Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
48390 Can Cardús Nou https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cardus-nou PAULO, J. (1989): Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera, pp. 67. XIX Masia de planta rectangular amb coberta a dues vessants de teula aràbiga i amb el carener perpendicular a la façana. Els murs són de còdols de riu lligats amb morter de calç. Té tres plantes: baixa, pis i golfes. 08076-38 Urbanització Mas d'en Gall. A mitjans del segle XIX al trobar-se l'antic mas de Can Cardús Vell en un estat ruïnós, passà a viure al nou mas el masover de Can Cardús Vell. 41.5379400,1.8281100 402247 4599139 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48390-foto-08076-38-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 119 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48389 Can Cardús Vell https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cardus-vell PAULO, J. (1989): Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera, pp. 67. XVI-XVIII La casa està en total estat de ruïna i el que queda està envaït per la vegetació. Tot i que el conjunt d'estructures que encara es conserven estan molt malmeses, pràcticament enrunades i cobertes quasi totalment per la vegetació, s'observen restes de murs, els quals presenten un parament de maçoneria a base de blocs de pedra lligats amb morter de calç. Tanmateix, la majoria d'estructures s'aprecien difícilment entre la vegetació i es conserven a nivell de planta. 08076-37 Camí del torrent de Can Cardús. Segons J. Paulo, molt antiga era la casa de Can Cardús Vell. En el segle X formava part del Consell de la Vila en Salvador Cardús. 41.5428700,1.8316600 402551 4599683 08076 Esparreguera Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48389-foto-08076-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48389-foto-08076-37-2.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 119|94 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48370 Bassa de Can Cardús https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-can-cardus <p>(2004): POUM d'Esparreguera. Informe Mediambiental. Ajuntament d'Esparreguera, p. 31. (2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit.</p> XX <p>Com a element hidrològic d'interès, Esparreguera compta amb aquesta bassa de 903, 10 m2 i amb un perímetre màxim de 1,5 Ha. L'espai està compost per la pròpia bassa d'aigua, una cubeta amb restes de vegetació humida i pollancres, i una elevació formada pels materials de rebuig de l'extracció d'àrids que és l'origen de la bassa. Finalment hi ha un camí que fa una circumval·lació a tot l'espai. Aquesta bassa acull una riquesa de flora i fauna tan importants que la zona resta a l'ampar de la Llei d'espais naturals de Catalunya. Aquesta àrea presenta una qualificació de 'zona per a equipaments', qualificació compatible per a ésser convertit en un paratge natural periurbà. Els problemes més importants de la bassa són l'abocament de runes a les vores del camí, la instal·lació de paranys il·legals per a la captura d'ocells silvestres i la introducció d'espècies no autòctones que afecten tant a la qualitat de l'aigua com a la resta d'espècies. Aquesta bassa i el seu entorn, d'altra banda, ofereix la possibilitat d'augmentar la qualitat ambiental de Mas d'en Gall, permet dur a terme activitats escolars a l'aire lliure i és, a més a més, una contribució al manteniment de la biodiversitat en el terme municipal.S'hi han inventariat les següents espècies: dins del grup de vertebrats, aus com el pardal comú (Passer domesticus), el falciot comú (Apus apus), el falciot pàl·lid (Apus pallidus), l'oreneta comuna (Hirundo rustica), l' avió comú (Delichon urbica), l'abellerol (Merops apiaster), la cigonya comuna (Ciconia ciconia), la puput (Upupa epops), la cuereta blanca (Motacilla alba), la cuereta torrentera (Motacilla cinerea), el pit-roig (Erithaculus rubecula), la mallerenga carbonera (Parus major), el tallarol capnegre (Sylvia melanocephala), l'Aligot (Buteo buteo), l'àliga marcenca (Circaetus gallicus), l'estornell negre (Sturnus unicolor), l'Enganyapastors (Caprimulgus europaeus), el rossinyol bastard (Cettia cetti), el trist (Cisticola juncidis), el tudó (Columba palumbus), la cadernera (Carduelis carduelis), el verdum (Carduelis chloris), la titella (Anthus pratensis), el bernat pescaire (Ardea pratensis), el bitxac comú (Saxicola torquata), el blauet (Alcedo attis), la cotxa caurroja (Phoenicurus ochruros), el mastegatatxes (Ficadula hypoleuca), el rossinyol (Luscinia megarhynchos) i el rascló (Rallus aquaticus). Dins dels mamífers tenim: el conill (Oryctolagus cuniculus), el rat-penat (Pipistrellus spp.), la guineu (Vulpes vulpes), el senglar (Sus scrofa) i el teixó (Meles meles). Pel que fa als rèptils: el llargandaix ocel·lat (Lacerta lapida), la tortuga de Florida (Chrysemys scripta), la colobra d'aigua (Natrix maura), i la sargantana cuallarga (Psammodromus algirus). En el grup dels amfibis: la granota verda (Rana perezi), la reineta (Hyla meridionalis), el gripau llevadora (Alytes obstetricans), i el gripau comú (Bufo bufo). Dins dels peixos: la gambúsia (Gambusia affinis), la carpa (Ciprinus carpio), el carpí (Grassius auratus). Dins dels invertebrats, insectes com: cinc espècies d'odonats, una espècie de notonectes, una espècie de girínids, el grill excavador (Gryllotalpa gryllotalpa), la cuca de llum i l'Escorpí d'aigua (Nepa cinerea). Dins del lepidòpters: la papallona de la col (Pieris napi), la vanesa dels cards (Vanessa cardui), la vanesa atalanta (Vanessa atalanta), el macaó (Papilio machaon), l'esfinx (Sphinx spp.), la zigaena spp. Per últim coma crustacis i artròpodes: la dàfnia (Daphnia spp.) està extingida des de 1996, la panerola (Armadilium vulgare /Porcellio sacaber), el cranc de riu americà i el milpeus.</p> 08076-18 Carretera de Mas d'en Gall <p>La Bassa de Can Cardús és el resultat d'una extracció d'àrids duta a terme sense llicència municipal l'any 1992, sobre dues propietats privades. Es conserva plena des de llavors i al seu voltant hi trobem conreus, la carretera de Mas d'en Gall i les instal·lacions esportives en desús d'aquesta zona.</p> 41.5381600,1.8346600 402794 4599156 1992 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48370-foto-08076-18-2.jpg Legal i física Contemporani Patrimoni natural Zona d'interès Pública Sense ús Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2020-10-07 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar Està inlosa al PEIN Riu Llobregat (RLL 121). 98 2153 5.1 1785 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48400 Can Parent https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-parent PAULO, J. (1989): Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera, pp.76. XIX-XX Masia de planta rectangular amb coberta a dues vessants de teula aràbiga i amb el carener perpendicular a la façana. Els murs són de tàpia i estan assentats sobre un sòcol de pedra (còdols de riu lligats amb morter de calç). L'obertura de la porta és un arc de mig punt adovellat. Avui dia tota la casa està arrebossada i enlluïda. Té tres plantes: baixa, pis i golfes. 08076-48 Riera de Pierola. Fins l'any 1941 en foren amos els Parent. A més del conreu, a temporades es dedicaren a la fabricació de draps i borres. 41.5255800,1.8407900 403286 4597753 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48400-foto-08076-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48400-foto-08076-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48400-foto-08076-48-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 119|98 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48544 Zona boscosa de la Vinya Vella https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-boscosa-de-la-vinya-vella (2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. El pi blanc ('Pinus halepensis') és un arbre del gènere 'pinus' originari de la regió mediterrània tant del nord com del sud. El nom de l'espècie prové de la ciutat síria d'Alep. Arbre de fins a 20 metres d'alçada, les branques i l'escorça són grisenques (d'aquí li vé el nom de pi blanc). Fulles de 0'7 a 1mm d'amplada i de 3'5 a 7 cm de longitud d'un verd groguenc. Floreix l'abril o el maig. Nombroses pinyes, de 5 a 12 cm de longitud, amb un clar peduncle i amb escames amb escudets poc prominents.És un arbre bastant xeròfil i heliòfil. Als Països Catalans es troba des del nivell del mar fins un màxim de 1200 metres d'altitud al País Valencià, 1100 a les Balears i 1000 metres a Catalunya. És l'arbre dominant a grans extensions on abans dominava l'alzina. Després dels incendis acostuma a germinar en gran nombre i fins i tot és més abundant que abans. En general ocupa les posicions de solana excepte a partir de l'Alacantí i el Baix Segura on l'augment de l'aridesa fa que es refugiï en l'obaga i llocs frescals. Conservació del sòl contra l'erosió. La fusta es fa servir per a producció de cel·lulosa o caixes de fusta, com el tronc no acostuma a ser gaire recte no es poden fer servir per altres utilitats. 08076-192 La Vinya Vella 41.5489800,1.8411500 403351 4600350 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48544-foto-08076-192-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2019-11-26 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48483 Llentiscle arbori de la Vinya Vella https://patrimonicultural.diba.cat/element/llentiscle-arbori-de-la-vinya-vella <p>(2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit.</p> <p>Llentiscle (Pistacia lentiscus) arbori. Segons podria ser l'exemplar més gran d'Europa. El llentiscle és un arbust de fulles compostes, força comú al sotabosc de les pinedes i alzinar. S'anomena mata a diversos llocs dels Països Catalans, com al Penedès, al Garraf i a les Illes Balears. És una planta de la família Anacardiàcia, perenne, que dóna fruits vermells primer i quan maduren negres. El llentiscle té en general forma d'arbust que pot atènyer 3 metres, però en realitat és un arbre que podria sobrepassar els 6 metres. Es distingeix de les altres espècies semblants (Pistacia therebinthus o Pistacia vera) per les seves fulles i per un nombre parell de foliols. Els foliols són coriacis i lluents, en forma ovalada a el·líptica, acabats en un petit mugró. El seu nombre varia entre 6 a 12. Sovint es troba que els foliols estan parasitats per una escama de color roig amb una forma semblant a una fava. Igual que d'altres pistatxers, el llentiscle és dioic (les flors mascles i les femelles neixen en individus diferents). Formen raïms petits a l'aixella de les fulles. Les flors són apètales. Les flors mascle tenen 5 petits sèpals d'on emergeixen 5 estams rogencs recolzats a sobre d'un disc nectarificat. Les femelles, tenen 3 o 4 lòbuls i un pistil. Floreix de març a maig. El fruit és una petita drupa arrodonida d'un 5 mm de diàmetre. Quan és verda és de color roig, a mida que va madurant es torna negra. La llavor és idèntica als pistatxos, però massa petita per a ser consumida. La seva saba s'anomena màstic i s'utilitza per a la producció d'una goma o làtex molt aromàtic. A l'antiguitat aquest làtex s'utilitzava com a goma de mastegar, a l'actualitat s'usa en aplicacions d'ortodòncia, per a fabricació de vernissos així com en pastisseria i en fabricació de licors. El màstic es recull fent unes incisions en el tronc i les branques més gruixudes. La collita es fa els mesos d'agost i setembre.</p> 08076-131 Camí de la Vinya Vella. <p>Segons J. Monlau i Sala (1890),el seu fullatge servia per ornamentar els pessebres de Nadal i junt amb les fulles de murtra es posava en els carrers els dies de festa ja que la seva verdor dura molt un cop tallat. Els seus fruits segons Plini es confitaven abans com les olives però actualment (segle XIX)només serveixen per a pastura de porcs gallines i gall d'indis o per extreure'n un oli que crema molt bé. De la fusta se'n feien escuradents. La fusta del llentiscle és de color rosa o ocre amb venes grogues, s'usa en ebenisteria o fusteria. A més és un bon combustible.</p> 41.5482600,1.8420500 403425 4600269 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48483-foto-08076-131-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres Inexistent 2023-01-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 2151 5.2 2484 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48354 Alzinar de l'entorn del restaurant 'Les Alzines' https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzinar-de-lentorn-del-restaurant-les-alzines (1997): Càtaleg d'arbres d'interès local. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. XX Conjunt de 30 alzines ('Quercus ilex') d'una alçada d'entre 10 a 12 metres, amb una volta de canó d'entre 0,80 i 1,80 m i una capçada (diàmetre) aproximada d'entre 4 i 6 metres. Arbres de flors reduïdes, sense pètals, unisexuals, les masculines reunides en inflorescències pendulars anomenades aments i les femenines solitàries o en grups de 2 a 3. La forma d'aquestes flors ja deixa entreveure (com a Pins i Xipre) el seu caràcter anemòfil, és a dir, que el seu pol·len és trasparent pel vent i no pels insectes. Es tracta de plantes monoiques, les flors masculines i femenines es troben branques separades però no conviuen al mateix arbre. Les seves fulles són simples, alternes, perennes, coriàcies, lanceolades, amb un marge enter, dentat o gairebé espinós, d'un verd fosc a l'anvers i recobertes d'una borra grisosa al revers. El seu fruit és molt característic, una núcula ( fruit sec amb una sola llavor) revestida a la seva base per un involucre lignificat recobert d'esquames anomenat cúpula. Tot el conjunt és el conegut aglà. És un arbre corpulent, de fins a 20 m. d'alçada, de creixement lent, fusta dura i amb nusos, útil per a fer mànecs d'eines i antigament usada per a fer carbó. 08076-2 Restaurant 'Les Alzines'. Ca n'Àngel. Edat estimada de 80 anys. Cal esmentar que l'alzina formava antigament els boscos de la zona on ens trobem, però va ser substituida per l'home que hi va plantar el Pi, molt més ràpid en el seu creixement i per tant més explotable, però per contra molt més 'brut' alhora de formar boscos i mol menys resistent al foc. 41.5555700,1.8447800 403664 4601078 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48354-foto-08076-2-2.jpg Legal Contemporani Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social 2021-05-26 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 98 2151 5.2 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48484 Mas del Roure https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-del-roure <p>PAULO, J. (1989): Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera, pp.66.</p> XX La casa està en total estat de ruïna i el que queda està envaït per la vegetació. <p>Tot i que el conjunt d'estructures que encara es conserven estan molt malmeses, pràcticament enrunades i cobertes quasi totalment per la vegetació, s'observen restes de murs, els quals presenten un parament de tàpia amb alguna reparació amb maons.</p> 08076-132 Urbanització Can Rial. <p>Antigament coneguda com a Can Batlle. El construí Daniel Batlle a mitjans del segle XX a una finca que adquirí a l'antiga hisenda de la Masia.</p> 41.5224100,1.8471300 403811 4597394 08076 Esparreguera Difícil Dolent Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48480 La Vinyavella https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vinyavella <p>PAULO, J. (1989): Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera, pp.80. VALLS, O. (1961). La vila i el terme d'Esparreguera, pp.378.</p> XV-XVIII <p>Casa senyorivola construïda amb tapial, restaurada amb maó i orientada al migdia. La seva estructura està formada per diverses constuccions adossades. El cos principal, de planta rectangular, consta de planta baixa i pis, mentre que la resta, degut al desnuvell del terrenys te més pisos. A la façana principal hi ha tres portes d'entrada d'arcs de mig punt dovellats en pedra, i amb escuts escolpits a les claus: una donà accès a la vivenda i té l'escut de Montserrat, l'altra, correspon a la capella i presenta l'escut d'armes de la familia, la tercera, que té una espiera a sobre, és la vivenda dels masovers i mostra l'escut de Montserrat amb la data 1758. El primer pis presenta una petita galeria al cos principal i finestres d'arcs trilobulars a l'adossat. Les façanes laterals tenen obertures d'éstil gòtic. La teulada es a dues aigües paral·leles a la façana principal i està rematada per un doble ràfec amb canaladura.</p> 08076-128 N-II <p>Abans mas Desfart. Aquesta casa, datada al segle XV, moment en què l'abat de Montserrat, Pere de Burgos, la comprà per a residència de novicis. Li donà el nom de Vinya Vella, per tal de diferenciar-lo de la Vinya Nova que també havia adquirit a Collbató. Al 1835 passà a l'estat amb la desamortització de Mendizábal. Anys després, va tornar a ésser propietat particular.</p> 41.5486400,1.8475100 403881 4600305 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48480-foto-08076-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48480-foto-08076-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48480-foto-08076-128-3.jpg Legal Modern|Renaixement|Gòtic Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-01-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 94|95|93 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48355 Alzina del camí de Ca n'Àngel https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-cami-de-ca-nangel (1997): Càtaleg d'arbres d'interès local. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. XIX Alzina ('Quercus ilex') d'una alçada de 15 metres, amb una volta de canó de 2,20 m i una capçada (diàmetre) aproximada entre 10 metres. Arbre de flors reduïdees, sense pètals, unisexuals, les masculines reunides en inflorescències pendulars anomenades aments i les femenines solitàries o en grups de 2 a 3. La forma d'aquestes flors ja deixa entreveure (com a Pins i Xipre) el seu caràcter anemòfil, és a dir, que el seu pol·len és trasparent pel vent i no pels insectes. Es tracta de plantes monoiques, les flors masculines i femenines es troben branques separades però no conviuen al mateix arbre. Les seves fulles són simples, alternes, perennes, coriàcies, lanceolades, amb un marge enter, dentat o gairebé espinós, d'un verd fosc a l'anvers i recobertes d'una borra grisosa al revers. El seu fruit és molt característic, una núcula ( fruit sec amb una sola llavor) revestida a la seva base per un involucre lignificat recobert d'esquames anomenat cúpula. Tot el conjunt és el conegut aglà. És un arbre corpulent, de fins a 20 m. d'alçada, de creixement lent, fusta dura i amb nusos, útil per a fer mànecs d'eines i antigament usada per a fer carbó. 08076-3 Cami de 'Ca n'Àngel' Edat estimada 150 anys. Cal esmentar que l'alzina formava antigament els boscos de la zona on ens trobem, però va ser substituida per l'home que hi va plantar el Pi, molt més ràpid en el seu creixement i per tant més explotable, però per contra molt més brut alhora de formar boscos i mol menys resistent al foc. 41.5555500,1.8485000 403974 4601072 08076 Esparreguera Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Ornamental 2021-05-26 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 2151 5.2 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48404 Can Rubió https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rubio BACHS, E.; RUIZ DE MENDOZA, E. (1983): ' Can Rubió'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. PAULO, J. (1989): Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera, pp.77. VALLS, O. (1961): La Vila d'Esparreguera i el seu terme, pp.364-365. XVI Masia formant part d'un conjunt de quatre construccions. Estructura basilical amb planta, dos pisos i soterrani. A la façana principal, la porta és d'arc dovellat, al seu costat hi ha un plafó de ceràmica amb la data de 1814, corresponent a una reforma. Al primer pis es troben tres finestres, un rellotge de sol i galeries a les parets laterals, a sota de les quals hi ha gargoles amb forma de cap d'animal. El segon pis té balcó amb un assecador a cada costat. La coberta és a dues aigües perpendiculars a la façana i acabada amb un rafèc. Tot el conjunt queda trencat per un barri, a l'interior del qual hi ha una glorieta amb arcs. 08076-52 Camí de les Alzines. El 1500 ja apareix la família Rubió al Consell de la vila. Aquesta nissaga fou gran protectora de l'església actual i els propietaris de la pedrera que proporcionà el material per a la construcció de l'església, material que es cedí gratuïtament, i, als segles XIX i XX, per al pont de Magarola. El mas també havia estat propietat del monestir de Montserrat fins a la desamortització dels bens eclesiàstics en el segle passat. Des de fa uns anys ja no es conrea res, però abans es treballaven vinyes, oliveres i ametllers. 41.5587200,1.8485600 403984 4601423 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48404-foto-08076-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48404-foto-08076-52-2.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Social 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 119|94 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48425 Cova del Senecó https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-seneco (2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. Està constituïda per una àmplia cavitat, la qual compta amb estalactites ni estalagmites. El tipus de roca és calcari. 08076-73 Serra dels Gatells 41.5599500,1.8501000 404114 4601558 08076 Esparreguera Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2020-10-07 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar Actualment no s'ha pogut tornar a localitzar degut a la regeneració forestal que s'està produint després de l'incendi de 1994. 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48385 Ca n'Àngel https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nangel BACHS, E.; RUIZ DE MENDOZA, E. (1983): ' Can Angel ( Mas Febrer de la Muntanya)'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. PAULO,J. (1989): Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera, pp.66. VALLS,O. (1961): La Vila d'Esparreguera i el seu terme, pp.365. XVIII Ca n'Àngel està format per dues construccions adossades i comunicades, orientades a sol ixent. La més antiga, del segle XVIII, consta de planta i pis. Té la porta d'entrada d'arc de mig punt dovellat, un rellotge de sol circular a la façana i un contrafort al xamfrà. La coberta és a dues aigües paral·leles a la façana, acabada en canalera. La construcció més recent, de començaments del segle XX, està formada per: planta baixa amb porxo, pis i golfes, amb galeria d'arcs. La galeria del primer pis es prolonga a costat i costat amb una balaustrada la qual, pel cantó esquerre, enllaça amb l'edifici antic. La coberta és a dues aigües paral·leles a la façana principal, malgrat que el cos de les galeries queda independent. El conjunt està trencat per un barri, amb dependencies aïllades, les quals fan de corrals. 08076-33 Camí a Can Roca Antigament coneguda com a Mas Febrer de la muntanya. El 1561 Jaume Febrer era en el consell de la vila, i més endavant, l'any 1642, fou conseller de la vila Macià Febrer. El 1667 eren els propietaris els hereus del Mas Comelles, i el 1694 Joan Comelles, botiguer de Barcelona. Mort en Joan Francesc Comelles del Puig, administrà els bens Magnífic Bernat Gloria juntament amb la comunitat de preveres de l'església parroquial d'Esparreguera. A inicis del segle XX el posseïa el Dr. Sans de Sarrià. L'any 1934 la masia fou venuda per en Gil Ortega a la família Marimon. L'any 1863 apareix per primera vegada amb la denominació de Ca n'Àngel. 41.5558200,1.8502800 404123 4601099 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48385-foto-08076-33-1.jpg Legal Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 119 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48474 Can Roca, jaciment https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roca-jaciment <p>'Can Roca'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. VILLALBA, M.J.; BLASCO, A.; EDO, M. (1989): La prehistòria al Baix Llobregat. Estat de la qüestió a Ies Jornades del Baix Llobregat. Vol. II. Ponències. Castelldefels, p.15</p> <p>Per accedir al possible jaciment cal agafar, des del nucli antic d'Esparraguera, la carretera de Madrid a França N-IIa. Al museu de Montserrat hi ha exposats útils lítics recollits a la terrassa alta del Llobregat. Els materials corresponen a esclats, ganivets, rascadores i una punta. L'indret exacte del possible jaciment actualment és molt difícil de situar.</p> 08076-122 Camí de Can Santjoan 41.5539900,1.8513000 404205 4600895 08076 Esparreguera Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Científic 2023-01-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar Materials al Museu de Montserrat. 1754 1.4 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48532 Serra de Mas Manader o Serra de Rubió https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-de-mas-manader-o-serra-de-rubio AMIGÓ, J. (2001): El franquisme al Baix Llobregat. Barcelona: Abadia de Montserrat. SUBIRANA, R. (1956): Apunts Arqueològics d'Esparreguera. Pp. 12-13. VALLS, O. (1961): La vila d'Esparreguera i el seu terme. Esparreguera. Pp. 137; 143; 310. VILA, G. (2003): Carta Arqueològica del Municipi d'Esparreguera. Ajuntament d'Esparreguera, inèdita. XVII-XIX De les estructures d'interès de la Serra de Mas Manader, la quees troba en vies de desaparèixer és un camí empedrat el traçatdel qual caldria documentar topogràficament. Per un costat tenim una sèrie d'elements que es relacionen amb el passat agrícola d'aquestes terres, que foren conreuades fins al capdamunt de la serra, testimoniat per la presència de marges, barraques de vinya o cabanes de pastor, entre les que destaca la coneguda barraca del fum. Construcció realitzada aprofitant una esquerda de la roca per on surt aire calent, damunt la qual construiren una volta de pedra, creant un petit refugi on resguardar-se de les inclemències del temps. Es troba situada en un marge d'antics camps ja erms. L'explicació que en dóna Orenci Valls de la barraca del fum, és que tal fum no és sinó el vapor d'aigua que a l'hivern surt d'una escletxa que es condensa en trobar la temperatura baixa de l'atmosfera, que segons ell prova l'existència d'un corrent d'aigua. L'activitat agrícola a la zona requeria d'una bona comunicació, que permetés el transport de les collites amb carros des d'aquestes terres més altes fins a la població d'Esparreguera. D'aquesta via en altre temps molt freqüentada en queden alguns trams empedrats, en vies de desaparèixer per l'acció de l'erosió. És important la presència d'una font o deu d'aigua, que encara brolla, coneguda com la font del mas Manader, prop de la qual s'ha de trobar el Mas que antigament donava el nom a la Serra, ara més coneguda com la Serra de Rubió. Del Mas Manader, en Josep Grau ens deia que l'havia localitzat a poca distància de dita font. De lluny no s'albira però cap resta destacable, sinó és la presència de marges. Cal fer referència altre cop als incendis del 1994 que posaren a la vista restes no visibles i oblidades, però que gairebé deu anys després molt sovint es fa força difícil de retrobar. Sabem que en el moment de la publicació de Apunts Arqueològics de Ramon Subirana, l'any 1956, l'autor donava per desaparegudes la font i el mas de Mas Manader. L'activitat industrial també té la seva presència amb l'explotació de la pedra en la coneguda pedrera de Rubió, històricament documentada desdel segle XVI i explotada fins al segle XVIII. Orenci Valls en parlar de l'església parroquial de Santa Eulàlia d'Esparreguera fa referència als diferents materials petris i a la seva procedència, entre les pedreres que cita fa referència a les calisses de les Muntanyes Blaves o serra de Can Rubió, que es troben en extenses capes en el Mas Manader. De la pedrera de Rubió s'extragué també calissa per a la fabricació de la calç per a l'església de Santa Eulàlia, destinada a les obres de construcció del retaule major que s'emprengueren entre 1670 i 1681, sense arribar a finalitzar-se. Al capdamunt de la Serra de Rubió al llarg de tot el costat meridional es conserven sota una torre d'alta tensió les restes de la línia de defensa del Llobregat L-4, que es construiren arrel dels conflictes de la Guerra Civil Espanyola. Actualment s'observa una concentració densíssima de marges i cabanes de planta quadrada, que es troben aliniades mirant cap al sud. Dits marges semblen construïts expressament potser aprofitant molts dels antics marges agrícoles preexistents, creant murs alts per a protegir-se al darrera. També propera a la torre d'alta tensió esmentada s'hi troba una estructura de pedra seca, de característiques molt curioses. De planta més o menys circular, presenta una obertura tipus porta, l'alçada de la qual no sobrepassa l'alçada dels genolls d'una persona adulta. Presenta la coberta esfondrada que sembla podria ser en forma de túmul de pedres. A la part interna dues lloses es toquen per la part superior, i es troben separades a la base, creant una petita cavitat de secció triangular. S'ha apuntat que podria tractarse d'una cista o fins i tot d'un cau de fures. 08076-180 Camí de Can Roca. La Serra agafà el nom d'una masia que existí a la contrada. L'any 1642 hi havia un Antoni Menader teixidor de llana. 41.5639100,1.8520100 404279 4601996 08076 Esparreguera Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48532-foto-08076-180-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48532-foto-08076-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48532-foto-08076-180-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Lúdic 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 98|94 1754 1.4 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48457 GR 6-1 https://patrimonicultural.diba.cat/element/gr-6-1 <p>DD. AA. (1997): Topoguia dels Senderr GR 6, GR 6-1 i gr 96. Ed. 100x100 Muntanya SL, Barcelona.</p> XX <p>Variant del GR-6, anomenada Colónia Sedó- GR 6 ('Plaça Catalunya'). Té una llargada de 9,100 km i una durada de 2:35 minuts. S'inicia a la Colónia Sedó, i discorreix pel casal de Can Codelles, per travessar la població i continuar per Can Comelles, Can Roca i Can Rubió.</p> 08076-105 Camí de Can Comelles. <p>Al 1972 es va constituí el Comité Català de Senders, que en els últims 25 anys ha portat una tasca de realització, senyalització, publicació, difusió i manteniment de la Xarxa de Senders de Catalunya. Els senders estan dissenyats per a unir diversos punts d'interès: pobles, ermites, boscos, prades, valls, etc. Més de 5000 quilómetres de senders senyalitzats, solquen la geografia catalana, dividint-se en senders de petit (PR) i de gran recorregut (GR). El sistema de senyalització emprat és el que estableix l'ERA, la federació europea de senderisme.</p> 41.5556300,1.8529200 404343 4601075 08076 Esparreguera Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2022-12-30 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 49 1.5 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48487 Barraca de vinya https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-0 <p>ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003): Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Ajuntament de Sitges. ENRICH, Mª Teresa; MIRET, Mª Teresa; VICH, Ignasi (2006): Pedra seca a l'Anoia, Col·lecció Claramonte 1, Ajuntament de la Pobla de Claramunt. SOLER, Josep (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Quaderns, 9. Centre d'Estudis del Bages, Manresa.</p> XIX-XX En part enrunada. <p>Estructura simple bastida amb la tècnica de pedra seca, de planta rectangular circular i portal d'arc apuntat orientat cap a llevant. La volta també és apuntada i els murs estan bastits amb blocs de pedra irregulars sense treballar, utilitzant-se falques de pedra i terra per ajudar a estabilitzar el mur. No té cap finestra.</p> 08076-135 Serra de Rubió. <p>Les construccions de pedra seca es fan muntant pedra sobre pedra, sense l'ajut de cap material d'unió, com pot ser l'argamassa, el fang, la calç o el ciment. Per consolidar i afavorir la unió d'unes pedres amb altres, a cops de mall o d'un martell jueu, s'introduïen a les juntes pedres més petites a pressió, que feien de falques, aconseguint d'aquesta forma la més completa immobilitat. Aquestes tècniques constructives són d'origen ancestral i s'han transmès de generació en generació durant segles fins pràcticament als nostres dies. El gran apogeu de construcció de barraques a Catalunya està associat amb el període de màxima expansió de la vinya deguda al creixement demogràfic al segle XVIII. Les construccions en sec són pròpies de terrenys amb gran quantitat de pedres. Bastir una barraca no era tan senzill com pot semblar a primera vista. Primerament, calia desbrossar el camp, netejar la superfície escollida d'arbres, matolls i tota mena d'obstacles vegetals que es guardaven per fer-ne llenya o bé s'eliminaven per cremar-los tot seguit. Després calia llaurar el terreny per estovar-lo i remoure'l, a fi de fer aflorar el rocam subjacent (roca mare) a la superfície i en acabat despedregar-lo, amuntegant les pedres en un racó perquè no fossin una nosa. A partir d'aquesta primera fase, quan ja es tenia el material amuntegat, podien començar bé a construir parets que delimitessin les finques, marges per salvar els desnivells del terreny, cisternes per recollir l'aigua, paravents per protegir-se de l'aire, barraques per aixoplugar-s'hi, descansar o guardar-hi el menjar i les eines, o simplement, munts de pedra sobrera (clapers) perfectament apilada. La pedra s'anava a buscar als clapers amb sàrries, on cabien quatre o cinc pedres i es transportava fins al lloc de la construcció. Els constructors podien ser artesans especialitzats, picapedrers que s'hi dedicaven a temps total o parcial per completar els seus ingressos. Alguns d'aquests especialistes se'ls coneixia com a roters a Menorca, cerdans (gent de la Cerdanya) al Bages i segarretes (gent de la Segarra) o barracaires al Garraf i comarques tarragonines. Però, també creiem que el constructor de les barraques era el mateix pagès que, ignorant la plomada o l'escaire, s'atrevia a aixecar la seva pròpia barraca i la feia d'acord amb les seves possibilitats i necessitats. Malauradament, de barracaires avui en dia no en queda cap a la comarca, i la informació ens ha arribat per mediació d'algun pagès que recordava haver-ho sentit explicar als seus avantpassats. Segons informació oral d'Oriol Achón se'n conserven més de 70 al terme municipal.</p> 41.5625500,1.8537800 404425 4601843 08076 Esparreguera Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48487-foto-08076-135-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-01-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 98 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48488 Mas Vidal https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-vidal <p>SUBIRANA, R (1956). Apunts Arqueològics d'Esparreguera. Pp. 43-45. SUBIRANA, R (1958). Notes prehistòriques d'Esparreguera. Pp. 6. VILA, G. (2003): Carta Arqueològica del Municipi d'Esparreguera. Ajuntament d'Esparreguera, inèdita.</p> XIV-XVI <p>Es troba situat a un centenar de metres de la masia de Can Roca i a sobre mateix del començament de les Muntanyes Blaves, en un suau turonet que les domina plenament. Actualment són visibles encara una paret de cara a ponent, i de cara a Can Roca. L'entorn apareix adequat amb baranes de fusta que delimiten part de l'espai excavat; així com passeres de fusta per a circular per damunt de les restes sense afectar-les. Les restes arqueològiques identificades per Rafael Subirana són els fonaments d'un mur de 1,20 m d'amplada i fragments de tègules romanes, restes de les quals Subirana interpreta com una torre romana o sepultura. En superfície però, i pels volts del turonet hi recollí també ceràmica vidrada dels segles XIV i ceràmica de reflexes metàl·lics del segle XVI. La presència d'aquests materials les interpreta com una reutilització moderna de les restes romanes (SUBIRANA, 1956: 44). Davant les esmentades troballes Goretti Vila, autora de la Carta Arqueològica Municipal, qüestiona la seva adscripció a l'època romana, malgrat l'esment que en fa Subiranas de troballes de tègula que Vila, en canvi, no ha pogut observar a les rodalies ni tan sols en cap minúscul fragment.