Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
48505 Palmera dels Jardins de la piscina municipal https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmera-dels-jardins-de-la-piscina-municipal (1997): Càtaleg d'arbres d'interès local. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. XX Es tracta d'un palmera de 8 metres d'alçada, amb una volta de canó de 2,50 m i una capçada de 6 m de diàmetre.És del gènere 'Phoenix', espècie 'Phoenix canariensis'. La Palma Canária és endèmica de Canàries, peró es pot veure cultivada a molts parcs i jardins de tot el mon. Es tracta d'un arbre robust, amb un tronc esbelt i gruixut, coronat amb una densa copa esferoidal de llargues fulles pinnades. Els exemplars silvestres arriben als 15 m d'alçada. Viu espontàniament en zones baixes de l'arxipèlag, preferentment en ambients humits, on pot formar palmerals, que van donar peu a diversos topònims com 'Las Palmas' o 'La Palma'. Durant segles els seus fruits, les tàmares, han alimentat a persones i animals, el seus troncs van fer sostres a les primeres cases de la ciutat de Las Palmas, i amb les fibres i raquis de les seves fulles (pirgams), encara es teixeixen utensilis diversos. A la Gomera es preparen licors i mel de Palma amb la seva sabia o 'guarapo', extreta mitjançant inclusions a les gemmes terminals. 08076-153 Jardins piscina municipal Edat estimada de 40 anys. 41.5409500,1.8722600 405934 4599424 08076 Esparreguera Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Ornamental 2021-05-26 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 2151 5.2 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48506 Palmera dels Jardins Via del Mil·lenari https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmera-dels-jardins-via-del-millenari (1997): Càtaleg d'arbres d'interès local. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. XX Es tracta d'una palmera de 8 metres d'alçada, amb una volta de canó de 1,80 m i una capçada de 6 m de diàmetre.És del gènere 'Phoenix', espècie 'Phoenix canariensis'. La Palma Canária és endèmica de Canàries, peró es pot veure cultivada a molts parcs i jardins de tot el mon. Es tracta d'un arbre robust, amb un tronc esbelt i gruixut, coronat amb una densa copa esferoidal de llargues fulles pinnades. Els exemplars silvestres arriben als 15 m d'alçada. Viu espontàniament en zones baixes de l'arxipèlag, preferentment en ambients humits, on pot formar palmerals, que van donar peu a diversos topònims com 'Las Palmas' o 'La Palma'. Durant segles els seus fruits, les tàmares, han alimentat a persones i animals, el seus troncs van fer sostres a les primeres cases de la ciutat de Las Palmas, i amb les fibres i raquis de les seves fulles (pirgams), encara es teixeixen utensilis diversos. A la Gomera es preparen licors i mel de Palma amb la seva sabia o 'guarapo', extreta mitjançant inclusions a les gemmes terminals. 08076-154 Via del Mil·lenari Edat estimada de 70 anys. 41.5399000,1.8713400 405856 4599309 08076 Esparreguera Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Ornamental 2021-05-26 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 2151 5.2 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48507 Palmeres del pati de Can Pasqual https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmeres-del-pati-de-can-pasqual (1997): Càtaleg d'arbres d'interès local. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. XX 2 Palmeres de 15 metres d'alçada, amb una volta de canó d'entre 1,80 a 2 m i una capçada de 6 m de diàmetre.És del gènere 'Phoenix', espècie 'Phoenix canariensis'. La Palma Canária és endèmica de Canàries, peró es pot veure cultivada a molts parcs i jardins de tot el mon. Es tracta d'un arbre robust, amb un tronc esbelt i gruixut, coronat amb una densa copa esferoidal de llargues fulles pinnades. Els exemplars silvestres arriben als 15 m d'alçada. Viu espontàniament en zones baixes de l'arxipèlag, preferentment en ambients humits, on pot formar palmerals, que van donar peu a diversos topònims com 'Las Palmas' o 'La Palma'. Durant segles els seus fruits, les tàmares, han alimentat a persones i animals, el seus troncs van fer sostres a les primeres cases de la ciutat de Las Palmas, i amb les fibres i raquis de les seves fulles (pirgams), encara es teixeixen utensilis diversos. A la Gomera es preparen licors i mel de Palma amb la seva sabia o 'guarapo', extreta mitjançant inclusions a les gemmes terminals. 08076-155 Cavallers, 26 Edat estimada de 100 anys. 41.5381000,1.8712400 405845 4599109 08076 Esparreguera Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Ornamental 2021-05-26 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 2151 5.2 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48508 Palmera del pati de Can Tobella https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmera-del-pati-de-can-tobella (1997): Càtaleg d'arbres d'interès local. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. XX Es tracta d'una palmera de 15 metres d'alçada, amb una volta de canó de 1,60 m i una capçada de 7 m de diàmetre.És del gènere 'Phoenix', espècie 'Phoenix canariensis'. La Palma Canária és endèmica de Canàries, peró es pot veure cultivada a molts parcs i jardins de tot el mon. Es tracta d'un arbre robust, amb un tronc esbelt i gruixut, coronat amb una densa copa esferoidal de llargues fulles pinnades. Els exemplars silvestres arriben als 15 m d'alçada. Viu espontàniament en zones baixes de l'arxipèlag, preferentment en ambients humits, on pot formar palmerals, que van donar peu a diversos topònims com 'Las Palmas' o 'La Palma'. Durant segles els seus fruits, les tàmares, han alimentat a persones i animals, el seus troncs van fer sostres a les primeres cases de la ciutat de Las Palmas, i amb les fibres i raquis de les seves fulles (pirgams), encara es teixeixen utensilis diversos. A la Gomera es preparen licors i mel de Palma amb la seva sabia o 'guarapo', extreta mitjançant inclusions a les gemmes terminals. 08076-156 Can Tobella Edat estimada de 100 anys. 41.5746700,1.8665700 405509 4603174 08076 Esparreguera Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Ornamental 2021-05-26 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 2151 5.2 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48509 Palmera sota el canal de la Colònia Sedó https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmera-sota-el-canal-de-la-colonia-sedo (1997): Càtaleg d'arbres d'interès local. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. XX Es tracta d'una palmera de 12 metres d'alçada, amb una volta de canó de 1,55 m i una capçada de 6 m de diàmetre.És del gènere 'Phoenix', espècie 'Phoenix canariensis'. La Palma Canária és endèmica de Canàries, peró es pot veure cultivada a molts parcs i jardins de tot el mon. Es tracta d'un arbre robust, amb un tronc esbelt i gruixut, coronat amb una densa copa esferoidal de llargues fulles pinnades. Els exemplars silvestres arriben als 15 m d'alçada. Viu espontàniament en zones baixes de l'arxipèlag, preferentment en ambients humits, on pot formar palmerals, que van donar peu a diversos topònims com 'Las Palmas' o 'La Palma'. Durant segles els seus fruits, les tàmares, han alimentat a persones i animals, el seus troncs van fer sostres a les primeres cases de la ciutat de Las Palmas, i amb les fibres i raquis de les seves fulles (pirgams), encara es teixeixen utensilis diversos. A la Gomera es preparen licors i mel de Palma amb la seva sabia o 'guarapo', extreta mitjançant inclusions a les gemmes terminals. 08076-157 Carretera de la Colònia Sedó. Edat estimada de 50 anys. 41.5496900,1.8711500 405854 4600396 08076 Esparreguera Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Ornamental 2021-05-26 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 2151 5.2 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48510 Pins del Pla del Puig https://patrimonicultural.diba.cat/element/pins-del-pla-del-puig (1997): Càtaleg d'arbres d'interès local. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. XX Pineda formada per 30 pins d'entre 6 i 8 metres d'alçària, amb una volta de canó d'entre 1 a 1,40 m i una capçada de 6 m. de diàmetre. Alguns exemplars són de la família de les pinàcies, gènere 'Pinus', Eespècie ' Pinus pinaster'. Tenen fulles rectes i punxants, que poden mesurar fins a 20-25 cm. Té grans pinyes ovodocòniques, que presenten una escames apiramidades molt prominents. La forma de la copa és més arrodonida. Molt abundant a tota la Península, és el principal productor de resines. Viu a llocs amb sòls silicis i amb una certa humitat. D'altres exemplars són del gènere ' Pinus', espècie ' Pinus Halepensis'. Són característics pel seu tronc tortuós i la seva escorça grisosa amb clapes vermelloses. Les fulles, de fins a 10 cm i són de color verd clar, aciculars i flexibles. Les pinyes són còniques, amb escames gairebé planes. Forma boscos molt densos fins a 1200 m sobre el nivell del mar. Destaca pel seu ràpid creixement, fet que provocà el seu ús en explotacions forestals substituint l'alzina en moltes zones.També és coneguda la seva simbiosi amb els fongs, formant mocorizes, qe ajuden l'arbre a captar aigua i aliments, i al fong a nodrir-se dels compostos fotosintetizats per l'arbre. D'especial interés és la simbiosi amb les hifes del fong ' Lactarius deliciosus', més conegut com a rovelló, i que cal buscar sota aquests arbres. 08076-158 Pla del Puig Edat estimada de 50 anys. 41.5523600,1.8671900 405528 4600697 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48510-foto-08076-158-2.jpg Legal Contemporani Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social 2021-05-26 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 98 2151 5.2 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48511 Plàtans de l'entorn de Casa Cordelles https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-de-lentorn-de-casa-cordelles (1997): Càtaleg d'arbres d'interès local. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. XX Conjunt de 25 plàtans ('platanus x hispanica') d'uns 18 metres d'alçada, amb una volta de canó d'entre 1,25 a 1,45 m, i una capçada d'entre 6 m de diàmetre. De la família de les platanàcies, gènere ' Platanus', espècie ' Platanus x hispanica'. La família de les platanàcies està constituida per un sòl genere, el platans d'ombra. Tenen fulles caduques, palmades, simples, alternes, de peciol llarg i de mida mitjana-gran, dividides en 3 o 5 lòbuls aguts i irregularment dentats. L'escorça vella, més fosca, es desprèn en plaques irregulars deixant al descobert la nova, més clara i verdosa, fet que dona al tronc un aspecte característic. Són tipiques del genere les seves inflorescències a mode de bola compacta, formades per diminutes flors unisexuals, formant un complex anomenat poliaqueni. A la vila, com a la resta del pais, domina l'espècie ' Platanus x hispanica'. D'origen hibrid entre el 'platanus orientalis' (procedent de l'Europa Sud-oriental) i el 'platanus occidentalis' ( d'origen Nord Americà). El trobem sovint a les carreteres i avingudes, resistint força bé la contaminació, a passeigs i jardins pel seu ràpid creixement, així com la densa ombra que produeix. A més, creix de forma espontània en marges de rius i torrents de tot el pais. Un fet característic d'aquest arbre és que molt freqüentment són infectats per fongs a nivell de tronc, cosa que provoca espectaculars forats a la seva fusta, molt habituals en exemplars de gran mida. 08076-159 Casa Cordelles. Edat estimada de 100 anys. 41.5398000,1.8767500 406307 4599292 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48511-foto-08076-159-2.jpg Legal Contemporani Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social 2021-05-26 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 98 2151 5.2 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48512 Plàtans de l'entorn de la Font del Torrent Mal https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-de-lentorn-de-la-font-del-torrent-mal (1997): Càtaleg d'arbres d'interès local. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. XX Es tracta de 7 plàtans d'uns 15 metres d'alçada ,amb una volta de canó d'entre 0,80 i 1,60 m, i una capçada de 10 m de diàmetre. De la família de les platanàcies, gènere ' Platanus', espècie ' Platanus x hispanica'. La família de les platanàcies està constituida per un sòl genere, el platans d'ombra. Tenen fulles caduques, palmades, simples, alternes, de peciol llarg i de mida mitjana-gran, dividides en 3 o 5 lòbuls aguts i irregularment dentats. L'escorça vella, més fosca, es desprèn en plaques irregulars deixant al descobert la nova, més clara i verdosa, fet que dona al tronc un aspecte característic. Són tipiques del genere les seves inflorescències a mode de bola compacta, formades per diminutes flors unisexuals, formant un complex anomenat poliaqueni. A la vila, com a la resta del pais, domina l'espècie ' Platanus x hispanica'. D'origen hibrid entre el 'platanus orientalis' (procedent de l'Europa Sud-oriental) i el 'platanus occidentalis' ( d'origen Nord Americà). El trobem sovint a les carreteres i avingudes, resistint força bé la contaminació, a passeigs i jardins pel seu ràpid creixement, així com la densa ombra que produeix. A més, creix de forma espontània en marges de rius i torrents de tot el pais. Un fet característic d'aquest arbre és que molt freqüentment són infectats per fongs a nivell de tronc, cosa que provoca espectaculars forats a la seva fusta, molt habituals en exemplars de gran mida. 08076-160 Riera del Torrent Mal. Edat estimada de 80 anys. 41.5381900,1.8655100 405367 4599125 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48512-foto-08076-160-2.jpg Legal Contemporani Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Social 2021-05-26 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 98 2151 5.2 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48513 Plàtans de la Colònia Sedó https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-de-la-colonia-sedo (1997): Càtaleg d'arbres d'interès local. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. XX És un conjunt de 32 plàtans amb una alçària d'entre 8 i 12 metres, amb una volta de canó d'entre 1,60 a 2,20 m, i una capçada d'entre 5 i 10 m de diàmetre.De la família de les platanàcies, gènere ' Platanus', espècie ' Platanus x hispanica'. La família de les platanàcies està constituida per un sòl genere, el platans d'ombra. Tenen fulles caduques, palmades, simples, alternes, de peciol llarg i de mida mitjana-gran, dividides en 3 o 5 lòbuls aguts i irregularment dentats. L'escorça vella, més fosca, es desprèn en plaques irregulars deixant al descobert la nova, més clara i verdosa, fet que dona al tronc un aspecte característic. Són tipiques del genere les seves inflorescències a mode de bola compacta, formades per diminutes flors unisexuals, formant un complex anomenat poliaqueni. A la vila, com a la resta del pais, domina l'espècie ' Platanus x hispanica'. D'origen hibrid entre el 'platanus orientalis' (procedent de l'Europa Sud-oriental) i el 'platanus occidentalis' ( d'origen Nord Americà). El trobem sovint a les carreteres i avingudes, resistint força bé la contaminació, a passeigs i jardins pel seu ràpid creixement, així com la densa ombra que produeix. A més, creix de forma espontània en marges de rius i torrents de tot el pais. Un fet característic d'aquest arbre és que molt freqüentment són infectats per fongs a nivell de tronc, cosa que provoca espectaculars forats a la seva fusta, molt habituals en exemplars de gran mida. 08076-161 Colònia Sedó. Edat estimada de 100 anys. 41.5491800,1.8711400 405853 4600339 08076 Esparreguera Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social 2021-05-26 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 2151 5.2 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48514 Plàtans del camí semicircular a la carretera de la Colònia Sedó https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-del-cami-semicircular-a-la-carretera-de-la-colonia-sedo (1997): Càtaleg d'arbres d'interès local. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. XX Conjunt de 26 plàtans de una alçada entre 6 i 10, amb una volta de canó d'entre 0,75 i 1,20 m, i una capçada d'entre 5 i 8 m de diàmetre.De la família de les platanàcies, gènere ' Platanus', espècie ' Platanus x hispanica'. La família de les platanàcies està constituida per un sòl genere, el platans d'ombra. Tenen fulles caduques, palmades, simples, alternes, de peciol llarg i de mida mitjana-gran, dividides en 3 o 5 lòbuls aguts i irregularment dentats. L'escorça vella, més fosca, es desprèn en plaques irregulars deixant al descobert la nova, més clara i verdosa, fet que dona al tronc un aspecte característic. Són tipiques del genere les seves inflorescències a mode de bola compacta, formades per diminutes flors unisexuals, formant un complex anomenat poliaqueni. A la vila, com a la resta del pais, domina l'espècie ' Platanus x hispanica'. D'origen hibrid entre el 'platanus orientalis' (procedent de l'Europa Sud-oriental) i el 'platanus occidentalis' ( d'origen Nord Americà). El trobem sovint a les carreteres i avingudes, resistint força bé la contaminació, a passeigs i jardins pel seu ràpid creixement, així com la densa ombra que produeix. A més, creix de forma espontània en marges de rius i torrents de tot el pais. Un fet característic d'aquest arbre és que molt freqüentment són infectats per fongs a nivell de tronc, cosa que provoca espectaculars forats a la seva fusta, molt habituals en exemplars de gran mida. 08076-162 Carretera de la Colònia Sedó. Edat estimada de 60 anys. 41.5467000,1.8703800 405786 4600065 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48514-foto-08076-162-2.jpg Legal Contemporani Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Ornamental 2021-05-26 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 98 2151 5.2 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48515 Plàtans del carrer Barcelona https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-del-carrer-barcelona (1997): Càtaleg d'arbres d'interès local. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. XX Conjunt de 59 platans ('Platanus x hispanica') d'una alçada entre 6 i 8 m amb una volta de canó d'entre 0,90 i 1,75 m, i una capçada d'entre 4 i 5 m de diàmetre.De la família de les platanàcies, gènere ' Platanus', espècie ' Platanus x hispanica'. La família de les platanàcies està constituida per un sòl genere, el platans d'ombra. Tenen fulles caduques, palmades, simples, alternes, de peciol llarg i de mida mitjana-gran, dividides en 3 o 5 lòbuls aguts i irregularment dentats. L'escorça vella, més fosca, es desprèn en plaques irregulars deixant al descobert la nova, més clara i verdosa, fet que dona al tronc un aspecte característic. Són tipiques del genere les seves inflorescències a mode de bola compacta, formades per diminutes flors unisexuals, formant un complex anomenat poliaqueni. A la vila, com a la resta del pais, domina l'espècie ' Platanus x hispanica'. D'origen hibrid entre el 'platanus orientalis' (procedent de l'Europa Sud-oriental) i el 'platanus occidentalis' ( d'origen Nord Americà). El trobem sovint a les carreteres i avingudes, resistint força bé la contaminació, a passeigs i jardins pel seu ràpid creixement, així com la densa ombra que produeix. A més, creix de forma espontània en marges de rius i torrents de tot el pais. Un fet característic d'aquest arbre és que molt freqüentment són infectats per fongs a nivell de tronc, cosa que provoca espectaculars forats a la seva fusta, molt habituals en exemplars de gran mida. 08076-163 C/ Barcelona. Edat estimada de 100 anys. 41.5342600,1.8741400 406081 4598680 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48515-foto-08076-163-2.jpg Legal Contemporani Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Ornamental 2021-05-26 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 98 2151 5.2 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48516 Plàtans del carrer del Bruc https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-del-carrer-del-bruc (1997): Càtaleg d'arbres d'interès local. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. XX Conjunt de 48 plàtans d'una alçada entre 8 i 10 metres, amb una volta de canó d'entre 1 i 1,50 m, i una capçada d'entre 6 a 7 m de diàmetre. De la família de les platanàcies, gènere ' Platanus', espècie ' Platanus x hispanica'. La família de les platanàcies està constituida per un sòl genere, el platans d'ombra. Tenen fulles caduques, palmades, simples, alternes, de peciol llarg i de mida mitjana-gran, dividides en 3 o 5 lòbuls aguts i irregularment dentats. L'escorça vella, més fosca, es desprèn en plaques irregulars deixant al descobert la nova, més clara i verdosa, fet que dona al tronc un aspecte característic. Són tipiques del genere les seves inflorescències a mode de bola compacta, formades per diminutes flors unisexuals, formant un complex anomenat poliaqueni. A la vila, com a la resta del pais, domina l'espècie ' Platanus x hispanica'. D'origen hibrid entre el 'platanus orientalis' (procedent de l'Europa Sud-oriental) i el 'platanus occidentalis' ( d'origen Nord Americà). El trobem sovint a les carreteres i avingudes, resistint força bé la contaminació, a passeigs i jardins pel seu ràpid creixement, així com la densa ombra que produeix. A més, creix de forma espontània en marges de rius i torrents de tot el pais. Un fet característic d'aquest arbre és que molt freqüentment són infectats per fongs a nivell de tronc, cosa que provoca espectaculars forats a la seva fusta, molt habituals en exemplars de gran mida. 08076-164 C/ del Bruc. Edat estimada de 100 anys. 41.5453500,1.8626800 405142 4599923 08076 Esparreguera Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Ornamental 2021-05-26 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 2151 5.2 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48517 Plàtans del Passeig de la Colònia Sedó https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-del-passeig-de-la-colonia-sedo (1997): Càtaleg d'arbres d'interès local. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. XIX Conjunt de 36 plàtans de 10 metres d'alçària amb una volta de canó d'entre 0,20 i 2 m, i una capçada de 6 m de diàmetre.De la família de les platanàcies, gènere ' Platanus', espècie ' Platanus x hispanica'. La família de les platanàcies està constituida per un sòl genere, el platans d'ombra. Tenen fulles caduques, palmades, simples, alternes, de peciol llarg i de mida mitjana-gran, dividides en 3 o 5 lòbuls aguts i irregularment dentats. L'escorça vella, més fosca, es desprèn en plaques irregulars deixant al descobert la nova, més clara i verdosa, fet que dona al tronc un aspecte característic. Són tipiques del genere les seves inflorescències a mode de bola compacta, formades per diminutes flors unisexuals, formant un complex anomenat poliaqueni. A la vila, com a la resta del pais, domina l'espècie ' Platanus x hispanica'. D'origen hibrid entre el 'platanus orientalis' (procedent de l'Europa Sud-oriental) i el 'platanus occidentalis' ( d'origen Nord Americà). El trobem sovint a les carreteres i avingudes, resistint força bé la contaminació, a passeigs i jardins pel seu ràpid creixement, així com la densa ombra que produeix. A més, creix de forma espontània en marges de rius i torrents de tot el pais. Un fet característic d'aquest arbre és que molt freqüentment són infectats per fongs a nivell de tronc, cosa que provoca espectaculars forats a la seva fusta, molt habituals en exemplars de gran mida. 08076-165 Passeig de la Colònia Sedó. Edat estimada de 120 anys. 41.5504500,1.8728600 405998 4600478 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48517-foto-08076-165-2.jpg Legal Contemporani Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 98 2151 5.2 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48518 Plàtans de la carretera a la Colònia Sedó https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-de-la-carretera-a-la-colonia-sedo (1997): Càtaleg d'arbres d'interès local. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. XX Es tracta de 3 plàtans amb una volta de canó d'entre 1,90 i 2,10 m, i una capçada de 12 m de diàmetre.De la família de les platanàcies, gènere ' Platanus', espècie ' Platanus x hispanica'. La família de les platanàcies està constituida per un sòl genere, el platans d'ombra. Tenen fulles caduques, palmades, simples, alternes, de peciol llarg i de mida mitjana-gran, dividides en 3 o 5 lòbuls aguts i irregularment dentats. L'escorça vella, més fosca, es desprèn en plaques irregulars deixant al descobert la nova, més clara i verdosa, fet que dona al tronc un aspecte característic. Són tipiques del genere les seves inflorescències a mode de bola compacta, formades per diminutes flors unisexuals, formant un complex anomenat poliaqueni. A la vila, com a la resta del pais, domina l'espècie ' Platanus x hispanica'. D'origen hibrid entre el 'platanus orientalis' (procedent de l'Europa Sud-oriental) i el 'platanus occidentalis' ( d'origen Nord Americà). El trobem sovint a les carreteres i avingudes, resistint força bé la contaminació, a passeigs i jardins pel seu ràpid creixement, així com la densa ombra que produeix. A més, creix de forma espontània en marges de rius i torrents de tot el pais. Un fet característic d'aquest arbre és que molt freqüentment són infectats per fongs a nivell de tronc, cosa que provoca espectaculars forats a la seva fusta, molt habituals en exemplars de gran mida. 08076-166 Carretera de la Colònia Sedó. Edat estimada de 80 anys. 41.5466500,1.8707700 405818 4600059 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48518-foto-08076-166-2.jpg Legal Contemporani Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Ornamental 2021-05-26 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 98 2151 5.2 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48519 Plàtans de la Font de la Barona https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-de-la-font-de-la-barona (1997): Càtaleg d'arbres d'interès local. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. XX Conjunt de 7 plàtans d'uns 18 metres d'alçària, amb una volta de canó d'entre 1,25 a 3,40, i una capçada de 12 m de diàmetre.De la família de les platanàcies, gènere ' Platanus', espècie ' Platanus x hispanica'. La família de les platanàcies està constituida per un sòl genere, el platans d'ombra. Tenen fulles caduques, palmades, simples, alternes, de peciol llarg i de mida mitjana-gran, dividides en 3 o 5 lòbuls aguts i irregularment dentats. L'escorça vella, més fosca, es desprèn en plaques irregulars deixant al descobert la nova, més clara i verdosa, fet que dona al tronc un aspecte característic. Són tipiques del genere les seves inflorescències a mode de bola compacta, formades per diminutes flors unisexuals, formant un complex anomenat poliaqueni. A la vila, com a la resta del pais, domina l'espècie ' Platanus x hispanica'. D'origen hibrid entre el 'platanus orientalis' (procedent de l'Europa Sud-oriental) i el 'platanus occidentalis' ( d'origen Nord Americà). El trobem sovint a les carreteres i avingudes, resistint força bé la contaminació, a passeigs i jardins pel seu ràpid creixement, així com la densa ombra que produeix. A més, creix de forma espontània en marges de rius i torrents de tot el pais. Un fet característic d'aquest arbre és que molt freqüentment són infectats per fongs a nivell de tronc, cosa que provoca espectaculars forats a la seva fusta, molt habituals en exemplars de gran mida. 08076-167 Carretera de la Colònia Sedó. Edat estimada de 100 anys. 41.5474300,1.8717500 405901 4600144 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48519-foto-08076-167-2.jpg Legal Contemporani Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Ornamental 2021-05-26 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 98 2151 5.2 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48520 Pont d'Olesa https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-dolesa GOMEZ,S.(2004): 'Pont d'Olesa'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. PAULO, J. (1995): La barca i altres mitjans de comunicació entre Esparreguera i Olesa. Ed. Josep Paulo, pp 173-178. XX Pont de carretera que uneix els municipis d'Esparreguera i Olesa salvan el riu Llobregat. Està sostingut per una forta armadura metàl·lica fonamentada mitjançant sòlids pilars. Aquest pont té un rellevant significat històric per ambdues viles, ja que fins que es construí, l'única manera de travessar el Llobregat d'una riba a l'altra havia estat la de passar en barca. 08076-168 Carretera C-1414. En la interessant monografia de J. Paulo, Cronista de la Vila, sobre 'la barca i altres mitjans de comunicació entre Esparreguera i Olesa', l'autor ha deixat constància escrita del que significà la construcció d'aquest pont tan esperat pels habitants de les dues viles. A mida que el pont s'anava acabant tant el preu d'arrendament de la Barca com els viatgers anaven decreixent. Per fi després de segles i segles d'aïllament viari per les dues viles (sobretot per Olesa) cap al Vallès. La inauguració de la gran obra civil posava fi a les peripècies i les temences a les riuades que s'emportaven riu avall la Barca estavellant-la ribera enllà i deixant a uns i altres sense el servei que els permetia superar la barrera natural del riu. L'acte es celebrà el dia de la Festa Major d'Olesa, el 27 de juny de 1915 i hi assistiren autoritats i representants de totes les entitats civils i religioses d'ambdues viles. 41.5422000,1.8811500 406678 4599554 1915 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48520-foto-08076-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48520-foto-08076-168-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 98 49 1.5 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48521 Pont de Ca n'Estruc https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-ca-nestruc 'Pont de Ca n'Estruc'. Inventari de Ponts i Pontons. Diputació de Barcelona. BACHS, E.;RUIZ DE MENDOZA, E. (1983): 'Can Estruc Nou ( Can estruc del Cairat)'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. PAULO, J. (1989): Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera, pp.70. VALLS, O. (1961): La vila d'Esparreguera i el seu terme. XIX-XX Pont bastit amb carques de pedra lligats amb morter de calç. Es tracta d'una estructura de dimensions reduïdes, de dos ulls en forma d'arcs rebaixats que estan revestits de maó i separats per una pilastra de 2 metres d'ample i fonamentada al torrent de la Salut. Hi passa per sobre la carretera B-113, marcant una calçada de 3 m. 08076-169 Carretera B-113 Aquest pont es devia construir per fer passar la carretera local (actual B-113) que porta a Ca n'Estruc Nou. Anomenat Ca n'Estruc del Cairat per la seva situació sobre el pas del riu Llobregat i per distingir-lo de la casa més antiga però d'igual nom que es troba a prop de la riera Magarola. Ha esta una masia que durant la seva existència ha tingut diferents amos. Així a principis de segle XX fou adquirida pels monjos de Montserrat. Abans de l'any 1982 n'era la mestressa Maria Teresa que vengué aquesta propietat juntament amb Ca n'Estruc vell a tres co-propietaris: Josep Maria Palau, Joseph Ferrer i Joan Fidel. 41.5728500,1.8570800 404715 4602983 08076 Esparreguera Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 49 1.5 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48522 Pont de les Pells o de la Barca https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-les-pells-o-de-la-barca PAULO i SÀBAT, J. (1995): La barca i altres mitjans de comunicacióentre Esparreguera i Olesa. Esparreguera: editor Josep Paulo. Pp. 32. SUBIRANA, R. (1956): Apunts Arqueològics d'Esparreguera. Pp. 52-54. VALLS, O. (1961): La vila d'Esparreguera i el seu terme. Esparreguera.Pp. 323. VILA, G. (2003): Carta Arqueològica del Municipi d'Esparreguera. Ajuntament d'Esparreguera, inèdita. XVII-XVIII Cobert de vegetació i de difícl accés. Es manté encara un dels estreps de pedra del pont en el marge dret del riu Llobregat i algun pilar emergeix entre les aigües, tot molt cobert de vegetació i practicament inaccessible. 08076-170 Carretera de la Colònia Sedó. En un document redactat pel rector Boada d'Olesa en resposta al qüestionari de Zamora al segle XVIII es parla del Projecte d'un pont en el lloc anomenat el Cairat, que sembla no arribà a construir-se. La sol·licitud d'un altre pont, situat a poca distància del pont actual que uneix Olesa i Esparreguera, deuria tenir més sort, ja que en començaren la seva construcció, tot i que no s'acabaria mai del tot. Encara es poden contemplar entre les aigües del riu restes de les seves pilastres i el cap del pont a la banda d'Esparreguera.Sembla ser que en el segle XVIII es projectaren diversos ponts per paliar la manca de comunicacions que patia Olesa. Un dels ponts projectats en aquest segle tardaria 130 anys encara a ser aixecat. Autors com Orenci Valls fan referència a les esmentades runes del pont com de pont romà així com de l'existència d'una fortalesa també d'aquesta època. A hores d'ara Goretti Vila, autora de la Carta Arqueològica Municipal, creu que cal descartar l'existència i conservació d'un pont d'aquesta època en tot el tram del riu situat en el terme d'Esparreguera. Rafael Subirana expressa en una de les seves publicacions sobre Esparreguera que seguint riu amunt, a menys d'un centenar demetres de la 'muralla dels cignes' (segons Oriol Achón, un dels molins de la Costa de la Gorgonçana) hi ha les runes d'un pont considerades per alguns autors com a romanes, i és conegut com a pont de la barca. L'autor dubta de la cronologia donada per altres però no apunta en cap altra direcció .El que sí està clar és que la comunicació entre Olesa i Esparreguera esrealitzaria per barca durant tota la segona meitat del segle XVIII. 41.5421900,1.8776500 406386 4599556 08076 Esparreguera Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48522-foto-08076-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48522-foto-08076-170-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Obra civil Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 94 49 1.5 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48523 PEIN Montserrat-Sant Salvador de les Espases https://patrimonicultural.diba.cat/element/pein-montserrat-sant-salvador-de-les-espases <p>(2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/espais_naturals/pein/inici.jsp</p> <p>La delimitació d'aquest espai al terme municipal d'Esparreguera s'inicia a l'oest d'aquesta zona, just a la confluència del torrent de Sant Salvador amb el torrent procedent de l'Afrau. El límit remunta el torrent de Sant Salvador, tot envoltant, per l'oest i pel nord, el serrat de Sant Salvador de les Espases. La delimitació coincideix amb aquest torrent fins a la seu inici just al nord del turó dels Ducs, ja dins del municipi de Vacarisses. Ocupa al territori municipal una superfície de 10,64 ha. Es tracta d'una unitat de relleu netament definida entre les terres planes de les depressions Pre-litoral i Central. Massís constituït pels sediments proximals, bàsicament conglomerats, d'un ventall deltaic situat a una vora de la conca de l'Ebre, que es desenvoluparen durant l'eocè superior i l'oligocè inferior. Els processos d'erosió han donat lloc a l'actual massís i a una original morfologia que per si sola constitueix una excepcional singularitat, que ha rebut el nom de 'relleu montserratí'. La desigual resistència dels materials a l'erosió ha produït uns relleus on alternen els potents conglomerats de les parts més enlairades amb els replans ondulats d'argiles i margues, més freqüents a la base de la muntanya. La densa xarxa de fractures de la massa conglomeràtica ha permès la formació dels característics blocs i monòlits prismàtics, amb espectaculars cingles. Afavorides per la circulació d'aigües en aquests materials, són molt freqüents les formes de carstificació, com les coves i els avencs. La particular complexitat geomorfològica dels massís determina l'existència de microclimes molt diversos en un espai reduït i una important heterogeneïtat del paisatge vegetal, reflectida en la diversitat dels poblaments faunístics. Per aquesta raó, Montserrat és un dels espais naturals més rics i característics de les serres Pre-Litorals catalanes. Per la seva situació aproximadament al centre del sistema Mediterrani, és un bon representant del caràcter septentrional i central.</p> 08076-171 Sant Salvador de les Espases <p>El Pla d'Espais d'Interès Natural o PEIN, aprovat pel Govern de la Generalitat de Catalunya, és una configuració legal que té per objecte la delimitació i l'establiment de les mesures necessàries per a la protecció bàsica dels espais naturals, la conservació dels quals cal assegurar, d'acord amb els valors científics, ecològics, paisatgístics, culturals, socials, didàctics i recreatius que posseeixen. El PEIN va ser aprovat pel Decret 328/1992, de 14 de desembre, i des d'aleshores ha estat força ampliat. Té els seus orígens en la determinació legal que fa la Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals, modificada posteriorment per la Llei 12/2006, de 27 de juliol, de mesures en matèria de medi ambient. Les normes del PEIN estableixen un règim de protecció bàsic aplicable en la totalitat del seu àmbit; aquest règim pot completar-se en cada espai o conjunt d'espais mitjançant: la formulació de plans especials de protecció del medi natural i el paisatge, i la declaració d'espais de protecció especial (parcs nacionals, paratges naturals d'interès nacional, reserves o parcs naturals), que fa que els espais passin a tenir una regulació jurídica pròpia i una gestió individualitzada per a preservar-los i potenciar-los.</p> 41.5793900,1.8843600 406999 4603679 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48523-foto-08076-171-2.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2020-10-07 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 2153 5.1 1785 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48524 Pont medieval del Cairat https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-medieval-del-cairat PAULO i SÀBAT, J. (1995): La barca i altres mitjans de comunicacióentre Esparreguera i Olesa. Esparreguera: editor Josep Paulo. Pp. 31. SUBIRANA, R. (1956): Apunts Arqueològics d'Esparreguera. Pp. 55;56. VALLS, O. (1961). La vila d'Esparreguera i el seu terme. Esparreguera.Pp. 323. VILA, G. (2003): Carta Arqueològica del Municipi d'Esparreguera. Ajuntament d'Esparreguera, inèdita. XII-XIV El pont medieval del Cairat, que anomenem així per distingir-lo del Pont inacabat de les Pells, conserva dempeus un dels estreps de l'antic pont, però se'n pot observar encara l'empremta dels cinc pilars, que formaria un pont amb quatre arcades. L'arcada més gran es trobaria a la part central on cal salvar l'estret engorjat del riu, i dues arcades petites en el marge esquerre en una zona força plana, la construcció de les quals es faria per tal d'evitar aquesta zona fàcilment inundable en anys de molt cabal.En el costat oposat del riu, és a dir, en el marge dret, només caldria en principi la presència d'una sola arcada, ja que un cop salvat el tram central, la muntanya s'enfila ràpidament per on hauria anat l'antic camí medieval que comunicaria amb l'església de Santa Margarida de Saplanca i Esparreguera en direcció sud i cap al nord en direcció a Montserrat. El pont permetria també la comunicació amb els camins existents en el marge esquerre del riu amb establiments importants que ja existeixen en aquesta època com Can Tobella, el castell de les Espases i l'església de Sant Salvador i un seguit de masos que poblaven aquest costat del riu. A nivell constructiu, malgrat l'escassa entitat de les restes és possible apuntar una cronologia de finals del segle XII i primera meitat del segle XIV, amb paral·lels al llarg del curs superior del riu Llobregat amb ponts com els del Pont de Vilomara (documentat en un pergamí de l'any 1012 del qual se'n conserven 2 arcs de migpunt al marge esquerre del riu, mentre que als segles XIV i XV es fan reparacions de l'obra inicial); els ponts de Manresa dels que cal destacar primer el Pont Vell amb documentació d'inicis del segle XI (1018-1019), el Pont Nou (Camí de Manresa a la Segarra) construït cap a 1318 per l'arquitecte Berenguer de Montagut i el pont de Rajadell la construcció del qual s'inicia cap al 1383, sobre la riera de Rajadell, en el camí antic de Montserrat. A Navarcles hi ha documentat un pont antic al segle X, mentre que l'existent actualment és de finals del segle XI. 08076-172 Camí de Can Tobella. A nivell constructiu, malgrat l'escassa entitat de les restes és possible apuntar una cronologia de finals del segle XII i primera meitat del segle XIV, amb paral·lels al llarg del curs superior del riu Llobregat amb ponts com els del Pont de Vilomara (documentat en un pergamí de l'any 1012 del qual se'n conserven 2 arcs de migpunt al marge esquerre del riu, mentre que als segles XIV i XV es fan reparacions de l'obra inicial); els ponts de Manresa dels que cal destacar primer el Pont Vell amb documentació d'inicis del segle XI (1018-1019), el Pont Nou (Camí de Manresa a la Segarra) construït cap a 1318 per l'arquitecte Berenguer de Montagut i el pont de Rajadell la construcció del qual s'inicia cap al 1383, sobre la riera de Rajadell, en el camí antic de Montserrat. A Navarcles hi ha documentat un pont antic al segle X, mentre que l'existent actualment és de finals del segle XI. Recordem que l'ermita pre-romànica de Santa Margarida ja és coneguda d'antic com a Santa Margarida de Saplanca, indicant un pas damunt el riu, i que permet interpretar l'existència d'una estructura senzilla, probablement de fusta, que amb el temps evolucionarà amb la construcció d'un pont de pedra en el mateix indret. Les hipòtesis que apunten a un origen romà per aquesta construcció no estan a hores d'ara prou justificades si tenim en compte que s'oblida el gran moment constructiu de les construccions civils del segle XIV. 41.5716300,1.8646900 405348 4602839 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48524-foto-08076-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48524-foto-08076-172-3.jpg Inexistent Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 85 1754 1.4 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48525 Riera d'Alfàbrega https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-dalfabrega www.crarc-comam.net www.esparreguera.org www.tortugues.cat/html2/tortrierol.html La riera d'Alfàbrega centra el seu interès natural en ser el torrent escollit l'any 2006 per la Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament d'Esparreguera, amb la col·laboració del Centre de Recuperació d'Amfibis i Rèptils de Catalunya (CRARC), per portar a terme l'esperència pionera a Catalunya de reintroduir la tortua de rierol ('Mauremys leprosa'). La reintroducció es va dur a terme el 27 de setembre de 2006 a la Riera d'Alfàbrega, on es van dur 22 exemplars, entre famelles (12), mascles (8) i individus juvenils (2). D'aquesta població de tortugues de rierol se'n va fent el seguiment constatant la seva reproducció. La Riera d'Alfàbrega està connectada amb el riu Llobregat, constituint un refugi per a la fauna, ja que al voltant tot són conreus o sòl urnbanitzat. La tortuga de rierol ha estat en regressió perquè la seva supervivència està molt lligada a la qualitat de l'aigua. A la zona nord del Baix Llobregat hi ha altres experiències de treball amb tortugues però es centren sobretot en la retirada dels espais fluvials de les tortugues de Florida, una espècie al·lòctona que competeix amb les tortugues autòctones tant per l'espai com per l'aliment. Al torrent esparreguerí escollit per reintroduir-hi la tortuga de rierol també es van haver de retirar al seu dia dos exemplars de tortuga de Florida. 08076-173 Riera d'Alfàbrega. A grans trets, la distribució ibèrica de la tortuga de rierol seria la de tota la zona mediterrània, Catalunya, València, Múrcia, Andalusia i Extremadura. Més ocasionalment es troba també en certs indrets de Navarra, Aragó i Castella. A Catalunya, tot i que de forma puntual, es pot trobar en qualsevol comarca de vora mar. És a l'Albera on manté una població més abundant i estable. És una tortuga lligada absolutament als cursos d'aigua, tal com diu el seu nom popular.és un animal molt difícil d'observar. Viu exclusivament dins l'aigua o surt només a les vores i sobre les pedres per prendre el sol o per fer el niu als marges; al mínim soroll es capbussa i s'amaga entre les arrels o sota les pedres de les basses. Per tant, és difícil que la puguem veure tot passejant a menys de deu metres, ja que ella ens detectarà molt abans que ho fem nosaltres. És una tortuga grossa, pot arribar als 20cm de llargada, no tan inflada com la de terra, i amb un color uniforme marró-verd fosc. Entre els dits de les potes hi té una mena de membranes que li faciliten la natació. Molts exemplars adults tenen algues aquàtiques al damunt, que alteren la textura i li donen una imatge estranya, d'aquí vé el seu nom científic: 'Mauremys leprosa'.Tot i que la tortuga de rierol té pocs enemics naturals (alguns exemplars joves són depredats per guilles, turons o rates), i com que és aquàtica, els incendis forestals l'afecten poc, darrerament li ha aparegut un nou competidor, la tortuga de Florida('Trachemys Scripta'). És una tortuga també aquàtica, molt més agressiva i que pot arribar a desplaçar les autòctones. Se'n comencen a trobar en tots els nostres rius. Aquesta és la tortugueta que venen als comerços i que normalment es té a casa en unes petites piscines per entreteniment de la mainada. Però quan creix (pot arribar als 30cm de llargada), es torna agressiva (mossega), i no té espai a la petita piscina; llavors el que fa la gent és alliberar-les als nostres rius i arriben a foragitar les tortugues autòctones, cas que està passant actualment en molts llocs d'Europa. La importació i la comercialització a gran escala de les tortugues de Florida com s'està fent ara, dins uns anys pot fer variar substancialment el poblament de tortugues als nostres rius. 41.5378700,1.8572800 404680 4599099 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48525-foto-08076-173-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2020-10-07 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48526 Riera de Magarola https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-magarola (2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. problemes de contaminació. La seva conca de drenatge s'estén per l'est de la comarca de l'Anoia i el nord-est del Baix Llobregat. La superfície total és de 97,76 Km2 i està formada bàsicament per tres subconques: la riera de Masquefa, la riera de Pierola i el torrent Mal. La riera s'uneix al Llobregat a una altitud de 120 m s.n.m. Aquests cursos d'aigua que formen la conca presenten un pendent mig elevat, especialment el torrent Mal (Masquefa 2,38%, Pierola 2,8% i torrent Mal 3,8%). La conca està relativament urbanitzada, tant a les zones planes, on s'hi desenvolupen els nuclis urbans i les àrees industrials, com als sectors muntanyosos, on s'estenen les urbanitzacions. Els conreus de secà també hi són presents. La vegetació natural recobreix les zones de muntanya (pinedes), especialment a les rieres de Pierola i Masquefa. Aquesta zona és una àrea de connexió entre les comarques de l'interior i les zones costaneres, de manera que part de la superfície de la conca està ocupada per vies de comunicació: la N-II i la B-231 (Esparreguera-Els Hostalets de Pierola). El torrent Mal i la riera de Magarola han estat força modificats per l'activitat humana, de manera que hi apareixen fragments de vegetació natural envoltats per zones agrícoles i urbanes. 08076-174 Riera de Magarola. 41.5227100,1.8663300 405413 4597406 08076 Esparreguera Fàcil Regular Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48527 Roures de Can Tobella https://patrimonicultural.diba.cat/element/roures-de-can-tobella (1997): Càtaleg d'arbres d'interès local. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. XX Conjunt de 4 roures de 10 metres d'alçària, amb una volta de canó d'entre 2,10 i 2,60 m, i una capçada de 20 m de diàmetre. Pertanyen a la família de les fagàcies, gènere 'Quercus', espècie 'Quercus humilis'. És un arbre característic per les seves fulles densament velloses al revers i irregularment lobulades, caduques. Les seves flors masculines formen aments, i les femenines estan solitàries. El seu fruit és un aglà, però diferent al de l'alzina. En aquest grup es dona molt facilment la hibridació, pel que resulta difícil determinar les diferents espècies. La seva fusta és d'excel·lent qualitat. La seva escorça és rica en tamins, substàncies utilitzades per curtir les pells i evitar que es facin malbé. A més, els aglans de roure són un excel·lent aliment per al bestiar. 08076-175 Can Tobella. Edat estimada de 100 anys. 41.5748500,1.8665800 405510 4603194 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48527-foto-08076-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48527-foto-08076-175-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Ornamental 2021-05-26 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 98 2151 5.2 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48528 Safareig públic de la Gorgonçana https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-public-de-la-gorgoncana ACHON, O. (2002): 'Safareig Públic de la Gorgonçana'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. XIX Safareig de planta rectangular que s'alimentava del sobreeixidor del safareig d'una bassa avui desapareguda del moli fariner de Cordelles. Del sobreeixidor del safareig es canalitza l'aigua cap als terrenys de conreu de la zona. Està bastit amb pedra i maó lligat amb morter de calç i té grans lloses de pedra a sobre de les quals es rentava, fregava i picava la roba. 08076-176 C/Hortes. La casa de la vila manà construir-ho amb força oposició per part de la masia de Can Cordelles. Es va iniciar un pleit que la justícia va fallar a favor de l'ajuntament. 41.5398000,1.8771600 406341 4599291 1867 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48528-foto-08076-176-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Social 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 98 47 1.3 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48529 Santa Coloma de la Gorgonçana https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-coloma-de-la-gorgoncana CER (1995): Església de Santa Coloma d'Esparreguera. Esparreguera:Col·lectiu Esparreguerí de Recerques. CER (2003): Esglésies i capelles d'Esparreguera. Esparreguera:Col·lectiu Esparreguerí de Recerques. Pp. 24. VILA, G. (2003): Carta Arqueològica del Municipi d'Esparreguera. Ajuntament d'Esparreguera, inèdita. X-XVIII No queda cap resta visible en superfície. Es desconeixen les característiques físiques de l'església de Santa Coloma, del a qual tenim només a hores d'ara, un seguit de referències històriques que no ens detallen sinó el seu emplaçament. Malgrat que la documentació escrita deixa clara l'existència de l'església de Santa Coloma a la zona de la Gorgonçana, no és possible ubicar-la sense un seguiment arqueològic del subsòl. 08076-177 Costa de la Gorgonçana. Les primeres referencies es situen al segle XI. Al capbreu de 1581 figura com a be del comú i es fa referencia a una capella amb el seu fossar i tota la plaça. Al 1799, es parla d'un terreny on abans hi era la capella i es demana la venda per tal de poder mantenir la llum de la capella del Santíssim de l'església de Santa Eulàlia, la propietat pasa a Vicens Anton de Figuerola (casa de Cordelles). De la documentació coneguda es desprèn que entre la segona meitat del segle XVII i algun moment indeterminat del segle XVIII s'ha d'haver produït l'abandó i enrunament de l'església de Santa Coloma. A tall d'hipòtesi Goretti Vila, autora de la Carta Arqueològica Municipal, apunta que aquestes circumstàncies es produirien probablement abans de finals del segle XVII, quan el record de les darreres celebracions ja ha caigut totalment en l'oblit, després de més d'un segle d'inactivitat. 41.5386700,1.8760800 406250 4599167 08076 Esparreguera Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48529-foto-08076-177-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48529-foto-08076-177-2.jpg Inexistent Modern|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 94|85 1754 1.4 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48530 Santa Margarida del Cairat https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-margarida-del-cairat CER (2003): Esglésies i capelles d'Esparreguera. Esparreguera: Col·lectiuEsparreguerí de Recerques. Pp. 7. PAGÈS, M. (1983): Les Esglésies pre-romàniques a lacomarca del Baix Llobregat. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Pp.149-157. PAGÈS, M. (1992): Santa Margarida Saplanca del Cairat. A Catalunya Romànica, Vol. XX. Barcelona. Pp. 360-361. VILA, G. (2003): Carta Arqueològica del Municipi d'Esparreguera. Ajuntament d'Esparreguera, inèdita. IX-X Restaurada l'any 1965. La capella es caracteritza per ser una nau rectangular amb arcades cegues a les parets que porten la volta i reforcen l'edifici. Presenta l'arc triomfal lleugerament ultrapassat amb encongiment dels muntants i absis, de sòl més alt que la nau, trapezoïdal i inclinat cap al nord, cobert amb volta de canó. Dues finestres d'esqueixada senzilla i forma de pany de clau al sud i a l'est la il·luminen. La porta occidental fou refeta en època romànica. De l'exterior a l'interior de la nau, es baixen tres graons. Entre les arcades de la nau hi ha un banc solidari de la construcció. L'aparell és irregular, de pedres sense tallar lligades amb morter. A la volta de l'absis es veuen, encara, restes d'encanyissat. 08076-178 Carretera B-113. La primera notícia documental explícita que en tenim es situa a l'any 1205, quan Ramon de Guàrdia, feudatari dels Cardona i senyor d'Esparreguera, féu un llegat de deu sous a l'església de Santa Margarida del terme del castell d'Esparreguera. L'any 1367 Ramon Rovirola i la seva muller s'ofereixen a Déu en ' la capella de Santa Margarida de Çaplancha'. Per la seva tipologia correspon a un edifici de la segona meitat del segle IX. Cal recordar que és vora Montserrat i de la zona del Bages que fou repoblada en temps del Comte Guifré el Pilós. 41.5679100,1.8661800 405466 4602424 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48530-foto-08076-178-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48530-foto-08076-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48530-foto-08076-178-3.jpg Legal Pre-romànic|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar Pertany als propietaris del mas vei de Can Paloma. 91|85 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48531 Santa Maria del Puig https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-del-puig CER (1996): Santa Maria del Puig. Esparreguera: Col·lectiu Esparreguerí de Recerques. Col·lecció Arrels 1. GAVÍN, J.M.(1988): Inventari d'esglésies. Baix Llobregat, n.21, pp.66 PAGÉS,M: (1981):' Santa Maria del Puig'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. PAGÊS, M. (1992). 'Santa Maria del Puig'. A Catalunya romànica, vol.XX: El Barcelonès, el Baix Llobregat, el Maresme. Pp.355-359. XII Es tracta d'un temple d'una sola nau, amb dues capelles rectangulars, a manera de fals transepte, i un absis semicircular d'àmplia obertura i poc profund. Presenta un cimbori de planta ovalada que s'inscriu en un rectangle, on adopta una estructura de prisma octogonal, per causa del pes del campaneret de torre que hi ha a sobre i que en la forma que ha pervingut és posterior a l'obra romànica. La nau es cobreix amb una volta seguida de canó una mica apuntada. Els paraments de la nau són datables al segle XI, mentre que l'absis i el cimbori són de finals delsegle XII o inicis del segle XIII. Les excavacions realitzades al llarg dels darrers anys han posat al descobert a l'interior de l'església actual les restes d'un temple más antic. 08076-179 Pla del Puig El 985, dins el terme del castell d'Esparreguera hi havia diverses parròquies. Així ho diu Guillem d'Esparreguera, senyor dels castells d'Esparreguera i de les Espases, quan els lliura a la seu de Vic. Per tant, aleshores ja devia existir l'església de Santa Maria del Puig, que fou la parròquia del terme del castell d'Esparreguera fins que el 1612 fou beneïda una nova parròquia a la vila. L'antiga parròquia del Puig perd influència des de llavors i sobretot després dels terratrèmols del segle XV en que queda força malmesa. El temple patí els efectes devastadors de la guerra civil (1936-39), i posteriorment fou restaurat pels Sedó, propietaris de la colònia industrial propera que duu el seu nom. 41.5513100,1.8695500 405723 4600578 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48531-foto-08076-179-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48531-foto-08076-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48531-foto-08076-179-3.jpg Legal Romànic|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 92|85 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48532 Serra de Mas Manader o Serra de Rubió https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-de-mas-manader-o-serra-de-rubio AMIGÓ, J. (2001): El franquisme al Baix Llobregat. Barcelona: Abadia de Montserrat. SUBIRANA, R. (1956): Apunts Arqueològics d'Esparreguera. Pp. 12-13. VALLS, O. (1961): La vila d'Esparreguera i el seu terme. Esparreguera. Pp. 137; 143; 310. VILA, G. (2003): Carta Arqueològica del Municipi d'Esparreguera. Ajuntament d'Esparreguera, inèdita. XVII-XIX De les estructures d'interès de la Serra de Mas Manader, la quees troba en vies de desaparèixer és un camí empedrat el traçatdel qual caldria documentar topogràficament. Per un costat tenim una sèrie d'elements que es relacionen amb el passat agrícola d'aquestes terres, que foren conreuades fins al capdamunt de la serra, testimoniat per la presència de marges, barraques de vinya o cabanes de pastor, entre les que destaca la coneguda barraca del fum. Construcció realitzada aprofitant una esquerda de la roca per on surt aire calent, damunt la qual construiren una volta de pedra, creant un petit refugi on resguardar-se de les inclemències del temps. Es troba situada en un marge d'antics camps ja erms. L'explicació que en dóna Orenci Valls de la barraca del fum, és que tal fum no és sinó el vapor d'aigua que a l'hivern surt d'una escletxa que es condensa en trobar la temperatura baixa de l'atmosfera, que segons ell prova l'existència d'un corrent d'aigua. L'activitat agrícola a la zona requeria d'una bona comunicació, que permetés el transport de les collites amb carros des d'aquestes terres més altes fins a la població d'Esparreguera. D'aquesta via en altre temps molt freqüentada en queden alguns trams empedrats, en vies de desaparèixer per l'acció de l'erosió. És important la presència d'una font o deu d'aigua, que encara brolla, coneguda com la font del mas Manader, prop de la qual s'ha de trobar el Mas que antigament donava el nom a la Serra, ara més coneguda com la Serra de Rubió. Del Mas Manader, en Josep Grau ens deia que l'havia localitzat a poca distància de dita font. De lluny no s'albira però cap resta destacable, sinó és la presència de marges. Cal fer referència altre cop als incendis del 1994 que posaren a la vista restes no visibles i oblidades, però que gairebé deu anys després molt sovint es fa força difícil de retrobar. Sabem que en el moment de la publicació de Apunts Arqueològics de Ramon Subirana, l'any 1956, l'autor donava per desaparegudes la font i el mas de Mas Manader. L'activitat industrial també té la seva presència amb l'explotació de la pedra en la coneguda pedrera de Rubió, històricament documentada desdel segle XVI i explotada fins al segle XVIII. Orenci Valls en parlar de l'església parroquial de Santa Eulàlia d'Esparreguera fa referència als diferents materials petris i a la seva procedència, entre les pedreres que cita fa referència a les calisses de les Muntanyes Blaves o serra de Can Rubió, que es troben en extenses capes en el Mas Manader. De la pedrera de Rubió s'extragué també calissa per a la fabricació de la calç per a l'església de Santa Eulàlia, destinada a les obres de construcció del retaule major que s'emprengueren entre 1670 i 1681, sense arribar a finalitzar-se. Al capdamunt de la Serra de Rubió al llarg de tot el costat meridional es conserven sota una torre d'alta tensió les restes de la línia de defensa del Llobregat L-4, que es construiren arrel dels conflictes de la Guerra Civil Espanyola. Actualment s'observa una concentració densíssima de marges i cabanes de planta quadrada, que es troben aliniades mirant cap al sud. Dits marges semblen construïts expressament potser aprofitant molts dels antics marges agrícoles preexistents, creant murs alts per a protegir-se al darrera. També propera a la torre d'alta tensió esmentada s'hi troba una estructura de pedra seca, de característiques molt curioses. De planta més o menys circular, presenta una obertura tipus porta, l'alçada de la qual no sobrepassa l'alçada dels genolls d'una persona adulta. Presenta la coberta esfondrada que sembla podria ser en forma de túmul de pedres. A la part interna dues lloses es toquen per la part superior, i es troben separades a la base, creant una petita cavitat de secció triangular. S'ha apuntat que podria tractarse d'una cista o fins i tot d'un cau de fures. 08076-180 Camí de Can Roca. La Serra agafà el nom d'una masia que existí a la contrada. L'any 1642 hi havia un Antoni Menader teixidor de llana. 41.5639100,1.8520100 404279 4601996 08076 Esparreguera Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48532-foto-08076-180-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48532-foto-08076-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48532-foto-08076-180-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Lúdic 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 98|94 1754 1.4 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48533 Terrisseria Cal Sedó https://patrimonicultural.diba.cat/element/terrisseria-cal-sedo http://www.artesania-catalunya.com/ct/informacio:Cos/zia PAULO, J. (1998): La terrissa i els terrissers d'Esparreguera. Setsetset Associació Cultural. Esparreguera, pp. 117-122. XX El taller de Ceràmiques Sedó està situat en una antiga terrisseria oberta l'any 1940 i que ja fa tres generacions que funciona. Actualment, tot l'espai és un modern taller de ceràmica contemporània que destaca per la lluminositat i pels nombrosos forns que, amb la seva varietat de capacitat fan que en tot moment es disposi d'una cambra adequada per a coure-hi qualsevol tipus de peça. Es poden visitar els obradors, les sales d'exposició i el jardí. Cap procés industrial intervé en la creació de les obres, i cada peça s'elabora de manera manual, utilitzant un ventall molt ampli de diferents procediments artesanals. Sovint tècniques antigues es barregen amb els corrents artístics més moderns i originen peces innovadores i de molta qualitat. A les sales d'exposició pròpies s'hi troba una gran varietat de peces originals pensades, començades i acabades al taller. Es disposa permanentment d'un fons d'obra personal que es distingeix per uns criteris de plena llibertat creativa. Hem d'assenyalar que l'activitat terrissera li ha valgut a Esparreguera l'acreditació per part de la Generalitat de Catalunya com a Zona d'Interès Artesanal 08076-181 Barcelona, 60 L'Enric Sedó va aprendre l'ofici a Cal Gerrer. Anys després, als volts dels anys 50 va muntar la seva pròpia terrisseria, amb un forn d'una sola cambra de 3'10 m d'amplada per 2'50 d'alçada que li costà 35.000 pessetes; un temps més tard en feu un de més petit. Amb l'associació del seu gendre al taller, el 1961 decidí comprar un compressor i pistoles per pintar, un extractor per a la pintura i, el 1962, una polidora per a netejar les nafres de vernís de les bases de les peces. Ensenyats pels frares de Montserrat, començaren a iniciar-se en la ceràmica esmaltada i aviat es posaren al nivell dels grans ceramistes, essent possible veure mostres de la seva producció al Museu Nacional de Ceràmica a Montjuïch. En morir l'Enric, les seves dues filles es varen fer càrrec de la indústria. La germana gran, Conxita Sedó, junt amb el seu marit Feliu Trujillo (l'antic soci de l'Enric), varen muntar un nou taller, i després de varies experiències es llançaren de ple a la creació de noves formes i particulars estils que els han situat a primera línia en el ram. Han participat a varies exposicions, tant individuals com col·lectives, i han guanyat una desena de premis, entre els que destaca el Premi Ciutat de Barcelona l'any 1970. 41.5351000,1.8732500 406008 4598774 1940 08076 Esparreguera Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48533-foto-08076-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48533-foto-08076-181-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immaterial Tècnica artesanal Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 98 60 4.2 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48534 Terrisseria Encinas https://patrimonicultural.diba.cat/element/terrisseria-encinas http://www.artesania-catalunya.com/ct/informacio:Cos/zia PAULO, J. (1998): La terrissa i els terrissers d'Esparreguera. Setsetset Associació Cultural. Esparreguera, pp. 57-60. XVII-XXI Es tracta d'una de les terrisseries més antigues de la vila, situada al pau de l'antic camí Ral a Montserrat, quan aquest passava per fora dels murs de la vila. Abans de 1996 l'entrada a la terrisseria es feia pel carrer arbres número 41, amb sortida pel pati en un portal al carrer Balmes; actualment té l'entrada pel carrer Balmes. Quan la terrisseria va començar fabricava tot tipus d'atuells de cuina, magatzem, etc que mica en mica han anat deixant de ser sol·licitats pel públic per la progressiva implantació del plàstic. En l'actualitat, el productes de la terrisseria estan centrat en tot allò relacionat amb la jardineria, i algun element per deixar el menjar o beure dels animals, així com càntirs de tipus artístics. Hem d'assenyalar que l'activitat terrissera li ha valgut a Esparreguera l'acreditació per part de la Generalitat de Catalunya com a Zona d'Interès Artesanal 08076-182 Balmes, s/n. Originàriament era coneguda com Cal Gravat o Cal Pascual. A mitjan segle XVII ja hi havia un forn terrisser. El 1703 era de Jaume Santamaria, oller, i consta que hi havia obrador i forn. El 1737 era de Pere Santamaria. L'any 1926 Martí Vinyals dona de baixa la terrisseria, però deprés la passà a Pasqual Andrés, que feia temps treballava amb ell; és en aquest moment quan l'obrador passa de dir-se Cal Gravat a dir-se Can Pascual. En aquests moments el forn tenia 3 pisos i fogaina, de 3'5 m de diàmetre i 2'5 m d'alçada la cambra del mig, i 1'5 m la de l'escaldat. Durant la guerra civil, Pascual Andrés va adquirir el forn de cal Reneguer i el donà d'alta el 1939, quedant-se Climent Massó i i Anton Rovira el de Cal Gravat o Can Pascual. Després de diverses vicissituds, uns anys després en Climent Massó continuà sol fins que es donà de baixa el 1959. Llavors la terrisseria l'agafà en Josep Encinas, que hi feu importants reformes instal·lant-hi una màquina automàtica de fer torretes i altres peces; després adquirí un forn de gas propà de 2 m quadrats, una galetera al buit i, més tard, una altra màquina automàtica de més potència. Els seus nets, Sergi i Núria Salvador, porten la terrisseria des de la jubilació del seu avi, i segons en Sergi, el seu avi va aprendre l'ofici a Can Pascual. 41.5403000,1.8673800 405526 4599358 08076 Esparreguera Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48534-foto-08076-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48534-foto-08076-182-3.jpg Legal Modern Patrimoni immaterial Tècnica artesanal Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 94 60 4.2 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48535 Tossal rodó https://patrimonicultural.diba.cat/element/tossal-rodo (2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. Turó de forma aplanada a la part superior i circular vist en planta. És constituït de conglomerats, amb unes parets gairebé verticals en els seus laterals, de manera que la vegetació és més aviat escassa, però peculiar (savines). En canvi, a la part superior i a la seva falda, la vegetació esdevé molt important arbustivament. Des de fa dècades que un gran nombre d'escaladors han obert vies a les seves parets, i alguns d'ells passen la nit a Can Tobella, actualment. L'impacte mediambiental generat per aquesta activitat al Tossal es basa en l'enclavatge a la roca d'espits, paravols i burils cada certs metres, a banda de la neteja de vegetació que de vegades es realitza al voltant de les vies d'escalada. 08076-183 Camí del Tossal Rodó. 41.5799300,1.8685900 405685 4603756 08076 Esparreguera Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Lúdic 2020-10-07 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48536 Trobada de puntaires https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-de-puntaires-1 www.puntaires.com www.enciclopedia.cat XX Anualment té lloc la Trobada de Puntaires organitzada per l'Associació de Jubilats i Pensionistes d'Esparreguera, havent-se celebrat l'any 2008 la 16ª edició al cèntric carrer dels Arbres. La trobada acull un bon nombre de grups provinents de moltes localitats dels voltants: Abrera, Collbató, Martorell, Olesa de Montserrat, Piera, etc. Tradicionalment, a Catalunya s'utilitza la tècnica del coixí, que es treballa amb un patró de paper col·locat sobre un coixí cilíndric; d'aquí ve que a les trobades d'Esparreguera s'hi instal·li una parada de venda de patrons al servei dels participants. 08076-184 Carrer dels Arbres Es tracta d'un tipus de teixit de gran lleugeresa i transparència utilitzat com a adorn. Pot ésser de diferents materials: fil prim o gruixut, cotó, llana, seda i fils d'or i argent. Bé que la punta es fabricà des de l'antiguitat hom ha trobat restes de puntes en tombes egípcies, tal com és concebuda actualment no aparegué fins al s XV, sembla que primerament a Itàlia, d'on passà a les costes europees de la Mediterrània occidental i a Flandes. Els principals tipus de puntes són a l'agulla i al coixí, n'existeixen també al ganxet i a la filoja i finalment la punta al teler, o sia feta per procediments mecànics. La punta a l'agulla té el seu origen en el brodat. Es treballa a partir d'un dibuix previ, abans fet amb pergamí i ara amb paper. El seu punt de partença són sempre les variants del punt de fistó. A partir del Renaixement els punts geomètrics foren substituïts pels motius florals. Durant el s XVII fou Venècia el centre de producció principal, que passà, durant el s XVIII, a Alençon i a Bayeux. Les principals puntes a l'agulla són les anomenades de: Venècia, Alençon, França, Brussel·les i Murano. La punta al coixí és treballada en un coixí, generalment cilíndric, damunt el qual hom subjecta un patró de paper on hi ha el dibuix que el puntaire ha de realitzar. Aparegué posteriorment a la punta a l'agulla. Té origen en el treball de teixir. Essent menys costosa que la punta a l'agulla, tingué una difusió molt ràpida. Les principals puntes al coixí són: les de París, Venècia, Arràs, Brussel·les, Flandes i Bruges. Varietats de la punta al coixí són la blonda, el guipur de Flandes i les puntes de Malines. Les puntes derivades de la malla són les puntes al ganxet, i la més apreciada és la d'Irlanda. La punta a la filoja és feta amb un fil fort i brillant, i la variant més apreciada és el frivolité. A la fi del s XVIII hom inicià la fabricació de puntes per procediments mecànics. El 1824 fou utilitzat el sistema jacquard per a llur fabricació, que es perfeccionà a la fi del s XIX. Aquest procediment permeté la difusió i l'abaratiment de les puntes i portà gairebé a la desaparició del treball artesanal i al seu encariment. Als Països Catalans els treballs de puntes eren una indústria important arreu de la Costa Brava. Durant el s XVII els centres puntaires més importants foren: Barcelona, Arenys de Mar, Pineda, Tordera, Malgrat i Mataró, i s'estima que hi havia 50.000 dones dedicades a aquest ofici. Al s. XIX, malgrat la fabricació industrial, aquests centres, de caràcter artesanals tingueren un moment de veritable esplendor. Per tal de conservar aquesta singular tècnica artesanal Francesca Bonnemaison i les germanes Raventós fundaren el 1910 la primera escola de puntaires, més tard (1962) renovada per les germanes Antònia i Montserrat Raventós, que la instal·laren al Palau de la Virreina de Barcelona. 41.5391600,1.8686700 405632 4599230 08076 Esparreguera Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48536-foto-08076-184-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48536-foto-08076-184-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Tècnica artesanal Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 98 60 4.2 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48537 Túnel dels Ferrocarrils Catalans https://patrimonicultural.diba.cat/element/tunel-dels-ferrocarrils-catalans HURTADO, Víctor; MESTRE, Jesús; MISERACHS, Toni (1995): Atles d'Història de Catalunya. Edicions 62, Barcelona. PAULO, J. (1995): La barca i altres mitjans de comunicació entre Esparreguera i Olesa. Ed. Josep Paulo, pp 269-281. PAULO, J. (2002): 'Túnel dels Ferrocarrils Catalans'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. www.enciclopedia.cat XX Un túnel és una galeria subterrània realitzada artificialment amb la finalitat de donar pas a una via de comunicacions o de transport de fluids, materials o formes d'energia, a través d'una muntanya o d'un turó, per sota d'un riu o fins i tot per sota d'un estret. En la construcció d'infrastructures, els túnels, com els ponts, permeten salvar els obstacles naturals que es troben en el traçat de la infrastructura. En tot cas, mentre que els ponts foren emprats ja en les vies que creuaven l'Imperi Romà, la construcció de túnels per a les vies de comunicació (excloent el transport per canals) no comença fins el segle XIX, amb les primeres construccions ferroviàries dels Estats Units d'Amèrica i d'Anglaterra. Dins d'una primera família (els mètodes tradicionals) es troben els esquemes d'excavació de túnels amb tècniques poc mecanitzades, com va ser el cas del túnel de Can Tobella. En terrenys difícils, l'estabilitat del front d'excavació depèn en gran mesura de l'àrea d'aquest. Així, a mesura que els túnels van necessitar de seccions més grans, van aparèixer els ara anomenats mètodes tradicionals. Tots ells, consisteixen en excavar el túnel mitjançant galeries independents (unes més avançades que d'altres) i eixamplaments d'aquestes que formen en el seu conjunt l'àrea total d'excavació. Cada galeria i eixamplament s'apuntala convenientment per sostenir el terreny provisionalment, de manera que el sosteniment arriba en tot moment fins al front de l'excavació i aquest és sempre estable perquè la seva secció rarament supera els 5 m2. A més, l'apuntalament gairebé instantani de totes les galeries limita de forma satisfactòria les subsidències i assentaments en superfície i redueix considerablement la magnitud dels accidents. Els túnels superficials com aquest poden excavar-se també des de l'exterior, en aquest cas, amb el mètode d'excavació en trinxera: es tracta d'excavar des de l'exterior deixant els pendents necessaris perquè l'excavació sigui estable. Seguidament s'hi col·loca l'estructura que suportarà posteriorment les terres i seguidament es rebleix la cavitat recuperant la rasant prèvia a l'excavació. 08076-185 Can Tobella Els orígens de la línia de ferrocarrils Llobregat-Anoia es remunten al segle XIX. La primera línia, el 'Tranvía o Ferrocarril Económico de Manresa a Berga', fou la primera línia de via estreta construïda a Catalunya, l'any 1885. El seu origen vingué donat pel procés d'industrialització que des de mitjan segle XIX es desplegava al llarg del Llobregat. La segona línia, el 'Ferrocarril Central Catalán' (F.C. d'Igualada a Martorell) es va construir per comunicar les indústries igualadines amb la resta del país mitjançant l'enllaç amb els ferrocarrils de via ampla a l'estació de Martorell. El tercer ferrocarril, el 'Camino de Hierro del Nordeste de España' (F.C. de Barcelona a Martorell) es va inaugurar (1912) com una línia suburbana, aviat assoliria el caràcter regional en unir-se amb el F.C. Martorell-Igualada, passant a ser la comunicació directa entre unes comarques estretament lligades econòmica i socialment. Els esforços que suposava l'existència de tres sistemes diferents d'explotació d'aquests ferrocarrils, va determinar que s'iniciessin les gestions per unir-los sota una sola autoritat. Això s'aconseguí el 14 de juliol del 1919 amb la constitució de la 'Compañía General de Ferrocarriles Catalanes', que poc després assumiria l'explotació i construiria la línia de Martorell a Manresa, que seria a partir de llavors el nexe d'unió de la xarxa. El 29 de març de 1922 entra en funcionament el tram entre Martorell i Olesa de Montserrat; el 26 de juliol del mateix, la via s'allarga fins al Balneari de la Puda i el 29 d'octubre, arriba a Monistrol. El traçat de via fins a Manresa continua durant el 1923. El 22 d'agost de 1924 s'obre al públic el tram de Monistrol a Manresa, que enllaça amb el de Manresa-Súria i forma una xarxa ferroviària important com a mitjà de transport de passatgers i també fonamental per la sortida de sal potàssica de les mines de Súria i Sallent i el carbó de Fígols. Aquestes línies van ser d'un metre d'amplada i de tracció a vapor fins que arribà l'electrificació. A partir d'aquell moment, l'existència dels Ferrocarrils Catalans va seguir en certa manera els avatars de la societat catalana i es poden contemplar diverses etapes com la de màxima expansió els anys 1920-30. Etapa d'esplendor es va veure trencada per la greu recessió econòmica i per l'esclat de la Guerra Civil. Després d'una experiència col·lectivista, en acabar la guerra el panorama que oferien les línies era desolador, tant el material com les instal·lacions amb prou feines podien prestar servei. La lenta reconstrucció va topar amb els inconvenients de la llarga postguerra, durant la qual el ferrocarril va haver d'assumir un tràfic per al qual no estava preparat. A finals dels anys cinquanta es va iniciar una tímida modernització amb la introducció de les primeres unitats dièsel, però seria necessari esperar fins al Pla de Modernització (1963) per iniciar una renovació a fons de la xarxa. D'aquesta època en daten les electrificacions del tram Martorell-Monistrol (1971), amb la conseqüent compra de trens elèctrics i la millora del servei en aquestes poblacions. A partir de la dècada dels anys setanta, la situació financera de la companyia era cada vegada més deficitària, situació que va motivar que finalment l'Estat, a través de FEVE, assumís l'explotació el 1976. Arran de la política aleshores vigent, és a dir, el tancament de totes les línies deficitàries, el Govern Central intentà clausurar la major part de la xarxa, però afortunadament en reinstaurar-se la Generalitat de Catalunya aquesta es féu càrrec, a través de la Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques, de totes les línies en servei dels Ferrocarrils Catalans. El 5 de setembre de 1979 es crea l'entitat Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, amb un ambiciós programa de modernització, que incloïa no només la renovació de la pràctica totalitat del material i les instal·lacions, sinó fins i tot la construcció de noves línies per substituir altres traçats ja obsolets. 41.5735000,1.8669300 405537 4603044 1920 08076 Esparreguera Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48537-foto-08076-185-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48537-foto-08076-185-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 98 49 1.5 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48538 Turó de la Socarrada https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-la-socarrada (2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. És el sostre d'Esparreguera, forma part de la Serra de Rubió i està a més de 500 metres d'altitud. El cim de la Socarrada va fer honor al seu nom durant l'incendi del 1994 i va quedar totalment desolat. Ara ja han rebrotat molts arbres i arbustos: alzina, sobretot de fulla rodona (Quercus ilex subsp. rotundifolia), roure cerrioide (Quercus humilis subsp. cerrioides), garric (Quercus coccifera), arboç (Arbutus unedo), lligabosc mediterrani (Lonicera implexa), pistolòquia (Aristolochia pistolochia), crespinell gros (Sedum sediforme), romaní (Rosmarinus officinalis), botja d'escombres (Dorycnium pentaphyllum), estepa borrera (Cistus salviifolius), llistó (Brachypodium retusum), bruc d'hivern (Erica multiflora), llambra (Stipa offneri), denteguera groga (Odontites lutea), jonça (Aphyllanthes monspeliensis), lletera groguenca (Euphorbia flavicoma), llentiscle (Pistacia lentiscus), pinya de sant Joan (Leuzea conifera), fumana (Fumana ericoides), aritja (Smilax aspera), calabruixa grossa (Muscari comosum), fil·lírea de fulla estreta (Phillyrea angustifolia), farigola (Thymus vulgaris), sempreviva borda (Helicrhysum stoechas), marcet (Dipcadi serotinum), alzineta (Teucrium chamaedrys), herba de la feridura (Sideritis hirsuta), pimpinella petita (Sanguisorba minor), ínula blanca (Inula helenioides) i centàurea linifòlia (Centaurea linifolia). 08076-186 Camí del Tossal Rodó. 41.5852500,1.8808400 406714 4604333 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48538-foto-08076-186-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Lúdic 2020-10-07 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48539 Xemeneia de la Fàbrica Montané i Font https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-la-fabrica-montane-i-font ' Xemeneia'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. CASAS,M. (2002): 'Fàbrica Montané i Font'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. XIX-XX Desploms els 10 metres superiors. Cal la seva consolidació. Xemeneia de planta circular amb la base més ample que el final. Està feta de maó, amb el cos llis excepte a l'extrem on hi ha un motllura. 08076-187 C/ Balmes amb Avinguda Francesc Macià. La xemeneia pertanyia a l'antiga fàbrica de tovalloles Montané i Font. En un primer moment la Fàbrica Montané i Font fou la primera central elèctrica d'Esparreguera (finals del segle XIX) i després s'hi instal·là una fàbrica de pells (1918) i, més tard, de tovalloles. 41.5402300,1.8663800 405443 4599351 08076 Esparreguera Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48539-foto-08076-187-1.jpg Legal Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 119 47 1.3 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48540 Xiprers de Can Tobella https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprers-de-can-tobella (1997): Càtaleg d'arbres d'interès local. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. XX Es tracta de 2 xiprers de 10 metres d'alçària, amb una volta de canó de 1,85 m i una capçada de 4,50 m de diàmetre, Són de la fàmilia cupressàcies, gènere ' Cupressus', espècie ' Cupressus sempervivens'. Es tracta d'una conifera de fulla escamosa, persistent a mode d'escames adherides a petites branques, lleugerament separedes al vértex i aromàtiques. Les seves fructificacions són molt conegudes (nous de Xipre) i constituides per 8-10 escames llenyoses que en madurar s'entreobren per alliberar la llavor. El xiprer és una planta que no presenta particulars exigències de clima ni de terreny, resistint climes hivernals rigurosos o terrenys desfavorables i poc humits. Destaca el seu creixement ràpid, podent arribar a viure milers d'anys, i adquirint alçades de fins a 30 m. La seva fusta és temuda per incorruptible i apreciada alhora. Segons la llegenda, amb ella varen ser contruits l'Arca de Noè i el Temple de Salomó. El xiprer formava grans masses forestals a Grècia i l'Orient Mitjà, des d'on els Grecs i els Romans el van extendre pels països de la riba del 'Mare Nostrum'. El seu nom prové del terme grec 'Kyparissos', del que despres va agafar el seu nom l'illa de Xipre. A la nostra vila el trobem presidint llocs monumentals com el cementiri o l'ermita del Puig, ja que la majestuositat i la seva forma esbelta n'afavoreixen aquest ús. 08076-188 Can Tobella. Edat estimada de 80 anys. 41.5748500,1.8665800 405510 4603194 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48540-foto-08076-188-2.jpg Legal Contemporani Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Ornamental 2021-05-26 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 98 2151 5.2 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48541 Xiprers de Santa Maria del Puig https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprers-de-santa-maria-del-puig (1997): Càtaleg d'arbres d'interès local. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. XX Conjunt de 8 xiprers d'uns 10 metres d'alçària i una capçada d'entre 1 i 1,60 m de diàmetre.Són de la fàmilia cupressàcies, gènere ' Cupressus', espècie ' Cupressus sempervivens'. Es tracta d'una conifera de fulla escamosa, persistent a mode d'escames adherides a petites branques, lleugerament separedes al vértex i aromàtiques. Les seves fructificacions són molt conegudes (nous de Xipre) i constituides per 8-10 escames llenyoses que en madurar s'entreobren per alliberar la llavor. El xiprer és una planta que no presenta particulars exigències de clima ni de terreny, resistint climes hivernals rigurosos o terrenys desfavorables i poc humits. Destaca el seu creixement ràpid, podent arribar a viure milers d'anys, i adquirint alçades de fins a 30 m. La seva fusta és temuda per incorruptible i apreciada alhora. Segons la llegenda, amb ella varen ser contruits l'Arca de Noè i el Temple de Salomó. El xiprer formava grans masses forestals a Grècia i l'Orient Mitjà, des d'on els Grecs i els Romans el van extendre pels països de la riba del 'Mare Nostrum'. El seu nom prové del terme grec 'Kyparissos', del que despres va agafar el seu nom l'illa de Xipre. A la nostra vila el trobem presidint llocs monumentals com el cementiri o l'ermita del Puig, ja que la majestuositat i la seva forma esbelta n'afavoreixen aquest ús. 08076-189 Pla del Puig Edat estimada de 120 anys. 41.5513100,1.8695500 405723 4600578 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48541-foto-08076-189-2.jpg Legal Contemporani Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Ornamental 2021-05-26 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 98 2151 5.2 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48542 Xiprers del cementiri municipal https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprers-del-cementiri-municipal (1997): Càtaleg d'arbres d'interès local. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. XX Conjunt de 24 xiprers d'una alçada entre els 8 i els 12 metres, amb una volta de canó d'entre 0,85 i 2,10 m i una capçada d'entre 4 i 5 m de diàmetre. Són de la fàmilia cupressàcies, gènere ' Cupressus', espècie ' Cupressus sempervivens'. Es tracta d'una conifera de fulla escamosa, persistent a mode d'escames adherides a petites branques, lleugerament separedes al vértex i aromàtiques. Les seves fructificacions són molt conegudes (nous de Xipre) i constituides per 8-10 escames llenyoses que en madurar s'entreobren per alliberar la llavor. El xiprer és una planta que no presenta particulars exigències de clima ni de terreny, resistint climes hivernals rigurosos o terrenys desfavorables i poc humits. Destaca el seu creixement ràpid, podent arribar a viure milers d'anys, i adquirint alçades de fins a 30 m. La seva fusta és temuda per incorruptible i apreciada alhora. Segons la llegenda, amb ella varen ser contruits l'Arca de Noè i el Temple de Salomó. El xiprer formava grans masses forestals a Grècia i l'Orient Mitjà, des d'on els Grecs i els Romans el van extendre pels països de la riba del 'Mare Nostrum'. El seu nom prové del terme grec 'Kyparissos', del que despres va agafar el seu nom l'illa de Xipre. A la nostra vila el trobem presidint llocs monumentals com el cementiri o l'ermita del Puig, ja que la majestuositat i la seva forma esbelta n'afavoreixen aquest ús. 08076-190 Camí de Can Claramunt. Edat estimada de 110 anys. 41.5308300,1.8826000 406782 4598290 08076 Esparreguera Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Ornamental 2021-05-26 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 2151 5.2 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48543 ZEPA Montserrat-Roques Blanques-riu Llobregat https://patrimonicultural.diba.cat/element/zepa-montserrat-roques-blanques-riu-llobregat <p>Diari oficial de la Generalitat de Catalunya, núm. 4736, del 6.10.2006, pp. 41915-41989. http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/espais_naturals/Xarxa_Natura_2000.jsp#xarxa</p> <p>Tot el tram de riu Llobregat que travessa pel municipi d'Esparreguera, forma part de la Zona especial de Protecció de les Aus (ZEPA) de Montserrat - Roques Blanques - riu Llobregat, la qual inclou altres municipis del Baix Llobregat. Aquesta Zepa destaca per la presència de l'àliga cuabarrada (Hieraaetus fasciatus), el falcó (Falco peregrinus), el Duc (Bubo bubo), el blauet (Alcedo atthis), etc. A nivell d'hàbitats, aquesta àrea es caracteritza per jonqueres i herbassars graminoides humits, rouredes ibèriques, herbassars higròfils de marges i vorades llotoses, alberedes, salzedes i altres boscos de ribera, etc.</p> 08076-191 Riu Llobregat . <p>La primera norma europea per a la conservació i protecció de les aus (Directiva Aus 79/409/CEE) va ser aprovada l'any 1979 pels estats membres de la Unió Europea, tot reclamant la necessitat de conservar i gestionar de manera adequada les poblacions d'aus silvestres. Aquesta Directiva Aus va establir una xarxa de Zones d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) per a salvaguardar les 175 espècies d'aus més amenaçades a Europa i, especialment per a les aus migratòries. Per tal de poder ser designat com a ZEPA, un determinat lloc ha d'albergar un nombre mínim d'aus que li atorgui importància internacional per a la seva conservació. Aquests espais o ZEPA estan, a més, integrats a la Xarxa Natura 2000, que engloba espais naturals protegits europeus. La Directiva Hàbitats aprovada l'any 1992 per tots els estats de la Unió Europea, crea la Xarxa Natura 2000 amb l'objectiu de conservar aquests hàbitats i espècies d'interès comunitari..</p> 41.5691700,1.8672600 405558 4602563 08076 Esparreguera Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2020-06-25 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48544 Zona boscosa de la Vinya Vella https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-boscosa-de-la-vinya-vella (2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. El pi blanc ('Pinus halepensis') és un arbre del gènere 'pinus' originari de la regió mediterrània tant del nord com del sud. El nom de l'espècie prové de la ciutat síria d'Alep. Arbre de fins a 20 metres d'alçada, les branques i l'escorça són grisenques (d'aquí li vé el nom de pi blanc). Fulles de 0'7 a 1mm d'amplada i de 3'5 a 7 cm de longitud d'un verd groguenc. Floreix l'abril o el maig. Nombroses pinyes, de 5 a 12 cm de longitud, amb un clar peduncle i amb escames amb escudets poc prominents.És un arbre bastant xeròfil i heliòfil. Als Països Catalans es troba des del nivell del mar fins un màxim de 1200 metres d'altitud al País Valencià, 1100 a les Balears i 1000 metres a Catalunya. És l'arbre dominant a grans extensions on abans dominava l'alzina. Després dels incendis acostuma a germinar en gran nombre i fins i tot és més abundant que abans. En general ocupa les posicions de solana excepte a partir de l'Alacantí i el Baix Segura on l'augment de l'aridesa fa que es refugiï en l'obaga i llocs frescals. Conservació del sòl contra l'erosió. La fusta es fa servir per a producció de cel·lulosa o caixes de fusta, com el tronc no acostuma a ser gaire recte no es poden fer servir per altres utilitats. 08076-192 La Vinya Vella 41.5489800,1.8411500 403351 4600350 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48544-foto-08076-192-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2019-11-26 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48545 Zona geològica de la Puda https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-geologica-de-la-puda (2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. Geològicament, la zona presenta l'aflorament d'esquists del Paleozoic (Era primària) fortament plegats i estructures de deformació (microplecs tipus 'chevron' i filons de quars deformats anomenats Boudins). Es produeix un encavalcament entre els esquists i els materials del Triàsic, gresos del Buntsandstein i calcàries i gresos del Muschelkalk. Els materials triàsics es disposen caòticament amb plegaments i fractures, formant part d'un complex sistema de falles inverses. A la part septentrional de la zona apareixen els conglomerats i gresos de Montserrat (Eocè). Els valors geològics de la zona són tres: És el límit entre les dues unitats geològiques més importants de Catalunya: Serralada Pre-litoral i la Depressió de l'Ebre. Presenta unes estructures tectòniques variades i espectaculars, com per exemple, plecs de grans dimensions, falles diverses, boudins, etc. S'hi troba el Balneari de La Puda, per on circulen aigües termals sulfurades, a 30ºC i que sorgeixen degut al conjunt de falles existents a la zona. 08076-193 La Puda 41.5737700,1.8747200 406187 4603066 08076 Esparreguera Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Científic 2019-11-26 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 194,84 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc