Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 48646 | Molí de Trasserra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-trasserra | XVIII | La masia està parcialment enrunada, però es conserven en alçat part dels murs. Actualment s'estan fent treballs de neteja i recuperació de l'estructura. | El molí de Trasserrra està situat al peu del Torrent o Rasa de Trasserra, que neix a la finca Trasserra del municipi veí de Capolat. Actualment el molí està en procés d'enrunament, però tot i això conserva una part important dels murs i estructures que el conformaven. Així s'identifiquen l'estructura de la casa o casal moliner, amb algun annex o ampliació al costat de llevant, el paller o coberts al costat de ponent i a la part posterior de la casa hi ha l'estructura d'una gran bassa. La casa està definida per una construcció principal que conforma una planta rectangular, i que devia estar formada per planta baixa, planta primera i golfes, i en aparença, coberta a dues vessants amb carener orientat nord-sud. És una casa de dos cossos o crugies orientades nord-sud, i separades per un mur mitger que es desenvolupava fins al carener. A la planta baixa trobem les dues naus cobertes per voltes de canó fetes amb pedra, a la nau de ponent a més de menjadores pel bestiar també s'hi conserva el forn de pa, amb la boca en el mur oest; a la nau de llevant és on hi havia la sala de molta, i per tant hi havia instal·lades les moles del molí amb la tremuja i tota els elements que conformaven el molí, actualment tant sols es conserva part del sitial on anaven col·locades les moles; sembla que hi havia instal·lats dos molins, ja que podem veure dos forats que donen a dos cacaus o carcavans independents. Així, per sota part de la planta baixa hi ha l'estructura dels cacaus, coberts amb volta d'arc rebaixat; aquestes estructures s'allarguen més del que ocupa la planta de la casa, tot apropant la sortida de l'aigua al torrent. Sembla que a l'interior dels cacaus no s'hi conservin elements que formaven part de la infraestructura del molí, com l'arbre o el rodet. La casa està construïda amb murs de pedres desbastades i lloses, tot de mides i formes diverses, i cantoneres de grans blocs de pedra ben tallada. Es conserva alguna finestra a l'annex o afegit de ponent, combina brancals de maó i llinda de pedra; la porta d'accés a la planta primera d'aquest annex és emmarcada en maó, amb llinda d'arc rebaixat de maó col·locat a plec de llibre. Al costat de llevant de la casa hi ha diversos pilars que deuen correspondre a l'estructura del paller. Tant la casa com el paller a la part posterior (nord) hi tenen l'estructura de la bassa, de la qual a més aprofiten part del mur com a límit o paret nord d'aquestes construccions. Es tracta d'una gran bassa que permetia tenir una bona reserva d'aigua i controlar l'aportació d'aigua al rodet; l'estructura de la qual és feta amb grans blocs tallats regularment, pel costat més o menys nord s'aprofita el mateix terreny natural de roca com a paret i límit de la bassa. A l'extrem de contacte de la bassa amb la casa, és on hi ha el pou on s'origina el salt d'aigua que dóna força al molí. Pel costat més o menys nord-est de la bassa hi ha l'entrada del canal que condueix l'aigua des del torrent a la bassa. La traça del canal es troba desdibuixada i amagada per la vegetació. | 08078-101 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | Coneixem molt poques notícies sobre aquest molí. La primera referència documental localitzada és del 1856, en la cita de 'Molino de Trasserra' al llistat del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), on hi consta un Juan Casals. En un document del cumpliment pasqual de l'any 1886 de la parròquia del Cint apareix Molí, sembla que es deu correspondre al Molí de Trasserra, en aquell moment hi consten Teresa, Francisco i Josefa Badia i Martí Dachs. | 42.0579800,1.7366100 | 395463 | 4656986 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48646-foto-08078-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48646-foto-08078-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48646-foto-08078-101-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | |||||||||
| 48596 | Molí de Montanyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-montanya | XIX | El molí està situat al costat de llevant de la riera de l'Hospital, de la qual n'aprofitava l'aigua com a força hidràulica per fer anar la maquinària. La casa presenta una planta irregular resultat de les diferents ampliacions, així consta d'una estructura principal que és la més antiga, de planta baixa, primera i sota-coberta, un altre volum adossat al costat de llevant, de planta baixa i primera, i un cos d'eixida adossada al davant de l'ampliació anterior i que a planta baixa és l'accés a l'interior de l'obrador i a planta primera l'eixida; a més hi ha altres petits annexes a la part posterior i est. L'estructura originària defineix un petit molí característic, amb els trets específics d'un casal moliner, amb el taller o obrador a la planta baixa, per sota del qual hi ha els cacaus visibles a la part baixa de la façana sud i formats per dues obertures amb coberta de volta per on sortia l'aigua per tornar al curs del riu, i a l'interior encara hi podem veure la roda horitzontal de pales que feia rodar l'eix o arbre; i la vivenda a la part superior. A l'obrador encara s'hi conserva tota la maquinària del molí en bon estat, les moles amb la seva caixa, la tremuja,.... també en el mateix espai hi ha un escairador, col·locat aquí en el darrer període de funcionament del molí, ja que abans era situat al petit edifici que hi ha a l'inici de la bassa. A més del molí també havia funcionat com a ferreria, estava ubicada a la part de llevant de la planta baixa, a la part de l'ampliació, d'aquesta no se'n conserva la maquinària, tenia la seva fornal, amb l'enclusa, una manxa, i fins i tot havia tingut un martinet; havia estat utilitzada sobretot per la reparació i fabricació d'eines del camp i per ferrar els animals. La planta primera és l'habitatge, ocupa les dues estructures i s'hi accedeix des de l'exterior pel costat de llevant; l'interior és modificat i adaptat a les noves necessitats com a casa de turisme rural. Constructivament, la part antiga de la casa és feta amb murs de pedra formant un paredat de carreus desbatats i algunes pedres irregulats amb un acabat de rejuntat ample, les cantoneres són grans carreus de pedra picada i polida, més acurats a la part del davant. Al volum de l'ampliació els murs presenten un paredat força similar, i les cantoneres són més bastes. A la part de l'eixida, els dos pilars principals de l'estructura són de carreus de pedra picada i polida, la resta paredat. Les obertures a la part més antiga són amb llinda plana monolítica (alguna amb l'angle al biaix), sobre carreus als muntants i la majoria amb ampit sobresortit, tot en pedra ben tallada i polida; a la planta baixa les obertures són més petitones, i a la planta sota-coberta són amb llinda de fusta. Al volum del costat est hi ha la porta d'accés a la planta primera, és a través d'una escala exterior, l'obertura és formada per una llinda plana monolítica sobre carreus, les finestres són amb muntants de maó. Als cossos annexes del costat nord i est, tant sols destacar una finestra similar a les de la part més antiga. A l'interior de la planta baixa, com ja s'ha comentat era ocupat per l'obrador, l'obertura que hi dóna pas i que deu constituir la porta antiga d'entrada al molí és una porta de força amplada amb llinda de fusta amb la data 1806 gravada, amb una creu al centre dins una forma ovalada i unes línies corbes a mode de muntanya esquemàtica, la llinda es recolza sobre muntants de carreus. A la part posterior de la casa hi ha la gran bassa (avui coberta amb lona), a l'inici de la qual hi trobem l'edifici de l'antic escairador, és d'un sol nivell amb els cacaus a sota. Pel que fa al canal, gran part ha desaparegut, era de fusta, encara s'identifica el primer tram que era a mode de rec, també es conserva la resclosa uns metres aigües amunt, era coneguda com la resclosa de Cal Travé. | 08078-51 | A la zona de Correà | Tenim molt poques referències documentals sobre el molí de Montanyà. Havia format part de la propietat de la masia de Montanyà, també anomenada Montanyà del Pla dels Codiners, juntament amb la Ferreria, el Pujol Nou i el Pujol Vell constituïen el conjunt de les masoveries de la finca. La data 1806 incisa en una llinda de fusta de la part antiga del molí és la cronologia més antiga que en podem precisar, i de fet les característiques de l'estructura arquitectònica es corresponent amb una obra d'aquest període. Documentalment la única referència de la que en tenim constància és en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), on hi figura la casa 'Molino de Montaña'. | 42.0275600,1.7238300 | 394355 | 4653624 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48596-foto-08078-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48596-foto-08078-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48596-foto-08078-51-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | ||||||||||
| 48681 | Goigs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs | AMADES, Joan (1983): Costumari Català. El curs de l'any. Salvat Editores, S.A i Edicions 62, S.A. | XX | El municipi de l'Espunyola compta amb un ampli recull de goigs. Trobem diversos goigs dedicats a la Marededéu dels Torrents, un és dedicat a la Restauració de la imatge, i també cobles. Van ser aprovats pel bisbat l'any 1935, considerant-los bons per fomentar la devoció a la Marededéu dels Torrents, tot concedint cinquanta dies d'indulgència als fidels de la jurisdicció que devotament els cantaren o resaren. El document consta del text del cant i de la patitura. La lletra lloa a la Marededéu i li fa la demanda de protecció dels conreus, sembrats i collites davant les inclemències del temps i la salvaguarda davant dels perills de guerra o pesta. Uns altres goigs dirigits a la Marededéu dels Torrents són súpliques per pluja, i són potser els més coneguts de la contrada. En aquest cas es compta amb exemplars de dues edicions diferents que són dedicats a aquesta petició. En ambdós casos la tonada és: 'Deunos pluja ab abundancia, Verge santa dels Torrents'. Aquestes lloances havien estat àmpliament utilitzades quan no plovia. El conjunt de parròquies properes es reunia al Santuari dels Torrents i treia la Verge a fora tot fent processó i cantant els goigs. Tot seguit es feia missa completa. En l'acte també acudien els capellans de diferents parròquies veïnes. Quan es va traslladar la Marededéu a Sant Martí de Correà als anys 70, es van continuar fent els goigs en època de mancança de pluges. Tant sols es va deixar de fer quan per raons de conservació de la talla romànica es va creure que no estava en bon estat per treure-la. De les dues edicions dels goigs a la pluja, en la més antiga hi ha un dibuix de la Marededéu, i en el text es diu que la imatge fou trobada per un bou en un bosc ple d'alzines. Les lletres d'ambdues edicions són molt similars, tant sols presenten petites diferències. En l'edició més moderna s'hi reprodueix una fotografia de la Marededéu i hi consta que es concedeixen 40 dies d'indulgència a tots els fidels que cantin, llegeixin o escoltin les supliques en alabança a la Marededéu. Uns altres goigs són els dedicats a la Marededéu del Bosc, de la Capella del mateix nom, en el terme del Cint; en aquest cas també hi ha exemplars de dues edicions, la lletra recorda que la capella està prop d'alzines, boixeres i del camí ral, en conjunt el text és una lloança a la Marededéu tot demanan-li la salvaguarda en el bosc. A l'edició més antiga hi apareix la reproducció d'un dibuix de la Marededéu i una indulgència de quaranta dies als que llegeixin o escoltin els goigs; en l'edició més moderna hi ha una fotografia de la talla de la Marededéu del Bosc, el text és el mateix però actualitzat, de fet hi consta que és lletra anònima retocada per Mn. Climent Forner i s'acompanya de la partitura que és de Mn. Jaume Freixa. Un altra goig és el dedicat a Sant Climent, Papa i Màrtir, i patró de l'Espunyola. El text és de lloança al sant i petició de protecció, tot explicant alguns fets de la seva vida, també es diu d'una font meravellosa i abundant que fa brollar i que tothom hi beu, i es refereix al sant com a protector ja que en temps de sequedat dóna pluja, salvaguarda davant dels perills, i cura malalties. | 08078-136 | A diferents esglésies del terme municipal. | Els goigs són cants d'estil poètic i de caire popular dirigits a una Marededéu o Sant, són cantats o recitats col·lectivament en diades religioses normalment assenyalades, per l'Aplec, Festa Major, o en fer una processó. Generalment estant dirigides en agraïment al sant o marededéu, o com a súplica per demanar protecció, salut, salvaguarda dels conreus,etc., i en alguns casos com el de la Marededéu dels Torrents la pregària va adreçada directament a la petició de pluja en anyades de sequera. | 42.0535000,1.7679600 | 398050 | 4656451 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48681-foto-08078-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48681-foto-08078-136-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | |||||||||
| 48688 | Corral de Canudes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-de-canudes | SERRA VILARÓ,J. (1927): Civilització Megalítica a Catalunya. Musaeum Archaeologicum Diocesanum, Solsona. CASTANY,J. i altres (1990: 82-84): El Berguedà: de la Prehistòria a l'Antiguitat. Àmbit de Recerques del Berguedà, 1990. CARRERAS, J. (1989): 'Un sepulcre de fossa neolític al Corral de Canudes', a Revista Estudis del Berguedà, núm. 4, pàgs. 9-22. GUERRERO, Ll. (1989): 'Estudi antropològic de les fosses neolítiques del Corral de Canudes', a Revista Estudis del Berguedà, núm. 4, pàgs. 9-22. | El jaciment es considera desaparegut. | El sepulcre de fossa neolític del Corral de Canudes estava situada prop de la masia del mateix nom, a uns cinquanta metres de distància pel costat nord-oest. Al lloc s'estaven fent treballs d'extracció d'argiles amb una màquina excavadora. Quan el Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu de Berga va anar-hi va poder localitzar diversos materials que van considerar que podien pertànyer a una necròpolis de sepulcres de fossa. Hi van localitzar un sepulcre en part intacte del qual van poder realitzar una excavació, que fou dirigida per Josep Carreras. El sepulcre contenia una inhumació, tot i que amb els ossos molt malmesos, es trobava col·locat en posició encongida, el cos recolzant-se sobre el costat dret i amb el cap cap a llevant. Al costat de l'esquena del cos hi havia l'aixovar, consistent en una olla de ceràmica, un fragment de punxó d'os, un fragment d'espàtula d'os trobat dins l'olla, un fulla de sílex gris, fragments de dues plaquetes d'os amb la part terminal arrodonida (una amb senyals d'orifici de suspensió), un fragment d'ullal de porc fer, i també restes dels viàtics d'altres fosses no identificades, un burí o punta de sílex, un gratador de sílex, altres fragments d'espàtula d'os i de punxó d'os. | 08078-143 | A la zona sud-est del municipi, de Sant Pere de l'Esgleiola | El Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu de Berga va fer una visita a l'indret del jaciment al 29 de juliol del 1964, que els va permetre localitzar dos fragments de punxó d'os, tres sílexs atípics, diverses peces dentàries, i diversos petits fragments de ceràmica. Arran de la troballa van creure que l'extracció d'argiles que es realitzava a l'indret estava destruint una necròpolis de sepulcres de fossa. Van poder localitzar un sepulcre parcialment malmès, que excavaren el dos d'agost del 1964. Els materials localitzats van ser dipositats al Museu de Berga, on es conserven avui dia. Josep Carreras va publicar els resultats de l'excavació a la revista d'Estudis del Berguedà número 4 (1989), en la qual també hi ha publicat l'estudi antropològic de les restes per part de Lluís Guerrero. | 42.0322900,1.7895700 | 399805 | 4654070 | 08078 | L'Espunyola | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48688-foto-08078-143-2.jpg | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En algunes publicacions el sepulcre apareix com que es troba dins el terme municipal de Montclar, ja que estava situat en un indret proper al límit dels termes entre aquest municipi i el de l'Espunyola. Les imatges escanejades són del llibre de Josep Carreras, Josep Castany i altres autors, 'El Berguedà: de la Prehistòria a l'Antiguitat', de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, 1990. | 78 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | ||||||||
| 48660 | Bressol de la Marededéu. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bressol-de-la-marededeu | SERRA VILARÓ,J. (1927): Civilització Megalítica a Catalunya. Musaeum Archaeologicum Diocesanum, Solsona. CASTANY,J. i altres: El Berguedà: de la Prehistòria a l'Antiguitat. Àmbit de Recerques del Berguedà, 1990. | Bronze Mig | L'estructura està molt coberta de terra i vegetació. Manca la coberta de la cista. | El sepulcre megalític conegut com el Bressol de la Marededéu del Bosc està situat a peu del camí ramader de Cardona a Berga, en la petita carena orientada nord-sud que hi ha entre la riera de Navel a llevant i la riera de l'Hospital a ponent. El megàlit està conformat per una cista de 1,60 m de llargada, 1,20 m d'amplada i 0,96 de profunditat, és construït amb sis lloses de pedra, dues lloses al costat més nord i al sud, i una a l'est i una a l'oest. Al voltant de la cista hi ha el túmul és de forma circular i fa uns 5,50 m de diàmetre, el seu perímetre és delimitat per una peristàltic de pedres o lloses dretes, la part superior del túmul és més aviat planer, té molt poc desnivell, i s'hi poden observar gran quantitat de pedres ben col·locades, planes i de mides similars. Les lloses i pedres amb les quals està fet el dolmen deuen ser del mateix entorn proper ja que hi ha diversos afloraments de lloses de pedra sorrenca i calcària. | 08078-115 | A la zona de Sant Sadurní del Cint. | L'any 1918 Mn. Serra Vilaró va realitzar una excavació del megàlit (SERRA VILARÓ: 1927:226). En els treballs no es van localitzar restes antropològiques però sí un aixovar conformat per un vas carenat de 13 cm de diàmetre amb nansa de botó, dos fragments de ceràmica de vasos decorats amb incisions i altres fragments de ceràmica; una agulla de bronze de secció quadrangular puntada a cada extrem, dos ganivets de sílex blanc amorf (un de 14 cm) i dos fragments de dos altres ganivets també de sílex; una columbel·la, un tros de dentàlium i un gra discoïdal de petxina. El material està dipositat al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. | 42.0424100,1.7362900 | 395411 | 4655257 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48660-foto-08078-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48660-foto-08078-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48660-foto-08078-115-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El nom del dolmen Bressol de la Marededéu es deu a la creença popular de que a l'interior del sepulcre es va trobar la imatge de la Marededéu del Bosc, imatge venerada en la capella que hi ha a molt poca distància del sepulcre. És molt probable que aquesta tradició hagi ajudat a la preservació i conservació d'aquest megàlit. | 79|76 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | |||||||
| 48657 | Mola d'un molí d'oli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mola-dun-moli-doli | Està reutilitzada. | Element situat al cementiri de Sant Pere de l'Esgleiola. La seva funcionalitat actual és com a base d'una creu de ciment armat. És una peça circular que fa una 110 cms de diàmetre per uns 21 centímetres de gruix visible i amb un encaix al centre del qual no es poden prendre les mesures, és de pedra sorrenca i es tracta de la mola d'un molí d'oli. La seva procedència és de la veïna i propera masia de Canudas del Tossalet, a prop de la qual hi ha les restes excavades a la roca del molí d'oli. | 08078-112 | A la zona de Sant Pere de l'Esgleiola | 42.0204000,1.7959000 | 400310 | 4652742 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48657-foto-08078-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48657-foto-08078-112-3.jpg | Física | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | |||||||||||
| 48701 | Documentació de l'Espunyola a l'Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/documentacio-de-lespunyola-a-larxiu-de-la-corona-darago | UDINA, F. (1986). Guia histórica y descriptiva del Archivo de la Corona de Aragón. Ministerio de Cultura. Dirección General de Bellas Artes y Archivos. | XVIII | En el fons de l'Arxiu de la Corona d'Aragó s'hi custodia documentació relativa al municipi de l'Espunyola. Els documents més notables es corresponen a dos capbreus. L'un és el Capbreu dels Termes del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinacelli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona, els anys 1789-1793 (la referència del lligall és ACA, Notarial, Cardona, Ca-1.046), i l'altre és el Capbreu dels Termes de Torroella, Correà i Clariana, fet entre els anys 1787 i 1793 (la referència del lligall és ACA, Notarial, Cardona, Ca-0268). | 08078-156 | C/ Almogàvers, 77. 08018, Barcelona. | 42.0535000,1.7679600 | 398050 | 4656451 | 08078 | L'Espunyola | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | |||||||||||||
| 48667 | Traces d'ús al camí ramader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/traces-dus-al-cami-ramader | AGRUPACIÓ DE MUNTANYENCS BERGUEDANS (1984)'Pels camins del Berguedà'. L'Erol, juliol de 1984. CAMPILLO,X. (Dir.)(2004): Inventari de camins de la comarca del Berguedà (segona fase). Consell Comarcal del Berguedà. Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera, Naturgest S.L. CAMPILLO,X. (Dir.)(2007): Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL. MIRALLES, F. I ROVIRA, J. (1999): Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Associació d'Amics dels Camins Ramaders. SERRA, R.; SANTANDREU, M.D. (1984): 'Dels camins romans a les carreteres asfaltades'. L'Erol, juliol de 1984, 12-22. TORRES, C.A.(1905:102-104): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà, Barcelona. | En el trajecte del camí ramader discorre per diferents punt on hi ha afloraments de roca sorrenca, és en aquestes zones on es poden observar el que es creu que són les traces d'ús del camí. Es tracta d'uns solcs de poca profunditat, allargats, que conformen línies més o menys paral·leles que discorren en el sentit del camí. Es creu que aquestes marques són el resultat de l'ús continuat al llarg dels anys, o sigui del pas i trànsit dels ramats. Les marques es localitzen en diferents punts, entre Ca l'Ardit i Cal Pauet, i passat Sant Climent de l'Espunyola, en sentit cap Avià, en diversos indrets on aflora la roca. | 08078-122 | Diferents indrets del municipi. | Els camins ramaders són vies de comunicació per les quals transitaven els ramats que feien la transhumància entre les zones planeres i de la costa i les zones de muntanya, especialment el Pirineu. En conjunt són vies que han estat emprades des de molt antic; pel que fa a referències documentals directes, són poques les noticies que en tenim, coneixent-se referències des del segle IX. Molts d'aquests camins també són vies utilitzades per a la comunicació habitual entre diferents poblacions. Els camins ramaders estan protegits per llei, tenint consideració de bé de domini públic i de titularitat autonòmica, i són inalienables, imprescriptibles i inembargables; estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries. La llei diu que 'se entiende por vías pecuarias las rutas o itinerarios por donde discurre o ha venido discurriendo tradicionalmente el tránsito ganadero.'(art.12). La llei contempla usos complementaris dels camins ramaders com el passeig, la pràctica de senderisme, i altres, sempre respectant la prioritat del trànsit ramader. | 42.0553200,1.7895400 | 399839 | 4656627 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48667-foto-08078-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48667-foto-08078-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48667-foto-08078-122-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 94|98|119|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | ||||||||||
| 48592 | Cal Colilles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-colilles | XVIII | Es troba situada a peu de roques, en la zona on s'inicia el fort desnivell dels Cingles de Capolat, en concret a la base del Serrat de la Malla, quedant arresarada per la part posterior a la costa i pel davant s'obre a una àmplia zona planera on s'estenen camps de conreu. Recentment la casa ha estat totalment reformada. Colilles està conformada per un conjunt de construccions, la principal, la casa, amb uns coberts annexos al costat sud (la part que conforma la terrassa és obra actual) en un dels quals trobem la fogaina; al costat de llevant de la casa hi ha el pou, un paller també a l'est, i al davant, un altre porxo amb una cisterna adossada a aquest darrer pel costat de ponent. La casa és de planta irregular, conformant una planta propera a un rectangle en el qual el mur nord defineix un angle sobresortit. Consta de planta baixa, planta primera i planta sotacoberta, abans golfes; és coberta a dues aigües amb el carener orientat est-oest; cal anotar que el vessant sud actualment està format per dos plans de coberta resultat de l'obra actual en la que es va rebaixar la meitat de la coberta per aquest costat. L'edifici és construït en una zona en desnivell, fet que li permet tenir accés a dos nivells de planta, la baixa i la primera. A la planta baixa l'accés és a la façana sud, en el mateix nivell hi ha altres obertures, una de les quals, actualment tapiada, era feta amb muntants de pedra desbastada i llinda de fusta. L'accés a nivell de planta primera és a través del mur lateral de llevant. La majoria de finestres són obertures emmarcades amb maó massís, alguna modificada en l'actualitat, també hi ha una gran finestra a la façana sud i a nivell de la planta primera que és feta amb muntants, ampit i llinda de pedra picada i polida, i per l'interior té festejadors. Els murs presenten diferents acabats, aproximadament la part corresponent a la planta baixa és de pedra amb un paredat irregular de pedres tant sols desbastades de mides i formes diverses, i les cantoneres més regulars però formades per carreus sense polir; per sobre, i abastant més o menys l'extensió del nivell de la planta primera, els murs són de tàpia i estan arrebossats, i a les cantoneres tenen una part amb pedra polida i la resta amb maó massís, per sobre hi ha una altra vegada murs de pedra, en aquest cas amb maó a les cantoneres, probablement resultat d'una remunta. La planta baixa és de dimensions menors, ocupant aproximadament només la meitat sud de la planta de la vivenda; el seu interior es troba compartimentat en tres espais amb murs de càrrega fets amb pedra. A partir de la planta primera l'estructura interior es desenvolupa a partir de pilars de maó massís que arriben ja fins al carener. Com a element a destacar trobem la boca del forn de pa, restituïda en el seu lloc original, al mur de llevant de la planta primera. Dels annexes sud podem ressaltar l'obertura que dóna a l'espai on hi ha la fogaina, és una àmplia obertura de muntants i arc de mig punt tot de pedra ben tallada i polida. Pel que fa als porxos podem anotar que el més petit, situat a tocar de la casa pel costat de llevant, sembla el més antic, és de dos nivells, la planta baixa destinada al bestiar i la primera a paller. El porxo més gran és de tres nivells, i també aprofita la ubicació en desnivell per tenir accés a peu pla en els dos nivells inferiors, l'accés al nivell superior era a través d'una escala exterior; la planta semisoterrània era el femer amb una àmplia obertura al sud emmarcada amb maó massís i d'arc rebaixat, el seu interior és cobert amb volta de maó massís posat de pla; la planta primera era destinada al bestiar, on hi havia diverses corts i una trapeta al mig de la planta per poder abocar els fems directament a la planta inferior; el darrer nivell era destinat a paller, a més de la porta d'accés té tres grans obertures a la façana sud, tant sols separades per pilars, i amb els travessers de fusta. Els murs són de pedra i les obertures emmarcades amb maó massís. | 08078-47 | A la zona de Sants Metges | A finals del segle XVIII, en el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046,fol. 102) hi consta que Maria i Ramon Roca i Fabregó tenen els Masos Coll dels Ars, alies Roqueta i Colilles, habitats i afocats i terres del mas Fabregó. En el mateix capbreu apareixen altres referències al Mas Colilles, situat dins el terme de Castellserà i com a confrontació per exemple d'una feixa del Mas Vilar Jussà situada sota la casa d'en Colillas. Al 1886 en el document de 'Cumpliment pascual de la parroquia del Cint Any 1886', apareix la casa Colillas, i hi consten Paula Badia, Miquel, Maria i Juan Canarpa (?) com a habitants del mas. | 42.0566600,1.7601800 | 397411 | 4656811 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48592-foto-08078-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48592-foto-08078-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48592-foto-08078-47-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | ||||||||||
| 48568 | Cal Macià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-macia-0 | IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. | XVI | Gran masia de masia de planta trapezoïdal, formada per planta baixa, planta primera i planta golfes, és coberta a dos vessants amb el carener orientat nord-sud; actualment la porta principal és a la façana de ponent. L'edifici és el resultat de diverses ampliacions i modificacions realitzades al llarg dels anys. Avui dia està en ple procés de rehabilitació integral per tal d'adaptar-la a turisme rural. La part més antiga de l'edifici que es pot identificar, defineix una planta rectangular, menys allargada, i tenint llavors la façana principal al costat sud on hi havia una gran porta adovellada. És una porta que es troba avui dia amagada a l'interior de la planta baixa, és feta amb muntants i dovellades de pedra sorrenca ben tallades i polides igual i amb els angles esbiaixats; podria tractar-se d'un element del segle XVI-XVII. En aquesta època la casa era de dues crugies orientades est-oest. Amb posterioritat, probablement al segle XVII-XVIII, es va afegir una primera estructura al davant de la façana principal, al costat sud-oest, que constituïa el cos del pastador amb el forn de pa, situat davant de l'antiga porta principal, fet que va determinar l'obertura d'una nova porta a la façana de ponent i que és la que s'ha utilitzat fins els nostres dies. Es tracta d'una porta de muntants i arc rebaixat de dovelles, tot de pedra sorrenca ben tallada i polida. Avui dia es conserva la boca del forn, i la cambra de cuita ha estat refeta. Més tard s'adossa un altre cos o ampliació en el costat sud-est, cobrint ja la totalitat de l'antiga façana principal. En aquest cas es tracta d'un cos de galeria o eixides, que a nivell de planta baixa era destinat al bestiar, i a planta primera i golfes era una estructura oberta cap al sud a mode d'eixida. Aquestes dues ampliacions significaren la transformació de la casa de dos crugies paral·leles en una de tres. La construcció d'una galeria es tracta d'un tipus d'ampliació que fou freqüent de realitzar en moltes masies, especialment entre els segles XVIII i XIX. Hem de suposar que tant aquesta ampliació com l'anterior degueren suposar altres canvis importants en l'espai interior. Alguns dels elements més característics que es conserven al seu interior són el forn de pa a la planta baixa, i a planta primera hi ha la gran sala que ocupa tot el cos central i en la qual hi trobem la llar de foc a l'extrem est, encara amb un gran banc escó amb respatller reclinable i convertible en taula, la pica de pedra amb la seva fornícula amb impostes per les posts, al costat nord del foc a terra, i els fogons amb la cendrera en el mur sud de la sala –també prop de la llar-, i algunes finestres amb festejador. Pel que fa als murs de les façanes han estat parcialment refets i homogeneïtzats, de tal manera que fa difícil diferenciar els paraments de les diferents fases, únicament comentar que les cantonades de les fases més antigues són de carreus rectangulars allargats d'alçada menor als de les ampliacions posteriors. Els paraments en conjunt són força similars, amb pedres desbastades d'acabats diversos. La majoria de finestres són de nova formació o modificades i igualades en quan a l'acabat, les que es conserven són de muntants i llinda plana tot de pedra sorrenca ben tallada i polida i amb els angles esbiaixats. L'obertura que dóna pas de la sala a la galeria, a nivell de planta primera, sembla una antiga finestra reconvertida en porta segurament en construir aquesta ampliació; en els muntants hi podem veure una llinda reaprofitada que té una creu incisa. A planta baixa els sostres són diversos, al cos nord és de volta de canó de pedra, al cos central i pastador de biga de fusta i revoltó, i al cos de l'eixida, a planta baixa hi ha dos espais coberts amb volta de maó massís. | 08078-23 | Sants Metges | La primera referència documental coneguda de Cal Macià la trobem en el fogatge del 1553 referent a 'Castell Cera, Capolat , Lo Cint y Parrochias Abjacents' en el qual consta Antoni Macia. En el testament de March Calvet (Arxiu Parroquial de Berga. Actes del mas Calvet, àlies Coromines, de Sant Cebrià de Castellserà: consultada còpia a l'arxiu particular de Ramon Viladés) del 1682, consta que el 'mas Calvet vuy Coromines' termeneja amb el mas Fabregó, part amb tina de Macià a mig dia amb terras de dit Mas Fabregó, a ponent amb mas Fabregó que avui posseeix en Colilles, a tramuntana amb mas i terras del Mas Macià ditas La Coma den Macià. En el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046,fol. 68-73) hi consta la descripció del Mas Picons, àlies Macià, de Josep Macià, pagès del Cint, en el qual es donen les seves afrontacions. En altres documents o referències torna a aparèixer l'assimilació de Mas Picons i Mas Macià, hem de pensar doncs, que es tracta del mateix mas, que s'ha anomenat també Mas Picons i que el nom de Mas Macià és el qual ens ha perviscut fins el nostres dies. El 15 d'octubre de 1791 en Josep Boixader, pagès del Cint, capbreuava els masos Peraire i Sant Cebrià, àlies Cots, els dos dins el terme del Cint, i habitats i afogats; en la descripció de les afrontacions d'aquests masos es cita '-part ab terras de la heretat d'en Macià, y part ab terras de na Miqueleta, àlies Maciana,-'. En la documentació existent a l'Arxiu Diocesà de Solsona relativa a les visites pastorals de la parròquia del Cint (any 1793) hi consten algunes referències al mateix mas. En la descripció de les pertinences de la gleva del Vilar Josa, en concret en els límits de la pesa de terra anomenada la 'Torrentera', part erma i part plantada amb diferents arbres, situada dins el terme de Castellserà, hi consta '..fins arribar al camí ral, que va de Berga a Cardona, y después travessa dit camí y affronta ab terras del mas Picons, àlias Massia'; així mateix també consta en la delimitació que s'aporta de la casa que posseïa Francesa Costa i Pobla , a la partida del Salt de Colom, nomenada la Casa de la Pobla o Salt de Colom. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. Nº63. 1856 nº 32' (ACBR), on hi consta la casa Macià, amb Juan Macià. En el llistat de les cases de l'Espunyola en aquesta data no hi consta ja cap Mas Picons, hem de suposar doncs que ja s'ha deixat d'utilitzar. Ja al 1886 en el document de 'Cumpliment pascual de la parroquia del Cint Any 1886', apareix la casa la Macia, i hi consten Josep i Dolores Macià, Josep i Margarida Armengou, i Pere Sutarelles (?) com a habitants del mas. | 42.0569200,1.7656900 | 397868 | 4656833 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48568-foto-08078-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48568-foto-08078-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48568-foto-08078-23-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | (Continuació) A les plantes superiors trobem sobretot biga de fusta amb corbes, cal destacar la quantitat de peces que tenen grafits amb dibuixos d'animals, figures humanes, un tres en ratlla, formes geomètriques diverses, mans impreses, i també n'hi ha una col·locada a mode d'ampit en una finestra a la planta baixa que diu '1848 lo Jaumet de Montclar me ha fet lo dia[..]'. La casa a més es complementa amb altres estructures annexes com un femer adossat al mur nord de la casa, un paller a poca distància al costat de ponent i hi havia un viver a la part posterior de la casa, on ara hi ha una piscina.Km. 135,7 ctra Solsona a Berga, agafar el creuament del la dreta, està indicat, Cal Macià i Sants Metges. És al costat de l'església. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | ||||||||
| 48625 | Planés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/planes | Gran masia de planta quadrangular, formada per planta baixa, primera, segona i golfes, és coberta a dos vessants amb el carener orientat més o menys nord-sud. La casa té dues portes d'accés, actualment la principal és a la façana més de ponent, s'hi accedeix a partir a través d'uns graons de pedra i és una porta de llinda en arc de mig punt fet en maó massís i els brancals també de maó, aquesta és la porta que dóna obertura a l'escala d'accés als pisos, però originàriament la porta principal era la de la façana més sud. En aquest cas es tracta d'una porta de llinda en arc carpanell, que junt amb els brancals és formada per peces de pedra ben tallada i polida amb una senzilla motllura en l'angle interior, i a la clau una cartel·la incisa en la qual potser hi posava la data de construcció, avui dia totalment il·legible. La façana principal destaca sobretot per la galeria de tres nivells, a la planta primera i segona dues grans obertures formades per arcs de mig punt fets en maó massís i recolzats sobre pilars també de maó, amb la imposta formada per un graonat de maó a mode de capitell, i al costat de llevant una finestra en cada planta formada per llinda monolítica sobre muntants de carreus i ampit sobresortit i motllurat, tot en pedra polida amb els angles treballats al bisell, i en la llinda de la planta primera una cartel·la incisa amb la data 1851 i una creu al centre. El darrer nivell de la galeria és d'una sola obertura al centre, igual que la dels nivells inferiors, i una finestra a costat i costat, que segueix el mateix patró que la galeria. La resta d'obertures són quasi totes formades per emmarcament de maó massís, tot i que hi ha algunes diferències, la majoria defineixen un rectangle emmarcat en maó amb un petit arc de descàrrega de maó de pla sobre la llinda, i algunes amb llinda en arc molt rebaixat amb el maó posat a plec de llibre. A la façana posterior, les obertures del darrer nivell són emmarcades en maó, però amb llinda en arc de mig punt. També hi ha alguna obertura a planta baixa i a la façana sud emmarcada en carreus de pedra i llinda plana monolítica, i alguna altra de tapiada al mur nord. També en el mur nord hi ha una tros de llinda reaprofitat en el qual hi ha incís el nom de Joseph, i a sota, un 1 i un 7, corresponent a un mil set-cents i pico, i una creu. La casa està construïda en diferents fases, de les quals exteriorment semblen distingir-se, una ampliació cap a la façana de llevant, una ampliació al sud i posteriorment una remunta en alçada. Sense un estudi més a fons es fa difícil precisar més, però si que es pot apuntar una estructura inicial molt més petita. El conjunt dels murs són bastits amb un aparell format per pedres bastant irregulars i de mides molt diverses, les cantoneres són de carreus allargats i més petites a la part més antiga, i més grans a les fases més modernes, i maó a la part de la remunta. La casa compta amb un clos o tancat en el costat de llevant, és format per una gran portalada d'arc rebaixat format per dovelles de pedra polida igual que en els muntants. De l'interior sabem que almenys la planta primera conserva l'estructura de la gran sala, la qual té un forjat particular, fet de bigues ben carejades i l'entrebigat format per peces de pedra decorades amb motllures formades per una forma circular amb elements vegetals i florals a l'interior i també pel contorn exterior; el terra és un paviment de maons quadrangulars, en un de les quals hi ha la data 1900. La masia es complementa amb diferents coberts i annexes, el paller principal al costat est, al davant del qual hi ha una gran era enllosada (entre les qual una llosa amb la data 1819 incisa). El paller defineix una planta rectangular allargada, consta de dos nivells, i és cobert a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal que obre al sud. | 08078-80 | A la zona de Sants Metges. | 42.0485800,1.7575100 | 397177 | 4655917 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48625-foto-08078-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48625-foto-08078-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48625-foto-08078-80-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | (Continuació) Al costat oest de la casa hi ha diferents annexes i coberts, destinats bàsicament al bestiar, magatzem i garatge; alguns són de construcció contemporània. A pocs metres al costat nord-oest de la casa hi ha una altra edificació, que havia estat la masoveria, és de planta rectangular, i consta de planta baixa, primera i sotacoberta, i teulada a dos vessants. La façana principal és orientada cap a l'est, mirant a la casa principal. La seva estructura és formada per murs bastits en pedra, però amb diferents elements formats per maó massís, com la part superior de les cantoneres, uns pilars en façana, algunes obertures. Aquesta construcció té adossat al costat nord un clos fet de murs de pedra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | |||||||||||
| 48556 | El Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-mas-1 | Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3311. Generalitat de Catalanya. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XIV-XVI | Gran masia formada per la casa amb alguns annexes adossats als costats nord, sud i est, a uns metres al nord-oest hi ha el paller, i l'era entre els dos edificis, uns metres cap a l'est trobem el pou, i a l'entorn més proper gran quantitat de camps de conreu. La casa està emplaçada en un indret molt obert, especialment cap l'est, sud i oest, al nord s'hi aixeca el tossal de Sant Salvador. L'estructura de la casa és el resultat de diverses ampliacions i modificacions fetes al llarg dels segles. La casa és de planta rectangular, consta de planta baixa, planta primera i golfes; és coberta a dos vessants amb el carener orientat nord-sud. Actualment la façana principal és la que obra a ponent on hi trobem la porta principal d'accés, consistent en una portalada de llinda en arc rebaixat format per tres peces (la clau i dues laterals) suportades sobre muntants de carreus, tot de la mateixa pedra i amb el mateix acabat punxonat. Aquesta gran masia presenta una primera estructura d'origen baixmedieval (probablement segle XIV) que és construïda amb uns potents murs fets amb un aparell regular de carreus ben tallats (i parts amb tàpia), més apreciable al seu interior (és probable que la part superior d'aquesta primera estructura sigui d'un període posterior). Aquest primer edifici tenia la porta principal d'accés a la façana sud; és un gran portal adovellat d'arc de mig punt (a la part exterior i rebaixat a l'interior) fet tot de pedra ben tallada i polida; avui dia queda amagat a l'interior de l'edifici. A l'interior de la planta baixa es conserven altres elements molt interessants d'aquest període com són dos arcs apuntats, situats a la crugia nord, estant formats per dovelles de pedra ben tallades i polides i un aparell acurat. També és destacable part de l'estructura de l'escala d'accés a la planta primera junt amb d'altres d'elements. L'edifici primigeni presenta una estructura a planta baixa compartimentada en tres crugies, a planta primera però la distribució és diferent (potser per modificacions posteriors); així a planta primera l'espai corresponen a les tres crugies es converteix en dues, ja que la central i la sud són un única crugia que dóna com a resultat una gran sala d'amplada considerable, la qual és coberta per un forjat de bigues de secció quadrada amb els angles inferiors motllurats i posts a sobre. La sala, amb la seva gran taula, té al centre del mur nord la fornícula de la capella, al mur de ponent una teiera, l'escala d'accés a llevant i al darrera de la qual hi ha l'espai on hi havia la pica i els fogons; a la nau nord habitacions, amb les obertures que donen a la sala formades per muntants i llinda plana tot de pedra polida i motllurada. A l'estructura de la casa primigènia se li va adossar un ampli cos pel costat sud, l'adhesió d'aquesta ampliació va suposar la modificació i adaptació de determinats espais, així com canvis com és la construcció d'una porta d'accés (ja que l'originària quedava a l'interior de la nova planta de la casa) aquesta porta es va situar al mur de ponent d'aquesta ampliació, és d'arc de mig punt fet de dovelles de pedra picada per fora i per la cara interior de bigues de fusta; avui dia està tapiada (més tardanament es va obrir una nova porta, l'actual). | 08078-11 | A la zona de Sant Climent de l'Espunyola | La primera referència documental coneguda del Mas la trobem en el fogatge del 1497 referent a 'L'Aspunyola' en el qual consta En Mas. Posteriorment, en el fogatge de 1553, dins la parròquia i terme de l'Espunyola hi ha documentat 'En Mas del Mas de la Spunyola'. En la bibliografia consta que en època moderna els masovers de El Mas devien vassallatge als senyors de Tamarit als quals els havien de pagar un cens. Més tard, passà a mans de la nissaga De Rocafiguera de Vic (Doña Cristina de Rocafiguera i de Bordons, per núpcies el segon cognom va passar a ser Ventós, la va rebre junt amb d'altres masos del terme de Montclar, com hereva preventiva de la seva mare Doña Josefa Bordons i Puig; avui dia encara està en mans de la família De Rocafiguera. El Mas pertany a la parròquia de Sant Climent de l'Espunyola. També se l'ha conegut com Mas Puig, i així consta en la seva primera inscripció registral. Dins el seu terme hi ha la ruïnes d'un altra casa anomenada La Creu. | 42.0487300,1.7968200 | 400431 | 4655887 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48556-foto-08078-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48556-foto-08078-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48556-foto-08078-11-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | (Continuació)Aquesta ampliació va suposar l'augment de la superfície de l'espai de vivenda de la planta primera comportant modificacions en els espais, obertura de nous passos (potser és d'aquesta època la gran sala?). A la planta baixa, en aquesta ampliació hi trobem vàries portes prou interessants, fetes en pedra a muntants i llinda, alguna amb llinda plana monolítica. Pel que fa als murs d'aquesta ampliació, la superfície està bastant coberta d'un revestiment, de fet un rejuntat ample, que no permet una bona observació del paredat, però sembla més aviat irregular, de pedra i amb força presència de teulís o maó. Aquesta ampliació presenta modificacions de fases posteriors, entre les quals, sembla que la construcció d'una eixida oberta al sud a nivell de planta golfes. Pel que fa a les obertures corresponents a finestres, hi ha gran diversitat d'acabats responen a diferents períodes cronològics o fases constructives; així, s'hi poden veure finestres amb muntants i llindes planes de pedra, amb acabats diversos, com peces senzilles, ben polides però sense cap tipus de decoració, d'altres amb els angles esbiaixats, i d'altres amb motllures, algunes també amb ampit uns casos motllurat i d'altres senzill; també hi ha finestres emmarcades amb maó massís i d'altres d'obertura contemporània. Altres elements a tenir en compte són, a planta baixa, a l'ampliació hi trobem un cos adossat també al sud que és el forn de pa; al costat sud i est hi ha diverses construccions destinades al bestiar, magatzem i paller, formant una mena de clos al que s'hi té accés des del costat nord. També a uns metres al nord-oest hi ha un paller més modern, de dos nivells, coberta a dos vessants i la façana principal totalment oberta cap al sud sud-est, tant sols amb un pilar central de suport; aquest té un ampliació contemporània a la part del davant. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | ||||||||
| 48561 | El Mercadal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-mercadal | GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3299. Generalitat de Catalanya. SERRA VILARÓ, J. (1930): Baronies de Pinós i Mataplana. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. SITJES I MOLINS, X. (1986): Esglésies romàniques del Bages, Berguedà i Cardener. Ed. Llibreria Sobrerroca. Manresa. VILA, R.,(1991):Catalunya, esqueixos d'un passat.II, El Berguedà. Editorial Memòria, Mataró. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. VVAA. (1985: 256-257): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XIII-XVI | Gran masia situada a la zona oest del municipi, prop del límit del terme municipal amb el veí municipi de Montmajor. Està emplaçada a l'inici de les costes del Mercadal, sobre les quals s'aixequen els Cingles de Taravil, i quedant oberta cap al sud on hi ha els camps de conreu i amb àmplies vistes. La casa és de planta irregular, conformada per l'estructura principal, un annex al costat nord-est i al costat nord-oest un mur que tanca el conjunt per aquest costat conformant un clos. Està construïda a redós d'un gran roc (un bloc de conglomerat), que queda al costat est de la casa, i al cim del qual hi ha unes runes. El terreny on està bastida és en desnivell, permeten tenir accés a peu pla a planta baixa per la façana sud i a planta primera per la nord, a través del clos. Consta de planta baixa, primera i golfes, tot i que a planta baixa hi ha una estança intermitja que tant sols ocupa l'angle sud-est; té coberta a dos vessants amb el carener orientat nord-sud. L'estructura principal de la casa està bastida amb un aparell regular (molt més acurat a la façana de llevant) format per carreus en conjunt ben tallats i disposats seguint filades, les cantoneres són peces rectangulars de la mateixa alçada que les filades de carreus. El cos nord-est és bastit amb carreus de mides més irregulars tot i que en conjunt són més grans i col·locats també formant filades; l'aparell del clos també és de carreus disposats força regularment. Pel que fa a les obertures, la majoria són a la façana principal, la sud. El conjunt presenta diferents fases cronològiques que ens permeten recular fins almenys finals del segle XIII o segle XIV, amb altres elements corresponents a períodes posteriors com segle XVI, XVIII i també XIX (hi ha almenys una llinda amb una data del mil vuit cents no del tot llegible). A més, hi ha les restes d'estructures situades sobre la roca que tenim a ponent de la casa, i que fins al moment desconeixem però que en la bibliografia s'esmenta l'existència d'un probable cementiri, s'esmenta l'existència d'antigues tombes i d'haver-hi localitzat ossos i petits fragments de materials (VILA:1991:123-124), s'hauria de tenir en compte la possibilitat que es tracti d'algun tipus d'element més vinculat al passat casteller o de casa forta de la masia. Cal esmentar que al voltant de la casa hi trobem altres coberts i annexos de cronologies més recents destinats a magatzem i al bestiar; hi havia hagut un paller al costat de llevant que es va esfondrar. A pocs metres al nord-est hi ha la petita capella romànica de Santa Margarida del Mercadal. A planta baixa, hi ha la porta d'accés, és una gran portalada amb arc de mig punt format per llargues dovelles i muntants de carreus; cal destacar de manera especial la finestra central, situada sobre la porta i a nivell de planta primera, és emmarcada amb peces de pedra treballada formant un contorn motllurat i una peça transversal que divideix horitzontalment l'obertura en dues franges, a la superior al centre hi ha una columneta, també hi devia ser a la part inferior, la llinda és decorada amb elements geomètrics i vegetals, i l'ampit sobresortit i motllurat. Al costat est hi ha una altra finestra de configuració similar, però avui parcialment tapiada, i amb un acabat més senzill i sense decoració a la llinda. Les altres finestres en conjunt són emmarcades en peces de pedra polida amb els angles esbiaixats, i alguna de més senzilla amb llinda de fusta; com és habitual a la planta baixa són de mides més petites. | 08078-16 | A la zona del Cint, a l'extrem nord-oest del municipi | 42.0614800,1.7084900 | 393142 | 4657409 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48561-foto-08078-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48561-foto-08078-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48561-foto-08078-16-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | (Continuació) Al mur de llevant cal destacar una porta adovellada, avui tapiada, a nivell de planta primera, d'arc una mica apuntat (podria ser un element reaprofitat o modificat, d'aquí que no sigui un arc de mig punt lleugerament apuntat, amb la clau de pedra tosca quan la resta és de pedra sorrenca); també en aquesta façana és interessant la filada de finestretes tipus espitllera situades a planta golfes a tocar del voladís de coberta. El clos té una obertura, probablement no és d'origen, amb llinda de fusta corbada, que dóna a un pati enrajolat, a través del qual accedim a la planta primera; en aquest cas la porta d'entrada és d'arc rebaixat fet de pedres treballades sobre muntants amb el mateix acabat. A l'interior, la planta baia conserva interessants elements, com tres arcs apuntats a la part nord-est, i en el mur lateral oest de l'espai definit per aquests arcs una finestreta d'arc de mig punt actualment tapiada; al sud-est una petita volta d'arc de mig punt (de cronologia posterior) sobre la qual hi ha una estança a la que s'hi accedeix per una escala de pedra situada a tocar de la porta d'entrada, aquesta estança està situada a un nivell intermig, possible gràcies a la gran alçada de tota la planta baixa. Al costat sud-oest hi ha el pastador amb la boca del forn de pa, avui tapiada, l'accés és a través d'una porta de llinda en arc de mig punt. A la planta primera podem destacar, en el mur de llevant, la fornícula -avui tapiada- on hi havia hagut la pica i de la qual es pot observar el contorn conformat per carreus de pedra ben tallada i polida definint un espai coronat per un arc rebaixat i als muntants les impostes on es col·locaven les lleixes. A la sala, la finestra central és amb festejadors, i les portes de les habitacions són de muntants i llinda plana monolítica tot de pedra ben tallada i polida. L'estructura nord-est, té a planta baixa una volta d'arc apuntat amb accés independent des del costat de llevant (la bibliografia parla d'aquest espai com de la presó, d'un espai sense porta i amb uns forats per on hi introduïen els presoners (VILA:1991:123); la planta primera forma part de l'espai destinat a vivenda, queda situat a un nivell més elevat, s'hi accedeix des de l'habitació de la llar de foc, i cal destacar l'existència d'un altre arc apuntat adovellat. . | 94|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | |||||||||
| 48563 | L'Alzina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lalzina-1 | IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3309. Generalitat de Catalanya. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVI-XVIII | Gran masia situada a la zona sud del municipi, prop del límit del terme municipal amb els municipis veïns de Casserres pel costat est i Montclar pel sud i oest. La casa és de planta rectangular, formada per planta baixa, primera, segona i golfes, està coberta a dos vessants amb el carener orientat est-oest, perpendicular a la façana principal que mira cap al sud. Els murs de migdia i de ponent presenten un arrebossat que en cobreix tota la superfície, per contra els murs de llevant i tramuntana no tenen revestiment. Aquests dos murs ens permeten distingir dues o tres fases constructives. D'una banda, es pot identificar una primera estructura més petita tant en alçada, un pis menys, com pel costat sud, en el qual la façana devia estar més reculada ( o sigui, que la façana que veiem avui dia és una ampliació posterior). Així doncs, sembla que la primera estructura fou posteriorment recrescuda en alçada, afegint-hi una planta més, i més tard, s'amplià cap al sud amb la construcció de la façana amb galeria de tres plantes. El parament de la part més antiga és format per carreus disposats seguint més o menys filades regulars, tot i que presenta un rejuntat ample que l'amaga parcialment; les cantoneres són carreus rectangulars allargats ben tallats i polits. Per contra, tant en el darrer nivell com en l'ampliació sud el parament és fet amb carreus més petits i col·locats més irregularment; pel que fa a les cantoneres, en el darrer nivell són carreus rectangulars però molt més allargats, i a la façana sud es diferencien per ser carreus menys allargats i d'unes mides d'alçada superiors. Pel que fa a les obertures, cal destacar la façana sud, la principal, que presenta una distribució regular i simètrica de les seves obertures, estan organitzades a partir de tres eixos verticals, el central és el més destacat, a planta baixa la porta d'accés formada per llinda en arc rebaixat (amb la data 1945 a sobre, corresponen potser a l'actuació del revestiment), per sobre tres nivells de galeria de tres obertures de llinda en arc de mig punt per planta, no presenten cap altre element decoratiu que una petita línia d'imposta sobresortida (la galeria de la planta primera és tancada amb fusteria), en totes hi ha baranes de ferro amb volutes decoratives; a banda i banda de les galeries, trobem un balcó per costat a planta primera i segona, i dues finestres per banda a les golfes. A la façana oest tant sols podem veure alguna llinda plana monolítica no revestida, amb restes d'algun element incís. A la façana de llevant trobem bàsicament dos tipus d'obertures, unes són formades per llinda plana monolítica i grans carreus als brancals, tot en pedra picada i polida i amb els angles treballats en bisell, la majoria d'ampits són modificats; cal destacar la llinda d'una finestra que presenta diferents elements incisos dins un rectangle compartimentat en tres franges horitzontals, en la superior s'hi identifica la data 1703, i una creu al centre. L'altre tipus de finestra és emmarcada en maó massís, col·locats a plec de llibre formant arcs rebaixats en les llindes; aquestes finestres presenten una distribució irregular pel que fa a la situació en alçada respecte a la resta, fet degut a que donen llum a la caixa d'escala. La propietat ens ha indicat que l'interior de la planta baixa és cobert amb voltes. La masia es complementa amb un seguit de coberts, pallers i annexes, destinats a l'explotació agropecuària de la finca. | 08078-18 | A la zona de Sant Pere de l'Esgleiola. | La primera referència documental coneguda de la masia L'Alzina la trobem en el fogatge del 1553 corresponen a la parròquia i terme de l'Espunyola, en el qual hi ha hi ha documentat 'Andreu del Alzina'. No coneixem cap altra referència documental de la casa fins a mitjans del segle XIX, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. Nº63.1856 nº 32' (ACBR), on es referencia la casa Alsina en la que hi consta un tal Ramon Alsina. La masia ha mantingut fins l'actualitat el llinatge que li dóna nom, o sigui el cognom Alsina. | 42.0115000,1.7950700 | 400228 | 4651755 | 08078 | L'Espunyola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48563-foto-08078-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48563-foto-08078-18-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | |||||||||
| 48562 | Canudas del Tossalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canudas-del-tossalet | Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3308. Generalitat de Catalanya. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVI-XVIII | Gran masia situada a la zona sud-est del municipi, prop de l'església de Sant Pere de l'Esgleiola, en un petit turó que s'aixeca al peu de la carretera de l'Espunyola a Casserres, en una zona molt oberta i envoltada de gran quantitat de camps de conreu. La casa és de planta rectangular, formada per una planta semisoterrània (tant sols visible des de la façana sud-est, ja que està bastida en una zona en desnivell determinant que la façana nord tingui menor alçada que la sud, la qual s'assenta a un nivell inferior), planta baixa, primera i golfes. És coberta a dos vessants amb el carener orientat est-oest, paral·lel a la façana principal que és encarada al nord (lleugerament nord-oest) i en la qual hi ha la porta principal d'accés. El conjunt de les façanes es troben revestides d'un arrebossat contemporani (realitzat entorn l'any 1955) que en cobreix la totalitat de la seva superfície excepte les cantoneres i el contorn de la majoria de les obertures conformat per peces de pedra ben treballada i polida. La façana principal presenta les obertures distribuïdes de manera simètrica a través de cinc eixos verticals de registres d'obertures, amb alguna diferència a la planta baixa; així a la planta baixa, al mig hi ha una gran porta en llinda d'arc de mig punt de dovelles de pedra sorrenca, actualment no es veuen perquè es troben cobertes per un revestiment diferenciat de la resta de la superfície del mur, la resta d'obertures d'aquest nivell són petites finestretes de conformació senzilla i una altra porta al costat de ponent, és amb llinda plana monolítica sobre muntants tot en pedra polida. El conjunt de finestres existents en les plantes superiors d'aquesta façana són de llinda plana monolítica (en una hi ha la data 1770 incisa i a costat i a costat un cercle amb quatre fulles a dins, tot en una cartel·la), sobre muntants i algunes amb ampit sobresortit i generalment motllurat, tot en pedra sorrenca ben tallada i polida i amb dos tipus d'acabat en els angles interiors, o treballat en bisell o amb motllures senzilles; aquest tipus d'obertures és el mateix que trobem en les altres façanes amb alguna excepció que ja s'esmentarà. A la façana lateral est hi ha un eix vertical central d'obertures, a planta baixa una porta, i a planta primera i golfes un balcó a cada nivell, tot i que també hi ha una finestra a planta pis al costat nord i una altra a les golfes sobre el balcó; tot amb els acabats indicats anteriorment, a la porta de la planta baixa hi ha incisa una data ja molt esborrada que sembla 1780. La façana sud és potser la més representativa, ja que una amplia galeria a planta primera la fa molt destacable i visualment l'enriqueix de manera considerable. En aquesta façana hi ha un nivell més, la planta semisoterrània, en la qual les finestres són petites i senzilles, i una porta. A planta baixa una filada de cinc finestres iguals hi són repartides regularment. A planta primera la galeria és a la part central i una finestra a costat i costat; es tracta d'una galeria de quatre obertures d'arc de mig punt de dovelles de pedra suportats sobre columnes monolítiques, tot és fet amb pedra sorrenca ben tallada, polida i amb motllures als angles, l'ampit també és de pedra, el conjunt segueix la línia decorativa de les altres obertures. A les golfes hi ha una filada de sis finestres seguint el patró marcat per la galeria n'hi ha quatre col·locades sobre la galeria, una sobre cada obertura (aquestes són també emmarcades en pedra però amb un acabat més senzill) i una altra a cada extrem. La façana lateral de ponent és la que presenta una distribució d'obertures menys simètrica, a planta baixa una porta senzilla, a planta primera un balcó i dues finestres, una és petitona; a planta golfes una finestra central i a costat i costat i a sobre altres finestres amb els mateixos acabats però més petites. | 08078-17 | A la zona del l'Esgleiola. | La masia té una actuació molt important a la segona meitat-finals del segle XVIII, hi ha vàries llindes amb dates com 1767, 1770 i 1780 que en donen fe. En conjunt tot sembla molt uniforme, però alguns elements testimonien una possible estructura anterior més petita, que probablement definiria una casa de dues crugies (corresponents a les dues més de ponent, amb una porta al costat de llevant, avui amagada en part per la volta que cobreix el cos central), una estructura molt amagada i poc identificable. En la fitxa de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya referent a aquesta masia (núm. 3308) se'ns informa que al segle XVIII era coneguda amb el nom de Mas Ricarts, i que el canvi de nom es deu a que una pubilla del mas va contraure matrimoni amb un fill de la masia Canudas de Sant Pau de Casserres, propiciant que amb el temps es conegués amb el nom de Canudas (a la fitxa es parla de Canudas del Prat, però aquest nom es correspon a la masia Canudas de Casserres, la de l'Espunyola és Canudas del Tossalet). Tanmateix, la primera notícia documental coneguda de la masia la trobem en el fogatge de 1553 en el qual, a la parròquia i terme de l'Espunyola, hi consta Miquel Canudas al Mas Ricarts, fet que d'una banda posa de manifest que ja al segle XVI en el mas hi apareix el cognom Canudas, i d'altra banda, reforça la possibilitat apuntada més amunt, de l'existència d'una casa anterior al segle XVIII. Posteriorment, ja en ple segle XIX, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), hi consta una referència que es podria correspondre a la masia Canudas en la qual hi consta Baletin Mairinot. | 42.0231100,1.7971500 | 400418 | 4653042 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48562-foto-08078-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48562-foto-08078-17-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A l'interior l'espai és distribuït a partir de cinc crugies paral·leles orientades nord-sud i de diferent amplades, la de l'extrem de llevant clarament més estreta que la resta i que ocupa tota l'amplada de la casa, a diferència de les altres quatre que són més curtes, ja que la part sud és ocupada per una altra crugia perpendicular a les quatre. A planta baixa les cinc crugies paral·leles són cobertes amb volta de pedra encofrada; les dues crugies més de ponent estan compartimentades i algunes de les voltes són orientades perpendiculars a la crugia. En conjunt els espais de les dues crugies laterals eren destinats al bestiar i magatzem i la crugia central com a distribuïdor, és on obra la porta principal, al fons i al centre hi ha l'escala d'accés al pis i a costat i costat dues portes, l'una és l'accés al celler i l'altra a la masoveria. El celler (a la porta hi ha a data 1780 o 1786 dins una cartel·la) és situat a la planta semisoterrània, és conformat per un ampli espai cobert també en volta de pedra, i dues petites estances en part excavades en el tapàs, en el terra de roca natural picada hi ha uns petits canals excavats a mode de drenatge que desaigüen a través d'una conducció existent a la façana sud. Adossada a la paret nord hi ha una pica de pedra que servia per recollir el vi, el qual sortia a través d'una obertura (la boixa) que podem veure a la paret i que és l'únic testimoni visible de la tina on premsaven el vi, ja que avui dia es troba tapiada, l'accés a aquesta era a través de la porta que hi ha a la façana de ponent. Els propietaris informen que no fa molt encara es conservaven restes de grans botes de fusta al celler. La masoveria ocupa la crugia disposada perpendicularment a la resta, en el qual encara s'hi conserva la llar de foc i part de les distribucions fetes amb envans de maó de les diferents estances. A la planta primera hi ha la gran sala que serveix de distribuïdor tot donant accés a diferents habitacions, sortida a la galeria i pas cap a la cuina, les obertures són amb llindes planes monolítiques algunes amb decoracions sobre muntants de pedra. La gran sala conserva elements típics d'aquest espai, com la capella, finestra amb festejadors, la pica (la que hi ha actualment és contemporània), armaris encastats, i la cisterna o millor dit l'estructura per la qual s'extreia l'aigua a través d'una corriola i on hi ha la data 1866 (aquesta cisterna ocupa part de la planta baixa). Es destacable que diferents habitacions són amb alcova algunes amb guixeries motllurades, en una de les habitacions trobem una llinda amb la data 1767. La galeria és molt àmplia i dóna accés a altres habitacions. La cuina i la llar de foc estan situades a la part nord-est, la cambra de la llar de foc és molt interessant conserva el banc escó, també hi ha una bressolera, una xemeneia de forat sense campana i uns grans clemàstecs. A la cuina hi havia el forn de pa, avui amb la boca anul·lada i no visible, degut a que la volta és enrunada (queda situat just a l'angle nord-est). Al costat de la cambra de la llar hi ha l'accés a la planta superior, a la porta hi ha un muntant de pedra amb la data 1767. Aquesta gran masia es complementa amb diversos coberts situats al voltant de la vivenda, a més compta amb un pou al costat de la façana de ponent i un altre a pocs metres a cap a llevant; també disposa d'un gran viver a uns 200 metres al nord de la casa i a l'altra banda de la carretera, a més hi ha les restes d'un molí d'oli i dues tines tot excavat a la roca a uns 100 metres de distància de la casa cap al nord. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | ||||||||
| 48569 | Cal Pauet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pauet | XVIII-XIX | Gran masia situada a peu de la carretera que condueix de Berga a Solsona, i a peu del camí ral. Està conformada per la casa, amb el corral vell o porxo al costat oest de la casa, i vàries edificacions de cronologies diverses al davant de la casa pel costat sud, també consta d'altres construccions vinculades a l'activitat agropecuària com un gran corral actual a uns centenars de metres cap al sud-est. Està situada en una zona molt oberta amb gran quantitat de camps pel seu voltant i part de bosc a la part posterior, on comença la base de la costa del serrat de la Malla que s'aixeca just darrera. La casa és de planta rectangular, consta de planta baixa, dos pisos i planta golfes, és coberta a dues aigües amb el carener orientat aproximadament est-oest, paral·lel a la façana principal que obra a migdia. La superfície de les façanes està totalment arrebossada, excepte les cantoneres que són grans carreus de pedra ben treballada.La façana principal, la sud, presenta les obertures organitzades regularment; a la planta baixa però, la distribució és més irregular, segurament degut a modificacions posterior. Així, al centre de la planta baixa hi ha la porta principal d'accés és de brancals i llinda en arc rebaixat format per tres dovelles, la clau amb la data 1896 gravada dins una carel·la i dues dovelles, una a cada costat, tot és de pedra picada i treballada amb els angles llisos i la resta punxonat; al costat de ponent hi ha un porta d'obertura recent i una finestra senzilla, i al costat de llevant dues petites finestretes. A la resta de nivells la distribució de les obertures és en cinc eixos verticals, destacant el central respecte dels laterals. A l'eix central, sobre la porta, hi ha un balcó d'obertura rectangular simple sense elements decoratius i de voladís estret d'obra i barana de ferro de barrots de secció quadrangular i volutes decoratives en una franja a la part baixa i una altra a la part superior; per sobre, a la planta segona, hi ha una galeria de tres obertures de llindes en arc de mig punt que descansen sobre capitells de motllura senzilla; a les golfes, tres obertures en forma de rombe graonat emmarcades per maó massís. Als laterals, a la planta primera i segona trobem dos balcons per planta i a cada costat, iguals al central, i a la planta golfes, dues obertures romboïdals com les centrals a cada costat. A les façanes laterals s'observen obertures senzilles, de distribució irregular i alguna de nova obertura. A la façana nord, al centre hi ha una escalinata de baranes de pedra i graons de maó que dóna a l'escala de comunicació interior. L'interior està distribuït a partir de cinc crugies; a la planta baixa es presenta en tres naus, la central, més ample, és coberta amb una volta d'arc rebaixat feta de maó col·locat pla formant espiga, a les naus dels costats (excepte la part nord) és coberta amb voltes per aresta fetes de maó massís que es recolzen en els murs perimetrals de la nau i en pilars centrals fets de grans carreus de pedra picada. A l'estança que hi ha al fons de la nau de ponent hi ha el forn de pa, a la central també al fons l'escala d'accés als pisos superiors i a la de llevant el pou. A la planta primera la distribució és la gran sala al cos central, la cuina antiga era al costat nord-ést i habitacions a la resta; a la planta segona la distribució és la mateixa, al cos central però, la sala és més petita, ja que té eixida al costat sud. Pel que fa a les possibles fases constructives, es fan difícils d'identificar en part degut a que la superfície de les façanes està arrebossada, de tota manera sí que podem anotar que per la constitució dels murs de l'interior de la planta baixa i les informacions orals que ens proporcionen els propietaris, permet apuntar que sembla que part de l'estructura de la casa del costat de ponent seria les restes més antigues. | 08078-24 | A la zona de Sants Metges | Comptem amb poques notícies conegudes sobre Cal Pauet, la primera notícia que localitzem és del 1856, en la cita de 'Pauet' al llistat del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), on hi consta un José Bover. També del mateix segle, en concret al 1886, en el document de 'Cumpliment pascual de la parroquia del Cint Any 1886', entre les cases que es citen com a pertaneixents a la sufragània (Sants Metges) apareix la casa 'Cal Pahuet', i hi consten Josep Bové, Teresa, Josep, Maria Ribera, Esteve Arimany i Engracia. No hem localitzat cap referència documental anterior al segle XIX, tot i això part de les estructures arquitectòniques de la planta baixa en assenyalen l'existència d'un edifici anterior, almenys de la primera meitat del segle XVIII (hi ha una llinda amb la data 1731), hem de pensar doncs, que al lloc existia una casa de dimensions segurament molt menors, la qual al segle XIX s'hi realitzà una obra molt important que suposà la construcció de la gran pairalia que veiem avui dia, amb les voltes de maó de la planta baixa. No podem descartar però, altres actuacions de modificació i ampliacions d'altres períodes anteriors, avui dia difícils d'identificar. La informació oral proporcionada per la mateixa propietat ens explica que el matrimoni format entre una parella procedent un de Cal Griva i l'altre de Cal Farines, va ser els que sembla que van donar nom a Cal Pauet i probablement la van obrar convertint-la en una gran masia. Aquest fet pot explicar també que Cal Pauet no aparegui anteriorment en la documentació, ja que podria tractar-se d'un petit mas conegut amb un altre nom, o a més que no aparegui en la documentació degut a que el capmàs o la matriu de la que formava part fos potser Cal Colilles. | 42.0550100,1.7560300 | 397065 | 4656633 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48569-foto-08078-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48569-foto-08078-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48569-foto-08078-24-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | (Continuació) En aquests murs hi podem observar alguns angles o brancals d'obertures, entre aquests també hi ha l'obertura que comunica el cos central amb el de ponent, la qual és constituïda per brancals de pedra picada i polida amb els angles esbiaixats i una llinda de fusta amb la data 1731. De tota manera, sembla molt probable que almenys al segle XVIII devia haver-hi una masia d'estructura més senzilla i de menors dimensions, que posteriorment, ja potser en ple segle XIX es va transformar i engrandir considerablement donant-li la configuració de la masia tal i com la veiem avui dia. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | |||||||||
| 48552 | Els Quatre Vents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-quatre-vents | Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3304, Generalitat de Catalanya. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. VV.AA. (1994). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVII-XVIII | Gran masia situada al capdamunt d'un morral que s'aixeca sobre la rasa de Sant Quintí, quedant emplaçada entre el Morral de Sant Salvador al nord (on hi ha les runes de Torreneula), al sud-est el castell de l'Espunyola, i a peu del camí ral. És una masia de planta quadrangular, conformada per planta baixa, planta primera i golfes, és coberta a quatre aigües; destaca la presència a l'angle més nord-est d'un cos sobresortit a nivell de coberta, o sigui de major alçada, formant com una mena de torre, actualment aquest cos és cobert a dues vessants, però també havia tingut la teulada a quatre vessants. A l'angle més exterior d'aquest cos i a la part superior hi havia hagut una mena de garita de planta circular, avui dia tant sols podem veure'n l'accés des de l'interior de l'edifici, és una petita entrada emmarcada amb carreus de pedra picada. L'interior de la masia està estructurada en tres cossos paral·lels, orientats més o menys est-oest, perpendiculars a la façana principal que mira cap a l'est. El cos central és el principal i de major amplada, és on a planta baixa dóna la porta principal, hi ha l'antiga escala d'accés (avui en desús) i a planta primera la gran sala que a la vegada feia de distribuïdor de la resta d'estances. La casa compta amb diferents portes d'accés, a la façana est i a nivell de la planta baixa n'hi ha dues, la que havia estat la porta principal és d'arc de mig punt adovellat de pedra picada i polida (a la qual se li va eixamplar el pas, tot escapçant les dovelles i brancals), al costat sud d'aquesta hi ha una altra porta, actualment és de llinda en arc però en origen era de muntants de pedra picada i llinda plana de fusta. També en aquesta façana però a nivell de la planta primera, hi ha la porta actual d'accés a la vivenda que és de factura contemporània i s'hi arriba a través d'una escala exterior. A la façana més nord hi ha una altra porta a nivell de planta baixa, actualment és tapiada, i és de muntants i arc rebaixat adovellat, tot en pedra picada i polida. Pel que fa a la resta d'obertures, hi ha diverses finestres modificades recentment; les d'origen són de llinda plana monolítica i muntants, tot de pedra picada i polida i amb els angles treballats en bisell, se'n conserva una amb ampit motllurat; algunes han estat convertides en balcons, en tenim exemples a la façana nord. A l'interior de la planta baixa, al cos central hi ha l'antiga escala d'accés a la planta primera, és de graons de pedra; al cos sud era destinat al bestiar, i el cos nord està compartimentat en tres espais, en el de l'extrem nord-oest hi ha la boca del forn de pa tapiada, la traça d'un foc a terra i l'accés a l'espai central, el qual havia estat destinat a taller de ferrer i del qual se'n conserva la seva manxa i alguns altres elements i estris, a més de restes d'elements o d'estructures d'usos anteriors. La planta primera ha estat adequada a les noves necessitats, es conserva part de l'estructura de la gran sala amb una finestra amb festejador i a la qual obren les portes de les habitacions amb muntants de carreus i llinda plana monolítica tot en pedra ben tallada, polida i amb els angles en bisell. Al cos nord, aproximadament a la meitat més oest, hi ha una gran sala amb dues llars de foc; aquest espai no té golfa i dóna directament a sota coberta. El cos oposat, el sud, actualment està reformat i modificat, però segons els propietaris abans de la reforma hi havia tres focs a terra i era una gran sala que tampoc tenir golfes. O sigui que en origen, les golfes, tant sols ocupaven el cos central i l'espai del cos sobresortit ('la torre') a través del qual s'accedia a la garita. La casa conserva alguns dels forjats amb biga de fusta i taulons a sobre. La coberta mostra grans encavallades de fusta, amb les bigues travesseres i a sobre les llates i teules. Els murs són fets amb paredat de pedres desbastades de mides i formes diverses i grans cantoneres de pedra picada i polida. | 08078-7 | A Sant Climent de l'Espunyola | 42.0523300,1.7793900 | 398994 | 4656307 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48552-foto-08078-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48552-foto-08078-7-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | ||||||||||
| 48571 | Torrades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrades | IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. | XVI-XIX | Gran masia situada al peu dels Cingles de Capolat, en una zona molt oberta i amb els camps de conreu sobretot al sud i l'est. La casa és un gran edifici de planta rectangular, format per planta baixa, primera, segona i golfes; és coberta a dos vessants amb el carener orientat nord-sud, perpendicular a la façana principal que mira a migdia. Està construïda amb murs de paredat format per pedres tant sols desbastades de mides petites i mitjanes, i cantoneres rectangulars allargades de pedra picada i polida; les cantoneres de la part alta són més grans, de major alçada, fet que podria correspondre's amb una actuació d'ampliació en alçada, tot i que per contra, en la superfície dels murs no s'hi diferencia. Pel que fa a les obertures, la façana principal presenta una distribució simètrica i regular, conformant tres eixos verticals amb el central més destacat respecte els laterals. A planta baixa hi ha la porta a la part central, és d'arc de mig punt de dovelles ben picades i polides sobre muntants del mateix acabat, a costat i costat petites finestretes emmarcades en carreus també ben tallats i polits. A planta primera i segona, un balcó al centre, i a costat i costat una finestra; tot amb llinda plana monolítica suportada en muntants formats per carreus de pedra ben tallada i polida, algunes amb els angles interiors treballats en bisell, algunes finestres amb ampit sobresortit i en algun cas amb motllura senzilla; destaca la llinda del balcó de la planta primera amb decoracions incises, una creu al centre i a cada costat un cercle amb decoracions geomètrico-florals i a sota la data 1841 (la llinda s'està laminant). A la planta golfes una finestra al centre. A les altres façanes, en conjunt hi podem observar el mateix tipus d'obertures, a planta baixa més petites i simples, a planta primera quasi totes són amb ampit sobresortit i algunes amb motllura (també algunes de la planta segona), i diverses presenten els angles en bisell (a la façana lateral de llevant totes són més senzilles, sense bisell); a la façana lateral de ponent destaca una llinda decorada amb tres creus incises; també en aquest frontis podem veure una gran finestra a la part central, és d'obertura contemporània i ocupa l'espai de la fornícula de l'antiga pica de la cuina. L'interior és distribuït en tres crugies o naus paral·leles, orientades nord-sud, la del cos central és de major amplada que la resta, en aquest hi trobem l'escala d'accés al pis superior. A planta baixa, les tres crugies són cobertes amb volta, la central i de llevant amb maó massís i la de ponent amb pedra encofrada; a totes elles s'hi conserven menjadores, testimoni de l'ús pel bestiar d'aquests espais. A planta primera trobem la gran sala ocupant la crugia central; al cos de llevant, a l'estança nord hi ha el pastador amb el forn de pa (és de cos sobresortit adossat al mur nord de la casa), la boca és formada per una pedra monolítica, en la mateixa estança un foc a terra i uns fogons; al cos de ponent a l'estança central hi ha la cuina actual, que també devia haver tingut aquesta funció, té un foc a terra i una gran finestra en arc rebaixat i als muntants tres impostes (on es col·locaven les posts) que sembla correspondre's a l'antiga pica. A la sala, les portes de les diferents estances són obertures emmarcades en carreus ben tallats i polits i amb llinda plana monolítica, amb els angles en bisell i amb restes d'alguna decoració a les llindes, en una hi ha la data 1841 incisa i dins una cartel·la. També a la sala hi ha una teiera amb xemeneia per l'interior del mur. Diverses finestres són amb festejadors. El paviment és de toves i el forjat de bigues de fusta ben carejades i amb els angles motllurats, i revoltons de corbes. La planta segona està distribuïda seguint l'esquema d'una gran sala al centre i habitacions als cossos laterals. | 08078-26 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | La primera referència documental coneguda de Torrades la trobem en el fogatge del 1553 corresponent a 'Castell Cera, Capolat , Lo Cint y Parrochias Abjacents' en el qual hi consta 'Pere Torrades del Sint consol comparent', pertant tenia funcions administratives i de representació al terme del Cint. En el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046,fol. 31-33) hi consta que Joan Sabata, del Cint, tenen el Mas Torrades, habitat, i mas Gironellas i mas Serradellas, deshabitats i rònecs, a més d'una pessa de terra del mas Nico. Posteriorment al llistat del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. Nº63.1856 nº 32' (ACBR), també hi consta la referència a Torrades i Joan Sabata. Al 1886 en el document de 'Cumpliment pascual de la parroquia del Cint Any 1886', apareix la casa la Reixachs, s'hi referencien com a habitants de mas a Ambròs Sabata, Elvira, Martí, Ramon Serra, Maria Rosa Casals, Juan Mosoll, Dolores, Joan Santacreu i Ramon. Informacions orals proporcionades per veïns del lloc, ens transmeten el record dels seus avis, que els havien explicat que la casa de Torrades s'havia bastit tota de nou, que a la part posterior de l'actual casa, a tocar del marge hi havia la casa vella, la qual ja no es conserva també per la necessitat de poder construir la nova masia. Hem de pensar doncs, que si la casa es va construir de nou (al segle XIX com indiquen les dates d'algunes llindes), alguns dels elements arquitectònics poden haver estat reutilitzats de l'estructura anterior. | 42.0599800,1.7482200 | 396427 | 4657194 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48571-foto-08078-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48571-foto-08078-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48571-foto-08078-26-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La masia es conserva en molt bon estat.(Continuació) A l'exterior la masia es complementa amb altres construccions, entre les quals, a la part nord uns annexes destinats a corts pel bestiar i magatzem, i al costat de llevant el paller amb l'era enrajolada al davant. El paller és de dos nivells, amb la façana principal encarada cap al sud, és la que presenta la gran obertura; té dos pilars en façana principal i dos més a l'interior, en un dels pilars de la façana hi ha la data 1879 incisa. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | ||||||||
| 48557 | Cal Travé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-trave | Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3310. Generalitat de Catalanya. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVI-XVII | Gran masia situada en una codina rocosa que s'aixeca al davant de Sant Martí de Correà. La casa és de planta aproximadament rectangular, allargada, i formada per planta baixa, planta primera i segona; la teulada és a dos vessants amb el carener orientat nord-sud. La casa presenta una estructura principal d'almenys el segle XVII que conforma una gran masia de tres crugies paral·leles (amb una compartimentació perpendicular en la part nord); al segle XVIII es va ampliar amb la construcció d'un cos de galeria, situat perpendicularment als anteriors i al davant de la façana principal, la sud; posteriorment, ja a finals del segle XX es va alçar una mica la casa per tal de fer habitables les golfes i adaptar-les a vivenda. En l'estructura principal hi ha alguns elements, que semblen assenyalar una possible estructura anterior de dimensions més petites, però que no podem acabar de precisar ni d'assegurar. El conjunt dels murs de la casa presenten un revestiment, que tot i que no cobreix totalment la superfície, no permet veure el tipus d'acabat del material constructiu; en general sembla però, que hi ha molta presència de carreus només desbastats i pedres irregulars, i les cantoneres són carreus desbastats, més grans i més polits a la part de la galeria. La construcció de la galeria va amagar l'antiga façana principal, la sud, però a planta baixa, la galeria és oberta a mode de porxo, tot mantenint la porta original d'accés com a porta principal de la casa; es tracta d'una gran portalada adovellada d'arc de mig punt, formada per grans peces molt allargades, tant les dovelles com els carreus dels muntants, de pedra ben tallada i polida. La casa compta amb altres portes d'accés que no presenten elements arquitectònics a destacar. Pel que fa a les finestres, a planta baixa són bàsicament petites finestretes amb contorn de carreus; a planta primera, excepte les de nova obertures, són de llinda plana monolítica sobre muntants de pedra i la majoria amb ampit sobresortit amb diferents tipus de motllura, tot en pedra ben tallada i polida, vàries tenen els angles treballats en bisell i algunes amb motllures al contorn; al darrer nivell la majoria són obertures de formació recent, tot i que s'hi poden distingir diferents finestres tapiades, similars a les de la planta primera però més petites i més senzilles. A la planta baixa del cos de galeria, en el mur de ponent un ampli arc de mig punt fet en dovelles de pedra dóna accés al porxo i per tant a la porta principal d'accés, pel costat sud era oberta en dos arcs rebaixats també en dovelles de pedra, avui dia un és tapiat; els nivells superiors de la galeria eren d'obertures de línies rectes, amb pilar central a la façana sud. A l'interior, la part posterior de la casa, la nord, estava compartimentada verticalment en una masoveria; a la planta baixa, hi ha dos espais coberts amb volta, l'una feta amb encofrat de pedres i l'altre amb rajola; l'adequació d'aquest espai com a masoveria és degué fer posteriorment, probablement del segle XVIII o XIX, període en que és molt habitual la formació de masoveries a l'interior de la mateixa casa o exteriorment en un edifici independent. De l'interior del conjunt de la masia podem destacar altres elements, a la planta baixa, el pastador amb la boca del forn de pa -avui tapiada-, i la gran escala d'accés a la planta primera, formada per graons de pedra i dos passos, l'un és pròpiament l'ingrés a l'escala i l'altre del replà al darrer tram, emmarcats en un contorn fet en carreus de pedra ben tallada i polida. La planta primera manté en el cos central la gran sala des de la qual s'accedeix a la majoria d'estances, moltes de les quals amb obertures amb llinda i muntants de pedra; a la part de la galeria, en una llinda trobem la data incisa 1752. A l'exterior, la casa es complementa amb diversos coberts, pallers i annexes, ubicats sobretot al costat sud, oest i nord; al costat nord hi ha un pou, i cap al nord-oest, enmig d'uns camps un altre pou. | 08078-12 | A la zona de Correà | La masia de Cal Travé es troba dins el terme municipal de L'Espunyola, i dins el terme parroquial de Sant Martí de Correà, església que pertany al municipi de Montmajor. Correà havia format part dels dominis jurisdiccionals dels Tamarits, senyors de Montmajor, Montclar i part de l'Espunyola. Cal Travé consta documentada ja a finals del segle XVI en la documentació de la parròquia de Sant Martí de Correà, i a mitjans del segle XVII en un inventari de béns de la masia. Al segle XVIII, en el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046, fol. 112-114) consta que Teresa i Ramon Serra i Riu, pagès del Cint, tenen el Mas Traver, Mas Verdaguer Sobirà, Mas Verdaguer Jussà, dita la Casa del Reig, habitats i afocats, i el Capmàs Turones, deshabitat i rònec; en la descripció s'hi aporta la descripció de les afrontacions. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. Nº63. 1856 nº 32' (ACBR), hi figura una referència poc entenedora que pot correspondre a Cal Traver, hi consta Bartolomeu Serra. | 42.0330400,1.7217000 | 394188 | 4654235 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48557-foto-08078-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48557-foto-08078-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48557-foto-08078-12-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | |||||||||
| 48567 | Boixadera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/boixadera | GOL ROCA, T.(2004): La tercera conjuració. La revolta carlista i la tercera guerra civil a Berga i comarca (1872-1876). Edicions de l'Albí, Berga. IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. MELENDRES, M. (1961): Una monja y un siglo: madre Ana María Janer Anglarill, siglo XIX. Editorial Casulleras. VILA, R.,(1991):Catalunya, esqueixos d'un passat.II, El Berguedà. Editorial Memòria, Mataró. | XVI | Gran masia situada en una zona planera als peus de Sant Sadurní del Cint, i al costat de la rasa de Boixadera que discorre pel seu costat de ponent i que davalla dels Cingles de Taravil. La casa té planta en forma de L, resultat de les diverses ampliacions que ha experimentat al llarg dels anys, té coberta a quatre vessants. Està conformada per planta semisoterrània tant sols existent en una part de la casa, planta baixa, primera i golfes. La configuració de la planta determina que la façana principal tingui dues orientacions, cap a l'est el frontis on hi ha la porta principal d'accés, i cap al nord on trobem les portes de les cotxeres i estables. En els paraments dels murs s'observen vàries etapes constructives. A grans trets podem diferenciar un primer edifici que s'amplia cap al nord i oest, cap a l'est i finalment cap al sud amb la construcció d'una gran eixida a planta primera. En conjunt està bastida amb murs de paredat format per pedres irregulars en formes i mides, les parts més antigues tenen més presència de carreus tant sols desbastats, i a la part més nova (eixida) les pedres són de mides més petites; les cantoners són grans carreus tallats i picats en totes les fases, tot i que amb acabats diferenciats, a la part de l'ampliació de l'eixida són molt més polits i amb el canto arrodonit. Pel que fa a les obertures, a la façana del davant trobem la porta d'entrada principal que és de llinda en arc rebaixat sobre carreus tot de pedra picada i ben polida, i al frontis que obra cap al nord hi ha una gran obertura central en arc rebaixat fet amb dovelles de pedra picada i polida, i la traça de que hi havia hagut una altra obertura al seu costat oest (o sigui una doble obertura en arc de mig punt), en aquest costat ara hi ha una finestreta emmarcada en carreus desbastats, i al costat est hi ha una porta amb marc de llinda plana monolítica. Les obertures de la planta primera estan emmarcades amb maó massís, i alguna amb llinda plana monolítica i muntants de carreus. A la façana de la galeria, a la planta semisoterrània hi ha obertures de diferents moments, les d'origen són petitones i amb contorn de maó massís. A la planta baixa, són finestres la majoria amb arc rebaixat fet amb maó posat a plec de llibre i altres de modificades; a la planta primera hi ha l'àmplia galeria formada per nou obertures en arc rebaixat amb pilars de maó massís amb una senzilla motllura en degradació al punt d'imposta i feta amb maó, a cada costat de la galeria hi ha un balcó ampitador en arc rebaixat més pla que a les obertures de la galeria; i a la planta golfes quatre obertures ovalades centrades sobre la galeria. A la resta de façanes hi ha menys obertures, són senzilles seguint les tipologies ja descrites. A l'interior, a la planta semisoterrània trobem diferents espais destinats al bestiar, alguns dels quals són coberts amb voltes (un dels espais durant anys va estar tapiat i tant sols s'hi accedia amb una trampeta des de la planta baixa); a aquest nivell s'hi pot accedir des d'una escala interior o bé per l'exterior a través d'una porta existent a la façana de ponent. A la planta baixa trobem diferents espais també coberts amb volta, bàsicament a l'ala sud; l'espai més proper a l'angle dels dos volums té accés des de l'exterior i des de l'interior, l'anomenen l'església (desconeixem si realment havia tingut aquesta funció), a la porta que hi dóna accés des de l'interior hi ha una llinda plana monolítica amb la inscripció Joseph Boixadera, a sota l'any 1776 i al mig una creu, tot dins una cartel·la incisa. A la casa hi vivien diferents famílies, de fet hi trobem tres cuines, dues de les quals eren per masovers i l'altra la de la casa principal. Una de les masoveries ocupa part de la planta baixa, als costats nord i oest; a l'espai destinat a llar de foc trobem una llosa a la cendrera del fogons amb la data 1688 (potser una peça reaprofitada). | 08078-22 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | La fisonomia de la masia Boixadera es correspon en gran part a fases constructives d'època moderna, amb una fase important del segle XVII, una ampliació al segle XVIII i la construcció de la nova façana sud amb l'àmplia galeria més cap al segle XIX. Tot i això la casa té uns orígens més antics i de fet part de l'estructura es deu correspondre a les estructures originàries de la masia. La primera referència documental coneguda de Boixadera la trobem en el fogatge del 1553 corresponent a 'Castell Cera, Capolat , Lo Cint y Parrochias Abjacents' en el qual hi consta 'Joan Boxadera'. Posteriorment a finals del segle XVIII trobem referència de la masia en el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046), en aquest lligall hi consta (fol. 31-33) que la masia Mas Coromines, dita Boixadera, la qual és administrada pels Tutors de Josep Boixadera, juntament amb el Capmàs Noguera i el Capmàs Clapers. En aquest documents se'ns hi relacionen les afrontacions de la finca i ens dóna notícia que també havia estat anomenada Coromines (a dins el terme de l'Espunyola ens apareix un altre mas també així anomenat a la zona de Sants Metges, i que era a la zona de la Casanova de Cal Pauet). Posteriorment al llistat del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), també hi figura la referència Boixadera i molins, en la que hi consta Esteban Macià; aquesta notícia ens dóna testimoni de l'existència de molins dins la propietat, hem de pensar doncs que almenys un es correspon al que es localitza a pocs metres al nord-oest a peu del torrent. Bibliogràfica i oralment la masia és coneguda per haver estat lloc utilitzat com a hospital en el transcurs de les guerres carlines i també durant la guerra civil. Durant les Guerres Carlines consta que l'Hospital de Boixadera del Cint, juntament amb el de Solsona i el del mas Pujol de la Vall d'Ora eren dirigits per Anna Maria Janer i Anglerill, superiora de la comunitat de les Filles de la Caritat de Cervera (GOL: 2004, pg. 144). Cal anotar que la masia a més, es troba ubicada a peu de camí que porta cap a la Mora i la Vall d'Ora, una de les antigues vies de pas cap a Solsona. | 42.0624300,1.7223700 | 394292 | 4657497 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48567-foto-08078-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48567-foto-08078-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48567-foto-08078-22-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | (Continuació) Les altres dues cuines són a planta primera, cadascuna amb la seva pica de pedra amb la fornícula per les posts, els fogons, i a la cuina principal un espai destinat a pastador amb la boca del forn avui tapiada. A la planta primera trobem altres estances com una petita llar de foc amb el seu escó, diverses habitacions amb alcova i una gran sala; moltes de les estances conserven pintures amb decoracions geomètriques i florals. A l'exterior, al costat nord-oest hi ha adossats una coberts destinats al bestiar, i al davant al costat nord-est un paller de dos nivells i coberta a dos vessants......A pocs metres cap al nord-oest al peu del torrent trobem les restes del que sembla havia constituït el pou d'un molí. Uns metres aigües més amunt, prop del torrent s'observen les restes d'un forn d'obra. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | ||||||||
| 48555 | Montanyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/montanya | Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3307. Generalitat de Catalanya. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XV-XVII | Gran masia situada en una àmplia zona planera al costat mateix del creuament de la carretera de Berga a Solsona amb la carretera que porta a Montmajor; es tracta d'un punt important de creuament de camins ja des d'antic. La casa tot i que té una aparença molt uniforme s'hi diferencien tres volums; la part oest que podria ser la més antiga, una gran ampliació cap a l'est que va significar la construcció de la gran pairalia, aquests dos volums defineixen una planta allargada, però no rectangular ja que fa un reclau, i un tercer volum, sobresortit, que fou adossat a la façana sud, més o menys a la part central i de cronologia força contemporània. El conjunt està cobert a dues aigües, l'estructura principal té el carener orientat est-oest, paral·lel a la façana principal, el volum oest té el nivell de coberta més baix; i el volum afegit al sud té el carener al revés, perpendicular a la façana sud. L'estructura consta de planta baixa, primera i sota-coberta, excepte el volum sud que tant sols té dos nivells. El conjunt es troba arrebossat i pintat; les cantoneres són vistes, les de la part oest són com les del volum sud, lleugerament sobresortides, són de formació contemporània, i les del costat de llevant no són sobresortides i són carreus força regulars, ben tallats i polits. La porta principal d'accés és a la façana sud, però per una modificació contemporània. A la part de llevant hi ha diferents portes d'accés, a la façana sud n'hi ha tres (dues actualment són reconvertides en finestra) i són de llinda plana monolítica sobre muntants de carreus posats en cadena amb els angles al biaix; i a la façana est hi ha una altra porta de constitució similar, dóna accés a la planta primera i s'hi arriba a través d'una escala exterior. A la part posterior hi ha altres obertures sense elements arquitectònics visibles. Pel que fa a les finestres, a la part de ponent quasi totes són modificades en l'actualitat, es conserva alguna petita finestra a planta baixa i sota-coberta de llinda plana monolítica sobre carreus tot ben tallat i polit, algunes amb els angles al biaix, i una amb ampit sobresortit. A la part de llevant la majoria de les finestres són originals tot i que també n'hi ha algunes de formació actual; les originals són similars a les descrites anteriorment però en conjunt de dimensions majors, llinda plana monolítica, carreus als muntants i algunes amb angles al biaix i d'altres amb ampit sobresortit. La façana sud és la que destaca més, hi trobem dos nivells de galeria, a planta primera i sota-coberta. Són dues grans obertures en arc de mig punt fet amb dovelles de pedra sobre pilars de carreus, en el punt d'imposta trobem unes peces motllurades a mode de capitell. A l'interior, la planta baixa està distribuïda amb diferents cossos perpendiculars a la façana principal, en total sis; al cos de llevant hi ha tres crugies que són cobertes amb volta de pedra encofrada. Una gran escala de pedra ens dóna accés a la planta primera, un cop superats els primers graons una obertura dóna pas al replà, és amb contorn de carreus molt ben tallats i amb una motllura senzilla als angles. A la planta primera, a la part est hi ha una gran sala presidida per una obertura que ve a fer la funció de capella, és un conjunt fet amb pedra treballada i decorada amb motius geomètrics, florals, simbòlica i també elements figuratius (uns caps); els muntants són decorats formant una mena de pilastres amb un cap a la part superior i un altre a la inferior, junt amb altres elements; a la llinda picat en relleu MONTENINA i l'abreviatura IHS (Jesucrist) i a sota la data 1642, tot entre altres motius decoratius, la llinda es clou amb un frontó perimetrat per una motllura en degradació i al timpà una fornícula al mig, la capella. Algunes de les estances són amb obertures amb llinda plana monolítica sobre carreus amb els angles al biaix. A la part est , a la zona de la galeria de la planta primera hi ha una altra gran sala que té una capelleta al mur de ponent. | 08078-10 | A la zona de Correà | La masia Montanyà està situada dins el terme parroquial de Sant Martí de Correà, i administrativament la casa està emplaçada en dins el límit municipal de l'Espunyola, tot i que queda situada molt a prop del poble de Montmajor. Aquest mas també se l'ha conegut amb el nom de Montanyà del Pla dels Codiners. Aquesta masia ha estat històricament una gran propietat, dins el seu termenat ha comptat amb diverses masoveries, el Pujol Vell, el Pujol Nou, la Ferreria, el Molí de Montanyà, a més de la part de la casa destinada a masoveria i sembla que encara n'hi ha una altra emplaçada no molt lluny de la casa i de la qual poca cosa en queda. Segons informacions orals, la masia de Montanyà apareix esmentada en els fons parroquials de Montmajor cap a finals del segle XV. Tot i això, gran part de la casa té elements característics de l'arquitectura del segle XVII, a més a l'interior, a la sala, tenim la peça de la capella amb la data 1642, sembla molt probable doncs que en d'aquest període es dugué a terme una actuació important, de tota manera també presenta alguns elements que es poden correspondre al segle XVIII. Aquestes actuacions però es deuen assentar sobre una estructura més antiga, potser corresponen al segle XV, tal i com assenyalen algunes informacions. Cal recordar que el mas també compta amb un fase important a principis del segle XX, en la qual com a mínim es va construir la capella i almenys un dels coberts. Documentalment, a finals del segle XVIII en el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046, fol. 33-36) figura que Joan Montanyà té els Masos Codines i Pujol habitades del Cint, el Capmàs Rufa deshabitat i el Mas Banus(?) de Correà també rònec. És versemblant creure que aquest mas Codines es pugui correspondre amb el Mas Montanyà, tant pel fet que havia estat identificada amb el nom de Mas del Pla dels Codiners, com pel propi cognom del propietari. Posteriorment, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), hi consta la referència a la casa 'Montaña', en la qual hi figura Edaeso Montaña. I posteriorment, al 1886 en el document de 'Cumpliment pascual de la parròquia del Cint Any 1886', hi figura l'anotació de la casa Pujol dins la parròquia del Cint amb Maria Pujol, Albert, Esperança, Josep Badia, Teresa, Concepció, Leonor, Martí Vilajosana, Juan Fígols, Martí Torrents, Carlos Comellas, Raimunda, Vicens, Josep, Dolores i Rosa com a habitants. | 42.0275300,1.7358300 | 395349 | 4653606 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48555-foto-08078-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48555-foto-08078-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48555-foto-08078-10-3.jpg | Legal | Modern|Barroc|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La masia conserva un interessant plànol de la propietat realitzat per Joan Serra Bonet, de Berga, el 17 d'octubre de 1919; està encapçalat amb el títol 'Plànol de la propietat Montanyà' situada en els termes municipals de L'Espunyola i Montmajor, i compta amb la delimitació territorial de tota la propietat, relacionant-hi les diferents parcel·les, cadascuna amidada i referenciada, a més de figurar-hi altres elements d'interès com la resclosa del molí, els pous, el forn d'obra, les basses, l'alzina major, etc.A pocs metres al costat sud-oest de la casa hi ha una petita capelleta d'ús privat del mas, junt amb la casa estan closes per un mur perimetral. La capella és d'una sola nau amb coberta de volta, la porta d'accés és emmarcada amb muntants, llinda i frontó tot en pedra picada i decorada amb motllures senzilles, a l'interior del frontó hi ha indicat 'Casa Montanyà' i la data 1904. La masia compta amb diversos coberts i naus situats sobretot a la part sud i est, en destaca el del davant mateix de la casa, és de dos nivells, la planta baixa és coberta amb voltes a quatre vents, té tres crugies i tres trams de volta en cadascuna, aquestes es recolzen als murs i en grans pilars de carreus. A sobre de la porta d'entrada posterior hi ha un carreu on posa Carles Montanyà i una data mig llegible, sembla un mil nou-cents i poc (potser 1900 o 1908). La casa compta amb altres elements, un pou, restes d'un forn d'obra i diverses masoveries.Part de la casa del costat de llevant, de la planta primera i sota-coberta, en l'actualitat funciona com a casa de turisme rural; es correspon amb la part que ja havia funcionat com a masoveria.La casa està totalment reformada tot i que respectant la majoria d'elements originals i més característics de les estructures antigues. | 94|96|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | ||||||||
| 48591 | Cal Codonyet Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-codonyet-nou | XVI-XIX | Es troba en procés de rehabilitació. | Gran masia situada en una àrea planera que s'estén a prop de la zona del Cint. La casa està situada a peu del camí ramader, i de fet era un punt on es podien aturar els ramats a fer dormida en el trajecte del camí. La casa de Cal Codonyet és de planta rectangular, formada per planta baixa i primera, és coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que és orientada a migdia (lleugerament cap al sud-oest). Gran part de la superfície de les parets és recoberta d'un arrebossat de ciment pòrtland que en cobreix el material. Arran però de les obres de rehabilitació i reforma que s'hi estan realitzant actualment, s'ha eliminat el revestiment de la planta baixa del mur nord i de part del mur oest, permeten veure un parament dels murs format per carreus desbastats i pedres irregulars, i cantoneres de maó massís. Pel que fa a les obertures, en conjunt són senzilles obertures de forma rectangular sense elements vistos; excepte a les parts on s'ha retirat l'arrebossat podem veure, al mur nord, tres portes, totes emmarcades en maó massís, dues semblen més velles i són de llinda en arc rebaixat fet de maó posat a plec de llibre. Al mur de ponent hi ha una finestra d'arc rebaixat fet també en maó però posat de pla, abans era una porta. A la façana principal destaca, a la planta primera, una galeria formada per tres obertures en arc. Sembla que interiorment els elements de càrrega són pilars de maó massís, i alguna part de mur de pedra, potser restes d'una configuració anterior de la casa. Al costat est, la casa té adossat un cobert d'una sola planta. Al davant de la casa hi ha l'era i diferents coberts al costat sud i oest; el del sud és de dos nivells de planta, la inferior és cobert en volta de maó posat de pla, i és bastit amb murs de pedra i cantoneres de pedra picada. Els del costat oest són d'un sol nivell, amb accés directe des del pla de la casa, i eren destinats bàsicament a corts pel bestiar; la seva estructura és formada per la combinació de murs de pedra amb cantoneres i pilars de maó massís. A pocs metres al costat est hi ha un altre gran cobert. | 08078-46 | A la zona del Cint, a l'àrea central del municipi | Les referències documentals que tenim de Cal Codonyet es corresponen amb la casa de Cal Codonyet Vell, de fet havien estat una mateixa finca. Essent Cal Codonyet Vell la casa principal, i Cal Codonyet Nou sembla que hauria pogut estar bastida a mode de masoveria. El que hem pogut veure de l'estructura sembla correspondre a una construcció del segle XIX, i més aviat de cap a finals del període, ja que hi ha molta presència de maó, tant en les cantoneres com en el contorn de les obertures. Pel que fa a Cal Codonyet Vell la primera referència documental coneguda la trobem en el fogatge del 1553 referent a 'Castell Cera, Capolat , Lo Cint y Parrochias Abjacents' en el qual hi consten Pere Codonyer. En el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046, fol. 11-13) figura com a propietari del Mas Codonyet, Ramon de Tord i de Pedrolo, noble de la ciutat de Berga, el qual juntament amb la descripció de Cal Codonyet dóna constància del Mas Bonany i d'una peça de terra del Mas Trasserra. El Mas Codonyet consta com habitat, i el Mas Bonany com a rònec. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), on hi figura una referència poc entenedora que pot correspondre a la Masia Codonyet, hi consta Antoni Fíguls. Posteriorment, al 1886 en el document de 'Cumpliment pascual de la parroquia del Cint Any 1886', apareix la casa la Codonyet, i s'hi citen Ramon Planas, Teresa, Isidre, Josep, Andreu, Jaume, Josefa i Maria. En cap de les referències documentals, es distingeix Cal Codonyet Vell i Nou, ni tant sols en les esmentades del segle XIX. | 42.0513100,1.7438700 | 396053 | 4656236 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48591-foto-08078-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48591-foto-08078-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48591-foto-08078-46-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | |||||||||
| 48553 | Cal Codonyet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-codonyet | IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3305. Generalitat de Catalanya. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVI-XVIII | Gran masia situada en una àrea planera que s'estén a prop de la zona del Cint. La casa està situada a peu del camí ramader, i de fet era un punt on es podien aturar els ramats a fer dormida en el trajecte del camí. La casa és de planta irregular, resultat de les diferents ampliacions i modificacions que ha experimentat al llarg dels anys. Està formada per planta baixa, primera i golfes, té coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal; excepte el cos més sud que té un nivell menys i coberta a tres aigües. La façana principal està orientada cap al sud-est, és on trobem la porta principal d'accés, és una gran portalada adovellada d'arc de mig punt formada per peces de pedra ben tallada i polida amb els angles treballats en bisell; al costat de ponent de la porta adovellada hi ha una altra porta d'accés, és molt àmplia i formada per llinda plana de fusta i grans carreus als muntants. Actualment la casa a més compta amb un altre accés a través de la façana posterior, un garatge. Pel que fa a les finestres, a planta baixa, són les característiques petites finestretes de contorn de carreus; a planta primera hi ha algunes finestres que són emmarcades en carreus de pedra picada i polida amb llinda plana monolítica que són de factura recent, junt amb altres de contorn de maó; es conserven però algunes d'originals, a la façana principal n'hi ha les dues més interessants, ambdues són de llinda plana monolítica sobre brancal de carreus ben treballats i ampit ''sobresortit', tot amb motllures al contorn, la de més al sud, a la llinda fa una motllura com a mode de guardapols i a sobre dues carotes en baixrelleu. Tot i que en el parament dels murs es poden diferenciar vàries fases constructives, es deu més al fet de que són visibles les cantoneres que assenyalen les estructures més antigues, o traces d'esquerdes, que no pas per l'acabat dels mateixos paraments, ja les característiques dels diferents aparells són força similars; en conjunt són formats per pedres irregulars de mides i formes diverses junt amb alguns carreus tant sols desbastats, en algunes parts les pedres són més ben tallades i més ben col·locades, i a les cantoneres carreus tant sols desbastats, en general peces allargades, tot i que per exemple en la remunta del costat més sud-est són peces clarament més grans i quadrangulars. A grans trets, i amb alguns dubtes, podem parlar d'una estructura central més antiga la qual posteriorment s'amplia a costat i costat, i més tard en alçada. A més, sembla que en algun moment, la casa potser va patir un esfondrament de la part de l'angle més de ponent, ja que la traça d'unes esquerdes així semblen indicar-ho. La casa es troba totalment reformada i adaptada a les noves necessitats. A l'interior, es conserven dos espais de planta baixa coberts en volta encofrada en pedra, l'un és a la part de llevant, i disposada paral·lela a la façana principal, i l'altre és a l'espai del pastador, que es correspon amb el cos adossat al costat sud-est, en aquest espai s'hi conserva la boca del forn de pa, avui tapiada. A l'exterior, la masia es complementa amb diversos coberts, pallers, i annexes destinats a magatzem i bestiar essencialment. | 08078-8 | A la zona del Cint, a l'àrea central del municipi | La primera referència documental coneguda del mas la trobem en el fogatge del 1553 referent a 'Castell Cera, Capolat , Lo Cint y Parrochias Abjacents' en el qual hi consten Pere Codonyer. En el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046, fol. 11-13) figura com a propietari del Mas Codonyet, Ramon de Tord i de Pedrolo, noble de la ciutat de Berga, el qual juntament amb la descripció de Cal Codonyet dóna constància del Mas Bonany i d'una peça de terra del Mas Trasserra. El Mas Codonyet consta com habitat, i el Mas Bonany com a rònec. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), on hi figura una referència poc entenedora que pot correspondre a la Masia Codonyet, hi consta Antoni Fíguls. Posteriorment, al 1886 en el document de 'Cumpliment pascual de la parroquia del Cint Any 1886', apareix la casa la Codonyet, i s'hi citen Ramon Planas, Teresa, Isidre, Josep, Andreu, Jaume, Josefa i Maria. En cap de les referències documentals, es distingeix Cal Codonyet Vell i Nou, ni tant sols en les esmentades del segle XIX. A la primera inscripció del registre de la propietat de la finca Codonyet i Bonany consta com a propietat del Duc de Medinaceli i del seu pare, un altre Duc. | 42.0516600,1.7438900 | 396055 | 4656275 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48553-foto-08078-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48553-foto-08078-8-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | (Continuació)Al costat nord-oest de la casa hi ha un porxo de dues plantes (tot i que actualment no té el forjat interior) i coberta a dos vessants, la façana principal és orientada cap al sud i és en la qual hi ha les diferents obertures, són de factura recent excepte la situada al costat més al sud-est i a nivell de planta baixa, és una porta de llinda en arc de mig punt lleugerament rebaixat, format per dovelles de pedra treballada i polida, i suportada en muntants de carreus de pedra amb el mateix acabat, tenen els angles tallats al bisell. Els murs són bastits en pedra, i interiorment el cobert tant sols té un gran pilar central fet també en pedra (en el catàleg de masies aquest cobert es correspon a l'edificació adjunta 1). Segons informacions orals, sembla que en algun període aquest cobert va funcionar com a masoveria. Entre aquest cobert i la casa hi ha l'àmplia era enrajolada. Un altre edifici a destacar és al costat sud-oest, és una construcció de dues plantes, cobert a dues vessants i amb la façana principal orientada al sud-oest. És de murs de pedra, amb cantoneres de carreus de pedra picada i polida a la planta baixa i cantoneres de maó massís a la planta superior (potser que respongui a dues fases constructives). Està construït adossat al terreny en desnivell, fet que li permet tenir accés a peu pla a les dues plantes, a la inferior a través d'una porta situada al centre de la façana principal i formada per muntants de pedra picada i llinda d'arc rebaixat fet de maó, i a la superior a través des d'un altre cobert que s'hi accedeix des del pla de l'era. La resta d'obertures són finestres emmarcades en maó massís. L'interior de la planta baixa està cobert per tres voltes, perpendiculars a la façana principal, d'arc rebaixat de maó posat de pla, i recolzades sobre els murs perimetrals i dos murs de càrrega interiors bastits en pedra, i en els quals hi ha dues grans obertures en cada cas fetes en maó massís formant arc rebaixat (en el catàleg de masies aquest cobert es correspon a l'edificació adjunta 2). Al costat sud i est de la casa hi ha Cal Codonyet Nou. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | ||||||||
| 48614 | L'Esgleiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lesgleiola | XVIII | L'Esgleiola està situada a pocs metres al sud de l'església i rectoria de Sant Pere de l'Esgleiola. La casa és de planta rectangular i consta de planta baixa, primera, segona i golfes, té teulada és a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal que està orientada al sud-est. L'edifici és construït amb un parament de carreus força ben tallats junt amb pedres tant sols desbastades i més irregulars, té un acabat amb una mena de rejuntat ample que li aporta un aspecte més aviat bast; les cantoneres són grans carreus rectangulars de pedra ben picada i polida. L'edifici està construït en una zona en desnivell fet que li permet tenir accés en dos nivells, a planta baixa i a planta primera; la porta d'accés a la planta baixa és la més antiga, és a la façana principal, aproximadament al centre, i és de llinda en arc rebaixat de dovelles de pedra picada i polida sobre muntants de carreus amb el mateix acabat; la porta d'accés a planta primera és en el mur posterior i és d'obertura més recent. Pel que fa a la resta d'obertures, moltes són de factura força contemporània; n'hi ha algunes d'originals, amb llinda plana monolítica, muntants de carreus i alguna amb ampit de pedra, en algun un cas amb motllures senzilles als angles i altres amb l'angle interior treballat en bisell; també n'hi ha vàries amb els brancals de maó massís i llinda plana monolítica. La casa té adossat un petit porxo al mur lateral de llevant, és una estructura contemporània. Pel voltant de la casa hi ha diverses naus i coberts actuals destinats a explotació agropecuària. | 08078-69 | A la zona de Sant Pere de l'Esgleiola | El nom de l'Esgleiola apareix esmentat per primera vegada en un document del 1112, en que s'esmenta l'església de Sant Pere de l'Esgleiola com un dels límits d'una donació realitzada per un particular a Santa Maria de Solsona. Al 1314 el cavaller R. Cespunyola ven al seu oncle R. de Sant Serni la tercera part del delme que rebia de les parròquies de Sant Climent de l'Espunyola i de Sant Pere de l'Esgleiola i dels seus termes, això és, el terç del delme de blat, vi, carnalatge,llana, formatge, cànem, lli i demés que ell pogués rebre; a més també li va vendre els masos de Segats de la parròquia de Sant Climent i el de 'Cruilops de la de Cesgleyola' (SERRA VILARÓ:1989:VOL.I, 475). El temple que veiem avui és però obra bàsicament del segle XVIII amb una façana d'estil neoclàssic, datada el 1831. La casa l'Esgleiola sembla una estructura de factura moderna, es pot correspondre a una obra bastida al segle XVIII, amb importants modificacions més tardanes, almenys visibles exteriorment en la traça de diverses obertures. Tenim notícia documental de la casa a mitjans del segle XIX, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), on es referencia la casa 'Esgrayola' hi consta un tal Juan Soler. | 42.0190900,1.7954900 | 400274 | 4652597 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48614-foto-08078-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48614-foto-08078-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48614-foto-08078-69-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Neoclàssic|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 94|98|99|119|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | ||||||||||
| 48717 | Cap de dinosaure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cap-de-dinosaure | L'anomenat cap de dinosaure és un bloc de roca de tipus conglomerat que es troba sobre una base de tapàs. La part inferior, del tapàs, per les seves característiques morfològiques s'ha anat erosionant, conservant-se una base de mides menors al bloc. El bloc de conglomerat té una forma més o menys tendint a ovalada en disposició horitzontal, presenta alguns despreniments i esquerdes que és el què li confereix la particular forma que recorda al cap d'un dinosaure, d'aquí que al lloc sigui conegut per aquest nom. | 08078-172 | A la zona de Sants Metges | 42.0568500,1.7583700 | 397262 | 4656834 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El bloc està situat a tocar del camí del pantà de l'Espunyola que puja a Capolat, o també Camí de Sants Metges a coll de Jou. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | ||||||||||||||
| 48677 | Aplec de Sants Metges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sants-metges | XX | L'aplec de Sants Metges es realitza cada any coincidint amb l'últim diumenge de setembre, data propera a la diada de Sants Metges que és el 26 de setembre. Els actes s'inicien a quarts de dotze amb la missa solemne a l'església de Sants Metges. A sortida de missa, al costat de l'església, es realitza la ja tradicional tirada de corda, i en acabar és hora del Gran Vermut de Germanor. Després es fa el típic ball de tarda, actualment al Local Social. Abans, quan el municipi no comptava amb aquest espai, es feia a Puigventós. | 08078-132 | A Sants Metges. | Els Sants Metges, Cosme i Damià, són els patrons dels oficis vinculats a la medicina, metges, cirurgians, també farmacèutics i fins i tot barbers. A l'Espunyola sembla que la predilecció popular per aquests sants fou tal que l'antiga església de Sants Metges (situada prop de Can Cots), que no era advocada a aquests Sants, sinó a Sant Corneli i Sant Cebrià (també consta dedicada a Sant Nicolau i Sant Cebrià), al llarg dels segles XVII, XVIII i XIX apareix esmentada tant d'una manera com altra. No hi ha cap informació que testifiqui que l'adopció d'aquests sants es fes per alguna circumstància determinada, fet que s'ha interpretat com que fou el mateix poble qui tenia devoció per aquests sants. De fet, quan a la segona meitat del segle XIX es construeix la nova església a l'indret actual, aquesta ja és denominada exclusivament com a Sants Metges. | 42.0571100,1.7653000 | 397836 | 4656855 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | |||||||||||||
| 48672 | Fons de l'Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-municipal-1 | XX | L'arxiu municipal de l'Espunyola està repartit en dues sales de l'edifici de l'Ajuntament: una és pròpiament espai destinat a arxiu i l'altra és el despatx del secretari. En conjunt ocupa més de 41,80 metres lineals de prestatges, a més 2,20 metres lineals de documentació d'altres fonts. El fons es va ordenar, classificar i inventariar l'any 1997; així actualment està classificat en arxivadors tipus caixa i en prestatgeries metàl·liques, seguint la normativa proposada pel Servei d'Arxius de la Generalitat de Catalunya. El gran gruix de documentació que composa l'Arxiu és la que genera el propi Ajuntament, i que està organitzada segons la normativa indicada, i amb les seccions típiques: Administració General, Hisenda, Proveïments, Beneficència i assistència social, Sanitat, Obres i urbanisme, Seguretat pública, Serveis militars, Població, Eleccions, Ensenyament, Cultura, Serveis agropecuaris i medi ambient, Col·leccions factícies; i dins de cada secció els subgrups corresponents. A més , com s'ha indicat també consta d'altres fonts que no pertanyen a l'Ajuntament i que són de procedència diversa. L'Arxiu conté la documentació habitual d'un consistori, tot i que la documentació que data fins passada la guerra civil és conservada fraccionada. De fet, pràcticament tota la documentació és del segle XX, tot i que compta amb alguns documents de finals del segle XIX, el més antic és del 1879, es tracta d' uns llibres de Consums municipals que va tornar d'Avià. Una de les principals causes de la discontinuïtat del fons és degut a que durant molts anys el secretari de l'ajuntament era compartit amb altres poblacions, fet que ha comportat que documentació conservada a l'Arxiu hagi hagut de retornar als seus respectius municipis, com Borredà, Capolat, Castellar del Riu, Montmajor i Viver i Serrateix; i a la vegada ha arribat a l'Arxiu documentació provinent d'Avià, Capolat, Castellar del Riu i Montclar. | 08078-127 | A l'Ajuntament. | La primera actuació realitzada al fons de l'Arxiu Municipal de l'Espunyola es va dur a terme l'any 1997 per part d'Albert Rumbo i Xavier Pedrals a petició de l'Ajuntament a la Diputació, el fons es va organitzar, classificar i inventariar. Des del 2005 l'Ajuntament està adherit al conveni de manteniment de l'Arxiu que realitza anualment la Diputació de Barcelona. Actualment el fons de l'Arxiu està ben conservat, cal assenyalar però que l'Arxiu va patir una plaga de termites que es va eliminar en el seu moment. | 42.0535000,1.7679600 | 398050 | 4656451 | 08078 | L'Espunyola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48672-foto-08078-127-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | ||||||||||
| 48550 | Santuari de la Marededéu dels Torrents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santuari-de-la-marededeu-dels-torrents | Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3302, Generalitat de Catalanya. BACH, A. (1992). Història de Cardona. Curial Edicions, Barcelona. BACH, A. (1999). 'Notes històriques de Montmajor'. A L'Erol nº63, Dossier: Montmajor, un municipi de sis parròquies. Àmbit de Recerques del Berguedà. Pàgs. 18- 27. BACH, A. (2002). Montmajor i el seu comú. Ajuntament de Montmajor. GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. SITJES I MOLINS, X. (1986): Esglésies romàniques del Bages, Berguedà i Cardener. Ed. Llibreria Sobrerroca. Manresa. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. VVAA. (1985:256-257): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1994). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. ZARAGISA PASCUAL, E. : Catàleg dels monestirs catalans. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 1997. | XVIII-XIX | L'església està situada a tocar de la riera de l'Hospital, que és el resultat de la unió de les aigües de la Rasa de Trasserra i la de Boixadera, l'aiguabarreig es produeix pocs metres aigües amunt. Es tracta d'una església d'una nau amb capelles laterals , una a cada costat i situades davant per davant en el tram previ al presbiteri, una fornícula (ja que no sobresurt exteriorment del plom del mur) al costat més nord del mur de ponent, i al mur de llevant, al costat nord, amb accés des del presbiteri hi ha la sagristia a un extrem, i en l'altre extrem, al sud, hi ha l'obertura que dóna accés al cor, situat als peus de l'església i a l'escala del campanar. A la capçalera, el presbiteri queda diferenciat de la nau per dos graons d'accés i un cancell o barana metàl·lica i als peus, el cor està suportat per una estructura formada per dos arcs carpanells; i el campanar, a l'angle sud-est, és de planta quadrangular, a la part superior té una obertura en arc de mig punt en cada costat, i és cobert per una teulada de quatre vessants. La nau és coberta amb volta d'arc de mig punt formada per cinc trams, amb llunetes en cada tram, i separades per pilastres i arcs faixons, i al centre de cada tram de volta un medalló floral com a motiu decoratiu. Les superfícies interiors estan arrebossades o enguixades i pintades, a les parets de la nau, excepte la part del presbiteri, són decorades amb motius que imiten un carreuat; a la zona del presbiteri s'hi conserven unes pintures que van ser malmeses durant la guerra civil, les quals ja van ser reparades, es tracta de diferents escenes que reprodueixen passatges bíblics (Esther la intercesora, Janua caeli, Putaeus salutis, Abigail la compasiva). Exteriorment l'església mostra un parament diferenciat a la zona de la façana de la resta, degut a que la façana és el resultat d'una ampliació posterior; així a la capçalera i gran part de la nau la superfície està recoberta d'un rejuntat ample que en cobreix gran part de la superfície, s'hi observen però un aparell de carreus no molt acurats en algunes parts i a la zona de la capçalera un paredat format per pedres més irregulars en mides i formes, les cantoneres són peces rectangulars més aviat allargades; la zona de la façana és bastida per peces molt més grans, mal escairades i amb acabat punxonat bast, i les cantoneres són grans carreus ben escairats i polits. La portalada d'accés, feta en pedra, és situada a la façana principal, d'estil neoclàssic, conforma unes falses pilastres de línies rectes i força senzilles a costat i costat de la porta, la llinda plana monolítica i a sobre un fris llis i clou el conjunt un frontó amb acabat en línies corbes, formant un arc corbat, i a dins, al centre, una M de Maria formada amb relleu i acompanyada d'elements florals i una corona i a costat i costat, incisa la data de construcció de la portalada el 1884, i per sobre la inscripció 'Refugi dels pecadors' dins una cartel·la i amb les lletres pintades en vermell. Més amunt completa la façana un òcul també amb contorn de pedra. Cal destacar, al mur de llevant, la presència d'un capitell de pedra encastat, segurament un element reutilitzat; la peça és decorada amb tres fulles ovalades, planes i penjades pel peduncle, i uns cargoles a mode de volutes; segons Sitjes és un exemple del segle XI (SITJES,1986:66). | 08078-5 | A la zona oest del municipi, entre el Cint i Correà. | El santuari de Santa Maria dels Torrents és una església depenen de la parroquial de Sant Martí de Correà (terme municipal de Montmajor). L'indret dels Torrents consta documentat des del segle XIII, època en que en el lloc del santuari marià devia haver-hi una capella romànica en la que s'hi venerava la Marededéu dels Torrents; la construcció de l'actual edifici és obra del segle XVIII, amb una ampliació del segle XIX (1884) que conforma la present façana i campanar. Segons la tradició, consta que als segles XII i XIII l'església era servida per una comunitat de clergues i llecs deodonats (VVAA:1985:256-257). En la visita del deganat de la Vall de Lord el 1314 figura el santuari com a parròquia i s'hi esmenta que tenia una hospitalitat i se'n feia càrrec el rector del Cint. Al segle XVIII l'església consta com a sufragània del Cint i sembla que al cap de poc temps quedà abandonada. D'aquest santuari procedeix la Marededéu dels Torrents, es tracta d'una talla de fusta policromada, segurament de començaments del segle XIII, la qual actualment és custodiada i venerada a l'església de Sant Martí de Correà. | 42.0425400,1.7287000 | 394783 | 4655281 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48550-foto-08078-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48550-foto-08078-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48550-foto-08078-5-3.jpg | Inexistent | Modern|Barroc|Contemporani|Neoclàssic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Al costat mateix de l'església hi ha la casa dels Torrents. | 94|96|98|99|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | ||||||||
| 48559 | Sant Sadurní del Cint | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-sadurni-del-cint | GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3297. Generalitat de Catalanya. SERRA VILARÓ, J. (1930): Baronies de Pinós i Mataplana. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. SITJES I MOLINS, X. (1986): Esglésies romàniques del Bages, Berguedà i Cardener. Ed. Llibreria Sobrerroca. Manresa. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. VVAA. (1985: 59): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XII-XVIII | L'església està situada al cim d'un morral que s'aixeca a les faldes del Cingles de Taravil, quedant en una zona elevada amb àmplies vistes cap a l'est, sud i oest. Al costat de ponent té adossada la rectoria. L'església és una nau de planta rectangular orientada més o menys d'est a oest, amb dues capelletes al costat sud, i al costat nord, a l'extrem de ponent, una capella allargada on hi ha el viacrucis, al centre una altra capelleta de poca profunditat, i a l'extrem de llevant la sagristia. La zona del presbiteri està diferenciada de la resta per un graó d'ingrés i una barana metàl·lica a mode de cancell, l'altar és presidit per la imatge Sant Sadurní situat dins una fornícula. A la capella del costat sud, situada més a l'extrem de llevant, propera al presbiteri, hi ha la pica baptismal; sobre aquesta capella en un testimoni del revestiment que cobria la volta hi ha la data 1741. Als peus, al costat de la porta d'accés, situada al mur sud, hi ha una petita fornícula amb una pica beneitera de pedra; també als peus tenim el cor elevat sustentat per dos arcs carpanells, l'accés al qual és a través d'una escala de pedra situada a la capella de l'extrem nord-oest (on hi ha el viacrucis i el confessionari). La nau és coberta amb volta de canó de tres trams, feta amb pedra encofrada, i la nau on hi ha el viacrucis és coberta amb dos trams de volta de canó amb llunetes. L'interior va ser parcialment repicat, deixant al descobert part del parament i tot permeten veure restes de l'estructura d'origen romànic; al mur de ponent, format per un carreuat no molt ben escairat, té a la part superior (on hi ha al cor) una finestreta en forma de creu, avui tapiada, ja que a l'altre costat hi ha la rectoria. En el paviment de la nau hi ha almenys tres sepultures, l'una es correspon amb una làpida de pedra amb data mig illegible que sembla 1713, les altres dues són de maó massís, l'una indica 'Aquí duerme Juan Balius Rector del Cint 17 setembre año 1775' i l'altre, 'Aquí duerme Urbicio Santamaria Rector del Cint 26 desembre 1806'. Exteriorment, la majoria de murs dels quals en veiem el parament es corresponen a les actuacions del període modern, en conjunt mostren un parament format per carreus desbastats junt amb algunes pedres irregulars de mides i formes diverses i cantoneres en general no gaire polides, les que són més acurades són les de la zona de la capçalera. La porta d'accés és situada a l'extrem de ponent del mur sud, és de llinda plana monolítica amb carreus als muntants, tot ben tallat i polit i amb els angles amb motllures, a la llinda hi ha la data 1644 i al centre les lletres IHS (Jesucrist) tot en relleu. A l'extrem de llevant del mateix mur sud, hi ha un gran òcul que dóna llum a la zona de l'altar. A l'extrem de ponent, al costat on hi ha adossada la rectoria, s'hi aixeca una espadanya de doble obertura, amb una campana en un dels ulls. Part de la zona sud i est té un mur de tancament de poca alçada que clou l'antic cementiri, en el qual hi ha un altar de pedra amb una creu de ferro a la part superior; en el mur de tancament hi ha reutilitzats dos fragments d'unes peces pètries amb unes inscripcions incises, en una hi ha una data de mil set-cents setanta i pico. A uns metres al costat nord-oest hi ha el cementiri. | 08078-14 | A la zona de Cint | El lloc del Cint consta documentat junt amb el Sisquer, Castelltort, Tentellatge, la Selva, la Mora, Travil, Terrers i la Pedra, com un dels primers llocs repoblats per Guifré el Pelós, entre els anys 872 i 878; a més, també forma part dels llocs objecte de la reorganització parroquial realitzada pel bisbe d'Urgell Galderic, actuació que li va permetre obtenir drets en aquest indret. Posteriorment, el comte Sunifred II d'Urgell prengué els drets, els quals foren reclamats pel bisbe Guisard II d'Urgell el 948. Consta que la parròquia del Cint va tenir un paper molt important en la constitució i formació del monestir de Sant Llorenç de Morunys; va ser el prevere que estava al capdavant de la parròquia del Cint, Sciendiscle, que per ordre del bisbe Radulf d'Urgell va substituí el primer abat del monestir, càrrec que sembla que va ostentar fins poc abans del 948. Al segle X l'organització parroquial del Cint devia estar plenament arrelada i fins i tot gaudir de cert prestigi. L'església del Cint també apareix en l'acta de consagració de Santa Maria de la Seu d'Urgell, datada entre finals del segle X o inicis del XI. Durant tota l'edat mitjana es va mantenir la categoria d'església parroquial, i així es ratificà en la visita al deganat de la Vall de Lord de l'any 1312. Al segle XVI es realitzaren ja importants modificacions en l'església romànica. Trobem testimoni que al 1532 s'estava pintant el retaule de l'església, en un document de la parròquia del Cint sobre venda de blat on hi apareix la següent informació: 'testes Iohannes Gato et Iacobus Planes, alias Arpa, pictores retabulorum, qui perfecerunt pictare retabulum de Cinto octava die mensis et anni ut supra (març 1532) in nomine domini' (SERRA VILARÓ: ,,,,: Vol. III, 207) Tenim constància documental que al 1370 està al càrrec de rector Bernat de Roviras (Roveriis), al 1590 Gabriel Bila, i Joan Balius, que consta en una de les làpides existents a l'interior de l'església, figura referenciat com a rector entre el 1748 i el 1775 (SERRA VILARÓ:...:Vol.III,207). En el document de visita pastoral a la parròquia del Cint, figura com a visitador el reverent Doctor Domingo Font el qual interrogà al rector, mossèn Joan Balius; en la inspecció a l'església es visità el cementiri, el sacrari, les fonts baptismals, sagristia, altars, llibres de cura, fundacions, bassi de les ànimes, celebració pro populo, confraria del Roser, i obra de l'església. A més, s'informa que a la parròquia del Cint hi ha quatre esglésies o capelles públiques, la mateixa de Sant Sadurní del Cint, que és la parroquial, la sufragània advocada a Sant Corneli i Sant Ciprià, la de Santa Maria dels Torrents i la de Santa Margarida (del Mercadal). L'església té un benefici fundat sota l'advocació de Sant Joan Baptista, del qual és patró Josep Tor, pagès del Cint i ostentor, el clergue Ramon Tor. L'església és un temple amb testimonis de l'estructura romànica però amb importants modificacions realitzades al segles XVII i XVIII, i que aporten al temple la fisonomia actual. | 42.0631800,1.7272200 | 394695 | 4657575 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48559-foto-08078-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48559-foto-08078-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48559-foto-08078-14-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 92|94|96|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | |||||||||
| 48560 | Santa Margarida del Mercadal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-margarida-del-mercadal | GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3298. Generalitat de Catalanya. SERRA VILARÓ, J. (1930): Baronies de Pinós i Mataplana. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. SITJES I MOLINS, X. (1986): Esglésies romàniques del Bages, Berguedà i Cardener. Ed. Llibreria Sobrerroca. Manresa. VILA, R.,(1991):Catalunya, esqueixos d'un passat.II, El Berguedà. Editorial Memòria, Mataró. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. VVAA. (1985: 256-257): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XII | En conjunt l'estructura es troba en bon estat, cal tenir cura de la coberta, que potser és l'element que requereix d'un manteniment més freqüent. | L'església està situada al costat mateix de la gran masia del Mercadal, quedant emplaçada a l'inici de les costes del Mercadal, sobre les quals s'aixequen els Cingles de Taravil. Es tracta d'una petita església romànica, és d'una sola nau rectangular capçada amb un absis a l'extrem de llevant i al mur de ponent un petit campanar d'espadanya d'una sola obertura. La nau és coberta amb volta de canó i l'absis, que es redueix de manera graonada, és cobert amb una volta de quart d'esfera. Els murs són bastits amb un aparell fet amb grans carreus força regulars, col·locats en filades i a trencajunt; part de la superfície del mur sud mostra un revestiment de morter de calç. La porta és al mur sud cap l'extrem de ponent, és formada per un arc de mig punt adovellat i recolzat sobre muntants de grans carreus, tot en pedra ben tallada i polida. Trobem quatre obertures (alguna de tapiada) força senzilles, n'hi ha una a cada mur, que són de mides petitones i closes amb un arc de mig punt fet en una llinda monolítica, als brancals i ampit un carreu en cada costat; la finestra del mur de ponent és de mides més grans i els muntants són formats per uns quants carreus. Les superfícies interiors estan recobertes d'un revestiment senzill, sense cap tipus d'ornamentació. | 08078-15 | A la zona del Cint, a l'extrem nord-oest del municipi | L'església de Santa Margarida anomenada del Mercadal o del Cint es trobava dins el límit de l'antiga Vall de Lord i del Comtat d'Urgell. En la visita al deganat de la Vall de Lord del 1312 es visita la 'capella mercadalt', hem de suposar que constava com a sufragània de la parroquial de Sant Sadurní del Cint. Durant la baixa edat mitjana l'església formava part dels dominis de la casa comtal de Cardona, i es va cedir a la parroquial de Sant Miquel de Cardona. El 1442 es feu una deixa testamentària per part de Joan Campmany, rector de l'església de Cervera, per tal que un dia a l'any els beneficiats de la capella donessin pa i vi entre els pobres, aquesta disposició es va continuar satisfent al segle XV. Al segle XVIII, en la visita pastoral a la parròquia del Cint de l'any 1769, en la qual s'interrogà al rector, mossèn Joan Balius, s'informa que a la parròquia del Cint hi ha quatre esglésies o capelles públiques, la mateixa de Sant Sadurní del Cint, que és la parroquial, la sufragània advocada a Sant Corneli i Sant Ciprià, la de Santa Maria dels Torrents i la de Santa Margarida (del Mercadal). En el document de la visita també hi figura que l'església de Santa Margarida té un benefici fundat sota l'advocació de Santa Margarida del qual és patró l'excel·lentíssim Duc de Cardona i ostentor Don Josep d'Orient, degà de l'església de Solsona. Actualment l'església no té culte. | 42.0617100,1.7089300 | 393179 | 4657434 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48560-foto-08078-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48560-foto-08078-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48560-foto-08078-15-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 92|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | ||||||||
| 48564 | Sant Climent de l'Espunyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-climent-de-lespunyola | COLL, Mn. A. (2007: 10-12): 'Diaris de guerra: L'Espunyola'. L'Erol, núm. 93, any 2007. GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3280. Generalitat de Catalanya. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. SITJES I MOLINS, X. (1986): Esglésies romàniques de Bages, Berguedà i Cardener. Ed. Llibreria Sobrerroca. Manresa. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978: 88-89). 'El Berguedà. Monuments de la Catalunya Romànica 1'. Artestudi Eds. Barcelona. VVAA. (1985: 252-254): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1994). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya | X-XVIII | L'església està situada prop de la carretera de Berga a Solsona i Cardona, i a peu del camí ramader, també és força a prop del Castell de l'Espunyola. És un edifici romànic amb importants modificacions posteriors, especialment del segle XVIII. L'església és d'una nau rectangular capçada amb un absis semicircular (únicament per la part exterior, ja que a l'interior es va escapçar transversalment tot reduint-ne el gruix del mur), i amb l'accés a la rectoria (adossada al sud de l'església), una capella de poca profunditat i diverses finestres tapiades, al mur de migdia, i al mur de tramuntana, de l'extrem est a l'oest tenim la sagristia, una capella on a més hi ha l'accés a l'escala que condueix al campanar situat a l'angle nord-oest i l'espai amb la pica baptismal (la pica té incisa la data 1637). La nau és coberta amb volta apuntada feta amb lloses col·locades a plec de llibre. De l'estructura destaca de manera notable el gruix dels murs que supera el metre; els diferents paraments que presenta responen a les diferents etapes constructives (les obres realitzades a l'interior de l'església deixant a la vista la majoria de paraments van permetre datar les diferents fases constructives). Així, l'edifici presenta uns fonaments fets amb grans carreus bastant regulars que constitueix l'element més antic conservat, i que potser es correspondria amb l'aparell que es pot observar a l'interior i que és format per un carreuat més havia quadrat, bastant regular i força similar als fonaments, segurament anterior al període de datació de l'absis que es situa entre finals del segle X i inicis del XI, per tant es podria correspondre amb l'estructura inicial del segle X. L'absis mostra un parament de carreus desbastats una mica basts i sense cap tipus d'ornamentació que es situa cronològicament en les dates esmentades; del segle XI es creu que data el mur de ponent, el qual és fet amb un aparell de carreus més allargats. Així, en aquest període l'església devia ser d'una sola nau rectangular coronada amb un absis semicircular a llevant i devia tenir la porta al mur de migdia, potser en l'espai ocupat avui per una capella. Pel que fa a la volta s'ha emmarcat cronològicament al segle XII, podria ser també cap al segle XIII. Al mur sud, al de ponent i a l'absis podem observar-hi unes finestres, avui tapiades, són obertures coronades amb arc de mig punt fet amb dovelles, algunes són de doble esqueixada. Al segle XVII ja consta la rectoria construïda al costat de migdia del temple, aquesta també experimentà importants reformes al segle XVIII. Segons la data incisa en la llinda d'una finestra de la sagristia aquesta es va construir al 1767. La porta d'accés actual és obra moderna, probablement del segle XVIII, és una porta d'arc de mig punt graonada, en dos plans, el més exterior presenta una columna amb base i capitell senzills a cada costat i té una motllura a la zona d'imposta i en el contorn exterior de l'arc, a mode de guardapols. El campanar de torre, construït probablement al segle XIX, mostra un parament format per carreus molt ben escairats i polits, presenta un perfil motllurat en tot el contorn, per sota del nivell de les obertures, a cada façana hi ha una obertura, en una de les quals una campana. A poca distància cap al sud-est hi ha el cementiri. L'església custodia una bonica talla de fusta policromada dels Sants Metges, Cosme i Damià, provinent de l'antiga església de Sants Metges. | 08078-19 | A la zona de Sant Climent de L'Espunyola | Les primeres notícies documentals conegudes de l'Espunyola es remunten al segle X, en l'acta de consagració de Sant Joan de Montdarn, al 922, en que s'esmenta '..per fines de parrochiam de ipsa Sponiola..' com un dels límits de la citada església . Al 13 de desembre del 900 en una visita al lloc Inicialment l'església era dedicada a Sant Nicolau, i era sufragània de l'església parroquial de Sant Climent del Castell de l'Espunyola. No és fins al segle XVI que es canvia l'advocació per la de Sant Climent arran de la substitució de la parroquial per aquesta, i prenent també l'advocació que havia tingut fins llavors l'antiga parroquial del castell. Malauradament durant la guerra civil va ser destruït tot l'arxiu, en el qual hi havia documents de fins al segle XV, això fa que tinguem poca informació documental de la present església. De fet consta referenciat bibliogràficament que es recordava que a la parròquia es conservava un document de mitjans del segle XVI en el que hi figurava que s'havia traslladat solemnement el Santíssim des de l'església del Castell a la de Sant Nicolau; es creu doncs, que aquest trasllat degué coincidit amb el canvi de seu parroquial i potser també de titular. Com a mínim del segle XVII data la construcció de la rectoria al costat sud de l'església. Al segle XVIII continuava sent l'església parroquial i tenia com a sufragània la de Sant Pere de l'Esgleiola. D'aquest període data la construcció de les capelles laterals, l'enguixat interior (sembla que va ser enguixat dues vegades, en el primer s'hi localitzaren interessants grafits), la construcció de la sagristia, i modificacions importants a la rectoria. Com ja s'ha esmentat durant, la guerra civil l'església de Sant Climent va patir una gran destrucció, a part de l'arxiu ja citat, únicament se salvaren els calzes, copons, crismeres i una Mare de Déu de plata, dues canadelles, un àmit, una dotzena de purificadors i lavabos i una casulla negra (COLL:2007:10-11). Abans de la guerra l'església tenia tres altars, el major ocupava tota la paret de l'absis, era de fusta, i tenia les talles de Sant Climent, Sant Nicolau i Sant Antoni, era fet per un tal Costa de Berga, l'havien daurat amb posterioritat. Hi havia també dos altars a les capelles laterals, a la dreta un altar dedicat al Roser, en el que també hi havia les talles de Santa Clara i Sant Domènec a cada costat i a sobre, Sant Isidre. A la capella de l'esquerra del creuer hi havia el Santcrist de talla i mida natural, amb una verge dels Dolors vestida als peus (COLL:2007:10-11). | 42.0539400,1.7836700 | 399351 | 4656481 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48564-foto-08078-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48564-foto-08078-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48564-foto-08078-19-3.jpg | Inexistent | Pre-romànic|Romànic|Modern|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 91|92|94|96|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | |||||||||
| 48549 | Sants Metges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sants-metges | COLL, Mn. A. (2007: 10-12): 'Diaris de guerra: L'Espunyola'. L'Erol, núm. 93, any 2007. GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3301 Generalitat de Catalanya. MADOZ, P. (1845). Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar. Madrid. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. SITJES I MOLINS, X. (1986): Esglésies romàniques del Bages, Berguedà i Cardener. Ed. Llibreria Sobrerroca. Manresa. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. VILADÉS, R. (2007: 36-39): 'Sant Corneli i Sant Cebrià de Castellserà'. L'Erol, núm. 94, any 2007. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. VVAA. (1985): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XIX | L'església està situada sobre un tossal rocós a la zona central del municipi, no gaire allunyada de la carretera de Berga a Solsona i Cardona. L'església està bastida amb murs de pedres irregulars en mides i formes, i grans cantoneres ben escairades i polides. La portalada d'accés, situada a la façana principal (sud-oest), és d'estil neoclàssic, és flanquejada per falses pilastres de línies rectes i força senzilles, sobre la llinda hi ha un fris de pedra llis, i es clou amb un frontó amb acabat arrodonit i a dins, al centre, una petita fornícula. Sobre de la portalada hi ha un òcul també amb contorn de pedra. És un edifici d'una sola nau orientada nord-est a sud-oest, el cor als peus (extrem sud), i al costat de ponent una capella, l'accés al cor i al campanar que és situat a l'angle sud-oest; al costat de llevant hi ha una altra capella i la sagristia amb accés directe des de l'altar. L'ingrés al presbiteri és a partir d'uns graons i un cancell de separació amb una barana metàl·lica, està presidit per una imatge de Sants Metges. La nau és coberta amb volta de canó amb llunetes tot formant trams separats per arcs faixons, que per sota tenen pilastres amb capitells decorats amb motius florals; a la part superior dels murs laterals, en el punt d'inici de la volta hi ha una motllura decorativa. També hi ha elements decoratius en els arcs faixons i el centre de cada tram de volta. L'interior és arrebossat i pintat sense elements decoratius, tant sols diferenciant amb color daurat alguns relleus. El cor és suportat en arcs carpanells. El campanar és de planta quadrangular, i a la part superior una obertura en cada costat, en una de les quals hi ha una campana; l'accés és a través d'una escala de cargol feta amb maó massís. | 08078-4 | A Sants Metges | L'actual església de Sants Metges és obra de l'últim terç del segle XIX. L'antiga església de Sants Metges es trobava dins la zona de Castellserà; les runes es troben per sobre de la masia de Can Cots, dalt d'un petit turonet on s'observen les restes d'alguns murs; inicialment tenia l'advocació de Sant Nicolau i Sant Cebrià de Castellserà (també es creu que es podria correspondre amb l'antic monestir de Sant Salvador de la Mata). La primera notícia de Sants Metges la trobem en un document del 1513, en concret el testament de Francesc Calvet del Mas Calvet o Coromines (al lloc de l'actual Casanova de Cal Pauet), en aquest document es fa una deixa d'un sou a les esglésies de Sant Serni del Cint, Santa Maria dels Torrents, Santa Margarida del Mercadal, i Sant Cebrià de Castellserà, tot demanant ser enterrat en aquesta darrera. Tal i com ens relata Mn. R. Viladés (VILADÉS,2007:37-39) a partir de les Actes de les visites Pastorals dels segles XVII i XVIII, l'església era anomenada tant com Sant Nicolau i Sant Cebrià com a Sants Metges, sembla que el canvi d'advocació es degué produir per interès dels feligresos. En les actes del 1673 el visitador demana els comptes de les esglésies del Cint, els Torrents, i Sants Metges que sembla que de feia anys que no constaven les almoines recollides. El 1695 es torna a reclamar el deute i se'ls dóna un termini de pagament sota pena de 10 lliures. En aquestes actes es fa notar el mal estat de l'església de Sants Metges i s'avisa als feligresos que cal arreglar-la o fer-ne una de nova. Des de la primera vegada que es demana al 1676, en que s'esmenta en concret que cal començar arreglant el campanar, i al llarg de 200 anys continua quedant constància per escrit de que cal fer les obres amb urgència (es dóna l'ordre l'any 1695, el 1758, el 1781 ho ordena el mateix bisbe de Solsona, tot demanant que presentin un plànol de l'estat actual i si la volen engrandir, i que no consentirà cap disbarat, i 1812). Al 1812 el visitador avisa que l'església amenaça ruïna i del greu perill de danyar els assistents i mana al rector que es faci l'obra o es suspendran els oficis. Viladés també esmenta un document redactat pel rector del Cint als anys 60 del segle XIX en que s'explica tot el procés i en el que queda palès que si no s'ha arreglat o construït una nova església és per desavinences entre els veïns. Arran d'una nova reunió també el 1812 s'acorda definitivament construir una nova església en un indret més adient, en concret al tossalet de Castellserà, el lloc on actualment s'aixeca l'església. Encara però, succeiran noves desavinences, ja que no és fins el 1866 que el Bisbe de Solsona donà el permís per construir l'església; finalment és el Dr. Ramon Pallerola, substitut del Vicari Capitular que dóna el permís corresponent per edificar la nova església al lloc escollit. Segons Mn. Anselm Coll (COLL, 2007:12) abans de l'esclat de la guerra civil l'església tenia tres altars, el major era de fusta i daurat, tenia les imatges de la Puríssima al centre i de mida natural, als costats les de Sant Cosme i Sant Damià, i al capdamunt de l'altar la de Santa Rita. Al creuer, a la dreta hi havia un antic retaule gòtic, amb els sants metges i passos de la serva vida, segurament provinent de l'antiga església. A l'esquerra del creuer l'altar de Sant Josep, pagat per Mn. Anton Ferrer i que encara s'havia de daurar. En el decurs dels esdeveniments de la guerra van cremar-ho. | 42.0571000,1.7652900 | 397835 | 4656853 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48549-foto-08078-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48549-foto-08078-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48549-foto-08078-4-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A l'església parroquial de Sant Climent de l'Espunyola s'hi conserva una talla de fusta policromanda d'uns Sants Metges, Cosme i Damià, d'època barroca, provinent sembla de l'antiga església de Sants Metges. | 99|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | ||||||||
| 48548 | Sant Pere de l'Esgleiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-de-lesgleiola | GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3300 Generalitat de Catalanya. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. SITJES I MOLINS, X. (1986): Esglésies romàniques del Bages, Berguedà i Cardener. Ed. Llibreria Sobrerroca. Manresa. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. VVAA. (1985: 59): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVIII-XIX | L'església està situada sobre un tossal rocós a la zona sud-est del municipi, prop del límit del terme municipal amb els veïns municipis de Casserres i Montclar. L'església és un edifici d'una sola nau orientada nord-sud, amb el cor als peus (extrem sud), i al costat de ponent una capella (on hi ha el confessionari) i l'accés al cor i al campanar que és situat a l'angle sud-oest, i la pica baptismal a l'extrem també sud-oest de la nau; al costat de llevant hi ha una altra capella amb un altar amb el Sagrat Cor de Jesús al centre, a un costat un Sant Josep i a l'altre el Sagrat Cor de Maria, i a l'angle nord-est la sagristia. L'ingrés a l'altar és a partir d'uns graons i un cancell de separació, està presidit per una imatge de Sant Pere dins una fornícula existent en el mateix mur, i a sobre un Sant Martí, al costat oest Sant Jaume i a l'est Sant Antoni, aquests tres sobre uns pedestals que estan encastats al mur. La nau és coberta amb volta de canó amb llunetes i formant trams separats per arcs faixons; en tota la llargada dels murs laterals a l'alçada de l'inici de les voltes hi ha una motllura decorativa que, en els pilars dels arcs, a més, són decorats amb uns capitells. L'interior és arrebossat i pintat amb motius decoratius que imiten un carreuat als murs i elements florals als arcs. El cor és suportat en arcs carpanells. El campanar és de planta quadrangular, cobert per una teulada de quatre vessants i amb una obertura en cada costat, en una de les quals hi ha una campana; l'accés és a través d'una escala de cargol de pedra. Exteriorment l'església és molt uniforme, bastida amb murs de carreus força ben tallats i polits, i grans cantoneres ben escairades i també polides. La portalada d'accés, situada a la façana principal, és d'estil neoclàssic, és flanquejada per pilastres de línies rectes i força senzilles, sobre la llinda hi ha una franja de pedra amb la inscripció 'XV. TU ES PETRUS Rx ET SUPER HANC PETRAM AEDIFICABO ECCLESIAM MEAM' i a sobre un frontó amb acabat arrodonit i a dins, al centre, unes claus de Sant Pere dins elements vegetals i a costat i costat posa 'ET TIBI DABO CLAVES REGNI CAELORUM'. Més amunt de la portalada hi ha un carreu amb la data 1831 en números romans i a sobre un òcul també amb contorn de pedra. Al costat de llevant l'església té adossada la Rectoria, i a pocs metres cap al nord-est, a peu de la carretera hi ha el cementiri. | 08078-3 | A la zona del Sant Pere de l'Esgleiola, extrem sud-est del municipi. | El nom de l'Esgleiola apareix esmentat per primera vegada en un document del 1112, en que s'esmenta l'església de Sant Pere de l'Esgleiola com un dels límits d'una donació realitzada per un particular a Santa Maria de Solsona. Al 1314 el cavaller R. Cespunyola ven al seu oncle R. de Sant Serni la tercera part del delme que rebia de les parròquies de Sant Climent de l'Espunyola i de Sant Pere de l'Esgleiola i dels seus termes, això és, el terç del delme de blat, vi, carnalatge,llana, formatge, cànem, lli i demés que ell pogués rebre; a més també li va vendre els masos de Segats de la parròquia de Sant Climent i el de 'Cruilops de la de Cesgleyola' (SERRA VILARÓ:1989:VOL.I, 475). El temple que veiem avui és però obra bàsicament del segle XVIII amb una façana d'estil neoclàssic, datada el 1831. L'església consta dins la parròquia de Sant Climent de l'Espunyola essent-ne sufragània. Tot i els seus orígens romànics no es conserven visibles restes d'aquest període, en aquesta etapa es trobava situada dins els límits del comtat de Berga i en el terme del castell de L'Espunyola. | 42.0194100,1.7956400 | 400287 | 4652633 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48548-foto-08078-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48548-foto-08078-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48548-foto-08078-3-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Neoclàssic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 94|98|99|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | |||||||||
| 48572 | Capella de la Marededéu del Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-marededeu-del-bosc | BACH, A. (2002). Montmajor i el seu comú. Ajuntament de Montmajor. GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona | XIX | L'església o capella del Bosc està situada al peu de la carretera C-26, en el punt quilomètric 132,5, a tocar mateix de la capella, al costat sud, hi ha la casa del Bosc. Es tracta d'un edifici d'una sola nau de planta rectangular, sense absis, i de petites dimensions; és orientada d'est a oest amb la porta situada al mur de llevant, és coberta amb teulada a dos vessants. És bastida amb murs de grans carreus i pedres irregulars tot formant un parament poc acurat, i a les cantoneres grans blocs de pedra picada formant carreus força ben escairats i polits. La porta és de llinda plana monolítica amb la data 1861 incisa, als muntants hi ha grans carreus ben tallats i polits, un dels quals és un element reaprofitat (sembla una llinda) amb una data parcial que indica mil sis-cents i pico. Sobre la porta hi ha un òcul amb contorn de pedra; la façana de llevant és coronada amb una espadanya d'una obertura amb una petita campaneta. L'interior és cobert amb volta i està reformat. | 08078-27 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | No tenim constància d'informacions documentals sobre la capella del Bosc. Segons la data de la llinda de la porta i les característiques arquitectòniques sembla correspondre a una obra del segle XIX. Podria ser que amb anterioritat ja hi hagués una capella i que d'aquella construcció més antiga provingui la llinda reutilitzada com a carreu en el brancal de la porta i amb una data del segle XVII. En la visita pastoral a la parròquia del Cint de l'any 1769 no s'hi esmenta la capella del Bosc. | 42.0420200,1.7363800 | 395418 | 4655214 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48572-foto-08078-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48572-foto-08078-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48572-foto-08078-27-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'església té culte i s'hi realitza un ofici un diumenge al mes. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | ||||||||
| 48675 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-8 | XX | La Festa Major de l'Espunyola es celebra el segon cap de setmana d'agost, realitzant diferents actes des del divendres a la nit fins al dilluns. El divendres a la nit s'inicia la Festa amb una Cantada d'Havaneres i el tradicional cremat de rom. El dissabte al matí és dedicat als més petits, amb un espectacle a càrrec d'un grup d'animació infantil i alguna activitat complementària. A la tarda és habitual que es faci un partit de futbol, normalment entre solters i casats; i es finalitza la jornada amb un sopar popular de la gent del poble. El diumenge és el dia de la missa solemne, que es realitza cada any de manera rotativa en una de les esglésies del municipi (Sant Pere de l'Esgleiola, Santuari dels Torrents, Sant Sadurní del Cint, Sants Metges, o Sant Climent de l'Espunyola), en sortir de l'ofici hi ha un vermut de germanor; el diumenge a la tarda hi ha Concert i Ball de vetlla. El dilluns al matí s'inicia amb el tir al plat local, a Serracanya; a la tarda des de fa uns anys es fa un concurs de cuina, enguany aquest 2010 ha estat el sisè. Finalitzen els actes, el Ball de Confetti a última hora de la tarda del dilluns, en el qual a més s'efectua el sorteig d'una panera. Les activitats es realitzen al Local Social i les que es desenvolupen a l'aire lliure a la pista poliesportiva, excepte aquells que ja s'indica el lloc concret, com el tir al plat a Serracanya i la missa a una de les parròquies. A més d'aquests actes, dues setmanes abans, a mitjans de juliol, es fa la popular Festa Jove de l'Espunyola, aquest any 2010 ha estat la desena. La Festa també es realitza al Local Social. La festa acostuma a iniciar-se amb un sopar popular del jovent del poble, que en són els organitzadors, tot seguit s'inicia la música; el plat fort és un streptease, generalment realitzat per una popular striper, tot i que alguna anualitat ha estat un estreptease masculí. A més s'hi realitzen altres actes, alguns dels que han tingut més èxit són una lluita en una piscina de fang, una festa de l'escuma, o un ruc català mecànic, entre altres. | 08078-130 | En diferents indrets del municipi. | La Festa Major de l'Espunyola és relativament recent, ja que es va iniciar el 1993. Fins llavors es realitzava un aplec a cadascuna de les parròquies, però mancava un acte conjunt de tot el municipi. Es va decidir ajuntar les cinc festes de cada parròquia, que fins llavors el jovent s'encarregava de fer el ball i el pica-pica. Amb la nova Festa Major es va optar perquè l'ofici religiós es realitzés cada any en una església diferent, que de manera rotativa es va esdevenint en les diferents parròquies del municipi. El conjunt d'actes que formen el gruix de la Festa s'ha anat ampliant i actualment la Festa Major compta amb activitats molt diverses i per a tots els públics. La Festa Jove es va iniciar el 2001, quan després de diversos intents de fer una festa al municipi que portés gent al poble, es va tenir la idea de fer una festa amb streptease, va ser un èxit, i des de llavors que el jovent del poble se'n fa càrrec. | 42.0537600,1.7673300 | 397998 | 4656480 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En el programa d'actes de la Festa Major, a més de la Festa Jove i els actes pròpiament del cap de setmana dedicat a la Festa Major, s'hi inclou la Trobada de motos, tractorada, Mercat d'intercanvis i d'antiguitats que es realitza el cap de setmana anterior a la Festa Major, o sigui el primer cap de setmana d'agost, i també la concorreguda Marxa BTT que es dur a terme el primer cap de setmana de setembre i que enguany ha arribat a la tretzena edició. La imatge del programa de la Festa Major de l'any 1990 ha estat facilitada per l'Ajuntament | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | ||||||||||||
| 48676 | Festa Major dels Torrents-Correà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dels-torrents-correa | XX | La Festa Major de la Marededéu dels Torrents coincideix amb el segon diumenge de setembre. De fet, el nom apropiat de la festa és Festa Major de Correà, ja que els actes es realitzen en aquesta parròquia, on és custodiada la imatge de la Marededéu. Els actes són una missa al matí. En sortir de missa hi ha ballada dels Gegants del Comú de Montmajor, i a la tarda ball. La incorporació dels Gegants a la festa és força recent, fa uns set o vuit anys. | 08078-131 | A Sant Martí de Correà (municipi de Montmajor) | Quan la Marededéu dels Torrents estava al Santuari dels Torrents es realitzava una festa al lloc coincidint amb el 8 de setembre. Els actes eren els habituals d'un aplec, missa major i en sortir, ball i una mica de pica-pica que es feia a la plaça del darrera de l'església. Segons expliquen els veïns de Torrents s'encarregaven de la missa i els del Cint del ball i el pica-pica, ja que la plaça era considerada del Cint. Amb el trasllat de la imatge cap a Correà als anys setanta del segle XX, es va deixar de fer la festa al Santuari, que va passar a realitzar-se el segon diumenge de setembre a Sant Martí de Correà. Amb la realització d'aquesta festa també es va aconseguir ajuntar més gent, ja que fins llavors la festa de Correà aplegava una part de la gent de Correà a Sant Salvador de Cal Bisbe i al 8 de setembre a Torrents, que era considerada la festa d'una altra part del poble de Correà. Arran doncs del trasllat de la Marededéu la Festa de Correà va passar a ser la festa conjunta de la gent de tota la zona de Correà i Torrents, aplegant una ampli grup de cases, algunes dels terme de l'Espunyola i d'altres de Montmajor. | 42.0535000,1.7679600 | 398050 | 4656451 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48676-foto-08078-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48676-foto-08078-131-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les imatges han estat proporcionades per Lourdes Vilalta | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | |||||||||
| 48678 | Festa de Sant Sadurní del Cint | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-sadurni-del-cint | XX | La Festa del Cint coincideix amb el diumenge després del 29 de novembre, que és el dia que es celebra el Sant Sadurní, Serni o Cerní, bisbe de Tolosa de Llenguadoc. Els actes de la festa són els habituals d'un aplec, l'acte principal és la missa solemne que es celebra al matí a l'església de Sant Sadurní del Cint, a la tarda es fa ball, actualment al Local Social, abans es feia al pla de fora l'església. | 08078-133 | A l'església de Sant Sadurní del Cint i al Local Social. | Les primeres referències del Cint es remunten al segle IX, quan el lloc consta documentat com un dels indrets repoblats a la Vall de Lord pel comte Guifré el Pelós. L'església de Sant Sadurní del Cint és d'origen medieval, tot i que la fisonomia actual es deu en gran part a les modificacions i ampliacions realitzades en època barroca, als segles XVII i XVIII, junt amb altres actuacions també posteriors. Sant Sadurní, també anomenat Sant Serni, va ser bisbe i màrtir de la ciutat de Toloda del Llenguadoc al segle III; la tradició llegendària explica que va ser el primer evangelitzador de Catalunya. A l'època medieval, al Bisbat d'Urgell es van bastir gran nombre d'església sota aquesta advocació. | 42.0631900,1.7272300 | 394696 | 4657576 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | |||||||||||||
| 48679 | Fira i Mercat de recanvis i d'antiguitats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-i-mercat-de-recanvis-i-dantiguitats | XX | La Fira i Mercat de recanvis i antiguitats es desenvolupa al llarg del primer cap de setmana d'agost. Aquest any 2010 s'ha arribat a la onzena edició, al llarg dels anys s'han anat ampliant les activitats. Inicialment la fira era només el primer diumenge d'agost, però de ja fa uns anys que es fa el dissabte i diumenge, ja que s'està consolidant com una festa molt concorreguda. Entre els diferents actes que es realitzen hi ha una concentració de motocicletes anteriors a l'any 1975, una exposició de motos i algun microcotxe que es fa a l'interior del Local Social i que enguany ha estat centrada en la marca Ossa, també dins el Local Social hi ha una mostra d'artesans de la comarca i rodalies, i la tractorada que es realitza en un camp proper al mateix ajuntament, consistent en una exposició de tractors antics i d'època així com d'altres tipus de maquinària agrícola. Paral·lelament es realitzen un seguit d'activitats de demostració de feines (demostració de treballs d'època), sobretot d'arrossegament de pes amb tractors antics, tot i que en la darrera edició també s'han animat a fer-ho amb tractors actuals. Simultàniament, al voltant de l'Ajuntament i del Local Social hi ha un mercat amb parades de diversa tipologia, les més abundants es corresponen a parades especialitzades en recanvis de vehicles. A més, també es realitza un intercanvi de plaques de cava. Amb motiu de la fira diversos veïns del poble realitzen unes grans figures amb bales de palla que acostumen a ser molt atractives, i que col·loquen al costat mateix de l'Ajuntament. | 08078-134 | Al voltant de l'Ajuntament i al Local Social. | La fira es va iniciar l'any 1999, en aquella primera edició es va fer coincidir amb el diumenge de la Festa Major, a la següent fira es va optar per fer-la en una data diferent, escollint el primer diumenge d'agost que és l'anterior a la Festa Major. Ja des del segon o tercer any es va incorporar l'intercanvi de plaques de cava. I de fa dos o tres anys que es va ampliar els actes amb la tractorada (amb el suport dels Amics dels Tractors d'època del Bages) i que va determinar que la fira passés a realitzar-se durant dos dies, el dissabte i el diumenge. Els impulsors i principals organitzadors de la festa són dos veïns del poble i uns amics, tots molt aficionats als vehicles clàssics i antics. | 42.0535000,1.7679600 | 398050 | 4656451 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48679-foto-08078-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48679-foto-08078-134-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | ||||||||||
| 48558 | Rectoria del Cint. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-del-cint | Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3296, Generalitat de Catalanya. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. VVAA. (1985:59): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1994). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVII-XVIII | La Rectoria del Cint està situada al cim d'un morral que s'aixeca a les faldes del Cingles de Taravil, quedant en una zona elevada amb àmplies vistes cap a l'est, sud i oest. La casa està adossada a l'església en el seu extrem de ponent. Presenta una planta lleugerament irregular, consta de planta baixa, primera i sotacoberta, i té teulada a dos vessants amb el carener orientat est-oest, amb disposició paral·lela a l'actual façana principal que obra cap al nord-est. La casa està bastida en diferents fases constructives; tot i les diferències d'acabat del parament, en conjunt, els murs són formats per un paredat de carreus desbastats i algunes pedres irregulars en mides i formes (l'aparell presenta material més irregular en les fases més modernes), i la superfície corresponen a la planta primera i sotacoberta del mur sud-oest és arrebossat amb ciment, les cantoneres són formades per carreus desbastats, que són més grans a les fases més tardanes. Exteriorment, únicament podem distingir una primera estructura més petita que sembla que inicialment no estava unida a l'església, almenys pel costat nord-est, i que també era més petita pel costat sud-oest, tenia menys llargada; així, posteriorment, aquesta primera estructura es va ampliar fins a l'església en l'extrem nord-est, potser coincidint amb algunes de les obres de reforma i ampliació del temple i al segle XVIII es va ampliar la casa pel costat sud-oest, tot construint una nova façana en aquest costat. La porta d'accés és al mur nord-est, és una obertura amb llinda plana monolítica i carreus als muntants, tot en pedra ben tallada i polida i amb els angles treballats en bisell; en aquesta façana podem veure les restes d'una altra obertura tapiada també de muntants de carreus i que no conserva la llinda. La majoria de finestres mostren el mateix estil i acabat que la porta d'accés, amb llinda plana monolítica, carreus als brancals i ampit també de pedra, alguns sobresortit i motllurat, i la majoria amb els angles en bisell; trobem diverses dates incises en llindes, a la façana nord-est hi ha la data 1638, a la façana de ponent 1640 i a l'extrem sud d'aquesta mateixa façana 1717 (corresponent ja a l'ampliació de la façana sud-oest) i a la façana de llevant, a la llinda del balcó, posa 'PUIG 1642'. També trobem altres obertures senzilles, sense cap tipus d'element arquitectònic destacable, una és feta amb contorn de maó massís vist, i diverses són modificades. A la façana sud-oest, la majoria de finestres són senzilles i resultat d'alguna modificació contemporània; a la planta baixa d'aquest cos, en el costat de ponent i en el de llevant, trobem una obertura tapiada en cada cas (una té una petita finestra), és en arc de mig punt fet amb lloses i muntant de carreus, i una altra obertura similar a aquestes, però en el costat sud, aquesta també és tapiada i en el cegat s'hi van formar dues petites finestretes. Al costat sud hi ha adossat un petit cos sobresortit que a planta primera forma una terrassa. Al costat de llevant part del mur és el mateix de l'església, de fet l'espadanya del temple queda en part com incorporada a la mateixa casa. A la part posterior, a pocs metres pel costat nord hi ha les restes dels murs d'un paller avui en procés d'enrunament. | 08078-13 | A la zona de Cint | La masia presenta una actuació molt important duta a terme al segle XVII, tot i que sembla que es realitza sobre una estructura de cronologia anterior. Al segle XVIII s'hi va construir una nova façana al costat més sud, segurament a mode de galeria, la qual també ha tingut modificacions posteriors. El lloc del Cint consta documentat junt amb el Sisquer, Castelltort, Tentellatge, la Selva, la Mora, Travil, Terrers i la Pedra, com un dels primers llocs repoblats per Guifré el Pelós, entre els anys 872 i 878; a més també forma part dels llocs objecte de la reorganització parroquial realitzada pel bisbe d'Urgell Galderic, actuació que li va permetre obtenir drets en aquest indret. Posteriorment, el comte Sunifred II d'Urgell prengué els drets, els quals foren reclamats pel bisbe Guisard II d'Urgell el 948. Consta que la parròquia del Cint va tenir un paper molt important en la constitució i formació del monestir de Sant Llorenç de Morunys; va ser el prevere que estava al capdavant de la parròquia del Cint, Sciendiscle, que per ordre del bisbe Radulf d'Urgell va substituí el primer abat del monestir. L'església és un temple amb alguns testimonis de l'estructura romànica però amb importants modificacions realitzades al segles XVII i XVIII, període en que també s'actuà en l'estructura de la masia. Són molt poques les notícies documentals referides a la casa pròpiament. En el fogatge de 1553 corresponen a l'apartat de 'Castell Cera, Capolat, Lo Cint i Parrochias Abjacents' hi figura 'Lo vicari del Sint te arrendat'. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), hi figura la referència Cint que hem de pensar que es correspon amb la rectoria. En el document de Compliment Pasqual de la parròquia del Cint de l'any 1886 hi figura la Rectoria amb Rt. Anton i Antonia Comes. Al segle XIX la masia actuava com a centre del petit municipi independent. | 42.0632200,1.7270400 | 394680 | 4657579 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48558-foto-08078-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48558-foto-08078-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48558-foto-08078-13-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 94|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | |||||||||
| 48610 | Cal Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferrer-0 | XIX | La casa de Cal Ferrer del Cint està emplaçada en un ampli pla que s'estén al sud-est de l'església de Sant Sadurní del Cint, al peu de la carretera. Es tracta d'una casa, diversos coberts, pallers i annexes situats als costats sud-est de la casa. La casa és de planta rectangular, formada per planta baixa, planta primera i segona, és coberta a dos vessants amb el carener orientat perpendicular a la façana principal, la qual obra cap al sud-est. L'edifici té la superfície dels murs recobertes amb un arrebossat, excepte les cantoneres, que hi ha els carreus de pedra picada vistos, i el contorn de les obertures que és de maó massís. A la façana principal les obertures estan distribuïdes de manera simètrica i regular, amb dues obertures per planta; a la planta baixa, la porta d'accés al costat més de llevant, és amb llinda en arc rebaixat fet amb el maó col·locat a plec de llibre, i una finestra al costat; a planta primera dos balcons i a la planta segona dues finestres; són obertures rectangulars senzilles amb arc de descàrrega de maó a sobre. Les obertures de la resta de façanes són iguals o molt similars, totes emmarcades en maó. La casa té adossats diferents annexes a les façanes laterals, tres al costat est i un a l'oest; es tracta de construccions bastides amb posterioritat a la casa. Al costat est, l'annex del mig és de dues plantes, la superior és una ampliació de l'espai destinat a vivenda, la resta són de planta baixa i destinats a bestiar, magatzem i en un hi ha la fogaina. Pel voltant, bàsicament a costat i costat del camí d'accés (pel sud-est de la casa) hi ha diversos coberts destinats al bestiar, magatzem i paller; entre aquests hi ha el porxo antic, és de dos nivells, la planta baixa pel bestiar i la planta primera pallissa; té una escala exterior per accedir al segon nivell, el qual és obert cap al sud-oest, presenta una estructura bastant típica de murs tancats en planta en forma de U i pilar al centre de la façana oberta, la principal. A la part posterior de la casa hi ha una bassa d'obra o viver, i restes d'altres estructures. A poca distància de la casa es conserven escasses restes i molt amagades de la casa vella de Cal Ferrer. | 08078-65 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | Els únics elements arquitectònics visibles de l'exterior de l'estructura de la casa de Cal Ferrer es poden correspondre amb elements del segle XIX. De fet la primera cita documental que coneixem de la casa Cal Ferrer és en un document de compliment Pasqual de la parròquia del Cint de l'any 1886, en el que hi consten com habitants Climens Costa i Josefa. | 42.0575900,1.7380700 | 395583 | 4656941 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48610-foto-08078-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48610-foto-08078-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48610-foto-08078-65-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A poc més de 100 metres cap al nord, a peu d'un baumat pel qual discorre el torrent de Trasserra hi ha la font de Cal Ferrer, la qual és nomenada tant amb el nom d'aquesta casa com pel del Molí de Trasserra, aquest està situat al costat mateix del torrent i de la font. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | |||||||||
| 48616 | Cal Nico Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-nico-nou | XIX | La casa està deshabitada, i no s'hi ha fet cap actuació de millora. | La casa de Cal Nico Nou està situada en una àmplia zona planera que s'estén al sud-est de l'església de Sant Sadurní del Cint. La casa queda per sobre la carretera que porta al Cint i Capolat. És una casa de planta rectangular, formada per planta baixa, primera i sotacoberta, té teulada a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal que està orientada al sud-oest. Està conformada per dues estructures totalment diferenciades, la més antiga és bastida en pedra, amb grans cantoneres de pedra picada i més o menys polida, i als murs paredat de carreus desbastats junt amb pedres més irregulars; a la part posterior, hi ha adossat el volum afegit, és contemporani i bastit amb totxana sense revestir. La casa té un altre volum adossat, en aquest cas a la façana principal i conforma un porxo a l'accés de la casa i a sobre, a nivell de planta primera, una terrassa; també és força actual i obrat amb totxana. A la part antiga trobem diverses obertures emmarcades en maó massís en brancals i en llinda, que hi és col·locat a plec de llibre; a la porta principal d'accés, que és a planta baixa, té la llinda en arc rebaixat. També hi ha altres obertures que no són amb maó, és el cas de les de planta sotacoberta, que són amb carreus als brancals i llinda de fusta. Al costat mateix de la casa, en el costat sud-est i quasi adossades, hi ha Cal Nico Vell. | 08078-71 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | La casa de Cal Nico Nou sembla tractar-se d'una estructura bastida al segle XIX, potser és de finals de segle, ja que en el document de compliment pasqual de la parròquia del Cint de l'any 1886, no hi apareix diferenciat, tant sols hi consta Cal Nico. Cal Nico ja consta documentat a finals del segle XVIII, i hem de pensar que es correspon a Cal Nico Vell. | 42.0608100,1.7378600 | 395571 | 4657299 | 08078 | L'Espunyola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48616-foto-08078-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48616-foto-08078-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48616-foto-08078-71-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Agafem el trencall que indica Capolat, al costat de Cal Majoral, seguim uns 800 metres i a la dreta trobarem un trencall que ens porta a la casa. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | ||||||||
| 48617 | Cal Nico Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-nico-vell | XVIII | La casa està deshabitada de fa anys. Algunes parts exteriors, corresponents a estructures més contemporànies estan en mal estat de conservació. | La casa de Cal Nico Vell està situada en una àmplia zona planera que s'estén al sud-est de l'església de Sant Sadurní del Cint. La casa queda per sobre la carretera que porta al Cint i Capolat. És una casa de planta irregular resultat de les diferents ampliacions i modificacions produïdes al llarg dels anys; és formada per planta baixa, primera i sotacoberta, té teulada a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal que està orientada al sud-est. La casa té molts afegits que amaguen part de l'estructura més antiga, de fet sembla que la part més vella defineix una petita caseta la qual posteriorment s'amplià pels laterals nord i sud, també té altres estructures afegides davant la façana principal, entre les quals una terrassa contemporània (bastida amb totxana). Els murs de la part més antiga són de paredat de pedres desbastades de mides i formes irregulars i a les cantoneres carreus força grans de pedra desbastada; algunes de les ampliacions són bastides amb murs de pedra i a les cantoneres maó massís. La majoria de les finestres són fetes amb maó massís, a la part més antiga deuen ser modificades amb posterioritat. Al costat sud-est hi ha adossat annexes destinats al bestiar, magatzem i paller, i cap al costat nord-est hi ha una altre cobert (molt modificat), el conjunt delimita l'era que queda més o menys closa amb les diferents construccions. Al voltant de la casa, sobretot pel costat sud, hi ha diversos coberts i naus contemporanis, bastits amb totxana. Al costat de ponent, quasi enganxada a la casa hi ha Cal Nico Nou. | 08078-72 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | En el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046,fol. 87) hi consta que Joan Boixadera, pagès del Cint, té el Mas del Nico, abans 'Señer', i casa Valentí i n'aporta les afrontacions; a orient amb terres del Mas Torrades, que posseeix Joan Sabata, el seu propietari, i amb terres del Mas Boixadera, a ponent amb terres del Mas Piera i a tramuntana amb terres del Mas Gavaldans que posseeix Martí Trasserra de Capolat; també hi consta que de dita terra rep la dècima part de la part que fou del mas Vilarriana, que és la part de la dita terra on està situada la casa del Valentí, que és de temps antic rònega i és tinguda de casa d'un jornal. A més la dita terra fou de pertinença del Pujols de Capolat. Segons consta, la informació procedeix d'una referència que data del 17 de desembre del 1706. En el mateix capbreu també hi figura que Joan Sabata, pagès del Cint, i propietari del Mas Torrades, també té una peça de terra del Mas Nico (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046, fols.150-151). La següent referència documental localitzada és molt posterior, en el document de compliment pasqual de la parròquia del Cint de l'any 1886, hi consta Cal Nico que hi viuen Josep Boixadera, Rosa, Ramon i Jacinta. | 42.0607700,1.7379800 | 395581 | 4657294 | 08078 | L'Espunyola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48617-foto-08078-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48617-foto-08078-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48617-foto-08078-72-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | |||||||||
| 48554 | Cal Pius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pius | Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3306. Generalitat de Catalanya. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XX | La casa de Cal Pius està emplaçada a peu de la carretera de Berga a Solsona i Cardona i al costat del creuament amb la carretera de Casserres. Es tracta d'una casa de planta irregular (rectangular amb un cos sobresortit al costat sud-oest), formada per planta baixa, primera, segona i golfes, i té coberta a dos vessants amb el carener orientat perpendicular a la façana principal. L'edifici és orientat de nord-oest a sud-est, amb la façana principal al costat nord-oest, obrint cap a la carretera. És una casa de quatre façanes tot i que la del costat sud-oest està en gran part amagada per una construcció que hi té adossada. La casa és construïda amb murs de pedra vista formant paredat de grans pedres de mides i formes irregulars, en conjunt però força grans, i a les cantoneres peces rectangulars ben tallades i polides, i col·locades en cadena i a la façana principal queden lleugerament sobresortides respecte del plom del conjunt de la façana. A la planta baixa presenta un sòcol més o menys fins a mitja alçada, és format per carreus més regulars i més grans i a la part superior del sòcol una motllura. La façana principal presenta les obertures distribuïdes de manera regular i uniforme en tres eixos verticals d'obertures. L'eix central és el principal i més destacat, el qual a la vegada té una obertura més corresponent a la finestra de la planta golfes; així a la planta baixa, al centre hi ha la porta d'entrada formada per un gran arc de mig punt adovellat, amb una senzilla motllura a l'angle, i amb el punt d'imposta coincident amb la línia de motllura del sòcol, a més a la clau de l'arc hi ha en relleu les inicials dels propietaris que van construir la casa P.P. (Pius Parera) i A. B. i l'any de construcció, 1927; sobre la porta un altre element destacat, la finestra principal de la planta primera, és feta en pedra i té una columna llisa a cada costat que acaba amb un capitell senzill amb unes boles en relleu que el decoren i una llinda feta en dos peces, que exteriorment és de línies rectes, i l'interior, forma un arc conopial trevolat; la resta d'obertures d'aquest frontis són de llinda plana monolítica sobre muntants de carreus col·locats en cadena i ampit de maó massís. A la resta de façanes el conjunt de les obertures són realitzades amb contorn de maó massís. La façana lateral del costat nord-est és on hi ha la porta d'accés a l'escala que condueix a les plantes superiors; és una porta amb contorn fet amb maó massís, en la qual la llinda és presenta l'intradós formant arc esgraonat als extrems i la part central plana i a la part superior és clos a nivell; la majoria d'obertures en aquesta façana i l'oposada a aquesta són senzilles, de perfil rectangular amb arc rebaixat per sobre la llinda a mode d'arc de descàrrega. A la façana que obra al sud-est, és una façana de galeria, a planta primera i segona hi ha tres grans obertures d'arc de mig punt fetes amb maó i barana de ferro, actualment són galeries tancades, i a la planta golfes, una obertura central com les dels nivells inferiors de menys alçada i a cada costat una finestreta també amb llinda en arc de mig punt. Les façanes es coronen amb un voladís decorat amb una combinació de maons col·locats plans i en angle, i a la façana principal (nord-oest) i la de les galeria (sud-est) amb un coronament fet amb maó massís que a la zona del carener acaba amb una forma de mig cercle. La planta baixa de la casa és ocupada per un forn de pa, existent al lloc ja des d'origen, i les plantes superiors, primera i segona són destinades a vivendes. L'estructura inicial actualment té adossades algunes ampliacions i annexes pels seus costats (excepte en façana principal), a més a la zona sud i est hi ha diverses construccions destinades a l'activitat agropecuària. | 08078-9 | A la zona central del municipi. | La casa de Cal Pius és molt coneguda a la zona, tant per la seva particular arquitectura com pel fet d'hostatjar, a la planta baixa de l'edifici, i des d'època inicial un reconegut forn de pa. La casa consta que es va bastir l'any 1927, el propietari era ja un conegut veí de la zona, Pius Parera, el qual a més comptava amb altres propietats en el mateix municipi i en el veí municipi de Capolat. | 42.0524500,1.7739100 | 398541 | 4656327 | 1927 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48554-foto-08078-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48554-foto-08078-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48554-foto-08078-9-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 116|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | ||||||||
| 48609 | Cal Savoia del Cint | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-savoia-del-cint | XIX | La casa de Cal Savoia del Cint està emplaçada en un ampli pla que s'estén al sud-est de l'església de Sant Sadurní del Cint. Es tracta d'una caseta i diversos coberts, pallers i annexes situats als costats est i sud de la casa. La casa és de planta rectangular, formada per planta baixa, planta primera i golfes, és coberta a dos vessants amb el carener orientat més o menys nord-sud, perpendicular a la façana principal que obra cap a migdia. Els murs són de paredat format per carreus desbastats junt amb d'altres pedres de tall, forma i mides més irregulars; les cantoneres són bastides amb grans carreus de pedra ben polida amb el contorn de les peces llis i la resta de superfície punxonada, acabat que també trobem en l'emmarcament de la porta i finestres originals. Pel que fa a les obertures, en conjunt sembla que les que en origen devien estar distribuïdes de manera simètrica; avui hi ha altres obertures de formació recent. La porta d'accés, situada a la façana sud, és de muntants i llinda en arc rebaixat conformat per la clau i una dovella lateral a cada costat, els muntants són de grans carreus, tot amb l'acabat que ja s'ha indicat per les cantoneres. Les finestres d'origen són homogènies, a planta primera de llinda plana monolítica, dos carreus per brancal i ampit sobresortit de motllura simple, a la llinda de la finestra de llevant de la planta primera de la façana sud hi ha una inscripció dins una cartel·la que posa AM.SA; a planta golfes són més petites i els brancals només estant formats per un únic carreu per costat i l'ampit no sobresurt. La casa té una ampliació contemporània afegida al mur nord, de planta baixa i primera. A l'interior de la planta baixa entrant trobem un rebedor que ens dóna a l'escala situada al costat sud-oest, la resta són dos espais, l'un en forma de nau allargada ocupa tot el costat est de la casa; el conjunt d'espais en aquest nivell de planta són coberts per volta de maó col·locat de pla. A partir de la planta primera com a element de càrrega interior tenim un únic pilar central de pedra picada que es desenvolupa fins al carener. A la planta primera, al mur nord i al costat oest hi havia hagut el forn de pa. Adossat al mur est de la casa hi ha un petit annex, avui reformat, probablement havia estat destinat a corts o bestiar. Entre els diferents coberts, destacar que al costat sud hi ha les restes del paller antic, avui dia totalment ampliat i modificat. | 08078-64 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | Dins el municipi de l'Espunyola tenim dues cases que s'anomenen Savoia, la que és objecte d'aquesta descripció sempre s'ha diferenciat amb l'afegit del Cint, ja que l'altra es troba a l'extrem oposat del terme, al costat est. Segons indicacions del mateixos propietaris sembla que la casa va ser construïda per un descendent de la casa de Torrades, segurament cap a finals de segle XIX. En el cadastre vell apareix la casa anomenada com Cal Sàrvia. De fet la primera cita que trobem de Cal 'Saboya' és en un document de cumpliment Pasqual de la parròquia del Cint de l'any 1886, en el que hi consten com habitants Teresa Gragés, Anton i Maria. En aquest mateix document entre els habitants de Torrades hi trobem un tal Ambrós Sabata, podria correspondre a les inicials AM.SA que trobem en una finestra de la casa. | 42.0555300,1.7384900 | 395615 | 4656712 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48609-foto-08078-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48609-foto-08078-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48609-foto-08078-64-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | ||||||||||
| 48590 | Forn de Reixacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-reixacs | XX | La casa es troba situada a pocs metres de la carretera de Berga a Solsona. És un edifici de planta rectangular amb diversos annexes adossats al seu voltant. Consta de planta baixa, primera i golfes, té coberta a dos vessants amb el carener orientat més o menys est-oest. Està bastida amb murs de paredat format per pedres irregulars en mides i formes, i a les cantoneres, a la façana sud són de pedra amb relleus irregulars i col·locades en cadena, i a la façana nord són carreus més llisos, amb acabat punxonat. Les obertures estan distribuïdes de manera força regular, en conjunt totes són de formació senzilla, la majoria tenen el contorn amb maó massís posat formant llinda plana i a sobre un petit arc de descàrrega també amb maó posat de pla, i algunes, bàsicament a la façana nord, tenen el contorn remarcat amb una franja d'arrebossat en ciment pòrtland. L'interior de la casa està compartimentada en dues vivendes. Els annexes que té adossats són de construcció força més actual, tots són de planta baixa i de coberta a un sol vessant, excepte el que hi ha al costat de ponent, que a planta primera conforma una terrassa, a la que s'hi arriba a través d'una escala exterior i que dóna accés a una de les dues vivendes. | 08078-45 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | La casa del Forn de Reixachs és coneguda també com Casanova de Reixachs. El nom es deu a que la van construir els amos de Reixachs, els quals després es van fer la casa de Rosiñol. Es va bastir entorn als anys 1910-1912, i al cap de poc temps hi van fer el forn de pa, establiment que hi perdurà durant força anys, d'aquí el nom del Forn de Reixachs. | 42.0541700,1.7476800 | 396373 | 4656549 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48590-foto-08078-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48590-foto-08078-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48590-foto-08078-45-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | ||||||||||
| 48589 | Ca l'Ardit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lardit | XVIII | La casa es troba situada a pocs metres de la carretera de Berga a Solsona. És un edifici de planta rectangular, i consta de planta baixa, primera i golfes, té coberta a dos vessants amb el carener orientat més o menys nord-sud. Està bastida amb murs de paredat format per pedres irregulars en mides i formes, i a les cantoneres, carreus desbastats no gaire grans. La façana principal és orientada cap al sud, en aquesta hi ha la majoria d'obertures; a planta baixa hi ha dues portes d'accés, ambdues formades per carreus ben tallat i polits als muntants i una biga de fusta per llinda. Pel que fa a les finestres n'hi algunes de formació recent; la resta, la majoria, són de llinda plana monolítica sobre muntants de carreus ben tallats i polits i alguns amb els angles treballats en bisell; a la planta golfes n'hi ha una feta amb carreus senzills als muntants i llinda de fusta. Part del costat de ponent de la façana sud té una actuació força recent en totxana, és el resultat de la modificació d'una eixida que hi havia en aquesta costat. També al costat de ponent la casa està reforçada amb contraforts. L'interior va ser reformat totalment fa relativament pocs anys. Pel voltant de la casa hi ha diversos annexes, algun de factura contemporània; a la part del darrera de la casa hi ha el paller, és de dos nivells i obert pel costat sud-oest. | 08078-44 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | La masia Ca l'Ardit apareix relacionada en el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046,fol. 119-123), en el que hi consta que Joan Canudas i Puig, pagès de Capolat, té la Casa i terres dites Can Ardit, a més de la Caseta i terres del Simonet, habitades, i tres peces del mas Rexacs. En el mateix document també apareix la referència de Ca l'Ardit en la descripció de la propietat de Reixacs, la qual s'indica que afronta amb Ca l'Ardit. Una altra referència documental d'aquest mas és al 1856, en la cita 'Ardit' al llistat de cases de pagès del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), on hi consta un José Armengou. Ja al 1886 en el document de 'Cumpliment pascual de la parroquia del Cint Any 1886', apareix la casa Ardit i hi consten Juan Balaguer, Dolores, Josep, Josefa i Sibina, com a habitants del mas. | 42.0546700,1.7504900 | 396606 | 4656601 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48589-foto-08078-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48589-foto-08078-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48589-foto-08078-44-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | ||||||||||
| 48639 | Cal Farines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-farines-0 | XVIII?-XIX | La casa està emplaçada en una zona planera situada prop de la carretera de Casserres i a poca distància del creuament amb la carretera de Berga a Solsona. Es tracta d'una casa de planta rectangular amb un petit cos annex posterior, consta de planta baixa, primera i sota-coberta, i té teulada a dos vessants amb el carener orientat perpendicularment a la façana principal, la qual obra cap al sud però amb una lleugera inclinació vers l'est. La casa és de nova construcció, tot i que es va bastir a partir dels murs conservats de l'antiga edificació i aprofitant l'alçat preexistent. És construïda amb murs de pedra amb les diferents obertures amb contorn de maó massís. | 08078-94 | A la zona central del municipi. | La única referència documental de la que tenim constància de Cal Farines és en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), on hi figura Pedro Bover i Juan Pons. Informacions orals ens expliquen que a partir del matrimoni entre una parella procedents l'un de Cal Farines i l'altre de Cal Griva, van ser els qui posteriorment van construir la gran casa de Cal Pauet. | 42.0496900,1.7729400 | 398456 | 4656022 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48639-foto-08078-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48639-foto-08078-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48639-foto-08078-94-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | ||||||||||
| 48637 | Cal Gotlla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gotlla | XVIII | La casa està emplaçada sobre un turó rocós situada prop de la carretera de Berga a Solsona i Cardona, i a peu del camí ramader. Presenta una planta irregular degut a la unió de diversos volums. Els volums principals són dos, consten de planta baixa i primera, i cadascun té coberta a dos vessants amb el carener orientat perpendicular a la façana principal que obra cap al sud-est. De fet la casa pròpiament és tot el conjunt, ja que interiorment estan comunicats els dos volums. El cos situat al davant de la façana és de planta baixa i conforma una terrassa a planta primera. Al costat de llevant hi ha un altre annex tant sols de planta baixa, a mode de porxo obert. A la part posterior hi ha un altre volum adossat, en aquest cas de planta baixa i primera. A grans trets, la casa està bastida amb murs de carreus desbastats i pedres irregulars formant paredat i a les cantoneres carreus ben tallats i polits. La majoria de les obertures són fetes amb contorn de maó massís, n'hi ha algunes amb els brancals de pedra. La casa ha estat totalment reformada per tal de destinar-la a la funcionalitat actual de turisme rural. Així, part dels espais de planta baixa, especialment els del volum de sota la terrassa, havien estat destinats al bestiar, en un d'ells hi havia hagut la fogaina. La casa havia comptat amb dos forns de pa, l'un a planta baixa i l'altre a primera. Cap al costat nord-est hi havia hagut el paller, i al davant de la casa hi ha una piscina que es correspon amb el viver. | 08078-92 | A la zona de Sants Metges | La situació de Cal Gotlla, a peu del camí ramader i de la carretera de Berga a Solsona i Cardona, ha afavorit que al llarg dels anys hagi tingut diverses utilitats, a vegades compartides en un mateix període, així es recorda que abans de la guerra, la casa havia estat hostal, botiga i barberia. Cal Gotlla també consta documentada com a La Musella, així figura en el registre de la propietat i segons ens informa la propietat també hi consta en les escriptures que es remunten a mil set-cents i pico, on a més s'hi relaciona l'existència d'una casa més antiga. Al 1886, en un document de compliment Pasqual de la parròquia del Cint en el qual hi apareixen les cases de la sufragània, Sants Metges, hi consta Cal Gotlla amb Martí Armengou, Teresa, Francisco i Joan com a habitants del mas. | 42.0536500,1.7583000 | 397251 | 4656479 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48637-foto-08078-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48637-foto-08078-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48637-foto-08078-92-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | ||||||||||
| 48605 | El Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bosc | XVIII? | La casa està situada al peu de la carretera C-26, en el punt quilomètric 132,5, al costat oest, i a tocar de la capella del Bosc situada al costat nord de la casa. És una casa de planta rectangular amb alguns volums adossats al mur posterior i lateral sud que la converteixen en una planta irregular (aquests volums són de planta baixa, i un té un balcó a sobre). L'estructura principal de la casa consta de planta baixa, primera i golfes, és coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal que està orientada a l'est. Els murs són bastits amb carreus desbastats i pedres irregulars, en conjunt més aviat petites formant paredat, i a les cantoneres, carreus desbastats i sense polir, excepte l'angle sud-est que és de maó massís, potser per alguna reforma o reparació posterior. A la façana principal, com és habitual, és on hi ha la majoria d'obertures, estan distribuïdes regularment; a la planta baixa, aproximadament al centre hi ha la porta d'accés, és de llinda en arc rebaixat fet amb maó massís posat de pla i muntants també de maó. La majoria de finestres són de llinda plana monolítica i carreus als muntants, alguna presenta els angles treballats al biaix; també n'hi ha algunes, sobretot a la planta golfes i al mur posterior, que són de mides més petites i formades en el mateix parament, amb carreus tant sols desbastats; també hi ha alguna finestra feta amb maó massís i altres, resultat de modificacions recents i sense elements a destacar. Entre els volums adossats a la part posterior, hi ha un cos de planta de mig cercle aproximadament que es podria correspondre amb un forn de pa. | 08078-60 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | Són poques les informacions documentals conegudes de la masia del Bosc. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), hi figura la casa Bosch i hi consta José Torrens. I ja al 1886 en el document de 'Cumpliment pascual de la parroquia del Cint Any 1886', apareix la masia Bosch, i s'hi relacionen Joseph Rialt i Ramona com a habitants del mas. La capella del Bosc, situada al costat nord de la casa, té una llinda a la porta d'entrada amb la data 1861, i al lateral de la mateixa porta hi ha una peça reaprofitada amb una data de mil sis cents i pico. | 42.0419100,1.7363800 | 395418 | 4655202 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48605-foto-08078-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48605-foto-08078-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48605-foto-08078-60-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 | ||||||||||
| 48606 | La Pedrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pedrera-3 | XX | La casa està situada al peu de la carretera C-26, en el punt quilomètric 133, al costat oest. És una casa de planta rectangular, consta de planta baixa, primera i golfes, és coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal que està orientada a l'est. La superfície de les parets es troba recoberta d'un arrebossat de ciment que la cobreix, excepte les cantoneres que són carreus regulars de pedra ben picada i polida, i les que donen al davant formen uns relleus irregulars, i el contorn de la majoria d'obertures que és fet amb maó massís. Les obertures a la façana principal hi són distribuïdes regularment, a planta baixa dues àmplies obertures, l'una és la porta principal d'accés i l'altra està tapiada, a planta primera tres finestres i a planta golfes també, però més petites; totes aquestes obertures tenen la part superiors dels brancals i la llinda lleugerament més sobresortit (a mode de guardapols) tot aportant-li un toc decoratiu. A la resta de façanes les obertures hi ha menys obertures i distribuïdes menys regularment, algunes són amb llinda en arc rebaixat, també de maó, i n'hi ha d'altres de formació recent. Al costat sud, hi ha adossat un volum de dues plantes, la planta baixa és d'origen i la superior sembla posterior. La casa té altres coberts i annexes per la part posterior. | 08078-61 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | Segons les informacions facilitades per la propietat, la casa La Pedrera deu el nom a que en el lloc, arran de la construcció de la carretera, pels volts del tombant de segle XIX-XX, s'hi va extreure pedra o sigui que fou una petita pedrera, i posteriorment, en lloc del rebaix s'hi va construir l'actual casa, pels volts de l'any 1928-29. | 42.0466800,1.7393600 | 395672 | 4655728 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48606-foto-08078-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48606-foto-08078-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48606-foto-08078-61-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:52 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,65 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.