-raventos | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.41/060.</p> | XX | <p>Edifici aïllat de planta rectangular i envoltat de jardí. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i ràfec sostingut amb barbacana de fusta a tots els paraments. Està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, compta amb dos porxos davanters laterals que deixen el portal d'accés central descobert. Aquests porxos estan coberts amb teulades d'un sol vessant amb el mateix tipus de ràfec que el volum principal. Alhora s'obren al jardí mitjançant grans obertures rectangulars i d'arc rebaixat, delimitades amb baranes d'obra de gelosia entre pilars. En general, totes les obertures de la construcció són rectangulars i estan emmarcades amb el mateix revestiment que cobreix els paraments. Damunt del portal d'accés hi ha un destacable plafó de ceràmica vidrada blava, amb la imatge de la Mare de Déu de Montserrat. Aquest plafó està protegit amb un voladís de teula àrab ancorat al parament. També destaca el forat de ventilació de la coberta, d'obertura romboïdal, decorat amb gelosia d'obra de color gris i situat a la part superior de la façana principal. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats.</p> | 08075-52 | Camí de la Creueta, 7 - Veïnat de Pedró - Zona de Canyamars | <p>La casa fou concebuda com a habitatge d'estiueig per una família de l'alta societat barcelonina. De fet, el terreny fou un regal del propietari de la masia de can Galzeran (actualment can Prats), que està situada a pocs metres de distància i que era amic de la família. La casa fou construïda entre els anys 1910 i 1915. El terreny on es troba, juntament amb els solars de les cases veïnes (casa Flo i casa Recoder), era conegut antigament com a 'Parc Galzeran'.</p> | 41.6026100,2.4481600 | 454015 | 4605803 | 1910-15 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47962-foto-08075-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47962-foto-08075-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47962-foto-08075-52-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Estilísticament, se li pot atribuïr un cert llenguatge noucentista. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:32 | |||||||
| 47963 | Can Canyamars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-canyamars | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.42/061. BONET I GARÍ, Lluís (1983). Les Masies del Maresme. Barcelona: Montblanc-Martín, C.E.C., p. 208 GRAUPERA I GRAUPERA, J.; BRIANSÓ I PALLÀS, A. (2007). El Maresme. [Vallbona de les Monges]: March, DL, p. 54. MARFÀ I RIERA, Carles (1985). 'Joan de Canyamars (1432? - 1492)'. II Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró: Museu Arxiu de Santa Maria, p. 25-32. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. SUBIÑÀ I COLL, Enric (2017). 'Dosrius i Canyamars a l'edat mitjana. Una terra de pagesos'. Duos Rios, núm. 3, p. 27.</p> | XVI-XVII | <p>Masia aïllada completament reformada que consta de dos cossos adossats que li proporcionen una planta rectangular. Ambdós volums presenten una coberta de teula àrab de dues vessants, amb els careners perpendiculars a la façana principal i amb doble ràfec de teula àrab a tots els paraments. El volum principal està distribuït en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada al sud-est. Presenta un gran portal d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. A banda i banda hi ha dues finestres rectangulars, amb els brancals i la llinda plana de pedra i els ampits motllurats. Al pis destaca la finestra central, d'arc conopial trilobulat amb les impostes i l'ampit decorats amb motius florals i geomètrics. A banda i banda hi ha dues finestres rectangulars amb els brancals bastits amb carreus pedra i les llindes planes sostingudes amb permòdols, la de la banda esquerra amb arc conopial. Les façanes laterals presenten una combinació de finestres rectangulars i obertures de llinda i permòdols, bastides en pedra i majoritàriament restituïdes. L'altre volum arquictectònic, adossat a la façana posterior del principal, només s'organitza en un sol nivell, però també compta amb diverses obertures rectangulars emmarcades en pedra i restituïdes. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats, amb les cantoneres bastides amb carreus de pedra. Davant de la façana principal hi ha un gran espai d'era bastida en pedra. Adossat en perpendicular a l'extrem nord-est del parament hi ha un gran portal d'arc rebaixat adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. Està obert en un mur perimetral que està disposat a mode de barri envoltant l'era.</p> | 08075-53 | Avinguda de la Creu d'Aguilar, 10 - Urbanització de Can Canyamars - Zona de Canyamars | <p>La primera referència documental de la masia apareix en el fogatge de l'any 1497, en el que apareix el topònim 'Canyamàs'. Alhora, el topònim 'en Canyamars' torna a aparèixer en el fogatge de l'any 1515, tot i que també hi consta l'Esteve Canyamars. Posteriorment, en un capbreu de les rendes de Dosrius i Canyamars datat l'any 1570 hi consten en Salvador Canyamas i en Bartolomé Canyamas, del 'Manso Canyamas'. Al mateix temps, la masia apareix novament documentada en una relació de masos del terme de Dosrius i Canyamars ('Individuació de tots los masos que componen lo terme y Parroquies de Dosrius y Canyamas ab las casas y terras que son continuades en lo de capbreu del 1570'). En aquest document hi tornen a aparèixer en Salvador i en Bartomeu Canyamars, tot i que el mas només apareix relacionat amb aquest segon personatge. Finalment, en una relació titulada 'Noms dels masos en que es composen la parròquia de Dosrius y Canyamas quan totes estan baix domini directe de la casa de Marquès de Castelldosrius' hi apareix novament el 'Mas Canyamas ab ses terras'. Posteriorment, segons una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, l'any 1632 continuen apareixent dues cases anomenades 'Canyamás' dins del veïnat de Canyamars, tot i que en la relació de l'any 1897 només en consta una ('Cañamás'). Durant els segles XVIII i XIX, les referències documentals de la masia continuen. El nom 'Canamas' apareix citat en les 'Llibretes per cobrar lo reial cadastro de dosrius y cañamas del primer ters de 1786', i també en les posteriors fins l'any 1792. Posteriorment, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Durant el segle XX, la masia fou propietat de la família Fradera, que també era la propietària de diverses cases i masies situades a Canyamars, juntament amb diverses hectàrees de terreny rústic. L'any 1960, l'edifici fou objecte d'una gran reforma tant a l'interior (fou segregada en cinc habitatges) com a les façanes exteriors (reforma de gran part de les obertures). Segons consta, durant la dècada dels anys 80, el portal d'accés era de llinda plana. Tot i que documentalment no es pot assegurar, és probable que el pagès remença Joan de Canyamars fos fill d'aquesta masia. Aquest personatge va intentar assassinar el rei Ferran II el Catòlic a Barcelona l'any 1492. Després de ferir-lo greument va ser considerat un boig i fou condemnat a morir amb greus patiments i escarnis.</p> | 41.6004000,2.4449900 | 453749 | 4605559 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47963-foto-08075-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47963-foto-08075-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47963-foto-08075-53-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | A pocs metres de l'edifici, dins de la finca, hi ha un pou de planta circular bastit en un desnivell del terreny, que presenta unes escales adossades fetes de maons. A pocs metres hi ha una bassa de planta circular arrebossada, amb un petit espai de safareig inclòs. | 93|98|119|85 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:32 | ||||||||
| 47964 | Can Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-feliu | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 94. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.43/062. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVIII-XIX | Força enrunada i coberta de vegetació. | <p>Masia enrunada i coberta d'abundant vegetació que conserva una planta més o rectangular. La coberta està completament esfondrada, així com el forjat del pis superior. Els murs estan força degradats, sobretot de la part superior. Moltes de les obertures s'han perdut, tot i que es conserva una finestra rectangular emmarcada amb carreus de pedra i una petita obertura rectangular bastida amb carreus també. També s'observa una llinda bastida amb maons disposats a sardinell. Es conserva, tot i que en mal estat, el forn de volta a l'exterior del perímetre. La construcció està bastida en pedra de diverses mides sense treballar i fragments de maons. En alguns trams es conserven restes del revestiment que cobria les parets.</p> | 08075-54 | Urbanització de Can Canyamars - Zona de Canyamars | <p>Segons una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, l'any 1897 apareix una casa anomenada 'Feliu de la Plana' dins del veïnat de Canyamars. Tot i que no hi ha constància documental directa, sabem que la masia de can Feliu va estar vinculada a la família Nogueres, que en foren els darrers habitants a principis del segle XX. Aquest cognom està documentat a Canyamars des de finals del segle XVIII. A finals del segle XIX, a la masia hi visqué la Maria dels Polls, que estava casada amb un membre de la família Nogueres i que es decicava a la cria i venda de pollastres. L'any 1966, la masia fou venuda als promotors de la urbanització i, des de l'any 1988, és propietat de l'ajuntament de Dosrius.</p> | 41.6092900,2.4428000 | 453573 | 4606548 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47964-foto-08075-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47964-foto-08075-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47964-foto-08075-54-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:32 | ||||||||
| 47965 | Cal Pegaire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pegaire | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.44/063. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. RANGIL, Dani (2012). 'Els forns de pega'. L'Aulet, núm. 12, p. 17.</p> | XVIII | <p>Masia aïllada i reformada envoltada de jardí, que consta de quatre cossos adossats que li proporcionen una planta irregular. El volum principal és rectangular, presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i ràfec de teula àrab a tots els paraments. Està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al carrer, presenta dos portals d'accés rectangulars que conserven les llindes planes i algun dels carreus que en origen formaven part dels brancals. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars de diverses mides, majoritàriament emmarcades amb carreus de pedra. Les del pis tenen els ampits motllurats. Destaca un petit plafó de ceràmica blanca amb el nom de la casa: 'CAN PEGAIRE'. Pel que fa a les obertures de les façanes laterals, cal dir que estan completament reformades. La resta de volums que formen part de la construcció són més petits, de planta rectangular i amb teulades d'un sol vessant, S'adossen a les façanes de ponent i tramuntana de l'edifici principal. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats, amb les cantoneres embellides amb carreus de pedra.</p> | 08075-55 | Avinguda de la Creu d'Aguilar, 83 - Urbanització de Can Canyamars - Zona de Canyamars | <p>La primera referència documental de la masia la trobem en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Posteriorment, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, es menciona que l'any 1897 apareix una casa anomenada 'Pegaire' dins del veïnat de Canyamars. Pel que sembla, durant la primera meitat del segle XX, l'edifici fou reformat. I, entre els anys 1943 i 1953, a la masia s'hi allotjaren diversos maquis. L'any 1966, la masia fou venuda als promotors de la urbanització que, posteriorment, la van vendre. Els nous propietaris hi varen fer més obres de rehabilitació i reforma. El topònim de la casa fa referència a l'ofici que desenvolupaven els treballadors dels forns de pega, la qual s'extreïa de la resina dels pins.</p> | 41.6109700,2.4457300 | 453818 | 4606732 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47965-foto-08075-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47965-foto-08075-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47965-foto-08075-55-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | A la part posterior de l'edifici hi ha un petit grup d'alzines i un conjunt de pedres granítiques de grans proporcions que defineixen el territori. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:32 | ||||||||
| 47966 | Can Ponarrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ponarrius | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.45/064. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVIII | L'entorn és ple de vegetació i els tancaments estan degradats. | <p>Masia aïllada de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, que està orientada a migdia. Està distribuïda en planta baixa i pis. Totes les obertures de la construcció són rectangulars. A la façana principal hi ha un portal d'accés amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica. Al seu costat hi ha un altre portal de les mateixes característiques, tot i que actualment tapiat amb un envà de totxo. Al pis destaquen dues finestres amb els brancals bastits amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. La que està situada damunt del portal d'accés presenta una espitllera inferior. De la façana de llevant destaca un portal tapiat emmarcat amb carreus de pedra, amb la llinda plana i el marxapeu monolítics. De la façana posterior cal mencionar la finestra del pis, amb carreus i llinda de pedra, i una petita obertura bastida amb maons i situada al nivell de la planta baixa. Adossat a l'extrem de llevant de la façana principal hi ha un petit volum rectangular amb coberta d'uralita. Al seu costat hi ha un pou de planta circular bastit en pedra i maons. La construcció està bastida en pedra de diverses mides lligada amb morter de calç, amb les cantoneres bastides amb carreus de pedra. Conserva bona part del revestiment original de la façana principal.</p> | 08075-56 | Urbanització de Can Canyamars - Zona de Canyamars | <p>La primera referència documental de la masia la trobem en una 'Llista per cobrar en lo terme de cañamás un ters i mitx de cadastro per lo enganxament de los soldats que dit poble contribueix', datada durant el segle XVIII i pertanyent al fons documental de la família Gel i Amat de Canyamars. Tot i que no hi ha constància documental directa, la masia de can Pona Rius va estar vinculada a la família Nogueres. Aquest cognom està documentat a Canyamars des de finals del segle XVIII. Posteriorment, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Posteriorment, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, es menciona que l'any 1897 apareix una casa anomenada 'Pona-Rius' dins del veïnat de Canyamars. Els darrers propietaris de la masia deixaren de viure-hi l'any 1967. Poc després, l'any 1970, la masia fou venuda als promotors de la urbanització. Des de l'any 1988, la masia és propietat de l'ajuntament de Dosrius. En l'actualitat, l'edifici està deshabitat.</p> | 41.6106400,2.4436100 | 453641 | 4606697 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47966-foto-08075-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47966-foto-08075-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47966-foto-08075-56-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: can Pona Rius. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:32 | |||||||
| 47967 | Can Sus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sus | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.46/065. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVIII | <p>Masia aïllada de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, que està orientada a migdia. Està distribuïda en planta baixa i pis. Totes les obertures de la construcció són rectangulars. A la façana principal hi ha un portal d'accés reformat i empetitit respecte a la seva mida original. Al seu costat hi ha un altre portal d'arc rebaixat bastit amb maons disposats a sardinell. Al pis destaquen tres petites finestres amb els ampits motllurats. De la façana de llevant destaquen dues finestres bastides amb carreus de pedra. La del pis presenta la llinda plana i un ampit format per una llosa de pedra calcària. Adossat a l'extrem de ponent de la façana principal hi ha un petit volum rectangular amb teulada d'un sol vessant, i un portal d'accés rectangular bastit amb maons. Adossat a la façana de llevant hi ha un darrer volum rectangular amb teulada d'un sol vessant en força mal esta de conservació. La construcció s'assenta damunt la roca natural del terreny i està bastida en pedra de diverses mides lligada amb abundant morter de calç. La façana principal compta amb un revestiment arrebossat i emblanquinat. A pocs metres de distància de la masia, a la banda de llevant, hi ha dos volums auxiliars més amb teulades d'un sol vessant i un porxo bastit amb pilars de totxo i bigues de fusta sota teulada. Uns metres al sud de la masia, al bell mig de l'esplanada on està situada, hi ha un pou cobert de planta circular bastit amb pedra, amb una gran obertura rectangular amb llinda plana.</p> | 08075-57 | Avinguda de la Creu d'Aguilar, 71 - Urbanització de Can Canyamars - Zona de Canyamars | <p>Tot i que no està directament relacionada amb l'edifici, la primera referència documental del topònim la trobem en un document del segle XVIII referent a la Germandat del Roser de Canyamars. En aquest document, pertanyent al fons documental de la família Gel i Amat, es menciona una persona anomenada 'Maria la Sus'. Posteriorment, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853 i també en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana. En aquest document es menciona que l'any 1897 apareix una casa anomenada 'Sus' dins del veïnat de Canyamars. La masia sempre ha estat propietat de la mateixa família, la qual ja apareix mencionada en un llibre de registre de retolació de carrers i numeració de cases del quinquenni 1860-1865, en l'anomenat Veïnat de la Plana de Canyamars. Pel que sembla, a la masia no s'hi han fet mai obres de reforma per expressa voluntat dels seus propietaris.</p> | 41.6093600,2.4446500 | 453727 | 4606554 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47967-foto-08075-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47967-foto-08075-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47967-foto-08075-57-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | A la part posterior de l'edifici hi ha un un petit grup d'alzines i un destacable conjunt de pedres granítiques de grans proporcions que defineixen el territori. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:32 | ||||||||
| 47968 | Can Figueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-figueres-0 | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.47/066. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. SUBIÑÀ I COLL, Enric (2017). 'Dosrius i Canyamars a l'edat mitjana. Una terra de pagesos'. Duos Rios, núm. 3, p. 27. Http://www.gnomonica.cat/ [Consulta: 27-09-2017].</p> | XVI-XVII | <p>Masia aïllada i reformada envoltada de jardí, que consta de dos cossos adossats disposats a diferent nivell que li confereixen una planta rectangular. Ambdós volums presenten una coberta de teula àrab de dues vessants, amb els careners paral·lels a la façana principal i ràfecs de teula àrab. Estan distribuïts en planta baixa i pis. El volum principal compta amb tres portals d'obertura rectangular a la planta baixa, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes de fusta. Al pis hi ha tres finestres rectangulars amb les llindes de fusta i els ampits motllurats. El de la banda de llevant presenta els brancals bastits amb carreus de pedra. Destaca un rellotge de sol de pedra, amb el gnònom de vareta, la numeració romana i decorat amb motius florals i geomètrics. L'altre volum presenta un gran portal rectangular amb llinda de fusta i protegit amb un petit voladís de teula àrab. Al seu costat hi ha tres petites obertures rectangulars, a mode de forats de ventilació. Damunt del portal hi ha una finestra balconera d'obertura rectangular, delimitada amb una balaustrada d'obra emblanquinada. En darrer terme, adossat a la façana de llevant del volum principal, hi ha un petit cos rectangular cobert amb teulada d'un sol vessant i organitzat en un sol nivell. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats, amb les cantoneres formades amb carreus de pedra. Al davant de la masia hi ha una bassa de planta rectangular amb els paraments revestits i la part superior bastida amb cairons.</p> | 08075-58 | Avinguda de Can Figueres, 18-20 - Urbanització de Can Figueres - Zona de Canyamars | <p>La primera referència documental de la masia la trobem en el fogatge de l'any 1497, en el que apareix el topònim 'Figueres'. Dins del segle XVI, en el fogatge de l'any 1515, es menciona en Gaspar Figueres i, posteriorment, en capbreu de les rendes de Dosrius i Canyamars datat l'any 1570, hi consta Esteva Figuera, del 'Manso Figueres'. També apareix en una relació titulada 'Noms dels masos en que es composen la parròquia de Dosrius y Canyamas quan totes estan baix domini directe de la casa de Marquès de Castelldosrius' com a 'mas Figueres'. Posteriorment, segons una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, l'any 1632 apareixen dues cases anomenades 'Figueras' dins del veïnat de Canyamars, tot i que en la relació de l'any 1897 només en consta una amb el mateix topònim. Posteriorment torna a aparèixer en una 'Llista per cobrar en lo terme de cañamás un ters i mitx de cadastro per lo enganxament de los soldats que dit poble contribueix', datada durant el segle XVIII i pertanyent al fons documental de la família Gel i Amat de Canyamars. L'edifici torna a estar referenciat en les 'Llibretes per cobrar lo reial cadastro de dosrius y cañamas del primer ters de 1786', i també en les posteriors fins l'any 1792. Posteriorment, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. L'edifici fou objecte de diverses reformes entre els anys 1983-1985 i, finalment, l'any 2002. Aquestes reformes donaren a la masia l'aspecte actual.</p> | 41.5988200,2.4425000 | 453540 | 4605385 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47968-foto-08075-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47968-foto-08075-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47968-foto-08075-58-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:32 | |||||||||
| 47969 | La rectoria de Canyamars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rectoria-de-canyamars | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.48/067. AMAT I TEIXIDÓ, Jordi (2014). Retalls de la Guerra Civil al Maresme (1936-1939). Canet de Mar: Els 2 Pins, p. 490. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. SUBIÑÀ I COLL, Enric (2017). 'Dosrius i Canyamars a l'edat mitjana. Una terra de pagesos'. Duos Rios, núm. 3, p. 27. Http://www.poblesdecatalunya.cat/ [Consulta: 27-09-2017].</p> | XVII-XVIII | <p>Edifici aïllat i envoltat de jardí, que presenta una planta rectangular amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal, amb un ràfec de teula àrab. Consta de planta baixa i pis. La façana principal, orientada a ponent, presenta un gran portal d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i una destacable porta de fusta. Al seu costat hi ha una finestra rectangular que només conserva la llinda de pedra. Al pis, damunt del portal, hi ha una altra finestra reformada d'obertura rectangular, que està emmarcada en carreus de pedra, amb l'ampit motllurat i espitllera inferior. A banda i banda, dues finestres rectangulars més amb els ampits de pedra motllurats. La resta d'obertures de la construcció també són rectangulars, tot i que més senzilles. Les finestres del pis de la façana de migdia tenen els ampits en pedra motllurats. La construcció presenta els paraments arrebossats, amb sòcols de pedra i les cantoneres bastides amb carreus de pedra. La façana principal i la de migdia, a més a més, estan emblanquinades. Davant de la façana principal hi ha un petit volum de planta quadrada amb coberta de dues vessants, que presenta dos forats circulars de ventilació decorats.</p> | 08075-59 | Plaça de l'església de Sant Esteve, s/n - Canyamars | <p>La primera referència documental relacionada amb l'edifici apareix en el fogatge de l'any 1515, on hi consta en Bartomeu Lladó. Posteriorment, en una 'Llista per cobrar en lo terme de cañamás un ters i mitx de cadastro per lo enganxament de los soldats que dit poble contribueix', datada durant el segle XVIII i pertanyent al fons documental de la família Gel i Amat de Canyamars, hi apareix la 'Casa Lladó'. L'any 1868, l'església de Sant Esteve de Canyamars esdevé parròquia. En aquest moment es fa necessaria la presència d'una rectoria a Canyamars. De fet, a l'arxiu administratiu de l'Ajuntament de Dosrius hi consta un projecte per a la construcció d'una façana per una casa rectoral a Canyamars, tot i que no es dugué a terme. Segons les fonts orals, a la rectoria hi visqueren diversos rectors durant el segle XX, tot i que quedà uns anys sense habitar. Durant el conflicte bèl·lic de la guerra Civil (1936-1939), l'edifici fou la residència de la mestra de l'escola, situada al costat de la rectoria. El darrer rector ocupà la casa entre els anys 1995 i 1999. Posteriorment, entre els anys 2007 i 2010 aproximadament, l'edifici fou la seu d'un restaurant. En l'actualitat, l'edifici està deshabitat.</p> | 41.6023000,2.4470600 | 453923 | 4605769 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47969-foto-08075-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47969-foto-08075-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47969-foto-08075-59-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: can Lladó. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:32 | ||||||||
| 47970 | Les Cases Blaves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-cases-blaves | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 34, 37. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.49/068.</p> | XX | <p>Edifici cantoner de planta rectangular segregat en dos habitatges independents. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al carrer, presenta un petit espai de pati davanter per cada habitatge. El del número 12 està delimitat per una tanca d'obra amb gelosia ceràmica, mentre que el número 10 compta amb una barana de ferro restituïda. La façana presenta dos portals d'accés i dues finestres d'arc de mig punt, amb els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix els paraments. La resta d'obertures són rectangulars i presenten el mateix tipus d'emmarcament. Damunt del portal destaquen dos finestrals rectangulars que tenen sortida a un balcó corregut amb la llosana motllurada i la barana de ferro decorada. Totes les obertures compten amb porticons de llibret i portes pintades de color blau. La façana està rematada amb una cornisa motllurada. A l'interior dels habitages es conserven els paviments de mosaic hidràulic originals. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats.</p> | 08075-60 | Carrer Major, 10-12 - Canyamars | <p>Pel que sembla, amb anterioritat a la guerra Civil espanyola (1936-1939), era un dels pocs edificis que hi havia al carrer Major de Canyamars, juntament amb les cases de can Pelegrí, ca la Miguelita i can Cinto (completament reformat). L'edifici fou construït pels voltants de l'any 1915 pel mestre d'obres de Canyamars Vicenç Pelegrí. Durant un temps fou propietat de la família Fradera, que també era la propietària de diverses cases i masies situades a Canyamars, juntament amb diverses hectàrees de terreny rústic. El topònim amb el que es coneix l'edifici prové del fet que els porticons i les portes són de color blau.</p> | 41.5991500,2.4449900 | 453748 | 4605421 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47970-foto-08075-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47970-foto-08075-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47970-foto-08075-60-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: can Fradera. Estilísticament, se li pot atribuïr un cert llenguatge noucentista. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:32 | ||||||||
| 47971 | Can Pelegrí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pelegri | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 37. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.50/069.</p> | XX | <p>Edifici cantoner de planta rectangular format per dos cossos adossats. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al carrer, presenta un petit espai de pati davanter delimitat per una tanca d'obra amb barana de ferro. La major part d'obertures de la construcció són rectangulars, amb els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix els paraments i pintats de color blanc. De la façana principal destaca el balcó, amb la llosana sostinguda amb mènsules, i el coronament del parament, amb un ràfec sostingut també amb el mateix tipus de mènsules. Adossat a la façana de migdia hi ha l'altre volum. És de planta rectangular, està organitzat en dos nivells i es cobreix amb una terrassa plana delimitada amb balaustrada d'obra emblanquinada. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats.</p> | 08075-61 | Carrer Major, 16 - Canyamars | <p>Pel que sembla, amb anterioritat a la guerra Civil espanyola (1936-1939), era un dels pocs edificis que hi havia al carrer Major de Canyamars, juntament amb les Cases Blaves, ca la Miguelita i can Cinto (completament reformat). L'edifici fou construït pels voltants dels anys 1925-1930 pel mestre d'obres de Canyamars Vicenç Pelegrí per la seva família. En origen, l'edifici estava segregat en dos habitatges, la planta baixa per la família Pelegrí i el pis per llogar. L'any 1999 es va construïr un apartament a la part posterior de la casa, amb accés pel carrer de la Quintana.</p> | 41.5993500,2.4455800 | 453797 | 4605442 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47971-foto-08075-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47971-foto-08075-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47971-foto-08075-61-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Estilísticament, se li pot atribuïr un cert llenguatge noucentista. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:32 | ||||||||
| 47972 | Ca n'Homs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nhoms | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 88, 99-100, 109. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.51/070. BONET I GARÍ, Lluís (1983). Les Masies del Maresme. Barcelona: Montblanc-Martín, C.E.C., p. 109-110. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. Http://www.poblesdecatalunya.cat/ [Consulta: 27-09-2017].</p> | XVI-XVII | <p>Masia formada per dos grans conjunts d'edificis aïllats, que es troben delimitats per un mur de tanca perimetral amb barri tancat. S'hi accedeix per un gran portal rectangular amb els brancals bastits en carreus de pedra i la llinda plana monolítica sostinguda amb permòdols. El portal està cobert per una teuladeta de dues vessants i compta amb una destacable porta de ferro. La construcció principal, de planta més o menys rectangular, està formada per diversos cossos adossats. El volum principal és rectangular, amb una coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Consta de planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. A la dovella central hi ha gravada una creu. A banda i banda del portal hi ha dues finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. La resta d'obertures de la façana, situades als pisos superiors, tenen les mateixes característiques tipològiques que les de la planta baixa, exceptuant les dues finestres laterals de les golfes, que estan formades simplement amb quatre carreus. La de la banda de ponent presenta una llinda d'arc conopial rematat amb una creu gravada. Al nivell de la planta pis, al costat de la finestra central, hi ha un destacable rellotge de sol pintat al parament. La façana està decorada amb un seguit de franges horitzontals i verticals que emmarquen el parament i marquen les divisòries entre els tres nivells. Aquestes franges estan pintades amb motius geomètrics. Finalment, sota el carener de la façana, hi ha pintada la següent inscripció: 'AÑO 1949'. Adossat a la part inferior del parament, als dos costats del portal, hi ha un banc corregut d'obra amb un revestiment arrebossat. La construcció presenta el parament principal arrebossat i emblanquinat. De l'interior de la casa destaca l'embigat original de sala central de la planta pis, amb l'enrajolat decorat amb dibuixos geomètrics (rombes, triangles i cercles), les obertures emmarcades amb carreus de pedra i altres elements com una fornícula i dos armaris encastats al parament del menjador de la planta baixa. Adossat a la façana de ponent del volum principal hi ha un altre cos de planta rectangular, cobert amb teulada d'un sol vessant i distribuït en dos nivells. Presenta un gran portal rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica. Al pis hi ha una finestra rectangular emmarcada amb carreus de pedra, la llinda plana i l'ampit motllurat. A continuació, adossat a la façana de ponent d'aquesta construcció, hi ha un altre volum rectangular amb coberta d'un sol vessant, distribuït en planta baixa i pis. Destaca la galeria del pis superior, formada per quatre esvelts arcs de mig punt sostinguts per pilars amb les impostes motllurades. La galeria està delimitada amb una balaustrada d'obra. Adossat a l'extrem de ponent d'aquest volum hi ha un pou cobert de planta circular, bastit en pedra i amb una portella de ferro. Ambdós volums presenten el parament principal arrebossat i emblanquinat.</p> | 08075-62 | Carrer Major, 35 - Canyamars | <p>La primera referència documental de la masia la trobem en el fogatge de l'any 1497, en el que apareix el topònim 'Homs'. Posteriorment, en el fogatge de l'any 1553, hi apareix 'en Hom'. Poc després, en un capbreu de les rendes de Dosrius i Canyamars datat l'any 1570, hi consta en Narcís Homs del 'Manso Homs'. Del mateix moment, en una relació titulada 'Noms dels masos en que es composen la parròquia de Dosrius y Canyamas quan totes estan baix domini directe de la casa de Marquès de Castelldosrius' hi apareix novament el 'Lo Mas Homs ab ses terras'. Posteriorment, segons una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, tant l'any 1632 com el 1897, apareix una casa anomenada 'Homs' dins del veïnat de Canyamars. La masia torna a aparèixer en una 'Llista per cobrar en lo terme de cañamás un ters i mitx de cadastro per lo enganxament de los soldats que dit poble contribueix', datada durant el segle XVIII i pertanyent al fons documental de la família Gel i Amat de Canyamars. En ella hi apareix citat 'Can Homs'. Durant els segles XVIII i XIX, les referències documentals de la masia continuen. En les 'Llibretes per cobrar lo reial cadastro de dosrius y cañamas del primer ters de 1786', i també en les posteriors fins l'any 1792, hi apareixen en Salvador Oms i en Jauma Oms. Posteriorment, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. La construcció ha estat objecte de diverses ampliacions i reformes sobretot durant els segles XIX i XX. L'any 1949 (data pintada al capçer de la façana principal), dins del context d'una d'aquestes reformes, es varen pintar les franges horitzontals i verticals que decoren el parament principal. L'any 1950 es va fer una reforma de la coberta. Entre els anys 1984 i 1999, les reformes es van succeïnt, tant a l'interior de l'edifici com a l'exterior. La masia sempre ha estat propietat de la mateixa família, passant de pares a fills. Havien tingut masovers, jornalers i mossos, donant feina a molta gent de Canyamars conreant camps, portant les vinyes i explotant el bosc.</p> | 41.6001600,2.4459500 | 453829 | 4605532 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47972-foto-08075-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47972-foto-08075-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47972-foto-08075-62-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La resta de volums que formen part de la construcció principal estan adossats a la banda de tramuntana. Es tracta de dos grans cossos de planta rectangular, amb les cobertes de teula àrab de dues vessants i organitzats en dos nivells. Al mateix temps, a la banda de llevant, hi ha un volum rectangular amb teulada d'un sol vessant i organitzat en un sol nivell. Tots ells estan bastits en pedra i deixen l'aparell de l'obra vist. A l'extrem sud-est del recinte, a la banda de llevant de la façana principal de la masia, hi ha l'altre conjunt d'edificacions que, en origen, estaven destinades a quadres i corrals. El conjunt està format per diversos cossos adossats que li confereixen una planta més o menys rectangular. Majoritàriament, aquests volums són de planta rectangular, estan coberts amb teulades d'un i dos vessants, i consten de planta baixa o bé planta baixa i pis. Destaca el portal de la façana nord del conjunt, amb la llinda de pedra gravada amb l'any 1671, i el pilar central d'una de les corts, de pedra i amb dues mènsules que sostenen les jàsseres de fusta del sostre. Al costat de ponent d'aquest conjunt hi ha un safareig cobert. Fora del barri, al costat del portal d'accés al mateix, hi ha una altra construcció coneguda com a can Parròquia. Presenta una planta rectangular, amb coberta de teula àrab a dues vessants i el carener perpendicular a la façana, i consta de planta baixa i pis. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats, amb carreus de pedra a les cantoneres. Altres denominacions relacionades amb l'edifici: ca Noms. Les imatges han estat extretes de l'Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius, elaborat per la Diputació de Barcelona l'any 2005. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:32 | ||||||||
| 47973 | Ca la Miguelita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-miguelita | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.52/071.</p> | XX | <p>Edifici cantoner amb jardí a la part lateral. Presenta una planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada al carrer, presenta quatre grans obertures a la planta baixa que es repeteixen al pis. Són rectangulars i presenten un emmarcament en relleu i arrebossat a mode de guardapols. Destaca, a l'extrem de llevant del pis, un balcó simple amb la llosana motllurada i barana de ferro. També hi ha un plafó de ceràmica vidrada acolorida amb la imatge de Santa Teresa de Jesús. La façana està rematada amb una motllura rectilínia i un ràfec de dents de serra. Damunt dels finestrals del pis superior hi ha quatre registres de ventilació de la coberta rectangulars, amb el mateix emmarcament que les obertures. La resta de paraments compten amb senzilles obertures rectangulars. Adossat a la façana posterior hi ha un volum de planta rectangular definit per un porxo a la planta baixa i cobert per una terrassa al pis. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats, amb un sòcol reformat a la façana principal.</p> | 08075-63 | Carrer Major, 50 - Canyamars | <p>Pel que sembla, amb anterioritat a la guerra Civil espanyola (1936-1939), era un dels pocs edificis que hi havia al carrer Major de Canyamars, juntament amb les Cases Blaves, can Pelegrí i can Cinto (completament reformat). Pel que sembla, l'edifici fou construït a principis del segle XX com a habitatge d'estiueig. El topònim amb el que es coneix prové de l'esposa del primer propietari de la construcció. Posteriorment, a principis del segle XXI, l'edifici fou la seu d'una entitat bancària.</p> | 41.5997800,2.4465600 | 453879 | 4605490 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47973-foto-08075-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47973-foto-08075-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47973-foto-08075-63-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:32 | |||||||||
| 47974 | Ca la Sèbia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-sebia | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.53/072.</p> | XX | <p>Edifici cantoner amb un petit pati davanter, delimitat del carrer mitjançant una tanca d'obra amb porta de ferro. Presenta una planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada al carrer, presenta cinc portals i un finestral d'obertura rectangular força reformats. Al pis destaquen quatre finestrals rectangulars que tenen sortida a dos balcons correguts amb les llosanes motllurades i baranes de ferro. Damunt d'aquestes obertures hi ha quatre forats de ventilació de la coberta, Són rectangulars i estan protegits amb gelosia ceràmica. La façana està rematada amb una simple cornisa rectilínia. La resta de paraments compten amb senzilles obertures rectangulars. De la façana posterior destaquen dos llargs balcons correguts amb les llosanes bastides amb revoltons i baranes de ferro. La construcció presenta tant la façana principal com la posterior arrebossades i emblanquinades, amb un sòcol d'aplacat de pedra a la façana principal.</p> | 08075-64 | Carrer Major, 52 - Canyamars | <p>L'any 1933, la propietària de ca la Miguelita (casa veïna) va demanar permís a l'ajuntament per construïr una altra casa al costat de la seva, en la zona de servitud. No obstant això, l'edifici no fou construït fins després de la guerra Civil espanyola, probablement vers l'any 1940. Ha tingut diversos usos al llarg del temps: casa d'estiueig, locals comercials o locals destinats a la restauració.</p> | 41.5998300,2.4466800 | 453889 | 4605495 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47974-foto-08075-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47974-foto-08075-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47974-foto-08075-64-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:32 | |||||||||
| 47975 | Cal Carnisser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-carnisser-0 | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 36, 88. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.54/073.</p> | XX | <p>Edifici cantoner de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada al carrer, presenta tres portals d'obertura rectangular, el de la banda de llevant completament transformat. Al pis destaquen dos finestrals i dues finestres rectangulars, que presenten uns emmarcaments en relleu a mode de guardapols, decorats amb esgrafiats amb motius florals. Els finestrals tenen sortida a dos balcons simples amb les llosanes motllurades i les baranes de ferro treballades. Les finestres, en canvi, tenen els ampits motllurats. La façana està rematada per dues motllures rectilínies que emmarquen els quatre forats de ventilació de la coberta, que són circulars i estan decorats amb motius florals. El coronament correspon a una cornisa motllurada. La resta d'obertures de la construcció també són rectangulars, tot i que força més senzilles. De la façana posterior destaquen dues galeries delimitades amb balaustrada d'obra. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats, tot i que en mal estat de conservació. A la façana principal, una motllura rectilínia múltiple recorre la divisòria entre la planta baixa i el pis superior.</p> | 08075-65 | Carrer Major, 72-74 - Canyamars | <p>Tot i que la sol·licitud per la construcció d'aquesta casa és de l'any 1925, no s'edificà fins pels voltants de l'any 1929. La casa fou concebuda per albergar-hi una carnisseria a la planta baixa i habitatges al pis superior. Els propietaris eren la família Homs, els quals fins aquell moment venien carn a la seva masia, situada a escassa distància. La carnisseria va estar operativa fins l'any 1965. Durant el conflicte bèl·lic de la guerra Civil espanyola (1936-1939), la casa fou la seu del Comitè de Salut Pública de Canyamars. Finalitzada la guerra també fou la casa dels mestres de l'escola de Canyamars. Pel que fa al pis superior, durant els anys 50 hi va viure el propietari i fundador de la fàbrica Manufactures Canyamars. I, finalment, des de principis del segle XXI, és la seu d'un negoci immobiliari. En origen, la casa estava coronada per un destacable plafó d'obra de perfil ondulant i decorat amb esgrafiats, que va desaparèixer durant un incendi datat pels voltants dels anys 90 del segle XX.</p> | 41.6009200,2.4475300 | 453961 | 4605616 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47975-foto-08075-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47975-foto-08075-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47975-foto-08075-65-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: la Casa amb esgrafiats. | 106|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:32 | ||||||||
| 47976 | Can Pifanyo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pifanyo | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 88. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.55/074. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVIII | <p>Edifici cantoner amb pati posterior, format per dos cossos adossats que li proporcionen una planta rectangular. Ambdós volums presenten una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i estàn distribuïts en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al carrer, presenta quatre obertures rectangulars, amb els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix el parament. Del pis destaca el balcó simple situat damunt del portal d'accés, amb la llosana motllurada i la barana de ferro treballada. Al seu costat hi ha un balcó corregut força més modern que l'anterior. La resta d'obertures de la construcció també són rectangulars, amb el mateix tipus d'emmarcament i força més senzilles. De la façana lateral destaquen dues finestres al pis, una d'elles amb l'ampit de pedra motllurat i l'altra emmarcada amb carreus de pedra, amb l'ampit de pedra també. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats.</p> | 08075-66 | Carrer de Sant Esteve, 2 - Canyamars | <p>La primera referència documental de l'edifici apareix en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Segons una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, l'any 1897 existia una casa anomenada 'Epifani' dins del veïnat de Canyamars, tot i que no es pot assegurar que es tracti de la mateixa construcció. Pel que sembla, l'edifici és propietat de la mateixa família des de l'any 1870. Tenien els horts en els mateixos terrenys on, posteriorment, es va construïr la fàbrica de Manufactures Canyamars. A principis del segle XX, a la casa hi havia una botiga de queviures i un bar.</p> | 41.6013500,2.4477900 | 453983 | 4605663 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47976-foto-08075-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47976-foto-08075-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47976-foto-08075-66-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:32 | |||||||||
| 47977 | Can Llibre del Carrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llibre-del-carrer | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.56/075.</p> | XVIII-XIX | <p>Edifici cantoner format per dos cossos adossats que li proporcionen una planta rectangular. Ambdós volums presenten una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i ràfecs de dents de serra. Estan distribuïts en planta baixa i pis, amb totes les obertures rectangulars, majoritàriament emmarcades amb el mateix revestiment que cobreix el parament. Del número 8 destaquen les finestres del pis. La de la banda de tramuntana presenta els brancals bastits amb carreus de pedra, la llinda plana monolítica i l'ampit de pedra motllurat. La de migdia, en canvi, compta amb l'ampit motllurat, tot i que està arrebossat. Pel que fa al número 10 destaca el portal d'accés, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats.</p> | 08075-67 | Carrer de Sant Esteve, 8-10 - Canyamars | <p>Si ens fixem en el topònim amb el que es coneix la casa, sembla clar que l'edifici degué pertànyer als mateixos propietaris de la masia de can Llibre de Pagès, situada a la vall de can Rimbles i originaria del segle XVI. Malgrat això, la primera referència documental directa de la construcció apareix en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853.</p> | 41.6014600,2.4475700 | 453965 | 4605676 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47977-foto-08075-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47977-foto-08075-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47977-foto-08075-67-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:32 | |||||||||
| 47978 | La Barberia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-barberia | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 88. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.57/076.</p> | XVII-XVIII | <p>Edifici cantoner de planta rectangular, amb un petit pati posterior. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al sud-est, compta amb un portal d'accés d'arc rebaixat amb els brancals i la llinda bastits amb carreus de pedra, i dovella central. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques. Les del pis superior tenen els ampits de pedra motllurats. Per contra, la façana lateral presenta un portal d'arc rebaixat que conserva una mostra dels carreus originals que l'emmarcaven, una petita finestra rectangular bastida amb quatre carreus i amb reixa de ferro i una senzilla finestra rectangular al pis. Aquesta façana està rematada amb una tortugada de teula. La construcció té els paraments arrebossats i emblanquinats, amb les cantoneres bastides en pedra.</p> | 08075-68 | Carrer de Sant Josep, 2 - Canyamars | <p>La primera referència documental directa de la construcció apareix en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Segons les fonts orals, l'edifici era la seu de la barberia del poble. Durant la segona meitat del segle XX també s'hi va instal·lar el ferrer del poble, que tenia la ferreria al costat de la fàbrica de Manufactures Canyamars, al carrer del Pou del Glaç. D'aquests dos oficis se'n desprenen els topònims amb els que és coneguda la construcció. Fou objecte de diverses modificacions cap a la dècada dels anys 20 del segle XX. Posteriorment, cap als anys 80, la coberta també fou reformada. Finalment, les reformes dutes a terme l'any 1993 deixaren l'edifici amb l'aspecte que té en l'actualitat.</p> | 41.6012700,2.4475600 | 453964 | 4605655 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47978-foto-08075-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47978-foto-08075-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47978-foto-08075-68-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: cal Barber, cal Ferrer. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:32 | ||||||||
| 47979 | Can Piqué | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pique | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.58/077.</p> | XX | L'interior dels habitatges està en força mal estat. | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, amb jardí posterior i segregat en tres habitatges. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distibuït en planta baixa i dos pisos. Totes les obertures de la construcció són rectangulars i estan emmarcades amb el mateix revestiment que cobreix les parets. De la façana principal destaca el portal del número 8, que dibuixa un arc lleugerament rebaixat i una porta de fusta amb vitralls acolorits i motius florals i geomètrics. També són destacables el portal (i la porta de fusta amb el pany decorat) i la finestra de la planta baixa corresponents al número 10. Presenten tres motllures rectilínies incises al parament, a mode de guardapols. En darrer terme, destaca la porta de fusta del número 6, amb l'argolla, el pany i la bústia de ferro. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats, amb el sòcol diferenciat en un altre color.</p> | 08075-69 | Carrer de Sant Josep, 6-10 - Canyamars | <p>L'edifici fou construït l'any 1923 com a habitatge d'estiueig per una família de Mataró que, fins aleshores, havia estiuejat a can Pifanyo. També s'hi feren pisos per llogar. De fet comptava amb dos baixos i dos pisos.</p> | 41.6011900,2.4473700 | 453948 | 4605646 | 1923 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47979-foto-08075-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47979-foto-08075-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47979-foto-08075-69-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:32 | |||||||
| 47980 | Can Batlle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-batlle-0 | <p>ALBERT, Esteve (1972). El Maresme de Dosrius estant (1914-1921). Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana; Barcelona: Editorial Rafael Dalmau, p. 13-14. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 7, 71. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.01/081. BONET I GARÍ, Lluís (1983). Les Masies del Maresme. Barcelona: Montblanc-Martín, C.E.C., p. 106. GRAUPERA I GRAUPERA, J.; BRIANSÓ I PALLÀS, A. (2007). El Maresme. [Vallbona de les Monges]: March, DL, p. 54. PLANAS I NOVELL, Joan (2010). 100 anys de vida amb Joan Planas i Novell: adoptat a Barcelona, castigat per la guerra civil i estimat entre Dosrius i Mataró, p. 36-37, 38-39. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. SUBIÑÀ I COLL, Enric (2017). 'Dosrius i Canyamars a l'edat mitjana. Una terra de pagesos'. Duos Rios, núm. 3, p. 27. Http://www.poblesdecatalunya.cat/ [Consulta: 27-09-2017].</p> | XVI-XVII | <p>Masia aïllada formada per diversos cossos adossats que li proporcionen una planta rectangular. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un altell central que també compta amb una coberta a dues aigües. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada a migdia, presenta un gran portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. A banda i banda hi ha dues finestres rectangulars emmarcades en carreus de pedra i amb les llindes planes. La de la banda de llevant fou reconvertida en una porta. Les obertures dels pisos superiors es corresponen amb finestres rectangulars amb el mateix tipus d'emmarcament que les de la planta baixa, tot i que amb els ampits motllurats. La finestra central de la planta pis presenta la llinda gravada amb la inscripció '16 IHS 88'. De l'interior destaca un portal d'arc de mig punt adovellat, sostres embigats i una arcada bastida en carreus de pedra. Adossats a les façanes laterals del volum principal hi ha dos cossos rectangulars amb les cobertes de teula àrab d'un sol vessant i distribuïts en planta baixa i pis. El de la banda de llevant compta amb dues finestres rectangulars emmarcades en carreus de pedra i amb les llindes planes, la del pis amb l'ampit motllurat. El de la banda de ponent presenta una finestra rectangular emmarcada amb carreus de pedra i la llinda plana sostinguda amb permòdols, a la planta baixa, i una finestra d'arc conopial amb doble motllura al pis. Tots els volums que composen la façana principal estan rematats amb ràfecs de dents de serra i presenten els paraments arrebossats i emblanquinats, amb les cantoneres bastides amb carreus de pedra. La resta de volums que composen l'edificació s'adossen a la banda de tramuntana del volum principal. Són rectangulars, amb cobertes de teula àrab d'una i dues vessants i distribuïts en planta baixa i pis. Estan bastits en pedra de diverses mides lligada amb morter de calç.</p> | 08075-70 | Veïnat de Batlle, 1 - Carretera BV-5101, km. 4,2 - Zona de Dosrius | <p>La primera referència documental de la masia la trobem en el fogatge de l'any 1515, en el que es menciona l'Antoni Batlle. Posteriorment,en de l'any 1553, apareix el topònim 'Balle'. Posteriorment, en el contracte per a la construcció del temple parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius, signat l'any 1526 pel mestre de cases Tomàs Barça i els síndics de la parròquia de Dosrius, hi destaca 'Anthoni Balle'. A la segona meitat del segle XVI, en un capbreu de les rendes de Dosrius i Canyamars datat l'any 1570, hi consta en 'Jacobus Batlle, alias Vallmajor'. Al mateix temps, en una relació de masos del terme de Dosrius i Canyamars ('Individuació de tots los masos que componen lo terme y Parroquies de Dosrius y Canyamas ab las casas y terras que son continuades en lo de capbreu del 1570') hi apareix en 'Jaime Batlle alias Vallmajo, mas Vallmajor'. En aquest sentit, tot i que el cognom Batlle apareix relacionat amb el de Vallmajor,no es pot assegurar que les dues masies formessin part de la mateixa propietat. La primera referència documental de l'edifici la trobem en una relació de les cases que existien al terme consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana. En aquesta, l'any 1632 ja existia un edifici anomenat Batlle dins del veïnat de Dosrius. En aquest sentit, queda clar que la data de la llinda de la finestra central del pis, any 1688, fa referència a una ampliació o reforma. Durant el segle XVIII, en les 'Llibretes per cobrar lo reial cadastro de dosrius y cañamas del primer ters de 1786', i també en les posteriors fins l'any 1792, hi consta l'edifici de 'Balla de la Torre'. Posteriorment, ja al segle XIX, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. El dia 4 de febrer de 1914 nasqué a la masia l'escriptor, poeta, autor, director teatral i activista cultural Esteve Albert i Corp, fill dels masovers que se'n cuidaven. L'any 1935, la casa fou adquirida per un nou propietari de cognom Carol, el qual vivia a Mataró i la va comprar com a habitatge d'estiueig. Va fer reformes tant a l'interior com a les façanes, i va fer enderrocar la torre que la masia tenia a la banda de ponent de la façana principal. Els volums adossats de la banda de tramuntana es llogaren a diverses famílies, tant per estiuejar com per residir-hi. Pels voltants de l'any 1967, la propietat de can Batlle fou adquirida per Juan Fèlix de Sentmenat Urruela, aleshores marquès de Benavent i avui també marquès de Castelldosrius. Des de l'any 1970, l'edifici és la seu d'un restaurant.</p> | 41.5984600,2.4115800 | 450963 | 4605362 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47980-foto-08075-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47980-foto-08075-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47980-foto-08075-70-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Davant de la façana principal destaca un safareig rectangular amb pica de granit i diverses pedres de molí reconvertides en taules. Altres denominacions relacionades amb l'edifici: can Batlle de la Torre, can Carol. | 94|119|93 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:32 | ||||||||
| 47981 | Can Gabarra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gabarra-0 | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 99, 229. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.02/082. BONET I GARÍ, Lluís (1983). Les Masies del Maresme. Barcelona: Montblanc-Martín, C.E.C., p. 161-162. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. SUBIÑÀ I COLL, Enric (2017). 'Dosrius i Canyamars a l'edat mitjana. Una terra de pagesos'. Duos Rios, núm. 3, p. 27. Http://www.poblesdecatalunya.cat/ [Consulta: 27-09-2017].</p> | XVI/XX | <p>Masia aïllada formada per diversos cossos adossats que li proporcionen una planta rectangular. L'edifici engloba la masia originària i una casa d'estiueig bastida a principis del segle XX. L'edifici original està situat a la banda sud-oest del conjunt. Presenta una planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Està distribuïda en planta baixa i pis i organitzada en tres crugies. La façana principal, orientada al sud-est, compta amb un portal d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. Al seu costat hi ha un altre portal d'accés, tot i que rectangular. Té els brancals fets de carreus de pedra i la llinda plana monolítica. Al pis, damunt dels portals, hi ha tres finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. La façana està rematada amb un doble ràfec de teula àrab i dents de serra, i presenta un revestiment arrebossat i pintat mal conservat, amb carreus de pedra a les cantonades. Adossats a la banda de ponent del volum principal hi ha dos cossos rectangulars amb les cobertes de teula d'un sol vessant, organitzats en un sol nivell. La casa d'estiueig està adossada a la banda nord-est de la masia. Està formada per dos cossos adossats de planta rectangular, distribuïts en planta baixa i dos pisos, i amb les cobertes de teula àrab de dues vessants amb els careners perpendiculars a la façana principal, que està alineada amb la de la masia. Ambdos volums compten amb una cornisa de força volada sostinguda amb mènsules motllurades. Alhora, el volum posterior està rematat amb un coronament ondulant a la façana nord-oest. Alineat també amb la façana de la masia hi ha un tercer cos. És rectangular, està distribuït en dos nivells i cobert per una terrassa plana delimitada amb una balaustrada emblanquinada d'obra. A la cantonada nord destaca una torre de dos nivells, amb la coberta de quatre vessants i mirador superior. La façana principal d'aquesta casa d'estiueig presenta un portal d'accés d'arc de mig punt i diverses finestres d'obertura rectangular. Destaca la finestra de la planta baixa, que forma part de la masia i conserva l'emmarcament de carreus de pedra original. També destaca el balcó del primer pis, amb la llosana motllurada i la barana de ferro treballada. La resta d'obertures també són rectangulars, incloent les de la torre. En canvi, les obertures de la façana posterior es corresponen amb grans finestrals d'arc de mig punt. Adossat a la façana posterior del conjunt hi ha un darrer cos rectangular, organitzat en un sol nivell i cobert amb una terrassa delimitada amb balaustrada d'obra. Aquesta barana continua volada a la part corresponent a la casa d'estiueig. Tota aquesta construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats.</p> | 08075-71 | Veïnat de Batlle, 3 - Carretera BV-5101, km. 3,7 - Zona de Dosrius | <p>La primera referència documental de la masia la trobem en els fogatges dels anys 1515 i 1553, en el que apareix el topònim 'Gavarra'. Posteriorment, en un capbreu de les rendes de Dosrius i Canyamars datat l'any 1570, hi consta en Tomàs Gavarra, del 'Manso Gavarra'. Poc després, en una relació titulada 'Noms dels masos en que es composen la parròquia de Dosrius y Canyamas quan totes estan baix domini directe de la casa de Marquès de Castelldosrius' hi apareix novament 'Lo mas Gavarra amb ses terres'. Posteriorment, segons una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, l'any 1632 apareix una casa anomenada 'Gavarra' dins del veïnat de Dosrius, tot i que en la relació de l'any 1897 ja consta com a 'Gabarra'. Durant el segle XVIII, en les 'Llibretes per cobrar lo reial cadastro de dosrius y cañamas del primer ters de 1786', i també en les posteriors fins l'any 1792, hi consta l'edifici de nom Gabarra. Posteriorment, ja al segle XIX, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. La casa d'estiueig fou construïda pels voltants de l'any 1910. És obra de l'arquitecte maresmenc Eduard Ferrés Puig, que ja havia projectat diverses cases modernistes al Maresme i a Barcelona, així com importants hotels com el Palace de Madrid i el Ritz de Barcelona. La casa tenia masovers, els quals l'any 1942 van marxar a viure a la casa que tenien al nucli de Dosrius, coneguda com a can Gabarra del Carrer. Pels voltants dels anys 60, davant de la masia s'hi feien els assajos de les obres de teatre que després es representaven al Centre Parroquial de Dosrius. També s'hi havien fet gimcanes i actes esportius. A la casa hi van haver masovers fins a finals del segle XX. En l'actualitat, la masia està deshabitada i en venda, tot i que a les terres que l'envolten hi ha un viver d'avets.</p> | 41.5982500,2.4173900 | 451447 | 4605336 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47981-foto-08075-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47981-foto-08075-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47981-foto-08075-71-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Eduard Ferrés Puig | Destaquen les alzines situades a la banda de llevant del conjunt arquitectònic. Pel que sembla, la masia conté un celler que conserva una premsa de fusta dels segles XVII-XVIII. Estilísticament, la casa d'estiueig es pot adscriure al llenguatge modernista i noucentista. Altres denominacions relacionades amb l'edifici: can Gavarra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:32 | |||||||
| 47982 | Can Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-valls-3 | <p>ALBERT, Esteve (1989). La guerra civil a Canyamars (1936-1950)...i els senyors de Barcelona. Argentona: L'Aixernador, p. 32. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.03/083. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVII/XIX | <p>Masia aïllada formada per diversos cossos adossats que li proporcionen una planta rectangular. Tots els cossos són de planta rectangulars, amb les cobertes reformades d'un i dos vessants, i estan distribuïts en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a ponent, presenta obertures rectangulars emmarcades amb el mateix revestiment que cobreix les parets. Destaquen dues finestres del pis superior, amb els ampits de pedra motllurats, i un balcó simple amb la llosana motllurada i la barana de ferro. A l'extrem de migdia de la façana hi ha un porxo a la planta baixa cobert per una galeria tancada al pis, amb finestrals d'arc rebaixat decorats amb plafons geomètrics a la part superior i inferior. La part superior de la façana conserva l'antiga línia del vessant de la coberta. La façana de migdia presenta una galeria oberta d'arcs de mig punt a la planta baixa i una terrassa davantera al nivell d'aquesta planta. Aquest espai està tancat amb una destacable porta de ferro entre pilars d'obra, profusament decorada. Al pis hi ha senzilles finestres rectangulars i un destacable rellotge de sol. El parament està coronat per una motllura rectilínia i un plafó d'obra que amaga la coberta. La resta d'obertures de la construcció tenen les mateixes característiques tipológiques que les anteriors. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats. Davant de la façana de ponent hi ha una era bastida amb cairons de perímetre corb, delimitada per un mur de poca alçada de paredat. També destaca la balaustrada que delimita el pati i el separa del camí d'accés a la masia i a la urbanització. A la banda de tramuntana de la construcció hi ha un conjunt aïllat d'edificis auxiliars. També cal destacar una darrera construcció situada al nord-oest de la masia.</p> | 08075-72 | Veïnat de Batlle, 7 - Carretera BV-5101, km. 3,2 - Zona de Dosrius | <p>La primera referència documental de la masia apareix en una llibreta que passava revista de les terres i vinyes de Dosrius i Canyamars, datada l'any 1779. En ella hi consten diversos propietaris que tenien un troç de vinya a la 'Casa Vals'. Posteriorment, en les 'Llibretes per cobrar lo reial cadastro de dosrius y cañamas del primer ters de 1786', i també en les posteriors fins l'any 1792, hi consta l'edifici de nom 'Casa den Balls'. Temps després, ja al segle XIX, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Posteriorment, segons una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, l'any 1897 pareix una casa anomenada 'Valls' dins del veïnat de Dosrius. Així doncs, és probable que la data present al rellotge de sol (1897) faci referència a una ampliació de la masia original. L'edifici fou propietat de la família Fradera des de finals del segle XIX i fins a mitjans del segle XX. Eren uns grans terratinents i tenien altres propietats com les masies de can Llibre de Pagès, can Canyamars o can Guitart. Aquesta família també eren els propietaris de les serres que hi havia sota la masia, al marge de la carretera, i de les que encara se'n conserven les seves runes. Hi feien llenya i carbonet entre d'altres, i varen donar feina a gran part de la població. L'any 1964, la masia fou venuda als promotors de la urbanització de Can Valls. Fins l'any 2000 hi hagué masovers a la masia, que en l'actualitat és propietat de la Comunitat de Propietaris de la Urbanització de Can Valls.</p> | 41.6023900,2.4230300 | 451920 | 4605792 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47982-foto-08075-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47982-foto-08075-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47982-foto-08075-72-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'accés a la masia i a la urbanització es fa per una camí delimitat amb plàtans a banda i banda. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:32 | ||||||||
| 47983 | Ca l'Estapé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lestape | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1988). 'Dosrius al primer terç de segle (1900-1933)'. El Comú, núm. 2, p. 15. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.04/084. GRAUPERA I GRAUPERA, J.; BRIANSÓ I PALLÀS, A. (2007). El Maresme. [Vallbona de les Monges]: March, DL, p. 54. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. SUBIÑÀ I COLL, Enric (2017). 'Dosrius i Canyamars a l'edat mitjana. Una terra de pagesos'. Duos Rios, núm. 3, p. 27.</p> | XVI-XVII | <p>Masia aïllada formada per diversos cossos adossats que li proporcionen una planta rectangular. El volum original està situat al bell mig de la construcció. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a ponent, presenta obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats i pintats. Destaca el balcó central del pis, amb la llosana motllurada i una simple barana de ferro. Als costats hi ha dues finestres amb els ampits de pedra motllurats. La façana està rematada per un ràfec de teula àrab. A l'interior, les obertures estan emmarcades amb carreus de pedra i les llindes de fusta. També destaca una pica de pedra encastada dins d'una fornícula al vestíbul d'entrada. Adossat a la banda de migdia hi ha un altre volum de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i distribuït en dos nivells. Presenta un gran portal d'accés d'arc rebaixat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda feta amb maons disposats a plec de llibre. Al costat hi ha una petita finestra rectangular emmarcada en maons, que queda mig amagada pel pou amb bassa rectangular que es troba adossat a l'extrem del parament. Les finestres del pis són rectangulars i estan reformades. La construcció presenta els paraments arrebossats. A la banda de migdia d'aquesta construcció hi ha dos cossos auxiliars més, organitzats en un sol nivell i coberts amb teulades d'un sol vessant. Alhora, adossat a la banda de tramuntana del volum original hi ha un altre habitatge, format per dos cossos adossats. El principal és cantoner, amb la coberta de teula àrab de quatre vessants i distribuït en planta baixa i dos pisos. Presenta un portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica restituïda. De la façana lateral destaquen els tres obertures de la planta baixa, que es corresponen amb finestres rectangulars emmarcades amb maons. La resta d'obertures de la construcció són rectangulars i han estat restituïdes. L'altre volum que forma part d'aquest habitatge és rectangular, està cobert per una terrassa plana delimitada amb barana de ferro i consta de planta baixa i pis. Presenta una finestra emmarcada amb maons a la planta baixa i una altra finestra emmarcada amb carreus de pedra, la llinda plana d'arc conopial i l'ampit motllurat al pis. Aquest habitatge presenta els paraments arrebossats i pintats, amb les cantoneres restituïdes i emmarcades en pedra. La construcció compta amb un ràfec de dents de serra a l'alçada del primer i pis, i un doble ràfec de teula àrab a l'alçada del segon. Davant d'aquest habitatge hi ha un cobert amb teulada i el safareig. A escassa distància al nord-oest de la masia hi ha un altre volum aïllat en procés de reforma. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants i consta de planta baixa, pis i golfes. Destaca el coronament ondulant de la façana principal i el gran finestral d'arc de mig punt a les golfes.</p> | 08075-73 | Veïnat de Batlle, 9 - Carretera BV-5101, km. 2,8 - Zona de Dosrius | <p>La primera referència documental relacionada amb la masia apareix en el fogatge de l'any 1497, en el que apareixen els topònims 'Staper' i 'Staper de Plassa'. No queda clar quina de les dues mencions fa referència a l'edifici que ens ocupa. Posteriorment, en el fogatge de l'any 1515, es menciona l''Antoni Estaper'. Dins del segle XVI, en el fogatge de l'any 1553, hi apareix el topònim 'Astaper'. Posteriorment, en un capbreu de les rendes de Dosrius i Canyamars datat l'any 1570, hi consta en Bernardo Estaper, per una banda, i en Benedicto Estaper, del 'Manso Estaper', per l'altra. Malgrat aquesta referència, no queda clar que es refereixi a la masia, donat que en el mateix document s'especifica que un altre mas del terme, el mas Tarau, també fou conegut antigament com el mas Estaper. Dins del segle XVII, segons una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, l'any 1632 continuen apareixent dues cases anomenades 'Estaper' dins del veïnat de Dosrius, tot i que en la relació de l'any 1897 només en consta una ('Estapé'). A finals del segle XVIII, en una llibreta que passava revista de les terres i vinyes de Dosrius i Canyamars datada l'any 1779, apareix Josep Estapé de Munt, tot i que tampoc es pot assegurar una relació directa amb la masia. De fet, la primera referència documental directa de l'edifici la trobem en les 'Llibretes per cobrar lo reial cadastro de dosrius y cañamas del primer ters de 1786', i també en les posteriors fins l'any 1792, on hi consta un edifici de nom Estapé i el situa al costat de les masies de can Gabarra i can Valls. Posteriorment, ja al segle XIX, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. L'any 1857, els propietaris de la masia Andreu Collet (pagès) i la seva dona Maria Estaper, van atorgar als concessionaris de la companyia Palau, García y Compañía (que recollia les aigües de l'aqüífer de Dosrius per dur-les fins a Mataró inicialment) 'plena facultad para que con minas, ramales y conductos puedan buscar, recoger y aprovechar para los usos o fines que quieran todas las aguas que nacen, fluyen y discurren por las tierras de propiedad de la misma concedente pertenecientes a su manso Estaper' (Ramis, 2017: 6). La concessió era sobre 92 hectàrees de terreny a canvi de 300 lliures catalanes i la garantia de mantenir o augmentar el cabal d'aigua del pou que existia a la finca. La masia ha estat propietat de la família Collet des de mitjans del segle XIX. Prova d'això és el fet que en un llibre de registre de retolació de carrers i numeració de cases del quinquenni 1860-65, al veïnat Estaper, hi apareix Andrés Collet. Inicialment, la masia estava formada pel volum central de la construcció, amb uns pallers a la banda dreta i les corts per les vaques a l'esquerra. Pel que sembla, a la façana de llevant de la casa hi ha una pedra gravada amb l'any 1820, tot i que no s'ha pogut corroborar durant la feina de camp. L'any 1929, la masia fou ampliada amb la construcció d'una masoveria en el lloc dels pallers (coneguda com la Masoveria de la Lourdes). En aquestes obres hi col·laboraren diversos pastors que venien amb els ramats a pasturar a la zona i feien estada a la masia. L'any 1987, aquest espai fou reconvertit en un pis. Al seu torn, les corts de vaques també foren reconvertides en un habitatge per l'hereu de la família.</p> | 41.5987500,2.4231800 | 451930 | 4605388 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47983-foto-08075-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47983-foto-08075-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47983-foto-08075-73-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: ca l'Estaper, can Collet. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:32 | ||||||||
| 47984 | Can Bigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bigues | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1988). 'Dosrius al primer terç de segle (1900-1933)'. El Comú, núm. 2, p. 15. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.05/085. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVIII | <p>Masia aïllada formada per dos grans cossos adossats que li proporcionen una planta rectangular. Ambdós volums tenen les cobertes de teula àrab de dues vessants, amb els careners perpendiculars a la façana principal, i estan distribuïts en planta baixa i pis. Presenten tres portals d'accés, un de rectangular i dos d'ac rebaixat. El principal està cobert amb un voladís superior de teula àrab. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars, les del pis amb els ampits motllurats. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats. Adossat a la banda de llevant del conjunt hi ha un petit volum auxiliar amb coberta d'un sol vessant i organitzat en un sol nivell. A la banda de ponent, en canvi, hi ha un porxo cobert amb uralita i bastit en maons.</p> | 08075-74 | Veïnat de Batlle, 11 - Zona de Dosrius | <p>La primera referència documental relacionada amb el topònim de la masia apareix en una llibreta que passava revista de les terres i vinyes de Dosrius i Canyamars datada l'any 1779. En aquest document hi apareix en 'Salvador Bigas', tot i que les terres que ostenta estan situades al Puig Pedrós. Posteriorment, en les llibretes per cobrar 'Lo Reial Catastro de Dosrius y Cañamas' dels anys 1784, 1786 i 1787, ja es menciona la masia de 'Can Bigas'. Durant el segle XIX, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Posteriorment, en un registre de retolació de carrers i numeració de cases durant el quinquenni 1860-1865, l'edifici consta dins del Veïnat Estapé com a propietat de la família Novell. En darrer terme, segons una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, l'any 1897 consta la casa 'Bigas' dins del veïnat de Dosrius. En origen, la masia estava format per un sol edifici de planta baixa i pis, amb coberta de dues vessants i unes corts pel bestiar adossades al volum. Pels voltants de l'any 1900, damunt de les corts es va construïr una habitació, conformant d'aquesta manera l'estructura arquitectònica que té actualment la construcció.</p> | 41.5945500,2.4288600 | 452400 | 4604919 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47984-foto-08075-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47984-foto-08075-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47984-foto-08075-74-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:32 | |||||||||
| 47985 | Cal Coix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-coix-1 | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.06/086. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVIII | Rehabilitació de l'espai interior inacabada. | <p>Masia aïllada reformada i ampliada que presenta una planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Presenta un ràfec de dents de serra a tots els paraments i consta de planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. La resta d'obertures del parament es corresponen amb finestres rectangulars emmarcades en pedra. Les de la planta baixa estan completament restituïdes mentre que dues de les finestres del pis tenen els ampits motllurats. Pel que fa a la resta d'obertures de l'edifici també són rectangulars, tot i que només destaquen les finestres de la façana de ponent, que estan emmarcades en carreus de pedra i amb les llindes planes. La construcció presenta els paraments recentment arrebossats. L'interior de la construcció està innacabat, en procés de reforma.</p> | 08075-75 | Veïnat de Batlle, 13 - Zona de Dosrius | <p>La primera referència documental de la masia la trobem en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Poc després, segons una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, l'any 1897 consta la casa 'Coix' dins del veïnat de Dosrius. A mitjans dl segle XX, la propietat de l'edifici pertanyia a la masia de can Terrades de la Nit, que està situada damunt seu. Ambdues finques eren propietat de Palmira Coll. De l'any 1952 fins al 1997, a la masia hi havia una família que feien de masovers i treballaven la terra. Posteriorment, la casa va ser venuda. En els darrers anys, a la masia s'hi va instaurar una eugassada i, en l'actualitat, un club hípic de doma clàssica. Pel que sembla, l'estructura original del sostre era una combinació de bigues i llates de fusta, amb una solera de rajoles. En una d'aquestes rajoles hi havia pintada la data 1870. És probable que aquesta data fes referència a una reforma de l'edifici, tot i que no s'ha pogut corroborar. En els darrers anys, la masia ha estat objecte d'una gran reforma i rehabilitació que l'ha transformat completament. D'entrada, l'edifici ha estat ampliat per la banda de llevant, integrant en la construcció un volum adossat més antic. Alhora, la major part d'obertures han estat transformades. De fet, a principis del segle XXI, el portal d'accés era rectangular i les finestres de la planta baixa tenien les llindes de fusta. A més a més, els paraments deixaven l'obra de paredat vista, en contraposició a l'arrebossat que actualment cobreix les parets.</p> | 41.5993600,2.4307000 | 452557 | 4605452 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47985-foto-08075-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47985-foto-08075-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47985-foto-08075-75-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:32 | ||||||||
| 47986 | Cal Guinardó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-guinardo | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.07/087. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVII-XVIII | <p>Masia aïllada formada per tres grans cossos adossats que li proporcionen una planta rectangular. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, inclou un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. Al seu costat hi ha un portal rectangular emmarcat amb carreus i amb la llinda plana. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars, majoritàriament amb els brancals bastits amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. La finestra central del pis presenta la llinda gravada amb l'any 1769. Al seu costat hi ha un destacable rellotge de sol datat l'any 1931. Adossat a la banda de llevant del volum principal hi ha un cos retangular, amb la coberta de teula àrab d'un sol vessant i organitzat en una única planta. A l'extrem de ponent, en canvi, hi ha un altre volum rectangular amb teulada de dues vessants, tot i que organitzat en dos nivells. D'aquest volum destaca un plafó de ceràmica vidrada de color blau format per 12 rajoles, que expliquen la vida de Sant Vicenç Ferrer. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats. De l'interior destaquen els sostres embigats i una porta emmarcada amb carreus de pedra i la llinda plana gravada amb una creu, entre d'altres. Al costat de llevant de la casa, en un nivell superior, hi ha una era amb paviment de peces ceràmiques i pedra. De la coberta de la masia destaca una gran xemeneia rectangular de dos nivells i emblanquinada.</p> | 08075-76 | Veïnat de Batlle, 15 - Zona de Dosrius | <p>Segons una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, tant l'any 1632 com el 1897 consta la casa Guinardó, dins del veïnat de Dosrius. Posteriorment, en les 'Llibretes per cobrar lo reial cadastro de dosrius y cañamas del primer ters de 1786', i també en les posteriors fins l'any 1792, hi consta un edifici de nom 'Ginardo'. Durant el segle XIX, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Segons les fonts orals es tractava d'una de les masies més importants del municipi, amb mossos i jornalers treballant al camp, a la vinya i al bosc. A la casa hi varen haver masovers fins a principis dels anys 70 del segle XX, quan la finca fou adquirida per un directiu alemany de l'empresa Bayer. Aquest propietari va fer diverses obres de reforma i manteniment de la casa entre els anys 1974 i 1978.</p> | 41.6089500,2.4343600 | 452869 | 4606514 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47986-foto-08075-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47986-foto-08075-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47986-foto-08075-76-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat extretes de l'Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius, elaborat per la Diputació de Barcelona l'any 2005. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:32 | ||||||||
| 47987 | Can Pinsana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pinsana | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.08/088.</p> | XIX | <p>Masia aïllada de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, que està orientada a migdia. Consta de planta baixa i pis. La façana principal presenta un portal d'accés d'arc rebaixat bastit en maons, tot i que amb un emmarcament en relleu arrebossat i pintat. La resta d'obertures del parament es corresponen amb senzilles finestres rectangulars, emmarcades amb el mateix revestiment arrebossat que cobreix el parament. Hi ha dues finestres a banda i banda del portal i tres més al pis superior. Coronant el parament hi ha un destacable rellotge de sol de grans dimensions, datat l'any 1849. La façana posterior compta amb dos finestrals i una porta rectangulars disposats al nivell del pis. Una passera elevada dóna accés a la porta. La construcció, bastida en pedra, presenta els paraments arrebossats i emblanquinats.</p> | 08075-77 | Veïnat de Batlle, 10 - Zona de Dosrius | <p>La primera referència documental de la masia la trobem en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. La propietat de la masia és de la mateixa família des de finals del segle XIX o principis del XX. Tot i que a l'edifici no s'hi han fet grans obres de reforma, cal dir que l'accés de la façana posterior dóna pas a un habitatge independent. Durant un temps, a la masia hi va viure en Llinars, antic propietari del mas de can Terrades del Molí i de la casa noucentista de can Pol.</p> | 41.5956900,2.4241500 | 452009 | 4605048 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47987-foto-08075-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47987-foto-08075-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47987-foto-08075-77-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: la Casa Nova, can Ramon. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:32 | ||||||||
| 47988 | Can Terrades de la Nit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-terrades-de-la-nit | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 110, 112. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.09/089. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. SUBIÑÀ I COLL, Enric (2017). 'Dosrius i Canyamars a l'edat mitjana. Una terra de pagesos'. Duos Rios, núm. 3, p. 27.</p> | XVIII | <p>Masia aïllada formada per tres grans cossos adossats que li proporcionen una planta rectangular. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, té una particularitat afegida donat que amaga la coberta darrera d'un capcer disposat en perpendicular, a mode de teulada de dues vessants. Presenta un portal d'accés d'arc de mig punt i diverses finestres d'obertura rectangular. Adossat a la banda de llevant hi ha un volum de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab d'un sol vessant i organitzat en un sol nivell. A la banda de ponent, en canvi, s'adossa un altre volum rectangular amb coberta de teula àrab de tres vessants i distribuït en planta baixa i pis. D'aquest volum destaca una galeria al pis que es troba oberta a l'exterior mitjançant una successió d'arcs de mig punt sostinguts amb pilars bastits amb maons i delimitada amb una barana de gelosia. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats. Darrera de la masia hi ha una successió de cinc volums auxiliars adossats, amb cobertes d'uralita a un sol vessant. A l'extrem de migdia de la finca, al costat de la porta d'accés al recinte, hi ha una petita capella de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants. Presenta un portal d'accés d'arc de mig punt i una obertura circular bastida en maons damunt seu. Està coronada per un campanar d'espadanya bastit amb maons i una petita campana, amb els paraments emblanquinats.</p> | 08075-78 | Veïnat de Batlle, 14 - Zona de Dosrius | <p>La primera referència documental del topònim amb el que es coneix la masia la trobem en el contracte per a la construcció del temple parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius, signat l'any 1526. En aquest document apareix anomenat en Cebrià Tarradas, batlle de Dosrius, tot i que no s'especifica si està relacionat o no amb la masia de can Terrades del Molí (situada al veïnat de Ribot) o amb la masia que ens ocupa. El mateix passa en una llibreta datada l'any 1779 'per passar a fer revista de terres y vinyes de Dosrius y Canyamars'. En aquest document hi apareix diverses vegades citada la 'Vinya Tarradas o casa Tarradas', tot i que tampoc queda clar a quina de les dues masies s'està referint. De fet, la primera referència documental directa de la masia apareix una relació titulada 'Noms dels masos en que es composen la parròquia de Dosrius y Canyamas quan totes estan baix domini directe de la casa de Marquès de Castelldosrius', datada dins del segle XVI. En aquest document hi apareix 'Lo Mas Terrades de la Nit'. Posteriorment, segons una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, l'any 1632 apareixen tres cases anomenades 'Tarradas' i 'Terrades' dins del veïnat de Dosrius, tot i que en la relació de l'any 1897, les dues masies anteriorment mencionades estan perfectament distingides. En aquest llistat hi apareix 'Tarrades de Larit'. Durant els segles XVIII i XIX, les referències documentals de la masia continuen. El nom 'Tarrades de Lanit' apareix citat en les 'Llibretes per cobrar lo reial cadastro de dosrius y cañamas del primer ters de 1786', i també en les posteriors fins l'any 1792. Posteriorment, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Durant el segle XX, la propietat de la masia era de Palmira Coll, que també tenia la propietat de la masia de cal Coix, situada sota seu (de fet, a l'entrada del camí d'accés a les dues masies, tocant a la carretera, encara es conserven dos pilars bastits amb maons en els que es llegeix 'MAS PALMIRA'). L'any 1941, l'hereu de la propietat va obtenir la llicència d'obres pertinent per aixecar la teulada i construïr un magatzem, una vivenda i dues quadres. La masoveria de la masia ha estat portada per diverses famílies al llarg del temps. A finals dels anys 80, la propietat va canviar de mans i, en els darrers temps, ha estat reformada succesivament.</p> | 41.5984900,2.4318700 | 452654 | 4605354 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47988-foto-08075-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47988-foto-08075-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47988-foto-08075-78-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: los Nogales. Una de les imatges ha estat extreta de l'Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius, elaborat per la Diputació de Barcelona l'any 2005. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:32 | ||||||||
| 47989 | Can Terrades del Molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-terrades-del-moli | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.10/090. BONET I GARÍ, Lluís (1983). Les Masies del Maresme. Barcelona: Montblanc-Martín, C.E.C., p. 106. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. Http://www.poblesdecatalunya.cat/ [Consulta: 27-09-2017].</p> | XVI-XVII | <p>Masia aïllada formada per diversos cossos adossats que li proporcionen una planta més o menys rectangular. L'edifici, que es troba reformat, està construït damunt d'una plataforma elevada delimitada amb murs de paredat arrebossats. El volum principal està format per dos cossos adossats amb les cobertes de teula àrab de dues vessants i els careners paral·lels a la façana principal, orientada a migdia. Consten de planta baixa i pis. El de ponent presenta un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. Gravat en un plafó a terra, davant de la porat, hi ha la següent inscripció: ' CAN TERRADES DEL MOLÍ/1892/RESTAURANTE'. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars, les de la planta baixa protegides amb reixes de ferro. Destaca la finestra situada damunt del portal, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda monolítica d'arc conopial lleugerament apuntada. El cos de llevant es troba una mica més avançat que l'anterior i resta amagat per la presència d'una gran carpa desmuntable davant seu. Presenta un portal d'arc de mig punt adovellat amb els brancals fets de carreus de pedra. Al seu costat hi ha un altre portal rectangular emmarcat en carreus de pedra i amb la llinda plana. La resta d'obertures són finestres rectangulars fetes també amb carreus de pedra. Adossats a la banda de tramuntana del volum principal hi ha dos cossos rectangulars més, amb les cobertes de teula àrab de dues vessants i distribuïts en planta baixa i pis. Alhora, adossat a la banda de ponent hi ha un altre volum auxiliar de planta rectangular, amb teulada de dues aigües i organitzat en un sol nivell. Destaca el portal d'arc rebaixat a la façana de migdia. En darrer terme, i adossat a la banda de llevant de la construcció, hi ha un altre cos rectangular organitzat en una sola planta i amb teulada d'un vessant. Al costat hi ha una bassa de planta rectangular delimitada amb una tanca. Tota la construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats. La façana principal està rematada amb tortugada ceràmica i amb carreus de pedra a les cantoneres del volum de llevant. A l'est de la construcció hi ha una gran bassa de planta rectangular, reforçada amb contraforts a la banda de migdia. Darrera d'aquesta hi ha un altre edifici de planta rectangular, amb coberta de teula àrab i organitzat en un nivell. Destaca, entre d'altres elements, un gran portal d'arc rebaixat adovellat emmarcat amb carreus de pedra.</p> | 08075-79 | Veïnat de Ribot, 1 - Zona de Dosrius | <p>La primera referència documental de la masia la trobem en el fogatge de l'any 1497, en el que apareix el topònim 'Tarrades'. Poc després, en el fogatge de l'any 1515, hi consta en Celoni Terrades. Posteriorment, en el contracte per a la construcció del temple parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius, signat l'any 1526, apareix anomenat en Cebrià Tarradas, batlle de Dosrius, tot i que no s'especifica si està relacionat o no amb la masia de can Terrades de la Nit (situada al veïnat de Batlle) o amb la masia que ens ocupa. Poc després, en el fogatge de l'any 1553 hi consta el topònim 'Terrades'. Dins del segle XVIII, en una llibreta datada l'any 1779 'per passar a fer revista de terres y vinyes de Dosrius y Canyamars', hi apareix diverses vegades citada la 'Vinya Tarradas o casa Tarradas', tot i que tampoc queda clar a quina de les dues masies s'està referint. De fet, la primera referència documental directa de la masia apareix en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana. En aquest document consta que l'any 1632 hi havia tres cases anomenades 'Tarradas' i 'Terrades' dins del veïnat de Dosrius, tot i que en la relació de l'any 1897, les dues masies anteriorment mencionades estan perfectament distingides. En aquest llistat hi apareix 'Terrades del Molí'. Encara dins del segle XVII, en l'establiment del 'Molí fariner de Dosrius' a Francesc Saborit, datat l'any 1648, es menciona que el molí afrontava, entre d'altres, amb les propietats d'en Terrades (cal destacar que les restes d'aquest molí encara es conserven sota la masia, a l'altra banda de la carretera). Durant els segles XVIII i XIX,, les referències documentals de la masia continuen. El nom 'Tarradas del Molí' apareix citat en les 'Llibretes per cobrar lo reial cadastro de dosrius y cañamas del primer ters de 1786', i també en les posteriors fins l'any 1792. Posteriorment, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. La finca de can Terrades era una important propietat amb grans vinyes, terrenys boscosos i camps de conreu. Durant el segle XX, la masia va tenir diversos masovers. Des de principis dels anys 70, a la masia s'hi va instaurar un restaurant, activitat que encara segueix.</p> | 41.5904700,2.3961500 | 449671 | 4604484 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47989-foto-08075-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47989-foto-08075-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47989-foto-08075-79-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:32 | |||||||||
| 47990 | Can Gemir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gemir | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 77. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.11/091. RAMIS NIETO, Josep. 'Apunts per a una història de la guerra civil a Dosrius (1936-1939)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1-6 d'abril de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. SUBIÑÀ I COLL, Enric (2017). 'Dosrius i Canyamars a l'edat mitjana. Una terra de pagesos'. Duos Rios, núm. 3, p. 27.</p> | XVI | <p>Masia aïllada formada per tres cossos adossats que li proporcionen una planta irregular. El volum principal és de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab d'un sol vessant i distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. Damunt seu hi ha una finestra d'arc conopial trilobulat amb rosetes a les impostes, els brancals bastits amb carreus de pedra i l'ampit motllurat. Al costat de llevant hi ha un contrafort bastit en pedra i dues finestres rectangulars, amb els emmarcaments pintats i els ampits motllurats. Adossat a la banda de ponent hi ha un altre volum de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessant disposada a diferent nivell i distribuït en dos nivells. Presenta una finestra rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra, la llinda plana gravada amb una creu i l'ampit motllurat. Destaca la façana de ponent, amb un portal d'obertura irregular emmarcat amb carreus de pedra i una finestra rectangular al pis amb el mateix tipus d'emmarcament. En darrer terme, adossat a la façana de migdia d'aquest volum, hi ha un cos rectangular amb coberta de teula d'un sol vessant, i organitzat en un sol nivell. Destaca una galeria d'arcs de mig punt a la façana de migdia. La construcció està bastida en pedra de diverses mides lligada amb morter de calç. Els paraments conserven restes del revestiment arrebossat que les cobria. Davant la façana principal, delimitada per un mur amb contraforts, hi ha l'era. A la banda de llevant, prop de la masia, hi ha una gran bassa de planta rectangular, un safareig i una font amb pica datada l'any 1882.</p> | 08075-80 | Veïnat de Gemir, 1 - Zona de Dosrius | <p>En el fogatge de l'any 1497 apareix el topònim 'Getimir', tot i que no es pot assegurar que faci referència a la masia. La primera referència documental relacionada amb la masia apareix en el fogatge de l'any 1515, on es menciona en Bernat Gemmir. Posteriorment, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana. En aquest document consta que tant l'any 1632 com el 1897 hi havia una casa anomenada 'Gemmir' dins del veïnat de Dosrius. Posteriorment, en una llibreta datada l'any 1779 'per passar a fer revista de terres y vinyes de Dosrius y Canyamars', hi apareix diverses vegades citada la 'Vinya de Jamí' o 'Jammí', tot i que en cap moment es fa referència directa a l'edifici. Encara dins del segle XVIII, els noms 'Genmi' i 'Gemi' apareixen citats en les 'Llibretes per cobrar lo reial cadastro de dosrius y cañamas del primer ters de 1786', i també en les posteriors fins l'any 1792. Posteriorment, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Pel que sembla, el mas va ser propietat dels marquesos de Castelldosrius fins als anys 70 del segle XX. L'any 1936, l'ajuntament de Dosrius va decidir apropiar-se de la finca per destinar-la a col·lectivització. En aquell moment era propietat del marquès de Castelldosrius Fèlix de Sentmenat i Güell (Gran d'Espanya i Marquès de Benavent). La finca estava valorada en 85.000 pessetes. Segons les fonts orals, la masia va tenir masovers des de principis del segle XX fins que fou venuda a un propietari de Cabrera de Mar. A finals del segle XX, una part de les terres de la finca fou venuda i integrada als terrenys dels polígons industrials propers a la masia, quedant deshabitada.</p> | 41.5824500,2.3968000 | 449719 | 4603593 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47990-foto-08075-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47990-foto-08075-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47990-foto-08075-80-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: can Geimir, can Jaumí, can Jamí. Una de les imatges ha estat extreta de l'Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius, elaborat per la Diputació de Barcelona l'any 2005. | 94|119|93 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:32 | ||||||||
| 47991 | Ca l'Arenys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-larenys-0 | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1988). 'Dosrius al primer terç de segle (1900-1933)'. El Comú, núm. 2, p. 15. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.12/092. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVIII | <p>Masia aïllada de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a llevant. Consta de planta baixa i pis. Totes les obertures de la construcció són rectangulars, amb els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix els paraments. Destaquen els dos portals de la façana principal, d'arc rebaixat, les finestres del pis, amb els ampits motllurats i un balcó simple amb la llosana motllurada. En l'actualitat, totes les obertures estan protegides amb persianes modernes. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats. Davant de la façana principal hi ha un cos rectangular amb coberta d'un sol vessant i finestres bastides amb maons.</p> | 08075-81 | Veïnat de Gemir, 30 - Zona de Dosrius | <p>La primera referència documental de la masia apareix en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana. En aquest document consta que tant l'any 1632 com el 1897 hi havia una casa anomenada 'Arenys' dins del veïnat de Dosrius. Posteriorment, en una relació de masos de la parròquia de Dosrius i Canyamars feta al segle XVIII, i que forma part del fons del marquesos de Castelldosrius, hi consta 'la caseta de l'Arenys'. Dins del segle XVIII, en una llibreta datada l'any 1779 'per passar a fer revista de terres y vinyes de Dosrius y Canyamars', es fa referència a unes vinyes de ca l'Arenys. Poc després, en les 'Llibretes per cobrar lo reial cadastro de dosrius y cañamas del primer ters de 1786', i també en les posteriors fins l'any 1792, torna a aparèixer el topònim Arenys. Finalment, dins del segle XIX, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Pel que sembla, la masia és propietat de la mateixa família des de finals del segle XVIII.</p> | 41.5945900,2.4220300 | 451831 | 4604927 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47991-foto-08075-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47991-foto-08075-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47991-foto-08075-81-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:32 | |||||||||
| 47992 | Cal Barraquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-barraquer | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.13/093. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Pla Especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Aprovació definitiva 20-07-1989. [Inèdit]. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVIII-XIX | Els revestiments exteriors, els tancaments i l'interior estan en força mal estat. | <p>Masia aïllada i enrunada formada per dos cossos adossats que li confereixen una planta rectangular. Ambdos volums presenten les cobertes de teula àrab de dues vessants, amb els careners paral·lels a la façana principal, i estan distribuïts en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés d'arc de mig punt i un altre d'arc rebaixat. Al pis hi ha dues finestres rectangulars, la de la banda de ponent amb l'ampit motllurat. Els emmarcaments de totes aquestes obertures estan formats amb el mateix revestiment arrebossat que cobreix els paraments. La resta d'obertures de la construcció són rectangulars i amb el mateix tipus d'emmarcament. La construcció està bastida en pedra de diverses mides i fragments de maons, lligat amb morter de calç. Presenta els paraments arrebossats i emblanquinats, tot i que en força mal estat de conservació.</p> | 08075-82 | Veïnat de Gemir, 33 - Zona de Dosrius | <p>La primera referència documental de la masia apareix en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Posteriorment, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, l'any 1897 hi havia una casa anomenada 'Barraqué' dins del veïnat de Dosrius. Segons les fonts orals, tot i que la propietat de l'edifici era d'una família de Mataró, en ella sempre hi havia hagut masovers. Els darrers masovers emigraren a Dosrius per venir a treballar a les serres de la masia de can Valls.</p> | 41.5847700,2.4249100 | 452064 | 4603835 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47992-foto-08075-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47992-foto-08075-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47992-foto-08075-82-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:32 | |||||||
| 47993 | Cal Carreter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-carreter | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.14/094. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVIII-XIX | <p>Masia aïllada formada per tres cossos adossats que li confereixen una planta rectangular. El volum principal, format per dos d'aquests cossos, presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i una terrassa a la vessant posterior. L'edifici està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al sud-oest, inclou dos portals d'accés d'arc rebaixat, un a cada extrem del parament. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars, les del pis amb els ampits motllurats. Destaca la finestra de la planta baixa, amb barrots de ferro i relleu apuntat a la zona de la llinda. Els emmarcaments de totes aquestes obertures estan formats amb el mateix revestiment arrebossat que cobreix els paraments. L'altre volum està adossat a la banda de tramuntana. És rectangular, amb la coberta de teula àrab d'un sol vessant i s'organitza en dos nivells. Compta amb una finestra rectangular al pis, amb la llinda en relleu. Davant seu se li adossa un petit cobert de planta rectangular, amb coberta d'un sol vessant i obertures rectangulars. Pintat al parament, just a la conjuntura entre el volum principal i el secundari, hi ha un rellotge de sol circular en força mal estat, que conserva el gnòmon de vareta. A la part superior hi ha pintada la següent inscripció: 'AÑO 1857'. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats.</p> | 08075-83 | Veïnat de Gemir, 7 - Zona de Dosrius | <p>Desde que hi ha constància documental, la masia de cal Carreter ha estat relacionada amb la família Anglada. En aquest sentit, la primera referència relacionada amb aquest cognom la trobem en una llibreta datada l'any 1779 'per passar a fer revista de terres y vinyes de Dosrius y Canyamars'. En aquest document, dins de l'apartat de terratinents, hi consta en Joseph Anglada. Poc després, en les 'Llibretes per cobrar lo reial cadastro de dosrius y cañamas del primer ters de 1786', i també en les posteriors fins l'any 1792, apareixen en 'Jph Anglada' i en 'Fco Anglada', ambdós dins l'apartat de terratinents també. Pel que fa al segle XIX, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853 i, posteriorment, en un llibre de registre de retolació de carrers i numeració de cases del quinquenni 1860-65, consta en Juan Anglada, establert dins del veïnat Manyans. Finalment, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, l'any 1897 hi havia una casa anomenada 'Carreté' dins del veïnat de Dosrius. Segons les fonts orals, fins a finals del segle XX, els propietaris de la masia van viure de fer de pagès, de pastors i de carreters (d'aquí prové el topònim de la masia).</p> | 41.5827000,2.4053600 | 450433 | 4603616 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47993-foto-08075-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47993-foto-08075-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47993-foto-08075-83-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat extretes de l'Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius, elaborat per la Diputació de Barcelona l'any 2005. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:32 | ||||||||
| 47994 | La Casanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casanova-1 | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.15/095. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVIII-XIX | <p>Masia aïllada formada per dos cossos adossats que li confereixen una planta rectangular. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, que està orientada a migdia. Consta de planta baixa i dos pisos. La façana principal presenta un portal d'accés d'arc rebaixatn adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. Al seu costat hi ha un altre portal rectangular, emmarcat en carreus i amb la llinda plana de perfil romboïdal. La resta d'obertures de planta baixa es corresponen amb finestres rectangulars protegides amb baranes de ferro. Al primer pis hi ha quatre finestrals rectangulars amb sortida a quatre balcons simples, amb les llosanes motllurades i baranes de ferro. En darrer terme, a la segona planta, destaca una galeria d'arcs de mig punt sostinguts amb pilars amb les impostes en relleu, i barana de balaustrada d'obra. Destaca, al bell mig del parament, un rellotge de sol datat l'any 1970. Adossat a la façana de ponent hi ha un porxo cobert amb teulada d'un sol vessant i bigues de fusta, sostingut amb pilars. A la façana de llevant, en canvi, hi ha l'altre volum. És de planta rectangular, organitzat en un sol nivell i cobert per una terrassa plana, delimitada amb balaustrada d'obra. Tant a la façana principal com a la posterior compta amb dues grans obertures d'arc rebaixat. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats. La façana principal està rematada amb un canaló de tortugada. Davant de la façana principal hi ha una era de planta irregular bastida en cairons, i delimitada per un mur de paredat.</p> | 08075-84 | Veïnat de Gemir, 3 - Zona de Dosrius | <p>La primera referència documental de la masia la trobem en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Poc després, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, consta que l'any 1897 hi havia una casa anomenada 'Casanova' dins del veïnat de Dosrius. És força probable que l'edifici actual respongui a una reforma i ampliació duta a terme a finals del segle XIX o principis del XX, a partir d'un edifici més petit. Alhora, la data del rellotge de sol fa referència a una altra reforma, la qual inclouria la construcció dels balcons de la planta pis. En els darrers temps, a la masia hi havien hagut masovers.</p> | 41.5780700,2.3984200 | 449851 | 4603106 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47994-foto-08075-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47994-foto-08075-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47994-foto-08075-84-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:32 | |||||||||
| 47995 | Can Cot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cot | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.16/096. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVI/XX | <p>Masia aïllada i completament reformada constituïda per dos grans cossos adossats que li confereixen una planta irregular. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, que està orientada a migdia. Consta de planta baixa i pis. Tota la construcció presenta obertures rectangulars, emmarcades amb el mateix revestiments que cobreix les parets. La façana principal compta amb un portal i una finestra al seu costat protegits per un porxo adossat amb teulada d'un sol vessant i embigat de fusta, que està sostingut amb pilars. Al costat de ponent hi ha un altre accés protegit amb un voladís de teula àrab d'un sol vessant. Les finestres del pis tenen els emmarcaments en relleu. Adossats a la banda de ponent hi ha dos cossos auxiliars de planta rectangular, disposats a un nivell més baix que el volum principal. Tenen les cobertes de teula àrab d'un sol vessant i estan distribuïts en un i dos nivells. A l'extrem nord-est del volum principal hi ha un altre cos rectangular amb teulada d'un sol vessant i organitzat en dos nivells. Presenta un porxo a la planta baixa i una terrassa al pis, delimitada amb barana de ferro. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats.</p> | 08075-85 | Veïnat de Gemir, 18 - Zona de Dosrius | <p>La primera referència documental relacionada amb la masia la trobem en un capbreu de les rendes de Dosrius i Canyamars datat l'any 1570. En aquest document hi consta en 'Narciso Cot (Dosrius)'. Posteriorment, en les 'Llibretes per cobrar lo reial cadastro de dosrius y cañamas del primer ters de 1787', i també en les posteriors fins l'any 1792, consta en Salvador Cot. De fet, la primera referència documental directa de l'edifici apareix en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Malgrat això, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, consta que l'any 1897 hi havia una propietat a nom de 'Pau Cot' dins del veïnat de Dosrius, tot i que no es pot assegurar que es refereixi a la masia. Segons les fonts orals, la masia sempre ha estat propietat de la mateixa família, tot i que amb branques diferents. L'edifici ha estat objecte de diverses reformes al llarg del temps, tot i que les més importants es poden datar dins del darrer terç del segle XX. L'any 1973, les reformes es van concentrar a l'interior de l'edifici i, entre els anys 1974 i 1987, la masia es va anar reformant tant a l'interior com a l'exterior. Al llarg del temps, la masia ha tingut diversos masovers. En l'actualitat, l'edifici s'utilitza com a segona residència.</p> | 41.5914800,2.4152500 | 451264 | 4604585 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47995-foto-08075-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47995-foto-08075-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47995-foto-08075-85-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Una de les imatges ha estat extreta de l'Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius, elaborat per la Diputació de Barcelona l'any 2005. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:32 | ||||||||
| 47996 | Ca n'Homs de Manyans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nhoms-de-manyans | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.17/097. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XIX | <p>Masia aïllada constituïda per tres cossos adossats que li confereixen una planta rectangular. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, que està orientada a ponent. Consta de planta baixa i pis. La façana principal presenta un portal d'accés d'arc rebaixat, protegit amb teulada d'un sol vessant sostinguda amb pilars bastits amb maons. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars, les de la planta baixa protegides amb barrots de ferro i les del pis amb porticons de fusta i els ampits en relleu. Destaca, sota el capcer del parament, un rellotge de sol pintat que conserva el gnòmon de vareta. Adossat a la banda de tramuntana hi ha un altre volum de planta rectangular, organitzat en dos nivells i amb teulada d'un sol vessant. Les finestres presenten les mateixes característiques tipològiques que les del volum principal, tot i que destaca un portal emmarcat en pedra situat a la façana de tramuntana. El darrer volum, més modern, està adossat a la banda de llevant. És rectangular, presenta una coberta de fibrociment d'un sol vessant i s'organitza en un sol nivell. En darrer terme, a la banda de migdia del volum principal, s'adossa un petit cos rectangular amb coberta de teula àrab d'un sol vessant. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats exceptuant la façana de tramuntana, que deixa l'obra de paredat vista. A l'extrem de migdia de la façana principal destaca un petit volum auxiliar aïllat de planta rectangular, amb coberta de teula àrab d'un sol vessant.</p> | 08075-86 | Veïnat de Gemir, 11 - Zona de Dosrius | <p>L'única referència documental de la masia la trobem en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana. En aquest document consta que l'any 1897 hi havia una propietat anomenada 'Noms de Mayans' dins del veïnat de Dosrius. És força probable que la masia fos construïda al voltant d'aquestes dates.</p> | 41.5809600,2.4098400 | 450805 | 4603421 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47996-foto-08075-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47996-foto-08075-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47996-foto-08075-86-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:32 | |||||||||
| 47997 | Can Martorell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-martorell | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 58. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.18/098. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. Http://www.gnomonica.cat/ [Consulta: 11-12-2017].</p> | XVII-XVIII | <p>Masia aïllada i reformada de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants de diferent longitud i el carener perpendicular a la façana principal, que està orientada al sud-oest. Consta de planta baixa i pis. La façana principal presenta un portal d'accés d'arc rebaixat bastit en maons disposats a plec de llibre i els brancals fets de carreus de pedra. A banda i banda hi ha dues finestres rectangulars amb reixes de ferro. A l'extrem de ponent del parament hi ha un altre portal d'obertura rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda de fusta protegida amb un petit voladís. Les obertures del pis es corresponen amb tres finestres rectangulars, la central emmarcada amb carreus de pedra, la llinda plana i l'ampit motllurat. Damunt d'aquesta obertura, en el capcer de la façana, hi ha un rellotge de sol pentagonal i emblanquinat, que només conserva el gnòmon de vareta. La façana està rematada amb un petit ràfec de teula àrab i s'observa clarament que la coberta fou reformada. La resta d'obertures de l'edifici han estat reformades. La construcció presenta els paraments arrebossats, amb la façana principal emblanquinada.</p> | 08075-87 | Veïnat de Gemir, 28 - Zona de Dosrius | <p>La primera referència documental de la masia la trobem en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana. En aquest document consta que tant l'any 1632 com el 1897 ja existia una casa coneguda amb aquest topònim dins del veïnat de Dosrius. De fet, el cognom Martorell està present en bona part de la documentació consultada dels segles XVIII i XIX. En una llibreta datada l'any 1779 'per passar a fer revista de terres y vinyes de Dosrius y Canyamars', hi consten diversos personatges amb aquest cognom. Passa el mateix amb les 'Llibretes per cobrar lo reial cadastro de dosrius y cañamas del primer ters de 1787', i també en les posteriors fins l'any 1792. Posteriorment, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. I, finalment, en un registre de retolació de carrers i numeració de cases durant el quinquenni 1860-1865 apareixen dos personatges més amb el topònim Martorell identificats com a caps de casa. Els darrers propietaris de la masia hi han fet diverses obres de reforma. Així, l'any 1993 es va refer la teulada i l'any 1995 es va reformar l'interior. En l'actualitat, la masia està deshabitada.</p> | 41.5937100,2.4181500 | 451507 | 4604831 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47997-foto-08075-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47997-foto-08075-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47997-foto-08075-87-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: can Martorell de la Creu. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:32 | ||||||||
| 47998 | Can Nogueres de Manyans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-nogueres-de-manyans | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.19/099. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Pla Especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Aprovació definitiva 20-07-1989. [Inèdit]. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVI-XVII | <p>Masia aïllada formada per quatre cossos adossats que li confereixen una planta rectangular. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, que està orientada a migdia. Consta de planta baixa i pis. La façana principal presenta un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. La dovella central està gravada amb l'any 1632. A banda i banda hi ha un portal i una finestra rectangulars emmarcats amb carreus de pedra. Les obertures del pis es corresponen amb tres finestres rectangulars amb els brancals bastits amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. La finestra central presenta una espitllera a la part inferior. Al seu costat hi ha un rellotge de sol datat l'any 1878. La façana està rematada per un ràfec motllurat i tortugada ceràmica. Adossat a la banda de ponent hi ha un altre volum de planta rectangular, amb coberta de teula àrab d'un sol vessant i distribuït en dos nivells. D'aquest cos destaca un portal d'accés a la façana principal, d'arc rebaixat i amb els brancals bastits amb carrreus de pedra. Adossats a la banda de llevant hi ha dos petits volums de planta rectangular, organitzats en un sol nivell i amb teulada d'un sol vessant, tot i que el posterior la té esfondrada. El cos davanter compta amb un portal rectangular a la façana principal, protegit amb un petit voladís. La construcció presenta els paraments arrebossats. Alhora, tant la façana principal com la posterior estan emblanquinades. Davant del portal adovellat hi ha un destacable empedrat que s'està rehabilitant.</p> | 08075-88 | Veïnat de Gemir, 34 - Zona de Dosrius | <p>La primera referència documental de la masia la trobem en el fogatge de l'any 1553, en el que apareix el topònim 'Noguera'. Posteriorment, en un capbreu de les rendes de Dosrius i Canyamars datat l'any 1570, hi consta en 'Jaime Nogueras-Nogueras de Mayans'. Poc després, en una relació titulada 'Noms dels masos en que es composen la parròquia de Dosrius y Canyamas quan totes estan baix domini directe de la casa del Marquès de Castelldosrius' hi apareix 'Lo Mas Nogueras de Mayans'. Posteriorment, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, hi consta que tant l'any 1632 com el 1897 ja existia una casa coneguda amb aquest topònim dins del veïnat de Dosrius. I, finalment, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Pel que sembla, a la masia hi van haver masovers fins l'any 1965, moment en que passà a utilitzar-se com habitatge d'estiueig. L'any 1987, la masia fou restaurada, quedant amb l'aspecte actual.</p> | 41.5817700,2.4227400 | 451881 | 4603503 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47998-foto-08075-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47998-foto-08075-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47998-foto-08075-88-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:32 | ||||||||
| 47999 | Can Pepes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pepes | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.20/100. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Pla Especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Aprovació definitiva 20-07-1989. [Inèdit]. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVIII | Les cobertes estan esfondrades, les obertures de la planta baixa tapiades i l'interior ha perdut els forjats del pis superior. | <p>Masia aïllada i enrunada formada per tres cossos adossats que li confereixen una planta en forma d'L. L'edifici principal està format per dos volums rectangulars, amb cobertes de teula àrab de dues vessants i els careners paral·lels a la façana principal. L'altre cos està adossat a la banda de ponent, és rectangular i està cobert amb teulada d'un sol vessant. Tots tres volums estan distribuïts en planta baixa i pis, amb les cobertes esfondrades. La façana principal, orientada a migdia, presenta tres portals d'accés d'arc rebaixat tapiats amb envans de totxo. Al pis hi ha tres finestres rectangulars, la de la banda de llevant tapiada mentre que les altres dues conserven els ampits motllurats. La façana està rematada amb un ràfec de dents de serra i tortugada de teula àrab. La resta de paraments estan força degradats i l'interior completament esfondrat. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats, tot i que en mal esta de conservació.</p> | 08075-89 | Veïnat de Gemir, 35 - Zona de Dosrius | <p>La primera referència documental de la masia la trobem en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana. En aquest document hi consta que l'any 1897 existia una casa anomenada 'Pepas' dins del veïnat de Dosrius. A principis del segle XX, la masia formava part de la propietat de can Nogueres de Mayans, situada damunt seu. La masia va tenir masovers fins l'any 1980 i es va veure afectada per un incendi declarat l'any 2004 dins de la finca de can Nogueres (probablement fou en aquest moment que es tapiaren les obertures).</p> | 41.5805300,2.4241000 | 451993 | 4603365 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47999-foto-08075-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47999-foto-08075-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47999-foto-08075-89-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:32 | |||||||
| 48000 | Can Poc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-poc | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.21/101. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. Http://www.gnomonica.cat/ [Consulta: 11-12-2017].</p> | XVIII-XIX | <p>Masia aïllada de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana pincipal. Consta de planta baixa i pis. Totes les obertures de la construcció són rectangulars i estan emmarcades amb el mateix revestiment que cobreix les parets. De la façana principal, destaquen les dues finestres del pis, amb els ampits en relleu. També destaca, a la part superior del parament, un gnòmon de vareta que havia format part d'un rellotge de sol completament desaparegut. Adossat a la façana de ponent hi ha un volum rectangular amb teulada d'un sol vessant i organitzat en un únic nivell. La construcció presenta els paraments arrebossats.</p> | 08075-90 | Veïnat de Gemir, 29 - Zona de Dosrius | <p>La primera referència documental de la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Posteriorment, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, hi consta que l'any 1897 existia una casa anomenada 'Poch' dins del veïnat de Dosrius. A la masia hi va viure la família Saborit des dels anys 40 del segle XX i fins als anys 70. D'aquí prové el segon topònim amb el que es coneix l'edifici. Segons les fonts orals, mai s'han obres de gran importància a la masia, al marge de l'arranjament de la teulada (1992) i certes obres de manteniment. L'any 1985 es van fer obres per fer arribar aigua a la masia mitjançant la construcció d'una presa. En l'actualitat, la masia està deshabitada però els terrenys del voltant es van treballant.</p> | 41.5932000,2.4186700 | 451550 | 4604774 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48000-foto-08075-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48000-foto-08075-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48000-foto-08075-90-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: can Saborit. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:32 | ||||||||
| 48001 | Can Pol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pol | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.22/102. GUANYABENS I CALVET, Nicolau (2017). 'El caçador furtiu, una obra d'Esteve Albert estrenada a can Rovira de Dosrius'. Duos Rios, núm. 3, p. 178-182.</p> | XX | <p>Edifici aïllat format per dos grans cossos adossats que li proporcionen una planta irregular. El volum principal presenta una coberta a la holandesa de teula àrab, amb dues llucanes obertes als vessants laterals. A la part posterior de la coberta sobresurt una torre de planta quadrada amb coberta de teula àrab de quatre vessants, que es correspon amb l'escala interior. L'edifici està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes, i està construït a diferent nivell. La façana principal, orientada a ponent, presenta un portal d'accés d'arc de mig punt protegit amb un voladís de teula àrab d'un sol vessant, sostingut amb biguetes de fusta. Damunt del voladís hi ha un plafó de ceràmica vidrada blava amb la imatge de Sant Jordi. La resta d'obertures del parament són rectangulars exceptuant la finestra central de la segona planta, d'obertura semicircular tripartida amb balconera central, i l'obertura oval de les golfes. La façana de migdia també presenta finestres rectangulars i quatre contraforts de formigó i perfil curvat, units per una riostra adossada al parament. Les obertures de la torre es corresponen amb dos grans finestrals d'obertura semicircular bipartits. A l'interior, l'edifici presenta paviments de mosaic hidràulic, destacables elements de fusteria i vidre i una destacable escala a la catalana. També cal mencionar dos portals emmarcats en pedra i amb les llindes planes, situats a la planta baixa. L'altre volum està adossat a la façana de llevant. És rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i està distribuït en planta baixa i pis. D'aquest volum destaquen els coronaments de les façanes laterals, amb cornises motllurades i petits pilars rematats amb ornaments circulars. Un altre cos més modern s'adossa a aquest volum per la banda de llevant. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats. De l'exterior de l'edifici destaca la tanca amb barrots d'obra i la porta de ferro forjat treballada que dóna accés al jardí. També cal tenir en compte la pèrgola, situada a pocs metres a ponent de l'edifici i que està delimitada amb la mateixa tanca de barrots. Del jardí destaquen els plàtans de l'entrada principal i els de la banda de llevant.</p> | 08075-91 | Veïnat de Gemir, 20 - Zona de Dosrius | <p>Tot i que no hi ha constància documental, les fonts orals asseguren que l'edifici fou construït pels voltants de l'any 1929 per en Miquel Llinars, propietari d'una fàbrica de tints de Mataró. L'edifici fou construït en el mateix lloc on hi havia una petita masia anomenada can Rovira (de fet, els dos portals interiors emmarcats en pedra formaven part d'aquesta construcció). Pel que sembla, aquesta masia apareix mencionada en un capbreu de les rendes de Dosrius i Canyamars datat l'any 1570 i, posteriorment, apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. La família Llinars es va vendre la finca l'any 1946 a la família Guanyabens, que tenien una empresa tèxtil a Mataró i la utilitzaren com a habitatge de segona residència. L'any 1952, l'escriptor i poeta Esteve Albert estrenà una obra teatral als jardins de l'edifici. Era 'El caçador furtiu'. L'any 1954, la finca fou adquirida per la família Pol de Barcelona, amb la intenció de muntar una granja de pollastres. Posteriorment passà a mans de la família Pérez Català i finalment, des dels anys 80, és propietat del CITA (Centre d'Investigació i Tractament d'Adiccions).</p> | 41.5908200,2.4120000 | 450992 | 4604514 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48001-foto-08075-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48001-foto-08075-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48001-foto-08075-91-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: can Rovira, can Llinars, can Guanyabens, masia Pérez Català. | 106|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:32 | ||||||||
| 48002 | Can Santpare | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-santpare | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.23/103. GRAUPERA I GRAUPERA, J.; BRIANSÓ I PALLÀS, A. (2007). El Maresme. [Vallbona de les Monges]: March, DL, p. 54. 'L'àlbum del Comú. Anys 40'. El Comú, núm. 9, p. 47. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVII-XVIII | <p>Masia aïllada formada per diversos cossos adossats que li proporcionen una planta irregular. El volum principal, situat a la banda de migdia de la construcció, és de planta rectangular i inclou una ampliació per la banda de ponent, perfectament integrada dins la construcció. Tot i això, la masia està segregada en dos habitatges independents, amb una tanca de separació adossada al bell mig del parament. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. L'habitatge principal, que està reformat, compta amb un portal d'accés rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda de fusta. Al pis hi ha dues finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i amb les llindes sostingudes amb permòdols. L'altre habitatge, que no està reformat, compta amb la mateixa tipologia de portal i una finestra de les mateixes característiques que les anteriors. La resta d'obertures es corresponen amb senzilles finestres rectangulars. La façana està rematada amb un ràfec de teula àrab. Aquest volum presenta l'aparell de l'obra vist a la part corresponent a l'habitatge reformat. És de pedra de diverses mides disposada irregularment. Per contra, la part corresponent a l'altre habitatge té el parament arrebossat. Adossats a la banda de tramuntana del volum principal hi ha dos cossos rectangulars amb cobertes de teula àrab de dues vessants, i distribuïts en planta baixa i pis, i una sola planta. Corresponen a habitatges independents. Davant de la façana principal, a la banda de ponent, hi ha un pou cobert de planta circular, bastit en pedra i maons.</p> | 08075-92 | Carrer de Pablo Picasso, 30 - Dosrius | <p>Pel que sembla, la masia sempre ha estat relacionada amb les famílies Martorell i Munné (de fet, la construcció està segregada en quatre habitatges). En aquest sentit hi ha un seguit de referències documentals datades dins l'època moderna que estan relacionades amb aquests cognoms: En primer lloc, en una llibreta datada l'any 1779 'per passar a fer revista de terres y vinyes de Dosrius y Canyamars', hi consta en 'Joseph Munné'. Poc després, en les 'Llibretes per cobrar lo reial cadastro de dosrius y cañamas del primer ters de 1787', i també en les posteriors fins l'any 1792, apareix el topònim 'Mone' i 'Casa Gracia Mone'. De fet, la primera referència documental directa de la masia la trobem en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana. En aquest document hi consta que l'any 1632 ja existia una casa anomenada 'Monner' dins del veïnat de Dosrius. Posteriorment, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Tot i que l'edifici sencer es coneix com a masia de can Santpare, en realitat, aquest topònim correspon a l'habitatge principal que ha estat reformat. L'altre habitatge, situat al seu costat, és conegut com a can Bernat des de l'any 1935, quan s'hi va instal·lar la família procedent de la masia de can Bernat. Aquests habitatges han estat reformats al llarg del temps. L'any 1970 es va reconstruïr la coberta amb bigues de formigó i es va reformar l'interior de l'habitatge de can Santpare. A finals dels anys 70 i principis dels 80, l'interior de can Bernat fou completament reformat. Altres reformes s'han anat executant entre finals del segle XX i principis del segle XXI. El topònim amb el que es coneix la masia és de procedència desconeguda peò, segons les fonts orals, podria venir d'un avantpassat de la família Martorell que era molt religiós.</p> | 41.5966300,2.4102300 | 450849 | 4605160 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48002-foto-08075-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48002-foto-08075-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48002-foto-08075-92-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:32 | |||||||||
| 48003 | Can Salvi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-salvi-1 | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.24/104. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVII/XX | <p>Masia aïllada i reformada constituïda per tres cossos adossats que li proporcionen una planta rectangular. El volum principal presenta una planta basilical, amb un cos central elevat i cobert amb teulada a dues aigües, i dues vessants laterals bastides amb teula àrab també. Consta de planta baixa,pis i golfes. A la banda de llevant hi ha adossat un altre cos rectangular, amb coberta de teula àrab d'un sol vessant i organitzat en un sol nivell. A la banda de ponent, en canvi, hi ha un altre volum rectangular organitzat en un sol nivell i cobert amb una terrassa plana. Tota la construcció presenta obertures rectangulars emmarcades amb el mateix revestiment arrebossat que cobreix les parets. Destaca la finestra superior de la façana de tramuntana, que conserva l'ampit motllurat. Sota d'aquest hi ha gravat l'any 1629. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats.</p> | 08075-93 | Veïnat de Gemir, 23 - Zona de Dosrius | <p>La primera referència documental de la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Posteriorment, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, hi consta que l'any 1897 existia una casa anomenada 'Salvi' dins del veïnat de Dosrius. A principis del segle XX, la masia era propietat d'un terratinent de Barcelona que hi tenia masovers. Posteriorment, l'edifici ha estat venut en diverses ocasions.</p> | 41.5865600,2.4189000 | 451564 | 4604037 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48003-foto-08075-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48003-foto-08075-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48003-foto-08075-93-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat extretes de l'Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius, elaborat per la Diputació de Barcelona l'any 2005. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:32 | ||||||||
| 48004 | Can Selva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-selva-0 | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.25/105. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVIII | <p>Masia aïllada formada per tres cossos adossats que li proporcionen una planta més o menys rectangular. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al sud-est, compta amb un portal d'accés rectangular protegit per un voladís de teula àrab d'un sol vessant. Hi ha un altre portal rectangular a l'extrem de llevant del parament. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars, destacant les de la banda de ponent. La de la planta baixa conserva els brancals emmarcats en pedra, mentre que la del pis té els brancals bastits amb carreus irregulars de pedra, la llinda plana i l'ampit motllurat. La façana està rematada amb una cornisa motllurada. Adossats a la banda de llevant del volum principal hi ha dos cossos rectangulars més. El davanter presenta una coberta de teula àrab d'un sol vessant i està organitzat en un sol nivell. El cos posterior també compta amb teulada d'un sol vessant, tot i que distribuït en planta baixa i pis. Aquest volum també està rematat amb cornisa motllurada. Tota la construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats, amb les cantoneres de la banda de ponent bastides en pedra. A la part posterior de la masia es conserva l'era de grans dimensions, tot i que malmesa.</p> | 08075-94 | Veïnat de Gemir, 31 - Zona de Dosrius | <p>La primera referència documental de la masia la trobem en una relació titulada 'Noms dels masos en que es composen la parròquia de Dosrius y Canyamas quan totes estan baix domini directe de la casa de Marquès de Castelldosrius', datada al segle XVI. En aquest document hi apareix 'Lo Mas Selva i les terres'. Dins del segle XVII, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, hi consta que tant l'any 1632 com el 1897 existia una casa anomenada 'Selva' dins del veïnat de Dosrius. Quant al segle XVIII, en una 'Llista per cobrar en lo terme de cañamás un ters i mitx de cadastro per lo enganxament de los soldats que dit poble contribueix', hi consta en 'Jaume Selva i Casa Selva i Gel'. Aquest document forma part del fons documental de la família Gel i Amat de Canyamars. Posteriorment, en una llibreta datada l'any 1779 'per passar a fer revista de terres y vinyes de Dosrius y Canyamars', hi consta en diverses ocasions en 'Jauma Selva', tot i que no es fa referència a l'edifici. Poc després, en les 'Llibretes per cobrar lo reial cadastro de dosrius y cañamas del primer ters de 1787', i també en les posteriors fins l'any 1792, torna a aparèixer el mateix nom. Dins del segle XIX, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Posteriorment, el topònim Selva desapareix de la documentació donat que la masia passa a formar part de les propietats de la família Gel. De fet, segons un membre de la família, l'era de la masia fou bastida amb algunes peces constructives extretes del pou de glaç de can Gel, situat a Canyamars. La masia va tenir masovers fins a finals dels anys 80 del segle XX. En l'actualitat, l'edifici està llogat i en els darrers temps s'hi han anat executant diverses obres de reforma.</p> | 41.5928000,2.4265700 | 452208 | 4604726 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48004-foto-08075-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48004-foto-08075-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48004-foto-08075-94-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Dues de les imatges han estat extretes de l'Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius, elaborat per la Diputació de Barcelona l'any 2005. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:32 | ||||||||
| 48005 | Can Vador Bigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vador-bigues | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.26/106. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Pla Especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Aprovació definitiva 20-07-1989. [Inèdit]. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVII-XVIII | Completament enrunada, sense coberta ni forjats superiors. | <p>Masia aïllada, completament enrunada i coberta per l'abundant vegetació que caracteritza la zona on està construïda. La coberta, que era de teula àrab, està esfondrada. Resta dempeus un tram de mur bastit en pedra i una paret feta de maons i pedra. Destaca, excavada al talús del terreny, una cavitat coberta per una volta de mig punt que conserva part de l'encanyissat original que la definia. L'abundant vegetació que cobreix les restes no permet observar la seva planta ni la seva distribució interior.</p> | 08075-95 | Veïnat de Gemir, 32 - Zona de Dosrius | <p>La primera referència documental relacionada amb el topònim de la masia apareix en una llibreta que passava revista de les terres i vinyes de Dosrius i Canyamars, datada l'any 1779. En aquest document hi apareix en 'Salvador Bigas', tot i que les terres que ostenta estan situades al Puig Pedrós. Posteriorment, en les llibretes per cobrar 'Lo Reial Catastro de Dosrius y Cañamas' de l'any 1787, i les posteriors fins l'any 1792, torna a aparèixer el mateix nom. Dins del segle XIX, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Posteriorment, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, hi consta que l'any 1897 existia una casa anomenada 'Bado Bigas' dins del veïnat de Dosrius. Segons les fonts orals, la masia està enrunada des de la dècada dels anys 60 del segle XX aproximadament.</p> | 41.5859500,2.4232100 | 451923 | 4603967 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48005-foto-08075-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48005-foto-08075-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48005-foto-08075-95-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:32 | |||||||
| 48006 | Can Ribot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ribot-0 | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.27/107. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVII-XVIII | La coberta està mig esfondrada i els revestiments arrebossats en molt mal estat. | <p>Masia aïllada formada per dos cossos adossats que li proporcionen una planta rectangular. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants i diferent llargada, amb el carener perpendicular a la façana principal. Aquesta coberta té diverses parts esfondrades, sobretot a la banda de tramuntana de l'estructura. L'edifici està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al sud-est, compta amb un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. Damunt seu s'observa un arc de descàrrega bastit en maons. A banda i banda hi ha dues finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. A l'extrem de ponent hi ha un altre portal rectangular bastit en maons i amb llinda de fusta. Les obertures del pis es corresponen amb dues finestres rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. La de la banda de ponent és d'arc conopial rematat amb una creu i lleugerament apuntada, mentre que la de llevant té la llinda sostinguda amb permòdols. Al seu costat hi ha un rellotge de sol pintat al parament, que inclou una creu llatina en una de les cantonades. La façana està rematada amb un ràfec de teula àrab. Sobresurt, sota l'eix del carener, el cap de la jàssera de fusta que sosté l'estructura. La façana de ponent presenta quatre contraforts adossats i bastits amb paredat, un portal rectangular tapiat i bastit en maons, amb la llinda de fusta, i una finestra al pis feta de maons. A la façana de tramuntana hi ha un altre portal rectangular tapiat i amb llinda de fusta. Pel que fa a la façana de llevant destaca un contrafort adossat a la cantonada amb el parament principal i les restes de dos contraforts més al bell mig de la façana. A l'interior, la masia compta amb portals emmarcats amb carreus de pedra i destaca la gran llar de foc, que integra el forn, i els sostres embigats. La construcció, bastida en pedra i maons, presenta els paraments arrebossats, tot i que en mal estat de conservació.</p> | 08075-96 | Veïnat de Ribot, 4 - Zona de Dosrius | <p>Tot i que no s'ha pogut documentar durant la feina de camp, sembla que el rellotge de sol estaria datat l'any 1700. Tot i això, la primera referència documental de la masia la trobem en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. En aquest document apareix situada dins del veïnat de 'Casa Ribot'. Posteriorment, en un llibre de registre de rotulació de carrers i numeració de cases de Dosrius durant el quinqueni de 1860-1865, hi apareix el 'Vecindario de casa Ribot', que començava a la casa de can Tarau i acabava a la de can Ribot. Finalment, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, hi consta que l'any 1897 existia una casa anomenada 'Ribot' dins del veïnat de Dosrius. Segons les fonts orals, a la masia sempre hi havien hagut masovers, com a mínim des de la primera meitat del segle XX i fins a principis del segle XXI. També s'explica que en aquesta casa s'hi havia fet moneda falsa.</p> | 41.5955400,2.3859600 | 448826 | 4605053 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48006-foto-08075-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48006-foto-08075-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48006-foto-08075-96-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:32 | ||||||||
| 48007 | Cal Carinyo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-carinyo | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.28/108. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVIII-XIX | <p>Masia aïllada formada per diversos cossos adossats que li proporcionen una planta rectangular. El volum principal està format per tres cossos adossats, el posterior amb teulada de dues vessants i el carener perpendicular a la façana orientada a la carretera, organitzat en dos nivells. El cos davanter, en canvi, presenta una coberta de teula àrab d'un sol vessant i està distribuït en planta baixa i pis. El darrer cos, alineat amb el davanter per la banda de llevant, amb teulada de dues vessants i dues plantes. La façana principal, orientada al sud-est, presenta obertures rectangulars. Les més destacables presenten un emmarcament en relleu disposat a mode de guardapols (portal d'accés principal, finestra amb reixa de ferro situada al seu costat i finestres del pis superior). A l'extrem de llevant hi ha un portal obert amb llinda de fusta i una obertura semicircular reformada que donava accés a les corts. Al seu costat hi ha un contrafort de reforç. Destaca, a la part superior del parament, un rellotge de sol repintat l'any 1993. La façana està rematada amb un ràfec de teula àrab. Adossat a la banda de llevant de la construcció hi ha un altre volum de factura més moderna. A la banda de ponent, en canvi, hi ha un volum rectangular amb coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Està organitzat en un sol nivell. Presenta un portal i dues finestres d'arc de mig punt protegides amb reixes de ferro. A la part superior del parament destaca un òcul circular. Tota la construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats. Davant la façana principal destaca un safareig de planta rectangular bastit en maons i un gran lledoner. Prop d'aquest arbre també hi ha una bassa de plantacircular arrebossada.</p> | 08075-97 | Veïnat de Pedró, 2 - Zona de Canyamars | <p>Segon les fonts orals, la masia sempre ha estat relacionada amb la família Cot. En aquest sentit, la primera referència documental relacionada amb aquest cognom apareix en una llibreta que passava revista de les terres i vinyes de Dosrius i Canyamars, datada l'any 1779. En aquest document hi apareix en 'Salvador Cot'. Posteriorment, en les llibretes per cobrar 'Lo Reial Catastro de Dosrius y Cañamas' de l'any 1787, i les posteriors fins l'any 1792, torna a aparèixer el mateix nom. Dins del segle XIX, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Posteriorment, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, hi consta que l'any 1897 existia una casa anomenada 'Padró o Carinyo' dins del veïnat de Canyamars. Si prenem com a base el topònim Padró, cal destacar que en el llistat corresponent a l'any 1632 present en aquest mateix document, ja hi consta una casa anomenada 'Padró' dins del veïnat de Canyamars. Tot i això no es pot assegurar que aquesta casa faci referència a la masia de cal Carinyo, donat que a Canyamars també es documenta una casa anomenada can Padró, la qual estava adossada a la masia de can Cases. Segons els propietaris, la masia és bastida en pedra i terra, i té uns 200 anys aproximadament. La família es va instal·lar a la masia a mitjans del segle XX, procedents de la masoveria de can Galzeran.</p> | 41.5966300,2.4380300 | 453166 | 4605145 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48007-foto-08075-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48007-foto-08075-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48007-foto-08075-97-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:32 | |||||||||
| 48008 | Can Cames | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cames | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.29/109. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVIII | <p>Masia aïllada formada per quatre cossos adossats que li proporcionen una planta més o menys rectangular. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. Compta amb un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat (les dovelles han estat restituïdes) i els brancals bastits amb carreus de pedra. Al seu costat hi ha un altre portal d'obertura rectangular. La resta d'obertures es corresponen amb senzilles finestres rectangulars amb els ampits de pedra. Adossat a la banda de llevant hi ha un altre volum rectangular amb coberta de teula àrab d'un sol vessant i embigat de fusta, que està organitzat en un únic nivell. Correspon a l'espai de corts. Presenta un portal i quatre finestres d'arc de mig punt, les de la façana de llevant tapiades. Adossat a la banda de ponent hi ha un tercer volum rectangular, organitzat en un sol nivell i amb teulada d'un sol vessant. En darrer terme hi ha un cos adossat a la banda de tramuntana. És rectangular, està organitzat en un sol nivell i cobert per una terrassa plana al pis. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats, i conserva alguna de les pedres originals que embellien les cantoneres de la façana principal.</p> | 08075-98 | Veïnat de Pedró, 15 - Zona de Canyamars | <p>La primera referència documental de la masia la trobem en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Posteriorment, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, hi consta que l'any 1897 existia una casa anomenada 'Camas' dins del veïnat de Canyamars. La masia va formar part de la propietat de can Galzeran com a masoveria, des de finals del segle XVIII o principis del segle XIX. Fou adquirida per un membre d'aquesta família, Lletjós Prats, en una subhasta pública. La finca només tenia un petit hort i un camp per treballar, situat prop del pou del glaç. Hi hagueren masovers fins a principis dels anys 80 del segle XX. En els darrers anys, la casa ha estat objecte de diverses reformes que li han donat l'aparença que té en l'actualitat.</p> | 41.6002100,2.4519500 | 454329 | 4605535 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48008-foto-08075-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48008-foto-08075-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48008-foto-08075-98-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Dues de les imatges han estat extretes de l'Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius, elaborat per la Diputació de Barcelona l'any 2005. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:32 | ||||||||
| 48009 | Can Cases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cases-1 | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.30/110. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. RIBAS BERTRÀN, Marià (1994). Canyamars prehistòric. Del neolític a la primera edat del ferro. Mataró: Marià Ribas i Bertràn, p. 13.</p> | XVIII | <p>Masia aïllada amb jardí davanter, formada per quatre cossos adossats que li proporcionen una planta més o menys rectangular. De fet, el volum principal, que correspon a la masia pròpiament dita, està situat a la banda de llevant del conjunt. Per contra, la banda de ponent es correspon amb un altre habitatge completament reformat. Aquest volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal,orientada a migdia, presenta un portal d'accés rectangular emmarcat en pedra. Al pis destaquen dues finestres rectangulars amb els brancals i els ampits batits amb carreus de pedra i les llindes planes. La resta d'obertures de la construcció són rectangulars i moltes d'elles estan protegides amb reixes de ferro. Adossat a l'extrem de llevant hi ha un altre volum de planta quadrada, amb la coberta de teula àrab d'un sol vessant i distribuït en dos nivells. Compta amb senzilles obertures rectangulars restituïdes. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats.</p> | 08075-99 | Veïnat de Pedró, 11 - Zona de Canyamars | <p>La primera referència documental de la masia la trobem en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Posteriorment, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, hi consta que l'any 1897 existia una casa anomenada 'Casas' dins del veïnat de Canyamars. L'habitatge adossat a la banda de ponent de la masia es correspon amb la masia de can Padró. Actualment, l'edifici està completament reformat i no se li aprecia cap tret distintiu definitori d'una masia. Documentalment, el topònim Padró ja apareix documentat en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana. En aquest document consta que l'any 1632 existia una casa anomenada 'Padró' dins del veïnat de Canyamars, tot i que és força probable que no es refereixi a aquest edifici i si, en canvi, a la masia de cal Carinyo. Posteriorment, el nom Padró apareix en les llibretes per cobrar 'Lo Reial Catastro de Dosrius y Cañamas' de l'any 1787, i en les posteriors fins l'any 1792. Pel que fa a la masia de can Cases, cal dir que ha estat objecte de reforma en els anys 1969 i 1987.</p> | 41.6039800,2.4468000 | 453902 | 4605956 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48009-foto-08075-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48009-foto-08075-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48009-foto-08075-99-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: ca la Rita. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:32 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 163,71 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc