Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 48706 | Fons arqueològic del Bressol de la Marededéu al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-arqueologic-del-bressol-de-la-marededeu-al-museu-diocesa-i-comarcal-de-solsona | <p>CASTANY,J. i altres: El Berguedà: de la Prehistòria a l'Antiguitat. Àmbit de Recerques el Berguedà, 1990. MALUQUER DE MOTES, J. (1942): La cerámica con asas de apéndice de botón y el final de la cultura megalítica del nordeste de la península. A AMPURIAS, Revista de Arqueología, prehistoria y etnologia, núm. IV, pàg. 171-191. Diputación Provincial de Barcelona. SERRA VILARÓ,J. (1927): Civilització Megalítica a Catalunya. Musaeum Archaeologicum Diocesanum, Solsona.</p> | <p>El Museu Comarcal de Solsona conserva l'aixovar extret del dolmen del Bressol de la Marededéu en l'excavació feta per Mn. Serra Vilaró el 1918. Del material recuperat hi ha un conjunt de peces que es troben exposades a la Sala de Prehistòria del Museu, són les següents: -Ganivets de sílex, de secció majoritàriament triangular, a la zona proximal té més tendència a trapezoïdal, és blanquinós amb aigües grises, mides 6x2x1x0,4 cm. Del Bronze Mig. (Número de registre: 1615) -Ganivet de sílex blanc, de 14 cm de llarg. Del Bronze Antic-Mig. (Número de registre: 1616) -Ganivet de sílex de secció triangular, blanquinós amb aigües grises; un fragment de mides: 2,9x1,6x0,4 cm. Del Bronze Mig. (Número de registre: 1617) -Vas ceràmic fet a mà, carenat, de vora exvasada i llavi arrodonit. El color de les superfícies és marronós. D'influència nord-italiana. Les mides de la peça reconstruïda són: 9,2x12,2x0,5cm. i diàmetre: 12,7cm. (les mides del fragment són: 6,5x4x4x0,5 cm.). Del Bronze mig. Reconstruït en època de Serra Vilaró, restaurant al CRBMC de Sant Cugat. (Número de registre: 1614) -Dena de collar realitzada sobre una petxina de cargol de mar, del tipus Columbel·la rústica (ballaruga), de color blanquinós amb aigües grises i concrecions marronoses. Mides: 0,9x1,4x0,8 cm. Del Bronze mig. (Número de registre: 1618) -Dena de collar fragmentada, feta sobre una conquilla de petxina (dentalium), amb forma cònica i arquejada, la perforació no és antròpica i la secció transversal és circular. Mides: 0,3x0,7 cm de gruix i 0,2 cm de diàmetre de la perforació. Del bronze mig. (Número de registre: 1619) -Fragment de punxó de bronze, de secció quadrada, fet amb fossa. Mides: 3,4x0,3x0,3 cm. Del calcolític. Restaurat. (Número de registre: 1620) A més, a la reserva del Museu hi consten custodiats altres materials procedents de l'Espunyola, entre els quals hi ha diversos fragments de ceràmica corresponents a diferents vasos ceràmics, restes humanes, bàsicament peces dentals aïllades, pertanyents a un mínim de quatre individus (1 infantil d'entre 3 i 4 anys, i 3 adults joves, de menys de 25 anys), fragments de sílex corresponents a restes de tall, un possible nucli de sílex, i una dena discoïdal; en conjunt datat en una cronologia del Calcolític-Bronze Mig.</p> | 08078-161 | Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, Palau Episcopal. 25280 SOLSONA | <p>El dolmen del Bressol de la Marededéu va ser excavat per Mn. Serra Vilaró l'any 1920 i els resultats van ser publicats el 1927 (SERRA VILARÓ: 1927: 142-149).</p> | 42.0535000,1.7679600 | 398050 | 4656451 | 08078 | L'Espunyola | Restringit | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48706-foto-08078-161-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48706-foto-08078-161-2.jpg | Legal i física | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 79|76 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | |||||||||||
| 48709 | Fons arqueològic del Codonyet del Cint al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-arqueologic-del-codonyet-del-cint-al-museu-diocesa-i-comarcal-de-solsona | <p>CASTANY,J. i altres (1990: 118): El Berguedà: de la Prehistòria a l'Antiguitat. Àmbit de Recerques del Berguedà, 1990. SERRA VILARÓ,J. (1927:142-149): Civilització Megalítica a Catalunya. Musaeum Archaeologicum Diocesanum, Solsona.</p> | <p>El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona custodia el material arqueològic que va aparèixer en la intervenció que Mn. Serra Vilaró va dur a terme al Dolmen del Codonyet del Cint a l'any 1918. El material que hi ha consta al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona segons les fitxes de registre és el següent: -Restes humanes, corresponents a restes cranials (ossos i dents) que indiquen la presència d'un únic individu, de sexe i edat indeterminada. Del Calcolític-Bronze Antic. (Fitxa núm. 2581) -Restes de fauna, d'un ovicàprid. Es tracta d'una peça dental corresponent a un molar (M1 o M2) d'una ovella o cabra. Mides: 3,3x1,9x0,9cm. Dada inèdita, no s'esmenta en la publicació de Serra Vilaró. Del Calcolític-Bronze Antic. (Fitxa núm. 2582) -Vas de ceràmica feta a mà, dos fragments de vora i un fragment informe, de tipus campaniforme. Del Bronze Antic. (Fitxa núm. 2583) -Vas de ceràmica a mà, un fragment informe amb decoració campaniforme. Del Bronze Antic. (Fitxa núm. 2584) -Restes de fauna, un molar corresponent a un bòvid (Bos taurus). Mides: 5,2x2,4x1,7cm. Del Bronze Antic. (Fitxa núm. 2683)</p> | 08078-164 | Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, Palau Episcopal. 25280 SOLSONA | <p>El dolmen del Codonyet del Cint va ser excavat per Mn. Serra Vilaró l'any 1918 (SERRA VILARÓ: 1927:226). El material obtingut en aquells treballs és el que consta dipositat al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.</p> | 42.0535000,1.7679600 | 398050 | 4656451 | 08078 | L'Espunyola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48709-foto-08078-164-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48709-foto-08078-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48709-foto-08078-164-3.jpg | Legal i física | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les dades han estat facilitades pel Museu i s'han pogut recollir a partir de les fitxes de registre del Museu. Cal indicar que el fons del museu està en procés de catalogació, per tant algunes fitxes encara no han estat actualitzades. La imatge 1 ha estat facilitada pel Museu Diocesà i Comarcal de Solsona | 79|76 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | |||||||||
| 48707 | Fons arqueològic del Bosc de Correà al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-arqueologic-del-bosc-de-correa-al-museu-diocesa-i-comarcal-de-solsona | <p>CASTANY,J. i altres (1990: 121): El Berguedà: de la Prehistòria a l'Antiguitat. Àmbit de Recerques del Berguedà, 1990. MALUQUER DE MOTES, J. (1942): La cerámica con asas de apéndice de botón y el final de la cultura megalítica del nordeste de la península. A Ampurias, Revista de Arqueología, prehistoria y etnologia, núm. IV, pàg. 171-191. Diputación Provincial de Barcelona. ROVIRA, J. (1994): Ámbar y pasta vítrea. Elementos de prestigio entre el neolítico avanzado y el bronce final del nordeste de la península ibérica. Un primer estado de la cuestión. A Quaderns de Prehistòria i Arqueoliogia de Castelló, núm. 16, 1994, pàg. 67-91 (75-76). ROVIRA, J. (1996): Una cuenta singular vitrificada de tipo orientalizante entre los depósitos funerarios de un túmulo catalán del Bronce medio: El monumento I de el Bosc de Correà (L'Espunyola, Berguedà, Catalunya). A Trabajos de Prehistoria, núm. 53; CSCIC, Madrid, 1996, pàg. 155-162. SERRA VILARÓ,J. (1927:183-188): Civilització Megalítica a Catalunya. Musaeum Archaeologicum Diocesanum, Solsona.</p> | <p>El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona té dipositat el material procedent de l'excavació que Mn. Serra Vilaró va realitzar al dolmen del Bosc de Correà l'any 1918. Una part del material es troba exposat a la sala de Prehistòria del Museu, entre el qual hi consten algunes de les peces que es relacionen: -Vas de ceràmica fet a mà, carenat, reconstruït a partir de 18 fragments, amb vora exvasada i llavi arrodonit, nansa vertical i apèndix de botó. El color de la pasta, de les superfícies exterior i interior és de tons negres i marrons. Mides: 11x15x0,4cm. Reconstruït per Serra Vilaró. Del Bronze Mig. (Número de registre: 1835) - Collaret format per 88 denes fetes sobre conquilla de petxina dentalium, amb forma d'ullal d'elefant. Algunes estan fragmentades. La perforació longitudinal no és antròpica. La secció transversal és circular. Mides de la peça més gran i de la més petita: alçada 2,7/0,5 cm., i amplada 0,4/0,3 cm de diàmetre. Del Bronze Mig. (Número de registre: 1836) -Denes de collaret d'ambre, en total 18 peces, 10 de senceres i la resta fragmentades. Color vermellós i marronós. Mides de la peça més gran i de la més petita, 1,8/0,6x2,4/0,9x0,4/0,4 cm. Restaurat. Del Bronze Mig. (Número de registre: 1837) -Denes de collar, de cargol de mar del tipus columbel·la rustica (ballaruga) , 12 peces; la conquilla és allargada, cònica i llisa. Color marronós, tanques blanques i petites de marró. Mides de la peça més gran: 1,1x1,6x1cm i perforació de 0,35 cm., i la més petita: 0,7 x 1x0,6 i perforació de 0,3 cm. de diàmetre. Bronze mig, (Número de registre: 1838) -Denes de collar de petxina, 2 peces; tenen forma discoïdal, la perforació circular és centrada i antròpica, la secció és cònica. Les mides de la peça més gran i de la més petita són: diàmetre de 0,7/0,9cm., perforació de 0,2/0,2 cm, i gruix de 0,2/0,15 cm. Del bronze mig. (Número de registre: 1839) -Punxó de bronze(agulla), de secció quadrada. Mesura 8 cm de llarg. Està restaurat. Del Bronze Antic. (Número de registre: 1840) -Braçalet de bronze, de secció biconvexa i forma circular oberta. Diàmetre 3,8 cm i gruix 3 cm, de fosa. Bronze mig. (Número de registre: 1841) -Plaqueta de bronze que podria correspondre a una destraleta . Mesura 3 cm de llarg. Del Bronze Antic-Mig. (Número de registre: 1842) -Anella de bronze, de forma amb tendència a circular i de secció circular. Un extrem està partit. Del Bronze mig. (Número de registre: 1845) -Ganivet de sílex, un fragment de làmina. Part central de secció triangular, amb retocs intencionals als dos costat. Color beix amb taquetes grises. Bronze antic-mig. (Número de registre: 1849) - Dena de pasta vítrea, té forma subesfèrica, amb la cara superior i inferior aplanada. La perforació és antròpica, està en posició axial i és cilíndrica, tot i que s'eixampla lleugerament en els extrems. Decoració de solcs i ondulacions longitudinals profundes que formen tres triangles i una ondulació superior amb l'objectiu de ressaltar el forat de la perforació. El color és marronós. El diàmetre és 1,6 cm., gruix 1,2 cm., i diàmetre de la perforació 0,4cm. Del Bronze Mig. (Número de registre: 7674) -Dena de petxina, un fragment. Té forma amb tendència a triangular, la 'base' és curvilínia. Color blanc trencat. Mides: 1x1,1x0,1cm. Del Bronze Mig. (No és segur que pertanyi al dolmen del Bosc, tal i com diu Serra Vilaró) (Número de registre: 7478) -Dena (?) realitzada en la closca d'algun cargol marí, té forma discoïdal gairebé circular. La perforació no és antròpica. Color blanc trencat i concrecions marrons. Mides: 0,7 de diàmetre, i 0,6 diàmetre perforació, i 0,45 cm de gruix. Bronze mig. (Número de registre: 7479)</p> | 08078-162 | Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, Palau Episcopal. 25280 SOLSONA | <p>El dolmen del Bosc de Correà va ser excavat per Mn. Serra Vilaró l'any 1920 i els resultats van ser publicats el 1927 (SERRA VILARÓ: 1927:183-188).</p> | 42.0535000,1.7679600 | 398050 | 4656451 | 08078 | L'Espunyola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48707-foto-08078-162-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48707-foto-08078-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48707-foto-08078-162-3.jpg | Legal i física | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | (Continuació) El conjunt de material recuperat és molt més ampli. En el fons del museu hi consta registrat altre material procedent del dolmen del Bosc, entre el que hi ha diverses peces o fragments de peces de bronze, com un possible rebló, un anell en forma d'espiral, un fragment d'agulla, un braçalet, una cabota de clau (?); també alguna ascla de sílex i altres de quars. Gran quantitat de fragments de ceràmica, la majoria corresponents a restes de vasos ceràmics fets a mà, sobretot hi ha fragments informes però també hi trobem algunes vores, fons i nanses, entre els fragments també n'hi ha alguns exemples amb decoració, especialment motius decortius fets per incisió; les cronologies d'aquest material ceràmic són sobretot del Bronze mig, i també del Bronze Antic, a més d'alguns fragments escassos datats del període medieval i algun d'ibèric. També hi figuren algunes restes humanes, bàsicament peces dentals aïllades que han indicat presència mínima de 13 individus amb dentició permanent; mínim dos individus de més de 18 anys, i 10 de menys de 26 anus, i peces de 4 individus subadults d'entre 1 i 4 anys. | 79|76 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | |||||||||
| 48708 | Fons arqueològic del Collet de les Forques al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-arqueologic-del-collet-de-les-forques-al-museu-diocesa-i-comarcal-de-solsona | <p>CASTANY,J. i altres (1990: 118): El Berguedà: de la Prehistòria a l'Antiguitat. Àmbit de Recerques del Berguedà, 1990. SERRA VILARÓ,J. (1927:142-149): Civilització Megalítica a Catalunya. Musaeum Archaeologicum Diocesanum, Solsona. TURBON, D. (1981): Antropología de Cataluña en el II milenio a.C.. (Ed. Univ. Barcelona, Barcelona).</p> | <p>El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona té dipositat el material que va proporcionar l'excavació arqueològica realitzada al dolmen del Collet de les Forques per Mn. Serra Vilaró a l'any 1920. Una part del material procedent d'aquest megàlit és exposat a la Sala de Prehistòria del Museu i la resta es troba custodiat a l'espai de reserva. El material exposat és el següent: -Punta de fletxa de sílex gris, en forma de llorer i amb retoc bifacial. Mides: 57x21x9mm. Del Bronze Antic. (Número de registre: 1637) - Punta de fletxa de sílex, amb aletes i peduncle. Mides: 16x16x3 mm. Del Bronze Antic. (Número de registre: 1642) -Nucli, de sílex gris. Diàmetre de 30 mm. Bronze Antic. (Número de registre: 1639) -Perforador, de sílex gris. Mides: 23 mm de llargada. Del Bronze Antic. (Número de registre: 1643) - Dent de falç, de sílex gris. Bronze Antic. (Número de registre: 1644) - Punxó de bronze, amb punxa per cada extrem i secció quadrada. Mides: 43 mm. de llarg. Restaurat Bronze Antic. (Número de registre: 1649) -Punyal de llengüeta de coure, de secció plana i tall martellejat. Mides: 15,8x4x0,24cm., i 50 grams de pes. Restaurat. Del Bronze Antic. (Número de registre: 1646) -Reblons de bronze, dues peces. Restaurat. Bronze Antic. (Número de registre: 1650) -Botó d'os, en forma de V. Bronze Antic. (Número de registre: 1647) -Denes de collar, dues peces, són realitzades sobre closca de petxina, té forma discoïdal, de secció quadrada i de color blanc. Mides: 0,4 cm de perforació, 0,7cm de diàmetre total i 0,2cm de gruix. Bronze Antic. (Número de registre: 1648) -Vas de ceràmica feta a mà, 7 fragments informes (un dels quals consta de sis fragments enganxats) probablement del mateix vas. Té decoració pròpia dels vasos campaniformes, s'observen 4 franges decoratives, 2 llises i 2 línies obliqües puntillades. El color de la pasta és vermell, i la superfície exterior i interior vermell i marró. Del Calcolític-Bronze Antic. (Número de registre: 1652) A més del material exposat, a la reserva del museu hi consta registrat: -Punta de fletxa de sílex, amb aletes i peduncle. Sílex de Múrcia. Mides: 36x29x3 mm. Del Bronze Antic. (Número de registre: 1638) -Punta de fletxa de sílex amb aletes i peduncle. Mides: 26x20x5 mm. Del Bronze Antic. (Número de registre: 1640) -Punta de fletxa de sílex amb aletes i peduncle. Mides: 26x14x4 mm. Del Bronze Antic. (Número de registre: 1641) -Ascle de sílex gris. 10 ascles, no tenen retocs, són de diferents colors. Del Calcolític-Bronze Antic. (Número de registre: 1645) -Percutor de quars. Bronze Antic. (Número de registre: 1651) -Restes de fauna, correspon a un fragment de dent (el tercer molar) de porc (d'un Sus Domesticus). Mides: 1,4x2,2x1,4cm. No surt en la publicació de Serra Vilaró (és inèdit). Calcolític-Bronze Antic. (Número de registre: 1651) -Restes humanes. Peces cranials, post cranials i peces dentals aïllades que indiquen la presència mínima de 5 individus d'edats indeterminades; s'han descrit 2 mandíbules d'un individu masculí i 1 d'un individu femení, la resta són individus de sexe no determinat. Estudi antropològic fet per Eulàlia Subirana el 2007. Bronze Antic. (Número de registre: 1654)</p> | 08078-163 | Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, Palau Episcopal. 25280 SOLSONA | <p>El dolmen del Collet de les Forques va ser excavat per Mn Serra Vilaró l'any 1920 (SERRA VILARÓ: 1927: 142-149). El material obtingut en aquells treballs és el que consta dipositat al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.</p> | 42.0535000,1.7679600 | 398050 | 4656451 | 08078 | L'Espunyola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48708-foto-08078-163-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48708-foto-08078-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48708-foto-08078-163-3.jpg | Legal i física | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les dades que proporciona Serra Vilaró en la publicació dels resultats obtinguts en l'excavació del dolmen del Collet de les Forques (SERRA VILARÓ: 1927:142-149) i els materials que consten al museu hi ha algunes variacions. | 79|76 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | |||||||||
| 48662 | Castell de l'Espunyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-lespunyola | <p>BACH, A. (2002). Montmajor i el seu comú. Ajuntament de Montmajor. CAMPRUBÍ, J. (2006). Conquesta i estructuració territorial del Berguedà (s. IX-XI). La formació del comtat. Universitat de Lleida, col·lecció espai/temps núm. 46. Lleida. DALMAU, R., CATALÀ, P. (1976): Els castells catalans. Dalmau ed., Barcelona. GUILLEM DE BERGUEDÀ I ALTRES TROBADORS (1986): Obra poètica. (Pròleg de Martí de Riquer). Edicions de L'Albí, Escriptors del Berguedà, núm. 2, Berga. IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3308 Generalitat de Catalanya. MADOZ, P. (1845). Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar. Madrid. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. SITJES I MOLINS, X. (1986): Esglésies romàniques del Bages, Berguedà i Cardener. Ed. Llibreria Sobrerroca. Manresa. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978: 207-210). 'El Berguedà. Monuments de la Catalunya Romànica 1'. Artestudi Eds. Barcelona. VILA, R.,(1991):Catalunya, esqueixos d'un passat.II, El Berguedà. Editorial Memòria, Mataró. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. VVAA. (1985: 254-255): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.</p> | X-XVIII | Part de la construcció es troba en procés de rehabilitació. | <p>El castell de l'Espunyola s'alça sobre un turonet que s'aixeca a la zona anomenada el Clot de l'Espunyola. És un conjunt arquitectònic format per diverses construccions; hi destaquen dues torres, la principal, que havia fet funcions residencials, a l'extrem sud, datada entorn al segle XIII, i l'altra, a l'extrem nord, i de la qual es desconeix exactament la seva utilitat. Entre les dues torres hi ha el mas del Castell, una casa de pagès bastida en època moderna, la qual sembla que aprofita en part del seu basament restes de l'antic recinte emmurallat. A l'extrem més septentrional del turó hi trobem les restes de l'antiga església de Sant Climent del Castell. El conjunt conserva part del recinte emmurallat i el seu gran portal situat al costat de llevant. L'any 1997 es va realitzar una prospecció arqueològica als camps de conreu i camins que envolten el conjunt, tot localitzant diversos fragments de ceràmica d'època medieval que confirmen les cronologies del conjunt. Al 2006 es dugué a terme una intervenció arqueològica al castell, en concret es va realitzar un rebaix general de la torre senyorial i la documentació d'uns grafits existents al revestiment interior dels murs del mas. Les tasques de rebaix del terreny de l'entorn immediat de la torre van permetre documentar, sota el primer estrat, un paviment format per un enllosat de pedra que cobria tota la superfície, era de pedres de mides diverses unides amb morter de calç. No es va localitzar cap resta de material arqueològic en relació al paviment que el permetés situar cronològicament; de tota manera s'ha emmarcat en unes dates tardanes, sembla que corresponent a les fases d'època moderna. Pel que fa als grafits, aquests es troben a l'interior de la Masia del Castell de l'Espunyola, en concret en el revestiment del mur nord de la planta baixa; es tracta d'un conjunt de dibuixos fets per incisió que mostren figures humanes, animals i elements geomètrics, entre d'altres. Paral·lelament a la intervenció arqueològica del 2006 es va realitzar un intens recull documental i gràfic dels grafits. Les escenes que reprodueixen són de caire cavalleresc, hi ha cinc cavalls amb genet, quatre estan muntats sobre el cavall i un està situat al davant de l'animal, tres de les figures a més van acompanyades d'un personatge que tiba del cavall. La representació de cadascun dels cavalls és diferent, els caps mostren trets diferenciats en cada cas, l'un té el coll més estilitzat que la resta; tot i això, tenen algunes característiques comuns, com el fet que tots presenten pèl al cap i a la cua, la robustesa de les potes i la corpulència dels cossos, a més ,tots són tibats de les regnes i tenen reproduïda una cota de malla. Les figures humanes són més desiguals entre elles en mida i forma; les cares són arrodonides, els braços i les cames fetes amb línies rectes, alguns cossos tenen forma allargada i altres triangular. Les figures humanes mostren els cossos ornamentats amb rombes que es creu que representen una cota de malla. A més, entre les figures hi trobem dues aus, un falcó o àguila i una gallina o ànec. En conjunt són dibuixos de traços força esquemàtics, tot i que a la vegada mostren alguns detalls que els enriqueixen a nivell estilístic, com els pèls a la cua d'alguns cavalls, o la presència de les crineres, o també la representació de les celles en alguna figura humana. Barrejades en mig d'aquestes escenes o figures també hi trobem altres formes molt més geomètriques com és el cas de diferents dibuixos de formes circulars, algunes de les quals estan combinades conformant figures més elaborades. La cronologia d'aquestes representacions gràfiques s'ha emmarcat entre el segles XVII i XVIII.</p> | 08078-117 | A la zona del Sant Climent de L'Espunyola. | <p>La primera notícia documental coneguda que es refereix a l'Espunyola la trobem a l'acta de consagració i dotació de l'església de Sant Joan de Montdarn que data de l'any 922. En aquest document s'hi descriuen els límits de l'església de Sant Joan entre els quals hi figura la 'parrochiam de ipsa Sponiola'. Pel que fa al castell, la primera referència documental és en un document del juny de 950, en el qual la comtessa Adelaida, filla dels comtes de Barcelona Sunyer i Riquilda, fa donació al monestir de Sant Joan de les Abadesses de l'alou que tenia al lloc de l'Espunyola, per remei de la seva ànima i la del seu pare i la seva mare. L'alou consta situat en el comtat de Berguedà, dins el terme de l'Espunyola amb l'església de Sant Climent, i terres i cases. A més també s'hi aporten les afrontacions del castell, que són: 'et adfrontat ipse castrus supranominato, cum omnes suos terminos, de parte circi in ipsa strata publica, qui discurret subtus turrem Nebulem, et de parte orientis adfrontat in fines de Mata monasterio et de meridie adfrontat in fines quem dicunt de Sanctum Ioannem eremum, de parte vero occiduo adfrontat in vila Castellum' (DALMAU: 1976:886). A partir d'aquí el castell es trobarà en mans del cenobi de Sant Joan de les Abadesses, del qual sembla que potser n'era abadessa la mateixa Adelaida; a la vegada que són ja molt escasses les referències al castell de l'Espunyola, per contra sí que trobem diverses informacions referents al llinatge dels Espunyola, i en alguns casos vinculat a fets importants de la història catalana. De mitjans del segle XII data una concòrdia (conservada a l'Arxiu de la Corona d'Aragó) entre Pere de Berga i Guillem de l'Espunyola, a fi de solucionar els conflictes que tenien per la jurisdicció sobre el castell de l'Espunyola. Guillem de l'Espunyola féu testament el 15 de juliol de 1163, fou signat a Solsona en poder del notari Pere; era casat amb Arsenda i tenien un fill , Guillem que era l'hereu i com a tal rebé el castell de l'Espunyola junt amb altres béns, i dues filles, Beatriu i Saurina, casada i amb dos fills, Guillem de Meda i Josiana. El patrimoni de Guillem de l'Espunyola era extens i important, a més del castell de l'Espunyola, tenia els d'Albesa, Ça Frareg, Arcs i Montesquiu; feus al Conflent, la Cerdanya, el Berguedà i l'Urgell; drets a la Valldelord i masos a l'Espunyola, Delar, la Vansa i el Ripollès. Guillem de l'Espunyola apareix vinculat a altres nobles catalans destacats, i als quals encomanà la tutoria de la seva muller, dels fills i els béns; en destaca el comte d'Urgell, el vescomte de Cerdanya, Hug de Mataplana, Galceran de Pinós, Pere de Berga i Guillem de Torroja. Guillem de l'Espunyola va morir el 1165 en l'expedició d'Alfons d'Aragó 'el Cast' a terres de Múrcia, així consta en la notícia del necrologi del monestir de Solsona (VVAA: 1985: VOL. XII:248). Del 25 d'abril 1187 data el testament del conegut trobador Guillem de Berguedà, en el qual apareix com un dels signants Guillem de l'Espunyola, hem de suposà que es correspon al fill de l'anterior (l'hereu) (VVAA: 1985: VOL. XII:41). A partir del segle XIII el llinatge dels Espunyola s'expansionà i continua apareixen molt vinculada a altres famílies nobles especialment de la contrada, com és el cas dels Pinós. En el fogatge de 1381 ja no apareix el llinatge dels Espunyola residint al castell, consta que era possessió de Mn. Rl de Peguera, i tenia 15 focs. El lloc de l'Espunyola al segle XVII consta com a possessió del rei, i es trobava dins la sots-vegueria de Berga i la vegueria de Manresa.</p> | 42.0468900,1.7827700 | 399265 | 4655699 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48662-foto-08078-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48662-foto-08078-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48662-foto-08078-117-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-07-16 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 92|94|85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||
| 48674 | Fons de Sant Sadurní del Cint a l'Arxiu Diocesà de Solsona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-sant-sadurni-del-cint-a-larxiu-diocesa-de-solsona | <p>VILADÉS, R. I SERRA, R. (1989:41-58): 'Inventari del patrimoni artístic i documental, religiós i civil desaparegut durant la Guerra Civil'. L'Erol, núm. 28, any 1989.</p> | XVI-XX | <p>El fons del Cint existent a l'Arxiu Diocesà de Solsona està custodiat al mateix Arxiu i compta amb un ampli fons, organitzat, classificat i ordenat segons criteris arxivístics. Entre els llibres sacramentals trobem dos llibres de baptismes, l'un conté dades d'entre 1600 a 1643 i l'altre de 1800 a 1851; un llibre de matrimonis del 1717 al 1851; i tres llibres de defuncions, un de 1625 a 1688, l'altre de 1680 a 1786 i el darrer de 1786 a 1851; també hi ha una llibreta de compliment pasqual del segle XX. La documentació referent a l'administració parroquial compta amb els apartats Consueta, amb un llibret de 1920-1944, Comptes i Factures, amb un llibre de culte i de compte de 1716-1932 i un altre llibre de comptes de 1760, Llegats piadosos, Causes Pies i Fundacions de Beneficis amb documentació d'entre els segles XVI-XIX corresponent a documentació parroquial relativa a la Capella dels Torrents i la del Bosc, i altra documentació en fulls dels segles XVIII-XIX classificada com Fundacions-Aniversaris, Censals i Vendes. És especialment interessant la part corresponent als Llibres Notarials, amb diversos manuals, la majoria dels segles XVI i algun del XVII, el més antic és del 1534. També hi ha documentació de Capítols Matrimonials que daten dels segles XVI i XVII. I un apartat de Testaments que conté documents del segle XVI fins al XIX. Altra documentació és organitzada com a Processos (1786-1820), i Pergamins, amb un total de 7 documents dels segles XII i XIII. A més el fons també conté altres llibres afegits amb posterioritat a aquesta primera classificació i que són Confirmacions (1896-1924), dos manuals notarials més, també dels segles XVI i XVII, i un llibre de Visites Pastorals del 1664 a 1833.</p> | 08078-129 | Bisbat de Solsona | 42.0632000,1.7272100 | 394694 | 4657577 | 08078 | L'Espunyola | Restringit | Bo | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Altres | 2020-01-24 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La classificació aportada en la descripció del fons ha estat facilitada per Mossèn Ramon Viladés. | 94|98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||||||
| 48715 | Pa de Cal Pius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pa-de-cal-pius | XX | <p>El forn de pa de Cal Pius ha estat sempre regentat per la mateixa família, els Rossell, que després de tres generacions consecutives continuen elaborant pa seguint la tècnica artesanal transmesa i apresa de pares a fills. Tal i com expliquen, es tracta de fer pa amb productes de qualitat, i sobretot sense preses, amb paciència i experiència que és el que segons ells vol un bon pa. Els productes emprats són els bàsics: la farina, l'aigua, la sal i el llevat mare. Es tracta d'un pa elaborat per llarga fermentació, com abans es feia tot el pa; cosa que implica que una fornada completa, des de que s'inicia la barreja fins a acabar-la, tot traient el pa del forn, pot durar unes nou hores o nou hores i mitja. Aquesta tècnica de fer el pa amb el llevat mare, requereix no tenir presses, cal donar temps a la barreja perquè faci el seu procés de fermentació. Els passos són fer la barreja, amassar-la; tot seguit es pesa i parteix a porcions, es funyeix, que significa donar-li forma arrodonida, i es posa als calaixos de fusta; a partir d'aquí cal esperar unes dues hores i mitja. El temps de cocció aproximat es d'una hora i mitja, les peces petites requereixen menys temps. El forn és escalfat amb combustió de llenya. L'obrador és el mateix d'origen, tant sols s'hi ha anat fent les modificacions requerides per qüestions de sanitat i higiene; i com a molt s'ha millorat algun procés amb la introducció d'alguna maquinària, de fet molt poca, l'amassadora i la pesadora. Els productes que elaboren són diferents formats de pa, com el rodó de quilo i el de mig quilo, la barra de tres quarts, la barra de mig quilo, i els lloguets, els darrers anys també han incorporat la baguet, i un clàssic del forn són les coques de forner, de molta tradició i nomenada. També fan alguns croissants, canyes o ensaïmades, sopatorrada i coques d'ou a l'hivern. Segons expliquen, abans només es feia un tipus de pa, pans de tres quilos. Elaboren una cuita diària i dues els caps de setmana. El volum de vendes és molt divers, ja que depèn del dia de la setmana i del període de l'any. Les procedències dels compradors és molt diversa, evidentment, el volum més important és de gent del propi municipi, seguit de persones vingudes de municipis veïns com Berga, Montmajor, Casserres, i Montclar, entre altres, i també de llocs més allunyats com és Barcelona.</p> | 08078-170 | En el creuament entre la carretera de l'Espunyola a Casserres, la Bv-4131 i la C-26 | <p>Pere Rosell Sabartés (nascut a Lloberola, Torà, el juliol del 1898) és el primer forner que va iniciar la tradició de fer pa a la família. En Pere Rosell va anar a viure a Montclar, lloc on va aprendre l'ofici de forner, ja que en plegar l'antic forner li va ensenyar l'ofici per tal que ell continués elaborant el pa al poble. Poc temps després s'estava construint l'actual casa de Cal Pius a l'Espunyola, van parlar amb el propietari a fi de que si construïa un forn de pa, es traslladarien allí. Així va ser, i al setembre de l'any 1928 finalitzades les obres, la família es va traslladar a viure a la casa Parera, com era anomenada llavors Cal Pius. Des de llavors sempre s'ha fet pa a Cal Pius. Les tres generacions de forners han estat Pere Rosell Sabartés, Martí Rosell Marigot i Martí Rosell Macià, el tercer i actual forner. El negoci és de caire totalment familiar.</p> | 42.0524500,1.7739100 | 398541 | 4656327 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48715-foto-08078-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48715-foto-08078-170-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El forn de pa de Cal Pius és situat en un punt estratègic del terme municipal, a peu de la carretera de Berga a Solsona, la C-26, amb el creuament amb la carretera de l'Espunyola a Casserres, la Bv-4131. | 98 | 60 | 4.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | |||||||
| 48686 | La Ribolleda/Xarxa Natura 2000: Serres de Queralt i Els Tossals-Aigua d'Ora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-ribolledaxarxa-natura-2000-serres-de-queralt-i-els-tossals-aigua-dora | <p>http://www20.gencat.cat/portal/site/dmah</p> | <p>El municipi de l'Espunyola compta amb una part del seu territori inclòs dins la xarxa Natura 2000, com a Lloc d'Importància Comunitària (LIC), forma part del LIC número ES5130029 denominat Serres de Queralt i Els Tossals-Aigua d'Ora. El conjunt d'aquest espai té una superfície total de 8.684,49 hectàrees i en formen part territoris dels municipis de Berga, Capolat, Castellar del Riu, Montmajor, i el mateix municipi de l'Espunyola, corresponents a la comarca del Berguedà, i Guixers, Navès i Olius de la comarca del Solsonès. La part corresponent del municipi de l'Espunyola que hi ha inclosa dins l'espai en suposa un 3% del total de la superfície dins l'espai, i es correspon amb un 1,2% del total de l'extensió del municipi. L'Espai Serres de Queralt i Els Tossals-Aigua d'Ora està agrupat dins la tipologia Espais del Prepirineu, és de l'àmbit terrestre i els hàbitats presents en el seu conjunt són els següents: -Rius de tipus alpí amb bosquines de muntanya. -Rius de terra baixa i de la muntanya mitjana amb vegetació submersa o parcialment flotant (Ranunculion fluitantis i Callitricho-Batrachion). -Boixedes xerotermòfiles permanents dels vessants rocosos. -Prats -i fàcies emmatades- medioeuropeus, seminaturals, sobre calcari (Festuco-Brometea). -Jonqueres i herbassars graminoides humits, mediterranis, del 'Molinio-Holoschoenion'. -Prats de dall de terra baixa i de la muntanya mitjana (Arrhenatherion). -Costers rocosos calcaris amb vegetació rupícola. -Fagedes calcícoles xerotermòfiles. -Vernedes i altres boscos de ribera afins (Alno-Padion). -Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera. -Alzinars i carrascars. -Pinedes submediterrànies de pinassa (Pinus nigra ssp. Ssalzmannii). -Pinedes mediterrànies. I de les espècies presents en l'espai es distingeixen dels invertebrats el cranc de riu autòcton (Austropotamobius pallipes) i dels mamífers, la llúdriga (Lutra lutra) i el rat penat gran de ferradura (Rhinolophus ferrum-equinum). L'enclavament de la Ribolleda està inclòs en la seva totalitat dins l'espai Serres de Queralt i Els Tossals-Aigua d'Ora, és una àrea eminentment boscosa caracteritzada per un bosc mixt en el qual trobem pinassa, alzina, roure, ginebró, boixos, romaní, entre altres espècies arbòries i arbustives. Es tracta d'una àrea amb un desnivell pronunciat que oscil·la entre els 755 metres aproximadament de les parts baixes i els 1087 metres als punts més elevats. Està centrat per una carena orientada nord-sud delimitada per dos torrents, al costat est la riera de Tentellatge, coincidint amb la delimitació territorial de l'enclavament per aquest extrem, i al costat oest un torrent (el de la Ribolleda?) que desguassa en l'anterior; a la part alta, coincidint amb una suavització de la carena, hi ha les restes de la masia els Tossals de la Ribolleda i a la zona central trobem les runes de Sant Climents de la Ribolleda, sota s'hi estén l'àrea denominada terrer de Sant Climents. Al costat sud-oest de l'enclau, en una altra petita carena, hi trobem el paller i les runes de la masia la Ribolleda.</p> | 08078-141 | Enclavament de la Ribolleda | <p>La creació de la xarxa Natura 2000 va sorgir arran de la Directiva europea aprovada l'any 1992 corresponent a la Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres(coneguda també com la Directiva hàbitats), i que preveia la creació d'una xarxa ecològica europea coherent de zones especials de conservació anomenada Natura 2000. En aquesta directiva es demanava que cada Estat membre de la Unió Europea havia de proposar a la Comissió Europea un seguit de zones especials de conservació (ZEC) que després passaren a ser classificats com a llocs d'importància comunitària (LIC) i les zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA); així totes aquelles àrees que ja eren protegides com a ZEPA hi havia de ser incloses. Finalment, després de passar per diferents processos de determinació de la proposta catalana a la xarxa Natura 2000, aquesta es va concretar en l'Acord de Govern de 5 de setembre de 2006 (DOGC 4735, de 6 d'octubre, i amb la correcció d'errades publicades al DOGC 4940, del 3 d'agost del 2007). A grans trets l'objectiu global de la Directiva és la de 'contribuir a garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres en el territori europeu dels estat membres'. Entre els objectius hi ha la creació de la xarxa Natura 2000 per a la conservació dels hàbitats naturals i dels hàbitats de les espècies, i el sistema de protecció global de les espècies.</p> | 42.0467500,1.6774300 | 390547 | 4655813 | 08078 | L'Espunyola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48686-foto-08078-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48686-foto-08078-141-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-01-29 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||||
| 48673 | Fons de l'Arxiu Parroquial de Sant Climent de l'Espunyola i Sant Sadurní del Cint a Avià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-parroquial-de-sant-climent-de-lespunyola-i-sant-sadurni-del-cint-a-avia | <p>COLL, Mn. A. (2007: 10-12): 'Diaris de guerra: L'Espunyola'. L'Erol, núm. 93, any 2007. VILADÉS, R. I SERRA, R. (1989:41-58): 'Inventari del patrimoni artístic i documental, religiós i civil desaparegut durant la Guerra Civil'. L'Erol, núm. 28, any 1989.</p> | Actualment el fons es conserva en bones condicions, malauradament compta amb una pèrdua important de documentació durant la guerra civil. | <p>Els fons dels Arxius Parroquials de Sant Climent de l'Espunyola i de Sant Sadurní del Cint estan custodiats i repartits entre la rectoria de Sant Martí d'Avià, que compta amb la documentació més actual, una petita part a cadascuna de les esglésies, que bàsicament es correspon amb els llibres necessaris per als oficis, i la resta a Solsona, a l'Arxiu Diocesà. La part corresponent al fons de l'Arxiu Parroquial de Sant Climent de l'Espunyola que es conserva a Avià, com hem dit compta amb la documentació més actual, del període de la guerra civil a l'actualitat. La documentació està organitzada i ben classificada, trobem les circulars del bisbat i les delegacions, llibres diaris de comptes entre el 1947 i el 1996, factures, comptes aprovats pel bisbat des del 1939, comptes de les Fundacions i Novenaris entre 1947 i 1985, i tres llibres corresponents a baptismes, matrimonis i defuncions del 1939 fins ara. El fons de l'Arxiu parroquial de Sant Sadurní del Cint conservat a Avià compta amb tres llibres, un de baptismes d'entre 1841 a 1932, un de defuncions del 1851 al 1932, i un tercer que conté batejos, confirmacions, matrimonis i defuncions de 1931 a 1983. La documentació està ordenada i classificada segons decrets de visites pastorals, factures, comptes aprovats pel bisbat de 1886 a 1976 i de 1977 a 2010, llibreta de compliment pasqual, priores del Cint i l'Espunyola de 1945 a 1996, i documents diversos a partir del 1770.</p> | 08078-128 | A l'església de Sant Climent de l'Espunyola i a la rectoria de Sant Martí d'Avià. | <p>Els efectes de la guerra civil van afectar durament a les esglésies de l'Espunyola i del Cint, i en especial a la de Sant Climent de l'Espunyola, el seu arxiu es considera quasi totalment desaparegut. De fet, el fons actual compta únicament amb documentació que data de la fi de la guerra civil fins a l'actualitat. Pel que fa a l'Arxiu parroquial de Sant Sadurní del Cint, també va patir greus destrosses, segons l'inventari fet per Ramon Viladés i Rosa Serra (VILADÉS,SERRA: 1989: 41-58) es conserva un 10% del fons, sembla que corresponent a la part que es guardava a la parròquia.</p> | 42.0535000,1.7679600 | 398050 | 4656451 | 08078 | L'Espunyola | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-21 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||||||||
| 48546 | Castell de l'Espunyola/Mas del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-lespunyolamas-del-castell | <p>BACH, A. (2002). Montmajor i el seu comú. Ajuntament de Montmajor. DALMAU, R., CATALÀ, P. (1976): Els castells catalans. Dalmau ed., Barcelona. GUILLEM DE BERGUEDÀ I ALTRES TROBADORS (1986): Obra poètica. (Pròleg de Martí de Riquer). Edicions de L'Albí, Escriptors del Berguedà, núm. 2, Berga. IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3308 Generalitat de Catalanya. MADOZ, P. (1845). Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar. Madrid. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. SITJES I MOLINS, X. (1986): Esglésies romàniques del Bages, Berguedà i Cardener. Ed. Llibreria Sobrerroca. Manresa. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978: 207-210). 'El Berguedà. Monuments de la Catalunya Romànica 1'. Artestudi Eds. Barcelona. VILA, R.,(1991):Catalunya, esqueixos d'un passat.II, El Berguedà. Editorial Memòria, Mataró. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. VVAA. (1985: 254-255): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.</p> | XIII-XIV | Algunes construccions i elements han estat objecte de restauració, però encara no s'ha completat la restauració de tot el conjunt, la masia està pendent d'una actuació i altres elements exteriors com les restes de la muralla. | <p>Es tracta d'un conjunt format per diverses construccions adossades i situat al capdamunt d'un turonet. Les estructures principals són dues torres i una gran masia entre ambdues, que defineixen un conjunt amb una planta més o menys en forma de U oberta cap al sud-est. La torre principal és d'estil romànic i està emplaçada al costat sud, és de planta quadrangular (7,30x7,60/7,80) i consta de planta baixa, primera i sota-coberta. Està construïda amb un aparell regular de carreus ben tallats i polits i col·locats a trencajunt formant filades també regulars, els murs presenten un gruix entre 119 i 95 cm. La porta d'accés és al mur nord-est, és d'arc de mig punt fet amb dovelles ben tallades i polides, sobre muntants de carreus. Al mateix mur, per sobre la porta d'accés hi ha una altra porta, és també adovellada en arc de mig punt; aquesta porta devia permetre la comunicació i l'accés a la muralla que arrencava de l'angle sud-est del castell. Al mur lateral sud-est a nivell de planta primera hi ha una finestra d'estil gòtic, de dues obertures separades per una columneta al mig i la llinda de pedra monolítica amb dos arcs lobulats, i impostes decorades amb motius florals; per sobre hi ha una altra finestra de línies senzilles formada amb el mateix parament del mur. La torre compta amb una altra finestra en cadascuna de les altres dues façanes. La torre situada al costat més nord-est és de planta rectangular, de mides molt més petites que l'anterior ( 5x3,5x10); està bastida amb grans carreus ben tallats i escairats, col·locats regularment seguint les filades i a trencajunt; els seus murs són d'uns 75 cm de gruix. Hi ha una porta al mur sud, és de llinda plana monolítica i als brancals els mateixos carreus que conformen l'aparell del mur. L'interior defineix un espai estret que pren tota l'alçada de la torre, i és cobert amb una petita volta de canó feta en pedra. Entre aquestes dues torres tenim la masia, una gran casa de planta rectangular, formada per planta semisoterrània, baixa i primera. Està construïda amb murs formats per paredat de carreus desbastats i pedres irregulars, que presenta algunes diferències, a la part semisoterrània té un acabat més irregular que a la resta. A la façana principal que dona al sud-est, hi ha la porta principal d'accés a nivell de planta baixa, és una porta adovellada de mig punt fet amb llargues dovelles de pedra sorrenca ben tallada i polida; a la mateixa façana, a la planta sota-coberta hi ha tres grans obertures, són de llinda plana monolítica muntants de carreus i ampit sobresortit i de línies rectes, totes amb peces ben tallades i polides i amb els angles treballats al biaix; a la llinda de la finestra central hi ha decoració en relleu que forma unes línies corbes; interiorment tenen festejadors. Algunes de les finestres tenen parts refetes, com són els ampits. A la façana posterior a nivell de la planta semisoterrània hi ha diverses finestres tipus espitllera, a la resta de nivells d'altres que mostren el mateix estil o similar a les de la façana principal i algunes de formació més recent amb maó massís. Al mur lateral nord-est hi ha la porta d'accés a la planta semisoterrània és de brancals de carreus i llinda plana de fusta. De l'interior podem destacar que a nivell de planta semisoterrània l'espai està compartimentat a partir de diferents arcs de mig punt adovellats que en són els elements de càrrega del forjat. A partir de la planta baixa, el suport de càrrega són grans pilars de pedra que es desenvolupen fins la coberta. A la planta baixa es conserva al costat de la façana principal, la llar de foc amb la boca del forn tapiada i al mur posterior hi ha la fornícula de la pica de pedra; en aquest mateix mur posterior, en el revestiment hi ha gran quantitat de grafits incisos conformant figures humanes, animals i elements geomètrics. El conjunt compta amb un altre element destacat, és el portal d'accés a l'interior del recinte emmurallat, és en arc de mig punt fet amb 15 grans dovelles.</p> | 08078-1 | A la zona del Sant Climent de L'Espunyola. | <p>La primera notícia documental coneguda que es refereix a l'Espunyola la trobem a l'acta de consagració i dotació de l'església de Sant Joan de Montdarn que data de l'any 922, en aquest document s'hi descriuen els límits de l'església de Sant Joan entre els quals hi figura la 'parrochiam de ipsa Sponiola'. Pel que fa al castell, la primera referència documental és en un document del juny de 950, en el qual la comtessa Adelaida, filla dels comtes de Barcelona Sunyer i Riquilda, fa donació al monestir de Sant Joan de les Abadesses de l'alou que tenia al lloc de l'Espunyola. L'alou consta situat en el comtat de Berguedà, dins el terme de l'Espunyola amb l'església de Sant Climent, i terres i cases. A més també s'hi aporten les afrontacions del castell. A partir d'aquí el castell es trobarà en mans del cenobi de Sant Joan de les Abadesses, del qual sembla que potser n'era abadessa la mateixa Adelaida; a la vegada que són ja molt escasses les referències al castell de l'Espunyola, per contra sí que trobem diverses informacions referents al llinatge dels Espunyola, i en alguns casos vinculat a fets importants de la història catalana. De mitjans del segle XII data una concòrdia (conservada a l'Arxiu de la Corona d'Aragó) entre Pere de Berga i Guillem de l'Espunyola, a fi de solucionar els conflictes que tenien per la jurisdicció sobre el castell de l'Espunyola. Guillem de l'Espunyola féu testament el 15 de juliol de 1163, fou signat a Solsona en poder del notari Pere; era casat amb Arsenda i tenien un fill , Guillem que era l'hereu i com a tal rebé el castell de l'Espunyola junt amb altres béns, i dues filles, Beatriu i Saurina, casada i amb dos fills, Guillem de Meda i Josiana. El patrimoni de Guillem de l'Espunyola era extens i important, a més del castell de l'Espunyola, tenia els d'Albesa, Ça Frareg, i a altres llocs. Guillem de l'Espunyola apareix vinculat a altres nobles catalans destacats, i als quals encomanà la tutoria de la seva muller, dels fills i els béns. Guillem de l'Espunyola va morir el 1165 en l'expedició d'Alfons d'Aragó 'el Cast' a terres de Múrcia, així consta en la notícia del necrologi del monestir de Solsona. A partir del segle XIII el llinatge dels Espunyola s'expansionà i continua apareixen molt vinculada a altres famílies nobles especialment de la contrada. En aquest sentit consten diverses referències. El fill Ramon 'Cespunyola' es casà amb Sibil·la de Caramany, consta tant com a donzell com a cavaller; actuà com a procurador del noble P. Galceran de Pinós el 1306; posteriorment, el 1314 va vendre al seu oncle R. De Sant Cerni la tercera part del delme que rebia de les parròquies de Sant Climent de l'Espunyola i de Sant Pere de l'Esgleiola i dels seus termes, això és el terç del delme de blat, vi , carnalatge, llana, formatge, cànem, lli i demés que ell pogués rebre. També li vengué els masos de Segats de la parròquia de Sant Climent i el de Cruillops de la de l'Esgleiola. Aquests masos els tenia en feu pel senyor d'Aragó.Ramon de l'Espunyola apareix diverses ocasions en qualitat de persona de confiança. Morí entorn el 1316 sense descendència legítima, però amb un fill il·legítim, Guillem d'Espunyola. Aquest fet comportà una disputa per l'herència, entre el seu oncle i rector de Bagà, Ramon de Sant Cern i Berenguera 'Zespunyola', per solucionar l'afer calgué la intervenció del rei; finalment el castell i altres béns passaren a mans de Ramon. Altres referència al llinatge són G. Zespuynola el 1344 és acreditat delegat pels cònsols de Bagà, per anar al Rosselló per tractar una delicada comissió amb Pere Galceran de Pinós. El 1375 Sibil·la Cespunyola era la sogra de Pere Tomich. En el fogatge de 1381 ja no apareix el llinatge dels Espunyola residint al castell, consta que era possessió de Mn. Rl de Peguera, i tenia 15 focs. El lloc de l'Espunyola al segle XVII consta com a possessió del rei, i es trobava dins la sots-vegueria de Berga i la vegueria de Manresa.</p> | 42.0468900,1.7827700 | 399265 | 4655699 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48546-foto-08078-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48546-foto-08078-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48546-foto-08078-1-3.jpg | Legal | Medieval|Romànic|Gòtic|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-18 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A l'interior del conjunt hi havia l'església de Sant Climent del Castell, les restes de la qual es poden veure al costat més nord. A costat i costat del portal queden algunes restes de la muralla que tancava el conjunt, tot i que està molt perduda i es creu que gran part dels carreus utilitzats per la construcció de la masia al segle XVI-XVII provenen de la muralla. Interiorment, la torre està essent totalment reformada per tal d'adaptar-la a casa de turisme rural. | 85|92|93|94|119 | 46 | 1.2 | 1771 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | |||
| 48670 | Fons de l'Arxiu fotogràfic de l'Àmbit de Recerques del Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-fotografic-de-lambit-de-recerques-del-bergueda | XX | <p>L'arxiu fotogràfic de l'entitat berguedana Àmbit de Recerques del Berguedà compta amb un interessant fons d'imatges del'Espunyola. Es tracta d'un gran nombre d'imatges, centenars. N'hi ha en blanc i negre i en color. Les fotografies estan ben arxivades per tipologies com territori, urbanisme, art, personatges, festes, esdeveniments, religió, etc, i dins d'aquests grups altres subgrups. Les imatges procedeixen de membres de la pròpia entitat i també amb reproduccions d'altres autors, sobretot d'imatges antigues.</p> | 08078-125 | Carrer Mossèn Hugh, núm. 8, 1r. Berga. | <p>L'Arxiu fotogràfic de l'Àmbit de Recerques del Berguedà es va crear arran de la fundació de l'entitat l'any 1981, des de llavors s'ha anat ampliant amb la incorporació de més imatges. L'Arxiu compta amb un fons de més d'entorn a les 18.000 imatges, estan arxivades per municipis, per colònies indústrials, d'altres de generals de la comarca, a més d'un gruix d'imatges d'altres indrets de Catalunya i de fora.</p> | 42.0535000,1.7679600 | 398050 | 4656451 | 08078 | L'Espunyola | Restringit | Bo | Física | Popular | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Diversos autors | És a la seu social de l'entitat. | 119 | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | |||||||||
| 48668 | Marededéu dels Torrents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marededeu-dels-torrents | <p>BACH, A. (2002): Montmajor i el seu comú. Ajuntament de Montmajor. SERRA, Rosa. (et al.) (1991): Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. SITJES I MOLINS, X. (1986): Esglésies romàniques del Bages, Berguedà i Cardener. Ed. Llibreria Sobrerroca. Manresa. TORRES, C.A.(1905): 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978: 49-50). 'El Berguedà. Monuments de la Catalunya Romànica 1'. Artestudi Eds. Barcelona. VV.AA.(1981): 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. VVAA. (1985: 256-257): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1994:137-141): 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.</p> | XIII | Necessita una actuació de manteniment i millora. | <p>La imatge de la Marededéu dels Torrents és una talla de fusta policromada. És d'estil romànic i cronològicament es situa a inicis del segle XIII. Es tracta d'una marededéu asseguda en un senzill setial, vesteix una túnica subjectada a la cintura i a sobre les espatlles un mantell que li baixa pel costat dret tot replegant-se cap als genolls, els quals cobreix i també part de les cames, tot deixant al descobert el tòrax i part dels braços. El mantell i la túnica són tallats amb tot de plecs que li atorguen cert realisme a més de marcar les formes del cos; se li poden veure les puntes de les sabates. La cara és més aviat esquemàtica, té aspecte tendre i fina; les celles són pintades i els ulls grossos en una cavitat poc profunda, el nas és proporcionat i punxegut, la boca de mida regular, i la barba allargada i acabada arrodonida; al cap porta una toca que també li cobreix les espatlles i que és suportada per una mena de corona rústica i senzilla, se li poden veure els cabells ben pentinats, amb una clenxa central que els reparteix cap ambdós costats, i als extrems són cargolats, els porta col·locats de manera que se li poden veure les orelles. La mare té a la mà dreta una fruita i a l'esquerra el Fill, que és assegut en el seu braç amb les cames recolzades sobre el genoll esquerre de la Mare. L'Infant també porta una túnica i un mantell a l'estil de la Mare, a sota en surten les puntes dels peus descalços, i al cap una còfia sota la qual podem veure els cabells lleugerament cargolats; a la mà esquerra sosté un llibre obert on podem llegir IHS i amb la mà dreta dóna la benedicció. La talla està pintada amb colors vius, les túniques són vermelles, en la Mare és decorada amb rodones de color blau-verd i puntets grocs, i els mantells són de color verd intens. En les descripcions recollides en la bibliografia s'assenyala que l'aspecte de la Mare evoca una dona senzilla, humil i pietosa, que inspira confiança i simpatia, és d'aspecte tendre; el conjunt és delicat, elegant i proporcionat amb bon sentit de la mesura. La imatge és estàtica amb una postura amanerada, és de caire rústic però l'esquematisme i el resultat del conjunt demostren ser obra d'un artista traçut i coneixedor del seu treball. La imatge de la Marededéu dels Torrents procedeix de l'església dels Torrents, tot i que ja fa uns quants anys que és venerada a l'església de Sant Martí de Correà. Aquí ocupa un lloc privilegiat, a la part central de l'altar Barroc que presideix el temple, sota la imatge principal, la de Sant Martí.</p> | 08078-123 | Església de Sant Martí de Correà | <p>L'indret dels Torrents consta documentat des del segle XIII, època en que en el lloc del santuari marià devia haver-hi una capella romànica on s'hi venerava la Marededéu dels Torrents; la construcció de l'actual edifici és obra del segle XVIII, amb una ampliació del segle XIX (1884) que conforma la present façana i campanar. Segons la tradició, consta que als segles XII i XIII l'església era servida per una comunitat de clergues i llecs deodonats (VVAA:1985:256-257). En la visita del deganat de la Vall de Lord el 1314 figura el santuari com a parròquia i s'hi esmenta que tenia una hospitalitat i se'n feia càrrec el rector del Cint. Al segle XVIII l'església consta com a sufragània del Cint i sembla que al cap de poc temps quedà abandonada fins a la construcció del nou temple.</p> | 42.0535000,1.7679600 | 398050 | 4656451 | 08078 | L'Espunyola | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48668-foto-08078-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48668-foto-08078-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48668-foto-08078-123-3.jpg | Física | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-07-16 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Actualment l'església de Sant Martí de Correà, està tancada al públic, ja que està pendent d'una obra de restauració degut a que s'hi van detectar importants esquerdes en la seva estructura. Es creu que en breu podrien començar les obres. | 92|85 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | |||||||
| 48669 | Sants Metges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sants-metges-0 | <p>CAMPRUBÍ SENSADA, J. (2006): Conquesta i estructuració territorial del Berguedà (s. IX-XI), Edicions de la Universitat de Lleida, Lleida. CAMPRUBÍ SENSADA, J. i MARTÍ, R. (2009): 'El monestir carolingi de Sant Salvador de Mata (L'Espunyola, Berguedà)'. Acta historica el archaeologica Mediaevalia, núm. 29, Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona. COLL, Mn. A. (2007: 10-12): 'Diaris de guerra: L'Espunyola'. L'Erol, núm. 93, any 2007. GALERA, A., et alii (2006): Catàleg dels elements del patrimoni cultural del municipi de Capolat. Inèdit, pendent de publicar. GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. SITJES I MOLINS, X. (1986): Esglésies romàniques del Bages, Berguedà i Cardener. Ed. Llibreria Sobrerroca. Manresa. VILADÉS, R. (2007: 36-39): 'Sant Corneli i Sant Cebrià de Castellserà'. L'Erol, núm. 94, any 2007. VVAA. (1985): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.</p> | XVII | <p>La imatge dels Sants Metges és una petita talla de fusta policromada. La talla representa les figures de Sant Cosme i de Sant Damià. Ambdós estan dempeus i col·locats sobre una base també de fusta (actualment la imatge, amb la base originària, es va col·locar sobre una altra base de fusta). Els dos Sants van vestits amb una túnica cenyida a la cintura i pictòricament decorada amb motius florals de diferents col·loracions sobre un fons blau, la túnica és llarga fins al peus quedant visibles les sabates; a sobre porten un tipus d'abric o capa pintada de color daurat. Ambdós tenen el cabell una mica llarg i pintat de color marró negrós, a sobre al cap hi ha una mena de corona plana també de fusta i sembla que col·locada més recentment. Cada imatge sosté dos objectes, un a cada mà. La imatge és custodiada a l'església de Sant Climent de l'Espunyola, el seu lloc d'origen però és l'església, avui desapareguda, de Sant Corneli i Sant Cebrià de Castellserà, la qual posteriorment també passà a ser denominada Sants Metges.</p> | 08078-124 | A l'església de Sant Climent de l'Espunyola | <p>L'antiga església de Sants Metges es trobava dins la zona de Castellserà; les runes es troben per sobre de la masia de Can Cots, dalt d'un petit turonet on s'observen les restes d'alguns murs; inicialment tenia l'advocació de Sant Corneli i Sant Cebrià de Castellserà, en la bibliografia també s'esmenta com a Sant Nicolau i Sant Cebrià (a més es creu que el lloc i les runes es poden correspondre també amb l'emplaçament del monestir de Sant Salvador de la Mata). Viladés (VILADÉS:2007:36) també anomena el sector de la parròquia de Castellserà com a Gineva. Sant Corneli i Sant Cebrià de Castellserà constava com a església sufragània de Sant Sadurní del Cint. En època moderna sembla que es va començar a denominar Sants Metges, Cosme i Damià, comportant que durant els segles XVII, XVIII i XIX s'utilitzés tant una denominació com l'altre. Des del finals del segle XVII es troben referències en la documentació relatives al mal estat de conservació de l'església, i s'avisa als feligresos que cal arreglar-la o construir-ne una de nova. La situació s'allargà durant quasi dos-cents anys, així durant tot el segle XVIII i part del XIX es continua donant l'alerta de la greu situació del temple i finalment advertint que es faci l'obra o es suspendran els oficis. Gran part de les circumstàncies que allargaren l'inici de les obres es degué a desavinences entre els veïns, entre les quals hi havia la determinació de la ubicació definitiva de la nova església. Finalment s'arriba al consens de construir el temple al costat de la masia de Cal Macià, on avui dia tenim l'església de Sants Metges. No és fins el 1866 que el Bisbe de Solsona donà el permís per construir l'església; finalment és el Dr. Ramon Pallerola, substitut del Vicari Capitular que dóna el permís corresponent per edificar la nova església al lloc escollit. Així, l'actual església de Sants Metges és obra de l'últim terç del segle XIX. Segons Mn. Anselm Coll (COLL, 2007:12) abans de l'esclat de la guerra civil l'església de Sants Metges tenia tres altars, el major era de fusta i daurat, tenia les imatges de la Puríssima al centre i de mida natural, als costats les de Sant Cosme i Sant Damià, i al capdamunt de l'altar la de Santa Rita. Al creuer, a la dreta hi havia un antic retaule gòtic, amb els Sants Metges i passos de la seva vida, segurament provinent de l'antiga església. A l'esquerra del creuer l'altar de Sant Josep, pagat per Mn. Anton Ferrer i que encara s'havia de daurar. En el decurs dels esdeveniments de la guerra van cremar-ho.</p> | 42.0539400,1.7836700 | 399351 | 4656481 | 08078 | L'Espunyola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48669-foto-08078-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48669-foto-08078-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48669-foto-08078-124-3.jpg | Física | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-17 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 96|94 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | |||||||||
| 48547 | Sant Climent del Castell de l'Espunyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-climent-del-castell-de-lespunyola | <p>BACH, A. (2002). Montmajor i el seu comú. Ajuntament de Montmajor. DALMAU, R., CATALÀ, P. (1976): Els castells catalans. Dalmau ed., Barcelona. GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona GUILLEM DE BERGUEDÀ I ALTRES TROBADORS (1986): Obra poètica. (Pròleg de Martí de Riquer). Edicions de L'Albí, Escriptors del Berguedà, núm. 2, Berga. IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3308 Generalitat de Catalanya. MADOZ, P. (1845). Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar. Madrid. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. SITJES I MOLINS, X. (1986): Esglésies romàniques del Bages, Berguedà i Cardener. Ed. Llibreria Sobrerroca. Manresa. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978: 207-210). 'El Berguedà. Monuments de la Catalunya Romànica 1'. Artestudi Eds. Barcelona. VILA, R.,(1991):Catalunya, esqueixos d'un passat.II, El Berguedà. Editorial Memòria, Mataró. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. VVAA. (1985: 254-255): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.</p> | XII | Les restes es troben en un avançat estat d'enrunament. | <p>Les restes de l'església de Sant Climent del Castell estan situades al costat mateix del Castell de L'Espunyola, a l'extrem nord del turó on hi ha ubicat el conjunt. Actualment l'església es troba en un avançat estat d'enrunament, tant sols s'observa part dels murs perimetrals, els quals estan formats per un aparell de carreus força ben tallats i col·locats regularment en filades i disposats a trencajunt i que es corresponen a part de l'estructura romànica, excepte part del mur del costat més nord que presenta un parament més irregular i amb carreus menys acurats, probablement corresponent a alguna reforma o modificació realitzada amb posterioritat, es creu que entorn al segles XVI o XVII. En el mur del costat sud-est encara podem veure part del brancal de la porta d'accés i una de les dovelles, era una porta d'arc de mig punt adovellada. Algun dels murs conserva entorn als dos metres d'alçada però el seu estat és fràgil i insegur, de fet en els darrers anys s'ha desprès part de la roca on es troben assentades les restes. Hi ha fotografies de principis del segle XX en les quals es pot veure l'església dempeus, era un edifici d'una sola nau, de planta rectangular, sense absis i amb la porta adovellada situada a la part sud del mur de llevant, també comptava amb una espadanya de doble obertura, i la nau era coberta amb volta apuntada sembla que realitzada amb posterioritat, cap al segle XIII. Segons les informacions publicades l'església s'esfondrà el dia 19 d'agost del 1914 o 1915. L'església es trobava a l'interior del recinte emmurallat juntament amb dues torres, conservades en l'actualitat i les quals van ser objecte de restauració entorn als anys 80 del segle XX. L'accés al recinte era a través d'una gran porta adovellada, també restaurada, i situada al davant de l'església, és un gran portal d'arc de mig punt; també es poden veure algunes restes de la muralla que cloïen les diferents construccions.</p> | 08078-2 | A la zona del Sant Climent de L'Espunyola. | <p>L'església de Sant Climent de l'Espunyola formava part del bisbat d'Urgell i ja des d'origen era església parroquial, tot i estar situada dins el recinte castral. La primera referència documental de l'església de l'Espunyola la trobem a l'acta de consagració i dotació de l'església de Sant Joan de Montdarn que data de l'any 922, en aquest document s'hi descriuen els límits de l'església de Sant Joan entre els quals hi figura la 'parrochiam de ipsa Sponiola'. Pel que fa al castell, la primera referència documental és en un document del juny de 950, en el qual la comtessa Adelaida, filla dels comtes de Barcelona Sunyer i Riquilda, fa donació al monestir de Sant Joan de les Abadesses de l'alou que tenia al lloc de l'Espunyola, per remei de la seva ànima i la del seu pare i la seva mare (sembla que potser n'era abadessa la mateixa Adelaida). L'alou consta situat en el comtat de Berguedà, dins el terme de l'Espunyola amb l'església de Sant Climent, terres i cases. A més també s'hi aporten les afrontacions del castell.(DALMAU: 1976:886;). Al 985, el rei Lotari de França confirmava , en un precepte, els béns del monestir de Sant Miquel de Cuixà, entre el conjunt de possessions citades hi figura dins el comtat del Berguedà, el lloc de l'Espunyola, l'església de Sant Climent amb els delmes i primícies, terres, vinyes i totes les pertinences que el monestir tenia arran de la donació feta pel comte Sunyer de Barcelona abans de morir. Aquest document porta a creure que tot l'alou de l'Espunyola, incloent-hi l'església, pertanyien als comtes de Barcelona, i a partir de la donació a Sant Joan de les Abadesses i la confirmació a Sant Miquel de Cuixà es mantingué definitivament com a possessió de Cuixà; de fet es confirmarà la possessió de l'església en les butlles papals de Joan XV l'any 985 i de Sergi V al 1010. Al llarg dels segles XII, XIII i XIV tenim constància de diverses notícies referides al llinatge dels Espunyola, els quals apareixen sovint vinculats a alguns esdeveniments importants de la història catalana. A partir del segle XIII el llinatge dels Espunyola , s'expandí , i continua apareixen molt relacionada amb altres famílies nobles, especialment de la contrada, com és el cas dels Pinós. Tornem a tenir notícia de l'església el 1314, quan Ramon 'Cespunyola' va vendre al seu oncle R. De Sant Cerni la tercera part del delme que rebia de les parròquies de Sant Climent de l'Espunyola, de Sant Pere de l'Esgleiola i dels seus termes, això és el terç del delme de blat, vi , carnalatge, llana, formatge, cànem, lli i demés que ell pogués rebre. També li vengué els masos de Segats de la parròquia de Sant Climent i el de Cruillops de la de l'Esgleiola (SERRA VILARÓ: 1989:VOL.II, 475). En la visita al deganat del Berguedà l'any 1312 no apareix l'església de Sant Climent del Castell com a parroquial, però es creu que va continuar mantenint les funcions de parroquial fins al segle XVI, quan consta que va passar a ser parroquial la propera església de Sant Nicolau, la qual canvià la seva advocació per la de Sant Climent, aquesta encara és església parroquial en l'actualitat. A partir d'aquest segle XVI es degué inicià el seu abandonament arran de la pèrdua de culte. Pel que fa al llinatge dels Espunyola, en el fogatge de 1381, aquest ja no apareix residint en el castell, consta que era possessió de Mn. R. de Peguera, i tenia 15 focs. El lloc de l'Espunyola al segle XVII consta com a possessió del rei, i es trobava dins la sots-vegueria de Berga i la vegueria de Manresa.</p> | 42.0470200,1.7830300 | 399287 | 4655713 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48547-foto-08078-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48547-foto-08078-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48547-foto-08078-2-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-18 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 92|85 | 45 | 1.1 | 1781 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||
| 48705 | Lipsanoteca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lipsanoteca | <p>-SERRA, Rosa (1988): 'El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (4)'. L'Erol, nº 23.Pg. 45- 47. Àmbit de Recerques del Berguedà. -SERRA, Rosa (1990): 'El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (8)'. L'Erol, nº 29.Pg. 49. Àmbit de Recerques del Berguedà. -SERRA, Rosa (1990): 'El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (9)'. L'Erol, nº 31.Pg. 45. Àmbit de Recerques del Berguedà. -VV.AA. (1990): 'Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Catàleg d'Art Romànic i Gòtic. Bisbat de Solsona, Ajuntament de Solsona i Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.</p> | XII? | <p>Lipsanoteca de fusta de pi en forma de prisma allargat, amb un acabat de les superfícies senzill, poc polit i sense cap tipus d'element decoratiu. Les seves mides són: 4x11x5,3cms. En un costat hi ha l'espai per contenir les relíquies, és un petit forat allargat (trepanat) que es tanca amb una tapa del mateix material, encaixa a pressió i té forma de tronc de piràmide. L'interior conté algunes escasses restes tèxtils.</p> | 08078-160 | Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, Palau Episcopal. 25280 SOLSONA | <p>En el Catàleg del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona consta com a procedent de l'església de l'Espunyola i datat del segle XII (VVAA, 1990: 150).</p> | 42.0535000,1.7679600 | 398050 | 4656451 | 08078 | L'Espunyola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48705-foto-08078-160-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48705-foto-08078-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48705-foto-08078-160-3.jpg | Legal i física | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El número de registre del Museu és el 965. | 92|85 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||||
| 48682 | Llegenda del Collet de les Forques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-collet-de-les-forques | AMADES, J. (1982): Folklore de Catalunya. Vol. I: Rondallística. Editorial Selecta, Barcelona. AMADES, J. (1982): Costumari Català. Salvat editores, i Ed. 62, Barcelona. | A l'Espunyola hi ha un indret conegut com el Collet de les Forques. En aquesta zona hi havia hagut un megàlit avui desaparegut. La llegenda relata que el megàlit del Collet de les Forques fou edificat pel mateix Diable, fet que comportava que el lloc fos punt de trobada de les Bruixes i els Bruixots de la contrada, els quals durant la Nit de Sant Joan hi celebraven el seu major Aquelarre. | 08078-137 | 42.0535000,1.7679600 | 398050 | 4656451 | 08078 | L'Espunyola | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El recull de llegendes ha estat facilitat per Albert Rumbo, que està compilant les llegendes de la comarca del Berguedà. | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | |||||||||||||||
| 48694 | Serrat de la Casanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-de-la-casanova | BOLÓS, J., PAGÈS, M.: 'Les sepultures excavades a la roca'. A Necròpolis i sepultures medievals de Catalunya. Acta Mediaevalia, Annex 1, Facultat de Geografia i Història de Barcelona, Departament d'Història Medieval, Universitat de Barcelona, Barcelona, 1982. | XI-XII | Les restes es van localitzar perquè afloraven a la superfície. | A la part posterior, oest, de la masia la Casanova de Cal Pauet s'hi aixeca un petit turó. Al cim del qual en Josep Carreres i en Josep Casas hi van localitzar diverses restes òssies d'enterraments i alguns fragments dMee ceràmica grisa medieval dels segles XI i XII. El jaciment podria tractar-se d'una necròpolis de sepultures de fossa de l'època medieval. Prop d'aquí, en concret a l'altra banda de la carretera C-26, a la part nord. Al capdamunt de l'anomenat Serrat dels Moros, s'hi van localitzar diverses sepultures excavades a la roca associades a signes cruciformes gravats també a la roca. El jaciment va ser destruït en els treballs d'ampliació de la carretera. També hi ha recollides informacions de l'existència de tombes de lloses en el camp proper, avui també desaparegudes. | 08078-149 | A la zona de Sants Metges | 42.0519700,1.7627700 | 397618 | 4656287 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48694-foto-08078-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48694-foto-08078-149-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | |||||||||
| 48663 | El Vilar de l'Espunyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vilar-de-lespunyola | Hi ha molt poca informació sobre el jaciment. | Al costat de la casa del Vilar de Sants Metges, per sota el camí d'accés, en el vessant de llevant hi ha una placa allargada de roca sorrenca que presenta diferents solcs i forats naturals i es creu que potser algun d'antròpic. A la base d'aquesta roca hi ha una feixa de conreu. Al lloc s'hi van localitzar una extensa mostra de fragments ceràmics, d'enre els quals un ampli grup de ceràmica d'època medieval que es remunta fins al segle IX. Aquesta prospecció es va realitzar en el marc d'un projecte d'investigació de la Universitat Autònoma de Barcelona dut a terme entre els anys 1997 i 2001 i referent a l''Evolució del poblament a la plana central del Berguedà des de l'època Baiximperial romana fins l'Alta Edat Mitjana'. Arran de la prospecció es va interpretar el lloc com un possible lloc d'hàbitat rupestre, ubicat a redós de la placa de roca, i que hauria perdurat almenys des d'entorn al segle IX fins al canvi d'ubicació de la nova masia a sobre el turó, cap al segle XVI. | 08078-118 | A la zona de Sants Metges | A molt poca distància de la ubicació del jaciment hi ha la casa del Vilar de Sants Metges. La denominació de la masia com a el Vilar dels Sants Metges, es deu a que a ponent de la casa, just en la carena que queda en paral·lel per aquest costat, és la zona on es creu que hi havia hagut l'antiga església de Sants Metges. Tot i que l'aparença exterior de la casa no ens permeti assenyalar una estructura arquitectònica d'origen baix-medieval, no podem descartar que part de la seva estructura es correspongui a aquest període o si més no, que es trobi assentada sobre una construcció amb aquest origen. Ja que les notícies referides al Vilar es remunten com a mínim al segle XVI, en el fogatge de 1553 hi consta 'En Vilar de Castel Sera'dins el lloc de 'Castell Cera, Capolat, Lo Cint i Parrochias Abjacents'. | 42.0572300,1.7730200 | 398475 | 4656859 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48663-foto-08078-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48663-foto-08078-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48663-foto-08078-118-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 94|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||||||
| 48659 | Roc de la Monja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roc-de-la-monja | Les restes d'estructures estan enrunades. | Al peu del Serrat de Sant Salvador, just passat els darrers camps de conreu actuals, en mig del bosc trobem grans blocs de conglomerat. Destaca la presència d'una gran bloc que és conegut amb el nom de Roc de la Monja, al seu voltant hi ha altres blocs de mides menors, i adossats al roc principal i a la resta hi ha diversos murs que conformen vàries compartimentacions. Aquests murs defineixen unes estances situades a la part est i sud del roc. En conjunt són murs d'uns 50-60 cm de gruix, i d'una alçada visible variable entre els 20 i 60 cm., tot i que es conserva major alçada ja que les estructures es troben cobertes d'enderroc i vegetació. A l'extrem més est i més cap al sud hi ha dues estances amb els murs més ben conservats, són compartimentacions més grans que la resta i més obertes, podrien haver funcionat com a corrals. Molt a prop Josep Carreras va localitzar un fragment de molí de mà, actualment conservat al fons del Museu Comarcal de Berga. | 08078-114 | A la zona de Sant Climent de l'Espunyola | 42.0573700,1.7858100 | 399533 | 4656859 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48659-foto-08078-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48659-foto-08078-114-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | |||||||||||
| 48624 | Cal Marsalet Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marsalet-vell | XIX | Aquesta masia es troba emplaçada a pocs metres al nord de la carretera de Berga a Solsona (i del camí ramader), al costat oest del torrent del Clot de Foubes (inici de la Riera de Navel), i amb els Cingles de Capolat a l'esquena, al nord el morral de la Malla i al nord-est el de Sant Salvador. Es tracta d'un petit conjunt format per la casa amb algun annex adossat, el cobert o paller i algun altre cobert menor. La casa és de planta quasi quadrangular, formada per planta baixa, planta primer i unes petites golfes; té coberta a dos vessants amb el carener nord-oest a sud-est. Actualment potser es considera com a façana principal la que queda més encarada al sud-est, mirant cap a la carretera, però ho és la que dóna cap al sud-oest (o sigui que té el carener paral·lel a aquest frontis). Els murs són fets amb un paredat irregular format per pedres desbastades de mides i formes diverses i cantoneres de grans carreus de pedra ben tallada i picada. La porta principal, l'original, és a la façana sud-oest, és de brancals de grans carreus ben tallats i polits i llinda d'arc rebaixat fet de maó massís posat de pla. Actualment, però té una altra porta d'accés a nivell de planta primera, a la façana sud-est, i a la que s'hi accedeix a través d'una escala exterior; aquesta porta és de muntants i llinda plana, tot de maó massís. Pel que fa a la resta d'obertures, les finestres, en trobem al mur més nord de petites dimensions i feta amb quatre carreus, un per brancal, un altre de llinda plana monolítica i un d'ampit, són de pedra polida i punxonada; a la façana sud-est, a planta baixa, n'hi ha un altre de similar però amb llinda de maó; ambdues estan tapiades. La majoria de les altres obertures són emmarcades en maó massís i amb llinda plana del mateix material. A la façana principal, sobre la porta d'accés, hi ha la traça d'una altra obertura tapiada, feta de brancals de pedra i llinda de fusta. Adossat al mur més de llevant hi ha uns coberts, un de senzill sense murs, i l'altre de murs de pedra; al mur posterior hi ha un petit cos sobresortit de fet de maó. A pocs metres al sud-oest hi ha un cobert de factura contemporània, és de dos nivells, la planta baixa destinada al bestiar i la superior a paller. | 08078-79 | A la zona de Sants Metges | Aquesta masia es troba emplaçada a pocs metres al nord de la carretera de Berga a Solsona (i del camí ramader), al costat oest del torrent del Clot de Foubes (inici de la Riera de Navel), i amb els Cingles de Capolat a l'esquena, al nord el morral de la Malla i al nord-est el de Sant Salvador. Es tracta d'un petit conjunt format per la casa amb algun annex adossat, el cobert o paller i algun altre cobert menor. La casa és de planta quasi quadrangular, formada per planta baixa, planta primer i unes petites golfes; té coberta a dos vessants amb el carener nord-oest a sud-est. Actualment potser es considera com a façana principal la que queda més encarada al sud-est, mirant cap a la carretera, però ho és la que dóna cap al sud-oest (o sigui que té el carener paral·lel a aquest frontis). Els murs són fets amb un paredat irregular format per pedres desbastades de mides i formes diverses i cantoneres de grans carreus de pedra ben tallada i picada. La porta principal, l'original, és a la façana sud-oest, és de brancals de grans carreus ben tallats i polits i llinda d'arc rebaixat fet de maó massís posat de pla. Actualment, però té una altra porta d'accés a nivell de planta primera, a la façana sud-est, i a la que s'hi accedeix a través d'una escala exterior; aquesta porta és de muntants i llinda plana, tot de maó massís. Pel que fa a la resta d'obertures, les finestres, en trobem al mur més nord de petites dimensions i feta amb quatre carreus, un per brancal, un altre de llinda plana monolítica i un d'ampit, són de pedra polida i punxonada; a la façana sud-est, a planta baixa, n'hi ha un altre de similar però amb llinda de maó; ambdues estan tapiades. La majoria de les altres obertures són emmarcades en maó massís i amb llinda plana del mateix material. A la façana principal, sobre la porta d'accés, hi ha la traça d'una altra obertura tapiada, feta de brancals de pedra i llinda de fusta. Adossat al mur més de llevant hi ha uns coberts, un de senzill sense murs, i l'altre de murs de pedra; al mur posterior hi ha un petit cos sobresortit de fet de maó. A pocs metres al sud-oest hi ha un cobert de factura contemporània, és de dos nivells, la planta baixa destinada al bestiar i la superior a paller. | 42.0545600,1.7696300 | 398190 | 4656566 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48624-foto-08078-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48624-foto-08078-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48624-foto-08078-79-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||||||
| 48623 | El Pujol Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pujol-vell | XVIII | Aquesta masia es troba emplaçada dalt d'un turó que queda just sobre la riera de l'Hospital, en el punt de barreig de les aigües que davallen del Clot de la Baga i Torrents, amb les provinents del Verdaguer. Es tracta d'una casa de planta rectangular allargada amb un cos de planta baixa afegit contemporàniament (fa uns 20 anys) a l'angle nord-oest; l'estructura principal consta de planta baixa i sota-coberta, té teulada a dos vessants amb el carener orientat paral·lel a la façana principal que mira cap al sud-est. La casa va ser reformada a fons entorn als anys 1967-1970, actuació que va requerir d'una rehabilitació integral amb la reconstrucció de parts importants de la casa, fins i tot de part dels seus murs perimetrals per l'estat en que es trobava. Els murs són fets amb paredat de pedres irregulars en mides i formes diverses junt amb alguns carreus desbastats, i cantoneres de grans blocs de forma rectangular tant sols desbastats. A la façana principal s'hi distingeix part d'un angle que podria indicar que en algun moment la casa s'allargà pel costat de ponent, no hi ha més elements que ho confirmin, a més tal com hem dit la casa ha estat refeta a fons i podria ser resultat d'aquestes obres. Pel que fa a les obertures, els propietaris ens han indicat que més o menys totes van ser bastides de nou, però aprofitant o tornant a col·locar els elements ja existents o localitzats en la runa. Així, la porta d'entrada és una obertura amb llinda plana de fusta i carreus polits als muntants, i les finestres són de llinda plana monolítica també amb carreus als brancals. El cos que s'hi afegí al costat nord-oest també és en pedra seguint el mateix tipus d'acabat, tant sols és a nivell de planta baixa. Al costat est hi ha un petit annex, probablement unes antigues corts o on hi havia la fogaina. A la part posterior de la casa hi ha el punt més alt del turó, els propietaris ens informen que just en aquest indret durant anys s'identificava perfectament el perímetre d'un edifici, del qual els hi havia dit es corresponia pròpiament amb la casa del Pujol Vell, i que la casa que es manté avui dia havia estat una masoveria del Pujol. | 08078-78 | A la zona de Correà | El mas el Pujol Vell, juntament amb el Pujol Nou, la Ferreria, el Molí de Montanyà i una altra caseta que hi havia hagut propera al Mas Montanyà, havien format part de la mateixa propietat i eren considerades masoveries del dit Mas Montanyà. En el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046, fol. 33-36) figura que Joan Montanyà té els Masos Codines i Pujol habitades del Cint, el Capmàs Rufa deshabitat i el Mas Banus(?) de Correà també rònec. Sembla molt probable que aquesta notícia es correspon al mas Pujol Vell, a més la referència del Mas Codines sembla referir-se al Mas Montanyà, ja que també és conegut com Mas Montanyà del Pla dels Codiners, es probable doncs que la denominació com a Mas Montanyà potser és arran de la vinculació del cognom Montanyà en aquesta masia. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), no hi consta cap referència al mas el Pujol. I posteriorment, al 1886 en el document de 'Cumpliment pascual de la parròquia del Cint Any 1886', hi figura l'anotació de la casa Pujol dins la parròquia del Cint amb Maria Pujol, Albert, Esperança, Josep Badia, Teresa, Concepció, Leonor, Martí Vilajosana, Juan Fígols, Martí Torrents, Carlos Comellas, Raimunda, Vicens, Josep, Dolores i Rosa com a habitants. | 42.0262800,1.7223500 | 394231 | 4653484 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48623-foto-08078-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48623-foto-08078-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48623-foto-08078-78-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Al km. 129 de la C-26 prenem el trencall de Correà, al costat mateix surt una pista que porta al Pujol Vell, està indicat. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | |||||||||
| 48622 | La Ferreria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-ferreria-1 | XVI | Aquesta masia es troba emplaçada en una àmplia zona planera que s'estén a llevant de la riera de l'Hospital, i al costat de la carretera de Berga a Solsona i Cardona, i a peu del camí ramader. La casa és de planta trapezoïdal amb annexes adossats als murs de més al nord i al del costat oest; consta de planta baixa, primera i sota-coberta, té teulada a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal que és orientada cap al sud-est. L'estructura és bastida amb murs formats per carreus desbastats i algunes pedres irregulars, i a les cantoneres carreus rectangulars de mides més grans, i més o menys polits. En síntesi la casa està construïda en dues grans fases; conserva gran part de l'estructura originària que es correspon amb la zona nord-oest i interior de la casa, i una important ampliació que en suposà l'engrandiment de la casa pels costats sud i est, tot modificant les façanes principals de la casa. De fet, la majoria de les obertures es corresponen amb l'actuació d'ampliació de la casa, així a les façanes sud i est les obertures són realitzades amb maó massís, i també algunes de modificades a les altres dues façanes; també arran de les obres de rehabilitació actual s'han modificat algunes obertures, seguint però l'estil existent. Així a la façana sud-oest, a planta baixa, trobem al costat més de ponent tres obertures continues fetes amb arc de mig punt (al costat sud una obertura realitzada actualment), a planta primera quatre finestres distribuïdes regularment, i a planta golfes, al centre, una galeria tancada de tres obertures, en origen només eren dues, també d'arc de mig punt, tot fet amb maó. A la façana sud-est, trobem la porta principal d'accés és també en arc de mig punt fet amb maó i brancals del mateix material, a sobre dues obertures també amb llinda en arc, la resta són de llinda plana, tot en maó. A les façanes posteriors, a més de finestres amb contorn de maó, en trobem vàries amb llinda plana monolítica, muntants de carreus i ampit, tot en pedra ben tallada i polida, i alguna amb els angles treballats al biaix. A l'interior, passada la porta principal ens trobem amb la porta originària d'accés, és una gran portalada d'arc de mig punt amb dovelles i muntants de carreus tot en pedra ben tallada i polida. Sembla que aquesta primera estructura era una casa de tres crugies orientades perpendiculars a la façana, el mur del sud-est d'aquesta fase hauria estat substituït per pilars arran de l'ampliació de la casa. D'aquest període inicial, a més, es conserva una gran escala de pedra d'una sola tramada, molt singular, està formada per grans graons monolítics tant sols recolzats per un costat, en el mur de càrrega on estant encastats. També a l'interior, sobre la porta d'entrada, hi ha una part visible d'una antiga finestra. A l'exterior, al voltant de la casa hi ha annexes adossats, l'un és un pou, és al costat nord-oest i té planta de mig cercle, en aquesta façana hi ha una obertura (avui convertida en finestra) a través de la qual s'accedia a treure aigua directament des de l'interior de la planta primera. | 08078-77 | A la zona de Correà | La ubicació de la masia és en un punt estratègic, a peu del camí ramader, a més en un indret molt proper al creuament de diverses direccions. Aquest emplaçament determinà la funcionalitat de la masia al llarg de molts segles, així consta que la casa havia estat hostal, punt de parada de la diligència, i lloc de comerç, i tal com indica el nom també ferreria. Segons informacions orals dels darrers moliners del Molí de Montanyà, recorden que pujaven des del molí a la Ferreria a ferrar cavalls o reparar estris segons convingués. Segons informacions facilitades pels propietaris, Mossèn Ballarà els va comentar que la casa consta documentada des del finals del segle XV. La masia la Ferreria juntament amb el Pujol Vell, el Pujol Nou, el Molí de Montanyà i una altra masoveria que hi havia hagut propera al Mas Montanyà, havien format part de la mateixa propietat i eren considerades masoveries del dit Mas. En el Capbreu de Torroella, Correà i Clariana datat entre el 1787 i el 1793, fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046, fol. 39) hi figura que Joseph Boixadera i Subirana tçé la casa dita La Ferreria, i una peça de terra, la Coma del Castell. Sorprèn la manca d'informacions documentals referides a la masia, ni tant sols en alguns documents d'època moderna que fan referència a la majoria de cases del municipi no hi apareix; potser ha sofert algun canvi en la denominació que desconeixem. | 42.0263400,1.7284300 | 394734 | 4653483 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48622-foto-08078-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48622-foto-08078-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48622-foto-08078-77-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||||||
| 48598 | La Caseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caseta-6 | XVIII? | Aquesta masia es troba situada a poca distància de l'església de Sant Martí de Correà i just al peu del turó on es creu que hi ha les restes del Castell de Correà. Es tracta d'una casa formada per dos volums, l'un és de planta quadrangular i es correspon amb l'estructura principal, i l'altre volum és una ampliació afegida al costat sud, és més petit i de planta trapezoïdal. Ambdós són de planta baixa i primera, tot i que tenen alçats diferents, tot presentant dos nivells de coberta, les dues teulades són a dos vessants amb el carener amb la mateixa orientació, nord-sud. L'estructura principal és feta amb paredat format per carreus desbastats i algunes pedres irregulars, i a les cantoneres grans blocs de pedra desbastats i més o menys polits (la part superior dels murs es troba revestida d'un arrebossat de ciment pòrtland). Aquest volum principal compta ja amb una primera ampliació pel costat de ponent, o sigui que l'estructura originària era molt més petitona. No presenta gaires diferències en quant al tipus de parament, és molt similar. El volum o ampliació del costat sud, a planta baixa conforma un porxo i a planta primera és part de la vivenda. El parament de la planta baixa és en pedra i obra vista, i a planta primera amb un acabat també d'arrebossat de ciment. Pel que fa a les obertures, aquestes han estat molt modificades arran de les obres de rehabilitació, es conserven algunes com la porta originària d'accés, és al costat sud i és de llinda plana monolítica sobre muntants de pedra tot amb els angles treballats al biaix. Podem veure alguna finestreta tapiada, petitona, formada per contorn de carreus. Al costat nord de la casa hi ha un annex, en conjunt és de factura recent. | 08078-53 | A la zona de Correà. | La Caseta pertany a la parròquia de Sant Martí de Correà, la qual és depenent de Montmajor, però administrativament es troba dins el terme municipal de L'Espunyola. | 42.0329300,1.7188400 | 393951 | 4654226 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48598-foto-08078-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48598-foto-08078-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48598-foto-08078-53-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||||||
| 48565 | Rectoria de Sant Climent de l'Espunyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-climent-de-lespunyola | COLL, Mn. A. (2007: 10-12): 'Diaris de guerra: L'Espunyola'. L'Erol, núm. 93, any 2007. | XVII-XVIII | Aquesta rectoria es troba adossada al mur sud de l'església de Sant Climent de l'Espunyola. Es tracta d'una casa de planta rectangular, amb un volum sobresortit adossat al costat de ponent i corresponent a un porxo. Es tracta d'un edifici de planta baixa, primera i segona, és cobert a dos vessants amb el carener orientat nord-sud. La casa està construïda en una zona amb desnivell, fet que li permet tenir accés a peu pla a nivell de planta primera en els murs laterals est i oest. Està bastida bàsicament amb carreus tant sols desbastats junt amb algunes pedres irregulars, tot i que no es pot veure bé el parament perquè presenta una mena de rejuntat ample o mig arrebossat; les cantoneres són grans blocs de pedra ben tallada, polida i punxonada. La porta principal d'accés és al mur de llevant, és en arc rebaixat amb els angles arrodonits, i fet amb dovelles de pedra ben tallada i polida i sobre muntants de carreus amb el mateix acabat; a la clau hi ha la data 1708 junt amb altres elements. La majoria de les finestres del conjunt de la casa són fetes amb llinda plana monolítica sobre muntants de carreus i ampit de pedra, i quasi totes tenen els angles treballats amb una senzilla motllura o al biaix. A la façana de ponent sobre una finestra hi ha un carreu amb una creu incisa a dalt, al mig IHS (Jesucrist) i a sota la data1614. A la façana sud, a més de les obertures amb l'acabat indicat, ni altres de més senzilles, i a planta baixa unes finestretes tipus espitlleres, a més a la planta primera i segona destaquen dues grans obertures en cada nivell, són a mode de galeria tancada; a planta baixa són dos grans arcs tipus ansa de paner amb un petit detall de maó en degradació a la zona d'imposta, i a planta segona són dos grans obertures de línies rectes amb pilar de pedra al mig. Interiorment, la casa està compartimentada en dues vivendes, l'una ocupa la planta primera i l'altre, la segona. | 08078-20 | A la zona de Sant Climent de L'Espunyola | Els orígens de l'església de Sant Climent de l'Espunyola es remunten als segles XI-XII, tot i que l'església actual és el resultat d'importants obres de reforma i ampliació realitzades als segles XVIII i XIX. Els elements arquitectònics que defineixen l'estructura de la casa La rectoria es corresponen en gran part a una fase important d'actuació en l'edifici del segle XVIII, potser a principi de la centúria, ja que en la clau de la llinda de la porta d'entrada hi ha la data 1708. De tota manera, la masia compta amb fases posteriors de reforma i modificació, a la vegada que la fase corresponent a l'actuació del segle XVIII sembla que potser es realitzà sobre una estructura de cronologies anteriors. També cal recordar que hi ha un carreu (potser reaprofitat) a la façana de ponent que indica 1614. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), surt esmentada la casa la Rectoria hi consta D. Ramon Llobet, probablement el rector. | 42.0538100,1.7836600 | 399350 | 4656466 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48565-foto-08078-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48565-foto-08078-20-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | |||||||||
| 48593 | Cal Ballesta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ballesta | XVIII?-XIX | Cal Ballestà està situada en una àmplia zona planera que s'estén al sud-est de l'església de Sant Sadurní del Cint. La casa queda al peu de la carretera que porta al Cint i Capolat. La casa és de planta rectangular allargada, formada per planta baixa, planta primera i segona, és coberta a dos vessants amb el carener orientat paral·lel a la façana principal, la qual mira cap al sud-oest. Originàriament la casa era més petita, ja que s'hi observa que va ser ampliada en alçada i allargada pel costat nord. La superfície dels murs presenten un revestiment bast que no permet veure'n bé el paredat, a la part de l'ampliació nord és més visible el material, i està conformat per carreus desbastats i pedres irregulars. La part més antiga la casa té les cantoneres de pedra picada i a l'ampliació nord són de maó massís (excepte a la part baixa que són de pedra, sembla que hi havia algun annex anterior que es va aprofitar en l'ampliació). La façana principal té dues portes d'accés, la de la part més antiga sembla tractar-se de la porta principal de la casa, és emmarcada en maó massís, la llinda és en arc rebaixat de maó posat a plec de llibre; l'altra porta, la situada a l'ampliació nord, és de llinda de fusta i muntants de carreus senzills. El conjunt de les obertures estan distribuïdes força regularment, sobretot en façana principal; totes són emmarcades en maó massís, tot i que els acabats són diferents ja que responen a diferents moments constructius. A la part més antiga hi podem veure algunes obertures més velles, també amb contorn de maó massís, estan tapiades i presenta d'altres obertures més contemporànies amb brancals de maó i llinda encofrada. A pocs metres al sud hi havia el paller, actualment ha estat totalment reconstruït, i al costat nord-oest trobem uns annexes destinats a bestiar i cobert, enmig del conjunt l'era. | 08078-48 | A la zona de Sant Sadurní del Cint. | La masia de Cal Ballestà anteriorment era denominada la Diputació, no sabem quan es va produir el canvi de nom però degué ser una modificació relativament recent. En el llistat del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), de l'any 1856 hi apareix la referència com a Diputació i hi consta Pedro Bosc. En el document de 'Cumpliment pascual de la parroquia del Cint Any 1886', no hi figura cap de les dues denominacions. Cal anotar que a la zona del Cint hi ha una masia que té un nom molt similar, és Cal Ballestà, d'aquesta casa es coneixen referències documentals des de finals del segle XVIII. Creiem però, que no hi ha confusió en la correspondència de les notícies documentals entre ambdues, ja que com hem vist a mitjans del segle XIX Cal Ballesta figura com la Diputació. | 42.0564900,1.7394700 | 395697 | 4656817 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48593-foto-08078-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48593-foto-08078-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48593-foto-08078-48-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||||||
| 48634 | La Taupera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-taupera | XVIII | Casa de la Taupera està situada damunt un petit morral que s'aixeca just sobre l'aiguabarreig de la Rasa de la Boixadera i la Rasa de Trasserra. És una casa de planta rectangular formada per planta baixa, planta primera i planta sotacoberta o golfes; és coberta amb teulada a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que mira a migdia. La casa té coberts d'un sol nivell de planta adossats al costat de llevant. A pocs metres al nord-est hi ha altres coberts, en aparença de construcció recent. La casa està reformada. Està construïda amb grans cantoneres de pedra ben tallada i picada i els murs de parament fet amb pedres desbastades de mides diverses i formes irregulars. La porta d'accés es a nivell de la planta baixa i al centre de la façana principal, la sud; és de brancals i llinda plana de pedra també ben tallada i polida formant peces rectangulars. La llinda de la porta té una inscripció: Joan Badia, una creu incisa, i una data, mil set-cents setanta i pico (177?), i unes línies formant una mena de rombe allargat que emmarquen la inscripció. A la planta baixa hi ha poques obertures i de mides menors a la resta. A la planta primera i la sotacoberta són finestres de muntants, llinda plana i la majoria amb ampit sobresortit i alguna amb una senzilla motllura, tot de pedra polida; sembla que hi hagin algunes peces refetes, i probablement alguna obertura modificada o de formació recent, entre les quals el balcó existent a la planta golfes al centre de la façana sud. La finestra central , sobre la porta i a nivell de planta primera, també té una inscripció que diu: Joan Badia 1775 i enmig una creu. | 08078-89 | A la zona del Santuari dels Torrents | En el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046,fol. 127) hi consta la referència de Joan Badia amb 'Caseta i terras ditas la Taupera, de pertinença del Mas Servins', i s'hi aporten les afrontacions. Una altra referència documental d'aquest mas és al 1856, en la cita de 'Taupera' al llistat del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), on hi consta un Juan Badia. Ja al 1886 en el document de 'Cumpliment pascual de la parroquia del Cint Any 1886', apareix la casa la Taupera, i hi consten Pere Carol, Mariagna, Miquel, Juan Casa i Rosa, com a habitants del mas. | 42.0489000,1.7283700 | 394766 | 4655988 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48634-foto-08078-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48634-foto-08078-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48634-foto-08078-89-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||||||
| 48612 | El Juncà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-junca | XVIII | La casa es troba en mal estat de conservació, sembla que la coberta presenta parts caigudes. | Casa situada a la part baixa d'una petita vall, a peu del torrent del Joncà, oberta cap al sud i est, on hi ha els camps de conreu. La casa és de planta rectangular i consta de planta baixa, primera i sotacoberta, té teulada a dos vessants amb el carener orientat nord-est a sud-oest. Els murs són fets amb pedres desbastades de mides força grans i bastant regulars falcades amb d'altres de petitones resultant un aparell força ben col·locat; les cantoneres són grans carreus de pedra ben picada i polida. La façana principal seria la que mira cap al sud-est, on hi ha la que sembla la porta principal d'accés, és de brancals i llinda monolítica tot de pedra ben picada i polida. Té una altra porta d'accés al mur sud-oest, és de llinda plana monolítica i brancals sense definir. En conjunt totes les obertures són formades per quatre grans carreus de pedra ben tallada i polida, amb marques de punxonat, un carreu per llinda, un per ampit i un a cada brancal; també hi ha alguna obertura amb més d'un carreu per brancal. Sobre la porta principal hi ha un balcó d'obertura més moderna, part emmarcat amb maó massís, i segurament és la modificació d'una antiga finestra. A la façana sud-oest a nivell de la planta sotacoberta hi ha una eixida, és de brancals de carreus i per llinda una biga de fusta. Al mur nord-oest hi ha un cos sobresortit adossat, és suportat per dos pilars de pedra i bigues de fusta, els murs són de pedra i es podria tractar-se del forn de pa. En conjunt l'estructura de la casa és molt regular i homogènia, sembla però, assenyalar-se la traça d'una cantonada en els murs de llevant i de ponent que podrien indicar una possible ampliació al costat més sud, on hi ha l'eixida. A l'est de la casa hi ha altres construccions contemporànies, una nau destinada a l'explotació agrícola i ramadera. | 08078-67 | A la zona sud-est del municipi | A la documentació consultada no apareix citada la masia El Juncà. Probablement es tracta d'una construcció de finals del segle XVIII. | 42.0318200,1.8098600 | 401484 | 4653994 | 08078 | L'Espunyola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48612-foto-08078-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48612-foto-08078-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48612-foto-08078-67-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | |||||||||
| 48613 | Font del Borrec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-borrec | XIX | La casa es troba en mal estat de conservació i requereix d'una intervenció de rehabilitació. | Caseta de planta rectangular, formada per planta baixa i planta pis, és coberta a dos vessants amb el carener orientat est-oest. Està construïda amb murs de paredat de pedra irregular, part dels quals estan arrebossats; les cantoneres del costat de llevant i les de planta baixa de ponent són de carreus grans de pedra picada i polida, a planta primera són de maó massís. Al mur de llevant hi ha algunes obertures feta amb blocs de pedra picada i polida, altres de senzilles, sense cap element decoratiu, i la majoria són emmarcades amb maó massís, unes amb maó col·locat a plec de llibre i d'altres posat de pla. L'accés a la planta primera és a través d'una escala exterior situada adossada a la façana sud. La planta baixa sembla haver estat destinada exclusivament al bestiar i magatzem, i la primera a vivenda. Al mur nord hi ha adossat un annex, de construcció contemporània, és fet amb totxana i consta de planta baixa i primera, i és cobert a un vessant, tot desaiguant sobre la teulada de la casa principal. A pocs metres a l'est hi ha altres coberts, destinats a paller i bestiar. Al voltant trobem altres construccions força recents destinades a l'explotació agrícola i ramadera. | 08078-68 | A la zona sud-est del municipi | A la documentació consultada no ens apareix citada la masia Font del Borrec. Per l'estructura arquitectònica, amb important presència de maó a les cantoneres i emmarcant les obertures, deu correspondre a una construcció de finals del segle XIX, amb modificacions i construcció d'annexes a mitjans del segle XX. | 42.0348900,1.8038100 | 400988 | 4654342 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48613-foto-08078-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48613-foto-08078-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48613-foto-08078-68-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | |||||||||
| 48714 | El Mercadal (jaciment) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-mercadal-jaciment | GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3298. Generalitat de Catalanya. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Berga. SERRA VILARÓ, J. (1930): Baronies de Pinós i Mataplana. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. SITJES I MOLINS, X. (1986): Esglésies romàniques de Bages, Berguedà i Cardener. Ed. Llibreria Sobrerroca. Manresa. VILA, R.,(1991):Catalunya, esqueixos d'un passat.II, El Berguedà. Editorial Memòria, Mataró. VVAA. (1985:254): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1994:138-139). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. VVAA. (2006): Catàleg dels elements del patrimoni cultural del municipi de Capolat. Inèdit, pendent de publicar. | XI-XII | Sembla que es conserva poc sediment i les restes d'estructures estan molt malmeses. | El Mercadal és una gran masia els orígens de la qual es remunten al període medieval, del qual es conserven interessants elements arquitectònics i part de l'estructura de la casa, entre els quals uns arcs apuntats existents a la planta baixa. A pocs metres de distància de la masia hi ha l'església de Santa Margarida del Mercadal, una petita capella romànica probablement del segle XII. La masia del Mercadal està construïda a redós d'un gran roc que queda al costat oest de la casa, i al cim del qual s'hi localitzen restes d'estructures. Tot i que les restes conservades són molt poques, es pot veure part d'un mur construït amb carreus desbastats, no gaire grans i més o menys col·locats regularment seguint filades. Les restes i especialment el parament d'aquest mur són clarament més visibles des de la part nord, de fet des de la zona per la qual es pot accedir a la part superior del roc. A la part superior, hi ha restes de materials constructius de la masia, teules i alguns maons, i entre mig, en el sediment, podem veure d'altres carreus que podrien conformar restes d'alguna altra estructura. L'espai que ocupa la part superior és més aviat petit i aparentment la potència del sediment no deu ser gaire profunda ja que a part de la superfície hi és visible la roca. Tot i que no es coneix amb exactitud l'origen, ni la funcionalitat, de les restes existents al cim del roc, a la bibliografia es parla de l'existència d'un probable cementiri, de fet s'esmenta la presència d'antigues tombes i d'haver-hi localitzat ossos i petits fragments de materials (VILA:1991:123-124). Podria tractar-se també d'algun tipus d'element vinculat al passat casteller o de casa forta de la masia. Cal esperar que futurs estudis aclareixin la funcionalitat i cronologia de les restes que es localitzen al roc. | 08078-169 | A la zona del Cint, a l'extrem nord-oest del municipi. | El lloc del Mercadal a l'època medieval es trobava dins el límit de l'antiga Vall de Lord i del Comtat d'Urgell. La primera referència coneguda del lloc és de l'església de Santa Margarida del Mercadal, de l'any 1312, arran de la visita del deganat de la Vall de Lord, en que es visita la 'capella mercadalt', hem de suposar que constava com a sufragània de la parroquial de Sant Sadurní del Cint. Durant la baixa edat mitjana l'església formava part dels dominis de la casa comtal de Cardona, i es va cedir a la parroquial de Sant Miquel de Cardona. El 1442 es feu una deixa testamentària per part de Joan Campmany, rector de l'església de Cervera, per tal que un dia a l'any els beneficiats de la capella donessin pa i vi entre els pobres, aquesta disposició es va continuar satisfent al segle XV. La primera referència documental coneguda del mas la trobem en el fogatge del 1553 referent a 'Castell Cera, Capolat , Lo Cint y Parrochias Abjacents' en el qual hi consten Pere Merchadall i Joan Mercadal. Del segle XVI és la única notícia coneguda en que el Mercadal consta referenciat com a castell. Segona informa Andreu Galera (GALERA, a VVAA: 2006...): 'els propietaris de la casa i mas del Mercadal restaven enfranquits i eximits de pagar delmes al duc de Cardona com a titulars de la castlania i força del Mercadal arran la concessió i establiment fet al seu favor pel vescomte Ramon Folc. Per això mateix, l'11 de setembre de 1579, a Cardona, davant el notari Jeroni Olzina, la vídua Càndida venia a favor de Celdoni Calvet, mercader de Cardona, tots els delmes del seu mas del Mercadal, com a usufructuària i tutora dels fills pubills de Joan de Mercadal, pagès, amo i propietari útil del mas del Mercadal, de la parròquia de Sant Serni del Cint, damunt el qual el duc no rebia cap delme'. Altres notícies de l'indret del Mercadal, les trobem al segle XVIII, en la visita pastoral a la parròquia del Cint de l'any 1769, en la qual s'interrogà al rector, mossèn Joan Balius, en que consta novament citada la capella de Santa Margarida (del Mercadal). En el document de la visita també hi figura que l'església de Santa Margarida té un benefici fundat sota l'advocació de Santa Margarida del qual és patró l'excel·lentíssim Duc de Cardona i ostentor Don Josep d'Orient, degà de l'església de Solsona. En el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046,fol. 76) hi consta la descripció del Mas Mercadal, feta per Joseph i Margarida Comellas y Rossiñol, y Francisco Montanyà i Rossinyol. Altres referències continuen assenyalant que al mitjans i finals de segle XIX, la masia continuava habitada. | 42.0614900,1.7083500 | 393131 | 4657410 | 08078 | L'Espunyola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48714-foto-08078-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48714-foto-08078-169-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Aprox. km. 134 C-26, agafar el creuament que posa Capolat, seguir la pista asfaltada uns 3,650 km, és a la dreta, està indicat | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | |||||||
| 48698 | Roc de la Bruixa/Roc de les Bruixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roc-de-la-bruixaroc-de-les-bruixes | S'observen restes d'alguns murs de poca potència. | El Roc de la Bruixa està situat prop del Camí dels Pantans, el qual condueix des de la masia de Cal Pauet cap a Capolat; quedant ubicat entre aquest camí i la casa de Colilles. Es tracta d'un conjunt format per grans blocs de roca de conglomerat. El Roc de la Bruixa pròpiament són dos grans blocs que pel seu voltant tenen altres blocs de mides molt menors, alguns que s'hi recolzen. El bloc més gran conforma un baumat de poca profunditat pel costat sud. Alguns dels rocs de mides menors tenen pel contorn altres blocs i pedres que semblen col·locades intencionadament d'una manera determinada. Al costat sud hi ha una altra gran roca a la qual s'accedeix quasi en el mateix nivell a la part superior i des de la qual es tenen bones vistes. El conjunt format per aquestes roques defineix uns baumats i refugis que es creu que podrien haver estat utilitzats com a llocs d'hàbitat. Al lloc a més s'hi va localitzar algun fragment de ceràmica prehistòrica i medieval. | 08078-153 | A la zona de Sants Metges | 42.0574100,1.7610800 | 397487 | 4656893 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48698-foto-08078-153-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48698-foto-08078-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48698-foto-08078-153-3.jpg | Inexistent | Medieval|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'indret és un punt de pas d'un sender de gran recorregut.Tota la franja que s'estén als peus dels Cingles de Sant Salvador, Capolat i Taravil, és conegut com a peu de roques (denominació que també es dóna als espunyolencs i espunyolenques d'aquesta zona), és una extensió que és caracteritzada per ser l'inici del pendent que origina els cingles i per haver-hi gran quantitat de blocs de conglomerat de mides molt diverses i alguns conformant fins i tot formes curioses com el cap de dinosaure. Moltes d'aquestes roques conformen baumats i refugis, alguns dels quals es creu que poden haver estat lloc de d'hàbitat. | 85|76 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||||||
| 48702 | Salt de Sallent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-de-sallent | El Salt de Sallent és un salt d'aigua que es produeix al límit dels termes municipals de Capolat amb l'Espunyola. El torrent s'inicia a Capolat tot passant per la casa de Comamorera (Capolat) i al seu pas pel municipi de l'Espunyola rep el nom de Rasa del Salt. El punt del salt d'aigua és en la falla rocosa que hi ha en el cingle de Capolat, aproximadament uns 35 metres de caiguda d'aigua que generen un salt també anomenat cua de cavall. Normalment el torrent acostuma a portar poc cabal d'aigua, però els dies de pluges intenses recull un volum d'aigua considerable generant un impressionant salt que, per les característiques de la seva ubicació, fa que sigui molt visible des de part de la meitat oest de l'Espunyola i sobretot des del pas per la carretera de Cardona a Berga. | 08078-157 | A la zona del Cint. | 42.0644200,1.7559900 | 397077 | 4657677 | 08078 | L'Espunyola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48702-foto-08078-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48702-foto-08078-157-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||||||||||
| 48721 | Camí d'Obiols a l'Espunyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-dobiols-a-lespunyola | AGRUPACIÓ DE MUNTANYENCS BERGUEDANS (1984)'Pels camins del Berguedà'. L'Erol, juliol de 1984: 75-81. CAMPILLO,X. (Dir.)(2004): Inventari de camins de la comarca del Berguedà (segona fase). Consell Comarcal del Berguedà. Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera, Naturgest S.L. CAMPILLO,X. (Dir.)(2007): Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL. GALERA, A.(1996):'Els camins medievals en la Catalunya central: entorn les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria'. Dovella, tardor 1996, 21-28. SERRA, R.; SANTANDREU, M.D. (1984): 'Dels camins romans a les carreteres asfaltades'. L'Erol, juliol de 1984, 12-22. TORRES, C.A.(1905:102-104): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà, Barcelona. | Tot i que recentment s'ha posat en marxa la Ruta ramadera, que promou el camí ramader per a usos esportius i lúdics. | El camí d'Obiols a l'Espunyola ( ICR43) enllaça els camins de la banda de Cal Rosal i Gironella amb els de l'Espunyola i Avià. D'Obiols, s'enfila pel carrer Nou, cap a Graugés en direcció Cal Pla, cap Cal Cobinsà, i enllaça amb el que ve de Gironella i que va cap a Avià i l'Espunyola. | 08078-176 | El conjunt d'aquests camins formen part d'una complexa xarxa de camins ramaders, entre els quals hi ha els grans eixos transhumants, a l'Espunyola té aquesta consideració l'ICR13, ICR56 ICR101, camins principals, com l'ICR39 i ICR46, i altres camins secundaris, com ICR6. Els camins ramaders estan connectats entre ells ja que la seva funció és permetre el trànsit dels ramats transhumans que provinents de la costa i la plana es dirigien a les pastures pirinenques. De fet a la comarca del Berguedà hi creuen alguns dels camins ramaders més importants de Catalunya, entre els que cal destacar el camí ramader que uneix el Vallès amb Castellar de N'Hug i el Pla d'Anyella. És difícil saber-ne l'antiguitat, tot i que consten poques mencions directes són esmentats des d'època medieval; de fet, la majoria han estat emprats des de temps molt reculats i en alguns casos, el seu trajecte o part, forma part de camins de connexió emprats no només com a ramaders, sinó també com les vies naturals de pas i d'unió de diferents poblacions. Els camins ramaders són un bé de domini públic i de titularitat autonòmica, i són inalienables, imprescriptibles i inembargables; estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries. La llei diu que 'se entiende por vías pecuarias las rutas o itinerarios por donde discurre o ha venido discurriendo tradicionalmente el tránsito ganadero.'(art.12). La llei contempla usos complementaris dels camins ramaders com el passeig, la pràctica de senderisme, i altres, sempre respectant la prioritat del trànsit ramader. | 42.0520500,1.7849100 | 399450 | 4656270 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Regular | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'any 2.007 es va realitzar l'inventari dels camins ramaders del Berguedà per part del Grup de Defensa de la Natura, dirigit per Xavier Campillo i Besses, i el suport del Parc Natural del Cadí-Moixeró i de Berguedà Iniciatives SD, SL.. En l'elaboració de l'inventari a més del recull exhaustiu de dades de les fonts bibliogràfiques i cartogràfiques, es va treballar amb un seguit d'enquestadors que van realitzar un treball a fons de recollida de dades orals de persones coneixedores dels camins ramaders. Entre els informants a l'Espunyola es va comptar amb la col·laboració de Josep Bover Guitart, Josep M. Mosoll Miró i Josep Mosoll Serra. | 94|98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||||||
| 48722 | Camí de l'Espunyola a Capolat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-lespunyola-a-capolat | AGRUPACIÓ DE MUNTANYENCS BERGUEDANS (1984)'Pels camins del Berguedà'. L'Erol, juliol de 1984: 75-81. CAMPILLO,X. (Dir.)(2004): Inventari de camins de la comarca del Berguedà (segona fase). Consell Comarcal del Berguedà. Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera, Naturgest S.L. CAMPILLO,X. (Dir.)(2007): Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL. GALERA, A.(1996):'Els camins medievals en la Catalunya central: entorn les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria'. Dovella, tardor 1996, 21-28. SERRA, R.; SANTANDREU, M.D. (1984): 'Dels camins romans a les carreteres asfaltades'. L'Erol, juliol de 1984, 12-22. TORRES, C.A.(1905:102-104): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà, Barcelona. | Tot i que recentment s'ha posat en marxa la Ruta ramadera, que promou el camí ramader per a usos esportius i lúdics. | El camí de l'Espunyola a Capolat (ICR46) consta que té una amplada aproximada d'uns 6 metres. Des del Camí de Cardona, abans de l'Hostal del Gran-Nom (surt del municipi de l'Espunyola), a mà dreta surt cap als Porxos, per enfilar-se cap a Torneula, cap els Tossals, Coll de Jouet i enllaçar amb el que puja de l'Espunyola i que va cap a Peguera. | 08078-177 | El conjunt d'aquests camins formen part d'una complexa xarxa de camins ramaders, entre els quals hi ha els grans eixos transhumants, a l'Espunyola té aquesta consideració l'ICR13, ICR56 ICR101, camins principals, com l'ICR39 i ICR46, i altres camins secundaris, com ICR6. Els camins ramaders estan connectats entre ells ja que la seva funció és permetre el trànsit dels ramats transhumans que provinents de la costa i la plana es dirigien a les pastures pirinenques. De fet a la comarca del Berguedà hi creuen alguns dels camins ramaders més importants de Catalunya, entre els que cal destacar el camí ramader que uneix el Vallès amb Castellar de N'Hug i el Pla d'Anyella. És difícil saber-ne l'antiguitat, tot i que consten poques mencions directes són esmentats des d'època medieval; de fet, la majoria han estat emprats des de temps molt reculats i en alguns casos, el seu trajecte o part, forma part de camins de connexió emprats no només com a ramaders, sinó també com les vies naturals de pas i d'unió de diferents poblacions. Els camins ramaders són un bé de domini públic i de titularitat autonòmica, i són inalienables, imprescriptibles i inembargables; estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries. La llei diu que 'se entiende por vías pecuarias las rutas o itinerarios por donde discurre o ha venido discurriendo tradicionalmente el tránsito ganadero.'(art.12). La llei contempla usos complementaris dels camins ramaders com el passeig, la pràctica de senderisme, i altres, sempre respectant la prioritat del trànsit ramader. | 42.0622000,1.7711800 | 398330 | 4657413 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Regular | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'any 2.007 es va realitzar l'inventari dels camins ramaders del Berguedà per part del Grup de Defensa de la Natura, dirigit per Xavier Campillo i Besses, i el suport del Parc Natural del Cadí-Moixeró i de Berguedà Iniciatives SD, SL.. En l'elaboració de l'inventari a més del recull exhaustiu de dades de les fonts bibliogràfiques i cartogràfiques, es va treballar amb un seguit d'enquestadors que van realitzar un treball a fons de recollida de dades orals de persones coneixedores dels camins ramaders. Entre els informants a l'Espunyola es va comptar amb la col·laboració de Josep Bover Guitart, Josep M. Mosoll Miró i Josep Mosoll Serra. | 94|98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | |||||||||||
| 48723 | Camí de l'Espunyola a Peguera o Camí de Capolat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-lespunyola-a-peguera-o-cami-de-capolat | AGRUPACIÓ DE MUNTANYENCS BERGUEDANS (1984)'Pels camins del Berguedà'. L'Erol, juliol de 1984: 75-81. CAMPILLO,X. (Dir.)(2004): Inventari de camins de la comarca del Berguedà (segona fase). Consell Comarcal del Berguedà. Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera, Naturgest S.L. CAMPILLO,X. (Dir.)(2007): Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL. GALERA, A.(1996):'Els camins medievals en la Catalunya central: entorn les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria'. Dovella, tardor 1996, 21-28. SERRA, R.; SANTANDREU, M.D. (1984): 'Dels camins romans a les carreteres asfaltades'. L'Erol, juliol de 1984, 12-22. TORRES, C.A.(1905:102-104): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà, Barcelona. | Tot i que recentment s'ha posat en marxa la Ruta ramadera, que promou el camí ramader per a usos esportius i lúdics. | El camí de l'Espunyola a Peguera o Camí de Capolat (ICR56) consta que té uns 40 metres d'amplada (20 per banda, 30 passes). Des de Cal Pius surt un camí que es dirigeix cap el Pla de la Llosa passant per Sants Metges; creua la carretera davant Cal Pius i segueix cap a Sants Metges per pujar pel camí del pantà de l'Espunyola. Un cop arriba a dalt del Cingle va de pla fins el pantà (Capolat), després pel cingle de Sant Salvador cap el Pla de la Llosa, on hi ha dret a returada, segueix per la carretera fins Coll de Jouet, després cap Tersà, Coll de Cabra i Pla de Campllong, on es troba amb el camí que ve de Berga cap a Sant Llorenç. Pla de Campllong, Can Rabeu, cap el Xalet vell dels Rasos i segueix cap a Peguera passant pel Sant Crist, Rasos, Collada de Peguera, Camp del Vidre i Salomó. | 08078-178 | El conjunt d'aquests camins formen part d'una complexa xarxa de camins ramaders, entre els quals hi ha els grans eixos transhumants, a l'Espunyola té aquesta consideració l'ICR13, ICR56 ICR101, camins principals, com l'ICR39 i ICR46, i altres camins secundaris, com ICR6. Els camins ramaders estan connectats entre ells ja que la seva funció és permetre el trànsit dels ramats transhumans que provinents de la costa i la plana es dirigien a les pastures pirinenques. De fet a la comarca del Berguedà hi creuen alguns dels camins ramaders més importants de Catalunya, entre els que cal destacar el camí ramader que uneix el Vallès amb Castellar de N'Hug i el Pla d'Anyella. És difícil saber-ne l'antiguitat, tot i que consten poques mencions directes són esmentats des d'època medieval; de fet, la majoria han estat emprats des de temps molt reculats i en alguns casos, el seu trajecte o part, forma part de camins de connexió emprats no només com a ramaders, sinó també com les vies naturals de pas i d'unió de diferents poblacions. Els camins ramaders són un bé de domini públic i de titularitat autonòmica, i són inalienables, imprescriptibles i inembargables; estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries. La llei diu que 'se entiende por vías pecuarias las rutas o itinerarios por donde discurre o ha venido discurriendo tradicionalmente el tránsito ganadero.'(art.12). La llei contempla usos complementaris dels camins ramaders com el passeig, la pràctica de senderisme, i altres, sempre respectant la prioritat del trànsit ramader. | 42.0562900,1.6927800 | 391834 | 4656853 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Regular | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'any 2.007 es va realitzar l'inventari dels camins ramaders del Berguedà per part del Grup de Defensa de la Natura, dirigit per Xavier Campillo i Besses, i el suport del Parc Natural del Cadí-Moixeró i de Berguedà Iniciatives SD, SL.. En l'elaboració de l'inventari a més del recull exhaustiu de dades de les fonts bibliogràfiques i cartogràfiques, es va treballar amb un seguit d'enquestadors que van realitzar un treball a fons de recollida de dades orals de persones coneixedores dels camins ramaders. Entre els informants a l'Espunyola es va comptar amb la col·laboració de Josep Bover Guitart, Josep M. Mosoll Miró i Josep Mosoll Serra. | 94|98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||||||
| 48718 | Camí Ramader de l'Espunyola a Puig-reig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-de-lespunyola-a-puig-reig | AGRUPACIÓ DE MUNTANYENCS BERGUEDANS (1984)'Pels camins del Berguedà'. L'Erol, juliol de 1984: 75-81. CAMPILLO,X. (Dir.)(2004): Inventari de camins de la comarca del Berguedà (segona fase). Consell Comarcal del Berguedà. Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera, Naturgest S.L. CAMPILLO,X. (Dir.)(2007): Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL. GALERA, A.(1996):'Els camins medievals en la Catalunya central: entorn les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria'. Dovella, tardor 1996, 21-28. SERRA, R.; SANTANDREU, M.D. (1984): 'Dels camins romans a les carreteres asfaltades'. L'Erol, juliol de 1984, 12-22. TORRES, C.A.(1905:102-104): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà, Barcelona. | Tot i que recentment s'ha posat en marxa la Ruta ramadera, que promou el camí ramader per a usos esportius i lúdics. | El camí de l'Espunyola a Puig-Reig (ICR6) surt de l'Espunyola passant per la costa de la Mina i prop de Cal Pius. Poc abans de Cal Marsalet trenca a la dreta i segueix cap l'hostal de Cal Barjola, seguint cap Cal Matosa i després a Fontirons passant pel Serrat de Comatosa. Continua vers el Corral de Canudas, cap Canudes i després ja surt del municipi cap Ca n'Eloi, Cal Ros i Cal Millàs. Segueix fins la Font dels Pagesos, on a prop hi ha dret a returada. I continua cap Puig-Reig passant pels Cal Ventura, els Colls, Madrona, Cal Trasserra Turó de la Senyera, i finalment creua pel Serrat de l'Oca. | 08078-173 | El conjunt d'aquests camins formen part d'una complexa xarxa de camins ramaders, entre els quals hi ha els grans eixos transhumants, a l'Espunyola té aquesta consideració l'ICR13, ICR56 ICR101, camins principals, com l'ICR39 i ICR46, i altres camins secundaris, com ICR6. Els camins ramaders estan connectats entre ells ja que la seva funció és permetre el trànsit dels ramats transhumans que provinents de la costa i la plana es dirigien a les pastures pirinenques. De fet a la comarca del Berguedà hi creuen alguns dels camins ramaders més importants de Catalunya, entre els que cal destacar el camí ramader que uneix el Vallès amb Castellar de N'Hug i el Pla d'Anyella. És difícil saber-ne l'antiguitat, tot i que consten poques mencions directes són esmentats des d'època medieval; de fet, la majoria han estat emprats des de temps molt reculats i en alguns casos, el seu trajecte o part, forma part de camins de connexió emprats no només com a ramaders, sinó també com les vies naturals de pas i d'unió de diferents poblacions. Els camins ramaders són un bé de domini públic i de titularitat autonòmica, i són inalienables, imprescriptibles i inembargables; estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries. La llei diu que 'se entiende por vías pecuarias las rutas o itinerarios por donde discurre o ha venido discurriendo tradicionalmente el tránsito ganadero.'(art.12). La llei contempla usos complementaris dels camins ramaders com el passeig, la pràctica de senderisme, i altres, sempre respectant la prioritat del trànsit ramader. | 42.0379600,1.7848400 | 399422 | 4654705 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Regular | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'any 2.007 es va realitzar l'inventari dels camins ramaders del Berguedà per part del Grup de Defensa de la Natura, dirigit per Xavier Campillo i Besses, i el suport del Parc Natural del Cadí-Moixeró i de Berguedà Iniciatives SD, SL.. En l'elaboració de l'inventari a més del recull exhaustiu de dades de les fonts bibliogràfiques i cartogràfiques, es va treballar amb un seguit d'enquestadors que van realitzar un treball a fons de recollida de dades orals de persones coneixedores dels camins ramaders. Entre els informants a l'Espunyola es va comptar amb la col·laboració de Josep Bover Guitart, Josep M. Mosoll Miró i Josep Mosoll Serra. | 94|98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||||||
| 48720 | Camí de l'Espunyola a Sant Joan de Montdarn | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-lespunyola-a-sant-joan-de-montdarn | AGRUPACIÓ DE MUNTANYENCS BERGUEDANS (1984)'Pels camins del Berguedà'. L'Erol, juliol de 1984: 75-81. CAMPILLO,X. (Dir.)(2004): Inventari de camins de la comarca del Berguedà (segona fase). Consell Comarcal del Berguedà. Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera, Naturgest S.L. CAMPILLO,X. (Dir.)(2007): Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL. GALERA, A.(1996):'Els camins medievals en la Catalunya central: entorn les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria'. Dovella, tardor 1996, 21-28. SERRA, R.; SANTANDREU, M.D. (1984): 'Dels camins romans a les carreteres asfaltades'. L'Erol, juliol de 1984, 12-22. TORRES, C.A.(1905:102-104): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà, Barcelona. | Tot i que recentment s'ha posat en marxa la Ruta ramadera, que promou el camí ramader per a usos esportius i lúdics. | El camí de l'Espunyola a Sant Joan de Montdarn ( ICR39) pren com a punt de partida Canudas, on es segueix cap l'Esgleiola, s'enfila cap la carena de l'Alzina i surt a Circuns. Segueix cap les Cots de Sant Joan, on s'ajunta amb el camí de Gironella a l'alçada de Corderoure. A prop a la carena de la Muntanyeta hi ha dret de returada. Es creua amb el camí que va a de Viver a Montmajor. | 08078-175 | El conjunt d'aquests camins formen part d'una complexa xarxa de camins ramaders, entre els quals hi ha els grans eixos transhumants, a l'Espunyola té aquesta consideració l'ICR13, ICR56 ICR101, camins principals, com l'ICR39 i ICR46, i altres camins secundaris, com ICR6. Els camins ramaders estan connectats entre ells ja que la seva funció és permetre el trànsit dels ramats transhumans que provinents de la costa i la plana es dirigien a les pastures pirinenques. De fet a la comarca del Berguedà hi creuen alguns dels camins ramaders més importants de Catalunya, entre els que cal destacar el camí ramader que uneix el Vallès amb Castellar de N'Hug i el Pla d'Anyella. És difícil saber-ne l'antiguitat, tot i que consten poques mencions directes són esmentats des d'època medieval; de fet, la majoria han estat emprats des de temps molt reculats i en alguns casos, el seu trajecte o part, forma part de camins de connexió emprats no només com a ramaders, sinó també com les vies naturals de pas i d'unió de diferents poblacions. Els camins ramaders són un bé de domini públic i de titularitat autonòmica, i són inalienables, imprescriptibles i inembargables; estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries. La llei diu que 'se entiende por vías pecuarias las rutas o itinerarios por donde discurre o ha venido discurriendo tradicionalmente el tránsito ganadero.'(art.12). La llei contempla usos complementaris dels camins ramaders com el passeig, la pràctica de senderisme, i altres, sempre respectant la prioritat del trànsit ramader. | 42.0231000,1.7971400 | 400417 | 4653041 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Regular | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'any 2.007 es va realitzar l'inventari dels camins ramaders del Berguedà per part del Grup de Defensa de la Natura, dirigit per Xavier Campillo i Besses, i el suport del Parc Natural del Cadí-Moixeró i de Berguedà Iniciatives SD, SL.. En l'elaboració de l'inventari a més del recull exhaustiu de dades de les fonts bibliogràfiques i cartogràfiques, es va treballar amb un seguit d'enquestadors que van realitzar un treball a fons de recollida de dades orals de persones coneixedores dels camins ramaders. Entre els informants a l'Espunyola es va comptar amb la col·laboració de Josep Bover Guitart, Josep M. Mosoll Miró i Josep Mosoll Serra. | 94|98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||||||
| 48703 | Camí de l'Espunyola a la Vall d'Ora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-lespunyola-a-la-vall-dora | AGRUPACIÓ DE MUNTANYENCS BERGUEDANS (1984)'Pels camins del Berguedà'. L'Erol, juliol de 1984: 75-81. CAMPILLO,X. (Dir.)(2004): Inventari de camins de la comarca del Berguedà (segona fase). Consell Comarcal del Berguedà. Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera, Naturgest S.L. CAMPILLO,X. (Dir.)(2007): Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL. GALERA, A.(1996):'Els camins medievals en la Catalunya central: entorn les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria'. Dovella, tardor 1996, 21-28. SERRA, R.; SANTANDREU, M.D. (1984): 'Dels camins romans a les carreteres asfaltades'. L'Erol, juliol de 1984, 12-22. TORRES, C.A.(1905:102-104): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà, Barcelona. | Alguns trams estan coberts de vegetació. | El camí de l'Espunyola a la Vall d'Ora (ICR10) surt des del camí ral de Cardona, a l'alçada de Codonyet, va cap la Paret del Forn, el Cint, passant prop de Sant Sadurní; creua la Rasa de Boixadera, va a passar per sota Santa Margarida i continua cap a Boixadera dels Bancs, on ja ha surtit del terme. | 08078-158 | Per diferents indrets del terme municipal. | El conjunt d'aquests camins formen part d'una complexa xarxa de camins ramaders, entre els quals hi ha els grans eixos transhumants, a l'Espunyola té aquesta consideració l'ICR13, ICR56 ICR101, camins principals, com l'ICR39 i ICR46, i altres camins secundaris, com ICR6. Els camins ramaders estan connectats entre ells ja que la seva funció és permetre el trànsit dels ramats transhumans que provinents de la costa i la plana es dirigien a les pastures pirinenques. De fet a la comarca del Berguedà hi creuen alguns dels camins ramaders més importants de Catalunya, entre els que cal destacar el camí ramader que uneix el Vallès amb Castellar de N'Hug i el Pla d'Anyella. És difícil saber-ne l'antiguitat, tot i que consten poques mencions directes són esmentats des d'època medieval; de fet, la majoria han estat emprats des de temps molt reculats i en alguns casos, el seu trajecte o part, forma part de camins de connexió emprats no només com a ramaders, sinó també com les vies naturals de pas i d'unió de diferents poblacions. Els camins ramaders són un bé de domini públic i de titularitat autonòmica, i són inalienables, imprescriptibles i inembargables; estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries. La llei diu que 'se entiende por vías pecuarias las rutas o itinerarios por donde discurre o ha venido discurriendo tradicionalmente el tránsito ganadero.'(art.12). La llei contempla usos complementaris dels camins ramaders com el passeig, la pràctica de senderisme, i altres, sempre respectant la prioritat del trànsit ramader. | 42.0497500,1.7411700 | 395827 | 4656066 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Regular | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'any 2.007 es va realitzar l'inventari dels camins ramaders del Berguedà per part del Grup de Defensa de la Natura, dirigit per Xavier Campillo i Besses, i el suport del Parc Natural del Cadí-Moixeró i de Berguedà Iniciatives SD, SL.. El codi d'aquest camí en l'Inventari dels camins ramaders del Berguedà fet pel Grup de Defensa de la Natura és ICR13.En l'elaboració de l'inventari a més del recull exhaustiu de dades de les fonts bibliogràfiques i cartogràfiques, es va treballar amb un seguit d'enquestadors que van realitzar un treball a fons de recollida de dades orals de persones coneixedores dels camins ramaders. Entre els informants a l'Espunyola es va comptar amb la col·laboració de Josep Bover Guitart, Josep M. Mosoll Miró i Josep Mosoll Serra. | 94|98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | |||||||||
| 48719 | Camí Ramader del Pantà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-del-panta | AGRUPACIÓ DE MUNTANYENCS BERGUEDANS (1984)'Pels camins del Berguedà'. L'Erol, juliol de 1984: 75-81. CAMPILLO,X. (Dir.)(2004): Inventari de camins de la comarca del Berguedà (segona fase). Consell Comarcal del Berguedà. Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera, Naturgest S.L. CAMPILLO,X. (Dir.)(2007): Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL. GALERA, A.(1996):'Els camins medievals en la Catalunya central: entorn les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria'. Dovella, tardor 1996, 21-28. SERRA, R.; SANTANDREU, M.D. (1984): 'Dels camins romans a les carreteres asfaltades'. L'Erol, juliol de 1984, 12-22. TORRES, C.A.(1905:102-104): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà, Barcelona. | Tot i que recentment s'ha posat en marxa la Ruta ramadera, que promou el camí ramader per a usos esportius i lúdics. | El camí del Pantà de l'Espunyola ( ICR13) surt de l'Espunyola prenen la direcció a Cal Pauet, creua la carretera C-26 i agafa en direcció Cal Miquelet i abans d'arribar-hi trenca a l'esquerra per pujar pels Cingles de Capolat. Travessa el torrent del Salt i va fins a Comamorera (ja terme de Capolat), tot enfilant la Serra de la Malla pel Collet cap a Sant Martí de Capolat. Segueix cap el Serrat de Runers per fer la carena fins Coll de Jouet, on es creua amb altres camins. | 08078-174 | El conjunt d'aquests camins formen part d'una complexa xarxa de camins ramaders, entre els quals hi ha els grans eixos transhumants, a l'Espunyola té aquesta consideració l'ICR13, ICR56 ICR101, camins principals, com l'ICR39 i ICR46, i altres camins secundaris, com ICR6. Els camins ramaders estan connectats entre ells ja que la seva funció és permetre el trànsit dels ramats transhumans que provinents de la costa i la plana es dirigien a les pastures pirinenques. De fet a la comarca del Berguedà hi creuen alguns dels camins ramaders més importants de Catalunya, entre els que cal destacar el camí ramader que uneix el Vallès amb Castellar de N'Hug i el Pla d'Anyella. És difícil saber-ne l'antiguitat, tot i que consten poques mencions directes són esmentats des d'època medieval; de fet, la majoria han estat emprats des de temps molt reculats i en alguns casos, el seu trajecte o part, forma part de camins de connexió emprats no només com a ramaders, sinó també com les vies naturals de pas i d'unió de diferents poblacions. Els camins ramaders són un bé de domini públic i de titularitat autonòmica, i són inalienables, imprescriptibles i inembargables; estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries. La llei diu que 'se entiende por vías pecuarias las rutas o itinerarios por donde discurre o ha venido discurriendo tradicionalmente el tránsito ganadero.'(art.12). La llei contempla usos complementaris dels camins ramaders com el passeig, la pràctica de senderisme, i altres, sempre respectant la prioritat del trànsit ramader. | 42.0550100,1.7560100 | 397064 | 4656633 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Regular | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'any 2.007 es va realitzar l'inventari dels camins ramaders del Berguedà per part del Grup de Defensa de la Natura, dirigit per Xavier Campillo i Besses, i el suport del Parc Natural del Cadí-Moixeró i de Berguedà Iniciatives SD, SL.. En l'elaboració de l'inventari a més del recull exhaustiu de dades de les fonts bibliogràfiques i cartogràfiques, es va treballar amb un seguit d'enquestadors que van realitzar un treball a fons de recollida de dades orals de persones coneixedores dels camins ramaders. Entre els informants a l'Espunyola es va comptar amb la col·laboració de Josep Bover Guitart, Josep M. Mosoll Miró i Josep Mosoll Serra. | 94|98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||||||
| 48710 | Tram del camí ramader a la zona de la Ferreria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tram-del-cami-ramader-a-la-zona-de-la-ferreria | AGRUPACIÓ DE MUNTANYENCS BERGUEDANS (1984): 'Pels camins del Berguedà'. L'Erol, juliol de 1984. CAMPILLO, X. (Dir.)(2004): Inventari de camins de la comarca del Berguedà (segona fase). Consell Comarcal del Berguedà. Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera, Naturgest S.L. CAMPILLO, X. (Dir.)(2007): Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL. GALERA, A. (1996): 'Els camins medievals en la Catalunya central: entorn les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria'. Dovella, tardor 1996, 21-28. MIRALLES, F. I ROVIRA, J. (1999): Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Associació d'Amics dels Camins Ramaders. SERRA, R.; SANTANDREU, M.D. (1984): 'Dels camins romans a les carreteres asfaltades'. L'Erol, juliol de 1984, 12-22. TORRES, C.A. (1905:102-104): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà, Barcelona. | Aquest tram conserva diversos elements com restes de pavimentació i dels murs dels marges. | El camí ramader o camí ral de Berga a Cardona presenta un tram molt destacat al seu pas per la casa de la Ferreria. Al nord de la casa es conserva una part del camí ramader, que en més de 300 metres de recorregut, conserva una amplada d'uns 20 metres aproximadament. En aquest tram hi trobem algunes parts pavimentades, i en gran part de la seva llargada elements d'afitament o delimitacions dels laterals, són grans pedres clavades a mode marge o paret. | 08078-165 | A la zona de Correà | Els camins ramaders són vies de comunicació per les quals transitaven els ramats que feien la transhumància entre les zones planeres i de la costa i les zones de muntanya, especialment el Pirineu. En conjunt són vies que han estat emprades des de molt antic; pel que fa a referències documentals directes, són poques les noticies que en tenim, coneixent-se referències des del segle IX. Molts d'aquests camins també són vies utilitzades per a la comunicació habitual entre diferents poblacions. Els camins ramaders estan protegits per llei, tenint consideració de bé de domini públic i de titularitat autonòmica, i són inalienables, imprescriptibles i inembargables; estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries. La llei diu que 'se entiende por vías pecuarias las rutas o itinerarios por donde discurre o ha venido discurriendo tradicionalmente el tránsito ganadero.'(art.12). La llei contempla usos complementaris dels camins ramaders com el passeig, la pràctica de senderisme, i altres, sempre respectant la prioritat del trànsit ramader. | 42.0284500,1.7297300 | 394845 | 4653715 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48710-foto-08078-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48710-foto-08078-165-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Part del trajecte del camí ramader al seu pas per la finca de la Ferreria es troba interceptat per la tanca de delimitació de la propietat. | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||||||
| 48666 | Camí Ramader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-5 | AGRUPACIÓ DE MUNTANYENCS BERGUEDANS (1984): 'Pels camins del Berguedà'. L'Erol, juliol de 1984. CAMPILLO,X. (Dir.)(2004): Inventari de camins de la comarca del Berguedà (segona fase). Consell Comarcal del Berguedà. Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera, Naturgest S.L. CAMPILLO,X. (Dir.)(2007): Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL. GALERA, A.(1996):'Els camins medievals en la Catalunya central: entorn les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria'. Dovella, tardor 1996, 21-28. MIRALLES, F. I ROVIRA, J. (1999): Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Associació d'Amics dels Camins Ramaders. SERRA, R.; SANTANDREU, M.D. (1984): 'Dels camins romans a les carreteres asfaltades'. L'Erol, juliol de 1984, 12-22. TORRES, C.A.(1905): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà, Barcelona. VVAA. (1985): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. | Tot i que recentment s'ha posat en marxa la Ruta ramadera, que promou el camí ramader per a usos esportius i lúdics, alguns punts del camí han estat traslladats, per exemple a Cal Codonyet on abans passava pel mig del camp i fa uns anys els propietaris el van traslladar paral·lel al costat de la carretera. A la Ferreria hi ha una tanca que delimita la propietat, a l'interior de la qual hi passa el camí ramader, essent aquest un punt important de trobada de ramats. | El camí ramader principal que circula dins el terme de l'Espunyola creua la part occidental del municipi en sentit sud-nord, per després continuar per la resta de terme en sentit oest-est. A grans trets, entrant al municipi pel ramal de Montmajor, circula pel costat de la masia de Montanyà prenent direcció cap a Cal Tet, sense arribar-hi, punt en el qual connecta amb el ramal que passant per la Ferreria ve de Cardona. A Montanyà i a la Ferreria hi havia un punt de returada i dormida. Després continua cap on hi havia l'Hostal de l'Esca, i cap a passar pel costat mateix de la capella de la Marededéu del Bosc, seguint en sentit nord per després dirigir-se cap a Cal Codonyet, que també era punt de dormida, i cap l'antic Hostal de Ca l'Ardit, tot seguit es dirigeix cap a Cal Pauet, on hi ha un enllaç amb el ramal que portava cap a les pastures d'estiu als Rasos de Peguera, a continuació va discorrent en sentit est tot passant pel costat de Cal Gotlla i després la casa de Puigventós, sota el Salt del Colom, per dirigir-nos cap a Cal Pius, continua vers molt a prop de la masia dels Quatre Vents per dirigir-se cap a l'Església de Sant Climent de L'Espunyola, va continuant pel bosc en una zona força planera cap a l'Hostal del Gran Nom, ja dins el terme municipal d'Avià. Alguns trams del camí es poden observar marques produïdes a la roca pel pas dels ramats al llarg dels anys. A finals del segle XIX arran de la construcció de la carretera de Berga a Cardona, alguns trams del camí ramader va ser desplaçats lleugerament per tal de permetre el trànsit rodat i a la vegada no dificultar el pas dels ramats. El trajecte del camí ramader coincideix més o menys amb el camí ral de Berga a Solsona (Berga, Avià, l'Espunyola i Sant Feliu de Lluelles, arribava al castell de Navès i a l'església del Joval i que pel Vinyat arribava a Solsona (SERRA;SANTADREU: 1984:14)) i a Cardona, passant per Montmajor. Com a camí ral, aquest té diferents ramals, i connexió amb diversos camins secundaris que comunicaven amb masies, esglésies, altres poblacions, etc. | 08078-121 | Per diferents indrets del terme municipal. | Aquest camí ramader és el principal dels que circulen pel municipi de l'Espunyola, el conjunt dels camins formen part d'una complexa xarxa de camins ramaders, uns de principals com aquest i altres de secundaris. Els camins ramaders estan connectats entre ells ja que la seva funció és permetre el trànsit dels ramats transhumans que provinents de la costa i la plana es dirigien a les pastures pirinenques. És difícil saber-ne l'antiguitat, tot i que consten poques mencions directes són esmentats des d'època medieval; de fet, la majoria han estat emprats des de temps molt reculats i en alguns casos, el seu trajecte o part, forma part de camins de connexió emprats no només com a ramaders, sinó també com les vies naturals de pas i d'unió de diferents poblacions. Els camins ramaders són un bé de domini públic i de titularitat autonòmica, i són inalienables, imprescriptibles i inembargables; estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries. La llei diu que 'se entiende por vías pecuarias las rutas o itinerarios por donde discurre o ha venido discurriendo tradicionalmente el tránsito ganadero.'(art.12). La llei contempla usos complementaris dels camins ramaders com el passeig, la pràctica de senderisme, i altres, sempre respectant la prioritat del trànsit ramader. La 'Strata Cardonensis' o camí ral de Cardona a Berga consta documentat des d'almenys el segle X. En aquest cas es tracta del camí que fa el trajecte de Cardona resseguint la riera de Navel cap a Sant Joan de Montdarn, passant pel sud del terme de Montmajor. Pel que fa al camí ral de Berga a Solsona (amb la seva derivació cap a Cardona), consta documentat també en diferents documents d'època medieval i moderna. En aquest cas podem fer referència a l'acta de consagració de l'església de Sant Salvador de la Mata, de l'any 899, on consta '...illam strata de Cardona...'com un dels límits del terme parroquial del monestir (VVAA: 1985: 150). En època moderna, en el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046,fol. 76) apareix citat diverses vegades el camí ral que va de Cardona a Berga com a límit o afrontació de diferents propietats, s'hi referencia per exemple en la descripció del Mas Peraire, i del Mas de Sant Cebria, àlies Cots, pertanyents a Joan Boixader, pagès del Cint. En el llibre de Cèsar August Torres (TORRES: 1905: 339-343) hi trobem la descripció de l'itinerari de Berga a Solsona (Itinerari 158). | 42.0536500,1.7609800 | 397473 | 4656476 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48666-foto-08078-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48666-foto-08078-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48666-foto-08078-121-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A mitjans de l'any 2010 els municipis berguedans de l'Espunyola, Avià, Olvan i Sagàs van posar en marxar el projecte comú ' La ruta ramadera ' que forma part de la iniciativa conjunta 'A pagès descobreix'. El projecte ha consistit en la recuperació de 32 quilòmetres del camí ramader que travessa aquests municipis, per a convertir-lo en una ruta turística que es pot realitzar a peu, en bicicleta o a cavall. La ruta compta amb un díptic informatiu i un plànol en paper, a més de la possibilitat de descarregar-se la ruta als telèfons mòbils, i una guia amb tota la informació necessària com són el recorregut, els punts d'interès, allotjament i restauració, entre altres serveis.La ruta també està inclosa en la Xarxa de Senders del Berguedà, cosa que fa que el traçat estigui senyalitzat amb marques grogues o amb dues ratlles horitzontals, una vermella i una blanca, corresponents als trams que coincideix amb el GR (sender de Gran Recorregut). L'any 2.007 es va realitzar l'inventari dels camins ramaders del Berguedà per part del Grup de Defensa de la Natura, dirigit per Xavier Campillo i Besses, i el suport del Parc Natural del Cadí-Moixeró i de Berguedà Iniciatives SD, SL.. El codi d'aquest camí en l'Inventari dels camins ramaders del Berguedà fet pel Grup de Defensa de la Natura és ICR3. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||||
| 48656 | Contrapes de premsa de vi prop del Cint | https://patrimonicultural.diba.cat/element/contrapes-de-premsa-de-vi-prop-del-cint | La vegetació, l'aigua i les inclemències atmosfèriques van degradant la peça. | El contrapès està emplaçat a tocar de les restes d'un probable jaciment. És a pocs metres al sud, i al peu d'un corriol. Es tracta d'un bloc de pedra sorrenca treballada que mesura uns 74 cms de llargada per 65 cms d'amplada i uns 16 de fondo (la part visible, ja que l'element està encastat al terra), al mig hi ha l'encaix que té unes mides màximes de planta de 35,5x18x7. Desconeixem si el seu emplaçament es correspon aproximadament amb la seva situació originària. Aquest element també és anomenat lliura o quintà i la seva funcionalitat és de fer de contrapes en una premsa de vi. Es dubta de si és una peça que s'ubicava en un lloc fixa o per contra es transportava d'un lloc a un altre segons les necessitats. Tot i que no en sabem la cronologia, els estudiosos comarcals sobre aquest tema opinen que es pot tractar d'un element d'origen altmedieval. A la zona on està ubicat el contrapes podem veure la traça d'antigues feixes de conreu, avui dia cobertes de massa forestal. | 08078-111 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | 42.0651100,1.7333200 | 395203 | 4657782 | 08078 | L'Espunyola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48656-foto-08078-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48656-foto-08078-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48656-foto-08078-111-3.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | |||||||||||
| 48689 | Bosc de Correà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-correa | SERRA VILARÓ,J. (1927:183-188): Civilització Megalítica a Catalunya. Musaeum Archaeologicum Diocesanum, Solsona. CASTANY,J. i altres (1990: 121): El Berguedà: de la Prehistòria a l'Antiguitat. Àmbit de Recerques del Berguedà, 1990. | El dolmen es dóna per desaparegut. | El dolmen del Bosc de Correà es considera desaparegut. Estava situat prop de la carretera de Berga a Solsona, aproximadament a l'alçada del punt quilomètric 132,7. Es trobava a la vora d'un camp entre la C-26 i la pista que porta a la masia de Comarmada. Més o menys a uns 100 metres cap al nord-est de l'església del Bosc. Segons les informacions bibliogràfiques, es tractava d'un megàlit del qual, en el moment de la intervenció feta per Serra i Vilaró, es conservaven tres lloses que definien una cambra d'unes mides aproximades de 1,7 metres de llargada per 1,25 metres d'amplada (planta en forma de U oberta pel costat de ponent), i dues altres lloses de mides més petites, col·locades al costat oest, a continuació i pel costat interior de les dues que estaven orientades est-oest, conformant el què es va considerar una mena de vestíbul o corredor, amb la seva entrada pel costat de ponent. Serra Vilaró va excavar el dolmen a l'any 1918, ja indicava que havia estat remenat amb anterioritat, mancava part de l'estructura i es trobava ple de pedres, assenyalava a més que es conservava part del túmul pel costat de tramuntana. En l'excavació es van localitzar 229 peces entre dents i queixals, que es creu que corresponien a vuit individus. Diversos fragments de ceràmica d'uns dotze vasos, la majoria de parets llises de perfil carenat i amb nansa d'apèndix de botó. També s'hi van trobar objectes d'ornament personal de coure, 20 grans de collar d'ambre i diverses joies d'origen marí com un centenar de dentaliums, tretze columbel·les rústiques i denes de collaret de càrdium, aquest conjunt indica una certa categoria social dels individus. A més, d'altres materials com un fragment de sílex blanc amorf, objectes de bronze com dos fils en espirals, un braçalet de secció circular, dos anelles de secció circular, una anelleta de secció quadrada i un punxó de secció també quadrada; i una petita destral votiva. | 08078-144 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | L'any 1918 Mn. Serra Vilaró va realitzar una excavació del megàlit, amb posterioritat va publicar els treballs (SERRA VILARÓ: 1927:183-188). El material està dipositat al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. | 42.0429500,1.7373600 | 395501 | 4655316 | 08078 | L'Espunyola | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48689-foto-08078-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48689-foto-08078-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48689-foto-08078-144-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En el bosc proper a la zona on hi havia el megàlit s'hi localitzen molts afloraments de lloses de pedra sorrenca i calcària. La imatge escanejades són del llibre de Josep Carreras, Josep Castany i altres autors, 'El Berguedà: de la Prehistòria a l'Antiguitat', de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, 1990. | 79|76 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||||
| 48716 | Fons fotogràfic de l'Ajuntament de l'Espunyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-lajuntament-de-lespunyola | XX | El fons fotogràfic està format per uns centenars de fotografies (entorn a les cinc-centes) en color i en blanc i negre, i alguns negatius. Ocupen uns quatre arxivadors del fons de l'Arxiu Municipal, on són custodiades. Les temàtiques de les imatges són molt diverses, es poden agrupar en festes i tradicions (Benedicció de Sant Antoni, Caramelles, Festes religioses com la confirmació, Fira-Mercat de Recanvis i Antiguitats, Cavalgada de Reis, etc.), indrets o llocs del municipi (especialment les esglésies i el castell), excursions pels voltants del municipi, personatges o gent del poble (grups d'infants de l'escola), feines del camp, masies, paisatges i altres. També compta amb algunes fotografies corresponents a imatges de festes de poblacions veïnes. Un conjunt de les imatges són còpies o reproduccions d'imatges antigues. Com a fons fotogràfic també s'hi pot incloure el conjunt de fotografies aèries realitzades pel cadastre, un total de 43 imatges de gran format en blanc i negre, preses als anys 50 | 08078-171 | A l'Arxiu Municipal de l'Ajuntament de l'Espunyola | La gran majoria d'imatges del fons procedeixen d'una exposició fotogràfica que va organitzar l'Ajuntament fa uns anys. | 42.0535000,1.7679600 | 398050 | 4656451 | 08078 | L'Espunyola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48716-foto-08078-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48716-foto-08078-171-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||||||
| 48691 | Forn d'obra de Cal Savoia i la Riereta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-cal-savoia-i-la-riereta | XIX-XX | La part superior està totalment coberta de terra, la resta està en força bon estat. | El forn d'obra està situat al peu de la pista que porta a la casa de Cal Savoia, passada la casa de la Riereta cal seguir poc més de 400 metres, l'estructura queda al peu mateix de la carretera a la part de dalt. Es tracta d'un forn construït en un marge aprofitant el desnivell del terreny, és en part excavat en el mateix tapàs, tot i que gran part de l'estructura és bastida amb pedres desbastades i alguns maons. Únicament és visible la part inferior on hi ha les cambres de combustió, la part superior és coberta de terra i forma part d'un camp. És de dues cambres separades per un mur mitger fet amb pedres, les dues boques són obertes cap al sud-est (on hi ha la pista), i es troben a la part baixa de l'estructura o mur que fa de façana. L'interior de les cambres és de planta rectangular allargada, i la coberta feta amb diversos arcs més o menys paral·lels fets amb maó massís. | 08078-146 | A la zona de Sant Climent de l'Espunyola | Aquest forn d'obra o teuleria compta amb la curiositat de trobar-se entre dues propietats, sembla que es va construir entre els propietaris de la casa de Cal Savoia i els de la Riereta, essent mig d'un i mig de l'altre. Aquest fet i les informacions proporcionades apunten a que la cronologia es pugui remuntar cap a finals del segle XIX o principis del XX, potser arran de la construcció de la mateixa casa de Cal Savoia o poc més tard per necessitats de teules i maons. Segons indicacions dels mateixos propietaris assenyalen que el forn també va ser emprat com a forn de pa. | 42.0581600,1.8036400 | 401010 | 4656926 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48691-foto-08078-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48691-foto-08078-146-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | |||||||||
| 48696 | Forn de Torrades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-torrades | XIX | El forn està situat al peu de la pista que comunica el camí de Torrades i Trasserra amb el camí que del Cint puja cap a Taravil i Capolat. Es tracta d'un forn de planta més o menys circular d'uns 2,45 metres de diàmetre i una alçada d'uns 2,70 metres. Està construït en el desnivell d'un marge, tot aprofitant el terreny natural. La superfície interior és un mur bastit amb pedres irregulars de mides i formes diverses. Al costat de llevant hi ha el mur que actua a mode de façana és fet amb grans blocs de pedra, a la part baixa hi ha la boca d'accés, és de forma rectangular, amb unes mides aproximades de 108 centímetres d'amplada per 65 centímetres d'alçada, i delimitada per grans peces de pedra, per llinda un gran bloc rectangular. No es conserva cap graella de separació de la cambra de combustió, la inferior, de la de cuita o superior, tant sols uns forats a una alçada just per sobre del nivell superior de la boca d'accés podrien ser la traça d'algun tipus d'element que funcionés de graella. L'estructura del forn fa pensar que pot tractar-se d'un forn de calç, però la presència de fragments de teula pel voltant pot indicar que es tracta d'un forn d'obra. | 08078-151 | A la zona del Cint | 42.0635300,1.7415000 | 395877 | 4657596 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48696-foto-08078-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48696-foto-08078-151-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | |||||||||||
| 48692 | Forn de Planés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-planes | XIX | El forn està situat prop dels camps que s'estenen al sud de la masia. Es tracta d'un forn de planta més o menys circular d'uns dos metres de diàmetre i una alçada d'uns dos metres i mig. Està construït en el desnivell d'un marge, tot aprofitant el terreny natural, en el qual està excavada la cavitat interior, la part alta de tot el contorn té una filada de blocs de pedra. La part de ponent, on hi ha el desnivell, està construïda amb grans blocs de pedra de la zona conformant el mur de façana amb un gruix aproximat d'un metre. A la part baixa d'aquest mur hi ha la boca d'accés a l'interior, és de forma de trapezi i unes mides màximes aproximades de 70 centímetres d'alçada i 105 centímetres d'amplada. La superfície de l'interior es mostra afectada per l'acció del calor. La presència d'alguns fragments de teules pel voltant del forn, ens fa pensar que podria tractar-se d'un forn d'obra. | 08078-147 | A la zona de Sants Metges | Aquest forn pertany a la propietat de Planés, tot i que no en coneixem la cronologia, pot tractar-se d'una estructura del segle XIX, ja que en aquest segle es documenten diferents obres de reforma i ampliació de la casa. | 42.0480000,1.7545900 | 396935 | 4655856 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48692-foto-08078-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48692-foto-08078-147-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||||||
| 48693 | Serrat dels Ossos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-dels-ossos | Sembla que el jaciment està seccionat almenys per el costat dels camps de conreu. | El jaciment es troba situat al sud de la masia de Reixacs, al costat dels camps de conreu que s'estenen per aquesta àrea. En Josep Carreres ens va acompanyar al lloc i comentar les dades. Les restes es troben en un petit monticle d'alzines, en el tall del marge que dóna pel costat de ponent, a tocar del camp. Al lloc hi havien localitzat diverses restes òssies, en el marge hi havia dos ossos llargs clavats, els quals avui dia han desaparegut tot i que en queda el rastre. També van trobar diversos fragments de ceràmica grisa de cronologia medieval. El jaciment podria correspondre a una necròpolis del període medieval amb sepultures en fossa. | 08078-148 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | 42.0582200,1.7523400 | 396765 | 4656993 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48693-foto-08078-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48693-foto-08078-148-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | |||||||||||
| 48704 | Fons arqueològic del Museu Comarcal de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-arqueologic-del-museu-comarcal-de-berga | SERRA VILARÓ,J. (1927): Civilització Megalítica a Catalunya. Musaeum Archaeologicum Diocesanum, Solsona. CASTANY,J. i altres (1990: 82-84): El Berguedà: de la Prehistòria a l'Antiguitat. Àmbit de Recerques del Berguedà, 1990. CARRERAS, J. (1989): 'Un sepulcre de fossa neolític al Corral de Canudes', a Revista Estudis del Berguedà, núm. 4, pàgs. 9-22. GUERRERO, Ll. (1989): 'Estudi antropològic de les fosses neolítiques del Corral de Canudes', a Revista Estudis del Berguedà, núm. 4, pàgs. 9-22. | El material obtingut en l'excavació arqueològica del sepulcre de fossa del Corral de Canudes i que actualment es conserva a l'espai de Reserva del Museu Comarcal de Berga, és la següent (el número es correspon al del registre del Museu): -Núm. 17: una olleta de ceràmica carenada, la part superior és troncocònica i el fons convex, amb nansa (segurament en portava dues). Les mides de la peça reconstruïda són 10,5x16x0,4 cm. -Núm. 18: plaques molt fragmentades d'os. -Núm. 19: una dent; correspon a un ullal fragmentat de senglar, tallat i polit. Les mides són 0,4x4,9x0,8 cm. -Núm. 20: quatre punxons i dues espàtules, d'os, de mides diverses. -Núm. 21: una fulla, un burí i un gratador de sílex. Mides diverses. -Núm. 22: diversos fragments de crani humà i d'un maxil·lar inferior d'un individu adult. La relació de dades del material és a partir de la informació obtinguda a través del mateix inventari del Museu. A l'article de Josep Carreras (1989: pàgs. 9-22) hi ha un inventari complet del material i una comparativa d'aquest material amb el proporcionat per altres sepultures de fossa. | 08078-159 | Museu Comarcal de Berga. Espai de Reserva, Pla de l'Alemany, s/n. 08600-Berga | L'agost del 1964 el Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu de Berga va excavar un sepulcre de fossa, parcialment malmès, que havien localitzat a la zona del Corral de Canudes, arran de l'extracció d'argiles que s'estava fent a l'indret. Els materials localitzats van ser dipositats al Museu de Berga, on es conserven avui dia. Josep Carreras va publicar els resultats de l'excavació a la revista d'Estudis del Berguedà número 4 (1989), en la qual també hi ha publicat l'estudi antropològic de les restes per part de Lluís Guerrero. | 42.0535000,1.7679600 | 398050 | 4656451 | 08078 | L'Espunyola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48704-foto-08078-159-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48704-foto-08078-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48704-foto-08078-159-3.jpg | Legal i física | Neolític|Prehistòric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 78|76 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||||||
| 48661 | Codonyet del Cint | https://patrimonicultural.diba.cat/element/codonyet-del-cint | Bronze | L'estructura està molt afectada per la vegetació. Algunes de les lloses s'estan laminant. | El megàlit es troba en mig del bosc, envoltat de vegetació podem veure un petit túmul que constitueix part del dolmen. Les restes de la cambra defineixen un espai d'un 1,8 m de llar per 1,25 m d'ampla aproximadament; actualment tant sols conserva la llosa de la capçalera i la del costat de ponent. Segons informacions de Mn. Serra Vilaró (VILARÓ:1927:223), aquest dolmen tenia una característica molt particular i és que tenia el sòl enllosat i una mica enfonsades en el sòl les lloses laterals. Avui dia el túmul està molt desfet, quan Mn. Serra Vilaró hi va intervenir encara es conservava bona part i va poder amidar un diàmetre de 8 metres; també ens informà que la llosa lateral de llevant s'havia tret i portat a la casa de Cal Codonyet. El megàlit s'emmarca dins una cronologia entre el Bronze Mitjà i Bronze Final. | 08078-116 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | L'any 1918 Mn. Serra Vilaró va realitzar una excavació del megàlit (SERRA VILARÓ: 1927:226). El dolmen havia estat violat. Les restes de tres cranis sembla que foren trobades in situ, sense que haguessin estat afectats per la violació. Hi havia fragments de material ceràmic molt esmicolat que formaven part de diferents vasos, entre els quals un de campaniforme decorat amb faixes de línies formant rombes i d'altres de decorades amb solcs o amb incisions. També sembla que hi ha algunes formes carenades. El material està dipositat al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. | 42.0497600,1.7411800 | 395828 | 4656068 | 08078 | L'Espunyola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48661-foto-08078-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48661-foto-08078-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48661-foto-08078-116-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 79|76 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | |||||||||
| 48690 | Collet de les Forques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/collet-de-les-forques | SERRA VILARÓ,J. (1927:142-149): Civilització Megalítica a Catalunya. Musaeum Archaeologicum Diocesanum, Solsona. CASTANY,J. i altres (1990: 118): El Berguedà: de la Prehistòria a l'Antiguitat. Àmbit de Recerques del Berguedà, 1990. | El megàlit va ser destruït arran d'uns treballs d'ampliació de la carretera. | El megàlit estava situat proper al creuament de la carretera de L'Espunyola a Casserres amb la C-26 (la de Berga a Solsona). Les informacions bibliogràfiques ens indiquen que estava constituït per una estructura tumular que cobria una gran llosa de forma tendint a rectangular però amb els angles arrodonits, i que mesurava 4,10 metres de llarg per 1,65 d'amplada i 0,45 de gruix. Aquesta gran llosa cobria una estructura fossa sepulcral excavada en la mateixa roca que tenia forma ovalada i unes mides de 1,84 metres de llarg per 1,2 metres d'amplada i 0,34 metres de fondària. Segons el mateix Serra Vilaró classifica aquest atípic sepulcre com un hemidolmen o megàlit de pedra picada. En la intervenció ja es pogué comprovar que el sepulcre havia estat remenat amb anterioritat. S'hi localitzaren restes de tres individus adults i d'un infant. A l'extrem oriental s'hi trobà un crani in situ sobre una lloseta a mode de coixí. Els materials localitzats són com objectes lítics, com quatre puntes de fletxa amb aletes i peduncle, una punta de fletxa amb forma de fulla de llorer, setze peces de sílex (alguns amb retocs), un percussor i un nucli; com objecte de metall, un punyal de coure de 160 mm. de llarg per 3 mm de gruix; d'objectes d'ornament, mig penjoll de pecten, cinquanta denes de pecten i un botó pentaèdric amb forats en forma de V; i de ceràmica, diversos fragments de campaniforme internacional i un fragment de vas carenat. | 08078-145 | A la zona del creuament de la carretera de l'Espunyola a Casserres amb la C-26. | L'any 1920 Mn. Serra Vilaró va realitzar una excavació del megàlit, amb posterioritat va publicar els treballs (SERRA VILARÓ: 1927:142-149). | 42.0523400,1.7732500 | 398486 | 4656315 | 08078 | L'Espunyola | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48690-foto-08078-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48690-foto-08078-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48690-foto-08078-145-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Segons els autors situen el sepulcre en una cronologia de calcolític o de bronze antic. Les imatges escanejades són del llibre de Josep Carreras, Josep Castany i altres autors, 'El Berguedà: de la Prehistòria a l'Antiguitat', de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, 1990. | 79|76 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 153,29 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc