Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 48628 | Can Costa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-costa-0 | XVII-XVIII | La masia de Can Costa està situada a la zona del Clot de L'Espunyola. La casa és de planta quadrangular i consta de planta baixa, primera i sota-coberta, la teulada a dos vessants amb el carener orientat perpendicular a la façana principal, la qual obra cap al sud-est. Els murs són d'un aparell força regular format per carreus més o menys ben tallats i col·locats a trencajunt, i cantoneres també ben tallades i col·locades seguint les filades. La porta principal és al mur sud-est, tot i que en desconeixem la seva tipologia; presenta algunes finestres amb llinda plana monolítica, carreus als muntants i algunes amb ampit sobresortit, tot acabat amb pedra ben tallada i polida, també compta amb algunes obertures de formació més recent. Al costat de llevant hi ha un volum adossat que és de planta baixa i terrat a nivell de planta primera. La masia compta amb diverses construccions annexes col·locades bàsicament pel costat de llevant, la majoria adossades les unes amb les altres creant una mena de clos. Pel costat nord-est hi ha altres coberts, bàsicament destinats a l'explotació agropecuària. A poca distància de la casa hi ha les restes d'un forn. | 08078-83 | A la zona de Sant Climent de L'Espunyola | Tenim poques informacions referents a la casa de Cal Costa i també poca dades sobre la seva arquitectura. La visió parcial de la masia no ens permet apuntar amb claredat una cronologia, segons el catàleg de masies podria tractar-se d'una construcció dels segles XVII o XVIII. Tant sols tenim constància d'una notícia documental referida directament a la masia Can Costa, és ja al segle XIX en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), on hi consta Ramon Sa Font (o La Font). De fet, actualment encara pertanyen a la mateixa propietat Can Costa i Can Font, d'aquí potser la vinculació amb el cognom. | 42.0452800,1.7967100 | 400416 | 4655504 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48628-foto-08078-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48628-foto-08078-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48628-foto-08078-83-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
| 48584 | Can Cots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cots-0 | XX | La masia està emplaçada a la falda dels cingles de Sant Salvador, a poca distància d'on s'inicia el fort desnivell, i entre els dos torrents que neixen al veí municipi de Capolat i que s'uneixen per formar la riera de Montclar. Es tracta d'una casa de planta rectangular, formada per planta baixa, primera i golfes, té coberta a dos vessants amb el carener orientat en perpendicular a la façana principal, que mira cap al sud-oest. La superfície exterior dels seus murs és arrebossada, sense que en podem veure les característiques dels materials constructius. Pel que fa a les obertures, en conjunt són senzilles, de forma rectangular sense elements arquitectònics o decoratius visibles; únicament fer esment a l'obertura en balcó ampitador de la planta golfes que hi ha a la façana principal, té els angles superiors arrodonits presentant una degradació que es mostra com una motllura decorativa. A la façana principal les obertures hi són distribuïdes de manera simètrica i regular en tres eixos verticals, el central més destacat respecte els lateral; així, a planta baixa, al centre hi ha la porta d'accés (amb la data 1912 a sobre), a planta primera tres balcons, i a planta golfes un balcó al centre, i petites finestres als laterals. A la resta de façanes, en conjunt són obertures senzilles; al frontis posterior hi ha una altra porta d'accés que dóna a planta primera a través d'una escala exterior. A costat i costat de la casa hi ha diversos annexes adossats destinats bàsicament a magatzem i al bestiar. Al costat sud-oest hi ha el paller, és un edifici de planta rectangular, de dos nivells, construït adossat al terreny, tot permeten tenir accés a peu pla a les dues plantes. | 08078-39 | A la zona de Sants Metges | La casa actual de Can Cots es correspon amb una edificació de nova construcció bastida a principis del segle XX, segons la data sobre la porta d'entrada al 1912. Can Cots però té uns orígens anteriors que hem de relacionar però, amb les restes de la casa vella de Can Cots que es troben uns metres més amunt de la casa actual, a peu de la pista. Així, Can Cots ja consta documentat en el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046,fol. 76) hi consta la descripció del Mas Peraire, i del Mas de Sant Cebria, àlies Cots, pertanyents a Joan Boixader, pagès del Cint. En la descripció aportada s'hi relacionen les afrontacions, a orient amb el Mas Vilar de Castellserà, a migdia part amb terras del Castell de L'Espunyola, així com el camí ral que va de Cardona a Berga fins l'aigua del Salt de Colom i part amb terres del dit Mas Vilar i del torrent en enllà a ponent, part amb terres del mateix Mas Peraire i Sant Cebrià, que posseeix ell i el seu germà Joan Boixader, i part amb terras del Mas Vilar i part amb terras del Mas Calvet o Coromines de Castellserà, part amb terras de l'heretat d'en Macià i part amb terres de na Miqueleta, àlies Maciana, part amb terres del Mas Fabregó de Castellserà, això és fins el camí de missa que va de Castellserà a la sufragània de Sant Ciprià i de dit camí en amunt entrarà a la confrontació de la part de tramuntana que termeneja part amb terres de na Miqueleta i part amb terras dels Emprius comuns de Castellserà, part amb una peça de terra del Mas Fabregó, part amb peça de terra dels dits Emprius comuns de Castellserà i part amb terres del Mas Torreneula de Capolat fins a tornar a la terminació de sol ixent trobant les terres del dit Mas Vilar. També hi consta que la caseta dita la Ferreria, avui Puigventós, està compresa dins la propietat, i que està edificada en una peça de pertinença del Mas Cebrià de les Cots. Els dits masos Peraire i Sant Cebrià de les Cots consten habitats i afocats, i junt amb les terres corresponents, hauran de pagar les dècimes de tots els fruits al Duc, i el què es prestarà per la Ferreria (Puigventós). En el llistat del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), hi consta la referència a Can Cots. Posteriorment, al 1886, trobem l'anotació de Cots entre la relació de cases que consten en un document de compliment Pasqual de la parròquia del Cint en el qual hi apareixen les cases de la sufragània, Sants Metges; en aquest document hi consten Miquel Altarriba, Teresa, Josep, Maria i Ramon. | 42.0584000,1.7707900 | 398292 | 4656991 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48584-foto-08078-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48584-foto-08078-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48584-foto-08078-39-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Al peu de la pista uns metres més amunt, hi ha les restes de l'antiga casa de Can Cots. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 48627 | Can Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-font-1 | XV-XIX | La masia de Can Font està situada a la zona del Clot de L'Espunyola i molt a prop del Castell. La casa és de planta rectangular i consta de planta baixa, primera i sota-coberta, té teulada a dos vessants amb el carener orientat perpendicular a la façana principal, la qual obra cap al sud-est. És bastida amb murs de paredat format per carreus desbastats i pedres irregulars, i cantoneres més menys ben tallades. La porta principal és al mur sud-est, és a nivell de la planta baixa i és una porta adovellada d'arc de mig punt feta amb peces ben tallades i polides i amb els angles treballats al biaix, els carreus dels muntants presenten el mateix acabat. La casa compta amb una altra porta d'accés al mur nord, és de formació recent i dóna pas a la planta primera a través d'una escala exterior. Pel que fa a les obertures, n'hi ha diverses que són resultat de modificacions posteriors, algunes de recents; també compta amb algunes formades per llinda plana de pedra monolítica i carreus als muntants, tot ben tallat i polit i amb els angles motllurats, n'hi ha una que va ser convertida en balcó. Al costat sud-est hi ha un porxo i entre la casa i el porxo un mur que clou el conjunt, amb accés a través del costat de llevant; al costat del mur de llevant de la casa hi ha restes d'annexes o altres construccions enrunades. Al costat nord-oest hi ha un altre cobert, aquest és de formació més recent. | 08078-82 | A la zona de Sant Climent de L'Espunyola | Els orígens de la masia Can Font es remunten a finals del segle XV, ja que la primera referència del mas la trobem en el fogatge del 1497, en el qual apareix dins el terme de l'Espunyola 'En Font'. També en el fogatge de 1553 dins la parròquia i terme de l'Espunyola hi consta Joan Font. Posteriorment, tenim constància del mas a finals del segle XVIII, en el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046,fol. 140-150), en la descripció de les propietats que té Carles Vilardaga, hisendat de la ciutat de Berga, referides al Mas Solanellas, la Casa del Prats àlies la Mesquita, a Capolat, i el Mas Vilar Jussà, la Caseta del Poble en lo Salt d'en Colom, la Casa de Sant Salvador, i la Caseta del Salt d'en Colom àlies Bernadas, en la parròquia de Sant Corneli i Sant Ciprià de Castellserà. Segons la descripció aportada consta que el Vilar Jussà, i la Caseta del Pobla, termenegen a migdia part amb terres del mas Casafont, travessant lo camí ral vell. El Mas Font apareix relacionat com a límit d'afrontacions d'altres peces de terra descrites en el mateix període. Ja al segle XIX trobem la cita de la masia Can Font en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), on hi consta Antonio Cabañas. | 42.0488800,1.7837100 | 399346 | 4655919 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48627-foto-08078-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48627-foto-08078-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48627-foto-08078-82-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
| 48562 | Canudas del Tossalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canudas-del-tossalet | Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3308. Generalitat de Catalanya. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVI-XVIII | Gran masia situada a la zona sud-est del municipi, prop de l'església de Sant Pere de l'Esgleiola, en un petit turó que s'aixeca al peu de la carretera de l'Espunyola a Casserres, en una zona molt oberta i envoltada de gran quantitat de camps de conreu. La casa és de planta rectangular, formada per una planta semisoterrània (tant sols visible des de la façana sud-est, ja que està bastida en una zona en desnivell determinant que la façana nord tingui menor alçada que la sud, la qual s'assenta a un nivell inferior), planta baixa, primera i golfes. És coberta a dos vessants amb el carener orientat est-oest, paral·lel a la façana principal que és encarada al nord (lleugerament nord-oest) i en la qual hi ha la porta principal d'accés. El conjunt de les façanes es troben revestides d'un arrebossat contemporani (realitzat entorn l'any 1955) que en cobreix la totalitat de la seva superfície excepte les cantoneres i el contorn de la majoria de les obertures conformat per peces de pedra ben treballada i polida. La façana principal presenta les obertures distribuïdes de manera simètrica a través de cinc eixos verticals de registres d'obertures, amb alguna diferència a la planta baixa; així a la planta baixa, al mig hi ha una gran porta en llinda d'arc de mig punt de dovelles de pedra sorrenca, actualment no es veuen perquè es troben cobertes per un revestiment diferenciat de la resta de la superfície del mur, la resta d'obertures d'aquest nivell són petites finestretes de conformació senzilla i una altra porta al costat de ponent, és amb llinda plana monolítica sobre muntants tot en pedra polida. El conjunt de finestres existents en les plantes superiors d'aquesta façana són de llinda plana monolítica (en una hi ha la data 1770 incisa i a costat i a costat un cercle amb quatre fulles a dins, tot en una cartel·la), sobre muntants i algunes amb ampit sobresortit i generalment motllurat, tot en pedra sorrenca ben tallada i polida i amb dos tipus d'acabat en els angles interiors, o treballat en bisell o amb motllures senzilles; aquest tipus d'obertures és el mateix que trobem en les altres façanes amb alguna excepció que ja s'esmentarà. A la façana lateral est hi ha un eix vertical central d'obertures, a planta baixa una porta, i a planta primera i golfes un balcó a cada nivell, tot i que també hi ha una finestra a planta pis al costat nord i una altra a les golfes sobre el balcó; tot amb els acabats indicats anteriorment, a la porta de la planta baixa hi ha incisa una data ja molt esborrada que sembla 1780. La façana sud és potser la més representativa, ja que una amplia galeria a planta primera la fa molt destacable i visualment l'enriqueix de manera considerable. En aquesta façana hi ha un nivell més, la planta semisoterrània, en la qual les finestres són petites i senzilles, i una porta. A planta baixa una filada de cinc finestres iguals hi són repartides regularment. A planta primera la galeria és a la part central i una finestra a costat i costat; es tracta d'una galeria de quatre obertures d'arc de mig punt de dovelles de pedra suportats sobre columnes monolítiques, tot és fet amb pedra sorrenca ben tallada, polida i amb motllures als angles, l'ampit també és de pedra, el conjunt segueix la línia decorativa de les altres obertures. A les golfes hi ha una filada de sis finestres seguint el patró marcat per la galeria n'hi ha quatre col·locades sobre la galeria, una sobre cada obertura (aquestes són també emmarcades en pedra però amb un acabat més senzill) i una altra a cada extrem. La façana lateral de ponent és la que presenta una distribució d'obertures menys simètrica, a planta baixa una porta senzilla, a planta primera un balcó i dues finestres, una és petitona; a planta golfes una finestra central i a costat i costat i a sobre altres finestres amb els mateixos acabats però més petites. | 08078-17 | A la zona del l'Esgleiola. | La masia té una actuació molt important a la segona meitat-finals del segle XVIII, hi ha vàries llindes amb dates com 1767, 1770 i 1780 que en donen fe. En conjunt tot sembla molt uniforme, però alguns elements testimonien una possible estructura anterior més petita, que probablement definiria una casa de dues crugies (corresponents a les dues més de ponent, amb una porta al costat de llevant, avui amagada en part per la volta que cobreix el cos central), una estructura molt amagada i poc identificable. En la fitxa de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya referent a aquesta masia (núm. 3308) se'ns informa que al segle XVIII era coneguda amb el nom de Mas Ricarts, i que el canvi de nom es deu a que una pubilla del mas va contraure matrimoni amb un fill de la masia Canudas de Sant Pau de Casserres, propiciant que amb el temps es conegués amb el nom de Canudas (a la fitxa es parla de Canudas del Prat, però aquest nom es correspon a la masia Canudas de Casserres, la de l'Espunyola és Canudas del Tossalet). Tanmateix, la primera notícia documental coneguda de la masia la trobem en el fogatge de 1553 en el qual, a la parròquia i terme de l'Espunyola, hi consta Miquel Canudas al Mas Ricarts, fet que d'una banda posa de manifest que ja al segle XVI en el mas hi apareix el cognom Canudas, i d'altra banda, reforça la possibilitat apuntada més amunt, de l'existència d'una casa anterior al segle XVIII. Posteriorment, ja en ple segle XIX, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), hi consta una referència que es podria correspondre a la masia Canudas en la qual hi consta Baletin Mairinot. | 42.0231100,1.7971500 | 400418 | 4653042 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48562-foto-08078-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48562-foto-08078-17-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A l'interior l'espai és distribuït a partir de cinc crugies paral·leles orientades nord-sud i de diferent amplades, la de l'extrem de llevant clarament més estreta que la resta i que ocupa tota l'amplada de la casa, a diferència de les altres quatre que són més curtes, ja que la part sud és ocupada per una altra crugia perpendicular a les quatre. A planta baixa les cinc crugies paral·leles són cobertes amb volta de pedra encofrada; les dues crugies més de ponent estan compartimentades i algunes de les voltes són orientades perpendiculars a la crugia. En conjunt els espais de les dues crugies laterals eren destinats al bestiar i magatzem i la crugia central com a distribuïdor, és on obra la porta principal, al fons i al centre hi ha l'escala d'accés al pis i a costat i costat dues portes, l'una és l'accés al celler i l'altra a la masoveria. El celler (a la porta hi ha a data 1780 o 1786 dins una cartel·la) és situat a la planta semisoterrània, és conformat per un ampli espai cobert també en volta de pedra, i dues petites estances en part excavades en el tapàs, en el terra de roca natural picada hi ha uns petits canals excavats a mode de drenatge que desaigüen a través d'una conducció existent a la façana sud. Adossada a la paret nord hi ha una pica de pedra que servia per recollir el vi, el qual sortia a través d'una obertura (la boixa) que podem veure a la paret i que és l'únic testimoni visible de la tina on premsaven el vi, ja que avui dia es troba tapiada, l'accés a aquesta era a través de la porta que hi ha a la façana de ponent. Els propietaris informen que no fa molt encara es conservaven restes de grans botes de fusta al celler. La masoveria ocupa la crugia disposada perpendicularment a la resta, en el qual encara s'hi conserva la llar de foc i part de les distribucions fetes amb envans de maó de les diferents estances. A la planta primera hi ha la gran sala que serveix de distribuïdor tot donant accés a diferents habitacions, sortida a la galeria i pas cap a la cuina, les obertures són amb llindes planes monolítiques algunes amb decoracions sobre muntants de pedra. La gran sala conserva elements típics d'aquest espai, com la capella, finestra amb festejadors, la pica (la que hi ha actualment és contemporània), armaris encastats, i la cisterna o millor dit l'estructura per la qual s'extreia l'aigua a través d'una corriola i on hi ha la data 1866 (aquesta cisterna ocupa part de la planta baixa). Es destacable que diferents habitacions són amb alcova algunes amb guixeries motllurades, en una de les habitacions trobem una llinda amb la data 1767. La galeria és molt àmplia i dóna accés a altres habitacions. La cuina i la llar de foc estan situades a la part nord-est, la cambra de la llar de foc és molt interessant conserva el banc escó, també hi ha una bressolera, una xemeneia de forat sense campana i uns grans clemàstecs. A la cuina hi havia el forn de pa, avui amb la boca anul·lada i no visible, degut a que la volta és enrunada (queda situat just a l'angle nord-est). Al costat de la cambra de la llar hi ha l'accés a la planta superior, a la porta hi ha un muntant de pedra amb la data 1767. Aquesta gran masia es complementa amb diversos coberts situats al voltant de la vivenda, a més compta amb un pou al costat de la façana de ponent i un altre a pocs metres a cap a llevant; també disposa d'un gran viver a uns 200 metres al nord de la casa i a l'altra banda de la carretera, a més hi ha les restes d'un molí d'oli i dues tines tot excavat a la roca a uns 100 metres de distància de la casa cap al nord. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 48717 | Cap de dinosaure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cap-de-dinosaure | L'anomenat cap de dinosaure és un bloc de roca de tipus conglomerat que es troba sobre una base de tapàs. La part inferior, del tapàs, per les seves característiques morfològiques s'ha anat erosionant, conservant-se una base de mides menors al bloc. El bloc de conglomerat té una forma més o menys tendint a ovalada en disposició horitzontal, presenta alguns despreniments i esquerdes que és el què li confereix la particular forma que recorda al cap d'un dinosaure, d'aquí que al lloc sigui conegut per aquest nom. | 08078-172 | A la zona de Sants Metges | 42.0568500,1.7583700 | 397262 | 4656834 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El bloc està situat a tocar del camí del pantà de l'Espunyola que puja a Capolat, o també Camí de Sants Metges a coll de Jou. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||||||
| 48572 | Capella de la Marededéu del Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-marededeu-del-bosc | BACH, A. (2002). Montmajor i el seu comú. Ajuntament de Montmajor. GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona | XIX | L'església o capella del Bosc està situada al peu de la carretera C-26, en el punt quilomètric 132,5, a tocar mateix de la capella, al costat sud, hi ha la casa del Bosc. Es tracta d'un edifici d'una sola nau de planta rectangular, sense absis, i de petites dimensions; és orientada d'est a oest amb la porta situada al mur de llevant, és coberta amb teulada a dos vessants. És bastida amb murs de grans carreus i pedres irregulars tot formant un parament poc acurat, i a les cantoneres grans blocs de pedra picada formant carreus força ben escairats i polits. La porta és de llinda plana monolítica amb la data 1861 incisa, als muntants hi ha grans carreus ben tallats i polits, un dels quals és un element reaprofitat (sembla una llinda) amb una data parcial que indica mil sis-cents i pico. Sobre la porta hi ha un òcul amb contorn de pedra; la façana de llevant és coronada amb una espadanya d'una obertura amb una petita campaneta. L'interior és cobert amb volta i està reformat. | 08078-27 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | No tenim constància d'informacions documentals sobre la capella del Bosc. Segons la data de la llinda de la porta i les característiques arquitectòniques sembla correspondre a una obra del segle XIX. Podria ser que amb anterioritat ja hi hagués una capella i que d'aquella construcció més antiga provingui la llinda reutilitzada com a carreu en el brancal de la porta i amb una data del segle XVII. En la visita pastoral a la parròquia del Cint de l'any 1769 no s'hi esmenta la capella del Bosc. | 42.0420200,1.7363800 | 395418 | 4655214 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48572-foto-08078-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48572-foto-08078-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48572-foto-08078-27-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'església té culte i s'hi realitza un ofici un diumenge al mes. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 48680 | Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-8 | AMADES, Joan (1983): Costumari Català. El curs de l'any. Salvat Editores, S.A i Edicions 62, S.A. www.festes.org | XX | Les Caramelles a l'Espunyola apleguen una ampli grup de cantaires entre grans i xics, i van acompanyats d'un acordió i un bombo. Es fan el dissabte a la tarda, el diumenge al matí i el dilluns al matí dels dies de Pasqua. Es procura anar a totes les cases del poble, com a mínim a una setantena, i a més el dissabte a la tarda, a última hora es va a cantar al poble de Montclar, on en finalitzar tothom és convidat a una xocolatada. Com és habitual el diumenge es fa una cantada a sortida de missa, a l'església que toqui, ja que a l'Espunyola la missa dels diumenges va rotant entre les diferents esglésies del municipi. El dilluns de Pasqua es torna a Montclar, i s'apleguen a sortida de missa amb els grups de caramelles provinents de Montmajor, Casserres, i abans també amb els de Montclar. Per desplaçar-se d'un lloc a l'altre van amb cotxes, el primer dels quals va assenyalant el pas dels caramellaries amb la bandera. El dissabte es troben tots a l'inici del camí del Clot de l'Espunyola, per començar a cantar per aquell extrem del municipi. Els dies que es canta al matí s'inicia la jornada amb un esmorzar i cafès. El diumenge és el torn de part de la zona del Cint i Correà, i el dilluns de la resta de cases, generalment la zona de Comarmada, Barballó,etc. Amb els diners recollits normalment s'acostuma a fer una sortida pel mes de juny. | 08078-135 | Per tot el terme municipal. | Les Caramelles són cançons populars, de tradició religiosa i festiva que es canten per Pasqua Florida. Durant els dies de Pasqua un grup de cantaires visiten cases i masies tot fent la cantada de caramelles davant de cada casa. Sembla que en origen els caramellaires eren els encarregats d'anunciar la Resurrecció de Crist. Tradicionalment el grup de cantaires era gratificat amb ous, llonganissa i altres aliments, que a la vegada simbolitzava la finalització de la Quaresma. Amb els aliments que es recollien s'acostumava a fer un esmorzar o berenar, en alguns indrets una truitada popular. | 42.0535000,1.7679600 | 398050 | 4656451 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48680-foto-08078-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48680-foto-08078-135-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Una de les imatges ha estat proporcionada per l'Ajuntament de l'Espunyola, forma part de la col·lecció de fotografies del seu fons d'imatges. Les altres dues imatges han estat facilitades per Rudy Gelinne. | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 48700 | Castell de Correà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-correa | BACH, A. (1992). Història de Cardona. Curial Edicions, Barcelona. BACH, A. (2002). Montmajor i el seu comú. Ajuntament de Montmajor. CAMPRUBÍ, J. (1998). 'La fundació dels castra i la seva relació amb les parrochiae en el procés d'estructuració territorial berguedà'. II Congrés Internacional d'Història dels Pirineus. Girona. CATALÀ, Pere (1976). Els castells catalans. Dalmau Ed. VVAA. (1985): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1987): 'Catalunya Romànica. Vol. XIII El Solsonès, La Vall d'Aran.' Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. | XI | S'observen tant sols restes d'alguns murs de poca potència visible. | Les restes del castell de Correà es troben al turó que s'aixeca al sud de l'església de Sant Martí de Correà. A la part alta del turó i a les terrasses del vessant sud i est és on es poden veure més restes d'estructures, en conjunt són traces de murs de poca potència visible. Les restes però estant molt amagades per la gran quantitat de vegetació i arbres que les cobreixen. Es creu que a la part superior hi hauria hagut una torre de defensa. | 08078-155 | A la zona de Correà. | Al segle X les parròquies del Cint i Correà pertanyien al comtat d'Urgell i a la vall de Lord. En aquest segle XI es documenta un Castell de la nissaga dels Currizani o Currida que posseïen el Castell i la senyoria del terme. Al segle XI, després de la mort d'Ermengol I, es té constància de que un dels seus nobles, el conegut Arnau Mir de Tost, tenia en cessió a la canònica d'Urgell un ampli territori que comprenia els castells de la Mora, Tentellatge, Llinars i Correà. Arran del matrimoni d'Isabel d'Urgell amb Ramon Folc el 1167, com a dot es van traspassar molts territoris de la Vall de Lord als vescomtes de Cardona. Posteriorment, el 1314, el vescomte de Cardona Ramon Folc, incorporà al vescomtat tots els castells i feus, entre els quals el de Correà. Quan al 1375 el rei Pere III crea el comtat de Cardona, en la relació de llocs que en formen part hi ha Correà. Al segle XVII Correà continuava formant part de Cardona. Al segle XVIII part de Correà es trobava sota l'administració del marquès d'Aguilar. | 42.0326100,1.7183600 | 393911 | 4654191 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48700-foto-08078-155-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48700-foto-08078-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48700-foto-08078-155-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 94|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 48662 | Castell de l'Espunyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-lespunyola | <p>BACH, A. (2002). Montmajor i el seu comú. Ajuntament de Montmajor. CAMPRUBÍ, J. (2006). Conquesta i estructuració territorial del Berguedà (s. IX-XI). La formació del comtat. Universitat de Lleida, col·lecció espai/temps núm. 46. Lleida. DALMAU, R., CATALÀ, P. (1976): Els castells catalans. Dalmau ed., Barcelona. GUILLEM DE BERGUEDÀ I ALTRES TROBADORS (1986): Obra poètica. (Pròleg de Martí de Riquer). Edicions de L'Albí, Escriptors del Berguedà, núm. 2, Berga. IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3308 Generalitat de Catalanya. MADOZ, P. (1845). Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar. Madrid. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. SITJES I MOLINS, X. (1986): Esglésies romàniques del Bages, Berguedà i Cardener. Ed. Llibreria Sobrerroca. Manresa. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978: 207-210). 'El Berguedà. Monuments de la Catalunya Romànica 1'. Artestudi Eds. Barcelona. VILA, R.,(1991):Catalunya, esqueixos d'un passat.II, El Berguedà. Editorial Memòria, Mataró. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. VVAA. (1985: 254-255): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.</p> | X-XVIII | Part de la construcció es troba en procés de rehabilitació. | <p>El castell de l'Espunyola s'alça sobre un turonet que s'aixeca a la zona anomenada el Clot de l'Espunyola. És un conjunt arquitectònic format per diverses construccions; hi destaquen dues torres, la principal, que havia fet funcions residencials, a l'extrem sud, datada entorn al segle XIII, i l'altra, a l'extrem nord, i de la qual es desconeix exactament la seva utilitat. Entre les dues torres hi ha el mas del Castell, una casa de pagès bastida en època moderna, la qual sembla que aprofita en part del seu basament restes de l'antic recinte emmurallat. A l'extrem més septentrional del turó hi trobem les restes de l'antiga església de Sant Climent del Castell. El conjunt conserva part del recinte emmurallat i el seu gran portal situat al costat de llevant. L'any 1997 es va realitzar una prospecció arqueològica als camps de conreu i camins que envolten el conjunt, tot localitzant diversos fragments de ceràmica d'època medieval que confirmen les cronologies del conjunt. Al 2006 es dugué a terme una intervenció arqueològica al castell, en concret es va realitzar un rebaix general de la torre senyorial i la documentació d'uns grafits existents al revestiment interior dels murs del mas. Les tasques de rebaix del terreny de l'entorn immediat de la torre van permetre documentar, sota el primer estrat, un paviment format per un enllosat de pedra que cobria tota la superfície, era de pedres de mides diverses unides amb morter de calç. No es va localitzar cap resta de material arqueològic en relació al paviment que el permetés situar cronològicament; de tota manera s'ha emmarcat en unes dates tardanes, sembla que corresponent a les fases d'època moderna. Pel que fa als grafits, aquests es troben a l'interior de la Masia del Castell de l'Espunyola, en concret en el revestiment del mur nord de la planta baixa; es tracta d'un conjunt de dibuixos fets per incisió que mostren figures humanes, animals i elements geomètrics, entre d'altres. Paral·lelament a la intervenció arqueològica del 2006 es va realitzar un intens recull documental i gràfic dels grafits. Les escenes que reprodueixen són de caire cavalleresc, hi ha cinc cavalls amb genet, quatre estan muntats sobre el cavall i un està situat al davant de l'animal, tres de les figures a més van acompanyades d'un personatge que tiba del cavall. La representació de cadascun dels cavalls és diferent, els caps mostren trets diferenciats en cada cas, l'un té el coll més estilitzat que la resta; tot i això, tenen algunes característiques comuns, com el fet que tots presenten pèl al cap i a la cua, la robustesa de les potes i la corpulència dels cossos, a més ,tots són tibats de les regnes i tenen reproduïda una cota de malla. Les figures humanes són més desiguals entre elles en mida i forma; les cares són arrodonides, els braços i les cames fetes amb línies rectes, alguns cossos tenen forma allargada i altres triangular. Les figures humanes mostren els cossos ornamentats amb rombes que es creu que representen una cota de malla. A més, entre les figures hi trobem dues aus, un falcó o àguila i una gallina o ànec. En conjunt són dibuixos de traços força esquemàtics, tot i que a la vegada mostren alguns detalls que els enriqueixen a nivell estilístic, com els pèls a la cua d'alguns cavalls, o la presència de les crineres, o també la representació de les celles en alguna figura humana. Barrejades en mig d'aquestes escenes o figures també hi trobem altres formes molt més geomètriques com és el cas de diferents dibuixos de formes circulars, algunes de les quals estan combinades conformant figures més elaborades. La cronologia d'aquestes representacions gràfiques s'ha emmarcat entre el segles XVII i XVIII.</p> | 08078-117 | A la zona del Sant Climent de L'Espunyola. | <p>La primera notícia documental coneguda que es refereix a l'Espunyola la trobem a l'acta de consagració i dotació de l'església de Sant Joan de Montdarn que data de l'any 922. En aquest document s'hi descriuen els límits de l'església de Sant Joan entre els quals hi figura la 'parrochiam de ipsa Sponiola'. Pel que fa al castell, la primera referència documental és en un document del juny de 950, en el qual la comtessa Adelaida, filla dels comtes de Barcelona Sunyer i Riquilda, fa donació al monestir de Sant Joan de les Abadesses de l'alou que tenia al lloc de l'Espunyola, per remei de la seva ànima i la del seu pare i la seva mare. L'alou consta situat en el comtat de Berguedà, dins el terme de l'Espunyola amb l'església de Sant Climent, i terres i cases. A més també s'hi aporten les afrontacions del castell, que són: 'et adfrontat ipse castrus supranominato, cum omnes suos terminos, de parte circi in ipsa strata publica, qui discurret subtus turrem Nebulem, et de parte orientis adfrontat in fines de Mata monasterio et de meridie adfrontat in fines quem dicunt de Sanctum Ioannem eremum, de parte vero occiduo adfrontat in vila Castellum' (DALMAU: 1976:886). A partir d'aquí el castell es trobarà en mans del cenobi de Sant Joan de les Abadesses, del qual sembla que potser n'era abadessa la mateixa Adelaida; a la vegada que són ja molt escasses les referències al castell de l'Espunyola, per contra sí que trobem diverses informacions referents al llinatge dels Espunyola, i en alguns casos vinculat a fets importants de la història catalana. De mitjans del segle XII data una concòrdia (conservada a l'Arxiu de la Corona d'Aragó) entre Pere de Berga i Guillem de l'Espunyola, a fi de solucionar els conflictes que tenien per la jurisdicció sobre el castell de l'Espunyola. Guillem de l'Espunyola féu testament el 15 de juliol de 1163, fou signat a Solsona en poder del notari Pere; era casat amb Arsenda i tenien un fill , Guillem que era l'hereu i com a tal rebé el castell de l'Espunyola junt amb altres béns, i dues filles, Beatriu i Saurina, casada i amb dos fills, Guillem de Meda i Josiana. El patrimoni de Guillem de l'Espunyola era extens i important, a més del castell de l'Espunyola, tenia els d'Albesa, Ça Frareg, Arcs i Montesquiu; feus al Conflent, la Cerdanya, el Berguedà i l'Urgell; drets a la Valldelord i masos a l'Espunyola, Delar, la Vansa i el Ripollès. Guillem de l'Espunyola apareix vinculat a altres nobles catalans destacats, i als quals encomanà la tutoria de la seva muller, dels fills i els béns; en destaca el comte d'Urgell, el vescomte de Cerdanya, Hug de Mataplana, Galceran de Pinós, Pere de Berga i Guillem de Torroja. Guillem de l'Espunyola va morir el 1165 en l'expedició d'Alfons d'Aragó 'el Cast' a terres de Múrcia, així consta en la notícia del necrologi del monestir de Solsona (VVAA: 1985: VOL. XII:248). Del 25 d'abril 1187 data el testament del conegut trobador Guillem de Berguedà, en el qual apareix com un dels signants Guillem de l'Espunyola, hem de suposà que es correspon al fill de l'anterior (l'hereu) (VVAA: 1985: VOL. XII:41). A partir del segle XIII el llinatge dels Espunyola s'expansionà i continua apareixen molt vinculada a altres famílies nobles especialment de la contrada, com és el cas dels Pinós. En el fogatge de 1381 ja no apareix el llinatge dels Espunyola residint al castell, consta que era possessió de Mn. Rl de Peguera, i tenia 15 focs. El lloc de l'Espunyola al segle XVII consta com a possessió del rei, i es trobava dins la sots-vegueria de Berga i la vegueria de Manresa.</p> | 42.0468900,1.7827700 | 399265 | 4655699 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48662-foto-08078-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48662-foto-08078-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48662-foto-08078-117-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-07-16 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 92|94|85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||
| 48546 | Castell de l'Espunyola/Mas del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-lespunyolamas-del-castell | <p>BACH, A. (2002). Montmajor i el seu comú. Ajuntament de Montmajor. DALMAU, R., CATALÀ, P. (1976): Els castells catalans. Dalmau ed., Barcelona. GUILLEM DE BERGUEDÀ I ALTRES TROBADORS (1986): Obra poètica. (Pròleg de Martí de Riquer). Edicions de L'Albí, Escriptors del Berguedà, núm. 2, Berga. IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3308 Generalitat de Catalanya. MADOZ, P. (1845). Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar. Madrid. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. SITJES I MOLINS, X. (1986): Esglésies romàniques del Bages, Berguedà i Cardener. Ed. Llibreria Sobrerroca. Manresa. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978: 207-210). 'El Berguedà. Monuments de la Catalunya Romànica 1'. Artestudi Eds. Barcelona. VILA, R.,(1991):Catalunya, esqueixos d'un passat.II, El Berguedà. Editorial Memòria, Mataró. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. VVAA. (1985: 254-255): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.</p> | XIII-XIV | Algunes construccions i elements han estat objecte de restauració, però encara no s'ha completat la restauració de tot el conjunt, la masia està pendent d'una actuació i altres elements exteriors com les restes de la muralla. | <p>Es tracta d'un conjunt format per diverses construccions adossades i situat al capdamunt d'un turonet. Les estructures principals són dues torres i una gran masia entre ambdues, que defineixen un conjunt amb una planta més o menys en forma de U oberta cap al sud-est. La torre principal és d'estil romànic i està emplaçada al costat sud, és de planta quadrangular (7,30x7,60/7,80) i consta de planta baixa, primera i sota-coberta. Està construïda amb un aparell regular de carreus ben tallats i polits i col·locats a trencajunt formant filades també regulars, els murs presenten un gruix entre 119 i 95 cm. La porta d'accés és al mur nord-est, és d'arc de mig punt fet amb dovelles ben tallades i polides, sobre muntants de carreus. Al mateix mur, per sobre la porta d'accés hi ha una altra porta, és també adovellada en arc de mig punt; aquesta porta devia permetre la comunicació i l'accés a la muralla que arrencava de l'angle sud-est del castell. Al mur lateral sud-est a nivell de planta primera hi ha una finestra d'estil gòtic, de dues obertures separades per una columneta al mig i la llinda de pedra monolítica amb dos arcs lobulats, i impostes decorades amb motius florals; per sobre hi ha una altra finestra de línies senzilles formada amb el mateix parament del mur. La torre compta amb una altra finestra en cadascuna de les altres dues façanes. La torre situada al costat més nord-est és de planta rectangular, de mides molt més petites que l'anterior ( 5x3,5x10); està bastida amb grans carreus ben tallats i escairats, col·locats regularment seguint les filades i a trencajunt; els seus murs són d'uns 75 cm de gruix. Hi ha una porta al mur sud, és de llinda plana monolítica i als brancals els mateixos carreus que conformen l'aparell del mur. L'interior defineix un espai estret que pren tota l'alçada de la torre, i és cobert amb una petita volta de canó feta en pedra. Entre aquestes dues torres tenim la masia, una gran casa de planta rectangular, formada per planta semisoterrània, baixa i primera. Està construïda amb murs formats per paredat de carreus desbastats i pedres irregulars, que presenta algunes diferències, a la part semisoterrània té un acabat més irregular que a la resta. A la façana principal que dona al sud-est, hi ha la porta principal d'accés a nivell de planta baixa, és una porta adovellada de mig punt fet amb llargues dovelles de pedra sorrenca ben tallada i polida; a la mateixa façana, a la planta sota-coberta hi ha tres grans obertures, són de llinda plana monolítica muntants de carreus i ampit sobresortit i de línies rectes, totes amb peces ben tallades i polides i amb els angles treballats al biaix; a la llinda de la finestra central hi ha decoració en relleu que forma unes línies corbes; interiorment tenen festejadors. Algunes de les finestres tenen parts refetes, com són els ampits. A la façana posterior a nivell de la planta semisoterrània hi ha diverses finestres tipus espitllera, a la resta de nivells d'altres que mostren el mateix estil o similar a les de la façana principal i algunes de formació més recent amb maó massís. Al mur lateral nord-est hi ha la porta d'accés a la planta semisoterrània és de brancals de carreus i llinda plana de fusta. De l'interior podem destacar que a nivell de planta semisoterrània l'espai està compartimentat a partir de diferents arcs de mig punt adovellats que en són els elements de càrrega del forjat. A partir de la planta baixa, el suport de càrrega són grans pilars de pedra que es desenvolupen fins la coberta. A la planta baixa es conserva al costat de la façana principal, la llar de foc amb la boca del forn tapiada i al mur posterior hi ha la fornícula de la pica de pedra; en aquest mateix mur posterior, en el revestiment hi ha gran quantitat de grafits incisos conformant figures humanes, animals i elements geomètrics. El conjunt compta amb un altre element destacat, és el portal d'accés a l'interior del recinte emmurallat, és en arc de mig punt fet amb 15 grans dovelles.</p> | 08078-1 | A la zona del Sant Climent de L'Espunyola. | <p>La primera notícia documental coneguda que es refereix a l'Espunyola la trobem a l'acta de consagració i dotació de l'església de Sant Joan de Montdarn que data de l'any 922, en aquest document s'hi descriuen els límits de l'església de Sant Joan entre els quals hi figura la 'parrochiam de ipsa Sponiola'. Pel que fa al castell, la primera referència documental és en un document del juny de 950, en el qual la comtessa Adelaida, filla dels comtes de Barcelona Sunyer i Riquilda, fa donació al monestir de Sant Joan de les Abadesses de l'alou que tenia al lloc de l'Espunyola. L'alou consta situat en el comtat de Berguedà, dins el terme de l'Espunyola amb l'església de Sant Climent, i terres i cases. A més també s'hi aporten les afrontacions del castell. A partir d'aquí el castell es trobarà en mans del cenobi de Sant Joan de les Abadesses, del qual sembla que potser n'era abadessa la mateixa Adelaida; a la vegada que són ja molt escasses les referències al castell de l'Espunyola, per contra sí que trobem diverses informacions referents al llinatge dels Espunyola, i en alguns casos vinculat a fets importants de la història catalana. De mitjans del segle XII data una concòrdia (conservada a l'Arxiu de la Corona d'Aragó) entre Pere de Berga i Guillem de l'Espunyola, a fi de solucionar els conflictes que tenien per la jurisdicció sobre el castell de l'Espunyola. Guillem de l'Espunyola féu testament el 15 de juliol de 1163, fou signat a Solsona en poder del notari Pere; era casat amb Arsenda i tenien un fill , Guillem que era l'hereu i com a tal rebé el castell de l'Espunyola junt amb altres béns, i dues filles, Beatriu i Saurina, casada i amb dos fills, Guillem de Meda i Josiana. El patrimoni de Guillem de l'Espunyola era extens i important, a més del castell de l'Espunyola, tenia els d'Albesa, Ça Frareg, i a altres llocs. Guillem de l'Espunyola apareix vinculat a altres nobles catalans destacats, i als quals encomanà la tutoria de la seva muller, dels fills i els béns. Guillem de l'Espunyola va morir el 1165 en l'expedició d'Alfons d'Aragó 'el Cast' a terres de Múrcia, així consta en la notícia del necrologi del monestir de Solsona. A partir del segle XIII el llinatge dels Espunyola s'expansionà i continua apareixen molt vinculada a altres famílies nobles especialment de la contrada. En aquest sentit consten diverses referències. El fill Ramon 'Cespunyola' es casà amb Sibil·la de Caramany, consta tant com a donzell com a cavaller; actuà com a procurador del noble P. Galceran de Pinós el 1306; posteriorment, el 1314 va vendre al seu oncle R. De Sant Cerni la tercera part del delme que rebia de les parròquies de Sant Climent de l'Espunyola i de Sant Pere de l'Esgleiola i dels seus termes, això és el terç del delme de blat, vi , carnalatge, llana, formatge, cànem, lli i demés que ell pogués rebre. També li vengué els masos de Segats de la parròquia de Sant Climent i el de Cruillops de la de l'Esgleiola. Aquests masos els tenia en feu pel senyor d'Aragó.Ramon de l'Espunyola apareix diverses ocasions en qualitat de persona de confiança. Morí entorn el 1316 sense descendència legítima, però amb un fill il·legítim, Guillem d'Espunyola. Aquest fet comportà una disputa per l'herència, entre el seu oncle i rector de Bagà, Ramon de Sant Cern i Berenguera 'Zespunyola', per solucionar l'afer calgué la intervenció del rei; finalment el castell i altres béns passaren a mans de Ramon. Altres referència al llinatge són G. Zespuynola el 1344 és acreditat delegat pels cònsols de Bagà, per anar al Rosselló per tractar una delicada comissió amb Pere Galceran de Pinós. El 1375 Sibil·la Cespunyola era la sogra de Pere Tomich. En el fogatge de 1381 ja no apareix el llinatge dels Espunyola residint al castell, consta que era possessió de Mn. Rl de Peguera, i tenia 15 focs. El lloc de l'Espunyola al segle XVII consta com a possessió del rei, i es trobava dins la sots-vegueria de Berga i la vegueria de Manresa.</p> | 42.0468900,1.7827700 | 399265 | 4655699 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48546-foto-08078-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48546-foto-08078-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48546-foto-08078-1-3.jpg | Legal | Medieval|Romànic|Gòtic|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-18 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A l'interior del conjunt hi havia l'església de Sant Climent del Castell, les restes de la qual es poden veure al costat més nord. A costat i costat del portal queden algunes restes de la muralla que tancava el conjunt, tot i que està molt perduda i es creu que gran part dels carreus utilitzats per la construcció de la masia al segle XVI-XVII provenen de la muralla. Interiorment, la torre està essent totalment reformada per tal d'adaptar-la a casa de turisme rural. | 85|92|93|94|119 | 46 | 1.2 | 1771 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||
| 48664 | Castellserà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castellsera | CAMPRUBÍ, J. (2006). Conquesta i estructuració territorial del Berguedà (s. IX-XI). La formació del comtat. Universitat de Lleida, col·lecció espai/temps núm. 46. Lleida. VILADÉS, R. (2007: 36-39): 'Sant Corneli i Sant Cebrià de Castellserà'. L'Erol, núm. 94, any 2007. GALERA | Tant sols es conserven visibles dos panys de mur. | Les restes del que es creu que potser fou Castellserà estan ubicades al costat de la masia de Cal Macià i de les runes de Cal Xacó, a molt poca distància de l'església de Sants Metges. Al lloc podem observar una estructura bastida sobre la roca que conforma una gran base o fonamentació formada per uns murs que mostren un aparell regular de carreus força ben tallats, disposats formant filades i col·locats a trencajunt. Els murs conformen una estructura amb angle, que per l'extrem de ponent finalitza amb un altre angle al qual se li adossa una estructura d'un mur de contenció de la masia de Cal Xacó, i el mur que dóna al costat de llevant té continuïtat amb una refacció moderna hem de suposar que també relacionada amb la construcció o alguna reparació de la masia. Sembla que aquesta estructura va ser aprofitada i ampliada com a basament per la construcció de la masia. | 08078-119 | A la zona de Sants Metges | Existeix molt poca informació sobre Castellserà o Castell Serà. Fa pocs anys que les restes descrites s'han començat a atribuir a Castell Serà. Són escasses les informacions que es tenen del lloc, documentalment es situa proper a la zona de Sants Metges, de fet l'antiga església de Sants Metges amb anterioritat era sota una altra advocació i anomenada Sant Corneli i Sant Cebrià de Castellserà; el seu emplaçament era més cap a llevant, al vessant del costat de ponent dels Cingles de Sant Salvador, a l'altra banda de la riera de Montclar. Aquest topònim apareix esmentat per primera vegada en un document de 1319, i posteriorment al 1375 en una relació de castells dels comtes de Cardona. En Viladés (VILADÉS:2007:36) també anomena el sector de la parròquia de Castellserà com a Gineva. Al segle XVII es continua utilitzant la denominació de Castellserà per l'església de Sant Corneli i Sant Cebrià, no serà fins entorn al segle XVII que es comença a utilitzar la denominació de Sants Metges de manera popular, per aquesta església i que passa a ser menys freqüent l'anterior denominació, no caurà en desús però fins a finals del segle XIX arran de la construcció de la nova església ja directament sota l'advocació de Sants Metges. | 42.0566600,1.7658000 | 397876 | 4656804 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48664-foto-08078-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48664-foto-08078-119-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 48661 | Codonyet del Cint | https://patrimonicultural.diba.cat/element/codonyet-del-cint | Bronze | L'estructura està molt afectada per la vegetació. Algunes de les lloses s'estan laminant. | El megàlit es troba en mig del bosc, envoltat de vegetació podem veure un petit túmul que constitueix part del dolmen. Les restes de la cambra defineixen un espai d'un 1,8 m de llar per 1,25 m d'ampla aproximadament; actualment tant sols conserva la llosa de la capçalera i la del costat de ponent. Segons informacions de Mn. Serra Vilaró (VILARÓ:1927:223), aquest dolmen tenia una característica molt particular i és que tenia el sòl enllosat i una mica enfonsades en el sòl les lloses laterals. Avui dia el túmul està molt desfet, quan Mn. Serra Vilaró hi va intervenir encara es conservava bona part i va poder amidar un diàmetre de 8 metres; també ens informà que la llosa lateral de llevant s'havia tret i portat a la casa de Cal Codonyet. El megàlit s'emmarca dins una cronologia entre el Bronze Mitjà i Bronze Final. | 08078-116 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | L'any 1918 Mn. Serra Vilaró va realitzar una excavació del megàlit (SERRA VILARÓ: 1927:226). El dolmen havia estat violat. Les restes de tres cranis sembla que foren trobades in situ, sense que haguessin estat afectats per la violació. Hi havia fragments de material ceràmic molt esmicolat que formaven part de diferents vasos, entre els quals un de campaniforme decorat amb faixes de línies formant rombes i d'altres de decorades amb solcs o amb incisions. També sembla que hi ha algunes formes carenades. El material està dipositat al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. | 42.0497600,1.7411800 | 395828 | 4656068 | 08078 | L'Espunyola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48661-foto-08078-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48661-foto-08078-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48661-foto-08078-116-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 79|76 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 48690 | Collet de les Forques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/collet-de-les-forques | SERRA VILARÓ,J. (1927:142-149): Civilització Megalítica a Catalunya. Musaeum Archaeologicum Diocesanum, Solsona. CASTANY,J. i altres (1990: 118): El Berguedà: de la Prehistòria a l'Antiguitat. Àmbit de Recerques del Berguedà, 1990. | El megàlit va ser destruït arran d'uns treballs d'ampliació de la carretera. | El megàlit estava situat proper al creuament de la carretera de L'Espunyola a Casserres amb la C-26 (la de Berga a Solsona). Les informacions bibliogràfiques ens indiquen que estava constituït per una estructura tumular que cobria una gran llosa de forma tendint a rectangular però amb els angles arrodonits, i que mesurava 4,10 metres de llarg per 1,65 d'amplada i 0,45 de gruix. Aquesta gran llosa cobria una estructura fossa sepulcral excavada en la mateixa roca que tenia forma ovalada i unes mides de 1,84 metres de llarg per 1,2 metres d'amplada i 0,34 metres de fondària. Segons el mateix Serra Vilaró classifica aquest atípic sepulcre com un hemidolmen o megàlit de pedra picada. En la intervenció ja es pogué comprovar que el sepulcre havia estat remenat amb anterioritat. S'hi localitzaren restes de tres individus adults i d'un infant. A l'extrem oriental s'hi trobà un crani in situ sobre una lloseta a mode de coixí. Els materials localitzats són com objectes lítics, com quatre puntes de fletxa amb aletes i peduncle, una punta de fletxa amb forma de fulla de llorer, setze peces de sílex (alguns amb retocs), un percussor i un nucli; com objecte de metall, un punyal de coure de 160 mm. de llarg per 3 mm de gruix; d'objectes d'ornament, mig penjoll de pecten, cinquanta denes de pecten i un botó pentaèdric amb forats en forma de V; i de ceràmica, diversos fragments de campaniforme internacional i un fragment de vas carenat. | 08078-145 | A la zona del creuament de la carretera de l'Espunyola a Casserres amb la C-26. | L'any 1920 Mn. Serra Vilaró va realitzar una excavació del megàlit, amb posterioritat va publicar els treballs (SERRA VILARÓ: 1927:142-149). | 42.0523400,1.7732500 | 398486 | 4656315 | 08078 | L'Espunyola | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48690-foto-08078-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48690-foto-08078-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48690-foto-08078-145-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Segons els autors situen el sepulcre en una cronologia de calcolític o de bronze antic. Les imatges escanejades són del llibre de Josep Carreras, Josep Castany i altres autors, 'El Berguedà: de la Prehistòria a l'Antiguitat', de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, 1990. | 79|76 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 48620 | Comarmada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comarmada | XIX | La masia està construïda en una zona en desnivell tot quedant oberta cap al sud i est, per on és més planer i hi ha diversos de camps de conreu. La casa és de planta rectangular i consta de planta baixa, primera, segona i potser unes petites golfes o altell; és coberta a dos vessants amb el carener orientat nord-sud. La casa està construïda en diferents fases constructives; així sembla que inicialment era una casa petitona (que ocupa el costat nord-est de l'actual volumetria), la qual posteriorment s'amplià cap a l'est, cap al sud i s'augmentà el seu alçat, fases que sembla que es van realitzar en diferents moments. La part més antiga és construïda amb murs de paredat de carreus desbastats i pedres irregulars de mides i formes diverses, i les cantoneres de carreus més o menys ben tallats i acabats en un polit poc acurat. A l'interio de la planta baixa podem veure l'antiga porta d'accés la qual era oberta a la façana sud d'aquella estructura inicial, és de muntants de carreus de pedra picada i ben tallada i llinda en arc rebaixat fet amb maó massís posat a plec de llibre (potser que la llinda estigui modificada amb posterioritat). Les obertures existents en aquella primera estructura són el resultat de modificacions posteriors. Arran de les ampliacions posteriors podem distingir que la planta baixa és feta amb murs de pedra formant paredat i angles de carreus més o menys ben tallats i polits; al mur nord i part de l'est hi podem veure part de pilars estructurals en façana fets amb carreus, quant la resta són fets són fets amb maó massís (podria respondre a dues fases constructives), entre el conjunt d'aquests pilars el parament dels murs és fet amb maó massís. El fet que la casa estigui bastida en una zona en desnivell li permet tenir accés a peu pla en dues plantes, la baixa i la primera. L'accés de la planta baixa és al mur de ponent, i és de llinda en arc rebaixat fet de maó massís posat de plà i muntants de carreus ben tallats i polits; l'altre obertura és al mur nord, i s'hi arriba a través d'una petita palanca, és feta amb llinda plana de maó massís amb un petit arc de descàrrega a sobre i muntants també de maó. En conjunt la resta d'obertures són senzilles i sense elements a destacar, si que cal fer menció a la façana sud, on trobem dos nivells de galeria, a planta primera i segona, és una àmplia obertura amb tres arcs de mig punt, sembla com si no s'hagués acabat del tot, ja que els arcs no tenen els seus habituals pilars de suport (actualment compta amb uns puntals col·locats recentment). L'estructura interior de càrrega és en base a pilars, especialment a partir de la planta primera. Al costat est del mur nord (on hi ha la cuina) hi havia hagut l'antiga llar de foc amb el forn de pa. Al voltant de la casa hi ha adossades diverses construccions destinades a paller, magatzem i corts pel bestiar. A més també compta amb altres construccions situades a pocs metres que també són destinades a l'explotació agropecuària. Algunes són de construcció força recent. Al costat oest hi ha un porxo construït entorn al 1949-1950, és de dos nivells i mostra l'estructura típica d'aquestes construccions amb una gran obertura en aquest cas a nivell de la planta superior cap al sud; és de murs de paredat i cantoneres i pilars de maó massís, les obertures, tant la de planta baixa, al costat de llevant, com la de planta primera, al mur nord, són d'arc rebaixat fet amb maó. | 08078-75 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | Tenim referència documental de la masia Comarmada en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en què hi figura la casa Comarmada i hi consta José Fíguls. I ja al 1886 en el document de 'Cumpliment pascual de la parroquia del Cint Any 1886', apareix la casa Comarmada i s'hi relacionen Pere Rafart, Antonia, Josep, Ramon, Jaume i Joan. | 42.0404800,1.7429000 | 395955 | 4655035 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48620-foto-08078-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48620-foto-08078-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48620-foto-08078-75-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
| 48576 | Comatosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comatosa | XVIII | La casa es troba en procés de rehabilitació. | La masia està emplaçada a poca distància de la carretera de l'Espunyola a Casserres, al peu d'un ampli pla d'alzines a la part nord i camps al costat sud-oest, oberta sobretot cap a ponent. La casa és de planta rectangular, formada per planta baixa, primera i sotacoberta, té teulada a dos vessants amb el carener nord-sud, perpendicular a la façana principal que obra cap al sud. Està construïda amb murs formats per paredat irregular de pedres desbastades de formes i mides diverses, amb cantoneres de grans blocs de pedra picada i acabat punxonat. Com és habitual, la majoria d'obertures són a la façana sud, dues per nivell; aquí hi trobem la porta principal d'accés, formada per brancals de grans carreus ben tallats i polits i llinda plana monolítica del mateix acabat. Al costat una petita finestreta emmarcada per quatre carreus. A planta primera, sobre la porta hi ha la finestra principal (que deuria obrir a la sala) és de muntants i llinda plana tot de pedra polida amb els angles esbiaixats, i ampit sobresortit; al costat una altra finestra de tipologia força similar, amb un petit arc de descàrrega a sobre fet amb dues lloses col·locades formant un triangle amb la llinda. A la planta sotacoberta, trobem una gran obertura amb llinda de fusta i l'altra emmarcada en quatre carreus. La resta d'obertures són similars, algunes són de factura més contemporànies; al mur nord hi ha una altra porta d'accés, d'obertura tardana. Al mur de llevant hi ha les restes d'un annex adossat. Al costat de ponent hi ha dues edificacions contigües, ambdues de dos nivells, l'una es correspon amb el paller antic, és de murs de pedra i una amplia obertura al mur de llevant, la planta baixa era destinada al bestiar i la superior a paller; l'altra cobert és una construcció recent bastida amb totxana. Entre la casa i els coberts hi ha el pla de l'era; també al davant de la casa, al sud, les restes d'altres murs. | 08078-31 | A la zona de Sant Climent de l'Espunyola, al costat de la carretera de Casserres. | L'única referència documental que coneixem sobre aquest mas data del 1856, en la cita de 'Comatosa' al llistat del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), on hi consta un tal José Serra. Tot i no tenir constància de notícies documentals anteriors, sembla que l'estructura de la casa es pot correspondre a una obra bastida al segle XVIII. | 42.0437000,1.7764000 | 398733 | 4655352 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48576-foto-08078-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48576-foto-08078-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48576-foto-08078-31-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 48656 | Contrapes de premsa de vi prop del Cint | https://patrimonicultural.diba.cat/element/contrapes-de-premsa-de-vi-prop-del-cint | La vegetació, l'aigua i les inclemències atmosfèriques van degradant la peça. | El contrapès està emplaçat a tocar de les restes d'un probable jaciment. És a pocs metres al sud, i al peu d'un corriol. Es tracta d'un bloc de pedra sorrenca treballada que mesura uns 74 cms de llargada per 65 cms d'amplada i uns 16 de fondo (la part visible, ja que l'element està encastat al terra), al mig hi ha l'encaix que té unes mides màximes de planta de 35,5x18x7. Desconeixem si el seu emplaçament es correspon aproximadament amb la seva situació originària. Aquest element també és anomenat lliura o quintà i la seva funcionalitat és de fer de contrapes en una premsa de vi. Es dubta de si és una peça que s'ubicava en un lloc fixa o per contra es transportava d'un lloc a un altre segons les necessitats. Tot i que no en sabem la cronologia, els estudiosos comarcals sobre aquest tema opinen que es pot tractar d'un element d'origen altmedieval. A la zona on està ubicat el contrapes podem veure la traça d'antigues feixes de conreu, avui dia cobertes de massa forestal. | 08078-111 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | 42.0651100,1.7333200 | 395203 | 4657782 | 08078 | L'Espunyola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48656-foto-08078-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48656-foto-08078-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48656-foto-08078-111-3.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||
| 48580 | Corral de Canudas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-de-canudas | XVIII?-XIX | La masia està situada en una zona molt planera, envoltada de camps de conreu. La casa és de planta irregular resultat de diferents ampliacions, hi ha bàsicament dos volums clarament diferenciats per presentar cobertes a diferents plans, el volum central i més antic és cobert a dos vessants amb el carener orientat est-oest, i el volum adossat al sud, és cobert a un sol vessant. Gran part de l'estructura més antiga té els murs revestits amb un acabat arrebossat i les obertures de formes rectes i senzilles, sense cap tipus d'element arquitectònic a destacar. A la part nord hi ha un volum que sobresurt de la planta que sembla més antiga, és fet amb cantoneres de maó massís vist i paredat de pedres irregulars als murs, i les obertures són també amb maó massís als brancals i a les llindes, fetes amb arc rebaixat amb el maó posat a plec de llibre; és possible que aquest cos sigui també una ampliació posterior de l'estructura originària, junt amb la part alta de l'extrem nord-est que també és amb maó massís a les cantoneres i les obertures (la part baixa d'aquest és amb carreus a les cantoneres). El volum sud, és una ampliació realitzada amb posterioritat, consta de planta baixa, primera i segona, i defineix un cos de galeria oberta cap al sud i que és l'element més destacat del conjunt de la masia. Aquest volum està construït amb murs de paredat i cantoneres de pedres ben tallada i polides i les obertures de les galeries amb contorn de maó massís. La galeria és de dos nivells, a planta primera, tant sols tres obertures al centre, tot i que als anys cinquanta van ser modificades, passant a tancar dues de les obertures i tot deixant només oberta la central, la qual dóna accés a la porta d'entrada. El segon nivell és obert en tota la llargada de la façana, amb un total de set obertures; a ambdues plantes són en arc rebaixat amb maó posat pla i impostes amb una motllurada senzilla. Al voltant de la casa sobretot pels costats est, oest i nord hi ha diversos coberts i annexes destinats a l'explotació agropecuària. | 08078-35 | A la zona sud-est del municipi, de Sant Pere de l'Esgleiola | La denominació de la casa ja ens assenyala els seus orígens, tal com indica, a la lloc hi havia un corral de la masia Canudas del Tossalet, situada uns centenars de metres cap al sud, i també a peu de carretera. Els de la masia Canudas van decidir construir una casa en aquest indret i traslladar-se aquí. No en coneixem la data, podria ser cap a finals del segle XVIII o potser ja al XIX. D'entorn a canvi de segle, del XIX al XX es degué fer l'ampliació de la casa amb la construcció del cos de galeria. A mitjans del segle XIX sí que consta referència documental de la casa, ja que apareix citada en el llistat del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR) on figura la casa Corral. | 42.0314900,1.7907200 | 399899 | 4653980 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48580-foto-08078-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48580-foto-08078-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48580-foto-08078-35-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
| 48688 | Corral de Canudes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-de-canudes | SERRA VILARÓ,J. (1927): Civilització Megalítica a Catalunya. Musaeum Archaeologicum Diocesanum, Solsona. CASTANY,J. i altres (1990: 82-84): El Berguedà: de la Prehistòria a l'Antiguitat. Àmbit de Recerques del Berguedà, 1990. CARRERAS, J. (1989): 'Un sepulcre de fossa neolític al Corral de Canudes', a Revista Estudis del Berguedà, núm. 4, pàgs. 9-22. GUERRERO, Ll. (1989): 'Estudi antropològic de les fosses neolítiques del Corral de Canudes', a Revista Estudis del Berguedà, núm. 4, pàgs. 9-22. | El jaciment es considera desaparegut. | El sepulcre de fossa neolític del Corral de Canudes estava situada prop de la masia del mateix nom, a uns cinquanta metres de distància pel costat nord-oest. Al lloc s'estaven fent treballs d'extracció d'argiles amb una màquina excavadora. Quan el Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu de Berga va anar-hi va poder localitzar diversos materials que van considerar que podien pertànyer a una necròpolis de sepulcres de fossa. Hi van localitzar un sepulcre en part intacte del qual van poder realitzar una excavació, que fou dirigida per Josep Carreras. El sepulcre contenia una inhumació, tot i que amb els ossos molt malmesos, es trobava col·locat en posició encongida, el cos recolzant-se sobre el costat dret i amb el cap cap a llevant. Al costat de l'esquena del cos hi havia l'aixovar, consistent en una olla de ceràmica, un fragment de punxó d'os, un fragment d'espàtula d'os trobat dins l'olla, un fulla de sílex gris, fragments de dues plaquetes d'os amb la part terminal arrodonida (una amb senyals d'orifici de suspensió), un fragment d'ullal de porc fer, i també restes dels viàtics d'altres fosses no identificades, un burí o punta de sílex, un gratador de sílex, altres fragments d'espàtula d'os i de punxó d'os. | 08078-143 | A la zona sud-est del municipi, de Sant Pere de l'Esgleiola | El Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu de Berga va fer una visita a l'indret del jaciment al 29 de juliol del 1964, que els va permetre localitzar dos fragments de punxó d'os, tres sílexs atípics, diverses peces dentàries, i diversos petits fragments de ceràmica. Arran de la troballa van creure que l'extracció d'argiles que es realitzava a l'indret estava destruint una necròpolis de sepulcres de fossa. Van poder localitzar un sepulcre parcialment malmès, que excavaren el dos d'agost del 1964. Els materials localitzats van ser dipositats al Museu de Berga, on es conserven avui dia. Josep Carreras va publicar els resultats de l'excavació a la revista d'Estudis del Berguedà número 4 (1989), en la qual també hi ha publicat l'estudi antropològic de les restes per part de Lluís Guerrero. | 42.0322900,1.7895700 | 399805 | 4654070 | 08078 | L'Espunyola | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48688-foto-08078-143-2.jpg | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En algunes publicacions el sepulcre apareix com que es troba dins el terme municipal de Montclar, ja que estava situat en un indret proper al límit dels termes entre aquest municipi i el de l'Espunyola. Les imatges escanejades són del llibre de Josep Carreras, Josep Castany i altres autors, 'El Berguedà: de la Prehistòria a l'Antiguitat', de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, 1990. | 78 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 48578 | Cruallops | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cruallops | SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. | XIV-XVIII | La masia està situada a la zona sud del municipi, tocant ja al límit del terme municipal amb el veí municipi de Casserres, en una zona molt oberta i lleugerament elevada, al peu de la Rasa de Cal Fàbrega. Actualment, la casa està conformada per dues vivendes col·locades adossades, tot adoptant el conjunt una planta rectangular. La casa principal està conformada per dos volums, la part antiga (situada al centre del conjunt) i una ampliació pel costat sud; consta de planta baixa, primera i golfes, tot cobert a dos vessants amb el carener orientat nord-sud, perpendicular a la façana principal que obra a migdia. La part més antiga de la casa es troba en gran part amagada per la construcció de la resta d'estructures que té adossades pel seu voltant. Pel que fa als murs es diferencien dos paraments, el de la planta baixa és format per carreus bastant regulars disposats més o menys seguint filades i amb cantoneres grans, tot amb pedra força ben tallada i polida, i la resta del parament de les plantes superiors que mostren un aparell lleugerament més irregular. Aquesta estructura té la porta originària en el seu mur sud (o sigui la façana principal), és formada per un arc lleugerament apuntat fet en dovelles de pedra picada i polida, i suportat sobre carreus també de pedra; es tracta d'una porta que per la disposició de les dovelles podria haver estat recol·locada. Cal destacar a l'interior de la planta baixa d'aquesta estructura, en el mur de llevant, la boca del forn de pa, avui tapiada, és feta en pedra ben tallada i polida i amb l'estructura de la xemeneia per l'interior del mur. El volum adossat al costat sud és de construcció contemporània (segle XX), pren la mateixa amplada i alçada que l'estructura antiga i dóna accés directe a la planta primera, la vivenda, a través d'una escala exterior situada ala façana sud. L'any 1994 arran dels incendis forestals que van afectar els boscos del Baix Berguedà es va cremar la casa, la part antiga de la casa va quedar totalment cremada havent-se de reconstruir completament el seu interior i teulada, a més també va afectar la resta d'annexes i coberts. Al costat nord hi ha adossat un annex, fet en murs de pedra, originàriament era de menor alçada. Fa uns anys es va ampliar i reformar com a vivenda. Al costat de llevant del conjunt de les dues vivendes hi ha adossat un annex de planta baixa destinat al bestiar, també en el costat de llevant hi ha el corral i altres coberts; i a pocs metres al nord, el paller. | 08078-33 | A la zona de l'Esgleiola. | Els orígens de Cruallops es remunten a la baixa edat mitjana, en un document de 1314 ja apareix esmentat el mas, és en una venta feta pel cavaller R. Cespunyola al seu oncle R. de Sant Serni de la tercera part del delme que rebia de les parròquies de Sant Climent de l'Espunyola i de Sant Pere de l'Esgleiola i dels seus termes, això és, el terç del delme de blat, vi, carnalatge,llana, formatge, cànem, lli i demés que ell pogués rebre; a més també li va vendre els masos de Segats de la parròquia de Sant Climent i el de 'Cruilops de la de Cesgleyola', consta que els tenia en feu pel senyor rei d'Aragó (SERRA VILARÓ:1989:VOL.I, 475). Posteriorment, però no apareix esmentat el mas ni en el fogatge de 1497, ni en el de 1553. La següent referència documental localitzada és ja molt posterior, en ple segle XIX, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), on hi consta un tal Ramon Guitó. | 42.0201000,1.8031700 | 400912 | 4652701 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48578-foto-08078-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48578-foto-08078-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48578-foto-08078-33-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 48701 | Documentació de l'Espunyola a l'Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/documentacio-de-lespunyola-a-larxiu-de-la-corona-darago | UDINA, F. (1986). Guia histórica y descriptiva del Archivo de la Corona de Aragón. Ministerio de Cultura. Dirección General de Bellas Artes y Archivos. | XVIII | En el fons de l'Arxiu de la Corona d'Aragó s'hi custodia documentació relativa al municipi de l'Espunyola. Els documents més notables es corresponen a dos capbreus. L'un és el Capbreu dels Termes del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinacelli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona, els anys 1789-1793 (la referència del lligall és ACA, Notarial, Cardona, Ca-1.046), i l'altre és el Capbreu dels Termes de Torroella, Correà i Clariana, fet entre els anys 1787 i 1793 (la referència del lligall és ACA, Notarial, Cardona, Ca-0268). | 08078-156 | C/ Almogàvers, 77. 08018, Barcelona. | 42.0535000,1.7679600 | 398050 | 4656451 | 08078 | L'Espunyola | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||||
| 48605 | El Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bosc | XVIII? | La casa està situada al peu de la carretera C-26, en el punt quilomètric 132,5, al costat oest, i a tocar de la capella del Bosc situada al costat nord de la casa. És una casa de planta rectangular amb alguns volums adossats al mur posterior i lateral sud que la converteixen en una planta irregular (aquests volums són de planta baixa, i un té un balcó a sobre). L'estructura principal de la casa consta de planta baixa, primera i golfes, és coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal que està orientada a l'est. Els murs són bastits amb carreus desbastats i pedres irregulars, en conjunt més aviat petites formant paredat, i a les cantoneres, carreus desbastats i sense polir, excepte l'angle sud-est que és de maó massís, potser per alguna reforma o reparació posterior. A la façana principal, com és habitual, és on hi ha la majoria d'obertures, estan distribuïdes regularment; a la planta baixa, aproximadament al centre hi ha la porta d'accés, és de llinda en arc rebaixat fet amb maó massís posat de pla i muntants també de maó. La majoria de finestres són de llinda plana monolítica i carreus als muntants, alguna presenta els angles treballats al biaix; també n'hi ha algunes, sobretot a la planta golfes i al mur posterior, que són de mides més petites i formades en el mateix parament, amb carreus tant sols desbastats; també hi ha alguna finestra feta amb maó massís i altres, resultat de modificacions recents i sense elements a destacar. Entre els volums adossats a la part posterior, hi ha un cos de planta de mig cercle aproximadament que es podria correspondre amb un forn de pa. | 08078-60 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | Són poques les informacions documentals conegudes de la masia del Bosc. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), hi figura la casa Bosch i hi consta José Torrens. I ja al 1886 en el document de 'Cumpliment pascual de la parroquia del Cint Any 1886', apareix la masia Bosch, i s'hi relacionen Joseph Rialt i Ramona com a habitants del mas. La capella del Bosc, situada al costat nord de la casa, té una llinda a la porta d'entrada amb la data 1861, i al lateral de la mateixa porta hi ha una peça reaprofitada amb una data de mil sis cents i pico. | 42.0419100,1.7363800 | 395418 | 4655202 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48605-foto-08078-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48605-foto-08078-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48605-foto-08078-60-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
| 48599 | El Guix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-guix-0 | XVIII | La masia està situada en una zona més o menys planera que s'obra i s'estén al sud de la parròquia de Sant Martí de Correà. La casa està construïda adossada a una roca, la qual actua com a paret nord, defineix una planta rectangular de planta baixa i primera, coberta a un sol vessant que desaigua cap al cantó de la façana principal, la qual és orientada cap al sud-oest. En els darrers anys la casa ha estat totalment reformada, obres que han implicat una reconstrucció de grans parts dels seus murs, conservant-se com a originari tant sols part del costat de ponent, tot i això la volumetria s'ha mantingut com era. A la part conservada podem veure que estava format per un paredat d'acabat força irregular format per carreus desbastats junt amb pedres irregulars en les mides i les formes, i cantoneres de grans blocs de pedra picada; el conjunt de la casa s'ha bastit amb pedra tot utilitzat tot el material que s'ha pogut conservar de l'antiga estructura o amb material de característiques similars. Pel que fa a les obertures són totes de formació actual, excepte part de la de situada al costat de ponent de la porta principal d'accés, és amb brancals de carreus i per llinda arc fet amb maó posat a plec de llibre (la llinda sí que és nova), també en la formació de les noves obertures s'han reaprofitat tots els materials que s'ha pogut, així en una de les finestres de la planta baixa, s'ha tornat a col·locar una llinda monolítica que té incisa la data 1882 amb una creu al mig tot dins una cartel·la. A l'interior es conserva la boca del forn de pa i el cos o cambra de cuita, està situat al mur de ponent, i el cos a l'interior del garatge que hi ha sota la terrassa d'aquest costat de la casa. Segons les informacions facilitades per la propietat una part important de la casa era construïda amb parets de tapia, pel que fa a les obertures en general eren força senzilles, algunes amb llinda plana monolítica i carreus als muntants. Segons indiquen semblava que havia estat construïda en més d'una fase, com a mínim la part de llevant, on hi havia la galeria semblava bastida amb posterioritat. A l'extrem també de llevant hi havia un annex adossa, corresponent a un paller, amb la part baixa destinada al bestiar i la superior a magatzem, pel davant de la casa també hi havia alguns altres coberts. Al costat de ponent hi ha uns coberts disposats, seguint la mateixa codina de roca, en aquest cas orientat al revés que la casa, s'han conservat més o menys tal com eren, són d'un sol nivell de planta i també amb coberta a un vessant, són espais que havien estat destinats al bestiar. Al costat nord-oest hi ha un porxo, era un paller, amb l'estructura típica de planta en forma de U, amb la façana oberta orientada cap al sud i amb un pilar al centre de la façana (que ja no es conserva). A pocs metres al davant de la casa, en els camps, hi ha un pou de planta circular. | 08078-54 | A la zona de Correà | La masia del Guix també era anomenada Balma del Guix, formava part de la propietat del Verdaguer i es troba dins la parròquia de Sant Martí de Correà, tot i que administrativament pertany al terme municipal de L'Espunyola. Segons informacions facilitades per la propietat, la casa consta ja en unes escriptures de finals del segle XVIII. | 42.0291100,1.7164900 | 393750 | 4653805 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48599-foto-08078-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48599-foto-08078-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48599-foto-08078-54-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
| 48612 | El Juncà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-junca | XVIII | La casa es troba en mal estat de conservació, sembla que la coberta presenta parts caigudes. | Casa situada a la part baixa d'una petita vall, a peu del torrent del Joncà, oberta cap al sud i est, on hi ha els camps de conreu. La casa és de planta rectangular i consta de planta baixa, primera i sotacoberta, té teulada a dos vessants amb el carener orientat nord-est a sud-oest. Els murs són fets amb pedres desbastades de mides força grans i bastant regulars falcades amb d'altres de petitones resultant un aparell força ben col·locat; les cantoneres són grans carreus de pedra ben picada i polida. La façana principal seria la que mira cap al sud-est, on hi ha la que sembla la porta principal d'accés, és de brancals i llinda monolítica tot de pedra ben picada i polida. Té una altra porta d'accés al mur sud-oest, és de llinda plana monolítica i brancals sense definir. En conjunt totes les obertures són formades per quatre grans carreus de pedra ben tallada i polida, amb marques de punxonat, un carreu per llinda, un per ampit i un a cada brancal; també hi ha alguna obertura amb més d'un carreu per brancal. Sobre la porta principal hi ha un balcó d'obertura més moderna, part emmarcat amb maó massís, i segurament és la modificació d'una antiga finestra. A la façana sud-oest a nivell de la planta sotacoberta hi ha una eixida, és de brancals de carreus i per llinda una biga de fusta. Al mur nord-oest hi ha un cos sobresortit adossat, és suportat per dos pilars de pedra i bigues de fusta, els murs són de pedra i es podria tractar-se del forn de pa. En conjunt l'estructura de la casa és molt regular i homogènia, sembla però, assenyalar-se la traça d'una cantonada en els murs de llevant i de ponent que podrien indicar una possible ampliació al costat més sud, on hi ha l'eixida. A l'est de la casa hi ha altres construccions contemporànies, una nau destinada a l'explotació agrícola i ramadera. | 08078-67 | A la zona sud-est del municipi | A la documentació consultada no apareix citada la masia El Juncà. Probablement es tracta d'una construcció de finals del segle XVIII. | 42.0318200,1.8098600 | 401484 | 4653994 | 08078 | L'Espunyola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48612-foto-08078-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48612-foto-08078-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48612-foto-08078-67-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 48556 | El Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-mas-1 | Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3311. Generalitat de Catalanya. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XIV-XVI | Gran masia formada per la casa amb alguns annexes adossats als costats nord, sud i est, a uns metres al nord-oest hi ha el paller, i l'era entre els dos edificis, uns metres cap a l'est trobem el pou, i a l'entorn més proper gran quantitat de camps de conreu. La casa està emplaçada en un indret molt obert, especialment cap l'est, sud i oest, al nord s'hi aixeca el tossal de Sant Salvador. L'estructura de la casa és el resultat de diverses ampliacions i modificacions fetes al llarg dels segles. La casa és de planta rectangular, consta de planta baixa, planta primera i golfes; és coberta a dos vessants amb el carener orientat nord-sud. Actualment la façana principal és la que obra a ponent on hi trobem la porta principal d'accés, consistent en una portalada de llinda en arc rebaixat format per tres peces (la clau i dues laterals) suportades sobre muntants de carreus, tot de la mateixa pedra i amb el mateix acabat punxonat. Aquesta gran masia presenta una primera estructura d'origen baixmedieval (probablement segle XIV) que és construïda amb uns potents murs fets amb un aparell regular de carreus ben tallats (i parts amb tàpia), més apreciable al seu interior (és probable que la part superior d'aquesta primera estructura sigui d'un període posterior). Aquest primer edifici tenia la porta principal d'accés a la façana sud; és un gran portal adovellat d'arc de mig punt (a la part exterior i rebaixat a l'interior) fet tot de pedra ben tallada i polida; avui dia queda amagat a l'interior de l'edifici. A l'interior de la planta baixa es conserven altres elements molt interessants d'aquest període com són dos arcs apuntats, situats a la crugia nord, estant formats per dovelles de pedra ben tallades i polides i un aparell acurat. També és destacable part de l'estructura de l'escala d'accés a la planta primera junt amb d'altres d'elements. L'edifici primigeni presenta una estructura a planta baixa compartimentada en tres crugies, a planta primera però la distribució és diferent (potser per modificacions posteriors); així a planta primera l'espai corresponen a les tres crugies es converteix en dues, ja que la central i la sud són un única crugia que dóna com a resultat una gran sala d'amplada considerable, la qual és coberta per un forjat de bigues de secció quadrada amb els angles inferiors motllurats i posts a sobre. La sala, amb la seva gran taula, té al centre del mur nord la fornícula de la capella, al mur de ponent una teiera, l'escala d'accés a llevant i al darrera de la qual hi ha l'espai on hi havia la pica i els fogons; a la nau nord habitacions, amb les obertures que donen a la sala formades per muntants i llinda plana tot de pedra polida i motllurada. A l'estructura de la casa primigènia se li va adossar un ampli cos pel costat sud, l'adhesió d'aquesta ampliació va suposar la modificació i adaptació de determinats espais, així com canvis com és la construcció d'una porta d'accés (ja que l'originària quedava a l'interior de la nova planta de la casa) aquesta porta es va situar al mur de ponent d'aquesta ampliació, és d'arc de mig punt fet de dovelles de pedra picada per fora i per la cara interior de bigues de fusta; avui dia està tapiada (més tardanament es va obrir una nova porta, l'actual). | 08078-11 | A la zona de Sant Climent de l'Espunyola | La primera referència documental coneguda del Mas la trobem en el fogatge del 1497 referent a 'L'Aspunyola' en el qual consta En Mas. Posteriorment, en el fogatge de 1553, dins la parròquia i terme de l'Espunyola hi ha documentat 'En Mas del Mas de la Spunyola'. En la bibliografia consta que en època moderna els masovers de El Mas devien vassallatge als senyors de Tamarit als quals els havien de pagar un cens. Més tard, passà a mans de la nissaga De Rocafiguera de Vic (Doña Cristina de Rocafiguera i de Bordons, per núpcies el segon cognom va passar a ser Ventós, la va rebre junt amb d'altres masos del terme de Montclar, com hereva preventiva de la seva mare Doña Josefa Bordons i Puig; avui dia encara està en mans de la família De Rocafiguera. El Mas pertany a la parròquia de Sant Climent de l'Espunyola. També se l'ha conegut com Mas Puig, i així consta en la seva primera inscripció registral. Dins el seu terme hi ha la ruïnes d'un altra casa anomenada La Creu. | 42.0487300,1.7968200 | 400431 | 4655887 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48556-foto-08078-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48556-foto-08078-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48556-foto-08078-11-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | (Continuació)Aquesta ampliació va suposar l'augment de la superfície de l'espai de vivenda de la planta primera comportant modificacions en els espais, obertura de nous passos (potser és d'aquesta època la gran sala?). A la planta baixa, en aquesta ampliació hi trobem vàries portes prou interessants, fetes en pedra a muntants i llinda, alguna amb llinda plana monolítica. Pel que fa als murs d'aquesta ampliació, la superfície està bastant coberta d'un revestiment, de fet un rejuntat ample, que no permet una bona observació del paredat, però sembla més aviat irregular, de pedra i amb força presència de teulís o maó. Aquesta ampliació presenta modificacions de fases posteriors, entre les quals, sembla que la construcció d'una eixida oberta al sud a nivell de planta golfes. Pel que fa a les obertures corresponents a finestres, hi ha gran diversitat d'acabats responen a diferents períodes cronològics o fases constructives; així, s'hi poden veure finestres amb muntants i llindes planes de pedra, amb acabats diversos, com peces senzilles, ben polides però sense cap tipus de decoració, d'altres amb els angles esbiaixats, i d'altres amb motllures, algunes també amb ampit uns casos motllurat i d'altres senzill; també hi ha finestres emmarcades amb maó massís i d'altres d'obertura contemporània. Altres elements a tenir en compte són, a planta baixa, a l'ampliació hi trobem un cos adossat també al sud que és el forn de pa; al costat sud i est hi ha diverses construccions destinades al bestiar, magatzem i paller, formant una mena de clos al que s'hi té accés des del costat nord. També a uns metres al nord-oest hi ha un paller més modern, de dos nivells, coberta a dos vessants i la façana principal totalment oberta cap al sud sud-est, tant sols amb un pilar central de suport; aquest té un ampliació contemporània a la part del davant. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 48561 | El Mercadal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-mercadal | GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3299. Generalitat de Catalanya. SERRA VILARÓ, J. (1930): Baronies de Pinós i Mataplana. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. SITJES I MOLINS, X. (1986): Esglésies romàniques del Bages, Berguedà i Cardener. Ed. Llibreria Sobrerroca. Manresa. VILA, R.,(1991):Catalunya, esqueixos d'un passat.II, El Berguedà. Editorial Memòria, Mataró. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. VVAA. (1985: 256-257): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XIII-XVI | Gran masia situada a la zona oest del municipi, prop del límit del terme municipal amb el veí municipi de Montmajor. Està emplaçada a l'inici de les costes del Mercadal, sobre les quals s'aixequen els Cingles de Taravil, i quedant oberta cap al sud on hi ha els camps de conreu i amb àmplies vistes. La casa és de planta irregular, conformada per l'estructura principal, un annex al costat nord-est i al costat nord-oest un mur que tanca el conjunt per aquest costat conformant un clos. Està construïda a redós d'un gran roc (un bloc de conglomerat), que queda al costat est de la casa, i al cim del qual hi ha unes runes. El terreny on està bastida és en desnivell, permeten tenir accés a peu pla a planta baixa per la façana sud i a planta primera per la nord, a través del clos. Consta de planta baixa, primera i golfes, tot i que a planta baixa hi ha una estança intermitja que tant sols ocupa l'angle sud-est; té coberta a dos vessants amb el carener orientat nord-sud. L'estructura principal de la casa està bastida amb un aparell regular (molt més acurat a la façana de llevant) format per carreus en conjunt ben tallats i disposats seguint filades, les cantoneres són peces rectangulars de la mateixa alçada que les filades de carreus. El cos nord-est és bastit amb carreus de mides més irregulars tot i que en conjunt són més grans i col·locats també formant filades; l'aparell del clos també és de carreus disposats força regularment. Pel que fa a les obertures, la majoria són a la façana principal, la sud. El conjunt presenta diferents fases cronològiques que ens permeten recular fins almenys finals del segle XIII o segle XIV, amb altres elements corresponents a períodes posteriors com segle XVI, XVIII i també XIX (hi ha almenys una llinda amb una data del mil vuit cents no del tot llegible). A més, hi ha les restes d'estructures situades sobre la roca que tenim a ponent de la casa, i que fins al moment desconeixem però que en la bibliografia s'esmenta l'existència d'un probable cementiri, s'esmenta l'existència d'antigues tombes i d'haver-hi localitzat ossos i petits fragments de materials (VILA:1991:123-124), s'hauria de tenir en compte la possibilitat que es tracti d'algun tipus d'element més vinculat al passat casteller o de casa forta de la masia. Cal esmentar que al voltant de la casa hi trobem altres coberts i annexos de cronologies més recents destinats a magatzem i al bestiar; hi havia hagut un paller al costat de llevant que es va esfondrar. A pocs metres al nord-est hi ha la petita capella romànica de Santa Margarida del Mercadal. A planta baixa, hi ha la porta d'accés, és una gran portalada amb arc de mig punt format per llargues dovelles i muntants de carreus; cal destacar de manera especial la finestra central, situada sobre la porta i a nivell de planta primera, és emmarcada amb peces de pedra treballada formant un contorn motllurat i una peça transversal que divideix horitzontalment l'obertura en dues franges, a la superior al centre hi ha una columneta, també hi devia ser a la part inferior, la llinda és decorada amb elements geomètrics i vegetals, i l'ampit sobresortit i motllurat. Al costat est hi ha una altra finestra de configuració similar, però avui parcialment tapiada, i amb un acabat més senzill i sense decoració a la llinda. Les altres finestres en conjunt són emmarcades en peces de pedra polida amb els angles esbiaixats, i alguna de més senzilla amb llinda de fusta; com és habitual a la planta baixa són de mides més petites. | 08078-16 | A la zona del Cint, a l'extrem nord-oest del municipi | 42.0614800,1.7084900 | 393142 | 4657409 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48561-foto-08078-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48561-foto-08078-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48561-foto-08078-16-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | (Continuació) Al mur de llevant cal destacar una porta adovellada, avui tapiada, a nivell de planta primera, d'arc una mica apuntat (podria ser un element reaprofitat o modificat, d'aquí que no sigui un arc de mig punt lleugerament apuntat, amb la clau de pedra tosca quan la resta és de pedra sorrenca); també en aquesta façana és interessant la filada de finestretes tipus espitllera situades a planta golfes a tocar del voladís de coberta. El clos té una obertura, probablement no és d'origen, amb llinda de fusta corbada, que dóna a un pati enrajolat, a través del qual accedim a la planta primera; en aquest cas la porta d'entrada és d'arc rebaixat fet de pedres treballades sobre muntants amb el mateix acabat. A l'interior, la planta baia conserva interessants elements, com tres arcs apuntats a la part nord-est, i en el mur lateral oest de l'espai definit per aquests arcs una finestreta d'arc de mig punt actualment tapiada; al sud-est una petita volta d'arc de mig punt (de cronologia posterior) sobre la qual hi ha una estança a la que s'hi accedeix per una escala de pedra situada a tocar de la porta d'entrada, aquesta estança està situada a un nivell intermig, possible gràcies a la gran alçada de tota la planta baixa. Al costat sud-oest hi ha el pastador amb la boca del forn de pa, avui tapiada, l'accés és a través d'una porta de llinda en arc de mig punt. A la planta primera podem destacar, en el mur de llevant, la fornícula -avui tapiada- on hi havia hagut la pica i de la qual es pot observar el contorn conformat per carreus de pedra ben tallada i polida definint un espai coronat per un arc rebaixat i als muntants les impostes on es col·locaven les lleixes. A la sala, la finestra central és amb festejadors, i les portes de les habitacions són de muntants i llinda plana monolítica tot de pedra ben tallada i polida. L'estructura nord-est, té a planta baixa una volta d'arc apuntat amb accés independent des del costat de llevant (la bibliografia parla d'aquest espai com de la presó, d'un espai sense porta i amb uns forats per on hi introduïen els presoners (VILA:1991:123); la planta primera forma part de l'espai destinat a vivenda, queda situat a un nivell més elevat, s'hi accedeix des de l'habitació de la llar de foc, i cal destacar l'existència d'un altre arc apuntat adovellat. . | 94|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 48714 | El Mercadal (jaciment) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-mercadal-jaciment | GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3298. Generalitat de Catalanya. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Berga. SERRA VILARÓ, J. (1930): Baronies de Pinós i Mataplana. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. SITJES I MOLINS, X. (1986): Esglésies romàniques de Bages, Berguedà i Cardener. Ed. Llibreria Sobrerroca. Manresa. VILA, R.,(1991):Catalunya, esqueixos d'un passat.II, El Berguedà. Editorial Memòria, Mataró. VVAA. (1985:254): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1994:138-139). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. VVAA. (2006): Catàleg dels elements del patrimoni cultural del municipi de Capolat. Inèdit, pendent de publicar. | XI-XII | Sembla que es conserva poc sediment i les restes d'estructures estan molt malmeses. | El Mercadal és una gran masia els orígens de la qual es remunten al període medieval, del qual es conserven interessants elements arquitectònics i part de l'estructura de la casa, entre els quals uns arcs apuntats existents a la planta baixa. A pocs metres de distància de la masia hi ha l'església de Santa Margarida del Mercadal, una petita capella romànica probablement del segle XII. La masia del Mercadal està construïda a redós d'un gran roc que queda al costat oest de la casa, i al cim del qual s'hi localitzen restes d'estructures. Tot i que les restes conservades són molt poques, es pot veure part d'un mur construït amb carreus desbastats, no gaire grans i més o menys col·locats regularment seguint filades. Les restes i especialment el parament d'aquest mur són clarament més visibles des de la part nord, de fet des de la zona per la qual es pot accedir a la part superior del roc. A la part superior, hi ha restes de materials constructius de la masia, teules i alguns maons, i entre mig, en el sediment, podem veure d'altres carreus que podrien conformar restes d'alguna altra estructura. L'espai que ocupa la part superior és més aviat petit i aparentment la potència del sediment no deu ser gaire profunda ja que a part de la superfície hi és visible la roca. Tot i que no es coneix amb exactitud l'origen, ni la funcionalitat, de les restes existents al cim del roc, a la bibliografia es parla de l'existència d'un probable cementiri, de fet s'esmenta la presència d'antigues tombes i d'haver-hi localitzat ossos i petits fragments de materials (VILA:1991:123-124). Podria tractar-se també d'algun tipus d'element vinculat al passat casteller o de casa forta de la masia. Cal esperar que futurs estudis aclareixin la funcionalitat i cronologia de les restes que es localitzen al roc. | 08078-169 | A la zona del Cint, a l'extrem nord-oest del municipi. | El lloc del Mercadal a l'època medieval es trobava dins el límit de l'antiga Vall de Lord i del Comtat d'Urgell. La primera referència coneguda del lloc és de l'església de Santa Margarida del Mercadal, de l'any 1312, arran de la visita del deganat de la Vall de Lord, en que es visita la 'capella mercadalt', hem de suposar que constava com a sufragània de la parroquial de Sant Sadurní del Cint. Durant la baixa edat mitjana l'església formava part dels dominis de la casa comtal de Cardona, i es va cedir a la parroquial de Sant Miquel de Cardona. El 1442 es feu una deixa testamentària per part de Joan Campmany, rector de l'església de Cervera, per tal que un dia a l'any els beneficiats de la capella donessin pa i vi entre els pobres, aquesta disposició es va continuar satisfent al segle XV. La primera referència documental coneguda del mas la trobem en el fogatge del 1553 referent a 'Castell Cera, Capolat , Lo Cint y Parrochias Abjacents' en el qual hi consten Pere Merchadall i Joan Mercadal. Del segle XVI és la única notícia coneguda en que el Mercadal consta referenciat com a castell. Segona informa Andreu Galera (GALERA, a VVAA: 2006...): 'els propietaris de la casa i mas del Mercadal restaven enfranquits i eximits de pagar delmes al duc de Cardona com a titulars de la castlania i força del Mercadal arran la concessió i establiment fet al seu favor pel vescomte Ramon Folc. Per això mateix, l'11 de setembre de 1579, a Cardona, davant el notari Jeroni Olzina, la vídua Càndida venia a favor de Celdoni Calvet, mercader de Cardona, tots els delmes del seu mas del Mercadal, com a usufructuària i tutora dels fills pubills de Joan de Mercadal, pagès, amo i propietari útil del mas del Mercadal, de la parròquia de Sant Serni del Cint, damunt el qual el duc no rebia cap delme'. Altres notícies de l'indret del Mercadal, les trobem al segle XVIII, en la visita pastoral a la parròquia del Cint de l'any 1769, en la qual s'interrogà al rector, mossèn Joan Balius, en que consta novament citada la capella de Santa Margarida (del Mercadal). En el document de la visita també hi figura que l'església de Santa Margarida té un benefici fundat sota l'advocació de Santa Margarida del qual és patró l'excel·lentíssim Duc de Cardona i ostentor Don Josep d'Orient, degà de l'església de Solsona. En el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046,fol. 76) hi consta la descripció del Mas Mercadal, feta per Joseph i Margarida Comellas y Rossiñol, y Francisco Montanyà i Rossinyol. Altres referències continuen assenyalant que al mitjans i finals de segle XIX, la masia continuava habitada. | 42.0614900,1.7083500 | 393131 | 4657410 | 08078 | L'Espunyola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48714-foto-08078-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48714-foto-08078-169-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Aprox. km. 134 C-26, agafar el creuament que posa Capolat, seguir la pista asfaltada uns 3,650 km, és a la dreta, està indicat | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 48582 | El Pradell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pradell | XVII-XVIII | La masia està situada en una zona molt oberta amb gran quantitat de camps de conreu pel seu voltant, cap al sud i especialment al sud-est. Està formada per la casa i uns coberts situats a pocs metres al costat de migdia de la casa. L'estructura actual de la casa és el resultat d'una important obra de rehabilitació realitzada fa pocs anys. Aquestes obres de rehabilitació van suposar l'eliminació de diferents coberts i estructures annexes a la casa, i també l'enderroc d'una part important de l'edifici pel costat nord i el de ponent (per aquest costat fins a nivell de planta primera) pel mal estat en que es trobava l'estructura. Així, per les informacions rebudes i la consulta d'algunes fotografies anteriors a l'obra, sembla que la construcció actualment conservada correspondria a gran part de l'estructura originària o més antiga, i part de l'ampliació de ponent (la planta baixa del cos que conforma la terrassa). Actualment la casa defineix una planta rectangular, formada per planta baixa, planta primera i planta sotacoberta, amb un cos al costat de ponent de planta baixa i conformant una terrassa a nivell de planta primera; la casa és coberta a dues aigües amb el carener orientat aproximadament nord-oest sud-est. Avui dia la superfície de les parets és arrebossada i tant sols podem veure alguns materials com algunes cantoneres fetes amb grans carreus de pedra picada i algunes poques obertures conservades amb muntants i llinda plana de pedra polida. Les fotografies anteriors a l'obra ens permeten veure que la casa estava formada per diverses ampliacions i modificacions, podent observar unes superfícies amb gran diversitat de materials i d'acabats. Semblaria que a l'estructura originària se li van afegir o ampliar cossos pel costat nord i pel de ponent, mirant les fotos sembla que primer s'amplià a tramuntana tot i que potser en dues fases, i després a ponent. Aquella gran masia resultat de diverses modificacions tenia la porta principal al costat de ponent (al mateix lloc que avui dia i parcialment conservada), era de muntants de carreus de pedra picada i arc rebaixat de maó massís; per sobre la porta tenia una eixida; a la façana sud hi havia vàries obertures de galeria, a planta primera i golfes, tot i que també amb modificacions; comptava amb algunes obertures fetes amb muntants i llinda plana tot de pedra polida i d'altres de factura més moderna. Observacions: Es fa difícil entendre o identificar les diferents fases de construcció o creixement d'aquesta casa a través de les fotografies, el que sí que queda palès és que va ser una casa conformada per diverses ampliacions i modificacions. Les obres de rehabilitacions es van realitzar a finals dels anys 90 segle XX. | 08078-37 | A la zona del oriental, a l'àrea de la parròquia de Sant Climent de l'Espunyola | L'única referència documental que coneixem sobre aquest mas data del 1856, en la cita de 'Pradell' al llistat del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), on hi consta un tal Isidro Subirana. Tot i no tenir constància de notícies documentals anteriors, sembla que El Pradell seria una masia d'orígens anteriors al segle XIX, es fa difícil de saber fins a quin segle ens podem remuntar però les poques restes visibles de paraments, les fotografies i els plànols consultats ens assenyalen l'existència d'aquest mas en períodes anteriors. Tot indica que en origen aquesta casa estava conformada per una primera estructura de dos cossos paral·lels (probablement segle XVII o XVIII), a la qual posteriorment i en diverses fases se li van adossar diferents ampliacions. El resultat final fou d'un edifici de tres cossos paral·lels i un creixement també de la superfície pel costat posterior (nord), comportant un engrandiment de les tres crugies. A nivell oral, ha arribat la informació de que la casa havia estat compartimentada o distribuïda conformant diferents habitatges, probablement unes divisions ja bastant tardanes. | 42.0565000,1.7975100 | 400500 | 4656749 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48582-foto-08078-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48582-foto-08078-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48582-foto-08078-37-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
| 48595 | El Pujol Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pujol-nou-0 | XX | La masia està situada entre dues rases que drenen a la riera de l'Hospital, la qual circula a molt poca distància de l'emplaçament de la casa. Es tracta d'una casa de planta rectangular, formada per planta baixa, primera i sota-coberta, té teulada a dos vessants amb el carener orientat perpendicular a la façana principal, la qual obre cap a llevant. És bastida amb murs de pedra formant un paredat de carreus desbastats junt amb algunes pedres més irregulars, i grans carreus a les cantoneres ben tallats i polits. Les obertures estan realitzades amb dos tipus de materials, a la planta baixa són amb peces de pedra ben tallada i polida, i a les altres dues plantes són amb maó massís. A la façana principal les obertures hi són distribuïdes de manera regular i simètrica seguint tres eixos verticals, amb el central molt més destacat que els laterals. Així, a planta baixa, al centre hi ha la porta amb llinda en arc rebaixat fet amb dovelles i carreus als muntants, i finestres de llinda plana monolítica a cada costat; a la planta primera, un balcó amb voladís sobre la porta i a cada costat també una finestra, totes tres obertures són amb arc molt rebaixat fet amb el maó col·locat a plec de llibre; i a la planta sota-coberta, al mig hi ha una galeria, formada per tres obertures que donen a balcons ampitadors, són de llinda en arc de mig punt sobre unes impostes de maó sobresortit del plom, a mode de motllura, i pilars també de maó, a cada costat també finestres, més petites que les de planta primera i de llinda plana. A les façanes laterals, com és habitual, hi ha menys obertures i segueixen el mateix esquema i patró en quant a materials i acabats que a la façana principal; al mur nord hi ha una obertura d'accés directe a planta primera, a través d'una escala exterior, és de formació contemporània. La façana posterior té menor alçada ja que la planta baixa no és vista, perquè la casa està construïda adossada al terreny; les poques obertures existents són com a la resta. Interiorment la casa està distribuïda en tres crugies, les quals a planta baixa són cobertes amb volta rebaixada de maó posat de pla. A l'exterior, al costat nord-est hi ha l'antic paller avui reformat i modificat, i al costat, més al nord, una altra petita construcció que és on hi havia hagut la fogaina. | 08078-50 | A la zona de Correà | No comptem amb referències documentals sobre el Pujol Nou. Havia format part de la propietat de la masia de Montanyà, també anomenada Montanyà del Pla dels Codiners, juntament amb la Ferreria, el Molí de Montanyà i el Pujol Vell constituïen el conjunt de les masoveries de la finca. Segons informacions orals recollides per la propietària, fa uns anys hi havia un veí proper que encara recordava quan van construir la casa, era abans de la guerra civil. De fet, la masia Montanyà compta amb un plànol del conjunt de la propietat a data 1919, en aquest encara no hi figura el Pujol Nou. Així, doncs la casa es va construir entre el 1919 i el 1936. | 42.0254800,1.7197000 | 394010 | 4653398 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48595-foto-08078-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48595-foto-08078-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48595-foto-08078-50-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
| 48623 | El Pujol Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pujol-vell | XVIII | Aquesta masia es troba emplaçada dalt d'un turó que queda just sobre la riera de l'Hospital, en el punt de barreig de les aigües que davallen del Clot de la Baga i Torrents, amb les provinents del Verdaguer. Es tracta d'una casa de planta rectangular allargada amb un cos de planta baixa afegit contemporàniament (fa uns 20 anys) a l'angle nord-oest; l'estructura principal consta de planta baixa i sota-coberta, té teulada a dos vessants amb el carener orientat paral·lel a la façana principal que mira cap al sud-est. La casa va ser reformada a fons entorn als anys 1967-1970, actuació que va requerir d'una rehabilitació integral amb la reconstrucció de parts importants de la casa, fins i tot de part dels seus murs perimetrals per l'estat en que es trobava. Els murs són fets amb paredat de pedres irregulars en mides i formes diverses junt amb alguns carreus desbastats, i cantoneres de grans blocs de forma rectangular tant sols desbastats. A la façana principal s'hi distingeix part d'un angle que podria indicar que en algun moment la casa s'allargà pel costat de ponent, no hi ha més elements que ho confirmin, a més tal com hem dit la casa ha estat refeta a fons i podria ser resultat d'aquestes obres. Pel que fa a les obertures, els propietaris ens han indicat que més o menys totes van ser bastides de nou, però aprofitant o tornant a col·locar els elements ja existents o localitzats en la runa. Així, la porta d'entrada és una obertura amb llinda plana de fusta i carreus polits als muntants, i les finestres són de llinda plana monolítica també amb carreus als brancals. El cos que s'hi afegí al costat nord-oest també és en pedra seguint el mateix tipus d'acabat, tant sols és a nivell de planta baixa. Al costat est hi ha un petit annex, probablement unes antigues corts o on hi havia la fogaina. A la part posterior de la casa hi ha el punt més alt del turó, els propietaris ens informen que just en aquest indret durant anys s'identificava perfectament el perímetre d'un edifici, del qual els hi havia dit es corresponia pròpiament amb la casa del Pujol Vell, i que la casa que es manté avui dia havia estat una masoveria del Pujol. | 08078-78 | A la zona de Correà | El mas el Pujol Vell, juntament amb el Pujol Nou, la Ferreria, el Molí de Montanyà i una altra caseta que hi havia hagut propera al Mas Montanyà, havien format part de la mateixa propietat i eren considerades masoveries del dit Mas Montanyà. En el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046, fol. 33-36) figura que Joan Montanyà té els Masos Codines i Pujol habitades del Cint, el Capmàs Rufa deshabitat i el Mas Banus(?) de Correà també rònec. Sembla molt probable que aquesta notícia es correspon al mas Pujol Vell, a més la referència del Mas Codines sembla referir-se al Mas Montanyà, ja que també és conegut com Mas Montanyà del Pla dels Codiners, es probable doncs que la denominació com a Mas Montanyà potser és arran de la vinculació del cognom Montanyà en aquesta masia. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), no hi consta cap referència al mas el Pujol. I posteriorment, al 1886 en el document de 'Cumpliment pascual de la parròquia del Cint Any 1886', hi figura l'anotació de la casa Pujol dins la parròquia del Cint amb Maria Pujol, Albert, Esperança, Josep Badia, Teresa, Concepció, Leonor, Martí Vilajosana, Juan Fígols, Martí Torrents, Carlos Comellas, Raimunda, Vicens, Josep, Dolores i Rosa com a habitants. | 42.0262800,1.7223500 | 394231 | 4653484 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48623-foto-08078-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48623-foto-08078-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48623-foto-08078-78-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Al km. 129 de la C-26 prenem el trencall de Correà, al costat mateix surt una pista que porta al Pujol Vell, està indicat. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 48581 | El Solé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sole | IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. IGLESIAS, Josep (1991). El Fogatge de 1497. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. | XV?-XVI | La masia està situada a la zona del Clot de L'Espunyola, per sobre de la riera de Sant Quintí i amb vistes vers el proper Castell de L'Espunyola, el qual li queda al costat nord-oest. La casa està construïda sobre un turó rocós, és de planta rectangular i consta de planta baixa, primera i golfes, té coberta a dos vessants amb el carener orientat nord-sud, paral·lel a la façana principal que mira cap a ponent. És bastida amb murs formats per un parament de carreus de pedra sorrenca els quals es troben mig amagats per un rejuntat ample que en cobreix part de la superfície, les cantoneres són de carreus més grans de pedra ben tallada i polida. Pel que fa a les obertures, la façana principal, la de ponent, a la planta baixa aproximadament al centre hi ha la porta d'accés, és de llinda en arc de mig punt fet amb dovelles ben tallades, polides i amb els angles treballats al biaix, la clau i la dovella de cada costat han desaparegut arran de la transformació de la finestra de sobre la porta en balcó, tot substituint-les per maó massís posat vertical, els muntants són de carreus amb el mateix acabat que a l'arc. Les finestres, en conjunt a planta baixa i a totes les façanes són de mides petitones i emmarcades amb carreus. La majoria de finestres, tant a planta primera com algunes de les golfes són fetes amb llinda plana monolítica i carreus als brancals, algunes amb ampit sobresortit i també n'hi alguna amb els angles motllurats (alguna de les finestres a l'interior és amb festejador); a més també podem veure algunes finestres resultat de modificacions recents. Interiorment la casa es presenta com una estructura de tres cossos separats per murs mitgers i orientats nord-sud, perpendiculars a la façana principal. En el cos central trobem l'escala d'accés al pis superior, a l'angle nord-est hi ha les restes de la xemeneia del forn de pa, en conjunt però els espais de la planta baixa eren destinats a estables, encara es conserven les menjadores. En els murs mitgers de càrrega de planta baixa, les portes d'accés són emmarcades amb llinda plana monolítica i carreus als muntants. Alguns dels forjats han estat substituïts, es conserva el del cos de migdia és amb biga de fusta més o menys quadrejada i corbes. A la planta primera, al centre, hi ha la gran sala amb l'espai de la llar de foc amb l'escó a l'angle nord-est d'aquesta crugia. A l'exterior, al costat de ponent hi ha diversos annexes de planta baixa, bàsicament destinats a magatzem i corts que tanquen el conjunt per aquest costat. A la part nord hi ha les restes del paller, era de dos nivells amb coberta a dos vessans, i la façana principal orientada cap al sud, on tenia les grans obertures, eren dos obertures en arc de mig punt fet amb maó massís posat de pla. Al costat sud, al peu de la casa, hi ha una tina excavada a la roca. | 08078-36 | A la zona de Sant Climent de l'Espunyola. | La masia del Soler forma part del terme parroquial de Sant Climent de l'Espunyola, anteriorment Sant Climent del Castell de L'Espunyola.En el fogatge de 1497 hi consta la referència Madona Solera viuda, la qual és probable que es refereixi a la casa del Soler. És el fogatge de 1553 corresponen a la parròquia i terme de l'Espunyola en el qual hi figura ja 'En... Soler balle', la qual a més ens assenyala que el senyor actuava com a batlle del terme. Molt posteriorment, ja al segle XIX comptem amb una altra referència documental, ja que la casa també es relaciona en el llistat del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR). | 42.0433800,1.7911000 | 399949 | 4655300 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48581-foto-08078-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48581-foto-08078-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48581-foto-08078-36-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 48575 | El Soleró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-solero | XVIII | La masia està emplaçada en el vessant de llevant de les costes que s'aixequen davant del Castell de L'Espunyola. Es tracta d'una casa de planta rectangular construïda adossada al terreny en desnivell, és formada per planta baixa, primera i sota-coberta; té teulada a dos vessants amb el carener orientat est-oest. La casa va ser ampliada fa uns 30 anys, tot eixamplant-se cap al costat nord, aproximadament doblant la llargada de la planta per aquest costat. Amb anterioritat a les obres la casa comptava amb el mateix volum en alçat, la porta principal era situada al costat sud, de la qual es conserven els muntants, de carreus de pedra picada i part de la llinda, en la qual podem veure una part incisa d'una cartel·la en la qual hi havia una data sembla que de mil vuit-cents i pico ja molt illegible. D'aquella primera construcció en podem veure els murs que són formats per un paredat fet amb carreus desbastats més aviat grans junt amb d'altres pedres de formes i mides més irregulars; les cantoneres en conjunt són grans blocs de pedra tallada i més o menys polida. El conjunt de les obertures són resultat de modificacions contemporànies arran de les diferents obres de rehabilitació que s'hi ha realitzat. La resta de l'ampliació de la casa és feta amb obra revestida amb arrebossat de ciment. En l'actualitat té la porta d'accés al mur de ponent, tot donant entrada directa a peu pla a nivell de planta primera. Pel voltant de la casa trobem diferents coberts i annexes. | 08078-30 | A la zona de Sant Climent de l'Espunyola, prop del Castell. | Les úniques referències cronològiques de què disposem són d'una banda, la informació oral proporcionada pels mateixos propietaris, que ens indiquen que a la llinda de l'antiga porta d'entrada hi havia una data de mil vuit cents i pico, i de l'altra,la referència documental que consta en el llistat del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), on hi figura la casa Soleró en que hi consta un tal José Armengou. | 42.0476400,1.7802300 | 399056 | 4655785 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48575-foto-08078-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48575-foto-08078-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48575-foto-08078-30-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
| 48597 | El Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-verdaguer-2 | XVIII | La masia es troba situada al nord-oest de l'església de Sant Martí de Correà, en una zona elevada, tot quedant molt oberta cap al sud i l'est. La casa és de planta rectangular amb alguns volums adossats a cadascuna de les façanes, consta de planta baixa, primera i sota-coberta, té teulada a dos vessants amb el carener orientat est-oest, paral·lel a la façana principal que obra cap al sud (amb una lleugera inclinació cap sud-est). L'estructura és el resultat de diferents fases constructives, algunes de les quals es reflecteixen en les façanes a través de la traça dels angles que assenyalen el límit de diferents moments constructius. A grans trets i en conjunt, està bastida amb murs de paredat format per carreus tant sols desbastats junt amb pedres de mides i formes més irregulars, i a les cantoneres, a les parts que semblen més antigues, són carreus rectangulars allargats, poc polits i d'una alçada mitjana, per contra les cantoneres en les fases més modernes són de mides majors, més quadrangulars i amb un acabat més ben tallat i polit. La casa està construïda en una zona en desnivell fet que li permet tenir accés directe a la planta baixa a través de la façana sud i a la planta primera, per la façana nord i pel costat de llevant a través d'una escala exterior. La majoria de les obertures són resultat de modificacions posteriors, en aquest sentit podem observar bàsicament dos tipus d'acabat, l'un és amb contorn de maó massís amb llinda en arc rebaixat amb el maó col·locat a plec de llibre i en alguna amb el maó posat de pla, i l'altre tipus és amb els muntants de maó massís i la llinda feta amb encofrat de ciment (la majoria són d'una actuació de reforma d'entorn a l'any 1950, que entre altres actuacions es van reconvertir unes finestres de la façana principal en balcons, i l'altres finestres són de les darreres obres de reforma de la planta golfes realitzades als anys 90 del segle XX, l'acabat de la llinda no és amb encofrat de ciment sinó amb pedra aplacada). Com a altres obertures destacables s'ha de fer un esment a una finestra de la façana de llevant, és amb muntants de maó massís i llinda plana monolítica amb una inscripció dins una cartel·la que posa 'JORDI SUBIRANA / ANY MCMIII'. A la façana principal hi ha dos nivells de galeria, a planta primera i segona, és d'obertures senzilles de línies rectes. Interiorment la casa ha estat modificada en diferents períodes. Els eixos de compartimentació i distribució estant orientats nord-sud. La planta baixa com és habitual ha estat destinada al bestiar i magatzem, a la planta primera a vivenda i la segona també, arran de les obres realitzades als anys 90; part de la planta segona però, ja havia estat vivenda, part del costat nord i de ponent era destinat a masoveria. Constructivament i a grans trets sembla diferenciar-se una primera estructura més petita que es correspondria aproximadament a la meitat més de llevant, posteriorment es va ampliar la casa cap a ponent segurament coincidint ja amb la construcció del cos de galeria; posteriorment, a principis del segle XX (trobem les dates 1902, 1903 i 1904 en diferents llocs de la masia) es va realitzar una important obra de reforma i rehabilitació de la casa, potser també amb alguna modificació de volums, si més no amb l'ampliació de l'espai destinat al bestiar i magatzem, tot construïnt el cos que hi ha adossat al mur de ponent; ja amb posterioritat es documenten altres actuacions realitzades al llarg del segle XX, algunes de les quals ja s'han apuntat. El cos citat del costat de ponent és una estructura de tres nivells, la planta baixa és el femer, amb coberta de volta de canó feta amb pedra, la planta primera són corts, i la tercera paller o magatzem. | 08078-52 | A la zona de Correà | La masia del Verdaguer es troba dins el terme municipal de L'Espunyola, i dins el terme parroquial de Sant Martí de Correà, església que pertany al municipi de Montmajor. Correà havia format part dels dominis jurisdiccionals dels Tamarits, senyors de Montmajor, Montclar i part de l'Espunyola. Les primeres notícies documentals conegudes del Verdaguer les trobem al segle XVIII, en el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046, fol. 112-114) on consta que Teresa i Ramon Serra i Riu, pagès del Cint, tenen el Mas Traver, Mas Verdaguer Sobirà, Mas Verdaguer Jussà, dita la Casa del Reig, habitats i afocats, i el Capmàs Turones, deshabitat i rònec; en la descripció s'hi aporta la descripció de les afrontacions. La casa es correspon al Verdaguer Sobirà, ja que el Verdaguer Jussà o Casa del Reig es correspon amb Cal Bufot, que queda situat per sota el Verdaguer, cap al sud-oest. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), hi figura el Verdaguer i hi consta un tal José Antich. | 42.0345600,1.7155200 | 393679 | 4654411 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48597-foto-08078-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48597-foto-08078-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48597-foto-08078-52-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | (Continuació) Al costat de ponent hi ha un altre paller, de dos nivells i coberta a dos vessants, és bastit adossat a un marge i per tant amb accés directe a les dues plantes, la planta baixa és coberta amb voltes de maó massís posat de pla, el nivell superior defineix l'estructura típica de paller molt oberta cap al sud i est, amb pilars de pedra en un dels quals hi ha la data 1928. Al costat oest davant la façana principal de la casa hi ha un altre volum que era conegut com Cal Ribell de les Corts. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 48663 | El Vilar de l'Espunyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vilar-de-lespunyola | Hi ha molt poca informació sobre el jaciment. | Al costat de la casa del Vilar de Sants Metges, per sota el camí d'accés, en el vessant de llevant hi ha una placa allargada de roca sorrenca que presenta diferents solcs i forats naturals i es creu que potser algun d'antròpic. A la base d'aquesta roca hi ha una feixa de conreu. Al lloc s'hi van localitzar una extensa mostra de fragments ceràmics, d'enre els quals un ampli grup de ceràmica d'època medieval que es remunta fins al segle IX. Aquesta prospecció es va realitzar en el marc d'un projecte d'investigació de la Universitat Autònoma de Barcelona dut a terme entre els anys 1997 i 2001 i referent a l''Evolució del poblament a la plana central del Berguedà des de l'època Baiximperial romana fins l'Alta Edat Mitjana'. Arran de la prospecció es va interpretar el lloc com un possible lloc d'hàbitat rupestre, ubicat a redós de la placa de roca, i que hauria perdurat almenys des d'entorn al segle IX fins al canvi d'ubicació de la nova masia a sobre el turó, cap al segle XVI. | 08078-118 | A la zona de Sants Metges | A molt poca distància de la ubicació del jaciment hi ha la casa del Vilar de Sants Metges. La denominació de la masia com a el Vilar dels Sants Metges, es deu a que a ponent de la casa, just en la carena que queda en paral·lel per aquest costat, és la zona on es creu que hi havia hagut l'antiga església de Sants Metges. Tot i que l'aparença exterior de la casa no ens permeti assenyalar una estructura arquitectònica d'origen baix-medieval, no podem descartar que part de la seva estructura es correspongui a aquest període o si més no, que es trobi assentada sobre una construcció amb aquest origen. Ja que les notícies referides al Vilar es remunten com a mínim al segle XVI, en el fogatge de 1553 hi consta 'En Vilar de Castel Sera'dins el lloc de 'Castell Cera, Capolat, Lo Cint i Parrochias Abjacents'. | 42.0572300,1.7730200 | 398475 | 4656859 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48663-foto-08078-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48663-foto-08078-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48663-foto-08078-118-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 94|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
| 48630 | El Vilar de Sants Metges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vilar-de-sants-metges | XVI | La casa està deshabitada, i té aspecte de poc cuidada. Els coberts i alguns annexes són plenament actius com explotació ramadera. | La masia està emplaçada a la falda dels cingles de Sant Salvador, a poca distància d'on s'inicia el fort desnivell, en una zona més o menys planera i oberta que queda entre dos torrents que neixen al veí municipi de Capolat. La casa presenta planta rectangular amb un volum adossat al costat de llevant, és formada per planta baixa, primera i golfes, té coberta a dos vessants amb el carener orientat en perpendicular a la façana principal, que mira cap al sud; el volum del costat de llevant no té planta golfes i està cobert a un sol vessant. La superfície exterior dels seus murs és arrebossada, tot i això hi ha algunes zones on s'ha desprès el revestiment i podem veure el paredat que és format per carreus desbastats i pedres irregulars de mides i formes diverses. La casa està construïda en una zona en desnivell fet que li permet tenir accés a peu pla a dos nivells de planta; la porta principal és a la façana sud, és d'arc de mig punt fet amb dovelles de pedra sorrenca ben tallada i polida i carreus als muntants amb el mateix acabat, a la clau hi havia una data incisa avui tant sols es conserven les dues últimes xifres, 82. Les finestres en aquesta façana són senzilles, de forma rectangular i sense elements arquitectònics o decoratius visibles degut a la presència del revestiment, tant sols indicar que hi ha una finestra de planta primera amb un ampit de pedra amb acabat motllurat. Al mur nord hi ha una altra porta d'accés, és de formació posterior, presenta contorn de maó massís, també hi ha alguna finestra amb el mateix acabat; en el mateix mur podem veure una finestra de llinda plana monolítica amb carreus als muntants. Al volum de llevant, el conjunt de les obertures són senzilles. Al davant de la casa hi ha diversos annexes i construccions destinats a l'explotació agropecuària. | 08078-85 | A la zona de Sants Metges | La denominació de la masia com a Vilar dels Sants Metges, es deu a que a ponent de la casa, just en la carena que queda en paral·lel per aquest costat, és la zona on es creu que hi havia hagut l'antiga església de Sants Metges. Tot i que l'aparença exterior de la casa no ens permeti assenyalar una estructura arquitectònica d'origen baix-medieval, no podem descartar que part de la seva estructura es correspongui a aquest període o si més no, que es trobi assentada sobre una construcció amb aquest origen. Ja que les notícies referides al Vilar es remunten com a mínim al segle XVI, en el fogatge de 1553 hi consta 'En Vilar de Castel Sera'dins el lloc de 'Castell Cera, Capolat, Lo Cint i Parrochias Abjacents'. Posteriorment, en tenim constància documental en el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona, datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046,fol. 64-66), en el qual en data 15 d'octubre de 1791 en Josep Boixader, pagès del Cint, capbreuava els masos Peraire i Sant Cebrià, àlies Cots, els dos dins el terme del Cint, i habitats i afogats; en la descripció de les afrontacions d'aquests masos es cita que afronta a orient amb terres del Mas Vilar de Castellserà. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), hi figura la masia Vilar, en la qual hi consta Vicente Pujols. I ja al 1886 en el document de 'Cumpliment pascual de la parroquia del Cint Any 1886', en l'apartat corresponent a la sufragània de Sants Metges s'hi relaciona que al Vilar hi vivien Esteve Torné, Rosa i Dolores Soldevila. | 42.0580500,1.7733900 | 398507 | 4656949 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48630-foto-08078-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48630-foto-08078-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48630-foto-08078-85-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 48552 | Els Quatre Vents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-quatre-vents | Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3304, Generalitat de Catalanya. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. VV.AA. (1994). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVII-XVIII | Gran masia situada al capdamunt d'un morral que s'aixeca sobre la rasa de Sant Quintí, quedant emplaçada entre el Morral de Sant Salvador al nord (on hi ha les runes de Torreneula), al sud-est el castell de l'Espunyola, i a peu del camí ral. És una masia de planta quadrangular, conformada per planta baixa, planta primera i golfes, és coberta a quatre aigües; destaca la presència a l'angle més nord-est d'un cos sobresortit a nivell de coberta, o sigui de major alçada, formant com una mena de torre, actualment aquest cos és cobert a dues vessants, però també havia tingut la teulada a quatre vessants. A l'angle més exterior d'aquest cos i a la part superior hi havia hagut una mena de garita de planta circular, avui dia tant sols podem veure'n l'accés des de l'interior de l'edifici, és una petita entrada emmarcada amb carreus de pedra picada. L'interior de la masia està estructurada en tres cossos paral·lels, orientats més o menys est-oest, perpendiculars a la façana principal que mira cap a l'est. El cos central és el principal i de major amplada, és on a planta baixa dóna la porta principal, hi ha l'antiga escala d'accés (avui en desús) i a planta primera la gran sala que a la vegada feia de distribuïdor de la resta d'estances. La casa compta amb diferents portes d'accés, a la façana est i a nivell de la planta baixa n'hi ha dues, la que havia estat la porta principal és d'arc de mig punt adovellat de pedra picada i polida (a la qual se li va eixamplar el pas, tot escapçant les dovelles i brancals), al costat sud d'aquesta hi ha una altra porta, actualment és de llinda en arc però en origen era de muntants de pedra picada i llinda plana de fusta. També en aquesta façana però a nivell de la planta primera, hi ha la porta actual d'accés a la vivenda que és de factura contemporània i s'hi arriba a través d'una escala exterior. A la façana més nord hi ha una altra porta a nivell de planta baixa, actualment és tapiada, i és de muntants i arc rebaixat adovellat, tot en pedra picada i polida. Pel que fa a la resta d'obertures, hi ha diverses finestres modificades recentment; les d'origen són de llinda plana monolítica i muntants, tot de pedra picada i polida i amb els angles treballats en bisell, se'n conserva una amb ampit motllurat; algunes han estat convertides en balcons, en tenim exemples a la façana nord. A l'interior de la planta baixa, al cos central hi ha l'antiga escala d'accés a la planta primera, és de graons de pedra; al cos sud era destinat al bestiar, i el cos nord està compartimentat en tres espais, en el de l'extrem nord-oest hi ha la boca del forn de pa tapiada, la traça d'un foc a terra i l'accés a l'espai central, el qual havia estat destinat a taller de ferrer i del qual se'n conserva la seva manxa i alguns altres elements i estris, a més de restes d'elements o d'estructures d'usos anteriors. La planta primera ha estat adequada a les noves necessitats, es conserva part de l'estructura de la gran sala amb una finestra amb festejador i a la qual obren les portes de les habitacions amb muntants de carreus i llinda plana monolítica tot en pedra ben tallada, polida i amb els angles en bisell. Al cos nord, aproximadament a la meitat més oest, hi ha una gran sala amb dues llars de foc; aquest espai no té golfa i dóna directament a sota coberta. El cos oposat, el sud, actualment està reformat i modificat, però segons els propietaris abans de la reforma hi havia tres focs a terra i era una gran sala que tampoc tenir golfes. O sigui que en origen, les golfes, tant sols ocupaven el cos central i l'espai del cos sobresortit ('la torre') a través del qual s'accedia a la garita. La casa conserva alguns dels forjats amb biga de fusta i taulons a sobre. La coberta mostra grans encavallades de fusta, amb les bigues travesseres i a sobre les llates i teules. Els murs són fets amb paredat de pedres desbastades de mides i formes diverses i grans cantoneres de pedra picada i polida. | 08078-7 | A Sant Climent de l'Espunyola | 42.0523300,1.7793900 | 398994 | 4656307 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48552-foto-08078-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48552-foto-08078-7-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
| 48551 | Els Torrents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-torrents-1 | BACH, A. (1992). Història de Cardona. Curial Edicions, Barcelona. Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3303, Generalitat de Catalanya. SANTANDREU, M.D.: 'Notes per a un estudi de la carnisseria de Berga en el segle XVII (1681-1682)', a Estudis d'Història Agrària, núm. 17, Homenatge Dr. Emili Giralt i Raventós; Col·lecció Homenatges, Universitat de Barcelona, Barcelona, 2004. Pàg. 891-900. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. VVAA. (1985:256-257): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1994). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. ZARAGISA PASCUAL, E. : Catàleg dels monestirs catalans. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 1997. | XVI-XVIII | La masia dels Torrents es troba situada al costat del Santuari dels Torrents. Es tracta d'una casa de planta rectangular, formada per planta baixa, primera i golfes; té coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal que està encarada cap al sud-est. La casa és el resultat de diferents fases constructives que han deixat constància en els seus paraments, essent-ne visibles traces de diferents períodes. Aquest fet queda palès doncs, en la presència de paraments que mostren diferents acabats; cal destacar que part del costat més sud presenta un parament molt regular de carreus ben tallats i polits, i col·locats regularment, i que es correspondria a les fases més antigues de la casa; per contra la resta, tot i que amb algunes diferències, mostra un aparell format per carreus amb acabats diversos, en algunes parts són més polits que en d'altres, junt amb d'altres carreus tant sols desbastats i també pedres irregulars; les cantoneres són carreus de mides més grans, ben tallats i més o menys polits. La casa està construïda adossada a un marge, fet que li permet tenir accés a peu pla a planta baixa i planta primera, en aquest cas l'obertura és força contemporània, és emmarcada en maó massís. Així, la porta principal és la de la planta baixa, està situada a la zona central de la façana principal, i és una porta d'arc de mig punt fet amb dovelles de pedra sorrenca ben tallada i polida, suportat en muntants de carreus. Pel que fa a les finestres, també en trobem amb diferents tipus de materials i acabats; cal destacar la finestra central de la planta primera, situada sobre la porta principal, és de muntants, llinda plana monolítica i ampit sobresortit, tot decorat amb motllures als angles, i a la llinda hi ha la data 1568 incisa. Podem veure dues altres finestres destacables, l'una és a la façana principal i està tapiada, té llinda plana monolítica sobre brancals de carreus i ampit sobresortit, l'altra és a la façana posterior és del mateix tipus tot i que l'acabat de la pedra és diferent; també hi ha alguna petita finestra en planta baixa emmarcada amb peces de pedra tant sols desbastades. La resta de finestres són resultat de reformes recents. L'interior la casa va ser reformat al segle XX, es va construir una nova escala d'accés a les plantes superiors tot canviant-la de lloc (anteriorment, l'antiga escala de pedra estava situada entrant al costat esquerre), es van fer obres a la planta primera per tal d'adaptar-la a les noves necessitats i també es va fer nova la teulada tot pujant-ne una mica el nivell. La planta baixa però conserva gran part dels murs de càrrega, que a la vegada distribueixen i compartimenten l'espai en diferents àmbits; a l'angle sud-oest hi havia el pastador amb el forn de pa, del qual se'n conserva la boca. D'aquest nivell s'ha de destacar que al costat més nord del mur oest, hi ha part d'un arc fet en dovelles de pedra ben tallada i polida, es tracta d'un element probablement de les fases més antigues de la casa, i que assenyala una configuració de la casa diferent a la que veiem avui dia, ja que aquesta estructura continuava més enllà del què és l'actual mur nord de la casa, o sigui que la casa devia allargar-se cap aquella direcció. La masia es complementa amb un seguit de coberts i annexes distribuïts i adossats pel costat sud i oest, eren destinats al bestiar, magatzem i paller. Cal destacar que part dels murs de la zona del paller i del cobert més nord són fets amb carreus molt ben tallats i polits, sembla tractar-se de material reaprofitat de les estructures més antigues de la casa. | 08078-6 | Al costat del Santuari dels Torrents. | L'indret dels Torrents consta documentat des del segle XIII, època en que en el lloc del santuari marià devia haver-hi una capella romànica en la que s'hi venerava la Marededéu dels Torrents (la talla romànica avui dia és custodiada a l'església de Correà); la construcció de l'actual edifici és obra del segle XVIII i una ampliació del segle XIX (1884) que conforma la present façana i campanar. La casa dels Torrents està conformada per diferents fases constructives que han deixat testimoni en la fisonomia actual. Sembla que la masia pot tenir un origen baixmedieval, període del qual deuen correspondre part dels murs del costat sud-oest; sembla que durant aquesta època la casa devia tenir una configuració de la planta diferent a l'actual, ja que en èpoques posteriors es degué escapçar pels costats de ponent i tramuntana. Al segle XVI es dugué a terme una important modificació o reconstrucció de la casa (de fet gran part de l'estructura es deu correspondre a aquest període), i de la qual en tenim un clar testimoni en la finestra de sobre la porta d'entrada, la qual té la data 1568 incisa; la porta d'entrada pot ser també d'aquest període. Posteriorment, s'hi realitzaren altres obres, al segle XVIII i al segle XX, en aquesta darrera fase s'hi dugueren a terme importants obres que afectaren als interiors, obertura de noves finestres i teulada. Documentalment tenim constància de la masia en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), hi apareix la referència a la casa Torrents i hi consta José Tovina (?). Posteriorment, en un document de compliment pasqual de la parròquia del Cint del 1886 consten com a habitants de la casa dels Torrents, Anton Biosca, Rita, Francesc, Teresa i Raimunda. | 42.0425400,1.7287000 | 394783 | 4655281 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48551-foto-08078-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48551-foto-08078-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48551-foto-08078-6-3.jpg | Inexistent | Modern|Renaixement|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 94|95|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 48647 | Els Tossals de Ribolleda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-tossals-de-ribolleda | En avançat procés d'enrunament. | Les ruïnes de la casa dels Tossals de Ribolleda estan ubicades en un morral rocós de la carena que, de sud a nord, s'aixeca enmig de l'enclavament de la Ribolleda, en una zona amb àmplies vistes i molt oberta. Les restes de l'estructura de la casa estan conformades pels murs perimetrals, que tenen una alçada màxima entorn als dos metres, i que defineixen una planta més o menys quadrangular. Al mur sud, que correspondria a la façana principal, hi podem veure les restes dels brancals de la porta d'accés, són muntants de pedra picada i polida; a més, entre la runa que hi ha al davant de la façana sud podem veure-hi diverses peces de muntants i una gran llinda plana, tot també de pedra picada i polida, que es podrien correspondre a altres peces de la porta i/o alguna finestra. Al mur de llevant, el que conserva major alçada, hi ha una finestreta emmarcada en quatre peces o blocs de pedra picada. A l'interior de les restes de l'edifici podem veure un mur mitger orientat nord-sud, que divideix l'espai en dues crugies; en aquest mur també s'hi conserven les restes d'uns brancals de pedra picada d'una porta d'accés i comunicació dels dos espais. El conjunt és bastit amb cantoneres de grans blocs de pedra sorrenca desbastada i els murs amb pedres de mides molt diverses, irregulars i tant sols desbastades, conformant un parament de pedres grans falcades amb altres de mides més petites i fragments de teules. Els murs són d'un gruix d'uns 55-60 cms. | 08078-102 | A l'enclavament de la Ribolleda, a la zona nord. | 42.0509600,1.6758200 | 390421 | 4656282 | 08078 | L'Espunyola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48647-foto-08078-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48647-foto-08078-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48647-foto-08078-102-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Cal que seguim la pista principal de la Ribolleda fins quasi el cim, on trobarem una pista en mal estat que surt a la dreta, seguir-la uns 200 metres. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
| 48678 | Festa de Sant Sadurní del Cint | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-sadurni-del-cint | XX | La Festa del Cint coincideix amb el diumenge després del 29 de novembre, que és el dia que es celebra el Sant Sadurní, Serni o Cerní, bisbe de Tolosa de Llenguadoc. Els actes de la festa són els habituals d'un aplec, l'acte principal és la missa solemne que es celebra al matí a l'església de Sant Sadurní del Cint, a la tarda es fa ball, actualment al Local Social, abans es feia al pla de fora l'església. | 08078-133 | A l'església de Sant Sadurní del Cint i al Local Social. | Les primeres referències del Cint es remunten al segle IX, quan el lloc consta documentat com un dels indrets repoblats a la Vall de Lord pel comte Guifré el Pelós. L'església de Sant Sadurní del Cint és d'origen medieval, tot i que la fisonomia actual es deu en gran part a les modificacions i ampliacions realitzades en època barroca, als segles XVII i XVIII, junt amb altres actuacions també posteriors. Sant Sadurní, també anomenat Sant Serni, va ser bisbe i màrtir de la ciutat de Toloda del Llenguadoc al segle III; la tradició llegendària explica que va ser el primer evangelitzador de Catalunya. A l'època medieval, al Bisbat d'Urgell es van bastir gran nombre d'església sota aquesta advocació. | 42.0631900,1.7272300 | 394696 | 4657576 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||||
| 48675 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-8 | XX | La Festa Major de l'Espunyola es celebra el segon cap de setmana d'agost, realitzant diferents actes des del divendres a la nit fins al dilluns. El divendres a la nit s'inicia la Festa amb una Cantada d'Havaneres i el tradicional cremat de rom. El dissabte al matí és dedicat als més petits, amb un espectacle a càrrec d'un grup d'animació infantil i alguna activitat complementària. A la tarda és habitual que es faci un partit de futbol, normalment entre solters i casats; i es finalitza la jornada amb un sopar popular de la gent del poble. El diumenge és el dia de la missa solemne, que es realitza cada any de manera rotativa en una de les esglésies del municipi (Sant Pere de l'Esgleiola, Santuari dels Torrents, Sant Sadurní del Cint, Sants Metges, o Sant Climent de l'Espunyola), en sortir de l'ofici hi ha un vermut de germanor; el diumenge a la tarda hi ha Concert i Ball de vetlla. El dilluns al matí s'inicia amb el tir al plat local, a Serracanya; a la tarda des de fa uns anys es fa un concurs de cuina, enguany aquest 2010 ha estat el sisè. Finalitzen els actes, el Ball de Confetti a última hora de la tarda del dilluns, en el qual a més s'efectua el sorteig d'una panera. Les activitats es realitzen al Local Social i les que es desenvolupen a l'aire lliure a la pista poliesportiva, excepte aquells que ja s'indica el lloc concret, com el tir al plat a Serracanya i la missa a una de les parròquies. A més d'aquests actes, dues setmanes abans, a mitjans de juliol, es fa la popular Festa Jove de l'Espunyola, aquest any 2010 ha estat la desena. La Festa també es realitza al Local Social. La festa acostuma a iniciar-se amb un sopar popular del jovent del poble, que en són els organitzadors, tot seguit s'inicia la música; el plat fort és un streptease, generalment realitzat per una popular striper, tot i que alguna anualitat ha estat un estreptease masculí. A més s'hi realitzen altres actes, alguns dels que han tingut més èxit són una lluita en una piscina de fang, una festa de l'escuma, o un ruc català mecànic, entre altres. | 08078-130 | En diferents indrets del municipi. | La Festa Major de l'Espunyola és relativament recent, ja que es va iniciar el 1993. Fins llavors es realitzava un aplec a cadascuna de les parròquies, però mancava un acte conjunt de tot el municipi. Es va decidir ajuntar les cinc festes de cada parròquia, que fins llavors el jovent s'encarregava de fer el ball i el pica-pica. Amb la nova Festa Major es va optar perquè l'ofici religiós es realitzés cada any en una església diferent, que de manera rotativa es va esdevenint en les diferents parròquies del municipi. El conjunt d'actes que formen el gruix de la Festa s'ha anat ampliant i actualment la Festa Major compta amb activitats molt diverses i per a tots els públics. La Festa Jove es va iniciar el 2001, quan després de diversos intents de fer una festa al municipi que portés gent al poble, es va tenir la idea de fer una festa amb streptease, va ser un èxit, i des de llavors que el jovent del poble se'n fa càrrec. | 42.0537600,1.7673300 | 397998 | 4656480 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En el programa d'actes de la Festa Major, a més de la Festa Jove i els actes pròpiament del cap de setmana dedicat a la Festa Major, s'hi inclou la Trobada de motos, tractorada, Mercat d'intercanvis i d'antiguitats que es realitza el cap de setmana anterior a la Festa Major, o sigui el primer cap de setmana d'agost, i també la concorreguda Marxa BTT que es dur a terme el primer cap de setmana de setembre i que enguany ha arribat a la tretzena edició. La imatge del programa de la Festa Major de l'any 1990 ha estat facilitada per l'Ajuntament | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||||
| 48676 | Festa Major dels Torrents-Correà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dels-torrents-correa | XX | La Festa Major de la Marededéu dels Torrents coincideix amb el segon diumenge de setembre. De fet, el nom apropiat de la festa és Festa Major de Correà, ja que els actes es realitzen en aquesta parròquia, on és custodiada la imatge de la Marededéu. Els actes són una missa al matí. En sortir de missa hi ha ballada dels Gegants del Comú de Montmajor, i a la tarda ball. La incorporació dels Gegants a la festa és força recent, fa uns set o vuit anys. | 08078-131 | A Sant Martí de Correà (municipi de Montmajor) | Quan la Marededéu dels Torrents estava al Santuari dels Torrents es realitzava una festa al lloc coincidint amb el 8 de setembre. Els actes eren els habituals d'un aplec, missa major i en sortir, ball i una mica de pica-pica que es feia a la plaça del darrera de l'església. Segons expliquen els veïns de Torrents s'encarregaven de la missa i els del Cint del ball i el pica-pica, ja que la plaça era considerada del Cint. Amb el trasllat de la imatge cap a Correà als anys setanta del segle XX, es va deixar de fer la festa al Santuari, que va passar a realitzar-se el segon diumenge de setembre a Sant Martí de Correà. Amb la realització d'aquesta festa també es va aconseguir ajuntar més gent, ja que fins llavors la festa de Correà aplegava una part de la gent de Correà a Sant Salvador de Cal Bisbe i al 8 de setembre a Torrents, que era considerada la festa d'una altra part del poble de Correà. Arran doncs del trasllat de la Marededéu la Festa de Correà va passar a ser la festa conjunta de la gent de tota la zona de Correà i Torrents, aplegant una ampli grup de cases, algunes dels terme de l'Espunyola i d'altres de Montmajor. | 42.0535000,1.7679600 | 398050 | 4656451 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48676-foto-08078-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48676-foto-08078-131-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les imatges han estat proporcionades per Lourdes Vilalta | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 48679 | Fira i Mercat de recanvis i d'antiguitats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-i-mercat-de-recanvis-i-dantiguitats | XX | La Fira i Mercat de recanvis i antiguitats es desenvolupa al llarg del primer cap de setmana d'agost. Aquest any 2010 s'ha arribat a la onzena edició, al llarg dels anys s'han anat ampliant les activitats. Inicialment la fira era només el primer diumenge d'agost, però de ja fa uns anys que es fa el dissabte i diumenge, ja que s'està consolidant com una festa molt concorreguda. Entre els diferents actes que es realitzen hi ha una concentració de motocicletes anteriors a l'any 1975, una exposició de motos i algun microcotxe que es fa a l'interior del Local Social i que enguany ha estat centrada en la marca Ossa, també dins el Local Social hi ha una mostra d'artesans de la comarca i rodalies, i la tractorada que es realitza en un camp proper al mateix ajuntament, consistent en una exposició de tractors antics i d'època així com d'altres tipus de maquinària agrícola. Paral·lelament es realitzen un seguit d'activitats de demostració de feines (demostració de treballs d'època), sobretot d'arrossegament de pes amb tractors antics, tot i que en la darrera edició també s'han animat a fer-ho amb tractors actuals. Simultàniament, al voltant de l'Ajuntament i del Local Social hi ha un mercat amb parades de diversa tipologia, les més abundants es corresponen a parades especialitzades en recanvis de vehicles. A més, també es realitza un intercanvi de plaques de cava. Amb motiu de la fira diversos veïns del poble realitzen unes grans figures amb bales de palla que acostumen a ser molt atractives, i que col·loquen al costat mateix de l'Ajuntament. | 08078-134 | Al voltant de l'Ajuntament i al Local Social. | La fira es va iniciar l'any 1999, en aquella primera edició es va fer coincidir amb el diumenge de la Festa Major, a la següent fira es va optar per fer-la en una data diferent, escollint el primer diumenge d'agost que és l'anterior a la Festa Major. Ja des del segon o tercer any es va incorporar l'intercanvi de plaques de cava. I de fa dos o tres anys que es va ampliar els actes amb la tractorada (amb el suport dels Amics dels Tractors d'època del Bages) i que va determinar que la fira passés a realitzar-se durant dos dies, el dissabte i el diumenge. Els impulsors i principals organitzadors de la festa són dos veïns del poble i uns amics, tots molt aficionats als vehicles clàssics i antics. | 42.0535000,1.7679600 | 398050 | 4656451 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48679-foto-08078-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48679-foto-08078-134-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
| 48707 | Fons arqueològic del Bosc de Correà al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-arqueologic-del-bosc-de-correa-al-museu-diocesa-i-comarcal-de-solsona | <p>CASTANY,J. i altres (1990: 121): El Berguedà: de la Prehistòria a l'Antiguitat. Àmbit de Recerques del Berguedà, 1990. MALUQUER DE MOTES, J. (1942): La cerámica con asas de apéndice de botón y el final de la cultura megalítica del nordeste de la península. A Ampurias, Revista de Arqueología, prehistoria y etnologia, núm. IV, pàg. 171-191. Diputación Provincial de Barcelona. ROVIRA, J. (1994): Ámbar y pasta vítrea. Elementos de prestigio entre el neolítico avanzado y el bronce final del nordeste de la península ibérica. Un primer estado de la cuestión. A Quaderns de Prehistòria i Arqueoliogia de Castelló, núm. 16, 1994, pàg. 67-91 (75-76). ROVIRA, J. (1996): Una cuenta singular vitrificada de tipo orientalizante entre los depósitos funerarios de un túmulo catalán del Bronce medio: El monumento I de el Bosc de Correà (L'Espunyola, Berguedà, Catalunya). A Trabajos de Prehistoria, núm. 53; CSCIC, Madrid, 1996, pàg. 155-162. SERRA VILARÓ,J. (1927:183-188): Civilització Megalítica a Catalunya. Musaeum Archaeologicum Diocesanum, Solsona.</p> | <p>El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona té dipositat el material procedent de l'excavació que Mn. Serra Vilaró va realitzar al dolmen del Bosc de Correà l'any 1918. Una part del material es troba exposat a la sala de Prehistòria del Museu, entre el qual hi consten algunes de les peces que es relacionen: -Vas de ceràmica fet a mà, carenat, reconstruït a partir de 18 fragments, amb vora exvasada i llavi arrodonit, nansa vertical i apèndix de botó. El color de la pasta, de les superfícies exterior i interior és de tons negres i marrons. Mides: 11x15x0,4cm. Reconstruït per Serra Vilaró. Del Bronze Mig. (Número de registre: 1835) - Collaret format per 88 denes fetes sobre conquilla de petxina dentalium, amb forma d'ullal d'elefant. Algunes estan fragmentades. La perforació longitudinal no és antròpica. La secció transversal és circular. Mides de la peça més gran i de la més petita: alçada 2,7/0,5 cm., i amplada 0,4/0,3 cm de diàmetre. Del Bronze Mig. (Número de registre: 1836) -Denes de collaret d'ambre, en total 18 peces, 10 de senceres i la resta fragmentades. Color vermellós i marronós. Mides de la peça més gran i de la més petita, 1,8/0,6x2,4/0,9x0,4/0,4 cm. Restaurat. Del Bronze Mig. (Número de registre: 1837) -Denes de collar, de cargol de mar del tipus columbel·la rustica (ballaruga) , 12 peces; la conquilla és allargada, cònica i llisa. Color marronós, tanques blanques i petites de marró. Mides de la peça més gran: 1,1x1,6x1cm i perforació de 0,35 cm., i la més petita: 0,7 x 1x0,6 i perforació de 0,3 cm. de diàmetre. Bronze mig, (Número de registre: 1838) -Denes de collar de petxina, 2 peces; tenen forma discoïdal, la perforació circular és centrada i antròpica, la secció és cònica. Les mides de la peça més gran i de la més petita són: diàmetre de 0,7/0,9cm., perforació de 0,2/0,2 cm, i gruix de 0,2/0,15 cm. Del bronze mig. (Número de registre: 1839) -Punxó de bronze(agulla), de secció quadrada. Mesura 8 cm de llarg. Està restaurat. Del Bronze Antic. (Número de registre: 1840) -Braçalet de bronze, de secció biconvexa i forma circular oberta. Diàmetre 3,8 cm i gruix 3 cm, de fosa. Bronze mig. (Número de registre: 1841) -Plaqueta de bronze que podria correspondre a una destraleta . Mesura 3 cm de llarg. Del Bronze Antic-Mig. (Número de registre: 1842) -Anella de bronze, de forma amb tendència a circular i de secció circular. Un extrem està partit. Del Bronze mig. (Número de registre: 1845) -Ganivet de sílex, un fragment de làmina. Part central de secció triangular, amb retocs intencionals als dos costat. Color beix amb taquetes grises. Bronze antic-mig. (Número de registre: 1849) - Dena de pasta vítrea, té forma subesfèrica, amb la cara superior i inferior aplanada. La perforació és antròpica, està en posició axial i és cilíndrica, tot i que s'eixampla lleugerament en els extrems. Decoració de solcs i ondulacions longitudinals profundes que formen tres triangles i una ondulació superior amb l'objectiu de ressaltar el forat de la perforació. El color és marronós. El diàmetre és 1,6 cm., gruix 1,2 cm., i diàmetre de la perforació 0,4cm. Del Bronze Mig. (Número de registre: 7674) -Dena de petxina, un fragment. Té forma amb tendència a triangular, la 'base' és curvilínia. Color blanc trencat. Mides: 1x1,1x0,1cm. Del Bronze Mig. (No és segur que pertanyi al dolmen del Bosc, tal i com diu Serra Vilaró) (Número de registre: 7478) -Dena (?) realitzada en la closca d'algun cargol marí, té forma discoïdal gairebé circular. La perforació no és antròpica. Color blanc trencat i concrecions marrons. Mides: 0,7 de diàmetre, i 0,6 diàmetre perforació, i 0,45 cm de gruix. Bronze mig. (Número de registre: 7479)</p> | 08078-162 | Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, Palau Episcopal. 25280 SOLSONA | <p>El dolmen del Bosc de Correà va ser excavat per Mn. Serra Vilaró l'any 1920 i els resultats van ser publicats el 1927 (SERRA VILARÓ: 1927:183-188).</p> | 42.0535000,1.7679600 | 398050 | 4656451 | 08078 | L'Espunyola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48707-foto-08078-162-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48707-foto-08078-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48707-foto-08078-162-3.jpg | Legal i física | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | (Continuació) El conjunt de material recuperat és molt més ampli. En el fons del museu hi consta registrat altre material procedent del dolmen del Bosc, entre el que hi ha diverses peces o fragments de peces de bronze, com un possible rebló, un anell en forma d'espiral, un fragment d'agulla, un braçalet, una cabota de clau (?); també alguna ascla de sílex i altres de quars. Gran quantitat de fragments de ceràmica, la majoria corresponents a restes de vasos ceràmics fets a mà, sobretot hi ha fragments informes però també hi trobem algunes vores, fons i nanses, entre els fragments també n'hi ha alguns exemples amb decoració, especialment motius decortius fets per incisió; les cronologies d'aquest material ceràmic són sobretot del Bronze mig, i també del Bronze Antic, a més d'alguns fragments escassos datats del període medieval i algun d'ibèric. També hi figuren algunes restes humanes, bàsicament peces dentals aïllades que han indicat presència mínima de 13 individus amb dentició permanent; mínim dos individus de més de 18 anys, i 10 de menys de 26 anus, i peces de 4 individus subadults d'entre 1 i 4 anys. | 79|76 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 48706 | Fons arqueològic del Bressol de la Marededéu al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-arqueologic-del-bressol-de-la-marededeu-al-museu-diocesa-i-comarcal-de-solsona | <p>CASTANY,J. i altres: El Berguedà: de la Prehistòria a l'Antiguitat. Àmbit de Recerques el Berguedà, 1990. MALUQUER DE MOTES, J. (1942): La cerámica con asas de apéndice de botón y el final de la cultura megalítica del nordeste de la península. A AMPURIAS, Revista de Arqueología, prehistoria y etnologia, núm. IV, pàg. 171-191. Diputación Provincial de Barcelona. SERRA VILARÓ,J. (1927): Civilització Megalítica a Catalunya. Musaeum Archaeologicum Diocesanum, Solsona.</p> | <p>El Museu Comarcal de Solsona conserva l'aixovar extret del dolmen del Bressol de la Marededéu en l'excavació feta per Mn. Serra Vilaró el 1918. Del material recuperat hi ha un conjunt de peces que es troben exposades a la Sala de Prehistòria del Museu, són les següents: -Ganivets de sílex, de secció majoritàriament triangular, a la zona proximal té més tendència a trapezoïdal, és blanquinós amb aigües grises, mides 6x2x1x0,4 cm. Del Bronze Mig. (Número de registre: 1615) -Ganivet de sílex blanc, de 14 cm de llarg. Del Bronze Antic-Mig. (Número de registre: 1616) -Ganivet de sílex de secció triangular, blanquinós amb aigües grises; un fragment de mides: 2,9x1,6x0,4 cm. Del Bronze Mig. (Número de registre: 1617) -Vas ceràmic fet a mà, carenat, de vora exvasada i llavi arrodonit. El color de les superfícies és marronós. D'influència nord-italiana. Les mides de la peça reconstruïda són: 9,2x12,2x0,5cm. i diàmetre: 12,7cm. (les mides del fragment són: 6,5x4x4x0,5 cm.). Del Bronze mig. Reconstruït en època de Serra Vilaró, restaurant al CRBMC de Sant Cugat. (Número de registre: 1614) -Dena de collar realitzada sobre una petxina de cargol de mar, del tipus Columbel·la rústica (ballaruga), de color blanquinós amb aigües grises i concrecions marronoses. Mides: 0,9x1,4x0,8 cm. Del Bronze mig. (Número de registre: 1618) -Dena de collar fragmentada, feta sobre una conquilla de petxina (dentalium), amb forma cònica i arquejada, la perforació no és antròpica i la secció transversal és circular. Mides: 0,3x0,7 cm de gruix i 0,2 cm de diàmetre de la perforació. Del bronze mig. (Número de registre: 1619) -Fragment de punxó de bronze, de secció quadrada, fet amb fossa. Mides: 3,4x0,3x0,3 cm. Del calcolític. Restaurat. (Número de registre: 1620) A més, a la reserva del Museu hi consten custodiats altres materials procedents de l'Espunyola, entre els quals hi ha diversos fragments de ceràmica corresponents a diferents vasos ceràmics, restes humanes, bàsicament peces dentals aïllades, pertanyents a un mínim de quatre individus (1 infantil d'entre 3 i 4 anys, i 3 adults joves, de menys de 25 anys), fragments de sílex corresponents a restes de tall, un possible nucli de sílex, i una dena discoïdal; en conjunt datat en una cronologia del Calcolític-Bronze Mig.</p> | 08078-161 | Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, Palau Episcopal. 25280 SOLSONA | <p>El dolmen del Bressol de la Marededéu va ser excavat per Mn. Serra Vilaró l'any 1920 i els resultats van ser publicats el 1927 (SERRA VILARÓ: 1927: 142-149).</p> | 42.0535000,1.7679600 | 398050 | 4656451 | 08078 | L'Espunyola | Restringit | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48706-foto-08078-161-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48706-foto-08078-161-2.jpg | Legal i física | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 79|76 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||
| 48709 | Fons arqueològic del Codonyet del Cint al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-arqueologic-del-codonyet-del-cint-al-museu-diocesa-i-comarcal-de-solsona | <p>CASTANY,J. i altres (1990: 118): El Berguedà: de la Prehistòria a l'Antiguitat. Àmbit de Recerques del Berguedà, 1990. SERRA VILARÓ,J. (1927:142-149): Civilització Megalítica a Catalunya. Musaeum Archaeologicum Diocesanum, Solsona.</p> | <p>El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona custodia el material arqueològic que va aparèixer en la intervenció que Mn. Serra Vilaró va dur a terme al Dolmen del Codonyet del Cint a l'any 1918. El material que hi ha consta al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona segons les fitxes de registre és el següent: -Restes humanes, corresponents a restes cranials (ossos i dents) que indiquen la presència d'un únic individu, de sexe i edat indeterminada. Del Calcolític-Bronze Antic. (Fitxa núm. 2581) -Restes de fauna, d'un ovicàprid. Es tracta d'una peça dental corresponent a un molar (M1 o M2) d'una ovella o cabra. Mides: 3,3x1,9x0,9cm. Dada inèdita, no s'esmenta en la publicació de Serra Vilaró. Del Calcolític-Bronze Antic. (Fitxa núm. 2582) -Vas de ceràmica feta a mà, dos fragments de vora i un fragment informe, de tipus campaniforme. Del Bronze Antic. (Fitxa núm. 2583) -Vas de ceràmica a mà, un fragment informe amb decoració campaniforme. Del Bronze Antic. (Fitxa núm. 2584) -Restes de fauna, un molar corresponent a un bòvid (Bos taurus). Mides: 5,2x2,4x1,7cm. Del Bronze Antic. (Fitxa núm. 2683)</p> | 08078-164 | Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, Palau Episcopal. 25280 SOLSONA | <p>El dolmen del Codonyet del Cint va ser excavat per Mn. Serra Vilaró l'any 1918 (SERRA VILARÓ: 1927:226). El material obtingut en aquells treballs és el que consta dipositat al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.</p> | 42.0535000,1.7679600 | 398050 | 4656451 | 08078 | L'Espunyola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48709-foto-08078-164-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48709-foto-08078-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48709-foto-08078-164-3.jpg | Legal i física | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les dades han estat facilitades pel Museu i s'han pogut recollir a partir de les fitxes de registre del Museu. Cal indicar que el fons del museu està en procés de catalogació, per tant algunes fitxes encara no han estat actualitzades. La imatge 1 ha estat facilitada pel Museu Diocesà i Comarcal de Solsona | 79|76 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 48708 | Fons arqueològic del Collet de les Forques al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-arqueologic-del-collet-de-les-forques-al-museu-diocesa-i-comarcal-de-solsona | <p>CASTANY,J. i altres (1990: 118): El Berguedà: de la Prehistòria a l'Antiguitat. Àmbit de Recerques del Berguedà, 1990. SERRA VILARÓ,J. (1927:142-149): Civilització Megalítica a Catalunya. Musaeum Archaeologicum Diocesanum, Solsona. TURBON, D. (1981): Antropología de Cataluña en el II milenio a.C.. (Ed. Univ. Barcelona, Barcelona).</p> | <p>El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona té dipositat el material que va proporcionar l'excavació arqueològica realitzada al dolmen del Collet de les Forques per Mn. Serra Vilaró a l'any 1920. Una part del material procedent d'aquest megàlit és exposat a la Sala de Prehistòria del Museu i la resta es troba custodiat a l'espai de reserva. El material exposat és el següent: -Punta de fletxa de sílex gris, en forma de llorer i amb retoc bifacial. Mides: 57x21x9mm. Del Bronze Antic. (Número de registre: 1637) - Punta de fletxa de sílex, amb aletes i peduncle. Mides: 16x16x3 mm. Del Bronze Antic. (Número de registre: 1642) -Nucli, de sílex gris. Diàmetre de 30 mm. Bronze Antic. (Número de registre: 1639) -Perforador, de sílex gris. Mides: 23 mm de llargada. Del Bronze Antic. (Número de registre: 1643) - Dent de falç, de sílex gris. Bronze Antic. (Número de registre: 1644) - Punxó de bronze, amb punxa per cada extrem i secció quadrada. Mides: 43 mm. de llarg. Restaurat Bronze Antic. (Número de registre: 1649) -Punyal de llengüeta de coure, de secció plana i tall martellejat. Mides: 15,8x4x0,24cm., i 50 grams de pes. Restaurat. Del Bronze Antic. (Número de registre: 1646) -Reblons de bronze, dues peces. Restaurat. Bronze Antic. (Número de registre: 1650) -Botó d'os, en forma de V. Bronze Antic. (Número de registre: 1647) -Denes de collar, dues peces, són realitzades sobre closca de petxina, té forma discoïdal, de secció quadrada i de color blanc. Mides: 0,4 cm de perforació, 0,7cm de diàmetre total i 0,2cm de gruix. Bronze Antic. (Número de registre: 1648) -Vas de ceràmica feta a mà, 7 fragments informes (un dels quals consta de sis fragments enganxats) probablement del mateix vas. Té decoració pròpia dels vasos campaniformes, s'observen 4 franges decoratives, 2 llises i 2 línies obliqües puntillades. El color de la pasta és vermell, i la superfície exterior i interior vermell i marró. Del Calcolític-Bronze Antic. (Número de registre: 1652) A més del material exposat, a la reserva del museu hi consta registrat: -Punta de fletxa de sílex, amb aletes i peduncle. Sílex de Múrcia. Mides: 36x29x3 mm. Del Bronze Antic. (Número de registre: 1638) -Punta de fletxa de sílex amb aletes i peduncle. Mides: 26x20x5 mm. Del Bronze Antic. (Número de registre: 1640) -Punta de fletxa de sílex amb aletes i peduncle. Mides: 26x14x4 mm. Del Bronze Antic. (Número de registre: 1641) -Ascle de sílex gris. 10 ascles, no tenen retocs, són de diferents colors. Del Calcolític-Bronze Antic. (Número de registre: 1645) -Percutor de quars. Bronze Antic. (Número de registre: 1651) -Restes de fauna, correspon a un fragment de dent (el tercer molar) de porc (d'un Sus Domesticus). Mides: 1,4x2,2x1,4cm. No surt en la publicació de Serra Vilaró (és inèdit). Calcolític-Bronze Antic. (Número de registre: 1651) -Restes humanes. Peces cranials, post cranials i peces dentals aïllades que indiquen la presència mínima de 5 individus d'edats indeterminades; s'han descrit 2 mandíbules d'un individu masculí i 1 d'un individu femení, la resta són individus de sexe no determinat. Estudi antropològic fet per Eulàlia Subirana el 2007. Bronze Antic. (Número de registre: 1654)</p> | 08078-163 | Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, Palau Episcopal. 25280 SOLSONA | <p>El dolmen del Collet de les Forques va ser excavat per Mn Serra Vilaró l'any 1920 (SERRA VILARÓ: 1927: 142-149). El material obtingut en aquells treballs és el que consta dipositat al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.</p> | 42.0535000,1.7679600 | 398050 | 4656451 | 08078 | L'Espunyola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48708-foto-08078-163-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48708-foto-08078-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48708-foto-08078-163-3.jpg | Legal i física | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les dades que proporciona Serra Vilaró en la publicació dels resultats obtinguts en l'excavació del dolmen del Collet de les Forques (SERRA VILARÓ: 1927:142-149) i els materials que consten al museu hi ha algunes variacions. | 79|76 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 48704 | Fons arqueològic del Museu Comarcal de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-arqueologic-del-museu-comarcal-de-berga | SERRA VILARÓ,J. (1927): Civilització Megalítica a Catalunya. Musaeum Archaeologicum Diocesanum, Solsona. CASTANY,J. i altres (1990: 82-84): El Berguedà: de la Prehistòria a l'Antiguitat. Àmbit de Recerques del Berguedà, 1990. CARRERAS, J. (1989): 'Un sepulcre de fossa neolític al Corral de Canudes', a Revista Estudis del Berguedà, núm. 4, pàgs. 9-22. GUERRERO, Ll. (1989): 'Estudi antropològic de les fosses neolítiques del Corral de Canudes', a Revista Estudis del Berguedà, núm. 4, pàgs. 9-22. | El material obtingut en l'excavació arqueològica del sepulcre de fossa del Corral de Canudes i que actualment es conserva a l'espai de Reserva del Museu Comarcal de Berga, és la següent (el número es correspon al del registre del Museu): -Núm. 17: una olleta de ceràmica carenada, la part superior és troncocònica i el fons convex, amb nansa (segurament en portava dues). Les mides de la peça reconstruïda són 10,5x16x0,4 cm. -Núm. 18: plaques molt fragmentades d'os. -Núm. 19: una dent; correspon a un ullal fragmentat de senglar, tallat i polit. Les mides són 0,4x4,9x0,8 cm. -Núm. 20: quatre punxons i dues espàtules, d'os, de mides diverses. -Núm. 21: una fulla, un burí i un gratador de sílex. Mides diverses. -Núm. 22: diversos fragments de crani humà i d'un maxil·lar inferior d'un individu adult. La relació de dades del material és a partir de la informació obtinguda a través del mateix inventari del Museu. A l'article de Josep Carreras (1989: pàgs. 9-22) hi ha un inventari complet del material i una comparativa d'aquest material amb el proporcionat per altres sepultures de fossa. | 08078-159 | Museu Comarcal de Berga. Espai de Reserva, Pla de l'Alemany, s/n. 08600-Berga | L'agost del 1964 el Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu de Berga va excavar un sepulcre de fossa, parcialment malmès, que havien localitzat a la zona del Corral de Canudes, arran de l'extracció d'argiles que s'estava fent a l'indret. Els materials localitzats van ser dipositats al Museu de Berga, on es conserven avui dia. Josep Carreras va publicar els resultats de l'excavació a la revista d'Estudis del Berguedà número 4 (1989), en la qual també hi ha publicat l'estudi antropològic de les restes per part de Lluís Guerrero. | 42.0535000,1.7679600 | 398050 | 4656451 | 08078 | L'Espunyola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48704-foto-08078-159-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48704-foto-08078-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48704-foto-08078-159-3.jpg | Legal i física | Neolític|Prehistòric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 78|76 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
| 48670 | Fons de l'Arxiu fotogràfic de l'Àmbit de Recerques del Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-fotografic-de-lambit-de-recerques-del-bergueda | XX | <p>L'arxiu fotogràfic de l'entitat berguedana Àmbit de Recerques del Berguedà compta amb un interessant fons d'imatges del'Espunyola. Es tracta d'un gran nombre d'imatges, centenars. N'hi ha en blanc i negre i en color. Les fotografies estan ben arxivades per tipologies com territori, urbanisme, art, personatges, festes, esdeveniments, religió, etc, i dins d'aquests grups altres subgrups. Les imatges procedeixen de membres de la pròpia entitat i també amb reproduccions d'altres autors, sobretot d'imatges antigues.</p> | 08078-125 | Carrer Mossèn Hugh, núm. 8, 1r. Berga. | <p>L'Arxiu fotogràfic de l'Àmbit de Recerques del Berguedà es va crear arran de la fundació de l'entitat l'any 1981, des de llavors s'ha anat ampliant amb la incorporació de més imatges. L'Arxiu compta amb un fons de més d'entorn a les 18.000 imatges, estan arxivades per municipis, per colònies indústrials, d'altres de generals de la comarca, a més d'un gruix d'imatges d'altres indrets de Catalunya i de fora.</p> | 42.0535000,1.7679600 | 398050 | 4656451 | 08078 | L'Espunyola | Restringit | Bo | Física | Popular | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Diversos autors | És a la seu social de l'entitat. | 119 | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 48672 | Fons de l'Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-municipal-1 | XX | L'arxiu municipal de l'Espunyola està repartit en dues sales de l'edifici de l'Ajuntament: una és pròpiament espai destinat a arxiu i l'altra és el despatx del secretari. En conjunt ocupa més de 41,80 metres lineals de prestatges, a més 2,20 metres lineals de documentació d'altres fonts. El fons es va ordenar, classificar i inventariar l'any 1997; així actualment està classificat en arxivadors tipus caixa i en prestatgeries metàl·liques, seguint la normativa proposada pel Servei d'Arxius de la Generalitat de Catalunya. El gran gruix de documentació que composa l'Arxiu és la que genera el propi Ajuntament, i que està organitzada segons la normativa indicada, i amb les seccions típiques: Administració General, Hisenda, Proveïments, Beneficència i assistència social, Sanitat, Obres i urbanisme, Seguretat pública, Serveis militars, Població, Eleccions, Ensenyament, Cultura, Serveis agropecuaris i medi ambient, Col·leccions factícies; i dins de cada secció els subgrups corresponents. A més , com s'ha indicat també consta d'altres fonts que no pertanyen a l'Ajuntament i que són de procedència diversa. L'Arxiu conté la documentació habitual d'un consistori, tot i que la documentació que data fins passada la guerra civil és conservada fraccionada. De fet, pràcticament tota la documentació és del segle XX, tot i que compta amb alguns documents de finals del segle XIX, el més antic és del 1879, es tracta d' uns llibres de Consums municipals que va tornar d'Avià. Una de les principals causes de la discontinuïtat del fons és degut a que durant molts anys el secretari de l'ajuntament era compartit amb altres poblacions, fet que ha comportat que documentació conservada a l'Arxiu hagi hagut de retornar als seus respectius municipis, com Borredà, Capolat, Castellar del Riu, Montmajor i Viver i Serrateix; i a la vegada ha arribat a l'Arxiu documentació provinent d'Avià, Capolat, Castellar del Riu i Montclar. | 08078-127 | A l'Ajuntament. | La primera actuació realitzada al fons de l'Arxiu Municipal de l'Espunyola es va dur a terme l'any 1997 per part d'Albert Rumbo i Xavier Pedrals a petició de l'Ajuntament a la Diputació, el fons es va organitzar, classificar i inventariar. Des del 2005 l'Ajuntament està adherit al conveni de manteniment de l'Arxiu que realitza anualment la Diputació de Barcelona. Actualment el fons de l'Arxiu està ben conservat, cal assenyalar però que l'Arxiu va patir una plaga de termites que es va eliminar en el seu moment. | 42.0535000,1.7679600 | 398050 | 4656451 | 08078 | L'Espunyola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48672-foto-08078-127-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
| 48673 | Fons de l'Arxiu Parroquial de Sant Climent de l'Espunyola i Sant Sadurní del Cint a Avià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-parroquial-de-sant-climent-de-lespunyola-i-sant-sadurni-del-cint-a-avia | <p>COLL, Mn. A. (2007: 10-12): 'Diaris de guerra: L'Espunyola'. L'Erol, núm. 93, any 2007. VILADÉS, R. I SERRA, R. (1989:41-58): 'Inventari del patrimoni artístic i documental, religiós i civil desaparegut durant la Guerra Civil'. L'Erol, núm. 28, any 1989.</p> | Actualment el fons es conserva en bones condicions, malauradament compta amb una pèrdua important de documentació durant la guerra civil. | <p>Els fons dels Arxius Parroquials de Sant Climent de l'Espunyola i de Sant Sadurní del Cint estan custodiats i repartits entre la rectoria de Sant Martí d'Avià, que compta amb la documentació més actual, una petita part a cadascuna de les esglésies, que bàsicament es correspon amb els llibres necessaris per als oficis, i la resta a Solsona, a l'Arxiu Diocesà. La part corresponent al fons de l'Arxiu Parroquial de Sant Climent de l'Espunyola que es conserva a Avià, com hem dit compta amb la documentació més actual, del període de la guerra civil a l'actualitat. La documentació està organitzada i ben classificada, trobem les circulars del bisbat i les delegacions, llibres diaris de comptes entre el 1947 i el 1996, factures, comptes aprovats pel bisbat des del 1939, comptes de les Fundacions i Novenaris entre 1947 i 1985, i tres llibres corresponents a baptismes, matrimonis i defuncions del 1939 fins ara. El fons de l'Arxiu parroquial de Sant Sadurní del Cint conservat a Avià compta amb tres llibres, un de baptismes d'entre 1841 a 1932, un de defuncions del 1851 al 1932, i un tercer que conté batejos, confirmacions, matrimonis i defuncions de 1931 a 1983. La documentació està ordenada i classificada segons decrets de visites pastorals, factures, comptes aprovats pel bisbat de 1886 a 1976 i de 1977 a 2010, llibreta de compliment pasqual, priores del Cint i l'Espunyola de 1945 a 1996, i documents diversos a partir del 1770.</p> | 08078-128 | A l'església de Sant Climent de l'Espunyola i a la rectoria de Sant Martí d'Avià. | <p>Els efectes de la guerra civil van afectar durament a les esglésies de l'Espunyola i del Cint, i en especial a la de Sant Climent de l'Espunyola, el seu arxiu es considera quasi totalment desaparegut. De fet, el fons actual compta únicament amb documentació que data de la fi de la guerra civil fins a l'actualitat. Pel que fa a l'Arxiu parroquial de Sant Sadurní del Cint, també va patir greus destrosses, segons l'inventari fet per Ramon Viladés i Rosa Serra (VILADÉS,SERRA: 1989: 41-58) es conserva un 10% del fons, sembla que corresponent a la part que es guardava a la parròquia.</p> | 42.0535000,1.7679600 | 398050 | 4656451 | 08078 | L'Espunyola | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-21 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||||
| 48674 | Fons de Sant Sadurní del Cint a l'Arxiu Diocesà de Solsona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-sant-sadurni-del-cint-a-larxiu-diocesa-de-solsona | <p>VILADÉS, R. I SERRA, R. (1989:41-58): 'Inventari del patrimoni artístic i documental, religiós i civil desaparegut durant la Guerra Civil'. L'Erol, núm. 28, any 1989.</p> | XVI-XX | <p>El fons del Cint existent a l'Arxiu Diocesà de Solsona està custodiat al mateix Arxiu i compta amb un ampli fons, organitzat, classificat i ordenat segons criteris arxivístics. Entre els llibres sacramentals trobem dos llibres de baptismes, l'un conté dades d'entre 1600 a 1643 i l'altre de 1800 a 1851; un llibre de matrimonis del 1717 al 1851; i tres llibres de defuncions, un de 1625 a 1688, l'altre de 1680 a 1786 i el darrer de 1786 a 1851; també hi ha una llibreta de compliment pasqual del segle XX. La documentació referent a l'administració parroquial compta amb els apartats Consueta, amb un llibret de 1920-1944, Comptes i Factures, amb un llibre de culte i de compte de 1716-1932 i un altre llibre de comptes de 1760, Llegats piadosos, Causes Pies i Fundacions de Beneficis amb documentació d'entre els segles XVI-XIX corresponent a documentació parroquial relativa a la Capella dels Torrents i la del Bosc, i altra documentació en fulls dels segles XVIII-XIX classificada com Fundacions-Aniversaris, Censals i Vendes. És especialment interessant la part corresponent als Llibres Notarials, amb diversos manuals, la majoria dels segles XVI i algun del XVII, el més antic és del 1534. També hi ha documentació de Capítols Matrimonials que daten dels segles XVI i XVII. I un apartat de Testaments que conté documents del segle XVI fins al XIX. Altra documentació és organitzada com a Processos (1786-1820), i Pergamins, amb un total de 7 documents dels segles XII i XIII. A més el fons també conté altres llibres afegits amb posterioritat a aquesta primera classificació i que són Confirmacions (1896-1924), dos manuals notarials més, també dels segles XVI i XVII, i un llibre de Visites Pastorals del 1664 a 1833.</p> | 08078-129 | Bisbat de Solsona | 42.0632000,1.7272100 | 394694 | 4657577 | 08078 | L'Espunyola | Restringit | Bo | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Altres | 2020-01-24 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La classificació aportada en la descripció del fons ha estat facilitada per Mossèn Ramon Viladés. | 94|98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,75 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml