Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
48353 | Aigües termals sulfurades de la Puda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aigues-termals-sulfurades-de-la-puda | <p>(2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit.</p> | <p>Les aigües sulfúrico-sòdiques del balneari de La Puda surten, encara avui dia, de cinc fonts que brollen a una temperatura d'entre 25 i 35ºC. Aquestes aigües provenen de diverses mines que sorgeixen degut al conjunt de falles existents a la zona. Aporten un cabal de 2'5 x 106 l/dia, i estan compostes de sulfur sòdic, sulfats i bicarbonats. Totes aquestes aigües van a parar directament al riu Llobregat. Les fonts d'aigua sulfurosa com aquesta solen ser anomenades popularment 'fonts pudents o pudentes', d'aquí en deriva el nom de 'La Puda' que rebé el balneari que s'edificà en l'indret on sorgeixen aquestes fonts d'aigües sulfuroses naturals.</p> | 08076-1 | La Puda | <p>Al lloc on brollaven les fonts es construí el Balneari al 1870. Fou ampliat diverses vegades fins 1890 i patí importants perjudicis amb els aiguats del 1971, arrel dels quals quedà definitivament abandonat.</p> | 41.5707300,1.8757200 | 406266 | 4602727 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48353-foto-08076-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48353-foto-08076-1-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | Inexistent | 2022-12-30 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 2153 | 5.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||||
48354 | Alzinar de l'entorn del restaurant 'Les Alzines' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzinar-de-lentorn-del-restaurant-les-alzines | (1997): Càtaleg d'arbres d'interès local. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. | XX | Conjunt de 30 alzines ('Quercus ilex') d'una alçada d'entre 10 a 12 metres, amb una volta de canó d'entre 0,80 i 1,80 m i una capçada (diàmetre) aproximada d'entre 4 i 6 metres. Arbres de flors reduïdes, sense pètals, unisexuals, les masculines reunides en inflorescències pendulars anomenades aments i les femenines solitàries o en grups de 2 a 3. La forma d'aquestes flors ja deixa entreveure (com a Pins i Xipre) el seu caràcter anemòfil, és a dir, que el seu pol·len és trasparent pel vent i no pels insectes. Es tracta de plantes monoiques, les flors masculines i femenines es troben branques separades però no conviuen al mateix arbre. Les seves fulles són simples, alternes, perennes, coriàcies, lanceolades, amb un marge enter, dentat o gairebé espinós, d'un verd fosc a l'anvers i recobertes d'una borra grisosa al revers. El seu fruit és molt característic, una núcula ( fruit sec amb una sola llavor) revestida a la seva base per un involucre lignificat recobert d'esquames anomenat cúpula. Tot el conjunt és el conegut aglà. És un arbre corpulent, de fins a 20 m. d'alçada, de creixement lent, fusta dura i amb nusos, útil per a fer mànecs d'eines i antigament usada per a fer carbó. | 08076-2 | Restaurant 'Les Alzines'. Ca n'Àngel. | Edat estimada de 80 anys. Cal esmentar que l'alzina formava antigament els boscos de la zona on ens trobem, però va ser substituida per l'home que hi va plantar el Pi, molt més ràpid en el seu creixement i per tant més explotable, però per contra molt més 'brut' alhora de formar boscos i mol menys resistent al foc. | 41.5555700,1.8447800 | 403664 | 4601078 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48354-foto-08076-2-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 98 | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||
48355 | Alzina del camí de Ca n'Àngel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-cami-de-ca-nangel | (1997): Càtaleg d'arbres d'interès local. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. | XIX | Alzina ('Quercus ilex') d'una alçada de 15 metres, amb una volta de canó de 2,20 m i una capçada (diàmetre) aproximada entre 10 metres. Arbre de flors reduïdees, sense pètals, unisexuals, les masculines reunides en inflorescències pendulars anomenades aments i les femenines solitàries o en grups de 2 a 3. La forma d'aquestes flors ja deixa entreveure (com a Pins i Xipre) el seu caràcter anemòfil, és a dir, que el seu pol·len és trasparent pel vent i no pels insectes. Es tracta de plantes monoiques, les flors masculines i femenines es troben branques separades però no conviuen al mateix arbre. Les seves fulles són simples, alternes, perennes, coriàcies, lanceolades, amb un marge enter, dentat o gairebé espinós, d'un verd fosc a l'anvers i recobertes d'una borra grisosa al revers. El seu fruit és molt característic, una núcula ( fruit sec amb una sola llavor) revestida a la seva base per un involucre lignificat recobert d'esquames anomenat cúpula. Tot el conjunt és el conegut aglà. És un arbre corpulent, de fins a 20 m. d'alçada, de creixement lent, fusta dura i amb nusos, útil per a fer mànecs d'eines i antigament usada per a fer carbó. | 08076-3 | Cami de 'Ca n'Àngel' | Edat estimada 150 anys. Cal esmentar que l'alzina formava antigament els boscos de la zona on ens trobem, però va ser substituida per l'home que hi va plantar el Pi, molt més ràpid en el seu creixement i per tant més explotable, però per contra molt més brut alhora de formar boscos i mol menys resistent al foc. | 41.5555500,1.8485000 | 403974 | 4601072 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||||||
48356 | Anagrama del gremi de paletes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/anagrama-del-gremi-de-paletes | <p>BACHS, E.; RUIZ DE MENDOZA, E. (1983): 'Anagrama del gremi de paletes'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. COLDSTREAM, N. (1998): Artesanos medievales, constructores y escultores. www.enciclopèdia catalana.cat</p> | XVIII | <p>Any 1734. Dintell de porta. Anagrama de forma quadrada i fet en pedra, que es troba a la portalada de la casa on tingueren lloc les reunions de gremi de paletes de la vila. En ell apareix, dins d'un oval, la data de la seva construcció, feta en relleu, a sota els atributs de l'ofici esculpits: la maceta, l'escaire i la paleta. La maceta és una eina per desvastar i lligada al treball de la pedra, l'escaire són instruments necessaris pel treball de la pedra per preparar el carreus, es poden fabricar de ferro i fusta.</p> | 08076-4 | C/Ferran Puig, 7 | <p>Els gremis són corporacions professionals de menestrals, obligatoria, exclusiva i privilegiada, reconeguda oficialment pels poders públics, municipals o reials. Fou un element característic de la societat estamentària des del s XIII fins al XIX, que conserva els trets bàsics sota una pluralitat de formes i terminologies (oficis, col·legis, confraries, etc). El sistema gremial fou un fenomen essencialment urbà. L'origen es relacionat amb el desenvolupament de l'autonomia municipal i la revifalla del comerç i de l'artesania. El gremi de paletes agrupava als professionals lligats a l mon de la construcció, tant d'edificis civils com religiosos, i que es dividia en diverses categories en funció de l'experiencia.</p> | 41.5405800,1.8673600 | 405525 | 4599389 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2019-12-18 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||||||
48365 | Balma de la Riera de Masquefa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-riera-de-masquefa | (2004): POUM d'Esparreguera. Catàleg de Béns a protegir. Ajuntament d'Esparreguera. | La riera de Masquefa és una subconca de la riera de Magarola. La conca de drenatge d'aquesta s'estén per l'est de la comarca de l'Anoia i el nord-est del Baix Llobregat. La superfície total és de 97,76 Km2. La riera s'uneix al Llobregat a una altitud de 120 m s.n.m.. Aquests cursos d'aigua que formen la conca presenten un pendent mig elevat, especialment el torrent Mal (Masquefa 2,38%, Pierola 2,8% i torrent Mal 3,8%). | 08076-13 | Riera de Masquefa. | Antigament, quan hi havia aigua, la gent s'hi banyava. També es feia servir per guardar ramats de bestiar. | 41.5168100,1.8633400 | 405155 | 4596754 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48365-foto-08076-13-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||||||
48366 | Balma de Can Paloma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-can-paloma | Arxiu Municipal Esparreguera. Caixa Carpeta Arqueologia: R234:Plànol de les excavacions de la Balma núm. 1. campanya de 1987.Escala original 1: 30. MAÑÉ, A. (1989): Els pobladors prehistòrics de Montserrat i les seves rodalies. Barcelona: Unió Excursionista de Catalunya. Pp. 14-15. PAULO, J. (1995): La barca i altres mitjans de comunicació entre Esparreguera i Olesa. Esparreguera: editor Josep Paulo. Pp. 23. SUBIRANA, R. (1956): Apunts Arqueològics d'Esparreguera. Pp. 12. VILA, G. (2003): Carta Arqueològica del Municipi d'Esparreguera. Ajuntament d'Esparreguera, inèdita. | Abric natural localitzat a pocs metres al nord de la cova de Can Paloma, que en realitat es tracta d'una cova molt similar a la Cova de Can Paloma, i no d'una balma, la qual sí que trobem en el sector més meridional de la cinglera, en una afloració de conglomerat. D'aquesta formació sabem que també fou objecte d'alguna excavació de la que no ha trascendit pràcticament res, sinó la troballa de diferents fragments de terrissa que es guarden sense estudiar a la col·lecció ubicada a les golfes de la Biblioteca d'Esparreguera. | 08076-14 | Carretera B-113 d'Esparreguera a Monistrol. | A la dècada dels anys 30 del segle XX, uns pocs anys abans de la Guerra Civil, uns afeccionats d'Olesa de Montserrat dirigits pel Senyor Marià Bernades, excavaren diverses petites coves d'aquesta zona. | 41.5693200,1.8741100 | 406130 | 4602572 | 08076 | Esparreguera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48366-foto-08076-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48366-foto-08076-14-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 79 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||||
