Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 48633 | Cal Pubillet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pubillet | XVIII | La masia està situada a la falda dels Cingles de Taravil, en la zona on el desnivell comença a guanyar alçada. Està construïda sobre la roca, de la qual encara en podem veure blocs de conglomerat al mur de ponent de la casa, i també visibles a l'interior de la vivenda. La casa va ser profundament reformada, tot adaptant-la a les noves necessitats i configurant la planta en la forma actual. Presenta una planta irregular, allargada amb un reclau a la part oest; consta de planta baixa, primera i sota-coberta, té teulada a dos vessants amb el carener orientat est-oest, paral·lel a la façana principal que és orientada cap al sud. En origen la casa era més petita, de planta rectangular i tant sols planta baixa, primera i un petit altell a mode de golfes. Aquella estructura originària tenia la porta també a la façana sud, tot i que no és la mateixa que l'actual, llavors era de muntants de carreus ben tallats i polits, i llinda plana de fusta (avui en podem veure part dels muntants sota una finestra). Les obertures actuals són resultat de la reforma, encara hi podem veure tapiades algunes de les antigues finestres, són de llinda plana monolítica sobre carreus i una amb ampit de pedra sobresortit, també n'hi havia alguna amb el contorn de maó massís. L'interior és una estructura de dos cossos paral·lels orientats est-oest i separats per un mur mitger; en origen a la crugia sud hi havia l'escala d'accés al costat est i la cuina amb els fogons i la llar de foc al costat oest, la crugia nord era destinada al bestiar, i a la planta primera hi havia habitacions. Actualment la casa presenta una nova distribució. Els murs són de pedra, les parts antigues eren amb carreus tant sols desbastats i pedres irregulars, i a les cantoneres blocs de pedra picada i més o menys polida; actualment podem veure parts dels murs originals tot i que es van haver de refer considerablement i hi ha zones que és de nova construcció, una part dels murs està revestida amb arrebossat de ciment. Al costat de ponent hi havia annexes, el que hi havia adossat al costat sud-oest era destinat al bestiar a planta baixa i a paller a la planta primera; aquest volum va ser annexat a la vivenda arran de les obres de reforma i ampliació. Al costat nord-oest de la casa hi ha una altra construcció, probablement és part de les restes d'un antic paller. A la façana de llevant hi ha un carreu amb la una inscripció que posa part d'una data de la qual ha desaparegut manca el darrer número, és un 181?, i al mig una A. Al mateix mur a la part inferior hi ha una pedra reutilitzada, és tracta d'una lliura o quintà, corresponent a una part d'una premsa de vi. | 08078-88 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | En el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló datat el 1799 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046,fol. 114) consta que Pelegrí Boixadera, pagès del Cint, tenia el Mas Pubillet o Pujolet, situat dins el terme i castell del Cint, el mas figura com habitat i afocat. La casa torna a aparèixer referenciada al 1856, en el llistat del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR). Ja al 1886 en el document de 'Cumpliment pascual de la parroquia del Cint Any 1886', apareix la casa la Pubillet, i hi consten Juan Trasserra, Maria, Joan i Anton Torrents com a habitants del mas. | 42.0617000,1.7145600 | 393645 | 4657426 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48633-foto-08078-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48633-foto-08078-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48633-foto-08078-88-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:27 | ||||||||||
| 48634 | La Taupera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-taupera | XVIII | Casa de la Taupera està situada damunt un petit morral que s'aixeca just sobre l'aiguabarreig de la Rasa de la Boixadera i la Rasa de Trasserra. És una casa de planta rectangular formada per planta baixa, planta primera i planta sotacoberta o golfes; és coberta amb teulada a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que mira a migdia. La casa té coberts d'un sol nivell de planta adossats al costat de llevant. A pocs metres al nord-est hi ha altres coberts, en aparença de construcció recent. La casa està reformada. Està construïda amb grans cantoneres de pedra ben tallada i picada i els murs de parament fet amb pedres desbastades de mides diverses i formes irregulars. La porta d'accés es a nivell de la planta baixa i al centre de la façana principal, la sud; és de brancals i llinda plana de pedra també ben tallada i polida formant peces rectangulars. La llinda de la porta té una inscripció: Joan Badia, una creu incisa, i una data, mil set-cents setanta i pico (177?), i unes línies formant una mena de rombe allargat que emmarquen la inscripció. A la planta baixa hi ha poques obertures i de mides menors a la resta. A la planta primera i la sotacoberta són finestres de muntants, llinda plana i la majoria amb ampit sobresortit i alguna amb una senzilla motllura, tot de pedra polida; sembla que hi hagin algunes peces refetes, i probablement alguna obertura modificada o de formació recent, entre les quals el balcó existent a la planta golfes al centre de la façana sud. La finestra central , sobre la porta i a nivell de planta primera, també té una inscripció que diu: Joan Badia 1775 i enmig una creu. | 08078-89 | A la zona del Santuari dels Torrents | En el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046,fol. 127) hi consta la referència de Joan Badia amb 'Caseta i terras ditas la Taupera, de pertinença del Mas Servins', i s'hi aporten les afrontacions. Una altra referència documental d'aquest mas és al 1856, en la cita de 'Taupera' al llistat del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), on hi consta un Juan Badia. Ja al 1886 en el document de 'Cumpliment pascual de la parroquia del Cint Any 1886', apareix la casa la Taupera, i hi consten Pere Carol, Mariagna, Miquel, Juan Casa i Rosa, com a habitants del mas. | 42.0489000,1.7283700 | 394766 | 4655988 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48634-foto-08078-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48634-foto-08078-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48634-foto-08078-89-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:27 | ||||||||||
| 48635 | Cal Cosme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cosme | XIX | La masia està ubicada en una zona en desnivell, al peu del Cingles de Taravil, tot quedant situada en una zona elevada i oberta cap al sud i est, per on s'estenen els camps de conreu. Està conformada per la casa, el paller i altres coberts annexes. La casa és de planta rectangular i consta dos volums diferenciats perquè presenten alçades diferents, la part del davant és de planta baixa i primera, i la part posterior a més té planta sota-coberta quedant més elevada, i definint així dues alçades de coberta, però ambdues són a dues vessants i amb la mateixa orientació del carener, perpendicular a la façana principal que mira cap al sud-est. La casa però presenta com a mínim tres fases constructives, la part més antiga correspon a la part del davant, la qual s'amplià amb la construcció d'un cos més adossat al mur nord, i més tardanament s'engrandí amb un altre volum, aquest també afegit al costat nord. Aquest darrer volum sembla que va estar construït en dos moments, ja que a nivell de la planta baixa les cantoneres són de pedra i la resta de maó massís. L'estructura més antiga està construïda amb murs de pedres irregulars de mides diverses i grans cantoneres de pedra més ben tallada i picada; la segona fase no presenta grans diferencies en el tipus de material emprat, i en la darrera fase la pedra dels murs és més petita. Pel que fa a les obertures conserva la porta d'entrada principal, és a la façana sud-est, i es feta amb llinda en arc rebaixat en dovelles de pedra sobre muntants de carreus tot en pedra ben tallada i polida, a la clau de l'arc hi ha una data incisa sembla 1812 o 1872, i una creu al mig. També conserva una altra porta a la façana de llevant, a la part de la darrera ampliació, és de llinda de fusta sobre muntants de maó massís. La resta d'obertures són obertes recentment, arran de la reforma integral de la casa per tal d'adaptar-la a turisme rural. L'interior també és totalment modificat. Al costat est hi ha uns coberts, l'un es correspon amb el porxo o paller, de dos nivells, la planta superior és totalment oberta pel davant, cap al sud-est, tant sols amb un pilar al mig; aquest també ha estat rehabilitat, ja hi consta la data 1961 com a data d'una reforma anterior. | 08078-90 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | Tant sols tenim constància d'una referència documental coneguda és del 1886 en un document de 'Cumpliment pascual de la parroquia del Cint Any 1886', en que hi apareix la casa Cosme i hi consta Josep Costa i Maria. | 42.0624100,1.7309700 | 395004 | 4657485 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48635-foto-08078-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48635-foto-08078-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48635-foto-08078-90-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:27 | ||||||||||
| 48636 | Cal Ballestà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ballesta-0 | XVIII | La masia està formada per dos volums de planta baixa, primera i sotacoberta, els quals estan units per una construcció més petita de dos nivells (planta baixa i primera). El conjunt defineix una planta allargada amb les façanes orientades cap al sud. Totes tres construccions són cobertes amb teulada a dues aigües, el carener dels dos volums principals és orientat nord-sud, i del cos menor est-oest. El conjunt està bastit en una zona en desnivell, fet que permet tenir accés a peu pla a la planta baixa des de la façana principal i a planta primera a través de la façana posterior. L'edifici del costat de ponent es correspon amb la casa, és bastit amb paredat format per pedres irregulars de mides i formes diverses, tot i que estan parcialment cobertes per un rejuntat ampli i bast que no permet veure bé el material constructiu, les cantoneres són grans peces de pedra ben tallada i picada. Pel que fa a les obertures a la façana principal estan distribuïdes simètricament en tres eixos verticals; a planta baixa la porta al centre és en arc rebaixat de maó massís posat a plec de llibre sobre muntants també de maó, amb una finestreta a cada costat, de llinda plana monolítica sobre carreus i ampit també de pedra, tot ben polit i picat; a la planta primera una gran finestra al centre emmarcada en pedra ben tallada i polida, la llinda és plana monolítica i l'ampit sobresortit, a cada costat una finestra emmarcada en maó amb el mateix acabat que a la porta d'entrada; a la planta golfes destaca al centre una galeria formada per dues obertures en arc de mig punt fet amb maó posat de plà (avui és una galeria tancada) i muntants també de maó, a cada costat una finestra com les de la planta primera però més petites. A les façanes laterals hi ha poques obertures totes segueixen la mateixa tipologia que les de maó de la façana sud; a la façana nord també són iguales, tant la porta d'entrada a nivell de planta primera com les dues finestres de les golfes. El volum del costat de llevant es correspon amb l'antic paller, i actualment està reconvertit en vivenda, els murs són de paredat i les cantoneres de blocs tallats i picats; el conjunt d'obertures són de factura contemporània, la façana sud és la principal, i era la que havia estat totalment oberta, encara podem veure part del pilar central. El cos que uneix els dos volums és de construcció contemporània. Al costat est hi ha un annex que devia haver estat destinat al bestiar. | 08078-91 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | La primera referència documental coneguda de la masia la trobem en el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046,fol. 79-81) hi consta que Pere Marsiñach i Canudas, pagès de L'Espunyola, té el Mas Ballestar, habitat i afocat, juntament amb una peça de terra del mas Mercadal. Posteriorment ens apareix documentada en ple segle XIX, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), on hi consta Ballesta i un tal Juan Santacreu. Sembla que aquestes referències es deuen correspondre a Cal Ballestà, però hem de tenir present que a la mateixa zona del Cint trobem la casa Cal Ballesta que pot portar a confusió en els noms i en l'atribució de referències documentals; de tota manera la denominació de Cal Ballesta sembla que és relativament contemporània, ja que anteriorment era anomenada la Diputació. També al 1886 trobem Cal Ballestà en un document de 'Cumpliment pascual de la Parroquia del Cint. Any 1886', hi figuren Joseph Santacreu, Josefa, Ramon, Juan, Dolores, Antonia i Carme. | 42.0578600,1.7110600 | 393349 | 4657004 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48636-foto-08078-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48636-foto-08078-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48636-foto-08078-91-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:27 | ||||||||||
| 48637 | Cal Gotlla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gotlla | XVIII | La casa està emplaçada sobre un turó rocós situada prop de la carretera de Berga a Solsona i Cardona, i a peu del camí ramader. Presenta una planta irregular degut a la unió de diversos volums. Els volums principals són dos, consten de planta baixa i primera, i cadascun té coberta a dos vessants amb el carener orientat perpendicular a la façana principal que obra cap al sud-est. De fet la casa pròpiament és tot el conjunt, ja que interiorment estan comunicats els dos volums. El cos situat al davant de la façana és de planta baixa i conforma una terrassa a planta primera. Al costat de llevant hi ha un altre annex tant sols de planta baixa, a mode de porxo obert. A la part posterior hi ha un altre volum adossat, en aquest cas de planta baixa i primera. A grans trets, la casa està bastida amb murs de carreus desbastats i pedres irregulars formant paredat i a les cantoneres carreus ben tallats i polits. La majoria de les obertures són fetes amb contorn de maó massís, n'hi ha algunes amb els brancals de pedra. La casa ha estat totalment reformada per tal de destinar-la a la funcionalitat actual de turisme rural. Així, part dels espais de planta baixa, especialment els del volum de sota la terrassa, havien estat destinats al bestiar, en un d'ells hi havia hagut la fogaina. La casa havia comptat amb dos forns de pa, l'un a planta baixa i l'altre a primera. Cap al costat nord-est hi havia hagut el paller, i al davant de la casa hi ha una piscina que es correspon amb el viver. | 08078-92 | A la zona de Sants Metges | La situació de Cal Gotlla, a peu del camí ramader i de la carretera de Berga a Solsona i Cardona, ha afavorit que al llarg dels anys hagi tingut diverses utilitats, a vegades compartides en un mateix període, així es recorda que abans de la guerra, la casa havia estat hostal, botiga i barberia. Cal Gotlla també consta documentada com a La Musella, així figura en el registre de la propietat i segons ens informa la propietat també hi consta en les escriptures que es remunten a mil set-cents i pico, on a més s'hi relaciona l'existència d'una casa més antiga. Al 1886, en un document de compliment Pasqual de la parròquia del Cint en el qual hi apareixen les cases de la sufragània, Sants Metges, hi consta Cal Gotlla amb Martí Armengou, Teresa, Francisco i Joan com a habitants del mas. | 42.0536500,1.7583000 | 397251 | 4656479 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48637-foto-08078-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48637-foto-08078-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48637-foto-08078-92-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:27 | ||||||||||
| 48638 | Cal Saló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-salo | XIX | Està abandonada i algunes parts estan en procés d'enrunament. | La casa està situada en una zona de camps de conreu i al costat d'una petita rasa que s'inicia al sud-est de la casa i que desaigua a la riera de Sant Quintí. És una petita caseta de planta rectangular amb les runes d'un annex al mur posterior, actualment la casa està deshabitada i en mal estat de conservació. Consta de planta baixa i primera, té teulada a dues vessants amb el carener orientat perpendicular a la façana principal que obra cap al sud-est. L'edifici està bastit amb murs de paredat format per carreus desbastats junt amb algunes pedres irregulars, i a les cantoneres carreus ben tallats i polits. Les obertures estan distribuïdes de manera regular i simètrica a la façana principal, són fetes amb contorn de maó massís, excepte alguna de la part posterior que és feta amb contorn de carreus de pedra. És probable que la part sud-oest de l'estructura hagués estat utilitzada com a paller a nivell de la planta primera, ja que presenta a la façana principal i posterior un espai que defineix una gran obertura tancat amb maó massís. | 08078-93 | A la zona sud-est del municipi | No tenim cap referència documental sobre Cal Saló. La casa forma part de la propietat de la masia el Corral de Canudas. Per les característiques de la construcció podria tractar-se d'una caseta del segle XIX. | 42.0339400,1.7910700 | 399932 | 4654251 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48638-foto-08078-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48638-foto-08078-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48638-foto-08078-93-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:27 | |||||||||
| 48639 | Cal Farines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-farines-0 | XVIII?-XIX | La casa està emplaçada en una zona planera situada prop de la carretera de Casserres i a poca distància del creuament amb la carretera de Berga a Solsona. Es tracta d'una casa de planta rectangular amb un petit cos annex posterior, consta de planta baixa, primera i sota-coberta, i té teulada a dos vessants amb el carener orientat perpendicularment a la façana principal, la qual obra cap al sud però amb una lleugera inclinació vers l'est. La casa és de nova construcció, tot i que es va bastir a partir dels murs conservats de l'antiga edificació i aprofitant l'alçat preexistent. És construïda amb murs de pedra amb les diferents obertures amb contorn de maó massís. | 08078-94 | A la zona central del municipi. | La única referència documental de la que tenim constància de Cal Farines és en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), on hi figura Pedro Bover i Juan Pons. Informacions orals ens expliquen que a partir del matrimoni entre una parella procedents l'un de Cal Farines i l'altre de Cal Griva, van ser els qui posteriorment van construir la gran casa de Cal Pauet. | 42.0496900,1.7729400 | 398456 | 4656022 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48639-foto-08078-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48639-foto-08078-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48639-foto-08078-94-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:27 | ||||||||||
| 48640 | Cal Reixagó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-reixago | XVIII-XIX | En procés d'enrunament. | Les ruïnes de la masia del Reixagó estan situades a uns 200 metres al nord de la casa de Cal Rossinyol; en un petit turonet d'alzines que s'aixeca en una zona molt oberta i amb camps de conreu pels costat sud i oest. Les estructures conservades de la casa mostren una planta aproximadament rectangular orientada cap a migdia. El mur posterior, el que conserva quasi tota l'alçada, encara testimonia les dues vessants de la coberta, que indica que tenia el carener orientat nord-sud. Sembla doncs, que la casa devia consta de planta baixa, primera i golfes. L'interior és conformat per tres crugies paral·leles de les quals poden veure els murs mitgers i les restes de divisions interiors a nivell de planta baixa. Al costat de ponent de la casa hi ha adossat un annex i també corts pel bestiar o espais destinats a magatzem. Els murs, d'un gruix entre 55 i 60 centímetres, són bastits amb pedres irregulars de mides i formes diverses i alguns carreus desbastats formant un paredat irregular. | 08078-95 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | En el llistat de cases del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR) de l'any 1856, hi figura una referència poc entenedora que sembla correspondre a Rexagó, en la qual hi consta José Trasserra. Ja al 1886 en el document de 'Cumpliment pascual de la parroquia del Cint Any 1886', apareix la casa Reixagó, i s'hi relacionen Josep Marciñac (?) i Maria. | 42.0572600,1.7451200 | 396166 | 4656896 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48640-foto-08078-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48640-foto-08078-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48640-foto-08078-95-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:27 | |||||||||
| 48641 | Hostal de l'Esca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostal-de-lesca | XIX? | Una pila de runa, és un dels pocs testimonis que sembla que queden d'aquesta edificació. | Les ruïnes de l'Hostal de l'Esca estan cobertes de terra i pedres, resultat del propi enderroc de l'estructura i de material provinent de despedregar el camp de conreu i afectades pels mateixos treballs agrícoles. El gran camp de conreu encara és conegut pel nom del camp de l'Hostal de l'Esca. Pel costat oest del camp, a molt pocs metres discorre el camí ramader, sembla que la presència d'aquest i l'important trànsit que tenia degué fomentar l'existència de l'hostal. És freqüent que algunes masies que estan situades a tocar dels camins ramaders oferissin menjar i dormir, a més de productes de la casa. En aquest cas la denominació d'hostal sembla assenyalar que en aquest cas la casa devia estar clarament destinada a aquesta activitat, encara que compartida segurament amb tasques agrícoles i ramaderes. | 08078-96 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | Tant sols tenim constància d'una referència documental en que es citi l'Hostal de l'Esca, és en el document de 'Cumpliment pascual de la parroquia del Cint Any 1886', en que hi apareix la casa i hi consten com habitants Ramon Boladeras, Maria i Maria. | 42.0353000,1.7367100 | 395434 | 4654467 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48641-foto-08078-96-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:27 | |||||||||
| 48642 | Cal Xacó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xaco-0 | XVIII?-XIX | La masia es troba enrunada, es conserven en alçat part dels murs perimetrals. | Les ruïnes de la masia de Cal Xacó estan emplaçades just al costat de Sants Metges i de Cal Macià, a tocar i al davant mateix de la masia de Cal Macià. Ocupa aproximadament la part sud i oest del turó rocós on estan assentades ambdues masies; a la part sud del turó, als peus d'aquest hi ha una altra construcció, un antic femer (amb murs de pedra i coberta de volta) i alguna feixa de conreu. Les ruïnes de la casa defineixen una planta rectangular formada per murs de pedres irregulars desbastades junt amb alguns carreus i força teulís, en algunes parts es conserven més de dos metres d'alçada de mur. A l'interior s'hi pot veure la traça de murs mitgers que compartimentaven l'espai; i en el mur nord, les restes del què devia ser el forn de pa. No s'identifica la porta d'accés, però potser n'hi havia una pel costat oest, que és el més accessible i que dóna a l'era i a les restes d'algun paller o cobert; de tota manera, en la roca del costat sud hi ha una rampa d'accés, en part construïda amb un mur de contenció i que continua amb una escala d'accés picada a la roca (avui molt erosionada) i que indica també un accés per aquest costat, i per tant potser també la situació d'una porta d'entrada per aquesta banda, que a més, és el més comú. Al costat est de la casa hi ha uns petits annexes, formats en part per murs de pedra i en part per materials contemporanis. El conjunt de construccions que hi ha dalt del turó de la casa, amb els coberts, restes del paller i el pla de l'era, es mostren closos o almenys perimetrats per un mur, bàsicament en el costat del tallant de la roca. A la part sud-est d'aquest mur s'hi identifica part d'una estructura més antiga formada per un aparell de carreus regulats ben tallats i ben col·locats, i amb cantoneres de dimensions similars. | 08078-97 | A la zona de Sants Metges | En el Catàleg de masies (a l'apartat de ruïnes) del municipi, consta que a la casa hi ha o hi havia una inscripció que indica l'any 1871. En el document de 'Cumpliment pascual de la parroquia del Cint Any 1886', ja hi apareix la casa Xacó, i hi consten Josep Pobladó, Raimunda, Ramon i Joan, com a habitants del mas. | 42.0567100,1.7655800 | 397858 | 4656810 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48642-foto-08078-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48642-foto-08078-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48642-foto-08078-97-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:27 | |||||||||
| 48643 | Ribolleda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ribolleda | La casa està en procés d'enrunament molt avançat, i les restes molt cobertes de vegetació. El paller es conserva dempeus. | La masia està situada per sobre la Vall de Tentellatge, en una zona molt oberta, especialment cap al sud. Està conformada per les runes de la casa i el paller o porxo. Ambdues construccions estan encarades cap al sud-est. Actualment la casa es troba en un avançat estat d'enrunament, i amb abundant vegetació que cobreix les restes de les seves parets. L'existència d'una fotografia antiga ens permet anotar que es tractava d'una gran casa de planta rectangular, coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que obre al sud-est; constava de planta baixa, planta primera i golfes amb galeria oberta a la façana principal. Al voltant de la casa hi havia altres construccions menors, suposem que destinades a bestiar i magatzem. De les poques restes visibles, podem destacar l'existència d'una finestra, al mur de llevant i a nivell de la planta primera, formada per muntants i llinda plana tot de pedra picada i polida i amb els angles interiors esbiaixats, l'ampit és sobresortit i del mateix material. Al costat d'aquesta finestra podem veure un paredat molt regular i una peça que sobresurt del plom de la paret i que sembla un desaigua, elements que indicarien la ubicació de la pica. A la part posterior de la casa hi ha el paller, actualment es conserva dempeus. Està format per una estructura de planta rectangular, coberta a dos vessants amb el carener perpendicular al frontis principal el qual és orientat al sud-est. Està conformat per una estructura de dos nivells construïda adossada a un marge, permeten l'accés directe des de l'exterior a les dues plantes; al nivell superior l'accés és en el mur posterior i és una obertura de brancals de pedra picada i polida i llinda de fusta. La façana principal és tota oberta, amb un pilar al centre. L'estructura està constituïda per tres murs perimetrals, el citat pilar central a la façana principal i un altre pilar a l'interior en la zona central de la planta. Els pilars i les cantoneres són fetes amb peces regulars de pedra picada i polida, i els murs amb pedres irregulars tant sols desbastades i de mides molt diverses. El primer forjat és en base a dos cavalls col·locats directament entre els pilars i el mur posterior, seguint l'alineació del carener, i sobre aquests i els murs est i oest es recolzen les bigues travesseres damunt les quals hi ha el paviment de posts de fusta. El forjat de la coberta és de cavalls que descansen sobre els pilars i els murs laterals, els quals suporten les bigues del carener i les demés bigues, paral·leles al carener, sobre les quals es suporten les llates i les teules. A pocs metres en sentit més o menys nord, al costat del camí, hi ha un pou, de planta circular i amb el cos sobresortit, parcialment enrunat i construït amb pedres irregulars i desbastades. Al davant de la casa, especialment en la zona sud i est podem veure les antigues feixes i camps de conreu. | 08078-98 | A l'enclavament de la Ribolleda, a la zona sud-oest. | 42.0423500,1.6740200 | 390257 | 4655329 | 08078 | L'Espunyola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48643-foto-08078-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48643-foto-08078-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48643-foto-08078-98-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:27 | |||||||||||
| 48644 | Cal Miqueló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-miquelo | XVIII?-XIX | Enrunada. Es pot identificar més o menys el perímetre de l'estructura i alguns murs interiors. | Les ruïnes de Cal Miqueló estan situades prop de la Rasa de la Boixadera, enmig d'una zona boscosa amb antigues feixes de conreu avui ocupades per massa forestal. Les restes de l'estructura es troben amagades entre la vegetació i els arbres que hi han crescut. Es pot identificar una estructura de planta rectangular, que sembla correspondre a la construcció principal, i un annex de dimensions menors adossat al mur nord-est. L'estructura principal està bastida amb murs d'uns 60 cm de gruix, construïts amb grans carreus tant sols desbastats i pedres irregulars; es poden distingir força bé les quatre cantoneres principals. Tot i que hi ha gran quantitat de pedres de la mateixa construcció que cobreixen l'estructura sembla que es conserva força alçada dels murs, almenys entorn al 1,20 m. | 08078-99 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | Al 1856, en el llistat de cases del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), hi consta una referència que sembla correspondre a Cal Miqueló, en la qual hi figura un tal Pedro Canellas (o Casellas). Informacions orals indiquen que durant el període de la guerra civil encara era habitada. | 42.0537400,1.7248500 | 394483 | 4656530 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48644-foto-08078-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48644-foto-08078-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48644-foto-08078-99-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | De difícil localització, queda situada a poca distància del punt de creuament de la pista que porta de la Vileta Nova a la Taupera amb el torrent de la Boixadera. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:27 | ||||||||
| 48645 | Gabaldans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gabaldans | XVIII | La masia es troba en procés d'enrunament, es conserven en alçat part dels murs. | Les ruïnes de la masia de Gabaldans es troben al costat de la pista forestal que comunica el camí que del Cint puja cap a Taravil i Capolat amb la pista de Torrades i Trasserra. Anant-hi des de Torrades, passats uns 1260 metres, per sobre la pista i a poca distància hi ha les restes. Les estructures es troben en procés d'enrunament i molt cobertes de vegetació que n'afavoreix el deteriorament, tot i això alguns dels murs que estan dempeus es conserven fins a l'alçada de la planta. Els murs mostren una planta allargada en sentit est-oest, la part sud mirant cap al què era l'antic camí d'accés. Sembla que està conformada per dues construccions principals situades adossades i comunicades entre elles, l'una semblaria correspondre pròpiament a la casa i l'altra podria ser més destinada a paller. La del costat més est conserva un pilar central i algunes compartimentacions interiors de la planta baixa; és una construcció bastida adossada al marge. L'estructura del costat de ponent també mostra diferents divisions interiors, i encara conserva part dels muntants d'una porta d'accés a la façana de ponent i una finestra amb llinda i brancals de pedra picada al mur nord. A grans trets el conjunt de les estructures estan bastides amb murs de paredat fet amb pedres irregulars i alguns carreus desbastats de mides i formes diverses, i a les cantoneres grans carreus desbastats. | 08078-100 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | En el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046,fol. 43-46) hi consta que Martí Trasserra, pagès de Capolat, era propietari del Mas Trasserra de Capolat, Mas Gabaldons, Mas Vilarriana, i Mas Piera, àlies Escarrà o Montells, habitats i afocats. Al 1856, en el llistat de cases del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), hi figura la masia Gabaldans en la qual es cita a Juan Torner. Ja al 1886 en el document de 'Cumpliment pascual de la parroquia del Cint Any 1886', apareix la casa Gabaldans, i s'hi relacionen Ramon Mosoll, Antonia, Josep i Anton. Informacions orals indiquen que encara hi ha algun veí que recorda quan era habitada, tot i que ja fa molts anys. | 42.0673300,1.7400400 | 395762 | 4658020 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48645-foto-08078-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48645-foto-08078-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48645-foto-08078-100-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:27 | |||||||||
| 48646 | Molí de Trasserra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-trasserra | XVIII | La masia està parcialment enrunada, però es conserven en alçat part dels murs. Actualment s'estan fent treballs de neteja i recuperació de l'estructura. | El molí de Trasserrra està situat al peu del Torrent o Rasa de Trasserra, que neix a la finca Trasserra del municipi veí de Capolat. Actualment el molí està en procés d'enrunament, però tot i això conserva una part important dels murs i estructures que el conformaven. Així s'identifiquen l'estructura de la casa o casal moliner, amb algun annex o ampliació al costat de llevant, el paller o coberts al costat de ponent i a la part posterior de la casa hi ha l'estructura d'una gran bassa. La casa està definida per una construcció principal que conforma una planta rectangular, i que devia estar formada per planta baixa, planta primera i golfes, i en aparença, coberta a dues vessants amb carener orientat nord-sud. És una casa de dos cossos o crugies orientades nord-sud, i separades per un mur mitger que es desenvolupava fins al carener. A la planta baixa trobem les dues naus cobertes per voltes de canó fetes amb pedra, a la nau de ponent a més de menjadores pel bestiar també s'hi conserva el forn de pa, amb la boca en el mur oest; a la nau de llevant és on hi havia la sala de molta, i per tant hi havia instal·lades les moles del molí amb la tremuja i tota els elements que conformaven el molí, actualment tant sols es conserva part del sitial on anaven col·locades les moles; sembla que hi havia instal·lats dos molins, ja que podem veure dos forats que donen a dos cacaus o carcavans independents. Així, per sota part de la planta baixa hi ha l'estructura dels cacaus, coberts amb volta d'arc rebaixat; aquestes estructures s'allarguen més del que ocupa la planta de la casa, tot apropant la sortida de l'aigua al torrent. Sembla que a l'interior dels cacaus no s'hi conservin elements que formaven part de la infraestructura del molí, com l'arbre o el rodet. La casa està construïda amb murs de pedres desbastades i lloses, tot de mides i formes diverses, i cantoneres de grans blocs de pedra ben tallada. Es conserva alguna finestra a l'annex o afegit de ponent, combina brancals de maó i llinda de pedra; la porta d'accés a la planta primera d'aquest annex és emmarcada en maó, amb llinda d'arc rebaixat de maó col·locat a plec de llibre. Al costat de llevant de la casa hi ha diversos pilars que deuen correspondre a l'estructura del paller. Tant la casa com el paller a la part posterior (nord) hi tenen l'estructura de la bassa, de la qual a més aprofiten part del mur com a límit o paret nord d'aquestes construccions. Es tracta d'una gran bassa que permetia tenir una bona reserva d'aigua i controlar l'aportació d'aigua al rodet; l'estructura de la qual és feta amb grans blocs tallats regularment, pel costat més o menys nord s'aprofita el mateix terreny natural de roca com a paret i límit de la bassa. A l'extrem de contacte de la bassa amb la casa, és on hi ha el pou on s'origina el salt d'aigua que dóna força al molí. Pel costat més o menys nord-est de la bassa hi ha l'entrada del canal que condueix l'aigua des del torrent a la bassa. La traça del canal es troba desdibuixada i amagada per la vegetació. | 08078-101 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | Coneixem molt poques notícies sobre aquest molí. La primera referència documental localitzada és del 1856, en la cita de 'Molino de Trasserra' al llistat del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), on hi consta un Juan Casals. En un document del cumpliment pasqual de l'any 1886 de la parròquia del Cint apareix Molí, sembla que es deu correspondre al Molí de Trasserra, en aquell moment hi consten Teresa, Francisco i Josefa Badia i Martí Dachs. | 42.0579800,1.7366100 | 395463 | 4656986 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48646-foto-08078-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48646-foto-08078-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48646-foto-08078-101-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:27 | |||||||||
| 48647 | Els Tossals de Ribolleda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-tossals-de-ribolleda | En avançat procés d'enrunament. | Les ruïnes de la casa dels Tossals de Ribolleda estan ubicades en un morral rocós de la carena que, de sud a nord, s'aixeca enmig de l'enclavament de la Ribolleda, en una zona amb àmplies vistes i molt oberta. Les restes de l'estructura de la casa estan conformades pels murs perimetrals, que tenen una alçada màxima entorn als dos metres, i que defineixen una planta més o menys quadrangular. Al mur sud, que correspondria a la façana principal, hi podem veure les restes dels brancals de la porta d'accés, són muntants de pedra picada i polida; a més, entre la runa que hi ha al davant de la façana sud podem veure-hi diverses peces de muntants i una gran llinda plana, tot també de pedra picada i polida, que es podrien correspondre a altres peces de la porta i/o alguna finestra. Al mur de llevant, el que conserva major alçada, hi ha una finestreta emmarcada en quatre peces o blocs de pedra picada. A l'interior de les restes de l'edifici podem veure un mur mitger orientat nord-sud, que divideix l'espai en dues crugies; en aquest mur també s'hi conserven les restes d'uns brancals de pedra picada d'una porta d'accés i comunicació dels dos espais. El conjunt és bastit amb cantoneres de grans blocs de pedra sorrenca desbastada i els murs amb pedres de mides molt diverses, irregulars i tant sols desbastades, conformant un parament de pedres grans falcades amb altres de mides més petites i fragments de teules. Els murs són d'un gruix d'uns 55-60 cms. | 08078-102 | A l'enclavament de la Ribolleda, a la zona nord. | 42.0509600,1.6758200 | 390421 | 4656282 | 08078 | L'Espunyola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48647-foto-08078-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48647-foto-08078-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48647-foto-08078-102-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Cal que seguim la pista principal de la Ribolleda fins quasi el cim, on trobarem una pista en mal estat que surt a la dreta, seguir-la uns 200 metres. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:27 | ||||||||||
| 48648 | Ribolleda de Sant Climents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ribolleda-de-sant-climents | Enrunada, tant sols s'identifiquen la traça d'alguns murs. | Les ruïnes d'aquesta construcció estan situades a la zona central de la carena principal de l'enclavament de la Ribolleda que està orientada nord-sud. Les restes es troben en un petit turonet que s'aixeca enmig de la carena; les ruïnes avui dia molt cobertes de terra i vegetació conformen un petit monticle . Estan formades per uns murs d'uns 80 cms de gruix que defineixen un perímetre quadrangular i al seu interior, un mur mitger d'uns 60 cms, que divideix l'espai interior en dues crugies orientades est-oest. A la crugia sud s'observa la traça d'una possible compartimentació que conformaria una petita estança a l'angle sud-oest. El conjunt és orientat cap al sud. Les poques restes visibles de murs són fets amb pedres desbastades de mides diverses i lloses, tot de pedra sorrenca, i a les cantoneres, amb grans blocs només desbastats, i també de pedra sorrenca. | 08078-103 | A l'enclavament de la Ribolleda, a la zona central. | 42.0467500,1.6777700 | 390575 | 4655813 | 08078 | L'Espunyola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48648-foto-08078-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48648-foto-08078-103-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:27 | |||||||||||
| 48649 | Cal Vellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vellet | XIX | En procés d'enrunament. Encara conserva l'alçat de la pallissa, la casa està molt més enrunada. | Les ruïnes de la casa de Cal Vellet estan formades per les restes de dues estructures, la casa i adossat al seu mur est el porxo. La casa es troba molt enrunada i coberta de vegetació, s'hi pot identificar la planta i conserva uns metres d'alçada dels murs perimetrals, excepte el mur sud que està més enrunat. Defineix una planta quasi quadrangular, devia constar de planta baixa i primera, potser també unes petites golfes. Els murs són de paredat de pedres irregulars i carreus desbastats, i les cantonades de grans carreus desbastats. L'estructura més sencera és la del cobert, el qual es conserva fins alçada de teulada (era coberta a un vessant, desaiguant cap al nord); és de dos nivells, la planta baixa destinada a corts pel bestiar i la planta superior a paller. Aquesta estructura és feta amb murs de pedra de paredat irregular i cantoneres ben tallades, i a la façana sud, el segon nivell, tant el pilar central com els tancaments són obrats amb maó massís. | 08078-104 | A la zona de Sants Metges | En el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046,fol. 73-75) hi consta la descripció de la caseta i terras dites del Coix Vellet de Ramon Tresserra, pagès del Cint, que podria tractar-se de Cal Vellet. En el llistat del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), on hi consta una referència que sembla correspondre a 'Ballet', podria tractar-se doncs de Cal Vellet, hi constava un tal Mariano Pujols. Posteriorment, al 1886, trobem l'anotació de Bellet entre la relació de cases que consten en un document de compliment Pasqual de la parròquia del Cint en el qual hi apareixen les cases de la sufragània, Sants Metges; en aquest document hi consten Josefa Macià, Josep, Esteve i Maria. | 42.0484800,1.7654100 | 397831 | 4655896 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48649-foto-08078-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48649-foto-08078-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48649-foto-08078-104-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:27 | |||||||||
| 48650 | Forn d'obra de la Ca l'Esquerrà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-la-ca-lesquerra | XVIII?-XIX | Part de l'estructura està enrunada i sitjada. | Les restes del forn d'obra es troben en un marge proper a una pista forestal que comunica la pista que puja a Capolat per la zona del Cint amb la pista que puja a Taravil, surt a l'alçada de la masia Torrades. Es conserva un espai de planta rectangular, que mesura uns 3 metres per 3,50 metres de planta, i que presenta una estructura en part excavada en el mateix terreny natural i en part construïda amb carreus desbastats i pedres irregulars de mides i formes diverses. La part que obra cap a l'est es deu correspondre a la zona on hi havia l'accés a la cambra inferior o de combustió, en aquest costat el mur era totalment construït i actualment conserva poca alçada, probablement degut a no tenir el terreny natural com a recolzament de l'estructura. L'accés a la cambra de cuita es devia realitzar per la zona oest, on hi ha la part alta del marge i que per tant devia facilitar l'entrada a la cambra superior. La superfícies del terreny natural que formen part de l'estructura presenten la coloració produïda per l'acció del foc. L'estat de les restes no permet afirmar si es conserva o no la graella, tampoc sabem si era un forn de dues cambres o d'una. Prop del forn es poden observar bastants afloraments d'argila, els quals molt probablement són la font de subministrament de la matèria prima. | 08078-105 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | Desconeixem la cronologia d'aquest forn d'obra o teuleria. Sembla que es tracta del forn de la casa la de Ca l'Esquerrà, la masia és documentada des del segle XVIII, el forn podria ser d'aquesta època o de períodes posteriors per tal de fer el material necessari, teules, maons, corbes o altres peces, en el decurs de les obres de construcció de la casa o de reparacions posteriors. La presència d'aquest tipus de petita indústria rural és comença a generalitzar a partir del segle XVIII i perdura fins entrat el segle XX. Era habitual que quan es necessitava material ceràmic d'obra, sí a la propietat es disposava d'un lloc adient tant per l'accés a l'argila com a l'aigua, es contractés els serveis d'un teuler que es desplaçava al lloc per tal de construir el forn i fer les fornades necessàries. Els mateixos forns es devien utilitzar diverses vegades realitzant les reparacions necessàries en cada moment. | 42.0661700,1.7330400 | 395181 | 4657900 | 08078 | L'Espunyola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48650-foto-08078-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48650-foto-08078-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48650-foto-08078-105-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:27 | |||||||||
| 48651 | Forn de calç de la Vileta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-la-vileta | XX | L'estructura està en part caiguda i coberta de vegetació. | Les restes del forn de calç es troben al costat nord-oest de la casa, a pocs metres i al peu de la pista. L'estructura del forn està construïda aprofitant el desnivell del terreny, tant per tenir un bon accés a la part inferior i la superior, com per aprofitar el mateix tapàs per la construcció de l'estructura. Així una part del forn és excavat en el mateix terreny i la part del davant i superior és bastida amb blocs desbastats de pedra de mides i formes diverses, tot formant un mur que per la part del davant (sud-est) és lleugerament atalussat. La boca d'accés a la zona de combustió és en el mur sud-est, és una obertura més aviat petita en forma d'arc fet amb lloses posades a plec de llibre. L'interior és de planta aproximadament circular, d'uns dos metres de diàmetre, i actualment es troba molt ple de terra. | 08078-106 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | Aquest forn es va construir i utilitzar per fer calç per la construcció de la casa la Vileta Nova, la qual es va bastir cap al 1920. | 42.0580800,1.7213500 | 394201 | 4657016 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48651-foto-08078-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48651-foto-08078-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48651-foto-08078-106-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:27 | |||||||||
| 48652 | Forn d'obra de la Serra del Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-la-serra-del-pla | XVIII-XIX | Gran part de l'estructura està coberta de terra i vegetació. | Les restes del forn d'obra es troben al costat de ponent del torrent, i a pocs metres de la pista asfaltada que porta de la carretera de Berga a Solsona i Cardona cap la zona coneguda com el Clot de l'Espunyola, primer passarem l'antiga masia de la Serra del Pla (avui hostal i restaurant) i quan arribem al torrent cal que seguim a peu uns quants metres, és al costat esquerra aigües amunt. Les restes estan molt cobertes de vegetació, esbarzers i arbres que han crescut al lloc. L'estructura està construïda en el mateix tapàs aprofitant el marge del terreny a fi de facilitar l'accés a ambdues cambres. La inferior és la de combustió, i té l'accés pel costat est o sigui des del torrent o rasa, on són visibles dues boques, semblen excavades en el mateix terreny natural. La cambra de cuita o la superior actualment està molt coberta de terra i vegetació i no permet veure cap element de l'estructura, així a la part superior tant sols podem veure un monticle. | 08078-107 | A la zona de Sant Climent de l'Espunyola | Desconeixem la cronologia d'aquest forn d'obra o teuleria. Es tracta del forn de la casa la Serra del Pla, la masia és documentada des del segle XVI però molt probablement el forn es va construir en períodes posteriors per tal de fer el material necessari, teules, maons, corbes o altres peces, en el decurs de les obres d'ampliació o reparació posteriors. De fet és un tipus de petita industria rural que a la zona és comença a generalitzar a partir del segle XVIII i perdura fins entrat el segle XX. Era habitual que quan es necessitava material ceràmic d'obra, sí a la propietat es disposava d'un lloc adient tant per l'accés a l'argila com a l'aigua, es contractés els serveis d'un teuler que es desplaçava al lloc per tal de construir el forn i fer les fornades necessàries. Els mateixos forns es devien utilitzar diverses vegades realitzant les reparacions necessàries en cada moment. | 42.0549800,1.7928400 | 400111 | 4656586 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48652-foto-08078-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48652-foto-08078-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48652-foto-08078-107-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:27 | |||||||||
| 48653 | Forn de la Foradada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-la-foradada | L'estructura està seccionada. | Les restes del forn es troben al peu de la carretera que puja a Capolat passant pel Cint, també coneguda com la Foradada. A pocs metres abans d'arribar a la roca picada pel pas de la pista trobem, al lateral nord, per tant visible des del camí, les restes seccionades d'un forn. El tall ens permet observar un clot allargat en alçada, en forma de U, tot mostrant el contorn amb les coloracions provocades per l'acció del calor sobre l'argila. El clot és excavat en el terreny natural. Part de l'interior és cobert de terra i vegetació. No tenim constància de quina va ser la funció d'aquest forn, per la tipologia podria tractar-se d'un forn de calç, caldria però confirmar l'existència propera de vetes de pedra calcària, ja que la majoria de roca de la zona és conglomerat. | 08078-108 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | 42.0685400,1.7241200 | 394447 | 4658174 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48653-foto-08078-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48653-foto-08078-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48653-foto-08078-108-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:27 | |||||||||||
| 48654 | Tina de la masia el Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-la-masia-el-soler | XIII-XIV | Algunes parts estan erosionades, l'estructura està realitzada sobre roca sorrenca de fàcil degradació. Tot i que s'hi van realitzar actuacions de neteja, el seu interior s'ha tornat a cobrir parcialment de terra i vegetació. | La tina del Soler està situada just darrera i a tocar de la casa, a la part sud, en la mateixa codina on està bastida la casa hi ha la tina utilitzada pel premsatge del vi. La tina està excavada a l'extrem de la codina, tot aprofitant el desnivell de la mateixa roca per la construcció dels diferents elements. És de planta circular, aproximadament d'uns dos metres de diàmetre i d'alçada fa entre 180 cm a la part més baixa i uns 200 cm a la més alta. A l'interior hi ha restes molt erosionades d'alguns encaixos, sembla que es corresponen al punt d'encaix on es recolzaria l'estructura sobre la qual s'abocaria el raïm per tal de trepitjar-lo (o sigui que el premsatge es realitzaria directament a la tina). A la part baixa hi ha un parell de forats (avui dia s'hi ha col·locat, en un una aixeta i en l'altre un tub de plàstic) per on sortiria el most o vi; aquests forats donen a una pica de decantació excavada també a la mateixa roca, és de planta ovalada i mesura uns 100 cm de llarg per 58 d'ample i 40 d'alçada màxima. Els forats estan situats a uns 25 cm d'alçada respecte de la base interior. Sobre aquests forats hi ha un altre encaix circular d'uns 14 cm de diàmetre, i situat a uns 66 cm d'alçada des de la base de la pica. A més, a la part superior de la codina a tocar del mur de la casa hi ha uns altres encaixos de planta rectangular, dels quals en desconeixem la seva funció. | 08078-109 | A la zona de Sant Climent de l'Espunyola | La masia del Soler forma part del terme parroquial de Sant Climent de l'Espunyola, anteriorment Sant Climent del Castell de L'Espunyola, i administrativament depenent dels senyors del Castell. Els orígens del mas es remunten a finals del període baix medieval, ja que apareix una cita en el fogatge de 1497 hi consta la referència Madona Solera viuda, la qual és probable que es refereixi a la casa del Soler. En el fogatge de 1553 hi figura ja 'En... Soler balle', la qual a més ens assenyala que el senyor actuava com a batlle del terme. La tipologia de la tina es creu que podria correspondre als segles XIII o XIV. Cronologia que potser permetria apuntar uns orígens anteriors per a la masia del Soler. | 42.0433800,1.7911000 | 399949 | 4655300 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48654-foto-08078-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48654-foto-08078-109-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:27 | |||||||||
| 48655 | Forn d'oli de ginebre del Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-doli-de-ginebre-del-soler | La traça del forn està molt erosionada. | Les marques incises que conformen les restes d'un forn d'oli de ginebre es troben en una placa de roca que es localitza a poca distància de la masia del Soler, a uns 100 metres i al peu de la pista que va en direcció nord-oest, al costat de sota la pista. Les marques estan realitzades al pendent de la roca, tot mostrant una inclinació descendent. Es tracta d'unes marques que conformen un perímetre circular d'uns 34 cm de diàmetre amb dues línies incises al seu interior que prenen també la direcció descendent, cap un petit canaló, i el canal d'uns 78 cm de llargada; al final d'aquest canal i coincidint amb la part baixa de la placa de roca (en l'extrem de màxim pendent) hi ha un petit clot ovalat d'uns 11x10x4 cms. La funció d'aquestes línies era la de conduir l'oli que s'extreia del ginebre a través de l'acció del calor cap un recipient que es situava al final de la canal, en el clot. Les marques es troben en bastant mal estat ja que estan molt erosionades. | 08078-110 | A la zona de Sant Climent de l'Espunyola | La masia del Soler consta documentada des de finals de la baixa edat mitjana, cap a finals del segle XV. Aquest element és un testimoni d'un seguit d'activitats de caire rural que la tradició oral ha permès documentar que almenys s'han realitzat al llarg del segle XIX i gran part del XX. Es desconeix però l'origen d'aquesta activitat vinculada a les activitats remeieres i de recol·lecció i manipulació dels fruits silvestres, arbres i plantes medicinals i remeieres per tal de guarir malalties. | 42.0439400,1.7898100 | 399843 | 4655363 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48655-foto-08078-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48655-foto-08078-110-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:27 | ||||||||||
| 48656 | Contrapes de premsa de vi prop del Cint | https://patrimonicultural.diba.cat/element/contrapes-de-premsa-de-vi-prop-del-cint | La vegetació, l'aigua i les inclemències atmosfèriques van degradant la peça. | El contrapès està emplaçat a tocar de les restes d'un probable jaciment. És a pocs metres al sud, i al peu d'un corriol. Es tracta d'un bloc de pedra sorrenca treballada que mesura uns 74 cms de llargada per 65 cms d'amplada i uns 16 de fondo (la part visible, ja que l'element està encastat al terra), al mig hi ha l'encaix que té unes mides màximes de planta de 35,5x18x7. Desconeixem si el seu emplaçament es correspon aproximadament amb la seva situació originària. Aquest element també és anomenat lliura o quintà i la seva funcionalitat és de fer de contrapes en una premsa de vi. Es dubta de si és una peça que s'ubicava en un lloc fixa o per contra es transportava d'un lloc a un altre segons les necessitats. Tot i que no en sabem la cronologia, els estudiosos comarcals sobre aquest tema opinen que es pot tractar d'un element d'origen altmedieval. A la zona on està ubicat el contrapes podem veure la traça d'antigues feixes de conreu, avui dia cobertes de massa forestal. | 08078-111 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | 42.0651100,1.7333200 | 395203 | 4657782 | 08078 | L'Espunyola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48656-foto-08078-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48656-foto-08078-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48656-foto-08078-111-3.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:27 | |||||||||||
| 48657 | Mola d'un molí d'oli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mola-dun-moli-doli | Està reutilitzada. | Element situat al cementiri de Sant Pere de l'Esgleiola. La seva funcionalitat actual és com a base d'una creu de ciment armat. És una peça circular que fa una 110 cms de diàmetre per uns 21 centímetres de gruix visible i amb un encaix al centre del qual no es poden prendre les mesures, és de pedra sorrenca i es tracta de la mola d'un molí d'oli. La seva procedència és de la veïna i propera masia de Canudas del Tossalet, a prop de la qual hi ha les restes excavades a la roca del molí d'oli. | 08078-112 | A la zona de Sant Pere de l'Esgleiola | 42.0204000,1.7959000 | 400310 | 4652742 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48657-foto-08078-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48657-foto-08078-112-3.jpg | Física | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:27 | |||||||||||
| 48658 | Pedres de terme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedres-de-terme | XVII? | Algunes de les peces presenten la superfície laminada i erosionada. | Les pedres de terme es troben situades a costat i costat del camí que porta cap a Comarmada. Hem localitzat tres fites, tot i que sabem que n'hi ha una quarta i altres localitzades cap a la zona de Sants Metges. Dues de les peces són de forma allargada, clavades al terra, i la part visible mostra unes mides entre 54 cms d'alçada, uns 24 cms d'amplada i un 23 cms de profunditat; tenen quatre cares i són coronades amb un acabat en forma triangular (vist des de la part frontal). L'altra fita té forma rectangular, no està clavada al terra i té unes mides de 50 cms d'alçada, 80 cms d'amplada i 25 cms de profunditat. A la part frontal, hi ha picat en baix relleu el símbol del llinatge dels Cardona, un card de tres flors. | 08078-113 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | El llinatge dels Cardona té els seus orígens en els vescomtes d'Osona, quan el comte Ramon Borrell II a la segona meitat del segle X, va posar Cardona i els seus habitants sota el patrocini del vescomte Ermemir, germà del bisbe de Vic Arnulf, conseller alhora del comte Ramon Borrell. Al 1086 amb Ramon Folc I de Cardona la casa va passar a ostentar el títol de vescomtat; a la vegada que es convertien en un llinatge molt influent, especialment en l'entorn dels comtes de Barcelona i posteriorment també dels reis catalans. Van tenir importants funcions de mediació entre els comtats de la Catalunya occidental (Urgell, Pallars, Castellbò) i la corona. Aquest llinatge ha estat sempre vinculat a la gran riquesa que els va significar el control que exercien sobre l'explotació de les mines de sal existents a Cardona, no envà també se'ls ha anomenat 'senyors de la sal'. La Muntanya de Sal els va dotar de gran influència i poder econòmic, clarament palès amb la posterior adquisició del títol de ducs. Es considera que en el decurs del segle XV la nissaga dels Cardona era la més important darrera de la casa reial, d'aquí que hagin rebut el sobrenom de «reis sense corona». La manca de successió masculina i els aliances matrimonials que es realitzaren al llarg del segle XVI van emparentar el llinatge amb famílies castellanes, tot integrant el ducat de Cardona amb el ducat de Segorbe i posteriorment amb els ducs de Medinacelli. Els Cardona van tenir nombroses possessions, a Tagamanent, el Brull, Savassona, Rupit i Casserres, on hi havia importants castells, i entre les quals hi ha part del terme de l'Espunyola, aproximadament la meitat oest, corresponent a les parròquies del Cint i Correà; sembla que excepte la part de llevant de l'actual terme, coincident amb el territori de l'antic termenat del Castell de l'Espunyola que formava part del comtat de Berga i va passar a estar vinculada amb el llinatge berguedà dels Peguera. El sector que va des de Montamajor, Correà i el Cint fins a Capolat formava part de la unitat física i històrica de la Vall de Lord, inclosa dins els territoris del comtat d'Urgell, i també eclesiàsticament formava part del deganat d'Urgell, i la resta del territori de l'Espunyola del deganat de Berga. Així, doncs, l'actual territori de l'Espunyola històricament ha estat partit entre aquests dos comtats que, posteriorment, en època moderna, la part occidental va continuar dominat pels Ducs de Cardona. És probable arran d'algun dels emparentatges d'època moderna de la família dels Cardona amb nissagues com els ducs de Segorbe o els de Medinacelli, que es realitzés una ratificació o posada al dia del termenat o de les possessions del Ducat, que podrien haver comportat un revisió del territori en mans dels Ducs i per tant també de les seves tinences a l'Espunyola, i potser de nous enfitaments. De fet, es creu que les pedres de terme podrien correspondre al període modern, potser segle XVII. | 42.0386200,1.7487500 | 396436 | 4654821 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48658-foto-08078-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48658-foto-08078-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48658-foto-08078-113-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:27 | |||||||||
| 48659 | Roc de la Monja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roc-de-la-monja | Les restes d'estructures estan enrunades. | Al peu del Serrat de Sant Salvador, just passat els darrers camps de conreu actuals, en mig del bosc trobem grans blocs de conglomerat. Destaca la presència d'una gran bloc que és conegut amb el nom de Roc de la Monja, al seu voltant hi ha altres blocs de mides menors, i adossats al roc principal i a la resta hi ha diversos murs que conformen vàries compartimentacions. Aquests murs defineixen unes estances situades a la part est i sud del roc. En conjunt són murs d'uns 50-60 cm de gruix, i d'una alçada visible variable entre els 20 i 60 cm., tot i que es conserva major alçada ja que les estructures es troben cobertes d'enderroc i vegetació. A l'extrem més est i més cap al sud hi ha dues estances amb els murs més ben conservats, són compartimentacions més grans que la resta i més obertes, podrien haver funcionat com a corrals. Molt a prop Josep Carreras va localitzar un fragment de molí de mà, actualment conservat al fons del Museu Comarcal de Berga. | 08078-114 | A la zona de Sant Climent de l'Espunyola | 42.0573700,1.7858100 | 399533 | 4656859 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48659-foto-08078-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48659-foto-08078-114-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:27 | |||||||||||
| 48660 | Bressol de la Marededéu. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bressol-de-la-marededeu | SERRA VILARÓ,J. (1927): Civilització Megalítica a Catalunya. Musaeum Archaeologicum Diocesanum, Solsona. CASTANY,J. i altres: El Berguedà: de la Prehistòria a l'Antiguitat. Àmbit de Recerques del Berguedà, 1990. | Bronze Mig | L'estructura està molt coberta de terra i vegetació. Manca la coberta de la cista. | El sepulcre megalític conegut com el Bressol de la Marededéu del Bosc està situat a peu del camí ramader de Cardona a Berga, en la petita carena orientada nord-sud que hi ha entre la riera de Navel a llevant i la riera de l'Hospital a ponent. El megàlit està conformat per una cista de 1,60 m de llargada, 1,20 m d'amplada i 0,96 de profunditat, és construït amb sis lloses de pedra, dues lloses al costat més nord i al sud, i una a l'est i una a l'oest. Al voltant de la cista hi ha el túmul és de forma circular i fa uns 5,50 m de diàmetre, el seu perímetre és delimitat per una peristàltic de pedres o lloses dretes, la part superior del túmul és més aviat planer, té molt poc desnivell, i s'hi poden observar gran quantitat de pedres ben col·locades, planes i de mides similars. Les lloses i pedres amb les quals està fet el dolmen deuen ser del mateix entorn proper ja que hi ha diversos afloraments de lloses de pedra sorrenca i calcària. | 08078-115 | A la zona de Sant Sadurní del Cint. | L'any 1918 Mn. Serra Vilaró va realitzar una excavació del megàlit (SERRA VILARÓ: 1927:226). En els treballs no es van localitzar restes antropològiques però sí un aixovar conformat per un vas carenat de 13 cm de diàmetre amb nansa de botó, dos fragments de ceràmica de vasos decorats amb incisions i altres fragments de ceràmica; una agulla de bronze de secció quadrangular puntada a cada extrem, dos ganivets de sílex blanc amorf (un de 14 cm) i dos fragments de dos altres ganivets també de sílex; una columbel·la, un tros de dentàlium i un gra discoïdal de petxina. El material està dipositat al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. | 42.0424100,1.7362900 | 395411 | 4655257 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48660-foto-08078-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48660-foto-08078-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48660-foto-08078-115-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El nom del dolmen Bressol de la Marededéu es deu a la creença popular de que a l'interior del sepulcre es va trobar la imatge de la Marededéu del Bosc, imatge venerada en la capella que hi ha a molt poca distància del sepulcre. És molt probable que aquesta tradició hagi ajudat a la preservació i conservació d'aquest megàlit. | 79|76 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:27 | |||||||
| 48661 | Codonyet del Cint | https://patrimonicultural.diba.cat/element/codonyet-del-cint | Bronze | L'estructura està molt afectada per la vegetació. Algunes de les lloses s'estan laminant. | El megàlit es troba en mig del bosc, envoltat de vegetació podem veure un petit túmul que constitueix part del dolmen. Les restes de la cambra defineixen un espai d'un 1,8 m de llar per 1,25 m d'ampla aproximadament; actualment tant sols conserva la llosa de la capçalera i la del costat de ponent. Segons informacions de Mn. Serra Vilaró (VILARÓ:1927:223), aquest dolmen tenia una característica molt particular i és que tenia el sòl enllosat i una mica enfonsades en el sòl les lloses laterals. Avui dia el túmul està molt desfet, quan Mn. Serra Vilaró hi va intervenir encara es conservava bona part i va poder amidar un diàmetre de 8 metres; també ens informà que la llosa lateral de llevant s'havia tret i portat a la casa de Cal Codonyet. El megàlit s'emmarca dins una cronologia entre el Bronze Mitjà i Bronze Final. | 08078-116 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | L'any 1918 Mn. Serra Vilaró va realitzar una excavació del megàlit (SERRA VILARÓ: 1927:226). El dolmen havia estat violat. Les restes de tres cranis sembla que foren trobades in situ, sense que haguessin estat afectats per la violació. Hi havia fragments de material ceràmic molt esmicolat que formaven part de diferents vasos, entre els quals un de campaniforme decorat amb faixes de línies formant rombes i d'altres de decorades amb solcs o amb incisions. També sembla que hi ha algunes formes carenades. El material està dipositat al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. | 42.0497600,1.7411800 | 395828 | 4656068 | 08078 | L'Espunyola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48661-foto-08078-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48661-foto-08078-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48661-foto-08078-116-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 79|76 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:27 | |||||||||
| 48662 | Castell de l'Espunyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-lespunyola | <p>BACH, A. (2002). Montmajor i el seu comú. Ajuntament de Montmajor. CAMPRUBÍ, J. (2006). Conquesta i estructuració territorial del Berguedà (s. IX-XI). La formació del comtat. Universitat de Lleida, col·lecció espai/temps núm. 46. Lleida. DALMAU, R., CATALÀ, P. (1976): Els castells catalans. Dalmau ed., Barcelona. GUILLEM DE BERGUEDÀ I ALTRES TROBADORS (1986): Obra poètica. (Pròleg de Martí de Riquer). Edicions de L'Albí, Escriptors del Berguedà, núm. 2, Berga. IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3308 Generalitat de Catalanya. MADOZ, P. (1845). Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar. Madrid. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. SITJES I MOLINS, X. (1986): Esglésies romàniques del Bages, Berguedà i Cardener. Ed. Llibreria Sobrerroca. Manresa. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978: 207-210). 'El Berguedà. Monuments de la Catalunya Romànica 1'. Artestudi Eds. Barcelona. VILA, R.,(1991):Catalunya, esqueixos d'un passat.II, El Berguedà. Editorial Memòria, Mataró. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. VVAA. (1985: 254-255): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.</p> | X-XVIII | Part de la construcció es troba en procés de rehabilitació. | <p>El castell de l'Espunyola s'alça sobre un turonet que s'aixeca a la zona anomenada el Clot de l'Espunyola. És un conjunt arquitectònic format per diverses construccions; hi destaquen dues torres, la principal, que havia fet funcions residencials, a l'extrem sud, datada entorn al segle XIII, i l'altra, a l'extrem nord, i de la qual es desconeix exactament la seva utilitat. Entre les dues torres hi ha el mas del Castell, una casa de pagès bastida en època moderna, la qual sembla que aprofita en part del seu basament restes de l'antic recinte emmurallat. A l'extrem més septentrional del turó hi trobem les restes de l'antiga església de Sant Climent del Castell. El conjunt conserva part del recinte emmurallat i el seu gran portal situat al costat de llevant. L'any 1997 es va realitzar una prospecció arqueològica als camps de conreu i camins que envolten el conjunt, tot localitzant diversos fragments de ceràmica d'època medieval que confirmen les cronologies del conjunt. Al 2006 es dugué a terme una intervenció arqueològica al castell, en concret es va realitzar un rebaix general de la torre senyorial i la documentació d'uns grafits existents al revestiment interior dels murs del mas. Les tasques de rebaix del terreny de l'entorn immediat de la torre van permetre documentar, sota el primer estrat, un paviment format per un enllosat de pedra que cobria tota la superfície, era de pedres de mides diverses unides amb morter de calç. No es va localitzar cap resta de material arqueològic en relació al paviment que el permetés situar cronològicament; de tota manera s'ha emmarcat en unes dates tardanes, sembla que corresponent a les fases d'època moderna. Pel que fa als grafits, aquests es troben a l'interior de la Masia del Castell de l'Espunyola, en concret en el revestiment del mur nord de la planta baixa; es tracta d'un conjunt de dibuixos fets per incisió que mostren figures humanes, animals i elements geomètrics, entre d'altres. Paral·lelament a la intervenció arqueològica del 2006 es va realitzar un intens recull documental i gràfic dels grafits. Les escenes que reprodueixen són de caire cavalleresc, hi ha cinc cavalls amb genet, quatre estan muntats sobre el cavall i un està situat al davant de l'animal, tres de les figures a més van acompanyades d'un personatge que tiba del cavall. La representació de cadascun dels cavalls és diferent, els caps mostren trets diferenciats en cada cas, l'un té el coll més estilitzat que la resta; tot i això, tenen algunes característiques comuns, com el fet que tots presenten pèl al cap i a la cua, la robustesa de les potes i la corpulència dels cossos, a més ,tots són tibats de les regnes i tenen reproduïda una cota de malla. Les figures humanes són més desiguals entre elles en mida i forma; les cares són arrodonides, els braços i les cames fetes amb línies rectes, alguns cossos tenen forma allargada i altres triangular. Les figures humanes mostren els cossos ornamentats amb rombes que es creu que representen una cota de malla. A més, entre les figures hi trobem dues aus, un falcó o àguila i una gallina o ànec. En conjunt són dibuixos de traços força esquemàtics, tot i que a la vegada mostren alguns detalls que els enriqueixen a nivell estilístic, com els pèls a la cua d'alguns cavalls, o la presència de les crineres, o també la representació de les celles en alguna figura humana. Barrejades en mig d'aquestes escenes o figures també hi trobem altres formes molt més geomètriques com és el cas de diferents dibuixos de formes circulars, algunes de les quals estan combinades conformant figures més elaborades. La cronologia d'aquestes representacions gràfiques s'ha emmarcat entre el segles XVII i XVIII.</p> | 08078-117 | A la zona del Sant Climent de L'Espunyola. | <p>La primera notícia documental coneguda que es refereix a l'Espunyola la trobem a l'acta de consagració i dotació de l'església de Sant Joan de Montdarn que data de l'any 922. En aquest document s'hi descriuen els límits de l'església de Sant Joan entre els quals hi figura la 'parrochiam de ipsa Sponiola'. Pel que fa al castell, la primera referència documental és en un document del juny de 950, en el qual la comtessa Adelaida, filla dels comtes de Barcelona Sunyer i Riquilda, fa donació al monestir de Sant Joan de les Abadesses de l'alou que tenia al lloc de l'Espunyola, per remei de la seva ànima i la del seu pare i la seva mare. L'alou consta situat en el comtat de Berguedà, dins el terme de l'Espunyola amb l'església de Sant Climent, i terres i cases. A més també s'hi aporten les afrontacions del castell, que són: 'et adfrontat ipse castrus supranominato, cum omnes suos terminos, de parte circi in ipsa strata publica, qui discurret subtus turrem Nebulem, et de parte orientis adfrontat in fines de Mata monasterio et de meridie adfrontat in fines quem dicunt de Sanctum Ioannem eremum, de parte vero occiduo adfrontat in vila Castellum' (DALMAU: 1976:886). A partir d'aquí el castell es trobarà en mans del cenobi de Sant Joan de les Abadesses, del qual sembla que potser n'era abadessa la mateixa Adelaida; a la vegada que són ja molt escasses les referències al castell de l'Espunyola, per contra sí que trobem diverses informacions referents al llinatge dels Espunyola, i en alguns casos vinculat a fets importants de la història catalana. De mitjans del segle XII data una concòrdia (conservada a l'Arxiu de la Corona d'Aragó) entre Pere de Berga i Guillem de l'Espunyola, a fi de solucionar els conflictes que tenien per la jurisdicció sobre el castell de l'Espunyola. Guillem de l'Espunyola féu testament el 15 de juliol de 1163, fou signat a Solsona en poder del notari Pere; era casat amb Arsenda i tenien un fill , Guillem que era l'hereu i com a tal rebé el castell de l'Espunyola junt amb altres béns, i dues filles, Beatriu i Saurina, casada i amb dos fills, Guillem de Meda i Josiana. El patrimoni de Guillem de l'Espunyola era extens i important, a més del castell de l'Espunyola, tenia els d'Albesa, Ça Frareg, Arcs i Montesquiu; feus al Conflent, la Cerdanya, el Berguedà i l'Urgell; drets a la Valldelord i masos a l'Espunyola, Delar, la Vansa i el Ripollès. Guillem de l'Espunyola apareix vinculat a altres nobles catalans destacats, i als quals encomanà la tutoria de la seva muller, dels fills i els béns; en destaca el comte d'Urgell, el vescomte de Cerdanya, Hug de Mataplana, Galceran de Pinós, Pere de Berga i Guillem de Torroja. Guillem de l'Espunyola va morir el 1165 en l'expedició d'Alfons d'Aragó 'el Cast' a terres de Múrcia, així consta en la notícia del necrologi del monestir de Solsona (VVAA: 1985: VOL. XII:248). Del 25 d'abril 1187 data el testament del conegut trobador Guillem de Berguedà, en el qual apareix com un dels signants Guillem de l'Espunyola, hem de suposà que es correspon al fill de l'anterior (l'hereu) (VVAA: 1985: VOL. XII:41). A partir del segle XIII el llinatge dels Espunyola s'expansionà i continua apareixen molt vinculada a altres famílies nobles especialment de la contrada, com és el cas dels Pinós. En el fogatge de 1381 ja no apareix el llinatge dels Espunyola residint al castell, consta que era possessió de Mn. Rl de Peguera, i tenia 15 focs. El lloc de l'Espunyola al segle XVII consta com a possessió del rei, i es trobava dins la sots-vegueria de Berga i la vegueria de Manresa.</p> | 42.0468900,1.7827700 | 399265 | 4655699 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48662-foto-08078-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48662-foto-08078-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48662-foto-08078-117-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-07-16 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 92|94|85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:27 | ||||
| 48663 | El Vilar de l'Espunyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vilar-de-lespunyola | Hi ha molt poca informació sobre el jaciment. | Al costat de la casa del Vilar de Sants Metges, per sota el camí d'accés, en el vessant de llevant hi ha una placa allargada de roca sorrenca que presenta diferents solcs i forats naturals i es creu que potser algun d'antròpic. A la base d'aquesta roca hi ha una feixa de conreu. Al lloc s'hi van localitzar una extensa mostra de fragments ceràmics, d'enre els quals un ampli grup de ceràmica d'època medieval que es remunta fins al segle IX. Aquesta prospecció es va realitzar en el marc d'un projecte d'investigació de la Universitat Autònoma de Barcelona dut a terme entre els anys 1997 i 2001 i referent a l''Evolució del poblament a la plana central del Berguedà des de l'època Baiximperial romana fins l'Alta Edat Mitjana'. Arran de la prospecció es va interpretar el lloc com un possible lloc d'hàbitat rupestre, ubicat a redós de la placa de roca, i que hauria perdurat almenys des d'entorn al segle IX fins al canvi d'ubicació de la nova masia a sobre el turó, cap al segle XVI. | 08078-118 | A la zona de Sants Metges | A molt poca distància de la ubicació del jaciment hi ha la casa del Vilar de Sants Metges. La denominació de la masia com a el Vilar dels Sants Metges, es deu a que a ponent de la casa, just en la carena que queda en paral·lel per aquest costat, és la zona on es creu que hi havia hagut l'antiga església de Sants Metges. Tot i que l'aparença exterior de la casa no ens permeti assenyalar una estructura arquitectònica d'origen baix-medieval, no podem descartar que part de la seva estructura es correspongui a aquest període o si més no, que es trobi assentada sobre una construcció amb aquest origen. Ja que les notícies referides al Vilar es remunten com a mínim al segle XVI, en el fogatge de 1553 hi consta 'En Vilar de Castel Sera'dins el lloc de 'Castell Cera, Capolat, Lo Cint i Parrochias Abjacents'. | 42.0572300,1.7730200 | 398475 | 4656859 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48663-foto-08078-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48663-foto-08078-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48663-foto-08078-118-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 94|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:27 | ||||||||||
| 48664 | Castellserà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castellsera | CAMPRUBÍ, J. (2006). Conquesta i estructuració territorial del Berguedà (s. IX-XI). La formació del comtat. Universitat de Lleida, col·lecció espai/temps núm. 46. Lleida. VILADÉS, R. (2007: 36-39): 'Sant Corneli i Sant Cebrià de Castellserà'. L'Erol, núm. 94, any 2007. GALERA | Tant sols es conserven visibles dos panys de mur. | Les restes del que es creu que potser fou Castellserà estan ubicades al costat de la masia de Cal Macià i de les runes de Cal Xacó, a molt poca distància de l'església de Sants Metges. Al lloc podem observar una estructura bastida sobre la roca que conforma una gran base o fonamentació formada per uns murs que mostren un aparell regular de carreus força ben tallats, disposats formant filades i col·locats a trencajunt. Els murs conformen una estructura amb angle, que per l'extrem de ponent finalitza amb un altre angle al qual se li adossa una estructura d'un mur de contenció de la masia de Cal Xacó, i el mur que dóna al costat de llevant té continuïtat amb una refacció moderna hem de suposar que també relacionada amb la construcció o alguna reparació de la masia. Sembla que aquesta estructura va ser aprofitada i ampliada com a basament per la construcció de la masia. | 08078-119 | A la zona de Sants Metges | Existeix molt poca informació sobre Castellserà o Castell Serà. Fa pocs anys que les restes descrites s'han començat a atribuir a Castell Serà. Són escasses les informacions que es tenen del lloc, documentalment es situa proper a la zona de Sants Metges, de fet l'antiga església de Sants Metges amb anterioritat era sota una altra advocació i anomenada Sant Corneli i Sant Cebrià de Castellserà; el seu emplaçament era més cap a llevant, al vessant del costat de ponent dels Cingles de Sant Salvador, a l'altra banda de la riera de Montclar. Aquest topònim apareix esmentat per primera vegada en un document de 1319, i posteriorment al 1375 en una relació de castells dels comtes de Cardona. En Viladés (VILADÉS:2007:36) també anomena el sector de la parròquia de Castellserà com a Gineva. Al segle XVII es continua utilitzant la denominació de Castellserà per l'església de Sant Corneli i Sant Cebrià, no serà fins entorn al segle XVII que es comença a utilitzar la denominació de Sants Metges de manera popular, per aquesta església i que passa a ser menys freqüent l'anterior denominació, no caurà en desús però fins a finals del segle XIX arran de la construcció de la nova església ja directament sota l'advocació de Sants Metges. | 42.0566600,1.7658000 | 397876 | 4656804 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48664-foto-08078-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48664-foto-08078-119-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:27 | |||||||||
| 48665 | Sant Corneli i Sant Cebrià de Castellserà/Sant Salvador de la Mata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-corneli-i-sant-cebria-de-castellserasant-salvador-de-la-mata | CAMPRUBÍ SENSADA, J. (2006): Conquesta i estructuració territorial del Berguedà (s. IX-XI), Edicions de la Universitat de Lleida, Lleida. CAMPRUBÍ SENSADA, J. i MARTÍ, R. (2009): 'El monestir carolingi de Sant Salvador de Mata (L'Espunyola, Berguedà)'. Acta historica el archaeologica Mediaevalia, núm. 29, Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona. GALERA, A., et alii (2006): Catàleg dels elements del patrimoni cultural del municipi de Capolat. Inèdit, pendent de publicar. VILADÉS, R. (2007: 36-39): 'Sant Corneli i Sant Cebrià de Castellserà'. L'Erol, núm. 94, any 2007. VVAA. (2004): Recerca, inventari i catalogació del patrimoni cultural moble i immoble al municipi de Capolat. Inèdit. VVAA. (2006): Catàleg dels elements del patrimoni cultural del municipi de Capolat. Inèdit, pendent de publicar. | IX a XIX | Les restes estan molt destruïdes, als extrems del turó hi ha molta erosió. La vegetació cobreix el turó i també malmet les estructures. | Les restes de l'antiga església de Sants Metges, anteriorment coneguda com a Sant Corneli i Sant Cebrià de Castellserà i també atribuïdes a Sant Salvador de la Mata, es localitzen a la part baixa dels Cingles de Sant Salvador. En concret a peu de la pista que de Can Cots. Un cop passada la masia, cal seguir uns centenars de metres més amunt, primer hi ha les restes de l'antiga casa de Can Cots i després, a peu mateix del camí hi ha un turonet amb les runes de Sant Corneli i Sant Cebrià de Castellserà. El lloc conforma un petit monticle de base de roca sobre el qual s'hi identifiquen diversos murs. Destaca un mur perimetral que voreja el contorn del turonet, el mur es conserva de manera discontinua i en molts punts ha perdut part del parament exterior, o sigui que el què en veiem és el massissat del mur format per pedres de mides i formes irregulars unides amb morter de calç bastant argilós. A l'interior del mur perimetral s'hi distingeixen almenys dues alineacions de murs disposats en paral·lel i orientats d'est a oest, a més indicis d'algun altre mur; en conjunt són murs que presenten una amplada que oscil·la entre els 50-60 cm, estan formats per carreus en forma de cunya i un petit massissat interior. Al costat sud-est del monticle hi ha les restes de l'estructura d'una bassa o viver, tot i que es pot veure clarament que la construcció és en gran part obra moderna, s'hi poden observar parts del parament que podrien correspondre a una estructura de cronologia anterior. A l'indret s'hi han localitzat restes òssies d'enterraments, bàsicament en el turó i especialment al costat de ponent (actualment s'hi poden observar diversos fragments en el marge del turó); també arran d'una prospecció s'hi van localitzar gran quantitat de fragments de ceràmica, sobretot del període medieval. Les informacions orals assenyalen que l'església estava emplaçada just en el lloc del viver i el cementiri a la part alta del turó. | 08078-120 | A la zona de Sant Climent de l'Espunyola. | En els últims anys, nous estudis situen en el mateix indret el monestir de Sant Salvador de la Mata, atribuint les restes descrites a aquest cenobi, el qual durant molts anys s'havia situat al cim dels Cingles de Sant Salvador, on hi ha les runes del què s'ha identificat amb la torre anomenada Torreneula (o Torre de la Boira, la qual consta ja el 950 esmentada en la documentació com a 'turrem Nebule' (GALERA:2006)) i posteriorment convertida en la masia de Sant Salvador. La primera notícia documental del monestir de Sant Salvador de la Mata és l'acta de consagració i dotació de l'església fet pel bisbe Nantigis de la Seu d'Urgell el dia 13 de desembre del 899, i feta a petició de l'Abat Sunila i dels habitants de l'Espona i Villa Regali, els quals havien participat en la seva restauració. En l'acta s'atorguen terres i béns en propietat, i l'església anualment hauria de lliurar un cens a la Seu d'Urgell; en el document també s'hi relaciona la descripció de la seva delimitació territorial, aquesta però és de difícil precisió ja que alguns dels topònims indicats no existeixen actualment, tot i això hi ha algunes hipòtesis al respecte (GALERA:2006; CAMPRUBÍ:2009). Al 907 s'esmenta Sant Salvador de la Mata com a límit parroquial en l'acta de consagració de Sant Martí d'Avià. Al mateix any el comte Miró atorgava dotalia a l'església de Sant Pau de Casserres, en la qual s'indica que al límit nord afronta amb Sant Salvador de la Mata. Les notícies referides al cenobi són escasses i perduren un curt període de temps fins que desapareixen, aquest fet s'ha interpretat com que pot tenir-hi a veure l'establiment d'una alou comtal a l'Espunyola quedant situat entre Sant Pau de Casserres i Sant Salvador de la Mata, ja que aquest darrer apareix com a límit oriental de l'establiment fet a l'any 950, quan Adelaida, filla del comte Sunyer de Barcelona, donà a Santa Maria de Ripoll el castell i l'església de Sant Climent de l'Espunyola, que limitaven per llevant amb el monestir de la Mata. Consta alguna altra referència però que plantegen certs dubtes. El 1040 el monestir de la Mata consta com a depenent de Sant Serni de Tavèrnoles. Pel que fa a les dades referides a Castellserà o Castell Serà consten molt poques informacions. | 42.0609300,1.7707200 | 398290 | 4657272 | 08078 | L'Espunyola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48665-foto-08078-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48665-foto-08078-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48665-foto-08078-120-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | (Continuació de l'apartat d'història) Aquest topònim apareix esmentat per primera vegada en un document de 1319, i posteriorment al 1375 en una relació de castells dels comtes de Cardona (GALERA: 2006). Sembla que Castellserà englobava el castell, unes trenta cases i l'església de Sant Corneli i Sant Cebrià. Viladés (VILADÉS:2007:36) també anomena el sector de la parròquia de Castellserà com a Gineva. Sant Corneli i Sant Cebrià de Castellserà constava com a església sufragània de Sant Sadurní del Cint i segons Viladés (VILADÉS:2007:36) també havia estat coneguda com a Sant Nicolau i Sant Cebrià. En època moderna sembla que es va començar a denominar Sants Metges, Cosme i Damià, comportant que durant els segles XVII, XVIII i XIX s'utilitzés tant una denominació com l'altre. L'església de Castellserà apareix esmentada en un document del 1513, en concret el testament de Francesc Calvet del Mas Calvet o Coromines (al lloc de l'actual Casanova de Cal Pauet), qui fa una deixa d'un sou a les esglésies de Sant Serni del Cint, Santa Maria dels Torrents, Santa Margarida del Mercadal, i Sant Cebrià de Castellserà, tot demanant ser enterrat en aquesta darrera. Tal i com ens relata Mn. R. Viladés (VILADÉS,2007:37-39) a partir de les Actes de les visites Pastorals dels segles XVII i XVIII, l'església era anomenada tant com Sant Nicolau i Sant Cebrià com a Sants Metges, sembla que el canvi d'advocació es degué produir per interès dels feligresos. En les actes del 1673 el visitador demana els comptes de les esglésies del Cint, els Torrents, i Sants Metges que sembla que de feia anys que no constaven les almoines recollides. El 1695 es torna a reclamar el deute i se'ls dóna un termini de pagament sota pena de 10 lliures. En aquestes actes es fa notar el mal estat de l'església de Sants Metges i s'avisa als feligresos que cal arreglar-la o fer-ne una de nova. Des de la primera vegada que es demana al 1676, en que s'esmenta en concret que cal començar arreglant el campanar, i al llarg de 200 anys continua quedant constància per escrit de que cal fer les obres amb urgència (es dóna l'ordre l'any 1695, el 1758, el 1781 ho ordena el mateix bisbe de Solsona, tot demanant que presentin un plànol de l'estat actual i si la volen engrandir, i que no consentirà cap disbarat, i 1812). Al 1812 el visitador avisa que l'església amenaça ruïna i del greu perill de danyar els assistents i mana al rector que es faci l'obra o es suspendran els oficis. Viladés també esmenta un document redactat pel rector del Cint als anys 60 del segle XIX en que s'explica tot el procés i en el que queda palès que si no s'ha arreglat o construït una nova església és per desavinences entre els veïns. Arran d'una nova reunió també el 1812 s'acorda definitivament construir una nova església en un indret més adient, en concret al tossalet de Castellserà, el lloc on actualment s'aixeca l'església. Encara però, succeiran noves desavinences, ja que no és fins el 1866 que el Bisbe de Solsona donà el permís per construir l'església; finalment és el Dr. Ramon Pallerola, substitut del Vicari Capitular que dóna el permís corresponent per edificar la nova església al lloc escollit. L'actual església de Sants Metges és obra de l'últim terç del segle XIX. Sembla doncs, que les restes d'estructures que hi ha a l'indret conegut com l'antiga església de Sants Metges presenten una complexa atribució que si es correspon amb les informacions aportades indicarien una llarga ocupació del lloc, com a mínim des de finals del segle IX i que perduraria fins al segle XIX. Potser el què és més curiós o sorprenent és la diversitat de nomenclatures i per tant de diferents advocacions que ha tingut l'indret. | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:27 | |||||||
| 48666 | Camí Ramader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-5 | AGRUPACIÓ DE MUNTANYENCS BERGUEDANS (1984): 'Pels camins del Berguedà'. L'Erol, juliol de 1984. CAMPILLO,X. (Dir.)(2004): Inventari de camins de la comarca del Berguedà (segona fase). Consell Comarcal del Berguedà. Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera, Naturgest S.L. CAMPILLO,X. (Dir.)(2007): Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL. GALERA, A.(1996):'Els camins medievals en la Catalunya central: entorn les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria'. Dovella, tardor 1996, 21-28. MIRALLES, F. I ROVIRA, J. (1999): Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Associació d'Amics dels Camins Ramaders. SERRA, R.; SANTANDREU, M.D. (1984): 'Dels camins romans a les carreteres asfaltades'. L'Erol, juliol de 1984, 12-22. TORRES, C.A.(1905): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà, Barcelona. VVAA. (1985): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. | Tot i que recentment s'ha posat en marxa la Ruta ramadera, que promou el camí ramader per a usos esportius i lúdics, alguns punts del camí han estat traslladats, per exemple a Cal Codonyet on abans passava pel mig del camp i fa uns anys els propietaris el van traslladar paral·lel al costat de la carretera. A la Ferreria hi ha una tanca que delimita la propietat, a l'interior de la qual hi passa el camí ramader, essent aquest un punt important de trobada de ramats. | El camí ramader principal que circula dins el terme de l'Espunyola creua la part occidental del municipi en sentit sud-nord, per després continuar per la resta de terme en sentit oest-est. A grans trets, entrant al municipi pel ramal de Montmajor, circula pel costat de la masia de Montanyà prenent direcció cap a Cal Tet, sense arribar-hi, punt en el qual connecta amb el ramal que passant per la Ferreria ve de Cardona. A Montanyà i a la Ferreria hi havia un punt de returada i dormida. Després continua cap on hi havia l'Hostal de l'Esca, i cap a passar pel costat mateix de la capella de la Marededéu del Bosc, seguint en sentit nord per després dirigir-se cap a Cal Codonyet, que també era punt de dormida, i cap l'antic Hostal de Ca l'Ardit, tot seguit es dirigeix cap a Cal Pauet, on hi ha un enllaç amb el ramal que portava cap a les pastures d'estiu als Rasos de Peguera, a continuació va discorrent en sentit est tot passant pel costat de Cal Gotlla i després la casa de Puigventós, sota el Salt del Colom, per dirigir-nos cap a Cal Pius, continua vers molt a prop de la masia dels Quatre Vents per dirigir-se cap a l'Església de Sant Climent de L'Espunyola, va continuant pel bosc en una zona força planera cap a l'Hostal del Gran Nom, ja dins el terme municipal d'Avià. Alguns trams del camí es poden observar marques produïdes a la roca pel pas dels ramats al llarg dels anys. A finals del segle XIX arran de la construcció de la carretera de Berga a Cardona, alguns trams del camí ramader va ser desplaçats lleugerament per tal de permetre el trànsit rodat i a la vegada no dificultar el pas dels ramats. El trajecte del camí ramader coincideix més o menys amb el camí ral de Berga a Solsona (Berga, Avià, l'Espunyola i Sant Feliu de Lluelles, arribava al castell de Navès i a l'església del Joval i que pel Vinyat arribava a Solsona (SERRA;SANTADREU: 1984:14)) i a Cardona, passant per Montmajor. Com a camí ral, aquest té diferents ramals, i connexió amb diversos camins secundaris que comunicaven amb masies, esglésies, altres poblacions, etc. | 08078-121 | Per diferents indrets del terme municipal. | Aquest camí ramader és el principal dels que circulen pel municipi de l'Espunyola, el conjunt dels camins formen part d'una complexa xarxa de camins ramaders, uns de principals com aquest i altres de secundaris. Els camins ramaders estan connectats entre ells ja que la seva funció és permetre el trànsit dels ramats transhumans que provinents de la costa i la plana es dirigien a les pastures pirinenques. És difícil saber-ne l'antiguitat, tot i que consten poques mencions directes són esmentats des d'època medieval; de fet, la majoria han estat emprats des de temps molt reculats i en alguns casos, el seu trajecte o part, forma part de camins de connexió emprats no només com a ramaders, sinó també com les vies naturals de pas i d'unió de diferents poblacions. Els camins ramaders són un bé de domini públic i de titularitat autonòmica, i són inalienables, imprescriptibles i inembargables; estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries. La llei diu que 'se entiende por vías pecuarias las rutas o itinerarios por donde discurre o ha venido discurriendo tradicionalmente el tránsito ganadero.'(art.12). La llei contempla usos complementaris dels camins ramaders com el passeig, la pràctica de senderisme, i altres, sempre respectant la prioritat del trànsit ramader. La 'Strata Cardonensis' o camí ral de Cardona a Berga consta documentat des d'almenys el segle X. En aquest cas es tracta del camí que fa el trajecte de Cardona resseguint la riera de Navel cap a Sant Joan de Montdarn, passant pel sud del terme de Montmajor. Pel que fa al camí ral de Berga a Solsona (amb la seva derivació cap a Cardona), consta documentat també en diferents documents d'època medieval i moderna. En aquest cas podem fer referència a l'acta de consagració de l'església de Sant Salvador de la Mata, de l'any 899, on consta '...illam strata de Cardona...'com un dels límits del terme parroquial del monestir (VVAA: 1985: 150). En època moderna, en el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046,fol. 76) apareix citat diverses vegades el camí ral que va de Cardona a Berga com a límit o afrontació de diferents propietats, s'hi referencia per exemple en la descripció del Mas Peraire, i del Mas de Sant Cebria, àlies Cots, pertanyents a Joan Boixader, pagès del Cint. En el llibre de Cèsar August Torres (TORRES: 1905: 339-343) hi trobem la descripció de l'itinerari de Berga a Solsona (Itinerari 158). | 42.0536500,1.7609800 | 397473 | 4656476 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48666-foto-08078-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48666-foto-08078-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48666-foto-08078-121-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A mitjans de l'any 2010 els municipis berguedans de l'Espunyola, Avià, Olvan i Sagàs van posar en marxar el projecte comú ' La ruta ramadera ' que forma part de la iniciativa conjunta 'A pagès descobreix'. El projecte ha consistit en la recuperació de 32 quilòmetres del camí ramader que travessa aquests municipis, per a convertir-lo en una ruta turística que es pot realitzar a peu, en bicicleta o a cavall. La ruta compta amb un díptic informatiu i un plànol en paper, a més de la possibilitat de descarregar-se la ruta als telèfons mòbils, i una guia amb tota la informació necessària com són el recorregut, els punts d'interès, allotjament i restauració, entre altres serveis.La ruta també està inclosa en la Xarxa de Senders del Berguedà, cosa que fa que el traçat estigui senyalitzat amb marques grogues o amb dues ratlles horitzontals, una vermella i una blanca, corresponents als trams que coincideix amb el GR (sender de Gran Recorregut). L'any 2.007 es va realitzar l'inventari dels camins ramaders del Berguedà per part del Grup de Defensa de la Natura, dirigit per Xavier Campillo i Besses, i el suport del Parc Natural del Cadí-Moixeró i de Berguedà Iniciatives SD, SL.. El codi d'aquest camí en l'Inventari dels camins ramaders del Berguedà fet pel Grup de Defensa de la Natura és ICR3. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:27 | ||||||||
| 48667 | Traces d'ús al camí ramader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/traces-dus-al-cami-ramader | AGRUPACIÓ DE MUNTANYENCS BERGUEDANS (1984)'Pels camins del Berguedà'. L'Erol, juliol de 1984. CAMPILLO,X. (Dir.)(2004): Inventari de camins de la comarca del Berguedà (segona fase). Consell Comarcal del Berguedà. Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera, Naturgest S.L. CAMPILLO,X. (Dir.)(2007): Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL. MIRALLES, F. I ROVIRA, J. (1999): Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Associació d'Amics dels Camins Ramaders. SERRA, R.; SANTANDREU, M.D. (1984): 'Dels camins romans a les carreteres asfaltades'. L'Erol, juliol de 1984, 12-22. TORRES, C.A.(1905:102-104): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà, Barcelona. | En el trajecte del camí ramader discorre per diferents punt on hi ha afloraments de roca sorrenca, és en aquestes zones on es poden observar el que es creu que són les traces d'ús del camí. Es tracta d'uns solcs de poca profunditat, allargats, que conformen línies més o menys paral·leles que discorren en el sentit del camí. Es creu que aquestes marques són el resultat de l'ús continuat al llarg dels anys, o sigui del pas i trànsit dels ramats. Les marques es localitzen en diferents punts, entre Ca l'Ardit i Cal Pauet, i passat Sant Climent de l'Espunyola, en sentit cap Avià, en diversos indrets on aflora la roca. | 08078-122 | Diferents indrets del municipi. | Els camins ramaders són vies de comunicació per les quals transitaven els ramats que feien la transhumància entre les zones planeres i de la costa i les zones de muntanya, especialment el Pirineu. En conjunt són vies que han estat emprades des de molt antic; pel que fa a referències documentals directes, són poques les noticies que en tenim, coneixent-se referències des del segle IX. Molts d'aquests camins també són vies utilitzades per a la comunicació habitual entre diferents poblacions. Els camins ramaders estan protegits per llei, tenint consideració de bé de domini públic i de titularitat autonòmica, i són inalienables, imprescriptibles i inembargables; estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries. La llei diu que 'se entiende por vías pecuarias las rutas o itinerarios por donde discurre o ha venido discurriendo tradicionalmente el tránsito ganadero.'(art.12). La llei contempla usos complementaris dels camins ramaders com el passeig, la pràctica de senderisme, i altres, sempre respectant la prioritat del trànsit ramader. | 42.0553200,1.7895400 | 399839 | 4656627 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48667-foto-08078-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48667-foto-08078-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48667-foto-08078-122-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 94|98|119|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:27 | ||||||||||
| 48688 | Corral de Canudes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-de-canudes | SERRA VILARÓ,J. (1927): Civilització Megalítica a Catalunya. Musaeum Archaeologicum Diocesanum, Solsona. CASTANY,J. i altres (1990: 82-84): El Berguedà: de la Prehistòria a l'Antiguitat. Àmbit de Recerques del Berguedà, 1990. CARRERAS, J. (1989): 'Un sepulcre de fossa neolític al Corral de Canudes', a Revista Estudis del Berguedà, núm. 4, pàgs. 9-22. GUERRERO, Ll. (1989): 'Estudi antropològic de les fosses neolítiques del Corral de Canudes', a Revista Estudis del Berguedà, núm. 4, pàgs. 9-22. | El jaciment es considera desaparegut. | El sepulcre de fossa neolític del Corral de Canudes estava situada prop de la masia del mateix nom, a uns cinquanta metres de distància pel costat nord-oest. Al lloc s'estaven fent treballs d'extracció d'argiles amb una màquina excavadora. Quan el Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu de Berga va anar-hi va poder localitzar diversos materials que van considerar que podien pertànyer a una necròpolis de sepulcres de fossa. Hi van localitzar un sepulcre en part intacte del qual van poder realitzar una excavació, que fou dirigida per Josep Carreras. El sepulcre contenia una inhumació, tot i que amb els ossos molt malmesos, es trobava col·locat en posició encongida, el cos recolzant-se sobre el costat dret i amb el cap cap a llevant. Al costat de l'esquena del cos hi havia l'aixovar, consistent en una olla de ceràmica, un fragment de punxó d'os, un fragment d'espàtula d'os trobat dins l'olla, un fulla de sílex gris, fragments de dues plaquetes d'os amb la part terminal arrodonida (una amb senyals d'orifici de suspensió), un fragment d'ullal de porc fer, i també restes dels viàtics d'altres fosses no identificades, un burí o punta de sílex, un gratador de sílex, altres fragments d'espàtula d'os i de punxó d'os. | 08078-143 | A la zona sud-est del municipi, de Sant Pere de l'Esgleiola | El Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu de Berga va fer una visita a l'indret del jaciment al 29 de juliol del 1964, que els va permetre localitzar dos fragments de punxó d'os, tres sílexs atípics, diverses peces dentàries, i diversos petits fragments de ceràmica. Arran de la troballa van creure que l'extracció d'argiles que es realitzava a l'indret estava destruint una necròpolis de sepulcres de fossa. Van poder localitzar un sepulcre parcialment malmès, que excavaren el dos d'agost del 1964. Els materials localitzats van ser dipositats al Museu de Berga, on es conserven avui dia. Josep Carreras va publicar els resultats de l'excavació a la revista d'Estudis del Berguedà número 4 (1989), en la qual també hi ha publicat l'estudi antropològic de les restes per part de Lluís Guerrero. | 42.0322900,1.7895700 | 399805 | 4654070 | 08078 | L'Espunyola | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48688-foto-08078-143-2.jpg | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En algunes publicacions el sepulcre apareix com que es troba dins el terme municipal de Montclar, ja que estava situat en un indret proper al límit dels termes entre aquest municipi i el de l'Espunyola. Les imatges escanejades són del llibre de Josep Carreras, Josep Castany i altres autors, 'El Berguedà: de la Prehistòria a l'Antiguitat', de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, 1990. | 78 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:27 | ||||||||
| 48689 | Bosc de Correà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-correa | SERRA VILARÓ,J. (1927:183-188): Civilització Megalítica a Catalunya. Musaeum Archaeologicum Diocesanum, Solsona. CASTANY,J. i altres (1990: 121): El Berguedà: de la Prehistòria a l'Antiguitat. Àmbit de Recerques del Berguedà, 1990. | El dolmen es dóna per desaparegut. | El dolmen del Bosc de Correà es considera desaparegut. Estava situat prop de la carretera de Berga a Solsona, aproximadament a l'alçada del punt quilomètric 132,7. Es trobava a la vora d'un camp entre la C-26 i la pista que porta a la masia de Comarmada. Més o menys a uns 100 metres cap al nord-est de l'església del Bosc. Segons les informacions bibliogràfiques, es tractava d'un megàlit del qual, en el moment de la intervenció feta per Serra i Vilaró, es conservaven tres lloses que definien una cambra d'unes mides aproximades de 1,7 metres de llargada per 1,25 metres d'amplada (planta en forma de U oberta pel costat de ponent), i dues altres lloses de mides més petites, col·locades al costat oest, a continuació i pel costat interior de les dues que estaven orientades est-oest, conformant el què es va considerar una mena de vestíbul o corredor, amb la seva entrada pel costat de ponent. Serra Vilaró va excavar el dolmen a l'any 1918, ja indicava que havia estat remenat amb anterioritat, mancava part de l'estructura i es trobava ple de pedres, assenyalava a més que es conservava part del túmul pel costat de tramuntana. En l'excavació es van localitzar 229 peces entre dents i queixals, que es creu que corresponien a vuit individus. Diversos fragments de ceràmica d'uns dotze vasos, la majoria de parets llises de perfil carenat i amb nansa d'apèndix de botó. També s'hi van trobar objectes d'ornament personal de coure, 20 grans de collar d'ambre i diverses joies d'origen marí com un centenar de dentaliums, tretze columbel·les rústiques i denes de collaret de càrdium, aquest conjunt indica una certa categoria social dels individus. A més, d'altres materials com un fragment de sílex blanc amorf, objectes de bronze com dos fils en espirals, un braçalet de secció circular, dos anelles de secció circular, una anelleta de secció quadrada i un punxó de secció també quadrada; i una petita destral votiva. | 08078-144 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | L'any 1918 Mn. Serra Vilaró va realitzar una excavació del megàlit, amb posterioritat va publicar els treballs (SERRA VILARÓ: 1927:183-188). El material està dipositat al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. | 42.0429500,1.7373600 | 395501 | 4655316 | 08078 | L'Espunyola | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48689-foto-08078-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48689-foto-08078-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48689-foto-08078-144-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En el bosc proper a la zona on hi havia el megàlit s'hi localitzen molts afloraments de lloses de pedra sorrenca i calcària. La imatge escanejades són del llibre de Josep Carreras, Josep Castany i altres autors, 'El Berguedà: de la Prehistòria a l'Antiguitat', de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, 1990. | 79|76 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:27 | ||||||||
| 48690 | Collet de les Forques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/collet-de-les-forques | SERRA VILARÓ,J. (1927:142-149): Civilització Megalítica a Catalunya. Musaeum Archaeologicum Diocesanum, Solsona. CASTANY,J. i altres (1990: 118): El Berguedà: de la Prehistòria a l'Antiguitat. Àmbit de Recerques del Berguedà, 1990. | El megàlit va ser destruït arran d'uns treballs d'ampliació de la carretera. | El megàlit estava situat proper al creuament de la carretera de L'Espunyola a Casserres amb la C-26 (la de Berga a Solsona). Les informacions bibliogràfiques ens indiquen que estava constituït per una estructura tumular que cobria una gran llosa de forma tendint a rectangular però amb els angles arrodonits, i que mesurava 4,10 metres de llarg per 1,65 d'amplada i 0,45 de gruix. Aquesta gran llosa cobria una estructura fossa sepulcral excavada en la mateixa roca que tenia forma ovalada i unes mides de 1,84 metres de llarg per 1,2 metres d'amplada i 0,34 metres de fondària. Segons el mateix Serra Vilaró classifica aquest atípic sepulcre com un hemidolmen o megàlit de pedra picada. En la intervenció ja es pogué comprovar que el sepulcre havia estat remenat amb anterioritat. S'hi localitzaren restes de tres individus adults i d'un infant. A l'extrem oriental s'hi trobà un crani in situ sobre una lloseta a mode de coixí. Els materials localitzats són com objectes lítics, com quatre puntes de fletxa amb aletes i peduncle, una punta de fletxa amb forma de fulla de llorer, setze peces de sílex (alguns amb retocs), un percussor i un nucli; com objecte de metall, un punyal de coure de 160 mm. de llarg per 3 mm de gruix; d'objectes d'ornament, mig penjoll de pecten, cinquanta denes de pecten i un botó pentaèdric amb forats en forma de V; i de ceràmica, diversos fragments de campaniforme internacional i un fragment de vas carenat. | 08078-145 | A la zona del creuament de la carretera de l'Espunyola a Casserres amb la C-26. | L'any 1920 Mn. Serra Vilaró va realitzar una excavació del megàlit, amb posterioritat va publicar els treballs (SERRA VILARÓ: 1927:142-149). | 42.0523400,1.7732500 | 398486 | 4656315 | 08078 | L'Espunyola | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48690-foto-08078-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48690-foto-08078-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48690-foto-08078-145-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Segons els autors situen el sepulcre en una cronologia de calcolític o de bronze antic. Les imatges escanejades són del llibre de Josep Carreras, Josep Castany i altres autors, 'El Berguedà: de la Prehistòria a l'Antiguitat', de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, 1990. | 79|76 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:27 | ||||||||
| 48691 | Forn d'obra de Cal Savoia i la Riereta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-cal-savoia-i-la-riereta | XIX-XX | La part superior està totalment coberta de terra, la resta està en força bon estat. | El forn d'obra està situat al peu de la pista que porta a la casa de Cal Savoia, passada la casa de la Riereta cal seguir poc més de 400 metres, l'estructura queda al peu mateix de la carretera a la part de dalt. Es tracta d'un forn construït en un marge aprofitant el desnivell del terreny, és en part excavat en el mateix tapàs, tot i que gran part de l'estructura és bastida amb pedres desbastades i alguns maons. Únicament és visible la part inferior on hi ha les cambres de combustió, la part superior és coberta de terra i forma part d'un camp. És de dues cambres separades per un mur mitger fet amb pedres, les dues boques són obertes cap al sud-est (on hi ha la pista), i es troben a la part baixa de l'estructura o mur que fa de façana. L'interior de les cambres és de planta rectangular allargada, i la coberta feta amb diversos arcs més o menys paral·lels fets amb maó massís. | 08078-146 | A la zona de Sant Climent de l'Espunyola | Aquest forn d'obra o teuleria compta amb la curiositat de trobar-se entre dues propietats, sembla que es va construir entre els propietaris de la casa de Cal Savoia i els de la Riereta, essent mig d'un i mig de l'altre. Aquest fet i les informacions proporcionades apunten a que la cronologia es pugui remuntar cap a finals del segle XIX o principis del XX, potser arran de la construcció de la mateixa casa de Cal Savoia o poc més tard per necessitats de teules i maons. Segons indicacions dels mateixos propietaris assenyalen que el forn també va ser emprat com a forn de pa. | 42.0581600,1.8036400 | 401010 | 4656926 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48691-foto-08078-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48691-foto-08078-146-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:27 | |||||||||
| 48692 | Forn de Planés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-planes | XIX | El forn està situat prop dels camps que s'estenen al sud de la masia. Es tracta d'un forn de planta més o menys circular d'uns dos metres de diàmetre i una alçada d'uns dos metres i mig. Està construït en el desnivell d'un marge, tot aprofitant el terreny natural, en el qual està excavada la cavitat interior, la part alta de tot el contorn té una filada de blocs de pedra. La part de ponent, on hi ha el desnivell, està construïda amb grans blocs de pedra de la zona conformant el mur de façana amb un gruix aproximat d'un metre. A la part baixa d'aquest mur hi ha la boca d'accés a l'interior, és de forma de trapezi i unes mides màximes aproximades de 70 centímetres d'alçada i 105 centímetres d'amplada. La superfície de l'interior es mostra afectada per l'acció del calor. La presència d'alguns fragments de teules pel voltant del forn, ens fa pensar que podria tractar-se d'un forn d'obra. | 08078-147 | A la zona de Sants Metges | Aquest forn pertany a la propietat de Planés, tot i que no en coneixem la cronologia, pot tractar-se d'una estructura del segle XIX, ja que en aquest segle es documenten diferents obres de reforma i ampliació de la casa. | 42.0480000,1.7545900 | 396935 | 4655856 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48692-foto-08078-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48692-foto-08078-147-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:27 | ||||||||||
| 48693 | Serrat dels Ossos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-dels-ossos | Sembla que el jaciment està seccionat almenys per el costat dels camps de conreu. | El jaciment es troba situat al sud de la masia de Reixacs, al costat dels camps de conreu que s'estenen per aquesta àrea. En Josep Carreres ens va acompanyar al lloc i comentar les dades. Les restes es troben en un petit monticle d'alzines, en el tall del marge que dóna pel costat de ponent, a tocar del camp. Al lloc hi havien localitzat diverses restes òssies, en el marge hi havia dos ossos llargs clavats, els quals avui dia han desaparegut tot i que en queda el rastre. També van trobar diversos fragments de ceràmica grisa de cronologia medieval. El jaciment podria correspondre a una necròpolis del període medieval amb sepultures en fossa. | 08078-148 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | 42.0582200,1.7523400 | 396765 | 4656993 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48693-foto-08078-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48693-foto-08078-148-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:27 | |||||||||||
| 48694 | Serrat de la Casanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-de-la-casanova | BOLÓS, J., PAGÈS, M.: 'Les sepultures excavades a la roca'. A Necròpolis i sepultures medievals de Catalunya. Acta Mediaevalia, Annex 1, Facultat de Geografia i Història de Barcelona, Departament d'Història Medieval, Universitat de Barcelona, Barcelona, 1982. | XI-XII | Les restes es van localitzar perquè afloraven a la superfície. | A la part posterior, oest, de la masia la Casanova de Cal Pauet s'hi aixeca un petit turó. Al cim del qual en Josep Carreres i en Josep Casas hi van localitzar diverses restes òssies d'enterraments i alguns fragments dMee ceràmica grisa medieval dels segles XI i XII. El jaciment podria tractar-se d'una necròpolis de sepultures de fossa de l'època medieval. Prop d'aquí, en concret a l'altra banda de la carretera C-26, a la part nord. Al capdamunt de l'anomenat Serrat dels Moros, s'hi van localitzar diverses sepultures excavades a la roca associades a signes cruciformes gravats també a la roca. El jaciment va ser destruït en els treballs d'ampliació de la carretera. També hi ha recollides informacions de l'existència de tombes de lloses en el camp proper, avui també desaparegudes. | 08078-149 | A la zona de Sants Metges | 42.0519700,1.7627700 | 397618 | 4656287 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48694-foto-08078-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48694-foto-08078-149-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:27 | |||||||||
| 48695 | Roc de Colilles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roc-de-colilles | Pot estar afectat per la presència del camp de conreu. No es coneix amb exactitud. | Prop de la masia Colilles hi ha diferents grans blocs de conglomerat, alguns dels quals criden l'atenció per la seva disposició, ja que les diferents agrupacions són conformades per un o dos blocs considerablement molt més grans i pels costat d'altres de mides més petites. En el roc que queda a pocs metres al sud de la casa clarament visible per estar situat en mig d'un camp, en Josep Carreres va localitzar-hi uns fragments de ceràmica prehistòrica i un sílex blanc treballat. El roc a més conforma un espai que es creu que podria haver estat habitable. El lloc podria tractar-se d'un possible hàbitat prehistòric. | 08078-150 | A la zona de Sants Metges | 42.0559700,1.7600700 | 397401 | 4656734 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48695-foto-08078-150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48695-foto-08078-150-2.jpg | Inexistent | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardag | 78|76 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:27 | |||||||||||
| 48696 | Forn de Torrades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-torrades | XIX | El forn està situat al peu de la pista que comunica el camí de Torrades i Trasserra amb el camí que del Cint puja cap a Taravil i Capolat. Es tracta d'un forn de planta més o menys circular d'uns 2,45 metres de diàmetre i una alçada d'uns 2,70 metres. Està construït en el desnivell d'un marge, tot aprofitant el terreny natural. La superfície interior és un mur bastit amb pedres irregulars de mides i formes diverses. Al costat de llevant hi ha el mur que actua a mode de façana és fet amb grans blocs de pedra, a la part baixa hi ha la boca d'accés, és de forma rectangular, amb unes mides aproximades de 108 centímetres d'amplada per 65 centímetres d'alçada, i delimitada per grans peces de pedra, per llinda un gran bloc rectangular. No es conserva cap graella de separació de la cambra de combustió, la inferior, de la de cuita o superior, tant sols uns forats a una alçada just per sobre del nivell superior de la boca d'accés podrien ser la traça d'algun tipus d'element que funcionés de graella. L'estructura del forn fa pensar que pot tractar-se d'un forn de calç, però la presència de fragments de teula pel voltant pot indicar que es tracta d'un forn d'obra. | 08078-151 | A la zona del Cint | 42.0635300,1.7415000 | 395877 | 4657596 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48696-foto-08078-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48696-foto-08078-151-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:27 | |||||||||||
| 48697 | Molí d'oli de Canudes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-doli-de-canudes | XVI | L'estructura està construïda sobre roca força erosionable. La mola està reutilitzada. | Les estructures del molí d'oli de Canudes estan situades en una codina de roca que es troba a peu del camí que puja fins la casa, a poca distància de la carretera. Els diferents elements que conformen part de l'establiment estan excavats a la roca. D'una banda tenim el cup on es molia, és de planta circular i té unes mides aproximades de diàmetre interior de 116 centímetres i de diàmetre exterior uns 215 centímetres, la profunditat interior és d'uns 35 centímetres. A l'extrem oest de la plataforma de roca, al costat del cup hi ha dos dipòsits també excavats a la roca, són de planta tendint a rectangular, en el dipòsit del costat més nord amb dos dels costats arrodonits; les mides màximes de la planta del dipòsit situat al costat més nord són 310 centímetres de llarg per 150 centímetres d'amplada i el del costat sud, 305 centímetres de llargada per 170 centímetres d'amplada, els dos estan plens de terra i no en poden veure l'interior, però Ramon Coromines de Berga que va analitzar i dibuixar el conjunt indica que les mides aproximades d'alçada són uns 120-130 centímetres. Segons ell mateix, sembla probable que aquests dipòsits haguessin estat utilitzats com a basses de decantació. Les dimensions del molí fan pensar que era mogut per tracció animal; la mola es troba al cementiri de l'Esgleiola fent de base de suport d'una creu, es tracta d'una mola cilíndrica. | 08078-152 | A la zona de l'Esgleiola. | Desconeixem la cronologia d'aquestes estructures però si prenem de referència la masia, cal considerar que es poden remuntar als orígens de la casa que reculen fins almenys el segle XVI. No poden precisar les dates, si que cal anotar que és un tipus d'establiment les característiques del qual es creu que perduren des d'almenys finals de l'època medieval, tenint continuïtat fins avançada l'època moderna. | 42.0238700,1.7951500 | 400254 | 4653129 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48697-foto-08078-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48697-foto-08078-152-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Al costat del molí d'oli, sobre el petit turonet que hi ha allí mateix, trobem les restes d'un forn d'obra. Es tracta d'un clot de planta circular d'uns 215 centímetres de diàmtre aproximat, i una profunditat visible d'uns 135 centímetres, excavat en el mateix tapàs, i amb la superfície afectada per l'acció del calor. | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:27 | ||||||||
| 48698 | Roc de la Bruixa/Roc de les Bruixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roc-de-la-bruixaroc-de-les-bruixes | S'observen restes d'alguns murs de poca potència. | El Roc de la Bruixa està situat prop del Camí dels Pantans, el qual condueix des de la masia de Cal Pauet cap a Capolat; quedant ubicat entre aquest camí i la casa de Colilles. Es tracta d'un conjunt format per grans blocs de roca de conglomerat. El Roc de la Bruixa pròpiament són dos grans blocs que pel seu voltant tenen altres blocs de mides molt menors, alguns que s'hi recolzen. El bloc més gran conforma un baumat de poca profunditat pel costat sud. Alguns dels rocs de mides menors tenen pel contorn altres blocs i pedres que semblen col·locades intencionadament d'una manera determinada. Al costat sud hi ha una altra gran roca a la qual s'accedeix quasi en el mateix nivell a la part superior i des de la qual es tenen bones vistes. El conjunt format per aquestes roques defineix uns baumats i refugis que es creu que podrien haver estat utilitzats com a llocs d'hàbitat. Al lloc a més s'hi va localitzar algun fragment de ceràmica prehistòrica i medieval. | 08078-153 | A la zona de Sants Metges | 42.0574100,1.7610800 | 397487 | 4656893 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48698-foto-08078-153-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48698-foto-08078-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48698-foto-08078-153-3.jpg | Inexistent | Medieval|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'indret és un punt de pas d'un sender de gran recorregut.Tota la franja que s'estén als peus dels Cingles de Sant Salvador, Capolat i Taravil, és conegut com a peu de roques (denominació que també es dóna als espunyolencs i espunyolenques d'aquesta zona), és una extensió que és caracteritzada per ser l'inici del pendent que origina els cingles i per haver-hi gran quantitat de blocs de conglomerat de mides molt diverses i alguns conformant fins i tot formes curioses com el cap de dinosaure. Moltes d'aquestes roques conformen baumats i refugis, alguns dels quals es creu que poden haver estat lloc de d'hàbitat. | 85|76 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:27 | ||||||||||
| 48700 | Castell de Correà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-correa | BACH, A. (1992). Història de Cardona. Curial Edicions, Barcelona. BACH, A. (2002). Montmajor i el seu comú. Ajuntament de Montmajor. CAMPRUBÍ, J. (1998). 'La fundació dels castra i la seva relació amb les parrochiae en el procés d'estructuració territorial berguedà'. II Congrés Internacional d'Història dels Pirineus. Girona. CATALÀ, Pere (1976). Els castells catalans. Dalmau Ed. VVAA. (1985): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1987): 'Catalunya Romànica. Vol. XIII El Solsonès, La Vall d'Aran.' Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. | XI | S'observen tant sols restes d'alguns murs de poca potència visible. | Les restes del castell de Correà es troben al turó que s'aixeca al sud de l'església de Sant Martí de Correà. A la part alta del turó i a les terrasses del vessant sud i est és on es poden veure més restes d'estructures, en conjunt són traces de murs de poca potència visible. Les restes però estant molt amagades per la gran quantitat de vegetació i arbres que les cobreixen. Es creu que a la part superior hi hauria hagut una torre de defensa. | 08078-155 | A la zona de Correà. | Al segle X les parròquies del Cint i Correà pertanyien al comtat d'Urgell i a la vall de Lord. En aquest segle XI es documenta un Castell de la nissaga dels Currizani o Currida que posseïen el Castell i la senyoria del terme. Al segle XI, després de la mort d'Ermengol I, es té constància de que un dels seus nobles, el conegut Arnau Mir de Tost, tenia en cessió a la canònica d'Urgell un ampli territori que comprenia els castells de la Mora, Tentellatge, Llinars i Correà. Arran del matrimoni d'Isabel d'Urgell amb Ramon Folc el 1167, com a dot es van traspassar molts territoris de la Vall de Lord als vescomtes de Cardona. Posteriorment, el 1314, el vescomte de Cardona Ramon Folc, incorporà al vescomtat tots els castells i feus, entre els quals el de Correà. Quan al 1375 el rei Pere III crea el comtat de Cardona, en la relació de llocs que en formen part hi ha Correà. Al segle XVII Correà continuava formant part de Cardona. Al segle XVIII part de Correà es trobava sota l'administració del marquès d'Aguilar. | 42.0326100,1.7183600 | 393911 | 4654191 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48700-foto-08078-155-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48700-foto-08078-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48700-foto-08078-155-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 94|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:27 | ||||||||
| 48703 | Camí de l'Espunyola a la Vall d'Ora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-lespunyola-a-la-vall-dora | AGRUPACIÓ DE MUNTANYENCS BERGUEDANS (1984)'Pels camins del Berguedà'. L'Erol, juliol de 1984: 75-81. CAMPILLO,X. (Dir.)(2004): Inventari de camins de la comarca del Berguedà (segona fase). Consell Comarcal del Berguedà. Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera, Naturgest S.L. CAMPILLO,X. (Dir.)(2007): Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL. GALERA, A.(1996):'Els camins medievals en la Catalunya central: entorn les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria'. Dovella, tardor 1996, 21-28. SERRA, R.; SANTANDREU, M.D. (1984): 'Dels camins romans a les carreteres asfaltades'. L'Erol, juliol de 1984, 12-22. TORRES, C.A.(1905:102-104): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà, Barcelona. | Alguns trams estan coberts de vegetació. | El camí de l'Espunyola a la Vall d'Ora (ICR10) surt des del camí ral de Cardona, a l'alçada de Codonyet, va cap la Paret del Forn, el Cint, passant prop de Sant Sadurní; creua la Rasa de Boixadera, va a passar per sota Santa Margarida i continua cap a Boixadera dels Bancs, on ja ha surtit del terme. | 08078-158 | Per diferents indrets del terme municipal. | El conjunt d'aquests camins formen part d'una complexa xarxa de camins ramaders, entre els quals hi ha els grans eixos transhumants, a l'Espunyola té aquesta consideració l'ICR13, ICR56 ICR101, camins principals, com l'ICR39 i ICR46, i altres camins secundaris, com ICR6. Els camins ramaders estan connectats entre ells ja que la seva funció és permetre el trànsit dels ramats transhumans que provinents de la costa i la plana es dirigien a les pastures pirinenques. De fet a la comarca del Berguedà hi creuen alguns dels camins ramaders més importants de Catalunya, entre els que cal destacar el camí ramader que uneix el Vallès amb Castellar de N'Hug i el Pla d'Anyella. És difícil saber-ne l'antiguitat, tot i que consten poques mencions directes són esmentats des d'època medieval; de fet, la majoria han estat emprats des de temps molt reculats i en alguns casos, el seu trajecte o part, forma part de camins de connexió emprats no només com a ramaders, sinó també com les vies naturals de pas i d'unió de diferents poblacions. Els camins ramaders són un bé de domini públic i de titularitat autonòmica, i són inalienables, imprescriptibles i inembargables; estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries. La llei diu que 'se entiende por vías pecuarias las rutas o itinerarios por donde discurre o ha venido discurriendo tradicionalmente el tránsito ganadero.'(art.12). La llei contempla usos complementaris dels camins ramaders com el passeig, la pràctica de senderisme, i altres, sempre respectant la prioritat del trànsit ramader. | 42.0497500,1.7411700 | 395827 | 4656066 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Regular | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'any 2.007 es va realitzar l'inventari dels camins ramaders del Berguedà per part del Grup de Defensa de la Natura, dirigit per Xavier Campillo i Besses, i el suport del Parc Natural del Cadí-Moixeró i de Berguedà Iniciatives SD, SL.. El codi d'aquest camí en l'Inventari dels camins ramaders del Berguedà fet pel Grup de Defensa de la Natura és ICR13.En l'elaboració de l'inventari a més del recull exhaustiu de dades de les fonts bibliogràfiques i cartogràfiques, es va treballar amb un seguit d'enquestadors que van realitzar un treball a fons de recollida de dades orals de persones coneixedores dels camins ramaders. Entre els informants a l'Espunyola es va comptar amb la col·laboració de Josep Bover Guitart, Josep M. Mosoll Miró i Josep Mosoll Serra. | 94|98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:27 | |||||||||
| 48710 | Tram del camí ramader a la zona de la Ferreria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tram-del-cami-ramader-a-la-zona-de-la-ferreria | AGRUPACIÓ DE MUNTANYENCS BERGUEDANS (1984): 'Pels camins del Berguedà'. L'Erol, juliol de 1984. CAMPILLO, X. (Dir.)(2004): Inventari de camins de la comarca del Berguedà (segona fase). Consell Comarcal del Berguedà. Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera, Naturgest S.L. CAMPILLO, X. (Dir.)(2007): Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL. GALERA, A. (1996): 'Els camins medievals en la Catalunya central: entorn les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria'. Dovella, tardor 1996, 21-28. MIRALLES, F. I ROVIRA, J. (1999): Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Associació d'Amics dels Camins Ramaders. SERRA, R.; SANTANDREU, M.D. (1984): 'Dels camins romans a les carreteres asfaltades'. L'Erol, juliol de 1984, 12-22. TORRES, C.A. (1905:102-104): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà, Barcelona. | Aquest tram conserva diversos elements com restes de pavimentació i dels murs dels marges. | El camí ramader o camí ral de Berga a Cardona presenta un tram molt destacat al seu pas per la casa de la Ferreria. Al nord de la casa es conserva una part del camí ramader, que en més de 300 metres de recorregut, conserva una amplada d'uns 20 metres aproximadament. En aquest tram hi trobem algunes parts pavimentades, i en gran part de la seva llargada elements d'afitament o delimitacions dels laterals, són grans pedres clavades a mode marge o paret. | 08078-165 | A la zona de Correà | Els camins ramaders són vies de comunicació per les quals transitaven els ramats que feien la transhumància entre les zones planeres i de la costa i les zones de muntanya, especialment el Pirineu. En conjunt són vies que han estat emprades des de molt antic; pel que fa a referències documentals directes, són poques les noticies que en tenim, coneixent-se referències des del segle IX. Molts d'aquests camins també són vies utilitzades per a la comunicació habitual entre diferents poblacions. Els camins ramaders estan protegits per llei, tenint consideració de bé de domini públic i de titularitat autonòmica, i són inalienables, imprescriptibles i inembargables; estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries. La llei diu que 'se entiende por vías pecuarias las rutas o itinerarios por donde discurre o ha venido discurriendo tradicionalmente el tránsito ganadero.'(art.12). La llei contempla usos complementaris dels camins ramaders com el passeig, la pràctica de senderisme, i altres, sempre respectant la prioritat del trànsit ramader. | 42.0284500,1.7297300 | 394845 | 4653715 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48710-foto-08078-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48710-foto-08078-165-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Part del trajecte del camí ramader al seu pas per la finca de la Ferreria es troba interceptat per la tanca de delimitació de la propietat. | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:27 | ||||||||||
| 48712 | Forn d'oli de ginebre de La Pobla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-doli-de-ginebre-de-la-pobla | XX | El pas del temps i les inclemències meteorològiques van erosionant les marques d'aquest forn. | Les marques incises que conformen les restes d'un forn d'oli de ginebre es troben en un petit aflorament de roca sorrenca que es localitza a poca distància de la masia La Pobla, a poc més de 50 metres a l'est de la casa, i al costat d'un camp de conreu. Es tracta d'unes marques que conformen un cercle rebaixat d'uns 20 cm de diàmetre, a la part baixa del qual, en la direcció del pendent de la roca, hi surt un petit canaló picat, d'uns 39 cm de llargada, al final d'aquest canal i coincidint amb la part baixa de la roca hi ha un petit clot de forma irregular d'uns 10x9,5x4 cms. La funció d'aquest canal era la de conduir l'oli de ginebre, que s'extreia de les teies a través de l'acció del calor, fins el clot. Generalment, els forns d'oli es col·locaven en un punt de la roca amb un pendent més pronunciat, en aquest cas presenta un desnivell molt lleuger. | 08078-167 | A la zona de Sant Climent de l'Espunyola | Aquest forn d'oli de ginebre va ser realitzat i posat en funcionament pel Sr. Pere de la masia dels Quatre Vents i pel masover que residia a la masia la Pobla, segons explica deu fer uns 50 anys que el van fer. | 42.0534700,1.7823600 | 399242 | 4656430 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48712-foto-08078-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48712-foto-08078-167-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,40 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.