</p> 08076-136 Camí de les Bramones. <p>El jaciment de mas Vidal va ser excavat per Rafael Subirana abans de l'any 1936 i identificades com a restes romanes de Can Roca. Les restes es troben arran de dos camins molt antics; el camí que d'Esparreguera passa per les masies de Can Comelles, Can Sant Joan, El Batlló, Can Roca, Can'Angel i Can Rubió, per on abans d'arribar-hi, trencava a l'esquerra vora mateix del camí ral per anar a sortir fins a Collbató. L'altre camí menys important comença a l'indret mateix de Can Roca i rodeja les Muntanyes Blaves o de les Bramones. És a dir, que es troba en l'encreuament de dos camins i dominant la part més antiga del poble o sigui de la primitiva parròquia de Santa Maria del Puig. La identificació de les runes com a Mas Vidal l'ha fet en Josep Paulo (Cronista de la vila d'Esparreguera), a partir de la lectura del Capbreu de l'any 1587.</p> 41.5557500,1.8540800 404440 4601088 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48488-foto-08076-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48488-foto-08076-136-3.jpg Inexistent Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Científic Inexistent 2023-01-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 85 1754 1.4 2484 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48396 Can Golart https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-golart ' Can Golart'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. PAULO, J. (1989): Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera, pp.72. VALLS, O. (1961): La vila i el terme d'Esparreguera, pp.378. XVI En estat d'abandó. Masia composta per més d'un cos, cadascun d'una alçada diferent. Es troben teulades a una i dues vessants, totes amb teula àrab. Degut a que es troba abandonada té moltes obertures tapiades. 08076-44 Camí de Can Golart. És un dels masos més antics d'Esparreguera i es té constància d'ell des de l'any 1512, quan era el propietari Valentí Golart. L'any 1759 consta com a propietari en Josep Carreras de Pierola i al segle XX, la familia Llor. 41.5353100,1.8550000 404486 4598817 08076 Esparreguera Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48396-foto-08076-44-1.jpg Legal Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 119 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48446 Font de Can Golart o del Lleó https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-golart-o-del-lleo <p>(2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. ' Can Golart'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. PAULO, J. (1989): Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera, pp.72. VALLS, O. (1961): La vila i el terme d'Esparreguera, pp.378.</p> Ha patit molts atacs vandàlics. <p>Font amb frontal de pedra amb un cap de lleó esculpit de la boca del qual surt l'aigua.</p> 08076-94 Torrent de Can Golart <p>Can Golart és un dels masos més antics d'Esparreguera i es té constància d'ell des de l'any 1512, quan era el propietari Valentí Golart. L'any 1759 consta com a propietari en Josep Carreras de Pierola i al segle XX, la familia Llor.</p> 41.5342900,1.8554500 404522 4598703 08076 Esparreguera Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48446-foto-08076-94-2.jpg Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús Inexistent 2022-12-30 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 47 1.3 2484 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48458 Gravat de Can Batlló https://patrimonicultural.diba.cat/element/gravat-de-can-batllo <p>PAULO, J. (1989): Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera, pp.67.</p> XIX <p>Medalló de pedra on trobem esculpit un bust masculí de perfil en el que es llegeix el nom 'Raphael'. Procedeix de l'antiga masia avui desapareguda de Can Batlló i actualment es troba inserit en una barraca de recent construcció.</p> 08076-106 Can Batlló. <p>Cal Batlló fou una petita casa de pagès que feu construir Ferran Puig en el segle XIX en les terres que comprà a Salvador Batlló.</p> 41.5519300,1.8560800 404601 4600661 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48458-foto-08076-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48458-foto-08076-106-2.jpg Inexistent Neoclàssic|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental Inexistent 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 99|98 47 1.3 2484 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48525 Riera d'Alfàbrega https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-dalfabrega www.crarc-comam.net www.esparreguera.org www.tortugues.cat/html2/tortrierol.html La riera d'Alfàbrega centra el seu interès natural en ser el torrent escollit l'any 2006 per la Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament d'Esparreguera, amb la col·laboració del Centre de Recuperació d'Amfibis i Rèptils de Catalunya (CRARC), per portar a terme l'esperència pionera a Catalunya de reintroduir la tortua de rierol ('Mauremys leprosa'). La reintroducció es va dur a terme el 27 de setembre de 2006 a la Riera d'Alfàbrega, on es van dur 22 exemplars, entre famelles (12), mascles (8) i individus juvenils (2). D'aquesta població de tortugues de rierol se'n va fent el seguiment constatant la seva reproducció. La Riera d'Alfàbrega està connectada amb el riu Llobregat, constituint un refugi per a la fauna, ja que al voltant tot són conreus o sòl urnbanitzat. La tortuga de rierol ha estat en regressió perquè la seva supervivència està molt lligada a la qualitat de l'aigua. A la zona nord del Baix Llobregat hi ha altres experiències de treball amb tortugues però es centren sobretot en la retirada dels espais fluvials de les tortugues de Florida, una espècie al·lòctona que competeix amb les tortugues autòctones tant per l'espai com per l'aliment. Al torrent esparreguerí escollit per reintroduir-hi la tortuga de rierol també es van haver de retirar al seu dia dos exemplars de tortuga de Florida. 08076-173 Riera d'Alfàbrega. A grans trets, la distribució ibèrica de la tortuga de rierol seria la de tota la zona mediterrània, Catalunya, València, Múrcia, Andalusia i Extremadura. Més ocasionalment es troba també en certs indrets de Navarra, Aragó i Castella. A Catalunya, tot i que de forma puntual, es pot trobar en qualsevol comarca de vora mar. És a l'Albera on manté una població més abundant i estable. És una tortuga lligada absolutament als cursos d'aigua, tal com diu el seu nom popular.és un animal molt difícil d'observar. Viu exclusivament dins l'aigua o surt només a les vores i sobre les pedres per prendre el sol o per fer el niu als marges; al mínim soroll es capbussa i s'amaga entre les arrels o sota les pedres de les basses. Per tant, és difícil que la puguem veure tot passejant a menys de deu metres, ja que ella ens detectarà molt abans que ho fem nosaltres. És una tortuga grossa, pot arribar als 20cm de llargada, no tan inflada com la de terra, i amb un color uniforme marró-verd fosc. Entre els dits de les potes hi té una mena de membranes que li faciliten la natació. Molts exemplars adults tenen algues aquàtiques al damunt, que alteren la textura i li donen una imatge estranya, d'aquí vé el seu nom científic: 'Mauremys leprosa'.Tot i que la tortuga de rierol té pocs enemics naturals (alguns exemplars joves són depredats per guilles, turons o rates), i com que és aquàtica, els incendis forestals l'afecten poc, darrerament li ha aparegut un nou competidor, la tortuga de Florida('Trachemys Scripta'). És una tortuga també aquàtica, molt més agressiva i que pot arribar a desplaçar les autòctones. Se'n comencen a trobar en tots els nostres rius. Aquesta és la tortugueta que venen als comerços i que normalment es té a casa en unes petites piscines per entreteniment de la mainada. Però quan creix (pot arribar als 30cm de llargada), es torna agressiva (mossega), i no té espai a la petita piscina; llavors el que fa la gent és alliberar-les als nostres rius i arriben a foragitar les tortugues autòctones, cas que està passant actualment en molts llocs d'Europa. La importació i la comercialització a gran escala de les tortugues de Florida com s'està fent ara, dins uns anys pot fer variar substancialment el poblament de tortugues als nostres rius. 41.5378700,1.8572800 404680 4599099 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48525-foto-08076-173-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2020-10-07 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48521 Pont de Ca n'Estruc https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-ca-nestruc 'Pont de Ca n'Estruc'. Inventari de Ponts i Pontons. Diputació de Barcelona. BACHS, E.;RUIZ DE MENDOZA, E. (1983): 'Can Estruc Nou ( Can estruc del Cairat)'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. PAULO, J. (1989): Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera, pp.70. VALLS, O. (1961): La vila d'Esparreguera i el seu terme. XIX-XX Pont bastit amb carques de pedra lligats amb morter de calç. Es tracta d'una estructura de dimensions reduïdes, de dos ulls en forma d'arcs rebaixats que estan revestits de maó i separats per una pilastra de 2 metres d'ample i fonamentada al torrent de la Salut. Hi passa per sobre la carretera B-113, marcant una calçada de 3 m. 08076-169 Carretera B-113 Aquest pont es devia construir per fer passar la carretera local (actual B-113) que porta a Ca n'Estruc Nou. Anomenat Ca n'Estruc del Cairat per la seva situació sobre el pas del riu Llobregat i per distingir-lo de la casa més antiga però d'igual nom que es troba a prop de la riera Magarola. Ha esta una masia que durant la seva existència ha tingut diferents amos. Així a principis de segle XX fou adquirida pels monjos de Montserrat. Abans de l'any 1982 n'era la mestressa Maria Teresa que vengué aquesta propietat juntament amb Ca n'Estruc vell a tres co-propietaris: Josep Maria Palau, Joseph Ferrer i Joan Fidel. 41.5728500,1.8570800 404715 4602983 08076 Esparreguera Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 49 1.5 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48405 Can Santjoan https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-santjoan BACHS,E; RUIZ DE MENDOZA,E (1983) ' Can SantJoan (Mas Beltran o Teulat; Mas Vacarisses'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. PAULO,J(1989). Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera.pp.77 XVII Antiga torre d'estiueig, orientada a sol ixent i formada per planta i pis. La façana principal està disposada amb galeries d'arcs; i els de la planta baixa són més oberts i el que porta a l'entrada principal, presenta decoració en ceràmica verda. Els del primer pis, de mig punt, sobresurten constituint una balaustrada. Quant a l'interior, cada pis, està disposat entorn a una sala central, de la qual surten quatre habitacions. El conjunt està tancat per un barri amb la data de 1903, a la part exterior de la porta d'entrada. Aquesta data correspon a una restauració de l'edifici. 08076-53 Camí de Can Sant Joan. Abans del segle XVII era anomenada Mas Bertran o Mas Taulat. En el segle XVII era anomenada Mas Vacarisses. L'any 1694 Josep Dolcet i Santjoan n'era el propietari. Al segle XVIII se succeeixen les vendes de terres del mas, amb la qual cosa quedaren reduïdes a unes parcel·les al voltant de les tàpies. 41.5509000,1.8583900 404792 4600544 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48405-foto-08076-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48405-foto-08076-53-2.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 119|94 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48387 Ca n'Estruc Vell https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nestruc-vell BACHS,E.; RUIZ DE MENDOZA, E. (1983): ' Can Estruc Vell ( Mas Jordà)'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. PAULO, J. (1989): Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera. VALLS, O (1961): La Vila d'Esparreguera i el seu terme, pp.373. XV Construcció de caràcter rural orientada al sol ponent. Formada per tres cossos: la masia en si, el cos central i la galeria. El primer, que és el més antic i construit en pedra, té planta baixa i un pis. A la façana principal, amb rellotge de sol, es troba la porta formada per un arc de mig punt dovellat; la part posterior té contraforts exteriors. La teulada és a dues aigües amb rafèc. El petit cos central serveix de nexe entre la vivenda i la galeria, la seva entrada la forma un arc de mig punt dovellat. La galeria, un additament posterior, és una construcció independent de la resta. La porta d'entrada és similar a les anteriors. Aquest edifici ha estat restaurat conservant l'èstil vell. 08076-35 Pista forestal de Ca n'Estruc del Cairat Segons Bachs i Ruiz de Mendoza es tenen notícies per un document de que aquest edifici formava part de la donació que el comte Guillem va fer al Comte d'Esparreguera de les seves terres l'any 985. L'actual masia, però, té el seu origen en un mas del segle XV. Al segle XVII aquesta masia era coneguda com a Mas Jordà. 41.5699800,1.8585200 404831 4602662 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48387-foto-08076-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48387-foto-08076-35-2.jpg Inexistent Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 119|85 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48403 Can Roca https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roca-3 ' Can Roca'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. PAULO, J. (1989): Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera, pp.77. XIX-XX Antiga masia conformada per diferents cossos al voltant d'un pati central. De la masia només queden les cavallerisses i les dependencies. 08076-51 Camí de Can Sant Joan. Masia que formà part de l'antic patrimoni de Can Comelles. Va anar a parar a mans d'un banquer afincat a Madrid, Gaspar Remisa, que tenia coma a home de confiança en Bonavnetura Carles Aribau. Aquest propietari transformà la casa en el casal que es conserva. Carles Aribau hi passava temporades de vacances. 41.5537400,1.8596000 404897 4600858 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48403-foto-08076-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48403-foto-08076-51-2.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 119|94 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48402 Can Rial https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rial <p>PAULO, J. (1989): Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera, pp.76. VALLS, O. (1961): La vila i el terme d'Esparreguera, pp.379.</p> XVI-XVII <p>Casa composta per diferents cossos amb planta baixa, un pis i golfes. Les obertures són allindades i les cobertes a dues aigües. Rellotge de sol de 1614, restaurat al 1975.</p> 08076-50 Av. Rafael Casanovas, 17. <p>El 1575 en Miquel Rial figura com a Conseller de la Vila.</p> 41.5249300,1.8603900 404921 4597659 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48402-50.jpg Legal Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-03-14 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 119 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48388 Ca n'Estruc Nou https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nestruc-nou BACHS, E.;RUIZ DE MENDOZA, E. (1983): 'Can Estruc Nou ( Can estruc del Cairat)'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. PAULO, J. (1989): Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera, pp.70. VALLS, O. (1961): La vila d'Esparreguera i el seu terme. XVIII Casa de pagés orientada a sol ixent i construïda amb tapial, enblanquinat darrerament en la seva restauració. És de planta basilical i està formada per planta baixa, pis i golfes. La façana principal s'obre a un pati on es troben diferents dependencies, aquest te dues portes; la d'accès i la que condueix als camps i l'era. A cada una de les façanes hi ha un rellotge de sol en forma de petxina. La teulada és a dues aigües. 08076-36 Carretera de Santa Margarida del Cairat. Anomenat Ca n'Estruc del Cairat per la seva situació sobre el pas del riu Llobregat i per distingir-lo de la casa més antiga però d'igual nom que es troba a prop de la riera Magarola. Ha esta una masia que durant la seva existència ha tingut diferents amos. Així a principis de segle XX fou adquirida pels monjos de Montserrat. Abans de l'any 1982 n'era la mestressa Maria Teresa que vengué aquesta propietat juntament amb Ca n'Estruc vell a tres co-propietaris: Josep Maria Palau, Joseph Ferrer i Joan Fidel. 41.5723100,1.8613700 405072 4602918 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48388-foto-08076-36-1.jpg Legal Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 119 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48501 Oliveres a l'entrada de la Plaça de la Serralada https://patrimonicultural.diba.cat/element/oliveres-a-lentrada-de-la-placa-de-la-serralada (1997): Càtaleg d'arbres d'interès local. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. XX Es tracta de 6 oliveres d'uns 5 metres d'alçada, amb una volta de canó d'entre 1,10 i 1,55 m i una capçada d'entre 3 i 4 m de diàmetre.És de la família de les Oliàcies, gènere 'Olea' i espècie 'Olea Europea'. És un arbre de tronc retorçat i sovint esqueixat, amb fulles oposades, enteres, lanceolades, verdes a l'anvers i grisoses al revers. El seu fruit és una drupa, més conegut com oliva, de color negre quan madura. La flor és blanca, petita i insignificant respecte la dimensió de l'arbre. L'olivera es cultiva per obtenir premsant el seu fruit l'oli, de tanta tradició a la dieta mediterrània. És un arbre de creixement lent, que pot viure més de cent anys i que rebrota fàcilment des de la seva base, fins i tot, després d'un incendi. La seva llenya és molt apreciada com a combustible o per a ser treballada. La seva variant salvatge bastant difícil de trobar és 'l'acebuche', espontani a tota la conca mediterrània, i que pot arribar al 10 m d'alçada. 08076-149 C/ d'entrada a la Pl. de la Serralada Edat estimada de 60 anys. 41.5479100,1.8620600 405094 4600208 08076 Esparreguera Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Ornamental 2021-05-26 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 2151 5.2 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48442 Falla inversa del Paleozoic https://patrimonicultural.diba.cat/element/falla-inversa-del-paleozoic <p>(2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit.</p> <p>La falla inversa del Paleozoic disposa els materials de l'Era Primària per damunt dels materials vermells de l'Era Secundària. Una falla inversa es caracteritza perquè els materials o bloc superior llisca o s'aixeca respecte l'inferior degut als esforços o compressions que realitzen entre ells. Aquesta falla s'estén des de la Bramona fins a Can Vinyals i arriba fins al sud de la Serra de Rubió, amb una longitud de 1250 m. Els materials de l'Era Primària són esquists, mentre que els de la Secundària són gresos del Buntsandstein. L'angle de cabussament varia entre 140/30 i 152/20. Aquesta falla presenta un interès científic i didàctic a nivell universitari, ja que permet identificar els primers processos de deformació que es varen donar a la zona durant l'orogènia Hercínica i posteriorment Alpina. A l'estar situada en un entorn forestal, presenta un estat de conservació bo.</p> 08076-90 Camí de la Bramona. 41.5517900,1.8620100 405095 4600639 08076 Esparreguera Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Jaciment paleontològic Privada Científic 2022-12-30 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 1792 5.3 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48424 Cova del Patracó https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-patraco DD. AA. (1968): Topografia de la cova del Patracó. Esparreguera (LaPuda). E.R.E. C.E.C. PAULO i SÀBAT, J. (1989): Guia topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera. Esparreguera: Ajuntament d'Esparreguera, pp. 88. PAULO i SÀBAT, J. (1995): La barca i altres mitjans de comunicació entre Esparreguera i Olesa. Esparreguera: ed. Josep Paulo, pp. 17;23. SUBIRANA, R. (1956): Apunts Arqueològics d'Esparreguera, pp.12-17. VALLS, O. (1961): La vila d'Esparreguera i el seu terme.Esparreguera, pp. 310. VILA, G. (2003): Carta Arqueològica del Municipi d'Esparreguera. Ajuntament d'Esparreguera, inèdita. Clarament malmesa a la part més accessible ja que ha estat objecte d'extraccions d'estalactites i estalagmites. Es troba a la serra de Rubió, per damunt de la urbanització de Can Vinyals. S'accedeix en cotxe pel carrer de circunval·lació fins a la darrera edificació construïda, una granja de bestiar, localitzada a la part més alta del carrer i en un revolt molt pronunciat. D'aquí es pren un senderol més o menys visible que en uns 10 - 15 minuts a peu ens mena fins a la boca d'entrada a la cova. La boca d'entrada a la cova està modificada artificialment amb pedra petita i ciment, i presenta una porta de ferro que es troba sempre oberta. Segons recull Rafael Subirana, la cova fou objecte d'explotació comercial i turística, i durant un temps es féu pagar entrada per accedir a ella. Sabem que la sala gran que forma la primera cavitat es troba actualment reomplerta per sediments recents d'aportació antròpica, que anivellaren el terreny per tal de facilitar l'accés a les visites.El mateix Rafael Subirana, bon coneixedor de la cova del Patracó, la descrigué com d'una llargada de 90 m, amb una entrada ja modificada respecte l'època prehistòrica, és a dir amb la porta de ferro ja instal·lada. Aquesta sala d'entrada actual presenta unes mides de 3 m d'alçada, 13 m d'amplada i una llargada de 7 m, i sembla ser l'únic lloc on és possible fer-hi algunes troballes. La resta de la cova fou resseguida minuciosament i no hi trobà sediments que revelessin un potencial arqueològic. En la seva publicació revela que excavà a l'inici del corredor, és a dir, en el punt on els sediments de la sala d'entrada descendeixen per un fort pendent cap a l'interior de la cova, tractant de retrobar l'estratigrafia antiga. Les troballes es reduiren a dos fragments ceràmics que interpreta com d'època prehistòrica tot i que no gaire lluny hi trobà un fragment de ceràmica del segle XIX. 08076-72 Urbanització Can Vinyals. Josep Paulo explica l'origen del topònim del carrer del Patracó: 'Cova de la muntanya de Can Rubió, rica en estalactites i estalagmites'. El nom li vé del renom d'un vilatà que, a finals del segle XIX, tenia una vinya en terrenys adossats a la muntanya de la cova. Es tracta d'una de les coves visitades pels espeleòlegs. 41.5629700,1.8619000 405102 4601880 08076 Esparreguera Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48424-foto-08076-72-2.jpg Legal Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 76 1754 1.4 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48516 Plàtans del carrer del Bruc https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-del-carrer-del-bruc (1997): Càtaleg d'arbres d'interès local. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. XX Conjunt de 48 plàtans d'una alçada entre 8 i 10 metres, amb una volta de canó d'entre 1 i 1,50 m, i una capçada d'entre 6 a 7 m de diàmetre. De la família de les platanàcies, gènere ' Platanus', espècie ' Platanus x hispanica'. La família de les platanàcies està constituida per un sòl genere, el platans d'ombra. Tenen fulles caduques, palmades, simples, alternes, de peciol llarg i de mida mitjana-gran, dividides en 3 o 5 lòbuls aguts i irregularment dentats. L'escorça vella, més fosca, es desprèn en plaques irregulars deixant al descobert la nova, més clara i verdosa, fet que dona al tronc un aspecte característic. Són tipiques del genere les seves inflorescències a mode de bola compacta, formades per diminutes flors unisexuals, formant un complex anomenat poliaqueni. A la vila, com a la resta del pais, domina l'espècie ' Platanus x hispanica'. D'origen hibrid entre el 'platanus orientalis' (procedent de l'Europa Sud-oriental) i el 'platanus occidentalis' ( d'origen Nord Americà). El trobem sovint a les carreteres i avingudes, resistint força bé la contaminació, a passeigs i jardins pel seu ràpid creixement, així com la densa ombra que produeix. A més, creix de forma espontània en marges de rius i torrents de tot el pais. Un fet característic d'aquest arbre és que molt freqüentment són infectats per fongs a nivell de tronc, cosa que provoca espectaculars forats a la seva fusta, molt habituals en exemplars de gran mida. 08076-164 C/ del Bruc. Edat estimada de 100 anys. 41.5453500,1.8626800 405142 4599923 08076 Esparreguera Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Ornamental 2021-05-26 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 2151 5.2 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48365 Balma de la Riera de Masquefa https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-riera-de-masquefa (2004): POUM d'Esparreguera. Catàleg de Béns a protegir. Ajuntament d'Esparreguera. La riera de Masquefa és una subconca de la riera de Magarola. La conca de drenatge d'aquesta s'estén per l'est de la comarca de l'Anoia i el nord-est del Baix Llobregat. La superfície total és de 97,76 Km2. La riera s'uneix al Llobregat a una altitud de 120 m s.n.m.. Aquests cursos d'aigua que formen la conca presenten un pendent mig elevat, especialment el torrent Mal (Masquefa 2,38%, Pierola 2,8% i torrent Mal 3,8%). 08076-13 Riera de Masquefa. Antigament, quan hi havia aigua, la gent s'hi banyava. També es feia servir per guardar ramats de bestiar. 41.5168100,1.8633400 405155 4596754 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48365-foto-08076-13-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2020-10-07 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48357 Aplec de la sardana https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-la-sardana-0 PAULO, J. (2006): 'Apunts històrics sobre la sardana' dins de Anuari d'Esparreguera '06. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament d'Esparreguera, pp. 372-385. SUBIRANA, Ll. (2000): Els aplecs de la sardana a les comarques de Barcelona, p.41. XX Es celebra des de l'any 1987 el quart diumenge de maig, als jardins de Can Comelles o al Parc de la Vila, organitzat per l'ajuntament i la secció sardanista de la Passió i l'Associació Esparreguera Sardanista. Com a exemple es pot citar l'aplec de l'any 2006 on a les 12 del migdia , hi va haver-hi l'actuació de la cobla Ressó i ballada de 6 sardanes, per la tarda, a 2 quarts de 5 es va fer la ballada de 17 sardanes amb l'actuació de les cobles Contemporania, Vila d'Olesa i Ressó de la Passió. 08076-5 Parc de Can Comelles El nom sardana no apareix escrit fins l'any 1552 i és a mitjans del segle XIX, quan Pep Ventura va crear la sardana llarga i la cobla actual afegint-hi instruments creats expressament. El primer 'Metóde' coreogràfic de comptar i repartir, el publicava Miquel Pardas al 1850. La cobla que va neixer amb la sardana, està formada actualment, tal com la va ampliar Pep Ventura, per 12 instruments tocats per 11 músics. Originariament, la sardana era originaria de l'Empordà, à partir de principis del segle XX s'expandeix per tot Catalunya. Aquesta expansió arribà a Esparreguera i a finals dels anys 40 es van formar diferents colles sardanistes fins al punt de celebrar al 1947 el primer Concurs Locla de Sardanistes, amb la participació de les colles 'Rosella Catalana', 'Improvisats' i 'Joventut Alegre'. 41.5485400,1.8632500 405194 4600277 08076 Esparreguera Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48357-foto-08076-5-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 98 2116 4.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48475 Jardí de Can Comelles https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardi-de-can-comelles <p>(1997): Càtaleg d'arbres d'interès local. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit.</p> XX <p>Jardí compost per 41 exemplars de pi (Pinus halapensis i Pinus pinaster), de boix (Buxus semperviens) i de xiprer (Cupressus sempervivens) d'entre 3 i 10 metres d'alçària i una capçada d'entre 1,05 i 2,45 m. de diàmetre. De la família de les Pinàcies, gènere 'Pinus', n'hi ha dues espècies diferents. Els de l'espècie ' Pinus pinaster', són arbres de fulles rectes i punxants, que poden mesurar fins a 20-25 cm. Tenen grans pinyes ovodocòniques, que presenten unes escames apiramidades molt prominents. La forma de la copa es caracteritza per ser més arrodonida. Molt abundant a tota la Península, és el principal productor de resines. Viu a llocs amb sòls silicis i amb una certa humitat. L'espècie ' Pinus Halepensis', també present, és caracteritza pel seu tronc tortuós i la seva escorça grisosa amb clapes vermelloses. Les fulles, de fins a 10 cm són de color verd clar, aciculars i flexibles. Les pinyes són còniques, amb escames gairebé planes. Forma boscos molt densos fins a 1200 m sobre el nivell del mar. Destaca pel seu ràpid creixement, fet que provocà el seu ús en explotacions forestals substituint l'alzina en moltes zones. També és coneguda la seva simbiosi amb els fongs, formant mocorizes, qe ajuden l'arbre a captar aigua i aliments, i al fong a nodrir-se dels compostos fotosintetizats per l'arbre. D'especial interés és la simbiosi amb les hifes del fong ' Lactarius deliciosus', més conegut com a rovelló, i que cal buscar sota aquests arbres. El boix, gènere 'Buxus', espècie ' Buxus sempervivens', és un arbust escleròfil, és a dir, amb fulles dures i coriácies adaptades a viure en ambients secs. Aqyuestes fulles són oposades i ovals, enteres i llustroses per la cara superior. Viu a la muntanya mitja, encara que en climes submediterranis. La seva fusta, grogosa i molt dura, s'utilitza per fabricar peces tornejades, i anys enrera, s'usava per fer motlles per a grabats d'imprempta. El xiprer és de la família de les cupressàcies, gènere ' Cupressus', espècie ' Cupressus sempervivens'. Es tracta d'una conifera de fulla escamosa, persistent a mode d'escames adherides a petites branques, lleugerament separades al vértex i aromàtiques. Les seves fructificacions són molt conegudes (anous de Xipre) i constituides per 8-10 escames llenyoses que en madurar s'entreobren per alliberar la llavor. El xiprer és una planta que no presenta particulars exigències de clima ni de terreny, resistint climes hivernals rigurosos o terrenys desfavorables i poc humits. Destaca el seu creixement ràpid, podent arribar a viure milers d'anys, i adquirint alçades de fins a 30 m. La seva fusta és temuda per incorruptible i apreciada alhora. Segons la llegenda, amb ella varen ser contruits l'Arca de Noè i el Temple de Salomó. El Xiprè formava grans masses forestals a Grècia i l'Orient Mitjà, des d'on els Grecs i els Romans el van extendre pels països de la riba del 'Mare Nostrum'. El seu nom prové del terme grec 'Kyparissos', del que després va agafar el seu nom l'illa de Xipre. A Esparreguera el trobem presidint llocs monumentals com el cementiri o l'ermita del Puig, ja que la majestuositat i la seva forma esvelta n'afavoreixen aquest ús.</p> 08076-123 Can Comelles <p>Edat estimada de 60 anys.</p> 41.5485500,1.8632600 405195 4600278 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48475-foto-08076-123-2.jpg Legal Contemporani Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Lúdic Inexistent 2023-01-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 98 2151 5.2 2484 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48502 Oliveres del Mirador del Rector Garriga https://patrimonicultural.diba.cat/element/oliveres-del-mirador-del-rector-garriga (1997): Càtaleg d'arbres d'interès local. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. XX Es tracta de 7 oliveres d'entre 4 i 5 metres d'alçada, amb una volta de canó d'entre 1,10 i 2,10 m i una capçada d'entre 4 i 5 m de diàmetre. És de la família de les Oliàcies, gènere 'Olea' i espècie 'Olea Europea'. És un arbre de tronc retorçat i sovint esqueixat, amb fulles oposades, enteres, lanceolades, verdes a l'anvers i grisoses al revers. El seu fruit és una drupa, més conegut com oliva, de color negre quan madura. La flor és blanca, petita i insignificant respecte la dimensió de l'arbre. L'olivera es cultiva per obtenir premsant el seu fruit l'oli, de tanta tradició a la dieta mediterrània. És un arbre de creixement lent, que pot viure més de cent anys i que rebrota fàcilment des de la seva base, fins i tot, després d'un incendi. La seva llenya és molt apreciada com a combustible o per a ser treballada. La seva variant salvatge bastant difícil de trobar és 'l'acebuche', espontani a tota la conca mediterrània, i que pot arribar al 10 m d'alçada. 08076-150 Camí de Can Comelles. Edat estimada entre 60 i 80 anys. 41.5462900,1.8633800 405201 4600027 08076 Esparreguera Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Ornamental 2021-05-26 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 2151 5.2 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48482 Les setze fonts https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-setze-fonts <p>'Aigües Esparreguera Vidal'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari de Patrimoni Industrial. PAULO, J. (1989): Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera, pp.89.</p> XIX <p>Cristòfor Vidal comprovà que al subsol de la vila hi havia multiples deus i construí la mina que prové de la zona de Ca n'Àngel i de Can Roca. Aquesta mina d'aigua, de la qual aquesta font és un sobreeixidor junt amb la Font de la Plaça de l'Església, té una llargada de 2 km. Tant la boca de la mina com l'estructura de la font estan fetes de maons lligats amb morter de calç. La volta de la mina està feta de fragments de ceràmica, alguns d'ells polícroms. Al frontal del sobreeixidor, també de maons, està deocorat amb un trencadís de ceràmica polícroma i és on s'obren els setze brolladors que donen nom a la font.</p> 08076-130 Camí de Can Comelles. <p>També coneguda com a Font del sobreeixidor. Cristòfor Vidal l'any 1864 fundà la companyia 'Aigües Esparreguera Vidal' reunint a l'entorn seu uns quants companys i fundant una societat amb accions que pertanyien a la classe humil del poble. L'any 1861 havien començat les obres de proveïment d'aigua a la vila d'Esparreguera a càrrec de la Societat d'Aigües Subterrànies Vidal i Cia. Els obstacles que trobaren foren nombrosos ja que la gent tenia por que s'esgotessin altres afloraments d'aigua.</p> 41.5466800,1.8638400 405240 4600070 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48482-foto-08076-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48482-foto-08076-130-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Científic Inexistent 2023-01-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 98 47 1.3 2484 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48428 Cul de la Portadora https://patrimonicultural.diba.cat/element/cul-de-la-portadora MAYORAL I FRANCO, F. (1987): Informe previ sobre el Cul de laPortadora (Esparreguera, Baix Llobregat). Inèdit. PAULO i SÀBAT, J. (1995): La barca i altres mitjans de comunicacióentre Esparreguera i Olesa. Esparreguera: editor Josep Paulo, pp. 18;24. VALLS, O. (1961): La vila d'Esparreguera i el seu terme. Esparreguera, pp. 307. VILA, G. (2003): Carta Arqueològica del Municipi d'Esparreguera. Ajuntament d'Esparreguera, inèdita. III-II aC L'erosió de la zona afecta la pèrdua de sediments progressivament . La situació del Cul de la Portadora a prop del massís de Montserrat provocà que els incendis esdevinguts els anys 1986 i 1994 i els forts aiguats de la tardor afectaren també l'esmentat turó. Les conseqüències d'aquests fets foren la pèrdua de la seva vegetació i bona part del subsòl. Actualment es desenvolupa una formació esclarissada de matoll al cim, que s'acompanya amb arbrat arbori pels vessants. El cim del turó està constituït per una plataforma gairebé plana, amb suau pendent vers l'est, la superfície del qual oscil·la entre els 70-80 m de longitud (direcció N-S) i els 30 m d'amplada (direcció W-E). Es defineix una planta el·líptica coincidint l'eix més llarg amb el curs del riu Llobregat. La plataforma es troba limitada per una paret vertical que l'envolta per tres costats, tret del cantó septentrional que representa l'accés a l'assentament. El dipòsit sedimentari no s'estén per tota la superfície del cim. L'aflorament de material rocós és clarament visible en molts punts del turó, sobretot al sud i llevant, mentre que l'acumulació de sediments es detecta més a la part nord-oest i centre del turó. En superfície es localitzen fàcilment encara a hores d'ara fragments ceràmics fets a torn de ceràmica ibèrica, no s'observen però restes constructives. A nivell d'hipòtesi Mayoral plantejava en el seu informe que si es tenen en compte les dimensions del jaciment, i el fet que la ceràmica a torn constitueixen la totalitat de les troballes superficials, podem trobar-nos davant un assentament ibèric reduït d'època tardana (segles III-II AC). 08076-76 Camí del Tossal Rodó. El coneixement de l'existència d'un jaciment arqueològic al turó del Cul de la Portadora es deu a afeccionats d'Olesa de Montserrat i Esparreguera, els quals, a les seves excursions pels voltants, visitaren el lloc i observaren la presència de fragments de ceràmica superficials. 41.5922300,1.8633500 405266 4605127 08076 Esparreguera Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48428-foto-08076-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48428-foto-08076-76-3.jpg Inexistent Ibèric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 81 1754 1.4 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48418 Cedre de Can Comelles https://patrimonicultural.diba.cat/element/cedre-de-can-comelles (1997): Càtaleg d'arbres d'interès local. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. XX Cedre ('cedrus libani') de 12 metres d'alçària, amb una volta de canó de 2,25 m i una capçada de 18 m de diàmetre. Es tracta d'un arbre de branques molt llargues, quasi horitzontals, i de fulles agrupades en fascicles. No acostuma a crèixer de forma espontània. 08076-66 Can Comelles Edat estimada de 80 anys. 41.5478600,1.8642500 405276 4600200 08076 Esparreguera Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Ornamental 2021-05-26 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar Edat estimada de 80 anys. 2151 5.2 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48438 Monument al Mil·lenari vil·la d'Esparreguera https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-al-millenari-villa-desparreguera XX <p>Escultura en marbre instal·lada als jardins de la Residència d'avis de Can Comelles, que representa un nu femení al qual el seu autor, en Lluís Llongueras, donà el nom de 'Sparagaria' per a commemorar el mil·lenari de la seva vil·la natal.</p> 08076-86 Can Comelles <p>Lluís Llongueras és nascut a Esparreguera l'any 1936 i ha adquirit fama mundial com a perruquer. Començà com a ajudant de perruqueria als 14 anys. Ha destacat els aspectes creatius i artístics de la seva professió i l'ha internacionalitzat. Ha escrit llibres i és un escultor reputat. L'any 2000 va rebre la Creu de Sant Jordi.</p> 41.5481300,1.8644300 405292 4600230 1999 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48438-foto-08076-86-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental Inexistent 2022-12-30 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 98 51 2.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48392 Can Comelles https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-comelles BACHS, E.; RUIZ DE MENDOZA, E. (1983): ' Can Comelles'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. VALLS, O. (1961): La Vila d'Esparreguera i el seu terme, pp.366. PAULO, J. (1989): Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera, pp.69. XIV-XV Casa senyorívola, formada per diverses edificacions i una capella, construïda amb maó i orientada al sol ixent. La part més antiga, feta amb tapial, correspon a l'actual celler i conserva arcs gòtics apuntats. El bloc principal, de planta rectangular, i torre mirador adossada, consta de planta baixa i dos pisos. La façana principal té un porxo a l'entrada i les obertures amb reixes de ferro forjat. La coberta es plana amb barana abalaustrada. L'interior, on s'ha de destacar la barana de fusta de l'escalinata, presenta elements renaixentistes i barrocs. El pati, a finals del segle passat, es convertí en jardí amb escultures d'èstil italià, pergoles, brolladors i passeigs. Aquí es troba la capella. 08076-40 C/ Camí de Can Comelles. Ja existia el 1350 amb el nom del mas d'en Pi. El 1750 Joan Francesc Comelles establí que una part del producte de la finca havia de donar-se a la parròquia per a culte i per a les intencions de la família. Cada dia es deia una missa conventual per als Comelles. Enacara actualment la parròquia rep uns cèntims d'aquesta deixa. Quan el 1587 es col·locà la primera pedra, el rector era un Comelles i quan es consagrà, el 1612, el rector era un nebot dels Comelles. A Can Comelles s'hi ha hostatjat reis i reines quan anaven a Montserrat. A canvi del dret de recollir aigua de la serralada, l'amo de Can Comelles oferí a l'Ajuntament l'avantatge d'obrir els seus jardins i el passeig dels boixos perquè els esparreguerins s'hi poguessin passejar. Des del segle XV fins al segle XVIII, aquesta casa la posseïren en linia directa, els descendents del fundador de la casa pairal. Més tard, l'administració del béns passà a la comunitat de preveres de l'església parroquial d'Esparreguera. 41.5481400,1.8644500 405293 4600231 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48392-foto-08076-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48392-foto-08076-40-2.jpg Legal Renaixement|Medieval Patrimoni immoble Edifici Pública Social 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 95|85 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48420 Central hidroelèctrica del Cairat https://patrimonicultural.diba.cat/element/central-hidroelectrica-del-cairat ACHON, O. (2002): 'Colònia Sedó'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. DOREL-RERRÉ, G. (1992):' Les colònies industrials a Catalunya. Els cas de la Colònia Sedó' Publicacions Abadia de Montserrat. Biblioteca Abad Oliva, núm.112. XIX Es tracta d'un canal d'obra de 4 km de recorregut, amb una amplada de 0,50 m i una alçada de 1 m. Abans d'arribar a la fàbrica (Sedó) esdevé un aqüeducte de 200 m de longitud. El salt d'aigua que alimenta la central té capacitat suficient per accionar dues turbines. La central forma part de les més de 200 instal·lacions minihidràuliques de Catalunya, en bona part promogudes pel programa ALTENER que, cap a finals del segle XX, tenia com a objectiu una reducció d'emissions de 180 milions de tones de diòxid de carbó per a l'any 2005. Una de les experiències d'aquest programa era la central del Cairat, i en el seu expedient hi consta com una central de tipus fluent, amb una potència instal·lada de 2.300 kW i una producció estimada de 13.070 kW; l'equipament consta d'una turbina Kaplan de 2.300 kW i un alternador de 2.650 KVA. 08076-68 Carretera B-113. La fàbrica i la colònia de Can Sedó configuren un dels conjunts industrials més importants i coneguts de Catalunya. Situada al costat del riu Llobregat, les seves edificacions y el vell aqüeducte que portava l'aigua des del el salt del Cairat, son encara emblemàtics d'una indústria cotonera de primera línia europea. El 1871 va ser un mal any i Josep Puig va decidir tancar provisionalment la fàbrica. Però la situació aviat degué millorar, donat que l'any 1875 se sol·licita l'autorització per construir la presa i el canal del Cairat; així mateix s'adquireixen més màquines de filar i telers. Company de partit polític de Puig, Antoni Sedó va desenvolupar una política industrial i d'expansió, posant en marxa el canal del Cairat, amb la incorporació de la primera turbina en 1881. Degut a la seva prematura mort, Josep Puig, no va arribar a veure les màquines mogudes per la turbina i l'aigua del canal, però sí l'obra civil acabada. Després d'aquests antecedents, finalment, l'any 1903 es construeix al peu del Cairat la central hidroelèctrica, considerada la primera construïda a Catalunya. Les màquines eren dues turbines Escher Wyss & Cie. de Zürich, que podien rebre 6800 litres per segon, amb una potència de 300 cavalls. El 1911, l'aigua del Llobregat produïa 2.400 cavalls de força entre el salt del Cairat i el de la pròpia fàbrica, més modest. Les aigües sobrants de la presa activaven la central hidroelèctrica de 1000 Kw, amb una tensió de 5.000 V. 41.5707800,1.8642400 405309 4602745 1880 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48420-foto-08076-68-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar Miquel Puig i Llagostera. 98 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48375 Cal Cuc https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cuc ' Cal Cuc'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. PAULO, J; CREUS, J (1998): Terrissers i terrisseries d'Esparreguera, pp.43-44 XIX-XX Edifici de planta baixa i do pisos. Totes les obertures són d'arc rebaixat amb una motllura a la part inferior; a la planta baixa hi ha una porta d'entrada al centre i una finestra a banda i banda (com actualment són dos immobles han afegit una petita porta en un dels extrems) i en els pisos superiors tres balcons per planta. Una motllura separa les diferents plantes. Dos terços de la façana del pis inferior decorat amb rajoles i els superiors estan pintats en groc i, les motllures en marró. L'últim terç està tot pintat de blanc. 08076-23 C/ Bruc,15. Es te noticies que Lluís Reynés Masdefiol 'El Cuc', casat amb Josepa Mach, i que morí al 1894, era terrisser i tenia un forn per coure terrissa. El seu fill, Joan Reynés, va continuar amb la terrisseria i va morir al 1942. També consta que aquest llogava el forn a Josep Masdefiol. El fill de Joan Reynés, també anomenat Joan, no va continuar amb la terrisseria. A la casa es conserven diversos estrits del passat terrisser de la propietat. 41.5434800,1.8649700 405330 4599713 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48375-foto-08076-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48375-foto-08076-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48375-foto-08076-23-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 119|98 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48524 Pont medieval del Cairat https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-medieval-del-cairat PAULO i SÀBAT, J. (1995): La barca i altres mitjans de comunicacióentre Esparreguera i Olesa. Esparreguera: editor Josep Paulo. Pp. 31. SUBIRANA, R. (1956): Apunts Arqueològics d'Esparreguera. Pp. 55;56. VALLS, O. (1961). La vila d'Esparreguera i el seu terme. Esparreguera.Pp. 323. VILA, G. (2003): Carta Arqueològica del Municipi d'Esparreguera. Ajuntament d'Esparreguera, inèdita. XII-XIV El pont medieval del Cairat, que anomenem així per distingir-lo del Pont inacabat de les Pells, conserva dempeus un dels estreps de l'antic pont, però se'n pot observar encara l'empremta dels cinc pilars, que formaria un pont amb quatre arcades. L'arcada més gran es trobaria a la part central on cal salvar l'estret engorjat del riu, i dues arcades petites en el marge esquerre en una zona força plana, la construcció de les quals es faria per tal d'evitar aquesta zona fàcilment inundable en anys de molt cabal.En el costat oposat del riu, és a dir, en el marge dret, només caldria en principi la presència d'una sola arcada, ja que un cop salvat el tram central, la muntanya s'enfila ràpidament per on hauria anat l'antic camí medieval que comunicaria amb l'església de Santa Margarida de Saplanca i Esparreguera en direcció sud i cap al nord en direcció a Montserrat. El pont permetria també la comunicació amb els camins existents en el marge esquerre del riu amb establiments importants que ja existeixen en aquesta època com Can Tobella, el castell de les Espases i l'església de Sant Salvador i un seguit de masos que poblaven aquest costat del riu. A nivell constructiu, malgrat l'escassa entitat de les restes és possible apuntar una cronologia de finals del segle XII i primera meitat del segle XIV, amb paral·lels al llarg del curs superior del riu Llobregat amb ponts com els del Pont de Vilomara (documentat en un pergamí de l'any 1012 del qual se'n conserven 2 arcs de migpunt al marge esquerre del riu, mentre que als segles XIV i XV es fan reparacions de l'obra inicial); els ponts de Manresa dels que cal destacar primer el Pont Vell amb documentació d'inicis del segle XI (1018-1019), el Pont Nou (Camí de Manresa a la Segarra) construït cap a 1318 per l'arquitecte Berenguer de Montagut i el pont de Rajadell la construcció del qual s'inicia cap al 1383, sobre la riera de Rajadell, en el camí antic de Montserrat. A Navarcles hi ha documentat un pont antic al segle X, mentre que l'existent actualment és de finals del segle XI. 08076-172 Camí de Can Tobella. A nivell constructiu, malgrat l'escassa entitat de les restes és possible apuntar una cronologia de finals del segle XII i primera meitat del segle XIV, amb paral·lels al llarg del curs superior del riu Llobregat amb ponts com els del Pont de Vilomara (documentat en un pergamí de l'any 1012 del qual se'n conserven 2 arcs de migpunt al marge esquerre del riu, mentre que als segles XIV i XV es fan reparacions de l'obra inicial); els ponts de Manresa dels que cal destacar primer el Pont Vell amb documentació d'inicis del segle XI (1018-1019), el Pont Nou (Camí de Manresa a la Segarra) construït cap a 1318 per l'arquitecte Berenguer de Montagut i el pont de Rajadell la construcció del qual s'inicia cap al 1383, sobre la riera de Rajadell, en el camí antic de Montserrat. A Navarcles hi ha documentat un pont antic al segle X, mentre que l'existent actualment és de finals del segle XI. Recordem que l'ermita pre-romànica de Santa Margarida ja és coneguda d'antic com a Santa Margarida de Saplanca, indicant un pas damunt el riu, i que permet interpretar l'existència d'una estructura senzilla, probablement de fusta, que amb el temps evolucionarà amb la construcció d'un pont de pedra en el mateix indret. Les hipòtesis que apunten a un origen romà per aquesta construcció no estan a hores d'ara prou justificades si tenim en compte que s'oblida el gran moment constructiu de les construccions civils del segle XIV. 41.5716300,1.8646900 405348 4602839 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48524-foto-08076-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48524-foto-08076-172-3.jpg Inexistent Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 85 1754 1.4 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48451 Font del Torrent Mal https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-torrent-mal <p>VALLS, O. (1961): La vila d'Esparreguera i el seu terme, pp. 234.</p> Ha patit diversos atacs vandàlics. <p>Font amb frontal bastit amb pedra i maons lligats amb morter de calç. L'aigua no és apta pel consum humà.</p> 08076-99 Torrent Mal <p>Abans coneguda per la ' Font Vella'. L'any 1574 apareix amb el nom de Font de Silvestre Pi.</p> 41.5383200,1.8654700 405364 4599140 08076 Esparreguera Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48451-foto-08076-99-2.jpg Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Sense ús Inexistent 2022-12-30 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 47 1.3 2484 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48512 Plàtans de l'entorn de la Font del Torrent Mal https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-de-lentorn-de-la-font-del-torrent-mal (1997): Càtaleg d'arbres d'interès local. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. XX Es tracta de 7 plàtans d'uns 15 metres d'alçada ,amb una volta de canó d'entre 0,80 i 1,60 m, i una capçada de 10 m de diàmetre. De la família de les platanàcies, gènere ' Platanus', espècie ' Platanus x hispanica'. La família de les platanàcies està constituida per un sòl genere, el platans d'ombra. Tenen fulles caduques, palmades, simples, alternes, de peciol llarg i de mida mitjana-gran, dividides en 3 o 5 lòbuls aguts i irregularment dentats. L'escorça vella, més fosca, es desprèn en plaques irregulars deixant al descobert la nova, més clara i verdosa, fet que dona al tronc un aspecte característic. Són tipiques del genere les seves inflorescències a mode de bola compacta, formades per diminutes flors unisexuals, formant un complex anomenat poliaqueni. A la vila, com a la resta del pais, domina l'espècie ' Platanus x hispanica'. D'origen hibrid entre el 'platanus orientalis' (procedent de l'Europa Sud-oriental) i el 'platanus occidentalis' ( d'origen Nord Americà). El trobem sovint a les carreteres i avingudes, resistint força bé la contaminació, a passeigs i jardins pel seu ràpid creixement, així com la densa ombra que produeix. A més, creix de forma espontània en marges de rius i torrents de tot el pais. Un fet característic d'aquest arbre és que molt freqüentment són infectats per fongs a nivell de tronc, cosa que provoca espectaculars forats a la seva fusta, molt habituals en exemplars de gran mida. 08076-160 Riera del Torrent Mal. Edat estimada de 80 anys. 41.5381900,1.8655100 405367 4599125 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48512-foto-08076-160-2.jpg Legal Contemporani Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Social 2021-05-26 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 98 2151 5.2 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48398 Can Mossèn Casimiro https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mossen-casimiro BACHS, E.; RUIZ DE MENDOZA, E. (1983): ' Can Mossèn Casimiro'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. MORAN, J.; PLADEVALL, A.; RIERA, S. (1982): Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Fundació enciclopèdia catalana. Vol. VIII. El Barcelonès i el Baix Llobregat, Barcelona , pp.405. XVI Edifici de tapia amb tres plantes i façana de reminiscències gòtiques en pedra. A la planta baixa subsisteix un portal autèntic amb la data a la llinda i a sobre te una espina. A la primera planta hi ha quatre finestres cornupials i un finestral d'estil gòtic amb dues columnes originals i arcs lobulats. A les golfes hi ha tres grups de tres finestres i dues finestres individuals. La teulada és a dues aigües i acaba amb un ràfec de fusta sostingut per permòdols de pedra. A la façana posterior hi ha finestres gòtiques reconstruïdes. La façana principal presenta dues pedres tallades formant una espècie de capitells. 08076-46 C/ Bruc,1. Es coneix documentalment que aquesta casa ja estaba construïda abans de que es formés la vila d'Esparreguera, sent anterior a l'església. 41.5430400,1.8655100 405374 4599664 1580 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48398-foto-08076-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48398-foto-08076-46-2.jpg Legal Modern|Renaixement|Gòtic Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 94|95|93 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48473 Habitatge a la Plaça Sant Magí https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-a-la-placa-sant-magi <p>' Santa Cecília'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic.</p> XIX <p>Edifici entre mitgeres fent Xamfrà. Consta de planta baixa, pis i golfes. Presenta poques obertures i totes elles allindades; al primer pis s'han obert balcons. La façana està arrebossada però s'han deixat les pedres cantoneres i la llinda del primer pis i les golfes. Una filera de pedra separa els diferents pisos i l'edifici es remata amb una cornisa sustentada per mènsules.</p> 08076-121 Plaça Sant Magí, 8-10. 41.5430000,1.8655400 405377 4599659 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48473-foto-08076-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48473-foto-08076-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48473-foto-08076-121-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-01-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 119|98 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48414 Casa Ramon Ramon https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-ramon-ramon BACHS, E.; RUIZ DE MENDOZA, E. (1983): ' Casa Ramon Ramon'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. PAULO, J. (1989): Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera, pp. 85. www.enciclopedia.cat XIX Edifici senyorívol de planta i tres pisos, fet de maó reblert i ornamentat amb pedra. L'estructura presenta una cadència i un ús d'elements clàssics, que li donen un caràcter neoclàssic. Així els dos primers pisos, separats a la façana per un fris, segueixen la mateixa disposició: cada un té tres balcons emmarcats per pilastres adossades i rematades per un motiu vegetal que a la vegada fa de permòdol d'un frontó. Aquest està coronat per un altre motiu vegetal. El tercer pis, separat dels altres per unes franges de motius geomètrics i vegetals, consta de tres finestres separades per pilastres d'èstil jònic, les quals continuen la disposició dels balcons. A sobre d'aquestes pilastres, hi ha permòdols que sostenen el ràfec. L'edifici es cobreix amb un terrat, a la barana del qual apareixen: un gerro a cada angle i tres motius ornamentals, que rematen la linia vertical que configuren les obertures. 08076-62 C/ Ferran Puig, 57-59. En aquesta casa varen viure els marquesos de Ferran Puig, donant nom al carrer. Ferran Puig i Gibert, financer i polític nascut a Girona l'any 1815, fou un mecenes reputat al segle XIX. L'any 1838 fundà a Sant Andreu del Palomar una important fàbrica de teixits. Fou regidor de l'ajuntament de Barcelona (1855) i fundador de diverses societats i empreses, com la que construí el Canal d'Urgell i la Junta d'Obres del Port de Barcelona. Afiliat al partit liberal, fou senador vitalici. Publicà obres de tema econòmic com 'El contrabando por Gibraltar' (1890), 'El impuesto de consumos' (1891) i '¿Continuará Alemania explotando a España por medio de tratados?' (1892). La seva relació amb Esparreguera venia donada pel seu casament amb l'esparreguerina Conxa Mauri. El matrimoni i la família vivien llargues temporades en aquesta vila. A l'època de la verema solien convidar a personalitats de Madrid i es reunien per a celebrar un gran dinar a la masia de Can Batlló, que era de la seva propietat. 41.5419400,1.8656900 405388 4599542 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48414-foto-08076-62-1.jpg Legal Neoclàssic Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 99 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48456 GR-6 https://patrimonicultural.diba.cat/element/gr-6 <p>DD. AA. (1997): Topoguia dels Senderr GR 6, GR 6-1 i gr 96. Ed. 100x100 Muntanya SL, Barcelona.</p> XX <p>El tram del GR-6 que passa pel terme municipal d'Esparreguera forma part de l'etapa entre Olesa de Montserrat i el Monestir de Montserrat, que té una llargada de 13,400 Km i una durada de 4:05 h. En el seu recorregut pel municipi aquest sender de gran recorregut passa de llocs tan emblemàtics com són la Colònia Sedó, el Coll de Can Paloma, l'ermita de Santa Margarida del Cairat i l'antiga masia de Ca N'Estruc del Cairat.</p> 08076-104 Carretera de la Colònia Sedó. <p>Al 1972 es va constituí el Comité Català de Senders, que en els últims 25 anys ha portat una tasca de realització, senyalització, publicació, difusió i manteniment de la Xarxa de Senders de Catalunya. Els senders estan dissenyats per a unir diversos punts d'interès: pobles, ermites, boscos, prades, valls, etc. Més de 5000 quilómetres de senders senyalitzats, solquen la geografia catalana, dividint-se en senders de petit (PR) i de gran recorregut (GR). El sistema de senyalització emprat és el que estableix l'ERA, la federació europea de senderisme.</p> 41.5679400,1.8654800 405408 4602428 08076 Esparreguera Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2022-12-30 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 49 1.5 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 194,84 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?

La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/biblioteques/geord-camp/localitzacio/geord-cord/41.641289,2.017917/pag-fi/5