Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
48395 | Can Fontimarc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fontimarc | ' Can Fontimarc'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. | XX | Edifici entre mitgeres de planta baixa i dos pisos. A la planta bixa es troba la porta d'entrada d'arc escarser amb dovella i una finestra allindada a la dreta. A cada pis hi ha dos balcons amb una obertura rectangular. La façana està coronada per una cornisa i la teulada és a dues vessants. | 08076-43 | C/ Arbres, 41. | 41.5402200,1.8676900 | 405552 | 4599348 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48395-foto-08076-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48395-foto-08076-43-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||||
48419 | Cementiri municipal. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-municipal-5 | CER (2003): Esglésies i capelles d'Esparreguera, pp.28. GAVÍN, J.M. (1988): Inventari d'esglésies. Baix Llobregat, n. 21, p.59. | XIX | Estructura de planta rectangular amb mur de tanca de maçoneria, arrebossat i enlluït. Està distribuït en nínxols i hi ha una petita capella també de planta rectangular i façana neoclàsica amb detalls ornamentals típics com les arcuacions llombardes i l'òcul central. Té una portalada central de mig punt. S'hi conserven pintures del senyor Pallejà i s'hi troben tombes de famílies notables de la vila. | 08076-67 | Camí de Can Claramunt. | 41.5308200,1.8815200 | 406692 | 4598290 | 1884 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48419-foto-08076-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48419-foto-08076-67-2.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 116|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||
48425 | Cova del Senecó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-seneco | (2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. | Està constituïda per una àmplia cavitat, la qual compta amb estalactites ni estalagmites. El tipus de roca és calcari. | 08076-73 | Serra dels Gatells | 41.5599500,1.8501000 | 404114 | 4601558 | 08076 | Esparreguera | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | Actualment no s'ha pogut tornar a localitzar degut a la regeneració forestal que s'està produint després de l'incendi de 1994. | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||||||
48427 | Coves del Prim | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coves-del-prim | <p>(2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit.</p> | <p>Aquestes coves estan situades molt properament a la masia de Can Tobella, per l'accés de la pista forestal que va en direcció est-oest. Malgrat aquestes coves són de reduïdes dimensions, destaquen per la seva peculiaritat. Presenten un bon estat de conservació, ja que són poc conegudes per la població d'Esparreguera i estan situades lluny de les àrees urbanitzades.</p> | 08076-75 | Camí de Can Tobella. | 41.5769617,1.8720746 | 405971 | 4603423 | 08076 | Esparreguera | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | S'hi accedeix fent ràpel. | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||||||
48442 | Falla inversa del Paleozoic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/falla-inversa-del-paleozoic | <p>(2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit.</p> | <p>La falla inversa del Paleozoic disposa els materials de l'Era Primària per damunt dels materials vermells de l'Era Secundària. Una falla inversa es caracteritza perquè els materials o bloc superior llisca o s'aixeca respecte l'inferior degut als esforços o compressions que realitzen entre ells. Aquesta falla s'estén des de la Bramona fins a Can Vinyals i arriba fins al sud de la Serra de Rubió, amb una longitud de 1250 m. Els materials de l'Era Primària són esquists, mentre que els de la Secundària són gresos del Buntsandstein. L'angle de cabussament varia entre 140/30 i 152/20. Aquesta falla presenta un interès científic i didàctic a nivell universitari, ja que permet identificar els primers processos de deformació que es varen donar a la zona durant l'orogènia Hercínica i posteriorment Alpina. A l'estar situada en un entorn forestal, presenta un estat de conservació bo.</p> | 08076-90 | Camí de la Bramona. | 41.5517900,1.8620100 | 405095 | 4600639 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Científic | 2022-12-30 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 1792 | 5.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||||||||
48459 | Habitatge al carrer Cavallers, 2 bis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-cavallers-2-bis | <p>MAURI, A. (1982): ' Laureà Miró nº 2 bis'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic.</p> | XVI-XVII | Malmès per falta de manteniment. | <p>Edifici entre mitgeres de planta baixa i palnta pis originari del segle XVI o XVII. La façana principal destaca per tenir integrats un finestral tripartit d'estil gòtic, ben conservada, i un portal de mig punt. La finestra no es originària d'aquest lloc, al que va ser traslladat durant aquest segle sembla ser que des de Barcelona.</p> | 08076-107 | Cavallers, 2 bis | 41.5386800,1.8707600 | 405806 | 4599174 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48459-foto-08076-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48459-foto-08076-107-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | Inexistent | 2022-12-30 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||
48460 | Habitatge al carrer Cavallers, 18 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-cavallers-18 | <p>MAURI, A. (1982): 'Laureà Miró nº 18'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic.</p> | XIX | <p>Edifici entre mitgeres de planta quadrada, amb planta i pis, amb magnifica decoració de gust eclèctic, amb un magnífic conjunt de forjats. Es construït amb maó i estucat. Conserva un jardí romàntic a la part posterior.</p> | 08076-108 | Cavallers,18 | 41.5383900,1.8710300 | 405828 | 4599142 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48460-foto-08076-108-1.jpg | Legal | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 102 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||
48461 | Habitatge al carrer Cavallers, 45 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-cavallers-45 | <p>' Habitatge al carrer Cavallers ,45'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic.</p> | XIX | Façana restaurada. | <p>Habitatge entre mitgeres, estructurar en planta baixa i dos pisos superiors. A la planta baixa hi ha la porta d'entrada d'arc pla. Al primer pis hi ha una porta allandada que dona a un balcó sustentat per mènsules amb decoració de dent de serra i volutes. Separant el primer pis del segon hi ha una sanefa amb elements vegetals simplificats. Al segon pis hi ha finestres rectangulars i una sanefa. El ràfec de la teulada esta sustenta per unes mènsules.</p> | 08076-109 | Cavallers,45 | 41.5377600,1.8717100 | 405884 | 4599071 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48461-foto-08076-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48461-foto-08076-109-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||
48462 | Habitatge al carrer dels Arbres, 46 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-dels-arbres-46 | <p>'Habitatge al carrer dels Arbres,46'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic.</p> | XIX | <p>Edifici entre mitgeres que consisteix en una planta baixa i un pis i un cos afegit de nomes una planta baixa. El parament de la façana està decorada amb franges horitzontals. El nucli principal té al primer pis un balcó corregut amb motllures goticitzants; aquest nucli té coberta a dues vessants amb un voladís sustentant per mènsules, a l'igual que el balcó. El cos afegit està afegit per una balustrada feta de balustre i decorat per uns gerros amb flors de pedra.</p> | 08076-110 | C/ Arbres,46. | 41.5403800,1.8676900 | 405552 | 4599366 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48462-foto-08076-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48462-foto-08076-110-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||
48463 | Habitatge al carrer dels Arbres, 48 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-dels-arbres-48 | <p>'Habitatge al carrer dels Arbres,48'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic.</p> | XIX | <p>Edifici de planta baixa i dos pisos que fa cantonada. La teulada és a dues vessants amb un petit ràfec. A la planta baixa presenta dues obertures rectangulars de grans dimensions; la porta i una finestra amb reixa. La resta d'obertures són un balcó del pis. La façana està arrebossada i pintada i presenta nombrosos retocs amb ciment.</p> | 08076-111 | C/ Arbres,48. | 41.5404300,1.8676400 | 405548 | 4599372 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48463-foto-08076-111-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||
48464 | Habitatge al carrer Gran, 31 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-gran-31 | <p>BACHS, E.; RUIZ DE MENDOZA, E. (1983): ' Façana esgrafiada'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic.</p> | XIX | <p>Edifici de planta baixa i dos pisos amb façana esgrafiada als dos últims. Al primer pis hi ha una finestra central emmarcada per dues pilastres amb capitells corintis. La llinda amb restes de pintura, té un motiu central circular amb dos 'putti' i decoracions florals; al rebaix, la decoració és d'estil renaixentista. El segon pis es separa del primer per un fris, te una finestra reduïda i austera. La teulada, plana, acaba amb un ràfec sotingut per permodols, entre els que s'intercala una franja bicroma floral i una mascara en relleu. Els esgrafiats de la façana són de color blanquinos sobre fons ocre. El primer pis, representen dues figures femenines alades disposades a costat i costat de la finestra. Els de la segona planta mostren dos gerros engalanats amb flors.</p> | 08076-112 | C/ Gran, 31. | 41.5395400,1.8699000 | 405735 | 4599270 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48464-foto-08076-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48464-foto-08076-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48464-foto-08076-112-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | Lluís Rius | 99|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||
48465 | Habitatge al carrer Gran, 46 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-gran-46 | <p>(2006): 'Habitatge al carrer Gran, 46'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic.</p> | XVII-XVIII | <p>Habitatge entre mitgeres de planta baixa i dos pisos amb la coberta a dues aigües. Hi ha dues obertures per planta. La porta d'entrada és d'arc de mig punt adovellat. Totes les obertures, excepte les del segon pis, estan emmarcades en pedra vista mentre que la resta de la façana està arrebossada. L'allindament de pedra de les finestres data de l'any 1970</p> | 08076-113 | C/ Gran, 46. | 41.5399400,1.8696000 | 405711 | 4599315 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48465-foto-08076-113-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||
48466 | Habitatge al carrer Montserrat,10-12 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-montserrat10-12 | <p>'Habitatge al carrer Montserrat, 10-12'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic.</p> | XIX-XX | Deficiències a la coberta i la façana. | <p>Edifici entre mitgeres de planta baixa i dos pisos. A la façana principal totes les obertures són allandades i les del primer i segon pis tenen un balcó. També hi ha decoració de tipus modernista a la façana del carrer. Antigament eren dos casals que a principis del segle XX es van unir.</p> | 08076-114 | C/ Montserrat,10-12. | 41.5412700,1.8679500 | 405575 | 4599465 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48466-foto-08076-114-1.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 105 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||
48467 | Habitatge al carrer Montserrat, 18 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-montserrat-18 | <p>BACHS, E.; RUIZ DE MENDOZA, E. (1983): ' Habitatge al carrer Montserrat, nº 18'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic.</p> | XX | <p>Casa mitgera de planta i do pisos, feta amb maó. La façana està formada amb plafons de ceràmica verda en forma d'espirals i motius florals; maó vist separant els diferents pisos emmmarcant la part superior de la port i de les finestres, rematads per arcuacions; i cenefes també amb motius florals. La part superior de la façana, on apareix l'any de la seva construcció (1922) i les inicials del propietari (J.J), acaba amb una cornisa i un remat.</p> | 08076-115 | C/ Montserrat, 18. | 41.5413700,1.8678100 | 405564 | 4599476 | 1922 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48467-foto-08076-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48467-foto-08076-115-2.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 105|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||
48469 | Habitatge al carrer Montserrat, 39 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-montserrat-39 | <p>'Habitatge al carrer Montserrat,39'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic.</p> | XIX-XX | <p>Edifici entre mitgeres de planta baixa i pis. A la planta baixa de la façana principal, trobem la porta d'entrada i una finestra emmarcats per una motllura amb una mènsula que no sustenta res al centre de cada una. Al primer pis hi ha un balcó corregut amb dues obertures allindades resseguides d'una motllura amb decoració floral a la part superior. Separat per una motllura, es troba el coronament de la façana fet per un frontó rodó trencat amb uns gerros amb flors de pedra als costats i al centre.</p> | 08076-117 | C/ Montserrat, 39. | 41.5417100,1.8671800 | 405512 | 4599514 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48469-foto-08076-117-1.jpg | Legal | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 102 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||
48470 | Habitatge del carrer Montserrat, 58 a | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-carrer-montserrat-58-a | <p>MAURI, A. (1982): 'Carrer de Montserrat, 58'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic.</p> | XX | <p>Edifici entre mitgeres fet amb maó i pedra. Té planta baixa i dos pisos; destaquen els forjats de l'entrada i dels balcons.</p> | 08076-118 | C/ Montserrat, 58a. | 41.5421100,1.8668500 | 405485 | 4599559 | 1916 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48470-foto-08076-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48470-foto-08076-118-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 105|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||
48471 | Habitatge al carrer Montserrat, 88 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-montserrat-88 | <p>' Habitatge al carrer Montserrat,88'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic.</p> | XIX-XX | <p>Edifici entre mitgeres de planta baixa i dos pisos. Totes les obertures són allindades, a la planta baixa hi ha dos i desprès una per planta. Hi ha decoració a la planta baixa i al primer pis.</p> | 08076-119 | C/ Montserrat, 88. | 41.5426000,1.8662800 | 405438 | 4599614 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48471-foto-08076-119-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||
48472 | Habitatge a la plaça de l'Ajuntament, 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-a-la-placa-de-lajuntament-3 | <p>BACHS, E.; RUIZ DE MENDOZA, E. (1983): ' Façana modernista. Habitatge a la Plaça de l'Ajuntament,3'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic.</p> | XX | <p>Edifici de planta, pis i golfes. A la façana principal i al primer pis, hi ha una balcons amb barana de ferro forjat que tenen el marc cóncau, vorejat per una franja de ceràmica vidriada. Les golfes presenten dues finestres de pedra, formades per tres arquests rebaixats, els quals estan separats per columnes. La part central de la façana presenta una creu amb decoració floral, éssent el motiu principal d'un plafó de ceràmica el qual, a la vegada, està rodejat de plafons verds dels mateix material. La teulada, a dues aigües cap a la façana principal, acaba amb un ràfec enrajolat i sostingut per vigues de fusta. A l'interior cal esmentar unes arcades d'èstil gòtic.</p> | 08076-120 | Plaça de l'Ajuntament, 3. | 41.5391500,1.8705000 | 405785 | 4599227 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48472-foto-08076-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48472-foto-08076-120-2.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 105|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||
48473 | Habitatge a la Plaça Sant Magí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-a-la-placa-sant-magi | <p>' Santa Cecília'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic.</p> | XIX | <p>Edifici entre mitgeres fent Xamfrà. Consta de planta baixa, pis i golfes. Presenta poques obertures i totes elles allindades; al primer pis s'han obert balcons. La façana està arrebossada però s'han deixat les pedres cantoneres i la llinda del primer pis i les golfes. Una filera de pedra separa els diferents pisos i l'edifici es remata amb una cornisa sustentada per mènsules.</p> | 08076-121 | Plaça Sant Magí, 8-10. | 41.5430000,1.8655400 | 405377 | 4599659 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48473-foto-08076-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48473-foto-08076-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48473-foto-08076-121-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||
48474 | Can Roca, jaciment | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roca-jaciment | <p>'Can Roca'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. VILLALBA, M.J.; BLASCO, A.; EDO, M. (1989): La prehistòria al Baix Llobregat. Estat de la qüestió a Ies Jornades del Baix Llobregat. Vol. II. Ponències. Castelldefels, p.15</p> | <p>Per accedir al possible jaciment cal agafar, des del nucli antic d'Esparraguera, la carretera de Madrid a França N-IIa. Al museu de Montserrat hi ha exposats útils lítics recollits a la terrassa alta del Llobregat. Els materials corresponen a esclats, ganivets, rascadores i una punta. L'indret exacte del possible jaciment actualment és molt difícil de situar.</p> | 08076-122 | Camí de Can Santjoan | 41.5539900,1.8513000 | 404205 | 4600895 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-01-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | Materials al Museu de Montserrat. | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||||||
