Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
48714 El Mercadal (jaciment) https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-mercadal-jaciment GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3298. Generalitat de Catalanya. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Berga. SERRA VILARÓ, J. (1930): Baronies de Pinós i Mataplana. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. SITJES I MOLINS, X. (1986): Esglésies romàniques de Bages, Berguedà i Cardener. Ed. Llibreria Sobrerroca. Manresa. VILA, R.,(1991):Catalunya, esqueixos d'un passat.II, El Berguedà. Editorial Memòria, Mataró. VVAA. (1985:254): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1994:138-139). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. VVAA. (2006): Catàleg dels elements del patrimoni cultural del municipi de Capolat. Inèdit, pendent de publicar. XI-XII Sembla que es conserva poc sediment i les restes d'estructures estan molt malmeses. El Mercadal és una gran masia els orígens de la qual es remunten al període medieval, del qual es conserven interessants elements arquitectònics i part de l'estructura de la casa, entre els quals uns arcs apuntats existents a la planta baixa. A pocs metres de distància de la masia hi ha l'església de Santa Margarida del Mercadal, una petita capella romànica probablement del segle XII. La masia del Mercadal està construïda a redós d'un gran roc que queda al costat oest de la casa, i al cim del qual s'hi localitzen restes d'estructures. Tot i que les restes conservades són molt poques, es pot veure part d'un mur construït amb carreus desbastats, no gaire grans i més o menys col·locats regularment seguint filades. Les restes i especialment el parament d'aquest mur són clarament més visibles des de la part nord, de fet des de la zona per la qual es pot accedir a la part superior del roc. A la part superior, hi ha restes de materials constructius de la masia, teules i alguns maons, i entre mig, en el sediment, podem veure d'altres carreus que podrien conformar restes d'alguna altra estructura. L'espai que ocupa la part superior és més aviat petit i aparentment la potència del sediment no deu ser gaire profunda ja que a part de la superfície hi és visible la roca. Tot i que no es coneix amb exactitud l'origen, ni la funcionalitat, de les restes existents al cim del roc, a la bibliografia es parla de l'existència d'un probable cementiri, de fet s'esmenta la presència d'antigues tombes i d'haver-hi localitzat ossos i petits fragments de materials (VILA:1991:123-124). Podria tractar-se també d'algun tipus d'element vinculat al passat casteller o de casa forta de la masia. Cal esperar que futurs estudis aclareixin la funcionalitat i cronologia de les restes que es localitzen al roc. 08078-169 A la zona del Cint, a l'extrem nord-oest del municipi. El lloc del Mercadal a l'època medieval es trobava dins el límit de l'antiga Vall de Lord i del Comtat d'Urgell. La primera referència coneguda del lloc és de l'església de Santa Margarida del Mercadal, de l'any 1312, arran de la visita del deganat de la Vall de Lord, en que es visita la 'capella mercadalt', hem de suposar que constava com a sufragània de la parroquial de Sant Sadurní del Cint. Durant la baixa edat mitjana l'església formava part dels dominis de la casa comtal de Cardona, i es va cedir a la parroquial de Sant Miquel de Cardona. El 1442 es feu una deixa testamentària per part de Joan Campmany, rector de l'església de Cervera, per tal que un dia a l'any els beneficiats de la capella donessin pa i vi entre els pobres, aquesta disposició es va continuar satisfent al segle XV. La primera referència documental coneguda del mas la trobem en el fogatge del 1553 referent a 'Castell Cera, Capolat , Lo Cint y Parrochias Abjacents' en el qual hi consten Pere Merchadall i Joan Mercadal. Del segle XVI és la única notícia coneguda en que el Mercadal consta referenciat com a castell. Segona informa Andreu Galera (GALERA, a VVAA: 2006...): 'els propietaris de la casa i mas del Mercadal restaven enfranquits i eximits de pagar delmes al duc de Cardona com a titulars de la castlania i força del Mercadal arran la concessió i establiment fet al seu favor pel vescomte Ramon Folc. Per això mateix, l'11 de setembre de 1579, a Cardona, davant el notari Jeroni Olzina, la vídua Càndida venia a favor de Celdoni Calvet, mercader de Cardona, tots els delmes del seu mas del Mercadal, com a usufructuària i tutora dels fills pubills de Joan de Mercadal, pagès, amo i propietari útil del mas del Mercadal, de la parròquia de Sant Serni del Cint, damunt el qual el duc no rebia cap delme'. Altres notícies de l'indret del Mercadal, les trobem al segle XVIII, en la visita pastoral a la parròquia del Cint de l'any 1769, en la qual s'interrogà al rector, mossèn Joan Balius, en que consta novament citada la capella de Santa Margarida (del Mercadal). En el document de la visita també hi figura que l'església de Santa Margarida té un benefici fundat sota l'advocació de Santa Margarida del qual és patró l'excel·lentíssim Duc de Cardona i ostentor Don Josep d'Orient, degà de l'església de Solsona. En el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046,fol. 76) hi consta la descripció del Mas Mercadal, feta per Joseph i Margarida Comellas y Rossiñol, y Francisco Montanyà i Rossinyol. Altres referències continuen assenyalant que al mitjans i finals de segle XIX, la masia continuava habitada. 42.0614900,1.7083500 393131 4657410 08078 L'Espunyola Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48714-foto-08078-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48714-foto-08078-169-3.jpg Inexistent Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Aprox. km. 134 C-26, agafar el creuament que posa Capolat, seguir la pista asfaltada uns 3,650 km, és a la dreta, està indicat 85 1754 1.4 14 Patrimoni cultural 2024-05-08 15:52
48718 Camí Ramader de l'Espunyola a Puig-reig https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-de-lespunyola-a-puig-reig AGRUPACIÓ DE MUNTANYENCS BERGUEDANS (1984)'Pels camins del Berguedà'. L'Erol, juliol de 1984: 75-81. CAMPILLO,X. (Dir.)(2004): Inventari de camins de la comarca del Berguedà (segona fase). Consell Comarcal del Berguedà. Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera, Naturgest S.L. CAMPILLO,X. (Dir.)(2007): Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL. GALERA, A.(1996):'Els camins medievals en la Catalunya central: entorn les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria'. Dovella, tardor 1996, 21-28. SERRA, R.; SANTANDREU, M.D. (1984): 'Dels camins romans a les carreteres asfaltades'. L'Erol, juliol de 1984, 12-22. TORRES, C.A.(1905:102-104): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà, Barcelona. Tot i que recentment s'ha posat en marxa la Ruta ramadera, que promou el camí ramader per a usos esportius i lúdics. El camí de l'Espunyola a Puig-Reig (ICR6) surt de l'Espunyola passant per la costa de la Mina i prop de Cal Pius. Poc abans de Cal Marsalet trenca a la dreta i segueix cap l'hostal de Cal Barjola, seguint cap Cal Matosa i després a Fontirons passant pel Serrat de Comatosa. Continua vers el Corral de Canudas, cap Canudes i després ja surt del municipi cap Ca n'Eloi, Cal Ros i Cal Millàs. Segueix fins la Font dels Pagesos, on a prop hi ha dret a returada. I continua cap Puig-Reig passant pels Cal Ventura, els Colls, Madrona, Cal Trasserra Turó de la Senyera, i finalment creua pel Serrat de l'Oca. 08078-173 El conjunt d'aquests camins formen part d'una complexa xarxa de camins ramaders, entre els quals hi ha els grans eixos transhumants, a l'Espunyola té aquesta consideració l'ICR13, ICR56 ICR101, camins principals, com l'ICR39 i ICR46, i altres camins secundaris, com ICR6. Els camins ramaders estan connectats entre ells ja que la seva funció és permetre el trànsit dels ramats transhumans que provinents de la costa i la plana es dirigien a les pastures pirinenques. De fet a la comarca del Berguedà hi creuen alguns dels camins ramaders més importants de Catalunya, entre els que cal destacar el camí ramader que uneix el Vallès amb Castellar de N'Hug i el Pla d'Anyella. És difícil saber-ne l'antiguitat, tot i que consten poques mencions directes són esmentats des d'època medieval; de fet, la majoria han estat emprats des de temps molt reculats i en alguns casos, el seu trajecte o part, forma part de camins de connexió emprats no només com a ramaders, sinó també com les vies naturals de pas i d'unió de diferents poblacions. Els camins ramaders són un bé de domini públic i de titularitat autonòmica, i són inalienables, imprescriptibles i inembargables; estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries. La llei diu que 'se entiende por vías pecuarias las rutas o itinerarios por donde discurre o ha venido discurriendo tradicionalmente el tránsito ganadero.'(art.12). La llei contempla usos complementaris dels camins ramaders com el passeig, la pràctica de senderisme, i altres, sempre respectant la prioritat del trànsit ramader. 42.0379600,1.7848400 399422 4654705 08078 L'Espunyola Fàcil Regular Legal Modern|Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga L'any 2.007 es va realitzar l'inventari dels camins ramaders del Berguedà per part del Grup de Defensa de la Natura, dirigit per Xavier Campillo i Besses, i el suport del Parc Natural del Cadí-Moixeró i de Berguedà Iniciatives SD, SL.. En l'elaboració de l'inventari a més del recull exhaustiu de dades de les fonts bibliogràfiques i cartogràfiques, es va treballar amb un seguit d'enquestadors que van realitzar un treball a fons de recollida de dades orals de persones coneixedores dels camins ramaders. Entre els informants a l'Espunyola es va comptar amb la col·laboració de Josep Bover Guitart, Josep M. Mosoll Miró i Josep Mosoll Serra. 94|98 49 1.5 14 Patrimoni cultural 2024-05-08 15:52
48719 Camí Ramader del Pantà https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-del-panta AGRUPACIÓ DE MUNTANYENCS BERGUEDANS (1984)'Pels camins del Berguedà'. L'Erol, juliol de 1984: 75-81. CAMPILLO,X. (Dir.)(2004): Inventari de camins de la comarca del Berguedà (segona fase). Consell Comarcal del Berguedà. Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera, Naturgest S.L. CAMPILLO,X. (Dir.)(2007): Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL. GALERA, A.(1996):'Els camins medievals en la Catalunya central: entorn les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria'. Dovella, tardor 1996, 21-28. SERRA, R.; SANTANDREU, M.D. (1984): 'Dels camins romans a les carreteres asfaltades'. L'Erol, juliol de 1984, 12-22. TORRES, C.A.(1905:102-104): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà, Barcelona. Tot i que recentment s'ha posat en marxa la Ruta ramadera, que promou el camí ramader per a usos esportius i lúdics. El camí del Pantà de l'Espunyola ( ICR13) surt de l'Espunyola prenen la direcció a Cal Pauet, creua la carretera C-26 i agafa en direcció Cal Miquelet i abans d'arribar-hi trenca a l'esquerra per pujar pels Cingles de Capolat. Travessa el torrent del Salt i va fins a Comamorera (ja terme de Capolat), tot enfilant la Serra de la Malla pel Collet cap a Sant Martí de Capolat. Segueix cap el Serrat de Runers per fer la carena fins Coll de Jouet, on es creua amb altres camins. 08078-174 El conjunt d'aquests camins formen part d'una complexa xarxa de camins ramaders, entre els quals hi ha els grans eixos transhumants, a l'Espunyola té aquesta consideració l'ICR13, ICR56 ICR101, camins principals, com l'ICR39 i ICR46, i altres camins secundaris, com ICR6. Els camins ramaders estan connectats entre ells ja que la seva funció és permetre el trànsit dels ramats transhumans que provinents de la costa i la plana es dirigien a les pastures pirinenques. De fet a la comarca del Berguedà hi creuen alguns dels camins ramaders més importants de Catalunya, entre els que cal destacar el camí ramader que uneix el Vallès amb Castellar de N'Hug i el Pla d'Anyella. És difícil saber-ne l'antiguitat, tot i que consten poques mencions directes són esmentats des d'època medieval; de fet, la majoria han estat emprats des de temps molt reculats i en alguns casos, el seu trajecte o part, forma part de camins de connexió emprats no només com a ramaders, sinó també com les vies naturals de pas i d'unió de diferents poblacions. Els camins ramaders són un bé de domini públic i de titularitat autonòmica, i són inalienables, imprescriptibles i inembargables; estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries. La llei diu que 'se entiende por vías pecuarias las rutas o itinerarios por donde discurre o ha venido discurriendo tradicionalmente el tránsito ganadero.'(art.12). La llei contempla usos complementaris dels camins ramaders com el passeig, la pràctica de senderisme, i altres, sempre respectant la prioritat del trànsit ramader. 42.0550100,1.7560100 397064 4656633 08078 L'Espunyola Fàcil Regular Legal Modern|Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga L'any 2.007 es va realitzar l'inventari dels camins ramaders del Berguedà per part del Grup de Defensa de la Natura, dirigit per Xavier Campillo i Besses, i el suport del Parc Natural del Cadí-Moixeró i de Berguedà Iniciatives SD, SL.. En l'elaboració de l'inventari a més del recull exhaustiu de dades de les fonts bibliogràfiques i cartogràfiques, es va treballar amb un seguit d'enquestadors que van realitzar un treball a fons de recollida de dades orals de persones coneixedores dels camins ramaders. Entre els informants a l'Espunyola es va comptar amb la col·laboració de Josep Bover Guitart, Josep M. Mosoll Miró i Josep Mosoll Serra. 94|98 49 1.5 14 Patrimoni cultural 2024-05-08 15:52
48720 Camí de l'Espunyola a Sant Joan de Montdarn https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-lespunyola-a-sant-joan-de-montdarn AGRUPACIÓ DE MUNTANYENCS BERGUEDANS (1984)'Pels camins del Berguedà'. L'Erol, juliol de 1984: 75-81. CAMPILLO,X. (Dir.)(2004): Inventari de camins de la comarca del Berguedà (segona fase). Consell Comarcal del Berguedà. Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera, Naturgest S.L. CAMPILLO,X. (Dir.)(2007): Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL. GALERA, A.(1996):'Els camins medievals en la Catalunya central: entorn les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria'. Dovella, tardor 1996, 21-28. SERRA, R.; SANTANDREU, M.D. (1984): 'Dels camins romans a les carreteres asfaltades'. L'Erol, juliol de 1984, 12-22. TORRES, C.A.(1905:102-104): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà, Barcelona. Tot i que recentment s'ha posat en marxa la Ruta ramadera, que promou el camí ramader per a usos esportius i lúdics. El camí de l'Espunyola a Sant Joan de Montdarn ( ICR39) pren com a punt de partida Canudas, on es segueix cap l'Esgleiola, s'enfila cap la carena de l'Alzina i surt a Circuns. Segueix cap les Cots de Sant Joan, on s'ajunta amb el camí de Gironella a l'alçada de Corderoure. A prop a la carena de la Muntanyeta hi ha dret de returada. Es creua amb el camí que va a de Viver a Montmajor. 08078-175 El conjunt d'aquests camins formen part d'una complexa xarxa de camins ramaders, entre els quals hi ha els grans eixos transhumants, a l'Espunyola té aquesta consideració l'ICR13, ICR56 ICR101, camins principals, com l'ICR39 i ICR46, i altres camins secundaris, com ICR6. Els camins ramaders estan connectats entre ells ja que la seva funció és permetre el trànsit dels ramats transhumans que provinents de la costa i la plana es dirigien a les pastures pirinenques. De fet a la comarca del Berguedà hi creuen alguns dels camins ramaders més importants de Catalunya, entre els que cal destacar el camí ramader que uneix el Vallès amb Castellar de N'Hug i el Pla d'Anyella. És difícil saber-ne l'antiguitat, tot i que consten poques mencions directes són esmentats des d'època medieval; de fet, la majoria han estat emprats des de temps molt reculats i en alguns casos, el seu trajecte o part, forma part de camins de connexió emprats no només com a ramaders, sinó també com les vies naturals de pas i d'unió de diferents poblacions. Els camins ramaders són un bé de domini públic i de titularitat autonòmica, i són inalienables, imprescriptibles i inembargables; estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries. La llei diu que 'se entiende por vías pecuarias las rutas o itinerarios por donde discurre o ha venido discurriendo tradicionalmente el tránsito ganadero.'(art.12). La llei contempla usos complementaris dels camins ramaders com el passeig, la pràctica de senderisme, i altres, sempre respectant la prioritat del trànsit ramader. 42.0231000,1.7971400 400417 4653041 08078 L'Espunyola Fàcil Regular Legal Modern|Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga L'any 2.007 es va realitzar l'inventari dels camins ramaders del Berguedà per part del Grup de Defensa de la Natura, dirigit per Xavier Campillo i Besses, i el suport del Parc Natural del Cadí-Moixeró i de Berguedà Iniciatives SD, SL.. En l'elaboració de l'inventari a més del recull exhaustiu de dades de les fonts bibliogràfiques i cartogràfiques, es va treballar amb un seguit d'enquestadors que van realitzar un treball a fons de recollida de dades orals de persones coneixedores dels camins ramaders. Entre els informants a l'Espunyola es va comptar amb la col·laboració de Josep Bover Guitart, Josep M. Mosoll Miró i Josep Mosoll Serra. 94|98 49 1.5 14 Patrimoni cultural 2024-05-08 15:52
48721 Camí d'Obiols a l'Espunyola https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-dobiols-a-lespunyola AGRUPACIÓ DE MUNTANYENCS BERGUEDANS (1984)'Pels camins del Berguedà'. L'Erol, juliol de 1984: 75-81. CAMPILLO,X. (Dir.)(2004): Inventari de camins de la comarca del Berguedà (segona fase). Consell Comarcal del Berguedà. Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera, Naturgest S.L. CAMPILLO,X. (Dir.)(2007): Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL. GALERA, A.(1996):'Els camins medievals en la Catalunya central: entorn les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria'. Dovella, tardor 1996, 21-28. SERRA, R.; SANTANDREU, M.D. (1984): 'Dels camins romans a les carreteres asfaltades'. L'Erol, juliol de 1984, 12-22. TORRES, C.A.(1905:102-104): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà, Barcelona. Tot i que recentment s'ha posat en marxa la Ruta ramadera, que promou el camí ramader per a usos esportius i lúdics. El camí d'Obiols a l'Espunyola ( ICR43) enllaça els camins de la banda de Cal Rosal i Gironella amb els de l'Espunyola i Avià. D'Obiols, s'enfila pel carrer Nou, cap a Graugés en direcció Cal Pla, cap Cal Cobinsà, i enllaça amb el que ve de Gironella i que va cap a Avià i l'Espunyola. 08078-176 El conjunt d'aquests camins formen part d'una complexa xarxa de camins ramaders, entre els quals hi ha els grans eixos transhumants, a l'Espunyola té aquesta consideració l'ICR13, ICR56 ICR101, camins principals, com l'ICR39 i ICR46, i altres camins secundaris, com ICR6. Els camins ramaders estan connectats entre ells ja que la seva funció és permetre el trànsit dels ramats transhumans que provinents de la costa i la plana es dirigien a les pastures pirinenques. De fet a la comarca del Berguedà hi creuen alguns dels camins ramaders més importants de Catalunya, entre els que cal destacar el camí ramader que uneix el Vallès amb Castellar de N'Hug i el Pla d'Anyella. És difícil saber-ne l'antiguitat, tot i que consten poques mencions directes són esmentats des d'època medieval; de fet, la majoria han estat emprats des de temps molt reculats i en alguns casos, el seu trajecte o part, forma part de camins de connexió emprats no només com a ramaders, sinó també com les vies naturals de pas i d'unió de diferents poblacions. Els camins ramaders són un bé de domini públic i de titularitat autonòmica, i són inalienables, imprescriptibles i inembargables; estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries. La llei diu que 'se entiende por vías pecuarias las rutas o itinerarios por donde discurre o ha venido discurriendo tradicionalmente el tránsito ganadero.'(art.12). La llei contempla usos complementaris dels camins ramaders com el passeig, la pràctica de senderisme, i altres, sempre respectant la prioritat del trànsit ramader. 42.0520500,1.7849100 399450 4656270 08078 L'Espunyola Fàcil Regular Legal Modern|Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga L'any 2.007 es va realitzar l'inventari dels camins ramaders del Berguedà per part del Grup de Defensa de la Natura, dirigit per Xavier Campillo i Besses, i el suport del Parc Natural del Cadí-Moixeró i de Berguedà Iniciatives SD, SL.. En l'elaboració de l'inventari a més del recull exhaustiu de dades de les fonts bibliogràfiques i cartogràfiques, es va treballar amb un seguit d'enquestadors que van realitzar un treball a fons de recollida de dades orals de persones coneixedores dels camins ramaders. Entre els informants a l'Espunyola es va comptar amb la col·laboració de Josep Bover Guitart, Josep M. Mosoll Miró i Josep Mosoll Serra. 94|98 49 1.5 14 Patrimoni cultural 2024-05-08 15:52
48722 Camí de l'Espunyola a Capolat https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-lespunyola-a-capolat AGRUPACIÓ DE MUNTANYENCS BERGUEDANS (1984)'Pels camins del Berguedà'. L'Erol, juliol de 1984: 75-81. CAMPILLO,X. (Dir.)(2004): Inventari de camins de la comarca del Berguedà (segona fase). Consell Comarcal del Berguedà. Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera, Naturgest S.L. CAMPILLO,X. (Dir.)(2007): Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL. GALERA, A.(1996):'Els camins medievals en la Catalunya central: entorn les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria'. Dovella, tardor 1996, 21-28. SERRA, R.; SANTANDREU, M.D. (1984): 'Dels camins romans a les carreteres asfaltades'. L'Erol, juliol de 1984, 12-22. TORRES, C.A.(1905:102-104): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà, Barcelona. Tot i que recentment s'ha posat en marxa la Ruta ramadera, que promou el camí ramader per a usos esportius i lúdics. El camí de l'Espunyola a Capolat (ICR46) consta que té una amplada aproximada d'uns 6 metres. Des del Camí de Cardona, abans de l'Hostal del Gran-Nom (surt del municipi de l'Espunyola), a mà dreta surt cap als Porxos, per enfilar-se cap a Torneula, cap els Tossals, Coll de Jouet i enllaçar amb el que puja de l'Espunyola i que va cap a Peguera. 08078-177 El conjunt d'aquests camins formen part d'una complexa xarxa de camins ramaders, entre els quals hi ha els grans eixos transhumants, a l'Espunyola té aquesta consideració l'ICR13, ICR56 ICR101, camins principals, com l'ICR39 i ICR46, i altres camins secundaris, com ICR6. Els camins ramaders estan connectats entre ells ja que la seva funció és permetre el trànsit dels ramats transhumans que provinents de la costa i la plana es dirigien a les pastures pirinenques. De fet a la comarca del Berguedà hi creuen alguns dels camins ramaders més importants de Catalunya, entre els que cal destacar el camí ramader que uneix el Vallès amb Castellar de N'Hug i el Pla d'Anyella. És difícil saber-ne l'antiguitat, tot i que consten poques mencions directes són esmentats des d'època medieval; de fet, la majoria han estat emprats des de temps molt reculats i en alguns casos, el seu trajecte o part, forma part de camins de connexió emprats no només com a ramaders, sinó també com les vies naturals de pas i d'unió de diferents poblacions. Els camins ramaders són un bé de domini públic i de titularitat autonòmica, i són inalienables, imprescriptibles i inembargables; estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries. La llei diu que 'se entiende por vías pecuarias las rutas o itinerarios por donde discurre o ha venido discurriendo tradicionalmente el tránsito ganadero.'(art.12). La llei contempla usos complementaris dels camins ramaders com el passeig, la pràctica de senderisme, i altres, sempre respectant la prioritat del trànsit ramader. 42.0622000,1.7711800 398330 4657413 08078 L'Espunyola Fàcil Regular Legal Modern|Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga L'any 2.007 es va realitzar l'inventari dels camins ramaders del Berguedà per part del Grup de Defensa de la Natura, dirigit per Xavier Campillo i Besses, i el suport del Parc Natural del Cadí-Moixeró i de Berguedà Iniciatives SD, SL.. En l'elaboració de l'inventari a més del recull exhaustiu de dades de les fonts bibliogràfiques i cartogràfiques, es va treballar amb un seguit d'enquestadors que van realitzar un treball a fons de recollida de dades orals de persones coneixedores dels camins ramaders. Entre els informants a l'Espunyola es va comptar amb la col·laboració de Josep Bover Guitart, Josep M. Mosoll Miró i Josep Mosoll Serra. 94|98 49 1.5 14 Patrimoni cultural 2024-05-08 15:52
48723 Camí de l'Espunyola a Peguera o Camí de Capolat https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-lespunyola-a-peguera-o-cami-de-capolat AGRUPACIÓ DE MUNTANYENCS BERGUEDANS (1984)'Pels camins del Berguedà'. L'Erol, juliol de 1984: 75-81. CAMPILLO,X. (Dir.)(2004): Inventari de camins de la comarca del Berguedà (segona fase). Consell Comarcal del Berguedà. Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera, Naturgest S.L. CAMPILLO,X. (Dir.)(2007): Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL. GALERA, A.(1996):'Els camins medievals en la Catalunya central: entorn les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria'. Dovella, tardor 1996, 21-28. SERRA, R.; SANTANDREU, M.D. (1984): 'Dels camins romans a les carreteres asfaltades'. L'Erol, juliol de 1984, 12-22. TORRES, C.A.(1905:102-104): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà, Barcelona. Tot i que recentment s'ha posat en marxa la Ruta ramadera, que promou el camí ramader per a usos esportius i lúdics. El camí de l'Espunyola a Peguera o Camí de Capolat (ICR56) consta que té uns 40 metres d'amplada (20 per banda, 30 passes). Des de Cal Pius surt un camí que es dirigeix cap el Pla de la Llosa passant per Sants Metges; creua la carretera davant Cal Pius i segueix cap a Sants Metges per pujar pel camí del pantà de l'Espunyola. Un cop arriba a dalt del Cingle va de pla fins el pantà (Capolat), després pel cingle de Sant Salvador cap el Pla de la Llosa, on hi ha dret a returada, segueix per la carretera fins Coll de Jouet, després cap Tersà, Coll de Cabra i Pla de Campllong, on es troba amb el camí que ve de Berga cap a Sant Llorenç. Pla de Campllong, Can Rabeu, cap el Xalet vell dels Rasos i segueix cap a Peguera passant pel Sant Crist, Rasos, Collada de Peguera, Camp del Vidre i Salomó. 08078-178 El conjunt d'aquests camins formen part d'una complexa xarxa de camins ramaders, entre els quals hi ha els grans eixos transhumants, a l'Espunyola té aquesta consideració l'ICR13, ICR56 ICR101, camins principals, com l'ICR39 i ICR46, i altres camins secundaris, com ICR6. Els camins ramaders estan connectats entre ells ja que la seva funció és permetre el trànsit dels ramats transhumans que provinents de la costa i la plana es dirigien a les pastures pirinenques. De fet a la comarca del Berguedà hi creuen alguns dels camins ramaders més importants de Catalunya, entre els que cal destacar el camí ramader que uneix el Vallès amb Castellar de N'Hug i el Pla d'Anyella. És difícil saber-ne l'antiguitat, tot i que consten poques mencions directes són esmentats des d'època medieval; de fet, la majoria han estat emprats des de temps molt reculats i en alguns casos, el seu trajecte o part, forma part de camins de connexió emprats no només com a ramaders, sinó també com les vies naturals de pas i d'unió de diferents poblacions. Els camins ramaders són un bé de domini públic i de titularitat autonòmica, i són inalienables, imprescriptibles i inembargables; estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries. La llei diu que 'se entiende por vías pecuarias las rutas o itinerarios por donde discurre o ha venido discurriendo tradicionalmente el tránsito ganadero.'(art.12). La llei contempla usos complementaris dels camins ramaders com el passeig, la pràctica de senderisme, i altres, sempre respectant la prioritat del trànsit ramader. 42.0562900,1.6927800 391834 4656853 08078 L'Espunyola Fàcil Regular Legal Modern|Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga L'any 2.007 es va realitzar l'inventari dels camins ramaders del Berguedà per part del Grup de Defensa de la Natura, dirigit per Xavier Campillo i Besses, i el suport del Parc Natural del Cadí-Moixeró i de Berguedà Iniciatives SD, SL.. En l'elaboració de l'inventari a més del recull exhaustiu de dades de les fonts bibliogràfiques i cartogràfiques, es va treballar amb un seguit d'enquestadors que van realitzar un treball a fons de recollida de dades orals de persones coneixedores dels camins ramaders. Entre els informants a l'Espunyola es va comptar amb la col·laboració de Josep Bover Guitart, Josep M. Mosoll Miró i Josep Mosoll Serra. 94|98 49 1.5 14 Patrimoni cultural 2024-05-08 15:52
48675 Festa Major https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-8 XX La Festa Major de l'Espunyola es celebra el segon cap de setmana d'agost, realitzant diferents actes des del divendres a la nit fins al dilluns. El divendres a la nit s'inicia la Festa amb una Cantada d'Havaneres i el tradicional cremat de rom. El dissabte al matí és dedicat als més petits, amb un espectacle a càrrec d'un grup d'animació infantil i alguna activitat complementària. A la tarda és habitual que es faci un partit de futbol, normalment entre solters i casats; i es finalitza la jornada amb un sopar popular de la gent del poble. El diumenge és el dia de la missa solemne, que es realitza cada any de manera rotativa en una de les esglésies del municipi (Sant Pere de l'Esgleiola, Santuari dels Torrents, Sant Sadurní del Cint, Sants Metges, o Sant Climent de l'Espunyola), en sortir de l'ofici hi ha un vermut de germanor; el diumenge a la tarda hi ha Concert i Ball de vetlla. El dilluns al matí s'inicia amb el tir al plat local, a Serracanya; a la tarda des de fa uns anys es fa un concurs de cuina, enguany aquest 2010 ha estat el sisè. Finalitzen els actes, el Ball de Confetti a última hora de la tarda del dilluns, en el qual a més s'efectua el sorteig d'una panera. Les activitats es realitzen al Local Social i les que es desenvolupen a l'aire lliure a la pista poliesportiva, excepte aquells que ja s'indica el lloc concret, com el tir al plat a Serracanya i la missa a una de les parròquies. A més d'aquests actes, dues setmanes abans, a mitjans de juliol, es fa la popular Festa Jove de l'Espunyola, aquest any 2010 ha estat la desena. La Festa també es realitza al Local Social. La festa acostuma a iniciar-se amb un sopar popular del jovent del poble, que en són els organitzadors, tot seguit s'inicia la música; el plat fort és un streptease, generalment realitzat per una popular striper, tot i que alguna anualitat ha estat un estreptease masculí. A més s'hi realitzen altres actes, alguns dels que han tingut més èxit són una lluita en una piscina de fang, una festa de l'escuma, o un ruc català mecànic, entre altres. 08078-130 En diferents indrets del municipi. La Festa Major de l'Espunyola és relativament recent, ja que es va iniciar el 1993. Fins llavors es realitzava un aplec a cadascuna de les parròquies, però mancava un acte conjunt de tot el municipi. Es va decidir ajuntar les cinc festes de cada parròquia, que fins llavors el jovent s'encarregava de fer el ball i el pica-pica. Amb la nova Festa Major es va optar perquè l'ofici religiós es realitzés cada any en una església diferent, que de manera rotativa es va esdevenint en les diferents parròquies del municipi. El conjunt d'actes que formen el gruix de la Festa s'ha anat ampliant i actualment la Festa Major compta amb activitats molt diverses i per a tots els públics. La Festa Jove es va iniciar el 2001, quan després de diversos intents de fer una festa al municipi que portés gent al poble, es va tenir la idea de fer una festa amb streptease, va ser un èxit, i des de llavors que el jovent del poble se'n fa càrrec. 42.0537600,1.7673300 397998 4656480 08078 L'Espunyola Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga En el programa d'actes de la Festa Major, a més de la Festa Jove i els actes pròpiament del cap de setmana dedicat a la Festa Major, s'hi inclou la Trobada de motos, tractorada, Mercat d'intercanvis i d'antiguitats que es realitza el cap de setmana anterior a la Festa Major, o sigui el primer cap de setmana d'agost, i també la concorreguda Marxa BTT que es dur a terme el primer cap de setmana de setembre i que enguany ha arribat a la tretzena edició. La imatge del programa de la Festa Major de l'any 1990 ha estat facilitada per l'Ajuntament 2116 4.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-08 15:52
48676 Festa Major dels Torrents-Correà https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dels-torrents-correa XX La Festa Major de la Marededéu dels Torrents coincideix amb el segon diumenge de setembre. De fet, el nom apropiat de la festa és Festa Major de Correà, ja que els actes es realitzen en aquesta parròquia, on és custodiada la imatge de la Marededéu. Els actes són una missa al matí. En sortir de missa hi ha ballada dels Gegants del Comú de Montmajor, i a la tarda ball. La incorporació dels Gegants a la festa és força recent, fa uns set o vuit anys. 08078-131 A Sant Martí de Correà (municipi de Montmajor) Quan la Marededéu dels Torrents estava al Santuari dels Torrents es realitzava una festa al lloc coincidint amb el 8 de setembre. Els actes eren els habituals d'un aplec, missa major i en sortir, ball i una mica de pica-pica que es feia a la plaça del darrera de l'església. Segons expliquen els veïns de Torrents s'encarregaven de la missa i els del Cint del ball i el pica-pica, ja que la plaça era considerada del Cint. Amb el trasllat de la imatge cap a Correà als anys setanta del segle XX, es va deixar de fer la festa al Santuari, que va passar a realitzar-se el segon diumenge de setembre a Sant Martí de Correà. Amb la realització d'aquesta festa també es va aconseguir ajuntar més gent, ja que fins llavors la festa de Correà aplegava una part de la gent de Correà a Sant Salvador de Cal Bisbe i al 8 de setembre a Torrents, que era considerada la festa d'una altra part del poble de Correà. Arran doncs del trasllat de la Marededéu la Festa de Correà va passar a ser la festa conjunta de la gent de tota la zona de Correà i Torrents, aplegant una ampli grup de cases, algunes dels terme de l'Espunyola i d'altres de Montmajor. 42.0535000,1.7679600 398050 4656451 08078 L'Espunyola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48676-foto-08078-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48676-foto-08078-131-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Les imatges han estat proporcionades per Lourdes Vilalta 98 2116 4.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-08 15:52
48677 Aplec de Sants Metges https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sants-metges XX L'aplec de Sants Metges es realitza cada any coincidint amb l'últim diumenge de setembre, data propera a la diada de Sants Metges que és el 26 de setembre. Els actes s'inicien a quarts de dotze amb la missa solemne a l'església de Sants Metges. A sortida de missa, al costat de l'església, es realitza la ja tradicional tirada de corda, i en acabar és hora del Gran Vermut de Germanor. Després es fa el típic ball de tarda, actualment al Local Social. Abans, quan el municipi no comptava amb aquest espai, es feia a Puigventós. 08078-132 A Sants Metges. Els Sants Metges, Cosme i Damià, són els patrons dels oficis vinculats a la medicina, metges, cirurgians, també farmacèutics i fins i tot barbers. A l'Espunyola sembla que la predilecció popular per aquests sants fou tal que l'antiga església de Sants Metges (situada prop de Can Cots), que no era advocada a aquests Sants, sinó a Sant Corneli i Sant Cebrià (també consta dedicada a Sant Nicolau i Sant Cebrià), al llarg dels segles XVII, XVIII i XIX apareix esmentada tant d'una manera com altra. No hi ha cap informació que testifiqui que l'adopció d'aquests sants es fes per alguna circumstància determinada, fet que s'ha interpretat com que fou el mateix poble qui tenia devoció per aquests sants. De fet, quan a la segona meitat del segle XIX es construeix la nova església a l'indret actual, aquesta ja és denominada exclusivament com a Sants Metges. 42.0571100,1.7653000 397836 4656855 08078 L'Espunyola Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Religiós 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 2116 4.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-08 15:52
48678 Festa de Sant Sadurní del Cint https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-sadurni-del-cint XX La Festa del Cint coincideix amb el diumenge després del 29 de novembre, que és el dia que es celebra el Sant Sadurní, Serni o Cerní, bisbe de Tolosa de Llenguadoc. Els actes de la festa són els habituals d'un aplec, l'acte principal és la missa solemne que es celebra al matí a l'església de Sant Sadurní del Cint, a la tarda es fa ball, actualment al Local Social, abans es feia al pla de fora l'església. 08078-133 A l'església de Sant Sadurní del Cint i al Local Social. Les primeres referències del Cint es remunten al segle IX, quan el lloc consta documentat com un dels indrets repoblats a la Vall de Lord pel comte Guifré el Pelós. L'església de Sant Sadurní del Cint és d'origen medieval, tot i que la fisonomia actual es deu en gran part a les modificacions i ampliacions realitzades en època barroca, als segles XVII i XVIII, junt amb altres actuacions també posteriors. Sant Sadurní, també anomenat Sant Serni, va ser bisbe i màrtir de la ciutat de Toloda del Llenguadoc al segle III; la tradició llegendària explica que va ser el primer evangelitzador de Catalunya. A l'època medieval, al Bisbat d'Urgell es van bastir gran nombre d'església sota aquesta advocació. 42.0631900,1.7272300 394696 4657576 08078 L'Espunyola Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Religiós 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 2116 4.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-08 15:52
48679 Fira i Mercat de recanvis i d'antiguitats https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-i-mercat-de-recanvis-i-dantiguitats XX La Fira i Mercat de recanvis i antiguitats es desenvolupa al llarg del primer cap de setmana d'agost. Aquest any 2010 s'ha arribat a la onzena edició, al llarg dels anys s'han anat ampliant les activitats. Inicialment la fira era només el primer diumenge d'agost, però de ja fa uns anys que es fa el dissabte i diumenge, ja que s'està consolidant com una festa molt concorreguda. Entre els diferents actes que es realitzen hi ha una concentració de motocicletes anteriors a l'any 1975, una exposició de motos i algun microcotxe que es fa a l'interior del Local Social i que enguany ha estat centrada en la marca Ossa, també dins el Local Social hi ha una mostra d'artesans de la comarca i rodalies, i la tractorada que es realitza en un camp proper al mateix ajuntament, consistent en una exposició de tractors antics i d'època així com d'altres tipus de maquinària agrícola. Paral·lelament es realitzen un seguit d'activitats de demostració de feines (demostració de treballs d'època), sobretot d'arrossegament de pes amb tractors antics, tot i que en la darrera edició també s'han animat a fer-ho amb tractors actuals. Simultàniament, al voltant de l'Ajuntament i del Local Social hi ha un mercat amb parades de diversa tipologia, les més abundants es corresponen a parades especialitzades en recanvis de vehicles. A més, també es realitza un intercanvi de plaques de cava. Amb motiu de la fira diversos veïns del poble realitzen unes grans figures amb bales de palla que acostumen a ser molt atractives, i que col·loquen al costat mateix de l'Ajuntament. 08078-134 Al voltant de l'Ajuntament i al Local Social. La fira es va iniciar l'any 1999, en aquella primera edició es va fer coincidir amb el diumenge de la Festa Major, a la següent fira es va optar per fer-la en una data diferent, escollint el primer diumenge d'agost que és l'anterior a la Festa Major. Ja des del segon o tercer any es va incorporar l'intercanvi de plaques de cava. I de fa dos o tres anys que es va ampliar els actes amb la tractorada (amb el suport dels Amics dels Tractors d'època del Bages) i que va determinar que la fira passés a realitzar-se durant dos dies, el dissabte i el diumenge. Els impulsors i principals organitzadors de la festa són dos veïns del poble i uns amics, tots molt aficionats als vehicles clàssics i antics. 42.0535000,1.7679600 398050 4656451 08078 L'Espunyola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48679-foto-08078-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48679-foto-08078-134-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 98 2116 4.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-08 15:52
48680 Caramelles https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-8 AMADES, Joan (1983): Costumari Català. El curs de l'any. Salvat Editores, S.A i Edicions 62, S.A. www.festes.org XX Les Caramelles a l'Espunyola apleguen una ampli grup de cantaires entre grans i xics, i van acompanyats d'un acordió i un bombo. Es fan el dissabte a la tarda, el diumenge al matí i el dilluns al matí dels dies de Pasqua. Es procura anar a totes les cases del poble, com a mínim a una setantena, i a més el dissabte a la tarda, a última hora es va a cantar al poble de Montclar, on en finalitzar tothom és convidat a una xocolatada. Com és habitual el diumenge es fa una cantada a sortida de missa, a l'església que toqui, ja que a l'Espunyola la missa dels diumenges va rotant entre les diferents esglésies del municipi. El dilluns de Pasqua es torna a Montclar, i s'apleguen a sortida de missa amb els grups de caramelles provinents de Montmajor, Casserres, i abans també amb els de Montclar. Per desplaçar-se d'un lloc a l'altre van amb cotxes, el primer dels quals va assenyalant el pas dels caramellaries amb la bandera. El dissabte es troben tots a l'inici del camí del Clot de l'Espunyola, per començar a cantar per aquell extrem del municipi. Els dies que es canta al matí s'inicia la jornada amb un esmorzar i cafès. El diumenge és el torn de part de la zona del Cint i Correà, i el dilluns de la resta de cases, generalment la zona de Comarmada, Barballó,etc. Amb els diners recollits normalment s'acostuma a fer una sortida pel mes de juny. 08078-135 Per tot el terme municipal. Les Caramelles són cançons populars, de tradició religiosa i festiva que es canten per Pasqua Florida. Durant els dies de Pasqua un grup de cantaires visiten cases i masies tot fent la cantada de caramelles davant de cada casa. Sembla que en origen els caramellaires eren els encarregats d'anunciar la Resurrecció de Crist. Tradicionalment el grup de cantaires era gratificat amb ous, llonganissa i altres aliments, que a la vegada simbolitzava la finalització de la Quaresma. Amb els aliments que es recollien s'acostumava a fer un esmorzar o berenar, en alguns indrets una truitada popular. 42.0535000,1.7679600 398050 4656451 08078 L'Espunyola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48680-foto-08078-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48680-foto-08078-135-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Una de les imatges ha estat proporcionada per l'Ajuntament de l'Espunyola, forma part de la col·lecció de fotografies del seu fons d'imatges. Les altres dues imatges han estat facilitades per Rudy Gelinne. 98 2116 4.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-08 15:52
48681 Goigs https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs AMADES, Joan (1983): Costumari Català. El curs de l'any. Salvat Editores, S.A i Edicions 62, S.A. XX El municipi de l'Espunyola compta amb un ampli recull de goigs. Trobem diversos goigs dedicats a la Marededéu dels Torrents, un és dedicat a la Restauració de la imatge, i també cobles. Van ser aprovats pel bisbat l'any 1935, considerant-los bons per fomentar la devoció a la Marededéu dels Torrents, tot concedint cinquanta dies d'indulgència als fidels de la jurisdicció que devotament els cantaren o resaren. El document consta del text del cant i de la patitura. La lletra lloa a la Marededéu i li fa la demanda de protecció dels conreus, sembrats i collites davant les inclemències del temps i la salvaguarda davant dels perills de guerra o pesta. Uns altres goigs dirigits a la Marededéu dels Torrents són súpliques per pluja, i són potser els més coneguts de la contrada. En aquest cas es compta amb exemplars de dues edicions diferents que són dedicats a aquesta petició. En ambdós casos la tonada és: 'Deunos pluja ab abundancia, Verge santa dels Torrents'. Aquestes lloances havien estat àmpliament utilitzades quan no plovia. El conjunt de parròquies properes es reunia al Santuari dels Torrents i treia la Verge a fora tot fent processó i cantant els goigs. Tot seguit es feia missa completa. En l'acte també acudien els capellans de diferents parròquies veïnes. Quan es va traslladar la Marededéu a Sant Martí de Correà als anys 70, es van continuar fent els goigs en època de mancança de pluges. Tant sols es va deixar de fer quan per raons de conservació de la talla romànica es va creure que no estava en bon estat per treure-la. De les dues edicions dels goigs a la pluja, en la més antiga hi ha un dibuix de la Marededéu, i en el text es diu que la imatge fou trobada per un bou en un bosc ple d'alzines. Les lletres d'ambdues edicions són molt similars, tant sols presenten petites diferències. En l'edició més moderna s'hi reprodueix una fotografia de la Marededéu i hi consta que es concedeixen 40 dies d'indulgència a tots els fidels que cantin, llegeixin o escoltin les supliques en alabança a la Marededéu. Uns altres goigs són els dedicats a la Marededéu del Bosc, de la Capella del mateix nom, en el terme del Cint; en aquest cas també hi ha exemplars de dues edicions, la lletra recorda que la capella està prop d'alzines, boixeres i del camí ral, en conjunt el text és una lloança a la Marededéu tot demanan-li la salvaguarda en el bosc. A l'edició més antiga hi apareix la reproducció d'un dibuix de la Marededéu i una indulgència de quaranta dies als que llegeixin o escoltin els goigs; en l'edició més moderna hi ha una fotografia de la talla de la Marededéu del Bosc, el text és el mateix però actualitzat, de fet hi consta que és lletra anònima retocada per Mn. Climent Forner i s'acompanya de la partitura que és de Mn. Jaume Freixa. Un altra goig és el dedicat a Sant Climent, Papa i Màrtir, i patró de l'Espunyola. El text és de lloança al sant i petició de protecció, tot explicant alguns fets de la seva vida, també es diu d'una font meravellosa i abundant que fa brollar i que tothom hi beu, i es refereix al sant com a protector ja que en temps de sequedat dóna pluja, salvaguarda davant dels perills, i cura malalties. 08078-136 A diferents esglésies del terme municipal. Els goigs són cants d'estil poètic i de caire popular dirigits a una Marededéu o Sant, són cantats o recitats col·lectivament en diades religioses normalment assenyalades, per l'Aplec, Festa Major, o en fer una processó. Generalment estant dirigides en agraïment al sant o marededéu, o com a súplica per demanar protecció, salut, salvaguarda dels conreus,etc., i en alguns casos com el de la Marededéu dels Torrents la pregària va adreçada directament a la petició de pluja en anyades de sequera. 42.0535000,1.7679600 398050 4656451 08078 L'Espunyola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48681-foto-08078-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48681-foto-08078-136-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Música i dansa Privada Religiós 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 98 62 4.4 14 Patrimoni cultural 2024-05-08 15:52
48682 Llegenda del Collet de les Forques https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-collet-de-les-forques AMADES, J. (1982): Folklore de Catalunya. Vol. I: Rondallística. Editorial Selecta, Barcelona. AMADES, J. (1982): Costumari Català. Salvat editores, i Ed. 62, Barcelona. A l'Espunyola hi ha un indret conegut com el Collet de les Forques. En aquesta zona hi havia hagut un megàlit avui desaparegut. La llegenda relata que el megàlit del Collet de les Forques fou edificat pel mateix Diable, fet que comportava que el lloc fos punt de trobada de les Bruixes i els Bruixots de la contrada, els quals durant la Nit de Sant Joan hi celebraven el seu major Aquelarre. 08078-137 42.0535000,1.7679600 398050 4656451 08078 L'Espunyola Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga El recull de llegendes ha estat facilitat per Albert Rumbo, que està compilant les llegendes de la comarca del Berguedà. 61 4.3 14 Patrimoni cultural 2024-05-08 15:52
48683 Llegenda del Castell de l'Espunyola https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-castell-de-lespunyola AMADES, J. (1982): Folklore de Catalunya. Vol. I: Rondallística. Editorial Selecta, Barcelona. AMADES, J. (1982): Costumari Català. Salvat editores, i Ed. 62, Barcelona. Es poc coneguda. La llegenda diu que el senyor de L'Espunyola era el més ric i poderós de tots els que tenien les seves possessions a prop de Berga. Malgrat tot, però, era molt senzill i bona persona, fins al punt que, quan s'enamorà, no li va fer res que l'escollida fos una pagesa vassalla seva; segurament la més pobra i miserable de totes les que vivien sota els seus dominis. Aquest amor, però, ben aviat fou mal vist per la mare del senyor, que considerava que el seu fill havia de casar-se amb algú de la seva mateixa condició social. L'animadversió de la mare per la nova parella va anar creixent quan s'assabentà que el senyor anava a veure cada dia la seva estimada per veure com feinejava, i que fins i tot havia arribat a ajudar-la en aquelles feines del camp que hom considerava pròpies de les dones. Tan com creixia aquesta animadversió de la mare creixia entre els seus súbdits l'amor i el respecte pel seu senyor, al qual veien sovint i amb qui diverses vegades alternaven i hi xerraven. Un dia que el senyor va acompanyar la seva estimada a eixercolar blat, aquesta es va ajupir, va collir un gallaret, el va besar i l'oferí al noble cavaller. Aquest també va besar la flor i la va guardar com si d'una veritable relíquia es tractés. L'amor entre ambdós va anar creixent, fins al punt que el jove senyor es veié incapaç de compaginar-lo amb les tasques pròpies de la seva condició i al final va decidir renunciar al seu senyoriu. Així, el cavaller va creure oportú de cedir els seus títols i els seus dominis al seu germà per tal de poder-se casar amb la humil pagesa que li tenia el cor robat. Quan ho va exposar a la seva mare, aquesta va tenir un disgust tan gran que caigué greument malalta. Temorós del què li pogués passar, i per tal d'evitar causar-li cap més mal, el cavaller va decidir, molt a contra seu, oblidar el seu amor, i així ho va fer saber a la seva mare. Veient que si es quedava a prop d'ella no ho aconseguiria, va decidir de marxar a la guerra. Abans de partir, però, va enviar a la seva estimada el gallaret que tots dos havien besat col·locat a l'interior d'un reliquiari d'or i brillants. En rebre aquest obsequi, la pagesa no va tenir cap dubte i va restar convençuda que el noble cavaller l'estimava. L'absència del seu amor i la por que aquest pogués patir algun mal entrant en batalla, però, van entristir la fadrina de tal manera que ben aviat caigué malalta d'amor i enyorament, sense que cap metge sabés la causa dels seus mals ni què fer per tal de poder-la guarir. Finalment, la guerra es va acabar, i el noble cavaller va retornar al seu castell sa i estalvi i carregat de glòria per les grans proeses que havia protagonitzat. El primer que feu en arribar fou demanar per la jove pageseta, i, consternat, rebé la notícia que aquesta es trobava molt malalta i que els metges fins i tot patien per la seva vida. En conèixer aquesta dramàtica situació, el cavaller va córrer a visitar-la i, tan bon punt la veié estirada al llit, la va abraçar tendrament. Emocionada, la donzella li va agrair aquest gest, però el seu goig fou tan gran i el seu estat tan delicat que, immensament feliç, va morir als seus braços. La mort de l'estimada el va afectar tan que el cavaller va creure que el buit que la donzella havia deixat al seu cor mai més cap dona podria omplir-lo, i per això va decidir renunciar a tots els seus drets i béns, els seus títols, dominis i hisendes i fer-se frare. 08078-138 42.0535000,1.7679600 398050 4656451 08078 L'Espunyola Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga El recull de llegendes ha estat facilitat per Albert Rumbo, que està compilant les llegendes de la comarca del Berguedà. 61 4.3 14 Patrimoni cultural 2024-05-08 15:52
48684 Llegenda del Bressol de la Marededéu https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-bressol-de-la-marededeu AMADES, J. (1989:406): Les imatges de la Marededéu trobades a Catalunya.Editorial Selecta, Barcelona. AMADES, J. (1982): Costumari Català. Salvat editores, i Ed. 62, Barcelona. FÀBREGA, A.(2000:110): Llegendes de ponts, dòlmens i menhirs a Catalunya. Itineraris. El Farell, Sant Vicenç de Castellet. Segons la tradició el dolmen el Bressol de la Mare de Déu rep aquest nom per ser el lloc on es va trobar la Marededéu dels Torrents, la qual fou venerada fins fa uns anys al Santuari dels Torrents (actualment és guardada a l'església de Sant Martí de Correà). Hi ha diverses variants de la llegenda, segons les fonts consultades, però totes són molt similars i segueixen el patró de la majoria de llegendes de les marededéus trobades. S'explica que, arran de la invasió musulmana, els cristians de la zona de Correà van decidir amagar la imatge de la Marededéu de la qual tenien molta devoció i així evitar que fos profanada pels sarraïns. Per a tal efecte van construir un gran complex amb pedres que n'assegurés la seva protecció (en algunes versions indiquen que eren les ruïnes d'antigues cultures). La presència del sarraïns s'allargà, comportant que aquells que havien amagat la imatge anaren morin fins al punt que tots els que coneixen l'amagatall havien desaparegut i comportant que restés amagada durant segles. Miraculosament fou trobada al lloc on havia estat amagada, com si hagués estat dormint, d'aquí que des de llavors el lloc sigui conegut com el Bressol de la Marededéu. La imatge fou retornada a la parròquia però la marededéu retornava al lloc on havia estat trobada, i així succeí tres o quatre vegades, fins que finalment es va decidir bastir una ermita prop del lloc de l'amagatall. Segons les versions la imatge de la Marededéu fou trobada per un bou i segons d'altres per un pastor. Segons recull Joan Amades (AMADES:1982:III,403), els malalts que tenen malalties que els metges no entenen i els qui estan atuïts creuen que es guariran si en un dia de maig, abans de la sortida del sol, s'estiren amb poca roba damunt la llosa del dolmen. 08078-139 42.0535000,1.7679600 398050 4656451 08078 L'Espunyola Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga El recull de llegendes ha estat facilitat per Albert Rumbo, que està compilant les llegendes de la comarca del Berguedà. 61 4.3 14 Patrimoni cultural 2024-05-08 15:52
48699 L'Espunyolet https://patrimonicultural.diba.cat/element/lespunyolet XVI Actualment a l'Espunyola no es balla. La dansa de l'Espunyolet és també anomenada de l'Espanyolet, és un tipus de dansa solemne, de tall senyorívol i cortesà, és considerada una de les més belles danses populars catalanes. La seva denominació ha determinat que es cregui que la procedència del ball pot ser el de l'Espunyola i que a partir d'aquí es va estendre cap altres indrets. Hi ha la suposició que l'origen de la dansa derivaria d'una antiga dansa senyorial molt estesa a l'Espanya del segle XVI, en que rebia el nom d'Espanyoleta (d'aquí l'altra denominació que rep la dansa, l'Espanyolet), la qual fou adaptada posteriorment per l'alta societat catalana. Segons Joan Amades hi ha dues variants de la dansa, l'una procedeix de l'alt Cardener, en la qual es marca un punteix de punta i taló, i l'altra, de Sant Feliu de Torelló que no fa el punteix. Es considera que el de l'Espunyola correspondria a la primera variant. En el transcurs de la dansa es realitza un canvi de parelles, per tant es considera que és un ball que era destinat a triar la promesa. Podria ser ballat per una o més parelles. Tot i que és un ball propi de ser ballat en sala, també té el caràcter de ball exterior o d'aplec. La indumentària típica pel ball és el de gala. Un dels instruments utilitzats és un flabiol cabrer o de fluixa, fet que és considerat com un ball de certa antiguitat. 08078-154 42.0535000,1.7679600 398050 4656451 08078 L'Espunyola Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga No es té constància de la dansa de l'Espunyolet al municipi de l'Espunyola, i a la bibliografia de Joan Amades tampoc hi consta cap referència. 62 4.4 14 Patrimoni cultural 2024-05-08 15:52
48715 Pa de Cal Pius https://patrimonicultural.diba.cat/element/pa-de-cal-pius XX <p>El forn de pa de Cal Pius ha estat sempre regentat per la mateixa família, els Rossell, que després de tres generacions consecutives continuen elaborant pa seguint la tècnica artesanal transmesa i apresa de pares a fills. Tal i com expliquen, es tracta de fer pa amb productes de qualitat, i sobretot sense preses, amb paciència i experiència que és el que segons ells vol un bon pa. Els productes emprats són els bàsics: la farina, l'aigua, la sal i el llevat mare. Es tracta d'un pa elaborat per llarga fermentació, com abans es feia tot el pa; cosa que implica que una fornada completa, des de que s'inicia la barreja fins a acabar-la, tot traient el pa del forn, pot durar unes nou hores o nou hores i mitja. Aquesta tècnica de fer el pa amb el llevat mare, requereix no tenir presses, cal donar temps a la barreja perquè faci el seu procés de fermentació. Els passos són fer la barreja, amassar-la; tot seguit es pesa i parteix a porcions, es funyeix, que significa donar-li forma arrodonida, i es posa als calaixos de fusta; a partir d'aquí cal esperar unes dues hores i mitja. El temps de cocció aproximat es d'una hora i mitja, les peces petites requereixen menys temps. El forn és escalfat amb combustió de llenya. L'obrador és el mateix d'origen, tant sols s'hi ha anat fent les modificacions requerides per qüestions de sanitat i higiene; i com a molt s'ha millorat algun procés amb la introducció d'alguna maquinària, de fet molt poca, l'amassadora i la pesadora. Els productes que elaboren són diferents formats de pa, com el rodó de quilo i el de mig quilo, la barra de tres quarts, la barra de mig quilo, i els lloguets, els darrers anys també han incorporat la baguet, i un clàssic del forn són les coques de forner, de molta tradició i nomenada. També fan alguns croissants, canyes o ensaïmades, sopatorrada i coques d'ou a l'hivern. Segons expliquen, abans només es feia un tipus de pa, pans de tres quilos. Elaboren una cuita diària i dues els caps de setmana. El volum de vendes és molt divers, ja que depèn del dia de la setmana i del període de l'any. Les procedències dels compradors és molt diversa, evidentment, el volum més important és de gent del propi municipi, seguit de persones vingudes de municipis veïns com Berga, Montmajor, Casserres, i Montclar, entre altres, i també de llocs més allunyats com és Barcelona.</p> 08078-170 En el creuament entre la carretera de l'Espunyola a Casserres, la Bv-4131 i la C-26 <p>Pere Rosell Sabartés (nascut a Lloberola, Torà, el juliol del 1898) és el primer forner que va iniciar la tradició de fer pa a la família. En Pere Rosell va anar a viure a Montclar, lloc on va aprendre l'ofici de forner, ja que en plegar l'antic forner li va ensenyar l'ofici per tal que ell continués elaborant el pa al poble. Poc temps després s'estava construint l'actual casa de Cal Pius a l'Espunyola, van parlar amb el propietari a fi de que si construïa un forn de pa, es traslladarien allí. Així va ser, i al setembre de l'any 1928 finalitzades les obres, la família es va traslladar a viure a la casa Parera, com era anomenada llavors Cal Pius. Des de llavors sempre s'ha fet pa a Cal Pius. Les tres generacions de forners han estat Pere Rosell Sabartés, Martí Rosell Marigot i Martí Rosell Macià, el tercer i actual forner. El negoci és de caire totalment familiar.</p> 42.0524500,1.7739100 398541 4656327 08078 L'Espunyola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48715-foto-08078-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48715-foto-08078-170-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Tècnica artesanal Privada Productiu Inexistent 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga El forn de pa de Cal Pius és situat en un punt estratègic del terme municipal, a peu de la carretera de Berga a Solsona, la C-26, amb el creuament amb la carretera de l'Espunyola a Casserres, la Bv-4131. 98 60 4.2 2484 14 Patrimoni cultural 2024-05-08 15:52
48670 Fons de l'Arxiu fotogràfic de l'Àmbit de Recerques del Berguedà https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-fotografic-de-lambit-de-recerques-del-bergueda XX <p>L'arxiu fotogràfic de l'entitat berguedana Àmbit de Recerques del Berguedà compta amb un interessant fons d'imatges del'Espunyola. Es tracta d'un gran nombre d'imatges, centenars. N'hi ha en blanc i negre i en color. Les fotografies estan ben arxivades per tipologies com territori, urbanisme, art, personatges, festes, esdeveniments, religió, etc, i dins d'aquests grups altres subgrups. Les imatges procedeixen de membres de la pròpia entitat i també amb reproduccions d'altres autors, sobretot d'imatges antigues.</p> 08078-125 Carrer Mossèn Hugh, núm. 8, 1r. Berga. <p>L'Arxiu fotogràfic de l'Àmbit de Recerques del Berguedà es va crear arran de la fundació de l'entitat l'any 1981, des de llavors s'ha anat ampliant amb la incorporació de més imatges. L'Arxiu compta amb un fons de més d'entorn a les 18.000 imatges, estan arxivades per municipis, per colònies indústrials, d'altres de generals de la comarca, a més d'un gruix d'imatges d'altres indrets de Catalunya i de fora.</p> 42.0535000,1.7679600 398050 4656451 08078 L'Espunyola Restringit Bo Física Popular Patrimoni documental Fons d'imatges Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Diversos autors És a la seu social de l'entitat. 119 55 3.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-08 15:52
48672 Fons de l'Arxiu Municipal https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-municipal-1 XX L'arxiu municipal de l'Espunyola està repartit en dues sales de l'edifici de l'Ajuntament: una és pròpiament espai destinat a arxiu i l'altra és el despatx del secretari. En conjunt ocupa més de 41,80 metres lineals de prestatges, a més 2,20 metres lineals de documentació d'altres fonts. El fons es va ordenar, classificar i inventariar l'any 1997; així actualment està classificat en arxivadors tipus caixa i en prestatgeries metàl·liques, seguint la normativa proposada pel Servei d'Arxius de la Generalitat de Catalunya. El gran gruix de documentació que composa l'Arxiu és la que genera el propi Ajuntament, i que està organitzada segons la normativa indicada, i amb les seccions típiques: Administració General, Hisenda, Proveïments, Beneficència i assistència social, Sanitat, Obres i urbanisme, Seguretat pública, Serveis militars, Població, Eleccions, Ensenyament, Cultura, Serveis agropecuaris i medi ambient, Col·leccions factícies; i dins de cada secció els subgrups corresponents. A més , com s'ha indicat també consta d'altres fonts que no pertanyen a l'Ajuntament i que són de procedència diversa. L'Arxiu conté la documentació habitual d'un consistori, tot i que la documentació que data fins passada la guerra civil és conservada fraccionada. De fet, pràcticament tota la documentació és del segle XX, tot i que compta amb alguns documents de finals del segle XIX, el més antic és del 1879, es tracta d' uns llibres de Consums municipals que va tornar d'Avià. Una de les principals causes de la discontinuïtat del fons és degut a que durant molts anys el secretari de l'ajuntament era compartit amb altres poblacions, fet que ha comportat que documentació conservada a l'Arxiu hagi hagut de retornar als seus respectius municipis, com Borredà, Capolat, Castellar del Riu, Montmajor i Viver i Serrateix; i a la vegada ha arribat a l'Arxiu documentació provinent d'Avià, Capolat, Castellar del Riu i Montclar. 08078-127 A l'Ajuntament. La primera actuació realitzada al fons de l'Arxiu Municipal de l'Espunyola es va dur a terme l'any 1997 per part d'Albert Rumbo i Xavier Pedrals a petició de l'Ajuntament a la Diputació, el fons es va organitzar, classificar i inventariar. Des del 2005 l'Ajuntament està adherit al conveni de manteniment de l'Arxiu que realitza anualment la Diputació de Barcelona. Actualment el fons de l'Arxiu està ben conservat, cal assenyalar però que l'Arxiu va patir una plaga de termites que es va eliminar en el seu moment. 42.0535000,1.7679600 398050 4656451 08078 L'Espunyola Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48672-foto-08078-127-2.jpg Física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 98 56 3.2 14 Patrimoni cultural 2024-05-08 15:52
48673 Fons de l'Arxiu Parroquial de Sant Climent de l'Espunyola i Sant Sadurní del Cint a Avià https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-parroquial-de-sant-climent-de-lespunyola-i-sant-sadurni-del-cint-a-avia <p>COLL, Mn. A. (2007: 10-12): 'Diaris de guerra: L'Espunyola'. L'Erol, núm. 93, any 2007. VILADÉS, R. I SERRA, R. (1989:41-58): 'Inventari del patrimoni artístic i documental, religiós i civil desaparegut durant la Guerra Civil'. L'Erol, núm. 28, any 1989.</p> Actualment el fons es conserva en bones condicions, malauradament compta amb una pèrdua important de documentació durant la guerra civil. <p>Els fons dels Arxius Parroquials de Sant Climent de l'Espunyola i de Sant Sadurní del Cint estan custodiats i repartits entre la rectoria de Sant Martí d'Avià, que compta amb la documentació més actual, una petita part a cadascuna de les esglésies, que bàsicament es correspon amb els llibres necessaris per als oficis, i la resta a Solsona, a l'Arxiu Diocesà. La part corresponent al fons de l'Arxiu Parroquial de Sant Climent de l'Espunyola que es conserva a Avià, com hem dit compta amb la documentació més actual, del període de la guerra civil a l'actualitat. La documentació està organitzada i ben classificada, trobem les circulars del bisbat i les delegacions, llibres diaris de comptes entre el 1947 i el 1996, factures, comptes aprovats pel bisbat des del 1939, comptes de les Fundacions i Novenaris entre 1947 i 1985, i tres llibres corresponents a baptismes, matrimonis i defuncions del 1939 fins ara. El fons de l'Arxiu parroquial de Sant Sadurní del Cint conservat a Avià compta amb tres llibres, un de baptismes d'entre 1841 a 1932, un de defuncions del 1851 al 1932, i un tercer que conté batejos, confirmacions, matrimonis i defuncions de 1931 a 1983. La documentació està ordenada i classificada segons decrets de visites pastorals, factures, comptes aprovats pel bisbat de 1886 a 1976 i de 1977 a 2010, llibreta de compliment pasqual, priores del Cint i l'Espunyola de 1945 a 1996, i documents diversos a partir del 1770.</p> 08078-128 A l'església de Sant Climent de l'Espunyola i a la rectoria de Sant Martí d'Avià. <p>Els efectes de la guerra civil van afectar durament a les esglésies de l'Espunyola i del Cint, i en especial a la de Sant Climent de l'Espunyola, el seu arxiu es considera quasi totalment desaparegut. De fet, el fons actual compta únicament amb documentació que data de la fi de la guerra civil fins a l'actualitat. Pel que fa a l'Arxiu parroquial de Sant Sadurní del Cint, també va patir greus destrosses, segons l'inventari fet per Ramon Viladés i Rosa Serra (VILADÉS,SERRA: 1989: 41-58) es conserva un 10% del fons, sembla que corresponent a la part que es guardava a la parròquia.</p> 42.0535000,1.7679600 398050 4656451 08078 L'Espunyola Restringit Bo Física Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Religiós 2020-01-21 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 56 3.2 14 Patrimoni cultural 2024-05-08 15:52
48674 Fons de Sant Sadurní del Cint a l'Arxiu Diocesà de Solsona https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-sant-sadurni-del-cint-a-larxiu-diocesa-de-solsona <p>VILADÉS, R. I SERRA, R. (1989:41-58): 'Inventari del patrimoni artístic i documental, religiós i civil desaparegut durant la Guerra Civil'. L'Erol, núm. 28, any 1989.</p> XVI-XX <p>El fons del Cint existent a l'Arxiu Diocesà de Solsona està custodiat al mateix Arxiu i compta amb un ampli fons, organitzat, classificat i ordenat segons criteris arxivístics. Entre els llibres sacramentals trobem dos llibres de baptismes, l'un conté dades d'entre 1600 a 1643 i l'altre de 1800 a 1851; un llibre de matrimonis del 1717 al 1851; i tres llibres de defuncions, un de 1625 a 1688, l'altre de 1680 a 1786 i el darrer de 1786 a 1851; també hi ha una llibreta de compliment pasqual del segle XX. La documentació referent a l'administració parroquial compta amb els apartats Consueta, amb un llibret de 1920-1944, Comptes i Factures, amb un llibre de culte i de compte de 1716-1932 i un altre llibre de comptes de 1760, Llegats piadosos, Causes Pies i Fundacions de Beneficis amb documentació d'entre els segles XVI-XIX corresponent a documentació parroquial relativa a la Capella dels Torrents i la del Bosc, i altra documentació en fulls dels segles XVIII-XIX classificada com Fundacions-Aniversaris, Censals i Vendes. És especialment interessant la part corresponent als Llibres Notarials, amb diversos manuals, la majoria dels segles XVI i algun del XVII, el més antic és del 1534. També hi ha documentació de Capítols Matrimonials que daten dels segles XVI i XVII. I un apartat de Testaments que conté documents del segle XVI fins al XIX. Altra documentació és organitzada com a Processos (1786-1820), i Pergamins, amb un total de 7 documents dels segles XII i XIII. A més el fons també conté altres llibres afegits amb posterioritat a aquesta primera classificació i que són Confirmacions (1896-1924), dos manuals notarials més, també dels segles XVI i XVII, i un llibre de Visites Pastorals del 1664 a 1833.</p> 08078-129 Bisbat de Solsona 42.0632000,1.7272100 394694 4657577 08078 L'Espunyola Restringit Bo Física Modern|Contemporani Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Altres 2020-01-24 00:00:00 Sara Simon Vilardaga La classificació aportada en la descripció del fons ha estat facilitada per Mossèn Ramon Viladés. 94|98 56 3.2 14 Patrimoni cultural 2024-05-08 15:52
48701 Documentació de l'Espunyola a l'Arxiu de la Corona d'Aragó https://patrimonicultural.diba.cat/element/documentacio-de-lespunyola-a-larxiu-de-la-corona-darago UDINA, F. (1986). Guia histórica y descriptiva del Archivo de la Corona de Aragón. Ministerio de Cultura. Dirección General de Bellas Artes y Archivos. XVIII En el fons de l'Arxiu de la Corona d'Aragó s'hi custodia documentació relativa al municipi de l'Espunyola. Els documents més notables es corresponen a dos capbreus. L'un és el Capbreu dels Termes del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinacelli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona, els anys 1789-1793 (la referència del lligall és ACA, Notarial, Cardona, Ca-1.046), i l'altre és el Capbreu dels Termes de Torroella, Correà i Clariana, fet entre els anys 1787 i 1793 (la referència del lligall és ACA, Notarial, Cardona, Ca-0268). 08078-156 C/ Almogàvers, 77. 08018, Barcelona. 42.0535000,1.7679600 398050 4656451 08078 L'Espunyola Restringit Bo Física Patrimoni documental Fons documental Pública Altres 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 56 3.2 14 Patrimoni cultural 2024-05-08 15:52
48716 Fons fotogràfic de l'Ajuntament de l'Espunyola https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-lajuntament-de-lespunyola XX El fons fotogràfic està format per uns centenars de fotografies (entorn a les cinc-centes) en color i en blanc i negre, i alguns negatius. Ocupen uns quatre arxivadors del fons de l'Arxiu Municipal, on són custodiades. Les temàtiques de les imatges són molt diverses, es poden agrupar en festes i tradicions (Benedicció de Sant Antoni, Caramelles, Festes religioses com la confirmació, Fira-Mercat de Recanvis i Antiguitats, Cavalgada de Reis, etc.), indrets o llocs del municipi (especialment les esglésies i el castell), excursions pels voltants del municipi, personatges o gent del poble (grups d'infants de l'escola), feines del camp, masies, paisatges i altres. També compta amb algunes fotografies corresponents a imatges de festes de poblacions veïnes. Un conjunt de les imatges són còpies o reproduccions d'imatges antigues. Com a fons fotogràfic també s'hi pot incloure el conjunt de fotografies aèries realitzades pel cadastre, un total de 43 imatges de gran format en blanc i negre, preses als anys 50 08078-171 A l'Arxiu Municipal de l'Ajuntament de l'Espunyola La gran majoria d'imatges del fons procedeixen d'una exposició fotogràfica que va organitzar l'Ajuntament fa uns anys. 42.0535000,1.7679600 398050 4656451 08078 L'Espunyola Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48716-foto-08078-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48716-foto-08078-171-3.jpg Física Contemporani Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 98 55 3.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-08 15:52
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 156,65 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml