Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
48353 | Aigües termals sulfurades de la Puda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aigues-termals-sulfurades-de-la-puda | <p>(2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit.</p> | <p>Les aigües sulfúrico-sòdiques del balneari de La Puda surten, encara avui dia, de cinc fonts que brollen a una temperatura d'entre 25 i 35ºC. Aquestes aigües provenen de diverses mines que sorgeixen degut al conjunt de falles existents a la zona. Aporten un cabal de 2'5 x 106 l/dia, i estan compostes de sulfur sòdic, sulfats i bicarbonats. Totes aquestes aigües van a parar directament al riu Llobregat. Les fonts d'aigua sulfurosa com aquesta solen ser anomenades popularment 'fonts pudents o pudentes', d'aquí en deriva el nom de 'La Puda' que rebé el balneari que s'edificà en l'indret on sorgeixen aquestes fonts d'aigües sulfuroses naturals.</p> | 08076-1 | La Puda | <p>Al lloc on brollaven les fonts es construí el Balneari al 1870. Fou ampliat diverses vegades fins 1890 i patí importants perjudicis amb els aiguats del 1971, arrel dels quals quedà definitivament abandonat.</p> | 41.5707300,1.8757200 | 406266 | 4602727 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48353-foto-08076-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48353-foto-08076-1-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | Inexistent | 2022-12-30 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 2153 | 5.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||||
48355 | Alzina del camí de Ca n'Àngel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-cami-de-ca-nangel | (1997): Càtaleg d'arbres d'interès local. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. | XIX | Alzina ('Quercus ilex') d'una alçada de 15 metres, amb una volta de canó de 2,20 m i una capçada (diàmetre) aproximada entre 10 metres. Arbre de flors reduïdees, sense pètals, unisexuals, les masculines reunides en inflorescències pendulars anomenades aments i les femenines solitàries o en grups de 2 a 3. La forma d'aquestes flors ja deixa entreveure (com a Pins i Xipre) el seu caràcter anemòfil, és a dir, que el seu pol·len és trasparent pel vent i no pels insectes. Es tracta de plantes monoiques, les flors masculines i femenines es troben branques separades però no conviuen al mateix arbre. Les seves fulles són simples, alternes, perennes, coriàcies, lanceolades, amb un marge enter, dentat o gairebé espinós, d'un verd fosc a l'anvers i recobertes d'una borra grisosa al revers. El seu fruit és molt característic, una núcula ( fruit sec amb una sola llavor) revestida a la seva base per un involucre lignificat recobert d'esquames anomenat cúpula. Tot el conjunt és el conegut aglà. És un arbre corpulent, de fins a 20 m. d'alçada, de creixement lent, fusta dura i amb nusos, útil per a fer mànecs d'eines i antigament usada per a fer carbó. | 08076-3 | Cami de 'Ca n'Àngel' | Edat estimada 150 anys. Cal esmentar que l'alzina formava antigament els boscos de la zona on ens trobem, però va ser substituida per l'home que hi va plantar el Pi, molt més ràpid en el seu creixement i per tant més explotable, però per contra molt més brut alhora de formar boscos i mol menys resistent al foc. | 41.5555500,1.8485000 | 403974 | 4601072 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||||||
48356 | Anagrama del gremi de paletes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/anagrama-del-gremi-de-paletes | <p>BACHS, E.; RUIZ DE MENDOZA, E. (1983): 'Anagrama del gremi de paletes'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. COLDSTREAM, N. (1998): Artesanos medievales, constructores y escultores. www.enciclopèdia catalana.cat</p> | XVIII | <p>Any 1734. Dintell de porta. Anagrama de forma quadrada i fet en pedra, que es troba a la portalada de la casa on tingueren lloc les reunions de gremi de paletes de la vila. En ell apareix, dins d'un oval, la data de la seva construcció, feta en relleu, a sota els atributs de l'ofici esculpits: la maceta, l'escaire i la paleta. La maceta és una eina per desvastar i lligada al treball de la pedra, l'escaire són instruments necessaris pel treball de la pedra per preparar el carreus, es poden fabricar de ferro i fusta.</p> | 08076-4 | C/Ferran Puig, 7 | <p>Els gremis són corporacions professionals de menestrals, obligatoria, exclusiva i privilegiada, reconeguda oficialment pels poders públics, municipals o reials. Fou un element característic de la societat estamentària des del s XIII fins al XIX, que conserva els trets bàsics sota una pluralitat de formes i terminologies (oficis, col·legis, confraries, etc). El sistema gremial fou un fenomen essencialment urbà. L'origen es relacionat amb el desenvolupament de l'autonomia municipal i la revifalla del comerç i de l'artesania. El gremi de paletes agrupava als professionals lligats a l mon de la construcció, tant d'edificis civils com religiosos, i que es dividia en diverses categories en funció de l'experiencia.</p> | 41.5405800,1.8673600 | 405525 | 4599389 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2019-12-18 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||||||
48358 | Aplec de Santa Margarida del Cairat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-santa-margarida-del-cairat | (2006): Anuari d'Esparreguera '06. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament d'Esparreguera. CER(2003): Esglésies i capelles d'Esparreguera. Ajuntament d'Esparreguera, p.11. | XX | El Col·lectiu Esparreguerí de Recerques i la parròquia de Santa Eulàlia, amb la col·laboració de la Regidoria de Cultura, organitzen aquest aplec al mes de juliol. Després d'una missa, els assistents gaudeixen de la música d'una banda que interpreta música catalana. La primera edició es va realitzar l'any 1999. | 08076-6 | Santa Margarida del Cairat | La primera notícia coneguda de Santa Margarida del cairat se situa a l'any 1367, quan Ramon Rovirola i la seva muller s'ofereixen a Déu en ' la capella de Santa Margarida de Çaplancha'. Per la seva tipologia correspon a un edifici de la segona meitat del segle IX. Cal recordar que és vora Montserrat i de la zona del Bagés que fou repoblada en temps del Comte Guifré el Pilós. | 41.5679000,1.8661800 | 405466 | 4602423 | 1999 | 08076 | Esparreguera | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||||
48365 | Balma de la Riera de Masquefa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-riera-de-masquefa | (2004): POUM d'Esparreguera. Catàleg de Béns a protegir. Ajuntament d'Esparreguera. | La riera de Masquefa és una subconca de la riera de Magarola. La conca de drenatge d'aquesta s'estén per l'est de la comarca de l'Anoia i el nord-est del Baix Llobregat. La superfície total és de 97,76 Km2. La riera s'uneix al Llobregat a una altitud de 120 m s.n.m.. Aquests cursos d'aigua que formen la conca presenten un pendent mig elevat, especialment el torrent Mal (Masquefa 2,38%, Pierola 2,8% i torrent Mal 3,8%). | 08076-13 | Riera de Masquefa. | Antigament, quan hi havia aigua, la gent s'hi banyava. També es feia servir per guardar ramats de bestiar. | 41.5168100,1.8633400 | 405155 | 4596754 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48365-foto-08076-13-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||||||
48367 | Balmes de Can Tobella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balmes-de-can-tobella | VILA, G. (2003): Carta Arqueològica del Municipi d'Esparreguera. Ajuntament d'Esparreguera, inèdita. | D'aquest conjunt destaquem dues balmes, una de les quals es troba entre dos camins, un que va a Can Tobella i l'altre en direcció al Pla de les Bruixes. Com a referència tenim un gran bloc de pedra tosca aïllat al costat esquerre del camí, a partir del qual cal baixar en direcció a Can Tobella una vintena de metres fins a la Balma. Un cop arribats observem que hi ha un sender que vé de la direcció esmentada, força fresat i sovintejat per escaladors que han utilitzat la balma com a lloc de refugi puntual, fins i tot hi ha un matalàs, a sota i una tanca de fusta que delimita l'esplanada de la balma. En ella hi ha un rètol que indica la zona d'escalada propera. L'altra balma es troba al nord i és visible des de la primera balma, a una distància aproximada d'uns 120 m. Ambdues es troben en el costat esquerre de la torrentera situada davant del Tossal Rodó. | 08076-15 | Camí de la Puda a Can Tobella. | No han estat esmentades per la bibliografia com a positives arqueològicament però la seva ubicació ben coneguda pels esparreguerins n'han fet suposar el seu potencial. Ha estate smentada sempre encara que de passada quan es fa referència a les coves i balmes del terme d'Esparreguera. | 41.5778400,1.8712000 | 405899 | 4603521 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48367-foto-08076-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48367-foto-08076-15-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||||||
48418 | Cedre de Can Comelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cedre-de-can-comelles | (1997): Càtaleg d'arbres d'interès local. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. | XX | Cedre ('cedrus libani') de 12 metres d'alçària, amb una volta de canó de 2,25 m i una capçada de 18 m de diàmetre. Es tracta d'un arbre de branques molt llargues, quasi horitzontals, i de fulles agrupades en fascicles. No acostuma a crèixer de forma espontània. | 08076-66 | Can Comelles | Edat estimada de 80 anys. | 41.5478600,1.8642500 | 405276 | 4600200 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | Edat estimada de 80 anys. | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||||
48425 | Cova del Senecó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-seneco | (2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. | Està constituïda per una àmplia cavitat, la qual compta amb estalactites ni estalagmites. El tipus de roca és calcari. | 08076-73 | Serra dels Gatells | 41.5599500,1.8501000 | 404114 | 4601558 | 08076 | Esparreguera | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | Actualment no s'ha pogut tornar a localitzar degut a la regeneració forestal que s'està produint després de l'incendi de 1994. | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||||||
48427 | Coves del Prim | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coves-del-prim | <p>(2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit.</p> | <p>Aquestes coves estan situades molt properament a la masia de Can Tobella, per l'accés de la pista forestal que va en direcció est-oest. Malgrat aquestes coves són de reduïdes dimensions, destaquen per la seva peculiaritat. Presenten un bon estat de conservació, ja que són poc conegudes per la població d'Esparreguera i estan situades lluny de les àrees urbanitzades.</p> | 08076-75 | Camí de Can Tobella. | 41.5769617,1.8720746 | 405971 | 4603423 | 08076 | Esparreguera | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | S'hi accedeix fent ràpel. | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||||||
48442 | Falla inversa del Paleozoic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/falla-inversa-del-paleozoic | <p>(2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit.</p> | <p>La falla inversa del Paleozoic disposa els materials de l'Era Primària per damunt dels materials vermells de l'Era Secundària. Una falla inversa es caracteritza perquè els materials o bloc superior llisca o s'aixeca respecte l'inferior degut als esforços o compressions que realitzen entre ells. Aquesta falla s'estén des de la Bramona fins a Can Vinyals i arriba fins al sud de la Serra de Rubió, amb una longitud de 1250 m. Els materials de l'Era Primària són esquists, mentre que els de la Secundària són gresos del Buntsandstein. L'angle de cabussament varia entre 140/30 i 152/20. Aquesta falla presenta un interès científic i didàctic a nivell universitari, ja que permet identificar els primers processos de deformació que es varen donar a la zona durant l'orogènia Hercínica i posteriorment Alpina. A l'estar situada en un entorn forestal, presenta un estat de conservació bo.</p> | 08076-90 | Camí de la Bramona. | 41.5517900,1.8620100 | 405095 | 4600639 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Científic | 2022-12-30 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 1792 | 5.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||||||||
48446 | Font de Can Golart o del Lleó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-golart-o-del-lleo | <p>(2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. ' Can Golart'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. PAULO, J. (1989): Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera, pp.72. VALLS, O. (1961): La vila i el terme d'Esparreguera, pp.378.</p> | Ha patit molts atacs vandàlics. | <p>Font amb frontal de pedra amb un cap de lleó esculpit de la boca del qual surt l'aigua.</p> | 08076-94 | Torrent de Can Golart | <p>Can Golart és un dels masos més antics d'Esparreguera i es té constància d'ell des de l'any 1512, quan era el propietari Valentí Golart. L'any 1759 consta com a propietari en Josep Carreras de Pierola i al segle XX, la familia Llor.</p> | 41.5342900,1.8554500 | 404522 | 4598703 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48446-foto-08076-94-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-30 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 47 | 1.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||
48447 | Font-safareig de Can Tobella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-safareig-de-can-tobella | <p>(2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. ' Can Tobella'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. PAULO, J. (1989): Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera, pp.79. VALLS, O. (1961): La vila i el terme d'Esparreguera, pp.380.</p> | <p>Es tracta d'una estructura quadrangular bastida amb pedra i maons lligats amb morter de calç, avui dia en desús i practicament coberta per la vegetació. Encara hi raja aigua.</p> | 08076-95 | Can Tobella | <p>Segons un manuscrit de donació, datat al 19 de setembre de l'any 985, retrobat fa poc a l'Arxiu Capitular de Vic, cal pensar que Can Tobella és la masia més antiga del terme. Sempre ha estat propietat de la mateixa família, fet insòlit aquí i sembla ser que també a la resta de Catalunya. Entre les restauracions que ha sofert la mes important fou la de l'any 1793. Durant la guerra carlista els seus espessos boscos serviren de refugi i amagatall als combatents d'ambdós bàndols. Les terres de Can Tobella sempre han estat un lloc de trobades, d'aplecs i d'altres actes de reunió. Aixa, per exemple, pels volts del segon dilluns de pasqua cada any es reunien unes 500 persones d'Olesa de Montserrat. També, i abans de la guerra civil del 36, eren normals les trobades a Can Tobella de grups polítics. Durant la guerra civil la masia va sofrir bastants desperfectes de mans de grups incontrolats d'Olesa i Monistrol, sent cremada la capella. Al segle XX hi vivien cinc famílies de masovers a mes de la Família Tobella.</p> | 41.5766700,1.8700200 | 405799 | 4603393 | 08076 | Esparreguera | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-12-30 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||||||
48449 | Font d'en Pemán o de l'ermità | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-den-peman-o-de-lermita | <p>(2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit.</p> | XX | <p>Composta d'un receptacle d'obra reconstruït que s'inaugurà originalment l'any 1929. Surt amb una temperatura de 12 graus.Mai s'ha vist eixuta.</p> | 08076-97 | Torrent de Sant Salvador de les Espases. | <p>Batejada com Font de l'Ermità en honor a un dels antics ermitans que en tingué cura entre 1872 i 1879. Fou construida l'any 1929.</p> | 41.5776000,1.8805000 | 406674 | 4603484 | 1929 | 08076 | Esparreguera | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2022-12-30 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||||
48450 | Font de l'ermita de Sant Salvador de les Espases. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lermita-de-sant-salvador-de-les-espases | <p>(2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. CATALÀ, P. (1983): ' Castell de Les Espases'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. CER (2003): Esglésies i capelles d'Esparreguera. pp.7.</p> | Destruïda per una avinguda d'aigua. | <p>Estava urbanitzada però una avinguda d'aigua la malmeté. Surt a una temperatura de 15 graus.</p> | 08076-98 | Sant Salvador de les Espases. | <p>La capella de Sant salvador de les Espases formava part del Castell de les Espases i encara que no es coneix l'any de consagració aquest s'ha de situar durant el segle X. Podria haver estat fundada pel monestir de Montserrat en temps del prior Jaume de Vivers, entorn l'any 1351, quan va adquirir els castells d'Esparreguera i el de les Espases.</p> | 41.5790300,1.8842100 | 406986 | 4603639 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-12-30 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||||||
48451 | Font del Torrent Mal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-torrent-mal | <p>VALLS, O. (1961): La vila d'Esparreguera i el seu terme, pp. 234.</p> | Ha patit diversos atacs vandàlics. | <p>Font amb frontal bastit amb pedra i maons lligats amb morter de calç. L'aigua no és apta pel consum humà.</p> | 08076-99 | Torrent Mal | <p>Abans coneguda per la ' Font Vella'. L'any 1574 apareix amb el nom de Font de Silvestre Pi.</p> | 41.5383200,1.8654700 | 405364 | 4599140 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48451-foto-08076-99-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-12-30 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 47 | 1.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||
48453 | Geòtop de les discordances progressives de Sant Salvador de les Espases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/geotop-de-les-discordances-progressives-de-sant-salvador-de-les-espases | <p>(2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/natura/sistema_informacio/inventari_interes_geologic/</p> | <p>El serrat de Sant Salvador està situat a l'est de Montserrat, a l'altra banda del riu Llobregat, per sobre de La Puda. És tracta d'un massís constituït per diversos tipus de roques. Al sud hi predominen les pissarres, mentre que a les parts més altes apareixen les calcàries i, més amunt, els gresos i els conglomerats. Aquests conglomerats i gresos de l'Eocè (Era Terciària) estan lleugerament inclinats sobre els materials calcaris del Muschelkalk (Triàsic), havent-hi una discordança angular entre ells. Destaca el seu valor geològic ja que permet veure la relació de contacte entre aquests materials (discordança angular progressiva).També destaca pel seu valor didàctic i paisatgístic, doncs cal tenir present que a la seva cresta acull l'ermita de Sant Salvador de les Espases. Presenta un bon estat de conservació degut a la baixa presència antròpica, motivada pel seu relleu elevat i irregular que la constitueix.</p> | 08076-101 | Sant Salvador de les Espases. | <p>Degut a la seva proximitat a Barcelona, la seva espectacularitat i els seus magnífics afloraments, la zona de Montserrat i la Serralada Prelitoral Catalana ha estat estudiada per naturalistes des de fa segles. Llopis Lladó l'any 1947 indica la presència d'una discordança progressiva a la zona de Sant Salvador de les Espases. És un dels espais inclosos en l'Inventari d'Espais d'Interès Geològic de Catalunya.</p> | 41.5793800,1.8838400 | 406955 | 4603679 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2022-12-30 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||||||
48454 | Geòtop de les falles de la fossa del Vallès a la Colònia Sedó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/geotop-de-les-falles-de-la-fossa-del-valles-a-la-colonia-sedo | <p>(2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/natura/sistema_informacio/inventari_interes_geologic/</p> | Actualment sotmès a un procés de destrucció amb motiu de les explotacions d'àrids. | <p>El geòtop de la Colònia Sedó està constituït per una sèrie d'afloraments que mostren com els materials de reompliment de la fossa tectònica del Vallès-Penedès estan afectats pel propi sistema de fractures originades per la progressió de la tectònica en expansió que va generar la fossa. Si es recorre el geòtop de S a N, es pot observar com els estrats miocens, subhoritzontals al centre de la depressió, es van inclinant gradualment, i la disposició de petites falles associades a la falla que delimita la fossa pel NE, va canviant també la seva disposició. A la part nord de l'aflorament hi ha una àmplia banda de farina de falla paleògena del Llobregat, la qual es reactivà durant la tectònica neògena. Aquesta farina està recoberta per dipòsits quaternaris, i sobre aquests dos tipus de materials, s'hi desenvolupen fenòmens d'axaragallament. Les petites falles que afecten als materials detrítics miocens (graves i conglomerats) s'observen clarament al llarg dels talussos generats per l'erosió fluvial, però han estat alterats per la construcció de la carretera de la Colònia Sedó i per l'activitat continuada de les activitats extractives de la zona, essent aquesta darrera la principal amenaça del geòtop.</p> | 08076-102 | Carretera de la Colònia Sedó. | <p>Es tracta d'afloraments que s'han incorporat fa poques dècades a la xarxa de localitats visitades per estudiants de geologia durant la seva formació. La proximitat geogràfica a les universitats de Barcelona conjuntament amb l'accessibilitat i qualitat dels afloraments ha determinat que s'hagi convertit en una localitat clàssica per a desenvolupar-hi pràctiques de camp.</p> | 41.5433400,1.8723400 | 405944 | 4599690 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2022-12-30 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||||||
48455 | Goig del Beat Domènec Castellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-del-beat-domenec-castellet | <p>BRAVO, J. (2006): 'El Beat Domènec Castellet, una recerca inacabada', a Anuari d'Esparreguera '06. Ajuntament d'Esparreguera, pp. 410-449. www.enciclopedia.cat.</p> | XIX | <p>Des del moment de la seva beatificació (1867) es celebra una missa en honor del beat a l'església parroquial de Santa Eulàlia cada 8 de setembre, en el marc de la qual es canta col·lectivament el goig desdicat al beat. També per honorar-lo es va canviar el nom del carrer on va nèixer (antic carrer de les Cabanyes) i es va posar el seu nom a la Biblioteca municipal, situada on hi hagué la casa on nasqué el beat.</p> | 08076-103 | Plaça de Santa Eulàlia, 1. | <p>Francesc de Paula Castellet va neixèr al 1592 a la plaça de Santa Eulalia d'Esparreguera, a l'any 1608 va ingresar al convent de Santa Caterina de Barcelona, on va predre el nom de Domènec Castellet, al 1613 es trasllada a Segovia i més tard, inicia la seva vida missionera primer a Les Filipines (1615) i despres al Japó (1621). Al 1628 va ser empressonat i martiritzat mitjançant la foguera. Va ser beatificat al 1867 dins del grup dels 205 martirs del Japò.Els goigs són composicions poètiques, de caire popular, que es canten a la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó. La seva finalitat consisteix a donar gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. D'altra banda, la paraula goigs també designa l'imprès en què aquestes poesies s'imprimeixen. N'existeixen, sembla, des del segle XVI, però els més antics que es conserven són del XVII. Són impresos senzills, en fulls solts (de 30 per 20 cm, aproximadament) i amb una composició tipogràfica mantinguda amb poques variants fins avui en dia: una orla formada amb elements tipogràfics o bé dibuixada emmarca el títol, el text, la imatge de l'advocació i la música, que no apareix impresa fins al segle XVIII. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven; i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV).</p> | 41.5410900,1.8687300 | 405640 | 4599444 | 1867 | 08076 | Esparreguera | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2022-12-30 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||||
48456 | GR-6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gr-6 | <p>DD. AA. (1997): Topoguia dels Senderr GR 6, GR 6-1 i gr 96. Ed. 100x100 Muntanya SL, Barcelona.</p> | XX | <p>El tram del GR-6 que passa pel terme municipal d'Esparreguera forma part de l'etapa entre Olesa de Montserrat i el Monestir de Montserrat, que té una llargada de 13,400 Km i una durada de 4:05 h. En el seu recorregut pel municipi aquest sender de gran recorregut passa de llocs tan emblemàtics com són la Colònia Sedó, el Coll de Can Paloma, l'ermita de Santa Margarida del Cairat i l'antiga masia de Ca N'Estruc del Cairat.</p> | 08076-104 | Carretera de la Colònia Sedó. | <p>Al 1972 es va constituí el Comité Català de Senders, que en els últims 25 anys ha portat una tasca de realització, senyalització, publicació, difusió i manteniment de la Xarxa de Senders de Catalunya. Els senders estan dissenyats per a unir diversos punts d'interès: pobles, ermites, boscos, prades, valls, etc. Més de 5000 quilómetres de senders senyalitzats, solquen la geografia catalana, dividint-se en senders de petit (PR) i de gran recorregut (GR). El sistema de senyalització emprat és el que estableix l'ERA, la federació europea de senderisme.</p> | 41.5679400,1.8654800 | 405408 | 4602428 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2022-12-30 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||||||
48457 | GR 6-1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gr-6-1 | <p>DD. AA. (1997): Topoguia dels Senderr GR 6, GR 6-1 i gr 96. Ed. 100x100 Muntanya SL, Barcelona.</p> | XX | <p>Variant del GR-6, anomenada Colónia Sedó- GR 6 ('Plaça Catalunya'). Té una llargada de 9,100 km i una durada de 2:35 minuts. S'inicia a la Colónia Sedó, i discorreix pel casal de Can Codelles, per travessar la població i continuar per Can Comelles, Can Roca i Can Rubió.</p> | 08076-105 | Camí de Can Comelles. | <p>Al 1972 es va constituí el Comité Català de Senders, que en els últims 25 anys ha portat una tasca de realització, senyalització, publicació, difusió i manteniment de la Xarxa de Senders de Catalunya. Els senders estan dissenyats per a unir diversos punts d'interès: pobles, ermites, boscos, prades, valls, etc. Més de 5000 quilómetres de senders senyalitzats, solquen la geografia catalana, dividint-se en senders de petit (PR) i de gran recorregut (GR). El sistema de senyalització emprat és el que estableix l'ERA, la federació europea de senderisme.</p> | 41.5556300,1.8529200 | 404343 | 4601075 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2022-12-30 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||||||
48468 | Plaça de l'església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-lesglesia-0 | <p>CALVO, I. (2004): 'Plaça de l'església'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arqueològic. FIERRO, X. (2004): Memòria de l'excavació duta a terme a la plaça de l'església d'Esparreguera. Arxiu del Servei d'Arqueologia. Núm.4422. Diputació de Barcelona.</p> | XIV | <p>La plaça de l'església és un espai de planta rectangular situat a llevant del temple de Santa Eulàlia. Arran de les obres de peatonalització del nucli antic de la vila, forma una unitat amb els carrers i espais públics circumdants. L'any 2004 es va dur a terme la restauració del campanar de l'església . Aquest element, adossat a la façana llevant de l'edifici, era rematat per una templet cobert er un cupulí reforçat amb uns anells de ferro. L'oxidació d'aquest material va produir un canvi en la forma dels ancoratges que, entre d'altres patologies, va malmetre la pedra, la qual cosa obligà al desmuntatge del coronament. Per dur a terme aquesta tasca era necessària la col·locació d'una grua de 70 m d'alçada, ja que aquest element no era accessible des de la bastida que posteriorment resseguia el perímetre del campanar. A causa de les dimensions de la grua que hom preveia col·locar en aquest indret, era necessari realitzar una fonamentació, que consistia en la construcció d'un dau de formigó de planta quadrada de 6 metres de costat, amb un pes de 200 tones, que havia de romandre parcialment sota el paviment per evitar qualsevol mena de moviment. La zona on era previst fer aquesta cimentació era susceptible de contenir restes arqueològiques. En el perímetre de l'església es por apreciar que a tota la meitat de llevant, la banqueta de fonamentació original roman a la vista, la qual cosa palesa que la cota de pavimentació actual viari està sota de la que originalment posseïa l'entorn de l'edifici. Pel que fa a la façana de llevant, hom pot documentar l'existència d'un banc adossat al mur, fet de maçoneria de pedres petites rematat amb lloses. Aquesta estructura és diacrònica de la construcció original. Un cop realitzada la intervenció es localitzaren vestigis que corresponen als fonaments de l'angle nord-oest d'un edifici singular. Atípic, per la dimensió, ja que tenen un gruix d'entre 1,70 i 1,75 m d'alçada ( dels quals es conserven 0,70m). Distingit, per la posició al cim de la vil·la que denota la importància d'aquesta construcció. Original, perquè segurament es tractaria d'un edifici aïllat, malgrat que es coneix de manera molt fragmentària.</p> | 08076-116 | Plaça de Santa Eulàlia, s/n. | <p>Se suposa que els vestigis trobats corresponen a l'angle nord-oest d'una de les dues esglésies originals, bastides entre 1316 o el 1440, tot i que en l'excavació no van aparèixer elements que proporcionessin una datació absoluta de les restes.Tot i així, es disposen de dades per apuntar que les restes trobades corresponen a l'edifici bastit al primer quart del segle XIV. Per una banda, la base del campanar de l'edifici consagrat el 1612 és solidaria de la construcció de l'església i probablement aquest element se sobreposa sobre l'edifici localitzat a l'excavació. D'altra banda, es disposa d'un document de 1604 que situa el cementiri '... a sol ponent amb la torra del campanar de l'església vella de dita vila. A tramuntana amb les parets de l'església nova de dita vila'. Segons aquestes indicacions, l'església bastida cap al 1440,que estava en ús mentre es realitzaven les obres del nou edifici es trobava al sud-oest del temple actual.</p> | 41.5409200,1.8687800 | 405644 | 4599425 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2023-01-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||||||
48474 | Can Roca, jaciment | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roca-jaciment | <p>'Can Roca'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. VILLALBA, M.J.; BLASCO, A.; EDO, M. (1989): La prehistòria al Baix Llobregat. Estat de la qüestió a Ies Jornades del Baix Llobregat. Vol. II. Ponències. Castelldefels, p.15</p> | <p>Per accedir al possible jaciment cal agafar, des del nucli antic d'Esparraguera, la carretera de Madrid a França N-IIa. Al museu de Montserrat hi ha exposats útils lítics recollits a la terrassa alta del Llobregat. Els materials corresponen a esclats, ganivets, rascadores i una punta. L'indret exacte del possible jaciment actualment és molt difícil de situar.</p> | 08076-122 | Camí de Can Santjoan | 41.5539900,1.8513000 | 404205 | 4600895 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-01-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | Materials al Museu de Montserrat. | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||||||
48481 | Les Roques Blaves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-roques-blaves | <p>(2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit.</p> | Presenta un lleuger estat de degradació degut a l'acció erosiva (eòlica i hidràulica) i la presència d'alguns abocaments incontrolats de residus a la llera de la Riera del Puig. | <p>La zona dels Blaus o de les Roques Blaves es troba situada al voltant de la Riera del Puig i del Torrent del Puig, des de la Colònia Sedó fins a Can Roca. Aquestes roques estan formades per la Farina de Falla o Milonita, la qual es formà a partir de la trituració d'esquists de l'Era Primària, gràcies a les condicions de metamorfisme (Falla del Vallès-Penedès), que va sotmetre aquests materials a una pressió i temperatura elevades. Aquest material geològic està constituït per una matriu d'aspecte homogeni, formada per fragments d'esquists i de quars intensament triturats. La seva textura és inequigranular i la distribució és bimodal amb porfiroclastos deformats per aixafament i trituració. La zona de trituració dels Blaus presenta una potència variable de 150 m i separa els esquists verdosos paleozoics del nord dels nivells margosos vermells i miocens del sud. A la part meridional de la Riera del Puig, aquest material es posa en contacte discordant amb les terrasses de l'Era Quaternària (material sedimentari). A la part septentrional contacta gradualment amb les pissarres del Paleozoic. Finalment, la Farina de Falla contacta amb les fàcies vermelles del Buntsandstein al peu de la Bramona. El relleu d'aquests materials destaca pels xaragalls de fins a un grau 5 d'erosió en l'Escala de Morgan (1986), ja que aquests poden assolir fins a 20 m de longitud i 2 i 3 m de profunditat. Tectònicament, en aquesta zona s'hi troben les següents estructures: Falla inversa del Paleozoic sobre les fàcies triàsiques del Buntsandstein; sistema de diaclasses dels materials triàsics; falla normal del límit de la Depressió del Vallès-Penedès; conjunt de falles dels materials miocènics; microplecs i plecs que afectes a les pissarres del Paleozoic (fortament tectonitzades); finestra tectònica a la capçalera de la Riera del Puig. La importància de les Roques Blaves recau en què constitueix un límit entre la unitat geològica de la Depressió del Vallès-Penedès i la de la Serralada Pre-litoral. En segon lloc, és el resultat d'un procés de deformació de gran magnitud; i finalment, és l'únic indret de Catalunya (junt amb les Ribes Blaves d'Olesa de Montserrat) on afloren aquests tipus de materials milonítics d'origen tectònic. Per tant, presenta un interès científic, didàctic i paisatgístic. Cal destacar que la zona també presenta un gran interès social, fins a tal punt que es realitzà una repoblació amb alzines a l'any 1999, després d'un incendi al mateix estiu de 6,5 ha del bosc de pi blanc que acull. Aquesta repoblació es dugué a terme amb els nens de tres escoles d'Esparreguera, l'A.D.F. d'Olesa de Montserrat-Esparreguera i l'Ajuntament d'Esparreguera.</p> | 08076-129 | Camí de les Bramones. | <p>Es tracta d'un aflorament conegut i descrit des dels anys 1960 i que sempre ha estat objecte de visita per part d'estudiants de Geologia. Tanmateix, en descripcions antigues es poden trobar referències a aquestes roques, les quals són anomenades erròniament com a milonites. Tot i que les farines de falla i les milonites són ambdues roques associades a falles, les segones són roques coherents i perfectament foliades que pertanyen al grup de les roques metamòrfiques. La redefinició de les roques de Ribes Blaves com a farines de falla i la interpretació de la seva significació tectònica ha determinat que aquest aflorament hagi estat utilitzat en diverses ocasions com a parada clàssica en excursions geològiques o visites amb participació d'investigadors de l'estranger o d'altres indrets de l'estat. La terra de les Roques Blaves era emprada pels terrissers d'Esparreguera per endurir la ceràmica.</p> | 41.5521900,1.8658600 | 405417 | 4600679 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||||||
48483 | Llentiscle arbori de la Vinya Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llentiscle-arbori-de-la-vinya-vella | <p>(2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit.</p> | <p>Llentiscle (Pistacia lentiscus) arbori. Segons podria ser l'exemplar més gran d'Europa. El llentiscle és un arbust de fulles compostes, força comú al sotabosc de les pinedes i alzinar. S'anomena mata a diversos llocs dels Països Catalans, com al Penedès, al Garraf i a les Illes Balears. És una planta de la família Anacardiàcia, perenne, que dóna fruits vermells primer i quan maduren negres. El llentiscle té en general forma d'arbust que pot atènyer 3 metres, però en realitat és un arbre que podria sobrepassar els 6 metres. Es distingeix de les altres espècies semblants (Pistacia therebinthus o Pistacia vera) per les seves fulles i per un nombre parell de foliols. Els foliols són coriacis i lluents, en forma ovalada a el·líptica, acabats en un petit mugró. El seu nombre varia entre 6 a 12. Sovint es troba que els foliols estan parasitats per una escama de color roig amb una forma semblant a una fava. Igual que d'altres pistatxers, el llentiscle és dioic (les flors mascles i les femelles neixen en individus diferents). Formen raïms petits a l'aixella de les fulles. Les flors són apètales. Les flors mascle tenen 5 petits sèpals d'on emergeixen 5 estams rogencs recolzats a sobre d'un disc nectarificat. Les femelles, tenen 3 o 4 lòbuls i un pistil. Floreix de març a maig. El fruit és una petita drupa arrodonida d'un 5 mm de diàmetre. Quan és verda és de color roig, a mida que va madurant es torna negra. La llavor és idèntica als pistatxos, però massa petita per a ser consumida. La seva saba s'anomena màstic i s'utilitza per a la producció d'una goma o làtex molt aromàtic. A l'antiguitat aquest làtex s'utilitzava com a goma de mastegar, a l'actualitat s'usa en aplicacions d'ortodòncia, per a fabricació de vernissos així com en pastisseria i en fabricació de licors. El màstic es recull fent unes incisions en el tronc i les branques més gruixudes. La collita es fa els mesos d'agost i setembre.</p> | 08076-131 | Camí de la Vinya Vella. | <p>Segons J. Monlau i Sala (1890),el seu fullatge servia per ornamentar els pessebres de Nadal i junt amb les fulles de murtra es posava en els carrers els dies de festa ja que la seva verdor dura molt un cop tallat. Els seus fruits segons Plini es confitaven abans com les olives però actualment (segle XIX)només serveixen per a pastura de porcs gallines i gall d'indis o per extreure'n un oli que crema molt bé. De la fusta se'n feien escuradents. La fusta del llentiscle és de color rosa o ocre amb venes grogues, s'usa en ebenisteria o fusteria. A més és un bon combustible.</p> | 41.5482600,1.8420500 | 403425 | 4600269 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48483-foto-08076-131-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | Inexistent | 2023-01-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 2151 | 5.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||||
48484 | Mas del Roure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-del-roure | <p>PAULO, J. (1989): Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera, pp.66.</p> | XX | La casa està en total estat de ruïna i el que queda està envaït per la vegetació. | <p>Tot i que el conjunt d'estructures que encara es conserven estan molt malmeses, pràcticament enrunades i cobertes quasi totalment per la vegetació, s'observen restes de murs, els quals presenten un parament de tàpia amb alguna reparació amb maons.</p> | 08076-132 | Urbanització Can Rial. | <p>Antigament coneguda com a Can Batlle. El construí Daniel Batlle a mitjans del segle XX a una finca que adquirí a l'antiga hisenda de la Masia.</p> | 41.5224100,1.8471300 | 403811 | 4597394 | 08076 | Esparreguera | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||||
48492 | Monument en homenatge als terrissers d'Esparreguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-en-homenatge-als-terrissers-desparreguera | http://www.artesania-catalunya.com/ct/informacio:Cos/zia PAULO, J. (1998): La terrissa i els terrissers d'Esparreguera. Setsetset Associació Cultural. Esparreguera. | XXI | Escultura de bronze sobre un pedestal de marbre de forma quadrangular, on es pot veure a un terrisser treballant al torn, amb diverses peces de terrissa al seu voltant. | 08076-140 | Plaça de Santa Eulàlia. | El de terrisser ha estat i és l'ofici tradicional de la vila i és per això que la vila ha estat declarad recentment Zona d'Interès Artesanal. Segons J. Paulo, Cronista de la Vila, l'activitat terrissaire d'Esparreguera es remunta al 1553, data de la que es conserven els primers testimonis del terrisser Boada, que era cantirer. Pel que fa a l'autor del monument, en Ramon Cuello és un escultor que treballa amb argila, guix i marbre. Va cursar estudis a l'Escola Massana, a la de Belles Arts de Sant Jordi i a la Llotja de Barcelona. La seva especialitat són els grups de figures de grans mides i el retrat. L'obra seva més coneguda pel públic són els retrats escultòrics de la Família Reial espanyola. L'any 1997 exposà la seva obra a Esparreguera. | 41.5408700,1.8682200 | 405597 | 4599420 | 2007 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | Ramon Cuello. | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||||
48494 | Mostra de pessebres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mostra-de-pessebres | XX | Mostra organitzada anualment per Nadal pel Col·lectiu de Pessebristes de la vila. Permet visitar pessebres i diorames que representen escenes relacionades amb el Nadal. El pessebre és una representació del naixement de Jesús que hom sol fer a les esglésies i a les cases, durant el temps nadalenc, reproduint-lo escènicament, ja d'una manera vivent ja en figures plàstiques. Deu l'origen a les representacions litúrgiques de la nit de Nadal i a la primera escenificació que en féu Francesc d'Assís a Greccio (1223). La seva difusió fou obra dels franciscans, dels dominicans i, finalment, dels jesuïtes. El més antic es conserva a la basílica de Santa Maria la Major de Roma i és obra d'Arnolfo di Cambio. El pessebre sortí de les esglésies i fou molt popular ja a la fi del s XV. Nàpols fou un centre de tradició pessebrística molt important, i d'allà, gràcies a les relacions, sobretot comercials, que els Borbó hi mantenien, es difongué per la Península Ibèrica, i molt especialment a Catalunya. Les figures, de grans proporcions en el pessebre dins les esglésies, eren de fusta o de terra cuita, sovint obra d'escultors famosos. La tradició popular, difosa a Catalunya, col·loca les figures essencials (la Mare de Déu, l'infant Jesús, sant Josep, el bou, la mula, els adorants —pastors i reis—, l'àngel anunciador, etc.) enmig d'un paisatge construït, tradicionalment, amb trossos de suro, molsa, etc. En els pessebres artístics, per contra, hom empra altres materials. Hom iniciava la construcció del pessebre el 25 de novembre, diada de Santa Caterina, i el desmuntava després del 2 de febrer. En l'elaboració de figures de pessebre, i dins la influència napolitana, es destacaren, a Catalunya, Ramon Amadeu i Grau i Damià Campeny i Estany, les figures d'argila dels quals són obres realistes d'un gran vigor que influïren tot l'art pessebrístic posterior. | 08076-142 | La mostra es celebra des de l'any 1983 pels volts de Nadal, any en què es fundà el Col·lectiu de Pessebristes amb l'objectiu de perpetuar la tradició de l'elaboració de pessebres. L'any 1995 va organitzar els primers cursets de figurisme que van durar dos anys. L'any 1999, amb ocasió d'aparèixer a TV3, va haver-hi un augment en el nombre de visitants en l'exposició anual. Aquesta entitat ha arrelat fortament a la població i a la Biblioteca es disposa d'un dossier sobre pessebristes locals, que anualment es veu incrementat amb noves informacions. | 41.5399800,1.8680800 | 405584 | 4599321 | 1983 | 08076 | Esparreguera | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | Aquesta mostra es va iniciar al 1983. | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||||||
48495 | Mostra de teatre 'Lola' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mostra-de-teatre-lola | Anuari d'Esparreguera '06. Ajuntament d'Esparreguera. | XXI | Lola és una mostra de teatre alternatiu i de petit format, conegut també per Festival Lola o simplement el Lola, és un festival de teatre que se celebra des de l'any 2003 a Esparreguera. El Lola té per objectiu aplegar teatre professional de joves creadors i noves dramatúrgies. La organització corre a càrrec de la companyia Tramateatre i de l'Ajuntament d'Esparreguera, amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya. El festival, que porta el nom de Lola en memòria de l'actriu Lola Lizaran, se celebra anualment, entre els mesos d'octubre i desembre. Dins el Lola té lloc també la convocatòria del Teatre Sonor, un concurs radiofònic-teatral que pretén potenciar les dramatúrgies sonores. El concurs es realitza amb la col·laboració de Ràdio Esparreguera, Areatangent i Tramateatre. | 08076-143 | La Lola Lizaran era una actriu de renom nacional nascuda a Esparreguera. Era germana de la també actriu Anna Lizaran. Relacionada amb la Lola Lizaran també existeix a Esparreguera la Fundació que porta el seu nom. Aquesta entita es creà l'any 2003 en memòria de l'actriu que està adscrita al Patronat Parroquial i al patronat de la Passió. El seu objectiu és fomentar els estudis de tècniques teatrals i dansa mitjançant l'entrega de beques. La Fundació-Beques Lola Lizaran es nodreix econòmicament de les representacions de teatre del Patronat Parroquial, així com de les aportacions anuals de l'Ajuntament, empreses i particulars. | 41.5346400,1.8724400 | 405940 | 4598724 | 2003 | 08076 | Esparreguera | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||||||
48500 | Olivera dels jardins de la piscina municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-dels-jardins-de-la-piscina-municipal | (1997): Càtaleg d'arbres d'interès local. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. | XX | Olivera d'uns 6 metres d'alçada, amb una volta de canó de 1,60 m i una capçada d'entre 7 i 8 m de diàmetre. És de la família de les Oliàcies, gènere 'Olea' i espècie 'Olea Europea'. És un arbre de tronc retorçat i sovint esqueixat, amb fulles oposades, enteres, lanceolades, verdes a l'anvers i grisoses al revers. El seu fruit és una drupa, més conegut com oliva, de color negre quan madura. La flor és blanca, petita i insignificant respecte la dimensió de l'arbre. L'olivera es cultiva per obtenir premsant el seu fruit l'oli, de tanta tradició a la dieta mediterrània. És un arbre de creixement lent, que pot viure més de cent anys i que rebrota fàcilment des de la seva base, fins i tot, després d'un incendi. La seva llenya és molt apreciada com a combustible o per a ser treballada. La seva variant salvatge bastant difícil de trobar és 'l'acebuche', espontani a tota la conca mediterrània, i que pot arribar al 10 m d'alçada. | 08076-148 | Jardins piscina municipal | Edat estimada de 100 anys. | 41.5404700,1.8726700 | 405968 | 4599371 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||||||
48501 | Oliveres a l'entrada de la Plaça de la Serralada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oliveres-a-lentrada-de-la-placa-de-la-serralada | (1997): Càtaleg d'arbres d'interès local. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. | XX | Es tracta de 6 oliveres d'uns 5 metres d'alçada, amb una volta de canó d'entre 1,10 i 1,55 m i una capçada d'entre 3 i 4 m de diàmetre.És de la família de les Oliàcies, gènere 'Olea' i espècie 'Olea Europea'. És un arbre de tronc retorçat i sovint esqueixat, amb fulles oposades, enteres, lanceolades, verdes a l'anvers i grisoses al revers. El seu fruit és una drupa, més conegut com oliva, de color negre quan madura. La flor és blanca, petita i insignificant respecte la dimensió de l'arbre. L'olivera es cultiva per obtenir premsant el seu fruit l'oli, de tanta tradició a la dieta mediterrània. És un arbre de creixement lent, que pot viure més de cent anys i que rebrota fàcilment des de la seva base, fins i tot, després d'un incendi. La seva llenya és molt apreciada com a combustible o per a ser treballada. La seva variant salvatge bastant difícil de trobar és 'l'acebuche', espontani a tota la conca mediterrània, i que pot arribar al 10 m d'alçada. | 08076-149 | C/ d'entrada a la Pl. de la Serralada | Edat estimada de 60 anys. | 41.5479100,1.8620600 | 405094 | 4600208 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||||||
48502 | Oliveres del Mirador del Rector Garriga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oliveres-del-mirador-del-rector-garriga | (1997): Càtaleg d'arbres d'interès local. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. | XX | Es tracta de 7 oliveres d'entre 4 i 5 metres d'alçada, amb una volta de canó d'entre 1,10 i 2,10 m i una capçada d'entre 4 i 5 m de diàmetre. És de la família de les Oliàcies, gènere 'Olea' i espècie 'Olea Europea'. És un arbre de tronc retorçat i sovint esqueixat, amb fulles oposades, enteres, lanceolades, verdes a l'anvers i grisoses al revers. El seu fruit és una drupa, més conegut com oliva, de color negre quan madura. La flor és blanca, petita i insignificant respecte la dimensió de l'arbre. L'olivera es cultiva per obtenir premsant el seu fruit l'oli, de tanta tradició a la dieta mediterrània. És un arbre de creixement lent, que pot viure més de cent anys i que rebrota fàcilment des de la seva base, fins i tot, després d'un incendi. La seva llenya és molt apreciada com a combustible o per a ser treballada. La seva variant salvatge bastant difícil de trobar és 'l'acebuche', espontani a tota la conca mediterrània, i que pot arribar al 10 m d'alçada. | 08076-150 | Camí de Can Comelles. | Edat estimada entre 60 i 80 anys. | 41.5462900,1.8633800 | 405201 | 4600027 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||||||
48503 | Oliveres de la Plaça de l'Església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oliveres-de-la-placa-de-lesglesia | (1997): Càtaleg d'arbres d'interès local. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. | XX | Es tracta de 2 oliveres d'uns 6 metres d'alçada, amb una volta de canó d'entre 1,25 a 1,45 m i una capçada d'entre 3 i 4 m de diàmetre.És de la família de les Oliàcies, gènere 'Olea' i espècie 'Olea Europea'. És un arbre de tronc retorçat i sovint esqueixat, amb fulles oposades, enteres, lanceolades, verdes a l'anvers i grisoses al revers. El seu fruit és una drupa, més conegut com oliva, de color negre quan madura. La flor és blanca, petita i insignificant respecte la dimensió de l'arbre. L'olivera es cultiva per obtenir premsant el seu fruit l'oli, de tanta tradició a la dieta mediterrània. És un arbre de creixement lent, que pot viure més de cent anys i que rebrota fàcilment des de la seva base, fins i tot, després d'un incendi. La seva llenya és molt apreciada com a combustible o per a ser treballada. La seva variant salvatge bastant difícil de trobar és 'l'acebuche', espontani a tota la conca mediterrània, i que pot arribar al 10 m d'alçada. | 08076-151 | Plaça de Santa Eulàlia, s/n. | Edat estimada de 80 anys. | 41.5410000,1.8683700 | 405610 | 4599434 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||||||
48504 | Palmera del carrer Gorgonçana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmera-del-carrer-gorgoncana | (1997): Càtaleg d'arbres d'interès local. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. | XX | Palmera de 5 metres d'alçada, amb una volta de canó de 2,40 m i una capçada de 6 m de diàmetre. És del gènere 'Phoenix', espècie 'Phoenix canariensis'. La Palma Canária és endèmica de Canàries, peró es pot veure cultivada a molts parcs i jardins de tot el mon. Es tracta d'un arbre robust, amb un tronc esbelt i gruixut, coronat amb una densa copa esferoidal de llargues fulles pinnades. Els exemplars silvestres arriben als 15 m d'alçada. Viu espontàniament en zones baixes de l'arxipèlag, preferentment en ambients humits, on pot formar palmerals, que van donar peu a diversos topònims com 'Las Palmas' o 'La Palma'. Durant segles els seus fruits, les tàmares, han alimentat a persones i animals, el seus troncs van fer sostres a les primeres cases de la ciutat de Las Palmas, i amb les fibres i raquis de les seves fulles (pirgams), encara es teixeixen utensilis diversos. A la Gomera es preparen licors i mel de Palma amb la seva sabia o 'guarapo', extreta mitjançant inclusions a les gemmes terminals. | 08076-152 | C/ Gorgonçana-Pg. Del Castell | Edat estimada de 30 anys. | 41.5371800,1.8732000 | 406007 | 4599005 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||||||
48505 | Palmera dels Jardins de la piscina municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmera-dels-jardins-de-la-piscina-municipal | (1997): Càtaleg d'arbres d'interès local. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. | XX | Es tracta d'un palmera de 8 metres d'alçada, amb una volta de canó de 2,50 m i una capçada de 6 m de diàmetre.És del gènere 'Phoenix', espècie 'Phoenix canariensis'. La Palma Canária és endèmica de Canàries, peró es pot veure cultivada a molts parcs i jardins de tot el mon. Es tracta d'un arbre robust, amb un tronc esbelt i gruixut, coronat amb una densa copa esferoidal de llargues fulles pinnades. Els exemplars silvestres arriben als 15 m d'alçada. Viu espontàniament en zones baixes de l'arxipèlag, preferentment en ambients humits, on pot formar palmerals, que van donar peu a diversos topònims com 'Las Palmas' o 'La Palma'. Durant segles els seus fruits, les tàmares, han alimentat a persones i animals, el seus troncs van fer sostres a les primeres cases de la ciutat de Las Palmas, i amb les fibres i raquis de les seves fulles (pirgams), encara es teixeixen utensilis diversos. A la Gomera es preparen licors i mel de Palma amb la seva sabia o 'guarapo', extreta mitjançant inclusions a les gemmes terminals. | 08076-153 | Jardins piscina municipal | Edat estimada de 40 anys. | 41.5409500,1.8722600 | 405934 | 4599424 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||||||
48506 | Palmera dels Jardins Via del Mil·lenari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmera-dels-jardins-via-del-millenari | (1997): Càtaleg d'arbres d'interès local. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. | XX | Es tracta d'una palmera de 8 metres d'alçada, amb una volta de canó de 1,80 m i una capçada de 6 m de diàmetre.És del gènere 'Phoenix', espècie 'Phoenix canariensis'. La Palma Canária és endèmica de Canàries, peró es pot veure cultivada a molts parcs i jardins de tot el mon. Es tracta d'un arbre robust, amb un tronc esbelt i gruixut, coronat amb una densa copa esferoidal de llargues fulles pinnades. Els exemplars silvestres arriben als 15 m d'alçada. Viu espontàniament en zones baixes de l'arxipèlag, preferentment en ambients humits, on pot formar palmerals, que van donar peu a diversos topònims com 'Las Palmas' o 'La Palma'. Durant segles els seus fruits, les tàmares, han alimentat a persones i animals, el seus troncs van fer sostres a les primeres cases de la ciutat de Las Palmas, i amb les fibres i raquis de les seves fulles (pirgams), encara es teixeixen utensilis diversos. A la Gomera es preparen licors i mel de Palma amb la seva sabia o 'guarapo', extreta mitjançant inclusions a les gemmes terminals. | 08076-154 | Via del Mil·lenari | Edat estimada de 70 anys. | 41.5399000,1.8713400 | 405856 | 4599309 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||||||
48507 | Palmeres del pati de Can Pasqual | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmeres-del-pati-de-can-pasqual | (1997): Càtaleg d'arbres d'interès local. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. | XX | 2 Palmeres de 15 metres d'alçada, amb una volta de canó d'entre 1,80 a 2 m i una capçada de 6 m de diàmetre.És del gènere 'Phoenix', espècie 'Phoenix canariensis'. La Palma Canária és endèmica de Canàries, peró es pot veure cultivada a molts parcs i jardins de tot el mon. Es tracta d'un arbre robust, amb un tronc esbelt i gruixut, coronat amb una densa copa esferoidal de llargues fulles pinnades. Els exemplars silvestres arriben als 15 m d'alçada. Viu espontàniament en zones baixes de l'arxipèlag, preferentment en ambients humits, on pot formar palmerals, que van donar peu a diversos topònims com 'Las Palmas' o 'La Palma'. Durant segles els seus fruits, les tàmares, han alimentat a persones i animals, el seus troncs van fer sostres a les primeres cases de la ciutat de Las Palmas, i amb les fibres i raquis de les seves fulles (pirgams), encara es teixeixen utensilis diversos. A la Gomera es preparen licors i mel de Palma amb la seva sabia o 'guarapo', extreta mitjançant inclusions a les gemmes terminals. | 08076-155 | Cavallers, 26 | Edat estimada de 100 anys. | 41.5381000,1.8712400 | 405845 | 4599109 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||||||
48508 | Palmera del pati de Can Tobella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmera-del-pati-de-can-tobella | (1997): Càtaleg d'arbres d'interès local. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. | XX | Es tracta d'una palmera de 15 metres d'alçada, amb una volta de canó de 1,60 m i una capçada de 7 m de diàmetre.És del gènere 'Phoenix', espècie 'Phoenix canariensis'. La Palma Canária és endèmica de Canàries, peró es pot veure cultivada a molts parcs i jardins de tot el mon. Es tracta d'un arbre robust, amb un tronc esbelt i gruixut, coronat amb una densa copa esferoidal de llargues fulles pinnades. Els exemplars silvestres arriben als 15 m d'alçada. Viu espontàniament en zones baixes de l'arxipèlag, preferentment en ambients humits, on pot formar palmerals, que van donar peu a diversos topònims com 'Las Palmas' o 'La Palma'. Durant segles els seus fruits, les tàmares, han alimentat a persones i animals, el seus troncs van fer sostres a les primeres cases de la ciutat de Las Palmas, i amb les fibres i raquis de les seves fulles (pirgams), encara es teixeixen utensilis diversos. A la Gomera es preparen licors i mel de Palma amb la seva sabia o 'guarapo', extreta mitjançant inclusions a les gemmes terminals. | 08076-156 | Can Tobella | Edat estimada de 100 anys. | 41.5746700,1.8665700 | 405509 | 4603174 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||||||
48509 | Palmera sota el canal de la Colònia Sedó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmera-sota-el-canal-de-la-colonia-sedo | (1997): Càtaleg d'arbres d'interès local. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. | XX | Es tracta d'una palmera de 12 metres d'alçada, amb una volta de canó de 1,55 m i una capçada de 6 m de diàmetre.És del gènere 'Phoenix', espècie 'Phoenix canariensis'. La Palma Canária és endèmica de Canàries, peró es pot veure cultivada a molts parcs i jardins de tot el mon. Es tracta d'un arbre robust, amb un tronc esbelt i gruixut, coronat amb una densa copa esferoidal de llargues fulles pinnades. Els exemplars silvestres arriben als 15 m d'alçada. Viu espontàniament en zones baixes de l'arxipèlag, preferentment en ambients humits, on pot formar palmerals, que van donar peu a diversos topònims com 'Las Palmas' o 'La Palma'. Durant segles els seus fruits, les tàmares, han alimentat a persones i animals, el seus troncs van fer sostres a les primeres cases de la ciutat de Las Palmas, i amb les fibres i raquis de les seves fulles (pirgams), encara es teixeixen utensilis diversos. A la Gomera es preparen licors i mel de Palma amb la seva sabia o 'guarapo', extreta mitjançant inclusions a les gemmes terminals. | 08076-157 | Carretera de la Colònia Sedó. | Edat estimada de 50 anys. | 41.5496900,1.8711500 | 405854 | 4600396 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||||||
48513 | Plàtans de la Colònia Sedó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-de-la-colonia-sedo | (1997): Càtaleg d'arbres d'interès local. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. | XX | És un conjunt de 32 plàtans amb una alçària d'entre 8 i 12 metres, amb una volta de canó d'entre 1,60 a 2,20 m, i una capçada d'entre 5 i 10 m de diàmetre.De la família de les platanàcies, gènere ' Platanus', espècie ' Platanus x hispanica'. La família de les platanàcies està constituida per un sòl genere, el platans d'ombra. Tenen fulles caduques, palmades, simples, alternes, de peciol llarg i de mida mitjana-gran, dividides en 3 o 5 lòbuls aguts i irregularment dentats. L'escorça vella, més fosca, es desprèn en plaques irregulars deixant al descobert la nova, més clara i verdosa, fet que dona al tronc un aspecte característic. Són tipiques del genere les seves inflorescències a mode de bola compacta, formades per diminutes flors unisexuals, formant un complex anomenat poliaqueni. A la vila, com a la resta del pais, domina l'espècie ' Platanus x hispanica'. D'origen hibrid entre el 'platanus orientalis' (procedent de l'Europa Sud-oriental) i el 'platanus occidentalis' ( d'origen Nord Americà). El trobem sovint a les carreteres i avingudes, resistint força bé la contaminació, a passeigs i jardins pel seu ràpid creixement, així com la densa ombra que produeix. A més, creix de forma espontània en marges de rius i torrents de tot el pais. Un fet característic d'aquest arbre és que molt freqüentment són infectats per fongs a nivell de tronc, cosa que provoca espectaculars forats a la seva fusta, molt habituals en exemplars de gran mida. | 08076-161 | Colònia Sedó. | Edat estimada de 100 anys. | 41.5491800,1.8711400 | 405853 | 4600339 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||||||
48516 | Plàtans del carrer del Bruc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-del-carrer-del-bruc | (1997): Càtaleg d'arbres d'interès local. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. | XX | Conjunt de 48 plàtans d'una alçada entre 8 i 10 metres, amb una volta de canó d'entre 1 i 1,50 m, i una capçada d'entre 6 a 7 m de diàmetre. De la família de les platanàcies, gènere ' Platanus', espècie ' Platanus x hispanica'. La família de les platanàcies està constituida per un sòl genere, el platans d'ombra. Tenen fulles caduques, palmades, simples, alternes, de peciol llarg i de mida mitjana-gran, dividides en 3 o 5 lòbuls aguts i irregularment dentats. L'escorça vella, més fosca, es desprèn en plaques irregulars deixant al descobert la nova, més clara i verdosa, fet que dona al tronc un aspecte característic. Són tipiques del genere les seves inflorescències a mode de bola compacta, formades per diminutes flors unisexuals, formant un complex anomenat poliaqueni. A la vila, com a la resta del pais, domina l'espècie ' Platanus x hispanica'. D'origen hibrid entre el 'platanus orientalis' (procedent de l'Europa Sud-oriental) i el 'platanus occidentalis' ( d'origen Nord Americà). El trobem sovint a les carreteres i avingudes, resistint força bé la contaminació, a passeigs i jardins pel seu ràpid creixement, així com la densa ombra que produeix. A més, creix de forma espontània en marges de rius i torrents de tot el pais. Un fet característic d'aquest arbre és que molt freqüentment són infectats per fongs a nivell de tronc, cosa que provoca espectaculars forats a la seva fusta, molt habituals en exemplars de gran mida. | 08076-164 | C/ del Bruc. | Edat estimada de 100 anys. | 41.5453500,1.8626800 | 405142 | 4599923 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||||||
48521 | Pont de Ca n'Estruc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-ca-nestruc | 'Pont de Ca n'Estruc'. Inventari de Ponts i Pontons. Diputació de Barcelona. BACHS, E.;RUIZ DE MENDOZA, E. (1983): 'Can Estruc Nou ( Can estruc del Cairat)'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. PAULO, J. (1989): Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera, pp.70. VALLS, O. (1961): La vila d'Esparreguera i el seu terme. | XIX-XX | Pont bastit amb carques de pedra lligats amb morter de calç. Es tracta d'una estructura de dimensions reduïdes, de dos ulls en forma d'arcs rebaixats que estan revestits de maó i separats per una pilastra de 2 metres d'ample i fonamentada al torrent de la Salut. Hi passa per sobre la carretera B-113, marcant una calçada de 3 m. | 08076-169 | Carretera B-113 | Aquest pont es devia construir per fer passar la carretera local (actual B-113) que porta a Ca n'Estruc Nou. Anomenat Ca n'Estruc del Cairat per la seva situació sobre el pas del riu Llobregat i per distingir-lo de la casa més antiga però d'igual nom que es troba a prop de la riera Magarola. Ha esta una masia que durant la seva existència ha tingut diferents amos. Així a principis de segle XX fou adquirida pels monjos de Montserrat. Abans de l'any 1982 n'era la mestressa Maria Teresa que vengué aquesta propietat juntament amb Ca n'Estruc vell a tres co-propietaris: Josep Maria Palau, Joseph Ferrer i Joan Fidel. | 41.5728500,1.8570800 | 404715 | 4602983 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||||||
48523 | PEIN Montserrat-Sant Salvador de les Espases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pein-montserrat-sant-salvador-de-les-espases | <p>(2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/espais_naturals/pein/inici.jsp</p> | <p>La delimitació d'aquest espai al terme municipal d'Esparreguera s'inicia a l'oest d'aquesta zona, just a la confluència del torrent de Sant Salvador amb el torrent procedent de l'Afrau. El límit remunta el torrent de Sant Salvador, tot envoltant, per l'oest i pel nord, el serrat de Sant Salvador de les Espases. La delimitació coincideix amb aquest torrent fins a la seu inici just al nord del turó dels Ducs, ja dins del municipi de Vacarisses. Ocupa al territori municipal una superfície de 10,64 ha. Es tracta d'una unitat de relleu netament definida entre les terres planes de les depressions Pre-litoral i Central. Massís constituït pels sediments proximals, bàsicament conglomerats, d'un ventall deltaic situat a una vora de la conca de l'Ebre, que es desenvoluparen durant l'eocè superior i l'oligocè inferior. Els processos d'erosió han donat lloc a l'actual massís i a una original morfologia que per si sola constitueix una excepcional singularitat, que ha rebut el nom de 'relleu montserratí'. La desigual resistència dels materials a l'erosió ha produït uns relleus on alternen els potents conglomerats de les parts més enlairades amb els replans ondulats d'argiles i margues, més freqüents a la base de la muntanya. La densa xarxa de fractures de la massa conglomeràtica ha permès la formació dels característics blocs i monòlits prismàtics, amb espectaculars cingles. Afavorides per la circulació d'aigües en aquests materials, són molt freqüents les formes de carstificació, com les coves i els avencs. La particular complexitat geomorfològica dels massís determina l'existència de microclimes molt diversos en un espai reduït i una important heterogeneïtat del paisatge vegetal, reflectida en la diversitat dels poblaments faunístics. Per aquesta raó, Montserrat és un dels espais naturals més rics i característics de les serres Pre-Litorals catalanes. Per la seva situació aproximadament al centre del sistema Mediterrani, és un bon representant del caràcter septentrional i central.</p> | 08076-171 | Sant Salvador de les Espases | <p>El Pla d'Espais d'Interès Natural o PEIN, aprovat pel Govern de la Generalitat de Catalunya, és una configuració legal que té per objecte la delimitació i l'establiment de les mesures necessàries per a la protecció bàsica dels espais naturals, la conservació dels quals cal assegurar, d'acord amb els valors científics, ecològics, paisatgístics, culturals, socials, didàctics i recreatius que posseeixen. El PEIN va ser aprovat pel Decret 328/1992, de 14 de desembre, i des d'aleshores ha estat força ampliat. Té els seus orígens en la determinació legal que fa la Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals, modificada posteriorment per la Llei 12/2006, de 27 de juliol, de mesures en matèria de medi ambient. Les normes del PEIN estableixen un règim de protecció bàsic aplicable en la totalitat del seu àmbit; aquest règim pot completar-se en cada espai o conjunt d'espais mitjançant: la formulació de plans especials de protecció del medi natural i el paisatge, i la declaració d'espais de protecció especial (parcs nacionals, paratges naturals d'interès nacional, reserves o parcs naturals), que fa que els espais passin a tenir una regulació jurídica pròpia i una gestió individualitzada per a preservar-los i potenciar-los.</p> | 41.5793900,1.8843600 | 406999 | 4603679 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48523-foto-08076-171-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 2153 | 5.1 | 1785 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||
48525 | Riera d'Alfàbrega | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-dalfabrega | www.crarc-comam.net www.esparreguera.org www.tortugues.cat/html2/tortrierol.html | La riera d'Alfàbrega centra el seu interès natural en ser el torrent escollit l'any 2006 per la Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament d'Esparreguera, amb la col·laboració del Centre de Recuperació d'Amfibis i Rèptils de Catalunya (CRARC), per portar a terme l'esperència pionera a Catalunya de reintroduir la tortua de rierol ('Mauremys leprosa'). La reintroducció es va dur a terme el 27 de setembre de 2006 a la Riera d'Alfàbrega, on es van dur 22 exemplars, entre famelles (12), mascles (8) i individus juvenils (2). D'aquesta població de tortugues de rierol se'n va fent el seguiment constatant la seva reproducció. La Riera d'Alfàbrega està connectada amb el riu Llobregat, constituint un refugi per a la fauna, ja que al voltant tot són conreus o sòl urnbanitzat. La tortuga de rierol ha estat en regressió perquè la seva supervivència està molt lligada a la qualitat de l'aigua. A la zona nord del Baix Llobregat hi ha altres experiències de treball amb tortugues però es centren sobretot en la retirada dels espais fluvials de les tortugues de Florida, una espècie al·lòctona que competeix amb les tortugues autòctones tant per l'espai com per l'aliment. Al torrent esparreguerí escollit per reintroduir-hi la tortuga de rierol també es van haver de retirar al seu dia dos exemplars de tortuga de Florida. | 08076-173 | Riera d'Alfàbrega. | A grans trets, la distribució ibèrica de la tortuga de rierol seria la de tota la zona mediterrània, Catalunya, València, Múrcia, Andalusia i Extremadura. Més ocasionalment es troba també en certs indrets de Navarra, Aragó i Castella. A Catalunya, tot i que de forma puntual, es pot trobar en qualsevol comarca de vora mar. És a l'Albera on manté una població més abundant i estable. És una tortuga lligada absolutament als cursos d'aigua, tal com diu el seu nom popular.és un animal molt difícil d'observar. Viu exclusivament dins l'aigua o surt només a les vores i sobre les pedres per prendre el sol o per fer el niu als marges; al mínim soroll es capbussa i s'amaga entre les arrels o sota les pedres de les basses. Per tant, és difícil que la puguem veure tot passejant a menys de deu metres, ja que ella ens detectarà molt abans que ho fem nosaltres. És una tortuga grossa, pot arribar als 20cm de llargada, no tan inflada com la de terra, i amb un color uniforme marró-verd fosc. Entre els dits de les potes hi té una mena de membranes que li faciliten la natació. Molts exemplars adults tenen algues aquàtiques al damunt, que alteren la textura i li donen una imatge estranya, d'aquí vé el seu nom científic: 'Mauremys leprosa'.Tot i que la tortuga de rierol té pocs enemics naturals (alguns exemplars joves són depredats per guilles, turons o rates), i com que és aquàtica, els incendis forestals l'afecten poc, darrerament li ha aparegut un nou competidor, la tortuga de Florida('Trachemys Scripta'). És una tortuga també aquàtica, molt més agressiva i que pot arribar a desplaçar les autòctones. Se'n comencen a trobar en tots els nostres rius. Aquesta és la tortugueta que venen als comerços i que normalment es té a casa en unes petites piscines per entreteniment de la mainada. Però quan creix (pot arribar als 30cm de llargada), es torna agressiva (mossega), i no té espai a la petita piscina; llavors el que fa la gent és alliberar-les als nostres rius i arriben a foragitar les tortugues autòctones, cas que està passant actualment en molts llocs d'Europa. La importació i la comercialització a gran escala de les tortugues de Florida com s'està fent ara, dins uns anys pot fer variar substancialment el poblament de tortugues als nostres rius. | 41.5378700,1.8572800 | 404680 | 4599099 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48525-foto-08076-173-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||||||
48526 | Riera de Magarola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-magarola | (2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. | problemes de contaminació. | La seva conca de drenatge s'estén per l'est de la comarca de l'Anoia i el nord-est del Baix Llobregat. La superfície total és de 97,76 Km2 i està formada bàsicament per tres subconques: la riera de Masquefa, la riera de Pierola i el torrent Mal. La riera s'uneix al Llobregat a una altitud de 120 m s.n.m. Aquests cursos d'aigua que formen la conca presenten un pendent mig elevat, especialment el torrent Mal (Masquefa 2,38%, Pierola 2,8% i torrent Mal 3,8%). La conca està relativament urbanitzada, tant a les zones planes, on s'hi desenvolupen els nuclis urbans i les àrees industrials, com als sectors muntanyosos, on s'estenen les urbanitzacions. Els conreus de secà també hi són presents. La vegetació natural recobreix les zones de muntanya (pinedes), especialment a les rieres de Pierola i Masquefa. Aquesta zona és una àrea de connexió entre les comarques de l'interior i les zones costaneres, de manera que part de la superfície de la conca està ocupada per vies de comunicació: la N-II i la B-231 (Esparreguera-Els Hostalets de Pierola). El torrent Mal i la riera de Magarola han estat força modificats per l'activitat humana, de manera que hi apareixen fragments de vegetació natural envoltats per zones agrícoles i urbanes. | 08076-174 | Riera de Magarola. | 41.5227100,1.8663300 | 405413 | 4597406 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||||||
48535 | Tossal rodó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tossal-rodo | (2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. | Turó de forma aplanada a la part superior i circular vist en planta. És constituït de conglomerats, amb unes parets gairebé verticals en els seus laterals, de manera que la vegetació és més aviat escassa, però peculiar (savines). En canvi, a la part superior i a la seva falda, la vegetació esdevé molt important arbustivament. Des de fa dècades que un gran nombre d'escaladors han obert vies a les seves parets, i alguns d'ells passen la nit a Can Tobella, actualment. L'impacte mediambiental generat per aquesta activitat al Tossal es basa en l'enclavatge a la roca d'espits, paravols i burils cada certs metres, a banda de la neteja de vegetació que de vegades es realitza al voltant de les vies d'escalada. | 08076-183 | Camí del Tossal Rodó. | 41.5799300,1.8685900 | 405685 | 4603756 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2020-10-07 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||||||||
48538 | Turó de la Socarrada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-la-socarrada | (2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. | És el sostre d'Esparreguera, forma part de la Serra de Rubió i està a més de 500 metres d'altitud. El cim de la Socarrada va fer honor al seu nom durant l'incendi del 1994 i va quedar totalment desolat. Ara ja han rebrotat molts arbres i arbustos: alzina, sobretot de fulla rodona (Quercus ilex subsp. rotundifolia), roure cerrioide (Quercus humilis subsp. cerrioides), garric (Quercus coccifera), arboç (Arbutus unedo), lligabosc mediterrani (Lonicera implexa), pistolòquia (Aristolochia pistolochia), crespinell gros (Sedum sediforme), romaní (Rosmarinus officinalis), botja d'escombres (Dorycnium pentaphyllum), estepa borrera (Cistus salviifolius), llistó (Brachypodium retusum), bruc d'hivern (Erica multiflora), llambra (Stipa offneri), denteguera groga (Odontites lutea), jonça (Aphyllanthes monspeliensis), lletera groguenca (Euphorbia flavicoma), llentiscle (Pistacia lentiscus), pinya de sant Joan (Leuzea conifera), fumana (Fumana ericoides), aritja (Smilax aspera), calabruixa grossa (Muscari comosum), fil·lírea de fulla estreta (Phillyrea angustifolia), farigola (Thymus vulgaris), sempreviva borda (Helicrhysum stoechas), marcet (Dipcadi serotinum), alzineta (Teucrium chamaedrys), herba de la feridura (Sideritis hirsuta), pimpinella petita (Sanguisorba minor), ínula blanca (Inula helenioides) i centàurea linifòlia (Centaurea linifolia). | 08076-186 | Camí del Tossal Rodó. | 41.5852500,1.8808400 | 406714 | 4604333 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48538-foto-08076-186-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2020-10-07 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||||||
48542 | Xiprers del cementiri municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprers-del-cementiri-municipal | (1997): Càtaleg d'arbres d'interès local. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. | XX | Conjunt de 24 xiprers d'una alçada entre els 8 i els 12 metres, amb una volta de canó d'entre 0,85 i 2,10 m i una capçada d'entre 4 i 5 m de diàmetre. Són de la fàmilia cupressàcies, gènere ' Cupressus', espècie ' Cupressus sempervivens'. Es tracta d'una conifera de fulla escamosa, persistent a mode d'escames adherides a petites branques, lleugerament separedes al vértex i aromàtiques. Les seves fructificacions són molt conegudes (nous de Xipre) i constituides per 8-10 escames llenyoses que en madurar s'entreobren per alliberar la llavor. El xiprer és una planta que no presenta particulars exigències de clima ni de terreny, resistint climes hivernals rigurosos o terrenys desfavorables i poc humits. Destaca el seu creixement ràpid, podent arribar a viure milers d'anys, i adquirint alçades de fins a 30 m. La seva fusta és temuda per incorruptible i apreciada alhora. Segons la llegenda, amb ella varen ser contruits l'Arca de Noè i el Temple de Salomó. El xiprer formava grans masses forestals a Grècia i l'Orient Mitjà, des d'on els Grecs i els Romans el van extendre pels països de la riba del 'Mare Nostrum'. El seu nom prové del terme grec 'Kyparissos', del que despres va agafar el seu nom l'illa de Xipre. A la nostra vila el trobem presidint llocs monumentals com el cementiri o l'ermita del Puig, ja que la majestuositat i la seva forma esbelta n'afavoreixen aquest ús. | 08076-190 | Camí de Can Claramunt. | Edat estimada de 110 anys. | 41.5308300,1.8826000 | 406782 | 4598290 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||||||
48543 | ZEPA Montserrat-Roques Blanques-riu Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zepa-montserrat-roques-blanques-riu-llobregat | <p>Diari oficial de la Generalitat de Catalunya, núm. 4736, del 6.10.2006, pp. 41915-41989. http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/espais_naturals/Xarxa_Natura_2000.jsp#xarxa</p> | <p>Tot el tram de riu Llobregat que travessa pel municipi d'Esparreguera, forma part de la Zona especial de Protecció de les Aus (ZEPA) de Montserrat - Roques Blanques - riu Llobregat, la qual inclou altres municipis del Baix Llobregat. Aquesta Zepa destaca per la presència de l'àliga cuabarrada (Hieraaetus fasciatus), el falcó (Falco peregrinus), el Duc (Bubo bubo), el blauet (Alcedo atthis), etc. A nivell d'hàbitats, aquesta àrea es caracteritza per jonqueres i herbassars graminoides humits, rouredes ibèriques, herbassars higròfils de marges i vorades llotoses, alberedes, salzedes i altres boscos de ribera, etc.</p> | 08076-191 | Riu Llobregat . | <p>La primera norma europea per a la conservació i protecció de les aus (Directiva Aus 79/409/CEE) va ser aprovada l'any 1979 pels estats membres de la Unió Europea, tot reclamant la necessitat de conservar i gestionar de manera adequada les poblacions d'aus silvestres. Aquesta Directiva Aus va establir una xarxa de Zones d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) per a salvaguardar les 175 espècies d'aus més amenaçades a Europa i, especialment per a les aus migratòries. Per tal de poder ser designat com a ZEPA, un determinat lloc ha d'albergar un nombre mínim d'aus que li atorgui importància internacional per a la seva conservació. Aquests espais o ZEPA estan, a més, integrats a la Xarxa Natura 2000, que engloba espais naturals protegits europeus. La Directiva Hàbitats aprovada l'any 1992 per tots els estats de la Unió Europea, crea la Xarxa Natura 2000 amb l'objectiu de conservar aquests hàbitats i espècies d'interès comunitari..</p> | 41.5691700,1.8672600 | 405558 | 4602563 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-06-25 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||||||
48544 | Zona boscosa de la Vinya Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-boscosa-de-la-vinya-vella | (2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. | El pi blanc ('Pinus halepensis') és un arbre del gènere 'pinus' originari de la regió mediterrània tant del nord com del sud. El nom de l'espècie prové de la ciutat síria d'Alep. Arbre de fins a 20 metres d'alçada, les branques i l'escorça són grisenques (d'aquí li vé el nom de pi blanc). Fulles de 0'7 a 1mm d'amplada i de 3'5 a 7 cm de longitud d'un verd groguenc. Floreix l'abril o el maig. Nombroses pinyes, de 5 a 12 cm de longitud, amb un clar peduncle i amb escames amb escudets poc prominents.És un arbre bastant xeròfil i heliòfil. Als Països Catalans es troba des del nivell del mar fins un màxim de 1200 metres d'altitud al País Valencià, 1100 a les Balears i 1000 metres a Catalunya. És l'arbre dominant a grans extensions on abans dominava l'alzina. Després dels incendis acostuma a germinar en gran nombre i fins i tot és més abundant que abans. En general ocupa les posicions de solana excepte a partir de l'Alacantí i el Baix Segura on l'augment de l'aridesa fa que es refugiï en l'obaga i llocs frescals. Conservació del sòl contra l'erosió. La fusta es fa servir per a producció de cel·lulosa o caixes de fusta, com el tronc no acostuma a ser gaire recte no es poden fer servir per altres utilitats. | 08076-192 | La Vinya Vella | 41.5489800,1.8411500 | 403351 | 4600350 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48544-foto-08076-192-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2019-11-26 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||||||
48545 | Zona geològica de la Puda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-geologica-de-la-puda | (2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. | Geològicament, la zona presenta l'aflorament d'esquists del Paleozoic (Era primària) fortament plegats i estructures de deformació (microplecs tipus 'chevron' i filons de quars deformats anomenats Boudins). Es produeix un encavalcament entre els esquists i els materials del Triàsic, gresos del Buntsandstein i calcàries i gresos del Muschelkalk. Els materials triàsics es disposen caòticament amb plegaments i fractures, formant part d'un complex sistema de falles inverses. A la part septentrional de la zona apareixen els conglomerats i gresos de Montserrat (Eocè). Els valors geològics de la zona són tres: És el límit entre les dues unitats geològiques més importants de Catalunya: Serralada Pre-litoral i la Depressió de l'Ebre. Presenta unes estructures tectòniques variades i espectaculars, com per exemple, plecs de grans dimensions, falles diverses, boudins, etc. S'hi troba el Balneari de La Puda, per on circulen aigües termals sulfurades, a 30ºC i que sorgeixen degut al conjunt de falles existents a la zona. | 08076-193 | La Puda | 41.5737700,1.8747200 | 406187 | 4603066 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2019-11-26 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 194,84 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/