Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 48245 | Al Castell en runes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/al-castell-en-runes | <p>ALBERT CORP, Esteve (1946). Petita vall. Dosrius: [s.n.], p. 26-31. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.BCIN.01/266. CATALÀ I ROCA, Pere (1990). Els Castells catalans. Barcelona: Rafael Dalmau editor, vol. I p. 638, 642.</p> | XX | <p>'Històric Castell que ets/una mísera runa;/esfondrades la parets,/només una/conserva els/quatre merlets/per a balcó de la lluna/i escarpidó dels freds/el temps passat que tu exaltes/esdevé boirós/com les parets altes/caigudes pel clos. Antic fortí, que t'avances/a un repetxó de la serra d'Alfar,/reraguardant de muntanyes immenses,/atalaies la mar/de les gran prometenses/no pregunteu per princeses/ni nobles galans/ni pregunteu per conteses/de braus capitans. Les sales malmeses,/les pedres esteses/res diuen d'abans./Només fan paleses/de com són caduques les majors empreses/dels pobres humans. Oireu per la contrada/narracions fantasmals:/de si una mina enfonsada,/de subterranis que van als fondals/d'un donzella encantada,/d'una cavalcada/de monstres i veus humanals/(per Sant Joan, nit entrada),/d'una arca d'or soterrada/Amics, tot és fals:/pura fantasia arborada/de senys poc cabals. Ací la història és ben morta,/si no, roman soterrada en arxius./Ningú sabia on hi havia la porta,/la fossa, el pont, els reductes massius./qui més, s'aconhorta/mirant-s'ho amb ulls compassius;/i l'agosarat se n'emporta,/si resta, una aresta de caires prou vius./Si una silueta armada i absorta/de lluny hi veiéssiu, no ho cregueu escorta;/serà un caçador dels furtius. Murs esventrats que envaeix la vilorda/els arbrissos salvatgins,/la faram es desborda/niant-hi per dins…..'</p> | 08075-335 | <p>Aquest poema fou escrit per l'activista cultural i polític dosriuenc Esteve Albert i Corp entre els anys 1944-1946. Forma part del seu llibre 'Petita Vall', un recull de poemes dedicats a diversos aspectes de Dosrius.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 1944-46 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Esteve Albert i Corp | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||
| 48246 | El Nostre Aplec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-nostre-aplec | <p>AMICS DE CANYAMARS (2007). Aplec de Muntanya de Canyamars. 50 anys d'història. Argentona: Ajuntament de Dosrius, p. 38-39.</p> | XX | <p>'Enguany el nostre aplec torna a reviure,/vençuda la calor de l'estiu./Serà que el pensament d'un hom és lliure/i el ritme sardanenc està més viu. Que ens manca l'al·licient de la tenora/i el compàs de la pell del tamborí;/la típica rotllana sempre honora/l'ambient del ball demà, avui i ahir. Cantamars és paratge de franquesa/i l'aplec sota alzines i verds pins,/ens rep braços oberts i la mà estesa/emplenant-nos de pau tots els camins. És un poble que viu tan noble festa,/acollint-nos amb àmplies atencions,/unitiu com el verd i la ginesta,/com els ocells escampen llurs cançons. La cobla ja refila la sardana:/el poble la punteja amb tot delit,/perquè és la nostra dansa catalana/i sent la vibració dintre del pit. Enguany el nostre aplec torna a reviure,/vençuda la calor de l'estiu/Canyamars és un poble germà i lliure/del Maresme festívol i joliu'.</p> | 08075-336 | <p>Aquest poema fou escrit l'any 1993 per en Joaquim Puig i Marquès, un sardanista mataroní que durant molts anys fou col·laborador del tradicional Aplec de Muntanya de Canyamars. Aquest personatge recitava poemes de la seva pròpia collita durant la realització de l'aplec.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 1993 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Joaquim Puig i Marquès | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||
| 48247 | Auca dels Gegants de Dosrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/auca-dels-gegants-de-dosrius | <p>'Gegants'. El Comú, núm. 15, p. 16-17.</p> | XXI | <p>'Entre boscos i un castell/hi havia un poble petit i vell conegut pels seus bolets/i un jovent molt poc distret. Com que mancava quelcom gran/somiaren en fer uns gegants. Però no vivien d'il·lusions/ i l'Esplai prengué decisions. Amb draps, fustes, claus i setí/la idea es portà a bon fi. 1978 I s'estrenaren els gegants/acompanyats amb dracs i nans. Quina parella més bella/en Rovelló i la Pimpinella! El mil nou-cents vuitanta-dos/altre cop draps, agulla i arboç. Va néixer la Rabassola/perquè la parella no es quedés sola. Portant el nom de Dosrius per davant/per tot Catalunya ballaven els gegants. I perquè no en faltés res/formaren la Colla de Grallers. Però els gegants es fan malbé/i preguntem pel carrer si arreglar-los, o nous han de ser. La resposta ho esclarí prou:/s'han de fer gegants de nou! Un dia l'Albert ens explicà/que en un temps molt llunyà en Felip de Dosrius vivia al Castell/i es casà amb la Blanqueta de l'Arquells. L'u de setembre de mil nou-cents noranta/s'estrenaren el gegant i la geganta, amb música, alegria, convidats/i gran presència d'autoritats. Ja tenim nous gegants/i el petit poble es fa gran Però el Rovelló, la Rabassola i la Pimpinella/sempre seran la nostra Colla Vella!'.</p> | 08075-337 | <p>L'auca fou elaborada l'any 2015 en motiu del 25è aniversari de la creació dels gegants nous, en Felip de Dosrius i la Blanqueta dels Arquells.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 2015 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48247-foto-08075-337-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48247-foto-08075-337-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48247-foto-08075-337-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||
| 48248 | Proverbi de les noies de Canyamars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/proverbi-de-les-noies-de-canyamars | <p>SERRANO, Alexis (2014). 1001 curiositats del Maresme. Teià: L'Arca, Ediciones Robinbook, s.l., p. 246.</p> | XIX-XX | <p>'A Cabrera són negretes, a Argentona ja notant; a Dosrius les morenetes, a Canyamars la flor del ram'.</p> | 08075-338 | <p>Aquest proverbi fa referència al fet que les noies de Canyamars tenien la fama de ser de les maques de la comarca.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||||
| 48249 | Copla de les noies de Canyamars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/copla-de-les-noies-de-canyamars | <p>ALBERT, Esteve (1989). La guerra civil a Canyamars (1936-1950)...i els senyors de Barcelona. Argentona: L'Aixernador, p. 11.</p> | XIX-XX | <p>'Les noies de Canyamars diu que són molt saberudes; quan baixen per l'empedrat fan petar les ferradures'.</p> | 08075-339 | <p>Aquesta copla fa referència al fet que les noies de Canyamars tenien la fama de ser de les maques de la comarca. Aquest fet els hi suposava un complexe de superioritat davant de les de Dosrius.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||||
| 48250 | Corranda de la Cobla de Santa Agnès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corranda-de-la-cobla-de-santa-agnes | <p>ALBERT, Esteve (1972). El Maresme de Dosrius estant (1914-1921). Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana; Barcelona: Editorial Rafael Dalmau, p. 49-50. ALBERT, Esteve (1989). La guerra civil a Canyamars (1936-1950)...i els senyors de Barcelona. Argentona: L'Aixernador, p. 10. MITJANS I BERGA, Rafel; LLOBET I SOLER, Teresa (2000). 'Les cobles del Corredor (Les cobles de flabiolaires a Mataró II)'. XVII Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró: Museu Arxiu de Santa Maria, p. 49-50.</p> | XIX-XX | <p>'Els joves de Canyamars diu que no tenen calers. No poden llogar la cobla la cobla de Santa Agnès'.</p> | 08075-340 | <p>Pel que sembla, aquesta corranda era cantada pels de Dosrius per escarnir als de Canyamars. Fa referència a la Cobla de Santa Agnès de Malanyanes, un grup de flabiolaires que amenitzaven diverses festes i aplecs de la contrada. En el cas del municipi de Dosrius, aquest conjunt actuava per l'Aplec de Sant Marc del Corredor i per la Festa Major del Far. Segons Esteve Albert, la corranda fou creada per en Casabella, patró de la cobla. Existeix una variant d'aquesta corranda, probablement creada pel propi Esteve Albert: en lloc de 'llogar' es diu 'tenir'.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||||
| 48251 | Llegenda de la Pedra Llarga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-pedra-llarga | <p>BASSOLS I FERNÀNDEZ, Imma; DAVÍ I SALVANYÀ, Daniel; FONT I COT, Josep Oriol; LLEONART I CASADEVALL, Robert; LOU I MARTÍNEZ, Toni (2018). 'Dòlmens i menhirs entre la Tordera i el Besòs. El grup megalític del Maresme i el Baix Vallès'. Monografies del SERP, núm. 13. Barcelona: SERP (Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòriques), Universitat de Barcelona, p. 342. COLL I MONTEAGUDO, Ramon (2012). El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 35. SERRANO, Alexis (2014). 1001 curiositats del Maresme. Teià: L'Arca, Ediciones Robinbook, s.l., p. 57-58.</p> | XIX-XX | <p>Es tracta d'una pedra que el dimoni duia volant, per utilitzar-la en la construcció d'un pont probablement a canvi d'alguna ànima. Mentre passava prop del Santuari del Corredor sentí com les campanes del temple tocaven a missa (o a oració) i, automàticament, deixà anar la pedra al lloc on actualment està situada.</p> | 08075-341 | <p>La Pedra Llarga és un menhir prehistòric situat dins del terme municipal de Dosrius, al camí que va del Santuari del Corredor a la Creu de Rupit, prop del límit amb el terme de Vallgorguina.</p> | 41.6239800,2.4930100 | 457766 | 4608153 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||||
| 48252 | Llegenda del senyor del Montnegre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-senyor-del-montnegre | <p>COLL MONTEAGUDO, Ramon (2008). 'Històries i llegendes de Dosrius'. Duos Rios, núm. 2, p. 67-68. COLL I MONTEAGUDO, Ramon (2015). El Maresme històric. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 42.</p> | XIX-XX | <p>Durant la celebració del ball de la Festa Major de Dosrius a la plaça aparegué el senyor del Montnegre i tota la seva comitiva. Aquest personatge tenia mala fama, donat que es deia que tenia un pacte amb el Diable i que protegia a les bruixes. Un cop a la plaça es va fixar amb l'Euria, la noia més bonica del poble. Aquella nit, el cavaller va raptar a la noia i se l'endugué al galop cap al seu castell. Tot i els crits de l'Euria, el seu marit (Mauri) no hi va poder fer res. Agafà una destral i marxà pel camí del Far en direcció a la fortalesa, que era tancada quan hi va arribar. En aquell moment, un llamp entrà per una de les finestres del castell i calà foc a l'interior. Quan en Mauri entrà dins del recinte s'ho va trobar tot cremat i tothom mort. Es creu que en les nits de tempesta se sent el trotar del cavall del senyor del Montnegre i els crits de la noia. Per aquest motiu, la gent del Far tanca portes i finestres. També es creu que en el lloc del castell destruït s'hi va construïr un monestir.</p> | 08075-342 | <p>Hi ha una variant d'aquesta llegenda que la situa a Òrrius en lloc de a Dosrius.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||||
