Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 48132 | Fita de la serra Polsaruda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-la-serra-polsaruda | <p>Informació oral: Robert Lleonart [Entrevista: 03-05-2018].</p> | XIX-XX | <p>Fita que marca el límit entre els termes de Dosrius i Sant Andreu de Llavaneres. Està situada al bell mig d'una zona boscosa i s'hi accedeix per un corriol que s'agafa al coll Pallarès o coll de la cadena de can Tintorer, a uns 25m a l'est d'aquest sender, prop del jaciment arqueològic del Mirador. La fita està formada per dues pedres granítiques clavades al sòl de la zona i disposades en paral·lel.</p> | 08075-222 | Esqueieres d'en Rogent - Veïnat de Rimbles - Zona de Canyamars | 41.5929400,2.4738900 | 456152 | 4604716 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48132-foto-08075-222-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48132-foto-08075-222-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48132-foto-08075-222-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | A tocar dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | |||||||||
| 48004 | Can Selva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-selva-0 | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.25/105. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVIII | <p>Masia aïllada formada per tres cossos adossats que li proporcionen una planta més o menys rectangular. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al sud-est, compta amb un portal d'accés rectangular protegit per un voladís de teula àrab d'un sol vessant. Hi ha un altre portal rectangular a l'extrem de llevant del parament. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars, destacant les de la banda de ponent. La de la planta baixa conserva els brancals emmarcats en pedra, mentre que la del pis té els brancals bastits amb carreus irregulars de pedra, la llinda plana i l'ampit motllurat. La façana està rematada amb una cornisa motllurada. Adossats a la banda de llevant del volum principal hi ha dos cossos rectangulars més. El davanter presenta una coberta de teula àrab d'un sol vessant i està organitzat en un sol nivell. El cos posterior també compta amb teulada d'un sol vessant, tot i que distribuït en planta baixa i pis. Aquest volum també està rematat amb cornisa motllurada. Tota la construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats, amb les cantoneres de la banda de ponent bastides en pedra. A la part posterior de la masia es conserva l'era de grans dimensions, tot i que malmesa.</p> | 08075-94 | Veïnat de Gemir, 31 - Zona de Dosrius | <p>La primera referència documental de la masia la trobem en una relació titulada 'Noms dels masos en que es composen la parròquia de Dosrius y Canyamas quan totes estan baix domini directe de la casa de Marquès de Castelldosrius', datada al segle XVI. En aquest document hi apareix 'Lo Mas Selva i les terres'. Dins del segle XVII, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, hi consta que tant l'any 1632 com el 1897 existia una casa anomenada 'Selva' dins del veïnat de Dosrius. Quant al segle XVIII, en una 'Llista per cobrar en lo terme de cañamás un ters i mitx de cadastro per lo enganxament de los soldats que dit poble contribueix', hi consta en 'Jaume Selva i Casa Selva i Gel'. Aquest document forma part del fons documental de la família Gel i Amat de Canyamars. Posteriorment, en una llibreta datada l'any 1779 'per passar a fer revista de terres y vinyes de Dosrius y Canyamars', hi consta en diverses ocasions en 'Jauma Selva', tot i que no es fa referència a l'edifici. Poc després, en les 'Llibretes per cobrar lo reial cadastro de dosrius y cañamas del primer ters de 1787', i també en les posteriors fins l'any 1792, torna a aparèixer el mateix nom. Dins del segle XIX, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Posteriorment, el topònim Selva desapareix de la documentació donat que la masia passa a formar part de les propietats de la família Gel. De fet, segons un membre de la família, l'era de la masia fou bastida amb algunes peces constructives extretes del pou de glaç de can Gel, situat a Canyamars. La masia va tenir masovers fins a finals dels anys 80 del segle XX. En l'actualitat, l'edifici està llogat i en els darrers temps s'hi han anat executant diverses obres de reforma.</p> | 41.5928000,2.4265700 | 452208 | 4604726 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48004-foto-08075-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48004-foto-08075-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48004-foto-08075-94-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Dues de les imatges han estat extretes de l'Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius, elaborat per la Diputació de Barcelona l'any 2005. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | ||||||||
| 48193 | La Mina de les Aigües - Casilla Courtin | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-mina-de-les-aigues-casilla-courtin | <p>ALSINA BOIX, Neus; JUBANY PINÓS, M. Àngels (2018). 'El municipi de Dosrius durant el segle XIX. Les transformacions en l'obra pública'. XI Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme: el desenvolupament urbanístic dels pobles del Maresme. Vilassar de Mar: Centre d'Estudis Vilassarencs, p. 116-117. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.OE.02/079, I.OE.03/080. COMPAÑÍA DE AGUAS DE BARCELONA (1873). Aguas de Dos-Rius. Barcelona: La Compañía, p. 6-9. JO, Josep (1988). 'Comunitat d'usuaris de l'aigua'. El Comú, núm. 1, p. 9. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1990). 'El medi natural: Les Aigües (II)'. El Comú, núm. 13, p. 19-23. RAMIS NIETO, Josep. 'La ruta de l'aigua: un recorregut per l'aqueducte de Dosrius a Barcelona'. A Dosrius. Una visita al passat. 4-15 d'agost de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. RAMIS NIETO, Josep. 'Palau, García y Compañía. L'aventura empresarial de Melcior de Palau per portar l'aigua de Dosrius a Mataró (1857-1865)'. A Dosrius. Una visita al passat. 2-14 de setembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 15.</p> | XIX | <p>Edifici aïllat de planta octogonal, que presenta una coberta piramidal de rajola ceràmica i està organitzat en una sola planta. Compta amb un basament motllurat i té els àngles dels paraments reforçats amb pilastres que, alhora, creen plafons rectangulars decorats amb uns rombes centrals en relleu. Els paraments estan rematats amb un fris decorat amb obertures romboïdals i coronat per un ràfec de dentellons. Una cornisa motllurada, a base de filades de maó pla, fa de suport de la coberta. La construcció està bastida amb maons, amb l'aparell de l'obra vist. A l'interior, mitjançant unes escales, s'accedeix a dues galeries d'arc de mig punt bastides en maons, que formen part del sistema de canalització de les aigües de Dosrius cap a Mataró i Barcelona.</p> | 08075-283 | Aiguabarreig rieres de Dosrius i Rials - Zona de Dosrius | <p>L'estructura forma part del sistema de canalització de l'aigua de Dosrius cap a Mataró i Barcelona, per part de la Societat General d'Aigües de Barcelona, S.A. (conegut també com l'aqueducte de Dosrius a Barcelona), bastit entre els anys 1868 i 1882. L'edifici constitueix el principal punt de control de tota l'extracció i conducció d'aigües de l'aqüífer de Dosrius. La conducció d'aquesta aigua es feia mitjançant tres grans barratges o preses subterrànies: el de Batllori, l'aigua del qual circula a través de la Galeria Vella, i els de Xullat i Tarau a través de la Galeria Nova. Ambdues galeries conflueixen a la Casilla Courtin i continuen, com a dues conduccions independents, fins a la Casa Nova (veïnat de Gemir). L'any 1939 es van construïr els dos volums adossats per fer la clorinació de les aigües mitjançant la instal·lació de dos dipòsits al seu interior. Pel que al topònim Courtin és probable que provingui de Josep i Inés Courtin, els propietaris de la finca La Resclosa, una peça de terreny molt propera a la casella. Aquests propietaris van cedir a la companyia el dret a construir i mantenir una mina subterrània d'absorció i conducció de l'aigua.</p> | 41.5927000,2.4048400 | 450397 | 4604727 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48193-foto-08075-283-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48193-foto-08075-283-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48193-foto-08075-283-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2020-09-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'edifici compta amb dos volums adossats de factura més moderna que el desvirtuen. | 119|98 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | ||||||||
| 48316 | Arbreda de plàtans del Mosquit i d'en Rigau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-de-platans-del-mosquit-i-den-rigau | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.62/223. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 15.</p> | XX | <p>Conjunt de plataners (Platanus x hybrida) situat a la riba nord de la riera i format per uns 100 exemplars de plàtans hispànics, disposats en dos terrenys. Els exemplars estan plantats ordenadament en fileres (50 a cada feixa) i tenen una bona alçada. Els de la banda de tramuntana (els del Mosquit) presenten diversos brots nascuts de la soca, mentre que els de migdia (d'en Rigau) tenen més alçada. És una de les poques arbredes de plàtans alineades en zones situades al costat de la llera de la riera.</p> | 08075-406 | Carrer de Salvador Dalí - Riera de Dosrius - Dosrius | <p>Aquestes arbredes són testimoni d'una antiga activitat econòmica que contribuïa a l'increment de l'economia familiar dels seus propietaris (venien la seva fusta). També s'utilitzaven per preservar els camps de les inundacions de la riera. Els plàtans del Mosquit foren plantats cap a la dècada dels anys 30 del segle XX, aproximadament. En aquest terreny hi havia hagut un camp de futbol, al costat del pati de les antigues escoles de Dosrius. Segons les fonts orals, els regaven amb l'aigua de l'aberurador que hi havia a la plaça. Foren talats un parell de vegades, tot i que en l'actualitat fa més de trenta anys que no s'ha tornat a fer. Els plàtans d'en Rigau foren plantats cap als anys 60 del segle XX, aproximadament. En aquesta zona hi havia camps de regadiu. També foren talats un parell de vegades, tot i que en l'actualitat en fa cap a trenta que no s'ha tornat a fer. Des de mitjans del segle XX i fins als anys 80, les arbredes eren una zona d'esbarjo per grans petits (s'hi havien orgabitzat actes culturals i menjars populars).</p> | 41.5927500,2.4073500 | 450606 | 4604731 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48316-foto-08075-406-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48316-foto-08075-406-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | |||||||||
| 48155 | Forn del bosc de can Serra 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-del-bosc-de-can-serra-1 | <p>Informació oral: Pere Rovira [Entrevista: 14-02-2018].</p> | XVIII-XX | Restes degradades i completament cobertes de vegetació. | <p>Restes d'un forn aïllat construït en un terreny aterrassat i situat en una zona boscosa, a la que s'accedeix des d'una línia de baixa tensió situada sota l'escola bressol. Les restes estan molt afectades per l'abundant vegetació que cobreix la zona i l'estructura està força degradada. Tot i això s'observen les restes d'una graella de planta més o menys rectangular, amb una alçada conservada d'uns 50 centímetres aproximadament. Les restes de la graella estan rubefactades per l'acció del foc. És foça probable que sota d'aquesta estructura hi hagi la boca d'entrada a la fogaina.</p> | 08075-245 | Bosc de can Serra - Zona de Dosrius | <p>Tot i que no es pot assegurar, és probable que es tracti d'un forn de teuleria o rajoleria. En l'actualitat, els terrenys formen part de la masia de can Martorell, tot i que antigament havien format part de les propietats de la casa de can Serra, situada a la Pujada del Castell.</p> | 41.5928200,2.4145800 | 451209 | 4604735 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48155-foto-08075-245-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48155-foto-08075-245-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48155-foto-08075-245-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | ||||||||
| 48163 | Cau de la serra Polsaruda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cau-de-la-serra-polsaruda | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.JA.01/248. BASSOLS I FERNÁNDEZ, Imma (1998). 'El Cau de la Serra Polsaruda i altres abrics del Montalt durant la prehistòria (el Maresme)'. Laietania, 11. Mataró: Museu Comarcal del Maresme, p. 5-70. BASSOLS I FERNÁNDEZ, Imma (2000). Prospeccions al Poblament Prehistòric de la Serralada Litoral. Mem. Núm.: 4119. [Inèdit], p. 81. BASSOLS I FERNÀNDEZ, Imma (2004). 'Dosrius i la seva prehistòria'. Duos Rios, núm. 1, p. 15. BASSOLS I FERNÁNDEZ, Imma; LLEONART I CASADEVALL, Robert (1990). 'Informe preliminar sobre l'excavació del Cau de la Serra Polsaruda (Dosrius. El Maresme)'. VII Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró: Museu Arxiu de Santa Maria, p. 7-20. RAMIS NIETO, Josep. 'Els pobladors prehistòrics de Dosrius'. A Dosrius. Una visita al passat. 1-21 de gener de 2018. Bloc. Accés el 9 de febrer de 2018.</p> | Cobert per l'abundant vegetació que caracteritza la zona. | <p>Petita cova o abric situat dins d'una zona boscosa, caracteritzada per l'aflorament d'enormes boles granítiques recolzades les unes en les altres, formant molts racons d'aixopluc. Està format per una gran roca que fa de coberta, disposada en diagonal, i recolzada damunt d'altres roques per la part nord-est, i sobre del terreny per la part sud-oest, creant un espai irregular interior. L'alçada màxima és de 2 metres a l'entrada i 1,20 metres la mínima, a l'interior (espai originari d'uns 5,5 metres quadrats aproximadament). La coberta està partida i s'hi observen tot un seguit de marques deixades per les falques dels picapedrers, mentre la zona era un punt d'extracció de pedra. Davant de l'espai cobert hi ha una plataforma rocosa que va ajudar a retenir les terres. Es va documentar un estrat amb nombrós material arqueològic (gran quantitat de fragments de ceràmica, elements lítics i carbons, aquests darrers en menor nombre) i diversos tipus de ceràmica feta a mà, repartits homogèniament per tota l'àrea excavada (vores, bases, nanses i fragments informes, amb decoració incisa o plàstica com acanalats, incisions, cordons, etc.). El jaciment fou ocupat en dos moments diferenciats: una primera ocupació durant el Neolític Antic (fàcies epicardial i postcardial) i una segona ocupació durant el període del Bronze Final.</p> | 08075-253 | Turó de l'Avi - Veïnat de Rimbles - Zona de Canyamars | <p>La zona on es localitza l'abric fou prospectada entre els anys 1965-1968 amb l'objectiu d'elaborar un inventari dels vestigis prehistòrics del Maresme. El jaciment està inclòs dins del sector M-2, un dels trams en els que es va dividir la zona prospectada donada la seva gran extensió. Aquest sector està delimitat entre el coll de la cadena de can Tintorer i la Serra Polsaruda, en el vessant que finalitza a la riera de can Llibre de Canyamars. A principis de l'any 1989, en motiu d'una neteja dels terrenys efectuada pel propietari (can Rogent de Canyamars), el jaciment fou descobert a partir de la troballa superficial de material ceràmic, feta pels membres del Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres i de l'Arxiu Municipal de Dosrius. La intervenció arqueològica s'inicià el mes de novembre del mateix any i finalitzà el mes de març de l'any 1990. Els materials documentats es troben dipositats al Museu de Mataró. L'any 2008, en motiu de la revisió de la Carta Arqueològica del Maresme, la zona fou prospectada de nou documentant material arqueològic en superfície a tota la zona. Fins a la segona meitat del segle XX, la zona era explotada per picapedrers que n'extreïen la pedra com a material de construcció.</p> | 41.5931100,2.4733700 | 456109 | 4604735 | 08075 | Dosrius | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48163-foto-08075-253-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48163-foto-08075-253-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48163-foto-08075-253-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Cronològicament, el jaciment es pot adscriure entre el Neolític Antic Cardial i el Bronze Final. L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 79|78 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | ||||||||
| 48066 | Can Fité | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fite | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.49/129.</p> | XX | <p>Edifici aïllat de planta rectangular amb un petit pati posterior. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està organitzat en un sol nivell. La façana principal, orientada a ponent, presenta un portal rectangular flanquejat per dos finestrals amb el mateix tipus d'obertura. Totes tres obertures presenten un emmarcament en relleu de perfil ondulant, disposat a mode de guardapols. Els finestrals estan protegits amb reixes de ferro treballades i la porta és de doble batent de fusta i està decorada amb dos motius florals a la part superior. Damunt del portal destaca un petit plafó de ceràmica vidrada blava, amb la imatge de la Mare de Déu de Montserrat. La façana està rematada per una cornisa motllurada sostinguda amb mènsules decorades amb motius florals. La resta de façanes compten amb senzilles obertures rectangulars. Adossats a la façana de llevant, dins del pati, hi ha dos petits volums auxiliars. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats.</p> | 08075-156 | Veïnat de Rimbles, 6 - Zona de Canyamars | <p>L'edifici fou construït cap a la dècada dels anys 50 per la família Fité de Mataró (farmacèutics), amb la intenció d'estiuejar-hi. De fet, a finals del segle XIX, aquesta família ja havia adquirit la masia de can Mateu de les Burres, situada al seu costat, també com a habitatge d'estiueig.</p> | 41.5930200,2.4474100 | 453945 | 4604739 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48066-foto-08075-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48066-foto-08075-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48066-foto-08075-156-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | |||||||||
| 48156 | Forn del bosc de can Serra 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-del-bosc-de-can-serra-2 | <p>Informació oral: Pere Rovira [Entrevista: 14-02-2018].</p> | XIX-XX | Restes degradades i completament cobertes de vegetació. | <p>Restes d'un forn de terrissa aïllat de grans dimensions, construït en un terreny aterrassat i situat en una zona boscosa. S'hi accedeix des d'una línia de baixa tensió situada sota l'escola bressol, en direcció sud. L'estructura està situada prop de la riba nord del sot de les Canals i està molt afectada per l'abundant vegetació que cobreix la zona. Està bastida aprofitant un dels desnivells del terreny i se li intueix una planta rectangular. Està bastida en maons i també s'observen trams rubefactats per l'acció del foc.</p> | 08075-246 | Bosc de can Serra - Zona de Dosrius | <p>En l'actualitat, els terrenys formen part de la masia de can Martorell, tot i que antigament havien format part de les propietats de la casa de can Serra, situada a la Pujada del Castell.</p> | 41.5928600,2.4137200 | 451137 | 4604740 | 08075 | Dosrius | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48156-foto-08075-246-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48156-foto-08075-246-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48156-foto-08075-246-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | ||||||||
| 48180 | La Balmeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-balmeta | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.JA.12/263. BASSOLS I FERNÁNDEZ, Imma (1998). 'El Cau de la Serra Polsaruda i altres abrics del Montalt durant la prehistòria (el Maresme)'. Laietania, 11. Mataró: Museu Comarcal del Maresme, p. 11-12. RAMIS NIETO, Josep. 'Els pobladors prehistòrics de Dosrius'. A Dosrius. Una visita al passat. 1-21 de gener de 2018. Bloc. Accés el 9 de febrer de 2018.</p> | X-VII a.C | Cobert per l'abundant vegetació que caracteritza la zona. | <p>Jaciment arqueològic situat a a l'entorn d'una petita paret rocosa allargada i de poca alçada, delimitat per una petita plataforma estreta i allargada davant seu. Fou documentat per la troballa de restes de ceràmica superficials, tot i que no es pot descartar que aquestes restes fossin arrossegades des d'un lloc més alt. Es documentaren fragments de ceràmica feta a mà amb decoracions acanalades, cordons i impressions incises.</p> | 08075-270 | Turó de l'Avi - Veïnat de Rimbles - Zona de Canyamars | <p>La zona on es localitza el jaciment, que no es pot considerar un abric pròpiament dit, fou prospectada entre els anys 1965-1968 amb l'objectiu d'elaborar un inventari dels vestigis prehistòrics del Maresme. El jaciment està inclòs dins del sector M-2, un dels trams en els que es va dividir la zona prospectada donada la seva gran extensió. Aquest sector està delimitat entre el coll de la cadena de can Tintorer i la Serra Polsaruda, en el vessant que finalitza a la riera de can Llibre de Canyamars. L'any 2008, durant la revisió de la Carta Arqueològica del Maresme, es van documentar diversos fragments de materials arqueològics en superfície. Aquests materials es troben dipositats al Museu de Mataró.</p> | 41.5931700,2.4732900 | 456102 | 4604742 | 08075 | Dosrius | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48180-foto-08075-270-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48180-foto-08075-270-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48180-foto-08075-270-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'estructura: la Coveta. Cronològicament, l'element s'adscriu als períodes del Bronze Final III i el Ferro-Ibèric Antic (900-600 a.C). L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 81|79 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | |||||||
| 48194 | Aqüeducte de la Societat General d'Aigües de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-la-societat-general-daigues-de-barcelona | <p>ALSINA BOIX, Neus; JUBANY PINÓS, M. Àngels (2018). 'El municipi de Dosrius durant el segle XIX. Les transformacions en l'obra pública'. XI Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme: el desenvolupament urbanístic dels pobles del Maresme. Vilassar de Mar: Centre d'Estudis Vilassarencs, p. 114-116. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.OE.03/080. COMPAÑÍA DE AGUAS DE BARCELONA (1873). Aguas de Dos-Rius. Barcelona: La Compañía, p. 6-9. JO, Josep (1988). 'Comunitat d'usuaris de l'aigua'. El Comú, núm. 1, p. 9. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1990). 'El medi natural: Les Aigües (II)'. El Comú, núm. 13, p. 19-23. RAMIS NIETO, Josep. 'La ruta de l'aigua: un recorregut per l'aqueducte de Dosrius a Barcelona'. A Dosrius. Una visita al passat. 4-15 d'agost de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. RAMIS NIETO, Josep. 'Palau, García y Compañía. L'aventura empresarial de Melcior de Palau per portar l'aigua de Dosrius a Mataró (1857-1865)'. A Dosrius. Una visita al passat. 2-14 de setembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 15.</p> | XIX | <p>Conjunt de galeries i barratges o preses subterrànies que transportaven les aigües de Dosrius cap a les poblacions de Mataró i Barcelona. Les galeries d'absorció i conducció d'aigua estan cobertes amb voltes d'arc de mig punt, amb els murs revestits amb peces ceràmiques. Presenten unes obertures laterals per captar l'aigua que es filtra i estan controlades mitjançant pous i casilles, majoritàriament bastits en maons. Aquest sistema està format per tres grans barratges o preses subterrànies: el de Batllori (a la masia de ca l'Estapé), amb 73 contenidors al seu recorregut i l'aigua circulant mitjançant la Galeria Vella, i els de Xullat i Tarau (prop de la masia de can Tarau), amb 17 contenidors a través de la Galeria Nova. Ambdues galeries estan enllaçades a la Casilla Courtin. Des d'aquest punt, continuen com a dues conduccions independents en paral·lel a la riera de Dosrius, travessant el Molí de can Terrades i la masia de can Gemir, fins a la Casa Nova, moment en que s'uneixen en una sola conducció que marxa en direcció Argentona i Mataró. Destaca la casilla de ca l'Estapé, arquitectònicament molt semblant a la Courtin, i els pous dels camps de la masia de can Pinsana i de can Martorell (amb la seva mina), el de can Tarau i, probablement, un dels pous de la masia de can Terrades del Molí.</p> | 08075-284 | Terme municipal de Dosrius | <p>Fins a mitjans del segle XIX, l'abundància d'aigua a l'aqüífer de Dosrius formava inundacions i aiguamolls en diverses zones del terme. En aquest sentit, l'any 1857 es va formar la companyia Palau, García y Compañía, una societat mataronina que pretenia captar i conduir les aigües de la conca hidrogràfica de Dosrius fins a Mataró. L'any 1862 van obtenir el dret a l'aprofitament de l'aigua del subsòl dosriuenc, per part del Ministeri de Foment. L'any 1867, aquesta societat va vendre els mateixos drets a la Companyia d'Aigües de Barcelona, una societat belga constituïda per conduir l'aigua de Dosrius fins a Barcelona. Els drets de concessió i la titularitat a la Societat General d'Aigües de Barcelona (SGAB), sobre la totalitat de l'aigua de les lleres de Dosrius, Canyamars, el Far i Rials, data del 8 d'abril de 1882 i era per temps il·limitat. Els plànols de les obres de construcció són de l'any 1868 i foren fets per l'enginyer Manuel Valera. Els materials emprats foren maons d'argila, probablement fabricats amb argiles del terme. Les obres finalitzaren l'any 1882. A principis de la dècada dels anys 90 del segle XX, l'aqüífer fou contaminat a conseqüència del llançament de purins prop del barratge Batllori, i també per les aigües residuals que provenien de can Massuet del Far. L'any 1991, la Junta d'Aigües inicià un expedient de caducitat de la concessió que tenia la Societat General d'Aigües de Barcelona, per haver-se complert el termini legal vigent. A principis del segle XXI estava en vies de resolució. Al marge de les galeries i els barratge, les Les principals mines de captació són: Mina Roselló, Mina Juliana de Lentisclà, Mina Larit, Mina Manso Estapé, Mina Mas Pi, Mina Hort d'en Xicoy, Mina Fondo del Xullat, Mina Hort del Xullat, Mina Hort de la Quiteria, Mina Hort del Farré, Mina la Recelosa, Mina Manyans, Mina Hostal de Dos Rius, Mina Creu d'en Martorell.</p> | 41.5928400,2.4051300 | 450421 | 4604742 | 1868-82 | 08075 | Dosrius | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48194-foto-08075-284-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48194-foto-08075-284-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48194-foto-08075-284-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | ||||||||
| 48171 | Can Terrades del Molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-terrades-del-moli-0 | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1988). 'Apunts per a la història de Dosrius. La prehistòria i la història antiga'. El Comú, núm. 4, p. 11. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.JA.02/256. BONAMUSA, Joan (1972). 'Descoberta de noves vil·les romanes a la comarca del Maresme'. Cingles, 11, p. 8-9. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1988). 'Apunts per a la història de Dosrius. La prehistòria i la història antiga (2)'. El Comú, núm. 5, p. 13.</p> | IIIa.C-V | Cobert per l'abundant vegetació que caracteritza la zona. | <p>Jaciment arqueològic situat a la vessant sud-est del turó de can Ribot i al nord-oest de la masia de can Terrades del Molí, en una antiga zona de feixes i vinyes actualment coberta per l'abundant vegetació de la zona. Fou documentat per la troballa de restes d'època romana consistents en una paret de tàpia de 0,53 metres d'amplada per uns 3 metres de llargada, amb diversos materials dispersos al seu voltant: tegulae, fragments d'opus testaceum i àmfora. A mode d'hipòtesi es podria tractar d'un establiment rural d'explotació agropecuària d'època romana, tipus vilae.</p> | 08075-261 | Turó de can Ribot - Veïnat de Ribot - Zona de Dosrius | <p>El jaciment fou descobert per J. Nonell l'any 1972. Ni l'any 1987, durant l'elaboració de la Carta Arquelògica del Maresme, ni tampoc l'any 2008, en la revisió de la mateixa, es va poder localitzar cap dada ni resta arqueològica.</p> | 41.5928000,2.3917500 | 449306 | 4604746 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48171-foto-08075-261-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48171-foto-08075-261-3.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Cronològicament, el jaciment s'adscriu dins del període Romà (218 a.C.-476 d.C.). | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | |||||||
| 48077 | Creu de terme de Dosrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-dosrius | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 136. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.01/162. 'La creu de Dosrius'. Revista Argonaut@s [en línia], núm. 12, març-maig 2013, p. 13. VILA I BOIXADER, Ramon (1991). El Maresme. Col. Catalunya, esqueixos d'un passat 1. Mataró: Memòria, p. 103.</p> | XX | <p>Creu de terme aïllada de pedra granítica, situada damunt d'un basament rectangular i esglaonat. El primer graó està format amb petites llambordes mentre que el segon consta de quatre grans blocs. Damunt seu hi ha dos graons més de perfil poligonal. El fust, que també és poligonal està rematat amb una esfera damunt la que s'assenta la creu grega de quatre braços iguals. L'alçada total és d'uns 3 metres i no presenta cap decoració escultòrica.</p> | 08075-167 | Carretera B-510, km. 3,3 - Zona de Dosrius | <p>La creu de terme de Dosrius fou construïda pels voltants de l'any 1950 per part de l'empresa Maynou d'Órrius. De la seva execució se'n van ocupar dos picapedrers de Dosrius, Bernardí Pujol i Jaume Boix. És de granit, pedra molt abundant a les pedreres de Dosrius i d'Órrius d'aquells moments. En unes fotografies datades el mes de novembre de l'any 1950, es pot veure la imatge de la Mare de Déu de Fàtima davant d'aquesta creu. Aquesta processó va ser un esdeveniment molt concorregut i celebrat al poble, amb carrers i cases engalandes. Pel que sembla, inicialment es van plantar dos xiprers emmarcant la creu, tot i que amb el pas del temps i probablement les obres de remodelació de la carretera B-510 van desaparèixer (és probable que la creu fos trasllada uns metres quan es va construïr la darrera rotonda d'accés al poble).</p> | 41.5929000,2.4029200 | 450237 | 4604750 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48077-foto-08075-167-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48077-foto-08075-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48077-foto-08075-167-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | |||||||||
| 48182 | El Mirador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-mirador | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.JA.12/265. BASSOLS I FERNÁNDEZ, Imma (1998). 'El Cau de la Serra Polsaruda i altres abrics del Montalt durant la prehistòria (el Maresme)'. Laietania, 11. Mataró: Museu Comarcal del Maresme, p. 8-9. BASSOLS I FERNÀNDEZ, Imma (2004). 'Dosrius i la seva prehistòria'. Duos Rios, núm. 1, p. 15. RAMIS NIETO, Josep. 'Els pobladors prehistòrics de Dosrius'. A Dosrius. Una visita al passat. 1-21 de gener de 2018. Bloc. Accés el 9 de febrer de 2018.</p> | Cobert per l'abundant vegetació que caracteritza la zona. | <p>Balma coberta formada per una gran massa granítica, que protegeix una àrea útil de 8,04 m². El costat de migdia està format per blocs del mateix conjunt rocós i el de la banda de tramuntana per un mur de pedra seca actualment enrunat. L'obertura de l'abric està orientada a l'oest on, després d'un petit replà, el terreny baixa en un fort pendent. A la cambra interior es van documentar diversos materials arqueològics disposats en tres registres diferents: en el primer estrat es registrà una moneda de Constanci II, en el segon hi havia ceràmica feta a mà amb decoracions en ziga-zaga i en el tercer, ceràmica a mà de parets gruixudes i pasta argilosa. En general es documentaren fragments formes i informes, amb decoracions també de cordons, línies incises i acanalats. La moneda, que respòn a una ocupació esporàdica del lloc, està datada entre el 348 i el 360 d.C. Cal destacar l'existència de diferents bassetes excavades a la roca per recollir aigua.</p> | 08075-272 | Turó de l'Avi - Veïnat de Rimbles - Zona de Canyamars | <p>La zona on es localitza el jaciment fou prospectada entre els anys 1965-1968 amb l'objectiu d'elaborar un inventari dels vestigis prehistòrics del Maresme. El jaciment està inclòs dins del sector M-2, un dels trams en els que es va dividir la zona prospectada donada la seva gran extensió. Aquest sector està delimitat entre el coll de la cadena de can Tintorer i la Serra Polsaruda, en el vessant que finalitza a la riera de can Llibre de Canyamars. El jaciment fou excavat entre els mesos de gener i març de l'any 1966, documentant tres registres arqueològics diferents (sense comptar el nivell superficial), tot i que els materials que es recolliren foren barrejats. L'any 2008, durant la revisió de la Carta Arqueològica del Maresme, es van documentar diversos fragments de materials arqueològics en superfície. Aquests materials es troben dipositats al Museu de Mataró.</p> | 41.5933000,2.4738900 | 456152 | 4604756 | 08075 | Dosrius | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48182-foto-08075-272-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48182-foto-08075-272-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48182-foto-08075-272-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Romà|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Cronològicament, el jaciment s'adscriu a tres períodes diferents: Neolític (5500-2200 a.C), Bronze Final-Bronze Final III (1200-650 a.C.) i Romà Baiximperial (300-400 d.C). L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 79|83|78 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | ||||||||
| 48309 | El Lleó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-lleo | <p>VENTURA DEVESA, Andreu (2017). Roques de Llavaneres. Llavaneres: Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres, p. 46.</p> | Cobert per l'abundant vegetació que caracteritza la zona. | <p>Aflorament rocós de grans dimensions, que forma part del dic natural de granodiorita que va aflorant en diferents llocs de la serra Polsaruda. Presenta una forma més o menys rectangular, amb la part superior plana (hi ha cadolles). A la banda nord-est, just damunt de la petita cavitat neolítica que conforma el jaciment arqueològic del Mirador, la roca crea una forma asimilada al cap d'un lleó de perfil. Fins i tot hi ha un petit forat erosionat a la roca, a mode d'ull.</p> | 08075-399 | Turó de l'Avi - Veïnat de Rimbles - Zona de Canyamars | 41.5933000,2.4738900 | 456152 | 4604756 | 08075 | Dosrius | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48309-foto-08075-399-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48309-foto-08075-399-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | |||||||
| 48313 | Arbreda de roures de can Jeroni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-de-roures-de-can-jeroni | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.57/218.</p> | XVIII-XIX | <p>Conjunt format per set exemplars de roure (Quercus cerrioides), disposats a banda i banda del camí que dóna accés a la masia de can Jeroni (cinc a la banda esquerra i dos a la dreta). Els exemplars estan arrenglerats i tenen unes dimensions considerables. Destaca un dels exemplars, que està situat plantat al marge de la finca i té unes dimensions considerables (aproximadament uns 24 metres d'alçada, amb una volta de canó d'1,3 metres i uns 4,35 metres de volta de soca).</p> | 08075-403 | Veïnat de Gemir, 15 - Zona de Dosrius | <p>Es tracta dels únics exemplars de roure que hi ha dins del nucli urbà de Dosrius. Probablement foren plantats per embellir l'accés i donar la benvinguda a la masia de can Jeroni, de la que agafen el nom. Segons les fonts orals, l'edat del roure més monumental es calcula en més de 300 anys.</p> | 41.5929800,2.4087800 | 450726 | 4604756 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48313-foto-08075-403-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48313-foto-08075-403-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | |||||||||
| 48030 | Can Llibre de Pagès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llibre-de-pages | <p>ALBERT, Esteve (1989). La guerra civil a Canyamars (1936-1950) i els senyors de Barcelona. Argentona: L'Aixernador, p. 32. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 111. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.51/131. SUBIÑÀ I COLL, Enric (2017). 'Dosrius i Canyamars a l'edat mitjana. Una terra de pagesos'. Duos Rios, núm. 3, p. 27. Http://canllibrecanyamars.blogspot.com/ [Consulta: 27-09-2017].</p> | XVII | <p>Masia aïllada formada per diversos cossos adossats que li proporcionen una planta irregular. El volum principal està delimitat per un mur davanter de pedra (amb contraforts i barana de gelosia) que conté la terrassa on s'assenta la construcció. Aquest volum és rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Consta de planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'arc de mig punt adovellat amb els brancals fets de carreus de pedra. La resta d'obertures són rectangulars i amb els emmarcaments de carreus de pedra també. Les façanes de llevant i ponent també compten amb finestres rectangulars emmarcades en pedra. La façana de tramuntana presenta també obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i les llindes planes. Destaca la llinda d'una finestra, gravada amb '16 IHS 85', i la llinda d'una porta, gravada amb la data 1632. Davant d'aquesta façana es conserva l'era i un porxo rectangular amb teulada de dues vessants i embigat de fusta, amb un pilar central bastit amb carreus de pedra. Adossat a l'extrem de llevant del parament principal hi ha un volum rectangular de dues plantes, cobert amb una terrassa plana. Al seu costat hi ha el portal d'accés al pati davanter, protegit amb teulada de dues vessants. Aquest pati està delimitat per un volum rectangular amb teulada d'un sol vessant, en origen destinat a corts. Tota la construcció presenta els paraments arrebossats i pintats, amb un ràfec múltiple a la façana principal.</p> | 08075-120 | Veïnat de Rimbles, 12 - Zona de Canyamars | <p>La primera referència documental de la masia la trobem en el fogatge de l'any 1497, en el que apareix el topònim 'Libra'. Posteriorment, en el fogatge de l'any 1515, es menciona en Joan Llibre i, en el de l'any 1553, hi consta com a 'Llibre'. Encara dins del segle XVI, en un capbreu de les rendes de Dosrius i Canyamars datat l'any 1570, hi apareix Hipólito Llibre del 'Manso Llibre'. Dins del segle XVII, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, hi consta que tant l'any 1632 com el 1897, existia una casa anomenada 'Llibre' dins del veïnat de Canyamars. Les referències continuen entre els segles XVIII i XIX. En les llibretes per cobrar 'Lo Reial Catastro de Dosrius y Cañamas' de l'any 1786, i en les posteriors fins l'any 1792, hi apareix el nom 'Llibra'. Posteriorment, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. La família Fradera adquirí la finca a mitjans del segle XIX, probablement. També compraren altres propietats del municipi com les masies de can Canyamars i can Guitart a Canyamars, i can Valls a Dosrius. Era una família benestant. A mitjans dels anys 50 del segle XX, la masia va canviar de propietaris. Durant el segle XX, a la masia hi hagueren masovers.</p> | 41.5932600,2.4623500 | 455191 | 4604758 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48030-foto-08075-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48030-foto-08075-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48030-foto-08075-120-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Dins del pati davanter hi ha un safareig i una pica de pedra. Al carener del volum principal es conserva una espadanya amb campana, tot i que refeta. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | ||||||||
| 48192 | Arcades de la riera de Rials | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arcades-de-la-riera-de-rials | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.42/203. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 14. RAMIS NIETO, Josep. 'La ruta de l'aigua: un recorregut per l'aqueducte de Dosrius a Barcelona'. A Dosrius. Una visita al passat. 4-15 d'agost de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017, p. 4.</p> | XIX | Afectades per la vegetació del marge de la riera. | <p>Estructura situada dins del cabal de la riera de Rials, a la riba sud-est de la mateixa. Es tracta d'un mur format per una successió d'arcs rebaixats, coronat per un canal que conduïa les aigües. El mur està bastit en pedra de diverses mides, disposada irregularment i lligada amb abundant morter de calç. Els arcs, situats al centre del mur, estan bastits amb maons disposats a sardinell i recolzats en brancals fets amb la mateixa obra que el mur.</p> | 08075-282 | Riera de Rials - Zona de Dosrius | <p>L'estructura forma part del sistema de canalització de l'aigua de Dosrius cap a Barcelona, per part de la Societat General d'Aigües de Barcelona, S.A. (l'aqueducte de Dosrius a Barcelona), bastit entre els anys 1868 i 1882. La seva funció era 'per una banda protegir els camps contigus de les avingudes de les rierades i per l'altra deixar sortir l'aigua que aflorava quan el barratge Xullat estava ple i l'aigua no podia marxar per les galeries' (Ramis, 2017: 4).</p> | 41.5929900,2.4054100 | 450445 | 4604759 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48192-foto-08075-282-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48192-foto-08075-282-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48192-foto-08075-282-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | ||||||||
| 48028 | Can Mateu de les Burres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mateu-de-les-burres | <p>ALFARAS, Xavier (2012). 'Montnegre viu'. L'Aulet, núm. 12, p. 49. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.49/129. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVII | <p>Masia aïllada de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants de diferent llargada i el carener perpendicular a la façana principal, que està orientada al sud-oest. Consta de planta baixa i pis. El parament principal presenta un portal d'accés rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana. Està protegit per un porxo davanter bastit en fusta i amb la coberta metàl·lica. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars, les del pis emmarcades amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. La de la banda de ponent té l'any 1687 gravat a la llinda. Destaca, al mig d'aquestes dues finestres, un rellotge de sol pintat en força mal estat de conservació. És circular, conserva el gnòmon de vareta i la representació d'una cara que simbolitza el sol. A l'extrem de ponent del parament hi ha una escala d'obra adossada i un petit volum auxiliar de planta quadrada, amb teulada d'un sol vessant i organitzat en un únic nivell. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats. Adossat a la façana posterior de la masia hi ha un gran porxo obert i reformat amb teulada d'un sol vessant. En aquesta banda, a pocs metres de la masia, hi ha un safareig de planta rectangular amb revestiment lliscat interior.</p> | 08075-118 | Veïnat de Rimbles, 9 - Zona de Canyamars | <p>La primera referència documental directa de la masia la trobem en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Posteriorment, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, hi consta que l'any 1897 existia una casa anomenada 'Mateu de las burras' dins del veïnat de Canyamars. En la documentació consultada anterior al segle XIX no apareix en cap cas el nom anterior, tot i que hi ha altres topònims que es podrien estar referint al mateix edifici. En aquest sentit, en una llibreta que passava revista de les terres i vinyes de Dosrius i Canyamars, datada l'any 1779, hi apareix un personatge anomenat 'Joan Mateu'. Segons les fonts orals, la masia fou adquirida per la família Fité de Mataró a finals del segle XIX com a habitatge d'estiueig. A la casa hi hagueren masovers des de mitjans del segle XIX i fins a mitjans de la dècada dels anys 60 del segle XX. És dins d'aquest segle que a l'habitatge s'hi han fet diverses obres de reforma i rehabilitació. Pel que sembla, el topònim amb el que es coneix la masia prové del fet que, en origen, els habitants de la casa llogaven burres.</p> | 41.5932600,2.4471800 | 453926 | 4604766 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48028-foto-08075-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48028-foto-08075-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48028-foto-08075-118-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | |||||||||
| 47937 | Cal Senyorito | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-senyorito | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.14/033.</p> | XX | <p>Edifici aïllat de planta quadrada i envoltat de jardí. Presenta una coberta de teula plana de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i barbacana volada sostinguda amb bigues de fusta a les quatre façanes. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb senzilles obertures rectangulars. Cal destacar el porxo situat a la cantonada de ponent de l'edifici, i que està obert al jardí mitjançant dos grans arcs de mig punt. Al nivell del pis de la façana principal destaca una fornícula d'arc rodó, amb l'ampit semicircular bastit en maons i una imatge de la Moreneta de terracota. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats.</p> | 08075-27 | Carrer de Maspí, 11 - Dosrius | <p>Anteriorment a la construcció de l'edifici, els terrenys on s'ubica la casa eren coneguts com a Can Pericu i hi havia una petita casa mig enderrocada coneguda com a Can Reguill. La llicència d'obres de l'edifici data del dia 9 de març de 1952 i els seus propietaris, una família benestant de Barcelona, la construïren com a primera residència. El topònim amb el que és coneguda fou popularitzat per la minyona del matrimoni. L'any 1955 s'hi feren un seguit de petites reformes interiors. Posteriorment, pels voltants de l'any 1988, la casa fou adquirida per la família Arteman com a casa de segona residència.</p> | 41.5930700,2.4068900 | 450568 | 4604767 | 1952 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47937-foto-08075-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47937-foto-08075-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47937-foto-08075-27-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: ca l'Arteman. Estilísticament, se li pot atribuïr un cert llenguatge noucentista. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | |||||||
| 48297 | Esqueieres d'en Rogent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esqueieres-den-rogent | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.50/211. BASSOLS I FERNÁNDEZ, Imma (2000). Prospeccions al Poblament Prehistòric de la Serralada Litoral. Mem. Núm.: 4119. [Inèdit], p. 81. BASSOLS I FERNÀNDEZ, Imma (2004). 'Dosrius i la seva prehistòria'. Duos Rios, núm. 1, p. 13. RIBAS BERTRÀN, Marià (1994). Canyamars prehistòric. Del neolític a la primera edat del ferro. Mataró: Marià Ribas i Bertràn, p. 25, 64. RIERA, Joan Manel (1997). 'Riera d'Argentona: conca amb gent o gent sense conca'. L'Atzavara núm. 7, p. 23.</p> | La zona està completament emboscada. | <p>Masses rocalloses de superfície clivellada, que formen part del dic natural de granodiorita que va aflorant en diferents llocs de la serra Polsaruda. Tota la zona és plena de formacions de boles amb diversitat de formes, sobretot arrodonides, que es troben aïllades o formant conjunts. La zona és plena d'abrics i aixoplucs formats per la mateixa formació rocosa, que foren habitats durant el Neolític.</p> | 08075-387 | Serra Polsaruda - Veïnat de Rimbles - Zona de Canyamars | <p>La formació dels relleus del Maresme central començà fa uns 300 milions d'anys. El terreny natural està format per roca granítica, amb diversos afloraments de boles i conjunts de granodiorita i leucodiorita. La granodiorita és una roca amb una composició intermèdia entre el granit i la diorita. A mitjans del segle XX, l'arqueòleg mataroní Marià Ribas documentà fragments superficials de ceràmica neolítica per la zona. Posteriorment s'han documentat a la zona quatre jaciments arqueològics adscrits a aquesta cronologia. La zona va ser explotada per picapedrers fins a la segona meitat del segle XX.</p> | 41.5934000,2.4739000 | 456153 | 4604767 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48297-foto-08075-387-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48297-foto-08075-387-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | En alguns trams, l'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | ||||||
| 47934 | Can Jeroni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jeroni-0 | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 29. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.10/029.</p> | XIX | Els cossos auxiliars tenen les cobertes força deteriorades. | <p>Edifici aïllat format per tres cossos adossats que li confereixen una planta més o menys rectangular. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. Presenta obertures rectangulars, amb els emmarcaments en relleu arrebossats. La façana principal està rematada per una cornisa motllurada damunt la que s'assenta una barana d'obra, decorada amb un plafó central esglaonat. La façana posterior, en canvi, està rematada amb un ràfec de teula àrab. Adossats a la façana de migdia hi ha dos volums auxiliars amb teulades d'un sol vessant i organitzats en una sola planta. El davanter presenta un gran portal d'accés d'arc rebaixat, que conserva els brancals bastits amb carreus de pedra. La construcció té els paraments arrebossats i pintats.</p> | 08075-24 | Veïnat de Gemir, 15 - Carrer del Doctor Joan Cardona, 39 - Dosrius | <p>L'edifici fou construït a finals del segle XIX i comptava amb una masoveria al costat i un altre habitatge a la part posterior, que era conegut com a Can Pau d'en Mateu. Antigament, la casa de Can Jeroni estava ubicada a les feixes que hi havia sota de l'edifici actual, al costat del camí que va paral·lel al sot de les Canals. Des dels anys 40 del segle XX i fins als anys 70, a l'edifici hi estiuejaren diverses famílies que compartien la casa amb els propietaris.</p> | 41.5931000,2.4094100 | 450778 | 4604769 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47934-foto-08075-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47934-foto-08075-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47934-foto-08075-24-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Encastada a la façana principal hi ha una placa ceràmica antiga que fa referència a l'antic veïnat al que pertanyia ('VECINDARIO DE GERONI.'). Sota seu hi ha un recent rellotge de sol de ceràmica vidrada, acompanyat d'una placa amb la següent llegenda: 'SENSE SOL NO SOC RES / COM TU SENSE FE'. Davant del volum auxiliar alineat amb la façana principal hi ha una bassa-safareig de planta quadrada, bastida en pedra i maons. Altres denominacions relacionades amb l'edifici: can Boba, can Marlot, can Feliu. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | |||||||
| 48000 | Can Poc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-poc | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.21/101. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. Http://www.gnomonica.cat/ [Consulta: 11-12-2017].</p> | XVIII-XIX | <p>Masia aïllada de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana pincipal. Consta de planta baixa i pis. Totes les obertures de la construcció són rectangulars i estan emmarcades amb el mateix revestiment que cobreix les parets. De la façana principal, destaquen les dues finestres del pis, amb els ampits en relleu. També destaca, a la part superior del parament, un gnòmon de vareta que havia format part d'un rellotge de sol completament desaparegut. Adossat a la façana de ponent hi ha un volum rectangular amb teulada d'un sol vessant i organitzat en un únic nivell. La construcció presenta els paraments arrebossats.</p> | 08075-90 | Veïnat de Gemir, 29 - Zona de Dosrius | <p>La primera referència documental de la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Posteriorment, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, hi consta que l'any 1897 existia una casa anomenada 'Poch' dins del veïnat de Dosrius. A la masia hi va viure la família Saborit des dels anys 40 del segle XX i fins als anys 70. D'aquí prové el segon topònim amb el que es coneix l'edifici. Segons les fonts orals, mai s'han obres de gran importància a la masia, al marge de l'arranjament de la teulada (1992) i certes obres de manteniment. L'any 1985 es van fer obres per fer arribar aigua a la masia mitjançant la construcció d'una presa. En l'actualitat, la masia està deshabitada però els terrenys del voltant es van treballant.</p> | 41.5932000,2.4186700 | 451550 | 4604774 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48000-foto-08075-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48000-foto-08075-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48000-foto-08075-90-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: can Saborit. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | ||||||||
| 48108 | Pou de can Tarau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-tarau | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.27/046.</p> | XIX | En part està cobert de vegetació. | <p>Estructura aïllada de planta irregular situada al bell mig dels camps que hi ha davant de la masia de can Tarau. La banda de llevant és de planta semicircular, mentre que a ponent és rectangular. Presenta dos alts pilars als extrems de tramuntana i migdia que integren una plataforma rectangular amb un bloc rectangular central. L'estructura està bastida amb maons i compta amb un revestiment arrebossat exterior força degradat.</p> | 08075-198 | Camps de can Tarau - Veïnat de Gemir - Zona de Dosrius | <p>El pou fou construït a finals del segle XIX per la Companyia d'Aigües de Barcelona, en relació a les obres per a la canalització de les aigües de Dosrius cap a Mataró i Barcelona. De fet, una de les presses subterrànies d'aquest sistema porta el nom de la masia i, alhora, passa pel bell mig de les propietats de la mateixa, des del límit oest de la casa fins a l'edifici de la mina de les aigües (Casilla Courtin). Per aquest motiu, a canvi de la construcció del pou, la Companyia d'Aigües de Barcelona els deixà l'aigua sense càrrec per sempre. En algunes ocasions, si plovia molt i el barratge de la pressa no s'obria, els camps s'inundaven perquè l'aigua aflorava a la superfície.</p> | 41.5931300,2.4045000 | 450369 | 4604775 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48108-foto-08075-198-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48108-foto-08075-198-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48108-foto-08075-198-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-20 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | ||||||||
| 47925 | La Torre de les Aigües | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-de-les-aigues | <p>ALSINA BOIX, Neus; JUBANY PINÓS, M. Àngels (2018). 'El municipi de Dosrius durant el segle XIX. Les transformacions en l'obra pública'. XI Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme: el desenvolupament urbanístic dels pobles del Maresme. Vilassar de Mar: Centre d'Estudis Vilassarencs, p. 117-118. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.AI.03/017. El Full. Revista d'informació municipal. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, núm. 16, p. 16; núm. 17, p. 22; núm. 19, p. 25; núm. 28, p. 19; núm. 29, p. 12; núm. 31, p. 9. JO, Josep (1988). 'Comunitat d'usuaris de l'aigua'. El Comú, núm. 1, p. 9. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1990). 'El medi natural: Les Aigües (II)'. El Comú, núm. 13, p. 19-23. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 14. RAMIS NIETO, Josep. 'La ruta de l'aigua: un recorregut per l'aqueducte de Dosrius a Barcelona'. A Dosrius. Una visita al passat. 4-15 d'agost de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017, p. 3-4.</p> | XVII/XIX | Una part de la coberta està ensorrada i el portal de tramuntana apuntalat. | <p>Edifici aïllat de planta rectangular, format per dos cossos adossats que li proporcionen una planta rectangular. El volum de la banda de tramuntana presenta una coberta de teula àrab de dues vessants i està distribuït en planta baixa i dos pisos. El volum de migdia, en canvi, té una teulada d'un sol vessant i s'organitza en dues plantes. En el punt d'unió de les dues cobertes s'alça una torre de planta quadrada amb la coberta plana, delimitada per una barana bastida amb maons. En tres dels paraments s'hi obren finestres d'arc rebaixat bastides amb maons i amb una motllura superior a mode de timpà. Unes franges horitzontals fetes de maons decoren els paraments, que estan arrebossats i pintats. Pel que fa als volums de l'edifici compten amb obertures rectangulars emmarcades amb el mateix revestiment que cobreix les parets. Adossat a la façana de tramuntana hi ha un passatge cobert amb una volta rebaixada bastida amb maons, obert al carrer mitjançant dos arcs rebaixats. La part superior està coberta amb una teuladeta de dues vessants. A l'interior hi ha un portal rectangular emmarcat amb carreus de pedra (i tapiat)que pertany a la façana nord de l'edifici. Al costat d'aquest passatge, a la façana de tramuntana, s'obre un gran portal d'arc rebaixat adovellat, actualment tapiat. Damunt seu hi ha un balcó simple, amb el finestral bastit amb carreus també. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats.</p> | 08075-15 | Carrer de la Torre de les Aigües, s/n - Dosrius | <p>L'edifici està bastit damunt les restes d'una antiga masia que probablement fou construïda entre finals del segle XVII o principis del segle XVIII. De fet, les obertures de la façana de tramuntana de l'edifici podrien correspondre a aquesta masia (tot i que no es pot assegurar és probable que aquesta masia fos el mas Pi, el qual havia donat nom al veïnat). La primera referència documental de la masia la trobem en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853 i, posteriorment, en una pintura de la família Fàbregas Rigola, comprada a Madrid entre els anys 1867-70. La Torre de les Aigües fou construïda entre els anys 1868 i 1882 per allotjar els enginyers i tècnics que estaven a càrrec de l'obra d'explotació de les aigües de Dosrius. Fou construïda per la Societat General d'Aigües de Barcelona, S.A., que estava a càrrec de la canalització de l'aigua de Dosrius cap a Barcelona. Pel que sembla, aquest edifici estava enganxat a una altra masia coneguda com l'Hostal Vell, topònim que podria indicar que allà s'hi podien haver allotjat homes que treballaven en l'esmentada obra. La construcció apareix en un plànol de Cels Gomis, reproduït l'any 1916 a la 'Geografia General de Catalunya'. Abans de la guerra Civil, a l'edifici hi havia masovers, mentre que durant la guerra hi havien viscut refugiats. Després de la guerra no hi va viure ningú més. Es va utilitzar de magatzem i s'hi preparava el clor que es posava a l'aigua. A més a més hi havia hagut un pluviòmetre.</p> | 41.5931600,2.4060000 | 450494 | 4604777 | 08075 | Dosrius | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47925-foto-08075-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47925-foto-08075-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47925-foto-08075-15-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Destaquen els plataners que hi ha situats a la banda de ponent de l'edifici, ordenats, i una bassa situada als horts de la banda de llevant, rectangular i aixecada del terra. Altres denominacions relacionades amb l'edifici: La Torre. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | |||||||
| 48181 | L'Avenc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lavenc | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.JA.12/264. BASSOLS I FERNÁNDEZ, Imma (1998). 'El Cau de la Serra Polsaruda i altres abrics del Montalt durant la prehistòria (el Maresme)'. Laietania, 11. Mataró: Museu Comarcal del Maresme, p. 9-11. BASSOLS I FERNÀNDEZ, Imma (2004). 'Dosrius i la seva prehistòria'. Duos Rios, núm. 1, p. 15. RAMIS NIETO, Josep. 'Els pobladors prehistòrics de Dosrius'. A Dosrius. Una visita al passat. 1-21 de gener de 2018. Bloc. Accés el 9 de febrer de 2018.</p> | Cobert per l'abundant vegetació que caracteritza la zona. | <p>Jaciment arqueològic format per unes roques de grans dimensions i perfil vertical, que originen sota seu una mena de corredor de 4 metres de llargada per 0,8 metres d'amplada, orientat en direcció nord-sud. L'espai és descobert, exceptuant un petit racó protegit a l'extrem de tramuntana. Tot i la gran quantitat de materials arqueòlogics documentats es fa difícil pensar que fos un lloc d'hàbitat. Es documentaren fragments de ceràmica feta a mà, la majoria amb decoracions de cordons llisos: nanses, vores (una d'un petit vas ceràmic a mà exvasat i una altra exvasada), tres fragments de lític (una làmina i dos esclats) i 314 fragments de ceràmica informe sense decoració, molt petits i rodats (aquesta darrera dada reforçaria la hipòtesi que aquest materials haguessin estat arrossegats per l'acció de l'aigua des d'un lloc més elevat).</p> | 08075-271 | Turó de l'Avi - Veïnat de Rimbles - Zona de Canyamars | <p>La zona on es localitza el jaciment fou prospectada entre els anys 1965-1968 amb l'objectiu d'elaborar un inventari dels vestigis prehistòrics del Maresme. El jaciment està inclòs dins del sector M-2, un dels trams en els que es va dividir la zona prospectada donada la seva gran extensió. Aquest sector està delimitat entre el coll de la cadena de can Tintorer i la Serra Polsaruda, en el vessant que finalitza a la riera de can Llibre de Canyamars. El jaciment fou excavat entre els mesos de maig i juny de l'any 1966, documentant quatre registres arqueològics diferents (sorres acumulades, humus, carbons i cendres i argiles que contenien tot el material arqueològic). L'any 2008, durant la revisió de la Carta Arqueològica del Maresme, es van documentar diversos fragments de materials arqueològics en superfície. Aquests materials es troben dipositats al Museu de Mataró.</p> | 41.5935200,2.4735500 | 456124 | 4604781 | 08075 | Dosrius | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48181-foto-08075-271-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48181-foto-08075-271-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48181-foto-08075-271-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Ibèric|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2020-09-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Cronològicament, el jaciment s'adscriu a dos períodes diferents: entre el Neolític Antic i el Neolític Postcardial (5500-3500 a.C) i entre el Bronze Final III i el Ferro-Ibèric Antic (900-600 a.C). L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 79|81|78 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | ||||||||
| 48107 | Pou de can Martorell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-martorell | XIX | <p>Estructura aïllada integrada en un dels talussos del terreny que l'envolten. Presenta una planta quadrada i està coberta amb una petita volta d'arc rebaixat bastida amb maons plans. Una obertura d'arc rebaixat dóna accés a l'interior, que connecta amb una mina de planta rectangular que marxa en direcció nord, actualment plena de terra. L'accés conserva una de les frontisses de ferro que en origen tancaven l'obertura.</p> | 08075-197 | Camps de can Martorell - Zona de Dosrius | <p>L'estructura està integrada dins de les propietats de la masia de can Martorell, situada damunt seu. Probablement, el pou fou construït a finals del segle XIX per la Companyia d'Aigües de Barcelona, en relació a les obres de canalització de les aigües de Dosrius cap a Mataró i Barcelona. S'alimentava a través de la mina més important i punt inicial de la galeria de conducció anomenada Galeria Vella, ubicada a la finca de la masia de ca l'Estapé. En aquest punt es recolliria l'aigua provinent de la riera de Canyamars amb la construcció d'un barratge anomenat Batllori.</p> | 41.5934000,2.4175700 | 451459 | 4604797 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48107-foto-08075-197-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48107-foto-08075-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48107-foto-08075-197-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-20 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | ||||||||||
| 48125 | Mina de can Martorell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-can-martorell | XIX | <p>Estructura aïllada situada al marge del camí, en un talús d'uns 4 metres d'alçada. Es tracta d'una galeria soterrada de recorregut rectilini que marxa en direcció a ponent. Està excavada al terreny natural de la zona creant una galeria d'arc de mig punt. L'accés a la mateixa està reformat i presenta les parets bastides amb totxo i una volta d'arc de mig punt apuntada bastida amb maons plans. L'obertura està tancada amb una reixa de ferro.</p> | 08075-215 | Camps de can Martorell - Zona de Dosrius | <p>L'estructura està integrada dins de les propietats de la masia de can Martorell, situada damunt seu. És probable que la seva aigua servís per a regar els camps que hi ha sota la masia i que estigui connectada amb el pou que hi ha al bell mig d'aquests.</p> | 41.5934000,2.4173200 | 451438 | 4604797 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48125-foto-08075-215-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48125-foto-08075-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48125-foto-08075-215-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-20 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | ||||||||||
| 47948 | Can Tarau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tarau | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 137. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.27/046. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVII | <p>Masia aïllada i reformada composta per tres grans cossos adossats, que li proporcionen una planta rectangular. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al sud-est, presenta un portal d'arc de mig punt adovellat i emblanquinat, i tres finestres d'obertura rectangular, les del pis de mida més petita. La façana està rematada amb un ràfec de teula àrab. Adossat a la façana de tramuntana hi ha un cos rectangular amb coberta de teula de dues vessants i obertures rectangulars. Alhora, adossat a la façana de llevant hi ha un volum rectangular amb teulada d'un sol vessant i distribuït en planta baixa i pis. Presenta obertures rectangulars i una escala exterior que dóna accés al pis superior per la banda de llevant. Destaca la llinda de pedra d'una finestra situada a la façana principal, gravada amb una creu i la inscripció 'IHS 1689', i es conserva un brancal bastit amb carreus de pedra i situat al portal de la façana de llevant. De manera unitaria, la construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats, amb la cantonera de llevant bastida amb carreus de pedra.</p> | 08075-38 | Veïnat de Gemir, 14 - Zona de Dosrius | <p>La primera referència documental de la masia la trobem en el fogatge de l'any 1497, en el que apareix el topònim 'Tarau'. Després, en un capbreu d'Enric de Sentmenat de Dosrius i Canyamars datat l'any 1570, s'especifica que el mas Tarau era conegut antigament com el mas de la Resclosa i, posteriorment, com el mas Estaper. Segons una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, tant l'any 1632 com el 1897, existia una casa anomenada Tarau dins del veïnat de Dosrius. L'any 1779, en una 'Llibreta per passar a fer revista de terres y vinyes de Dosrius y Canyamars', hi apareix en Pau Pibernat i Tarau com a propietari. Poc després, en les 'Llibretes per cobrar lo reial cadastro de dosrius y cañamas del primer ters de 1786' i també en les posteriors fins l'any 1792, hi apareix el nom Tarau també. Posteriorment, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral del nucli antic elaborat l'any 1853. Cal destacar, també, que una de les presses subterrànies per a la canalització de l'aigua de la riera de Rials per part de la Companyia d'Aigües de Barcelona porta el nom de la masia. L'any 1972 es va construïr el pis superior del cos de llevant de la construcció, damunt dels antics estables per a les vaques. De fet, fins l'any 1976, a la masia hi havia bestiar (vaques, cavalls i porcs). L'aigua del pou que està situat davant la masia s'extreïa amb una sínia moguda per la tracció d'un cavall. Tot i que no s'ha pogut comprovar, és probable que la masia comptés amb un cup per fer vi (tenien vinyes al turó de can Tarau i a la zona de can Terrades).</p> | 41.5935400,2.4045300 | 450372 | 4604820 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47948-foto-08075-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47948-foto-08075-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47948-foto-08075-38-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Davant de la façana principal hi ha un brocal de pou bastit amb maons i un safareig de planta rectangular. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | ||||||||
| 48072 | Cementiri de Dosrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-dosrius | <p>ALSINA BOIX, Neus; JUBANY PINÓS, M. Àngels (2018). 'El municipi de Dosrius durant el segle XIX. Les transformacions en l'obra pública'. XI Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme: el desenvolupament urbanístic dels pobles del Maresme. Vilassar de Mar: Centre d'Estudis Vilassarencs, p. 125-126. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.E.08/013. 'Bloc Dosriuenc. Retalls de premsa sobre Dosrius i Canyamars de El Semanario de Mataró (1884-1895)'. A Dosrius. Una visita al passat. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. RAMIS NIETO, Josep. 'El segle XIX a Dosrius. Entre la tradició i la modernitat'. A Dosrius. Una visita al passat. 3-14 d'abril de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. RAMIS NIETO, Josep. 'Senyors, barons i marquesos. Els llinatges nobiliaris de Dosrius i Canyamars'. A Dosrius. Una visita al passat. 1-2 de gener de 2018. Bloc. Accés el 9 de febrer de 2018.</p> | XIX | <p>Recinte aïllat de planta rectangular delimitat per un mur amb un coronament a dues vessants, que està bastit en pedra de diverses mides disposada irregularment. Aquest mur està arrebossat i emblanquinat, tot i que força malmès. El portal d'accés està emmarcat amb dues pilastres bastides amb maons, amb una creu refosa a cada una. La porta és de ferro, de dues fulles batents i barrots. A l'interior hi ha un passeig central pavimentat i en rampa, que està flanquejat per xiprers i adaptat al pendent del terreny. Els blocs de nínxols, rectangulars i de dues alçades, estan disposats en perpendicular al passeig, orientats a migdia i col·locats a manera d'espina de peix. Estan rematats amb una motllura rectilínia a la part superior de cada bloc. En els laterals de cada un hi ha un plafó identificatiu de cada zona: zona 1 Sts. Iscle i Victòria, zona 2 St. Llop, zona 3 St. Esteve i zona 4 St. Andreu. A la plataforma superior hi ha una creu llatina damunt d'un basament superposat i una única tomba, el panteó dels Marquesos de Castelldosrius, i un petit edifici auxiliar rectangular, amb coberta de teula àrab de dues vessants.</p> | 08075-162 | Camí del Cementiri, s/n - Polígon industrial can Ribot - Zona de Dosrius | <p>L'Ajuntament de Dosrius va comprar un terreny l'any 1886 per edificar un nou cementiri, donat que el cementiri vell, situat al costat de l'església de Sant Iscle i Santa Victòria, estava obsolet. De totes maneres, el nou fossar no es va arribar a fer en aquests terrenys donat que no foren aprovats ni pel Bisbe ni per la població en general. Finalment es decidí construir-lo en el lloc anomenat 'Las Tiras d'en Planas', que era propietat de la família Vallmajor. El terreny fou cedit per 500 pessetes, la pedra dels nínxols havia de ser de les pedreres del Sr. Vallmajor i s'hauria de donar un nínxol per la família. La cessió fou signada l'any 1892 i el cementiri fou beneït per la festa major d'hivern de Dosrius l'any 1894. Entre els anys 1935 i 1947 es van construïr més nínxols damunt dels existents. El panteó dels Marquesos de Castelldosrius fou construït l'any 1949. Posteriorment, l'any 1952 es van fer diverses obres de reforma i manteniment. Finalment, l'any 1990 es construïren 44 nínxols més a les zones de Sant Llop i Sant Andreu, damunt dels nínxols ja existents.</p> | 41.5935700,2.3996700 | 449967 | 4604826 | 1894 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48072-foto-08075-162-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48072-foto-08075-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48072-foto-08075-162-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Religiós | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | A l'exterior hi ha un grup de plataners força destacable. Als carrers laterals de l'interior també hi ha xiprers. | 119|98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | |||||||
| 48154 | Forn de pa de cal Forner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-pa-de-cal-forner | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1988). 'Dosrius al primer terç de segle (1900-1933)'. El Comú, núm. 2, p. 16. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 86.</p> | XX | <p>Forn de pa format per una volta rebaixada bastida en maons i amb un llit de rajoles de gres, lligades amb argila rubefactada. Recorre el perímetre de la cambra una estreta galeria d'arc rebaixat bastida en maons, utilitzada per cremar-hi la llenya. D'aquesta manera, l'escalfor es reparteix per tota la superficíe del forn i la cendra cau en un altre receptacle inferior, que s'ha d'anar buidant. Aquest tipus de forn es coneix com a forn d'escopeta. Exteriorment, el forn resta amagat darrera una paret bastida en maons en la que hi ha dues obertures rectangulars tancades amb portelles de ferro. La central dóna accés a la cambra i, al seu costat, hi ha un petit recipient per posar-hi aigua i així controlar l'humitat necessària per daurar el pa. L'altra obertura dóna accés a la cambra de combustió i, sota d'ella, una altra de més petita per la cendra. A la banda dreta de la paret hi ha el sistema utilitzat per regular l'aire i el piròmetre per controlar la temperatura. Damunt de les dues obertures principals hi ha dues campanes d'extracció d'aire.</p> | 08075-244 | Carrer de Pau Casals, 17 - Dosrius | <p>Aquest forn era d'en Josep Serra i va estar en funcionament fins a mitjans dels anys 60 del segle XX. En l'actualitat, des de finals de l'any 2017, el forn torna a produïr pa donat que l'establiment ha estat reobert.</p> | 41.5936300,2.4061300 | 450505 | 4604829 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48154-foto-08075-244-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48154-foto-08075-244-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48154-foto-08075-244-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | |||||||||
| 48070 | Casa del carrer de Pau Casals, 13 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-pau-casals-13 | XVIII-XIX | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, que presenta una coberta de teula àrab de dues vessants i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al carrer, compta amb un portal rectangular reformat i una finestra rectangular al pis, amb els brancals bastits amb carreus de pedra, la llinda plana i l'ampit motllurat. Damunt del portal hi ha estreta llosana d'una antiga finestra balconera, sostinguda amb mènsules esglaonades. La façana està rematada amb una cornisa motllurada i una tortugada. La façana principal està arrebossada i pintada.</p> | 08075-160 | Carrer de Pau Casals, 13 - Dosrius | 41.5936400,2.4062600 | 450516 | 4604830 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48070-foto-08075-160-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48070-foto-08075-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48070-foto-08075-160-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | |||||||||||
| 47997 | Can Martorell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-martorell | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 58. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.18/098. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. Http://www.gnomonica.cat/ [Consulta: 11-12-2017].</p> | XVII-XVIII | <p>Masia aïllada i reformada de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants de diferent longitud i el carener perpendicular a la façana principal, que està orientada al sud-oest. Consta de planta baixa i pis. La façana principal presenta un portal d'accés d'arc rebaixat bastit en maons disposats a plec de llibre i els brancals fets de carreus de pedra. A banda i banda hi ha dues finestres rectangulars amb reixes de ferro. A l'extrem de ponent del parament hi ha un altre portal d'obertura rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda de fusta protegida amb un petit voladís. Les obertures del pis es corresponen amb tres finestres rectangulars, la central emmarcada amb carreus de pedra, la llinda plana i l'ampit motllurat. Damunt d'aquesta obertura, en el capcer de la façana, hi ha un rellotge de sol pentagonal i emblanquinat, que només conserva el gnòmon de vareta. La façana està rematada amb un petit ràfec de teula àrab i s'observa clarament que la coberta fou reformada. La resta d'obertures de l'edifici han estat reformades. La construcció presenta els paraments arrebossats, amb la façana principal emblanquinada.</p> | 08075-87 | Veïnat de Gemir, 28 - Zona de Dosrius | <p>La primera referència documental de la masia la trobem en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana. En aquest document consta que tant l'any 1632 com el 1897 ja existia una casa coneguda amb aquest topònim dins del veïnat de Dosrius. De fet, el cognom Martorell està present en bona part de la documentació consultada dels segles XVIII i XIX. En una llibreta datada l'any 1779 'per passar a fer revista de terres y vinyes de Dosrius y Canyamars', hi consten diversos personatges amb aquest cognom. Passa el mateix amb les 'Llibretes per cobrar lo reial cadastro de dosrius y cañamas del primer ters de 1787', i també en les posteriors fins l'any 1792. Posteriorment, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. I, finalment, en un registre de retolació de carrers i numeració de cases durant el quinquenni 1860-1865 apareixen dos personatges més amb el topònim Martorell identificats com a caps de casa. Els darrers propietaris de la masia hi han fet diverses obres de reforma. Així, l'any 1993 es va refer la teulada i l'any 1995 es va reformar l'interior. En l'actualitat, la masia està deshabitada.</p> | 41.5937100,2.4181500 | 451507 | 4604831 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47997-foto-08075-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47997-foto-08075-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47997-foto-08075-87-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: can Martorell de la Creu. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | ||||||||
| 48090 | Pou de glaç de can Gel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-de-can-gel | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.08/169. PRATS I TRIAN, Ricard (1988). 'Els pous de glaç'. El Comú, núm. 2, p. 5.</p> | XVIII | Enrunat i cobert per l'abundant vegetació de la zona. | <p>Restes d'una estructura aïllada de grans dimensions i planta circular soterrada, que aprofita el desnivell del terreny. Està bastida en pedres de diverses mides, disposades de manera regular i lligades amb morter de calç. Ha perdut la coberta (probablement una volta semiesfèrica), tot i que se'n conserva la seva arrencada. Aquesta era bastida en maons. També es conserva l'obertura per on s'introduïa el gel, d'arc rebaixat i bastida en maons. A l'interior s'observen diversos forats de bastida d'obertura rectangular i el forat de desaigüe a la part inferior. Tampoc hi ha restes de la bassa de la que n'extreïa el gel.</p> | 08075-180 | Veïnat de Rimbles, 1 - Zona de Canyamars | <p>La indústria del gel es desenvolupà a Catalunya entre els segles XVI i XIX. S'utilitzava el gel per conservar els aliments, tractar cops i refredar begudes, entre d'altres. Era transportat en carros i protegit amb palla i es viatjava de nit per evitar la calor diurna. Aquests pous es deixaren d'utilitzar a principis del segle XX. El pou de glaç de can Gel és propietat de la masia de can Gel, situada al sud de l'estructura. La primera referència documental d'aquest pou és de l'any 1751. Es tracta d'un establiment de l'ús d'aigües per a l'explotació d'un pou de glaç que s'havia de construir, on es menciona que es podria utilitzar l'aigua de la riera Rupitera i de la de can Llibre: '......Joseph Gel labrador parroquia S. Estevan de Cañamas y de sus sucesores de la facultad de valerse de las aguas de la riera rupitera i de la que transcurre por la riera de Llibre, no solo para el uso de un molino harinero sino para congelar otras aguas y recoger el hielo, fabricar un pozo, para conducirlo en él con sus balsas para congelar las aguas y demás....'. Posteriorment, en un document datat entre els anys 1770 i 1780, es fa referència a la indústria desenvolupada al municipi entorn dels pous de glaç: 'En la costa de Mar cerca de Mataró: en Alfar, y Canyamars hi ha molts pous de empohar glaç grans y congestes molt capases, que en anys atras eran de Dn Geroni Maris; de Esteve Galceran; de Bosch y de Gel; y lo de Gel, per ser mitja hora mes cerca de Barna, se tenia por lo mes convenient. Però com los duenyos dels dits Pous acostumaven a empenyarse per 4000 carregas de glaç per embarcar en lo port de Mataró per los obligats a lo Abast de Cadiz. Per lo Abast de la dita ciutat de Mataró ab 400 carregas. Y per diferents altres pobles de la costa a preu molt alt. Y casi tots los dits pous se ha de traure lo glas del pou a coll de matxo. Y després hi ha molts mals camins per los carros, de manera que se ha d'anar molt tros de camí per dins de una riera'. Segons les fonts orals de la família Gel, durant bona part del segle XX, el pou s'utilitzà com a abocador de brossa. Segons sembla, a la coberta, que fou desmuntada (i els materials reaprofitats), hi havia una porta per entrar-hi el gel per dalt. Pel que fa a les basses, estaven per sota del pou, a peu de la riera. Aquestes basses es glaçaven de manera natural i el gel que es formava era extret i dipositat a l'interior del pou. Els blocs de gel es col·locaven en capes separades amb elements vegetals per evitar que s'enganxessin (fulles de falguera, per exemple). Durant el mes d'abril de l'any 2018 es va dur a terme una campanya de neteja i prospecció de l'estructura per tal de topografiar-la i documentar-la.</p> | 41.5938600,2.4363600 | 453025 | 4604838 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48090-foto-08075-180-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48090-foto-08075-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48090-foto-08075-180-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-20 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | ||||||||
| 48160 | Tomba dels marquesos de Castelldosrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tomba-dels-marquesos-de-castelldosrius | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.E.08/013.</p> | XX | <p>Sepultura múltiple aïllada i excavada a terra, coberta per una gran llosa rectangular de pedra granítica, assentada damunt d'una filada de blocs de granit disposada en pendent. La llosa presenta una creu llatina a la part superior i una trapa central de perfil rectangular, amb l'escut de la família i el nom: 'MARQUESES DE CASTELLDOSRIUS'. Als extrems hi ha quatre argolles de ferro per poder-la obrir.</p> | 08075-250 | Camí del Cementiri, s/n - Polígon industrial can Ribot - Zona de Dosrius | <p>El projecte per a la construcció d'un panteó soterrat per 'Don Félix de Sentmenat, Marquès de Castelldosrius, en el Cementerio Municipal de Dosrius' data del 22 de desembre de l'any 1948 i fou presentat a l'Ajuntament de Dosrius. En aquest document hi constava com havia de ser la seva construcció: un solar en forma de trapezi amb una superfície de 8,5 m d'amplada x 7 m de llargada, amb un total de 59,50 m2. Tindria una capacitat per 8-10 departaments. Segons el projecte, en la secció a-b hi anaven 9 nínxols, mentre que en la c-d, 6 nínxols més. A l'exterior, una trapa de pedra o marbre amb una creu, amb el perímetre tancat amb uns pilastres de pedra o marbre i una cadena de pilar a pilar. Finalment, el panteó fou construït l'any 1949 amb algunes modificacions sobre el projecte original: a l'exterior, damunt de la trapa, també s'hi col·locà l'escut de la família Sentmenat, Marquesos de Castelldosrius, sense la cadena.</p> | 41.5936800,2.3996900 | 449969 | 4604839 | 1949 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48160-foto-08075-250-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48160-foto-08075-250-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48160-foto-08075-250-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | 2020-09-21 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | ||||||||
| 48105 | Bassa de ca l'Arenys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-ca-larenys | XVIII-XIX | Els cairons superiors estan degradats. | <p>Estructura aïllada de planta rectangular, coberta per l'abundant vegetació que caracteritza la zona. Està bastida en maons, amb els murs exteriors arrebossats i un revestiment lliscat a l'interior força degradat. A la banda de migdia presenta un tram central coronat per cairons a mode de safareig, que servia per rentar la roba. A l'extrem nord-est de la bassa hi ha un surtidor per on s'omplia d'aigua.</p> | 08075-195 | Camps de ca l'Arenys - Veïnat de Gemir - Zona de Dosrius | 41.5938600,2.4246600 | 452050 | 4604844 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48105-foto-08075-195-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48105-foto-08075-195-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48105-foto-08075-195-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | ||||||||||
| 48196 | Font de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-sebastia-1 | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.27/188. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1990). 'El medi natural: Les Aigües (III). Les fonts i els safareigs'. El Comú, núm. 14, p. 16. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 14.</p> | XXI | <p>Font aïllada situada al bell mig del carrer, en el mur de contenció d'una terrassa que forma cantonada amb la plaça d'Espanya. La font està col·locada a l'interior d'una fornícula d'arc rebaixat oberta en aquest mur i bastida amb un aplacat de pedra. La font és de ferro colat i presenta una forma de pinacle, amb la pica circular a la base i un fust cilíndric estriat on hi ha l'aixeta de llautó per on raja. El coronament és esfèric i estriat, amb un collarí d'òvuls i una petita agulla superior.</p> | 08075-286 | Carrer de Pau Casals - Dosrius | <p>En origen, la font estava encastada al mateix mur del carrer i estava formada per una fornícula d'arc rebaixat i un ampit rectangular que sostenia la pica de pedra. L'aixeta, encastada al mur, era de bronze. Envers l'any 1980, la font fou pintada de color verd i gris pel sr. Borge, estiuejant de la casa de can Munné, que estava situada al seu davant i actualment està enderrocada. L'any 2001, en motiu de la construcció de dos habitatges i un local al carrer de Pau Casals, 10, la font fou enderrocada. L'any 2002, un cop finalitzades aquestes obres, es va instal·lar l'actual font, que és d'una sèrie fabricada a la Fundició Dúctil Benito de Manlleu. Es tracta d'una reproducció de les que es feien en època alfonsina, a finals del segle XIX. Aquesta font havia proveït d'aigua a moltes cases del poble, abans de la instal·lació de la xarxa d'abastament d'aigua de Dosrius entre els anys 1973 i 1975. Tot i que l'aigua que raja actualment prové d'aquesta xarxa, en origen l'aigua era una 'deixa' de la Societat General d'Aigües de Barcelona al poble, com a conseqüència de l'acord amb l'Ajuntament per a l'explotació de les aigües de l'aqüífer de Dosrius (30.000 litres diaris distribuïtes entre les font del Comú, font de la Plaça i font de Sant Sebastià). Segons les fonts orals, el nom de Sant Sebastià fa referència al vot de poble en honor d'aquest sant, que la població de Dosrius va fer després d'una epidèmia de pesta.</p> | 41.5937600,2.4065000 | 450536 | 4604844 | 2002 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48196-foto-08075-286-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48196-foto-08075-286-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48196-foto-08075-286-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Productiu | 2020-09-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'estructura: font del carrer de Baix, font del carrer de Pau Casals. | 119|98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | |||||||
| 47933 | Cal Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferrer | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1988). 'Dosrius al primer terç de segle (1900-1933)'. El Comú, núm. 2, p. 16. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 25, 28, 71, 88, 145. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.08/027. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 5. SUBIÑÀ I COLL, Enric (2017). 'Dosrius i Canyamars a l'edat mitjana. Una terra de pagesos'. Duos Rios, núm. 3, p. 27.</p> | XVII-XVIII | L'arrebossat exterior està força degradat. | <p>Edifici cantoner de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Consta de planta baixa i pis. La façana principal, orientada a la plaça, presenta un gran portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. Al seu costat hi ha una gran finestra rectangular, emmarcada amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica, gravada amb l'any 1766. L'obertura està situada al nivell del carrer. Al pis hi ha dues finestres rectangulars amb els brancals bastits amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. La façana està rematada per una cornisa amb decoració de teula àrab. A les façanes laterals hi ha una senzilla finestra rectangulat per banda. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats. A la cantonada de llevant es conserva una mostra dels carreus de pedra que antigamanet la decoraven.</p> | 08075-23 | Plaça de la República, 4 - Dosrius | <p>La primera referència documental de la masia la trobem en el fogatge de l'any 1497, en el que apareix el topònim 'Farrer'. Posteriorment, en el fogatge de l'any 1515, hi consta en 'Guillem Ferrer'. Dins del segle XVI, en el fogatge de l'any 1553, hi apareix mencionat com 'Ferrer' i també com 'Ferrer (Vany F.)'. Posteriorment, en un capbreu de rendes dels termes de Dosrius i Canyamars datat l'any 1570, i en la seva posterior individualització de tots els masos, cases i terres que en formaven part, apareix mencionat en Bartomeu Ferrer Sastre, el qual confessa totes aquelles cases situades a la plaça de Dosrius. En aquest sentit, tot i que l'edifici no apareix directament mencionat, és força probable que ja existís en aquest moment. Aquesta documentació està dipositada dins del Fons Castelldosrius custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Pel que fa al segle XVII, segons una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, l'any 1632 existia una casa anomenada 'Ferrer' dins del veïnat de Dosrius. Així doncs, és molt probable que la data que hi ha gravada a la finestra de la planta baixa faci referència a una reforma de l'edifici. La primera referència documental directa de la construcció apareix en un plànol del nucli antic elaborat l'any 1853. També consta en la reproducció d'una pintura de Dosrius comprada a Madrid, i datada entre 1867 i 1870, propietat de la família Fàbregas Rigola. I alhora, torna a aparèixer en un plànol de Cels Gomis, reproduït l'any 1916 a la 'Geografia General de Catalunya'. L'edifici va ser la seu d'un dels ferrers del poble fins a la dècada dels anys 30 del segle XX. Davant seu hi havia un abeurador de grans dimensions pels animals. L'any 1989, la casa va ser objecte de reformes i, l'any següent, s'hi va establir un negoci immobiliari. L'any 1994 es va arranjar la coberta.</p> | 41.5937900,2.4068600 | 450566 | 4604847 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47933-foto-08075-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47933-foto-08075-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47933-foto-08075-23-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | ||||||||
| 47921 | Antigues Escoles de Dosrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antigues-escoles-de-dosrius | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1988). 'Dosrius al primer terç de segle (1900-1933)'. El Comú, núm. 2, p. 16. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 8, 86, 170, 171, 172, 179, 180-181, 230. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.E.07/012. RAMIS NIETO, Josep (2017). 'Història de la implantació a Dosrius de la xarxa pública d'ensenyament (1851-1938)'. Duos Rios, núm. 3, p. 98-108. RAMIS NIETO, Josep. 'El segle XIX a Dosrius. Entre la tradició i la modernitat'. A Dosrius. Una visita al passat. 3-14 d'abril de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XX | <p>Edifici aïllat de planta rectangular, amb teulada de fibrociment de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Està distribuït en planta baixa i golfes. La façana principal, orientada al carrer, presenta dos portals d'accés i dos finestrals amb baranes de ferro, tots ells d'arc rebaixat. Està rematada per una cornisa rectilínia amb motllura inferior. La façana posterior compta amb 4 finestrals de la mateixa tipologia, tot i que un d'ells està tapiat. Les façanes laterals compten amb el mateix tipus d'obertures, organitzades en dues finestres a la planta baixa i una a les golfes. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats, i el principal compta amb un sòcol d'aplacat de pedra només al número 8.</p> | 08075-11 | Carrer de Sant Llop, 8-10 - Dosrius | <p>La primera referència a l'edifici apareix en un plànol de Cels Gomis, reproduït l'any 1916 a la 'Geografia General de Catalunya'. Pel que sembla, l'edifici fou construït durant la primera dècada del segle XX com a fàbrica de capses de cartró i era propietat d'Àngel Fàbregues. Pels voltants de la dècada dels anys 20, l'edifici va passar a ser l'escola pública de Dosrius fins als anys 80. L'escola constava de dues aules grans, separades per sexes. Aquesta separació no es dugué a terme fins als anys 70. Al pati posterior de l'escola també s'hi havien celebrat festes majors i activitats culturals i esportives. Des dels anys 80 fins a finals de segle, l'edifici va estar destinat a diferents usos comercials.</p> | 41.5938400,2.4073600 | 450608 | 4604852 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47921-foto-08075-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47921-foto-08075-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47921-foto-08075-11-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: Escoles Velles. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | ||||||||
| 48167 | Menhir de la Costa de can Martorell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/menhir-de-la-costa-de-can-martorell | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.JA.02/252. BASSOLS I FERNÀNDEZ, Imma (2004). 'Dosrius i la seva prehistòria'. Duos Rios, núm. 1, p. 15. BASSOLS I FERNÀNDEZ, Imma; DAVÍ I SALVANYÀ, Daniel; FONT I COT, Josep Oriol; LLEONART I CASADEVALL, Robert; LOU I MARTÍNEZ, Toni (2018). 'Dòlmens i menhirs entre la Tordera i el Besòs. El grup megalític del Maresme i el Baix Vallès'. Monografies del SERP, núm. 13. Barcelona: SERP (Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòriques), Universitat de Barcelona, p. 201-203, 326. RAMIS NIETO, Josep. 'Els pobladors prehistòrics de Dosrius'. A Dosrius. Una visita al passat. 1-21 de gener de 2018. Bloc. Accés el 9 de febrer de 2018.</p> | <p>Menhir situat a la porta d'entrada a una finca, a mode decoratiu, fora de context. Es tracta d'una pedra de granit enclavada al terreny de la zona i en forma d'estela. La seva superfície és totalment llisa i no presenta cap mena d'element insculturat. Ha estat alterat antròpicament i durant un temps hi havia posat un cartell amb el nom de la finca.</p> | 08075-257 | Costa de can Martorell - Veïnat de Gemir - Zona de Dosrius | <p>Fou localitzat l'any 1995 per Oriol Mercadal, durant la intervenció arqueològica que s'estava duent a terme a l'hipogeu paradolmènic de la costa de Can Martorell, situat damunt seu. Pel que sembla, el propietari de la finca on es troba actualment el menhir el va trobar al costat del transformador elèctric del poble i el va traslladar al seu emplaçament actual (segons aquesta informació, el menhir estaria situat a 350 metres al sud-oest de l'hipogeu de la costa de Can Martorell, amb una clara funció senyalitzadora d'aquest sepulcre). Durant la revisió de la Carta Arqueòlogica del Maresme l'any 2008, els propietaris de la finca dels Olivers van assegurar que el menhir procedia del turó de la Gola, en una zona on s'havien fet explanacions en antigues terrasses de vinya. Pel que sembla, el propietari d'aquells terrenys l'hi havia donat a un membre de la família (sr. Feliu Rovira), propietari dels Olivers a l'any 1973. La posterior prospecció en aquest turó no va proporcionar cap dada ni resta arqueològica relacionada amb el menhir, tot i que s'hi observaren blocs de pedra i afloraments de quars i cristall de roca sobretot al cim.</p> | 41.5939000,2.4152800 | 451268 | 4604854 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48167-foto-08075-257-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48167-foto-08075-257-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48167-foto-08075-257-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Cronològicament, el jaciment s'adscriu entre els períodes del Neolític Mig-Recent i del Bronze (3500-650 a.C.). | 79|78 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | |||||||||
| 47941 | Ca la Bonamossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-bonamossa | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 25. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.19/038. BONET I GARÍ, Lluís (1983). Les Masies del Maresme. Barcelona: Montblanc-Martín, C.E.C., p. 218-219. GRAUPERA I GRAUPERA, J.; BRIANSÓ I PALLÀS, A. (2007). El Maresme. [Vallbona de les Monges]: March, DL, p. 54. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 6. ROIG I GRAU, Jesús (2006). Les fortificacions medievals del Maresme. [s.l.]: l'autor, p. 69. SUBIÑÀ I COLL, Enric (2017). 'Dosrius i Canyamars a l'edat mitjana. Una terra de pagesos'. Duos Rios, núm. 3, p. 21. Http://www.poblesdecatalunya.cat/ [Consulta: 27-09-2017].</p> | XVI | <p>Edifici cantoner de planta rectangular amb un petit espai de pati davanter. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al carrer, té un gran portal d'arc de mig punt adovellat amb els brancals bastits amb carreus de pedra. Als costats hi ha dues finestres rectangulars amb els ampits motllurats, la de la dreta emmarcada en pedra també. Al pis destaquen dues finestres d'arc conopial decorades amb motius florals, amb els ampits motllurats i espitlleres inferiors. A l'extrem del parament hi ha un rellotge de sol circular, datat l'any 1873. Per altra banda, la façana que està orientada a la plaça presenta un portal d'accés d'arc rebaixat emmarcat amb carreus de pedra i, al seu costat, una petita finestra quadrada feta amb quatre carreus de pedra també. Al pis destaquen dues finestres rectangulars bastides amb carreus de pedra i amb els ampits motllurats. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats, amb la cantonera bastida amb carreus.</p> | 08075-31 | Carrer de Pau Casals, 4 - Dosrius | <p>La primera referència documental relacionada amb l'edifici es troba en les 'Llibretes per cobrar lo reial cadastro de dosrius y cañamas del primer ters de 1786'. En elles, i també en les posteriors fins l'any 1792, hi apareix el nom Bonamusa. Posteriorment, l'edifici apareix grafiat en un plànol del nucli antic elaborat l'any 1853 i també consta en la reproducció d'una pintura de Dosrius comprada a Madrid, i datada entre 1867 i 1870, propietat de la família Fàbregas Rigola. Al mateix temps, la construcció torna a aparèixer en un plànol de Cels Gomis, reproduït l'any 1916 a la 'Geografia General de Catalunya'. Més recentment, dins de la Trobada anual de puntaires de Dosrius de l'any 1997, l'edifici albergà una exposició anomenada 'Una masia de Dosrius, la vida a la cuina'. L'any 2002, l'edifici fou reformat i les obertures de la façana orientada a la plaça completament restituïdes. Tant les pedres de la porta com les de les finestres procedien de la masia de can Pons (antigament coneguda com l'Hostal Vell), situada al veïnat Maspí i enderrocada per construïr-hi pisos.</p> | 41.5938600,2.4066600 | 450550 | 4604855 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47941-foto-08075-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47941-foto-08075-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47941-foto-08075-31-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Davant de la façana principal, dins del pati davanter, hi ha una destacable pica de pedra rectangular. Altres denominacions relacionades amb l'edifici: ca la Bona Mossa, can Bonamusa, ca la Genoveva, ca la Veva. | 94|119|93 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | ||||||||
| 47959 | Can Roqueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roqueta | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.38/057. Http://classic-restaurant.com/index.html [Consulta: 11-12-2017].</p> | XX | <p>Edifici aïllat amb pati posterior, format per tres cossos adossats que li proporcionen una planta més o menys rectangular. El volum principal és rectangular, està organitzat en un sol nivell i presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada al carrer. Compta amb un portal i dues finestres rectangulars i tres obertures circulars corresponents als forats de ventilació de la coberta. Una motllura rectilínia decora la part superior de la façana. El volum lateral, adossat a la banda de llevant de la construcció, també té una planta rectangular i s'organitza en un sol nivell, tot i que la coberta és de teula àrab d'un sol vessant. Compta amb una única finestra rectangular i un antic portal tapiat, i també presenta la mateixa motllura a la part superior de la façana principal. Adossat a la banda de migdia hi ha el tercer volum, que presenta les mateixes característiques tipològiques que l'anterior. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats.</p> | 08075-49 | Carrer de Sant Llop, 12 - Dosrius | <p>Segons les fonts orals, l'edifici fou construït pels voltants de l'any 1930 per un picapedrer d'origen italià que es va establir a Dosrius. L'any 2002 es va concedir llicència per obrir-hi un bar-restaurant i s'hi van fer reformes interiors. En l'actualitat continua essent un restaurant.</p> | 41.5938700,2.4075900 | 450627 | 4604855 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47959-foto-08075-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47959-foto-08075-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47959-foto-08075-49-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Dins de l'espai de pati hi ha un pou de planta circular que presenta dues columnes helicoïdals i una corriola de ferro, bastit amb maons. Altres denominacions relacionades amb l'edifici: ca la Rossi i la Mati, el Clàssic. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | ||||||||
| 48133 | Rellotge de sol de ca la Bonamossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ca-la-bonamossa | <p>Http://www.gnomonica.cat/ [Consulta: 27-09-2017]. Núm. Referència: 3704.</p> | XIX | <p>Rellotge de sol circular del tipus vertical declinant, pintat a l'extrem de ponent de la façana principal. Presenta una orientació sud-oest, amb un gnòmon de vareta amb semicercle al pol i la numeració aràbiga. Les marques horàries indiquen les hores i les mitges hores en cicles de 12 hores, de les 7 del matí a les 6 de la tarda, amb la línia de les 12 en vertical. A la part superior hi ha una cartel·la amb l'any 1873.</p> | 08075-223 | Carrer de Pau Casals, 4 - Dosrius | 41.5938600,2.4066600 | 450550 | 4604855 | 1873 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48133-foto-08075-223-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48133-foto-08075-223-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48133-foto-08075-223-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-21 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | |||||||||
| 47930 | Ca l'Hilari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lhilari | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 87. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.05/024. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 5.</p> | XX | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Consta de planta baixa, pis i golfes. Totes les obertures de la façana principal, que està orientada a la plaça, són rectangulars. Les de la planta baixa han estat reformades i adaptades als nous usos de la construcció. Al pis destaquen una finestra i tres finestrals amb sortida a tres balcons simples, amb les llosanes motllurades i baranes de ferro treballat. Aquestes obertures presenten els emmarcaments arrebossats i pintats, amb guardapols superiors esgrafiats i decorats amb motius florals. Les obertures del nivell superior, per contra, es corresponen amb quatre petites finestres quadrades. La façana està rematada amb una cornisa motllurada sostinguda amb mènsules, que protegeix una sanefa rectilínia decorada amb el mateix tipus d'esgrafiat floral que hi ha a les obertures del pis. Finalment, damunt la cornisa, s'assenta una esplèndida balustrada d'obra. El parament està arrebossat i pintat, amb un sòcol reformat a la planta baixa i una motllura rectilínia múltiple en la divisòria entre els dos pisos superiors.</p> | 08075-20 | Plaça de la República, 7-8 - Dosrius | <p>A principis del segle XX, l'edifici tenia la fesonomia d'una típica casa de cos de poble i era propietat del sr. Mauri, que treballava per la Societat General d'Aigües de Barcelona. Pels voltants de l'any 1925, el seu hereu va reformar i engrandir la casa incorporant un edifici adossat pels masovers (Can Lau). És en aquest moment que se li dóna la distribució de tres nivells actual, amb una zona de jardí, camps i horts que anava fins a la riera. Posteriorment, l'any 1970, s'hi va inaugurar la botiga de 'Ca l'Hilari', especialitzada en carn de xai i botifarres, i que fins aquell moment havia estat situada a l'edifici del costat (Ca la Gràcia, al carrer de Lluís Moret, 2). L'any 1980, l'edifici dels masovers fou transformat i se li donà la mateixa distribució de tres nivells que a la resta. L'establiment comercial fou tancat l'any 1999 i, poc després, s'hi instal·là una entitat bancària.</p> | 41.5940300,2.4070000 | 450578 | 4604873 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47930-foto-08075-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47930-foto-08075-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47930-foto-08075-20-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | En l'actualitat, l'edifici combina la funció residencial amb la comercial. Altres denominacions relacionades amb l'edifici: can Mauri. Estilísticament se li pot atribuïr una arquitectura eclèctica d'inspiració clàssica. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | ||||||||
| 48195 | Font de la Plaça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-2 | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 24, 33, 74. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.26/187. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1990). 'El medi natural: Les Aigües (III). Les fonts i els safareigs'. El Comú, núm. 14, p. 16. 'L'àlbum del Comú'. El Comú, núm. 8, 1989, p. 43. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 14.</p> | XX | <p>Font aïllada situada al començament i al centre de les escales que donen accés a la plaça de l'església de Sant Iscle i Santa Victòria. Es tracta d'una estructura de planta rectangular formada per una plataforma d'accés, una pica i un frontal amb jardinera integrada. La plataforma és rectangular i està bastida amb lloses de pedra. La pica és circular, està bastida en pedra i es troba integrada dins d'un petit volum rectangular amb portella metàl·lica inferior. El frontal, rectangular i amb una jardinera a la part superior, integra el broc de ferro decorat pel que raja l'aigua. Aquest volum està enrajolat i presenta dues filades laterals de ceràmica vidradada acolorida, decorada amb motius florals.</p> | 08075-285 | Plaça de la República - Dosrius | <p>En origen, aquesta font estava adossada al mur davanter de la casa de can Dama, situada al seu costat i orientada a la plaça. L'any 1974, arran d'unes fortes pluges que van malmetre considerablement l'antic empedrat que hi havia en el mateix lloc on trobem les escales actuals, l'ajuntament va decidir remodelar tota la plaça. L'empedrat i la font original foren retirats i es construiren les escales i una nova font al començament de les mateixes. El projecte fou polèmic donada l'estima de la població envers les dues estructures. En el cas de la font, havia proveït d'aigua a moltes cases del poble abans de la instal·lació de la xarxa d'abastament d'aigua de Dosrius entre els anys 1973 i 1975. Tot i que l'aigua que raja actualment prové d'aquesta xarxa, en origen l'aigua era una 'deixa' de la Societat General d'Aigües de Barcelona al poble, com a conseqüència de l'acord amb l'Ajuntament per a l'explotació de les aigües de l'aqüífer de Dosrius (30.000 litres diaris distribuïtes entre les font del Comú, font de la Plaça i font de Sant Sebastià).</p> | 41.5941200,2.4067800 | 450560 | 4604883 | 1974 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48195-foto-08075-285-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48195-foto-08075-285-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48195-foto-08075-285-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Productiu | 2020-09-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'estructura: font de la plaça d'Espanya. | 119|98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | |||||||
| 48206 | Monument de la Penya Barcelonista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-de-la-penya-barcelonista | XXI | Pintades de grafit. | <p>Monument commemoratiu aïllat format per dos grans blocs rectangulars de granit, que sostenen una gran esfera central de granit també. El bloc de ponent està decorat amb una sèrie de línies horitzontals, mentre que el de llevant és llis i presenta una inscripció gravada: 'X ANIVERSARI / PENYA BARCELONISTA / DOSRIUS CANYAMARS / 2003'. Damunt seu hi ha la representació d'una creu llatina damunt d'un pedró bastit amb carreus. L'escultura està situada damunt d'un paviment rectangular de llambordes.</p> | 08075-296 | Carretera B-510, km. 3,5 - Zona de Dosrius | 41.5941100,2.4052100 | 450429 | 4604883 | 2003 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48206-foto-08075-296-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48206-foto-08075-296-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48206-foto-08075-296-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | |||||||||
| 48207 | Monument als Gegants de Dosrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-als-gegants-de-dosrius | <p>Http://martivalentina.wixsite.com/dadesgegants/dosrius [Consulta: 11-05-2018].</p> | XX | <p>Monument aïllat situat damunt de la vorera del carrer, al costat de la riera de Rials i del pont d'entrada al nucli urbà. Està format per una basament de planta quadrada de granit polit, situat damunt d'un sòcol de ferro. Damunt del basament hi ha una estructura de ferro corten de planta circular i estructura troncopiramidal, rematada amb cinc puntes planes disposades a diferent alçada. Presenta una llegenda incisa a la cara orientada al carrer: 'ALS NOSTRES GEGANTS / DOSRIUS 27-09-97'.</p> | 08075-297 | Carrer dels Rials - Dosrius | <p>El monument fou erigit l'any 1997 en commemoració de l'organització de la Ciutat Pubilla del Maresme a Dosrius, amb la participació desinteressada dels habitants i de les entitats del poble. Aquell mateix any la geganta Blanqueta fou proclamada Pubilla del Maresme.</p> | 41.5941300,2.4056700 | 450467 | 4604885 | 1997 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48207-foto-08075-297-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48207-foto-08075-297-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48207-foto-08075-297-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | ||||||||
| 48176 | Hipogeu de la Costa de can Martorell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hipogeu-de-la-costa-de-can-martorell | <p>AGUSTÍ I FARJAS, Bibiana et al. (2003). La Costa de can Martorell: un hipogeu de fa 4000 anys a Dosrius. Dosrius: Ajuntament de Dosrius. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.JA. 12/259. BASSOLS I FERNÀNDEZ, Imma (2004). 'Dosrius i la seva prehistòria'. Duos Rios, núm. 1, p. 15. BASSOLS I FERNÀNDEZ, Imma; DAVÍ I SALVANYÀ, Daniel; FONT I COT, Josep Oriol; LLEONART I CASADEVALL, Robert; LOU I MARTÍNEZ, Toni (2018). 'Dòlmens i menhirs entre la Tordera i el Besòs. El grup megalític del Maresme i el Baix Vallès'. Monografies del SERP, núm. 13. Barcelona: SERP (Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòriques), Universitat de Barcelona, p. 146-164, 268-269, 270-271, 303, 326, 332. DIVERSOS AUTORS (2003). 'La Costa de can Martorell (Dosrius, El Maresme). Mort i violència en una comunitat del litoral català durant el tercer mil·leni aC'. Laietania, 14. Mataró: Patronat Municipal de Cultura de Mataró - Museu de Mataró. PEDRO PASCUAL, Mireia (2003). Prospecció dels jaciments paradolmènics de Catalunya (nordest peninsular): comarca del Maresme. Mem. Núm.: 4419. [Inèdit], p. 7-21. RAMIS NIETO, Josep. 'Els pobladors prehistòrics de Dosrius'. A Dosrius. Una visita al passat. 1-21 de gener de 2018. Bloc. Accés el 9 de febrer de 2018.</p> | Les parets de la cambra estan lleugerament esllavissades. | <p>Es tracta d'una estructura mixta formada per una cambra funerària amb corredor excavada a la roca granítica de la vessant de migdia del turó, amb un vestíbul o avantcambra d'accés megalític. La cambra presenta una planta semicircular (5m llargada x 3m amplada x 2m alçada) sense sostre, donat que es va esfondrar damunt del nivell arqueològic. El corredor (2,25m llargada x 1,60m amplada x 1,40m alçada), de planta allargassada, comunica el vestíbul amb la cambra. L'avantcambra (1,75m amplada x 1m llargada), de planta trapezoïdal, està formada per tres grans lloses arrenglarades i clavades al subsòl (la llosa-porta es va documentar desplaçada del seu lloc original). La intervenció arqueològica va documentar tres nivells estratigràfics diferents: el nivell superficial, format per terra i restes òssies disperses, un segon nivell format pels blocs de pedra que formaven la volta original que cobria la cambra i el corredor, i un tercer nivell on es documentà abundància de restes òssies humanes (afectades per l'enderroc) i bona part del material arqueològic documentat. En concret es van documentar entre 195 i 205 individus enterrats d'ambdós sexes, majoritàriament entre 20 i 40 anys, tot i que també hi havia infants. Entre aquestes restes es van documentar 68 puntes de fletxa de sílex, diversos fragments de ceràmica campaniforme, dos molins manuals de pedra i diverses restes faunístiques, entre d'altres. La recerca arqueològica va concloure que un fet accidental, probablement un conflicte bèl·lic entre grups, va comportar la mort d'un volum important de població.</p> | 08075-266 | Vinya d'en Tit - Veïnat de Gemir - Zona de Dosrius | <p>La descoberta del jaciment fou fortuïta. L'any 1995, en el decurs d'una passejada per la zona, Daniel Daví, membre de la Secció Arqueològica del Museu de Mataró, s'adonà de la presència de les lloses que formen part de l'avantcambra de l'hipogeu. Posteriorment, entre els anys 1995 i 1996, es realitzaren diverses campanyes d'excavació d'urgència dirigides per l'arqueòloga Sara Aliaga. Un cop finalitzades, les puntes de fletxa foren exposades al Museu de Mataró l'any 1996, on es troben custodiades. Durant la revisió de la Carta Arqueològica del Maresme efectuada l'any 2008, es constatà l'abandonament de l'estructura i el fet que s'estaven fent extraccions de sauló en una zona molt propera al jaciment (vessant de migdia del turó de can Martorell). Finalment, l'any 2011, el jaciment fou degudament adequat i senyalitzat.</p> | 41.5941800,2.4139700 | 451159 | 4604886 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48176-foto-08075-266-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48176-foto-08075-266-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'estructura: cova sepulcral de la costa de can Martorell-Vinya d'en Tit. Cronològicament, el jaciment s'adscriu dins del període Calcolític (2200-1800 a.C). | 79 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | ||||||||
| 48073 | Nucli antic de Dosrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-antic-de-dosrius | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.01/246; p. 22-41. RAMIS NIETO, Josep. 'El poble de Dosrius abans de la dècada de les estadístiques'. A Dosrius. Una visita al passat. 4-11 de juny de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 6.</p> | XI-XXI | <p>Conjunt arquitectònic i urbanístic de perímetre irregular que conforma el casc antic de Dosrius. Està situat al bell mig del nucli urbà, entre les zones residencials de can Vallmajor (al nord-oest) i la Bomba (a llevant), l'aiguabarreig de les rieres de Rials i la de Dosrius (a migdia) i els primers contraforts del turó del Castell (a tramuntana). La banda de ponent del nucli està definida pel pas de la carretera B-510 d'Argentona a Llinars del Vallès, mentre que la de llevant es caracteritza per la carretera B-5101 de Dosrius a Canyamars. El nucli es va desenvolupar entorn de l'església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria, situada al centre d'una petita elevació que la transforma en una fita dins del territori. Es caracteritza per un seguit de carrers i places de perfil estret, l'epicentre del quals és la plaça de la República. Les edificacions són en general entremitgeres, de planta rectangular i distribuïdes en planta baixa i una o dues plantes pis. La majoria es cobreixen amb cobertes de teula àrab d'una i dues vessants. Presenten trets significatius com obertures emmarcades en pedra i decoracions destacables.</p> | 08075-163 | Nucli urbà de Dosrius | <p>La primera referència documental del topònim Dosrius apareix en el Cartulari de Sant Cugat l'any 963. Tot i això, les primeres dades de població del municipi de Dosrius són de mitjans del segle XIV. Així doncs, en el fogatge de l'any 1358 hi consten 39 focs per a Dosrius i Canyamars. Posteriorment, en el fogatge dels anys 1365-70 hi ha 53 focs i en el de l'any 1378, 47 focs. A finals del segle XV, en el fogatge de l'any 1497, es comptabilitzen 30 focs per Dosrius i Canyamars. El castell de Dosrius està documentat entre els segles XI-XII i l'església parroquial apareix mencionada a la documentació a principis del segle XIV, tot i que és molt probable que hi hagués un edifici anterior. Pel que fa a les masies, que en aquell moment eren disperses, també es documenten a partir dels segles XIV-XV. Durant el segle XVI, l'església és ampliada i renovada (any 1526) i hi ha constància documental de la formació d'un nucli de cases al voltant del temple (sagrera), entre els segles XVI i XVII. D'aquesta manera, el primer casc antic de Dosrius estava constituït per la sagrera conformada per la plaça de l'Església, carrer de Sant Antoni, carrer de Sant Iscle i Santa Victòria, carrer de Sant Isidre, plaça d'Espanya (actual plaça de la República) i el Carreró. Pel que fa al segle XVIII, l'antic carrer de Baix es transforma en el carrer de Pau Casals (primer eixample) i es crea el veïnat de Maspí. Entre els segles XIX i XX s'incorporen el carrer de Mossèn Jacint Verdaguer (eixample dels estiuejants), la Glorieta de Catalunya (actual plaça de Catalunya), el carrer del Marquès de Castell Dosrius (tot i que ja estava definit per les construccions de la plaça de la República i la masia de can Gabarra), carrer d'en Lluís Moret, carrer de Rials i carrer de Sant Llop.</p> | 41.5941600,2.4068700 | 450567 | 4604888 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48073-foto-08075-163-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48073-foto-08075-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48073-foto-08075-163-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | 2020-09-20 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | |||||||||
| 48185 | Pont a l'entrada de Dosrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-a-lentrada-de-dosrius | <p>ALSINA BOIX, Neus; JUBANY PINÓS, M. Àngels (2018). 'El municipi de Dosrius durant el segle XIX. Les transformacions en l'obra pública'. XI Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme: el desenvolupament urbanístic dels pobles del Maresme. Vilassar de Mar: Centre d'Estudis Vilassarencs, p. 118-124. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 22. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.OE.01/078. RAMIS NIETO, Josep. 'El segle XIX a Dosrius. Entre la tradició i la modernitat'. A Dosrius. Una visita al passat. 3-14 d'abril de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. RAMIS NIETO, Josep. 'El pont de Dosrius i la carretera a Argentona'. A Dosrius. Una visita al passat. 4-8 de juny de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. RAMIS NIETO, Josep. 'El pont de Dosrius i les carreteres a Llinars i Argentona'. A Dosrius. Una visita al passat. 5-7 de febrer de 2018. Bloc. Accés el 9 de febrer de 2018. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 14.</p> | XIX | <p>Pont aïllat damunt la riera de Rials, format per tres trams diferenciats separats amb murs de pedra aplacada. Cada tram integra dos grans arcs rebaixats adovellats i bastits en maons, amb els brancals fets de maons també i reforçats amb pilars semicirculars bastits amb carreus de pedra. El tauler està pavimentat, donat que és el propi ferm de la carretera, i delimitat amb baranes de ferro (biondes). Actualment, dos dels tres trams estan tapats per massissos de terra sobreposada.</p> | 08075-275 | Carretera B-510, km. 3,5 - Zona de Dosrius | <p>La construcció del pont està inclosa dins de les obres de construcció de la carretera que uniria Mataró (el Maresme) amb Llinars del Vallès (Vallès Oriental), iniciada a partir de l'any 1844. Les obres de construcció del tram que comunicaria Argentona amb Dosrius s'iniciaren l'any 1883, sota la direcció tècnica de l'enginyer Pedro Garcia Faria i amb el concessionari de l'obra Frederic Gomis. La part més destacable del projecte era la construcció del pont damunt de la riera de Rials, que donaria pas al nucli urbà: 'Tendrá dos arcos de ocho metros de luz, cuatro de siete metros y medio y muros intermedios de mampostería hasta la rasante de la carretera. Los materiales que se emplean nada dejan que desear: el cemento procede de Figueras y de Gerona, la cal de los hornos de Villarana, el ladrillo de Badalona y de Mongat y la piedra para sillería de las canteras de caliza más dura de Figueras' (Ramis, 2017: 4). Les obres de construcció finalitzaren l'any 1884. L'any 1995, durant una intervenció duta a terme pel Departament d'Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, les baranes originals del pont foren retirades (eren bastides en totxo i estaven coronades amb un passamà de pedra tallada) i substituïdes per les baranes de ferro que hi ha en l'actualitat. Tot i la queixa formal que va presentar l'Ajuntament de Dosrius a la Generalitat per aquest motiu, les baranes no foren restituïdes.</p> | 41.5941600,2.4054600 | 450450 | 4604889 | 1883-84 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48185-foto-08075-275-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48185-foto-08075-275-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48185-foto-08075-275-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-09-20 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'estructura: el Pont, el Pont de la riera de Rials. | 119|98 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | |||||||
| 47931 | Can Dama | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-dama | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 24, 33, 74, 88. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.06/025.</p> | XIX-XX | <p>Edifici cantoner de planta rectangular, amb un pati davanter elevat respecte el nivell del carrer i de la plaça, i amb accés des de les escales que porten a l'església de Sant Iscle i Santa Victòria. Presenta la coberta de teula àrab d'un sol vessant, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a la plaça, presenta un gran portal d'accés d'arc rebaixat, protegit amb un petit voladís d'obra. Al pis hi ha tres finestres rectangulars amb els ampits motllurats. La façana està rematada amb una gran cornisa motllurada. Les obertures de les façanes laterals també són retangulars, però més senzilles. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats. El pati està delimitat amb una barana d'obra també emblanquinada i decorada amb registres de gelosia. La porta d'accés al pati està emmarcada per dues pilastres d'obra amb un coronament esglaonat de maons.</p> | 08075-21 | Plaça de la República, 9 - Dosrius | <p>A mitjans del segle XIX, en l'espai que actualment ocupa l'edifici, hi havia una construcció tipus masia amb el pati orientat a la plaça. L'edifici apareix registrat per primera vegada en un plànol de Cels Gomis, reproduït l'any 1916 a la 'Geografia General de Catalunya'. Fins l'any 1951, a la casa hi havia el servei de correus.</p> | 41.5941800,2.4068700 | 450567 | 4604890 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47931-foto-08075-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47931-foto-08075-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47931-foto-08075-21-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: ca l'Arteman. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 164,04 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc