Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
48361 | Fons documental de l'Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-0 | XVII-XXI | L'Arxiu municipal aplega, conserva i difon el fons documental generat per la mateixa administració municipal, i també recull els testimonis documentals que els ciutadans i les entitats locals vulguin dipositar. Consta de 6 tipus de fons: 1. Fons municipal ( 1821-2004), dividit en Administració municipal ( 1845-2004), Hisenda (1850-2004), Proveïments (1842-2004), Beneficència i Assistència Social (1835-1965), Sanitat (1871-1980), Obres i Urbanisme ( 1945-2004), Segureta pública (1835-1847), Serveis militars (1830-1996), Població (1824-1987), Eleccions (1977-2004), Instrucció pública (1880-1965), Cultura ( 1940-2004), Serveis agropecuaris (1823-1974) 2. Fons del jutjat de pau (1861-1997), Amb la divisió de civil i penal. 3.Col·leccions (s. XVII-XVIII). Notaria d'Esparreguera. 4.Fons d'Imatges (1895-2004). Fotografies de l'ajuntament. 5. Hemeroteca, amb publicacions locals i comarcals (1997-2003) i retall de premsa local (1996-1998) 6. Biblioteca auxiliar. Amb obres de temes locals i comarcals i obres d'autors locals. | 08076-9 | Cavallers, 26 | L'arxiu es va obrir al públic l'any 1997. | 41.5381000,1.8712400 | 405845 | 4599109 | 1632 | 08076 | Esparreguera | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48361-foto-08076-9-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | Hi ha previst un canvi de seu properament. | 98 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||
48362 | Fons documental de l'Arxiu Parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-1 | <p>BACHS, E.; RUIZ DE MENDOZA, E. (1983): ' Església parroquial de Sant Eulàlia'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. CER (2003): Esglésies i capelles d'Esparreguera, pp.19. GALI, D. (2000): 'El campanar de l'església de Santa Eulàlia d'Esparreguera'. A: Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, 11. Diputació de Barcelona, pp. 111-165. GAVÍN, J.M. (1988): Inventari d'esglésies. Baix Llobregat, n. 21, pàg.59. VALLS, Orenci (1961): La Vila d'Esparreguera i el seu terme, pp.128,168.</p> | XX | <p>En l'actualitat l'arxiu consta d'uns trenta volums dels següents temes: casaments, baptismes, confirmacions i exèquies. L'inici dels volums s'inicien al 1936 i només es conserva un volum de baptisme que arriba al 1918. Des de fa uns anys el senyor Lluis Artigas Jorba s'ha dedicat ha intentat reconstruir l'arxiu en la mesura del possible i està voltant per diversos arxius per recuperar la informació possible. Com a exemple podem citar el volum 'Esparreguera durant el segle XVI, recull històric de naixements, 1541 al 1543', altres volums recopilen els casaments gràcies a la informació que ha pogut recuperar de l'arxiu de Piera, ja que en la seva categoria de Deganat guardava una copia reduïda dels expedients dels casaments d'Esparreguera. L'últim volum de recopilació tracta de documentació diversa de l'arxiu Diocesà de Barcelona. L'arxiu té un ús propi per les funcions de la parroquia.</p> | 08076-10 | Plaça Santa Eulàlia, 1. | <p>L'arxiu parroquial d'Esparreguera va desaparèixer durant la guerra civil, quan l'església parroquial de Santa Eulàlia fou assaltada i cremada. Aquesta església va substituir a tres d'anteriors, malgrat que l'autor és desconegut la tradició confirma que l'obra havia estat dirigida per un monjo de Montserrat; la seva data de construcció és coneguda per una làpida que hi ha al seu interior. L'any 1868 s'efectuaren obres de restauració, segons projecte de l'arquitecte Elies Rogent. Amb la Guerra Civil sofrí importants despecfectes, cremant-se els retaules, l'orgue i l'arxiu.</p> | 41.5411000,1.8687400 | 405641 | 4599445 | 08076 | Esparreguera | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48362-foto-08076-10-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 98 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||
48363 | Fons documental de l'Arxiu de les Manufactures Sedó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-de-les-manufactures-sedo | Fons 'Comercials i empreses', codi 146. Arxiu Nacional de Catalunya. MARTÍ, C.; COSTA, À.; PERARNAU J. El Fons Manufacturas Sedó, SA de l'Arxiu Nacional de Catalunya. ANC. | XVIII-XX | El fons, que inclou 20 rodets de microfilm, 22 positius en b/n, biblioteca i hemeroteca, conté la documentació generada per l'activitat industrial. Destaquen les sèries que integren els apartats de constitució i marxa general de l'empresa, patrimoni (altres activitats industrials: Bòvila, Mina de Aguas Cordellas, Mina d'Aigües Potables d'Olesa, Sociedad de Aguas Vidal y Cía., Fàbrica de carbur de calci d'Esparreguera, Fàbrica de carbur de calci Ribes de Freser i Fàbrica de carbur de calci de Sant Andreu de la Barca), correspondència de la direcció, producció, activitats comercials, comptabilitat, personal, assegurances i previsió social, organització laboral; documentació jurídica, empreses filials (María, SA i Industrias Andaluzas, SA - INDASA -), Manufacturas Sedó com a empresa col·lectivitzada; documentació de l'empresa al final de la guerra civil (1939 - 1941) i Unió de Cooperadors La Flora.La documentació s'ha organitzat en 13 apartats que responen a criteris de classificació orgànica i tipològica. En cadascun dels apartats, els documents estan ordenats cronològicament. | 08076-11 | C/ Jaume I, 33-51. Barcelona. | L'any 1841 es constituí a Barcelona la societat Miquel Puig y Compañía, amb el propòsit de fer filats de cotó. El 1850 es traslladà a Esparreguera (Baix Llobregat) on posà en marxa una fàbrica de filats i teixits de cotó. Miquel Puig morí el 17 de setembre de 1863 i el substituí el seu fill Josep. La societat canvià de nom i es digué Josep Puig y Compañía. El 1875 li autoritzaren la construcció de la presa del Cairat i del canal que havia de portar l'aigua fins la fàbrica d'Esparraguera. El 1879 morí Josep Puig i l'empresa passà a mans d'Antoni Sedó qui donà un fort impuls a la companyia. Durant la dècada dels 90 del segle XIX l'empresa va fabricar un producte nou aprofitant la capacitat de producció d'energia hidràulica, el carbur de calci destinat a l'obtenció de gas acetilè per a l'enllumenat. L'any 1897 sol·licità autorització per a la construcció d'un canal industrial a Sant Andreu de la Barca que havia de permetre la segona fàbrica de calci de l'empresa. A la mort d'Antoni Sedó, l'any 1902, el succeí el seu fill i la nova societat es dirà Lluís A. Sedó en Comandita. La nova gerència iniciarà la fabricació d'un nou producte, les panes. El 1903 es construí la primera central hidroelèctrica que hi haurà a Catalunya i a l'Estat espanyol. Durant l'any 1912 es tancà la fàbrica de carbur de calci de Sant Andreu de la Barca. El 1928 Lluís A. Sedó en Comandita comprà Tey y Compañía, fàbrica de teixits de seda a Rubí (Vallès Occidental). L'any 1936 converteixen l'empresa en societat anònima, amb el nom de Manufacturas Sedó SA. Durant la dècada dels anys 50 l'empresa arriba a la seva màxima expansió i a més de la fàbrica d'Esparreguera en té una a Rubí, una a Gràcia i una altra a Sabadell. L'any 1979 l'empresa presentà suspensió de pagaments i inicià el procés de liquidació. | 41.5390100,1.8706100 | 405794 | 4599211 | 08076 | Esparreguera | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48363-foto-08076-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48363-foto-08076-11-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 98 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||
48421 | Col·lecció de pintures municipals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintures-municipals | XX | La col·lecció municipal de pintures de la vila està formada per les millors obres que s'han anat presentant a les successives edicions del concorregut tradicional Concurs de Pintura Ràpida que se celebra cada any a Esparreguera. El concurs, a part dels premis ordinaris, té accèssits i premis especials per fomentar algun aspecte o tema concret com, per exemple, el premi a la millor obra sobre Santa Maria del Puig. | 08076-69 | Plaça de l'Ajuntament, 1. | Els concursos de pintura ràpida es varen començar a celebrar a Esparreguera l'any 1968, dins els actes de la Festa Major. L'any 2008 es va celebrar la 40 edició. Inicialment els concursos els organitzava la avui desapareguda Associació de Pares de Família d'Esparreguera, amb el suport i patrocini de l'Ajuntament i la Caixa de Pensions. Els concursos s'iniciaven amb el tradicional segellat de teles dels participants a la Biblioteca Popular. Un cop fallat el veredicte, els quadres quedaven exposats 10 o 15 dies a la Sala d'Exposicions de la Biblioteca. A la dècada dels 80 els organitzadors varen passar a ser l'Associació de Jubilats i Pensionistes, i tant el segellat de teles com l'exposició va passar a fer-se a la seva seu (L'Esplai). Veient l'èxit de les convocatòries, l'Ajuntament decidí crear un fons municipal de pintures alimentat amb els millors quadres d'aquests concursos. | 41.5389900,1.8707200 | 405803 | 4599208 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48421-foto-08076-69-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 98 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||||
48353 | Aigües termals sulfurades de la Puda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aigues-termals-sulfurades-de-la-puda | <p>(2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit.</p> | <p>Les aigües sulfúrico-sòdiques del balneari de La Puda surten, encara avui dia, de cinc fonts que brollen a una temperatura d'entre 25 i 35ºC. Aquestes aigües provenen de diverses mines que sorgeixen degut al conjunt de falles existents a la zona. Aporten un cabal de 2'5 x 106 l/dia, i estan compostes de sulfur sòdic, sulfats i bicarbonats. Totes aquestes aigües van a parar directament al riu Llobregat. Les fonts d'aigua sulfurosa com aquesta solen ser anomenades popularment 'fonts pudents o pudentes', d'aquí en deriva el nom de 'La Puda' que rebé el balneari que s'edificà en l'indret on sorgeixen aquestes fonts d'aigües sulfuroses naturals.</p> | 08076-1 | La Puda | <p>Al lloc on brollaven les fonts es construí el Balneari al 1870. Fou ampliat diverses vegades fins 1890 i patí importants perjudicis amb els aiguats del 1971, arrel dels quals quedà definitivament abandonat.</p> | 41.5707300,1.8757200 | 406266 | 4602727 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48353-foto-08076-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48353-foto-08076-1-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | Inexistent | 2022-12-30 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 2153 | 5.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||||
48357 | Aplec de la sardana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-la-sardana-0 | PAULO, J. (2006): 'Apunts històrics sobre la sardana' dins de Anuari d'Esparreguera '06. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament d'Esparreguera, pp. 372-385. SUBIRANA, Ll. (2000): Els aplecs de la sardana a les comarques de Barcelona, p.41. | XX | Es celebra des de l'any 1987 el quart diumenge de maig, als jardins de Can Comelles o al Parc de la Vila, organitzat per l'ajuntament i la secció sardanista de la Passió i l'Associació Esparreguera Sardanista. Com a exemple es pot citar l'aplec de l'any 2006 on a les 12 del migdia , hi va haver-hi l'actuació de la cobla Ressó i ballada de 6 sardanes, per la tarda, a 2 quarts de 5 es va fer la ballada de 17 sardanes amb l'actuació de les cobles Contemporania, Vila d'Olesa i Ressó de la Passió. | 08076-5 | Parc de Can Comelles | El nom sardana no apareix escrit fins l'any 1552 i és a mitjans del segle XIX, quan Pep Ventura va crear la sardana llarga i la cobla actual afegint-hi instruments creats expressament. El primer 'Metóde' coreogràfic de comptar i repartir, el publicava Miquel Pardas al 1850. La cobla que va neixer amb la sardana, està formada actualment, tal com la va ampliar Pep Ventura, per 12 instruments tocats per 11 músics. Originariament, la sardana era originaria de l'Empordà, à partir de principis del segle XX s'expandeix per tot Catalunya. Aquesta expansió arribà a Esparreguera i a finals dels anys 40 es van formar diferents colles sardanistes fins al punt de celebrar al 1947 el primer Concurs Locla de Sardanistes, amb la participació de les colles 'Rosella Catalana', 'Improvisats' i 'Joventut Alegre'. | 41.5485400,1.8632500 | 405194 | 4600277 | 08076 | Esparreguera | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48357-foto-08076-5-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 98 | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||
48358 | Aplec de Santa Margarida del Cairat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-santa-margarida-del-cairat | (2006): Anuari d'Esparreguera '06. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament d'Esparreguera. CER(2003): Esglésies i capelles d'Esparreguera. Ajuntament d'Esparreguera, p.11. | XX | El Col·lectiu Esparreguerí de Recerques i la parròquia de Santa Eulàlia, amb la col·laboració de la Regidoria de Cultura, organitzen aquest aplec al mes de juliol. Després d'una missa, els assistents gaudeixen de la música d'una banda que interpreta música catalana. La primera edició es va realitzar l'any 1999. | 08076-6 | Santa Margarida del Cairat | La primera notícia coneguda de Santa Margarida del cairat se situa a l'any 1367, quan Ramon Rovirola i la seva muller s'ofereixen a Déu en ' la capella de Santa Margarida de Çaplancha'. Per la seva tipologia correspon a un edifici de la segona meitat del segle IX. Cal recordar que és vora Montserrat i de la zona del Bagés que fou repoblada en temps del Comte Guifré el Pilós. | 41.5679000,1.8661800 | 405466 | 4602423 | 1999 | 08076 | Esparreguera | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||||
48359 | Aplec de Santa Maria del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-santa-maria-del-puig | (2006): Anuari d'Esparreguera '06. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament d'Esparreguera. CER (1996): Santa Maria del Puig. Col·lecció Arrels, 1. Col·lectiu Esparreguerí de Recerques. | XX | Organitzat per Els amics de Santa Maria del Puig, el Col·lectiu de Recerques Esparraguerí i d'altres entitats col·laboradores. Es celebra el Dilluns de Pasqua. Entre els actes cal destacar la tradicional missa i cantada dels Goigs de Santa Maria del Puig, sardanes, castellers, geganters, arrossada popular i partit de futbol entre casats i solters i separats. | 08076-7 | Pla del Puig | A l'any 1982 es va constituir l'associació 'Amics de Santa Maria del Puig', que com a tasca principal prengué la restauració de l'església. A l'any 1983 es va reemprendre la tradició de fer els aplecs, que durant uns anys s'havia deixat de fer. Els antecedents d'aquest aplec es situen a principis del segle XX, amb l'organització del jovent del Patronat. Durant els anys de la guerra civil i la postguerra es va deixar de celebrar l'aplec i s'anaven a l'Ermita de la Salut, a Collbató, encara que algunes famílies continuaven pujant a Santa Maria. | 41.5513100,1.8695500 | 405723 | 4600578 | 1983 | 08076 | Esparreguera | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48359-foto-08076-7-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 98 | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||
48365 | Balma de la Riera de Masquefa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-riera-de-masquefa | (2004): POUM d'Esparreguera. Catàleg de Béns a protegir. Ajuntament d'Esparreguera. | La riera de Masquefa és una subconca de la riera de Magarola. La conca de drenatge d'aquesta s'estén per l'est de la comarca de l'Anoia i el nord-est del Baix Llobregat. La superfície total és de 97,76 Km2. La riera s'uneix al Llobregat a una altitud de 120 m s.n.m.. Aquests cursos d'aigua que formen la conca presenten un pendent mig elevat, especialment el torrent Mal (Masquefa 2,38%, Pierola 2,8% i torrent Mal 3,8%). | 08076-13 | Riera de Masquefa. | Antigament, quan hi havia aigua, la gent s'hi banyava. També es feia servir per guardar ramats de bestiar. | 41.5168100,1.8633400 | 405155 | 4596754 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48365-foto-08076-13-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||||||
48366 | Balma de Can Paloma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-can-paloma | Arxiu Municipal Esparreguera. Caixa Carpeta Arqueologia: R234:Plànol de les excavacions de la Balma núm. 1. campanya de 1987.Escala original 1: 30. MAÑÉ, A. (1989): Els pobladors prehistòrics de Montserrat i les seves rodalies. Barcelona: Unió Excursionista de Catalunya. Pp. 14-15. PAULO, J. (1995): La barca i altres mitjans de comunicació entre Esparreguera i Olesa. Esparreguera: editor Josep Paulo. Pp. 23. SUBIRANA, R. (1956): Apunts Arqueològics d'Esparreguera. Pp. 12. VILA, G. (2003): Carta Arqueològica del Municipi d'Esparreguera. Ajuntament d'Esparreguera, inèdita. | Abric natural localitzat a pocs metres al nord de la cova de Can Paloma, que en realitat es tracta d'una cova molt similar a la Cova de Can Paloma, i no d'una balma, la qual sí que trobem en el sector més meridional de la cinglera, en una afloració de conglomerat. D'aquesta formació sabem que també fou objecte d'alguna excavació de la que no ha trascendit pràcticament res, sinó la troballa de diferents fragments de terrissa que es guarden sense estudiar a la col·lecció ubicada a les golfes de la Biblioteca d'Esparreguera. | 08076-14 | Carretera B-113 d'Esparreguera a Monistrol. | A la dècada dels anys 30 del segle XX, uns pocs anys abans de la Guerra Civil, uns afeccionats d'Olesa de Montserrat dirigits pel Senyor Marià Bernades, excavaren diverses petites coves d'aquesta zona. | 41.5693200,1.8741100 | 406130 | 4602572 | 08076 | Esparreguera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48366-foto-08076-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48366-foto-08076-14-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 79 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||||
48367 | Balmes de Can Tobella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balmes-de-can-tobella | VILA, G. (2003): Carta Arqueològica del Municipi d'Esparreguera. Ajuntament d'Esparreguera, inèdita. | D'aquest conjunt destaquem dues balmes, una de les quals es troba entre dos camins, un que va a Can Tobella i l'altre en direcció al Pla de les Bruixes. Com a referència tenim un gran bloc de pedra tosca aïllat al costat esquerre del camí, a partir del qual cal baixar en direcció a Can Tobella una vintena de metres fins a la Balma. Un cop arribats observem que hi ha un sender que vé de la direcció esmentada, força fresat i sovintejat per escaladors que han utilitzat la balma com a lloc de refugi puntual, fins i tot hi ha un matalàs, a sota i una tanca de fusta que delimita l'esplanada de la balma. En ella hi ha un rètol que indica la zona d'escalada propera. L'altra balma es troba al nord i és visible des de la primera balma, a una distància aproximada d'uns 120 m. Ambdues es troben en el costat esquerre de la torrentera situada davant del Tossal Rodó. | 08076-15 | Camí de la Puda a Can Tobella. | No han estat esmentades per la bibliografia com a positives arqueològicament però la seva ubicació ben coneguda pels esparreguerins n'han fet suposar el seu potencial. Ha estate smentada sempre encara que de passada quan es fa referència a les coves i balmes del terme d'Esparreguera. | 41.5778400,1.8712000 | 405899 | 4603521 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48367-foto-08076-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48367-foto-08076-15-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||||||
48368 | Balmes de la Gorgonçana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balmes-de-la-gorgoncana | PAULO i SÀBAT, J (1995). La barca i altres mitjans de comunicació entre Esparreguera i Olesa. Esparreguera: editor Josep Paulo. Pp.17-23. SUBIRANA, R (1997). Cicle Coneguem la nostra història. Escrit de la conferencia llegida a Can Pascual el dissabte 27 de setembre de1997. Esparreguera. VILA, G. (2003): Carta Arqueològica del Municipi d'Esparreguera. Ajuntament d'Esparreguera, inèdita. | De la cruïlla de la C-1414 (Olesa-Esparreguera), surt una carretereta que porta a Santa Maria del Puig i a la colònia Sedó. A poca distància, en el marge esquerre s'alça una cinglera de pedra tosca coneguda com a Costa de la Gorgonçana, on hi ha ubicada la masia de Can Cordelles i els molins de la Gorgonçana. Des del mateix nucli d'Esparreguera és possible anar-hi pel camí de la barca, accés que surt de sota les piscines. En Rafael Subirana hi trobà utillatge lític. | 08076-16 | Carretera de la Colònia Sedó | No han estat mai excavades. | 41.5408700,1.8778000 | 406396 | 4599410 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48368-foto-08076-16-2.jpg | Inexistent | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 76 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||||
48382 | Cal Trempat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-trempat | LLIBRE MASIES (2004): POUM d'Esparreguera. Catàleg de Béns a protegir. Ajuntament d'Esparreguera. | XIX | Masoveria de planta rectangular amb coberta a dues vessants de teula aràbiga i amb el carener paral·lel a la façana. Els murs són de pedra lligada amb argamassa. Té dues plantes: baixa i pis. | 08076-30 | Via del Mil·lenari, 8. | De la masia que estava situada a la depressió que es trobava entre el bosquetó i l'antic carrer de sant jaume, a continuació de l'hort de la font (masia que estava situada on ara hi ha el camp de futbol), poca cosa en queda, ja que les seves terres s'havien vist molt reduïdes. Fa una mica més de deu anys que la mestressa de la masia, Carme Gomis, cedí part de les terres de la masia i la casa a l'Ajuntament. Llavors s'hi construí la piscina i les pistes de tennis, sent la masia restaurada per tal d'acollir serveis municipals. Fa uns 70 anys l'home que exercia de masover en aquesta masia tenia fama de ser molt alegre i fou a partir d'aquell moment que la masia s'anomenà també de Cal Trempat. | 41.5403400,1.8714400 | 405865 | 4599358 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48382-foto-08076-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48382-foto-08076-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48382-foto-08076-30-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||
48384 | Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-8 | HURTADO, Víctor; MESTRE, Jesús; MISERACHS, Toni (1995): Atles d'Història de Catalunya. Edicions 62, Barcelona, p. 70 i 170. PAULO, J. (1995): La barca i altres mitjans de comunicació entre Esparreguera i Olesa. Ed. Josep Paulo, pp. 26-27. RIERA, Antoni (2003): 'La red viaria de la Corona Catalanoaragonesa en la Baja Edad Media', dins de Acta Historica et Archaelogica Mediaevalia, 23/24. Publicacions de la Universitat de Barcelona, pp.441-463. | XIV-XV | Abans del segle XVIII, el tram de Martorell a Igualada del Camí Ral passava per Masquefa i Capellades. No fou fins el 1761, amb Carles III, que es publicà el nou projecte de xarxa nacional de carreteres, mitjançant el qual el tram entre Martorell i Abrera va arribar al terme d'Esparreguera per la riera de Magarola; un cop travessat el curs d'aigua, s'enfilava després d'haver creuat la finca coneguda actualment pel nom d'El Maset, vers l'actual cementiri i, passant per la carretera que porta a aquest, arribava a la vila d'Esparreguera pel lloc anomenat El Castell. Anys després, aquest mateix camí segueix un altre traçat: travessava la riera de Magarola per sota mateix dels actuals ponts que porten el mateix nom, s'enfilava passant prop de can Llimona i, passant per l'actual restaurant La Tina, remuntava fins al pla de l'actual sector sud industrial i entrava a la vila pel carrer del Barri Font, que continuava portant el nom de Camí Ral fins al carrer de Sant Miquel. Aquest camí, sempre passant per fora de la muralla, continuava cap a can Sedó i cap a Monistrol. | 08076-32 | Carrer Cavallers | El Camí Ral que anava de Barcelona a Saragossa passant per Lleida apareix als documents a partir de l'Edat Mitjana, tot i que els camins medievals en general, i aquest cas en particular, seguien la xarxa de vies establerta ja en època romana. Al segle XII, l'usatge 'Camini et Stratae' establí que els camins públics eren de la potestat del rei. Ja a partir del segle XIII les constitucions donades a les corts per Pere II (1283), Alfons II (1289) i Jaume II (1299) asseguraven el lliure pas i el comerç pels camins que estaven sota la jurisdicció reial. El tràfic entre Barcelona i Lleida, un dels principals enclaus de comunicacions de tota la Corona Catalanoaragonesa durant la Baixa Edat Mitjana (segles XIV-XV), es canalitzava pel camí ral de Saragossa i per dues rutes alternatives: la primera remuntava el riu Llobregat fins a Manresa, travessava la Serralada Prelitoral per la Segarra, enfilava cap a Cervera i Tàrrega, i assolia Lleida per la plana de l'Urgell; la segona sortia del Barcelonès per l'eix del Llobregat, del qual seguia només un tram de 30 Km, entrava a la vall del riu Anoia per Martorell, passava per Igualada, travessava la Serralada Prelitoral pel Coll de la Penedella i s'unia, a Cervera, a la ruta anterior. Ambdues rutes van ser utilitzades bàsicament pel trànsit de mercaderies, pels correus ràpids i pel monarca en els seus desplaçaments urgents. El Camí Ral Barcelona-Saragossa era un camí de titularitat reial, molt segur, donat que les persones i mercaderies que hi circulaven estaven sota la protecció directa del monarca, qui exigia, a canvi, nombrosos impostos de pas. Ja en època moderna, la construcció de la carretera N-II es projectà, seguint el traçat d'aquest camí ral amb alguna variació, cap a l'any 1761, durant el regnat de Carles III, i finalitzaren les obres l'any 1802, amb una interrupció durant la guerra amb França (1793-95). L'any 1887 es construeix el pont de la riera Magarola per millorar el tram que travessa el llit de la dita riera i que comunicava Abrera amb Esparreguera i amb Collbató. | 41.5383100,1.8711800 | 405840 | 4599132 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48384-foto-08076-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48384-foto-08076-32-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 85 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||
48387 | Ca n'Estruc Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nestruc-vell | BACHS,E.; RUIZ DE MENDOZA, E. (1983): ' Can Estruc Vell ( Mas Jordà)'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. PAULO, J. (1989): Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera. VALLS, O (1961): La Vila d'Esparreguera i el seu terme, pp.373. | XV | Construcció de caràcter rural orientada al sol ponent. Formada per tres cossos: la masia en si, el cos central i la galeria. El primer, que és el més antic i construit en pedra, té planta baixa i un pis. A la façana principal, amb rellotge de sol, es troba la porta formada per un arc de mig punt dovellat; la part posterior té contraforts exteriors. La teulada és a dues aigües amb rafèc. El petit cos central serveix de nexe entre la vivenda i la galeria, la seva entrada la forma un arc de mig punt dovellat. La galeria, un additament posterior, és una construcció independent de la resta. La porta d'entrada és similar a les anteriors. Aquest edifici ha estat restaurat conservant l'èstil vell. | 08076-35 | Pista forestal de Ca n'Estruc del Cairat | Segons Bachs i Ruiz de Mendoza es tenen notícies per un document de que aquest edifici formava part de la donació que el comte Guillem va fer al Comte d'Esparreguera de les seves terres l'any 985. L'actual masia, però, té el seu origen en un mas del segle XV. Al segle XVII aquesta masia era coneguda com a Mas Jordà. | 41.5699800,1.8585200 | 404831 | 4602662 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48387-foto-08076-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48387-foto-08076-35-2.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 119|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||
48389 | Can Cardús Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cardus-vell | PAULO, J. (1989): Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera, pp. 67. | XVI-XVIII | La casa està en total estat de ruïna i el que queda està envaït per la vegetació. | Tot i que el conjunt d'estructures que encara es conserven estan molt malmeses, pràcticament enrunades i cobertes quasi totalment per la vegetació, s'observen restes de murs, els quals presenten un parament de maçoneria a base de blocs de pedra lligats amb morter de calç. Tanmateix, la majoria d'estructures s'aprecien difícilment entre la vegetació i es conserven a nivell de planta. | 08076-37 | Camí del torrent de Can Cardús. | Segons J. Paulo, molt antiga era la casa de Can Cardús Vell. En el segle X formava part del Consell de la Vila en Salvador Cardús. | 41.5428700,1.8316600 | 402551 | 4599683 | 08076 | Esparreguera | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48389-foto-08076-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48389-foto-08076-37-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||
48390 | Can Cardús Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cardus-nou | PAULO, J. (1989): Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera, pp. 67. | XIX | Masia de planta rectangular amb coberta a dues vessants de teula aràbiga i amb el carener perpendicular a la façana. Els murs són de còdols de riu lligats amb morter de calç. Té tres plantes: baixa, pis i golfes. | 08076-38 | Urbanització Mas d'en Gall. | A mitjans del segle XIX al trobar-se l'antic mas de Can Cardús Vell en un estat ruïnós, passà a viure al nou mas el masover de Can Cardús Vell. | 41.5379400,1.8281100 | 402247 | 4599139 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48390-foto-08076-38-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||
48394 | Can Cortadelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cortadelles | 'Can Cortadelles'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. PAULO SÀBAT, J. (1997): La primitiva església de Santa Eulàlia. La casa de Salvador Cortadelles. El Fossar Vell. El Fossar Nou. L'Hospital. El tint del carrer d'en Volta. Manuscrit inèdit. SALES, J. (1997): Seguiment arqueològic al solar de Can Cortadelles, Esparreguera, Baix Llobregat. | XV-XVIII | L'any 1997 es realitzà un seguiment arqueològic al solar de Can Cortadelles, situat a pocs metres de l'església nova de Santa Eulàlia, construïda al segle XVI, prèviament als treballs pavimentació per tal d'utilitzar-lo com a aparcament. La intervenció arqueològica fou motivada pel coneixement de documentació escrita referent a la topografia de l'entorn de l'actual església de Santa Eulàlia, la qual evidencia la possible existència de diferents estructures d'època medieval i moderna en aquest lloc: una església medieval amb el seu corresponent fossar, un tint, etc. Durant els treballs es posà al descobert un mur d'una llargada mínima de 10,5 m, amb una amplada de 35 cm. Les característiques constructives d'aquest mur, fet amb pedra petita i irregular lligada amb calç, no van permetre atribuir-lo a una edificació de tipus sumptuós, com per exemple l'església vella que surt referenciada a la documentació antiga. L'estructura és datable entre els segles XV-XVI. A uns 30 cm per sobre d'aquest mur es documentà una bossada argilosa amb presència de material arqueològic i sense cap connexió estratigràfica amb les estructures descrites. Finalment, també es documentà un altre mur perpendicular al primer, amb el qual formava la cantonada d'un gran recinte, aparentment sense cap funcionalitat concreta. Així doncs, ambdós murs permeteren documentar part d'un gran recinte que amb tota probabilitat no tindria cap tipus de coberta. Tot i que es va descartar que es pogués tractar de l'església vella que surt referenciada a la documentació escrita, no seria estrany pensar que siguin els murs de tancament i delimitació del fossar vell. Aquesta hipòtesi portaria fins a la lògica deducció de que l'església vella de Santa Eulàlia s'ha de trobar just al costat del fossar, possiblement al costat oest, segons es desprén de la posició dels murs documentats. | 08076-42 | C/ Gran, 24 | Existeix un plànol de la zona anterior al 1855 on s'observa l'existència d'una primitiva església en l'actual emplaçament de Can Cortadelles, església que coexistiria amb l'actual de Santa Eulàlia. Aquest antic edifici tindria unes dimensions menors a la de Santa Eulàlia i disposaria d'un fossar propi, que en el plànol surt esmentat com a 'Fossar Vell'. Un capbreu del 1604 assenyala explícitament la coexistència de l'actual església de Santa Eulàlia, construïda al segle XVI, amb una de més antiga, avui desapareguda, que tenia un campanar de torre. | 41.5406200,1.8684400 | 405615 | 4599392 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48394-foto-08076-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48394-foto-08076-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48394-foto-08076-42-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | Ubicació del material: Servei d'Atenció als Museus de Pedret (Girona). | 94|85 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||
48400 | Can Parent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-parent | PAULO, J. (1989): Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera, pp.76. | XIX-XX | Masia de planta rectangular amb coberta a dues vessants de teula aràbiga i amb el carener perpendicular a la façana. Els murs són de tàpia i estan assentats sobre un sòcol de pedra (còdols de riu lligats amb morter de calç). L'obertura de la porta és un arc de mig punt adovellat. Avui dia tota la casa està arrebossada i enlluïda. Té tres plantes: baixa, pis i golfes. | 08076-48 | Riera de Pierola. | Fins l'any 1941 en foren amos els Parent. A més del conreu, a temporades es dedicaren a la fabricació de draps i borres. | 41.5255800,1.8407900 | 403286 | 4597753 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48400-foto-08076-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48400-foto-08076-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48400-foto-08076-48-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||
48404 | Can Rubió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rubio | BACHS, E.; RUIZ DE MENDOZA, E. (1983): ' Can Rubió'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. PAULO, J. (1989): Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera, pp.77. VALLS, O. (1961): La Vila d'Esparreguera i el seu terme, pp.364-365. | XVI | Masia formant part d'un conjunt de quatre construccions. Estructura basilical amb planta, dos pisos i soterrani. A la façana principal, la porta és d'arc dovellat, al seu costat hi ha un plafó de ceràmica amb la data de 1814, corresponent a una reforma. Al primer pis es troben tres finestres, un rellotge de sol i galeries a les parets laterals, a sota de les quals hi ha gargoles amb forma de cap d'animal. El segon pis té balcó amb un assecador a cada costat. La coberta és a dues aigües perpendiculars a la façana i acabada amb un rafèc. Tot el conjunt queda trencat per un barri, a l'interior del qual hi ha una glorieta amb arcs. | 08076-52 | Camí de les Alzines. | El 1500 ja apareix la família Rubió al Consell de la vila. Aquesta nissaga fou gran protectora de l'església actual i els propietaris de la pedrera que proporcionà el material per a la construcció de l'església, material que es cedí gratuïtament, i, als segles XIX i XX, per al pont de Magarola. El mas també havia estat propietat del monestir de Montserrat fins a la desamortització dels bens eclesiàstics en el segle passat. Des de fa uns anys ja no es conrea res, però abans es treballaven vinyes, oliveres i ametllers. | 41.5587200,1.8485600 | 403984 | 4601423 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48404-foto-08076-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48404-foto-08076-52-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||
48405 | Can Santjoan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-santjoan | BACHS,E; RUIZ DE MENDOZA,E (1983) ' Can SantJoan (Mas Beltran o Teulat; Mas Vacarisses'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. PAULO,J(1989). Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera.pp.77 | XVII | Antiga torre d'estiueig, orientada a sol ixent i formada per planta i pis. La façana principal està disposada amb galeries d'arcs; i els de la planta baixa són més oberts i el que porta a l'entrada principal, presenta decoració en ceràmica verda. Els del primer pis, de mig punt, sobresurten constituint una balaustrada. Quant a l'interior, cada pis, està disposat entorn a una sala central, de la qual surten quatre habitacions. El conjunt està tancat per un barri amb la data de 1903, a la part exterior de la porta d'entrada. Aquesta data correspon a una restauració de l'edifici. | 08076-53 | Camí de Can Sant Joan. | Abans del segle XVII era anomenada Mas Bertran o Mas Taulat. En el segle XVII era anomenada Mas Vacarisses. L'any 1694 Josep Dolcet i Santjoan n'era el propietari. Al segle XVIII se succeeixen les vendes de terres del mas, amb la qual cosa quedaren reduïdes a unes parcel·les al voltant de les tàpies. | 41.5509000,1.8583900 | 404792 | 4600544 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48405-foto-08076-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48405-foto-08076-53-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||
48409 | Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-7 | CASTELLS, J.; CASTELLS, F., SERRA ALERT, J. (1983): Esparreguera. Cent anys d'història gràfica 1880-1980. Ajuntament d'Esparreguera, pp.123. www.enciclopedia.cat | XX-XXI | Els nens les canten durant el matí de Diumenge de Pasqua pels carrers de la vial i una vegada celebrada la missa de les 12, les colles s'apleguen a la Plaça de l'Església. Antigament era tradició que totes les colles de caramelles acabessin la cercavila davant la fàbrica de begudes carboniques de Cal Sala, on els cantaries eres obsequiats amb una gasosa. | 08076-57 | Plaça de Santa Eulàlia. | Les caramelles són unes cançons populars que es canten per Pasqua o Pasqua Florida. Una colla de cantaires visiten cases i masies davant les quals canten les cançons anomenades també caramelles. Un de la colla, per tal d'arribar a balcons i finestres, porta una perxa llarga amb una cistella al capdamunt tota adornada de cintes i garlandes, on l'homenatjat, en correspondència, hi deixa el seu donatiu; sovint anaven amb un mul amb portadora per a recollir els ous, anomenat 'la lloca'. Amb el resultat de la capta, els caramellaires fan generalment un àpat col·lectiu. El Cant més antic de les Caramelles han estat els Goigs del Roser o de les Botifarres. En el seu origen, el caramellaires recorrien els diversos masos anunciant la bona nova de la Resurrecció de Crist. Era una clara referència a la resurrecció de la naturalesa. A canvi de la notícia, se'ls obsequiava amb ous, botifarres i menges greixoses, cosa que indicava que la Quaresma s'havia acabat. Així, el simbolisme de l'ou de les mones és el principi de la vida. El costum de cantar caramelles s'esmenta per primera vegada al segle XVI. D'altra banda, el cant ha estat sempre acompanyat d'alguns instruments musicals (flauta, tamborí, cornamusa, gralla, violí). A les ciutats, al llarg del segle XIX, les societats corals adoptaren aquest costum revifant-lo. En aquest sentit va ser cabdal la tasca de Josep-Anselm Clavé, fundador dels Cors de Clavé l'any 1852. | 41.5409300,1.8683600 | 405609 | 4599426 | 08076 | Esparreguera | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48409-foto-08076-57-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 98 | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||
48413 | Col·lecció de material arqueològic de la Biblioteca Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-material-arqueologic-de-la-biblioteca-municipal | VILA, G. (2003): Carta Arqueològica del Municipi d'Esparreguera. Ajuntament d'Esparreguera, inèdita. | Col·lecció de materials ceràmics procedents de les excavacions realitzades per l'estudiós esparregeurí rafel subirana i Ollé a alguns dels jaciments del terme municpal. Avui dia aquesta col·lecció està ubicada a les golfes de la Biblioteca Municipal Beat Domènech Castellet. Els materials ceràmics exposats provenen de: la Cova de Can Paloma (Neolític-Bronze), de les Balmes de Can Paloma (Bronze), de la zona del Castell (d'època ibèrica) i cal destacar la tomba de tègules de cronologia tardorromana que prové de la Necròpolis del Bosquetó. | 08076-61 | Plaça Santa Eulàlia, 3. | Col·lecció formada arran de les diverses donacions fetes al municipi per lpart de 'estudiós esparreguerí Rafel Subirana i Ollé. | 41.5382800,1.8692200 | 405677 | 4599131 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48413-foto-08076-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48413-foto-08076-61-2.jpg | Inexistent | Neolític|Edats dels Metalls|Ibèric|Romà|Prehistòric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 78|79|81|83|76 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||||
48419 | Cementiri municipal. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-municipal-5 | CER (2003): Esglésies i capelles d'Esparreguera, pp.28. GAVÍN, J.M. (1988): Inventari d'esglésies. Baix Llobregat, n. 21, p.59. | XIX | Estructura de planta rectangular amb mur de tanca de maçoneria, arrebossat i enlluït. Està distribuït en nínxols i hi ha una petita capella també de planta rectangular i façana neoclàsica amb detalls ornamentals típics com les arcuacions llombardes i l'òcul central. Té una portalada central de mig punt. S'hi conserven pintures del senyor Pallejà i s'hi troben tombes de famílies notables de la vila. | 08076-67 | Camí de Can Claramunt. | 41.5308200,1.8815200 | 406692 | 4598290 | 1884 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48419-foto-08076-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48419-foto-08076-67-2.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 116|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||
48420 | Central hidroelèctrica del Cairat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/central-hidroelectrica-del-cairat | ACHON, O. (2002): 'Colònia Sedó'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. DOREL-RERRÉ, G. (1992):' Les colònies industrials a Catalunya. Els cas de la Colònia Sedó' Publicacions Abadia de Montserrat. Biblioteca Abad Oliva, núm.112. | XIX | Es tracta d'un canal d'obra de 4 km de recorregut, amb una amplada de 0,50 m i una alçada de 1 m. Abans d'arribar a la fàbrica (Sedó) esdevé un aqüeducte de 200 m de longitud. El salt d'aigua que alimenta la central té capacitat suficient per accionar dues turbines. La central forma part de les més de 200 instal·lacions minihidràuliques de Catalunya, en bona part promogudes pel programa ALTENER que, cap a finals del segle XX, tenia com a objectiu una reducció d'emissions de 180 milions de tones de diòxid de carbó per a l'any 2005. Una de les experiències d'aquest programa era la central del Cairat, i en el seu expedient hi consta com una central de tipus fluent, amb una potència instal·lada de 2.300 kW i una producció estimada de 13.070 kW; l'equipament consta d'una turbina Kaplan de 2.300 kW i un alternador de 2.650 KVA. | 08076-68 | Carretera B-113. | La fàbrica i la colònia de Can Sedó configuren un dels conjunts industrials més importants i coneguts de Catalunya. Situada al costat del riu Llobregat, les seves edificacions y el vell aqüeducte que portava l'aigua des del el salt del Cairat, son encara emblemàtics d'una indústria cotonera de primera línia europea. El 1871 va ser un mal any i Josep Puig va decidir tancar provisionalment la fàbrica. Però la situació aviat degué millorar, donat que l'any 1875 se sol·licita l'autorització per construir la presa i el canal del Cairat; així mateix s'adquireixen més màquines de filar i telers. Company de partit polític de Puig, Antoni Sedó va desenvolupar una política industrial i d'expansió, posant en marxa el canal del Cairat, amb la incorporació de la primera turbina en 1881. Degut a la seva prematura mort, Josep Puig, no va arribar a veure les màquines mogudes per la turbina i l'aigua del canal, però sí l'obra civil acabada. Després d'aquests antecedents, finalment, l'any 1903 es construeix al peu del Cairat la central hidroelèctrica, considerada la primera construïda a Catalunya. Les màquines eren dues turbines Escher Wyss & Cie. de Zürich, que podien rebre 6800 litres per segon, amb una potència de 300 cavalls. El 1911, l'aigua del Llobregat produïa 2.400 cavalls de força entre el salt del Cairat i el de la pròpia fàbrica, més modest. Les aigües sobrants de la presa activaven la central hidroelèctrica de 1000 Kw, amb una tensió de 5.000 V. | 41.5707800,1.8642400 | 405309 | 4602745 | 1880 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48420-foto-08076-68-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | Miquel Puig i Llagostera. | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||
48423 | Cova de Can Paloma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-can-paloma | 'Cova de Can Paloma'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arqueològic. DD. AA. (1985): La cova de Can Paloma. Esparreguera. JacimentsPrehistòrics. Esparreguera: Ajuntament d'Esparreguera i Diputacióde Barcelona. PAULO i SÀBAT, J. (1995): La barca i altres mitjans decomunicació entre Esparreguera i Olesa. Esparreguera: editor Josep Paulo, pp. 17; 23. SUBIRANA, R. (1956): Apunts Arqueològics d'Esparreguera, pp.7-11. SUBIRANA, R. (1958): Notes prehistòriques d'Esparreguera, pp. 2. SUBIRANA, R. (1962): Coves de Can Paloma. EstudisEsparreguerins. Sabadell. Quadern núm. IX. VILA, G. (2003): Carta Arqueològica del Municipi d'Esparreguera. Ajuntament d'Esparreguera, inèdita. | Presenta l'amenaça de la zona d'escalada. | La zona en què està situada la cova de Can Paloma és de constitució calcària i és, en el seu sector nordest, una prolongació del massís cretàcic del Garraf. Tota la falda de la muntanya anomenada El Puig està sembrada de petites cavitats les quals moltes d'elles presenten comunicació les unes amb les altres. No és estrany trobar restes arqueològiques en superfície davant les coves, ja que, en èpoques de fortes pluges, les aigües arrosseguen avall els materials més propers a les entrades. No s'esmenten estratigrafies ja que no han estat investigades. Per les troballes que han estat observades podem atribuir uns horitzons culturals que anirien des del Neolític Antic Cardial al Bronze Final. Aquesta cova fou destruïda al fer-se uns terraplenaments par a la construcció de la carretera N-II en el seu nou traçat, projecte que després fou variat, quan ja s'havia fet el mal. L'any 1975, A. Gaston i E. Navarro realitzaren una petita prospecció. Les troballes arqueològiques corresponen a utillatge tallat, percussors, molins, allisadors, fragments de ceràmiques llises, tosques i grolleres, casquets hemiesfèrics, grans gerres de vores exvasades i algunes decoracions a base de cordons digitals. Segons un estudi sobre la Cova de Can Paloma publicat l'any 1985, en la cova es trobaren restes òssies humanes i de fauna. Les restes humanes trobades pertanyien a dos individus, un infantil i l'altre adult, però no hi ha prou dades per saber si es tracta d'inhumacions. Pel que fa a les restes de fauna, la majoria són fragments que corresponen a les següents espècies: ovicaprina, bovina, cèrvida i porcina. | 08076-71 | Carretera B-113. | El coneixement que es té d'aquesta cova arrenca d'uns pocs anys abans de la Guerra Civil. En aquella època afeccionats d'Olesa de Montserrat sovintejaven les seves visites a la zona, dirigits pel senyor Marià Bernades, i excavaren diverses petites coves d'aquest entorn. L'any 1935, Rafael Subirana i Oller hi va fer excavacions. Els treballs quedaren tallats per la guerra civil i diverses remocions incontrolades destruïren l'estratigrafia. L'any 1975, A. Gaston i E. Navarro, veïns d'Esparreguera, realitzaren una petita prospecció i trobaren, darrera d'un gran bloc de pedra, un enterrament infantil gairebé sencer i un os de tars atribuït a un adult acompanyats d'una gerra de tipus veracià. | 41.5692000,1.8744400 | 406157 | 4602558 | 08076 | Esparreguera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48423-foto-08076-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48423-foto-08076-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48423-foto-08076-71-3.jpg | Inexistent | Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | Ubicació del material: Els materials exhumats fa anys, 1933/1934, foren lliurats per la viuda del Sr. Bernades, del poble d'Olesa de Montserrat, al centre de la Unió Excursionista de Catalunya, que disposa d'unes vitrines com a museu. Museu de Sabadell i Biblioteca Municipal d'Esparreguera. | 78|79|76 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||
48425 | Cova del Senecó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-seneco | (2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. | Està constituïda per una àmplia cavitat, la qual compta amb estalactites ni estalagmites. El tipus de roca és calcari. | 08076-73 | Serra dels Gatells | 41.5599500,1.8501000 | 404114 | 4601558 | 08076 | Esparreguera | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | Actualment no s'ha pogut tornar a localitzar degut a la regeneració forestal que s'està produint després de l'incendi de 1994. | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||||||
48426 | Cova de les Pells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-les-pells | ACHÓN, O. (2003): «Aprofitament dels recursos hidràulics d'Esparreguera. Els molins de la costa de la Gorgonçana». A, Actes II Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sant Cugat del Vallès 18-21 d'abril de 2002. Vol. II, pp. 468-475. VILA, G. (2003): Carta Arqueològica del Municipi d'Esparreguera. Ajuntament d'Esparreguera, inèdita. | XIV | A la part baixa de la Costa de la Gorgonçana hi ha restes d'una pedrera que es creu estigué en funcionament durant la segona meitat del segle XIV i al llarg dels segles XV i XVI i que es coneix com a cova de les Pells. Aquestes grutes o coves artificials són part dels diferents rebaixos i zones d'extracció del material constructiu que es practicaven per a l'elaboració de basses, millora dels recs i canals, i per a la construcció dels mateixos molins que es concentraven en tota la Costa de la Gorgonçana. La pedra de la zona, és sedimentària, fàcil de treballar i se la coneix com a travertí. D'aquest material són la majoria dels paraments conservats de les restes d'aquestes construccions que encara poblen la zona. La cova es troba en el costat esquerre de la carretera de Can Sedó a Santa Maria del Puig, després d'haver deixat la carretera d'Olesa a Esparreguera (C-1414), a l'alçada del Fabricó i per sota de Can Duran. La cova queda pràcticament a la mateix cota de la carretera, amagada per la vegatació i a peu de la cinglera. Encara poden apreciar-se les empremptes dels treballs d'extracció de la pedra al mateix interior de la cova. | 08076-74 | Camí de Can Tobella. | El grup de molins de la Costa de la Gorgonçana captaven l'aigua del sobreeixidor d'una deu d'aigües subterrànies que es troba ubicada en aquest indret. La documentació menciona l'existència d'un molí ja l'any 964. El topònim de la Gorgonçana no apareix però fins l'any 1067. L'any 1101 es documenta un mas, i no és fins l'any 1209 que no es parla directament de l'aigua de la Gorgonçana, i ho fa per dir que rega l'hisenda del monestir. L'any 1335 ja se l'anomena Illa de la Gorgonçana. Per trobar la primera menció explícita sobre un molí hidràulic cal esperar fins al segle XIV. | 41.5417000,1.8780800 | 406421 | 4599501 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48426-foto-08076-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48426-foto-08076-74-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 85 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||
48427 | Coves del Prim | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coves-del-prim | <p>(2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit.</p> | <p>Aquestes coves estan situades molt properament a la masia de Can Tobella, per l'accés de la pista forestal que va en direcció est-oest. Malgrat aquestes coves són de reduïdes dimensions, destaquen per la seva peculiaritat. Presenten un bon estat de conservació, ja que són poc conegudes per la població d'Esparreguera i estan situades lluny de les àrees urbanitzades.</p> | 08076-75 | Camí de Can Tobella. | 41.5769617,1.8720746 | 405971 | 4603423 | 08076 | Esparreguera | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | S'hi accedeix fent ràpel. | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||||||
48428 | Cul de la Portadora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cul-de-la-portadora | MAYORAL I FRANCO, F. (1987): Informe previ sobre el Cul de laPortadora (Esparreguera, Baix Llobregat). Inèdit. PAULO i SÀBAT, J. (1995): La barca i altres mitjans de comunicacióentre Esparreguera i Olesa. Esparreguera: editor Josep Paulo, pp. 18;24. VALLS, O. (1961): La vila d'Esparreguera i el seu terme. Esparreguera, pp. 307. VILA, G. (2003): Carta Arqueològica del Municipi d'Esparreguera. Ajuntament d'Esparreguera, inèdita. | III-II aC | L'erosió de la zona afecta la pèrdua de sediments progressivament . | La situació del Cul de la Portadora a prop del massís de Montserrat provocà que els incendis esdevinguts els anys 1986 i 1994 i els forts aiguats de la tardor afectaren també l'esmentat turó. Les conseqüències d'aquests fets foren la pèrdua de la seva vegetació i bona part del subsòl. Actualment es desenvolupa una formació esclarissada de matoll al cim, que s'acompanya amb arbrat arbori pels vessants. El cim del turó està constituït per una plataforma gairebé plana, amb suau pendent vers l'est, la superfície del qual oscil·la entre els 70-80 m de longitud (direcció N-S) i els 30 m d'amplada (direcció W-E). Es defineix una planta el·líptica coincidint l'eix més llarg amb el curs del riu Llobregat. La plataforma es troba limitada per una paret vertical que l'envolta per tres costats, tret del cantó septentrional que representa l'accés a l'assentament. El dipòsit sedimentari no s'estén per tota la superfície del cim. L'aflorament de material rocós és clarament visible en molts punts del turó, sobretot al sud i llevant, mentre que l'acumulació de sediments es detecta més a la part nord-oest i centre del turó. En superfície es localitzen fàcilment encara a hores d'ara fragments ceràmics fets a torn de ceràmica ibèrica, no s'observen però restes constructives. A nivell d'hipòtesi Mayoral plantejava en el seu informe que si es tenen en compte les dimensions del jaciment, i el fet que la ceràmica a torn constitueixen la totalitat de les troballes superficials, podem trobar-nos davant un assentament ibèric reduït d'època tardana (segles III-II AC). | 08076-76 | Camí del Tossal Rodó. | El coneixement de l'existència d'un jaciment arqueològic al turó del Cul de la Portadora es deu a afeccionats d'Olesa de Montserrat i Esparreguera, els quals, a les seves excursions pels voltants, visitaren el lloc i observaren la presència de fragments de ceràmica superficials. | 41.5922300,1.8633500 | 405266 | 4605127 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48428-foto-08076-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48428-foto-08076-76-3.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 81 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||
48429 | Despoblat del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/despoblat-del-puig | 'El Puig'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arqueològic. GARCIA TARGA, J.; LÓPEZ MULLOR, A. (1998): Memòria de l'excavació duta a terme al Puig d'Esparreguera (Baix Llobregat) durant l'any 1997. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. GARCIA TARGA, J.; LÓPEZ MULLOR, A. (2000): La primera campanya d'excavació al despoblat del Puig d'Esparreguera (Esparreguera, Baix Llobregat). A: Quaderns Científics i tècnics de Restauració Monumental 11. Estudis científics i tècnics. Barcelona: Diputació de Barcelona, pp. 167-181. SUBIRANA, Rafael (1987). Explicacions històriques d'Esparreguera. Esparreguera ibèrica. Sabadell, 1953. Sabadell: reedició de l'edició de 1953, pp. 3. VILA, G. (2003): Carta Arqueològica del Municipi d'Esparreguera. Ajuntament d'Esparreguera, inèdita. | XII-XVII | Resten molt poques estructures visibles. | El paratge del Puig és un altiplà de 2 km de llargada que s'articula en una sèrie de terrasses força suaus, a la més enlairada de les quals hi ha l'església de Santa Maria, i un xic més avall, els dos sectors on es van localitzar les restes arqueològiques. D'una primera fase es documenta la fundació d'un habitatge entorn els segles XII i XIII, tot i que la instal·lació humana en aquest indret s'hauria de situar entorn el segle X, moment en que l'església funciona normalment. De la segona fase (segles XIII-inicis del XIV) es va localitzar un mur i un paviment de calç, dels quals no es coneix el moment de construcció, però sí la seva amortització per un estrat d'abocament de la tercera fase. Aquest estrat correspon a un anivellament o preparació d'un nou paviment, en el qual s'hi recuperà ceràmica valenciana i ceràmica de cuina del país que proporcionen una datació mínima per a la segona fase del jaciment. En la tercera fase (2ª meitat del segle XIV) es reorganitza l'habitatge documentat en el primer sondeig. La quarta fase correspon a l'abandó del recinte entre els segles XV i XVII. Es van recuperar d'aquesta fase tres alfàbies (finals del segle XIV-XV), ceràmica en verd i manganès, ceràmica de València i de Barcelona decorada en blau, bava catalana amb motius blaus i grocs, etc. La cisterna està situada al nord-est de l'església, en una terrassa més baixa i al costat d'un seguit de cases construïdes a la dècada dels anys quaranta del segle XX per la fàbrica tèxtil Sedó. És una estructura subterrània de planta rectangular coberta amb volta de canó aplatida per a contenir líquid, atesa la impermeabilització del paviment i les parets. També podria haver-se destinat a l'emmagatzematge ni que fos de forma secundària. Es localitzà al seu interior un estrat d'enderroc que contenia una moneda de Carles I (1516-1556); ceràmica blava de Barcelona i de València (inicis del segle XVII). Sembla que la cisterna va deixar d'utilitzar-se posteriorment a l'abandó de l'habitatge del sector 1, cap als primers decennis del segle XVII. | 08076-77 | Carretera de la Colònia Sedó. | L'any 1997 es realitzen sondejos arqueològics als voltants de l'església de Santa Maria del Puig d'Esparreguera (ja en funcionament al segle X) que permeten documentar restes pertanyents a un assentament poblacional previ a l'actual Esparreguera, del qual es van poder establir fins a 4 fases d'ocupació que anirien del segle XII al XVII. | 41.5514400,1.8698400 | 405748 | 4600592 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48429-foto-08076-77-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | Els materials arqueològics estan dipositats als magatzems del Servei d'Arqueologia i Paleontologia a Girona (Pedret). | 94 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||
48430 | Diada de la colla castellera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diada-de-la-colla-castellera | www.castellersdesparreguera.cat | XX | La data de celebració varia cada any i el programa consisteix en començar el dia amb les tradicionals matines, que surten de la Plaça de l'Església. L'actuació es fa a la Plaça de l'Ajuntament, junt amb la colla convidada. Segons la colla esparreguerina aquesta diada és una de les tres dates més importants dels Castellers d'Esparreguera al llarg de l'any. | 08076-78 | Plaça de l'Ajuntament. | L'associació de Castellers d'Esparreguera fou fundada l'any 1994 i des d'aleshores ha assolit gairebé tota la gamma de castells de set pisos, essent el seu màxim registre el 2 de set carregat. El nombre de components s'ha estabilitzat en uns 150. Realitza unes vint-i-cinc actuacions l'any a més de diverses activitats culturals i lúdiques. El seu objectiu immediat és arrelar la tradició castellera al municipi i aconseguir que Esparreguera sigui considerada plaça castellera. | 41.5389700,1.8704900 | 405784 | 4599207 | 08076 | Esparreguera | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48430-foto-08076-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48430-foto-08076-78-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 98 | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||
48431 | El Castell o Serrat de Guardiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-castell-o-serrat-de-guardiola | 'El Castell.Serra de Guardiola'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. SUBIRANA, R. (1987): Esparreguera ibèrica. Sabadell SUBIRANA, R.: Notes prehistòriques d'Esparreguera. Manuscrit conservat a la biblioteca pública Beat Domènec Castellet d'Esparreguera. VILA, G. (2003): Carta Arqueològica del Municipi d'Esparreguera. Ajuntament d'Esparreguera, inèdita. | VII-I aC | Àrea pràcticament urnanitzada del tot. | Tradicionalment s'ha anomenat Serra de la Guardiola o Castell a la zona aturonada de la part més elevada del sector sud de la població d'Esparreguera, actualment immersa dins el casc urbà de la vil·la. En aquest indret, i com a conseqüència de la construcció d'una carretera, l'any 1948 s'identificaren de forma ocasional les restes de dues sitges, que encara presentaven part del seu reompliment, el qual va proporcionar material arqueològic consistent en àmfora ibèrica i ceràmica campaniana, així com restes d'algun fonament de paret. L'octubre de 1998 es realitzà una intervenció d'urgència en aquest indret, amb motiu de la troballa de material ceràmic d'origen ibèric durant la construcció de diversos blocs de vivendes en el solar situat en el n. 43 del carrer de Barcelona. Durant la intervenció s'excavaren dos nivells de reompliment que colmataven les restes d'un retall de secció còncava i fons pla, efectuat en el terreny natural. A l'inici de la intervenció, les restes de l'estructura es trobaven totalment descontextualitzades i es localitzaven en una petita franja de terreny situada en els límits de l'àrea afectada, concretament en un dels angles del solar a tocar del carrer Barcelona. Aquesta estructura es trobava seccionada per efectes de l'obra, de manera que l'estratigrafia era perfectament visible. Pot tractar-se d'un fons de sitja o abocador, amb restes dels dos primers reompliments, sense haver-se pogut delimitar la forma del retall en planta pels rebaixos i aportacions de terres efectuades al llarg del temps. Tenint en compte les troballes efectuades anteriorment en aquest indret, cal pensar que les restes d'aquesta estructura formarien part d'un conjunt més ampli de sitges que conformarien un extens jaciment d'època ibèrica, de cronologia difícilment precisable donades les carcaterístiques del material arqueològic recuperat. En conjunt, el material detectat és majoritàriament de tipus ceràmic, amb les variants de contenidors i ceràmica de taula. Els fragments recuperats en els dos nivells de reompliment excavats no ofereixen cap diferència de tipus cronològic; de fet, la cronologia d'aquest jaciment s'ha establert en base a la presència d'un únic fragment de ceràmica de vernís negre del tipus campaniana B. Gairebé tots els fragments recuperats presenten coma a característica comuna l'absència de formes, amb l'excepció d'algunes peces d'àmfora ibèrica. | 08076-79 | Passeig del Castell | Les excavacions dutes a terme per Rafael Subirana són anteriors a l'any 1948, amb la troballa de les dues sitges en fer la carretera general de Barcelona a Madrid, que passava per sota el castell, o sigui que entrava pel poble pels carrers de Barcelona i de la Guardiola.En aquesta zona hi ha notícies de la troballa dels fonaments d'una torrede telègraf del segle XIX, d'aquí el topònim del Castell pel qual es coneix la zona. Segons informació oral de Rosa Maria Codina (Arxivera municipa) Jaume Prat està realitzant un estudi per publicar sobre les torres del telègraf on inclou també la torre de telègraf del Castell, de la qual a hores d'ara ja no se'n conserva res, ni tan sols la seva fonamentació. L'any 1937 o 1938 s'hi va començar a construir una piscina, que arrasaria completament l'antiga torre.Posteriorment quan es va construir el parking a la dècada dels anys 90 del segle XX es va rebaixar la zona entre 1,5 i 3 m. La zona dels voltants dels patis del Poliesportiu i el parc també va ser objecte d'un fort rebaix. | 41.5346700,1.8713600 | 405850 | 4598728 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48431-foto-08076-79-2.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | Ubicació del material: una gerreta, potser àtica, està dipositada al Museu Arqueològic de Barcelona. | 81 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||
48432 | Els Tres Tombs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-tres-tombs-0 | AMADES, Joan (1950): Costumari Català. El curs de l'any, Vol. I., Salvat Editores, Barcelona, pp. 467-476 i 492. BADA, Joan (1970): 'Antoni, dit el Gran' GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA, Vol. 2, pp. 254-255. | XX | Es celebra als voltants de Sant Antoni Abat (17 de gener). El dissabte es fa l'ofrena del tortell de Sant Antoni als avis de la Residència Municipal (Can Comelles), l'exposició d'utensilis i estris dels cavalls al Racó del Nin, la missa als difunts de l'Agrupació Sant Antoni Abat, el concert i el sopar seguit del ball de Tonis. El diumenge hi ha l'esmorzar de germanor, la concentració de genets i carruatges a Can Comelles i el recorregut pels carrers principals de la vila; en el darrer tomb, els animals reben la benedicció. | 08076-80 | L'Agrupació de Sant Antoni Abat d'Esparreguera fou fundada l'any 1886. Sant Antoni o Antoni d'Egipte, anomenat també l'Abat, l' Ermità o el Gran (Heraclea, Egipte, 251-Colzim, Egipte, 356) fou un monjo cristià o anacoreta que es retirà al desert de Nítria vers el 270. La seva fama d'home de pregària, lluitador contra els dimonis i de guaridor de malalts atragué al seu voltant un gran nombre de deixebles, establint-se així els primers grups d'eremites. La seva biografia, plena de tradicions meravelloses, fou escrita per Atanasi vers l'any 360, contribuint a l'expansió del monacat. Tant a Orient com a Occident és molt venerat com a sant, i la seva festa se celebra el 17 de gener amb el nom de Sant Antoni Abat. En alguns indrets és el patró dels pagesos; amb aquest motiu hom fa la benedicció del bestiar el dia de la seva festa. Els gremis de tragines i carreters el tingueren com a patró des de l'Edat Mitjana i en celebraven la festa amb els Tres Tombs; aquest doble patronatge ha fet que el poble el designi amb les qualificacions de 'San Antoni del porquet' i 'Sant Antoni dels Ases'. Joan Amades fa constar al 'Costumari Català' una vella tradició, ratificada per diversos hagiògrafs i biògrafs, segons la qual el sant va realitzar dos miracles mitjançant els quals va curar un porquet i un ase. El més conegut és l'episodi que explica com, una vegada arribat el sant a Barcelona, se li va presentar una truja que portava un garrinet a la boca que no podia caminar perquè era camatort. La mare va deixar el porquet als peus del sant, qui el va beneir guarint-lo. La truja, agraïda al sant, no va deixar-lo mai més, seguint a Sant Antoni pertot arreu. Com que el sant va morir abans que la bèstia, la llegenda diu que la truja el va enterrar. Des de llavors a la iconografia que caracteritza al sant sempre hi figura al seu costat un porquet. Sant Antoni és tingut, per tant, com a patró dels animals, especialment dels domèstics. Era un costum arrelat de no fer treballar el bestiar en aquesta festivitat, donar-los un pinso extraordinari i fer-los objecte d'un tractament respectuós. Al segle XV celebraven la festivitat de Sant Antoni els gremis de llogaters de mules i bastaixos de ribera. | 41.5409400,1.8683400 | 405607 | 4599428 | 08076 | Esparreguera | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48432-foto-08076-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48432-foto-08076-80-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 98 | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||||
48433 | Eremitori del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/eremitori-del-puig | <p>BERZOSA, Julián (2005): Iglesias rupestres. Cuevas artificiales, necròpolis rupestres y otros horadados rupestres de Valderredible (Cantabria), Burgos. ENRICH, Jordi; ENRICH, Joan; SALES, Jordina (2000). 'Eremitoris rupestres alt-medievals a la Catalunya central: una recerca sobre el cristianisme rural', dins d'Actes del Primer Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, Ed. Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval (ACRAM), pp. 260-281. MARTÍNEZ, Artemio Manuel (2006): 'La realidad material de los monasterios y cenobios rupestres hispanos (siglos V-X), dins de Monjes y monasterios hispanos en la Alta Edad Media. Ed. Fundación Santa María la Real, Aguilar de Campoo, pp.59-97. MAURI, A. (1982): 'Eremitori del Puig'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. SALES, Jordina (e. p.): 'Manifestaciones rupestres del cristianismo antiguo en el noreste hispánico: iglesias, monasterios y eremitorios. Visión de conjunto y valoración', dins de I Congreso sobre monacato rupestre en Arnedo. Múrcia.</p> | IX | S'hi acumulen deixalles i la vegetació. | <p>Petita cova artificial excavada a la terra de forma quadrada, lleugerament arrodonida, amb una petita fornícula a la paret del fons. La forma del sostre és lleugerament arrodonida.</p> | 08076-81 | Pla del Puig. | <p>Aquest petit eremitori fou descobert l'estiu de l'any 1982 per Alfred Mauri al visitar la propera església de Santa Maria del Puig. No existeix cap estudi que s'hi refereixi. El moviment eremític té els seus orígens a Orient (Egipte i Síria) cap al segle III d.C., seguint l'exemple de Sant Antoni. A Hispània es té constància d'aquesta pràctica des de l'any 380. Pel que respecta als eremitoris, les fonts escrites tardoantigues parlen ja d'eremites que s'instal·laven, en el marc del cristianisme primitiu i des de la mateixa Antiguitat Tardana, en aquests habitacles en plena natura per contribuir a l'evangelització del medi rural i també al fenomen de la repoblació a la Catalunya de l'Alta Edat Mitjana. La terra de frontera facilitava als eremites apartar-se dels espais poblats i dels poders civils i religiosos, i encarar així l'acció evangelitzadora/repobladora del medi rural. On quasi exclusivament els terratinents i les classes aristocràtiques s'havien convertit a la nova religió, i on la gran majoria de la població camperola continuava adorant vells ídols pagans. Dins del marc de la invasió musulmana, existiria una primera etapa on els eremitoris i les petites esglésies rurals jugarien un paper fonamental en la cristianització del camp, amb la conversió al cristianisme dels jerarques locals. En un segon moment, després de la invasió musulmana, l'eremitisme contribuiria a corregir la desarticulació territorial causada, facilitant una remarcable acció fundacional d'esglésies i monestirs. En aquest sentit, els eremitoris de Sant Ermengol podrien ser la clau del origen de l'ermita del mateix nom. Potser, a l'emplaçament d'aquesta ja existia una ermita anterior, de cronologia medieval. A la Península Ibèrica l'eremitisme rupestre gaudeix d'una gran difusió, i el seu estudi s'està portant a terme, de forma sistemàtica, per historiadors i arqueòlegs, des de fa mig segle. S'han documentat eremitoris rupestres d'Andalusia al Llevant, d'un a l'altre extrem del país, destacant especialment tota la conca del riu Ebre, on s'incrementa la seva densitat a mesura que remuntem el seu curs cap a les terres del nord: a la Rioja, Burgos, sud de Santander i nord de Palència. Sense anar més lluny, a Catalunya, i bastant a prop d'Esparreguera, al mateix Baix Llobregat (Abrera, Sant Boi, Castellbisbal, Sant Esteve Sesrovires) i a la comarca de l'Anoia es coneixen molts paral·lels d'eremitoris rupestres.</p> | 41.5512300,1.8687600 | 405657 | 4600570 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48433-foto-08076-81-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-30 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||
48438 | Monument al Mil·lenari vil·la d'Esparreguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-al-millenari-villa-desparreguera | XX | <p>Escultura en marbre instal·lada als jardins de la Residència d'avis de Can Comelles, que representa un nu femení al qual el seu autor, en Lluís Llongueras, donà el nom de 'Sparagaria' per a commemorar el mil·lenari de la seva vil·la natal.</p> | 08076-86 | Can Comelles | <p>Lluís Llongueras és nascut a Esparreguera l'any 1936 i ha adquirit fama mundial com a perruquer. Començà com a ajudant de perruqueria als 14 anys. Ha destacat els aspectes creatius i artístics de la seva professió i l'ha internacionalitzat. Ha escrit llibres i és un escultor reputat. L'any 2000 va rebre la Creu de Sant Jordi.</p> | 41.5481300,1.8644300 | 405292 | 4600230 | 1999 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48438-foto-08076-86-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-12-30 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||
48440 | Santa Victorina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-victorina | <p>' Església de la Colónia Sedó'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. CER (2003): Esglésies i capelles d'Esparreguera, pp. 17. DORELL-FARRÉ, G. (1992): Les colònies industrials a Catalunya. El cas de la colònia Sedo; Publicacions de l'abadia de Montserrat, Barcelona. GAVÍN, J.M. ( 1988): Inventari d'esglésies. Baix Llobregat. N. 21, pp.64.</p> | XIX | S'està portant a terme la restauració de teulades i repàs de façanes. | <p>L'església de la colònia Sedó es troba emplaçada al mig de la colònia obrera. Consta de una sola nau, amb una façana organitzada de manera ordenada amb elements classicistes. Al centre s'obre la porta d'entrada, d'arc de mig punt i amb una gran escalinata per accedir-hi. A banda i banda hi ha sengles finestres d'arc de mig punt. Totes tres obertures són protegides per un guardapols que ressegueix la forma dels arcs. A la part alta de la façana hi ha una gran rosassa circular i sobre la cornisa un petit campanar de paret d'un sol ull. A banda i banda de l'església hi ha adossades les escoles 8 separades per a nens i nenes), de manera que des de elles s'hi podia accedir a l'església directament. Estructuralment estan resoltes a la manera de naus laterals d'un temple basilical. Presenten teulada a una vessant a nivell inferior al de la teulada de l'esglesia, que és de doble vessant. Les façanes que segueixen la línia de la façana principal de l'església tenen un parell de finestres d'arc de mig punt.</p> | 08076-88 | Colònia Sedó. | <p>La colònia Sedó va ser fundada al 1846 per Miquel Puig i Catasús, que va construir al costat d'un antic moli fariner ja existent (Can Broquetes), un fabrica tèxtil que creixeria ràpidament, fins adoptar les característiques pròpies d'una colònia industrial i, finalment, al segle XX convertir-se en una de les empreses més grans i importants dins de la historia econòmica i industrial de Catalunya. A la mort de Miquel Puig (1863) el substituí el seu fill, Josep Puig i Llagostera, que inicià la construcció de vivendes per als treballadors, àmplia la fabrica i projecta diverses obres de desenvolupament. Fou el seu administrador, Antoni Sedó i Pàmies, qui culminaria el procés de creixement i formació de la colònia industrial que portaria el seu nom i qui desenvolupà el procés de producció tèxtil. Al mateix temps engrandí la colònia obrera amb nous habitatges per als treballadors i les seves famílies, amb instal·lació de botigues, escoles, l'església, un dispensari, cinema i casino, entre d'altres.Tot el conjunt de la colònia obrera estava situat al costat mateix de la fàbrica i s'estructurava en blocs allargats de vivendes de planta baixa i dos pisos que formaven set carrers paral·lels entre si. Al mig d'aquests carrers paral·lels hi havia l'església i , a banda i banda, les escoles. Desprès de la guerra civil de 1936-1939 la colònia arribà al màxim creixement, però alhora s'iniciaria els primers símptomes de crisi. Actualment la colònia Sedó s'ha reconvertit en un important polígon industrial on hi ha diferents empreses i activitats industrials. En un d'aquests espais industrials es situa el nucli central del Museu de la Colònia Sedó. L'església, emplaçada al mig de la colònia obrera, fou realitzada amb un gust estètic força auster però seguint unes línies neoromàntiques.</p> | 41.5504900,1.8720400 | 405930 | 4600484 | 1892 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48440-foto-08076-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48440-foto-08076-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48440-foto-08076-88-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-30 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 116|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||
48442 | Falla inversa del Paleozoic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/falla-inversa-del-paleozoic | <p>(2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit.</p> | <p>La falla inversa del Paleozoic disposa els materials de l'Era Primària per damunt dels materials vermells de l'Era Secundària. Una falla inversa es caracteritza perquè els materials o bloc superior llisca o s'aixeca respecte l'inferior degut als esforços o compressions que realitzen entre ells. Aquesta falla s'estén des de la Bramona fins a Can Vinyals i arriba fins al sud de la Serra de Rubió, amb una longitud de 1250 m. Els materials de l'Era Primària són esquists, mentre que els de la Secundària són gresos del Buntsandstein. L'angle de cabussament varia entre 140/30 i 152/20. Aquesta falla presenta un interès científic i didàctic a nivell universitari, ja que permet identificar els primers processos de deformació que es varen donar a la zona durant l'orogènia Hercínica i posteriorment Alpina. A l'estar situada en un entorn forestal, presenta un estat de conservació bo.</p> | 08076-90 | Camí de la Bramona. | 41.5517900,1.8620100 | 405095 | 4600639 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Científic | 2022-12-30 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 1792 | 5.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||||||||
48443 | Festa Major d'Estiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-destiu-3 | <p>FÀBREGAS, X.; GUMI, J. (1984): Viaje a la Cataluña fantástica. Ed. La Vanguardia, Barcelona, pp. 233-248. www.enciclopedia.cat</p> | XX | <p>Es celebra las voltants del segon diumenge de juliol. La comissió de festes organitza una gran varietat d'actes festius que tenen lloc al llarg dels cinc dies que dura la Festa Major. Les activitats poden ser: exposicions, exhibicions i jornades esportives; el ball de festa major, xocolatada i, pels carrers del poble, correfoc; actuacions musicals, teatre, conferències, jocs per als infants i cercavila amb els gegants; concerts i sardanes. L'últim dia, a les dotze de la nit, es fa un gran castell de focs d'artifici.</p> | 08076-91 | Plaça de l'Ajuntament. | <p>Les festes majors catalanes se celebren almenys des del segle XIII, una vegada el cristianisme ha acaparat el seu patronatge. Milenis enrere, trobem el seu origen en l'acció de donar gràcies que les comunitats agrícoles adreçaven a les deïtats després d'haver assolit amb èxit les tasques de recol·lecció. A partir del segle XIX la festa major s'institucionalitza adoptant trets més moderns. En un principi, l'emplaçament natural de la festa major fou l'era, pels oficis profans, i l'església pels oficis religiosos. De l'era la festa feu un salt cap a la plaça major i, en general, al carrer. Els ajuntaments, mitjançant les comissions de festes, munten els envelats, sota l'aixopluc dels quals tindran lloc els àpats col·lectius, els balls, etc. La festa major, arreu de Catalunya, sol durar tres dies i són tres les cerimònies fonamentals, de clar origen tribal, que li donen caràcter: l'ofici religiós, l'àpat i el ball.</p> | 41.5389700,1.8704800 | 405783 | 4599207 | 08076 | Esparreguera | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48443-foto-08076-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48443-foto-08076-91-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | Inexistent | 2022-12-30 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||
48444 | Festa Major d'Hivern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dhivern-6 | <p>FÀBREGAS, X.; GUMI, J. (1984): Viaje a la Cataluña fantástica. Ed. La Vanguardia, Barcelona, pp. 233-248. www.enciclopedia.cat</p> | XX | <p>La festa es celebra en honor a Santa Eulàlia (12 de febrer), patrona de la vila. La festa s'inicia amb la tradicional missa per donar gràcies a la patrona i el tradicional repic de campanes, actes concelebrats per tots els sacerdots que han estat a la parròquia, els quals solen ser acompanyats per la Coral de la Passió. Aquesta festa inclou, a més de les tradicionals (castells, sardanes, balls de gegants, etc.) diverses activitats lúdiques i culturals com exposicions, concerts, teatre, etc.</p> | 08076-92 | Plaça Santa Eulàlia s/n | <p>Les festes majors catalanes se celebren almenys des del segle XIII, una vegada el cristianisme ha acaparat el seu patronatge. Milenis enrere, trobem el seu origen en l'acció de donar gràcies que les comunitats agrícoles adreçaven a les deïtats després d'haver assolit amb èxit les tasques de recol·lecció. A partir del segle XIX la festa major s'institucionalitza adoptant trets més moderns. En un principi, l'emplaçament natural de la festa major fou l'era, pels oficis profans, i l'església pels oficis religiosos. De l'era la festa feu un salt cap a la plaça major i, en general, al carrer. Els ajuntaments, mitjançant les comissions de festes, munten els envelats, sota l'aixopluc dels quals tindran lloc els àpats col·lectius, els balls, etc. La festa major, arreu de Catalunya, sol durar tres dies i són tres les cerimònies fonamentals, de clar origen tribal, que li donen caràcter: l'ofici religiós, l'àpat i el ball. Pel que fa a la patrona de la vila, és conegut que Santa Eulàlia fou una verge que sofrí els martiris dels assots, de la creu i del foc els primers anys del segle IV. Tot i que la història del culte que tingué a Barcelona durant els segles IV i V és encara desconeguda, ja es pot rastrejar documentalment a les acaballes del s VI, i la tradició escrita que tramet els fets principals de la seva vida i el seu martiri es remunta al segon terç del segle VII. A conseqüència de la invasió sarraïna del 711, el seu culte no es reprengué fins el 877, que el bisbe Frodoí, a instàncies del metropolità Sigebod de Narbona, cercà i trobà, a l'església de Santa Maria de les Arenes, les relíquies d'Eulàlia de Barcelona, les quals foren traslladades solemnement a la seu, que des d'aleshores té i venera la santa com a patrona principal. El 1327 les relíquies foren dipositades a la catedral nova, dins un sepulcre de marbre, obra d'un artista pisà, que encara avui presideix la cripta oberta sota l'altar major. El culte s'estengué a tota la Península Ibèrica, a Mallorca, al sud de les Gàl·lies, a Itàlia, i fins al Peloponès i l'illa de Creta.</p> | 41.5409400,1.8683200 | 405606 | 4599428 | 08076 | Esparreguera | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48444-foto-08076-92-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | Inexistent | 2022-12-30 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||
48446 | Font de Can Golart o del Lleó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-golart-o-del-lleo | <p>(2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. ' Can Golart'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. PAULO, J. (1989): Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera, pp.72. VALLS, O. (1961): La vila i el terme d'Esparreguera, pp.378.</p> | Ha patit molts atacs vandàlics. | <p>Font amb frontal de pedra amb un cap de lleó esculpit de la boca del qual surt l'aigua.</p> | 08076-94 | Torrent de Can Golart | <p>Can Golart és un dels masos més antics d'Esparreguera i es té constància d'ell des de l'any 1512, quan era el propietari Valentí Golart. L'any 1759 consta com a propietari en Josep Carreras de Pierola i al segle XX, la familia Llor.</p> | 41.5342900,1.8554500 | 404522 | 4598703 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48446-foto-08076-94-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-30 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 47 | 1.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||
48447 | Font-safareig de Can Tobella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-safareig-de-can-tobella | <p>(2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. ' Can Tobella'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. PAULO, J. (1989): Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera, pp.79. VALLS, O. (1961): La vila i el terme d'Esparreguera, pp.380.</p> | <p>Es tracta d'una estructura quadrangular bastida amb pedra i maons lligats amb morter de calç, avui dia en desús i practicament coberta per la vegetació. Encara hi raja aigua.</p> | 08076-95 | Can Tobella | <p>Segons un manuscrit de donació, datat al 19 de setembre de l'any 985, retrobat fa poc a l'Arxiu Capitular de Vic, cal pensar que Can Tobella és la masia més antiga del terme. Sempre ha estat propietat de la mateixa família, fet insòlit aquí i sembla ser que també a la resta de Catalunya. Entre les restauracions que ha sofert la mes important fou la de l'any 1793. Durant la guerra carlista els seus espessos boscos serviren de refugi i amagatall als combatents d'ambdós bàndols. Les terres de Can Tobella sempre han estat un lloc de trobades, d'aplecs i d'altres actes de reunió. Aixa, per exemple, pels volts del segon dilluns de pasqua cada any es reunien unes 500 persones d'Olesa de Montserrat. També, i abans de la guerra civil del 36, eren normals les trobades a Can Tobella de grups polítics. Durant la guerra civil la masia va sofrir bastants desperfectes de mans de grups incontrolats d'Olesa i Monistrol, sent cremada la capella. Al segle XX hi vivien cinc famílies de masovers a mes de la Família Tobella.</p> | 41.5766700,1.8700200 | 405799 | 4603393 | 08076 | Esparreguera | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-12-30 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||||||
48448 | Font de la Plaça de l'església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-lesglesia-1 | <p>'Aigües Esparreguera Vidal'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari de Patrimoni Industrial.</p> | XX | <p>Cristòfor Vidal comprovà que al subsol de la vila hi havia multiples deus i construí la mina que prové de la zona de Ca n'Àngel i de Can Roca. Aquesta mina d'aigua, de la qual aquesta font és un sobreeixidor, té una llargada de 2 km. La font de la Plaça de l'Església és un monument en homenatge a Cristòfol Vidal que s'erigí l'any 1925. Es tracta d'una font-monument composta d'un base de pedra on existeix una placa amb un retrat de Cristòfol Vidal gravat en bronze.</p> | 08076-96 | Plaça de Santa Eulàlia s/n. | <p>Cristòfor Vidal l'any 1864 fundà la companyia 'Aigües Esparreguera Vidal' reunint a l'entorn seu uns quants companys i fundant una societat amb accions que pertanyien a la classe humil del poble. L'any 1861 havien començat les obres de proveïment d'aigua a la vila d'Esparreguera a càrrec de la Societat d'Aigües Subterrànies Vidal i Cia. Els obstacles que trobaren foren nombrosos ja que la gent tenia por que s'esgotessin altres afloraments d'aigua. Inagurada l'any 1925, a la Festa Major.</p> | 41.5408100,1.8686300 | 405631 | 4599413 | 1925 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48448-foto-08076-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48448-foto-08076-96-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2022-12-30 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||
48449 | Font d'en Pemán o de l'ermità | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-den-peman-o-de-lermita | <p>(2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit.</p> | XX | <p>Composta d'un receptacle d'obra reconstruït que s'inaugurà originalment l'any 1929. Surt amb una temperatura de 12 graus.Mai s'ha vist eixuta.</p> | 08076-97 | Torrent de Sant Salvador de les Espases. | <p>Batejada com Font de l'Ermità en honor a un dels antics ermitans que en tingué cura entre 1872 i 1879. Fou construida l'any 1929.</p> | 41.5776000,1.8805000 | 406674 | 4603484 | 1929 | 08076 | Esparreguera | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2022-12-30 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||||
48450 | Font de l'ermita de Sant Salvador de les Espases. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lermita-de-sant-salvador-de-les-espases | <p>(2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. CATALÀ, P. (1983): ' Castell de Les Espases'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. CER (2003): Esglésies i capelles d'Esparreguera. pp.7.</p> | Destruïda per una avinguda d'aigua. | <p>Estava urbanitzada però una avinguda d'aigua la malmeté. Surt a una temperatura de 15 graus.</p> | 08076-98 | Sant Salvador de les Espases. | <p>La capella de Sant salvador de les Espases formava part del Castell de les Espases i encara que no es coneix l'any de consagració aquest s'ha de situar durant el segle X. Podria haver estat fundada pel monestir de Montserrat en temps del prior Jaume de Vivers, entorn l'any 1351, quan va adquirir els castells d'Esparreguera i el de les Espases.</p> | 41.5790300,1.8842100 | 406986 | 4603639 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-12-30 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||||||
48451 | Font del Torrent Mal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-torrent-mal | <p>VALLS, O. (1961): La vila d'Esparreguera i el seu terme, pp. 234.</p> | Ha patit diversos atacs vandàlics. | <p>Font amb frontal bastit amb pedra i maons lligats amb morter de calç. L'aigua no és apta pel consum humà.</p> | 08076-99 | Torrent Mal | <p>Abans coneguda per la ' Font Vella'. L'any 1574 apareix amb el nom de Font de Silvestre Pi.</p> | 41.5383200,1.8654700 | 405364 | 4599140 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48451-foto-08076-99-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-12-30 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 47 | 1.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||
48454 | Geòtop de les falles de la fossa del Vallès a la Colònia Sedó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/geotop-de-les-falles-de-la-fossa-del-valles-a-la-colonia-sedo | <p>(2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/natura/sistema_informacio/inventari_interes_geologic/</p> | Actualment sotmès a un procés de destrucció amb motiu de les explotacions d'àrids. | <p>El geòtop de la Colònia Sedó està constituït per una sèrie d'afloraments que mostren com els materials de reompliment de la fossa tectònica del Vallès-Penedès estan afectats pel propi sistema de fractures originades per la progressió de la tectònica en expansió que va generar la fossa. Si es recorre el geòtop de S a N, es pot observar com els estrats miocens, subhoritzontals al centre de la depressió, es van inclinant gradualment, i la disposició de petites falles associades a la falla que delimita la fossa pel NE, va canviant també la seva disposició. A la part nord de l'aflorament hi ha una àmplia banda de farina de falla paleògena del Llobregat, la qual es reactivà durant la tectònica neògena. Aquesta farina està recoberta per dipòsits quaternaris, i sobre aquests dos tipus de materials, s'hi desenvolupen fenòmens d'axaragallament. Les petites falles que afecten als materials detrítics miocens (graves i conglomerats) s'observen clarament al llarg dels talussos generats per l'erosió fluvial, però han estat alterats per la construcció de la carretera de la Colònia Sedó i per l'activitat continuada de les activitats extractives de la zona, essent aquesta darrera la principal amenaça del geòtop.</p> | 08076-102 | Carretera de la Colònia Sedó. | <p>Es tracta d'afloraments que s'han incorporat fa poques dècades a la xarxa de localitats visitades per estudiants de geologia durant la seva formació. La proximitat geogràfica a les universitats de Barcelona conjuntament amb l'accessibilitat i qualitat dels afloraments ha determinat que s'hagi convertit en una localitat clàssica per a desenvolupar-hi pràctiques de camp.</p> | 41.5433400,1.8723400 | 405944 | 4599690 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2022-12-30 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||||||
48455 | Goig del Beat Domènec Castellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-del-beat-domenec-castellet | <p>BRAVO, J. (2006): 'El Beat Domènec Castellet, una recerca inacabada', a Anuari d'Esparreguera '06. Ajuntament d'Esparreguera, pp. 410-449. www.enciclopedia.cat.</p> | XIX | <p>Des del moment de la seva beatificació (1867) es celebra una missa en honor del beat a l'església parroquial de Santa Eulàlia cada 8 de setembre, en el marc de la qual es canta col·lectivament el goig desdicat al beat. També per honorar-lo es va canviar el nom del carrer on va nèixer (antic carrer de les Cabanyes) i es va posar el seu nom a la Biblioteca municipal, situada on hi hagué la casa on nasqué el beat.</p> | 08076-103 | Plaça de Santa Eulàlia, 1. | <p>Francesc de Paula Castellet va neixèr al 1592 a la plaça de Santa Eulalia d'Esparreguera, a l'any 1608 va ingresar al convent de Santa Caterina de Barcelona, on va predre el nom de Domènec Castellet, al 1613 es trasllada a Segovia i més tard, inicia la seva vida missionera primer a Les Filipines (1615) i despres al Japó (1621). Al 1628 va ser empressonat i martiritzat mitjançant la foguera. Va ser beatificat al 1867 dins del grup dels 205 martirs del Japò.Els goigs són composicions poètiques, de caire popular, que es canten a la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó. La seva finalitat consisteix a donar gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. D'altra banda, la paraula goigs també designa l'imprès en què aquestes poesies s'imprimeixen. N'existeixen, sembla, des del segle XVI, però els més antics que es conserven són del XVII. Són impresos senzills, en fulls solts (de 30 per 20 cm, aproximadament) i amb una composició tipogràfica mantinguda amb poques variants fins avui en dia: una orla formada amb elements tipogràfics o bé dibuixada emmarca el títol, el text, la imatge de l'advocació i la música, que no apareix impresa fins al segle XVIII. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven; i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV).</p> | 41.5410900,1.8687300 | 405640 | 4599444 | 1867 | 08076 | Esparreguera | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2022-12-30 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||||
48456 | GR-6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gr-6 | <p>DD. AA. (1997): Topoguia dels Senderr GR 6, GR 6-1 i gr 96. Ed. 100x100 Muntanya SL, Barcelona.</p> | XX | <p>El tram del GR-6 que passa pel terme municipal d'Esparreguera forma part de l'etapa entre Olesa de Montserrat i el Monestir de Montserrat, que té una llargada de 13,400 Km i una durada de 4:05 h. En el seu recorregut pel municipi aquest sender de gran recorregut passa de llocs tan emblemàtics com són la Colònia Sedó, el Coll de Can Paloma, l'ermita de Santa Margarida del Cairat i l'antiga masia de Ca N'Estruc del Cairat.</p> | 08076-104 | Carretera de la Colònia Sedó. | <p>Al 1972 es va constituí el Comité Català de Senders, que en els últims 25 anys ha portat una tasca de realització, senyalització, publicació, difusió i manteniment de la Xarxa de Senders de Catalunya. Els senders estan dissenyats per a unir diversos punts d'interès: pobles, ermites, boscos, prades, valls, etc. Més de 5000 quilómetres de senders senyalitzats, solquen la geografia catalana, dividint-se en senders de petit (PR) i de gran recorregut (GR). El sistema de senyalització emprat és el que estableix l'ERA, la federació europea de senderisme.</p> | 41.5679400,1.8654800 | 405408 | 4602428 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2022-12-30 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||||||
48457 | GR 6-1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gr-6-1 | <p>DD. AA. (1997): Topoguia dels Senderr GR 6, GR 6-1 i gr 96. Ed. 100x100 Muntanya SL, Barcelona.</p> | XX | <p>Variant del GR-6, anomenada Colónia Sedó- GR 6 ('Plaça Catalunya'). Té una llargada de 9,100 km i una durada de 2:35 minuts. S'inicia a la Colónia Sedó, i discorreix pel casal de Can Codelles, per travessar la població i continuar per Can Comelles, Can Roca i Can Rubió.</p> | 08076-105 | Camí de Can Comelles. | <p>Al 1972 es va constituí el Comité Català de Senders, que en els últims 25 anys ha portat una tasca de realització, senyalització, publicació, difusió i manteniment de la Xarxa de Senders de Catalunya. Els senders estan dissenyats per a unir diversos punts d'interès: pobles, ermites, boscos, prades, valls, etc. Més de 5000 quilómetres de senders senyalitzats, solquen la geografia catalana, dividint-se en senders de petit (PR) i de gran recorregut (GR). El sistema de senyalització emprat és el que estableix l'ERA, la federació europea de senderisme.</p> | 41.5556300,1.8529200 | 404343 | 4601075 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2022-12-30 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 194,84 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.