48478 | La Fleca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fleca | <p>' La Fleca'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic.</p> | XX | <p>Edifici entre mitgeres de planta baixa i dos pisos. A la façana principal es troba la porta d'entrada d'arc de mig punt motllurat i tres petits balcons per planta. Totes les obertures estan resseguides per una motllura, a l'igual que les separacions entre els pisos. La façana està coronada per una balustrada amb un element decoratiu al centre.</p> | 08076-126 | C/ Arbres, 38. | 41.5399000,1.8681300 | 405588 | 4599312 | 1923 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48478-foto-08076-126-1.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 105 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||
48497 | Col·lecció del Museu de la Colònia Sedó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-museu-de-la-colonia-sedo | http://www.mnactec.cat/museum/museu_de_la_colonia_sedo_esparreguera_es.htm. VILANOVA, A.; MOYA, S. (2005): Plan Director de la Colonia Sedó en Esparreguera. Inèdit. | XX | Concretament a la fàbrica de pisos on es desenvolupà tot el procés de filatures es troba situat el Museu de la Colònia Sedó, que forma part del sistema del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC). La turbina más gran de la Colònia Sedó és la peça central del Museu, és del tipus 'Francis' i va ser construïda per la firma Planas, Flaquer i Cia. La turbina, de 1400 CV, era la més gran construïda al nostre país. Avui a la sala de la turbina es pot veure la maqueta de la colònia, d'autor desconegut, feta entre els anys 1941-43 on s'explica l'història i la turbina, on dins del tub d'aigua es projecta un audiovisual tridimensional. La visita es completa amb una explicació del sistema enèrgetic que inclou el soterrani de la turbina. Hi ha, a més, exposades molts elements mobles relacionats amb el procés productiu de la colònia, així com abundant material gràfic i documental sobre el complex. | 08076-145 | Continues, s/n. | 41.5491100,1.8736700 | 406064 | 4600329 | 1993 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48497-foto-08076-145-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 98 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||
48526 | Riera de Magarola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-magarola | (2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. | problemes de contaminació. | La seva conca de drenatge s'estén per l'est de la comarca de l'Anoia i el nord-est del Baix Llobregat. La superfície total és de 97,76 Km2 i està formada bàsicament per tres subconques: la riera de Masquefa, la riera de Pierola i el torrent Mal. La riera s'uneix al Llobregat a una altitud de 120 m s.n.m. Aquests cursos d'aigua que formen la conca presenten un pendent mig elevat, especialment el torrent Mal (Masquefa 2,38%, Pierola 2,8% i torrent Mal 3,8%). La conca està relativament urbanitzada, tant a les zones planes, on s'hi desenvolupen els nuclis urbans i les àrees industrials, com als sectors muntanyosos, on s'estenen les urbanitzacions. Els conreus de secà també hi són presents. La vegetació natural recobreix les zones de muntanya (pinedes), especialment a les rieres de Pierola i Masquefa. Aquesta zona és una àrea de connexió entre les comarques de l'interior i les zones costaneres, de manera que part de la superfície de la conca està ocupada per vies de comunicació: la N-II i la B-231 (Esparreguera-Els Hostalets de Pierola). El torrent Mal i la riera de Magarola han estat força modificats per l'activitat humana, de manera que hi apareixen fragments de vegetació natural envoltats per zones agrícoles i urbanes. | 08076-174 | Riera de Magarola. | 41.5227100,1.8663300 | 405413 | 4597406 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||||||
48535 | Tossal rodó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tossal-rodo | (2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. | Turó de forma aplanada a la part superior i circular vist en planta. És constituït de conglomerats, amb unes parets gairebé verticals en els seus laterals, de manera que la vegetació és més aviat escassa, però peculiar (savines). En canvi, a la part superior i a la seva falda, la vegetació esdevé molt important arbustivament. Des de fa dècades que un gran nombre d'escaladors han obert vies a les seves parets, i alguns d'ells passen la nit a Can Tobella, actualment. L'impacte mediambiental generat per aquesta activitat al Tossal es basa en l'enclavatge a la roca d'espits, paravols i burils cada certs metres, a banda de la neteja de vegetació que de vegades es realitza al voltant de les vies d'escalada. | 08076-183 | Camí del Tossal Rodó. | 41.5799300,1.8685900 | 405685 | 4603756 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2020-10-07 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||||||||
48538 | Turó de la Socarrada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-la-socarrada | (2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. | És el sostre d'Esparreguera, forma part de la Serra de Rubió i està a més de 500 metres d'altitud. El cim de la Socarrada va fer honor al seu nom durant l'incendi del 1994 i va quedar totalment desolat. Ara ja han rebrotat molts arbres i arbustos: alzina, sobretot de fulla rodona (Quercus ilex subsp. rotundifolia), roure cerrioide (Quercus humilis subsp. cerrioides), garric (Quercus coccifera), arboç (Arbutus unedo), lligabosc mediterrani (Lonicera implexa), pistolòquia (Aristolochia pistolochia), crespinell gros (Sedum sediforme), romaní (Rosmarinus officinalis), botja d'escombres (Dorycnium pentaphyllum), estepa borrera (Cistus salviifolius), llistó (Brachypodium retusum), bruc d'hivern (Erica multiflora), llambra (Stipa offneri), denteguera groga (Odontites lutea), jonça (Aphyllanthes monspeliensis), lletera groguenca (Euphorbia flavicoma), llentiscle (Pistacia lentiscus), pinya de sant Joan (Leuzea conifera), fumana (Fumana ericoides), aritja (Smilax aspera), calabruixa grossa (Muscari comosum), fil·lírea de fulla estreta (Phillyrea angustifolia), farigola (Thymus vulgaris), sempreviva borda (Helicrhysum stoechas), marcet (Dipcadi serotinum), alzineta (Teucrium chamaedrys), herba de la feridura (Sideritis hirsuta), pimpinella petita (Sanguisorba minor), ínula blanca (Inula helenioides) i centàurea linifòlia (Centaurea linifolia). | 08076-186 | Camí del Tossal Rodó. | 41.5852500,1.8808400 | 406714 | 4604333 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48538-foto-08076-186-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2020-10-07 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||||||
48544 | Zona boscosa de la Vinya Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-boscosa-de-la-vinya-vella | (2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. | El pi blanc ('Pinus halepensis') és un arbre del gènere 'pinus' originari de la regió mediterrània tant del nord com del sud. El nom de l'espècie prové de la ciutat síria d'Alep. Arbre de fins a 20 metres d'alçada, les branques i l'escorça són grisenques (d'aquí li vé el nom de pi blanc). Fulles de 0'7 a 1mm d'amplada i de 3'5 a 7 cm de longitud d'un verd groguenc. Floreix l'abril o el maig. Nombroses pinyes, de 5 a 12 cm de longitud, amb un clar peduncle i amb escames amb escudets poc prominents.És un arbre bastant xeròfil i heliòfil. Als Països Catalans es troba des del nivell del mar fins un màxim de 1200 metres d'altitud al País Valencià, 1100 a les Balears i 1000 metres a Catalunya. És l'arbre dominant a grans extensions on abans dominava l'alzina. Després dels incendis acostuma a germinar en gran nombre i fins i tot és més abundant que abans. En general ocupa les posicions de solana excepte a partir de l'Alacantí i el Baix Segura on l'augment de l'aridesa fa que es refugiï en l'obaga i llocs frescals. Conservació del sòl contra l'erosió. La fusta es fa servir per a producció de cel·lulosa o caixes de fusta, com el tronc no acostuma a ser gaire recte no es poden fer servir per altres utilitats. | 08076-192 | La Vinya Vella | 41.5489800,1.8411500 | 403351 | 4600350 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48544-foto-08076-192-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2019-11-26 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||||||
48545 | Zona geològica de la Puda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-geologica-de-la-puda | (2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. | Geològicament, la zona presenta l'aflorament d'esquists del Paleozoic (Era primària) fortament plegats i estructures de deformació (microplecs tipus 'chevron' i filons de quars deformats anomenats Boudins). Es produeix un encavalcament entre els esquists i els materials del Triàsic, gresos del Buntsandstein i calcàries i gresos del Muschelkalk. Els materials triàsics es disposen caòticament amb plegaments i fractures, formant part d'un complex sistema de falles inverses. A la part septentrional de la zona apareixen els conglomerats i gresos de Montserrat (Eocè). Els valors geològics de la zona són tres: És el límit entre les dues unitats geològiques més importants de Catalunya: Serralada Pre-litoral i la Depressió de l'Ebre. Presenta unes estructures tectòniques variades i espectaculars, com per exemple, plecs de grans dimensions, falles diverses, boudins, etc. S'hi troba el Balneari de La Puda, per on circulen aigües termals sulfurades, a 30ºC i que sorgeixen degut al conjunt de falles existents a la zona. | 08076-193 | La Puda | 41.5737700,1.8747200 | 406187 | 4603066 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2019-11-26 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||||||||