48367 | Balmes de Can Tobella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balmes-de-can-tobella | VILA, G. (2003): Carta Arqueològica del Municipi d'Esparreguera. Ajuntament d'Esparreguera, inèdita. | D'aquest conjunt destaquem dues balmes, una de les quals es troba entre dos camins, un que va a Can Tobella i l'altre en direcció al Pla de les Bruixes. Com a referència tenim un gran bloc de pedra tosca aïllat al costat esquerre del camí, a partir del qual cal baixar en direcció a Can Tobella una vintena de metres fins a la Balma. Un cop arribats observem que hi ha un sender que vé de la direcció esmentada, força fresat i sovintejat per escaladors que han utilitzat la balma com a lloc de refugi puntual, fins i tot hi ha un matalàs, a sota i una tanca de fusta que delimita l'esplanada de la balma. En ella hi ha un rètol que indica la zona d'escalada propera. L'altra balma es troba al nord i és visible des de la primera balma, a una distància aproximada d'uns 120 m. Ambdues es troben en el costat esquerre de la torrentera situada davant del Tossal Rodó. | 08076-15 | Camí de la Puda a Can Tobella. | No han estat esmentades per la bibliografia com a positives arqueològicament però la seva ubicació ben coneguda pels esparreguerins n'han fet suposar el seu potencial. Ha estate smentada sempre encara que de passada quan es fa referència a les coves i balmes del terme d'Esparreguera. | 41.5778400,1.8712000 | 405899 | 4603521 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48367-foto-08076-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48367-foto-08076-15-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||||||
48368 | Balmes de la Gorgonçana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balmes-de-la-gorgoncana | PAULO i SÀBAT, J (1995). La barca i altres mitjans de comunicació entre Esparreguera i Olesa. Esparreguera: editor Josep Paulo. Pp.17-23. SUBIRANA, R (1997). Cicle Coneguem la nostra història. Escrit de la conferencia llegida a Can Pascual el dissabte 27 de setembre de1997. Esparreguera. VILA, G. (2003): Carta Arqueològica del Municipi d'Esparreguera. Ajuntament d'Esparreguera, inèdita. | De la cruïlla de la C-1414 (Olesa-Esparreguera), surt una carretereta que porta a Santa Maria del Puig i a la colònia Sedó. A poca distància, en el marge esquerre s'alça una cinglera de pedra tosca coneguda com a Costa de la Gorgonçana, on hi ha ubicada la masia de Can Cordelles i els molins de la Gorgonçana. Des del mateix nucli d'Esparreguera és possible anar-hi pel camí de la barca, accés que surt de sota les piscines. En Rafael Subirana hi trobà utillatge lític. | 08076-16 | Carretera de la Colònia Sedó | No han estat mai excavades. | 41.5408700,1.8778000 | 406396 | 4599410 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48368-foto-08076-16-2.jpg | Inexistent | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 76 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||||
48369 | Balneari de La Puda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balneari-de-la-puda | BACHS,E; RUIZ DE MENDOZA,E (1983) ' la Puda de Montserrat'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. MORAN,Josep; PLADEVALL, Antoni; RIERA, Sebastià (1982): Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Fundació enciclopèdia catalana. Vol. VIII. El Barcelonès i el Baix Llobregat, Barcelona .Pp.405 PAULO,Josep(1989). Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera.pp.82 VALLS, Orenci (1961). La Vila d'Esparreguera i el seu terme. Pp.345-349; VVAA (1983). Esparreguera. Cent anys d'història gràfica 1880-1980.pp.87-88 | XIX | L'abandó fa que el seu estat es degradi. | Establiment d'aigües sulfhídriques, situat a la vora a la vora esquerra del riu Llobregat. L'edifici, de grans dimensions, està construït amb maó i té la planta en forma de 'L'; el braç llarg es compon de dos pisos, mentre que el curt en té tres. A la façana es poden distiguir elements neoclàssics: la simetria i l'austeritat dels conjunt, les pilastres d'èstil jònic, el parament encixinat i el ritme d'obertures exteriors. Quant a l'interior, la planta baixa estava destinada a balneari, pròpiament dit i a zona d'esbarjo, les plantes superiors corresponien a les habitacions dels banyistes. | 08076-17 | Carretera C-55 | Les aigües de la Puda comencen a agafar anomenada al segle XVIII. Els cronistes d'aquella època, Mansuet Pasqual, d'Esparreguera, i Joan Boada, d'Olesa, fan elogis de les propietats curatives de l'aigua. L'any 1829 el sastre esparreguerí Salvador Garriga va intentar fer un establiment de banys, però fracassà. El seu germà, Pau Garriga, féu un altre intent l'any 1834, però unes riuades van destruir les edificacions fetes. El 1854 Antoni Pujades creà una societat i de seguida començaren les obres, que no arribaren a fer-se segons el plantejament inicial de l'arquitecte Josep Oriol i Bernadet, per fallida de l'empresa. Al començament del segle XX el propietari era Pau Garriga, de la família fundadora, i s'arriba al màxim esplendor del balneari. Durant la guerra civil l'edifici hostatjà refugiats i en acabar-se la contesa tornà a funcionar com a balneari fins a l'any 1958. Ara el seu estat és ruïnós. Tanmateix, les propietats de les aigües sulfuroses de la Puda eren i són moltes, especialment per a afeccions respiratòries i cutànies. | 41.5708400,1.8754800 | 406246 | 4602739 | 1870 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48369-foto-08076-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48369-foto-08076-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48369-foto-08076-17-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 99|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||
48372 | Ca l'Idilio | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lidilio | BACHS,E; RUIZ DE MENDOZA,E (1983): 'Façana neoclàssica (Cal Idilio)'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. | XIX | Construcció que fa xamfrà, de planta i dos pisos, feta amb maó. A la planta baixa i sobre la porta d'accés es troben les inicials de l'antic propietari (A.C.); al seu costat i sobre la finestra, la data de construcció (1899). Les obertures de la planta baixa són finestres enreixades, mentre que les dels pisos superiors són balcons. Quan l'ornamentació, l'edifici està emmarcat per encoixinats, seguits per uns motius geomètrics estergits. Les obertures que corresponen als balcons, estan enquadrades per pilstres amb capitells corintis i rematedes amb motius vegetals, els sotabalcons es sostenen per permòdols. Tots aquests elements decoratius, junt amb el ritme que segueixen les obertures, denoten el caràcter neoclàssic. L'edifici està coronat per una canalera amb permòdols, a sore de la qual hi ha un terrat. | 08076-20 | Plaça de Santa Eulàlia,6 | A principis del segle XX el c/ Cavallers era l'entrada al poble, el c/ dels Arbres era conegut com el Camp del Colom i en ell, molts propietaris rics de cases de pagès hi varen tenir una casa, doncs era considerat un carrer de nivell social elevat (Can Vinyals, Can Fontimarc, Can Mata). D'altra banda, la Plaça de l'Ajuntament i la de l'Església eren punts de trobada pels vilatans. Al c/ Gran es situaven un gran nombre d'oficis: el manyà, el ferrer, el rellotger, el barber, l'ataconador, el baster, el bacallaner, el sastre, el cisteller i el forner. | 41.5410100,1.8692700 | 405685 | 4599434 | 1899 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48372-foto-08076-20-1.jpg | Legal | Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 99 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||
48373 | Cal Bacallaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bacallaner | MAURI,A (1982) ' Cal Bacallaner'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. | XIX | Magnifica construcció neogòtica, feta amb maó i pedra. L'estructura de la façana és asimètrica, destacant la balconada amb belles decoracions. La casa te planta baixa i dos pisos. | 08076-21 | C/ Barcelona, 34. | Fou propietat del polític, historiador i etnòleg, Josep Maria Batista i Roca. | 41.5366400,1.8712900 | 405847 | 4598947 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48373-foto-08076-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48373-foto-08076-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48373-foto-08076-21-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 116|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||
48374 | Cal Campaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-campaner-1 | (2006): 'Habitatge al carrer Gran, 70'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. | XIX-XX | Edifici de planta baixa i dos pisos entre mitgeres. A cada planta hi ha quatre obertures d'arc rebaixat. A la planta baixa les dues obertures centrals són més lates que les laterals i donen pas a una botiga. En els altres dos pisos les obertures centrals són portes que donen als balcons, i les laterals són finestres. L'edifici està rematat per un terrat amb barana. | 08076-22 | C/ Gran, 70. | A principis del segle XX el c/ Cavallers era l'entrada al poble, el c/ dels Arbres era conegut com el Camp del Colom i en ell, molts propietaris rics de cases de pagès hi varen tenir una casa, doncs era considerat un carrer de nivell social elevat (Can Vinyals, Can Fontimarc, Can Mata). D'altra banda, la Plaça de l'Ajuntament i la de l'Església eren punts de trobada pels vilatans. Al c/ Gran es situaven un gran nombre d'oficis: el manyà, el ferrer, el rellotger, el barber, l'ataconador, el baster, el bacallaner, el sastre, el cisteller i el forner. | 41.5403700,1.8690700 | 405667 | 4599364 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48374-foto-08076-22-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||
48375 | Cal Cuc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cuc | ' Cal Cuc'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. PAULO, J; CREUS, J (1998): Terrissers i terrisseries d'Esparreguera, pp.43-44 | XIX-XX | Edifici de planta baixa i do pisos. Totes les obertures són d'arc rebaixat amb una motllura a la part inferior; a la planta baixa hi ha una porta d'entrada al centre i una finestra a banda i banda (com actualment són dos immobles han afegit una petita porta en un dels extrems) i en els pisos superiors tres balcons per planta. Una motllura separa les diferents plantes. Dos terços de la façana del pis inferior decorat amb rajoles i els superiors estan pintats en groc i, les motllures en marró. L'últim terç està tot pintat de blanc. | 08076-23 | C/ Bruc,15. | Es te noticies que Lluís Reynés Masdefiol 'El Cuc', casat amb Josepa Mach, i que morí al 1894, era terrisser i tenia un forn per coure terrissa. El seu fill, Joan Reynés, va continuar amb la terrisseria i va morir al 1942. També consta que aquest llogava el forn a Josep Masdefiol. El fill de Joan Reynés, també anomenat Joan, no va continuar amb la terrisseria. A la casa es conserven diversos estrits del passat terrisser de la propietat. | 41.5434800,1.8649700 | 405330 | 4599713 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48375-foto-08076-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48375-foto-08076-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48375-foto-08076-23-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||
48376 | Cal Fàbregues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fabregues | MAURI,A (1982): ' Cal Fàbregas'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. | XVI | L'edifici, de planta pis i golfes, es perfectament conservat, encara que molt restaurat. Modernament fou ampliat, seguint l'estructura original de l'edifici. Les portes d'entrada han estat mutilades al destruir els arcs per donar a la porta forma adintellada. | 08076-24 | C/ Cavallers, 43. | Antigament havia estat una botiga de queviures. | 41.5378200,1.8716300 | 405877 | 4599078 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48376-foto-08076-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48376-foto-08076-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48376-foto-08076-24-3.jpg | Legal | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 95|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||
48377 | Cal Gerrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gerrer | ' Cal Gerrer'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. PAULO, J; CREUS, J (1998): Terrissers i terrisseries d'Esparreguera, pp.46-50. | XVIII | Casa Senyorial de planta baixa , pis i golfes amb coberta a dues aigües. A la planta baixa trobem la porta d'entrada i finestres, totes de forma rectangular. Al primer pis, totes les obertures tenen un petit balcó i són rectangulars. A les golfes hi ha dues finestres circulars. Té una porxada a la part posterior. | 08076-25 | C/ Hospital, 29. | A la zona es coneixen diversos forns peró sembla que ser que el situat a la propietat podria ser el construit a l'anomenada casa pairal del Gonzalez (provinents de Calanda), familía que ràpidament va integrar-se a la vida d ela població, per exemple Anton González i Oliver 'el gerrer' va ser alcalde entre 1861 i 1864. La terrisseria era conegura com Cal Gerrer probablement perque la primera especialitat dels González era la de gerrers. Al 1985 plega la terrisseria per manca de descèndencia. Al 1923 fou de les primeres terrisseries que instal·leren l'energia elèctrica, al 1946 feren fer una màquina per a fabricar gibrells amb motlle de guix, al 1947 adquiriren la galetera d'amasar fang i al 1959 l'estec per fer torretes. | 41.5382100,1.8694400 | 405695 | 4599123 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48377-foto-08076-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48377-foto-08076-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48377-foto-08076-25-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||
48378 | Cal Gerrer (botiga) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gerrer-botiga | ' Cal Gerrer (botiga)'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. (2004): POUM d'Esparreguera. Catàleg de Béns a protegir. Ajuntament d'Esparreguera. | XVIII | Edifici de planta aixa i dos pisos amb coberta a dues vessants. A la façana que dona a una plaça es pot veure al primer pis una obertura rectangular, emmarcada amb carreus de pedra, amb un petit balcó i al segon pis tres obertures d'arc de mig punt formant una petita galeria. La façana principal té totes les obertures allindades. | 08076-26 | C/ Hospital, 32. | A la zona es coneixen diversos forns peró sembla que ser que el situat a la propietat podria ser el construit a l'anomenada casa pairal del Gonzalez (provinents de Calanda), familía que ràpidament va integrar-se a la vida d ela població, per exemple Anton González i Oliver 'el gerrer' va ser alcalde entre 1861 i 1864. La terrisseria era conegura com Cal Gerrer probablement perque la primera especialitat dels González era la de gerrers. Al 1985 plega la terrisseria per manca de descèndencia. | 41.5383200,1.8692300 | 405678 | 4599136 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48378-foto-08076-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48378-foto-08076-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48378-foto-08076-26-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||
48379 | Cal Pau Canterer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pau-canterer | ' Cal Pau Canterer'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. (2004): POUM d'Esparreguera. Catàleg de Béns a protegir. Ajuntament d'Esparreguera. PAULO, J; CREUS, J (1998): Terrissers i terrisseries d'Esparreguera, pp.89-92. | XVIII | Presenta deformacions i esquerdes als murs de tàpia. | Casa de grans dimensions, entre mitgeres, que consisteix en planta baixa i dos pisos. La porta principal consisteix en un gran arc punt de mig punt amb portes de fusta; en aquesta planta no trobem més obertures. En els pisos superiors trobem tres finestres rectangulars per planta sense cap tipus de decoració. La teulada és a dues vessants amb un perfil ràfec que sobresurt de la façana. | 08076-27 | C/ Ferran Puig, 27-29. | Al 1752 Josep Civil i Jaume Casas, en nom de la comunitat de preveres, compren a Pau Borrel un terreny per edificar la seva seu. S'especifica que s'ha de deixar un pas de 8 pams per al trànsit de persones i coses, aquest pas correspon al camí de Piera. Al 1767 la comunitat tenia dos casals construits. Al 1837 ja figura la terrisseria a nom de Rafel Soler. En 1855 era de Pau Canterer Claramunt (Pau Cantirer). Al 1908 el fill d'aquest ( Josep Soler) dona de baixa l'activitat, que no reemprendra fins al 1957 amb els germans Anton i Pere Rovira, i Joan Lozano. Es construeix un nou forn. Al 1988 mor Anton Rovira i ocupa el lloc el seu fill, Joan. Fa funcionar fins finals de la dècada del 90 del segle XX. | 41.5409900,1.8668900 | 405486 | 4599435 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48379-foto-08076-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48379-foto-08076-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48379-foto-08076-27-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||
48380 | Cal Pitangó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pitango | BACHS, E.; RUIZ DE MENDOZA, E. (1983): ' Hostal del Pitango'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. MASFERRER (2002): 'Cal Pitango'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. MORAN,J; PLADEVALL, A; RIERA, S. (1982): Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Fundació enciclopèdia catalana. Vol. VIII. El Barcelonès i el Baix Llobregat, Barcelona, pp.405. VALLS, O. (1961): La Vila d'Esparreguera i el seu terme, pp.198. | XVI-XVIII | Edifici amb forma de 'L', amb planta i pis, construït amb tapial. La porta d'entrada està formada per un gran arc escarser dovellat de pedra; a un costat trobem una espiera i a l'altre, dos finestrals. El primer pis presenta quatre balcons de fero forjat, seguint la linia d'un fris molt senzill que, a la vegada, separa les dues plantes. La construcció acaba amb un terrat rodejat per una barana d'arcs i trencada a intervals regulars per pilastres de pedra coronades de grans gerros, també de pedra. Per la part de darrera, té un guarda- rodes de tradició medieval. Quant a l'interior, a la planta baixa es troben un porxo, un pati de carruatges i les cuines. Al primer pis estaven els menjadors. | 08076-28 | C/ Cavallers, 34. | Antic hostal del Camí Ral que al segle XVIII-XIX tenia una porta d'accès al casc urbà. | 41.5378100,1.8714700 | 405864 | 4599077 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48380-foto-08076-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48380-foto-08076-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48380-foto-08076-28-3.jpg | Legal | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 95|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||
48381 | Cal Sant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sant | ' Cal Sant'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. (2004): POUM d'Esparreguera. Catàleg de Béns a protegir. Ajuntament d'Esparreguera. | XX | Edifici de planta baixa i dos pisos amb grans obertures a la façana principal. A la planta baixa hi ha una gran porta amb un pilar al mig que dona pas a una botiga. Als dos pisos superiors trobem tres obertures rectangulars per nivell; les del primer pis donen a un balcó corregut mentre que els del segon tenen una petita barana individual. Els diferents pisos estan separats per una motllura i unes mènsules aguanten el balcó i el ràfec de la teulada. | 08076-29 | Plaça Ajuntament,2 | A principis del segle XX el c/ Cavallers era l'entrada al poble, el c/ dels Arbres era conegut com el Camp del Colom i en ell, molts propietaris rics de cases de pagès hi varen tenir una casa, doncs era considerat un carrer de nivell social elevat (Can Vinyals, Can Fontimarc, Can Mata). D'altra banda, la Plaça de l'Ajuntament i la de l'Església eren punts de trobada pels vilatans. Al c/ Gran es situaven un gran nombre d'oficis: el manyà, el ferrer, el rellotger, el barber, l'ataconador, el baster, el bacallaner, el sastre, el cisteller i el forner. | 41.5390900,1.8705700 | 405791 | 4599220 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48381-foto-08076-29-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||
48383 | Finestres de Ca la Teta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/finestres-de-ca-la-teta | MAURI,A (1982) ' Ca La Teta'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. | XVI | Parell de finestres emmarcades per un arc conopial de pedra amb una decoració floral al centre. Ambdós arcs estan rematats tant al seu vèrtex com als seus extrems per diferents elements decoratius vegetals i als extrems. La llinda és de forma còncava i als costats inferiors presenta unes columnetes en relleu. Estilísticament es pot dir que en conjunt es tracta d'una decoració de transició entre el gòtic i el renaixement. | 08076-31 | C/ Cavallers, 12-14. | Edifici d'obra popular on avui dia s'ubica un forn i habitatges. | 41.5385000,1.8709400 | 405821 | 4599154 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48383-foto-08076-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48383-foto-08076-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48383-foto-08076-31-3.jpg | Legal | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 95|94 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||
48385 | Ca n'Àngel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nangel | BACHS, E.; RUIZ DE MENDOZA, E. (1983): ' Can Angel ( Mas Febrer de la Muntanya)'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. PAULO,J. (1989): Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera, pp.66. VALLS,O. (1961): La Vila d'Esparreguera i el seu terme, pp.365. | XVIII | Ca n'Àngel està format per dues construccions adossades i comunicades, orientades a sol ixent. La més antiga, del segle XVIII, consta de planta i pis. Té la porta d'entrada d'arc de mig punt dovellat, un rellotge de sol circular a la façana i un contrafort al xamfrà. La coberta és a dues aigües paral·leles a la façana, acabada en canalera. La construcció més recent, de començaments del segle XX, està formada per: planta baixa amb porxo, pis i golfes, amb galeria d'arcs. La galeria del primer pis es prolonga a costat i costat amb una balaustrada la qual, pel cantó esquerre, enllaça amb l'edifici antic. La coberta és a dues aigües paral·leles a la façana principal, malgrat que el cos de les galeries queda independent. El conjunt està trencat per un barri, amb dependencies aïllades, les quals fan de corrals. | 08076-33 | Camí a Can Roca | Antigament coneguda com a Mas Febrer de la muntanya. El 1561 Jaume Febrer era en el consell de la vila, i més endavant, l'any 1642, fou conseller de la vila Macià Febrer. El 1667 eren els propietaris els hereus del Mas Comelles, i el 1694 Joan Comelles, botiguer de Barcelona. Mort en Joan Francesc Comelles del Puig, administrà els bens Magnífic Bernat Gloria juntament amb la comunitat de preveres de l'església parroquial d'Esparreguera. A inicis del segle XX el posseïa el Dr. Sans de Sarrià. L'any 1934 la masia fou venuda per en Gil Ortega a la família Marimon. L'any 1863 apareix per primera vegada amb la denominació de Ca n'Àngel. | 41.5558200,1.8502800 | 404123 | 4601099 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48385-foto-08076-33-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||
48386 | Ca n'Estruc de la Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nestruc-de-la-riera | (2004): POUM d'Esparreguera. Catàleg de Béns a protegir. Ajuntament d'Esparreguera. ' Can Estruc de la Riera'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. PAULO, J. (1989): Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera, pp.70. VALLS, O. (1961): La vila i el terme d'Esparreguera. pp.370. | XVI | Masia tradicional format per diversos cossos. El cos principal consta de planta baixa i dos pisos i la coberta és a dues aigües. La façana està arrebossada i pintada de blanc. Les obertures, disposades de formar regular, són alineades. | 08076-34 | C-14114, camí de Ca n'Estruc de la Riera | Al segle XVI se'l coneixia com a Mas Bernardí, més tard pel mas Desmà o Ponsgrau. És a l'any 1767 quan pren el nom actual per distingir-lo del Cairat. Era el seu propietari Jaume Estruch i Valls. Fa uns cent anys Pau Estruch morí sense fills, però el nom del mas no s'ha perdut. | 41.5268300,1.8940900 | 407735 | 4597833 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48386-foto-08076-34-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||
48387 | Ca n'Estruc Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nestruc-vell | BACHS,E.; RUIZ DE MENDOZA, E. (1983): ' Can Estruc Vell ( Mas Jordà)'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. PAULO, J. (1989): Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera. VALLS, O (1961): La Vila d'Esparreguera i el seu terme, pp.373. | XV | Construcció de caràcter rural orientada al sol ponent. Formada per tres cossos: la masia en si, el cos central i la galeria. El primer, que és el més antic i construit en pedra, té planta baixa i un pis. A la façana principal, amb rellotge de sol, es troba la porta formada per un arc de mig punt dovellat; la part posterior té contraforts exteriors. La teulada és a dues aigües amb rafèc. El petit cos central serveix de nexe entre la vivenda i la galeria, la seva entrada la forma un arc de mig punt dovellat. La galeria, un additament posterior, és una construcció independent de la resta. La porta d'entrada és similar a les anteriors. Aquest edifici ha estat restaurat conservant l'èstil vell. | 08076-35 | Pista forestal de Ca n'Estruc del Cairat | Segons Bachs i Ruiz de Mendoza es tenen notícies per un document de que aquest edifici formava part de la donació que el comte Guillem va fer al Comte d'Esparreguera de les seves terres l'any 985. L'actual masia, però, té el seu origen en un mas del segle XV. Al segle XVII aquesta masia era coneguda com a Mas Jordà. | 41.5699800,1.8585200 | 404831 | 4602662 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48387-foto-08076-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48387-foto-08076-35-2.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 119|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||
48388 | Ca n'Estruc Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nestruc-nou | BACHS, E.;RUIZ DE MENDOZA, E. (1983): 'Can Estruc Nou ( Can estruc del Cairat)'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. PAULO, J. (1989): Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera, pp.70. VALLS, O. (1961): La vila d'Esparreguera i el seu terme. | XVIII | Casa de pagés orientada a sol ixent i construïda amb tapial, enblanquinat darrerament en la seva restauració. És de planta basilical i està formada per planta baixa, pis i golfes. La façana principal s'obre a un pati on es troben diferents dependencies, aquest te dues portes; la d'accès i la que condueix als camps i l'era. A cada una de les façanes hi ha un rellotge de sol en forma de petxina. La teulada és a dues aigües. | 08076-36 | Carretera de Santa Margarida del Cairat. | Anomenat Ca n'Estruc del Cairat per la seva situació sobre el pas del riu Llobregat i per distingir-lo de la casa més antiga però d'igual nom que es troba a prop de la riera Magarola. Ha esta una masia que durant la seva existència ha tingut diferents amos. Així a principis de segle XX fou adquirida pels monjos de Montserrat. Abans de l'any 1982 n'era la mestressa Maria Teresa que vengué aquesta propietat juntament amb Ca n'Estruc vell a tres co-propietaris: Josep Maria Palau, Joseph Ferrer i Joan Fidel. | 41.5723100,1.8613700 | 405072 | 4602918 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48388-foto-08076-36-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||
48389 | Can Cardús Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cardus-vell | PAULO, J. (1989): Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera, pp. 67. | XVI-XVIII | La casa està en total estat de ruïna i el que queda està envaït per la vegetació. | Tot i que el conjunt d'estructures que encara es conserven estan molt malmeses, pràcticament enrunades i cobertes quasi totalment per la vegetació, s'observen restes de murs, els quals presenten un parament de maçoneria a base de blocs de pedra lligats amb morter de calç. Tanmateix, la majoria d'estructures s'aprecien difícilment entre la vegetació i es conserven a nivell de planta. | 08076-37 | Camí del torrent de Can Cardús. | Segons J. Paulo, molt antiga era la casa de Can Cardús Vell. En el segle X formava part del Consell de la Vila en Salvador Cardús. | 41.5428700,1.8316600 | 402551 | 4599683 | 08076 | Esparreguera | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48389-foto-08076-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48389-foto-08076-37-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||
48390 | Can Cardús Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cardus-nou | PAULO, J. (1989): Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera, pp. 67. | XIX | Masia de planta rectangular amb coberta a dues vessants de teula aràbiga i amb el carener perpendicular a la façana. Els murs són de còdols de riu lligats amb morter de calç. Té tres plantes: baixa, pis i golfes. | 08076-38 | Urbanització Mas d'en Gall. | A mitjans del segle XIX al trobar-se l'antic mas de Can Cardús Vell en un estat ruïnós, passà a viure al nou mas el masover de Can Cardús Vell. | 41.5379400,1.8281100 | 402247 | 4599139 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48390-foto-08076-38-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||
48391 | Can Castells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-castells-0 | BACHS, E.; RUIZ DE MENDOZA, E. (1983): 'Casa Castells'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. VALLS, O. (1961): La Vila d'Esparreguera i el seu terme, pp.103. | XIX | Casa pairal construïda amb tapial, de planta baixa i dos pisos. Cal destacar a la façana, restaurada al segle XIX, el portal d'entrada formada per un arc relaçat i dovellat; a la clau està escolpit un escut amb forma de rosetó. El primer pis, té quatre balconades amb les baranes de ferro forjat i els sota- balcons enrajolats, formant diferents motius. Una d'aquestes balconades va escapçar part de l'arc i l'escut de l'entrada Al segon pis hi ha quatre balcons més reduïts amb un ull de bou cec a sobre. La teulada és a dues aigües, rematada amb una canalera de ceràmica verda. Quant al seu interior, cal esmentar l'enrajolat de la cuina i un llit d'èstil barroc. | 08076-39 | Carretera de Can Paloma | Els Castells foren una dinastia de notaris del segle XVI i XVII. El 1592, el notari Castells assistí a la inauguració de la Basílica de Montserrat per aixecar-ne acta. Els propietaris posteriors hi fabricaren el licor de Montserrat. Posteriorment passà a mans de l'Abadia de Montserrat que hi instal·là el noviciat (1893) i continuà l'elaboració de licor amb fòrmula diferent (Aromes de Montserrat), mentre que el propietari del licor originari es reservava la fòrmula i en seguia l'elaboració pel seu compte. L'any 1667 figura com propietari Joan Castells del Mas, cognom que perdura fins a darreries del segle XVIII. | 41.5612200,1.8724000 | 405975 | 4601675 | 1844 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48391-foto-08076-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48391-foto-08076-39-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||
48393 | Can Cordelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cordelles | 'Masia Cordelles'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. PAULO, J. (1989): Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera, pp.69. | XVI-XVIII | Masia de planta rectangular amb coberta a dues vessants de teula aràbiga i amb el carener paral·lel a la façana. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç. L'obertura de la porta és un arc de mig punt adovellat. Avui dia tota la casa està arrebossada i enlluïda. Té tres plantes: baixa, pis i golfes. | 08076-41 | C/ Hortes | Sembla ser que Can Cordelles fou construïda al segle X, si bé, segons J. Paulo, segurament en els seus fonaments hi trobaríem restes romanes de la que fou casa de la Gorgonçana, anomenada així fins al segle XVI. El senyor Joan Cordelles, l'any 1575, formava part del Consell de la Vila. A mitjan segle XVIII en Miquel Joan Magarola i de Ciiurans, membre de la molt important casa dels Magarola afincada a la nostra vila, obté el títol de marqués de Cordelles. Per aquell temps la casa Cordelles passa a ser del noble senyor Antoni de Vilena i, més tard, dels marquesos de Fontcuberta. | 41.5399200,1.8765100 | 406287 | 4599305 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48393-foto-08076-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48393-foto-08076-41-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||
48394 | Can Cortadelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cortadelles | 'Can Cortadelles'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. PAULO SÀBAT, J. (1997): La primitiva església de Santa Eulàlia. La casa de Salvador Cortadelles. El Fossar Vell. El Fossar Nou. L'Hospital. El tint del carrer d'en Volta. Manuscrit inèdit. SALES, J. (1997): Seguiment arqueològic al solar de Can Cortadelles, Esparreguera, Baix Llobregat. | XV-XVIII | L'any 1997 es realitzà un seguiment arqueològic al solar de Can Cortadelles, situat a pocs metres de l'església nova de Santa Eulàlia, construïda al segle XVI, prèviament als treballs pavimentació per tal d'utilitzar-lo com a aparcament. La intervenció arqueològica fou motivada pel coneixement de documentació escrita referent a la topografia de l'entorn de l'actual església de Santa Eulàlia, la qual evidencia la possible existència de diferents estructures d'època medieval i moderna en aquest lloc: una església medieval amb el seu corresponent fossar, un tint, etc. Durant els treballs es posà al descobert un mur d'una llargada mínima de 10,5 m, amb una amplada de 35 cm. Les característiques constructives d'aquest mur, fet amb pedra petita i irregular lligada amb calç, no van permetre atribuir-lo a una edificació de tipus sumptuós, com per exemple l'església vella que surt referenciada a la documentació antiga. L'estructura és datable entre els segles XV-XVI. A uns 30 cm per sobre d'aquest mur es documentà una bossada argilosa amb presència de material arqueològic i sense cap connexió estratigràfica amb les estructures descrites. Finalment, també es documentà un altre mur perpendicular al primer, amb el qual formava la cantonada d'un gran recinte, aparentment sense cap funcionalitat concreta. Així doncs, ambdós murs permeteren documentar part d'un gran recinte que amb tota probabilitat no tindria cap tipus de coberta. Tot i que es va descartar que es pogués tractar de l'església vella que surt referenciada a la documentació escrita, no seria estrany pensar que siguin els murs de tancament i delimitació del fossar vell. Aquesta hipòtesi portaria fins a la lògica deducció de que l'església vella de Santa Eulàlia s'ha de trobar just al costat del fossar, possiblement al costat oest, segons es desprén de la posició dels murs documentats. | 08076-42 | C/ Gran, 24 | Existeix un plànol de la zona anterior al 1855 on s'observa l'existència d'una primitiva església en l'actual emplaçament de Can Cortadelles, església que coexistiria amb l'actual de Santa Eulàlia. Aquest antic edifici tindria unes dimensions menors a la de Santa Eulàlia i disposaria d'un fossar propi, que en el plànol surt esmentat com a 'Fossar Vell'. Un capbreu del 1604 assenyala explícitament la coexistència de l'actual església de Santa Eulàlia, construïda al segle XVI, amb una de més antiga, avui desapareguda, que tenia un campanar de torre. | 41.5406200,1.8684400 | 405615 | 4599392 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48394-foto-08076-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48394-foto-08076-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48394-foto-08076-42-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | Ubicació del material: Servei d'Atenció als Museus de Pedret (Girona). | 94|85 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||
48395 | Can Fontimarc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fontimarc | ' Can Fontimarc'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. | XX | Edifici entre mitgeres de planta baixa i dos pisos. A la planta bixa es troba la porta d'entrada d'arc escarser amb dovella i una finestra allindada a la dreta. A cada pis hi ha dos balcons amb una obertura rectangular. La façana està coronada per una cornisa i la teulada és a dues vessants. | 08076-43 | C/ Arbres, 41. | 41.5402200,1.8676900 | 405552 | 4599348 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48395-foto-08076-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48395-foto-08076-43-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||||
48396 | Can Golart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-golart | ' Can Golart'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. PAULO, J. (1989): Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera, pp.72. VALLS, O. (1961): La vila i el terme d'Esparreguera, pp.378. | XVI | En estat d'abandó. | Masia composta per més d'un cos, cadascun d'una alçada diferent. Es troben teulades a una i dues vessants, totes amb teula àrab. Degut a que es troba abandonada té moltes obertures tapiades. | 08076-44 | Camí de Can Golart. | És un dels masos més antics d'Esparreguera i es té constància d'ell des de l'any 1512, quan era el propietari Valentí Golart. L'any 1759 consta com a propietari en Josep Carreras de Pierola i al segle XX, la familia Llor. | 41.5353100,1.8550000 | 404486 | 4598817 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48396-foto-08076-44-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||
48397 | Can Mata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mata | ' Can Mata'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. | XIX | Casa senyorial amb porxada al darrere i jardí. L'edifici consta de planta baixa, dos pisos i golfes. Cada planta està separada per una motllura i una cornisa corona l'edifici. La façana principal té una sèrie de grans obertures distribuïdes de forma regular, totes tenen una motllura que les ressegueix i les del primer i segon pis donen a un balcó individual. La coberta és a quatre aigües. | 08076-45 | C/ Arbres, 27. | A principis del segle XX el c/ Cavallers era l'entrada al poble, el c/ dels Arbres era conegut com el Camp del Colom i en ell, molts propietaris rics de cases de pagès hi varen tenir una casa, doncs era considerat un carrer de nivell social elevat (Can Vinyals, Can Fontimarc, Can Mata). D'altra banda, la Plaça de l'Ajuntament i la de l'Església eren punts de trobada pels vilatans. Al c/ Gran es situaven un gran nombre d'oficis: el manyà, el ferrer, el rellotger, el barber, l'ataconador, el baster, el bacallaner, el sastre, el cisteller i el forner. | 41.5397200,1.8679400 | 405572 | 4599293 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48397-foto-08076-45-1.jpg | Legal | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 102 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||
48398 | Can Mossèn Casimiro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mossen-casimiro | BACHS, E.; RUIZ DE MENDOZA, E. (1983): ' Can Mossèn Casimiro'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. MORAN, J.; PLADEVALL, A.; RIERA, S. (1982): Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Fundació enciclopèdia catalana. Vol. VIII. El Barcelonès i el Baix Llobregat, Barcelona , pp.405. | XVI | Edifici de tapia amb tres plantes i façana de reminiscències gòtiques en pedra. A la planta baixa subsisteix un portal autèntic amb la data a la llinda i a sobre te una espina. A la primera planta hi ha quatre finestres cornupials i un finestral d'estil gòtic amb dues columnes originals i arcs lobulats. A les golfes hi ha tres grups de tres finestres i dues finestres individuals. La teulada és a dues aigües i acaba amb un ràfec de fusta sostingut per permòdols de pedra. A la façana posterior hi ha finestres gòtiques reconstruïdes. La façana principal presenta dues pedres tallades formant una espècie de capitells. | 08076-46 | C/ Bruc,1. | Es coneix documentalment que aquesta casa ja estaba construïda abans de que es formés la vila d'Esparreguera, sent anterior a l'església. | 41.5430400,1.8655100 | 405374 | 4599664 | 1580 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48398-foto-08076-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48398-foto-08076-46-2.jpg | Legal | Modern|Renaixement|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 94|95|93 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||
48399 | Can Paloma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-paloma | PAULO, J. (1989): Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera, pp.75. | XVII | Masia de planta rectangular amb coberta a dues vessants de teula aràbiga i amb el carener perpendicular a la façana. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç. L'obertura de la porta és un arc de mig punt adovellat i les finestres estan totes allindades amb pedra. Té tres plantes: baixa, pis i golfes. | 08076-47 | Carretera C-55. | Masia anterior al 1500, malgrat el canvis de propietaris ha substistit el nom. A la primera meitat del segle XIV era aquesta casa va ser anomenada el mas Rosselló o Sa Planca Jussà (La Palanca Baixa), pel fet de ser emplaçada al coll que porta aquest nom. L'any 1627 Jacint Paloma exercia el càrrec de jurat de la vila. El 1890 un altre membre de la família Paloma era anomenat lo Hermitanet pel fet d'estar encarregat de la propera ermita de Santa Margarida. Aquest costum ha arribat fins ara ja que els actuals masovers de Can Paloma són els que tenen la clau de l'ermita. Des de principis de segle XX ha estat propietària de la masia la família Deu. Abans era propietària la família Pedroses. | 41.5680200,1.8716400 | 405922 | 4602430 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48399-foto-08076-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48399-foto-08076-47-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||
48400 | Can Parent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-parent | PAULO, J. (1989): Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera, pp.76. | XIX-XX | Masia de planta rectangular amb coberta a dues vessants de teula aràbiga i amb el carener perpendicular a la façana. Els murs són de tàpia i estan assentats sobre un sòcol de pedra (còdols de riu lligats amb morter de calç). L'obertura de la porta és un arc de mig punt adovellat. Avui dia tota la casa està arrebossada i enlluïda. Té tres plantes: baixa, pis i golfes. | 08076-48 | Riera de Pierola. | Fins l'any 1941 en foren amos els Parent. A més del conreu, a temporades es dedicaren a la fabricació de draps i borres. | 41.5255800,1.8407900 | 403286 | 4597753 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48400-foto-08076-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48400-foto-08076-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48400-foto-08076-48-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||
