Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 48176 | Hipogeu de la Costa de can Martorell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hipogeu-de-la-costa-de-can-martorell | <p>AGUSTÍ I FARJAS, Bibiana et al. (2003). La Costa de can Martorell: un hipogeu de fa 4000 anys a Dosrius. Dosrius: Ajuntament de Dosrius. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.JA. 12/259. BASSOLS I FERNÀNDEZ, Imma (2004). 'Dosrius i la seva prehistòria'. Duos Rios, núm. 1, p. 15. BASSOLS I FERNÀNDEZ, Imma; DAVÍ I SALVANYÀ, Daniel; FONT I COT, Josep Oriol; LLEONART I CASADEVALL, Robert; LOU I MARTÍNEZ, Toni (2018). 'Dòlmens i menhirs entre la Tordera i el Besòs. El grup megalític del Maresme i el Baix Vallès'. Monografies del SERP, núm. 13. Barcelona: SERP (Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòriques), Universitat de Barcelona, p. 146-164, 268-269, 270-271, 303, 326, 332. DIVERSOS AUTORS (2003). 'La Costa de can Martorell (Dosrius, El Maresme). Mort i violència en una comunitat del litoral català durant el tercer mil·leni aC'. Laietania, 14. Mataró: Patronat Municipal de Cultura de Mataró - Museu de Mataró. PEDRO PASCUAL, Mireia (2003). Prospecció dels jaciments paradolmènics de Catalunya (nordest peninsular): comarca del Maresme. Mem. Núm.: 4419. [Inèdit], p. 7-21. RAMIS NIETO, Josep. 'Els pobladors prehistòrics de Dosrius'. A Dosrius. Una visita al passat. 1-21 de gener de 2018. Bloc. Accés el 9 de febrer de 2018.</p> | Les parets de la cambra estan lleugerament esllavissades. | <p>Es tracta d'una estructura mixta formada per una cambra funerària amb corredor excavada a la roca granítica de la vessant de migdia del turó, amb un vestíbul o avantcambra d'accés megalític. La cambra presenta una planta semicircular (5m llargada x 3m amplada x 2m alçada) sense sostre, donat que es va esfondrar damunt del nivell arqueològic. El corredor (2,25m llargada x 1,60m amplada x 1,40m alçada), de planta allargassada, comunica el vestíbul amb la cambra. L'avantcambra (1,75m amplada x 1m llargada), de planta trapezoïdal, està formada per tres grans lloses arrenglarades i clavades al subsòl (la llosa-porta es va documentar desplaçada del seu lloc original). La intervenció arqueològica va documentar tres nivells estratigràfics diferents: el nivell superficial, format per terra i restes òssies disperses, un segon nivell format pels blocs de pedra que formaven la volta original que cobria la cambra i el corredor, i un tercer nivell on es documentà abundància de restes òssies humanes (afectades per l'enderroc) i bona part del material arqueològic documentat. En concret es van documentar entre 195 i 205 individus enterrats d'ambdós sexes, majoritàriament entre 20 i 40 anys, tot i que també hi havia infants. Entre aquestes restes es van documentar 68 puntes de fletxa de sílex, diversos fragments de ceràmica campaniforme, dos molins manuals de pedra i diverses restes faunístiques, entre d'altres. La recerca arqueològica va concloure que un fet accidental, probablement un conflicte bèl·lic entre grups, va comportar la mort d'un volum important de població.</p> | 08075-266 | Vinya d'en Tit - Veïnat de Gemir - Zona de Dosrius | <p>La descoberta del jaciment fou fortuïta. L'any 1995, en el decurs d'una passejada per la zona, Daniel Daví, membre de la Secció Arqueològica del Museu de Mataró, s'adonà de la presència de les lloses que formen part de l'avantcambra de l'hipogeu. Posteriorment, entre els anys 1995 i 1996, es realitzaren diverses campanyes d'excavació d'urgència dirigides per l'arqueòloga Sara Aliaga. Un cop finalitzades, les puntes de fletxa foren exposades al Museu de Mataró l'any 1996, on es troben custodiades. Durant la revisió de la Carta Arqueològica del Maresme efectuada l'any 2008, es constatà l'abandonament de l'estructura i el fet que s'estaven fent extraccions de sauló en una zona molt propera al jaciment (vessant de migdia del turó de can Martorell). Finalment, l'any 2011, el jaciment fou degudament adequat i senyalitzat.</p> | 41.5941800,2.4139700 | 451159 | 4604886 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48176-foto-08075-266-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48176-foto-08075-266-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'estructura: cova sepulcral de la costa de can Martorell-Vinya d'en Tit. Cronològicament, el jaciment s'adscriu dins del període Calcolític (2200-1800 a.C). | 79 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 48341 | Camí de les Carenes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-les-carenes | <p>CLARIANA I ROIG, Joan Francesc (1988). 'Les vies de comunicació del Maresme a l'antiguitat: Estat de la qüestió'. V Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró: Museu Arxiu de Santa Maria, p. 15, 21.</p> | XVI-XXI | <p>Antic camí rural que creua el terme municipal de Dosrius per la banda sud-est, entre el coll de Lorita i la creu de Rupit. El camí parteix del camí dels Contrabandistes, al seu pas per l'alçada del veïnat de Vall, i segueix el curs de la riera de Sant Simó passant per Sant Martí de Mata. La via entra dins del terme dosriuenc pel coll de Lorita, resseguint la serra Polsaruda fins a la font del Mal Pas (aquest tram és conegut com el Camí Ral). Posteriorment continua vers el nord fins a empalmar amb el camí de Rupit, en el paratge de la creu de Rupit. En aquest punt, el traçat surt del terme municipal. En l'actualitat, aquest camí coincideix amb el traçat del GR-83. A uns 150 metres al sud del coll de la cadena de can Tintorer, a la serra Polsaruda i en paral·lel al traçat actual de la via, es conserven les restes d'un curt tram de via empedrada.</p> | 08075-431 | Veïnats de Rimbles i Rupit - Zona de Canyamars | <p>El tram de camí corresponent a la serra Polsaruda fou reformat a principis del anys 90 del segle XX, aproximadament.</p> | 41.5908800,2.4711300 | 455921 | 4604489 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48341-foto-08075-431-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48341-foto-08075-431-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48341-foto-08075-431-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'element: camí del Gironès. L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 94|98|119|85 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 47915 | Sant Andreu del Far | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-andreu-del-far | <p>ALBERT, Esteve (1989). La guerra civil a Canyamars (1936-1950) i els senyors de Barcelona. Argentona: L'Aixernador, p. 52-54. ALMERICH I PADRÓ, Paulina (1996). Una història diferent: les parròquies del Maresme. Vallgorguina: Associació Cultural Vallgorguina, p. 16, 48, 49, 57. ALMERICH I PADRÓ, Paulina (2000). Les ermites del Maresme. Vallgorguina: Associació Cultural Vallgorguina, p. 13, 18, 22, 23, 24, 26, 27, 40. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1989). 'L'ermita de Sant Llop i l'església de Sant Andreu del Far'. El Comú, núm. 9, p. 18-19. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 38-39. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.R.04/004. AMAT I TEIXIDÓ, Jordi (2014). Retalls de la Guerra Civil al Maresme (1936-1939). Canet de Mar: Els 2 Pins, p. 490. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Pla Especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Aprovació definitiva 20-07-1989. [Inèdit]. GAVÍN I BARCELÓ, Josep Maria (1991). Maresme. Col. Inventari d'esglésies, 24. Barcelona: Pòrtic, p. 64. GRAUPERA I GRAUPERA, J.; BRIANSÓ I PALLÀS, A. (2007). El Maresme. [Vallbona de les Monges]: March, DL, p. 55. MAS, Joseph Pbre. (1920). Notes històriques d'Alfar. Barcelona: Tipografia Catalana Casals. MAS, Mn. Joseph Pbre. (1921). Notes històriques del Bisbat de Barcelona. Volum XIII. Barcelona: Tipografía Catolica Pontificia, p. 48-51. MAS, Joseph Pbre. (1923). Nota històrica. La Mare de Déu del Socors, del Corredor. Parròquia d'Alfar. Barcelona: Tipografia Catalana Casals, p. 4. PUIG-PLA, Josep (2017). 'Vida rural i Guerra Civil al Far (1936-1939)'. Duos Rios, núm. 3, p. 140-141. RAMIS NIETO, Josep. 'Apunts per a una història de la guerra civil a Dosrius (1936-1939)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1-6 d'abril de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. Http://www.poblesdecatalunya.cat/ [Consulta: 27-09-2017].</p> | XVI-XVII | <p>Església d'una sola nau amb dues capelles laterals disposades a mode de creuer i un absis poligonal capçat a llevant. La nau està coberta amb una volta de creueria de dos trams, amb els nervis adovellats i sostinguts amb mènsules decorades amb testes humanes recolzades als murs. Aquests nervis s'uneixen a la part superior amb claus de volta circulars i esculpides. Al seu torn, l'absis està cobert amb una volta de creueria radial, amb els culs de llàntia i la clau esculpits. Destaquen les mènsules que sostenen l'arc presbiterial, decorades amb uns éssers fantàstics. Les capelles laterals també estan cobertes amb voltes de creueria (amb clau superior i capitells esculpits) i s'obren a la nau mitjançant arcs apuntats adovellats. El temple s'ilumina mitjançant finestres d'arc de mig punt adovellades obertes a les capelles i un òval circular a l'absis. A l'extrem sud-est de l'edifici, adossada al presbiteri, hi ha la sagristia. La façana principal presenta una portalada d'obertura rectangular, amb la llinda plana i els brancals bastits amb carreus de pedra. Presenta un guardapols superior i una motllura rectilínia a l'intradós de l'obertura. Damunt seu hi ha un rosetó adovellat i esculpit. La façana està coronada per un campanar de planta quadrada desplaçat cap a l'extrem sud-oest del parament. Compta amb dues obertures d'arc rebaixat bastides amb maons i situades a les cares llevant i ponent, on hi ha les campanes. El campanar té una coberta plana amb merlets bastits amb maons. La construcció està bastida en pedra de diverses mides, amb els paraments arrebossats. Les cantoneres estan embellides amb carreus. A l'interior del temple, a la zona central del paviment de la nau, hi ha una làpida de pedra de la família Arenes: 'MONTSERRAT ANTICH ARENAS Y ELS SEUS'. A l'exterior, una gran escala de pedra dóna accés al temple des de l'era de la masia de can Guinart. A la banda de migdia hi ha el cementiri, amb un bloc de nínxols i dues tombes monumentals. Aquest recinte està tancat amb una porta de reixa de ferro.</p> | 08075-5 | Veïnat del Far, s/n - Zona del Far | <p>La primera notícia documental directa de l'església parroquial de Sant Andreu del Far està datada l'any 1164. En aquest document, Bernat de Faro lliura a l'església (que apareix anomenada com Sant Andreu de Bona Conjuncta) part de l'alou que Sanxa de Roca i Guillem de Bell·lloch. Des dels inicis, el temple depenia de l'església de Santa Maria de Llinars. Posteriorment, en una escriptura de concòrdia de l'església datada l'any 1186, apareix anomenada com a Sant Andreu de Mala Conjuncta. A principis del segle XIV, mossèn Berenguer Guinart (de la masia de can Guinart, situada al seu costat) va prendre possessió d'aquesta església. Per aquest motiu, el bisbe la va fer independent de la de Santa Maria de Llinars i va assignar al religiós algunes obligacions respecte a la mateixa (posteriorment tornaria a ésser sufragània de Llinars). L'any 1449, consta Miquel Arenes com a propietari del mas que porta el seu nom, dintre de la parròquia de Sant Andreu de Bona Conjuncta. De mitjans del segle XVI hi ha dos documents datats els anys 1535 i 1542, on apareixen citats els dos noms 'Bona Conjuncta' i 'Far'. L'any 1597, el bisbe Joan Dimes Loris li donà l'autonomia com a parròquia instat pels parroquians del Far. Finalment, l'any 1630 ja se cita únicament la parròquia del Far (segons Esteve Albert, el nom prové d'un far que hi hagué a la zona i que cremava a les nits per orientar els caminants). És probable que la família Arenes fos en part promotora de la construcció de l'edifici que ha arribat fins als nostres dies, i que fou construït entre els segles XVI-XVII (l'hipogeu de l'interior del temple n'es una mostra). En aquest sentit, al cementiri del temple hi ha enterrats els descendents de les famílies més destacades de la zona (Massuet, Farrerons, Guinart, Bosc). De l'any 1784 data el retaule plateresc del temple, el qual va desaparèixer durant la guerra Civil. L'any 1919, la parròquia de Sant Andreu del Far era a càrrec del rector de Santa Maria de Llinars, que hi celebrava els oficis i administrava els sagraments. Des del segle XX, l'església és parroquial.</p> | 41.6238100,2.4355700 | 452981 | 4608163 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47915-foto-08075-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47915-foto-08075-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47915-foto-08075-5-3.jpg | Inexistent | Modern|Renaixement|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-21 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: Sant Andreu de Bonaconjunta, Sant Andreu de Malaconjunta. L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 94|95|93 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 47916 | Santuari del Corredor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santuari-del-corredor | <p>ABRIL I FIGUERAS, Mn. Jaume (2011). Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Origen, història i restauració del santuari. [S.l.]: Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Parròquia de St. Andreu d'Alfar. ALBERT, Esteve (1989). La guerra civil a Canyamars (1936-1950) i els senyors de Barcelona. Argentona: L'Aixernador, p. 52-54. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1989). 'El Santuari del Corredor'. El Comú, núm. 10, p. 12-15. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 248. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (2004). 'Un amplíssim i innovador estudi del retaule i del Santuari del Corredor'. Duos Rios, núm. 1, p. 84-88. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.R.05/005. AMAT I TEIXIDÓ, Jordi (2014). Retalls de la Guerra Civil al Maresme (1936-1939). Canet de Mar: Els 2 Pins, p. 490. A.T.R (1984). Aplec del Corredor dilluns de Pasqua, 23 d'abril del 1984. Mataró: Castellà. BONET I GARÍ, Lluís (1983). Les Masies del Maresme. Barcelona: Montblanc-Martín, C.E.C., p. 32-33. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Pla Especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Aprovació definitiva 20-07-1989. [Inèdit]. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2017). Rutes de llegendes i rondalles. Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 42-45. GAVÍN I BARCELÓ, Josep Maria (1991). Maresme. Col. Inventari d'esglésies, 24. Barcelona: Pòrtic, p. 64. GRAUPERA I GRAUPERA, Joaquim (2001). 'Notes sobre un conjunt de campanars gòtics del Baix Maresme i el Vallès Oriental'. XVIII Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró: Museu Arxiu de Santa Maria, p. 74-76. GRAUPERA I GRAUPERA, J.; BRIANSÓ I PALLÀS, A. (2007). El Maresme. [Vallbona de les Monges]: March, DL, p. 55. MADURELL I MARIMON, Josep Maria (1970). L'art antic al Maresme (del final del gòtic al barroc salomònic). Notes documentals. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana, p. 92. MAS, Joseph Pbre. (1920). Notes històriques d'Alfar. Barcelona: Tipografia Catalana Casals. MAS, Mn. Joseph Pbre. (1921). Notes històriques del Bisbat de Barcelona. Volum XIII. Barcelona: Tipografía Catolica Pontificia, p. 52-54. MAS, Joseph Pbre. (1923). Nota històrica. La Mare de Déu del Socors, del Corredor. Parròquia d'Alfar. Barcelona: Tipografia Catalana Casals. RIERA I IBERN, Salvador (2002). 'De Collsabadell al Santuari del Corredor'. L'Aulet, núm. 3, p. 33-37. Santuari del Corredor: Mare de Déu dels Socors. [Barcelona]: Delegació del Patrimoni Cultural. Arquebisbat de Barcelona, 1999. Http://www.poblesdecatalunya.cat/ [Consulta: 27-09-2017].</p> | XVI | <p>Conjunt arquitectònic format per dos volums aïllats delimitats per una tanca de pedra, creant un recinte tancat de planta rectangular, amb el pati pavimentat i els accessos principals a les bandes de llevant i ponent. Aquests accessos es fan mitjançant dos portals rectangulars amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes (a la banda de migdia hi ha un altre portal de les mateixes característiques, però de dimensions més petites). El volum principal està format per l'església i l'hostatgeria, que estan adossades i situades a la banda de tramuntana del recinte. Es tracta d'una església de planta de creu llatina d'una sola nau, amb dues capelles laterals i un absis poligonal capçat a llevant (i reforçat amb contraforts exteriors de pedra). La nau està coberta per una volta de creueria de tres trams, separats per arcs torals apuntats adovellats. Els nervis de les voltes es tanquen amb claus esculpides i es recolzen en culs de llàntia esculpits amb imatges figuratives. L'absis està cobert amb una volta de creueria radial, amb els culs de llàntia i la clau esculpits. Les capelles laterals també estan cobertes amb voltes de creueria (amb clau superior i capitells esculpits amb testes humanes) i s'obren a la nau mitjançant arcs de mig punt adovellats, lleugerament apuntats. El temple s'ilumina mitjançant un únic òcul circular situat a l'absis i una finestra d'arc de mig punt, tot i que el magnífic retaule renaixentista les amaga. Darrera del retaule, i amb accés des dels laterals del mateix, hi ha un cambril amb la imatge de la Mare de Déu, al que s'accedeix mitjançant unes escales de pedra de dos trams (pujada i baixada). Dins del cambril, el mur de llevant de l'absis està forrat amb un plafó de ceràmica vidrada. L'espai presbiterial està tancat amb una gran reixa de ferro decorat. Als peus del temple hi ha el cor, cobert per volta de canó i obert a la nau mitjançant una balconada amb reixa de ferro i impostes motllurades als laterals. Sota seu, un arc rebaixat adovellat amb els brancals fets en carreus dóna accés a l'hostatgeria. La façana principal, orientada a migdia, presenta una portada rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana amb un petit arc conopial. Damunt seu hi ha un petita fornícula d'arc de mig punt amb la imatge de la Mare de Déu i el nen. Aquesta façana està protegida per un porxo cobert amb volta rebaixada i amb l'arc obert al pati adovellat. Aquesta estructura forma part de l'hostatgeria. Al costat de l'accés principal, al bell mig del mur de migdia de l'església, hi ha el campanar. És de planta quadrada, està dividit en tres registres i bastit amb carreus de pedra granítica completament regulars i disposats en filades. Els registres estan separats mitjançant impostes motllurades. Destaca el segon nivell, amb quatre obertures (una a cada façana) d'arc apuntat on hi ha les campanes. La part superior presenta una coberta plana emmerletada i quatre gàrgoles de pedra situades als angles i esculpides amb temàtica zoomòfica. Al costat de ponent de la nau hi ha adossada l'hostatgeria, avui restaurant. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab a dues vessants i distribuït en planta baixa i pis. En general presenta obetures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i les llindes planes, tot i que les de la façana de ponent són fetes amb maons.</p> | 08075-6 | Veïnat del Far, s/n - Zona del Far | <p>Segons la documentació de la Cúria diocesana de Barcelona datada l'any 1590, la fundació del Santuari del Corredor s'atribueix a Salvi Arenes, pagès de la parròquia de Sant Andreu del Far, pels voltants de l'any 1530. Pel que sembla, aquest personatge havia construït, amb llicència expressa del bisbe, una capelleta dedicada a Nostra Senyora del Socors a la muntanya del Corredor, en les terres i parceries que tenia en comú amb en Bosch, un altre pagès veí de la mateixa parròquia (ambdós topònims estan relacionats amb dues destacades masies del terme). Es tractava d'una obra petita i senzilla bastida en pedra i morter de fang, i coberta amb una encavallada de fusta i teulada seca. Amidava uns trenta pams de llarg per vint d'ample (uns 6 x 4 m) i estava equipada amb un retaule, una campana i una imatge de Nostra Senyora del Socors. Estava sota la supervisió d'un ermità. Amb l'arribada de mossèn Bernat Penitència (entre 1540-42), el santuari quedà força transformat. La capella fou enderrocada i es bastí un edifici de nova planta més espaiós, amb una fàbrica de pedra i morter de calç d'una sola nau coberta amb una volta de creueria de dos trams. També edificà una casa suficient per allotjar l'ermità i, si convenia, alguns pelegrins. Posteriorment, entre els anys 1563 i 1565, hi hagué un nou ermità, mossèn Lleonard Claus. Aquest religiós fou qui donà al santuari l'entitat i la fesomia definitives, tot transformant la construcció en un conjunt notable, en bona part conservat fins avui. Aquest conjunt ja estava edificat l'any 1590. D'aquesta época data també el magnífic retaule renaixentista present a l'altar major. Posteriorment, l'any 1715 es va construïr el cambril del presbiteri, reformant el reraltar i el retaule. L'any 1991 es creà una junta integrada per l'actual rector i un representant de cadascun dels municipis que tradicionalment visiten el santuari. Aquesta junta ha realitzat diverses actuacions a fi de restaurar l'edifici.</p> | 41.6264300,2.4799700 | 456681 | 4608431 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47916-foto-08075-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47916-foto-08075-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47916-foto-08075-6-3.jpg | Inexistent | Modern|Renaixement|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-21 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | A l'extrem sud-est del pati hi ha un volum aïllat rectangular, amb teulada de dues vessants i un únic nivell, utilitzat com a punt d'informació del Parc del Montnegre i el Corredor. A l'interior del pati, al costat del portal d'accés de la banda de ponent, hi ha un pou de pedra recentment restaurat. Per contra, a la cantonada sud-oest, hi ha un brocal de pou procedent del Centre d'Art Santa Mònica de Barcelona, que mai ha estat utilitzat. Altres denominacions relacionades amb l'edifici: Santuari de la Mare de Déu del Corredor, Santuari de la Mare de Déu del Socors. L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 94|95|93 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 48157 | Restes del forn del Santuari del Corredor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-del-forn-del-santuari-del-corredor | <p>Informació oral: Gemma Conesa, Joan Manel Riera, Marc Bosch.</p> | XVIII-XIX | Enrunat. | <p>Restes d'un possible forn aïllat i situat davant de la porta de migdia del pati del Santuari del Corredor, damunt del marge sud del camí que va des del coll de can Bordoi al Corredor i prop del camí que puja al cim del Corredor. Es tracta d'una estructura de planta circular, bastida en pedra de diverses mides i amb diàmetre aproximat d'uns 3 metres. Tant la banda de llevant com la de tramuntana estan força afectades per les arrels de les alzines que envolten l'estructura. A la banda de ponent, en canvi, s'observa com aquestes pedres estan desbastades en les seves cares externes. A la zona s'observen alguns fragments de maons de caire residual.</p> | 08075-247 | Veïnat del Far, s/n - Zona del Far | <p>És possible que l'estructura fos construïda en relació a alguna de les reformes o reparacions dutes a terme al santuari. A mode d'hipòtesi es podria tractar de les restes d'un petit forn de calç o bé d'una teuleria.</p> | 41.6257700,2.4800000 | 456683 | 4608358 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48157-foto-08075-247-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48157-foto-08075-247-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48157-foto-08075-247-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||
| 48161 | Tomba dels comtes de Bell-lloc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tomba-dels-comtes-de-bell-lloc | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.R.04/004, I.RR.71/151. PLANS BERENGUER, Anna (2017). 'Notícies del llinatge Belloch a can Bosc'. Duos Rios, núm. 3, p. 73-84.</p> | XX | <p>Sepultura múltiple aïllada i excavada a terra, coberta per una làpida rectangular de pedra granítica. La làpida està gravada amb una creu grega a la part superior i la següent inscripció al centre: 'ARNALDO DE MERCADER DE ZUFÍA / I SU ESPOSA LINA POZZALI CROTTI / CONDES DE BELLOCH / RIP'. Sota la inscripció hi ha els escuts d'ambdues famílies entrellaçats. Als extrems de la làpida hi ha quatre poms metàl·lics per obrir-la, decorats amb el símbol de Jesús.</p> | 08075-251 | Veïnat del Far, s/n - Zona del Far | <p>Es tracta de la sepultura del segon comte de Bell-lloc Arnau de Mercader (1852-1932) i de la seva esposa, Paulina Pozzali i Crotti. El comte era metereòleg, diputat provincial i va ser president de la Junta de Museus de Barcelona entre els anys 1924 i 1930 i la seva esposa era escriptora. Foren els propietaris de la masia de can Bosc del Far, una de les finques més destacables del municipi, des de principis del segle XX, tot i que la propietat ja formava part del patrimoni dels Bell-lloc des de mitjans del segle XVIII.</p> | 41.6237900,2.4355000 | 452975 | 4608161 | 08075 | Dosrius | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48161-foto-08075-251-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48161-foto-08075-251-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48161-foto-08075-251-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2020-09-21 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 48162 | Altar sepulcral de Pere Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/altar-sepulcral-de-pere-bosc | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.R.04/004, I.RR.71/151. PLANS BERENGUER, Anna (2017). 'Notícies del llinatge Belloch a can Bosc'. Duos Rios, núm. 3, p. 73-84.</p> | XVI/XX | <p>Altar de pedra adossat a la façana de ponent de la capella lateral de migdia del temple. És de planta rectangular i està format per un frontal tripartit en rectangles i una taula motllurada al damunt. Cada rectangle està gravat amb diverses inscripcions. Al lateral esquerre: 'OBIT DEL SENYOR EN PERE BOSCH'. Al central: un escut gravat amb les inicials 'JHS'. Al lateral dret: 'WY A 8 DE DESEMBRE 1578'. Per altra banda, a la cara de migdia de l'altar hi ha una creu de braços patents i iguals en relleu, mentre que a la cara de tramuntana hi ha gravada la inscripció 'XPS' (Crist en grec). Damunt de l'altar hi ha una creu llatina de ferro forjat, decorada amb una corona central i un roser amb rosetes que s'enfila des del peu fins a dalt. Aquest altar està protegit per un voladís de teula àrab de dues vessants, sostingut amb una barbacana de fusta i rematat amb un ràfec de teula àrab. En el mur de la capella, damunt d'una capa de revestiment arrebossat, destaca un esgrafiat pentagonal de grans dimensions, amb tonalitats blanques i marronoses. Presenta un marc decorat amb motius geomètrics que emmarca una representació central de Déu en Majestat amb el colom, i dos àngels portant una rosa i una llàntia respectivament. Al fons també hi ha estels.</p> | 08075-252 | Veïnat del Far, s/n - Zona del Far | <p>Es tracta de la sepultura de Pere Bosch, membre d'una de les nissagues més destacables del terme, la família Bosch del Far (can Bosc era la masia més gran i destacable del territori). De fet, hi ha constància documental que l'any 1543, el mas Bosch del Far era propietat d'aquest personatge. Tot i que no es pot assegurar, és probable que l'altar de pedra fos traslladat des de l'interior del temple a la seva ubicació actual.</p> | 41.6237700,2.4355200 | 452977 | 4608159 | 1578 | 08075 | Dosrius | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48162-foto-08075-252-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48162-foto-08075-252-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48162-foto-08075-252-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||
| 48277 | Goigs a la Mare de Déu del Socors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-la-mare-de-deu-del-socors | <p>ABRIL I FIGUERAS, Mn. Jaume (2011). Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Origen, història i restauració del santuari. [S.l.]: Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Parròquia de St. Andreu d'Alfar, p. 142. Font: Fons documental del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró. MAS, Joseph Pbre. (1923). Nota històrica. La Mare de Déu del Socors, del Corredor. Parròquia d'Alfar. Barcelona: Tipografia Catalana Casals, p. 23-24.</p> | XIX-XX | <p>'GOIGS A LA MARE DE DÉU DEL SOCORS que es venera al santuari del Corredor/de la parròquia d'Alfar de Dosrius/entre el Vallès/i el Maresme: Que Déu vos salve Maria/Reina i Mare del Senyor/protegiu-nos, Verge pia,/patrona del Corredor. Diu que al cim d'aquesta serra/que s'anomena 'El Corredor'/a sol post, quan ja la terra/s'enfosca, a toc d'oració;/una llum hi apareixia/com un lliri de claror ... I l'aurèola divina/radiant en l'aire-cel/amb la llum diamantina/del més esplendent estel,/l'amagatall descobria/d'un meravellós tresor ... I era cada jorn, que a penes/venia entrada de fosc,/que en les feixes de l'Arenes,/partioneres amb can Bosch,/el Miracle es repetia/de la mateixa faisó ... Pacifies els bous pasturen,/i topen furs esperons,/i a l'indret en que s'aturen/horn troba una imatge al fons,/certament de més valia/que una gerra plena d'or... Car la imatge, petiteta,/rumbejant corona al front,/té Jesos a la ma dreta,/que duu la bola del Mon,/d'aquest Mon que Ell redimia/amb sa Mort i Passio ... Vos esqueia pla, Senyora,/flor de Hum per a senyal/ja que en sou la clara Aurora/del sol d'amor que al portal/de Betlem de Vos naixia,/Jesits, nostre Redemptor... Per co el Far, en sa mirada,/que de tail alta n'es/albira el mar a una banda/i a l'altra tot el Valles, prengué vostre Senyoria/per estel del seu faro... I ella dalt la muntanya/ja t Permita ideal/amb el cloquer d'espadanya/i la murtra vora'l portal/i un foradie que s'obria/Per dir-li l'omció... Pero amb el temps cobra/l'ermita tanta veneració/que s'esdevingué petita/per copsar la gernació/que cada any hi acudia/en aplec de germanor. I això feu que la capella/hagueren d'enderrocar/per bastir la meravella/d'aquest temple amb son altar/des d'on prodiga Maria/tants favors de protecció... I tantost ens ve sa testa/-Pasqua de Resurrecció-/que ja el brue i la ginesta/son en plena floració/els pobles en romeria/hi acuden fent processo.... I els devots, temple i capelles,/omplenen corn un eixam/fet de mistiques abelles/burgonant al vol d'un ram,/d'aquest ram que amb galania/mostra Ella tot l'any en flor ... Car la flor de medicina/sou Vos, Verge dels Socors,/rosa vera sense espina/que esbandiu arreu favors/aquest baume d'alegria/mel rosat per tots dolors… Beneïu la pagesia/del Maresme i del Valles,/que el treball de cada dia/sia el goig del bon pages/i no manqui en cap masia/el bon pa que Déu n'hi/I a l'hora de l'agonia/haguem tots la salvació./Protegiu-nos Verge pia/patrona del Corredor'.</p> | 08075-367 | Veïnat del Far, s/n - Zona del Far | <p>La versió més antiga documentada d'aquest goigs data de finals del segle XIX. Posteriorment s'han anat fent diverses reedicions. Tenim constància de les següents: 1903, 1923, 1956, 1960, 1967, 1969, 2007 i 2013, al marge d'alguna que no està datada. És molt probable que n'hi hagi més. Pel que fa a la composició, cal dir que a mitjans dels anys 60 del segle XX, la lletra presenta una variant important que a arribat fins als nostres dies. És molt probable que aquest canvi es degui al moment en què Ramon Garriga va fer la lletra i la música fou composta per mossèn Amadeu Oller. També cal destacar que les il·lustracions dels anys 60 eren de Josep Noé, tot i que també se'n documenten del pintor Antoni Vila Arrufat. La col·lecció més destacada d'aquests goigs es troba al Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró.</p> | 41.6264300,2.4799700 | 456681 | 4608431 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48277-foto-08075-367-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48277-foto-08075-367-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48277-foto-08075-367-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Sense ús | 2020-09-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||
| 48060 | La Rectoria del Far | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rectoria-del-far | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.81/161. AMAT I TEIXIDÓ, Jordi (2014). Retalls de la Guerra Civil al Maresme (1936-1939). Canet de Mar: Els 2 Pins, p. 490. BONET I GARÍ, Lluís (1983). Les Masies del Maresme. Barcelona: Montblanc-Martín, C.E.C., p. 107. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Pla Especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Aprovació definitiva 20-07-1989. [Inèdit]. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. Https://www.peretarres.org [Consulta: 13-12-2017].</p> | XVI | <p>Masia de planta més o menys rectangular, que es troba adossada a l'església de Sant Andreu del Far per la banda de ponent. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants de diferent longitud, amb el carener paral·lel a la façana principal, i consta de planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat amb els brancals bastits amb carreus de pedra. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars, amb els emmarcaments bastits en carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. Destaca la finestra central del pis, amb una motllura rectilínia que recorre l'intradós de l'obertura. A la planta baixa, al costat del portal, hi ha una petita finestra bastida amb quatre carreus. La façana de llevant també compta amb obertures rectangulars amb els brancals fets de carreus de pedra. La de la planta baixa presenta la llinda plana de pedra, mentre que les del pis tenen llinda de fusta. El portal de l'extrem de tramuntana també té llinda de fusta. A la façana de tramuntana les finestres són rectangulars i estan emmarcades amb el mateix revestiment que cobreix les parets. Al pis destaquen uns registres horitzontals amb gelosia ceràmica. A l'interior es conserven portals rectangulars emmarcats amb carreus de pedra i les llindes planes. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats, amb les cantoneres de la façana principal embellides amb carreus de pedra.</p> | 08075-150 | Veïnat del Far, 9 - Zona del Far | <p>L'única referència documental directa de la masia la trobem en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana. Dins del llistat de l'any 1897, hi apareix el topònim 'Rectoria', situat dins del veïnat del Far. En aquest sentit, cal especificar que, el veïnat del Far, no va formar part del municipi de Dosrius fins l'any 1836, i alhora, al ser propietat del Bisbat de Barcelona, la documentació relacionada amb l'edifici no consta individualitzada. Tot i ser la rectoria, a la casa no hi va viure mai el rector de la parròquia, però sí tenia masovers que tenien cura de l'església, del cementiri i de les terres que pertanyien a la parròquia. Pel que fa a les reformes, segons un informe de l'Audiència Provincial de Barcelona elaborat l'any 1937, en plena guerra Civil, hi havia un projecte de rehabilitació de l'edifici per transformar-lo en escola. Segons les fonts orals, la teulada fou refeta pels voltants de l'any 1970. Des dels anys 80 aproximadament, l'edifici s'utilitza com a casa de colònies de la Fundació Pere Tarrés. Darrerament, grups de joves (menors) amb risc d'exclusió social també hi fan estades.</p> | 41.6237500,2.4357800 | 452998 | 4608157 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48060-foto-08075-150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48060-foto-08075-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48060-foto-08075-150-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 48056 | Can Guinart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-guinart | <p>ALBERT, Esteve (1989). La guerra civil a Canyamars (1936-1950) i els senyors de Barcelona. Argentona: L'Aixernador, p. 51-52. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 39, 66. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.77/157. BONET I GARÍ, Lluís (1983). Les Masies del Maresme. Barcelona: Montblanc-Martín, C.E.C., p. 106. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Pla Especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Aprovació definitiva 20-07-1989. [Inèdit]. GRAUPERA I GRAUPERA, J.; BRIANSÓ I PALLÀS, A. (2007). El Maresme. [Vallbona de les Monges]: March, DL, p. 55. PUIG-PLA, Josep (2017). 'Vida rural i Guerra Civil al Far (1936-1939)'. Duos Rios, núm. 3, p. 138-139. RAMIS NIETO, Josep.'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. RIERA I IBERN, Salvador (2002). 'De Collsabadell al Santuari del Corredor'. L'Aulet, núm. 3, p. 30-32. SUBIÑÀ I COLL, Enric (2017). 'Dosrius i Canyamars a l'edat mitjana. Una terra de pagesos'. Duos Rios, núm. 3, p. 27. Http://www.poblesdecatalunya.cat/ [Consulta: 13-12-2017].</p> | XV-XVI | <p>Masia aïllada formada per diversos cossos adossats que li proporcionen una planta irregular. El volum principal està format per dos cossos adossats, amb les cobertes de teula àrab de dues vessants i els careners perpendiculars a la façana principal. Consten de planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, presenta un gran portal d'arc de mig punt adovellat amb els brancals bastits amb carreus de pedra. Als costats hi ha dues finestres rectangulars emmarcades en carreus de pedra i les llindes planes, i estan protegides amb baranes de ferro. La finestra central del pis és d'arc conopial trilobulat, amb les impostes decorades i espitllera inferior. La finestra de la banda de llevant era de la mateixa tipologia que la central, però fou mutilada destruïnt els arquets trilobulats originals. A la banda de ponent, la finestra té la llinda plana i l'ampit motllurat (les altres dues també). A la part superior del parament hi ha un rellotge de sol repintat. La façana està rematada amb un ràfec de teula àrab i té carreus de pedra a les cantoneres. La resta de façanes d'aquesta construcció també tenen obertures emmarcades en pedra. Adossat a la façana de llevant hi ha un volum més modern de planta rectangular, amb una terrassa davantera delimitada amb balaustrada ceràmica. A la façana de ponent hi ha un altre volum rectangular amb coberta de teula àrab de dues vessants, distribuït en planta baixa i dos pisos. A la façana de migdia presenta obertures d'arc rebaixat a la planta baixa, una galeria tancada d'arcs rebaixats sostinguts amb pilars i balaustrada d'obra al primer pis i una terrassa descoberta amb el mateix tipus de balaustrada al segon nivell. A la façana de llevant hi ha un portal tallat i una finestra amb l'emmarcament restituït. En general, tota la construcció té els paraments arrebossats i emblanquinats. Davan la façana principal hi ha un pou de planta circular amb teuladeta d'un sol vessant, que té la boca emmarcada amb carreus de pedra i la llinda plana. Al seu costat hi ha una destacable pica de pedra i una pedra de molí reconvertida en un sortidor d'aigua. A l'extrem nord-est de la masia es conserva una era de planta irregular bastida en cairons. També destaca un volum rectangular amb la coberta restituïda, en origen destinat a quadres i magatzem.</p> | 08075-146 | Veïnat del Far, 8 - Zona del Far | <p>La primera referència documental de la masia la trobem en el fogatge de l'any 1515, on es menciona el mas Guinart. Pos després, en el fogatge del 1553, hi apareix el topònim 'Guinard de Sossers', tot i que no es pot assegurar que faci referència a la masia. Posteriorment, en un capbreu de les rendes de Dosrius i Canyamars datat l'any 1570, hi consta en Benedicto Guinart, del 'Manso Guinart'. Durant els segles XVIII i XIX, les referències documentals al topònim i a l'edifici continuen. En una llibreta que passava revista de les terres i vinyes de Dosrius i Canyamars, datada l'any 1779, hi apareixen mencionades 'La pessa de Domingo Guinart' i 'Pau Guinart per la Vinya'. Poc després, en les 'Llibretes per cobrar lo reial cadastro de dosrius y cañamas del primer ters de 1786', i també en les posteriors fins l'any 1792, hi consten en 'Cosma Guinart del Far, Pau Guinart i Vinya Josep Guinart'. Dins del segle XIX, en un registre de retolació de carrers i numeració de cases fet durant el quinquenni 1860-1865, dins del Veïnat de l'església del Far, amb el número 1, hi apareix el nom de 'Francisco Guinart', com a cap d'un edifici i un total de 9 habitants. Posteriorment, segons una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, l'any 1897 consta el topònim 'Guinart' dins del veïnat del Far. Tot i que la masia està datada al segle XVI, la família Guinart és força més antiga ja que el seu fons documental es remunta al segle XIII. Segons les notes de mossèn Joseph Mas, un membre de la família Guinart (mossèn Berenguer Guinart) va prendre possessió l'any 1306 de l'església de Sant Andreu del Far, situada al costat de la masia. Fins aquell moment, l'església depenia de la parròquia de Santa Maria de Llinars. El bisbe la va desvincular però, posteriorment, va tornar a ser sufragània de la parròquia de Llinars. Segons les fonts familiars, el volum adossat a la banda de ponent fou construït a finals del segle XIX, tot i que no se sap amb certesa. Pel que fa a les reformes, a mitjans dels anys 70 del segle XX, es va arranjar la teulada, les bigues i algun mur. A mitjans dels anys 80 es va fer una ampliació a la banda de llevant amb la intenció d'ampliar la cuina. Des de finals dels anys 60, la masia combina la funció residencial amb la de restaurant.</p> | 41.6239700,2.4351500 | 452946 | 4608181 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48056-foto-08075-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48056-foto-08075-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48056-foto-08075-146-3.jpg | Inexistent | Modern|Renaixement|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Encastat a l'extrem de llevant de la façana principal hi ha un petit plafó de ceràmica vidrada amb la següent inscripció: 'EL FAR VEÏNAT DE RIALS'. L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 94|95|119|93 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 48139 | Rellotge de sol de can Guinart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-guinart | <p>Http://www.gnomonica.cat/ [Consulta: 27-09-2017]. Núm. Referència: 126.</p> | XX | <p>Rellotge de sol rectangular i reformat, emmarcat i coronat amb un frontó triangular. És del tipus vertical declinant, amb una orientació sud-oest i està pintat al bell mig de la façana principal, sobre una capa de lluït. Presenta un gnòmon de vareta, la numeració aràbiga i no presenta marques horàries. Les hores estan indicades en cicles de 9 hores, de les 8 del matí a les 5 de la tarda. El marc està decorat amb ornamentacions ondulants i, al mig del frontó, hi ha un sol.</p> | 08075-229 | Veïnat del Far, 8 - Zona del Far | <p>Pel que sembla, aquest rellotge ocupa el mateix lloc que tres antics rellotges de sol que havien decorat el parament.</p> | 41.6239700,2.4351500 | 452946 | 4608181 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48139-foto-08075-229-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48139-foto-08075-229-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48139-foto-08075-229-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-21 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 48336 | Pollancre de can Guinart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pollancre-de-can-guinart | <p>Font: informació oral del sr. Josep Guinart [Consulta: 23-02-2018].</p> | XX | És ple de brots per totes les brancades. | <p>Exemplar de pollancre (del gènere Populus) de grans dimensions, situat al marge del camí, a l'extrem d'uns camps de conreu de la masia. Es tracta d'un arbre caducifoli amb un tronc central gruixut i robust, amb l'escorça envellida i fisurada. Des de la base del tronc surten diverses branques de grans dimensions, que formen una capçada irregular de molta alçada.</p> | 08075-426 | Veïnat del Far, 8 - Zona del Far | <p>El pollancre fou plantat pels avis de l'actual propietari de la masia de can Guinart. L'exemplar actual és fruit d'una rebrotada de l'original, donat que es va haver de tallar entre els anys 80-90 del segle XX, perquè tenia una malura.</p> | 41.6231000,2.4359500 | 453012 | 4608084 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48336-foto-08075-426-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48336-foto-08075-426-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||
| 48057 | Can Gregori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gregori | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.78/158. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVIII-XIX | Coberta ensorrada, murs degradats, distribució interior malmesa. | <p>Masia aïllada i enrunada de planta més o menys rectangular, completament coberta per l'abundant vegetació que caracteritza la zona. Ha perdut tota la coberta, però els murs perimetrals conserven bona part del seu alçat. A l'interior, els forjats del pis superior estan completament enderrocats i els murs de distribució força malmesos. Es conserva el portal d'accés, rectangular, amb llinda de fusta i els brancals bastits amb carreus de pedra. També hi ha diverses finestres rectangulars i dos accessos més de les mateixes característiques. També es conserva la boca del forn, feta amb carreus de pedra. En general, la construcció estava bastida amb pedra irregular de diverses mides, disposada de forma irregular. La façana principal, que està orientada a migdia, conserva el revestiment arrebossat original. Altres murs interiors també. Davant de la masia es conserven, tot i que en males condicions, un seguit de petits volums adossats destinats al bestiar. Són bastits en pedra i maons. També s'observa una cisterna i un petit safareig.</p> | 08075-147 | Veïnat del Far, 7 - Zona del Far | <p>La primera referència documental directa de la masia la trobem en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana. Dins del llistat de l'any 1897, hi apareix el topònim 'Gregori', situat dins del veïnat del Far. Segons les fonts orals, la casa va pertànyer a la família Gregori fins a mitjans del segle XX. En Gregori havia estat membre col·laborador del Comitè de Salut Pública constituït a Dosrius durant la guerra Civil espanyola. Pels voltants de l'any 1985, a la casa s'hi va amagar el famós deliquent 'el Vaquilla' i, posteriorment, també fou ocupada. Des de principis del segle XXI, la masia està en estat de ruïna.</p> | 41.6140600,2.4062500 | 450531 | 4607097 | 08075 | Dosrius | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48057-foto-08075-147-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48057-foto-08075-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48057-foto-08075-147-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 48053 | La Casa Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-nova-7 | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.74/154. RAMIS NIETO, Josep. 'El poble de Dosrius abans de la dècada de les estadístiques'. A Dosrius. Una visita al passat. 4-11 de juny de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVIII-XIX | Enrunada, sense coberta i amb la part de llevant en força pitjor estat. | <p>Masia aïllada i enrunada completament coberta per l'abundant vegetació que caracteritza la zona. Ha perdut tota la coberta i la banda de llevant està força més afectada que la de ponent. Tot i això, els murs perimetrals conserven bona part del seu alçat i també es conserven trams de les parets que definien la seva distribució interior. Els forjats del pis superior també estan enderrocats. Es conserva el portal d'accés, d'arc rebaixat bastit en maons disposats a sardinell i amb els brancals fets del mateix material. Damunt seu hi ha una finestra rectangular bastida en maons, tot i que emmarcada amb el mateix revstiment que cobria les parets. En general, la construcció estava bastida amb pedra irregular de diverses mides, disposada de forma irregular. La façana principal, que està orientada a migdia, conserva el revestiment arrebossat original, tot i que en força mal estat de conservació.</p> | 08075-143 | Veïnat del Far, 6 - Zona del Far | <p>L'única referència documental directa de la masia la trobem en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana. En el llistat de l'any 1897 present en aquest document, hi apareix el topònim 'Casa nova de Domingo' situat dins del veïnat del Far. En aquest sentit cal especificar que, el veïnat del Far, no va formar part del municipi de Dosrius fins l'any 1836. Pel que sembla, antigament hi havia una casa anomenada 'can Domingo' que estava situada a la mateixa zona (no se'n coneixen restes). La menció podria tenir relació amb aquesta casa. Segons les fonts orals, la masia va pertànyer a la família de can Domingo del Far i va tenir masovers fins ben entrat el segle XX. La construcció està en estat de ruïna des de principis dels anys 70 del segle XX.</p> | 41.6179000,2.4113200 | 450956 | 4607521 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48053-foto-08075-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48053-foto-08075-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48053-foto-08075-143-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 48059 | Can Polaina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-polaina | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.80/160. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Pla Especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Aprovació definitiva 20-07-1989. [Inèdit]. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVIII-XIX | Coberta ensorrada, murs degradats, distribució interior malmesa. | <p>Masia aïllada i enrunada de planta més o menys rectangular, completament coberta per l'abundant vegetació que caracteritza la zona. Ha perdut tota la coberta, però els murs perimetrals conserven bona part del seu alçat. A l'interior, els forjats del pis superior estan completament enderrocats i els murs de distribució força malmesos. Es conserva un portal d'arc rebaixat bastit en maons i alguna altra obertura força malmesa. També es conserva una cisterna rectangular i un banc corregut adossat a un dels murs perimetrals. En general, la construcció estava bastida amb pedra irregular de diverses mides, disposada de forma irregular. Una part de la construcció està directament assentada damunt la roca del terreny. Alguns dels murs conserven part del revestiment arrebossat que els cobria.</p> | 08075-149 | Veïnat del Far, 5 - Zona del Far | <p>L'única referència documental directa de la masia la trobem en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana. Dins del llistat de l'any 1897, hi apareix el topònim 'Polaina', situat dins del veïnat del Far. Segons les fonts orals, durant el segle XX, a la masia hi havia masovers.</p> | 41.6202200,2.4107000 | 450906 | 4607779 | 08075 | Dosrius | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48059-foto-08075-149-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48059-foto-08075-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48059-foto-08075-149-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 48051 | Can Brunet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-brunet | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 107. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.72/152. RAMIS NIETO, Josep. 'El poble de Dosrius abans de la dècada de les estadístiques'. A Dosrius. Una visita al passat. 4-11 de juny de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVI-XVII | <p>Masia aïllada i reformada de planta rectangular, formada per dos cossos adossats sota la mateixa coberta i envoltada de jardí. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants de diferent llargada, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuïda en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat amb els brancals bastits amb carreus de pedra. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. A l'extrem de llevant hi ha un portal rectangular que conserva tres carreus de pedra del seu emmarcament original i una petita obertura bastida amb quatre petits carreus. Al costat del portal hi ha un contrafort adossat al parament i bastit en pedra, i al pis, un destacable rellotge de sol. La façana de ponent compta amb dues finestres reformades, mentre que a la façana de llevant no hi ha cap obertura ja que l'alçat de la mateixa és molt curt, degut al terreny natural de la zona. La façana de tramuntana presenta obertures rectangulars emmarcades en carreus de pedra i un petit cos adossat a l'extrem de ponent. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats, amb les cantoneres embellides amb pedra desbastada i un ràfec de teula àrab a totes les façanes.</p> | 08075-141 | Veïnat del Far, 4 - Zona del Far | <p>L'única referència documental directa de la masia la trobem en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana. En el llistat de l'any 1897 present en aquest document, hi apareix el topònim 'Brunet' situat dins del veïnat del Far. En aquest sentit cal especificar que, el veïnat del Far, no va formar part del municipi de Dosrius fins l'any 1836. Segons les fonts orals, els darrers masovers que visqueren a la casa tenine una màquina de batre i també la feien servir en d'altres masies i cases de la població.</p> | 41.6165400,2.4114700 | 450968 | 4607370 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48051-foto-08075-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48051-foto-08075-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48051-foto-08075-141-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||
| 48136 | Rellotge de sol de can Brunet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-brunet | XVIII-XIX | <p>Rellotge de sol circular pintat dins d'un plafó rectangular encastat al parament. És del tipus vertical declinant i està pintat al bell mig de la façana principal. Presenta un gnòmon de vareta i la numeració aràbiga. Les marques horàries indiquen les hores i les mitges hores en cicles de 8 hores, de les 8 del matí a les 4 de la tarda, amb la línia de les 12 en vertical. Damunt del gnòmon hi ha un gall i, per sobre seu, el nom de la masia 'CanBrunet', Els extrems del plafó estan ornamentats amb decoració vegetal i floral (raïm, pinya, flor).</p> | 08075-226 | Veïnat del Far, 4 - Zona del Far | 41.6165400,2.4114700 | 450968 | 4607370 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48136-foto-08075-226-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48136-foto-08075-226-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48136-foto-08075-226-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-21 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||||
| 48049 | Can Bernat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bernat-0 | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.70/150. RAMIS NIETO, Josep. 'El poble de Dosrius abans de la dècada de les estadístiques'. A Dosrius. Una visita al passat. 4-11 de juny de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVII-XVIII | <p>Masia aïllada i reformada de planta rectangular, formada per dos cossos adossats sota la mateixa coberta. Aquesta és bastida amb teula àrab de dues vessants i un cos alçat central, amb el mateix tipus de teulada i el carener perpendicular a la façana principal. Consta de planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars, emmarcades amb el mateix revestiment que cobreix les parets i protegides amb reixes de ferro. La finestra central del pis té l'ampit motllurat. Entre el pis i les golfes hi ha una placa metàl·lica amb el nom de la casa. La resta de paraments compten amb obertures de la mateixa tipologia que les finestres de la façana principal. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats. Davant de la façana principal, a l'extrem de ponent, hi ha un safareig de planta rectangular.</p> | 08075-139 | Veïnat del Far, 2 - Zona del Far | <p>La primera referència documental de la masia la trobem en una llibreta que passava revista de les terres i vinyes de Dosrius i Canyamars datada l'any 1779. En aquest document hi apareix la 'Casa den Barnat', situada entre les referències situades a la zona del Far. Posteriorment, en un llibre de registre de retolació de carrers i numeració de cases del quinquenni 1860-1865, hi consta en 'Isidro Barnet' com a cap d'una casa amb 7 habitants, situada al Veïnat de Rials. Es podria referir a la masia que ens ocupa perqué, dins del document, l'anotació va precedida de la referència a la masia de can Brunet, que és veïna seva. Finalment, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, hi consta que l'any 1897 hi havia una casa anomenada 'Bernat'. En aquest sentit cal especificar que, el veïnat del Far, no va formar part del municipi de Dosrius fins l'any 1836. Segons les fonts orals, per la masia hi passaren diversos masovers que treballaven el bosc i el bestiar. En l'actualitat és un edifici residencial.</p> | 41.6202500,2.4158500 | 451335 | 4607779 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48049-foto-08075-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48049-foto-08075-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48049-foto-08075-139-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||
| 48055 | El forn del vidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-forn-del-vidre | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1988).'Dosrius al primer terç de segle (1900-1933)'. El Comú, núm. 2, p. 17. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.76/156. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Pla Especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Aprovació definitiva 20-07-1989. [Inèdit]. PUIG-PLA, Josep (2017). 'Vida rural i Guerra Civil al Far (1936-1939)'. Duos Rios, núm. 3, p. 143-144. RAMIS NIETO, Josep. 'El forn del Vidre de Dosrius'. A Dosrius. Una visita al passat. 2-22 de maig de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. RIERA, Joan Manuel (2012). 'L'aprofitament de les torrentades al Sot del Fangar'. L'Aulet, núm. 12, p. 35. Http://www.gnomonica.cat/ [Consulta: 13-12-2018].</p> | XVII | <p>Masia aïllada de planta rectangular, que presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i consta de planta baixa i pis. La façana principal, orientada al sud-est, presenta un portal d'accés rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda gravada amb l'any 1738. La resta d'obertures també són rectangulars, algunes reformades i d'altres que conserven restes dels emmarcaments en carreus de pedra originals. Destaca la finestra central del pis, amb els brancals fets de carreus, la llinda plana i l'ampit motllurat. Al seu costat hi ha un rellotge de sol pintat i reformat. És rectangular, amb la numeració romana, les marques horàries i el gnòmon de vareta. Presenta la següent inscripció: 'FUNDAT EL 1696-1978 RESTAURAT A. BELLIDO'. La façana de llevant presenta una finestra rectangular emmarcada en pedra i un portal rectangular amb els brancals bastits amb maons i la llinda de pedra. A l'extrem de migdia hi ha un porxo adossat de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab d'un sol vessant i sostingut amb pilars. Davant de la façana principal hi ha un volum aïllat de planta rectangular destinat originàriament a corts. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants i s'organitza en un sol nivell. Compta amb tres portals d'arc rebaixat bastits amb maons a la façana de ponent i un gran portal d'accés rectangular a la façana principal. Al seu costat destaquen dues piques de pedra rectangulars a mode d'abeuradors i un pou cobert i reformat amb la portella de ferro. Tota la construcció, tant la masia com les corts, està bastida en pedra de diverses mides disposada de forma irregular i lligada amb abundant morter de calç.</p> | 08075-145 | Veïnat del Far, 14 - Zona del Far | <p>La masia formava part de les propietats de la família Arenes, una de les més antigues i importants del veïnat del Far. La primera referència documental directa la trobem en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Posteriorment, en un registre de retolació de carrers i numeració de cases fet durant el quinquenni 1860-1865, dins del Veïnat de l'església del Far, amb els núms 5, 6 i 7, hi apareix el nom de 'José Arenas', com a cap de tres edificis i un total de 32 habitants. Probablement, un d'aquests edificis era la masia del Forn del Vidre. Finalment, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, dins del llistat de l'any 1897, hi apareix el topònim 'Forn del Vidre', situat dins del veïnat del Far. Segons les fonts orals, dins del segle XX, a la masia hi hagueren masovers des de l'any 1904 fins al 1954. Posteriorment s'ha anat llogant i, alhora, s'hi han anat fent petites reformes i reparacions. La masia disposava de diverses mines per tal de regar els horts. Pel que fa al topònim amb el que es coneix la masia, cal dir que fa referència a la hipòtesi que hi havia dos forns de vidre a la zona. Pel que sembla, a la banda oest de la masia, es conserven les restes de dues estructures identificades amb dos possibles forns de vidre (no s'han pogut documentar donada l'abundant vegetació que les cobreix). Documentalment hi ha notícia que al segle XVI hi havia un forn de vidre entre Dosrius i Mataró, que fabricava un vidre molt fi i de gran qualitat. De l'any 1597 hi ha constància que el vidrier Pere Roig i Masarnau tenia arrendat un forn situat a Dosrius. Entre els anys 1611 i 1688, les referències a l'arrendament d'un forn de vidre a Dosrius es van succeïnt, tot i que no es pot especificar si es tracta de més d'un forn o no. És probable que aquest forn encara estigués produïnt al segle XIX, donat que es conserva un passi de radi emès per l'alcade de Dosrius l'any 1852, en el que queda palesa l'existència del mateix.</p> | 41.6200900,2.4640000 | 455347 | 4607735 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48055-foto-08075-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48055-foto-08075-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48055-foto-08075-145-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. Les imatges han estat cedides pels propietaris de la masia. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 48048 | Ca l'Arenes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-larenes | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.69/149. BONET I GARÍ, Lluís (1983). Les Masies del Maresme. Barcelona: Montblanc-Martín, C.E.C., p. 106-107. MAS, Joseph Pbre. (1920). Notes històriques d'Alfar. Barcelona: Tipografia Catalana Casals. MAS, Joseph Pbre. (1923). Nota històrica. La Mare de Déu del Socors, del Corredor. Parròquia d'Alfar. Barcelona: Tipografia Catalana Casals, p. 15-16. PUIG-PLA, Josep (2017). 'Vida rural i Guerra Civil al Far (1936-1939)'. Duos Rios, núm. 3, p. 141-142. RAMIS NIETO, Josep. 'El poble de Dosrius abans de la dècada de les estadístiques'. A Dosrius. Una visita al passat. 4-11 de juny de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. RIERA, Joan Manel (2004). 'Ca l'Arenes'. L'Aulet, núm. 5, p. 24-25. RIERA, Joan Manuel (2012). 'L'aprofitament de les torrentades al Sot del Fangar'. L'Aulet, núm. 12, p. 35. SUBIÑÀ I COLL, Enric (2017). 'Dosrius i Canyamars a l'edat mitjana. Una terra de pagesos'. Duos Rios, núm. 3, p. 27. Http://www.gnomonica.cat/ [Consulta: 13-12-2017].</p> | XVI-XVIII | <p>Masia aïllada amb barri tancat, que està formada per diversos cossos adossats que li proporcionen una planta irregular. Està construïda en un talús del terreny, que marca pendent en sentit est-oest. El volum principal està format per dos cossos adossats de planta rectangular, amb les cobertes de teula àrab de dues vessants i els careners perpendiculars a la façana principal. El cos posterior consta de soterrani i pis, mentre que el davanter està distribuït en planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana. Damunt seu hi ha un finestral rectangular de les mateixes característiques, que té sortida a un balcó simple amb la llosana motllurada i la barana de ferro. Al seu costat hi ha una finestra balconera de la mateixa tipologia. La resta d'obertures del parament es corresponen amb finestres rectangulars de la mateixa tipologia i amb els ampits motllurats. A la part superior es conserven les restes de dos rellotges de sol en molt mal estat de conservació. La façana està rematada amb un ràfec doble de teula àrab i dents de serra. La resta d'obertures del volum principal es corresponen amb finestres rectangulars amb els brancals bastits amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. De l'interior destaca el distribuïdor de la planta baixa, amb l'escala de pedra per accedir al pis i el sostre embigat. Hi ha diverses obertures emmarcades amb carreus de pedra i, a la sala de la planta pis, es conserva el grafit d'un paó en una pedra. També destaca el sostre amb encavallada de fusta de les golfes. Adossat a la façana de ponent del volum principal hi ha un cos de planta rectangular reformat. Està organitzat en un sol nivell, cobert amb una terrassa plana i té obertures rectangulars. Adossat a la façana de llevant hi ha un petit cos rectangular amb teulada de dues vessants i organitzat en dos nivells. Té obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra. A la façana de llevant destaca una espitllera. Adossat en perpendicular a l'extrem de llevant de la façana principal hi ha un altre volum rectangular, amb coberta de teula àrab d'un sol vessant i organitzat en dos nivells. Presenta dos grans rebaixats adovellats a la planta baixa i tres finestrals d'arc de mig punt bastits amb maons al pis, reformats i intercalats amb balcons simples. En origen era una àmplia galeria de cinc arcades que fou reformada. Tancant el pati davanter del volum principal, a la banda de migdia, hi ha un portal de grans dimensions i un cos aïllat de planta rectangular bastit amb maons i tapiat amb totxos. El portal és rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica. Està protegit per un voladís de teula àrab de dues vessants amb barbacana de fusta. Destaca la gran porta de fusta de fulles batents.</p> | 08075-138 | Veïnat del Far, 13 - Zona del Far | <p>Pel que fa a les referències documentals directes de la masia, cal dir que la primera la trobem l'any 1449 en un document on s'esmenta Miquel Arenes com a propietari del mas que porta el seu nom, dintre de la parròquia de Sant Andreu de Bona Conjuncta (Sant Andreu del Far). Dins del segle XVI, en el fogatge de l'any 1515, apareix mencionat el mas Arenes. Posteriorment, l'any 1525 hi ha constància de l'acta de consagració de la capella i l'any 1565 es va encarregar a Joan Baptista, de Lisboa, la confecció del retaule major de la capella (va desaparèixer després de la guerra Civil). Encara dins del segle XVI, en el fogatge de l'any 1553, hi torna a aparèixer el topònim 'Arenas'. Finalment, en una relació titulada 'Noms dels masos en que es composen la parròquia de Dosrius y Canyamas quan totes estan baix domini directe de la casa de Marquès de Castelldosrius', datada dins del segle XVI, hi apareixen dues mencions: 'Lo Mas Arenas de Canyamars' i 'Lo Mas Arenas de Dosrius'. És força probable que una de les dues mencions faci referència a aquesta masia. No hi ha cap més referència documental directa a la masia fins al segle XIX. L'any 1853, la casa apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars. Poc després, en un registre de retolació de carrers i numeració de cases fet durant el quinquenni 1860-1865, dins del Veïnat de l'església del Far, amb els núms 5, 6 i 7, hi apareix el nom de 'José Arenas', com a cap de tres edificis i un total de 32 habitants. Probablement, un d'aquests edificis era la masia que ens ocupa. Finalment, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, dins del llistat de l'any 1897, hi apareix el topònim 'Arenas', situat dins del veïnat del Far. Pel que fa a les referències documentals relacionades amb el cognom Arenes, cal dir que se succeeixen des del segle XVI també. Segons un document de la Cúria diocesana de Barcelona, datat l'any 1591, en Salvi Arenes, pagès de la parròquia de Sant Andreu del Far, havia construït una petita capella dedicada a Nostra Senyora del Socors a la muntanya del Corredor, en les terres que compartia amb la masia de can Bosc, pels voltants de l'any 1530. Posteriorment, apareix en Joan Arenas com a síndic de la parròquia en el contracte per a l'elaboració del retaule major de l'església de Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius, l'any 1565. Dins del segle XVII, en un document del 1627, hi ha constància que en Joan Arenas i l'Antoni Bosch van fundar un benefici per a la capella del Santuari del Corredor. El cognom Arenes també és ben present a l'església de Sant Andreu del Far (hipogeu familiar datat el 1631), al cementiri de la mateixa (tomba de 'José Arenas i Família') i al basament de la creu de terme del Far (datat l'any 1726). La família Arenes era una de les més antigues i importants del veïnat del Far, com s'ha pogut comprobar. La finca tenia unes 40 hectàrees de terreny i anava des de can Miloca fins al Santuari del Corredor, aproximadament. La masia va pertànyer a aquesta família fins que l'any 1929 la van vendre a un propietari de Mataró, que hi va fer algunes reformes i la va utilitzar com a casa d'estiueig. Segons les fonts orals, a la masia sempre hi ha hagut masovers. En l'actualitat, des de l'any 1986, és la seu de l'Escola de Natura del Corredor. La masia disposava de diverses mines per tal de regar els horts, una que alimentava l'hort del Solell i tres a la baga: dues drenaven la bassa de rec principal (una d'elles exhaurida) i la tercera proveïa els abeuradors i la vivenda de l'amo. També hi havia el pou del pati (en desús) i un altre eixut al mig d'unes antigues vinyes.</p> | 41.6205500,2.4618300 | 455166 | 4607788 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48048-foto-08075-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48048-foto-08075-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48048-foto-08075-138-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | A l'exterior del barri, a la banda de llevant del camí d'accés a la masia, hi ha un seguit de cossos adossats en origen destinats al bestiar. Presenten obertures d'arc rebaixat i rectangulars bastides en maons. Algunes conserven llindes de fusta i carreus de pedra. A la banda de ponent, en canvi, hi ha un volum rectangular amb la coberta de teula àrab d'un sol vessant de molta llargada, organitzat en una sola planta. Presenta obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i les llindes planes. En darrer terme, també a l'exterior i adossada a la façana de llevant del volum que presenta la galeria reformada, hi ha una capella d'una sola nau amb l'absis semicircular, cobert amb una volta d'aresta decorada amb una clau de volta de petxina datada amb l'any 1792. La façana principal presenta un portal d'accés d'arc rebaixat i adovellat, que està tapiat, i un òcul superior. En general, tota la construcció està bastida en pedra de diverses mides, disposada de manera irregular. Tant al volum principal com a la capella hi ha carreus de pedra embellint les cantoneres. El parament principal conserva restes del revestiment arrebossat que el cobria. Davant de la capella hi ha una destacable era empedrada. Al seu costat hi ha un edifici enrunat que es podria correspondre amb un paller o quadres pel bestiar. Dins del barri, al pati de la masia, hi ha un pou de planta quadrada bastit amb maons. A l'exterior, adossat als volums auxiliars, hi ha un safareig i un abeurador pels animals. L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 48100 | Safareig-bassa de ca l'Arenes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-bassa-de-ca-larenes | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.22/183. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1990). 'El medi natural: Les Aigües (III). Les fonts i els safareigs'. El Comú, núm. 14, p. 16. RIERA, Joan Manuel (2012). 'L'aprofitament de les torrentades al Sot del Fangar'. L'Aulet, núm. 12, p. 35.</p> | XIX | Cobert, en part, de vegetació. | <p>Estructura aïllada de planta rectangular, coberta per l'abundant vegetació que caracteritza la zona. Està bastida en pedra, amb els murs arrebossats i presenta un coronament de totxo reformat en dues de les quatre cares. A la cara oest, el coronament està inclinat per facilitar el rentat, tot i que en força mal estat de conservació. En aquesta cara també hi ha una font coberta per la vegetació. L'interior de l'estructura compta amb un revestiment lliscat. Actualment està delimitada amb una tanca metàl·lica.</p> | 08075-190 | Veïnat del Far, 13 - Zona del Far | <p>Aquesta bassa servia per regar els camps que envoltaven la masia de ca l'Arenes i, alhora, subministrava aigua a la casa. Pel que sembla, hi ha una mina que abastia l'estructura, situada a poca distància. Aquesta mina presenta una planta en forma d'Y, donat que recull aigües filtrades al sòl de dos llocs diferents. Té dos registres d'accés per poder-la netejar i l'aigua hi transcorre mitjançant una canal de teules ceràmiques. La font que hi ha a la bassa només raja quan a la mina hi ha aigua. També hi havia una altra mina que regava la bassa, però està exhaurida. Fins fa uns 13 anys enrera, a la bassa hi viven granotes.</p> | 41.6194100,2.4610000 | 455096 | 4607661 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48100-foto-08075-190-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48100-foto-08075-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48100-foto-08075-190-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||
| 48153 | Rellotge de sol de ca l'Arenes I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ca-larenes-i | <p>Http://www.gnomonica.cat/ [Consulta: 27-09-2017]. Núm. Referència: 4914.</p> | XVII-XVIII | Molt degradat. | <p>Rellotge de sol rectangular pintat al bell mig de la façana principal, entre el finestral central de la primera planta i la finestra de les golfes. Està orientat al sud-oest, sense gnòmon ni numeració. Les marques horàries indiquen les hores i les mitges hores en cicles de 12 hores, de les 6 del matí a les 6 de la tarda.</p> | 08075-243 | Veïnat del Far, 13 - Zona del Far | <p>És probable que aquest rellotge fos anterior a l'alçat del volum principal de la masia de ca l'Arenes, i que amb la construcció de la finestra de les golfes fos seccionat i transformat. En aquest sentit, l'altre rellotge present al parament és posterior.</p> | 41.6205500,2.4618300 | 455166 | 4607788 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48153-foto-08075-243-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48153-foto-08075-243-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48153-foto-08075-243-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-20 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 119|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||
| 48331 | Alzina de ca l'Arenes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-ca-larenes | Afectada per una heura que cobreix el tronc. | <p>Exemplar d'alzina (Quercus ilex subsp, ilex) situat a la banda de llevant de la masia de ca l'Arenes, entre la casa i el camí que porta al sot del Fangar i al dolmen de ca l'Arenes I. Presenta un robust tronc central de poc més d'un metre d'alçada, que es ramifica en dos troncs que comparteixen la mateixa capçada. La copa, amb un brancatge espès, té una forma allargassada determinada pels exemplars que té al voltant. Està afectada per l'acció d'una heura des de la base.</p> | 08075-421 | Veïnat del Far, 13 - Zona del Far | 41.6206400,2.4622500 | 455201 | 4607797 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48331-foto-08075-421-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48331-foto-08075-421-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor i es situa al costat del traçat dels itineraris Dosrius 7 i Dosrius 7A del parc. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||||||
| 48058 | Can Miloca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-miloca | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.79/159. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Pla Especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Aprovació definitiva 20-07-1989. [Inèdit]. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1990). 'El medi natural: Les Aigües (III). Les fonts i els safareigs'. El Comú, núm. 14, p. 16. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVIII | <p>Masia aïllada de planta rectangular construïda en un desnivell del terreny, provocant que l'accés per la façana de ponent es faci per la planta pis. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i consta de planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra. Damunt seu hi ha una finestra rectangular amb els brancals fets de carreus, la llinda plana i l'ampit motllurat. Davant seu, tot i que tapat per la vegetació, hi ha un mur de pedra adossat que salva el desnivell del terreny i crea una petita terrassa a l'extrem de ponent de la façana. La resta d'obertures de l'edifici també són rectangulars, les de la façana de llevant reformades. Aquest parament està assegurat amb tres contraforts adossats bastits en pedra. La construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada irregularment. Els paraments de llevant i tramuntana deixen l'aparell de l'obra vist, mentre que les façanes de ponent i migdia estan arrebossades i emblanquinades, amb algunes pedres de l'obra vistes també. Adossat a la cantonada nord-est hi ha un petit volum auxiliar amb teulada d'un sol vessant. A la banda de migdia de la casa hi ha una bassa de planta rectangular construïda en un talús del terreny. Està bastida en pedra, amb un revestiment lliscat interior i amb una font que raja mitjançant una teula. Sota la masia, a la banda sud-est, hi ha una destacable bassa de planta irregular, que és l'hàbitat d'un grup d'oques.</p> | 08075-148 | Veïnat del Far, 12 - Zona del Far | <p>La primera referència documental relacionada amb la masia la trobem en un registre de retolació de carrers i numeració de cases fet durant el quinquenni 1860-1865. Dins del Veïnat de l'església del Far, amb el núm 3, hi apareix el nom de 'G. de Miquel Miloca', com a cap de casa d'un edifici i sis habitants. Posteriorment, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, dins del llistat de l'any 1897, hi apareix el topònim 'Miloca', situat dins del veïnat del Far. En aquest sentit cal especificar que, el veïnat del Far, no va formar part del municipi de Dosrius fins l'any 1836. Pel que sembla, la masia havia format part de les propietats de ca l'Arenes. Segons les fonts orals, durant bona part del segle XX, a la masia hi hagueren masovers. La Diputació de Barcelona la va adquirir a mitjans o finals dels anys 70 i, des de l'any 1982, hi ha uns masovers que s'ocupen de la finca i fan feines dins del Parc del Montnegre i el Corredor. Pel que fa a les reformes, els darrers masovers han fet diverses intervencions per evitar el seu degradament. S'ha refet la teulada, es va arranjar un dels murs que havia caigut durant el temps que la casa va estar deshabitada (entre que van marxar els darrers masovers i la va adquirir la Diputació) i s'han fet reformes interiors.</p> | 41.6237300,2.4554500 | 454637 | 4608144 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48058-foto-08075-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48058-foto-08075-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48058-foto-08075-148-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 48106 | Font i safareig de can Miloca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-safareig-de-can-miloca | <p>DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Pla Especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Aprovació definitiva 20-07-1989. [Inèdit]. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1990). 'El medi natural: Les Aigües (III). Les fonts i els safareigs'. El Comú, núm. 14, p. 16.</p> | XVIII | <p>Estructura aïllada de planta quadrada, delimitada per una tanca de torsió metàl·lica. Està situada en un talús del terreny, bastida en pedra i coberta amb un revestiment arrebossat exterior. A la part inferior del mur de llevant hi ha una obertura rectangular que desemboca en una pica de planta més o menys rectangular, delimitada amb pedres irregulars. La cantonada nord-oest de l'estructura està coberta per heura.</p> | 08075-196 | Veïnat del Far, 12 - Zona del Far | <p>Segons la documentació consultada, la font té un cabal d'aigua intermitent. Era utilitzada per regar les feixes de conreu que hi ha situades al voltant.</p> | 41.6234700,2.4559100 | 454675 | 4608115 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48106-foto-08075-196-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48106-foto-08075-196-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48106-foto-08075-196-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2020-09-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 119|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 48054 | Can Farrerons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-farrerons | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.75/155. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Pla Especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Aprovació definitiva 20-07-1989. [Inèdit]. GRAUPERA I GRAUPERA, J.; BRIANSÓ I PALLÀS, A. (2007). El Maresme. [Vallbona de les Monges]: March, DL, p. 55. PUIG-PLA, Josep (2017). 'Vida rural i Guerra Civil al Far (1936-1939)'. Duos Rios, núm. 3, p. 142. RAMIS NIETO, Josep. 'El poble de Dosrius abans de la dècada de les estadístiques'. A Dosrius. Una visita al passat. 4-11 de juny de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVI-XVIII | <p>Masia aïllada de planta rectangular, adaptada al desnivell del terreny (de nord a sud). Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i consta de planta baixa i pis. La façana principal, orientada al sud-est, presenta un portal d'accés d'arc rebaixat adovellat amb els brancals bastits amb carreus de pedra. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. Destaca la finestra de ponent situada al pis, d'arc conopial trilobulat i amb les impostes decorades amb rosetes. Al bell mig del parament hi ha un rellotge de sol pintat. A la façana de ponent hi ha una finestra d'arc de mig punt, un petit volum auxiliar adossat i un contrafort bastit en pedra. De la façana de tramuntana destaca un òcul situat al pis superior. A llevant, en canvi, hi ha dues finestres rectangulars protegides amb reixes de ferro i dos contraforts bastits en pedra. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats. A la banda de llevant de la construcció hi ha un pou circular cobert bastit en pedra i una gran alzina. A la banda de ponent, en canvi, hi ha una era empedrada de planta irregular, delimitada amb un muret de pedra i el propi desnivell del terreny.</p> | 08075-144 | Veïnat del Far, 11 - Zona del Far | <p>La primera referència documental relacionada amb la masia la trobem en un registre de retolació de carrers i numeració de cases fet durant el quinquenni 1860-1865. Dins del Veïnat de l'església del Far, amb el núm 8, hi apareix el nom de 'Tomàs Farrerons', amb un edifici i set habitants. Posteriorment, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, dins del llistat de l'any 1897, hi apareix el topònim 'Farrerons', situat dins del veïnat del Far. En aquest sentit cal especificar que, el veïnat del Far, no va formar part del municipi de Dosrius fins l'any 1836. En darrer terme, dins del cementiri de la parròquia de Sant Andreu del Far, hi ha la tomba de la família Farrerons, amb una llosa inscrita amb la següent inscripció: 'PROPIEDAT DE TOMAS FARRERONS Y PRAT Y FAMILIA - 1885'. Segons les fonts orals, a la masia hi hagueren masovers fins a la dècada dels anys 60 del segle XX. A finals del segle XX, la casa fou objecte de diverses reformes per adaptar-la al seu nou ús com a casa de turisme rural.</p> | 41.6283300,2.4439600 | 453683 | 4608661 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48054-foto-08075-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48054-foto-08075-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48054-foto-08075-144-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: can Ferrerons. L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 94|119|93 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 48138 | Rellotge de sol de can Farrerons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-farrerons | <p>Http://www.gnomonica.cat/ [Consulta: 27-09-2017]. Núm. Referència: 4913.</p> | XVIII-XIX | <p>Rellotge de sol circular emmarcat del tipus vertical declinant, orientat a llevant i pintat al bell mig de la façana principal. Presenta un gnòmon de vareta amb un semicercle força gran al pol i la numeració aràbiga. Les marques horàries indiquen les hores i les mitges hores en cicles de 10 hores, de les 6 del matí a les 3 de la tarda, amb la línia de les 12 en vertical i decorada amb una serp. Les mitges hores tenen el traç més curt i acabat en fletxa. La numeració està integrada a l'interior del marc.</p> | 08075-228 | Veïnat del Far, 11 - Zona del Far | 41.6283300,2.4439600 | 453683 | 4608661 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48138-foto-08075-228-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48138-foto-08075-228-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48138-foto-08075-228-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-21 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||
| 48330 | Alzina de can Farrerons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-farrerons | <p>AJUNTAMENT DE DOSRIUS (1997). Normes subsidiàries de planejament municipal de Dosrius. Normes urbanístiques. Text refós 1997. Dosrius: [Inèdit], p. 58. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.68/229. LUNA I TOMÀS, Gonçal (2005). Parc del Montnegre i el Corredor. Col. Guies dels Parcs, 4. Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 124. Http://parcsnaturals.gencat.cat/ca/coneixeu-nos/arbres-monumentals/ [Consulta: 02-06-2018].</p> | <p>Magnífic exemplar d'alzina (Quercus ilex subsp, ilex) de grans dimensions, situat a la banda de llevant de la masia, al costat del camí que li dóna accés venint del Far. Presenta un tronc central lleugerament cargolat, amb una inclinació de 45 graus. Del tronc surt un altre peu (segurament es tracti d'un renou o rebrot d'arrel), amb el que formen una sola capçada. Presenta una alçada total de 19,5 metres, amb una volta de canó de 4,15 metres i una capçada mitjana de 26,8 metres (mesurada l'any 1987).</p> | 08075-420 | Veïnat del Far, 11 - Zona del Far | <p>L'exemplar està declarat Arbre Monumental per la Generalitat de Catalunya (Ordre 30-08-1988, DOGC 1042, 12-09-1988), amb el número identificatiu 21.075.01, i Arbre d'interès Comarcal (Ple 22-12-1992).</p> | 41.6284700,2.4445700 | 453734 | 4608676 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48330-foto-08075-420-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48330-foto-08075-420-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Científic | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor i forma part del traçat del GR-92 (Sender del Mediterrani). | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||||
| 48050 | Can Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bosc-0 | <p>ALBERT, Esteve (1989). La guerra civil a Canyamars (1936-1950) i els senyors de Barcelona. Argentona: L'Aixernador, p. 51-52. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1988). 'Dosrius al primer terç de segle (1900-1933)'. El Comú, núm. 2, p. 17. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 66, 105. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.71/151. ALSINA, Neus et al. (2008). 'Fitxes de l'inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius'. Duos Rios, núm. 2, p. 137-143. BONET I GARÍ, Lluís (1983). Les Masies del Maresme. Barcelona: Montblanc-Martín, C.E.C., p. 442-446. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2017). Rutes de llegendes i rondalles. Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 42-45. El Full. Revista d'informació municipal. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, núm. 16: 18; núm. 23: 35; núm. 27: 14; núm. 34: 11. GRAUPERA I GRAUPERA, J.; BRIANSÓ I PALLÀS, A. (2007). El Maresme. [Vallbona de les Monges]: March, DL, p. 53. PLANS BERENGUER, Anna (2017). 'Notícies del llinatge Belloch a can Bosc'. Duos Rios, núm. 3, p. 73-84. PUIG-PLA, Josep (2017). 'Vida rural i Guerra Civil al Far (1936-1939)'. Duos Rios, núm. 3, p. 139-140. RAMIS NIETO, Josep. 'Apunts per a una història de la guerra civil a Dosrius (1936-1939)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1-6 d'abril de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. RAMIS NIETO, Josep. 'El poble de Dosrius abans de la dècada de les estadístiques'. A Dosrius. Una visita al passat. 4-11 de juny de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. SUBIÑÀ I COLL, Enric (2017). 'Dosrius i Canyamars a l'edat mitjana. Una terra de pagesos'. Duos Rios, núm. 3, p. 27. Http://www.poblesdecatalunya.cat/ [Consulta: 27-09-2017].</p> | XVI | <p>Masia aïllada i reformada de grans dimensions, constituïda per diversos cossos adossats que li proporcionen una planta rectangular. El volum principal és rectangular, presenta una coberta de teula àrab de quatre vessants, està distribuït en soterrani, planta baixa i dos pisos i s'organitza en tres crugies. La façana principal, orientada a llevant, compta amb un gran portal d'arc de mig punt adovellat amb els brancals bastits amb carreus de pedra. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. Les de la segona planta d'arc conopial coronat amb una creu. Les façanes de tramuntana i migdia també compten amb el mateix tipus de finestres. Adossats a la façana de migdia hi ha dos grans contraforts bastits amb carreus de pedra. De la façana de tramuntana destaquen dues espitlleres, que també es repeteixen a la part superior de la façana de ponent. Davant la façana principal hi ha un pati tancat delimitat per un cos rectangular a la banda de llevant. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants i està organitzat en dos nivells. Tot i estar reformat conserva alguns emmarcaments fets amb carreus de pedra i dues espitlleres de control del portal d'accés. De fet, l'accés al pati es fa per la façana de tramuntana a través d'un portal rectangular de grans dimensions, emmarcat amb carreus de pedra i amb la llinda plana gravada amb la següent inscripció: '1562·IHS·MAR' (anagrames de Jesús i Maria). Dins del pati hi ha un pou de planta rectangular i un rellotge de sol força simple. Adossat a la façana de ponent del volum principal hi ha un cos rectangular amb la coberta de teula àrab de dues vessants, organitzat en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a tramuntana, presenta un portal d'accés al nivell superior, d'arc de mig punt adovellat amb els brancals fets de carreus de pedra. Al costat hi ha una finestra rectangular feta de carreus, l'ampit motllurat i la llinda d'arc conopial. La resta d'obertures de la construcció són rectangulars i fetes amb carreus. A migdia, el volum té una terrassa i un espai de pati. Finalment, adossats a la banda de ponent del conjunt, hi ha tres cossos rectangulars amb teulades de dues vessants i organitzats en un nivell. Destaca un gran portal d'arc rebaixat bastit amb maons i dos portals rectangulars emmarcats amb carreus de pedra. Davant del portal d'accés al pati hi ha un volum aïllat amb coberta d'un sol vessant i organitzat en dos nivells. Presenta obertures bastides amb carreus, espitlleres i un portal alpis amb la llinda sostinguda amb permòdols. Tota la construcció està bastida amb pedra desbastada de diverses mides, disposada en filades regulars. Hi ha carreus de pedra a les cantoneres i una cornisa motllurada amb ràfec de teula àrab a tot el volum principal.</p> | 08075-140 | Veïnat del Far, 10 - Zona del Far | <p>Segons Esteve Albert, can Bosc era la masia més gran i destacable del territori, i la família Bosch del Far, una de les nissagues més antigues i importants del terme. Gràcies al buidatge del Fons Llinatge Mercader, comtes de Bell-lloc, tenim notícia d'un capbreu de diversos dominis a Sant Celoni fet a favor de Salvi Bosch, del Far (anys 1508, 1527 i 1529). En el fogatge de l'any 1515 hi consta el mas Bosc. Posteriorment, el cognom Bosc apareix documentat pels voltants de l'any 1530 en relació a la fundació d'una capelleta dedicada a Nostra Senyora del Socors a la muntanya del Corredor (juntament amb la família de ca l'Arenes). També tenim notícia que l'any 1543, el mas Bosch del Far era propietat de Pere Bosch. En aquest sentit, és probable que la sepultura de Pere Bosch, mort l'any 1578 i situada dins del cementiri de l'església de Sant Andreu del Far, faci referència a la mateixa persona. Posteriorment, l'any 1573, els propietaris del mas Bosch del Far consten com a patrons 'de la fundació del benefici de Nostra Senyora del Àngels de l'església de Sant Sadurní de Collsabadell per Jaume Bosch, prevere' (Plans, 2017: 76). L'any 1591, el mas Bosch del Far torna a aparèixer en un capbreu de cases i terres. Dins del segle XVII, una altra referència a la família Bosc la trobem l'any 1627, en què Joan Arenas i Antoni Bosch van fundar un benefici per a la capella del Santuari del Corredor. Posteriorment, en un capbreu de diversos dominis datat l'any 1650, hi consta en Francesc Bosch com a propietari del mas Bosch del Far. Tenim notícia que entre els anys 1653 i 1677, Francesc Bosch va vendre el mas a la comunitat de preveres de Santa Maria del Mar de Barcelona. A finals de l'any 1677, el mas passà a mans de la família Lloreda de Barcelona. Posteriorment, l'any 1765, la masia va entrar a formar part del patrimoni de la família Belloch per un casament entre els descendents de les dues famílies. D'aquest any data un inventari força destacable del mas i les seves propietats. Documentalment, en un registre de retolació de carrers i numeració de cases durant el quinquenni 1860-1865, hi consta al Veïnat de l'església del Far, núm. 3, en Joaquim Betlloch com a cap de dos edificis amb 15 habitants i, alhora, dins del Veïnat de Rials (Alfar), núm. 4, apareix el mateix nom com a cap d'un edifici amb 9 habitants. Posteriorment, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, hi consta que l'any 1897 hi havia una casa anomenada 'Bosc' dins del veïnat del Far. L'any 1899, el segon comte de Bell-lloc va fer construïr un observatori i una casa de fusta, coneguda com 'Villa Lina' o 'Torre Bell-lloc', destinada a pavelló de caça (fou cremada durant la guerra Civil i estava bastida al turonet que hi ha a tramuntana de la masia). Amb la mort dels comtes, la masia va passar a ser propietat de la 'Fundació Bell-lloch-Pozzali' (cognom del comte i la seva esposa), adscrita al Bisbat de Barcelona. L'any 1977, la fundació atorgà a favor de la Diputació de Barcelona la finca de can Bosc, amb una superfície total d'1.658.214 m2, i formada per terres de regadiu i de secà, vinya i bosc. Des de l'any 1914, a la masia hi hagueren masovers. Pel que fa a les reformes, hi ha constància que l'any 1994 es va desviar el camí per anar al Corredor, que passava pel mig de la construcció. L'any 1995 es va reconstruïr la teulada i es van reparar algunes esquerdes. En l'actualitat, des de l'any 2008, es va reformar i rehabilitar tota la construcció exteriorment, i està a l'espera de finalitzar les reformes interios i de tenir un nou ús com a Centre d'Informació del Parc del Montnegre i el Corredor.</p> | 41.6196300,2.4453800 | 453795 | 4607694 | 1568 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48050-foto-08075-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48050-foto-08075-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48050-foto-08075-140-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||
| 48124 | Font de can Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-bosc | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.71/151. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1990). 'El medi natural: Les Aigües (III). Les fonts i els safareigs'. El Comú, núm. 14, p. 16, 17, 18.</p> | XVIII-XIX | <p>Estructura aïllada i completament reformada constituïda per dues grans basses esglaonades. Són de planta rectangular, estan bastides en pedra de diverses mides amb els paraments arrebossats i rematades amb maons plans. La bassa superior presenta dos dipòsits rectangulars situats a la cantonada sud-est i un abeurador rectangular adossat a la cara de llevant. Aquest matexi canal es repeteix a la cara de migdia de la bassa inferior. La font està situada a la cantonada nord-est de la bassa superior. Està formada per un muret amb dos registres metàl·lics des d'on surt el broc, i una pica de planta rectangular on cau l'aigua. Presenta les mateixes característiques constructives que les basses. La pica està connectada amb un abeurador mitjançant un rebaix que deixa passar l'aigua. Al bell mig de la bassa inferior hi ha un parterre amb vegetació autòctona.</p> | 08075-214 | Veïnat del Far, 10 - Zona del Far | <p>La font forma part de les propietats de la masia de can Bosc i, probablement, servia per regar els camps de conreu que hi ha al voltant de la casa.</p> | 41.6193600,2.4457100 | 453822 | 4607664 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48124-foto-08075-214-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48124-foto-08075-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48124-foto-08075-214-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor, està senyalitzat i s'indica que és una font natural sense garantia sanitària. Alhora, també indica que la zona és un punt d'alt interès ecològic i que no s'hi poden abandonar animals (peixos, tortugues, etc.). | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 48126 | Mina de can Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-can-bosc | XVIII-XIX | <p>Estructura aïllada situada al marge dret del camí que va en direcció al Santuari del Corredor. Es tracta d'una galeria soterrada de recorregut rectilini que marxa en direcció a llevant. Està excavada al terreny natural de la zona creant una galeria d'arc de mig punt. L'accés a la mateixa està reformat i presenta les parets bastides amb maons i una volta d'arc de mig punt bastida amb maons també. L'obertura d'accés és rectangular i està emmarcada amb dos pedres de granit reformades. Està tancada amb una portella de ferro i presenta un espai davanter de planta allargassada delimitat amb pedres, que possiblement s'embassa quan a la mina hi circula aigua.</p> | 08075-216 | Veïnat del Far, 10 - Zona del Far | <p>La mina forma part de les propietats de la masia de can Bosc. Tot i que no es pot assegurar, és probable que alimentés la font que hi ha situada davant seu.</p> | 41.6194500,2.4460800 | 453853 | 4607674 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48126-foto-08075-216-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48126-foto-08075-216-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48126-foto-08075-216-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-09-20 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||
| 48052 | Can Carreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carreres-0 | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.73/153. RAMIS NIETO, Josep. 'El poble de Dosrius abans de la dècada de les estadístiques'. A Dosrius. Una visita al passat. 4-11 de juny de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. SUBIÑÀ I COLL, Enric (2017). 'Dosrius i Canyamars a l'edat mitjana. Una terra de pagesos'. Duos Rios, núm. 3, p. 27.</p> | XVIII-XIX | <p>Masia aïllada i reformada de planta rectangular, formada per tres cossos adossats amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Consta de planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda de fusta sostinguda amb permòdols. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i les llindes de fusta sostingudes amb permòdols també. Al bell mig del parament hi ha un rellotge de sol gravat, de perfil pentagonal i amb el gnònom de vareta. Tant la façana de ponent com la de tramuntana presenten el mateix tipus de finestres que hi ha al parament principal. De la façana de llevant destaca un altre rellotge de sol gravat damunt del parament, disposat en diagonal i amb el gnòmon de vareta. El cos adossat a la façana de llevant és més modern. Presenta obertures rectangulars amb les llindes de fusta i un portal rectangular protegit amb una teuladeta de dues vessants que dóna accés al recinte. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats, amb les cantoneres embellides amb pedres desbastades. El volum principal compta amb un doble ràfec de dents de serra a la façana principal, mentre que a la de llevant és simple. El volum de llevant presenta una cornisa amb barbacana i doble ràfec de teula àrab.</p> | 08075-142 | Veïnat del Far, 1 - Zona del Far | <p>La primera referència documental directa de la masia la trobem en el fogatge de l'any 1515, on es menciona el mas Carreres. Posteriorment, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, dins del llistat de l'any 1897 present en aquest document, hi apareix el topònim 'Carreras' situat dins del veïnat del Far. En aquest sentit cal especificar que, el veïnat del Far, no va formar part del municipi de Dosrius fins l'any 1836. Pel que fa a les reformes, l'any 1997 es van substituïr els forjats i es va refer bona part de la teulada de la masia (sobretot a la banda de llevant), que es trobeven parcialment en ruïnes. Al mateix temps, es van suprimir dues antigues corts i es va fer una nova escala d'accés a la planta pis. L'any 2003 es va concedir llicència per a l'obertura d'un restaurant (que encara funciona) i també es va destinar una part de la construcció a habitatge privat.</p> | 41.6210400,2.4218200 | 451833 | 4607864 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48052-foto-08075-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48052-foto-08075-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48052-foto-08075-142-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: can Pep de Carreres, ca la Pepa de Carreres. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 48081 | Creu del Far | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-far | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.05/166. PUIG I GIRALT, Enric (2000). 'Darrera de la pista de la Creu dels Planells'. Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró, núm. 66, p. 27. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 11.</p> | XVII | <p>Creu de ferro forjat de petites dimensions, situada damunt d'un pilar de planta quadrada amb el basament motllurat i un capitell de grans dimensions. Tot el conjunt és de pedra granítica i presenta inscripcions gravades tant a l'anvers com en un dels laterals del pilar. A l'anvers es pot llegir 'IHS M 1627 HOBRES', i al lateral 'MONSERAT ARENAS · IOAN BOSCH'. Les inscripcions fan referència als anagrames de Jesús i Maria i als obrers de la parròquia Montserrat Arenas i Joan Bosch. La creu és grega i el ferro està picat i treballat.</p> | 08075-171 | Veïnat del Far - Zona del Far | <p>La creu fou construïda l'any 1627, poc temps després que l'església de Sant Andreu del Far (situada al seu costat) esdevingués parròquia. Els personatges als que al·ludeix la inscripció pertanyien a importants famílies del veïnat del Far (masies de ca l'Arenes i de can Bosc). De fet, dins del temple, hi ha una sepultura datada l'any 1631en la que hi ha gravat el nom 'MONTSERRAT ANTICH ARENAS Y ELS SEUS'. Segons les fonts orals, la creu sempre ha estat en el mateix indret. Es tracta d'una creu de pedró aixecada per delimitar una sagrera o l'àrea d'influència d'una església o ermita.</p> | 41.6235100,2.4368300 | 453086 | 4608129 | 1627 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48081-foto-08075-171-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48081-foto-08075-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48081-foto-08075-171-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: Creu de Pedró. L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 119|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||
| 48323 | Alzinar vell de ca l'Arenes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzinar-vell-de-ca-larenes | <p>RIERA, Joan Manel (2013). 'Boscos del Maresme'. L'Atzavara núm. 22, p. 5-14.</p> | <p>Conjunt d'alzines (Quercus ilex) de força antiguitat, amb uns exemplars que presenten una alçada aproximada d'entre 7 i 10 metres i els troncs i les branques primes i esveltes. Aquests exemplars són nascuts de llavor i d'una gran qualitat. Juntament amb les alzines hi ha altres espècies com el marfull, galzeran, heura i arç blanc, i un potent sotabosc.</p> | 08075-413 | Veïnat del Far - Zona del Far | <p>És un dels alzinars més antic de tot el terme juntament amb el de la serra de Fontanells.</p> | 41.6237100,2.4613800 | 455131 | 4608139 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48323-foto-08075-413-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48323-foto-08075-413-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor i forma part dels itineraris 7 i 7A i SL-C 80 del parc. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||
| 48324 | Pineda de pinassa del Corredor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pineda-de-pinassa-del-corredor | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.77/238.</p> | <p>Conjunt de pins (Pynus nigra) situat a la serra del Corredor, en un alzinar en recuperació amb arboços, brucs i marfulls. La pineda té una superfície d'entre 2 i 3 hectàrees. Els exemplars es caracteritzen per les seves pinyes petites, amb els troncs rectes i les fulles més grans que les del pi roig. Les seves branques són horitzontals, amb l'escorça grisenca i la capçada allargassada. La pineda està inclosa dins de l'itinerari SL-C 72 del parc.</p> | 08075-414 | Veïnat del Far - Zona del Far | <p>Es tracta d'una pineda excepcional, donat que no és corrent trobar un conjunt d'aquestes característiques al Maresme. Aquesta tipologia és més freqüent al nord de la serralada de Montserrat i al Bages.</p> | 41.6291200,2.4778800 | 456509 | 4608731 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48324-foto-08075-414-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48324-foto-08075-414-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||
| 48332 | Pi Gros de can Bernat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-gros-de-can-bernat | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.70/231.</p> | XIX | <p>Magnífic exemplar de pi (Pinus pinea) de grans dimensions, situat dins del curs d'un torrent que connecta amb la riera del Far. Es tracta d'un exemplar esvelt i robust, amb una copa arrodonida i el tronc central lleugerament inclinat. Presenta una alçada de 19,5 metres, amb una volta de canó de 2,95 metres i un diàmetre de tronc de 0,95 metres a la part inferior. El tronc té diversos forats de pigot (ocell fuster), sense que hi hagi cap niu.</p> | 08075-422 | Veïnat del Far - Zona del Far | <p>Se li calcula una antiguitat d'entre 120 i 150 anys (segona meitat del segle XIX).</p> | 41.6208900,2.4174800 | 451472 | 4607849 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48332-foto-08075-422-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48332-foto-08075-422-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||
| 48352 | Forn de terrissa de can Guinart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-terrissa-de-can-guinart | <p>EDITORIAL ALPINA (2015). Montnegre Corredor. Parc del Montnegre i el Corredor. Granollers: Alpina.</p> | XIX-XX | Completament tapat per la vegetació | <p>Forn de terrissa de planta irregular bastit en el talús d'un camp sense treballar, al nord del camí que porta al Santuari del Corredor des del coll de can Bordoi. La construcció està bastida en pedra de diverses mides sense treballar, disposada irregularment i lligada amb morter de calç. Presenta una gran boca d'entrada d'arc rebaixat fet amb maons disposats a sardinell, emmarcada per un mur lateral a mode de contrafort. Aquest està bastit en pedra de diverses mides disposada de manera regular. A l'interior de la boca s'observa l'accés a la fogaina inferior, amb una obertura quadrada bastida en pedra.</p> | 08075-442 | Veïnat del Far - Zona del Far | <p>En l'actualitat, l'estructura està completament tapada per l'abundant vegetació existent a la zona.</p> | 41.6254300,2.4334300 | 452804 | 4608345 | 08075 | Dosrius | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48352-foto-08075-442-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'element: el Fornot. L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 98|119 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 48042 | Can Rius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rius-1 | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.63/143. GAVÍN I BARCELÓ, Josep Maria (1991). Maresme. Col. Inventari d'esglésies, 24. Barcelona: Pòrtic, p. 63. RAMIS NIETO, Josep. 'Apunts per a una història de la guerra civil a Dosrius (1936-1939)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1-6 d'abril de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVII-XVIII | <p>Masia aïllada i reformada constituïda per diversos cossos adossats que li proporcionen una planta irregular. El volum principal està format per tres cossos adossats, el central amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Consta de planta baixa, pis i golfes. Els altres cossos, en canvi, presenten teulades d'un sol vessant i estan organitzats en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, compta amb obertures rectangulars amb els brancals i els ampits bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. De la planta baixa destaca el portal d'accés, amb la llinda gravada amb l'any 1784. Del pis destaquen les dues finestres centrals, amb els ampits motllurats. La façana està rematada amb un ràfec de teula àrab i deixa l'aparell de l'obra vist. Està bastida en pedra de diverses mides disposada de manera irregular, amb pedres desbastades de mida més gran embellint les cantoneres. La façana de ponent presenta dues finestres de les mateixes característiques a la planta baixa i un balcó corregut al pis. La façana de tramuntana, assentada damunt la roca natural de la zona, també compta amb la mateixa tipologia de finestres. A l'interior hi ha un ampli espai destinat a menjador i sala d'estar, amb una llar de foc central. La roca en la que s'assenta la construcció també s'observa des del mur nord de la cuina. A les golfes es conserva un arc de mig punt bastit amb maons disposats a plec de llibre, on recolzen les bigues de fusta de la coberta. Té els brancals bastits amb pedra i amb les impostes motllurades. Adossat a la façana de llevant hi ha un altre volum rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Aquest volum, que està organitzat en planta baixa i pis, també s'assenta damunt la roca del terreny. Presenta un portal rectangular amb els brancals fets de carreus de pedra i la llinda plana monolítica gravada amb la següent inscripció: '16 IHS 84'. Al seu costat hi ha dues petites finestres rectangulars fetes amb quatre carreus. Les obertures del pis són rectangulars i estan reformades. La construcció presenta el parament arrebossat, amb el mateix tipus de ràfec que el del volum principal. Adossat a la façana de llevant hi ha un porxo cobert amb teulada de dues vessants i embigat de fusta, que enllaça la casa amb una capella situada a llevant. Aquesta capella és de planta rectangular i té la coberta de teula àrab de dues vessants disposades a diferent nivell i orientació. Compta amb obertures rectangulars amb els emmarcaments de carreus de pedra i les llindes de fusta. Té un accés a la façana de llevant i un altre a la façana de ponent, sota porxo. Tant al seu costat com a la façana de llevant hi ha petites obertures a mode d'espitlleres. També hi ha tres finestres amb vitralls acolorits, un d'ells dedicat a Sant Mateu, un plafó de rajoles vidrades decorat amb motius florals i un campanar d'espadanya de secció troncopiramidal, amb teuladeta de dues aigües i campana. La capella està bastida amb el mateix tipus d'obra que el volum principal.</p> | 08075-132 | Veïnat de Rupit, 9 - Zona de Canyamars | <p>La primera referència documental de la masia la trobem en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana. En aquest document hi consta que l'any 1632 hi havia una casa anomenada 'Rius' dins del veïnat de Canyamars. Dins del mateix document, però en la llista corresponent a l'any 1897, hi torna a aparèixer novament. Dins del segle XVIII, les referències continuen. En una 'Llista per cobrar en lo terme de cañamás un ters i mitx de cadastro per lo enganxament de los soldats que dit poble contribueix', apareix citada 'Can Rius pagès'. Aquest document forma part del fons documental de la família Gel i Amat de Canyamars i està datat dins del segle XVIII. Poc després, en una llibreta que passava revista de les terres i vinyes de Dosrius i Canyamars datada l'any 1779, hi apareix 'Boix lo jove de Rius [?] per la vinya de Canyamars'. Posteriorment, en les 'Llibretes per cobrar lo reial cadastro de dosrius y cañamas del primer ters de 1787', i també en les posteriors fins l'any 1792, hi torna a constar 'Joan Rius'. Pel que fa al segle XIX, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Poc després, en un llibre de registre de retolació de carrers i numeració de cases del quinquenni 1860-1865, en el veïnat de Rupit, hi consta en 'Francisco Rius' com a cap d'un edifici amb 10 habitants. Segons les fonst orals, la masia de can Rius, juntament amb les masies de can Pau de la Rosa i cal Ranco, havien format part de les propietats de la família Rius durant el segle XIX i fins a mitjans del segle XX. L'any 1936, l'ajuntament de Dosrius va decidir apropiar-se de la finca per destinar-la a col·lectivització. Estava valorada en 55.000 pessetes. El darrer membre de la família que la va utilitzar per passar-hi els estius fou mossèn Rius. A la seva mort, entre finals dels anys 50 o principis dels 60, les tres finques passaren a ser propietat del Bisbat de Barcelona, tot i que inicialment ho heretà la majordoma del mossèn i el rector de la parròquia de Sant Esteve de Canyamars, com a representant de l'església. Durant aquest temps, d'aquestes propietats se'n va fer càrrec un afillat de mossèn Rius, el qual estiuejava amb la seva família a la masia de can Rius. L'any 1973, el Bisbat es va vendre les masies de can Rius i can Pau de la Rosa i en va segregar una finca d'una hectàrea que incloïa la masia de cal Ranco (fou donada a l'afillat de mossèn Rius). Pel que sembla, a la masia hi van haver masovers fins a principis del segle XXI. Per la verema, els masovers de les masies veïnes (incloses les dues anteriors) anaven a can Rius per utilitzar la premsa, el cup i altres estris relacionats amb aquesta activitat. Pel que fa a les reformes, la masia fou objecte d'una gran remodelació l'any 1973 que la deixà amb l'aspecte actual. Entre d'altres es retirà el talús de terres adossades que hi havia a la banda de tramuntana de l'edifici, deixant tota la masia aïllada. En aquest sentit, cal dir que bona part de la terra que s'excavà fou aprofitada per crear la gran superfície plana que hi ha davant de la casa. Alhora també es repicaren les façanes, s'adossà un cos de planta baixa i pis a la banda nord-est (amb garatge) i s'obriren nous buits a la façana principal. L'interior també va ser reformat. Pel que fa a la capella actual, cal dir que està dedicada a Sant Mateu i l'any 1984 ja estava construïda. És probable que fos bastida en el mateix moment en que es dugué a terme la gran reforma de l'any 1973, tot i que no es pot assegurar (el propietari de la masia en aquell moment es deia Mateu de nom de pila). De fet, la masia de can Rius ja comptava amb un petit edifici religiós previ a l'actual. Es tractava d'una capella-oratori dedicada a la Puríssima de la que es conserva la seva porta, que està situada al volum adossat a llevant i està datada amb l'any 1684 i l'anagrama del nom de Jesucrist 'IHS'.</p> | 41.6122600,2.4649000 | 455416 | 4606866 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48042-foto-08075-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48042-foto-08075-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48042-foto-08075-132-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: can Mateu Ros, can Mateu el Gros. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 48041 | Cal Ranco | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ranco | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.62/142. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVIII | <p>Masia aïllada i reformada de planta rectangular, envoltada d'un zona enjardinada. Presenta la coberta de teula àrab de dues aigües, amb un cos alçat central amb teulada de dos vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Consta de planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés rectangular emmarcat amb carreus de pedra i amb la llinda de fusta. Està protegit per un petit voladís de teula àrab sobre estructura de fusta, adossat al parament. Damunt de la llinda hi ha un carreu de pedra encastat al parament amb la data 1726 gravada. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars, amb els brancals i els ampits bastits amb carreus de pedra i les llindes de fusta. La finestra de les golfes té la part central dels brancals bastida amb maons. A la façana de llevant també hi ha una finestra amb la mateixa tipologia que en els casos anteriors. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats, amb ràfecs de teula àrab als vessants laterals i a la façana de llevant. Davant de la façana principal hi ha un enrajolat bastit amb cairons a mode d'era.</p> | 08075-131 | Veïnat de Rupit, 8 - Zona de Canyamars | <p>La primera referència documental directa de la masia la trobem en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Posteriorment, segons una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, l'any 1897 consta el nom 'Ranco' dins del veïnat de Canyamars. Segons les fonts orals, la masia de cal Ranco, juntament amb la masia de can Pau de la Rosa, havia format part de les propietats de la masia de can Rius, situada al mateix veïnat, durant el segle XIX i fins a mitjans del segle XX. Des de finals dels anys 50 o principis dels 60 fins a l'any 1973, les tres finques passaren a ser propietat del Bisbat de Barcelona. Aquest any el Bisbat es va vendre les masies de can Rius i can Pau de la Rosa i en va segregar una finca d'una hectàrea que incloïa la masia de cal Ranco. Aquesta fou donada a la persona que havia estat cuidant d'aquestes propietats durant el temps que varen pertànyer del Bisbat. Pel que sembla, a la masia hi van haver masovers fins l'any 1973. En aquest moment va haver de ser reformada i rehabilitada de manera integral, tot i que respectant la seva tipologia arquitectònica. Amb el pas del temps es van anar fent altres intervencions a la finca com la construcció d'un garatge (1993) i d'una bassa per regar que fou reconvertida en piscina (2002). En l'actualitat, la masia està destinada a habitatge de segona residència.</p> | 41.6115700,2.4662500 | 455528 | 4606788 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48041-foto-08075-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48041-foto-08075-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48041-foto-08075-131-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||
| 48013 | Can Mateu Pagès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mateu-pages | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.34/114. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Pla Especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Aprovació definitiva 20-07-1989. [Inèdit]. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVIII | <p>Masia aïllada formada per dos cossos adossats que li confereixen una planta irregular. L'edifici està essent rehabilitat de mica en mica i està adaptat al desnivell del terreny on s'assenta. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants de diferent llargada, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada al sud-est, presenta un portal d'accés rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica. Una escala disposada en diagonal li dóna accés. La resta d'obertures del parament es corresponen amb finestres recangulars emmarcades en pedra. Destaca un gran rellotge de sol pintat a la part superior de la façana i un banc corregut de pedra a la part inferior. La façana de llevant ha estat força reformada donat que estava en molt mal estat de conservació. Malgrat això conserva una petita finestra emmarcada en pedra. Adossat a aquest parament hi ha un petit volum rectangular, amb la coberta d'un sol vessant completament esfondrada. Presenta un portal i una petita finestra rectangulars i emmarcats en pedra, situats al parament principal, i una porta rectangular amb la llinda de pedra i els brancals fets de maons, a la façana lateral. Al costat d'aquesta obertura hi ha una comuna reconvertida en un modern servei. A la façana posterior del volum principal es conserva un petit portal rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana. Per contra, totes les obertures de la façana de ponent han estat rehabilitades. Aquest espai està tancat a mode de barri i delimitat per una tanca de paredat. Es conserva un dels brancals fets de carreus de pedra, que emmarcaven l'obertura original que donava accés a aquesta zona. En aquest espai hi ha una bassa rehabilitada. A l'interior, que està en fase de restauració, la masia compta amb sostres embigats, terres empedrats i forjats bastits amb cairons i obertures emmarcades en pedra. La construcció presenta els paraments arrebossats. Dins de la finca, sota la masia, hi ha una gran bassa rectangular i una mina d'aigua reformada amb totxo.</p> | 08075-103 | Veïnat de Rupit, 7 - Zona de Canyamars | <p>La primera referència documental directa de la masia la trobem en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Posteriorment, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, hi consta que l'any 1897 existia una casa anomenada 'Mateu Cot Pagès' dins del veïnat de Canyamars. En la documentació consultada anterior al segle XIX no apareix en cap cas el nom anterior, tot i que hi ha altres topònims que es podrien estar referint al mateix edifici. En aquest sentit, en una llibreta que passava revista de les terres i vinyes de Dosrius i Canyamars, datada l'any 1779, hi apareix 'Esteve Cot i Mateu de dalt per la pesa de save' i, poc després, en les llibretes per cobrar 'Lo Reial Catastro de Dosrius y Cañamas' de l'any 1787, i en les posteriors fins l'any 1792, hi apareix el nom 'Mateu Cot de Dalt'. Aquest topònim apareix inventariat després dels masos Vallalta i Rupit (ambdós situats a la mateixa zona), cosa que fa pensar que es deu referir a la masia de can Mateu Pagès, donat que les propietats apareixen inventariades amb una certa correlació dins d'aquests documents. Dins del segle XVIII, en una 'Llista per cobrar en lo terme de cañamás un ters i mitx de cadastro per lo enganxament de los soldats que dit poble contribueix', hi torna a aparèixer 'Mateu Cot de Dalt', en aquesta ocasió inventariat entre el mas Rupit i la masia de ca l'Eugasser, que són veïnes seves. Segons les fonts orals, la masia havia tingut masovers durant el segle XX. En l'actualitat s'ha reformat tota la coberta, s'han aixecat murs, s'ha redreçat la façana principal i, a l'interior, encara s'està treballant en la seva rehabilitació.</p> | 41.6133000,2.4730400 | 456095 | 4606977 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48013-foto-08075-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48013-foto-08075-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48013-foto-08075-103-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 48152 | Rellotge de sol de can Mateu Pagès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-mateu-pages | XVIII-XIX | <p>Rellotge de sol rectangular amb un emmarcament coronat per un arc rebaixat. Està pintat al bell mig de la façana principal, damunt del revestiment antic que cobria el parament. Està orientat al sud-est i presenta un gnòmon de vareta amb un cercle al pol i la numeració aràbiga. Les marques horàries estan força degradades i la numeració també. Pel que sembla indiquen les hores de les 8 del matí a les 3 de la tarda, amb la línia de les 12 en vertical. Damunt del pol hi ha un colom i el marc està pintat de color grana.</p> | 08075-242 | Veïnat de Rupit, 7 - Zona de Canyamars | 41.6133000,2.4730400 | 456095 | 4606977 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48152-foto-08075-242-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48152-foto-08075-242-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48152-foto-08075-242-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-21 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||||
| 48040 | Can Pau de la Rosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pau-de-la-rosa | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.61/141. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Pla Especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Aprovació definitiva 20-07-1989. [Inèdit].</p> | XVIII-XIX | <p>Masia aïllada i reformada de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Consta de planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés rectangular emmarcat amb carreus de pedra. Al costat hi ha una petita finestra emmarcada amb quatre carreus. Del pis, destaquen les finestres centrals, d'obertura rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. A la part superior de la façana hi ha un rellotge de sol datat l'any 1830. La resta d'obertures de l'edifici són rectangulars i han estat reformades. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats. Adossat a la façana de llevant hi ha un porxo de nova planta amb teulada d'un sol vessant sobre una solera de llates i bigues de fusta. Es sosté amb pilars arrebossats. La masia està construïda damunt d'una terrassa delimitada amb un mur de pedra.</p> | 08075-130 | Veïnat de Rupit, 6 - Zona de Canyamars | <p>La primera referència documental directa de la masia la trobem en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Segons les fonts orals, la masia de can Pau de la Rosa, juntament amb la masia de cal Ranco, havia format part de les propietats de la masia de can Rius, situada al mateix veïnat, durant el segle XIX i fins a mitjans del segle XX. Des de finals dels anys 50 o principis dels 60 fins a l'any 1973, les tres finques passaren a ser propietat del Bisbat de Barcelona i, posteriorment, foren venudes. L'any 1981 es va demanar una llicència d'obres per desviar el camí de Rupit, que passava tocant a la casa. A la masia hi van haver masovers fins als anys 80. Pel que fa a les reformes, sabem que la teulada es va fer nova a finals dels anys 60 o principis del 70 del segle XX. A principis dels 90 es van modificar els interiors, es van obrir noves obertures a la façana nord i se'n van reformar d'altres. A l'altra banda de la riera, en un lloc una mica elevat, hi havia una sínia per treure l'aigua d'un pou. En l'actualitat està destinada a casa de turisme rural.</p> | 41.6108300,2.4726700 | 456063 | 4606703 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48040-foto-08075-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48040-foto-08075-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48040-foto-08075-130-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 48142 | Rellotge de sol de can Pau de la Rosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-pau-de-la-rosa | <p>Http://www.gnomonica.cat/ [Consulta: 27-09-2017]. Núm. Referència: 4910.</p> | XIX | <p>Rellotge de sol circular i emmarcat, del tipus vertical declinant i pintat al bell mig de la façana principal, sobre una capa de lluït. Presenta una orientació sud-oest, amb un gnòmon de vareta amb una hexafòlia al pol i la numeració aràbiga. Les marques horàries indiquen les hores i les mitges hores en cicles d'11 hores, de les 7 del matí a les 6 de la tarda, amb la línia de les 12 en vertical. A la part superior hi ha l'any 1830 i el marc està pintat de color ocre i delimitat amb una línia de color grana.</p> | 08075-232 | Veïnat de Rupit, 6 - Zona de Canyamars | 41.6108300,2.4726700 | 456063 | 4606703 | 1830 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48142-foto-08075-232-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48142-foto-08075-232-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48142-foto-08075-232-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-21 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 48046 | Can Vallalta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vallalta-0 | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.67/147. COLOMER, Margarida (2018). Josep Abril. Alcalde de Mataró afusellat pel franquisme. Barcelona: Josep Vall editor, p. 88. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Pla Especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Aprovació definitiva 20-07-1989. [Inèdit]. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVII-XVIII | <p>Masia aïllada formada per diversos cossos adossats, amb barri tancat delimitat per una tanca d'obra de força alçada. Presenta un gran portal d'accés rectangular, amb els brancals fets de carreus i la llinda plana. Està protegit amb una teuladeta de dues vessants. La part de tramuntana del recinte està delimitat pel propi desnivell del terreny i, a la banda de migdia, hi ha dos cossos adossats que queden a l'exterior del recinte. El volum principal és rectangular, presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al sud-oest, compta amb un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat de granit. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. La de la finestra situada damunt del portal està gravada amb la següent inscripció: 'PAU VALLALTA 1711'. A la part superior del parament hi ha un senzill rellotge de sol de perfil rectangular i gnòmon de vareta. La façana de migdia també presenta obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i llindes planes. Destaca un balcó al pis, amb la llosana motllurada i el finestral protegit amb un voladís de teula àrab, i unes escales adossades a l'extrem de llevant. De la façana de ponent destaca un portal rectangular amb un dels brancals bastit amb maons. De la façana de tramuntana destaca una finestra rectangular al pis, amb els brancals fets de carreus. Alhora hi ha dos cossos rectangulars adossats a cada extrem del parament. Tenen les cobertes de teula àrab d'un sol vessant i estan organitzats en dos nivells. Pel que fa als dos nivells situats a la banda de migdia del recinte, en destaca un. És rectangular, està cobert amb una teulada de dues vessants disposades a diferent nivell i organitzat en dues plantes. S'hi observa una finestra rectangular emmarcada amb carreus de pedra i la llinda plana. Tots els volums de la construcció tenen els paraments arrebossats i emblanquinats. El principal està rematat amb un ràfec de teula àrab i té carreus de pedra a les cantoneres. A l'exterior del recinte, a l'extrem sud-est, hi ha una era de planta circular bastida en cairons. Al bell mig de la coberta del volum principal hi ha una espadanya sense campana.</p> | 08075-136 | Veïnat de Rupit, 5 - Zona de Canyamars | <p>La primera referència documental relacionada amb la masia apareix en una relació titulada 'Noms dels masos en que es composen la parròquia de Dosrius y Canyamas quan totes estan baix domini directe de la casa de Marquès de Castelldosrius'. En aquest document es fa referència a la casa i terra de Vallalta. Posteriorment, segons una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, l'any 1632 apareix el topònim 'Vellalta' dins del veïnat de Canyamars. Dins del mateix document, en la llista corresponent a l'any 1897, hi apareix com a 'Bellalta'. Durant el segle XVIII, les referències documentals del cognom i de la masia continuen. En aquest sentit, en una llibreta que passava revista de les terres i vinyes de Dosrius i Canyamars datada l'any 1779, hi apareix en 'Pera Vallalta'. I, finalment, en les 'Llibretes per cobrar lo reial cadastro de dosrius y cañamas del primer ters de 1786', i també en les posteriors fins l'any 1792, hi consta el nom 'Pera Bellalta'. Quant al segle XIX, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Poc després, en un llibre de registre de retolació de carrers i numeració de cases del quinquenni 1860-1865, en el veïnat de Rupit, hi consten en 'José Vellalta, mayor' com a cap d'un edifici amb 11 habitants, i en 'José Vellalta, menor' com a cap d'un altre edifici amb 6 habitants (números 20 i 22). És força probable que una de les dues mencions faci referència a la masia. Dins del segle XX, durant el mes d'agost de l'any 1930, la masia albergà catorze nens de la colònia escolar organitzada per la Societat Protectora de l'Ensenyança Catalana, organitzada per la seva delegació mataronina. Segons les fonts orals, a la masia hi van haver masovers durant el segle XX. Pel que sembla, els ramats de xais de can Bosc hi feien parada quan anaven a pasturar per la contrada. La gent dels voltants aprofitava i n'anava a comprar. Pel que fa a les reformes, cal dir que no s'hi han fets mai obres de rehabilitació, només de manteniment. En l'actualitat, la masia és usada com a habitatge de segona residència. En darrer terme, en el picaporta del portal d'accés al barri, hi ha unes incisions fetes en el metall on es pot llegir: 'S.B.R. 1º 1818'.</p> | 41.6044400,2.4653800 | 455451 | 4605997 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48046-foto-08075-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48046-foto-08075-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48046-foto-08075-136-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 48034 | Can Cot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cot-0 | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 106. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.55/135. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Pla Especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Aprovació definitiva 20-07-1989. [Inèdit]. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVIII | <p>Masia aïllada de planta rectangular, formada per dos cossos adossats sota la mateixa coberta. Aquesta coberta és bastida en teula àrab de dues vessants de diferent longitud i el carener perpendicular a la façana principal. El volum principal consta de planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars, amb els emmarcaments bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. Destaquen les llindes de les finestres de la banda de llevant, la de la planta baixa gravada amb l'any 1763 i la del pis amb l'any 1747. La llinda de la finestra balconera del pis està gravada amb un arc conopial, tot i que sembla restituïda. A la part superior del parament hi ha un destacable rellotge de sol de grans dimensions. La part corresponent a l'altre volum està reformada, tot i que conserva un gran arc rebaixat emmarcat amb carreus de pedra actualment tapiat. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats, amb ràfec de teula àrab a la façana principal i les cantoneres del volum principal embellides amb carreus. A l'extrem de ponent de la masia hi ha un volum auxiliar adossat amb teulada d'un sol vessant, que presenta un plafó de ceràmica vidrada acolorida referent a la font de Llor (actualment desapareguda): 'A CAN COT AIGUA DE LA 'FONT DEL LLORT''. Sota seu hi ha una pica de pedra.</p> | 08075-124 | Veïnat de Rupit, 4 - Zona de Canyamars | <p>La primera referència documental de la masia apareix en un capbreu de les rendes de Dosrius i Canyamars datat l'any 1570. En aquest document consta 'Antonio Cot, Manso Cot de Canyamars'. Al mateix temps, la masia apareix novament documentada en una relació de masos del terme de Dosrius i Canyamars ('Individuació de tots los masos que componen lo terme y Parroquies de Dosrius y Canyamas ab las casas y terras que son continuades en lo de capbreu del 1570'). En aquest document hi torna a aparèixer 'Antonio Cot, pagès de Canyamars'. Finalment, en una relació titulada 'Noms dels masos en que es composen la parròquia de Dosrius y Canyamas quan totes estan baix domini directe de la casa de Marquès de Castelldosrius' hi consta el 'Mas Cot'. Posteriorment, segons una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, l'any 1632 continua apareixent el cognom 'Cot' dins del veïnat de Canyamars. Dins del mateix document, en la llista corresponent a l'any 1897 hi apareix novament. Durant el segle XVIII, les referències documentals del cognom i de la masia continuen. En aquest sentit, en una 'Llista per cobrar en lo terme de cañamás un ters i mitx de cadastro per lo enganxament de los soldats que dit poble contribueix', hi consta en 'Francesc Cot dit llanchar'. Aquest document forma part del fons documental de la família Gel i Amat de Canyamars i està datat dins del segle XVIII. Així mateix, en una llibreta que passava revista de les terres i vinyes de Dosrius i Canyamars datada l'any 1779, hi apareix 'Esteve Cot'. I, finalment, en les 'Llibretes per cobrar lo reial cadastro de dosrius y cañamas del primer ters de 1786', i també en les posteriors fins l'any 1792, hi consten en 'Mateu Cot i Jasinto Cot'. Quant al segle XIX, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. I, finalment, en un llibre de registre de retolació de carrers i numeració de cases del quinquenni 1860-1865, en el veïnat de Rupit, hi consten dues caps de casa de dos edificis diferents de cognom Cot. La masia sempre ha estat propietat de la família Cot, passant de generació en generació des del segle XVI. Era una de les masies més grans de Canyamars, amb jornalers que venien de les masoveries més properes (cal Ranco, cal Xerrac, can Pau de la Rosa, etc.). Segons la propietària actual, la façana de la masia fou reformada l'any 1962 (coincideix amb la data del rellotge de sol) i la teulada l'any 1983.</p> | 41.6093100,2.4681600 | 455686 | 4606536 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48034-foto-08075-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48034-foto-08075-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48034-foto-08075-124-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 48137 | Rellotge de sol de can Cot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-cot | <p>Http://www.gnomonica.cat/ [Consulta: 27-09-2017]. Núm. Referència: 1203.</p> | XX | Està una mica despintat. | <p>Rellotge de sol rectangular que presenta un emmarcament coronat amb un timpà semicircular. És del tipus vertical declinant, orientat a ponent i està pintat al bell mig de la façana principal. Presenta un gnòmon de vareta i la numeració aràbiga. Les marques horàries indiquen les hores en cicles de 9 hores, de les 8 del matí a les 5 de la tarda, amb la línia de les 12 en vertical. A la part superior hi ha la següent inscripció: 'ANY 1962 S. COT'. El timpà està decorat amb uns radis concèntrics i el marc amb una sanefa ondulada.</p> | 08075-227 | Veïnat de Rupit, 4 - Zona de Canyamars | 41.6093100,2.4681600 | 455686 | 4606536 | 1962 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48137-foto-08075-227-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48137-foto-08075-227-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48137-foto-08075-227-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-21 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 48036 | Ca l'Estevenet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lestevenet | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.57/137. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Pla Especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Aprovació definitiva 20-07-1989. [Inèdit]. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVIII | <p>Masia aïllada i reformada de planta rectangular, que presenta una coberta de teula àrab de dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. Consta de planta baixa i pis. Totes les obertures de la construcció són rectangulars i estan emmarcades amb el mateix revestiment que cobreix les parets. De la façana principal, orientada al sud-est, destaquen les tres finestes dels pis, amb els ampits motllurats i arrebossats. De la façana de llevant cal mencionar una finestra amb l'emmarcament pintat. La construcció presenta els paraments simplement arrebossats, el de la façana principal reformat. Davant d'aquesta façana hi ha un volum aïllat de planta rectangular, format per dos petits cossos adossats amb les cobertes de teula àrab d'un sol vessant i organitzats en una i dues plantes. Presenten obertures rectangulars bastides en maons. Una escala adossada dóna accés a la planta superior des de la banda de ponent. Ambdós cossos estan bastits amb pedra i maons, amb els paraments arrebossats. Darrera seu hi ha una bassa circular amb un petit espai de safareig.</p> | 08075-126 | Veïnat de Rupit, 3 - Zona de Canyamars | <p>La primera referència documental de la masia la trobem en les 'Llibretes per cobrar lo reial cadastro de dosrius y cañamas del primer ters de 1787', i també en les posteriors fins l'any 1792. En aquesta documentació hi consta 'Ros Rubira'. Pel que fa al segle XIX, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Poc després, en un llibre de registre de retolació de carrers i numeració de cases del quinquenni 1860-1865, en el veïnat de Rupit, hi apareixen diversos Rovira com a caps de casa, entre ells 'Estevan Rovira'. Tot i que no es pot assegurar és probable que aquest personatge estigui relacionat amb la masia. Finalment, segons una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, l'any 1897 consta el nom 'Estebanet' dins del veïnat de Canyamars. Segons les fonts orals, la masia sempre ha estat propietat de la família Rovira. S'hi feren obres de manteniment i rehabilitació a mitjans del segle XX. L'any 2001 es va demanar permís a l'ajuntament per reformar la teulada i canviar les bigues. En els darrers temps, la masia era utilitzada com a habitatge de segona residència.</p> | 41.6079700,2.4683500 | 455701 | 4606388 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48036-foto-08075-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48036-foto-08075-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48036-foto-08075-126-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: can Ros Rovira. L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 48043 | Mas Rupit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-rupit | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.64/144. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Pla Especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Aprovació definitiva 20-07-1989. [Inèdit]. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVII-XVIII | <p>Masia aïllada formada per diversos cossos adossats que li proporcionen una planta irregular. El volum principal és rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Consta de planta baixa i pis. La façana principal, orientada a ponent, compta amb obertures rectangulars emmarcades amb els mateix revestiment que cobreix les parets. Destaca una fornícula d'arc de mig punt tancada i situada damunt d'un ampit bastit amb maons, amb la imatge de Sant Roc. La façana està rematada amb un doble ràfec de maó i teula àrab. Adossat a l'extrem sud-oest del volum principal hi ha un cos de planta quadrada, amb teulada d'un sol vessant i distribuït en planta baixa i pis. Presenta un portal d'accés rectangular que conserva la llinda plana de pedra. Al pis hi ha una finestra rectangular amb els brancals fets de carreus de pedra, la llinda plana i l'ampit motllurat. A la façana de llevant d'aquest cos hi ha un portal d'arc rebaixat obert a una terrassa pavimentada i descoberta de planta irregular. Alhora, des de les obertures de la façana sud del volum principal també s'hi pot accedir. En darrer terme, adossat a la façana de llevant del volum principal, hi ha un cos rectangular amb teulada d'un sol vessant i organitzat en dos nivells. Des del pis superior hi ha sortida a una terrassa delimitada amb barana de ferro i situada damunt d'una galeria formada per tres grans arcs de mig punt. Tota la construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats.</p> | 08075-133 | Veïnat de Rupit, 14 - Zona de Canyamars | <p>La primera referència documental de la masia apareix en un capbreu de les rendes de Dosrius i Canyamars datat l'any 1570. En aquest document consta 'Pedro Montalt, Manso Rupit (Julià, Bertran)'. Al mateix temps, la masia apareix novament documentada en una relació de masos del terme de Dosrius i Canyamars ('Individuació de tots los masos que componen lo terme y Parroquies de Dosrius y Canyamas ab las casas y terras que son continuades en lo de capbreu del 1570'). En aquest document es menciona 'Mas Rupit, Julià y Bertran confessat per Pere Montalt y Josep Montalt'. Finalment, en una relació titulada 'Noms dels masos en que es composen la parròquia de Dosrius y Canyamas quan totes estan baix domini directe de la casa de Marquès de Castelldosrius' hi consten 'Los masos Rupit, Julià i Bertran'. Posteriorment, segons una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, l'any 1632 continua apareixent el topònim 'Rupit' dins del veïnat de Canyamars. Dins del mateix document, en la llista corresponent a l'any 1897 hi apareix novament. Durant el segle XVIII, les referències documentals del cognom i de la masia continuen. En aquest sentit, en una 'Llista per cobrar en lo terme de cañamás un ters i mitx de cadastro per lo enganxament de los soldats que dit poble contribueix', hi consta 'Casa de Rupit'. Aquest document forma part del fons documental de la família Gel i Amat de Canyamars i està datat dins del segle XVIII. Així mateix, en una llibreta que passava revista de les terres i vinyes de Dosrius i Canyamars datada l'any 1779, hi apareixen diverses referències que al·ludeixen a la 'vinya Rupit'. I, finalment, en les 'Llibretes per cobrar lo reial cadastro de dosrius y cañamas del primer ters de 1787', i també en les posteriors fins l'any 1792, hi consta el topònim 'Rupit'. Quant al segle XIX, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. I, finalment, apareix novament inscrita dins del Registre de la Propietat de Mataró de l'any 1871 com a 'Manso Rupit'. El Mas Rupit era una de les propietats més destacables i importants de Canyamars, amb diversos jornalers que treballaven els camps, la vinya i el bosc. Al mas hi tenien mossos i masovers (de fet, l'habitatge del propietari i el dels masovers estaven en el mateix edifici). Els darrers masovers marxaren a mitjans dels anys 90 del segle XX aproximadament. Des de mitjans del segle XIX fins a mitjans del XX, el mas va anar canviant de propietaris. Entre els anys 1946-1947 fou adquirit per un gerent de la companyia tèxtil l'España Industrial. A la seva mort, la propietat fou dividida entre els seus quatre hereus. Pel que fa a les reformes, entre els anys 40 i 60, l'edifici fou ampliat reconvertint algunes quadres i es van fer reformes interiors. A partir dels anys 60, l'estructura arquitectònica ha variat poc. Entre els anys 1975 i 1993 es van fer obres d'arranjament a l'interior, construcció d'una porxada i d'una bassa, etc. Pels voltants de l'any 1993 es van construïr dos habitatges separats i independents coneguts com 'Les Magnòlies de Rupit'.</p> | 41.6161600,2.4936000 | 457810 | 4607284 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48043-foto-08075-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48043-foto-08075-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48043-foto-08075-133-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-20 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: masia de Rupit, can Rupit. L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. Dues de les imatges han estat extretes de l'Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius, elaborat per la Diputació de Barcelona l'any 2005. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 48045 | Can Sarandico | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sarandico | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.66/146.</p> | XIX | <p>Masia aïllada de planta rectangular formada per tres cossos adossats. El volum principal presenta la coberta de teula àrab de dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal. Consta de planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda de fusta. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars, amb els emmarcaments bastits amb el mateix revestiment que cobreix les parets. La finestra de llevant de la planta baixa té una destacable reixo de ferro disposada en quadrícula, mentre que la de ponent és més petita i té l'ampit de pedra. A la part superior del parament, entre les dues finestres, hi ha un rellotge de sol circular pintat damunt del revestiment. Té el gnòmon de vareta i la numeració aràbiga, i està delimitat per un marc rectangular amb timpà. Adossats a la façana de tramuntana hi ha els altres dos volums. El de la banda de ponent és de nova planta, mentre que l'altre és original de la construcció. És de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i està organitzat en dos nivells, tot i que no té tanta alçada com el principal. Presenta obertures rectangulars, algunes d'elles emmarcades en pedra. La finestra de la planta baixa situada a façana de llevant està bastida en maons. La construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada irregularment. Tant les façanes laterals com la posterior deixen l'aparell de l'obra vist, mentre que la principal presenta un revestiment lliscat. Tot l'edifici compta amb un ràfec doble de maons i teula àrab. Davant de la façana principal, a l'extrem de llevant, hi ha un destacable lledoner de grans dimensions. A la part posterior, en un nivell més baix que el de la masia, hi ha una alzina força gran també.</p> | 08075-135 | Veïnat de Rupit, 13 - Zona de Canyamars | <p>L'única referència documental directa de la masia la trobem en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Segons les fonts orals, la masia de can Sarandico fou bastida a principis del segle XIX per un membre de la família Arnó, que procedia de la masia de can Sabé. No se sap del cert si l'edifici va ser fet de nova planta, és fruit d'una reforma o bé es van aprofitar les restes d'alguna altra estructura per construïr-la. Era una masoveria que formava part de les propietats de la masia de can Galzeran, una de les cases més importants i antigues de Canyamars. Els Arnó van estar-s'hi de masovers des de principis del segle XIX i fins l'any 1985. A principis dels anys 60 es va refer la teulada i es van canviar algunes bigues. Prèviament s'havia pavimentat el terra amb ciment.</p> | 41.6062600,2.4539700 | 454501 | 4606205 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48045-foto-08075-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48045-foto-08075-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48045-foto-08075-135-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat extretes de l'Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius, elaborat per la Diputació de Barcelona l'any 2005. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 48035 | Can Cunit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cunit | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.56/136. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVII-XVIII | <p>Masia aïllada i reformada de planta rectangular, formada per tres cossos adossats.El volum principal, situat al mig de la construcció, presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i consta de planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés d'arc rebaixat emmarcat amb carreus de pedra. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars, les de la planta baixa amb els emmarcaments pintats, mentre que les del pis estan bastides amb carreus de pedra als brancals, les llindes planes i els ampits motllurats. Adossat a l'extrem de ponent hi ha un petit volum rectangular amb teulada d'un sol vessant, destinat a garatge. Adossat a l'extrem de llevant hi ha un cos rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel al parament principal. Està distribuït en una única planta i compta amb senzilles obertures rectangulars, les de la façana principal amb l'emmarcament pintat. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats, amb un ràfec de teula àrab al volum principal i un altre de dents de serra a del costat de llevant.</p> | 08075-125 | Veïnat de Rupit, 12 - Zona de Canyamars | <p>La primera referència documental directa de la masia la trobem en una 'Llista per cobrar en lo terme de cañamás un ters i mitx de cadastro per lo enganxament de los soldats que dit poble contribueix'. En aquest document, que forma part del fons documental de la família Gel i Amat de Canyamars i està datat dins del segle XVIII, hi apareix citada la 'Casa Coní'. Posteriorment, en les 'Llibretes per cobrar lo reial cadastro de dosrius y cañamas del primer ters de 1787', i també en les posteriors fins l'any 1792, hi consta en 'Jasinto Coní'. Quant al segle XIX, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Poc després, segons una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, l'any 1897 consta el nom 'Cuni' dins del veïnat de Canyamars. Segons les fonts orals, la masia de can Cunit havia format part de les propietats de la masia de can Sabé, veïna seva, que alhora estava integrada dins de les propietats de can Galzeran de Canyamars (actualment, can Prats). El propietari actual va adquirir la finca l'any 1968. Hi ha fet diverses obres de reforma, sobretot entre els anys 1974 i 1995, tot i que sense tocar l'estructura arquitectònica (canvi de bigues, reforma de la teulada i obres a l'interior). A la masia hi hagueren masovers fins l'any 1968. El volum principal era pels propietaris i el de llevant pels masovers. Pel que sembla, el topònim Senet prové d'uns antics masovers i el de Solo perquè l'actual propietari es dedicava a la venda de maquinària agrícola d'aquesta marca. Segons la documentació gràfica consultada, a la part superior de la façana principal, hi havia un rellotge de sol circular i les finestres de ponent de la planta baixa són més recents que les anteriors.</p> | 41.6067900,2.4574200 | 454789 | 4606262 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48035-foto-08075-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48035-foto-08075-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48035-foto-08075-125-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'entrada a la finca es compartida amb la masia de can Sabé, veïna seva. En aquesta entrada hi ha unes grans moles de pedra amb els noms de les dues masies gravats. Altres denominacions relacionades amb l'edifici: can Coní, can Senet, can Solo. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 228,99 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/