Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
48404 Can Rubió https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rubio BACHS, E.; RUIZ DE MENDOZA, E. (1983): ' Can Rubió'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. PAULO, J. (1989): Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera, pp.77. VALLS, O. (1961): La Vila d'Esparreguera i el seu terme, pp.364-365. XVI Masia formant part d'un conjunt de quatre construccions. Estructura basilical amb planta, dos pisos i soterrani. A la façana principal, la porta és d'arc dovellat, al seu costat hi ha un plafó de ceràmica amb la data de 1814, corresponent a una reforma. Al primer pis es troben tres finestres, un rellotge de sol i galeries a les parets laterals, a sota de les quals hi ha gargoles amb forma de cap d'animal. El segon pis té balcó amb un assecador a cada costat. La coberta és a dues aigües perpendiculars a la façana i acabada amb un rafèc. Tot el conjunt queda trencat per un barri, a l'interior del qual hi ha una glorieta amb arcs. 08076-52 Camí de les Alzines. El 1500 ja apareix la família Rubió al Consell de la vila. Aquesta nissaga fou gran protectora de l'església actual i els propietaris de la pedrera que proporcionà el material per a la construcció de l'església, material que es cedí gratuïtament, i, als segles XIX i XX, per al pont de Magarola. El mas també havia estat propietat del monestir de Montserrat fins a la desamortització dels bens eclesiàstics en el segle passat. Des de fa uns anys ja no es conrea res, però abans es treballaven vinyes, oliveres i ametllers. 41.5587200,1.8485600 403984 4601423 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48404-foto-08076-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48404-foto-08076-52-2.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Social 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 119|94 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48405 Can Santjoan https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-santjoan BACHS,E; RUIZ DE MENDOZA,E (1983) ' Can SantJoan (Mas Beltran o Teulat; Mas Vacarisses'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. PAULO,J(1989). Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera.pp.77 XVII Antiga torre d'estiueig, orientada a sol ixent i formada per planta i pis. La façana principal està disposada amb galeries d'arcs; i els de la planta baixa són més oberts i el que porta a l'entrada principal, presenta decoració en ceràmica verda. Els del primer pis, de mig punt, sobresurten constituint una balaustrada. Quant a l'interior, cada pis, està disposat entorn a una sala central, de la qual surten quatre habitacions. El conjunt està tancat per un barri amb la data de 1903, a la part exterior de la porta d'entrada. Aquesta data correspon a una restauració de l'edifici. 08076-53 Camí de Can Sant Joan. Abans del segle XVII era anomenada Mas Bertran o Mas Taulat. En el segle XVII era anomenada Mas Vacarisses. L'any 1694 Josep Dolcet i Santjoan n'era el propietari. Al segle XVIII se succeeixen les vendes de terres del mas, amb la qual cosa quedaren reduïdes a unes parcel·les al voltant de les tàpies. 41.5509000,1.8583900 404792 4600544 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48405-foto-08076-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48405-foto-08076-53-2.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 119|94 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48406 Can Tobella https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tobella ' Can Tobella'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. PAULO, J. (1989): Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera, pp.79. VALLS, O. (1961): La vila i el terme d'Esparreguera, pp.380. XVIII Masia de planta basilical amb coberta a dues vessants i alguns edificis annexos al voltant. Consta de planta baixa, pis i golfes. Les obertures combinen l'arc de mig punt i allindades. La façana està arrebossada i pintada excepte les pedres que emmarquen les obertures. 08076-54 Carretera C-55. Segons un manuscrit de donació, datat al 19 de setembre de l'any 985, retrobat fa poc a l'Arxiu Capitular de Vic, cal pensar que aquesta és la masia més antiga del terme. Sempre ha estat propietat de la mateixa família, fet insòlit aquí i sembla ser que també a la resta de Catalunya. Entre les restauracions que ha sofert la mes important fou la de l'any 1793. Durant la guerra carlista els seus espessos boscos serviren de refugi i amagatall als combatents d'ambdós bàndols. Les terres de Can Tobella sempre han estat un lloc de trobades, d'aplecs i d'altres actes de reunió. Aixa, per exemple, pels volts del segon dilluns de pasqua cada any es reunien unes 500 persones d'Olesa de Montserrat. També, i abans de la guerra civil del 36, eren normals les trobades a Can Tobella de grups polítics. Durant la guerra civil la masia va sofrir bastants desperfectes de mans de grups incontrolats d'Olesa i Monistrol, sent cremada la capella. Al segle XX hi vivien cinc famílies de masovers a mes de la Família Tobella. 41.5748500,1.8665800 405510 4603194 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48406-foto-08076-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48406-foto-08076-54-2.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 119|94 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48408 Capitell de la creu de terme https://patrimonicultural.diba.cat/element/capitell-de-la-creu-de-terme <p>BACHS, E.; RUIZ DE MENDOZA, E. (1983): ' Capitell de Creu de Terme'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. VALLS, O. (1961): La vila d'Esparreguera i el seu terme, pp.288. CASTELLS, J.; CASTELLS, F., SERRA ALERT, J. (1983): Esparreguera. Cent anys d'història gràfica 1880-1980. Ajuntament d'Esparreguera, pp.25.</p> XIX <p>Capitell tallat en pedra i d'èstil neogòtic. La seva ornamentació està composta per dos escuts i dues calaveres, formant quatre cares sobre fons cisellat. Antigament, damunt d'uns graons de planta rectangular, s'alçava el fust coronat per un nus o una llanterna que sustentaria la creu de pedra tallada. Aquest nus incloïa un cimaci amb la representació dels apòstols i el capitell.</p> 08076-56 Plaça del Ajuntament, 1. <p>La creu de terme foru inagurada l'any 1833 i col·locada al final del carrer del Bruc, al nord de la vila, fins 1892. Es va destruir, salvant-se el capitell, el qual ,més tard fou emprat per a construir una altra creu a l'altre extrem de la vila. Aquesta segona creu va ser enderrocada durant la Guerra Civil, restant el capitell.</p> 41.5320900,1.8750100 406151 4598438 1833 08076 Esparreguera Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48408-foto-08076-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48408-foto-08076-56-2.jpg Legal Historicista|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Estructural BCIN National Monument Record Religiós i/o funerari 2020-06-25 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 116|98 47 1.3 1781 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48409 Caramelles https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-7 CASTELLS, J.; CASTELLS, F., SERRA ALERT, J. (1983): Esparreguera. Cent anys d'història gràfica 1880-1980. Ajuntament d'Esparreguera, pp.123. www.enciclopedia.cat XX-XXI Els nens les canten durant el matí de Diumenge de Pasqua pels carrers de la vial i una vegada celebrada la missa de les 12, les colles s'apleguen a la Plaça de l'Església. Antigament era tradició que totes les colles de caramelles acabessin la cercavila davant la fàbrica de begudes carboniques de Cal Sala, on els cantaries eres obsequiats amb una gasosa. 08076-57 Plaça de Santa Eulàlia. Les caramelles són unes cançons populars que es canten per Pasqua o Pasqua Florida. Una colla de cantaires visiten cases i masies davant les quals canten les cançons anomenades també caramelles. Un de la colla, per tal d'arribar a balcons i finestres, porta una perxa llarga amb una cistella al capdamunt tota adornada de cintes i garlandes, on l'homenatjat, en correspondència, hi deixa el seu donatiu; sovint anaven amb un mul amb portadora per a recollir els ous, anomenat 'la lloca'. Amb el resultat de la capta, els caramellaires fan generalment un àpat col·lectiu. El Cant més antic de les Caramelles han estat els Goigs del Roser o de les Botifarres. En el seu origen, el caramellaires recorrien els diversos masos anunciant la bona nova de la Resurrecció de Crist. Era una clara referència a la resurrecció de la naturalesa. A canvi de la notícia, se'ls obsequiava amb ous, botifarres i menges greixoses, cosa que indicava que la Quaresma s'havia acabat. Així, el simbolisme de l'ou de les mones és el principi de la vida. El costum de cantar caramelles s'esmenta per primera vegada al segle XVI. D'altra banda, el cant ha estat sempre acompanyat d'alguns instruments musicals (flauta, tamborí, cornamusa, gralla, violí). A les ciutats, al llarg del segle XIX, les societats corals adoptaren aquest costum revifant-lo. En aquest sentit va ser cabdal la tasca de Josep-Anselm Clavé, fundador dels Cors de Clavé l'any 1852. 41.5409300,1.8683600 405609 4599426 08076 Esparreguera Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48409-foto-08076-57-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Religiós 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 98 2116 4.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48410 Casa Castells https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-castells BACHS, E.; RUIZ DE MENDOZA, E. (1983): ' Can Castells'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. PAULO, J. (1989): Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera, pp.68. VALLS, O. (1961): La Vila d'Esparreguera i el seu terme, p.103-111. XVII Casa pairal construïda amb tapial, de planta baixa i dos pisos. Cal destacar a la façana, restaurada al segle XIX, el portal d'entrada formada per un arc relaçat i dovellat; a la clau està escolpit un escut amb forma de rosetó. El primer pis, té quatre balconades amb les baranes de ferro forjat i els sota- balcons enrajolats, formant diferents motius. Una d'aquestes balconades va escapçar part de l'arc i l'escut de l'entrada Al segon pis hi ha quatre balcons més reduïts amb un ull de bou cec a sobre. La teulada és a dues aigües, rematada amb una canalera de ceràmica verda. Quant al seu interior, cal esmentar l'enrajolat de la cuina i un llit d'èstil barroc. 08076-58 C/ Gran, 48-50. Al segle XVII ja es tenen notícies d'aquesta casa: un viatger esmenta que era pintada tota en la seva part exterior tot imitant la pedra picada. També se sap que la Reina Maria Cristina s'havia albergat en ella, mantenint una entrevista amb el general Espartero, de la qual va sorgir el Pacte d'Esparreguera. 41.5538400,1.8692500 405702 4600859 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48410-foto-08076-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48410-foto-08076-58-2.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 119|94 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48411 Casa Marimon https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-marimon BACHS, E.; RUIZ DE MENDOZA, E. (1983): ' Casa Marimon'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. VALLS, O. (1961): La Vila d'Esparreguera i el seu terme, pp.103. XVIII Casa senyorívola de planta i dos pisos, feta amb maó. A la façana principal, es troba la porta d'entrada formada per un arc de pedra escarser dovellat i tres finestres de ferro forjat als costats. A les plantes superiors, hi ha finestres i balcons sense res a destacar. La teulada, a dues aigües paral·leles a la façana principal, acaba en un petit ràfec ornamentat per motllures quadrades. Cal destacar l'nterior d'aquesta casa pel que fa als mobles i la seva decoració en general. 08076-59 C/ Gran, 45. Es té noticia de que en aquesta casa hi vivia la familia Marimon a la primera meitat del segle XIX. 41.5399500,1.8694200 405696 4599316 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48411-foto-08076-59-1.jpg Legal Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 119 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48412 Casa natal del Taquígraf Garriga https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-natal-del-taquigraf-garriga ' Casa Natal del Taquígraf Garriga'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. www.enciclopedia .cat XX Edifici entre mitgeres de planta baixa i tres pisos. Totes les obertures son allindades i algunes d'elles estan emmarcades per una motllura llisa. Al primer pis hi ha un balcó corregut, al segon un balcó individual per cada porta amb una mica de voladís i al tercer pis hi ha també un balcó individual però sense voladís. 08076-60 C/ Montserrat, 48. En aquest casa va néixer el taquígraf Pere Garriga i Marill. Eclesiàstic nascut a Esparreguera, féu els seus estudis eclesiàstics al seminari de Barcelona. Exercí com a vicari a les parròquies de Sant Josep de Gràcia, de Sant Miquel del Port i de la Mare de Déu del Carme. El 1871 es traslladà a Madrid, on, el 1873, es doctorà en dret, el 1874 en filosofia i lletres, i també estudià la carrera de bibliotecari. Destinat a Amèrica, el 1881 arribà a Cuba i s'establí a Santiago. Hi fou provisor i vicari general de l'arquebisbat, vicerector i catedràtic del seminari. Retornà a Espanya per motius de salut i residí a Maó, on fou nomenat catedràtic de lògica i ètica a l'Institut de Maó. Posteriorment, fou destinat a Guadalajara i a Lleida, on continuà exercint de professor en les mateixes assignatures. Dedicat també a la taquigrafia, el 1864 publicà La taquigrafía sistemática, on exposà un mètode nou que aconseguí una gran acceptació; el 1872 es constituí una Corporación Taquigráfica del Sistema Garriga, i el 1873 el seu sistema era declarat oficial a l'Institut de Barcelona. De la seva primera obra, cal destacar Los absurdos del folleto 'Dios' del señor Sunyer i Capdevila (1869), i, en un altre àmbit, Plan de la República Española (1875). Deixeble de Llorens i Barba, escriví diversos llibres de filosofia i religió: Lógica (1884); Ontología (1884) i Ética (1888). En el camp de la taquigrafia, escriví unes altres obres sobre aquesta matèria, com Taquigrafía con su composición e historia universal (1887), de la qual foren fetes nou edicions. 41.5418600,1.8672100 405514 4599531 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48412-foto-08076-60-1.jpg Legal Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 119 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48413 Col·lecció de material arqueològic de la Biblioteca Municipal https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-material-arqueologic-de-la-biblioteca-municipal VILA, G. (2003): Carta Arqueològica del Municipi d'Esparreguera. Ajuntament d'Esparreguera, inèdita. Col·lecció de materials ceràmics procedents de les excavacions realitzades per l'estudiós esparregeurí rafel subirana i Ollé a alguns dels jaciments del terme municpal. Avui dia aquesta col·lecció està ubicada a les golfes de la Biblioteca Municipal Beat Domènech Castellet. Els materials ceràmics exposats provenen de: la Cova de Can Paloma (Neolític-Bronze), de les Balmes de Can Paloma (Bronze), de la zona del Castell (d'època ibèrica) i cal destacar la tomba de tègules de cronologia tardorromana que prové de la Necròpolis del Bosquetó. 08076-61 Plaça Santa Eulàlia, 3. Col·lecció formada arran de les diverses donacions fetes al municipi per lpart de 'estudiós esparreguerí Rafel Subirana i Ollé. 41.5382800,1.8692200 405677 4599131 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48413-foto-08076-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48413-foto-08076-61-2.jpg Inexistent Neolític|Edats dels Metalls|Ibèric|Romà|Prehistòric Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 78|79|81|83|76 53 2.3 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48414 Casa Ramon Ramon https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-ramon-ramon BACHS, E.; RUIZ DE MENDOZA, E. (1983): ' Casa Ramon Ramon'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. PAULO, J. (1989): Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera, pp. 85. www.enciclopedia.cat XIX Edifici senyorívol de planta i tres pisos, fet de maó reblert i ornamentat amb pedra. L'estructura presenta una cadència i un ús d'elements clàssics, que li donen un caràcter neoclàssic. Així els dos primers pisos, separats a la façana per un fris, segueixen la mateixa disposició: cada un té tres balcons emmarcats per pilastres adossades i rematades per un motiu vegetal que a la vegada fa de permòdol d'un frontó. Aquest està coronat per un altre motiu vegetal. El tercer pis, separat dels altres per unes franges de motius geomètrics i vegetals, consta de tres finestres separades per pilastres d'èstil jònic, les quals continuen la disposició dels balcons. A sobre d'aquestes pilastres, hi ha permòdols que sostenen el ràfec. L'edifici es cobreix amb un terrat, a la barana del qual apareixen: un gerro a cada angle i tres motius ornamentals, que rematen la linia vertical que configuren les obertures. 08076-62 C/ Ferran Puig, 57-59. En aquesta casa varen viure els marquesos de Ferran Puig, donant nom al carrer. Ferran Puig i Gibert, financer i polític nascut a Girona l'any 1815, fou un mecenes reputat al segle XIX. L'any 1838 fundà a Sant Andreu del Palomar una important fàbrica de teixits. Fou regidor de l'ajuntament de Barcelona (1855) i fundador de diverses societats i empreses, com la que construí el Canal d'Urgell i la Junta d'Obres del Port de Barcelona. Afiliat al partit liberal, fou senador vitalici. Publicà obres de tema econòmic com 'El contrabando por Gibraltar' (1890), 'El impuesto de consumos' (1891) i '¿Continuará Alemania explotando a España por medio de tratados?' (1892). La seva relació amb Esparreguera venia donada pel seu casament amb l'esparreguerina Conxa Mauri. El matrimoni i la família vivien llargues temporades en aquesta vila. A l'època de la verema solien convidar a personalitats de Madrid i es reunien per a celebrar un gran dinar a la masia de Can Batlló, que era de la seva propietat. 41.5419400,1.8656900 405388 4599542 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48414-foto-08076-62-1.jpg Legal Neoclàssic Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 99 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48415 Can Vinyals https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vinyals-0 ' Caserna de la Guàrdia Civil'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. XIX-XX Edifici entre mitgeres de planta bixa i dos pisos i golfes. A la part posterior de la casa hi ha un petit jardí enjardinat. A la façana principal, la planta baixa és de pedra vista; la porta és d'arc rebaixat i a banda i banda hi ha una gran finestra amb reixa i ampit. Al primer i segon pis hi ha tres balcons en cadascun, les obertures tenen al voltant una motllura i el mur té una decoració pictòrica. Les golfes tenen tres petites obertures envoltades d'una motllura i el parament és llis. Tots els pisos estan separats per una motllura. 08076-63 C/ Arbres,19. L'any 1493 un Vinyals ja era batlle de la vila. A mitjans segle XVII, en Josep Magarola i Badia, pubill Vinyals, era l'amo de la Barca que ja feia 200 anys feia el servei de transbordament entre Esparreguera i Olesa. Fins fa un any s'utilitzà com a Caserna de la Guàrdia Civil. 41.5392900,1.8684000 405610 4599244 1855 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48415-foto-08076-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48415-foto-08076-63-2.jpg Legal Eclecticisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 102|98 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48416 Castell d'Esparreguera https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-desparreguera <p>CATALÀ, P. (1982): ' Castell d'Esparreguera'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. CATALÀ, P. ; BRASÓ, M. (1967): Els castells catalans, vol. I, pp.395-401. CER (1996): Santa Maria del Puig. Col·lecció Arrels 1. Col·lectiu Esparreguerí de Recerques, p. 9. PAGÈS, M. (1992): 'Castell d'Esparreguera', CATALUNYA ROMÀNICA. Vol. XX, Barcelona, pp. 355. VALLS, O. (1961): La vila d'Esparreguera i el seu terme. Esparreguera, pp. 341; 349. VILA, G. (2003): Carta Arqueològica del Municipi d'Esparreguera. Ajuntament d'Esparreguera, inèdita.</p> X. Està en gran part enrunat i cobert de vegetació. <p>El castell d'Esparreguera es troba a poca distància i al sud de Santa Maria del Puig, separat d'aquesta pel torrent del Puig, un declivi del terreny que se salva sense massa dificultats, prop de la desembocadura al riu Llobregat. El castell d'Esparreguera dominava per un costat el riu Llobregat, i per l'altra el camí que anava a Monistrol. Les úniques restes visibles del castell són un mur i una volta. Respecte el mur és possible que es tracti de l'antiga muralla del castell, però les seves restes van ser destruïdes quan hom bastí en el segle XX el dipòsit d'aigua de la fàbrica Sedó, situada a sota mateix. El mur és tot ell bastit amb unes belles carreuades romàniques, amb carreus de mida petita i mitjana i de forma rectangular en la seva cara exterior. Fa uns 4 m de llarg i de 0,90 m de gruix.</p> 08076-64 Camí de la Colònia Sedó al Puig. <p>Reconquerit el sector desprès de l'expedició d'Almançor, el comte Borrell II assignà l'indret a Berenguer d'Esparreguera, per tal que bastís un castell (any 985 o poc després). Berenguer devia construir el castell vora el marge dret del Llobregat, sobre el Puig, lloc idoni per a vigilar les incursions dels sarraïns del cantó del Penedès. Aleshores hi havia població al lloc conegut com la Gorgonçana; i a l'extrem nord-est del terme ja hi hauria el castell més tard anomenat 'de les Espases', també inclòs en la senyoria del mateix Berenguer. L'any 1188 era senyor d'Esparreguera en Ramon de Guardia qui deixà el castell en testament a Guillem de Claramunt. L'any 1229 el castell passa a mans de Guillem de Cardona. Bernat de Sitjar, fill de Pere de Sitjar (comprador al 1304), en feu venda als Sacostà l'any 1308. Aquests el vengueren a Ramon de Tous, qui, al seu torn, el vengué la'ny 1351 a l'abat de Montserrat, darrera senyoria exercida sobre la fortalesa. L'extinció de la baronia d'Esparreguera s'extingí durant el govern de l'abat Domènec Filgueira. El cop mortal pel castell esdevingué l'any 1812 amb l'abolició dels drets senyorials.</p> 41.5498500,1.8705000 405800 4600414 08076 Esparreguera Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48416-foto-08076-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48416-foto-08076-64-3.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Científic BCIN National Monument Record Defensa 2020-10-07 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 85 1754 1.4 1771 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48417 Castell de les Espases https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-les-espases <p>CATALÀ, P. (1983): ' Castell de Les Espases'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. CATALÀ, P. ;BRASÓ, M. (1967): Els castells catalans, vol. I, pp.401-407. PAGÊS, M. (1992): Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat, pp.431-448. PAGÊS, M. (1992): 'Sant Salvador de les Espases', Catalunya romànica, vol.XX: El Barcelonès, el Baix Llobregat, el Maresme, pp.359-360. SOLÀ, J. (1929): História de Sant Salvador de les Espases. VALLS, O. (1961): La Vila d'Esparreguera i el seu terme. VILA, G. (2003): Carta Arqueològica del Municipi d'Esparreguera. Ajuntament d'Esparreguera, inèdita.</p> X Està en gran part enrunat i cobert de vegetació. <p>Del castell de les Espases resten vestigis molt escassos: l'edificació del conjunt té la forma d'una T majúscula. En el braç llarg de la T estroba la capella i la cisterna, i en el travesser una sala al mig, el menjador a l'esquerra, i la cuina a la dreta, amb una cambra sota d'ella. La cisterna, oberta a pic en la pudinga i d'uns 4 m de fondària, proporciona aigua que actualment s'extreu per mitjà d'una bomba. També es poden veure encara les restes d'una torre de planta circular, de la qual només es conserva la fonamentació de l'estructura recolzada a la roca. Els murs que resten visibles estan construits amb petits carreus lligats amb morter de calç, tipus de parament que s'adiu amb el patró arquitectònic de l'Alta Edat Mitjana.</p> 08076-65 Cim de les Espases <p>Les referències més antigues del castell aportades per la documentació escrita es remunten a l'any 985. S'ha dit que en un origen el castell de les Espases hauria estat més important que el castell d'Esparraguera, argument que es desprèn de la seva posició a l'hora de ser citat primer quan s'esmenten els dos castells. Quan en Guillem, de l'estirp dels Gurb-Queralt, els adquireix per separat, ambdós castells passen a formar una unitat territorial. No és fins a finals del segle XII que s'inverteix l'ordre, i en la documentació es troben referències als senyors d'Esparreguera sense esmentar l'antic castell de les Espases. Aquest només es trobarà en documents on hi ha el tractament de transmissió de senyoria o d'encomanament i sempre després del castell d'Esparreguera. Una vegada mort Guillem d'Esparreguera, l'any 993, el bisbe Arnulf amb la seva canònica bescanvià amb Sendred de Gurb els castells de les Espases i d'Esparreguera per l'alou de Sant Boi de Lluçanès. En endavant els Gurb-Queralt serien senyors de les Espases i d'Esparreguera, fins que a la fi del segle XII pervingué als Cardona, que hi tingueren com a feudatari a Ramon de Guàrdia i posteriorment el seu fill, Guillem de Claramunt. Al començament del segle XIV els castells foren venuts i anaren a parar a diferents mans fins que el 1351 els adquirí el monestir de Montserrat, que en conservà la senyoria fins el 1836.</p> 41.5790400,1.8842100 406986 4603640 08076 Esparreguera Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48417-foto-08076-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48417-foto-08076-65-3.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Científic BCIN National Monument Record Defensa 2020-10-07 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 85 45 1.1 1771 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48418 Cedre de Can Comelles https://patrimonicultural.diba.cat/element/cedre-de-can-comelles (1997): Càtaleg d'arbres d'interès local. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. XX Cedre ('cedrus libani') de 12 metres d'alçària, amb una volta de canó de 2,25 m i una capçada de 18 m de diàmetre. Es tracta d'un arbre de branques molt llargues, quasi horitzontals, i de fulles agrupades en fascicles. No acostuma a crèixer de forma espontània. 08076-66 Can Comelles Edat estimada de 80 anys. 41.5478600,1.8642500 405276 4600200 08076 Esparreguera Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Ornamental 2021-05-26 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar Edat estimada de 80 anys. 2151 5.2 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48419 Cementiri municipal. https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-municipal-5 CER (2003): Esglésies i capelles d'Esparreguera, pp.28. GAVÍN, J.M. (1988): Inventari d'esglésies. Baix Llobregat, n. 21, p.59. XIX Estructura de planta rectangular amb mur de tanca de maçoneria, arrebossat i enlluït. Està distribuït en nínxols i hi ha una petita capella també de planta rectangular i façana neoclàsica amb detalls ornamentals típics com les arcuacions llombardes i l'òcul central. Té una portalada central de mig punt. S'hi conserven pintures del senyor Pallejà i s'hi troben tombes de famílies notables de la vila. 08076-67 Camí de Can Claramunt. 41.5308200,1.8815200 406692 4598290 1884 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48419-foto-08076-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48419-foto-08076-67-2.jpg Inexistent Historicista|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Pública Social 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 116|98 46 1.2 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48420 Central hidroelèctrica del Cairat https://patrimonicultural.diba.cat/element/central-hidroelectrica-del-cairat ACHON, O. (2002): 'Colònia Sedó'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. DOREL-RERRÉ, G. (1992):' Les colònies industrials a Catalunya. Els cas de la Colònia Sedó' Publicacions Abadia de Montserrat. Biblioteca Abad Oliva, núm.112. XIX Es tracta d'un canal d'obra de 4 km de recorregut, amb una amplada de 0,50 m i una alçada de 1 m. Abans d'arribar a la fàbrica (Sedó) esdevé un aqüeducte de 200 m de longitud. El salt d'aigua que alimenta la central té capacitat suficient per accionar dues turbines. La central forma part de les més de 200 instal·lacions minihidràuliques de Catalunya, en bona part promogudes pel programa ALTENER que, cap a finals del segle XX, tenia com a objectiu una reducció d'emissions de 180 milions de tones de diòxid de carbó per a l'any 2005. Una de les experiències d'aquest programa era la central del Cairat, i en el seu expedient hi consta com una central de tipus fluent, amb una potència instal·lada de 2.300 kW i una producció estimada de 13.070 kW; l'equipament consta d'una turbina Kaplan de 2.300 kW i un alternador de 2.650 KVA. 08076-68 Carretera B-113. La fàbrica i la colònia de Can Sedó configuren un dels conjunts industrials més importants i coneguts de Catalunya. Situada al costat del riu Llobregat, les seves edificacions y el vell aqüeducte que portava l'aigua des del el salt del Cairat, son encara emblemàtics d'una indústria cotonera de primera línia europea. El 1871 va ser un mal any i Josep Puig va decidir tancar provisionalment la fàbrica. Però la situació aviat degué millorar, donat que l'any 1875 se sol·licita l'autorització per construir la presa i el canal del Cairat; així mateix s'adquireixen més màquines de filar i telers. Company de partit polític de Puig, Antoni Sedó va desenvolupar una política industrial i d'expansió, posant en marxa el canal del Cairat, amb la incorporació de la primera turbina en 1881. Degut a la seva prematura mort, Josep Puig, no va arribar a veure les màquines mogudes per la turbina i l'aigua del canal, però sí l'obra civil acabada. Després d'aquests antecedents, finalment, l'any 1903 es construeix al peu del Cairat la central hidroelèctrica, considerada la primera construïda a Catalunya. Les màquines eren dues turbines Escher Wyss & Cie. de Zürich, que podien rebre 6800 litres per segon, amb una potència de 300 cavalls. El 1911, l'aigua del Llobregat produïa 2.400 cavalls de força entre el salt del Cairat i el de la pròpia fàbrica, més modest. Les aigües sobrants de la presa activaven la central hidroelèctrica de 1000 Kw, amb una tensió de 5.000 V. 41.5707800,1.8642400 405309 4602745 1880 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48420-foto-08076-68-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar Miquel Puig i Llagostera. 98 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48421 Col·lecció de pintures municipals https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintures-municipals XX La col·lecció municipal de pintures de la vila està formada per les millors obres que s'han anat presentant a les successives edicions del concorregut tradicional Concurs de Pintura Ràpida que se celebra cada any a Esparreguera. El concurs, a part dels premis ordinaris, té accèssits i premis especials per fomentar algun aspecte o tema concret com, per exemple, el premi a la millor obra sobre Santa Maria del Puig. 08076-69 Plaça de l'Ajuntament, 1. Els concursos de pintura ràpida es varen començar a celebrar a Esparreguera l'any 1968, dins els actes de la Festa Major. L'any 2008 es va celebrar la 40 edició. Inicialment els concursos els organitzava la avui desapareguda Associació de Pares de Família d'Esparreguera, amb el suport i patrocini de l'Ajuntament i la Caixa de Pensions. Els concursos s'iniciaven amb el tradicional segellat de teles dels participants a la Biblioteca Popular. Un cop fallat el veredicte, els quadres quedaven exposats 10 o 15 dies a la Sala d'Exposicions de la Biblioteca. A la dècada dels 80 els organitzadors varen passar a ser l'Associació de Jubilats i Pensionistes, i tant el segellat de teles com l'exposició va passar a fer-se a la seva seu (L'Esplai). Veient l'èxit de les convocatòries, l'Ajuntament decidí crear un fons municipal de pintures alimentat amb els millors quadres d'aquests concursos. 41.5389900,1.8707200 405803 4599208 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48421-foto-08076-69-2.jpg Física Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Ornamental 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 98 53 2.3 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48422 Colònia Sedó https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-sedo ' Colònia Sedó'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. DOREL-FERRÉ, G. (1992):' Les colònies industrials a Catalunya. Els cas de la Colònia Sedó' Publicacions Abadia de Montserrat. Biblioteca Abad Oliva, núm.112. PAULO,J. (1989): Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera.pp.82. VILANOVA, A.; MOYA, S. (2005): Plan Director de la Colonia Sedó en Esparreguera. Inèdit. XIX La part residencial està molt deteriorada estructuralment i a la part industrial algunes operacions han malmès l'aparença històrico-industrial de les naus. Antiga fàbrica tèxtil amb varies naus, xemeneies, un aqüeducte, cases pels treballadors i una església amb escola. Són construccions senzilles i funcionals, de pedra i maó amb teulada a dues aigües. Les xemeneies conservades tenen diverses formes com una rectangular o altre helicoïdal. Es conserva la Turbina Planas de 1400 CV al museu. 08076-70 Carretera de la Colònia Sedó s/n L'any 1841 es constituí a Barcelona la societat Miquel Puig y Compañía, amb el propòsit de fer filats de cotó. El 1850 es traslladà a Esparreguera (Baix Llobregat) on posà en marxa una fàbrica de filats i teixits de cotó. Miquel Puig morí el 17 de setembre de 1863 i el substituí el seu fill Josep. La societat canvià de nom i es digué Josep Puig y Compañía. El 1875 li autoritzaren la construcció de la presa del Cairat i del canal que havia de portar l'aigua fins la fàbrica d'Esparraguera. El 1879 morí Josep Puig i l'empresa passà a mans d'Antoni Sedó qui donà un fort impuls a la companyia. Durant la dècada dels 90 del segle XIX l'empresa va fabricar un producte nou aprofitant la capacitat de producció d'energia hidràulica, el carbur de calci destinat a l'obtenció de gas acetilè per a l'enllumenat. L'any 1897 sol·licità autorització per a la construcció d'un canal industrial a Sant Andreu de la Barca que havia de permetre la segona fàbrica de calci de l'empresa. A la mort d'Antoni Sedó, l'any 1902, el succeí el seu fill i la nova societat es dirà Lluís A. Sedó en Comandita. La nova gerència iniciarà la fabricació d'un nou producte, les panes. El 1903 es construí la primera central hidroelèctrica que hi haurà a Catalunya i a l'Estat espanyol. Durant l'any 1912 es tancà la fàbrica de carbur de calci de Sant Andreu de la Barca. El 1928 Lluís A. Sedó en Comandita comprà Tey y Compañía, fàbrica de teixits de seda a Rubí (Vallès Occidental). L'any 1936 converteixen l'empresa en societat anònima, amb el nom de Manufacturas Sedó SA. Durant la dècada dels anys 50 l'empresa arriba a la seva màxima expansió i a més de la fàbrica d'Esparreguera en té una a Rubí, una a Gràcia i una altra a Sabadell. L'any 1979 l'empresa presentà suspensió de pagaments i inicià el procés de liquidació. 41.5503900,1.8724300 405962 4600472 1846 08076 Esparreguera Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48422-foto-08076-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48422-foto-08076-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48422-foto-08076-70-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 119|98 46 1.2 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48423 Cova de Can Paloma https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-can-paloma 'Cova de Can Paloma'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arqueològic. DD. AA. (1985): La cova de Can Paloma. Esparreguera. JacimentsPrehistòrics. Esparreguera: Ajuntament d'Esparreguera i Diputacióde Barcelona. PAULO i SÀBAT, J. (1995): La barca i altres mitjans decomunicació entre Esparreguera i Olesa. Esparreguera: editor Josep Paulo, pp. 17; 23. SUBIRANA, R. (1956): Apunts Arqueològics d'Esparreguera, pp.7-11. SUBIRANA, R. (1958): Notes prehistòriques d'Esparreguera, pp. 2. SUBIRANA, R. (1962): Coves de Can Paloma. EstudisEsparreguerins. Sabadell. Quadern núm. IX. VILA, G. (2003): Carta Arqueològica del Municipi d'Esparreguera. Ajuntament d'Esparreguera, inèdita. Presenta l'amenaça de la zona d'escalada. La zona en què està situada la cova de Can Paloma és de constitució calcària i és, en el seu sector nordest, una prolongació del massís cretàcic del Garraf. Tota la falda de la muntanya anomenada El Puig està sembrada de petites cavitats les quals moltes d'elles presenten comunicació les unes amb les altres. No és estrany trobar restes arqueològiques en superfície davant les coves, ja que, en èpoques de fortes pluges, les aigües arrosseguen avall els materials més propers a les entrades. No s'esmenten estratigrafies ja que no han estat investigades. Per les troballes que han estat observades podem atribuir uns horitzons culturals que anirien des del Neolític Antic Cardial al Bronze Final. Aquesta cova fou destruïda al fer-se uns terraplenaments par a la construcció de la carretera N-II en el seu nou traçat, projecte que després fou variat, quan ja s'havia fet el mal. L'any 1975, A. Gaston i E. Navarro realitzaren una petita prospecció. Les troballes arqueològiques corresponen a utillatge tallat, percussors, molins, allisadors, fragments de ceràmiques llises, tosques i grolleres, casquets hemiesfèrics, grans gerres de vores exvasades i algunes decoracions a base de cordons digitals. Segons un estudi sobre la Cova de Can Paloma publicat l'any 1985, en la cova es trobaren restes òssies humanes i de fauna. Les restes humanes trobades pertanyien a dos individus, un infantil i l'altre adult, però no hi ha prou dades per saber si es tracta d'inhumacions. Pel que fa a les restes de fauna, la majoria són fragments que corresponen a les següents espècies: ovicaprina, bovina, cèrvida i porcina. 08076-71 Carretera B-113. El coneixement que es té d'aquesta cova arrenca d'uns pocs anys abans de la Guerra Civil. En aquella època afeccionats d'Olesa de Montserrat sovintejaven les seves visites a la zona, dirigits pel senyor Marià Bernades, i excavaren diverses petites coves d'aquest entorn. L'any 1935, Rafael Subirana i Oller hi va fer excavacions. Els treballs quedaren tallats per la guerra civil i diverses remocions incontrolades destruïren l'estratigrafia. L'any 1975, A. Gaston i E. Navarro, veïns d'Esparreguera, realitzaren una petita prospecció i trobaren, darrera d'un gran bloc de pedra, un enterrament infantil gairebé sencer i un os de tars atribuït a un adult acompanyats d'una gerra de tipus veracià. 41.5692000,1.8744400 406157 4602558 08076 Esparreguera Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48423-foto-08076-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48423-foto-08076-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48423-foto-08076-71-3.jpg Inexistent Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar Ubicació del material: Els materials exhumats fa anys, 1933/1934, foren lliurats per la viuda del Sr. Bernades, del poble d'Olesa de Montserrat, al centre de la Unió Excursionista de Catalunya, que disposa d'unes vitrines com a museu. Museu de Sabadell i Biblioteca Municipal d'Esparreguera. 78|79|76 1754 1.4 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48424 Cova del Patracó https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-patraco DD. AA. (1968): Topografia de la cova del Patracó. Esparreguera (LaPuda). E.R.E. C.E.C. PAULO i SÀBAT, J. (1989): Guia topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera. Esparreguera: Ajuntament d'Esparreguera, pp. 88. PAULO i SÀBAT, J. (1995): La barca i altres mitjans de comunicació entre Esparreguera i Olesa. Esparreguera: ed. Josep Paulo, pp. 17;23. SUBIRANA, R. (1956): Apunts Arqueològics d'Esparreguera, pp.12-17. VALLS, O. (1961): La vila d'Esparreguera i el seu terme.Esparreguera, pp. 310. VILA, G. (2003): Carta Arqueològica del Municipi d'Esparreguera. Ajuntament d'Esparreguera, inèdita. Clarament malmesa a la part més accessible ja que ha estat objecte d'extraccions d'estalactites i estalagmites. Es troba a la serra de Rubió, per damunt de la urbanització de Can Vinyals. S'accedeix en cotxe pel carrer de circunval·lació fins a la darrera edificació construïda, una granja de bestiar, localitzada a la part més alta del carrer i en un revolt molt pronunciat. D'aquí es pren un senderol més o menys visible que en uns 10 - 15 minuts a peu ens mena fins a la boca d'entrada a la cova. La boca d'entrada a la cova està modificada artificialment amb pedra petita i ciment, i presenta una porta de ferro que es troba sempre oberta. Segons recull Rafael Subirana, la cova fou objecte d'explotació comercial i turística, i durant un temps es féu pagar entrada per accedir a ella. Sabem que la sala gran que forma la primera cavitat es troba actualment reomplerta per sediments recents d'aportació antròpica, que anivellaren el terreny per tal de facilitar l'accés a les visites.El mateix Rafael Subirana, bon coneixedor de la cova del Patracó, la descrigué com d'una llargada de 90 m, amb una entrada ja modificada respecte l'època prehistòrica, és a dir amb la porta de ferro ja instal·lada. Aquesta sala d'entrada actual presenta unes mides de 3 m d'alçada, 13 m d'amplada i una llargada de 7 m, i sembla ser l'únic lloc on és possible fer-hi algunes troballes. La resta de la cova fou resseguida minuciosament i no hi trobà sediments que revelessin un potencial arqueològic. En la seva publicació revela que excavà a l'inici del corredor, és a dir, en el punt on els sediments de la sala d'entrada descendeixen per un fort pendent cap a l'interior de la cova, tractant de retrobar l'estratigrafia antiga. Les troballes es reduiren a dos fragments ceràmics que interpreta com d'època prehistòrica tot i que no gaire lluny hi trobà un fragment de ceràmica del segle XIX. 08076-72 Urbanització Can Vinyals. Josep Paulo explica l'origen del topònim del carrer del Patracó: 'Cova de la muntanya de Can Rubió, rica en estalactites i estalagmites'. El nom li vé del renom d'un vilatà que, a finals del segle XIX, tenia una vinya en terrenys adossats a la muntanya de la cova. Es tracta d'una de les coves visitades pels espeleòlegs. 41.5629700,1.8619000 405102 4601880 08076 Esparreguera Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48424-foto-08076-72-2.jpg Legal Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 76 1754 1.4 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48425 Cova del Senecó https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-seneco (2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. Està constituïda per una àmplia cavitat, la qual compta amb estalactites ni estalagmites. El tipus de roca és calcari. 08076-73 Serra dels Gatells 41.5599500,1.8501000 404114 4601558 08076 Esparreguera Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2020-10-07 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar Actualment no s'ha pogut tornar a localitzar degut a la regeneració forestal que s'està produint després de l'incendi de 1994. 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48426 Cova de les Pells https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-les-pells ACHÓN, O. (2003): «Aprofitament dels recursos hidràulics d'Esparreguera. Els molins de la costa de la Gorgonçana». A, Actes II Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sant Cugat del Vallès 18-21 d'abril de 2002. Vol. II, pp. 468-475. VILA, G. (2003): Carta Arqueològica del Municipi d'Esparreguera. Ajuntament d'Esparreguera, inèdita. XIV A la part baixa de la Costa de la Gorgonçana hi ha restes d'una pedrera que es creu estigué en funcionament durant la segona meitat del segle XIV i al llarg dels segles XV i XVI i que es coneix com a cova de les Pells. Aquestes grutes o coves artificials són part dels diferents rebaixos i zones d'extracció del material constructiu que es practicaven per a l'elaboració de basses, millora dels recs i canals, i per a la construcció dels mateixos molins que es concentraven en tota la Costa de la Gorgonçana. La pedra de la zona, és sedimentària, fàcil de treballar i se la coneix com a travertí. D'aquest material són la majoria dels paraments conservats de les restes d'aquestes construccions que encara poblen la zona. La cova es troba en el costat esquerre de la carretera de Can Sedó a Santa Maria del Puig, després d'haver deixat la carretera d'Olesa a Esparreguera (C-1414), a l'alçada del Fabricó i per sota de Can Duran. La cova queda pràcticament a la mateix cota de la carretera, amagada per la vegatació i a peu de la cinglera. Encara poden apreciar-se les empremptes dels treballs d'extracció de la pedra al mateix interior de la cova. 08076-74 Camí de Can Tobella. El grup de molins de la Costa de la Gorgonçana captaven l'aigua del sobreeixidor d'una deu d'aigües subterrànies que es troba ubicada en aquest indret. La documentació menciona l'existència d'un molí ja l'any 964. El topònim de la Gorgonçana no apareix però fins l'any 1067. L'any 1101 es documenta un mas, i no és fins l'any 1209 que no es parla directament de l'aigua de la Gorgonçana, i ho fa per dir que rega l'hisenda del monestir. L'any 1335 ja se l'anomena Illa de la Gorgonçana. Per trobar la primera menció explícita sobre un molí hidràulic cal esperar fins al segle XIV. 41.5417000,1.8780800 406421 4599501 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48426-foto-08076-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48426-foto-08076-74-3.jpg Inexistent Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 85 1754 1.4 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48427 Coves del Prim https://patrimonicultural.diba.cat/element/coves-del-prim <p>(2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit.</p> <p>Aquestes coves estan situades molt properament a la masia de Can Tobella, per l'accés de la pista forestal que va en direcció est-oest. Malgrat aquestes coves són de reduïdes dimensions, destaquen per la seva peculiaritat. Presenten un bon estat de conservació, ja que són poc conegudes per la població d'Esparreguera i estan situades lluny de les àrees urbanitzades.</p> 08076-75 Camí de Can Tobella. 41.5769617,1.8720746 405971 4603423 08076 Esparreguera Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2021-06-30 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar S'hi accedeix fent ràpel. 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48428 Cul de la Portadora https://patrimonicultural.diba.cat/element/cul-de-la-portadora MAYORAL I FRANCO, F. (1987): Informe previ sobre el Cul de laPortadora (Esparreguera, Baix Llobregat). Inèdit. PAULO i SÀBAT, J. (1995): La barca i altres mitjans de comunicacióentre Esparreguera i Olesa. Esparreguera: editor Josep Paulo, pp. 18;24. VALLS, O. (1961): La vila d'Esparreguera i el seu terme. Esparreguera, pp. 307. VILA, G. (2003): Carta Arqueològica del Municipi d'Esparreguera. Ajuntament d'Esparreguera, inèdita. III-II aC L'erosió de la zona afecta la pèrdua de sediments progressivament . La situació del Cul de la Portadora a prop del massís de Montserrat provocà que els incendis esdevinguts els anys 1986 i 1994 i els forts aiguats de la tardor afectaren també l'esmentat turó. Les conseqüències d'aquests fets foren la pèrdua de la seva vegetació i bona part del subsòl. Actualment es desenvolupa una formació esclarissada de matoll al cim, que s'acompanya amb arbrat arbori pels vessants. El cim del turó està constituït per una plataforma gairebé plana, amb suau pendent vers l'est, la superfície del qual oscil·la entre els 70-80 m de longitud (direcció N-S) i els 30 m d'amplada (direcció W-E). Es defineix una planta el·líptica coincidint l'eix més llarg amb el curs del riu Llobregat. La plataforma es troba limitada per una paret vertical que l'envolta per tres costats, tret del cantó septentrional que representa l'accés a l'assentament. El dipòsit sedimentari no s'estén per tota la superfície del cim. L'aflorament de material rocós és clarament visible en molts punts del turó, sobretot al sud i llevant, mentre que l'acumulació de sediments es detecta més a la part nord-oest i centre del turó. En superfície es localitzen fàcilment encara a hores d'ara fragments ceràmics fets a torn de ceràmica ibèrica, no s'observen però restes constructives. A nivell d'hipòtesi Mayoral plantejava en el seu informe que si es tenen en compte les dimensions del jaciment, i el fet que la ceràmica a torn constitueixen la totalitat de les troballes superficials, podem trobar-nos davant un assentament ibèric reduït d'època tardana (segles III-II AC). 08076-76 Camí del Tossal Rodó. El coneixement de l'existència d'un jaciment arqueològic al turó del Cul de la Portadora es deu a afeccionats d'Olesa de Montserrat i Esparreguera, els quals, a les seves excursions pels voltants, visitaren el lloc i observaren la presència de fragments de ceràmica superficials. 41.5922300,1.8633500 405266 4605127 08076 Esparreguera Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48428-foto-08076-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48428-foto-08076-76-3.jpg Inexistent Ibèric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 81 1754 1.4 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48429 Despoblat del Puig https://patrimonicultural.diba.cat/element/despoblat-del-puig 'El Puig'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arqueològic. GARCIA TARGA, J.; LÓPEZ MULLOR, A. (1998): Memòria de l'excavació duta a terme al Puig d'Esparreguera (Baix Llobregat) durant l'any 1997. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. GARCIA TARGA, J.; LÓPEZ MULLOR, A. (2000): La primera campanya d'excavació al despoblat del Puig d'Esparreguera (Esparreguera, Baix Llobregat). A: Quaderns Científics i tècnics de Restauració Monumental 11. Estudis científics i tècnics. Barcelona: Diputació de Barcelona, pp. 167-181. SUBIRANA, Rafael (1987). Explicacions històriques d'Esparreguera. Esparreguera ibèrica. Sabadell, 1953. Sabadell: reedició de l'edició de 1953, pp. 3. VILA, G. (2003): Carta Arqueològica del Municipi d'Esparreguera. Ajuntament d'Esparreguera, inèdita. XII-XVII Resten molt poques estructures visibles. El paratge del Puig és un altiplà de 2 km de llargada que s'articula en una sèrie de terrasses força suaus, a la més enlairada de les quals hi ha l'església de Santa Maria, i un xic més avall, els dos sectors on es van localitzar les restes arqueològiques. D'una primera fase es documenta la fundació d'un habitatge entorn els segles XII i XIII, tot i que la instal·lació humana en aquest indret s'hauria de situar entorn el segle X, moment en que l'església funciona normalment. De la segona fase (segles XIII-inicis del XIV) es va localitzar un mur i un paviment de calç, dels quals no es coneix el moment de construcció, però sí la seva amortització per un estrat d'abocament de la tercera fase. Aquest estrat correspon a un anivellament o preparació d'un nou paviment, en el qual s'hi recuperà ceràmica valenciana i ceràmica de cuina del país que proporcionen una datació mínima per a la segona fase del jaciment. En la tercera fase (2ª meitat del segle XIV) es reorganitza l'habitatge documentat en el primer sondeig. La quarta fase correspon a l'abandó del recinte entre els segles XV i XVII. Es van recuperar d'aquesta fase tres alfàbies (finals del segle XIV-XV), ceràmica en verd i manganès, ceràmica de València i de Barcelona decorada en blau, bava catalana amb motius blaus i grocs, etc. La cisterna està situada al nord-est de l'església, en una terrassa més baixa i al costat d'un seguit de cases construïdes a la dècada dels anys quaranta del segle XX per la fàbrica tèxtil Sedó. És una estructura subterrània de planta rectangular coberta amb volta de canó aplatida per a contenir líquid, atesa la impermeabilització del paviment i les parets. També podria haver-se destinat a l'emmagatzematge ni que fos de forma secundària. Es localitzà al seu interior un estrat d'enderroc que contenia una moneda de Carles I (1516-1556); ceràmica blava de Barcelona i de València (inicis del segle XVII). Sembla que la cisterna va deixar d'utilitzar-se posteriorment a l'abandó de l'habitatge del sector 1, cap als primers decennis del segle XVII. 08076-77 Carretera de la Colònia Sedó. L'any 1997 es realitzen sondejos arqueològics als voltants de l'església de Santa Maria del Puig d'Esparreguera (ja en funcionament al segle X) que permeten documentar restes pertanyents a un assentament poblacional previ a l'actual Esparreguera, del qual es van poder establir fins a 4 fases d'ocupació que anirien del segle XII al XVII. 41.5514400,1.8698400 405748 4600592 08076 Esparreguera Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48429-foto-08076-77-1.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar Els materials arqueològics estan dipositats als magatzems del Servei d'Arqueologia i Paleontologia a Girona (Pedret). 94 1754 1.4 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48430 Diada de la colla castellera https://patrimonicultural.diba.cat/element/diada-de-la-colla-castellera www.castellersdesparreguera.cat XX La data de celebració varia cada any i el programa consisteix en començar el dia amb les tradicionals matines, que surten de la Plaça de l'Església. L'actuació es fa a la Plaça de l'Ajuntament, junt amb la colla convidada. Segons la colla esparreguerina aquesta diada és una de les tres dates més importants dels Castellers d'Esparreguera al llarg de l'any. 08076-78 Plaça de l'Ajuntament. L'associació de Castellers d'Esparreguera fou fundada l'any 1994 i des d'aleshores ha assolit gairebé tota la gamma de castells de set pisos, essent el seu màxim registre el 2 de set carregat. El nombre de components s'ha estabilitzat en uns 150. Realitza unes vint-i-cinc actuacions l'any a més de diverses activitats culturals i lúdiques. El seu objectiu immediat és arrelar la tradició castellera al municipi i aconseguir que Esparreguera sigui considerada plaça castellera. 41.5389700,1.8704900 405784 4599207 08076 Esparreguera Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48430-foto-08076-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48430-foto-08076-78-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 98 2116 4.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48431 El Castell o Serrat de Guardiola https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-castell-o-serrat-de-guardiola 'El Castell.Serra de Guardiola'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. SUBIRANA, R. (1987): Esparreguera ibèrica. Sabadell SUBIRANA, R.: Notes prehistòriques d'Esparreguera. Manuscrit conservat a la biblioteca pública Beat Domènec Castellet d'Esparreguera. VILA, G. (2003): Carta Arqueològica del Municipi d'Esparreguera. Ajuntament d'Esparreguera, inèdita. VII-I aC Àrea pràcticament urnanitzada del tot. Tradicionalment s'ha anomenat Serra de la Guardiola o Castell a la zona aturonada de la part més elevada del sector sud de la població d'Esparreguera, actualment immersa dins el casc urbà de la vil·la. En aquest indret, i com a conseqüència de la construcció d'una carretera, l'any 1948 s'identificaren de forma ocasional les restes de dues sitges, que encara presentaven part del seu reompliment, el qual va proporcionar material arqueològic consistent en àmfora ibèrica i ceràmica campaniana, així com restes d'algun fonament de paret. L'octubre de 1998 es realitzà una intervenció d'urgència en aquest indret, amb motiu de la troballa de material ceràmic d'origen ibèric durant la construcció de diversos blocs de vivendes en el solar situat en el n. 43 del carrer de Barcelona. Durant la intervenció s'excavaren dos nivells de reompliment que colmataven les restes d'un retall de secció còncava i fons pla, efectuat en el terreny natural. A l'inici de la intervenció, les restes de l'estructura es trobaven totalment descontextualitzades i es localitzaven en una petita franja de terreny situada en els límits de l'àrea afectada, concretament en un dels angles del solar a tocar del carrer Barcelona. Aquesta estructura es trobava seccionada per efectes de l'obra, de manera que l'estratigrafia era perfectament visible. Pot tractar-se d'un fons de sitja o abocador, amb restes dels dos primers reompliments, sense haver-se pogut delimitar la forma del retall en planta pels rebaixos i aportacions de terres efectuades al llarg del temps. Tenint en compte les troballes efectuades anteriorment en aquest indret, cal pensar que les restes d'aquesta estructura formarien part d'un conjunt més ampli de sitges que conformarien un extens jaciment d'època ibèrica, de cronologia difícilment precisable donades les carcaterístiques del material arqueològic recuperat. En conjunt, el material detectat és majoritàriament de tipus ceràmic, amb les variants de contenidors i ceràmica de taula. Els fragments recuperats en els dos nivells de reompliment excavats no ofereixen cap diferència de tipus cronològic; de fet, la cronologia d'aquest jaciment s'ha establert en base a la presència d'un únic fragment de ceràmica de vernís negre del tipus campaniana B. Gairebé tots els fragments recuperats presenten coma a característica comuna l'absència de formes, amb l'excepció d'algunes peces d'àmfora ibèrica. 08076-79 Passeig del Castell Les excavacions dutes a terme per Rafael Subirana són anteriors a l'any 1948, amb la troballa de les dues sitges en fer la carretera general de Barcelona a Madrid, que passava per sota el castell, o sigui que entrava pel poble pels carrers de Barcelona i de la Guardiola.En aquesta zona hi ha notícies de la troballa dels fonaments d'una torrede telègraf del segle XIX, d'aquí el topònim del Castell pel qual es coneix la zona. Segons informació oral de Rosa Maria Codina (Arxivera municipa) Jaume Prat està realitzant un estudi per publicar sobre les torres del telègraf on inclou també la torre de telègraf del Castell, de la qual a hores d'ara ja no se'n conserva res, ni tan sols la seva fonamentació. L'any 1937 o 1938 s'hi va començar a construir una piscina, que arrasaria completament l'antiga torre.Posteriorment quan es va construir el parking a la dècada dels anys 90 del segle XX es va rebaixar la zona entre 1,5 i 3 m. La zona dels voltants dels patis del Poliesportiu i el parc també va ser objecte d'un fort rebaix. 41.5346700,1.8713600 405850 4598728 08076 Esparreguera Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48431-foto-08076-79-2.jpg Inexistent Ibèric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar Ubicació del material: una gerreta, potser àtica, està dipositada al Museu Arqueològic de Barcelona. 81 1754 1.4 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48432 Els Tres Tombs https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-tres-tombs-0 AMADES, Joan (1950): Costumari Català. El curs de l'any, Vol. I., Salvat Editores, Barcelona, pp. 467-476 i 492. BADA, Joan (1970): 'Antoni, dit el Gran' GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA, Vol. 2, pp. 254-255. XX Es celebra als voltants de Sant Antoni Abat (17 de gener). El dissabte es fa l'ofrena del tortell de Sant Antoni als avis de la Residència Municipal (Can Comelles), l'exposició d'utensilis i estris dels cavalls al Racó del Nin, la missa als difunts de l'Agrupació Sant Antoni Abat, el concert i el sopar seguit del ball de Tonis. El diumenge hi ha l'esmorzar de germanor, la concentració de genets i carruatges a Can Comelles i el recorregut pels carrers principals de la vila; en el darrer tomb, els animals reben la benedicció. 08076-80 L'Agrupació de Sant Antoni Abat d'Esparreguera fou fundada l'any 1886. Sant Antoni o Antoni d'Egipte, anomenat també l'Abat, l' Ermità o el Gran (Heraclea, Egipte, 251-Colzim, Egipte, 356) fou un monjo cristià o anacoreta que es retirà al desert de Nítria vers el 270. La seva fama d'home de pregària, lluitador contra els dimonis i de guaridor de malalts atragué al seu voltant un gran nombre de deixebles, establint-se així els primers grups d'eremites. La seva biografia, plena de tradicions meravelloses, fou escrita per Atanasi vers l'any 360, contribuint a l'expansió del monacat. Tant a Orient com a Occident és molt venerat com a sant, i la seva festa se celebra el 17 de gener amb el nom de Sant Antoni Abat. En alguns indrets és el patró dels pagesos; amb aquest motiu hom fa la benedicció del bestiar el dia de la seva festa. Els gremis de tragines i carreters el tingueren com a patró des de l'Edat Mitjana i en celebraven la festa amb els Tres Tombs; aquest doble patronatge ha fet que el poble el designi amb les qualificacions de 'San Antoni del porquet' i 'Sant Antoni dels Ases'. Joan Amades fa constar al 'Costumari Català' una vella tradició, ratificada per diversos hagiògrafs i biògrafs, segons la qual el sant va realitzar dos miracles mitjançant els quals va curar un porquet i un ase. El més conegut és l'episodi que explica com, una vegada arribat el sant a Barcelona, se li va presentar una truja que portava un garrinet a la boca que no podia caminar perquè era camatort. La mare va deixar el porquet als peus del sant, qui el va beneir guarint-lo. La truja, agraïda al sant, no va deixar-lo mai més, seguint a Sant Antoni pertot arreu. Com que el sant va morir abans que la bèstia, la llegenda diu que la truja el va enterrar. Des de llavors a la iconografia que caracteritza al sant sempre hi figura al seu costat un porquet. Sant Antoni és tingut, per tant, com a patró dels animals, especialment dels domèstics. Era un costum arrelat de no fer treballar el bestiar en aquesta festivitat, donar-los un pinso extraordinari i fer-los objecte d'un tractament respectuós. Al segle XV celebraven la festivitat de Sant Antoni els gremis de llogaters de mules i bastaixos de ribera. 41.5409400,1.8683400 405607 4599428 08076 Esparreguera Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48432-foto-08076-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48432-foto-08076-80-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 98 2116 4.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48433 Eremitori del Puig https://patrimonicultural.diba.cat/element/eremitori-del-puig <p>BERZOSA, Julián (2005): Iglesias rupestres. Cuevas artificiales, necròpolis rupestres y otros horadados rupestres de Valderredible (Cantabria), Burgos. ENRICH, Jordi; ENRICH, Joan; SALES, Jordina (2000). 'Eremitoris rupestres alt-medievals a la Catalunya central: una recerca sobre el cristianisme rural', dins d'Actes del Primer Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, Ed. Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval (ACRAM), pp. 260-281. MARTÍNEZ, Artemio Manuel (2006): 'La realidad material de los monasterios y cenobios rupestres hispanos (siglos V-X), dins de Monjes y monasterios hispanos en la Alta Edad Media. Ed. Fundación Santa María la Real, Aguilar de Campoo, pp.59-97. MAURI, A. (1982): 'Eremitori del Puig'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. SALES, Jordina (e. p.): 'Manifestaciones rupestres del cristianismo antiguo en el noreste hispánico: iglesias, monasterios y eremitorios. Visión de conjunto y valoración', dins de I Congreso sobre monacato rupestre en Arnedo. Múrcia.</p> IX S'hi acumulen deixalles i la vegetació. <p>Petita cova artificial excavada a la terra de forma quadrada, lleugerament arrodonida, amb una petita fornícula a la paret del fons. La forma del sostre és lleugerament arrodonida.</p> 08076-81 Pla del Puig. <p>Aquest petit eremitori fou descobert l'estiu de l'any 1982 per Alfred Mauri al visitar la propera església de Santa Maria del Puig. No existeix cap estudi que s'hi refereixi. El moviment eremític té els seus orígens a Orient (Egipte i Síria) cap al segle III d.C., seguint l'exemple de Sant Antoni. A Hispània es té constància d'aquesta pràctica des de l'any 380. Pel que respecta als eremitoris, les fonts escrites tardoantigues parlen ja d'eremites que s'instal·laven, en el marc del cristianisme primitiu i des de la mateixa Antiguitat Tardana, en aquests habitacles en plena natura per contribuir a l'evangelització del medi rural i també al fenomen de la repoblació a la Catalunya de l'Alta Edat Mitjana. La terra de frontera facilitava als eremites apartar-se dels espais poblats i dels poders civils i religiosos, i encarar així l'acció evangelitzadora/repobladora del medi rural. On quasi exclusivament els terratinents i les classes aristocràtiques s'havien convertit a la nova religió, i on la gran majoria de la població camperola continuava adorant vells ídols pagans. Dins del marc de la invasió musulmana, existiria una primera etapa on els eremitoris i les petites esglésies rurals jugarien un paper fonamental en la cristianització del camp, amb la conversió al cristianisme dels jerarques locals. En un segon moment, després de la invasió musulmana, l'eremitisme contribuiria a corregir la desarticulació territorial causada, facilitant una remarcable acció fundacional d'esglésies i monestirs. En aquest sentit, els eremitoris de Sant Ermengol podrien ser la clau del origen de l'ermita del mateix nom. Potser, a l'emplaçament d'aquesta ja existia una ermita anterior, de cronologia medieval. A la Península Ibèrica l'eremitisme rupestre gaudeix d'una gran difusió, i el seu estudi s'està portant a terme, de forma sistemàtica, per historiadors i arqueòlegs, des de fa mig segle. S'han documentat eremitoris rupestres d'Andalusia al Llevant, d'un a l'altre extrem del país, destacant especialment tota la conca del riu Ebre, on s'incrementa la seva densitat a mesura que remuntem el seu curs cap a les terres del nord: a la Rioja, Burgos, sud de Santander i nord de Palència. Sense anar més lluny, a Catalunya, i bastant a prop d'Esparreguera, al mateix Baix Llobregat (Abrera, Sant Boi, Castellbisbal, Sant Esteve Sesrovires) i a la comarca de l'Anoia es coneixen molts paral·lels d'eremitoris rupestres.</p> 41.5512300,1.8687600 405657 4600570 08076 Esparreguera Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48433-foto-08076-81-2.jpg Inexistent Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús Inexistent 2022-12-30 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 85 1754 1.4 2484 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48434 Sant Salvador de les Espases https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-salvador-de-les-espases <p>CATALÀ, P. ;BRASÓ, M. (1967): Els castells catalans, vol. I, pp.401-407. CER (1996): El castell de les Espases i l'ermita de Sant Salvador. CER (2003): Esglésies i capelles d'Esparreguera. pp.7. GAVÍN, J.M. (1988): Inventari d'esglésies. Baix Llobregat. Núm 21.pp.63. PAGÈS, M. (1992): Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 431-435. PAGÈS, M. (1992b): 'Castell de les Espases'. A Catalunya Romànica, Vol. XX, Barcelona, pp. 359-360.</p> X-XIV Diverses restauracions: 1924, 1942-49, 1985 i 1995. <p>Adossada al castell, presenta una planta rectangular irregular d'una nau i volta baixa, a la façana principal presenta un porta d'accés amb arc escarser, un petit ocul i una finestra gòtica a la part superior dreta, també conserva un petit campanar. Es documenten dos accesos més, un que comunica amb el cobert del castell i un altre amb la sala de la cisterna. El cobriment està fet per una teulada a una aigua.</p> 08076-82 Cim de les Espases. <p>La capella formava part del Castell de les Espases i encara que no es coneix l'any de consagració aquest s'ha de situar durant el segle X. Respecte a la fundació de l'ermita Montserrat Pagès apunta que una de les raons de perquè no surt esmentada en la documentació del segle XIII podria trobar-se en el fet que aquesta encara no havia estat construïda, afegint que la devoció al Salvador a casa nostra no és anterior al segle XII. A tall d'hipòtesi planteja que podria haver estat fundada pel monestir de Montserrat en temps del prior Jaume de Vivers, entorn l'any 1351, quan va adquirir els castells d'Esparreguera i el de les Espases.</p> 41.5790400,1.8842100 406986 4603640 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48434-foto-08076-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48434-foto-08076-82-3.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Científic BCIN National Monument Record Religiós i/o funerari 2020-10-07 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 85 45 1.1 1781 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48435 Escola Mare de Déu de la Muntanya https://patrimonicultural.diba.cat/element/escola-mare-de-deu-de-la-muntanya ' Escola Mare de Déu de la Muntanya'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. www.enciclopedia.cat XX Edifici de planta rectangular amb tres cossos que el travessen perpendicularment, un al centre i dos a banda i banda, però cap d'ells sobresurt de la línea de façana. Consta de planta baixa i un pis, excepte en el cossos laterals on hi ha un pis mes. Les obertures són de grans dimensions i quadrangulars. Les finestres del primer pis del cos central estan decorades amb un arc cec fet per aproximació de filades, per sobre hi ha un escut, i finalment, el coronament del cos és mixtilini. Els cossos laterals acaben en frontons triangulars mentre que la resta de l'edifici es remata amb una cornisa recta. Les cobertes són a dues aigües. 08076-83 C/ Sant Antoni, 29. L'escola Mare de Déu de la Muntanya va ser la primera escola pública d'Esparraguera i va ser inaugurada l'any 1931 pel President de la Generalitat Lluís Companys. Josep Domènech i Mansana, arquitecte nascut l'any 1910, era el fill de Josep Domènech i Estapà. El 1917 fou nomenat arquitecte del ministeri d'instrucció pública, des d'on realitzà escoles a Badalona, Argentona, Igualada, Esparreguera, etc. Unes altres obres seves a Barcelona són els magatzems El Águila, la Caixa Mútua Popular de Barcelona i l'església de Santa Tereseta. Fou arquitecte municipal de Sant Celoni, on realitzà la casa de la vila, l'ateneu i l'escorxador. Publicà 'La casa' (1923), 'ABC del propietario' (1925) i 'La finca urbana' (1928). Fou professor de l'Escola d'Arts i Oficis Artístics de Barcelona 41.5379600,1.8685300 405619 4599097 1931 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48435-foto-08076-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48435-foto-08076-83-2.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Social 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar Josep Domènech Mansana. 106|98 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48436 Escola Municipal de Música https://patrimonicultural.diba.cat/element/escola-municipal-de-musica <p>BACHS,E; RUIZ DE MENDOZA, E. (1983): 'Casa de Cultura Municipal'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic.</p> XIX-XX <p>Construcció civil formada per planta, pis i golfes, i construïda amb maó. La planta baixa, de parament diferent al de la resta de l'edifici, té la porta d'accés ornamentada amb motius islàmics, la llinda de la mateixa imita un arc escarser adovellat i te les inicials de l'antic propietari a la clau (JJ). Al primer pis, hi ha tres balcons que segueixen la línea d'un fris el qual separa les dues plantes. A sobre de cada una d'aquestes portes, cal assenyalar la llinda, acabada amb capitells esculturats, el motiu dels quals es repeteix als finestrals, aquests representen elements vegetals i essers fantàstics. A les golfes hi ha tres grups de dues finestres cada un, separats per sengles pilastres. La teulada, plana, te un ràfec sostingut per permòdols de pedra i acaba amb una canalera de ceràmica verda.</p> 08076-84 C/ Cavallers, 20. <p>A principis del segle XX el c/ Cavallers, on està situat l'edifici, era l'entrada al poble, i junt amb el c/ dels Arbres són els dos carrers del nucli antic on molts propietaris rics de cases de pagès hi varen tenir una casa bastida en estil modernista, doncs eren considerats uns carrers de nivell social elevat. A l'actual edifici s'ubica l'Escola Municipal de Música i Dansa, fundada l'any 1976.</p> 41.5382600,1.8710900 405833 4599127 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48436-foto-08076-84-1.jpg Legal Eclecticisme Patrimoni immoble Edifici Pública Social Inexistent 2022-12-30 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 102 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48437 Escorxador https://patrimonicultural.diba.cat/element/escorxador-3 <p>(2002): 'Escorxador'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. (2006): 'Escoxador municipal'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. www. Enciclopedia.cat</p> XX <p>Edifici de planta basilical de tres naus. En la façana s'obre un portal remarcat amb un arc de maó vist i amb decoració de rajola i a sobre hi ha un gran finestral de respiració d'arc d mig punt. A banda i banda de la porta principal hi ha dues finestres amb una línia ondulant a la part superior, a l'igual que les finestres que s'obren a la part superior dels laterals de la nau central. La teulada de la nau central és a dues vessants i les de les naus laterals d'una vessant. El ràfec està decorat amb una motllura dentada.</p> 08076-85 C/ Llobregat, 2. <p>Aquest excorxador substituí el que estava a la plaça de Santa Anna, on avui hi ha l'escola Mare de Déu de la Muntanya. Deixà de funcionar a la dècada dels anys 80. Josep Domènech i Mansana, arquitecte nascut l'any 1910, era el fill de Josep Domènech i Estapà. El 1917 fou nomenat arquitecte del ministeri d'instrucció pública, des d'on realitzà escoles a Badalona, Argentona, Igualada, Esparreguera, etc. Unes altres obres seves a Barcelona són els magatzems El Águila, la Caixa Mútua Popular de Barcelona i l'església de Santa Tereseta. Fou arquitecte municipal de Sant Celoni, on realitzà la casa de la vila, l'ateneu i l'escorxador. Publicà 'La casa' (1923), 'ABC del propietario' (1925) i 'La finca urbana' (1928). Fou professor de l'Escola d'Arts i Oficis Artístics de Barcelona</p> 41.5425100,1.8696200 405716 4599600 1925 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48437-foto-08076-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48437-foto-08076-85-2.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Científic Inexistent 2022-12-30 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar Josep Domènech Mansana. 106|98 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48438 Monument al Mil·lenari vil·la d'Esparreguera https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-al-millenari-villa-desparreguera XX <p>Escultura en marbre instal·lada als jardins de la Residència d'avis de Can Comelles, que representa un nu femení al qual el seu autor, en Lluís Llongueras, donà el nom de 'Sparagaria' per a commemorar el mil·lenari de la seva vil·la natal.</p> 08076-86 Can Comelles <p>Lluís Llongueras és nascut a Esparreguera l'any 1936 i ha adquirit fama mundial com a perruquer. Començà com a ajudant de perruqueria als 14 anys. Ha destacat els aspectes creatius i artístics de la seva professió i l'ha internacionalitzat. Ha escrit llibres i és un escultor reputat. L'any 2000 va rebre la Creu de Sant Jordi.</p> 41.5481300,1.8644300 405292 4600230 1999 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48438-foto-08076-86-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental Inexistent 2022-12-30 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 98 51 2.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48439 Església del Puig https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-del-puig <p>'El Puig'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. CER (1996): Santa Maria del Puig. Esparreguera: Col·lectiu Esparreguerí de Recerques. Col·lecció Arrels 1. MIQUEL, J. (2002): Informe sobre la intervenció arqueològica efec-tuada a l'absis de l'església de Santa Maria del Puig al terme d'Esparreguera (Baix Llobregat). Lliurada al Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. PAGÈS, M.(1992): Santa Maria del Puig. A Catalunya Romànica, Vol. XX, Barcelona, pp. 355 - 359. VILA, G. (2003): Carta Arqueològica del Municipi d'Esparreguera. Ajuntament d'Esparreguera, inèdita.</p> IX-XII <p>Santa Maria del Puig es troba situada en un planell limitat pels torrents de Pruneres i del Puig, prop de la desembocadura al riu Llobregat. Té al sud les ruïnes del Castell d'Esparreguera, i al seu entorn el despoblat del Puig. La intervenció arqueològica realitzada durant l'any 2002 es porta a terme arrel de les obres de repavimentació de l'església en tot el sector de l'absis. Aquestes han permès treure a la vista dels futurs visitants la troballa de l'absis pre-romànic, datada per paral·lels entre finals del segle IX i inicis del X, i establir fins a cinc fases d'evolució de l'edifici. La primera correspon a la construcció de l'església preromànica. La segona a l'església romànica del segle XII. Una tercera fase constructiva modifica sensiblement l'aspecte de l'església, greument afectada pels terratrèmols de 1428 amb la construcció de les naus laterals. La quarta fase va associada a un programa de reformes realitzades durant el primer quart del segle XVII i finalment una darrera fase cap a finals del segle XVIII, fins que des del darrer terç del segle XX i actualment es treballa per tal de donar a l'església l'aspecte que presentava entorn el segle XVII.</p> 08076-87 Carretera a la Colònia Sedó. <p>El 985, dins el terme del castell d'Esparreguera hi havia diverses parròquies. Així ho diu Guillem d'Esparreguera, senyor dels castells d'Esparreguera i de les Espases, quan els lliura a la seu de Vic. Per tant, aleshores ja devia existir l'església de Santa Maria del Puig, que fou la parròquia del terme del castell d'Esparreguera fins que el 1612 fou beneïda una nova parròquia a la vila. L'antiga parròquia del Puig perd influència des de llavors i sobretot després dels terratrèmols del segle XV en que queda força malmesa. El temple patí els efectes devastadors de la guerra civil (1936-39), i posteriorment fou restaurat pels Sedó, propietaris de la colònia industrial propera que duu el seu nom.</p> 41.5513000,1.8695300 405722 4600576 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48439-foto-08076-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48439-foto-08076-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48439-foto-08076-87-3.jpg Legal Pre-romànic|Romànic|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Científic Inexistent 2022-12-30 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 91|92|85 1754 1.4 2484 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48440 Santa Victorina https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-victorina <p>' Església de la Colónia Sedó'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. CER (2003): Esglésies i capelles d'Esparreguera, pp. 17. DORELL-FARRÉ, G. (1992): Les colònies industrials a Catalunya. El cas de la colònia Sedo; Publicacions de l'abadia de Montserrat, Barcelona. GAVÍN, J.M. ( 1988): Inventari d'esglésies. Baix Llobregat. N. 21, pp.64.</p> XIX S'està portant a terme la restauració de teulades i repàs de façanes. <p>L'església de la colònia Sedó es troba emplaçada al mig de la colònia obrera. Consta de una sola nau, amb una façana organitzada de manera ordenada amb elements classicistes. Al centre s'obre la porta d'entrada, d'arc de mig punt i amb una gran escalinata per accedir-hi. A banda i banda hi ha sengles finestres d'arc de mig punt. Totes tres obertures són protegides per un guardapols que ressegueix la forma dels arcs. A la part alta de la façana hi ha una gran rosassa circular i sobre la cornisa un petit campanar de paret d'un sol ull. A banda i banda de l'església hi ha adossades les escoles 8 separades per a nens i nenes), de manera que des de elles s'hi podia accedir a l'església directament. Estructuralment estan resoltes a la manera de naus laterals d'un temple basilical. Presenten teulada a una vessant a nivell inferior al de la teulada de l'esglesia, que és de doble vessant. Les façanes que segueixen la línia de la façana principal de l'església tenen un parell de finestres d'arc de mig punt.</p> 08076-88 Colònia Sedó. <p>La colònia Sedó va ser fundada al 1846 per Miquel Puig i Catasús, que va construir al costat d'un antic moli fariner ja existent (Can Broquetes), un fabrica tèxtil que creixeria ràpidament, fins adoptar les característiques pròpies d'una colònia industrial i, finalment, al segle XX convertir-se en una de les empreses més grans i importants dins de la historia econòmica i industrial de Catalunya. A la mort de Miquel Puig (1863) el substituí el seu fill, Josep Puig i Llagostera, que inicià la construcció de vivendes per als treballadors, àmplia la fabrica i projecta diverses obres de desenvolupament. Fou el seu administrador, Antoni Sedó i Pàmies, qui culminaria el procés de creixement i formació de la colònia industrial que portaria el seu nom i qui desenvolupà el procés de producció tèxtil. Al mateix temps engrandí la colònia obrera amb nous habitatges per als treballadors i les seves famílies, amb instal·lació de botigues, escoles, l'església, un dispensari, cinema i casino, entre d'altres.Tot el conjunt de la colònia obrera estava situat al costat mateix de la fàbrica i s'estructurava en blocs allargats de vivendes de planta baixa i dos pisos que formaven set carrers paral·lels entre si. Al mig d'aquests carrers paral·lels hi havia l'església i , a banda i banda, les escoles. Desprès de la guerra civil de 1936-1939 la colònia arribà al màxim creixement, però alhora s'iniciaria els primers símptomes de crisi. Actualment la colònia Sedó s'ha reconvertit en un important polígon industrial on hi ha diferents empreses i activitats industrials. En un d'aquests espais industrials es situa el nucli central del Museu de la Colònia Sedó. L'església, emplaçada al mig de la colònia obrera, fou realitzada amb un gust estètic força auster però seguint unes línies neoromàntiques.</p> 41.5504900,1.8720400 405930 4600484 1892 08076 Esparreguera Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48440-foto-08076-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48440-foto-08076-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48440-foto-08076-88-3.jpg Inexistent Historicista|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2022-12-30 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 116|98 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48441 Santa Eulàlia https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-eulalia-0 <p>BACHS, E.; RUIZ DE MENDOZA, E. (1983): ' Església parroquial de Sant Eulàlia'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. CER (2003): Esglésies i capelles d'Esparreguera, pp.19. GALI, D. (2000): 'El campanar de l'església de Santa Eulàlia d'Esparreguera'. A: Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, 11. Diputació de Barcelona, pp. 111-165. GAVÍN, J.M. (1988): Inventari d'esglésies. Baix Llobregat, n. 21, pàg.59. VALLS, Orenci (1961): La Vila d'Esparreguera i el seu terme, pp.128,168.</p> XVI-XVII El campanar ha estat restaurat recentment. <p>Edifici d'estil gòtic amb capelles laterals entre contraforts, bastit amb carques de pedra de conglomerat. És d'una sola nau molt àmplia capçada per un absis heptagonal a llevant d'una gran bellesa arquitectònica. Es cobreix amb volta de creueria i claus decorades al mig, de pedra, els set trams de la qual són separats per arcs de mig punt que es recolzen en semipilastres adossades. Les dues portes de les sagristies i les laterals de l'edifici són ornamentades amb elements renaixentistes: columnes dòriques i entaulament sense frontó. La façana principal va ser acabada als anys 60 del segle XX i feta amb aportacions populars. El campanar barroc és una esvelta torre vuitavada.</p> 08076-89 Plaça de Santa Eulalia, 1. <p>Aquesta església va substituir a tres d'anteriors, malgrat que l'autor és desconegut la tradició confirma que l'obra havia estat dirigida per un monjo de Montserrat; la seva data de construcció és coneguda per una làpida que hi ha al seu interior. L'any 1868 s'efectuaren obres de restauració, segons projecte de l'arquitecte Elies Rogent. Amb la Guerra Civil sofrí importants desperfectes, cremant-se els retaules, l'orgue i l'arxiu.</p> 41.5410900,1.8687300 405640 4599444 1612 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48441-foto-08076-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48441-foto-08076-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48441-foto-08076-89-3.jpg Legal Modern|Renaixement|Gòtic Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós Inexistent 2022-12-30 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 94|95|93 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48442 Falla inversa del Paleozoic https://patrimonicultural.diba.cat/element/falla-inversa-del-paleozoic <p>(2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit.</p> <p>La falla inversa del Paleozoic disposa els materials de l'Era Primària per damunt dels materials vermells de l'Era Secundària. Una falla inversa es caracteritza perquè els materials o bloc superior llisca o s'aixeca respecte l'inferior degut als esforços o compressions que realitzen entre ells. Aquesta falla s'estén des de la Bramona fins a Can Vinyals i arriba fins al sud de la Serra de Rubió, amb una longitud de 1250 m. Els materials de l'Era Primària són esquists, mentre que els de la Secundària són gresos del Buntsandstein. L'angle de cabussament varia entre 140/30 i 152/20. Aquesta falla presenta un interès científic i didàctic a nivell universitari, ja que permet identificar els primers processos de deformació que es varen donar a la zona durant l'orogènia Hercínica i posteriorment Alpina. A l'estar situada en un entorn forestal, presenta un estat de conservació bo.</p> 08076-90 Camí de la Bramona. 41.5517900,1.8620100 405095 4600639 08076 Esparreguera Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Jaciment paleontològic Privada Científic 2022-12-30 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 1792 5.3 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48443 Festa Major d'Estiu https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-destiu-3 <p>FÀBREGAS, X.; GUMI, J. (1984): Viaje a la Cataluña fantástica. Ed. La Vanguardia, Barcelona, pp. 233-248. www.enciclopedia.cat</p> XX <p>Es celebra las voltants del segon diumenge de juliol. La comissió de festes organitza una gran varietat d'actes festius que tenen lloc al llarg dels cinc dies que dura la Festa Major. Les activitats poden ser: exposicions, exhibicions i jornades esportives; el ball de festa major, xocolatada i, pels carrers del poble, correfoc; actuacions musicals, teatre, conferències, jocs per als infants i cercavila amb els gegants; concerts i sardanes. L'últim dia, a les dotze de la nit, es fa un gran castell de focs d'artifici.</p> 08076-91 Plaça de l'Ajuntament. <p>Les festes majors catalanes se celebren almenys des del segle XIII, una vegada el cristianisme ha acaparat el seu patronatge. Milenis enrere, trobem el seu origen en l'acció de donar gràcies que les comunitats agrícoles adreçaven a les deïtats després d'haver assolit amb èxit les tasques de recol·lecció. A partir del segle XIX la festa major s'institucionalitza adoptant trets més moderns. En un principi, l'emplaçament natural de la festa major fou l'era, pels oficis profans, i l'església pels oficis religiosos. De l'era la festa feu un salt cap a la plaça major i, en general, al carrer. Els ajuntaments, mitjançant les comissions de festes, munten els envelats, sota l'aixopluc dels quals tindran lloc els àpats col·lectius, els balls, etc. La festa major, arreu de Catalunya, sol durar tres dies i són tres les cerimònies fonamentals, de clar origen tribal, que li donen caràcter: l'ofici religiós, l'àpat i el ball.</p> 41.5389700,1.8704800 405783 4599207 08076 Esparreguera Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48443-foto-08076-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48443-foto-08076-91-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic Inexistent 2022-12-30 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 98 2116 4.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48444 Festa Major d'Hivern https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dhivern-6 <p>FÀBREGAS, X.; GUMI, J. (1984): Viaje a la Cataluña fantástica. Ed. La Vanguardia, Barcelona, pp. 233-248. www.enciclopedia.cat</p> XX <p>La festa es celebra en honor a Santa Eulàlia (12 de febrer), patrona de la vila. La festa s'inicia amb la tradicional missa per donar gràcies a la patrona i el tradicional repic de campanes, actes concelebrats per tots els sacerdots que han estat a la parròquia, els quals solen ser acompanyats per la Coral de la Passió. Aquesta festa inclou, a més de les tradicionals (castells, sardanes, balls de gegants, etc.) diverses activitats lúdiques i culturals com exposicions, concerts, teatre, etc.</p> 08076-92 Plaça Santa Eulàlia s/n <p>Les festes majors catalanes se celebren almenys des del segle XIII, una vegada el cristianisme ha acaparat el seu patronatge. Milenis enrere, trobem el seu origen en l'acció de donar gràcies que les comunitats agrícoles adreçaven a les deïtats després d'haver assolit amb èxit les tasques de recol·lecció. A partir del segle XIX la festa major s'institucionalitza adoptant trets més moderns. En un principi, l'emplaçament natural de la festa major fou l'era, pels oficis profans, i l'església pels oficis religiosos. De l'era la festa feu un salt cap a la plaça major i, en general, al carrer. Els ajuntaments, mitjançant les comissions de festes, munten els envelats, sota l'aixopluc dels quals tindran lloc els àpats col·lectius, els balls, etc. La festa major, arreu de Catalunya, sol durar tres dies i són tres les cerimònies fonamentals, de clar origen tribal, que li donen caràcter: l'ofici religiós, l'àpat i el ball. Pel que fa a la patrona de la vila, és conegut que Santa Eulàlia fou una verge que sofrí els martiris dels assots, de la creu i del foc els primers anys del segle IV. Tot i que la història del culte que tingué a Barcelona durant els segles IV i V és encara desconeguda, ja es pot rastrejar documentalment a les acaballes del s VI, i la tradició escrita que tramet els fets principals de la seva vida i el seu martiri es remunta al segon terç del segle VII. A conseqüència de la invasió sarraïna del 711, el seu culte no es reprengué fins el 877, que el bisbe Frodoí, a instàncies del metropolità Sigebod de Narbona, cercà i trobà, a l'església de Santa Maria de les Arenes, les relíquies d'Eulàlia de Barcelona, les quals foren traslladades solemnement a la seu, que des d'aleshores té i venera la santa com a patrona principal. El 1327 les relíquies foren dipositades a la catedral nova, dins un sepulcre de marbre, obra d'un artista pisà, que encara avui presideix la cripta oberta sota l'altar major. El culte s'estengué a tota la Península Ibèrica, a Mallorca, al sud de les Gàl·lies, a Itàlia, i fins al Peloponès i l'illa de Creta.</p> 41.5409400,1.8683200 405606 4599428 08076 Esparreguera Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48444-foto-08076-92-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic Inexistent 2022-12-30 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 98 2116 4.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48445 Finestra de Cal Massana https://patrimonicultural.diba.cat/element/finestra-de-cal-massana <p>BACHS, E.; RUIZ DE MENDOZA, E. (1983): ' Cal Massana'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. MORAN, J.; PLADEVALL, A.; RIERA, S. (1982): Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Fundació enciclopèdia catalana. Vol. VIII. El Barcelonès i el Baix Llobregat, Barcelona, pp.405.</p> XV-XVI <p>Finestra emmarcada per un arc de pedra amb una decoració floral al centre. L'arc està rematat al seu vèrtex per una pinya i als extrems per uns caps esculturats. La llinda és de forma còncava i als costats inferiors presenta unes columnetes en relleu, encara que mot deteriorades. Estilísticament es pot dir que en conjunt es tracta d'una decoració de transició entre el gòtic i el renaixement.</p> 08076-93 C/ Gran, 40. <p>Sembla ser que aquesta finestra pertanyia a la casa noble del notaris de la família Monturiol.</p> 41.5397800,1.8697700 405725 4599297 08076 Esparreguera Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48445-foto-08076-93-1.jpg Legal Renaixement Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús Inexistent 2022-12-30 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 95 47 1.3 2484 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48446 Font de Can Golart o del Lleó https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-golart-o-del-lleo <p>(2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. ' Can Golart'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. PAULO, J. (1989): Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera, pp.72. VALLS, O. (1961): La vila i el terme d'Esparreguera, pp.378.</p> Ha patit molts atacs vandàlics. <p>Font amb frontal de pedra amb un cap de lleó esculpit de la boca del qual surt l'aigua.</p> 08076-94 Torrent de Can Golart <p>Can Golart és un dels masos més antics d'Esparreguera i es té constància d'ell des de l'any 1512, quan era el propietari Valentí Golart. L'any 1759 consta com a propietari en Josep Carreras de Pierola i al segle XX, la familia Llor.</p> 41.5342900,1.8554500 404522 4598703 08076 Esparreguera Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48446-foto-08076-94-2.jpg Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús Inexistent 2022-12-30 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 47 1.3 2484 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48447 Font-safareig de Can Tobella https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-safareig-de-can-tobella <p>(2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. ' Can Tobella'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. PAULO, J. (1989): Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera, pp.79. VALLS, O. (1961): La vila i el terme d'Esparreguera, pp.380.</p> <p>Es tracta d'una estructura quadrangular bastida amb pedra i maons lligats amb morter de calç, avui dia en desús i practicament coberta per la vegetació. Encara hi raja aigua.</p> 08076-95 Can Tobella <p>Segons un manuscrit de donació, datat al 19 de setembre de l'any 985, retrobat fa poc a l'Arxiu Capitular de Vic, cal pensar que Can Tobella és la masia més antiga del terme. Sempre ha estat propietat de la mateixa família, fet insòlit aquí i sembla ser que també a la resta de Catalunya. Entre les restauracions que ha sofert la mes important fou la de l'any 1793. Durant la guerra carlista els seus espessos boscos serviren de refugi i amagatall als combatents d'ambdós bàndols. Les terres de Can Tobella sempre han estat un lloc de trobades, d'aplecs i d'altres actes de reunió. Aixa, per exemple, pels volts del segon dilluns de pasqua cada any es reunien unes 500 persones d'Olesa de Montserrat. També, i abans de la guerra civil del 36, eren normals les trobades a Can Tobella de grups polítics. Durant la guerra civil la masia va sofrir bastants desperfectes de mans de grups incontrolats d'Olesa i Monistrol, sent cremada la capella. Al segle XX hi vivien cinc famílies de masovers a mes de la Família Tobella.</p> 41.5766700,1.8700200 405799 4603393 08076 Esparreguera Difícil Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2022-12-30 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 47 1.3 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48448 Font de la Plaça de l'església https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-lesglesia-1 <p>'Aigües Esparreguera Vidal'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari de Patrimoni Industrial.</p> XX <p>Cristòfor Vidal comprovà que al subsol de la vila hi havia multiples deus i construí la mina que prové de la zona de Ca n'Àngel i de Can Roca. Aquesta mina d'aigua, de la qual aquesta font és un sobreeixidor, té una llargada de 2 km. La font de la Plaça de l'Església és un monument en homenatge a Cristòfol Vidal que s'erigí l'any 1925. Es tracta d'una font-monument composta d'un base de pedra on existeix una placa amb un retrat de Cristòfol Vidal gravat en bronze.</p> 08076-96 Plaça de Santa Eulàlia s/n. <p>Cristòfor Vidal l'any 1864 fundà la companyia 'Aigües Esparreguera Vidal' reunint a l'entorn seu uns quants companys i fundant una societat amb accions que pertanyien a la classe humil del poble. L'any 1861 havien començat les obres de proveïment d'aigua a la vila d'Esparreguera a càrrec de la Societat d'Aigües Subterrànies Vidal i Cia. Els obstacles que trobaren foren nombrosos ja que la gent tenia por que s'esgotessin altres afloraments d'aigua. Inagurada l'any 1925, a la Festa Major.</p> 41.5408100,1.8686300 405631 4599413 1925 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48448-foto-08076-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48448-foto-08076-96-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Social Inexistent 2022-12-30 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 98 51 2.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48449 Font d'en Pemán o de l'ermità https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-den-peman-o-de-lermita <p>(2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit.</p> XX <p>Composta d'un receptacle d'obra reconstruït que s'inaugurà originalment l'any 1929. Surt amb una temperatura de 12 graus.Mai s'ha vist eixuta.</p> 08076-97 Torrent de Sant Salvador de les Espases. <p>Batejada com Font de l'Ermità en honor a un dels antics ermitans que en tingué cura entre 1872 i 1879. Fou construida l'any 1929.</p> 41.5776000,1.8805000 406674 4603484 1929 08076 Esparreguera Difícil Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Sense ús 2022-12-30 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 47 1.3 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48450 Font de l'ermita de Sant Salvador de les Espases. https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lermita-de-sant-salvador-de-les-espases <p>(2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. CATALÀ, P. (1983): ' Castell de Les Espases'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. CER (2003): Esglésies i capelles d'Esparreguera. pp.7.</p> Destruïda per una avinguda d'aigua. <p>Estava urbanitzada però una avinguda d'aigua la malmeté. Surt a una temperatura de 15 graus.</p> 08076-98 Sant Salvador de les Espases. <p>La capella de Sant salvador de les Espases formava part del Castell de les Espases i encara que no es coneix l'any de consagració aquest s'ha de situar durant el segle X. Podria haver estat fundada pel monestir de Montserrat en temps del prior Jaume de Vivers, entorn l'any 1351, quan va adquirir els castells d'Esparreguera i el de les Espases.</p> 41.5790300,1.8842100 406986 4603639 08076 Esparreguera Fàcil Regular Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2022-12-30 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 47 1.3 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48451 Font del Torrent Mal https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-torrent-mal <p>VALLS, O. (1961): La vila d'Esparreguera i el seu terme, pp. 234.</p> Ha patit diversos atacs vandàlics. <p>Font amb frontal bastit amb pedra i maons lligats amb morter de calç. L'aigua no és apta pel consum humà.</p> 08076-99 Torrent Mal <p>Abans coneguda per la ' Font Vella'. L'any 1574 apareix amb el nom de Font de Silvestre Pi.</p> 41.5383200,1.8654700 405364 4599140 08076 Esparreguera Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48451-foto-08076-99-2.jpg Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Sense ús Inexistent 2022-12-30 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 47 1.3 2484 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48452 Font Rosada https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-rosada <p>BACHS, E.; RUIZ DE MENDOZA, E. (1983): ' Font-Rosada'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. PAULO, J. (1989): Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera, pp.72. VALLS, O. (1961): La Vila d'Esparreguera i el seu terme, pp.372-373.</p> XIX <p>Masia-residència d'estil neoclàssic, orientada al sol ixent i construïda en maçoneria. Estructura quadrada amb planta baixa, dos pisos i golfes. A la part posterior hi ha dos cossos semicirculars adossats. Aquests presenten diverses dependències a la part inferior, entre elles, una capella, la porta de la qual té característiques romàniques. La decoració de l'edifici és bícrom, combinant el rosat de fons amb el blanquinós de l'ornamentació: enquadraments de les finestres i frisos que separen les plantes. En aquests frisos es troben esgrafiats amb motius florals, que també apareixen com acabament de la façana. Els cossos semicirculars presenten un balaustrada amb arcs trilobulars i arcuacions cegues combinades amb esgrafiats. Al costat d'una porta lateral hi ha un pedrís. La teulada rosada i rematada amb un rafèc amb canal, és a quatre aigües i té claraboia al mig. L'interior queda distribuït de forma simètrica entorn a un espai central que coindeix amb la claraboia.</p> 08076-100 Camí de Can Castells. <p>L'òrigen de la casa està en el matrimoni d'Antoni de Font i la filla de Can Castells (Rosa). Així va neixer la Font-Rosada.</p> 41.5603700,1.8738100 406092 4601579 1830-32 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48452-foto-08076-100-1.jpg Legal Neoclàssic Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2022-12-30 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 99 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48453 Geòtop de les discordances progressives de Sant Salvador de les Espases https://patrimonicultural.diba.cat/element/geotop-de-les-discordances-progressives-de-sant-salvador-de-les-espases <p>(2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/natura/sistema_informacio/inventari_interes_geologic/</p> <p>El serrat de Sant Salvador està situat a l'est de Montserrat, a l'altra banda del riu Llobregat, per sobre de La Puda. És tracta d'un massís constituït per diversos tipus de roques. Al sud hi predominen les pissarres, mentre que a les parts més altes apareixen les calcàries i, més amunt, els gresos i els conglomerats. Aquests conglomerats i gresos de l'Eocè (Era Terciària) estan lleugerament inclinats sobre els materials calcaris del Muschelkalk (Triàsic), havent-hi una discordança angular entre ells. Destaca el seu valor geològic ja que permet veure la relació de contacte entre aquests materials (discordança angular progressiva).També destaca pel seu valor didàctic i paisatgístic, doncs cal tenir present que a la seva cresta acull l'ermita de Sant Salvador de les Espases. Presenta un bon estat de conservació degut a la baixa presència antròpica, motivada pel seu relleu elevat i irregular que la constitueix.</p> 08076-101 Sant Salvador de les Espases. <p>Degut a la seva proximitat a Barcelona, la seva espectacularitat i els seus magnífics afloraments, la zona de Montserrat i la Serralada Prelitoral Catalana ha estat estudiada per naturalistes des de fa segles. Llopis Lladó l'any 1947 indica la presència d'una discordança progressiva a la zona de Sant Salvador de les Espases. És un dels espais inclosos en l'Inventari d'Espais d'Interès Geològic de Catalunya.</p> 41.5793800,1.8838400 406955 4603679 08076 Esparreguera Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Científic 2022-12-30 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48454 Geòtop de les falles de la fossa del Vallès a la Colònia Sedó https://patrimonicultural.diba.cat/element/geotop-de-les-falles-de-la-fossa-del-valles-a-la-colonia-sedo <p>(2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/natura/sistema_informacio/inventari_interes_geologic/</p> Actualment sotmès a un procés de destrucció amb motiu de les explotacions d'àrids. <p>El geòtop de la Colònia Sedó està constituït per una sèrie d'afloraments que mostren com els materials de reompliment de la fossa tectònica del Vallès-Penedès estan afectats pel propi sistema de fractures originades per la progressió de la tectònica en expansió que va generar la fossa. Si es recorre el geòtop de S a N, es pot observar com els estrats miocens, subhoritzontals al centre de la depressió, es van inclinant gradualment, i la disposició de petites falles associades a la falla que delimita la fossa pel NE, va canviant també la seva disposició. A la part nord de l'aflorament hi ha una àmplia banda de farina de falla paleògena del Llobregat, la qual es reactivà durant la tectònica neògena. Aquesta farina està recoberta per dipòsits quaternaris, i sobre aquests dos tipus de materials, s'hi desenvolupen fenòmens d'axaragallament. Les petites falles que afecten als materials detrítics miocens (graves i conglomerats) s'observen clarament al llarg dels talussos generats per l'erosió fluvial, però han estat alterats per la construcció de la carretera de la Colònia Sedó i per l'activitat continuada de les activitats extractives de la zona, essent aquesta darrera la principal amenaça del geòtop.</p> 08076-102 Carretera de la Colònia Sedó. <p>Es tracta d'afloraments que s'han incorporat fa poques dècades a la xarxa de localitats visitades per estudiants de geologia durant la seva formació. La proximitat geogràfica a les universitats de Barcelona conjuntament amb l'accessibilitat i qualitat dels afloraments ha determinat que s'hagi convertit en una localitat clàssica per a desenvolupar-hi pràctiques de camp.</p> 41.5433400,1.8723400 405944 4599690 08076 Esparreguera Fàcil Regular Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Científic 2022-12-30 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 194,84 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?

La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/biblioteques/geord-camp/localitzacio/geord-cord/41.641289,2.017917/pag-fi/5