48402 | Can Rial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rial | <p>PAULO, J. (1989): Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera, pp.76. VALLS, O. (1961): La vila i el terme d'Esparreguera, pp.379.</p> | XVI-XVII | <p>Casa composta per diferents cossos amb planta baixa, un pis i golfes. Les obertures són allindades i les cobertes a dues aigües. Rellotge de sol de 1614, restaurat al 1975.</p> | 08076-50 | Av. Rafael Casanovas, 17. | <p>El 1575 en Miquel Rial figura com a Conseller de la Vila.</p> | 41.5249300,1.8603900 | 404921 | 4597659 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48402-50.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-03-14 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||
48403 | Can Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roca-3 | ' Can Roca'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. PAULO, J. (1989): Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera, pp.77. | XIX-XX | Antiga masia conformada per diferents cossos al voltant d'un pati central. De la masia només queden les cavallerisses i les dependencies. | 08076-51 | Camí de Can Sant Joan. | Masia que formà part de l'antic patrimoni de Can Comelles. Va anar a parar a mans d'un banquer afincat a Madrid, Gaspar Remisa, que tenia coma a home de confiança en Bonavnetura Carles Aribau. Aquest propietari transformà la casa en el casal que es conserva. Carles Aribau hi passava temporades de vacances. | 41.5537400,1.8596000 | 404897 | 4600858 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48403-foto-08076-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48403-foto-08076-51-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||
48404 | Can Rubió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rubio | BACHS, E.; RUIZ DE MENDOZA, E. (1983): ' Can Rubió'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. PAULO, J. (1989): Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera, pp.77. VALLS, O. (1961): La Vila d'Esparreguera i el seu terme, pp.364-365. | XVI | Masia formant part d'un conjunt de quatre construccions. Estructura basilical amb planta, dos pisos i soterrani. A la façana principal, la porta és d'arc dovellat, al seu costat hi ha un plafó de ceràmica amb la data de 1814, corresponent a una reforma. Al primer pis es troben tres finestres, un rellotge de sol i galeries a les parets laterals, a sota de les quals hi ha gargoles amb forma de cap d'animal. El segon pis té balcó amb un assecador a cada costat. La coberta és a dues aigües perpendiculars a la façana i acabada amb un rafèc. Tot el conjunt queda trencat per un barri, a l'interior del qual hi ha una glorieta amb arcs. | 08076-52 | Camí de les Alzines. | El 1500 ja apareix la família Rubió al Consell de la vila. Aquesta nissaga fou gran protectora de l'església actual i els propietaris de la pedrera que proporcionà el material per a la construcció de l'església, material que es cedí gratuïtament, i, als segles XIX i XX, per al pont de Magarola. El mas també havia estat propietat del monestir de Montserrat fins a la desamortització dels bens eclesiàstics en el segle passat. Des de fa uns anys ja no es conrea res, però abans es treballaven vinyes, oliveres i ametllers. | 41.5587200,1.8485600 | 403984 | 4601423 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48404-foto-08076-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48404-foto-08076-52-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||
48405 | Can Santjoan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-santjoan | BACHS,E; RUIZ DE MENDOZA,E (1983) ' Can SantJoan (Mas Beltran o Teulat; Mas Vacarisses'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. PAULO,J(1989). Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera.pp.77 | XVII | Antiga torre d'estiueig, orientada a sol ixent i formada per planta i pis. La façana principal està disposada amb galeries d'arcs; i els de la planta baixa són més oberts i el que porta a l'entrada principal, presenta decoració en ceràmica verda. Els del primer pis, de mig punt, sobresurten constituint una balaustrada. Quant a l'interior, cada pis, està disposat entorn a una sala central, de la qual surten quatre habitacions. El conjunt està tancat per un barri amb la data de 1903, a la part exterior de la porta d'entrada. Aquesta data correspon a una restauració de l'edifici. | 08076-53 | Camí de Can Sant Joan. | Abans del segle XVII era anomenada Mas Bertran o Mas Taulat. En el segle XVII era anomenada Mas Vacarisses. L'any 1694 Josep Dolcet i Santjoan n'era el propietari. Al segle XVIII se succeeixen les vendes de terres del mas, amb la qual cosa quedaren reduïdes a unes parcel·les al voltant de les tàpies. | 41.5509000,1.8583900 | 404792 | 4600544 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48405-foto-08076-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48405-foto-08076-53-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||
48406 | Can Tobella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tobella | ' Can Tobella'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. PAULO, J. (1989): Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera, pp.79. VALLS, O. (1961): La vila i el terme d'Esparreguera, pp.380. | XVIII | Masia de planta basilical amb coberta a dues vessants i alguns edificis annexos al voltant. Consta de planta baixa, pis i golfes. Les obertures combinen l'arc de mig punt i allindades. La façana està arrebossada i pintada excepte les pedres que emmarquen les obertures. | 08076-54 | Carretera C-55. | Segons un manuscrit de donació, datat al 19 de setembre de l'any 985, retrobat fa poc a l'Arxiu Capitular de Vic, cal pensar que aquesta és la masia més antiga del terme. Sempre ha estat propietat de la mateixa família, fet insòlit aquí i sembla ser que també a la resta de Catalunya. Entre les restauracions que ha sofert la mes important fou la de l'any 1793. Durant la guerra carlista els seus espessos boscos serviren de refugi i amagatall als combatents d'ambdós bàndols. Les terres de Can Tobella sempre han estat un lloc de trobades, d'aplecs i d'altres actes de reunió. Aixa, per exemple, pels volts del segon dilluns de pasqua cada any es reunien unes 500 persones d'Olesa de Montserrat. També, i abans de la guerra civil del 36, eren normals les trobades a Can Tobella de grups polítics. Durant la guerra civil la masia va sofrir bastants desperfectes de mans de grups incontrolats d'Olesa i Monistrol, sent cremada la capella. Al segle XX hi vivien cinc famílies de masovers a mes de la Família Tobella. | 41.5748500,1.8665800 | 405510 | 4603194 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48406-foto-08076-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48406-foto-08076-54-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||
48410 | Casa Castells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-castells | BACHS, E.; RUIZ DE MENDOZA, E. (1983): ' Can Castells'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. PAULO, J. (1989): Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera, pp.68. VALLS, O. (1961): La Vila d'Esparreguera i el seu terme, p.103-111. | XVII | Casa pairal construïda amb tapial, de planta baixa i dos pisos. Cal destacar a la façana, restaurada al segle XIX, el portal d'entrada formada per un arc relaçat i dovellat; a la clau està escolpit un escut amb forma de rosetó. El primer pis, té quatre balconades amb les baranes de ferro forjat i els sota- balcons enrajolats, formant diferents motius. Una d'aquestes balconades va escapçar part de l'arc i l'escut de l'entrada Al segon pis hi ha quatre balcons més reduïts amb un ull de bou cec a sobre. La teulada és a dues aigües, rematada amb una canalera de ceràmica verda. Quant al seu interior, cal esmentar l'enrajolat de la cuina i un llit d'èstil barroc. | 08076-58 | C/ Gran, 48-50. | Al segle XVII ja es tenen notícies d'aquesta casa: un viatger esmenta que era pintada tota en la seva part exterior tot imitant la pedra picada. També se sap que la Reina Maria Cristina s'havia albergat en ella, mantenint una entrevista amb el general Espartero, de la qual va sorgir el Pacte d'Esparreguera. | 41.5538400,1.8692500 | 405702 | 4600859 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48410-foto-08076-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48410-foto-08076-58-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||
48411 | Casa Marimon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-marimon | BACHS, E.; RUIZ DE MENDOZA, E. (1983): ' Casa Marimon'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. VALLS, O. (1961): La Vila d'Esparreguera i el seu terme, pp.103. | XVIII | Casa senyorívola de planta i dos pisos, feta amb maó. A la façana principal, es troba la porta d'entrada formada per un arc de pedra escarser dovellat i tres finestres de ferro forjat als costats. A les plantes superiors, hi ha finestres i balcons sense res a destacar. La teulada, a dues aigües paral·leles a la façana principal, acaba en un petit ràfec ornamentat per motllures quadrades. Cal destacar l'nterior d'aquesta casa pel que fa als mobles i la seva decoració en general. | 08076-59 | C/ Gran, 45. | Es té noticia de que en aquesta casa hi vivia la familia Marimon a la primera meitat del segle XIX. | 41.5399500,1.8694200 | 405696 | 4599316 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48411-foto-08076-59-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||
48412 | Casa natal del Taquígraf Garriga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-natal-del-taquigraf-garriga | ' Casa Natal del Taquígraf Garriga'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. www.enciclopedia .cat | XX | Edifici entre mitgeres de planta baixa i tres pisos. Totes les obertures son allindades i algunes d'elles estan emmarcades per una motllura llisa. Al primer pis hi ha un balcó corregut, al segon un balcó individual per cada porta amb una mica de voladís i al tercer pis hi ha també un balcó individual però sense voladís. | 08076-60 | C/ Montserrat, 48. | En aquest casa va néixer el taquígraf Pere Garriga i Marill. Eclesiàstic nascut a Esparreguera, féu els seus estudis eclesiàstics al seminari de Barcelona. Exercí com a vicari a les parròquies de Sant Josep de Gràcia, de Sant Miquel del Port i de la Mare de Déu del Carme. El 1871 es traslladà a Madrid, on, el 1873, es doctorà en dret, el 1874 en filosofia i lletres, i també estudià la carrera de bibliotecari. Destinat a Amèrica, el 1881 arribà a Cuba i s'establí a Santiago. Hi fou provisor i vicari general de l'arquebisbat, vicerector i catedràtic del seminari. Retornà a Espanya per motius de salut i residí a Maó, on fou nomenat catedràtic de lògica i ètica a l'Institut de Maó. Posteriorment, fou destinat a Guadalajara i a Lleida, on continuà exercint de professor en les mateixes assignatures. Dedicat també a la taquigrafia, el 1864 publicà La taquigrafía sistemática, on exposà un mètode nou que aconseguí una gran acceptació; el 1872 es constituí una Corporación Taquigráfica del Sistema Garriga, i el 1873 el seu sistema era declarat oficial a l'Institut de Barcelona. De la seva primera obra, cal destacar Los absurdos del folleto 'Dios' del señor Sunyer i Capdevila (1869), i, en un altre àmbit, Plan de la República Española (1875). Deixeble de Llorens i Barba, escriví diversos llibres de filosofia i religió: Lógica (1884); Ontología (1884) i Ética (1888). En el camp de la taquigrafia, escriví unes altres obres sobre aquesta matèria, com Taquigrafía con su composición e historia universal (1887), de la qual foren fetes nou edicions. | 41.5418600,1.8672100 | 405514 | 4599531 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48412-foto-08076-60-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||
48414 | Casa Ramon Ramon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-ramon-ramon | BACHS, E.; RUIZ DE MENDOZA, E. (1983): ' Casa Ramon Ramon'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. PAULO, J. (1989): Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera, pp. 85. www.enciclopedia.cat | XIX | Edifici senyorívol de planta i tres pisos, fet de maó reblert i ornamentat amb pedra. L'estructura presenta una cadència i un ús d'elements clàssics, que li donen un caràcter neoclàssic. Així els dos primers pisos, separats a la façana per un fris, segueixen la mateixa disposició: cada un té tres balcons emmarcats per pilastres adossades i rematades per un motiu vegetal que a la vegada fa de permòdol d'un frontó. Aquest està coronat per un altre motiu vegetal. El tercer pis, separat dels altres per unes franges de motius geomètrics i vegetals, consta de tres finestres separades per pilastres d'èstil jònic, les quals continuen la disposició dels balcons. A sobre d'aquestes pilastres, hi ha permòdols que sostenen el ràfec. L'edifici es cobreix amb un terrat, a la barana del qual apareixen: un gerro a cada angle i tres motius ornamentals, que rematen la linia vertical que configuren les obertures. | 08076-62 | C/ Ferran Puig, 57-59. | En aquesta casa varen viure els marquesos de Ferran Puig, donant nom al carrer. Ferran Puig i Gibert, financer i polític nascut a Girona l'any 1815, fou un mecenes reputat al segle XIX. L'any 1838 fundà a Sant Andreu del Palomar una important fàbrica de teixits. Fou regidor de l'ajuntament de Barcelona (1855) i fundador de diverses societats i empreses, com la que construí el Canal d'Urgell i la Junta d'Obres del Port de Barcelona. Afiliat al partit liberal, fou senador vitalici. Publicà obres de tema econòmic com 'El contrabando por Gibraltar' (1890), 'El impuesto de consumos' (1891) i '¿Continuará Alemania explotando a España por medio de tratados?' (1892). La seva relació amb Esparreguera venia donada pel seu casament amb l'esparreguerina Conxa Mauri. El matrimoni i la família vivien llargues temporades en aquesta vila. A l'època de la verema solien convidar a personalitats de Madrid i es reunien per a celebrar un gran dinar a la masia de Can Batlló, que era de la seva propietat. | 41.5419400,1.8656900 | 405388 | 4599542 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48414-foto-08076-62-1.jpg | Legal | Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 99 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||
48415 | Can Vinyals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vinyals-0 | ' Caserna de la Guàrdia Civil'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. | XIX-XX | Edifici entre mitgeres de planta bixa i dos pisos i golfes. A la part posterior de la casa hi ha un petit jardí enjardinat. A la façana principal, la planta baixa és de pedra vista; la porta és d'arc rebaixat i a banda i banda hi ha una gran finestra amb reixa i ampit. Al primer i segon pis hi ha tres balcons en cadascun, les obertures tenen al voltant una motllura i el mur té una decoració pictòrica. Les golfes tenen tres petites obertures envoltades d'una motllura i el parament és llis. Tots els pisos estan separats per una motllura. | 08076-63 | C/ Arbres,19. | L'any 1493 un Vinyals ja era batlle de la vila. A mitjans segle XVII, en Josep Magarola i Badia, pubill Vinyals, era l'amo de la Barca que ja feia 200 anys feia el servei de transbordament entre Esparreguera i Olesa. Fins fa un any s'utilitzà com a Caserna de la Guàrdia Civil. | 41.5392900,1.8684000 | 405610 | 4599244 | 1855 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48415-foto-08076-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48415-foto-08076-63-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 102|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||
48416 | Castell d'Esparreguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-desparreguera | <p>CATALÀ, P. (1982): ' Castell d'Esparreguera'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. CATALÀ, P. ; BRASÓ, M. (1967): Els castells catalans, vol. I, pp.395-401. CER (1996): Santa Maria del Puig. Col·lecció Arrels 1. Col·lectiu Esparreguerí de Recerques, p. 9. PAGÈS, M. (1992): 'Castell d'Esparreguera', CATALUNYA ROMÀNICA. Vol. XX, Barcelona, pp. 355. VALLS, O. (1961): La vila d'Esparreguera i el seu terme. Esparreguera, pp. 341; 349. VILA, G. (2003): Carta Arqueològica del Municipi d'Esparreguera. Ajuntament d'Esparreguera, inèdita.</p> | X. | Està en gran part enrunat i cobert de vegetació. | <p>El castell d'Esparreguera es troba a poca distància i al sud de Santa Maria del Puig, separat d'aquesta pel torrent del Puig, un declivi del terreny que se salva sense massa dificultats, prop de la desembocadura al riu Llobregat. El castell d'Esparreguera dominava per un costat el riu Llobregat, i per l'altra el camí que anava a Monistrol. Les úniques restes visibles del castell són un mur i una volta. Respecte el mur és possible que es tracti de l'antiga muralla del castell, però les seves restes van ser destruïdes quan hom bastí en el segle XX el dipòsit d'aigua de la fàbrica Sedó, situada a sota mateix. El mur és tot ell bastit amb unes belles carreuades romàniques, amb carreus de mida petita i mitjana i de forma rectangular en la seva cara exterior. Fa uns 4 m de llarg i de 0,90 m de gruix.</p> | 08076-64 | Camí de la Colònia Sedó al Puig. | <p>Reconquerit el sector desprès de l'expedició d'Almançor, el comte Borrell II assignà l'indret a Berenguer d'Esparreguera, per tal que bastís un castell (any 985 o poc després). Berenguer devia construir el castell vora el marge dret del Llobregat, sobre el Puig, lloc idoni per a vigilar les incursions dels sarraïns del cantó del Penedès. Aleshores hi havia població al lloc conegut com la Gorgonçana; i a l'extrem nord-est del terme ja hi hauria el castell més tard anomenat 'de les Espases', també inclòs en la senyoria del mateix Berenguer. L'any 1188 era senyor d'Esparreguera en Ramon de Guardia qui deixà el castell en testament a Guillem de Claramunt. L'any 1229 el castell passa a mans de Guillem de Cardona. Bernat de Sitjar, fill de Pere de Sitjar (comprador al 1304), en feu venda als Sacostà l'any 1308. Aquests el vengueren a Ramon de Tous, qui, al seu torn, el vengué la'ny 1351 a l'abat de Montserrat, darrera senyoria exercida sobre la fortalesa. L'extinció de la baronia d'Esparreguera s'extingí durant el govern de l'abat Domènec Filgueira. El cop mortal pel castell esdevingué l'any 1812 amb l'abolició dels drets senyorials.</p> | 41.5498500,1.8705000 | 405800 | 4600414 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48416-foto-08076-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48416-foto-08076-64-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||
48417 | Castell de les Espases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-les-espases | <p>CATALÀ, P. (1983): ' Castell de Les Espases'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. CATALÀ, P. ;BRASÓ, M. (1967): Els castells catalans, vol. I, pp.401-407. PAGÊS, M. (1992): Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat, pp.431-448. PAGÊS, M. (1992): 'Sant Salvador de les Espases', Catalunya romànica, vol.XX: El Barcelonès, el Baix Llobregat, el Maresme, pp.359-360. SOLÀ, J. (1929): História de Sant Salvador de les Espases. VALLS, O. (1961): La Vila d'Esparreguera i el seu terme. VILA, G. (2003): Carta Arqueològica del Municipi d'Esparreguera. Ajuntament d'Esparreguera, inèdita.</p> | X | Està en gran part enrunat i cobert de vegetació. | <p>Del castell de les Espases resten vestigis molt escassos: l'edificació del conjunt té la forma d'una T majúscula. En el braç llarg de la T estroba la capella i la cisterna, i en el travesser una sala al mig, el menjador a l'esquerra, i la cuina a la dreta, amb una cambra sota d'ella. La cisterna, oberta a pic en la pudinga i d'uns 4 m de fondària, proporciona aigua que actualment s'extreu per mitjà d'una bomba. També es poden veure encara les restes d'una torre de planta circular, de la qual només es conserva la fonamentació de l'estructura recolzada a la roca. Els murs que resten visibles estan construits amb petits carreus lligats amb morter de calç, tipus de parament que s'adiu amb el patró arquitectònic de l'Alta Edat Mitjana.</p> | 08076-65 | Cim de les Espases | <p>Les referències més antigues del castell aportades per la documentació escrita es remunten a l'any 985. S'ha dit que en un origen el castell de les Espases hauria estat més important que el castell d'Esparraguera, argument que es desprèn de la seva posició a l'hora de ser citat primer quan s'esmenten els dos castells. Quan en Guillem, de l'estirp dels Gurb-Queralt, els adquireix per separat, ambdós castells passen a formar una unitat territorial. No és fins a finals del segle XII que s'inverteix l'ordre, i en la documentació es troben referències als senyors d'Esparreguera sense esmentar l'antic castell de les Espases. Aquest només es trobarà en documents on hi ha el tractament de transmissió de senyoria o d'encomanament i sempre després del castell d'Esparreguera. Una vegada mort Guillem d'Esparreguera, l'any 993, el bisbe Arnulf amb la seva canònica bescanvià amb Sendred de Gurb els castells de les Espases i d'Esparreguera per l'alou de Sant Boi de Lluçanès. En endavant els Gurb-Queralt serien senyors de les Espases i d'Esparreguera, fins que a la fi del segle XII pervingué als Cardona, que hi tingueren com a feudatari a Ramon de Guàrdia i posteriorment el seu fill, Guillem de Claramunt. Al començament del segle XIV els castells foren venuts i anaren a parar a diferents mans fins que el 1351 els adquirí el monestir de Montserrat, que en conservà la senyoria fins el 1836.</p> | 41.5790400,1.8842100 | 406986 | 4603640 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48417-foto-08076-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48417-foto-08076-65-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 85 | 45 | 1.1 | 1771 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||
48420 | Central hidroelèctrica del Cairat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/central-hidroelectrica-del-cairat | ACHON, O. (2002): 'Colònia Sedó'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. DOREL-RERRÉ, G. (1992):' Les colònies industrials a Catalunya. Els cas de la Colònia Sedó' Publicacions Abadia de Montserrat. Biblioteca Abad Oliva, núm.112. | XIX | Es tracta d'un canal d'obra de 4 km de recorregut, amb una amplada de 0,50 m i una alçada de 1 m. Abans d'arribar a la fàbrica (Sedó) esdevé un aqüeducte de 200 m de longitud. El salt d'aigua que alimenta la central té capacitat suficient per accionar dues turbines. La central forma part de les més de 200 instal·lacions minihidràuliques de Catalunya, en bona part promogudes pel programa ALTENER que, cap a finals del segle XX, tenia com a objectiu una reducció d'emissions de 180 milions de tones de diòxid de carbó per a l'any 2005. Una de les experiències d'aquest programa era la central del Cairat, i en el seu expedient hi consta com una central de tipus fluent, amb una potència instal·lada de 2.300 kW i una producció estimada de 13.070 kW; l'equipament consta d'una turbina Kaplan de 2.300 kW i un alternador de 2.650 KVA. | 08076-68 | Carretera B-113. | La fàbrica i la colònia de Can Sedó configuren un dels conjunts industrials més importants i coneguts de Catalunya. Situada al costat del riu Llobregat, les seves edificacions y el vell aqüeducte que portava l'aigua des del el salt del Cairat, son encara emblemàtics d'una indústria cotonera de primera línia europea. El 1871 va ser un mal any i Josep Puig va decidir tancar provisionalment la fàbrica. Però la situació aviat degué millorar, donat que l'any 1875 se sol·licita l'autorització per construir la presa i el canal del Cairat; així mateix s'adquireixen més màquines de filar i telers. Company de partit polític de Puig, Antoni Sedó va desenvolupar una política industrial i d'expansió, posant en marxa el canal del Cairat, amb la incorporació de la primera turbina en 1881. Degut a la seva prematura mort, Josep Puig, no va arribar a veure les màquines mogudes per la turbina i l'aigua del canal, però sí l'obra civil acabada. Després d'aquests antecedents, finalment, l'any 1903 es construeix al peu del Cairat la central hidroelèctrica, considerada la primera construïda a Catalunya. Les màquines eren dues turbines Escher Wyss & Cie. de Zürich, que podien rebre 6800 litres per segon, amb una potència de 300 cavalls. El 1911, l'aigua del Llobregat produïa 2.400 cavalls de força entre el salt del Cairat i el de la pròpia fàbrica, més modest. Les aigües sobrants de la presa activaven la central hidroelèctrica de 1000 Kw, amb una tensió de 5.000 V. | 41.5707800,1.8642400 | 405309 | 4602745 | 1880 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48420-foto-08076-68-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | Miquel Puig i Llagostera. | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||
48422 | Colònia Sedó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-sedo | ' Colònia Sedó'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. DOREL-FERRÉ, G. (1992):' Les colònies industrials a Catalunya. Els cas de la Colònia Sedó' Publicacions Abadia de Montserrat. Biblioteca Abad Oliva, núm.112. PAULO,J. (1989): Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera.pp.82. VILANOVA, A.; MOYA, S. (2005): Plan Director de la Colonia Sedó en Esparreguera. Inèdit. | XIX | La part residencial està molt deteriorada estructuralment i a la part industrial algunes operacions han malmès l'aparença històrico-industrial de les naus. | Antiga fàbrica tèxtil amb varies naus, xemeneies, un aqüeducte, cases pels treballadors i una església amb escola. Són construccions senzilles i funcionals, de pedra i maó amb teulada a dues aigües. Les xemeneies conservades tenen diverses formes com una rectangular o altre helicoïdal. Es conserva la Turbina Planas de 1400 CV al museu. | 08076-70 | Carretera de la Colònia Sedó s/n | L'any 1841 es constituí a Barcelona la societat Miquel Puig y Compañía, amb el propòsit de fer filats de cotó. El 1850 es traslladà a Esparreguera (Baix Llobregat) on posà en marxa una fàbrica de filats i teixits de cotó. Miquel Puig morí el 17 de setembre de 1863 i el substituí el seu fill Josep. La societat canvià de nom i es digué Josep Puig y Compañía. El 1875 li autoritzaren la construcció de la presa del Cairat i del canal que havia de portar l'aigua fins la fàbrica d'Esparraguera. El 1879 morí Josep Puig i l'empresa passà a mans d'Antoni Sedó qui donà un fort impuls a la companyia. Durant la dècada dels 90 del segle XIX l'empresa va fabricar un producte nou aprofitant la capacitat de producció d'energia hidràulica, el carbur de calci destinat a l'obtenció de gas acetilè per a l'enllumenat. L'any 1897 sol·licità autorització per a la construcció d'un canal industrial a Sant Andreu de la Barca que havia de permetre la segona fàbrica de calci de l'empresa. A la mort d'Antoni Sedó, l'any 1902, el succeí el seu fill i la nova societat es dirà Lluís A. Sedó en Comandita. La nova gerència iniciarà la fabricació d'un nou producte, les panes. El 1903 es construí la primera central hidroelèctrica que hi haurà a Catalunya i a l'Estat espanyol. Durant l'any 1912 es tancà la fàbrica de carbur de calci de Sant Andreu de la Barca. El 1928 Lluís A. Sedó en Comandita comprà Tey y Compañía, fàbrica de teixits de seda a Rubí (Vallès Occidental). L'any 1936 converteixen l'empresa en societat anònima, amb el nom de Manufacturas Sedó SA. Durant la dècada dels anys 50 l'empresa arriba a la seva màxima expansió i a més de la fàbrica d'Esparreguera en té una a Rubí, una a Gràcia i una altra a Sabadell. L'any 1979 l'empresa presentà suspensió de pagaments i inicià el procés de liquidació. | 41.5503900,1.8724300 | 405962 | 4600472 | 1846 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48422-foto-08076-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48422-foto-08076-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48422-foto-08076-70-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||
48423 | Cova de Can Paloma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-can-paloma | 'Cova de Can Paloma'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arqueològic. DD. AA. (1985): La cova de Can Paloma. Esparreguera. JacimentsPrehistòrics. Esparreguera: Ajuntament d'Esparreguera i Diputacióde Barcelona. PAULO i SÀBAT, J. (1995): La barca i altres mitjans decomunicació entre Esparreguera i Olesa. Esparreguera: editor Josep Paulo, pp. 17; 23. SUBIRANA, R. (1956): Apunts Arqueològics d'Esparreguera, pp.7-11. SUBIRANA, R. (1958): Notes prehistòriques d'Esparreguera, pp. 2. SUBIRANA, R. (1962): Coves de Can Paloma. EstudisEsparreguerins. Sabadell. Quadern núm. IX. VILA, G. (2003): Carta Arqueològica del Municipi d'Esparreguera. Ajuntament d'Esparreguera, inèdita. | Presenta l'amenaça de la zona d'escalada. | La zona en què està situada la cova de Can Paloma és de constitució calcària i és, en el seu sector nordest, una prolongació del massís cretàcic del Garraf. Tota la falda de la muntanya anomenada El Puig està sembrada de petites cavitats les quals moltes d'elles presenten comunicació les unes amb les altres. No és estrany trobar restes arqueològiques en superfície davant les coves, ja que, en èpoques de fortes pluges, les aigües arrosseguen avall els materials més propers a les entrades. No s'esmenten estratigrafies ja que no han estat investigades. Per les troballes que han estat observades podem atribuir uns horitzons culturals que anirien des del Neolític Antic Cardial al Bronze Final. Aquesta cova fou destruïda al fer-se uns terraplenaments par a la construcció de la carretera N-II en el seu nou traçat, projecte que després fou variat, quan ja s'havia fet el mal. L'any 1975, A. Gaston i E. Navarro realitzaren una petita prospecció. Les troballes arqueològiques corresponen a utillatge tallat, percussors, molins, allisadors, fragments de ceràmiques llises, tosques i grolleres, casquets hemiesfèrics, grans gerres de vores exvasades i algunes decoracions a base de cordons digitals. Segons un estudi sobre la Cova de Can Paloma publicat l'any 1985, en la cova es trobaren restes òssies humanes i de fauna. Les restes humanes trobades pertanyien a dos individus, un infantil i l'altre adult, però no hi ha prou dades per saber si es tracta d'inhumacions. Pel que fa a les restes de fauna, la majoria són fragments que corresponen a les següents espècies: ovicaprina, bovina, cèrvida i porcina. | 08076-71 | Carretera B-113. | El coneixement que es té d'aquesta cova arrenca d'uns pocs anys abans de la Guerra Civil. En aquella època afeccionats d'Olesa de Montserrat sovintejaven les seves visites a la zona, dirigits pel senyor Marià Bernades, i excavaren diverses petites coves d'aquest entorn. L'any 1935, Rafael Subirana i Oller hi va fer excavacions. Els treballs quedaren tallats per la guerra civil i diverses remocions incontrolades destruïren l'estratigrafia. L'any 1975, A. Gaston i E. Navarro, veïns d'Esparreguera, realitzaren una petita prospecció i trobaren, darrera d'un gran bloc de pedra, un enterrament infantil gairebé sencer i un os de tars atribuït a un adult acompanyats d'una gerra de tipus veracià. | 41.5692000,1.8744400 | 406157 | 4602558 | 08076 | Esparreguera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48423-foto-08076-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48423-foto-08076-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48423-foto-08076-71-3.jpg | Inexistent | Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | Ubicació del material: Els materials exhumats fa anys, 1933/1934, foren lliurats per la viuda del Sr. Bernades, del poble d'Olesa de Montserrat, al centre de la Unió Excursionista de Catalunya, que disposa d'unes vitrines com a museu. Museu de Sabadell i Biblioteca Municipal d'Esparreguera. | 78|79|76 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 194,84 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc