Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 47917 | Biblioteca Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/biblioteca-vella | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1988). 'Dosrius al primer terç de segle (1900-1933)'. El Comú, núm. 2, p. 18. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.E.02/007.</p> | XIX | <p>Edifici cantoner de planta irregular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Forma cantonada amb el carrer de Sant Isidre i està organitzat en una sola planta, La façana principal presenta un portal d'accés rectangular emmarcat per dues finestres d'arc de mig punt, amb les reixes de ferro coronades amb frontons semicirculars. El parament està rematat amb una cornisa rectilínia i compta amb un sòcol inferior de pedra aplacada. Tota la construcció té els paraments arrebossats i pintats.</p> | 08075-7 | Plaça de l'església de Sant Iscle i Santa Victòria, 5 - Dosrius | <p>L'edifici és conegut amb aquest nom pel fet que, durant els anys 40 del segle XX, Juan Zamora de las Vacas, alcalde i metge del poble, hi va voler fer una biblioteca pública, tot i que finalment, el projecte no es dugué a terme. La primera referència documental apareix en una pintura de la família Fàbregas Rigola, comprada a Madrid entre els anys 1867-70. L'any 1892, l'edifici funcionava com a escola pública de nenes. Posteriorment, i fins a la Guerra Civil espanyola (1936-39), fou la seu de la barberia del poble i la primera sala de ball del municipi (durant el primer terç del segle XX). Durant la dècada dels anys 1964-65 a 1974-75, es convertí en local pels joves. L'any 1981, l'edifici fou reformat interiorment per l'arquitecte Jordi Estrany i Castany. Un cop finalitzada la reforma, i fins l'any 1991, la construcció albergà diferents serveis de l'ajuntament com magatzem de documentació de l'arxiu històric municipal, seu del grup d'esplai, correus, etc. Des del curs 1994-95 i fins al 1996-97 s'utilitzà com a l'aula de parvulari del CEIP del Pi, i posteriorment, s'hi instal·laren les bústies dels apartats de correus (a l'entrada), s'organitzaren algunes exposicions i s'hi instal·là el Punt d'Informació Juvenil l'any 2001. L'edifici passà a ser propietat del Bisbat de Barcelona mitjançant una permuta realitzada a finals del mandat de l'alcalde Josep Jo (1999-2015).</p> | 41.5944400,2.4068900 | 450569 | 4604919 | 1870-80 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47917-foto-08075-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47917-foto-08075-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47917-foto-08075-7-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 47918 | Ajuntament Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-vell | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.E.03/008. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1988). 'La Segona República i la Guerra Civil a Dosrius (1931-1939)'. El Comú, núm. 3, p. 9. RAMIS NIETO, Josep. 'Apunts per a una història de la guerra civil a Dosrius (1936-1939)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1-6 d'abril de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 5.</p> | XVII | <p>Edifici cantoner de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a la plaça, presenta un portal d'accés rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra granítica i la llinda plana gravada amb l'any de construcció: '16IHS91'. Damunt seu destaca una finestra d'obertura rectangular, amb els brancals fets de carreus de pedra, la llinda plana i l'ampit motllurat. Al costat de ponent del parament destaca una allargassada obertura rectangular completament reformada (que abarca els dos nivells), tapiada amb una planxa de ferro corten amb petites obertures quadrades. La resta d'obertures de l'edifici es corresponen amb senzilles finestres rectangulars. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats, amb la cantonada bastida amb carreus de pedra.</p> | 08075-8 | Plaça de l'església de Sant Iscle i Santa Victòria, s/n - Dosrius | <p>L'edifici fou la seu de l'Ajuntament de Dosrius fins l'any 1974. Tot i que originàriament es bastí a finals del segle XVII, és força probable que entre els segles XIX i XX, fos reformat mitjançant l'obertura d'un balcó simple al pis superior i una finestra rectangular de grans dimensions a la planta baixa, emmarcada amb carreus de pedra. Posteriorment, la reforma realitzada entre els anys 1989-1992 pels arquitectes Jordi Estrany Castany i Llorenç Campdepadrós, va reconvertir aquestes dues obertures en l'actual buit allargassat cobert amb ferro corten. La primera referència on apareix la construcció és en una pintura de la família Fàbregas Rigola, comprada a Madrid entre els anys 1867-70, tot i que anteriorment ja apareixia en uns plànols cadastrals de l'any 1853. Durant el període de la Guerra Civil, l'edifici fou la seu del Comitè Antifeixista de Dosrius i, durant un temps, s'hi traslladà l'arxiu parroquial i alguns retaules de l'església,per evitar la seva desaparició. En l'actualitat, l'edifici està destinat a dependències de l'Arxiu Històric Municipal (primera planta) i de les entitats municipals (planta baixa). Durant un temps, també s'havia destinat a oficina de correus i s'hi havien fet cursos formatius.</p> | 41.5945900,2.4068400 | 450565 | 4604935 | 1691 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47918-foto-08075-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47918-foto-08075-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47918-foto-08075-8-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 47919 | El Sindicat i el Centre Parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sindicat-i-el-centre-parroquial | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1988). 'Dosrius al primer terç de segle (1900-1933)'. El Comú, núm. 2, p. 16, 18, 19. ALSINA I BOIX, Neus (1990). 'Cinema a Dosrius??? I per què no. En tot cas, depèn de tots nosaltres'. El Comú, núm. 12, p. 17. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 8, 226-229, 233. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.E.04/009. El Full. Revista d'informació municipal. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, núm. 28, p. 13; núm. 29, p. 11; núm. 31, p. 7; núm. 35, p. 11. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1988). 'La Segona República i la Guerra Civil a Dosrius (1931-1939)'. El Comú, núm. 3, p. 9. PLANAS I NOVELL, Joan (2010). 100 anys de vida amb Joan Planas i Novell: adoptat a Barcelona, castigat per la guerra civil i estimat entre Dosrius i Mataró. [S.I.: s.n.], p. 35. RAMIS NIETO, Josep. 'El Sindicat Agrícola Catòlic de Dosrius'. A Dosrius. Una visita al passat. 4-11 de novembre de 2016. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XX | Cal rehabilitar-lo interiorment i arreglar l'arrebossat dels paraments. | <p>Edifici aïllat amb jardí posterior, format per dos cossos adossats en perpendicular que li confereixen una planta en forma d'L. El volum de llevant (nº 11) és rectangular, presenta una coberta de teula àrab de dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal compta amb un gran portal d'accés d'arc escarser a la planta baixa i una senzilla finestra rectangular al pis, coronada amb una decoració pictòrica a mode d'arc ogival. La façana està rematada per coronament de perfil trencat, amb una cornisa motllurada de maons i un plafó central apuntat. Les obertures de la façana lateral, en canvi, són rectangulars i estan bastides en maons, amb arcs de descàrrega superiors. La construcció està bastida en pedra i maons, amb el parament principal arrebossat. L'altre volum (nº 13), adossat a ponent, també és rectangular, compta amb una coberta de teula àrab de dues vessants i està organitzat en una sola planta. La façana orientada al carrer presenta quatre grans finestrals d'arc escarser i està coronada per una doble cornisa motllurada i de dents de serra. A la façana lateral, per contra, hi ha un sol portal d'arc escarser. Ambdós paraments es troben arrebossats.</p> | 08075-9 | Carrer de Mossèn Jacint Verdaguer, 11-13 - Dosrius | <p>El solar on es troba construït l'edifici fou cedit al Sindicat Agrícola Catòlic el 9 d'agost de 1921, tot i que amb una clàusula que condicionava la disposició del mateix en favor de l'església, en cas de desaparició del Sindicat. Les obres es dugueren a terme amb els diners dels socis (un 90% de la població). El nº 11 es va correspondre amb la seu del Sindicat . A la planta baixa s'hi podia comprar menjar pel bestiar, sulfats i adobs per la terra, entre d'altres productes. El pis superior va estar destinat, en origen, a ser l'habitatge del responsable de la institució. En el nº 13, en canvi, s'hi va construïr una sala amb escenari i vestidors destinada, sobretot, a representacions teatrals, tot i que també s'hi feren sessions de cinema, balls, xerrades, etc. Als anys 90, aquest edifici fou objecte d'unes petites reformes interiors (escenari, empostissat de fusta i pati de butaques). Pel que fa al Sindicat, l'any 1930 obtingué permís per instal·lar un molí triturador amb motor, segons consta documentalment. Posteriorment, als anys 40 del segle XX, el Sindicat Agrícola Catòlic es va dissoldre, passant a ser la 'Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos'. Aquesta va estar en funcionament fins a principis dels anys 50, moment en que s'atura l'activitat, tot i que la Hermandad no queda dissolta. Aquest fet propicia que l'any 1995, l'edifici passi a ser propietat del Bisbat de Barcelona per la clàusula anteriorment mencionada. A finals dels anys 60 principis dels 70, fou la seu del 'Club Ferradura' (punt de trobada dels joves de 14 a 16 anys). Pel fa al Centre Parroquial, cal dir que durant molt de temps fou l'única sala del poble. Amb la dissolució del Sindicat Agrícola Catòlic, aquest volum va passar a ser propietat de l'església i es començà a denominar Centre Parroquial de Dosrius. Durant l'època de mossèn Enric Xicola (1933-1935) s'hi projectaven pel·lícules de cinema mut. Posteriorment, també el NODO i una projecció dominical/dies festius de pel·lícules fins l'any 1976. Pel que fa al teatre, es coneix que entre els anys 1929-30, un grup teatral d'homes del poble hi actuava. L'any 1934 s'hi representà l'obra 'Fabiola', feta per les dones i amb direcció d'Esteve Albert i de mossèn Xicola. Entre els anys 1949 i 1955, essent rector mossèn Jaume Arcarons, es començaren a fer representacions mixtes. L'any 1961 es va fer la primera edició del Festival 'Vol i Pot', que es allargar fins l'any 1968. També s'hi van fer diversos festivals infantils.</p> | 41.5948700,2.4047900 | 450395 | 4604968 | 1921-25 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47919-foto-08075-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47919-foto-08075-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47919-foto-08075-9-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||
| 47921 | Antigues Escoles de Dosrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antigues-escoles-de-dosrius | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1988). 'Dosrius al primer terç de segle (1900-1933)'. El Comú, núm. 2, p. 16. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 8, 86, 170, 171, 172, 179, 180-181, 230. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.E.07/012. RAMIS NIETO, Josep (2017). 'Història de la implantació a Dosrius de la xarxa pública d'ensenyament (1851-1938)'. Duos Rios, núm. 3, p. 98-108. RAMIS NIETO, Josep. 'El segle XIX a Dosrius. Entre la tradició i la modernitat'. A Dosrius. Una visita al passat. 3-14 d'abril de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XX | <p>Edifici aïllat de planta rectangular, amb teulada de fibrociment de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Està distribuït en planta baixa i golfes. La façana principal, orientada al carrer, presenta dos portals d'accés i dos finestrals amb baranes de ferro, tots ells d'arc rebaixat. Està rematada per una cornisa rectilínia amb motllura inferior. La façana posterior compta amb 4 finestrals de la mateixa tipologia, tot i que un d'ells està tapiat. Les façanes laterals compten amb el mateix tipus d'obertures, organitzades en dues finestres a la planta baixa i una a les golfes. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats, i el principal compta amb un sòcol d'aplacat de pedra només al número 8.</p> | 08075-11 | Carrer de Sant Llop, 8-10 - Dosrius | <p>La primera referència a l'edifici apareix en un plànol de Cels Gomis, reproduït l'any 1916 a la 'Geografia General de Catalunya'. Pel que sembla, l'edifici fou construït durant la primera dècada del segle XX com a fàbrica de capses de cartró i era propietat d'Àngel Fàbregues. Pels voltants de la dècada dels anys 20, l'edifici va passar a ser l'escola pública de Dosrius fins als anys 80. L'escola constava de dues aules grans, separades per sexes. Aquesta separació no es dugué a terme fins als anys 70. Al pati posterior de l'escola també s'hi havien celebrat festes majors i activitats culturals i esportives. Des dels anys 80 fins a finals de segle, l'edifici va estar destinat a diferents usos comercials.</p> | 41.5938400,2.4073600 | 450608 | 4604852 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47921-foto-08075-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47921-foto-08075-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47921-foto-08075-11-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: Escoles Velles. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 47922 | Cal Tit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tit | XVIII-XIX | <p>Masia urbana aïllada formada per tres cossos adossats, que li confereixen una planta irregular. L'edifici principal és rectangular, presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. Adossats a la seva façana de llevant hi ha els altres dos volums El davanter, de mida petita, presenta la teulada d'un sol vessant i està organitzat en una sola planta. El posterior, en canvi, compta amb el mateix tipus de coberta però està distribuït en planta baixa i dos nivells superiors. La façana principal de la construcció presenta un gran portal d'accés d'arc rebaixat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra desbastats,i un altre accés rectangular amb voladís superior. La resta d'obertures es correponen amb finestres rectangulars, les del pis superior amb els ampits motllurats. La resta de buits de l'edifici són rectangulars. La construcció presenta els paraments principals arrebossats i emblanquinats.</p> | 08075-12 | Carrer de Barcelona, 9-13 - Dosrius | 41.5946800,2.4093400 | 450774 | 4604944 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47922-foto-08075-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47922-foto-08075-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47922-foto-08075-12-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||||
| 47923 | Alberg de joventut mas Silvestre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alberg-de-joventut-mas-silvestre | <p>Albergs amb història. 30 albergs de la Xarxa Nacional d'Albergs Socials de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Secretaria de Joventud, 2008, p. 104-109. ALFARAS, Xavier (2012). 'Montnegre viu'. L'Aulet, núm. 12, p. 50. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.E.09/014. ALSINA, Neus et al. (2008). 'Fitxes de l'inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius'. Duos Rios, núm. 2, p. 124-127. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. Https://www.xanascat.cat/showhostel.tjc?id=237&index=3 [Consulta: 27-09-2017].</p> | XX | <p>Edifici aïllat de grans dimensions, format per dos grans blocs units per una successió de tres porxades i disposats formant una planta en forma d'L. Aquests blocs estan constituïts per diversos cossos adossats, amb les cobertes de teula àrab d'una i dues vessants i estan distribuïts en una i dues plantes. El bloc situat a la banda de tramuntana presenta grans finestrals i alberga la cuina, el menjador, les oficines i la casa del responsable. Compta amb dos grans porxos orientats a un pati pavimentat situat a la banda de migdia, que és per on es fa l'accés. L'altre bloc està destinat als dormitoris i presenta diversos patis coberts sota les construccions, amb obertures rectangulars. Pel que fa a les tres porxades d'unió, compten amb encavallades de fusta damunt de pilars i parets bastides amb ceràmica. La construcció està bastida amb parets d'obra vista a l'interior i formigó a l'exterior, amb bona part dels murs arrebossats i pintats de color maduixa.</p> | 08075-13 | Veïnat de Rimbles, 14 - Zona de Canyamars | <p>La construcció de l'edifici es va iniciar l'any 1962. El topònim prové de l'antic mas Silvestre, del que hi ha constància documental en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Posteriorment, segons una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, l'any 1897 hi consta un edifici de nom 'Silvestre'. De fet, a la masia encara hi havia masovers l'any 1948 (i van continuar fins dos anys després de la construcció). Els propietaris van vendre la finca a la Caixa d'Estalvis de Sabadell l'any 1960, amb la intenció de fer-hi una casa de colònies. L'edifici era propietat de la caixa, però les colònies eren responsabilitat de l'entitat Colònies de Vacances de Sabadell. Tot i que les obres van finalitzar l'any 1964, els primers grups s'hi van instal·lar l'any 1963. Posteriorment, l'any 1969 es va ampliar el terreny de la finca i es va construïr un pou per al subministrament de l'aigua a l'anomenat Pla de la Vinya Vella. L'any 1989, la Caixa d'Estalvis de Sabadell va subhastar la casa, quedant-se-la la Generalitat de Catalunya. L'edifici va continuar com a casa de colònies fins l'any 1992, en què la Generalitat la va destinar a alberg de joventut.</p> | 41.5973400,2.4545500 | 454543 | 4605215 | 1962-64 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47923-foto-08075-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47923-foto-08075-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47923-foto-08075-13-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | MBM Arquitectes | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: casa de colònies Mas Silvestre. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||
| 47927 | Ca l'Aiandro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-laiandro | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.01/020.</p> | XVII/XX | <p>Edifici cantoner de planta irregular, que presenta una coberta plana amb terrat a la part davantera combinada amb una teulada d'un sol vessant a la part posterior. Està reformat i distribuït en planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada a la plaça, compta amb un senzill portal d'accés rectangular i una finestra també rectangular al pis, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda i l'ampit de pedra plans, amb una motllura rectilínia que recorre l'intradós de l'obertura. La façana està coronada per la barana del terrat, que presenta plafons ceràmics de gelosia, i que s'extén cap a la façana lateral. En aquest parament, les obertures es corresponen amb senzilles finestres rectangulars majoritàriament reformades. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats, amb carreus de pedra a les cantoneres.</p> | 08075-17 | Plaça de l'església de Sant Iscle i Santa Victòria, 3 - Dosrius | <p>La primera referència documental de la construcció apareix en un plànol del nucli antic elaborat l'any 1853. També consta en la reproducció d'una pintura de Dosrius comprada a Madrid, i datada entre 1867 i 1870, propietat de la família Fàbregas Rigola. I alhora, torna a aparèixer en un plànol de Cels Gomis, reproduït l'any 1916 a la 'Geografia General de Catalunya'. L'edifici fou objecte de reformes menors l'any 1971 (ampliació de la porta) i, posteriorment, l'any 1984 (canvi de bigues, ampliació de les finestres, nous forjats, reforma de la teulada, etc.).</p> | 41.5945800,2.4069200 | 450572 | 4604934 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47927-foto-08075-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47927-foto-08075-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47927-foto-08075-17-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||
| 47928 | Ca la Bomba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-bomba | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 24, 33, 54. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.02/021.</p> | XVI/XX | <p>Edifici entremitgeres de planta irregular, format per diversos cossos adossats i amb pati posterior. Està completament reformat. El volum original presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a les escales que porten a la plaça de l'església de Sant Iscle i Santa Victòria, presenta un àngle central que la divideix en dos paraments. L'accés es fa per la banda dreta, mitjançant un portal rectangular. En el parament esquerre destaca un gran finestral rectangular reformat a la planta baixa, mentre que al pis hi ha una finestra també rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra, la llinda plana i l'ampit motllurat. Aquest parament està rematat amb una cornisa de teula àrab. La construcció presenta ambdós paraments arrebossats i emblanquinats, amb una franja de rajoles de ceràmica vidrada de dos colors situada a la divisòria entre les dues plantes. Aquest motiu es repeteix a l'ampit del finestral de la planta baixa. També hi ha un sòcol d'aplacat de pedra.</p> | 08075-18 | Plaça de la República, 1 - Dosrius | <p>Es tracta d'un dels edificis que formaven part de l'antiga sagrera de l'església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria, formada a redós del temple. De fet, en un capbreu de rendes dels termes de Dosrius i Canyamars datat l'any 1570, i en la seva posterior individualització de tots els masos, cases i terres que en formaven part, menciona un seguit de cases situades a la sagrera de Dosrius, les quals comptaven amb una eixida a la banda de ponent i una peça de terra a continuació. En aquest sentit, tot i que l'edifici no apareix directament mencionat, és força probable que ja existís en aquest moment. Aquesta documentació està dipositada dins del Fons Castelldosrius custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. La primera referència documental directa de la construcció apareix en un plànol del nucli antic elaborat l'any 1853. També consta en la reproducció d'una pintura de Dosrius comprada a Madrid, i datada entre 1867 i 1870, propietat de la família Fàbregas Rigola. I alhora, torna a aparèixer en un plànol de Cels Gomis, reproduït l'any 1916 a la 'Geografia General de Catalunya'. El topònim de La Bomba procedeix dels masovers de la casa coneguda amb aquest nom, la qual estava situada al nord del nucli urbà, al costat de l'actual Centre Esportiu de Dosrius. Aquesta família va llogar la casa del poble pels voltants de l'any 1950 com a magatzem i per al bestiar, però amb el temps, s'hi va acabar instal·lant. L'any 1967, l'edifici fou reformat adquirint la fesonomia actual, i una part de la construcció fou utilitzada com a perruqueria. Pel que sembla, fins aquell moment, el finestral de la planta baixa era el portal d'accés principal i estava emmarcat amb carreus de pedra i amb la llinda plana, completament emblanquinat.</p> | 41.5942600,2.4067000 | 450553 | 4604899 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47928-foto-08075-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47928-foto-08075-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47928-foto-08075-18-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: la Bomba del Poble. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 47929 | Can Llarg | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llarg | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 24, 33. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.03/022.</p> | XVI/XXI | <p>Edifici entremitgeres de planta irregular, completament reformat i amb la coberta de teula àrab de dues vessants i un altell superior. Consta de planta baixa i pis, amb la façana principal orientada a les escales que porten a la plaça de l'església de Sant Iscle i Santa Victòria. Totes les obertures són rectangulars. El parament està rematat amb una cornisa de teula àrab. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats.</p> | 08075-19 | Plaça de la República, 2 - Dosrius | <p>Es tracta d'un dels edificis que formaven part de l'antiga sagrera de l'església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria, formada a redós del temple. De fet, en un capbreu de rendes dels termes de Dosrius i Canyamars datat l'any 1570, i en la seva posterior individualització de tots els masos, cases i terres que en formaven part, menciona un seguit de cases situades a la sagrera de Dosrius, les quals comptaven amb una eixida a la banda de ponent i una peça de terra a continuació. En aquest sentit, tot i que l'edifici no apareix directament mencionat, és força probable que ja existís en aquest moment. Aquesta documentació està dipositada dins del Fons Castelldosrius custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. La primera referència documental directa de la construcció apareix en un plànol del nucli antic elaborat l'any 1853. També consta en la reproducció d'una pintura de Dosrius comprada a Madrid, i datada entre 1867 i 1870, propietat de la família Fàbregas Rigola. I alhora, torna a aparèixer en un plànol de Cels Gomis, reproduït l'any 1916 a la 'Geografia General de Catalunya'. L'edifici fou reformat a principis de l'any 2000. Pel que sembla, abans de la reforma, el portal d'accés principal estava emmarcat amb carreus de pedra i amb la llinda plana, completament emblanquinat.</p> | 41.5942000,2.4066600 | 450550 | 4604892 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47929-foto-08075-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47929-foto-08075-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47929-foto-08075-19-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||
| 47930 | Ca l'Hilari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lhilari | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 87. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.05/024. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 5.</p> | XX | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Consta de planta baixa, pis i golfes. Totes les obertures de la façana principal, que està orientada a la plaça, són rectangulars. Les de la planta baixa han estat reformades i adaptades als nous usos de la construcció. Al pis destaquen una finestra i tres finestrals amb sortida a tres balcons simples, amb les llosanes motllurades i baranes de ferro treballat. Aquestes obertures presenten els emmarcaments arrebossats i pintats, amb guardapols superiors esgrafiats i decorats amb motius florals. Les obertures del nivell superior, per contra, es corresponen amb quatre petites finestres quadrades. La façana està rematada amb una cornisa motllurada sostinguda amb mènsules, que protegeix una sanefa rectilínia decorada amb el mateix tipus d'esgrafiat floral que hi ha a les obertures del pis. Finalment, damunt la cornisa, s'assenta una esplèndida balustrada d'obra. El parament està arrebossat i pintat, amb un sòcol reformat a la planta baixa i una motllura rectilínia múltiple en la divisòria entre els dos pisos superiors.</p> | 08075-20 | Plaça de la República, 7-8 - Dosrius | <p>A principis del segle XX, l'edifici tenia la fesonomia d'una típica casa de cos de poble i era propietat del sr. Mauri, que treballava per la Societat General d'Aigües de Barcelona. Pels voltants de l'any 1925, el seu hereu va reformar i engrandir la casa incorporant un edifici adossat pels masovers (Can Lau). És en aquest moment que se li dóna la distribució de tres nivells actual, amb una zona de jardí, camps i horts que anava fins a la riera. Posteriorment, l'any 1970, s'hi va inaugurar la botiga de 'Ca l'Hilari', especialitzada en carn de xai i botifarres, i que fins aquell moment havia estat situada a l'edifici del costat (Ca la Gràcia, al carrer de Lluís Moret, 2). L'any 1980, l'edifici dels masovers fou transformat i se li donà la mateixa distribució de tres nivells que a la resta. L'establiment comercial fou tancat l'any 1999 i, poc després, s'hi instal·là una entitat bancària.</p> | 41.5940300,2.4070000 | 450578 | 4604873 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47930-foto-08075-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47930-foto-08075-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47930-foto-08075-20-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | En l'actualitat, l'edifici combina la funció residencial amb la comercial. Altres denominacions relacionades amb l'edifici: can Mauri. Estilísticament se li pot atribuïr una arquitectura eclèctica d'inspiració clàssica. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 47931 | Can Dama | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-dama | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 24, 33, 74, 88. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.06/025.</p> | XIX-XX | <p>Edifici cantoner de planta rectangular, amb un pati davanter elevat respecte el nivell del carrer i de la plaça, i amb accés des de les escales que porten a l'església de Sant Iscle i Santa Victòria. Presenta la coberta de teula àrab d'un sol vessant, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a la plaça, presenta un gran portal d'accés d'arc rebaixat, protegit amb un petit voladís d'obra. Al pis hi ha tres finestres rectangulars amb els ampits motllurats. La façana està rematada amb una gran cornisa motllurada. Les obertures de les façanes laterals també són retangulars, però més senzilles. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats. El pati està delimitat amb una barana d'obra també emblanquinada i decorada amb registres de gelosia. La porta d'accés al pati està emmarcada per dues pilastres d'obra amb un coronament esglaonat de maons.</p> | 08075-21 | Plaça de la República, 9 - Dosrius | <p>A mitjans del segle XIX, en l'espai que actualment ocupa l'edifici, hi havia una construcció tipus masia amb el pati orientat a la plaça. L'edifici apareix registrat per primera vegada en un plànol de Cels Gomis, reproduït l'any 1916 a la 'Geografia General de Catalunya'. Fins l'any 1951, a la casa hi havia el servei de correus.</p> | 41.5941800,2.4068700 | 450567 | 4604890 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47931-foto-08075-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47931-foto-08075-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47931-foto-08075-21-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: ca l'Arteman. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 47932 | Ca la Marina de Can Pau d'en Mateu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-marina-de-can-pau-den-mateu | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 33, 54. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.07/026.</p> | XVI/XXI | <p>Edifici cantoner de planta irregular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Està reformat i distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a la plaça, és de tram curt i presenta un portal d'accés rectangular amb llinda de fusta i brancals bastits amb carreus de pedra. Cal destacar que el brancal de llevant està tapat per la façana lateral de la casa veïna (Can Dama), que se li adossa. Al pis hi ha una única finestra d'arc deprimit convex, amb els brancals bastits amb carreus de pedra, l'ampit monolític i la llinda irregular decorada amb un petit arc conopial. La façana lateral, orientada a les escales que porten a l'església, compta amb finestres rectangulars reformades i un petit balcó a l'extrem de tramuntana, també reformat. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats, amb un sòcol d'aplacat de pedra a la façana lateral.</p> | 08075-22 | Plaça de la República, 10 - Dosrius | <p>La primera referència documental directa de la construcció apareix en un plànol del nucli antic elaborat l'any 1853. També consta en la reproducció d'una pintura de Dosrius comprada a Madrid, i datada entre 1867 i 1870, propietat de la família Fàbregas Rigola. I alhora, torna a aparèixer en un plànol de Cels Gomis, reproduït l'any 1916 a la 'Geografia General de Catalunya'. Pel que sembla, durant la dècada dels anys 20 del segle XX, la germana de l'escriptor Esteve Albert hi va establir una perruqueria. Posteriorment, l'any 2004, l'edifici fou reformat.</p> | 41.5942500,2.4068300 | 450564 | 4604898 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47932-foto-08075-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47932-foto-08075-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47932-foto-08075-22-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||
| 47933 | Cal Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferrer | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1988). 'Dosrius al primer terç de segle (1900-1933)'. El Comú, núm. 2, p. 16. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 25, 28, 71, 88, 145. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.08/027. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 5. SUBIÑÀ I COLL, Enric (2017). 'Dosrius i Canyamars a l'edat mitjana. Una terra de pagesos'. Duos Rios, núm. 3, p. 27.</p> | XVII-XVIII | L'arrebossat exterior està força degradat. | <p>Edifici cantoner de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Consta de planta baixa i pis. La façana principal, orientada a la plaça, presenta un gran portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. Al seu costat hi ha una gran finestra rectangular, emmarcada amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica, gravada amb l'any 1766. L'obertura està situada al nivell del carrer. Al pis hi ha dues finestres rectangulars amb els brancals bastits amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. La façana està rematada per una cornisa amb decoració de teula àrab. A les façanes laterals hi ha una senzilla finestra rectangulat per banda. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats. A la cantonada de llevant es conserva una mostra dels carreus de pedra que antigamanet la decoraven.</p> | 08075-23 | Plaça de la República, 4 - Dosrius | <p>La primera referència documental de la masia la trobem en el fogatge de l'any 1497, en el que apareix el topònim 'Farrer'. Posteriorment, en el fogatge de l'any 1515, hi consta en 'Guillem Ferrer'. Dins del segle XVI, en el fogatge de l'any 1553, hi apareix mencionat com 'Ferrer' i també com 'Ferrer (Vany F.)'. Posteriorment, en un capbreu de rendes dels termes de Dosrius i Canyamars datat l'any 1570, i en la seva posterior individualització de tots els masos, cases i terres que en formaven part, apareix mencionat en Bartomeu Ferrer Sastre, el qual confessa totes aquelles cases situades a la plaça de Dosrius. En aquest sentit, tot i que l'edifici no apareix directament mencionat, és força probable que ja existís en aquest moment. Aquesta documentació està dipositada dins del Fons Castelldosrius custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Pel que fa al segle XVII, segons una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, l'any 1632 existia una casa anomenada 'Ferrer' dins del veïnat de Dosrius. Així doncs, és molt probable que la data que hi ha gravada a la finestra de la planta baixa faci referència a una reforma de l'edifici. La primera referència documental directa de la construcció apareix en un plànol del nucli antic elaborat l'any 1853. També consta en la reproducció d'una pintura de Dosrius comprada a Madrid, i datada entre 1867 i 1870, propietat de la família Fàbregas Rigola. I alhora, torna a aparèixer en un plànol de Cels Gomis, reproduït l'any 1916 a la 'Geografia General de Catalunya'. L'edifici va ser la seu d'un dels ferrers del poble fins a la dècada dels anys 30 del segle XX. Davant seu hi havia un abeurador de grans dimensions pels animals. L'any 1989, la casa va ser objecte de reformes i, l'any següent, s'hi va establir un negoci immobiliari. L'any 1994 es va arranjar la coberta.</p> | 41.5937900,2.4068600 | 450566 | 4604847 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47933-foto-08075-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47933-foto-08075-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47933-foto-08075-23-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 47934 | Can Jeroni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jeroni-0 | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 29. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.10/029.</p> | XIX | Els cossos auxiliars tenen les cobertes força deteriorades. | <p>Edifici aïllat format per tres cossos adossats que li confereixen una planta més o menys rectangular. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. Presenta obertures rectangulars, amb els emmarcaments en relleu arrebossats. La façana principal està rematada per una cornisa motllurada damunt la que s'assenta una barana d'obra, decorada amb un plafó central esglaonat. La façana posterior, en canvi, està rematada amb un ràfec de teula àrab. Adossats a la façana de migdia hi ha dos volums auxiliars amb teulades d'un sol vessant i organitzats en una sola planta. El davanter presenta un gran portal d'accés d'arc rebaixat, que conserva els brancals bastits amb carreus de pedra. La construcció té els paraments arrebossats i pintats.</p> | 08075-24 | Veïnat de Gemir, 15 - Carrer del Doctor Joan Cardona, 39 - Dosrius | <p>L'edifici fou construït a finals del segle XIX i comptava amb una masoveria al costat i un altre habitatge a la part posterior, que era conegut com a Can Pau d'en Mateu. Antigament, la casa de Can Jeroni estava ubicada a les feixes que hi havia sota de l'edifici actual, al costat del camí que va paral·lel al sot de les Canals. Des dels anys 40 del segle XX i fins als anys 70, a l'edifici hi estiuejaren diverses famílies que compartien la casa amb els propietaris.</p> | 41.5931000,2.4094100 | 450778 | 4604769 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47934-foto-08075-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47934-foto-08075-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47934-foto-08075-24-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Encastada a la façana principal hi ha una placa ceràmica antiga que fa referència a l'antic veïnat al que pertanyia ('VECINDARIO DE GERONI.'). Sota seu hi ha un recent rellotge de sol de ceràmica vidrada, acompanyat d'una placa amb la següent llegenda: 'SENSE SOL NO SOC RES / COM TU SENSE FE'. Davant del volum auxiliar alineat amb la façana principal hi ha una bassa-safareig de planta quadrada, bastida en pedra i maons. Altres denominacions relacionades amb l'edifici: can Boba, can Marlot, can Feliu. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||
| 47935 | Ca la Guinardona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-guinardona | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 86. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.11/030.</p> | XIX-XX | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab d'un sol vessant i distribuït en planta baixa i pis. Tot i que en l'actualitat sigui un sol habitatge, en origen eren dues cases adossades. La façana principal presenta un gran portal d'accés d'arc rebaixat i diverses finestres d'obertura rectangular. Al pis destaquen tres balcons simples amb les llosanes motllurades i les baranes de ferro treballades. La façana està rematada amb una petita cornisa motllurada (al número 3 també hi ha una tortugada). La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats, amb el sòcol també pintat.</p> | 08075-25 | Carrer de Lluís Moret, 1-3 - Dosrius | <p>La primera referència documental directa de la construcció apareix en un plànol del nucli antic elaborat l'any 1853. També consta en la reproducció d'una pintura de Dosrius comprada a Madrid, i datada entre 1867 i 1870, propietat de la família Fàbregas Rigola. En aquesta obra, l'edifici apareix representat amb una estructura de masia i amb la façana principal orientada a la plaça (la casa de Can Dama no hi apareix). Al mateix temps, la construcció torna a aparèixer en un plànol de Cels Gomis, reproduït l'any 1916 a la 'Geografia General de Catalunya'. Pel que sembla, entre finals del segle XIX i principis del XX, l'edifici va passar a ser propietat d'un comerciant de Dosrius anomenat 'El Ràpid', el qual hi va obrir un estanc. Posteriorment, la casa fou adquirida per la propietaria de la masia de Cal Guinardó (d'aquí el topònim amb el que és coneguda actualment).</p> | 41.5942500,2.4069100 | 450571 | 4604898 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47935-foto-08075-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47935-foto-08075-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47935-foto-08075-25-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||
| 47936 | Ca la Marina de can Gabarra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-marina-de-can-gabarra | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.12/031.</p> | XIX-XX | <p>Edifici entremitgeres de planta més o menys rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Està distribuït en planta baixa i pis. Totes les obertures són rectangulars, les de la planta baixa (portal i finestra) més senzilles i amb reixes de ferro, mentre que les del pis (finestra i balconera) presenten els emmarcaments en relleu a mode de guardapols, amb la part superior motllurada. La finestra també té l'ampit motllurat i el finestral dóna sortida a un balcó simple amb la barana de ferro treballada i decorada amb motius florals. La llosana del balcó està integrada dins de la motllura rectilínia múltiple que recorre la divisòria entre les dues plantes. La façana està rematada amb una cornisa motllurada situada damunt de les obertures i està coronada per un entaulament motllurat sostingut amb mènsules. S'observen dos forats rectangulars amb gelosia, utilitzats per a la ventilació de la coberta. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats, amb el sòcol en relleu.</p> | 08075-26 | Carrer de Lluís Moret, 11 - Dosrius | <p>La primera referència documental directa de la construcció apareix en un plànol del nucli antic elaborat l'any 1853. També consta en la reproducció d'una pintura de Dosrius comprada a Madrid, i datada entre 1867 i 1870, propietat de la família Fàbregas Rigola. I alhora, torna a aparèixer en un plànol de Cels Gomis, reproduït l'any 1916 a la 'Geografia General de Catalunya'. És força probable que la construcció fos reformada a principis del segle XX, si tenim en compte la composició de la seva façana. L'any 1973 s'hi feren petites reformes interiors. Inicialment, l'edifici era del mateix propietari que Can Gabarra, heretant-lo posteriorment la seva filla Marina. D'aquí prové el topònim amb el que és conegut.</p> | 41.5945400,2.4070300 | 450581 | 4604930 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47936-foto-08075-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47936-foto-08075-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47936-foto-08075-26-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||
| 47937 | Cal Senyorito | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-senyorito | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.14/033.</p> | XX | <p>Edifici aïllat de planta quadrada i envoltat de jardí. Presenta una coberta de teula plana de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i barbacana volada sostinguda amb bigues de fusta a les quatre façanes. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb senzilles obertures rectangulars. Cal destacar el porxo situat a la cantonada de ponent de l'edifici, i que està obert al jardí mitjançant dos grans arcs de mig punt. Al nivell del pis de la façana principal destaca una fornícula d'arc rodó, amb l'ampit semicircular bastit en maons i una imatge de la Moreneta de terracota. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats.</p> | 08075-27 | Carrer de Maspí, 11 - Dosrius | <p>Anteriorment a la construcció de l'edifici, els terrenys on s'ubica la casa eren coneguts com a Can Pericu i hi havia una petita casa mig enderrocada coneguda com a Can Reguill. La llicència d'obres de l'edifici data del dia 9 de març de 1952 i els seus propietaris, una família benestant de Barcelona, la construïren com a primera residència. El topònim amb el que és coneguda fou popularitzat per la minyona del matrimoni. L'any 1955 s'hi feren un seguit de petites reformes interiors. Posteriorment, pels voltants de l'any 1988, la casa fou adquirida per la família Arteman com a casa de segona residència.</p> | 41.5930700,2.4068900 | 450568 | 4604767 | 1952 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47937-foto-08075-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47937-foto-08075-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47937-foto-08075-27-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: ca l'Arteman. Estilísticament, se li pot atribuïr un cert llenguatge noucentista. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||
| 47938 | Can Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roca-2 | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.15/034.</p> | XX | <p>Edifici aïllat de planta rectangular i envoltat de jardí. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. Totes les obertures de la construcció són rectangulars. A la façana principal destaca un gran portal d'accés emmarcat per dos finestrals amb reixes de ferro. Aquestes tres obertures presenten guardapols superiors en relleu, amb la part superior curvada i decorats amb garlandes florals. Les obertures del pis es corresponen amb tres petites finestres que també estan emmarcades amb guardapols superiors, tot i que més senzills. La façana està rematada per una motllura rectilínia damunt la que s'assenta un plafó d'obra esglaonat, amb la part central curvada. A la part posterior de l'edifici hi ha un porxo amb escala d'accés al jardí i balaustrada. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats, amb la divisòria entre les dues plantes decorada amb una motllura rectilínia múltiple. Cal destacar la tanca que separa la finca del carrer, formada per un sòcol d'obra decorat i coronat amb peces ceràmiques de color verd i groc. Presenta una reixa de ferro disposada entre pilastres, que també engloba les dues portes d'accés al jardí.</p> | 08075-28 | Carrer de Mossèn Jacint Verdaguer, 5 - Dosrius | <p>La primera referència documental directa de la construcció apareix en un plànol de Cels Gomis, reproduït l'any 1916 a la 'Geografia General de Catalunya'. Tot i això, segons la seva fitxa cadastral, l'edifici fou construït l'any 1910. Aquesta data concordaria amb els anys de construcció del edificis veïns (entre 1911 i 1915), els quals presenten característiques similars arquitectònicament parlant. L'edifici fou concebut com a casa d'estiueig fins que l'any 2002, els nous propietaris hi fixaren la seva residència. Anteriorment, l'any 1986 fou objecte d'una sèrie de petites reformes.</p> | 41.5946000,2.4052300 | 450431 | 4604938 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47938-foto-08075-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47938-foto-08075-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47938-foto-08075-28-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: ca la Cinteta. Estilísticament, se li pot atribuïr un cert llenguatge tardomodernista. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 47939 | Can Fàbregues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fabregues | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.16/035.</p> | XX | <p>Edifici aïllat de planta quadrada i envoltat de jardí. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i barbacana volada sostinguda amb bigues de fusta a les quatre façanes. La part davantera de la teulada compta amb una reforma posterior consistent en dues vessants disposades en perpendicular a la façana principal. L'edifici està distribuït en planta baixa i pis, amb gran part de les obertures rectangulars. A la façana principal destaca un gran portal d'accés emmarcat per dos finestrals, amb els ampits sostinguts amb mènsules i decorats amb petites rajoles de ceràmica vidrada blanques i blaves. Aquestes tres obertures tenen els emmarcaments en relleu. Al pis destaquen tres petites finestres d'arc de mig punt amb l'ampit corregut. La resta de façanes compta amb obertures rectangulars, algunes d'elles amb els ampits decorats amb el mateix tipus de ceràmica. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats. Cal destacar la tanca que separa la finca del carrer, formada per un sòcol d'obra revestit amb peces ceràmiques de color blanc i blau, idèntiques a les anteriors. Presenta una reixa de ferro treballada i disposada entre pilastres (el motiu ceràmic es repeteix), que també engloba les dues portes d'accés al jardí.</p> | 08075-29 | Carrer de Mossèn Jacint Verdaguer, 7 - Dosrius | <p>L'any 1906, la finca veïna (Can Casarramona) fou segregada d'aquesta. Segons les fonts orals, la casa fou construïda pels voltants de l'any 1915 com a habitatge d'estiueig. L'any 1935, el propietari de la casa (Josep M. Monfort i Gutiérrez) va reformar la part davantera de la coberta i la façana principal, obrint també les tres finestres d'arc rodó al pis. Després de la guerra, l'edifici passà a mans de la família Reniu-Fàbregues de Mataró.</p> | 41.5946700,2.4050800 | 450419 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47939-foto-08075-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47939-foto-08075-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47939-foto-08075-29-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: can Reniu. Estilísticament, se li pot atribuïr un cert llenguatge noucentista. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 47940 | Can Casarramona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-casarramona | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.17/036.</p> | XX | <p>Edifici aïllat amb un gran jardí posterior, format per tres cossos adossats que li confereixen una planta rectangular. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de quatre vessants, amb una torre-mirador central amb coberta de pavelló també a quatre vessants i petites obertures rectangulars a les quatre façanes. L'edifici està distribuït en planta baixa i pis, i compta amb unes grans i esveltes obertures rectangulars que engloben tant les finestres de la planta baixa com les del pis superior. Els emmarcaments d'aquestes finestres són en relleu i estan unides per una sanefa de ceràmica vidrada de color verd, que també es repeteix a la torre. L'accés a l'interior de la casa es fa pel volum adossat a la façana de llevant, el qual és rectangular, amb teulada de dues vessants i organitzat en una sola planta. Destaquen els dos grans portals d'arc de mig punt de la façana principal. Adossat a la façana de migdia del volum principal hi ha el tercer cos, amb teulada d'un sol vessant i distribuït en dues plantes. Presenta una gran terrassa-galeria de planta rectangular oberta al jardí. A l'interior, l'edifici compta amb sostres formats per voltes d'aresta. La construcció té els paraments arrebossats i emblanquinats, amb un sòcol d'aplacat de pedra a la façana principal.</p> | 08075-30 | Carrer de Mossèn Jacint Verdaguer, 9 - Dosrius | <p>La casa va ser segregada l'any 1906 de la finca veïna (Can Fàbregues). L'escriptura de declaració d'obra nova és de l'any 1911, on es menciona que l'edifici formava part d'una partida anomenada Vinya de la Quintana. Fou concebuda com a casa d'estiueig. L'any 1933 es va construïr la vorera de davant. Pels voltants de l'any 1943, coincidint amb un canvi de propietat, s'hi van fer reformes tant a l'interior com als paraments exteriors, així com la construcció d'una galeria. Aquesta galeria fou reformada l'any 1986, així com la construcció del pis superior sota coberta donat que els sostres eren força alts.</p> | 41.5947800,2.4049500 | 450408 | 4604958 | 1911 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47940-foto-08075-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47940-foto-08075-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47940-foto-08075-30-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Estilísticament, se li pot atribuïr un cert llenguatge noucentista. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||
| 47941 | Ca la Bonamossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-bonamossa | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 25. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.19/038. BONET I GARÍ, Lluís (1983). Les Masies del Maresme. Barcelona: Montblanc-Martín, C.E.C., p. 218-219. GRAUPERA I GRAUPERA, J.; BRIANSÓ I PALLÀS, A. (2007). El Maresme. [Vallbona de les Monges]: March, DL, p. 54. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 6. ROIG I GRAU, Jesús (2006). Les fortificacions medievals del Maresme. [s.l.]: l'autor, p. 69. SUBIÑÀ I COLL, Enric (2017). 'Dosrius i Canyamars a l'edat mitjana. Una terra de pagesos'. Duos Rios, núm. 3, p. 21. Http://www.poblesdecatalunya.cat/ [Consulta: 27-09-2017].</p> | XVI | <p>Edifici cantoner de planta rectangular amb un petit espai de pati davanter. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al carrer, té un gran portal d'arc de mig punt adovellat amb els brancals bastits amb carreus de pedra. Als costats hi ha dues finestres rectangulars amb els ampits motllurats, la de la dreta emmarcada en pedra també. Al pis destaquen dues finestres d'arc conopial decorades amb motius florals, amb els ampits motllurats i espitlleres inferiors. A l'extrem del parament hi ha un rellotge de sol circular, datat l'any 1873. Per altra banda, la façana que està orientada a la plaça presenta un portal d'accés d'arc rebaixat emmarcat amb carreus de pedra i, al seu costat, una petita finestra quadrada feta amb quatre carreus de pedra també. Al pis destaquen dues finestres rectangulars bastides amb carreus de pedra i amb els ampits motllurats. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats, amb la cantonera bastida amb carreus.</p> | 08075-31 | Carrer de Pau Casals, 4 - Dosrius | <p>La primera referència documental relacionada amb l'edifici es troba en les 'Llibretes per cobrar lo reial cadastro de dosrius y cañamas del primer ters de 1786'. En elles, i també en les posteriors fins l'any 1792, hi apareix el nom Bonamusa. Posteriorment, l'edifici apareix grafiat en un plànol del nucli antic elaborat l'any 1853 i també consta en la reproducció d'una pintura de Dosrius comprada a Madrid, i datada entre 1867 i 1870, propietat de la família Fàbregas Rigola. Al mateix temps, la construcció torna a aparèixer en un plànol de Cels Gomis, reproduït l'any 1916 a la 'Geografia General de Catalunya'. Més recentment, dins de la Trobada anual de puntaires de Dosrius de l'any 1997, l'edifici albergà una exposició anomenada 'Una masia de Dosrius, la vida a la cuina'. L'any 2002, l'edifici fou reformat i les obertures de la façana orientada a la plaça completament restituïdes. Tant les pedres de la porta com les de les finestres procedien de la masia de can Pons (antigament coneguda com l'Hostal Vell), situada al veïnat Maspí i enderrocada per construïr-hi pisos.</p> | 41.5938600,2.4066600 | 450550 | 4604855 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47941-foto-08075-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47941-foto-08075-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47941-foto-08075-31-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Davant de la façana principal, dins del pati davanter, hi ha una destacable pica de pedra rectangular. Altres denominacions relacionades amb l'edifici: ca la Bona Mossa, can Bonamusa, ca la Genoveva, ca la Veva. | 94|119|93 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 47942 | Can Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-serra-5 | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.21/040.</p> | XX | <p>Edific aïllat format per dos cossos adossats que li confereixen una planta més o menys quadrada. Consta de soterrani (on hi ha el garatge), planta baixa i pis. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i les vessants acabades amb imbricació. El volum lateral, en canvi, compta amb una teulada de teula àrab de tres vessants també amb imbricació. Totes les obertures de la construcció són rectangulars, les del pis superior i les de la façana de llevant amb els emmarcaments bastits amb maons. Davant de la façana principal hi ha un porxo adossat al nivell de la planta baixa i cobert amb una terrassa oberta al pis. El porxo està delimitat per una barana de ferro treballada, mentre que la terrassa compta amb una barana d'obra. El portal d'accés, situat al costat del porxo, és rectangular i presenta un fi voladís superior. Damunt seu hi ha pintat el nom de 'Villa Lola'. La construcció té els paraments arrebossats i pintats, tot i que el pis inferior està revestit amb un aplacat de pedra. Una imposta bastida amb maons recorre la divisòria entre els pisos superiors.</p> | 08075-32 | Carrer de la Pujada del Castell, 3 - Dosrius | <p>La sol·licitud per a la llicència d'obra i els plànols respectius daten del 4 de desembre de 1934. L'edifici fou concebut com la casa d'estiueig de la família Serra, originaris de Mataró. El nom de 'Villa Lola', que està pintat a la façana principal, fa referència a l'esposa del sr. Miquel Serra. En origen, la finca agafa l'aigua del safareig d'en Mandri, que està situat a sota seu.</p> | 41.5956900,2.4071000 | 450588 | 4605057 | 1934-35 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47942-foto-08075-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47942-foto-08075-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47942-foto-08075-32-3.jpg | Inexistent | Popular|Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: Villa Lola. | 119|120|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||
| 47943 | Cal Sec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sec | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.22/041. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVI-XVII | <p>Masia aïllada de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Consta de planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés rectangular protegit amb un petit voladís de teula àrab. Al costat hi ha una simple finestra rectangular. Al pis destaquen dues finestres rectangulars amb els brancals bastits amb carreus de pedra i els ampits motllurats. La de damunt del portal presenta la llinda plana decorada amb un arc conopial, mentre que l'altra és simplement plana. La façana està rematada amb un gran ràfec de teula àrab que és conseqüència de l'alçat de la coberta. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats. Adossats a l'extrem de ponent de la façana principal hi ha tres petits volums auxiliars.</p> | 08075-33 | Carrer de la Pujada del Castell, 21 - Dosrius | <p>La primera referència documental de l'edifici apareix en un plànol del nucli antic elaborat l'any 1853. Posteriorment, també consta en la reproducció d'una pintura de Dosrius comprada a Madrid, i datada entre 1867 i 1870, propietat de la família Fàbregas Rigola. I, finalment, segons una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, l'any 1897 existia una casa anomenada 'Rius' dins del veïnat de Dosrius. Durant el segle XX, la casa va ser propietat de la família Rius i després la va comprar la família Serra, que també eren els propietaris de la casa veïna. Els masovers que hi tenien van donar el nom amb el que actualment es coneix la masia (cal Sec). El dipòsit d'aigua situat damunt del cossos auxiliars es va fer per poder pujar l'aigua des del safareig d'en Mandri. L'any 1985, la masia va ser reformada aixecant la teulada i arranjant-ne la cuina. Pel que sembla, a la casa hi havia un cup per fer vi i un festejador al pis superior.</p> | 41.5959300,2.4070100 | 450580 | 4605084 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47943-foto-08075-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47943-foto-08075-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47943-foto-08075-33-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: cal Rius. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 47944 | Can Vergés i cal Músic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-verges-i-cal-music | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (2004). 'L'Esteve Albert i la gent del seu poble natal. Què en saben, què en pensen'. Duos Rios, núm. 1, Monogràfic In memoriam Esteve Albert i Corp, p. 59. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.23/042.</p> | XIX | <p>Edifici aïllat de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Consta de planta baixa i pis, i està separat en dos habitatges independents, can Vergés i cal Músic, tot i que formen part de la mateixa construcció. Totes les obertures de l'edifici són rectangulars i presenten els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix els paraments. A la planta baixa hi ha dos portals reformats i dues finestres protegides amb reixes de ferro treballades. Al pis, en canvi, hi ha cinc senzilles finestres. La construcció, bastida en pedra, presenta tres dels quatre paraments arrebossats i pintats. Adossat a la façana de tramuntana hi ha un altre edifici conegut com a cal Rei. A l'extrem sud-est de la façana principal, que està orientada a llevant, destaca un safareig de planta rectangular amb dipòsit posterior separats per un mur amb el coronament arrodonit. Aquest conjunt està bastit en maons i amb els paraments arrebossats.</p> | 08075-34 | Carrer de la Pujada del Castell, s/n - Dosrius | <p>Antigament, el camí ral per anar a Canyamars i el Far passava per davant de la casa (actual ronda de Francesc Macià) i, a uns 300 metres de distància, hi havia el safareig i la font del Vitxi (actualment desapareguts). Tot i això, la casa s'alimentava amb l'aigua de la Mina del Rector, que estava situada al paratge conegut com la Font d'en Sala. L'edifici fou concebut com a habitatge d'estiueig de la família Vergés, originaria de Badalona. A cal Músic hi havien els masovers que cuidaven de la finca tot l'any i que donaren el nom a la construcció.</p> | 41.5970200,2.4076200 | 450632 | 4605205 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47944-foto-08075-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47944-foto-08075-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47944-foto-08075-34-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||
| 47945 | Ca l'Albert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lalbert | <p>ALBERT, Esteve (1972). El Maresme de Dosrius estant (1914-1921). Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana; Barcelona: Editorial Rafael Dalmau, p. 12-14. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (2004). 'L'Esteve Albert i la gent del seu poble natal. Què en saben, què en pensen'. Duos Rios, núm. 1, Monogràfic In memoriam Esteve Albert i Corp, p. 54-61. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.24/043. El Full. Revista d'informació municipal. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, núm. 34, p. 25.</p> | XVIII-XIX | <p>Masia aïllada formada per tres cossos adossats que li proporcionen una planta més o menys rectangular. El volum central està situat al bell mig de la construcció. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al sud-est, compta amb obertures rectangulars. El portal i la finestra de la planta baixa han estat reformats, mentre que les finestres del pis tenen els ampits motllurats. A la part superior del parament, damunt del revestiment, hi ha pintada la següent inscripció: 'AÑ / 1837'. Adossat a la façana sud-oest hi ha un altre volum rectangular distribuït en planta baixa i pis, i cobert amb una terrassa delimitada amb barana d'obra i gelosia de maons. Presenta unes escales simples exteriors que donen accés al pis superior. El darrer volum s'adossa a l'extrem nord-est del principal. És rectangular, consta d'una sola planta i es cobreix amb una terrassa delimitada amb el mateix tipus de barana que en el cos anterior. A continuació hi ha un sèrie de petits volums auxiliars força degradats. De manera unitaria, la construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats. L'espai de pati davanter està delimitat per una barana d'obra amb les mateixes característiques que en els volums laterals.</p> | 08075-35 | Carrer de la Pujada del Castell, 26 - Dosrius | <p>La primera referència documental relacionada amb l'edifici es troba en les 'Llibretes per cobrar lo reial cadastro de dosrius y cañamas del primer ters de 1786'. En elles, i també en les posteriors fins l'any 1792, hi apareix el nom Sala i Personal Esteva Sala. En aquest sentit, és força probable que la data pintada a la façana principal fagi referència a una reforma de l'edifici. Posteriorment, la casa apareix grafiada en un plànol del nucli antic elaborat l'any 1853 i també consta en la reproducció d'una pintura de Dosrius comprada a Madrid, i datada entre 1867 i 1870, propietat de la família Fàbregas Rigola. Després de la guerra Civil, la masia va ser comprada pels pares de l'Esteve Albert com a casa d'estiueig. Hi varen fer reformes i ampliacions. La casa s'abastia amb l'aigua de la Mina del Rector, que estava situada damunt de la masia i era propietat de la família. L'any 1946, l'edifici fou la seu de la Iª Conferència del Front Nacional de Catalunya. La placa commemorativa d'aquest acte fou instal·lada el 17 de maig de 1998 i és obra de la ceramista Berta Julivert.</p> | 41.5975200,2.4071100 | 450590 | 4605261 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47945-foto-08075-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47945-foto-08075-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47945-foto-08075-35-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Encastada a la façana principal hi ha una placa commemorativa de la Iª Conferència del Front Nacional de Catalunya, que es celebrà a l'edifici: 'EL 18 D'ABRIL DE 1946, AQUÍ, A LA CASA DE L'ESTEVE ALBERT, S'HI CELEBRÀ LA Iª CONFERÈNCIA DEL FRONT NACIONAL DE CATALUNYA (FNC)'. El text va acompanyat d'un fragment de l'Himne de la resistència del Front Nacional de Catalunya, composat per Pere Carbonell a la presó Model l'any 1945. Altres denominacions relacionades amb l'edifici: can Sala, cal Llamp, cal Raio. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 47946 | Cal Xino | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xino | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (2004). 'L'Esteve Albert i la gent del seu poble natal. Què en saben, què en pensen'. Duos Rios, núm. 1, Monogràfic In memoriam Esteve Albert i Corp, p. 59. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.25/044.</p> | XIX | <p>Masia aïllada i reformada composta per dos cossos adossats, que li proporcionen una planta quadrangular. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. Compta amb senzilles obertures rectangulars, amb els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix els paraments. Adossat a la banda de tramuntana hi ha el volum auxiliar, que es correspon amb una garatge. Presenta una coberta de teula àrab d'un sol vessant i està organitzat en una sola planta, amb el mateix tipus d'obertures que hi ha a la casa. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats, amb un sòcol de pedra que forma part de la pròpia obra de l'edifici.</p> | 08075-36 | Carrer de la Pujada del Castell, s/n - Dosrius | <p>La primera referència documental de la masia apareix en un plànol cadastral del nucli antic elaborat l'any 1853. Tot i això, l'edifici fou reformat probablement a mitjans del segle XX durant un canvi de propietat. En origen, la masia s'abastia amb l'aigua de la Mina del Rector, que estava situada damunt de la masia de ca l'Albert. El topònim prové dels carros que diuen queviures de Mataró a Granollers de nit, als quals s'anomena els xinos. Pel que sembla, el darrer masover que va viure a la masia robava les mercaderies d'aquests carros per pal·liar les dificultats econòmiques de la seva família.</p> | 41.5965700,2.4072200 | 450598 | 4605155 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47946-foto-08075-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47946-foto-08075-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47946-foto-08075-36-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Davant de la façana principal hi ha un lledoner força destacable i darrera del garatge, uns horts prou significatius. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 47947 | Can Gabarra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gabarra | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.26/045.</p> | XVIII | <p>Masia urbana completament reformada, que està composta per diversos cossos adossats que li proporcionen una planta en forma d'L, amb un gran pati davanter. El volum principal és rectangular, presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al pati, compta amb senzilles obertures rectangulars, amb els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix el parament. Destaquen els grans porticons de fusta reaprofitats en el finestral de la planta baixa i està rematada amb un ràfec de teula àrab. Adossats a l'extrem de llevant hi ha tres volums auxiliars. El primer presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, està organitzat en planta baixa i pis i té l'accés pel carrer del Marquès del Castell de Dosrius. A continuació, adossat a la façana de migdia, hi ha un altre volum rectangular distribuït en dos nivells i amb teulada d'un sol vessant. Presenta un gran portal d'arc rebaixat obert al pati de la masia. La resta de volums, bastits en maons, es corresponen amb garatges. Per altra banda, adossats a l'extrem de ponent de la façana principal, hi ha un petit volum rectangular amb coberta d'un sol vessant que integra un pou cobert amb una pica de pedra circular restituïda. En general, la construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats, amb l'excepció dels garatges que deixen l'aparell de l'obra vist.</p> | 08075-37 | Carrer de Rials, 4 - Dosrius | <p>La primera referència documental de la casa apareix grafiada en un plànol cadastral del nucli antic elaborat l'any 1853. També consta en la reproducció d'una pintura de Dosrius comprada a Madrid, i datada entre 1867 i 1870, propietat de la família Fàbregas Rigola, i torna a aparèixer en un plànol de Cels Gomis, reproduït l'any 1916 a la 'Geografia General de Catalunya'. Pel que sembla, l'edifici fou conegut amb el nom del Molí perquè els seus propietaris també tenien l'antic molí situat davant de la masia de can Terrades. A principis dels anys 40 del segle XX, la masia fou comprada pels masovers de la masia de can Gabarra de Pagès, situada a la carretera de Canyamars. Per aquest motiu, la casa fou coneguda durant un temps com a can Gabarra del Carrer. Durant la segona meitat del segle XX, la masia havia estat una vaqueria i, darrerament, un garden.</p> | 41.5942300,2.4060600 | 450500 | 4604896 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47947-foto-08075-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47947-foto-08075-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47947-foto-08075-37-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: el Molí, can Gabarra del Carrer. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 47948 | Can Tarau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tarau | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 137. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.27/046. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVII | <p>Masia aïllada i reformada composta per tres grans cossos adossats, que li proporcionen una planta rectangular. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al sud-est, presenta un portal d'arc de mig punt adovellat i emblanquinat, i tres finestres d'obertura rectangular, les del pis de mida més petita. La façana està rematada amb un ràfec de teula àrab. Adossat a la façana de tramuntana hi ha un cos rectangular amb coberta de teula de dues vessants i obertures rectangulars. Alhora, adossat a la façana de llevant hi ha un volum rectangular amb teulada d'un sol vessant i distribuït en planta baixa i pis. Presenta obertures rectangulars i una escala exterior que dóna accés al pis superior per la banda de llevant. Destaca la llinda de pedra d'una finestra situada a la façana principal, gravada amb una creu i la inscripció 'IHS 1689', i es conserva un brancal bastit amb carreus de pedra i situat al portal de la façana de llevant. De manera unitaria, la construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats, amb la cantonera de llevant bastida amb carreus de pedra.</p> | 08075-38 | Veïnat de Gemir, 14 - Zona de Dosrius | <p>La primera referència documental de la masia la trobem en el fogatge de l'any 1497, en el que apareix el topònim 'Tarau'. Després, en un capbreu d'Enric de Sentmenat de Dosrius i Canyamars datat l'any 1570, s'especifica que el mas Tarau era conegut antigament com el mas de la Resclosa i, posteriorment, com el mas Estaper. Segons una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, tant l'any 1632 com el 1897, existia una casa anomenada Tarau dins del veïnat de Dosrius. L'any 1779, en una 'Llibreta per passar a fer revista de terres y vinyes de Dosrius y Canyamars', hi apareix en Pau Pibernat i Tarau com a propietari. Poc després, en les 'Llibretes per cobrar lo reial cadastro de dosrius y cañamas del primer ters de 1786' i també en les posteriors fins l'any 1792, hi apareix el nom Tarau també. Posteriorment, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral del nucli antic elaborat l'any 1853. Cal destacar, també, que una de les presses subterrànies per a la canalització de l'aigua de la riera de Rials per part de la Companyia d'Aigües de Barcelona porta el nom de la masia. L'any 1972 es va construïr el pis superior del cos de llevant de la construcció, damunt dels antics estables per a les vaques. De fet, fins l'any 1976, a la masia hi havia bestiar (vaques, cavalls i porcs). L'aigua del pou que està situat davant la masia s'extreïa amb una sínia moguda per la tracció d'un cavall. Tot i que no s'ha pogut comprovar, és probable que la masia comptés amb un cup per fer vi (tenien vinyes al turó de can Tarau i a la zona de can Terrades).</p> | 41.5935400,2.4045300 | 450372 | 4604820 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47948-foto-08075-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47948-foto-08075-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47948-foto-08075-38-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Davant de la façana principal hi ha un brocal de pou bastit amb maons i un safareig de planta rectangular. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 47949 | Cal Raio | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-raio | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.28/047.</p> | XVIII-XIX | <p>Edifici cantoner de planta rectangular, amb un espai de pati davanter. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, compta amb un destacable portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana decorada amb dos arcs convexos, i recolzada damunt d'impostes de pedra. La resta d'obertures es corresponen amb senzilles finestres rectangulars, majoritàriament reformades. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats. Adossat a la façana de llevant hi ha un cos de planta rectangular de factura més recent.</p> | 08075-39 | Carrer de Sant Iscle i Santa Victòria, 2 - Dosrius | <p>La primera referència documental de la casa apareix grafiada en un plànol cadastral del nucli antic elaborat l'any 1853. També consta en la reproducció d'una pintura de Dosrius comprada a Madrid, i datada entre 1867 i 1870, propietat de la família Fàbregas Rigola, i torna a aparèixer en un plànol de Cels Gomis, reproduït l'any 1916 a la 'Geografia General de Catalunya'. L'any 1998, l'edifici fou reformat juntament amb la casa de cal Mosso, situada a la banda de ponent i que forma part de la mateixa construcció. Fruit d'aquestes obres es va transformar una antiga finestra en el portal actual d'accés a l'interior.</p> | 41.5947400,2.4068800 | 450569 | 4604952 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47949-foto-08075-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47949-foto-08075-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47949-foto-08075-39-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||
| 47950 | Cal Mosso | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mosso | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.29/048.</p> | XVIII-XIX | <p>Edifici cantoner de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al carrer, presenta un portal d'accés d'arc rebaixat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i marxapeu de pedra monolític. La resta d'obertures es corresponen amb senzilles finestres rectangulars, majoritàriament reformades. Destaca una de les finestres del pis, que conserva tres carreus de pedra que en origen emmarcaven els brancals. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats. Adossat a la façana de migdia destaca un cos de planta circular amb coberta de teula àrab.</p> | 08075-40 | Carrer de Sant Iscle i Santa Victòria, 4 - Dosrius | <p>La primera referència documental de la casa apareix grafiada en un plànol cadastral del nucli antic elaborat l'any 1853. També consta en la reproducció d'una pintura de Dosrius comprada a Madrid, i datada entre 1867 i 1870, propietat de la família Fàbregas Rigola, i torna a aparèixer en un plànol de Cels Gomis, reproduït l'any 1916 a la 'Geografia General de Catalunya'. L'any 1998, l'edifici fou reformat juntament amb la casa de cal Raio, situada a la banda de llevant i que forma part de la mateixa construcció.</p> | 41.5947500,2.4068000 | 450562 | 4604953 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47950-foto-08075-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47950-foto-08075-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47950-foto-08075-40-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||
| 47951 | Can Vallmajor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vallmajor | <p>ALBERT, Esteve (1973). D'Iluro a Mataró. El Maresme del segle V al segle XIII. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana; Barcelona: Editorial Rafael Dalmau, p. 18. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: .RU.30/049. BONET I GARÍ, Lluís (1983). Les Masies del Maresme. Barcelona: Montblanc-Martín, C.E.C., p. 161, 163, 164. CAPDEVILA MUNTADAS, Alexandra (2017). 'Els Vallmajor davant la proximitat de la mort. Entre la cerca de la redempció divina i la preservació del patrimoni familiar'. Duos Rios, núm. 3, p. 62-72. CAPDEVILA, Alexandra; SUBIÑÀ, Enric; RAMIS, Josep; SERRABO, Alexis (2018). Els Vallmajor de Dosrius, una nissaga entre l'Edat Mitjana i l'Època Contemporània. Mataró: Arxiu Comarcal del Maresme; Ajuntament de Dosrius. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. SUBIÑÀ I COLL, Enric (2017). 'Dosrius i Canyamars a l'edat mitjana. Una terra de pagesos'. Duos Rios, núm. 3, p. 27.</p> | XVI-XVII | <p>Masia aïllada i reformada de planta rectangular, envoltada de jardí. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuïda en planta baixa i pis, amb cinc crugies. La façana principal, orientada a migdia, compta amb un portal d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. La resta d'obertures es correponen amb finestres (i un portal) rectangulars, emmarcades en pedra. Destaca, a l'extrem de ponent del parament, una galeria al pis coberta amb un embigat de fusta sota la pròpia teulada, i delimitada amb una barana de gelosia d'obra intercalada amb dues columnes helicoïdals bastides en maons. També destaca la finestra balconera situada damunt del portal, amb el mateix tipus de barana i la llinda gravada amb l'any 1538. La façana està rematada amb un coronament ondulat situat a la crugia principal. Està arrebossada i pintada, amb un gran ràfec combinat amb maons plans i teula àrab. La resta d'obertures de la construcció també són rectangulars, tot i que bastides amb el mateix revestiment arrebossat que cobreix les parets. Embellint les cantoneres hi ha carreus de pedra. A l'extrem nord-oest de l'edifici hi ha un espai descobert a mode de pati, que integra un gran portal d'arc de mig punt adovellat actualment tapiat (donava accés a l'exterior, a ponent). A l'interior hi ha un ampli vestíbul amb escala catalana al fons i el sostre decorat amb motllures laterals sostingudes amb mènsules. A l'extrem sud-est del jardí, integrat a la tanca de la finca, hi ha un volum rectangular a mode de porxo, reformat. Presenta una coberta de teula àrab de quatre vessants, sostinguda amb una encavallada de fusta ornamentada i pilars bastits amb maons. Està delimitat per una barana bastida en maons, que forma part de la mateixa tanca de delimitació del recinte. A l'extrem sud-oest del jardí hi ha l'antiga masoveria de cal Mosquit.</p> | 08075-41 | Carrer de Sant Iscle i Santa Victòria, s/n - Dosrius | <p>La referència més antiga relacionada amb la masia de can Vallmajor data de l'any 1143. Es tracta del testament de Joan Vallmajor, cavaller del Sant Sepulcre, on s'esmenta una propietat situada a la parròquia de Sant Iscle de Dosrius. A finals de segle, en un pergamí datat l'any 1197, apareix la primera referència documental directade la masia. En aquest document, Joan Vallmajor (descendent de l'anterior) fa donació a la seva dona Beatriu Batlle del 'mansum vocatum de Valle Majore, in paroechia de Sancti Aciscli de Duobus rivis' (Capdevila et al., 2018: 21). Les referències a la nissaga Vallmajor i al mas continuen entre els segles XIII i XV (compres de terres, testaments, pagaments). Per un testament datat l'any 1227 es desprèn que el mas estava sota domini directe del castell de Dosrius, tot i que també tenia alous lliures d'impostos. De fet, en un capbreu datat l'any 1356, es fa referència a les terres que els Cartellà (senyors del castell) i els Vallmajor tenien sota domini compartit, demostrant d'aquesta manera la importància dels Vallmajor dins del terme de Dosrius. Pel que fa a les referències documentals del segle XVI, l'edifici apareix mencionat en els fogatges de l'any 1515 i 1553, i tambe en un capbreu de les rendes de Dosrius i Canyamars datat l'any 1570. Durant els segles XVIII i XIX, les referències documentals de la masia continuen, relacionades sobretot amb els registres cadastrals de l'època. L'any 1920, la família Vallmajor deixà de ser la propietaria de la masia. A finals de segle, la masia passà a mans d'una empresa immobiliària, que urbanitzà tots els terrenys del voltant creant una gran àrea residencial urbanitzada en la que es troba integrada.</p> | 41.5959600,2.4056200 | 450465 | 4605088 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47951-foto-08075-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47951-foto-08075-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47951-foto-08075-41-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||
| 47952 | Can Net | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-net | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 26. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.31/050. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 5. ROIG I GRAU, Jesús (2006). Les fortificacions medievals del Maresme. [s.l.]: l'autor, p. 68. Http://invarquit.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 27-09-2017].</p> | XVI-XVII | <p>Masia urbana aïllada de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Està distribuïda en planta baixa i pis, i presenta un cos més modern rectangular amb teulada d'un sol vessant, adossat a l'extrem nord-est. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'arc de mig punt adovellat amb els brancals bastits amb carreus de pedra. Al costat hi ha una finestra rectangular emmarcada en carreus de pedra i amb la llinda plana. Una motllura rectilínia recorre l'intradós de l'obertura. Les finestres del pis també estan emmarcades amb carreus de pedra, tot i que amb els ampits motllurats i les llindes planes. Ambdues presenten espitlleres inferiors i la mateixa motllura a l'intradós de l'obertura. La de la banda de ponent té la llinda decorada amb un petit arc conopial. La façana de ponent, al seu torn, compta amb tres petites finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra. La construcció està bastida en pedra i maons i presenta els paraments arrebossats amb carreus de pedra a les cantoneres.</p> | 08075-42 | Carrer de Sant Antoni, 5 - Dosrius | <p>La primera referència documental de la masia apareix grafiada en un plànol cadastral del nucli antic elaborat l'any 1853. També consta en la reproducció d'una pintura de Dosrius comprada a Madrid, i datada entre 1867 i 1870, propietat de la família Fàbregas Rigola, i torna a aparèixer en un plànol de Cels Gomis i en una imatge, reproduïts l'any 1916 a la 'Geografia General de Catalunya' (en la imatge, la masia té la teulada enrunada). El topònim del Marquesat fa referència al fet que la propietat de l'edifici va ser dels marquesos de Castelldosrius fins l'any 1980. Pel que fa al nom de can Net, prové del darrer masover que van habitar a la casa, que alhora era el campaner i una de les primeres veus dels cantaires de l'església. En el solar que actualment ocupa l'ajuntament hi tenien l'era i els pallers. Les darreres reformes efectuades a la construcció van acondicionar un habitatge al pis superior, al que s'accedeix per la banda de llevant mitjançant una passera.</p> | 41.5945700,2.4062600 | 450517 | 4604934 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47952-foto-08075-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47952-foto-08075-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47952-foto-08075-42-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: el Marquesat, cal Tarsó. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 47953 | Casa Carmona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carmona | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.32/051.</p> | XX | <p>Edifici aïllat i envoltat de jardí, que està format per tres grans cossos adossats que li proporcionen una planta del tot irregular. Aquests volums estan adaptats al desnivell del terreny. El volum de la banda de migdia presenta una planta pentagonal i una coberta de teula àrab de cinc vessants. Compta amb un gran porxo obert a la planta baixa i una terrassa perimetral al pis amb barana de fusta. El cos de la banda de llevant, en canvi, és de planta més o menys quadrada, amb coberta de teula àrab de quatre vessants i distribuït en planta baixa i pis. Presenta una gran vidriera orientada a migdia que engloba les dues plantes a mode de tribuna. El volum de tramuntana compta amb una coberta de teula àrab de dues vessants i està distribuït en dos nivells també, amb obertures rectangulars. La construcció, bastida en maons, deixa veure l'aparell de l'obra a tots els paraments.</p> | 08075-43 | Urbanització de Can Valls, 5 - Zona de Dosrius | <p>L'edifici fou concebut com a casa d'estiueig i la seva llicència d'obres és de l'any 1965. Fou una de les primeres cases que es va construïr a la urbanització de Can Valls, creada l'any 1964. L'any 1974 es varen fer reformes a l'edifici ampliant la planta baixa i incorporant un altre pentagon a l'existent.</p> | 41.6046100,2.4213300 | 451780 | 4606040 | 1965 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47953-foto-08075-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47953-foto-08075-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47953-foto-08075-43-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 47954 | Casa Estaun | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-estaun | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.33/052.</p> | XX | <p>Edifici aïllat i envoltat de jardí, que està format per tres cossos adossats que li proporcionen una planta del tot irregular. Aquests volums estan adaptats al desnivell del terreny. El volum principal presenta una planta rectangular, amb coberta composta de xapa metàl·lica i distribuït en planta baixa i pis. Adossat a la banda de tramuntana hi ha un altre cos de planta quadrada, amb coberta de xapa metàl·lica de quatre vessants i distribuït en un sol nivell. En darrer volum està situat a l'extrem de ponent de la construcció. És de planta poligonal, amb el mateix tipus de coberta que en els casos anteriors, i distribuït en soterrani i planta baixa. Presenta una terrassa perimetral delimitada amb baranes de fusta. Totes les obertures de l'edifici són rectangulars i estan protegides amb lameles de color blanc. La construcció, bastida en maons, deixa veure l'aparell de l'obra a tots els paraments.</p> | 08075-44 | Urbanització de Can Valls, 6 - Zona de Dosrius | <p>L'edifici fou concebut com a casa d'estiueig i la seva llicència d'obres és de l'any 1966. Fou una de les primeres cases que es va construïr a la urbanització de Can Valls, creada l'any 1964. L'any 1975 es varen fer reformes a l'edifici ampliant l'espai habitable i canviant la coberta.</p> | 41.6048500,2.4217200 | 451813 | 4606066 | 1966 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47954-foto-08075-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47954-foto-08075-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47954-foto-08075-44-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: casa Iniesta. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||
| 47955 | Casa Herrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-herrera | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.34/053.</p> | XX | <p>Edifici aïllat i envoltat de jardí, que està format per dos grans cossos adossats que li proporcionen una planta allargassada. El volum principal presenta una planta irregular, amb coberta de teula àrab d'un sol vessant i distribuït en un sol nivell. Les façanes de tramuntana i migdia estan esglaonades, amb finestres rectangulars amb els ampits revestits amb ceràmica vidrada de color groc. Adossat a la banda de ponent hi ha l'altre cos, que té una planta en forma d'L, consta d'un sol nivell i presenta una coberta de teula àrab d'un sol vessant, amb un acroteri superior d'obra que l'amaga. La construcció té els paraments arrebossats i emblanquinats.</p> | 08075-45 | Urbanització de Can Valls, 16 - Zona de Dosrius | <p>L'edifici fou concebut com a casa d'estiueig i la seva llicència d'obres és de l'any 1979.</p> | 41.6056700,2.4211000 | 451762 | 4606158 | 1979 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47955-foto-08075-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47955-foto-08075-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47955-foto-08075-45-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Dues de les imatges han estat extretes de l'Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius, elaborat per la Diputació de Barcelona l'any 2005. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||
| 47956 | Casa Sagué | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-sague | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.35/054.</p> | XX | <p>Edifici aïllat i envoltat de jardí, que està format per tres grans cossos adossats que li proporcionen una planta irregular. Els dos volums situats a la banda de llevant de la construcció presenten una planta rectangular, amb coberta de teula àrab de dues vessants i distribuïts en un i dos nivells. Adossat a la banda de ponent hi ha l'altre cos, que té una planta irregular, consta d'un sol nivell i presenta una coberta de teula àrab de tres vessants. Totes les obertures de la construcció són rectangulars, amb els ampits revestits amb ceràmica vidrada de color verd i protegides amb porticons de lameles. La construcció, bastida en maons, deixa veure l'aparell de l'obra a tots els paraments.</p> | 08075-46 | Urbanització de Can Valls, 9 - Zona de Dosrius | <p>L'edifici fou concebut com a casa d'estiueig i la seva llicència d'obres és de l'any 1968. Fou una de les primeres cases que es va construïr a la urbanització de Can Valls, creada l'any 1964. L'any 1984 es va construïr un garatge.</p> | 41.6048300,2.4209900 | 451752 | 4606064 | 1968 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47956-foto-08075-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47956-foto-08075-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47956-foto-08075-46-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: casa Pujol. Una de les imatges ha estat extreta de l'Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius, elaborat per la Diputació de Barcelona l'any 2005. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||
| 47957 | Casa Traveria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-traveria | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.36/055.</p> | XX | <p>Edifici aïllat i envoltat de jardí, que està format per tres grans cossos adossats que li proporcionen una planta irregular. Tota la construcció està organitzada en un sol nivell. El volum principal presenta una planta rectangular, amb coberta de teula àrab de quatre vessants. Adossat a la banda de tramuntana hi ha un altre cos, que té una planta rectangular i presenta una coberta de teula àrab de tres vessants. En darrer terme el cos central, de planta hexagonal i coberta de teula àrab poligonal. Totes les obertures de la construcció són rectangulars, amb els emmarcaments en relleu emblanquinats. La construcció, bastida en maons, deixa veure l'aparell de l'obra a tots els paraments.</p> | 08075-47 | Urbanització de Can Valls, 24 - Zona de Dosrius | <p>L'edifici fou concebut com a casa d'estiueig i la seva llicència d'obres és de l'any 1969. Fou una de les primeres cases que es va construïr a la urbanització de Can Valls, creada l'any 1964.</p> | 41.6044600,2.4194400 | 451623 | 4606024 | 1969 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47957-foto-08075-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47957-foto-08075-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47957-foto-08075-47-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 47959 | Can Roqueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roqueta | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.38/057. Http://classic-restaurant.com/index.html [Consulta: 11-12-2017].</p> | XX | <p>Edifici aïllat amb pati posterior, format per tres cossos adossats que li proporcionen una planta més o menys rectangular. El volum principal és rectangular, està organitzat en un sol nivell i presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada al carrer. Compta amb un portal i dues finestres rectangulars i tres obertures circulars corresponents als forats de ventilació de la coberta. Una motllura rectilínia decora la part superior de la façana. El volum lateral, adossat a la banda de llevant de la construcció, també té una planta rectangular i s'organitza en un sol nivell, tot i que la coberta és de teula àrab d'un sol vessant. Compta amb una única finestra rectangular i un antic portal tapiat, i també presenta la mateixa motllura a la part superior de la façana principal. Adossat a la banda de migdia hi ha el tercer volum, que presenta les mateixes característiques tipològiques que l'anterior. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats.</p> | 08075-49 | Carrer de Sant Llop, 12 - Dosrius | <p>Segons les fonts orals, l'edifici fou construït pels voltants de l'any 1930 per un picapedrer d'origen italià que es va establir a Dosrius. L'any 2002 es va concedir llicència per obrir-hi un bar-restaurant i s'hi van fer reformes interiors. En l'actualitat continua essent un restaurant.</p> | 41.5938700,2.4075900 | 450627 | 4604855 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47959-foto-08075-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47959-foto-08075-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47959-foto-08075-49-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Dins de l'espai de pati hi ha un pou de planta circular que presenta dues columnes helicoïdals i una corriola de ferro, bastit amb maons. Altres denominacions relacionades amb l'edifici: ca la Rossi i la Mati, el Clàssic. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 47960 | Casa Flo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-flo | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.39/058.</p> | XX | <p>Edifici aïllat de planta rectangular i envoltat de jardí. Presenta una coberta de teula àrab de quatre vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i ràfec sostingut amb barbacana de fusta a tots els paraments. Està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, compta amb un porxo davanter cobert per una terrassa al pis i una galeria tancada a l'extrem de llevant. El porxo s'obre al jardí mitjançant pilars decorats amb impostes motllurades i presenta un escut de terracota central amb la imatge d'una cara femenina. La terrassa està delimitada amb barana de ferro treballada intercalada entre pilars d'obra i la galeria compta amb una finestra oberta al porxo de perfil esglaonat i llinda de maó a plec de llibre. També hi ha un plafó de ceràmica vidrada acolorida amb el mateix tipus de llinda, situat a la façana principal. La resta d'obertures de la construcció són rectangulars i estan emmarcades amb el mateix revestiment que cobreix els paraments. De l'interior destaca l'escala a la catalana de perfil rectangular i els paviments de mosaic hidràulic acolorits amb motius florals i geomètrics. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats, amb una motllura de maons que recorre la divisòria entre els dos nivells i les cantonades superiors bastides amb maons també. A l'extrem sud-oest de la finca, destaca un volum rectangular corresponent a la zona de garatge, que presenta una coberta plana al nivell del jardí.</p> | 08075-50 | Camí de la Creueta, 3 - Veïnat de Pedró - Zona de Canyamars | <p>La casa fou concebuda com a habitatge d'estiueig per una família de l'alta societat barcelonina. De fet, el terreny fou un regal del propietari de la masia de can Galzeran (actualment can Prats), que està situada a pocs metres de distància i que era amic de la família Flo. La casa fou construïda entre els anys 1910 i 1915. El terreny on es troba, juntament amb els solars de les cases veïnes (casa Recoder i casa Raventós), era conegut antigament com a 'Parc Galzeran'. Pel que fa als paviments de mosaic hidràulic presents a la construcció, cal dir que foren fabricats per l'empresa familiar 'Mosaicos hidráulicos ORSOLA SOLA Y CIA' de Barcelona.</p> | 41.6024600,2.4477300 | 453979 | 4605787 | 1910-15 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47960-foto-08075-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47960-foto-08075-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47960-foto-08075-50-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Estilísticament, se li pot atribuïr un cert llenguatge noucentista. Una de les imatges ha estat extreta de l'Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius, elaborat per la Diputació de Barcelona l'any 2005. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||
| 47961 | Casa Recoder | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-recoder | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.40/059.</p> | XX | <p>Edifici aïllat de planta rectangular, amb un gran pati davanter enrajolat amb cairons. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i ràfec sostingut amb barbacana de fusta a tots els paraments. Està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, compta amb un porxo davanter cobert per una terrassa al pis. El porxo s'obre al jardí mitjançant pilars completament coberts d'heura. La terrassa està delimitada amb barana de ferro intercalada entre pilars d'obra, els quals també estan recoberts d'heura. Adossat a la façana posterior hi ha un altre volum rectangular cobert amb una terrassa al nivell del pis. En general, totes les obertures de la construcció són rectangulars i estan emmarcades amb el mateix revestiment que cobreix els paraments. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats. A l'extrem sud-est de la finca, davant de la façana principal, destaca un volum rectangular corresponent a la zona de garatges, que està cobert per una terrassa plana al nivell del pati. Aquest espai està delimitat amb una destacable barana de gelosia ceràmica.</p> | 08075-51 | Camí de la Creueta, 5 - Veïnat de Pedró - Zona de Canyamars | <p>La casa fou concebuda com a habitatge d'estiueig per una família de l'alta societat barcelonina. De fet, el terreny fou un regal del propietari de la masia de can Galzeran (actualment can Prats), que està situada a pocs metres de distància i que era amic de la família. La casa fou construïda entre els anys 1910 i 1915. El terreny on es troba, juntament amb els solars de les cases veïnes (casa Flo i casa Raventós), era conegut antigament com a 'Parc Galzeran'. L'any 1954 es va otorgar la llicència d'obres per a la construcció del porxo davanter adossat a la façana principal. El porxo posterior, en canvi, fou edificat l'any 1956 juntament amb d'altres reformes i ampliacions (construcció d'una sala d'estar).</p> | 41.6024600,2.4479100 | 453994 | 4605787 | 1910-15 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47961-foto-08075-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47961-foto-08075-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47961-foto-08075-51-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Estilísticament, se li pot atribuïr un cert llenguatge noucentista. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||
| 47962 | Casa Raventós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-raventos | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.41/060.</p> | XX | <p>Edifici aïllat de planta rectangular i envoltat de jardí. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i ràfec sostingut amb barbacana de fusta a tots els paraments. Està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, compta amb dos porxos davanters laterals que deixen el portal d'accés central descobert. Aquests porxos estan coberts amb teulades d'un sol vessant amb el mateix tipus de ràfec que el volum principal. Alhora s'obren al jardí mitjançant grans obertures rectangulars i d'arc rebaixat, delimitades amb baranes d'obra de gelosia entre pilars. En general, totes les obertures de la construcció són rectangulars i estan emmarcades amb el mateix revestiment que cobreix els paraments. Damunt del portal d'accés hi ha un destacable plafó de ceràmica vidrada blava, amb la imatge de la Mare de Déu de Montserrat. Aquest plafó està protegit amb un voladís de teula àrab ancorat al parament. També destaca el forat de ventilació de la coberta, d'obertura romboïdal, decorat amb gelosia d'obra de color gris i situat a la part superior de la façana principal. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats.</p> | 08075-52 | Camí de la Creueta, 7 - Veïnat de Pedró - Zona de Canyamars | <p>La casa fou concebuda com a habitatge d'estiueig per una família de l'alta societat barcelonina. De fet, el terreny fou un regal del propietari de la masia de can Galzeran (actualment can Prats), que està situada a pocs metres de distància i que era amic de la família. La casa fou construïda entre els anys 1910 i 1915. El terreny on es troba, juntament amb els solars de les cases veïnes (casa Flo i casa Recoder), era conegut antigament com a 'Parc Galzeran'.</p> | 41.6026100,2.4481600 | 454015 | 4605803 | 1910-15 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47962-foto-08075-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47962-foto-08075-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47962-foto-08075-52-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Estilísticament, se li pot atribuïr un cert llenguatge noucentista. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||
| 47963 | Can Canyamars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-canyamars | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.42/061. BONET I GARÍ, Lluís (1983). Les Masies del Maresme. Barcelona: Montblanc-Martín, C.E.C., p. 208 GRAUPERA I GRAUPERA, J.; BRIANSÓ I PALLÀS, A. (2007). El Maresme. [Vallbona de les Monges]: March, DL, p. 54. MARFÀ I RIERA, Carles (1985). 'Joan de Canyamars (1432? - 1492)'. II Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró: Museu Arxiu de Santa Maria, p. 25-32. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. SUBIÑÀ I COLL, Enric (2017). 'Dosrius i Canyamars a l'edat mitjana. Una terra de pagesos'. Duos Rios, núm. 3, p. 27.</p> | XVI-XVII | <p>Masia aïllada completament reformada que consta de dos cossos adossats que li proporcionen una planta rectangular. Ambdós volums presenten una coberta de teula àrab de dues vessants, amb els careners perpendiculars a la façana principal i amb doble ràfec de teula àrab a tots els paraments. El volum principal està distribuït en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada al sud-est. Presenta un gran portal d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. A banda i banda hi ha dues finestres rectangulars, amb els brancals i la llinda plana de pedra i els ampits motllurats. Al pis destaca la finestra central, d'arc conopial trilobulat amb les impostes i l'ampit decorats amb motius florals i geomètrics. A banda i banda hi ha dues finestres rectangulars amb els brancals bastits amb carreus pedra i les llindes planes sostingudes amb permòdols, la de la banda esquerra amb arc conopial. Les façanes laterals presenten una combinació de finestres rectangulars i obertures de llinda i permòdols, bastides en pedra i majoritàriament restituïdes. L'altre volum arquictectònic, adossat a la façana posterior del principal, només s'organitza en un sol nivell, però també compta amb diverses obertures rectangulars emmarcades en pedra i restituïdes. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats, amb les cantoneres bastides amb carreus de pedra. Davant de la façana principal hi ha un gran espai d'era bastida en pedra. Adossat en perpendicular a l'extrem nord-est del parament hi ha un gran portal d'arc rebaixat adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. Està obert en un mur perimetral que està disposat a mode de barri envoltant l'era.</p> | 08075-53 | Avinguda de la Creu d'Aguilar, 10 - Urbanització de Can Canyamars - Zona de Canyamars | <p>La primera referència documental de la masia apareix en el fogatge de l'any 1497, en el que apareix el topònim 'Canyamàs'. Alhora, el topònim 'en Canyamars' torna a aparèixer en el fogatge de l'any 1515, tot i que també hi consta l'Esteve Canyamars. Posteriorment, en un capbreu de les rendes de Dosrius i Canyamars datat l'any 1570 hi consten en Salvador Canyamas i en Bartolomé Canyamas, del 'Manso Canyamas'. Al mateix temps, la masia apareix novament documentada en una relació de masos del terme de Dosrius i Canyamars ('Individuació de tots los masos que componen lo terme y Parroquies de Dosrius y Canyamas ab las casas y terras que son continuades en lo de capbreu del 1570'). En aquest document hi tornen a aparèixer en Salvador i en Bartomeu Canyamars, tot i que el mas només apareix relacionat amb aquest segon personatge. Finalment, en una relació titulada 'Noms dels masos en que es composen la parròquia de Dosrius y Canyamas quan totes estan baix domini directe de la casa de Marquès de Castelldosrius' hi apareix novament el 'Mas Canyamas ab ses terras'. Posteriorment, segons una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, l'any 1632 continuen apareixent dues cases anomenades 'Canyamás' dins del veïnat de Canyamars, tot i que en la relació de l'any 1897 només en consta una ('Cañamás'). Durant els segles XVIII i XIX, les referències documentals de la masia continuen. El nom 'Canamas' apareix citat en les 'Llibretes per cobrar lo reial cadastro de dosrius y cañamas del primer ters de 1786', i també en les posteriors fins l'any 1792. Posteriorment, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Durant el segle XX, la masia fou propietat de la família Fradera, que també era la propietària de diverses cases i masies situades a Canyamars, juntament amb diverses hectàrees de terreny rústic. L'any 1960, l'edifici fou objecte d'una gran reforma tant a l'interior (fou segregada en cinc habitatges) com a les façanes exteriors (reforma de gran part de les obertures). Segons consta, durant la dècada dels anys 80, el portal d'accés era de llinda plana. Tot i que documentalment no es pot assegurar, és probable que el pagès remença Joan de Canyamars fos fill d'aquesta masia. Aquest personatge va intentar assassinar el rei Ferran II el Catòlic a Barcelona l'any 1492. Després de ferir-lo greument va ser considerat un boig i fou condemnat a morir amb greus patiments i escarnis.</p> | 41.6004000,2.4449900 | 453749 | 4605559 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47963-foto-08075-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47963-foto-08075-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47963-foto-08075-53-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | A pocs metres de l'edifici, dins de la finca, hi ha un pou de planta circular bastit en un desnivell del terreny, que presenta unes escales adossades fetes de maons. A pocs metres hi ha una bassa de planta circular arrebossada, amb un petit espai de safareig inclòs. | 93|98|119|85 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 47964 | Can Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-feliu | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 94. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.43/062. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVIII-XIX | Força enrunada i coberta de vegetació. | <p>Masia enrunada i coberta d'abundant vegetació que conserva una planta més o rectangular. La coberta està completament esfondrada, així com el forjat del pis superior. Els murs estan força degradats, sobretot de la part superior. Moltes de les obertures s'han perdut, tot i que es conserva una finestra rectangular emmarcada amb carreus de pedra i una petita obertura rectangular bastida amb carreus també. També s'observa una llinda bastida amb maons disposats a sardinell. Es conserva, tot i que en mal estat, el forn de volta a l'exterior del perímetre. La construcció està bastida en pedra de diverses mides sense treballar i fragments de maons. En alguns trams es conserven restes del revestiment que cobria les parets.</p> | 08075-54 | Urbanització de Can Canyamars - Zona de Canyamars | <p>Segons una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, l'any 1897 apareix una casa anomenada 'Feliu de la Plana' dins del veïnat de Canyamars. Tot i que no hi ha constància documental directa, sabem que la masia de can Feliu va estar vinculada a la família Nogueres, que en foren els darrers habitants a principis del segle XX. Aquest cognom està documentat a Canyamars des de finals del segle XVIII. A finals del segle XIX, a la masia hi visqué la Maria dels Polls, que estava casada amb un membre de la família Nogueres i que es decicava a la cria i venda de pollastres. L'any 1966, la masia fou venuda als promotors de la urbanització i, des de l'any 1988, és propietat de l'ajuntament de Dosrius.</p> | 41.6092900,2.4428000 | 453573 | 4606548 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47964-foto-08075-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47964-foto-08075-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47964-foto-08075-54-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 47965 | Cal Pegaire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pegaire | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.44/063. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. RANGIL, Dani (2012). 'Els forns de pega'. L'Aulet, núm. 12, p. 17.</p> | XVIII | <p>Masia aïllada i reformada envoltada de jardí, que consta de quatre cossos adossats que li proporcionen una planta irregular. El volum principal és rectangular, presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i ràfec de teula àrab a tots els paraments. Està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al carrer, presenta dos portals d'accés rectangulars que conserven les llindes planes i algun dels carreus que en origen formaven part dels brancals. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars de diverses mides, majoritàriament emmarcades amb carreus de pedra. Les del pis tenen els ampits motllurats. Destaca un petit plafó de ceràmica blanca amb el nom de la casa: 'CAN PEGAIRE'. Pel que fa a les obertures de les façanes laterals, cal dir que estan completament reformades. La resta de volums que formen part de la construcció són més petits, de planta rectangular i amb teulades d'un sol vessant, S'adossen a les façanes de ponent i tramuntana de l'edifici principal. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats, amb les cantoneres embellides amb carreus de pedra.</p> | 08075-55 | Avinguda de la Creu d'Aguilar, 83 - Urbanització de Can Canyamars - Zona de Canyamars | <p>La primera referència documental de la masia la trobem en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Posteriorment, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, es menciona que l'any 1897 apareix una casa anomenada 'Pegaire' dins del veïnat de Canyamars. Pel que sembla, durant la primera meitat del segle XX, l'edifici fou reformat. I, entre els anys 1943 i 1953, a la masia s'hi allotjaren diversos maquis. L'any 1966, la masia fou venuda als promotors de la urbanització que, posteriorment, la van vendre. Els nous propietaris hi varen fer més obres de rehabilitació i reforma. El topònim de la casa fa referència a l'ofici que desenvolupaven els treballadors dels forns de pega, la qual s'extreïa de la resina dels pins.</p> | 41.6109700,2.4457300 | 453818 | 4606732 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47965-foto-08075-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47965-foto-08075-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47965-foto-08075-55-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | A la part posterior de l'edifici hi ha un petit grup d'alzines i un conjunt de pedres granítiques de grans proporcions que defineixen el territori. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 47966 | Can Ponarrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ponarrius | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.45/064. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVIII | L'entorn és ple de vegetació i els tancaments estan degradats. | <p>Masia aïllada de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, que està orientada a migdia. Està distribuïda en planta baixa i pis. Totes les obertures de la construcció són rectangulars. A la façana principal hi ha un portal d'accés amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica. Al seu costat hi ha un altre portal de les mateixes característiques, tot i que actualment tapiat amb un envà de totxo. Al pis destaquen dues finestres amb els brancals bastits amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. La que està situada damunt del portal d'accés presenta una espitllera inferior. De la façana de llevant destaca un portal tapiat emmarcat amb carreus de pedra, amb la llinda plana i el marxapeu monolítics. De la façana posterior cal mencionar la finestra del pis, amb carreus i llinda de pedra, i una petita obertura bastida amb maons i situada al nivell de la planta baixa. Adossat a l'extrem de llevant de la façana principal hi ha un petit volum rectangular amb coberta d'uralita. Al seu costat hi ha un pou de planta circular bastit en pedra i maons. La construcció està bastida en pedra de diverses mides lligada amb morter de calç, amb les cantoneres bastides amb carreus de pedra. Conserva bona part del revestiment original de la façana principal.</p> | 08075-56 | Urbanització de Can Canyamars - Zona de Canyamars | <p>La primera referència documental de la masia la trobem en una 'Llista per cobrar en lo terme de cañamás un ters i mitx de cadastro per lo enganxament de los soldats que dit poble contribueix', datada durant el segle XVIII i pertanyent al fons documental de la família Gel i Amat de Canyamars. Tot i que no hi ha constància documental directa, la masia de can Pona Rius va estar vinculada a la família Nogueres. Aquest cognom està documentat a Canyamars des de finals del segle XVIII. Posteriorment, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Posteriorment, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, es menciona que l'any 1897 apareix una casa anomenada 'Pona-Rius' dins del veïnat de Canyamars. Els darrers propietaris de la masia deixaren de viure-hi l'any 1967. Poc després, l'any 1970, la masia fou venuda als promotors de la urbanització. Des de l'any 1988, la masia és propietat de l'ajuntament de Dosrius. En l'actualitat, l'edifici està deshabitat.</p> | 41.6106400,2.4436100 | 453641 | 4606697 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47966-foto-08075-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47966-foto-08075-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47966-foto-08075-56-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: can Pona Rius. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||
| 47967 | Can Sus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sus | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.46/065. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVIII | <p>Masia aïllada de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, que està orientada a migdia. Està distribuïda en planta baixa i pis. Totes les obertures de la construcció són rectangulars. A la façana principal hi ha un portal d'accés reformat i empetitit respecte a la seva mida original. Al seu costat hi ha un altre portal d'arc rebaixat bastit amb maons disposats a sardinell. Al pis destaquen tres petites finestres amb els ampits motllurats. De la façana de llevant destaquen dues finestres bastides amb carreus de pedra. La del pis presenta la llinda plana i un ampit format per una llosa de pedra calcària. Adossat a l'extrem de ponent de la façana principal hi ha un petit volum rectangular amb teulada d'un sol vessant, i un portal d'accés rectangular bastit amb maons. Adossat a la façana de llevant hi ha un darrer volum rectangular amb teulada d'un sol vessant en força mal esta de conservació. La construcció s'assenta damunt la roca natural del terreny i està bastida en pedra de diverses mides lligada amb abundant morter de calç. La façana principal compta amb un revestiment arrebossat i emblanquinat. A pocs metres de distància de la masia, a la banda de llevant, hi ha dos volums auxiliars més amb teulades d'un sol vessant i un porxo bastit amb pilars de totxo i bigues de fusta sota teulada. Uns metres al sud de la masia, al bell mig de l'esplanada on està situada, hi ha un pou cobert de planta circular bastit amb pedra, amb una gran obertura rectangular amb llinda plana.</p> | 08075-57 | Avinguda de la Creu d'Aguilar, 71 - Urbanització de Can Canyamars - Zona de Canyamars | <p>Tot i que no està directament relacionada amb l'edifici, la primera referència documental del topònim la trobem en un document del segle XVIII referent a la Germandat del Roser de Canyamars. En aquest document, pertanyent al fons documental de la família Gel i Amat, es menciona una persona anomenada 'Maria la Sus'. Posteriorment, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853 i també en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana. En aquest document es menciona que l'any 1897 apareix una casa anomenada 'Sus' dins del veïnat de Canyamars. La masia sempre ha estat propietat de la mateixa família, la qual ja apareix mencionada en un llibre de registre de retolació de carrers i numeració de cases del quinquenni 1860-1865, en l'anomenat Veïnat de la Plana de Canyamars. Pel que sembla, a la masia no s'hi han fet mai obres de reforma per expressa voluntat dels seus propietaris.</p> | 41.6093600,2.4446500 | 453727 | 4606554 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47967-foto-08075-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47967-foto-08075-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47967-foto-08075-57-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | A la part posterior de l'edifici hi ha un un petit grup d'alzines i un destacable conjunt de pedres granítiques de grans proporcions que defineixen el territori. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 47968 | Can Figueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-figueres-0 | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.47/066. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. SUBIÑÀ I COLL, Enric (2017). 'Dosrius i Canyamars a l'edat mitjana. Una terra de pagesos'. Duos Rios, núm. 3, p. 27. Http://www.gnomonica.cat/ [Consulta: 27-09-2017].</p> | XVI-XVII | <p>Masia aïllada i reformada envoltada de jardí, que consta de dos cossos adossats disposats a diferent nivell que li confereixen una planta rectangular. Ambdós volums presenten una coberta de teula àrab de dues vessants, amb els careners paral·lels a la façana principal i ràfecs de teula àrab. Estan distribuïts en planta baixa i pis. El volum principal compta amb tres portals d'obertura rectangular a la planta baixa, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes de fusta. Al pis hi ha tres finestres rectangulars amb les llindes de fusta i els ampits motllurats. El de la banda de llevant presenta els brancals bastits amb carreus de pedra. Destaca un rellotge de sol de pedra, amb el gnònom de vareta, la numeració romana i decorat amb motius florals i geomètrics. L'altre volum presenta un gran portal rectangular amb llinda de fusta i protegit amb un petit voladís de teula àrab. Al seu costat hi ha tres petites obertures rectangulars, a mode de forats de ventilació. Damunt del portal hi ha una finestra balconera d'obertura rectangular, delimitada amb una balaustrada d'obra emblanquinada. En darrer terme, adossat a la façana de llevant del volum principal, hi ha un petit cos rectangular cobert amb teulada d'un sol vessant i organitzat en un sol nivell. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats, amb les cantoneres formades amb carreus de pedra. Al davant de la masia hi ha una bassa de planta rectangular amb els paraments revestits i la part superior bastida amb cairons.</p> | 08075-58 | Avinguda de Can Figueres, 18-20 - Urbanització de Can Figueres - Zona de Canyamars | <p>La primera referència documental de la masia la trobem en el fogatge de l'any 1497, en el que apareix el topònim 'Figueres'. Dins del segle XVI, en el fogatge de l'any 1515, es menciona en Gaspar Figueres i, posteriorment, en capbreu de les rendes de Dosrius i Canyamars datat l'any 1570, hi consta Esteva Figuera, del 'Manso Figueres'. També apareix en una relació titulada 'Noms dels masos en que es composen la parròquia de Dosrius y Canyamas quan totes estan baix domini directe de la casa de Marquès de Castelldosrius' com a 'mas Figueres'. Posteriorment, segons una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, l'any 1632 apareixen dues cases anomenades 'Figueras' dins del veïnat de Canyamars, tot i que en la relació de l'any 1897 només en consta una amb el mateix topònim. Posteriorment torna a aparèixer en una 'Llista per cobrar en lo terme de cañamás un ters i mitx de cadastro per lo enganxament de los soldats que dit poble contribueix', datada durant el segle XVIII i pertanyent al fons documental de la família Gel i Amat de Canyamars. L'edifici torna a estar referenciat en les 'Llibretes per cobrar lo reial cadastro de dosrius y cañamas del primer ters de 1786', i també en les posteriors fins l'any 1792. Posteriorment, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. L'edifici fou objecte de diverses reformes entre els anys 1983-1985 i, finalment, l'any 2002. Aquestes reformes donaren a la masia l'aspecte actual.</p> | 41.5988200,2.4425000 | 453540 | 4605385 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47968-foto-08075-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47968-foto-08075-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47968-foto-08075-58-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||
| 47971 | Can Pelegrí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pelegri | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 37. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.50/069.</p> | XX | <p>Edifici cantoner de planta rectangular format per dos cossos adossats. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al carrer, presenta un petit espai de pati davanter delimitat per una tanca d'obra amb barana de ferro. La major part d'obertures de la construcció són rectangulars, amb els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix els paraments i pintats de color blanc. De la façana principal destaca el balcó, amb la llosana sostinguda amb mènsules, i el coronament del parament, amb un ràfec sostingut també amb el mateix tipus de mènsules. Adossat a la façana de migdia hi ha l'altre volum. És de planta rectangular, està organitzat en dos nivells i es cobreix amb una terrassa plana delimitada amb balaustrada d'obra emblanquinada. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats.</p> | 08075-61 | Carrer Major, 16 - Canyamars | <p>Pel que sembla, amb anterioritat a la guerra Civil espanyola (1936-1939), era un dels pocs edificis que hi havia al carrer Major de Canyamars, juntament amb les Cases Blaves, ca la Miguelita i can Cinto (completament reformat). L'edifici fou construït pels voltants dels anys 1925-1930 pel mestre d'obres de Canyamars Vicenç Pelegrí per la seva família. En origen, l'edifici estava segregat en dos habitatges, la planta baixa per la família Pelegrí i el pis per llogar. L'any 1999 es va construïr un apartament a la part posterior de la casa, amb accés pel carrer de la Quintana.</p> | 41.5993500,2.4455800 | 453797 | 4605442 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47971-foto-08075-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47971-foto-08075-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47971-foto-08075-61-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Estilísticament, se li pot atribuïr un cert llenguatge noucentista. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 47972 | Ca n'Homs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nhoms | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 88, 99-100, 109. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.51/070. BONET I GARÍ, Lluís (1983). Les Masies del Maresme. Barcelona: Montblanc-Martín, C.E.C., p. 109-110. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. Http://www.poblesdecatalunya.cat/ [Consulta: 27-09-2017].</p> | XVI-XVII | <p>Masia formada per dos grans conjunts d'edificis aïllats, que es troben delimitats per un mur de tanca perimetral amb barri tancat. S'hi accedeix per un gran portal rectangular amb els brancals bastits en carreus de pedra i la llinda plana monolítica sostinguda amb permòdols. El portal està cobert per una teuladeta de dues vessants i compta amb una destacable porta de ferro. La construcció principal, de planta més o menys rectangular, està formada per diversos cossos adossats. El volum principal és rectangular, amb una coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Consta de planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. A la dovella central hi ha gravada una creu. A banda i banda del portal hi ha dues finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. La resta d'obertures de la façana, situades als pisos superiors, tenen les mateixes característiques tipològiques que les de la planta baixa, exceptuant les dues finestres laterals de les golfes, que estan formades simplement amb quatre carreus. La de la banda de ponent presenta una llinda d'arc conopial rematat amb una creu gravada. Al nivell de la planta pis, al costat de la finestra central, hi ha un destacable rellotge de sol pintat al parament. La façana està decorada amb un seguit de franges horitzontals i verticals que emmarquen el parament i marquen les divisòries entre els tres nivells. Aquestes franges estan pintades amb motius geomètrics. Finalment, sota el carener de la façana, hi ha pintada la següent inscripció: 'AÑO 1949'. Adossat a la part inferior del parament, als dos costats del portal, hi ha un banc corregut d'obra amb un revestiment arrebossat. La construcció presenta el parament principal arrebossat i emblanquinat. De l'interior de la casa destaca l'embigat original de sala central de la planta pis, amb l'enrajolat decorat amb dibuixos geomètrics (rombes, triangles i cercles), les obertures emmarcades amb carreus de pedra i altres elements com una fornícula i dos armaris encastats al parament del menjador de la planta baixa. Adossat a la façana de ponent del volum principal hi ha un altre cos de planta rectangular, cobert amb teulada d'un sol vessant i distribuït en dos nivells. Presenta un gran portal rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica. Al pis hi ha una finestra rectangular emmarcada amb carreus de pedra, la llinda plana i l'ampit motllurat. A continuació, adossat a la façana de ponent d'aquesta construcció, hi ha un altre volum rectangular amb coberta d'un sol vessant, distribuït en planta baixa i pis. Destaca la galeria del pis superior, formada per quatre esvelts arcs de mig punt sostinguts per pilars amb les impostes motllurades. La galeria està delimitada amb una balaustrada d'obra. Adossat a l'extrem de ponent d'aquest volum hi ha un pou cobert de planta circular, bastit en pedra i amb una portella de ferro. Ambdós volums presenten el parament principal arrebossat i emblanquinat.</p> | 08075-62 | Carrer Major, 35 - Canyamars | <p>La primera referència documental de la masia la trobem en el fogatge de l'any 1497, en el que apareix el topònim 'Homs'. Posteriorment, en el fogatge de l'any 1553, hi apareix 'en Hom'. Poc després, en un capbreu de les rendes de Dosrius i Canyamars datat l'any 1570, hi consta en Narcís Homs del 'Manso Homs'. Del mateix moment, en una relació titulada 'Noms dels masos en que es composen la parròquia de Dosrius y Canyamas quan totes estan baix domini directe de la casa de Marquès de Castelldosrius' hi apareix novament el 'Lo Mas Homs ab ses terras'. Posteriorment, segons una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, tant l'any 1632 com el 1897, apareix una casa anomenada 'Homs' dins del veïnat de Canyamars. La masia torna a aparèixer en una 'Llista per cobrar en lo terme de cañamás un ters i mitx de cadastro per lo enganxament de los soldats que dit poble contribueix', datada durant el segle XVIII i pertanyent al fons documental de la família Gel i Amat de Canyamars. En ella hi apareix citat 'Can Homs'. Durant els segles XVIII i XIX, les referències documentals de la masia continuen. En les 'Llibretes per cobrar lo reial cadastro de dosrius y cañamas del primer ters de 1786', i també en les posteriors fins l'any 1792, hi apareixen en Salvador Oms i en Jauma Oms. Posteriorment, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. La construcció ha estat objecte de diverses ampliacions i reformes sobretot durant els segles XIX i XX. L'any 1949 (data pintada al capçer de la façana principal), dins del context d'una d'aquestes reformes, es varen pintar les franges horitzontals i verticals que decoren el parament principal. L'any 1950 es va fer una reforma de la coberta. Entre els anys 1984 i 1999, les reformes es van succeïnt, tant a l'interior de l'edifici com a l'exterior. La masia sempre ha estat propietat de la mateixa família, passant de pares a fills. Havien tingut masovers, jornalers i mossos, donant feina a molta gent de Canyamars conreant camps, portant les vinyes i explotant el bosc.</p> | 41.6001600,2.4459500 | 453829 | 4605532 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47972-foto-08075-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47972-foto-08075-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47972-foto-08075-62-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La resta de volums que formen part de la construcció principal estan adossats a la banda de tramuntana. Es tracta de dos grans cossos de planta rectangular, amb les cobertes de teula àrab de dues vessants i organitzats en dos nivells. Al mateix temps, a la banda de llevant, hi ha un volum rectangular amb teulada d'un sol vessant i organitzat en un sol nivell. Tots ells estan bastits en pedra i deixen l'aparell de l'obra vist. A l'extrem sud-est del recinte, a la banda de llevant de la façana principal de la masia, hi ha l'altre conjunt d'edificacions que, en origen, estaven destinades a quadres i corrals. El conjunt està format per diversos cossos adossats que li confereixen una planta més o menys rectangular. Majoritàriament, aquests volums són de planta rectangular, estan coberts amb teulades d'un i dos vessants, i consten de planta baixa o bé planta baixa i pis. Destaca el portal de la façana nord del conjunt, amb la llinda de pedra gravada amb l'any 1671, i el pilar central d'una de les corts, de pedra i amb dues mènsules que sostenen les jàsseres de fusta del sostre. Al costat de ponent d'aquest conjunt hi ha un safareig cobert. Fora del barri, al costat del portal d'accés al mateix, hi ha una altra construcció coneguda com a can Parròquia. Presenta una planta rectangular, amb coberta de teula àrab a dues vessants i el carener perpendicular a la façana, i consta de planta baixa i pis. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats, amb carreus de pedra a les cantoneres. Altres denominacions relacionades amb l'edifici: ca Noms. Les imatges han estat extretes de l'Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius, elaborat per la Diputació de Barcelona l'any 2005. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 47973 | Ca la Miguelita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-miguelita | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.52/071.</p> | XX | <p>Edifici cantoner amb jardí a la part lateral. Presenta una planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada al carrer, presenta quatre grans obertures a la planta baixa que es repeteixen al pis. Són rectangulars i presenten un emmarcament en relleu i arrebossat a mode de guardapols. Destaca, a l'extrem de llevant del pis, un balcó simple amb la llosana motllurada i barana de ferro. També hi ha un plafó de ceràmica vidrada acolorida amb la imatge de Santa Teresa de Jesús. La façana està rematada amb una motllura rectilínia i un ràfec de dents de serra. Damunt dels finestrals del pis superior hi ha quatre registres de ventilació de la coberta rectangulars, amb el mateix emmarcament que les obertures. La resta de paraments compten amb senzilles obertures rectangulars. Adossat a la façana posterior hi ha un volum de planta rectangular definit per un porxo a la planta baixa i cobert per una terrassa al pis. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats, amb un sòcol reformat a la façana principal.</p> | 08075-63 | Carrer Major, 50 - Canyamars | <p>Pel que sembla, amb anterioritat a la guerra Civil espanyola (1936-1939), era un dels pocs edificis que hi havia al carrer Major de Canyamars, juntament amb les Cases Blaves, can Pelegrí i can Cinto (completament reformat). Pel que sembla, l'edifici fou construït a principis del segle XX com a habitatge d'estiueig. El topònim amb el que es coneix prové de l'esposa del primer propietari de la construcció. Posteriorment, a principis del segle XXI, l'edifici fou la seu d'una entitat bancària.</p> | 41.5997800,2.4465600 | 453879 | 4605490 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47973-foto-08075-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47973-foto-08075-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47973-foto-08075-63-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 228,99 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/