Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 47994 | La Casanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casanova-1 | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.15/095. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVIII-XIX | <p>Masia aïllada formada per dos cossos adossats que li confereixen una planta rectangular. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, que està orientada a migdia. Consta de planta baixa i dos pisos. La façana principal presenta un portal d'accés d'arc rebaixatn adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. Al seu costat hi ha un altre portal rectangular, emmarcat en carreus i amb la llinda plana de perfil romboïdal. La resta d'obertures de planta baixa es corresponen amb finestres rectangulars protegides amb baranes de ferro. Al primer pis hi ha quatre finestrals rectangulars amb sortida a quatre balcons simples, amb les llosanes motllurades i baranes de ferro. En darrer terme, a la segona planta, destaca una galeria d'arcs de mig punt sostinguts amb pilars amb les impostes en relleu, i barana de balaustrada d'obra. Destaca, al bell mig del parament, un rellotge de sol datat l'any 1970. Adossat a la façana de ponent hi ha un porxo cobert amb teulada d'un sol vessant i bigues de fusta, sostingut amb pilars. A la façana de llevant, en canvi, hi ha l'altre volum. És de planta rectangular, organitzat en un sol nivell i cobert per una terrassa plana, delimitada amb balaustrada d'obra. Tant a la façana principal com a la posterior compta amb dues grans obertures d'arc rebaixat. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats. La façana principal està rematada amb un canaló de tortugada. Davant de la façana principal hi ha una era de planta irregular bastida en cairons, i delimitada per un mur de paredat.</p> | 08075-84 | Veïnat de Gemir, 3 - Zona de Dosrius | <p>La primera referència documental de la masia la trobem en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Poc després, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, consta que l'any 1897 hi havia una casa anomenada 'Casanova' dins del veïnat de Dosrius. És força probable que l'edifici actual respongui a una reforma i ampliació duta a terme a finals del segle XIX o principis del XX, a partir d'un edifici més petit. Alhora, la data del rellotge de sol fa referència a una altra reforma, la qual inclouria la construcció dels balcons de la planta pis. En els darrers temps, a la masia hi havien hagut masovers.</p> | 41.5780700,2.3984200 | 449851 | 4603106 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47994-foto-08075-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47994-foto-08075-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47994-foto-08075-84-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||||||
| 48150 | Rellotge de sol de la Casa Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-casa-nova | <p>Http://www.gnomonica.cat/ [Consulta: 27-09-2017]. Núm. Referència: 5722.</p> | XX | Marques horaries força despintades. | <p>Rellotge de sol ovalat i emmarcat, del tipus vertical declinant i pintat al bell mig de la façana principal. Presenta una orientació sud-oest, amb un gnòmon de vareta i la numeració romana. Les marques horàries indiquen les hores i les mitges hores en cicles d'11 hores, de les 7 del matí a les 6 de la tarda, amb la línia de les 12 en vertical. L'emmarcament està decorat amb motius vegetals a la part superior. A la part inferior hi ha l'any 'MCMLXX'.</p> | 08075-240 | Veïnat de Gemir, 3 - Zona de Dosrius | 41.5780700,2.3984200 | 449851 | 4603106 | 1970 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48150-foto-08075-240-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48150-foto-08075-240-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48150-foto-08075-240-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-21 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||||
| 48258 | Llegenda del pi d'en Gallifa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-pi-den-gallifa | <p>COLL MONTEAGUDO, Ramon (2008). 'Històries i llegendes de Dosrius'. Duos Rios, núm. 2, p. 73. COLL I MONTEAGUDO, Ramon (2015). El Maresme històric. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 107.</p> | XIX-XX | <p>Aquesta llegenda explica que en Gallifa era un negociant de vaques que va ser atracat i lligat al tronc d'un gran pi. Segons la tradició oral dosriuenca li tallaren les mans, tot i que en una altra versió es defensa que el van assassinar allà mateix. La veu popular veu marcat en el tronc del pi els senyals del seu martiri.</p> | 08075-348 | 41.5782300,2.4173400 | 451428 | 4603113 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||||||||
| 48337 | Pi d'en Gallifa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-den-gallifa | <p>AJUNTAMENT DE DOSRIUS (1997). Normes subsidiàries de planejament municipal de Dosrius. Normes urbanístiques. Text refós 1997. Dosrius: [Inèdit], p. 58. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.56/217. COLL MONTEAGUDO, Ramon (2008). 'Històries i llegendes de Dosrius'. Duos Rios, núm. 2, p. 73. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1990). 'Excursió al pi d'en Gallifa'. El Comú, núm. 16, p. 29. Http://w3.ccmaresme.es/document.php?id=1755 [Consulta: 02-06-2018].</p> | XVIII | Colonitzat per l'heura, sense branques ni fulles. | <p>Exemplar de pi blanc (Pinus pinea AC) situat a la llera del torrent, en una zona de bosc de pins, a la brolla de can Martí de la Pujada. Es troba en males condicions de conservació, malalt, amb algunes parts seques i colonitzat per l'heura. Conserva el llarg tronc central, que es bifurca a la part superior. En origen presentava unes mides de 32 metres d'alçada, per 1,30 metres de volta de canó i un diàmetre de 0,58 metres de tronc. Al costat del pi hi ha una placa metàl·lica que al·ludeix a un fet històric ocorregut l'any 1849. La placa fou instal·lada per l'A.C. Els Planells l'any 1997.</p> | 08075-427 | Torrent de Manyans - Veïnat de Gemir - Zona de Dosrius | <p>L'exemplar fou declarat Arbre d'interès local per la Comissió de Govern de l'Ajuntament de Dosrius (data 15-12-1988) i Arbre d'interès local de Catalunya per la Generalitat de Catalunya, en data 02-03-1990 (DOGC núm. 1262), per les seves dimensions, antiguitat i la seva història. Alhora també està declarat Arbre d'interès comarcal pel Consell Comarcal del Maresme. Se'l considera l'arbre més vell de la comarca i se li calcula una antiguitat d'uns 250 anys. El pi va ser l'escenari d'un fet tràgic ocorregut el 14 d'agost de l'any 1849. En Josep Gallifa, fabricant i regidor de l'ajuntament de Mataró, va ser assassinat per una colla de lladres, encapçalats pel seu masover Andreu Villaret. El van lligar al pi i en demanaren un rescat que no aconseguiren pagar. Per aquest motiu l'apunyalaren i torturaren fins a la mort. Els criminals varen morir executats al garrot a la platja de Mataró. El succés va causar una forta impressió a la societat de l'època (fins i tot va donar lloc a un popular romanço cantat).</p> | 41.5782300,2.4173400 | 451428 | 4603113 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48337-foto-08075-427-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48337-foto-08075-427-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'espècimen: Pi Gros, Pi d'en Martí. L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 94 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||||
| 48064 | Can Bruguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bruguera-0 | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.41/121; I.RR.44/124. PUIG I GIRALT, Enric (2004). 'Can Bruguera dels Planells. Una aproximació a la història del mas'. Duos Rios, núm. 1, p. 50-63. SUBIÑÀ I COLL, Enric (2017). 'Dosrius i Canyamars a l'edat mitjana. Una terra de pagesos'. Duos Rios, núm. 3, p. 27.</p> | XVI-XVII | <p>Masia aïllada formada per diversos cossos adossats que li proporcionen una planta irregular. El volum principal és rectangular, amb la coberta de teula àrab de quatre vessants i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, presenta un gran portal d'arc de mig punt adovellat amb els brancals bastits amb carreus de pedra. Al seu costat hi ha un altre portal rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda de fusta sostinguda amb permòdols. Al pis destaquen els tres finestres, emmarcades amb carreus, les llindes planes i els ampits motllurats. La façana de llevant compta amb el mateix tipus de finestres al pis. A les façanes de llevant i tramuntana hi ha adossat un volum rectangular amb coberta de teula àrab de tres vessants, organitzat en un sol nivell. A la part posterior de la masia hi ha un edifici més modern de planta rectangular, destinat a menjadors. Adossats a la banda de ponent del volum principal hi ha un sèrie de cossos adossats, entre els que destaca una torre de planta rectangular coronada amb merlets esglaonats. Tota la construcció presenta els paraments arrebossats i pintats.</p> | 08075-154 | Veïnat de Rimbles, 43 - Zona de Canyamars | <p>En l'actualitat, el límit entre els termes municipals de Dosrius i Mataró passa pel bell mig de la construcció. De fet, la part antiga de la masia està situada dins del terme municipal de Mataró, mentre que els menjadors del restaurant de la banda de tramuntana pertanyen a Canyamars. La primera referència documental directa de la masia la trobem en el fogatge de l'any 1553, on apareixen el nom 'En Bruguera de les Planes' a les col·lectes de Valldeix (terme de Mataró). Tot i això, en l'anterior fogatge de l'amy 1515, ja constava un Joan Bruguera. Posteriorment, en uns pergamins datats els anys 1568 i 1569, hi consta en 'Jacobi Bruguera i Joanis Galçeran', com a representants de la Universitat de les parròquies de Sant Iscle i Santa Victòria i Sant Esteve de Canyamars. L'any següent, en un capbreu de les rendes de Dosrius i Canyamars datat l'any 1570, hi apareix en Salvador Bruguera com a propietari del 'Manso Bruguera Planeéis'. Al mateix temps, la masia apareix novament documentada en una relació de masos del terme de Dosrius i Canyamars ('Individuació de tots los masos que componen lo terme y Parroquies de Dosrius y Canyamas ab las casas y terras que son continuades en lo de capbreu del 1570'). En aquest document hi torna a aparèixer en Salvador Bruguera dels Planeéis, de la parròquia de Canyamars. Dins del segle XVII, la casa fou probablement reformada l'any 1626 (data gravada en una llinda).En el cadastre de l'any 1634 ja apareix amb el nom de Bruguera dels Planells. L'any 1663, la casa és ampliada i es construeixen nous annexos a l'edifici destinats al bestiar. Posteriorment, en una relació dels 'Noms dels masos en que es composen les parroquies de Dosrius y Canyamars quan totes estan baix domini directe de la casa de marquès de Castelldosrius', datada al segle XVIII, hi consta el 'Mas Bruguera Planells' i també el 'Mas Bruguera de Manyans'. A finals de segle, en una 'Llibreta per passar a fer revista de terres y vinyes de Dosrius y Canyamars' datada l'any 1779, hi consta el topònim de 'Bruguera dels planeéis'. Posteriorment, en les 'Llibretes per cobrar lo reial cadastro de dosrius y cañamas del primer ters de 1786', i a les posteriors fins l'any 1792, hi apareix la 'casa Miquel Broguera' (no queda clar que aquesta menció faci referència a la casa, donat que es podria estar referint a la masia de can Brugueràs també). Finalment, en un llibre de registre de retolació de carrers i numeració de cases del quinquenni 1860-1865, en el Veïnat Rimbles núm.17, hi consta en 'Jayme Amat' amb un edifici i tres habitants. Jaume Amat Valldejuli i Bruguera del Planells era l'hereu de can Bruguera dels Planells. Durant el segle XX, les referències de la masia continuen. En l'actualitat, l'edifici és la seu d'un restaurant.</p> | 41.5785000,2.4392200 | 453252 | 4603131 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48064-foto-08075-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48064-foto-08075-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48064-foto-08075-154-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: can Bruguera dels Planells. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||||
| 48129 | Fita de terme del coll de can Bruguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-del-coll-de-can-bruguera | XIX-XX | <p>Fita de terme que marca el límit entre els termes de Mataró i Dosrius, adossada al mur de paredat que delimita l'antic camí Ral que comunica el veïnat de Rimbles (Canyamars, Dosrius) i el coll de can Bruguera (Mataró). Es tracta d'un prisma rectangular de pedra granítica, situat damunt d'un basament circular a mode de pedró. La fita presenta la lletra 'M' gravada a la cara sud i la lletra 'D' a la cara nord, indicant d'aquesta manera on comencen els termes esmentats. A la cara de llevant hi ha gravat el número '5'.</p> | 08075-219 | Coll de can Bruguera - Veïnat de Rimbles - Zona de Canyamars | 41.5786900,2.4404300 | 453353 | 4603152 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48129-foto-08075-219-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48129-foto-08075-219-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48129-foto-08075-219-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La fita està situada a pocs metres de la Creu dels Planells. | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||||||
| 48112 | Font de n'Homs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-nhoms | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.31/192. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1990). 'El medi natural: Les Aigües (III). Les fonts i els safareigs'. El Comú, núm. 14, p. 15, 17. PUIG I GIRALT, Enric (2008). 'El camí antic de Mataró a Canyamars: un recorregut per l'espai i el temps'. Duos Rios, núm. 2, p. 51.</p> | XIX | <p>Estructura aïllada bastida en un talús del terreny, damunt del camí ral que comunica Canyamars amb Mataró per la creu de Planells. Està formada per dos murs encastats al talús disposats formant cantonada. Ambdues estructures presenten la part inferior bastida en pedra de diverses mides disposada irregularment. La part superior, reformada, està formada amb llambordes disposades en filades. El mur lateral té un perfil esglaonat i, davant seu, hi ha un banc corregut amb la part superior bastida amb maons plans. L'aigua de la font brolla a través d'un broc metàl·lic encastat al mur frontal i cau dins d'una pica quadrada de pedra. Damunt del broc hi ha una placa de ferro amb la següent inscripció: 'FONT D'EN HOMS / REST-1953'. Damunt d'aquesta hi ha un plafó metàl·lic gravat amb el següent text: '1985 / Restaurada per la Secció d'Iniciació a la Muntanya de la U.E.C. de Mataró / Any del Cinquantenari'.</p> | 08075-202 | Les Vinyes d'en Rimbles - Veïnat de Rimbles - Zona de Canyamars | <p>La primera referència documental del topònim amb el que es coneix la font apareix en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. La font va ser reformada l'any 1953 per iniciativa de Pere Puig, amb la col·laboració de l'Agrupació Coral la Walkyria, promotors de l'Aplec de can Bruguera, i fou beneïda per mossèn Artur Vicente, rector de la parròquia de Sant Esteve de Canyamars. Posteriorment, l'any 1985 fou restaurada novament, en commemoració del 50è aniversari de la fundació de la Unió Excursionista de Catalunya. Antigament, aquesta font, juntament amb la de la Moreneta (veïna seva), fou molt concorreguda per la gent que visitava els voltants de can Bruguera dels Planells.</p> | 41.5797800,2.4377800 | 453133 | 4603274 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48112-foto-08075-202-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48112-foto-08075-202-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48112-foto-08075-202-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor, està senyalitzat i s'indica que és una font natural sense garantia sanitària. | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||||
| 48111 | Font de la Moreneta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-moreneta | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.30/191. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1990). 'El medi natural: Les Aigües (III). Les fonts i els safareigs'. El Comú, núm. 14, p. 15, 17. PUIG I GIRALT, Enric (2008). 'El camí antic de Mataró a Canyamars: un recorregut per l'espai i el temps'. Duos Rios, núm. 2, p. 51.</p> | XX | El plafó amb la imatge de la Moreneta està degradat. | <p>Estructura aïllada bastida en un talús del terreny, sota del camí ral que comunica Canyamars amb Mataró per la creu de Planells. Està formada per un mur encastat al talús, que es troba delimitat per dos murets laterals rematats amb maons plans a mode de bancs correguts. Al costat del mur principal hi ha un altre banc corregut amb respatller. Aquestes estructures estan bastides en pedra i tenen un revestiments arrebossat. L'aigua de la font brolla a través d'un broc metàl·lic de factura recent i cau dins d'una pica rectangular de pedra, situada damunt d'un paviment de gres amb un registre de desaigüe. Damunt del broc hi ha una fornícula d'arc rebaixat que integra un plafó de ceràmica vidrada acolorida amb la imatge de la Moreneta. Al seu costat hi ha un plafó metàl·lic amb la Senyera i la següent inscripció: 'FONT DE LA MORENETA / RESTAURADA / A.E. LA SOCA / PIONERS-ROVERS 92-93'. A pocs metres al sud, darrera de la font, hi ha un dipòsit de planta rectangular.</p> | 08075-201 | Sot de les Albes - Veïnat de Rimbles - Zona de Canyamars | <p>L'any 1949, donada la disminució d'aigua de l'aqüífer i de la mina que abastien a la masia de Can Bruguera dels Planells, situada uns 400m per sobre de la font, es van dur a terme unes prospeccions per buscar aigua emprant explosius. Dos anys més tard, l'any 1951, es va localitzar un aflorament d'aigua al lloc conegut com les Albes. La font va ser construïda en aquest indret l'any 1956 per iniciativa de Pere Puig, amb la col·laboració de l'Agrupació Coral la Walkyria, promotors de l'Aplec de can Bruguera. Posteriorment, entre els anys 1992 i 1993, la font fou restaurada per l'Agrupació Excursionista La Soca. La imatge de la Mare de Déu de Montserrat ha estat objecte de diverses bretolades al llarg del temps.</p> | 41.5804400,2.4409600 | 453399 | 4603346 | 1956 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48111-foto-08075-201-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48111-foto-08075-201-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48111-foto-08075-201-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor, està senyalitzat i s'indica que és una font natural sense garantia sanitària que raja tot l'any. | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||
| 47999 | Can Pepes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pepes | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.20/100. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Pla Especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Aprovació definitiva 20-07-1989. [Inèdit]. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVIII | Les cobertes estan esfondrades, les obertures de la planta baixa tapiades i l'interior ha perdut els forjats del pis superior. | <p>Masia aïllada i enrunada formada per tres cossos adossats que li confereixen una planta en forma d'L. L'edifici principal està format per dos volums rectangulars, amb cobertes de teula àrab de dues vessants i els careners paral·lels a la façana principal. L'altre cos està adossat a la banda de ponent, és rectangular i està cobert amb teulada d'un sol vessant. Tots tres volums estan distribuïts en planta baixa i pis, amb les cobertes esfondrades. La façana principal, orientada a migdia, presenta tres portals d'accés d'arc rebaixat tapiats amb envans de totxo. Al pis hi ha tres finestres rectangulars, la de la banda de llevant tapiada mentre que les altres dues conserven els ampits motllurats. La façana està rematada amb un ràfec de dents de serra i tortugada de teula àrab. La resta de paraments estan força degradats i l'interior completament esfondrat. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats, tot i que en mal esta de conservació.</p> | 08075-89 | Veïnat de Gemir, 35 - Zona de Dosrius | <p>La primera referència documental de la masia la trobem en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana. En aquest document hi consta que l'any 1897 existia una casa anomenada 'Pepas' dins del veïnat de Dosrius. A principis del segle XX, la masia formava part de la propietat de can Nogueres de Mayans, situada damunt seu. La masia va tenir masovers fins l'any 1980 i es va veure afectada per un incendi declarat l'any 2004 dins de la finca de can Nogueres (probablement fou en aquest moment que es tapiaren les obertures).</p> | 41.5805300,2.4241000 | 451993 | 4603365 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47999-foto-08075-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47999-foto-08075-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47999-foto-08075-89-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||||
| 47996 | Ca n'Homs de Manyans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nhoms-de-manyans | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.17/097. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XIX | <p>Masia aïllada constituïda per tres cossos adossats que li confereixen una planta rectangular. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, que està orientada a ponent. Consta de planta baixa i pis. La façana principal presenta un portal d'accés d'arc rebaixat, protegit amb teulada d'un sol vessant sostinguda amb pilars bastits amb maons. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars, les de la planta baixa protegides amb barrots de ferro i les del pis amb porticons de fusta i els ampits en relleu. Destaca, sota el capcer del parament, un rellotge de sol pintat que conserva el gnòmon de vareta. Adossat a la banda de tramuntana hi ha un altre volum de planta rectangular, organitzat en dos nivells i amb teulada d'un sol vessant. Les finestres presenten les mateixes característiques tipològiques que les del volum principal, tot i que destaca un portal emmarcat en pedra situat a la façana de tramuntana. El darrer volum, més modern, està adossat a la banda de llevant. És rectangular, presenta una coberta de fibrociment d'un sol vessant i s'organitza en un sol nivell. En darrer terme, a la banda de migdia del volum principal, s'adossa un petit cos rectangular amb coberta de teula àrab d'un sol vessant. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats exceptuant la façana de tramuntana, que deixa l'obra de paredat vista. A l'extrem de migdia de la façana principal destaca un petit volum auxiliar aïllat de planta rectangular, amb coberta de teula àrab d'un sol vessant.</p> | 08075-86 | Veïnat de Gemir, 11 - Zona de Dosrius | <p>L'única referència documental de la masia la trobem en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana. En aquest document consta que l'any 1897 hi havia una propietat anomenada 'Noms de Mayans' dins del veïnat de Dosrius. És força probable que la masia fos construïda al voltant d'aquestes dates.</p> | 41.5809600,2.4098400 | 450805 | 4603421 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47996-foto-08075-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47996-foto-08075-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47996-foto-08075-86-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||||||
| 48113 | Font dels Avellaners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-avellaners | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.31/193.</p> | XIX-XX | <p>Estructura aïllada bastida en un talús del terreny. Està formada per un mur rectangular encastat al talús, que presenta un coronament ondulat i està bastit en pedra de diverses mides disposada irregularment i amb un revestiment arrebossat. Dos murets laterals emmarquen l'estructura a mode de bancs correguts. L'aigua de la font brolla a través d'un broc metàl·lic de factura moderna encastat al mur i cau dins d'una pica de planta rectangular bastida en pedra, amb l'interior enrajolat. Damunt del broc hi ha una placa metàl·lica que al·ludeix a la seva restauració: 'Font dels Avellaners / Restaurada pel Grup Els Planells 1995'. Al costat de la font hi ha un conjunt de pericons connectats per una canalització que donen nom a la font. Alhora, damunt de la mateixa, hi ha una mina oberta en un dels afloraments rocosos de la zona. Presenta una obertura irregular emmarcada en pedra desbastada i tancada amb una reixa de ferro.</p> | 08075-203 | Torrent de can Guitart - Veïnat de Rimbles - Zona de Canyamars | <p>En origen, l'indret estava freqüentat pels pagesos i pastors de les masies properes que hi feien mena quan estaven treballant pels camps i boscos del voltant. L'aigua prové de la mina que hi ha al damunt, la qual recull l'aigua que ve del sot de can Xerrac. Aquesta aigua anava a parar a una bassa, situada a sota la font, amb la qual es regaven els horts de la casa. Els pericons, connectats amb un tub, conduïen l'aigua fins a la bassa de la masia de can Guitart, amb la que regaven els seus horts. El topònim dels Avellaners fa referència a la vegetació que caracteritza la zona.</p> | 41.5816200,2.4561200 | 454663 | 4603468 | 08075 | Dosrius | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48113-foto-08075-203-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48113-foto-08075-203-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'estructura: font dels Pericons. L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. Les imatges han estat extretes de l'espai web Wikiloc. | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||||
| 48188 | Pedrera de ca n'Homs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-ca-nhoms | XX | Afectada per la vegetació de la zona. | <p>Explotació geològica de petites dimensions de la que se n'extreïen blocs de pedra granítica de la zona. Presenta un accés delimitat amb dos grans blocs de pedra i una esplanada de planta allargassada al davant. A l'extrem de migdia d'aquesta plataforma plana s'observa un mur de pedra disposat en forma d'L i les restes d'una altra estructura de planta més o menys circular. En el camí d'accés hi ha un rètol que avisa de l'ús d'explosius i identifica l'explotació com 'Pedrera Silxav nº 2475'.</p> | 08075-278 | Esquei de ca n'Homs - Veïnat de Gemir - Zona de Dosrius | 41.5815200,2.4110200 | 450904 | 4603482 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48188-foto-08075-278-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48188-foto-08075-278-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48188-foto-08075-278-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-20 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||||||
| 47998 | Can Nogueres de Manyans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-nogueres-de-manyans | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.19/099. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Pla Especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Aprovació definitiva 20-07-1989. [Inèdit]. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVI-XVII | <p>Masia aïllada formada per quatre cossos adossats que li confereixen una planta rectangular. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, que està orientada a migdia. Consta de planta baixa i pis. La façana principal presenta un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. La dovella central està gravada amb l'any 1632. A banda i banda hi ha un portal i una finestra rectangulars emmarcats amb carreus de pedra. Les obertures del pis es corresponen amb tres finestres rectangulars amb els brancals bastits amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. La finestra central presenta una espitllera a la part inferior. Al seu costat hi ha un rellotge de sol datat l'any 1878. La façana està rematada per un ràfec motllurat i tortugada ceràmica. Adossat a la banda de ponent hi ha un altre volum de planta rectangular, amb coberta de teula àrab d'un sol vessant i distribuït en dos nivells. D'aquest cos destaca un portal d'accés a la façana principal, d'arc rebaixat i amb els brancals bastits amb carrreus de pedra. Adossats a la banda de llevant hi ha dos petits volums de planta rectangular, organitzats en un sol nivell i amb teulada d'un sol vessant, tot i que el posterior la té esfondrada. El cos davanter compta amb un portal rectangular a la façana principal, protegit amb un petit voladís. La construcció presenta els paraments arrebossats. Alhora, tant la façana principal com la posterior estan emblanquinades. Davant del portal adovellat hi ha un destacable empedrat que s'està rehabilitant.</p> | 08075-88 | Veïnat de Gemir, 34 - Zona de Dosrius | <p>La primera referència documental de la masia la trobem en el fogatge de l'any 1553, en el que apareix el topònim 'Noguera'. Posteriorment, en un capbreu de les rendes de Dosrius i Canyamars datat l'any 1570, hi consta en 'Jaime Nogueras-Nogueras de Mayans'. Poc després, en una relació titulada 'Noms dels masos en que es composen la parròquia de Dosrius y Canyamas quan totes estan baix domini directe de la casa del Marquès de Castelldosrius' hi apareix 'Lo Mas Nogueras de Mayans'. Posteriorment, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, hi consta que tant l'any 1632 com el 1897 ja existia una casa coneguda amb aquest topònim dins del veïnat de Dosrius. I, finalment, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Pel que sembla, a la masia hi van haver masovers fins l'any 1965, moment en que passà a utilitzar-se com habitatge d'estiueig. L'any 1987, la masia fou restaurada, quedant amb l'aspecte actual.</p> | 41.5817700,2.4227400 | 451881 | 4603503 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47998-foto-08075-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47998-foto-08075-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47998-foto-08075-88-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||||
| 48141 | Rellotge de sol de can Nogueres de Manyans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-nogueres-de-manyans | XIX | <p>Rellotge de sol reformat, de perfil rectangular i emmarcat. És del tipus vertical declinant i està pintat al bell mig de la façana principal. Presenta un gnòmon de vareta i la numeració aràbiga. Les marques horàries indiquen les hores i les mitges hores en cicles de 10 hores, de les 7 del matí a les 5 de la tarda. El marc inclou la numeració als laterals i l'any 1878 a la part superior.</p> | 08075-231 | Veïnat de Gemir, 34 - Zona de Dosrius | 41.5817700,2.4227400 | 451881 | 4603503 | 1878 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48141-foto-08075-231-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48141-foto-08075-231-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48141-foto-08075-231-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-21 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||||||
| 47990 | Can Gemir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gemir | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 77. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.11/091. RAMIS NIETO, Josep. 'Apunts per a una història de la guerra civil a Dosrius (1936-1939)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1-6 d'abril de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. SUBIÑÀ I COLL, Enric (2017). 'Dosrius i Canyamars a l'edat mitjana. Una terra de pagesos'. Duos Rios, núm. 3, p. 27.</p> | XVI | <p>Masia aïllada formada per tres cossos adossats que li proporcionen una planta irregular. El volum principal és de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab d'un sol vessant i distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. Damunt seu hi ha una finestra d'arc conopial trilobulat amb rosetes a les impostes, els brancals bastits amb carreus de pedra i l'ampit motllurat. Al costat de llevant hi ha un contrafort bastit en pedra i dues finestres rectangulars, amb els emmarcaments pintats i els ampits motllurats. Adossat a la banda de ponent hi ha un altre volum de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessant disposada a diferent nivell i distribuït en dos nivells. Presenta una finestra rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra, la llinda plana gravada amb una creu i l'ampit motllurat. Destaca la façana de ponent, amb un portal d'obertura irregular emmarcat amb carreus de pedra i una finestra rectangular al pis amb el mateix tipus d'emmarcament. En darrer terme, adossat a la façana de migdia d'aquest volum, hi ha un cos rectangular amb coberta de teula d'un sol vessant, i organitzat en un sol nivell. Destaca una galeria d'arcs de mig punt a la façana de migdia. La construcció està bastida en pedra de diverses mides lligada amb morter de calç. Els paraments conserven restes del revestiment arrebossat que les cobria. Davant la façana principal, delimitada per un mur amb contraforts, hi ha l'era. A la banda de llevant, prop de la masia, hi ha una gran bassa de planta rectangular, un safareig i una font amb pica datada l'any 1882.</p> | 08075-80 | Veïnat de Gemir, 1 - Zona de Dosrius | <p>En el fogatge de l'any 1497 apareix el topònim 'Getimir', tot i que no es pot assegurar que faci referència a la masia. La primera referència documental relacionada amb la masia apareix en el fogatge de l'any 1515, on es menciona en Bernat Gemmir. Posteriorment, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana. En aquest document consta que tant l'any 1632 com el 1897 hi havia una casa anomenada 'Gemmir' dins del veïnat de Dosrius. Posteriorment, en una llibreta datada l'any 1779 'per passar a fer revista de terres y vinyes de Dosrius y Canyamars', hi apareix diverses vegades citada la 'Vinya de Jamí' o 'Jammí', tot i que en cap moment es fa referència directa a l'edifici. Encara dins del segle XVIII, els noms 'Genmi' i 'Gemi' apareixen citats en les 'Llibretes per cobrar lo reial cadastro de dosrius y cañamas del primer ters de 1786', i també en les posteriors fins l'any 1792. Posteriorment, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Pel que sembla, el mas va ser propietat dels marquesos de Castelldosrius fins als anys 70 del segle XX. L'any 1936, l'ajuntament de Dosrius va decidir apropiar-se de la finca per destinar-la a col·lectivització. En aquell moment era propietat del marquès de Castelldosrius Fèlix de Sentmenat i Güell (Gran d'Espanya i Marquès de Benavent). La finca estava valorada en 85.000 pessetes. Segons les fonts orals, la masia va tenir masovers des de principis del segle XX fins que fou venuda a un propietari de Cabrera de Mar. A finals del segle XX, una part de les terres de la finca fou venuda i integrada als terrenys dels polígons industrials propers a la masia, quedant deshabitada.</p> | 41.5824500,2.3968000 | 449719 | 4603593 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47990-foto-08075-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47990-foto-08075-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47990-foto-08075-80-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: can Geimir, can Jaumí, can Jamí. Una de les imatges ha estat extreta de l'Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius, elaborat per la Diputació de Barcelona l'any 2005. | 94|119|93 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||||
| 47993 | Cal Carreter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-carreter | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.14/094. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVIII-XIX | <p>Masia aïllada formada per tres cossos adossats que li confereixen una planta rectangular. El volum principal, format per dos d'aquests cossos, presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i una terrassa a la vessant posterior. L'edifici està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al sud-oest, inclou dos portals d'accés d'arc rebaixat, un a cada extrem del parament. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars, les del pis amb els ampits motllurats. Destaca la finestra de la planta baixa, amb barrots de ferro i relleu apuntat a la zona de la llinda. Els emmarcaments de totes aquestes obertures estan formats amb el mateix revestiment arrebossat que cobreix els paraments. L'altre volum està adossat a la banda de tramuntana. És rectangular, amb la coberta de teula àrab d'un sol vessant i s'organitza en dos nivells. Compta amb una finestra rectangular al pis, amb la llinda en relleu. Davant seu se li adossa un petit cobert de planta rectangular, amb coberta d'un sol vessant i obertures rectangulars. Pintat al parament, just a la conjuntura entre el volum principal i el secundari, hi ha un rellotge de sol circular en força mal estat, que conserva el gnòmon de vareta. A la part superior hi ha pintada la següent inscripció: 'AÑO 1857'. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats.</p> | 08075-83 | Veïnat de Gemir, 7 - Zona de Dosrius | <p>Desde que hi ha constància documental, la masia de cal Carreter ha estat relacionada amb la família Anglada. En aquest sentit, la primera referència relacionada amb aquest cognom la trobem en una llibreta datada l'any 1779 'per passar a fer revista de terres y vinyes de Dosrius y Canyamars'. En aquest document, dins de l'apartat de terratinents, hi consta en Joseph Anglada. Poc després, en les 'Llibretes per cobrar lo reial cadastro de dosrius y cañamas del primer ters de 1786', i també en les posteriors fins l'any 1792, apareixen en 'Jph Anglada' i en 'Fco Anglada', ambdós dins l'apartat de terratinents també. Pel que fa al segle XIX, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853 i, posteriorment, en un llibre de registre de retolació de carrers i numeració de cases del quinquenni 1860-65, consta en Juan Anglada, establert dins del veïnat Manyans. Finalment, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, l'any 1897 hi havia una casa anomenada 'Carreté' dins del veïnat de Dosrius. Segons les fonts orals, fins a finals del segle XX, els propietaris de la masia van viure de fer de pagès, de pastors i de carreters (d'aquí prové el topònim de la masia).</p> | 41.5827000,2.4053600 | 450433 | 4603616 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47993-foto-08075-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47993-foto-08075-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47993-foto-08075-83-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat extretes de l'Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius, elaborat per la Diputació de Barcelona l'any 2005. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||||
| 48024 | Can Cuní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cuni | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.45/125. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Pla Especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Aprovació definitiva 20-07-1989. [Inèdit].</p> | XVIII | Sense coberta i tapat per l'abundant vegetació de la zona. | <p>Masia aïllada i enrunada completament coberta per l'abundant vegetació que caracteritza la zona. Ha perdut tota la coberta i bona part del perímetre arquitectònic que definia la seva planta. Tot i això es conserven determinats murs en alçat i s'observen obertures rectangulars. En general, la construcció estava bastida amb pedra irregular de mida mitjana i maons, disposat de forma irregular. Algun dels paraments que resten dempeus conserva el revestiment arrebossat original.</p> | 08075-114 | Veïnat de Rimbles, 46 - Zona de Canyamars | <p>La primera referència documental directa de la masia la trobem en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Tot i això, no es pot descartar que la casa estigués relacionada amb la masia de can Cunit, situada al veïnat de Rupit. Segons les fonts orals, a la masia hi hagueren masovers fins l'any 1964.</p> | 41.5837000,2.4336700 | 452793 | 4603711 | 08075 | Dosrius | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48024-foto-08075-114-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: can Cuní de la Brolla. L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. La imatge ha estat extreta de l'Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius, elaborat per la Diputació de Barcelona l'any 2005, i les coordenades són aproximades. | 119 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||||
| 48127 | Mina de cal Barraquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-cal-barraquer | XVIII-XIX | L'interior de la galeria està una mica degradat. | <p>Estructura aïllada situada en un dels marges que aterrassen la zona, que és plena de feixes. Es tracta d'una galeria soterrada de recorregut rectilini que marxa en direcció sud-est. Està excavada al terreny natural de la zona creant una galeria d'arc rodó. El tram inicial presenta la volta bastida en maons plans, amb els murs fets de maons i reforçats amb pilars. La boca d'accés a la mateixa està oberta en un muret bastit amb pedra irregular i està inclosa dins d'una pica rectangular bastida amb maons i amb el coronament fet amb carreus de pedra. Sota la boca de la mina, a escassos metres, hi ha tres dipòsits de planta rectangular de factura més moderna.</p> | 08075-217 | Veïnat de Gemir, 33 - Zona de Dosrius | <p>La mina forma part de les propietats de la masia de cal Barraquer. Tot i que no es pot assegurar, és probable que s'utilitzés per regar les feixes de conreu que hi ha al seu voltant i, fins i tot, podria abastir d'aigua a la masia, que està situada sota seu.</p> | 41.5842800,2.4251400 | 452083 | 4603781 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48127-foto-08075-217-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48127-foto-08075-217-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48127-foto-08075-217-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-20 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||||
| 48190 | Camí del Montseny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-montseny | <p>CLARIANA I ROIG, Joan Francesc (1988). 'Les vies de comunicació del Maresme a l'antiguitat: Estat de la qüestió'. V Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró: Museu Arxiu de Santa Maria, p. 15, 21. PUIG I GIRALT, Enric (2008). 'El camí antic de Mataró a Canyamars: un recorregut per l'espai i el temps'. Duos Rios, núm. 2, p. 41-54.</p> | X-XXI | <p>Antic camí rural que comunica les poblacions de Mataró i Canyamars. El seu traçat s'inicia al portal de Valldeix de Mataró, passa pel camí Fondo vers el veïnat de Valldeix, seguint el marge de la riera de Sant Simó, fins a can Bruguera, on hi ha l'encreuament amb el camí de la Serra i el tram que marxa en direcció a Canyamars, el qual s'inicia a la creu de Planells. En l'actualitat, des d'aquest punt, el camí descendeix cap a les fonts de la Moreneta i de n'Homs, prossegueix baixant seguint el cabal del sot de can Marc i creua la riera de can Rimbles fins a arribar al veïnat del mateix nom. Des d'allà, per darrera de can Bartrés i creuant la serra d'en Gel, accedeix al carrer del camí de Mataró i al nucli urbà de Canyamars.</p> | 08075-280 | Veïnat de Rimbles - Zona de Canyamars | <p>Segons la bibliografia consultada, la seva antiguitat es pot remuntar a l'Edat Mitjana, tot i que és força probable que sigui més antic. El camí del Montseny comunicava el Corredor amb el massís del Montseny, passant pel Vallès. El primer tram d'aquest camí es corresponia amb el traçat del camí de Rocafonda (actual carretera de Valldeix, Mataró). El tram corresponent al terme municipal de Dosrius s'iniciava a la creu dels Planells i enllaçava amb el camí de creu de Canyamars. Cal assenyalar que des d'aquest punt, diferents camins i corriols portaven a Canyamars pel fondo de les Brugueres. El camí passava prop de can Guitart i can Marc, creuava la vall de Rimbles i, per darrera de can Bartrés, pujava cap a can Cassi fins al nucli urbà. Des de la Creu de la Creueta i la masia de can Galzeran, el camí del Montseny reprenia el seu traçat aprofitant una carrerada neolítica identificada per l'Esteve Albert, en direcció al Far i el Corredor. Des d'aquestes zones es podia accedir al Vallès (per Vallgorguina o per Collsabadell i Trenta Passes) i arribar a Collformic i el massís del Montseny. Tot i que no es pot assegurar, el topònim de la Balatera fa referència al fet que s'hi havia jugat a botxes o bales, aprofitant la planitud del terreny a la zona de la creu dels Planells, lloc on es documenta el topònim. Fins a començaments del segle XX, aquest camí era la principal via de comunicació entre Mataró i Canyamars.</p> | 41.5847500,2.4389400 | 453233 | 4603825 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48190-foto-08075-280-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48190-foto-08075-280-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48190-foto-08075-280-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'estructura: camí de creu de Canyamars, camí de la Balatera. En alguns trams, l'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 94|98|119|85 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||||
| 47992 | Cal Barraquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-barraquer | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.13/093. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Pla Especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Aprovació definitiva 20-07-1989. [Inèdit]. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVIII-XIX | Els revestiments exteriors, els tancaments i l'interior estan en força mal estat. | <p>Masia aïllada i enrunada formada per dos cossos adossats que li confereixen una planta rectangular. Ambdos volums presenten les cobertes de teula àrab de dues vessants, amb els careners paral·lels a la façana principal, i estan distribuïts en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés d'arc de mig punt i un altre d'arc rebaixat. Al pis hi ha dues finestres rectangulars, la de la banda de ponent amb l'ampit motllurat. Els emmarcaments de totes aquestes obertures estan formats amb el mateix revestiment arrebossat que cobreix els paraments. La resta d'obertures de la construcció són rectangulars i amb el mateix tipus d'emmarcament. La construcció està bastida en pedra de diverses mides i fragments de maons, lligat amb morter de calç. Presenta els paraments arrebossats i emblanquinats, tot i que en força mal estat de conservació.</p> | 08075-82 | Veïnat de Gemir, 33 - Zona de Dosrius | <p>La primera referència documental de la masia apareix en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Posteriorment, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, l'any 1897 hi havia una casa anomenada 'Barraqué' dins del veïnat de Dosrius. Segons les fonts orals, tot i que la propietat de l'edifici era d'una família de Mataró, en ella sempre hi havia hagut masovers. Els darrers masovers emigraren a Dosrius per venir a treballar a les serres de la masia de can Valls.</p> | 41.5847700,2.4249100 | 452064 | 4603835 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47992-foto-08075-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47992-foto-08075-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47992-foto-08075-82-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||||
| 48025 | Can Guitart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-guitart | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.46/126. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Pla Especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Aprovació definitiva 20-07-1989. [Inèdit]. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVII-XVIII | <p>Masia aïllada formada per dos cossos adossats que li confereixen una planta en forma de T. Ambdós volums són rectangulars, tenen una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de teula àrab. Consten de planta baixa i pis. Tota la construcció presenta obertures rectangulars, les més simples amb els emmarcaments bastits amb el mateix revestiment emblanquinat que cobreix les parets, i les altres emmarcades amb carreus de pedra i les llindes planes. Aquestes obertures també estan completament emblanquinades. La façana principal, orientada a llevant, presenta un porxo adossat al davant. Les cantoneres estan embellides amb carreus de pedra també emblanquinats. Prop de la masia, a la banda de llevant, hi ha un safareig i una font, i un altre volum aïllat de planta rectangular i coberta de teula àrab.</p> | 08075-115 | Veïnat de Rimbles, 38 - Zona de Canyamars | <p>El cognom Guitart està documentat a Canyamars des de la segona meitat del segle XVI. En aquest sentit, en un capbreu de les rendes de Dosrius i Canyamars datat l'any 1570, hi apareix Antoni Guitart. Al mateix temps, en una relació de masos del terme de Dosrius i Canyamars ('Individuació de tots los masos que componen lo terme y Parroquies de Dosrius y Canyamas ab las casas y terras que son continuades en lo de capbreu del 1570'), hi torna a aparèixer Antoni Guitart, pagès de Canyamars. Dins del segle XVII, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, hi consta que l'any 1632 ja existia una casa anomenada 'Guitart' dins del veïnat de Canyamars. Aquesta referència torna a aparèixer l'any 1897 en aquest mateix document. Al segle XVIII, en les llibretes per cobrar 'Lo Reial Catastro de Dosrius y Cañamas' de l'any 1786, i en les posteriors fins l'any 1792, hi apareix el nom 'Gitart'. Dins del segle XIX, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Segons les fonts orals, durant el segle XX, a la masia hi havia dos habitatges diferenciats. Hi hagueren masovers fins l'any 1960.</p> | 41.5854700,2.4534500 | 454443 | 4603897 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48025-foto-08075-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48025-foto-08075-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48025-foto-08075-115-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'edifici està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. Les imatges han estat extretes de l'Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius, elaborat per la Diputació de Barcelona l'any 2005. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||||
| 48005 | Can Vador Bigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vador-bigues | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.26/106. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Pla Especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Aprovació definitiva 20-07-1989. [Inèdit]. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVII-XVIII | Completament enrunada, sense coberta ni forjats superiors. | <p>Masia aïllada, completament enrunada i coberta per l'abundant vegetació que caracteritza la zona on està construïda. La coberta, que era de teula àrab, està esfondrada. Resta dempeus un tram de mur bastit en pedra i una paret feta de maons i pedra. Destaca, excavada al talús del terreny, una cavitat coberta per una volta de mig punt que conserva part de l'encanyissat original que la definia. L'abundant vegetació que cobreix les restes no permet observar la seva planta ni la seva distribució interior.</p> | 08075-95 | Veïnat de Gemir, 32 - Zona de Dosrius | <p>La primera referència documental relacionada amb el topònim de la masia apareix en una llibreta que passava revista de les terres i vinyes de Dosrius i Canyamars, datada l'any 1779. En aquest document hi apareix en 'Salvador Bigas', tot i que les terres que ostenta estan situades al Puig Pedrós. Posteriorment, en les llibretes per cobrar 'Lo Reial Catastro de Dosrius y Cañamas' de l'any 1787, i les posteriors fins l'any 1792, torna a aparèixer el mateix nom. Dins del segle XIX, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Posteriorment, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, hi consta que l'any 1897 existia una casa anomenada 'Bado Bigas' dins del veïnat de Dosrius. Segons les fonts orals, la masia està enrunada des de la dècada dels anys 60 del segle XX aproximadament.</p> | 41.5859500,2.4232100 | 451923 | 4603967 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48005-foto-08075-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48005-foto-08075-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48005-foto-08075-95-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||||
| 48003 | Can Salvi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-salvi-1 | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.24/104. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVII/XX | <p>Masia aïllada i reformada constituïda per tres cossos adossats que li proporcionen una planta rectangular. El volum principal presenta una planta basilical, amb un cos central elevat i cobert amb teulada a dues aigües, i dues vessants laterals bastides amb teula àrab també. Consta de planta baixa,pis i golfes. A la banda de llevant hi ha adossat un altre cos rectangular, amb coberta de teula àrab d'un sol vessant i organitzat en un sol nivell. A la banda de ponent, en canvi, hi ha un altre volum rectangular organitzat en un sol nivell i cobert amb una terrassa plana. Tota la construcció presenta obertures rectangulars emmarcades amb el mateix revestiment arrebossat que cobreix les parets. Destaca la finestra superior de la façana de tramuntana, que conserva l'ampit motllurat. Sota d'aquest hi ha gravat l'any 1629. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats.</p> | 08075-93 | Veïnat de Gemir, 23 - Zona de Dosrius | <p>La primera referència documental de la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Posteriorment, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, hi consta que l'any 1897 existia una casa anomenada 'Salvi' dins del veïnat de Dosrius. A principis del segle XX, la masia era propietat d'un terratinent de Barcelona que hi tenia masovers. Posteriorment, l'edifici ha estat venut en diverses ocasions.</p> | 41.5865600,2.4189000 | 451564 | 4604037 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48003-foto-08075-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48003-foto-08075-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48003-foto-08075-93-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat extretes de l'Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius, elaborat per la Diputació de Barcelona l'any 2005. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||||
| 48031 | Cal Rei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rei-1 | <p>ALFARAS, Xavier (2012). 'Montnegre viu'. L'Aulet, núm. 12, p. 49. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.52/132. BOSCH DE DORIA, Marc; LLORET BLACKBURN, Marta (2011). Estudi històric i arquitectònic de la masia de Cal Rei, Canyamars, Dosrius (el Maresme). Mataró: Antequem [Inèdit]. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Pla Especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Aprovació definitiva 20-07-1989. [Inèdit].</p> | XVII-XVIII | La coberta i bona part dels lçats dels murs enrunats. | <p>Masia aïllada i enrunada de planta rectangular, formada per tres cossos adossats i distribuïda en planta baixa i un nivell. La construcció ha perdut tota la coberta i bona part de l'alçat dels murs, tot i que a la banda de ponent es conserva fins al nivell superior. A la façana principal, que està orientada al sud-oest, es conserven les restes de dos portals i dues finestres. També s'observen restes d'altres obertures i una espitllera als altres paraments. A l'interior es conserven dues fornícules quadrades integrades a un dels murs, un forn de planta circular circular bastit amb maons (amb la boca i la fogaina emmarcats en pedra), una pica de pedra sota una de les finestres de la cuina, restes de paviments empedrats i d'obertures bastides en pedra i maons.En general, la construcció estava bastida amb pedra irregular de mida mitjana i petita lligada amb argamassa i fang, i disposada de forma irregular. A les cantonades s'observen pedres desbastades de majors dimensions.</p> | 08075-121 | Veïnat de Rimbles, 47 - Zona de Canyamars | <p>La primera referència documental directa de la masia la trobem en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Poc després, en la inscripció al Registe de la propietat de Mataró de l'any 1864, hi consta com a finca número 36 i s'especifica que forma part de les propietats del mas Homs (documentat des del segle XV) 'des de temps immemorials'. En aquest sentit doncs, és força probable que la masia de cal Rei fos una masoveria d'aquest mas. Probablement, la casa fou habitada fins a principis del segle XX i, posteriorment, es va anar enderrocant progressivament. L'any 1939, en uns plànols cadastrals, la masia apareix grafiada i identificada com 'Ruinas del Mas Cal Rey'. Els propietaris actuals van encarregar un estudi històric i arquitectònic de la masia com a pas previ per una possible rehabilitació integral de l'edifici, tot i que encara no s'ha dut a terme. En l'actualitat, els voltants de la masia estan destinats a les activitats pròpies de l'empresa Rucs del Corredor, dedicada a promoure l'espècie anisina.</p> | 41.5867500,2.4325400 | 452701 | 4604051 | 08075 | Dosrius | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48031-foto-08075-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48031-foto-08075-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48031-foto-08075-121-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. Les imatges han estat cedides pels propietaris de la masia. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||||
| 48027 | Can Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-marc-0 | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.48/128. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Pla Especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Aprovació definitiva 20-07-1989. [Inèdit]. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. Http://www.agroturisme.cat/ca/allotjament/c/380-can-marc.html [Consulta: 13-12-2017].</p> | XVIII/XX | <p>Masia aïllada i reformada que consta de quatre grans volums adossats que li proporcionen una planta irregular. Els dos volums principals són rectangulars, presenten les cobertes de teula àrab de dues vessants a diferent alçada, amb els careners paral·lels a la façana principal, i estan distribuïts en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al sud-est, compta amb un portal d'accés d'arc rebaixat protegit amb un voladís de teula àrab d'un sol vessant, sostingut amb una barbacana de fusta. La resta d'obertures són rectangulars i estan protegides amb baranes de ferro. Adossat a la banda de tramuntana, i alineat amb la façana principal, hi ha un volum rectangular amb teulada d'un sol vessant, que està organitzat en dos nivells. Presenta obertures rectangulars a la planta baixa, destacant la de la façana principal, emmarcada en pedra i amb la llinda gravada amb la següent inscripció: '16 IHS 27'. Les obertures del pis són d'arc de mig punt geminades i bastides en pedra. Malgrat això, totes aquestes obertures no són originals de la masia, si no que han estat instal·lades en les reformes que s'hi han anat fent. La construcció es completa amb un altre cos rectangular adossat a la banda de tramuntana i dos volums més adossats a la façana de ponent. El cos de tramuntana presenta dues finestres emmarcades en pedra i una porta de fusta corredera de grans dimensions. Aquestes obertures, inclosa la porta, tampoc formen part de la construcció original. A l'interior, la masia conserva sostres embigats i paviments de rajola, toti que també està reformat. Tot el conjunt presenta els paraments arrebossats i pintats de color groc.</p> | 08075-117 | Veïnat de Rimbles, 42 - Zona de Canyamars | <p>El cognom Marc apareix per primera vegada en la documentació consultada datada durant la segona meitat del segle XVIII. Així doncs, en una llibreta que passava revista de les terres i vinyes de Dosrius i Canyamars datada l'any 1779, hi apareixen en Francisco March i en Cristòfol March. Poc després, en les llibretes per cobrar 'Lo Reial Catastro de Dosrius y Cañamas' de l'any 1786, i en les posteriors fins l'any 1792, hi apareix novament el nom 'March'. La primera referència documental de la masia la trobem en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. I, poc després, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, hi consta que l'any 1897 existia una casa anomenada 'March de la Pujada' dins del veïnat de Canyamars. Aquest topònim apareix inventariat entre els masos Gel i Rimbles (ambdós situats a la mateixa zona), cosa que fa pensar que es deu referir a la masia de can Marc, donat que les propietats apareixen inventariades amb una certa correlació dins d'aquests documents. La masia fou adquirida per la família Gel entre els anys 1920-1930 aproximadament. Hi hagueren masovers entre els anys 1940 i 1958 i, posteriorment, fins l'any 1972. En aquests anys es dugueren a terme diverses obres de manteniment i rehabilitació donat que la masia estava en mal estat de conservació. Després, la masia fou llogada i també s'hi feren diverses obres de millora com l'arribada de l'electricitat o la construcció d'un pou. En l'actualitat, la masia es lloga com a casa de turisme rural.</p> | 41.5868200,2.4385600 | 453203 | 4604055 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48027-foto-08075-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48027-foto-08075-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48027-foto-08075-117-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||||
| 48291 | Bosc d'escultures | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-descultures | XX-XXI | <p>Conjunt d'escultures situat a l'interior de la finca de can Salvi, dins l'espai CasaViva, i al marge del camí que va de Dosrius a les planes de can Nogueres, a la zona de Manyans. Les escultures estan integrades dins del bosc, formant part del paisatge. Es tracta d'obres de diverses tipologies amb una forta càrrega simbòlica, fetes amb materials reciclats i d'altres amb ferro, pedra, fusta i ceràmica, principalment. Destaca l'ús de llambordes de pedra granítica, una constant en l'obra artística del seu autor, Ernest Borràs. També destaca la sèrie de retaules disposats a banda i banda del camí, entre el trencant de la font de Sant Nicolau i l'accés superior a la finca. S'anomena Camí dels Retaules i està elaborat conjuntament amb la ceramista Berta Julibert. D'entre aquestes obres hi ha el Retaule del Sol, el Gregorià, de Sant Jordi, de l'Absent, etc.</p> | 08075-381 | Veïnat de Gemir, 23 - Zona de Dosrius | 41.5874100,2.4207500 | 451719 | 4604130 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48291-foto-08075-381-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48291-foto-08075-381-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48291-foto-08075-381-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Ernest Borràs | 119|98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||||||
| 48083 | Sant Pancraç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pancrac | XIX-XX | No hi ha tancaments i la vegetació afecta sobretot a la coberta. | <p>Petita ermita d'una sola nau amb l'absis semicircular. Tant la nau com el presbiteri estan coberts per dos sostres de maó pla, damunt d'una solera de bigues i llates de fusta. A l'exterior, aquestes cobertes són de teula àrab i de dues vessants. La façana principal presenta un portal d'accés d'arc de mig punt i un òcul superior amb una creu grega de ferro. Una escala de pedra de vuit graons dóna accés al portal. A les façanes laterals hi ha petites finestres rectangulars i dos forats de ventilació rectangulars decorats amb motius vegetals. Totes les façanes estan rematades amb una gran motllura. Destaca també una espadanya sense campana, amb coberta de dues vessans. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats.</p> | 08075-173 | Costes d'en Terrades - Zona de Dosrius | <p>No s'ha trobat cap referència documental relacionada amb l'ermita. L'única dada que tenim és no fou mai consagrada. La construcció fou condicionada i repintada pels voltants de l'any 2014-2015. Està inclosa dins de les propietats de la masia de can Terrades del Molí.</p> | 41.5877100,2.3927800 | 449388 | 4604180 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48083-foto-08075-173-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48083-foto-08075-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48083-foto-08075-173-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'ermita està flanquejada per dos grans xiprers. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||||
| 48110 | Font de Sant Nicolau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-nicolau | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.25/186. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1990). 'El medi natural: Les Aigües (III). Les fonts i els safareigs'. El Comú, núm. 14, p. 16, 19.</p> | XX | <p>Conjunt aïllat situat a l'encreuament entre els camins que porten a can Rafel i al turó de can Benet, sota el traçat del camí. La font està formada per un volum rectangular amb una obertura d'arc rebaixat i el coronament ondulat, amb el parament arrebossat. Compta amb una porta metàl·lica de color verd tancada, a l'interior de la qual hi ha la font i la mina d'on extreu l'aigua. La font presenta una pica rectangular i un petit broc, mentre que la mina està bastida en pedra i amb la coberta plana de lloses de pedra. Damunt de l'obertura d'accés a la mina hi ha una inscripció: 'J. POL 1964'. En un dels laterals hi ha un plafó de ceràmica vidrada blanca força degradat. A banda i banda hi ha dos bancs amb respatller adossats al marge i amb la superfície lliscada. En un nivell inferior, al que s'accedeix per unes escaletes de pedra, hi ha una altra mina. Presenta una obertura d'arc rebaixat tancada amb una portella metàl·lica i els murs i la coberta bastits en maons. Unes escales de pedra donen accés a aquest espai des del camí.</p> | 08075-200 | Sot de les Canals - Veïnat de Gemir - Zona de Dosrius | <p>La font s'alimenta amb l'aigua del sot de les Canals (o Canals d'en Rovira). Va ser construïda entre els anys 1945 i 1950 per Nicolau Guanyabens, antic propietari de casa de can Pol, situada a ponent. Anteriorment, en aquest indret ja hi havia una font que s'alimentava amb l'aigua de les Canals d'en Rovira o de can Rovira, topònim provinent de l'antiga masia que fou transformada en la casa noucentista de can Pol. L'indret era un lloc de reunió i gaudi de la natura i l'entorn i, en l'actualitat, és freqüentat sobretot per excursionistes i esportistes. Probablement, la data present a la inscripció que hi ha damunt de la mina faci referència a una reparació de l'estructura. És probable que en el plafó de ceràmica vidrada del lateral de l'estructura hi hagués una imatge de Sant Nicolau, tal i com el seu propietari pretenia.</p> | 41.5880800,2.4170800 | 451414 | 4604207 | 1945-50 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48110-foto-08075-200-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48110-foto-08075-200-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48110-foto-08075-200-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'estructura: font de les canals d'en Rovira, font del Piu. | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||||
| 48123 | Font de l'Ermità | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lermita | <p>JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1990). 'El medi natural: Les Aigües (III). Les fonts i els safareigs'. El Comú, núm. 14, p. 16. Informació oral: Meritxell Dominich i Lorenzo [Entrevista: 07-05-2018].</p> | XVIII-XIX | Està coberta de molsa. | <p>Estructura aïllada situada al costat del cabal d'un torrent, en una zona enclotada coberta per l'abundant vegetació que cobreix la zona. Està formada per un petit muret bastit en pedra que presenta un broc circular de ferro encastat. L'aigua queia dins d'una petita pica de planta rectangular, bastida en pedra i amb un rebaix en un dels extems per desaiguar-la. Davant seu hi ha un destacable exemplar de pollancre cobert d'heura.</p> | 08075-213 | Muntanya d'en Llibre - Veïnat de Rimbles - Zona de Canyamars | <p>És probable, tot i que no es pot assegurar, que el topònim amb el que es coneix la font faci referència al Santuari de la Mare de Déu de Lorita, situat al sud-oest de l'estructura, dins del terme municipal de Sant Andreu de Llavaneres. La zona és coneguda pels caçadors, donat que forma part d'una de les parades de la caça del senglar.</p> | 41.5883700,2.4618300 | 455144 | 4604215 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48123-foto-08075-213-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48123-foto-08075-213-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48123-foto-08075-213-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||||
| 48102 | Safareig i pou de can Terrades del Molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-i-pou-de-can-terrades-del-moli | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: .S.10/171.</p> | XX | Els revestiments estan degradats. | <p>Conjunt format per un safareig i un pou situats al marge dret de la carretera, en direcció a Dosrius. El safareig és de grans dimensions, presenta una planta circular i està arrebossat. Al seu costat hi ha el pou, que es troba a l'interior d'un edifici de planta quadrada disposat a mode de torre. Presenta una coberta de teula àrab de quatre vessants (o pavelló), amb els careners decorats amb ceràmica vidrada i un ràfec sostingut amb barbacana de fusta. Compta amb una porta d'accés rectangular oberta a la façana de ponent i una finestra de les mateixes característiques a la de llevant, protegida amb reixa de ferro. La porta presenta una motllura superior a mode de guardapols. Els paraments estan rematats amb una motllura rectilínia damunt la que s'obren uns petits forats circulars de ventilació de la coberta (sis a cada façana). La construcció està bastida en maons i té els paraments arrebossats i pintats, amb un sòcol inferior. A uns 250 metres a llevant, prop de la ruïnes del molí de can Terrades, hi ha una altra caseta de les mateixes característiques que l'anterior aïllada i envoltada de vegetació. Presenta un sòcol de pedra aplacada delimitat amb una motllura de maó i quatre forats de ventilació rectangulars a cada parament.</p> | 08075-192 | Carretera B-510, km. 2,5 - Zona de Dosrius | <p>Aquestes estructures foren construïdes pel propietari de la masia de can Terrades del Molí pels voltants de l'any 1930, amb la intenció de regar les feixes de conreu que hi havia a la zona. Tot i que en origen aquestes feixes estaven destinades al conreu de secà (els masovers de la masia hi plantaven blat, ordi, civada, etc.), un cop construïdes passaren al conreu de regadiu (mongetes, patates, etc.). En l'actualitat, tant les estructures com les terres estan llogades a una empresa dedicada al viver de plantes. Pel que fa al pou situat al costat del Molí de can Terrades, en l'actualitat està abandonat, tot i que també pot tenir relació amb les obres de canalització de les aigües de Dosrius de finals del segle XIX, per part de la Companyia d'Aigües de Barcelona.</p> | 41.5887900,2.3948000 | 449557 | 4604299 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48102-foto-08075-192-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48102-foto-08075-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48102-foto-08075-192-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'estructura: safareig d'en Sant Llop, safareig de l'Amadeu. | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||||
| 47924 | Molí de can Terrades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-can-terrades | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.AI.02/016. El Full. Revista d'informació municipal. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, núm. 32, p. 9; núm. 35, p. 14. GRAUPERA I GRAUPERA, J.; BRIANSÓ I PALLÀS, A. (2007). El Maresme. [Vallbona de les Monges]: March, DL, p. 52. SUBIÑÀ I COLL, Enric (2017). 'Dosrius i Canyamars a l'edat mitjana. Una terra de pagesos'. Duos Rios, núm. 3, p. 21. VELLVEHÍ I ALTIMIRA, Jaume (2004). 'Els molins del terme del Castell de Dosrius'. Duos Rios, núm. 1, p. 31-34.</p> | XV-XVIII | Força enrunat. | <p>Restes de diverses estructures que formaven part del funcionament de l'antic molí, actualment cobertes per l'abundant vegetació que caracteritza la zona. S'observen les restes de l'edifici del molí (on probablement hi havien les moles i la vivenda del moliner), bastit en pedra irregular lligada amb abundant morter de calç. També hi ha estructures fetes de maons i s'intueixen antigues obertures actualment enrunades. Al seu costat hi ha la bassa, de grans dimensions i planta rectangular, amb un dels murs reforçat amb contraforts. Es conserva la sortida del carcavà, en forma d'arc rebaixat de maó i pedra, el vessador per on sobreeixia l'aigua sobrant i una mena de cup de planta semicircular en un dels extrems de la bassa, tocant a l'edifici del molí.</p> | 08075-14 | Carretera BV-510, km. 3 - Zona de Dosrius | <p>Aquest antic molí ha estat conegut amb diferents topònims al llarg de la història. La primera referència documental del Molí del Castell la trobem l'any 1453, on es parla d'un únic molí a l'hora de referir els rèdits de la comunitat de Casserres en concepte de la seva explotació (el primer moliner del que hi ha constància és en Martí Terrades l'any 1458). Tot i això és probable que els seus orígens es remuntessin al segle XIII, vinculant-lo a la propietat del castell de Dosrius per part de la comunitat monàstica. Posteriorment, en una àpoca datada l'any 1767, es menciona que el molí està arrendat a un moliner de farina i que cal reparar la resclosa del molí i altres desperfectes ocasionats per un esllavissament de terres durant unes pluges. Pel que fa al Molí de Dosrius o d'en Saborit apareix documentat per primera vegada al segle XVI. En un capbreu d'Enric de Sentmenat datat l'any 1570 hi apareix el molí Saborit en referència als afrontaments del mas Terrades del Molí. Posteriorment, l'any 1648 apareix mencionat com el molí fariner de Dosrius en un establiment a favor de Francesc Saborit, en el que es diu que el molí afronta amb les propietats de Joan Gemmir, d'en Terrades i d'en Llibre i amb el riu. De mica en mica va guanyant força el nom de Molí d'en Saborit (nom del propietari que també tenia un altre molí a Argentona). Així doncs, en el document de la constitució de societat per a explotar les aigües del terme de Dosrius del 1858, en Saborit aporta aquests dos molins. Posteriorment, en el Nomenclator de la Província de Barcelona de l'any 1865, consta amb el nom Molí d'en Saborit, com a molí fariner amb un edifici de dos pisos. Quant al topònim de Molí de can Terrades apareix mencionat per primera vegada en un document de l'any 1549. Apareix novament l'any 1657 en un capbreu relacionat amb l'afrontació d'una propietat. El 1696 torna a aparèixer en l'establiment d'una peça on consta 'Joseph Terrades del molí'. El 1757 consta 'la quintana del mas Terrades del moli' i, novament el 1776 'Miquel Terrades del moli'. És força probable que l'extinció de la vida del molí es dugués a terme a partir de l'any 1858, quan es constituí la societat per a l'explotació de les aigües de Dosrius.</p> | 41.5893400,2.3966300 | 449710 | 4604359 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47924-foto-08075-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47924-foto-08075-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47924-foto-08075-14-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-20 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: Molí del Castell, Molí de Dosrius, Molí d'en Saborit. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||||
| 48350 | Tram empedrat del Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tram-empedrat-del-cami-ral | <p>RIBAS I BERTRAN, Marià (1952). El poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, p. 75.</p> | IIIaC-VdC | <p>Antic tram empedrat disposat en paral·lel al traçat actual del camí de la serra Polsaruda, al marge nord d'aquest camí i a uns 15 metres dins del bosc. Es tracta de les restes conservades d'un curt tram de via empedrada d'uns 100 metres de longitud, emmarcat per un conjunt d'afloraments o boles granítiques característics de la zona. La via està formada per un paviment de lloses de pedra planes encaixades amb altres pedres de mida més petita que regularitzen el nivell. També s'observen trams formats pels afloraments de la mateixa roca natural de la zona. Destaca, en un lateral, una de les antigues cunetes d'obra que delimitaven aquest paviment empedrat, la qual conserva les impromptes deixades pel pas dels vehicles.</p> | 08075-440 | Camí de la serra Polsaruda - Veïnat de Rimbles - Zona de Canyamars | <p>L'arqueòleg mataroní Marià Ribas documentà aquestes restes a mitjans dels anys 50 del segle XX. L'identificà com un possible tram de via romana.</p> | 41.5899200,2.4698800 | 455816 | 4604383 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48350-foto-08075-440-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48350-foto-08075-440-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48350-foto-08075-440-3.jpg | Inexistent | Popular|Romà | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Cronològicament, aquest tram s'adscriu dins del període Romà (218 a.C.-476 d.C.). L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 119|83 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||||
| 48308 | Estany de can Terrades del Molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estany-de-can-terrades-del-moli | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 229. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1990). 'El medi natural: Les Aigües (III). Les fonts i els safareigs'. El Comú, núm. 14, p. 16.</p> | XIX-XX | <p>Estany aïllat de planta irregular, situat en una zona en pendent sota les costes d'en Terrades. Es tracta d'una massa d'aigua acumulada en la depressió del terreny, al que li arriba un torrent superior que neix sota del turó de can Ribot. L'estany presenta un lliscat interior i està bastit amb um mur de pedra. A la part superior, l'estructura està enjardinada amb rocalla, creant una hàbitat idoni per a les tortugues que hi habiten. A la part inferior, en canvi, destaca el desnivell existent entre el mur de l'estany (revestit amb un aplacat de pedra) i una gran zona d'horta.</p> | 08075-398 | Veïnat de Ribot, 1 - Zona de Dosrius | <p>Antigament, en el mateix lloc que actualment ocupa el llac, hi havia la font de la Força de can Terrades del Molí. L'any 1961 s'hi representà l'obra de teatre de Joan Maragall 'El Comte Arnau', dirigida per Esteve Albert i Corp. En aquesta representació, sense decorats donat l'entorn que presentava la zona, hi col·laboraren diversos veïns de Dosrius.</p> | 41.5903300,2.3954100 | 449609 | 4604469 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48308-foto-08075-398-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48308-foto-08075-398-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48308-foto-08075-398-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||||||
| 47989 | Can Terrades del Molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-terrades-del-moli | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.10/090. BONET I GARÍ, Lluís (1983). Les Masies del Maresme. Barcelona: Montblanc-Martín, C.E.C., p. 106. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. Http://www.poblesdecatalunya.cat/ [Consulta: 27-09-2017].</p> | XVI-XVII | <p>Masia aïllada formada per diversos cossos adossats que li proporcionen una planta més o menys rectangular. L'edifici, que es troba reformat, està construït damunt d'una plataforma elevada delimitada amb murs de paredat arrebossats. El volum principal està format per dos cossos adossats amb les cobertes de teula àrab de dues vessants i els careners paral·lels a la façana principal, orientada a migdia. Consten de planta baixa i pis. El de ponent presenta un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. Gravat en un plafó a terra, davant de la porat, hi ha la següent inscripció: ' CAN TERRADES DEL MOLÍ/1892/RESTAURANTE'. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars, les de la planta baixa protegides amb reixes de ferro. Destaca la finestra situada damunt del portal, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda monolítica d'arc conopial lleugerament apuntada. El cos de llevant es troba una mica més avançat que l'anterior i resta amagat per la presència d'una gran carpa desmuntable davant seu. Presenta un portal d'arc de mig punt adovellat amb els brancals fets de carreus de pedra. Al seu costat hi ha un altre portal rectangular emmarcat en carreus de pedra i amb la llinda plana. La resta d'obertures són finestres rectangulars fetes també amb carreus de pedra. Adossats a la banda de tramuntana del volum principal hi ha dos cossos rectangulars més, amb les cobertes de teula àrab de dues vessants i distribuïts en planta baixa i pis. Alhora, adossat a la banda de ponent hi ha un altre volum auxiliar de planta rectangular, amb teulada de dues aigües i organitzat en un sol nivell. Destaca el portal d'arc rebaixat a la façana de migdia. En darrer terme, i adossat a la banda de llevant de la construcció, hi ha un altre cos rectangular organitzat en una sola planta i amb teulada d'un vessant. Al costat hi ha una bassa de planta rectangular delimitada amb una tanca. Tota la construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats. La façana principal està rematada amb tortugada ceràmica i amb carreus de pedra a les cantoneres del volum de llevant. A l'est de la construcció hi ha una gran bassa de planta rectangular, reforçada amb contraforts a la banda de migdia. Darrera d'aquesta hi ha un altre edifici de planta rectangular, amb coberta de teula àrab i organitzat en un nivell. Destaca, entre d'altres elements, un gran portal d'arc rebaixat adovellat emmarcat amb carreus de pedra.</p> | 08075-79 | Veïnat de Ribot, 1 - Zona de Dosrius | <p>La primera referència documental de la masia la trobem en el fogatge de l'any 1497, en el que apareix el topònim 'Tarrades'. Poc després, en el fogatge de l'any 1515, hi consta en Celoni Terrades. Posteriorment, en el contracte per a la construcció del temple parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius, signat l'any 1526, apareix anomenat en Cebrià Tarradas, batlle de Dosrius, tot i que no s'especifica si està relacionat o no amb la masia de can Terrades de la Nit (situada al veïnat de Batlle) o amb la masia que ens ocupa. Poc després, en el fogatge de l'any 1553 hi consta el topònim 'Terrades'. Dins del segle XVIII, en una llibreta datada l'any 1779 'per passar a fer revista de terres y vinyes de Dosrius y Canyamars', hi apareix diverses vegades citada la 'Vinya Tarradas o casa Tarradas', tot i que tampoc queda clar a quina de les dues masies s'està referint. De fet, la primera referència documental directa de la masia apareix en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana. En aquest document consta que l'any 1632 hi havia tres cases anomenades 'Tarradas' i 'Terrades' dins del veïnat de Dosrius, tot i que en la relació de l'any 1897, les dues masies anteriorment mencionades estan perfectament distingides. En aquest llistat hi apareix 'Terrades del Molí'. Encara dins del segle XVII, en l'establiment del 'Molí fariner de Dosrius' a Francesc Saborit, datat l'any 1648, es menciona que el molí afrontava, entre d'altres, amb les propietats d'en Terrades (cal destacar que les restes d'aquest molí encara es conserven sota la masia, a l'altra banda de la carretera). Durant els segles XVIII i XIX,, les referències documentals de la masia continuen. El nom 'Tarradas del Molí' apareix citat en les 'Llibretes per cobrar lo reial cadastro de dosrius y cañamas del primer ters de 1786', i també en les posteriors fins l'any 1792. Posteriorment, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. La finca de can Terrades era una important propietat amb grans vinyes, terrenys boscosos i camps de conreu. Durant el segle XX, la masia va tenir diversos masovers. Des de principis dels anys 70, a la masia s'hi va instaurar un restaurant, activitat que encara segueix.</p> | 41.5904700,2.3961500 | 449671 | 4604484 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47989-foto-08075-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47989-foto-08075-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47989-foto-08075-79-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||||||
| 48341 | Camí de les Carenes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-les-carenes | <p>CLARIANA I ROIG, Joan Francesc (1988). 'Les vies de comunicació del Maresme a l'antiguitat: Estat de la qüestió'. V Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró: Museu Arxiu de Santa Maria, p. 15, 21.</p> | XVI-XXI | <p>Antic camí rural que creua el terme municipal de Dosrius per la banda sud-est, entre el coll de Lorita i la creu de Rupit. El camí parteix del camí dels Contrabandistes, al seu pas per l'alçada del veïnat de Vall, i segueix el curs de la riera de Sant Simó passant per Sant Martí de Mata. La via entra dins del terme dosriuenc pel coll de Lorita, resseguint la serra Polsaruda fins a la font del Mal Pas (aquest tram és conegut com el Camí Ral). Posteriorment continua vers el nord fins a empalmar amb el camí de Rupit, en el paratge de la creu de Rupit. En aquest punt, el traçat surt del terme municipal. En l'actualitat, aquest camí coincideix amb el traçat del GR-83. A uns 150 metres al sud del coll de la cadena de can Tintorer, a la serra Polsaruda i en paral·lel al traçat actual de la via, es conserven les restes d'un curt tram de via empedrada.</p> | 08075-431 | Veïnats de Rimbles i Rupit - Zona de Canyamars | <p>El tram de camí corresponent a la serra Polsaruda fou reformat a principis del anys 90 del segle XX, aproximadament.</p> | 41.5908800,2.4711300 | 455921 | 4604489 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48341-foto-08075-431-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48341-foto-08075-431-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48341-foto-08075-431-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'element: camí del Gironès. L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 94|98|119|85 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||||
| 48001 | Can Pol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pol | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.22/102. GUANYABENS I CALVET, Nicolau (2017). 'El caçador furtiu, una obra d'Esteve Albert estrenada a can Rovira de Dosrius'. Duos Rios, núm. 3, p. 178-182.</p> | XX | <p>Edifici aïllat format per dos grans cossos adossats que li proporcionen una planta irregular. El volum principal presenta una coberta a la holandesa de teula àrab, amb dues llucanes obertes als vessants laterals. A la part posterior de la coberta sobresurt una torre de planta quadrada amb coberta de teula àrab de quatre vessants, que es correspon amb l'escala interior. L'edifici està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes, i està construït a diferent nivell. La façana principal, orientada a ponent, presenta un portal d'accés d'arc de mig punt protegit amb un voladís de teula àrab d'un sol vessant, sostingut amb biguetes de fusta. Damunt del voladís hi ha un plafó de ceràmica vidrada blava amb la imatge de Sant Jordi. La resta d'obertures del parament són rectangulars exceptuant la finestra central de la segona planta, d'obertura semicircular tripartida amb balconera central, i l'obertura oval de les golfes. La façana de migdia també presenta finestres rectangulars i quatre contraforts de formigó i perfil curvat, units per una riostra adossada al parament. Les obertures de la torre es corresponen amb dos grans finestrals d'obertura semicircular bipartits. A l'interior, l'edifici presenta paviments de mosaic hidràulic, destacables elements de fusteria i vidre i una destacable escala a la catalana. També cal mencionar dos portals emmarcats en pedra i amb les llindes planes, situats a la planta baixa. L'altre volum està adossat a la façana de llevant. És rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i està distribuït en planta baixa i pis. D'aquest volum destaquen els coronaments de les façanes laterals, amb cornises motllurades i petits pilars rematats amb ornaments circulars. Un altre cos més modern s'adossa a aquest volum per la banda de llevant. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats. De l'exterior de l'edifici destaca la tanca amb barrots d'obra i la porta de ferro forjat treballada que dóna accés al jardí. També cal tenir en compte la pèrgola, situada a pocs metres a ponent de l'edifici i que està delimitada amb la mateixa tanca de barrots. Del jardí destaquen els plàtans de l'entrada principal i els de la banda de llevant.</p> | 08075-91 | Veïnat de Gemir, 20 - Zona de Dosrius | <p>Tot i que no hi ha constància documental, les fonts orals asseguren que l'edifici fou construït pels voltants de l'any 1929 per en Miquel Llinars, propietari d'una fàbrica de tints de Mataró. L'edifici fou construït en el mateix lloc on hi havia una petita masia anomenada can Rovira (de fet, els dos portals interiors emmarcats en pedra formaven part d'aquesta construcció). Pel que sembla, aquesta masia apareix mencionada en un capbreu de les rendes de Dosrius i Canyamars datat l'any 1570 i, posteriorment, apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. La família Llinars es va vendre la finca l'any 1946 a la família Guanyabens, que tenien una empresa tèxtil a Mataró i la utilitzaren com a habitatge de segona residència. L'any 1952, l'escriptor i poeta Esteve Albert estrenà una obra teatral als jardins de l'edifici. Era 'El caçador furtiu'. L'any 1954, la finca fou adquirida per la família Pol de Barcelona, amb la intenció de muntar una granja de pollastres. Posteriorment passà a mans de la família Pérez Català i finalment, des dels anys 80, és propietat del CITA (Centre d'Investigació i Tractament d'Adiccions).</p> | 41.5908200,2.4120000 | 450992 | 4604514 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48001-foto-08075-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48001-foto-08075-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48001-foto-08075-91-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: can Rovira, can Llinars, can Guanyabens, masia Pérez Català. | 106|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||||
| 48032 | Can Rimbles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rimbles | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 102, 108. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.53/133. BONET I GARÍ, Lluís (1983). Les Masies del Maresme. Barcelona: Montblanc-Martín, C.E.C., p. 110, 112. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. Http://www.gnomonica.cat/ [Consulta: 27-09-2017].</p> | XVI-XVIII | <p>Masia aïllada i reformada constituïda per tres grans cossos adossats, que li proporcionen una planta rectangular. El volum principal, situat al mig de la construcció, presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. Aquesta façana, que està orientada a migdia, compta majoritàriament amb obertures rectangulars amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques. Destaca la finestra de ponent de la planta baixa, amb la llinda gravada amb la següent inscripció: '17 IHS 02'. Les finestres del pis tenen els ampits motllurats. D'aquesta planta destaca la finestra de llevant, amb una llinda d'arc conopial amb els lòbuls força pronunciats. Al mig del parament destaca un senzill rellotge de sol reformat, de perfil rectangular arrebossat i emblanquinat, amb numeració aràbiga i gnòmon de vareta simple. La façana està rematada amb un doble ràfec de dents de serra i teula àrab, i deixa l'aparell de l'obra vist. L'edifici està bastit en pedra de diverses mides disposada irregularment, amb pedres desbastades de mida gran embellint les cantoneres. Adossat a la façana de ponent hi ha un altre volum de planta rectangular, amb coberta de teula àrab d'un sol vessant i organitzat en planta baixa i pis. Presenta obertures rectangulars, les de la façana principal emmarcades en pedra, tot i que restituïdes. Compta amb un porxo adossat a ponent, amb teulada d'un sol vessant i barana de gelosia, i un altre volum rectangular organitzat en dos nivells i amb teulada d'un vessant que presenta una terrassa superior amb les mateixes baranes de gelosia. En darrer terme, adossat a la façana de llevant del volum principal, hi ha un cos rectangular amb teulada de quatre vessants i tres plantes, més modern que els anteriors. Presenta obertures rectangulars amb els ampits en maó i una galeria d'arcs de mig punt i barana de gelosia adossada a llevant. Aquest edifici està arrebossat i emblanquinat. Davant de la façana principal hi ha una safareig de planta circular amb una pica integrada. Aïllat a ponent de la masia hi ha un petit volum aïllat que en origen estava destinat al bestiar.</p> | 08075-122 | Veïnat de Rimbles, 4 - Zona de Canyamars | <p>La primera referència documental directa d'aquesta masia la trobem en una relació de masos del terme de Dosrius i Canyamars ('Individuació de tots los masos que componen lo terme y Parroquies de Dosrius y Canyamas ab las casas y terras que son continuades en lo de capbreu del 1570'). En aquest document hi apareix 'Salvador Bruguera dels Planells parròquia de Canyamars, com a curador (?) de Thomas Bruguera confessa tot lo mas dit Rimblas'. Dins del segle XVI encara, en una relació dels 'Noms dels masos en que es composen la parròquia de Dosrius y Canyamas quan totes estan baix domini directe de la casa de Marquès de Castelldosrius' hi apareix novament mencionat 'lo mas Rimblas'. Posteriorment, segons una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, l'any 1632 apareix una casa anomenada 'Rimblas' dins del veïnat de Canyamars. Dins del mateix document, en la llista corresponent a l'any 1897, apareix com a 'Rimbles'. Durant els segles XVIII i XIX, les referències documentals de la masia continuen. Així doncs, en una llibreta que passava revista de les terres i vinyes de Dosrius i Canyamars datada l'any 1779, hi apareix en 'Salvador Bruguera de Rimbles per la vinya den Figueras' (no queda clar que aquesta menció faci referència a la masia, donat que dins del veïnat de Rimbles hi ha una altra masia anomenada can Brugueràs). Poc després, en les 'Llibretes per cobrar lo reial cadastro de dosrius y cañamas del primer ters de 1786', i també en les posteriors fins l'any 1792, apareix citat en 'Jacinto de Rimblas i Rimblas'. Posteriorment, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. I, finalment, en un llibre de registre de retolació de carrers i numeració de cases del quinquenni 1860-1865, en el 'carrer Veïnat Rimbles', hi consta 'Esteban Rimblas' amb 2 edificis, 15 habitants i número de carrer 4 i 7. Des d'aleshores, el topònim d'aquesta masia dóna nom a tot el veïnat. Segons les fonts orals i gràfiques, a principis del segle XX, la masia era un lloc d'acollida per a gent que hi anava a estiuejar. Sempre ha estat vinculada a la família Rimbles i s'ha anat reformant i mantenint progressivament. Des de l'any 1991 és propietat de la família que porta el restaurant, els quals hi feren reformes per adaptar-la al seu nou ús. Tot i això, la masia té una distribució interior típica amb un gran vestíbul, celler, una escala al fons i sala de distribució al pis, amb obertures emmarcades en pedra i paviments de mosaic hidràulic bastits probablement a principis del segle XX. Els volums adossats a llevant foren bastits o remodelats probablement a finals del segle XIX. L'edifici de la banda de llevant, en canvi, es degué construïr pels voltants de l'any 1956 (una inscripció gravada en una taula de ceràmica vidrada acolorida, situada a la galeria annexa, recull aquesta data). En darrer terme, cal mencionar que és força probable que la finestra d'arc conopial situada al pis (datada dins del segle XIV), no sigui originària d'aquesta masia.</p> | 41.5915400,2.4440700 | 453666 | 4604576 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48032-foto-08075-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48032-foto-08075-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48032-foto-08075-122-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||||||
| 48290 | Riera de Canyamars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-canyamars | <p>ARRIZABALAGA I BLANC, Antoni; BERTRAN I DUARTE, Jordi (1999). 'Un possible elefant antic, Elephas (Palaeoloxodon) antiquus (Falconer i Cautley, 1847), a Canyamars (Maresme)'. II Trobada d'estudiosos del Montnegre i el Corredor: Teatre Monumental de Mataró, 30 de novembre de 1995: ponències. Sant Celoni: Centre de Documentació del Parc Natural del Montnegre i el Corredor; [Barcelona]: Diputació de Barcelona. Servei de Parcs Naturals, p. 73-75. RIERA, Joan Manel (1997). 'Riera d'Argentona: conca amb gent o gent sense conca'. L'Atzavara núm. 7, p. 24-25. Http://invarquit.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 27-09-2017].</p> | Vegetació abundant. | <p>Jaciment paleontològic documentat per la troballa de les restes fòssils d'una molar M3 superior del maxil·lar dret d'un elefàntid. Aquesta molar es va localitzar a una fondària d'entre 4 i 5 metres. Es tracta de la darrera molar que apareix en la vida de l'elefant. La peça està trencada en dos fragments i el desgast que presenta permet deduir que es tractava d'individu vell. Molt probablement, aquesta molar correspongui a un elefant antic, l'Elephas (Palaeoloxodon) antiquus (Falconer i Cautley, 1847).</p> | 08075-380 | Riera de Canyamars - Veïnat de Rimbles - Zona de Canyamars | <p>Aquestes restes foren trobades durant les obres de construcció d'un pou de captació d'aigües per a l'Ajuntament de Dosrius, l'any 1991. L'autor de la troballa, un pouaire de les Franqueses del Vallès anomenat Manuel Zambrano, cedí aquestes restes fòssils al Museu de Ciències Naturals de Granollers l'any 1994.</p> | 41.5915000,2.4325700 | 452707 | 4604578 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48290-foto-08075-380-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48290-foto-08075-380-3.jpg | Inexistent | Paleolític | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les troballes paleontològiques d'aquesta espècie estan datades entre el pleistocè i el würmià antic (de 75.000 a 60.000 anys). | 77 | 1792 | 5.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||||
| 47995 | Can Cot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cot | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.16/096. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVI/XX | <p>Masia aïllada i completament reformada constituïda per dos grans cossos adossats que li confereixen una planta irregular. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, que està orientada a migdia. Consta de planta baixa i pis. Tota la construcció presenta obertures rectangulars, emmarcades amb el mateix revestiments que cobreix les parets. La façana principal compta amb un portal i una finestra al seu costat protegits per un porxo adossat amb teulada d'un sol vessant i embigat de fusta, que està sostingut amb pilars. Al costat de ponent hi ha un altre accés protegit amb un voladís de teula àrab d'un sol vessant. Les finestres del pis tenen els emmarcaments en relleu. Adossats a la banda de ponent hi ha dos cossos auxiliars de planta rectangular, disposats a un nivell més baix que el volum principal. Tenen les cobertes de teula àrab d'un sol vessant i estan distribuïts en un i dos nivells. A l'extrem nord-est del volum principal hi ha un altre cos rectangular amb teulada d'un sol vessant i organitzat en dos nivells. Presenta un porxo a la planta baixa i una terrassa al pis, delimitada amb barana de ferro. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats.</p> | 08075-85 | Veïnat de Gemir, 18 - Zona de Dosrius | <p>La primera referència documental relacionada amb la masia la trobem en un capbreu de les rendes de Dosrius i Canyamars datat l'any 1570. En aquest document hi consta en 'Narciso Cot (Dosrius)'. Posteriorment, en les 'Llibretes per cobrar lo reial cadastro de dosrius y cañamas del primer ters de 1787', i també en les posteriors fins l'any 1792, consta en Salvador Cot. De fet, la primera referència documental directa de l'edifici apareix en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Malgrat això, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, consta que l'any 1897 hi havia una propietat a nom de 'Pau Cot' dins del veïnat de Dosrius, tot i que no es pot assegurar que es refereixi a la masia. Segons les fonts orals, la masia sempre ha estat propietat de la mateixa família, tot i que amb branques diferents. L'edifici ha estat objecte de diverses reformes al llarg del temps, tot i que les més importants es poden datar dins del darrer terç del segle XX. L'any 1973, les reformes es van concentrar a l'interior de l'edifici i, entre els anys 1974 i 1987, la masia es va anar reformant tant a l'interior com a l'exterior. Al llarg del temps, la masia ha tingut diversos masovers. En l'actualitat, l'edifici s'utilitza com a segona residència.</p> | 41.5914800,2.4152500 | 451264 | 4604585 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47995-foto-08075-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47995-foto-08075-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47995-foto-08075-85-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Una de les imatges ha estat extreta de l'Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius, elaborat per la Diputació de Barcelona l'any 2005. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||||
| 48315 | Arbreda d'alocs de la riera de can Rimbles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-dalocs-de-la-riera-de-can-rimbles | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.61/222.</p> | <p>L'aloc (Vitex agnus-castus) és un arbust caducifoli de la família de les lamiàcies, que creix associat als marges de les rieres i dels torrents. Presenta una alçada aproximada entre 1-2 metres, amb les fulles palmades i les flors disposades en llargues i estretes espigues. Floreix a l'estiu (juliol-setembre). A la riera de Dosrius, prop de la masia de can Gemir, n'hi ha una altra comunitat.</p> | 08075-405 | Riera de can Rimbles - Veïnat de Rimbles - Zona de Canyamars | <p>Es tracta dels dos únics conjunts d'alocs que hi ha al municipi de Dosrius, com a testimoni de les arbredes de ribera que antigament poblaven les rieres. Les branques dels alocs s'usaven per a fer cistells. També eren utilitzats pels religiosos com a planta remeiera per evitar els somnis o pensaments impurs. Segons les fonts orals, la planta es posava sota el coixí. La presència d'aquesta planta en una riera indica la bona salut de la mateixa.</p> | 41.5917100,2.4576200 | 454795 | 4604588 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48315-foto-08075-405-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48315-foto-08075-405-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||||||||
| 48128 | Mina de can Selva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-can-selva | XVIII | Lleugerament ensorrada. | <p>Estructura aïllada situada en un marge situat a l'extrem de migdia dels camps de conreu de la masia de can Selva. Es tracta d'una galeria soterrada de recorregut rectilini que marxa en direcció a migdia. Està excavada al terreny natural de la zona creant una galeria de pefil irregular que, actualment, es troba lleugerament ensorrada. Prop de la mina hi ha un dipòsit de planta rectangular cobert.</p> | 08075-218 | Veïnat de Gemir, 31 - Zona de Dosrius | <p>La mina forma part de les propietats de la masia de can Selva. Tot i que no es pot assegurar, és probable que s'utilitzés per regar els camps de conreu que hi ha situats al sud de la casa. També és probable que la mina s'abastís amb l'aigua del sot dels Albes, situat al sud de l'estructura.</p> | 41.5915900,2.4254400 | 452113 | 4604592 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48128-foto-08075-218-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48128-foto-08075-218-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48128-foto-08075-218-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-20 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||||||
| 48099 | Safareig i font d'en Jeroni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-i-font-den-jeroni | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.13/174. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1990). 'El medi natural: Les Aigües (III). Les fonts i els safareigs'. El Comú, núm. 14, p. 16.</p> | XVIII-XIX | Completament cobert de vegetació. | <p>Estructura aïllada de planta rectangular, coberta per l'abundant vegetació que caracteritza la zona. El safareig està bastit amb maons, presenta pilars a les cantonades i un revestiment lliscat a l'interior. A la cantonada sud-oest hi ha la font, que emana d'un pilar més alt que els anteriors cobert amb una petita volta de maó pla. A la cara sud d'aquest pilar hi ha una portella metàl·lica rectangular. L'aigua raja a través d'un broc de ferro malmès i cau dins d'una pica de planta quadrada connectada amb el safareig.</p> | 08075-189 | Bosc d'en Gavarra - Veïnat de Gemir - Zona de Dosrius | <p>Es tracta d'una bassa de reg pels horts que hi havia situats a la zona i que s'abastia amb l'aigua d'una mina que hi havia situada a la brolla superior i també de la vinya del Xicarret. Des d'aquest safareig, l'aigua es feia arribar fins al safareig que hi ha situat just al davant de la casa de can Jeroni, situada a prop seu.</p> | 41.5916800,2.4102100 | 450844 | 4604610 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48099-foto-08075-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48099-foto-08075-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48099-foto-08075-189-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'estructura: font de la Serp. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||||
| 48026 | Can Maltes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-maltes-0 | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.47/127. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. SUBIÑÀ I COLL, Enric (2017). 'Dosrius i Canyamars a l'edat mitjana. Una terra de pagesos'. Duos Rios, núm. 3, p. 27.</p> | XVIII/XX | <p>Masia aïllada formada per tres cossos adossats que li proporcionen una planta irregular. El volum principal és rectangular, amb la coberta de teula àrab de quatre vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Consta de planta baixa i pis. La façana principal, orientada a llevant, presenta un portal d'accés reformat d'obertura rectangular, amb un arc de mig punt adovellat superior i els brancals bastits amb el mateix revestiment que cobreix el parament. Damunt de l'obertura hi ha un plafó rectangular amb la següent inscripció: 'CA N'ALBANELL-MALTES-REIG. RESTAURADA EL 1965 PER CARME TOBELLA BOET'. La resta d'obertures són rectangulars, les finestres amb els ampits de ceràmica. L'altre volum està adossat a la façana de migdia, presenta una coberta de teula àrab de quatre vessants i està distribuït en tres nivells. Les obertures, que són rectangulars, tenen les mateixes característiques tipològiques que les del volum principal. Ambdós volums tenen els paraments arrebossats i emblanquinats, amb les cantoneres embellides amb carreus de pedra i ràfecs de teula àrab. Adossat a la banda de tramuntana del conjutn hi ha un darrer cos rectangular, amb coberta de teula àrab d'un sol vessant i organitzat en dos nivells. Davant de la façana de llevant del volum principal hi ha un cos auxiliar aïllat i una gran bassa de planta rectangular reconvertida en piscina. Darrera d'aquests elements hi ha una era de planta quadrada bastida amb cairons i delimitada per un mur de poca alçada de paredat. Al seu costat també hi ha una destacable alzina.</p> | 08075-116 | Veïnat de Rimbles, 40 - Zona de Canyamars | <p>La primera referència documental de la masia la trobem en el fogatge de l'any 1497, en el que apareix el topònim 'Maltes'. Posteriorment, en el fogatge de l'any 1515, es menciona en Joan Maltes i, en el de l'any 1553, apareix novament el nom 'Maltes'. Poc després, en una relació de masos del terme de Dosrius i Canyamars ('Individuació de tots los masos que componen lo terme y Parroquies de Dosrius y Canyamas ab las casas y terras que son continuades en lo de capbreu del 1570'), hi apareix en 'Bartomeu Oller, alias Maltas, com a usufructurari i Antònia sa muller com a propietària confessaren tot el seu mas'. Finalment, dins del segle XVI, en una altra relació de masos de la parròquia de Dosrius i Canyamars que no està datada, hi consta 'lo Mas Maltas i terres'. Durant el segle XVIII, les referències al cognom Maltes continuen. Així doncs, en una llibreta que passava revista de les terres i vinyes de Dosrius i Canyamars datada l'any 1779, hi apareixen en Domingo Maltas i Esteve Maltas. Poc després, en les llibretes per cobrar 'Lo Reial Catastro de Dosrius y Cañamas' de l'any 1786, i en les posteriors fins l'any 1792, hi apareix novament el nom 'Maltas'. Dins del segle XIX, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. I, finalment, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, hi consta que l'any 1897 existia una casa anomenada 'Maltas' dins del veïnat de Canyamars. Des de finals del segle XIX i fins a finals del segle XX, la masia fou propietat de la família Tobella. La placa de ceràmica present a la façana principal fa referència a una restauració de l'edifici duta a terme l'any 1965 per aquesta família. Segons les fonts orals, a la masia hi hagueren masovers fins ben entrat el segle XX. Pel que sembla, l'edifici està segregat en tres habitatges. En darrer terme, cal mencionar que en una de les façanes de l'edifici hi ha una llinda d'una petita finestra gravada amb l'any 1733. Aquesta referència, però, no s'ha pogut documentar durant la feina de camp.</p> | 41.5920700,2.4619900 | 455160 | 4604626 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48026-foto-08075-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48026-foto-08075-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48026-foto-08075-116-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: ca n'Albanell, can Reig. Les imatges han estat extretes de l'Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius, elaborat per la Diputació de Barcelona l'any 2005. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||||
| 48184 | Ca l'Augé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lauge | <p>JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1988). 'Apunts per a la història de Dosrius. La prehistòria i la història antiga (2)'. El Comú, núm. 5, p. 13.</p> | IIIaC-VdC | Possiblement desaparegut. | <p>Jaciment arqueològic documentat arran de la troballa d'un sepulcre romà bastit amb teules planes. L'estructura es documentà durant unes obres de construcció efectuades a la casa i aparegué a uns 2,5 metres de profunditat. Hi ha constància de la conservació d'una de les teules que formaven part de la sepultura.</p> | 08075-274 | Veïnat de Rimbles, 10 - Zona de Canyamars | <p>La informació fou proporcionada pel propietari de la casa, Josep Augé, i recollida en un article de Mª Àngels Jubany i Neus Alsina publicat a la revista El Comú l'any 1988.</p> | 41.5921000,2.4550500 | 454581 | 4604633 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48184-foto-08075-274-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48184-foto-08075-274-3.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Cronològicament, el jaciment s'adscriu dins del període Romà (218 a.C.-476 d.C.). | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||||
| 48306 | Meandre de la riera de Dosrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/meandre-de-la-riera-de-dosrius | <p>RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 15.</p> | <p>Corba molt pronunciada que forma la riera de Dosrius, al seu pas per la banda de migdia del nucli urbà, entre l'aiguabarreig amb el sot de les Canals i el que es crea amb la riera de Rials. El meandre està delimitat per les plantacions de plataners i les zones d'horts, a la riba de tramuntana, i per un bosc d'alzinar amb llorers, a la riba de migdia. En aquest punt (de la mateixa manera que a bona part del curs fluvial), la riera està constituïda per una acumulació de sorral o areny que s'inunda amb facilitat. La vegetació de ribera està formada per oms, robínies, herbei, lledoners, saücs i gatells, entre d'altres espècies.</p> | 08075-396 | Al sud del nucli urbà - Zona de Dosrius | 41.5919700,2.4070800 | 450583 | 4604644 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48306-foto-08075-396-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48306-foto-08075-396-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||||||||||
| 48062 | Villa Mazzara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-mazzara | <p>Http://www.villamazzara.com/ [Consulta: 13-12-2017].</p> | XX | <p>Edifici aïllat de planta irregular, envoltat d'una destacable zona enjardinada. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants disposades a diferent nivell i consta de soterrani, planta baixa i pis. La construcció presenta dues grans terrasses adossades a les façanes de ponent i tramuntana (enjardinada), i obertes al nivell del primer pis. La de tramuntana està delimitada amb una balaustrada d'obra emblanquinada. A la façana de migdia i a bona part de la de llevant hi ha una altra terrassa oberta al primer pis i sostinguda amb pilars que creen un porxo al nivell inferior. La terrassa està delimitada amb una barana de ferro treballada. A la façana de tramuntana, amb sortida a la zona enjardinada, hi ha un cos adossat de planta semicircular, cobert amb una teulada d'un sol vessant amb doble ràfec de teula àrab. A la de migdia, en canvi, el cos adossat té una planta irregular, té sortida a la terrassa del primer pis i es cobreix amb una terrassa plana a la segona planta, delimitada amb una barana de ferro. A les façanes de llevant i ponent hi ha dos porxos amb teulada d'un sol vessant, sostinguts amb pilars. L'edifici presenta, en general, finestres rectangulars i portals d'arc rebaixat, amb els emmarcaments emblanquinats i porticons de color verd. Algunes obertures estan trigeminades i, al nivell inferior, són totes rectangulars. A l'interior hi ha portals d'arc rebaixat bastits amb fusta i vidre, motllures de pedra a diversos accessos, escales a la catalana revestides amb rajoles ceràmiques acolorides i sostre embigat sota coberta. La construcció presenta els paraments arebossats i pintats. En el jardí de la banda de ponent hi ha diversos pins i avets destacables i alguna escultura abstracte en pedra.</p> | 08075-152 | Veïnat de Rimbles, 5 - Zona de Canyamars | <p>En l'actualitat, l'edifici està destinat a casa rural i es troba dins d'una finca destinada a les activitats d'un centre hípic.</p> | 41.5922600,2.4473700 | 453941 | 4604654 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48062-foto-08075-152-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48062-foto-08075-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48062-foto-08075-152-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-21 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||||||
| 48022 | Can Gel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gel | <p>ALFARAS, Xavier (2012). 'Montnegre viu'. L'Aulet, núm. 12, p. 51. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 88, 98, 106. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.43/123. BONET I GARÍ, Lluís (1983). Les Masies del Maresme. Barcelona: Montblanc-Martín, C.E.C., p. 107, 109. GRAUPERA I GRAUPERA, J.; BRIANSÓ I PALLÀS, A. (2007). El Maresme. [Vallbona de les Monges]: March, DL, p. 54. OLIVA I RICÓS, Benet (2008). '1514: Lledons contra garaus….i molts més!. Sobre bàndols i bandositats al món rural català'. XXV Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró: Museu Arxiu de Santa Maria, p. 167. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. ROIG I GRAU, Jesús (2006). Les fortificacions medievals del Maresme. [s.l.]: l'autor, p. 68. SUBIÑÀ I COLL, Enric (2017). 'Dosrius i Canyamars a l'edat mitjana. Una terra de pagesos'. Duos Rios, núm. 3, p. 27. Http://www.can-gel.com/la-granja-can-gel/la-nostra-historia/ [Consulta: 12-12-2017].</p> | XVI | <p>Masia aïllada formada per dos grans cossos adossats que li proporcionen una planta irregular. El volum principal és rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Consta de planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat amb els brancals bastits amb carreus de pedra. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars, les de la banda de llevant emmarcades amb el mateix revestiment que cobreix les parets i els ampits de ceràmica vidrada blanca i blava. La resta es troben emmarcades amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. La finestra central del pis compta amb espitllera inferior. L'obertura de les golfes està bastida amb quatre carreus. A l'alçada del pis hi ha un rellotge de sol de pedra de factura moderna. La façana de llevant presenta senzilles finestres rectangulars emmarcades amb el mateix revestiment que cobreix les parets. Destaca una placa ceràmica a l'extrem de migdia, amb la següent inscripció: 'BESINDARIO DE RIMBLAS.'. La façana de ponent té una finestra rectangular, amb l'ampit bastit amb ceràmica vidrada blanca i blava també. La façana de tramuntana compta amb una finestra al pis emmarcada amb carreus de pedra. Aquesta façana té adossats un petit volum amb coberta d'un sol vessant i un porxo. Finalment, adossat a l'extrem nord-est de l'edifici, hi ha un volum rectangular amb coberta de teula àrab d'un sol vessant i organitzat en dues plantes. Destaca una finestra rectangular al pis, amb els brancals i l'ampit bastits amb carreus de pedra i la llinda d'arc conopial coronat amb una creu llatina. Tota la construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats, amb un doble ràfec de maó pla i dents de serra i les cantoneres embellides amb pedra. Adossat a la cantonada sud-est del volum principal hi ha un estret mur amb teuladeta d'un sol vessant, en el que s'obre un portal d'arc rebaixat bastit amb maons. Aquest mur serveix d'enllaç entre els dos grans cossos que conformen el conjunt arquitectònic. L'altre gran volum està format per dos cossos adossats, amb les cobertes de teula àrab d'un sol vessant i distribuïts en planta baixa i pis. El de llevant compta amb obertures rectangulars emmarcades en pedra, mentre que el de ponent té finestres d'arc de mig punt al pis. Davant d'aquest hi ha un porxo obert a l'exterior amb dos arcs rebaixats, que està cobert amb una terrassa plana al pis. Tot el volum té els paraments arrebossats i emblanquinats, amb pedra desbastada a les cantoneres del volum de llevant.</p> | 08075-112 | Veïnat de Rimbles, 1 - Zona de Canyamars | <p>La primera referència documental de la masia la trobem en el fogatge de l'any 1497, en el que apareix el topònim 'Gel'. En el segle XVI, dins del fogatge de l'any 1515, es menciona en Joan Gel i, posteriorment, en un capbreu de les rendes de Dosrius i Canyamars datat l'any 1570, hi apareix Pedro Gel del 'Manso Gel'. Dins del segle XVII, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, hi consta que tant l'any 1632 com el 1897, existia una casa anomenada 'Gel' dins del veïnat de Canyamars. Dins del fons documental de la família Gel hi consta una 'declaración y cesión hecha por D. Enrich señor del Castell Dosrius a favor de madre e hijo Angela y Bartolomé Gel ante el notario D.Gerardo Bou a 15 de noviembre de1573'. Segons la família, aquest document seria del moment en què la masia va passar a la seva propietat. Durant el segle XVIII hi ha diverses referències a les transaccions de la família Gel en relació al pou de glaç i a la gestió de les seves terres. Finalment, en una 'Llista per cobrar en lo terme de cañamás un ters i mitx de cadastro per lo enganxament de los soldats que dit poble contribueix' datada al segle XVIII hi consten la 'Casa Selva i Gel'. Les referències al mas i la família continuen en els documents dipositats a l'Arxiu Municipal de Dosrius. En una llibreta que passava revista de les terres i vinyes de Dosrius i Canyamars datada l'any 1779, hi apareixen diverses mencions dels Gel. El mateix passa en les llibretes per cobrar 'Lo Reial Catastro de Dosrius y Cañamas' de l'any 1786, i en les posteriors fins l'any 1792, on apareix el nom 'Joseph Gel'. Dins del segle XIX, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Posteriorment, en un llibre de registre de retolació de carrers i numeració de cases del quinquenni 1860-1865, en el Veïnat de Rimbles hi consta en 'Francisco Gel' com a cap de casa de dos edificis. Segons les fonts familiars, el segon volum que integra la construcció (en origen destinat a graners, cors i garatges) és de finals del segle XIX. Pel que a les reformes, es va arranjar la part esquerra de la masia i les golfes i, a principis dels anys 70, es rehabilità la part dreta. En l'actualitat, la masia és residencial i la família té una granja de vaques que n'explota la llet.</p> | 41.5923700,2.4363600 | 453024 | 4604673 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48022-foto-08075-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48022-foto-08075-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48022-foto-08075-112-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Adossats al segon volum, a la façana de tramuntana, hi ha un safareig i l'entrada d'una mina canalitzada. La porta principal de la masia, de ferro, està gravada mb les inicials 'F.G' i l'any 1909. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||||
| 48095 | Safareig de la Resclosa de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-la-resclosa-de-baix | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.16/177. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1990). 'El medi natural: Les Aigües (III). Les fonts i els safareigs'. El Comú, núm. 14, p. 16, 19. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 15.</p> | XVIII-XIX | Coberta de vegetació. | <p>Estructura aïllada de planta quadrada actualment coberta de vegetació. Està bastida amb maons i reforçada amb pilastres adossats. El mur de la banda de migdia té una alçada superior a la resta i presenta un senzill broc en un dels extrems per on rajava l'aigua. A l'interior hi ha un revestiment lliscat.</p> | 08075-185 | La Resclosa - Veïnat de Gemir - Zona de Dosrius | <p>Es tracta d'una bassa de reg que s'abastia d'una mina propera. Fins a mitjans de la dècada dels anys 60 del segle XX, les feixes del voltant de l'estructura eren conreades per diverses famílies, que feien torns per poder regar els seus horts amb l'aigua d'aquesta bassa.</p> | 41.5922100,2.4036200 | 450295 | 4604673 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48095-foto-08075-185-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48095-foto-08075-185-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48095-foto-08075-185-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||||
| 48310 | La Coveta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-coveta | <p>BASSOLS I FERNÁNDEZ, Imma (1998). 'El Cau de la Serra Polsaruda i altres abrics del Montalt durant la prehistòria (el Maresme)'. Laietania, 11. Mataró: Museu Comarcal del Maresme, p. 8. Font: informació oral del sr. Robert Lleonart [Consulta: 04-05-2018]. BASSOLS I FERNÀNDEZ, Imma (2004). 'Dosrius i la seva prehistòria'. Duos Rios, núm. 1, p. 14.</p> | Cobert per l'abundant vegetació que caracteritza la zona. | <p>Formació de roques granítiques que formen un petita coveta o abric. Es tracta de dues grans roques superposades que creen aquest espai central cobert. A la banda nord hi ha altres roques que també formen part de l'aflorament.</p> | 08075-400 | Turó de l'Avi - Veïnat de Rimbles - Zona de Canyamars | <p>La zona fou prospectada entre els anys 1965-1968 amb l'objectiu d'elaborar un inventari dels vestigis prehistòrics del Maresme. En superfície, al voltant d'aquestes roques, es va recollir un fragment de ceràmica feta a mà. Segons l'arqueòleg Robert Lleonart es tracta més d'una formació de pedres o roques singulars que no pas d'un jaciment arqueològic en sí. Tenint en compte que el fragment de material documentat fou recollit en superfície, pot estar rodat des de qualsevol altre abric habitat de la zona.</p> | 41.5925500,2.4730300 | 456080 | 4604673 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48310-foto-08075-400-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48310-foto-08075-400-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||
| 48075 | Indústria Polinex, S.A. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/industria-polinex-sa | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.01/015. 'L'ex-alcalde sr. Antoni Samsó'. El Comú, núm. 8, p. 4.</p> | XX | <p>Edifici industrial aïllat de grans dimensions, que consta de diversos cossos adossats que li proporcionen una planta irregular. A la banda de llevant de la construcció hi ha una gran nau de planta irregular, coberta amb quatre teulades de dues vessants i distribuïda en soterrani i dues plantes. Presenta grans finestrals rectangulars als pisos superiors i un plafó d'obra que amaga la coberta i on es troba el nom de l'empresa. Aquest volum està enllaçat amb la resta mitjançant un cobert que cobreix la zona de càrrega. A la banda de ponent hi ha dues grans naus de planta rectangular. La que està alineada amb la carretera presenta una coberta esglaonada formada per set volums disposats a mode de dents de serra, amb teulades d'un sol vessant. L'altra nau està coberta amb teulada de dues vessants. A la banda de ponent d'ambdues naus hi ha l'accés principal al recinte i les oficines. Es tracta de dos volums rectangulars disposats en perpendicular a les naus, amb les cobertes planes i distribuïts en dos i tres nivells. Presenten obertures rectangulars disposades en franges horitzontals i amb lamel·les verticals orientables. Unint-los hi ha un volum rectangular a mode de torre, amb la coberta plana i quatre nivells. La seva façana presenta una gran vidriera disposada als pisos superiors i està coronat amb el nom de l'empresa pintat al parament: 'POLINEX, S.A'. En general, la construcció presenta els paraments d'obra vista i d'altres d'arrebossats i emblanquinats.</p> | 08075-165 | Carretera B-510, km. 3,3 - Polígon industrial dels Joncs - Zona de Dosrius | <p>L'any 1967, l'empresa Polinex, S.A. va sol·licitar llicència d'obres a l'Ajuntament de Dosrius per construir una fàbrica destinada a la fabricació de plàstics lleugers emmotllats, del ram de l'envàs alimentari. Es tractava de la nau coberta amb les dents de serra. El dia 6 de juny de 1968 es va concedir l'esmentada llicència. L'any 1969 es va ampliar amb la construcció de dos magatzems situats prop de la riera. Posteriorment, l'any 1974 es va tornar a ampliar amb la construcció de la nau de la banda de llevant. La darrera ampliació es dugué a terme l'any 1977 amb la construcció d'un magatzem adossat a la nau original. Fins a finals dels anys 80 i principis dels 90, era l'única empresa que hi havia a Espanya destinada a la fabricació de safates de poliestirè per a l'alimentació.</p> | 41.5924400,2.4015700 | 450124 | 4604700 | 1968 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48075-foto-08075-165-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48075-foto-08075-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48075-foto-08075-165-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,31 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/