| 48253 | Llegenda del monestir del Corredor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-monestir-del-corredor | <p>ABRIL I FIGUERAS, Mn. Jaume (2011). Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Origen, història i restauració del santuari. [S.l.]: Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Parròquia de St. Andreu d'Alfar, p. 21-23. AMADES, Joan (1984). Costumari català: el curs de l'any. Barcelona: Salvat [etc], vol. III, p. 669. COLL MONTEAGUDO, R.; MODOLELL ROS, J.M. (1999). Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Vilassar de Mar: Oikos-Tau, p. 116. COLL MONTEAGUDO, Ramon (2008). 'Històries i llegendes de Dosrius'. Duos Rios, núm. 2, p. 68-69. COLL I MONTEAGUDO, Ramon (2015). El Maresme històric. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 23, 40, 43.</p> | XIX-XX | <p>El monestir del Corredor fou construït damunt de les restes de l'antic castell del senyor del Montnegre, en desgreuge per les maldats que aquest cavaller havia comès. Una vegada que el rei havia de marxar a la guerra va deixar el seu fill de 12 anys a càrrec dels monjos que s'encarregaven d'aquest monestir. Donada la incomoditat que aquest príncep els provocava, els monjos l'assassinaren i enterraren al peu d'una de les columnes del temple. Un lladre que estava amagat al monestir ho va veure tot i, quan el rei va tornar a buscar el seu fill, li va explicar el que havia passat, tot i que els monjos li havien dit al rei que el príncep havia mort. El rei va fer empresonar els monjos i va fer destruïr el monestir, del que només va quedar la columna on havia estat enterrat el príncep. La llegenda diu que la nit del 2 de novembre, les pedres de la columna ploraven pel crim comès. Com a senyal de dol per aquest crim, en el lloc del monestir fou aixecada una ermita dedicada a la Mare de Déu del Corredor (origen del posterior Santuari del Corredor).</p> | 08075-343 | <p>En relació a aquesta llegenda cal indicar que, una tradició sense base etnogràfica creu que abans de la construcció del castell del senyor del Montnegre hi havia un temple pagà. En la mateixa línia, tot i que relacionat amb els cavallers templers, es recull el fet que els monjos del monestir eren uns 'frares que guerrejavan ab lo moro' (Coll, 2015: 40).</p> | 41.6264300,2.4799700 | 456681 | 4608431 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||||
| 48254 | Llegenda de la Mitra del Bisbe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-mitra-del-bisbe | <p>COLL I MONTEAGUDO, Ramon (2015). El Maresme històric. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 44-45. VENTURA DEVESA, Andreu (2017). Roques de Llavaneres. Llavaneres: Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres, p. 3, 53, 56.</p> | XIX-XX | <p>A Canyamars hi havia un castell en un enclavament privilegiat des d'on es veia tota la contrada. Hi vivia el comte Rodolf amb la seva filla Adelmodis, de gran bellesa. El comte era un apassionat de la música, per aquest motiu al castell hi anaven molts trobadors a cantar-li les seves gestes. Sota del castell hi havia una ermita on vivia un frare benedictí. Una nit, Arnau de la Roca-Blanca, vestit de trobador, li confessà al frare el seu amor per la noia. L'ermità l'advertí que no se'n fiés però, tot i això, Arnau anà al castell. Poc després, el comte morí i Adelmodis va passar a ser la comtessa, oferint-li a Arnau el càrrec de trobador del castell, que ell acceptà de bon grat. Un dia, la comtessa explicà a Arnau que al Montnegre hi creixia una bella flor a la que era molt difícil accedir i molt perillós. Li demanà que l'anés a buscar i ell va acceptar encantat. En realitat, la flor no existia i la comtessa volia que Arnau morís en l'intent. Quan aquest va marxar a buscar la flor va esclatar una forta tempesta que va fer caure un llamp damunt del castell, el qual quedà enrunat. De l'Arnau no se'n va saber mai més res. Temps després, un dia que el frare passava per davant d'aquestes runes veié com una serp xuclava la sang d'un petit ocell. Aquella serp era la comtessa i l'ocell el pobre Arnau. Les runes del castell, amb el temps, formaren una gran roca coneguda com la Mitra del Bisbe.</p> | 08075-344 | <p>La Mitra del Bisbe és una gran roca que recorda la forma d'aquest objecte. Des del seu cim es veuen els Pirineus, el Congost, el Vallès entre d'altres zones. La roca és coneguda per ser el cau de moltes serps verinoses. En l'actualitat, aquesta roca es troba dins del terme municipal de Sant Andreu de Llavaneres.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||||
| 48255 | Llegendes de la Mare de Déu del Corredor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegendes-de-la-mare-de-deu-del-corredor | <p>ABRIL I FIGUERAS, Mn. Jaume (2011). Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Origen, història i restauració del santuari. [S.l.]: Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Parròquia de St. Andreu d'Alfar, p. 21-24. COLL MONTEAGUDO, R.; MODOLELL ROS, J.M. (1999). Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Vilassar de Mar: Oikos-Tau, p. 116. COLL MONTEAGUDO, Ramon (2008). 'Històries i llegendes de Dosrius'. Duos Rios, núm. 2, p. 69. COLL I MONTEAGUDO, Ramon (2012). El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 99-100.</p> | XVII-XX | <p>Uns pastors que corrien per la serra del Corredor es van fixar que durant set dissabtes consecutius baixava del cel un ventall de rajos de foc, que s'unien en un de sol que espetegava a terra provocant una gran claror. Els pastors van anar a aquest punt i van trobar enterrada, a poca profunditat, una imatge de la Mare de Déu. En aquest lloc hi van edificar una capelleta en el seu honor.</p> | 08075-345 | <p>Pel que sembla, aquesta Mare de Déu era molt venerada pels pagesos i els mariners. Segons el pare Narcís Camós, religiós dominicà que va recorrer totes les capelles i santuaris marians del principat de Catalunya a mitjans del segle XVII, en un combat naval entre la nau del capità Bernat Fogosot i sis galiotes algerianes a França, el fet d'invocar la Mare de Déu del Corredor els va fer victoriosos. Existeix una variant d'aquesta llegenda en la que s'especifica que no trobaren res en el punt on queia el raig però, tot i així, un dels dos pastors de nom Salvi Arenas edificà la capella i hi col·locà una imatge de la Verge dels Socors de fang. Una altra variant especifica que l'altre pastor es deia Ferraginals o Freginals, i que un dels seus toros va córrer cap al lloc on va caure el llamp i, després d'escarbar la terra, va trobar la imatge de Mare de Déu. Una tercera variant menciona a un pastor de Vallgorguina que volia fer una figura de fusta per la seva dona. Tot i que en sabia un niu de treballar la fusta, la figura no li sortia. L'endemà, al treure les eines del sarró per tornar-ho a probar, es va trobar una imatge de la Mare de Déu feta. Segons mossèn Abril, els elements d'aquesta llegenda són simbòlics i tenen relació amb l'evangeli de Sant Lluc (Llc. 2, 8-9). Alhora, dissabte és el dia dedicat a la Mare de Déu segons la tradició cristiana i la construcció de la capella entronca amb la basílica del Naixement de Jesús, edificada en el seu lloc de naixement a Betlem. Documentalment hi ha constància de la llicència otorgada a Salvi Arenes (de la masia de ca l'Arenes del Far) l'any 1523, en la que el Bisbat de Barcelona li donava permís per erigir una capella al Corredor.</p> | 41.6264300,2.4799700 | 456681 | 4608431 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||||
| 48256 | Històries del Castell de Dosrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/histories-del-castell-de-dosrius | <p>COLL MONTEAGUDO, Ramon (2008). 'Històries i llegendes de Dosrius'. Duos Rios, núm. 2, p. 69-70. COLL I MONTEAGUDO, Ramon (2012). El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 39-40. COLL I MONTEAGUDO, Ramon (2015). El Maresme històric. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 24, 37.</p> | XIX | <p>Segons la tradició, el castell de Dosrius fou edificat per Cneu Escipió durant la Segona Guerra Púnica, a finals del segle III a.C. Posteriorment fou reconstruït pels àrabs, que s'hi establiren durant uns segles. Aquests obtenien l'aigua a través d'una contramina que s'alimentava de la riera de Rials, en una zona propera al Pi de la Teula. Pel que sembla, el castell es comunicava amb les fortaleses de la rodalia (Burriac, Bell-lloc o can Bordoi) mitjançant miralls. Al segle XIX, els masovers del castell van ser pares d'un nen. L'infant s'anava aprimant ràpidament tot i que la mare l'alimentava com tocava. El masover, preocupat per aquest fet, va escampar cendra per les habitacions, quedant marcada la petja en ziga-zaga d'una serp. Amagat va observar com una serp hipnotitzava la mare i li prenia tota la llet dels pits, mentre amb la seva cua donava de mamar al nadó. En descobrir-ho van matar a la serp.</p> | 08075-346 | <p>La creença que les serps roben la llet a les mares és general. També hi ha la creença que les bruixes podien convertir-se en serps, entre d'altres éssers malignes.</p> | 41.6002900,2.4043500 | 450362 | 4605570 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||||
| 48257 | Llegenda de l'ermita de Sant Llop | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-lermita-de-sant-llop | <p>ALBERT, Esteve (1973). D'Iluro a Mataró. El Maresme del segle V al segle XIII. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana; Barcelona: Editorial Rafael Dalmau, p. 40. COLL MONTEAGUDO, Ramon (2008). 'Històries i llegendes de Dosrius'. Duos Rios, núm. 2, p. 70-72. COLL I MONTEAGUDO, Ramon (2012). El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 112. COLL I MONTEAGUDO, Ramon (2015). El Maresme històric. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 29.</p> | XVIII-XIX | <p>Segons la tradició, la població de Dosrius va patir una epidèmia de pesta bubònica en la que morí molta gent. Sant Llop va fer el miracle d'allunyar-la i les morts s'aturaren. En agraïment per aquest fet, el poble va construïr una ermita en el seu honor (pagada pels veïns) i es va establir la celebració d'un aplec anual el dia 1 de setembre. Segons la llegenda, Sant Llop també era pastor i tenia el do d'espantar els llops dels ramats. També hi ha la creença que els llops podien fer perdre la veu a la gent que els veia, evitant així que poguessin demanar ajuda. Per aquest fet, quan algú està afònic se li pregunta si ha vist el llop. És probable que la identificació del sant amb el guariment dels mals a la gola provingui d'aquesta creença. En darrer terme, Sant Llop també s'invocava contra les bruixes i els diables. El dia de l'aplec es feia una coca triangular (símbol de la Santíssima Trinitat) de farina de blat, ordi i civada, amb tres ous i tres cullerades de sal. Aquesta coca es donava al primer pobre que es trobava, restant així immunitzats contra qualsevol malefici o embruixament.</p> | 08075-347 | <p>L'invocació a Sant Llop es feia sobretot contra el mal de coll, l'afonia i les angines. En relació a l'ermita, i tenint en compte que es considerava que Sant Llop fou un sant introduït pels exèrcits francs durant la reconquesta, Esteve Albert manifestava que l'exèrcit franc de Carlemany havia acampat a Dosrius i, per aquest fet, s'havia edificat l'ermita homònima. Pel que fa a la coca no hi ha constància que s'hagués fet mai al municipi de Dosrius.</p> | 41.5983200,2.4209000 | 451740 | 4605342 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||||
| 48258 | Llegenda del pi d'en Gallifa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-pi-den-gallifa | <p>COLL MONTEAGUDO, Ramon (2008). 'Històries i llegendes de Dosrius'. Duos Rios, núm. 2, p. 73. COLL I MONTEAGUDO, Ramon (2015). El Maresme històric. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 107.</p> | XIX-XX | <p>Aquesta llegenda explica que en Gallifa era un negociant de vaques que va ser atracat i lligat al tronc d'un gran pi. Segons la tradició oral dosriuenca li tallaren les mans, tot i que en una altra versió es defensa que el van assassinar allà mateix. La veu popular veu marcat en el tronc del pi els senyals del seu martiri.</p> | 08075-348 | 41.5782300,2.4173400 | 451428 | 4603113 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||||||
| 48259 | Llegenda de l'amagatall d'en Nyacapà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-lamagatall-den-nyacapa | <p>DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2017). Rutes de llegendes i rondalles. Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 45.</p> | XVIII | <p>Durant el segle XVIII, el bandoler Nyacapà i la seva colla sembraven el pànic per la zona del Corredor. Tota la gent que treballava al bosc i les masies del voltant en patien les conseqüències. El bandoler tenia el seu amagatall a les roques que porten el seu nom, situades a prop del dolmen de ca l'Arenes I. Pel que sembla, en Nyacapà va ser penjat a la forca de Sant Celoni, juntament amb el negre de can Canals i en Pere Rovira.</p> | 08075-349 | 41.6261600,2.4636300 | 455320 | 4608409 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||||||
| 48260 | Refrany de l'amanida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refrany-de-lamanida | <p>PARÉS I PUNTAS, Anna (1999). Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62, p. 478.</p> | XIX-XX | <p>'A Argentona venen oli a Cabrera venen sal a Dosrius venen vinagre i a Òrrius fan l'enciam'.</p> | 08075-350 | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||||||
| 48261 | Refrany de la terra de Dosrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refrany-de-la-terra-de-dosrius | <p>PARÉS I PUNTAS, Anna (1999). Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62, p. 522.</p> | XIX-XX | <p>'Terra de Dosrius, terra regalada; amb pinyons i pa passen la setmana'.</p> | 08075-351 | <p>Aquest refrany forma part d'una cançó recollida per Esteve Albert i referida a Dosrius.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||||
| 48262 | Oració a la Mare de Déu del Socors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oracio-a-la-mare-de-deu-del-socors | <p>ABRIL I FIGUERAS, Mn. Jaume (2011). Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Origen, història i restauració del santuari. [S.l.]: Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Parròquia de St. Andreu d'Alfar, p. 137.</p> | XIX-XX | <p>'Oh Verge Immaculada, Mare de Déu del Corredor, Que en aquesta santa muntanya Acolliu els fills que vénen a Vós, Per implorar vostra clemència. Animat, doncs, amb aquesta confiança A Vós recorro, oh Verge del Socors, Per demanar vostre favor. I, si no sóc mereixedor de vostra benvolença Perquè sóc pecador, Sigui per la vostra bondat de mare del Cel Que vulgueu escoltar la meva oració. No desoïu, mare meva, les súpliques que us faig, Ans recolliu-les com una rosa del vostre jardí, Que, perfumades pel vostre amor, Presenteu al vostre fill. Jesús, Nostre Senyor. AMEN'.</p> | 08075-352 | <p>Aquesta oració està inspirada en l'oració de Sant Bernat.</p> | 41.6264300,2.4799700 | 456681 | 4608431 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||||
| 48263 | Ave Maria a la Mare de Déu del Corredor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ave-maria-a-la-mare-de-deu-del-corredor | <p>ABRIL I FIGUERAS, Mn. Jaume (2011). Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Origen, història i restauració del santuari. [S.l.]: Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Parròquia de St. Andreu d'Alfar, p. 139.</p> | XX | <p>'Del Corredor, Verge,/Vós en sou estel,/Consol i esperança/Del vostre fidel./AVE MARIA. Del Far a la muntanya/Joiosa us trobeu,/Voltada de boscos/Solitària esteu. Un bou en porfídia/La imatge trobà/D'aquí dalt de la serra/Doneu-nos la mà. Uns monjos vingueren/I culte us van dar/I aquest santuari/Us van dedicar. De tot el Maresme/I de l'aimat Vallès/En sou nit i dia/El goig del pagès. La Pasqua florida/Somrient va arribant/La vostra fillada/En puja cantant. Els camps que verdegen/Les flors del jardí/Ens fan recordança/El bon temps ja és aquí. Tot fent romeria/Amb esclat triomfant/Pugem tots fent via/Pregant i cantatnt. Tothom aquí i ara/Gràcies us ve a dar/Oh Verge Maria/Doneu-li mà. Els devots aclamen/Vostra protecció./A Vós, Verge i Mare/De l'alt Corredor. Beneïu, Senyora,/El nostre treball:/Que és pa diari/De tota la vall. Al món manca pau/I no la sap trobar./Del cim d'eixa serra/Sols vós podeu dar. Remei en Vós troben/Els avantpassats/Per ells venim, mare,/Complint vot passat. L'any que ve senyora/Vindrem igualment./Adeu-siau, Maria,/I fins l'any vinent'.</p> | 08075-353 | <p>Tant la lletra com la música són obra de Joan Pelegrí de Canyamars.</p> | 41.6264300,2.4799700 | 456681 | 4608431 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Joan Pelegrí | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||||
| 48264 | Dita del Crispell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-del-crispell | <p>Http://dosrius.cat/actualitat/noticies/coneixes-lorigen-del-nom-del-rei-carnestoltes-de-dosrius.html [Consulta: 9-2-2018].</p> | XIX | <p>'El Crispell va matar en Budell'.</p> | 08075-354 | <p>Segons les informacions aportades per la Neus Alsina, arxivera de l'Arxiu Municipal de Dosrius (AMD), aquesta dita fa referència a un fet real ocorregut al municipi a finals del segle XIX. La dona d'en Budell, un veí del poble, tenia un amant. Ambdós varen acordar d'assassinar-lo posant verí als seus crespells (popularment coneguts com a crispells). El crispell és una pasta a base d'aigua, farina, julivert i bacallà que es fregeix. En Budell va morir el dia 6 d'agost de l'any 1893 i els amants foren detinguts i processats. La Rosa, que així es deia la dona, fou condemnada a mort. La repercussió i transcendència d'aquest crim, que fou publicat a 'El Noticiero Mataronés' amb el nom de 'El crim de Dosrius', fou de tal magnitut a tota la comarca que originà aquesta dita tant popular al municipi. Posteriorment, en base a aquesta dita, un grup de veïns de Dosrius va acordar batejar el rei Carnestoltes de Dosrius com el rei Crispell.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||||
| 48265 | Poema de l'aplec de Sant Llop | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poema-de-laplec-de-sant-llop | <p>'Bloc Dosriuenc. Retalls de premsa sobre Dosrius i Canyamars de El Semanario de Mataró (1884-1895)'. A Dosrius. Una visita al passat. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XIX | <p>'L'APLECH DE SANT LLOP Prop de Dosrius hi ha una hermita/Qu'es l'hermita de Sant Llop,/¡Valgam deu si n'hi ha de gent,/De tanta gent n'hi hi ha lloch!/Pobres, richs y mitjanias,/A l'aplech s'en va tothom/Pera demanar al Sant/Cadescú lo seu consól./A cents hi van los carruatjes/De totas las condicións,/Desde lo carret tronat/Que tira un burro magrot/D'una familia pobreta/Y cóntenta de sa sort,/Fisn als brechs més elegants/Arrastrats pels mes lluhent tronchs/De la gran aristocracia/Y señoriu de alt tó./Y qui no pot á caball/Carrega camas á coll,/Y provehit de minestra/Se n'hi va tot poch á poch;/Aixís marchan al aplech/Tots los pobles del contorn./En l'iglesia de Dosrius/S'hi celebra gran funció,/Amenisada ab orquestra,/Vinguda de Mataró;/La vida y virtuts del Sant,/Son l'objecte d'un sermó,/Tan elocuent y tant digne/Qu'á tots los ayents conmoú./Y entremitx de la festa/Després de cantats los goigs/Los romers se reparteixen/Un espay dintre del bosch,/Buscant luego cuatre estelles/Per encendrer un bon foch,/Hont preparar la manduca/Qu'els ha d'alegrar á tots./Y al veurer tantes fumeres/Dels improvisats vapors,/Diriau ser á Manchester/O bé en la gran Liverpool./Mentres que los uns retastan/El desitjat fricandó,/Los altres, fadrins y nenas/Ensejan nova funció,/Per veurer si ab miradetes/Y dolsos accénts d'amor/Poden arribar á entendrers/Aquélls cándits y purs cors,/Qu'e essent la volta primera/De sentirse inclinació,/No saben com expressarse/Al fer sa declaració./Mes sentint que la manduca/Despideix flayres molt bons,/Repeteixen carinyosos/Lo crit de dinar tothóm./Com á la taula y al llit/No's pot fer lo peresós,/Los romers se reuneixen./Cada un en sa secció/Al voltán de la cassola/Qu'es d'impotents dimensions,/Repartinse mutuament/Un bon plat curull d'arrós/Ab pollastres y altres brossas/Del mes exquisit sabor./Las costelles á la brasa/No'ls hi fan falta tampoch,/Ni los pebrots y tomatechs/Voreta del fricandó./De tant en tant per los ayres/Veuréu alsat lo porró/Que regala als que'l visitan/Los mes amples alegroys./Tenen sos representants/En las postres los melons,/Sindries, préssechs y rayms/Que ja tenen lo gra rós./Axis va aumentant la gresa/Y general expansió,/En mitj d'un ordre admirable/Y de la mes franca unió./Després del dinar s'en van/Los que son d'edat major,/A ferne la mitjdiada/Sobre alfombras de verdó./Entre aquell vast campament/Se distinjessen tant sols/Varias parelles de joves/Que no tenen gens de són./En lo brancatge frondós/Comensan á despertar/Als tant tranquils dormidors,/Que s'alssan luego y bellugan/Per tractar de tocà'l dós,/Y assistir al ball de plassa/Tant bonich y encisador/¡Ab quin gust hi van lo joves/Per donar alli uns quants toms./Portant del bras llurs ninetes/Que son presas dels seus cors!/Y d'aquell molt grat bullici/S'en aprofitan los dos/ (continua)</p> | 08075-355 | 41.5983200,2.4209000 | 451740 | 4605342 | 1887 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Protestanse á can d'orelle/Lo seu puríssim amor,/Qu'un dia los juntarà/En perpétua y santa unió,/Dantlos la felicitat/Qu'es possible en eix trist mon./Los pares també disfrutan/Al veurer que'ls seus plansons,/Tot ballant americanas,/Als recordan antichs goigs./Ni los balls de las ciutats/Ab sos espléndits salons/Y'l seu ayre asfixiant/Tindrán may comparació/Ab lo sarau tant campestre/De lo dia de Sant Llop,/En éll dansa tan lo rich/Com el qu'es menesterós,/ Component una barreja/La mes bella en condicions;/Una gran fraternitat/Presideix la diversió/Mes saludable y mes pura,/Que la d'un palau suntuós./Y com lo Sol ja's decanta/Per baixar del horisont,/Va la gent endiumenjada/Plena de satisfaccions,/Que li hi ha proporcionat/Lo romiatge de San Llop,/Quedant tots aconsolats/De las suas afliccions,/Y ab uns plers que no s'explican/D'eix inolvidable jorn,/Prometense, l'any que vé,/Visitar al Sant de nou/Ab la mateixa alegria,/Y sobre tot si Deu vol. B. de C.'. | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||||
| 48266 | Llegendes de la transformació de les bruixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegendes-de-la-transformacio-de-les-bruixes | <p>COLL MONTEAGUDO, R.; MODOLELL ROS, J.M. (1999). Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Vilassar de Mar: Oikos-Tau, p. 83. COLL I MONTEAGUDO, Ramon (2012). El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 73. GOMIS I MESTRE, Cels (1996). La bruixa catalana. Aplec de casos de bruixeria, creences i supersticions recollits a Catalunya a l'entorn dels anys 1864 a 1915. Barcelona: Alta Fulla, p. 46, 49-50. ORTS I PÉREZ, Toni (2004). 'Llegendes sobre bruixes i bruixots, fetillers i sanadors a Dosrius (1882-1960)'. Duos Rios, núm. 1, p. 68. RANGIL BRUNET, Daniel (2008). Històries i llegendes de l'any vuit. Recull de cultura oral del Montnegre (I). Capellades: Romanyà Valls, p. 116.</p> | XIX | <p>Al bosc, una bruixa es va treure la roba i es va transformar en un gat negre. Un boletaire ho va veure i li amagà la roba. En seguir-la va veure com el gat entrava a una casa de pagès i clavava un clau al cap d'un nadó, que es va posar a plorar. Quan la bruixa va sortir de la casa i tornà a ser persona, el boletaire s'hi adreçà i li digué que si no li explicava el remei per guarir a la criatura, no li tornaria la roba. Després d'explicar-li, el boletaire va curar la criatura posant-li una mica de sají de truja al forat del clau. Una altra variant d'aquesta llegenda explica que dues bruixes es van transformar en dues guilles per la zona de les vinyes velles de can Vallmajor. El pagès que les treballava els hi va pendre la roba i els va demanar que li expliquessin on havien anat a fer mal. Ells digueren que havien anat a clavar agulles al cap d'un nadó, en una masia de Santa Agnès. El pagès les obligà a reparar el seu mal si volien recuperar la roba que els havia pres. Existeixen diverses variants d'aquesta llegenda</p> | 08075-356 | <p>L'any 1915, Josep Maria Batista i Roca va recollir una variant molt semblant d'aquesta llegenda a Dosrius. Anteriorment, l'any 1882, Cels Gomis ja havia recollit a Dosrius la creença que si una bruixa (o bruixot) era morta mentre estava transformada en algun animal, la bruixa apareixia morta al llit de l'assassí. També va recollir la creença, explicada per un mosso de la masia de can Gemir, que quan algú volia ser bruixa o bruixot ho havia de fer per un temps determinat, i durant aquest període, havia de fer patir la gent o, pel contrari, patiria ell. Les transformacions més habituals eren en gat, rata, guineu i cabra, tots ells de color negre.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||||
| 48267 | Llegenda de l'àvia Guinarda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-lavia-guinarda | <p>COLL MONTEAGUDO, R.; MODOLELL ROS, J.M. (1999). Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Vilassar de Mar: Oikos-Tau, p. 83-84. COLL I MONTEAGUDO, Ramon (2012). El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 73-74. GOMIS I MESTRE, Cels (1996). La bruixa catalana. Aplec de casos de bruixeria, creences i supersticions recollits a Catalunya a l'entorn dels anys 1864 a 1915. Barcelona: Alta Fulla, p. 50-51. ORTS I PÉREZ, Toni (2004). 'Llegendes sobre bruixes i bruixots, fetillers i sanadors a Dosrius (1882-1960)'. Duos Rios, núm. 1, p. 68.</p> | XIX | <p>En Pau Fontseca, un veí de Dosrius que tenia una barraca al bosc, va veure arribar l'àvia Guinarda. Aquesta es va despullar, va fer tres voltes i es va transformar en guineu, marxant corrent. En Pau li amagà la roba i, quan ella tornà, la amenaçà dient-li que la delataria. A canvi de que no ho fes, l'àvia li prometé que el faria feliç mentre ella visqués. A partir d'aquest moment, les collites d'en Pau foren abundoses i ell prosperà ràpidament. Un dia, però, l'àvia morí i en Pau va anar caient en picat. Les seves collites es podrien abans de que les pogués vendre i, amb els anys, va acabar morint pobre. La mort de l'àvia Guinarda té a veure amb el bestiar d'en Ramon Batlle. Pel que sembla, els animals tenien unes estranyes ferides als ulls i al nas. Un dia van veure que una gran rata s'acostava al bestiar. L'estaborniren d'un fort cop, però quan recuperà la consciència fugí. L'endemà s'assabentaren que l'àvia Guinarda estava greument malalta, l'anaren a veure i aquesta els confessà que ella era la rata. Amb la mort de la Guinarda, el bestiar es va recuperar.</p> | 08075-357 | <p>L'àvia Guinarda era una de les bruixes més conegudes de Dosrius. En Cels Gomis va recollir aquestes llegendes l'any 1882 a Dosrius.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||||
| 48268 | Llegenda del bruixot Ramon Polayna de Canyamars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-bruixot-ramon-polayna-de-canyamars | <p>COLL MONTEAGUDO, R.; MODOLELL ROS, J.M. (1999). Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Vilassar de Mar: Oikos-Tau, p. 90. COLL I MONTEAGUDO, Ramon (2012). El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 77-78. GOMIS I MESTRE, Cels (1996). La bruixa catalana. Aplec de casos de bruixeria, creences i supersticions recollits a Catalunya a l'entorn dels anys 1864 a 1915. Barcelona: Alta Fulla, p. 47-48. ORTS I PÉREZ, Toni (2004). 'Llegendes sobre bruixes i bruixots, fetillers i sanadors a Dosrius (1882-1960)'. Duos Rios, núm. 1, p. 67.</p> | XIX | <p>En Ramon Polayna es va fer bruixot per un període de set anys a finals del segle XIX. Convocava tempestes i atemptava contra els pagesos dels que es volia venjar per un motiu o un altre. En aquest sentit, es va voler venjar d'en Ramon Batlle i Juvany, un veí de Dosrius que no l'havia volgut com a rabassaire de les seves vinyes. Per aquest motiu, durant set anys en Batlle va perdre la collita de raïm. Passat aquest temps, en Polayna va confessar tots els seus pecats i se'l va condemnar a anar un cop a l'any descalç al Santuari del Corredor.</p> | 08075-358 | <p>Aquesta llegenda fou recollida per en Cels Gomis l'any 1882 a Dosrius. Li va explicar un mosso de la masia de can Gemir. Hi ha altres llegendes relacionades amb en Ramon Polayna de Canyamars, sobretot referides a la invocació de tempestes.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||||
| 48269 | Llegenda del batall de la campana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-batall-de-la-campana | <p>COLL MONTEAGUDO, R.; MODOLELL ROS, J.M. (1999). Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Vilassar de Mar: Oikos-Tau, p. 83, 174. COLL I MONTEAGUDO, Ramon (2012). El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 72. GOMIS I MESTRE, Cels (1996). La bruixa catalana. Aplec de casos de bruixeria, creences i supersticions recollits a Catalunya a l'entorn dels anys 1864 a 1915. Barcelona: Alta Fulla, p. 47. ORTS I PÉREZ, Toni (2004). 'Llegendes sobre bruixes i bruixots, fetillers i sanadors a Dosrius (1882-1960)'. Duos Rios, núm. 1, p. 66.</p> | XIX | <p>A finals del segle XIX, durant el funeral d'una de les bruixes més famoses de Dosrius, el batall de la campana de l'església va caure tres vegades mentre la feien sonar. Aquella tarda hi hagué un fort temporal amb pedregada inclosa, que fou la única que es va registrar a tot el terme durant aquell any.</p> | 08075-359 | <p>Aquesta llegenda fou recollida per en Cels Gomis a finals del segle XIX a Dosrius. Les campanes beneïdes de gran tamany eren repudiades per la comunitat de bruixes i bruixots. A Dosrius, la campana Juliana (instal·lada al campanar l'any 1883) era molt apreciada per la població, donat que feia desistir a les bruixes de les seves males intencions i salvava un gran nombre de collites quan aquestes invocaven una tempesta. El mateix Cels Gomis va recollir diversos testimonis de dosriuencs que manifestaven que la campana Juliana havia evitat que moltes tempestes entressin al municipi.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||||
| 48270 | Llegenda del temporal dels quinze dies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-temporal-dels-quinze-dies | <p>COLL MONTEAGUDO, R.; MODOLELL ROS, J.M. (1999). Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Vilassar de Mar: Oikos-Tau, p. 89-90. COLL I MONTEAGUDO, Ramon (2012). El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 77. GOMIS I MESTRE, Cels (1996). La bruixa catalana. Aplec de casos de bruixeria, creences i supersticions recollits a Catalunya a l'entorn dels anys 1864 a 1915. Barcelona: Alta Fulla, p. 69-70. ORTS I PÉREZ, Toni (2004). 'Llegendes sobre bruixes i bruixots, fetillers i sanadors a Dosrius (1882-1960)'. Duos Rios, núm. 1, p. 67.</p> | XIX | <p>Un dia, les bruixes i bruixots del terme van formar una gran tempesta que va durar quinze dies. Durant tot aquest temps van estar ballant dalt del turó d'en Gabarra, ja que no podien entrar dins de Dosrius perquè la campana Juliana no parava de tocar. Passat aquest temps, la corda de la campanar es va embolicar i no va poder continuar tocant. Amb això, les bruixes i els bruixots van entrar al terme provocant una forta pedregada que va pelar els pins i tot. El bruixot Ramon Polayna va explicar que aquell temporal l'havien format a París i que, en menys de quatre minuts, ja havia arribat al Far.</p> | 08075-360 | <p>Pel que sembla, a finals del segle XIX, la gent gran de Dosrius encara recordava aquella tempesta. Alhora hi ha la creença que quan una pedregada ha estat formada per les bruixes, apareix un pèl seu a dins de cada pedra, mentre que si es tracta d'un fenòmen natural no hi ha res. Pel que sembla, en Ramon Polayna era especialista en convocar temporals.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||||
| 48271 | Llegenda de la formació d'una tempesta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-formacio-duna-tempesta | <p>COLL MONTEAGUDO, R.; MODOLELL ROS, J.M. (1999). Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Vilassar de Mar: Oikos-Tau, p. 89. COLL I MONTEAGUDO, Ramon (2012). El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 76-77. GOMIS I MESTRE, Cels (1996). La bruixa catalana. Aplec de casos de bruixeria, creences i supersticions recollits a Catalunya a l'entorn dels anys 1864 a 1915. Barcelona: Alta Fulla, p. 67-68. ORTS I PÉREZ, Toni (2004). 'Llegendes sobre bruixes i bruixots, fetillers i sanadors a Dosrius (1882-1960)'. Duos Rios, núm. 1, p. 66.</p> | XIX | <p>Per formar una tempesta, la bruixa o el bruixot encenia una foguera petita prop d'una font (si no hi ha aigua, no hi pot haver tempesta). D'aquesta foguera en sortia una columna de fum petita que s'anava engrandint de mica en mica i s'anava estenent. Llavors, els bruixots s'enfilaven dalt del núvol de fum i el feien anar cap allà on volien.</p> | 08075-361 | <p>Aquest testimoni fou recollit per Cels Gomis a Dosrius l'any 1883. La formació de tempestes era l'especialitat dels bruixots. Anava acompanyat d'un seguit de balls i gresca que manifestaven la seva alegria davant del mal que estaven a punt de provocar.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 1883 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||||
| 48272 | Llegenda del rector de Dosrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-rector-de-dosrius | <p>COLL MONTEAGUDO, R.; MODOLELL ROS, J.M. (1999). Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Vilassar de Mar: Oikos-Tau, p. 85. COLL I MONTEAGUDO, Ramon (2012). El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 75. GOMIS I MESTRE, Cels (1996). La bruixa catalana. Aplec de casos de bruixeria, creences i supersticions recollits a Catalunya a l'entorn dels anys 1864 a 1915. Barcelona: Alta Fulla, p. 68-69. ORTS I PÉREZ, Toni (2004). 'Llegendes sobre bruixes i bruixots, fetillers i sanadors a Dosrius (1882-1960)'. Duos Rios, núm. 1, p. 66-67.</p> | XIX | <p>Durant una tempesta molt forta al poble de Dosrius, el rector estava a la porta de l'església conjurant-lo amb la campana Juliana (la campana principal del campanar del temple). El rector, cridant a l'aire, va demanar que passés (adreçat a qui havia convocat la tempesta) i li van respondre que no podien perquè la campana estava tocant. Ell va assegurar que no els passaria res, però des dalt es va demanar un prova d'això. El rector va aixecar el peu i un escolà li va treure una sabata i la va llençar al cel. El temporal es va desfer i, al cap d'uns dies, la sabata del mossèn va aparèixer dins d'un pou de glaç.</p> | 08075-362 | <p>Aquesta llegenda fou recollida per en Cels Gomis l'any 1883 a Dosrius. Li explicà una dona del poble, la qual situava els fets ocorreguts a mitjans de segle. Hi ha una variant de la llegenda que assegura que la sabata era de l'escolà i no del rector, i que estava beneïda.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||||
| 48273 | Llegenda de la roca del diable | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-roca-del-diable | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1988). 'Dosrius al primer terç de segle (1900-1933)'. El Comú, núm. 2, p. 19. COLL I MONTEAGUDO, Ramon (2012). El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 54. GOMIS I MESTRE, Cels (1996). La bruixa catalana. Aplec de casos de bruixeria, creences i supersticions recollits a Catalunya a l'entorn dels anys 1864 a 1915. Barcelona: Alta Fulla, p. 94. ORTS I PÉREZ, Toni (2004). 'Llegendes sobre bruixes i bruixots, fetillers i sanadors a Dosrius (1882-1960)'. Duos Rios, núm. 1, p. 65, 68-69.</p> | XIX | <p>Un home que anava a peu de Dosrius cap a Llinars del Vallès es va trobar dos cabrits negres dalt d'una roca. Mentre se'n carregava un a l'esquena per endur-se'l, l'altre cabrit va preguntar: -Dimoni xic, on vas? I l'altre cabrit va respondre: -A cavall d'en Jonàs, cap a Llinars! En aquest moment, l'home va deixar anar el cabrit exclamant: -No em fotràs pas!</p> | 08075-363 | <p>La llegenda fou recollida per en Cels Gomis entre els anys 1882 i 1883 a Dosrius. Hi ha una variant que anomena a l'home com Jaumàs en lloc de Jonàs. En un altra variant de la mateixa, només hi apareix una cabra en lloc de dues.</p> | 41.6256100,2.4204800 | 451725 | 4608372 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||||
| 48274 | Història del pagament de la contribució | https://patrimonicultural.diba.cat/element/historia-del-pagament-de-la-contribucio | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1988). 'Dosrius al primer terç de segle (1900-1933)'. El Comú, núm. 2, p. 19. BOIX, Joan (1990). 'Llegendes d'aquell temps'. El Comú, núm. 16, p. 15. COLL I MONTEAGUDO, Ramon (2012). El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 58. ORTS I PÉREZ, Toni (2004). 'Llegendes sobre bruixes i bruixots, fetillers i sanadors a Dosrius (1882-1960)'. Duos Rios, núm. 1, p. 69.</p> | XIX | <p>El propietari de can Rovira de Dosrius (posteriorment can Llinars) no tenia diners per pagar la contribució muncipal. Quan es va presentar a l'ajuntament manifestant aquest fet, la resposta ve ser que anés a buscar els diners a l'infern. Quan tornava cap a casa, un senyor a cavall el va fer muntar i se'l va endur a l'infern. Un cop allà li dóna la quantitat requerida, especificant-li que pagués aviat perquè si no els diners es tornarien carbó. Uns dies després del pagament, l'ajuntament el va avisar que els diners s'havien convertit en carbó. La seva resposta va ser molt senzilla: -Com que em vau dir que els anés a buscar a l'infern, doncs d'allà són.</p> | 08075-364 | <p>Cronològicament, la llegenda està datada a principis del segle XIX, pels volts de l'any 1800. Existeis una variant que especifica que, per aconseguir els diners, el propietari es va haver de vendre l'ànima al diable.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||||
| 48275 | Història del fantasma de les Diviues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/historia-del-fantasma-de-les-diviues | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1988). 'Dosrius al primer terç de segle (1900-1933)'. El Comú, núm. 2, p. 19. ORTS I PÉREZ, Toni (2004). 'Llegendes sobre bruixes i bruixots, fetillers i sanadors a Dosrius (1882-1960)'. Duos Rios, núm. 1, p. 65.</p> | XIX | <p>Un fantasma s'apareixia als carros que passaven per la zona de les Diviues. Un dia, l'avi de ca l'Estapé va anar a veure què passava i, quan aparegué el fantasma, l'avi se li tirà a sobre. El fantasma va resultar ser una soca, que confessà que feia allò perquè el capellà volia que la gent fes dir misses.</p> | 08075-365 | <p>Aquesta anècdota fa referència al fet que l'església atiava els fenòmens malignes per aconseguir beneficis i per por a perdre fidels.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||||
| 48276 | Llegenda d'en Caragravada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-den-caragravada | <p>COLL I MONTEAGUDO, Ramon (2015). El Maresme històric. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 82.</p> | XVI-XIX | <p>Joan Elies, nascut a Arenys de Munt a principis del segle XVI, era més conegut com en 'Caragravada'. El sobrenom li venia de les marques que tenia a la cara degut al xarampió que va agafar de petit. De ben jove ja vivia pels boscos del Corredor robant, saquejant i incordiant a les dones. De mica en mica va anar embogint, tornant-se una mena de bèstia que matava les ovelles dels ramats a queixalades. Un dia, després d'una gran tempesta, varen trobar el cos d'en Caragravada carbonitzat per un llamp. El seu cos va ser esquarterat i les seves parts s'enterraren en diferents llocs: el cap al Montseny, les extremitats inferiors a la casa nova de Pibernat, el tronc a la bassa de can Bosch de la Quimera, el braç dret a cal Peraire i l'esquerre prop de l'ermita del Corredor.</p> | 08075-366 | 41.6264300,2.4799700 | 456681 | 4608431 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||||||
| 48282 | Cançó de Dosrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canco-de-dosrius | <p>ALBERT, Esteve (1989). La guerra civil a Canyamars (1936-1950)...i els senyors de Barcelona. Argentona: L'Aixernador, p. 109.</p> | XIX-XX | <p>'Terra de Dosrius terra regalada, mengen pa i pinyons tota la setmana. El porc del rector menja cansalada i a can Vallmajor el que els don la gana'.</p> | 08075-372 | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||||||
| 48283 | Himne de la Germandat de Sant Josep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/himne-de-la-germandat-de-sant-josep | <p>DOMINICH I LORENZO, Meritxell (2017). 'Germandat de Sant Josep de Canyamars'. Duos Rios, núm. 3, p. 115.</p> | XX | <p>'Quan han passat les gebrades i sentir es deix la puput a l'oreig plaent s'enlaira el nostre cant de joventut. Passar la llarga hivernada ja la vida es deixondeix si amb algú ha estat dura nostre braç el protegeix. Quant a l'hivern cru del viure hi arribi la malvestat un consol hi dura sempre nostra aimada Germandat. Nostre orgull nostre afany Germandat de Canyamars'.</p> | 08075-373 | <p>L'himne es va estrenar en motiu del centenari de la fundació de la Germandat de Sant Josep de Canyamars. La lletra és del poeta Manel Piera Flo i fou acabada pels srs. Pere Sugrañes i Albert Prats Trian, que també va compondre la música.</p> | 41.6024300,2.4486700 | 454057 | 4605783 | 1979 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Social | 2020-09-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||||
| 48284 | Sardana Amics de Canyamars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-amics-de-canyamars | <p>AMICS DE CANYAMARS (2007). Aplec de Muntanya de Canyamars. 50 anys d'història. Argentona: Ajuntament de Dosrius, p. 24-25, 32-33, 38-39, 50. Https://portalsardanista.cat [Consulta: 24-10-2017].</p> | XX | <p>'A resguard de l'oratge de marina/en la pau del silenci compassat/et recordo ballant una sardana/fent rotllana amb la gent de Canyamars. Com la canya fent aplec/no és mai sola al canyamar,/així et penso trobar,/sempre acompanyat pels teus germans. Sota el pi que verdeja la muntanya,/en la lleu sintonia natural,/per tu canta aquest cor una sardana/en record d'aliança personal. Com la canya venç el riu/arrelant-se sempre en grup,/així cerco jo aixopluc/entre el bon caliu de vells amics. I quan, tot de cop, amb la ventada/la canya s'ajeu al seu passar,/com si fossin mans que fan sardana,/les altres la recolzen sens dubtar. Voldria jo com tu trobar-me,/voldria jo també sentir-me/envoltat de tots aquests germans/agafats de les mans, fent sempre el cercle gran. L'alè del teu amic has de sentir-lo,/el foc del teu germà has d'avisar,/que junts es fa la vida més sentida/perquè és molt buida la mancança d'un company. I si lluny d'aquí estàs tot sol,/si se t'esborra la memòria que a tu et troben a faltar,/l'alè del teu amic has de sentir-lo,/el foc del teu germà has d'avivar,/i canta amb tots nosaltres la sardana/que sigui ja per sempre dels amics de Canyamars'.</p> | 08075-374 | <p>La música d'aquesta sardana fou composada l'any 1984 per Josep Masó i Quer, i està decicada a l'entita Amics de Canyamars. La lletra és obra de Pere Tort Bertran l'any 1987, per incorporar-la al repertori del grup de Caramelles. L'any 1989, la Cobla Montgrins va enregistrar un disc on s'apleguen 10 sardanes referents a l'Aplec de Muntanya de Canyamars i a d'altres aspectes del poble. El disc s'anomena 'Records de Canyamars' i la direcció musical anà a càrrec de Martí Camós Segura. Posteriorment es va editar una continuació d'aquest disc, obra de l'entitat Amics de Canyamars i amb la col·laboració de la mateixa cobla. S'edità en format disc compacte i s'anomena 'Per tu, Canyamars'.</p> | 41.6014000,2.4494000 | 454117 | 4605668 | 1984-87 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2020-09-21 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Josep Masó i Quer i Pere Tort Bertran | 119 | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||
| 48285 | Guariment del mal de ventre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/guariment-del-mal-de-ventre | <p>COLL MONTEAGUDO, R.; MODOLELL ROS, J.M. (1999). Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Vilassar de Mar: Oikos-Tau, p. 151-152. GOMIS I MESTRE, Cels (1996). La bruixa catalana. Aplec de casos de bruixeria, creences i supersticions recollits a Catalunya a l'entorn dels anys 1864 a 1915. Barcelona: Alta Fulla, p. 134. ORTS I PÉREZ, Toni (2004). 'Llegendes sobre bruixes i bruixots, fetillers i sanadors a Dosrius (1882-1960)'. Duos Rios, núm. 1, p. 69.</p> | XIX | <p>Recepta per guarir el mal de ventre consistent en recitar una oració tres cops, mentre s'assenyala el ventre del pacient i resant un parenostre cada vegada. L'oració diu així: 'Entre l'hort i la vinya està el Redemptor, a gust de la senyora i no al gust del senyor. Vi agrit, pa florit, pa de bogues en honra i glòria. De la Santíssima Trinitat aquest mal de ventre sia curat ben aviat'.</p> | 08075-375 | <p>Aquesta oració fou recollida per en Cels Gomis l'any 1882 a Dosrius. Existeixen diverses variants que també es repetien a d'altres poblacions de la contrada.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 63 | 4.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||||
| 48286 | Guariment dels espatllats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/guariment-dels-espatllats | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1988). 'Dosrius al primer terç de segle (1900-1933)'. El Comú, núm. 2, p. 19. ORTS I PÉREZ, Toni (2004). 'Llegendes sobre bruixes i bruixots, fetillers i sanadors a Dosrius (1882-1960)'. Duos Rios, núm. 1, p. 69.</p> | XIX-XX | <p>Hi ha constància que, a principis del segle XX, l'àvia de can Tarau curava els espatllats amb oracions. Primer es comprobava que la persona estigués espatllada: se'l feia seure en una cadira amb les cames juntes, els braços estirats i els dits polzes tocant-se. Si un dels dits era més llarg que l'altre, la persona estava espatllada. L'àvia de can Tarau mirava la longitud dels braços, recitava un parell de vegades unes oracions que havia après de la seva família i, quan tornava a ajuntar els braços, aquests ja s'havien col·locat correctament.</p> | 08075-376 | <p>No hi ha constància de les oracions que es recitaven per guarir els espatllats. A Dosrius, també es té coneixement d'altres persones que guarien aquest mal: en Ricardo de can Jubany (li va ensenyar l'amo d'un cafè de l'Havana de Mataró), en Quico de can Gabarra i en Martori de can Misser Prats.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 63 | 4.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||||
| 48287 | Guariment de la manca de llet al pit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/guariment-de-la-manca-de-llet-al-pit | <p>COLL MONTEAGUDO, R.; MODOLELL ROS, J.M. (1999). Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Vilassar de Mar: Oikos-Tau, p. 153. GOMIS I MESTRE, Cels (1996). La bruixa catalana. Aplec de casos de bruixeria, creences i supersticions recollits a Catalunya a l'entorn dels anys 1864 a 1915. Barcelona: Alta Fulla, p. 168. ORTS I PÉREZ, Toni (2004). 'Llegendes sobre bruixes i bruixots, fetillers i sanadors a Dosrius (1882-1960)'. Duos Rios, núm. 1, p. 70.</p> | XIX | <p>Per fer que a les mares els arribi la llet als pits, es busca una cabra lletera i se li fa bavejar un tros de pa. Després, aquest pa se'l menja la mare, a la que automàticament li puja la llet. Per contra, la cabra perd la seva.</p> | 08075-377 | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 63 | 4.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||||||
| 48288 | Guariment de les cataractes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/guariment-de-les-cataractes | <p>GOMIS I MESTRE, Cels (1996). La bruixa catalana. Aplec de casos de bruixeria, creences i supersticions recollits a Catalunya a l'entorn dels anys 1864 a 1915. Barcelona: Alta Fulla, p. 179-180. ORTS I PÉREZ, Toni (2004). 'Llegendes sobre bruixes i bruixots, fetillers i sanadors a Dosrius (1882-1960)'. Duos Rios, núm. 1, p. 70-71.</p> | XIX | <p>Antigament, les cataractes eren conegudes com a 'perles' o 'desfetes'. Amb aquests noms es referien a les taques o tels que es formaven damunt de les ninetes. El remei dosriuenc per guarir aquest mal consistia en recitar una oració, mentre se senyava tres o nou vegades amb un gra de xeixa (varietat antiga de blat). Cada vegada que se senyaven, tiraven un gra de xeixa dins d'un cubell d'aigua. Amb aquest acte, les cataractes s'anaven fonent. L'oració és la següent: 'Mare de Sant Simeon vós que ne sou tan perfecta, si és perla quedi desfeta; si és blanca al mar s'escàmpia; si és negra al mar s'ogèguia. Clara és la lluna, clar sia el sol, clara sia la vista si Déu vol'.</p> | 08075-378 | <p>Aquesta oració fou recollida per en Cels Gomis l'any 1882 a Dosrius. Existeixen diverses variants que també es repetien a d'altres poblacions de la contrada.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 63 | 4.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||||
| 48289 | Cerimònies de presa de possessió del Castell de Dosrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cerimonies-de-presa-de-possessio-del-castell-de-dosrius | <p>'Escenificació de les cerimònies de presa de possessió del Castell de Dosrius'. El Full. Revista d'informació municipal. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, núm. 34, p. 36-37. VELLVEHÍ I ALTIMIRA, Jaume (2004). 'Les cerimònies de presa de possessió del Castell de Dosrius'. Duos Rios, núm. 1, p. 36-37.</p> | XVIII-XIX | <p>Es tracta de les cerimònies de presa de possessió del Castell de Dosrius, i de les altres propietats del marquès de Castelldosrius, que es feien cada vegada que el marquès anterior havia mort. Era un acte públic de demostració de poder carregat d'accions simbòliques, al que normalment el marquès no assistia. Hi enviava un apoderat o procurador acompanyat d'un notari que aixecava l'acta. Hi ha constància d'una d'aquestes cerimònies feta a la plaça del poble, amb la presència del batlle i dels regidors. L'apoderat es va posar i treure els guants, alhora que declarava que en prenia possessió.També hi ha constància d'una altra cerimònia on la comitiva va anar en primer lloc al castell, després al mas Terradetes (lloc on s'emmagatzemaven els delmes i censos en gra i vi que el poble pagava al marquès) i finalment al mas Gemir (propietat del marquès també). Pel que sembla, aquestes cerimònies variaven en funció de la propietat que es reclamava. Si es tractava d'una casa, l'apoderat entrava un cop era desallotjada i obria i tancava les portes principals diverses vegades com a senyal de possessió. Si per contra era una peça de terra, el procurador agafava un grapat de terra i el llançava a l'aire. Amb el temps, les cerimònies van anar perdent intensitat i cada vegada eren més discretes, fins a covertir-se en un tràmit administratiu privat.</p> | 08075-379 | <p>Bona part de l'actual terme municipal de Dosrius formava part del terme del castell de Dosrius, sota la jurisdicció del marquès de Castelldosrius (els Sentmenat), que rebia les rendes i els tributs d'aquesta zona. Les cerimònies documentades estan datades entre els segles XVIII i XIX (anys 1730, 1780, 1796 i 1842) i estan extretes de les actes que els notaris redactaven, donant fe de la presa de possessió en qüestió. L'agost de l'any 2014, dins dels actes de la Festa Major de Dosrius, es va dur a terme una escenificació de les cerimònies de presa de possessió del Castell de Dosrius, a càrrec de veïns i veïnes del municipi.</p> | 41.6002900,2.4043500 | 450362 | 4605570 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119 | 63 | 4.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||||
| 48193 | La Mina de les Aigües - Casilla Courtin | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-mina-de-les-aigues-casilla-courtin | <p>ALSINA BOIX, Neus; JUBANY PINÓS, M. Àngels (2018). 'El municipi de Dosrius durant el segle XIX. Les transformacions en l'obra pública'. XI Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme: el desenvolupament urbanístic dels pobles del Maresme. Vilassar de Mar: Centre d'Estudis Vilassarencs, p. 116-117. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.OE.02/079, I.OE.03/080. COMPAÑÍA DE AGUAS DE BARCELONA (1873). Aguas de Dos-Rius. Barcelona: La Compañía, p. 6-9. JO, Josep (1988). 'Comunitat d'usuaris de l'aigua'. El Comú, núm. 1, p. 9. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1990). 'El medi natural: Les Aigües (II)'. El Comú, núm. 13, p. 19-23. RAMIS NIETO, Josep. 'La ruta de l'aigua: un recorregut per l'aqueducte de Dosrius a Barcelona'. A Dosrius. Una visita al passat. 4-15 d'agost de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. RAMIS NIETO, Josep. 'Palau, García y Compañía. L'aventura empresarial de Melcior de Palau per portar l'aigua de Dosrius a Mataró (1857-1865)'. A Dosrius. Una visita al passat. 2-14 de setembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 15.</p> | XIX | <p>Edifici aïllat de planta octogonal, que presenta una coberta piramidal de rajola ceràmica i està organitzat en una sola planta. Compta amb un basament motllurat i té els àngles dels paraments reforçats amb pilastres que, alhora, creen plafons rectangulars decorats amb uns rombes centrals en relleu. Els paraments estan rematats amb un fris decorat amb obertures romboïdals i coronat per un ràfec de dentellons. Una cornisa motllurada, a base de filades de maó pla, fa de suport de la coberta. La construcció està bastida amb maons, amb l'aparell de l'obra vist. A l'interior, mitjançant unes escales, s'accedeix a dues galeries d'arc de mig punt bastides en maons, que formen part del sistema de canalització de les aigües de Dosrius cap a Mataró i Barcelona.</p> | 08075-283 | Aiguabarreig rieres de Dosrius i Rials - Zona de Dosrius | <p>L'estructura forma part del sistema de canalització de l'aigua de Dosrius cap a Mataró i Barcelona, per part de la Societat General d'Aigües de Barcelona, S.A. (conegut també com l'aqueducte de Dosrius a Barcelona), bastit entre els anys 1868 i 1882. L'edifici constitueix el principal punt de control de tota l'extracció i conducció d'aigües de l'aqüífer de Dosrius. La conducció d'aquesta aigua es feia mitjançant tres grans barratges o preses subterrànies: el de Batllori, l'aigua del qual circula a través de la Galeria Vella, i els de Xullat i Tarau a través de la Galeria Nova. Ambdues galeries conflueixen a la Casilla Courtin i continuen, com a dues conduccions independents, fins a la Casa Nova (veïnat de Gemir). L'any 1939 es van construïr els dos volums adossats per fer la clorinació de les aigües mitjançant la instal·lació de dos dipòsits al seu interior. Pel que al topònim Courtin és probable que provingui de Josep i Inés Courtin, els propietaris de la finca La Resclosa, una peça de terreny molt propera a la casella. Aquests propietaris van cedir a la companyia el dret a construir i mantenir una mina subterrània d'absorció i conducció de l'aigua.</p> | 41.5927000,2.4048400 | 450397 | 4604727 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48193-foto-08075-283-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48193-foto-08075-283-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48193-foto-08075-283-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2020-09-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'edifici compta amb dos volums adossats de factura més moderna que el desvirtuen. | 119|98 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 48113 | Font dels Avellaners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-avellaners | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.31/193.</p> | Finals del segle XX | <p>Estructura aïllada bastida en un talús del terreny. Està formada per un mur rectangular encastat al talús, que presenta un coronament ondulat i està bastit en pedra de diverses mides disposada irregularment i amb un revestiment arrebossat. Dos murets laterals emmarquen l'estructura a mode de bancs correguts.</p> <p>L'aigua de la font brolla a través d'un broc metàl·lic de factura moderna encastat al mur i cau dins d'una pica de planta rectangular bastida en pedra, amb l'interior enrajolat. Damunt del broc hi ha una placa metàl·lica que al·ludeix a la seva restauració: 'Font dels Avellaners / Restaurada pel Grup Els Planells 1995'.</p> <p>Damunt de la mateixa, hi ha una mina oberta en un dels afloraments rocosos de la zona. Presenta una obertura irregular emmarcada en pedra desbastada i tancada amb una reixa de ferro.</p> | 08075-203 | Al costat esquerre del torrent de l’Aiguaviva a la part més alta del Sot d’Aiguadescens. Veïnat de Rimbles, zona de Canyamars, dins de Can Xerrac. | <p>En origen, l'indret estava freqüentat pels pagesos i pastors de les masies properes que hi feien mena quan estaven treballant pels camps i boscos del voltant. L'aigua prové de la mina que hi ha al damunt, la qual recull l'aigua que ve del sot de can Xerrac. Aquesta aigua anava a parar a una bassa, situada a sota la font, amb la qual es regaven els horts de la casa.</p> <p>La font és una construcció que vol recollir l’aigua que surt d’una mina antiga de Can Xerrac situada a la part alta del Sot o Fondo d’Aiguadescens.</p> <p>El topònim dels Avellaners fa referència a la vegetació que caracteritza la zona.</p> | 41.5816200,2.4561200 | 454663 | 4603468 | 08075 | Dosrius | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48113-foto-08075-203-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48113-foto-08075-203-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | Inexistent | 2024-07-16 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'estructura: font de l'Avellaner. L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. Les imatges han estat extretes de l'espai web Wikiloc. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||
| 48306 | Meandre de la riera de Dosrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/meandre-de-la-riera-de-dosrius | <p>RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 15.</p> | <p>Corba molt pronunciada que forma la riera de Dosrius, al seu pas per la banda de migdia del nucli urbà, entre l'aiguabarreig amb el sot de les Canals i el que es crea amb la riera de Rials. El meandre està delimitat per les plantacions de plataners i les zones d'horts, a la riba de tramuntana, i per un bosc d'alzinar amb llorers, a la riba de migdia. En aquest punt (de la mateixa manera que a bona part del curs fluvial), la riera està constituïda per una acumulació de sorral o areny que s'inunda amb facilitat. La vegetació de ribera està formada per oms, robínies, herbei, lledoners, saücs i gatells, entre d'altres espècies.</p> | 08075-396 | Al sud del nucli urbà - Zona de Dosrius | 41.5919700,2.4070800 | 450583 | 4604644 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48306-foto-08075-396-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48306-foto-08075-396-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||||||
| 48222 | Fons documental de Dosrius a l'Arxiu Comarcal del Maresme (ACM) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-dosrius-a-larxiu-comarcal-del-maresme-acm | <p>SERRANO, Alexis (2017). 'Dosrius, Cayamars i el Far, des de les fonts notarials i registrals de l'Arxiu Comarcal del Maresme. Breu aproximació als fons documentals del Districte Notarial de Mataró (1751-1917) i de l'Ofici i Comptadoria d'Hipoteques de Mataró (1768-1862)'. Duos Rios, núm. 3, p. 92-97. Http://xac.gencat.cat/ [Consulta: 13-05-2018].</p> | XII-XIX | <p>Fons documental de Dosrius custodiat a l'Arxiu Comarcal del Maresme. La documentació està inventariada dins de les col·leccions documentals que l'arxiu custodia i, a grans trets, està datada entre els segles XII i XIX. Es tracta d'un total de 8 fons documentals: col·lecció de documents de la família Jofre de Mataró (any 1810), col·lecció de pergamins i documents en paper del mas Vallmajor de Dosrius (entre 1143 i 1790), Districte notarial de Mataró (mitjans del segle XIX), Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena de Mataró (1797-1851), fons del procurador Josep de C. Tuñí i Falguera (1514-1609), fons de l'Ofici i Comptadoria d'Hipoteques de Mataró (1768-1840) i un plec de documents de la masia de can Llibre (segle XVIII). Entre d'altres documents hi ha vendes, testaments, dotàlies, àpoques, llibres de registre, etc. L'arxiu també compta amb diverses publicacions de premsa històrica que recullen dades referents al municipi (El Mataronès, Crónica Mataronesa, El Cronista, etc.), així com imatges antigues.</p> | 08075-312 | Arxiu Comarcal del Maresme - Carrer d'en Palau, 32 - Mataró | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48222-foto-08075-312-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48222-foto-08075-312-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48222-foto-08075-312-3.jpg | Física | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat extretes de l'espai web Arxius en línia de la Generalitat de Catalunya. | 94|98|119|85 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||
| 48348 | Fons documental del mas Vallmajor de Dosrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-mas-vallmajor-de-dosrius | <p>CAPDEVILA, Alexandra; SUBIÑÀ, Enric; RAMIS, Josep; SERRABO, Alexis (2018). Els Vallmajor de Dosrius, una nissaga entre l'Edat Mitjana i l'Època Contemporània. Mataró: Arxiu Comarcal del Maresme; Ajuntament de Dosrius. Http://xac.gencat.cat/ [Consulta: 13-05-2018].</p> | XII-XVIII | <p>Fons documental procedent del Mas Vallmajor de Dosrius i format per un total de 114 pergamins i sis documents en suport paper, amb un abast cronològic comprès entre mitjans del segle XII i finals del segle XVIII. El fons està constituït per la documentació personal i familiar, patrimonial, administrativa i comptable, judicial i eclesiàstica de la família, relacionada tant amb l'administració i organització del mas com amb la distribució del patrimoni familiar. La documentació està escrita en català, castellà i llatí. Entre els documents del fons destaca un privilegi reial de 1322 de Jaume II, una butlla pontifícia signada pel Papa Urbà VIII (segle XVII), una proclama de don Jerónimo Girón de Moctezuma Ahumada i Salcedo relativa als preus de la fusta i un diploma provincial de l'Orde dels Carmelites Descalços de Catalunya i Balears, en reconeixement a un dels membres de la família Vallmajor.</p> | 08075-438 | Arxiu Comarcal del Maresme - Carrer d'en Palau, 32 - Mataró | <p>Es tracta d'una de les famílies pageses més rellevants del terme de Dosrius durant l'edat mitjana i l'etapa moderna, amb una important acumulació de patrimoni tal i com es dedueix del seu fons documental. Aquest fons estigué instal·lat al Mas Vallmajor fins a principis del segle XX, moment en què la masia fou venuda. Tot i que no es pot assegurar, és probable que la major part del fons documental en paper desaparegués en aquests moments. La família, que es traslladà a Mataró, només va conservar els pergamins, emportant-se'ls amb ells. Aquesta documentació ingressà en règim de cessió en comodat a l'Arxiu Comarcal del Maresme l'any 2017, per part del sr. Joan Maria Vallmajor.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48348-foto-08075-438-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48348-foto-08075-438-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48348-foto-08075-438-3.jpg | Física | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat extretes de la publicació referenciada a l'apartat Bibliografia. | 94|119|85 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 48224 | Fons d'Esteve Albert i Corp a l'Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-desteve-albert-i-corp-a-larxiu-comarcal-del-pallars-sobira | <p>MARUGAN I VALLVÉ, Carme Maria (2004). 'El fons personal d'Esteve Albert i Corp dipositat a l'Arxiu Històric Comarcal de Sort'. Duos Rios, núm. 1, Monogràfic In memoriam Esteve Albert i Corp, p. 35-37. RENIU I CALVET, Josep (1998). Esteve Albert i Corp. Esbós biogràfic (1914-1995). 81 anys d'una vida. Dosrius: Ajuntament de Dosrius. Http://xac.gencat.cat/ [Consulta: 13-05-2018].</p> | XX | <p>Fons personal d'Esteve Albert i Corp (codi de referència CAT 210 13 001) custodiat a l'Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà. El fons té un volum de 55 m.l. i és força heterogeni. Pel que fa a l'apartat creatiu hi ha poesia, prosa, assaig històric, teatre, així com material molt divers sobre les representacions que va portar a terme (pessebres vivents, obres de caràcter històric, etc.) i també dels actes commemoratius que va organitzar o va participar. També destaca una sèrie de correspondència amb uns 295 corresponsals, als quals va escriure entre els anys 1931 i 1994, i de 928 corresponsals dels que va rebre cartes entre els anys 1921 i 1994. En canvi, el fons conserva poca documentació pel que fa a la seva obra política. En general, aquests documents estan escrits en català i castellà, alguns de manuscrits. El fons es complementa amb la biblioteca de l'autor i algunes imatges.</p> | 08075-314 | Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà - Carrer de Joaquim Sostres, s/n - Sort | <p>El dosriuenc Esteve Albert i Corp va néixer l'any 1914 i va morir a Andorra la Vella el 1995. Fou un activista cultural i polític que desenvolupà una intensa tasca a Catalunya, Andorra i la Catalunya Nord. Aquest fons fou ingressat a l'Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà (antic Arxiu Històric Comarcal de Sort) el 28 de març de 1995. Posteriorment es van anant incorporant altres ingressos finalitzant amb la biblioteca, que fou portada des d'Andorra el 26 de maig de 2015. Pel que sembla, aquesta documentació es trobava situada en diverses ubicacions del Pirineu i del Maresme. El primer inventari del fons finalitzà el setembre del'any 1998, mentre que la biblioteca fou inventariada l'estiu de l'any 2015.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48224-foto-08075-314-1.jpg | Física | Popular | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat extretes de l'espai web Arxius en línia de la Generalitat de Catalunya. | 119 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 48223 | Fons documental de Dosrius a l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-dosrius-a-larxiu-nacional-de-catalunya-anc | <p>FERNÁNDEZ TRABAL, Josep (2008). 'Arxius de la noblesa. El fons Llinatge Mercader, comtes de Bell-lloc'. Butlletí de l'Arxiu Nacional de Catalunya, núm. 19, p. 2-11. ILLA COLOMER, Joan (2014). 'El domini de la baronia de Dosrius al Montseny'. Monografies del Montseny, 29. Viladrau: Amics del Montseny, p. 103-114. MALLORQUÍ, Elvis (2015). Col·lecció diplomàtica dels Cartellà, cavallers de Maçanet de la Selva (1106-1301). Barcelona: Fundació Noguera. Http://xac.gencat.cat/ [Consulta: 13-05-2018].</p> | XI-XX | <p>Fons documental de Dosrius custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. La documentació està inventariada dins de 44 fons i col·leccions documentals que l'arxiu custodia, entre els que destaca el fons del Llinatge Sentmenat-Marquesos de Castelldosrius (Fons ANC1-167), datat a partir del segle XI i fins al XVII. Aquest fons està integrat per una col·lecció de pergamins de grans dimensions, dels quals 1138 exemplars van ser produïts o aplegats pels Sentmenat. Està format per la documentació familiar, judicial i religiosa del llinatge, i la documentació referida als patrimonis i drets de Dosrius i Canyamars (vendes, establiments emfitèutics, àpoques, capbreus, inventaris i llistats, etc.), entre d'altres termes. Els Sentemenat, inicialment castlans dels castell de Dosrius i posteriorment propietaris dels drets alodials del mateix, reuniren diferents arxius familiars a l'entorn del seu llinatge, sobretot pel que fa a la política matrimonial duta a terme. En el cas de Dosrius, el fons compta amb diversos pergamins i documents de la família Cartellà, anterior propietària de la baronia del terme de Dosrius. De la resta de fons que integren la documentació relacionada amb el terme de Dosrius, destaca el fons del Llinatge Mercader, comtes de Bell-lloc (Fons 755), on apareixen mencionats els masos Pruna i Bosc dins de les propietats de la família Marís i Lloreda. Aquestes propietats havien passat a formar part de les possessions dels Bell-lloc per herència familiar. També cal destacar els fons de diversos departaments de la Generalitat de Catalunya i altres arxius familiars, entre d'altres.</p> | 08075-313 | Arxiu Nacional de Catalunya - Carrer de Jaume I, 33 - Sant Cugat del Vallès | <p>El fons nobiliari del Llinatge Mercader, comtes de Bell-lloc, fou ingressat a l'Arxiu Nacional de Catalunya l'any 2007, a títol d'adquisició a càrrec del pressupost del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48223-foto-08075-313-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48223-foto-08075-313-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48223-foto-08075-313-3.jpg | Física | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat extretes de l'espai web Arxius en línia de la Generalitat de Catalunya. | 94|98|119|85 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 47968 | Can Figueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-figueres-0 | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.47/066. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. SUBIÑÀ I COLL, Enric (2017). 'Dosrius i Canyamars a l'edat mitjana. Una terra de pagesos'. Duos Rios, núm. 3, p. 27. Http://www.gnomonica.cat/ [Consulta: 27-09-2017].</p> | XVI-XVII | <p>Masia aïllada i reformada envoltada de jardí, que consta de dos cossos adossats disposats a diferent nivell que li confereixen una planta rectangular. Ambdós volums presenten una coberta de teula àrab de dues vessants, amb els careners paral·lels a la façana principal i ràfecs de teula àrab. Estan distribuïts en planta baixa i pis. El volum principal compta amb tres portals d'obertura rectangular a la planta baixa, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes de fusta. Al pis hi ha tres finestres rectangulars amb les llindes de fusta i els ampits motllurats. El de la banda de llevant presenta els brancals bastits amb carreus de pedra. Destaca un rellotge de sol de pedra, amb el gnònom de vareta, la numeració romana i decorat amb motius florals i geomètrics. L'altre volum presenta un gran portal rectangular amb llinda de fusta i protegit amb un petit voladís de teula àrab. Al seu costat hi ha tres petites obertures rectangulars, a mode de forats de ventilació. Damunt del portal hi ha una finestra balconera d'obertura rectangular, delimitada amb una balaustrada d'obra emblanquinada. En darrer terme, adossat a la façana de llevant del volum principal, hi ha un petit cos rectangular cobert amb teulada d'un sol vessant i organitzat en un sol nivell. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats, amb les cantoneres formades amb carreus de pedra. Al davant de la masia hi ha una bassa de planta rectangular amb els paraments revestits i la part superior bastida amb cairons.</p> | 08075-58 | Avinguda de Can Figueres, 18-20 - Urbanització de Can Figueres - Zona de Canyamars | <p>La primera referència documental de la masia la trobem en el fogatge de l'any 1497, en el que apareix el topònim 'Figueres'. Dins del segle XVI, en el fogatge de l'any 1515, es menciona en Gaspar Figueres i, posteriorment, en capbreu de les rendes de Dosrius i Canyamars datat l'any 1570, hi consta Esteva Figuera, del 'Manso Figueres'. També apareix en una relació titulada 'Noms dels masos en que es composen la parròquia de Dosrius y Canyamas quan totes estan baix domini directe de la casa de Marquès de Castelldosrius' com a 'mas Figueres'. Posteriorment, segons una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, l'any 1632 apareixen dues cases anomenades 'Figueras' dins del veïnat de Canyamars, tot i que en la relació de l'any 1897 només en consta una amb el mateix topònim. Posteriorment torna a aparèixer en una 'Llista per cobrar en lo terme de cañamás un ters i mitx de cadastro per lo enganxament de los soldats que dit poble contribueix', datada durant el segle XVIII i pertanyent al fons documental de la família Gel i Amat de Canyamars. L'edifici torna a estar referenciat en les 'Llibretes per cobrar lo reial cadastro de dosrius y cañamas del primer ters de 1786', i també en les posteriors fins l'any 1792. Posteriorment, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. L'edifici fou objecte de diverses reformes entre els anys 1983-1985 i, finalment, l'any 2002. Aquestes reformes donaren a la masia l'aspecte actual.</p> | 41.5988200,2.4425000 | 453540 | 4605385 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47968-foto-08075-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47968-foto-08075-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47968-foto-08075-58-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||
| 48047 | Can Pruna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pruna-0 | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 109, 112. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.68/148. PLANS BERENGUER, Anna (2017). 'Notícies del llinatge Belloch a can Bosc'. Duos Rios, núm. 3, p. 79. PUIG-PLA, Josep (2017). 'Vida rural i Guerra Civil al Far (1936-1939)'. Duos Rios, núm. 3, p. 140. RAMIS NIETO, Josep. 'El poble de Dosrius abans de la dècada de les estadístiques'. A Dosrius. Una visita al passat. 4-11 de juny de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. SUBIÑÀ I COLL, Enric (2017). 'Dosrius i Canyamars a l'edat mitjana. Una terra de pagesos'. Duos Rios, núm. 3, p. 27.</p> | XVI-XVII | <p>Masia aïllada i reformada envoltada de jardí, que està constituïda per diversos cossos adossats que li proporcionen una planta irregular. El volum principal està format per dos cossos adossats, amb les cobertes de teula àrab de dues vessants i els careners perpendiculars a la façana principal. Consten de planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. Al seu costat hi ha una finestra rectangular, amb els brancals fets de carreus i la llinda plana monolítica. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars reformades. Destaca l'ampit de la finestra central del pis, de granit motllurat i decorat amb una roseta central i dues testes humanes laterals. Destaca un rellotge de sol repintat. Les façanes laterals presenten finestres rectangulars emmarcades amb el mateix revestiment que cobreix les parets. La construcció té els paraments arrebossats i pintats, amb carreus de pedra embellint les cantoneres de la façana principal. El cos posterior, bastit en pedra i amb carreus a les cantonades, presenta obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra a totes les façanes. Destaca, a la façana de llevant, un gran arc rebaixat bastit amb maons disposats a sardinell, que està mutilat per un petit volum adossat en perpendicular. Aquest volum és rectangular, d'una sola planta i coberta plana. Hi ha dues obertures d'arc rebaixat obertes a l'exterior. Adossats a la banda de ponent hi ha dos cossos rectangulars més, força més moderns. Adossat a la façana principal, al costat del portal, hi ha un pou de planta rectangular.</p> | 08075-137 | Avinguda de Dosrius, 42Bis - Can Massuet del Far | <p>La primera referència documental directa de la masia la trobem en el fogatge de l'any 1515, on apareix mencionat el mas Pruna. Posteriorment, l'any 1765, la masia apareix mencionada en un inventari força detallat del mas Bosc del Far i les seves propietats. Segons aquest document, la masia de can Pruna havia entrat a formar part del patrimoni d'aquest mas l'any 1760. Més endavant, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, i dins del llistat de l'any 1897 present en aquest document, hi apareix el topònim 'Pruna' situat dins del veïnat del Far. En aquest sentit cal especificar que, el veïnat del Far, no va formar part del municipi de Dosrius fins l'any 1836. Segons les fonts orals, la masia de can Pruna formava part de les propietats de la família Massuet, que també tenia les masies de can Massuet, can Pau Pastor, la Casa Nova i can Domingo. Els darrers masovers que visqueren a la masia s'hi instal·laren l'any 1930. L'any 1964, la masia fou venuda als promotors de la urbanització La Esmeralda, actual can Massuet del Far. Tot i això, posteriorment, aquests masovers els hi varen comprar l'edifici. Durant un temps, a la masia s'hi va instal·lar un restaurant, que fou tancat l'any 1990. En l'actualitat té un ús residencial. Pel que sembla, el cos posterior que forma part del volum principal és més antic que aquest, i es podria remuntar al segle XV. Quant a les reformes, en una de les primeres reparacions que es va fer a la teulada, es va poder comprobar que, en origen, era feta a base de canyes de jonc i fang.</p> | 41.6172500,2.4231800 | 451944 | 4607442 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48047-foto-08075-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48047-foto-08075-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48047-foto-08075-137-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||
| 48145 | Rellotge de sol de can Pruna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-pruna | <p>Http://www.gnomonica.cat/ [Consulta: 27-09-2017]. Núm. Referència: 5863.</p> | XIX-XX | <p>Rellotge de sol reformat, de perfil rectangular amb emmarcament. És del tipus vertical a migdia, amb una orientació sud i està pintat al bell mig de la façana principal. Presenta un gnòmon de vareta amb un rombe al pol i la numeració aràbiga. Les marques horàries indiquen les hores i les mitges hores en cicles de 12 hores, de les 6 del matí a les 6 de la tarda, amb la línia de les 12 en vertical. A la part inferior hi ha el següent lema: 'TU SENSE SOL JO SENSE FE CAP DELS DOS SOM RES'. A la part superior hi ha una franja pintada de color blau i el marc és de color grana.</p> | 08075-235 | Avinguda de Dosrius, 42Bis - Can Massuet del Far | 41.6172500,2.4231800 | 451944 | 4607442 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48145-foto-08075-235-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48145-foto-08075-235-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48145-foto-08075-235-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-21 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 228,99 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.