Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 48352 | Forn de terrissa de can Guinart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-terrissa-de-can-guinart | <p>EDITORIAL ALPINA (2015). Montnegre Corredor. Parc del Montnegre i el Corredor. Granollers: Alpina.</p> | XIX-XX | Completament tapat per la vegetació | <p>Forn de terrissa de planta irregular bastit en el talús d'un camp sense treballar, al nord del camí que porta al Santuari del Corredor des del coll de can Bordoi. La construcció està bastida en pedra de diverses mides sense treballar, disposada irregularment i lligada amb morter de calç. Presenta una gran boca d'entrada d'arc rebaixat fet amb maons disposats a sardinell, emmarcada per un mur lateral a mode de contrafort. Aquest està bastit en pedra de diverses mides disposada de manera regular. A l'interior de la boca s'observa l'accés a la fogaina inferior, amb una obertura quadrada bastida en pedra.</p> | 08075-442 | Veïnat del Far - Zona del Far | <p>En l'actualitat, l'estructura està completament tapada per l'abundant vegetació existent a la zona.</p> | 41.6254300,2.4334300 | 452804 | 4608345 | 08075 | Dosrius | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48352-foto-08075-442-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'element: el Fornot. L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 98|119 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 47911 | Castell de Dosrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-dosrius | <p>ALBERT, Esteve (1973). D'Iluro a Mataró. El Maresme del segle V al segle XIII. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana; Barcelona: Editorial Rafael Dalmau, p. 18. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 134. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.BCIN.01/266. CATALÀ I ROCA, Pere (1990). Els Castells catalans. Barcelona: Rafael Dalmau editor, vol. I p. 638-645. DEL CAMPO I JORDÀ, Ferran (1998). Castells Medievals. 20 castells i 68 torres de guaita del Maresme. [Figueres]: Brau, p. 38-41. GEL I ARNÓ, Rosa (1989). 'Històries del Dosrius d'aquell temps'. El Comú, núm. 6, p. 37. GRAUPERA, Joaquim (2012). L'art gòtic al Baix Maresme (segles XIII al XVI). Art i promoció en una zona perifèrica del comtat de Barcelona. Tesi doctoral dirigida per Francesca Español i Bertran. Barcelona: Universitat de Barcelona, Departament d'Història de l'Art, p. 57-59. GRAUPERA, Joaquim. 'El castell de Dosrius a la Baixa Edat Mitjana'. Maresme Medieval. El bloc d'en Quim Graupera. 11 de gener de 2014. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. MALLORQUÍ GARCIA, Elvis (2004). 'El Castell de Dosrius a partir de l'inventari de 1315'. Duos Rios, núm. 3, p. 29-40. PÉREZ GONZÁLEZ, J. M.; CASTIÑEIRAS GONZÁLEZ, M. A.; CAMPS I SORIA, J. (2014). Enciclopèdia del Romànic a Catalunya. Barcelona, volum III. Aguilar de Campoo, Palencia: Fundación Santa María la Real; [Barcelona]: Museu Nacional d'Art de Catalunya, p. 1684. PLADEVALL I FONT, Antoni (1992). El Barcelonès, el Baix Llobregat, el Maresme. Col. Catalunya Romànica, 20. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, p. 488-490. ROIG I GRAU, Jesús (2006). Les fortificacions medievals del Maresme. [s.l.]: l'autor, p. 66-69. SANTOS HERMOSA, M. Gemma (2000). 'El castell de Dosrius a l'Edat Mitjana: del senyoriu eclesiàstic a la baronia'. L'arquitectura militar medieval. Jornades d'Història i Arqueologia Medieval del Maresme. Mataró: Grup d'Història del Casal, p. 103-112. SUBIÑÀ I COLL, Enric (2017). 'Dosrius i Canyamars a l'edat mitjana. Una terra de pagesos'. Duos Rios, núm. 3, p. 19-21. VELLVEHÍ I ALTIMIRA, Jaume (2004). 'Les cerimònies de presa de possessió del Castell de Dosrius'. Duos Rios, núm. 1, p. 36-37. Http://www.poblesdecatalunya.cat/ [Consulta: 27-09-2017].</p> | XI-XII | Força enrunat. Només resta dempeus un dels seus murs. | <p>Restes del castell situades dalt d'un turó damunt del nucli urbà de Dosrius, dominant tota la plana i la resta de cims que envolten el terme municipal. Es conserva un tram del mur que tancava el recinte per la banda de tramuntana. Està bastit en pedra de granit de diverses mides, lligada amb morter de calç i disposada de manera regular. Amida, aproximadament, uns 16 metres d'alçada per uns 10 metres de llargada i una amplada d'un metre. A la cara de migdia s'observen diversos forats de bastida d'obertura quadrada, mentre que a la banda de tramuntana es conserven un total de vuit espitlleres disposades a dos nivells. Són d'obertura rectangular i estan emmarcades en pedra desbastada i algun carreu de pedra. Aquestes restes fan pensar en un possible recinte de planta rectangular i mides petites, que probablement tenia més d'un pis superior. Per la banda de migdia s'observen algunes reparacions efectuades al parament de factura recent. L'abundant vegetació que cobreix el cim del turó no permet observar cap més resta d'aquest edifici.</p> | 08075-1 | Turó del castell de Dosrius - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>La primera referència documental directa del castell de Dosrius és de l'any 1073, quan Azaladardis i Berenguer Ató el van vendre a Gerbert Miró, que poc després el va donar al monestir benedictí de Sant Pere de Casserres (Osona): 'Cum castro que vocatur duorum rivorum' (Subiñà, 2017: 27). Dins del segle XII, en un document datat l'any 1114, apareix mencionat com el castell de 'Duos Rivos'. Posteriorment, l'any 1128 es torna a mencionar el terme del castell amb el nom 'Duorum Rivium'. Malgrat aquestes referències, el terme de Dosrius ja apareixia documentat l'any 936 i l'any 1017, en aquest cas inclòs dins del terme del castell de Montalt (aquesta és la darrera referència on apareix mencionat aquest castell). L'any 1018, en un testament fet pel diaca Guillem de Dosrius, es menciona que aquest personatge tenia una torre o casa forta a Dosrius, amb masos, molins, terres, vinyes, etc. Tot i això, no es pot assegurar que estigui relacionat amb la fortalesa dosriuenca. Entre el segle XII i la primera meitat del segle XV, el castell depenia del priorat de Sant Pere de Caserres (Osona) com a senyor propietari del terme, i dels llinatges dels Dosrius i els Cartellà com a feudataris encarregats del domini útil de les propietats. Hi ha constància documental dels Dosrius des de l'any 1143. Bernat de Dosrius és el primer castlà documentat d'aquesta nissaga, el qual l'any 1171 testa en favor del seu fill tant el castell com els seus termes. Posteriorment, el 1177 es signa una concòrdia sobre el castell entre el prior de Casserres i Bernat de Dosrius. L'any 1214, el castell passa a mans dels Cartellà pel matrimoni de Saura de Dosrius amb el senyor de Maçanet de la Selva, Vidreres i Tordera, Bernat de Cartellà. Aquesta possessió passà de pares a fills fins que, finalment, l'any 1453 Elisabet de Cartellà comprà el monestir de Sant Pere de Casserres, amb el domini directe i al·lodial del castell amb els seus termes (Canyamars inclòs), convertint-lo en la Baronia de Dosrius. D'aquesta manera, els antics castlans passaren a ser els propietaris del castell i del domini del territori. Elisabet fou l'última Cartellà senyora de la castlania de Dosrius, donat que l'any 1437 s'havia casat amb Galceran Montserrat de Sentmenat, senyor del castell de Santa Fe de Sagarra. A finals del segle XV (1480), el domini del castell de Dosrius estava ja en mans dels descendents de la família Sentmenat (durant dues generacions, les hereves es casaren amb membres de la seva pròpia família). A partir del segle XVI i bona part del XVII, els barons es van succeïnt fins que l'any 1690, el rei Carles II otorga el títol de primer marquès de Castelldosrius a Manuel de Sentmenat-Oms de Santpau i de Lanuza. La propietat del castell ha seguit en línia familiar dels Sentmenat fins a l'actualitat, essent l'actual marquesa Ágata Ruiz de la Prada i Sentmenat. Segons un document del fons del Marquès de Castelldosrius datat a principis del segle XVII, en aquesta època, el castell estava destruït (Capdevila et al., 2018: 29). Fins a mitjans del segle XX, sota de les restes del castell hi havia una masia masoveria.</p> | 41.6002900,2.4043500 | 450362 | 4605570 | 08075 | Dosrius | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47911-foto-08075-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47911-foto-08075-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47911-foto-08075-1-3.jpg | Legal | Medieval|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-09-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El darrer tram d'accés al castell és difícil i cal grimpar alguns metres fins arribar a l'estructura. | 85|119 | 45 | 1.1 | 1771 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||
| 48019 | Can Tixés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tixes | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.40/120. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVIII | La banda de ponent i la coberta estan esfondrades. Envoltada de vegetació. | <p>Masia aïllada de planta rectangular, força enrunada i coberta per l'abundant vegetació que caracteritza la zona on està construïda. La part de ponent de l'edifici està completament enrunada. Presentava una coberta de teula àrab de dues vessants sobre una solera de bigues i llates de fusta, tot i que en l'actualitat està majoritàriament esfondrada. Resten dempeus els paraments de la banda de llevant, bastits en pedra. Encara s'hi observa alguna obertura de perfil rectangular. Els paraments estaven arrebossats i emblanquinats. En l'actualitat, l'abundant vegetació que cobreix les restes les va malmetent progressivament.</p> | 08075-109 | Veïnat de Pedró, 16 - Zona de Canyamars | <p>La primera referència documental directa de la masia la trobem en una 'Llista per cobrar en lo terme de cañamás un ters i mitx de cadastro per lo enganxament de los soldats que dit poble contribueix'. En aquest document, datat al segle XVIII i integrat dins del fons documental de família Gel i Amat de Canyamars, hi consta la 'Casa Tixes'. Posteriorment, en les llibretes per cobrar 'Lo Reial Catastro de Dosrius y Cañamas' de l'any 1787, i en les posteriors fins l'any 1792, hi apareix el nom 'Tixes'. Dins del segle XIX, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. I, finalment, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, hi consta que l'any 1897 existia una casa anomenada 'Tuixés' dins del veïnat de Canyamars. Segons les fonts orals, la masia va formar part de les propietats de can Galzeran juntament amb les masies veïnes de can Petel i can Cames, posteriorment, també fou propietat del polític mataroní Lluís Moret. A la masia hi van haver masovers fins a finals del segle XX. Al marxar els darrers, l'edifici es va anar degradant ràpidament.</p> | 41.5993800,2.4530900 | 454423 | 4605442 | 08075 | Dosrius | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48019-foto-08075-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48019-foto-08075-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48019-foto-08075-109-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 48024 | Can Cuní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cuni | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.45/125. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Pla Especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Aprovació definitiva 20-07-1989. [Inèdit].</p> | XVIII | Sense coberta i tapat per l'abundant vegetació de la zona. | <p>Masia aïllada i enrunada completament coberta per l'abundant vegetació que caracteritza la zona. Ha perdut tota la coberta i bona part del perímetre arquitectònic que definia la seva planta. Tot i això es conserven determinats murs en alçat i s'observen obertures rectangulars. En general, la construcció estava bastida amb pedra irregular de mida mitjana i maons, disposat de forma irregular. Algun dels paraments que resten dempeus conserva el revestiment arrebossat original.</p> | 08075-114 | Veïnat de Rimbles, 46 - Zona de Canyamars | <p>La primera referència documental directa de la masia la trobem en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Tot i això, no es pot descartar que la casa estigués relacionada amb la masia de can Cunit, situada al veïnat de Rupit. Segons les fonts orals, a la masia hi hagueren masovers fins l'any 1964.</p> | 41.5837000,2.4336700 | 452793 | 4603711 | 08075 | Dosrius | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48024-foto-08075-114-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: can Cuní de la Brolla. L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. La imatge ha estat extreta de l'Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius, elaborat per la Diputació de Barcelona l'any 2005, i les coordenades són aproximades. | 119 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||
| 48031 | Cal Rei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rei-1 | <p>ALFARAS, Xavier (2012). 'Montnegre viu'. L'Aulet, núm. 12, p. 49. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.52/132. BOSCH DE DORIA, Marc; LLORET BLACKBURN, Marta (2011). Estudi històric i arquitectònic de la masia de Cal Rei, Canyamars, Dosrius (el Maresme). Mataró: Antequem [Inèdit]. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Pla Especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Aprovació definitiva 20-07-1989. [Inèdit].</p> | XVII-XVIII | La coberta i bona part dels lçats dels murs enrunats. | <p>Masia aïllada i enrunada de planta rectangular, formada per tres cossos adossats i distribuïda en planta baixa i un nivell. La construcció ha perdut tota la coberta i bona part de l'alçat dels murs, tot i que a la banda de ponent es conserva fins al nivell superior. A la façana principal, que està orientada al sud-oest, es conserven les restes de dos portals i dues finestres. També s'observen restes d'altres obertures i una espitllera als altres paraments. A l'interior es conserven dues fornícules quadrades integrades a un dels murs, un forn de planta circular circular bastit amb maons (amb la boca i la fogaina emmarcats en pedra), una pica de pedra sota una de les finestres de la cuina, restes de paviments empedrats i d'obertures bastides en pedra i maons.En general, la construcció estava bastida amb pedra irregular de mida mitjana i petita lligada amb argamassa i fang, i disposada de forma irregular. A les cantonades s'observen pedres desbastades de majors dimensions.</p> | 08075-121 | Veïnat de Rimbles, 47 - Zona de Canyamars | <p>La primera referència documental directa de la masia la trobem en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Poc després, en la inscripció al Registe de la propietat de Mataró de l'any 1864, hi consta com a finca número 36 i s'especifica que forma part de les propietats del mas Homs (documentat des del segle XV) 'des de temps immemorials'. En aquest sentit doncs, és força probable que la masia de cal Rei fos una masoveria d'aquest mas. Probablement, la casa fou habitada fins a principis del segle XX i, posteriorment, es va anar enderrocant progressivament. L'any 1939, en uns plànols cadastrals, la masia apareix grafiada i identificada com 'Ruinas del Mas Cal Rey'. Els propietaris actuals van encarregar un estudi històric i arquitectònic de la masia com a pas previ per una possible rehabilitació integral de l'edifici, tot i que encara no s'ha dut a terme. En l'actualitat, els voltants de la masia estan destinats a les activitats pròpies de l'empresa Rucs del Corredor, dedicada a promoure l'espècie anisina.</p> | 41.5867500,2.4325400 | 452701 | 4604051 | 08075 | Dosrius | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48031-foto-08075-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48031-foto-08075-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48031-foto-08075-121-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. Les imatges han estat cedides pels propietaris de la masia. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||
| 48057 | Can Gregori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gregori | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.78/158. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVIII-XIX | Coberta ensorrada, murs degradats, distribució interior malmesa. | <p>Masia aïllada i enrunada de planta més o menys rectangular, completament coberta per l'abundant vegetació que caracteritza la zona. Ha perdut tota la coberta, però els murs perimetrals conserven bona part del seu alçat. A l'interior, els forjats del pis superior estan completament enderrocats i els murs de distribució força malmesos. Es conserva el portal d'accés, rectangular, amb llinda de fusta i els brancals bastits amb carreus de pedra. També hi ha diverses finestres rectangulars i dos accessos més de les mateixes característiques. També es conserva la boca del forn, feta amb carreus de pedra. En general, la construcció estava bastida amb pedra irregular de diverses mides, disposada de forma irregular. La façana principal, que està orientada a migdia, conserva el revestiment arrebossat original. Altres murs interiors també. Davant de la masia es conserven, tot i que en males condicions, un seguit de petits volums adossats destinats al bestiar. Són bastits en pedra i maons. També s'observa una cisterna i un petit safareig.</p> | 08075-147 | Veïnat del Far, 7 - Zona del Far | <p>La primera referència documental directa de la masia la trobem en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana. Dins del llistat de l'any 1897, hi apareix el topònim 'Gregori', situat dins del veïnat del Far. Segons les fonts orals, la casa va pertànyer a la família Gregori fins a mitjans del segle XX. En Gregori havia estat membre col·laborador del Comitè de Salut Pública constituït a Dosrius durant la guerra Civil espanyola. Pels voltants de l'any 1985, a la casa s'hi va amagar el famós deliquent 'el Vaquilla' i, posteriorment, també fou ocupada. Des de principis del segle XXI, la masia està en estat de ruïna.</p> | 41.6140600,2.4062500 | 450531 | 4607097 | 08075 | Dosrius | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48057-foto-08075-147-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48057-foto-08075-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48057-foto-08075-147-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 48059 | Can Polaina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-polaina | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.80/160. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Pla Especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Aprovació definitiva 20-07-1989. [Inèdit]. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVIII-XIX | Coberta ensorrada, murs degradats, distribució interior malmesa. | <p>Masia aïllada i enrunada de planta més o menys rectangular, completament coberta per l'abundant vegetació que caracteritza la zona. Ha perdut tota la coberta, però els murs perimetrals conserven bona part del seu alçat. A l'interior, els forjats del pis superior estan completament enderrocats i els murs de distribució força malmesos. Es conserva un portal d'arc rebaixat bastit en maons i alguna altra obertura força malmesa. També es conserva una cisterna rectangular i un banc corregut adossat a un dels murs perimetrals. En general, la construcció estava bastida amb pedra irregular de diverses mides, disposada de forma irregular. Una part de la construcció està directament assentada damunt la roca del terreny. Alguns dels murs conserven part del revestiment arrebossat que els cobria.</p> | 08075-149 | Veïnat del Far, 5 - Zona del Far | <p>L'única referència documental directa de la masia la trobem en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana. Dins del llistat de l'any 1897, hi apareix el topònim 'Polaina', situat dins del veïnat del Far. Segons les fonts orals, durant el segle XX, a la masia hi havia masovers.</p> | 41.6202200,2.4107000 | 450906 | 4607779 | 08075 | Dosrius | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48059-foto-08075-149-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48059-foto-08075-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48059-foto-08075-149-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 48089 | Pou de glaç de can Farrerons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-de-can-farrerons | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.09/170. PRATS I TRIAN, Ricard (1988). 'Els pous de glaç'. El Comú, núm. 2, p. 5.</p> | XVIII | Enrunat i cobert per l'abundant vegetació de la zona. | <p>Restes d'una estructura aïllada de grans dimensions i planta circular soterrada, que aprofita el desnivell del terreny. Està bastida en pedres de diverses mides, disposades de manera regular i lligades amb morter de calç. Ha perdut la coberta (probablement una volta semiesfèrica) i tampoc hi ha restes de la bassa de la que n'extreïa el gel. A l'interior s'observen diversos forats de bastida d'obertura rectangular. L'estructura està enrunada en el sentit del pendent que marca el terreny.</p> | 08075-179 | Torrent del Molinot o de can Móra - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>La indústria del gel es desenvolupà a Catalunya entre els segles XVI i XIX. S'utilitzava el gel per conservar els aliments, tractar cops i refredar begudes, entre d'altres. Era transportat en carros i protegit amb palla i es viatjava de nit per evitar la calor diurna. Aquests pous es deixaren d'utilitzar a principis del segle XX. La primera referència documental relacionada amb els pous de glaç del municipi de Dosrius està datada entre els anys 1770 i 1780. El pou de glaç de can Farrerons és propietat de la masia de can Farrerons, situada al nord de l'estructura. Probablement s'alimentava amb l'aigua del torrent, que era desviada fins a una bassa actualment desapareguda. Aquesta bassa es glaçava de manera natural i el gel que es formava era extret i dipositat a l'interior del pou. Els blocs de gel es col·locaven en capes separades amb elements vegetals per evitar que s'enganxessin (fulles de falguera, per exemple).</p> | 41.6246000,2.4435000 | 453642 | 4608247 | 08075 | Dosrius | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48089-foto-08075-179-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48089-foto-08075-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48089-foto-08075-179-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-20 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||
| 48113 | Font dels Avellaners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-avellaners | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.31/193.</p> | Finals del segle XX | <p>Estructura aïllada bastida en un talús del terreny. Està formada per un mur rectangular encastat al talús, que presenta un coronament ondulat i està bastit en pedra de diverses mides disposada irregularment i amb un revestiment arrebossat. Dos murets laterals emmarquen l'estructura a mode de bancs correguts.</p> <p>L'aigua de la font brolla a través d'un broc metàl·lic de factura moderna encastat al mur i cau dins d'una pica de planta rectangular bastida en pedra, amb l'interior enrajolat. Damunt del broc hi ha una placa metàl·lica que al·ludeix a la seva restauració: 'Font dels Avellaners / Restaurada pel Grup Els Planells 1995'.</p> <p>Damunt de la mateixa, hi ha una mina oberta en un dels afloraments rocosos de la zona. Presenta una obertura irregular emmarcada en pedra desbastada i tancada amb una reixa de ferro.</p> | 08075-203 | Al costat esquerre del torrent de l’Aiguaviva a la part més alta del Sot d’Aiguadescens. Veïnat de Rimbles, zona de Canyamars, dins de Can Xerrac. | <p>En origen, l'indret estava freqüentat pels pagesos i pastors de les masies properes que hi feien mena quan estaven treballant pels camps i boscos del voltant. L'aigua prové de la mina que hi ha al damunt, la qual recull l'aigua que ve del sot de can Xerrac. Aquesta aigua anava a parar a una bassa, situada a sota la font, amb la qual es regaven els horts de la casa.</p> <p>La font és una construcció que vol recollir l’aigua que surt d’una mina antiga de Can Xerrac situada a la part alta del Sot o Fondo d’Aiguadescens.</p> <p>El topònim dels Avellaners fa referència a la vegetació que caracteritza la zona.</p> | 41.5816200,2.4561200 | 454663 | 4603468 | 08075 | Dosrius | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48113-foto-08075-203-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48113-foto-08075-203-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | Inexistent | 2024-07-16 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'estructura: font de l'Avellaner. L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. Les imatges han estat extretes de l'espai web Wikiloc. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||
| 48117 | Font del Grèvol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-grevol | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.31/198.</p> | XX | <p>Estructura aïllada situada en un desnivell del terreny, a la que s'arriba per un corriol amb unes escales de fusta adaptades. Està formada per un banc bastit en pedra i maons, delimitat lateralment per dos grans lloses de pedra granítica i amb paviment davanter de planta rectangular bastit amb còdols i carreuons de pedra. El banc presenta una base feta amb carreuons de pedra, amb rajoles de ceràmica a la part superior. Al mig hi ha una pica de planta rectangular amb una petita repisa metàl·lica per sostenir els envasos. El respatller del banc està bastit amb un aplacat de pedra i delimitat amb maons plans, amb decoració central. El broc per on raja l'aigua és metàl·lic, de nova factura. Encastats al respatller hi ha dos plafons rectangulars de ceràmica vidrada acolorida decorats amb sanefes vegetals. En un hi ha el nom de la font, emntre que l'altre apareix l'any d'inauguració, 1998. Al paviment davanter de la font hi ha una rosa dels vents metàl·lica i, en un dels seus extrems, una antiga canalització de pedra que servia per desaiguar-lo.</p> | 08075-207 | Solella del Corredor - Veïnat del - Zona del Far | <p>La font va ser construïda per l'Agrupació Científica Excursionista de Mataró l'any 1998, en un indret on ja hi havia un naixement d'aigua que, en origen, brollava a través d'una teula (d'aquí el topònim antic). Durant els anys 40 i 50 del segle XX, aquest naixement d'aigua havia estat molt freqüentat pels picapedrers que treballaven a les Roques de Mataró, que hi anaven a beure aigua. El topònim amb el que es coneix l'estructura en l'actualitat li ve donat pel tipus de vegetació que creix al seu voltant.</p> | 41.6211700,2.4741500 | 456193 | 4607850 | 08075 | Dosrius | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48117-foto-08075-207-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48117-foto-08075-207-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48117-foto-08075-207-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'estructura: font de la Teula. L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor, està senyalitzat i s'indica que és una font natural sense garantia sanitària. | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 48118 | Font del Pare Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pare-jaume | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.31/199. ALSINA, Neus et al. (2008). 'Fitxes de l'inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius'. Duos Rios, núm. 2, p. 132-133. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1990). 'El medi natural: Les Aigües (III). Les fonts i els safareigs'. El Comú, núm. 14, p. 16. LUNA I TOMÀS, Gonçal (2005). Parc del Montnegre i el Corredor. Col. Guies dels Parcs, 4. Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 72.</p> | XIX-XX | <p>Estructura aïllada situada al naixement del sot, en un dels desnivells del terreny. S'hi arriba per un corriol senyalitzat amb rètols de fusta penjats als arbres, des del final de l'aparcament del santuari. Es tracta d'un muret de pedra de planta rectangular, amb un banc corregut en un extrem i unes escaletes de tres graons a l'altre. L'aigua brolla mtjançant un broc metàl·lic de factura recent encastat al mur i cau dins d'una pica rectangular bastida amb carreuons de pedra. L'estructura està formada amb pedra de la zona de diverses mides, disposada de manera més o menys regular.</p> | 08075-208 | Sot dels Castanyers - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>En origen, l'indret estava freqüentat pels pagesos i pastors de les masies properes que hi feien mena quan estaven treballant pels camps i boscos del voltant. La font fou restaurada pels voltants de l'any 1990 pel sobreguarda del Parc del Corredor, els masovers del Santuari i els pinyataires de la zona.</p> | 41.6291800,2.4801400 | 456697 | 4608736 | 08075 | Dosrius | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48118-foto-08075-208-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48118-foto-08075-208-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48118-foto-08075-208-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'estructura: font de la Sitja, font del Rossinyol. L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor, està senyalitzat i s'indica que és una font natural sense garantia sanitària. | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 48119 | Font de l'Esgarrinxada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lesgarrinxada | <p>ALBERT, Esteve (1972). El Maresme de Dosrius estant (1914-1921). Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana; Barcelona: Editorial Rafael Dalmau, p. 51. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1990). 'El medi natural: Les Aigües (III). Les fonts i els safareigs'. El Comú, núm. 14, p. 16. LUNA I TOMÀS, Gonçal (2005). Parc del Montnegre i el Corredor. Col. Guies dels Parcs, 4. Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 72.</p> | Cobert per l'abundant vegetació que caracteritza la zona. | <p>Font aïllada situada a la riba nord de la riera, que actualment no raja i que està coberta per l'abundant vegetació que cobreix la zona. Es tracta d'un aflorament d'aigua natural que emanava del mig d'un dels afloraments rocosos que caracteritzen la zona, que està disposada amb un gran desnivell.</p> | 08075-209 | Riera de Canyamars - Veïnat de Rupit - Zona de Canyamars | <p>Segons les fonts orals, al costat de la font hi havia un safareig que permetia pujar l'aigua fins a la masia de can Sarandico, situada a la plana de damunt seu. Mitjançant una altra bassa situada a dalt de tot, salvant el desnivell, l'aigua arribava a la masia. Segons Esteve Albert, a principis del segle XX, la font de l'Esgarrinxada era una de les més conegudes i emblemàtiques de Canyamars.</p> | 41.6060600,2.4547600 | 454567 | 4606183 | 08075 | Dosrius | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48119-foto-08075-209-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48119-foto-08075-209-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||||
| 48120 | Font d'en Cames | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-den-cames | <p>JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1990). 'El medi natural: Les Aigües (III). Les fonts i els safareigs'. El Comú, núm. 14, p. 16.</p> | XVIII-XIX | Cobert de vegetació i tancada. | <p>Estructura aïllada situada dins del recorregut del canal, en una zona enclotada coberta per l'abundant vegetació que cobreix la zona. Es tracta d'un aflorament d'aigua natural que emanava del mig d'un dels afloraments rocosos de la zona. Està formada per un petit arc rebaixat bastit en maons, a l'interior del qual hi ha una portella metàl·lica. L'aigua queia dins d'una petita basseta delimitada amb pedres i marxava pel canal, que inicialment estava canalitzat. En l'actualitat, la zona està embassada. Unes escales de pedra li donen accés des del camí superior.</p> | 08075-210 | Cremat de la Creu d'Aguilar - Veïnat de Rupit - Zona de Canyamars | <p>La font forma part de les propietats de la masia de can Prats (o can Galzeran). Segons les fonts orals, antgament hi havia un broc en el lloc on ara hi ha la portella metàl·lica. La zona és coneguda pels caçadors, donat que forma part d'una de les parades de la caça del senglar.</p> | 41.6104200,2.4502300 | 454193 | 4606669 | 08075 | Dosrius | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48120-foto-08075-210-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48120-foto-08075-210-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48120-foto-08075-210-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 48122 | Font d'en Pagès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-den-pages | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.31/202. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1990). 'El medi natural: Les Aigües (III). Les fonts i els safareigs'. El Comú, núm. 14, p. 16. LUNA I TOMÀS, Gonçal (2005). Parc del Montnegre i el Corredor. Col. Guies dels Parcs, 4. Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 66.</p> | XX | Completament cobert per l'abundant vegetació que caracteritza la zona. | <p>Font aïllada situada al bell mig del cabal del torrent. Es tracta d'un aflorament d'aigua natural que emanava de la part superior d'un dels ressalts de roca natural del canal. S'observen dos brocs situats damunt d'aquest ressalt coberts amb totxos. El broc original és de ferro, mentre que l'altre és de mida més gran i està lligat amb morter a l'estructura. Actualment, la font no raja i està coberta per l'abundant vegetació que cobreix la zona. Al seu costat hi ha uns bidons abandonats i diversos tubs escampats.</p> | 08075-212 | Canal del Sot Gran - Veïnat de Rupit - Zona de Canyamars | <p>En origen, l'indret estava freqüentat pels pagesos i pastors de les masies properes que hi feien mena quan estaven treballant pels camps i boscos del voltant. Actualment, la zona està completament abandonada. Probablement, els bidons i els tubs de PVC responguin a un intent frustat de recollir l'aigua d'aquesta font.</p> | 41.6080500,2.4937000 | 457813 | 4606384 | 08075 | Dosrius | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48122-foto-08075-212-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48122-foto-08075-212-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48122-foto-08075-212-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor, està senyalitzat i s'indica que és una font natural sense garantia sanitària. | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||
| 48156 | Forn del bosc de can Serra 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-del-bosc-de-can-serra-2 | <p>Informació oral: Pere Rovira [Entrevista: 14-02-2018].</p> | XIX-XX | Restes degradades i completament cobertes de vegetació. | <p>Restes d'un forn de terrissa aïllat de grans dimensions, construït en un terreny aterrassat i situat en una zona boscosa. S'hi accedeix des d'una línia de baixa tensió situada sota l'escola bressol, en direcció sud. L'estructura està situada prop de la riba nord del sot de les Canals i està molt afectada per l'abundant vegetació que cobreix la zona. Està bastida aprofitant un dels desnivells del terreny i se li intueix una planta rectangular. Està bastida en maons i també s'observen trams rubefactats per l'acció del foc.</p> | 08075-246 | Bosc de can Serra - Zona de Dosrius | <p>En l'actualitat, els terrenys formen part de la masia de can Martorell, tot i que antigament havien format part de les propietats de la casa de can Serra, situada a la Pujada del Castell.</p> | 41.5928600,2.4137200 | 451137 | 4604740 | 08075 | Dosrius | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48156-foto-08075-246-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48156-foto-08075-246-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48156-foto-08075-246-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 48163 | Cau de la serra Polsaruda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cau-de-la-serra-polsaruda | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.JA.01/248. BASSOLS I FERNÁNDEZ, Imma (1998). 'El Cau de la Serra Polsaruda i altres abrics del Montalt durant la prehistòria (el Maresme)'. Laietania, 11. Mataró: Museu Comarcal del Maresme, p. 5-70. BASSOLS I FERNÁNDEZ, Imma (2000). Prospeccions al Poblament Prehistòric de la Serralada Litoral. Mem. Núm.: 4119. [Inèdit], p. 81. BASSOLS I FERNÀNDEZ, Imma (2004). 'Dosrius i la seva prehistòria'. Duos Rios, núm. 1, p. 15. BASSOLS I FERNÁNDEZ, Imma; LLEONART I CASADEVALL, Robert (1990). 'Informe preliminar sobre l'excavació del Cau de la Serra Polsaruda (Dosrius. El Maresme)'. VII Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró: Museu Arxiu de Santa Maria, p. 7-20. RAMIS NIETO, Josep. 'Els pobladors prehistòrics de Dosrius'. A Dosrius. Una visita al passat. 1-21 de gener de 2018. Bloc. Accés el 9 de febrer de 2018.</p> | Cobert per l'abundant vegetació que caracteritza la zona. | <p>Petita cova o abric situat dins d'una zona boscosa, caracteritzada per l'aflorament d'enormes boles granítiques recolzades les unes en les altres, formant molts racons d'aixopluc. Està format per una gran roca que fa de coberta, disposada en diagonal, i recolzada damunt d'altres roques per la part nord-est, i sobre del terreny per la part sud-oest, creant un espai irregular interior. L'alçada màxima és de 2 metres a l'entrada i 1,20 metres la mínima, a l'interior (espai originari d'uns 5,5 metres quadrats aproximadament). La coberta està partida i s'hi observen tot un seguit de marques deixades per les falques dels picapedrers, mentre la zona era un punt d'extracció de pedra. Davant de l'espai cobert hi ha una plataforma rocosa que va ajudar a retenir les terres. Es va documentar un estrat amb nombrós material arqueològic (gran quantitat de fragments de ceràmica, elements lítics i carbons, aquests darrers en menor nombre) i diversos tipus de ceràmica feta a mà, repartits homogèniament per tota l'àrea excavada (vores, bases, nanses i fragments informes, amb decoració incisa o plàstica com acanalats, incisions, cordons, etc.). El jaciment fou ocupat en dos moments diferenciats: una primera ocupació durant el Neolític Antic (fàcies epicardial i postcardial) i una segona ocupació durant el període del Bronze Final.</p> | 08075-253 | Turó de l'Avi - Veïnat de Rimbles - Zona de Canyamars | <p>La zona on es localitza l'abric fou prospectada entre els anys 1965-1968 amb l'objectiu d'elaborar un inventari dels vestigis prehistòrics del Maresme. El jaciment està inclòs dins del sector M-2, un dels trams en els que es va dividir la zona prospectada donada la seva gran extensió. Aquest sector està delimitat entre el coll de la cadena de can Tintorer i la Serra Polsaruda, en el vessant que finalitza a la riera de can Llibre de Canyamars. A principis de l'any 1989, en motiu d'una neteja dels terrenys efectuada pel propietari (can Rogent de Canyamars), el jaciment fou descobert a partir de la troballa superficial de material ceràmic, feta pels membres del Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres i de l'Arxiu Municipal de Dosrius. La intervenció arqueològica s'inicià el mes de novembre del mateix any i finalitzà el mes de març de l'any 1990. Els materials documentats es troben dipositats al Museu de Mataró. L'any 2008, en motiu de la revisió de la Carta Arqueològica del Maresme, la zona fou prospectada de nou documentant material arqueològic en superfície a tota la zona. Fins a la segona meitat del segle XX, la zona era explotada per picapedrers que n'extreïen la pedra com a material de construcció.</p> | 41.5931100,2.4733700 | 456109 | 4604735 | 08075 | Dosrius | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48163-foto-08075-253-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48163-foto-08075-253-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48163-foto-08075-253-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Cronològicament, el jaciment es pot adscriure entre el Neolític Antic Cardial i el Bronze Final. L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 79|78 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 48166 | Necròpolis del Bataller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-del-bataller | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.JA.02/251. BASSOLS I FERNÀNDEZ, Imma (2004). 'Dosrius i la seva prehistòria'. Duos Rios, núm. 1, p. 14. BASSOLS I FERNÀNDEZ, Imma; DAVÍ I SALVANYÀ, Daniel; FONT I COT, Josep Oriol; LLEONART I CASADEVALL, Robert; LOU I MARTÍNEZ, Toni (2018). 'Dòlmens i menhirs entre la Tordera i el Besòs. El grup megalític del Maresme i el Baix Vallès'. Monografies del SERP, núm. 13. Barcelona: SERP (Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòriques), Universitat de Barcelona, p. 323-324. RIBAS I BERTRAN, Marià (1952). El poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, p. 21-22, 49. RIBAS BERTRÀN, Marià (1994). Canyamars prehistòric. Del neolític a la primera edat del ferro. Mataró: Marià Ribas i Bertràn, p. 23-26, 28-29, 58-63.</p> | Estructures documentades destruïdes. | <p>Jaciment arqueològic situat a la vessant de migdia del turó del Castellar, dins del traçat de l'antic camí que comunicava la masia de can Rogent amb el cim del turó. Es tracta d'una possible necròpolis en la que es documentaren quatre cistes neolítiques excavades al terreny. Presentaven una planta ovalada, tot i que una tenia forma quadrada i estava folrrada amb lloses de pedra, amb unes mides aproximades d'1,45 metres de llargada per 0,80-0,95 metres d'amplada. Les sepultures tenien una disposició arrenglarada i estaven separades entre 2,50 i 3,70 metres de distància (no conservades). Juntament amb les cistes es van documentar fragments de ceràmica, ullals de senglar i dues destrals de basalt. També hi ha notícies, a la mateixa zona (prop de la masia, al nord), d'una gran fossa oberta en un terreny rocós amb restes de diversos individus (probablement desapareguda). Anteriorment, en una zona propera a la part alta de la masia de can Llibre, ja s'havien documentat dues sepultures neolítiques en fossa més, de característiques semblants a les anteriors (no conservades). Finalment, a la meitat de la vessant de migdia del turó del Castellar, es va documentar una cista excavada en un terreny en fort pendent. Estava formada amb lloses de pedra, de forma quadrangular i unes mesures d'1,65 metres de llargada per 0,75 metres d'amplada. A l'interior es conservaven les restes d'un individu inhumat, fragments de ceràmica, restes de fauna i un petit fragment de sílex (probablement desapareguda).</p> | 08075-256 | Costa de les Vinyes - Veïnat de Rimbles - Zona de Canyamars | <p>Les quatre sepultures inicials es van localitzar l'any 1922, durant les obres d'ampliació d'un camí de la finca can Rogent. El propietari d'aquesta masia i el seu masover comunicaren la notícia a l'arqueòleg mataroní Marià Ribas. Malgrat aquestes dades, el masover de la masia de can Brugueràs, afirmava l'any 1987 que les restes no aparegueren en el camí arranjat l'any 1922, si no que aparegueren a l'antic camí que duia de can Rogent al turó de Castellar, en un lloc on ja hi havia constància d'enterraments des del segle XIX i que era conegut com 'el cementiri'. Al mateix temps, la troballa de la fossa comuna també s'atribueix al mateix any 1922. Tot i això, l'any 1918 ja s'havien localitzat les dues sepultures situades prop de la masia de can Llibre. Ni durant l'elaboració de la Carta Arqueològica del Maresme l'any 1987, ni tampoc durant la seva revisió de l'any 2008, es va documentar cap estructura ni resta que es pogués identificar amb aquest jaciment.</p> | 41.5991900,2.4652600 | 455437 | 4605414 | 08075 | Dosrius | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48166-foto-08075-256-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48166-foto-08075-256-3.jpg | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-20 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Cronològicament, el jaciment s'adscriu al període Neolític (5500-2200 a.C.). Una part de l'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 78 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 48180 | La Balmeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-balmeta | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.JA.12/263. BASSOLS I FERNÁNDEZ, Imma (1998). 'El Cau de la Serra Polsaruda i altres abrics del Montalt durant la prehistòria (el Maresme)'. Laietania, 11. Mataró: Museu Comarcal del Maresme, p. 11-12. RAMIS NIETO, Josep. 'Els pobladors prehistòrics de Dosrius'. A Dosrius. Una visita al passat. 1-21 de gener de 2018. Bloc. Accés el 9 de febrer de 2018.</p> | X-VII a.C | Cobert per l'abundant vegetació que caracteritza la zona. | <p>Jaciment arqueològic situat a a l'entorn d'una petita paret rocosa allargada i de poca alçada, delimitat per una petita plataforma estreta i allargada davant seu. Fou documentat per la troballa de restes de ceràmica superficials, tot i que no es pot descartar que aquestes restes fossin arrossegades des d'un lloc més alt. Es documentaren fragments de ceràmica feta a mà amb decoracions acanalades, cordons i impressions incises.</p> | 08075-270 | Turó de l'Avi - Veïnat de Rimbles - Zona de Canyamars | <p>La zona on es localitza el jaciment, que no es pot considerar un abric pròpiament dit, fou prospectada entre els anys 1965-1968 amb l'objectiu d'elaborar un inventari dels vestigis prehistòrics del Maresme. El jaciment està inclòs dins del sector M-2, un dels trams en els que es va dividir la zona prospectada donada la seva gran extensió. Aquest sector està delimitat entre el coll de la cadena de can Tintorer i la Serra Polsaruda, en el vessant que finalitza a la riera de can Llibre de Canyamars. L'any 2008, durant la revisió de la Carta Arqueològica del Maresme, es van documentar diversos fragments de materials arqueològics en superfície. Aquests materials es troben dipositats al Museu de Mataró.</p> | 41.5931700,2.4732900 | 456102 | 4604742 | 08075 | Dosrius | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48180-foto-08075-270-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48180-foto-08075-270-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48180-foto-08075-270-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'estructura: la Coveta. Cronològicament, l'element s'adscriu als períodes del Bronze Final III i el Ferro-Ibèric Antic (900-600 a.C). L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 81|79 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||
| 48181 | L'Avenc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lavenc | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.JA.12/264. BASSOLS I FERNÁNDEZ, Imma (1998). 'El Cau de la Serra Polsaruda i altres abrics del Montalt durant la prehistòria (el Maresme)'. Laietania, 11. Mataró: Museu Comarcal del Maresme, p. 9-11. BASSOLS I FERNÀNDEZ, Imma (2004). 'Dosrius i la seva prehistòria'. Duos Rios, núm. 1, p. 15. RAMIS NIETO, Josep. 'Els pobladors prehistòrics de Dosrius'. A Dosrius. Una visita al passat. 1-21 de gener de 2018. Bloc. Accés el 9 de febrer de 2018.</p> | Cobert per l'abundant vegetació que caracteritza la zona. | <p>Jaciment arqueològic format per unes roques de grans dimensions i perfil vertical, que originen sota seu una mena de corredor de 4 metres de llargada per 0,8 metres d'amplada, orientat en direcció nord-sud. L'espai és descobert, exceptuant un petit racó protegit a l'extrem de tramuntana. Tot i la gran quantitat de materials arqueòlogics documentats es fa difícil pensar que fos un lloc d'hàbitat. Es documentaren fragments de ceràmica feta a mà, la majoria amb decoracions de cordons llisos: nanses, vores (una d'un petit vas ceràmic a mà exvasat i una altra exvasada), tres fragments de lític (una làmina i dos esclats) i 314 fragments de ceràmica informe sense decoració, molt petits i rodats (aquesta darrera dada reforçaria la hipòtesi que aquest materials haguessin estat arrossegats per l'acció de l'aigua des d'un lloc més elevat).</p> | 08075-271 | Turó de l'Avi - Veïnat de Rimbles - Zona de Canyamars | <p>La zona on es localitza el jaciment fou prospectada entre els anys 1965-1968 amb l'objectiu d'elaborar un inventari dels vestigis prehistòrics del Maresme. El jaciment està inclòs dins del sector M-2, un dels trams en els que es va dividir la zona prospectada donada la seva gran extensió. Aquest sector està delimitat entre el coll de la cadena de can Tintorer i la Serra Polsaruda, en el vessant que finalitza a la riera de can Llibre de Canyamars. El jaciment fou excavat entre els mesos de maig i juny de l'any 1966, documentant quatre registres arqueològics diferents (sorres acumulades, humus, carbons i cendres i argiles que contenien tot el material arqueològic). L'any 2008, durant la revisió de la Carta Arqueològica del Maresme, es van documentar diversos fragments de materials arqueològics en superfície. Aquests materials es troben dipositats al Museu de Mataró.</p> | 41.5935200,2.4735500 | 456124 | 4604781 | 08075 | Dosrius | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48181-foto-08075-271-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48181-foto-08075-271-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48181-foto-08075-271-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Ibèric|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2020-09-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Cronològicament, el jaciment s'adscriu a dos períodes diferents: entre el Neolític Antic i el Neolític Postcardial (5500-3500 a.C) i entre el Bronze Final III i el Ferro-Ibèric Antic (900-600 a.C). L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 79|81|78 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 48182 | El Mirador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-mirador | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.JA.12/265. BASSOLS I FERNÁNDEZ, Imma (1998). 'El Cau de la Serra Polsaruda i altres abrics del Montalt durant la prehistòria (el Maresme)'. Laietania, 11. Mataró: Museu Comarcal del Maresme, p. 8-9. BASSOLS I FERNÀNDEZ, Imma (2004). 'Dosrius i la seva prehistòria'. Duos Rios, núm. 1, p. 15. RAMIS NIETO, Josep. 'Els pobladors prehistòrics de Dosrius'. A Dosrius. Una visita al passat. 1-21 de gener de 2018. Bloc. Accés el 9 de febrer de 2018.</p> | Cobert per l'abundant vegetació que caracteritza la zona. | <p>Balma coberta formada per una gran massa granítica, que protegeix una àrea útil de 8,04 m². El costat de migdia està format per blocs del mateix conjunt rocós i el de la banda de tramuntana per un mur de pedra seca actualment enrunat. L'obertura de l'abric està orientada a l'oest on, després d'un petit replà, el terreny baixa en un fort pendent. A la cambra interior es van documentar diversos materials arqueològics disposats en tres registres diferents: en el primer estrat es registrà una moneda de Constanci II, en el segon hi havia ceràmica feta a mà amb decoracions en ziga-zaga i en el tercer, ceràmica a mà de parets gruixudes i pasta argilosa. En general es documentaren fragments formes i informes, amb decoracions també de cordons, línies incises i acanalats. La moneda, que respòn a una ocupació esporàdica del lloc, està datada entre el 348 i el 360 d.C. Cal destacar l'existència de diferents bassetes excavades a la roca per recollir aigua.</p> | 08075-272 | Turó de l'Avi - Veïnat de Rimbles - Zona de Canyamars | <p>La zona on es localitza el jaciment fou prospectada entre els anys 1965-1968 amb l'objectiu d'elaborar un inventari dels vestigis prehistòrics del Maresme. El jaciment està inclòs dins del sector M-2, un dels trams en els que es va dividir la zona prospectada donada la seva gran extensió. Aquest sector està delimitat entre el coll de la cadena de can Tintorer i la Serra Polsaruda, en el vessant que finalitza a la riera de can Llibre de Canyamars. El jaciment fou excavat entre els mesos de gener i març de l'any 1966, documentant tres registres arqueològics diferents (sense comptar el nivell superficial), tot i que els materials que es recolliren foren barrejats. L'any 2008, durant la revisió de la Carta Arqueològica del Maresme, es van documentar diversos fragments de materials arqueològics en superfície. Aquests materials es troben dipositats al Museu de Mataró.</p> | 41.5933000,2.4738900 | 456152 | 4604756 | 08075 | Dosrius | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48182-foto-08075-272-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48182-foto-08075-272-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48182-foto-08075-272-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Romà|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Cronològicament, el jaciment s'adscriu a tres períodes diferents: Neolític (5500-2200 a.C), Bronze Final-Bronze Final III (1200-650 a.C.) i Romà Baiximperial (300-400 d.C). L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 79|83|78 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 48293 | Esquei del Campàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esquei-del-campas | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.45/206. RIERA, Joan Manel (1997). 'Riera d'Argentona: conca amb gent o gent sense conca'. L'Atzavara núm. 7, p. 23.</p> | La zona està completament emboscada. | <p>Massa rocallosa de superfície clivellada que forma part del dic de granodiorita que hi ha al vessant solell de la serralada del Corredor. Es tracta d'un aflorament de granodiorita que va emergint en diferents llocs, amb formacions de boles de diverses formes, sensiblement arrodonides, soles o formant conjunts.</p> | 08075-383 | Solella del Corredor - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>La formació dels relleus del Maresme central començà fa uns 300 milions d'anys. A la serralada del Corredor, el terreny natural està format per roca granítica, amb diversos afloraments de boles i conjunts de granodiorita i leucodiorita. La granodiorita és una roca amb una composició intermèdia entre el granit i la diorita. Aquest esquei ha sobreviscut fins avui degut a la seva duresa, tot i que al seu voltant hi ha hagut explotació del bosc, vinya i possiblement extracció de pedra per a la seva comercialització. El topònim Campàs fou facilitat per dos caçadors amb un gran coneixement de la zona. El d'Ítaca fou proposat pels membres de l'Escola de Natura del Corredor.</p> | 41.6199700,2.4715300 | 455974 | 4607718 | 08075 | Dosrius | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48293-foto-08075-383-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Científic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'element: Esquei d'Ítaca. L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||
| 48294 | Roques del Nyacapà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roques-del-nyacapa | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.46/207. RIERA, Joan Manel (1997). 'Riera d'Argentona: conca amb gent o gent sense conca'. L'Atzavara núm. 7, p. 23.</p> | La zona està completament emboscada. | <p>Aflorament aïllat de granodiorita de grans dimensions, que es troba en una zona completament emboscada. De fet, la granodiorita és una roca ígnia intrusiva que va emergint en diferents llocs de la serra, creant formacions de boles de diverses formes, generalment arrodonides, que es troben aïllades o formant conjunts, com en aquest cas.</p> | 08075-384 | Muntanya de l'Illa - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>La formació dels relleus del Maresme central començà fa uns 300 milions d'anys. A la serralada del Corredor, el terreny natural està format per roca granítica, amb diversos afloraments de boles i conjunts de granodiorita i leucodiorita. La granodiorita és una roca amb una composició intermèdia entre el granit i la diorita. Aquesta formació ha sobreviscut fins avui degut a la seva duresa, tot i que al seu voltant hi ha hagut explotació del bosc, vinya i possiblement extracció de pedra per a la seva comercialització.</p> | 41.6262700,2.4636100 | 455318 | 4608422 | 08075 | Dosrius | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48294-foto-08075-384-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48294-foto-08075-384-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Científic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||
| 48295 | Roques dels Lladres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roques-dels-lladres | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.47/208. RIERA, Joan Manel (1997). 'Riera d'Argentona: conca amb gent o gent sense conca'. L'Atzavara núm. 7, p. 23.</p> | La zona està completament emboscada. | <p>Aflorament aïllat de granodiorita de grans dimensions, que es troba en una zona completament emboscada. Forma part del dic de granodiorita que marxa en direcció al vessant de la solella de la serralada del Corredor. De fet, la granodiorita és una roca ígnia intrusiva que va emergint en diferents llocs de la serra, creant formacions de boles de diverses formes, generalment arrodonides, que es troben aïllades o formant conjunts, com en aquest cas.</p> | 08075-385 | Pla de les Brugues - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>La formació dels relleus del Maresme central començà fa uns 300 milions d'anys. A la serralada del Corredor, el terreny natural està format per roca granítica, amb diversos afloraments de boles i conjunts de granodiorita i leucodiorita. La granodiorita és una roca amb una composició intermèdia entre el granit i la diorita. Aquesta formació ha sobreviscut fins avui degut a la seva duresa. No hi ha constància del motiu d'aquest topònim.</p> | 41.6232200,2.4717800 | 455997 | 4608079 | 08075 | Dosrius | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48295-foto-08075-385-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48295-foto-08075-385-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Científic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||
| 48296 | Roques de Mataró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roques-de-mataro | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.49/210. ALSINA, Neus et al. (2008). 'Fitxes de l'inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius'. Duos Rios, núm. 2, p. 134-135. RIERA, Joan Manel (1997). 'Riera d'Argentona: conca amb gent o gent sense conca'. L'Atzavara núm. 7, p. 23.</p> | La zona està completament emboscada. | <p>Conjunt de roques granítiques de grans dimensions, afectat i erosionat per l'extracció d'una antiga pedrera. Aquesta activitat reduí el volum de l'aflorament i canvià la seva fesonomia original. S'observen una gran quantitat de blocs fragmentats i escairats, i bancals amb arestes agudes i arrodonides. Aquest fet es deu sobretot a l'acció extractora de la pedrera (també hi ha marques d'aquesta activitat).</p> | 08075-386 | Solella del Corredor - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>La formació dels relleus del Maresme central començà fa uns 300 milions d'anys. A la serralada del Corredor, el terreny natural està format per roca granítica, amb diversos afloraments de boles i conjunts de granodiorita i leucodiorita. La granodiorita és una roca amb una composició intermèdia entre el granit i la diorita. Durant els anys 40 i 50 del segle XX, els picapedrers que treballaven a la pedrera anaven a beure aigua a la font del Grèvol, que està situada sota seu. La pedrera era propietat de la masia de ca l'Arenes. Aquesta zona extractiva es deixà d'explotar cap a la dècada dels anys 70.</p> | 41.6224100,2.4756300 | 456317 | 4607987 | 08075 | Dosrius | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48296-foto-08075-386-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48296-foto-08075-386-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Científic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor i forma part de l'itinerari del parc SL-C 80. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||
| 48301 | Conjunt de Roques del Solell del Corredor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-roques-del-solell-del-corredor | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.53/214.</p> | La zona està completament emboscada. | <p>Conjunt de roques granítiques que forma part del mateix dic de granodiorita en el que es troben les Roques de Mataró. La granodiorita és una roca ígnia intrusiva que va emergint en diferents llocs de la serra, creant formacions de boles de diverses formes, generalment arrodonides, que es troben aïllades o formant conjunts, com en aquest cas. La zona va ser explotada com a pedrera.</p> | 08075-391 | Solella del Corredor - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>La formació dels relleus del Maresme central començà fa uns 300 milions d'anys. A la serralada del Corredor, el terreny natural està format per roca granítica, amb diversos afloraments de boles i conjunts de granodiorita i leucodiorita. La granodiorita és una roca amb una composició intermèdia entre el granit i la diorita. Aquesta zona extractiva es deixà d'explotar cap a la dècada dels anys 70. A mitjans del segle XX, tota la zona era explotada per petits grups de picapedrers.</p> | 41.6220400,2.4793300 | 456625 | 4607944 | 08075 | Dosrius | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48301-foto-08075-391-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Científic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||
| 48309 | El Lleó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-lleo | <p>VENTURA DEVESA, Andreu (2017). Roques de Llavaneres. Llavaneres: Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres, p. 46.</p> | Cobert per l'abundant vegetació que caracteritza la zona. | <p>Aflorament rocós de grans dimensions, que forma part del dic natural de granodiorita que va aflorant en diferents llocs de la serra Polsaruda. Presenta una forma més o menys rectangular, amb la part superior plana (hi ha cadolles). A la banda nord-est, just damunt de la petita cavitat neolítica que conforma el jaciment arqueològic del Mirador, la roca crea una forma asimilada al cap d'un lleó de perfil. Fins i tot hi ha un petit forat erosionat a la roca, a mode d'ull.</p> | 08075-399 | Turó de l'Avi - Veïnat de Rimbles - Zona de Canyamars | 41.5933000,2.4738900 | 456152 | 4604756 | 08075 | Dosrius | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48309-foto-08075-399-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48309-foto-08075-399-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||
| 48319 | Verneda del torrent del Molinot o torrent de can Móra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/verneda-del-torrent-del-molinot-o-torrent-de-can-mora | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.73/234.</p> | <p>Verneda (Alnetum glutinosae) de grans dimensions, situada al bell mig del torrent del Molinot. Es tracta d'un bosc de ribera que necessita l'aigua per desenvolupar-se i que està caracteritzada per la presència de verns. El vern és un arbre caducifoli de molt alçada, amb una copa allargassada i un tronc recte i esvelt, d'escorça llisa. La zona és idònia per diversitat d'espècies d'ocells.</p> | 08075-409 | Torrent del Molinot - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>Tant aquesta verneda com la vegetació dels seu voltant són aptes per al desenvolupament de diversos estudis de fauna i flora, per part de biòlegs i ornitòlegs.</p> | 41.6252700,2.4431100 | 453610 | 4608322 | 08075 | Dosrius | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48319-foto-08075-409-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48319-foto-08075-409-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. També està inclosa dins la Directiva Hàbitats de la UE, desenvolupada mitjançant la Xarxa Natura 2000. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||
| 47912 | Sant Iscle i Santa Victòria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-iscle-i-santa-victoria | <p>ALMERICH I PADRÓ, Paulina (1996). Una història diferent: les parròquies del Maresme. Vallgorguina: Associació Cultural Vallgorguina, p. 17, 20, 21, 36, 42, 49, 58, 66-67. ALSINA, Neus et al. (1994). L'Església de Sant Iscle i Santa Victòria. Dosrius: Arxiu Històric Municipal de Dosrius (inèdit). ALSINA BOIX, Neus; JUBANY PINÓS, M. Àngels (2018). 'El municipi de Dosrius durant el segle XIX. Les transformacions en l'obra pública'. XI Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme: el desenvolupament urbanístic dels pobles del Maresme. Vilassar de Mar: Centre d'Estudis Vilassarencs, p. 125-127. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 21-23, 26, 27, 30, 33, 59, 134, 149, 155, 156, 219. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.R.01/001. AMAT I TEIXIDÓ, Jordi (2014). Retalls de la Guerra Civil al Maresme (1936-1939). Canet de Mar: Els 2 Pins, p. 490. GAVÍN I BARCELÓ, Josep Maria (1991). Maresme. Col. Inventari d'esglésies, 24. Barcelona: Pòrtic, p. 62. GRAUPERA I GRAUPERA, J.; BRIANSÓ I PALLÀS, A. (2007). El Maresme. [Vallbona de les Monges]: March, DL, p. 54. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1988). 'La Segona República i la Guerra Civil a Dosrius (1931-1939)'. El Comú, núm. 3, p. 9-10. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1989). 'L'església de Sant Iscle i Victòria (I)'. El Comú, núm. 6, p. 14-17. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1989). 'L'església de Sant Iscle i Victòria (II)'. El Comú, núm. 7, p. 9-11. MADURELL I MARIMON, Josep Maria (1970). L'art antic al Maresme (del final del gòtic al barroc salomònic). Notes documentals. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana, p. 66-67 (doc. 26). RAMIS NIETO, Josep. 'Apunts per a una història de la guerra civil a Dosrius (1936-1939)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1-6 d'abril de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. RAMIS NIETO, Josep. 'El segle XIX a Dosrius. Entre la tradició i la modernitat'. A Dosrius. Una visita al passat. 3-14 d'abril de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. SUBIÑÀ I COLL, Enric (2017). 'Dosrius i Canyamars a l'edat mitjana. Una terra de pagesos'. Duos Rios, núm. 3, p. 19, 26-27. VILA I BOIXADER, Ramon (1991). El Maresme. Col. Catalunya, esqueixos d'un passat 1. Mataró: Memòria, p. 103. Http://www.poblesdecatalunya.cat/ [Consulta: 27-09-2017].</p> | XVI | <p>Església de planta basilical d'una sola nau amb tres capelles laterals per banda i un absis poligonal capçat a ponent. La nau està coberta per una volta de creueria de cinc trams, separats per arcs torals apuntats. Alhora estan sostinguts per una sèrie de capitells adossats al parament i esculpits amb les figures dels evangelistes i altres imatges. Les arestes s'uneixen a la part superior amb claus de volta circulars i esculpides. Al seu torn, l'absis està cobert amb una volta de creueria radial, amb els culs de llàntia i la clau esculpits. Les capelles laterals també estan cobertes amb voltes de creueria (amb clau superior i capitells esculpits) i s'obren a la nau mitjançant arcs de mig punt adovellats, lleugerament apuntats. Cal exceptuar la primera capella de la banda de tramuntana, la qual està coberta amb una volta apuntada, s'obre a la nau mitjançant un gran arc apuntat adovellat i dóna accés al campanar. Als peus de la nau hi ha el cor, sostingut amb una volta de creueria rebaixada i delimitat amb una barana de pedra amb rosetons esculpits. Sota el cor hi ha l'accés al baptisteri, situat a la banda de tramuntana, i a la capella del Santíssim (amb absis semicircular), situada a migdia. Ambdues construccions estan cobertes amb voltes d'aresta i tenen rosetons circulars amb vitralls policromats. A la banda de tramuntana, al costat del baptisteri, hi ha el campanar i a continuació la sagristia, connectada amb la rectoria vella mitjançant un passadís alçat damunt del carrer. La nau s'ilumina amb finestres d'arc de mig punt adovellades i decorades amb vitralls policromats emplomats. Estan situades a l'absis i al mur de migdia de la nau. La façana principal presenta una portalada d'obertura rectangular amb la llinda plana i els brancals bastits amb carreus de pedra. L'intradós està motllurat i decorat amb feixos de columnes, amb els basaments ornamentats i els capitells esculpits amb testes angelicals i éssers fantàstics. Damunt de la llinda hi ha un timpà amb guardapols motllurat i decorat amb una venera d'estries radials esculpida a la pedra. Damunt del portal, tancat amb una porta metàl·lica, hi ha un rosetó adovellat amb vitralls emplomats. A la part superior del parament hi ha un finestra rectangular emmarcada amb carreus de pedra, que correspon a un sobrealçat de la coberta efectuat en època contemporania. Emmarcant la façana de la nau hi ha els rosetons corresponents al baptisteri i a la capella del Santíssim. Són circulars, bastits en pedra esculpida i presenten una motllura superior feta amb maons, que integra arcs de descàrrega. Tant la nau com l'absis estan reforçats per l'exterior amb contraforts de pedra, que originàriament incorporaven les canals i gàrgoles de desguàs de la coberta gòtica. A l'extrem sud-oest de l'edifici, envoltant bona part de l'absis i de la façana de migdia, hi ha la rectoria nova (edificada entre els anys 1943-48). Al seu costat, adossat a l'absis, hi ha un petit volum circular de secció cilíndrica i bastida amb maons, que integra les escales d'accés al pis superior de la sagristia.</p> | 08075-2 | Plaça de l'església de Sant Iscle i Santa Victòria, s/n - Dosrius | <p>La primera notícia documental directa de l'església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria apareix en una visita pastoral data el 16 de gener de 1304. En aquesta s'indica que tenia un sol altar dedicat a Sant Iscle. Tot i això, i tenint en compte que el terme de Dosrius està documentat des des l'any 936 i el castell des del 1073, cal suposar que hi havia un edifici anterior (de fet, l'any 1171, el temple apareix mencionat en el testament de Bernat de Dosrius) . En posteriors visites pastorals (anys 1308 i 1313) es continua mencionant només l'altar de Sant Iscle, fins que l'any 1374 apareix citat un altre altar dedicat a Santa Victòria (entre d'altres). Les referències documentals als altars del temple continuen durant el segle XV (anys 1406, 1407, 1439 i 1497). L'edifici actual és conseqüència dels següents fets: l'any 1512, el Vicari General concedeix una llicència als obrers de la parròquia de Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius per construïr una capella i, damunt d'ella, el campanar (és el naixement de la capella gòtica de la banda de tramuntana i del campanar actual). Posteriorment, l'any 1526 es formalitza la construcció de l'església al mateix lloc de la vella, fet documentat en el contracte signat entre el sr. Thomàs Barça (mestre de cases) i els síndics de Sant Iscle i Santa Victòria (d'aquesta documentació es dedueix que el temple antic era d'una sola nau i estava capçada per un absis). Durant els segles XIX i XX, el temple és objecte de diverses reformes. Probablement a finals del segle XIX s'aixeca la teulada damunt de les voltes de la nau, creant un espai sobrealçat anomenat com el 'quarto de les òlibes'. Aquest espai protegeix la primitiva coberta, en la que s'observen els tremujals i els senyals de l'antiga teulada marcada damunt del morter de calç. Dins d'aquest espai també es conserva el torn manual utilitzat per pujar i baixar la llàntia central del temple. També es va sobrealçar el campanar i s'hi construí una escala de cargol (any 1899). A principis segle XX (any 1902) es va construïr el nou baptisteri i, posteriorment, la capella del Santíssim (1914-16). Entre els anys 1943 i 1948 es va fer la rectoria nova, adossada a l'extrem sud-oest de l'església, i s'obriren les dues finestres de l'altar major de majors dimensions. Posteriorment, entre els anys 1960 i 1965, s'aixecà el pis superior de la sagristia i s'arranjà l'accés al cor i al campanar. L'any 1968 s'inaugurà una nova campana (Victòria, Montserrat, Dolors) i es restaurà la que ja hi havia (Sebastiana, Mercè, Josefina). L'any 1987, la coberta del temple fou refeta novament amb una estructura de jàsseres metàl·liques. Durant la guerra Civil (1936-39), l'església fou saquejada i els seus altars destruïts (es destruí un retaule barroc dedicat al Sant Crist, les imatges barroques de Sant Francesc, la creu processional d'estil imperi i el retaule gòtic de Sant Aciscle i Santa Victòria, que fou trobat a Mataró). Durant tot aquest període, el temple fou apoderat pel 'comitè', destinant-lo a magatzem de gra, llavors i palla. Acabada la guerra, l'altar major fou reconstruït i, posteriorment, als anys 70 un altre cop.</p> | 41.5944400,2.4065900 | 450544 | 4604919 | 1526-33 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47912-foto-08075-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47912-foto-08075-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47912-foto-08075-2-3.jpg | Inexistent | Modern|Renaixement|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-21 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Thomàs Barça (mestre de cases) | Estilísticament, l'edifici està adscrit a l'arquitectura del gòtic epigonal i renaixentista. El paviment de la nau és de mosaic hidràulic de 20x20 cm i presenta un dibuix geomètric floral. En el passadís central hi ha una làpida sepulcral de pedra datada l'any 1776 pertanyent a la família Vallmajor, un dels llinatges principals de Dosrius. Entre les capelles laterals del costat de migdia hi ha un púlpit de pedra amb l'escala integrada al mur de la capella. Les imatges dels sants patrons de l'altar major foren un regal del notari de Mataró Monfort a la parròquia, un cop acabada la guerra Civil. | 94|95|93 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||
| 47913 | Sant Llop | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-llop | <p>ALMERICH I PADRÓ, Paulina (2000). Les ermites del Maresme. Vallgorguina: Associació Cultural Vallgorguina, p. 14, 18, 19, 24, 25, 32, 41. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1989). 'L'ermita de Sant Llop i l'església de Sant Andreu del Far'. El Comú, núm. 9, p. 16-17, 47. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 31. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.R.02/002. AMAT I TEIXIDÓ, Jordi (2014). Retalls de la Guerra Civil al Maresme (1936-1939). Canet de Mar: Els 2 Pins, p. 490. GAVÍN I BARCELÓ, Josep Maria (1991). Maresme. Col. Inventari d'esglésies, 24. Barcelona: Pòrtic, p. 62. RAMIS NIETO, Josep. 'Apunts per a una història de la guerra civil a Dosrius (1936-1939)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1-6 d'abril de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. Http://www.poblesdecatalunya.cat/ [Consulta: 27-09-2017].</p> | XVIII | <p>Ermita d'una sola nau amb absis carrat (17x 6 metres), coberta amb una volta de canó amb llunetes recolzada en una motllura rectilinia disposada a la línia d'imposta del murs laterals. La nau s'ilumina mitjançant finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i obertes al mur de ponent. La façana principal, orientada al sud-oest, presenta un portal d'accés rectangular, al que s'acedeix mitjançant unes escales, i un òcul superior. Al seu costat hi ha un senzill rellotge de sol pintat. La façana està coronada per un petit campanar d'espadanya, format per un arc de mig punt amb les impostes motllurades i una campana. El parament està arrebossat i pintat, tot i que l'aparell de l'obra es pot veure a la façana de ponent (bastit en pedra de diverses mides disposada irregularment). Adossada al mur de llevant hi ha una vivenda de planta rectangular i dues plantes, amb la coberta de teula àrab d'un sol vessant. Presenta obertures rectangulars, algunes de les quals amb els ampits motllurats, i un pati tancat delimitat amb una barana d'obra arrebossada, amb obertures d'arc rebaixat.</p> | 08075-3 | Veïnat de Batlle, 6 - Zona de Dosrius | <p>La primera referència documental directa del temple és de l'any 1353 i sota l'advocació de Santa Eulàlia. Entre els anys 1508 al 1658 ja es menciona com la capella de Sant Llop i Santa Eulàlia. En una visita pastoral datada l'any 1608, el bisbe mana que a la capella no hi habitesin persones casades sinó només religiosos o ermitans. L'any 1658 es demana llicència al rector de Dosrius per fer d'ermità de Sant Llop i Santa Eulàlia. Segons aquestes dades, entre finals del segle XVII i principis del segle XVIII, es degué fer el vot de poble a Sant Llop (contra l'epidèmia que assolava a la població), quedant l'advocació del temple a aquest únic sant. De fet, a partir del 1730, només s'esmenta com a capella de Sant Llop. Les llicències per fer d'ermità continuen entre els anys 1738 i 1739. Posteriorment, l'any 1746 es demana llicència al rector de Dosrius per beneïr la capella nova de Sant Llop. Això implica una reedificació del temple o un edifici de nova planta al mateix lloc que l'anterior. Entre els anys 1758 i 1780, les sol·licituds per fer d'ermità continuen. De fet, el temple continuà essent ermità fins a la primera meitat del segle XX, moment en què diverses famílies del poble s'hi instal·laren en règim de masoveria. En aquest temps, l'ermita passa a dependre de la parròquia de Dosrius. L'any 1997, la teulada fou refeta i l'interior del temple reformat. L'any 2000 s'hi col·locà una nova campana (hi ha constància que durant la guerra Civil, l'ermita fou saquejada i la campana retirada per fer-ne munició). Actualment, l'ermita és de propietat privada.</p> | 41.5983200,2.4209000 | 451740 | 4605342 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47913-foto-08075-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47913-foto-08075-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47913-foto-08075-3-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-21 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Estructuralment, l'ermita comptava amb tres contraforts de pedra, adossats al parament de ponent. A l'interior tenia un cor de fusta, al que s'accedia per una escala de pedra. Durant una època també tingué un retaule i un cancell, que separava el presbiteri dels fidels. Als voltants de l'edifici es van trobar restes de sepultures humanes, que probablement correspondrien als ermitans que hi havien viscut. Altres denominacions relacionades amb l'edifici: capella de Sant Llop i Santa Eulàlia. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 47914 | Sant Esteve de Canyamars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-esteve-de-canyamars | <p>ALMERICH I PADRÓ, Paulina (1996). Una història diferent: les parròquies del Maresme. Vallgorguina: Associació Cultural Vallgorguina, p. 17, 20, 25, 42, 49, 58, 66-67. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 34-35, 37, 157. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.R.03/003. AMAT I TEIXIDÓ, Jordi (2014). Retalls de la Guerra Civil al Maresme (1936-1939). Canet de Mar: Els 2 Pins, p. 490. 'Bloc Dosriuenc. Retalls de premsa sobre Dosrius i Canyamars de El Semanario de Mataró (1884-1895)'. A Dosrius. Una visita al passat. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. GAVÍN I BARCELÓ, Josep Maria (1991). Maresme. Col. Inventari d'esglésies, 24. Barcelona: Pòrtic, p. 63. GRAUPERA GRAUPERA, Joaquim (2017). 'Romànic disfressat de gòtic. Les ampliacions i reformes gòtiques a Sant Esteve de Canyamars (Dosrius); Sant Feliu de Cabrera; Sant Feliu d'Alella i Sant Cebrià de Tiana'. Duos Rios, núm. 3, p. 41-43. GRAUPERA I GRAUPERA, J.; BRIANSÓ I PALLÀS, A. (2007). El Maresme. [Vallbona de les Monges]: March, DL, p. 54-55. JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1989). 'L'església de Sant Esteve de Canyamars (I)'. El Comú, núm. 8, p. 18-20. PLADEVALL I FONT, Antoni (1992). El Barcelonès, el Baix Llobregat, el Maresme. Col. Catalunya Romànica, 20. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, p. 490. PUIG-PLA, Josep (2017). 'Vida rural i Guerra Civil al Far (1936-1939)'. Duos Rios, núm. 3, p. 140-141. RAMIS NIETO, Josep. 'Apunts per a una història de la guerra civil a Dosrius (1936-1939)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1-6 d'abril de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. SUBIÑÀ I COLL, Enric (2017). 'Dosrius i Canyamars a l'edat mitjana. Una terra de pagesos'. Duos Rios, núm. 3, p. 27. Http://www.poblesdecatalunya.cat/ [Consulta: 27-09-2017].</p> | XVI-XVII | <p>Església de planta basilical d'una sola nau, amb dues capelles laterals per banda i un absis poligonal capçat a llevant. La nau està coberta amb volta de canó, dividida en dos trams per arcs torals adovellats i recolzats en mènsules. L'absis es cobreix amb una volta per aresta i s'obre a la nau mitjançant un arc adovellat recolzat als murs laterals. Les capelles laterals estan cobertes per voltes de creueria, amb els nervis de pedra, i s'obren a la nau mitjançant arcs de mig punt adovellats, amb les impostes motllurades i els brancals bastits amb carreus de pedra. La capella situada al sud-est està dedicada al Sant Crist i a la Verge dels Dolors i en destaca el frontal d'altar, amb un plafó de ceràmica policromada que representa Jesucrist a la creu, i el retaule superior, de trencadís de mosaic ceràmic. Damunt l'accés a la capella hi ha un escut heràldic amb la inscripció 'VISENS ROGENT 1708'. La capella sud-oest està dedicada a la Verge del Corredor i conté un retaule de pedra granítica i ceràmica. La capella nord-est està dedicada a la Verge de Montserrat i la nord-oest a la Verge del Roser (amb la imatge representada a la clau de volta). Ambdues capelles contenen plafons ceràmics policromats al frontal de l'altar. A la façana de migdia, a tocar de l'absis, hi ha la sagristia que conté una interessant pica de pedra encastada a la paret. Als peus del temple, a l'extrem nord-oest, hi ha el baptisteri, cobert per una volta de canó i obert a la nau mitjançant un arc de mig punt adovellat. El temple s'ilumina mitjançant finestres d'arc de mig punt adovellades, exceptuant el rosetó del baptisteri, amb vitrall policromat emplomat (imatge de Sant Joan Baptista). La façana principal presenta una portalada d'obertura rectangular, amb la llinda plana i els brancals bastits amb carreus de pedra. L'intradós de l'obertura està decorat amb motllures rectilínies. Damunt del portal hi ha un timpà adovellat i rematat amb dues mènsules esculpides amb testes humanes. Damunt de la porta s'obre un òcul, amb vitrall policromat i emplomat que representa la Mare de Déu de Montserrat envoltada d'escolans.La façana està coronada per un campanar d'espadanya de grans dimensions, integrat al parament. Consta de quatre obertures d'arc de mig punt i diferent mesura amb les campanes integrades, i un capcer triangular rematat amb una creu. Presenta un volum adossat posterior a mode de porxo, amb coberta de bigues i teulada a dues aigües sobre pilars de granit, i paviment de cairons. Al pilar central del cantó de llevant hi ha inscrita la data 1722. Al campanar s'hi accedeix per unes escales exteriors de pedra, adossades al mur de tramuntana. La construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada de manera irregular, amb alguns trams del parament arrebossats (la façana principal inclosa) i carreus de pedra a les cantoneres.</p> | 08075-4 | Plaça de l'església de Sant Esteve, s/n - Canyamars | <p>La primera referència documental directa de l'església de Sant Esteve de Canyamars és de l'any 1324, i en ella s'esmenta com a filial de l'església de Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius, al Bisbat de Barcelona. Entre finals del segle XIV i principis del XV, les visites pastorals es van succeïnt (anys 1374, 1379, 1413, 1421 i 1425), especificant que l'església ja tenia cementiri i pila baptismal propis, i que s'hi administraven diversos sagraments. A la de l'any 1421 hi consta que el temple era d'una sola nau i tenia un retaule. De fet, el temple romànic es conserva en la seva totalitat tot i que emmascarat per les reformes i afegitons posteriors. Es conserven les dues capelles laterals més properes al presbiteri, que formen una planta de creu llatina juntament amb la nau i actuen a mode de transsepte. De l'absis, que era semicircular, se'n conserven restes visibles des de la sagristia. A la visita pastoral de l'any 1446 s'esmenta una capella inacabada dedicada a Santa Maria i Santa Bàrbara, i situada al mur de tramuntana. El promotor fou en Guillem Canemàs (Guillem de Canyamars del mas Canyamars). Del segle XVI daten les darreres reformes gòtiques al temple: l'absis fou refet amb volta d'aresta, es va afegir una altra capella lateral, es renovà la portalada i es decoraren les claus de volta de les capelles laterals. El retaule major fou elaborat l'any 1617 per l'escultor Claudi Perret, que també faria les imatges, i hi van col·laborar els mestres Gabriel Munt, fuster de Barcelona, i Joan Llobet, fuster de Mataró. El daurat va anar a càrrec de Joan Canet, batifuller de Barcelona. L'any 1628, se signa un contracte amb el pintor Joan Huguet per pintar i daurar el mateix retaule. El 1721 es cobrí el campanar d'espadanya, tot i que es deixà obert a tres vents (posteriorment tapat). L'any 1868, l'església deixa de ser sufragania de Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius i passa a ser parròquia. Del 1878 i el 1879 daten les primeres referències del cementiri. L'any 1902, l'església s'esquerdà i fou reparada. En aquest moment s'allargà el cementiri cap a migdia. Durant la guerra Civil, el temple fou incendiat i les campanes (beneïdes els anys 1723 i 1731) varen ser retirades per fer armament. L'any 1940, l'església fou objecte de diverses reformes per part de l'arquitecte M. Brullet. L'any 1980 es va reforçar la volta, la qual té un gruix de 60 cm i està bastida amb pedra i lligada amb morter, amb una capa de canyes i les teules superiors.</p> | 41.6014900,2.4472000 | 453934 | 4605679 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47914-foto-08075-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47914-foto-08075-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47914-foto-08075-4-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Renaixement|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-21 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'església està delimitada per les bandes de llevant i migdia pel propi desnivell del terreny. A llevant hi ha un mur de pedra reforçat amb contraforts, que delimita el recinte del desnivell existent amb la plaça. A migdia, envoltant el temple, hi ha el cementiri amb alguns dels blocs de nínxols adossats a les façanes i una tomba més monumental. Les portes de ferro exteriors que dónen accés al cementiri i a la porta del temple, situades a la banda de tramuntana, estan gravades amb l'any 1878. L'any 1995 es reformà la plaça que li dóna accés. | 93|94|95|119|85 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 47915 | Sant Andreu del Far | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-andreu-del-far | <p>ALBERT, Esteve (1989). La guerra civil a Canyamars (1936-1950) i els senyors de Barcelona. Argentona: L'Aixernador, p. 52-54. ALMERICH I PADRÓ, Paulina (1996). Una història diferent: les parròquies del Maresme. Vallgorguina: Associació Cultural Vallgorguina, p. 16, 48, 49, 57. ALMERICH I PADRÓ, Paulina (2000). Les ermites del Maresme. Vallgorguina: Associació Cultural Vallgorguina, p. 13, 18, 22, 23, 24, 26, 27, 40. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1989). 'L'ermita de Sant Llop i l'església de Sant Andreu del Far'. El Comú, núm. 9, p. 18-19. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 38-39. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.R.04/004. AMAT I TEIXIDÓ, Jordi (2014). Retalls de la Guerra Civil al Maresme (1936-1939). Canet de Mar: Els 2 Pins, p. 490. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Pla Especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Aprovació definitiva 20-07-1989. [Inèdit]. GAVÍN I BARCELÓ, Josep Maria (1991). Maresme. Col. Inventari d'esglésies, 24. Barcelona: Pòrtic, p. 64. GRAUPERA I GRAUPERA, J.; BRIANSÓ I PALLÀS, A. (2007). El Maresme. [Vallbona de les Monges]: March, DL, p. 55. MAS, Joseph Pbre. (1920). Notes històriques d'Alfar. Barcelona: Tipografia Catalana Casals. MAS, Mn. Joseph Pbre. (1921). Notes històriques del Bisbat de Barcelona. Volum XIII. Barcelona: Tipografía Catolica Pontificia, p. 48-51. MAS, Joseph Pbre. (1923). Nota històrica. La Mare de Déu del Socors, del Corredor. Parròquia d'Alfar. Barcelona: Tipografia Catalana Casals, p. 4. PUIG-PLA, Josep (2017). 'Vida rural i Guerra Civil al Far (1936-1939)'. Duos Rios, núm. 3, p. 140-141. RAMIS NIETO, Josep. 'Apunts per a una història de la guerra civil a Dosrius (1936-1939)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1-6 d'abril de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. Http://www.poblesdecatalunya.cat/ [Consulta: 27-09-2017].</p> | XVI-XVII | <p>Església d'una sola nau amb dues capelles laterals disposades a mode de creuer i un absis poligonal capçat a llevant. La nau està coberta amb una volta de creueria de dos trams, amb els nervis adovellats i sostinguts amb mènsules decorades amb testes humanes recolzades als murs. Aquests nervis s'uneixen a la part superior amb claus de volta circulars i esculpides. Al seu torn, l'absis està cobert amb una volta de creueria radial, amb els culs de llàntia i la clau esculpits. Destaquen les mènsules que sostenen l'arc presbiterial, decorades amb uns éssers fantàstics. Les capelles laterals també estan cobertes amb voltes de creueria (amb clau superior i capitells esculpits) i s'obren a la nau mitjançant arcs apuntats adovellats. El temple s'ilumina mitjançant finestres d'arc de mig punt adovellades obertes a les capelles i un òval circular a l'absis. A l'extrem sud-est de l'edifici, adossada al presbiteri, hi ha la sagristia. La façana principal presenta una portalada d'obertura rectangular, amb la llinda plana i els brancals bastits amb carreus de pedra. Presenta un guardapols superior i una motllura rectilínia a l'intradós de l'obertura. Damunt seu hi ha un rosetó adovellat i esculpit. La façana està coronada per un campanar de planta quadrada desplaçat cap a l'extrem sud-oest del parament. Compta amb dues obertures d'arc rebaixat bastides amb maons i situades a les cares llevant i ponent, on hi ha les campanes. El campanar té una coberta plana amb merlets bastits amb maons. La construcció està bastida en pedra de diverses mides, amb els paraments arrebossats. Les cantoneres estan embellides amb carreus. A l'interior del temple, a la zona central del paviment de la nau, hi ha una làpida de pedra de la família Arenes: 'MONTSERRAT ANTICH ARENAS Y ELS SEUS'. A l'exterior, una gran escala de pedra dóna accés al temple des de l'era de la masia de can Guinart. A la banda de migdia hi ha el cementiri, amb un bloc de nínxols i dues tombes monumentals. Aquest recinte està tancat amb una porta de reixa de ferro.</p> | 08075-5 | Veïnat del Far, s/n - Zona del Far | <p>La primera notícia documental directa de l'església parroquial de Sant Andreu del Far està datada l'any 1164. En aquest document, Bernat de Faro lliura a l'església (que apareix anomenada com Sant Andreu de Bona Conjuncta) part de l'alou que Sanxa de Roca i Guillem de Bell·lloch. Des dels inicis, el temple depenia de l'església de Santa Maria de Llinars. Posteriorment, en una escriptura de concòrdia de l'església datada l'any 1186, apareix anomenada com a Sant Andreu de Mala Conjuncta. A principis del segle XIV, mossèn Berenguer Guinart (de la masia de can Guinart, situada al seu costat) va prendre possessió d'aquesta església. Per aquest motiu, el bisbe la va fer independent de la de Santa Maria de Llinars i va assignar al religiós algunes obligacions respecte a la mateixa (posteriorment tornaria a ésser sufragània de Llinars). L'any 1449, consta Miquel Arenes com a propietari del mas que porta el seu nom, dintre de la parròquia de Sant Andreu de Bona Conjuncta. De mitjans del segle XVI hi ha dos documents datats els anys 1535 i 1542, on apareixen citats els dos noms 'Bona Conjuncta' i 'Far'. L'any 1597, el bisbe Joan Dimes Loris li donà l'autonomia com a parròquia instat pels parroquians del Far. Finalment, l'any 1630 ja se cita únicament la parròquia del Far (segons Esteve Albert, el nom prové d'un far que hi hagué a la zona i que cremava a les nits per orientar els caminants). És probable que la família Arenes fos en part promotora de la construcció de l'edifici que ha arribat fins als nostres dies, i que fou construït entre els segles XVI-XVII (l'hipogeu de l'interior del temple n'es una mostra). En aquest sentit, al cementiri del temple hi ha enterrats els descendents de les famílies més destacades de la zona (Massuet, Farrerons, Guinart, Bosc). De l'any 1784 data el retaule plateresc del temple, el qual va desaparèixer durant la guerra Civil. L'any 1919, la parròquia de Sant Andreu del Far era a càrrec del rector de Santa Maria de Llinars, que hi celebrava els oficis i administrava els sagraments. Des del segle XX, l'església és parroquial.</p> | 41.6238100,2.4355700 | 452981 | 4608163 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47915-foto-08075-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47915-foto-08075-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47915-foto-08075-5-3.jpg | Inexistent | Modern|Renaixement|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-21 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: Sant Andreu de Bonaconjunta, Sant Andreu de Malaconjunta. L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 94|95|93 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 47916 | Santuari del Corredor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santuari-del-corredor | <p>ABRIL I FIGUERAS, Mn. Jaume (2011). Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Origen, història i restauració del santuari. [S.l.]: Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Parròquia de St. Andreu d'Alfar. ALBERT, Esteve (1989). La guerra civil a Canyamars (1936-1950) i els senyors de Barcelona. Argentona: L'Aixernador, p. 52-54. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1989). 'El Santuari del Corredor'. El Comú, núm. 10, p. 12-15. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 248. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (2004). 'Un amplíssim i innovador estudi del retaule i del Santuari del Corredor'. Duos Rios, núm. 1, p. 84-88. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.R.05/005. AMAT I TEIXIDÓ, Jordi (2014). Retalls de la Guerra Civil al Maresme (1936-1939). Canet de Mar: Els 2 Pins, p. 490. A.T.R (1984). Aplec del Corredor dilluns de Pasqua, 23 d'abril del 1984. Mataró: Castellà. BONET I GARÍ, Lluís (1983). Les Masies del Maresme. Barcelona: Montblanc-Martín, C.E.C., p. 32-33. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Pla Especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Aprovació definitiva 20-07-1989. [Inèdit]. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2017). Rutes de llegendes i rondalles. Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 42-45. GAVÍN I BARCELÓ, Josep Maria (1991). Maresme. Col. Inventari d'esglésies, 24. Barcelona: Pòrtic, p. 64. GRAUPERA I GRAUPERA, Joaquim (2001). 'Notes sobre un conjunt de campanars gòtics del Baix Maresme i el Vallès Oriental'. XVIII Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró: Museu Arxiu de Santa Maria, p. 74-76. GRAUPERA I GRAUPERA, J.; BRIANSÓ I PALLÀS, A. (2007). El Maresme. [Vallbona de les Monges]: March, DL, p. 55. MADURELL I MARIMON, Josep Maria (1970). L'art antic al Maresme (del final del gòtic al barroc salomònic). Notes documentals. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana, p. 92. MAS, Joseph Pbre. (1920). Notes històriques d'Alfar. Barcelona: Tipografia Catalana Casals. MAS, Mn. Joseph Pbre. (1921). Notes històriques del Bisbat de Barcelona. Volum XIII. Barcelona: Tipografía Catolica Pontificia, p. 52-54. MAS, Joseph Pbre. (1923). Nota històrica. La Mare de Déu del Socors, del Corredor. Parròquia d'Alfar. Barcelona: Tipografia Catalana Casals. RIERA I IBERN, Salvador (2002). 'De Collsabadell al Santuari del Corredor'. L'Aulet, núm. 3, p. 33-37. Santuari del Corredor: Mare de Déu dels Socors. [Barcelona]: Delegació del Patrimoni Cultural. Arquebisbat de Barcelona, 1999. Http://www.poblesdecatalunya.cat/ [Consulta: 27-09-2017].</p> | XVI | <p>Conjunt arquitectònic format per dos volums aïllats delimitats per una tanca de pedra, creant un recinte tancat de planta rectangular, amb el pati pavimentat i els accessos principals a les bandes de llevant i ponent. Aquests accessos es fan mitjançant dos portals rectangulars amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes (a la banda de migdia hi ha un altre portal de les mateixes característiques, però de dimensions més petites). El volum principal està format per l'església i l'hostatgeria, que estan adossades i situades a la banda de tramuntana del recinte. Es tracta d'una església de planta de creu llatina d'una sola nau, amb dues capelles laterals i un absis poligonal capçat a llevant (i reforçat amb contraforts exteriors de pedra). La nau està coberta per una volta de creueria de tres trams, separats per arcs torals apuntats adovellats. Els nervis de les voltes es tanquen amb claus esculpides i es recolzen en culs de llàntia esculpits amb imatges figuratives. L'absis està cobert amb una volta de creueria radial, amb els culs de llàntia i la clau esculpits. Les capelles laterals també estan cobertes amb voltes de creueria (amb clau superior i capitells esculpits amb testes humanes) i s'obren a la nau mitjançant arcs de mig punt adovellats, lleugerament apuntats. El temple s'ilumina mitjançant un únic òcul circular situat a l'absis i una finestra d'arc de mig punt, tot i que el magnífic retaule renaixentista les amaga. Darrera del retaule, i amb accés des dels laterals del mateix, hi ha un cambril amb la imatge de la Mare de Déu, al que s'accedeix mitjançant unes escales de pedra de dos trams (pujada i baixada). Dins del cambril, el mur de llevant de l'absis està forrat amb un plafó de ceràmica vidrada. L'espai presbiterial està tancat amb una gran reixa de ferro decorat. Als peus del temple hi ha el cor, cobert per volta de canó i obert a la nau mitjançant una balconada amb reixa de ferro i impostes motllurades als laterals. Sota seu, un arc rebaixat adovellat amb els brancals fets en carreus dóna accés a l'hostatgeria. La façana principal, orientada a migdia, presenta una portada rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana amb un petit arc conopial. Damunt seu hi ha un petita fornícula d'arc de mig punt amb la imatge de la Mare de Déu i el nen. Aquesta façana està protegida per un porxo cobert amb volta rebaixada i amb l'arc obert al pati adovellat. Aquesta estructura forma part de l'hostatgeria. Al costat de l'accés principal, al bell mig del mur de migdia de l'església, hi ha el campanar. És de planta quadrada, està dividit en tres registres i bastit amb carreus de pedra granítica completament regulars i disposats en filades. Els registres estan separats mitjançant impostes motllurades. Destaca el segon nivell, amb quatre obertures (una a cada façana) d'arc apuntat on hi ha les campanes. La part superior presenta una coberta plana emmerletada i quatre gàrgoles de pedra situades als angles i esculpides amb temàtica zoomòfica. Al costat de ponent de la nau hi ha adossada l'hostatgeria, avui restaurant. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab a dues vessants i distribuït en planta baixa i pis. En general presenta obetures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i les llindes planes, tot i que les de la façana de ponent són fetes amb maons.</p> | 08075-6 | Veïnat del Far, s/n - Zona del Far | <p>Segons la documentació de la Cúria diocesana de Barcelona datada l'any 1590, la fundació del Santuari del Corredor s'atribueix a Salvi Arenes, pagès de la parròquia de Sant Andreu del Far, pels voltants de l'any 1530. Pel que sembla, aquest personatge havia construït, amb llicència expressa del bisbe, una capelleta dedicada a Nostra Senyora del Socors a la muntanya del Corredor, en les terres i parceries que tenia en comú amb en Bosch, un altre pagès veí de la mateixa parròquia (ambdós topònims estan relacionats amb dues destacades masies del terme). Es tractava d'una obra petita i senzilla bastida en pedra i morter de fang, i coberta amb una encavallada de fusta i teulada seca. Amidava uns trenta pams de llarg per vint d'ample (uns 6 x 4 m) i estava equipada amb un retaule, una campana i una imatge de Nostra Senyora del Socors. Estava sota la supervisió d'un ermità. Amb l'arribada de mossèn Bernat Penitència (entre 1540-42), el santuari quedà força transformat. La capella fou enderrocada i es bastí un edifici de nova planta més espaiós, amb una fàbrica de pedra i morter de calç d'una sola nau coberta amb una volta de creueria de dos trams. També edificà una casa suficient per allotjar l'ermità i, si convenia, alguns pelegrins. Posteriorment, entre els anys 1563 i 1565, hi hagué un nou ermità, mossèn Lleonard Claus. Aquest religiós fou qui donà al santuari l'entitat i la fesomia definitives, tot transformant la construcció en un conjunt notable, en bona part conservat fins avui. Aquest conjunt ja estava edificat l'any 1590. D'aquesta época data també el magnífic retaule renaixentista present a l'altar major. Posteriorment, l'any 1715 es va construïr el cambril del presbiteri, reformant el reraltar i el retaule. L'any 1991 es creà una junta integrada per l'actual rector i un representant de cadascun dels municipis que tradicionalment visiten el santuari. Aquesta junta ha realitzat diverses actuacions a fi de restaurar l'edifici.</p> | 41.6264300,2.4799700 | 456681 | 4608431 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47916-foto-08075-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47916-foto-08075-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47916-foto-08075-6-3.jpg | Inexistent | Modern|Renaixement|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-21 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | A l'extrem sud-est del pati hi ha un volum aïllat rectangular, amb teulada de dues vessants i un únic nivell, utilitzat com a punt d'informació del Parc del Montnegre i el Corredor. A l'interior del pati, al costat del portal d'accés de la banda de ponent, hi ha un pou de pedra recentment restaurat. Per contra, a la cantonada sud-oest, hi ha un brocal de pou procedent del Centre d'Art Santa Mònica de Barcelona, que mai ha estat utilitzat. Altres denominacions relacionades amb l'edifici: Santuari de la Mare de Déu del Corredor, Santuari de la Mare de Déu del Socors. L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 94|95|93 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 47917 | Biblioteca Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/biblioteca-vella | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1988). 'Dosrius al primer terç de segle (1900-1933)'. El Comú, núm. 2, p. 18. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.E.02/007.</p> | XIX | <p>Edifici cantoner de planta irregular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Forma cantonada amb el carrer de Sant Isidre i està organitzat en una sola planta, La façana principal presenta un portal d'accés rectangular emmarcat per dues finestres d'arc de mig punt, amb les reixes de ferro coronades amb frontons semicirculars. El parament està rematat amb una cornisa rectilínia i compta amb un sòcol inferior de pedra aplacada. Tota la construcció té els paraments arrebossats i pintats.</p> | 08075-7 | Plaça de l'església de Sant Iscle i Santa Victòria, 5 - Dosrius | <p>L'edifici és conegut amb aquest nom pel fet que, durant els anys 40 del segle XX, Juan Zamora de las Vacas, alcalde i metge del poble, hi va voler fer una biblioteca pública, tot i que finalment, el projecte no es dugué a terme. La primera referència documental apareix en una pintura de la família Fàbregas Rigola, comprada a Madrid entre els anys 1867-70. L'any 1892, l'edifici funcionava com a escola pública de nenes. Posteriorment, i fins a la Guerra Civil espanyola (1936-39), fou la seu de la barberia del poble i la primera sala de ball del municipi (durant el primer terç del segle XX). Durant la dècada dels anys 1964-65 a 1974-75, es convertí en local pels joves. L'any 1981, l'edifici fou reformat interiorment per l'arquitecte Jordi Estrany i Castany. Un cop finalitzada la reforma, i fins l'any 1991, la construcció albergà diferents serveis de l'ajuntament com magatzem de documentació de l'arxiu històric municipal, seu del grup d'esplai, correus, etc. Des del curs 1994-95 i fins al 1996-97 s'utilitzà com a l'aula de parvulari del CEIP del Pi, i posteriorment, s'hi instal·laren les bústies dels apartats de correus (a l'entrada), s'organitzaren algunes exposicions i s'hi instal·là el Punt d'Informació Juvenil l'any 2001. L'edifici passà a ser propietat del Bisbat de Barcelona mitjançant una permuta realitzada a finals del mandat de l'alcalde Josep Jo (1999-2015).</p> | 41.5944400,2.4068900 | 450569 | 4604919 | 1870-80 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47917-foto-08075-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47917-foto-08075-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47917-foto-08075-7-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 47918 | Ajuntament Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-vell | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.E.03/008. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1988). 'La Segona República i la Guerra Civil a Dosrius (1931-1939)'. El Comú, núm. 3, p. 9. RAMIS NIETO, Josep. 'Apunts per a una història de la guerra civil a Dosrius (1936-1939)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1-6 d'abril de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 5.</p> | XVII | <p>Edifici cantoner de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a la plaça, presenta un portal d'accés rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra granítica i la llinda plana gravada amb l'any de construcció: '16IHS91'. Damunt seu destaca una finestra d'obertura rectangular, amb els brancals fets de carreus de pedra, la llinda plana i l'ampit motllurat. Al costat de ponent del parament destaca una allargassada obertura rectangular completament reformada (que abarca els dos nivells), tapiada amb una planxa de ferro corten amb petites obertures quadrades. La resta d'obertures de l'edifici es corresponen amb senzilles finestres rectangulars. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats, amb la cantonada bastida amb carreus de pedra.</p> | 08075-8 | Plaça de l'església de Sant Iscle i Santa Victòria, s/n - Dosrius | <p>L'edifici fou la seu de l'Ajuntament de Dosrius fins l'any 1974. Tot i que originàriament es bastí a finals del segle XVII, és força probable que entre els segles XIX i XX, fos reformat mitjançant l'obertura d'un balcó simple al pis superior i una finestra rectangular de grans dimensions a la planta baixa, emmarcada amb carreus de pedra. Posteriorment, la reforma realitzada entre els anys 1989-1992 pels arquitectes Jordi Estrany Castany i Llorenç Campdepadrós, va reconvertir aquestes dues obertures en l'actual buit allargassat cobert amb ferro corten. La primera referència on apareix la construcció és en una pintura de la família Fàbregas Rigola, comprada a Madrid entre els anys 1867-70, tot i que anteriorment ja apareixia en uns plànols cadastrals de l'any 1853. Durant el període de la Guerra Civil, l'edifici fou la seu del Comitè Antifeixista de Dosrius i, durant un temps, s'hi traslladà l'arxiu parroquial i alguns retaules de l'església,per evitar la seva desaparició. En l'actualitat, l'edifici està destinat a dependències de l'Arxiu Històric Municipal (primera planta) i de les entitats municipals (planta baixa). Durant un temps, també s'havia destinat a oficina de correus i s'hi havien fet cursos formatius.</p> | 41.5945900,2.4068400 | 450565 | 4604935 | 1691 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47918-foto-08075-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47918-foto-08075-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47918-foto-08075-8-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 47919 | El Sindicat i el Centre Parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sindicat-i-el-centre-parroquial | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1988). 'Dosrius al primer terç de segle (1900-1933)'. El Comú, núm. 2, p. 16, 18, 19. ALSINA I BOIX, Neus (1990). 'Cinema a Dosrius??? I per què no. En tot cas, depèn de tots nosaltres'. El Comú, núm. 12, p. 17. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 8, 226-229, 233. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.E.04/009. El Full. Revista d'informació municipal. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, núm. 28, p. 13; núm. 29, p. 11; núm. 31, p. 7; núm. 35, p. 11. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1988). 'La Segona República i la Guerra Civil a Dosrius (1931-1939)'. El Comú, núm. 3, p. 9. PLANAS I NOVELL, Joan (2010). 100 anys de vida amb Joan Planas i Novell: adoptat a Barcelona, castigat per la guerra civil i estimat entre Dosrius i Mataró. [S.I.: s.n.], p. 35. RAMIS NIETO, Josep. 'El Sindicat Agrícola Catòlic de Dosrius'. A Dosrius. Una visita al passat. 4-11 de novembre de 2016. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XX | Cal rehabilitar-lo interiorment i arreglar l'arrebossat dels paraments. | <p>Edifici aïllat amb jardí posterior, format per dos cossos adossats en perpendicular que li confereixen una planta en forma d'L. El volum de llevant (nº 11) és rectangular, presenta una coberta de teula àrab de dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal compta amb un gran portal d'accés d'arc escarser a la planta baixa i una senzilla finestra rectangular al pis, coronada amb una decoració pictòrica a mode d'arc ogival. La façana està rematada per coronament de perfil trencat, amb una cornisa motllurada de maons i un plafó central apuntat. Les obertures de la façana lateral, en canvi, són rectangulars i estan bastides en maons, amb arcs de descàrrega superiors. La construcció està bastida en pedra i maons, amb el parament principal arrebossat. L'altre volum (nº 13), adossat a ponent, també és rectangular, compta amb una coberta de teula àrab de dues vessants i està organitzat en una sola planta. La façana orientada al carrer presenta quatre grans finestrals d'arc escarser i està coronada per una doble cornisa motllurada i de dents de serra. A la façana lateral, per contra, hi ha un sol portal d'arc escarser. Ambdós paraments es troben arrebossats.</p> | 08075-9 | Carrer de Mossèn Jacint Verdaguer, 11-13 - Dosrius | <p>El solar on es troba construït l'edifici fou cedit al Sindicat Agrícola Catòlic el 9 d'agost de 1921, tot i que amb una clàusula que condicionava la disposició del mateix en favor de l'església, en cas de desaparició del Sindicat. Les obres es dugueren a terme amb els diners dels socis (un 90% de la població). El nº 11 es va correspondre amb la seu del Sindicat . A la planta baixa s'hi podia comprar menjar pel bestiar, sulfats i adobs per la terra, entre d'altres productes. El pis superior va estar destinat, en origen, a ser l'habitatge del responsable de la institució. En el nº 13, en canvi, s'hi va construïr una sala amb escenari i vestidors destinada, sobretot, a representacions teatrals, tot i que també s'hi feren sessions de cinema, balls, xerrades, etc. Als anys 90, aquest edifici fou objecte d'unes petites reformes interiors (escenari, empostissat de fusta i pati de butaques). Pel que fa al Sindicat, l'any 1930 obtingué permís per instal·lar un molí triturador amb motor, segons consta documentalment. Posteriorment, als anys 40 del segle XX, el Sindicat Agrícola Catòlic es va dissoldre, passant a ser la 'Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos'. Aquesta va estar en funcionament fins a principis dels anys 50, moment en que s'atura l'activitat, tot i que la Hermandad no queda dissolta. Aquest fet propicia que l'any 1995, l'edifici passi a ser propietat del Bisbat de Barcelona per la clàusula anteriorment mencionada. A finals dels anys 60 principis dels 70, fou la seu del 'Club Ferradura' (punt de trobada dels joves de 14 a 16 anys). Pel fa al Centre Parroquial, cal dir que durant molt de temps fou l'única sala del poble. Amb la dissolució del Sindicat Agrícola Catòlic, aquest volum va passar a ser propietat de l'església i es començà a denominar Centre Parroquial de Dosrius. Durant l'època de mossèn Enric Xicola (1933-1935) s'hi projectaven pel·lícules de cinema mut. Posteriorment, també el NODO i una projecció dominical/dies festius de pel·lícules fins l'any 1976. Pel que fa al teatre, es coneix que entre els anys 1929-30, un grup teatral d'homes del poble hi actuava. L'any 1934 s'hi representà l'obra 'Fabiola', feta per les dones i amb direcció d'Esteve Albert i de mossèn Xicola. Entre els anys 1949 i 1955, essent rector mossèn Jaume Arcarons, es començaren a fer representacions mixtes. L'any 1961 es va fer la primera edició del Festival 'Vol i Pot', que es allargar fins l'any 1968. També s'hi van fer diversos festivals infantils.</p> | 41.5948700,2.4047900 | 450395 | 4604968 | 1921-25 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47919-foto-08075-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47919-foto-08075-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47919-foto-08075-9-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||
| 47920 | Ajuntament de Dosrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-dosrius | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.E.06/011. El Full. Revista d'informació municipal. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, núm. 20, p. 7; núm. 27, p. 14.</p> | XX | <p>Edifici aïllat de planta més o menys rectangular, format per dos cossos adossats i amb una combinació de coberta plana i teulada d'un i dos vessants, amb els careners paral·lels a la façana principal. Consta de planta baixa i dos pisos, tot i que la part posterior compta amb una planta més donat el desnivell del terreny. Majoritàriament, les obertures de l'edifici es corresponen amb finestres geminades d'arc de mig punt, amb els ampits motllurats i decorades amb esgrafiats inferiors amb motius florals. Cal exceptuar dos portals i una finestra rectangulars situats a la façana de ponent. La façana principal presenta un porxo format per tres grans arcs de mig punt, que es troba integrat dins la línia de façana, la qual té un perfil còncau i convex. L'arc central, des del qual es fa l'accés a l'interior, compta amb el nom del consistori esgrafiat a la part superior. Damunt seu destaca un doble finestral transformat, amb sortida a un balcó simple amb barana de ferro. La façana està coronada per una cornisa motllurada damunt la que s'assenten quatre frontons semicirculars, decorats amb esgrafiats florals i l'antic escut de l'ajuntament. L'extrem de llevant del parament, que es correspon amb una ampliació duta a terme als anys 90 del segle XX, manté la mateixa línia compositiva, tot i que presenta un perfil arrodonit i està disposat a mode de torre. Compta amb finestres més petites a la planta baixa i un coronament de perfil curvilini a mode de plafó. Tant la façana de llevant com la de ponent presenten coronaments de perfil esglaonat i compten amb decoració esgrafiada sota els buits (sobretot la façana ponent). La façana posterior, més senzilla, manté la línia compositiva pel que fa a les obertures, tot i que sense decoració. En general, la construcció presenta els paraments arrebossats i pintats.</p> | 08075-10 | Carrer de Sant Antoni, 1 - Dosrius | <p>Antigament, en el solar que actualment ocupa l'ajuntament, hi havia l'era i els pallers de la masia de can Net, situada al seu costat. L'edifici fou concebut per ser la nova seu de l'ajuntament. El primer projecte fou aprovat per la Comissió Provincial d'Urbanisme el 12 de febrer de 1968, redactat per l'arquitecte Josep M. Aragó. L'edifici original era força més petit que l'actual i presentava un característic enrajolat de color blau a la façana principal. Les obres finalitzaren l'any 1974. Posteriorment, entre els anys 1986 i 1988, es dugué a terme una reforma integral tant de la façana com dels espais interiors, redactada per l'arquitecte municipal Jordi Estrany i Castany. És en aquest moment quan l'edifici adquireix el llenguatge noucentista que encara manté, amb els esgrafiats. Durant les obres, la seu del consistori fou traslladada a la Rectoria vella. Finalment, entre els anys 1993 i 1997, l'edifici fou objecte d'una altra reforma (supressió de barreres arquitectòniques) i de l'ampliació de les seves dependències. El projecte fou redactat per l'arquitecte municipal Miquel Àngel Garcia i Valcarce, tot i que amb una petita modificació feta pel nou arquitecte municipal, Jaume Canals i Casabó.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 1974 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47920-foto-08075-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47920-foto-08075-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47920-foto-08075-10-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: Ajuntament Nou. Estilísticament, a l'edifici se li atribueix un cert estil noucentista. | 106|119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||
| 47921 | Antigues Escoles de Dosrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antigues-escoles-de-dosrius | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1988). 'Dosrius al primer terç de segle (1900-1933)'. El Comú, núm. 2, p. 16. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 8, 86, 170, 171, 172, 179, 180-181, 230. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.E.07/012. RAMIS NIETO, Josep (2017). 'Història de la implantació a Dosrius de la xarxa pública d'ensenyament (1851-1938)'. Duos Rios, núm. 3, p. 98-108. RAMIS NIETO, Josep. 'El segle XIX a Dosrius. Entre la tradició i la modernitat'. A Dosrius. Una visita al passat. 3-14 d'abril de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XX | <p>Edifici aïllat de planta rectangular, amb teulada de fibrociment de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Està distribuït en planta baixa i golfes. La façana principal, orientada al carrer, presenta dos portals d'accés i dos finestrals amb baranes de ferro, tots ells d'arc rebaixat. Està rematada per una cornisa rectilínia amb motllura inferior. La façana posterior compta amb 4 finestrals de la mateixa tipologia, tot i que un d'ells està tapiat. Les façanes laterals compten amb el mateix tipus d'obertures, organitzades en dues finestres a la planta baixa i una a les golfes. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats, i el principal compta amb un sòcol d'aplacat de pedra només al número 8.</p> | 08075-11 | Carrer de Sant Llop, 8-10 - Dosrius | <p>La primera referència a l'edifici apareix en un plànol de Cels Gomis, reproduït l'any 1916 a la 'Geografia General de Catalunya'. Pel que sembla, l'edifici fou construït durant la primera dècada del segle XX com a fàbrica de capses de cartró i era propietat d'Àngel Fàbregues. Pels voltants de la dècada dels anys 20, l'edifici va passar a ser l'escola pública de Dosrius fins als anys 80. L'escola constava de dues aules grans, separades per sexes. Aquesta separació no es dugué a terme fins als anys 70. Al pati posterior de l'escola també s'hi havien celebrat festes majors i activitats culturals i esportives. Des dels anys 80 fins a finals de segle, l'edifici va estar destinat a diferents usos comercials.</p> | 41.5938400,2.4073600 | 450608 | 4604852 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47921-foto-08075-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47921-foto-08075-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47921-foto-08075-11-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: Escoles Velles. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 47922 | Cal Tit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tit | XVIII-XIX | <p>Masia urbana aïllada formada per tres cossos adossats, que li confereixen una planta irregular. L'edifici principal és rectangular, presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. Adossats a la seva façana de llevant hi ha els altres dos volums El davanter, de mida petita, presenta la teulada d'un sol vessant i està organitzat en una sola planta. El posterior, en canvi, compta amb el mateix tipus de coberta però està distribuït en planta baixa i dos nivells superiors. La façana principal de la construcció presenta un gran portal d'accés d'arc rebaixat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra desbastats,i un altre accés rectangular amb voladís superior. La resta d'obertures es correponen amb finestres rectangulars, les del pis superior amb els ampits motllurats. La resta de buits de l'edifici són rectangulars. La construcció presenta els paraments principals arrebossats i emblanquinats.</p> | 08075-12 | Carrer de Barcelona, 9-13 - Dosrius | 41.5946800,2.4093400 | 450774 | 4604944 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47922-foto-08075-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47922-foto-08075-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47922-foto-08075-12-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||||
| 47923 | Alberg de joventut mas Silvestre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alberg-de-joventut-mas-silvestre | <p>Albergs amb història. 30 albergs de la Xarxa Nacional d'Albergs Socials de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Secretaria de Joventud, 2008, p. 104-109. ALFARAS, Xavier (2012). 'Montnegre viu'. L'Aulet, núm. 12, p. 50. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.E.09/014. ALSINA, Neus et al. (2008). 'Fitxes de l'inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius'. Duos Rios, núm. 2, p. 124-127. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. Https://www.xanascat.cat/showhostel.tjc?id=237&index=3 [Consulta: 27-09-2017].</p> | XX | <p>Edifici aïllat de grans dimensions, format per dos grans blocs units per una successió de tres porxades i disposats formant una planta en forma d'L. Aquests blocs estan constituïts per diversos cossos adossats, amb les cobertes de teula àrab d'una i dues vessants i estan distribuïts en una i dues plantes. El bloc situat a la banda de tramuntana presenta grans finestrals i alberga la cuina, el menjador, les oficines i la casa del responsable. Compta amb dos grans porxos orientats a un pati pavimentat situat a la banda de migdia, que és per on es fa l'accés. L'altre bloc està destinat als dormitoris i presenta diversos patis coberts sota les construccions, amb obertures rectangulars. Pel que fa a les tres porxades d'unió, compten amb encavallades de fusta damunt de pilars i parets bastides amb ceràmica. La construcció està bastida amb parets d'obra vista a l'interior i formigó a l'exterior, amb bona part dels murs arrebossats i pintats de color maduixa.</p> | 08075-13 | Veïnat de Rimbles, 14 - Zona de Canyamars | <p>La construcció de l'edifici es va iniciar l'any 1962. El topònim prové de l'antic mas Silvestre, del que hi ha constància documental en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Posteriorment, segons una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, l'any 1897 hi consta un edifici de nom 'Silvestre'. De fet, a la masia encara hi havia masovers l'any 1948 (i van continuar fins dos anys després de la construcció). Els propietaris van vendre la finca a la Caixa d'Estalvis de Sabadell l'any 1960, amb la intenció de fer-hi una casa de colònies. L'edifici era propietat de la caixa, però les colònies eren responsabilitat de l'entitat Colònies de Vacances de Sabadell. Tot i que les obres van finalitzar l'any 1964, els primers grups s'hi van instal·lar l'any 1963. Posteriorment, l'any 1969 es va ampliar el terreny de la finca i es va construïr un pou per al subministrament de l'aigua a l'anomenat Pla de la Vinya Vella. L'any 1989, la Caixa d'Estalvis de Sabadell va subhastar la casa, quedant-se-la la Generalitat de Catalunya. L'edifici va continuar com a casa de colònies fins l'any 1992, en què la Generalitat la va destinar a alberg de joventut.</p> | 41.5973400,2.4545500 | 454543 | 4605215 | 1962-64 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47923-foto-08075-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47923-foto-08075-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47923-foto-08075-13-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | MBM Arquitectes | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: casa de colònies Mas Silvestre. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||
| 47924 | Molí de can Terrades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-can-terrades | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.AI.02/016. El Full. Revista d'informació municipal. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, núm. 32, p. 9; núm. 35, p. 14. GRAUPERA I GRAUPERA, J.; BRIANSÓ I PALLÀS, A. (2007). El Maresme. [Vallbona de les Monges]: March, DL, p. 52. SUBIÑÀ I COLL, Enric (2017). 'Dosrius i Canyamars a l'edat mitjana. Una terra de pagesos'. Duos Rios, núm. 3, p. 21. VELLVEHÍ I ALTIMIRA, Jaume (2004). 'Els molins del terme del Castell de Dosrius'. Duos Rios, núm. 1, p. 31-34.</p> | XV-XVIII | Força enrunat. | <p>Restes de diverses estructures que formaven part del funcionament de l'antic molí, actualment cobertes per l'abundant vegetació que caracteritza la zona. S'observen les restes de l'edifici del molí (on probablement hi havien les moles i la vivenda del moliner), bastit en pedra irregular lligada amb abundant morter de calç. També hi ha estructures fetes de maons i s'intueixen antigues obertures actualment enrunades. Al seu costat hi ha la bassa, de grans dimensions i planta rectangular, amb un dels murs reforçat amb contraforts. Es conserva la sortida del carcavà, en forma d'arc rebaixat de maó i pedra, el vessador per on sobreeixia l'aigua sobrant i una mena de cup de planta semicircular en un dels extrems de la bassa, tocant a l'edifici del molí.</p> | 08075-14 | Carretera BV-510, km. 3 - Zona de Dosrius | <p>Aquest antic molí ha estat conegut amb diferents topònims al llarg de la història. La primera referència documental del Molí del Castell la trobem l'any 1453, on es parla d'un únic molí a l'hora de referir els rèdits de la comunitat de Casserres en concepte de la seva explotació (el primer moliner del que hi ha constància és en Martí Terrades l'any 1458). Tot i això és probable que els seus orígens es remuntessin al segle XIII, vinculant-lo a la propietat del castell de Dosrius per part de la comunitat monàstica. Posteriorment, en una àpoca datada l'any 1767, es menciona que el molí està arrendat a un moliner de farina i que cal reparar la resclosa del molí i altres desperfectes ocasionats per un esllavissament de terres durant unes pluges. Pel que fa al Molí de Dosrius o d'en Saborit apareix documentat per primera vegada al segle XVI. En un capbreu d'Enric de Sentmenat datat l'any 1570 hi apareix el molí Saborit en referència als afrontaments del mas Terrades del Molí. Posteriorment, l'any 1648 apareix mencionat com el molí fariner de Dosrius en un establiment a favor de Francesc Saborit, en el que es diu que el molí afronta amb les propietats de Joan Gemmir, d'en Terrades i d'en Llibre i amb el riu. De mica en mica va guanyant força el nom de Molí d'en Saborit (nom del propietari que també tenia un altre molí a Argentona). Així doncs, en el document de la constitució de societat per a explotar les aigües del terme de Dosrius del 1858, en Saborit aporta aquests dos molins. Posteriorment, en el Nomenclator de la Província de Barcelona de l'any 1865, consta amb el nom Molí d'en Saborit, com a molí fariner amb un edifici de dos pisos. Quant al topònim de Molí de can Terrades apareix mencionat per primera vegada en un document de l'any 1549. Apareix novament l'any 1657 en un capbreu relacionat amb l'afrontació d'una propietat. El 1696 torna a aparèixer en l'establiment d'una peça on consta 'Joseph Terrades del molí'. El 1757 consta 'la quintana del mas Terrades del moli' i, novament el 1776 'Miquel Terrades del moli'. És força probable que l'extinció de la vida del molí es dugués a terme a partir de l'any 1858, quan es constituí la societat per a l'explotació de les aigües de Dosrius.</p> | 41.5893400,2.3966300 | 449710 | 4604359 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47924-foto-08075-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47924-foto-08075-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47924-foto-08075-14-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-20 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: Molí del Castell, Molí de Dosrius, Molí d'en Saborit. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||
| 47926 | El Molinot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-molinot-0 | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.AI.05/019. BOU, Joan; GRAUPERA, Joaquim; VELLVEHÍ, Jaume (2008). 'El procés de catalogació i estudi dels molins medievals i moderns del Maresme'. II Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Actes. Argentona: Coordinadora de Centres de Parla Catalana, Institut Ramon Muntaner, p. 21. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 9. VELLVEHÍ I ALTIMIRA, Jaume (2004). 'Els molins del terme del Castell de Dosrius'. Duos Rios, núm. 1, p. 30-32. VELLVEHÍ I ALTIMIRA, Jaume (2008). 'El molí fariner de can Galzeran a Canyamars'. Duos Rios, núm. 2, p. 38-40. VELLVEHÍ ALTIMIRA, Jaume (2012). 'Molins fariners del Maresme: darreres intervencions (2003-2012). La recuperació del patrimoni pre-industrial'. VI Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme: masies, urbanisme i poblament al Maresme. [Alella]: Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme, p. 143-152.</p> | XVI | <p>Restes d'un antic molí fariner que presenta una planta més o menys rectangular. Aquestes restes es correponen amb un dels extrems de la bassa, on es troba el cup de planta circular a través del qual l'aigua anava al carcabà, que estava soterrat. Probablement, l'edifici del moliner estaria superposat al mur del cup. A l'espai de bassa s'observa una possible ampliació de la mateixa. La construcció és bastida en pedra de diverses mides lligada amb abundant morter de calç. A les cantoneres del mur de migdia s'observen carreus de pedra. El cup està bastit amb pedra desbastada i carreus a la part superior.</p> | 08075-16 | Baixada de la Fàbrica de la Tortuga, s/n - Canyamars | <p>La primera referència documental del topònim Galzeran apareix l'any 1552 en un establiment del mas Lledó que limita 'a sol ponent ab en Barthomeu Galceran' i el mas i el molí Famades. Tot i que no tenim notícies d'aquestes dues darreres estructures, i tenint en compte que el mas Lledó pot estar fent referència a l'actual rectoria de Canyamars, no es pot descartar que el molí faci referència al molí de can Galzeran. De totes maneres, la primera referència documental directa del molí la trobem en un capbreu datat l'any 1570, en la que es menciona 'Item totum illud molendinum farinarium, cum sua mola, ad triturandum…' relacionat amb el mas 'Galceran'. Tot i això, en una relació de masos del terme de Dosrius i Canyamars datada al segle XVIII, es menciona '…Mas Galceran, antes Saborit de la (Parròquia) de Canyamars I tot son molí fariner…'. Poc després hi ha constància que els anys 1784 i 1787 pagava el cadastre. Finalment, l'any 1912 hi ha constància que el molí encara estava en funcionament: 'Primo todo aquel manso nombrado Galceràn [..] con un molino arinero, con su balsa, muela y demás arreos y aparatos construhidos cerca de las dichas casas…' (Vellvehí, 2008: 38). Probablement, la resclosa d'on es captaria l'aigua estaria situada a l'alçada del Pou del glaç de Canyamars. Pel que fa al topònim del Molinot, cal dir que pot fer referència a un molí més antic, diferenciant-lo d'aquesta manera d'un de més modern construït en les seves immediacions. És probable que el molí deixés de funcionar a finals del segle XIX o principis del segle XX.</p> | 41.6013100,2.4484800 | 454040 | 4605659 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47926-foto-08075-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47926-foto-08075-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47926-foto-08075-16-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les restes estan situades a l'inici del que es coneix com el pla del Molinot. Altres denominacions relacionades amb l'edifici: Molí de can Galzeran, Molí de Canyamars. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 47927 | Ca l'Aiandro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-laiandro | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.01/020.</p> | XVII/XX | <p>Edifici cantoner de planta irregular, que presenta una coberta plana amb terrat a la part davantera combinada amb una teulada d'un sol vessant a la part posterior. Està reformat i distribuït en planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada a la plaça, compta amb un senzill portal d'accés rectangular i una finestra també rectangular al pis, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda i l'ampit de pedra plans, amb una motllura rectilínia que recorre l'intradós de l'obertura. La façana està coronada per la barana del terrat, que presenta plafons ceràmics de gelosia, i que s'extén cap a la façana lateral. En aquest parament, les obertures es corresponen amb senzilles finestres rectangulars majoritàriament reformades. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats, amb carreus de pedra a les cantoneres.</p> | 08075-17 | Plaça de l'església de Sant Iscle i Santa Victòria, 3 - Dosrius | <p>La primera referència documental de la construcció apareix en un plànol del nucli antic elaborat l'any 1853. També consta en la reproducció d'una pintura de Dosrius comprada a Madrid, i datada entre 1867 i 1870, propietat de la família Fàbregas Rigola. I alhora, torna a aparèixer en un plànol de Cels Gomis, reproduït l'any 1916 a la 'Geografia General de Catalunya'. L'edifici fou objecte de reformes menors l'any 1971 (ampliació de la porta) i, posteriorment, l'any 1984 (canvi de bigues, ampliació de les finestres, nous forjats, reforma de la teulada, etc.).</p> | 41.5945800,2.4069200 | 450572 | 4604934 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47927-foto-08075-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47927-foto-08075-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47927-foto-08075-17-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||
| 47928 | Ca la Bomba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-bomba | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 24, 33, 54. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.02/021.</p> | XVI/XX | <p>Edifici entremitgeres de planta irregular, format per diversos cossos adossats i amb pati posterior. Està completament reformat. El volum original presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a les escales que porten a la plaça de l'església de Sant Iscle i Santa Victòria, presenta un àngle central que la divideix en dos paraments. L'accés es fa per la banda dreta, mitjançant un portal rectangular. En el parament esquerre destaca un gran finestral rectangular reformat a la planta baixa, mentre que al pis hi ha una finestra també rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra, la llinda plana i l'ampit motllurat. Aquest parament està rematat amb una cornisa de teula àrab. La construcció presenta ambdós paraments arrebossats i emblanquinats, amb una franja de rajoles de ceràmica vidrada de dos colors situada a la divisòria entre les dues plantes. Aquest motiu es repeteix a l'ampit del finestral de la planta baixa. També hi ha un sòcol d'aplacat de pedra.</p> | 08075-18 | Plaça de la República, 1 - Dosrius | <p>Es tracta d'un dels edificis que formaven part de l'antiga sagrera de l'església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria, formada a redós del temple. De fet, en un capbreu de rendes dels termes de Dosrius i Canyamars datat l'any 1570, i en la seva posterior individualització de tots els masos, cases i terres que en formaven part, menciona un seguit de cases situades a la sagrera de Dosrius, les quals comptaven amb una eixida a la banda de ponent i una peça de terra a continuació. En aquest sentit, tot i que l'edifici no apareix directament mencionat, és força probable que ja existís en aquest moment. Aquesta documentació està dipositada dins del Fons Castelldosrius custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. La primera referència documental directa de la construcció apareix en un plànol del nucli antic elaborat l'any 1853. També consta en la reproducció d'una pintura de Dosrius comprada a Madrid, i datada entre 1867 i 1870, propietat de la família Fàbregas Rigola. I alhora, torna a aparèixer en un plànol de Cels Gomis, reproduït l'any 1916 a la 'Geografia General de Catalunya'. El topònim de La Bomba procedeix dels masovers de la casa coneguda amb aquest nom, la qual estava situada al nord del nucli urbà, al costat de l'actual Centre Esportiu de Dosrius. Aquesta família va llogar la casa del poble pels voltants de l'any 1950 com a magatzem i per al bestiar, però amb el temps, s'hi va acabar instal·lant. L'any 1967, l'edifici fou reformat adquirint la fesonomia actual, i una part de la construcció fou utilitzada com a perruqueria. Pel que sembla, fins aquell moment, el finestral de la planta baixa era el portal d'accés principal i estava emmarcat amb carreus de pedra i amb la llinda plana, completament emblanquinat.</p> | 41.5942600,2.4067000 | 450553 | 4604899 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47928-foto-08075-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47928-foto-08075-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47928-foto-08075-18-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: la Bomba del Poble. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 47929 | Can Llarg | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llarg | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 24, 33. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.03/022.</p> | XVI/XXI | <p>Edifici entremitgeres de planta irregular, completament reformat i amb la coberta de teula àrab de dues vessants i un altell superior. Consta de planta baixa i pis, amb la façana principal orientada a les escales que porten a la plaça de l'església de Sant Iscle i Santa Victòria. Totes les obertures són rectangulars. El parament està rematat amb una cornisa de teula àrab. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats.</p> | 08075-19 | Plaça de la República, 2 - Dosrius | <p>Es tracta d'un dels edificis que formaven part de l'antiga sagrera de l'església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria, formada a redós del temple. De fet, en un capbreu de rendes dels termes de Dosrius i Canyamars datat l'any 1570, i en la seva posterior individualització de tots els masos, cases i terres que en formaven part, menciona un seguit de cases situades a la sagrera de Dosrius, les quals comptaven amb una eixida a la banda de ponent i una peça de terra a continuació. En aquest sentit, tot i que l'edifici no apareix directament mencionat, és força probable que ja existís en aquest moment. Aquesta documentació està dipositada dins del Fons Castelldosrius custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. La primera referència documental directa de la construcció apareix en un plànol del nucli antic elaborat l'any 1853. També consta en la reproducció d'una pintura de Dosrius comprada a Madrid, i datada entre 1867 i 1870, propietat de la família Fàbregas Rigola. I alhora, torna a aparèixer en un plànol de Cels Gomis, reproduït l'any 1916 a la 'Geografia General de Catalunya'. L'edifici fou reformat a principis de l'any 2000. Pel que sembla, abans de la reforma, el portal d'accés principal estava emmarcat amb carreus de pedra i amb la llinda plana, completament emblanquinat.</p> | 41.5942000,2.4066600 | 450550 | 4604892 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47929-foto-08075-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47929-foto-08075-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47929-foto-08075-19-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||
| 47930 | Ca l'Hilari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lhilari | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 87. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.05/024. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 5.</p> | XX | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Consta de planta baixa, pis i golfes. Totes les obertures de la façana principal, que està orientada a la plaça, són rectangulars. Les de la planta baixa han estat reformades i adaptades als nous usos de la construcció. Al pis destaquen una finestra i tres finestrals amb sortida a tres balcons simples, amb les llosanes motllurades i baranes de ferro treballat. Aquestes obertures presenten els emmarcaments arrebossats i pintats, amb guardapols superiors esgrafiats i decorats amb motius florals. Les obertures del nivell superior, per contra, es corresponen amb quatre petites finestres quadrades. La façana està rematada amb una cornisa motllurada sostinguda amb mènsules, que protegeix una sanefa rectilínia decorada amb el mateix tipus d'esgrafiat floral que hi ha a les obertures del pis. Finalment, damunt la cornisa, s'assenta una esplèndida balustrada d'obra. El parament està arrebossat i pintat, amb un sòcol reformat a la planta baixa i una motllura rectilínia múltiple en la divisòria entre els dos pisos superiors.</p> | 08075-20 | Plaça de la República, 7-8 - Dosrius | <p>A principis del segle XX, l'edifici tenia la fesonomia d'una típica casa de cos de poble i era propietat del sr. Mauri, que treballava per la Societat General d'Aigües de Barcelona. Pels voltants de l'any 1925, el seu hereu va reformar i engrandir la casa incorporant un edifici adossat pels masovers (Can Lau). És en aquest moment que se li dóna la distribució de tres nivells actual, amb una zona de jardí, camps i horts que anava fins a la riera. Posteriorment, l'any 1970, s'hi va inaugurar la botiga de 'Ca l'Hilari', especialitzada en carn de xai i botifarres, i que fins aquell moment havia estat situada a l'edifici del costat (Ca la Gràcia, al carrer de Lluís Moret, 2). L'any 1980, l'edifici dels masovers fou transformat i se li donà la mateixa distribució de tres nivells que a la resta. L'establiment comercial fou tancat l'any 1999 i, poc després, s'hi instal·là una entitat bancària.</p> | 41.5940300,2.4070000 | 450578 | 4604873 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47930-foto-08075-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47930-foto-08075-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47930-foto-08075-20-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | En l'actualitat, l'edifici combina la funció residencial amb la comercial. Altres denominacions relacionades amb l'edifici: can Mauri. Estilísticament se li pot atribuïr una arquitectura eclèctica d'inspiració clàssica. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 47931 | Can Dama | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-dama | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 24, 33, 74, 88. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.06/025.</p> | XIX-XX | <p>Edifici cantoner de planta rectangular, amb un pati davanter elevat respecte el nivell del carrer i de la plaça, i amb accés des de les escales que porten a l'església de Sant Iscle i Santa Victòria. Presenta la coberta de teula àrab d'un sol vessant, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a la plaça, presenta un gran portal d'accés d'arc rebaixat, protegit amb un petit voladís d'obra. Al pis hi ha tres finestres rectangulars amb els ampits motllurats. La façana està rematada amb una gran cornisa motllurada. Les obertures de les façanes laterals també són retangulars, però més senzilles. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats. El pati està delimitat amb una barana d'obra també emblanquinada i decorada amb registres de gelosia. La porta d'accés al pati està emmarcada per dues pilastres d'obra amb un coronament esglaonat de maons.</p> | 08075-21 | Plaça de la República, 9 - Dosrius | <p>A mitjans del segle XIX, en l'espai que actualment ocupa l'edifici, hi havia una construcció tipus masia amb el pati orientat a la plaça. L'edifici apareix registrat per primera vegada en un plànol de Cels Gomis, reproduït l'any 1916 a la 'Geografia General de Catalunya'. Fins l'any 1951, a la casa hi havia el servei de correus.</p> | 41.5941800,2.4068700 | 450567 | 4604890 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47931-foto-08075-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47931-foto-08075-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47931-foto-08075-21-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: ca l'Arteman. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 47932 | Ca la Marina de Can Pau d'en Mateu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-marina-de-can-pau-den-mateu | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 33, 54. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.07/026.</p> | XVI/XXI | <p>Edifici cantoner de planta irregular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Està reformat i distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a la plaça, és de tram curt i presenta un portal d'accés rectangular amb llinda de fusta i brancals bastits amb carreus de pedra. Cal destacar que el brancal de llevant està tapat per la façana lateral de la casa veïna (Can Dama), que se li adossa. Al pis hi ha una única finestra d'arc deprimit convex, amb els brancals bastits amb carreus de pedra, l'ampit monolític i la llinda irregular decorada amb un petit arc conopial. La façana lateral, orientada a les escales que porten a l'església, compta amb finestres rectangulars reformades i un petit balcó a l'extrem de tramuntana, també reformat. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats, amb un sòcol d'aplacat de pedra a la façana lateral.</p> | 08075-22 | Plaça de la República, 10 - Dosrius | <p>La primera referència documental directa de la construcció apareix en un plànol del nucli antic elaborat l'any 1853. També consta en la reproducció d'una pintura de Dosrius comprada a Madrid, i datada entre 1867 i 1870, propietat de la família Fàbregas Rigola. I alhora, torna a aparèixer en un plànol de Cels Gomis, reproduït l'any 1916 a la 'Geografia General de Catalunya'. Pel que sembla, durant la dècada dels anys 20 del segle XX, la germana de l'escriptor Esteve Albert hi va establir una perruqueria. Posteriorment, l'any 2004, l'edifici fou reformat.</p> | 41.5942500,2.4068300 | 450564 | 4604898 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47932-foto-08075-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47932-foto-08075-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47932-foto-08075-22-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||
| 47933 | Cal Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferrer | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1988). 'Dosrius al primer terç de segle (1900-1933)'. El Comú, núm. 2, p. 16. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 25, 28, 71, 88, 145. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.08/027. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 5. SUBIÑÀ I COLL, Enric (2017). 'Dosrius i Canyamars a l'edat mitjana. Una terra de pagesos'. Duos Rios, núm. 3, p. 27.</p> | XVII-XVIII | L'arrebossat exterior està força degradat. | <p>Edifici cantoner de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Consta de planta baixa i pis. La façana principal, orientada a la plaça, presenta un gran portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. Al seu costat hi ha una gran finestra rectangular, emmarcada amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica, gravada amb l'any 1766. L'obertura està situada al nivell del carrer. Al pis hi ha dues finestres rectangulars amb els brancals bastits amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. La façana està rematada per una cornisa amb decoració de teula àrab. A les façanes laterals hi ha una senzilla finestra rectangulat per banda. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats. A la cantonada de llevant es conserva una mostra dels carreus de pedra que antigamanet la decoraven.</p> | 08075-23 | Plaça de la República, 4 - Dosrius | <p>La primera referència documental de la masia la trobem en el fogatge de l'any 1497, en el que apareix el topònim 'Farrer'. Posteriorment, en el fogatge de l'any 1515, hi consta en 'Guillem Ferrer'. Dins del segle XVI, en el fogatge de l'any 1553, hi apareix mencionat com 'Ferrer' i també com 'Ferrer (Vany F.)'. Posteriorment, en un capbreu de rendes dels termes de Dosrius i Canyamars datat l'any 1570, i en la seva posterior individualització de tots els masos, cases i terres que en formaven part, apareix mencionat en Bartomeu Ferrer Sastre, el qual confessa totes aquelles cases situades a la plaça de Dosrius. En aquest sentit, tot i que l'edifici no apareix directament mencionat, és força probable que ja existís en aquest moment. Aquesta documentació està dipositada dins del Fons Castelldosrius custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Pel que fa al segle XVII, segons una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, l'any 1632 existia una casa anomenada 'Ferrer' dins del veïnat de Dosrius. Així doncs, és molt probable que la data que hi ha gravada a la finestra de la planta baixa faci referència a una reforma de l'edifici. La primera referència documental directa de la construcció apareix en un plànol del nucli antic elaborat l'any 1853. També consta en la reproducció d'una pintura de Dosrius comprada a Madrid, i datada entre 1867 i 1870, propietat de la família Fàbregas Rigola. I alhora, torna a aparèixer en un plànol de Cels Gomis, reproduït l'any 1916 a la 'Geografia General de Catalunya'. L'edifici va ser la seu d'un dels ferrers del poble fins a la dècada dels anys 30 del segle XX. Davant seu hi havia un abeurador de grans dimensions pels animals. L'any 1989, la casa va ser objecte de reformes i, l'any següent, s'hi va establir un negoci immobiliari. L'any 1994 es va arranjar la coberta.</p> | 41.5937900,2.4068600 | 450566 | 4604847 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47933-foto-08075-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47933-foto-08075-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47933-foto-08075-23-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 47934 | Can Jeroni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jeroni-0 | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 29. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.10/029.</p> | XIX | Els cossos auxiliars tenen les cobertes força deteriorades. | <p>Edifici aïllat format per tres cossos adossats que li confereixen una planta més o menys rectangular. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. Presenta obertures rectangulars, amb els emmarcaments en relleu arrebossats. La façana principal està rematada per una cornisa motllurada damunt la que s'assenta una barana d'obra, decorada amb un plafó central esglaonat. La façana posterior, en canvi, està rematada amb un ràfec de teula àrab. Adossats a la façana de migdia hi ha dos volums auxiliars amb teulades d'un sol vessant i organitzats en una sola planta. El davanter presenta un gran portal d'accés d'arc rebaixat, que conserva els brancals bastits amb carreus de pedra. La construcció té els paraments arrebossats i pintats.</p> | 08075-24 | Veïnat de Gemir, 15 - Carrer del Doctor Joan Cardona, 39 - Dosrius | <p>L'edifici fou construït a finals del segle XIX i comptava amb una masoveria al costat i un altre habitatge a la part posterior, que era conegut com a Can Pau d'en Mateu. Antigament, la casa de Can Jeroni estava ubicada a les feixes que hi havia sota de l'edifici actual, al costat del camí que va paral·lel al sot de les Canals. Des dels anys 40 del segle XX i fins als anys 70, a l'edifici hi estiuejaren diverses famílies que compartien la casa amb els propietaris.</p> | 41.5931000,2.4094100 | 450778 | 4604769 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47934-foto-08075-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47934-foto-08075-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47934-foto-08075-24-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Encastada a la façana principal hi ha una placa ceràmica antiga que fa referència a l'antic veïnat al que pertanyia ('VECINDARIO DE GERONI.'). Sota seu hi ha un recent rellotge de sol de ceràmica vidrada, acompanyat d'una placa amb la següent llegenda: 'SENSE SOL NO SOC RES / COM TU SENSE FE'. Davant del volum auxiliar alineat amb la façana principal hi ha una bassa-safareig de planta quadrada, bastida en pedra i maons. Altres denominacions relacionades amb l'edifici: can Boba, can Marlot, can Feliu. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||
| 47935 | Ca la Guinardona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-guinardona | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 86. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.11/030.</p> | XIX-XX | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab d'un sol vessant i distribuït en planta baixa i pis. Tot i que en l'actualitat sigui un sol habitatge, en origen eren dues cases adossades. La façana principal presenta un gran portal d'accés d'arc rebaixat i diverses finestres d'obertura rectangular. Al pis destaquen tres balcons simples amb les llosanes motllurades i les baranes de ferro treballades. La façana està rematada amb una petita cornisa motllurada (al número 3 també hi ha una tortugada). La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats, amb el sòcol també pintat.</p> | 08075-25 | Carrer de Lluís Moret, 1-3 - Dosrius | <p>La primera referència documental directa de la construcció apareix en un plànol del nucli antic elaborat l'any 1853. També consta en la reproducció d'una pintura de Dosrius comprada a Madrid, i datada entre 1867 i 1870, propietat de la família Fàbregas Rigola. En aquesta obra, l'edifici apareix representat amb una estructura de masia i amb la façana principal orientada a la plaça (la casa de Can Dama no hi apareix). Al mateix temps, la construcció torna a aparèixer en un plànol de Cels Gomis, reproduït l'any 1916 a la 'Geografia General de Catalunya'. Pel que sembla, entre finals del segle XIX i principis del XX, l'edifici va passar a ser propietat d'un comerciant de Dosrius anomenat 'El Ràpid', el qual hi va obrir un estanc. Posteriorment, la casa fou adquirida per la propietaria de la masia de Cal Guinardó (d'aquí el topònim amb el que és coneguda actualment).</p> | 41.5942500,2.4069100 | 450571 | 4604898 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47935-foto-08075-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47935-foto-08075-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47935-foto-08075-25-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 228,99 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/