Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 48700 | Castell de Correà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-correa | BACH, A. (1992). Història de Cardona. Curial Edicions, Barcelona. BACH, A. (2002). Montmajor i el seu comú. Ajuntament de Montmajor. CAMPRUBÍ, J. (1998). 'La fundació dels castra i la seva relació amb les parrochiae en el procés d'estructuració territorial berguedà'. II Congrés Internacional d'Història dels Pirineus. Girona. CATALÀ, Pere (1976). Els castells catalans. Dalmau Ed. VVAA. (1985): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1987): 'Catalunya Romànica. Vol. XIII El Solsonès, La Vall d'Aran.' Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. | XI | S'observen tant sols restes d'alguns murs de poca potència visible. | Les restes del castell de Correà es troben al turó que s'aixeca al sud de l'església de Sant Martí de Correà. A la part alta del turó i a les terrasses del vessant sud i est és on es poden veure més restes d'estructures, en conjunt són traces de murs de poca potència visible. Les restes però estant molt amagades per la gran quantitat de vegetació i arbres que les cobreixen. Es creu que a la part superior hi hauria hagut una torre de defensa. | 08078-155 | A la zona de Correà. | Al segle X les parròquies del Cint i Correà pertanyien al comtat d'Urgell i a la vall de Lord. En aquest segle XI es documenta un Castell de la nissaga dels Currizani o Currida que posseïen el Castell i la senyoria del terme. Al segle XI, després de la mort d'Ermengol I, es té constància de que un dels seus nobles, el conegut Arnau Mir de Tost, tenia en cessió a la canònica d'Urgell un ampli territori que comprenia els castells de la Mora, Tentellatge, Llinars i Correà. Arran del matrimoni d'Isabel d'Urgell amb Ramon Folc el 1167, com a dot es van traspassar molts territoris de la Vall de Lord als vescomtes de Cardona. Posteriorment, el 1314, el vescomte de Cardona Ramon Folc, incorporà al vescomtat tots els castells i feus, entre els quals el de Correà. Quan al 1375 el rei Pere III crea el comtat de Cardona, en la relació de llocs que en formen part hi ha Correà. Al segle XVII Correà continuava formant part de Cardona. Al segle XVIII part de Correà es trobava sota l'administració del marquès d'Aguilar. | 42.0326100,1.7183600 | 393911 | 4654191 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48700-foto-08078-155-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48700-foto-08078-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48700-foto-08078-155-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 94|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | ||||||||
| 48652 | Forn d'obra de la Serra del Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-la-serra-del-pla | XVIII-XIX | Gran part de l'estructura està coberta de terra i vegetació. | Les restes del forn d'obra es troben al costat de ponent del torrent, i a pocs metres de la pista asfaltada que porta de la carretera de Berga a Solsona i Cardona cap la zona coneguda com el Clot de l'Espunyola, primer passarem l'antiga masia de la Serra del Pla (avui hostal i restaurant) i quan arribem al torrent cal que seguim a peu uns quants metres, és al costat esquerra aigües amunt. Les restes estan molt cobertes de vegetació, esbarzers i arbres que han crescut al lloc. L'estructura està construïda en el mateix tapàs aprofitant el marge del terreny a fi de facilitar l'accés a ambdues cambres. La inferior és la de combustió, i té l'accés pel costat est o sigui des del torrent o rasa, on són visibles dues boques, semblen excavades en el mateix terreny natural. La cambra de cuita o la superior actualment està molt coberta de terra i vegetació i no permet veure cap element de l'estructura, així a la part superior tant sols podem veure un monticle. | 08078-107 | A la zona de Sant Climent de l'Espunyola | Desconeixem la cronologia d'aquest forn d'obra o teuleria. Es tracta del forn de la casa la Serra del Pla, la masia és documentada des del segle XVI però molt probablement el forn es va construir en períodes posteriors per tal de fer el material necessari, teules, maons, corbes o altres peces, en el decurs de les obres d'ampliació o reparació posteriors. De fet és un tipus de petita industria rural que a la zona és comença a generalitzar a partir del segle XVIII i perdura fins entrat el segle XX. Era habitual que quan es necessitava material ceràmic d'obra, sí a la propietat es disposava d'un lloc adient tant per l'accés a l'argila com a l'aigua, es contractés els serveis d'un teuler que es desplaçava al lloc per tal de construir el forn i fer les fornades necessàries. Els mateixos forns es devien utilitzar diverses vegades realitzant les reparacions necessàries en cada moment. | 42.0549800,1.7928400 | 400111 | 4656586 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48652-foto-08078-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48652-foto-08078-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48652-foto-08078-107-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | |||||||||
| 48650 | Forn d'obra de la Ca l'Esquerrà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-la-ca-lesquerra | XVIII?-XIX | Part de l'estructura està enrunada i sitjada. | Les restes del forn d'obra es troben en un marge proper a una pista forestal que comunica la pista que puja a Capolat per la zona del Cint amb la pista que puja a Taravil, surt a l'alçada de la masia Torrades. Es conserva un espai de planta rectangular, que mesura uns 3 metres per 3,50 metres de planta, i que presenta una estructura en part excavada en el mateix terreny natural i en part construïda amb carreus desbastats i pedres irregulars de mides i formes diverses. La part que obra cap a l'est es deu correspondre a la zona on hi havia l'accés a la cambra inferior o de combustió, en aquest costat el mur era totalment construït i actualment conserva poca alçada, probablement degut a no tenir el terreny natural com a recolzament de l'estructura. L'accés a la cambra de cuita es devia realitzar per la zona oest, on hi ha la part alta del marge i que per tant devia facilitar l'entrada a la cambra superior. La superfícies del terreny natural que formen part de l'estructura presenten la coloració produïda per l'acció del foc. L'estat de les restes no permet afirmar si es conserva o no la graella, tampoc sabem si era un forn de dues cambres o d'una. Prop del forn es poden observar bastants afloraments d'argila, els quals molt probablement són la font de subministrament de la matèria prima. | 08078-105 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | Desconeixem la cronologia d'aquest forn d'obra o teuleria. Sembla que es tracta del forn de la casa la de Ca l'Esquerrà, la masia és documentada des del segle XVIII, el forn podria ser d'aquesta època o de períodes posteriors per tal de fer el material necessari, teules, maons, corbes o altres peces, en el decurs de les obres de construcció de la casa o de reparacions posteriors. La presència d'aquest tipus de petita indústria rural és comença a generalitzar a partir del segle XVIII i perdura fins entrat el segle XX. Era habitual que quan es necessitava material ceràmic d'obra, sí a la propietat es disposava d'un lloc adient tant per l'accés a l'argila com a l'aigua, es contractés els serveis d'un teuler que es desplaçava al lloc per tal de construir el forn i fer les fornades necessàries. Els mateixos forns es devien utilitzar diverses vegades realitzant les reparacions necessàries en cada moment. | 42.0661700,1.7330400 | 395181 | 4657900 | 08078 | L'Espunyola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48650-foto-08078-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48650-foto-08078-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48650-foto-08078-105-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | |||||||||
| 48651 | Forn de calç de la Vileta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-la-vileta | XX | L'estructura està en part caiguda i coberta de vegetació. | Les restes del forn de calç es troben al costat nord-oest de la casa, a pocs metres i al peu de la pista. L'estructura del forn està construïda aprofitant el desnivell del terreny, tant per tenir un bon accés a la part inferior i la superior, com per aprofitar el mateix tapàs per la construcció de l'estructura. Així una part del forn és excavat en el mateix terreny i la part del davant i superior és bastida amb blocs desbastats de pedra de mides i formes diverses, tot formant un mur que per la part del davant (sud-est) és lleugerament atalussat. La boca d'accés a la zona de combustió és en el mur sud-est, és una obertura més aviat petita en forma d'arc fet amb lloses posades a plec de llibre. L'interior és de planta aproximadament circular, d'uns dos metres de diàmetre, i actualment es troba molt ple de terra. | 08078-106 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | Aquest forn es va construir i utilitzar per fer calç per la construcció de la casa la Vileta Nova, la qual es va bastir cap al 1920. | 42.0580800,1.7213500 | 394201 | 4657016 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48651-foto-08078-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48651-foto-08078-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48651-foto-08078-106-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | |||||||||
| 48653 | Forn de la Foradada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-la-foradada | L'estructura està seccionada. | Les restes del forn es troben al peu de la carretera que puja a Capolat passant pel Cint, també coneguda com la Foradada. A pocs metres abans d'arribar a la roca picada pel pas de la pista trobem, al lateral nord, per tant visible des del camí, les restes seccionades d'un forn. El tall ens permet observar un clot allargat en alçada, en forma de U, tot mostrant el contorn amb les coloracions provocades per l'acció del calor sobre l'argila. El clot és excavat en el terreny natural. Part de l'interior és cobert de terra i vegetació. No tenim constància de quina va ser la funció d'aquest forn, per la tipologia podria tractar-se d'un forn de calç, caldria però confirmar l'existència propera de vetes de pedra calcària, ja que la majoria de roca de la zona és conglomerat. | 08078-108 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | 42.0685400,1.7241200 | 394447 | 4658174 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48653-foto-08078-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48653-foto-08078-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48653-foto-08078-108-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | |||||||||||
| 48664 | Castellserà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castellsera | CAMPRUBÍ, J. (2006). Conquesta i estructuració territorial del Berguedà (s. IX-XI). La formació del comtat. Universitat de Lleida, col·lecció espai/temps núm. 46. Lleida. VILADÉS, R. (2007: 36-39): 'Sant Corneli i Sant Cebrià de Castellserà'. L'Erol, núm. 94, any 2007. GALERA | Tant sols es conserven visibles dos panys de mur. | Les restes del que es creu que potser fou Castellserà estan ubicades al costat de la masia de Cal Macià i de les runes de Cal Xacó, a molt poca distància de l'església de Sants Metges. Al lloc podem observar una estructura bastida sobre la roca que conforma una gran base o fonamentació formada per uns murs que mostren un aparell regular de carreus força ben tallats, disposats formant filades i col·locats a trencajunt. Els murs conformen una estructura amb angle, que per l'extrem de ponent finalitza amb un altre angle al qual se li adossa una estructura d'un mur de contenció de la masia de Cal Xacó, i el mur que dóna al costat de llevant té continuïtat amb una refacció moderna hem de suposar que també relacionada amb la construcció o alguna reparació de la masia. Sembla que aquesta estructura va ser aprofitada i ampliada com a basament per la construcció de la masia. | 08078-119 | A la zona de Sants Metges | Existeix molt poca informació sobre Castellserà o Castell Serà. Fa pocs anys que les restes descrites s'han començat a atribuir a Castell Serà. Són escasses les informacions que es tenen del lloc, documentalment es situa proper a la zona de Sants Metges, de fet l'antiga església de Sants Metges amb anterioritat era sota una altra advocació i anomenada Sant Corneli i Sant Cebrià de Castellserà; el seu emplaçament era més cap a llevant, al vessant del costat de ponent dels Cingles de Sant Salvador, a l'altra banda de la riera de Montclar. Aquest topònim apareix esmentat per primera vegada en un document de 1319, i posteriorment al 1375 en una relació de castells dels comtes de Cardona. En Viladés (VILADÉS:2007:36) també anomena el sector de la parròquia de Castellserà com a Gineva. Al segle XVII es continua utilitzant la denominació de Castellserà per l'església de Sant Corneli i Sant Cebrià, no serà fins entorn al segle XVII que es comença a utilitzar la denominació de Sants Metges de manera popular, per aquesta església i que passa a ser menys freqüent l'anterior denominació, no caurà en desús però fins a finals del segle XIX arran de la construcció de la nova església ja directament sota l'advocació de Sants Metges. | 42.0566600,1.7658000 | 397876 | 4656804 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48664-foto-08078-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48664-foto-08078-119-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | |||||||||
| 48648 | Ribolleda de Sant Climents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ribolleda-de-sant-climents | Enrunada, tant sols s'identifiquen la traça d'alguns murs. | Les ruïnes d'aquesta construcció estan situades a la zona central de la carena principal de l'enclavament de la Ribolleda que està orientada nord-sud. Les restes es troben en un petit turonet que s'aixeca enmig de la carena; les ruïnes avui dia molt cobertes de terra i vegetació conformen un petit monticle . Estan formades per uns murs d'uns 80 cms de gruix que defineixen un perímetre quadrangular i al seu interior, un mur mitger d'uns 60 cms, que divideix l'espai interior en dues crugies orientades est-oest. A la crugia sud s'observa la traça d'una possible compartimentació que conformaria una petita estança a l'angle sud-oest. El conjunt és orientat cap al sud. Les poques restes visibles de murs són fets amb pedres desbastades de mides diverses i lloses, tot de pedra sorrenca, i a les cantoneres, amb grans blocs només desbastats, i també de pedra sorrenca. | 08078-103 | A l'enclavament de la Ribolleda, a la zona central. | 42.0467500,1.6777700 | 390575 | 4655813 | 08078 | L'Espunyola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48648-foto-08078-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48648-foto-08078-103-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | |||||||||||
| 48644 | Cal Miqueló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-miquelo | XVIII?-XIX | Enrunada. Es pot identificar més o menys el perímetre de l'estructura i alguns murs interiors. | Les ruïnes de Cal Miqueló estan situades prop de la Rasa de la Boixadera, enmig d'una zona boscosa amb antigues feixes de conreu avui ocupades per massa forestal. Les restes de l'estructura es troben amagades entre la vegetació i els arbres que hi han crescut. Es pot identificar una estructura de planta rectangular, que sembla correspondre a la construcció principal, i un annex de dimensions menors adossat al mur nord-est. L'estructura principal està bastida amb murs d'uns 60 cm de gruix, construïts amb grans carreus tant sols desbastats i pedres irregulars; es poden distingir força bé les quatre cantoneres principals. Tot i que hi ha gran quantitat de pedres de la mateixa construcció que cobreixen l'estructura sembla que es conserva força alçada dels murs, almenys entorn al 1,20 m. | 08078-99 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | Al 1856, en el llistat de cases del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), hi consta una referència que sembla correspondre a Cal Miqueló, en la qual hi figura un tal Pedro Canellas (o Casellas). Informacions orals indiquen que durant el període de la guerra civil encara era habitada. | 42.0537400,1.7248500 | 394483 | 4656530 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48644-foto-08078-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48644-foto-08078-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48644-foto-08078-99-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | De difícil localització, queda situada a poca distància del punt de creuament de la pista que porta de la Vileta Nova a la Taupera amb el torrent de la Boixadera. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | ||||||||
| 48641 | Hostal de l'Esca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostal-de-lesca | XIX? | Una pila de runa, és un dels pocs testimonis que sembla que queden d'aquesta edificació. | Les ruïnes de l'Hostal de l'Esca estan cobertes de terra i pedres, resultat del propi enderroc de l'estructura i de material provinent de despedregar el camp de conreu i afectades pels mateixos treballs agrícoles. El gran camp de conreu encara és conegut pel nom del camp de l'Hostal de l'Esca. Pel costat oest del camp, a molt pocs metres discorre el camí ramader, sembla que la presència d'aquest i l'important trànsit que tenia degué fomentar l'existència de l'hostal. És freqüent que algunes masies que estan situades a tocar dels camins ramaders oferissin menjar i dormir, a més de productes de la casa. En aquest cas la denominació d'hostal sembla assenyalar que en aquest cas la casa devia estar clarament destinada a aquesta activitat, encara que compartida segurament amb tasques agrícoles i ramaderes. | 08078-96 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | Tant sols tenim constància d'una referència documental en que es citi l'Hostal de l'Esca, és en el document de 'Cumpliment pascual de la parroquia del Cint Any 1886', en que hi apareix la casa i hi consten com habitants Ramon Boladeras, Maria i Maria. | 42.0353000,1.7367100 | 395434 | 4654467 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48641-foto-08078-96-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | |||||||||
| 48649 | Cal Vellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vellet | XIX | En procés d'enrunament. Encara conserva l'alçat de la pallissa, la casa està molt més enrunada. | Les ruïnes de la casa de Cal Vellet estan formades per les restes de dues estructures, la casa i adossat al seu mur est el porxo. La casa es troba molt enrunada i coberta de vegetació, s'hi pot identificar la planta i conserva uns metres d'alçada dels murs perimetrals, excepte el mur sud que està més enrunat. Defineix una planta quasi quadrangular, devia constar de planta baixa i primera, potser també unes petites golfes. Els murs són de paredat de pedres irregulars i carreus desbastats, i les cantonades de grans carreus desbastats. L'estructura més sencera és la del cobert, el qual es conserva fins alçada de teulada (era coberta a un vessant, desaiguant cap al nord); és de dos nivells, la planta baixa destinada a corts pel bestiar i la planta superior a paller. Aquesta estructura és feta amb murs de pedra de paredat irregular i cantoneres ben tallades, i a la façana sud, el segon nivell, tant el pilar central com els tancaments són obrats amb maó massís. | 08078-104 | A la zona de Sants Metges | En el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046,fol. 73-75) hi consta la descripció de la caseta i terras dites del Coix Vellet de Ramon Tresserra, pagès del Cint, que podria tractar-se de Cal Vellet. En el llistat del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), on hi consta una referència que sembla correspondre a 'Ballet', podria tractar-se doncs de Cal Vellet, hi constava un tal Mariano Pujols. Posteriorment, al 1886, trobem l'anotació de Bellet entre la relació de cases que consten en un document de compliment Pasqual de la parròquia del Cint en el qual hi apareixen les cases de la sufragània, Sants Metges; en aquest document hi consten Josefa Macià, Josep, Esteve i Maria. | 42.0484800,1.7654100 | 397831 | 4655896 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48649-foto-08078-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48649-foto-08078-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48649-foto-08078-104-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | |||||||||
| 48647 | Els Tossals de Ribolleda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-tossals-de-ribolleda | En avançat procés d'enrunament. | Les ruïnes de la casa dels Tossals de Ribolleda estan ubicades en un morral rocós de la carena que, de sud a nord, s'aixeca enmig de l'enclavament de la Ribolleda, en una zona amb àmplies vistes i molt oberta. Les restes de l'estructura de la casa estan conformades pels murs perimetrals, que tenen una alçada màxima entorn als dos metres, i que defineixen una planta més o menys quadrangular. Al mur sud, que correspondria a la façana principal, hi podem veure les restes dels brancals de la porta d'accés, són muntants de pedra picada i polida; a més, entre la runa que hi ha al davant de la façana sud podem veure-hi diverses peces de muntants i una gran llinda plana, tot també de pedra picada i polida, que es podrien correspondre a altres peces de la porta i/o alguna finestra. Al mur de llevant, el que conserva major alçada, hi ha una finestreta emmarcada en quatre peces o blocs de pedra picada. A l'interior de les restes de l'edifici podem veure un mur mitger orientat nord-sud, que divideix l'espai en dues crugies; en aquest mur també s'hi conserven les restes d'uns brancals de pedra picada d'una porta d'accés i comunicació dels dos espais. El conjunt és bastit amb cantoneres de grans blocs de pedra sorrenca desbastada i els murs amb pedres de mides molt diverses, irregulars i tant sols desbastades, conformant un parament de pedres grans falcades amb altres de mides més petites i fragments de teules. Els murs són d'un gruix d'uns 55-60 cms. | 08078-102 | A l'enclavament de la Ribolleda, a la zona nord. | 42.0509600,1.6758200 | 390421 | 4656282 | 08078 | L'Espunyola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48647-foto-08078-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48647-foto-08078-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48647-foto-08078-102-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Cal que seguim la pista principal de la Ribolleda fins quasi el cim, on trobarem una pista en mal estat que surt a la dreta, seguir-la uns 200 metres. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | ||||||||||
| 48642 | Cal Xacó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xaco-0 | XVIII?-XIX | La masia es troba enrunada, es conserven en alçat part dels murs perimetrals. | Les ruïnes de la masia de Cal Xacó estan emplaçades just al costat de Sants Metges i de Cal Macià, a tocar i al davant mateix de la masia de Cal Macià. Ocupa aproximadament la part sud i oest del turó rocós on estan assentades ambdues masies; a la part sud del turó, als peus d'aquest hi ha una altra construcció, un antic femer (amb murs de pedra i coberta de volta) i alguna feixa de conreu. Les ruïnes de la casa defineixen una planta rectangular formada per murs de pedres irregulars desbastades junt amb alguns carreus i força teulís, en algunes parts es conserven més de dos metres d'alçada de mur. A l'interior s'hi pot veure la traça de murs mitgers que compartimentaven l'espai; i en el mur nord, les restes del què devia ser el forn de pa. No s'identifica la porta d'accés, però potser n'hi havia una pel costat oest, que és el més accessible i que dóna a l'era i a les restes d'algun paller o cobert; de tota manera, en la roca del costat sud hi ha una rampa d'accés, en part construïda amb un mur de contenció i que continua amb una escala d'accés picada a la roca (avui molt erosionada) i que indica també un accés per aquest costat, i per tant potser també la situació d'una porta d'entrada per aquesta banda, que a més, és el més comú. Al costat est de la casa hi ha uns petits annexes, formats en part per murs de pedra i en part per materials contemporanis. El conjunt de construccions que hi ha dalt del turó de la casa, amb els coberts, restes del paller i el pla de l'era, es mostren closos o almenys perimetrats per un mur, bàsicament en el costat del tallant de la roca. A la part sud-est d'aquest mur s'hi identifica part d'una estructura més antiga formada per un aparell de carreus regulats ben tallats i ben col·locats, i amb cantoneres de dimensions similars. | 08078-97 | A la zona de Sants Metges | En el Catàleg de masies (a l'apartat de ruïnes) del municipi, consta que a la casa hi ha o hi havia una inscripció que indica l'any 1871. En el document de 'Cumpliment pascual de la parroquia del Cint Any 1886', ja hi apareix la casa Xacó, i hi consten Josep Pobladó, Raimunda, Ramon i Joan, com a habitants del mas. | 42.0567100,1.7655800 | 397858 | 4656810 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48642-foto-08078-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48642-foto-08078-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48642-foto-08078-97-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | |||||||||
| 48645 | Gabaldans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gabaldans | XVIII | La masia es troba en procés d'enrunament, es conserven en alçat part dels murs. | Les ruïnes de la masia de Gabaldans es troben al costat de la pista forestal que comunica el camí que del Cint puja cap a Taravil i Capolat amb la pista de Torrades i Trasserra. Anant-hi des de Torrades, passats uns 1260 metres, per sobre la pista i a poca distància hi ha les restes. Les estructures es troben en procés d'enrunament i molt cobertes de vegetació que n'afavoreix el deteriorament, tot i això alguns dels murs que estan dempeus es conserven fins a l'alçada de la planta. Els murs mostren una planta allargada en sentit est-oest, la part sud mirant cap al què era l'antic camí d'accés. Sembla que està conformada per dues construccions principals situades adossades i comunicades entre elles, l'una semblaria correspondre pròpiament a la casa i l'altra podria ser més destinada a paller. La del costat més est conserva un pilar central i algunes compartimentacions interiors de la planta baixa; és una construcció bastida adossada al marge. L'estructura del costat de ponent també mostra diferents divisions interiors, i encara conserva part dels muntants d'una porta d'accés a la façana de ponent i una finestra amb llinda i brancals de pedra picada al mur nord. A grans trets el conjunt de les estructures estan bastides amb murs de paredat fet amb pedres irregulars i alguns carreus desbastats de mides i formes diverses, i a les cantoneres grans carreus desbastats. | 08078-100 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | En el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046,fol. 43-46) hi consta que Martí Trasserra, pagès de Capolat, era propietari del Mas Trasserra de Capolat, Mas Gabaldons, Mas Vilarriana, i Mas Piera, àlies Escarrà o Montells, habitats i afocats. Al 1856, en el llistat de cases del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), hi figura la masia Gabaldans en la qual es cita a Juan Torner. Ja al 1886 en el document de 'Cumpliment pascual de la parroquia del Cint Any 1886', apareix la casa Gabaldans, i s'hi relacionen Ramon Mosoll, Antonia, Josep i Anton. Informacions orals indiquen que encara hi ha algun veí que recorda quan era habitada, tot i que ja fa molts anys. | 42.0673300,1.7400400 | 395762 | 4658020 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48645-foto-08078-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48645-foto-08078-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48645-foto-08078-100-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | |||||||||
| 48640 | Cal Reixagó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-reixago | XVIII-XIX | En procés d'enrunament. | Les ruïnes de la masia del Reixagó estan situades a uns 200 metres al nord de la casa de Cal Rossinyol; en un petit turonet d'alzines que s'aixeca en una zona molt oberta i amb camps de conreu pels costat sud i oest. Les estructures conservades de la casa mostren una planta aproximadament rectangular orientada cap a migdia. El mur posterior, el que conserva quasi tota l'alçada, encara testimonia les dues vessants de la coberta, que indica que tenia el carener orientat nord-sud. Sembla doncs, que la casa devia consta de planta baixa, primera i golfes. L'interior és conformat per tres crugies paral·leles de les quals poden veure els murs mitgers i les restes de divisions interiors a nivell de planta baixa. Al costat de ponent de la casa hi ha adossat un annex i també corts pel bestiar o espais destinats a magatzem. Els murs, d'un gruix entre 55 i 60 centímetres, són bastits amb pedres irregulars de mides i formes diverses i alguns carreus desbastats formant un paredat irregular. | 08078-95 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | En el llistat de cases del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR) de l'any 1856, hi figura una referència poc entenedora que sembla correspondre a Rexagó, en la qual hi consta José Trasserra. Ja al 1886 en el document de 'Cumpliment pascual de la parroquia del Cint Any 1886', apareix la casa Reixagó, i s'hi relacionen Josep Marciñac (?) i Maria. | 42.0572600,1.7451200 | 396166 | 4656896 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48640-foto-08078-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48640-foto-08078-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48640-foto-08078-95-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | |||||||||
| 48583 | Serra del Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-del-pla | XVI | Masia emplaçada l'extrem oriental del municipi, en una zona planera, oberta i amb àmplies vistes especialment cap al sud i est, cap a l'oest i nord s'hi aixequen els cingles de Capolat amb el tossal de Sant Salvador en primer terme. Es tracta d'una masia totalment reformada i reconvertida en hostal i restaurant, fet que ha determinat clarament la modificació i utilitat dels seus espais. Entre les diferents estructures que conformen el conjunt de la masia cal diferenciar pròpiament l'estructura de la casa, construccions annexes al costat est i un paller (avui reconvertit en vivenda) uns metres al nord-oest. La casa defineix una planta rectangular formada per planta baixa, planta primera i planta sota-coberta, la teulada és a dos vessants amb el carener orientat est-oest. Té dues portes d'accés, l'una al mur nord i que constitueix l'actual porta principal d'accés, i l'altra al sud, que seria l'obertura originària d'accés principal, és formada per muntants de pedra picada i llinda de fusta. En conjunt la majoria d'obertures han estat modificades, se'n conserva alguna amb llinda i muntants de pedra ben tallada a la façana nord i la de la sala al mur sud i a nivell de planta primera (sobre la porta d'accés). Els murs són fets amb carreus tant sols desbastats i pedres de mides i formes irregulars, i a les cantoneres peces rectangulars de pedra ben tallada i punxonada. L'interior és compartimentat per un mur mitger en dues crugies paral·leles orientades nord-sus. A la planta baixa hi podem veure restes d'alguna menjadora; la planta primera manté l'estructura de la sala amb la fornícula de la capelleta al mur est. Al costat de llevant hi ha una construcció annexa, de dues plantes i coberta a un vessant desaiguant cap a l'est; és una estructura bastant modificada, sembla que estava formada per dues construccions independents i/o dues fases de construcció. La meitat més meridional es degué annexar com a ampliació de la casa, comportant l'ampliació d'una crugia més a planta baixa i primera; així al nivell inferior hi havia el pastador amb el forn de pa (es conserva la boca del forn al mur sud), en aquest nivell també hi destaca una porta amb muntants i llinda de pedra ben polida amb els angles esbiaixats, i a planta primera, habitacions. La meitat més nord, sembla que potser es correspondria amb espais més destinats al bestiar i magatzem, ja que el nivell superior aparenta haver estat totalment obert cap a llevant, no es pot descartar que es tractés d'una eixida; té però algun element que fan dubtar de la seva funcionalitat original. La resta d'annexes del costat de llevant estan situades a un nivell inferior pel propi desnivell del terreny, són només de planta baixa i actualment cobertes a un sol vessant; deuen ser antigues corts i annexes destinats sobretot al bestiar. Al costat nord de la casa hi ha les restes d'alguna altra estructura. A pocs metres al nord-oest tenim el paller, de dos nivells i cobert a dos vessants amb el carener nord-sud; havia estat obert cap al sud-oest amb un pilar al centre. | 08078-38 | A la zona del oriental, a l'àrea de la parròquia de Sant Climent de l'Espunyola | La primera referència documental que tenim de la masia Serra del Pla la trobem en el fogatge de 1553, ja que consta 'En Serra del Pla' dins la parròquia i terme de l'Espunyola. Posteriorment, tornem a tenir-ne constància en el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona, datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046,fol. 76) en la descripció de les propietats de Carles Vilardaga, hisendat de la ciutat de Berga, en el qual declara ser el propietari útil o emfitèutic de la casa i terres de Sant Salvador, dins la parròquia i terme de Sant Martí de Capolat, la casa, mas i heretat del Vilar Jossà, de la parròquia de Sant Corneli i Sant Ciprià de Castellserà, i una caseta, terres i horts de la Caseta del Pobla, en la Salt del Colom, també de la parròquia de Castellserà. N'aporta els termes de les tres propietats i ens diu que 'la casa Vilar Josà y casa y terras de Sant Salvador,-' termeneja 'a orient, part ab terras del mas Palau de Clarà, part ab terres del mas dels Porxos de dit terme de Clarà, mediant una gran riba o single, y part ab terras del mas Quer de Sant Nicolau, dirruhit, al mas Serra del Pla unit y agregat'. Aquesta referència ens indica que en aquesta època s'havia annexat al terme del mas Serra del Pla un altre mas, de nom Quer de Sant Nicolau, que es trobava enrunat, i que pel nom hem situar proper a la zona de l'actual parròquia de Sant Climent de l'Espunyola la qual havia estat dedicada a Sant Nicolau fins al segle XVI. Una altra referència documental d'aquest mas la trobem ja al 1856, en la cita de 'Serra del Pla' al llistat del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. Nº63.1856 nº 32' (ACBR), on hi consta un Antonio Planas. | 42.0562000,1.7958000 | 400358 | 4656718 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48583-foto-08078-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48583-foto-08078-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48583-foto-08078-38-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | ||||||||||
| 48570 | Reixacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/reixacs | IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. | XVI | Masia formada per la casa, el paller, i entre aquests dos edificis l'era, també alguns annexes i els camps de conreu ubicats cap a ponent i especialment cap al sud-oest, la zona més planera. La casa és de planta rectangular, formada per planta baixa, planta primera i golfes, amb la façana principal orientada cap a migdia. És coberta a dos vessants amb el carener disposat nord-sud. L'edifici és construït en una zona en desnivell fet que li permet tenir accés a peu pla tant a la planta baixa com a la planta primera. La porta principal, la de la façana sud i a nivell de planta baixa, és una porta d'arc de mig punt fet de dovelles i muntants de pedra sorrenca ben tallada i polida, amb l'angle esbiaxat; al costat d'aquesta porta, però en el mur de ponent hi ha la traça d'una porta tapiada ja d'antic i que era de muntants de pedra i a l'interior llinda de fusta, a l'exterior ho desconeixem. Al mur nord hi ha la porta que dóna accés directe a la planta primera, conserva l'arc de mig punt adovellat de pedra picada i polida, els muntants són refets. Pel que fa a les finestres i balcons, alguns són de factura recent, les conservades d'origen són de muntants i llinda plana de pedra picada i polida i algunes amb els angles esbiaixats. Es tracta d'una casa de dos cossos paral·lels orientats est-oest. A planta baixa al cos sud hi ha l'escala d'accés a la planta primera en l'angle nord-oest, i un mur que compartimenta l'espai, creant un àmbit al costat de llevant, destinat al bestiar; el cos nord és compartimentat en dos espais per un mur mitger que es desenvolupa fins a nivell de planta golfes, tot i que no arribava fins al carener, actualment sí. És interessant i poc habitual el tipus d'obertura que dóna accés a cadascun dels tres espais amb que està compartimentada la planta baixa, són portes amb muntants de pedra i arc de mig punt adovellat de pedra sorrenca polida, en el cas de l'àmbit sud-est amb l'angle esbiaixat. A la planta primera hem de destacar que es conserva l'estructura de la sala al cos sud, amb l'habitació de la llar de foc amb el seu escó, a l'angle sud-oest, la fornícula on hi havia hagut la pica i que actualment conserva l'arc rebaixat i els muntants amb dues impostes per les posts a cada costat, tot de pedra polida, i al centre del mur mitger la capella; també en el mur mitger hi ha tres obertures que donen a estances del cos nord i que també són d'arc de mig punt de dovelles de pedra sorrenca polida sobre muntants del mateix material, similars a les de la planta baixa, en aquest cas totes amb els angles esbiaixats. La casa té un petit cos afegit al mur de llevant que es corresponia a la comuna. Els murs són fets amb un paredat poc acurat, format per pedres desbastades de mides i formes diverses i les cantoneres amb carreus força grans, més aviat allargats i la majoria tant sols desbastats. El paller, situat a tramuntana de la casa, ha sofert diverses ampliacions i modificacions al llarg dels anys però encara s'hi pot observar part de l'estructura original, de dos nivells, amb la façana principal cap al sud, on hi ha una obertura a planta baixa de grans carreus als muntants i llinda de fusta. | 08078-25 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | La primera referència documental coneguda de Reixachs la trobem en el fogatge del 1553 referent a 'Castell Cera, Capolat , Lo Cint y Parrochias Abjacents' en el qual consta Antoni Rexachs. En el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046,fol. 108-111) hi consta que Josep i Jaume Rossiñol, pagesos del Cint, tenen el Mas Rexachs Jussà habitat i els masos Rexachs Sobirà i Soler rònecs, i n'aporta les afrontacions. En el mateix document en les anotacions d'altres masos o peces de terra apareix el Mas Reixachs, és el cas de la descripció de Joan Canudas i Puig, que té les cases i terres dites Can Ardit, la caseta i terres d'en Simonet, habitades i tres peces del Mas Reixacs (fol. 119) ; també consta una peça de terra de pertinença del Mas Reixacs anomenada Torruella amb la seva caseta, i que estava en mans de Francisco Reixacs (fol. 105). La documentació ens parla doncs, de que la finca del Mas Reixacs tenia almenys una casa principal que a finals del segle XVIII estava habitada i que hem de suposar que és l'actual casa de Reixacs que ha perdurat fins els nostres dies i que es podria correspondre amb el Mas Reixacs Jussà que s'esmenta, i d'altra banda els masos que apareixen en la documentació com a integrants dins la finca de Reixacs i que ja en aquelles dates estaven enrunats no se'n coneix la seva ubicació. De tota manera hem de deixar com a hipòtesis el fet que l'actual casa es correspongui amb el Mas Reixacs Jussà, ja que la ubicació d'aquest faria pensar més en la correspondència amb el mas sobirà. Posteriorment al llistat del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), també hi consta la referència a Reixachs. Al 1886 en el document de 'Cumpliment pascual de la parroquia del Cint Any 1886', apareix la casa la Reixachs, i hi consten Ramon Rossiñol, Dominga (o Domingo), Benet, Ramon i Maria com a habitants del mas. | 42.0594900,1.7521300 | 396750 | 4657135 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48570-foto-08078-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48570-foto-08078-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48570-foto-08078-25-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Gran part de la casa ha estat rehabilitada procurant conservar els elements originals de l'edifici. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | ||||||||
| 48632 | Roca del Mill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roca-del-mill | XIX | Masia situada a l'extrem de llevant del terme municipal, prop del límit amb el veí municipi d'Avià i amb el de Montclar (en concret amb l'enclavament de Sant Quintí de Montclar). Està emplaçada sobre un pla de roca, en una zona oberta amb bastants camps pel seu voltant, i un petit turonet boscós al costat nord-oest de la casa, anomenat el Tossal de la Roca del Mill. És una casa de planta rectangular, formada per planta baixa, planta primera i sota-coberta o golfes, té coberta a dues vessants amb el carener orientat nord-sud, perpendicular a la façana principal que obra a migdia. Està construïda amb un paredat de pedres desbastades que es troba parcialment cobert per un arrebossat a mode de rejuntat ample; les cantoneres són de grans carreus de pedra picada i polida amb marques de les eines de treball. Les obertures únicament es troben a les façanes sud i nord, a les lateral no n'hi ha. A la façana principal, la de migdia, estan distribuïdes simètricament; a planta baixa i planta primera hi ha tres obertures a cada nivell, al centre la porta principal a planta baixa i a planta primera un balcó ampitador, i una finestra a cada costat; a planta golfes una gran obertura central. A la façana posterior, al centre de la planta baixa hi trobem una altra porta d'accés amb una petita finestreta al costat de ponent; a planta primera tres finestres, totes iguals, i a les golfes la traça d'una finestra tapiada. Totes les obertures, excepte la que hi ha a la façana sud i a nivell de la planta golfes, són de la mateixa tipologia, amb muntants i llinda plana monolítica de pedra polida i ben tallada i a les finestres també l'ampit; les finestres són conformades tant sols per quatre blocs, un per costat, les de la planta baixa són de mides més petites. L'obertura de les golfes és emmarcada amb maó massís, la llinda és en arc rebaixat fet amb maó col·locat de pla; es deu correspondre a una eixida. Diverses de les obertures es troben tapiades. A la façana oest hi ha adossat un pou-cisterna de planta circular. Sembla que en els murs posterior i llevant hi havia hagut algun annex o cobert, avui desmuntat. A poca distància al sud-oest hi ha un cobert senzill, de construcció recent (fet amb totxana), és totalment obert cap a llevant. Al darrera de la casa, en la roca hi ha una petita bassa. | 08078-87 | A la zona est del municipi, de Sant Climent de l'Espunyola. | En la documentació consultada no ens apareix cap referència a la casa la Roca del Mill, és probable que es tracti d'una construcció de finals del segle XIX. | 42.0536800,1.8025100 | 400909 | 4656430 | 08078 | L'Espunyola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48632-foto-08078-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48632-foto-08078-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48632-foto-08078-87-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | ||||||||||
| 48631 | Cal Savoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-savoia-0 | XIX | Entorn al 2005 s'iniciaren les obres de reforma. | Masia situada a l'extrem de llevant del terme municipal, prop del límit amb el veí municipi d'Avià; molt propera a la riera de Clarà. L'emplaçament és en una zona oberta amb un petit turonet al costat de ponent. Ha estat totalment reformada i en gran part reconstruïda. És de planta rectangular, formada per planta baixa, primera i sotacoberta (abans unes golfes de menor alçada), és coberta a dos vessants amb el carener orientat nord-est a sud-oest seguint la mateixa orientació que tenia abans de realitzar les obres. La façana principal obra cap al sud-oest. Conserva els murs perimetrals de la casa que són de paredat irregular i cantoneres de grans blocs de pedra picada i polida. Les obertures han estat modificades, actualment són emmarcades en pedra, en origen eren de muntants i llinda de maó massís. L'interior ha estat totalment refet; com a element de càrrega hi havia un únic pilar central de maó massís. Adossat al mur de llevant hi ha un cobert d'obra nova, ocupa l'emplaçament de l'antic paller, que era de dos nivells, la planta inferior destinada al bestiar i la superior a paller, era bastit amb pilars de maó massís. | 08078-86 | A la zona est del municipi, de Sant Climent de l'Espunyola. | 42.0565800,1.8043700 | 401068 | 4656750 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48631-foto-08078-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48631-foto-08078-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48631-foto-08078-86-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | ||||||||||
| 48566 | Can Codina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-codina-0 | XVII | Masia situada en damunt d'una codina rocosa que s'aixeca al peu de la carretera de l'Espunyola a Casserres; en un entorn obert i envoltat de camps de conreu. El conjunt de la casa presenta una planta irregular resultat de les diferents ampliacions i modificacions, però l'estructura principal és de planta rectangular, consta de planta baixa, primera i golfes, i és coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal que obra cap al sud-est. Com s'ha comentat la casa està conformada per diferents estructures que s'han anat adossant a mode d'ampliacions realitzades al llarg dels anys donant-li la fisonomia actual. Així, l'estructura principal, que es correspondria amb l'original i més antiga (s. XVII), és conformada per tres crugies paral·leles, perpendiculars a la façana principal, amb el cos central de majors dimensions que és en el qual trobem la primera tramada de l'escala d'accés (la resta ocupava part del cos de ponent), i a planta primera la gran sala. A planta baixa aquestes tres naus són cobertes amb volta de pedra encofrada. A l'estructura original se li va afegir una primera ampliació pel costat nord-est ocupant la mateixa amplada i alçada, i conformant un quart cos paral·lel als anteriors; a planta baixa defineix un pas cobert que donava accés més directe des del camí d'arribada vers a la façana principal, on hi ha la porta d'accés. A aquest pas s'hi accedeix des de la façana posterior a través d'una gran portalada adovellada. A planta primera constitueix una ampliació de l'espai destinat a vivenda. Potser en el mateix moment es va construir també al costat nord d'aquesta ampliació uns altres annexes de menys alçada (només dos nivells); a planta baixa distribuïts en dos espais amb accés des del pas cobert, en un dels quals part de les parets són la mateixa roca picada, i l'altre es correspon amb el pastador i forn de pa que conserva la boca al mur sud-est; la planta primera també forma part de la vivenda i hi havia hagut un altre forn de pa, en aquest cas en el mur nord. Més tard, s'adossà una galeria al davant de la façana principal, estructura que al segle XX es va aterrar i reconstruir de nou, en aquest cas conforma un espai obert a planta baixa i un espai tancat a planta primera incorporat també com a ampliació de la vivenda i deixant de tenir la funció de galeria o eixida que havia tingut originàriament (segons ens han informat, era una galeria d'arcs de mig punt fets amb maó). Adossat al costat sud hi ha una cisterna de planta de mig cercle que conforma una terrassa a nivell de planta primera. La part més antiga de la casa està bastida amb murs fets amb carreus desbastats junt amb algunes pedres irregulars, a mesura que els murs guanyen alçada el material és més petit, les cantoneres són de carreus allargats. En l'ampliació del costat nord, el parament és més irregular, amb presència de material de mides més variables, i entremig de les pedres hi ha més quantitat. Pel que fa a les obertures, en l'estructura originària cal destacar la porta principal d'accés, és una gran portalada adovellada d'arc de mig punt tot fet amb pedra picada i polida, a través d'aquí s'accedia a l'interior de la planta baixa i a l'escala d'accés a la planta primera, actualment però l'accés a planta primera és a través de la porta situada al costat de ponent de l'adovellada, es tracta de la porta que hi havia hagut al capdamunt de les escales, la qual donava a la sala; en aquest cas és una porta de llinda plana monolítica sobre muntants fets amb carreus tot en pedra picada i polida i amb l'angle exterior esbiaixat. | 08078-21 | Sant Pere de l'Esgleiola | Malauradament no tenim constància de notícies històriques referents a la masia Cal Codina, tot i que l'arquitectura ens constata l'existència d'aquest mas ja des del segle XVII, no és fins un període molt reculat, ja al segle XIX que localitzem la primera referència documental. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), hi consta la casa Codina i s'hi referencia a Ramon Armengou. | 42.0351500,1.7812600 | 399122 | 4654397 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48566-foto-08078-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48566-foto-08078-21-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | (Continuació) Pel que fa a les finestres, en conjunt són força senzilles, algunes emmarcades en pedra picada més o menys polida, i com és habitual les de planta baixa i planta golfes més petites, en destaquen dues de la façana posterior i planta primera que són de mides molt més grans i emmarcades amb pedra polida, la central té ampit sobresortit i a la llinda plana monolítica hi havia una data incisa de mil sis-cents i pico (la llinda és de pedra sorrenca que amb els anys es va anar exfoliant, a la casa conserven fragments de les làmines despreses on s'hi poden identificar alguns números; també podem veure una altra finestra emmarcada en pedra polida a la façana lateral de ponent. Cal tenir en compte que la construcció de l'ampliació davant la façana principal va amagar les obertures que hi pogués haver en aquest frontis, segons ens han indicat hi havia una altra finestra amb una data també del segle XVII.La masia es complementa amb un seguit d'altres construccions, així davant la casa hi ha altres annexes, coberts i corts, destinats al bestiar i a magatzem, en el del davant de la porta principal hi havia hagut la fogaina. Adossat al mur sud-oest, on avui hi ha una cisterna i terrassa, és on hi havia hagut el paller antic, el qual va patir un incendi, i va comportar que se n'haguessin de construir altres; n'hi ha un a la part oest i un altre al nord. A més, entorn la casa podem veure d'altres construccions utilitzades per la pròpia explotació agropecuària familiar. Ens han informat que la casa comptava amb un pou, situat a l'altra banda de la carretera, i que també es conserven restes molt malmeses i amagades per la vegetació d'un forn d'obra a la zona de l'obaga. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | |||||||||
| 48587 | Cal Majoral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-majoral | XVIII-XIX | Masia situada en una zona molt planera, prop de Sant Sadurní del Cint, en el creuament del camí que porta al Cint i Capolat amb la carretera de Berga a Solsona i Cardona. Cal Majoral és un hotel-restaurant, que tot i les reformes que s'hi dugueren a terme per a adaptar-lo a aquest ús, manté la fisonomia de l'estructura originària, però amb un annex afegit al costat sud i est, de planta baixa a migdia i de planta semisoterrània i baixa a llevant. La casa és de planta quadrangular, consta de planta baixa, primera, segona i sota-coberta, té teulada a dos vessants amb el carener orientat nord-sud, perpendicular a la façana principal que és orientada al sud. Està construïda amb murs de pedres irregulars tant sols desbastades i amb cantoneres de blocs de pedra ben tallada i polida, el conjunt de les obertures són fetes amb contorn de maó massís, excepte la porta principal que és en pedra i alguna obertura de modificació o construcció recent. A la façana principal la planta baixa és amagada per la construcció que actualment dóna accés a l'interior de l'establiment; així, a l'interior trobem la porta original d'accés, és al centre i és de llinda d'arc rebaixat feta en dovelles de pedra ben picada i polida, a la clau hi ha les lletres ' A M' dins una cartel·la, l'arc és recolzat sobre muntants del mateix material i acabat; a costat i costat finestres. Aquesta façana presenta una distribució regular i simètrica de les seves obertures a partir de tres eixos vertical; al centre, a la planta baixa la porta d'accés, i a les tres plantes superiors (P1+P2+PSC) tres nivells de galeria formades per dues obertures a cada planta, són fetes amb muntants i pilar de maó massís posat en cadena, impostes a mode de capitell graonat i llinda d'arc rebaixat de maó massís posat de pla; a planta primera i segona a costat i costat un balcó amb voladís, la llinda de l'obertura és plana i feta amb maó posat a plec de llibre; a la planta sota-coberta també hi ha una obertura a cada costat de la galeria, és una finestra circular feta amb maós massís. Aquesta façana destaca clarament per sobre de les altres per la vistositat que li donen les obertures, especialment les galeries. A les façanes laterals hi ha poquetes obertures, són finestres i segueixen el mateix patró d'acabat. A la façana posterior, en conjunt són obertures modificades per necessitats dels nous usos de l'edifici. Interiorment l'edifici és una estructura de tres naus o crugies paral·leles, disposades en perpendicular a la façana principal; a planta baixa són cobertes amb volta rebaixada de maó de pla; al costat oest del mur nord, hi ha la boca del forn de pa (avui tapiada); part del terra d'aquesta planta primera conserva l'enllosat. A l'exterior hi ha alguns coberts i a la part posterior a uns metres de distància de la casa, un pou. Informacions orals ens informen que havien vist, ja fa molts anys, escasses restes d'una casa a la part posterior de l'actual, que es corresponien a la casa vella de Cal Majoral. | 08078-42 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | La primera referència documental de Cal Majoral la trobem en el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046,fol. 66-68) hi consta la descripció de la Caseta de Majoralons, feta per Martí Greges, pagès i traginer del Cint. Una altra referència documental d'aquest mas és al 1856, en la cita de 'Mayoral' al llistat del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), on hi consta Melchor Grages. Ja al 1886 en el document de 'Cumpliment pascual de la parroquia del Cint Any 1886', apareix la casa Majoral i hi consten Esteve Subirana i Tecla com a habitants del mas. L'emplaçament d'aquesta masia a peu d'un important creument de camins com és l'eix Solsona i Cardona amb Berga en el punt d'enllaç amb el camí del Cint i Capolat, ha afavorit que hagi estat lloc dedicat a hostal i restaurant ja des de fa molt de temps. Sabem per fotografies antigues que als anys 50 ja ho era, llavors a més, el camí passava just per davant la porta de la casa. D'altra banda, com hem vist a finals del segle XVIII Martí Gragés consta com a pagès i traginer, potser ja la ubicació de la casa en determina part de l'ofici. | 42.0531900,1.7413600 | 395848 | 4656448 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48587-foto-08078-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48587-foto-08078-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48587-foto-08078-42-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | ||||||||||
| 48573 | La Cabana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cabana-0 | XIX ? | La casa està abandonada i algunes parts, especialment l'interior, estan en mal estat de conservació. | Petita masia situada en una zona planera sobretot pel costat sud i est, per on s'estenen els camps de conreu, cap al nord hi ha zona boscosa. La casa és de planta rectangular, consta de planta baixa i primera, està coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal que està orientada cap a llevant. Està construïda amb paredat de pedres irregulars de diverses mides, junt amb alguns carreus desbastats, i a les cantoneres carreus més aviat grans força ben tallats i polits. La porta d'entrada està situada a la façana de llevant és feta amb carreus als brancals i una biga de fusta a la llinda; les finestres són amb llinda plana monolítica, un carreu per cada brancal (en un cas, un brancal és modificat amb maó massís) i ampit també de pedra, a la façana principal hi ha una finestra amb ampit sobresortit formant un acabat en motllura de línies rectes, tot en pedra ben tallada, polida i acabat punxonat. Té dos annexes adossat, al costat sud és d'un sol nivell i destinat a corts pel bestiar, i al costat nord, és un paller de dues plantes, amb coberta a un vessant i amb un gran obertura cap a llevant al nivell superior, la part posterior del paller és d'un sol nivell i a mode de corral. | 08078-28 | A la zona sud-est del municipi | En el llistat del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR) i consta l'anotació de la casa Cabana del Sorta, que segurament es correspon a aquesta masia, i figura com habitant Juan Antich. | 42.0360500,1.7958700 | 400332 | 4654480 | 08078 | L'Espunyola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48573-foto-08078-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48573-foto-08078-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48573-foto-08078-28-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Al km 3,100 de la ctra. de L'Espunyola a Casserres, agafar el trencall al costat del Corral de Canudas, seguir la pista asfaltada uns 660 mts i agafar la pista de l'esquerra.Ctra. Bv-4131 de l'Espunyola a Casserres, passat aprox. 2,150 km al costat de la ctra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | ||||||||
| 48685 | Font de l'Escala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lescala | Podem arribar a la font des de la masia de Boixadera, al costat més o menys sud de la casa baixa un corriol que seguirem aproximadament uns 100 metres i que ens aproparà a la rasa o torrent que prové de Taravil, i que en aquest tram pren el nom de rasa de Boixadera. Arribats al punt de descendir fins a la font, trobarem una escala que constitueix l'element que dóna nom a la font. Es tracta d'una escala de planta corbada, feta tota de graons monolítics de pedra picada. En arribar a la part baixa ens trobarem ja a peu de torrent, al fons hi ha una bassa delimitada en part per un mur de marge de feixa fet de pedra i pel desnivell del terreny natural, on fa un petit salt d'aigua pel costat est. En aquest costat est, entre el salt d'aigua i l'escala, a la part baixa de les vetes de llosa, hi ha la font, la qual té un sortidor d'aigua que no té presenta cap característica especial. És un entorn ombrívol, protegit per força vegetació i pel costat oest del torrent algunes feixes entre les quals continua el camí que condueix cap la veïna casa de la Vileta. | 08078-140 | Al costat de la masia de Boixadera del Cint | El lloc del Cint consta documentat ja entre els anys 872 i 878, com una de les primeres zones repoblades a la Vall de Lord per part del comte Guifré el Pelós, junt amb els indrets del Sisquer, Castelltort, Tentellatge, la Selva, la Mora, Taravil, Terrers i la Pedra. La propera església de Sant Sadurní del Cint fou parroquial ja des del segle X. Al segle XIX el Cint constava com a municipi independent, actualment forma part del municipi de l'Espunyola. La masia Boixadera apareix esmentada ja en el fogatge de 1553. Constitueix una de les masies característiques del terme de l'Espunyola, i especialment de la zona del Cint. Aquest mas consta que va funcionar com a hospital durant el període de les guerres Carlines. | 42.0622100,1.7215900 | 394227 | 4657474 | 08078 | L'Espunyola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48685-foto-08078-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48685-foto-08078-140-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | |||||||||||||
| 48695 | Roc de Colilles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roc-de-colilles | Pot estar afectat per la presència del camp de conreu. No es coneix amb exactitud. | Prop de la masia Colilles hi ha diferents grans blocs de conglomerat, alguns dels quals criden l'atenció per la seva disposició, ja que les diferents agrupacions són conformades per un o dos blocs considerablement molt més grans i pels costat d'altres de mides més petites. En el roc que queda a pocs metres al sud de la casa clarament visible per estar situat en mig d'un camp, en Josep Carreres va localitzar-hi uns fragments de ceràmica prehistòrica i un sílex blanc treballat. El roc a més conforma un espai que es creu que podria haver estat habitable. El lloc podria tractar-se d'un possible hàbitat prehistòric. | 08078-150 | A la zona de Sants Metges | 42.0559700,1.7600700 | 397401 | 4656734 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48695-foto-08078-150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48695-foto-08078-150-2.jpg | Inexistent | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardag | 78|76 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | |||||||||||
| 48684 | Llegenda del Bressol de la Marededéu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-bressol-de-la-marededeu | AMADES, J. (1989:406): Les imatges de la Marededéu trobades a Catalunya.Editorial Selecta, Barcelona. AMADES, J. (1982): Costumari Català. Salvat editores, i Ed. 62, Barcelona. FÀBREGA, A.(2000:110): Llegendes de ponts, dòlmens i menhirs a Catalunya. Itineraris. El Farell, Sant Vicenç de Castellet. | Segons la tradició el dolmen el Bressol de la Mare de Déu rep aquest nom per ser el lloc on es va trobar la Marededéu dels Torrents, la qual fou venerada fins fa uns anys al Santuari dels Torrents (actualment és guardada a l'església de Sant Martí de Correà). Hi ha diverses variants de la llegenda, segons les fonts consultades, però totes són molt similars i segueixen el patró de la majoria de llegendes de les marededéus trobades. S'explica que, arran de la invasió musulmana, els cristians de la zona de Correà van decidir amagar la imatge de la Marededéu de la qual tenien molta devoció i així evitar que fos profanada pels sarraïns. Per a tal efecte van construir un gran complex amb pedres que n'assegurés la seva protecció (en algunes versions indiquen que eren les ruïnes d'antigues cultures). La presència del sarraïns s'allargà, comportant que aquells que havien amagat la imatge anaren morin fins al punt que tots els que coneixen l'amagatall havien desaparegut i comportant que restés amagada durant segles. Miraculosament fou trobada al lloc on havia estat amagada, com si hagués estat dormint, d'aquí que des de llavors el lloc sigui conegut com el Bressol de la Marededéu. La imatge fou retornada a la parròquia però la marededéu retornava al lloc on havia estat trobada, i així succeí tres o quatre vegades, fins que finalment es va decidir bastir una ermita prop del lloc de l'amagatall. Segons les versions la imatge de la Marededéu fou trobada per un bou i segons d'altres per un pastor. Segons recull Joan Amades (AMADES:1982:III,403), els malalts que tenen malalties que els metges no entenen i els qui estan atuïts creuen que es guariran si en un dia de maig, abans de la sortida del sol, s'estiren amb poca roba damunt la llosa del dolmen. | 08078-139 | 42.0535000,1.7679600 | 398050 | 4656451 | 08078 | L'Espunyola | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El recull de llegendes ha estat facilitat per Albert Rumbo, que està compilant les llegendes de la comarca del Berguedà. | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | |||||||||||||||
| 48687 | Font de Cal Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-ferrer | L'estructura no està gaire ben conservada. | Trobarem la font aproximadament a uns 800 metres de l'inici de la carretera del Cint; per accedir-hi hem de baixar per un petit corriol que descendeix abans de creuar el torrent o rasa de Trasserra. L'indret de la font és en un punt on el torrent de Trasserra troba un desnivell sobtat i conforma un salt d'aigua, que davalla per sobre d'una placa de roca, tot creant una bassa de poca fondària; a sota la roca hi ha un baumat conformat en la veta tova de la roca, i que permet transitar una mica ajupit per la part posterior del salt d'aigua. En el balmat al costat est del salt, hi ha dos dipòsits d'obra, el més petit és la font, on hi ha el sortidor d'aigua. És un indret ombrívol i agradable. Al costat oest del torrent hi ha les runes del Molí de Trasserra, el qual uns metres més amunt del salt tenia una petita presa on s'iniciava el canal a través del qual conduïa l'aigua cap a la bassa del molí. | 08078-142 | A la zona de Sant Sadurní del Cint. | El lloc del Cint consta documentat ja entre els anys 872 i 878, com una de les primeres zones repoblades a la Vall de Lord per part del comte Guifré el Pelós, junt amb els indrets del Sisquer, Castelltort, Tentellatge, la Selva, la Mora, Taravil, Terrers i la Pedra. La propera església de Sant Sadurní del Cint fou parroquial ja des del segle X. Al segle XIX el Cint constava com a municipi independent, actualment forma part del municipi de l'Espunyola. El Molí de Trasserra correspon a una edificació datable entorn al segle XVII. El torrent pren el nom de la masia de Trasserra, la qual està situada dalt dels cingles de Capolat, i on s'inicia el torrent. Trasserra és una gran masia datada ja al segle XVI. | 42.0580000,1.7370800 | 395502 | 4656987 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48687-foto-08078-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48687-foto-08078-142-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Agafem el trencall que indica Capolat, al costat de Cal Majoral, seguim uns 800 metres i a l'esquerra trobarem un petit aparcament; aquí s'inicia el corriol que ens porta fins la font. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,88 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.