Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 48563 | L'Alzina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lalzina-1 | IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3309. Generalitat de Catalanya. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVI-XVIII | Gran masia situada a la zona sud del municipi, prop del límit del terme municipal amb els municipis veïns de Casserres pel costat est i Montclar pel sud i oest. La casa és de planta rectangular, formada per planta baixa, primera, segona i golfes, està coberta a dos vessants amb el carener orientat est-oest, perpendicular a la façana principal que mira cap al sud. Els murs de migdia i de ponent presenten un arrebossat que en cobreix tota la superfície, per contra els murs de llevant i tramuntana no tenen revestiment. Aquests dos murs ens permeten distingir dues o tres fases constructives. D'una banda, es pot identificar una primera estructura més petita tant en alçada, un pis menys, com pel costat sud, en el qual la façana devia estar més reculada ( o sigui, que la façana que veiem avui dia és una ampliació posterior). Així doncs, sembla que la primera estructura fou posteriorment recrescuda en alçada, afegint-hi una planta més, i més tard, s'amplià cap al sud amb la construcció de la façana amb galeria de tres plantes. El parament de la part més antiga és format per carreus disposats seguint més o menys filades regulars, tot i que presenta un rejuntat ample que l'amaga parcialment; les cantoneres són carreus rectangulars allargats ben tallats i polits. Per contra, tant en el darrer nivell com en l'ampliació sud el parament és fet amb carreus més petits i col·locats més irregularment; pel que fa a les cantoneres, en el darrer nivell són carreus rectangulars però molt més allargats, i a la façana sud es diferencien per ser carreus menys allargats i d'unes mides d'alçada superiors. Pel que fa a les obertures, cal destacar la façana sud, la principal, que presenta una distribució regular i simètrica de les seves obertures, estan organitzades a partir de tres eixos verticals, el central és el més destacat, a planta baixa la porta d'accés formada per llinda en arc rebaixat (amb la data 1945 a sobre, corresponen potser a l'actuació del revestiment), per sobre tres nivells de galeria de tres obertures de llinda en arc de mig punt per planta, no presenten cap altre element decoratiu que una petita línia d'imposta sobresortida (la galeria de la planta primera és tancada amb fusteria), en totes hi ha baranes de ferro amb volutes decoratives; a banda i banda de les galeries, trobem un balcó per costat a planta primera i segona, i dues finestres per banda a les golfes. A la façana oest tant sols podem veure alguna llinda plana monolítica no revestida, amb restes d'algun element incís. A la façana de llevant trobem bàsicament dos tipus d'obertures, unes són formades per llinda plana monolítica i grans carreus als brancals, tot en pedra picada i polida i amb els angles treballats en bisell, la majoria d'ampits són modificats; cal destacar la llinda d'una finestra que presenta diferents elements incisos dins un rectangle compartimentat en tres franges horitzontals, en la superior s'hi identifica la data 1703, i una creu al centre. L'altre tipus de finestra és emmarcada en maó massís, col·locats a plec de llibre formant arcs rebaixats en les llindes; aquestes finestres presenten una distribució irregular pel que fa a la situació en alçada respecte a la resta, fet degut a que donen llum a la caixa d'escala. La propietat ens ha indicat que l'interior de la planta baixa és cobert amb voltes. La masia es complementa amb un seguit de coberts, pallers i annexes, destinats a l'explotació agropecuària de la finca. | 08078-18 | A la zona de Sant Pere de l'Esgleiola. | La primera referència documental coneguda de la masia L'Alzina la trobem en el fogatge del 1553 corresponen a la parròquia i terme de l'Espunyola, en el qual hi ha hi ha documentat 'Andreu del Alzina'. No coneixem cap altra referència documental de la casa fins a mitjans del segle XIX, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. Nº63.1856 nº 32' (ACBR), on es referencia la casa Alsina en la que hi consta un tal Ramon Alsina. La masia ha mantingut fins l'actualitat el llinatge que li dóna nom, o sigui el cognom Alsina. | 42.0115000,1.7950700 | 400228 | 4651755 | 08078 | L'Espunyola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48563-foto-08078-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48563-foto-08078-18-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 48614 | L'Esgleiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lesgleiola | XVIII | L'Esgleiola està situada a pocs metres al sud de l'església i rectoria de Sant Pere de l'Esgleiola. La casa és de planta rectangular i consta de planta baixa, primera, segona i golfes, té teulada és a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal que està orientada al sud-est. L'edifici és construït amb un parament de carreus força ben tallats junt amb pedres tant sols desbastades i més irregulars, té un acabat amb una mena de rejuntat ample que li aporta un aspecte més aviat bast; les cantoneres són grans carreus rectangulars de pedra ben picada i polida. L'edifici està construït en una zona en desnivell fet que li permet tenir accés en dos nivells, a planta baixa i a planta primera; la porta d'accés a la planta baixa és la més antiga, és a la façana principal, aproximadament al centre, i és de llinda en arc rebaixat de dovelles de pedra picada i polida sobre muntants de carreus amb el mateix acabat; la porta d'accés a planta primera és en el mur posterior i és d'obertura més recent. Pel que fa a la resta d'obertures, moltes són de factura força contemporània; n'hi ha algunes d'originals, amb llinda plana monolítica, muntants de carreus i alguna amb ampit de pedra, en algun un cas amb motllures senzilles als angles i altres amb l'angle interior treballat en bisell; també n'hi ha vàries amb els brancals de maó massís i llinda plana monolítica. La casa té adossat un petit porxo al mur lateral de llevant, és una estructura contemporània. Pel voltant de la casa hi ha diverses naus i coberts actuals destinats a explotació agropecuària. | 08078-69 | A la zona de Sant Pere de l'Esgleiola | El nom de l'Esgleiola apareix esmentat per primera vegada en un document del 1112, en que s'esmenta l'església de Sant Pere de l'Esgleiola com un dels límits d'una donació realitzada per un particular a Santa Maria de Solsona. Al 1314 el cavaller R. Cespunyola ven al seu oncle R. de Sant Serni la tercera part del delme que rebia de les parròquies de Sant Climent de l'Espunyola i de Sant Pere de l'Esgleiola i dels seus termes, això és, el terç del delme de blat, vi, carnalatge,llana, formatge, cànem, lli i demés que ell pogués rebre; a més també li va vendre els masos de Segats de la parròquia de Sant Climent i el de 'Cruilops de la de Cesgleyola' (SERRA VILARÓ:1989:VOL.I, 475). El temple que veiem avui és però obra bàsicament del segle XVIII amb una façana d'estil neoclàssic, datada el 1831. La casa l'Esgleiola sembla una estructura de factura moderna, es pot correspondre a una obra bastida al segle XVIII, amb importants modificacions més tardanes, almenys visibles exteriorment en la traça de diverses obertures. Tenim notícia documental de la casa a mitjans del segle XIX, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), on es referencia la casa 'Esgrayola' hi consta un tal Juan Soler. | 42.0190900,1.7954900 | 400274 | 4652597 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48614-foto-08078-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48614-foto-08078-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48614-foto-08078-69-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Neoclàssic|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 94|98|99|119|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||
| 48548 | Sant Pere de l'Esgleiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-de-lesgleiola | GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3300 Generalitat de Catalanya. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. SITJES I MOLINS, X. (1986): Esglésies romàniques del Bages, Berguedà i Cardener. Ed. Llibreria Sobrerroca. Manresa. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. VVAA. (1985: 59): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVIII-XIX | L'església està situada sobre un tossal rocós a la zona sud-est del municipi, prop del límit del terme municipal amb els veïns municipis de Casserres i Montclar. L'església és un edifici d'una sola nau orientada nord-sud, amb el cor als peus (extrem sud), i al costat de ponent una capella (on hi ha el confessionari) i l'accés al cor i al campanar que és situat a l'angle sud-oest, i la pica baptismal a l'extrem també sud-oest de la nau; al costat de llevant hi ha una altra capella amb un altar amb el Sagrat Cor de Jesús al centre, a un costat un Sant Josep i a l'altre el Sagrat Cor de Maria, i a l'angle nord-est la sagristia. L'ingrés a l'altar és a partir d'uns graons i un cancell de separació, està presidit per una imatge de Sant Pere dins una fornícula existent en el mateix mur, i a sobre un Sant Martí, al costat oest Sant Jaume i a l'est Sant Antoni, aquests tres sobre uns pedestals que estan encastats al mur. La nau és coberta amb volta de canó amb llunetes i formant trams separats per arcs faixons; en tota la llargada dels murs laterals a l'alçada de l'inici de les voltes hi ha una motllura decorativa que, en els pilars dels arcs, a més, són decorats amb uns capitells. L'interior és arrebossat i pintat amb motius decoratius que imiten un carreuat als murs i elements florals als arcs. El cor és suportat en arcs carpanells. El campanar és de planta quadrangular, cobert per una teulada de quatre vessants i amb una obertura en cada costat, en una de les quals hi ha una campana; l'accés és a través d'una escala de cargol de pedra. Exteriorment l'església és molt uniforme, bastida amb murs de carreus força ben tallats i polits, i grans cantoneres ben escairades i també polides. La portalada d'accés, situada a la façana principal, és d'estil neoclàssic, és flanquejada per pilastres de línies rectes i força senzilles, sobre la llinda hi ha una franja de pedra amb la inscripció 'XV. TU ES PETRUS Rx ET SUPER HANC PETRAM AEDIFICABO ECCLESIAM MEAM' i a sobre un frontó amb acabat arrodonit i a dins, al centre, unes claus de Sant Pere dins elements vegetals i a costat i costat posa 'ET TIBI DABO CLAVES REGNI CAELORUM'. Més amunt de la portalada hi ha un carreu amb la data 1831 en números romans i a sobre un òcul també amb contorn de pedra. Al costat de llevant l'església té adossada la Rectoria, i a pocs metres cap al nord-est, a peu de la carretera hi ha el cementiri. | 08078-3 | A la zona del Sant Pere de l'Esgleiola, extrem sud-est del municipi. | El nom de l'Esgleiola apareix esmentat per primera vegada en un document del 1112, en que s'esmenta l'església de Sant Pere de l'Esgleiola com un dels límits d'una donació realitzada per un particular a Santa Maria de Solsona. Al 1314 el cavaller R. Cespunyola ven al seu oncle R. de Sant Serni la tercera part del delme que rebia de les parròquies de Sant Climent de l'Espunyola i de Sant Pere de l'Esgleiola i dels seus termes, això és, el terç del delme de blat, vi, carnalatge,llana, formatge, cànem, lli i demés que ell pogués rebre; a més també li va vendre els masos de Segats de la parròquia de Sant Climent i el de 'Cruilops de la de Cesgleyola' (SERRA VILARÓ:1989:VOL.I, 475). El temple que veiem avui és però obra bàsicament del segle XVIII amb una façana d'estil neoclàssic, datada el 1831. L'església consta dins la parròquia de Sant Climent de l'Espunyola essent-ne sufragània. Tot i els seus orígens romànics no es conserven visibles restes d'aquest període, en aquesta etapa es trobava situada dins els límits del comtat de Berga i en el terme del castell de L'Espunyola. | 42.0194100,1.7956400 | 400287 | 4652633 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48548-foto-08078-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48548-foto-08078-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48548-foto-08078-3-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Neoclàssic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 94|98|99|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 48615 | Rectoria de Sant Pere de l'Esgleiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-pere-de-lesgleiola | XIX | Es troba en procés de rehabilitació. | La rectoria està situada sobre un tossal rocós, i adossada al mur de llevant de l'església de Sant Pere de l'Esgleiola. La casa consta de planta baixa, primera i sotacoberta, la teulada és a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal que obre al sud, a la plaça que hi ha davant l'església i la rectoria. Actualment es troba en ple procés de reforma. La casa presenta almenys dues fases constructives, una primera estructura més petita, que a la façana sud és clarament identificable ja que hi podem veure la cantonera que n'assenyala el límit; era conformada per murs de pedra desbastada de mides i formes irregulars i unes grans cantoneres de pedra picada i polida; les obertures a la façana principal estaven distribuïdes en tres eixos verticals i simètrics, a planta baixa la porta al centre i una finestra a cada costat, i a planta primera tres balcons, totes les obertures emmarcades amb maó massís als muntants i en llinda, col·locat a plec de llibre formant arcs rebaixats. Posteriorment, la casa s'amplia sembla que pel costat nord, fins al límit amb la sagristia, i cap a llevant; es tracta d'una estructura feta ja amb cantoneres de maó massís, i les obertures amb muntants també de maó i llinda plana de ciment encofrat, algunes han estat realitzades o modificades actualment arran de la reforma que s'hi està duent a terme. Abans de la reforma l'angle sud-est d'aquesta ampliació era coronat per un terrat. Els murs del costat de ponent de la casa són els de l'església, en ells hi podem observar diferents tipus de parament, resultat també de les diferents fases constructives de l'església. | 08078-70 | A la zona de Sant Pere de l'Esgleiola | La rectoria de Sant Pere és de construcció força contemporània, pel tipus d'acabat dels murs i de l'emmarcament de les obertures, ens assenyalen una estructura de finals del segle XIX o potser fins i tot principis del XX. L'església de Sant Pere de l'Esgleiola consta documentada ja des d'època medieval; la primera notícia documental és del 1112, en que s'esmenta l'església com un dels límits d'una donació realitzada per un particular a Santa Maria de Solsona. Al 1314 el cavaller R. Cespunyola ven al seu oncle R. de Sant Serni la tercera part del delme que rebia de les parròquies de Sant Climent de l'Espunyola i de Sant Pere de l'Esgleiola i dels seus termes, això és, el terç del delme de blat, vi, carnalatge,llana, formatge, cànem, lli i demés que ell pogués rebre; a més també li va vendre els masos de Segats de la parròquia de Sant Climent i el de 'Cruilops de la de Cesgleyola', consta que els tenia en feu pel senyor rei d'Aragó (SERRA VILARÓ:1989:VOL.I, 475). l segle XIV, . El temple que veiem avui és però obra bàsicament del segle XVIII amb una façana d'estil neoclàssic, datada el 1831. | 42.0194100,1.7956400 | 400287 | 4652633 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48615-foto-08078-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48615-foto-08078-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48615-foto-08078-70-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 48578 | Cruallops | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cruallops | SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. | XIV-XVIII | La masia està situada a la zona sud del municipi, tocant ja al límit del terme municipal amb el veí municipi de Casserres, en una zona molt oberta i lleugerament elevada, al peu de la Rasa de Cal Fàbrega. Actualment, la casa està conformada per dues vivendes col·locades adossades, tot adoptant el conjunt una planta rectangular. La casa principal està conformada per dos volums, la part antiga (situada al centre del conjunt) i una ampliació pel costat sud; consta de planta baixa, primera i golfes, tot cobert a dos vessants amb el carener orientat nord-sud, perpendicular a la façana principal que obra a migdia. La part més antiga de la casa es troba en gran part amagada per la construcció de la resta d'estructures que té adossades pel seu voltant. Pel que fa als murs es diferencien dos paraments, el de la planta baixa és format per carreus bastant regulars disposats més o menys seguint filades i amb cantoneres grans, tot amb pedra força ben tallada i polida, i la resta del parament de les plantes superiors que mostren un aparell lleugerament més irregular. Aquesta estructura té la porta originària en el seu mur sud (o sigui la façana principal), és formada per un arc lleugerament apuntat fet en dovelles de pedra picada i polida, i suportat sobre carreus també de pedra; es tracta d'una porta que per la disposició de les dovelles podria haver estat recol·locada. Cal destacar a l'interior de la planta baixa d'aquesta estructura, en el mur de llevant, la boca del forn de pa, avui tapiada, és feta en pedra ben tallada i polida i amb l'estructura de la xemeneia per l'interior del mur. El volum adossat al costat sud és de construcció contemporània (segle XX), pren la mateixa amplada i alçada que l'estructura antiga i dóna accés directe a la planta primera, la vivenda, a través d'una escala exterior situada ala façana sud. L'any 1994 arran dels incendis forestals que van afectar els boscos del Baix Berguedà es va cremar la casa, la part antiga de la casa va quedar totalment cremada havent-se de reconstruir completament el seu interior i teulada, a més també va afectar la resta d'annexes i coberts. Al costat nord hi ha adossat un annex, fet en murs de pedra, originàriament era de menor alçada. Fa uns anys es va ampliar i reformar com a vivenda. Al costat de llevant del conjunt de les dues vivendes hi ha adossat un annex de planta baixa destinat al bestiar, també en el costat de llevant hi ha el corral i altres coberts; i a pocs metres al nord, el paller. | 08078-33 | A la zona de l'Esgleiola. | Els orígens de Cruallops es remunten a la baixa edat mitjana, en un document de 1314 ja apareix esmentat el mas, és en una venta feta pel cavaller R. Cespunyola al seu oncle R. de Sant Serni de la tercera part del delme que rebia de les parròquies de Sant Climent de l'Espunyola i de Sant Pere de l'Esgleiola i dels seus termes, això és, el terç del delme de blat, vi, carnalatge,llana, formatge, cànem, lli i demés que ell pogués rebre; a més també li va vendre els masos de Segats de la parròquia de Sant Climent i el de 'Cruilops de la de Cesgleyola', consta que els tenia en feu pel senyor rei d'Aragó (SERRA VILARÓ:1989:VOL.I, 475). Posteriorment, però no apareix esmentat el mas ni en el fogatge de 1497, ni en el de 1553. La següent referència documental localitzada és ja molt posterior, en ple segle XIX, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), on hi consta un tal Ramon Guitó. | 42.0201000,1.8031700 | 400912 | 4652701 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48578-foto-08078-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48578-foto-08078-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48578-foto-08078-33-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 48657 | Mola d'un molí d'oli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mola-dun-moli-doli | Està reutilitzada. | Element situat al cementiri de Sant Pere de l'Esgleiola. La seva funcionalitat actual és com a base d'una creu de ciment armat. És una peça circular que fa una 110 cms de diàmetre per uns 21 centímetres de gruix visible i amb un encaix al centre del qual no es poden prendre les mesures, és de pedra sorrenca i es tracta de la mola d'un molí d'oli. La seva procedència és de la veïna i propera masia de Canudas del Tossalet, a prop de la qual hi ha les restes excavades a la roca del molí d'oli. | 08078-112 | A la zona de Sant Pere de l'Esgleiola | 42.0204000,1.7959000 | 400310 | 4652742 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48657-foto-08078-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48657-foto-08078-112-3.jpg | Física | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||||
| 48720 | Camí de l'Espunyola a Sant Joan de Montdarn | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-lespunyola-a-sant-joan-de-montdarn | AGRUPACIÓ DE MUNTANYENCS BERGUEDANS (1984)'Pels camins del Berguedà'. L'Erol, juliol de 1984: 75-81. CAMPILLO,X. (Dir.)(2004): Inventari de camins de la comarca del Berguedà (segona fase). Consell Comarcal del Berguedà. Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera, Naturgest S.L. CAMPILLO,X. (Dir.)(2007): Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL. GALERA, A.(1996):'Els camins medievals en la Catalunya central: entorn les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria'. Dovella, tardor 1996, 21-28. SERRA, R.; SANTANDREU, M.D. (1984): 'Dels camins romans a les carreteres asfaltades'. L'Erol, juliol de 1984, 12-22. TORRES, C.A.(1905:102-104): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà, Barcelona. | Tot i que recentment s'ha posat en marxa la Ruta ramadera, que promou el camí ramader per a usos esportius i lúdics. | El camí de l'Espunyola a Sant Joan de Montdarn ( ICR39) pren com a punt de partida Canudas, on es segueix cap l'Esgleiola, s'enfila cap la carena de l'Alzina i surt a Circuns. Segueix cap les Cots de Sant Joan, on s'ajunta amb el camí de Gironella a l'alçada de Corderoure. A prop a la carena de la Muntanyeta hi ha dret de returada. Es creua amb el camí que va a de Viver a Montmajor. | 08078-175 | El conjunt d'aquests camins formen part d'una complexa xarxa de camins ramaders, entre els quals hi ha els grans eixos transhumants, a l'Espunyola té aquesta consideració l'ICR13, ICR56 ICR101, camins principals, com l'ICR39 i ICR46, i altres camins secundaris, com ICR6. Els camins ramaders estan connectats entre ells ja que la seva funció és permetre el trànsit dels ramats transhumans que provinents de la costa i la plana es dirigien a les pastures pirinenques. De fet a la comarca del Berguedà hi creuen alguns dels camins ramaders més importants de Catalunya, entre els que cal destacar el camí ramader que uneix el Vallès amb Castellar de N'Hug i el Pla d'Anyella. És difícil saber-ne l'antiguitat, tot i que consten poques mencions directes són esmentats des d'època medieval; de fet, la majoria han estat emprats des de temps molt reculats i en alguns casos, el seu trajecte o part, forma part de camins de connexió emprats no només com a ramaders, sinó també com les vies naturals de pas i d'unió de diferents poblacions. Els camins ramaders són un bé de domini públic i de titularitat autonòmica, i són inalienables, imprescriptibles i inembargables; estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries. La llei diu que 'se entiende por vías pecuarias las rutas o itinerarios por donde discurre o ha venido discurriendo tradicionalmente el tránsito ganadero.'(art.12). La llei contempla usos complementaris dels camins ramaders com el passeig, la pràctica de senderisme, i altres, sempre respectant la prioritat del trànsit ramader. | 42.0231000,1.7971400 | 400417 | 4653041 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Regular | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'any 2.007 es va realitzar l'inventari dels camins ramaders del Berguedà per part del Grup de Defensa de la Natura, dirigit per Xavier Campillo i Besses, i el suport del Parc Natural del Cadí-Moixeró i de Berguedà Iniciatives SD, SL.. En l'elaboració de l'inventari a més del recull exhaustiu de dades de les fonts bibliogràfiques i cartogràfiques, es va treballar amb un seguit d'enquestadors que van realitzar un treball a fons de recollida de dades orals de persones coneixedores dels camins ramaders. Entre els informants a l'Espunyola es va comptar amb la col·laboració de Josep Bover Guitart, Josep M. Mosoll Miró i Josep Mosoll Serra. | 94|98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||
| 48562 | Canudas del Tossalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canudas-del-tossalet | Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3308. Generalitat de Catalanya. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVI-XVIII | Gran masia situada a la zona sud-est del municipi, prop de l'església de Sant Pere de l'Esgleiola, en un petit turó que s'aixeca al peu de la carretera de l'Espunyola a Casserres, en una zona molt oberta i envoltada de gran quantitat de camps de conreu. La casa és de planta rectangular, formada per una planta semisoterrània (tant sols visible des de la façana sud-est, ja que està bastida en una zona en desnivell determinant que la façana nord tingui menor alçada que la sud, la qual s'assenta a un nivell inferior), planta baixa, primera i golfes. És coberta a dos vessants amb el carener orientat est-oest, paral·lel a la façana principal que és encarada al nord (lleugerament nord-oest) i en la qual hi ha la porta principal d'accés. El conjunt de les façanes es troben revestides d'un arrebossat contemporani (realitzat entorn l'any 1955) que en cobreix la totalitat de la seva superfície excepte les cantoneres i el contorn de la majoria de les obertures conformat per peces de pedra ben treballada i polida. La façana principal presenta les obertures distribuïdes de manera simètrica a través de cinc eixos verticals de registres d'obertures, amb alguna diferència a la planta baixa; així a la planta baixa, al mig hi ha una gran porta en llinda d'arc de mig punt de dovelles de pedra sorrenca, actualment no es veuen perquè es troben cobertes per un revestiment diferenciat de la resta de la superfície del mur, la resta d'obertures d'aquest nivell són petites finestretes de conformació senzilla i una altra porta al costat de ponent, és amb llinda plana monolítica sobre muntants tot en pedra polida. El conjunt de finestres existents en les plantes superiors d'aquesta façana són de llinda plana monolítica (en una hi ha la data 1770 incisa i a costat i a costat un cercle amb quatre fulles a dins, tot en una cartel·la), sobre muntants i algunes amb ampit sobresortit i generalment motllurat, tot en pedra sorrenca ben tallada i polida i amb dos tipus d'acabat en els angles interiors, o treballat en bisell o amb motllures senzilles; aquest tipus d'obertures és el mateix que trobem en les altres façanes amb alguna excepció que ja s'esmentarà. A la façana lateral est hi ha un eix vertical central d'obertures, a planta baixa una porta, i a planta primera i golfes un balcó a cada nivell, tot i que també hi ha una finestra a planta pis al costat nord i una altra a les golfes sobre el balcó; tot amb els acabats indicats anteriorment, a la porta de la planta baixa hi ha incisa una data ja molt esborrada que sembla 1780. La façana sud és potser la més representativa, ja que una amplia galeria a planta primera la fa molt destacable i visualment l'enriqueix de manera considerable. En aquesta façana hi ha un nivell més, la planta semisoterrània, en la qual les finestres són petites i senzilles, i una porta. A planta baixa una filada de cinc finestres iguals hi són repartides regularment. A planta primera la galeria és a la part central i una finestra a costat i costat; es tracta d'una galeria de quatre obertures d'arc de mig punt de dovelles de pedra suportats sobre columnes monolítiques, tot és fet amb pedra sorrenca ben tallada, polida i amb motllures als angles, l'ampit també és de pedra, el conjunt segueix la línia decorativa de les altres obertures. A les golfes hi ha una filada de sis finestres seguint el patró marcat per la galeria n'hi ha quatre col·locades sobre la galeria, una sobre cada obertura (aquestes són també emmarcades en pedra però amb un acabat més senzill) i una altra a cada extrem. La façana lateral de ponent és la que presenta una distribució d'obertures menys simètrica, a planta baixa una porta senzilla, a planta primera un balcó i dues finestres, una és petitona; a planta golfes una finestra central i a costat i costat i a sobre altres finestres amb els mateixos acabats però més petites. | 08078-17 | A la zona del l'Esgleiola. | La masia té una actuació molt important a la segona meitat-finals del segle XVIII, hi ha vàries llindes amb dates com 1767, 1770 i 1780 que en donen fe. En conjunt tot sembla molt uniforme, però alguns elements testimonien una possible estructura anterior més petita, que probablement definiria una casa de dues crugies (corresponents a les dues més de ponent, amb una porta al costat de llevant, avui amagada en part per la volta que cobreix el cos central), una estructura molt amagada i poc identificable. En la fitxa de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya referent a aquesta masia (núm. 3308) se'ns informa que al segle XVIII era coneguda amb el nom de Mas Ricarts, i que el canvi de nom es deu a que una pubilla del mas va contraure matrimoni amb un fill de la masia Canudas de Sant Pau de Casserres, propiciant que amb el temps es conegués amb el nom de Canudas (a la fitxa es parla de Canudas del Prat, però aquest nom es correspon a la masia Canudas de Casserres, la de l'Espunyola és Canudas del Tossalet). Tanmateix, la primera notícia documental coneguda de la masia la trobem en el fogatge de 1553 en el qual, a la parròquia i terme de l'Espunyola, hi consta Miquel Canudas al Mas Ricarts, fet que d'una banda posa de manifest que ja al segle XVI en el mas hi apareix el cognom Canudas, i d'altra banda, reforça la possibilitat apuntada més amunt, de l'existència d'una casa anterior al segle XVIII. Posteriorment, ja en ple segle XIX, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), hi consta una referència que es podria correspondre a la masia Canudas en la qual hi consta Baletin Mairinot. | 42.0231100,1.7971500 | 400418 | 4653042 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48562-foto-08078-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48562-foto-08078-17-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A l'interior l'espai és distribuït a partir de cinc crugies paral·leles orientades nord-sud i de diferent amplades, la de l'extrem de llevant clarament més estreta que la resta i que ocupa tota l'amplada de la casa, a diferència de les altres quatre que són més curtes, ja que la part sud és ocupada per una altra crugia perpendicular a les quatre. A planta baixa les cinc crugies paral·leles són cobertes amb volta de pedra encofrada; les dues crugies més de ponent estan compartimentades i algunes de les voltes són orientades perpendiculars a la crugia. En conjunt els espais de les dues crugies laterals eren destinats al bestiar i magatzem i la crugia central com a distribuïdor, és on obra la porta principal, al fons i al centre hi ha l'escala d'accés al pis i a costat i costat dues portes, l'una és l'accés al celler i l'altra a la masoveria. El celler (a la porta hi ha a data 1780 o 1786 dins una cartel·la) és situat a la planta semisoterrània, és conformat per un ampli espai cobert també en volta de pedra, i dues petites estances en part excavades en el tapàs, en el terra de roca natural picada hi ha uns petits canals excavats a mode de drenatge que desaigüen a través d'una conducció existent a la façana sud. Adossada a la paret nord hi ha una pica de pedra que servia per recollir el vi, el qual sortia a través d'una obertura (la boixa) que podem veure a la paret i que és l'únic testimoni visible de la tina on premsaven el vi, ja que avui dia es troba tapiada, l'accés a aquesta era a través de la porta que hi ha a la façana de ponent. Els propietaris informen que no fa molt encara es conservaven restes de grans botes de fusta al celler. La masoveria ocupa la crugia disposada perpendicularment a la resta, en el qual encara s'hi conserva la llar de foc i part de les distribucions fetes amb envans de maó de les diferents estances. A la planta primera hi ha la gran sala que serveix de distribuïdor tot donant accés a diferents habitacions, sortida a la galeria i pas cap a la cuina, les obertures són amb llindes planes monolítiques algunes amb decoracions sobre muntants de pedra. La gran sala conserva elements típics d'aquest espai, com la capella, finestra amb festejadors, la pica (la que hi ha actualment és contemporània), armaris encastats, i la cisterna o millor dit l'estructura per la qual s'extreia l'aigua a través d'una corriola i on hi ha la data 1866 (aquesta cisterna ocupa part de la planta baixa). Es destacable que diferents habitacions són amb alcova algunes amb guixeries motllurades, en una de les habitacions trobem una llinda amb la data 1767. La galeria és molt àmplia i dóna accés a altres habitacions. La cuina i la llar de foc estan situades a la part nord-est, la cambra de la llar de foc és molt interessant conserva el banc escó, també hi ha una bressolera, una xemeneia de forat sense campana i uns grans clemàstecs. A la cuina hi havia el forn de pa, avui amb la boca anul·lada i no visible, degut a que la volta és enrunada (queda situat just a l'angle nord-est). Al costat de la cambra de la llar hi ha l'accés a la planta superior, a la porta hi ha un muntant de pedra amb la data 1767. Aquesta gran masia es complementa amb diversos coberts situats al voltant de la vivenda, a més compta amb un pou al costat de la façana de ponent i un altre a pocs metres a cap a llevant; també disposa d'un gran viver a uns 200 metres al nord de la casa i a l'altra banda de la carretera, a més hi ha les restes d'un molí d'oli i dues tines tot excavat a la roca a uns 100 metres de distància de la casa cap al nord. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 48697 | Molí d'oli de Canudes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-doli-de-canudes | XVI | L'estructura està construïda sobre roca força erosionable. La mola està reutilitzada. | Les estructures del molí d'oli de Canudes estan situades en una codina de roca que es troba a peu del camí que puja fins la casa, a poca distància de la carretera. Els diferents elements que conformen part de l'establiment estan excavats a la roca. D'una banda tenim el cup on es molia, és de planta circular i té unes mides aproximades de diàmetre interior de 116 centímetres i de diàmetre exterior uns 215 centímetres, la profunditat interior és d'uns 35 centímetres. A l'extrem oest de la plataforma de roca, al costat del cup hi ha dos dipòsits també excavats a la roca, són de planta tendint a rectangular, en el dipòsit del costat més nord amb dos dels costats arrodonits; les mides màximes de la planta del dipòsit situat al costat més nord són 310 centímetres de llarg per 150 centímetres d'amplada i el del costat sud, 305 centímetres de llargada per 170 centímetres d'amplada, els dos estan plens de terra i no en poden veure l'interior, però Ramon Coromines de Berga que va analitzar i dibuixar el conjunt indica que les mides aproximades d'alçada són uns 120-130 centímetres. Segons ell mateix, sembla probable que aquests dipòsits haguessin estat utilitzats com a basses de decantació. Les dimensions del molí fan pensar que era mogut per tracció animal; la mola es troba al cementiri de l'Esgleiola fent de base de suport d'una creu, es tracta d'una mola cilíndrica. | 08078-152 | A la zona de l'Esgleiola. | Desconeixem la cronologia d'aquestes estructures però si prenem de referència la masia, cal considerar que es poden remuntar als orígens de la casa que reculen fins almenys el segle XVI. No poden precisar les dates, si que cal anotar que és un tipus d'establiment les característiques del qual es creu que perduren des d'almenys finals de l'època medieval, tenint continuïtat fins avançada l'època moderna. | 42.0238700,1.7951500 | 400254 | 4653129 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48697-foto-08078-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48697-foto-08078-152-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Al costat del molí d'oli, sobre el petit turonet que hi ha allí mateix, trobem les restes d'un forn d'obra. Es tracta d'un clot de planta circular d'uns 215 centímetres de diàmtre aproximat, i una profunditat visible d'uns 135 centímetres, excavat en el mateix tapàs, i amb la superfície afectada per l'acció del calor. | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 48579 | Cal Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marti-0 | XIX | La masia està situada al peu de la carretera Bv-4131 que comunica l'Espunyola amb Casserres, molt a prop del límit del terme municipal. Es tracta d'una casa de planta rectangular formada per planta baixa, primera i segona; té coberta a dos vessants amb el carener orientat més o menys nord-sud, paral·lel a la façana principal. La casa és bastida amb murs de pedra formant paredat irregular i a les cantoneres carreus de pedra picada i polida, la façana principal té la superfície coberta per un revestiment; el conjunt de les obertures són emmarcades en maó massís, a les llindes posat a plec de llibre formant arcs rebaixat. La façana principal és orientada vers el sud-oest, té tres obertures per planta distribuïdes regularment en la façana en tres eixos verticals. A l'eix central, a la planta baixa, hi ha la porta d'accés i a cada costat una finestra, les tres obertures de les altres dues plantes donen a balcons amb voladís. A la resta de façanes la majoria d'obertures són finestres. La casa té adossat un annex de planta primera al mur posterior. Pel voltant hi ha altres construccions destinades al bestiar a l'activitat agropecuària. | 08078-34 | A la zona sud-est del municipi, de Sant Pere de l'Esgleiola | 42.0240000,1.8021300 | 400832 | 4653135 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48579-foto-08078-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48579-foto-08078-34-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||||
| 48595 | El Pujol Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pujol-nou-0 | XX | La masia està situada entre dues rases que drenen a la riera de l'Hospital, la qual circula a molt poca distància de l'emplaçament de la casa. Es tracta d'una casa de planta rectangular, formada per planta baixa, primera i sota-coberta, té teulada a dos vessants amb el carener orientat perpendicular a la façana principal, la qual obre cap a llevant. És bastida amb murs de pedra formant un paredat de carreus desbastats junt amb algunes pedres més irregulars, i grans carreus a les cantoneres ben tallats i polits. Les obertures estan realitzades amb dos tipus de materials, a la planta baixa són amb peces de pedra ben tallada i polida, i a les altres dues plantes són amb maó massís. A la façana principal les obertures hi són distribuïdes de manera regular i simètrica seguint tres eixos verticals, amb el central molt més destacat que els laterals. Així, a planta baixa, al centre hi ha la porta amb llinda en arc rebaixat fet amb dovelles i carreus als muntants, i finestres de llinda plana monolítica a cada costat; a la planta primera, un balcó amb voladís sobre la porta i a cada costat també una finestra, totes tres obertures són amb arc molt rebaixat fet amb el maó col·locat a plec de llibre; i a la planta sota-coberta, al mig hi ha una galeria, formada per tres obertures que donen a balcons ampitadors, són de llinda en arc de mig punt sobre unes impostes de maó sobresortit del plom, a mode de motllura, i pilars també de maó, a cada costat també finestres, més petites que les de planta primera i de llinda plana. A les façanes laterals, com és habitual, hi ha menys obertures i segueixen el mateix esquema i patró en quant a materials i acabats que a la façana principal; al mur nord hi ha una obertura d'accés directe a planta primera, a través d'una escala exterior, és de formació contemporània. La façana posterior té menor alçada ja que la planta baixa no és vista, perquè la casa està construïda adossada al terreny; les poques obertures existents són com a la resta. Interiorment la casa està distribuïda en tres crugies, les quals a planta baixa són cobertes amb volta rebaixada de maó posat de pla. A l'exterior, al costat nord-est hi ha l'antic paller avui reformat i modificat, i al costat, més al nord, una altra petita construcció que és on hi havia hagut la fogaina. | 08078-50 | A la zona de Correà | No comptem amb referències documentals sobre el Pujol Nou. Havia format part de la propietat de la masia de Montanyà, també anomenada Montanyà del Pla dels Codiners, juntament amb la Ferreria, el Molí de Montanyà i el Pujol Vell constituïen el conjunt de les masoveries de la finca. Segons informacions orals recollides per la propietària, fa uns anys hi havia un veí proper que encara recordava quan van construir la casa, era abans de la guerra civil. De fet, la masia Montanyà compta amb un plànol del conjunt de la propietat a data 1919, en aquest encara no hi figura el Pujol Nou. Així, doncs la casa es va construir entre el 1919 i el 1936. | 42.0254800,1.7197000 | 394010 | 4653398 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48595-foto-08078-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48595-foto-08078-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48595-foto-08078-50-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||
| 48623 | El Pujol Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pujol-vell | XVIII | Aquesta masia es troba emplaçada dalt d'un turó que queda just sobre la riera de l'Hospital, en el punt de barreig de les aigües que davallen del Clot de la Baga i Torrents, amb les provinents del Verdaguer. Es tracta d'una casa de planta rectangular allargada amb un cos de planta baixa afegit contemporàniament (fa uns 20 anys) a l'angle nord-oest; l'estructura principal consta de planta baixa i sota-coberta, té teulada a dos vessants amb el carener orientat paral·lel a la façana principal que mira cap al sud-est. La casa va ser reformada a fons entorn als anys 1967-1970, actuació que va requerir d'una rehabilitació integral amb la reconstrucció de parts importants de la casa, fins i tot de part dels seus murs perimetrals per l'estat en que es trobava. Els murs són fets amb paredat de pedres irregulars en mides i formes diverses junt amb alguns carreus desbastats, i cantoneres de grans blocs de forma rectangular tant sols desbastats. A la façana principal s'hi distingeix part d'un angle que podria indicar que en algun moment la casa s'allargà pel costat de ponent, no hi ha més elements que ho confirmin, a més tal com hem dit la casa ha estat refeta a fons i podria ser resultat d'aquestes obres. Pel que fa a les obertures, els propietaris ens han indicat que més o menys totes van ser bastides de nou, però aprofitant o tornant a col·locar els elements ja existents o localitzats en la runa. Així, la porta d'entrada és una obertura amb llinda plana de fusta i carreus polits als muntants, i les finestres són de llinda plana monolítica també amb carreus als brancals. El cos que s'hi afegí al costat nord-oest també és en pedra seguint el mateix tipus d'acabat, tant sols és a nivell de planta baixa. Al costat est hi ha un petit annex, probablement unes antigues corts o on hi havia la fogaina. A la part posterior de la casa hi ha el punt més alt del turó, els propietaris ens informen que just en aquest indret durant anys s'identificava perfectament el perímetre d'un edifici, del qual els hi havia dit es corresponia pròpiament amb la casa del Pujol Vell, i que la casa que es manté avui dia havia estat una masoveria del Pujol. | 08078-78 | A la zona de Correà | El mas el Pujol Vell, juntament amb el Pujol Nou, la Ferreria, el Molí de Montanyà i una altra caseta que hi havia hagut propera al Mas Montanyà, havien format part de la mateixa propietat i eren considerades masoveries del dit Mas Montanyà. En el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046, fol. 33-36) figura que Joan Montanyà té els Masos Codines i Pujol habitades del Cint, el Capmàs Rufa deshabitat i el Mas Banus(?) de Correà també rònec. Sembla molt probable que aquesta notícia es correspon al mas Pujol Vell, a més la referència del Mas Codines sembla referir-se al Mas Montanyà, ja que també és conegut com Mas Montanyà del Pla dels Codiners, es probable doncs que la denominació com a Mas Montanyà potser és arran de la vinculació del cognom Montanyà en aquesta masia. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), no hi consta cap referència al mas el Pujol. I posteriorment, al 1886 en el document de 'Cumpliment pascual de la parròquia del Cint Any 1886', hi figura l'anotació de la casa Pujol dins la parròquia del Cint amb Maria Pujol, Albert, Esperança, Josep Badia, Teresa, Concepció, Leonor, Martí Vilajosana, Juan Fígols, Martí Torrents, Carlos Comellas, Raimunda, Vicens, Josep, Dolores i Rosa com a habitants. | 42.0262800,1.7223500 | 394231 | 4653484 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48623-foto-08078-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48623-foto-08078-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48623-foto-08078-78-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Al km. 129 de la C-26 prenem el trencall de Correà, al costat mateix surt una pista que porta al Pujol Vell, està indicat. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 48622 | La Ferreria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-ferreria-1 | XVI | Aquesta masia es troba emplaçada en una àmplia zona planera que s'estén a llevant de la riera de l'Hospital, i al costat de la carretera de Berga a Solsona i Cardona, i a peu del camí ramader. La casa és de planta trapezoïdal amb annexes adossats als murs de més al nord i al del costat oest; consta de planta baixa, primera i sota-coberta, té teulada a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal que és orientada cap al sud-est. L'estructura és bastida amb murs formats per carreus desbastats i algunes pedres irregulars, i a les cantoneres carreus rectangulars de mides més grans, i més o menys polits. En síntesi la casa està construïda en dues grans fases; conserva gran part de l'estructura originària que es correspon amb la zona nord-oest i interior de la casa, i una important ampliació que en suposà l'engrandiment de la casa pels costats sud i est, tot modificant les façanes principals de la casa. De fet, la majoria de les obertures es corresponen amb l'actuació d'ampliació de la casa, així a les façanes sud i est les obertures són realitzades amb maó massís, i també algunes de modificades a les altres dues façanes; també arran de les obres de rehabilitació actual s'han modificat algunes obertures, seguint però l'estil existent. Així a la façana sud-oest, a planta baixa, trobem al costat més de ponent tres obertures continues fetes amb arc de mig punt (al costat sud una obertura realitzada actualment), a planta primera quatre finestres distribuïdes regularment, i a planta golfes, al centre, una galeria tancada de tres obertures, en origen només eren dues, també d'arc de mig punt, tot fet amb maó. A la façana sud-est, trobem la porta principal d'accés és també en arc de mig punt fet amb maó i brancals del mateix material, a sobre dues obertures també amb llinda en arc, la resta són de llinda plana, tot en maó. A les façanes posteriors, a més de finestres amb contorn de maó, en trobem vàries amb llinda plana monolítica, muntants de carreus i ampit, tot en pedra ben tallada i polida, i alguna amb els angles treballats al biaix. A l'interior, passada la porta principal ens trobem amb la porta originària d'accés, és una gran portalada d'arc de mig punt amb dovelles i muntants de carreus tot en pedra ben tallada i polida. Sembla que aquesta primera estructura era una casa de tres crugies orientades perpendiculars a la façana, el mur del sud-est d'aquesta fase hauria estat substituït per pilars arran de l'ampliació de la casa. D'aquest període inicial, a més, es conserva una gran escala de pedra d'una sola tramada, molt singular, està formada per grans graons monolítics tant sols recolzats per un costat, en el mur de càrrega on estant encastats. També a l'interior, sobre la porta d'entrada, hi ha una part visible d'una antiga finestra. A l'exterior, al voltant de la casa hi ha annexes adossats, l'un és un pou, és al costat nord-oest i té planta de mig cercle, en aquesta façana hi ha una obertura (avui convertida en finestra) a través de la qual s'accedia a treure aigua directament des de l'interior de la planta primera. | 08078-77 | A la zona de Correà | La ubicació de la masia és en un punt estratègic, a peu del camí ramader, a més en un indret molt proper al creuament de diverses direccions. Aquest emplaçament determinà la funcionalitat de la masia al llarg de molts segles, així consta que la casa havia estat hostal, punt de parada de la diligència, i lloc de comerç, i tal com indica el nom també ferreria. Segons informacions orals dels darrers moliners del Molí de Montanyà, recorden que pujaven des del molí a la Ferreria a ferrar cavalls o reparar estris segons convingués. Segons informacions facilitades pels propietaris, Mossèn Ballarà els va comentar que la casa consta documentada des del finals del segle XV. La masia la Ferreria juntament amb el Pujol Vell, el Pujol Nou, el Molí de Montanyà i una altra masoveria que hi havia hagut propera al Mas Montanyà, havien format part de la mateixa propietat i eren considerades masoveries del dit Mas. En el Capbreu de Torroella, Correà i Clariana datat entre el 1787 i el 1793, fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046, fol. 39) hi figura que Joseph Boixadera i Subirana tçé la casa dita La Ferreria, i una peça de terra, la Coma del Castell. Sorprèn la manca d'informacions documentals referides a la masia, ni tant sols en alguns documents d'època moderna que fan referència a la majoria de cases del municipi no hi apareix; potser ha sofert algun canvi en la denominació que desconeixem. | 42.0263400,1.7284300 | 394734 | 4653483 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48622-foto-08078-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48622-foto-08078-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48622-foto-08078-77-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||
| 48555 | Montanyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/montanya | Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3307. Generalitat de Catalanya. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XV-XVII | Gran masia situada en una àmplia zona planera al costat mateix del creuament de la carretera de Berga a Solsona amb la carretera que porta a Montmajor; es tracta d'un punt important de creuament de camins ja des d'antic. La casa tot i que té una aparença molt uniforme s'hi diferencien tres volums; la part oest que podria ser la més antiga, una gran ampliació cap a l'est que va significar la construcció de la gran pairalia, aquests dos volums defineixen una planta allargada, però no rectangular ja que fa un reclau, i un tercer volum, sobresortit, que fou adossat a la façana sud, més o menys a la part central i de cronologia força contemporània. El conjunt està cobert a dues aigües, l'estructura principal té el carener orientat est-oest, paral·lel a la façana principal, el volum oest té el nivell de coberta més baix; i el volum afegit al sud té el carener al revés, perpendicular a la façana sud. L'estructura consta de planta baixa, primera i sota-coberta, excepte el volum sud que tant sols té dos nivells. El conjunt es troba arrebossat i pintat; les cantoneres són vistes, les de la part oest són com les del volum sud, lleugerament sobresortides, són de formació contemporània, i les del costat de llevant no són sobresortides i són carreus força regulars, ben tallats i polits. La porta principal d'accés és a la façana sud, però per una modificació contemporània. A la part de llevant hi ha diferents portes d'accés, a la façana sud n'hi ha tres (dues actualment són reconvertides en finestra) i són de llinda plana monolítica sobre muntants de carreus posats en cadena amb els angles al biaix; i a la façana est hi ha una altra porta de constitució similar, dóna accés a la planta primera i s'hi arriba a través d'una escala exterior. A la part posterior hi ha altres obertures sense elements arquitectònics visibles. Pel que fa a les finestres, a la part de ponent quasi totes són modificades en l'actualitat, es conserva alguna petita finestra a planta baixa i sota-coberta de llinda plana monolítica sobre carreus tot ben tallat i polit, algunes amb els angles al biaix, i una amb ampit sobresortit. A la part de llevant la majoria de les finestres són originals tot i que també n'hi ha algunes de formació actual; les originals són similars a les descrites anteriorment però en conjunt de dimensions majors, llinda plana monolítica, carreus als muntants i algunes amb angles al biaix i d'altres amb ampit sobresortit. La façana sud és la que destaca més, hi trobem dos nivells de galeria, a planta primera i sota-coberta. Són dues grans obertures en arc de mig punt fet amb dovelles de pedra sobre pilars de carreus, en el punt d'imposta trobem unes peces motllurades a mode de capitell. A l'interior, la planta baixa està distribuïda amb diferents cossos perpendiculars a la façana principal, en total sis; al cos de llevant hi ha tres crugies que són cobertes amb volta de pedra encofrada. Una gran escala de pedra ens dóna accés a la planta primera, un cop superats els primers graons una obertura dóna pas al replà, és amb contorn de carreus molt ben tallats i amb una motllura senzilla als angles. A la planta primera, a la part est hi ha una gran sala presidida per una obertura que ve a fer la funció de capella, és un conjunt fet amb pedra treballada i decorada amb motius geomètrics, florals, simbòlica i també elements figuratius (uns caps); els muntants són decorats formant una mena de pilastres amb un cap a la part superior i un altre a la inferior, junt amb altres elements; a la llinda picat en relleu MONTENINA i l'abreviatura IHS (Jesucrist) i a sota la data 1642, tot entre altres motius decoratius, la llinda es clou amb un frontó perimetrat per una motllura en degradació i al timpà una fornícula al mig, la capella. Algunes de les estances són amb obertures amb llinda plana monolítica sobre carreus amb els angles al biaix. A la part est , a la zona de la galeria de la planta primera hi ha una altra gran sala que té una capelleta al mur de ponent. | 08078-10 | A la zona de Correà | La masia Montanyà està situada dins el terme parroquial de Sant Martí de Correà, i administrativament la casa està emplaçada en dins el límit municipal de l'Espunyola, tot i que queda situada molt a prop del poble de Montmajor. Aquest mas també se l'ha conegut amb el nom de Montanyà del Pla dels Codiners. Aquesta masia ha estat històricament una gran propietat, dins el seu termenat ha comptat amb diverses masoveries, el Pujol Vell, el Pujol Nou, la Ferreria, el Molí de Montanyà, a més de la part de la casa destinada a masoveria i sembla que encara n'hi ha una altra emplaçada no molt lluny de la casa i de la qual poca cosa en queda. Segons informacions orals, la masia de Montanyà apareix esmentada en els fons parroquials de Montmajor cap a finals del segle XV. Tot i això, gran part de la casa té elements característics de l'arquitectura del segle XVII, a més a l'interior, a la sala, tenim la peça de la capella amb la data 1642, sembla molt probable doncs que en d'aquest període es dugué a terme una actuació important, de tota manera també presenta alguns elements que es poden correspondre al segle XVIII. Aquestes actuacions però es deuen assentar sobre una estructura més antiga, potser corresponen al segle XV, tal i com assenyalen algunes informacions. Cal recordar que el mas també compta amb un fase important a principis del segle XX, en la qual com a mínim es va construir la capella i almenys un dels coberts. Documentalment, a finals del segle XVIII en el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046, fol. 33-36) figura que Joan Montanyà té els Masos Codines i Pujol habitades del Cint, el Capmàs Rufa deshabitat i el Mas Banus(?) de Correà també rònec. És versemblant creure que aquest mas Codines es pugui correspondre amb el Mas Montanyà, tant pel fet que havia estat identificada amb el nom de Mas del Pla dels Codiners, com pel propi cognom del propietari. Posteriorment, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), hi consta la referència a la casa 'Montaña', en la qual hi figura Edaeso Montaña. I posteriorment, al 1886 en el document de 'Cumpliment pascual de la parròquia del Cint Any 1886', hi figura l'anotació de la casa Pujol dins la parròquia del Cint amb Maria Pujol, Albert, Esperança, Josep Badia, Teresa, Concepció, Leonor, Martí Vilajosana, Juan Fígols, Martí Torrents, Carlos Comellas, Raimunda, Vicens, Josep, Dolores i Rosa com a habitants. | 42.0275300,1.7358300 | 395349 | 4653606 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48555-foto-08078-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48555-foto-08078-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48555-foto-08078-10-3.jpg | Legal | Modern|Barroc|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La masia conserva un interessant plànol de la propietat realitzat per Joan Serra Bonet, de Berga, el 17 d'octubre de 1919; està encapçalat amb el títol 'Plànol de la propietat Montanyà' situada en els termes municipals de L'Espunyola i Montmajor, i compta amb la delimitació territorial de tota la propietat, relacionant-hi les diferents parcel·les, cadascuna amidada i referenciada, a més de figurar-hi altres elements d'interès com la resclosa del molí, els pous, el forn d'obra, les basses, l'alzina major, etc.A pocs metres al costat sud-oest de la casa hi ha una petita capelleta d'ús privat del mas, junt amb la casa estan closes per un mur perimetral. La capella és d'una sola nau amb coberta de volta, la porta d'accés és emmarcada amb muntants, llinda i frontó tot en pedra picada i decorada amb motllures senzilles, a l'interior del frontó hi ha indicat 'Casa Montanyà' i la data 1904. La masia compta amb diversos coberts i naus situats sobretot a la part sud i est, en destaca el del davant mateix de la casa, és de dos nivells, la planta baixa és coberta amb voltes a quatre vents, té tres crugies i tres trams de volta en cadascuna, aquestes es recolzen als murs i en grans pilars de carreus. A sobre de la porta d'entrada posterior hi ha un carreu on posa Carles Montanyà i una data mig llegible, sembla un mil nou-cents i poc (potser 1900 o 1908). La casa compta amb altres elements, un pou, restes d'un forn d'obra i diverses masoveries.Part de la casa del costat de llevant, de la planta primera i sota-coberta, en l'actualitat funciona com a casa de turisme rural; es correspon amb la part que ja havia funcionat com a masoveria.La casa està totalment reformada tot i que respectant la majoria d'elements originals i més característics de les estructures antigues. | 94|96|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 48596 | Molí de Montanyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-montanya | XIX | El molí està situat al costat de llevant de la riera de l'Hospital, de la qual n'aprofitava l'aigua com a força hidràulica per fer anar la maquinària. La casa presenta una planta irregular resultat de les diferents ampliacions, així consta d'una estructura principal que és la més antiga, de planta baixa, primera i sota-coberta, un altre volum adossat al costat de llevant, de planta baixa i primera, i un cos d'eixida adossada al davant de l'ampliació anterior i que a planta baixa és l'accés a l'interior de l'obrador i a planta primera l'eixida; a més hi ha altres petits annexes a la part posterior i est. L'estructura originària defineix un petit molí característic, amb els trets específics d'un casal moliner, amb el taller o obrador a la planta baixa, per sota del qual hi ha els cacaus visibles a la part baixa de la façana sud i formats per dues obertures amb coberta de volta per on sortia l'aigua per tornar al curs del riu, i a l'interior encara hi podem veure la roda horitzontal de pales que feia rodar l'eix o arbre; i la vivenda a la part superior. A l'obrador encara s'hi conserva tota la maquinària del molí en bon estat, les moles amb la seva caixa, la tremuja,.... també en el mateix espai hi ha un escairador, col·locat aquí en el darrer període de funcionament del molí, ja que abans era situat al petit edifici que hi ha a l'inici de la bassa. A més del molí també havia funcionat com a ferreria, estava ubicada a la part de llevant de la planta baixa, a la part de l'ampliació, d'aquesta no se'n conserva la maquinària, tenia la seva fornal, amb l'enclusa, una manxa, i fins i tot havia tingut un martinet; havia estat utilitzada sobretot per la reparació i fabricació d'eines del camp i per ferrar els animals. La planta primera és l'habitatge, ocupa les dues estructures i s'hi accedeix des de l'exterior pel costat de llevant; l'interior és modificat i adaptat a les noves necessitats com a casa de turisme rural. Constructivament, la part antiga de la casa és feta amb murs de pedra formant un paredat de carreus desbatats i algunes pedres irregulats amb un acabat de rejuntat ample, les cantoneres són grans carreus de pedra picada i polida, més acurats a la part del davant. Al volum de l'ampliació els murs presenten un paredat força similar, i les cantoneres són més bastes. A la part de l'eixida, els dos pilars principals de l'estructura són de carreus de pedra picada i polida, la resta paredat. Les obertures a la part més antiga són amb llinda plana monolítica (alguna amb l'angle al biaix), sobre carreus als muntants i la majoria amb ampit sobresortit, tot en pedra ben tallada i polida; a la planta baixa les obertures són més petitones, i a la planta sota-coberta són amb llinda de fusta. Al volum del costat est hi ha la porta d'accés a la planta primera, és a través d'una escala exterior, l'obertura és formada per una llinda plana monolítica sobre carreus, les finestres són amb muntants de maó. Als cossos annexes del costat nord i est, tant sols destacar una finestra similar a les de la part més antiga. A l'interior de la planta baixa, com ja s'ha comentat era ocupat per l'obrador, l'obertura que hi dóna pas i que deu constituir la porta antiga d'entrada al molí és una porta de força amplada amb llinda de fusta amb la data 1806 gravada, amb una creu al centre dins una forma ovalada i unes línies corbes a mode de muntanya esquemàtica, la llinda es recolza sobre muntants de carreus. A la part posterior de la casa hi ha la gran bassa (avui coberta amb lona), a l'inici de la qual hi trobem l'edifici de l'antic escairador, és d'un sol nivell amb els cacaus a sota. Pel que fa al canal, gran part ha desaparegut, era de fusta, encara s'identifica el primer tram que era a mode de rec, també es conserva la resclosa uns metres aigües amunt, era coneguda com la resclosa de Cal Travé. | 08078-51 | A la zona de Correà | Tenim molt poques referències documentals sobre el molí de Montanyà. Havia format part de la propietat de la masia de Montanyà, també anomenada Montanyà del Pla dels Codiners, juntament amb la Ferreria, el Pujol Nou i el Pujol Vell constituïen el conjunt de les masoveries de la finca. La data 1806 incisa en una llinda de fusta de la part antiga del molí és la cronologia més antiga que en podem precisar, i de fet les característiques de l'estructura arquitectònica es corresponent amb una obra d'aquest període. Documentalment la única referència de la que en tenim constància és en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), on hi figura la casa 'Molino de Montaña'. | 42.0275600,1.7238300 | 394355 | 4653624 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48596-foto-08078-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48596-foto-08078-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48596-foto-08078-51-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||
| 48710 | Tram del camí ramader a la zona de la Ferreria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tram-del-cami-ramader-a-la-zona-de-la-ferreria | AGRUPACIÓ DE MUNTANYENCS BERGUEDANS (1984): 'Pels camins del Berguedà'. L'Erol, juliol de 1984. CAMPILLO, X. (Dir.)(2004): Inventari de camins de la comarca del Berguedà (segona fase). Consell Comarcal del Berguedà. Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera, Naturgest S.L. CAMPILLO, X. (Dir.)(2007): Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL. GALERA, A. (1996): 'Els camins medievals en la Catalunya central: entorn les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria'. Dovella, tardor 1996, 21-28. MIRALLES, F. I ROVIRA, J. (1999): Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Associació d'Amics dels Camins Ramaders. SERRA, R.; SANTANDREU, M.D. (1984): 'Dels camins romans a les carreteres asfaltades'. L'Erol, juliol de 1984, 12-22. TORRES, C.A. (1905:102-104): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà, Barcelona. | Aquest tram conserva diversos elements com restes de pavimentació i dels murs dels marges. | El camí ramader o camí ral de Berga a Cardona presenta un tram molt destacat al seu pas per la casa de la Ferreria. Al nord de la casa es conserva una part del camí ramader, que en més de 300 metres de recorregut, conserva una amplada d'uns 20 metres aproximadament. En aquest tram hi trobem algunes parts pavimentades, i en gran part de la seva llargada elements d'afitament o delimitacions dels laterals, són grans pedres clavades a mode marge o paret. | 08078-165 | A la zona de Correà | Els camins ramaders són vies de comunicació per les quals transitaven els ramats que feien la transhumància entre les zones planeres i de la costa i les zones de muntanya, especialment el Pirineu. En conjunt són vies que han estat emprades des de molt antic; pel que fa a referències documentals directes, són poques les noticies que en tenim, coneixent-se referències des del segle IX. Molts d'aquests camins també són vies utilitzades per a la comunicació habitual entre diferents poblacions. Els camins ramaders estan protegits per llei, tenint consideració de bé de domini públic i de titularitat autonòmica, i són inalienables, imprescriptibles i inembargables; estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries. La llei diu que 'se entiende por vías pecuarias las rutas o itinerarios por donde discurre o ha venido discurriendo tradicionalmente el tránsito ganadero.'(art.12). La llei contempla usos complementaris dels camins ramaders com el passeig, la pràctica de senderisme, i altres, sempre respectant la prioritat del trànsit ramader. | 42.0284500,1.7297300 | 394845 | 4653715 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48710-foto-08078-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48710-foto-08078-165-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Part del trajecte del camí ramader al seu pas per la finca de la Ferreria es troba interceptat per la tanca de delimitació de la propietat. | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||
| 48611 | Xuriguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xuriguera | IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona | XVI | La masia està situada en un punt lleugerament elevat que s'aixeca en una àmplia zona planera, prop del límit del terme municipal amb el veí municipi de Casserres. La casa és de planta rectangular, consta de planta baixa, primera i golfes, és coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que és orientada vers el sud-est. La casa està bastida amb un parament de carreus desbastats col·locats més o menys formant filades, i alguns falcats amb petites pedres i teulís; part de les façanes mostren un rejuntat ample que cobreix parcialment el material constructiu. Quasi totes les finestres són emmarcades amb carreus de pedra picada i ben polida, vàries amb els angles treballats en bisell, i a la finestra més gran, la de sobre la porta d'accés, amb els angles lleugerament motllurats. La porta és situada més o menys al centre de la planta baixa de la façana principal, és una obertura en arc de mig punt fet amb grans dovelles de pedra picada i polida, i en la clau una cartel·la amb unes lletres o números en baix relleu bastant erosionades. La casa té adossades altres construccions annexes destinades bàsicament al bestiar i magatzem; la disposició d'aquestes estructures formen una mena de clos davant l'entrada. Al davant de la casa hi ha un paller part del qual és resultat d'una ampliació contemporània. | 08078-66 | A la zona de l'Esgleiola | Únicament tenim constància d'una referència documental de la masia Xuriguera, la qual ens permet apuntar els orígens d'aquesta almenys al segle XVI. Es tracta del fogatge de 1553, en el qual dins la parròquia i terme de l'Espunyola hi consta ' Pere Vila sta al Mas Xoriguera'. | 42.0287700,1.8064400 | 401196 | 4653660 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48611-foto-08078-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48611-foto-08078-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48611-foto-08078-66-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 48600 | Cal Bufot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bufot | XVIII | La masia està situada en una zona planera, amb camps de conreu al seu voltant. La casa és de planta rectangular, formada per planta baixa, primera i golfes, està coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que està orientada lleugerament cap al sud-oest. La casa és conformada per l'estructura originària més petita corresponent aproximadament la meitat posterior de la casa, la qual al 1913 (segons llinda de la façana) s'amplià pel costat del davant (sud-oest) i més recentment pel costat de llevant (1957). La part més antiga està bastida amb paredat de carreus desbastats i algunes pedres irregulars a la part baixa (aproximadament la part corresponent a la planta baixa) i tàpia a la part superior (actualment està recoberta amb un arrebossat de ciment), i a les cantoneres carreus allargats tant sols desbastats. L'ampliació afegida al davant de la façana principal, és feta amb murs de pedres de mides i formes diverses, i a les cantoneres grans peces ben tallades i polides. Pel que fa a les obertures a la façana principal són distribuïdes de manera força regular, tot i que es corresponen a dos moments clarament diferenciats. Així, a planta baixa tenim quatre obertures, totes són portes, la principal d'accés a la casa és diferent a la resta, és en arc rebaixat fet amb dovelles de pedra ben tallades i polides (amb acabat punxonat), sobre muntants del mateix material i acabat; les altres tres portes són obertures de llinda plana monolítica sobre carreus. A la planta primera, sobre la porta principal hi ha un balcó amb voladís en el qual l'obertura és de llinda plana monolítica sobre carreus, tot també ben tallat i polit, a la llinda hi ha la incisió M1913S, que es corresponen a Martí Subirana i l'any de construcció, tot dins una cartel·la. A un costat té dues finestres i una més a l'altre banda, són fetes posteriorment. A la planta golfes al centre hi ha dues obertures amb llinda en arc de mig punt, i fetes amb maó massís. A la resta de façanes les obertures també són resultat de modificacions més recents. L'ampliació del costat de llevant és feta de l'any 1957, i és bastida en totxana; en el mateix moment es van bastir alguns dels coberts que hi ha al davant de la casa. A l'interior la planta baixa de la part construïda al 1913, conforma quatre espais paral·lels coberts amb volta feta amb maó col·locat de pla. La casa es complementa amb diferents annexes, coberts i pallers que trobem distribuïts pel voltant de la casa, al costat nord-est hi ha el més antic. | 08078-55 | A la zona de Correà | Cal Bufot es troba dins el terme parroquial de l'església de Sant Martí de Correà (pertanyent al veí municipi de Montmajor) i havia format part de la propietat de Cal Travé. Anteriorment era coneguda pel nom de Cal Reig, sembla que degut a que hi van anar a viure uns masovers provinents de Cal Reig de Linyà. Segons informacions orals del mateix propietari, Mn. Ballarà que havia estat rector a la parròquia de Montmajor, li va fer saber que inicialment la masia també era anomenada Les Coromines. Amb el nom de Cal Reig la masia ens consta documentada al segle XVIII, en el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046, fol. 112-114), en el qual hi figura que Teresa i Ramon Serra i Riu, pagès del Cint, tenen el Mas Traver, Mas Verdaguer Sobirà, Mas Verdaguer Jussà, dita la Casa del Reig, habitats i afocats, i el Capmàs Turones, deshabitat i rònec; en la descripció s'hi aporta la descripció de les afrontacions de la finca. Segons aquesta referència la Casa del Reig es correspondria al Mas Verdaguer Jussà. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), hi consta una masia que es podria correspondre al Bufot i en la qual hi figura Ramon Vilanova. | 42.0288600,1.7053800 | 392830 | 4653791 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48600-foto-08078-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48600-foto-08078-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48600-foto-08078-55-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||
| 48599 | El Guix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-guix-0 | XVIII | La masia està situada en una zona més o menys planera que s'obra i s'estén al sud de la parròquia de Sant Martí de Correà. La casa està construïda adossada a una roca, la qual actua com a paret nord, defineix una planta rectangular de planta baixa i primera, coberta a un sol vessant que desaigua cap al cantó de la façana principal, la qual és orientada cap al sud-oest. En els darrers anys la casa ha estat totalment reformada, obres que han implicat una reconstrucció de grans parts dels seus murs, conservant-se com a originari tant sols part del costat de ponent, tot i això la volumetria s'ha mantingut com era. A la part conservada podem veure que estava format per un paredat d'acabat força irregular format per carreus desbastats junt amb pedres irregulars en les mides i les formes, i cantoneres de grans blocs de pedra picada; el conjunt de la casa s'ha bastit amb pedra tot utilitzat tot el material que s'ha pogut conservar de l'antiga estructura o amb material de característiques similars. Pel que fa a les obertures són totes de formació actual, excepte part de la de situada al costat de ponent de la porta principal d'accés, és amb brancals de carreus i per llinda arc fet amb maó posat a plec de llibre (la llinda sí que és nova), també en la formació de les noves obertures s'han reaprofitat tots els materials que s'ha pogut, així en una de les finestres de la planta baixa, s'ha tornat a col·locar una llinda monolítica que té incisa la data 1882 amb una creu al mig tot dins una cartel·la. A l'interior es conserva la boca del forn de pa i el cos o cambra de cuita, està situat al mur de ponent, i el cos a l'interior del garatge que hi ha sota la terrassa d'aquest costat de la casa. Segons les informacions facilitades per la propietat una part important de la casa era construïda amb parets de tapia, pel que fa a les obertures en general eren força senzilles, algunes amb llinda plana monolítica i carreus als muntants. Segons indiquen semblava que havia estat construïda en més d'una fase, com a mínim la part de llevant, on hi havia la galeria semblava bastida amb posterioritat. A l'extrem també de llevant hi havia un annex adossa, corresponent a un paller, amb la part baixa destinada al bestiar i la superior a magatzem, pel davant de la casa també hi havia alguns altres coberts. Al costat de ponent hi ha uns coberts disposats, seguint la mateixa codina de roca, en aquest cas orientat al revés que la casa, s'han conservat més o menys tal com eren, són d'un sol nivell de planta i també amb coberta a un vessant, són espais que havien estat destinats al bestiar. Al costat nord-oest hi ha un porxo, era un paller, amb l'estructura típica de planta en forma de U, amb la façana oberta orientada cap al sud i amb un pilar al centre de la façana (que ja no es conserva). A pocs metres al davant de la casa, en els camps, hi ha un pou de planta circular. | 08078-54 | A la zona de Correà | La masia del Guix també era anomenada Balma del Guix, formava part de la propietat del Verdaguer i es troba dins la parròquia de Sant Martí de Correà, tot i que administrativament pertany al terme municipal de L'Espunyola. Segons informacions facilitades per la propietat, la casa consta ja en unes escriptures de finals del segle XVIII. | 42.0291100,1.7164900 | 393750 | 4653805 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48599-foto-08078-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48599-foto-08078-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48599-foto-08078-54-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||
| 48580 | Corral de Canudas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-de-canudas | XVIII?-XIX | La masia està situada en una zona molt planera, envoltada de camps de conreu. La casa és de planta irregular resultat de diferents ampliacions, hi ha bàsicament dos volums clarament diferenciats per presentar cobertes a diferents plans, el volum central i més antic és cobert a dos vessants amb el carener orientat est-oest, i el volum adossat al sud, és cobert a un sol vessant. Gran part de l'estructura més antiga té els murs revestits amb un acabat arrebossat i les obertures de formes rectes i senzilles, sense cap tipus d'element arquitectònic a destacar. A la part nord hi ha un volum que sobresurt de la planta que sembla més antiga, és fet amb cantoneres de maó massís vist i paredat de pedres irregulars als murs, i les obertures són també amb maó massís als brancals i a les llindes, fetes amb arc rebaixat amb el maó posat a plec de llibre; és possible que aquest cos sigui també una ampliació posterior de l'estructura originària, junt amb la part alta de l'extrem nord-est que també és amb maó massís a les cantoneres i les obertures (la part baixa d'aquest és amb carreus a les cantoneres). El volum sud, és una ampliació realitzada amb posterioritat, consta de planta baixa, primera i segona, i defineix un cos de galeria oberta cap al sud i que és l'element més destacat del conjunt de la masia. Aquest volum està construït amb murs de paredat i cantoneres de pedres ben tallada i polides i les obertures de les galeries amb contorn de maó massís. La galeria és de dos nivells, a planta primera, tant sols tres obertures al centre, tot i que als anys cinquanta van ser modificades, passant a tancar dues de les obertures i tot deixant només oberta la central, la qual dóna accés a la porta d'entrada. El segon nivell és obert en tota la llargada de la façana, amb un total de set obertures; a ambdues plantes són en arc rebaixat amb maó posat pla i impostes amb una motllurada senzilla. Al voltant de la casa sobretot pels costats est, oest i nord hi ha diversos coberts i annexes destinats a l'explotació agropecuària. | 08078-35 | A la zona sud-est del municipi, de Sant Pere de l'Esgleiola | La denominació de la casa ja ens assenyala els seus orígens, tal com indica, a la lloc hi havia un corral de la masia Canudas del Tossalet, situada uns centenars de metres cap al sud, i també a peu de carretera. Els de la masia Canudas van decidir construir una casa en aquest indret i traslladar-se aquí. No en coneixem la data, podria ser cap a finals del segle XVIII o potser ja al XIX. D'entorn a canvi de segle, del XIX al XX es degué fer l'ampliació de la casa amb la construcció del cos de galeria. A mitjans del segle XIX sí que consta referència documental de la casa, ja que apareix citada en el llistat del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR) on figura la casa Corral. | 42.0314900,1.7907200 | 399899 | 4653980 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48580-foto-08078-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48580-foto-08078-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48580-foto-08078-35-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||
| 48621 | Cal Saurina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-saurina | XIX | La masia està situada en una zona en desnivell, fet que en determina la seva orientació cap a llevant. És de planta irregular i conforma dos nivells d'alçats, gran part de l'estructura és de planta baixa i primera, mentre que a la part sud, defineix un volum amb un nivell més. Ambdós volums tenen coberta a dos vessants amb el carener orientat nord-sud, paral·lel a la façana principal que és oberta cap a llevant amb una lleugera inclinació cap al sud. Pel costat nord la casa té adossats altres volums només de planta baixa, un es correspon amb el cobert. L'estructura és bastida amb paredat de pedres irregulars i carreus desbastats, amb grans cantoneres de carreus ben tallats i polits. La casa actual és el resultat d'un important reforma realitzada a principis dels anys vuitanta, en l'actuació es van utilitzar materials provinents d'una altra masia. Amb anterioritat a aquesta rehabilitació la masia era formada per una casa de planta baixa i primera (correspondria a la part que actualment també només té dos nivells de planta) i un annex destinat a paller i al bestiar, situat adossat al costat sud de la casa, i que es correspondria amb la part sud de l'actual casa (la que té un nivell més d'alçada). Quasi la totalitat d'obertures de la casa són resultat de l'actuació dels anys vuitanta, hi ha però una petita finestreta al mur de tramuntana, formada un contorn amb quatre carreus ben tallats i polits, amb una cartel·la a la llinda amb elements incisos a dins, una creu al centre i potser, SS a un costat i 81 a l'altre, semblaria que estigués posat del revés i es tractés d'un 1855 però llavors la creu estaria cap per avall; aquesta finestreta ja apareix amb fotografies d'abans de la reforma. A la casa a més hi ha altres llindes amb data, una és un 1777, amb una creu al centre, i que podria ser una peça reaprofitada provinent d'una altra casa, a més, també hi ha 1981 en una altra llinda, data que ja es deu correspondre al període de rehabilitació. A l'interior de la casa trobem en un graó de l'escala de pedra la data 1841, també amb una creu al centre i dins un rectangle, es creu que aquesta peça ja era a la casa. L'interior de la vivenda era compartimentat i és amb un mur mitger de càrrega. | 08078-76 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | La casa sembla correspondre a una estructura bastida al segle XIX. Tenim constància de molt poca informació documental, així en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), hi ha una referència poc entenedora que es podria correspondre a Cal Saurina, més si tenim en compta que hi consta un tal Ramon Serra i que amb posterioritat, ja al 1886, en un document de 'Cumpliment pascual de la parroquia del Cint Any 1886', apareix la casa Saurina i s'hi relacionen Clement Serra, Francisca i Maria. | 42.0315900,1.7394300 | 395653 | 4654052 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48621-foto-08078-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48621-foto-08078-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48621-foto-08078-76-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||
| 48612 | El Juncà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-junca | XVIII | La casa es troba en mal estat de conservació, sembla que la coberta presenta parts caigudes. | Casa situada a la part baixa d'una petita vall, a peu del torrent del Joncà, oberta cap al sud i est, on hi ha els camps de conreu. La casa és de planta rectangular i consta de planta baixa, primera i sotacoberta, té teulada a dos vessants amb el carener orientat nord-est a sud-oest. Els murs són fets amb pedres desbastades de mides força grans i bastant regulars falcades amb d'altres de petitones resultant un aparell força ben col·locat; les cantoneres són grans carreus de pedra ben picada i polida. La façana principal seria la que mira cap al sud-est, on hi ha la que sembla la porta principal d'accés, és de brancals i llinda monolítica tot de pedra ben picada i polida. Té una altra porta d'accés al mur sud-oest, és de llinda plana monolítica i brancals sense definir. En conjunt totes les obertures són formades per quatre grans carreus de pedra ben tallada i polida, amb marques de punxonat, un carreu per llinda, un per ampit i un a cada brancal; també hi ha alguna obertura amb més d'un carreu per brancal. Sobre la porta principal hi ha un balcó d'obertura més moderna, part emmarcat amb maó massís, i segurament és la modificació d'una antiga finestra. A la façana sud-oest a nivell de la planta sotacoberta hi ha una eixida, és de brancals de carreus i per llinda una biga de fusta. Al mur nord-oest hi ha un cos sobresortit adossat, és suportat per dos pilars de pedra i bigues de fusta, els murs són de pedra i es podria tractar-se del forn de pa. En conjunt l'estructura de la casa és molt regular i homogènia, sembla però, assenyalar-se la traça d'una cantonada en els murs de llevant i de ponent que podrien indicar una possible ampliació al costat més sud, on hi ha l'eixida. A l'est de la casa hi ha altres construccions contemporànies, una nau destinada a l'explotació agrícola i ramadera. | 08078-67 | A la zona sud-est del municipi | A la documentació consultada no apareix citada la masia El Juncà. Probablement es tracta d'una construcció de finals del segle XVIII. | 42.0318200,1.8098600 | 401484 | 4653994 | 08078 | L'Espunyola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48612-foto-08078-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48612-foto-08078-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48612-foto-08078-67-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 48688 | Corral de Canudes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-de-canudes | SERRA VILARÓ,J. (1927): Civilització Megalítica a Catalunya. Musaeum Archaeologicum Diocesanum, Solsona. CASTANY,J. i altres (1990: 82-84): El Berguedà: de la Prehistòria a l'Antiguitat. Àmbit de Recerques del Berguedà, 1990. CARRERAS, J. (1989): 'Un sepulcre de fossa neolític al Corral de Canudes', a Revista Estudis del Berguedà, núm. 4, pàgs. 9-22. GUERRERO, Ll. (1989): 'Estudi antropològic de les fosses neolítiques del Corral de Canudes', a Revista Estudis del Berguedà, núm. 4, pàgs. 9-22. | El jaciment es considera desaparegut. | El sepulcre de fossa neolític del Corral de Canudes estava situada prop de la masia del mateix nom, a uns cinquanta metres de distància pel costat nord-oest. Al lloc s'estaven fent treballs d'extracció d'argiles amb una màquina excavadora. Quan el Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu de Berga va anar-hi va poder localitzar diversos materials que van considerar que podien pertànyer a una necròpolis de sepulcres de fossa. Hi van localitzar un sepulcre en part intacte del qual van poder realitzar una excavació, que fou dirigida per Josep Carreras. El sepulcre contenia una inhumació, tot i que amb els ossos molt malmesos, es trobava col·locat en posició encongida, el cos recolzant-se sobre el costat dret i amb el cap cap a llevant. Al costat de l'esquena del cos hi havia l'aixovar, consistent en una olla de ceràmica, un fragment de punxó d'os, un fragment d'espàtula d'os trobat dins l'olla, un fulla de sílex gris, fragments de dues plaquetes d'os amb la part terminal arrodonida (una amb senyals d'orifici de suspensió), un fragment d'ullal de porc fer, i també restes dels viàtics d'altres fosses no identificades, un burí o punta de sílex, un gratador de sílex, altres fragments d'espàtula d'os i de punxó d'os. | 08078-143 | A la zona sud-est del municipi, de Sant Pere de l'Esgleiola | El Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu de Berga va fer una visita a l'indret del jaciment al 29 de juliol del 1964, que els va permetre localitzar dos fragments de punxó d'os, tres sílexs atípics, diverses peces dentàries, i diversos petits fragments de ceràmica. Arran de la troballa van creure que l'extracció d'argiles que es realitzava a l'indret estava destruint una necròpolis de sepulcres de fossa. Van poder localitzar un sepulcre parcialment malmès, que excavaren el dos d'agost del 1964. Els materials localitzats van ser dipositats al Museu de Berga, on es conserven avui dia. Josep Carreras va publicar els resultats de l'excavació a la revista d'Estudis del Berguedà número 4 (1989), en la qual també hi ha publicat l'estudi antropològic de les restes per part de Lluís Guerrero. | 42.0322900,1.7895700 | 399805 | 4654070 | 08078 | L'Espunyola | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48688-foto-08078-143-2.jpg | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En algunes publicacions el sepulcre apareix com que es troba dins el terme municipal de Montclar, ja que estava situat en un indret proper al límit dels termes entre aquest municipi i el de l'Espunyola. Les imatges escanejades són del llibre de Josep Carreras, Josep Castany i altres autors, 'El Berguedà: de la Prehistòria a l'Antiguitat', de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, 1990. | 78 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 48602 | Cal Tet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tet-0 | XVIII | La casa està deshabitada, i no s'hi han fet actuacions de millora de fa anys, però els propietaris tenen cura de que no es malmeti la seva estructura. | La masia està situada al vessant oest de la vall que forma la riera de l'Hospital al seu pas per la zona de Correà, al vessant oposat, dalt la carena hi ha el mas Travé. La casa és de planta rectangular, formada per planta baixa, primera i golfes, està coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que està orientada cap al sud-oest. La cas és conformada per l'estructura originària més petita, de dos cossos, la qual posteriorment s'amplià pel costat de llevant amb una estructura de dos nivells. Està bastida amb murs de paredat fet amb pedres desbastades de formes irregulars i mides diverses; les cantoneres són pedres desbastades formant carreus rectangulars allargats, poc polits a la part antiga i molt més grans i polides a l'ampliació. La porta principal d'accés és a planta baixa, aproximadament en el centre de la façana (a la part de llevant de l'estructura antiga), és de llinda plana monolítica en la que hi ha la inscripció 1770 i al mig les lletres IHS (abreviatura de Jesucrist) i una creu, els muntants són carreus tot en pedra ben tallada i polida. Les finestres de la part antiga a la planta primera segueixen el mateix patró que la porta, muntants de carreus i llinda plana monolítica amb arc de descàrrega triangular a sobre (dues lloses), i ampit sobresortit i motllurat; a la façana posterior hi ha una finestra tapiada i substituïda per una de formació contemporània; a la planta golfes són obertures més senzilles, amb contorn de carreus sense diferenciar. A l'ampliació, a la façana principal i la de llevant, les obertures són emmarcades en maó massís, a les llindes col·locat a plec de llibre formant arc rebaixat; a la planta baixa hi ha una altra porta, la qual aprofita la cantonera de la part antiga de la casa com a brancal. A la façana posterior hi ha alguna obertura actual. Al davant de la casa, pel costat oest, hi ha uns coberts i annexes, destinats a magatzem i al bestiar, i uns metres cap al costat sud-est un cobert de dos nivells. | 08078-57 | A la zona de Correà | La primera referència documental coneguda de Cal Tet la trobem en el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona, datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046, fol. 99-101), en el qual s'hi relaciona que Francisco Casafont té la caseta dita Cal Tet, Gragès amb terras, de pertinença dels masos Traver i Verdaguer. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), hi figura Ramon Sabata a la casa Tet. | 42.0324600,1.7252600 | 394482 | 4654166 | 08078 | L'Espunyola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48602-foto-08078-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48602-foto-08078-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48602-foto-08078-57-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 48601 | Turrielles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turrielles | XIV-XIX | La masia està situada en una zona elevada, amb àmplies vistes sobretot cap al sud i l'est. La casa és de planta rectangular i està formada per dues estructures clarament diferenciades, la més antiga que constitueix el volum principal i una ampliació al costat nord força recent i que tant sols és a nivell de planta primera a la planta baixa és a mode de porxo format pels pilars de suport de l'estructura. L'edifici està bastit sobre una codina rocosa. L'estructura originària es correspon a una casa forta d'origen baixmedieval; consta de planta baixa, primera i golfes, i és coberta a dos vessants amb el carener orientat est-oest, perpendicular a la façana principal. Està construïda amb murs formats per un aparell regular de carreus rectangulars allargats i disposats formant filades, les cantoneres són de mides similars i segueixen les mateixes filades. La part baixa de les cantonades de la part nord estan bastides lleugerament atalussades, formant una mena de contrafort que reforça l'estructura a la part de la fonamentació. En conjunt els paraments són força homogenis, tot i que a la meitat més meridional de la façana sud i la façana de llevant (a la nord no ho podem veure perquè hi ha l'ampliació contemporània i a la part baixa la roca directament) presenten lleugeres diferències en el parament, hi ha més teulís, l'acabat del carreuat no és tant homogeni i les cantoneres són una mica més grans; aquest fet junt amb la presència d'un angle o cantonera al mig de la façana sud, a la part baixa, podrien indicar que aquesta casa havia estat una construcció més petita (hipòtesis que no podem confirmar, tant sols apuntar-la). D'altra banda, també al mur sud hi ha la traça d'una altra cantonera que potser es correspon amb les restes d'una obertura. Pel que fa a les obertures, a la façana de llevant hi ha la porta d'accés principal, és un porta d'arc de mig punt lleugerament rebaixat, format per dovelles de pedra picada, polida i amb acabat punxonat, sobre muntants del mateix material i acabat. En conjunt la majoria de les obertures són resultat de modificacions posteriors i fetes amb maó massís. Hi ha dues portes d'accés més a la planta baixa, també de maó massís, ambdues amb arc rebaixat, però de moments diferents, l'una amb el maó col·locat a plec de llibre i l'altre amb el maó posat de pla. També compta amb alguna finestra feta amb llinda plana monolítica sobre muntants de carreus, una a la façana posterior que està tapiada, l'altre a la façana principal, i també en aquesta façana una amb llinda plana monolítica però muntants de maó. Hem de destacar la presència a la façana sud de les restes tapiades d'una finestreta probablement d'origen, de la qual tant sols es conserva la llinda (monolítica però avui trencada) que conforma dos petits arcs de mig punt que definien una finestra de doble obertura amb columneta al mig, avui desapareguda, i part dels brancals de carreus. Interiorment, la planta baixa de la casa està distribuïda amb dos cossos paral·lels orientats est-oest i separats per un mur mitger. Cal dir que en aquest mur s'hi identifica la traça de dos brancals que semblen correspondre a un arc, el qual hauria funcionat com element estructural de càrrega en el període d'origen de la construcció. Aquest probable arc a més ens assenyalaria una alçada dels forjats diferent a l'actual i que explicaria l'existència d'unes obertures tapiades que no es corresponen amb els nivells de forjat actuals. Actualment, els espais de la planta baixa són coberts amb voltes de maó massís posat de pla, resultat d'una reforma potser de finals de segle XIX, moment en el qual també es deurien modificar moltes de les obertures. Al voltant de la casa hi ha diferents coberts i annexes, els més antics estant situats a la part est, i altres sobretot pel costat sud i sud-oest, en conjunt destinats a l'explotació agropecuària essencialment ramadera. | 08078-56 | A la zona de Correà | Les característiques arquitectòniques de la masia ens assenyalen que ens trobem davant d'una casa forta d'origen baixmedieval, tot i que amb fases constructives de períodes posteriors en els quals s'amplià i/o modificà l'estructura. Es tracta d'una masia situada dins el terme parroquial de Correà, i sota domini dels vescomtes de Cardona fins al segle XVII. Al segle XVIII Correà passà a formar apart de l'administració del marqués d'Aguilar. En el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046, fol. 81-84), hi figura que Josep Malagarriga i Fontcuberta, àlies Comaposada, pagès de Correà té el Mas Torrielles habitat i afocat. De fet el mas Turrielles avui dia continua formant part de la finca de Comaposada, que té la casa principal, Comaposada (es troba dins el terme municipal de Montmajor), al nord de Turrielles i amb bona visibilitat entre ambdues. L'indret de Comaposada (Coma Posada) consta ja documentat l'any 1118. Posteriorment, al fogatge de 1553 surt esmentat Pere Comaposada dins el terme de Correà, el qual actua com a jurat comparent. Al costat mateix de la masia de Comaposada hi ha una petita església, Sant Miquel de Comaposada, que havia estat sufragània de Sant Martí de Correà; era utilitzada com a capella del mas i va ser reconstruïda a finals del segle XVII, l'any 1696 segons indica la llinda de la porta, per Josep Comaposada. | 42.0325600,1.7016500 | 392528 | 4654207 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48601-foto-08078-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48601-foto-08078-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48601-foto-08078-56-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||
| 48700 | Castell de Correà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-correa | BACH, A. (1992). Història de Cardona. Curial Edicions, Barcelona. BACH, A. (2002). Montmajor i el seu comú. Ajuntament de Montmajor. CAMPRUBÍ, J. (1998). 'La fundació dels castra i la seva relació amb les parrochiae en el procés d'estructuració territorial berguedà'. II Congrés Internacional d'Història dels Pirineus. Girona. CATALÀ, Pere (1976). Els castells catalans. Dalmau Ed. VVAA. (1985): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1987): 'Catalunya Romànica. Vol. XIII El Solsonès, La Vall d'Aran.' Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. | XI | S'observen tant sols restes d'alguns murs de poca potència visible. | Les restes del castell de Correà es troben al turó que s'aixeca al sud de l'església de Sant Martí de Correà. A la part alta del turó i a les terrasses del vessant sud i est és on es poden veure més restes d'estructures, en conjunt són traces de murs de poca potència visible. Les restes però estant molt amagades per la gran quantitat de vegetació i arbres que les cobreixen. Es creu que a la part superior hi hauria hagut una torre de defensa. | 08078-155 | A la zona de Correà. | Al segle X les parròquies del Cint i Correà pertanyien al comtat d'Urgell i a la vall de Lord. En aquest segle XI es documenta un Castell de la nissaga dels Currizani o Currida que posseïen el Castell i la senyoria del terme. Al segle XI, després de la mort d'Ermengol I, es té constància de que un dels seus nobles, el conegut Arnau Mir de Tost, tenia en cessió a la canònica d'Urgell un ampli territori que comprenia els castells de la Mora, Tentellatge, Llinars i Correà. Arran del matrimoni d'Isabel d'Urgell amb Ramon Folc el 1167, com a dot es van traspassar molts territoris de la Vall de Lord als vescomtes de Cardona. Posteriorment, el 1314, el vescomte de Cardona Ramon Folc, incorporà al vescomtat tots els castells i feus, entre els quals el de Correà. Quan al 1375 el rei Pere III crea el comtat de Cardona, en la relació de llocs que en formen part hi ha Correà. Al segle XVII Correà continuava formant part de Cardona. Al segle XVIII part de Correà es trobava sota l'administració del marquès d'Aguilar. | 42.0326100,1.7183600 | 393911 | 4654191 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48700-foto-08078-155-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48700-foto-08078-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48700-foto-08078-155-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 94|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 48598 | La Caseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caseta-6 | XVIII? | Aquesta masia es troba situada a poca distància de l'església de Sant Martí de Correà i just al peu del turó on es creu que hi ha les restes del Castell de Correà. Es tracta d'una casa formada per dos volums, l'un és de planta quadrangular i es correspon amb l'estructura principal, i l'altre volum és una ampliació afegida al costat sud, és més petit i de planta trapezoïdal. Ambdós són de planta baixa i primera, tot i que tenen alçats diferents, tot presentant dos nivells de coberta, les dues teulades són a dos vessants amb el carener amb la mateixa orientació, nord-sud. L'estructura principal és feta amb paredat format per carreus desbastats i algunes pedres irregulars, i a les cantoneres grans blocs de pedra desbastats i més o menys polits (la part superior dels murs es troba revestida d'un arrebossat de ciment pòrtland). Aquest volum principal compta ja amb una primera ampliació pel costat de ponent, o sigui que l'estructura originària era molt més petitona. No presenta gaires diferències en quant al tipus de parament, és molt similar. El volum o ampliació del costat sud, a planta baixa conforma un porxo i a planta primera és part de la vivenda. El parament de la planta baixa és en pedra i obra vista, i a planta primera amb un acabat també d'arrebossat de ciment. Pel que fa a les obertures, aquestes han estat molt modificades arran de les obres de rehabilitació, es conserven algunes com la porta originària d'accés, és al costat sud i és de llinda plana monolítica sobre muntants de pedra tot amb els angles treballats al biaix. Podem veure alguna finestreta tapiada, petitona, formada per contorn de carreus. Al costat nord de la casa hi ha un annex, en conjunt és de factura recent. | 08078-53 | A la zona de Correà. | La Caseta pertany a la parròquia de Sant Martí de Correà, la qual és depenent de Montmajor, però administrativament es troba dins el terme municipal de L'Espunyola. | 42.0329300,1.7188400 | 393951 | 4654226 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48598-foto-08078-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48598-foto-08078-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48598-foto-08078-53-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||
| 48557 | Cal Travé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-trave | Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3310. Generalitat de Catalanya. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVI-XVII | Gran masia situada en una codina rocosa que s'aixeca al davant de Sant Martí de Correà. La casa és de planta aproximadament rectangular, allargada, i formada per planta baixa, planta primera i segona; la teulada és a dos vessants amb el carener orientat nord-sud. La casa presenta una estructura principal d'almenys el segle XVII que conforma una gran masia de tres crugies paral·leles (amb una compartimentació perpendicular en la part nord); al segle XVIII es va ampliar amb la construcció d'un cos de galeria, situat perpendicularment als anteriors i al davant de la façana principal, la sud; posteriorment, ja a finals del segle XX es va alçar una mica la casa per tal de fer habitables les golfes i adaptar-les a vivenda. En l'estructura principal hi ha alguns elements, que semblen assenyalar una possible estructura anterior de dimensions més petites, però que no podem acabar de precisar ni d'assegurar. El conjunt dels murs de la casa presenten un revestiment, que tot i que no cobreix totalment la superfície, no permet veure el tipus d'acabat del material constructiu; en general sembla però, que hi ha molta presència de carreus només desbastats i pedres irregulars, i les cantoneres són carreus desbastats, més grans i més polits a la part de la galeria. La construcció de la galeria va amagar l'antiga façana principal, la sud, però a planta baixa, la galeria és oberta a mode de porxo, tot mantenint la porta original d'accés com a porta principal de la casa; es tracta d'una gran portalada adovellada d'arc de mig punt, formada per grans peces molt allargades, tant les dovelles com els carreus dels muntants, de pedra ben tallada i polida. La casa compta amb altres portes d'accés que no presenten elements arquitectònics a destacar. Pel que fa a les finestres, a planta baixa són bàsicament petites finestretes amb contorn de carreus; a planta primera, excepte les de nova obertures, són de llinda plana monolítica sobre muntants de pedra i la majoria amb ampit sobresortit amb diferents tipus de motllura, tot en pedra ben tallada i polida, vàries tenen els angles treballats en bisell i algunes amb motllures al contorn; al darrer nivell la majoria són obertures de formació recent, tot i que s'hi poden distingir diferents finestres tapiades, similars a les de la planta primera però més petites i més senzilles. A la planta baixa del cos de galeria, en el mur de ponent un ampli arc de mig punt fet en dovelles de pedra dóna accés al porxo i per tant a la porta principal d'accés, pel costat sud era oberta en dos arcs rebaixats també en dovelles de pedra, avui dia un és tapiat; els nivells superiors de la galeria eren d'obertures de línies rectes, amb pilar central a la façana sud. A l'interior, la part posterior de la casa, la nord, estava compartimentada verticalment en una masoveria; a la planta baixa, hi ha dos espais coberts amb volta, l'una feta amb encofrat de pedres i l'altre amb rajola; l'adequació d'aquest espai com a masoveria és degué fer posteriorment, probablement del segle XVIII o XIX, període en que és molt habitual la formació de masoveries a l'interior de la mateixa casa o exteriorment en un edifici independent. De l'interior del conjunt de la masia podem destacar altres elements, a la planta baixa, el pastador amb la boca del forn de pa -avui tapiada-, i la gran escala d'accés a la planta primera, formada per graons de pedra i dos passos, l'un és pròpiament l'ingrés a l'escala i l'altre del replà al darrer tram, emmarcats en un contorn fet en carreus de pedra ben tallada i polida. La planta primera manté en el cos central la gran sala des de la qual s'accedeix a la majoria d'estances, moltes de les quals amb obertures amb llinda i muntants de pedra; a la part de la galeria, en una llinda trobem la data incisa 1752. A l'exterior, la casa es complementa amb diversos coberts, pallers i annexes, ubicats sobretot al costat sud, oest i nord; al costat nord hi ha un pou, i cap al nord-oest, enmig d'uns camps un altre pou. | 08078-12 | A la zona de Correà | La masia de Cal Travé es troba dins el terme municipal de L'Espunyola, i dins el terme parroquial de Sant Martí de Correà, església que pertany al municipi de Montmajor. Correà havia format part dels dominis jurisdiccionals dels Tamarits, senyors de Montmajor, Montclar i part de l'Espunyola. Cal Travé consta documentada ja a finals del segle XVI en la documentació de la parròquia de Sant Martí de Correà, i a mitjans del segle XVII en un inventari de béns de la masia. Al segle XVIII, en el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046, fol. 112-114) consta que Teresa i Ramon Serra i Riu, pagès del Cint, tenen el Mas Traver, Mas Verdaguer Sobirà, Mas Verdaguer Jussà, dita la Casa del Reig, habitats i afocats, i el Capmàs Turones, deshabitat i rònec; en la descripció s'hi aporta la descripció de les afrontacions. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. Nº63. 1856 nº 32' (ACBR), hi figura una referència poc entenedora que pot correspondre a Cal Traver, hi consta Bartolomeu Serra. | 42.0330400,1.7217000 | 394188 | 4654235 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48557-foto-08078-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48557-foto-08078-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48557-foto-08078-12-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 48638 | Cal Saló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-salo | XIX | Està abandonada i algunes parts estan en procés d'enrunament. | La casa està situada en una zona de camps de conreu i al costat d'una petita rasa que s'inicia al sud-est de la casa i que desaigua a la riera de Sant Quintí. És una petita caseta de planta rectangular amb les runes d'un annex al mur posterior, actualment la casa està deshabitada i en mal estat de conservació. Consta de planta baixa i primera, té teulada a dues vessants amb el carener orientat perpendicular a la façana principal que obra cap al sud-est. L'edifici està bastit amb murs de paredat format per carreus desbastats junt amb algunes pedres irregulars, i a les cantoneres carreus ben tallats i polits. Les obertures estan distribuïdes de manera regular i simètrica a la façana principal, són fetes amb contorn de maó massís, excepte alguna de la part posterior que és feta amb contorn de carreus de pedra. És probable que la part sud-oest de l'estructura hagués estat utilitzada com a paller a nivell de la planta primera, ja que presenta a la façana principal i posterior un espai que defineix una gran obertura tancat amb maó massís. | 08078-93 | A la zona sud-est del municipi | No tenim cap referència documental sobre Cal Saló. La casa forma part de la propietat de la masia el Corral de Canudas. Per les característiques de la construcció podria tractar-se d'una caseta del segle XIX. | 42.0339400,1.7910700 | 399932 | 4654251 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48638-foto-08078-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48638-foto-08078-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48638-foto-08078-93-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 48597 | El Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-verdaguer-2 | XVIII | La masia es troba situada al nord-oest de l'església de Sant Martí de Correà, en una zona elevada, tot quedant molt oberta cap al sud i l'est. La casa és de planta rectangular amb alguns volums adossats a cadascuna de les façanes, consta de planta baixa, primera i sota-coberta, té teulada a dos vessants amb el carener orientat est-oest, paral·lel a la façana principal que obra cap al sud (amb una lleugera inclinació cap sud-est). L'estructura és el resultat de diferents fases constructives, algunes de les quals es reflecteixen en les façanes a través de la traça dels angles que assenyalen el límit de diferents moments constructius. A grans trets i en conjunt, està bastida amb murs de paredat format per carreus tant sols desbastats junt amb pedres de mides i formes més irregulars, i a les cantoneres, a les parts que semblen més antigues, són carreus rectangulars allargats, poc polits i d'una alçada mitjana, per contra les cantoneres en les fases més modernes són de mides majors, més quadrangulars i amb un acabat més ben tallat i polit. La casa està construïda en una zona en desnivell fet que li permet tenir accés directe a la planta baixa a través de la façana sud i a la planta primera, per la façana nord i pel costat de llevant a través d'una escala exterior. La majoria de les obertures són resultat de modificacions posteriors, en aquest sentit podem observar bàsicament dos tipus d'acabat, l'un és amb contorn de maó massís amb llinda en arc rebaixat amb el maó col·locat a plec de llibre i en alguna amb el maó posat de pla, i l'altre tipus és amb els muntants de maó massís i la llinda feta amb encofrat de ciment (la majoria són d'una actuació de reforma d'entorn a l'any 1950, que entre altres actuacions es van reconvertir unes finestres de la façana principal en balcons, i l'altres finestres són de les darreres obres de reforma de la planta golfes realitzades als anys 90 del segle XX, l'acabat de la llinda no és amb encofrat de ciment sinó amb pedra aplacada). Com a altres obertures destacables s'ha de fer un esment a una finestra de la façana de llevant, és amb muntants de maó massís i llinda plana monolítica amb una inscripció dins una cartel·la que posa 'JORDI SUBIRANA / ANY MCMIII'. A la façana principal hi ha dos nivells de galeria, a planta primera i segona, és d'obertures senzilles de línies rectes. Interiorment la casa ha estat modificada en diferents períodes. Els eixos de compartimentació i distribució estant orientats nord-sud. La planta baixa com és habitual ha estat destinada al bestiar i magatzem, a la planta primera a vivenda i la segona també, arran de les obres realitzades als anys 90; part de la planta segona però, ja havia estat vivenda, part del costat nord i de ponent era destinat a masoveria. Constructivament i a grans trets sembla diferenciar-se una primera estructura més petita que es correspondria aproximadament a la meitat més de llevant, posteriorment es va ampliar la casa cap a ponent segurament coincidint ja amb la construcció del cos de galeria; posteriorment, a principis del segle XX (trobem les dates 1902, 1903 i 1904 en diferents llocs de la masia) es va realitzar una important obra de reforma i rehabilitació de la casa, potser també amb alguna modificació de volums, si més no amb l'ampliació de l'espai destinat al bestiar i magatzem, tot construïnt el cos que hi ha adossat al mur de ponent; ja amb posterioritat es documenten altres actuacions realitzades al llarg del segle XX, algunes de les quals ja s'han apuntat. El cos citat del costat de ponent és una estructura de tres nivells, la planta baixa és el femer, amb coberta de volta de canó feta amb pedra, la planta primera són corts, i la tercera paller o magatzem. | 08078-52 | A la zona de Correà | La masia del Verdaguer es troba dins el terme municipal de L'Espunyola, i dins el terme parroquial de Sant Martí de Correà, església que pertany al municipi de Montmajor. Correà havia format part dels dominis jurisdiccionals dels Tamarits, senyors de Montmajor, Montclar i part de l'Espunyola. Les primeres notícies documentals conegudes del Verdaguer les trobem al segle XVIII, en el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046, fol. 112-114) on consta que Teresa i Ramon Serra i Riu, pagès del Cint, tenen el Mas Traver, Mas Verdaguer Sobirà, Mas Verdaguer Jussà, dita la Casa del Reig, habitats i afocats, i el Capmàs Turones, deshabitat i rònec; en la descripció s'hi aporta la descripció de les afrontacions. La casa es correspon al Verdaguer Sobirà, ja que el Verdaguer Jussà o Casa del Reig es correspon amb Cal Bufot, que queda situat per sota el Verdaguer, cap al sud-oest. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), hi figura el Verdaguer i hi consta un tal José Antich. | 42.0345600,1.7155200 | 393679 | 4654411 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48597-foto-08078-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48597-foto-08078-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48597-foto-08078-52-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | (Continuació) Al costat de ponent hi ha un altre paller, de dos nivells i coberta a dos vessants, és bastit adossat a un marge i per tant amb accés directe a les dues plantes, la planta baixa és coberta amb voltes de maó massís posat de pla, el nivell superior defineix l'estructura típica de paller molt oberta cap al sud i est, amb pilars de pedra en un dels quals hi ha la data 1928. Al costat oest davant la façana principal de la casa hi ha un altre volum que era conegut com Cal Ribell de les Corts. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 48613 | Font del Borrec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-borrec | XIX | La casa es troba en mal estat de conservació i requereix d'una intervenció de rehabilitació. | Caseta de planta rectangular, formada per planta baixa i planta pis, és coberta a dos vessants amb el carener orientat est-oest. Està construïda amb murs de paredat de pedra irregular, part dels quals estan arrebossats; les cantoneres del costat de llevant i les de planta baixa de ponent són de carreus grans de pedra picada i polida, a planta primera són de maó massís. Al mur de llevant hi ha algunes obertures feta amb blocs de pedra picada i polida, altres de senzilles, sense cap element decoratiu, i la majoria són emmarcades amb maó massís, unes amb maó col·locat a plec de llibre i d'altres posat de pla. L'accés a la planta primera és a través d'una escala exterior situada adossada a la façana sud. La planta baixa sembla haver estat destinada exclusivament al bestiar i magatzem, i la primera a vivenda. Al mur nord hi ha adossat un annex, de construcció contemporània, és fet amb totxana i consta de planta baixa i primera, i és cobert a un vessant, tot desaiguant sobre la teulada de la casa principal. A pocs metres a l'est hi ha altres coberts, destinats a paller i bestiar. Al voltant trobem altres construccions força recents destinades a l'explotació agrícola i ramadera. | 08078-68 | A la zona sud-est del municipi | A la documentació consultada no ens apareix citada la masia Font del Borrec. Per l'estructura arquitectònica, amb important presència de maó a les cantoneres i emmarcant les obertures, deu correspondre a una construcció de finals del segle XIX, amb modificacions i construcció d'annexes a mitjans del segle XX. | 42.0348900,1.8038100 | 400988 | 4654342 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48613-foto-08078-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48613-foto-08078-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48613-foto-08078-68-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 48566 | Can Codina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-codina-0 | XVII | Masia situada en damunt d'una codina rocosa que s'aixeca al peu de la carretera de l'Espunyola a Casserres; en un entorn obert i envoltat de camps de conreu. El conjunt de la casa presenta una planta irregular resultat de les diferents ampliacions i modificacions, però l'estructura principal és de planta rectangular, consta de planta baixa, primera i golfes, i és coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal que obra cap al sud-est. Com s'ha comentat la casa està conformada per diferents estructures que s'han anat adossant a mode d'ampliacions realitzades al llarg dels anys donant-li la fisonomia actual. Així, l'estructura principal, que es correspondria amb l'original i més antiga (s. XVII), és conformada per tres crugies paral·leles, perpendiculars a la façana principal, amb el cos central de majors dimensions que és en el qual trobem la primera tramada de l'escala d'accés (la resta ocupava part del cos de ponent), i a planta primera la gran sala. A planta baixa aquestes tres naus són cobertes amb volta de pedra encofrada. A l'estructura original se li va afegir una primera ampliació pel costat nord-est ocupant la mateixa amplada i alçada, i conformant un quart cos paral·lel als anteriors; a planta baixa defineix un pas cobert que donava accés més directe des del camí d'arribada vers a la façana principal, on hi ha la porta d'accés. A aquest pas s'hi accedeix des de la façana posterior a través d'una gran portalada adovellada. A planta primera constitueix una ampliació de l'espai destinat a vivenda. Potser en el mateix moment es va construir també al costat nord d'aquesta ampliació uns altres annexes de menys alçada (només dos nivells); a planta baixa distribuïts en dos espais amb accés des del pas cobert, en un dels quals part de les parets són la mateixa roca picada, i l'altre es correspon amb el pastador i forn de pa que conserva la boca al mur sud-est; la planta primera també forma part de la vivenda i hi havia hagut un altre forn de pa, en aquest cas en el mur nord. Més tard, s'adossà una galeria al davant de la façana principal, estructura que al segle XX es va aterrar i reconstruir de nou, en aquest cas conforma un espai obert a planta baixa i un espai tancat a planta primera incorporat també com a ampliació de la vivenda i deixant de tenir la funció de galeria o eixida que havia tingut originàriament (segons ens han informat, era una galeria d'arcs de mig punt fets amb maó). Adossat al costat sud hi ha una cisterna de planta de mig cercle que conforma una terrassa a nivell de planta primera. La part més antiga de la casa està bastida amb murs fets amb carreus desbastats junt amb algunes pedres irregulars, a mesura que els murs guanyen alçada el material és més petit, les cantoneres són de carreus allargats. En l'ampliació del costat nord, el parament és més irregular, amb presència de material de mides més variables, i entremig de les pedres hi ha més quantitat. Pel que fa a les obertures, en l'estructura originària cal destacar la porta principal d'accés, és una gran portalada adovellada d'arc de mig punt tot fet amb pedra picada i polida, a través d'aquí s'accedia a l'interior de la planta baixa i a l'escala d'accés a la planta primera, actualment però l'accés a planta primera és a través de la porta situada al costat de ponent de l'adovellada, es tracta de la porta que hi havia hagut al capdamunt de les escales, la qual donava a la sala; en aquest cas és una porta de llinda plana monolítica sobre muntants fets amb carreus tot en pedra picada i polida i amb l'angle exterior esbiaixat. | 08078-21 | Sant Pere de l'Esgleiola | Malauradament no tenim constància de notícies històriques referents a la masia Cal Codina, tot i que l'arquitectura ens constata l'existència d'aquest mas ja des del segle XVII, no és fins un període molt reculat, ja al segle XIX que localitzem la primera referència documental. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), hi consta la casa Codina i s'hi referencia a Ramon Armengou. | 42.0351500,1.7812600 | 399122 | 4654397 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48566-foto-08078-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48566-foto-08078-21-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | (Continuació) Pel que fa a les finestres, en conjunt són força senzilles, algunes emmarcades en pedra picada més o menys polida, i com és habitual les de planta baixa i planta golfes més petites, en destaquen dues de la façana posterior i planta primera que són de mides molt més grans i emmarcades amb pedra polida, la central té ampit sobresortit i a la llinda plana monolítica hi havia una data incisa de mil sis-cents i pico (la llinda és de pedra sorrenca que amb els anys es va anar exfoliant, a la casa conserven fragments de les làmines despreses on s'hi poden identificar alguns números; també podem veure una altra finestra emmarcada en pedra polida a la façana lateral de ponent. Cal tenir en compte que la construcció de l'ampliació davant la façana principal va amagar les obertures que hi pogués haver en aquest frontis, segons ens han indicat hi havia una altra finestra amb una data també del segle XVII.La masia es complementa amb un seguit d'altres construccions, així davant la casa hi ha altres annexes, coberts i corts, destinats al bestiar i a magatzem, en el del davant de la porta principal hi havia hagut la fogaina. Adossat al mur sud-oest, on avui hi ha una cisterna i terrassa, és on hi havia hagut el paller antic, el qual va patir un incendi, i va comportar que se n'haguessin de construir altres; n'hi ha un a la part oest i un altre al nord. A més, entorn la casa podem veure d'altres construccions utilitzades per la pròpia explotació agropecuària familiar. Ens han informat que la casa comptava amb un pou, situat a l'altra banda de la carretera, i que també es conserven restes molt malmeses i amagades per la vegetació d'un forn d'obra a la zona de l'obaga. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 48641 | Hostal de l'Esca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostal-de-lesca | XIX? | Una pila de runa, és un dels pocs testimonis que sembla que queden d'aquesta edificació. | Les ruïnes de l'Hostal de l'Esca estan cobertes de terra i pedres, resultat del propi enderroc de l'estructura i de material provinent de despedregar el camp de conreu i afectades pels mateixos treballs agrícoles. El gran camp de conreu encara és conegut pel nom del camp de l'Hostal de l'Esca. Pel costat oest del camp, a molt pocs metres discorre el camí ramader, sembla que la presència d'aquest i l'important trànsit que tenia degué fomentar l'existència de l'hostal. És freqüent que algunes masies que estan situades a tocar dels camins ramaders oferissin menjar i dormir, a més de productes de la casa. En aquest cas la denominació d'hostal sembla assenyalar que en aquest cas la casa devia estar clarament destinada a aquesta activitat, encara que compartida segurament amb tasques agrícoles i ramaderes. | 08078-96 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | Tant sols tenim constància d'una referència documental en que es citi l'Hostal de l'Esca, és en el document de 'Cumpliment pascual de la parroquia del Cint Any 1886', en que hi apareix la casa i hi consten com habitants Ramon Boladeras, Maria i Maria. | 42.0353000,1.7367100 | 395434 | 4654467 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48641-foto-08078-96-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 48573 | La Cabana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cabana-0 | XIX ? | La casa està abandonada i algunes parts, especialment l'interior, estan en mal estat de conservació. | Petita masia situada en una zona planera sobretot pel costat sud i est, per on s'estenen els camps de conreu, cap al nord hi ha zona boscosa. La casa és de planta rectangular, consta de planta baixa i primera, està coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal que està orientada cap a llevant. Està construïda amb paredat de pedres irregulars de diverses mides, junt amb alguns carreus desbastats, i a les cantoneres carreus més aviat grans força ben tallats i polits. La porta d'entrada està situada a la façana de llevant és feta amb carreus als brancals i una biga de fusta a la llinda; les finestres són amb llinda plana monolítica, un carreu per cada brancal (en un cas, un brancal és modificat amb maó massís) i ampit també de pedra, a la façana principal hi ha una finestra amb ampit sobresortit formant un acabat en motllura de línies rectes, tot en pedra ben tallada, polida i acabat punxonat. Té dos annexes adossat, al costat sud és d'un sol nivell i destinat a corts pel bestiar, i al costat nord, és un paller de dues plantes, amb coberta a un vessant i amb un gran obertura cap a llevant al nivell superior, la part posterior del paller és d'un sol nivell i a mode de corral. | 08078-28 | A la zona sud-est del municipi | En el llistat del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR) i consta l'anotació de la casa Cabana del Sorta, que segurament es correspon a aquesta masia, i figura com habitant Juan Antich. | 42.0360500,1.7958700 | 400332 | 4654480 | 08078 | L'Espunyola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48573-foto-08078-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48573-foto-08078-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48573-foto-08078-28-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Al km 3,100 de la ctra. de L'Espunyola a Casserres, agafar el trencall al costat del Corral de Canudas, seguir la pista asfaltada uns 660 mts i agafar la pista de l'esquerra.Ctra. Bv-4131 de l'Espunyola a Casserres, passat aprox. 2,150 km al costat de la ctra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 48577 | Fontirons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fontirons | XVIII | La masia està emplaçada a peu de la pista asfaltada que s'agafa a la carretera de L'Espunyola a Casserres i que porta cap a la zona del castell; en una zona oberta cap al sud. És una casa de planta rectangular allargada, formada per planta baixa, primera i golfes, és coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal que mira cap a llevant. La casa està conformada per almenys tres fases constructives. D'una banda, l'estructura originària que es correspon amb la part central, i que conformava una petita caseta, amb un únic pilar central com a element de càrrega; en origen la planta baixa era destinada a vivenda, posteriorment, després de la guerra civil es va reformar l'interior passant la vivenda a planta primera. Entorn a finals dels anys 50 es va ampliar la casa cap al costat sud amb la construcció d'una galeria a planta primera junt amb l'ampliació de l'espai destinat a vivenda. Posteriorment, fa uns 40 anys es va engrandir la casa pel costat nord, adoptant ja la configuració de planta que veiem avui dia. Exteriorment, el conjunt de les façanes estan recobertes d'un arrebossat de ciment; les obertures són senzilles, sense cap element decoratiu ni constructiu visible, a la planta baixa hi ha dues portes amb llinda en arc rebaixat del qual tampoc en veiem el material constructiu. La masia es complementa amb diversos coberts i annexes destinats al bestiar i a magatzem, distribuïts entorn la casa, bàsicament pel costat de migdia i llevant; entre aquests podem destacar com a més antics la part baixa del cobert més proper a la casa, situat al costat sud-est, i uns metres cap a l'est, hi ha l'antic paller (enmig d'altres construccions d'estructura més contemporània), és de dos nivells i amb la façana sud totalment oberta, únicament amb un pilar al centre a la façana; en aquesta façana sud, en el mur de més cap a l'oest hi ha gravada una data, 1916. | 08078-32 | A la zona de Sant Climent de l'Espunyola. | No tenim referències documentals relatives a Fontirons. L'estructura més antiga de la casa sembla correspondre's a una construcció del segle XIX, potser de finals, amb dues ampliacions obrades ja al segle XX. | 42.0379500,1.7848200 | 399421 | 4654704 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48577-foto-08078-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48577-foto-08078-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48577-foto-08078-32-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||
| 48718 | Camí Ramader de l'Espunyola a Puig-reig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-de-lespunyola-a-puig-reig | AGRUPACIÓ DE MUNTANYENCS BERGUEDANS (1984)'Pels camins del Berguedà'. L'Erol, juliol de 1984: 75-81. CAMPILLO,X. (Dir.)(2004): Inventari de camins de la comarca del Berguedà (segona fase). Consell Comarcal del Berguedà. Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera, Naturgest S.L. CAMPILLO,X. (Dir.)(2007): Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL. GALERA, A.(1996):'Els camins medievals en la Catalunya central: entorn les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria'. Dovella, tardor 1996, 21-28. SERRA, R.; SANTANDREU, M.D. (1984): 'Dels camins romans a les carreteres asfaltades'. L'Erol, juliol de 1984, 12-22. TORRES, C.A.(1905:102-104): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà, Barcelona. | Tot i que recentment s'ha posat en marxa la Ruta ramadera, que promou el camí ramader per a usos esportius i lúdics. | El camí de l'Espunyola a Puig-Reig (ICR6) surt de l'Espunyola passant per la costa de la Mina i prop de Cal Pius. Poc abans de Cal Marsalet trenca a la dreta i segueix cap l'hostal de Cal Barjola, seguint cap Cal Matosa i després a Fontirons passant pel Serrat de Comatosa. Continua vers el Corral de Canudas, cap Canudes i després ja surt del municipi cap Ca n'Eloi, Cal Ros i Cal Millàs. Segueix fins la Font dels Pagesos, on a prop hi ha dret a returada. I continua cap Puig-Reig passant pels Cal Ventura, els Colls, Madrona, Cal Trasserra Turó de la Senyera, i finalment creua pel Serrat de l'Oca. | 08078-173 | El conjunt d'aquests camins formen part d'una complexa xarxa de camins ramaders, entre els quals hi ha els grans eixos transhumants, a l'Espunyola té aquesta consideració l'ICR13, ICR56 ICR101, camins principals, com l'ICR39 i ICR46, i altres camins secundaris, com ICR6. Els camins ramaders estan connectats entre ells ja que la seva funció és permetre el trànsit dels ramats transhumans que provinents de la costa i la plana es dirigien a les pastures pirinenques. De fet a la comarca del Berguedà hi creuen alguns dels camins ramaders més importants de Catalunya, entre els que cal destacar el camí ramader que uneix el Vallès amb Castellar de N'Hug i el Pla d'Anyella. És difícil saber-ne l'antiguitat, tot i que consten poques mencions directes són esmentats des d'època medieval; de fet, la majoria han estat emprats des de temps molt reculats i en alguns casos, el seu trajecte o part, forma part de camins de connexió emprats no només com a ramaders, sinó també com les vies naturals de pas i d'unió de diferents poblacions. Els camins ramaders són un bé de domini públic i de titularitat autonòmica, i són inalienables, imprescriptibles i inembargables; estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries. La llei diu que 'se entiende por vías pecuarias las rutas o itinerarios por donde discurre o ha venido discurriendo tradicionalmente el tránsito ganadero.'(art.12). La llei contempla usos complementaris dels camins ramaders com el passeig, la pràctica de senderisme, i altres, sempre respectant la prioritat del trànsit ramader. | 42.0379600,1.7848400 | 399422 | 4654705 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Regular | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'any 2.007 es va realitzar l'inventari dels camins ramaders del Berguedà per part del Grup de Defensa de la Natura, dirigit per Xavier Campillo i Besses, i el suport del Parc Natural del Cadí-Moixeró i de Berguedà Iniciatives SD, SL.. En l'elaboració de l'inventari a més del recull exhaustiu de dades de les fonts bibliogràfiques i cartogràfiques, es va treballar amb un seguit d'enquestadors que van realitzar un treball a fons de recollida de dades orals de persones coneixedores dels camins ramaders. Entre els informants a l'Espunyola es va comptar amb la col·laboració de Josep Bover Guitart, Josep M. Mosoll Miró i Josep Mosoll Serra. | 94|98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||
| 48658 | Pedres de terme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedres-de-terme | XVII? | Algunes de les peces presenten la superfície laminada i erosionada. | Les pedres de terme es troben situades a costat i costat del camí que porta cap a Comarmada. Hem localitzat tres fites, tot i que sabem que n'hi ha una quarta i altres localitzades cap a la zona de Sants Metges. Dues de les peces són de forma allargada, clavades al terra, i la part visible mostra unes mides entre 54 cms d'alçada, uns 24 cms d'amplada i un 23 cms de profunditat; tenen quatre cares i són coronades amb un acabat en forma triangular (vist des de la part frontal). L'altra fita té forma rectangular, no està clavada al terra i té unes mides de 50 cms d'alçada, 80 cms d'amplada i 25 cms de profunditat. A la part frontal, hi ha picat en baix relleu el símbol del llinatge dels Cardona, un card de tres flors. | 08078-113 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | El llinatge dels Cardona té els seus orígens en els vescomtes d'Osona, quan el comte Ramon Borrell II a la segona meitat del segle X, va posar Cardona i els seus habitants sota el patrocini del vescomte Ermemir, germà del bisbe de Vic Arnulf, conseller alhora del comte Ramon Borrell. Al 1086 amb Ramon Folc I de Cardona la casa va passar a ostentar el títol de vescomtat; a la vegada que es convertien en un llinatge molt influent, especialment en l'entorn dels comtes de Barcelona i posteriorment també dels reis catalans. Van tenir importants funcions de mediació entre els comtats de la Catalunya occidental (Urgell, Pallars, Castellbò) i la corona. Aquest llinatge ha estat sempre vinculat a la gran riquesa que els va significar el control que exercien sobre l'explotació de les mines de sal existents a Cardona, no envà també se'ls ha anomenat 'senyors de la sal'. La Muntanya de Sal els va dotar de gran influència i poder econòmic, clarament palès amb la posterior adquisició del títol de ducs. Es considera que en el decurs del segle XV la nissaga dels Cardona era la més important darrera de la casa reial, d'aquí que hagin rebut el sobrenom de «reis sense corona». La manca de successió masculina i els aliances matrimonials que es realitzaren al llarg del segle XVI van emparentar el llinatge amb famílies castellanes, tot integrant el ducat de Cardona amb el ducat de Segorbe i posteriorment amb els ducs de Medinacelli. Els Cardona van tenir nombroses possessions, a Tagamanent, el Brull, Savassona, Rupit i Casserres, on hi havia importants castells, i entre les quals hi ha part del terme de l'Espunyola, aproximadament la meitat oest, corresponent a les parròquies del Cint i Correà; sembla que excepte la part de llevant de l'actual terme, coincident amb el territori de l'antic termenat del Castell de l'Espunyola que formava part del comtat de Berga i va passar a estar vinculada amb el llinatge berguedà dels Peguera. El sector que va des de Montamajor, Correà i el Cint fins a Capolat formava part de la unitat física i històrica de la Vall de Lord, inclosa dins els territoris del comtat d'Urgell, i també eclesiàsticament formava part del deganat d'Urgell, i la resta del territori de l'Espunyola del deganat de Berga. Així, doncs, l'actual territori de l'Espunyola històricament ha estat partit entre aquests dos comtats que, posteriorment, en època moderna, la part occidental va continuar dominat pels Ducs de Cardona. És probable arran d'algun dels emparentatges d'època moderna de la família dels Cardona amb nissagues com els ducs de Segorbe o els de Medinacelli, que es realitzés una ratificació o posada al dia del termenat o de les possessions del Ducat, que podrien haver comportat un revisió del territori en mans dels Ducs i per tant també de les seves tinences a l'Espunyola, i potser de nous enfitaments. De fet, es creu que les pedres de terme podrien correspondre al període modern, potser segle XVII. | 42.0386200,1.7487500 | 396436 | 4654821 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48658-foto-08078-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48658-foto-08078-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48658-foto-08078-113-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 48620 | Comarmada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comarmada | XIX | La masia està construïda en una zona en desnivell tot quedant oberta cap al sud i est, per on és més planer i hi ha diversos de camps de conreu. La casa és de planta rectangular i consta de planta baixa, primera, segona i potser unes petites golfes o altell; és coberta a dos vessants amb el carener orientat nord-sud. La casa està construïda en diferents fases constructives; així sembla que inicialment era una casa petitona (que ocupa el costat nord-est de l'actual volumetria), la qual posteriorment s'amplià cap a l'est, cap al sud i s'augmentà el seu alçat, fases que sembla que es van realitzar en diferents moments. La part més antiga és construïda amb murs de paredat de carreus desbastats i pedres irregulars de mides i formes diverses, i les cantoneres de carreus més o menys ben tallats i acabats en un polit poc acurat. A l'interio de la planta baixa podem veure l'antiga porta d'accés la qual era oberta a la façana sud d'aquella estructura inicial, és de muntants de carreus de pedra picada i ben tallada i llinda en arc rebaixat fet amb maó massís posat a plec de llibre (potser que la llinda estigui modificada amb posterioritat). Les obertures existents en aquella primera estructura són el resultat de modificacions posteriors. Arran de les ampliacions posteriors podem distingir que la planta baixa és feta amb murs de pedra formant paredat i angles de carreus més o menys ben tallats i polits; al mur nord i part de l'est hi podem veure part de pilars estructurals en façana fets amb carreus, quant la resta són fets són fets amb maó massís (podria respondre a dues fases constructives), entre el conjunt d'aquests pilars el parament dels murs és fet amb maó massís. El fet que la casa estigui bastida en una zona en desnivell li permet tenir accés a peu pla en dues plantes, la baixa i la primera. L'accés de la planta baixa és al mur de ponent, i és de llinda en arc rebaixat fet de maó massís posat de plà i muntants de carreus ben tallats i polits; l'altre obertura és al mur nord, i s'hi arriba a través d'una petita palanca, és feta amb llinda plana de maó massís amb un petit arc de descàrrega a sobre i muntants també de maó. En conjunt la resta d'obertures són senzilles i sense elements a destacar, si que cal fer menció a la façana sud, on trobem dos nivells de galeria, a planta primera i segona, és una àmplia obertura amb tres arcs de mig punt, sembla com si no s'hagués acabat del tot, ja que els arcs no tenen els seus habituals pilars de suport (actualment compta amb uns puntals col·locats recentment). L'estructura interior de càrrega és en base a pilars, especialment a partir de la planta primera. Al costat est del mur nord (on hi ha la cuina) hi havia hagut l'antiga llar de foc amb el forn de pa. Al voltant de la casa hi ha adossades diverses construccions destinades a paller, magatzem i corts pel bestiar. A més també compta amb altres construccions situades a pocs metres que també són destinades a l'explotació agropecuària. Algunes són de construcció força recent. Al costat oest hi ha un porxo construït entorn al 1949-1950, és de dos nivells i mostra l'estructura típica d'aquestes construccions amb una gran obertura en aquest cas a nivell de la planta superior cap al sud; és de murs de paredat i cantoneres i pilars de maó massís, les obertures, tant la de planta baixa, al costat de llevant, com la de planta primera, al mur nord, són d'arc rebaixat fet amb maó. | 08078-75 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | Tenim referència documental de la masia Comarmada en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en què hi figura la casa Comarmada i hi consta José Fíguls. I ja al 1886 en el document de 'Cumpliment pascual de la parroquia del Cint Any 1886', apareix la casa Comarmada i s'hi relacionen Pere Rafart, Antonia, Josep, Ramon, Jaume i Joan. | 42.0404800,1.7429000 | 395955 | 4655035 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48620-foto-08078-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48620-foto-08078-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48620-foto-08078-75-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||
| 48605 | El Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bosc | XVIII? | La casa està situada al peu de la carretera C-26, en el punt quilomètric 132,5, al costat oest, i a tocar de la capella del Bosc situada al costat nord de la casa. És una casa de planta rectangular amb alguns volums adossats al mur posterior i lateral sud que la converteixen en una planta irregular (aquests volums són de planta baixa, i un té un balcó a sobre). L'estructura principal de la casa consta de planta baixa, primera i golfes, és coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal que està orientada a l'est. Els murs són bastits amb carreus desbastats i pedres irregulars, en conjunt més aviat petites formant paredat, i a les cantoneres, carreus desbastats i sense polir, excepte l'angle sud-est que és de maó massís, potser per alguna reforma o reparació posterior. A la façana principal, com és habitual, és on hi ha la majoria d'obertures, estan distribuïdes regularment; a la planta baixa, aproximadament al centre hi ha la porta d'accés, és de llinda en arc rebaixat fet amb maó massís posat de pla i muntants també de maó. La majoria de finestres són de llinda plana monolítica i carreus als muntants, alguna presenta els angles treballats al biaix; també n'hi ha algunes, sobretot a la planta golfes i al mur posterior, que són de mides més petites i formades en el mateix parament, amb carreus tant sols desbastats; també hi ha alguna finestra feta amb maó massís i altres, resultat de modificacions recents i sense elements a destacar. Entre els volums adossats a la part posterior, hi ha un cos de planta de mig cercle aproximadament que es podria correspondre amb un forn de pa. | 08078-60 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | Són poques les informacions documentals conegudes de la masia del Bosc. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), hi figura la casa Bosch i hi consta José Torrens. I ja al 1886 en el document de 'Cumpliment pascual de la parroquia del Cint Any 1886', apareix la masia Bosch, i s'hi relacionen Joseph Rialt i Ramona com a habitants del mas. La capella del Bosc, situada al costat nord de la casa, té una llinda a la porta d'entrada amb la data 1861, i al lateral de la mateixa porta hi ha una peça reaprofitada amb una data de mil sis cents i pico. | 42.0419100,1.7363800 | 395418 | 4655202 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48605-foto-08078-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48605-foto-08078-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48605-foto-08078-60-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||
| 48572 | Capella de la Marededéu del Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-marededeu-del-bosc | BACH, A. (2002). Montmajor i el seu comú. Ajuntament de Montmajor. GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona | XIX | L'església o capella del Bosc està situada al peu de la carretera C-26, en el punt quilomètric 132,5, a tocar mateix de la capella, al costat sud, hi ha la casa del Bosc. Es tracta d'un edifici d'una sola nau de planta rectangular, sense absis, i de petites dimensions; és orientada d'est a oest amb la porta situada al mur de llevant, és coberta amb teulada a dos vessants. És bastida amb murs de grans carreus i pedres irregulars tot formant un parament poc acurat, i a les cantoneres grans blocs de pedra picada formant carreus força ben escairats i polits. La porta és de llinda plana monolítica amb la data 1861 incisa, als muntants hi ha grans carreus ben tallats i polits, un dels quals és un element reaprofitat (sembla una llinda) amb una data parcial que indica mil sis-cents i pico. Sobre la porta hi ha un òcul amb contorn de pedra; la façana de llevant és coronada amb una espadanya d'una obertura amb una petita campaneta. L'interior és cobert amb volta i està reformat. | 08078-27 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | No tenim constància d'informacions documentals sobre la capella del Bosc. Segons la data de la llinda de la porta i les característiques arquitectòniques sembla correspondre a una obra del segle XIX. Podria ser que amb anterioritat ja hi hagués una capella i que d'aquella construcció més antiga provingui la llinda reutilitzada com a carreu en el brancal de la porta i amb una data del segle XVII. En la visita pastoral a la parròquia del Cint de l'any 1769 no s'hi esmenta la capella del Bosc. | 42.0420200,1.7363800 | 395418 | 4655214 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48572-foto-08078-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48572-foto-08078-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48572-foto-08078-27-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'església té culte i s'hi realitza un ofici un diumenge al mes. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 48643 | Ribolleda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ribolleda | La casa està en procés d'enrunament molt avançat, i les restes molt cobertes de vegetació. El paller es conserva dempeus. | La masia està situada per sobre la Vall de Tentellatge, en una zona molt oberta, especialment cap al sud. Està conformada per les runes de la casa i el paller o porxo. Ambdues construccions estan encarades cap al sud-est. Actualment la casa es troba en un avançat estat d'enrunament, i amb abundant vegetació que cobreix les restes de les seves parets. L'existència d'una fotografia antiga ens permet anotar que es tractava d'una gran casa de planta rectangular, coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que obre al sud-est; constava de planta baixa, planta primera i golfes amb galeria oberta a la façana principal. Al voltant de la casa hi havia altres construccions menors, suposem que destinades a bestiar i magatzem. De les poques restes visibles, podem destacar l'existència d'una finestra, al mur de llevant i a nivell de la planta primera, formada per muntants i llinda plana tot de pedra picada i polida i amb els angles interiors esbiaixats, l'ampit és sobresortit i del mateix material. Al costat d'aquesta finestra podem veure un paredat molt regular i una peça que sobresurt del plom de la paret i que sembla un desaigua, elements que indicarien la ubicació de la pica. A la part posterior de la casa hi ha el paller, actualment es conserva dempeus. Està format per una estructura de planta rectangular, coberta a dos vessants amb el carener perpendicular al frontis principal el qual és orientat al sud-est. Està conformat per una estructura de dos nivells construïda adossada a un marge, permeten l'accés directe des de l'exterior a les dues plantes; al nivell superior l'accés és en el mur posterior i és una obertura de brancals de pedra picada i polida i llinda de fusta. La façana principal és tota oberta, amb un pilar al centre. L'estructura està constituïda per tres murs perimetrals, el citat pilar central a la façana principal i un altre pilar a l'interior en la zona central de la planta. Els pilars i les cantoneres són fetes amb peces regulars de pedra picada i polida, i els murs amb pedres irregulars tant sols desbastades i de mides molt diverses. El primer forjat és en base a dos cavalls col·locats directament entre els pilars i el mur posterior, seguint l'alineació del carener, i sobre aquests i els murs est i oest es recolzen les bigues travesseres damunt les quals hi ha el paviment de posts de fusta. El forjat de la coberta és de cavalls que descansen sobre els pilars i els murs laterals, els quals suporten les bigues del carener i les demés bigues, paral·leles al carener, sobre les quals es suporten les llates i les teules. A pocs metres en sentit més o menys nord, al costat del camí, hi ha un pou, de planta circular i amb el cos sobresortit, parcialment enrunat i construït amb pedres irregulars i desbastades. Al davant de la casa, especialment en la zona sud i est podem veure les antigues feixes i camps de conreu. | 08078-98 | A l'enclavament de la Ribolleda, a la zona sud-oest. | 42.0423500,1.6740200 | 390257 | 4655329 | 08078 | L'Espunyola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48643-foto-08078-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48643-foto-08078-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48643-foto-08078-98-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||||
| 48660 | Bressol de la Marededéu. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bressol-de-la-marededeu | SERRA VILARÓ,J. (1927): Civilització Megalítica a Catalunya. Musaeum Archaeologicum Diocesanum, Solsona. CASTANY,J. i altres: El Berguedà: de la Prehistòria a l'Antiguitat. Àmbit de Recerques del Berguedà, 1990. | Bronze Mig | L'estructura està molt coberta de terra i vegetació. Manca la coberta de la cista. | El sepulcre megalític conegut com el Bressol de la Marededéu del Bosc està situat a peu del camí ramader de Cardona a Berga, en la petita carena orientada nord-sud que hi ha entre la riera de Navel a llevant i la riera de l'Hospital a ponent. El megàlit està conformat per una cista de 1,60 m de llargada, 1,20 m d'amplada i 0,96 de profunditat, és construït amb sis lloses de pedra, dues lloses al costat més nord i al sud, i una a l'est i una a l'oest. Al voltant de la cista hi ha el túmul és de forma circular i fa uns 5,50 m de diàmetre, el seu perímetre és delimitat per una peristàltic de pedres o lloses dretes, la part superior del túmul és més aviat planer, té molt poc desnivell, i s'hi poden observar gran quantitat de pedres ben col·locades, planes i de mides similars. Les lloses i pedres amb les quals està fet el dolmen deuen ser del mateix entorn proper ja que hi ha diversos afloraments de lloses de pedra sorrenca i calcària. | 08078-115 | A la zona de Sant Sadurní del Cint. | L'any 1918 Mn. Serra Vilaró va realitzar una excavació del megàlit (SERRA VILARÓ: 1927:226). En els treballs no es van localitzar restes antropològiques però sí un aixovar conformat per un vas carenat de 13 cm de diàmetre amb nansa de botó, dos fragments de ceràmica de vasos decorats amb incisions i altres fragments de ceràmica; una agulla de bronze de secció quadrangular puntada a cada extrem, dos ganivets de sílex blanc amorf (un de 14 cm) i dos fragments de dos altres ganivets també de sílex; una columbel·la, un tros de dentàlium i un gra discoïdal de petxina. El material està dipositat al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. | 42.0424100,1.7362900 | 395411 | 4655257 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48660-foto-08078-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48660-foto-08078-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48660-foto-08078-115-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El nom del dolmen Bressol de la Marededéu es deu a la creença popular de que a l'interior del sepulcre es va trobar la imatge de la Marededéu del Bosc, imatge venerada en la capella que hi ha a molt poca distància del sepulcre. És molt probable que aquesta tradició hagi ajudat a la preservació i conservació d'aquest megàlit. | 79|76 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||
| 48550 | Santuari de la Marededéu dels Torrents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santuari-de-la-marededeu-dels-torrents | Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3302, Generalitat de Catalanya. BACH, A. (1992). Història de Cardona. Curial Edicions, Barcelona. BACH, A. (1999). 'Notes històriques de Montmajor'. A L'Erol nº63, Dossier: Montmajor, un municipi de sis parròquies. Àmbit de Recerques del Berguedà. Pàgs. 18- 27. BACH, A. (2002). Montmajor i el seu comú. Ajuntament de Montmajor. GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. SITJES I MOLINS, X. (1986): Esglésies romàniques del Bages, Berguedà i Cardener. Ed. Llibreria Sobrerroca. Manresa. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. VVAA. (1985:256-257): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1994). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. ZARAGISA PASCUAL, E. : Catàleg dels monestirs catalans. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 1997. | XVIII-XIX | L'església està situada a tocar de la riera de l'Hospital, que és el resultat de la unió de les aigües de la Rasa de Trasserra i la de Boixadera, l'aiguabarreig es produeix pocs metres aigües amunt. Es tracta d'una església d'una nau amb capelles laterals , una a cada costat i situades davant per davant en el tram previ al presbiteri, una fornícula (ja que no sobresurt exteriorment del plom del mur) al costat més nord del mur de ponent, i al mur de llevant, al costat nord, amb accés des del presbiteri hi ha la sagristia a un extrem, i en l'altre extrem, al sud, hi ha l'obertura que dóna accés al cor, situat als peus de l'església i a l'escala del campanar. A la capçalera, el presbiteri queda diferenciat de la nau per dos graons d'accés i un cancell o barana metàl·lica i als peus, el cor està suportat per una estructura formada per dos arcs carpanells; i el campanar, a l'angle sud-est, és de planta quadrangular, a la part superior té una obertura en arc de mig punt en cada costat, i és cobert per una teulada de quatre vessants. La nau és coberta amb volta d'arc de mig punt formada per cinc trams, amb llunetes en cada tram, i separades per pilastres i arcs faixons, i al centre de cada tram de volta un medalló floral com a motiu decoratiu. Les superfícies interiors estan arrebossades o enguixades i pintades, a les parets de la nau, excepte la part del presbiteri, són decorades amb motius que imiten un carreuat; a la zona del presbiteri s'hi conserven unes pintures que van ser malmeses durant la guerra civil, les quals ja van ser reparades, es tracta de diferents escenes que reprodueixen passatges bíblics (Esther la intercesora, Janua caeli, Putaeus salutis, Abigail la compasiva). Exteriorment l'església mostra un parament diferenciat a la zona de la façana de la resta, degut a que la façana és el resultat d'una ampliació posterior; així a la capçalera i gran part de la nau la superfície està recoberta d'un rejuntat ample que en cobreix gran part de la superfície, s'hi observen però un aparell de carreus no molt acurats en algunes parts i a la zona de la capçalera un paredat format per pedres més irregulars en mides i formes, les cantoneres són peces rectangulars més aviat allargades; la zona de la façana és bastida per peces molt més grans, mal escairades i amb acabat punxonat bast, i les cantoneres són grans carreus ben escairats i polits. La portalada d'accés, feta en pedra, és situada a la façana principal, d'estil neoclàssic, conforma unes falses pilastres de línies rectes i força senzilles a costat i costat de la porta, la llinda plana monolítica i a sobre un fris llis i clou el conjunt un frontó amb acabat en línies corbes, formant un arc corbat, i a dins, al centre, una M de Maria formada amb relleu i acompanyada d'elements florals i una corona i a costat i costat, incisa la data de construcció de la portalada el 1884, i per sobre la inscripció 'Refugi dels pecadors' dins una cartel·la i amb les lletres pintades en vermell. Més amunt completa la façana un òcul també amb contorn de pedra. Cal destacar, al mur de llevant, la presència d'un capitell de pedra encastat, segurament un element reutilitzat; la peça és decorada amb tres fulles ovalades, planes i penjades pel peduncle, i uns cargoles a mode de volutes; segons Sitjes és un exemple del segle XI (SITJES,1986:66). | 08078-5 | A la zona oest del municipi, entre el Cint i Correà. | El santuari de Santa Maria dels Torrents és una església depenen de la parroquial de Sant Martí de Correà (terme municipal de Montmajor). L'indret dels Torrents consta documentat des del segle XIII, època en que en el lloc del santuari marià devia haver-hi una capella romànica en la que s'hi venerava la Marededéu dels Torrents; la construcció de l'actual edifici és obra del segle XVIII, amb una ampliació del segle XIX (1884) que conforma la present façana i campanar. Segons la tradició, consta que als segles XII i XIII l'església era servida per una comunitat de clergues i llecs deodonats (VVAA:1985:256-257). En la visita del deganat de la Vall de Lord el 1314 figura el santuari com a parròquia i s'hi esmenta que tenia una hospitalitat i se'n feia càrrec el rector del Cint. Al segle XVIII l'església consta com a sufragània del Cint i sembla que al cap de poc temps quedà abandonada. D'aquest santuari procedeix la Marededéu dels Torrents, es tracta d'una talla de fusta policromada, segurament de començaments del segle XIII, la qual actualment és custodiada i venerada a l'església de Sant Martí de Correà. | 42.0425400,1.7287000 | 394783 | 4655281 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48550-foto-08078-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48550-foto-08078-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48550-foto-08078-5-3.jpg | Inexistent | Modern|Barroc|Contemporani|Neoclàssic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Al costat mateix de l'església hi ha la casa dels Torrents. | 94|96|98|99|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 48551 | Els Torrents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-torrents-1 | BACH, A. (1992). Història de Cardona. Curial Edicions, Barcelona. Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3303, Generalitat de Catalanya. SANTANDREU, M.D.: 'Notes per a un estudi de la carnisseria de Berga en el segle XVII (1681-1682)', a Estudis d'Història Agrària, núm. 17, Homenatge Dr. Emili Giralt i Raventós; Col·lecció Homenatges, Universitat de Barcelona, Barcelona, 2004. Pàg. 891-900. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. VVAA. (1985:256-257): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1994). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. ZARAGISA PASCUAL, E. : Catàleg dels monestirs catalans. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 1997. | XVI-XVIII | La masia dels Torrents es troba situada al costat del Santuari dels Torrents. Es tracta d'una casa de planta rectangular, formada per planta baixa, primera i golfes; té coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal que està encarada cap al sud-est. La casa és el resultat de diferents fases constructives que han deixat constància en els seus paraments, essent-ne visibles traces de diferents períodes. Aquest fet queda palès doncs, en la presència de paraments que mostren diferents acabats; cal destacar que part del costat més sud presenta un parament molt regular de carreus ben tallats i polits, i col·locats regularment, i que es correspondria a les fases més antigues de la casa; per contra la resta, tot i que amb algunes diferències, mostra un aparell format per carreus amb acabats diversos, en algunes parts són més polits que en d'altres, junt amb d'altres carreus tant sols desbastats i també pedres irregulars; les cantoneres són carreus de mides més grans, ben tallats i més o menys polits. La casa està construïda adossada a un marge, fet que li permet tenir accés a peu pla a planta baixa i planta primera, en aquest cas l'obertura és força contemporània, és emmarcada en maó massís. Així, la porta principal és la de la planta baixa, està situada a la zona central de la façana principal, i és una porta d'arc de mig punt fet amb dovelles de pedra sorrenca ben tallada i polida, suportat en muntants de carreus. Pel que fa a les finestres, també en trobem amb diferents tipus de materials i acabats; cal destacar la finestra central de la planta primera, situada sobre la porta principal, és de muntants, llinda plana monolítica i ampit sobresortit, tot decorat amb motllures als angles, i a la llinda hi ha la data 1568 incisa. Podem veure dues altres finestres destacables, l'una és a la façana principal i està tapiada, té llinda plana monolítica sobre brancals de carreus i ampit sobresortit, l'altra és a la façana posterior és del mateix tipus tot i que l'acabat de la pedra és diferent; també hi ha alguna petita finestra en planta baixa emmarcada amb peces de pedra tant sols desbastades. La resta de finestres són resultat de reformes recents. L'interior la casa va ser reformat al segle XX, es va construir una nova escala d'accés a les plantes superiors tot canviant-la de lloc (anteriorment, l'antiga escala de pedra estava situada entrant al costat esquerre), es van fer obres a la planta primera per tal d'adaptar-la a les noves necessitats i també es va fer nova la teulada tot pujant-ne una mica el nivell. La planta baixa però conserva gran part dels murs de càrrega, que a la vegada distribueixen i compartimenten l'espai en diferents àmbits; a l'angle sud-oest hi havia el pastador amb el forn de pa, del qual se'n conserva la boca. D'aquest nivell s'ha de destacar que al costat més nord del mur oest, hi ha part d'un arc fet en dovelles de pedra ben tallada i polida, es tracta d'un element probablement de les fases més antigues de la casa, i que assenyala una configuració de la casa diferent a la que veiem avui dia, ja que aquesta estructura continuava més enllà del què és l'actual mur nord de la casa, o sigui que la casa devia allargar-se cap aquella direcció. La masia es complementa amb un seguit de coberts i annexes distribuïts i adossats pel costat sud i oest, eren destinats al bestiar, magatzem i paller. Cal destacar que part dels murs de la zona del paller i del cobert més nord són fets amb carreus molt ben tallats i polits, sembla tractar-se de material reaprofitat de les estructures més antigues de la casa. | 08078-6 | Al costat del Santuari dels Torrents. | L'indret dels Torrents consta documentat des del segle XIII, època en que en el lloc del santuari marià devia haver-hi una capella romànica en la que s'hi venerava la Marededéu dels Torrents (la talla romànica avui dia és custodiada a l'església de Correà); la construcció de l'actual edifici és obra del segle XVIII i una ampliació del segle XIX (1884) que conforma la present façana i campanar. La casa dels Torrents està conformada per diferents fases constructives que han deixat testimoni en la fisonomia actual. Sembla que la masia pot tenir un origen baixmedieval, període del qual deuen correspondre part dels murs del costat sud-oest; sembla que durant aquesta època la casa devia tenir una configuració de la planta diferent a l'actual, ja que en èpoques posteriors es degué escapçar pels costats de ponent i tramuntana. Al segle XVI es dugué a terme una important modificació o reconstrucció de la casa (de fet gran part de l'estructura es deu correspondre a aquest període), i de la qual en tenim un clar testimoni en la finestra de sobre la porta d'entrada, la qual té la data 1568 incisa; la porta d'entrada pot ser també d'aquest període. Posteriorment, s'hi realitzaren altres obres, al segle XVIII i al segle XX, en aquesta darrera fase s'hi dugueren a terme importants obres que afectaren als interiors, obertura de noves finestres i teulada. Documentalment tenim constància de la masia en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), hi apareix la referència a la casa Torrents i hi consta José Tovina (?). Posteriorment, en un document de compliment pasqual de la parròquia del Cint del 1886 consten com a habitants de la casa dels Torrents, Anton Biosca, Rita, Francesc, Teresa i Raimunda. | 42.0425400,1.7287000 | 394783 | 4655281 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48551-foto-08078-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48551-foto-08078-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48551-foto-08078-6-3.jpg | Inexistent | Modern|Renaixement|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 94|95|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 48689 | Bosc de Correà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-correa | SERRA VILARÓ,J. (1927:183-188): Civilització Megalítica a Catalunya. Musaeum Archaeologicum Diocesanum, Solsona. CASTANY,J. i altres (1990: 121): El Berguedà: de la Prehistòria a l'Antiguitat. Àmbit de Recerques del Berguedà, 1990. | El dolmen es dóna per desaparegut. | El dolmen del Bosc de Correà es considera desaparegut. Estava situat prop de la carretera de Berga a Solsona, aproximadament a l'alçada del punt quilomètric 132,7. Es trobava a la vora d'un camp entre la C-26 i la pista que porta a la masia de Comarmada. Més o menys a uns 100 metres cap al nord-est de l'església del Bosc. Segons les informacions bibliogràfiques, es tractava d'un megàlit del qual, en el moment de la intervenció feta per Serra i Vilaró, es conservaven tres lloses que definien una cambra d'unes mides aproximades de 1,7 metres de llargada per 1,25 metres d'amplada (planta en forma de U oberta pel costat de ponent), i dues altres lloses de mides més petites, col·locades al costat oest, a continuació i pel costat interior de les dues que estaven orientades est-oest, conformant el què es va considerar una mena de vestíbul o corredor, amb la seva entrada pel costat de ponent. Serra Vilaró va excavar el dolmen a l'any 1918, ja indicava que havia estat remenat amb anterioritat, mancava part de l'estructura i es trobava ple de pedres, assenyalava a més que es conservava part del túmul pel costat de tramuntana. En l'excavació es van localitzar 229 peces entre dents i queixals, que es creu que corresponien a vuit individus. Diversos fragments de ceràmica d'uns dotze vasos, la majoria de parets llises de perfil carenat i amb nansa d'apèndix de botó. També s'hi van trobar objectes d'ornament personal de coure, 20 grans de collar d'ambre i diverses joies d'origen marí com un centenar de dentaliums, tretze columbel·les rústiques i denes de collaret de càrdium, aquest conjunt indica una certa categoria social dels individus. A més, d'altres materials com un fragment de sílex blanc amorf, objectes de bronze com dos fils en espirals, un braçalet de secció circular, dos anelles de secció circular, una anelleta de secció quadrada i un punxó de secció també quadrada; i una petita destral votiva. | 08078-144 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | L'any 1918 Mn. Serra Vilaró va realitzar una excavació del megàlit, amb posterioritat va publicar els treballs (SERRA VILARÓ: 1927:183-188). El material està dipositat al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. | 42.0429500,1.7373600 | 395501 | 4655316 | 08078 | L'Espunyola | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48689-foto-08078-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48689-foto-08078-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48689-foto-08078-144-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En el bosc proper a la zona on hi havia el megàlit s'hi localitzen molts afloraments de lloses de pedra sorrenca i calcària. La imatge escanejades són del llibre de Josep Carreras, Josep Castany i altres autors, 'El Berguedà: de la Prehistòria a l'Antiguitat', de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, 1990. | 79|76 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 48581 | El Solé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sole | IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. IGLESIAS, Josep (1991). El Fogatge de 1497. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. | XV?-XVI | La masia està situada a la zona del Clot de L'Espunyola, per sobre de la riera de Sant Quintí i amb vistes vers el proper Castell de L'Espunyola, el qual li queda al costat nord-oest. La casa està construïda sobre un turó rocós, és de planta rectangular i consta de planta baixa, primera i golfes, té coberta a dos vessants amb el carener orientat nord-sud, paral·lel a la façana principal que mira cap a ponent. És bastida amb murs formats per un parament de carreus de pedra sorrenca els quals es troben mig amagats per un rejuntat ample que en cobreix part de la superfície, les cantoneres són de carreus més grans de pedra ben tallada i polida. Pel que fa a les obertures, la façana principal, la de ponent, a la planta baixa aproximadament al centre hi ha la porta d'accés, és de llinda en arc de mig punt fet amb dovelles ben tallades, polides i amb els angles treballats al biaix, la clau i la dovella de cada costat han desaparegut arran de la transformació de la finestra de sobre la porta en balcó, tot substituint-les per maó massís posat vertical, els muntants són de carreus amb el mateix acabat que a l'arc. Les finestres, en conjunt a planta baixa i a totes les façanes són de mides petitones i emmarcades amb carreus. La majoria de finestres, tant a planta primera com algunes de les golfes són fetes amb llinda plana monolítica i carreus als brancals, algunes amb ampit sobresortit i també n'hi alguna amb els angles motllurats (alguna de les finestres a l'interior és amb festejador); a més també podem veure algunes finestres resultat de modificacions recents. Interiorment la casa es presenta com una estructura de tres cossos separats per murs mitgers i orientats nord-sud, perpendiculars a la façana principal. En el cos central trobem l'escala d'accés al pis superior, a l'angle nord-est hi ha les restes de la xemeneia del forn de pa, en conjunt però els espais de la planta baixa eren destinats a estables, encara es conserven les menjadores. En els murs mitgers de càrrega de planta baixa, les portes d'accés són emmarcades amb llinda plana monolítica i carreus als muntants. Alguns dels forjats han estat substituïts, es conserva el del cos de migdia és amb biga de fusta més o menys quadrejada i corbes. A la planta primera, al centre, hi ha la gran sala amb l'espai de la llar de foc amb l'escó a l'angle nord-est d'aquesta crugia. A l'exterior, al costat de ponent hi ha diversos annexes de planta baixa, bàsicament destinats a magatzem i corts que tanquen el conjunt per aquest costat. A la part nord hi ha les restes del paller, era de dos nivells amb coberta a dos vessans, i la façana principal orientada cap al sud, on tenia les grans obertures, eren dos obertures en arc de mig punt fet amb maó massís posat de pla. Al costat sud, al peu de la casa, hi ha una tina excavada a la roca. | 08078-36 | A la zona de Sant Climent de l'Espunyola. | La masia del Soler forma part del terme parroquial de Sant Climent de l'Espunyola, anteriorment Sant Climent del Castell de L'Espunyola.En el fogatge de 1497 hi consta la referència Madona Solera viuda, la qual és probable que es refereixi a la casa del Soler. És el fogatge de 1553 corresponen a la parròquia i terme de l'Espunyola en el qual hi figura ja 'En... Soler balle', la qual a més ens assenyala que el senyor actuava com a batlle del terme. Molt posteriorment, ja al segle XIX comptem amb una altra referència documental, ja que la casa també es relaciona en el llistat del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR). | 42.0433800,1.7911000 | 399949 | 4655300 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48581-foto-08078-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48581-foto-08078-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48581-foto-08078-36-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 48654 | Tina de la masia el Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-la-masia-el-soler | XIII-XIV | Algunes parts estan erosionades, l'estructura està realitzada sobre roca sorrenca de fàcil degradació. Tot i que s'hi van realitzar actuacions de neteja, el seu interior s'ha tornat a cobrir parcialment de terra i vegetació. | La tina del Soler està situada just darrera i a tocar de la casa, a la part sud, en la mateixa codina on està bastida la casa hi ha la tina utilitzada pel premsatge del vi. La tina està excavada a l'extrem de la codina, tot aprofitant el desnivell de la mateixa roca per la construcció dels diferents elements. És de planta circular, aproximadament d'uns dos metres de diàmetre i d'alçada fa entre 180 cm a la part més baixa i uns 200 cm a la més alta. A l'interior hi ha restes molt erosionades d'alguns encaixos, sembla que es corresponen al punt d'encaix on es recolzaria l'estructura sobre la qual s'abocaria el raïm per tal de trepitjar-lo (o sigui que el premsatge es realitzaria directament a la tina). A la part baixa hi ha un parell de forats (avui dia s'hi ha col·locat, en un una aixeta i en l'altre un tub de plàstic) per on sortiria el most o vi; aquests forats donen a una pica de decantació excavada també a la mateixa roca, és de planta ovalada i mesura uns 100 cm de llarg per 58 d'ample i 40 d'alçada màxima. Els forats estan situats a uns 25 cm d'alçada respecte de la base interior. Sobre aquests forats hi ha un altre encaix circular d'uns 14 cm de diàmetre, i situat a uns 66 cm d'alçada des de la base de la pica. A més, a la part superior de la codina a tocar del mur de la casa hi ha uns altres encaixos de planta rectangular, dels quals en desconeixem la seva funció. | 08078-109 | A la zona de Sant Climent de l'Espunyola | La masia del Soler forma part del terme parroquial de Sant Climent de l'Espunyola, anteriorment Sant Climent del Castell de L'Espunyola, i administrativament depenent dels senyors del Castell. Els orígens del mas es remunten a finals del període baix medieval, ja que apareix una cita en el fogatge de 1497 hi consta la referència Madona Solera viuda, la qual és probable que es refereixi a la casa del Soler. En el fogatge de 1553 hi figura ja 'En... Soler balle', la qual a més ens assenyala que el senyor actuava com a batlle del terme. La tipologia de la tina es creu que podria correspondre als segles XIII o XIV. Cronologia que potser permetria apuntar uns orígens anteriors per a la masia del Soler. | 42.0433800,1.7911000 | 399949 | 4655300 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48654-foto-08078-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48654-foto-08078-109-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 48576 | Comatosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comatosa | XVIII | La casa es troba en procés de rehabilitació. | La masia està emplaçada a poca distància de la carretera de l'Espunyola a Casserres, al peu d'un ampli pla d'alzines a la part nord i camps al costat sud-oest, oberta sobretot cap a ponent. La casa és de planta rectangular, formada per planta baixa, primera i sotacoberta, té teulada a dos vessants amb el carener nord-sud, perpendicular a la façana principal que obra cap al sud. Està construïda amb murs formats per paredat irregular de pedres desbastades de formes i mides diverses, amb cantoneres de grans blocs de pedra picada i acabat punxonat. Com és habitual, la majoria d'obertures són a la façana sud, dues per nivell; aquí hi trobem la porta principal d'accés, formada per brancals de grans carreus ben tallats i polits i llinda plana monolítica del mateix acabat. Al costat una petita finestreta emmarcada per quatre carreus. A planta primera, sobre la porta hi ha la finestra principal (que deuria obrir a la sala) és de muntants i llinda plana tot de pedra polida amb els angles esbiaixats, i ampit sobresortit; al costat una altra finestra de tipologia força similar, amb un petit arc de descàrrega a sobre fet amb dues lloses col·locades formant un triangle amb la llinda. A la planta sotacoberta, trobem una gran obertura amb llinda de fusta i l'altra emmarcada en quatre carreus. La resta d'obertures són similars, algunes són de factura més contemporànies; al mur nord hi ha una altra porta d'accés, d'obertura tardana. Al mur de llevant hi ha les restes d'un annex adossat. Al costat de ponent hi ha dues edificacions contigües, ambdues de dos nivells, l'una es correspon amb el paller antic, és de murs de pedra i una amplia obertura al mur de llevant, la planta baixa era destinada al bestiar i la superior a paller; l'altra cobert és una construcció recent bastida amb totxana. Entre la casa i els coberts hi ha el pla de l'era; també al davant de la casa, al sud, les restes d'altres murs. | 08078-31 | A la zona de Sant Climent de l'Espunyola, al costat de la carretera de Casserres. | L'única referència documental que coneixem sobre aquest mas data del 1856, en la cita de 'Comatosa' al llistat del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), on hi consta un tal José Serra. Tot i no tenir constància de notícies documentals anteriors, sembla que l'estructura de la casa es pot correspondre a una obra bastida al segle XVIII. | 42.0437000,1.7764000 | 398733 | 4655352 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48576-foto-08078-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48576-foto-08078-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48576-foto-08078-31-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 48655 | Forn d'oli de ginebre del Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-doli-de-ginebre-del-soler | La traça del forn està molt erosionada. | Les marques incises que conformen les restes d'un forn d'oli de ginebre es troben en una placa de roca que es localitza a poca distància de la masia del Soler, a uns 100 metres i al peu de la pista que va en direcció nord-oest, al costat de sota la pista. Les marques estan realitzades al pendent de la roca, tot mostrant una inclinació descendent. Es tracta d'unes marques que conformen un perímetre circular d'uns 34 cm de diàmetre amb dues línies incises al seu interior que prenen també la direcció descendent, cap un petit canaló, i el canal d'uns 78 cm de llargada; al final d'aquest canal i coincidint amb la part baixa de la placa de roca (en l'extrem de màxim pendent) hi ha un petit clot ovalat d'uns 11x10x4 cms. La funció d'aquestes línies era la de conduir l'oli que s'extreia del ginebre a través de l'acció del calor cap un recipient que es situava al final de la canal, en el clot. Les marques es troben en bastant mal estat ja que estan molt erosionades. | 08078-110 | A la zona de Sant Climent de l'Espunyola | La masia del Soler consta documentada des de finals de la baixa edat mitjana, cap a finals del segle XV. Aquest element és un testimoni d'un seguit d'activitats de caire rural que la tradició oral ha permès documentar que almenys s'han realitzat al llarg del segle XIX i gran part del XX. Es desconeix però l'origen d'aquesta activitat vinculada a les activitats remeieres i de recol·lecció i manipulació dels fruits silvestres, arbres i plantes medicinals i remeieres per tal de guarir malalties. | 42.0439400,1.7898100 | 399843 | 4655363 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48655-foto-08078-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48655-foto-08078-110-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||
| 48628 | Can Costa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-costa-0 | XVII-XVIII | La masia de Can Costa està situada a la zona del Clot de L'Espunyola. La casa és de planta quadrangular i consta de planta baixa, primera i sota-coberta, la teulada a dos vessants amb el carener orientat perpendicular a la façana principal, la qual obra cap al sud-est. Els murs són d'un aparell força regular format per carreus més o menys ben tallats i col·locats a trencajunt, i cantoneres també ben tallades i col·locades seguint les filades. La porta principal és al mur sud-est, tot i que en desconeixem la seva tipologia; presenta algunes finestres amb llinda plana monolítica, carreus als muntants i algunes amb ampit sobresortit, tot acabat amb pedra ben tallada i polida, també compta amb algunes obertures de formació més recent. Al costat de llevant hi ha un volum adossat que és de planta baixa i terrat a nivell de planta primera. La masia compta amb diverses construccions annexes col·locades bàsicament pel costat de llevant, la majoria adossades les unes amb les altres creant una mena de clos. Pel costat nord-est hi ha altres coberts, bàsicament destinats a l'explotació agropecuària. A poca distància de la casa hi ha les restes d'un forn. | 08078-83 | A la zona de Sant Climent de L'Espunyola | Tenim poques informacions referents a la casa de Cal Costa i també poca dades sobre la seva arquitectura. La visió parcial de la masia no ens permet apuntar amb claredat una cronologia, segons el catàleg de masies podria tractar-se d'una construcció dels segles XVII o XVIII. Tant sols tenim constància d'una notícia documental referida directament a la masia Can Costa, és ja al segle XIX en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), on hi consta Ramon Sa Font (o La Font). De fet, actualment encara pertanyen a la mateixa propietat Can Costa i Can Font, d'aquí potser la vinculació amb el cognom. | 42.0452800,1.7967100 | 400416 | 4655504 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48628-foto-08078-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48628-foto-08078-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48628-foto-08078-83-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,90 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/