Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 48353 | Aigües termals sulfurades de la Puda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aigues-termals-sulfurades-de-la-puda | <p>(2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit.</p> | <p>Les aigües sulfúrico-sòdiques del balneari de La Puda surten, encara avui dia, de cinc fonts que brollen a una temperatura d'entre 25 i 35ºC. Aquestes aigües provenen de diverses mines que sorgeixen degut al conjunt de falles existents a la zona. Aporten un cabal de 2'5 x 106 l/dia, i estan compostes de sulfur sòdic, sulfats i bicarbonats. Totes aquestes aigües van a parar directament al riu Llobregat. Les fonts d'aigua sulfurosa com aquesta solen ser anomenades popularment 'fonts pudents o pudentes', d'aquí en deriva el nom de 'La Puda' que rebé el balneari que s'edificà en l'indret on sorgeixen aquestes fonts d'aigües sulfuroses naturals.</p> | 08076-1 | La Puda | <p>Al lloc on brollaven les fonts es construí el Balneari al 1870. Fou ampliat diverses vegades fins 1890 i patí importants perjudicis amb els aiguats del 1971, arrel dels quals quedà definitivament abandonat.</p> | 41.5707300,1.8757200 | 406266 | 4602727 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48353-foto-08076-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48353-foto-08076-1-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | Inexistent | 2022-12-30 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 2153 | 5.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-31 08:47 | ||||||||||
| 48354 | Alzinar de l'entorn del restaurant 'Les Alzines' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzinar-de-lentorn-del-restaurant-les-alzines | (1997): Càtaleg d'arbres d'interès local. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. | XX | Conjunt de 30 alzines ('Quercus ilex') d'una alçada d'entre 10 a 12 metres, amb una volta de canó d'entre 0,80 i 1,80 m i una capçada (diàmetre) aproximada d'entre 4 i 6 metres. Arbres de flors reduïdes, sense pètals, unisexuals, les masculines reunides en inflorescències pendulars anomenades aments i les femenines solitàries o en grups de 2 a 3. La forma d'aquestes flors ja deixa entreveure (com a Pins i Xipre) el seu caràcter anemòfil, és a dir, que el seu pol·len és trasparent pel vent i no pels insectes. Es tracta de plantes monoiques, les flors masculines i femenines es troben branques separades però no conviuen al mateix arbre. Les seves fulles són simples, alternes, perennes, coriàcies, lanceolades, amb un marge enter, dentat o gairebé espinós, d'un verd fosc a l'anvers i recobertes d'una borra grisosa al revers. El seu fruit és molt característic, una núcula ( fruit sec amb una sola llavor) revestida a la seva base per un involucre lignificat recobert d'esquames anomenat cúpula. Tot el conjunt és el conegut aglà. És un arbre corpulent, de fins a 20 m. d'alçada, de creixement lent, fusta dura i amb nusos, útil per a fer mànecs d'eines i antigament usada per a fer carbó. | 08076-2 | Restaurant 'Les Alzines'. Ca n'Àngel. | Edat estimada de 80 anys. Cal esmentar que l'alzina formava antigament els boscos de la zona on ens trobem, però va ser substituida per l'home que hi va plantar el Pi, molt més ràpid en el seu creixement i per tant més explotable, però per contra molt més 'brut' alhora de formar boscos i mol menys resistent al foc. | 41.5555700,1.8447800 | 403664 | 4601078 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48354-foto-08076-2-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 98 | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-31 08:47 | |||||||||
| 48355 | Alzina del camí de Ca n'Àngel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-cami-de-ca-nangel | (1997): Càtaleg d'arbres d'interès local. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. | XIX | Alzina ('Quercus ilex') d'una alçada de 15 metres, amb una volta de canó de 2,20 m i una capçada (diàmetre) aproximada entre 10 metres. Arbre de flors reduïdees, sense pètals, unisexuals, les masculines reunides en inflorescències pendulars anomenades aments i les femenines solitàries o en grups de 2 a 3. La forma d'aquestes flors ja deixa entreveure (com a Pins i Xipre) el seu caràcter anemòfil, és a dir, que el seu pol·len és trasparent pel vent i no pels insectes. Es tracta de plantes monoiques, les flors masculines i femenines es troben branques separades però no conviuen al mateix arbre. Les seves fulles són simples, alternes, perennes, coriàcies, lanceolades, amb un marge enter, dentat o gairebé espinós, d'un verd fosc a l'anvers i recobertes d'una borra grisosa al revers. El seu fruit és molt característic, una núcula ( fruit sec amb una sola llavor) revestida a la seva base per un involucre lignificat recobert d'esquames anomenat cúpula. Tot el conjunt és el conegut aglà. És un arbre corpulent, de fins a 20 m. d'alçada, de creixement lent, fusta dura i amb nusos, útil per a fer mànecs d'eines i antigament usada per a fer carbó. | 08076-3 | Cami de 'Ca n'Àngel' | Edat estimada 150 anys. Cal esmentar que l'alzina formava antigament els boscos de la zona on ens trobem, però va ser substituida per l'home que hi va plantar el Pi, molt més ràpid en el seu creixement i per tant més explotable, però per contra molt més brut alhora de formar boscos i mol menys resistent al foc. | 41.5555500,1.8485000 | 403974 | 4601072 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-31 08:47 | ||||||||||||
| 48356 | Anagrama del gremi de paletes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/anagrama-del-gremi-de-paletes | <p>BACHS, E.; RUIZ DE MENDOZA, E. (1983): 'Anagrama del gremi de paletes'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. COLDSTREAM, N. (1998): Artesanos medievales, constructores y escultores. www.enciclopèdia catalana.cat</p> | XVIII | <p>Any 1734. Dintell de porta. Anagrama de forma quadrada i fet en pedra, que es troba a la portalada de la casa on tingueren lloc les reunions de gremi de paletes de la vila. En ell apareix, dins d'un oval, la data de la seva construcció, feta en relleu, a sota els atributs de l'ofici esculpits: la maceta, l'escaire i la paleta. La maceta és una eina per desvastar i lligada al treball de la pedra, l'escaire són instruments necessaris pel treball de la pedra per preparar el carreus, es poden fabricar de ferro i fusta.</p> | 08076-4 | C/Ferran Puig, 7 | <p>Els gremis són corporacions professionals de menestrals, obligatoria, exclusiva i privilegiada, reconeguda oficialment pels poders públics, municipals o reials. Fou un element característic de la societat estamentària des del s XIII fins al XIX, que conserva els trets bàsics sota una pluralitat de formes i terminologies (oficis, col·legis, confraries, etc). El sistema gremial fou un fenomen essencialment urbà. L'origen es relacionat amb el desenvolupament de l'autonomia municipal i la revifalla del comerç i de l'artesania. El gremi de paletes agrupava als professionals lligats a l mon de la construcció, tant d'edificis civils com religiosos, i que es dividia en diverses categories en funció de l'experiencia.</p> | 41.5405800,1.8673600 | 405525 | 4599389 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2019-12-18 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-31 08:47 | ||||||||||||
| 48357 | Aplec de la sardana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-la-sardana-0 | PAULO, J. (2006): 'Apunts històrics sobre la sardana' dins de Anuari d'Esparreguera '06. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament d'Esparreguera, pp. 372-385. SUBIRANA, Ll. (2000): Els aplecs de la sardana a les comarques de Barcelona, p.41. | XX | Es celebra des de l'any 1987 el quart diumenge de maig, als jardins de Can Comelles o al Parc de la Vila, organitzat per l'ajuntament i la secció sardanista de la Passió i l'Associació Esparreguera Sardanista. Com a exemple es pot citar l'aplec de l'any 2006 on a les 12 del migdia , hi va haver-hi l'actuació de la cobla Ressó i ballada de 6 sardanes, per la tarda, a 2 quarts de 5 es va fer la ballada de 17 sardanes amb l'actuació de les cobles Contemporania, Vila d'Olesa i Ressó de la Passió. | 08076-5 | Parc de Can Comelles | El nom sardana no apareix escrit fins l'any 1552 i és a mitjans del segle XIX, quan Pep Ventura va crear la sardana llarga i la cobla actual afegint-hi instruments creats expressament. El primer 'Metóde' coreogràfic de comptar i repartir, el publicava Miquel Pardas al 1850. La cobla que va neixer amb la sardana, està formada actualment, tal com la va ampliar Pep Ventura, per 12 instruments tocats per 11 músics. Originariament, la sardana era originaria de l'Empordà, à partir de principis del segle XX s'expandeix per tot Catalunya. Aquesta expansió arribà a Esparreguera i a finals dels anys 40 es van formar diferents colles sardanistes fins al punt de celebrar al 1947 el primer Concurs Locla de Sardanistes, amb la participació de les colles 'Rosella Catalana', 'Improvisats' i 'Joventut Alegre'. | 41.5485400,1.8632500 | 405194 | 4600277 | 08076 | Esparreguera | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48357-foto-08076-5-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 98 | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-31 08:47 | |||||||||
| 48358 | Aplec de Santa Margarida del Cairat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-santa-margarida-del-cairat | (2006): Anuari d'Esparreguera '06. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament d'Esparreguera. CER(2003): Esglésies i capelles d'Esparreguera. Ajuntament d'Esparreguera, p.11. | XX | El Col·lectiu Esparreguerí de Recerques i la parròquia de Santa Eulàlia, amb la col·laboració de la Regidoria de Cultura, organitzen aquest aplec al mes de juliol. Després d'una missa, els assistents gaudeixen de la música d'una banda que interpreta música catalana. La primera edició es va realitzar l'any 1999. | 08076-6 | Santa Margarida del Cairat | La primera notícia coneguda de Santa Margarida del cairat se situa a l'any 1367, quan Ramon Rovirola i la seva muller s'ofereixen a Déu en ' la capella de Santa Margarida de Çaplancha'. Per la seva tipologia correspon a un edifici de la segona meitat del segle IX. Cal recordar que és vora Montserrat i de la zona del Bagés que fou repoblada en temps del Comte Guifré el Pilós. | 41.5679000,1.8661800 | 405466 | 4602423 | 1999 | 08076 | Esparreguera | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-31 08:47 | |||||||||||
| 48359 | Aplec de Santa Maria del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-santa-maria-del-puig | (2006): Anuari d'Esparreguera '06. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament d'Esparreguera. CER (1996): Santa Maria del Puig. Col·lecció Arrels, 1. Col·lectiu Esparreguerí de Recerques. | XX | Organitzat per Els amics de Santa Maria del Puig, el Col·lectiu de Recerques Esparraguerí i d'altres entitats col·laboradores. Es celebra el Dilluns de Pasqua. Entre els actes cal destacar la tradicional missa i cantada dels Goigs de Santa Maria del Puig, sardanes, castellers, geganters, arrossada popular i partit de futbol entre casats i solters i separats. | 08076-7 | Pla del Puig | A l'any 1982 es va constituir l'associació 'Amics de Santa Maria del Puig', que com a tasca principal prengué la restauració de l'església. A l'any 1983 es va reemprendre la tradició de fer els aplecs, que durant uns anys s'havia deixat de fer. Els antecedents d'aquest aplec es situen a principis del segle XX, amb l'organització del jovent del Patronat. Durant els anys de la guerra civil i la postguerra es va deixar de celebrar l'aplec i s'anaven a l'Ermita de la Salut, a Collbató, encara que algunes famílies continuaven pujant a Santa Maria. | 41.5513100,1.8695500 | 405723 | 4600578 | 1983 | 08076 | Esparreguera | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48359-foto-08076-7-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 98 | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-31 08:47 | ||||||||
| 48361 | Fons documental de l'Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-0 | XVII-XXI | L'Arxiu municipal aplega, conserva i difon el fons documental generat per la mateixa administració municipal, i també recull els testimonis documentals que els ciutadans i les entitats locals vulguin dipositar. Consta de 6 tipus de fons: 1. Fons municipal ( 1821-2004), dividit en Administració municipal ( 1845-2004), Hisenda (1850-2004), Proveïments (1842-2004), Beneficència i Assistència Social (1835-1965), Sanitat (1871-1980), Obres i Urbanisme ( 1945-2004), Segureta pública (1835-1847), Serveis militars (1830-1996), Població (1824-1987), Eleccions (1977-2004), Instrucció pública (1880-1965), Cultura ( 1940-2004), Serveis agropecuaris (1823-1974) 2. Fons del jutjat de pau (1861-1997), Amb la divisió de civil i penal. 3.Col·leccions (s. XVII-XVIII). Notaria d'Esparreguera. 4.Fons d'Imatges (1895-2004). Fotografies de l'ajuntament. 5. Hemeroteca, amb publicacions locals i comarcals (1997-2003) i retall de premsa local (1996-1998) 6. Biblioteca auxiliar. Amb obres de temes locals i comarcals i obres d'autors locals. | 08076-9 | Cavallers, 26 | L'arxiu es va obrir al públic l'any 1997. | 41.5381000,1.8712400 | 405845 | 4599109 | 1632 | 08076 | Esparreguera | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48361-foto-08076-9-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | Hi ha previst un canvi de seu properament. | 98 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-31 08:47 | ||||||||
| 48362 | Fons documental de l'Arxiu Parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-1 | <p>BACHS, E.; RUIZ DE MENDOZA, E. (1983): ' Església parroquial de Sant Eulàlia'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. CER (2003): Esglésies i capelles d'Esparreguera, pp.19. GALI, D. (2000): 'El campanar de l'església de Santa Eulàlia d'Esparreguera'. A: Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, 11. Diputació de Barcelona, pp. 111-165. GAVÍN, J.M. (1988): Inventari d'esglésies. Baix Llobregat, n. 21, pàg.59. VALLS, Orenci (1961): La Vila d'Esparreguera i el seu terme, pp.128,168.</p> | XX | <p>En l'actualitat l'arxiu consta d'uns trenta volums dels següents temes: casaments, baptismes, confirmacions i exèquies. L'inici dels volums s'inicien al 1936 i només es conserva un volum de baptisme que arriba al 1918. Des de fa uns anys el senyor Lluis Artigas Jorba s'ha dedicat ha intentat reconstruir l'arxiu en la mesura del possible i està voltant per diversos arxius per recuperar la informació possible. Com a exemple podem citar el volum 'Esparreguera durant el segle XVI, recull històric de naixements, 1541 al 1543', altres volums recopilen els casaments gràcies a la informació que ha pogut recuperar de l'arxiu de Piera, ja que en la seva categoria de Deganat guardava una copia reduïda dels expedients dels casaments d'Esparreguera. L'últim volum de recopilació tracta de documentació diversa de l'arxiu Diocesà de Barcelona. L'arxiu té un ús propi per les funcions de la parroquia.</p> | 08076-10 | Plaça Santa Eulàlia, 1. | <p>L'arxiu parroquial d'Esparreguera va desaparèixer durant la guerra civil, quan l'església parroquial de Santa Eulàlia fou assaltada i cremada. Aquesta església va substituir a tres d'anteriors, malgrat que l'autor és desconegut la tradició confirma que l'obra havia estat dirigida per un monjo de Montserrat; la seva data de construcció és coneguda per una làpida que hi ha al seu interior. L'any 1868 s'efectuaren obres de restauració, segons projecte de l'arquitecte Elies Rogent. Amb la Guerra Civil sofrí importants despecfectes, cremant-se els retaules, l'orgue i l'arxiu.</p> | 41.5411000,1.8687400 | 405641 | 4599445 | 08076 | Esparreguera | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48362-foto-08076-10-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 98 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-31 08:47 | |||||||||
| 48363 | Fons documental de l'Arxiu de les Manufactures Sedó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-de-les-manufactures-sedo | Fons 'Comercials i empreses', codi 146. Arxiu Nacional de Catalunya. MARTÍ, C.; COSTA, À.; PERARNAU J. El Fons Manufacturas Sedó, SA de l'Arxiu Nacional de Catalunya. ANC. | XVIII-XX | El fons, que inclou 20 rodets de microfilm, 22 positius en b/n, biblioteca i hemeroteca, conté la documentació generada per l'activitat industrial. Destaquen les sèries que integren els apartats de constitució i marxa general de l'empresa, patrimoni (altres activitats industrials: Bòvila, Mina de Aguas Cordellas, Mina d'Aigües Potables d'Olesa, Sociedad de Aguas Vidal y Cía., Fàbrica de carbur de calci d'Esparreguera, Fàbrica de carbur de calci Ribes de Freser i Fàbrica de carbur de calci de Sant Andreu de la Barca), correspondència de la direcció, producció, activitats comercials, comptabilitat, personal, assegurances i previsió social, organització laboral; documentació jurídica, empreses filials (María, SA i Industrias Andaluzas, SA - INDASA -), Manufacturas Sedó com a empresa col·lectivitzada; documentació de l'empresa al final de la guerra civil (1939 - 1941) i Unió de Cooperadors La Flora.La documentació s'ha organitzat en 13 apartats que responen a criteris de classificació orgànica i tipològica. En cadascun dels apartats, els documents estan ordenats cronològicament. | 08076-11 | C/ Jaume I, 33-51. Barcelona. | L'any 1841 es constituí a Barcelona la societat Miquel Puig y Compañía, amb el propòsit de fer filats de cotó. El 1850 es traslladà a Esparreguera (Baix Llobregat) on posà en marxa una fàbrica de filats i teixits de cotó. Miquel Puig morí el 17 de setembre de 1863 i el substituí el seu fill Josep. La societat canvià de nom i es digué Josep Puig y Compañía. El 1875 li autoritzaren la construcció de la presa del Cairat i del canal que havia de portar l'aigua fins la fàbrica d'Esparraguera. El 1879 morí Josep Puig i l'empresa passà a mans d'Antoni Sedó qui donà un fort impuls a la companyia. Durant la dècada dels 90 del segle XIX l'empresa va fabricar un producte nou aprofitant la capacitat de producció d'energia hidràulica, el carbur de calci destinat a l'obtenció de gas acetilè per a l'enllumenat. L'any 1897 sol·licità autorització per a la construcció d'un canal industrial a Sant Andreu de la Barca que havia de permetre la segona fàbrica de calci de l'empresa. A la mort d'Antoni Sedó, l'any 1902, el succeí el seu fill i la nova societat es dirà Lluís A. Sedó en Comandita. La nova gerència iniciarà la fabricació d'un nou producte, les panes. El 1903 es construí la primera central hidroelèctrica que hi haurà a Catalunya i a l'Estat espanyol. Durant l'any 1912 es tancà la fàbrica de carbur de calci de Sant Andreu de la Barca. El 1928 Lluís A. Sedó en Comandita comprà Tey y Compañía, fàbrica de teixits de seda a Rubí (Vallès Occidental). L'any 1936 converteixen l'empresa en societat anònima, amb el nom de Manufacturas Sedó SA. Durant la dècada dels anys 50 l'empresa arriba a la seva màxima expansió i a més de la fàbrica d'Esparreguera en té una a Rubí, una a Gràcia i una altra a Sabadell. L'any 1979 l'empresa presentà suspensió de pagaments i inicià el procés de liquidació. | 41.5390100,1.8706100 | 405794 | 4599211 | 08076 | Esparreguera | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48363-foto-08076-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48363-foto-08076-11-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 98 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-31 08:47 | |||||||||
| 48364 | Ateneu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ateneu | <p>'Ateneu'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. www.enciclopèdia.cat</p> | XX | Teatre molt malmés. | <p>Edifici de planta baixa al qual s'accedeix per una escala doble decorada amb una balustrada de balustre i dos pinacles. La façana, de línies clàssiques, té un eix de simetria amb una porta al centra i dos finestres de grans dimensions per banda. Totes les obertures estan emmarcades per una motllura llisa. La façana es coronada per una balustrada de balustres i en el centre un element de pedra amb una línia ondulada a la part superior on hi ha l'inscripció “L'ATENEU”. La coberta es plana. A l'interior hi ha una gran sala que serveix de bar, ball, joc,...i, separat per un pati, hi ha l'antic teatre.</p> | 08076-12 | Av. Francesc Macià, 26-30 | <p>L'ateneu és una associació científica i literària dedicada a elevar el nivell intel·lectual dels seus associats mitjançant cursos, conferències, discussions i lectures. El nom prové del temple dedicat a Atena d'Atenes i de l'Ateneu de Roma, i fou aplicat a diverses societats sorgides a Paris a la fi del s XVIII. Al 1860 sorgeix un ateneu català. Des de mitjans del segle XIX aparegueren els ateneus obrers dedicats a l'ensenyament de la classe treballadora, els quals sostenien escoles primàries i d'arts i oficis. L'entitat esparreguerina va néixer el 1919 amb el nom d'Ateneu Nacionalista, el qual canvia posteriorment per l'Ateneu d'Esparreguera. L'actual seu va ser construïda l'any 1926. En els seus orígens era freqüentat per gent catalanista de caire progressista.</p> | 41.5382600,1.8676500 | 405546 | 4599131 | 1926 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48364-foto-08076-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48364-foto-08076-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48364-foto-08076-12-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2021-06-14 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-31 08:47 | |||||||
| 48365 | Balma de la Riera de Masquefa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-riera-de-masquefa | (2004): POUM d'Esparreguera. Catàleg de Béns a protegir. Ajuntament d'Esparreguera. | La riera de Masquefa és una subconca de la riera de Magarola. La conca de drenatge d'aquesta s'estén per l'est de la comarca de l'Anoia i el nord-est del Baix Llobregat. La superfície total és de 97,76 Km2. La riera s'uneix al Llobregat a una altitud de 120 m s.n.m.. Aquests cursos d'aigua que formen la conca presenten un pendent mig elevat, especialment el torrent Mal (Masquefa 2,38%, Pierola 2,8% i torrent Mal 3,8%). | 08076-13 | Riera de Masquefa. | Antigament, quan hi havia aigua, la gent s'hi banyava. També es feia servir per guardar ramats de bestiar. | 41.5168100,1.8633400 | 405155 | 4596754 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48365-foto-08076-13-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-31 08:47 | ||||||||||||
| 48366 | Balma de Can Paloma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-can-paloma | Arxiu Municipal Esparreguera. Caixa Carpeta Arqueologia: R234:Plànol de les excavacions de la Balma núm. 1. campanya de 1987.Escala original 1: 30. MAÑÉ, A. (1989): Els pobladors prehistòrics de Montserrat i les seves rodalies. Barcelona: Unió Excursionista de Catalunya. Pp. 14-15. PAULO, J. (1995): La barca i altres mitjans de comunicació entre Esparreguera i Olesa. Esparreguera: editor Josep Paulo. Pp. 23. SUBIRANA, R. (1956): Apunts Arqueològics d'Esparreguera. Pp. 12. VILA, G. (2003): Carta Arqueològica del Municipi d'Esparreguera. Ajuntament d'Esparreguera, inèdita. | Abric natural localitzat a pocs metres al nord de la cova de Can Paloma, que en realitat es tracta d'una cova molt similar a la Cova de Can Paloma, i no d'una balma, la qual sí que trobem en el sector més meridional de la cinglera, en una afloració de conglomerat. D'aquesta formació sabem que també fou objecte d'alguna excavació de la que no ha trascendit pràcticament res, sinó la troballa de diferents fragments de terrissa que es guarden sense estudiar a la col·lecció ubicada a les golfes de la Biblioteca d'Esparreguera. | 08076-14 | Carretera B-113 d'Esparreguera a Monistrol. | A la dècada dels anys 30 del segle XX, uns pocs anys abans de la Guerra Civil, uns afeccionats d'Olesa de Montserrat dirigits pel Senyor Marià Bernades, excavaren diverses petites coves d'aquesta zona. | 41.5693200,1.8741100 | 406130 | 4602572 | 08076 | Esparreguera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48366-foto-08076-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48366-foto-08076-14-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 79 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-31 08:47 | ||||||||||
| 48367 | Balmes de Can Tobella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balmes-de-can-tobella | VILA, G. (2003): Carta Arqueològica del Municipi d'Esparreguera. Ajuntament d'Esparreguera, inèdita. | D'aquest conjunt destaquem dues balmes, una de les quals es troba entre dos camins, un que va a Can Tobella i l'altre en direcció al Pla de les Bruixes. Com a referència tenim un gran bloc de pedra tosca aïllat al costat esquerre del camí, a partir del qual cal baixar en direcció a Can Tobella una vintena de metres fins a la Balma. Un cop arribats observem que hi ha un sender que vé de la direcció esmentada, força fresat i sovintejat per escaladors que han utilitzat la balma com a lloc de refugi puntual, fins i tot hi ha un matalàs, a sota i una tanca de fusta que delimita l'esplanada de la balma. En ella hi ha un rètol que indica la zona d'escalada propera. L'altra balma es troba al nord i és visible des de la primera balma, a una distància aproximada d'uns 120 m. Ambdues es troben en el costat esquerre de la torrentera situada davant del Tossal Rodó. | 08076-15 | Camí de la Puda a Can Tobella. | No han estat esmentades per la bibliografia com a positives arqueològicament però la seva ubicació ben coneguda pels esparreguerins n'han fet suposar el seu potencial. Ha estate smentada sempre encara que de passada quan es fa referència a les coves i balmes del terme d'Esparreguera. | 41.5778400,1.8712000 | 405899 | 4603521 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48367-foto-08076-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48367-foto-08076-15-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-31 08:47 | ||||||||||||
| 48368 | Balmes de la Gorgonçana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balmes-de-la-gorgoncana | PAULO i SÀBAT, J (1995). La barca i altres mitjans de comunicació entre Esparreguera i Olesa. Esparreguera: editor Josep Paulo. Pp.17-23. SUBIRANA, R (1997). Cicle Coneguem la nostra història. Escrit de la conferencia llegida a Can Pascual el dissabte 27 de setembre de1997. Esparreguera. VILA, G. (2003): Carta Arqueològica del Municipi d'Esparreguera. Ajuntament d'Esparreguera, inèdita. | De la cruïlla de la C-1414 (Olesa-Esparreguera), surt una carretereta que porta a Santa Maria del Puig i a la colònia Sedó. A poca distància, en el marge esquerre s'alça una cinglera de pedra tosca coneguda com a Costa de la Gorgonçana, on hi ha ubicada la masia de Can Cordelles i els molins de la Gorgonçana. Des del mateix nucli d'Esparreguera és possible anar-hi pel camí de la barca, accés que surt de sota les piscines. En Rafael Subirana hi trobà utillatge lític. | 08076-16 | Carretera de la Colònia Sedó | No han estat mai excavades. | 41.5408700,1.8778000 | 406396 | 4599410 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48368-foto-08076-16-2.jpg | Inexistent | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 76 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-31 08:47 | ||||||||||
| 48369 | Balneari de La Puda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balneari-de-la-puda | BACHS,E; RUIZ DE MENDOZA,E (1983) ' la Puda de Montserrat'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. MORAN,Josep; PLADEVALL, Antoni; RIERA, Sebastià (1982): Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Fundació enciclopèdia catalana. Vol. VIII. El Barcelonès i el Baix Llobregat, Barcelona .Pp.405 PAULO,Josep(1989). Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera.pp.82 VALLS, Orenci (1961). La Vila d'Esparreguera i el seu terme. Pp.345-349; VVAA (1983). Esparreguera. Cent anys d'història gràfica 1880-1980.pp.87-88 | XIX | L'abandó fa que el seu estat es degradi. | Establiment d'aigües sulfhídriques, situat a la vora a la vora esquerra del riu Llobregat. L'edifici, de grans dimensions, està construït amb maó i té la planta en forma de 'L'; el braç llarg es compon de dos pisos, mentre que el curt en té tres. A la façana es poden distiguir elements neoclàssics: la simetria i l'austeritat dels conjunt, les pilastres d'èstil jònic, el parament encixinat i el ritme d'obertures exteriors. Quant a l'interior, la planta baixa estava destinada a balneari, pròpiament dit i a zona d'esbarjo, les plantes superiors corresponien a les habitacions dels banyistes. | 08076-17 | Carretera C-55 | Les aigües de la Puda comencen a agafar anomenada al segle XVIII. Els cronistes d'aquella època, Mansuet Pasqual, d'Esparreguera, i Joan Boada, d'Olesa, fan elogis de les propietats curatives de l'aigua. L'any 1829 el sastre esparreguerí Salvador Garriga va intentar fer un establiment de banys, però fracassà. El seu germà, Pau Garriga, féu un altre intent l'any 1834, però unes riuades van destruir les edificacions fetes. El 1854 Antoni Pujades creà una societat i de seguida començaren les obres, que no arribaren a fer-se segons el plantejament inicial de l'arquitecte Josep Oriol i Bernadet, per fallida de l'empresa. Al començament del segle XX el propietari era Pau Garriga, de la família fundadora, i s'arriba al màxim esplendor del balneari. Durant la guerra civil l'edifici hostatjà refugiats i en acabar-se la contesa tornà a funcionar com a balneari fins a l'any 1958. Ara el seu estat és ruïnós. Tanmateix, les propietats de les aigües sulfuroses de la Puda eren i són moltes, especialment per a afeccions respiratòries i cutànies. | 41.5708400,1.8754800 | 406246 | 4602739 | 1870 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48369-foto-08076-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48369-foto-08076-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48369-foto-08076-17-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 99|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-31 08:47 | |||||||
| 48370 | Bassa de Can Cardús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-can-cardus | <p>(2004): POUM d'Esparreguera. Informe Mediambiental. Ajuntament d'Esparreguera, p. 31. (2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit.</p> | XX | <p>Com a element hidrològic d'interès, Esparreguera compta amb aquesta bassa de 903, 10 m2 i amb un perímetre màxim de 1,5 Ha. L'espai està compost per la pròpia bassa d'aigua, una cubeta amb restes de vegetació humida i pollancres, i una elevació formada pels materials de rebuig de l'extracció d'àrids que és l'origen de la bassa. Finalment hi ha un camí que fa una circumval·lació a tot l'espai. Aquesta bassa acull una riquesa de flora i fauna tan importants que la zona resta a l'ampar de la Llei d'espais naturals de Catalunya. Aquesta àrea presenta una qualificació de 'zona per a equipaments', qualificació compatible per a ésser convertit en un paratge natural periurbà. Els problemes més importants de la bassa són l'abocament de runes a les vores del camí, la instal·lació de paranys il·legals per a la captura d'ocells silvestres i la introducció d'espècies no autòctones que afecten tant a la qualitat de l'aigua com a la resta d'espècies. Aquesta bassa i el seu entorn, d'altra banda, ofereix la possibilitat d'augmentar la qualitat ambiental de Mas d'en Gall, permet dur a terme activitats escolars a l'aire lliure i és, a més a més, una contribució al manteniment de la biodiversitat en el terme municipal.S'hi han inventariat les següents espècies: dins del grup de vertebrats, aus com el pardal comú (Passer domesticus), el falciot comú (Apus apus), el falciot pàl·lid (Apus pallidus), l'oreneta comuna (Hirundo rustica), l' avió comú (Delichon urbica), l'abellerol (Merops apiaster), la cigonya comuna (Ciconia ciconia), la puput (Upupa epops), la cuereta blanca (Motacilla alba), la cuereta torrentera (Motacilla cinerea), el pit-roig (Erithaculus rubecula), la mallerenga carbonera (Parus major), el tallarol capnegre (Sylvia melanocephala), l'Aligot (Buteo buteo), l'àliga marcenca (Circaetus gallicus), l'estornell negre (Sturnus unicolor), l'Enganyapastors (Caprimulgus europaeus), el rossinyol bastard (Cettia cetti), el trist (Cisticola juncidis), el tudó (Columba palumbus), la cadernera (Carduelis carduelis), el verdum (Carduelis chloris), la titella (Anthus pratensis), el bernat pescaire (Ardea pratensis), el bitxac comú (Saxicola torquata), el blauet (Alcedo attis), la cotxa caurroja (Phoenicurus ochruros), el mastegatatxes (Ficadula hypoleuca), el rossinyol (Luscinia megarhynchos) i el rascló (Rallus aquaticus). Dins dels mamífers tenim: el conill (Oryctolagus cuniculus), el rat-penat (Pipistrellus spp.), la guineu (Vulpes vulpes), el senglar (Sus scrofa) i el teixó (Meles meles). Pel que fa als rèptils: el llargandaix ocel·lat (Lacerta lapida), la tortuga de Florida (Chrysemys scripta), la colobra d'aigua (Natrix maura), i la sargantana cuallarga (Psammodromus algirus). En el grup dels amfibis: la granota verda (Rana perezi), la reineta (Hyla meridionalis), el gripau llevadora (Alytes obstetricans), i el gripau comú (Bufo bufo). Dins dels peixos: la gambúsia (Gambusia affinis), la carpa (Ciprinus carpio), el carpí (Grassius auratus). Dins dels invertebrats, insectes com: cinc espècies d'odonats, una espècie de notonectes, una espècie de girínids, el grill excavador (Gryllotalpa gryllotalpa), la cuca de llum i l'Escorpí d'aigua (Nepa cinerea). Dins del lepidòpters: la papallona de la col (Pieris napi), la vanesa dels cards (Vanessa cardui), la vanesa atalanta (Vanessa atalanta), el macaó (Papilio machaon), l'esfinx (Sphinx spp.), la zigaena spp. Per últim coma crustacis i artròpodes: la dàfnia (Daphnia spp.) està extingida des de 1996, la panerola (Armadilium vulgare /Porcellio sacaber), el cranc de riu americà i el milpeus.</p> | 08076-18 | Carretera de Mas d'en Gall | <p>La Bassa de Can Cardús és el resultat d'una extracció d'àrids duta a terme sense llicència municipal l'any 1992, sobre dues propietats privades. Es conserva plena des de llavors i al seu voltant hi trobem conreus, la carretera de Mas d'en Gall i les instal·lacions esportives en desús d'aquesta zona.</p> | 41.5381600,1.8346600 | 402794 | 4599156 | 1992 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48370-foto-08076-18-2.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | Està inlosa al PEIN Riu Llobregat (RLL 121). | 98 | 2153 | 5.1 | 1785 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-31 08:47 | |||
| 48371 | Biblioteca Beat Domènech Castellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/biblioteca-beat-domenech-castellet | ' Biblioteca Beat Domènech Castellet'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. (2004): POUM d'Esparreguera. Catàleg de Béns a protegir. Ajuntament d'Esparreguera. | XX | Edifici entre mitgeres de planta baixa, pis i golfes. A la façana es veu la porta d'entrada flanquejada per dues pilastres que sustenten un entaulament; a la dreta hi ha una gran finestra rectangular. Al primer pis hi ha tres obertures quadrades formant una galeria i a les golfes, altres finestres però d'arc de mig punt. La teulada té un gran voladís. | 08076-19 | Plaça Santa Eulàlia, 3. | La biblioteca va ser construïda durant la Guerra Civil, gràcies a un conveni signat entre l'Ajuntament i la Generalitat de Catalunya. El nom li ve de que l'edifici ocupa el solar on hi hagué la casa del Beat Domènec. L'octubre de 1937, es va obrir al públic, encara que poc temps desprès es va tancar a causa de l'entrada de les tropes nacionals a la vila. Durant el mes de juliol de 1939, es va a tornar a posar en marxa el servei de lectura de la Biblioteca seguint les normes fitxades pel Comite Ejecutivo del Patronato Provincial de archivos, Bibliotecas y Museos. El dia 26 de novembre de 1939 es va realitzar l'acte ‘iniguració de la “Biblioteca popular Beato Domingo Castellet, de la Excelentisima diputació de Barcelona” | 41.5382800,1.8692200 | 405677 | 4599131 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48371-foto-08076-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48371-foto-08076-19-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-31 08:47 | |||||||||
| 48372 | Ca l'Idilio | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lidilio | BACHS,E; RUIZ DE MENDOZA,E (1983): 'Façana neoclàssica (Cal Idilio)'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. | XIX | Construcció que fa xamfrà, de planta i dos pisos, feta amb maó. A la planta baixa i sobre la porta d'accés es troben les inicials de l'antic propietari (A.C.); al seu costat i sobre la finestra, la data de construcció (1899). Les obertures de la planta baixa són finestres enreixades, mentre que les dels pisos superiors són balcons. Quan l'ornamentació, l'edifici està emmarcat per encoixinats, seguits per uns motius geomètrics estergits. Les obertures que corresponen als balcons, estan enquadrades per pilstres amb capitells corintis i rematedes amb motius vegetals, els sotabalcons es sostenen per permòdols. Tots aquests elements decoratius, junt amb el ritme que segueixen les obertures, denoten el caràcter neoclàssic. L'edifici està coronat per una canalera amb permòdols, a sore de la qual hi ha un terrat. | 08076-20 | Plaça de Santa Eulàlia,6 | A principis del segle XX el c/ Cavallers era l'entrada al poble, el c/ dels Arbres era conegut com el Camp del Colom i en ell, molts propietaris rics de cases de pagès hi varen tenir una casa, doncs era considerat un carrer de nivell social elevat (Can Vinyals, Can Fontimarc, Can Mata). D'altra banda, la Plaça de l'Ajuntament i la de l'Església eren punts de trobada pels vilatans. Al c/ Gran es situaven un gran nombre d'oficis: el manyà, el ferrer, el rellotger, el barber, l'ataconador, el baster, el bacallaner, el sastre, el cisteller i el forner. | 41.5410100,1.8692700 | 405685 | 4599434 | 1899 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48372-foto-08076-20-1.jpg | Legal | Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 99 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-31 08:47 | ||||||||
| 48373 | Cal Bacallaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bacallaner | MAURI,A (1982) ' Cal Bacallaner'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. | XIX | Magnifica construcció neogòtica, feta amb maó i pedra. L'estructura de la façana és asimètrica, destacant la balconada amb belles decoracions. La casa te planta baixa i dos pisos. | 08076-21 | C/ Barcelona, 34. | Fou propietat del polític, historiador i etnòleg, Josep Maria Batista i Roca. | 41.5366400,1.8712900 | 405847 | 4598947 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48373-foto-08076-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48373-foto-08076-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48373-foto-08076-21-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 116|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-31 08:47 | |||||||||
| 48374 | Cal Campaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-campaner-1 | (2006): 'Habitatge al carrer Gran, 70'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. | XIX-XX | Edifici de planta baixa i dos pisos entre mitgeres. A cada planta hi ha quatre obertures d'arc rebaixat. A la planta baixa les dues obertures centrals són més lates que les laterals i donen pas a una botiga. En els altres dos pisos les obertures centrals són portes que donen als balcons, i les laterals són finestres. L'edifici està rematat per un terrat amb barana. | 08076-22 | C/ Gran, 70. | A principis del segle XX el c/ Cavallers era l'entrada al poble, el c/ dels Arbres era conegut com el Camp del Colom i en ell, molts propietaris rics de cases de pagès hi varen tenir una casa, doncs era considerat un carrer de nivell social elevat (Can Vinyals, Can Fontimarc, Can Mata). D'altra banda, la Plaça de l'Ajuntament i la de l'Església eren punts de trobada pels vilatans. Al c/ Gran es situaven un gran nombre d'oficis: el manyà, el ferrer, el rellotger, el barber, l'ataconador, el baster, el bacallaner, el sastre, el cisteller i el forner. | 41.5403700,1.8690700 | 405667 | 4599364 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48374-foto-08076-22-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-31 08:47 | |||||||||
| 48375 | Cal Cuc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cuc | ' Cal Cuc'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. PAULO, J; CREUS, J (1998): Terrissers i terrisseries d'Esparreguera, pp.43-44 | XIX-XX | Edifici de planta baixa i do pisos. Totes les obertures són d'arc rebaixat amb una motllura a la part inferior; a la planta baixa hi ha una porta d'entrada al centre i una finestra a banda i banda (com actualment són dos immobles han afegit una petita porta en un dels extrems) i en els pisos superiors tres balcons per planta. Una motllura separa les diferents plantes. Dos terços de la façana del pis inferior decorat amb rajoles i els superiors estan pintats en groc i, les motllures en marró. L'últim terç està tot pintat de blanc. | 08076-23 | C/ Bruc,15. | Es te noticies que Lluís Reynés Masdefiol 'El Cuc', casat amb Josepa Mach, i que morí al 1894, era terrisser i tenia un forn per coure terrissa. El seu fill, Joan Reynés, va continuar amb la terrisseria i va morir al 1942. També consta que aquest llogava el forn a Josep Masdefiol. El fill de Joan Reynés, també anomenat Joan, no va continuar amb la terrisseria. A la casa es conserven diversos estrits del passat terrisser de la propietat. | 41.5434800,1.8649700 | 405330 | 4599713 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48375-foto-08076-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48375-foto-08076-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48375-foto-08076-23-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-31 08:47 | |||||||||
| 48376 | Cal Fàbregues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fabregues | MAURI,A (1982): ' Cal Fàbregas'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. | XVI | L'edifici, de planta pis i golfes, es perfectament conservat, encara que molt restaurat. Modernament fou ampliat, seguint l'estructura original de l'edifici. Les portes d'entrada han estat mutilades al destruir els arcs per donar a la porta forma adintellada. | 08076-24 | C/ Cavallers, 43. | Antigament havia estat una botiga de queviures. | 41.5378200,1.8716300 | 405877 | 4599078 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48376-foto-08076-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48376-foto-08076-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48376-foto-08076-24-3.jpg | Legal | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 95|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-31 08:47 | |||||||||
| 48377 | Cal Gerrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gerrer | ' Cal Gerrer'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. PAULO, J; CREUS, J (1998): Terrissers i terrisseries d'Esparreguera, pp.46-50. | XVIII | Casa Senyorial de planta baixa , pis i golfes amb coberta a dues aigües. A la planta baixa trobem la porta d'entrada i finestres, totes de forma rectangular. Al primer pis, totes les obertures tenen un petit balcó i són rectangulars. A les golfes hi ha dues finestres circulars. Té una porxada a la part posterior. | 08076-25 | C/ Hospital, 29. | A la zona es coneixen diversos forns peró sembla que ser que el situat a la propietat podria ser el construit a l'anomenada casa pairal del Gonzalez (provinents de Calanda), familía que ràpidament va integrar-se a la vida d ela població, per exemple Anton González i Oliver 'el gerrer' va ser alcalde entre 1861 i 1864. La terrisseria era conegura com Cal Gerrer probablement perque la primera especialitat dels González era la de gerrers. Al 1985 plega la terrisseria per manca de descèndencia. Al 1923 fou de les primeres terrisseries que instal·leren l'energia elèctrica, al 1946 feren fer una màquina per a fabricar gibrells amb motlle de guix, al 1947 adquiriren la galetera d'amasar fang i al 1959 l'estec per fer torretes. | 41.5382100,1.8694400 | 405695 | 4599123 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48377-foto-08076-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48377-foto-08076-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48377-foto-08076-25-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-31 08:47 | |||||||||
| 48378 | Cal Gerrer (botiga) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gerrer-botiga | ' Cal Gerrer (botiga)'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. (2004): POUM d'Esparreguera. Catàleg de Béns a protegir. Ajuntament d'Esparreguera. | XVIII | Edifici de planta aixa i dos pisos amb coberta a dues vessants. A la façana que dona a una plaça es pot veure al primer pis una obertura rectangular, emmarcada amb carreus de pedra, amb un petit balcó i al segon pis tres obertures d'arc de mig punt formant una petita galeria. La façana principal té totes les obertures allindades. | 08076-26 | C/ Hospital, 32. | A la zona es coneixen diversos forns peró sembla que ser que el situat a la propietat podria ser el construit a l'anomenada casa pairal del Gonzalez (provinents de Calanda), familía que ràpidament va integrar-se a la vida d ela població, per exemple Anton González i Oliver 'el gerrer' va ser alcalde entre 1861 i 1864. La terrisseria era conegura com Cal Gerrer probablement perque la primera especialitat dels González era la de gerrers. Al 1985 plega la terrisseria per manca de descèndencia. | 41.5383200,1.8692300 | 405678 | 4599136 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48378-foto-08076-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48378-foto-08076-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48378-foto-08076-26-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-31 08:47 | |||||||||
| 48379 | Cal Pau Canterer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pau-canterer | ' Cal Pau Canterer'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. (2004): POUM d'Esparreguera. Catàleg de Béns a protegir. Ajuntament d'Esparreguera. PAULO, J; CREUS, J (1998): Terrissers i terrisseries d'Esparreguera, pp.89-92. | XVIII | Presenta deformacions i esquerdes als murs de tàpia. | Casa de grans dimensions, entre mitgeres, que consisteix en planta baixa i dos pisos. La porta principal consisteix en un gran arc punt de mig punt amb portes de fusta; en aquesta planta no trobem més obertures. En els pisos superiors trobem tres finestres rectangulars per planta sense cap tipus de decoració. La teulada és a dues vessants amb un perfil ràfec que sobresurt de la façana. | 08076-27 | C/ Ferran Puig, 27-29. | Al 1752 Josep Civil i Jaume Casas, en nom de la comunitat de preveres, compren a Pau Borrel un terreny per edificar la seva seu. S'especifica que s'ha de deixar un pas de 8 pams per al trànsit de persones i coses, aquest pas correspon al camí de Piera. Al 1767 la comunitat tenia dos casals construits. Al 1837 ja figura la terrisseria a nom de Rafel Soler. En 1855 era de Pau Canterer Claramunt (Pau Cantirer). Al 1908 el fill d'aquest ( Josep Soler) dona de baixa l'activitat, que no reemprendra fins al 1957 amb els germans Anton i Pere Rovira, i Joan Lozano. Es construeix un nou forn. Al 1988 mor Anton Rovira i ocupa el lloc el seu fill, Joan. Fa funcionar fins finals de la dècada del 90 del segle XX. | 41.5409900,1.8668900 | 405486 | 4599435 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48379-foto-08076-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48379-foto-08076-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48379-foto-08076-27-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-31 08:47 | ||||||||
| 48380 | Cal Pitangó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pitango | BACHS, E.; RUIZ DE MENDOZA, E. (1983): ' Hostal del Pitango'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. MASFERRER (2002): 'Cal Pitango'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. MORAN,J; PLADEVALL, A; RIERA, S. (1982): Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Fundació enciclopèdia catalana. Vol. VIII. El Barcelonès i el Baix Llobregat, Barcelona, pp.405. VALLS, O. (1961): La Vila d'Esparreguera i el seu terme, pp.198. | XVI-XVIII | Edifici amb forma de 'L', amb planta i pis, construït amb tapial. La porta d'entrada està formada per un gran arc escarser dovellat de pedra; a un costat trobem una espiera i a l'altre, dos finestrals. El primer pis presenta quatre balcons de fero forjat, seguint la linia d'un fris molt senzill que, a la vegada, separa les dues plantes. La construcció acaba amb un terrat rodejat per una barana d'arcs i trencada a intervals regulars per pilastres de pedra coronades de grans gerros, també de pedra. Per la part de darrera, té un guarda- rodes de tradició medieval. Quant a l'interior, a la planta baixa es troben un porxo, un pati de carruatges i les cuines. Al primer pis estaven els menjadors. | 08076-28 | C/ Cavallers, 34. | Antic hostal del Camí Ral que al segle XVIII-XIX tenia una porta d'accès al casc urbà. | 41.5378100,1.8714700 | 405864 | 4599077 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48380-foto-08076-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48380-foto-08076-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48380-foto-08076-28-3.jpg | Legal | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 95|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-31 08:47 | |||||||||
| 48381 | Cal Sant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sant | ' Cal Sant'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. (2004): POUM d'Esparreguera. Catàleg de Béns a protegir. Ajuntament d'Esparreguera. | XX | Edifici de planta baixa i dos pisos amb grans obertures a la façana principal. A la planta baixa hi ha una gran porta amb un pilar al mig que dona pas a una botiga. Als dos pisos superiors trobem tres obertures rectangulars per nivell; les del primer pis donen a un balcó corregut mentre que els del segon tenen una petita barana individual. Els diferents pisos estan separats per una motllura i unes mènsules aguanten el balcó i el ràfec de la teulada. | 08076-29 | Plaça Ajuntament,2 | A principis del segle XX el c/ Cavallers era l'entrada al poble, el c/ dels Arbres era conegut com el Camp del Colom i en ell, molts propietaris rics de cases de pagès hi varen tenir una casa, doncs era considerat un carrer de nivell social elevat (Can Vinyals, Can Fontimarc, Can Mata). D'altra banda, la Plaça de l'Ajuntament i la de l'Església eren punts de trobada pels vilatans. Al c/ Gran es situaven un gran nombre d'oficis: el manyà, el ferrer, el rellotger, el barber, l'ataconador, el baster, el bacallaner, el sastre, el cisteller i el forner. | 41.5390900,1.8705700 | 405791 | 4599220 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48381-foto-08076-29-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-31 08:47 | |||||||||
| 48382 | Cal Trempat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-trempat | LLIBRE MASIES (2004): POUM d'Esparreguera. Catàleg de Béns a protegir. Ajuntament d'Esparreguera. | XIX | Masoveria de planta rectangular amb coberta a dues vessants de teula aràbiga i amb el carener paral·lel a la façana. Els murs són de pedra lligada amb argamassa. Té dues plantes: baixa i pis. | 08076-30 | Via del Mil·lenari, 8. | De la masia que estava situada a la depressió que es trobava entre el bosquetó i l'antic carrer de sant jaume, a continuació de l'hort de la font (masia que estava situada on ara hi ha el camp de futbol), poca cosa en queda, ja que les seves terres s'havien vist molt reduïdes. Fa una mica més de deu anys que la mestressa de la masia, Carme Gomis, cedí part de les terres de la masia i la casa a l'Ajuntament. Llavors s'hi construí la piscina i les pistes de tennis, sent la masia restaurada per tal d'acollir serveis municipals. Fa uns 70 anys l'home que exercia de masover en aquesta masia tenia fama de ser molt alegre i fou a partir d'aquell moment que la masia s'anomenà també de Cal Trempat. | 41.5403400,1.8714400 | 405865 | 4599358 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48382-foto-08076-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48382-foto-08076-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48382-foto-08076-30-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-31 08:47 | |||||||||
| 48383 | Finestres de Ca la Teta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/finestres-de-ca-la-teta | MAURI,A (1982) ' Ca La Teta'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. | XVI | Parell de finestres emmarcades per un arc conopial de pedra amb una decoració floral al centre. Ambdós arcs estan rematats tant al seu vèrtex com als seus extrems per diferents elements decoratius vegetals i als extrems. La llinda és de forma còncava i als costats inferiors presenta unes columnetes en relleu. Estilísticament es pot dir que en conjunt es tracta d'una decoració de transició entre el gòtic i el renaixement. | 08076-31 | C/ Cavallers, 12-14. | Edifici d'obra popular on avui dia s'ubica un forn i habitatges. | 41.5385000,1.8709400 | 405821 | 4599154 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48383-foto-08076-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48383-foto-08076-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48383-foto-08076-31-3.jpg | Legal | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 95|94 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-31 08:47 | |||||||||
| 48384 | Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-8 | HURTADO, Víctor; MESTRE, Jesús; MISERACHS, Toni (1995): Atles d'Història de Catalunya. Edicions 62, Barcelona, p. 70 i 170. PAULO, J. (1995): La barca i altres mitjans de comunicació entre Esparreguera i Olesa. Ed. Josep Paulo, pp. 26-27. RIERA, Antoni (2003): 'La red viaria de la Corona Catalanoaragonesa en la Baja Edad Media', dins de Acta Historica et Archaelogica Mediaevalia, 23/24. Publicacions de la Universitat de Barcelona, pp.441-463. | XIV-XV | Abans del segle XVIII, el tram de Martorell a Igualada del Camí Ral passava per Masquefa i Capellades. No fou fins el 1761, amb Carles III, que es publicà el nou projecte de xarxa nacional de carreteres, mitjançant el qual el tram entre Martorell i Abrera va arribar al terme d'Esparreguera per la riera de Magarola; un cop travessat el curs d'aigua, s'enfilava després d'haver creuat la finca coneguda actualment pel nom d'El Maset, vers l'actual cementiri i, passant per la carretera que porta a aquest, arribava a la vila d'Esparreguera pel lloc anomenat El Castell. Anys després, aquest mateix camí segueix un altre traçat: travessava la riera de Magarola per sota mateix dels actuals ponts que porten el mateix nom, s'enfilava passant prop de can Llimona i, passant per l'actual restaurant La Tina, remuntava fins al pla de l'actual sector sud industrial i entrava a la vila pel carrer del Barri Font, que continuava portant el nom de Camí Ral fins al carrer de Sant Miquel. Aquest camí, sempre passant per fora de la muralla, continuava cap a can Sedó i cap a Monistrol. | 08076-32 | Carrer Cavallers | El Camí Ral que anava de Barcelona a Saragossa passant per Lleida apareix als documents a partir de l'Edat Mitjana, tot i que els camins medievals en general, i aquest cas en particular, seguien la xarxa de vies establerta ja en època romana. Al segle XII, l'usatge 'Camini et Stratae' establí que els camins públics eren de la potestat del rei. Ja a partir del segle XIII les constitucions donades a les corts per Pere II (1283), Alfons II (1289) i Jaume II (1299) asseguraven el lliure pas i el comerç pels camins que estaven sota la jurisdicció reial. El tràfic entre Barcelona i Lleida, un dels principals enclaus de comunicacions de tota la Corona Catalanoaragonesa durant la Baixa Edat Mitjana (segles XIV-XV), es canalitzava pel camí ral de Saragossa i per dues rutes alternatives: la primera remuntava el riu Llobregat fins a Manresa, travessava la Serralada Prelitoral per la Segarra, enfilava cap a Cervera i Tàrrega, i assolia Lleida per la plana de l'Urgell; la segona sortia del Barcelonès per l'eix del Llobregat, del qual seguia només un tram de 30 Km, entrava a la vall del riu Anoia per Martorell, passava per Igualada, travessava la Serralada Prelitoral pel Coll de la Penedella i s'unia, a Cervera, a la ruta anterior. Ambdues rutes van ser utilitzades bàsicament pel trànsit de mercaderies, pels correus ràpids i pel monarca en els seus desplaçaments urgents. El Camí Ral Barcelona-Saragossa era un camí de titularitat reial, molt segur, donat que les persones i mercaderies que hi circulaven estaven sota la protecció directa del monarca, qui exigia, a canvi, nombrosos impostos de pas. Ja en època moderna, la construcció de la carretera N-II es projectà, seguint el traçat d'aquest camí ral amb alguna variació, cap a l'any 1761, durant el regnat de Carles III, i finalitzaren les obres l'any 1802, amb una interrupció durant la guerra amb França (1793-95). L'any 1887 es construeix el pont de la riera Magarola per millorar el tram que travessa el llit de la dita riera i que comunicava Abrera amb Esparreguera i amb Collbató. | 41.5383100,1.8711800 | 405840 | 4599132 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48384-foto-08076-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48384-foto-08076-32-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 85 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-31 08:47 | |||||||||
| 48385 | Ca n'Àngel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nangel | BACHS, E.; RUIZ DE MENDOZA, E. (1983): ' Can Angel ( Mas Febrer de la Muntanya)'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. PAULO,J. (1989): Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera, pp.66. VALLS,O. (1961): La Vila d'Esparreguera i el seu terme, pp.365. | XVIII | Ca n'Àngel està format per dues construccions adossades i comunicades, orientades a sol ixent. La més antiga, del segle XVIII, consta de planta i pis. Té la porta d'entrada d'arc de mig punt dovellat, un rellotge de sol circular a la façana i un contrafort al xamfrà. La coberta és a dues aigües paral·leles a la façana, acabada en canalera. La construcció més recent, de començaments del segle XX, està formada per: planta baixa amb porxo, pis i golfes, amb galeria d'arcs. La galeria del primer pis es prolonga a costat i costat amb una balaustrada la qual, pel cantó esquerre, enllaça amb l'edifici antic. La coberta és a dues aigües paral·leles a la façana principal, malgrat que el cos de les galeries queda independent. El conjunt està trencat per un barri, amb dependencies aïllades, les quals fan de corrals. | 08076-33 | Camí a Can Roca | Antigament coneguda com a Mas Febrer de la muntanya. El 1561 Jaume Febrer era en el consell de la vila, i més endavant, l'any 1642, fou conseller de la vila Macià Febrer. El 1667 eren els propietaris els hereus del Mas Comelles, i el 1694 Joan Comelles, botiguer de Barcelona. Mort en Joan Francesc Comelles del Puig, administrà els bens Magnífic Bernat Gloria juntament amb la comunitat de preveres de l'església parroquial d'Esparreguera. A inicis del segle XX el posseïa el Dr. Sans de Sarrià. L'any 1934 la masia fou venuda per en Gil Ortega a la família Marimon. L'any 1863 apareix per primera vegada amb la denominació de Ca n'Àngel. | 41.5558200,1.8502800 | 404123 | 4601099 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48385-foto-08076-33-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-31 08:47 | |||||||||
| 48386 | Ca n'Estruc de la Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nestruc-de-la-riera | (2004): POUM d'Esparreguera. Catàleg de Béns a protegir. Ajuntament d'Esparreguera. ' Can Estruc de la Riera'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. PAULO, J. (1989): Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera, pp.70. VALLS, O. (1961): La vila i el terme d'Esparreguera. pp.370. | XVI | Masia tradicional format per diversos cossos. El cos principal consta de planta baixa i dos pisos i la coberta és a dues aigües. La façana està arrebossada i pintada de blanc. Les obertures, disposades de formar regular, són alineades. | 08076-34 | C-14114, camí de Ca n'Estruc de la Riera | Al segle XVI se'l coneixia com a Mas Bernardí, més tard pel mas Desmà o Ponsgrau. És a l'any 1767 quan pren el nom actual per distingir-lo del Cairat. Era el seu propietari Jaume Estruch i Valls. Fa uns cent anys Pau Estruch morí sense fills, però el nom del mas no s'ha perdut. | 41.5268300,1.8940900 | 407735 | 4597833 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48386-foto-08076-34-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-31 08:47 | |||||||||
| 48387 | Ca n'Estruc Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nestruc-vell | BACHS,E.; RUIZ DE MENDOZA, E. (1983): ' Can Estruc Vell ( Mas Jordà)'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. PAULO, J. (1989): Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera. VALLS, O (1961): La Vila d'Esparreguera i el seu terme, pp.373. | XV | Construcció de caràcter rural orientada al sol ponent. Formada per tres cossos: la masia en si, el cos central i la galeria. El primer, que és el més antic i construit en pedra, té planta baixa i un pis. A la façana principal, amb rellotge de sol, es troba la porta formada per un arc de mig punt dovellat; la part posterior té contraforts exteriors. La teulada és a dues aigües amb rafèc. El petit cos central serveix de nexe entre la vivenda i la galeria, la seva entrada la forma un arc de mig punt dovellat. La galeria, un additament posterior, és una construcció independent de la resta. La porta d'entrada és similar a les anteriors. Aquest edifici ha estat restaurat conservant l'èstil vell. | 08076-35 | Pista forestal de Ca n'Estruc del Cairat | Segons Bachs i Ruiz de Mendoza es tenen notícies per un document de que aquest edifici formava part de la donació que el comte Guillem va fer al Comte d'Esparreguera de les seves terres l'any 985. L'actual masia, però, té el seu origen en un mas del segle XV. Al segle XVII aquesta masia era coneguda com a Mas Jordà. | 41.5699800,1.8585200 | 404831 | 4602662 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48387-foto-08076-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48387-foto-08076-35-2.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 119|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-31 08:47 | |||||||||
| 48388 | Ca n'Estruc Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nestruc-nou | BACHS, E.;RUIZ DE MENDOZA, E. (1983): 'Can Estruc Nou ( Can estruc del Cairat)'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. PAULO, J. (1989): Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera, pp.70. VALLS, O. (1961): La vila d'Esparreguera i el seu terme. | XVIII | Casa de pagés orientada a sol ixent i construïda amb tapial, enblanquinat darrerament en la seva restauració. És de planta basilical i està formada per planta baixa, pis i golfes. La façana principal s'obre a un pati on es troben diferents dependencies, aquest te dues portes; la d'accès i la que condueix als camps i l'era. A cada una de les façanes hi ha un rellotge de sol en forma de petxina. La teulada és a dues aigües. | 08076-36 | Carretera de Santa Margarida del Cairat. | Anomenat Ca n'Estruc del Cairat per la seva situació sobre el pas del riu Llobregat i per distingir-lo de la casa més antiga però d'igual nom que es troba a prop de la riera Magarola. Ha esta una masia que durant la seva existència ha tingut diferents amos. Així a principis de segle XX fou adquirida pels monjos de Montserrat. Abans de l'any 1982 n'era la mestressa Maria Teresa que vengué aquesta propietat juntament amb Ca n'Estruc vell a tres co-propietaris: Josep Maria Palau, Joseph Ferrer i Joan Fidel. | 41.5723100,1.8613700 | 405072 | 4602918 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48388-foto-08076-36-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-31 08:47 | |||||||||
| 48389 | Can Cardús Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cardus-vell | PAULO, J. (1989): Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera, pp. 67. | XVI-XVIII | La casa està en total estat de ruïna i el que queda està envaït per la vegetació. | Tot i que el conjunt d'estructures que encara es conserven estan molt malmeses, pràcticament enrunades i cobertes quasi totalment per la vegetació, s'observen restes de murs, els quals presenten un parament de maçoneria a base de blocs de pedra lligats amb morter de calç. Tanmateix, la majoria d'estructures s'aprecien difícilment entre la vegetació i es conserven a nivell de planta. | 08076-37 | Camí del torrent de Can Cardús. | Segons J. Paulo, molt antiga era la casa de Can Cardús Vell. En el segle X formava part del Consell de la Vila en Salvador Cardús. | 41.5428700,1.8316600 | 402551 | 4599683 | 08076 | Esparreguera | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48389-foto-08076-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48389-foto-08076-37-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-31 08:47 | ||||||||
| 48390 | Can Cardús Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cardus-nou | PAULO, J. (1989): Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera, pp. 67. | XIX | Masia de planta rectangular amb coberta a dues vessants de teula aràbiga i amb el carener perpendicular a la façana. Els murs són de còdols de riu lligats amb morter de calç. Té tres plantes: baixa, pis i golfes. | 08076-38 | Urbanització Mas d'en Gall. | A mitjans del segle XIX al trobar-se l'antic mas de Can Cardús Vell en un estat ruïnós, passà a viure al nou mas el masover de Can Cardús Vell. | 41.5379400,1.8281100 | 402247 | 4599139 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48390-foto-08076-38-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-31 08:47 | |||||||||
| 48391 | Can Castells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-castells-0 | BACHS, E.; RUIZ DE MENDOZA, E. (1983): 'Casa Castells'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. VALLS, O. (1961): La Vila d'Esparreguera i el seu terme, pp.103. | XIX | Casa pairal construïda amb tapial, de planta baixa i dos pisos. Cal destacar a la façana, restaurada al segle XIX, el portal d'entrada formada per un arc relaçat i dovellat; a la clau està escolpit un escut amb forma de rosetó. El primer pis, té quatre balconades amb les baranes de ferro forjat i els sota- balcons enrajolats, formant diferents motius. Una d'aquestes balconades va escapçar part de l'arc i l'escut de l'entrada Al segon pis hi ha quatre balcons més reduïts amb un ull de bou cec a sobre. La teulada és a dues aigües, rematada amb una canalera de ceràmica verda. Quant al seu interior, cal esmentar l'enrajolat de la cuina i un llit d'èstil barroc. | 08076-39 | Carretera de Can Paloma | Els Castells foren una dinastia de notaris del segle XVI i XVII. El 1592, el notari Castells assistí a la inauguració de la Basílica de Montserrat per aixecar-ne acta. Els propietaris posteriors hi fabricaren el licor de Montserrat. Posteriorment passà a mans de l'Abadia de Montserrat que hi instal·là el noviciat (1893) i continuà l'elaboració de licor amb fòrmula diferent (Aromes de Montserrat), mentre que el propietari del licor originari es reservava la fòrmula i en seguia l'elaboració pel seu compte. L'any 1667 figura com propietari Joan Castells del Mas, cognom que perdura fins a darreries del segle XVIII. | 41.5612200,1.8724000 | 405975 | 4601675 | 1844 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48391-foto-08076-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48391-foto-08076-39-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-31 08:47 | ||||||||
| 48392 | Can Comelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-comelles | BACHS, E.; RUIZ DE MENDOZA, E. (1983): ' Can Comelles'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. VALLS, O. (1961): La Vila d'Esparreguera i el seu terme, pp.366. PAULO, J. (1989): Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera, pp.69. | XIV-XV | Casa senyorívola, formada per diverses edificacions i una capella, construïda amb maó i orientada al sol ixent. La part més antiga, feta amb tapial, correspon a l'actual celler i conserva arcs gòtics apuntats. El bloc principal, de planta rectangular, i torre mirador adossada, consta de planta baixa i dos pisos. La façana principal té un porxo a l'entrada i les obertures amb reixes de ferro forjat. La coberta es plana amb barana abalaustrada. L'interior, on s'ha de destacar la barana de fusta de l'escalinata, presenta elements renaixentistes i barrocs. El pati, a finals del segle passat, es convertí en jardí amb escultures d'èstil italià, pergoles, brolladors i passeigs. Aquí es troba la capella. | 08076-40 | C/ Camí de Can Comelles. | Ja existia el 1350 amb el nom del mas d'en Pi. El 1750 Joan Francesc Comelles establí que una part del producte de la finca havia de donar-se a la parròquia per a culte i per a les intencions de la família. Cada dia es deia una missa conventual per als Comelles. Enacara actualment la parròquia rep uns cèntims d'aquesta deixa. Quan el 1587 es col·locà la primera pedra, el rector era un Comelles i quan es consagrà, el 1612, el rector era un nebot dels Comelles. A Can Comelles s'hi ha hostatjat reis i reines quan anaven a Montserrat. A canvi del dret de recollir aigua de la serralada, l'amo de Can Comelles oferí a l'Ajuntament l'avantatge d'obrir els seus jardins i el passeig dels boixos perquè els esparreguerins s'hi poguessin passejar. Des del segle XV fins al segle XVIII, aquesta casa la posseïren en linia directa, els descendents del fundador de la casa pairal. Més tard, l'administració del béns passà a la comunitat de preveres de l'església parroquial d'Esparreguera. | 41.5481400,1.8644500 | 405293 | 4600231 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48392-foto-08076-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48392-foto-08076-40-2.jpg | Legal | Renaixement|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 95|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-31 08:47 | |||||||||
| 48393 | Can Cordelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cordelles | 'Masia Cordelles'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. PAULO, J. (1989): Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera, pp.69. | XVI-XVIII | Masia de planta rectangular amb coberta a dues vessants de teula aràbiga i amb el carener paral·lel a la façana. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç. L'obertura de la porta és un arc de mig punt adovellat. Avui dia tota la casa està arrebossada i enlluïda. Té tres plantes: baixa, pis i golfes. | 08076-41 | C/ Hortes | Sembla ser que Can Cordelles fou construïda al segle X, si bé, segons J. Paulo, segurament en els seus fonaments hi trobaríem restes romanes de la que fou casa de la Gorgonçana, anomenada així fins al segle XVI. El senyor Joan Cordelles, l'any 1575, formava part del Consell de la Vila. A mitjan segle XVIII en Miquel Joan Magarola i de Ciiurans, membre de la molt important casa dels Magarola afincada a la nostra vila, obté el títol de marqués de Cordelles. Per aquell temps la casa Cordelles passa a ser del noble senyor Antoni de Vilena i, més tard, dels marquesos de Fontcuberta. | 41.5399200,1.8765100 | 406287 | 4599305 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48393-foto-08076-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48393-foto-08076-41-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-31 08:47 | |||||||||
| 48394 | Can Cortadelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cortadelles | 'Can Cortadelles'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. PAULO SÀBAT, J. (1997): La primitiva església de Santa Eulàlia. La casa de Salvador Cortadelles. El Fossar Vell. El Fossar Nou. L'Hospital. El tint del carrer d'en Volta. Manuscrit inèdit. SALES, J. (1997): Seguiment arqueològic al solar de Can Cortadelles, Esparreguera, Baix Llobregat. | XV-XVIII | L'any 1997 es realitzà un seguiment arqueològic al solar de Can Cortadelles, situat a pocs metres de l'església nova de Santa Eulàlia, construïda al segle XVI, prèviament als treballs pavimentació per tal d'utilitzar-lo com a aparcament. La intervenció arqueològica fou motivada pel coneixement de documentació escrita referent a la topografia de l'entorn de l'actual església de Santa Eulàlia, la qual evidencia la possible existència de diferents estructures d'època medieval i moderna en aquest lloc: una església medieval amb el seu corresponent fossar, un tint, etc. Durant els treballs es posà al descobert un mur d'una llargada mínima de 10,5 m, amb una amplada de 35 cm. Les característiques constructives d'aquest mur, fet amb pedra petita i irregular lligada amb calç, no van permetre atribuir-lo a una edificació de tipus sumptuós, com per exemple l'església vella que surt referenciada a la documentació antiga. L'estructura és datable entre els segles XV-XVI. A uns 30 cm per sobre d'aquest mur es documentà una bossada argilosa amb presència de material arqueològic i sense cap connexió estratigràfica amb les estructures descrites. Finalment, també es documentà un altre mur perpendicular al primer, amb el qual formava la cantonada d'un gran recinte, aparentment sense cap funcionalitat concreta. Així doncs, ambdós murs permeteren documentar part d'un gran recinte que amb tota probabilitat no tindria cap tipus de coberta. Tot i que es va descartar que es pogués tractar de l'església vella que surt referenciada a la documentació escrita, no seria estrany pensar que siguin els murs de tancament i delimitació del fossar vell. Aquesta hipòtesi portaria fins a la lògica deducció de que l'església vella de Santa Eulàlia s'ha de trobar just al costat del fossar, possiblement al costat oest, segons es desprén de la posició dels murs documentats. | 08076-42 | C/ Gran, 24 | Existeix un plànol de la zona anterior al 1855 on s'observa l'existència d'una primitiva església en l'actual emplaçament de Can Cortadelles, església que coexistiria amb l'actual de Santa Eulàlia. Aquest antic edifici tindria unes dimensions menors a la de Santa Eulàlia i disposaria d'un fossar propi, que en el plànol surt esmentat com a 'Fossar Vell'. Un capbreu del 1604 assenyala explícitament la coexistència de l'actual església de Santa Eulàlia, construïda al segle XVI, amb una de més antiga, avui desapareguda, que tenia un campanar de torre. | 41.5406200,1.8684400 | 405615 | 4599392 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48394-foto-08076-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48394-foto-08076-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48394-foto-08076-42-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | Ubicació del material: Servei d'Atenció als Museus de Pedret (Girona). | 94|85 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-31 08:47 | ||||||||
| 48395 | Can Fontimarc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fontimarc | ' Can Fontimarc'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. | XX | Edifici entre mitgeres de planta baixa i dos pisos. A la planta bixa es troba la porta d'entrada d'arc escarser amb dovella i una finestra allindada a la dreta. A cada pis hi ha dos balcons amb una obertura rectangular. La façana està coronada per una cornisa i la teulada és a dues vessants. | 08076-43 | C/ Arbres, 41. | 41.5402200,1.8676900 | 405552 | 4599348 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48395-foto-08076-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48395-foto-08076-43-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-31 08:47 | ||||||||||
| 48396 | Can Golart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-golart | ' Can Golart'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. PAULO, J. (1989): Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera, pp.72. VALLS, O. (1961): La vila i el terme d'Esparreguera, pp.378. | XVI | En estat d'abandó. | Masia composta per més d'un cos, cadascun d'una alçada diferent. Es troben teulades a una i dues vessants, totes amb teula àrab. Degut a que es troba abandonada té moltes obertures tapiades. | 08076-44 | Camí de Can Golart. | És un dels masos més antics d'Esparreguera i es té constància d'ell des de l'any 1512, quan era el propietari Valentí Golart. L'any 1759 consta com a propietari en Josep Carreras de Pierola i al segle XX, la familia Llor. | 41.5353100,1.8550000 | 404486 | 4598817 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48396-foto-08076-44-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-31 08:47 | ||||||||
| 48397 | Can Mata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mata | ' Can Mata'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. | XIX | Casa senyorial amb porxada al darrere i jardí. L'edifici consta de planta baixa, dos pisos i golfes. Cada planta està separada per una motllura i una cornisa corona l'edifici. La façana principal té una sèrie de grans obertures distribuïdes de forma regular, totes tenen una motllura que les ressegueix i les del primer i segon pis donen a un balcó individual. La coberta és a quatre aigües. | 08076-45 | C/ Arbres, 27. | A principis del segle XX el c/ Cavallers era l'entrada al poble, el c/ dels Arbres era conegut com el Camp del Colom i en ell, molts propietaris rics de cases de pagès hi varen tenir una casa, doncs era considerat un carrer de nivell social elevat (Can Vinyals, Can Fontimarc, Can Mata). D'altra banda, la Plaça de l'Ajuntament i la de l'Església eren punts de trobada pels vilatans. Al c/ Gran es situaven un gran nombre d'oficis: el manyà, el ferrer, el rellotger, el barber, l'ataconador, el baster, el bacallaner, el sastre, el cisteller i el forner. | 41.5397200,1.8679400 | 405572 | 4599293 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48397-foto-08076-45-1.jpg | Legal | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 102 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-31 08:47 | |||||||||
| 48398 | Can Mossèn Casimiro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mossen-casimiro | BACHS, E.; RUIZ DE MENDOZA, E. (1983): ' Can Mossèn Casimiro'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. MORAN, J.; PLADEVALL, A.; RIERA, S. (1982): Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Fundació enciclopèdia catalana. Vol. VIII. El Barcelonès i el Baix Llobregat, Barcelona , pp.405. | XVI | Edifici de tapia amb tres plantes i façana de reminiscències gòtiques en pedra. A la planta baixa subsisteix un portal autèntic amb la data a la llinda i a sobre te una espina. A la primera planta hi ha quatre finestres cornupials i un finestral d'estil gòtic amb dues columnes originals i arcs lobulats. A les golfes hi ha tres grups de tres finestres i dues finestres individuals. La teulada és a dues aigües i acaba amb un ràfec de fusta sostingut per permòdols de pedra. A la façana posterior hi ha finestres gòtiques reconstruïdes. La façana principal presenta dues pedres tallades formant una espècie de capitells. | 08076-46 | C/ Bruc,1. | Es coneix documentalment que aquesta casa ja estaba construïda abans de que es formés la vila d'Esparreguera, sent anterior a l'església. | 41.5430400,1.8655100 | 405374 | 4599664 | 1580 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48398-foto-08076-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48398-foto-08076-46-2.jpg | Legal | Modern|Renaixement|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 94|95|93 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-31 08:47 | ||||||||
| 48399 | Can Paloma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-paloma | PAULO, J. (1989): Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera, pp.75. | XVII | Masia de planta rectangular amb coberta a dues vessants de teula aràbiga i amb el carener perpendicular a la façana. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç. L'obertura de la porta és un arc de mig punt adovellat i les finestres estan totes allindades amb pedra. Té tres plantes: baixa, pis i golfes. | 08076-47 | Carretera C-55. | Masia anterior al 1500, malgrat el canvis de propietaris ha substistit el nom. A la primera meitat del segle XIV era aquesta casa va ser anomenada el mas Rosselló o Sa Planca Jussà (La Palanca Baixa), pel fet de ser emplaçada al coll que porta aquest nom. L'any 1627 Jacint Paloma exercia el càrrec de jurat de la vila. El 1890 un altre membre de la família Paloma era anomenat lo Hermitanet pel fet d'estar encarregat de la propera ermita de Santa Margarida. Aquest costum ha arribat fins ara ja que els actuals masovers de Can Paloma són els que tenen la clau de l'ermita. Des de principis de segle XX ha estat propietària de la masia la família Deu. Abans era propietària la família Pedroses. | 41.5680200,1.8716400 | 405922 | 4602430 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48399-foto-08076-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48399-foto-08076-47-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-31 08:47 | |||||||||
| 48400 | Can Parent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-parent | PAULO, J. (1989): Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera, pp.76. | XIX-XX | Masia de planta rectangular amb coberta a dues vessants de teula aràbiga i amb el carener perpendicular a la façana. Els murs són de tàpia i estan assentats sobre un sòcol de pedra (còdols de riu lligats amb morter de calç). L'obertura de la porta és un arc de mig punt adovellat. Avui dia tota la casa està arrebossada i enlluïda. Té tres plantes: baixa, pis i golfes. | 08076-48 | Riera de Pierola. | Fins l'any 1941 en foren amos els Parent. A més del conreu, a temporades es dedicaren a la fabricació de draps i borres. | 41.5255800,1.8407900 | 403286 | 4597753 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48400-foto-08076-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48400-foto-08076-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48400-foto-08076-48-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-31 08:47 | |||||||||
| 48401 | Can Pasqual | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pasqual-0 | BACHS, E.; RUIZ DE MENDOZA, E. (1983): ' Can Pasqual'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. VALLS, O. (1961): La Vila d'Esparreguera i el seu terme, pp.111. | XV-XIX | Rehabilitat l'any 1997. | Edifici senyorívol, de planta baixa, pis i golfes, construït amb tapial. La seva ornamentació, de pedra utilitza elements de l'arquitectura clàssica. A la façana destaca la porta d'accès, formada per un arc escarser doblat. El primer pis, separat de la planta baixa per un fris decorat amb petites rosetes i acabat amb un motiu vegetal, té quatre balcons coronats per frontons, a sota dels quals apareix també una decoració de tipus vegetal. Cada un d'aquests balcons es correspon amb una finestra al darrer pis, les quals se separen per pilastres estriades i rematades per capitells d'estil jònic. El conjunt de l'edifici queda emmarcat lateralment i a partir del primer pis, per una filera d'almohadillats, els quals són imitats pel parament de la resta de la façana. La teulada, és a dues aigües, parale.les a la façana principal, i té raféc. L'interior apareix ornamentat amb pilastres, escuts d'armes de pedra, etc. Denonten el carácter clàssic. | 08076-49 | C/ Cavallers, 26. | Mansió senyorívola del segle XVI que patí una important reforma al 1896. Es tenen notícies de que a la casa es varen allotjar Alfons XIII i un ministre d'estat. | 41.5381000,1.8712400 | 405845 | 4599109 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48401-foto-08076-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48401-foto-08076-49-2.jpg | Legal | Modern|Renaixement|Contemporani|Neoclàssic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | Pere Puig | 94|95|98|99|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-31 08:47 | |||||||
| 48402 | Can Rial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rial | <p>PAULO, J. (1989): Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera, pp.76. VALLS, O. (1961): La vila i el terme d'Esparreguera, pp.379.</p> | XVI-XVII | <p>Casa composta per diferents cossos amb planta baixa, un pis i golfes. Les obertures són allindades i les cobertes a dues aigües. Rellotge de sol de 1614, restaurat al 1975.</p> | 08076-50 | Av. Rafael Casanovas, 17. | <p>El 1575 en Miquel Rial figura com a Conseller de la Vila.</p> | 41.5249300,1.8603900 | 404921 | 4597659 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48402-50.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-03-14 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-31 08:47 | |||||||
| 48403 | Can Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roca-3 | ' Can Roca'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. PAULO, J. (1989): Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera, pp.77. | XIX-XX | Antiga masia conformada per diferents cossos al voltant d'un pati central. De la masia només queden les cavallerisses i les dependencies. | 08076-51 | Camí de Can Sant Joan. | Masia que formà part de l'antic patrimoni de Can Comelles. Va anar a parar a mans d'un banquer afincat a Madrid, Gaspar Remisa, que tenia coma a home de confiança en Bonavnetura Carles Aribau. Aquest propietari transformà la casa en el casal que es conserva. Carles Aribau hi passava temporades de vacances. | 41.5537400,1.8596000 | 404897 | 4600858 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48403-foto-08076-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48403-foto-08076-51-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-31 08:47 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 135,47 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.