48490 | Molí de la Riera de Piera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-riera-de-piera | <p>ACHÓN, O. (2003): 'Aprofitament dels recursos hidràulics d'Esparreguera.Els molins de la costa de la Gorgonç'ana. A Actes II Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sant Cugat del Vallès 18-21 d'abril de 2002. Vol. II. Pp. 468-475. VILA, G. (2003): Carta Arqueològica del Municipi d'Esparreguera. Ajuntament d'Esparreguera, inèdita.</p> | XIV/XV-XIX | Mig enrunat i cobert de vegetació. | <p>En el marge esquerre de la riera de Piera, i a ponent del terme d'Esparreguera es troben les restes d'un molí fariner i el seu casal ocults per la vegetació i colgats per sediments aportats per les diferents vingudes d'aigua de la riera de Piera. Es troba a uns 50 m riera avall respecte el pont que la creua per sobre (carretera d'Hostalets de Pierola). L'accés es fa per un camí que va per dins la riera, que cal resseguir curs amunt. Des del mateix llit de la riera es pot veure una cantonada del molí, edifici que sobresurt entre els sediments que formen la riba esquerre. El parament que s'observa fou construït a base de petits còdols de riu lligats amb morter de calç. Des de dalt els marges es poden resseguir diferents aliniacions de murs que han de correspondre a la planta del mateix edifici, d'aquests només es veu la part superior, havent quedat tot l'espai edificat colmatat per sediments, que poden tenir entre 2 i 3 metres de potència. Uns metres per sobre del molí es poden veure encara les restes del casal, la façana del qual queda emmascarada per la construcció d'una cabana que hi ha adossada al davant. A l'interior d'aquesta es pot observar una canalització a la roca. L'edifici es troba a la vora d'un camp molt gran, que és ara una vinya jove. Riera amunt es troben restes d'antigues rescloses que cal relacionar amb la infraestructura requerida per al funcionament dels molins hidràulics.</p> | 08076-138 | Riera de Pierola. | <p>A ponent del terme estan documentats des del segle XIV, any 1347,l 'existència d'un molí fariner dels que hi havia a la zona. Sabem que el seu nombre fou variable oscil·lant entre un i tres molins hidràulics, dos d'ells fariners i un d'oli. A la documentació es parla també dels molins que estan inutilitzats per alguna vinguda d'aigua. Així al 1496 n'hi ha un d'enrunat i un altre en funcionament fins a principis del segle XX. L'any 1900 hi consta el registre de l'últim arrendament d'un molí fariner i un d'oli (ACHÓN, 2003: 468). Per ara no és possible relacionar-lo amb la documentació escrita, ja que només una intervenció arqueològica permetrà identificar a quin dels molins corresponen les restes descrites, i quina va ser la seva evolució, el moment que s'abandonà definitivament, etc.</p> | 41.5264700,1.8839700 | 406890 | 4597804 | 08076 | Esparreguera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48490-foto-08076-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48490-foto-08076-138-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | Inexistent | 2023-01-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||
48436 | Escola Municipal de Música | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escola-municipal-de-musica | <p>BACHS,E; RUIZ DE MENDOZA, E. (1983): 'Casa de Cultura Municipal'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic.</p> | XIX-XX | <p>Construcció civil formada per planta, pis i golfes, i construïda amb maó. La planta baixa, de parament diferent al de la resta de l'edifici, té la porta d'accés ornamentada amb motius islàmics, la llinda de la mateixa imita un arc escarser adovellat i te les inicials de l'antic propietari a la clau (JJ). Al primer pis, hi ha tres balcons que segueixen la línea d'un fris el qual separa les dues plantes. A sobre de cada una d'aquestes portes, cal assenyalar la llinda, acabada amb capitells esculturats, el motiu dels quals es repeteix als finestrals, aquests representen elements vegetals i essers fantàstics. A les golfes hi ha tres grups de dues finestres cada un, separats per sengles pilastres. La teulada, plana, te un ràfec sostingut per permòdols de pedra i acaba amb una canalera de ceràmica verda.</p> | 08076-84 | C/ Cavallers, 20. | <p>A principis del segle XX el c/ Cavallers, on està situat l'edifici, era l'entrada al poble, i junt amb el c/ dels Arbres són els dos carrers del nucli antic on molts propietaris rics de cases de pagès hi varen tenir una casa bastida en estil modernista, doncs eren considerats uns carrers de nivell social elevat. A l'actual edifici s'ubica l'Escola Municipal de Música i Dansa, fundada l'any 1976.</p> | 41.5382600,1.8710900 | 405833 | 4599127 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48436-foto-08076-84-1.jpg | Legal | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | Inexistent | 2022-12-30 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 102 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||
48451 | Font del Torrent Mal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-torrent-mal | <p>VALLS, O. (1961): La vila d'Esparreguera i el seu terme, pp. 234.</p> | Ha patit diversos atacs vandàlics. | <p>Font amb frontal bastit amb pedra i maons lligats amb morter de calç. L'aigua no és apta pel consum humà.</p> | 08076-99 | Torrent Mal | <p>Abans coneguda per la ' Font Vella'. L'any 1574 apareix amb el nom de Font de Silvestre Pi.</p> | 41.5383200,1.8654700 | 405364 | 4599140 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48451-foto-08076-99-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-12-30 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 47 | 1.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||
48480 | La Vinyavella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vinyavella | <p>PAULO, J. (1989): Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera, pp.80. VALLS, O. (1961). La vila i el terme d'Esparreguera, pp.378.</p> | XV-XVIII | <p>Casa senyorivola construïda amb tapial, restaurada amb maó i orientada al migdia. La seva estructura està formada per diverses constuccions adossades. El cos principal, de planta rectangular, consta de planta baixa i pis, mentre que la resta, degut al desnuvell del terrenys te més pisos. A la façana principal hi ha tres portes d'entrada d'arcs de mig punt dovellats en pedra, i amb escuts escolpits a les claus: una donà accès a la vivenda i té l'escut de Montserrat, l'altra, correspon a la capella i presenta l'escut d'armes de la familia, la tercera, que té una espiera a sobre, és la vivenda dels masovers i mostra l'escut de Montserrat amb la data 1758. El primer pis presenta una petita galeria al cos principal i finestres d'arcs trilobulars a l'adossat. Les façanes laterals tenen obertures d'éstil gòtic. La teulada es a dues aigües paral·leles a la façana principal i està rematada per un doble ràfec amb canaladura.</p> | 08076-128 | N-II | <p>Abans mas Desfart. Aquesta casa, datada al segle XV, moment en què l'abat de Montserrat, Pere de Burgos, la comprà per a residència de novicis. Li donà el nom de Vinya Vella, per tal de diferenciar-lo de la Vinya Nova que també havia adquirit a Collbató. Al 1835 passà a l'estat amb la desamortització de Mendizábal. Anys després, va tornar a ésser propietat particular.</p> | 41.5486400,1.8475100 | 403881 | 4600305 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48480-foto-08076-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48480-foto-08076-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48480-foto-08076-128-3.jpg | Legal | Modern|Renaixement|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 94|95|93 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||
48456 | GR-6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gr-6 | <p>DD. AA. (1997): Topoguia dels Senderr GR 6, GR 6-1 i gr 96. Ed. 100x100 Muntanya SL, Barcelona.</p> | XX | <p>El tram del GR-6 que passa pel terme municipal d'Esparreguera forma part de l'etapa entre Olesa de Montserrat i el Monestir de Montserrat, que té una llargada de 13,400 Km i una durada de 4:05 h. En el seu recorregut pel municipi aquest sender de gran recorregut passa de llocs tan emblemàtics com són la Colònia Sedó, el Coll de Can Paloma, l'ermita de Santa Margarida del Cairat i l'antiga masia de Ca N'Estruc del Cairat.</p> | 08076-104 | Carretera de la Colònia Sedó. | <p>Al 1972 es va constituí el Comité Català de Senders, que en els últims 25 anys ha portat una tasca de realització, senyalització, publicació, difusió i manteniment de la Xarxa de Senders de Catalunya. Els senders estan dissenyats per a unir diversos punts d'interès: pobles, ermites, boscos, prades, valls, etc. Més de 5000 quilómetres de senders senyalitzats, solquen la geografia catalana, dividint-se en senders de petit (PR) i de gran recorregut (GR). El sistema de senyalització emprat és el que estableix l'ERA, la federació europea de senderisme.</p> | 41.5679400,1.8654800 | 405408 | 4602428 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2022-12-30 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||||||
48457 | GR 6-1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gr-6-1 | <p>DD. AA. (1997): Topoguia dels Senderr GR 6, GR 6-1 i gr 96. Ed. 100x100 Muntanya SL, Barcelona.</p> | XX | <p>Variant del GR-6, anomenada Colónia Sedó- GR 6 ('Plaça Catalunya'). Té una llargada de 9,100 km i una durada de 2:35 minuts. S'inicia a la Colónia Sedó, i discorreix pel casal de Can Codelles, per travessar la població i continuar per Can Comelles, Can Roca i Can Rubió.</p> | 08076-105 | Camí de Can Comelles. | <p>Al 1972 es va constituí el Comité Català de Senders, que en els últims 25 anys ha portat una tasca de realització, senyalització, publicació, difusió i manteniment de la Xarxa de Senders de Catalunya. Els senders estan dissenyats per a unir diversos punts d'interès: pobles, ermites, boscos, prades, valls, etc. Més de 5000 quilómetres de senders senyalitzats, solquen la geografia catalana, dividint-se en senders de petit (PR) i de gran recorregut (GR). El sistema de senyalització emprat és el que estableix l'ERA, la federació europea de senderisme.</p> | 41.5556300,1.8529200 | 404343 | 4601075 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2022-12-30 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||||||
48353 | Aigües termals sulfurades de la Puda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aigues-termals-sulfurades-de-la-puda | <p>(2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit.</p> | <p>Les aigües sulfúrico-sòdiques del balneari de La Puda surten, encara avui dia, de cinc fonts que brollen a una temperatura d'entre 25 i 35ºC. Aquestes aigües provenen de diverses mines que sorgeixen degut al conjunt de falles existents a la zona. Aporten un cabal de 2'5 x 106 l/dia, i estan compostes de sulfur sòdic, sulfats i bicarbonats. Totes aquestes aigües van a parar directament al riu Llobregat. Les fonts d'aigua sulfurosa com aquesta solen ser anomenades popularment 'fonts pudents o pudentes', d'aquí en deriva el nom de 'La Puda' que rebé el balneari que s'edificà en l'indret on sorgeixen aquestes fonts d'aigües sulfuroses naturals.</p> | 08076-1 | La Puda | <p>Al lloc on brollaven les fonts es construí el Balneari al 1870. Fou ampliat diverses vegades fins 1890 i patí importants perjudicis amb els aiguats del 1971, arrel dels quals quedà definitivament abandonat.</p> | 41.5707300,1.8757200 | 406266 | 4602727 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48353-foto-08076-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48353-foto-08076-1-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | Inexistent | 2022-12-30 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 2153 | 5.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||||
48476 | La Caixa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caixa | <p>BACHS, E.; RUIZ DE MENDOZA, E. (1983): 'Habitatge al carrer Arbres,38a'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic.</p> | XX | <p>Edifici de planta i dos pisos. Els baixos, han estat renovats i no es conserven elements originals. L'èstil modernista de la construcció ve marcat pel seu decorativisme, principalment exterior. Així, a la primera planta hi ha una balconada trencada per una tribuna central i, a la segona, tres balcons amb unes baranes de ferro forjat que presenten motius vegetals. Cada balcó queda emmarcat per uns esgrafiats geomètrics i florals i una temàtica semblant aprareix a la tribuna, en forma de motllures. La façaa acaba amb un remat de linies ondulades, ornamentat amb ceràmica vidrada. Quant l'interior, cal esmentar l'enrajolada que es conserva al primer pis, també amb motius florals.</p> | 08076-124 | C/ Arbres, 38a. | <p>Antic edifici de La Caixa.</p> | 41.5399700,1.8680700 | 405583 | 4599320 | 1923 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48476-foto-08076-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48476-foto-08076-124-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 105|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||
48484 | Mas del Roure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-del-roure | <p>PAULO, J. (1989): Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera, pp.66.</p> | XX | La casa està en total estat de ruïna i el que queda està envaït per la vegetació. | <p>Tot i que el conjunt d'estructures que encara es conserven estan molt malmeses, pràcticament enrunades i cobertes quasi totalment per la vegetació, s'observen restes de murs, els quals presenten un parament de tàpia amb alguna reparació amb maons.</p> | 08076-132 | Urbanització Can Rial. | <p>Antigament coneguda com a Can Batlle. El construí Daniel Batlle a mitjans del segle XX a una finca que adquirí a l'antiga hisenda de la Masia.</p> | 41.5224100,1.8471300 | 403811 | 4597394 | 08076 | Esparreguera | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||||
48437 | Escorxador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escorxador-3 | <p>(2002): 'Escorxador'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. (2006): 'Escoxador municipal'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. www. Enciclopedia.cat</p> | XX | <p>Edifici de planta basilical de tres naus. En la façana s'obre un portal remarcat amb un arc de maó vist i amb decoració de rajola i a sobre hi ha un gran finestral de respiració d'arc d mig punt. A banda i banda de la porta principal hi ha dues finestres amb una línia ondulant a la part superior, a l'igual que les finestres que s'obren a la part superior dels laterals de la nau central. La teulada de la nau central és a dues vessants i les de les naus laterals d'una vessant. El ràfec està decorat amb una motllura dentada.</p> | 08076-85 | C/ Llobregat, 2. | <p>Aquest excorxador substituí el que estava a la plaça de Santa Anna, on avui hi ha l'escola Mare de Déu de la Muntanya. Deixà de funcionar a la dècada dels anys 80. Josep Domènech i Mansana, arquitecte nascut l'any 1910, era el fill de Josep Domènech i Estapà. El 1917 fou nomenat arquitecte del ministeri d'instrucció pública, des d'on realitzà escoles a Badalona, Argentona, Igualada, Esparreguera, etc. Unes altres obres seves a Barcelona són els magatzems El Águila, la Caixa Mútua Popular de Barcelona i l'església de Santa Tereseta. Fou arquitecte municipal de Sant Celoni, on realitzà la casa de la vila, l'ateneu i l'escorxador. Publicà 'La casa' (1923), 'ABC del propietario' (1925) i 'La finca urbana' (1928). Fou professor de l'Escola d'Arts i Oficis Artístics de Barcelona</p> | 41.5425100,1.8696200 | 405716 | 4599600 | 1925 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48437-foto-08076-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48437-foto-08076-85-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | Inexistent | 2022-12-30 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | Josep Domènech Mansana. | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||
48433 | Eremitori del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/eremitori-del-puig | <p>BERZOSA, Julián (2005): Iglesias rupestres. Cuevas artificiales, necròpolis rupestres y otros horadados rupestres de Valderredible (Cantabria), Burgos. ENRICH, Jordi; ENRICH, Joan; SALES, Jordina (2000). 'Eremitoris rupestres alt-medievals a la Catalunya central: una recerca sobre el cristianisme rural', dins d'Actes del Primer Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, Ed. Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval (ACRAM), pp. 260-281. MARTÍNEZ, Artemio Manuel (2006): 'La realidad material de los monasterios y cenobios rupestres hispanos (siglos V-X), dins de Monjes y monasterios hispanos en la Alta Edad Media. Ed. Fundación Santa María la Real, Aguilar de Campoo, pp.59-97. MAURI, A. (1982): 'Eremitori del Puig'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. SALES, Jordina (e. p.): 'Manifestaciones rupestres del cristianismo antiguo en el noreste hispánico: iglesias, monasterios y eremitorios. Visión de conjunto y valoración', dins de I Congreso sobre monacato rupestre en Arnedo. Múrcia.</p> | IX | S'hi acumulen deixalles i la vegetació. | <p>Petita cova artificial excavada a la terra de forma quadrada, lleugerament arrodonida, amb una petita fornícula a la paret del fons. La forma del sostre és lleugerament arrodonida.</p> | 08076-81 | Pla del Puig. | <p>Aquest petit eremitori fou descobert l'estiu de l'any 1982 per Alfred Mauri al visitar la propera església de Santa Maria del Puig. No existeix cap estudi que s'hi refereixi. El moviment eremític té els seus orígens a Orient (Egipte i Síria) cap al segle III d.C., seguint l'exemple de Sant Antoni. A Hispània es té constància d'aquesta pràctica des de l'any 380. Pel que respecta als eremitoris, les fonts escrites tardoantigues parlen ja d'eremites que s'instal·laven, en el marc del cristianisme primitiu i des de la mateixa Antiguitat Tardana, en aquests habitacles en plena natura per contribuir a l'evangelització del medi rural i també al fenomen de la repoblació a la Catalunya de l'Alta Edat Mitjana. La terra de frontera facilitava als eremites apartar-se dels espais poblats i dels poders civils i religiosos, i encarar així l'acció evangelitzadora/repobladora del medi rural. On quasi exclusivament els terratinents i les classes aristocràtiques s'havien convertit a la nova religió, i on la gran majoria de la població camperola continuava adorant vells ídols pagans. Dins del marc de la invasió musulmana, existiria una primera etapa on els eremitoris i les petites esglésies rurals jugarien un paper fonamental en la cristianització del camp, amb la conversió al cristianisme dels jerarques locals. En un segon moment, després de la invasió musulmana, l'eremitisme contribuiria a corregir la desarticulació territorial causada, facilitant una remarcable acció fundacional d'esglésies i monestirs. En aquest sentit, els eremitoris de Sant Ermengol podrien ser la clau del origen de l'ermita del mateix nom. Potser, a l'emplaçament d'aquesta ja existia una ermita anterior, de cronologia medieval. A la Península Ibèrica l'eremitisme rupestre gaudeix d'una gran difusió, i el seu estudi s'està portant a terme, de forma sistemàtica, per historiadors i arqueòlegs, des de fa mig segle. S'han documentat eremitoris rupestres d'Andalusia al Llevant, d'un a l'altre extrem del país, destacant especialment tota la conca del riu Ebre, on s'incrementa la seva densitat a mesura que remuntem el seu curs cap a les terres del nord: a la Rioja, Burgos, sud de Santander i nord de Palència. Sense anar més lluny, a Catalunya, i bastant a prop d'Esparreguera, al mateix Baix Llobregat (Abrera, Sant Boi, Castellbisbal, Sant Esteve Sesrovires) i a la comarca de l'Anoia es coneixen molts paral·lels d'eremitoris rupestres.</p> | 41.5512300,1.8687600 | 405657 | 4600570 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48433-foto-08076-81-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-30 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||
48441 | Santa Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-eulalia-0 | <p>BACHS, E.; RUIZ DE MENDOZA, E. (1983): ' Església parroquial de Sant Eulàlia'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. CER (2003): Esglésies i capelles d'Esparreguera, pp.19. GALI, D. (2000): 'El campanar de l'església de Santa Eulàlia d'Esparreguera'. A: Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, 11. Diputació de Barcelona, pp. 111-165. GAVÍN, J.M. (1988): Inventari d'esglésies. Baix Llobregat, n. 21, pàg.59. VALLS, Orenci (1961): La Vila d'Esparreguera i el seu terme, pp.128,168.</p> | XVI-XVII | El campanar ha estat restaurat recentment. | <p>Edifici d'estil gòtic amb capelles laterals entre contraforts, bastit amb carques de pedra de conglomerat. És d'una sola nau molt àmplia capçada per un absis heptagonal a llevant d'una gran bellesa arquitectònica. Es cobreix amb volta de creueria i claus decorades al mig, de pedra, els set trams de la qual són separats per arcs de mig punt que es recolzen en semipilastres adossades. Les dues portes de les sagristies i les laterals de l'edifici són ornamentades amb elements renaixentistes: columnes dòriques i entaulament sense frontó. La façana principal va ser acabada als anys 60 del segle XX i feta amb aportacions populars. El campanar barroc és una esvelta torre vuitavada.</p> | 08076-89 | Plaça de Santa Eulalia, 1. | <p>Aquesta església va substituir a tres d'anteriors, malgrat que l'autor és desconegut la tradició confirma que l'obra havia estat dirigida per un monjo de Montserrat; la seva data de construcció és coneguda per una làpida que hi ha al seu interior. L'any 1868 s'efectuaren obres de restauració, segons projecte de l'arquitecte Elies Rogent. Amb la Guerra Civil sofrí importants desperfectes, cremant-se els retaules, l'orgue i l'arxiu.</p> | 41.5410900,1.8687300 | 405640 | 4599444 | 1612 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48441-foto-08076-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48441-foto-08076-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48441-foto-08076-89-3.jpg | Legal | Modern|Renaixement|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2022-12-30 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 94|95|93 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||
48449 | Font d'en Pemán o de l'ermità | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-den-peman-o-de-lermita | <p>(2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit.</p> | XX | <p>Composta d'un receptacle d'obra reconstruït que s'inaugurà originalment l'any 1929. Surt amb una temperatura de 12 graus.Mai s'ha vist eixuta.</p> | 08076-97 | Torrent de Sant Salvador de les Espases. | <p>Batejada com Font de l'Ermità en honor a un dels antics ermitans que en tingué cura entre 1872 i 1879. Fou construida l'any 1929.</p> | 41.5776000,1.8805000 | 406674 | 4603484 | 1929 | 08076 | Esparreguera | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2022-12-30 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||||
48458 | Gravat de Can Batlló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gravat-de-can-batllo | <p>PAULO, J. (1989): Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera, pp.67.</p> | XIX | <p>Medalló de pedra on trobem esculpit un bust masculí de perfil en el que es llegeix el nom 'Raphael'. Procedeix de l'antiga masia avui desapareguda de Can Batlló i actualment es troba inserit en una barraca de recent construcció.</p> | 08076-106 | Can Batlló. | <p>Cal Batlló fou una petita casa de pagès que feu construir Ferran Puig en el segle XIX en les terres que comprà a Salvador Batlló.</p> | 41.5519300,1.8560800 | 404601 | 4600661 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48458-foto-08076-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48458-foto-08076-106-2.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 99|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||
48446 | Font de Can Golart o del Lleó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-golart-o-del-lleo | <p>(2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. ' Can Golart'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. PAULO, J. (1989): Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera, pp.72. VALLS, O. (1961): La vila i el terme d'Esparreguera, pp.378.</p> | Ha patit molts atacs vandàlics. | <p>Font amb frontal de pedra amb un cap de lleó esculpit de la boca del qual surt l'aigua.</p> | 08076-94 | Torrent de Can Golart | <p>Can Golart és un dels masos més antics d'Esparreguera i es té constància d'ell des de l'any 1512, quan era el propietari Valentí Golart. L'any 1759 consta com a propietari en Josep Carreras de Pierola i al segle XX, la familia Llor.</p> | 41.5342900,1.8554500 | 404522 | 4598703 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48446-foto-08076-94-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-30 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 47 | 1.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||
48448 | Font de la Plaça de l'església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-lesglesia-1 | <p>'Aigües Esparreguera Vidal'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari de Patrimoni Industrial.</p> | XX | <p>Cristòfor Vidal comprovà que al subsol de la vila hi havia multiples deus i construí la mina que prové de la zona de Ca n'Àngel i de Can Roca. Aquesta mina d'aigua, de la qual aquesta font és un sobreeixidor, té una llargada de 2 km. La font de la Plaça de l'Església és un monument en homenatge a Cristòfol Vidal que s'erigí l'any 1925. Es tracta d'una font-monument composta d'un base de pedra on existeix una placa amb un retrat de Cristòfol Vidal gravat en bronze.</p> | 08076-96 | Plaça de Santa Eulàlia s/n. | <p>Cristòfor Vidal l'any 1864 fundà la companyia 'Aigües Esparreguera Vidal' reunint a l'entorn seu uns quants companys i fundant una societat amb accions que pertanyien a la classe humil del poble. L'any 1861 havien començat les obres de proveïment d'aigua a la vila d'Esparreguera a càrrec de la Societat d'Aigües Subterrànies Vidal i Cia. Els obstacles que trobaren foren nombrosos ja que la gent tenia por que s'esgotessin altres afloraments d'aigua. Inagurada l'any 1925, a la Festa Major.</p> | 41.5408100,1.8686300 | 405631 | 4599413 | 1925 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48448-foto-08076-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48448-foto-08076-96-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2022-12-30 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||
48453 | Geòtop de les discordances progressives de Sant Salvador de les Espases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/geotop-de-les-discordances-progressives-de-sant-salvador-de-les-espases | <p>(2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/natura/sistema_informacio/inventari_interes_geologic/</p> | <p>El serrat de Sant Salvador està situat a l'est de Montserrat, a l'altra banda del riu Llobregat, per sobre de La Puda. És tracta d'un massís constituït per diversos tipus de roques. Al sud hi predominen les pissarres, mentre que a les parts més altes apareixen les calcàries i, més amunt, els gresos i els conglomerats. Aquests conglomerats i gresos de l'Eocè (Era Terciària) estan lleugerament inclinats sobre els materials calcaris del Muschelkalk (Triàsic), havent-hi una discordança angular entre ells. Destaca el seu valor geològic ja que permet veure la relació de contacte entre aquests materials (discordança angular progressiva).També destaca pel seu valor didàctic i paisatgístic, doncs cal tenir present que a la seva cresta acull l'ermita de Sant Salvador de les Espases. Presenta un bon estat de conservació degut a la baixa presència antròpica, motivada pel seu relleu elevat i irregular que la constitueix.</p> | 08076-101 | Sant Salvador de les Espases. | <p>Degut a la seva proximitat a Barcelona, la seva espectacularitat i els seus magnífics afloraments, la zona de Montserrat i la Serralada Prelitoral Catalana ha estat estudiada per naturalistes des de fa segles. Llopis Lladó l'any 1947 indica la presència d'una discordança progressiva a la zona de Sant Salvador de les Espases. És un dels espais inclosos en l'Inventari d'Espais d'Interès Geològic de Catalunya.</p> | 41.5793800,1.8838400 | 406955 | 4603679 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2022-12-30 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||||||
48489 | Mercat Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mercat-municipal-1 | <p>(2006): 'Mercat Municipal'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. 'Mercat Municipal d'Esparreguera'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya.</p> | XX | Reformat i modernitzat l'any 2001 | <p>Edifici de planta basilical de tres naus, amb la central més elevada que les laterals que permetre l'entrada de llum. La coberta és a dues aigües en la nau central i a un a les laterals. La porta d'entrada està en un dels seus costats llargs. Té una gran quantitat de finestres, totes rectangulars disposades de forma regular per totes les façanes. L'edifici està pintat de blanc excepte les pilastres, que acaben en un capitell molt simplificat, i un sòcol que recorre tot l'edifici.</p> | 08076-137 | Av. Francesc Macià, 2. | <p>Des del seu inici funcionà com a mercat municipal, sent el primer que s'instal·là a la vila. El seu autor, en Josep Domènech i Mansana, arquitecte nascut l'any 1910, era el fill de Josep Domènech i Estapà. El 1917 fou nomenat arquitecte del ministeri d'instrucció pública, des d'on realitzà escoles a Badalona, Argentona, Igualada, Esparreguera, etc. Unes altres obres seves a Barcelona són els magatzems El Águila, la Caixa Mútua Popular de Barcelona i l'església de Santa Tereseta. Fou arquitecte municipal de Sant Celoni, on realitzà la casa de la vila, l'ateneu i l'escorxador. Publicà 'La casa' (1923), 'ABC del propietario' (1925) i 'La finca urbana' (1928). Fou professor de l'Escola d'Arts i Oficis Artístics de Barcelona</p> | 41.5376400,1.8680300 | 405577 | 4599062 | 1911 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48489-foto-08076-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48489-foto-08076-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48489-foto-08076-137-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | Inexistent | 2023-01-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | Josep Domènech Mansana. | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||
48475 | Jardí de Can Comelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardi-de-can-comelles | <p>(1997): Càtaleg d'arbres d'interès local. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit.</p> | XX | <p>Jardí compost per 41 exemplars de pi (Pinus halapensis i Pinus pinaster), de boix (Buxus semperviens) i de xiprer (Cupressus sempervivens) d'entre 3 i 10 metres d'alçària i una capçada d'entre 1,05 i 2,45 m. de diàmetre. De la família de les Pinàcies, gènere 'Pinus', n'hi ha dues espècies diferents. Els de l'espècie ' Pinus pinaster', són arbres de fulles rectes i punxants, que poden mesurar fins a 20-25 cm. Tenen grans pinyes ovodocòniques, que presenten unes escames apiramidades molt prominents. La forma de la copa es caracteritza per ser més arrodonida. Molt abundant a tota la Península, és el principal productor de resines. Viu a llocs amb sòls silicis i amb una certa humitat. L'espècie ' Pinus Halepensis', també present, és caracteritza pel seu tronc tortuós i la seva escorça grisosa amb clapes vermelloses. Les fulles, de fins a 10 cm són de color verd clar, aciculars i flexibles. Les pinyes són còniques, amb escames gairebé planes. Forma boscos molt densos fins a 1200 m sobre el nivell del mar. Destaca pel seu ràpid creixement, fet que provocà el seu ús en explotacions forestals substituint l'alzina en moltes zones. També és coneguda la seva simbiosi amb els fongs, formant mocorizes, qe ajuden l'arbre a captar aigua i aliments, i al fong a nodrir-se dels compostos fotosintetizats per l'arbre. D'especial interés és la simbiosi amb les hifes del fong ' Lactarius deliciosus', més conegut com a rovelló, i que cal buscar sota aquests arbres. El boix, gènere 'Buxus', espècie ' Buxus sempervivens', és un arbust escleròfil, és a dir, amb fulles dures i coriácies adaptades a viure en ambients secs. Aqyuestes fulles són oposades i ovals, enteres i llustroses per la cara superior. Viu a la muntanya mitja, encara que en climes submediterranis. La seva fusta, grogosa i molt dura, s'utilitza per fabricar peces tornejades, i anys enrera, s'usava per fer motlles per a grabats d'imprempta. El xiprer és de la família de les cupressàcies, gènere ' Cupressus', espècie ' Cupressus sempervivens'. Es tracta d'una conifera de fulla escamosa, persistent a mode d'escames adherides a petites branques, lleugerament separades al vértex i aromàtiques. Les seves fructificacions són molt conegudes (anous de Xipre) i constituides per 8-10 escames llenyoses que en madurar s'entreobren per alliberar la llavor. El xiprer és una planta que no presenta particulars exigències de clima ni de terreny, resistint climes hivernals rigurosos o terrenys desfavorables i poc humits. Destaca el seu creixement ràpid, podent arribar a viure milers d'anys, i adquirint alçades de fins a 30 m. La seva fusta és temuda per incorruptible i apreciada alhora. Segons la llegenda, amb ella varen ser contruits l'Arca de Noè i el Temple de Salomó. El Xiprè formava grans masses forestals a Grècia i l'Orient Mitjà, des d'on els Grecs i els Romans el van extendre pels països de la riba del 'Mare Nostrum'. El seu nom prové del terme grec 'Kyparissos', del que després va agafar el seu nom l'illa de Xipre. A Esparreguera el trobem presidint llocs monumentals com el cementiri o l'ermita del Puig, ja que la majestuositat i la seva forma esvelta n'afavoreixen aquest ús.</p> | 08076-123 | Can Comelles | <p>Edat estimada de 60 anys.</p> | 41.5485500,1.8632600 | 405195 | 4600278 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48475-foto-08076-123-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-01-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 98 | 2151 | 5.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||
48402 | Can Rial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rial | <p>PAULO, J. (1989): Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera, pp.76. VALLS, O. (1961): La vila i el terme d'Esparreguera, pp.379.</p> | XVI-XVII | <p>Casa composta per diferents cossos amb planta baixa, un pis i golfes. Les obertures són allindades i les cobertes a dues aigües. Rellotge de sol de 1614, restaurat al 1975.</p> | 08076-50 | Av. Rafael Casanovas, 17. | <p>El 1575 en Miquel Rial figura com a Conseller de la Vila.</p> | 41.5249300,1.8603900 | 404921 | 4597659 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48402-50.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-03-14 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||
48439 | Església del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-del-puig | <p>'El Puig'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. CER (1996): Santa Maria del Puig. Esparreguera: Col·lectiu Esparreguerí de Recerques. Col·lecció Arrels 1. MIQUEL, J. (2002): Informe sobre la intervenció arqueològica efec-tuada a l'absis de l'església de Santa Maria del Puig al terme d'Esparreguera (Baix Llobregat). Lliurada al Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. PAGÈS, M.(1992): Santa Maria del Puig. A Catalunya Romànica, Vol. XX, Barcelona, pp. 355 - 359. VILA, G. (2003): Carta Arqueològica del Municipi d'Esparreguera. Ajuntament d'Esparreguera, inèdita.</p> | IX-XII | <p>Santa Maria del Puig es troba situada en un planell limitat pels torrents de Pruneres i del Puig, prop de la desembocadura al riu Llobregat. Té al sud les ruïnes del Castell d'Esparreguera, i al seu entorn el despoblat del Puig. La intervenció arqueològica realitzada durant l'any 2002 es porta a terme arrel de les obres de repavimentació de l'església en tot el sector de l'absis. Aquestes han permès treure a la vista dels futurs visitants la troballa de l'absis pre-romànic, datada per paral·lels entre finals del segle IX i inicis del X, i establir fins a cinc fases d'evolució de l'edifici. La primera correspon a la construcció de l'església preromànica. La segona a l'església romànica del segle XII. Una tercera fase constructiva modifica sensiblement l'aspecte de l'església, greument afectada pels terratrèmols de 1428 amb la construcció de les naus laterals. La quarta fase va associada a un programa de reformes realitzades durant el primer quart del segle XVII i finalment una darrera fase cap a finals del segle XVIII, fins que des del darrer terç del segle XX i actualment es treballa per tal de donar a l'església l'aspecte que presentava entorn el segle XVII.</p> | 08076-87 | Carretera a la Colònia Sedó. | <p>El 985, dins el terme del castell d'Esparreguera hi havia diverses parròquies. Així ho diu Guillem d'Esparreguera, senyor dels castells d'Esparreguera i de les Espases, quan els lliura a la seu de Vic. Per tant, aleshores ja devia existir l'església de Santa Maria del Puig, que fou la parròquia del terme del castell d'Esparreguera fins que el 1612 fou beneïda una nova parròquia a la vila. L'antiga parròquia del Puig perd influència des de llavors i sobretot després dels terratrèmols del segle XV en que queda força malmesa. El temple patí els efectes devastadors de la guerra civil (1936-39), i posteriorment fou restaurat pels Sedó, propietaris de la colònia industrial propera que duu el seu nom.</p> | 41.5513000,1.8695300 | 405722 | 4600576 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48439-foto-08076-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48439-foto-08076-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48439-foto-08076-87-3.jpg | Legal | Pre-romànic|Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | Inexistent | 2022-12-30 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 91|92|85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||
48523 | PEIN Montserrat-Sant Salvador de les Espases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pein-montserrat-sant-salvador-de-les-espases | <p>(2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/espais_naturals/pein/inici.jsp</p> | <p>La delimitació d'aquest espai al terme municipal d'Esparreguera s'inicia a l'oest d'aquesta zona, just a la confluència del torrent de Sant Salvador amb el torrent procedent de l'Afrau. El límit remunta el torrent de Sant Salvador, tot envoltant, per l'oest i pel nord, el serrat de Sant Salvador de les Espases. La delimitació coincideix amb aquest torrent fins a la seu inici just al nord del turó dels Ducs, ja dins del municipi de Vacarisses. Ocupa al territori municipal una superfície de 10,64 ha. Es tracta d'una unitat de relleu netament definida entre les terres planes de les depressions Pre-litoral i Central. Massís constituït pels sediments proximals, bàsicament conglomerats, d'un ventall deltaic situat a una vora de la conca de l'Ebre, que es desenvoluparen durant l'eocè superior i l'oligocè inferior. Els processos d'erosió han donat lloc a l'actual massís i a una original morfologia que per si sola constitueix una excepcional singularitat, que ha rebut el nom de 'relleu montserratí'. La desigual resistència dels materials a l'erosió ha produït uns relleus on alternen els potents conglomerats de les parts més enlairades amb els replans ondulats d'argiles i margues, més freqüents a la base de la muntanya. La densa xarxa de fractures de la massa conglomeràtica ha permès la formació dels característics blocs i monòlits prismàtics, amb espectaculars cingles. Afavorides per la circulació d'aigües en aquests materials, són molt freqüents les formes de carstificació, com les coves i els avencs. La particular complexitat geomorfològica dels massís determina l'existència de microclimes molt diversos en un espai reduït i una important heterogeneïtat del paisatge vegetal, reflectida en la diversitat dels poblaments faunístics. Per aquesta raó, Montserrat és un dels espais naturals més rics i característics de les serres Pre-Litorals catalanes. Per la seva situació aproximadament al centre del sistema Mediterrani, és un bon representant del caràcter septentrional i central.</p> | 08076-171 | Sant Salvador de les Espases | <p>El Pla d'Espais d'Interès Natural o PEIN, aprovat pel Govern de la Generalitat de Catalunya, és una configuració legal que té per objecte la delimitació i l'establiment de les mesures necessàries per a la protecció bàsica dels espais naturals, la conservació dels quals cal assegurar, d'acord amb els valors científics, ecològics, paisatgístics, culturals, socials, didàctics i recreatius que posseeixen. El PEIN va ser aprovat pel Decret 328/1992, de 14 de desembre, i des d'aleshores ha estat força ampliat. Té els seus orígens en la determinació legal que fa la Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals, modificada posteriorment per la Llei 12/2006, de 27 de juliol, de mesures en matèria de medi ambient. Les normes del PEIN estableixen un règim de protecció bàsic aplicable en la totalitat del seu àmbit; aquest règim pot completar-se en cada espai o conjunt d'espais mitjançant: la formulació de plans especials de protecció del medi natural i el paisatge, i la declaració d'espais de protecció especial (parcs nacionals, paratges naturals d'interès nacional, reserves o parcs naturals), que fa que els espais passin a tenir una regulació jurídica pròpia i una gestió individualitzada per a preservar-los i potenciar-los.</p> | 41.5793900,1.8843600 | 406999 | 4603679 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48523-foto-08076-171-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 2153 | 5.1 | 1785 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||
48491 | Molins de la costa de la Gorgonçana. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/molins-de-la-costa-de-la-gorgoncana | <p>ACHON, O. (2002): 'Molins Costa Gorgonçana'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. ACHÓN, O. (2003): Aprofitament dels recursos hidràulics d'Esparreguera. Els molins de la costa de la Gorgonçana. A Actes II Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sant Cugat del Vallès 18-21 d'abril de 2002. Vol. I. Pp. 468-475. VILA, G. (2003): Carta Arqueològica del Municipi d'Esparreguera. Ajuntament d'Esparreguera, inèdita.</p> | X-XX | <p>L'accés als molins es pot fer des de la Casa de Cordelles, per l'antic camí a Olesa o des de la part baixa de la costa on paral·lela al riu hi passa la carretera que va a Santa Maria del Puig i a la Colònia Sedó. Els molins de la Gorgonçana es troben disposats espaialment en un recorregut de poc més d'un quilòmetre de longitud i salven un desnivell de més de 100 m; és a dir, un pendent mitjà de prop del 10% amb forts pendents, salts i desnivells naturals o antròpics, adequats d'acord a un programa establert per tal d'aprofitar al màxim l'energia hidràulica. L'aigua brolla de la font de Cordelles, casa documentada l'any 1101 i queposseeix la mina d'aigües d'aquesta font i que n'utilitza l'aigua com a mínim des de l'any 1209. Aquesta mina d'aigua omplia les basses que hi ha al pati de la casa i eren emprades pel trull d'oli, i també nodria la bassa del seu molí fariner. Aquest està ubicat sota la casa i a l'altre costat del camí públic que va d'Esparreguera als molins i a Olesa de Montserrat. Del molí de Cordelles en queden vestigis en un edifici situat just per sota de la casa actualment utilitzat com a magatzem agrícola. El segon molí es trobava a un nivell inferior del primer salvant un petit desnivelli utilitzava l'aigua que omplia la bassa en desaiguar el primer molí. També li arribava l'aigua mitjançant un rec que conduïa l'aigua del sobreixidor del primer molí. Aquest molí és anomenat en la documentació d'en Mona o d'en Roca l'any 1473 junt amb el tercer molí de la cadena, que en aquests moment ja estava enderrocat, deshabitat i sense parament, i que és referit com el molí d'en Volta. Aquests dos molins ja eren a finals del segle XVIII dels Cordelles, i al 1855 Josep Maria Dalmases de Cordelles reconvertí aquest dos molins en una fàbrica de curtits que perdurà fins acabada la guerra civil, després fou adquirit pel municipi i es va transformar en hospital fins a la dècada de 1960. Just per sota d'aquests dos molins trobem una nova bassa que alimenta un altre molí, del qual en queden restes de la bassa i del rec. El casal ha evolucionat cap a un mas dedicat a l'agricultura intensiva de regadiu i a l'aviram. Per sota d'aquest quart molí trobem les restes d'un cinquè molí fariner que surt documentat ja l'any 1467, del que se'n diu que antigament era blader però ara draper i blader. Aquest fet dóna la primera menció d'un molí mixte que mòlt gra de qualsevol classe i també fa draps.Per sota d'aquest molins trobem en el darrer pla, la plana d'inundació ubicada 5 m per sobre del curs del riu Llobregat, el darrer dels molins de la Gorgonçana. El molí que es coneix avui pel renom de les Pells, és un dels molins més antics documentats a la zona. L'any 1390 s'anomena com a molí d'en Sastre d'Olesa, nom que perdura fins el seu abandó al segle XIX. Aquest és un dels molins més ben conservats, conserva la bassa, els dos cacaus i l'accés a la sala de moles, i el carcavà amagat sota els llims dipositats després de les diferents riuades del segle XIX i XX.</p> | 08076-139 | Carretera de la Colònia Sedó. | <p>El grup de molins de la Costa de la Gorgonçana captaven l'aigua del sobreeixidor d'una deu d'aigües subterrànies que es troba ubicada en aquest indret. La documentació menciona l'existència d'un molí ja l'any 964. El topònim de la Gorgonçana no apareix però fins l'any 1067. L'any 1101 es documenta un mas, i no és fins l'any 1209 que no es parla directament de l'aigua de la Gorgonçana, i ho fa per dir que rega l'hisenda del monestir. L'any 1335 ja se l'anomena Illa de la Gorgonçana. Per trobar la primera menció explícita sobre un molí hidràulic cal esperar fins al segle XIV. A partir de l'estudi de la documentació, Oriol Achón ha establert una evolució de l'activitat del grup de molins en 4 fases cronològiques. Així tenim que entre els segles X-XIII els molins són fariners, per a passar a compartir aquesta activitat amb molins drapers i d'oli també entre els segles XIV i XVI. Entre els segles XVI i XVIII els molins són ja bàsicament drapers i fariners, fins que a finals del segle XIX i inicis del segle XX aquests ja només es dediquen a l'adob de pells.</p> | 41.5397600,1.8774800 | 406368 | 4599287 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48491-foto-08076-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48491-foto-08076-139-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 194,84 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/